B A R R I S  D E www.bcn.cat  |  oc tubre 2008
SANT MARTÍ
EL CAMP DE L'ARPA DEL CLOT · EL CLOT · EL PARC I LA LLACUNA DEL POBLENOU · LA VILA OLÍMPICA DEL POBLENOU · EL POBLENOU · DIAGONAL MAR
I EL FRONT MARÍTIM DEL POBLENOU · EL BESÒS I EL MARESME · PROVENÇALS DEL POBLENOU · SANT MARTÍ DE PROVENÇALS · LA VERNEDA I LA PAU
E N T R E V I S TA Pàg. 8 En marxa la xarxa de camins
escolars del Poblenou
OBJECTIU ACTUACIONS PARTICIPACIÓ
Millorar els trajectes Millores en semàfors, Serveis municipals i 
a peu des de casa als passos de vianants, una quinzena 
centres educatius senyalització, etc. d’escoles del Poblenou
Gabriel Monserrate Pàg. 3
Autor de Memorias de la
Guerra
“Plorava de ràbia 
perquè ningú no volia
saber res dels camps 
de concentració”
C O M M E M O R AC I Ó Pàg. 4
Sant Martí celebra 
la Diada Nacional 
de Catalunya
E Q U I PA M E N T S Pàg. 6
Casal de gent gran
Paraguai-Perú 
Celebra 25 anys 
S E R V E I  P Ú B L I C Pàg. 6
Campanya per 
fomentar el lloguer
de pisos buits La Verneda industrial serà 
La Verneda industrial es transfor-
marà en un nou barri amb més de
8.000 habitatges. La Comissió d’Ur-
un barri amb 8.268 habitatges banisme de l’Ajuntament va donar
P O L I E S P O R T I U llum verd al projecte el juliol passat,Pàg. 7
quan va aprovar la modificació del
Club Ciclista Pla General Metropolità per fer pos-
Provençalenc sible la reurbanització de la zona. 
El projecte Verneda Industrial-Tor-
Promociona el ciclisme 
rent de l’Estadella és un dels més im-
a Sant Martí portants que s’iniciaran durant
aquest mandat i la seva execució tri-
garà aproximadament setze anys,
atesa la seva envergadura. Afecta
una superfície de 581.837 metres
quadrats a cavall entre Sant Andreu i
el terme municipal de Sant Adrià de
Besòs, on es crearà un nou teixit
urbà que combinarà els usos resi-
dencials i terciaris. 
El projecte de transformació afectarà 581.837 m2. Pàg. 5
S U P L E M E N T
2 SANT MARTÍ Octubre 2008
t I N F O Ú T I L W L ’A G E N D A
ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’atenció al ciutadà (OAC) Districte
Pl. de Valentí Almirall, 1.
Telèfon d’informació 010 
(0,45 ¤ IVA inclòs d’establiment de trucada, més
0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon)
Telèfon del civisme 900 226 226
Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Dimarts 21 d’octubre Dissabte 18 d’octubre
Ronda Sant Pau, 43-45, 3r. El turno de las hadas Princess and pea
CENTRES CÍVICS I CULTURALS A les 20.30 h. Centre cívic Besòs (rambla de Prim, 87-89) A les 18 h. Bibl. Xavier Benguerel (av. Bogatell, 17)
C. cultural La Farinera del Clot 93 291 80 80 Un poemari bilingüe escrit sota el signe de sis dones Activitat participativa d’expressió oral en llengua anglesa
G. Via de les Corts Catalanes, 837.
Centre cívic Besòs 93 266 39 36 mitològiques: L’Au Fènix, Morgana, Niamh, Psique, inspirada en el conte La princesa i el pèsol, de Hans
Rambla de Prim, 87-89. Brighid i Sherezade. Les paraules creen imatges, les Christian Andersen.
C. cívic Poblenou-Can Felipa 93 256 38 40
Pallars, 277. imatges suggereixen música...
Centre cívic Sant Martí 93 308 97 93
Selva de Mar, 215. Diumenge 19 d’octubre
Centre de barri La Palmera 93 305 37 05
Duoda, s/n. Dissabte 25 i diumenge 26 d’octubre Bellum
Centre de barri La Pau 93 278 05 35 El pont A les 12 h. Centre cívic Can Felipa (Pallars, 277)
Pere Vergés, 1.
Centre de barri Besòs 93 313 29 42 A les 22 h i 18 h, resp. C. Moral i Cultural (Pujades, 176) L’Arnau i el Jordi són els amics perfectes. L’Arnau sempre
Cristóbal de Moura, 230.
Centre de barri de Diagonal Mar 93 498 24 46 Una obra de Nicasi Camps. és a la lluna, somiant a convertir-se en pilot espacial, i el
Selva de Mar, 22-32. Jordi vol ser enginyer aeronàutic. Cia. Clownxteatre.
Centre cívic Parc Sandaru 93 309 06 35 
Buenaventura Muñoz, 21. Divendres 7 de novembre
BIBLIOTEQUES Buterfly Divendres 31 d’octubre
Bibl. pública Xavier Benguerel 93 225 18 64 A les 21 h. Centre cívic Can Felipa (Pallars, 277) Castanyada infantil
Av. Bogatell, 17.
