6_GRACIA_58.qxp:bcn 29/1/10 13:12 Página 1
B A R R I S D E www.bcn.cat | Febrer 2010
G R À C I A
VALLCARCA I ELS PENITENTS · EL COLL · LA SALUT · VILA DE GRÀCIA · CAMP D'EN GRASSOT I GRÀCIA NOVA
ENTREVISTA Pàg. 8 El barri del Coll esmodernitza
ambnoves escalesmecàniques
UBICACIÓ CARACTERíSTIQUES SEGURETAT
Als carrers de Són reversibles, amb Amb sensors
Jaume Cabrera i funcionament ascendent de moviment
de Móra la Nova i descendent i videovigilància
Joan González Pàg. 3
Director del festival
internacional de
documentals DocsBarcelona
“Barcelona és la
capital del documental
del sud d’Europa”
COMUNITATS Pàg. 2
Al terrat, només
pot haver-hi una
antena
ENTITATS Pàg. 4
Les colles de Sant
Medir es preparen
per a la Dolça Festa
EQUIPAMENTS Pàg. 6
Antic edifici Cibeles
Comença la construcció
d’un nou equipament Campanya participativa per Fa aproximadament un segle,l’editorial Bruguera feia les prime-
res passes a Gràcia. Avui, quan
constituir el Fons Bruguera l’empresa ja no existeix i el seu
POLIESPORTIU catàleg ha passat a formar partPàg. 7
d’Ediciones B, el Districte ha enge-
“Mira què faig” gat una campanya participativa
La promoció de l’activitat per constituir el Fons Bruguera.
A iniciativa del centre cívic El Coll,
esportiva entre els menuts
que ocupa un edifici de l’antiga
editorial, i amb la complicitat del
Taller d’Història de Gràcia i l’Arxiu
Municipal, es fa una crida a totes
aquelles persones que tinguin do-
cuments relacionats amb la vida
administrativa i social de la Bru-
guera perquè els cedeixin o els
prestin per ser escanejats. Un cer-
tificat donarà constància de la
col·laboració.
Oficina de l’antiga editorial Bruguera. Pàg. 5
S U P L E M E N T
6_GRACIA_58.qxp:bcn 29/1/10 13:12 Página 2
2 G R À C I A Febrer 2010
t I N FOÚT I L W L ’AGENDA
ATENCIÓ AL CIUTADÀ MÚSICA ACTIVITATS
Oficina d’atenció al ciutadà (OAC)
Pl.Vila de Gràcia, 2.
Telèfon d’informació 010 Divendres 26 de febrer Dissabte 13 de febrer
(0,45 ? IVA inclòs d’establiment de trucada,més
0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon) La banda manzana Itinerari La Setmana Tràgica a Gràcia
Telèfon del Civisme 900 226 226
Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 A les 21 h, al centre cívic La Sedeta (c. Sicília, 321). A les 10.30 h. Sortida de Josepets.
Ronda Sant Pau, 43-45, 3r. Veu i guitarra. Projecte impulsat per dos músics del Cal inscriure-s’hi al telèfon 647 843 084. Preu: 9 euros.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS metro que es van conèixer en el Festival anual de 2005.
Centre cívic El Coll 93 256 28 77 Dimecres 17 de febrer
Aldea,15-17. Dissabte 27 de febrer Tertúlia: La Setmana Tràgica a Gràcia
Centre cívic La Sedeta 93 207 36 13
Sicília, 321. 15è minifestival de música independent 20 h. Fundació Festa Major de Gràcia (c. Igualada, 10).
Casal de barri Cardener 93 210 63 91
Cardener, 45. de Barcelona
Centre artesà Tradicionàrius 93 218 44 85
Travessia Sant Antoni, 6-8. De 17.30 a 01 h, a l’Espai Jove La Fontana (c. Gran de Divendres 19 de febrer
Espai Jove La Fontana 93 368 10 05 Gràcia, 190-192). Concerts, xerrades, debats i exposi- Directores
Gran de Gràcia, 190-192
cions. Entrada anticipada: 10 euros. A les 20 h, al centre cívic El Coll (c. Aldea, 15)
BIBLIOTEQUES Tertúlia cinematogràfica del Coll.
Biblioteca Jaume Fuster 93 368 45 64 Divendres 12 de març
Pl. Lesseps, 20.
Biblioteca Vila de Gràcia 93 284 77 90 Chikiboom Dimarts 23 de febrer
Torrent de l’Olla, 104
Biblioteca del centre de 93 217 95 27 A les 21.30 h, al centre cívic El Coll (c. Aldea, 15). Les religions de l’Europa Oriental
treball i documentació
Gran de Gràcia, 126. Veus femenines que ofereixen un repertori a capella de A les 19.15 h, al centre cívic La Sedeta (c. Sicília, 321).
jazz/swing de les dècades de 1930 i 1940. Conferència a càrrec de Maria Djurdjevic, doctora en
SERVEIS SOCIALS humanitats de la UPF i professora de la URL.
Centre El Coll-Zona Nord 93 256 28 88 Dissabte 13 de març
Aldea,15.
Centre serveis socials Gràcia 93 291 43 25 Lafrus + Àtoms + Bittah
Pl.Vila de Gràcia, 6.
Of. serveis socials Generalitat 93 284 27 21 A les 21 h, al centre cívic El Coll (c. Aldea, 15). XXIII CONCURS DE TEATRE
Providència, 42.
Centre d’atenció a 93 458 99 08 Pop, grunge, hip hop i altres estils musicals. CATALÀ A GRÀCIA
disminuïts (infants)
Grassot, 3, 4t.
A les 18 h, a El Centre Moral (c. Ros de Olano, 9).
