S A N T S - M O N T J U Ï C B A R C E L O N A www.bcn.es S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • A b r i l 2 0 0 7 E N T R E V I S TA Pàg. 8 La Marina estrena el Centre Pepita Casanellas L’EQUIPAMENT PORTES OBERTES BALL Hi ha una OAC, La jornada de portes Un dels primers actes els Serveis Socials i obertes es va celebrar és un ball per a gent una sala multiús el 18 de març passat gran el 23 d’abril Joan Cabot Rector de la parròquia Pàg. 3 de Lourdes del Poble-sec “La gent pensa que els latin kings són delinqüents, però això és un tòpic” E N T I TAT S Pàg. 4 Diables del Poble-sec Més de 20 anys cremant pólvora AC T I V I TAT S Pàg. 6 Quinzena de Salut de la Gent Gran La importància d’envellir sans S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6 Concurs de dibuix escolar per a la Barcelona va ser bombardejada in- portada de la guia El Refugi 307 obre de nou les sistentment per les aviacions ita- d’escoles seves portes als visitants liana i alemanya, aliades de lestropes franquistes. Després del primer bombardeig, efectuat per P O L I E S P O R T I U Pàg. 7 sorpresa la nit del 13 de febrer de 1937 pel creuer italià Eugenio di La Caminada Popular Savoia, la ciutat va començar a de Sants-Montjuïc construir refugis. Un d’aquests va travessa quatre ser el Refugi 307, excavat al cap- districtes damunt del carrer Nou de la Ram- bla, al barri del Poble-sec. Després d’unes obres de condicionament, torna a obrir les portes per mos- trar les condicions de vida que es van donar entre les seves parets i com eren les estances que el for- maven. Vol ser, també, un home- natge a les víctimes dels bombar- dejos d’arreu del món. El refugi 307 és ubicat al capdamunt del carrer Nou de la Rambla. Pàg. 5 2 S A N T S - M O N T J U Ï C Abril 2007 t I N F O Ú T I L W L ’A G E N D A ATENCIÓ AL CIUTADÀ Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Districte Creu Coberta, 104. Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) La Marina Alts Forns, 82-86. Telèfon d’informació 010 (preu: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció). Dimarts 17 d'abril Dissabtes i diumenges d’abril Telèfon del civisme 900 226 226 Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Go Go Mambo Històries de la Bleda Ronda Sant Pau, 43-45, 3r. A les 21.30 h. Sala MAC-Mercat de les Flors (Lleida, 59) Ds, a les 17.30 h. Dg i festius, a les 11.30 i 13 h. CENTRES CÍVICS I CULTURALS Un tribut al compositor cubà Pérez Prado. Fundació Joan Miró (av. Miramar, 1) Centre Cívic Casa del Rellotge 93 432 24 89 Narracions de contes a càrrec de la Cia. La Bleda Pg. Zona Franca, 116, int. Centre Cívic La Cadena 93 331 34 98 Dimecres 18 i dijous 26 d'abril Mare de Déu del Port, 397 Festival Juvenil Europeu Dissabte 21 d’abril C. Cívic Casinet d’Hostafrancs 93 423 04 40 Rector Triadó, 53. de Teatre Grecollatí Les flors de la Ditona Centre Cívic Cotxeres de Sants 93 291 87 01 Sants, 79-83. A les 13 h. Auditori de Cotxeres de Sants (Sants, 79) A les 18 h. Bib. Vapor Vell (ptge. Vapor Vell, 1) Punt Jove de Sants-Casa del Mig 93 291 42 62 Muntadas, 5-35. Organitzat pel Centre de Representació i Estudi Activitats per donar a conèixer diverses àrees de conei- Espai Musical La Bàscula 93 422 43 00 del Teatre Antic. xement d'una forma lúdica i participativa. Foc, 132. Centre Cívic El Sortidor 93 443 43 11 Plaça del Sortidor, 12. C. Cívic Font de la Guatlla 93 426 20 69 Del 26 al 29 d'abril Dilluns 23 d’abril Rabí Rubèn, 22. Spiegel Quina fauna BIBLIOTEQUES A les 21 h. Sala MAC-Mercat de les Flors (Lleida, 59) A les 18 h. Bib. Francesc Candel (Amnistia Internacional, 10) Biblioteca Artur Martorell 93 402 36 44 Una revisió exhaustiva dels 20 anys com a creador del Narracions per celebrar el dia de Sant Jordi. Pl. Espanya, 5. coreògraf Wim Vandekeybus. Biblioteca de l’Institut Botànic 93 325 80 50 Av. Montanyans, 25. Dimecres 25 d’abril Biblioteca de l’Institut del Teatre 93 227 39 00 Pl. Margarida Xirgu, 1. Divendres 11 de maig Música a la carta Biblioteca Fundació Joan Miró 93 443 94 70 El hombre del reloj A les 18.15 h. Bib. F. Candel (Amnistia Internacional, 10) Av. Miramar, 1. Sala de Lectura Martí i Pol 93 331 90 54 A les 22.15 h. Centre Cívic El Sortidor (pl. del Sortidor, 12) Taller participatiu amb petits instruments. Constitució, 1. Biblioteca Francesc Candel 93 332 53 75 Teatre d’hemoficció. Autor: Juan Trigos. Director: Lo- Amnistia Internacional, 10 Bibl. Pública Francesc Boix 93 443 01 05 renzo Mijares. Dissabte 12 maig Blai, 