B A R R I S D E www.bcn.cat | Jul iol 2009 SANT MARTÍ EL CAMP DE L'ARPA DEL CLOT · EL CLOT · EL PARC I LA LLACUNA DEL POBLENOU · LA VILA OLÍMPICA DEL POBLENOU · EL POBLENOU · DIAGONAL MAR I EL FRONT MARÍTIM DEL POBLENOU · EL BESÒS I EL MARESME · PROVENÇALS DEL POBLENOU · SANT MARTÍ DE PROVENÇALS · LA VERNEDA I LA PAU E N T R E V I S TA Pàg. 8 Sant Martí potencia el seu comerç de proximitat NOVETAT COMERCIANTS GUIA Un plànol turístic El document es fa L’Eix del Poblenou mostra els comerços ressò del nou també edita un i punts d’interès Eix Comercial del Clot plànol comercial Núria Seguro Pàg. 3 Directora del CEIP Escola Casas “Som una escola que té molt present el treball amb valors” C U LT U R A Pàg. 4 Els barris de Sant Martí celebren les festes majors E Q U I PA M E N T S Pàg. 6 Primera pedra del futur centre de disseny A la plaça de les Glòries S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6 Guia de bona convivència entre veïns Quatre zones 30 pacificaran L’Ajuntament de Barcelona s’haproposat incrementar les zones 30 –en les quals no es pot circu- el trànsit als barris lar a més de 30 km/hora–, espe- P O L I E S P O R T I U cialment al cor de diversos barrisPàg. 7 de la ciutat, entre els quals n’hi El Fòrum acull ha quatre del districte de Sant la gran festa de la Martí: el Camp de l’Arpa, el Clot, bicicleta i els patins la Verneda i la Pau, i Sant Martí de Provençals. És previst que els treballs acabin abans de finalit- zar aquest any. La Zona 30 pro- porciona més tranquil·litat i se- guretat per als vianants i menys contaminació acústica. Actual- ment Barcelona té una superfície d’uns 50 quilòmetres de carrers de Zona 30. Al final d’any es pre- veu que aquest espai arribi als 215 quilòmetres. Senyalització d’una Zona 30. Pàg. 5 S U P L E M E N T 2 SANT MARTÍ Juliol 2009 t I N F O Ú T I L W L ’A G E N D A ATENCIÓ AL CIUTADÀ Oficina d’atenció al ciutadà (OAC) Districte Pl. de Valentí Almirall, 1. Telèfon d’informació 010 (0,45 ? IVA inclòs d’establiment de trucada, més 0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon) Telèfon del civisme 900 226 226 Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Dijous 16 de juliol Dimecres 15, 22 i 29 de juliol Ronda Sant Pau, 43-45, 3r. “Residus, millor en curt” Cinema sense interrupcions CENTRES CÍVICS I CULTURALS A les 20 h. Centre cívic Besòs (rambla Prim, 87) A les 10.30 h. Centre cívic Can Felipa (Pallars, 277) C. cultural La Farinera del Clot 93 291 80 80 Projecció de quatre curtmetratges finalistes del I Festi- Cinema infantil per a tots els públics. Organitza: Ludo- G. Via de les Corts Catalanes, 837. Centre cívic Besòs 93 266 39 36 val de Curtmetratges “Residus, millor en curt”. teca M. Gràcia Pont. Rambla de Prim, 87-89. Preparem les vacances C. cívic Poblenou-Can Felipa 93 256 38 40 Pallars, 277. A les 18 h. Bibl. Poblenou-Manuel Arranz Dijous 16 de juliol Centre cívic Sant Martí 93 308 97 93 Selva de Mar, 215. Taller per fer un àlbum de records i fotos amb les tapes Fresca a la Rambla Centre de barri La Palmera 93 305 37 05 Duoda, s/n. més originals. A les 11 h. Rbla del Poblenou, entre Pallars i Pujades Centre de barri La Pau 93 278 05 35 Festa infantil amb grup musical Pere Vergés, 1. Centre de barri Besòs 93 313 29 42 Dimecres 15 i 22 de juliol Cristóbal de Moura, 230. Centre de barri de Diagonal Mar 93 498 24 46 Nòmades Dijous 23 de juliol Selva de Mar, 22-32. A la tarda. C. cívic Parc Sandaru (Buenaventura Muñoz, 21) Llepa’t els dits Centre cívic Parc Sandaru 93 309 06 35 Buenaventura Muñoz, 21. Tertúlia amb diversos nòmades que explicaran les se- A les 11 h. Plaça de la ludoteca M. Gràcia Pont BIBLIOTEQUES ves experiències viatgeres. Concurs de pastissos per a nenes i nens de 3 Bibl. pública Xavier Benguerel 93 225 18 64 a 12 anys. Av. Bogatell, 17. Bibl. pública Alòs-Moner 93 266 39 36 Dijous 23 i 30 de juliol Rbla. Prim, 87-89. Portes obertes al MNAC Bibl. pública Sant Martí 93 308 68 03 de Provençals A les 19 h. MNAC (Palau Nacional-Parc de Montjuïc) Selva de Mar, 215. Sala de lectura Clot 93 246 39 28 Portes obertes a les exposicions “Això és la guerra! Ro- Clot, 21-25. bert Capa en acció!” i “Gerda Taro”. SERVEIS SOCIALS Divendres 17 i dissabte 18 de juliol Centre Clot-Camp de l’Arpa 93 291 84 48 Divendres 24 de juliol Obra de teatre per a tots els públics G. Via de les Corts Catalanes, 837. Centre serveis socials Besòs 93 266 39 36 Nòmades a taula A les 21.30 h. Centre cívic Can Felipa (Pallars, 277) Rambla Prim, 87-89. Centre serveis socials Poblenou 93 256 38 56 A les 21 h. C. cívic Parc Sandaru (Buenaventura Muñoz, 21) Pallars, 277. Sopar-degustació amb plats del Pròxim Orient + actua- Dissabte 18 de juliol Centre serveis socials Verneda 93 308 97 93 Selva de Mar, 215. ció de petit format. Preu: 8 euros. Cal comprar tiquet “Morir” GENT GRAN abans del 21 de juliol. A les 21.30 h. La Farinera (Gran Via de les Corts, 837) Casal Joan Casanelles 93 485 03 24 Morir (o un instant abans de morir), de Sergi Belbel, Pl. Joan Casanelles, s/n. Casal Joan Maragall 93 313 08 96 Dijous i divendres d’estiu agrupa set episodis units a una idea comú: la mort i les Bermejo. 