Ref.: CP 8/19 
V: 26/04/2019 
 
A la Sala del Plenari Carles Pi i Sunyer de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia 
VINT-I-NOU de MARÇ de DOS MIL DINOU, s'hi reuneix el Plenari del Consell 
Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excma. Sra. Alcaldessa Ada 
Colau Ballano. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcaldia, 
Gerardo Pisarello Prados, Laia Ortiz Castellví, Jaume Asens Llodrà i Janet Sanz Cid, 
i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Agustí Colom Cabau, Gala Pin 
Ferrando, Laura Pérez Castaño, Mercedes Vidal Lago, Josep M. Montaner Martorell, 
Eloi Badia Casas, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Jaume Ciurana i Llevadot, Sònia 
Recasens i Alsina, Teresa M. Fandos i Payà, Jordi Martí i Galbis, Mercè Homs i 
Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Irma Rognoni i Viader, 
Carina Mejías Sánchez, Francisco Sierra López, Maria Magdalena Barceló Verea, 
Santiago Alonso Beltran, Koldo Blanco Uzquiano, Jordi Coronas i Martorell, 
Montserrat Benedí i Altés, Trini Capdevila i Burniol, Gemma Sendra i Planas, Jaume 
Collboni Cuadrado, Carmen Andrés Añón, Daniel Mòdol Deltell, Montserrat 
Ballarín Espuña, Alberto Fernández Díaz, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto 
Villagrasa Gil, Maria Rovira i Torrens, Eulàlia Reguant i Cura, Pere Casas Zarzuela, 
i els Srs. Gerard Ardanuy i Mata, i Juan José Puigcorbé i Benaiges, assistits pel 
secretari general, el Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica. 
 
Hi és present l'interventor municipal, el Sr. Antonio Muñoz i Juncosa. 
 
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores 
i cinc minuts. 
 
Es donen per llegides les actes de la sessió ordinària del 22 de febrer de 2019 i de la 
sessió extraordinària del 27 de febrer de 2019, l'esborrany de les quals ha estat tramès 
a tots els membres del consistori; i S'APROVEN. 
 
 
PART INFORMATIVA 
 
Memòria del Consell de Ciutat 2018. 
 
La Sra. ALCALDESSA dona la benvinguda a les representants del Consell de Ciutat, 
que els acompanyen per segona vegada d’ençà que es va aprovar el nou reglament de 
participació, que dona veu a la ciutadania en aquesta cambra, i la presentació de la 
Memòria anual del Consell de Ciutat n’és una mostra. 
 
La Sra. ALCALDESSA dona la paraula a les ponents d’aquesta memòria. 
 
La Sra. MORERA, presidenta del Consell d'Associacions de Barcelona, indica que 
aquesta és la segona vegada que acudeixen al ple de l’Ajuntament de Barcelona per 
presentar la memòria anual del Consell de Ciutat. 
Fa notar que al document de la memòria de què disposen els membres del consistori 
s’hi incorpora no només tot el que s’ha fet durant el 2018, sinó també durant el 
període 2016-2019. 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 1 
Aprofita l’avinentesa per agrair l’aportació del personal tècnic, i de la secretaria del 
Consell de Ciutat, que ha ajudat els voluntaris i voluntàries a fer aquesta feina, així 
com la de tots els experts i els màxims responsables municipals, que els han ajudat a 
aprofundir en els assumptes que volien tractar. 
Destaca, del 2018, l’aprovació de les normes de participació ciutadana, que els ha 
esperonat a obrir el Consell i aportar-hi noves mirades; afegeix que fruit d’aquesta 
aprovació van participar en la creació de la comissió d’empara, i en la comissió 
assessora dels processos participatius. 
Seguidament, passa la paraula a Beatriz Blanco, presidenta del Consell de la Joventut 
de Barcelona, que farà un breu repàs dels grups de treball que han funcionat l’any 
passat, i de la dedicació voluntària que impliquen. 
 
La Sra. BLANCO indica que el 2018 hi ha hagut un total de sis grups de treball, dos 
dels quals provinents del 2017, el de visibilitat i comunicació, que plantejava fer més 
visible el Consell de Ciutat i la seva activitat, i el de desigualtats i vulnerabilitats, i es 
van adherir com a grups actius el de cooperació publicoprivada, i el de la memòria 
del 2018, mentre que es van cloure dos grups: Rellançar Barcelona i l’Estat de la 
Ciutat. 
Indica que la mitjana de participació d’aquests grups ha estat d’onze persones, i 
destaca que van implicar 957 hores de feina voluntàries. 
Comenta que hi va haver un seguit de grups que no es van poder fer: accessibilitat i 
participació, implementació de normes, i pressupostos i ordenances fiscals, aquest 
darrer per la manca d’aprovació del pressupost. 
Assenyala que, com a aspectes per millorar, hi ha la discontinuïtat en el retorn, en el 
sentit de poder garantir que tot allò que es faci tingui un retorn sostingut i més àgil. 
Finalment, indica que el balanç de les comissions és positiu; en aquest sentit, 
comenta que en el mandat 2004-2008 hi havia cinc comissions, mentre que aquest 
tanca amb quinze, fet que palesa l’increment de l’activitat del Consell de Ciutat i que 
valoren molt positivament. 
 
La Sra. MORERA reprèn la seva intervenció per abordar els reptes de futur del 
Consell de Ciutat, que diu que voldrien que el proper mandat es milloressin. 
Indica que el primer repte és mantenir l’alta participació que ha tingut el Consell de 
Ciutat aquests quatre anys, especialment la participació inclusiva; un altre repte és 
augmentar la transcendència i la capacitat d’influència, i que es tingui en compte el 
Consell en tots aquells aspectes en què pot aportar propostes i millores al 
funcionament de la ciutat. Afegeix que també pretenen crear sinergies, evitant 
duplicitats, tal com han fet aquest any passat amb un dels grups de treball; i sobretot, 
volen informar més sobre el Consell de Ciutat als consells de barri i a la ciutadania 
en general. Considera que això és essencial en el canvi de mandat, i fomentar una 
participació més equitativa als barris tant de gènere com d’edat. En aquest sentit, 
constata que les dones estan en minoria al Consell de Ciutat, i aquest és un dels 
aspectes que volen treballar, sobretot a partir de la implementació de les normes de 
participació ciutadana. 
Indica que, tal com ha comentat la seva companya, insisteixen en la puntualitat del 
retorn de suggeriments i propostes que fa el Consell de Ciutat, i que segons el 
reglament és d’un mes ampliable a dos, i voldrien que no superés aquest termini. 
Fa referència, també, al fet que a les normes de participació s’ha incentivat la 
possibilitat de celebrar multiconsultes i una major participació ciutadana, i demana 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 2 
que el Plenari escolti realment la veu de la ciutadania. 
Constata que els que acaba d’esmentar són un seguit de reptes per al Consell de 
Ciutat i que traslladen a aquesta cambra. 
 
Seguidament, la Sra. ALCALDESSA obre els torns d’intervenció dels grups, que ho 
faran de menor a major. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ posa de manifest la quantitat d’assumptes que inclou l’ordre del 
dia de la present sessió plenària i, per tant, considera que cal fer un esforç per centrar 
el debat i deixar-se de circumloquis, justament en benefici de la democràcia 
participativa, i que avui és el tema que enceta aquest Plenari del Consell Municipal. 
Observa que en aquest Plenari també es presenta una setena reprovació al Govern 
municipal, sorollosa, ronca i escanyada com era l’arrencada amb estàrter dels motors 
de la vella política; lamentablement, diu que sembla que no se’n poden 
desempallegar, animats pel pessigolleig esportiu dels grups polítics excitats pel tret 
de sortida de dues conteses electorals, i en les quals ja avança que no participarà, tant 
per voluntat pròpia com per la injusta anatemització de la qual ha estat objecte per 
part dels “cosins”. 
Avança, doncs, que tret d’aquesta introducció es limitarà durant aquesta sessió a 
expressar el seu posicionament de vot, i a apuntalar-lo breument quan sigui 
indispensable. 
Això no obstant, vol agrair amb èmfasi al Consell de Ciutat la tasca imprescindible 
que duu a terme amb l’objectiu que creixin expectatives, i també incidència sobre les 
decisions del Plenari, amb la implementació de la tecnologia; i que de forma 
immediata puguin incidir en assumptes candents que estan empantanats en els escons 
d’aquesta cambra. 
Pel que fa a l’expertesa dels membres, pregunta si en el conjunt dels consells 
sectorials que componen el Consell de Ciutat no en troben a faltar algun 
d’imprescindible. 
Quant al règim de treball, diu que voldria saber quin sistema utilitzen per tal de 
defensar que la tasca del Consell no pugui caure en la repetició dels vicis de debat 
que ja tenen els partits polítics. 
 
El Sr. ARDANUY agraeix la presentació d’aquesta memòria i la feina dels membres 
d’aquest Consell de Ciutat. Constata que en tots els mecanismes de participació 
ciutadana es troben amb uns mateixos reptes quan analitzen les memòries anuals, o 
els informes dels diversos mecanismes participatius d’aquest ajuntament i que és, 
essencialment, la manca de translació del debat a la implementació en l’àmbit 
municipal. I precisa que aquest repte que continua vigent també està vinculat als 
recursos que tenen els instruments de participació que té el Consell de Ciutat per fer 
la seva feina, és a dir, l’apoderament i l’enfortiment del Consell com un òrgan 
d’elaboració de dictàmens. 
Diu que troba a faltar encàrrecs per part del Govern municipal al Consell de Ciutat 
per desenvolupar propostes i debats, que entén que serien convenients en la bona 
governança municipal i d’apoderament del paper del Consell. 
Afegeix que, com sempre, topen amb la manca de recursos per implementar els 
mecanismes de participació; i diu que si es creuen el Consell de Ciutat l’han de dotar 
de mitjans i fer-li encàrrecs. Igualment, fa referència al fet que l’elecció dels 
membres del Consell de Ciutat ha de tenir la importància que realment mereix, així 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 3 
com publicitat i visualització de la seva tasca. 
La Sra. REGUANT, després d’agrair la presentació d’aquesta memòria, posa de 
manifest que entendre una ciutat viva és, també, considerar-la com una ciutat rica en 
teixit associatiu, xarxa, espais de treball col·lectiu i que generin eines de contrapoder 
als espais i àmbits institucionals de representació política. En conseqüència, apunta 
que part de l’esforç de replantejament de millora i d'incorporar més consells 
sectorials al Consell de Ciutat és una bona manera de reforçar les eines existents de 
participació ciutadana. Tanmateix, entén que cal plantejar un debat més global, que 
vagi més enllà de la tasca que ha estat duent a terme el Consell de Ciutat, i és la 
manera com poden aconseguir la participació més àmplia, de quina manera la 
conceben, i com poden millorar els consells sectorials existents, que al llarg dels anys 
han perdut part de la seva eficàcia. Apunta, en aquest sentit, que malgrat que els 
consells de barri s’han intentat potenciar com a espais de debat per als veïns i veïnes, 
continuen sent molt desconeguts per la ciutadania, per la dificultat de participar-hi o 
perquè no tenen l’agilitat que convindria. 
Per tant, valoren la importància de disposar d’eines com el Consell de Ciutat, que 
aglutinen xarxes, associacions i consells sectorials, però remarca que cal continuar 
treballant, cadascú des del seu àmbit de responsabilitat, per aprofundir en una 
participació de qualitat i que garanteixi la possibilitat que tothom hi pugui accedir, i 
que contribueixi a l’enfortiment dels teixits comunitaris que són allò que, en 
definitiva, generen barris vius. 
Agraeix la tasca voluntària, sovint poc valorada per bona part de la ciutadania per 
desconeixement o per desinterès, que és molt necessària i que cohesiona qualsevol 
espai de participació; i destaca la necessitat de continuar debatent la concepció de la 
participació, quins consells calen i com poden millorar la coordinació per generar 
eines que realment serveixin per garantir drets, millorar la vida de la ciutadania i la 
governança col·lectiva. 
 
El Sr. MULLERAS saluda les representants del Consell de Ciutat i els veïns i veïnes 
que les acompanyen en la presentació d’aquesta memòria anual. 
Destaca que el Consell de Ciutat és el màxim òrgan consultiu i de participació 
d’aquest ajuntament, tal com estableix l’article 2 dels seus estatuts, i en què són 
representades les entitats i associacions de la ciutat. 
Pel que fa al contingut de la memòria, el contextualitza en un any convuls i molt 
intens políticament, i que fa la sensació que el Govern municipal durant el mandat, 
sobretot aquest any 2018, ha volgut polititzar el Consell de Ciutat intentant convertir-
lo en un segon plenari; és a dir, intentant guanyar votacions al Consell de Ciutat que 
havia perdut al Plenari del Consell Municipal; o, també, utilitzant-lo com a eina de 
pressió adulterant la veritable funció del Consell, que és la de representació de les 
entitats i associacions de la ciutat, i, igualment, restant importància al Plenari, que és 
la veritable representació democràtica de la ciutat sorgida de les urnes. 
Alerta que si es polititza el Consell de Ciutat perdrà el seu veritable sentit, i les 
entitats i associacions perdran el protagonisme, i afirma que el seu grup considera 
que s’ha caigut en aquest error, i desitgen que es rectifiqui els propers anys. 
Pel que fa a la feina dels grups de treball, valoren com a molt rellevants les 
aportacions fetes en assumptes de cooperació publicoprivada, el rellançament de 
Barcelona i, sobretot, l’informe de l’estat de la ciutat. Afegeix que també estan 
d'acord amb la necessitat de millorar el funcionament del Consell de Ciutat, donar-li 
més visibilitat i millorar la comunicació. 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 4 
Posa de manifest que han trobat a faltar informes crítics pel que fa als pressupostos, 
les ordenances fiscals i altres fracassos del Govern municipal. 
Finalment, diu que vol acabar la seva intervenció animant el Consell de Ciutat i totes 
les entitats, associacions i veïns que en formen part a continuar treballant pel bé de 
Barcelona, i aprofita per felicitar-los per la feina feta; i com ja van expressar en el 
darrer ple del Consell de Ciutat, convidar-los a donar-li més força per continuar 
treballant per Barcelona, atès que és un òrgan bàsic per al funcionament de la ciutat i 
del mateix ajuntament, beneficiós per a la democràcia i la participació ciutadana i, 
sobretot, per millorar la governança de la ciutat. 
 
La Sra. BALLARÍN també saluda els representants del Consell de Ciutat, i destaca 
triple coincidència de la presentació al Plenari de la memòria anual del Consell de 
Ciutat, que en la darrera sessió de ple del Consell es van commemorar els quinze 
anys d’existència d’aquest òrgan, i que aquesta sessió obre la recta final del mandat 
municipal. Considera, doncs, que és un bon moment per fer balanç de la feina i del 
paper del Consell de Ciutat, que entronca amb la millor tradició de la democràcia 
participada. 
Manifesta que en nom del grup municipal socialista vol fer un sincer reconeixement i 
agraïment als membres del Consell de Ciutat, al Plenari, la permanent, el personal 
tècnic, i la secretaria per la bona feina feta i per l’impuls que han donat a diversos 
debats, especialment el 2018. 
Remarca que el Consell de Ciutat és un òrgan essencial per a Barcelona perquè 
representa el màxim espai de participació, que si bé és molt positiva, no està exempta 
de complexitats, el seu funcionament és un repte diari, tal com es reconeix en la 
memòria. 
Assenyala que, malgrat aquestes dificultats, per al seu grup la participació sempre ha 
d’estar oberta a noves fórmules i a reinventar-se i, sobretot, ha de comptar amb 
mecanismes d’avaluació i de seguiment, que són clau per poder disposar d’un espai 
representatiu de participació. 
Tanmateix, diu que discrepen amb les crítiques que es fan a la memòria als grups 
municipals amb motiu de la multiconsulta, i tot i que ja han donat explicacions on 
pertocava, vol aprofitar avui per deixar clar que la gestió del Govern per a la 
celebració d’aquesta multiconsulta va ser un veritable nyap; i confirma que com a 
PSC sempre defensaran la potestat de fer consultes com a foment de la participació 
ciutadana, sempre que el procediment segueixi escrupolosament els passos marcats. 
Recorda que, fins a dia d’avui, l’única consulta ciutadana feta per aquest ajuntament 
es va fer el 2010 durant el mandat de l’alcalde Hereu. 
Diu que, a parer seu, el Consell de Ciutat ha de tenir més protagonisme en el debat 
sobre participació; per exemple, quant a la cessió d’espais a Can Batlló, considera 
que el Consell hauria de fer un seguiment acurat de l’ús privatiu basat en el benefici 
comunitari; com també hauria de tenir més protagonisme en els debats sobre 
participació, com ara en la gestió d’equipaments, d’acord amb els models existents, 
també pel que fa als nous models de gestió, o la transparència dels processos. 
Comparteix plenament alguna de les crítiques i propostes de millora que el Consell 
de Ciutat posa de manifest en la memòria, i expressa el compromís del seu grup per 
donar solucions en el proper mandat. Així, subscriu que no és el cas que el 2018 el 
Govern no hagi arribat ni tan sols a presentar un projecte de pressupostos ni als grups 
ni al Consell. 
Afegeix que també consideren que cal un compromís dels grups municipals per 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 5 
garantir un retorn millor per part del Govern sobre els dictàmens que s’aproven al 
Consell de Ciutat. 
Finalment, defensa fermament el dret i el deure del Consell de Ciutat d’obrir nous 
debats importants per a la ciutat, i que expressen la seva pluralitat, com ara els 
assumptes econòmics o la col·laboració publicoprivada. 
Acaba agraint novament aquesta memòria a tothom qui l’ha feta possible, i expressa 
un record especial per a Vicenç Tarrats, que fa ben poc que ha abandonat el Consell 
de Ciutat. 
 
La Sra. CAPDEVILA dona la benvinguda al plenari a les representants del Consell 
de Ciutat i als veïns i veïnes que les acompanyen. 
En primer lloc, agraeix, en nom d’ERC, la presentació d’aquesta memòria, que més 
enllà d’un acte de transparència constitueix una mostra de la tasca que fa el Consell 
de Ciutat des de fa molts anys. Confirma que ella mateixa en pot donar fe, ara com a 
regidora d’aquest ajuntament, però abans com a representant de les entitats de 
l’Eixample, de la feina que s’hi duu a terme. 
Valora la feina feta per totes les entitats que componen el Consell de Ciutat i de tots 
els ciutadans i ciutadanes que hi participen a títol individual, i que té el clar i únic 
objectiu de millorar la qualitat de vida de la ciutadania, especialment dels sectors més 
vulnerables. 
Destaca que el Consell de Ciutat és el màxim òrgan consultiu i de participació, i com 
determina l’article 52 de les normes de participació ha de ser l’espai on l’Ajuntament 
i la ciutadania debatin els assumptes principals de la ciutat. Assenyala que el 2018, 
tal com palesa la memòria, ha estat un any molt ple d’activitat, i el seu grup valora 
molt positivament la tasca desenvolupada pel Consell, com ara, per exemple, a l’hora 
d’abordar debats com el del tramvia per la Diagonal, les desigualtats socials o les 
diferents maneres de rellançar la ciutat. 
Així, diu que es refermen en la idea que és en el Consell de Ciutat que aquests debats 
tenen l’espai idoni per desenvolupar-se, i prendre partit des del respecte a les 
diferents sensibilitats ideològiques que el componen. I considera indispensable, tal 
com apunta la memòria, que cal mantenir aquest espai de discussió política davant 
els reptes a què s’enfronta el Consell de Ciutat a curt termini. 
Afegeix que també volen reconèixer la tasca duta a terme pels grups de treball i les 
comissions que durant el 2018 han fet la seva tasca amb rigor i constància, i també 
desitjar molt bona feina als grups de treball de nova creació; i els encoratgen a tots a 
continuar treballant per a la ciutat amb l’objectiu de fer una Barcelona més 
igualitària, més justa, més democràtica i més lliure. 
Finalment, comparteix amb el Consell de Ciutat la necessitat de disposar d’un espai 
propi, que és una demanda històrica, i que entenen que té tot el sentit per destacar i 
fer visible la tasca que desenvolupa; i que tal com es diu en la memòria, cal 
completar amb un pla de comunicació, que valoren com a imprescindible, perquè la 
ciutadania ha de conèixer què és i què fa el Consell de Ciutat, i que enfortirà la seva 
projecció. 
Manifesta, per acabar, el compromís d’ERC de continuar donant tot el suport al 
Consell de Ciutat i la seva disposició per seguir treballant conjuntament. 
 
La Sra. BARCELÓ se suma als agraïments expressats per la presentació de la 
memòria, i als membres que formen part del Plenari del Consell de Ciutat, de la 
Comissió Permanent i als grups de treball. 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 6 
Diu que haurien de tenir ben presents diferents queixes que apareixen en aquesta 
memòria, en primer lloc, per la manca de projecte de pressupostos. En aquest sentit, 
assenyala que ja no és que el Govern no hagi aprovat ni un sol pressupost durant el 
mandat pel tràmit ordinari, sinó que el darrer any ni tan sols hagi estat capaç de 
presentar un projecte per negociar amb els grups, motiu pel qual el seu grup tampoc 
no va poder presentar un projecte de pressupostos alternatiu com havia fet altres 
anys. 
Indica que una altra crítica remarcable és sobre la manca de retorn per part del 
Govern municipal a les propostes i als dictàmens del Consell de Ciutat. I també, es 
refereix a la queixa per la impossibilitat de debatre les normes de participació, i 
considera curiós que aquesta sigui una crítica a un govern que no es cansava de donar 
lliçons de participació. 
Valora la feina feta pels grups específics de treball, entre els quals destaca la del que 
ha treballat el projecte “Rellançar Barcelona”, i considera que hauria d’abordar 
novament la feina, ja que durant aquest mandat Barcelona ha perdut oportunitats de 
creixement i no està en disposició de perdre’n més. 
Esmenta el grup de treball de visibilitat i comunicació, que ha posat de manifest la 
importància de donar a conèixer més àmpliament el Consell de Ciutat a la ciutadania, 
i que subscriu plenament en benefici de l’ampliació de la participació. 
Igualment, remarca el grup de desigualtat i vulnerabilitats, que ha de continuar, ja 
que a Barcelona un 20% de la població viu al llindar de la pobresa, un percentatge 
que el 2015 era del 14%. 
Posa de manifest que el grup sobre col·laboració publicoprivada fa un seguit de 
reflexions que hauria de tenir molt presents el Govern municipal, atesa la seva 
al·lèrgia a tractar aquesta possibilitat, però que és clau per al desenvolupament de 
molts projectes. 
Acaba la seva intervenció agraint novament la seva feina al Consell de Ciutat, i 
destaca que, malgrat les situacions viscudes el 2018, tots han sabut deixar en segon 
pla la ideologia i parlar d’aquells assumptes que realment interessen la ciutat; i dona 
les gràcies especialment als teixits associatiu, empresarial, cultural i veïnal que 
componen el Consell de Ciutat i que contribueixen a fer gran Barcelona. 
 
El Sr. BLASI agraeix la presentació d’aquesta memòria a les dues representants del 
Consell de Ciutat, un informe que ja van tenir oportunitat de conèixer en la comissió 
permanent; i fa extensiu l’agraïment a tot l’àmbit tècnic que els ha acompanyat 
durant aquests anys, així com a totes les persones que, sent membres del Consell de 
Ciutat o no, s’han implicat en el desenvolupament de la seva activitat. 
Lamenta que avui no els acompanyi el Sr. Cosialls a afegir-se a la presentació de la 
memòria com fa un any, atès que hauria pogut destacar allò que ha estat més nou 
durant el mandat, que ha estat un cert apoderament de la ciutadania inscrita al 
registre ciutadà que ha participat en l’activitat del Consell de Ciutat. 
Reconeix que durant el mandat al Consell de Ciutat se li ha girat molta més feina que 
d’habitud, amb el consegüent increment dels grups de treball en comparació amb 
mandats anteriors, malgrat que lamentablement s’ha posat de manifest el poc retorn 
per part del Govern municipal. 
Diu que cal destacar les més de nou-centes hores de dedicació per part de les entitats 
i dels veïns i veïnes que hi participen de manera altruista; i també destaca la feina del 
desaparegut Consell Municipal d’Entitats de Barcelona, i que va ser un dels punts de 
l’ordre del dia del darrer consell de ciutat. 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 7 
Posa de manifest els reptes de futur que es marca el Consell de Ciutat i les crítiques 
que formula als grups municipals en el transcurs del mandat; i reconeix que la 
participació ha esdevingut més que mai un repte, amb un tinent d’alcaldia, una 
regidora i un comissionat de participació i, amb tot, la participació ha estat molt 
justa. Però també critica que els plenaris del Consell de Ciutat han estat 
extremadament limitats en el temps i acotats en el contingut; així, diu que no han 
pogut debatre l’estat de la ciutat en el darrer ple amb unes argumentacions força 
pobres. 
Quant al repte de la projecció del Consell de Ciutat, a la seva visibilitat i la 
comunicació, remarca que han de destacar que aquest òrgan esdevingui el consell de 
consells, i el seu paper de pont entre la ciutadania i el Govern municipal. 
Reconeix, doncs, que hi ha molta feina per fer, i també que es podrien haver fet 
alguns plens més del Consell de Ciutat, o reunions de la Comissió Permanent amb un 
altre contingut que no hagués estat tan acotat, i diu que no han d’oblidar que el 
comissionat no deixa de ser un membre del Govern. 
I celebra que en el darrer consell es pogués aprovar aquesta memòria que, per segona 
vegada, s’ha pogut portar al Plenari del Consell Municipal. 
Finalment, posa de manifest que la gran absent dels plenaris del Consell de Ciutat ha 
estat l’alcaldessa, que entén equiparable a l’absència de la regidora de Participació en 
el transcurs de les permanents del Consell. 
Diu que si realment el Govern creia en la participació, el seu paper hauria d’haver 
estat un altre. 
 
La Sra. PIN també dona la benvinguda a les representants del Consell de Ciutat, i 
destaca que aquest és el segon any que aquest òrgan presenta un informe de la seva 
activitat al Plenari del Consell Municipal, fet que demostra la institucionalització del 
Consell arran de l’aprovació del reglament de participació, que està concebut per 
dotar de més capacitat d’incidència el Consell de Ciutat, i que avui també es palesa 
amb la declaració institucional que porta al Plenari. 
Com han fet tots els intervinents, també agraeix totes les hores voluntàries 
esmerçades en els grups de treball; i afirma que estan d'acord, tal com s’apunta en la 
memòria, amb la necessitat d’obtenir més retorn dels dictàmens del Consell de 
Ciutat, que quedi més palesa la seva incidència en les polítiques municipals. 
Aprofita per posar en relleu que formalment hi ha consens per l’aposta per la 
participació ciutadana, ja sigui mitjançant el Consell de Ciutat o dels mecanismes 
articulats al Reglament de participació; però segons es pot deduir de la memòria és 
que aquesta participació aconsegueix més implicació ciutadana si, efectivament, té 
sentit. Remarca, sobre la base d’això, que a l’informe s’esmenta la multiconsulta, que 
segons la Sra. Ballarín va ser mal gestionada pel Govern, i que avui també porten un 
acord sorgit d’una iniciativa ciutadana, la rescissió de la concessió de la capella de la 
Misericòrdia al MACBA; com també va recollir més de vint-i-vuit mil signatures la 
iniciativa per consultar si la gestió de l’aigua havia de ser privada o pública, però que 
en arribar al Plenari del Consell Municipal es troben amb les traves dels grups 
municipals, alguns dels quals per pressions de multinacionals —Agbar— com en el 
cas que acaba d’esmentar. 
Remarca que la participació ciutadana no ha de servir només per consultar opinions 
sobre determinats temes, sinó també per adreçar crítiques al govern de torn, i per 
qüestionar determinades dinàmiques i estructures de poder com és el cas d’Agbar 
perquè els grups es pleguin als seus interessos. Entén que aquest és un clar repte 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 8 
polític que han d’entomar com a grups polítics i com a Consell Municipal, creure’s i 
donar veu a la ciutadania, perquè, malgrat que no hi estiguin d’acord, es tracta de 
democràcia més participada. 
La Sra. MORERA destaca que molts dels assumptes que han sortit en les 
intervencions són reptes que ja han comentat en començar i que consten a la 
memòria. 
Tanmateix, respon, pel que fa als recursos, que confien que en els pressupostos 
municipals hi hagi una bona dotació per al Consell de Ciutat que l’ajudi a tirar 
endavant. 
Respecte al règim de treball, precisa que el Consell funciona a partir de la Permanent 
i del Plenari; i constata que en moltes reunions de la Permanent la participació dels 
grups municipals ha estat escassa. Entén que això ha de contribuir a apoderar més el 
Consell de Ciutat, i facilitar els encàrrecs del consistori. 
Quant als consells sectorials, diu que allò que importa és que funcionin bé; i afegeix 
que troben a faltar els consells ciutadans, que aglutinen tots els barris d’un mateix 
districte i que contribuirien a difondre el coneixement del Consell de Ciutat. 
Afegeix que amb la propera renovació del Consell de Ciutat, tothom hi tindrà 
responsabilitats, atès que hi ha persones d’especial rellevància que són triades pels 
grups municipals. I comenta que han elaborat un manual de benvinguda per facilitar 
el traspàs i explicar el funcionament i els objectius del Consell; i també apunta que 
estan anant als consells de barri a fi de convidar la ciutadania a participar en el 
Consell de Ciutat, en què una quarta part dels membres són provinents del registre 
ciutadà. 
Indica que una altra manera de participar en el Consell de Ciutat és a partir del 
responsable de cada districte, de la persona escollida per un consell ciutadà, que en 
molts districtes no existeix. 
Pel que fa a aspectes més concrets, com el de Can Batlló, assenyala que estan 
treballant-ho amb el Consell d’Associacions de Barcelona. 
 
La Sra. BLANCO puntualitza que, tal com es diu a la memòria, no volen reproduir al 
Consell de Ciutat les sistemàtiques de partit; però fa notar que aquí s’ha dit que no 
s’havia de polititzar el Consell, tot i que remarca que allò que fa és política, no 
partidisme; i que sigui així també es responsabilitat dels membres escollits pel 
Plenari com a representants al Consell. 
 
La Sra. ALCALDESSA agraeix les intervencions de les dues representants del 
Consell de Ciutat, i novament la feina que fan els components d’aquest òrgan i la 
seva generositat. 
Diu que està convençuda que tots plegats poden millorar en aquest camí que han 
iniciat, a fi de conferir-li més profunditat, implicació i rellevància. I considera que 
tots els membres del consistori, d’aquest i dels futurs, han de contraure el compromís 
d’escoltar les propostes de millora que ha posat damunt la taula el Consell de Ciutat. 
 
a) Despatx d’ofici 
 
En compliment de l’article 63.1 del Reglament orgànic municipal, es comuniquen les 
resolucions següents: 
 
1.- Decret de l’Alcaldia, de 18 de febrer de 2019, que nomena la Sra. Mercè Amat Riera 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 9 
membre del Consell Municipal del Districte de Sarrià - Sant Gervasi en substitució 
del Sr. Guillem Casals León, amb efectes des del 22 de gener de 2019. 
 
2.- Decret de l’Alcaldia, de 22 de febrer de 2019, que aprova, segons acord de la 
Comissió Paritària de seguiment de l’acord de condicions comuns de treball, el 
manteniment temporal de la despesa relativa als abonaments de transport expedits 
per l’Autoritat del Transport Metropolità per al personal de la Guàrdia Urbana i del 
Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament, en les mateixes condicions que 
les existents l’any 2018, en vista de la previsió pressupostària existent i durant un 
termini que finalitzarà, com a màxim, el 31 de desembre de 2019. 
 
3.- Decret de l’Alcaldia, de 22 de febrer de 2019, que designa com a responsable de 
mobilitat per la ciutat a l’Assemblea General de l’Associació de Ciutats Europees 
Xarxa Formació Professional la Sra. Neus Pons Pena, directora gerent de la Fundació 
BCN Formació Professional, en substitució del Sr. Pere Ros i Vidal. 
 
4.- Decret de l’Alcaldia, de 25 de febrer de 2019, que aprova la liquidació del Pressupost 
del 2018 corresponent a l’Ajuntament de Barcelona i a OOAA. 
 
5.- Donar compte de la memòria justificativa dels projectes d’inversió financerament 
sostenibles de l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2018. 
 
6.- Decret de l’Alcaldia, de 27 de febrer de 2019, que nomena membres de la comissió 
especial de seguiment de l’aplicació de l’Ordenança de terrasses al districte de Ciutat 
Vella. 
 
7.- Decret de l’Alcaldia, de 6 de març de 2019, que fixa els serveis mínims essencials, 
atesa la convocatòria de vaga general prevista per al dia 8 de març d’enguany. 
 
8.- Decret de l’Alcaldia, de 6 de març de 2019, que deixa sense efecte el Decret de 28 de 
setembre de 2018 pel qual es va substituir temporalment, per baixa maternal amb 
efectes des del dia 1 d’octubre de 2018, la gerent del Districte de Ciutat Vella, Sra. 
Mònica Mateos Guerrero, pel gerent del Districte de les Corts, Sr. Joan Cambronero 
Fernández. 
 
9.- Decret de l’Alcaldia, de 7 de març de 2019, que designa com a representants de 
l’Ajuntament a l’Assemblea General del Consorci Organitzador del Fòrum Universal 
de les Cultures Barcelona 2004 les persones següents: 
 
- Excma. Sra. Ada Colau Ballano, alcaldessa de l’Ajuntament de Barcelona, com a 
presidenta de l’Assemblea General del Consorci. 
- Sr. Antoni Fernández Pérez, gerent de l’Institut Municipal d’Hisenda de 
Barcelona. 
- Sra. Maria Pilar Miràs Virgili, lletrada consistorial de l’Ajuntament de Barcelona. 
 
I, delega com a representant de l’Excma. Sra. Ada Colau Ballano, alcaldessa de 
l’Ajuntament de Barcelona, en aquesta assemblea, el Sr. Jordi Martí Grau, gerent 
municipal de l’Ajuntament de Barcelona, com a president de l’Assemblea del 
Consorci. 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 10 
 
10.- Decret de l’Alcaldia, de 7 de març de 2019, que aprova inicialment les bases 
reguladores del procediment d’atorgament de drets d’ús privatiu de terrenys 
municipals inclosos en el projecte “Mans al verd”. 
11.- Decret de l’Alcaldia, de 14 de març de 2019, que designa la Sra. Montserrat Escoda 
Mallorques membre de la Junta General del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, en 
representació de l’Ajuntament de Barcelona, i en substitució del Sr. Antoni 
Fernández Pérez. 
 
12.- Decret de l’Alcaldia, de 14 de març de 2019, que nomena la Sra. Roser Vime Bosch 
com a membre del Consell Municipal del Districte de Gràcia, en substitució del Sr. 
Quim Serra Toro. 
 
13.- Decret de l’Alcaldia, de 14 de març de 2019, que cessa, per renúncia, la Sra. Patricia 
Victoria Martínez Álvarez, com a membre de la Comissió Assessora dels Processos 
Participatius; i nomena la Sra. Lisa Marrani, com a membre de la Comissió 
Assessora esmentada, a proposta ciutadana, en substitució de la Sra. Patricia Victoria 
Martínez Álvarez. 
 
14.- Decret de l’Alcaldia, de 14 de març de 2019, que nomena membres de la Junta de 
Valoració, de conformitat amb l’article 21 i 22.1. del Reglament de reconeixement a 
les persones represaliades pel tardofranquisme, les persones següents: 
 
Sra. Anna Miñarro Sánchez 
Sr. Joan Pijuan Pintó 
Sra. Rosa Ana Alija Fernández 
Sr. August Gil Matamala 
Sra. Concepción Mir Curco 
Sr. Xavier Domènech Sampere 
 
15.- Decret de l’Alcaldia, de 25 de març de 2019, que designa el personal funcionari de 
carrera d’aquest Ajuntament, destinat a la Tresoreria Municipal i que s’inclou en la 
relació següent, per tal que, prèvia obtenció del certificat X.509.V3 de la Fábrica 
Nacional de Moneda y Timbre - Real Casa de la Moneda, pugui, cadascun d’ells per 
si sol/a, efectuar la presentació telemàtica de les declaracions o comunicacions a què 
estigui obligada aquesta corporació municipal. 
 
- Sra. M. Luisa VALLEJO IGLESIAS 
- Sr. Juan VOLART ANTÓN 
- Sr. Jordi MARTÍNEZ SÁEZ 
 
16.- Decret de l’Alcaldia, de 25 de març de 2019, que actualitza la composició dels 
representants del promotor a la Comissió de Control del Pla de Pensions de promoció 
conjunta del grup Ajuntament de Barcelona, amb efectes des del 19 de juny de 2018 i 
deixa sense efectes el Decret d’Alcaldia de 7 de març d’enguany (S1/D/2019-00527) 
de composició de la comissió esmentada. 
 
17.- Decret de l’Alcaldia, de 25 de març de 2019, que designa la Sra. Íngrid Fernàndez 
Albertí membre suplent del Consell Rector de l’IMEB durant el termini de temps que 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 11 
la Sra. Mireya Giménez Pérez, membre en representació de les organitzacions 
sindicals, no pugui assistir per estar en situació d’incapacitat temporal. 
 
18.- Decret de l’Alcaldia, de 25 de març de 2019, que designa representants de 
l’Ajuntament de Barcelona a la Comissió Mixta que ha d’elaborar una proposta de 
distribució de les competències, les activitats i els serveis del Consell Comarcal del 
Barcelonès, el Sr. Jordi Martí Grau, gerent municipal, com a titular, i la Sra. Pilar 
Miràs Virgili, gerenta de Recursos, com a suplent. 
 
b) Mesures de govern 
c) Informes 
 
1.- Localització dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 2030 a Barcelona. 
 
La Sra. PÉREZ indica que presenten aquest informe amb la convicció que els 
objectius de desenvolupament sostenible (ODS) tenen una dimensió urbana, i 
comenta que Barcelona és pionera en aquesta iniciativa —tan sols Nova York té una 
experiència d’aquest tipus—, i que intenta fer una avaluació dels compliments i dels 
avenços de l’Agenda 2030, una agenda internacional que busca la integració i 
l’equilibri entre les dimensions econòmica, social i ambiental del desenvolupament. 
Afegeix que també té una presència constant dels principis per a la igualtat i de la 
inclusió de la qual deriva el mandat de no deixar ningú enrere. 
Precisa que, en realitat, són els estats qui signen aquest acord, i els que s’hauran 
d’examinar, però consideren que sense una implicació local la major part dels ODS 
no es podran assolir. Indica que compten amb la complicitat d’un equip tècnic que 
s’ha abocat a fer aquest informe, i aprofita per agrair a moltes àrees d’aquest 
ajuntament, amb el lideratge del Gabinet Tècnic de Programació, el compromís per 
identificar els ODS. Indica que ho fan mitjançant cinc elements que expliquen en 
aquest informe, que són l’articulació orgànica, assolir i assignar responsabilitats 
polítiques i tècniques, la creació d’una comissió transversal amb representants de 
diferents àrees, amb l’alineació de les polítiques municipals. Indica que, en aquest 
sentit, analitzen com ha impactat en les polítiques municipals l’Agenda 2030, i han 
de continuar en aquesta línia i prendre en consideració aquesta agenda en el disseny 
de cada programa d’actuació, amb un seguiment i rendició de comptes mitjançant els 
òrgans de participació, seguiment i avaluació, i un sistema d’indicadors que permeti 
mesurar com s’està arribant als objectius. 
Assenyala que hi ha implicació ciutadana en tots els ODS, i confirma que hi ha 
entitats que hi estan treballant, però l’objectiu és aconseguir aliances amb els àmbits 
de l’escola, la cultura, i els mitjans de comunicació. 
Consideren que el lideratge ha de ser clarament municipalista, i indica que l’informe 
reforça la projecció de Barcelona a les diferents xarxes de ciutat. I remarca que els 
ODS no només s’han de localitzar, sinó que s’han de globalitzar, i reforçar les xarxes 
de ciutat que facin front a la concentració de les decisions i de les limitacions que 
sovint es troben amb els estats. 
Confia que aquesta sigui una feina de consens, atès que és de llarg recorregut, i que 
té moltes implicacions polítiques i socials; i constata que assolir un desenvolupament 
sostenible, no a deu o cinquanta anys, sinó per a les generacions futures, exigirà 
decisions valentes i una intensa dedicació, recursos humans organitzatius i econòmics 
i sostinguda en el temps, així com un replantejament dels models de negoci que 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 12 
resulten incompatibles amb els ODS; però també el conjunt de la societat s’ha de 
replantejar i revisar els valors i les prioritats. 
Assenyala que els ODS, incardinats en la nova agenda urbana, haurien de marcar un 
full de ruta de l’Ajuntament en els propers tres mandats, i han de suposar una agenda 
de ciutat, d’una Barcelona ambiciosa i coratjosa, inconformista i solidària, contra la 
desesperança i el cinisme, i contra la regressió democràtica i social. 
Diu que els ODS els ofereixen, amb moltes limitacions, un marc per buscar 
conjuntament un nou pacte social basat en els drets de les persones i en la innovació. 
Confirma que aquest govern té la mà estesa a les aliances amb tots els sectors de la 
societat, però, sobretot, per complir aquesta agenda i no pas per netejar la imatge i 
fer veure que es compleix. 
 