34. Petit ball a la plaça Biblioteca Pública Vapor Vell 93 409 72 31 Ptge. Vapor Vell, 1. A les 12 h. Pati del Centre Cívic (plaça del Sortidor, 12) SERVEIS SOCIALS Espectacle d’animació amb cançons i danses per mou- re-ho tot, des de la punta del dit xic fins a l’últim pèl. C. Serveis Socials Poble-sec 93 443 43 11 Pl. Sortidor, 12. Centre Serveis Socials Sants 93 291 87 00 Sants, 79-81. Divendres 13 d’abril C. Serveis Socials La Marina 93 296 79 69 La vida secreta de las palabras Alts Forns, 82-86. A les 22.15 h. Centre Cívic El Sortidor (pl. del Sortidor, 12) GENT GRAN Una dona solitària i misteriosa que intenta oblidar el Casal d’Avis de Sants 93 330 10 16 Violant d’Hongria, 135. seu passat viatja a una plataforma petroliera. Dimarts 24 d’abril Casal d’Avis de la Marina 93 296 73 85 Concert de postgraduats Alts Forns, 82-86. Casal d’Avis Poble-sec 93 329 75 21 4, 5 i 6 de maig A les 19 h. Auditori Esc. Superior de Música (Padilla, 155) Elkano, 24-26. Casal d’Avis Gran Polvorí 93 432 36 42 Firentitats Judit Bardolet (violí), Joan Rubinat i Pau Baiges (piano). Pl. Llorca, 2. Diveros horaris. Parc i carrer de l’Espanya Industrial Casal d’Avis El Sortidor 93 443 43 11 Pl. del Sortidor, 12. Un aparador de les associacions, entitats i col·lectius de Divendres 27 d’abril Casal d’Avis Cotxeres de Sants 93 421 55 69 Olzinelles, 7. Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Dr. Fargo ALTRES SERVEIS A les 22.15 h. C. Cívic El Sortidor (pl. del Sortidor, 12) Presentació del seu nou CD Si yo no me quiero hoy, quien Oficina de Rehabilitació 93 441 36 79 Blai, 34. me va a querer mañana. Arxiu Municipal de Districte 93 332 47 71 Pl. Bonet i Muixí, 3. C. de Normalització Lingüística 93 491 27 97 Diumenge 29 d’abril Guitard, 17. Fins al 13 de maig Cicle de Concerts de Música Clàssica SEGURETAT Agatha Ruíz de la Prada A les 11.30 h. Auditori de Cotxeres de Sants (Sants, 79) U.T. Guàrdia Urbana Sants-Montjuïc CaixaForum (av. Marquès de Comillas, 6) Amb la Banda Municipal de Barcelona. Guàrdia Urbana, 2. Comissaria Mossos d’Esquadra Mostra de 56 vestits i 59 dibuixos de la dissenyadora. Ulldecona, 35 bis. Emergències Guàrdia Urbana 092 Divendres 25 de maig Emergències Mossos d’Esquadra 088 Fins al 27 de maig Percussió i ritmes africans SERVEIS URGENTS El III Reich i la música A les 22.15 h. C. Cívic El Sortidor (pl. del Sortidor, 12) Telèfon únic d’emergències 112 Fundació Caixa de Catalunya Sessions d’improvissació participativa de ritmes afri- Urgències sanitàries 061 Pintures, dibuixos i gravats, gravacions sonores, films... cans amb el músic Djkoto. Cos Nacional de Policia 091 Bombers 080 SALUT CAP Bordeta-Magòria 93 431 65 70 www.bcn.cat/publicacions Corral, s/n. S A N T S - M O N T J U Ï C CAP Carreras i Candi 93 431 00 39 B A R C E L O N A bcnrevistes@bcn.cat Carreras i Candi, 99-101. CAP Consell de Cent 93 423 59 35 Consell de Cent, 26. Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions: Carles Martí, Enric Casas, Alfredo Jorge Juan, Jordi Martí, Joan Conde, Glòria CAP Doctor Carles Ribas 93 223 28 88 Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert i José Pérez Freijo. Director: Enric Casas. Director editorial: José Pérez Freijo. Director de con- Foc, s/n. tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals: Joan Ariza. Redacció: Pilar Fernández, Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. CAP Poble-sec-Les Hortes 93 324 91 00 Nou de la Rambla, 177. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté i Anna Xuclà. Coordinació general: José Miguel Esteban. CAP Numància 93 322 70 61 Coordinació de fotografia: Rafael Escudé. Fotografia: Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs i Numància, 23. Vicente Zambrano. Disseny: Subirà i Associats. Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB: Miquel Navarro. Producció: Maribel Baños. CAP Sants 93 491 51 97 Ptge. Vapor Vell, 44-46. Impressió: Mateu Press, SA. Manipulació: General Servei, SA. Distribució: M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració: Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal: B. 29.175-1994. Abril 2007 S A N T S - M O N T J U Ï C 3 El Centre Pepita Casanellas de la Marina obre aquest mes L’equipament es troba als antics menjadors de la Philips. Hi ha una Oficina d’Atenció al Ciutadà, el Centre de Serveis Socials de la Marina i una sala per a actes culturals a disposició de les entitats s’hi programaran regular- trial dels anys 50 que es con- ment actes relacionats amb