G R À C I A
B A R C E L O N A www.bcn.es
S U P L E M E N T  D E L  D I S T R I C T E  I  D E L S  B A R R I S  •  J u l i o l  2 0 0 6
E N T R E V I S TA Pàg. 8 Jardins de Maria Baldó, un nou
espai ciutadà per al lleure 
UBICACIÓ GRANDÀRIA PATRIMONI
Als horts del convent Els nous jardins El projecte 
de Camils de públics tindran una integrarà elements 
l’av. Hospital Militar superfície de 2.480 m2 patrimonials 
Josep Termes
Pàg. 3
Professor d’història 
i historiador 
“Faig d’historiador 
com aquell que 
fa d’explorador”
E N T I TAT S Pàg. 4
Fundació Eulàlia
Torras de Beà 
s’instal·la a Gràcia
PA R T I C I PA C I Ó Pàg. 6
Es troba una solució
per no moure unes
palmeres del carrer
Velázquez 
S E R V E I  P Ú B L I C Pàg. 6
L’adopció dóna una
segona oportunitat 
a gossos i gats Gràcia aposta per la música Diuen que la música alimenta l’es-
perit i les emocions però també
pot ser un sector econòmic força
com a sector econòmic productiu. La tradició musical de
Gràcia atrau escoles de teatre, pro-
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7 gramadors musicals, propietaris de
locals d’oci i una llarga llista de
Secció gimnàstica professionals del món de la músi-
de La Salle de Gràcia ca. Més de 80 persones procedents
Un club d’alt nivell d’aquests àmbits han redactat un
document encarregat pel Districte
que vol impulsar Gràcia com a ter-
ritori sonor. Entre altres objectius,
es vol adequar les infraestructures
perquè hi assagin els grups locals,
programar petits festivals, formar
els programadors amateurs, fo-
mentar els vincles entre les escoles
i els agents musicals i afavorir la
programació dïurna.
Actuació musical a la Sedeta, el 21 de juny. Pàg. 5
2 G R À C I A Juliol 2006
t I N F O Ú T I L W L ’A G E N D A
ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) 
Francisco Giner, 46.
Telèfon d’informació 010 
(preu : 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció).
Telèfon del Civisme 900 226 226
Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 FESTA MAJOR DE GRÀCIA Dimecres 12 de juliol
Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
Cròniques de Narnia 
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Dilluns 14 d’agost A les 18 h. Centre Cívic El Coll (Aldea, 15)
Centre Cívic El Coll 93 285 70 11 Pregó Una espectacular pel·lícula basada en el clàssic literari
Aldea, 15-17.
Centre Cívic La Sedeta 93 207 36 13 A les 19 h. Plaça Rius i Taulet del popular escriptor C.S. Lewis.
Sicília, 321.
Casal de Barri Cardener 93 210 63 91
Cardener, 45. Dimarts 15 d’agost Dimecres 19 de juliol
Centre Artesà Tradicionàrius 93 218 44 85
Travessia Sant Antoni, 6-8. Cercavila de Cultura Popular Wallace & Gromit-La maledicció 
BIBLIOTEQUES A les 19 h. Sortida: Gran de Gràcia de les verdures 
Biblioteca Jaume Fuster 93 368 45 64 Itinerari: Gran de Gràcia, Astúries, Torrent de l’Olla i A les 18 h. Centre Cívic El Coll (Aldea, 15) 
Plaça Lesseps, 20. Rius i Taulet. S’acosta el Concurs Anual de Verdures Gegants i al po-
Biblioteca Vila de Gràcia 93 284 77 90
Torrent de l’Olla, 104 ble es desencadena una autèntica “vegetalmania”.
Biblioteca del Centre de 93 217 95 27
Treball i Documentació Del 15 al 21 d’agost
Gran de Gràcia, 126. Espai de dansa Dijous 24 d’agost
SERVEIS SOCIALS Nits. Passeig de Sant Joan Còmic manga
Centre El Coll-Zona Nord 93 285 72 67 A les 18 h. B. Jaume Fuster (pl. Lesseps, 20)
Aldea, 15. Dimecres 16 d’agost Taller de creació de manga per Dani Majà.
Centre Serveis Socials Gràcia 93 291 43 25
Pl. Rius i Taulet, 6. Diada de Sant Roc
Of. Serveis Socials Generalitat 93 284 27 21
Providència, 42. A les 11 h. Fraternitat/Llibertat
Centre d’Atenció a 93 458 99 08
Disminuïts (Infants)
Grassot, 3, 4t. Dissabte 19 d’agost
GENT GRAN Aplec del Cargol de Lleida
Casal d’Avis de Gràcia 93 217 94 11 A les 20 h.Plaça de Torrente Flores Del 3 al 19 de juliol
Mozart, 24. Al vespre, baixada del pilar caminant i vigília castellera Gràcia a través dels llibres
Casal d’Avis Montmany 93 285 04 74
Montmany, 45. a les places del Sol i Rius i Taulet. Seu del Districte (plaça Rius i Taulet, 2)
Casal d’Avis de Penitents 93 212 60 62
Pg. Vall d’Hebron, 76-78. Mostra de llibres sobre la Vila de Gràcia
Casal d’Avis La Miranda 93 284 01 26 Diumenge 20 d’agost
Av. Coll del Portell, 74.