GENT GRAN EXPOSICIONS
Casal d’avis de Gràcia 93 217 94 11 Dilluns 21 de febrer
Mozart, 24.
Casal d’avis Montmany 93 285 04 74 Fins al 20 de febrer Les vuit cares d’un assassinat
Montmany,45.
Casal d’avis de Penitents 93 212 60 62 Transgeneracions 2/2 Grup Scena Grup de Teatre de Sabadell.
Pg.Vall d’Hebron,76-78.
Casal d’avis La Miranda 93 284 01 26 A l’espai Eart (c. Torrijos, 68). Dissabte 27 de febrer
Av.Coll del Portell, 74. Un projecte, “Experimentem amb l’art”, a càrrec de Esbart
Casal d’avis Siracusa 93 219 10 40
Siracusa, 23-27. Montse Badia i Alex Brahim. Roda d'Esbarts Catalonia.
ALTRES SERVEIS Diumenge 28 de febrer
Fins al 28 de febrer Aijafadrim
Punt d’informació jove 93 284 75 73
Gran de Gràcia, 190-192. Gestualitat popular Grup Kòmix de La Garriga.
Punt d’informació 93 291 43 30
i atenció a les dones Al centre cívic El Coll (c. Aldea, 15). Diumenge 7 de març
Pl.Vila de Gràcia, 6.
Centre d’informació 93 285 03 57 Organitza: AVCV Foto & Zô3 sota la direcció de La reina de la bellesa de Leenane
i recursos per a les dones Salvador Barrau i Cristina Peñuela. Grup L'Ull de Bou de Sant Esteve Sesrovires.
Camèlies, 36.
Oficina de rehabilitació 93 291 65 55
Pl.Vila de Gràcia, 2, 2n.
Centre de recursos 93 237 47 43
Barcelona Sostenible
Nil Fabra, 20. L A COMUN I TAT ÉS COSA DE TOT S
Arxiu municipal de Districte 93 285 03 57
Pl. Lesseps, 20-22
C. de normalització lingüística 93 217 87 23
Príncep d’Astúries, 54, 2n.
Centre de recursos pedagògics 93 415 50 98
Topazi, 29. Al terrat, només pot haver-hi una antena
SEGURETAT a comunitat de veïns ha dem que no es pot tenir cap ti-
U.T. Guàrdia Urbana Gràcia Lde posar-se d’acord en la pus d’element tècnic d’instal-
Av.Vallcarca, 205.
Comissaria Mossos d’Esquadra instal·lació d’una sola antena lació (aires condicionats, ante-
Av.Vallcarca, 169-205.
Emergències Guàrdia Urbana 092 de TV, ràdio i comunicació. En nes, alarmes, plaques solars i
Emergències Mossos d’Esquadra 088 cas que n’hi hagi més, la co- altres aparells similars) sobre
SERVEIS URGENTS munitat haurà de substituir- el parament de façana, mira-
les per una única antena que dors o balconades. Actual-
Telèfon únic d’emergències 112
Urgències sanitàries 061 reparteixi el senyal a tots els ment, amb l’apagada analògica
Cos Nacional de Policia 091
Bombers 080 veïns de l’edifici. L'antena i l’arribada de la TDT, és un
haurà d’estar situada al terrat i bon moment perquè la comu-
SALUT
s’ha d’evitar que es vegi des de nitat prengui acords sobre la
CAP Pare Claret 93 208 25 70
Sant Antoni Maria Claret, 19-23. qualsevol lloc públic. Us recor- instal·lació d’una sola antena.
CAP Larrard 902 011 040
Travessera de Dalt, 79.
CAP Vallcarca
(Parc sanitari Pere Virgili) 93 259 44 22
Av.Vallcarca, 169-205. (Edifici Pedraforca) GRÀC I A www.bcn.cat/publicacions
Servei d’urgències de B A R C E L O N A bcnrevistes@bcn.cat
l’Hospital de l’Esperança (24 h) 93 367 41 00
Av.Santuari de Sant Josep
de laMuntanya,12. Unapublicació de l’Ajuntament deBarcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:CarlesMartí, Enric Casas, Eduard Vicente, JordiMartí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno,Màrius
Centre de salut mental d’adults 93 218 93 02 Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo. Director: Enric Casas. Director adjunt: Joan Ariza. Director editorial: José Pérez Freijo. Director de continguts: Joan Àngel Frigola.
Mare de Déu del Coll, 41. Redacció:Felicia Esquinas, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, JosepMaria Contel, JoanAntonFont, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, JordiMiró, BelénGinart, Alexandra Rubio i IsabelDeniel.
Coordinació general: JoséMiguel Esteban.Coordinació de fotografia:Rafael Escudé i Joan Soto.Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, CristinaDiestro, JosepMaria Contel, Luis Clua, Julio
FARMÀCIES
Parralo, Ariadna Borràs, Vicente Zambrano i Carolina García. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:
www.farmaciesdeguardia.com Maribel Baños. Impressió: Printer Industria Gráfica Newco, SL.Manipulació: Societat Catalana d'Aplicacions pel Marketing i la Publicitat, SL (SCAMP ).Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de
Correus.Administració:Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 66. 08038 Barcelona.Dipòsit legal: B. 29.175-1994.
6_GRACIA_58.qxp:bcn 29/1/10 13:12 Página 3
Febrer 2010 G R À C I A 3
Els carrers Jaume Cabrera i
Móra la Nova estrenen escales
Ja s'han enllestit les noves escales
mecàniques dels carrers de Jaume
Cabrera i deMóra la Nova.