serva a Barcelona. És un edifi- l’educació en honor a la mes- ci racionalista que forma part tra que dóna nom al centre. del Catàleg de patrimoni ar- A la sala hi haurà, els dilluns i cada quinze dies, balls per a El 23 d’abril, diada gent gran amb música en viu. de Sant Jordi, hi El Centre Pepita Casanellas durant la jornada de portes obertes del dia 18 de març. El primer serà el 23 d’abril, Sant Jordi, amb l’acompanya- haurà un ball per ment d’una orquestra. I els a gent gran Felicia Esquinas na, on es preveu un incre- faran als dos centres cívics i diumenges al matí, també L’edifici en forma de “L” ment important d’habitants la sala del centre Pepita Ca- quinzenalment, es reserven quitectònic de la ciutat. La re-on hi havia els menja- durant els propers anys. sanellas acollirà conferèn- per a espectacles infantils. modelació ha respectat les se- dors de la fàbrica Philips s’ha El tercer component del cen- cies, concerts, espectacles in- L’edifici on és el centre, l’antiga ves característiques: espais transformat en el Centre Pe- tre és una sala amb capacitat fantils , exposicions o els fàbrica Philips, és un dels pocs amplis, oberts i amb molta pita Casanellas (c. Foneria, per a 220 persones, que es actes de les entitats. També exemples d’arquitectura indus- llum. 19) de la Marina-Zona Fran- destinarà a activitats cultu- ca, centre que entra en fun- rals i socials. Aquest espai A R E C O N E I X E M E N T A P E P I TA C A S A N E L L A S cionament aquest abril. està a disposició de les enti- Dins del nou equipament, els tats del barri, amb les quals ciutadans hi trobaran una se’n confeccionarà la progra- Durant la jornada de portes obertes del 18 de març es va retre homenatge a Pepita Oficina d’Atenció al Ciutadà mació. Casanellas (Moja, 1922), la qual va ser mestra a l’escola de Nostra Senyora de Port. La Unió (OAC), i els Serveis Socials A partir d’ara, el Centre Pepi- d’Entitats la va proposar per donar nom al centre pel seu compromís amb el barri i per la del barri, abans al carrer dels ta Casanellas i els centres cí- tasca educativa que hi va fer des de l’any 1945.“Eren temps difícils. I ella ens va ensenyar Alts Forns. Tots dos són una vics Casa del Rellotge i La que la persona havia de ser persona abans que res”, recorda Estrella Brun, alumna seva resposta al creixement que Cadena tindran una progra- durant 14 anys. està experimentant la Mari- mació conjunta. Els tallers es Q u è l i s e m b l a e l n o u c e n t r e ? José Miguel Eladio Sánchez Andrés Dionisio Amparo García Emília Boix Esperanza Prado Sánchez Arts gràfiques Electricista Perruquera Massatgista Jubilada Comptable Molt bé, tot el que he Bien, sobre todo para Me parece que era Suposo que bé, per al Me parece estupendo A mi em sembla perfec- vist està molt bé. Tot el que el barrio se adecúe necesario, porque esta- barri és molt necesari para el barrio. Está te que es millori el que sigui un centre nou a las necesidades de los ba todo muy disperso, que hi hagi un centre bien que se hagan acti- barri amb aquesta al barri i que s'hi facin vecinos. Creo que hacía hacías muchas colas y on es puguin fer activi- vidades para la gente. mena d’equipaments. activitats em sembla falta una cosa así aquí funcionaba mal. Espero tats i totes aquestes El barrio ha cambiado És un barri que no en molt bé. en el barrio. que ahora vaya mucho coses. a mejor durante estos Cté gaireIs, així qUue ja mejor. años.està bé que en facin. TA DA N S OPINE N 4 S A N T S - M O N T J U Ï C Abril 2007 ÀLB UM HI S TÒR IC J. M. Contel E N T I T A T S El Molino (I) Els diables del Poble-sec fa més Un dels locals d’espectacle més emblemàtics de la ciutat fou durant dècades el Molino. Siuat a la cantonada dels de 20 anys que cremen pólvora carrers de Vila i Vilà amb Roser, al bell mig del Paral·lel, una avinguda que es va arribar a denominar el Montma- tre Barceloní per la concentració de teatres i sales de fes- tes, un espai en el qual es diu que mai sortia el sol. La vida del Molino, entre realitat, llegenda i mite, co- mença el 1898, quan el propietari d’una petita tasca ano- menada La Pajarera la ven per 100 pessetes a un andalús. Després d’unes petites reformes el 1899 reobre les portes com La Pajarera Catalana, on es comencen a fer especta- cles a l’estil dels que es fan a altres sales properes. Entre canvis de nom i de propietaris, el 1910 el local és de nou reformat per l’arquitecte Raspall, que fou el que li va donar el caire modernista que va ostentar al llarg de la