www.fotoveugotic.org FOTOVEU GÒTIC TURISME I QUALITAT DE VIDA DE LES VEÏNES I VEÏNS DEL GÒTIC: APROXIMACIÓ PARTICIPATIVA DES DE LA FOTOGRAFIA ESPAI SOCIAL DEL GÒTIC LA NEGRETA CASAL DE GENT GRAN PATI LLIMONA FOTOVEU GÒTIC INTRODUCCIÓ El diagnòstic de salut del barri Gòtic Des de 2016, l’Agència de Salut Pública de Barcelona desenvolupa al barri Gòtic l’estratègia de salut comunitària Barcelona Salut als Barris, que té per objectiu promoure l’equitat en salut en els barris més desafavorits de la ciutat. A la diagnosi de salut realitzada al barri, es van identificar diverses necessitats relacionades amb el turisme massiu com: la pressió immobiliària sobre l’habitatge, la massificació en l’espai públic o la pèrdua de comerços de proximitat, entre d’altres. Justament, aquestes necessitats són les que veïnes i veïns del Gòtic van situar a la primera posició en importància a la Jornada oberta de priorització de necessitats en salut, celebrada al novembre de 2017 al Centre Cívic Pati Llimona. En conseqüència, des de la Taula de Salut i la Taula d’Envelliment del Gòtic, on hi treballen comunitàriament actors com el Districte de Ciutat Vella, el Centre d’Atenció Primària-Gòtic, el Centre de Serveis Socials, l’Espai Social del Gòtic La Negreta o el Casal de Gent Gran del Pati Llimona, entre d’altres, es va valorar positivament realitzar una acció de sensibilització sobre aquestes problemàtiques a través d’un projecte de fotoveu, aprofitant un actiu del barri com l’Arxiu Fotogràfic del barri Gòtic. Concretament, es va acordar la participació en el projecte de l’Espai Social del Gòtic La Negreta i del Casal de Gent Gran-Pati Llimona. Les persones participants del projecte van decidir centrar-se en analitzar la massificació turística del barri Gòtic, com a element comú a diverses de les necessitats detectades, a fi d’evidenciar el seu impacte sobre la qualitat de vida de les seves veïnes i veïns. 1 El fotoveu del Gòtic: un relat crític del barri a través de la mirada de les seves veïnes i veïns El fotoveu és una tècnica en què, mitjançant la fotografia, es demana a les persones participants d’un projecte que reflexionin sobre una problemàtica quotidiana del seu barri. A partir de la discussió i la selecció de les seves pròpies imatges, les persones participants van construint un relat crític prenent com a referència les seves experiències i sabers quotidians. La co-creació d’aquest relat els permet generar recomanacions d’acció, que després traslladaran a decisors polítics a fi d’incidir en la transformació de la seva realitat. Per tant, l’acció social esdevé una part fonamental d’aquest tipus de projecte, que es defineix com a investigació-acció participativa. El projecte “Turisme i qualitat de vida de les veïnes i veïns del Gòtic: aproximació participativa des de la fotografia” es va iniciar a l’octubre de 2017 i culmina al desembre de 2018. Hi han participat un total de tretze persones, deu dones i tres homes, d’entre 43 a 80 anys, que van dividir-se en dos grups: un primer grup, amb sis participants de l’Espai Social del Gòtic La Negreta i un altre, amb set participants del Casal de Gent Gran-Pati Llimona. Cada grup es va reunir fins a sis ocasions. A la primera sessió es va presentar el projecte i es va explicar què és el que s’havia de fotografiar. En aquest cas, les fotografies havien de reflectir com estava afectant la turistificació del barri Gòtic al seu dia a dia i, en concret, a la seva qualitat de vida. Aquesta sessió es va acompanyar d’un taller fotogràfic a 2 càrrec de l’Arxiu Fotogràfic del barri Gótic. Seguidament, es van realitzar quatre sessions més amb cada grup, on les persones participants discutien sobre els missatges captats amb les seves fotografies per després agrupar les que eren similars. Finalment, es van realitzar dues sessions conjuntes amb ambdós grups: una primera de devolució i validació dels resultats, en la qual es van compartir reflexions, fotografies i es van seleccionar les que formen part d’aquesta revista; una segona sessió on es van elaborar recomanacions per a cada agrupació de fotografies i que s’inclouen al final d’aquesta revista. El present treball acompanya la mostra fotogràfica resultant del projecte, que recorrerà diversos espais del barri Gòtic com: el Borsí, l’Espai Social del Gòtic La Negreta, la Biblioteca Gòtic- Andreu Nin, el Centre d’Atenció Primària Gòtic o el Centre Cívic Pati Llimona. 