1-5. Nits de MACBA causalitats. A càrrec de la cia. NZ Teatre. Casal Paraguai-Perú 93 305 12 04 Paraguai, 11-15. A les 20.30 i 22 h. MACBA (pl. dels Àngels, 1) Casal de gent gran Parc 93 300 62 78 Buenaventura Muñoz, 21. Visites guiades a l’exposició “Temps com a màtèria”. Casal de gent gran del Taulat 93 485 25 40 Llull, 220. Casal de gent gran Sant Martí 93 308 97 93 Fins al 31 de juliol Selva de Mar, 215. Casal de g. gran Verneda Alta 93 305 17 54 Sala Montjuïc Binèfar, 16-20. A les 19 h. MNAC (Palau Nacional-Parc de Montjuïc) Del 6 al 17 de juliol ALTRES SERVEIS Música en directe, pícnic, curts i pel·lis al castell de Bicia’t Arxiu municipal de Districte 93 221 94 44 Montjuïc. Programació a: www.salamontjuic.com. Centre cívic Besòs (rambla Prim, 87) Av. Bogatell, 17. Agència tributària Poblenou 93 308 51 66 Exposició cedida pel BACC (Bicicleta Club de Catalunya) Josep Pla, 163. C. de Normalització Lingüística 93 352 24 14 on es mostren els avantatges de la mobilitat en bicicleta. Clot, 228, 1r. SEGURETAT Fins al 18 de juliol U.T. Guàrdia Urbana Sant Martí Sandaru en llauna Espronceda, 146. Comissaria Mossos d’Esquadra Diumenge 19 de juliol Centre cívic Parc Sandaru (Buenaventura Muñoz, 21) Bolívia, 30-32. Emergències Guàrdia Urbana 092 Puccini a L’Auditori Exposició col·lectiva a càrrec dels artistes del Sandaru. Emergències Mossos d’Esquadra 088 A les 19.30 h. Sala 2. L’Auditori (Lepant, 150) SERVEIS URGENTS Amb l’òpera Turandot i la suite La Fanciulla del West. Fins al 24 de setembre Telèfon únic d’emergències 112 Retallables de la Guerra Civil Urgències sanitàries 061 Cos Nacional de Policia 091 Diumenge 26 de juliol Museu d'Història de Catalunya (pl. Pau Vila, 3) Bombers 080 Música americana a L’Auditori Tot coincidint amb el 70è aniversari de la fi de la guerra, SALUT A les 19.30 h. Sala 2. L’Auditori (Lepant, 150) el fons de Francesc d’Assis López Sala reflexiona sobre el CAP Vila Olímpica 93 221 37 85 Obres de Gershwin, Silva, Williams, Copland... component propagandístic d’aquest joc infantil. Joan Miró, 17. CAP Poblenou 93 433 77 00 Lope de Vega, 132. CAP Besòs 93 278 82 35 Alfons el Magnànim, 57. CAP El Clot 93 303 73 00 Concili de Trento, 25. SANT MARTÍ www.bcn.cat/publicacions CAP Sant Martí 93 307 04 12 B A R C E L O N A bcnrevistes@bcn.cat Pl. Infància, s/n (cantonada Fluvià) CAP La Pau 93 278 86 60 Pere Vergés, 3. Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions: Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria CAP Passeig Maragall 93 446 29 50 Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo. Director: Enric Casas. Director editorial: José Pérez Freijo. Director de con- Pg. Maragall, 52-54. tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals: Joan Ariza. Redacció: Pilar Fernández, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep CAP Ramon Turró 93 446 57 00 Ramon Turró, 337-339. Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Jordi Miró, Rosa María Rubio. Coordinació general: José Miguel Esteban. CAP Paraguai 93 314 73 19 Coordinació de fotografia: Rafael Escudé i Joan Soto. Fotografia: Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Paraguai, 17-19. Borràs, Vicente Zambrano i Valentí Viñas. Disseny: Subirà i Associats. Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB: Miquel Navarro. Producció: Maribel Baños. Impressió: Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació: General Servei, SA. Distribució: M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració: Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal: B. 29.175-1994. Juliol 2009 SANT MARTÍ 3 Nova guia per impulsar el comerç de proximitat a Sant Martí La 8a Setmana del Comerç de Sant Martí ha inclòs, entre altres iniciatives, la creació d’un plànol turístic que vol donar a conèixer als visitants els comerços i els nous punts d’interès de la zona “nou centre de Barcelona, Martí Eix Comercial, el tradi- amb unes possibilitats crei- cional sopar de lliurament xents”. En el marc de la Set- dels Premis del Comerç del mana del Comerç, s’han orga- districte. A tot això, l’Ajunta- Un moment de la presentació del nou plànol turístic de Sant Martí. nitzat, tanmateix, diverses ment, la Fundació “La Caixa” activitats dirigides als comer- i els comerciants han signat ciants per millorar la qualitat un conveni per implantar