El seu funcionament reversible
les converteix en unes de lesmés
modernes de la ciutat
cales mecàniques, amb llarga- locitat de funcionament de
des i alçades diferents, segons 0,5 metres per segon durant
els àmbits concrets d'implan- el transport dels usuaris i de
tació i les característiques prò- 0,2 metres per segon quan
pies de cada carrer, la situació l'escala no és utilitzada. La
de les entrades a les cases i, en
tots els casos, la corresponent Les escales tenen
Les noves escales mecàniques del carrer Jaume Cabrera. aplicació de la normativa vi- una capacitat de
gent pel que fa a la construc-
ció d'aquest tipus d'instal·la- transport de 9.000
Daniel Venteo instal·lat unes noves escales bitual. Les noves escales me- cions a l'espai públic. persones cada hora
La millora contínua de l'ac- mecàniques que permeten càniques dels carrers de Jau- En tots els trams, tanmateix,cessibilitat i la mobilitat salvar desnivells de fins a 14 i me Cabrera i Móra la Nova es tracta d'escales projectades presència de cèl·lules detecto-
de la ciutadania és una de les 15 metres respectivament. tenen una capacitat de trans- per funcionar a la intempè- res de presència en tot el re-
prioritats municipals. Diver- Una de les principals nove- port de fins a 9.000 persones rie, amb una amplada de graó corregut de l'escala permet
ses actuacions realitzades en tats d'aquestes escales en el cada hora. d'un metre, un angle d'incli- aquest tipus de funciona-
els últims mesos en el barri conjunt de tota la ciutat és el En cadascun dels carrers, s'hi nació de 35º i un variador de ment eficient, amb un estalvi
del Coll mostren, precisa- seu funcionament reversible. han instal·lat tres trams d'es- velocitat que permet una ve- energètic molt rellevant.
ment, aquesta voluntat de fa- El sentit propi de la marxa és
cilitar els moviments de les sempre ascendent, però can-
persones arreu de la ciutat. via a descendent a petició A S EGURETAT PREVENT I VA
Un exemple paradigmàtic és dels usuaris, els quals només
la creació de noves escales han de prémer un botó ins- Tot el recorregut de les noves escales està dotat amb sistema de videovigilància, que
mecàniques en carrers amb tal·lat en una columna auxi- transmet imatges de les escales al centre de control des d'on es fa el seguiment del seu
forts desnivells, com en el cas liar situada a la capçalera de funcionament.Aquest control permet,per exemple,que en cas d'aturada es reactivi el ser-
dels carrers Jaume Cabrera i les escales. Una vegada utilit- vei, si la incidència és menor, i, en cas d'avaria, avisar els serveis de manteniment per a la
Móra la Nova, on, a través zada en sentit descendent, seva reparació amb caràcter d'urgència per tornar a posar en marxa la instal·lació.
dels fons de la Llei de Barris després d'uns segons l'escala Complementàriament, també s'hi ha instal·lat un sistema demegafonia per poder fer,des
del Coll, finançada per l’Ajun- mecànica torna automàtica- del centre de control, advertiments d'interès als usuaris en cas que calgui.
tament i la Generalitat, s’han ment al sentit ascendent ha-
Qu i n a é s l a s e va op i n i ó s ob r e l e s e s c a l e s me c àn i q u e s qu e s ’ h a n i n s t a l · l a t a l b a r r i ?
Berta Villar Blanca Gamorra Félix Ruiz Guillem Montagut Jovita Lladó Manuel Simón
Taxista Dependenta Soldador Jubilat Mestressa de casa Construcció
Estan molt bé, són Me parece muy bien, Yo no las uso, pero me Jo en faig servir més Sempre van bé les Me parecen muy bien.
molt boniques i molt esta cuesta es... ¡Madre parece bien. A mucha unes altres. El proble- escales. El que aniria Las uso y creo que
modernes. Pugen i mía! Y aquí hay mucha gente mayor les va muy ma d’aquest barri és encara millor és que deberían poner más.
baixen pel mateix lloc! gente mayor que las bien, hay muchas que no ens el acceleressin les obres de Sobre todo para las
Quan m’ho va dir necesita. cuestas en este barrio. mereixem, hi ha molt l’Hospital Militar, que personas mayores.
l’operari vaig pensar gamberrisme i tot ho no s’acaben mai.
Cque emIprenia el pèl. fan malbé. Pensa queÉs una pena quUe tin- TADAN faS69 anys que visc alguin horari. barri. OPINEN
6_GRACIA_58.qxp:bcn 29/1/10 13:12 Página 4
4 G R À C I A Febrer 2010
ÀLBUM HISTÒRIC J. M. Contel EN T I TAT S
Història de la Diagonal (II) Les colles de SantMedir es
Pel que fa al nom de Diagonal, aquest, com el de el
Paral·lel i la Meridiana, són els únics noms de carrers que preparen per a la Dolça Festa
va posar Cerdà, perquè la resta de carrers d’aquell nou Ei-
xample van ser batejats per Víctor Balaguer amb noms El 3 demarç és Sant
històrics. Però, com explicàvem en el capítol anterior, el Medir,una de les
primer nom que rebé fou el d’Argüelles, nom que va per-
durar fins ben entrat el segle XX. El 1922 fou rebatejat festesmés tradicio-
amb el nom de Nacionalitat Catalana; el 1925 el canviaren nals de Gràcia.La
pel d’Alfons XIII i, proclamada la república el 1931, li posa- Federació de Colles
ren el de 14 d’Abril. El 1939, en guanyar els franquistes la
Guerra Civil, es va rebatejar el carrer amb el nom i el grau ja ho té tot a punt
del dictador i va passar a dir-se Generalísimo Franco, nom
que va perdurar fins al 1979, quan va recuperar el seu JoanAntoni Font
nom inicial. Val a dir que sense fer gaire cas dels canvis, acosta el gran mo-
gairebé tothom, de manera col·loquial, va continuar ano- S’ment. El proper 3 de
menant Diagonal aquesta avinguda. març és la festa de Sant Me-
Pel que fa al creixement urbanístic de la banda dreta, dir, la Dolça Festa. L’entu-
aquesta expansió va ser més lenta i amb pocs edificis ar- siasme dels veïns i veïnes i
tístics –la Casa de les Punxes en podria ser una excepció–, l’estimació que tenen a Imatge d’arxiu de la festa de Sant Medir.