3 EL DETERIORAMENT DE LA XARXA SOCIAL B.B, dona 58 anys Abans, hi havia una vida al servei del veïnat. Llavors, el barri ha deixat de ser barri per esdevenir una atracció turística R.P, home 64 anys 5 EL DETERIORAMENT DE LA XARXA SOCIAL El carrer és tan hostil que ja no Això arriba a provocar que Em fa una mica de tristesa reconeixes ningú. S’ha trencat el veí tingui desafecció amb perquè passes pel carrer i la relació entre el teixit veïnal el barri, amb el carrer… Per no coneixes a ningú, de cap i el teixit econòmic del barri. això dic que la turistificació botiga. Tot són robes, bars, S’han perdut les relacions de empobreix. Empobreix el restaurants… i a les escales, ja ni proximitat barri, empobreix la relació. Ho en parlem T.P, dona 67 anys empobreix tot R.B, dona 71 anys R.P, home 64 anys T.V, dona 64 anys M.M, home 72 anys Si no tens espais de relació amb Quan hi ha veïns saps que, en Si em passa alguna cosa, els veïns no tens l’oportunitat un moment donat, està l’un, qui es preocuparà per mi… de generar teixit social. No està l’altre…. Això s’ha acabat. El Saber que hi ha algú, alguna pots estar amb els teus amics i concepte de família en aquest persona de les de tota la vida… gaudir de la teva ciutat, del teu barri Gòtic, s’ha acabat. Que És la sensació de solitud i espai veïnal. I les terrasses, per pensin en la paraula veïnat. En desemparament... Sola! Sola, exemple, són excloents veïnat i família. Perquè aleshores Sola!. A mi se’m passa alguna M. N, dona 43 anys els infants que vindran diran: cosa no puc comptar amb el “Anem a veure el parc temàtic”. veí perquè no el conec Apareixen comerços i terrasses Els meus néts diran: “Allà on vivia A.G, dona 72 anys excloents que no estan gens la iaia connectats amb les necessitats M.C, dona 64 anys veïnals… Jo ho entenc com un Abans amb la veïna del segon, tema de salut social, vinculada baixava, quan estava sola i amb el teixit comercial, molt a No hi ha barri sense veïns i fèiem una pizza i tal. Ara això prop de la cura entre veïnes i veïnes. El veïnat és un valor s’ha perdut veïns afegit per un territori T.V, dona 64 anys M.N, dona 43 anys T.P, dona 67 anys 6 Aquesta categoria descriu l’extinció de les xarxes veïnals al barri i, en conseqüència, la pèrdua de les relacions i la familiaritat entre veïnes i veïns afectant, així, a la seva convivència. Fonamentalment, s’identifiquen dos factors com a principals determinants: M.P, dona 68 anys - La privatització de l’espai públic amb la pèrdua de la vida als carrers i a les places per a la socialització entre veïnes i veïns. - El tancament dels comerços tradicio- nals que donaven suport i confiança a les veïnes i veïns del Gòtic i la seva substitució per nous comerços desti- nats, quasi en exclusiva, al turisme. La xarxa veïnal es desteixeix i, per tant, la proximitat i el suport mutu entre veïns i veïnes també es va esvaïnt. En relació a l’impacte sobre la salut i la qualitat de vida, les persones participants assenyalen que aquest deteriorament de la xarxa social els provoca un augment de la solitud i major aïllament social. També descriuen la inseguretat i la desconfiança que senten davant la nova població del barri, així com el sentiment de tristor per la pèrdua de veïnat. S’identifica la pèrdua de la proximitat, de la quotidianitat... la pèrdua, de fet, d’allò que és una comunitat. Un sentiment que les mateixes persones participants del projecte descriuen com a “trencat/da”. M.M, home 72 anys 7 LA PÈRDUA D’IDENTITAT Sentir-te que la turista ets tu perquè ja t’han tret el barri. Et sents estranya al teu propi carrer (M.C, dona 64 anys) M.C, dona 64 anys 8 Aquest cosa tan bonica del Ets un figurant dins d’un parc Tingueu en compte que veïnat. És com la gent que viu en temàtic on interessa la teva el barri nostre serà un parc un poble, oi? Que deien “el meu cultura, però sense tu temàtic, un barri de “postureo” poble”. Doncs nosaltres dèiem “el meu barri”. I aquest barri (M.N, dona 43 anys) (A.G, dona 72 anys) s’està diluint com un sucre dins d’un got d’aigua (M.C, dona 64 anys) Em sento que visc a l’escenografia d’algú que està molt boig (M.N, dona 43 anys) És una cosa emocional que et trenca per dintre. Trenca perquè estàs en un barri que coneixes des de fa temps i per tant, hi tens un arrelament. I aquest arrelament, l’entorn, te l’han arrencat (M.C, dona 64 anys) Jo m’estresso i tinc ganes de marxar d’aquell carrer, per sortir d’enmig de la jungla. Entre