S A N T S - M O N T J U Ï C B A R C E L O N A www.bcn.cat S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • G e n e r 2 0 0 8 E N T R E V I S TA Pàg. 8 L’Ajuntament compra un solar a Sants-Badal per a equipaments ON PARTICIPACIÓ EQUIPAMENTS Era de Defensa i està Es comptarà amb Hi haurà un CAP, una situat entre Juan de l’opinió dels veïns i escola bressol i un Sada i de Roger empresaris de la zona espai per a gent gran Pàg. 3 Amadeu Reyes President del Centre Cultural Gitano d’Hostafrancs “Per conèixer de veritat el poble gitano cal conviure-hi” PLE DEL DISTRICTE Pàg. 4 El PAD, pendent d’aprovar-se després del vot en contra de l’oposició G U A R D O N S Pàg. 6 Lluïsa Franch i l’Associació de Persones Sordcegues Premis Sants-Montjuïc 2007 S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6 Campanya de Noves estacions de Els veïns de Sants-Montjuïc tenensubvencions per el Bicing cada cop més a prop. La a l’any 2008 Bicing a Sants-Montjuïc campanya per estendre aquest sis-tema de transport públic per tot el districte continua aquest hivern. Al llarg del gener s’inauguraran sis P O L I E S P O R T I U Pàg. 7 estacions de Bicing al Poble-sec i s’arribarà a les 23 estacions (345 Marxa nòrdica bicicletes). La xifra continuarà Una manera saludable augmentant els mesos següents. i revolucionària de caminar El Bicing permet fer en bicicleta petits desplaçaments, equivalents a dues o tres parades de metro o autobús. Funciona com a comple- ment d’altres mitjans de transport públic i té el mateix horari que el metro. L’estiu del 2008 es preveu donar servei a tot Barcelona, amb un parc de 6.000 bicicletes i 400 estacions. Sants-Montjuïc comptarà amb 23 estacions de Bicing. Pàg. 5 2 S A N T S - M O N T J U Ï C Gener 2008 t I N F O Ú T I L W L ’A G E N D A ATENCIÓ AL CIUTADÀ Oficina d’atenció al ciutadà (OAC) Creu Coberta, 104 / Foneria, 19. Telèfon d’informació 010 (0,39 ¤ + IVA d’establiment de trucada, més 0,05 cèntims + IVA per minut tarifat per segon) Telèfon del civisme 900 226 226 Fins al 24 de març Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 FESTA DE CARNAVAL Ronda Sant Pau, 43-45, 3r. Chaplin en imatges CENTRES CÍVICS I CULTURALS Dijous 31 de gener Caixafòrum (Av. Marquès de Comillas, 6-8) Primera gran exposició dedicada a Charlie Chaplin i el Centre cívic Casa del Rellotge 93 432 24 89 Arribo del Carnestoltes a la Zona Franca Pg. Zona Franca, 116, int. A partir de les 17 h. Centre cívic Casa del Rellotge seu personatge Charlot que es porta a terme al nostre Centre cívic La Cadena 93 331 34 98 Mare de Déu de Port, 397. (pg. Zona Franca, 115 int) país. Reuneix al voltant de 300 documents, principal- C. cívic Casinet d’Hostafrancs 93 423 04 40 Rector Triadó, 53. Taller de maquillatge de fantasia, arribo de Sa Majestat i ment fotografies, pòsters, material documental i ex- Centre cívic Cotxeres de Sants 93 291 87 01 pregó, malabars i acrobàcies i xocolatada per a tothom. tractes de pel·lícules, alguns dels quals són inèdits. Sants, 79-83. Centre de barri Pepita Casanellas 93 256 37 30 Arribo del Carnestoltes a Sants Foneria, 19. Equipament cultural Antiga A partir de les 18 h. Carrers de Sants Fins al 30 de març Estació de Magòria 93 432 48 01 Amb el lema “A ve si arriba l’AVE”. Picasso i la seva col·leccióGran Via de les Corts Catalanes, 247. Punt jove de Sants-Casa del Mig 93 291 42 62 Museu Picasso (Montcada, 15-23) Muntadas, 5-35. Espai musical La Bàscula 93 422 43 00 Dissabte 2 de febrer Picasso parlava així de la seva col·lecció: “Són els meus Foc, 132. Centre cívic El Sortidor 93 443 43 11 Carnaval infantil amics”. I entre aquets amics es troben Matisse, Renoir, Plaça del Sortidor, 12. Cézanne, Dalí, Miró, Degas, Modigliani, Rousseau, Bra- C. cívic Font de la Guatlla 93 426 20 69 A les 11 h. Parc de l'Espanya Industrial Rabí Rubèn, 22. Amb tallers de maquillatge, de confecció de disfresses i que i Corot, entre altres. BIBLIOTEQUES d'identificació de comparses i xocolatada. Biblioteca Artur Martorell 93 402 36 44 Rua de Carnaval Pl. Espanya, 5. A les 17.30 h. Carrer de Sants Biblioteca de l’Institut Botànic 93 325 80 50 Av. Montanyans, 25. L’“AVE” desfilarà per la carretera de Sants seguit d’un Biblioteca de l’Institut del Teatre 93 227 39 00 Pl. Margarida Xirgu, 1. carrusel de comparses d’entitats veïnals. Recorregut: de Biblioteca Fundació Joan Miró 93 443 94 70 Av. Miramar, 1. Sants a Badal i plaça Espanya. Dissabte 19 de gener Sala de lectura Martí i Pol 93 331 90 54 Poeteca Constitució, 1. Biblioteca Francesc Candel 93 332 53 75 Dimecres 6 de febrer A les 18 h. Bib. Vapor Vell (ptge. Vapor Vell, 