La Sra. VILA posa de manifest que a dos mesos de concloure el mandat, el Govern 
els presenta un document de caràcter molt tècnic sobre una qüestió de gran abast, que 
com deia la regidora Pérez requereix el màxim consens. Per tant, diu que els sorprèn, 
tenint en compte el calendari, que els el presentin ara, sense haver-se treballat 
prèviament. 
Assenyala que aquest document mira al futur, i seria interessant implementar-lo el 
mandat vinent i que la institució interioritzés la necessitat de complir els ODS, per la 
qual cosa entenen que presentar-lo de pressa i corrents no és la millor manera que 
això tiri endavant. 
Interpreta, doncs, que la presentació ara de l’informe respon a la voluntat del Govern 
de posar-se una medalla, i explicar que està complint l’Agenda 2030. 
Diu que també troben a faltar una anàlisi més crítica, atès que durant el mandat hi ha 
hagut febleses evidents; apunta que els objectius que plantegen parlen de superar la 
pobresa, de salut, de creixement econòmic, innovació o seguretat, entre molts altres. 
Confirma que la realitat, però, és que a Barcelona s’ha produït un increment dels 
assentaments irregulars i del sensellarisme; i hi ha un augment evident de 
contaminació de l’aire; o, pel que fa a les polítiques de creixement econòmic, diu que 
tots coneixen les que han impulsat i que han estat, justament, de decreixement. 
Afegeix que la innovació i la recerca tampoc no han estat entre les prioritats d’aquest 
govern, i el mateix passa amb la seguretat, que aprofita per recordar que és la 
preocupació principal de la ciutadania a dia d’avui. 
Considera que el document és incomplet, ja que no inclou una avaluació crítica de 
com ha estat funcionant aquest ajuntament durant el mandat, de quines són les seves 
febleses i quines correccions s’han de fer per alinear-se amb aquesta agenda. 
Fa avinent que el seu grup, sobre la base de l’interès general i de la responsabilitat, 
ha proposat instruments per fer front a les polítiques d’habitatge i de seguretat, però 
ha mancat, com sempre, lideratge. 
Valora que el document que els presenten té solidesa tècnicament, i també interès, 
però adverteix que requereix lideratge polític clar, altrament és paper mullat, i aquest 
és el risc clar que corre aquesta iniciativa, i que quedi només en un instrument perquè 
el Govern es posi medalles i amagui la seva inacció. 
 
El Sr. ALONSO posa de manifest que els ODS establerts per les Nacions Unides són 
del tot necessaris; precisa que es tracta de disset objectius, amb 169 fites per 
aconseguir abans del 2030, i entre els quals hi ha posar fi a la fam i la pobresa al 
món, posar fi a les desigualtats; altres que els interpel·len per preservar el medi 
ambient, la protecció dels boscos i dels oceans, i diu que és la seva obligació moral 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 13 
implicar-se en l’assoliment d’aquests objectius. 
Destaca la importància del fet que avui assumeixen formalment el compromís de 
Barcelona amb els ODS i l’Agenda 2030, que ultrapassa els mandats i les ideologies 
governants. 
Precisa que en aquesta sessió plenària es tractaran molts assumptes, molts 
d’importants a escala local i d’altres que suscitaran debats abrandats, però entén que 
aquest és el punt més important de l’ordre del dia. 
Diu que el futur mundial depèn de les grans metròpolis, i Barcelona i la seva àrea 
metropolitana han de ser un dels motors de grans transformacions socials. En aquest 
sentit, posa de manifest que els concerneix especialment l’objectiu onzè, que planteja 
que cal assolir que les ciutats siguin inclusives, segures, resilients i sostenibles. Entén 
que aquest és el gran repte col·lectiu en què s’han d’implicar totes les formacions 
polítiques del consistori. 
Confirma que avui assumeixen l’Agenda 2030 i que serà el gran repte dels futurs 
governs de la ciutat. 
 
El Sr. CORONAS diu que el seu grup valora positivament la presentació d’aquest 
informe perquè entén que és una eina útil a l’hora d’analitzar i valorar bona part de 
les polítiques que desenvolupa aquest ajuntament amb relació a l’Agenda 2030 i als 
ODS. 
Remarca que els disset grans objectius i les seves mesures són el full de ruta de les 
polítiques que cal seguir fins al 2030 en matèries tan rellevants com els drets humans 
o el canvi climàtic i que, a més, gaudeixen d’un consens molt ampli, no només dels 
estats que els han acordat en el marc de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, sinó 
també de la societat civil d’arreu del món que ha participat en la seva redacció, i que 
exigirà als seus governants que la compleixin. 
Destaca, igualment, que les àrees urbanes tenen a dia d’avui un paper clau a l’hora de 
portar aquesta agenda a la pràctica, per exemple des de la perspectiva ambiental, ja 
que les ciutats són les principals responsables del xoc climàtic que pateixen, i per 
això han de ser part de la solució. Quant als drets humans, civils i polítics també és a 
les grans ciutats on s’ha de lliurar la batalla, i els ajuntaments són la punta de llança 
en la seva defensa, malgrat que l’extrema dreta no para de posar-los en qüestió i 
actua cada vegada més desacomplexadament i visible. 
Per tot plegat, confirma que comparteixen l’objectiu d’alinear les polítiques 
municipals amb els criteris que fixen els ODS, i intentar establir amplis consensos 
entorn d’aquests objectius. Tanmateix, consideren que l’aposta ha de ser seriosa, i 
recorda que durant el mandat el Govern ha presentat el pla Clima, que és, de ben 
segur, una de les mesures més importants per a un ajuntament, sense haver-lo 
treballat amb els grups municipals ni haver-lo sotmès a votació en el ple. Afegeix 
que també han vist com s’acumulaven plans, estratègies i mesures sense acabar de 
materialitzar-se. Avisa, per tant, que de ben poc servirà tot el que inclou aquest 
informe si, finalment, tot es redueix a nomenar un comissionat o comissionada i a un 
debat de vint minuts al Plenari una vegada a l’any. 
Insisteix, doncs, que cal fixar objectius clars i establir consensos amplis, cosa que li 
costa a aquest govern, i avançar en mesures estructurals a escala social i ambiental 
que permetin afrontar amb força els reptes del futur. 
 
El Sr. MÒDOL diu que el seu grup té el ferm convenciment que els ODS regiran 
l’agenda política municipal dels propers deu anys en el compliment dels ODS fins al 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 14 
2030; i remarca que no es tracta només de portar un informe al Plenari tard i 
malament, sinó que ha de significar un compromís ferm i la guia d’un gran projecte 
de ciutat. 
Per tant, entén que és necessari el document que avui es presenta, tot i que li manca 
ambició, escala i, sobretot, una lectura necessària i consens, no només amb els grups 
d’aquesta cambra, sinó també amb un enfocament metropolità, i la implicació de la 
Generalitat i de l’Estat. 
Altrament, considera que no té sentit presentar aquestes mesures sense ambició ni pla 
de futur i sense la complicitat de totes les administracions que s’hi han d’implicar. 
Fa avinent que el PSC es pren molt seriosament aquesta qüestió, fins al punt que 
consideren que cal fer-ne bandera, i per aquest motiu han presentat una proposta 
perquè Barcelona celebri una exposició universal el 2030 centrada en qüestions com 
la sostenibilitat, i ser exemple de gestió política i cívica. Per tant, demanen al 
Govern, malgrat el temps tan escàs que li resta de mandat i que no es tracta de rentar-
se la imatge amb qüestions d’aquesta magnitud, que sigui més ambiciós i que 
demostri que realment el preocupen aquests objectius. 
 
El Sr. VILLAGRASA agraeix les explicacions de la regidora Pérez, malgrat que no 
aclareixen per què presenten aquest informe tan al final del mandat, gairebé en 
campanya electoral. 
Reconeix, però, que és un document de compromís polític, assumible per qualsevol 
partit independentment de la ideologia, que no inclou accions concretes d’execució, 
però sí que marca un camí per a futures polítiques d’actuació que cal tenir en compte 
per a la preservació del medi ambient, sostenibilitat i polítiques socials de lluita 
contra les desigualtats i la pobresa, i entén que tothom està d’acord amb aquests 
principis. 
Posa de manifest que aquest ajuntament i les administracions públiques fa anys que 
treballen en aquesta direcció, que és un compromís a escala d’estats i, per tant, no 
estan inventant res. Això no obstant, considera que refermar aquesta responsabilitat 
política des dels governs locals no és sobrer. 
Destaca que per dur a terme aquestes polítiques cal comptar amb la societat civil i 
amb empreses privades, una gran majoria de les quals ja fan esforços en aspectes de 
sostenibilitat i d’igualtat. Afegeix que també cal intercanviar experiències amb altres 
administracions i ajuntaments, i intensificar la formació i la pedagogia de la societat 
en general, però particularment entre els més joves. 
Reitera que agraeix les explicacions de la Sra. Pérez, i que valoren positivament 
aquest informe, però com a document genèric i, sobretot, avisa que caldrà esperar-se 
al proper mandat per avaluar la seva aplicació. Tanmateix, considera que amb la 
presentació d’aquest informe el Govern no queda del tot bé, especialment pel 
moment en què ho fa, i perquè si realment hagués tingut la voluntat d’executar 
alguna de les polítiques que proposen, l’haurien portat al Plenari a l’inici del mandat. 
 
La Sra. REGUANT agraeix la feina feta pel Govern, però diu que no poden deixar de 
fer algunes constatacions sobre l’Agenda 2030 i els ODS, atès que consideren que té 
relació, també, amb quins models s’acaben promocionant. 
Posa de manifest que l’entramat teòric construït en les diferents cimeres 
internacionals, i altres documents de menor entitat, componen un corpus ideològic 
que culmina amb aquesta Agenda 2030, a partir del qual es construeix un imaginari 
en què les prioritats dels objectius i els principis i els valors s’ordenen d’una manera 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 15 
funcional a les grans línies estratègiques del consens neoliberal. 
En conseqüència, consideren que continuar enfortint aquest imaginari no deixa de ser 
una manera de seguir en aquesta direcció. Manifesta que, en aquest sentit, el seu grup 
se suma a allò que diverses entitats ja han anat denunciant i posant damunt la taula 
els darrers anys; entitats que han rebutjat l’assumpció de l’Agenda 2030 com a 
element vertebrador de l’agenda de desenvolupament, atès que consideren que la 
seva connivència amb l’statu quo neoliberal abona les causes estructurals de la 
desigualtat. 
Per tant, diu que tot i que valoren la feina feta pels tècnics en aquest informe, no 
accepten el fracàs que van representar els objectius del Mil·lenni, ja que els ODS no 
deixen de ser la continuació d’uns objectius que es marcaven unes fites que han 
constatat com a fracassades per la seva ambigüitat, per la manera com algunes les 
han aprofitat per rentar-se la imatge i per ser, en el fons, compromisos que van poc a 
l’arrel de les causes de les desigualtats i feien propostes que acabaven maquillant 
realitats i, sobretot, responsabilitats. 
 
El Sr. ARDANUY agraeix, en primer lloc, la presentació d’aquest informe, que 
valora com a necessari per alinear l’Agenda 2030 a les estratègies d’aquest 
ajuntament. Entén que és un informe d’aproximació i d’alineament, però considera 
que cal valorar si hi ha espai i marge per treballar políticament en aquest ajuntament 
amb acord i pacte de ciutat l’arrenglerament definitiu amb objectius i polítiques 
concretes. 
Diu que està d’acord que aquest ajuntament pot influir en la governança global 
utilitzant els instruments de la diplomàcia de ciutats de què disposen, així com la 
capacitat d’influència i d’incidència com a ciutat metropolitana, però també a escala 
europea i global. 
Tanmateix, diu que cal tenir en compte que un cop identificats els punts de 
proximitat i d’alineació cal desenvolupar polítiques. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ diu que dona un suport entusiasta a aquest informe, que suposa 
tenir com a nord l’Agenda 2030 adaptada a la ciutat de Barcelona i amb vocació de 
lideratge, i que ha de ser l’eix de les polítiques del segle XXI. 
Considera, però, que cal aprofundir més en la translació de les fitxes, a fi de garantir 
el nivell d’excel·lència que tenia l’agenda del Clima que va presentar aquest govern 
fa uns mesos. Tanmateix, fa notar que l’Agenda 2030 és només un punt de partida 
que Barcelona ha de fer créixer qualitativament. 
 
La Sra. PÉREZ observa que la noció de perspectiva crítica que ha fet el grup de la 
CUP té raó en el fet que els ODS tenen mancances, i una de molt evident és que no 
es feia esment del terme democràcia, i que contrasta amb lògiques que han fet que 
aquest món generi desigualtat, violència, escalfament global; igualment, l’àmbit de la 
cultura tampoc no té un lloc propi, sinó que està vinculat al món de l’educació. 
Reconeix, doncs, que hi ha mancances, però alhora també valoren el potencial 
transformador dels ODS. Per tant, consideren que té tot el sentit presentar ara, al final 
del mandat, la feina feta perquè, entre altres, cal assegurar la seva continuïtat. En 
aquest sentit, confirma que tot això ho han estat treballant des del primer dia i no pas 
a darrera hora. Apunta, en aquest sentit, que la connexió entre els ODS i la nova 
agenda urbana es va aprovar a Quito el 2016, amb la participació directa d’aquest 
ajuntament; i també han participat en altres espais com Nova York, on l’alcaldessa va 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 16 
defensar el futur de l’ODS número 11, arran del qual es va debatre sobre el fenomen 
de la gentrificació i les seves derivades en l’accés a l’habitatge. 
Afegeix que han estat molt actius en les xarxes de ciutat per representar i 
desenvolupar els ODS, i són en tots els espais on s’estan desenvolupant indicadors de 
ciutat. 
Per tant, es referma en el fet que tenia sentit presentar la feina feta fins ara, i 
assegurar la continuïtat de la que cal fer de cara al futur. 
Assenyala que disposen de molts espais per fer això, i que es pot fer de manera molt 
coordinada, i exportar el lideratge d’aquesta dimensió urbana des de Barcelona, però 
hi cal la contribució de molts actors i no només amb una proposta electoral com la 
del Sr. Mòdol sobre una exposició universal. 
 
El Sr. ALONSO considera que els ODS no són qüestionables, com sí que ho és la 
capacitat que tenen com a societat per assolir-los, i per això cal el compromís i que 
més enllà d’aquesta legislatura cal la implicació ferma dels propers governs de la 
ciutat amb els ODS i l’Agenda 2030. 
 
El Sr. MÒDOL es ratifica en el fet que aquest és un objectiu fonamental per a la 
propera dècada, i entén que es poden tenir projectes de futur, i que no cal titllar-los 
d’electoralistes, atès que molt més electoralista és presentar avui aquest informe, i 
més encara si es té en compte el grau de compliment. 
Demana al Govern que no tingui complexos ni por i que faciliti que la ciutat torni a 
funcionar. 
 
2.- Decidim, la plataforma digital oberta i lliure per a la participació i la innovació 
democràtica. 
 
La Sra. PIN indica que presenten l’informe sobre la plataforma digital Decidim 
Barcelona, que pretén ser també una rendició de comptes, i aprofiten per anunciar 
que es tracta de la primera plataforma digital mitjançant la qual es podran recollir 
signatures on line a partir de la setmana vinent. 
Assenyala que Decidim permet articular qualsevol tipus de procés democràtic, i un 
dels seus pilars és el software lliure i preservar la privacitat, alhora que es basa en la 
necessitat de tenir una comunitat per poder desenvolupar aquest programari 
democràtic. 
Remarca que aquest govern s’ha basat en un model de participació híbrida, en un 
context en què hi ha un conflicte global en el control de les dades i de la privacitat, i 
en què la ciutadania reclama més protagonisme i més capacitat d’incidència en les 
polítiques públiques. Per tant, han considerat la necessitat de fer una aposta valenta 
des de les administracions públiques amb solucions tecnològiques lliures que facin 
un ús ètic de les dades, de manera garantista i amb fórmules per a una governança 
democràtica, i alhora eines en plataformes digitals que permetin un debat global i que 
sigui la ciutadania qui plantegi les qüestions per debatre. 
En aquest sentit, assenyala que ara com ara Decidim Barcelona és una eina central 
amb referencialitat a escala internacional, i ha esdevingut un servei públic; afegeix 
que hi ha més de cent tretze administracions públiques que estan fent servir aquesta 
infraestructura digital, i en què estan implicades més d’una vintena de pimes i 
projectes d’economia social i solidària; igualment, indica que hi ha més de quaranta 
entitats que fan servir aquesta plataforma. 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 17 
Precisa, per tant, que amb aquest informe volen presentar una rendició de comptes de 
la feina feta amb relació a la plataforma Decidim Barcelona aquests últims tres anys. 
Recorda que el primer balanç es va presentar l’octubre de 2016, i en aquest cas volen 
plantejar quins són els reptes de futur, amb relació a com aprofundir els processos de 
qualitat i de funcionament democràtic. 
 
El Sr. BLASI fa avinent, com ja ha fet públic i palès, la consideració que la 
plataforma Decidim Barcelona és un bon instrument de participació ciutadana, però 
com succeeix en altres àmbits d’aquest govern, el problema és com s’aplica i 
s’utilitza aquesta eina. 
En aquest sentit, posa com a exemple el PAM, que va seguir tot un procés de 
consulta per arribar a la redacció d’un document que mai no s’ha aprovat; en un 
procés que malgrat apel·lar a la participació ciutadana, no es va fer cas de les 
propostes amb més participació. 
Considera, doncs, que disposen d’un bon instrument, però que haurà d’esperar 
l’arribada d’un nou govern per tal que es pugui utilitzar en benefici de la ciutadania, i 
no pas en favor de l’ús ideològic que en fa l’actual govern. 
Observa que a l’informe es parla de la crisi de la democràcia institucional, a la qual 
el Govern ha ajudat, i en cap cas no esmenta aquesta democràcia influenciada i 
dirigida de la qual ha estat partícip. 
 
La Sra. MEJÍAS observa que la Sra. Pin, en referir-se abans al Consell de Ciutat, ha 
dit que hi havia molta dificultat per implementar les seves decisions, i que havia 
calgut posar en marxa el reglament de participació per tirar endavant iniciatives a 
partir de la recollida de signatures i sensibilització de diversos sectors. I entén que 
Decidim Barcelona era una bona eina per posar en pràctica que tota la ciutadania, des 
de casa seva, pogués participar en la presa de decisions amb una eina oberta i 
transparent, accessible, en un context en què en totes les institucions públiques s’està 
implementant l’open data i la participació ciutadana mitjançant eines digitals. 
Valora, per tant, que la plataforma tenia sentit en termes d’utilitat, i va tenir la seva 
primera prova de foc amb el PAM, en què van participar moltes persones, tot i que a 
l’hora d’establir la implementació dels resultats obtinguts, que al Govern no li 
convenien perquè no s’ajustaven al seu programa, van decidir desestimar els 
projectes més votats, com és el cas de la cobertura de la ronda de Dalt. 
Diu que aquest que acaba d’esmentar va ser el primer indicador que els va cridar 
l’atenció, i que els va fer adonar que l’eina s’utilitzaria com un aparell de propaganda 
política i partidista. I constata que així ha estat durant tota la legislatura, en què s’ha 
utilitzat per generar estats d’opinió activats mitjançant les seves organitzacions afins 
i posar en marxa els projectes que s’ajustaven al seu programa polític i no pas a 
l’interès general de la ciutadania. 
Fa notar que, a més, la Sra. Pin ha donat unes dades que, tan sols per transparència, li 
demana que corregeixi, ja que ni una de sola es correspon amb les que figuren al web 
de Decidim Barcelona. 
Repeteix que, com a eina, Decidim Barcelona està molt bé, però flaqueja a l’hora 
d’analitzar els resultats, ja que, com ha dit, l’han emprat molt més com a instrument 
de propaganda política que no pas de participació ciutadana, i adverteix que a la gent 
no se la pot enganyar sempre; i apunta que la primera dada de l’engany és que de les 
39.000 persones que van participar en l’elaboració del PAM, a dia d’avui tots els 
processos participatius han caigut en nombre de participants perquè no han estat 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 18 
capaços d’animar a la participació ciutadana amb aquesta eina. 
 
La Sra. CAPDEVILA agraeix la presentació d’aquest informe; dit això, comenta que 
el 2016, quan es va presentar el projecte, el seu grup tenia certes reserves quant a 
l’èxit de la iniciativa, que al seu inici anava de la mà d’un PAM que el Govern no ha 
estat capaç de tirar endavant, i que va mostrar disfuncions entre allò que la ciutadania 
organitzada demanava i allò que el Govern municipal estava disposat a assumir i a 
desplegar políticament. 
Això no obstant, considera que Decidim Barcelona va seguir el seu camí i ha 
esdevingut una plataforma digital per a la participació, amb la característica de 
desenvolupar-se amb programari lliure i estendre’s més enllà de la ciutat i de l’Estat, 
arribant a centenars de ciutats i organitzacions arreu del món. 
Per tant, valoren positivament Decidim Barcelona, en considerar-la un exemple 
d’èxit molt barceloní. Comenta, en aquest sentit, que parlaven l’altre dia amb un dels 
tècnics que els va explicar l’informe que estan davant un projecte que s’ha fet molt 
gran sense perdre gens ni mica el seu caràcter barceloní; una manera molt pròpia de 
fer i d’entendre la participació, creant xarxes, àgores i nous espais per compartir 
experiències i ser capaços de fer-los exportables. 
Valoren, doncs, la capacitat del projecte i de l’equip tècnic que hi ha al darrere, tot i 
que l’èxit ha sobrepassat aquest govern i els ha desbordat la feina, inputs i demandes 
de centenars d’administracions, municipis i entitats per fer de Barcelona, en la 
innovació democràtica, una ciutat capdavantera en el desplegament de polítiques de 
participació que generin dinàmiques d’apoderament de la ciutadania. 
Afegeix que també valoren positivament l’acompanyament i consolidació que s’ha 
desplegat amb les normes reguladores de la participació ciutadana, entenent la 
plataforma Decidim com un factor a favor del desplegament i assoliment d’uns 
estàndards qualitatius i quantitatius. 
Finalment, agraeix la tasca dels creadors, tècnics i desenvolupadors de la plataforma, 
així com la de la regidoria de Participació per aquesta aposta a favor de la 
participació i de la democràcia. 
 
La Sra. ANDRÉS manifesta que el seu grup comparteix i dona suport als objectius de 
millora de la participació i de la codecisió amb la ciutadania. Constata que Barcelona 
ha estat sempre una ciutat compromesa amb aquests valors, tal com palesen els 
consells sectorials i de barri, la gestió cívica i el mateix Consell de Ciutat. 
Assenyala que l’ús de les possibilitats que proporcionen les noves tecnologies per 
fomentar i aprofundir en l’àmbit de la participació resulten imprescindibles a dia 
d’avui, però alhora suposen un repte perquè els obliga a treballar d’una manera molt 
més oberta, no només en el plantejament dels objectius sinó en la seva valoració. 
En aquest sentit, valoren que la plataforma Decidim Barcelona té una part positiva de 
generació d’infraestructures tecnològiques obertes per fomentar la participació, però, 
d’altra banda, que cal treballar molt perquè arribi al màxim nombre possible de 
persones, i no només a les avesades a l’ús de noves tecnologies. Fa avinent que 
també cal avaluar com es fa el seguiment dels projectes, entre els quals esmenta la 
publicitat sexista a la ciutat, que ha estat una de les propostes més votades, però que 
no ha comportat un canvi normatiu de les ordenances per evitar-la. 
Afegeix que a l’hora de fer valoracions cal mirar els indicadors, com ara els que 
posen de manifest que en el cas de la cobertura de la ronda s’ha fet una execució del 
92,5%, i es pregunten si els veïns i les veïnes estan d’acord amb aquesta valoració; o 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 19 
també amb l’afirmació que s’ha fet un assoliment del cent per cent en la connexió de 
les xarxes de tramvia, quan amb allò que està d’acord la ciutadania és que s’ha fet un 
projecte de connexió dels tramvies al cent per cent, que és tota una altra cosa. 
Conclou, doncs, que aquesta plataforma ha de servir no només per a la participació, 
sinó que també ha de servir com a impuls real de l’acció de govern per la voluntat de 
la ciutadania. 
I fa notar que si el Govern vol amagar les dades estrictes, assegurant que s’ha 
complert tot, no està complint l’objectiu de la plataforma Decidim. 
El Sr. VILLAGRASA defineix el Govern com el mag de les paraules, així, inventa 
expressions com democràcia directa, participativa, o laboratoris de democràcia real 
per tapar les seves mancances; i els ofereix el concepte democràcia selectiva com a 
nova expressió per al seu diccionari podemita, atès que només tenen en compte les 
votacions quan els interessa, i això no és altra cosa que la negació de la democràcia. 
Per tant, entén que resulta ben evident que els qui s’autoproclamaven els adalils de la 
democràcia i la participació, han resultat els reis de la demagògia i la manipulació. 
Recorda que una consulta democràtica va dir que no volia el tramvia per la Diagonal, 
tanmateix el Govern continuarà manipulant per intentar aconseguir que hi passi. 
Afegeix que el procés participatiu més important del mandat, el del PAM, va palesar 
que la inversió que volia la ciutadania i la més votada era la cobertura de la ronda de 
Dalt entre nou mil propostes; això no obstant, atès que al Govern no li interessa es 
limita a cobrir dos-cents metres de quatre quilòmetres. 
Assenyala que durant el mandat s’han aprovat infinitud de propostes en el Plenari, 
però el Govern no n’ha acatat cap perquè no ha acceptat la majoria democràtica 
d’aquesta cambra, i els acusa, novament, d’aplicar la democràcia selectiva. 
Seguidament, fa notar a la regidora Pin que a l’informe s’han oblidat d’esmentar la 
iniciativa ciutadana del sector de la restauració, que va recollir 18.138 signatures, 
però el Govern continua ignorant aquesta iniciativa d’èxit i continua perseguint les 
terrasses a Ciutat Vella. 
Adverteix al Govern que la democràcia no és un partit de Twitter on guanya qui més 
crida, ni una assemblea on sempre guanyen els mateixos, sinó votacions amb 
garanties legals i en què totes les persones són lliures i iguals, sense manipulacions 
assembleàries; unes votacions com les que es faran el proper 26 de maig, que confia 
que retornin al terme democràcia tot el seu significat en aquest ajuntament. 
 
La Sra. ROVIRA reconeix que el Govern ha fet una gran aposta en matèria de 
participació i així ho demostra aquest informe; confirma que el seu grup subscrivia el 
repte de capgirar la participació que tradicionalment s’havia dut a terme en aquesta 
institució. Valora molt positivament la proposta que ha anat tirant endavant en el 
marc d’aquesta plataforma digital, que s’ha fet de manera transversal, participativa, 
amb codi obert i amb diferents agents de la comunitat eductiva i de l’àmbit 
comunitari, social, funcionarial i amb la resta d’administracions públiques. I destaca, 
sobretot, la capacitat de modificació que ha tingut aquesta plataforma, que ha anat 
assumint les qüestions que no funcionaven i les ha anat canviant. Per tant, diu que 
constaten una evolució els darrers anys d’ençà del procés del PAM fins ara; i entenen 
que és en aquesta direcció que cal continuar treballant amb aquesta plataforma. 
Tanmateix, consideren que, malgrat la voluntat política i els esforços esmerçats en la 
plataforma Decidim, l’impacte real i el seu potencial encara està lluny d’on pot 
arribar i complir amb els anhels d’una democràcia realment participativa. 
Assenyala que per aconseguir aquest objectiu cal un replantejament de la participació 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 20 
en general, quina és la cultura participativa que volen, quins mecanismes utilitzen per 
participar, i com es vinculen amb les pràctiques reals del dia a dia; igualment, cal 
plantejar-se de quina manera es canvien les polítiques públiques mitjançant aquesta 
participació i presa de decisions col·lectiva. Consideren que tots aquests 
plantejaments ultrapassen els resultats que pugui donar aquesta plataforma i 
impliquen un canvi de cultura. 
Posa com a exemple el procés de participació del CAP del Raval nord, en què el 
veïnat va recollir el nombre de signatures suficient per portar l’assumpte al Plenari, 
una proposta que té el suport de la comunitat veïnal, i de treballadors i treballadores 
del centre sanitari, però, en canvi, no s’ha pogut tirar endavant allò que necessita 
realment el barri del Raval. 
Considera que aquest és un exemple clar de la contradicció de la participació en el 
marc de les institucions. 
Finalment, diu que voldrien saber, quant a la participació en la plataforma Decidim, 
si hi ha un biaix de gènere, de classe i de procedència, a fi d’aconseguir que sigui el 
màxim d’inclusiva possible. 
 
El Sr. ARDANUY valora molt positivament l’eina que suposa la plataforma per 
ajudar a desenvolupar estratègies de codecisió, i els felicita per la bona feina feta. 
Afegeix, quant a aquestes estratègies, en què convé que tots els grups analitzin la 
necessitat de fer un canvi de cultura en tot allò relacionat amb la codecisió, que no és 
una coartada, ni una ratificació de les pròpies idees i propostes programàtiques, sinó 
que és una resposta madura de la ciutadania a un seguit de reptes. 
Entén que tots plegats han de ser capaços d’entendre-ho d’aquesta manera i no 
utilitzar aquestes plataformes com a instruments per refermar els postulats propis. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ destaca la bondat del projecte de la plataforma Decidim i li 
augura un creixement encara més ràpid del que està tenint com a eina de tecnologia 
capdavantera i democràtica carregada de futur. Diu que està segur que canalitzarà 
qualitativament i quantitativa noves formes de democràcia participativa, i 
possibilitarà, fins i tot, que els informes i els dictàmens del Consell de Ciutat estiguin 
avalats per un nombre creixent de veïns i veïnes, i que puguin incidir amb més 
immediatesa en aquells assumptes candents que queden empantanegats en aquesta 
cambra. 
 
La Sra. PIN agraeix els comentaris positius que reconeixen que Decidim és un bon 
projecte, i gosa afirmar que es tracta d’una de les millors plataformes de participació 
que funcionen actualment a Catalunya i arreu d’Europa. 
Valora que la plataforma enceta un camí en el canvi que s’ha de fer en la intervenció 
de les diferents administracions; i remarca que els permet passar de la competició a 
la col·laboració i cooperació entre ciutats. 
Precisa que el fet que Decidim estigui desenvolupat en software lliure permet que 
aquesta infraestructura digital la puguin fer servir altres institucions, i que els canvis i 
funcionalitats que afegeixen a la plataforma poden beneficiar aquesta administració. 
Pel que fa al procés participatiu del PAM mitjançant aquesta plataforma, constata 
que va ser el tret de sortida que va permetre que Decidim tingui a dia d’avui 32.000 
participants, que hagi recollit més de tretze mil propostes. 
Pel que fa a la preocupació expressada per la Sra. Andrés quant a la bretxa digital, 
insisteix que es tracta d’un model de participació híbrida, i el Decidim també 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 21 
produeix trobades presencials, com ja se n’han fet més de mil tres-centes, en 
diferents processos i que estan reflectides en Decidim Barcelona. I afegeix que ara 
mateix tenen més d’un milió i mig de visites, cosa que situa Decidim com una 
plataforma de referència. 
Valora que Decidim també introdueix canvis essencials per influir en els processos 
democràtics, entre els quals la traçabilitat, que era una de les principals demandes en 
els processos de participació, saber on van a parar les propostes; també, els debats 
col·lectius entre les persones proposants, i que no es tracti d’una relació bidireccional 
de la ciutadania amb l’Administració. 
Destaca, igualment, que aproximadament nou mil propostes provinents de Decidim 
Barcelona han estat acceptades, però remarca que aquesta eina no és una vareta 
màgica i està sotmesa al Plenari del Consell Municipal. Apunta, en aquest sentit, que 
una de les propostes més votades en el procés participatiu del PAM va ser la 
connexió dels tramvies per la Diagonal, que es va intentar portar al Plenari en 
diverses ocasions i que els partits polítics van bloquejar i van impedir que es tirés 
endavant. 
En aquest sentit, diu que Decidim també obre camí per pensar quina és la governança 
que han de tenir els projectes de software a l’Ajuntament, ja que la plataforma ha 
esdevingut un servei públic. 
 
El Sr. BLASI insisteix a dir que Decidim és molt bona eina, que si s’utilitza 
correctament dona molt bons resultats, tal com palesa el fet que també és utilitzada 
per altres administracions. 
Quant a l’aplicació, que la Sra. Pin acaba de definir com un model de participació 
híbrida, considera que no ho és com a plataforma digital estricta, però sí que és 
híbrida l’aplicació que en fa el Govern municipal, la manera com valora els 
processos que li són favorables i els que no, aquells que promouen en funció de la 
seva ideologia. 
Conclou, doncs, que es tracta d’una bona eina però que està en mans d’algú que la 
utilitza en benefici propi, i diu que allò que volen, altrament, és que la ciutadania 
passi a ser realment un subjecte actiu. 
 
PART DECISÒRIA / EXECUTIVA 
 
a) Ratificacions 
b) Propostes d’acord 
 
COMISSIÓ D’ECONOMIA I HISENDA 
 
3.- (DP-2018-27327) DESESTIMAR íntegrament les al·legacions formulades el 31 de 
gener de 2019 pel Consorci del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) 
per les raons exposades als informes de la Direcció de Serveis Jurídics del Districte 
de Ciutat Vella i de la Direcció de Patrimoni, que s’adjunten a la present a l’efecte de 
motivació. EXTINGIR la concessió de l’ús privatiu de domini públic municipal de la 
finca situada al carrer de Montalegre, núm. 4, atorgada per acord del Plenari del 
Consell Municipal de data 28 de juny de 2013 a favor del Consorci del Museu d’Art 
Contemporani de Barcelona (MACBA) per a la instal·lació d’un nou equipament 
destinat a l’ampliació del Museu, en aplicació del que preveu la clàusula 9, apartat b) 
del plec regulador de la concessió, i RECUPERAR immediatament la possessió de la 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 22 
finca, d’acord amb el que preveu l’art. 71 i 147.1 del Decret 336/86, de 17 d’octubre, 
pel qual s’aprova el Reglament de patrimoni de les entitats locals, i FACULTAR 
l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, 
clarificar i executar el present acord. 
 
La Sra. PIN justifica portar aquest punt avui perquè fa tretze anys que el Raval nord 
busca un emplaçament per ubicar-hi un CAP en condicions, en un dels barris amb 
pitjors indicadors socioeconòmics de la ciutat. 
Fa avinent que ahir, com per art d’encanteri, va aparèixer un acord entre el PDeCAT 
i ERC, al qual ja avança que no posaran cap trava, però que no els mereix cap 
confiança després que dues conselleries han estat vuit mesos tractant l’assumpte 
sense arribar a cap acord. 
Diu que no volen anar a cegues, que són conscients que el Raval necessita un CAP 
en condicions, i que han de prioritzar les necessitats sanitàries dels veïns i veïnes del 
barri. Puntualitza que, en aquest sentit, porten aquest punt al Plenari, i malgrat que 
alguns grups els han demanat que el retiressin de l’ordre del dia, consideren que han 
de poder comptar amb l’opció d’ubicar el CAP a la capella de la Misericòrdia, a 
banda d’altres opcions. 
Repeteix que no confien en l’acord anunciat ahir i, en conseqüència, consideren que 
és important poder disposar de la capella de la Misericòrdia, ja que si el cub 
finalment no és viable, puguin disposar d’un CAP al més aviat possible. 
Avançant-se a la demanda de retirar aquest punt que faran alguns grups, confirma 
que el Govern assumeix el compromís de votar la rescissió del conveni de la 
Misericòrdia si, durant aquest abril, es constitueix un grup de treball entre 
Ajuntament i Generalitat que demostra que és la millor opció per ubicar el CAP del 
Raval nord. 
 
El Sr. TRIAS demana la retirada d’aquest punt de l’ordre del dia per coherència. 
Recorda que van dir que si les conselleries es posaven d’acord hi donarien suport, i 
constata que s’ha donat aquesta circumstància, i també s’han posat d’acord amb la 
Diputació. I retreu al Govern municipal que no prengui la decisió que li pertoca, i no 
celebri que s’hagi arribat a un acord. I assegura que el seu grup sí que no es refia del 
Govern municipal, que actua de destructor i defuig la col·laboració i l’entesa. 
Consideren que no és aquesta la manera d’actuar i, si hi ha un acord, han de mirar 
com l’apliquen i com se li treu el màxim profit. Contràriament, entén que fer planar 
el dubte sobre aquest acord és un disbarat; i lamenta que el Govern continuï amb 
aquest plantejament. 
 
La Sra. ALCALDESSA demana respecte i silenci als assistents de públic. 
 
La Sra. MEJÍAS ratifica que fa tretze anys que esperen un solució a aquesta situació, 
que la Sra. Pin pretén resoldre en els dos mesos que resten de mandat, i després 
d’haver votat a favor, el 2017, de la concessió de la capella de la Misericòrdia al 
Consorci del MACBA. 
Diu que prefereixen que es retiri aquest punt de l’ordre del dia per coherència, que no 
pas continuar abonant les contradiccions. 
Es referma en els mateixos arguments que ha expressat cada vegada que s’ha tractat 
aquest assumpte; en primer lloc, la necessitat de donar prioritat absoluta al fet que el 
CAP del Raval estigui en condicions, i que això es faci al més aviat possible. 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 23 
Tanmateix, diu que la sanitat pública està en aquesta situació per les retallades i per 
la deixadesa de diversos governs autonòmics de Catalunya els darrers anys. 
Fa notar que el Govern de la ciutat insisteix a enfrontar els àmbits de salut i de 
cultura; en aquest sentit, confirma que ja ha vist quatre projectes diferents, el d’avui 
el darrer, que sembla que té el suport de la Diputació i que pot permetre disposar 
d’un lloc decent per construir el nou CAP del Raval nord. 
Per tant, demana que no actuïn amb presses i posant pedaços i que, altrament, en 
parlin i decideixin quina és la millor ubicació d’una manera racional. D’altra manera, 
assegura que l’única cosa que és palesa és electoralisme per part del Govern, a més 
de molt de populisme. 
Afirma que tant li fa que la Sra. Pin enviï persones a la seu del Districte per intentar 
doblegar la seva voluntat, i a exigir-li el posicionament en un sentit determinat; que li 
és igual que la Sra. Pin li faci escarnis. 
Arribats a aquest punt, la Sra. ALCALDESSA novament reclama al públic assistent a 
aquesta sessió plenària que mantingui l’ordre i que no interrompi les intervencions. 
 
Continua la Sra. MEJÍAS la seva intervenció, i diu que és com a portaveu del seu 
grup que reclama a l’alcaldessa que mantingui l’ordre i que, si escau, desallotgi el 
públic. 
Dit això, insisteix que la sanitat pública mereix respecte, i que les seves mancances 
no se solucionen amb un pedaç en el darrer moment. I repeteix que fan cas omís dels 
escarnis que els promouen per intentar condicionar el seu posicionament, i ratifica 
que allò que volen és que el CAP s’ubiqui en el millor lloc possible i en les millors 
condicions, perquè la sanitat pública vol dignitat i no electoralisme i populisme. 
 
El Sr. CORONAS se suma a la petició de retirada d’aquest punt, atès que ahir 
l’escenari canvia arran de l’acord de dues institucions, i entén que d’una tercera, que 
és aquest ajuntament, perquè la cessió de l’espai per part de la Diputació permet 
desencallar la situació d’una manera racional; així, poden tenir un CAP nou en un 
nou espai, dissenyat i pensat per a la funció que ha de tenir, i, a més, dos 
equipaments culturals que adquireixen força. 
Conclou que amb l’acord hi guanyen totes les parts, els primers els veïns i veïnes; 
mentre que els partits polítics ni hi guanyen ni hi perden, sinó que ho fa la ciutadania. 
En conseqüència, demana un exercici de responsabilitat i de lleialtat institucional, i 
destaca que la Generalitat i la Diputació s’hagin posat d’acord, cosa que no és 
senzilla perquè cada administració defensa els interessos propis. No obstant això, 
remarca que estan d’acord amb el que demana la pancarta que penja de la tribuna de 
públic: un CAP que reivindiquen els veïns i els professionals, ERC hi està a favor i 
els fa costat perquè és evident que el CAP s’ha de fer, i per tant, entén que ara han 
d’aprofitar el consens. 
Recorda que la regidora Pin va oferir l’espai, primer al MACBA i després al 
Departament de Salut, i va dir que acataria la decisió que es prengués sobre l’espai 
on havia d’anar el CAP, i el Departament es va pronunciar ahir de manera clara i, per 
tant, creu que no hi han de donar més voltes. 
I atès que els veïns són aquí ara, i a fi de no fer-los esperar, ofereix de debatre 
conjuntament amb aquest punt la proposició que presenta el seu grup sobre aquest 
assumpte. I subratlla que les institucions han de donar solucions a les pancartes, no 
posar-s’hi darrere. 
 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 24 
La Sra. ALCALDESSA respon l’oferiment del regidor Coronas dient que ja han 
esgotat part dels temps de debat d’aquest punt, i que s’hauria de valorar si tracten la 
proposició just després de finalitzar el debat. 
 
