B A R R I S D E www.bcn.cat | Setembre 2009
SANT MARTÍ
EL CAMP DE L'ARPA DEL CLOT · EL CLOT · EL PARC I LA LLACUNA DEL POBLENOU · LA VILA OLÍMPICA DEL POBLENOU · EL POBLENOU · DIAGONAL MAR
I EL FRONT MARÍTIM DEL POBLENOU · EL BESÒS I EL MARESME · PROVENÇALS DEL POBLENOU · SANT MARTÍ DE PROVENÇALS · LA VERNEDA I LA PAU
ENTREVISTA Pàg. 8 Els passatges es renoven amb
lamirada posada als vianants
NIVELL PACIFICACIÓ TRÀNSIT
Despareixen les Els passatges Hi ha només
voreres: tot el carrer guanyen en seguretat circulació veïnal
és per als vianants i tranquil·litat i del barri
Esther Hostalrich Pàg. 3
Presidenta de l'Associació
Sant Martí amb el Sahara
“Els nens que ens
visiten són la cara
del drama del poble
sahrauí”
PLE DEL DISTRICTE Pàg. 4
Vistiplau a
la creació del nou
Institut de
Serveis Socials
EQUIPAMENTS Pàg. 6
Centre de dia i
casal La Verneda
Serveis de qualitat per a la
gent gran del districte
SERVEI PÚBLIC Pàg. 6
En marxa la nova
targeta T-12 Campanyes per millorar El parc del Poblenou ha estat l’ espai
on s’ha iniciat la primera campanya
Per a infants de 4 a 12 anys per millorar la convivència. Durant
el civisme i la convivència tot l’estiu s’hi du a terme una cam-
POLIESPORTIU panya de conscienciació perquè en
Pàg. 7
lloc de jugar a pilota a la gespa es faci
Barcelona i el tour en espais més adequats. La gran
reviuen l’idil·li afluència de persones, altres estius,
44 anys després havia provocat un greu deteriora-
ment de la gespa. Per afavorir la seva
conservació, aquest any s’estan re-
partint un fullets en els quals es pro-
posen pistes esportives i zones de la
platja properes on es pot jugar a pi-
lota sense malmetre l’entorn. Aques-
ta és la primera campanya d’un se-
guit d’iniciatives que, sota el lema
“No donis l’esquena”, volen informar
i educar per millorar la convivència a
SantMartí.
Repartiment de fullets amb consells cívics al parc del Poblenou. Pàg. 5
S U P L E M E N T
2 SANT MARTÍ Setembre 2009
t I N FOÚT I L W L ’AGENDA
ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’atenció al ciutadà (OAC) Districte
Pl.de Valentí Almirall, 1.
Telèfon d’informació 010
(0,45 ? IVA inclòs d’establiment de trucada,més
0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon)
Telèfon del civisme 900 226 226
Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 FESTA MAJOR DEL POBLENOU Diumenge 20 de setembre
Ronda Sant Pau, 43-45, 3r. Del 10 al 20 de setembre Gimcana de la diversitat funcional
CENTRES CÍVICS I CULTURALS De 17 a 21 h. Pista Poliesportiva (Llull/ Wellington)
C. cultural La Farinera del Clot 93 291 80 80 Dissabte 12 de setembre Activitat recomanada de 10 a 14 anys. Inscripcions a
G.Via de les Corts Catalanes, 837.
Centre cívic Besòs 93 266 39 36 Pregó partir del 15 de setembre al centre cívic Parc-Sandaru.
Rambla de Prim,87-89. A les 19 h. Centre Moral i Cultural del Poblenou Organitza: Oficina de Vida Independent.
C. cívic Poblenou-Can Felipa 93 256 38 40
Pallars, 277. C. Pujades, 176
Centre cívic Sant Martí 93 308 97 93
Selva deMar, 215.
Centre de barri La Palmera 93 305 37 05 FESTA MAJOR D’EL BESÒS
Duoda, s/n.
Centre de barri La Pau 93 278 05 35 Del 18 al 23 de setembre
Pere Vergés, 1.
Centre de barri Besòs 93 313 29 42
Cristóbal deMoura,230. Divendres 18 de setembre
Centre de barri de Diagonal Mar 93 498 24 46 14A MOSTRA D’ASSOCIACIONS
Selva deMar, 22-32. Pregó
Centre cívic Parc Sandaru 93 309 06 35 A les 19,45 h. Rambla Prim/Ferrer Bassa
BuenaventuraMuñoz,21. Dijous 24 de setembre
BIBLIOTEQUES Mostra de Dansa Tradicional
FESTA MAJOR DEL PARC-LA LLACUNA
Bibl. pública Xavier Benguerel 93 225 18 64 A partir de les 11 h. Escenari de plaça Catalunya
Av.Bogatell, 17.
Bibl. pública Alòs-Moner 93 266 39 36 Amb l’Esbart Català de Dansaires, Danses Renaixença,
Dissabte 19 de setembre
Rbla.Prim,87-89.