1) Amnistia Internacional, 10. Arribo del Carnestoltes a la Zona Franca Activitat participativa per jugar amb les paraules i lesBiblioteca Francesc Boix 93 443 01 05 Blai, 34. A partir de les 17 h. Centre cívic Casa del Rellotge emocions. Biblioteca Vapor Vell 93 409 72 31 Ptge. Vapor Vell, 1. (pg. Zona Franca, 115 int) El núvol que no volia fer ploure SERVEIS SOCIALS Taller de maquillatge de fantasia, discurs de comiat de Sa A les 12 h. Centre cívic El Sortidor (pl. del Sortidor, 12) C. serveis socials Poble Sec 93 443 43 11 Majestat, enterrament de la sardina i dol oficial i ball. De núvols n’hi ha de tot tipus. Ja els heu vist al cel. Pl. Sortidor, 12. N’hi ha de petits i blanquets i d’enormes i grisos. Grup Centre serveis socials Sants 93 291 87 00 Sants, 79-81. de Titelles Renaixença. Centre serveis socials La Marina 93 296 79 69 Foneria, 19 Dimecres 23 de gener GENT GRAN El monstre de xampú Casal d’avis de Sants 93 330 10 16 Violant d’Hongria, 135. Divendres 18 de gener A les 18.15 h. Bib. F. Candel (Amnistia Internacional, 10) Casal d’avis de la Marina 93 296 73 85 Entre contes i plaer Lectura amb titelles sobre un monstre horripilant. Alts Forns, 82-86. Casal d’avis Poble Sec 93 329 75 21 A les 21 h. Centre Pepita Casanelles (Forneria, 19) Elkano, 24-26. Casal d’avis Gran Polvorí 93 432 36 42 El plaer de la metàfora. Una sessió de contes d’aquells Diumenge 27 de gener Pl. Llorca, 2. que fan pensar i riure. Let’s go to the moonCasal d’avis El Sortidor 93 443 43 11 Pl. del Sortidor, 12. A les 12 h. Centre Pepita Casanelles (Forneria, 19) Casal d’avis Cotxeres de Sants 93 421 55 69 Olzinelles, 7. Dissabte 26 de gener Contacontes visual en anglès sobre una rateta que vol ALTRES SERVEIS Déjame que te mate, para ver si te extraño viatjar a la lluna. Oficina de rehabilitació 93 441 36 79 A les 12 h. Centre cívic El Sortidor (pl. del Sortidor, 12) Blai, 34. El pare regala un xai a Jeremias, advertint-li que el Divendres 1 i 8 de febrer Arxiu municipal de Districte 93 332 47 71 Pl. Bonet i Muixí, 3. mataran per celebrar l’aniversari de la seva germana Un viatge per l’univers C. de Normalització Lingüística 93 491 27 97 A les 18 h. Bib. Vapor Vell (ptge. Vapor Vell, 1) Guitard, 17. Fernanda. Autor: Juan Trigos. Observarem la lluna amb un telescopi per descobrir els SERVEIS URGENTS I SEGURETAT Del 31 de gener al 3 de febrer seus mars i cràters. Per a nens de 7 a 9 anys. U.T. Guàrdia Urbana Sants-Montjuïc Guàrdia Urbana, 2. I have a secret to tell you Comissaria Mossos d’Esquadra Dimecres 6 de febrer Ulldecona, 35 bis. A les 21 h, dg (19). Mercat de les Flors (Lleida, 59) Guàrdia Urbana 092 Un fascinant espectacle de teatre-dansa que presenta El follet emboscat Mossos d’Esquadra 088 Telèfon únic d’emergències 112 dos personatges encadenats al fons d’una cova. De la A les 18 h. Bib. Poble Sec-Francesc Boix (Blai, 34) Urgències sanitàries 061 Cos Nacional de Policia 091 companyia de dansa noruega Zero Visibility Corp. Conte tradicional dels Països Catalans. Bombers 080 SALUT CAP Bordeta-Magòria 93 431 65 70 Corral, s/n. S A N T S - M O N T J U Ï C www.bcn.cat/publicacions CAP Carreras i Candi 93 431 00 39 B A R C E L O N A bcnrevistes@bcn.cat Carreras i Candi, 99-101. CAP Consell de Cent 93 423 59 35 Consell de Cent, 26. Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions: Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria CAP Doctor Carles Ribas 93 223 28 88 Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo. Director: Enric Casas. Director editorial: José Pérez Freijo. Director de con- Foc, s/n. CAP Poble Sec-Les Hortes 93 324 91 00 tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals: Joan Ariza. Redacció: Pilar Fernández, Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Nou de la Rambla, 177. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté i Bàrbara Soler. Coordinació general: José Miguel Esteban. CAP Numància 93 322 70 61 Coordinació de fotografia: Rafael Escudé. Fotografia: Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Numància, 23. CAP Sants 93 491 51 97 Vicente Zambrano i Marçal Llenas. Disseny: Subirà i Associats. Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB: Miquel Navarro. Producció: Ptge. Vapor Vell, 44-46. Maribel Baños. Impressió: Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació: General Servei, SA. Distribució: M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració: Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal: B. 29.175-1994. Gener 2008 S A N T S - M O N T J U Ï C 3 El Districte compra un solar de Juan de Sada per a equipaments Després d’anys de negociació, l’Ajuntament de Barcelona ha comprat al Ministeri de Defensa un solar situat entre els carrers de Juan de Sada i de Roger, on es preveu la construcció d’una serie d’equipaments i habitatges gran. També podrà haver-hi menys el que queda limitat alguna instal·lació privada, per l’avinguda de Madrid, la com ara una residència per a rambla del Brasil, el carrer gent gran. Quant a l’habitat- de Sants i el carrer de Port- ge, un mínim del 30% serà bou, amb buits exclosos al protegit. seu interior. Amb el PGM Abans, però, que aquests es- modificat serà possible po- El solar pertanyia, fins ara, al Ministeri de Defensa. pais siguin una realitat s’hau- sar en marxa processos d’ex- ran de donar dues condi- cions: la modificació del Pla Hi haurà un procés Pilar Fernández ment poblat –té una pobla- d’euros i suposarà la possibi- General Metropolità (PGM) El solar està ubicat als nú- ció de 25.400 habitants– i litat de crear uns 8.000 m 2 –actualment la zona està de participació meros 22 a 28 de Juan amb dèficit d’equipaments. de zona verda, 13.700 m2 qualificada com a zona de en el qual els veïns de Sada i 48 a 64 de Roger, a La seva compra ha suposat d’equipaments i 13.000 m2 transformació- i la posada Sants-Badal, un barri densa- un desembors de 6,3 milions de sostre d’habitatge. en marxa d ’un procés de podran dir-hi L a reg idora del Distr icte participació en el qual veïns la seva A Sants-Montjuïc, Imma Mo- i empresaris de la zona pu-Q U AT R E A N Y S D E N E G O C I A C I Ó raleda, ha anunciat que no guin dir la seva sobre el pro- propiació per poder obrir els tots els equipaments ni els jecte. carrers de Juan de Sada fins El Ministeri de Defensa sempre ha tingut la intenció de habitatges seran públics. El De moment i mentre es fa a Canonge Pibernat i el de vendre els terrenys de Juan de Sada, segons la regidora que està clar és que hi haurà efectiva l’aprovació de la mo- Miquel Àngel fins a Portbou. Imma Moraleda. Per això els va posar a la venda mit- un Centre d’Atenció Primà- dificació del PGM, l’Ajunta- Tot plegat, segons la regido- jançant subhasta pública, que l’Ajuntament de ria (CAP), que substituirà ment ha aprovat la suspen- ra, en el termini d’un any i Barcelona va paralitzar d’acord amb el seu dret de retrac- l’actual del carrer de Carre- sió de llicències noves per mig es podrà començar a fer ta. D’això fa ja quatre anys i des d’aleshores Ministeri i ras Candi, que és molt petit; un període d’un any, en vi- alguna actuació i és de pre- Ajuntament han estat negociant el preu de compra- una escola bressol, que serà gor al llarg del 2008. Aques- veure que abans que acabi venda del solar. la primera pública del barri; i ta suspensió afecta un àmbit aquest mandat ja es podrà algun local per a la gent d ’uns 19.000 m 2, més o veure-hi algun resultat. S a p q u e l ’ A j u n t a m e n t h a c o m p r a t e l s o l a r d e J u a n d e S a d a a l M i n i s t e r i p e r f e r - h i e q u i p a m e n t s ? M. Teresa Castells Manuela López Josep M. Grau Cristina B. Ribera Sebastián Bravo M. Argentina Mestressa de casa Mestressa de casa Jubilat Arquitecta tècnica Sense feina Alem Mestressa de casa No ho sabia, però em No lo sabía, pero si es No ho sabia, però està Doncs la veritat és que Sí que lo sabía, porque sembla bé. Crec que fan verdad que van a cons- bé que els facin, com no ho sabia, però que lo leí en el periódico y Pues no lo sabía, pero falta més equipaments truir equipamientos, també ho estaria que facin equipaments em creo que van a hacer un creo que está bien si se al barri. me parece muy bien. Y fessin habitatges asse- sembla molt bé. Seria ambulatorio y equipa- hacen equipamientos sobre todo convendría quibles per a tots els convenient que fossin mientos para la gente para el barrio y se que hubiese servicios ciutadats. equipaments sanitaris. mayor. Me parece muy crean puestos de C IU Tpara la geAnte mayor. DA N S ObiPen que lo haIgan. NtrabaEjo. N 4 S A N T S - M O N T J U Ï C Gener 2008 ÀLB UM HI S TÒR IC J. M. Contel P L E D E L D I S T R I C T E Santa Madrona la Vella El PAD, pendent d’aprovar-se El llibre de Josep Fabra, Lurdes, la parròquia de la França després del vot en contra de l’oposició Xica 1867-1991, publicat no fa gaire, ha permès conèixer millor els antecedents d’aquesta parròquia. La seva història ens trasllada a 1877, quan Jaume Grases, un ric propietari de la barriada de la França Xica, va donar un terreny de trenta mil pams quadrats per a la construc- ció d’una església i la rectoria corresponent. Una església provisional que, amb el nom de Santa Madrona, fou beneï- da