Bibl. pública Alòs-Moner 93 266 39 36 Dansa en moviment que explora la possibilitat d’un Consulteu horari. C. cívic Besòs (rambla de Prim, 87-89)
Rbla. Prim, 87-89. alliberament de les nostres inhibicions a través de la Tallers i activitats per a infants. Organitza: casal infan-
Bibl. pública Sant Martí 93 308 68 03
de Provençals transformació. Dins el Festival Escena. til El Vaixell i Comissió de Mares.
Selva de Mar, 215.
Sala de lectura Clot 93 246 39 28
Clot, 21-25. Diumenge 2 de novembre
SERVEIS SOCIALS El vestit nou de l’emperador
Centre Clot-Camp de l’Arpa 93 291 84 48 A les 12 h. C. cívic Parc Sandaru (Buenaventura Muñoz, 21)
G. Via de les Corts Catalanes, 837.
Centre serveis socials Besòs 93 266 39 36 Adaptació del conte de Hans Cristian Andersen. Una
Rambla Prim, 87-89.
Centre serveis socials Poblenou 93 256 38 56 Diumenge 19 d’octubre faula sobre les conseqüències de la hipocresia col·lecti-
Pallars, 277. Porgy & Bess va. De la companyia Sabotagem Teatre. 
Centre serveis socials Verneda 93 308 97 93
Selva de Mar, 215. A les 12.30 h. Parc del Centre del Poblenou
GENT GRAN Concert inaugural del 40è Voll-Damm Festival Interna- Divendres 7 de novembre
Casal Joan Casanelles 93 485 03 24 cional de Jazz de Barcelona per la Big Band de l’Esmuc. Quotidianamente
Pl. Joan Casanelles, s/n.
Casal Joan Maragall 93 313 08 96 A les 21 h. C. cívic Parc Sandaru (Buenaventura Muñoz, 21)
Bermejo. 1-5. Dissabte 8 de novembre La companyia resident al centre cívic, Circo Pigro, ens
Casal Paraguai-Perú 93 305 12 04
Paraguai, 11-15. Sada presenta la seva producció de clown per a adults i nens i
Casal de gent gran Parc 93 300 62 78
Buenaventura Muñoz, 21. A les 12 h. C. cívic Parc Sandaru (Buenaventura Muñoz, 21) nenes llestos. Idea original i intèrpret: Stefano D’Argenio.
Casal de gent gran del Taulat 93 485 25 40 Una banda que neix el 2007 i que formen músics amb
Llull, 220.
Casal de gent gran Sant Martí 93 308 97 93 vocació de mostrar les músiques folk. Vermout Session.
Selva de Mar, 215.
Casal de g. gran Verneda Alta 93 305 17 54 Organitza: Bar Cafeteria el Parc.
Binèfar, 16-20.
ALTRES SERVEIS
Arxiu municipal de Districte 93 221 94 44 Del 8 al 31 d’octubre
Av. Bogatell, 17.
Agència tributària Poblenou 93 308 51 66 La uniformitat de la societat enfront 
Josep Pla, 163.
C. de Normalització Lingüística 93 352 24 14 de la diversitat de la mirada
Clot, 228, 1r. Dimarts 14 d’octubre C. cívic Parc Sandaru (Buenaventura Muñoz, 21)
SEGURETAT Kitchen, de Yoshimoto Banana Es tracta d’un políptic que consta de dotze quadres, els
U.T. Guàrdia Urbana Sant Martí A les 19 h. Biblioteca Xavier Benguerel (av. Bogatell, 17) quals formen en el seu conjunt la silueta d’una ciutat.
Espronceda, 146.
Comissaria Mossos d’Esquadra El Tòquio d’una jove escriptora. A càrrec de Mercè Alti- Una reflexió sobre diverses realitats. Pintures a càrrec de
Bolívia, 30-32.
Emergències Guàrdia Urbana 092 mir. Cicle Lletres japoneses. Naira López.
Emergències Mossos d’Esquadra 088
SERVEIS URGENTS Divendres 31 d’octubre Fins al 9 de novembre
Telèfon únic d’emergències 112 PàNICalPaRC Àfriques (La mirada d’Occident)
Urgències sanitàries 061
Cos Nacional de Policia 091 A les 20 h. C. cívic Parc Sandaru (Buenaventura Muñoz, 21) Museu Etnològic (pg. de Santa Madrona, 39-41)
Bombers 080 La nit dels difunts, les catacumbes del centre prenen vida Un joc de veus i mirades que ens aporten tant africans
SALUT i personatges del més enllà es manifesten per atemorir que han vingut a casa nostra com europeus que han
CAP Vila Olímpica 93 221 37 85 tothom que s’atreveixi a entrar en el seu territori. anat més enllà i han tornat.
Joan Miró, 17.
CAP Poblenou 93 433 77 00
Lope de Vega, 132.
CAP Besòs 93 278 82 35
Alfons el Magnànim, 57.