Bibl. pública Sant Martí 93 308 68 03 Exhibició i classe oberta de balls de saló Esbart Santa Eulàlia i danses del Perú.
de Provençals
Selva deMar, 215. A partir de les 18 h. C. Sardenya
Sala de lectura Clot 93 246 39 28 Organitza: Casal de Gent Gran el Parc. Divendres 25 de setembre
Clot, 21-25. Unmón màgic
SERVEIS SOCIALS
Dissabte 19 de setembre A les 17 h. Carpa d’activitats plaça Catalunya
Centre Clot-Camp de l’Arpa 93 291 84 48 Conta-contes organitzat per la Fundació Vicenç Ferrer.
G.Via de les Corts Catalanes, 837. Pregó
Centre serveis socials Besòs 93 266 39 36 A les 22 h. C. Sardenya, 59 Cafè-teatre
Rambla Prim,87-89.
Centre serveis socials Poblenou 93 256 38 56 A les 18 h. Carpa d’activitats plaça Catalunya
Pallars, 277.
Diumenge 20 de setembre Associació Catalana d’Escoles de Teatre (ACET).
Centre serveis socials Verneda 93 308 97 93
Selva deMar, 215. Exhibició i classe oberta de country Fora muralles, aprenem junts
GENT GRAN A partir de les 19 h. C. Sardenya De 17 a 20 h. Carpes de federacions plaça Catalunya
Casal Joan Casanelles 93 485 03 24 L'associació Amics Country Barcelona inaugura un any Org.: Federació d’Entitats de Sants-Montjuïc.
Pl. Joan Casanelles, s/n.
Casal Joan Maragall 93 313 08 96 més la temporada.
Bermejo.1-5. Dissabte 26 de setembre
Casal Paraguai-Perú 93 305 12 04
Paraguai, 11-15. Dilluns 21 de setembre Ball vermut amb La Mundial
Casal de gent gran Parc 93 300 62 78
BuenaventuraMuñoz,21. Torneig de futbol sala A les 13 h. Carpa d’activitats plaça Catalunya
Casal de gent gran del Taulat 93 485 25 40 De 17 a 21 h. Pista Poliesportiva (Llull/ Wellington) Recital de música marroquina
Llull, 220.
Casal de gent gran Sant Martí 93 308 97 93 Organitza: Unió Esportiva El Parc. A les 19 h. Carpa d’activitats plaça Catalunya
Selva deMar, 215.
Casal de g. gran Verneda Alta 93 305 17 54
Binèfar, 16-20. Dissabte 26 de setembre Diumenge 27 de setembre
ALTRES SERVEIS Festival de la gent gran Tortell Poltrona i la Banda Cric
Arxiu municipal de Districte 93 221 94 44 A les 10.30 h. C. Sardenya A les 19.30 h. Escenari central plaça Catalunya
Av.Bogatell, 17.
Agència tributària Poblenou 93 308 51 66 Cantada de la coral Casal del Parc-Sandaru amb reper- Espectacle especial dedicat a Pallassos sense Fronteres.
Josep Pla, 163. tori popular. El grup de teatre Casal del Parc-Sandaru
C. de Normalització Lingüística 93 352 24 14 Virus laics, amb Pau Riba
Clot, 228, 1r. presenta Las que tienen que alternar d’Alfonso Paso. A partir de les 20.30 h. Escenari central plaça Catalunya
SEGURETAT Amb Marcel Casellas i la Cobla La Principal de la Nit,
U.T. Guàrdia Urbana Sant Martí els Castellers de Barcelona, la colla sardanista Les Vio-
Espronceda,146.
Comissaria Mossos d’Esquadra letes del Bosc i altres convidats.
Bolívia, 30-32.
Emergències Guàrdia Urbana 092
Emergències Mossos d’Esquadra 088 Inscripcions del 9 al 18 de setembre
SERVEIS URGENTS
Divendres 2 d’octubre Gimcana de la Mercè
Telèfon únic d’emergències 112
Urgències sanitàries 061 4a edició de Miniconcerts de rock Dia 19 de setembre de 10 a 20 h. Tota la ciutat
Cos Nacional de Policia 091 A les 21 h. Centre cívic Sant Martí (Selva de Mar, 215) Preu: 4 euros per persona (equip de 4). 20% de descompte
Bombers 080
SALUT The Garlics, Catarsis, Tempranillo Con Calambres, als equips amb titulars del Carnet Jove. Punts d’inscrip-
Blind Eyes, Brian’s Brains, The deeps, Business Shock i ció, entre d’altres: PIJ SantMartí (Rambla Prim, 87) o
CAP Vila Olímpica 93 221 37 85
Trio Ternura. www.bcn.cat/merce i www.gimcanatmbdelamerce.com).
JoanMiró, 17.
CAP Poblenou 93 433 77 00
Lope de Vega, 132.
CAP Besòs 93 278 82 35
Alfons el Magnànim, 57.
CAP El Clot 93 303 73 00 SANT MARTÍ www.bcn.cat/publicacions
Concili de Trento, 25.
CAP Sant Martí 93 307 04 12 B A R C E L O N A bcnrevistes@bcn.cat
Pl. Infància, s/n (cantonada Fluvià)
CAP La Pau 93 278 86 60
Pere Vergés, 3. Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions: Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria
CAP Passeig Maragall 93 446 29 50 Figuerola, Víctor Gimeno,Màrius Rubert, JoanA. Dalmau, CarmeGibert, José Pérez Freijo.Director:Enric Casas.Director editorial: José Pérez Freijo.Director de con-
Pg.Maragall, 52-54. tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals: Joan Ariza. Redacció: Pilar Fernández, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep
CAP Ramon Turró 93 446 57 00
Ramon Turró, 337-339. Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Jordi Miró, Rosa María Rubio. Coordinació general: José Miguel Esteban.