aquestes botigues per a turistes i després el carrers M.N, dona 43 anys que han canviat tota la seva fisonomia…com a veïna et sents que estàs fora (R.B, dona 71 anys) Aquest barri als anys 60’ No veiem aquestes coses… estava totalment deixat i d’això Hi estem tan acostumats... va ressorgir. I ara el deixarem I tenim una consciència perdre un altre cop. Estem selectiva. Ho incorporem Quan surts al carrer et sents perdent una identitat. Mirem a la vida com una cosa desarrelat perquè el que trobes què hem fet amb aquesta normalitzada. Em sembla un és la indiferència. Això també ciutat i organitzem aquest escàndol!. Com hem perdut ens dóna inseguertat emocional turisme el sentit!. Com hem perdut (T.P, dona 64 anys) (M.C, dona 64 anys) l’actitud de mirar a l’altre (E.A, dona 58 anys) 9 LA PÈRDUA D’IDENTITAT M.P, dona 68 anys M.N, dona 43 anys La pèrdua d’identitat que descriuen les persones participants del projecte al·ludeix al sentiment de desarrelament i de desvinculació personal amb l’entorn. Es tracta d’un desplaçament simbòlic o emocional. El barri Gòtic té un significat i és posseïdor de sentiments pel seu veïnat que sent que ha estat desplaçat en el seu propi entorn. Malgrat continuar vivint al barri, les veïnes i veïns creuen haver perdut el seu espai i gairebé no es reconeixen en el seu barri. Per tant, el barri deixa de ser un espai quotidià pels veïns/es per ser un espai funcional orientat al consum o a l’oci, entre d’altres aspectes, essent amable cap al turista però hostil cap al veí/na. Aquesta pèrdua d’identitat, o desvinculació personal amb el barri, es viu com una agressió i amb impotència en veure com aquest s’ha convertit en un “aparador”. D’altres sentiments que aquesta categoria recull són: la desafecció, l’enuig i la ràbia. Les pròpies persones participants ho identifiquen com a inseguretat emocional, entesa com viure en un estat de quasi d’alienació degut al deteriorament de l’entorn i a la indiferència davant d’allò que els rodeja, sigui el veïnat o la pobresa, cada cop més present al barri. Si el deteriorament de la xarxa social és un desteixit social, la pèrdua d’identitat es viu com un desteixit emocional. Novament, les persones participants en el projecte declaren sentir-se “trencades”. En relació amb la qualitat de vida, a més de la inseguretat emocional, les persones participants han identificat: estrès, ansietat, aclaparament i, novament, ràbia, tristesa i impotència. 10 CANVIS ALS ENTORNS B.B, dona 58 anys Et trobes primer amb això i dius: per aquí no hi passo. Intentes passar pel carrer de sota i no pots tampoc… és que és un estrès el carrer, és l’ansietat (B.B, dona 58 anys) 11 CANVIS ALS ENTORNS Problemes de mobilitat i d’ansietat perquè tu estàs passant per aquí (Ferran amb Avinyó) i veus que hi ha camions a la mateixa hora que estan entrant els infants a l’escola. I no s’hi pot passar. Això a mi em crea...em provoca un estrès! I jo crec que per als infants és molt estressant aquest carrer. Com estan els carrers? Perquè estem parlant de salut en un barri que és difícil... Jo crec que afecta a la salut no només física, també mental (B.B, dona 58 anys) B.B, dona 58 anys Totes les nits passen patinets, Quan vull passar per aquí i no Pels infants és molt estressant bicicletes... I les botigues de puc i me n’he d’anar per un perquè tens aquesta sensació... bicicletes, inunden, inunden i altre carrer... i surto al carrer com que tot està damunt envaeixen l’espai. I espatllen de la Mercè i ... Això em fa teu, no? I és aquesta sensació el carrer. I llavors les persones una ràbia! Haver de dir: “surto de vulnerabilitat. Jo suposo grans cauen. És clar, hi ha al carrer i he de donar voltes”. que la gent gran, la gent amb el risc de patir caigudes ... i Em fa ràbia i no m’agrada mobilitat reduïda i els infants, entrebancs constants, de la passar pel carrer, perquè és han de patir moltíssim quantitat de gent que hi ha. horrible! Perquè a partir de la una, no (M. N, dona 43 anys) vegis les Rambles com es (T.V, dona 64 anys) posen! I les bicicletes. Jo a això sí que li tinc por. I als patinets Que el carrer és un lloc Ahir, per exemple: potser vaig de relació, oi?... o sigui estar deu minuts per arribar aquests també al plaça de la Catedral... (M.M, home 72 anys) la privatització de l’espai públic, fa que sigui, és escàs. T’has d’esperar que passin. I, Hi ha un excés de turistes després, sortir corrent perquè que envaeixen