CAP El Clot 93 303 73 00 www.bcn.cat/publicacions
Concili de Trento, 25. SANT MARTÍ
CAP Sant Martí 93 307 04 12 B A R C E L O N A bcnrevistes@bcn.cat
Pl. Infància, s/n (cantonada Fluvià)
CAP La Pau 93 278 86 60
Pere Vergés, 3. Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions: Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria
CAP Passeig Maragall 93 446 29 50 Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo. Director: Enric Casas. Director editorial: José Pérez Freijo. Director de
Pg. Maragall, 52-54. continguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals: Joan Ariza. Redacció: Pilar Fernández, Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo,
CAP Ramon Turró 93 446 57 00
Ramon Turró, 337-339. Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Marcos Freijo. Coordinació general: José Miguel
CAP Paraguai 93 314 73 19 Esteban. Coordinació de fotografia: Rafael Escudé i Joan Soto. Fotografia: Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo,
Paraguai, 17-19. Ariadna Borràs i Vicente Zambrano. Disseny: Subirà i Associats. Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB: Miquel Navarro. Producció:
Maribel Baños. Impressió: Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació: General Servei, SA. Distribució: M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:
Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal: B. 29.175-1994.
Octubre 2008 SANT MARTÍ 3
El Poblenou millora els trajectes 
escolars cap als centres educatius
Les famílies dels alumnes i els
mestres d’una quinzena de centres
escolars del Poblenou treballen
amb l’Ajuntament per a la millora
dels camins escolars amb l’objectiu
que els alumnes puguin moure’s
de manera autònoma
com els que ja funcionen en Voramar, Pere IV, Acàcies,
altres barris de la ciutat. Grèvol i Fluvià, les escoles
La iniciativa, que ha estat bressol La Mar Xica i El Xalet
molt ben acollida entre les
escoles de la zona, compta en Des de l’any 2006,
l’actualitat amb la participa-
ció d’una quinzena de centres es treballa en la
Els camins escolars milloren la seguretat dels alumnes que fan a peu el trajecte de casa al centre escolar. educatius, que formen part millora dels trajec-
de la Macrocomissió del
Camí Escolar del Poblenou. tes escolars cap als
Daniel Venteo s’han dut a terme i en d’altres tricte de Sant Martí. Ajunta- Els centres escolars que hi centres educatius
L’any 2006, arran de la encara s’hi treballa. ment, famílies i comunitat participen són: les escolespreocupació d’Ajunta- Els camins escolars són una educativa van començar a Vila Olímpica, Bogatell Are- de la Paperera, l’Institut Icà-
ment, famílies i mestres per iniciativa que té per objectiu treballar junts per fer una nal de Llevant, La Llacuna, ria i l’Escola Especialitzada
la seguretat dels desplaça- la implicació de la comunitat proposta de camins escolars La Mar Bella, Antoni Brusi, La Sagrera.
ments diaris dels alumnes per educativa en projectes ur-
anar a les escoles del Poble- bans i, alhora, una mesura de
nou, es va iniciar el projecte recuperació de l’espai públic A L A  X A R X A  D E  C A M I N S  E S C O L A R S
de la creació dels camins esco- com un espai de relació i con-
lars, un conjunt de mesures vivència. La xarxa de camins escolars és una aposta estratègica de l’Ajuntament per a la recupera-
destinades a la millora dels El projecte implica diversos ció de l’espai urbà, dels carrers, per a vianants, d’aconseguir voreres més amples i per a la
trajectes cap als col·legis que serveis municipals, com ara millora del carrils bus i la promoció dels desplaçaments a peu, amb bicicleta o amb trans-
inclou intervencions específi- les oficines de Mobilitat i Se- port públic.
ques en semàfors, passos de guretat, l’Institut Municipal L’Ajuntament de Barcelona planteja en aquest marc el projecte integral de la Xarxa de
vianants, baranes a les entra- d’Educació, la Guàrdia Urba- Camins Escolars com una iniciativa de formació i educació des de la participació i la corres-
des dels centres escolars i se- na, l ’empresa municipal ponsabilitat entre les famílies, les AMPA, els centres educatius, el professorat i el teixit
nyalització especial. Algunes 22@Barcelona i el conjunt de social i comercial de cada barri i de cada entorn escolar.
de les mesures més urgents ja dependències del mateix Dis-
Q u è  e n  p e n s a , d e l s  c a m i n s  e c o l a r s ?
Fina Mayol Marta Aragón Joan Serrat Marilao Castejón Itziar Gras Montse Ortís
EBM La Mar Xica AMPA el Xalet de la AMPA Arenal de Directora Antoni AMPA Vila Olímpica AMPA CEIP Vila
Paperera Llevant Brusi Olímpica 
És una oportunitat Per a mi són una eina
d’implicar la comunitat Els camins escolars són Que la participació de Em semblen fantàstics, que ens ha d’ajudar a Posaran les condicions
educativa amb la idea un benefici per als nos- les escoles i les AMPA perquè fan més amable fomentar la inde- de seguretat viària i d’e-
de treballar per l’auto- tres fills i filles, però en el projecte serà deci- el carrer, els nens estan pendència dels nostres ducació en valors perquè
nomia i la seguretat també una manera de siva. Si aconseguim que més vigilats i els dóna fills i filles i, alhora, els nostres fills i filles, a
dels infants. És una fer de la ciutat un espai els nens i nenes puguin autonomia des de casa recuperar el carrer com partir dels 8 anys,
CmaneraI de fer iU d’ac- Tmés amabAle per a tot-Danar sols pel carrer, la seva fins a l’escola. a espai de convivència i puguin anar sols peltuar per a tots. hom. ciutat serà millor per a educació contínua en barri, de manera res-tothoAm. N S OvaPlors. INponsaEble i autònoNma.