El Sr. COLLBONI entén que la primera cosa que haurien de fer és demanar disculpes 
als professionals de la sanitat pública, als veïns i veïnes del Raval, a la comunitat 
cultural de la ciutat i a les persones que han defensat l’ampliació del MACBA per 
l’espectacle lamentable que els han ofert. 
Acusa de desgovern la Generalitat i aquest ajuntament, en el sentit que una solució 
raonable com la que es va donar ahir es podria haver adoptat perfectament fa tres o 
sis mesos; tanmateix, s’han hagut de produir manifestacions, manifestos, 
l’enfrontament dels sectors de la cultura i de la sanitat, i que un barri dens amb 
problemes de primera necessitat com el d’un CAP nou és convertís en l’instrument 
d’enfrontament de la cultura i la salut, cosa que és inadmissible. 
Constata que, altrament, la política hi és per donar solucions, i un alcalde o una 
alcaldessa han de liderar aquestes solucions, cosa que no s’ha fet, i ha hagut de ser en 
l’últim minut que el Govern de la Generalitat i la Diputació hagin arribat a una 
proposta raonable, i que la Sra. Pin va dir que acataria arribat el cas. 
Entén, doncs, que allò coherent i raonable és retirar aquest punt i que el consistori 
doni suport a una solució viable perquè el Raval tingui un CAP nou al més aviat 
possible. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ reclama, en nom del seu grup, que retirin aquest 
dictamen de l’ordre del dia, que aquesta vegada no seria a causa d’una errada del 
Govern, sinó que respon a un fet tan obvi com que, d’ençà que es va convocar el 
Plenari amb la proposta d’extinció del domini de la capella de la Misericòrdia a favor 
del MACBA, ha sorgit un acord entre la Generalitat i la Diputació per a un possible 
emplaçament per a la construcció del CAP, que el mateix govern municipal preveia 
com a possible. 
Per tant, insisteix a demanar la retirada d’aquest punt, de manera que aquesta 
proposta no passi com una derrota del Govern municipal, sinó com un parèntesi 
perquè aquests propers dies es pugui arribar a un acord entre Diputació i Generalitat, 
ratificat per aquest ajuntament, que permetrà deixar enrere un conflicte entre cultura i 
salut, i donar resposta al que es reclama per al Raval, un CAP nou amb urgència, i 
possibilitar l’ampliació del MACBA. 
Diu que s’han d’evitar les tensions absolutament innecessàries; i retreu al Govern 
municipal que hagi utilitzat amb finalitat partidista la polèmica suscitada, i al Govern 
de la Generalitat que no estigui a l’altura de les circumstàncies i que consideri els 
anys que fa que els veïns esperen la construcció d’un nou CAP al Raval nord. I 
afegeix que hi ha massa frivolitat en l’actitud dels partits que, en poques setmanes, 
han ofert diversos emplaçaments alternatius, cosa que haurien pogut fer molt abans. 
Reitera que cal tancar la polèmica i retirar aquest punt de l’ordre del dia, i alhora 
instar Generalitat, Diputació i Ajuntament a constatar la viabilitat de les propostes, i 
la possibilitat de presentar en la propera sessió plenària l’aprovació d’un conveni que 
ratifiqui el CAP i l’ampliació del MACBA. 
 
La Sra. REGUANT saluda els veïns i les veïnes que avui són aquí, i que fa mesos 
que defensen la necessitat de donar resposta al barri, i als seus representants que fa 
dies que estan tancats a la capella de la Misericòrdia per fer visible el conflicte que 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 25 
existeix al barri del Raval nord ara mateix. 
Dit això, lamenta que tothom vulgui defugir, una vegada, més aquest debat i que el 
centri on no toca; puntualitza que aquest no és un debat entre cultura i salut, sinó 
entre les necessitats del barri del Raval, i els interessos de les elits culturals de la 
ciutat i de la Fundació del MACBA. 
Constata que tothom ha volgut esquivar el conflicte amb la Fundació del MACBA, 
però ha acceptat que existeixi un conflicte amb veïns i veïnes del Raval. 
Entenen, per tant, que cal fer aquest debat en igualtat de condicions, que totes les 
parts estiguin en la mateixa situació; així, aposten per votar a favor de la rescissió del 
domini de la capella de la Misericòrdia a favor del MACBA i, a partir d’aquí, fer una 
planificació d’equipaments per al barri que no pensi en els interessos sinó en les 
necessitats. 
Reitera que cal donar resposta a aquestes necessitats del barri, i abordar, també, quin 
és el projecte cultural del MACBA, que està tancat en si mateix, com molts dels 
museus de la ciutat, en comptes de ser obert. I lamenta que amb aquest debat s’hagi 
reforçat aquesta idea d’un MACBA tancat, que només busca preservar els seus 
interessos, en comptes de contribuir a crear un barri que doni resposta al veïnat i a 
tota la ciutat, ja que la qualitat de la salut al Raval és la de tot Barcelona. 
 
El Sr. ARDANUY manifesta que, de moment, no té capacitat per analitzar ni 
contrastar les informacions de les darreres hores perquè desconeix la profunditat de 
l’acord anunciat als mitjans de comunicació. Per tant, confirma que cal més temps 
per debatre i analitzar la situació. 
Això no obstant, indica que no estava d’acord que el CAP s’ubiqués a la capella de la 
Misericòrdia perquè entenia que no hi havia cap projecte que donés resposta per tenir 
el millor equipament sanitari al més aviat possible. 
Així, doncs, diu que resta a l’espera d’obtenir una informació més precisa i poder 
analitzar l’acord entre la Generalitat i la Diputació per valorar si la ubicació del CAP 
és la més adient. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ recorda que els regidors i les regidores del consistori tenen 
l’obligació d’atendre les dues peticions ciutadanes que els han arribat; una d’urgent, 
que és la concessió d’un solar per construir-hi el nou CAP del Raval nord, i l’altra, 
atendre l’ampliació necessària del MACBA a l’espai que li va concedir aquest 
ajuntament. 
Entén que ambdues peticions són legítimes i necessàries, però també possibles, i la 
responsabilitat d’aquest ajuntament és que les dues s’atenguin. 
Assenyala que ara hi ha damunt la taula una bona solució, i avança que votarà a favor 
de la proposició que presentarà avui el grup d’ERC. 
En conseqüència, també demana la retirada d’aquest punt, que serà un acte polític de 
gran generositat perquè el compromís dels membres del Plenari és inequívoc. 
 
La Sra. PIN precisa que el Govern demanava als grups saber si hi ha un compromís 
per retirar aquest punt, i que si no és viable ubicar el CAP a l’edifici annex al Meier 
estarien disposats a rescindir la concessió de la capella de la Misericòrdia. Afirma 
que el Govern està disposat a estudiar totes les opcions, però diu que no els ha quedat 
clara la resposta dels grups i demana un aclariment. 
 
El Sr. TRIAS al·lega que hi ha dues maneres de liderar i de governar, d’una banda, 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 26 
construint i fent avançar les coses i, d’altra banda, posant sempre traves, que és l’estil 
de l’actual govern municipal; i considera que, en aquest cas, la regidora Pin està més 
a gust amb la confrontació que no pas amb la construcció. 
Valora, altrament, que tenen al davant una oportunitat com la que se’ls presenta avui, 
en què dues administracions públiques es posen d’acord per donar una solució a un 
assumpte molt complex i que s’ha complicat amb el temps, i creu que tots se 
n’haurien de felicitar. 
 
El Sr. CIURANA demana la paraula per una qüestió d’ordre, i suggereix que just 
després d'aquest punt han de debatre si tracten la proposició d’ERC seguidament, 
entén que si ho fan ara podran acumular els temps i fer-ne un repartiment més 
racional. 
La Sra. ALCALDESSA diu que ara dona cinc segons als grups que han exhaurit el 
temps per respondre la pregunta directa que ha formulat la regidora Gala Pin. 
 
La Sra. MEJÍAS respon que es posicionen negativament al vot coactiu. 
 
El Sr. CORONAS respon que ERC farà costat als veïns i les veïnes del Raval i els 
professionals de la sanitat; i confirma que si no hi hagués un altre espai que la 
Misericòrdia estarien d’acord amb la rescissió de la concessió. 
 
El Sr. COLLBONI es ratifica en la demanda de retirar aquest punt, i diu que han de 
fer confiança que allò que ofereix l’acord entre la Generalitat i la Diputació, tard i 
malament, és viable. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ diu que la resposta és el vot, i que ho faran en contra de 
l’extinció de dret del MACBA; però es referma en la demanda que es retiri el punt 
per obrir el diàleg i l’acord entre les administracions. I afegeix que també voldrien 
que la proposició d’ERC quedés damunt la taula. 
 
La Sra. PIN confirma que es retira aquest punt de l’ordre del dia, que justifica perquè 
si ara voten en contra i cal tornar a confegir l’expedient no es podria portar a votació 
fins al ple del setembre, i consideren que el CAP és urgent. 
Insisteix a dir que posaran tots els esforços i celeritat per valorar la viabilitat del cub, 
malgrat que consideren que es tracta d’una proposta dilatòria, que els fa anar a 
cegues; i que respon a un moviment del PDeCAT i d’ERC que prioritza més els 
interessos electoralistes que no pas la salut del Raval, cosa que els sembla molt greu. 
Lamenta aquesta situació que s’ha generat perquè constata una diferència abismal 
entre allò que succeeix en la realitat de la ciutat i en el món dels partits polítics, que 
diuen que volen prioritzar el CAP del Raval nord, però a la pràctica és una altra cosa. 
Remarca que han hagut de passar tretze anys i una mobilització veïnal sense 
precedents, que ha enfrontat els interessos de la Fundació del MACBA amb un CAP 
digne per al Raval nord. I, en aquest sentit, retreu al Sr. Trias que durant el seu 
mandat no es fes res. 
 
En acabar els torns de paraula, la Sra. ALCALDESSA confirma que no alteraran 
l’ordre del dia establert, a la qual cosa el Sr. CORONAS torna a insistir en 
l’oportunitat de tractar la seva proposició tot seguit. 
La Sra. ALCALDESSA es ratifica en la seva decisió. 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 27 
ES RETIRA el dictamen en debat. 
4.- (F-1901) AUTORITZAR l’Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació de 
Barcelona (IMHAB) a concertar un préstec hipotecari amb BBVA per un import 
màxim de 6.900.000,00 euros destinat a finançar les obres d’una promoció de 68 
habitatges, a l'actuació Sancho de Ávila 2a fase, en les condicions que consten a 
l'expedient. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció de les Sres. Rovira i Reguant i 
del Sr. Casas. 
 
5.- (CO2018-10/11) APROVAR les modificacions introduïdes al text de l’addenda, 
aprovada per acord de 26 d'octubre de 2018 del Plenari del Consell Municipal, al 
conveni de col·laboració entre l’Administració general de l’Estat, la Generalitat de 
Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Mobile World Capital 
Foundation, per a la creació del Consorci Barcelona Mobile World Capital, signat el 
14 de febrer de 2013, per tal de donar compliment a la disposició addicional setanta-
vuitena de la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de pressupostos generals de l’Estat per a 
l’any 2018, que amplia el suport a l’esdeveniment d’excepcional interès públic 
Barcelona Mobile World Capital des de l’1 de gener de 2018 al 31 de desembre de 
2020; i APROVAR la modificació dels estatuts del Consorci, per tal de donar 
compliment a la disposició addicional esmentada anteriorment i adaptar-los a les 
previsions de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb el vot en contra de les Sres. Rovira i 
Reguant i del Sr. Casas. 
 
6.- (E-07.6025.17) MODIFICAR l’acord del Plenari del Consell Municipal, de 22 de 
desembre de 2017, en virtut de l’aprovació de l’operació jurídica complementària del 
Projecte de reparcel·lació, en la modalitat de compensació bàsica, del Projecte 
d’actuació urbanística del pla de millora urbana de la zona d’actuació LCR - La Clota 
reordenació, d’adequació de les parcel·les resultants a la modificació puntual del Pla 
de millora urbana, i com a conseqüència, CEDIR gratuïtament a l’Institut Municipal 
de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, la finca resultant UP1 de l’operació 
jurídica complementària, situada a l’avinguda de l’Estatut de Catalunya, núm. 15-17, 
grafiada al plànol annex, per destinar-la a la construcció d’un edifici d’habitatges de 
protecció oficial en règim de lloguer i de venda en dret de superfície, d’acord amb el 
que s’estableix en els articles 49 i 50 del Reglament del patrimoni dels ens locals, de 
17 d'octubre de 1988; SOTMETRE l'expedient a informació pública durant un 
termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, TENIR per 
aprovada la cessió; FORMALITZAR la cessió, fent esment de l’afectació de la finca 
a la dita finalitat que està garantida amb clàusula de reversió automàtica en els termes 
de l’article 50 del reglament esmentat, i FACULTAR l'Alcaldia per dur a terme totes 
les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció del Sr. Coronas i de les Sres. 
Benedí, Capdevila i Sendra, dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i Villagrasa, de les 
Sres. Rovira i Reguant i del Sr. Casas. 
 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 28 
7.- (DP-2018-27159) CONSTITUIR, respecte a la finca de propietat municipal ubicada 
al carrer Ferran Junoy, cantonada carrer São Paulo, un dret real de superfície a favor 
de la Generalitat de Catalunya, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter 
gratuït, per a la construcció i gestió del CEIP La Maquinista; SOTMETRE 
l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen 
reclamacions o al·legacions, tenir per aprovat definitivament el present acord; 
FORMALITZAR el dret de superfície d'acord amb les condicions del document 
annex, que s'aprova; INSCRIURE'L en el Registre de la Propietat, i FACULTAR 
l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, 
clarificar i executar el present acord. 
La Sra. SANZ constata que el CEIP La Maquinista fa més de deu anys que està en 
barracons i, per tant, és una prioritat des de fa temps. Remarca que les famílies 
reivindiquen unes instal·lacions definitives; en conseqüència, diu que el Govern ha 
tirat endavant totes les actuacions necessàries per poder iniciar la construcció de 
l’escola nova, i la primera cosa que calia era disposar de l’ús del solar. Indica que ja 
té la qualificació de sòl públic, i està determinada en el planejament vigent, i per això 
s’ha tirat endavant l’ocupació directa, han redactat un pla especial, i disposen del 
projecte per a la nova escola. 
Confirma que avui fan el pas definitiu per fer realitat el CEIP de La Maquinista, que 
és la constitució d’un dret de superfície a favor de la Generalitat sobre el solar de 
propietat municipal ubicat al carrer Ferran Junoy, 16, per construir definitivament 
l’escola. Precisa que a partir de la cessió del solar el Consorci d’Educació podrà 
iniciar les obres aquest maig, que tindran una durada aproximada de setze mesos, i 
podrà estar en marxa el setembre de 2020. 
Així, doncs, destaca que amb la construcció de l’escola es tanca un capítol d’una 
història injusta que va començar el mandat passat amb un xantatge als veïns de 
l’entorn, condicionant la construcció del CEIP a l’ampliació del centre comercial de 
La Maquinista. Altrament, s’ha demostrat que és possible fer l’escola 
independentment del que faci el centre comercial, i aquest ha de ser el compromís 
que s’acabi materialitzant avui. 
 
El Sr. BLASI reconeix que l’escola és una prioritat i que ja hauria d’estar feta aquest 
mandat; i es pregunta si la que els presenten és la millor solució, la que és 
jurídicament més segura; afegeix la qüestió de si el projecte és molt millor que 
l’anterior, i si és compatible. 
Retreu al Govern que hagi tirat pel camí de la judicialització de l’urbanisme, cosa 
que fa de forma constant, i es pregunta, també, què pot costar a la ciutat aquesta 
operació. Igualment, planteja quines són les modificacions que ha experimentat el 
projecte de l’escola arran del que avui porten a aprovació; i qüestiona que puguin 
arribar a coincidir obres en el mateix entorn, que hagin de conviure amb la posada en 
marxa del nou centre. 
Fa notar que l’escola podrà ser una realitat perquè la Generalitat acceptarà la cessió 
del solar, que recorda que no està lliure de càrregues, però alerta que la manera com 
s’ha tramitat implica que aquest ajuntament hagi d’assumir la possibilitat de futurs 
danys i perjudicis per les càrregues que s’estan lliurant juntament amb el solar. 
Així, doncs, explica que, una vegada més, s’han vist obligats a demanar un informe 
per saber quines són les conseqüències per als regidors i regidores que avui s’han de 
pronunciar en aquest punt. 
 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 29 
El Sr. BLANCO avança que votaran a favor d’aquest punt perquè és urgent i 
necessari el trasllat d’aquest CEIP a un emplaçament definitiu, després de patir deu 
anys d’ubicacions provisionals. 
Això no obstant, critica el Govern per no saber negociar amb la propietat, i diu que si 
s’hagués arribat a un acord amb el centre comercial La Maquinista aquesta escola ja 
estaria construïda en un emplaçament definitiu. Confirma, doncs, que el problema 
rau en la incapacitat d’arribar a acords amb el sector privat, tal com palesa el fet que 
la Sra. Sanz denomina xantatge la negociació amb el propietari privat. Remarca que, 
contràriament, és imprescindible arribar a acords amb els propietaris per prendre 
decisions que resolguin problemes reals. 
Retreu al Govern que la seva prioritat no sigui resoldre els problemes, sinó 
l’enfrontament amb la propietat, però també amb altres administracions i entitats, tal 
com acaben de comprovar en el debat sobre el CAP del Raval nord; i, amb aquesta 
actitud, hi acaben perdent tots. 
 
La Sra. BENDEDÍ avança el vot a favor del seu grup, i celebra haver arribat a 
aquesta aprovació. 
Comenta que quan va exercir de consellera del Districte de Sant Andreu, fa una mica 
més de deu anys, va presentar una proposició demanant un calendari per a la 
construcció definitiva del CEIP La Maquinista, que posteriorment va passar per la 
Comissió d’Urbanisme i es va aprovar. Confirma que durant tota una dècada hi ha 
hagut lluita de la comunitat educativa, de pares i mares al carrer, festes a la plaça 
Orfila reivindicant l’escola, i molts grups d’aquesta cambra donant-hi suport, i també 
el regidor Blasi quan va presidir el Districte de Sant Andreu. Valora, doncs, que avui 
s’han de felicitar, i confirma que ja fa un any que la Generalitat disposa d’una partida 
pressupostària d’aproximadament cinc milions d’euros per a la construcció del CEIP 
La Maquinista al Bon Pastor. 
Per acabar, expressa, en nom del seu grup, l’agraïment a la lluita constant de la 
comunitat educativa de l’escola, i confia poder anar ben aviat a la inauguració. 
 
La Sra. BALLARÍN diu que també donaran suport a aquest punt perquè l’escola fa 
massa anys que està en una ubicació provisional, que necessita de manera urgent un 
edifici definitiu. Assenyala que sense aquesta cessió que avui es porta a aprovació, 
l’escola hauria de romandre en condicions no dignes sine die. 
Tanmateix, considera també que la cessió s’hauria d’haver fet d’una altra manera, i 
haver arribat a un acord amb l’empresa propietària dels terrenys que ocupa 
actualment i que, lamentablement, no ha estat possible, i ara estan davant una cessió 
que es realitzarà després d’una ocupació directa, mentre hi ha diversos litigis de 
l’empresa contra l’Ajuntament. 
Diu que està convençuda que amb més diàleg aquesta cessió s’hauria produït sense 
l’ombra de processos judicials. Recorda, en aquest sentit, que l’empresa propietària 
havia donat el seu consentiment per a la ubicació dels mòduls prefabricats fa deu 
anys. 
Alerta que la possibilitat d’una sentència contrària plana sobre aquesta cessió, però 
malgrat això és necessària i s’ha de prioritzar la construcció de l’escola definitiva; fa 
avinent que si, en tot cas, hi hagués una sentència contrària als interessos d’aquest 
ajuntament, s’indemnitzaria l’expropietària dels terrenys. 
 
El Sr. MULLERAS també confirma que la construcció d’aquest CEIP porta massa 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 30 
anys de retard, deu anys, quatre dels quals, durant aquest mandat, en què l’escola ha 
continuant estant en barracons. Per tant, diu que és responsabilitat seva perquè han 
bloquejat el projecte, i el seu grup demana que es desencalli i es construeixi la nova 
escola i, també, l’habitatge social que fa falta al districte. 
Entenen que s’hauria d’haver arribat a un acord amb el promotor i, en aquest sentit, 
discrepa amb el plantejament que ha fet la tinenta d’alcaldia, que hauria d’haver 
prioritzat arribar a un acord en benefici de la ciutat. 
Conclou que aquest cas s’acabarà amb ”estil Colau”, que es defineix per la 
inseguretat jurídica, de carregar aquest ajuntament de demandes judicials i riscos 
d’haver de fer front a indemnitzacions patrimonials milionàries. Recorda que es 
planteja posar a disposició de la Generalitat un solar que no és de l’Ajuntament i fer-
hi una ocupació directa. 
Afirma, però, que el seu grup també prioritza la necessitat de l’escola, però també les 
inseguretats jurídiques que envolten aquesta operació, les demandes existents, i 
l’informe que ha fet aquest ajuntament, que preveu la possibilitat de demandes a què 
hauria de fer front aquest ajuntament, demanen al Govern que arribi a acords. 
 
La Sra. REGUANT també se suma als suports a aquest punt, entenent que la nova 
escola és una demanda i una necessitat per al barri, de manera que cal desencallar la 
construcció del nou centre escolar. 
 
El Sr. ARDANUY diu que no pot fer altra cosa que votar a favor, malgrat reconèixer 
que les coses s’haurien d’haver fet millor. Diu que desconeix quines repercussions 
futures pot tenir aquesta operació, però resulta evident que és urgent cedir el solar a 
la Generalitat perquè construeixi l’escola, pendent des de fa una dècada. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ expressa el seu vot a favor. 
 
La Sra. SANZ replica que han fet molts acords amb privats, entre els quals destaca el 
del Barça i la Sagrada Família, però en altres casos han tirat pel dret per desbloquejar 
coses que feia molt de temps que estaven encallades. 
Això no obstant, diu que tenen memòria i que saben perfectament que hi ha acords 
que no beneficien la ciutat i en què aquest ajuntament s’ha plegat davant interessos 
concrets d’un privat, que tot i ser legítims no defensen l’interès general. 
I fa notar al Sr. Mulleras que el que defineix com a “estil Colau” és justament la 
defensa de l’interès públic de posar al centre qüestions com la que els ocupa i no 
l’interès dels privats, que tenen vies per poder defensar-lo. 
Indica que en aquest cas hi ha un planejament vigent que els dona la garantia i la 
potestat per fer l’escola mitjançant uns mecanismes que la part privada no pot 
bloquejar, atès que el solar té la qualificació de sòl públic agregada. I afegeix que si 
el privat vol tirar endavant el planejament vigent i no demana que li regalin subsol 
públic o zones verdes que no estan previstos en el planejament, ho pot fer. 
Conclou, doncs, que hi ha seguretat jurídica, garanties i, sobretot, defensa de l’interès 
públic i que l’escola de La Maquinista sigui finalment una realitat. 
 
El Sr. BLASI replica, irònicament, que la seguretat jurídica són els quatre milions 
d’euros de les obres de Glòries; i recorda que l’actual govern va anunciar que tenia 
un projecte millorat respecte a l’anterior. 
Reconeix que és efectiu el seu discurs de la lluita contra els poderosos, però retreu al 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 31 
Govern que durant el mandat no hagi treballat, ni de lluny, per l’escola, que si a dia 
d’avui està en un solar alternatiu és perquè es va treballar durant el mandat anterior. 
Conclou que el que queda molt clar és que donen un sí a l’escola, però un no rotund a 
la manera de fer urbanisme del Govern, que no va en benefici de la ciutadania sinó de 
la seva ideologia. 
Finalment, anuncia que hi votaran a favor. 
 
La Sra. BALLARÍN recorda a la Sra. Sanz que el Govern municipal no té el 
monopoli de la representació de l’interès general, i que en altres casos no ha actuat 
d’aquesta manera, com és el cas de la cessió de sòls o la cerca d’espais per a escoles 
al districte de l’Eixample. 
La Sra. SANZ fa notar al Sr. Blasi que qui va dir no a la manera de fer urbanisme de 
l’anterior govern va ser la ciutadania deixant-ho clar a les urnes el maig del 2015. 
 
S’APROVA, per unanimitat, el dictamen en debat. 
 
8.- (DP-2018-27285) CEDIR gratuïtament a la Generalitat de Catalunya la finca de 
propietat municipal situada a l’avinguda Diagonal, núm. 686, en la qual es troben 
ubicats el Palau de Pedralbes i els seus jardins, grafiada al plànol annex, per destinar-
la a seu representativa i centre de relació institucional, d’acord amb allò que disposen 
els articles 49 i 50 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el 
Reglament de patrimoni dels ens locals; SOTMETRE l'expedient a informació 
pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o 
al·legacions, TENIR per aprovada la cessió; FORMALITZAR la cessió, fent esment 
de l’afectació de la finca a la dita finalitat garantida amb clàusula de reversió 
automàtica en els termes de l’article 50 del Reglament esmentat, i FACULTAR 
l'Alcaldia per dur a terme totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i 
executar el present acord. 
 
El Sr. PISARELLO indica que es proposa la cessió del Palau de Pedralbes i els seus 
jardins a la Generalitat, que deriva dels pactes del 2004 i del 2009 segons els quals la 
Generalitat es va comprometre a pagar dues terceres parts del cost previst de l’obra 
del Centre Cultural del Disseny de Barcelona (DHUB) i, en contrapartida, 
l’Ajuntament li cedia la propietat del palau. 
Així, doncs, atès que s’ha materialitzat aquesta condició, i la Generalitat ha pagat els 
58 milions d’euros corresponents a aquesta proporció, avui porten a aprovació aquesta 
cessió. 
 
La Sra. ROGNONI indica que en la sessió del setembre de la Comissió d’Economia i 
Hisenda, el seu grup ja es va posicionar a favor d’aquesta desafectació del Palau i 
dels jardins de Pedralbes, i en aquella ocasió van poder examinar la documentació i 
les obligacions jurídiques que són correctes. 
Per tant, atès que cada part ha complert amb els pactes, ratifica el seu posicionament 
a favor. 
 
El Sr. BLANCO diu que el seu grup no està d’acord amb la cessió d’aquest edifici i 
dels jardins per a actes institucionals de la Generalitat, això no obstant, manifesta que 
són conscients de l’existència d’un acord, que a parer seu és lesiu per als interessos 
municipals, però que cal complir. 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 32 
Justifica la discrepància amb la cessió perquè la Generalitat constantment incompleix 
els acords amb aquest ajuntament, motiu pel qual avança que faran una abstenció. 
 
La Sra. CAPDEVILA anuncia que votaran a favor d’aquest punt, com ja van fer en 
comissió el setembre de l’any passat en el tràmit per desestimar les al·legacions, a fi 
de permetre avançar en l’acord entre la Generalitat i aquest ajuntament signat el 
2004. 
Posa de manifest que amb aquesta operació han aconseguit per a la ciutat el Centre 
Cultural del Disseny —el museu del Disseny Hub—, i que els jardins del Palau de 
Pedralbes continuïn sent un espai públic per al gaudi de tota la ciutat. 
La Sra. BALLARÍN també fa referència a l’acord subscrit el 2004, que tenia com a 
objectiu la participació econòmica de la Generalitat en la construcció de l’edifici 
Disseny Hub a fi de traslladar-hi el museu de les arts decoratives i de la ceràmica que 
s’ubicaven al Palau de Pedralbes, amb el compromís de cessió del Palau i dels 
jardins. 
Constata que, finalment, es pot donar per tancada la cessió, que va acompanyada dels 
corresponents informes econòmics i jurídics, i confirma que hi votaran a favor 
perquè el pacte obliga. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ també comenta que amb aquest dictamen finalitza el 
protocol signat el 2004 entre la Generalitat i l’Ajuntament, que d’una banda 
concernia la construcció del Centre Cultural del Disseny Hub a les Glòries i, d’altra 
banda, la cessió del Palau de Pedralbes a la Generalitat. 
Reconeix que la redacció d’aquest dictamen és impecable, però entén que, 
políticament, la cessió no és gratuïta, sinó que té un cost de sis milions d’euros, que 
és la xifra que aquest ajuntament no reclama a la Generalitat pels sobrecostos de la 
construcció del Disseny Hub Barcelona, i dels quals aquella administració n’hauria 
d’assumir les dues terceres parts. 
Així, doncs, atès que es renuncia a aquests sis milions d’euros, anuncia el vot en 
contra del seu grup. 
 
La Sra. REGUANT avança que votaran a favor d’aquest expedient. 
El Sr. ARDANUY vota a favor d’aquest punt. 
El Sr. PUIGCORBÉ expressa el vot favorable a la cessió. 
 
S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Sierra, Alonso i Blanco i 
les Sres. Mejías i Barceló, i el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i 
Villagrasa. 
 
9.- (DP-2019-27369) CEDIR gratuïtament a l’Institut Municipal de l’Habitatge i 
Rehabilitació de Barcelona la finca de propietat municipal situada a la gran via de les 
Corts Catalanes, núm. 832-838, grafiada al plànol annex, per destinar-la a la 
construcció d’un edifici d’habitatges amb protecció oficial en règim de lloguer i dret 
de superfície, i d’acord amb allò que disposen els articles 49 i 50 del Reglament del 
patrimoni dels ens locals de 17 d'octubre de 1988; SOTMETRE l'expedient a 
informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen 
reclamacions o al·legacions, TENIR per aprovada la cessió; FORMALITZAR la 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 33 
cessió, fent esment de l’afectació de la finca a la dita finalitat garantida amb clàusula 
de reversió automàtica en els termes de l’article 50 del reglament al·ludit, i 
FACULTAR l'Alcaldia per dur a terme totes les actuacions encaminades a concretar, 
clarificar i executar el present acord. 
 
La Sra. ORTIZ, que assumeix momentàniament la presidència del Plenari, indica que 
es tractaran conjuntament els punts 9 a 15 de l’ordre del dia, tret de l’11 que s’acaba 
de debatre fa uns instants. 
 
El Sr. MONTANER assenyala que aquest punts tracten la cessió de vuit solars 
municipals a l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació (IMRH), dos dels quals 
perquè els operi directament, un és el de l’Illa Glòries, projecte sorgit del concurs 
internacional i que ja disposa d’un projecte executiu de 228 habitatges, i el segon és 
un solar a Can Batlló, al carrer Mossèn Amadeu Oller. 
Indica que els sis solars restants són de promoció delegada; en aquest grup esmenta 
el del carrer de Badajoz, resultat d’una reparcel·lació i per fer-hi habitatges de 
lloguer assequible; dos solars, que sortiran a concurs públic, per a cooperatives 
tradicionals, un al carrer Constitució al complex de Can Batlló, i un altre a les 
Casernes de Sant Andreu; i tres solars que també sortiran a concurs per a cohabitatge, 
també un a Can Batlló i Casernes de Sant Andreu, i un tercer solar petit al carrer de 
Rossend Arús. 
 
La Sra. ROGNONI avança que el seu grup votarà a favor de tots els punts; en 
aquesta línia, recorda que el seu grup va votar a favor del Pla de l’habitatge perquè 
considera que és una necessitat fonamental, i aquests punts que voten avui hi són 
inclosos, tret d’un sobre el qual van expressar dubtes que els han estat aclarits. 
Tanmateix, aprofita per denunciar novament l’endarreriment en matèria d’habitatge; i 
retreu al Govern, que feia d’aquesta matèria una de les seves banderes principals, que 
tan sols hagi fet set-cents habitatges, la majoria provinents del mandat anterior, dels 
vuit mil de promesos al començament del mandat. 
 
El Sr. BLANCO manifesta que el seu grup té reserves respecte al sistema 
d’adjudicació d’alguna de les promocions en aquests vuit solars; això no obstant, 
afirma que prioritzaran el fet que el destí final sigui l’habitatge assequible amb 
diverses formes de tinença, especialment en dret de superfície. 
Dit això, afirma que lamenten profundament que s’hagi esperat al penúltim ple del 
mandat per fer aquesta cessió massiva de solars destinats a habitatge, i no entenen 
per què no s’ha fet abans i, altrament, s’han acumulat les cessions en el darrer 
moment i que suposa un termini d’execució per a d’aquí a uns quants anys. Constata 
que durant quatre anys mai no s’havia construït tan poc habitatge a Barcelona, i 
apunta, a tall d’exemple, que el 2017 es van iniciar 150 habitatges. 
Reitera que el seu grup votarà a favor d’aquestes cessions, malgrat les reserves 
respecte a alguns solars, perquè volen que es promogui l’habitatge, però insisteix que 
no entenen per què no ho han fet fins ara. Malgrat tot, diu que no pensen posar-hi 
traves, seguint la tònica que han mantingut durant el debat quan s’ha tractat de 
promoure habitatge assequible de lloguer o en dret de superfície. 
 
El Sr. CORONAS es ratifica en el fet que el model d’habitatge públic d’ERC passa 
pel lloguer, i per això lamenten que dels 682 habitatges que es podrien fer als solars 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 34 
que s’inclouen en aquest punt, només entre 192 i 208 aniran a engruixir el parc de 
lloguer assequible, menys d’un 30%; assenyala, quant a la resta de punts, que seran 
executats per operadors delegats, apunta que volien votar a favor del punt 9, l’Illa de 
Glòries, ja que hi havia un compromís adquirit pel regidor d’Habitatge que el 70% es 
destinaria al lloguer i el 30% a dret de superfície, però finalment només es posa el 
45% a lloguer. Quant al punt 10, fa avinent que també van demanar des del Districte 
que es destinés a lloguer assequible, però es troben que se’n fa una cessió d’ús 
gratuïta, i que fins i tot aquest ajuntament haurà de pagar la rehabilitació del local 
que es dedicarà a usos veïnals; pel que fa al punt 12, remarca que es tracta d’una 
promoció pública destinada exclusivament al dret de superfície; mentre que en els 
punts 14 i 15 diu que no entenen per què els han de votar conjuntament, ja que són 
cessions d’ús per a habitatge i drets de superfície, però que no han passat per la 
Comissió de Seguiment de Casernes de Sant Andreu, i els veïns i les veïnes volen 
que els solars de les casernes es destinin a habitatge de lloguer assequible. 
En conseqüència, anuncia que s’abstindran en la votació de tots els punts, tret del 
punt 13, que votaran a favor; i considera que és evident que tenen discrepàncies 
sobre el model de promoció d’habitatge, motiu que els va portar, també, a votar en 
contra del Pla d’habitatge. 
 
La Sra. BALLARÍN diu que el seu grup lamenta profundament el fracàs del Govern 
pel que fa a garantir el dret a l’habitatge, i aprofita l’avinentesa per referir-se, també, 
als vuit mil habitatges promesos a l’inici del mandat, dels quals només s’han lliurat 
quatre-centes claus. 
Això no obstant, afirma que valoren positivament que avui es portin a aprovació tots 
aquests punts de cessió de solars, tot i que denuncien que arriben massa tard. Precisa 
que d’ençà que Barcelona en Comú va arribar a l’alcaldia, han passat 1.405 dies, i 
que en falten 58 per a unes noves eleccions municipals, de manera que sospiten que 
els pisos socials han passat a ser pisos electorals. 
Posa de manifest que la cessió de solars a l’IMHR no implica un començament 
immediat de les obres, sinó que es tracta d’un tràmit; i indica que la majoria de solars 
cedits estan inclosos en els setanta solars que el Govern afirma que té preparats per 
construir-hi 4.600 habitatges. Recalca que es tracta de setanta solars buits que ja 
s’haurien pogut començar a construir en aquest mandat, per exemple els de Can 
Batlló, que té el planejament aprovat des del maig del 2017. 
Això no obstant, celebra que es faci un pas més en la gestió urbanística del sòl 
destinat a habitatge de protecció oficial, i que hi hagi previsió de cedir solars a 
cooperatives; recorda que en tot el mandat només s’ha fet concurs per a cinc solars, 
cosa que ha provocat que moltes cooperatives hagin quedat fora, especialment les 
que tenen conveni amb aquest ajuntament per a la construcció de centenars 
d’habitatges protegits, com és el cas de CCOO o la FAVB. Igualment, valoren 
positivament que en algunes ocasions es redueixi la possibilitat de venda del dret de 
superfície, i que es plantegin habitatges de lloguer. 
 
El Sr. MULLERAS diu que aquests punts són la constatació del fracàs d’aquest 
govern en polítiques d’habitatge, i que s’haurien d’haver votat fa tres anys, així avui 
ja podrien disposar dels habitatges socials. 
Assenyala que, malgrat el fracàs confirmat de l’habitatge social en dret de superfície, 
el Govern s’entesta a emprar aquesta fórmula, i gairebé tots els habitatges de l’Illa 
Glòries, de Can Batlló i del carrer Badajoz són promocions en dret de superfície; i 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 35 
reitera la demanda que es deixi estar aquesta modalitat i optin pel lloguer social en 
tots aquest casos, que és el que veritablement necessita la ciutadania. Per tant, 
confirma que faran una abstenció en aquests punts. 
Quant als habitatges del carrer Rossend Arús, al complex de Can Batlló, i els de les 
Casernes de Sant Andreu, posa de manifest que, a més de ser en dret de superfície, es 
faran en la modalitat de cohabitatge, és a dir, promoguts per cooperatives, sense 
garantir la transparència en l’adjudicació i la igualtat d’oportunitats; i demanen que 
es facin directament des d’aquest ajuntament i no amb aquest procediment opac i 
sense igualtat d’oportunitats, i si no és així, ja avança que hi votaran en contra. 
 
La Sra. REGUANT entén que aquests punts denoten les presses del final de la 
legislatura; així, es tracta d’un munt de solars per cedir per a la promoció de diferents 
modalitats d’ús d’habitatge, quan tothom està d’acord i s’ha detectat sistemàticament 
que el problema rau en el parc públic d’habitatge. 
En aquest sentit, remarca que és diferent el lloguer públic del lloguer social, o el dret 
de superfície, també en mans de tercers; i destaca que també és una altra cosa fer una 
cessió a cooperatives que fer-la a promotors privats. 
Considera, per tant, que aquestes cessions de solars a l’IMHR componen un gran 
mapa de diverses solucions que no concerneixen, però, un dels objectius principals 
que haurien d’abordar, com és facilitar i garantir el parc públic d’habitatge, i 
augmentar- lo, atès que l’actual és molt escàs; i constata que durant el present mandat 
no s’ha aconseguit revertir aquesta situació. 
Indica que votaran en funció de cada punt, ateses les seves diferents casuístiques, 
tenint en compte a qui van adreçades les promocions d’habitatge. Així, doncs, 
expressa abstenció en els punts 9, 10 i 12, que votaran a favor dels punts 13 i 14, i en 
contra del 15. 
 
El Sr. ARDANUY expressa el seu vot favorable a tots els punts, però constata que el 
desenvolupament de projectes que ajudin a reforçar el parc públic de lloguer està 
molt lluny dels objectius que ha d’assolir la ciutat. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ expressa el vot a favor de tots els punts. 
 
El Sr. MONTANER reconeix que s’ha actuat amb lentitud, però diu que hi ha 
diverses raons per les quals no han pogut tenir aquests expedients a punt fins ara, 
entre les quals els que estaven pendents de registre, de plans urbanístics o, com en el 
cas de les Casernes, d’un acord amb el Consorci de la Zona Franca que no s’ha 
produït fins fa poc. 
Està d'acord amb la Sra. Reguant que es tracta d’un mapa, ja que la seva opció de 
model és diversificar al màxim a fi d’aconseguir el màxim d’habitatge de lloguer 
assequible, i malgrat que en cada solar la tipologia és diferent, el còmput del Pla pel 
dret a l’habitatge, el 80%, serà de lloguer assequible i de lloguer social. 
Respon al grup del PP que els concursos de cooperatives i cohabitatge són públics i 
oberts, i per tant transparents, i són avaluats per un jurat d’experts. 
Quant als retrets al Govern per haver fet molt poc habitatge durant el mandat, 
concreta que durant el mandat anterior van ser 21 solars els que es van passar, i 
durant aquest han estat 43; en aquell mandat es van promoure 1.888 habitatges, i en 
l’actual se’n promouen 3.122. 
 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 36 
El Sr. BLANCO puntualitza que qui diu que el Govern ha fet poc habitatge no és 
només el seu grup, sinó la mateixa ciutadania. Apunta, en aquest sentit, que 
l’habitatge ocupava el lloc 21 entre les seves preocupacions segons el baròmetre 
municipal el desembre del 2015, mentre que a dia d’avui ocupa el segon lloc; és a 
dir, el 2015 només l’1% dels barcelonins considerava que l’habitatge era el problema 
més greu a la ciutat, mentre que ara ho pensa un 12%. 
 
El Sr. CORONAS assegura que el seu grup no vol obstaculitzar més la política 
d’habitatge malgrat que, com ja ha dit, no comparteixen el model. I diu que hauria 
volgut que el regidor respongués per què no ha mantingut el compromís pel que fa a 
Glòries. 
El Sr. MULLERAS reitera que el seu grup no està d’acord amb la manera com 
s’adjudiquen els pisos socials amb el model de cooperativa, essencialment per la 
manca de transparència i perquè no hi ha igualtat d’oportunitats; i ratifica el vot en 
contra dels punts que empren aquesta modalitat. 
 
S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció del Sr. Coronas i de les Sres. 
Benedí, Capdevila i Sendra, dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i Villagrasa, i també 
de les Sres. Rovira i Reguant i del Sr. Casas. 
 
10.- (DP-2019-27371) CEDIR gratuïtament a l’Institut Municipal de l’Habitatge i 
Rehabilitació de Barcelona la finca de propietat municipal de 435,26 metres quadrats 
resultant de la divisió de la major finca registral 14.397 del Registre de la Propietat 
núm. 14, que es correspon amb la finca situada al carrer Rossend Arús, núm. 36-38, 
grafiada en el plànol annex, per tal de dur a terme una rehabilitació integral de la 
construcció existent, i d’acord amb allò que disposen els articles 49 i 50 del 
Reglament del patrimoni dels ens locals de 17 d'octubre de 1988; SOTMETRE 
l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen 
reclamacions o al·legacions, TENIR per aprovada la cessió; FORMALITZAR la 
cessió, fent esment de l’afectació de la finca a la dita finalitat garantida amb clàusula 
de reversió automàtica en els termes de l’article 50 del reglament al·ludit; 
AUTORITZAR l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona a 
licitar i constituir un dret real de superfície, respecte a la finca esmentada, per un 
termini de setanta cinc anys, prorrogable per quinze més, a favor de cooperatives 
d’habitatge, per tal de dur a terme una rehabilitació integral de la construcció 
existent, transmetre el dret d’ús dels habitatges rehabilitats i desenvolupar un projecte 
de cohabitatge, reservant-se l’IMHAB la titularitat del local en planta baixa, la 
rehabilitació del qual abonarà a la cooperativa adjudicatària, així com a percebre, si 
escau, l’import que es determini en concepte de contraprestació, formalitzant tots els 
documents públics i privats necessaris per a la seva instrumentalització, tot això amb 
subjecció als principis de la contractació pública, i FACULTAR l'Alcaldia per dur a 
terme totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present 
acord. 
 