bàsicament venien uns altresHi ha una ocupació de l’espai (E.G, dona 80 anys) públic brutal. No hi ha cap l’espai que tenim els veïns banc per poder asseure’s sense per estar-hi consumir. És la priorització d’allò (R.P, home 64 anys) privat per damunt d’allò públic. Dins del propi edifici. Has És una manera d’excloure’t. És un d’anar esquivant perquè hi han Tinc por que em tirin a terra. aclaparament que t’impedeix, a deixat el patinet, la brossa.... Vas caminant, mirant a terra, vegades, sortir de casa Tu imagina’t que per la nit has als costats…I les caigudes i de baixar les escales i et trobes (T.P, dona 67 anys) els atropellaments són el més amb tot això. És una invasió de perillós que hi ha l’espai, i també la inseguretat (A.G, dona 72 anys) (M.P, dona 68 anys) 12 Aquesta agrupació de fotografies descriu els canvis que la turistificació ha produït: tant a l’entorn físic de barri (espai públic) com en l’entorn privat (comunitats de veïns i veïnes als edificis), segons les persones participants del projecte. Els canvis en l’entorn físic fan referència, sobretot, a l’ocupació de l’espai públic o a allò que les persones participants han assenyalat com a invasió. Per exemple: la presència de terrasses i usuaris/es ocupant la via pública, les pròpies masses turístiques o l’augment de trànsit rodat de tot tipus de vehicles: cotxes, bicicletes, segways, patinets, maletes de rodes, vehicles de càrrega i descàrrega, entre d’altres. Aquesta sobreocupació de l’espai provoca desperfectes i el deteriorament del paviment públic i del patrimoni del barri. M.P, dona 68 anys Quant a la salut i a la qualitat de vida, relaten que l’ocupació de la via pública provoca, sobretot, molèsties en la mobilitat: estrès i anar constantment amb presses, sortejar carrers ocupats i obstacles en la via pública per poder-se desplaçar, canvis d’itineraris per poder arribar al destí final, etc. A més, també s’assenyala el risc de patir accidents (atropellaments, cops, etc.) i caigudes degut a les esquerdes del paviment i a la presència d’obstacles i desfetes al terra. L’incivisme és un altre aspecte identificat en aquesta categoria, lligat a l’oci i, especialment, a l’oci nocturn. Aquestes conductes provoquen l’augment de desfetes a la via (brosses i tot tipus de residus) a més de soroll i molèsties en la vida quotidiana de les veïnes i veïns. També es percep inseguretat . D’altra banda, l’increment de les pernoctacions en edificis on conviu veïnat amb turistes també provoca molèsties relacionades amb l’ocupació de l’espai privat: presència de maletes, patinets, residus a l’interior dels edificis, desperfectes en la comunitat, etc. A més del risc de caigudes, l’ocupació de l’espai privat a les comunitats de també comporta por i inseguretat, induint a alguns/es participants a canviar d’hàbits. T.P, dona 67 anys 13 CONTAMINACIÓ T.P, dona 67 anys Quan arriba la calor, haig d’obrir davant … i el dia que hi ha gresca... Ja no tinc la son com fa vint anys (M.M, home 72 anys) 14 Aquí el que ha passat és que han Home, els vaixells (dels Jo, amb el tema del soroll, ho venut la ciutat. Han tret el civisme creuers) suposo que desprenen he passat molt malament… i els hi han posat la ciutat. Mirem molta contaminació, no ? És Quan vaig tenir el meu bebè, d’arreglar aquest turisme. El que aquí enmig de Barcelona... cada 45 minuts tenia un senyor que ha vingut és perquè li De vegades, em fa mal despertador: que si el camió han dit que es pot fer. Aleshores, respirar! de les escombraries, els guiris qui és el culpable? El turisme, (E.A, dona 59 anys) borratxos... I no puc canviar l’organització, la ciutat? les meves finestres perquè el (M.C, dona 64 anys) pis és de lloguer i cada finestra (Les rates) Aquí tenen molt de són mil euros menjar!. Amb la quantitat de D’escombraries, te’n trobes a deixalles que poden caure i a (M.N, dona 43 anys) munts… perquè les papereres sobre amb una estructura de s’omplen de seguida perquè clavegueram que deu ser de Jo crec que el soroll és el primer els productes són per consumir 1700... factor important que altera ràpid: envasos, restes que no la nostra convivència. Ens ha es volen (…) Doncs això… el (R.P, home 64 anys) costat molt fer entendre als soroll, la pols que desencadena metges del nostre CAP que tenir un edifici amb obres just S’ha convertit en un passejar estem malalts per culpa del al costat, les molèsties que pel carrer ple d’hiperestímuls, soroll. Que