4 SANT MARTÍ Octubre 2008
ÀLB UM HI S TÒR IC J. M. Contel C O M M E M O R A C I Ó  
Can Canals Sant Martí celebra la Diada
Al voltant de l’església de Sant Martí de Tours (Sant Mar- Nacional de Catalunya 
tí Vell) i a tocar del rec Comtal, es va crear el 1052 el po-
ble de Sant Martí de Provençals, un territori rural que va
aplegar al voltant d’aquesta petita església tot un seguit
de masies les quals, amb el decurs dels anys, van donar
pas a un dels pobles més importants del pla de Barcelona
i que va ser annexionat a Barcelona el 1897.
Prop de Sant Martí Vell es van aixecar diverses masies que
van conrear les seves terres en part gràcies a la proximitat
del rec Comtal, el qual provenia de Montcada i duia l’aigua
a Barcelona alhora que n’aportava també a les terres que
travessava. De les diverses masies que s’aplegaven en
aquest indret, tot i ser  un centre agrícola important, no-
més n’han sobreviscut tres, Ca l’Arnó, Can Cadena i Can
Planes, les quals, integrades en el parc de Sant Martí es van
salvar de ser enderrocades com va succeir amb Can Canals.
Can Canals, a tocar de les anteriors, es trobava a la cruïlla
dels carrers Cantàbria amb Guipúscoa. Era una masia
majestuosa envoltada d’importants camps de conreu. Tot
i que aquesta era una zona agrícola de certa importància, El periodista Antoni Franco, a la dreta, assegut al costat del regidor Francesc Narváez.
l’arribada massiva d’immigrants en la dècada de 1950 va
propiciar la urbanització de grans extensions rurals per El periodista Antoni Franco reflexiona, a la plantilla del Diario de
convertir-les en urbanes, al voltant del nucli històric. propòsit de la celebració oficial de la Barcelona, del qual va arri-
Igual com l’obertura de nous vials, aquesta eclosió urbana Diada al districte de Sant Martí, sobre la bar a ser sotsdirector l’any
iniciada per la Caixa de Pensions i l’Obra Sindical del Ho- 1976. Va ser el primer di-
gar va eliminar unes dècades després tot vestigi rural fa- situació política actual rector d’El Periódico de Ca-
miliar. En l’actualitat es manté un espai de conreu inte- talunya, que  va dirigir en
grat en una zona del parc. Daniel Venteo d’Autonomia i el problema una segona etapa, després
Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer Com ja és habitual des de del finançament, entre d’al- de ser director adjunt d’Eldonació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 221 94 44 fa uns anys, el Consell tres, van ser algunes de les País, diari del qual va crear
Municipal del Districte de preocupacions sobre les l’edició barcelonina. Des
Sant Martí celebra la Diada quals Franco va proposar del 2006 és membre del
Nacional de Catalunya amb una nova mirada crítica. comitè editorial del grup
diverses activitats entre les de comunicació Zeta i
quals destaca una conferèn- Entre les activitats col·labora en diversos es-
cia a la Sala de Plens de la pais periodístic, com ara al
històrica Casa de la Vila de la programades, programa “Espai Públic” de
plaça de Valentí Almirall. En- destaca la Barcelona Televisió.
guany, el convidat va ser el conferència Com és habitual també enperiodista Antoni Franco, el els darrers anys, el Distric-
qual el passat 9 de setembre d’Antoni Franco te de Sant Martí va orga-
va exposar unes reflexions nitzar, amb motiu de la
profundes sobre la situació Nascut a Barcelona l’any Diada de l’Onze de Setem-
política actual. La presidèn- 1947, Antoni Franco va es- bre, altres activitats com
cia de José Luis Rodríguez tudiar a l’Escola de Perio- una ballada de sardanes a
Façana principal de Can Canals entre 1912-1915. Zapatero, la relació Catalu- disme de l’Església. Amb la plaça Valentí Almirall i
(Foto: Donació Magdalena Roca - AMD Sant Martí.) nya-Espanya, el nou Estatut 22 anys es va incorporar a un berenar popular.