la David Sabaté una bona manera de plantar ha fet especial èmfasi en el del seu treball. Entre elles, ha Targeta Barcelona Comerç a La 8a Setmana del Comerç cara a la crisi”. La idea busca nou Eix Clot, creat al principi destacat una conferència-ta- Sant Martí. Amb aquesta tar-de Sant Martí, del 2 al 7 fomentar el comerç de proxi- del mes de maig. En futures ller per millorar la integració geta, que ja funciona en altres de juny, va tenir com a acte mitat i la incorporació del dis- edicions, s’aniran destacant la dels comerciants nouvinguts eixos de la ciutat, els veïns i estrella la presentació del plà- tricte en els circuits turístics resta d’eixos comercials del a les xarxes existents d’asso- les veïnes del barri tindran nol turístic de Sant Martí, convencionals. La primera districte. Per al president dels ciacionisme comercial; la descomptes i premis quan fa- una iniciativa impulsada des edició d’aquest plànol, que es Emprenedors del Clot-Camp Mostra de Comerç al carrer cin les seves compres als esta- del Consell de Comerç del repartirà gratuïtament a la de l’Arpa, Josep Santamaria, del barri del Poblenou; la 10a bliments de l’Eix Comercial Districte, en col·laboració Sant Martí constitueix un Festa del Comerç de Sant de Sant Martí. amb els hotels Catalonia i La guia es pot l’Associació d’Emprenedors t robar a la seu del del Clot, per donar a conèixer A G U I A D E L’ E I X CO M E R C I A L P O B L E N O U als visitants i turistes que s’a- Districte, als hotels llotgen als hotels de Sant Catalonia i en punts El Casino de l’Aliança del Poblenou va acollir, el dia 11 Martí els nous punts d’in- de juny, la presentació de la nova guia comercial de terès de la zona. Segons el re- d’interès turístic l’Eix Comercial del Poblenou. Una iniciativa que comp- gidor del Districte, Francesc ta amb el suport del Districte de Sant Martí i que pre- Narváez, que va presidir l’acte seu del Districte, en els hotels tén potenciar el comerç de proximitat d’aquesta zona a l’Hotel Catalonia Atenas, “la Catalonia de Sant Martí i en comercial. L’acte va ser presidit pel regidor de Sant iniciativa suposa un gest ge- punts d’interès turístic, i que Martí, Francesc Narváez, i el president dela Federació nerós dels hotels, intel·ligent ofereix informació detallada de Comerciants del Poblenou, Antoni Bellart. per part dels comerciants i sobre els comerços del barri, S a p q u e S a n t M a r t í j a d i s p o s a d ' u n p l à n o l p e r o r i e n t a r e l s v i s i t a n t s i p o t e n c i a r e l c o m e r ç ? Vicenç Cisneros Montse Bueno Manel Claramunt Isabel Lavandeira Sílvia Lloveras Anna Prat Jubilat AV emprenedors del Botiguer Aturada Telemàrqueting Funcionària Clot No en sabia res, però Estem molt il·lusionats. No ho sabia, però tot i Els turistes no vindran No ho sabia, però em aquestes coses sempre És un afegit més a les Tenim molts hotels a que em sembla bé que al barri a comprar, sembla bé perquè així es són positives, perquè és campanyes que anem pocs metres, però no es potenciï el comerç perquè tots tendeixen a promociona el comerç i interessant que no es fent a tot el districte. veiem estrangers com- del barri, no sé si fun- anar directes al centre. el barri per si sol. És perdi el comerç del Està enfocat als turis- prant al barri. Esperem cionarà, perquè al cen- Aquest és un lloc on hi positiu, i nosaltres barri i, en conseqüèn- tes, per canalitzar-los a que aquest plànol tre de Barcelona hi ha ha comerç de barri i no també ens en beneficia- Ccia, la sIeva idenUtitat. Ttota la zoAna de comprDa potenAciï que passegin una competència molt és per al turisme. Caldria rem i no haurem d'aca-i el barri. per la zona. Als hNotels foSrta. OpoPtenciar coseIs per a laNbar aEnant als centrestambé els anirà bé. gent que vivim aquí. comercials a comNprar. 4 SANT MARTÍ Juliol 2009 ÀLB UM HI S T ÒR IC J. M. Contel C U LT U R A La carretera de Ribes (V) Els barris de Sant Martí Pel que fa al que podríem considerar com a tercer tram de l’antiga carretera de Ribes, cal dir que seria el traçat que c elebren les festes majors avui ocupa el carrer Gran de la Sagrera, entre la torre del Fang i l’antiga riera d’Horta. Un nucli poblacional es va formar al costat de l’església par roquial de Sant Martí, que també fou el nucli fundacio- nal del poble de Sant Martí de Provençals, del qual depe- nia la Sagrera, que rebé aquest nom perquè inicialment era un terreny sagrat. La sagrera o celler era la porció de terreny, de trenta passes de radi que hi havia al voltant de capelles i esglésies consa- grades. Un terreny protegit on també es construïen cellers o sitges per guardar vi i gra per salvaguardar-los de les possibles lluites que es produïen més enllà d’aquest espai, que en aquells