Casal d’Avis Siracusa 93 219 10 40 Matí casteller Del 21 de juliol al 13 d’agost
Siracusa, 23-27.
Mat. Plaça Rius i Taulet Cartells de Festa Major
ALTRES SERVEIS Més informació sobre el programa oficial complet a la Seu del Districte (plaça Rius i Taulet, 2)
Punt d’Informació Jove 93 284 75 73 web: www.festamajordegracia.org. Mostra de les 161 propostes rebudes al concurs de 
Torrent de l’Olla, 104.
Oficina de Rehabilitació 93 291 65 55 cartells de la Festa Major de Gràcia d’enguany.
Pl. Rius i Taulet, 2, 2n.
Centre de Recursos 93 237 47 43
Barcelona Sostenible Del 14 d’agost al 3 de setembre 
Nil Fabra, 20.
Arxiu Municipal de Districte 93 285 03 57 Imatges de la Cultura Popular a Gràcia
Pl. Lesseps, 20-22 
Agència Tributària 93 237 41 80 Seu del Districte (plaça Rius i Taulet, 2)
Av. Príncep d’Astúries, 66. Divendres 14 de juliol Mostra fotogràfica de les colles de cultura popular
Federació Festa Major de Gràcia 93 459 30 80
Igualada, 10. Anna Voltas i Saravah Organitza: Federació Festa Major i Taller d’Història
C. de Normalització Lingüística 93 217 87 23
Príncep d’Astúries, 54, 2n. A les 20 h. Centre Cívic El Coll (Aldea, 15)
Centre de Recursos Pedagògics 93 415 50 98
Topazi, 29. Quartet que ofereix un recorregut pels ritmes del Bra- Fins al 3 de setembre
sil. Arranjaments jazzístics i tocs de modernitat. Marilyn. Una estrella sense Olimp
SEGURETAT
Palau Robert (pg. de Gràcia, 107)
U.T. Guàrdia Urbana Gràcia
Trilla, 10. Divendres 14 de juliol Objectes personals de l’actriu d’una col·lecció privada.
Comissaria Mossos d’Esquadra Notes al vespre
Hospital Militar, 169-205.
Emergències Guàrdia Urbana 092 A les 20 h. B. Jaume Fuster (pl. Lesseps, 20)
Emergències Mossos d’Esquadra 088
Mireia Pozo, acompanyada al piano per Raul Patiño. 
SERVEIS URGENTS
Telèfon únic d’emergències 112 Dissabte 22 de juliol
Urgències sanitàries 061
Cos Nacional de Policia 091 Teresa Galcerán i Eva Sintes Divendres 18 de juliol
Bombers 080 A les 22 h. Parc de la Creueta del Coll El sopar del Taller d’Història de Gràcia
SALUT Flauta i guitarra. Dins del cicle de música de joves A les 21 h. Oratori de Sant Felip Neri (Sol, 8)
CAP Pare Claret 93 208 25 70 intèrprets Clàssica als parcs. Reserva al tel. 93 368 45 66. Preu: 7 euros.
Sant Antoni Maria Claret, 19-23.
CAP Larrard 902 011 040 ATENCIÓ: La programació d’aquesta agenda es tanca amb força antelació i per aquest motiu pot patir algunes modificacions d’última hora.
Travessera de Dalt, 79.
CAP Vallcarca
(Parc Sanitari Pere Virgili) 93 259 44 22
Av. Hospital Militar, 169-205.
(Edifici Pedraforca)
Servei d’Urgències de G R À C I A www.bcn.cat/publicacions
l’Hospital de l’Esperança (24 h) 93 367 41 00 B A R C E L O N A
bcnrevistes@bcn.cat
Av. Santuari de Sant Josep
de la Muntanya, 12.
Centre de Salut Mental 93 218 93 02 Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions: Jordi Hereu, Enric Casas, Irene Pagès, Alfredo Jorge Juan, Màrius Robert, Joan
d’Adults de Gràcia Conde, Glòria Figuerola, Joan A. Dalmau, José Pérez Freijo. Director: Enric Casas. Director editorial: José Pérez Freijo. Director de continguts: Joan Àngel Frigola.
Mare de Déu del Coll, 41. Relacions Institucionals: Joan Ariza. Redacció: Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Núria Mahamud, Pilar Fernández, Daniel Venteo, Pere S. Paredes,
FARMÀCIES Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Isabel Deniel. Coordinació general: José Miguel Esteban.