Octubre 2008 SANT MARTÍ 5
La Verneda industrial es f N O T Í C I E S
Dia de la Ciutat Autònoma de Ceuta
convertirà en un nou barri El Districte de Sant Martí, com cada any, va comme-morar el 4 de setembre el Dia de la Ciutat Autònoma
de Ceuta. Durant l’acte
L’Ajuntament ha donat llum verd al 42,5% dels quals sota règim es va presentar el llibre
projecte, el qual permetrà crear una nova de protecció. Vuit segles de presència
El nou barri també disposarà catalana a Ceuta. S. XIII-
àrea residencial i terciària en aquesta zona d’un ampli ventall d’equipa- XX, escrit per Eloy Mar-
ments públics i zones verdes. tín, el qual va intervenir
Felicia Esquinas desapareixeran per donar pas L’objectiu és crear un espai a l’acte, i José Luís Gó-
La Comissió d’Urbanisme a un nou teixit urbà que com- urbà “sostenible, compacte, mez. A la celebració,de l’Ajuntament de Barce- binarà els usos residencials de qualitat i integrat en el seu també s’hi van donar els
lona ha aprovat la modifica- amb els terciaris. A diferència entorn”, segons fonts del Sec- premis del XIV certa-
ció del Pla General Metropo- del 22@, on la transformació tor d’Urbanisme i Infraes- men de poesia i narrati-
lità (PGM) per transformar la es referia al tipus d’activitats tructures de l’Ajuntament. va breu de la Casa de
Verneda industrial-torrent de econòmiques que acollia la La modificació del PGM es va Ceuta a Barcelona.
l’Estadella en un nou barri zona, a la Verneda industrial aprovar el juliol i el pla es tro-
amb més de 8.000 habitat- es tracta de crear un barri ba a la seva fase inicial. Es Lliurament dels Premis Torneig Interna-
ges. Parlem d’una àrea de tracta d’un projecte a llarg cional d’Escacs
581.837 metres quadrats a S’hi construiran termini. Serà un procés com- Víctor Vehí Bach i Fatollah Arshad Bakhtiari han
cavall entre Sant Andreu i el 8.268 habitatges plex per al qual caldrà traçar estat els guanyadors de les dues categories en joc 
terme municipal de Sant carrers nous i crear una retí- del X Torneig Internacional d’Escacs de Sant Martí,
Adrià de Besòs, on es portarà nous, un 42,5% cula viària i residencial ara que es va celebrar de l’1 al 10 de setembre al centre
a terme un dels projectes ur- amb protecció inexistent. cívic del Poblenou-Can Felipa. La categoria del  
banístics més importants que Aquest serà el segon barri que grup A va comptar amb la participació de trenta
s ’iniciaran durant aquest nou, i l’habitatge n’és el pro- naixerà a Barcelona els pro- jugadors de deu clubs diferents. Trenta participants
mandat i que donarà conti- tagonista. La proporció serà pers anys, juntament amb el procedents més de dotze clubs van jugar en la
nuïtat a la remodelació que d’un 70% d’habitatges per un de la Marina del Prat Vermell, categoria del grup B. 
també es duu a terme a l’àrea 30% d’activitats econòmi- a Sants-Montjuïc. La ciutat
de la Sagrera, al districte de ques, aquestes darreres com- continua així el procés de re- Concurs literari “Paraules a Icària”
Sant Andreu. patibles amb l’ús residencial cuperació d’àrees industrials El Districte de Sant Martí i Edicions Saragossa han
Les instal·lacions fabrils de la de la zona. En concret, s’hi com a espais urbans amb tots promogut el I Certamen Literari Paraules a Icària, el
Verneda industrial, com l’an- preveu la construcció d’un to- els serveis necessaris per ser qual té per objectiu fomentar la lectura i la creació
tiga fàbrica de la Coca-Cola, tal de 8.268 habitatges, un barris plens de vida. literària. El concurs està obert a la participació de
tothom i consta de tres categories: Cistell, per a lec-
tors adults; Relats, de narrativa i assaigs adreçat als
lectors joves, i Ritmes, de poemes per a lectors
adults. Els treballs es poden presentar fins a la sego-
na setmana de desembre. 
Publicació del llibre sobre Roc Boronat
Roc Boronat. El republicà que fundà el sindicat de
cecs de Catalunya. Aquest és el títol del llibre pre-
sentat al setembre al centre cívic Can Felipa, sobre
la figura de l’escriptor i polític republicà compromès
amb el seu temps i que va dignificar la condició de
cec. L’acte va ser presidit per la presidenta del Dis-
tricte, Montserrat Ballarín, els autors de l’obra, Jor-
di Amat i Betsabé García, i la delegada territorial de
l’ONCE a Catalunya, Teresa Palahí. 
La zona afectada pel projecte és a cavall entre el districte de Sant Andreu i el municipi de Sant Adrià.
