G R À C I A B A R C E L O N A www.bcn.es S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • O c t u b r e 2 0 0 4 E N T R E V I S TA Pàg. 8 El cor de Gràcia serà sobretot per als vianants SUPERILLA A PEU POSSIBLE Pius Alibek Entre la Travessera, L’ús del cotxe no Estudis del Pla de Restaurador i professor Providència i els torrents estarà prohibit, Mobilitat demostren de l’Olla i de les Flors però sí limitat que és aplicable “Sóc de tradició Pàg. 3 cristiana catòlica, però a la pràctica sóc una persona” E N T I TAT S Pàg. 4 L’Orfeó Gracienc compleix cent anys Actes de celebració E L TAU L E L L Pàg. 6 Camiseria Pons, la tradició de moda S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6 El festival LEM presenta Ajuda a domicili per a persones 160 músics de 13 països dependents El festival LEM de música expe- aquesta edició, el LEM ha rimental està omplint Barcelona avançat les seves dates –se cele- A B A N S I A R A Pàg. 4 de sons nous. La celebració de la bra des del 9 de setembre fins al seva vuitena edició confirma que 16 d’octubre– per tal de coincidir La rambla del Prat és un esdeveniment ja consoli- i formar part de la programació Carrer amb passat bohemi dat i amb un públic fidel que del Fòrum Barcelona 2004. Cent augmenta any rera any. Enguany seixanta músics procedents de s’ha ampliat el nombre d’escena- tretze països actuen en diversos P O L I E S P O R T I U Pàg. 7 ris, s’han potenciat col·labora- espais. Una de les novetats d’en- cions entre músics estrangers i guany és la possibilitat de seguir Àurea Riera, una de Barcelona i s’hi ha incorporat les actuacions en directe des de gracienca de 71 Internet perquè fins a 10.000 in- qualsevol lloc del món a travès anys, a la cursa ternautes puguin seguir en d’internet mitjançant un siste- temps reals les actuacions. En ma d’streaming. Pàg. 5 La imatge promocional del LEM 2004 2 G R À C I A Octubre 2004 t I N F O Ú T I L W L ’A G E N D A ATENCIÓ AL CIUTADÀ Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Francisco Giner, 46. Telèfon d’informació 010 (preu de la trucada: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció) 5, 19 i 26 d’octubre CENTRES CÍVICS I CULTURALS LEM 2004 Atrapa la paraula Centre Cívic El Coll 93 285 70 11 (Casal de Joves) A les 19 h. Bib. Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104) Dijous 14 d’octubre Aldea, 15-17. Curs de narració oral. Taller adreçat a joves i adults. Incite /Coeval /Tendrums (Celrà) Centre Cívic La Sedeta 93 207 36 13 Sicília, 321. A les 21 h. Seu del Districte (Pl. Rius i Taulet 2) Casal de Barri Cardener 93 210 63 91 Cardener, 45. Dilluns 25 d’octubre BIBLIOTEQUES Presentació de Mar i cel Divendres 15 d’octubre A les 19 h. Bib. Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104) Cuisine Concrète /Sebastian Escofet Biblioteca Vila de Gràcia 93 284 77 90 Torrent de l’Olla, 104. Joan Lluís Bozzo, director de Dagoll Dagom, ens parla de /Sami Abadi /Fernando Jobke Biblioteca Julià de Capmany 93 218 78 55 les singularitats del musical Mar i cel. Torrent de l’Olla, 219 A les 20 h. Seu del Districte (Pl. Rius i Taulet 2) Biblioteca del Centre de 93 217 95 27 Treball i Documentació Gran de Gràcia, 126. Recorregut en bicicleta: Gràcia, viatge Dissabte 16 d’octubre SERVEIS SOCIALS del S. XIX als nostres dies Ranma 1/2 /Mira Calix /Le Petit Ramón A les 10 h. Plaça de Rius i Taulet & Les filles del dolor /Cristian Vogel /DJ Centre Serveis Socials 93 285 72 67 El Coll-Zona Nord Organitzadors: Bicicleta Club de Catalunya. Fish'n'Fish / Das Gummi Aldea, 15. Centre Serveis Socials Gràcia 93 291 43 25 Inscripció obligatòria al telèfon 93 307 71 00 A les 20 h. Seu del Districte (Pl. Rius i Taulet 2) Pl. Rius i Taulet, 6. Of. Serveis Socials Generalitat 93 284 27 21 Providència, 42. Divendres 15 d'octubre Centre d’Atenció a 93 458 99 08 Disminuïts (Infants) The Shinners of the fields Grassot, 3 4t. A les 22 h. Casal de Joves El Coll (Aldea, 15-17) GENT GRAN Exposició de fotos i concert de música irlandesa. Casal d’Avis de Gràcia 93 217 94 11 Dimecres 13 d’octubre Mozart, 24. Contes de pirates Casal d’Avis Montmany 93 285 04 74 I CICLE D’APERITIUS MUSICALS Montmany, 45. A les 18 h. Bib. Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104) Casal d’Avis de Penitents 93 212 60 62 Pg. Vall d’Hebron, 76-78. A càrrec de la Susanna Navó. Dissabte 16 d’octubre Casal d’Avis La Miranda 93 284 01 26 Av. Coll del Portell, 74. Vall 4 jazz Dissabte 23 d’octubre ALTRES SERVEIS A les 12 h. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) Màgia amb GR Intèrprets. Pep Mendoza (guitarra), Jordi Fiol (baix), Oficina de Rehabilitació 93 291 65 55 Pl. Rius i Taulet, 2, 2n. A les 17.30 h. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) Pablo Posa (bateria) i Vall Mir (veu). Centre de Recursos 93 237 47 43 A càrrec del màgic Gonzalo Rodríguez. Dissabte 23 d’octubre Barcelona Sostenible Nil Fabra, 20. Nowew land quartet Arxiu Municipal de Districte 93 285 03 57 Dissabte 6 de novembre Camèlies, 36-38. A les 12 h. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) Agència Tributària 93 237 41 80 Xalem Av. Príncep d’Astúries, 66. El grup ens ofereix el seu jazz vital. Federació Festa Major de Gràcia 93 459 30 80 A les 17.30 h. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) Dissabte 30 d’octubre Igualada, 10. De la Cia. Pep C Teatre. Centre de Normalització 93 217 87 23 August Tharrats i Amadeu Casas Lingüística Príncep d’Astúries, 54, 2n. A les 12 h. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)Dissabte 13 de novembre Fundació Teatre Lliure 93 218 92 51 Montseny, 47. Les aventures de Finiquito Cloenda del cicle amb un concert del blues clàssic d’a- questa formació. GUÀRDIA URBANA i Escamarlà Unitat Territorial Gràcia A les 18 h. Centre Cívic El Coll (Aldea, 15) Divendres 5 de novembre Trilla, 10. Pallassos de la Cia. La Banda. Emergències 092 El loco educado Tràmits (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 22 Accidents (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 17 A les 22 h. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) SERVEIS URGENTS Música pop-rock amb projecció de diapositives. Telèfon únic d’emergències 112 Urgències sanitàries 061 Mossos d’Esquadra 088 Cos Nacional de Policia 091 Del 14 al 29 d’octubre Bombers 080 Armes sota control SALUT Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) CAP Quevedo 93 219 55 00 Dijous 28 d’octubreFotos, pòsters i pancartes d’Intermón. Quevedo, 13-17. Castanyada CAP Sanllehy 93 285 37 90 Av. Verge de Montserrat, 16-18. A partir de les 17. Centre Cívic i plaça de La Sedeta CAP Pare Claret 93 208 25 70 Del 4 al 20 de novembre Pare Claret, 19-23. El Líban Espectacle infantil, ball per la gent gran, castanyes i pa-CAP Travessera de Gràcia 93 435 23 00 nellets. Travessera de Gràcia, 346. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) CAP Larrard 902 011 040 Travessera de Dalt, 79. CAP Vallcarca 93 259 44 22 Av. Hospital Militar, 169-205 (Edifici Pedraforca) CAP Sant Gervasi (Parc Sanitari Pere Virgili) 93 259 44 11 Esteve Terradas, 30. G R À C I A Centre de Salut Mental 93 218 93 02 www.bcn.es/publicacionsB A R C E L O N A d’Adults de Gràcia bcnrevistes@mail.bcn.es Mare de Déu del Coll, 41. Hospital de l’Esperança 93 367 41 00 Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Direcció de Comunicació Corporativa i Qualitat. Av. Santuari de Sant Josep de la Muntanya, 12. Director: Enric Casas. Director editorial: José Pérez Freijo Redacció: Isabel Deniel, Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Nuria Mahamud, Pilar Fernández, Gerard Maristany, Pere S. Paredes, Joan Anton Font, Dolors Roset. Fotografia: Rafael Escudé, Antoni Lajusticia, Pepa Alvarez, Cristina Diestro, Josep Maria FARMÀCIES Contel, Luis Clua, Julio Parralo Disseny: Subirà i Associats Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB: Miquel Navarro Producció: Joan Isern i Maribel Baños Impressió: Rotographik Manipulació: General serveis Distribució: M. Àngels Alonso i Serveis de correus www.farmaciesdeguardia.com Administració: Ascensió Garcia Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal: B. 29.175-1994. Octubre 2004 G R À C I A 3 Menys trànsit als entorns de Revolució, Virreina i Diamant En un futur pròxim (2005-2006) es restringirà el trànsit al rectan- gle format per la travessera, el torrent de l’Olla, carrer de la Providència i torrent de les Flors. Els estudis indiquen que es pot fer sense causar molèsties per una única via, Sant Lluís- calçada al nivell de la vorera La Perla. de molts d’aquests carrers, a De cara a restringir la circula- l’estil del que ja es pot veure ció a l’interior d’aquest rec- a la part baixa del carrer de tangle, es valoren diferents Verdi. S’aconsegueixen així possibilitats: l’ús de