seva vida. En la seva reobertura va prendre el nom de Petit La colla infantil dels diables s’anomena fills de Satan del Poble-sec. Moulin Rouge. Tres anys després el seu nou propietari, An- toni Astell, li mutilà el nom deixant-lo en Moulin Rouge. Són uns 40 diables entre la colla quest barri. A l’agrupament Durant els seus primers anys de vida, la sala va tenir, en infantil, la d’adults i els tabalers que es van començar a interes- moments concrets, altres usos com el de cinema a co- sar pels costums i tradicions mençament del segle XX o seu del partit Unión Patriótica omplen els carrers i places de foc, retrons de Catalunya i, de totes, la Española de Primo de Rivera, el 1926. El 1929, l’arquitec- de tambors i molta festa que més els va cridar l’aten- te Josep Alemany i Juvé es va encarregar de fer la refor- ció va ser la dels diables i la ma de la façana on es van col·locar les espectaculars as- Dolors Roset grup dels grans a la Trobada màgia del seu foc. L’interès pes, convertides en un símbol i que han fet girar el E ls trobem segur, cada de Diables de Barcelona, que per la tradició i les ganes demicromón del Molino molts anys. Deu anys després, la any, a la Festa Major del aquest any es fa a Nou Ba- muntar una colla pròpia de victòria franquista que va dur la castellanització de tots Poble-sec, la segona setmana rris, i la colla infantil a la diables es van ajuntar i aviat els noms, així com la supressió de les paraules d’altres de juliol. I també al Correfoc Mostra d’Entitats de Sants- es van veure els resultats. llengües, el va deixar com El Molino. de la Mercè. De lluny se sent Quatre anys més tard, el Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer com retronen els seus grans A part de correfocs, 1989, va néixer la colla in- donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 332 47 71 timbals i tambors i milers també fan fantil de diables, quan els in- d’espurnes que obren un tegrants de la colla gran van camí de foc i de llum. Són els malabars amb foc fer partícips d'aquesta tradi- diables del Poble-sec. El ver- i tallers per a nens i ció els seus fills. Des de l’any mell dels seus vestits, que els nenes 1995, aquesta colla infantilcobreixen de cap a peus, no- s’anomena Fills de Satan del més està trencat a l’alçada Montjuïc. I per Sant Joan, Poble-sec i ara hi ha quinze del pit i dels genolls per una en principi, és previst que si- diables, entre 10 i 17 anys, sanefa punxeguda negra, guin a la revetlla del Poble- així com un grup de vuit ta- verda i groga. S'hi distingeix sec, però encara no s’ha con- balers que els acompanyen a fàcilment la cap de colla i qui cretat si hi faran un correfoc totes les sortides. du la maça principal, perquè o un espectacle de malabars són els únics diables que van amb foc. Més informació: amb faldilla, així com l’ence- La Colla de diables del Po- Diables del Poble-sec nedor, que porta una capa ble-sec es va fundar l'any www.diablesdelpoblesec.org Elenc d’artistes de l’espectacle “Vida engáñame”, amb amb caputxa. 1985 a partir d’un grup d'a- Correu-e: diables@dia- Johnson y Maty Mont, en la dècada dels anys cinquanta. Pel maig, el dissabte 19, cre- mics de l'Agrupament de blesdelpoblesec.org (Foto: www.molinolandia.com) maran simultàniament el nens i nenes escoltes d’a- Tel. 615 38 46 04 Abril 2007 S A N T S - M O N T J U Ï C 5 El refugi 307 torna a obrir f N O T Í C I E S amb un recorregut ampliat Aplec de la Sardana al parc de l’EspanyaIndustrial El proper diumenge 22 d’abril té lloc el vintè Aplec de Sardanes de Sants al parc de l’Espanya Industrial. El Centre L’objectiu de la jornada és donar a conèixer el món de d’Interpretació les sardanes i alhora gaudir d’un dia de festa i germa- nor entre els participants. L’acte és totalment obert Històrica. Refugi 307 a la ciutadania. L’activitat és organitzada per l’Aplec vol ser un homenat- de Sardanes de Sants. ge a tots els ciuta- A taula! dans i ciutadanes El centre cívic El Sortidor ha posat en marxa el pro- d’arreu del món que jecte A taula! amb la intenció de donar un caràcter han patit o pateixen singular a la programació general de l’equipament. bombardeigs D’aquesta manera s’inclou la gastronomia i la cuina dins de les línies habituals del centre, que veu amplia- da així la seva oferta. La iniciativa s’inclou dins els ob- Joan Àngel Frigola jectius amb què treballa el centre com són la univer- Dia 13 de febrer de 1937. Llar de foc que va ser construïda amb posterioritat a la guerra. salitat, la