S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció del Sr. Coronas i de les Sres. 
Benedí, Capdevila i Sendra, i també de les Sres. Rovira i Reguant i del Sr. Casas, i el 
vot en contra dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i Villagrasa. 
 
11.- (DP-2019-27396) APROVAR el Conveni de col·laboració entre 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 37 
l’Ajuntament de Barcelona i la Administración General del Estado (Ministerio de 
Trabajo, Migraciones y Seguridad Social), per cedir inicialment, de forma temporal i 
gratuïta, la finca municipal de la rambla del Raval, núm. 29-35, excepte la part 
destinada a aparcament de vehicles, per a la seva posterior venda, amb la finalitat de 
donar compliment a les previsions contingudes a la Ley 4/1986, de 8 de gener, de 
cesión de bienes del patrimonio sindical acumulado, respecte a la cessió d’ús 
d’immobles de titularitat estatal a les organitzacions sindicals i empresarials i puguin 
desenvolupar les funcions que els reconeix l’ordenament jurídic, d’acord amb els 
termes derivats del conveni esmentat; MODIFICAR l’acord de la Comissió de 
Govern de 20 de maig de 2015, respecte al preu de la venda i les condicions; 
SOTMETRE l’expedient a informació pública durant un termini de vint dies i, si no 
s’hi formulen al·legacions o reclamacions, tenir per aprovat definitivament el 
conveni; FACULTAR l'Im. Sr. Gerardo Pisarello Prados, com a primer tinent 
d’alcaldia, per a la seva signatura. 
 
El Sr. PISARELLO indica que es tracta d’un edifici actualment ocupat pel sindicat 
UGT, i explica que la tardor del 2018 el Govern municipal va acordar amb l’Estat 
l’actualització del preu de l’edifici, que passava de 14 milions d’euros a 23 milions, i 
la inclusió de la compra en els pressupostos de l’Estat del 2019. 
Assenyala que, atesa la situació de pròrroga pressupostària, se signa un conveni 
segons el qual l’Estat es compromet a comprar l’edifici quan tingui un pressupost no 
prorrogat, en un termini màxim de tres anys. 
 
La Sra. ROGNONI anuncia el vot a favor, i celebra que finalment es concreti aquest 
conveni, i demanen que, sigui qui sigui qui governi a l’Estat, es compleixin els 
termes establerts. 
 
El Sr. BLANCO expressa el vot favorable del seu grup. 
 
La Sra. CAPDEVILA també se suma als vots favorables al·legant que amb aquest 
conveni es regula una situació que fins ara no ho ha estat. 
Diu que els sembla sorprenent que l’Ajuntament hagi estat el responsable de cedir 
una seu a un sindicat, a més de carregar amb les despeses que comporta, quan és una 
competència de l’Estat, i està regulat per llei. 
Apunta que ara caldrà veure si el futur govern de l’Estat compleix amb allò que 
estipula aquest acord i acaba adquirint l’edifici, ja que la història demostra que 
governi qui governi la llista d’incompliments cada cop és més llarga. 
 
La Sra. BALLARÍN anuncia que el seu grup també vota a favor d’aquest punt, i 
destaca el paper clau de la UGT en la revitalització dels entorns d’aquest edifici, en 
la millora de la qualitat de l’espai urbà i la vida del veïnat; i remarca la importància 
que ha tingut el trasllat de la seu sindical a la rambla del Raval. 
 
El Sr. MULLERAS recorda que el 2009 aquest ajuntament va cedir gratuïtament 
l’edifici a la UGT, on ja porta deu anys. Precisa que l’edifici, entre construcció, 
reformes i el dret de cessió no cobrat, ha costat 19,7 milions d’euros; i assegura que 
tenen molts dubtes respecte a aquesta operació sense cap rendiment per a aquest 
ajuntament. 
Afegeix que la signatura d’aquest conveni prorroga per un termini de tres anys 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 38 
aquesta situació de cessió gratuïta, i amb un cost addicional per a aquest ajuntament 
d’un milió d’euros, sense cap garantia, però, que en aquests tres anys l’Estat 
adquireixi l’edifici per 23,7 milions d’euros, ja que no hi ha cap mena de compromís 
pressupostari ni jurídic. 
En conseqüència, i atès que es tracta d’una operació que no entenen, avança que 
faran una abstenció. 
 
La Sra. REGUANT confirma que el seu grup no avalarà aquesta operació perquè, 
com ja han apuntat alguns grups, aquest ajuntament va cedir aquest edifici a la UGT, 
cosa que és competència de l’Estat, i ha sufragat part de les despeses que comporta, 
en una operació immobiliària fallida al bell mig del Raval, i entenen que l’aprovació 
del conveni no significa res més que donar-hi suport. Afegeix que tampoc no hi ha 
cap garantia que el preu final cobreixi els costos que assumeix aquest ajuntament; i 
diu que, altrament, consideren que no hi ha cap garantia i que l’Ajuntament encara hi 
anirà abocant més diners, perpetuant una situació que mai s’hauria d’haver produït. 
 
El Sr. ARDANUY avança el seu vot favorable. 
El Sr. PUIGCORBÉ expressa el vot a favor. 
S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, 
Mulleras i Villagrasa, i amb el vot en contra de les Sres. Rovira i Reguant i del Sr. 
Casas. 
 
12.- (DP-2019-27414) CEDIR gratuïtament a l’Institut Municipal de l’Habitatge i 
Rehabilitació de Barcelona la finca 1F07a amb front al carrer Mossèn Amadeu Oller, 
ubicada al complex de Can Batlló, grafiada en el plànol annex, per destinar-la a la 
construcció d’un edifici d’habitatges amb protecció oficial en règim de venda de dret 
de superfície i d’acord amb allò que disposen els articles 49 i 50 del Reglament del 
patrimoni dels ens locals de 17 d'octubre de 1988; SOTMETRE l'expedient a 
informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen 
reclamacions o al·legacions, TENIR per aprovada la cessió; FORMALITZAR la 
cessió, fent esment de l’afectació de la finca a la dita finalitat garantida amb clàusula 
de reversió automàtica en els termes de l’article 50 del Reglament al·ludit; i 
FACULTAR l'Alcaldia per dur a terme totes les actuacions encaminades a concretar, 
clarificar i executar el present acord. 
 
S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció del Sr. Coronas i de les Sres. 
Benedí, Capdevila i Sendra, dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i Villagrasa, i també 
de les Sres. Rovira i Reguant i del Sr. Casas. 
 
13.- (DP-2019-27415) CEDIR gratuïtament a l’Institut Municipal de 
l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona la finca de propietat municipal situada al 
carrer Badajoz, núm. 11-15, que es correspon amb la finca resultant núm. 4 del 
Projecte de reparcel·lació del polígon d’actuació del Pla de millora urbana de l’illa 
delimitada dels carrers d’Àvila, del Doctor Trueta, de Badajoz i de l’avinguda Icària, 
grafiada en el plànol annex, per licitar i constituir un dret de superfície a favor d’un 
tercer promotor per tal que promogui la construcció de l’edificació i transmeti el dret 
de superfície dels habitatges resultants a favor d’adquirents provinents del Registre 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 39 
de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial i, d’acord amb allò que disposen 
els articles 49 i 50 del Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el 
Reglament del patrimoni dels ens locals; SOTMETRE l'expedient a informació 
pública durant un termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o 
al·legacions, TENIR per aprovada la cessió; FORMALITZAR la cessió, fent esment 
de l’afectació de la finca a la dita finalitat garantida amb clàusula de reversió 
automàtica en els termes de l’article 50 del reglament esmentat; AUTORITZAR 
l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona a licitar i constituir 
un dret de superfície a favor d’un tercer promotor per un termini de 75 anys, 
prorrogable per 15 anys més, per tal que promogui la construcció de l’edificació i 
transmeti el dret de superfície dels habitatges resultants a favor d’adquirents 
provinents del Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial, així com a 
percebre, si escau, l’import que es determini en concepte de contraprestació, 
formalitzant tots els documents públics i privats necessaris per a la seva 
instrumentalització, tot això amb subjecció als principis de la contractació pública, i 
FACULTAR l'Alcaldia per dur a terme totes les actuacions encaminades a concretar, 
clarificar i executar el present acord. 
 
S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, 
Mulleras i Villagrasa, amb la nova redacció següent: 
 
CEDIR gratuïtament a l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de 
Barcelona la finca de propietat municipal situada al carrer Badajoz, núm. 11-15, que 
es correspon amb la finca resultant núm. 4 del Projecte de reparcel·lació del polígon 
d’actuació del Pla de millora urbana de l’illa delimitada dels carrers d’Àvila, del 
Doctor Trueta, de Badajoz i de l’avinguda d’Icària, grafiada en el plànol annex, per 
licitar i constituir un dret de superfície a favor d’un tercer promotor per tal que 
promogui la construcció i la gestió d’una promoció d’habitatges amb protecció 
oficial destinada a lloguer assequible i, d’acord amb allò que disposen els articles 49 
i 50 del Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del 
patrimoni dels ens locals; SOTMETRE l'expedient a informació pública durant un 
termini de trenta dies i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, TENIR per 
aprovada la cessió; FORMALITZAR la cessió, fent esment de l’afectació de la finca 
a la dita finalitat garantida amb clàusula de reversió automàtica en els termes de 
l’article 50 del reglament esmentat; AUTORITZAR l’Institut Municipal de 
l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona a licitar i constituir un dret de superfície a 
favor d’un tercer promotor per un termini de 75 anys, prorrogable per 15 anys més, 
per tal que promogui la construcció i la gestió d’una promoció d’habitatges amb 
protecció oficial destinada a lloguer assequible, així com a percebre, si escau, 
l’import que es determini en concepte de contraprestació, formalitzant tots els 
documents públics i privats necessaris per a la seva instrumentalització, tot això amb 
subjecció als principis de la contractació pública, i FACULTAR l'Alcaldia per dur a 
terme totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present 
acord. 
 
14.- (DP-2019-27416) CEDIR gratuïtament a l’Institut Municipal de l’Habitatge i 
Rehabilitació de Barcelona, les finques municipals identificades com a finca resultant 
núm. R4-e del Projecte de reparcel·lació del PAU 2 de la MPGM de les Casernes de 
Sant Andreu i sector III de la modificació del PGM de Sant Andreu-Sagrera, i la 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 40 
finca 1F07b del polígon d’actuació 1 del sector 1 i polígon d’actuació 2 del sector 2 
de la MPGM en l’àmbit discontinu Batlló-Magòria (unitat de projecte 5b), amb front 
al carrer Constitució, 43, grafiades en plànols annexos, per destinar-les a la 
construcció d’edificis d’habitatges de protecció en règim de lloguer, en el marc de la 
promoció del model d’habitatge cooperatiu, mitjançant les corresponents licitacions 
dels diferents projectes de cohabitatge, i segons el que s’estableix en els articles 49 i 
50 del Reglament del patrimoni dels ens locals, de 17 d'octubre de 1988; 
SOTMETRE l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no 
s'hi formulen reclamacions o al·legacions, TENIR per aprovada la cessió; 
FORMALITZAR la cessió, fent esment de l’afectació de la finca a la dita finalitat 
que està garantida amb clàusula de reversió automàtica en els termes de l’article 50 
del reglament esmentat, i FACULTAR l'Alcaldia per dur a terme totes les actuacions 
encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 
 
 
S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció del Sr. Coronas i de les Sres. 
Benedí, Capdevila i Sendra, i el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i 
Villagrasa. 
 
15.- (DP-2019-27419) CEDIR gratuïtament a l’Institut Municipal de l’Habitatge i 
Rehabilitació de Barcelona, les finques de propietat municipal situades al passeig de 
Torras i Bages, núm. 126-128, i c. de la Constitució, núm. 49, grafiades en els 
plànols annexos, per destinar-les a la construcció d’edificis d’habitatges de protecció 
oficinal en règim de venda en dret de superfície, d’acord amb el que s’estableix en 
els articles 49 i 50 del Reglament del patrimoni dels ens locals, de 17 d'octubre de 
1988; SOTMETRE l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies 
i, si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions, TENIR per aprovada les cessions; 
FORMALITZAR les cessions, fent esment de l’afectació de les finques a la dita 
finalitat que està garantida amb clàusula de reversió automàtica en els termes de 
l’article 50 del reglament esmentat, i FACULTAR l'Alcaldia per dur a terme totes les 
actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord. 
 
S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció del Sr. Coronas i de les Sres. 
Benedí, Capdevila i Sendra, i el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i 
Villagrasa, i també de les Sres. Rovira i Reguant i del Sr. Casas. 
 
COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS 
 
16.- (EM 2019-01/01) RESOLDRE les al·legacions que s’han presentat a l’expedient de 
l’exercici de l’activitat econòmica municipal consistent en la prestació de serveis 
odontològics per mitjà de l’empresa pública municipal Barcelona de Serveis 
Municipals, SA. APROVAR definitivament la memòria justificativa de la 
conveniència, l’oportunitat i l’interès públic de l’exercici de l’activitat econòmica. 
APROVAR definitivament la modificació de l’article 2 dels estatuts de la societat 
municipal Barcelona de Serveis Municipals, SA. APROVAR l’exercici de l’activitat 
econòmica municipal consistent en la prestació de serveis odontològics per mitjà de 
l’empresa pública municipal Barcelona de Serveis Municipals, SA. ENCOMANAR- 
LI la realització dels tràmits i procediments esmentats a la memòria i a l’expedient 
EM 2019-01/01 amb l’objecte d’operar com a empresa de serveis odontològics a què 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 41 
fa referència el present acord. FACULTAR, indistintament, el/la regidor/a competent 
per raó de la matèria i la directora general de Serveis Municipals, SA perquè puguin 
efectuar tots els tràmits adients per a la plena efectivitat d’aquest acord. 
 
La Sra. ORTIZ assenyala que porten al Plenari un expedient per a la creació d’un 
operador públic d’odontologia, amb humilitat i prudència, però amb el convenciment 
ferm d’obrir un camí i reconèixer una de les grans mancances del sistema sanitari 
públic, i amb l’objectiu que la salut bucodental no sigui de segona. 
En aquest sentit, diu que presenten un projecte sensat, que no cerca el benefici però sí 
la sostenibilitat, i amb l’objectiu d’establir uns preus justos d’acord amb els costos, i 
amb la voluntat de començar amb dues clíniques als territoris més vulnerables. 
Recorda que ja es va posar en marxa un servei de dentista per a persones vulnerables, 
que ja ha atès mil cinc-centes persones. 
Confirma, per tant, que volen obrir ara una via perquè tothom pugui accedir a un 
servei d’odontologia a preus assequibles com a servei públic, i poden començar a fer-
ho defensant-ho com un servei municipal no pas de caire assistencialista, i partint de 
la base que cal canviar el model actual i que la salut bucodental formi part del 
sistema públic. 
Indica que s’han respost les al·legacions presentades, i han establert diàleg amb 
Pimec, incorporant millores. Diu que són conscients que les accions pioneres i que 
toquen interessos aixequen ampolles. Això no obstant, demana als membres del 
consistori que siguin valents i que gosin innovar votant a favor del dentista 
municipal, ja que la ciutadania està a favor que s’impulsi aquest servei, que valoren 
com una proposta justa, sostenible i que millora els serveis de salut de la ciutat i que 
demostra que hi ha una alternativa per canviar l’actual model. 
 
La Sra. ROGNONI assegura que el seu grup té tota la valentia, però no està disposat 
a transgredir un model sanitari públic com el que tenen, d’accés universal i molt ben 
estructurat. 
Per tant, valoren que no té cap sentit crear una empresa pública per donar un servei 
que ja es proporciona; i remarca que aquest ajuntament és membre i governa en el 
Consorci Sanitari, de manera que el mateix consorci podria ampliar la cartera de 
serveis. Confirma que és tan senzill com fer un sistema de tarifació per al 12% de la 
població susceptible de ser usuària del servei. I assegura que estan d’acord que 
aquest segment vulnerable de població pugui gaudir d’un servei de salut bucodental i 
que, com ja ha dit la Sra. Ortiz, està sent atesa, i comenta que també hi ha una ONG 
que dona aquest servei que rep una subvenció de mig milió d’euros perquè atengui 
aquests casos. 
Diu que si allò que volen demostrar amb aquest servei és que es poden abaixar els 
preus, constata que això ja ho fan les mútues; o si allò que volen és influir en el preu 
de mercat per rebentar tarifes, però els recorda que a l’informe encarregat per valorar 
la qüestió ja s’hi diu que això no s’aconseguirà. Altrament, diu que si la voluntat és 
atendre les persones vulnerables els faran costat, però fent-ho d’una manera eficaç, 
eficient i ràpida i que és ampliant la cartera de serveis del Consorci Sanitari. I entén 
que no té sentit que una empresa com BSM, que per donar aquest servei odontològic 
ha de canviar els seus estatuts, i que té un dèficit molt important per la caiguda dels 
ingressos de la Zona Blava i del Zoo. 
Valora que es tracta d’una mesura populista i electoral, i ja avança que no hi donaran 
suport. 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 42 
 
La Sra. BARCELÓ també avança el vot contrari a aquest punt, que entenen que és 
populista i electoralista i que l’únic que pretén és tapar el fracàs de la gestió social. 
Precisa que l’informe de l’Autoritat Catalana de la Competència determina que el 
servei l’hauria de fer BSM, que és una empresa, de manera que en cap cas seria un 
servei públic sinó privat i, en conseqüència, el preu hauria de ser de mercat. 
Afirma que el seu grup està a favor de garantir la salut bucodental, i amb la necessitat 
d’ampliar els serveis per part del Catsalut per a les persones que no tenen recursos 
econòmics, cosa que aquest ajuntament pot promoure des del Consorci Sanitari. 
Conclou que aquesta proposta és un engany, i observa que el nombre de dentistes 
municipals seria, a tot estirar, de quatre, i una única clínica del miler que hi ha a la 
ciutat, i remarca que els preus han de ser els que legalment estan establerts, que no es 
poden saltar la llei. 
Retreu al Govern que plantegi aquesta “gran” proposta sense diàleg, enganyant; i 
assenyala que el Col·legi d’Odontòlegs, a dia d’avui, encara espera la resposta a les 
seves al·legacions. 
Reitera, per tant, que votaran en contra d’aquesta proposta populista i electoralista i 
que no pretén res més que tapar el fracàs d’aquest govern en gestió social. 
 
La Sra. BENEDÍ, d’entrada, agraeix a la comissionada Gemma Tarafa la seva 
disponibilitat per resoldre dubtes i la predisposició per trobar-se amb els grups. 
Indica que segons tots els informes que els han presentat, la quota de mercat 
estimada d’aquest servei d’odontologia seria d’un 0,77% en un centre, i d’un 58% en 
dos centres, i al seu parer aquesta oferta és insuficient per tal d’assolir un dels 
principals objectius de la implementació del servei d’odontologia municipal, que no 
és altre que pressionar a la baixa els preus de mercat d’aquest sector sanitari. 
Assenyala que si donen per bons tots els informes que els han presentat, s’haurien de 
plantejar per què Barcelona té una mitjana de preus d’odontologia substancialment 
més cars que la resta de ciutats de l’Estat, i una vegada obtinguessin la resposta 
s’haurien de plantejar la millor política a fi de reduir el cost mitjà del servei. 
Considera que el Govern es limita a generar titulars, atès que el nombre de 
professionals per atendre el servei municipal és absolutament escàs. 
Afegeix que hi ha tractaments dentals que cobreix el sistema de salut pública, i que 
es cobraran en el servei municipal; i diu que tampoc creuen que es pugui arribar a 
atendre trenta-sis mil pacients anualment tal com afirmen. 
Diu que tenen un munt d’incògnites que ningú no els ha resolt, però que és evident 
que aquesta prestació municipal no resoldrà les disfuncions de l’oferta privada. Tot i 
això, sí que hi ha un factor que el seu grup valora positivament pensant, sobretot, en 
la ciutadania, i és el districte triat per implantar el primer servei d’odontologia, ja que 
servirà per acostar aquest servei a un sector de població sense possibilitat d’accedir al 
dentista per qüestions econòmiques; alhora, valora positivament que pugui servir per 
sensibilitzar de la necessitat d’acudir al dentista, com a mínim, un cop a l’any. 
 
El Sr. COLLBONI diu que els socialistes sempre estaran a favor d’ampliar drets 
socials, especialment el dret a la salut. En aquest sentit, comenta que el 12% de la 
població de la ciutat no pot accedir al dentista per motius econòmics, i que arriba fins 
al 27% en el cas de les persones en situació d’atur. Concreta que una família mitjana 
de la ciutat dedica a aquesta especialitat 500 euros anuals. 
Confirma, doncs, que emetran un vot favorable amb el benentès que aquesta proposta 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 43 
ha de servir, sobretot, per llançar el missatge clar que el d’odontologia ha de ser un 
servei que ha donar el sistema sanitari públic, com ja es fa a Euskadi o s’està 
plantejant de fer a Madrid. Per tant, entenen que ha de ser un servei transitori i 
condicionat al fet que la Generalitat, mitjançant el Catsalut, l’assumeixi. 
Constata que una de les diferències de classe social és justament el nivell de salut 
bucodental, i l’objectiu és que ho deixi de ser a Barcelona i al país. 
 
El Sr. MULLERAS posa de manifest que l’informe de l’Autoritat de la Competència, 
que consta a l’expedient, diu clarament que les eventuals pressions sobre el preu són 
limitades, atès que la quota de mercat del dentista municipal serà del 0,7%; un 
percentatge amb què no podran influir ni en el preu dels serveis, ni en el sector ni en 
la competència. 
Puntualitza que el que es planteja és un servei amb quatre dentistes per a tota la 
ciutat, i no entén qui pretenen enganyar amb això. Per tant, ho valora com a pura 
demagògia electoralista, sense límits, i amb què juguen amb les necessitats de les 
persones, i en un aspecte tan sensible com la salut. 
Així, doncs, alerta que aquesta clínica dental atesa per quatre professionals ha de 
competir amb les 989 clíniques dentals que actualment hi ha a la ciutat i que 
significarà el 0,1% de l’oferta. Considera que és evident que això no aporta res a la 
ciutadania, i que només es tracta de fum i de propaganda per intentar enganyar la 
gent a dos mesos de les eleccions municipals. 
 
La Sra. ROVIRA confirma el vot favorable que el seu grup va emetre en comissió; 
això no obstant, consideren insuficient la proposta, tot i que és evident que cal 
treballar per fer que el servei s’estengui i pugui arribar a més persones en situació de 
vulnerabilitat. Entén, però, que és un començament. 
Afegeix que també cal que les administracions treballin perquè el servei de salut 
bucodental estigui garantit pel Catsalut, i que no es tracti d’un fet aïllat en aquest 
ajuntament, que està en condicions de desenvolupar-lo mitjançant una empresa 
municipal, i que s’aconsegueixi equitat territorial en la prestació d’aquesta 
especialitat. 
 
El Sr. ARDANUY considera que malgrat ser una iniciativa molt modesta, s’adreça a 
un ampli segment de la població que té dificultats per accedir a aquest tipus de 
servei. Afegeix que aquest ajuntament ha de ser capaç d’avaluar adequadament els 
resultats de la proposta a fi de considerar si en el futur es pot desenvolupar d’una 
manera diferent, bé reforçant la cartera de serveis o ampliant la iniciativa. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ avança el seu vot favorable en considerar que és un camí molt 
interessant d’encetar. Pel que fa al 0,7% de població que inclourà, que s’ha ressaltat 
negativament en diverses intervencions, puntualitza que és gairebé el percentatge que 
destina la Generalitat a cultura. 
 
La Sra. ORTIZ agraeix la feina feta a tot l’equip de salut, perquè no és fàcil 
començar des de zero un projecte; igualment, també agraeix els suports de part dels 
membres del consistori. 
Considera que avui s’obre un camí en la defensa d’un servei públic que inclogui la 
salut bucodental; i entén que es poden aconseguir grans coses en la defensa dels 
serveis públics quan es donen majories com la d’aquest punt. 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 44 
Replica la intervenció de la Sra. Rognoni, negant que transgredeixin el sistema 
públic, sinó que el defensen; i observa que la regidora ha esmentat el paper de les 
mútues, que també abaixaven els preus del servei; i puntualitza que el que aproven 
avui és un servei municipal de dentista, que s’ha exclòs de la cartera de serveis 
públics. I afegeix que no es tracta d’incloure’l en la cartera de serveis del Consorci 
Sanitari així com així, sinó que això està en mans del Parlament. 
Quant a la qüestió de per què els preus d’aquest servei són més cars a Barcelona que 
enlloc, diu que es tracta que es deixa un servei bàsic en mans del mercat, que 
s’encareix com més població hi ha que el demana. 
Insisteix que la seva voluntat és obrir una via nova i pública en un mercat opac, i que 
donarà servei a preu de cost, i s’estima que arribarà a unes trenta-sis mil persones 
anualment. I rectifica que no són quatre els professionals sinó quaranta. 
Recomana als detractors d’aquesta iniciativa que es mirin l’expedient més 
detingudament, i que valorin on són les majories que poden fer possible la defensa 
dels serveis públics; i aprofita per criticar la gestió de la sanitat per part de la 
Generalitat, amb retallades i increment de les llistes d’espera. 
La Sra. ROGNONI insisteix que aquest ajuntament governa el Consorci Sanitari. 
 
La Sra. BARCELÓ diu que ja tenen eslògan, però fa notar que no poden prestar el 
servei públic de dentista municipal, ja que el farà l’empresa BSM; i alerta que no 
podran influir de cap manera en la baixada de preus de mercat. 
Ratifica que mai donaran suport a una proposta que tan sols és populista però no real. 
 
El Sr. COLLBONI es referma en el missatge que aquest servei hauria de formar part 
de la cartera bàsica del dret a la salut de la ciutadania, a Catalunya i a tot Espanya; i 
que totes les administracions i formacions polítiques s’haurien de comprometre amb 
això. 
Reconeix que aquesta iniciativa no resol el problema, i arriba tard i precipitadament, 
però creu que és obvi que cap partit polític que defensi que el servei sanitari ha de ser 
públic i universal no pot deixar en mans de les ONG l’atenció a la salut bucodental 
de les persones que no poden accedir-hi per motius econòmics. 
 
El Sr. MULLERAS replica que en el servei que avui aproven només hi ha quatre 
dentistes per a tota la ciutat, i afirma que amb això no poden fer res, i suggereix que 
explorin altres vies per fer assequible el dentista. 
 
S’APROVA el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Trias, Ciurana, Martí 
i Blasi i les Sres. Recasens, Fandos, Homs, Vila i Rognoni, dels Srs. Sierra, Alonso i 
Blanco i les Sres. Mejías i Barceló, i també dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i 
Villagrasa. 
 
Tot seguit, es dona per aprovada, amb els mateixos vots, aquesta acta en la part que 
estrictament fa referència a l’adopció dels acords precedents, per tal d’agilitar-ne la 
inscripció en el Registre Mercantil. 
 
17.- (1172/18) APROVAR definitivament la modificació dels estatuts del Consorci Mar 
Parc Salut de Barcelona, en els termes que consten en el document annex; 
PUBLICAR-LA al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al Butlletí Oficial 
de la Província de Barcelona. 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 45 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, 
Mulleras i Villagrasa, i també de les Sres. Rovira i Reguant i del Sr. Casas. 
 
18.- (20190086) APROVAR l’expedient 20190086 de reconeixement de crèdit per un 
import de 208.188,10 euros (189.261,91 euros d’import net i 18.926,19 euros en 
concepte d’IVA al tipus del 10%), atesa la necessitat de regularitzar les despeses a 
favor de l’empresa Eurest Catalunya, SL, amb NIF B80267420, despeses realitzades 
durant l’exercici 2018 i no reconegudes en l’exercici corresponent. AUTORITZAR, 
DISPOSAR I RECONÈIXER l'obligació de la despesa per un import de 208.188,10 
euros (189.261,91 euros d’import net i 18.926,19 euros en concepte d’IVA al tipus 
del 10%), amb càrrec a la partida 0100 22727 23151 del pressupost de l’IMSS de 
2019, i a favor de l’empresa Eurest Catalunya, SL, amb NIF B80267420. 
NOTIFICAR el present acord als interessats. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, 
Mulleras i Villagrasa, i també de les Sres. Rovira i Reguant i del Sr. Casas. 
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ 
I SEGURETAT I PREVENCIÓ 
 
19.- RATIFICAR el Decret d'Alcaldia, de 14 de març de 2019, que designa la comissió 
encarregada d'efectuar el sorteig entre els electors per al nomenament de presidents i 
vocals que hauran de constituir les meses electorals, formada per les persones 
següents: Presidenta: Gerent de Recursos o persona en qui delegui; secretari: 
secretari general de l'Ajuntament, o persona en qui delegui, i vocals: director de 
serveis de Secretaria General o persona en qui delegui i el cap de Departament de 
Població o persona en qui delegui; i fixa el dia 30 de març, a les 9.00 hores, a la Sala 
Lluís Companys d’aquest Ajuntament (Edifici Novíssim, 1a planta), per a la 
celebració del sorteig esmentat. 
 
S’APROVA, per unanimitat, el dictamen precedent. 
 
20.- (2019/197) ATORGAR la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a la Fundació Privada Casino 
l’Aliança del Poblenou, per la seva trajectòria de 150 anys en favor de la difusió de la 
cultura, de la transmissió dels valors cívics i ciutadans i com a element referencial 
del barri del Poblenou i del conjunt de la ciutat. 
 
El Sr. MONTANER posa de manifest que el Casino l’Aliança del Poblenou, que va 
ser fundat el 1869, mereix de llarg la concessió d’aquesta Medalla d’Or al Mèrit 
Cívic, atès que durant cent cinquanta anys ha estat fent de motor cultural, cívic i 
associatiu del barri, amb projecció i compromís amb el país. 
Assenyala que l’Aliança és un exemple més dels ateneus populars impulsats per la 
societat civil catalana, i ha esdevingut una de les entitats més característiques de la 
ciutat. Així, recapitula que a finals del XIX va ser escenari del moviment dels cors de 
Clavé, els anys trenta hi va actuar la soprano Maria Espinal, i els anys seixanta i 
setanta hi van actuar els membres de la Nova Cançó, Quico Pi de la Serra, Miquel 
Porter, Remei Margarit, Raimon i Joan Manuel Serrat, entre altres; i hi han passat 
persones molt representatives del món de l’espectacle català, entre les quals Joan 
Capri, Mari Santpere, Emili Vendrell, Ramon Calduch, Núria Feliu, Tete Montoliu o 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 46 
Enric Majó. I en la celebració del cent cinquantè aniversari hi ha actuat Roger Mas, 
la Cobla Sant Jordi, Paco Ibáñez i Lluís Homar, entre molts altres. 
Destaca que l’Aliança del Poblenou té estructura clàssica de teatre en forma de 
ferradura, però disposa d’una platea mòbil que el fa summament versàtil per a tota 
mena d’espectacles; i remarca que és emblemàtic que, des del 1968, cada nit de Reis 
Ràdio Barcelona hi fa la campanya “Cap nen sense joguina”. 
Posa en relleu que l’Aliança continua sent escenari de congressos, assemblees i actes 
veïnals, polítics i sindicals. 
 
El Sr. TRIAS destaca el Casino l’Aliança del Poblenou com una entitat cultural i 
social referent de Sant Martí, i essencialment de Barcelona i de Catalunya; i afegeix 
que en el seu cent cinquantè aniversari aquest ajuntament li vol agrair tota la feina 
feta per la cultura. 
Fa referència al fet que el Casino l’Aliança del Poblenou va ser pioner a Catalunya a 
disposar de cinematògraf, com també que va acollir el Cor Apol·lo de la Federació 
de Cors de Clavé, o Jocs Florals; i recorda amb especial il·lusió l’època en què va 
acollir el moviment de la Nova Cançó durant el franquisme. 
Constata que després de cent cinquanta anys de vida l’Aliança continua donant 
cabuda al millor de la cultura, reinventant-se contínuament i tenint sempre el 
Poblenou, Barcelona i Catalunya al cor. 
 
La Sra. BARCELÓ repassa la història del Casino l’Aliança del Poblenou, d’ençà de 
la seva fundació el 1869, en què es va crear per a l’organització d’activitats culturals 
al carrer de Wad Ras, i posteriorment a l’actual seu de la rambla del Poblenou, en un 
edifici bastit per les aportacions dels socis. 
Remarca que el centre sempre ha estat molt vinculat a la vida del Poblenou, i entre 
les seves activitats culturals i esportives destaca el teatre. Així, la Sala Gran, que 
encara es conserva tal com es va projectar, té un platea basculant, de les poques que 
existeixen, que li permet la transformació en sala de ball o de teatre. 
Destaca que l’Aliança ha mantingut, al llarg de la seva història, el nombre de socis 
entorn del miler; que en els seus orígens només eren homes, però als anys setanta, 
sota la presidència de Joan Surroca, la junta va proposar canviar aquesta norma i 
l’assemblea va aprovar la incorporació de les dones com a sòcies de ple dret de 
l’entitat. 
Esmenta, com també ha fet el Sr. Montaner, els diversos reconeixements que ha rebut 
el Casino l’Aliança del Poblenou, entre els quals el premi Sant Martí i la Creu de 
Sant Jordi. 
Per acabar, expressa la felicitació del seu grup a l’entitat, la junta i al seu president, 
Manuel Grau, que els qui tenen la sort de conèixer-lo saben de la seva entrega al 
Casino l’Aliança; i també té un record pel conserge del casino, que hi vivia, el Sr. 
Antoni López, que fa poc que els ha deixat, però la seva muller, la Sra. Júlia Cansino, 
hi continua vivint. 
 
La Sra. CAPDEVILA posa de manifest que la concessió d’aquesta medalla palesa un 
reconeixement molt merescut als cent cinquanta anys de trajectòria del Casino de 
l’Aliança del Poblenou; aprofita, doncs, per felicitar l’entitat i també tots els equips 
directius que durant un segle i mig ha tingut, i que l’han portat fins on és ara. 
Com ja s’ha dit, remarca que l’Aliança està molt arrelada al barri del Poblenou, 
sempre al servei de la difusió de la cultura i del barri; i constata que l’entitat genera 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 47 
un retorn al barri, però també a la resta de barris de Sant Martí, sempre a disposició 
de totes aquelles entitats que hi volen fer activitats. 
Observa que els qui ja tenen una edat recorden els concerts a l’inici de la democràcia 
de la Nova Cançó, i que formen part de l’imaginari col·lectiu d’aquells anys. 
Per tot plegat, consideren plenament merescuda la concessió d’aquesta Medalla d’Or 
al Mèrit Cívic. I vol deixar constància del compromís de l’entitat amb el país i amb la 
república. 
 
El Sr. COLLBONI destaca el reconeixement merescut d’aquesta entitat amb la 
concessió de la Medalla d’Or al Mèrit Cívic, i que fa extensiu al seu president actual, 
Manuel Grau, i al seu vicepresident Paco Fernández, també a qui va liderar durant 
molts anys l’Aliança, Jaume Fontcoberta, i a totes les juntes directives, socis i sòcies 
que han donat sentit a la tradició dels ateneus populars, a l’efervescència que les arts 
escèniques han tingut a la ciutat durant més d’un segle, i que en molts casos va 
esdevenir un focus de lluita contra la dictadura mitjançant la cultura; i també de 
contribució en esdeveniments solidaris, com la campanya “Cap nen sense joguina”. 
Destaca, sobretot, que tant al Poblenou com al conjunt de barris de Sant Martí, el 
Casino ha estat i continua sent un referent per a la ciutadania de cultura de 
proximitat, esperit participatiu i de compromís amb allò que sorgeix de la creació de 
base, de companyies de teatre amateur, i de tots aquells que fan possible aquesta 
cultura propera, que és un gran valor per a la ciutat. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ destaca que el Casino l’Aliança del Poblenou és una de 
les entitats recreativa, cultural i social i mutualista amb més tradició i solera de la 
ciutat, que es va fundar ara fa un segle i mig per defensar i preservar els interessos 
dels veïns i del barri, i per promoure actes de caire cultural i social. I en tots aquests 
anys ha esdevingut un referent del Poblenou, però també de la ciutat sencera. 
Observa que malgrat haver viscut moments complicats, especialment quan va haver 
de tancar durant la dictadura de Primo de Rivera, o quan va ser confiscat pel Comitè 
de Defensa de la República durant la Guerra Civil, i va haver de superar temps 
adversos posteriorment, l’Aliança sempre ha tirat endavant com un centre de 
dinamització cultural i social, convertint la seva sala d’espectacles en un espai de 
referència cultural del Poblenou i de la ciutat amb nombroses activitats de teatre amb 
estils tan diferents com la sarsuela, el jazz o el teatre clàssic, algunes de les quals 
amb gran impacte ciutadà, i per on han passat artistes de renom com Paco Martínez 
Soria, Joan Capri, Mary Santpere, Tete Montoliu, Enric Majó o Joan Manuel Serrat. 
En conseqüència, s’afegeix, en nom del seu grup, amb el seu vot favorable, a la 
concessió d’aquesta distinció; així com reconèixer les nissagues i generacions de 
responsables i socis que durant un segle i mig han fet possible la trajectòria d’aquesta 
entitat. 
 
La Sra. ROVIRA expressa l’abstenció del seu grup. 
 
El Sr. ARDANUY confirma el vot favorable a la concessió d’aquesta medalla a una 
entitat que és referència al Poblenou, Sant Martí i també a Barcelona, que ha defensat 
i ha construït cultura amb el treball col·lectiu de veïns i veïnes, que han dut a terme 
una feina excepcional durant cent cinquanta anys. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ destaca que Catalunya és terra d’ateneus, i tots són fills 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 48 
d’aquests ateneus, casinos, centres i societats culturals i recreatives que han estat la 
llavor que ha germinat en l’actual teixit associatiu, ampli, divers i inquiet. Constata 
que els ateneus sorgeixen amb vocació il·lustrada, romàntica i solidària, que es van 
afermant com a sòlids baluards de lliurepensament, de causes progressistes, 
revolucionàries o imbuïdes d’esperit llibertari, amb els exemplars ateneus llibertaris 
que han marcat profundament la configuració del sistema de valors. 
Constata que els ateneus continuen fent un treball constant i silenciós, desinteressat i 
amb recursos molt limitats. 
Remarca que avui es concedeix la Medalla d’Or de la Ciutat al Mèrit Cívic al millor 
d’entre els millors, un que segur tots han visitat alguna vegada; un dels primers que 
va tenir un grup de teatre abans que una coral, i un dels que té el nom més bonic de 
dir, que sens dubte mereix una cançó pel cent cinquantè aniversari, suggereix que 
sigui composta pel galàctic Jaume Sisa. 
 
S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció de les Sres. Rovira i Reguant i del 
Sr. Casas. 
 
21.- (EM 2018-12/20) INCORPORAR les modificacions de l’article 3 dels 
estatuts de l’Institut Municipal d’Urbanisme i de l’Institut Municipal de 
l’Habitatge i Rehabilitació d’acord amb l’informe que consta a l’expedient; 
APROVAR, definitivament, la modificació dels articles que s'indiquen a continuació 
dels estatuts dels ens instrumentals de l'Ajuntament de Barcelona, de conformitat 
amb la instrucció relativa a la descentralització funcional i als mitjans propis de 
l'Ajuntament de Barcelona aprovada per la Comissió de Govern del dia 26 de juliol 
de 2018, amb la redacció que consta a l'expedient: Institut Municipal de Persones 
amb Discapacitat (articles 1, 2 i 5), Institut Municipal d'Informàtica (articles 1 i 2), 
Institut Municipal d'Hisenda (articles 1 i 2), Institut Municipal de Mercats (articles 1 
i 2), Institut Municipal d'Educació (articles 1 i 2), Institut Municipal del Paisatge 
Urbà i Qualitat de Vida (articles 1 i 2), Institut Barcelona Esports (articles 1 i 2), 
Institut Municipal de Serveis Socials (articles 1 i 2), Institut Municipal de l'Habitatge 
i Rehabilitació (articles 3 i 4), Institut de Cultura (articles 1 i 3), Fundació Mies Van 
Der Rohe (articles 1 i 3), Institut Municipal de Parcs i Jardins (articles 1 i 3), Institut 
Municipal d'Urbanisme (articles 1, 3, 4 i 22), Barcelona de Serveis Municipals, SA 
(articles 1 i 2), Informació i Comunicació de Barcelona, SA (article 2), Barcelona 
Activa, SAU (articles 1 i 3), Barcelona d'Infraestructures Municipals, SA (articles 1 i 
2 i s’introdueix l’article 2 bis), Barcelona Cicle de l'Aigua, SA (s’introdueix l’article 
1 bis i es modifica l’article 2) i Foment de Ciutat, SA (articles 1, 2, 3 i s’introdueix 
l’article 2 bis); FACULTAR indistintament, el/la president/a i el/la secretari/a de 
cada entitat perquè puguin efectuar tots els tràmits adients per a la plena efectivitat 
d’aquest acord; PUBLICAR aquest acord i la modificació esmentada dels articles 
dels estatuts al Butlletí Oficial de la Província (BOPB), a la Gaseta Municipal i 
inserir una referència d’aquesta publicació al Diari Oficial de la Generalitat de 
Catalunya. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Sierra, Alonso i Blanco 
i les Sres. Mejías i Barceló, i també dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i Villagrasa. 
 
Tot seguit, es dona per aprovada, amb els mateixos vots, aquesta acta en la part que 
estrictament fa referència a l’adopció dels acords precedents, per tal d’agilitar-ne la 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 49 
inscripció en el Registre Mercantil, així com de la inclusió de la modificació dels 
estatuts de Barcelona de Serveis Municipals, SA, aprovada en aquesta mateixa sessió 
en el punt 16 (expedient EM 2019-01/01) com a apartat xiii) de la lletra a) de l’article 
2 dels estatuts esmentats. 
 