pilones vials més espaiosos, accessi- que tanquin el recinte en uns bles a les persones amb mo- horaris determinats, o bé bilitat reduïda, on s’agilita la canviar els sentits de circula- càrrega/descàrrega i on es El Districte posa en marxa mesures per evitar sorolls fora d’hores. ció per tal que sigui impossi- passeja amb més tranquil·li- ble travessar aquesta xarxa de tat. El mes de gener, es dis- Els estudis del Pla de Mo- torrent de l’Olla, travesse- sant. S’ha arribat, així, a la carrers per fer drecera. Es posarà d ’un pressupost abilitat de Gràcia demos- ra...), que és només el 30% de conclusió que en molts vials tracta que sigui útil només partir del qual es decidirà a tren el que la intuïció ja indi- l’espai disponible. Mentres- es pot tornar el protagonisme per als qui viuen a la zona i quants carrers s’actua. La cava: un 77% dels cotxes que tant, existeix una àmplia xar- a qui més els utilitza: els via- volen anar a aparcar, per als mesura estarà implementa- circulen per Gràcia en hora xa secundària que està pro- nants. serveis d’emergències i per als da entre el 2005 i el 2006, i punta ho fan per la xarxa bà- jectada per a absorbir més El Districte de Gràcia, en el qui hagin de fer la càrrega/- fins al 2007 es posarà a pro- sica de carrers (ronda de Dalt, cotxes dels que hi acaben pas- marc del Pla de Mobilitat, ha descàrrega de mercaderies. va per detectar problemes. designat una primera àrea on En el cas de les pilones, s’està De moment, les simulacions A aplicar aquesta idea: la com- estudiant fer-les pujar a de- informàtiques de l’AgènciaPROTAGONISTA, EL VIANANT presa entre torrent de l’Olla, terminades hores (entrades i Local d’Ecologia Urbana de- torrent de les Flors, carrer de sortides dels escolars, per mostren que la creació d’a- • Instal·lació de pilones als accessos la Providència i travessera de exemple) i obrir-les la resta questa illa de vianants no • Reorganització dels sentits de trànsit Gràcia. Els cotxes podran cir- del dia. En tot cas, els veïns hauria de suposar col·lapses • Paviments a nivell de vorera cular lliurement per aquests disposarien d’una targeta per circulatoris. De cara al futur, • Posada en marxa: Finals de 2005-2006 carrers perimetrals. Els qui obrir-les quan calgués. la idea és delimitar noves • Primera zona d’actuació: el cor de Gràcia no resideixin a la zona po- Al costat d’aquests canvis superilles on fer idèntiques dran travessar el rectangle circulator is , s ’apujarà la actuacions. C o m h o v e u e n e l s v e ï n s i c o m e r c i a n t s d e l c o r d e G r à c i a Josep Cáceres Mari Carmen Anna Blanch Toni Ramon Cathy Richmond Luís León Propietari de botiga Morales Veïna de Gràcia Associació de Veïns Veïna de Gràcia Veí de Gràcia de mobles a Gràcia Administradora de de la Vila de Gràcia restaurant de Gràcia Al barri, les voreres són Em sembla una bona Gràcia tiene unas Pot repercutir negativa- estretes. Reduir l’accés Recuperar espai per als mesura. Gràcia necessi- características que lo ment en els comerços. Hi ha el perill d’aïllar la de vehicles o pujar la vianants és positiu. Ara, ta espai per als via- convierten en una zona Si es restringeix el tràn- zona. Si el cotxe s’ha de calçada facilitarà que cal participació, perquè nants. Els cotxes tenen donde apetece pasear y sit, perdrem clients. deixar lluny, els clients els vianants passegem els veïns s’expressin; cal massa protagonisme relajarse. Reduciendo el Com a molt s’hauria de preferiran canviar de més còmodament, una oficina que gestioni tenint en compte que es tráfico de vehículos ten- CrestrinIgir el tràUnsit en Tzona. L’AdAministració ha sobretot si anem de el Pla amb agilitat i tracta d’un barri amb dremos un barrio máshorari nocturn o el cap de parlar amb els propie- compres i volem aturar- s’han de construir nous carrers molt estrets. agradable y con de setmana. taris dels establimentsD. nos aAls aparadorsN. apSarcaments . OPINmenoEs ruido. N 4 G R À C I A Octubre 2004 A B A N S I A R A E N T I T A T S La rambla de Prat i el L’Orfeó arriba als cent anys seu passat bohemi com a referent de Gràcia Durant la segona meitat del segle XIX eren famosos els concerts i les representacions teatrals a l’ampli i ric jardí de l’antiga finca La Fontana, conegut com el Bosc. La finca li- mitava amb les terres d’una de les més importants explo- tacions agrícoles de l’època, Can Trilla, i amb els carrers