interculturalitat, la convivència i la tradició.Eren poc més de les 10 Més informació: www.bcn.cat/santsmontjuic de la nit. Feia mesos que el ge- ministració de l’època i de la guerres i les seves conseqüèn- neral Franco s’havia rebel·lat i mateixa societat civil va ser la cies, i alhora un homenatge a 5è Concurs de Cartells provocat l’esclat de la Guerra construcció de refugis per tal tots els ciutadans i ciutadanes Ja es poden consultar les bases per al cinquè concurs Civil. Barcelona, però, vivia que la ciutadania pogués res- d’arreu del món que han patit de Cartells de les Festes Majors d'Hostafrancs, Sants tranquil·la. Passats els primers guardar-se dels bombardejos. o pateixen bombardeigs. i Poble-sec 2007. El premi és únic i té una quantia de moments de desgavell, el dia a Una d’aquestes instal·lacions La visita al refugi, un cop aca- 850 euros per al cartell guanyador. El termini de pre- dia havia esdevingut més va ser el Refugi 307, cons- bades les obres de condicio- sentació per a Hostafrancs és del 16 al 31 de maig; a tranquil. El front era lluny, truït al capdamunt del carrer nament, permet fer-se una Sants, del 2 al 15 de maig i al Poble-sec, del 10 al 27 molt lluny, i la major part de idea de les condicions de vida d’abril. Més informació al web: www.bcn.cat/sants- la ciutadania vivia la guerra Les visites guiades que van donar-se al seu inte- montjuic com una cosa apartada. De al refugi es fan els rior i l’ús que se’n va fer com cop comencen a sentir-se di- a habitatge durant la post- Dia de Sants-Montjuïc a Barcelona TV versos esclats. Són les bombes caps de setmana a guerra. Entre les estances que Barcelona Televisió va dedicar el “Dia del Districte” a llançades des del creuer italià partir del 7 d’abril es poden veure hi ha: els lava- Sants-Montjuïc el passat 16 de març. Durant aquella Eugenio di Savoia que s’ha bos, una font, un grup elec- jornada, el programa informatiu “Hola Barcelona” i desplaçat expressament per Nou de la Rambla, al barri del trogen, una cisterna amb el magazín “La Tarda” van centrar els seus contin- bombardejar la capital catala- Poble-sec, entrant a les ma- tapa, una infermeria, una sala guts en Sants-Montjuïc. El 12 de març, i arran d’a- na. De sobte, la població civil teixes entranyes de la mun- per als nens i una llar de foc. questa emissió, Barcelona Televisió va convidar les s’ha convertit en un objectiu tanya de Montjuïc. Durant la visita, que compta entitats i associacions del districte a visitar les seves militar més. Barcelona, situa- Fins ara es podia visitar una amb ambientació acústica, es instal·lacions. da a la rereguarda, passa a ser petita part d’aquest refugi, poden veure tant elements la primera ciutat de més d’un oberta fa uns anys. Després originals, com altres que s’hi milió d’habitants bombardeja- d’un període d’obres que han van fer en la postguerra per a da de forma indiscriminada servit per habilitar-lo per aco- altres usos. amb l’objectiu de crear el caos, llir visites, el Museu d’Histò- Centre d’Interpretació la confusió i el desànim entre ria de la Ciutat i el Districte Històrica. Refugi 307 la població civil. Després d’a- de Sants-Montjuïc tornen a Nou de la Rambla, 169 quest bombardeig, n’hi va ha- obrir-ne les portes com a Visites: Dissabtes ver molts d’altres realitzats Centre d’Interpretació Histò- i diumenges d’11 a 14 h. per l’aviació italiana i la Legió rica. Refugi 307. La recupera- Preu: 3 euros Còndor alemanya. ció del refugi vol ser una de- Inscripcions: 93 256 21 22 Una de les reaccions de l’Ad- núncia de la crueltat de les i reserves-mhcb@bcn.cat L’Ajuntament dedica dos llibres al parc de Montjuïc Redacció za, Josep Maria Benet o Isabel pulsors del projecte i autor del L’Ajuntament acaba d’edi- Clara-Simó; periodistes com text que explica la història de latar dos ll ibres sobre Carles Sentís, Lluís Permanyer muntanya de Montjuïc. Montjuïc, Montjuïc, Parc o Josep Pernau; artistes com L’altre llibre, Montjuïc, el Central i Montjuïc, el gran Antoni Tàpies o Joan Manuel gran parc de Barcelona, amb parc de Barcelona. Serrat; esportistes com l’expi- text de Xavier Moret, co- Montjuïc, Parc Central és una lot Sito Pons, i personalitats mença amb una introducció obra col·lectiva on han col·la- de la política com Jordi Pujol històrica i després fa un borat reconeguts periodistes, o Pasqual Maragall. recorregut pels jardins, parcs, escriptors o artistes, que do- Dins d’aquesta llista de signa- museus i tots els equipa- nen la seva visió personal de la tures cal destacar la del perio- ments esportius o lúdics que muntanya. Entre els seixanta dista Josep Maria Huertas Cla- acull la muntanya. L’obra està col·laboradors, hi figuren es- vería, mort el mes passat, el il·lustrada amb fotografies de El jardí botànic de Montjuïc. criptors com Eduardo Mendo- qual va ser un dels màxims im- Pepe Navarro. 