Coordinació de fotografia: Rafael Escudé. Fotografia: Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo. Disseny:
www.farmaciesdeguardia.com Subirà i Associats. Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB: Miquel Navarro. Producció: Maribel Baños. Impressió: Mateu Press, SA.
Manipulació: General Servei, SA. Distribució: M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració: Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg.
Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal: B. 29.175-1994.
Juliol 2006 G R À C I A 3
Dels antics horts dels Camils
als nous jardins Maria Baldó
Els antics horts del convent 
dels Camils, a l’avinguda de
l’Hospital Militar, es convertiran
en uns jardins que portaran el
nom de Maria Baldó, fundadora,
l’any 1923, de l’escola per 
a nenes La Farigola
El mur històric, que actual- calinata excavada en el mur de
ment tanca el recinte i que contenció de les dues grans
està inclòs dins del catàleg del terrasses dels antics horts.
Patrimoni Arquitectònic de la
ciutat, es conservarà i s’inte- Les palmeres de Lesseps
grarà en els nous jardins. L’ac- Una de les singularitats dels
cés al parc serà possible mit- nous jardins és que un bon
jançant tres accessos: el del nombre de les palmeres que
Imatge virtual de com seran els jardins, que aprofitaran les dues terrasses existents. carrer de Sant Camil –aprofi- s’hi plantaran han estat recu-
tant les dues portes ja exis- perades de la plaça de Les-
Daniel Venteo Amb la creació dels nous jar- garantint la plena accessibili- tents que conserven un va- seps, en procés de transfor-
Els nous jardins de Maria dins de Maria Baldó es com- tat de les persones amb mobi- luós coronament ceràmic–, el mació. A més de palmeres, hi
Baldó es crearan en l’es- pleta el corredor verd d’ús litat reduïda. Al llarg d’aques- de Farigola i el del passatge haurà diferents tipus d’acà-
pai que havien ocupat els per a vianants creat entre dos tes plataformes, construïdes Isabel –a través d’una nova es- cies, margallons i pins.
horts de l’antic convent de pulmons estratègics de verd sobre els murs antics, hi
Camils. Situat originària- urbà de la ciutat: el  parc haurà jocs infantils així com
ment a prop del marge de Güell i el del Putxet. diversos espais de repòs. El
l ’antiga riera de Vallcarca disseny dels nous jardins serà
–avui avinguda de l’Hospital Els nous jardins el resultat de la preservació
Militar– ocupa una finca si- tindran una d’un bon nombre dels ele-
tuada a la conf luència del ments arquitectònics ja exis-
carrer que ocupa la llera del superfície de tents i de la utilització de ma-
desaparegut torrent de la Fa- 2.480 m2 terials moderns, com ara
rigola –avui carrer de la Fari- paviments de formigó acolo-
gola– i l’antic camí de Gràcia Els jardins es crearan aprofi- rits, sauló, murs arrebossats i
a Horta pel Coll –avui carrer tant les dues grans terrasses tanques i baranes de ferro i
de Sant Camil–, amb entrada ja existents, però adaptant-les fusta tractada, per crear una
pel passatge Isabel. a les necessitats del nou parc i atmosfera ben original.
Q u è  l i  s e m b l a  q u e  e s  f a c i n  j a r d i n s  o n  h i  h a v i a  e l s  h o r t s  d e l s  C a m i l s ?
Nora Pakman M. Lluïsa Pujol Rosina Moreno Anna Serra M. Àngels Iglesias Àngel Castillo
Mestressa de casa Mestressa de casa Professora Control de gestió Mestressa de casa Periodista
Me parece perfecto, Em sembla molt bé, Me parece muy bien. Em sembla fantàstic. Em sembla molt bé, Em sembla bé per als
porque aquí hay muy perquè trobo que falten Todo lo que sea espa- Casa meva dóna allà i, perquè m’agraden les nens, per a la gent gran
pocos espacios verdes molts espais on puguin cios verdes es bueno. si hi posen jardins, hi zones verdes. Estic i per al barri. En
para que puedan jugar jugar els nens. En este barrio no hay haurà zona verda per farta de tants edificis, aquest barri ens fan
los niños. Pero si ponen casi nada de esto, así anar a passejar amb el no m’agraden. És millor falta més zones verdes,
un parque en donde no que todo lo que sea petit. tenir espais verds. perquè no en tenim.