Gran de Gràcia, Príncep d’Astúries i Sant Marc. El teatre va ser enderrocat el 1916 per donar pas a un circ eqüestre i un any després va a tornar a renéixer. Durant anys, el Bosc va acollir espectacles de varietats, sarsuela, teatre, boxa, balls, cinema… i ara és una sala de multicinemes. De mica en mica, la rambla de Prat es va anar consolidant com a un carrer residencial. Els propietaris de La Fontana van començar a parcel·lar els terrenys l’any 1890. La ram- bla respira Modernisme per tots costats. Avui dia aquest popular carrer de la Vila forma part del Catàleg Històric Artístic de Barcelona. L’Orfeó ha actuat arreu de Catalunya i Europa. Núria Mahamud quista, del qual al cap de seu repertori no tenien El maig de 1904, el mestre pocs anys es van desvincu- contingut polític, però el Joan Balcells fundà l’Orfeó lar per conservar la seva in- 1976 va poder interpretar Gracienc al cor de la vila de dependència. la “Santa Espina” al Palau Gràcia. Al l larg de tots Durant la Guerra Civil l’Or- de la Música. “Va ser un aquests anys l’entitat ha es- feó va estar inactiu durant moment molt emotiu –ex- devingut un referent en el uns anys i el 1945, Antoni plica el seu president, en món cultural no només de Pérez i Simó, fill del mestre Francesc Minyana–, “i vam Gràcia, sinó de tot Catalu- Antoni Pérez Moya, va as- haver de repetir-la cinc o Abans El carrer era un dels més festius nya. De fet, figures com sumir-ne la direcció fins al sis vegades”. Pau Casals, Enric Morera i 1995, any en què va donar En aquest segle de vida Joan Lamote de Grignon el relleu al compositor Poi- l’entitat ha anant creixent i van interpretar amb l’Or- re Vallvé. actualment té uns 500 so- feó algunes de les seves El 12 de juny van cis. A més de l’Orfeó Gra- partitures i l’actriu Núria cienc i de les seves seccions Espert va fer-hi els seus començar els infantil i juvenil, actual- primers passos artístics. actes de celebració ment compta amb un es- Poc després de ser fundat, bart dansaire, el grup ex- l’Orfeó es va traslladar a la amb un cercavila cursionista, el grup de seva ubicació actual (Astú- nocturn teatre i l’Escola de Música ries 83), un local que van de l’Orfeó Gracienc, que poder conservar després de L’Orfeó Gracienc no va te- compleix 25 anys, i on a la Guerra Civil adherint-se nir mai problemes per can- més de música clàssica es al servei d’”Educación y tar en català en plena dicta- pot aprendre jazz, música Ara Un carrer residencial i tranquil Descanso” del Govern fran- dura, ja que les peces del moderna i dansa. Octubre 2004 G R À C I A 5 162 artistes internacionals en la f N O T Í C I E S Conferències sobre medi ambient 8a edició del festival musical LEM La Biblioteca Vila de Gràcia ha organitzat durant aquest mes una sèrie de conferències entorn al medi ambient. Tractaran sobre comerç i consum crítics, Llenguatges, amb la presentació de les dues cooperatives de con- espècies i metàfores sum a Gràcia, i sobre energies renovables i recursos, (LEM) inclou on es mostrarà un projecte d’energies renovables i es enguany 62 tractarà de la problemàtica de l’aigua a nivell mun- dial. Hi col·laboren membres de Comerç Just, La Gle- actuacions que va, L’Aixada, AUPE i Ecologistes en Acció. venen de 13 països 2.500 persones a la Matagalls-Montserrat La tradicional travessa Matagalls-Montserrat, que es Pilar Fernández va celebrar a mitjans de setembre, va comptar amb la A quest any, el festival s’ha participació d’unes 2.500 persones. Està organitzadaavançat en el temps per pel Club Excursionista de Gràcia i té 83,5 quilòme- tal de coincidir durant el mes tres. Actualment és puntuable per a la Copa Catalana de setembre amb el Fòrum de Marxes de Resistència de la Federació d’Entitats Barcelona 2004, del qual és Excursionistes de Catalunya (FEEC). un festival associat. Aquesta coincidència “dóna una ade- 1r Concurs de contes quada projecció ciutadana a Fins al 15 d’octubre està obert el termini d’admissió un dels festivals de música d’originals d’aquesta primera edició del Concurs de més importants de la ciutat, Contes Festa Major de Gràcia, organitzat pel Centre juntament amb el Sónar”, en Le Petit Ramon, un dels artistes del LEM 2004. Moral Instructiu de Gràcia. Els contes poden ser es- paraules de Borja Sitjà, direc- crits en llengua catalana o castellana, de tema lliure, tor del Fòrum ciutat. La vuitena edició del Festival git La