temps era considerat sagrat i que donava certa immunitat als qui s’hi refugiaven. Amb el pas dels anys, la Sagrera va anar creixent i si ini- cialment era un territori eminentment agrícola, a partir Actuació d’un pallasso a la Festa Major del Maresme. de 1844 s’hi van començar a construir fàbriques, cosa que va atraure la presència de nou obrers, els quals, a poc a Amb l’arribada del bon temps, durant versos dinars i sopars po- poc, van anar canviant la fisonomia de la carretera de Ri- els mesos de juny i juliol molts barris pulars, que esdevenen una bes i els seus usos, uns usos que també van canviar amb gran oportunitat per al co- l’expansió del ferrocarril, ja que el seu traçat era paral·lel a celebren les seves festes majors amb neixement entre els veïns. l’antiga carretera, i anys després amb la construcció de l’es- activitats per a tots els públics A més, també hi va haver tació de la Sagrera. Amb el temps, les fàbriques també van nombrosos tallers infantils, canviar i es van adaptar a nous productes. Com a exemple, Daniel Venteo amb activitats esportives, actuacions musicals amb es pot citar la Industria Harinera Barcelonesa, la qual al El cicle estival de cele- gegants i capgrossos, xoco- rom cremat, correfoc, batu-començament del segle XX es va convertir en la fàbrica bracions populars el va lotada, focs artificials i el cada i xocolatada, ball amb d’automòbils Hispano Suiza, més tard Pegaso, o la farine- obrir, de manera primeren- gran ball de Festa Major, discomòbil, campionats de ra La Esperanza, transformada en la fàbrica de bolígrafs i ca al final del mes de maig, una activitat que sens dub- futbolí i petanca i un cas- estilogràfiques Inoxcrom. Finalment, gairebé totes les fà- la Festa Major de Paraguai- te mostra la voluntat dels tell de focs artificals per briques han donat pas a nous habitatges. Perú, de la qual cal destacar organitzadors d’implicar tancar la festa. Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer la cantada d ’havaneres, Coincidint amb la celebra- donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 221 94 44 preludi dels focs artificials Pràcticament totes ció de les festes d’enguany, que tancaven el programa les activitats de la l’Associació de Veïns de la de festes. Palmera Centre ha estre- Al barri de la Pau, enguany programació són nat, amb una gran actuació va tenir una especial signi- d’entrada gratuïta de l’Escola de Dansa de la ficació l’homenatge a la mateixa associació, nova gent gran que va tenir lloc persones de totes les edats seu. A més, la seva progra- a la plaça de la Pau, com en les festes del barri. mació incloïa esmorzars també la gran paella popu- De les festes de Via Traja- populars amb sardinada i lar que va tenir un èxit ex- na, cal destacar les popu- botifarrada, balls, actua- traordinari. lars sessions de cinema a la cions musicals amb l’enti- Al Maresme, l’homenatge a fresca, la inauguració de tat gallega Cova da Serpe, la gent gran també va ser l’exposició fotogràfica “Via activitats infantils, petanca Imatge del carrer Gran de la Sagrera el 1900. un dels punts destacats de Trajana ahir, avui i ...”, com i rom cremat i havaneres (Foto: Arxiu Xavier Basiana -Nau Ivanow) la programació, juntament també la celebració de di- per tancar la festa. Juliol 2009 SANT MARTÍ 5 15 quilòmetres de carrers f N O T Í C I E S de Sant Martí seran Zona 30 Segona edició de Paraules a IcàriaS’ha obert la convocatòria per a la segona edició delcertamen literari Paraules a Icària, organitzat per Edicions Saragossa. Hi ha tres categories: “El cistell”, A quatre barris de de narrativa per a adults; “Relats”, de narrativa i/o Sant Martí hi haurà assaig per a joves, i “Ritmes”, poesia per a adults. Les Zona 30 abans que obres es poden lliurar a Edicions Saragossa, Apartat acabi l’any. Es tracta de correus 21.110, fins al 30 de setembre. Més infor- mació: www.edicionssaragossa.cat del Camp de l’Arpa, el Clot, la Verneda i Concert al parc de Diagonal Mar la Pau, i Sant Martí El dijous 23 de juliol vinent, al parc de Diagonal Mar, la Banda Municipal oferirà un programa amb de Provençals obres de Chapí, Vives, Chueca, Giménez, Joan L amote de Grignon, Serra i Manén, sota la direcció de Marta Car retón. El concert tindrà lloc a les Daniel Romaní 19.30 h, és gratuït i forma part del programa Més tranquil·litat, més se- “Música als Parcs”, que inclou una vintena de reci-guretat per als via- tals a diferents parcs de la ciutat. nants, més superfície i quali- tat de la xarxa viària dedicada Dues noves centenàries a Sant Martí als vianants, menys contami- Material informatiu sobre la Zona 30. El Districte de Sant Martí té dues centenàries més. nació acústica... Aquests són Es tracta de la senyora Joaquina Pina