22.- (345/2018 (114-2018) DESESTIMAR el recurs de reposició interposat el dia 22 de 
novembre de 2018 pel membre de la Guàrdia Urbana de Barcelona, amb núm. de TIP 
16956, contra l’acord del Plenari del Consell Municipal de 28 de setembre de 2018 
pel qual es va inadmetre a tràmit la seva sol·licitud de Medalla d’Honor al Sofriment, 
en la categoria d’argent, per uns fets que van succeir l’any 1983, atès que, d’acord 
amb els informes que figuren a l’expedient, el contingut dels quals es dona per 
reproduït als efectes previstos a l’article 86.6 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del 
procediment administratiu comú de les administracions públiques, no ha formulat 
cap al·legació que pugui desvirtuar l’acord impugnat i qualsevol acció que es pogués 
derivar d’aquells fets es troba prescrita a la vista del que disposen els articles 121-20 
de la Llei 29/2002, de 30 de desembre, del codi civil de Catalunya i 1964 del codi 
civil estatal. 
 
El Sr. PISARELLO indica que es proposa refermar la decisió del Plenari del Consell 
Municipal, seguint el plantejament dels serveis jurídics municipals de desestimar 
l’atorgament d’aquesta medalla; i es ratifica en l’argument que aquest ajuntament 
reconeix a tots els agents de la Guàrdia Urbana i tots i totes les treballadores 
públiques que hagin sofert lesions en l’exercici del seu deure, però que la 
jurisprudència estableix que s’ha de premiar la distinció ostensible en el compliment 
del deure, i no com ha estat aquest cas, el resultat desafortunat d’un accident 
ocorregut durant un servei. 
 
El Sr. MARTÍ indica que tal com ja van expressar en la comissió de Presidència la 
setmana passada, votaran a favor d’aquesta desestimació del recurs de reposició 
interposat per aquest agent de la Guàrdia Urbana, però només pel fet que ha prescrit 
legalment qualsevol acció derivada dels fets objecte d’aquest expedient. 
Manifesta que haurien volgut que aquesta qüestió formal no hagués impedit el 
lliurament d’aquest reconeixement, que consideren merescut. 
 
El Sr. SIERRA es dirigeix a l’alcaldessa com a màxima responsable de la seguretat 
ciutadana, i confirma que votaran a favor per l’extemporaneïtat dels fets pels quals es 
demana l’atorgament de la distinció. Això no obstant, ho valora com un greuge més 
dels molts que ha patit la Guàrdia Urbana durant aquest mandat; i remarca que en les 
mateixes circumstàncies, abans es concedien medalles. En aquest sentit, diu que el 
seu grup es compromet a fer un nou reglament d’honors de la Guàrdia Urbana i de 
l’SPEIS el proper mandat, que respongui a criteris objectius i no al caprici del govern 
de torn. 
 
El Sr. CORONAS expressa el vot a favor. 
 
La Sra. ANDRÉS també avança el vot favorable, però aprofita per reconèixer la 
dedicació, la professionalitat i la vocació de servei públic de l’agent. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ remarca que aquest agent de la Guàrdia Urbana va patir 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 50 
lesions greus en acte de servei. Diu que, sense perjudici de la consideració jurídica 
que els pugui merèixer aquest dictamen, consideren que s’haurien d’haver obert 
altres vies per reconèixer a aquest agent la seva vocació de servei i, en el seu cas, el 
seu sacrifici en benefici de la ciutadania. 
Per tant, avança que faran una abstenció. I diu que fa seva una frase de l’alcaldessa 
amb relació a les víctimes de l’atemptat terrorista de l’agost del 2017, i que és que el 
dolor de les víctimes no prescriu, amb la qual va voler expressar empara a les 
víctimes i l’exercici d’accions legals en el seu benefici. Entenen que, salvant la 
distància, aquesta hauria estat una bona ocasió per posar-ho en pràctica; i reclama, en 
nom del seu grup, que es busquin vies alternatives perquè faci un reconeixement a 
aquest agent. 
 
La Sra. ROVIRA vota a favor d’aquest punt. 
El Sr. ARDANUY expressa abstenció. 
El Sr. PUIGCORBÉ emet un vot a favor. 
 
S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, 
Mulleras i Villagrasa, i també del Sr. Ardanuy. 
 
23.- (227/2019) ESMENAR l’annex 1 i 2 de l’Acord del Consell Plenari del 
21 de desembre de 2018 sobre l’aprovació de la relació inicial de llocs de treball, tal 
com es detalla als annexos que consten a l’expedient; MODIFICAR l’annex 1 i 2 de 
l’Acord del Consell Plenari de 21 de desembre de 2018 sobre l’aprovació de la 
relació inicial de llocs de treball, tal com es detalla als annexos que consten a 
l’expedient; PUBLICAR aquest acord i els seus annexos a la Gaseta Municipal i al 
web municipal. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Sierra, Alonso i Blanco 
i les Sres. Mejías i Barceló, i també dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i Villagrasa. 
 
24.- (292/19) APROVAR l’acord relatiu a les aportacions econòmiques als grups 
municipals de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes recollits al document que 
consta a l'expedient; PUBLICAR-LO al Butlletí Oficial de la Província de 
Barcelona, a la Gaseta Municipal i al web municipal. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb el vot en contra del Sr. Ardanuy, i amb 
l’abstenció del Sr. Puigcorbé. 
 
25.- (1184/2018) APROVAR, definitivament, la modificació dels límits territorials dels 
deu districtes de la ciutat de Barcelona, en els termes que s’indiquen al document que 
consta a l’expedient annex; PUBLICAR-LA al Butlletí Oficial de la Província de 
Barcelona, a la Gaseta Municipal i al web municipal. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb el vot en contra dels Srs. Trias, Ciurana, 
Martí i Blasi i les Sres. Recasens, Fandos, Homs, Vila i Rognoni, i amb l’abstenció 
dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i Villagrasa. 
 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 51 
26.- (449/19) APROVAR la pròrroga del II Pla d’igualtat entre dones i homes per al 
període 2015-2019 de l’Ajuntament de Barcelona fins al 27 de setembre de 2019 i les 
propostes de la Comissió Paritària de Seguiment del II Pla d’igualtat en matèria de 
bretxa salarial. 
 
La Sra. PÉREZ comenta que l’ampliació del Pla d’igualtat, requerida i acordada per 
la comissió tècnica, neix de la demanda explícita d’incloure a l’expedient un estudi 
sobre la bretxa salarial de gènere en l’estructura municipal, i que la quantifica en un 
15,89%, motivada especialment per la segregació horitzontal, a la valoració dels llocs 
de treball, a la segregació vertical i a la distribució no equitativa de les càrregues de 
cura fora de l’àmbit laboral. Indica que això forma part del compromís del Pla 
d’igualtat; i aprofita per agrair la feina a totes les persones que hi han participat, entre 
les quals de l’àmbit de transversalitat de gènere, recursos humans i, també, la 
professora de la UAB que els ha acompanyat. 
Indica que adjunten un seguit de mesures per corregir aquesta bretxa els propers anys 
i, per tant, a desenvolupar en el proper Pla d’igualtat i, entre altres aspectes, en 
relació amb la segregació de la dona, la distribució dels llocs de treball i la revisió de 
la seva definició i valoració econòmica; igualment, revisar els procediments d’accés 
a l’ocupació a fi d’incentivar la presència femenina allà on està infrarepresentada, 
treballar la segregació vertical per revisar els procediments de promoció als llocs de 
comandament, i també algunes mesures encaminades a afavorir fórmules de 
flexibilitat que desincentivin l’opció de la jornada reduïda. 
La Sra. VILA diu que haurien volgut tenir un nou pla d’igualtat damunt la taula per 
continuar avançant en la matèria a partir de l’experiència del pla aprovat durant el 
mandat anterior; tanmateix, entén que per dos passos endavant cal fer-ne un enrere, i 
consideren que aquest és el cas. Per tant, aquesta parada és per aprofundir en 
l’escletxa salarial, que ja van apuntar en l’anterior mandat, i que els ha de permetre 
analitzar amb profunditat la situació del fenomen en les diferents expressions en 
l’estructura del personal i de les posicions de treball d’aquest ajuntament. 
Valoren, per tant, que és una bona opció que els permet aprofundir en aquest 
fenomen, i diu que si estan compromesos a lluitar contra l’escletxa salarial han de 
predicar amb l’exemple, i diu que confien que el proper mandat podran afrontar 
solucions per corregir-la. 
 
La Sra. BARCELÓ recorda que el gener del 2017 el seu grup va presentar un prec al 
Plenari amb què demanaven que en un termini de tres mesos es presentessin les 
mesures per evitar la bretxa salarial en aquest ajuntament, d’un 13%; i també 
demanaven que s’evités aquesta bretxa en els contractes que estableix aquest 
ajuntament amb empreses externes. 
Precisa que el prec esmentat no es va acceptar, però els van assegurar que les 
mesures es presentarien l’estiu del 2017, i constata que pràcticament han passat dos 
anys. 
Afirma que són conscients de la complexitat que planteja aquest assumpte, i avança 
que emetran un vot a favor d’aquest punt perquè consideren que s’ha d’aconseguir la 
igualtat real i efectiva entre dones i homes; però entén que haurien de ser una mica 
més prudents amb les promeses que es fan i que després no es compleixen. 
 
La Sra. BENEDÍ se suma als vots favorables en aquest punt, i comenta que van 
poder conèixer aquestes mesures en una reunió a què van assistir i en què es va posar 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 52 
de manifest tota la feina feta per l’equip de la regidora Pérez i per Recursos Humans, 
i que determina que la lluita contra la bretxa salarial els implica a tots i totes, atès que 
és una xacra més del masclisme que pateix la societat. 
 
La Sra. ANDRÉS també anuncia el vot a favor d’aquesta pròrroga, tot i que diu que 
els hauria agradat més poder iniciar la redacció d’un nou pla, i que representaria que 
estan en condicions de fer un balanç acurat del vigent. 
De tota manera, justifica aquest posicionament favorable perquè, com ja ha dit la 
regidora Pérez, cal treballar molt per reduir la bretxa salarial, i les jornades reduïdes 
de les dones, molt per sobre de les dels homes. 
Observa que fomentar l’equilibri entre homes i dones fa que la bretxa sigui menor, 
com demostra el cas de la Guàrdia Urbana; i també, s’ha d’anar en la línia 
d’augmentar la presència de dones als llocs de direcció, i potenciar les dones en els 
nivells màxims de responsabilitat. En aquest sentit, critica que, de conformitat amb 
els sindicats en aquest objectiu, no s’hagi avançat més. 
 
El Sr. MULLERAS agraeix la feina dels tècnics municipals que han desenvolupat 
aquest pla, que el seu grup va votar a favor el 2015 i, per coherència, avui votaran a 
favor d’aquesta pròrroga. 
Entenen que cal reduir la bretxa salarial en aquesta administració, millorar la 
conciliació laboral i familiar, i reduir la veritable bretxa professional, la motivada, 
sobretot, per prejudicis socials i la maternitat. En aquest sentit, demana que aquest 
ajuntament actuï, en primer lloc, amb les seves treballadores, i constata que durant 
aquests quatre anys no s’ha fet res per millorar la igualtat, ja que només el 30% dels 
càrrecs directius estan ocupats per dones, que és el mateix percentatge que fa quatre 
anys. 
 
La Sra. ROVIRA corrobora que votaran favorablement, però entén que és evident 
que una de les conseqüències de l’aliança entre el sistema capitalista i el patriarcal és 
aquesta bretxa salarial, que és necessària per reproduir el sistema. 
En conseqüència, diu que més enllà de les mesures proposades, i de l’anàlisi que es 
fa en l’informe elaborat per aquest ajuntament en col·laboració amb agents externs, 
consideren important que es posi èmfasi en la recuperació de serveis públics per a la 
ciutadania i la socialització de les tasques de cura en el conjunt de districtes de la 
ciutat; altrament, consideren que això té conseqüències negatives per a les dones de 
classe treballadora. 
Afegeix que també cal que, més enllà d’aquest ajuntament, aquesta anàlisi i 
l’aplicació de mesures respecte d’això es palesin en tots aquells serveis de titularitat 
municipal però gestionats per empreses privades. 
 
El Sr. ARDANUY expressa el seu vot favorable. 
El Sr. PUIGCORBÉ es posiciona favorablement. 
La Sra. PÉREZ confirma que aquesta és la primera institució pública que 
aconsegueix una radiografia de la bretxa salarial, i que ha estat possible perquè s’han 
alineat amb els sindicats, amb els departaments tècnics de la casa, i perquè existia un 
consens polític previ amb el Pla d’igualtat encara vigent. 
Assegura que tot això no ha estat possible fer-ho amb menys temps, atesa la seva 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 53 
complexitat i la manca de precedents. Considera, però, que ara sí que estan establint 
un precedent, i anima totes les institucions públiques a fer aquest exercici. 
 
S’APROVA, per unanimitat, el dictamen en debat. 
 
27.- (2019/112) APROVAR l’expedient 2019/112 de reconeixement de crèdit per un 
import de 32.137,60 euros, atesa la necessitat de regularitzar les despeses a favor de 
la Fundació Jaume Bofill, amb CIF G08241036 i no reconegudes en l’exercici que 
els corresponia. AUTORITZAR, DISPOSAR i RECONÈIXER l'obligació de la 
despesa per un import de 32.137,60 euros, amb càrrec al pressupost i partida indicats 
en aquest mateix document, a favor de Fundació Jaume Bofill, amb CIF G08241036. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Sierra, Alonso i Blanco 
i les Sres. Mejías i Barceló, dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i Villagrasa, i també 
de les Sres. Rovira i Reguant i del Sr. Casas. 
 
COMISSIÓ D’ECOLOGIA, URBANISME I MOBILITAT 
 
28.- (0182-06-18 i 0183-01-18) APROVAR la incorporació al Catàleg d’arbres d’interès 
local de l’Ajuntament, per tal d’assegurar la protecció de l’exemplar que, per les 
seves característiques peculiars de bellesa, raresa i antiguitat, han d’ésser conservats 
dins el terme municipal, d’una nova fitxa, corresponent a l’arbre següent: - Pistacia 
lentiscus: ubicat al parc de la Creueta del Coll del districte de Gràcia. - Quercus 
pubescens: ubicat al Parc Zoològic del districte de Ciutat Vella. PUBLICAR el 
present acord a la Gaseta Municipal i al Diari Oficial de la Generalitat de 
Catalunya. S’APROVA, per unanimitat, el dictamen precedent. 
29.- (20080060 Z. Centre) ACORDAR la continuïtat del servei del contracte 08000528, 
que té per objecte la gestió dels serveis de neteja de l’espai públic i recollida de 
residus municipals a la ciutat de Barcelona, Zona Centre, per un període comprès des 
de l'1 de novembre de 2019 fins al 31 d'agost de 2021 o fins a l’entrada en vigor del 
contracte número 18000780 en tràmit de licitació, per un import total de 
187.235.092,20 euros (IVA inclòs), adjudicat a l'empresa FCC Fomento 
Construcciones y Contratas, SA, amb NIF A28037224, d'acord amb les condicions i 
motivacions que consten a l’informe de la Direcció de Serveis de Neteja i Gestió de 
Residus i a la documentació que figura a l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR 
la despesa del contracte esmentat per un import de 187.235.092,20 euros, IVA inclòs, 
amb càrrec a la partida i al pressupost que s'indiquen en aquest document, 
condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos 
corresponents. REQUERIR l'adjudicatari per tal que comparegui a les dependències 
d’Administració d'Ecologia Urbana per a la seva formalització en el termini de 15 
dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Sierra, Alonso i Blanco 
i les Sres. Mejías i Barceló, dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i Villagrasa, i també 
de les Sres. Rovira i Reguant i del Sr. Casas. 
 
30.- (20080060 Z. Nord) ACORDAR la continuïtat del servei del contracte 08000527, 
que té per objecte la gestió dels serveis de neteja de l’espai públic i recollida de 
residus municipals a la ciutat de Barcelona. Zona Nord per un període comprès des 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 54 
de l'1 de novembre de 2019 fins al 31 d'agost de 2021 o fins a l’entrada en vigor del 
contracte número 18000780 en tràmit de licitació, per un import total de 
80.328.356,46 euros (IVA inclòs), adjudicat a l'empresa Tratamiento de Residuos 
UTE CCorporac. CLD Servicios Urbanos, amb NIF U64993256, d'acord amb les 
condicions i motivacions que consten a l’informe de la Direcció de Serveis de Neteja 
i Gestió de Residus i a la documentació que figura a l’expedient. AUTORITZAR i 
DISPOSAR la despesa del contracte esmentat per un import de 80.328.356,46 euros, 
IVA inclòs, amb càrrec a la partida i al pressupost que s'indiquen en aquest 
document, condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en els 
pressupostos corresponents. REQUERIR l'adjudicatari per tal que comparegui a les 
dependències d’Administració d'Ecologia Urbana per a la seva formalització en el 
termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Sierra, Alonso i Blanco 
i les Sres. Mejías i Barceló, dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i Villagrasa, i també 
de les Sres. Rovira i Reguant i del Sr. Casas. 
 
31.- (20080060 Z. Est) ACORDAR la continuïtat del servei del contracte 
08000529, que té per objecte la gestió dels serveis de neteja de l’espai públic i 
recollida de residus municipals a la ciutat de Barcelona. Zona Est per un període 
comprès des de l'1 de novembre de 2019 fins al 31 d'agost de 2021 o fins a l’entrada 
en vigor del contracte número 18000780 en tràmit de licitació, per un import total de 
102.203.270,21 euros (IVA inclòs), adjudicat a l'empresa Urbaser, SA, amb NIF 
A79524054, d'acord amb les condicions i motivacions que consten a l’informe de la 
Direcció de Serveis de Neteja i Gestió de Residus i a la documentació que figura a 
l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa del contracte esmentat per un 
import de 102.203.270,21 euros, IVA inclòs, amb càrrec a la partida i al pressupost 
que s'indiquen en aquest document, condicionada a l'existència de crèdit adequat i 
suficient en els pressupostos corresponents. REQUERIR l'adjudicatari per tal que 
comparegui a les dependències d’Administració d'Ecologia Urbana per a la seva 
formalització en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la 
notificació. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Sierra, Alonso i Blanco 
i les Sres. Mejías i Barceló, dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i Villagrasa, i també 
de les Sres. Rovira i Reguant i del Sr. Casas. 
 
32.- (20080060 Z. Oest) ACORDAR la continuïtat del servei del contracte 08000530, que 
té per objecte la gestió dels serveis de neteja de l’espai públic i recollida de residus 
municipals a la ciutat de Barcelona. Zona Oest per un període comprès des de l'1 de 
novembre de 2019 fins al 31 d'agost de 2021 o fins a l’entrada en vigor del contracte 
número 18000780, en tràmit de licitació, per un import total de 109.302.625,67 euros 
(IVA inclòs), adjudicat a l'empresa Cespa, SA, amb NIF A82741067, d'acord amb les 
condicions i motivacions que consten a l’informe de la Direcció de Serveis de Neteja 
i Gestió de Residus i a la documentació que figura a l’expedient. AUTORITZAR i 
DISPOSAR la despesa del contracte esmentat per un import de 109.302.625,67 
euros, IVA inclòs, amb càrrec a la partida i al pressupost que s'indiquen en aquest 
document, condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en els 
pressupostos corresponents. REQUERIR l'adjudicatari per tal que comparegui a les 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 55 
dependències d’Administració d'Ecologia Urbana per a la seva formalització en el 
termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Sierra, Alonso i Blanco 
i les Sres. Mejías i Barceló, dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i Villagrasa, i també 
de les Sres. Rovira i Reguant i del Sr. Casas. 
 
33.- (CO 2019-03/06) APROVAR l’adhesió al Consorci per a la Protecció i la 
Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. SOL·LICITAR al Consell 
Rector del Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del 
Llobregat l’admissió de l’Ajuntament de Barcelona com a nou membre del consorci, 
i donar conformitat als estatuts prèviament aprovats per les administracions 
públiques consorciades. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de 100.000,00 
euros en concepte d'aportació anual al Consorci per a la Protecció i la Gestió dels 
Espais Naturals del Delta del Llobregat, amb NIF Q0801350J. ACCEPTAR els 
estatuts que regeixen el consorci i CONDICIONAR l’aprovació d’aquest acord a la 
conseqüent modificació d’estatuts per part del Consorci per a la Protecció i la Gestió 
dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. DESSIGNAR com a representant de 
l’Ajuntament de Barcelona en el consorci la quarta tinent d’alcaldia, la Ima. Sra. 
Janet Sanz Cid o persona en qui delegui i el regidor de Presidència i d’Aigua i 
Energia, l'Im. Sr. Eloi Badia Casas o persona en qui delegui. NOTIFICAR el present 
acord al Consorci per a la Protecció i Gestió dels Espais Naturals del Delta del 
Llobregat, així com a les entitats que el constitueixen, la Generalitat de Catalunya, 
l’Ajuntament del Prat de Llobregat, l’Ajuntament de Viladecans, l’Ajuntament de 
Gavà i l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. SOTMETRE-LA a informació 
pública, l’acord i la modificació dels estatuts, per un termini de trenta dies, d’acord 
amb els articles 313.3 i 160 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals; 
i en cas que no s’hi presentin al·legacions, TENIR-LA per aprovada definitivament; i 
publicar el text íntegre definitiu al BOP i a la Gaseta Municipal. 
 
S’APROVA, per unanimitat, el dictamen precedent. 
 
34.- (173/2019) APROVAR el conveni de finançament del sistema de transport públic per 
a l’any 2019 entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Autoritat del Transport Metropolità 
de l’àrea de Barcelona (ATM) en execució del Pla marc 2014-2031; AUTORITZAR 
i DISPOSAR la despesa per un import de 160.782.995,00 euros a favor de l’Autoritat 
del Transport Metropolità - Consorci per a la Coordinació del Sistema Metropolità de 
Transport Públic de l’àrea de Barcelona, amb NIF P5890049I, pel finançament del 
servei de transport públic per a l’any 2019, d’acord amb aquest conveni i amb el Pla 
marc de finançament 2014-2031; FACULTAR el gerent d’Ecologia Urbana per a la 
signatura del conveni i per a l’adopció dels actes que se’n derivin; NOTIFICAR el 
present acord a l’Autoritat del Transport Metropolità, i PUBLICAR aquest acord i el 
conveni aprovat de conformitat amb el previst per la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de 
procediment administratiu de Catalunya i la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de 
transparència, accés a la informació pública i bon govern. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció de les Sres. Rovira i Reguant i 
del Sr. Casas. 
 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 56 
35.- (056/2016) APROVAR la tercera addenda al conveni de col·laboració subscrit el 28 
d’abril de 2016 entre els ajuntaments de Barcelona, Sant Adrià de Besòs i Santa 
Coloma de Gramanet, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el Consell Comarcal del 
Barcelonès per al manteniment i la conservació de les rondes de Barcelona i del tram 
municipal de la Gran Via Nord, d’acord amb la normativa reguladora dels expedients 
d’autorització de l’atorgament de convenis administratius amb altres administracions 
públiques i institucions aprovada per Decret d’Alcaldia el 27 d’abril de 2011; 
FACULTAR la quarta tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona per a la seva 
signatura i per a l’adopció dels actes que se’n derivin; AUTORITZAR i DISPOSAR 
la despesa per un import de 5.975.872,05 euros amb càrrec al/s pressupost/os i 
partida/es indicats en aquest mateix document, a favor de l’Àrea Metropolitana de 
Barcelona, amb NIF P0800258F, per fer front a les despeses derivades d’aquesta 
addenda, i NOTIFICAR aquest acord a totes les administracions signatàries de 
l’addenda. 
 
La Sra. SANZ indica que es planteja l’aprovació de la despesa de 5,8 milions d’euros 
a favor de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per fer front a les despeses derivades 
del manteniment de les rondes. Assenyala que aquesta despesa forma part d’un 
conveni signat entre la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, els ajuntaments de 
Barcelona, de Santa Coloma, de Sant Adrià, el Consell Comarcal del Barcelonès i 
l’Àrea Metropolitana; precisa que tot això emana de la llei de l’Àrea Metropolitana 
aprovada el 2010, en què figura l’Àrea Metropolitana com a administradora 
competent per a la gestió de les rondes, i d’execució de totes les tasques de 
manteniment. 
El Sr. MARTÍ confirma que, com fan cada any, votaran a favor d’aquesta tercera 
addenda del conveni de manteniment de les rondes, una de les principals 
infraestructures viàries de Barcelona i de l’àrea metropolitana. 
Afegeix que tenint en compte la conjuntura que planteja la propera liquidació del 
Consell Comarcal del Barcelonès com a institució signant del conveni, vol agrair des 
d’aquí a la institució i, sobretot al seu personal, la feina esmerçada a fer possible, de 
manera delegada, el manteniment d’aquesta infraestructura viària. 
 
El Sr. ALONSO expressa l’abstenció del seu grup. 
El Sr. CORONAS anuncia el vot a favor. 
El Sr. MÒDOL també emet un posicionament favorable. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ reitera el vot contrari del seu grup, com fa habitualment 
en el cas de les addendes al conveni, en aquesta ocasió la tercera. I justifica que ho 
fan, d’una banda, perquè rebutgen l’encàrrec de gestió que en el seu moment es va 
fer al Consell Comarcal, en considerar que ha de ser l’Àrea Metropolitana qui l’ha 
d’assumir, tal com estableix la llei; i, d’altra banda, perquè als convenis els és 
inherent un quadre de finançament, amb el qual sempre han discrepat perquè entenen 
que el finançament de la Generalitat al manteniment de les rondes és testimonial, 
amb prou feines un milió d’euros dels nou que representa el cost, mentre que aquest 
ajuntament s’ha de fer càrrec de dues terceres parts, malgrat que es tracta d’una via 
interurbana i la càrrega dels costos s’hauria de distribuir, sobretot a la Generalitat. 
 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 57 
El Sr. CASAS expressa el vot favorable del grup de la CUP. 
El Sr. ARDANUY es posiciona en el mateix sentit. 
El Sr. PUIGCORBÉ també vota a favor d’aquest punt. 
 
S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Sierra, Alonso i Blanco i 
les Sres. Mejías i Barceló, i el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i 
Villagrasa. 
 
36.- (272/2019) APROVAR el reconeixement de crèdit per un import total de 
400,00 euros, atesa la necessitat d’efectuar el pagament de la subvenció amb codi 
18S13870- 001, atorgada a favor de la Fundació Privada Escola Vicenciana (Col·legi 
Sagrat Cor - Aldana), de conformitat amb la resolució d’atorgament definitiva de 21 
de desembre de 2018 (BOPB 28 de desembre de 2018) en el marc de la convocatòria 
per la concessió d’ajuts per al desenvolupament del Pla d’acció del programa 
Barcelona Escoles + Sostenibles de l’Ajuntament de Barcelona per a l’any 2018, 
despesa generada en l’exercici 2018 i no reconeguda en l’exercici corresponent; i 
AUTORITZAR, DISPOSAR i RECONÈIXER l'obligació de la despesa per un import 
de 400,00 euros, amb càrrec al pressupost i posició pressupostària indicada en aquest 
mateix document, a favor de la Fundació Privada Escola Vicenciana (Col·legi Sagrat 
Cor - Aldana), amb NIF G61114690, en concepte de pagament de la subvenció amb 
codi 18S13870-001 de la convocatòria per la concessió d’ajuts per al 
desenvolupament del Pla d’acció del programa Barcelona Escoles + Sostenibles de 
l’Ajuntament de Barcelona per a l’any 2018. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció de les Sres. Rovira i Reguant i 
del Sr. Casas. 
 
37.- (20190279) APROVAR el reconeixement de crèdit per un import total de 531.325,17 
euros (IVA inclòs), atesa la necessitat d’efectuar el pagament de les factures que es 
relacionen a continuació i que corresponen a despeses generades per 
subministraments d’energia elèctrica per l’enllumenat públic, durant els anys 2017 i 
2018, i no havent estat reconegudes en els exercicis corresponents: - Factura número 
00Z806N0014582, de 5 de setembre de 2018, emesa per Endesa Energia, SA Soc. 
Unipersonal, amb NIF A81948077, per un import de 529.703,09 euros, per 
subministraments d’energia elèctrica de l’enllumenat públic de Barcelona, del mes 
d’agost de 2018. - Factura número 00Z906N0000811, de 8 de gener de 2019, emesa 
per Endesa Energia, SA Soc. Unipersonal, amb NIF A81948077, per un import de 
114,10 euros, per subministraments d’energia elèctrica de l’enllumenat públic de 
Barcelona, del mes de desembre de 2018. - Factura número 00Z906N0002254, de 5 
de febrer de 2019, emesa per Endesa Energia, SA Soc. Unipersonal, amb NIF 
A81948077, per un import de 155,41 euros, per subministraments d’energia elèctrica 
de l’enllumenat públic de Barcelona, del mes d’abril de 2017. - Factura número 
00Z906N0002255, de 5 de febrer de 2019, emesa per Endesa Energia, SA Soc. 
Unipersonal, amb NIF A81948077, per un import de 386,60 euros, per 
subministraments d’energia elèctrica de l’enllumenat públic de Barcelona, del mes de 
novembre de 2017. - Factura número 00Z906N0002256, de 5 de febrer de 2019, 
emesa per Endesa Energia, SA Soc. Unipersonal, amb NIF A81948077, per un 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 58 
import de 965,97 euros, per subministraments d’energia elèctrica de l’enllumenat 
públic de Barcelona, del mes de maig de 2018. AUTORITZAR, DISPOSAR i 
RECONÈIXER l'obligació de la despesa per un import total de 531.325,17 euros 
(IVA inclòs), amb càrrec al pressupost i posició pressupostària indicada en aquest 
mateix document. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Trias, Ciurana, Martí i 
Blasi i les Sres. Recasens, Fandos, Homs, Vila i Rognoni, dels Srs. Sierra, Alonso i 
Blanco i les Sres. Mejías i Barceló, dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i Villagrasa, i 
també de les Sres. Rovira i Reguant i del Sr. Casas. 
 
Districte de Ciutat Vella - Districte de l'Eixample - Districte de Sants-Montjuïc - 
Districte de Gràcia - Districte d'Horta-Guinardó 
 
38.- (18PL16609) APROVAR provisionalment, de conformitat amb l’article 66.3 de la 
Carta municipal de Barcelona, la modificació del Pla general metropolità per a la 
incorporació al sistema d’habitatges dotacionals dels sòls situats als emplaçaments 
carrer Ciutat, 3, Via Laietana, 8-10, Gran Via de les Corts Catalanes, 724-726 i 
Nàpols, 132-134, avinguda Paral·lel, 100 i 102 B, carrer Sant Isidre, 1-5, carrer 
Alzina, 6-8 i avinguda Santuari Sant Josep de la Muntanya, 31-35, d’iniciativa 
municipal, amb les modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de 
Serveis de Planejament, que consta a l’expedient i, a l’efecte de motivació, 
s’incorpora a aquest acord; RESOLDRE les al·legacions presentades en el tràmit 
d’informació pública, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis de 
Planejament esmentada, de valoració de les al·legacions, que consta a l’expedient i, a 
l’efecte de motivació, s’incorpora a aquest acord i TRAMETRE l’expedient a la 
Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. 
 
La Sra. SANZ posa de manifest que aquest és un pas endavant més per a les 
polítiques d’habitatge públic i, per tant, per donar compliment a tots els objectius que 
es van marcar en el Pla pel dret a l’habitatge 2016-2025. 
Precisa que aquesta modificació de PGM implica, en set emplaçaments a la ciutat de 
Barcelona, fer possibles 362 habitatges dotacionals als districtes on hi ha problemes 
més greus de gentrificació i, per tant, d’expulsió del veïnat. 
Concreta que es tracta de dos emplaçaments a Ciutat Vella, dos a l’Eixample, un a 
Sants-Montjuïc, concretament al Poble-sec, i dos més al districte de Gràcia. Indica 
que els habitatges dotacionals podran ser per a gent jove, gent gran o per a altres 
col·lectius amb necessitats, i que es concretaran en cadascuna de les propostes de 
construcció i d’adjudicació dels habitatges. 
Indica que també es dona resposta a les al·legacions que s’han presentat a aquesta 
modificació de PGM, i que han provocat que es retirés un emplaçament previst 
inicialment. 
Confirma que, amb l’aprovació d’aquesta proposta i les que ja es van dur a terme a 
principis del mandat, avui a la ciutat estan i podran estar en construcció 881 
habitatges dotacionals, que se sumen als que ja s’estan fent i que ja estan per sobre 
dels mil cinc-cents habitatges dotacionals, donant compliment a les mesures per 
incrementar l’habitatge assequible incloses en el Pla pel dret a l’habitatge i per fer 
front a l’emergència habitacional que pateix la ciutat. 
 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 59 
El Sr. MARTÍ confirma que malgrat que consideren que aquesta modificació del 
planejament arriba tard, i en un context de dèficit d’habitatge important, votaran a 
favor d’aquesta proposta per incorporar el sistema d’habitatges dotacionals en un 
conjunt de sòls. I ratifica que votaran favorablement totes les propostes 
d’emplaçament amb l’objectiu d’incrementar el parc públic d’habitatge de lloguer 
social i assequible. 
Això no obstant, assenyala que no han arribat als objectius que marca el Pla pel dret 
a l’habitatge. I afegeix que en aquesta modificació de PGM s’incloïen dos sòls que, 
arran de les seves al·legacions, s’han exclòs perquè els veïns havien demanat, per 
diferents motius, que es traguessin del paquet. 
 
El Sr. BLANCO diu que, tot i que estan d’acord amb la majoria de les 
requalificacions de solars que els han presentat, no hi poden votar a favor i faran una 
abstenció. Puntualitza que no és un sol àmbit el que ha generat al·legacions, sinó que 
en són dos; un que ha provocat el refús d’una entitat veïnal, i que s’ha exclòs de la 
modificació de planejament, però l’àmbit del Paral·lel 100, al qual també es van 
presentar al·legacions per part de la propietat, i no s’hi ha arribat a un acord per 
poder expropiar el solar. 
Consideren que no és adequat, per tant, tirar endavant l’expropiació del solar 
esmentat si no es compta amb l’acord de la propietat, atès que existeix una 
discrepància sobre la valoració del solar. Així, doncs, assenyala que no saben què pot 
costar a aquest ajuntament ni tampoc si s’interposaran processos judicials. 
 
El Sr. CORONAS avança que votaran a favor d’aquest punt, tot i que diu que haurien 
volgut votar els solars per separat, atès que cadascun d’ells té unes característiques 
determinades. 
Constata la importància de disposar d’habitatges dotacionals, però indica que més 
habitatge significa més equipaments i més espais verds, i diu que tenen la sensació 
que no estan tenint en compte el conjunt. 
Feta aquesta reflexió, confirma que donen suport a la proposta, atesa la necessitat 
evident d’habitatge dotacional i que es garanteix que serà cent per cent públic. 
 
El Sr. MÒDOL valora que el Govern ha fet un cert esforç d’escolta, tant pel que fa a 
les al·legacions dels grups com als veïns; això no obstant, confirma que encara hi ha 
dins el paquet peces que el seu grup no acaba de veure clares, però consideren que 
han d’emetre un vot favorable a fi de donar tràmit a aquesta modificació de 
planejament, que constata que no és altra cosa que això, una modificació de PGM i 
no el lliurament de claus. 
Comenta, en aquest sentit, que dels sis solars que es van aprovar el 2016 per a 
habitatge dotacional no saben quina evolució han seguit, ni si tan sols tenen projecte. 
Entén que quan s’aproven aquest tipus de mesures el Govern hauria d’acompanyar-
les d’un calendari per tenir una idea de quan es pot materialitzar l’objectiu de la 
modificació de planejament, que és l’habitatge dotacional. 
 
El Sr. VILLAGRASA diu que cal valorar positivament que es faci una reserva de sòl 
per a habitatge dotacional; tot i això, reconeix que van tard, especialment amb motiu 
de les al·legacions que s’han presentat en el cas d’algunes peces, i especialment les 
queixes en considerar que algunes actuacions es feien d’esquena a les entitats veïnal 
dels barris. Així, doncs, diu que celebren que la zona de reserva de la Vall d’Hebron 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 60 
s’hagi exclòs de l’expedient. 
Amb referència a l’àmbit de Sant Josep de la Muntanya, diu que voldrien que es 
deixés clar que els habitatges dotacionals seran per a veïns del barri, i que no hi haurà 
cap tracte de favor als ocupes que hi ha a la zona. 
Reitera, doncs, que atès el moment triat per presentar aquesta modificació de PGM, 
pel retard i pel fet que coincideix amb una campanya electoral, el seu grup farà una 
abstenció. 
 
El Sr. CASAS expressa el vot a favor del seu grup. 
El Sr. ARDANUY es manifesta en el mateix sentit. 
El Sr. PUIGCORBÉ també se suma als vots favorables. 
 
La Sra. SANZ ratifica que hi ha més de quatre mil sis-cents habitatges en marxa, i 
una aposta clara per consolidar el salt qualitatiu que suposen mil dos-cents habitatges 
dotacionals més durant aquest mandat respecte a l’anterior, i que, en definitiva, és 
una bona notícia per als barris més amenaçats per l’especulació. 
 
S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Sierra, Alonso i Blanco i 
les Sres. Mejías i Barceló, i també dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i Villagrasa. 
 
Districte de l'Eixample - Districte de Sants-Montjuïc 
 
39.- (17PL16526) APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta 
municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic d’establiments de concurrència 
pública i altres activitats de l’avinguda del Paral·lel, d’iniciativa municipal. 
La Sra. SANZ assenyala que es porta a aprovació del Pla d’usos del Paral·lel una 
eina que ha de servir per protegir una via amb entitat i personalitat singular, i un 
referent de la ciutat en termes de cultura popular, patrimoni i memòria històrica. Per 
tant, indica que a fi de poder garantir tota aquesta activitat cultural, econòmica i d’oci 
en els pràcticament dos quilòmetres de longitud de l’avinguda, calia un pla per a 
l’equilibri de tots aquests usos. 
Precisa, en conseqüència, que el Pla d’usos té com a objectius garantir la vida 
quotidiana, facilitar la vida diària dels veïns i veïnes del Paral·lel, evitar el 
monocultiu de restauració i d’oci nocturn, i, alhora, potenciar l’activitat cultural. 
Precisa que es tracta de definir l’àmbit com a àrea de tractament específic que 
comprengui les finques amb façana a l’avinguda, entre els carrers de Viladomat, 
Margarit i Cabanes. 
Concreta que la proposta ha de permetre que el Paral·lel sigui un carrer amable per al 
veïnat, que conservi la seva identitat i que esdevingui un eix cultural. 
 
El Sr. MARTÍ observa que aquest mandat no s’ha distingit per l’atenció prestada al 
Paral·lel, una avinguda que va ser prioritària durant l’anterior mandat; i fa notar que 
aquest pla d’usos ha estat, pràcticament, l’única iniciativa en aquest àmbit aquests 
darrers quatre anys. Comenta, igualment, que es tracta d’un àmbit parcial, atès que la 
part de l’avinguda que pertany a Ciutat Vella queda al marge. 
Diu que no tenen clar que aquest pla d’usos sigui l’incentiu que necessita la zona per 
tirar endavant la iniciativa cultural, o el comerç de qualitat. 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 61 
Constata que hi ha hagut indiferència al territori quant a aquest pla, i un procés de 
participació minso; i, en conseqüència, avança que faran una abstenció perquè són 
conscients que cal un pla d’usos a l’àmbit del Paral·lel i, per tant, no s’hi poden 
oposar. 
 
El Sr. BLANCO apunta que no hi havia constància de cap demanda veïnal per 
aprovar un pla d’usos en l’àmbit del Paral·lel, que tradicionalment ha estat un eix 
cultural i de l’espectacle. Reconeix, però, la necessitat de reactivar la cultura a 
l’avinguda, però considera que per fer-ho no calen mesures restrictives, és a dir, un 
pla d’usos; i, altrament, diu que són prioritàries mesures per reactivar la cultura, 
impulsar el turisme cultural i aconseguir que el Paral·lel torni a ser un referent en 
l’àmbit teatral, l’espectacle musical i els concerts, com ja va ser. I, a més, creu que 
cal aprofitar l’empenta del turisme perquè esdevingui un referent de la cultura. 
Confirma, doncs, que faran una abstenció en considerar que no es tracta d’un pla 
d’usos excessivament restrictiu però que no preveu les mesures que autènticament 
necessita aquesta avinguda de manera prioritària. 
 
El Sr. CORONAS anuncia que el seu grup votarà favorablement aquest punt, tot i 
que hi ha alguna cosa que no acaben de veure prou clara, com ara que en alguns 
punts molt localitzats de l’avinguda s’hi puguin instal·lar bingos, que no troben gaire 
coherents amb la cultura, tal com l’entenen. 
Tanmateix, consideren que aquest pla és la peça que faltava per regular els usos en la 
confluència entre Ciutat Vella, el barri de Sant Antoni, el Poble-sec, i diu que hauria 
estat més adient treballar els plans d’usos de tots aquests àmbits d’una manera 
coordinada i no per separat. 
Finalment, diu al Sr. Blanco que si cal esperar que hi hagi una reivindicació 
ciutadana per fer un pla d’usos arribaran tard indefectiblement, atès que les 
demandes ciutadanes solen aparèixer quan les coses ja són fets consumats. 
 