el 4 d’abril de 1877 pel bisbe Joaquim Lluch i que no- més ocupava una part del terreny disponible, perquè a la resta se n’havia de construir una altra de més gran. Aquell mateix dia també fou beneïda la campana, a la qual s’impo- saren els noms de Ramona i Madrona. En el temple, també s’hi dipositaren les relíquies de la santa. A més, en un dels seus altars, es col·locà una marededéu de Lurdes de grandà- ria natural, donació de l’escriptor Francesc de P. Capella. El creixement de fidels que va experimentar l’església i la Un moment del Ple del mes de desembre. seva poca cabuda va propiciar la construcció d’un nou tem- ple més gran al carrer Tapioles. Aquest fet va motivar que El Programa d’Actuació del Districte de cat un Ple extraordinari un nombrós grup de feligresos demanés al bisbat, el 1887, Sants-Montjuïc per al 2008 es tornarà a per al dia 22 de gener de el manteniment de la seu parroquial i la custòdia de les re- 2008, amb un únic punt líquies en la vella església, demandes que no foren ateses. votar en un Plenari extraordinari previst de l'ordre del dia: l'aprova- Finalment, el nou temple fou beneït el 1888, al temps que per al proper 22 de gener de 2008 ció del PAD. Per altra ban- l'església petita esdevenia una tinença de la nova i passava da, el Plenari va aprovar la a ser coneguda com Santa Madrona “la Vella” o “l’Antiga”. Muriel Giménez En total s’han rebut 2.381 proposta de preus públics Amb el pas dels anys, la Mare de Déu de Lurdes va anar La sessió ordinària del propostes. CiU, ERC i PPC per a l’any 2008, per alsguanyant ressò popular, fins a establir-se l’11 de febrer Ple del Consell del Dis- van considerar que el perí- equipaments cívics i es- com a festa religiosa. Finalment, el 27 de juliol de 1909, tricte, celebrat el passat ode per proposar idees ha- portius del Districte de durant la “Setmana Tràgica”, l’església fou incendiada i dia 4 de desembre, va co- via estat massa curt i van Sants-Montjuïc. Altres te- anys després va ser enderrocada. mençar amb la presa de demanar més temps per a mes de la sessió van girar Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer possessió de José Antonio les negociacions. Per al voltant de les obres del donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 332 47 71 Calleja com a vicepresident TAV i de la línia 2 de Me- del Consell. El Ple va estar El Ple va recordar tro, amb especial atenció a marcat pel vot en contra Paco Candel, aquelles actuacions que es dels grups municipals de portaran a terme per tal l ’oposició al Programa mort el mes de de no perjudicar el comerç d’Actuació Municipal del novembre del Districte durant les Districte (PAD) de Sants- festes de Nadal. La regido- Montjuïc per al període aquest motiu, van votar en ra del districte, Imma Mo- 2008-2011 i al pressupost contra del programa. Da- raleda, va fer una menció per a l’any 2008. La pro- vant d'aquest fet, el presi- especial en record de l'es- posta de PAD s’ha elaborat dent del Consell, el conver- criptor Paco Candel, mort després d ’un procés de gent Eduard Garcia Plans, el passat mes de novem- participació de dos mesos després de fer un recés del bre. El Ple va aprovar una durant els quals entitats i Consell Plenari per convo- declaració institucional ciutadania han tingut al car una Junta de Porta- sobre el Dia Internacional Estat en què va quedar l’església després dels fets de la seu abast diversos canals veus extraordinària , va contra la Violència envers “Setmana Tràgica”. (Foto: Arxiu Josep Fabra) per fer les seves propostes. anunciar que seria convo- les Dones. Gener 2008 S A N T S - M O N T J U Ï C 5 Sants-Montjuïc arriba a les 23 f N O T Í C I E S estacions de Bicing aquest mes Primera pedra del nou Orfeó de SantsA mitjan novembre es va posar la primera pedra de l’edifici que serà el nou Orfeó de Sants, a la confluèn- El Bicing és un cia dels carrers Papin i Miquel Àngel. Les obres tin- sistema de dran una durada d’uns setze mesos, per la qual cosa es preveu que la nova seu de l’Orfeó pugui entrar en transport funcionament al començament del curs 2009-2010. públic que Les actuals instal·lacions s’han quedat molt antiqua- permet fer des i no compleixen les normes de seguretats vigents. desplaçaments Nova llar per a persones sense sostre curts en bicicleta Barcelona compta amb una nova llar per a persones sense sostre en un edifici nou al barri de Poble-sec. Es tracta de la Llar Pere Barnés, de la Fundació Arrels, la Felicia Esquinas qual té una trentena de places per atendre persones El Bicing ja és una opció sense llar o sense família de 20 anys o més que neces-de