Cse puedIa jugar,U enton- TA DganarA espacios verdes
ces no vale la pena. nos vendrá muy bNien. S OPINE N
4 G R À C I A Juliol 2006
ÀLB UM HI S TÒR IC J. M. Contel E N T I T A T S
Lluís Bachs i Bernial La Fundació Eulàlia Torras 
Lluís Bachs va néixer l’any 1927, al carrer Verdi, 21, on va
viure fins als tres anys quan, a la mort del seu pare, es va de Beà s’instal·la a Gràcia
traslladar al carrer Puigmartí, on la seva mare va obrir una
botiga de brodats i calats. En casar-se, va anar a viure al
carrer Fraternitat, però va continuar freqüentant la Festa
Major del carrer Puigmartí (entre els carrers de Milà i Fon-
tanals i Torrijos). El 1960 va començar a col·laborar en el
muntatge del carrer i el 1961 ja va dissenyar el seu primer
guarnit, Fantasia Oriental. El 1962, després de comprovar
que algun altre carrer disposava d’escut, va crear el del ca-
rrer, cosa per a la qual va prendre com a referència la xe-
meneia de la fàbrica de can Pugmartí (situada en aquell
indret). El 1963, el guarniment és Japan made in Spain i,
per donar-li forma, va posar-se en contacte amb el conso-
lat del Japó. A partir d’aquí, el carrer Puigmartí va ser un
referent en el guarnit. Bachs, el va omplir de tota mena de Els serveis són gratuïts per als nens i les famílies del districte.
temàtiques i materials. El pol nord, l’infern, papallones,
abelles, pastissos, jardins, dibuixos inspirats en pel·lícules La institució, amb trenta anys de dedicació d’un entorn familiar que
o sèries de TV, o unes maduixes gegantines que li van pro- els doni suport. Això no
a la psicologia infantil i juvenil, ha obert
porcionar el seu darrer primer premi el 1997.  afavoreix la criança i fa les
President des del 1967 fins a començament dels noran- una seu al carrer Santa Eulàlia coses difícils”. 
ta, com a responsable del carrer va aconseguir deu pri- La fundació disposa d’un
mers premis, sis segons i quatre tercers. El 1997 fou Felicia Esquinas perquè la societat també centre d’atenció precoç per
guardonat amb la Medalla d’Honor de la Vila de Gràcia a Fundació Eulàlia Tor- ho ha fet”, diu Remei Tarra- a infants de fins a 6 anys
a títol individual. Va morir el 28 de juny del 2000. L ras de Beà té una expe- gó, directora de l’entitat. amb dificultats evolutives;
Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer riència de més de trenta Ara es detecten més situa- un altre d’anticoncepció i
donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 285 03 57 anys. Es va crear el 1990, cions de crisi entre els ado- sexualitat per a joves o una
però havia començat a tre- lescents, “que poden portar Institució Col·laboradora
ballar el 1969 com a Servei a un flirteig amb les dro- per a  la Integració Familiar
de Psiquiatria-Psicologia gues”. I en edat escolar, bai- (ICIF) que decideix la ido-
del Nen i de l'Adolescent de xa autoestima: “als nens neïtat per a l’adopció. Tam-
l'Hospital de la Creu Roja cada cop se’ ls pressiona bé fa activitat docent. El
de Barcelona. setembre posen en marxa
Aquesta institució és res- “Avui les famílies un servei de consulta on-
ponsable del Centre de Sa- estan soles i això line a Internet.
lut Mental Infantil i Juve-
nil (CSMIJ) de Gràcia i ja fa dificulta la Els serveis són gratuïts per
als nens i famílies del dis-
anys que atén els infants i criança”, diu la tricte, tret dels de l’ICIF.
joves de 0 a 18 anys del directora Només cal trucar per telè-
districte. Fins al febrer d’a- fon i demanar hora amb la
quest any, ho feia a l’Hospi- més, perquè siguin inde- targeta sanitària.
tal de la Creu Roja, però ara pendents, perquè es que-
ha obert una seu pròpia al din sols a casa, perquè fa- Més informació:
carrer Santa Eulàlia, vial cin una sèrie de coses que a Fundació Eulàlia Torras 
que comparteix nom amb nosaltres ens van bé”. de Beà (FETB)
la creadora i presidenta de En general, explica Remei C. Santa Eulàlia, 11
Lluís Bachs al carrer Puigmartí, l’any 1987. la fundació. Tarragó, “les famílies estan T. 93 457 58 48
(Foto: J. M. Contel) “Les patologies han canviat molt soles i no disposen www.fetb.org
Juliol 2006 G R À C I A 5
Pla estratègic per reforçar f N O T Í C I E S
Es presenta un conte sobre els gegantons
el teixit musical de Gràcia La biblioteca Jaume Fuster va acollir, el dia 7 de juny,
la presentació del conte, publicat conjuntament pels
Lluïsos de Gràcia i el Taller d’Història, La Gresca i el
Torradet, els gegantons sense rostre, amb text de
Gràcia vol impulsar Xavier Corbera i il·lustracions de Meritxell i Helena
la programació de Marcet. El dissabte dia 10 el conte va ser representat
petit format, crear en una actuació de Contacontes de Cultura Popular a
una guia de recur- càrrec de les colles de Cultura Popular de Gràcia.