però es va anar fent cada vegada més present a mesura aquesta festa és un dels mo-
que la Diagonal s’acostava a la zona del ferrocarril, al car- tius que fa que es mantingui Els principals aspectes de la dent de la Federació remar-
rer Marina, a partir del qual el tren circulava pel bell mig ben arrelada i viva. Les fes- festa es mantenen com ca que “tot i ser una festa
de l’avinguda, fins a la plaça de les Glòries Catalanes. Se- tes, però, no es podrien en- sempre. Hi haurà el pregó, a principalment de Gràcia,
gons Lluís Permanyer, les vies del tren i la Ciutadella van tendre sense l’ànima que les càrrec d’un conegut perso- d’on són la immensa majo-
afectar negativament l’evolució d’aquest tram, perquè allò posa en marxa, la Federació natge de Gràcia, concursos ria de colles, també s’ha de
no era Barcelona, sinó, en gran part, Sant Martí, i quan es de Colles de Sant Medir, que de dibuix infantil, literatura destacar la participació de
va començar a construir la Diagonal, ni el Clot ni els al- ja està a punt per a l’edició i fotografia, la cercavila, l’a- les colles de Sarrià-Sant
tres barris de Sant Martí oferien un atractiu important d’enguany. plec a l’ermita de Sant Me- Gervasi i la de Sants”.
per propiciar un creixement ràpid. La festa és molt antiga, però Jordi Melgarejo també vol
això no significa que no cal- Enguany es vol dedicar un record càlid a
Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer gui posar-se al dia. La Fede- incidir en les Francesc Blanch i Moya, un
donació a l’ArxiuMunicipal del Districte, 93 368 45 66 ració viu moments de reno- destacat romeu que va ser
vació, amb una Junta que es mesures en favor president de l’Antiga de
va estrenar en l’edició del delmedi ambient i Sant Medir més de 50 anys
2009 i que camina amb pas i que va morir el passat 17
ferm per donar nou impuls a la sostenibilitat de gener. Segons Melgarejo
la festa. Segons el president “era una persona que ens va
de la Federació de Colles, dir, la desfilada fins als jar- ajudar molt. Tot i l’edat, te-
Jordi Melgarejo, “enguany es dinets amb el llançament nia una ment molt oberta i
vol incidir en les mesures en de caramels i el tradicional moltes ganes de fer coses”.
favor del medi ambient i la sopar de recepció de colles.
sostenibilitat, com l’ús de En total hi participen 27 Més informació:
material reutilitzable en els colles, les mateixes que Federació de Colles de
menjars, promoure la recolli- l’any passat. En aquesta SantMedir
da selectiva de cartró i vidre, edició, la colla que encapça- C. La Granja, 6
que els caramels portin un larà la desfilada serà la Telèfon: 93 285 06 70
La Casa de les Punxes és un dels edificis emblemàtics de sol paper i, sobretot, que la d’Els Pilons, que celebra el www.federaciodecollesde-
la Diagonal. (Foto: Arxiu JMC.) gent els reculli”. seu 50è aniversari. El presi- santmedir.cat
6_GRACIA_58.qxp:bcn 29/1/10 13:12 Página 5
Febrer 2010 G R À C I A 5
Campanya per rescatar la f NOT ÍC I E S
memòria de l’editorial Bruguera Els escoltes de Roland Philipps, a GràciaDesprés de 50 anys al barri de Can Baró, l’Agrupa-
ment Escolta Roland Philipps s’ha traslladat a Grà-
cia, concretament al casal de barri Cardener (Carde-
ner, 45), del barri de la Salut. L’agrupament ja ha
començat les seves activitats al centre, que gestio-
narà conjuntament amb les dues entitats residents,
l’associació de dones Ciberdona i l’associació de gent
gran Pau Casals.
Tornen les “Nits Clàssiques”
Del 26 de febrer al 19 de març tindrà lloc el XII cicle
“Nits Clàssiques a Gràcia”, on participaran, com és
habitual, diferents formacions corals de Gràcia i l’Or-
questra de Cambra Vila de Gràcia.