no pots dormir comporta… És tot una mica pensat perquè el turista perquè tens el bar de sota, amb caòtic, no? dirigeixi la seva atenció. I tu vas la clientela a la porta fent xivarri, (R.P, home 64 anys) caminant, en el teu dia dia, i i has de dormir i no pots! veus això: llums, sons, soroll…i et genera hiperestímul. Jo (T.P, dona 67 anys) Hi ha brutícia, rates, paneroles. crec que també genera estrès i Jo agafo cada enrabiada... I a ansietat part, està la salubritat perquè hi ha vegades que fan pudor els (M.N, dona 43 anys) carrers (A. G, dona 72 anys) El meu carrer és tan estret que a l’estiu és com si estiguessin a la meva habitació. I ja no pots dormir. Et desperten, et desvetlles i ja no dorms en tota la nit (A.G, dona 72 anys) A la tarda, tens els merders, les baralles entre ells. Després, la festa se l’emporten cap a la nit. I a la nit, no pots dormir... Passen amb patinets, cantant… Així que et desperten i et quedes desvetllada (M.P, dona 68 anys) R.P, home 64 anys 15 CONTAMINACIÓ M.C, dona 64 anys B.B, dona 58 anys Aquesta categoria recull totes les contaminacions identificades per les persones participants del projecte. Són les següents: Contaminació ambiental: relacionada amb el fum del tràfic constant, dels creuers atracats al port, de les runes, residus o la presència d’excrements a la via pública relacionats amb l’incivisme i l’oci nocturn. La presència d’obres constants al carrer, per rehabilitació d’edificis, també provoca moltes runes i polsim al carrer. Les conseqüències d’aquest tipus de contaminació per a la salut, a més del risc de problemes respiratoris per als veïns/es, comporta també la proliferació de tot tipus de plagues, com ara: rates, xinxes, mosques i mosquits. A més, molts dels productes destinats al turisme són d’un sol ús i acaben al terra i, moltes vegades, estan fabricats amb materials contaminants com per exemple plàstics. Aquests productes d’un sol ús poden conduir a tenir més risc de caigudes al carrer, especialment, en col·lectius vulnerables com les persones grans. Contaminació acústica: es fa una menció especial al soroll relacionat, sobretot, amb l’oci nocturn, la sobreocupació de la via pública i les conductes incíviques. El soroll produeix insomni i d’altres problemes per conciliar la son, a més a més d’estrès i ansietat. Contaminació visual: es descriu la quantitat d’hiperestímuls presents a la via pública (retolacions dels comerços, aparadors, llums, etc.). Tots aquests estímuls visuals, alguns d’ells ofensius per al veïnat, provoquen molèsties, aclaparament i estrès. 16 CANVIS ALS COMERÇOS I SERVEIS I falten d’altres botigues que necessites i que no les trobes aquí, al barri (E.A, dona 59 anys) B.B, dona 58 anys 17 CANVIS ALS COMERÇOS I SERVEIS Obre un tipus de comerç La qualitat dels aliments, tots La botiga de joguines tanca que ha anul·lat tot el que prefabricats. No hi ha aliments també perquè no hi ha és el comerç local. Aquesta frescos infants al barri. I és que amb espècie de fagotització d’un model comercial és abrassiu. (J.C, home 66 anys) la proliferació d’aquest tipus de negocis, les famílies se’n Abans, hi havia comerços més van. Que ja no és un barri per emblemàtics, un model de A la Boqueria, allò que em a infants i en un barri sense proximitat molesta molt són les botigues infants, doncs no hi pot haver (M.N, dona 43 anys) de “suquets”. Jo...allà on salut! I al costat de la botiga estava el peix, la verduleria, de joguines que tanca, obre la cansaladeria…que hi hagin una botiga de joguines sexuals Ara inverteixo més temps per posat això, em disgusta. Que hi amb un aparador totalment comprar. Vaig comprant… hagi una parada, dius vale, però transparent doncs cada dia una mica. Has és que n’hi ha una darrera d’una d’anar-te’n més a pakistanesos (B.B, dona 58 anys)altra, eh!... Ara la Boqueria està per comprar fruita i verdura… I feta pel turisme també són més cars Les polítiques comercials (E. G, dona 80 anys) incideixen als hàbits de (A.G, dona 72 anys) consum. Si un infant passa Perds la capacitat d’alimentar- per l’aparador d’una botiga i Jo el que veia era un munt de te com tu vols perquè hi ha què hi veu? Patates fregides, baixos tancats i dic: aquí hi comerços fora de l’abast de llaminadures, alcohol i sexe... devia estar la carnisseria, aquí moltes butxaques doncs sí, són impulsos, que jo la peixateria... I, és clar, ja no hi crec que t’afecten són. Era una vida. Sortir al teu (M.N, dona 43 anys) (B.B, dona 58 anys) barri i sentir que teníem la botiga de llegum, el bacallà, coses així, no? (R.P, home 64 anys) És aquesta sensació de comerç d’aeroport (M.N, dona 43 anys) Referint-me a les botigues de souvenirs, que no tenen estil ni tenen res... On està el negoci d’aquesta gent si al costat hi tenen una altra botiga on es ven el mateix? (M.C, dona 64 anys) M.N, dona 43 anys 18 Per a les persones participants en el projecte, un dels impactes de la turistificació és quan els comerços de tota la vida comencen a desaparèixer i se n’obren de nous destinats al E.G, dona 80 anys turisme i al seu consum, totalment desconnectats amb les necessitats del veïnat. Això dificulta veïns i veïnes de poder accedir a productes de primera necessitat, com abans, a més a més d’un encariment dels preus. El primer d’aquests impactes dentificats és la pèrdua del mercat d’alimentació per a les veïns/es, com és el cas del mercat de la Boqueria. Ara, el producte que s’hi ven s’erigeix com un souvenir més per a turistes, essent percebut amb ràbia i desaprovació pel veïnat. Això ha provocat canvis en els hàbits alimentaris (menys accés a E.G, dona 80 anys productes frescos i de qualitat) a més d’un encariment dels productes de primera necessitat. Una altra implicació important que comporten aquests canvis en el veïnat és haver de fer més desplaçaments i, en conseqüència, perdre més temps per realitzar les compres diàries ja que no troben tots els productes al mateix comerç. Els comerços d’alimentació tradicionals desapareixen i proliferen d’altres tipus de botigues, com les de 24 hores, on el producte és més car. R.B, dona 71 anys 19 ESPECULACIÓ| EXPULSIÓ R.P, home 64 anys És viure en dol, una fractura a la teva vida (…) Si a mi em fan fora, em maten... Aquí, està la meva vida, els meus records, tot el que és meu (A.G, 72 anys) 20 La nostra casa necessita una reforma però no podem fer res perquè no sabem si te n’has d’anar en un any. Llavors, estàs vivint en la precarietat. No només del teu projecte de vida, també del teu entorn diari. És una sensació d’inestabilitat i de precarietat absoluta... (M.N, dona 43 anys) Tens l’escola, el teu entorn, les M.N, dona 43 anys teves relacions, la teva vida...i de cop i volta dius: ui, ui, ui!. És la sensació de que et treuen el terra La gent està vivint amb una La inseguretat, per exemple. de sota dels peus. Sobretot, la angoixa perquè depenent Si jo em trobo el veí del costat, manca de seguretat absoluta que del contracte que tinguis, dels pocs veïns que quedem, i tens estàs patint. I cada tres anys, em diu “doncs em sembla que (M.N, dona 43 anys) ara no et dóna per fer plans. em quedarà poc temps perquè Cada tres anys no pots estar em volen fer fora” Això m’ho desplaçant-te explica, eh? Has patit molt mobbing... (R.P, home 64 anys) (M.M, home 72 anys) amb una pressió tan brutal que pots acabar emmalaltint. Ho somatitzes, és clar! Tu saps el que és trobar-se a la Als llogaters que tenen bústia.. “Si vostè vol vendre el certs drets a l’edifici, perquè (B.B, dona 58 anys) seu pis, truqui’ns”. Fins i tot, li provenen d’altres contractes, he dit a dues immobiliàries que els anomenen “bitxos” d’entre És un dol. Has de fer un dol. És no vinguin... Vull dir, visc en un les immobiliàries. Diuen “Pis una cosa emocional que et trenca lloc des de principis de 1.949. amb venda amb una persona per dintre... O sigui que a tu, que No me’n vaig perquè m’agrada de 70 anys”. Quant de temps al teu barri, per davant teu hagi el barri. M’agrada Barcelona. hauré d’esperar?...Fins que es passat l’onada de l’especulació... Però ara no hi ha qui resisteixi mori? L’especulació. És això aquesta allau (B.B, dona 58 anys) (M.C, dona 64 anys) (M.M, home 72 anys) 21 ESPECULACIÓ| EXPULSIÓ M.C, dona 64 anys Es tracta de la categoria relacionada amb l’habitatge, que deixa de ser un dret per convertir-se en un negoci més, segons les persones participants. La turistificació comporta l’augment de preu de l’habitatge, tant de lloguer com de compra, i el seu destí a usos turístics. Això provoca l’expulsió dels M.M, home 72 anys veïns i veïnes del barri en no poder afrontar els seus costos. Es materialitza en aspectes com el mobbing immobiliari al veïnat de renda antiga per fer-los fora del seu habitatge, l’augment de preus dels lloguers no assumibles per veïns/es, la proliferació de pisos turístics i els desnonaments. Es descriu inseguretat residencial