Pedrera, Caixafòrum, el però relacionat amb la Festa Major. El concurs està Com en anteriors edicions, el Internacional de Música Ex- CAT, la Sedeta, el parc de la dotat amb dos premis. Més informació: 93 218 19 64. LEM presenta fins al 16 d’oc- perimental es va inaugurar el Creueta del Coll i el Garatge tubre, dia de cloenda, artistes 9 de setembre amb l’actuació LUXOR (Neptú, 10), que serà El Districte, per la millora de l’accesibilitat emergents al costat de crea- de la Banda Municipal de un futur equipament munici- Gràcia vol ser un exemple de territori integrador. dors amb una llarga carrera. Barcelona, que deixa constàn- pal i que en aquesta ocasió ha Les dos últimes mesures per aconseguir-ho són la En aquesta edició destaca la cia així de la tendència a mo- permès la instal·lació de dos publicació de la revista electrònica Gràcia Accessible, intenció dels organitzadors dernitzar-se, objectiu declarat escenaris simultanis i la rea- que dóna a conèixer els avenços que es fan perquè de potenciar la col·laboració pel director de Promoció i Di- lització de sis activitats entre tothom tingui accés als serveis i equipaments, i entre artistes estrangers i fusió de la Müsica de l’Insti- concerts i sessions de dijous. l’enregistrament en caset per a persones amb defi- barcelonins. Així, el festival tut de Cultura de Barcelona, D’altra banda, aquest any ha ciències visuals dels articles publicats a la revista ha programat actuacions de Carles Sala. sigut el primer en què el LEM Barcelona Informació i altres notícies d’interés del Phil Niblock, People Like Us, té una difusió universal mit- districte. Per a més informació: apujol@mail.bcn.es Mira Calix o Cristian Vogel i Per primera vegada jançant l’streaming, sistema proposa descobriments com les actuacions es que permet la connexió si- els del Lucas Abela, Cuisine multània en temps real per Concrete o Silk-Gate. poden seguir a Internet de fins a 10.000 oï- A més de l’evident finalitat través d’internet dors. lúdica, el LEM té com a ob- Finalment, cal assenyalar que jectiu, segons el seu director, Com a novetat també es pot Suïssa ha estat el país convi- Víctor Nubla, “fer una refle- destacar l’ampliació del nom- dat en la present edició, per la xió sobre les fronteres de la bre d’escenaris, fins a disset, qual cosa s’estan celebrant música. repartits per la ciutat. El saló molts concerts de músics Reivindiquem el desig de lli- d’actes de la seu del Districte procedents d’aquest país, en- bertat i la voluntat de lluitar de Gràcia continua essent la tre els quals destaquen Paul contra l’homogeneïtzació”. seu central, però s’hi han afe- Giger o Günter Müller. Festa Major conjunta de la Salut, Vallcarca i el Coll Els barris de la Salut, Vall- van integrar balls, havaneres, que ha fet l’Arxiu Històriccarca i el Coll s’han coor- jocs per als infants, dinars i Municipal del districte. dinat per celebrar conjunta- batucades brasileres, entre La iniciativa de celebrar una ment, per primer cop, la seva d’altres. El programa es va en- festa major conjunta pretén festa major. La coordinació riquir amb propostes organit- donar una projecció més s ’ha portat a terme mit- zades per diferents associa- gran a les celebracions d’a- jançant la unificació de les cions i entitats, com ara la quests tres barris, festes que dates de les festes respectives inauguració del Festival LEM, fins ara tenien un àmbit res- –del 9 al 12 de setembre-, la la marxa cicloturista, la pràc- tringit o havien desaparegut. difusió d’un únic fullet infor- tica gratuïta de tennis per a Era el cas del barri del Coll, matiu i la celebració conjunta nens a La Salut o la presenta- el qual feia uns quants anys de tres actes centrals: el pre- ció del llibre Itineraris: La Sa- que no celebrava la festa ma- gó, el cercavila i el correfoc. lut, Vallcarca, el Coll, Peni- jor per manca de comissió Els gegants de Vallcarca són una de les entitats participants. La resta de la programació, la tents i Camp d’en Grassot, organitzadora. 