sos musicals i XVII Trobada de Gent Gran de Gràcia
fomentar els vincles El passat mes de juny va tenir lloc la XVII Trobada de
de la música amb la Gent Gran de Gràcia. En el transcurs d’aquesta tro-
bada es van fer moltes activitats organitzades pels
l’escola casals i els espais de gent gran del districte amb una
gran acollida i participació. Algunes de les propostes
Núria Mahamud varen ser: sardanes, mostres de treballs, passejades
Bressol de la rumba catala- per Collse-rola, havaneres, teatre, esports o un pro-
na, seu del festival experi- grama especial a Ràdio Gràcia.
mental LEM i d’entitats com
el Centre Artesà Tradicionà- Festes al Camp d’en Grassot
rius, l’Orquestra de Cambra de Del 29 de juny al 2 de juliol, s’ha celebrat la Festa
Gràcia o l’Orfeó Gracienc, Major del Camp d’en Grassot. Del programa d’actes
Gràcia destaca entre tots els El regidor del Districte, Ricard Martínez (a la dreta), i Víctor organitzats, en cal destacar el I Concurs de Truites,
districtes de Barcelona pel seu Nubla de Gràcia Territori Sonor durant la presentació del pla. la sardinada popular, el gran sopar de Festa Major, 
ampli teixit musical, en el qual el ball amb orquestra, les trobades d’Slot, la trobada
hi ha des d’agrupacions corals petit format i la realització de Promoció a la ràdio i In- castellera, la cantada d’havaneres o les activitats
fins a grups de joves músics i petits festivals musicals, l’aï- ternet adreçades als més petits dins d’una Festa Major de
escoles de música, teatres, es- llament acústic dels bucs “Gràcia té una potència gran tradició gracienca. 
tudis d’enregistrament i peti- d’assaig, una guia de recursos econòmica en el sector quina-
tes sales que ofereixen música musicals, un catàleg dels ar- ri que supera en 4 punts els Presentat el cartell de Festa Major 2006
en directe. La música, és per llocs de treball industrial de El passat 16 de juny es va presentar oficialment el
tant, un sector econòmic amb El Districte també la pròpia ciutat”, va dir el re- cartell guanyador de la Festa Major de Gràcia 2006.
força pes, un fet que el Dis- vol fomentar la gidor en la presentació del L’acte va tenir lloc a la seu de la Federació de Festa
tricte vol aprofitar per desen- pla. Però cal donar-ho a Major de Gràcia (c/ Igualada, 10). En el transcurs de
volupar aquest sector quinari programació conèixer. Per això, s’ha pen- la presentació es va donar a conèixer el nom de la
–tal com s’anomena al sector musical dïurna sat també en la creació d’una persona guanyadora del concurs, que ha estat Núria
econòmic basat en la creativi- agència de notícies musicals, Altamirano. La jove és il·lustradora i ha guanyat els
tat i la formació– i millorar la tistes de Gràcia, l’organitza- en la realització d’una cam- 2.400 ¤ de premi amb un cartell de colors molt vius i
sensibilitat de la població vers ció d’una trobada anual d’a- panya d’imatge i en l’aprofita- on surten els gegantons en Torradet i la Gresca.
la música. El primer pas per gents musicals i la creació de ment de la programació de
aconseguir-ho ha estat la re- la figura del mediador musi- Ràdio Gràcia per promocio-
dacció d’un pla estratègic en cal per posar en contacte els nar els grups del territori. A
què han participat unes 80 centres escolars amb els mú- més, es vol afavorir la progra-
persones del món musical gra- sics. Una de les primeres ac- mació musical dïurna i realit-
cienc i que vol ser “una aposta tuacions d’aquest pla estratè- zar més activitats als barris
pública per cridar també el gic podria ser la realització del Nord.
sector privat”, va explicar el d’un curs de formació per als El pla estratègic ha estat co-
regidor Ricard Martínez. programadors de carrer que ordinat per l’entitat Gràcia
Entre les propostes recollides organitzen les festes del dis- Territori Sonor, organitzado-
en aquest pla destaquen el tricte i que s’iniciaria aquest ra del LEM, i és el primer que
suport a la programació de hivern. es fa a la ciutat de Barcelona. 