molt vinculada amb la salut mental, tot provocant problemes com estrès, ansietat i depressió. Inclòs pels propietaris i propietàries d’habitatge, el fet de conviure amb una població canviant als seus edificis els provoca molèsties: desperfectes a les finques, prémer timbres equivocats, portes d’ascensor obertes, brutícia..., a més a més de desconfiança i por. M.N, dona 43 anys 22 LLUITA VEÏNAL T.P, dona 67 anys Es desfà el teixit veïnal i se’n creen de nous. D’això se’n diu gentrificar (T. P, dona 67 anys) 23 LLUITA VEÏNAL Apodera el personal. Fa que la gent que està més en risc, amb el suport dels veïns i veïnes, se senti que està millor. Vull dir que hi ha gent que surt endavant, oi? Que se li obren camins, no? (B.B. dona 58 anys) És una manera de conèixer als teus veïns (T.P dona 67 anys) Et sents una mica recolzat per la resta. I que no ets un “bicho raro” sinó que la teva situació és la mateixa que la d’una persona que viu tres carrers més enllà. O potser és la mateixa que la del veí que viu a la teva escala (R.P, home 64 anys) Disposar d’una xarxa, d’un suport...Això ha de ser bo per a les persones. Et dóna una mica d’esperança (B.B, dona 58 anys) T.P, dona 67 anys Crec que per a la nostra salut mental és bo creure en la lluita col·lectiva, voler modificar Volem recuperar l’espai Ja n’hi ha un grup de suport el que no agrada en benefici públic. Hem d’ocupar “Resistim al Gòtic”. I d’altres com de la comunitat. De vegades, els espais. Tenim dues “Ciutat Vella no està en venda no obtenim el resultat que alternatives: o marxem o desitgem però te’n vas a ens apropiem del barri (B.B, dona 58 anys) dormir tranquil·la, pensant que has fet el que has pogut (B.B, dona 58 anys) Tenim un veïnat lluitador i (T.P, dona 67 anys) intel·ligent. I l’esperança per Ens fa sentir bé. Estem sempre:”Hope for ever! ocupant un espai que Els carrers seran sempre nostres creiem que és nostre (M.N, dona 43 anys) (J.C, home 66 anys) (T.P, dona 67 anys) 24 Es tracta de la categoria positiva identificada per les persones partici- pants en el projecte. La lluita veïnal es descriu com un factor protector, una medicina per a les veïnes i veïns del Gòtic. La lluita i l’activisme es perceben com una ajuda per a la salut mental de la població resident. El fet de trobar-se amb iguals, que reivindiquen els mateixos interessos i no sentir-se sol/a, ajuda, fa sentir-se bé i fa crear, de nou, xarxa veïnal. A la vegada, és el recurs amb el qual les persones participants en el projecte assenyalen poder incidir en la seva realitat social. És la motivació i l’esperança. Allò que les pròpies persones participants identifiquen com a “Resistim al Gòtic”. T.P, dona 67 anys R.P, home 64 anys R.P, home 64 anys 25 26 RECOMANACIONS Recomanacions per abordar els efectes de la turistificació del barri Gòtic sobre la salut de les seves veïnes i veïns A continuació, s’enumera un llistat de recomanacions per abordar els efectes del fenomen de la turistificació del barri Gòtic sobre la salut de les seves veïnes i veïns. Aquest llistat ha estat elaborat pels dos grups participants al projecte: l’Associació de Veïns/es del Gòtic- La Negreta i el Casal de Gent Gran del Pati Llimona. La sessió on es van recollir les recomanacions va tenir lloc el 26 de setembre de 2018 al Centre Cívic Pati Llimona. Aquestes es van classificar per a cadascuna de las categories identificades com a resultats del projecte i algunes d’elles, poden ser transversals a més d’una categoria. El deteriorament de la xarxa social 1. Mantenir les i els professionals de salut i serveis socials al barri 2. Potenciar la xarxa de salut al barri 3. Donar a conèixer els recursos i els equipaments del barri 4. Fomentar més treball comunitari 5. Recuperar equipaments del barri per al barri, com per exemple el Borsí 6. Promoure el comerç de barri i de proximitat La pèrdua d’identitat 7. Organitzar el mercat alimentari tradicional a les places del barri 8. Impulsar un carnet de veïna/veí del barri, amb descomptes a tots els establiments 9. Aproximar el mercat alimentari (Boqueria) a la vida quotidiana dels veïns/ es: flexibilitzar horaris, fer comandes a domicili, proporcionar sempre producte fresc de mercat, etc..) 10. Fomentar l’ocupació de qualitat al sector a fi d’evitar la pèrdua de llocs de treball. Ex: paradistes que han tancat a la Boqueria 11. Potenciar la cultura local (costums; serveis i comerços del barri...) davant de franquícies