Martínez, del alguns dels guanys que s’asso- previst que l’actuació acabi col·locació d’un paviment an- bar ri del Clot (a la foto), i de la senyora Isabel Fuer- leixen a les anomenades zo- abans de finalitzar l’any. tilliscant amb el número 30 a tes Mascarell, resident al barri de Verneda-La Pau. nes 30, en les quals no es pot Actualment, Barcelona té una l’entrada de la zona– es fan El regidor, Francesc Narváez, va visitar les dues circular a més de 30 km/h. superfície d’uns 50 quilòme- sempre de nit, entre les 22 v eïnes centenàries per felicitar-les per aquest ani- L’Ajuntament de Barcelona tres de carrers de Zona 30, hores i les 6 hores. Els diven- versari tan poc freqüent. s’ha proposat incrementar les però al final de l’any ja en se- dres i els dissabtes no s’hi zones 30 especialment al cor ran 215 els quilòmetres. L’ac- treballa. D’altra banda, per de diversos barris de la ciu- tuació, que es du a terme grà- tal d ’evitar molèsties als tat. Pel que fa a Sant Martí, cies al Fons Estatal d’Inversió veïns, s’utilitza una màquina hi serà Zona 30 l’àrea delimi- Local, afecta un total de 14 de pintura molt silenciosa. tada per l’avinguda Meridia- barris de la ciutat. Abans del “Els carrers de Zona 30 són na i els carrers Rogent, Fre- perquè hi circulin els veïns ser, Indústria i Navas de Barcelona passarà del barri, no per estalviar-se Tolosa (barri del Camp de de tenir 50 km de semàfors”, va subratllar el re- l ’Arpa); la formada per la gidor de Sant Martí, Francesc Gran Via, l’avinguda Meridia- carrers Zona 30 a Narváez, a la presentació del na i pels car rers Aragó i Bil- tenir-ne 215 km projecte de Zona 30 al Camp bao (barri del Clot); la forma- de l’Arpa, acte que va tenir da per la Gran Via, la rambla començament dels treballs, lloc el passat 9 de juny al Fo- Prim i els car rers Guipúscoa i s’han estudiat atentament les ment Martinenc. Narváez va II Micromarató Bac de Roda Extremadura (barri de La ubicacions de serveis d ’e- recordar que qualsevol ciu- El CEIP Bac de Roda (c. Fluvià, 253) va organitzar la Verneda i La Pau), i final- mergències, recollida de resi- tadà que visqui en una de les II Micromarató Bac de Roda, que va tenir lloc el 28 de ment la formada per la Gran dus, neteja, horaris i itinera- àrees que serà delimitada maig passat dins de les jornades esportives que fa Via i els carrers Espronceda, ris de transport públic, amb com a Zona 30 que tingui al- cada any l’escola. Igual que a la primera marató, hi Guipúscoa i Cantàbria (barri l ’objectiu d ’interferir al gun suggeriment sobre van participar els més de 300 alumnes del centre, de Sant Martí de Provençals). menys possible en la vida aquesta qüestió pot fer-lo d’entre 3 i 12 anys, amb diferents recorreguts pel En total, hi haurà Zona 30 a normal dels veïns. Els tre- arribar a l’associació de veïns bar ri segons l’edat. En acabar la cursa, es va donar a Sant Martí en una quinzena balls per delimitar les zones del seu barr i, la qual el tras- tots els nens una medalla. de quilòmetres de carrers. És 30 –entre els quals destaca la lladarà al Districte. L’Associació de Veïns de La Palmera-Centre inaugura seu Núria Mahamud amb més intimitat els veïns l’assessorament en la declara- L’Associació de Veïns de que vénen a explicar-nos els ció de la renda. “El que inten-La Palmera-Centre va seus problemes”, ha destacat tarem oferir són serveis i acti- inaugurar, el passat 12 de Salvador Mañosas, president vitats complementàries als que juny, la nova seu al carrer de l’associació. ja es realitzen a l’ACR La Pal- Maresme, 244, molt a prop L’associació veïnal té previst mera”, ha explicat Mañosas. de l’Associació Cultural Re- organitzar xerrades, especial- El canvi de seu també ha creativa La Palmera, on fins ment de prevenció d’accidents permès ampliar l’horari d’a- ara tenien un petit despatx. i de salut, amb la col·laboració tenció, que ara serà de tres El centre s’estrenarà el se- de la Guàrdia Urbana, els Mos- dies: dilluns, dimecres i di- tembre. “Estem molt con- sos d’Esquadra i l’equip d’infer- vendres de 19 a 21 h. De mo- tents amb aquest local, d’en- meria del CAP, com també ta- ment, per a qualsevol consul- tre 70 i 80 m², perquè està llers de pintura i costura. Un ta, es pot trucar al telèfon Francesc Narváez i Salvador Mañosas firmen la cessió del local. ben equipat i podrem atendre altre servei que es planteja és 629 31 33 94. 