El Sud-oest del Besòs culmina la seva transformació
Redacció plantaran al desembre. També Ramon de Penyafort i Per-
El Sud-oest del Besòs ha ha finalitzat la instal·lació, a pinyà. La seva remodelació ur-culminat un important tot el barri, de la xarxa pneu- banística s’hi va començar fa
procés de renovació urbanísti- màtica de recollida d’escom- cinc anys. Durant aquest perí-
ca. El punt final ha estat l’en- braries, que començarà a do- ode, i en diferents fases, s’hi
llestiment de les obres a les nar servei quan es connecti a ha renovat el paviment, l’en-
quatre illes de cases que es tro- la central pneumàtica de reco- llumenat, el mobiliari urbà, les
ben entre els carrers Lluís Dal- llida del districte. espècies vegetals, el clavegue-
mau, Lluís Borrassà, Alfons el El Sud-oest del Besòs es va ram i s’hi han soterrat les lí-
Magnànim i Perpinyà. Aques- construir els anys seixanta i nies de serveis. També s’ha
ta tardor s’hi planten les noves dibuixa un rectangle entre els construït un aparcament
espècies d’arbres, mentre que carrers Bernat Metge, Llull, soterrani al carrer Cristóbal de
La renovació ha inclòs l’ampliació de la línia T5 del Trambesòs.
els exemplars més delicats es Alfons el Magnànim i Sant Moura.
6 SANT MARTÍ Octubre 2008
S E R V E I  P Ú B L I C E Q U I P A M E N T S
Campanya per fomentar El casal de gent gran
el lloguer de pisos buits Paraguai-Perú fa 25 anys
El casal de gent gran Paraguai-Perú va ser de Catalunya (alguns en pro-
grames conjunts amb d’altres
fundat l’any 1983. Avui té més de 1.300 corals del lloc on actua). El dia
socis, que participen en un munt d’activitats 2 d’octubre  era previst que la
coral del casal Paraguai-Perú
Daniel Romaní ller de memòria i cultura gene- cantés davant “La Moreneta”,
Aprincipi de la dècada de ral, passejades pel districte al monestir de Montserrat. 1980, quan feia poc que –amb la col·laboració dels al- “El local del casal és molt aco-
s’havia estrenat la democràcia, tres casals de Sant Martí–, sor- llidor, però molt petit. Té la
Redacció eren habituals les demandes tides culturals –aquest any grandària d’un pis. No hi cap
L’Ajuntament ha engegat una campanya adreçada als dels veïns que reclamaven s’han fet visites al Museu de la ni el 10% del personal!”, ex-
propietaris de pisos buits que els ofereix l’opció de llo- equipaments esportius, cultu- plica Blas Tomás, president
gar-los amb garanties, a través de la Borsa d’Habitatge rals, transports públics –molts La coral del casal del casal de gent gran Para-
Social de Barcelona i de la Borsa Jove d’Habitatge. barris no estaven connectats fa nombrosos guai-Perú, que actualment té
L’objectiu de la campanya és ampliar l’oferta de pisos per metro ni autobús–, locals més de 1.300 socis. Tomás
de lloguer a preu assequible inclosos en aquestes bor- per a les associacions de concerts a la ciutat destaca la importància del ca-
ses. I també donar a conèixer als propietaris els avan- veïns… I va ser en aquesta de Barcelona i sal com a espai de trobada i
tatges que té llogar els seus habitatges a través de les època que va néixer, també desitja que es pugui traslla-
borses. Els propietaris poden gaudir d’avantatges com fruit de la demanda veïnal, el arreu de Catalunya dar aviat a un edifici que es
una subvenció de fins a 6.000 euros a fons perdut per casal de gent gran Paraguai- construirà en uns terrenys si-
a obres de rehabilitació i posada al dia de l’habitatge. I Perú.  El casal, situat al carrer Xocolata i a Port Aventura–, tuats entre els carrers Pere IV,
d’una subvenció equivalent al 50% de l’IBI (Impost so- del Paraguai, 11-15, va obrir excursions a diferents indrets Josep Pla i Paraguai. 
bre els béns immobles). També d’una assegurança de les portes l’any 1983. En- de Catalunya... La coral és una
caució per a la cobertura d’impagament dels lloguers, guany, doncs, celebra el seu bona ambaixadora del casal. Més informació:
una assegurança multirisc de la llar, assessorament 25è aniversari. Les activitats La formació vocal realitza con- Casal de gent gran 
tècnic i jurídic gratuït i servei gratuït de gestió en l’a- que organitza són nombroses: certs no només a la ciutat de Paraguai-Perú
rrendament. Per poder llogar un habitatge a través de gimnàstica, country, tai-txi, ta- Barcelona, sinó també arreu C. del Paraguai, 11-15
les borses cal que la casa estigui situada a la ciutat de
Barcelona, que tingui un màxim de 120 m2 de superfí-
cie i cèdula d’habitabilitat, o que estigui en condicions
d’obtenir-la, i que es destini a lloguer un mínim de
cinc anys. La Borsa d’Habitatge de Lloguer Social de
Barcelona i la Borsa Jove d’Habitatge són serveis de
mediació entre les persones propietàries de pisos
buits i els possibles llogaters.
Servei d’Habitatge Jove: Plaça de Rius i Taulet, 3.
Oficines de l’Habitatge: Tel. 010 
(0,39 euros + IVA d’establiment de trucada més 
0,05 cèntims + IVA per minut tarifat per segons)
Telèfon d’informació: 93 318 22 53
www.bcn.cat/habitatge
www.gencat.cat/habitatge
La coral és la millor ambaixadora del casal Paraguai-Perú.