6 S A N T S - M O N T J U Ï C Abril 2007 S E R V E I P Ú B L I C A C T I V I T A T S Concurs de dibuix escolar La Quinzena de Salut de la Gent Gran per a la portada de la guia d’escoles recorda la importància d’envellir sans Redacció L’Institut Municipal d'Educacio (IMEB) convida tots La quinzena se celebra tots els anys des de 1991. els escolars de Barcelona a fer volar la imaginació i la creativitat en el concurs de dibuix “Com és la teva es- La iniciativa tractarà, entre el 7 i el 21 de cera edat s’animi a passejar cola?”, adreçat a nenes i nens d’entre 3 i 16 anys ma- maig, sobre com afrontar positivament la més. I és que caminar, com triculats a centres educatius de la ciutat. El dibuix reflecteix una de les conclu- guanyador serà la portada de la propera guia Barcelona vellesa i com millorar la qualitat de vida sions del recent Congrés de és una bona escola, que recollirà els centres i serveis Cardiologia de Barcelona, és educatius durant el proper curs escolar. David Sabaté il·lusió, intensitat i projectes un dels exercicis més recoma- El termini per presentar propostes finalitza el 30 de El proper mes de maig se de futur. També busca donar nats per a la gent gran perjuny i els dibuixos finalistes es publicaran a la web d’e- celebra, com cada any, la a conèixer les possibles limi- evitar problemes cardiològics. ducació de l’Ajuntament de Barcelona. Quinzena de Salut de la Gent tacions que poden aparèixer Els tallers de memòria, basats Les bases del concurs especifiquen que cada partici- Gran. Organitzada pel Pro- amb l'edat per aprendre a en exercicis de memotècnia pant podrà presentar un únic dibuix i només a títol grama de Promoció Gent conviure amb elles, i recorda per exercitar la ment, també individual. Els originals s’han de presentar en paper Gran del Districte de Sants- hàbits i pràctiques que poden tindran una presència espe- DIN A4 (21x30 cm), en format vertical i ha de fer re- Montjuïc, la quinzena és una mantenir o millorar la salut. cial en l’edició d’enguany. “Vo- ferència a la pròpia escola o centre educatiu. Cada activitat anual que se celebra lem que la gent es faci seva la dibuix s’ha d’acompanyar d’un full on constin el des de l’any 1991 i que pretén La majoria quinzena, “afirmen Jordi nom i cognoms, la data de naixement, el nom del parlar de salut física, psíquica d’activitats se González i Carmen Gárate, centre educatiu on està matriculat, les dades del do- i social en el seu concepte impulsors de la iniciativa ara micili on viu (adreça i telèfon) i una declaració sig- més ampli, entenent la salut celebraran enguany fa 16 anys. “Sempre hem re- nada del pare, la mare o els tutors legals que auto- no només com l'absència de al Caixafòrum collit les seves propostes i les ritzi l’Ajuntament a quedar-se el dibuix en propietat malaltia sinó com una mane- respectem molt. No treballem i fer-ne ús en cas de sortir guanyador. ra de ser, de fer i de viure Enguany, la majoria d’activi- per a la gent gran, sinó amb la Els dibuixos presentats sense identificació (o quan si- amb una actitud positiva da- tats se celebraran al Caixafò- gent gran”. gui il·legible) no seran considerats vàlids. Els originals vant el procés d'envelliment. rum, guanyant en espai i po- s’han de lliurar personalment o enviar per correu en Així, la quinzena vol cons- der de convocatòria. A banda Més informació: sobre tancat a l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de cienciar la gent gran que la dels tallers i de les conferèn- Quinzena de Salut Barcelona (pl. Espanya, 5. 