Èxit d’assistència als tallers familiars de circ a l’escola
F.E. conjuntament l’activitat són “Temps de barri, temps edu-
“Benvinguts al circ!”, el els CEIP Pare Poveda i Josep catiu compartit” és un projec-
cicle de tallers gra- Maria de Sagarra i l’Escola Gra- te de l’Ajuntament de Barce-
tuïts de circ per a famílies que vi. Els tallers s’han fet entre lona i la Fundació Jaume
han fet tres escoles de Vall- maig i juny, els dissabtes a la Bofill. Busca millorar l’oferta
carca i Penitents dins del pro- tarda. L’últim va tenir lloc al d’activitats lúdiques adreçada
jecte “Temps de barri, temps CEIP Pare Poveda el 17 de a infants i famílies, però amb
educatiu compartit”, va fina- juny. Estaven oberts a tots els l’objectiu de compartir els re-
litzar el juny amb èxit de pú- veïns del barri i oferien un es- cursos de cada barri, ja siguin
blic, amb una mitjana d’as- pai de relació per a les famílies, les instal·lacions escolars o
sistència de 150 a 200 on pares i fills podien aprendre d’altres equipaments. El pro-
persones a cada una de les sis junts diferents arts circenses: jecte s’ha iniciat aquest curs i
sessions programades. diàbolos, pilotes, plats xinesos, finalitzarà el proper, el juny
Taller de circ al CEIP Pare Poveda, el 17 de juny. Les escoles que han organitzat xanques o anelles. del 2007.
6 G R À C I A Juliol 2006
P A R T I C I P A C I Ó
S E R V E I  P Ú B L I C
L’adopció dóna una segona Es troba una solució per no moure
oportunitat a gossos i gats unes palmeres del carrer Velázquez
Les palmeres 
centenàries que hi 
ha a la residència
geriàtrica per a dones
Refugi d’obreres es
quedaran al carrer
Velázquez
Redacció
Si es planteja tenir un gos o un gat a casa, consideri la
possibilitat d’adoptar-lo. L’adopció és una manera d’oferir Pilar Fernández
una oportunitat a animals que no tenen propietari, bé petició de l’Associació de
perquè s’han perdut, han estat abandonats o es troben AVeïns Gràcia Nord-Vall-
sols a causa d’ordres judicials, desnonaments o interven- carca, que va demanar que s’e-
cions administratives. També és una alternativa amb vités un trasplantament que
força avantatges davant la compra. Els gats i els gossos considerava fatal per a la su-
que el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC) pervivència dels exemplars,
ofereix en adopció són animals sans, de diferents edats, “les palmeres es queden on
races i grandària. Es lliuren en correctes condicions sa- són”, va anunciar entre l’apro-
nitàries, vacunats, desparasitats, esterilitzats i identifi- vació del públic el regidor del
cats amb microxip. Un equip professional assessora la Districte, Ricard Martínez,
persona o família adoptant sobre quin és l’animal que mi- durant el Consell de barri de
llor s’adapta a les seves necessitats i estil de vida. Vallcarca, que es va celebrar el
Si es vol adoptar, s’ha d’anar al CAAC. Allà s’omplirà un passat 31 de maig. Es crearà un parterre protector dels troncs.
qüestionari amb una doble funció:  que l’adoptant refle- Les palmeres estaven afecta-
xioni si està realment preparat per fer-se càrrec d’un ani- des per les obres que s’estan darrer trimestre d’enguany compte això i que la clínica
mal i sàpiga quin és el que més li convé en funció de la fent al carrer de Velázquez començaran les obres de Quirón n’està fent un tercer a
seva situació personal (pis gran o petit, si hi ha nens o –que estan relacionades amb construcció d’un aparcament la nova clínica que està edifi-
gent gran a casa, temps lliure disponible...). A continua- la reforma urbanística de la públic de més de 200 places cant al Parc Sanitari Pere Vir-
ció es formalitza un acord d’adopció i es lliura el gat o plaça de Lesseps– i, per tant, gili,  Ricard Martínez va con-
gos escollit. S’ha d’abonar una taxa única de 16,50 euros. havien de ser traslladades a L’aparcament siderar que l’oferta prevista
Cal recordar que és obligatòria la inscripció als cens d’a- un altre lloc. El Districte, però, d’Esteve Terrades serà suficient per cobrir en
nimals de companyia (es pot fer a www.bcn.es o a qual- ha trobat una solució per con- un futur les necessitats de
sevol Oficina d’Atenció al Ciutadà). servar-les on són lloc: adaptar contribuirà a places d’aparcament del barri
El CAAC també facilita informació sobre tinença respon- les voreres al seu emplaça- pacificar el trànsit de Vallcarca, tant de les per-
sable d’animals. Tenir un animal de companyia dóna ale- ment, modificant les seves sones que hi viuen, com de la
gries i implica responsabilitats. Els seus propietaris han amplades, i crear un parterre al carrer d’Esteve Terrades, població flotant que hi treba-
d’assumir el compromís d'encarregar-se tota la vida de protector dels troncs, els quals un espai que, segons el regi- lla i de la que acudeix al cen-
l'animal, que pot ser d’uns quinze anys. tenen la particularitat de sor- dor, contribuirà a pacificar el tre sanitari.
tir d’unes arrels comunes. trànsit del carrer de Gomis. El regidor també va destacar
Més informació: Un altre dels assumptes que Es previst, a més, que el Pa- la propera construcció d’una
Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC) va adquirir protagonisme du- tronat Refugi d’Obreres en escola bressol i un poliespor-
Ctra. de l’Arrabassada, km 3,8.  Tel. 93 428 31 25 rant el Consell de barri va ser construeixi un altre al carrer tiu al CEIP Josep Maria de
el dels aparcaments. En el de Velázquez. Tenint en Sagarra.