CAP Paraguai 93 314 73 19 Coordinació de fotografia: Rafael Escudé i Joan Soto. Fotografia: Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna
Paraguai, 17-19. Borràs, Vicente Zambrano i Valentí Viñas. Disseny: Subirà i Associats. Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB: Miquel Navarro.
Producció: Maribel Baños. Impressió: Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació: General Servei, SA. Distribució: M. Àngels Alonso i Serveis de Correus.
Administració: Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona.Dipòsit legal: B. 29.175-1994.
Setembre 2009 SANT MARTÍ 3
Els passatges de Sant Martí
guanyen espai per als vianants
Els passatges de Sant Martí
s’estan renovant per tal que siguin
espais d’ús preferent per als
vianants. D’ara endavant seran
més tranquils i més segurs
metall). En alguns passatges Vinyassa, plaça Canonge
no només es renova la calça- Rodó, carrer Almenara Alta,
da, sinó que també s’hi fan al- carrer Puiggener, carrer Ter,
tres millores: soterrament de passatge Treball, passatge Dos
les línies aèries, nova xarxa de de Maig, carrer Edison, carrer
clavegueram... Democràcia i carrer Vehils. La
Són uns quants els passatges major part d’actuacions ja ha-
que l’Ajuntament ha decidit
renovar pensant en els via- Els passatges
nants (alguns es diuen carrer, Concili de Trento,
però també són passatges):
El passatge Dos de Maig és un dels que s’ha renovat. carrer Venero i passatge Con- Dos de Maig i el
cili de Trento (situat entre els carrer Venero ja
carrers Bilbao i Lope de Vega,
Daniel Romaní pujar a la cota de vorera per no els vehicles de pas. A més, per sota d’Aragó i per sobre de han estat renovats
ASant Martí hi ha nom- circular-hi, una mesura que s’han establert zones garanti- Concili de Trento), passatge
brosos passatges –carrer convida el conductor a extre- des de seguretat per a via- Treball, passatge Saladrigas, vien començat a l’hora d’es-
curt, galeria entre dos carrers. mar la precaució. En alguns nants, a les quals els cotxes no passatge Catalunya, passatge criure aquest article, i algunes
Són espais amables, de tràn- casos es conserven les vore- poden accedir. La major part Klein, carrer Llatzeret, carrer fins i tot ja s’han acabat, com
sit tranquil o de vianants. L’A- res, però s’eixamplen signifi- de zones garantides de segu- Guillem de Llúria, carrer Vidal és el cas del carrer Venero i els
juntament té el propòsit que cativament –de manera que, retat per a vianants són deli- i Valenciano, passatge Masoli- passatges Concili de Trento i
siguin decididament espais per exemple, puguin passar- mitades per fitons (pals de ver, passatge Iglesias, passatge Dos deMaig.
d’ús preferent per a vianants. hi còmodament els qui van
Per a això s’està duent a ter- en cadira de rodes–, i és que
me un seguit d’actuacions el passatge ha d’estar fet a A MÉS TRANQU I L · L I TAT I S EGURETAT
que consisteixen, en la major mida de les persones i no dels
part dels casos, a convertir la cotxes. Els vianants han de ser els principals usuaris dels passatges, tot i que lògicament han de
calçada en plataforma única En tots els passatges es garan- poder-hi passar els vehicles residents, els de serveis, els d’emergències, els dels comerços
–és a dir, no hi ha voreres i teix la circulació de vehicles, i els de càrrega i descàrrega.El fet que els passatges siguin clarament per als vianants con-
tot l’espai del carrer és per a però estan dissenyats perquè tribueix decisivament a proporcionar més tranquil·litat i més seguretat als passejants.
vianants–; els vehicles han de hi circulin els dels residents i
Què l i s emb l a qu e e l s p a s s a t g e s d e S an t Ma r t í s i g u i n d ’ ú s p r e f e r e n t p e r a l s v i a n an t s ?
Anna Olalla Xavier Velasco Daniel Fuentes Amparo Gil Jon Egiluz Toni Alarcón
Funcionària Escombriaire Construcció Transportista Màrqueting Metal·lúrgic
Em sembla bé, tant pel Ho trobo força bé que Me parece bien siempre Em sembla bé, perquè Em sembla perfecte, Perfecte, tot el que
que fa a guanyar espai es faci, sobretot perquè que sea para el bienes- tenim molt pocs carrers perquè seran més agra- sigui per al vianant és
per als vianants com a és a favor del vianant. tar de los vecinos y que per a vianants al barri. dables i s’hi podrà pas- perfecte, com menys
la pacificació del tràn- S’han perdut molts lo puedan disfrutar los A més, a mi em va molt sejar tranquil·lament. A cotxes i motos millor.
sit en aquests carrers, passatges, per això el niños jugando en la bé perquè visc en un més, és un barri amb Així es podrà caminar
cosa que també està bé. que estaria bé és que calle con menos peli- d’aquests passatges i molt lloc per als cotxes i tranquil·lament.