transport públic per siten una atenció especial i personalitzada. També als veïns de Sants-Montjuïc. disposa d’un menjador per als residents i altres per- La campanya per estendre sones sense llar. aquest servei a tot el distric- te continuarà a l’hivern. Du- “Chaplin en imatges”, al CaixaFòrum rant el mes de gener s’inau- Chaplin en imatges és el títol de l’exposició que fins al guraran sis estacions de 27 d’abril es pot visitar al CaixaFòrum i que mostra la Bicing al barri del Poble-sec, història de l’actor i director Charles Chaplin a través de manera que el districte d’uns 300 documents. Hi ha sobretot fotografies, passarà a tenir-ne 23 i un Una de les estacions de Bicing però també extractes de pel·lícules, alguns inèdits, total de 345 bicicletes en pòsters i altres materials documentals. Aquesta és la servei. Es preveu que abans primera exposició dedicada al creador del personatge de l’estiu s’obrin unes quan- Com funciona? El B icing es va posar en de Charlot que es presenta al país. tes estacions més a la Zona Per ser usuari del Bicing, cal marxa el 22 de març del Franca. Quatre estacions donar-se d ’a lta a l web 2007. Sis mesos després ja I Concurs de Filmets en Català més quedaran en reser va www.bicing.com amb el tenia 90.000 abonats. L’es- El passat 28 de novembre va tenir lloc la festa de lliu- fins que finalitzin les obres DNI, una targeta de crèdit i tiu del 2008 es projecta am- rament de premis del I Concurs de Filmets en Català, de l’AVE. l’adreça postal. L’abonament pliar el servei a tot Barcelo- una iniciativa organitzada per la delegació de Sants- El Bicing és un sistema de costa 24 euros l’any. Dóna na, amb un parc de 6.000 Montjuïc i les Corts del Centre de Normalització Lin- transport públic individual dret a un ús de mitja hora, bicicletes i 400 estacions. güística, a fi d’ajudar a la integració d’alumnes immi- que neix com a complement Paral·lelament, l’Ajuntament grants que fa poc que han arribat a Catalunya. La dels altres transports pú- Aquest servei té previst constr uir 22 festa, que va estar presentada pel duo d’actors argen- blics de Barcelona. Dóna la quilòmetres nous de carrils tins Románticos Empedernidos, es va celebrar al Cen- possibilitat de fer en bicicle- té el mateix bici a tota la ciutat (a final tre Pepita Casanellas. ta desplaçaments curts equi- horari que del 2006 n’hi havia 128) i valents a dues o tres parades també crear més Zones 30 de metro o d’autobús. Per el metro als barris, on la limitació de això les estacions de Bicing la velocitat màxima a 30 s’instal·len a prop de les de com a màxim, durant un km/hora permetrà que bici- metro, tren, ferrocarrils de nombre il·limitat de vegades cletes i vehicles de motor la Generalitat i dels aparca- cada dia. Hi ha un cost addi- puguin compartir la calçada. ments públics. El seu horari cional de 0,30 cèntims d’eu- La implantació del Bicing es és el mateix del metro: de ro per cada mitja hora de finança amb els ingressos diumenge a dijous, de 5 a 24 més que es faci, però en cap obtinguts de l ’àrea verda hores, i divendres i dissab- cas es pot sobrepassar les (sistema de regulació inte- tes, les 24 hores del dia. dues hores seguides d’ús. gral de l’aparcament). Lluís Maté i La Llar reben la Medalla d’Honor de Barcelona Redacció de totes les persones amb al- moció de la cultura al barri de L luís Maté i Solé i l’Associa- gun tipus de discapacitat. la Font de la Guatlla i pel pa-ció Catalana La Llar de l’A- Aquesta associació va ser crea- per desenvolupat en l’organit- fectat d’Esclerosi Múltiple van da l’any 1992 amb l’objectiu de zació del centre cívic. rebre la Medalla d’Honor de substituir la delegació catalana Maté va néixer a Barcelona el Barcelona en un acte que va te- de l’Asociación Española de Es- 1948 i la seva vida ha estat nir lloc el passat dia 29 de no- clerosis Múltiple (AEDEM). És sempre vinculada al barri de la vembre al Saló de Cent. gestionada pels mateixos afec- Font de la Guatlla. Es va vincu- L’Associació Catalana La Llar tats, els seus familiars i volun- lar al món associatiu des de de l’Afectat d’Esclerosi Múlti- taris, i ofereix un ampli ventall molt jove i ha format part de ple va rebre la medalla per la de serveis i prestacions. diverses juntes de l’Associació seva tasca a favor de la inserció Lluís Maté i Solé va rebre la de Veïns Font de la Guatlla- i l’autonomia dels afectats per medalla per la seva dedicació al Magòria, de la qual és actual- Les Medalles d’Honor es van lliurar el 29 de novembre. esclerosi múltiple i, en general, moviment associatiu i a la pro- ment el president. 