i modes estrangeres 12. Normativitzar la retolació de les botigues en els idiomes oficials del país 27 Canvis en els entorns 13. Aplicar l’ordenança de terrasses perquè les puguin gaudir els veïns/es 14. Establir normes reguladores per a tot tipus de trànsit rodat: turismes, bicicletes, segways, patinets, etc.) 15. Reforçar i potenciar el camí escolar al barri 16. Regular la presència d’alguns aparadors a pocs metres de distància de centres escolars. Ex: sex-shops del barri al camí escolar 17. Regular i establir normes per abordar el sensellarisme al barri 18. Construir més espais verds al barri: més parcs amb natura i espais de jocs per a tothom 19. Posar normativa per als establiments de restauració i oci a fi de limitar els consums al carrer Contaminació 20. Aplicar les ordenances de civisme i fer les normes més facilitadores per a les veïnes i veïns del barri 21. Cobrar més impostos per atracament de creuers al port 22. Limitar els transports de gran tonatge pels carrers del Gòtic 23. Reduir la presència de cotxes als carrers del barri 24. Posar més papereres al barri Canvis en els comerços i els serveis 25. Controlar les concessions de mercats 26. Recuperar els mercats alimentaris propers al barri per al veïnat, com la Boqueria o Santa Caterina 27. Implementar la venda de producte fresc a les places del barri amb presència dels propis pagesos i pageses, com per exemple a la plaça de la Gardunya 28. Regular l’apertura de nous establiments comercials al barri 29. Potenciar la creació de més cooperatives de consum responsable i de proximitat 30. Fomentar oficis tradicionals (tapisser, vidrier, sabater…) al barri 31. Limitar els permisos a l’establiment de botigues de souvenirs 32. Regular els lloguers dels comerços de primera necessitat i de proximitat 28 Especulació|Expulsió 33. Fer pressió perquè s’implementi la Llei Governamental de lloguer (àmbit estatal) 34. Revisar la llei de lloguers i proposar lloguers de llarga durada ( de més de tres anys) 35. Prioritzar els lloguers de llarga durada a fi de protegir inquilines i inquilins estables 36. Vetllar perquè els preus dels habitatges no superin el 30% dels ingressos 37. Oferir més ajudes per a l’habitatge a persones en situació desafavorida 38. Demanar la personificació de l’Ajuntament com acusació particular, en cas de mobbing o pressió immobiliària 39. Regular el lloguer de pisos turístics: demanar informes, fer un registre de pisos, visibilitzar els pisos turístics legals amb plaques, etc. Impedir que proliferin més pisos turístics 40. Controlar l’economia submergida que provoquen cert tipus de negocis 41. Que la taxa turística de la ciutat reverteixi al barri: a més pressió turística, major percentatge invertit al barri afectat Lluita veïnal 42. Sensibilitzar a veïns i veïnes i a les escoles del barri, exportant metodologies participatives com la del fotoveu 43. Crear més espais de trobada veïnal 44. Dissenyar una aplicació mòbil (App), pública i de barri, per a suport mutu 45. Denunciar la turistificació del barri i el seu impacte en la qualitat de vida als mitjans de comunicació Fe d’erratas M. Navarro, 43 años: “No avalo la idea de que Yellow Bakery sea motor de pérdida de identidad, sinó un comercio de proximidad llevado por vecinos del barrio implicados en la vida de la comunidad”. M. Navarro, 43 años: “No avalo la recomendación nº 12”. 29 PARTICIPANTS ESPAI SOCIAL DEL GÒTIC LA NEGRETA Elvira Álvarez Álvarez Blanca Barbero del Pozo Joan Crusellas Soler Miryam Navarro Rupérez Rafael Partagàs López Teresa Picazo Marco 30 CASAL DE GENT GRAN PATI LLIMONA Rosa Ma Borau Pintó Montserrat Canals Verdú Elvira González Guardia Amelia González Santos Miguel Moncho Duarte Maria Pérez Morales Toñi Valiente de Haro 31 32 AMB EL SUPORT DE: Taula de Salut del Gòtic Blanca Baigés Ileana Benuzzi Elena Bové Mariona Buxadé Rosa Garcia Mercè Giner Adrià Grau Andreu Meixide Anna Morancho Teresa Picazo Marta Ríos Antònia Robles Natàlia Sagarra Laura Sala Esther Sánchez Elisa Vela Ma Antònia Vilà Taula d’Envelliment del Gòtic Alba Maria Aranda Mariona Buxadé Elisa Vela Rosa Garcia Mercè Moral Mercè Giner Anabel Quiroga Laura Sala Natàlia Sagarra Esther Sánchez Equip Arxiu Fotogràfic Barri Gòtic Ximena Chapero Felipe Garibello Isabel Holgado Antònia Robles Equip Agència de Salut Pública de Barcelona Catrina Clotas Ferran Daban Èlia Díez Mario Martín Andrés Peralta Natàlia Sagarra Esther Sánchez Hugo Vásquez