6 G R À C I A Octubre 2004 S E R V E I P Ú B L I C E Q U I P A M E N T S Ajuda a domicili dels Vila de Gràcia, una biblioteca Serveis Socials de Gràcia dedicada a la Mediterrània Aquest equipament funciona com a biblioteca central del districte fins que s’inauguri Lesseps La majoria dels usuaris són persones grans i dependents. Núria Mahamud Si busqueu un lloc on apren- N.M. ra que també s’atenen dre més coses sobre la cultura En determinades situa- moltes famílies monopa- mediterrània no dubteu a cions, cal donar assistèn- rentals per evitar que els anar a la Biblioteca Vila de cia a persones i famílies infants arribin a una si- Gràcia. Hi ha de tot, des de en el seu domicili mateix tuació de risc. A Gràcia hi folklore, a viatges, literatura, per evitar l’empitjora- ha dos centres d’aquest música i cinema, ja que la ment de la seva qualitat tipus, l’un a la plaça Rius mediateca té una interessant de vida. En aquest sentit, i Taulet, que atén la po- col·lecció de CD i DVD dedi- l’ajuda domiciliària de la blació del sud de Gràcia, i cats als països mediterranis, La mediateca disposa d’uns 1.300 documents àudiovisuals. xarxa de centres munici- l’altre més petit al barri especialment els àrabs, com pals dels Serveis Socials del Coll-Vallcarca. El cen- Líban, Síria, Marroc, etc. fan una tasca molt im- tre de Gràcia proporciona La Biblioteca Vila de Gràcia de 26.00 documents –16.837 altres entitats i equipaments portant gràcies al seu també un servei de tele- és un edifici blanc de sis del fons d’adults, 6.500 lli- com el Centre Cívic La Sede- equip de professionals. assistència del qual ac- plantes en les parets del qual bres infantils, 2.000 CD, 964 ta, amb els quals organitzen Són treballadors amb una tualment gaudeixen més s’ha plasmat l’esperit del Me- vídeos, 385 DVD i 160 títols un cicle de conferències sobre formació específica que de 200 persones i un ser- diter-rani amb la inscripció de revistes– i té una mitjana literatura mediterrània o el atenen necessitats bàsi- vei gratuït d’àpats a do- de tots els alfabets de les de 900 usuaris diaris. Taller d’Història de Gràcia. ques, com la higiene i micili, normalment el di- llengües que s’hi parlen. Al Durant tot l’any té obertes les Com altres biblioteques, tam- cura personal, el control nar, en col·laboració amb soterrani es troba la sala poli- sales d’estudi a la nit –de 21 a bé realitza tallers dinàmics de de l’alimentació, la neteja l’Associació Catalana valent, la qual pot funcionar 01 h, de dilluns a divendres– lectura per a nens i xerrades de la llar i la integració en d’Integració i Desenvolu- de sala d’actes o sala d’estudi, de tot tipus i acull un club de l’entorn social de les per- pament Humà (ACIDH). depenent de les necessitats; Organitza un cicle lectura especialitzat, en sones que ho demanin al En circumstàncies espe- la planta baixa conté l’heme- aquest cas en teatre, que es Centre de Serveis Socials. cials també es fan bui- roteca, el servei de préstec i el sobre literatura reuneix el tercer dijous de En el cas de persones dats d’objectes acumu- Punt d’Informació Juvenil, mediterrània cada mes. grans i/o impossibilita- lats a la llar o actuacions un servei municipal que com- Actualment l ’equipament des també s’encarreguen de neteja de xoc, quan hi parteix espai amb la bibliote- i a més organitza junt amb el funciona gairebé com a bi- d’acompanyar-les al met- ha denúncies per acumu- ca. A la primera planta hi ha programa municipal Pla Jove blioteca de districte, ja que la ge o ajudar-les a vestir-se lació d’escombraries. els llibres infantils. L’àrea d’a- altres activitats nocturnes biblioteca Antoni Julià de o fer la compra, a vegades Si necessiteu ajuda, dults es reparteix entre la se- com grups de conversa en Capmany, al torrent de l’Olla, amb l’ajuda de volunta- truqueu al 93 291 43 25 gona i la tercera planta i a la anglès, francès, italià i ale- és molt petita, però el Dis- ris. La majoria d’aquests per demanar una prime- quarta hi ha una petita sala many. La biblioteca col·labora tricte té en projecte una altra usuaris són persones ra visita amb l’assistenta d’estudis, els serveis adminis- amb el Festival de Cinema In- biblioteca al barri de Peni- grans i/o malaltes, enca- social. tratius i la direcció. dependent que es fa el mes tents i una biblioteca central La biblioteca disposa de més de desembre a Gràcia i amb a Lesseps. E L T A U L E L L Camiseria Pons, moda de primera al cor de Gràcia L’any 1907, Fabià Pons va instal·lar la dors espanyols. L’aparador de la botigaseva camiseria al bell mig del barri està fet amb el mateix mirament amb el de Gràcia, al carrer Gran, encara que set que es trien les millors firmes d’home i anys abans havia iniciat el negoci amb dona. Sempre hi ha detalls artístics. un altre local al