6 S A N T S - M O N T J U Ï C Gener 2008 S E R V E I P Ú B L I C G U A R D O N S Subvencions per a entitats Premis 2007 per a Lluïsa Franch i de l’Ajuntament de Barcelona per a l’any 2008 l’Associació de Persones Sordcegues Redacció Entre final de gener i principi de febrer s’obrirà la con- vocatòria de subvencions de l’Ajuntament de Barcelo- na, l’Institut de Cultura i l’Institut Barcelona Esports per a l’any 2008. En total es destinaran prop de 13 mi- lions d’euros a subvencions municipals. Poden acollir-se a aquestes subvencions els projectes relatius a cultura, esports, educació, salut pública, ac- ció social, dones, joventut, drets civils, participació ciu- tadana, associacionisme, immigració, civisme i con- vivència, i medi ambient. Hi haurà 16 punts, que es detallen a continuació, on es podrà recollir la documentació i on també es podrà lliurar les sol·licituds de subvencions. Un moment de l’acte de lliurament de premis. PROJECTES D’ABAST DE DISTRICTE Ciutat Vella: Ramelleres, 17 Amb els premis Sants-Montjuïc es reconeix dóna resposta a les necessi- Eixample: Aragó, 328 l’aportació i la importància de la tasca de tats d’aquest col·lectiu i a les Sants-Montjuïc: Creu Coberta, 104 seves famílies. El seu objectiu Les Corts: plaça Comas, 18 persones, entitats i col·lectius és ajudar els sordcecs a viure Sarrià-Sant Gervasi: Anglí, 31 de manera independent i in- Gràcia: Francisco Giner, 46 Dolors Roset ves i dones, entre altres. L’ar- tegrada en la societat de ma- Horta-Guinardó: ronda Guinardó, 49 L’escultora i pintora Lluïsa tista també ha contribuït que nera digna, alhora que donenNou Barris: Dr. Pi i Molist, 133 Franch, en la modalitat hi hagi gegants a Sants i ha suport a les famílies. Treba- Sant Andreu: plaça Orfila, 1 de reconeixement personal, i tingut una participació activa llen per aconseguir-los as- Sant Martí: plaça Valentí Almirall, 1 l’Associació Catalana Pro Per- en el carnestoltesaval. També sistència sanitària, educació, sones Sordcegues, en la mo- va ser impulsora de la revista serveis i ajut econòmic neces- PROJECTES D’ABAST DE CIUTAT dalitat de reconeixement sari i que aquestes persones Ajuntament de Barcelona: plaça Sant Miquel, 4 col·lectiu, han rebut els pre- Els premis tinguin una feina i un habi- Institut de Cultura: Rambla, 99 mis Sants-Montjuïc 2007. destaquen la tatge propis, com passa enAcció Social i Ciutadania: avinguda Diagonal, 233 Lluïsa Franch va néixer al ba- molts altres països desenvo- Medi Ambient: Torrent de l’Olla, 218-220, 5è rri de Sants i sempre hi ha es- importància de les lupats. També promouen la Institut Barcelona Esports: avinguda de l’Estadi, 40 tat molt vinculada. Les seves creació de serveis de guies i Punt d’Arrelament (Immigració): Aragó, 311 aportacions al teixit social i iniciatives socials i mediadors que els ajudin a cultural han estat molt im- culturals al districte comunicar-se amb l’entorn. L’any passat l’Ajuntament va atorgar subvencions per portants. Ha estat la impul- Els premis 2007 es van lliurar un import de més de 12,3 milions d’euros, quantitat sora de diversos col·lectius 15 i de moltes activitats du- en el decurs del sopar de Na- que va permetre atorgar ajuts a 1.868 entitats, amb d’artistes i ha encapçalat ini- rant l’any Gaudí al voltant de dal del districte, el 12 de de- 2.805 projectes aprovats. ciatives per compartir projec- l’arquitecte, entre moltes al- sembre passat. L’acte va ser El programa Barcelona Solidària de cooperació inter- tes socioculturals amb altres tres iniciatives culturals. presidir per la regidora, nacional disposarà d’una convocatòria específica de entitats del barri. Ha fet pos- L’altre premiat, l’Associació Imma Moraleda, acompanya- subvencions que s’obrirà properament. sible la creació de diversos Catalana Pro Persones Sord- da pel president del Consell grups estables d’artistes, jo- cegues, és una entitat que Municipal, Eduard Garcia. E L T A U L E L L Joan Anton Font La teteria del carrer Blai que ens acosta al Marroc La Fíbula és una teteria del carrer Blai que nos de les xocolates desfetes d’Itàlia. També ve-ens transporta al Marroc, al plaer de pren- nen articles tradicionals, per a regal o com a re- dre un te amb menta, servit a la manera tradi- cord, com els vasos de te o les teteres. L’encarre- cional, mentre assaborim algunes de les temp- gat és el Mohamed, un marroquí que fa set anys tadores pastes àrabs que ja des del taulell ens que va venir a Barcelona. Com ell comenta, “La fan venir salivera, com les conegudes baklaves. Fíbula és sobretot un lloc de trobada de les dues La decoració del local, amb motius àrabs, també