08014 Barcelona). vellesa no és una malaltia, cies, una de les novetats serà de la Gent Gran Més informació: www.bcn.cat/educacio sinó una part més del procés la incorporació d’un itinerari Del 7 al 21 de maig de vida que cal viure amb a peu perquè la gent de la ter- Caixafòrum E L T A U L E L L Joan Anton Font Les joies que engalanen la Zona Franca O lga joies va obrir al final de l’any 2000 i en què hi ha de nou. Ara, el desig d’engalanar-se,aquest breu període ja ha aconseguit arre- com constata l’Olga, ha deixat de ser exclusiu de lar entre els veïns de la Zona Franca. Porta l’es- les dones; des de fa uns tres anys també tenen tabliment l’Olga Noguera, la qual des de sempre molta tirada els braçalets i collarets per a home. s’ha preocupat per oferir un servei d’allò més A Olga Joies també tenen rellotges de línia ac- personalitzat. Als seus clients més habituals, ja tual, per a cada persona i ocasió. El servei no es els coneix els gustos i en el cas dels nous, aplica limita a la venda, també fan reparacions, tant l’ull clínic per encertar aquelles joies que més de joies com de rellotges. s’adiuen amb la persona. L'establiment té joies d’or, d'argent i d'acer, en dissenys moderns i in- Olga Joies novadors. Moltes noies pregunten directament C. Foneria, 39 / Tel.: 93 296 84 60 A Olga Joies també tenen molta tirada els braçalets per a home. Abril 2007 S A N T S - M O N T J U Ï C 7 P O L I E S P O R T I U w M U LT I M È D I A La Caminada Popular de Sants- TELEVISIÓ Barcelona Televisió Montjuïc travessa quatre districtes “Hola Barcelona”De dilluns a divendres, d’12.30 a 15.30 h Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Les caminades populars Canal 39 UHF i Canal 26 TDT que transcorren per la RÀDIO ciutat de Barcelona com- binen l’activitat física i la Alternativa Barcelona - 102.4 FMFoc, 128, 1r. Tel. 93 296 75 65 visita dels indrets urbans Sants 3 Ràdio - 103.2 FM més emblemàtics Constitució, 17. Tel. 93 298 19 19 www.sants3radio.com Pere S. Paredes Ràdio Ona Sants - 94.6 FM La Caminada Popular organitza- Premià, 15, 2n. Tel. 93 431 84 08da per l'Institut Barcelona Es- www.onadesants.com ports i l’Associació d’Entitats Excur- PUBLICACIONS sionistes del Barcelonès, que va sortir de la plaça dels Països Cata- lans el passat mes de març, va tra- L’Informatiu vessar, per la seva part més propera La sortida de la Caminada Popular, a la plaça dels Països Catalans. Sants-Hostafrancs-La Bordeta Gran Via Corts Catalanes, 259-261 al mar, quatre districtes barcelonins. Tel. 93 331 98 86 Josep Maria Jerez, organitzador de di Galceran i el Javier Galceran, oncle Per la seva part, l’Anna Maria Pallejà, Línia Barcelona la Caminada Popular de Sants- i nebot, que volien fer la passejada de 68 anys i de Castellar del Vallès, Jacquard, 3 baixos Tel. 93 409 91 61 Montjuïc, estava “molt content per “una miqueta ràpida, en menys d'1 diu: “l’exercici m’agrada molt i sem- la resposta del participants, ja que hora 30 minuts. Una cosa que ens pre n’he practicat; i encara que m’a- Revista La Marina Foc, 128. 1a planta. Tel. 93 296 50 07 des de fa tres caminades, ens estem agrada molt és que el recorregut de grada caminar al meu aire, aquesta movent entre els 1.400 i els 1.500 cada caminada és diferent”. Zona Sec senderistes”. O Francisco Manzanares, de 60 anys Aquest senderisme urbà Publicació del Poble-secRoser, 17, baixos. Tel. 93 329 99 52 “La d’avui”, continua Jerez, “és una i veí de Sants-Montjuïc, que per la meravella, ja que els aproximada- seva part intenta “no faltar a moltes permet descobrir nous INTERNET ment 10 km de caminada són en d’aquestes caminades, que ens facili- espais ciutadans als baixada i en paral·lel al litoral. Des- ten en els seus recorreguts veure Agenda prés passejarem per carrers de l’Ei- llocs nous o en què mai ens havíem participants xample, Ciutat Vella i Sant Martí, i fixat de Barcelona. El més bonic? acabarem al parc de Diagonal Mar”. Mirar cap al davant o cap al darrere i petita obligació d’anar per certs car- Aquesta alegria la contagiaven també veure que això està obert a tothom rers marcats no és una molèstia”. els diferents participants, com el Jor- i que tothom hi pot participar”. La Caminada Popular va sortir de la plaça dels Països Catalans i va transcórrer per les avingudes de Roma i del Paral·lel, la plaça del L'apartat de l'Agenda del web bcn.cat és Portal de la Pau, el passeig de Joan una completa guia cultural i d'oci de la ciu- de Borbó, el Port Olímpic, el pas- tat de Barcelona, on es pot trobar infor- seig Marítim de la Mar Bella i el mació destacada i permanentment actua- litzada de tots els espectacles, exposicions, parc de Diagonal Mar. concerts, actes per a infants, activitats esportives, obres de teatre i dansa i fires Més informació: que se celebren a la ciutat. El web conté www.euro-senders.com/barna- un potent cercador d'actes i un calendari tresc on només amb un clic podreu conèixer tot www.bcn.cat/esports allò que es fa cada dia a Barcelona. www.bcn.cat/agenda Mirades de Barcelona per MANEL El web bcn publica el catàleg en línia, en format