CIUTobrissin eAl carrer SantDgros.AEs mucho mejor estaré més tranquil·la. ja està bé que els via-
Martí de Provençals. esto que una zonaNazul. S OnaPnts tambéItinguin els
seus espais. NEN
4 SANT MARTÍ Setembre 2009
ÀLBUM HISTÒRIC J. M. Contel P L E DEL D I S T R ICT E
La carretera de Ribes (VI) Vistiplau a la creació del nou
El quart tram de l’antiga carretera de Ribes el situaríem
entre l’antiga riera d’Horta i l’entrada a la Trinitat, al seu Institut de Serveis Socials
pas per l’antic poble de Sant Andreu de Palomar, annexio-
nat a Barcelona l’any 1897. Encara que el limitem fins a
l’entrada de la Trinitat, el tros que hi ha fins al coll de Fi-
nestrelles també es pot considerar dins d’aquest tram,
però la importància de l’indret mereix un capítol a part.
La població de Sant Andreu va començar a agrupar-se al
costat del primitiu camí romà que enllaçava la ciutat de
Barcelona (Barcino) amb la Via Augusta del Vallès, la qual,
amb el pas dels anys, s’anà adaptant i prenent noms com
Camí Ral en l’època medieval. Més tard es va convertir en
un tros de la carretera de Ribes i avui és conegut com el
carrer Gran de Sant Andreu. Una via de comunicació que,
juntament amb el traçat del rec Comtal, que duia l’aigua
fins a Barcelona, primer des del riu Besòs i després des de
la mina de Montcada, afavorí el desenvolupament Un moment del Ple del mes de juliol.
d’aquesta població, la qual, fins a la industrialització, fou
merament agrícola. El paisatge va anar canviant amb la El debat sobre la creació del nou Institut propostes de la Ponència de
instal·lació de les diferents fàbriques tèxtils, el desenvolu- Municipal de Serveis Socials va centrar Nomenclàtor dels carrers
pament del ferrocarril i, finalment, el canvi de gairebé tot bona part del debat del Ple,el qual també per donar el nom de passat-
el territori en zones d’habitatges. va aprovar dues propostes deNomenclàtor ge de Carmen de Burgos i
Pel que fa el carrer Gran de Sant Andreu com a eix ver- de Jardins de les Sufragistes
tebrador de la població, gairebé sempre ha estat present Catalanes a dos espais ur-
als esdeveniments d’importància que ha viscut el terri- Daniel Venteo Ara, amb la creació del nou bans de Sant Martí respec-
tori. En l’actualitat és un dels eixos comercials més im- L’últim Plenari es va ce- Institut Municipal de Ser- tivament. En el primer dels
portants de la ciutat, mentre que, a poc a poc, el carrer lebrar el passat 8 de veis Socials, calia modificar casos, es tracta del vial d’in-
va desdibuixant la seva fisonomia d’antany en substi- juliol, com és tradicional, a aquesta transferència feta a terior d’illa situat entre els
tuir gradualment els vells edificis per altres de més mo- la sala de Plens de la històri- mitjan dècada de 1980 des carrers de Lope de Vega, Bil-
derns i guanyant espai en les voreres. ca seu del Districte a la de les àrees centrals de l’A- bao i Concili de Trento i
Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer plaça de Valentí Almirall. juntament cap als districtes. rambla Guipúscoa. I en el
donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 221 94 44 El debat sobre la creació del La creació de l’Institut signi- segon, a la zona enjardinada
nou Institut Municipal de fica un pas endavant en la situada entre els carrers Pa-
Serveis Socials va centrar millora dels instruments llars, Provençals, Fluvià i
bona part del debat entre per garantir la prestació de avinguda Diagonal.
les formacions polítiques. nous serveis socials univer- Durant el Plenari, també
Amb el vot favorable de sals com a conseqüència del van tenir l’oportunitat d’in-
PSC, ICV i ERC i el vot con- nou marc normatiu creat tervernir-hi el president de
trari de CiU i PP, va ser per la Llei de serveis socials. l’AV del Clot-Camp de l’Ar-
aprovat per majoria l’infor- La creació de l’Institut, a pa, com també un membre
me favorable de la proposta més, permetrà la incorpora- de la Junta del casal de
de modificació de la trans- ció de 210 nous professio- gent gran Joan Casanelles,
ferència de competències nals i passar de 34 a 43 cen- acompanyats per una no-
als districtes número 3, de tres socials a Barcelona. drida representació d’usua-
l’any 1985, que regulava la El Plenari també va donar el ris d’aquest equipament
gestió descentralitzada dels seu vistiplau, aquesta vega- municipal, per mostrar la
Imatge del carrer Gran de Sant Andreu a les primeres centres i establiments de da per unanimitat de tots seva preocupació pel futur
dècades del segle XX. (Foto: Arxiu JMC) serveis socials dels barris. els grups polítics, a dues del centre.
Setembre 2009 SANT MARTÍ 5
Sant Martí endega campanyes f NOT ÍC I E S
per millorar la convivència Mirades sobre l’Àfrica
El llibre 100 & una mirada, recull de fotografies del
poble etíop fetes per Sebastià Caus i Josep Anton Pé-
rez, es va presentar al Districte de Sant Martí l’1 de
juliol passat. Hi van assistir el regidor Francesc Nar-
váez i la la presidenta de l’Associació per al Desenvo-
lupament de la Infància d’Àfrica, Victòria Draper
(ADIA). Part dels beneficis de la venda d’aquest llibre
es destinaran a finançar projectes d’ONG com ADIA.