cultures, que fomenta el diàleg i permet anar ens ajuda a ambientar-nos i deixar que els sen- més enllà dels tòpics.” tits s'embriaguin. Però això no és tot, perquè cal dir que tenen fins a 42 tipus de tes de tot el La Fíbula món i una gran varietat de cafès, sense oblidar- C. Blai, 46 / Telèfon: 93 442 48 35 Tenen fins a 42 tipus de tes de tot el món. Gener 2008 S A N T S - M O N T J U Ï C 7 P O L I E S P O R T I U w M U LT I M È D I A TELEVISIÓ Marxa nòrdica, la manera saludable Barcelona Televisió “Hola Barcelona” i revolucionària de caminar De dilluns a divendres, d’12.30 a 15.30 hDissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i Canal 26 TDT Segur que alguna vegada els hem vist, RÀDIO persones que caminaven Alternativa Barcelona - 102.4 FM per la ciutat o un parc Foc, 128, 1r. Tel. 93 296 75 65 acompanyades d’uns Sants 3 Ràdio - 103.2 FM pals semblants als Constitució, 17. Tel. 93 298 19 19 www.sants3radio.com dels esquiadors Ràdio Ona Sants - 94.6 FM Pere S.Paredes Premià, 15, 2n. Tel. 93 431 84 08 l Nòrdic Walking o la marxa nòr- www.onadesants.comEdica va ser un invent del nord PUBLICACIONS d’Europa, de Finlàndia concreta- ment, i és una barreja de l’esquí nòr- dic i de l’acció de caminar. Els practi- La marxa és una barreja de l’esquí nòrdic i l’acció de caminar. L’Informatiu Sants-Hostafrancs-La Bordeta cants d’aquesta modalitat s’ajuden Gran Via Corts Catalanes, 259-261 amb uns bastons quasi iguals que els això no en pateix l’impacte a les se- Les principals característiques d’a- Tel. 93 331 98 86 que utilitzen els esquiadors. ves, articulacions. quests bastons són la seva composi- Línia Barcelona Aquestes ajudes, que pesen molt poc Aquesta pràctica esportiva és molt ció de carboni, material que els fa Jacquard, 3, pl. baixa. Tel. 93 409 91 61 i són rígides, permeten anar molt popular a Europa, perquè, primer, més o menys rígids, i una petita peça més àgils als caminants, perquè des- permet compartir els moments d’es- de goma que tenen a la punta, la qual Revista La Marina Foc, 128. 1a planta. Tel. 93 296 50 07 carreguen molt les articulacions del port amb xerrades amb els com- cos i, “a més a més de no cansar-te panys, ja que no necessita gaire con- Els preus dels pals Zona Sec tant, aprofites el moviment del teu centració; i segon, és un esport que es Publicació del Poble-sec Roser, 17, pl. baixa. Tel. 93 329 99 52 cos alhora que fas exercici”. Així defi- realitza a l’aire lliure, tant a la ciutat oscil·len entre els 30 neix aquest esport Marc Ros, tècnic i com a la muntanya. i els 150 euros, a causa INTERNET professor de monitors de Marxa Nòr- Una persona que vulgui començar a dica, a la vegada que el compara amb practicar la marxa nòrdica s’ha de de la seva composició Mirades de Barcelona el fitness, “tots dos són molt benefi- procurar uns bastons, els quals pot ciosos per al cos, però la marxa nòrdi- adquirir en botigues especialitzades i permet caminar tant sobre l'asfalt ca és molt menys agressiva”. Qui fa a uns preus que oscil·len entre els 30 com sobre la terra. També és molt Nòrdic Walking no ha de córrer i per i els 150 euros. important saber escollir-ne la mida: “la perfecta és quan el teu braç està en angle recte”, explica Ros. També és molt important el tipus de calçat i la roba que portes, ja que “tot ha de ser molt còmode, perquè no te Catàleg en línia amb les fotografies par- n'adones, però quan acabes compro- ticipants del concurs Fotoweb 2007 que ves el gran esforç que has fet. Segur organitza l'Ajuntament de Barcelona per promoure la participació ciutadana. Té que ha estat un 40 o un 50% més que format de llibre virtual i, a més de si haguessis caminat sense pals”. poder-se fullejar, també permet accedir a les fotografies a través de l'índex, on tro- Més informació: bem les dues categories de l'edició d'en- www.nordicwalking.org guany, "Com vius la teva Barcelona?" i Telèfon: 617 956 572 "Un instant de Barcelona". www.bcn.cat/mirades2007/ca/ Temps de barri, per MANEL temps educatiu compartit Hi ha tota la informació sobre l'oferta d'activitats emmarcades en el projecte Temps de Barri, temps educatiu compar- tit, el qual té com a objectius principals reforçar les activitats educatives de qua- litat dels nois i noies fora de l’horari escolar i afavorir la conciliació dels temps de les seves famílies. www.bcn.cat/tempsdebarri 8 S A N T S - M O N T J U Ï C Gener 2008 E N T R E V I S T A Amadeu Reyes, president del Centre Cultural Gitano d’Hostafrancs “Per conèixer de veritat el poble gitano cal conviure-hi” L’Amadeu Reyes, o oncle Amadeu, afirma que només convivint amb la gent gitana se’ls