La Biblioteca Jaume Fuster, l'espai jove de Gràcia-La
Fontana i la parròquia de Jesús són alguns dels es-
Programa d’actes de la festa del patró de les Arts Gràfiques de l’any 1953. pais que acolliran els concerts d’aquesta edició. Més
informació: www.bcn.cat/gracia
La història de l’editorial Bruguera està ínti- centre cívic. La intenció és re-
mament lligada a Gràcia,on va ser fundada. copilar tot tipus de materials Exposició sobre La Violeta
relacionats amb l’activitat de La seu del Districte de Gràcia (pl. Vila de Gràcia, 2)
A fi de conservar la sevamemòria s’ha iniciat l’empresa, des de fotografies i acull, fins al 26 de febrer, una exposició de tots els
una campanya pública de recollida de docu- cartes, fins a nòmines i but- projectes que es van presentar a concurs per rehabi-
ments vinculats a l’empresa lletins interns, i dipositar-los litar La Violeta. Aquest antic casino, que es troba a la
a l’Arxiu Municipal de Gràcia, cantonada dels carrers Sant Joaquim i Maspons, va
Belén Ginart ges tan entranyables com que s’ocuparà de la cataloga- ser adquirit per l’Ajuntament i es rehabilitarà per
L’editorial Bruguera va te- Mortadelo i Filemón, Zipi i ció i conservació dels docu- transformar-lo en un nou equipament públic. Mésnir un gran impacte en la Zape o el Capitán Trueno, i la ments per oferir-los a consul- informació: www.bcn.cat/gracia
vida i l’economia del districte seva petjada perdura. De fet, ta pública. Tothom que
de Gràcia, on va néixer fa un el centre cívic El Coll ocupa disposi de qualsevol docu-
segle i on va tenir la seu du- les dependències d’un dels ment relacionat amb la vida
rant quatre dècades. La Bru- edificis de l’editorial. Per això de la Bruguera i vulgui con-
guera, com se la coneix aquí, l’entitat s’ha implicat de ma- tribuir al fons, bé donant-lo o
va arribar a tenir una plantilla nera especial en la creació del bé cedint-lo perquè s’escane-
d’uns 1.500 treballadors i fons Bruguera. “Fins ara hem gi, es pot adreçar al mateix
molts col·laboradors puntuals, aconseguit identificar i loca- Arxiu o a la Finca Sansalva-
la majoria veïns dels voltants. litzar uns 150 veïns que ha- dor, seu del Taller d’Història
Des d’aquesta gran casa van vien treballat a l’editorial”, ex- de Gràcia, i li serà lliurat un
anar a córrer món personat- plica Xavi Franch, director del certificat acreditatiu. La recu-
peració de la memòria de la
A ON ADREÇAR - S E ? Bruguera, que compta amb lacol·laboració de la família Tertúlies literàries a la Jaume Fuster
Bruguera, comprèn també ac- Dins del cicle “Vine a fer un cafè amb”, la Biblioteca
ARXIUMUNICIPAL DISTRICTE DE GRÀCIA tivitats com llibres i exposi- Jaume Fuster (pl. Lesseps, 20-22) organitza tertúlies
Edifici de la Biblioteca Jaume Fuster cions, a l’estil de l’organitzada literàries cada dijous de febrer i demarç, a les 19 h. La
Pl. Lesseps, 20-22,2n pis / Tel.: 93 368 45 66 no fa gaire pel centre cívic, del 18 de febrer estarà dedicada a “Pedrolo, el verti-
“La Bruguera, del Coll al gen de la creació”, amb l’escriptor Òscar Pàmies. I el
TALLER D’HISTÒRIA DE GRÀCIA món”, que es podrà visitar als 25 de febrer, el poeta Agustín Calvo Galán parlarà de
Finca Sansalvador.Pg.Mare de Déu del Coll, 79 Lluïsos de Gràcia del 10 al 27 la situació actual de la poesia a “Qui llegeix poesia?”.
Tel.: 93 219 61 34 - 647 843 084 de febrer i el mes d’abril reca-
larà al CAP Vallcarca.
Mostra permanent sobre les colles de cultura popular
Redacció ta baixa, al pati central, i per que vulgui ja pot acostar-se a la
Les colles de cultura popular tant l’espai alliberat s’ha ha- seu del Districte per veure elsi l’imaginari festiu gracienc bilitat per acollir una mostra gegants Pau i Llibertat, el drac,
–els gegants, els gegantons, el dedicada exclusivament a les els gegantons Papitu Campa-
drac, els capgrossos...–, tenen colles de cultura. nar, En Torradet i la Gresca, i
un nou espai a la planta baixa L’Espai Festiu, que és el nom els capgrossos, que estan
de la seu del Districte, a la que rep aquesta mostra per- acompanyats per fotografies i
plaça de la Vila. manent sobre la cultura popu- un audivisual on poden veure’s
La remodelació que s’ha dut lar gracienca, va inaugurar-se actuacions de les diferents co-
a terme a l’edifici de l’antic al final de gener, coincidint lles gracienques: els geganters,
Ajuntament de la Vila i actual amb la celebració d’una de les les diverses colles de diables,
seu del Districte ha permès dates destacades del calendari els trabucaires, els bastoners,
traslladar l’antiga sala d’expo- festiu de la Vila, els Foguerons els castellers, el drac de Gràcia i
El drac de Gràcia, davant d’una foto d’una de les seves actuacions.
sicions que hi havia a la plan- de Sant Antoni. Així, tothom el drac Gaudiamus del Coll.
6_GRACIA_58.qxp:bcn 29/1/10 13:12 Página 6
6 G R À C I A Febrer 2010
EQU IPAMENT S
Comença la construcció
d’un nou equipament
a l’antic edifici Cibeles
El futur equipament que ocuparà l’espai de l’antiga
sala Cibeles inclourà 32 habitatges per a gent gran,
un CAP i un aparcament
David Sabaté es produirà un desdoblament del CAP
Ja ha començat la construcció de de Sant Antoni Maria Claret, amb lal’equipament que ocuparà l’espai construcció d’un nou CAP que signifi-
de l’antiga sala de ball Cibeles, situada carà una clara millora de l'assistència
al carrer Còrsega, 363. En el solar primària per a tots els graciencs. L’e- Imatge virtual de la façana del futur equipament.