Trenta anys d’ajuntaments democràtics
El Districte de Sant Martí va commemorar els trenta
anys d’ajuntaments democràtics el dia 14 de juliol.
L’acte va tenir lloc al Saló de Plens i el va presidir el
regidor Francesc Narváez. Entre els assistents hi ha-
via els antics regidors del Districte, Núria Gispert i
Joaquim de Nadal, o l’ex-presidenta del Consell del
Districte, Núria Carreras, a més d’antics consellers i
representants de tots els grups polítics.
El programa “No donis l’esquena” s’ha iniciat al parc del Poblenou.
S’ha engegat el programa“No donis tells, els fulletons i la informa-
ció directa que donen agents
l’esquena”amb accions concretes per municipals i jardiners als qui hi
millorar el civisme i la convivència juguen. Amb el programa “No
donis l’esquena”, es vol millo-
Dolors Roset tal·lar uns cartells recordant rar la convivència amb la
El programa “No donis l’es- que no era una zona per jugar suma d’accions concretes en
quena” ha començat al a pilota. De juny a setembre, aquells punts de Sant Martí
parc del Poblenou amb una s’estan repartint uns fullets on es necessiti. L’objectiu és Festes majors de setembre
iniciativa per evitar el deterio- on es demana un comporta- educar i informar el ciutadà L’estiu s’acomiada amb diverses festes majors. La del
rament de la gespa. Altres ment cívic, s’ofereixen les op- sobre la responsabilitat de Front Marítim es fa de l’11 al 20 de setembre, i la de
anys, els caps de setmana de cions d’anar a les pistes espor- contribuir al benefici de tots Diagonal Mar els dies 12, 13 i 19 de setembre. La Fes-
l’estiu, molta gent anava al tives de darrera del parc o a en aspectes determinats. ta Major del Poblenou té lloc del 10 al 20 de setem-
parc a jugar a pilota i es feia les platges properes i s’infor- Però en molts casos, també bre. La darrera és la Festa Major del Besòs, del 18 al
un ús molt intens de les zo- ma que és una infracció jugar es detecta una manca de co- 23 de setembre, la qual commemorarà el 50è aniver-
nes de gespa, fins al punt que a pilota en llocs no permesos. neixement de les ordenances sari del naixement del barri, el 23 de setembre, a la
havien arribat a desaparèixer. Aquesta campanya s’ha fet municipals, per la qual cosa plaça de la Mare Nazària March.
Per solucionar-ho, aquest any amb la col·laboració de la també s’informa sobre aques-
s’ha estat realitzant una cam- Guàrdia Urbana i de persones tes ordenances i es vetlla pel SantMartí, amb l’AnyMonturiol
panya amb el propòsit d’edu- que fan treballs en benefici de seu acompliment. A les cam- Sant Martí s’ha adherit als objectius de l’Any Montu-
car per afavorir la conservació la comunitat. Veïns que van panyes hi col·laboren dife- riol, que impulsen l’Institut Ictineu, el Centre Català
dels espais naturals, amb la tot sovint al parc han pogut rents departaments de l’Ajun- de Recerca Submarina i l’Associació d’Innovadors
proposta de zones alternati- apreciar que ja no es juga a pi- tament, entitats i persones Narcís Monturiol i se celebra al llarg de l’any 2009.
ves on es pot jugar a pilota, lota a la gespa i consideren implicades en el cas concret. L’objectiu és celebrar el 150è aniversari de la varada
així com informar sobre la in- que és molt important infor- Les properes accions previs- del primer submarí Ictineu I −construït per Narcís
fracció que es comet si es fa al mar. En aquest cas, valoren tes estan relacionades amb el Monturiol− i divulgar la figura i obra d’aquest inven-
parc. A principi d’any, a les els bons resultats de l’acció comerç il·legal i el manteni- tor clau en la navegació submarina.
entrades del parc es van ins- per la combinació dels car- ment de l’espai públic.
La platja del Bogatell celebra deu anys d’havaneres
F.E. va començar a les vuit del ves- Grup d’Havaneres Xarxa, Ma-
Prop de 10.000 persones es pre amb un programa de jocs riners de Riera i Rems van om-
van apropar a la platja del infantils a la platja. Com que el plir la nit amb aquestes melo-
Bogatell el primer divendres recital d’havaneres també és el dies nascudes a Cuba. La
del juliol passat per celebrar el pòrtic de la Festa Major de la celebració es va arrodonir amb
desè aniversari de la tradicio- Vila Olímpica, passades les una sardinada popular i degus-
nal cantada d’havaneres. La nou del vespre se’n va fer el tació de rom cremat per als as-
cita, a la vora del mar, va reu- pregó, a càrrec de Jordi Camí sistents, i va concloure amb un
nir els ingredients que l’han Morell, catedràtic de Farmaco- castell de focs d’artifici.
feta ineludible a l’estiu de Sant logia de la Universitat Pompeu La cantada d’havaneres és un
Martí: música melodiosa amb Fabra, director general del Parc acte organitzat pel Districte
aromes d’ultramar, brisa medi- de Recerca Biomèdica de Bar- de Sant Martí i l’Associació
terrània i rom cremat. celona i de la Fundació Pasqual de Veïns i Veïnes de la Vila
Prop de 10.000 persones van seguir la cantada del 10è aniversari.