centre de Barcelona. Du- Aquest és un dels motius pels quals li rant aquests més de cent anys, la familia van concedir el premi al Millor Aparador Pons ha continuat la tradició, però des del Barcelona Shopping Line l’any pas- de fa temps la venda de camiseria tradi- sat. És clar que l’edifici on està ubicat, cional ha deixat lloc a les primeres mar- dissenyat per l’arquitecte Enric Sagnier, La caixa registradora revela l’origen centenari de la botiga. ques de roba, especialment de dissenya- també ajuda a embellir el conjunt. Octubre 2004 G R À C I A 7 P O L I E S P O R T I U w M U LT I M È D I A Cursa de la Mercè: l’esport TELEVISIÓ BTV Informatiu Gràcia més popular de Barcelona Produït per Gràcia TelevisióCada dijous a les 13.35 h Canal 39 UHF RÀDIO Ràdio Gràcia - 107.7 FM Aldea, 15. Tel. 93 284 49 69 COM Ràdio – 91.0 FM Freqüència Barcelona BCN (de dilluns a divendres, de 13.00 a 14.00 hores.) L’espai d’informació local de Barcelona PUBLICACIONS L’Independent de Gràcia La Perla, 31. Tel. 93 217 44 10 La gracienca Àurea Riera (a la dreta) va còrrer la cursa amb unes amigues. Revista Gracinova Muntaner, 521, entl. Pere Paredes Àurea va néixer el 1933 i aquesta a poc. Si hi ha sort, potser també De l’associació de comerciants Gracinova. Entre els milers de persones que és la primera vegada que hi parti- vindrà una senyora de 80 anys Tel. 93 284 77 13 van córrer la 26a edició de la cipa. “Hi vaig amb un grupet d’a- amb nosaltres i aleshores trigarem Revista de Barcelona Cursa, el dia 19 de setembre, hi ha- migues meves i farem tota la cursa una miqueta més”. Als seus 71 Juan de Sada, 48, entl. via esportistes coneguts com Luis caminant, perquè a la nostra edat, anys, l ’Àurea practica espor ts Tel. 93 339 32 00 Enrique, però com en tota cursa, la no es poden fer esforços”, comenta constantment. Està apuntada a un immensa majoria eren desconeguts, amb bon humor. Per a l’atleta Àu- gimnàs i després de provar la cinta Transversal de tots els barris, de totes les edats. rea no importa el temps que tri- per córrer i les bicicletes “que són Tel. 620 67 06 89 A la presentació de la 26ª edició de guin ella i les seves amigues a arri- molt avorrides, m’he apuntat a INTERNET la Cursa de la Mercè, el regidor bar al final. “Em reuneixo amb les classes de steps, aeròbic i condicio- d’Esports de l’Ajuntament de Barce- meves companyes a les fonts de nament físic, tot preparat per a la Tot el que s’ha de saber de l’Europa lona, Pere Alcober, va reiterar la vo- Montjuïc per anar caminant a poc meva edat”. cació de las curses populars com a “referents en la pràctica esportiva de la ciutat” És veritat. Quan corres la Cursa de la Mercè ho fas en com- panyia d’una munió de persones jo- ves o velles, ràpides o lentes, serio- ses o alegres. Hi ha exemples tan diferents com Una web recomanada per a qui senti i el de l’Àurea Riera Manent, una visqui els colors de l’Europa, l’equip de senyora de 71 anys, de Gràcia, que futbol del districte. S’hi poden trobar portava a la Cursa el dorsal número totes les notícies de la temporada, infor- mació sobre l’escola de futbol, entrevis- 30, o el de l’Anna Valls, una jove de tes, fotos de les millors jugades, resultats 19 anys que pren la cursa com a de lliga… També hi ha espai per a l’equip preparació per a la seva especialitat, Unes 5.000 persones de tota la ciutat han participat en la cursa d’enguany. femení, el Juvenil A i l’equip base. la marxa atlètica. www.ceeuropa.com Xarxa ciutadana virtual del districte de Gràcia L A P R E M S A D E B A R R I D I U . . . Un promotor particu- Césped artificial en el L’IED (Instituto lar transforma Can campo del Àliga Europeo di Design) Pardal en nou habitat- La Revista de Barcelona amplia instal·lacions ge privat (setembre 2004) amb un nou espai per El casalot de torrent de a sastreria i automoció l’Olla amb Montseny Nueva edición del fes- El recinte comptarà amb GràciaNET és una completa pàgina amb informació del districte que permet acce- conservarà els elements tival “L’hora del Jazz” una biblioteca de mate- dir a enllaços d’altres entitats i associa- arquitectònics La Revista de Barcelona rial especialitzat en el cions, fer descàrregues i participar en món del disseny fòrums. La web és molt interactiva i desL’Independent (17 de setembre (setembre 2004) d’ella és possible afegir nous actes a l’a- de 2004) L’Independent (17 de setembre genda, incloure-hi