El Sr. MÒDOL confirma el posicionament que van expressar en comissió, i reitera 
que votaran favorablement aquest pla d’usos. No obstant això, remarca que no és 
només aquest pla que s’ha d’implantar al Paral·lel, sinó que hi ha pendent una 
reforma urbana que es va iniciar el mandat passat, molt poc afortunada, i que l’actual 
govern s’havia compromès a dur a terme. 
I afegeix que cal una reflexió urbanística profunda pel que fa als extrems de 
l’avinguda. 
Valora que el Pla d’usos és, doncs, una petita eina, que està ben redactada, però que 
no recull suficientment l’esperit cultural del Paral·lel. 
 
El Sr. VILLAGRASA, sense entrar en el contingut del Pla d’usos del Paral·lel, entén 
que el Govern se l’ha tret de la màniga, i constata que no ha generat cap interès entre 
els veïns de la zona; mentre que apunta que els plans d’usos possiblement van contra 
la directiva de serveis del 2006 i, per tant, poden ser anul·lats per recurs o contenciós. 
Així, doncs, alerta que es podrien trobar amb el pla d’usos del Paral·lel, el de Sant 
Antoni i el de Sant Andreu anul·lats, i pregunta què succeirà llavors amb les 
expectatives de veïns i comerciants que han confiat en el Govern de la ciutat. 
 
El Sr. CASAS expressa el vot a favor d’aquest pla d’usos. 
 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 62 
El Sr. PUIGCORBÉ anuncia el seu vot a favor, però apunta que, tenint en compte 
l’existència de bars i restaurants al costat dels equipaments teatrals, que són d’èxit i 
també focus culturals, com és el cas del bar de la Sala Beckett i d’altres històrics com 
el bar Lluna, al costat del Teatre Barcelona, entén que s’ha de tenir en compte en el 
moment de concedir llicències. 
 
La Sra. SANZ discrepa amb segons quines intervencions que asseguren que aquest 
pla d’usos no és una demanda del veïnat i que no reflecteix el que demanen, i entén 
que demostren un absolut desconeixement del territori. Recorda l’existència de plans 
d’usos al Poble-sec, a Sant Antoni i a Ciutat Vella, i no entén com pot ser que el 
Paral·lel no en tingui un, o que les dinàmiques dels barris veïns no afectin aquesta 
avinguda. 
Considera obvi, per tant, que aquest pla d’usos és una demanda i que és 
indispensable per plantejar la transformació urbana definitiva del Paral·lel. 
 
El Sr. ARDANUY, que s’acaba de reincorporar a la sessió, expressa el seu vot 
favorable. 
 
S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Trias, Ciurana, Martí i 
Blasi i les Sres. Recasens, Fandos, Homs, Vila i Rognoni, dels Srs. Sierra, Alonso i 
Blanco i les Sres. Mejías i Barceló, i també dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i 
Villagrasa. 
Districte de Sants-Montjuïc 
 
40.- (18PL16619) APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta 
municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana d'ampliació d'usos de la parcel·la 
situada a la carretera del Prat, núm. 8-14; promogut per Heptaprim, SA, amb les 
modificacions respecte al document aprovat inicialment, a què fa referència 
l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, informe que consta a l’expedient 
i, a l’efecte de motivació, s’incorpora a aquest acord. 
 
S’APROVA el dictamen precedent, amb l’abstenció del Sr. Coronas i les Sres. 
Benedí, Capdevila i Sendra, i el vot en contra de les Sres. Rovira i Reguant i del Sr. 
Casas. 
 
Districte de les Corts 
 
41.- (18PL16640) APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta 
municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic de les instal·lacions del Reial Club 
de Polo de Barcelona, promogut pel Reial Club de Polo de Barcelona. 
 
S’APROVA el dictamen precedent, amb el vot en contra del Sr. Coronas i les Sres. 
Benedí, Capdevila i Sendra, i també de les Sres. Rovira i Reguant i del Sr. Casas. 
 
Districte de Sarrià - Sant Gervasi 
 
42.- (18PL16605) APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta 
municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic regulador per a la construcció 
d'una residència geriàtrica assistida i centre de dia a la finca ubicada al carrer 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 63 
Monegal, 1; promogut per FIATC, SL; amb les modificacions, respecte al document 
aprovat inicialment, a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de 
Planejament, i RESOLDRE les al·legacions presentades en el tràmit d’informació 
pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe de la Direcció de 
Serveis de Planejament, de valoració de les al·legacions, informes que consten a 
l’expedient i, a l’efecte de motivació, s’incorporen a aquest acord. 
 
S’APROVA el dictamen precedent, amb l’abstenció del Sr. Coronas i les Sres. 
Benedí, Capdevila i Sendra, i el vot en contra de les Sres. Rovira i Reguant i del Sr. 
Casas. 
 
43.- (18PL16528) SUSPENDRE l’aprovació definitiva, de conformitat amb l’article 
92.1.b del text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost), 
del Pla especial per a la concreció d’usos del Monestir de Valldonzella, promogut pel 
Real Monasterio de Santa María de Valldoncella, atesa l’existència de motius 
determinants de la suspensió, de conformitat amb l’informe de la Direcció de Serveis 
de Planejament i la Direcció d’Actuació Urbanística, que consta a l’expedient i es 
dona per reproduït a l’efecte de motivació; ADVERTIR els promotors del pla, de 
conformitat amb l’article 95 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment 
administratiu comú de les administracions públiques, que disposen d’un termini de 
tres mesos, a comptar des del dia següent al de la notificació d’aquest acord, per dur 
a terme les activitats necessàries per continuar la tramitació, en cas que no ho facin, 
es declararà la caducitat del procediment i es procedirà a l’arxiu de les actuacions, i 
NOTIFICAR el present acord als promotors del pla. S’APROVA, per unanimitat, el 
dictamen precedent. 
44.- (18PL16578) APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta 
municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l’equipament 
situat al carrer dels Reis Catòlics, 2, al districte de Sarrià - Sant Gervasi, d’iniciativa 
municipal, amb les modificacions, respecte al document aprovat inicialment, a què fa 
referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, informe que consta a 
l’expedient i, a l’efecte de motivació, s’incorpora a aquest acord. 
 
S’APROVA, per unanimitat, el dictamen precedent. 
 
45.- (18PL16606) SUSPENDRE l’aprovació definitiva, de conformitat amb l’article 
92.1.b del text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost), 
del Pla especial integral i de millora urbana per a l'ordenació de la parcel·la amb 
front als carrers Bonaplata, 44-52, i Fontcoberta, 16-24, promogut per BIGDAL 
5000, SL, atesa la petició formulada pel promotor a fi d’introduir esmenes al 
document, i tot això d’acord amb l’informe de la Direcció d’Actuació Urbanística, 
que consta a l’expedient i es dona per reproduït a l’efecte de motivació; ADVERTIR 
els promotors del pla, de conformitat amb l’article 95 de la Llei 39/2015, d’1 
d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, que 
disposen d’un termini de tres mesos, a comptar des del dia següent al de la 
notificació d’aquest acord, per dur a terme les activitats necessàries per continuar la 
tramitació; en cas que no ho facin, es declararà la caducitat del procediment i es 
procedirà a l’arxiu de les actuacions, i NOTIFICAR el present acord als promotors 
del pla. 
 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 64 
S’APROVA, per unanimitat, el dictamen 
precedent. Districte de Gràcia 
46.- (18PL16576) APROVAR provisionalment, de conformitat amb l’article 66.3 de la 
Carta municipal de Barcelona, la modificació del Pla general metropolità per a 
l'ordenació del passatge Conradí, d’iniciativa municipal, amb les modificacions a què 
fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, que consta a 
l’expedient i, a l’efecte de motivació, s’incorpora a aquest acord; RESOLDRE les 
al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública, de conformitat amb 
l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament esmentada, de valoració de les 
al·legacions, que consta a l’expedient i, a l’efecte de motivació, s’incorpora a aquest 
acord, i TRAMETRE l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per a 
la seva aprovació definitiva. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, 
Mulleras i Villagrasa. 
 
Districte de Nou Barris 
 
47.- (18PL16625) APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta 
municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana per a la 
regulació dels equipaments de la plaça de Ca n'Ensenya, al districte de Nou Barris, 
d’iniciativa municipal. 
 
S’APROVA, per unanimitat, el dictamen 
precedent. Districte de Sant Andreu 
48.- (18PL16624) APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta 
municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a l'ajust de rasants a l'àmbit de 
la MPPGM, als terrenys ocupats pel centre penitenciari de la Trinitat Vella i els seus 
entorns, d’iniciativa municipal, amb les modificacions, respecte al document aprovat 
inicialment, a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, 
informe que consta a l’expedient i, a l’efecte de motivació, s’incorpora a aquest 
acord. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, 
Mulleras i Villagrasa. 
 
49.- (18PL16628) APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta 
municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació del nou 
equipament cultural de les Cases Barates del Bon Pastor, situades a l'illa compresa 
pels carrers Barnola, Tàrrega, Bellmunt i Claramunt, d’iniciativa municipal, amb les 
modificacions respecte al document aprovat inicialment, a què fa referència 
l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; informe que consta a l’expedient 
i, a l’efecte de motivació, s’incorpora a aquest acord. 
 
S’APROVA, per unanimitat, el dictamen 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 65 
precedent. 
Districte de Sant Martí 
50.- (17PL16481) APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta 
municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic i de millora urbana dels 
equipaments situats a l’illa delimitada pels carrers de Sancho de Ávila i de Llacuna, 
d’iniciativa municipal, a proposta de l’Institut Barcelona Esports, amb les 
modificacions respecte al document aprovat inicialment, a què fa referència 
l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, i RESOLDRE les al·legacions 
presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat 
amb l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, de valoració de les 
al·legacions; informes que consten a l’expedient i, a l’efecte de motivació, 
s’incorporen a aquest acord. 
 
S’APROVA, per unanimitat, el dictamen precedent. 
 
51.- (18PL16593) APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta 
municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a la rehabilitació de l'edifici 
industrial situat al carrer Ramon Turró, 133, promogut per Franklin España Holdco, 
SL, amb les modificacions respecte al document aprovat inicialment, a què fa 
referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, informe que consta a 
l’expedient i, a l’efecte de motivació, s’incorpora a aquest acord. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció del Sr. Coronas i les Sres. 
Benedí, Capdevila i Sendra, i el vot en contra de les Sres. Rovira i Reguant i del Sr. 
Casas. 
 
52.- (18PL16595) SUSPENDRE l’aprovació definitiva, de conformitat amb l’article 
92.1.b del text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost), 
del Pla de millora urbana de l’illa delimitada pels carrers Cristóbal de Moura, 
Treball, Marroc i Selva de Mar, promogut per Praedium Global Invest, SL, atesa la 
petició formulada pel promotor a fi d’introduir esmenes al document, i tot això 
d’acord amb l’informe de la Direcció d’Actuació Urbanística, que consta a 
l’expedient i es dona per reproduït a l’efecte de motivació; ADVERTIR els 
promotors del pla, de conformitat amb l’article 95 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, 
del procediment administratiu comú de les administracions públiques, que disposen 
d’un termini de tres mesos, a comptar des del dia següent al de la notificació d’aquest 
acord, per dur a terme les activitats necessàries per continuar la tramitació; en cas que 
no ho facin, es declararà la caducitat del procediment i es procedirà a l’arxiu de les 
actuacions, i NOTIFICAR el present acord als promotors del pla. 
 
S’APROVA, per unanimitat, el dictamen precedent. 
 
53.- (18PL16601) APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta 
municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana del subsector 2 del Pla de millora 
urbana per a la reforma interior del sector Perú - Pere IV, promogut per Sentiu 
Product, SL, amb les modificacions respecte al document aprovat inicialment, a què 
fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament i RESOLDRE 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 66 
l’al·legació presentada en el tràmit d’informació pública, de conformitat amb 
l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament esmentada, de valoració de les 
al·legacions; informes que consten a l’expedient i, a l’efecte de motivació, 
s’incorporen a aquest acord. 
 
S’APROVA el dictamen precedent, amb l’abstenció del Sr. Coronas i les Sres. 
Benedí, Capdevila i Sendra, i el vot en contra de les Sres. Rovira i Reguant i del Sr. 
Casas. 
 
54.- (18PL16608) RECTIFICAR, d’acord amb l’article 109.2 de la Llei 39/2015, d’1 
d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, 
l’errada material continguda al document aprovat definitivament pel Plenari del 
Consell Municipal en sessió de 21 de desembre de 2018, relatiu al Pla especial 
urbanístic integral per a la regulació de l'equipament sanitari situat al carrer Ciutat de 
Granada, 108-116, Districte d'Activitats 22@, promogut per la Fundació Hospital 
Evangèlic, en el sentit a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de 
Planejament que es dona per reproduït a l’efecte de motivació. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció de les Sres. Rovira i Reguant i 
del Sr. Casas. 
 
55.- (18PL16613) APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta 
municipal de Barcelona, el Pla especial integral per a la regulació de l'equipament 
Campus de les Arts a Can Ricart, promogut per la Universitat de Barcelona, amb les 
modificacions respecte al document aprovat inicialment, a què fa referència 
l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; informe que consta a l’expedient 
i, a l’efecte de motivació, s’incorpora a aquest acord. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Sierra, Alonso i Blanco 
i les Sres. Mejías i Barceló. 
 
56.- (18PL16623) APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta 
municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l'equipament 
situat al carrer Alfons el Magnànim, 59-59B, al districte de Sant Martí, d’iniciativa 
municipal, amb les modificacions respecte al document aprovat inicialment, a què fa 
referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; informe que consta a 
l’expedient i, a l’efecte de motivació, s’incorpora a aquest acord. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Trias, Ciurana, Martí i 
Blasi i les Sres. Recasens, Fandos, Homs, Vila i Rognoni, i també dels Srs. Collboni i 
Mòdol i les Sres. Ballarín i Andrés. 
 
57.- (18PL16627) APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta 
municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la regulació de l'ampliació de 
l'escola Pere Calafell, d’iniciativa municipal, amb les modificacions respecte al 
document aprovat inicialment, a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis 
de Planejament; informe que consta a l’expedient i, a l’efecte de motivació, 
s’incorpora a aquest acord. 
 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 67 
S’APROVA, per unanimitat, el dictamen precedent. 
 
58.- (18PL16635) APROVAR provisionalment, de conformitat amb l’article 66.3 de la 
Carta municipal de Barcelona, la modificació del Pla general metropolità de la 
parcel·la del carrer Llull, 363-375, d’iniciativa municipal, i TRAMETRE l’expedient 
a la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona per a la seva aprovació definitiva. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, 
Mulleras i Villagrasa. 
 
59.- (18PL16641) APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta 
municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per la transformació de l'edifici 
industrial consolidat situat al carrer Llull, 145 bis, promogut per Monbeca Immo, 
SLU. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb el vot en contra de les Sres. Rovira i 
Reguant i del Sr. Casas. 
 
60.- (18PL16645) APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta 
municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a la transformació de l’edifici 
consolidat situat a la parcel·la del carrer Sancho de Ávila, 66, promogut per Actius 
Inmobiliaris Simon, SAU; amb les modificacions respecte al document aprovat 
inicialment, a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; 
informe que consta a l’expedient i, a l’efecte de motivació, s’incorpora a aquest 
acord. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció del Sr. Coronas i les Sres. 
Benedí, Capdevila i Sendra, i el vot en contra de les Sres. Rovira i Reguant i del Sr. 
Casas. 
 
61.- (18PL16651) APROVAR definitivament, de conformitat amb l'article 68 de la Carta 
municipal de Barcelona, el Pla de millora urbana per a la transformació de l’edifici 
industrial consolidat situat al carrer Pere IV, 128-130, districte d’activitats 22@, 
promogut per Inversiones Nummela Milenium, SL, amb les modificacions respecte 
al document aprovat inicialment, a què fa referència l’informe de la Direcció de 
Serveis de Planejament; informe que consta a l’expedient i, a l’efecte de motivació, 
s’incorpora a aquest acord. 
 
S’APROVA el dictamen precedent, amb l’abstenció del Sr. Coronas i les Sres. 
Benedí, Capdevila i Sendra, i el vot en contra de les Sres. Rovira i Reguant i del Sr. 
Casas. 
 
c) Proposicions 
 
 
PART D’IMPULS I CONTROL 
 
El Sr. Ardanuy s’absenta de la sessió, i el Sr. Puigcorbé no es troba a la sala. 
 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 68 
a) Proposicions / declaracions de grup 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
1. (M1519/11172) El Plenari del Consell Municipal acorda el següent: 1.- Instar el 
Govern municipal a dedicar les eines i esforços necessaris, en col·laboració amb les 
altres administracions implicades, per lluitar contra les organitzacions de caràcter 
mafiós que es lucren mitjançant l'ocupació il·legal d'habitatges a la nostra ciutat. 2.- 
En paral·lel, que el Govern municipal doni resposta de manera urgent a les famílies 
que es troben a l'espera de l'adjudicació d'un habitatge social. 
 
El Sr. MARTÍ indica que amb aquesta proposició volen abordar una problemàtica 
molt greu que afecta la ciutat, i és la intervenció de grups delinqüencials, de màfies, 
que s’aprofiten de la gent vulnerable a l’hora de facilitar-los l’accés a un habitatge. 
Constata que, després de la seguretat, l’accés a l’habitatge és el segon problema que 
tenen els barcelonins i les barcelonines segons el Baròmetre municipal; i confirma 
que l’Ajuntament de Barcelona disposa d’eines legals, de recursos econòmics, i del 
Pla pel dret a l’habitatge 2016-2025. Tot i això, reconeix que els resultats en 
polítiques públiques d’habitatge no són bons, malgrat les xifres amb perspectiva de 
futur que els acaba d’apuntar la tinenta d’alcaldia Janet Sanz en el punt precedent. 
Així, doncs, alerta que tenen un problema gravíssim que ha esclatat fa uns mesos i 
que no s’està abordant amb la contundència que caldria, i que és, com ja ha dit, la 
cessió il·legal d’habitatges buits per part d’organitzacions mafioses a persones i 
famílies vulnerables. 
En conseqüència, indica que amb aquesta proposició plantegen dos eixos 
diferenciats; en primer lloc, insten el Govern municipal a dedicar tots els esforços 
necessaris, en col·laboració amb les altres administracions actuants, per lluitar contra 
aquestes organitzacions. En aquest sentit, consideren que aquest ajuntament no fa 
prou, en la mesura de les seves possibilitats, contra les organitzacions mafioses que 
es lucren amb l’ocupació il·legal d’habitatges amb persones que no tenen altre remei 
que emprar aquests canals per accedir a l’habitatge. 
En segon, i paral·lelament, volen que el Govern municipal faci allò que sí que li 
correspon en exclusiva, que és donar resposta urgent a les famílies que estan a 
l’espera de l’adjudicació d’un habitatge social. 
Diu que no estan criminalitzant cap persona ni família que no tenen altre solució que 
recórrer a entrar en aquest joc, però no poden admetre la situació. Per tant, demanen 
que l’alcaldessa i el Govern municipal liderin o coliderin amb qui correspongui les 
solucions, i que ho facin amb pragmatisme, i conscients que en encetar el mandat van 
dir que posarien a l’abast de la població vuit mil habitatges d’iniciativa pública de 
lloguer assequible o social, però la realitat és que l’acaben amb set-cents; 
mentrestant, 442 famílies estan en llista d’espera a la Mesa d’Emergències, i recorda 
que l’anterior mandat va acabar amb només 11 famílies en aquesta situació; i el 
nombre de pisos d’emergència que van atorgar l’anterior mandat fins al 2015 van ser 
319, mentre que a finals del 2018 eren 197, un 38% menys d’habitatge social 
d’emergència concedit respecte al mandat anterior. 
Per tot plegat, diu que la seva pretensió és que es lluiti amb contundència contra 
aquest fenomen perquè no es pot admetre que passi a Barcelona, ni políticament ni, 
sobretot, humanament; i demanen al Govern i als grups municipals que donin suport 
a la proposició. 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 69 
 
La Sra. BARCELÓ, després d’anunciar que donaran suport a la proposició, comenta 
que el setembre del 2017 el seu grup va presentar una iniciativa amb què demanaven 
un informe d’habitatges ocupats il·legalment, tant públics com privats, i que va ser 
aprovada per tots els grups, el Govern inclòs. 
Això no obstant, ha passat el temps i no disposen d’aquest informe, malgrat això, 
poden constatar, d’entrada, la complicitat per part del Govern amb l’ocupació il·legal 
per grups antisistema, com és el cas de Can Vies, Benavent, 14, Can Riera, els 
cinemes de Sant Andreu, o al carrer de l’Om, unes ocupacions enfront de les quals el 
Govern ha actuat de mer espectador, tot i que comporten problemes de convivència i 
posen en risc la vida de les persones i de l’entorn; recorda, en aquest sentit, el que va 
succeir a la Torre del Fang o a Can Ricard. 
Afegeix que també el seu grup, al començament del mandat, va demanar un pla per 
lluitar contra les màfies que revenien o rellogaven habitatges ocupats il·legalment a 
famílies en risc d’exclusió social. 
Afirma que a la complicitat del Govern amb determinades ocupacions il·legals s’hi 
ha de sumar el fracàs pel que fa al parc d’habitatge públic; que de l’eslògan 
“L’habitatge és un dret com una casa” s’ha passat a la realitat preocupant que 442 
famílies que tenen adjudicat un habitatge per la Mesa d’Emergència Habitacional no 
el reben perquè no n’hi ha. I afegeix que de la promesa que farien quatre mil 
habitatges, al final del mandat només n’hauran lliurat set-cents. 
Continua la seva intervenció al·ludint a la compra per part d’aquest ajuntament de 
l’edifici del carrer Lancaster per destinar-lo a habitatge, però el que ha succeït és que 
ha estat ocupat il·legalment perquè no han estat capaços ni de posar portes 
antiocupació. 
Insisteix que el seu grup diferencia entre les ocupacions per estat de necessitat per 
part de famílies vulnerables, i en què l’Administració pública ha de protegir, actuar i 
prevenir, i les ocupacions per part de delinqüents, màfies o grups antisistema, que 
l’Administració pública ha de rebutjar, perseguir i prevenir. 
La Sra. BENEDÍ fa notar que els darrers anys s’han hagut d’acostumar a veure com, 
cada dia que passa, hi ha més casos d’ocupacions il·legals per part de màfies. 
Puntualitza que per al seu grup no totes les ocupacions són iguals, atesa l’existència 
de col·lectius molt diversos que ho fan, uns per motius socials, d’altres per motius 
polítics, que també són legítims, tret que es facin en edificis municipals destinats a 
HPO; i, altrament, hi ha les ocupacions que cal atacar, que són les de màfies que 
destinen els pisos a la venda de drogues o a sostsarrendar-los, o de fons voltor que 
fan fora els residents a base d’assetjament immobiliari. 
Assenyala que, malauradament, aquesta mena d’ocupacions també es donen en 
habitatges de titularitat municipal, especialment a Ciutat Vella, i aquests darrers anys 
ha anat en augment. 
Constata que les ocupacions il·legals mafioses tenen en comú que es lucren de les 
persones en situació de vulnerabilitat i, per tant, les actuacions que es facin han de 
tenir sempre un acompanyament social, tant pel que fa a les persones que pateixen 
una addicció com per les que necessiten un habitatge digne. 
A fi de poder destriar entre els diferents tipus d’ocupacions, també recorda que fa un 
any i cinc mesos es va aprovar una proposició de Ciutadans a la comissió de Drets 
Socials que demanava un informe i un cens, coordinat amb la Generalitat, 
d’habitatges il·legalment ocupats a Barcelona, en què se n’indiqués la titularitat, 
situació, data i tipus d’ocupació, i confirma que, de moment, no han obtingut cap 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 70 
mena de resposta. 
Entén, però, que allò que convindria fer és construir més habitatge social i destinar-lo 
a lloguer assequible i a la borsa d’emergència, perquè, com ja s’ha dit, 442 famílies 
estan esperant. 
I alerta que no han d’oblidar que si aquestes màfies poden llogar pisos ocupats és 
perquè trafiquen amb la desesperació d’una gent que no pot pagar un lloguer de 
mercat, però que probablement podria fer front a un lloguer social. 
En conseqüència, apunta que a banda de la inspecció, control, actuació policial i 
acompanyament social, la primera mesura que cal adoptar és garantir més habitatge 
social. 
 
La Sra. ANDRÉS se suma al suport a aquesta proposició perquè, com han dit moltes 
vegades, el seu grup no està a favor de l’ocupació, ja que en el cas de les persones 
amb necessitat habitacional precaritza i no permet estabilitzar cap projecte vital 
estable. Pel que fa a les ocupacions pernicioses, diu que és evident que malmeten la 
convivència veïnal als barris, de manera que tampoc no s’han de consentir; i afegeix 
que, òbviament, no poden estar a favor de les ocupacions per part de màfies que en 
treuen un lucre indecent aprofitant-se dels col·lectius més vulnerables. 
En conseqüència, consideren que el Govern hauria d’haver treballat amb fermesa, en 
concret amb la darrera tipologia d’ocupacions que acaba d’esmentar per part de 
màfies i xarxes delinqüencials ben conegudes als barris, on tothom sap qui ven claus 
de pisos. Entén que el Govern no hi ha fet res per deixadesa, i en clau de seguretat 
“progressista”, que no és altra cosa que inseguretat, però tampoc no ha fet allò que 
hauria correspost en matèria d’habitatge, i que era la seva bandera. 
Confirma que a la ciutat hi ha més de sis mil habitatges buits, dels quals hi ha una 
estadística que palesa que el 82% estan en mans d’entitats bancàries; i es pregunta 
què ha fet el Govern respecte d’això, ja que no s’ha ocupat d’obtenir-los per destinar-
los a habitatge públic, i encara menys al lloguer. Comenta, en aquest sentit, que al 
Plenari han aprovat un munt d’habitatges en dret de superfície, cosa que demostra 
que no hi ha una aposta ferma pel lloguer. 
Concreta que hi ha a prop de cinquanta mil unitats de convivència inscrites al 
Registre de Sol·licitants d’Habitatge, més de vuitanta mil persones, que suposa una 
xifra rècord a Barcelona; 442 expedients pendents a la Mesa d’Emergències 
Habitacionals; i pel que fa a l’aplicació de la Llei 24/2015, el Govern els diu que ha 
tramitat 3.700 expedients, però només 114 dels quals han acabat en un lloguer social, 
i més de dos mil han resolt la situació pel seu compte. 
Pregunta, igualment, què ha fet el Govern perquè les xarxes que operen de manera 
pública i notòria als barris no s’aprofitin de les famílies vulnerables. 
 
El Sr. VILLAGRASA recorda que Barcelona en Comú va arribar al govern amb 
samarreta verda, però confonent la gent, ja que va posar al mateix nivell els termes 
desnonament i desallotjament, que no són pas el mateix. En aquest sentit, diu que cal 
donar tot el suport social a les persones que pateixen un desnonament; però el 
desallotjament es fa quan hi ha una ocupació il·legal d’un immoble. 
Confirma que durant el mandat les ocupacions han estat a l’ordre del dia; així, les 
okupacions ja les portava el Govern a la motxilla, però se n’han produït de noves i 
molt preocupants, com són les de màfies que ocupen immobles i s’aprofiten de la 
desgràcia de moltes persones, llogant habitacions i explotació humana, provocant 
sobreocupació i creant conflictes de convivència amb el veïnat. 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 71 
Afegeix que també es troben amb el greu problema dels narcopisos, que són 
ocupacions il·legals de grups mafiosos que es dediquen a traficar amb droga, afectant 
la seguretat, la convivència i el civisme dels veïns. Indica que moltes d’aquestes 
ocupacions s’han produït en finques públiques, com el cas de la finca del carrer 
Lancaster, que fa pocs dies ha estat ocupada novament per, suposadament, una màfia 
dedicada als narcopisos. 
Conclou que la tònica del mandat són les ocupacions il·legals per part de grups 
mafiosos, que atemoreixen i coaccionen els veïnats d’allà on s’instal·len. Retreu al 
Govern que, quan això ha passat en finques de titularitat municipal, no hagi actuat 
amb més fermesa i celeritat. 
Subscriu la necessitat de proporcionar ajut social a totes les persones que ho 
necessiten, però per a les màfies que ocupen de forma il·legal, fermesa i llei. 
 
La Sra. ROVIRA assenyala que la situació actual d’emergència habitacional porta al 
fet que se’n facin ressò els mitjans de comunicació, i entenen que és el que ha portat 
a presentar aquesta proposició. Això no obstant, alguns grups d’habitatge i 
determinats districtes de la ciutat ja fa temps que alertaven de la situació. 
Argumenta que aquest estat de coses és conseqüència de la perversitat i del cinisme 
d’un sistema que fa de l’habitatge un dret mercantilitzat, cosa que aboca al fet que hi 
hagi persones que fan negoci a qualsevol preu d’habitatges en desús a la ciutat, una 
situació que el seu grup fa anys que denuncia: no hi poden haver habitatges buits 
mentre hi ha gent que dorm al carrer, que és desnonada o que no pot arribar a final de 
mes per pagar la llar. 
Consideren que cal que l’Ajuntament intensifiqui les eines de què disposa; i reitera 
que és inadmissible que a dia d’avui encara hi hagi habitatges buits a la ciutat, 
s’estima que deu mil, tenint en compte l’emergència habitacional. 
Comenta que les xifres que ahir donava el Consell d’Habitatge Social de Barcelona 
palesaven que hi havia 442 peticions a la Mesa d’Emergències el 2018 i només s’han 
adjudicat 197 habitatges; i constata que l’emergència habitacional s’incrementa 
diàriament, i que no s’aconsegueix resoldre malgrat que s’estigui fent tot el possible. 
Afegeix que una altra qüestió que volen posar damunt la taula és que tenint governs 
tant a la Diputació, la Generalitat, l’Àrea Metropolitana i aquest ajuntament que 
posen al centre l’emergència habitacional arreu del territori, no troben les mesures 
adients per resoldre-la i es van passant la pilota. 
En aquest sentit, demanen que es vagi a l’arrel de la qüestió, que s’analitzin els 
models polític, social i econòmic que fa que l’habitatge no sigui un dret i estigui 
absolutament mercantilitzat en mans del sector privat. En conseqüència, proposen 
que es faci un front comú per abordar aquestes casuístiques i capgirar-les d’arrel; 
altrament, sempre es trobaran, sempre, parlant de les conseqüències d’allò que 
simbolitza i significa la voràgine mercantilista que afecta l’accés al dret a l’habitatge. 
Ratifica que votaran a favor de la proposició, però consideren que és hora de fer una 
reflexió sobre el model de ciutat, econòmic i social que sustenta la situació actual 
d’emergència habitacional. 
 
El Sr. PISARELLO observa que l’ocupació, com ja han dit moltes vegades, és l’altra 
cara del fracàs de les polítiques d’habitatge que han heretat, i remarca que molta gent 
no ocupa perquè vol sinó per necessitat; això no obstant, la realitat és que la situació 
de Barcelona no és més greu que la que hi ha a tota l’àrea metropolitana, i la Taula 
d’Emergència fa una aproximació multidisciplinària a aquest fenomen. 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 72 
Reconeix l’existència d’una xarxa organitzada que fa negoci amb la misèria, però 
recorda que una xarxa mafiosa és competència de Mossos d’Esquadra, a qui més 
d’un cop han demanat que intervinguin i la resposta que els han donat és que no 
tenen recursos. 
Per tant, assumeix que han de continuar afrontant tot això, però també que la resta 
d’administracions han de fer més. 
 
El Sr. MARTÍ diu que ja s’imaginava que el Govern miraria de buscar els problemes 
a fora, comparant-se amb ciutats del voltant; però remarca que Barcelona té suficient 
potència i recursos per fer molt més que qualsevol ciutat metropolitana, no és 
comparable, per exemple, ni amb l’Hospitalet ni amb Sabadell. 
Afirma que Barcelona ha de valorar què pot fer, per ella mateixa i amb la 
col·laboració amb la Generalitat i amb els mossos, però el que ha de fer és liderar 
políticament allò que hi succeeix. En aquest sentit, destaca que s’han fet actuacions 
contra els narcopisos. 
Fa referència al fet que el novembre del 2014, la Sra. Colau feia uns tuits en què deia 
que una Barcelona que plantés cara a les màfies no tenia preu, però sí despeses i 
demanava col·laboració econòmica. Confirma que, en aquell moment, la Sra. Colau 
es referia a altres “màfies”. Tanmateix, fa notar que ara ja estan en un altre context, 
van guanyar les eleccions i estan a punt de finalitzar el mandat, i ara els toca treballar 
amb els recursos que tenen d’una manera decidida. I diu que no poden admetre 
l’excusa que posen amb els Mossos d’Esquadra; ja que també han dissolt, per decret, 
una unitat de la Guàrdia Urbana, la USP, que era un instrument de primer nivell, amb 
preparació i experiència per lluitar contra aquesta mena de delinqüència, d’acord i en 
coordinació amb els Mossos. 
Es referma, per tant, en el convenciment que no s’ha fet prou, i el que demanen és 
que s’intensifiqui allò que pot fer aquest ajuntament amb els recursos de què disposa. 
 
La Sra. BARCELÓ pregunta per què el Govern no dona les mateixes excuses que 
aquí a les 472 famílies que estan a la Taula d’Emergència Habitacional esperant 
l’adjudicació d’un habitatge; que esperen que els eslògans com “L’habitatge és un 
dret com una casa” siguin certs. 
 
La Sra. ROVIRA ratifica el vot favorable a la proposició, però no es vol estar de 
recordar al Grup Demòcrata la brutalitat de l’agressió en el desnonament d’una 
família a Manresa aquesta mateixa setmana, i que esperen que tingui conseqüències 
en la seva defensa del dret a l’habitatge. 
 
El Sr. PISARELLO assegura al Sr. Martí que allò que ha fet aquest ajuntament ha 
estat, justament, liderar la política en aquesta matèria, que es palesa, entre altres 
coses en el fet que la Guàrdia Urbana ha fet moltes més hores extra que els Mossos 
d’Esquadra. Apunta que, en matèria d’habitatge, han adjudicat 884 habitatges, 
mentre que la Generalitat en té encara un miler pendents d’adjudicació. Recorda que 
la Generalitat té el 60% de la responsabilitat en aquesta matèria, però tan sols aporta 
el 20% dels habitatges. 
Aprofita per recordar que la formació del Sr. Martí va votar al Congrés, juntament 
amb Ciudadanos i el PP, una llei per desnonar les famílies més vulnerables; i els 
acusa de no haver fet res per mobilitzar els habitatges buits. I remarca que la 
Generalitat acaba d’aprovar un decret per liberalitzar l’habitatge, que no farà altra 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 73 
cosa que fer pujar el preu de l’habitatge en detriment de les persones més 
vulnerables, i afegeix que ERC hi ha donat suport, no sap si per desconeixement o 
perquè s’ha tornat del tot true liberal; i de la mateixa manera que el Sr. Ernest 
Maragall va impulsar l’educació concertada, de luxe, quan era conseller de la 
Generalitat, tem que ara vulguin portar aquest model d’habitatge a Barcelona. 
Considera, per tant, que no tenen autoritat per plantejar aquest assumpte com ho fan, 
reclamant lideratge a aquest ajuntament que, remarca, no ha fet altra cosa que liderar; 
i insisteix a reclamar que la Generalitat faci el que li pertoca perquè, altrament, allò 
que demana el Grup Demòcrata no és col·laboració, sinó hipocresia. 
 
El Sr. MARTÍ no troba gaire encertat que el Sr. Pisarello parli d’hipocresia; i fa notar 
que, indefectiblement, el Govern centrifuga les seves responsabilitats i no assumeix 
el que li correspon. 
Per tant, reclama que facin allò que han de fer i, després, demanin col·laboració a la 
resta d’administracions. 
Pel que fa a l’al·lusió sobre la votació al Congrés de Diputats, recorda que allò que 
va fer la seva formació va ser instar la protecció de les administracions públiques i 
dels particulars per les ocupacions, no per fer el que ha apuntat el Sr. Pisarello. 
 
S’APROVA aquesta proposició / declaració de grup amb onze abstencions —emeses 
pels Srs. Pisarello, Asens, Colom, Montaner i Badia i les Sres. Colau, Ortiz, Sanz, 
Pin, Pérez i Vidal—, i vint-i-vuit vots a favor de la resta de membres del consistori. 
 
S’incorpora el Sr. Puigcorbé a la sessió. 
Del Grup Municipal Cs: 
2. (M1519/11169) El Plenari del Consell Municipal acorda el següent: Reprovar 
l'actuació de l'alcaldessa i del Govern municipal per la seva incapacitat de complir el 
Pla estratègic d'habitatge i d'impulsar unes polítiques eficaces en matèria d'habitatge. 
La Sra. MEJÍAS comenta que avui han sabut la mala notícia que l’operador que 
s’havia de crear per construir 4.500 pisos a l’àrea metropolitana, molts dels quals a la 
ciutat de Barcelona, quedarà a l’aire perquè no han trobat soci. En conseqüència, 
assenyala que els barris de la Marina del Prat Vermell, Sant Andreu i la Sagrera 
quedaran sense els pisos promesos perquè l’operador no existirà. En aquest sentit, 
recorda que la presidenta de l’Àrea Metropolitana és la Sra. Colau, la mateixa que 
deia que l’habitatge és un dret com una casa. 
Recorda que l’any 2015 l’habitatge era el problema que ocupava el lloc 21 a l’escala 
de preocupacions de la ciutadania de Barcelona, i ara és un dels principals 
problemes, ja que cada vegada és més difícil accedir a un habitatge, trobar un lloguer 
assequible i no sembla pas que la cosa millori. 
Recorda que quan Barcelona en Comú va arribar al Govern de la ciutat va demanar 
col·laboració a la resta de grups municipals per posar en marxa un pla d’habitatge, i 
que el seu grup va ser un dels que els va donar suport; en conseqüència, constata que 
disposen de l’eina i que, de diners, no els n’han faltat, i fins i tot han rebut fons molt 
importants de la UE. 
Per tant, diu que volen saber què ha passat perquè aquest hagi estat el Govern 
municipal que menys habitatge ha impulsat durant el seu mandat; així, afirma que no 
entenen com és que durant el mandat de l’alcalde Hereu, en plena crisi econòmica, es 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 74 
va impulsar una mitjana de mil habitatges a l’any; en el mandat de l’alcalde Trias, a 
les acaballes de la crisi, cada exercici es van impulsar més de tres-cents habitatges, i 
es va acabar el mandat amb un total de mil dos-cents; i, aquest mandat, acabarà amb 
set-cents habitatges, una xifra que està molt per sota de les promeses electorals de 
Barcelona en Comú, que, insisteix a recordar, també va proclamar que amb ells al 
govern es posaria fi als desnonaments a Barcelona, tot i que ara fins i tot es desnonen 
ocupants d’habitatges de titularitat municipal. 
Considera que la política d’habitatge d’aquest ajuntament fa aigües per tot arreu i, 
per això, plantegen una reprovació; especialment, perquè el Govern presumeix de ser 
el que impulsa més i millors polítiques socials, i la realitat és que hi ha més de 
quatre-centes persones amb un habitatge adjudicat al qual no poden accedir perquè el 
Govern no sap d’on treure’l. 
Qualifica tot plegat de fracàs autèntic, i en responsabilitza el Sr. Montaner, com a 
responsable de l’IM d’Habitatge i regidor d’Habitatge. Per tant, considera que ha de 
donar tota mena de respostes més enllà de les que sempre dona en el sentit que els 
procediments són llargs i dificultosos i que el Govern no hi pot fer més. 
Considera, altrament, que el Govern hauria pogut fer molt més perquè disposa de 
l’eina i dels fons, però la realitat és que no n’ha sabut ni ha volgut, i per això en 
demanen la reprovació. 
 