6 SANT MARTÍ Juliol 2009 S E R V E I P Ú B L I C E Q U I P A M E N T S Guia de bona Primera pedra del futur centre de convivència entre veïns disseny a la plaça de les Glòries Jordi Miró Té gairebé quaranta pàgines i du com a títol Guia de su- port per a l’organització de comunitats de veïns i veïnes. Es tracta d’un manual, publicat fa unes quantes setma- nes per l’Ajuntament de Barcelona, que persegueix un objectiu que de vegades és molt difícil d’aconseguir: la bona convivència entre els ciutadans que compartei- xen el mateix edifici. “Les ciutats, els barris, les comu- nitats de veïns on vivim són els escenaris en què ciuta- dans i ciutadanes coneixem els valors cívics i construïm les relacions socials que ens permeten viure en comunitat“, escriu l’alcalde Jordi Hereu en el pròleg d’aquesta guia que forma part del Programa de suport a les comunitats de veïns. “Són els infants, els adoles- cents, els joves, la gent gran, els nouvinguts −en defi- nitiva, els ciutadans i les ciutadanes− els protagonistes d’aquesta construcció de valors i, per tant, de comuni- tat”, hi afegeix. L’alcalde, al centre, contempla la maqueta del museu. En total, la guia conté onze apartats destinats a evitar problemes entre els veïns, entre els quals la definició Sant Martí tindrà un nou equipament que seny. “Aquest projecte ha de de la comunitat de propietaris i el perquè i com s’ha reforçar, i molt, la nostra voca- d’organitzar, els òrgans de govern, la regulació interna, l’aproparà encara més cap a la centralitat de ció com a ciutat capital del dis- la delimitació dels espais comuns i dels individuals... A la ciutat: el nou Disseny Hub Barcelona seny”, va afegir l’alcalde. Es més, dedica un capítol a la gestió econòmica i un altre a tracta d’un moderníssim com- les adreces i els telèfons d’interès d’organismes relacio- Jordi Miró anys s’haurà convertit en un plex, a pocs metres de la Torre nats amb les comunitats de propietaris. alcalde, Jordi Hereu, i el edifici de més de 30.000 m² de Agbar, que es construirà per La regidoria d'Habitatge i la Direcció de Prevenció de L’conseller de Cultura de la superfície construïda que inte- sota el nivell de la plaça, amb l'Ajuntament han publicat 5.000 exemplars d’aquesta Generalitat, Joan Manuel grarà tres equipaments clau tres plantes i entresòl, on hi guia, els quals es distribuiran a les comunitats conside- Tresserras, van posar la prime- del disseny català, el Museu de haurà sales d’exposicions, cen- rades sensibles, i també a aquelles que la demanin ra pedra, el passat 22 de juny, les Arts Decoratives, el Museu tres d’ensenyament, oficines, a través de les Oficines d'Habitatge i de les del que serà la futura seu del centre de documentació, boti- Secretaries Tècniques de Prevenció Disseny Hub Barcelona. “És “És tot un símbol gues.., i tot fet amb els més de cada Districte. tot un símbol del procés de avançats criteris de sostenibili- transformació de la plaça de del procés de tat mediambiental. Tot plegat, Més informació: les Glòries i el seu entorn, una t ransformació de la tindrà un cost de 107 milions Oficines de l'Habitatge transformació que va co- d’euros, finançats entre la Ge- de Barcelona mençar fa molts anys i que ara plaça de les Glòries”, neralitat de Catalunya i l’Ajun- www.bcn.cat/habitatge nosaltres estem disposats a va dir l’alcalde tament de Barcelona. “El dis- Tel: 010. (Preu establiment de la trucada acabar”, va explicar l’alcalde seny és a Catalunya un dels 0,45 €. Preu trucada 0,06 €/minut, tarifat després de la cerimònia Tèxtil i de la Indumentària i el elements que més bé combina per segons. IVA inclòs). simbòlica davant d’un bon Gabinet de les Arts Gràfiques, dos vectors que ens són abso- nombre de periodistes, de re- i que serà el centre neuràlgic lutament fonamentals, que presentants del districte i d’O- d’una xarxa d’institucions, són l’economia i la cultura”, va riol Bohigas, responsable d’a- centres, museus i laboratoris explicar per la seva banda quest projecte que d’aquí a dos que treballen per i amb el dis- Tresserras. E L T A U L E L L Joan Anton Font Tot per fer contents tant les mares com els nens L’Ombeliqo és un espai nou que vol fer la mília, i un munt d’activitats com tallers de con-vida més fàcil i més agradable a les mares tes i cursos de preparació al part o de recupera- i als més menuts. D’una banda, és una botiga, ció postpart, cursos de cançons de bressol i cant on podem trobar productes de cosmètica natu- lúdic per a pares i fills, entre d’altres. La Marta ral, contes infantils, llibres sobre maternitat i Ruiz va obrir l’Ombeliqo el passat mes d’abril i lactància, roba de lactància, mocadors portana- amb ella treballa la Sofia, les quals estan satisfe- dons o bolquers de tela, que es poden rentar i tes amb l’acceptació que han tingut al barri. que són una solució més sostenible que els ha- bituals. D’altra banda, l’Ombeliqo és un centre L’Ombeliqo de teràpies on es fan massatges, teràpia floral, C. Clot, 33 reiki, shiatsu, ioga per a embarassades o en fa- Telèfon: 93 246 58 02 Fan un munt de cursos relacionats amb la