buit de la desapareguda discoteca s’hi difici preveu, també, un gran espai
ha començat a aixecar un equipament central al qual donaran els quatre pi- El nou equipament, el primer d'a- (25%). A més a més, s’eliminaran els
que inclourà 32 habitatges tutelats questa naturalesa que es construeix al materials més contaminants utilit-
per a gent gran (de 40 metres qua- L’edifici inclourà 32 districte de Gràcia, corrobora, d’altra zant polipropilè i pintures naturals, i
drats cadascun), el futur Centre d’A- habitatges tutelats amb banda, l’espai prioritari que la promo- aplicant criteris tècnics de control
tenció Primària Vila de Gràcia i un ció d'habitatge social ocupa en la polí- acústic.
aparcament de quatre plantes al serveis per a gent gran, tica de l’Ajuntament. Serà, a més, un El projecte, promogut pel Patronat
subsòl. Els pisos comptaran amb dife- un CAP i un aparcament edifici molt eficient gràcies al pioner Municipal de l’Habitatge de Barcelona
rents serveis condicionats per millo- sistema “High-combi”, que permet es- (PMHB), ha estat redactat per Exe Ar-
rar la qualitat de vida de les persones sos que hi haurà per planta, amb ven- talviar més del doble del consum d’e- quitectura, mentre que Aiguasol s’ha
grans. Això converteix Gràcia en pio- tilació i claraboies que garantiran una nergia primària (fins a un 60%) que encarregat del disseny dels sistemes
nera en aquest tipus d’espais. A més, bona il·luminació. amb els sistemes d’energia solar energètics.
O E L S GRUPS MUN IC I PA L S OP INEN
El suport al comerç Gràcia, Una altra Gràcia Fem política La solució no és tancar
de proximitat,mesura més representada és possible quotidiana espais
eficaç contra la crisi CiU. Francina Vila PP. Àngels Esteller ICV. Ricard Gomà ERC. RicardMartínez
PSC. Guillem Espriu
El comerç de Un polític ame- L’actual tarannà Estrenem en La gestió de l'es-
proximitat con- ricà deia que “tots dels governants aquesta revista pai públic és com-
tribueix al desen- els mals de la de- de Gràcia ens fa una nova secció plexa, com ho és
volupament i ac- mocràcia es po- trobar amb la pa- que dóna veu als la seva pròpia
tua com un den curar amb radoxa en la qual grupsmunicipals dinàmica social.
autèntic motor que genera més democràcia”. Em sembla es defensen més els drets dels allà on, per a nosaltres, la políti- Però voler disminuir aquesta
llocs de treball i aporta riquesa un bon punt de partida per fer okupes i del incívics que utilit- ca prenmés sentit. És en el ter- complexitat mitjançantmesu-
al municipi, al districte i als front als reptes que se’ns plan- zen l’espai públic al seu parer reny de la proximitat on s’ex- res restrictives com ara impedir
barris. El nostre model de co- teja per aquest segle 2.0 en què que dels veïns que desitgen pressen les inquietuds, els l'accés a l’espai comú amb tan-
merç és fruit de les sinergies i els ciutadans demanen als polí- descansar i fer barri. La per- projectes i les il·lusions de les ques provoca l’empobriment de
els acords entre el moviment tics ser més propers, estar con- missivitat de l’Ajuntament fa persones que viuen a la nostra l’espai i de tot allò que se’n
associatiu i el Districte a Grà- nectats amb la realitat i no viu- perillar els béns públics i la se- ciutat i que, des de la seva quoti- desprèn fruit de la relació social.
cia i els seus 5 barris. És per re al marge de les necessitats de guretat ciutadana. El govern dianitat, la transformen dia a Lamateixa limitació de l'ús es-
això que hem reaccionat i, tot i la gent. I més democràcia és do- municipal ha convertit Gràcia dia. Els representants polítics, i pontani genera desarrelament i,
les limitades competències nar veu a les diferents opinions, en el districte sense llei, en especialment els qui ens dedi- per tant, baixa la implicació i el
que tenim en aquesta matèria, com fem ara en aquest espai què preval molts cops la llei quem a la política local, hem de sentiment de pertinença. Pen-
hem engegat accions fermes després d’haver-ho demanat del més fort, sense existir una saber aterrar sempre en aquesta sar enmesures per a lamillora
en aquest sentit amb la com- ambmolta insistència. Perquè autoritat que defensi legítima- quotidianitat, per forjar vincles, de l'espai públic implica, sens
plicitat de tots els agents im- els grups a l’oposició també ment els drets democràtics de recuperar complicitats, compar- dubte, comptar amb la comple-
plicats. El tall del tram de tra- som Ajuntament i també im- tots els ciutadans. Drets com: tir projectes per construir xitat social: diversitats d'usos,
vessera de Gràcia entre el pulsemmesures que beneficien descansar, circular pel carrer col·lectivament una Barcelona d'horaris, d'intensitats..., així
Carrer Gran i el torrent de els veïns i veïnes. La gent de sense perill, neteja o la venda més solidària i ecològica. Com a com la complexitat de la gestió:
l’Olla n’és un clar exemple, ca- CiU entenem la política com ambulant... president d’ICV-EUiA a l’Ajunta- neteja, mobiliari urbà, vigilàn-
paç de generar beneficis direc- una responsabilitat, fet que ens Una altra Gràcia és possible és ment, hi estic compromès. De- cia, usos comercials, activitats
tes a 73 comerços, a més de obliga a ser crítics amb qui go- la Gràcia que el PPC defensa, fenso amb convicció els liderat- programades. A ERC ens preo-
beneficis indirectes a altres co- verna, però alhora molt cons- la dels veïns i ciutadans. On el ges compartits i el treball en cupa la simplicitat amb la qual
merços dels entorns. I conti- tructius. A Gràcia el grupmuni- civisme i la convivència impe- xarxa. No concebo una altra actua el govern del districte
nuarem treballant per Gràcia cipal de CiU som en Carles, en ren, i no la confrontació i la manera de fer política. Voldria quan proposa tancar els espais
construint un model de futur, Francesc de Paula, en Víctor, la llei del més fort. Per això, des que aquest canal que avui obrim públics com la plaça de les Do-
integrant-hi l’urbanisme i Marta, l’Eugeni, l’Esther i la del Grup Popular liderat per fos útil, sobretot a vosaltres, i nes del 36, el Park Güell o el
adaptant els carrers per a la Francina, i lluitem pel que Alberto Fernández, apostem que ens permetés respondre a projecte d'urbanitzar la plaça de
pràctica de la vida quotidiana. creiem que és millor per al dis- per un Gràcia cívica que vol aquelles qüestions quemés us la Sedeta. Cada cop que es res-
GRUPtricte, us esScoltem i som al vMos- viure aUmb tots els cNiutadans IinterCessin o preoIcupin dePGràciaAtringeix l'acLcés a l'espai públic,tre costat. de Barcelona. o del conjunt de la ciutat. perd la gent i perd la ciSutat.