El Sr. MARTÍ diu que tenien alguns dubtes respecte a aquesta proposició en el sentit 
de donar-li suport directe o bé matisar-lo; tanmateix, confirma que la intervenció del 
Sr. Pisarello en la proposició anterior presentada pel seu grup els ha esvaït els dubtes 
en aquest cas, i els ha ajudat a decidir-se a votar a favor d’aquesta reprovació al 
Govern per la seva política d’habitatge. 
Reconeix, en primer lloc, que probablement aquesta proposició té un rerefons 
electoralista, cosa que poden entendre, atès que estan en precampanya. En segon lloc, 
està segur que el Sr. Montaner i el seu equip han fet el que han pogut, i més, en 
polítiques d’habitatge, però no se n’han sortit pel que fa als resultats en la promoció 
d’habitatge públic de preu assequible o social. 
Lamenta, en tercer lloc, haver de fer segons quina mena de reprovacions, en aquest 
cas d’unes polítiques a les quals van donar suport el 2015, i fent grans concessions de 
tota mena han assumit i s’han solidaritzat amb les seves propostes; i posa en relleu 
que han subscrit totes les propostes en matèria d’habitatge que s’han plantejat al 
plenari, en comissió i, també, a escala metropolitana quant a l’operador mixt. 
Recalca, doncs, que han fet tot el possible per disposar de les eines que els permetien 
guanyar a tots, sense fer, però, un xec en blanc al Govern. I assegura que no els 
agrada la situació perquè se senten corresponsables dels plantejaments i dels 
objectius de les polítiques d’habitatge municipals, però la realitat és que no s’han 
assolit els resultats que preveien. 
Diu que li sap greu dir que el Govern no els posa fàcil no sumar-se a la reprovació; i 
aprofita per repetir les dades que palesen el fracàs de les polítiques d’habitatge, entre 
les quals uns preus rècord dels preus dels lloguers —una mitjana de gairebé mil euros 
mensuals—; dotze mil desnonaments durant tot el mandat, 442 famílies esperant 
l’assignació d’un habitatge de la Mesa d’Emergències; quaranta-un mil inscrits al 
Registre de Sol·licitants d’Habitatge. Afegeix a tot això el gran nombre de persones 
sense llar i d’assentaments irregulars; o que el 80% d’habitatges que s’han posat al 
mercat provenen de la iniciativa i del finançament del govern de l’alcalde Trias. 
 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 75 
La Sra. BENEDÍ, abans de tot, pregunta a la regidora Mejías si allò que anomena en 
la seva intervenció en castellà Plan estratégico de la vivienda és el Pla pel dret a 
l’habitatge, ja que, si és així, li fa notar que s’hi ha deixat la paraula dret, la més 
important, la que consideren que defineix el que ha de ser l’habitatge, que no és el 
profit que se’n pugui treure sinó el dret de les persones a disposar d’una llar digna. 
Feta aquesta observació, anuncia que votaran en contra de la proposició perquè 
malgrat que el seu grup ha estat i és molt crític amb les polítiques d’habitatge de 
l’actual govern, i consideren que hauria pogut fer més coses, no es volen abonar al 
politiqueig. En aquest sentit, consideren que reprovar l’alcaldessa i el Govern 
municipal és una cosa molt seriosa, i darrerament dia sí i dia també molts han 
convertit la reprovació en un esport. 
En aquesta línia, avui Ciutadans porta al Plenari la reprovació al Govern pel Pla pel 
dret a l’habitatge al·legant que les polítiques públiques d’habitatge són ineficaces, i 
pregunta per què van votar a favor del pla si el trobaven tan nefast. 
Recorda que ni el seu grup ni el de la CUP no van donar suport al Pla pel dret a 
l’habitatge perquè el trobaven molt poc ambiciós; i en aquella ocasió ja van alertar 
que hi mancava pressupost per assolir els objectius, i van demanar un increment de la 
inversió i deixar enrere el 7% actual i arribar fins al 25% del PIM, que significa uns 
seixanta milions d’euros més. Fa avinent que el Sr. Montaner els va respondre que no 
es tractava de diners, i al cap d’uns mesos hi havia un superàvit al tancament de 
l’exercici de cent milions d’euros; això no obstant, el Govern s’ha justificat a 
posteriori en la manca de capacitat econòmica per assumir i realitzar més promocions 
de lloguer assequible i per comprar més habitatges. 
Reconeix que la realitat és crua i tan sols s’ha posat un petit gra de sorra; en aquest 
sentit, constata que cal un gran pacte metropolità pel dret a l’habitatge, i marcar un 
horitzó i treballar conjuntament amb consens i escoltant, cosa que ha fet poc aquest 
govern en matèria d’habitatge; i, sobretot, cal explorar totes les vies per aconseguir 
més sòl i sostre per fer més habitatge de lloguer assequible. 
El Sr. MÒDOL, en començar, i al·legant que no sap si tindrà ocasió de fer-ho més 
endavant, diu a la Sra. Mejías que ha estat un orgull compartir aquesta cambra amb 
ella. 
Dit això, avança que votaran a favor de la proposició; i addueix que els hauria 
agradat que, per una vegada, en parlar d’habitatge qui respongués fos l’alcaldessa i 
que no hagi de ser sempre el regidor Montaner qui entomi les crítiques i la 
fiscalització de l’oposició. I lamenta haver-li de dir que aquesta setmana el Govern 
ha comès el gran error de, per primer cop, ser transparent en matèria d’habitatge, atès 
que partien, a l’inici del mandat, de la xifra de vuit mil habitatges, i després 
afirmaven que n’eren vuit-cents, però la realitat és que han lliurat tres-centes claus, la 
xifra més baixa de la història. I sap que després els vindran amb la història que han 
comprat no sé quants habitatges, sempre tenint en compte que estiguin ocupats 
prèviament, no fora que perdessin vots. 
Valora que tot plegat és un desastre, i que dona més que per a una reprovació al que 
ja és un fracàs constatat amb proves, que finalment han pogut confirmar amb 
informació real que els han donat, com els 82 solars buits, i on en només dos anys i 
mig —que és el temps que costa— s’haguessin pogut construir molts habitatges; i, 
havent-ho fet molt malament, ara podrien tenir cinc mil habitatges construïts. 
Confia que la propera vegada, si és que hi ha ocasió, sigui la Sra. Colau qui doni 
explicacions sobre les tres-centes claus que s’han lliurat, només. 
 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 76 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ precisa que hi ha reprovacions que no en són una de sola 
sinó dues, com és el cas. Així, entén que aquesta és, alhora, una reprovació a la 
política municipal d’habitatge, i també a IC, el partit que més ha governat en aquesta 
ciutat al costat del PSC, trenta-sis anys, i que ara ho fa amb Barcelona en Comú, i en 
què van tenir responsabilitats en l’Àrea d’Habitatge. 
Conclou que els resultats són decebedors, ja que l’habitatge ha passat de ser la 
mesura estrella fa quatre anys de l’actual govern a ser una mesura estrellada, amb 
unes conseqüències nefastes. Recorda la Sra. Colau d’activista, disfressada de Súper 
V, que ha passat a ser l’alcaldessa d’una política d’habitatge de façana i de publicitat. 
Afirma que poden constatar en aquesta sessió plenària, la darrera del mandat amb 
contingut polític, que han retallat de 132 anuals la inversió pública recollida en el Pla 
d’habitatge que es va aprovar en aquest mandat en relació amb el de l’anterior; 
igualment, recorda que van començar el mandat assegurant que posarien fi als 
barracons escolars, però la realitat és que promouen habitatge en contenidors de 
vaixell. Afegeix que també prometien la remunicipalització de serveis públics de 
Barcelona i de l’àrea metropolitana, mentre que ara no tenen cap mania a privatitzar, 
fins i tot, l’operador metropolità d’habitatge, tot i no haver acabat ni un sol habitatge 
en els quatre anys que la Sra. Colau ha estat presidenta de l’Àrea Metropolitana. 
Finalment, també retreu al Govern que després d’anunciar que paralitzaria els 
desnonaments, que el darrer exercici, però, ja sumen més de dos mil cinc-cents a 
Barcelona, una trentena dels quals en habitatges socials; i a tot això, cal sumar-hi els 
lloguers abusius, que s’han incrementat d’un 31% d’ençà que governa Barcelona en 
Comú, per no parlar del nombre de solars municipals buits que permetrien la 
construcció de sis mil habitatges socials. 
 
La Sra. ROVIRA avança que el seu grup vota en contra d’aquesta proposició, que no 
fa altra cosa que confirmar com estan de lluny de les seves propostes en matèria de 
drets i com hi accedeix la ciutadania; i, alhora, consideren que el fet d’utilitzar la 
reprovació al Govern constantment ha estat una eina electoralista i per desgastar el 
Govern, de manera que a hores d’ara s’ha buidat absolutament de contingut i ha 
esdevingut inútil. 
Afegeix que els grups Demòcrata, de Ciutadans i el PSC voten a favor d’aquesta 
reprovació al Govern en matèria d’habitatge, i que són els partits que històricament 
han governat a la Generalitat i a l’Ajuntament i, en part, són responsables de la 
situació d’emergència habitacional actual, ja que han fet que Barcelona esdevingui 
una marca, i han desenvolupat un model turístic que va absolutament en detriment de 
les condicions de vida de la ciutadania, i han provocat que la ciutat sigui 
l’emplaçament de grans esdeveniments, sense tenir en compte els interessos i les 
necessitats de les persones que hi viuen; s’han venut el sòl públic durant anys, i han 
fet que els habitatges de promoció social que van fer tant la Generalitat com aquest 
ajuntament en un moment determinat es poguessin vendre, i malgrat que hi havia 
inversió pública, a mitjà i llarg termini aquests pisos deixaven de formar part del parc 
públic d’habitatge. 
Entén, per tant, que malgrat que aquest govern ha tingut iniciatives, al seu parer 
desafortunades, com és l’operador publicoprivat per a la promoció d’habitatge públic 
a l’àrea metropolitana, ara no és del cas atribuir l’actual situació d’emergència 
habitacional només a les polítiques desenvolupades durant aquest mandat, i que 
qualifica de cinisme i no assumir responsabilitats, perquè hi ha noms i cognoms en 
aquesta cambra que són responsables de la situació del parc d’habitatge públic que té 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 77 
aquesta ciutat, i no parla exclusivament de Barcelona en Comú, sinó que parla de 
CiU, del Grup Demòcrata, del PSC, a qui se suma ERC, Ciutadans i el PP, que a 
escala estatal han fet lleis en detriment de la garantia del dret a l’habitatge del 
conjunt de veïns i veïnes de tots els municipis i, també, de Barcelona. 
Reclama, doncs, menys cinisme i més responsabilitat i abordar les causes estructurals 
de la situació que pateixen actualment. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ expressa el seu vot en contra. 
 
El Sr. MONTANER posa de manifest que, com saben els membres d’aquest 
consistori, sempre ha estat disposat a parlar amb detall sobre l’habitatge, i ratifica 
aquesta predisposició, atès que amb aquesta intervenció no té temps de respondre 
amb detall, per exemple, per què s’atura l’operador metropolità d’habitatge, només 
dir que s’endarrereix un parell de mesos a causa del Decret llei de la Generalitat, que 
ha deixat en suspens els preus dels lloguers. 
Afegeix que també els pot parlar de per què han pujat els preus dels lloguers a totes 
les ciutats del món, i assegura que no traurà a relluir dades comparatives amb altres 
mandats, en primer lloc per manca de temps, tot i que sí que pot dir que han fet molt 
més que el mandat anterior i força més que el darrer mandat socialista. Precisa que a 
la ciutat hi ha 44.600 habitatges en promoció, i que han adjudicat 834 habitatges en 
divuit promocions, i 114 que ja tenen destinatari en dos edificis a punt d’acabar; 
afegeix que hi ha 1.048 habitatges en construcció, 1.330 en redacció de projecte, i la 
resta, fins a 4.600, ja tenen el sòl i el finançament i estan a punt de licitació. 
Igualment, diu que han aconseguit dos mil habitatges buits dels deu mil de detectats; 
i han comprat gairebé set-cents habitatges, 697 a dia d’avui, i hi ha 1.100 habitatges a 
la borsa de lloguer assequible, i 250 han estat cedits per dues entitats financeres. 
En conseqüència, remarca que la inversió ha estat de més de cinc-cents milions 
d’euros, gairebé seixanta milions en compra. Indica al Sr. Mòdol que han lliurat 
2.500 claus; és a dir, puntualitza que els pisos no són set-cents sinó 814, i les claus 
lliurades són 2.600, que reconeix que haurien de ser moltes més, però no són el 
nombre esquifit que diu el regidor. 
Continua explicant que han invertit 114 milions d’euros en rehabilitació —el govern 
Trias en va invertir 43 i 50 milions el govern Hereu—, i han imposat la disciplina 
d’habitatge contra l’assetjament immobiliari, contra el mal ús de l’HPO i els 
habitatges buits amb multes milionàries. I remarca, sobretot, que han defensat la gent 
que pateix emergència habitacional amb el servei de mediació SIPHO i la UCER. 
 
La Sra. MEJÍAS agraeix al Sr. Montaner les seves explicacions, però considera que 
el Govern té un problema greu amb els números i amb la transparència, ja que és del 
tot impossible que les xifres de la resta de grups municipals siguin tan diferents i no 
coincideixin. Així, doncs, entén que o bé els ho expliquen malament o bé no els 
proporcionen totes les dades, perquè és evident que no quadren els uns amb els 
altres. 
Diu que si el Govern hagués lliurat, com afirma, 2.600 claus, l’alcaldessa estaria a 
primera fila donant-les personalment a cada destinatari, ja que està segura que no 
perdria una ocasió semblant per marcar-se un titular. 
Reconeix, altrament, que els preus dels lloguers augmenten en totes les ciutats del 
món, però observa que va molt millor oferir més habitatge, ja que, com més habitatge 
al mercat, baixen els preus, sobretot si és habitatge públic de lloguer assequible, atès 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 78 
que hi ha molta gent que amb rendes mitjanes i baixes prefereix recórrer a l’habitatge 
públic i no assumir els lloguers de mercat en la banda alta que marqui un propietari 
privat. I adverteix que les administracions públiques hi tenen part de culpa, en aquest 
cas aquest ajuntament, responsable de l’IM de l’Habitatge, que hauria d’haver posat 
al mercat habitatge social de lloguer assequible, cosa que no ha fet; com tampoc no 
ha fet les obres de rehabilitació previstes i marcades i que haurien permès dignificar 
molts edificis de la ciutat. 
Reconeix que davant aquest ball de xifres, i la impossibilitat de saber exactament què 
ha fet el Govern, no els queda altra opció que una nova reprovació. 
Responent a la Sra. Benedí, diu que el seu grup dona suport al Pla pel dret a 
l’habitatge, i reconeix que hi havia una errada en la traducció al castellà. Recalca que 
quan van arribar a l’Ajuntament van creure que es podria arribar a acords de ciutat 
per millorar la qualitat de vida de les persones, tanmateix, confirma que s’han adonat 
que per molt suport que donin a les iniciatives, sempre hi ha algun comentari 
despectiu per als qui han donat suport a projectes en aquesta direcció, i ho troba 
lamentable. 
 
El Sr. MONTANER precisa que les xifres que donen són les oficials, i han reconegut 
que hi ha 442 famílies a la Mesa d’Emergència Habitacional, cosa que els grups no 
es cansen de dir, però no que aquesta mesa ha atorgat vuit-cents pisos, dels quals 
només dos-cents els ha posat la Generalitat. 
Conclou, doncs, que si les xifres són positives els grups de l’oposició les rebaixen i, 
altrament, magnifiquen les negatives. 
 
La Sra. MEJÍAS agraeix els suports a la seva proposició. 
 
S’APROVA aquesta proposició / declaració de grup amb dinou vots en contra —
emesos pels Srs. Pisarello, Asens, Colom, Montaner i Badia i les Sres. Colau, Ortiz, 
Sanz, Pin, Pérez i Vidal, pel Sr. Coronas i les Sres. Benedí, Capdevila i Sendra, per 
les Sres. Rovira i Reguant i el Sr. Casas, i també pel Sr. Puigcorbé—, i vint-i-un vots 
a favor de la resta de membres del consistori. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
3. (M1519/11161) El Plenari del Consell Municipal acorda el següent: Donar 
compliment a la proposició aprovada a la passada comissió de Drets Socials, Cultura 
i Esports, relativa a la ubicació del CAP Raval Nord, en què s'instava el Govern 
municipal a negociar amb els agents institucionals implicats en la ubicació del nou 
CAP del Raval Nord, valorant com a opcions l'espai annex al MACBA i el solar que 
es troba als jardins Victòria dels Àngels, i ajornant qualsevol decisió que afecti els 
usos futurs de la capella de la Misericòrdia fins que hagi finalitzat aquest període de 
negociacions. 
 
La Sra. SENDRA justifica aquesta proposició amb l’objectiu de donar una solució 
als veïns i veïnes del Raval nord, amb la qual proposen un emplaçament que confien 
que obtingui prou consens per tirar endavant el CAP. 
Considera paradoxal que una necessitat entesa i consensuada per tothom arribi a 
aquest grau de confrontació, fins al punt de posar-la en perill. Remarca que la política 
també són gestos, voluntat de trobar solucions, de teixir acords, no tergiversar el 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 79 
debat ni basar-lo en prejudicis. 
Afirma que sempre han dit que volien un CAP al Raval, i que el volen ja, que és 
urgent i que és prioritari; i que això han expressat en la comissió de Cultura i en la 
d’Economia i Hisenda, i que si no hi hagués altra opció estarien d’acord que es fes a 
la capella de la Misericòrdia. Confirma que ha treballat perquè hi hagués acord i 
consensos, per buscar alternatives a la confrontació i al conflicte. Per tant, afirma que 
estan d’acord amb el què però no com s’ha fet. 
Consideren que ara tenen l’oportunitat, partint de la proposta que va presentar el 
Govern, que els veïns i les veïnes del Raval tinguin un CAP de nova construcció i 
que fa compatible aquest equipament amb l’ús cultural de la capella, que compta amb 
la complicitat i l’acord de la Diputació, i els departaments de Salut i de Cultura de la 
Generalitat, i és una opció de consens majoritari d’aquest plenari. 
Diu que fa temps que treballen per aquest consens, i és positiu que el Govern ho 
reconegui, i que li atorgui la importància que té, i demanen que s’hi sumi. Per tant, 
expressen la voluntat que els grups municipals prenguin en consideració l’espai 
proposat, que reclamin que es facin els treballs tècnics per tirar-lo endavant i que, 
tots plegats, assumeixin el compromís per fer-ho possible i puguin donar garanties 
als veïns que tindran un CAP, i que el tindran ja. 
 
El Sr. TRIAS avança que el seu grup votarà a favor de la proposició, que considera 
que va en la línia de ser constructius que sempre s’hauria d’haver mantingut, i buscar 
solucions en assumptes complexos i difícils. Això no obstant, diu que quan es té una 
solució com la que ara tenen, és lògic que tothom hi faci costat. Per tant, felicita les 
persones que han aconseguit aquest èxit, i destaca la feina de les conselleries i de la 
Diputació, i constata que és moment de tirar-ho endavant. 
Entén que l’alcaldessa hauria de considerar que té al davant l’oportunitat d’assolir un 
acord majoritari per resoldre una situació que fa massa que dura, que ha creat 
enfrontaments, i que ha provocat que, de vegades, s’hagi pressionat els veïns. 
Altrament, entén que ara tenen l’oportunitat de fer la pau i ser capaços de tirar 
endavant el CAP. 
La Sra. MEJÍAS diu que el seu grup ha tingut dubtes seriosos de votar favorablement 
aquesta proposició, atès que consideraven, en primer lloc, que era curiós que hagués 
esdevingut un assumpte prioritari de debat al Raval els darrers dos mesos; i, en segon 
lloc, que després de tant de temps es trobés una solució de la nit al dia, com ha estat 
el cas. 
Confirma que entre ahir i avui han parlat amb totes les part implicades, i consideren 
que la solució a què s’ha arribat és bona, sempre que es treballi bé i s’aconsegueixi, 
d’una banda, posar fi a l’enfrontament entre dos sectors que mereixen tot el 
reconeixement i, en primer lloc, donar a la salut pública la dignitat que mereix, i als 
veïns del Raval un CAP en condicions; i, d’altra banda, evitar que s’impedeixi 
l’ampliació del MACBA i perdre la dotació pressupostària que hi anava destinada. 
Confia que, finalment, els veïns del Raval disposin d’un centre sanitari en 
condicions. Però diu que també voten a favor d’aquesta proposició perquè confien 
que amb aquest acord es pugui evitar que la regidora Gala Pin continuï fent 
populisme i ocupant espais que no li pertanyen, i enviant els veïns a enfrontar-se de 
manera molt poc democràtica als qui han manifestat vots en contra per raons 
perfectament justificades, i posar fi, d’una vegada, a aquesta situació electoralista i 
populista a la qual mai no haurien d’haver arribat. 
 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 80 
El Sr. COLLBONI considera que la qüestió que cal plantejar és si calia arribar fins 
aquí. Confirma que el seu grup donarà suport a la proposició perquè sempre ha 
considerat que havia de ser possible que el dret a la cultura i el dret a la salut siguin 
compatibles en qualsevol barri de la ciutat, i especialment als barris de Ciutat Vella. 
Posa de manifest que fins ahir a la tarda van haver d’estar parlant amb els grups 
municipals, amb la Diputació i la Generalitat per assegurar-se que la proposta era 
ferma; i es pregunta si és normal que una opció que havia estat plantejada fins i tot en 
comissió, fins ahir a la nit no es confirmés. Considera que no és normal la demagògia 
i l’ús dels sentiments que ha fet el Govern municipal amb un dret legítim com és el 
dret a la salut en un barri com el Raval, i provocar que hi hagi veïns manifestant-se 
contra un museu, cosa que no pensava que veuria mai a Barcelona. 
Acusa els responsables del Govern municipal d’haver jugat amb foc, perquè el 
MACBA ha estat un dels grans aliats de la transformació urbanística de Ciutat Vella, 
com ho han estat altres grans equipaments culturals de la ciutat i, per tant, confien 
que no es torni a repetir una situació com aquesta mai més. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ indica que la construcció del nou CAP del Raval i 
l’ampliació del MACBA han estat un autèntic despropòsit per part del Govern 
municipal i el de la Generalitat. Apunta que en el cas d’aquest govern, perquè 
aquesta situació s’ha utilitzat com un element d’agitació i de confrontació entre veïns 
i entre dos àmbits que al barri del Raval s’han de complementar: l’obligada atenció 
sanitària als veïns i el MACBA que necessita la ciutat i també el barri. 
Es pregunta si l’acord a què van arribar la Generalitat i la Diputació, en què estaven 
inclosos els departaments de Sanitat i de Cultura, és solvent i ferm, ja que després de 
tretze anys d’espera, i de mesos de debat, fa poques hores que han arribat a un acord, 
incorporant una tercera administració, la Diputació. Pregunta, igualment, si són 
idonis els solars que s’han ofert, i si ho avalen els informes tècnics; si s’han avaluat 
els costos, i si hi ha calendari i assignació pressupostària. En aquest sentit, recorda 
que abans del desembre de 2019 haurà d’estar garantida la cessió d’un solar, de 
manera que aquesta assignació afectarà els pressupostos del 2020 i el 2021, atès que 
s’ha d’aprovar la cessió del local, licitar projectes i obres. 
Així, doncs, entén que per molts acords que adoptin ara no es concreta res, i malgrat 
que avança que el seu grup votarà favorablement aquesta proposició a fi d’intentar 
tancar aquesta controvèrsia, reclama al Govern de la Generalitat, a la Diputació i a 
l’Ajuntament que no esperin a final d’any per materialitzar els acords, i que de 
manera immediata, si pot ser que es pugui portar al plenari del 3 de maig, un conveni 
de les tres administracions amb el consorci del MACBA amb el doble objectiu que 
tots perseguien. Puntualitza que aquest doble objectiu, fracassat arran de les 
estratègies electorals i el partidisme del Govern municipal, que no ha tingut escrúpols 
a utilitzar els veïns i la sanitat pública, i un govern de la Generalitat que ara vol rentar 
la seva imatge promovent un equipament que fa anys que s’hauria d’haver fet, s’ha 
de poder desencallar amb aquest conveni per fer realitat allò que tots pretenien: un 
nou CAP per al Raval i l’ampliació necessària del MACBA. 
 
La Sra. REGUANT diu que voldrien saber de quin consens parlen, si es tracta d’un 
acord entre la Diputació i la Generalitat, entre diversos departaments i, sobretot, amb 
el MACBA i la Fundació MACBA. 
Constata, doncs, que hi ha un seguit d’actors, però un de principal, que fa mesos que 
ha posat l’assumpte damunt la taula, amb qui no s’ha arribat a cap consens. Per tant, 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 81 
diu que abans d’emetre el seu vot voldrien que els expliquessin quin és el consens i 
amb qui. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ avança que votarà a favor d’aquesta proposició amb els 
mateixos arguments que ja ha exposat en el punt tres de l’ordre del dia. 
 
La Sra. PIN confirma que el Govern no posarà traves a aquest acord, però pregunta 
als membres d’aquesta cambra què pensen que pot succeir si l’ampliació amb 
l’anomenat edifici cub al costat del Meier no és viable, i la capella de la Misericòrdia 
era una millor opció. 
Confirma que, com deia la Sra. Sendra, la política també són gestos, i el Govern de la 
Generalitat els hi té molt acostumats, als gestos; i, per tant, diu que tenen poca 
confiança en aquest acord que arriba in extremis, bàsicament com una maniobra 
dilatòria i no pas tant amb la voluntat de resoldre un problema. 
Nega que s’hagi manipulat els veïns, tal com creuen el Sr. Trias i la Sra. Mejías, i 
remarca que la gent, per sort, té criteri propi i sap quines són les seves prioritats. 
Fa avinent al Sr. Collboni que hi ha hagut altres manifestacions on s’ha debatut sobre 
el paper que havia de tenir el MACBA, i recorda la declaració del primer director del 
MACBA, que afirmava que l’equipament havia estat una agressió en tota regla, 
il·lustrada, però una agressió, en definitiva. 
Considera que el debat de fons en l’assumpte que els ocupa és de classes, perquè el 
problema no és el MACBA, sinó la Fundació del MACBA i el poder simbòlic que 
ostenta la gent que és al patronat; constata que mai ningú no s’havia mogut tant com 
en aquest mandat perquè el Raval nord tingués un CAP en condicions i digne; i diu 
que ho han fet perquè no formen part de l’àmbit d’influència de la fundació, i perquè 
s’ha produït una mobilització veïnal i dels treballadors i treballadores del centre 
sanitari sense precedents, i els quals hi ha grups municipals que no volen escoltar. 
Recorda que el Plenari del Consell Municipal va aprovar una proposició d’iniciativa 
ciutadana que van portar-hi veïns i veïnes del Raval nord, però sembla que no 
importi. 
Confirma que estudiaran les opcions de l’edifici annex al Meier, però diu que allò 
que no faran serà anar a cegues, i mantenen que també s’ha de poder estudiar l’opció 
de la Misericòrdia, i dir les coses pel seu nom, i que en aquest cas estan parlant d’un 
conflicte de classes. 
 
La Sra. SENDRA subratlla que s’han plantejat molts debats de fons, i assegura que 
voldria poder parlar-ne amb calma i quan pertoqui. Així, quan la Sra. Pin diu que el 
debat de fons és de classes, fa notar que la gent de classe alta té els quadres penjats a 
les parets de casa seva i no necessita els museus, que s’han fet justament perquè 
tothom hi pugui accedir. Addueix que una altra cosa és que no s’hagi fet bé i que es 
pugui fer molt més; no obstant això, la voluntat i l’objectiu del museu és crear un 
espai de crítica, de reflexió i d’aproximació de l’art a la ciutadania. 
Entén que, institucionalment, toca defensar que un museu faci això, i si no ho fa ja ho 
canviaran; i remarca que si avui dia la cultura és un factor de discriminació és perquè 
cal apostar-hi més fort, ja que només se li dedica un 0,7% del pressupost municipal, i 
allò que han de fer és demanar més cultura i no pas menys. 
Diu que voldria fer aquest debat en profunditat, però remarca que avui tenen una 
altra urgència, i és que si no troben una solució, tampoc no hi haurà un nou CAP al 
Raval nord; i té la sensació que, entre tots, han obert una porta i ara cal que 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 82 
n’estudiïn la viabilitat tots junts. Admet que és evident que aquestes darreres 
setmanes a les comissions s’ha avançat amb rapidesa per desllorigar la situació, però 
potser no s’ha fet bé i amb precipitació, però s’ha arribat a acords i tothom ha fet un 
gest de generositat, tant la Diputació com la Generalitat i el MACBA i el CCCB amb 
l’objectiu que puguin conviure cultura i sanitat al barri del Raval. 
Adverteix que els toca decidir si deixen aquesta situació empantanada o, altrament, 
fan un pas endavant, cosa que els insta a fer a tots plegats. 
 
El Sr. TRIAS, després d’agrair l’actitud del grup d’ERC intentant buscar un 
mecanisme d’acord, lamenta haver de dir a la regidora Pin que la seva intervenció 
torna a trencar qualsevol consens passat i futur. Constata que la regidora continua 
enrocada a tenir una actitud destructiva i a buscar la confrontació, al carrer i en 
aquesta cambra. 
Fa notar que posa en dubte el MACBA i la seva importància en una operació de 
transformació del Raval; en aquest sentit, destaca l’aposta de portar aquest museu al 
Raval, i també la universitat, la Filmoteca, un conjunt d’equipaments culturals que 
van contribuir a la transformació del barri mitjançant una operació urbanística, que 
tothom pot valorar d’una o altra manera, però que no es pot negar que és una aposta 
social molt remarcable. I retreu a la regidora Pin que ho posi en dubte i afirmi que és 
classista. 
 
La Sra. MEJÍAS entén que la intervenció de la Sra. Pin palesa la seva contrarietat 
perquè els grups de l’oposició no avalen la seva estratègia, ja que allò que pretenia 
era continuar utilitzant la capella de la Misericòrdia com a element de confrontació 
entre salut i cultura, sobretot contra la cultura, que és el principal instrument perquè 
les persones més vulnerables i humils puguin tenir millors expectatives de futur. 
Considera que qualificar el MACBA com una agressió al barri, quan ha estat 
justament la garantia de transformació urbanística per rehabilitar-lo i revitalitzar-lo, li 
sembla un error greu. I fa notar a la regidora que allò que suposa una autèntica 
agressió al barri del Raval és el narcotràfic, l’ocupació il·legal, la delinqüència i 
l’incivisme. Constata que tot això que acaba d’esmentar ha ocorregut al barri mentre 
la regidora Pin ha tingut la responsabilitat de portar el Districte de Ciutat Vella, amb 
uns mínims electorals que ara havia de recuperar d’alguna manera i ha considerat que 
la millor era l’enfrontament. 
 
El Sr. COLLBONI considera que la Sra. Pin s’ha delatat quan ha dit que tot això és 
una qüestió de classes, i li recorda que els propietaris del MACBA són els ciutadans 
de Barcelona i que la presidenta és l’alcaldessa, i la Sra. Pin estava al consell 
d’administració on es va decidir el pla estratègic que preveia l’ampliació del museu 
amb la capella, quan ell era regidor de Cultura i tinent d’alcaldia. 
Remarca que la ciutat es pot transformar amb cultura i amb serveis socials, i recorda 
que durant el període 2007-2011, durant el mandat socialista i del tripartit, es van fer 
i ampliar 25 CAP a Barcelona, i el govern socialista de la ciutat va deixar dotze 
equipaments sanitaris en fase d’execució o a punt d’entrar en funcionament. 
Pregunta, altrament, què ha fet l’actual govern per la sanitat pública a Barcelona, a 
banda de provocar un conflicte al barri del Raval entre la salut i la cultura. I, 
adreçant-se a la Sra. Pin, diu que la defensa dels més desfavorits es fa fent 
equipaments sanitaris, entre moltes altres coses com és defensar la cultura per a 
tothom. 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 83 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ lamenta la darrera intervenció de la Sra. Pin, tot i que 
tampoc no l’ha sorprès, atès que sempre cerca la confrontació i apel·la a una lluita de 
classes en aquest cas contra la cultura, i contra el MACBA, del qual forma part. 
 
La Sra. REGUANT diu que continuen sense haver aclarit amb quin consens es fa 
aquesta proposició, però allò que resulta evident és que el veïnat del Raval i els 
treballadors i les treballadores del CAP Raval Nord no formen part del pretès 
consens, ja que fins minuts abans de la manifestació que van fer ahir no sabien res de 
la proposta ni de cap acord. 
Valoren que el discurs de fons de moltes intervencions palesa que la cultura i 
l’urbanisme, atès que s’incorpora el MACBA com a artífex en el procés de 
transformació del Raval, serveixen per posar en marxa processos de gentrificació i de 
reproducció de desigualtats. 
Remarca que al Raval, més enllà del MACBA i del CCCB, hi ha molta cultura, que 
no és només prerrogativa dels museus, que cal preservar i dotar de dignitat. 
Considera, doncs, que no s’ha de centrar el debat entre cultura i salut, perquè hi ha 
cultura al barri més enllà del MACBA, sobretot de la fundació i dels seus patrons. I 
admet que és cert que les elits tenen els quadres a casa, però també que formen part 
de la Fundació MACBA, i són els qui s’han entestat en el fet que la capella de la 
Misericòrdia no havia de ser per al CAP. I observa que l’acord a què es va arribar 
ahir sembla més que pretengui no molestar la Fundació que no pas cobrir les 
necessitats dels veïns i veïnes del Raval. 
Per tant, si certament l’acord va en aquesta línia, diu que amb el seu grup no hi 
comptin. I assegura que sí que volen parlar del MACBA i del seu projecte cultural, a 
què i a qui respon, i com es pot fer més inclusiu i més obert, ja que ara com ara no ho 
és per als veïns i veïnes del Raval. 
I precisa que, per fer tot això, cal analitzar quin paper ha tingut en els vint anys i 
escaig que fa que es va implantar el model de la marca Barcelona. I confirma que el 
debat suscitat no ha fet altra cosa que blindar-lo. 
Acaba dient que estaran a l’espera del resultat de l’assemblea que faran aquesta tarda 
els treballadors i treballadores del CAP Raval Nord i els veïns i veïnes del Raval, i 
avança que no donaran suport a aquesta proposició. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ observa que hi ha interpretacions diametralment oposades en tot 
aquest assumpte; tanmateix, assenyala que el consens de què es parla i el compromís 
s’han de materialitzar a partir de l’aprovació d’aquesta proposició, ja que això suposa 
que tots els membres d’aquest consistori s’han de posar les piles per agilitar una 
solució que sembla que, finalment, s’ha trobat. 
 
La Sra. PIN anuncia que el grup de govern farà una abstenció perquè no s’ha 
acceptat ni una sola de les transaccions que han proposat. 
Dit això, puntualitza al Sr. Collboni que ella parlava de la Fundació del MACBA, no 
pas de l’equipament, que ha obert una distància insalvable amb el barri del Raval i 
amb la cultura en majúscules, amb la que és compromesa i la que sacseja, no amb la 
decorativa. I remarca que l’art contemporani sense compromís amb la realitat no és 
més que una manifestació banal, i la Fundació s’ha allunyat per complet d’aquest 
criteri. 
Afirma que la qüestió de classe no és defensar el MACBA o no, sinó haver 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 84 
abandonat la salut durant tretze anys. 
 
La Sra. SENDRA afirma que el consens és el que desbloqueja la paràlisi. 
Addueix que si les coses no s’han fet bé al MACBA ha estat perquè les institucions 
públiques que hi governen no han estat a l’aguait. Subratlla que són les institucions 
públiques que formen part del consorci les que tenen la responsabilitat de vetllar 
perquè els directors dels museus facin allò que se’ls delega, i remarca que el 
compromís públic no depèn de la Fundació. I afirma que si avui dia la Fundació té el 
paper que té és perquè les institucions públiques ho han permès. 
Per acabar, agraeix els suports obtinguts per la proposició, i lamenta l’abstenció del 
Govern; i remarca que el seu grup considera l’acció política sempre que impliqui 
compromís amb la ciutadania, i que cerca acords i valentia. En aquest sentit, 
considera que s’ha fet un pas endavant però no suficient amb l’aprovació d’aquesta 
proposició; i demana al Govern que es repensi el posicionament i que tots plegats es 
puguin posar a treballar sense perdre més temps, i que entenguin que no es tracta 
d’un o altre espai, sinó de tenir-ho tot. 
 
S’APROVA aquesta proposició / declaració de grup amb onze abstencions —emeses 
pels Srs. Pisarello, Asens, Colom, Montaner i Badia i les Sres. Colau, Ortiz, Sanz, 
Pin, Pérez i Vidal—, tres vots en contra —emesos per les Sres. Rovira i Reguant i el 
Sr. Casas—, i vint-i-sis vots a favor de la resta de membres del consistori, amb el text 
transaccionat següent: 
 
El Plenari del Consell Municipal acorda: 1. Constatar la viabilitat del solar annex al 
MACBA, cedit per la Diputació de Barcelona, per acollir el nou CAP del Raval 
Nord. 2. Instar el Govern municipal a dur a terme els treballs tècnics necessaris per 
facilitar la construcció del nou CAP Raval Nord, preferentment en aquesta ubicació, 
amb el seguiment dels grups municipals que donen suport a la proposta. 3. 
Manifestar el compromís dels grups que donen suport a aquesta proposició de 
garantir la cessió d’un solar per construir el CAP Raval Nord abans del desembre del 
2019. 
Del Grup Municipal PP: 
 
4. (M1519/11175) El Plenari del Consell Municipal acorda el següent: 1.- Valorar 
negativament les polítiques desenvolupades pel Govern en el mandat 2015-19 i, en 
conseqüència, constatar el seu fracàs, i reprovar la gestió de l'alcaldessa Ada Colau 
per la falta de resposta a les necessitats dels barcelonins i barcelonines, per 
multiplicar els seus problemes, per governar d'esquena a la ciutadania i des de la 
gesticulació, per incomplir els acords adoptats en el Consell Plenari i les comissions, 
a més de les seves pròpies promeses electorals, i per anteposar els interessos 
partidistes a l'interès general dels barcelonins i barcelonines, entre altres raons. 2.- 
Confirmar que Barcelona és una ciutat d'oportunitats i amb grans potencialitats, 
solidària i compromesa socialment i amb els barris, cosmopolita i amb una societat 
oberta i plural, que ha d'encarar el seu futur amb optimisme, confiança i seguretat. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ manifesta que, atès que el d’avui és el darrer ple ordinari 
del mandat que inclou l’apartat d’“Impuls i control” al Govern municipal, entenen 
que és el moment de fer balanç i d’expressar la nota final que donen a la gestió de 
l’actual govern de la ciutat. 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 85 
Avança que el seu grup qualifica de fracàs aquesta gestió, i per això en reclamen la 
reprovació, i confien que no passin una revàlida a les urnes. Assenyala que mai un 
govern amb només onze regidors i regidores havia exercit com aquest d’una manera 
tan totalitària i mancada de diàleg, i només a base de gesticulació, i culpant sempre 
tercers per les responsabilitats i les accions de govern que han estat incapaços 
d’impulsar per assolir els objectius que s’havien fixat. 
Assenyala que si fa un breu repàs del que han estat aquests darrers quatre anys a la 
ciutat, poden comprovar que la Barcelona fora de la llei s’incrementa, que la 
delinqüència i l’incivisme s’han disparat, que els conflictes entre comunitats de veïns 
i ocupes, també. Diu que a Barcelona el delicte és capital, ja que tan sols el darrer 
any s’hi han incrementat d’un 20% les infraccions penals, mentre que l’al·lèrgia del 
Govern a la llei i a la policia ha anat en detriment de la seguretat de la ciutadania. 
Igualment, fa referència a les que defineix de retallades equivocades, promogudes 
per la que qualifica d’alcaldessa “manstisores”, que ha retallat fins i tot en allò 
essencial com és l’habitatge. Recorda que el Pla pel dret a l’habitatge preveia 132 
milions d’euros d’inversió anual, menys que el pla anterior, i en què va retallar les 
seves promeses electorals de construcció d’habitatge social, que van passar de vuit 
mil pisos a fer-ne realitat amb prou feines set-cents. Afegeix que ha retallat als barris 
un 34% la inversió del Pla de barris. 
Tanmateix, retreu al Govern que no retalli on caldria, ja que la realitat és que 
continuen els desnonaments, hi ha un centenar de solars municipals buits, que 
permetrien ubicar sis mil habitatges socials, o les llistes d’espera per accedir a un 
habitatge; 3.600 persones sense llar, gairebé un miler que dorm al carrer. 
Continua la llista, posant de manifest que el 43% de les peticions per accedir a una 
plaça d’escola bressol continuen sense ser ateses; o el fet que més de sis mil persones 
grans han d’esperar una mitjana de dos anys i mig per poder accedir a una plaça de 
residència. 
Comenta, igualment, la situació dels emprenedors, que generen riquesa i ocupació a 
la ciutat, però que han de batallar amb traves burocràtiques inacceptables a dia 
d’avui; així, constata que es pot trigar fins a 87 dies a obtenir una llicència 
d’activitat, 122 dies per disposar d’una llicència d’obres, una mitjana que es duplica 
en alguns districtes. 
Fa referència al fet que l’alcaldessa també governa l’Àrea Metropolitana, i que abans 
de presidir-la havia criticat les tarifes de l’aigua i del transport públic, però no tan 
sols no les ha rebaixat, sinó que les ha congelat, i no ha estat capaç de revertir els 
increments abusius d’aquestes tarifes. 
Conclou, doncs, que aquesta que ha descrit és la realitat que mereix ser reprovada; i 
remarca que l’alcaldessa ha estat capaç, sobretot, d’anteposar ideologia a una acció 
eficaç del Govern, tal com palesa l’actuació en la mobilitat, la implantació de les 
superilles, el debat del tramvia, la proliferació precipitada de carrils bici. L’acusa, 
també, de multiplicar les subvencions ideològiques d’un 176% d’ençà que governa, i 
mentrestant s’han dedicat a canviar els noms dels carrers per amagar la inoperància. 
Considera que hi ha raons més que suficients per reprovar una alcaldessa que retalla i 
que malgasta en gestos, que és manca en projectes i sorda per escoltar ningú que no 
sigui afí. 
 
El Sr. CIURANA observa que el text de la proposició del grup del PP no deixa de ser 
un resum dels fracassos del Govern. Reconeix, però, que la reprovació definitiva a 
aquesta successió constant i periòdica de reprovacions de què ha estat objecte 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 86 
l’alcaldessa vindrà el proper 26 de maig i la decidirà la ciutadania. 
Assenyala que les tres grans prioritats de l’alcaldessa han esdevingut els seus tres 
grans fracassos. Així, confirma que a Barcelona ara els lloguers són més cars que 
mai, és una ciutat més insegura, i hi ha més necessitats que mai. Altrament, sí que ha 
pogut reduir el consens polític en aquesta cambra, n’hi ha menys que mai; ha 
disminuït l’eficàcia de la maquinària municipal; i ha reduït els projectes de futur. 
Observa que el proper equip de govern que hagi d’agafar les regnes d’aquesta casa es 
trobarà, per primera vegada, amb poquíssims, per no dir cap, projectes de futur 
preparats per executar. 
Diu que més enllà de les observacions que puguin fer a la gestió del mandat els grups 
de l’oposició, que el Govern podria considerar parcials, el fet és que tothom està 
d’acord, i només cal sortir al carrer per adonar-se’n, per confirmar que les 
plataformes veïnals i diferents col·lectius qualifiquen de deficient la gestió del 
Govern. 
Fa notar que si el Govern estigués segur i convençut de la seva acció de govern 
sortiria al carrer amb la convicció d’haver fet bé les coses; i demana que surtin al 
carrer, i s’hi trobaran una ciutat més bruta, més insegura, més cara, amb més 
creueristes que mai —durant aquest mandat s’ha batut el rècord—, i s’adonaran que 
la seva gestió és perfectament descriptible. 
A tot plegat, hi afegeix la minsa execució del Pla de barris; la manca d’aprovació 
d’un PAM per al mandat, ni els PAD de districtes; que no ha estat capaç, com 
proclamava, de tancar el CIE de la Zona Franca; que a la ciutat hi ha més persones 
sense llar que mai, o el que ha estat l’evolució de l’assumpte de la funerària pública. 
Retreu a l’alcaldessa, també, que hagi renunciat al lideratge metropolità. 
En conseqüència, lamenta que no els hagin deixat cap altra opció que votar 
favorablement aquesta proposició del PP. 
 