E L  T A U L E L L Joan Anton Font
Uns “nois” cansaladers amb una llarga experiència
L’antiga cansaladeria del carrer Rogent en- mençament, la cansaladeria es trobava al carrercara es coneix avui amb el nom d’“Els Eterna Memòria amb Joan de Peguera, fins que
nois”, ja que els germans Junoy, el Domingo i el l’any 1962 es traslladà al carrer Rogent. Avui els
Josep hi van entrar a treballar de ben joves. El germans Junoy i la tercera generació, el Xavier,
negoci el va obrir l’any 1956 el pare, el Domingo segueixen la tradició i ens delecten amb produc-
Junoy Ruaix, natural del poble d’Alp, a la Cer- tes naturals elaborats de manera artesana: sal-
danya. Quan va venir a Barcelona va treballar sitxes, botifarres, bulls, sobrassada…. Ara que
de mosso a les antigues cansaladeries Casa Blai arriba la tardor, podrem gaudir també de la deli-
de la Boqueria i Casa Pic del carrer València, ciosa butifarra d’ou. 
abans d’obrir la seva botiga, establiment que va Cansaladeria “Els nois”
portar amb la seva esposa Maria Pastor. Al co- C. Rogent, 132 / Tel. 93 436 23 15
La cansaladeria va obrir al carrer Rogent el 1962.
Setembre 2008 SANT MARTÍ 7
P O L I E S P O R T I U w M U LT I M È D I A
El Club Ciclista Provençalenc TELEVISIÓBarcelona Televisió
“Hola Barcelona”
promociona el ciclisme a Sant Martí De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 hCanal 39 UHF i canal 26 TDT
Sant Martí Televisió
www.tvclot.com
PUBLICACIONS
La Veu de Sant Martí de Provençals
AVV Sant Martí de Provençals
Andrade, 176, baixos.  Tel. 93 314 17 04
santmarti.prove@yahoo.es 
El Butlletí
AVV Clot-Camp de l’Arpa 
Joan Sibelius, 3.  Tel. 93 232 46 10
Poblenou
AVV del Poblenou
Pallars, 277.  Tel. 93 266 44 41
A tot esport
Associació Sant Martí Esport
Campo Arriaza, 99.  Tel. 93 266 44 41
INTERNET
Opina al Blog Barcelona
Última edició de la Cursa Interclubs de ciclisme va ser organitzada pel Club Ciclista Provençalenc.
El Club Ciclista Provençalenc, amb més de pus d’itineraris on es trobaran un
gran volum de trànsit “i, moltes ve-
setanta-cinc anys d’història, compta amb una gades, poc respecte”, afegeix el pre-
vuitantena de socis sident de l’entitat.  
Garcia convida tothom a provar
Pere S. Paredes Ciclista Provençalenc explica que “a “una de les nostres sortides en bici-
E l Club Ciclista Provençalenc, través del club, fem un munt de cleta. Cada diumenge, un grup de
Blog Barcelona és un espai perquè parlis
una de les entitats amb més sortides; encara que les que més socis realitzem aquesta activitat ro- de la teva Barcelona. Sobre com la vius,
com la sents i què n'opines. Alhora és un
solera del districte, dedica tots els predominen son les sortides de dejats d’un gran ambient. Tothom espai compartit on podràs llegir l'opinió
seus esforços a promocionar l’es- muntanya, ja que les de carretera s’ho passa molt bé”. de Jordi Hereu i acostar-te a la seva
port de les dues rodes en totes les poden oferir una mica més de peri- Entre les seves principals accions, acció de govern en aquells temes on par-
seves disciplines. llositat amb els automobilistes”. el Club Ciclista Provençalenc orga- ticipa la gent.
Aquest club de Sant Martí, que es La sensació de perill que tenen els nitza la Cursa Interclubs de ciclis- www.blogbarcelona.cat
va fundar al 1930, compta actual- ciclistes quan els automobilistes els me, memorial Miguel Martínez. La
Coneix el Castell de Montjuïc
ment amb uns 80 socis que practi- avancen fa que molts d’ells preferei- propera edició, la cinquena, tindrà
quen, sobretot, les modalitats de bi- xen sortir abans per circuits i pistes lloc el febrer del 2009. 
cicleta de carretera i de muntanya. de muntanya, o per carreteres poc Aquesta cursa popular anual, que es
Jaime Garcia, president del Club transitades, que fer-ho per altres ti- corre pel front marítim del districte,
l’organitza el Provençalenc conjunta-
ment amb l’Esport Ciclista Sant An-
dreu i la Penya Ciclista Poble Nou.
El club organitza 
sortides periòdiques per El Castell de Montjuïc és una antiga
itineraris de muntanya fortalesa militar amb una llarga històriavinculada a la ciutat. El web del castell
permet descobrir el passat, present i
El recorregut consisteix a donar 25 futur d'aquesta fortalesa situada a més
voltes a un circuit urbà de 1.800 de 170 metres d'altura sobre el nivell
metres situat entre els carrers Selva del mar, al cim de la muntanya de
de Mar, passeig Garcia Faria, Bilbao Montjuïc. 
i avinguda del Litoral. www.bcn.cat/castelldemontjuic
Més informació:
Club Ciclista Provençalenc. 