6_GRACIA_58.qxp:bcn 29/1/10 13:12 Página 7
Febrer 2010 G R À C I A 7
POL I E SPORT IU w MULT IMÈDI A
“Mira què faig”, la promoció de TELEVISIÓ
BTV
l’activitat esportiva entre elsmenuts “Connexió Barcelona”De dilluns a divendres, de 17 a 20 h“Info Barris”
Gràcia: dimecres a les 14.40 h
Fa deu anys que Gràcia Canal 39 UHF i Canal 26 TDT
dóna l’opció de realitzar www.btv.cat
www.btvnoticies.cat
diferents tallers i
Gràcia Televisió
activitats esportives en www.graciatelevisio.cat
algunes de les seves Graciamon Televisió
instal·lacions www.graciamon.cat
graciamon@gmail.com
Pere S.Paredes RÀDIO
Gràcia potencia les activitats es- Ràdio Gràcia - 107.7 FMportives entre diferents cen- Aldea, 15. Tel. 93 284 82 88
tres educatius mitjançant els pro-
grames “Mira què faig” i “Juga amb COM Ràdio – 91.0 FM
Travessera de les Corts, 139
Gràcia”, que es promocionen res- Tel. 93 508 06 00
pectivament entre alumnes de P3,
P4 i els estudiants fins a 6è de PUBLICACIONS
primària, en diversos centres es-
portius del districte. El cros és una de les activitats que es porten a terme. L’Independent de Gràcia
Al principi d’aquest mes de febrer co- La Perla, 31. Tel. 93 217 44 10
mencen les diferents activitats es- els fonaments. rodolant, etc. D’aquí ve el nom de www.independent.cat/gracia/
portives organitzades durant tot Albert Gil, coordinador d’aquests “Mira què faig”, que és la principal Revista Gracinova
l’any pel Centre de Recursos Pedagò- programes, explica com “els alum- exclamació que profereixen quan Muntaner, 521, entl.
gics de Gràcia, a les quals s’han aco- nes dels cursos superiors comencen veuen que han aconseguit realitzar De l’Associació de Comerciants Gracinova
Tel. 93 284 77 13
llit 17 col·legis, públics i concertats, a rebre explicacions sobre nous es- alguna acció que no estaven acostu-
del districte i que realitzaran pro- ports que en els seus centres esco- mats a fer. El teu comerç
gressivament diverses activitats es- Una de les novetats d’aquest any Providència, 42.
Federació d’Associacions de Comerciants
portives a les instal·lacions gracien- Aquest any, el PIBICROS és, com explica Albert Gil, la PIBI- Industrials i Artesans de Gràcia
ques del Centre Esportiu Municipal –fusió entre la piragua, CROS, una barreja entre activitats Tel. 660 88 43 56
UBAE-Perill, del camp de l’Europa, esportives que tenen la piragua, la
del parc de la Creueta del Coll i, al la bicicleta i el cros–, La Tortugabicicleta i el cros com a esports fo- www.latortuga.cat
districte de Nou Barris, a Can Dragó. serà l’esport estrella namentals i que es practicaran al
L’objectiu principal d’aquests dos parc de la Creueta del Coll. INTERNET
projectes és la promoció de les acti- lars no poden practicar i els donem Aquest any, s’han reunit més de
vitats esportives, amb una parti- la possibilitat d’iniciar-s’hi i conèi- 600 nens de P3 i P4, que junta- Portal Mòbil
cularitat: promocionar diferents xer-los”. ment amb els alumnes de primària
esports que els alumnes no practi- Per la seva part, els més petits, grà- que hi prendran part podrien arri-
quen en els seus centres educatius. cies al programa “Mira què faig”, bar a prop dels 4.000 participants.
Així, entre joc i joc, piragüisme, es- participen, juguen i comencen a D’aquests, els més grans són els
calada, senderisme, atletisme, es- descobrir moltes coses relacionades que participaran en activitats rela-
grima, bicicleta o cros són alguns amb els moviments que poden fer cionades amb l’atletisme a les pistes
dels esports dels quals els ensenyen amb el seu cos, saltant, ajupint-se, de Can Dragó.