La cantada del desè aniversari Maragall. A continuació, el Olímpica.
6 SANT MARTÍ Setembre 2009
S ERVE I PÚBL IC EQU I PAMENT S
Enmarxa la nova Serveis de qualitat per a
targeta T-12 la gent gran del districte
DanielVenteo
A partir del 14 de setembre i coincidint amb el co-
mençament del nou curs escolar 2009-2010, els in-
fants de 4 a 12 anys poden utilitzar el nou títol de
transport que permet fer gratuïtament un nombre
il·limitat de viatges amb els mitjans de transport
integrats (metro, Ferrocarrils de la Generalitat,
Renfe Rodalies, tramvia i autobusos urbans i inter-
urbans) durant el seu període de validesa, el qual,
en la seva primera emissió, serà de setze mesos. Es
tracta d’un títol de transport d’una zona que es cor-
respon amb la zona tarifària del municipi on resi-
deix el beneficiari, amb la qual cosa la nova targe-
ta permet cobrir els seus desplaçaments quotidians.
L’objectiu és afavorir la seva mobilitat mitjançant
un títol de transport gratuït a fi de generar uns hà- El centre organitza activitats per mantenir les capacitats cognitives i memorístiques de la gent gran.
bits d’utilització quotidiana del transport públic,
tant per part dels mateixos nens com dels pares o La residència, centre de dia i llar de la cia a les activitats de la vida
adults que els acompanyin i aconseguir, d’aquesta diària per a gent gran amb
manera, una mobilitat més sostenible. Verneda comprèn tres recursos en unmateix dependència. En concret, es
La nova targeta és un dels nous títols personalitzats espai. El centre està molt integrat al barri i dirigeix a persones que ne-
de la xarxa de transport públic de Barcelona, en el s’hi fanmúltiples activitats cessiten organització, super-
qual consta el nom i el DNI, passaport o NIE de l’in- visió i assistència en les acti-
fant. Poden ser titulars d’aquest nou títol els Beatriu Sanchís pendències, bugaderia, asses- vitats bàsiques. Finalment, la
440.000 nens i nenes de l’àmbit del Sistema Tarifari La residència, centre de dia sorament administratiu i le- llar per a persones jubilades
Integrat, que engloba un total de 253 municipis. Els i llar per a la tercera edat gal, tasques de vigilància, disposa d'una sèrie d'equipa-
nens han de tenir entre 4 i 12 anys (fins al 31 de de- de la Verneda compta amb programes d'animació socio- ments per al desenvolupa-
sembre de l’any que els compleixin). vuitanta places assistides de cultural, atenció en les activi- ment d'activitats que contri-
Per aconseguir la nova targeta, cal que el pare, la residència, trenta de centre tats de la vida diària i rehabi- bueixin a la dinamització
mare o tutor del nen s’adreci als diferents punts de de dia i amb més de mil socis litació fisioterapèutica. civicocultural de les persones
tramitació de les sol·licituds. Un cop fet el tràmit i en l'espai de la llar. Des de L'edat, de mitjana, dels usua- grans i de la comunitat a la
pagament corresponent (35 euros com a cost l'any, 2004 la Fundació Salut ris de la residència és de 85,5 qual pertany. La llar permet
d’emissió i gestió), es lliura un títol de T-12 provisio- i Comunitat s'encarrega de la anys; la dels usuaris del cen- donar resposta a iniciatives
nal vàlid fins a final d’any. El títol definitiu, persona- gestió total del centre. L’ad- tre de dia és de 81,5 anys. individuals i de grup que afa-
litzat, es lliurarà mitjançant correu certificat al do- ministració titular del centre Els objectius de la residència voreixen la realització i la in-
micili del sol·licitant abans del proper 31 de és l ’Institut Català d ’As- són, d'una banda, facilitar un tegració dels grans en la co-
desembre. A Barcelona, que forma part de la primera sistència i Serveis Socials entorn substitutiu de la llar munitat. El centre està molt
corona del Sistema Tarifari Integrat, l’ens encarregat (ICASS). La gestió integral que sigui adequat a les neces- integrat al barri i s’hi fan
de totes les tasques de gestió i emissió de la nova tar- en aquest tipus de centres sitats d'assistència i, d’una al- moltes activitats.
geta és l’Entitat Metropolitana del Transport. implica l'atenció sanitària bà- tra, afavorir el manteniment
sica, l'atenció psicosocial, o la recuperació del màxim Més informació:
Més informació: programes d'assessorament i grau d'autonomia personal i Cantàbria,28
www.emt-amb.com informació a familiars, ma- social. Al mateix temps, el Telèfon: 93 278 00 12
nutenció, neteja de de- centre de dia presta assistèn- verneda@fsyc.org
E L TAULE L L Joan Anton Font
Reciclatge que casa l’art i la funcionalitat
Resulta sorprenent veure les coses que es banys, cuines, locals, terres, amb material reci-
poden arribar a crear amb la reutilització clat, tant per a botigues i bars com per a parti-
d’objectes i materials quan la imaginació i el culars. Només cal dir-li quina idea tenim i ell
geni artístic van de la mà. El Raül Bermúdez fa farà que agafi cos i li donarà el seu estil perso-
13 anys que construeix meravelles amb estris, nal. El seu taller Ulls Blaus és al fons del passat-
mobles i materials que eren destinats a la desa- ge Caminal, on també hi ha l’espai d’exposició
parició. En el seu món, les culleres poden esde- on podem contemplar part de les seves crea-
venir nanses o penjadors; les fustes dels palets, cions i les d’altres artistes.