pot conèixer i vèncer els prejudicis. El passat 29 de novembre, el Centre Cultural Gitano d’Hostafrancs, que l'oncle Amadeu presideix, va projectar el curtmetratge Kaló d’aquí, que ens acosta la realitat del poble gitano La família d’Amadeu Reyes fa més de 300 anys que viu a Hostafrancs. la Ciutadania de tercer i quart d’ESO a paio. Això fa que la gent jutgi el col·lec- seva capacitat, els altres sempre acaba- J. A. Font les escoles de Barcelona. Esperem que tiu quan en realitat els que delinquei- ran comptant-t'hi. tot contribueixi al coneixement real del xen són una minoria que viu en guetos Encara avui els gitanos han de de- poble gitano. i en la marginalitat, una marginalitat fensar la seva catalanitat? Manca contacte directe entre que afecta tant els gitanos com altres Ara ja comença a estar més assumida la Com valora la convivència entre paios i gitanos? col·lectius. catalanitat dels gitanos. És cert que hi paios i gitanos a Hostafrancs? La convivència és el pilar per unir les Com veu la situació laboral, pel ha gitanos que han vingut de fora no fa La convivència al barri sempre ha estat cultures. Hi ha molta gent que mai no que fa a la integració dels gitanos? gaire i que no parlen el català, però les molt bona. La comunitat gitana fa molt ha conviscut amb gitanos i que ni tan La situació laboral està malament per a famílies que fa segles que vivim a Cata- de temps que es va assentar a Hosta- sols s’hi ha relacionat. Així és molt difí- tothom. Els sous són baixos per al ni- lunya compartim dues cultures, la gita- francs. En el cas de la meva família, fa cil trencar barreres. Quan es conviu vell de vida actual. En el col·lectiu gita- na i la catalana, i defensem totes dues més de 300 anys que hi vivim. El ma- s’entén la manera de ser de l’altre, se’l no, hi ha hagut fins ara una manca de amb orgull. De fet, durant el franquis- teix passa a altres barris com el de la respecta i se l’aprecia. Els tòpics creen formació que dificultava l’accés al mer- me els gitanos van ser els que van con- Cera i a Gràcia, on hi ha una important un mur que costa de superar. De vega- cat laboral. Des del Centre Cultural Gi- tinuar parlant el català. Amb nosaltres comunitat gitana, amb famílies que en des és tan fàcil com parlar amb l’altre i tano d’Hostafrancs treballem per salvar no va poder la censura. També han tin- molts casos estan emparentades. Tot i veure com és de senzill compartir i en- aquesta mancança. L’objectiu és que els gut un paper important en la preserva- la bona convivència en aquests barris, tendre’s. Des que fa dos anys sóc a l’As- nois i les noies puguin aprendre i diver- ció del català a la Catalunya Nord. sempre hi ha excepcions a causa del sociació de Veïns d’Hostafrancs he no- tir-se alhora. Com veu el futur del poble gitano? desconeixement. tat com la gent amb el tracte supera les I com es poden fer compatibles els Amb optimisme. Les coses han canviat I què s’hi pot fer per evitar aquest barreres; els veïns ara em saluden pel oficis tradicionals dels gitanos força darrerament. Amb la meva parti- desconeixement? carrer i em parlen amb naturalitat. amb les necessitats actuals ? cipació al Centre Cultural i a l’Associació L’acte, que vam fer el 29 de novembre I aquests tòpics d’on neixen? Els gitanos som persones que per tradi- de Veïns d’Hostafrancs he vist com amb la projecció de la pel·lícula Kaló d’a- De vegades dels mitjans de comunica- ció sempre hem estat bons venedors i anem avançant, tot i que queda molt quí volia apropar la manera de pensar, ció, que tendeixen a generalitzar. Hi ha aquesta facilitat per al tracte, la negocia- camí per recórrer. Ara l’administració de sentir i de viure dels gitanos, perquè gent de tota mena en totes les ètnies. ció i el comerç molts la porten gairebé a ens escolta, cosa que anys enrera era d’aquesta manera es desfacin els preju- S’ha d’aprendre a valorar la persona i a la sang. Les noves generacions han d’a- impensable. La ciutadania comença a dicis que dificulten la convivència. El no ficar tothom en un mateix sac. So- prendre a rendibilitzar aquestes virtuts conèixer el tarannà i la manera de pen- curs vinent, a més, tant aquesta pel·lí- vint es veuen titulars que fan ressaltar i treure’n profit en el mercat laboral, ja sar dels gitanos i això contribuirà a una cula com Gitanos de Barcelona hoy es que un gitano ha comès un delicte i en que saber vendre és molt important a la millor convivència i interrelació que re- projectaran a la matèria Educació per a canvi mai no es diu que l’ha comès un societat actual. Si un sap demostrar la percutirà en benefici de tots.