Tots els serveis municipals disponibles des
del vostre telèfon mòbil. Sol·licitar el
volant de residència del padró d'habitants,
E L TAULE L L Joan Anton Font saber quines són les estacions de Bicing o
els punts Wi-Fi més pròxims o tot allò
relatiu a les grues són alguns dels serveis
Roba per a la dona que Al carrer Santuari hi ha la botiga de roba per a la municipals que podeu tenir al mòbil.dona que porta la María Dolores. La va obrir fa www.bcn.cat/mobil
fa sentir-se bé cinc anys, després d’haver treballat durant tretze anys ala parada de roba que tenia al mercat del carrer Móra eGovernment
d’Ebre. No va ser fàcil pensar quin nom li posava a la
botiga, ja que al mateix carrer Santuari hi ha dues Ma-
ría Dolores més que tenen botiga. A Marlo Moda tenen
roba que fa sentir-se bé. És roba d’estil modern i actual,
per a totes les edats, tant per a noietes de 12 anys com
per a senyores grans. També s’hi troben totes les talles,
de la 34 a la 60, i en podem encarregar fins a la 74. Si
ho demanem, també ens fan els arranjaments de les Presenta els serveis basats en les tecno-
logies de la informació i la comunicació
peces de vestir. A part de la roba, tenen alguns comple-
que impulsa l'Ajuntament per tal d'oferir
ments com cinturons, mocadors, tovalloles, llençols... A als ciutadans un servei públic més àgil i
la María Dolores l’entusiasma el tracte amb els clients. proper amb l'Administració.
S’estima Vallcarca i veu els veïns com una part insepa- www.bcn.cat/egovernment
rable de la seva vida.
Tenen roba per a totes les edats i de totes les talles. MarloModa / C. Santuari, 6 / Telèfon: 93 213 34 22
6_GRACIA_58.qxp:bcn 29/1/10 13:12 Página 8
8 G R À C I A Febrer 2010
ENTR EV I S TA Joan González , director del festival internacional de documentals DocsBarcelona
“Barcelona és la capital
del documental del sud
d’Europa”
Més de quaranta documentals vinguts d’arreu
del món amb una gran diversitat de temàtiques
formen part de l’última edició, entre el 2 i el 7 de
febrer,del DocsBarcelona, el festival internacio-
nal d’aquest gènere que demica enmica es va
obrint camí en el circuit comercial Joan González, director del festival internacional de documentals DocsBarcelona.
i els que han tingut democràcia des- secció. No sé si són els millors. El va- uns anys era impensable. Vull dir que
Jordi prés de la II Guerra Mundial, la ma- lor del bon documental és com la be- és un gènere molt experimental.
Miró nera de produir documentals ha estat llesa, depèn sempre dels ulls que mi- Quines peces destacaria d’aques-
totalment diferent. En uns llocs, com ren. ta última edició del DocsBarcelo-
França o Alemanya, hi ha hagut polí- És un gènere rígid o flexible? na?
tiques actives per poder fer l’ecologia Quan obres les portes del documen- N’hi ha moltes. Per exemple, un que
Quina és la forma internacional documental (produir, formar, distri- tal, hi ha 50.000 portes diferents. narra una història d’amor entre una
de produir documentals? buir, exhibir...). En canvi, en un lloc Tant és documental el que fa Natio- parella de romanesos que segueixen
De quina manera tu, a partir d’una on no es podia fer documentals ningú nal Geographic com el que fa Victor estimant-se 54 anys després de casats
idea, converteixes aquella idea en una desenvolupava projectes. Kossakovsky, i no s’assemblen en res. en un poble perdut del nord-est de
història que arriba a una pantalla, si- I el cas català? Un té unes pautes, un ritme per a te- Romania; un sobre el dia a dia d’un
gui cinematogràfica o sigui televisiva. Diguem que Catalunya s’apropa més, equip de rugbi d’aficionats de Finlàn-
Quins són els procediments, quins en el terreny documental, als països dia; un altre que repassa les guerres
són els mètodes i com ho hem de fer més avançats d’Europa. En aquests del segle XX a través dels records dels
perquè siguis reconegut i tinguis pos- moments i des de fa uns anys Barce- “El valor del bon xefs militars que cuinaven per als sol-
sibilitats d’aixecar el projecte en l’àm- lona és la capital del documental del documental és com la dats a les batalles, o un que retrata el
bit internacional? Diguem que no hi sud d’Europa. Ni Madrid, ni Lisboa, fill del temut narcotraficant colombià
ha “la” manera, però sí que hi ha mol- ni Milà, ni Atenes han aconseguit pu- bellesa, depèn sempre Pablo Escobar.
tes maneres de fer que no són les cor- jar de nivell. Tot gràcies a una estratè- dels ulls que miren” Quin consell donaria vostè a l’es-
rectes. Els documentals primer es fi- gia casual d’una sèrie de persones que pectador del carrer perquè vagi a
nancen i després es produeixen, i per en un moment donat van treballar veure documentals?
tant és molt important proposar una pel documental. Balseros, Garbo... són Doncs que s’hi enfrontin com en al-
bona candidatura i el currículum que exemples de l’èxit català. levisió i l’altre és un artista. Hi ha tres àmbits. Que primer sàpiguen de
hi ha al darrere. Com es valora un bon documen- moltes temàtiques i maneres de fer. què va la història i a partir d’aquí
És un gènere encara desconegut tal? Alguns pensats per a televisió i d’al- sabran si els pot interessar. És inte-
per al gran públic? Doncs igual que qualsevol altra cosa: tres per a cinema. Documentals de ressant que vagin als cinemes on es
A Europa hi ha una tradició molt dife- si agrada o no. Res és neutre. Nosal- ficció. N’hi ha que observen i n’hi ha passen els documentals del Docs-
rent segons els països. Entre els paï- tres hem confiat ens els programa- que construeixen, expliquen el per- Barcelona, perquè aleshores podran
sos que en el segle XX han patit dicta- dors que han seleccionat els docu- què. Ara hi ha una línia que barreja parlar amb els directors, que hi seran
dures, com Portugal, Espanya o Itàlia, mentals que s’exhibiran en cada documental i animació, cosa que fa presents.