mobles que fan goig; els bocins de rajoles,
fantàstics mosaics... La creativitat del Raül ho fa Taller Ulls Blaus
tot possible. Fa reformes artístiques totals de Passatge Caminal, 13 / Tel.: 669 12 25 86
Els materials i objectes adquireixen una nova vida.
Setembre 2009 SANT MARTÍ 7
POL I E SPORT IU w MULT IMÈDI A
TELEVISIÓ
Barcelona i el Tour reviuen Barcelona Televisió
“Connexió Barcelona”
De dilluns a divendres, de 12 a 14.30 h
l’idil·li 44 anys després Canal 39 UHF i Canal 26 TDT
www.barcelonatv.cat
Sant Martí Televisió
www.tvclot.com
La sisena etapa del Tour
de França va entrar a PUBLICACIONS
Barcelona per Sant Martí.
Milers de seguidors La Veu de Sant Martí de Provençals
AVV Sant Martí de Provençals
esperaven els corredors Andrade, 176, baixos. Tel. 93 314 17 04
a la rambla Guipúscoa i santmarti.prove@yahoo.es
la Meridiana El Butlletí
AVV Clot-Camp de l’Arpa
Joan Sibelius, 3. Tel. 93 232 46 10
David Sabaté Poblenou
és de mig milió de persones AVV del Poblenou
M Pallars, 277. Tel. 93 266 44 41
van sortir a veure passar el
Tour de França pels carrers de Barce- A tot esport
lona el passat mes de juliol tot i la in- Associació Sant Martí Esport
Campo Arriaza, 99. Tel. 93 266 44 41
tensa pluja. La il·lusió i l’entusiasme
dels ciutadans es van sobreposar a les
INTERNET
Alguns ciclistes van Dedica un estel
confessar sentir-se
emocionats per la
resposta de la gent
inclemències meteorològiques. I és
que feia 44 anys que el Tour no peda-
lejava per Barcelona. Amb sortida des Milers de ciutadans van sortir al carrer tot i la pluja.
de Girona, la sisena etapa de la ronda Encara no heu dedicat cap estel a ningú? El
francesa, precedida per la seva popu- mar-los quan arribin i fer l’onada gro- que una noia opinava que “és una web de Barcelona ofereix un espai diferent
lar caravana comercial, que va repar- ga, però no tenim cap favorit”. El seu mica exagerat esperar tant de temps pensat per portar la llum d'un estel als qui
tir nombrosos regals entre el públic, emocionat fill petit, de 12 anys, en per veure’ls passar durant un mo- més estimem. Aquest singular apartat per-
va arribar a la capital catalana cap a discrepava: “jo vull que guanyi Conta- ment”, la majoria d’assistents coinci- met dedicar un estel virtual i una dedicatò-
ria a qualsevol persona, la qual rebrà la
les cinc de la tarda. La comitiva va en- dor”. Aquest corredor va arribar, jun- dien que valia la pena: “aquests se- comunicació per correu electrònic.
trar per la rambla Guipúscoa i l’avin- tament amb altres ciclistes, enmig gons no tenen preu!”. Alguns dels www.bcn.cat/firmament
guda Meridiana, on l’esperaven mi- d’una cridòria general, forts aplaudi- ciclistes van confessar, en acabar l’eta-
lers de persones, entre les quals molts ments i l’anunciada marea groga, pa, que es van emocionar en entrar a Sildàvia
curiosos, turistes, fans de tota la vida amb el públic enlairant, al pas dels la ciutat i sentir-se “acollits per tanta
del Tour i fins i tot famílies senceres: corredors, els cartrons grocs repartits gent”. Segons l’alcalde, Jordi Hereu,
“En som uns grans seguidors”, afir- per l’organització. En un parell de mi- aquest és un important “valor afegit
mava orgullós un pare. “Volem ani- nuts ja havien passat tots. Mentre per a l’esport”.
“Cent anys d’excursionisme al Foment Martinenc” El Sildàvia ja té web propi, des d'on conti-
nuarà informant-vos sobre autors, llibres i
Pere S.Paredes la història que ha viscut aquesta esdeveniments literaris que tenen
El passat 7 de juliol, a la sala de secció excursionista, sinó també la Barcelona com a escenari. El nou web
Plens del Districte de Sant història de la ciutat”. En aquest compta amb seccions que inclouen entre-
Martí, s’hi va fer la presentació del acte, el qual també formava part de vistes, consells, una agenda d'actes i de
premis literaris i opinions d'escriptors.
llibre Cent anys d’excursionisme al les diferents accions que el Foment www.bcn.cat/sildavia
Foment Martinenc, un recorregut Martinenc va realitzar per celebrar
exhaustiu i històric d’aquesta sec- el seu centenari 1908-2008, Josep
ció de l’entitat de SantMartí. Formatger hi va puntualitzar que
En la presentació, el regidor del “en aquest llibre està, quasi amb
Districte, Francesc Narváez, va elo- tota seguretat, la veritable i com-
giar “la tasca de recerca que ha fet pleta història de l’excursionisme al
l’autor del llibre, Josep Formatger, Foment Martinenc, ja que he resu-
de tots aquells documents que des mit la informació que he trobat en
de l’any 1908 expliquen no només unmunt de documents”.