E L  T A U L E L L Joan Anton Font
Del treball artesanal del filferro a una ocelleria
A bans de ser una ocelleria, aquest local De mica en mica, altres articles com les gà-
era un comerç on es feien teles metàl·li- bies, els aliments i complements per als ani-
ques de somiers, sedassos i tot allò relacionat mals de companyia van anar prenent el lloc
amb l’artesania del filferro. Les gàbies per a per adaptar-se als nous temps. Avui dia,
les bestioles eren un dels articles que es fabri- Agustí Lapiedra, quarta generació familiar,
caven de manera artesana. En Josep Mur, porta l’ocelleria. Encara es conserven models
que treballava a la botiga, se la va quedar de gàbies i altres objectes antics, així com
l’any 1887, quan es van jubilar els propieta- l’enrajolat del terra o el pou del pati, de quan
ris. Amb el pas del temps, els somiers i sedas- el local era una masia.
sos van anar desapareixent, com també el
treball artesà, que ja no resultava rendible. Ocelleria Mur / Travessera de Gràcia, 138
Agustí Lapiedra, quarta generació familiar a l’ocelleria Mur.
Juliol 2006 G R À C I A 7
P O L I E S P O R T I U w M U LT I M È D I A
TELEVISIÓ
La secció de gimnàstica de La Salle Barcelona Televisió
“Hola Barcelona”
de Gràcia, un club d’alt nivell De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h
Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h
Canal 39 UHF i canal 26 TDT
El col·legi La Salle 
RÀDIO
de Gràcia compta 
actuament amb uns Ràdio Gràcia - 107.7 FM
noranta gimnastes Aldea, 15.  Tel. 93 284 82 88
entre nois i noies, COM Ràdio – 91.0 FM
els quals competeixen Travessera de les Corts, 139
Tel. 93 508 06 00
tant en l’àmbit català
com espanyol PUBLICACIONS
L’Independent de Gràcia
Pere S. Paredes La Perla, 31. Tel. 93 217 44 10
María José Guirao, responsable Revista Gracinova
de la secció de gimnàstica de Muntaner, 521, entl.
La Salle de Gràcia, confirma la dada: De l’Associació de Comerciants Gracinova
En aquesta secció s’entrenen noranta noies i nois. Tel. 93 284 77 13
“hi ha altres clubs que ensenyen
gimnàstica a nois i noies, però la clares dues coses”, manifesta Gui- poltre amb arcs, terra, barra fixa i Zona Alta de Barcelona
secció de gimnàstica de La Salle de rao: “primer, que tots els entrena- anelles”. Juan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00
info@zonaalta.com
Gràcia és l’única que, ara per ara, dors som professionals i experts en El segon punt que ens vol aclarir
pren part en moltes competicions la matèria. Sota la nostra responsa- Guirado és que “ningú, i discrepo Transversal
tant de Catalunya com d’Espanya”. bilitat estan els nois i les noies, que molt d’aquesta idea preconcebuda, www.transversalweb.com
info@transversalweb.com
La secció de gimnàstica compta ac- estan en una època de desenvolu- pensi que la gimnàstica és un es-
tualment amb un grup de dotze en- pament i transformació i amb els port duríssim. És un esport molt
trenadors per als seus gimnastes: quals has d'anar amb molt de INTERNET
“En aquest moment, els nostres pro- compte”.
fessors s’estan ocupant d'uns noran- Guirao explica que “pel que fa a les Les gimnastes aprenen Escàner Bcn
ta esportistes, entre noies i nois”. noies, han de dominar quatre apa- un total de quatre apa-
“Tothom, sobretot els pares inte- rells: el salt, les paral·leles asimètri-
ressats a apuntar els fills a classes ques, la barra i el terra; els nois, ho rells i els nois han de
de gimnàstica, han de tenir molt han de fer en sis: salt, paral·leles, dominar-ne sis
complet, equilibrat, que treballa tot
el cos per igual, que és molt diver-
tit, dinàmic i molt amè. Si es vol dir
que és una mica dur, per la quanti-
tat d’hores que has de dedicar a en-
trenar-te, pot ser. Però els estudis,
per exemple, es poden compaginar Aquest web és una guia urbana on podeu
perfectament amb aquest esport”. rastrejar les activitats culturals alternati-
ves que tenen lloc cada dia a Barcelona.