llibre virtual, amb les fotografies participants del concurs Fotoweb 2006, que organitza l'Ajuntament de Barcelona per promoure la participació ciutadana. El catàleg consta d'un índex que permet accedir a totes les fotografies per alguna de les quatre categories del concurs, o pel nom dels autors i autores de les imatges. www.bcn.cat/catalegdebarcelona 8 S A N T S - M O N T J U Ï C Abril 2007 E N T R E V I S T A J o a n C a b o t , rector de la par ròquia de L ourdes de l Poble- sec “La gent pensa que els latin kings són delinqüents, però això és un tòpic” Capellà i arquitecte, el rector de la parròquia de Lourdes realitza una tasca de sensibilització cap a la immigració, amb atenció especial als “reis llatins” Joan Cabot també està vinculat a la pastoral social d’immigració a tota la ciutat. Raval. També estic bastant vinculat a tema dels latin kings. tot hi ha hagut reunions conjuntes Núria Càritas i a tot el que diem pastoral so- Què ha tingut a veure la parrò- amb els nyetes. Mahamud cial d’immigració a escala de tot Barce- quia de Lourdes en el seu procés Es pot dir que els latin kings lona, fent més que res un treball de de legalització? s’han integrat a l’església? sensibilització de la comunitat de cara És un procès que va iniciar fa dos anys Bé, la integració no és tan fàcil, encara Quin va ser el seu primer destí a la integració dels immigrants. Aquí l’Ajuntament de Barcelona juntament que hem fet alguna activitat conjunta com a capellà? ve gent de tot arreu que recorren a amb un equip d’investigadors, com amb gent de la parròquia, com ara el Santa Magdalena, a Roquetes. Hi vaig l’església perquè als seus països no hi l’antropòleg Carles Feixa, per investi- Carnaval i el Nadal, amb la seva prò- arribar quan encara estava estudiant ha serveis socials. gar els conflictes que havien sorgit a pia litúrgia. [al seminari], però em cuidava també Una mena de punt d’informació alguns barris. A partir d’aquí es va Què n’opinen, els parroquians? de Sant Sebastià, al Verdum, i de San- alternatiu… obrir un procés de legalització com a La gent més compromesa dins la ta Engràcia (Prosperitat). Jo sóc de A la pràctica sí, però els derivem a Cà- parròquia ho veu bé. Durant alguns poble, de Santa Eulàlia de Ronçana, i ritas o els informen dels serveis de l’A- mesos, al principi, quan encara no era durant aquells anys vaig conèixer tant juntament i altres administracions. A “Formo part massa públic, hi va haver algú que va la ciutat com la realitat de la immigra- més, les parròquies de Lourdes, Santa qüestionar el que estàvem fent aquí, ció dels anys 50-70. Madrona i Sant Pere Claver tenim un de la Plataforma però ara hi ha bona harmonia. La Són uns barris molt diferents del Po- banc d’aliments propi. Però és un ser- d’Entitats Cristianes per parròquia estava envellida i això ha ble-sec. Aquí la població està més vei que s’està anquilosant, perquè pre- donat una certa vida. Sempre hi ha envellida i és més autòctona. La gent ferim fer un treball més integral. a la Immigració” gent escèptica que pensa que són de- jove ha marxat. I la immigració és També fa una tasca de sensibi- linqüents, però això és un tòpic. molt recent. lització de ciutat. En què con- Vostè també és arquitecte. Li Va demanar vostè el canvi a la sisteix? associació cultural. Durant tot aquell agradaria construir esglésies? diòcesi? Es tracta de coordinar experiències temps van començar a reunir-se aquí i No és la meva intenció, però en certa Avui en dia els canvis són bastant d’acollida d’immigrants. Sóc de la Pla- la parròquia es va convertir en la seu manera vaig ajudar a construir la dialogats. Havia estat deu anys a taforma d’Entitats Cristianes per a la social. La confiança ha fet que de mica parròquia de Santa Magdalena. Una Nou Barris i un any sabàtic al Poble- Immigració (escoles, Càritas, movi- en mica m’hagin demanat fer un cert mena d’arquitecte a l’ombra. M’inte- nou. Ja em tocava un destí i volia ments cristians, parròquies…), que vol paper de guia espiritual. Aquí es tro- ressa veure exposicions, obres arqui- una parròquia més aviat cap al centre. ser una veu conjunta de cara a algunes ben la “corona”, els seus dirigents, i al- tectòniques, sobretot contemporà- Coordino una mica tot el tema social crisis, com ara l’arribada d’immigrants guns capítols [grups dividits per zo- nies… És una manera de relaxar-me de les parròquies del Poble-sec i del en pasteres…., Després va sorgir el nes] que no tenen local social. Fins i de la feina.