notícies o fer comen- de 2004) taris als articles ja publicats. gracianet.org 8 G R À C I A Octubre 2004 E N T R E V I S T A P i u s A l i b e k , r e s t a u r a d o r , p r o f e s s o r i t r a d u c t o r “Sóc de tradició cristiana catòlica, però a la pràctica sóc una persona” Nascut a Ainkawa (Iraq), Pius Alibek contagia la serenor i la pau que el seu país no té des de fa massa anys. És com un dels vells manuscrits que tradueix i, per la seva humanitat, com un plat exquisit de bon menjar Pius Alibek, en el seu petit Mesopotàmia, orgull dels seus gens. ció d’un objectiu col·lectiu, com les re- als jardins amb una copa, i que són blema, les persones pensen que no els Josep Maria ligions. Per aquesta raó sóc partidari diferents de les viscudes aquí, sense afecta i no es mouen fins que aquest Contel de la fe, però no de la religió. desqualificar-ne cap, ja que són ma- problema els toca personalment. En Periodista Però és d’orígens catòlics? neres diferents. canvi, jo crec que qualsevol injustícia Sóc de tradició cristiana catòlica, però La societat d’aquí, el compensa? comesa al món m’afecta. a la pràctica sóc una persona. Sempre he fet cas de la dita “si no és Com se’n pren consciència? Què fa a Barcelona? Per això és més obert? el que vols, has de voler el que és”. Recuperant els valors democràtics de Havia de fer els estudis de doctorat a Suposo que sí. La teva educació des del Per cert, és un gran humanista? la societat occidental i no reduint-los Anglaterra, però com que aquesta op- principi determina la teva manera de És la meva única condició inalterable, a un exercici mecànic que es fa cada ció no em compensava, vaig escollir ser, per això sempre he cregut que cal puc ser tolerant, i pactar molts aspec- quatre anys. La democràcia i el civis- Barcelona per realitzar-los. revisar-la i implantar els nostres propis tes, menys els que perjudiquin la hu- me d’Occident són el bé més escàs del Estudis? criteris sobre la vida, ja que l’home mai manitat, una condició que està fins i món i esdevenen un model per a la Lingüística. serà lliure si no és capaç d’arrencar les tot per sobre de la pròpia dignitat. resta dels habitants del planeta. Una llengua? seves arrels i portar-les al damunt. Vostè és moltes coses, oi? En què aplica aquest pensament? No, lingüística històrica comparada. Sí, i per una raó molt senzilla. Penso A fer, allò que he de fer, de la manera Va triar això per un interès histò- que les persones han de tenir un es- millor possible. ric per les seves pròpies arrels? “Puc ser tolerant i perit revolucionari, i per realitzar-lo Què ha après fent de restaurador? Segurament. I també per la meva pas- pactar molts aspectes, tens dues opcions: creure en una úni- Que cuinar per als altres és més grati- sió per la llengua, com a vehicle de co- ca causa i lluitar per aquesta causa, o ficant que fer-ho per a un mateix. He municació. La llengua és portadora fi- menys els que perjudiquin creure en totes les causes i lluitar per arribat a entendre el sacrifici que fan del de la història de l’home. la humanitat” totes. La primera opció és la del revo- les mares tancades hores i hores a la Estem condemnats a entendre’ns? lucionari subjectiu, i la segona, la de cuina i que en el fons no és cap sacri- O no. Mentre hi hagi persones que es l’objectiu. Jo sempre he optat per l’ob- fici, sinó una gratificació. creguin amb més drets per decisió di- Què recorda dels seus orígens? jectivitat. Parlant de cuina, un plat? vina, l’home està condemnat com a La infància, els jocs d’infantesa, el po- La revolució no estava passada de El “burgul” de blat escairat, que és col·lectiu, però no com a persona. Per ble, el canvi d’estacions, la relació amb moda? menjava molt a Catalunya i la resta això crec més en les persones que en la natura, la collita, les èpoques de pas- Lluitar per les bones causes mai es- d’Espanya, però que s’ha anat per- els col·lectius. tura del bestiar, són coses que recordo. tarà passat de moda. dent per la concurrència de la patata i Els col·lectius? I què troba a faltar? Es lluita prou al món? el blat de moro. Aquest plat és un dels Són un fenomen on l’individu perd la Les meves vivències amb la gent No, per dues causes: l’una, la mandra, més importants del nord de Meso- seva identitat com a persona en fun- d’allà, les llargues vesprades d’estiu i l’altra, l’egoisme. Quan hi ha un pro- potàmia.