8 SANT MARTÍ Setembre 2009
ENTR EV I S TA Esther Hosta l r i ch , p re s i d en t a de l ' A s so c i a c i ó S an t Mar t í amb e l Sàha ra
“Els nens que ens
visiten són la cara
del drama del poble
sahrauí”
Sant Martí amb el Sàhara és una de les iniciati-
ves solidàries més importants de Barcelona.
Des de fa més d’una dècada organitza colònies
d’estiu per als nens sahrauís Esther Hostalrich, amb un objecte tradicional sahrauí, a la seu de l’associació.
riència de socialització amb els nens i veure com viuen als camps de refu- de benvinguda als nens i estem con-
Daniel nenes d’aquí, fet que afavoreix la seva giats. És un drama. I aquesta és una tents perquè sempre rep el suport en-
Venteo integració en el barri compartint la manera d’ajudar-los, a ells i les seves tusiasta del regidor del Districte i el
seva experiència. I al mes d’agost la famílies. I el que volem des de l’Asso- seu equip. Per a nosaltres, és molt im-
família acollidora integra l’infant sah- ciació és que la gent que estigui inte- portant tot el suport que rebem de les
Com va néixer aquesta iniciativa? rauí en les seves vacances, com un ressada pugui col·laborar amb les administracions i de les famílies per
Fa uns dotze anys aproximadament, més de la família. L’experiència d’a- colònies d’estiu, però també amb al- continuar amb aquesta iniciativa i per
un grup de famílies amb inquietuds questes colònies és una oportunitat tres iniciatives a favor del poble sah- donar a conèixer la situació del poble
solidàries dels barris de Sant Martí va fantàstica per posar rostre al drama rauí al llarg de tot l’any, perquè real- sahrauí, el qual malviu al mig del de-
tenir la idea d’acollir nens sahrauís a del poble sahrauí. ment ho necessiten. sert algerià. El que volem és fer actes
casa seva durant els mesos d’estiu. Expliqui’ns d’on procedeixen lúdics, però alhora reivindicatius i de
Amb el pas dels anys, la iniciativa es aquests nois. sensibilització social de la seva pro-
va convertir en un èxit, amb progra- “L’experiència no Tots vénen dels campaments de refu- blemàtica. El que els passa és una in-
mes en l’àmbit de tot Catalunya, grà- giats sahrauís de Dahla, concreta- justícia, i ara pràcticament només so-
cies a la tasca importantíssima d’al- és fàcil, però és molt ment d’Argub. Els vincles que s’han breviuen gràcies a l’ajut internacional.
tres entitats com ara l’Associació enriquidora per als nens establert entre les dues riberes de la Per a nosaltres, els nens sahrauís que
Catalana d'Amics del Poble Sahrauí mar són tan estrets que fins i tot el ens visiten durant dos mesos són am-
(ACAPS). D’això ja fa dotze anys, que i les famílies acollidores ” Districte de Sant Martí es troba ager- baixadors del seu poble.
han estat plens d’experiències i emo- manat amb ells. I les famílies que vam Què diria a una família que mai
cions. Algunes de les famílies que van impulsar la iniciativa de les colònies s’ha plantejat participar en una
començar encara formen part, en l’ac- Hi ha nens que repeteixen any d’estiu a Sant Martí es van convertir iniciativa solidària així o que
tualitat, de la iniciativa. rere any? en una ONG per reforçar els lligams mai s’ha decidit a fer el pas?
I a qui està destinada? Efectivament, i és fantàstic. Es pot de solidaritat entre el poble sahrauí i Doncs una cosa molt clara: que en-
Als nens i nenes sahrauís entre 7 i 12 donar el cas que has vist créixer un els barris del nostre districte. Des de cara que l’experiència no és fàcil,
anys, els quals són convidats a passar noi o una noia, des de la primera ve- llavors, prop d’un centenar de famí- perquè aquesta persona ve d’una
els mesos de juliol i agost amb una fa- gada que va venir amb set o vuit anys lies hi han participat. cultura molt diferent de la nostra,
mília d’acollida del barri. Durant el fins que en té dotze. Per a qui no la La seva presència aquí és també realment val molt la pena donar-li la
mes de juliol, els nens fan fins a mitja conegui, és una experiència molt una oportunitat per explicar la possibilitat de tenir una experiència
tarda –incloent-hi el servei de menja- maca i enriquidora compartir aquest situació de les seves famílies als així. I per a la família acollidora tam-
dor– un casal d’estiu al centre Xino temps amb ells. Jo de formació sóc camps de refugiats? bé és una oportunitat per ajudar el
Xano, així poden tenir una rica expe- metgessa i vaig tenir l’oportunitat de Sí, totalment. Sempre fem una festa poble sahrauí.