maternitat. Juliol 2009 SANT MARTÍ 7 P O L I E S P O R T I U w M U LT I M È D I A El Fòrum acull la gran festa TELEVISIÓBarcelona Televisió “Connexió Barcelona” de la bicicleta i els patins De dilluns a divendres, de 12 a 14.30 hCanal 39 UHF i Canal 26 TDT www.barcelonatv.cat Del 8 al 14 de juny es va Sant Martí Televisió www.tvclot.com celebrar a Barcelona la VIII Setmana de la PUBLICACIONS Bicicleta i els Patins, amb un munt d’activitats La Veu de Sant Martí de Provençals AVV Sant Martí de Provençals lúdiques i esportives Andrade, 176, baixos. Tel. 93 314 17 04 santmarti.prove@yahoo.es Pere S. Paredes El Butlletí El passat 14 de juny va conclou- AVV Clot-Camp de l’Arpa Joan Sibelius, 3. Tel. 93 232 46 10 re, amb una gran festa al recin- te del Fòrum, la VIII edició de la Poblenou Setmana de la Bicicleta i els Patins, AVV del Poblenou Pallars, 277. Tel. 93 266 44 41 que del 8 al 14 va omplir amb una gran diversitat d’activitats lúdiques A tot esport tots els racons de Barcelona. La Associació Sant Martí Esport Campo Arriaza, 99. Tel. 93 266 44 41 Setmana de la Bicicleta i els Patins, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona i la Comissió Cívica de la INTERNET Bicicletes, patinets i patins van omplir la zona del Fòrum. Bicicleta, era el magnífic aparador per a tothom −usuari o no de la bi- Web de platges cicleta, els patins i derivats (trici- entre Balmes i el passeig de Grà- Hi ha usuaris que, com el Jordi Jú- cles, monopatins, patinets, tàn- cia, va transcórrer pel Front Marí- nior, de l ’Eixample, opina que dems...)− pogués gaudir d’aquest tim de la ciutat per acabar tots “aquestes festes i setmanes haurien món de les rodes, ja que durant junts, ciclistes i patinadors, al re- de repetir-se més sovint. Som aquesta setmana Barcelona va tenir cinte del Fòrum. molts els que fem ús de les bicicle- activitats com préstec de bicicletes, tes, no només com a hobby. Jo, per- revisions mecàniques gratuïtes, La gran festa va ser el sonalment, utilitzo el Bicing per cursos d'iniciació, tallers, circuits colofó de la Setmana de anar a la feina”. infantils, passejades o bicicletades Del mateix parer són la Júlia Garri- Informa dels serveis i equipaments a la nocturnes. la Bicicleta i els Patins ga i les seves filles, les quals esta- platja i ofereix consells de bones pràcti- ques i normativa d'ús (suport de socor- El colofó de la Setmana de la Bici- ven gaudint del Bike Show: “És im- ristes, codi de banderes, etc.). També faci- cleta i els Patins va ser la gran Fes- Per la seva part, l’organització con- pressionant el que es pot fer amb lita informació en temps real sobre l’estat ta de la Bicicleta i els Patins i el firma l'augment de l'ús de la bici- les bicicletes i els patins. Aquests de la mar i la gestió ambiental de cadascu- Bike Show, que es va organitzar el cleta a la ciutat, perquè s’ha arribat nois i noies, per sort, van ben pre- na de les platges i inclou dues webcams cap de setmana del 13 i 14 de juny a comptar prop de 200.000 usuaris parats amb els cascos i les protec- que mostren imatges de l'àrea del litoral al Fòrum. Un altre plat fort d’a- del Bicing, que han fet una mitjana cions, però és espectacular el que contínuament actualitzades. www.bcn.cat/platges questa Setmana de la Bicicleta i els diària de 90.000 desplaçaments fan i l’ambient que es viu aquí. Això Patins va ser un espectacular i amb bicicleta. Alhora, s'està am- fa falta repetir-ho més vegades du- Web de la Diagonal massiu recorregut popular lúdic, pliant la xarxa de carrils bici i s'es- rant l’any, a més a més de promo- no competitiu i obert a tothom, pera que al final d'any la ciutat en cionar l’ús de la bicicleta no només que va sortir des del carrer Aragó disposi de 156 quilòmetres. a Barcelona”. El CE Júpiter comença l’Any del Centenari Coincidint amb el començament de la Pere S. Paredes mo que l’alcalde proposarà que el segona fase del procés participatiu de la Diagonal, el web d'I.de.a Diagonal reno- El passat 13 de juny, a les ins- CE Júpiter rebi pròximament la va la seva imatge i hi incorpora noustal·lacions del Club Esportiu Medalla d’or de Barcelona al mèrit continguts per convertir-se en un espai Júpiter, al carrer Agricultura, es va esportiu”. més interactiu que facilitarà la participa- celebrar l’acte inaugural de l’Any L’acte inaugural, que va barrejar ció dels ciutadans i ciutadanes. Així, del Centenari, punt de sortida elements tradicionals amb ele- podeu omplir la butlleta informativa i d’un seguit d’actes culturals i es- ments moderns, va comptar amb ser un donant d 'idees per reformar la Diagonal. portius organitzats amb motiu cercaviles, proves tècniques per als www.bcn.cat/diagonal dels cent anys que compleix nens, un partit de futbol entre el