També s’hi pot consultar el bo i millor de
Més informació: l'oci de la ciutat sota el criteri de l'equip de
Secció de gimnàstica de La Salle ràdio ScannerBCN.
Pl. Nord, 14 www.bcn.cat/scannerbcn/
Mòbil 670 440 737 (tardes) 
Bcn jocs
per MANEL
Tria el joc que t'agradi més, posa a
prova els teus reflexos i coneixements i
descobreix la teva ciutat d'una manera
entretinguda en aquest web que agluti-
na tots els jocs en línia del web bcn.
www.bcn.cat/jocs/cat/welcome.htm
8 G R À C I A Juliol 2006
E N T R E V I S T A Josep Termes, professor d’història i historiador 
“Faig d’historiador
com aquell que fa
d’explorador”
Impregnat d’obrerisme, assimilat en el barri 
on va néixer i viu, Josep Termes durant anys ha
combinat la docència per les diferents 
universitats catalanes amb la publicació de
Josep Termes al despatx de casa seva, al Camp d’en Grassot.
nombrosos llibres
de prudència que recorda les malves- Què s’hi aprèn, en aquest món? Com valora la seva feina?
Josep Maria tats de la vida, de la història, de la Humilitat, sacrifici, idealisme, desig En el fons, faig d’historiador com
Contel guerra, de la revolució, dels morts, de d’un món nou i també, de vegades, aquell que fa d’explorador: intento
les migracions. La vida és dura, però primarietat i simplificació. Després, descobrir fets, distingir matisos dels
per l’altre costat, hi ha una ignorància els aspectes ideològics, que són com conflictes. Fa uns anys, vaig definir la
En quin moment es troba la de la narració del que han estat els de- un gran intent de construir un altre història com una xafarderia universal
història? talls del passat. Per exemple, no saben model de societat més justa. bolcada cap al passat per descobrir per
Després de l’etapa del franquisme i la si primer és la guerra o la república. què es fan les coses, qui les fa, com,
transició en què va experimentar una La història influeix en el dia a dia quan, amb quins problemes, en qui-
gran creixement, ha entrat en una cer- de les persones? “La història és un anar nes tensions, etc., perquè en aquesta
ta recessió, quant a l’audiència o re- Sí, en el sentit que li dóna una sensa- i tornar, com una espiral hi ha una gran part de present. L’his-
percussió en la societat. En canvi, pel ció de conflicte, però no vull magnifi- toriador Benedetto Croce deia que
que fa a ciència o activitat acadèmica i car el paper de la història, ni el fet que va pujant, però que l'interès per les realitats del present, et
d’investigació, està en un punt àlgid. que influeixi en el dia a dia, ja que el va donant voltes” porta a buscar-les en el passat, com
Per què ha perdut audiència? present és abassegador, i més ara amb pot ser el catalanisme, la vida del
Ara domina molt el present, la con- els mass media, que des que et lleves camp, què passa ara i què passava
flictivitat política actual, cosa que fa hi ha una allau d’informació sobre els On es troba ara l’obrerisme? abans, etc.
que estiguin més en el primer pla la fets quotidians més recents. En un moment de canvi. La societat Això vol dir que la història és cí-
sociologia, l’economia, la politicoso- Vostè s’ha especialitzat en el món s’ha tornat molt mecanitzada i hem clica?
ciologia, coses que permeten analit- obrer, per què? entrat en la globalització. Això vol dir La història és un anar i tornar, com
zar el present i ajudar a entendre'l. És el món de les meves vivències. És el que el treball físic d’obrer de fàbrica ha una espiral que va pujant, però que va
Què me'n diu d'aquells que obli- món del carrer on vaig néixer, del bar- disminuït, ja que en gran part el fan donant voltes.
den la seva història? ri, de la gent que m’ha envoltat en la les màquines. I aquesta globalització Si no s’hagués dedicat a la histò-
Penso que tots els pobles coneixen meva vida. En definitiva, pel fet d'ha- provoca trasllats de fàbriques i porta ria, què li hauria agradat fer?
poc la seva història, però d'altra ban- ver nascut al Camp d’en Grassot, una canvis tecnològics que obliguen a es- Des de sempre, he estat un historia-
da han recollit la sensibilitat de la barriada obrera i popular, vaig inten- tablir noves empreses diferents. I en dor molt vocacional, si no hauria es-
crisi i tenen present el conflicte i el tar reviure el passat d’aquesta gent. A conjunt tendeix a disminuir la pobla- tat farmacèutic, la carrera que vaig es-
drama. És com un pensament subter- l'hora de buscar un aspecte històric, ció obrera i a anar augmentant la fran- tar estudiant durant quatre anys,
rani, una doble idea, hi ha un substrat vaig trobar el de la meva gent. ja dels treballadors del sector terciari. abans de fer Història.