C.. Bilbao, 220
Telèfons: 
696 51 05 92 - 93 311 59 51 
www.ccp1930.com
8 SANT MARTÍ Octubre 2008
E N T R E V I S T A G a b r i e l  M o n s e r r a t e ,  a u t o r  d e  M e m o r i a s  d e  l a  G u e r r a
“Plorava de ràbia perquè
ningú no volia saber res dels
camps de concentració”
Nascut al Clot fa 88 anys. Jubilat i veí del passat-
ge Foret. Acaba de publicar Memorias de la
Guerra, un recull de les seves experiències
durant la Guerra Civil. L'obra va rebre la Menció
Especial del Jurat Popular del Premi “Romà
Planas i Miró” de memorials populars El llibre ha costat a Monserrate molts anys, esforços i llàgrimes.
Jo, el 18 de juliol del 1936, tenia dis- l'Església i de la Guàrdia Civil. Però congits, arrambats a les parets i sense
Miquel set anys i recordo com la meva mare quan vaig veure que cremaven les es- condicions. Vaig ser-hi sis mesos i va
Pellicer em va despertar ben d'hora per dir-me glésies aviat, vaig pensar que perdrí- ser molt dur.
que havia esclatat la revolució. Vaig em la guerra. Li ha costat gaire escriure totes
sortir al balcó i vaig veure una riuada Què en pensa, del fet que hi hagi aquestes experiències?
Quan decideix començar a escriu- de gent que baixava pel carrer Navas gent que no vol que recordem el Quan ho escrivia era com si ho esti-
re les seves vivències? de Tolosa. Minuts després, ja era al passat? gués revivint. Recordo els polls, les pa-
En acabar la guerra, volia fer saber a carrer mentre veia a l'horitzó les fu- S'ha de conèixer el passat, i la joventut llisses, els cops, el fred... és una sort
tothom què havia succeït. La dictadu- meres de les esglésies que cremaven ha de saber què va passar durant la que encara sigui viu. 
ra va durar molts anys, i jo m'anava arreu de la ciutat. Quan anàvem cap a Guerra Civil. En el meu cas, vaig estar Amb tot, està satisfet de com ha
fent gran. Patia pensant que em mori- la carretera de Ribes, van demanar vo- al camp de concentració de San Mar- quedat el llibre?
ria i no deixaria res escrit. Al final dels luntaris per assaltar la caserna de Sant cos (Lleó) i veia com cada dia morien Sí, perquè m'ha costat moltes llàgri-
setanta vaig començar a escriure, tot i Andreu, on resistien els rebels. Va ha- mitja dotzena de persones. S'ha d'ex- mes. Quan a vegades sortien reportat-
que a l'escola, de petit, només hi havia ver-hi tirotejos, però la caserna va plicar tot, perquè hi ha persones que ges dels camps de concentració ale-
anat dos mesos, perquè a casa no tení- caure gràcies a l'ajut per aire de Díaz van morir i actualment no sabem on manys, jo no em podia aguantar,
em prou diners per pagar les quotes. Sandino amb el seu avió. A dins de la paren. La memòria històrica ha de perquè no explicaven què havia passat
Així, doncs, no va ser fàcil aques- caserna, hi vam trobar una habitació servir perquè cada família pugui recu- a Espanya. Els alemanys els havien co-
ta tasca... plena de fusells. Recordo com anava perar la seva gent. piat d'Espanya! Havia trucat a progra-
Un dia vaig agafar una llibreta i un per la Meridiana amb el meu fusell mes de televisió i ràdio i la majoria em
bolígraf, però em vaig adonar que gairebé arrossegant la culata per terra. deien que era complicat parlar d'a-
em costava molt i ho vaig deixar un De quina manera van rebre el “La joventut ha de saber quests temes. Plorava de ràbia perquè
cert temps. Els meus néts, però, em conflicte? què va passar durant ningú no volia saber res dels camps devan animar a continuar i fins i tot La meva família havia patit molt, per- concentració. Va arribar el moment,
em volien ajudar. Vaig continuar què el meu pare s'havia posat malalt i la Guerra Civil” però, que el meu nét va posar a Inter-
amb una màquina d'escriure i des- vaig haver de posar-me a treballar als net el meu llibre i va començar a inte-
prés, veient que gastaria menys fulls onze anys. No em fa vergonya re- ressar-s’hi la gent i algunes institu-
i més temps, vaig començar a apren- conèixer que a casa vam passar molta Què recorda del camp de concen- cions. Al cap d'un temps em van
dre a fer anar un ordinador gràcies a misèria. El 1936, jo era un noi que ja tració? telefonar des de la Roca del Vallès i em
la meva família. havia patit molt i que tenia molt ma- Era el pitjor camp d'Espanya. Estàvem van proposar editar el llibre. Em va
Quin és el primer record que té lestar, però vaig pensar que els obrers tot el dia fent voltes en una sala i ma- costar molts anys, esforç i llàgrimes,
de la guerra? ens havíem deslliurat dels patrons, de tant polls. Dormíem on podíem, en- però aquí el tenim.