aquest club de Sant Martí. CE Júpiter i la Selecció Catalana, la Carles Martí, primer tinent d’alcal- qual es va imposar per 3 a 6, i d’un de de l’Ajuntament, va destacar: torneig triangular de veterans en- “No només esteu arrelats a Sant tre l’equip centenari, el RCD Espa - Martí, sinó a Barcelona, i us infor- nyol i l’Inter de Milà. 8 SANT MARTÍ Juliol 2009 E N T R E V I S T A N ú r i a S e g u r o , d i r e c t o r a d e l C E I P E s c o l a C a s a s “Som una escola que té molt present el treball amb valors” El CEIP Escola Casas celebra aquest any el seu 75è aniversari. Per conèixer la història de l’edifi- ci, com també de la seva reconversió en escola, parlem amb la seva directora, Núria Seguro. Núria Seguro, davant l’exposició del 75è aniversari de l’escola Casas. agrícoles es convertien en zones indus- quitecte Josep Goday. El 12 de novem- antiga alumna, aquestes noies havien Josep Maria trials. Una d’aquestes indústries era la bre de 1930 es van començar les obres de viure prop de l’escola i ser filles d’o- Contel Fàbrica de filats i teixits Casas i Jover, de construcció de la nova escola, en les brers del barri. empresa que va estar molt lligada a quals l’arquitecte mantenia l’antiga Com la va afectar la postguerra? l’Ajuntament de Barcelona, perquè el torr e de Sant Joan, tot afegint, bé que Va perdre l’esperit catalanista, el cas- Quins són els orígens de l’escola fill de la Camila, Lluís Guarro i Casas, adossat a aquesta torre, un altre edifici tellà es va convertir en la llengua vehi- Casas? n ’era regidor de Cultura en el moment en forma de U a través d’una galeria cular, va continuar la formació domès- Les primeres referències que hi ha són de gestar-se els Grups Escolars Munici- porticada. tica, però els aprenentatges es basaven dels segles XII i XIII, que l’assenyalen pals. Aquesta preocupació per l’educa- només en fets memorístics, religiosos, com a torre de Sant Joan del nucli de ció va fer que cedís l’edifici a l’Ajunta- patriòtics i sexistes i el gimnàs es va Sant Martí de Provençals que el bisbe ment el 1921, moment en què la “Sempre ens ha agradat convertir en la capella. Les noies de 6 a de Barcelona havia cedit als Cavallers senyora Camila ja havia mort, i havia 14 anys duien bata blanca i sabatilles Hospitalaris de l’Orde de Sant Joan de ofert a més de l’edifici de la torre de ser capdavanters en vermelles, que eren blanques per a la Malta. L’edifici servia per hostatjar pe- Sant Joan, un terreny de 70.000 pams. noves metodologies gimnàstica. legrins i, més endavant, es va convertir I es va iniciar l’escola? I la tornada a la democràcia? en hospital de l’orde. Bé, va començar a formular-se el pro- d’escola oberta Un dels primers canvis importants fou Quan va passar a la família Ca- jecte de reforma de la torre, de com als nous temps” el de la llengua, que tornà als seus orí- sas? havia de ser, però tot plegat va quedar gens d’escola catalana. A més de modi- Amb la desamortització de Mendizá- aturat a partir del 13 de setembre de ficar el model pedagògic i la incorpora- bal de 1835, la propietat va resultar 1923, quan es va proclamar la dictadu- Quan es va inaugurar? ció de nous mestres, també fou afectada i es va desamortitzar. Uns ra de Primo de Rivera, en la qual una L’edifici el va inaugurar el president important la creació de l’Associació de anys més tard, el 1854, la finca va ser gran part dels processos educatius es de la Generalitat, Francesc Macià, el Pares d’Alumnes i del Consell d’Admi- adquirida per Ramon Casas i Jordà, el van aturar, entre els quals l’escola Ca- 18 de novembre de 1932, però les nistració –avui el Consell Escolar– i la qual, a la seva mort, va deixar-la en sas. A més, la senyora Casas volia una classes no van començar fins al febrer incorporació de nens a l’escola. herència a la seva filla Camila Casas i escola catalana i això en aquells mo- de 1933. Com definiria l’escola? Jover, que fou qui la va cedir a l’Ajun- ments no era possible. Parli’m dels inicis de l’escola. Som una escola que té molt present el tament de Barcelona perquè fos una Llavors, quan va començar? Aquesta era una escola catalana de for- treball amb valors i que posa una gran escola per a nenes. A partir de les eleccions municipals de mació domèstica i acadèmica, que ini- èmfasi en la formació humana i social. Com va anar això? l’any 1930, quan es va tornar al camí cialment feia classes els diumenges i Sempre ens ha agradat ser capdavan- Sant Martí de Provençals era un barri que l’Ajuntament havia iniciat anys tot per a les noies treballadores de les ters en noves metodologies d’escola en plena transformació: els seus espais abans. L’encarregat de l’obra fou l’ar- fàbriques del barri. Segons explica una oberta als nous temps.