La Sra. MEJÍAS diu que està convençuda que tots els membres del consistori 
recorden el primer plenari de debat sobre l’estat de la ciutat, que l’alcaldessa va 
celebrar amb gran il·lusió al Saló de Cent, i al qual van acudir moltes entitats veïnals 
i socials; tanmateix, no n’han tornat a fer cap més, ja que aquell primer ja va estar 
mal enfocat i, des de llavors ençà les coses no han fet res més que empitjorar. 
Assegura que no sap si és que no han sabut gestionar o no han volgut, però el cert és 
que el balanç del mandat seria que “no ha progressat adequadament”. 
Indica que si analitzen projectes no en veuen cap d’important en un horitzó proper; i 
si valoren les polítiques socials de les quals tant es vanten, tampoc no en poden 
destacar cap. 
Afegeix que si analitzen les polítiques de mobilitat, i aprofita per recordar que 
Barcelona acaba de ser nomenada capital europea de la mobilitat, la realitat és que la 
gent no està contenta ni amb els carrils bici improvisats, ni amb els nivells de 
contaminació, ni amb la millora de la qualitat de l’aire, o un transport públic adequat. 
Considera que estan en un debat anquilosat i enrocat, en el mateix que el 2016, sense 
haver copsat cap avenç. 
Reconeix, però, que hi ha assumptes que han estat recurrents durant tot el mandat, un 
dels quals els nivells de venda irregular als carrers de Barcelona, que s’ha anat 
incrementant a causa de la inoperància i inactivitat respecte d’això per part del 
Govern municipal, que ha comportat que es multipliqui pràcticament per vint el 
nombre de persones que s’hi dediquen. Adverteix que aquest fet denota que aquestes 
persones són explotades per màfies que saben que Barcelona és un espai d’impunitat; 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 87 
i posa de manifest que això els ha portat a una situació de major inseguretat, a un 
increment del 20% en el nombre de delictes. 
Afirma, doncs, que no troben cap àmbit en què puguin fer una valoració positiva, ni 
tan sols en l’economia d’aquest ajuntament, atès que el Govern ha desquadrat els 
comptes. Afegeix que de l’habitatge ja han tingut ocasió de parlar-ne fa una estona i, 
per tant, no s’hi aturarà. 
Valora que aquesta ha estat una legislatura perduda que la ciutadania de Barcelona 
acabarà pagant cara, sobretot per l’elevat nombre de demandes que han interposat a 
aquest ajuntament per irregularitats en la gestió pública i indemnitzacions; i diu que 
espera que els barcelonins no només reprovin tot això en el Baròmetre municipal, 
sinó a les urnes. 
 
El Sr. CORONAS fa un repàs a totes les reprovacions que s’han fet al Govern durant 
aquest mandat, i constata que abans d’aquesta d’avui quant a la política d’habitatge, 
n’hi ha tres per qüestions de seguretat, una per la situació de degradació de Ciutat 
Vella, una per gestió econòmica del pressupost, i una altra pel grau d’execució del 
Pla de barris. 
Confirma que el seu grup ha votat a favor d’algunes d’aquestes reprovacions que ha 
esmentat, ja que quan un govern acaba generant més problemes que solucions 
entenen que mereix reprovació; no obstant això, critica que s’abusi de les 
reprovacions exprés al Plenari i no sap si aquest hauria de ser l’objectiu, atès que 
haurien de ser més rigoroses. 
En aquesta línia, valoren que la que presenta ara el grup del PP és molt genèrica, i 
concerneix la ciutadania que el proper 26 de maig jutjarà en funció de si consideren 
que la ciutat ha sortit guanyant o perdent. I afegeix que, a més, és el PP qui la fa, 
aquesta reprovació, i entén que és en un sentit ben diferent del que tindria si la fes el 
grup d’ERC. Així, considera que el grup del PP voldria polítiques més de dretes i el 
seu grup més d’esquerres; i remarca que no poden compartir l’opinió que expressa 
aquesta reprovació per part dels representants d’un partit polític que ha hagut de 
deixar el govern de l’Estat després d’una moció de censura per les múltiples causes 
de corrupció demostrades; o que va avalar el 155 contra les llibertats i els drets civils 
i polítics de Catalunya; o que va justificar i continua justificant la violència policial 
contra la població, o que presenta un candidat que, si més no, resulta curiós i que diu 
unes coses que no sap si se les creu, o si és per vocació de fer espectacle i titulars. 
Per tot plegat, avança que votaran en contra d’aquesta proposició de reprovació que 
prové del PP, i que té una intenció que no comparteixen en absolut. 
 
La Sra. ANDRÉS també posa en relleu que l’Alcaldessa acumula més reprovacions 
que tots els alcaldes que l’han precedit junts; afegeix que també s’han presentat dues 
qüestions de confiança i no ha aprovat cap pressupost durant el mandat per via 
ordinària. Confirma, igualment, que el 60% de la ciutadania considera que Barcelona 
està pitjor que l’any passat, una dada que valora com a molt rellevant; mentre que tot 
es redueix a incompliments, incompetència i ineficiència. 
Atès aquest estat de coses, afirma que el seu grup està d’acord amb aquesta 
proposició, malgrat que el grup proposant no la planteja com hauria fet el seu, ja que 
cada vegada que han proposat alguna reprovació al Govern, o hi han votat a favor, ho 
han fet amb propostes a la mà, com és el cas de la que van fer per la gestió de Ciutat 
Vella, aportant quaranta mesures; en matèria de seguretat amb la proposta de mil 
nous agents de la Guàrdia Urbana; en la reprovació a la gestió del Pla de barris, amb 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 88 
dades objectives i propostes concretes; en la cobertura de la ronda de Dalt, abonant el 
pacte amb els veïns. Afegeix que en matèria d’habitatge ha posat a disposició el seu 
coneixement a fi que el Govern pogués tirar endavant les promeses que, finalment, 
no ha pogut complir. 
En conseqüència, consideren que a aquestes altures del mandat una reprovació 
completa significa una mena de moció de censura que, a parer seu, correspon de 
presentar a la ciutadania en les eleccions del maig. 
Dit això, subscriu que hi ha hagut incompliment d’acords adoptats pel Plenari del 
Consell Municipal, en les comissions i en els consells de districte; i remarca que part 
d’aquests incompliments han estat a Nou Barris, on aquest mateix matí s’ha produït 
un enfrontament entre veïns fruit d’una mala governança per una cosa tan 
aparentment senzilla com una àrea d’esbarjo per a gossos. 
Ratifica, doncs, que estan d’acord amb tot el que planteja la proposició, però repeteix 
que no és la seva manera de fer, que el seu grup presenta propostes; malgrat això, 
avança que hi donaran suport. 
 
La Sra. REGUANT fa referència al fet que en les comissions de la setmana passada 
el grup del PSC va presentar un seguit de proposicions per avaluar què s’havia fet i 
què no de tot allò que s’havia aprovat en comissió; i avui el grup del PP en presenta 
una amb l’objectiu d’avaluar la política duta a terme pel Govern. En aquest sentit, 
manifesta que el seu grup considera que durant quatre anys no s’han tocat molts dels 
fonaments sobre els quals s’ha construït la ciutat, el model actual de ciutat. Per tant, 
entenen que s’han perdut oportunitats d’anar a l’arrel de com es va construir la ciutat 
amb la concurrència de molts grups d’aquesta cambra, ara a l’oposició, i així posar 
les condicions per revertir la situació. 
Valora, però, que en aquesta cambra s’ha fet ús i abús de la reprovació, i la pregunta 
que s’imposa és de què serveix reprovar sense un objectiu polític al darrere; què 
contribueixen a canviar aquestes reprovacions, quin canvi busquen. 
Diu que per al seu grup té molt poc sentit, tenint en compte que d’aquí a un mes i 
mig hi ha unes eleccions municipals i quan aquestes reprovacions no han contribuït a 
canviar res, sumar-se a la dèria reprovadora; i afirma que no comparteixen que sigui 
aquesta la manera de procedir ara mateix, ni que la reprovació doni resposta als 
objectius polítics de trasbalsar els fonaments. I fa notar que la reprovació del grup del 
PP té un objectiu del tot contrari a això. 
Aprofita per recordar que el seu grup va posar damunt la taula la setmana passada la 
qüestió, i avui ho fan novament, de quins són els mecanismes perquè l’oposició 
pugui tirar endavant realment propostes que s’han aprovat en comissió i al ple. I 
entén que això és culpa d’aquest govern, però també de tots els governs, perquè tots 
han fet sistemàticament el mateix i, per tant, la qüestió té a veure també amb com 
valoren, govern i oposició, la seva tasca a les institucions. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ anuncia el seu vot en contra de la proposició. 
 
El Sr. PISARELLO diu que esperarà que el Sr. Fernández Díaz els doni més pistes, 
atès que el que ha presentat és una reprovació òmnibus, de les que cerquen el vot 
Frankenstein de grups amb els quals no se solen entendre, però s’apunten a les tesis 
que tot va malament i que els increments de les coses negatives són autènticament 
exponencials, mentre que allò positiu queda en uns percentatges irrisoris. 
 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 89 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ assegura que si tingués més temps es podria passar tot el 
dia argumentant per què la gestió del Govern municipal ha estat tan nefasta. 
Justifica la presentació d’aquesta reprovació a les acaballes del mandat, i que se suma 
a totes les altres que s’han fet anteriorment respecte a qüestions concretes, perquè les 
promeses transformadores de Barcelona en Comú s’han convertit en un tsunami 
contra la ciutadania, i aquest ajuntament ha esdevingut el “corralito” dels Comuns; i 
que els barcelonins, que sempre recordaran el somni olímpic fet realitat, trigaran a 
oblidar el malson que ha significat aquesta gestió municipal i el perjudici que ha 
causat a Barcelona. Acusa el Govern de dividir i enfrontar, crear bàndols, tal com 
han pogut veure avui mateix en el debat de l’assumpte del MACBA; han confirmat 
un model intervencionista, dirigista i clientelar, de sectarisme ideològic, extremista i 
demagògic i, alhora, populista. 
Conclou que aquesta ha estat la base de la gestió del Govern municipal, i la raó per la 
qual el seu grup ha presentat aquesta reprovació. I aprofita per agrair els vots a favor, 
que permeten que la proposició sigui aprovada. 
 
El Sr. PISARELLO assegura que ell també podria posar molts exemples de les 
incoherències que hi ha en les reprovacions de l’oposició al govern. Apunta que en 
matèria social el regidor Fernández Díaz afirma que tot s’ha fet molt malament, cosa 
que desmenteixen les agències de rating, i ahir mateix l’Associació de Gerents i 
Directors de Serveis Socials confirmava que l’Ajuntament de Barcelona és el que ha 
augmentat més la inversió social, mantenint la solvència, mentre que el mateix dia 
les entitats socials fan saber al Govern de la Generalitat que el reproven perquè no ha 
invertit els recursos que li pertocava. 
Quant a l’habitatge, fa notar que el grup del PSC els acusa d’haver estat un govern 
incompetent en aquesta matèria; i li recorda que va deixar un parc públic d’habitatge 
de l’1%, que es va vendre tot el sòl públic que va poder; i quan li pregunten què farà 
per posar límits als poders financers, a l’especulació, no responen. En aquest sentit, 
comenta que un amic li fa saber que quan escolta el Sr. Collboni, li sembla que és 
Jaume “Coll-lobby”. 
Posa de manifest que moltes vegades s’ha referit a tot el mal que el govern del PP a 
l’Estat ha fet al municipalisme, en matèria de corrupció i de desinversió social, però 
diu que avui no ho farà perquè entén que, en comptes d’adreçar-se al Sr. Fernández 
Díaz, ho hauria de fer al seu candidat a l’alcaldia que, observa, de vegades està al 
límit del deliri, tal com demostra la seva proposta d’enviar paracaigudistes al Raval; 
que durant tres anys les empreses no han de pagar impostos, i diu que el model de 
ciutat que apunta li fa pensar en el d’Aureliano Buendia, de Cien años de soledad, de 
Gabriel García Márquez, per a Macondo. Per tant, confia que el Sr. Bou no els digui 
un bon dia que s’ha de fer una fàbrica a Barcelona per vendre peixets d’or, tal com 
proposava el personatge de ficció. 
Conclou, per tant, que aquesta reprovació té molt poca solvència. 
 
El Sr. COLLBONI demana intervenir per una qüestió d’ordre, que és que es 
respectin els cognoms dels regidors i regidores d’aquesta cambra i, en general, els de 
qualsevol persona. 
 
La Sra. ALCALDESSA confirma que es recull la queixa del regidor. 
 
El Sr. COLLBONI entén que pot ser molt ocurrent, però insisteix que s’ha de 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 90 
mantenir el respecte a les persones. 
 
La Sra. ALCALDESSA reitera que recull la seva observació, tot i que fa notar que 
apreciacions enginyoses sobre uns i altres en aquesta cambra n’han sentit moltes. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ diu que si Demòstenes va poder superar la seva 
tartamudesa, considera que el Sr. Pisarello pot acabar el seu true, true, true amb els 
termes truà, d’estafador i de frau, que és el que representa aquest mandat per als 
electors de Barcelona en Comú i per al conjunt de la ciutadania. 
 
S’APROVA aquesta proposició / declaració de grup amb dinou vots en contra —
emesos pels Srs. Pisarello, Asens, Colom, Montaner i Badia i les Sres. Colau, Ortiz, 
Sanz, Pin, Pérez i Vidal, pel Sr. Coronas i les Sres. Benedí, Capdevila i Sendra, per 
les Sres. Rovira i Reguant i el Sr. Casas, i també pel Sr. Puigcorbé—, i vint-i-un vots 
a favor de la resta de membres del consistori. 
 
Del Grup Municipal CUP: 
 
5. (M1519/11166) El Plenari del Consell Municipal acorda el següent: Que 
l'Ajuntament estudiï i desenvolupi les diferents vies que exposem a continuació per 
tal d'expropiar habitatges buits i poder desenvolupar un parc públic d'habitatge que 
doni resposta a les necessitats de les veïnes de la ciutat. Les vies per desenvolupar-ho 
són, en primer lloc, mitjançant el Pla local de protecció civil, incloent-hi l'actual 
situació d'emergència residencial com a supòsit de risc greu de catàstrofe pública per 
als municipis; la segona és mitjançant l'elaboració d'un pla d'obres o serveis en què la 
causa de l'expropiació sigui l'adopció de l'edifici per protegir l'interès de la necessitat 
social d'atenció a les persones en situació o risc d'exclusió social i per l'incompliment 
de la funció social de l'habitatge. La tercera via legal prevista és l'expropiació forçosa 
per raons urbanístiques per l'execució dels sistemes urbanístics de caràcter públic i 
mitjançant la tramitació d'una modificació puntual del Pla general per a la creació 
d'un sistema urbanístic d'habitatges dotacionals públics. 
 
La Sra. ROVIRA posa en relleu que aquesta sessió tots els grups han portat alguna 
iniciativa per tractar l’habitatge, amb relació a la garantia d’aquest dret, i que a dia 
d’avui té una situació complicada a Barcelona, que s’evidencia en múltiples dades, i 
amb la lluita que fan molts grups d’habitatge i de persones organitzades que són qui 
realment estan aturant els desnonaments. 
En aquest sentit, consideren que les administracions no estan a l’altura, no ho està 
aquest ajuntament, ni la Diputació, ni l’Àrea Metropolitana, ni la Generalitat, ni el 
Govern de l’Estat; en conseqüència, consideren que s’han d’estudiar totes les vies 
possibles per garantir l’accés a l’habitatge. 
Comenta que aquesta mateixa setmana tenien notícia que, finalment, s’havia acabat 
el cens d’habitatges buits, que en comptabilitza actualment deu mil en desús, i que el 
seu grup considera imprescindible que es mobilitzin. 
Afegeix, però, que també consideren necessari emprar altres mecanismes com ara la 
compra d’habitatges, cosa que ja s’ha fet en alguns llocs de la ciutat, per evitar 
processos de gentrificació que s’estaven manifestant en determinats barris; posar en 
marxa un parc públic d’habitatge i la inversió, que són conscients que s’ha fet, per tal 
d’augmentar-lo. Igualment, diu que la Generalitat i l’Estat cal que regulin els preus 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 91 
dels lloguers a fi que parin d’augmentar. 
Tanmateix, confirma que una de les causes de la dificultat per accedir a l’habitatge és 
que es tracta d’un dret que ha estat històricament mercantilitzat. Entenen, doncs, que 
s’ha produït una confrontació entre la propietat i el benefici privats amb la propietat 
col·lectiva, amb control popular i gestionat per l’Administració pública a fi que doni 
resposta a les necessitats de les persones i a la garantia dels seus drets. 
Posa de manifest que Barcelona compta amb uns serveis jurídics que no tenen altres 
ajuntaments, i amb unes capacitats que ni tan sols tenen altres administracions 
supramunicipals; en conseqüència, reitera la necessitat d’explorar noves vies per 
generar un nou marc jurídic en la defensa de l’accés a l’habitatge. 
Per aquest motiu, i conjuntament amb un equip d’advocats, han elaborat un informe 
per explorar les vies d’expropiació d’habitatges buits i de posar-los a disposició de la 
població a fi de garantir que tothom hi pugui accedir. Precisa que aquestes vies 
passen per desenvolupar el Pla local de protecció civil, incloent-hi la situació 
d’emergència habitacional com a supòsit de risc de catàstrofe pública als municipis, i 
consideren que Barcelona ja està en aquesta situació. Indica que una segona actuació 
és l’elaboració d’un pla d’obres i serveis que avali que la causa de l’expropiació sigui 
l’adopció de l’edifici, justificada amb l’objectiu de protegir les persones en situació 
de risc d’exclusió social; o també procedir a modificacions puntuals del PGM. 
Consideren, doncs, que els serveis jurídics municipals han d’analitzar aquestes vies, i 
aquest ajuntament ha de ser pioner a posar damunt la taula les expropiacions per 
garantir el dret a l’habitatge. 
 
El Sr. MARTÍ posa de manifest que porten bona part d’aquesta sessió fent diverses 
anàlisis, crítiques i posicionaments amb relació al greu problema d’accés a 
l’habitatge i al seu manteniment que pateix aquesta ciutat. En aquest sentit, observa 
que sempre parlen de l’accés a l’habitatge i no a la possibilitat de mantenir-lo arran 
de les renovacions dels contractes de lloguer. 
Diu que un dels aspectes que va portar el seu grup a donar suport al Pla pel dret a 
l’habitatge, després de dialogar i negociar amb el Govern, va ser el d’accelerar el 
termini previst inicialment per tancar el cens d’habitatges buits a la ciutat; per tant, 
ara que està tancat, cal saber el seu abast real que sembla que se situa en els deu mil 
habitatges. Observa que tal com està redactada la proposició, sembla que parteixi de 
l’estimació que n’hi ha vuitanta mil, com s’havia apuntat en un primer moment i, en 
conseqüència, no té l’abast inicialment previst. 
Reconeix que s’ha de potenciar la construcció d’habitatge, sobretot tenint en compte 
la situació d’emergència habitacional, i mobilitzar al màxim totes les 
administracions. 
Precisa que la normativa legal actual ja dona molt de marge, i la Llei de l’habitatge 
de 2007 diu que en els casos establerts legalment, la declaració d’incompliment de la 
funció social de la propietat comporta l’inici d’un procediment d’expropiació forçosa 
de l’habitatge; el Decret llei de la Generalitat 5/2019, de mesures urgents per millorar 
l’accés a l’habitatge, també reforça aquest concepte de la possibilitat d’iniciar un 
expedient d’expropiació forçosa. I afegeix que existeixen altres normatives, com la 
Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge 
i la pobresa energètica, tot i que posteriorment va ser impugnada pel TC. 
Reconeix, doncs, que disposen d’eines per lluitar contra la situació i molt de marge 
per avançar. Tanmateix, entén que la majoria de grups comparteixen uns mínims com 
mobilitzar al màxim del parc d’habitatge, produir habitatge assequible públic i també 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 92 
en col·laboració publicoprivada i amb visió metropolitana; però confirma que no 
poden compartir el biaix ideològic de la proposició de la CUP i, en conseqüència, 
avança que faran una abstenció. 
 
El Sr. BLANCO diu que l’expropiació no és exactament una via nova, sinó que 
existeix de fa molts anys i que s’ha emprat i es continua fent com un recurs més per 
ampliar el patrimoni públic. 
Dit això, assenyala que, atès que el grup de la CUP els proposa explorar diferents 
vies per expropiar habitatge, intentaran examinar la qüestió. Assenyala que si bé 
l’expropiació és una possibilitat, inclosa en la legislació vigent i possible en 
determinats casos, allò que no ha explicat la ponent és que ha d’estar ben justificada i 
que no és senzilla de dur a la pràctica, alhora que pot comportar una gran despesa per 
a l’Ajuntament. 
Posa de manifest que la primera via que proposa la CUP és l’aplicació del supòsit de 
risc greu de catàstrofe pública dels municipis, i entén que només és a aquesta 
formació que li sembla la situació d’una magnitud tal, i que no és certa. Per tant, 
consideren que no està justificat utilitzar aquest supòsit a Barcelona. 
En segon lloc, indica que la segona via proposada és l’adopció d’edificis per 
incompliment de la funció social de l’habitatge; diu que aquesta opció planteja la 
paradoxa de què passa amb els habitatges buits de propietat municipal, i precisa que 
tan sols l’1,5% dels habitatges privats estan buits i que en el cas de les municipals és 
del 3%, i posa com a exemple l’edifici municipal del carrer Sant Ramon, al Raval, 
que fa anys que està desocupat. Al·lega, doncs, que no poden acceptar aquesta 
estigmatització de la propietat quan justament hi ha més habitatges municipals buits. 
Amb referència a la tercera possibilitat que planteja la CUP, l’expropiació amb 
l’objectiu de crear habitatge dotacional, consideren que és possible en casos puntuals 
degudament justificats, però no indiscriminadament i de manera general. 
Constata que, perquè siguin eficaces, les polítiques d’habitatge han de ser 
estructurals i no pas d’emergència i excepcionals, i l’expropiació és una actuació 
excepcional, que ni resol els problemes ni és una mesura eficaç, ja que genera 
inseguretat jurídica i no ajuda a aconseguir la col·laboració amb el sector privat; en 
aquest sentit, confirma que el 70% dels barcelonins tenen un habitatge en propietat. 
Per tant, valora que és impossible resoldre els problemes de l’habitatge sense 
comptar amb el sector privat que té, amb distància, un percentatge molt més gran de 
tinença d’habitatge. 
Conclou, tanmateix, que la CUP està en contra de la propietat privada i que aquesta 
és l’autèntica raó per la qual presenten aquesta proposició, i que també motiva el seu 
vot contrari. 
 
La Sra. BENEDÍ subscriu que en les situacions extraordinàries calen mesures 
extraordinàries i, per això, avança que votaran a favor d’aquesta proposició. 
Dit això, agraeix al grup proposant la informació que els ha fet arribar a fi de valorar 
aquesta iniciativa; i diu que estan completament d’acord que totes les 
administracions haurien de fer més. Tanmateix, apunta que el primer que s’ha de fer 
és activar els mecanismes que ja tenen a la seva disposició, que en són molts, i alguns 
no s’exerceixen, o no amb tota la intensitat que convindria. 
Reconeix que l’Ajuntament de Barcelona ha fet un esforç, com l’han fet altres 
administracions, però és evident que no és suficient; així, entre moltes altres coses, 
podria haver construït més habitatge públic, més dels set-cents pisos que s’han fet 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 93 
durant el mandat, molt pocs dels quals de lloguer; o es podria haver activat el 
planejament aturat. 
Continua dient que també es podria haver portat la iniciativa urbanística a indrets 
com la Marina del Prat Vermell, cosa que tampoc no s’ha fet; dotat amb més 
pressupost el Pla pel dret a l’habitatge, ja que en teoria disposava de prou diners, però 
la realitat és que es fa dret de superfície perquè la dotació pressupostària no arriba. 
Afegeix que també es podria haver activat abans el dret de tanteig i retracte, dotar-lo 
de pressupost i haver comprat més habitatge; s’haurien pogut simplificar els tràmits a 
fi de disminuir els terminis per construir habitatges de protecció oficial; o dotar de 
pressupost la modificació del PGM per reservar un 30% del sòl urbà consolidat, i 
anar recuperant, d’aquesta manera, habitatge de protecció oficial per al parc públic de 
lloguer. 
Quant a les expropiacions, entén que ara soni molt extrem com a solució i que genera 
inseguretat, però creu que és una via per estudiar, més encara si permet recuperar o 
mobilitzar habitatge i sòl cap al parc públic. Recorda, en aquest sentit, que Barcelona 
té un potencial per construir uns vint mil habitatges de protecció més, i tots saben 
que per arribar al 15% de solidaritat urbana haurien de disposar de cent mil 
habitatges assequibles a la ciutat, a més dels que ja hi ha, i posar el focus, sobretot, 
en aquells àmbits on hi ha menys habitatge social i menys reserva de sòl disponible. 
Diu que han d’estar oberts a estudiar totes les possibilitats, però vol deixar palès que 
de les vies que proposa la CUP començarien per estudiar la tercera, que és 
l’expropiació forçosa per raons urbanístiques, mitjançant la tramitació d’una 
modificació puntual del PGM per a la creació d’un sistema urbanístic d’habitatge 
dotacional públic, que consideren que és la que té més seguretat jurídica. 
 
El Sr. MÒDOL expressa el vot contrari del seu grup. 
 
El Sr. VILLAGRASA reconeix l’existència de problemes per accedir a l’habitatge de 
protecció o públic durant aquest mandat, que atribueix amb seguretat al fracàs de les 
polítiques d’habitatge del Govern, que en campanya va prometre vuit mil pisos, que 
en la proposta de PAM es reduïen a la meitat, i que acabaran el mandat amb tan sols 
set-cents. 
Considera, però, que això no justifica una proposta amb la qual a Barcelona es pugui 
expropiar tot, si bé és coherent amb la ideologia del grup proposant, que va en contra 
de la propietat privada. Adverteix, però, que anar contra la propietat privada és, 
finalment, anar contra la llibertat individual, contra la persona i a favor del 
pensament únic. 
Entén que tota una altra cosa és la necessitat de les persones que necessiten un 
habitatge social o a preu assequible, però creu que abans de recórrer a l’expropiació 
s’han de posar en marxa els projectes que s’han de dur a terme en sòl públic i poden 
generar un parc important d’habitatge de protecció oficial; o les finques que s’han 
adquirit i que han de ser rehabilitades a fi de ser adjudicades a les persones que ho 
necessitin. 
Diu que sense desenvolupar abans totes aquestes actuacions urbanístiques pendents, 
no entén quin és l’objectiu d’expropiar encara més, sobretot tenint en compte que 
aquest ajuntament ha aprovat que en totes les noves promocions es faci una reserva 
del 30% per a habitatge de protecció; i que tota la ciutat està afectada pel dret de 
tanteig i retracte. 
Conclou que, atès que per ser contrària a la seva ideologia i perquè la consideren 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 94 
absolutament exagerada, el seu grup votarà en contra d’aquesta proposició. I afegeix 
que allò que els ha sorprès força és que no hagin inclòs en la proposició l’ocupació 
com a mesura social. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ avança que votarà a favor, i afirma que no considera que es 
tracti d’una proposta que atempta contra la propietat privada, sinó contra 
l’especulació privada d’un bé comú, escàs en el cas de Barcelona. 
 
El Sr. MONTANER agraeix al grup de la CUP aquesta proposició, i ratifica que la 
posició del Govern és de no rebutjar cap mecanisme, i consideren l’expropiació, i 
totes les maneres de fer-la, un mecanisme més, tot i que no és la solució d’un 
problema que té molts factors i molta complexitat, i per això despleguen un munt de 
mesures. 
Valora que ha estat clau fer el cens de pisos buits, que ha servit per descobrir, també, 
uns set-cents setanta apartaments turístics il·legals, pisos que feia més de dos anys 
que eren buits i que els bancs no havien donat d’alta a la Generalitat; i és essencial 
per obtenir pisos que, a poc a poc, passin a la borsa de lloguer assequible. 
Afegeix que una altra mesura en què Barcelona ha estat líder és la creació de la 
disciplina de l’habitatge seguint la Llei pel dret a l’habitatge de 2007, i la legislació 
posterior, temporalment la 24/2015, substituïda per la de 2016 i actualment 
recuperada. Pel que fa als pisos buits i sobre la base de la disciplina d’habitatge, 
precisa que han obert cinc-cents expedients sancionadors, dels quals ja s’han derivat 
trenta-tres sancions, entre les quals, la més coneguda, de més de dos milions d’euros, 
a dos edificis que feia anys que estaven buits a l’Eixample. 
Per tant, diu que els sembla bé aquesta proposició, i que es pugui tirar endavant un 
pla local de protecció civil o un pla d’obres i serveis, perquè tot són vies per explorar, 
i animen la CUP que ho promogui també en ciutats més petites com Santa Coloma o 
Ripollet, i assegura que si tira endavant aquest ajuntament també ho implantarà com 
una bona mesura. 
 
La Sra. ROVIRA agraeix els suports a la proposició i que permetran la seva 
aprovació. 
Quant al suggeriment que acaba de fer el regidor sobre altres municipis on hi ha 
presència de la CUP, puntualitza que no tenen la mateixa capacitat i no disposen dels 
recursos, dels serveis jurídics i de la capacitat d’articular que té l’Ajuntament de 
Barcelona, tot i que han activat altres polítiques per abordar la situació d’emergència 
habitacional, diferents de la d’aquest ajuntament, que ha actuat de manera unilateral, 
cosa que ha comportat conseqüències a les ciutats metropolitanes. En aquest sentit, 
repeteix, com han fet al llarg d’aquests quatre anys, que no es pot actuar en matèria 
d’habitatge en el marc del sistema capitalista de manera aïllada, i que cal una 
articulació en els municipis i en els diferents barris, així com, sobretot, capgirar el 
sistema de relació amb un dret que ha estat mercantilitzat. 
Confirma que la seva formació vol treballar per abolir la propietat privada, perquè 
entenen que privatitza drets i que haurien de ser universals, i que s’actuï al dictat del 
mercat que estableix quin ha de ser el preu de les coses més essencials per viure. 
Proclama que la CUP és anticapitalista i clarament feminista. 
 
El Sr. VILLAGRASA celebra que només faltin dos mesos per a les eleccions 
municipals i que la proposta intervencionista bolivariana de la CUP quedarà en no- 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 95 
res. 
 
El Sr. MONTANER puntualitza que el Govern s’abstindrà en aquesta proposició 
entenent que no es poden comprometre a aplicar exactament el que proposa; i 
aprofita per comentar que estan treballant en l’expropiació temporal, i que quan 
obtinguin resultats els els faran saber. 
 
La Sra. ROVIRA entén que aquesta abstenció és contradictòria amb la primera 
intervenció del regidor Montaner, que assegurava que estaven oberts a explorar totes 
les vies i que posarien els instruments per estudiar la defensa i la garantia del dret a 
l’habitatge. 
Lamenta comprovar, una vegada més, però, que quan es toquen els privilegis d’uns 
quants el Govern es posiciona amb una abstenció. I ratifica que la CUP continuarà 
desenvolupant polítiques que toquin el poder dels rics i la propietat privada. 
 
ES REBUTJA aquesta proposició / declaració de grup amb vint abstencions —
emeses pels Srs. Pisarello, Asens, Colom, Montaner i Badia i les Sres. Colau, Ortiz, 
Sanz, Pin, Pérez i Vidal, i també pels Srs. Trias, Ciurana, Martí i Blasi i les Sres. 
Recasens, Fandos, Homs, Vila i Rognoni—, dotze vots en contra —emesos pels Srs. 
Sierra, Alonso i Blanco i les Sres. Mejías i Barceló, pels Srs. Collboni i Mòdol, i de 
les Sres. Ballarín i Andrés, i també pels dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i 
Villagrasa—,i vuit vots a favor de la resta de membres del consistori. 
 
b) Proposició amb contingut de declaració institucional 
Del Grup Municipal del PSC: 
Única. (M1519/11179) El Plenari del Consell Municipal acorda: - Constatar l'incompliment 
per part de la Generalitat de Catalunya en matèria de persones grans i la dependència. 
- Instar el Govern municipal a denunciar, amb tots els mitjans existents, els judicials 
inclosos, el Govern de la Generalitat de Catalunya perquè doni compliment a les 
seves obligacions amb les persones grans i dependents de la ciutat, i al rescabalament 
de les despeses ocasionades a l'Ajuntament de Barcelona per aquests incompliments. 
La Sra. ANDRÉS fa referència a l’estratègia que ha ideat aquest ajuntament enfront 
de l’envelliment de la població de la ciutat, ja que l’increment de la població major 
de seixanta anys fins al 2030 serà molt considerable. 
Assenyala que aquesta situació obliga a innovar i a adequar la ciutat i els serveis que 
ofereix a fi que permetin l’accés universal i donin cobertura a les necessitats d’una 
població cada dia més nombrosa de més de seixanta anys. I confirma que per assolir 
això cal un pacte social que implica no només les institucions, sinó tots els estaments 
de la societat, des de qui dissenya l’urbanisme de la ciutat fins a qui té un comerç de 
proximitat. 
Remarca que requereix un compromís de les institucions, en primer lloc d’aquelles 
que hi tenen obligacions legals, en aquest cas la Generalitat i l’Ajuntament de 
Barcelona per les competències que li atorga la Carta municipal. 
Quant als recursos residencials que es destinen a les persones grans, denuncia la falta 
de compliment per part de la Generalitat, que fa anys que fa cas omís de les seves 
obligacions legals, i recorda que la Llei 12/2017 que diu que la Generalitat ha 
d’assegurar el finançament dels equipaments per a la prestació de serveis socials, 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 96 
d’acord amb la planificació que fa. Precisa que aquesta planificació és un conveni 
signat el 2015, entre la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, pel qual aquest 
ajuntament cedia terrenys per a la construcció de deu residències de gent gran, de les 
quals la Generalitat només n’ha construït quatre. 
Puntualitza que en la programació dels exercicis 2012-2015, la Generalitat preveia 
més de dues mil dues-centes places residencials més per a Barcelona, cosa que s’ha 
incomplert, i que ja no consten en la programació del període 2015-2018. 
Concreta que el març del 2018 hi havia en llista d’espera d’una plaça de residència 
més de quatre mil persones, que reben serveis d’aquest ajuntament als seus domicilis, 
mentre que unes altres quatre mil estan en places residencials fora de la ciutat, o en 
residències privades. 
Afegeix que si això és greu, encara ho és més el fet que hi ha vint-i-quatre mil 
persones a Barcelona que tenen reconegut el grau de dependència 1 i 2, i que 
s’afegiran a aquestes vuit mil. 
En conseqüència, assenyala que la manca d’inversió de la Generalitat en allò que 
s’havia compromès amb Barcelona, si més no les 2.299 places residencials, 
representa per a aquest ajuntament, segons xifres facilitades pel Govern de la ciutat, 
més de divuit milions d’euros, i que el seu grup proposa que reclami al Govern de la 
Generalitat per tots els mitjans possibles i, si cal, per via judicial. 
 
La Sra. FANDOS anuncia que el seu grup no donarà suport a la proposició, no 
perquè cregui que a Barcelona no falten més places de residència per a gent gran, que 
en falten moltes. Justifica que no hi donaran suport perquè el to no els agrada, i 
sobretot per les omissions importants de la proposició. 
Així, afirma que no els agrada que es parli de denunciar i, fins i tot, aplicar mesures 
judicials al Govern de la Generalitat, perquè consideren que no és la manera. Però 
remarca especialment els oblits del grup del PSC, com ara que la llei de promoció de 
l’autonomia i atenció a la dependència, aprovada el 2006, mentre governava el 
tripartit a la Generalitat fins al 2011, anava acompanyada d’una memòria econòmica, 
que deia que l’Estat havia d’aportar un finançament del 50%, igual que les 
comunitats autònomes. Precisa que la realitat ha estat que, sempre, la Generalitat ha 
hagut de posar, com a mínim, el 80%, que el 2007 va arribar al 84%, i que representa 
molt més que la xifra que reclama la regidora Andrés, i no surt enlloc de la 
proposició aquesta reclamació a l’Estat. 
Afegeix que el conveni entre la Generalitat i l’Ajuntament que ha esmentat la 
regidora, es va signar el 2005, per tant, ho va fer el PSC mentre governava a la 
Generalitat i a l’Ajuntament, i fins el 2010 no van crear ni una sola plaça residencial; 
i les quatre residències es van fer quan va retornar a la Generalitat un govern de CiU, 
i la mateixa formació va arribar al Govern de la ciutat. 
Apunta, en aquest sentit, que la Sra. Andrés sap prou bé, ja que en va ser regidora, 
que la residència de Nou Barris la va posar en marxa el govern de l’alcalde Trias amb 
un acord amb la Generalitat. 
Conclou, en conseqüència, que aquesta és una proposició demagògica que pretén 
passar per alt els errors i, com sempre, llançar les culpes als altres. 
Confirma, per tant, que no donaran suport a la proposta. 
 
La Sra. BARCELÓ indica que el seu grup parlamentari va demanar una comissió 
específica per a la gent gran a fi de garantir i millorar la seva qualitat de vida. I 
afegeix que mentre el Govern de la Generalitat està molt preocupat per quina 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 97 
pancarta penja al balcó del palau, no s’ocupa de les responsabilitats que té en aquest 
àmbit. 
Apunta un seguit de dades que considera molt rellevants, com ara que cada dia 
moren sis persones a Catalunya que estaven a l’espera d’una plaça residencial; més 
de vint-i-quatre mil persones han mort a Catalunya des del 2011 esperant ser 
valorades amb un grau de dependència o l’ajut assignat. 
Afegeix la necessitat d’augmentar les ràtios de personal assignat a residències, sabent 
que a la cartera de serveis socials aquestes ràtios no es modifiquen d’ençà del 2010. 
Comenta que van poder parlar amb els familiars d’ingressats a les residències 
d’Amílcar, Bon Pastor o Mossèn Vidal Aunós, que expressaven que molts dels seus 
familiars no disposaven de prou recursos per garantir la seva qualitat de vida. 
Assenyala, però, que si es parla de les responsabilitats de la Generalitat estaria bé que 
també es parlés de les que té aquest ajuntament quant a la gent gran; en aquest sentit, 
diu que el pressupost del 2018 va baixar amb referència al de l’any anterior en més 
d’un milió d’euros. Igualment, diu que també es podria parlar de les noves 
promocions d’habitatges amb serveis per a gent gran, i recorda que en la darrera 
sessió del Consell Assessor de la Gent Gran, el Govern va referir-se a dotze 
promocions, de les quals n’hi ha una de lliurada, i dues de finalitzades durant aquest 
mandat. 
Fa avinent, també, que si parlen de dependència, a més d’exigir responsabilitats a la 
Generalitat, també n’haurien de demanar al Govern de la ciutat, tenint en compte que 
hi ha més de vuit mil persones que estan pendents del PIA, i que, malauradament, 
han mort més de dues mil quatre-centes persones que estaven pendents de valoració. 
Considera, a més, que hauria estat una mesura eficaç canviar els horaris dels casals 
de gent gran, essencials per a la seva autonomia i sociabilització, i retreu al Govern 
que ni tan sols hagi estat capaç de fer això tan senzill. Precisa que trenta-cinc casals 
dels cinquanta-sis d’existents tanquen a l’agost, i dels vint-i-un que resten oberts 
només sis estan oberts tot el dia. 
Conclou, doncs, que en matèria de gent gran suspenen tant la Generalitat com 
l’Ajuntament; tanmateix, avança que votaran a favor de la proposició. 
 
La Sra. CAPDEVILA qüestiona que el grup del PSC parli d’incompliments, ja que la 
llei de dependència és un exemple clar de l’ofec de l’Estat espanyol envers 
Catalunya; i recorda que el finançament és paritari, però el Govern espanyol mai ha 
pagat el 50% que li correspon. 
Remarca que poques normatives exemplifiquen tan bé com funciona la relació entre 
el Govern de l’Estat i la Generalitat com és aquesta llei de dependència, que d’ençà 
que va entrar el 2007, i cada vegada que s’ha fet balanç numèric s’arriba a la mateixa 
conclusió: l’incompliment i la deslleialtat de l’Estat i la penalització a la Generalitat; 
i observa que, curiosament, això passa governi qui governi a l’Estat espanyol, tant si 
és el PP com si és el PSOE. Confirma que la penalització és essencialment 
econòmica, però també social, ja que és l’Administració catalana la que es desgasta 
havent de respondre davant les persones afectades, un col·lectiu que per raons 
demogràfiques no para d’augmentar i ho continuarà fent. 
Per tant, la situació és que l’Estat no dona prou finançament però obliga a generar 
més places de residència i més cuidadors professionals, i considera que es tracta 
d’una relació absolutament perversa; i ho és sobretot perquè en la llei de dependència 
s’estableix el cofinançament, i la desatenció de l’Estat ha obligat la Generalitat a 
pagar més, però també han de pagar més els usuaris. 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 98 
Constata que estan parlant d’un ofegament financer sistemàtic que provoca un 
col·lapse en la gestió i, per tant, genera un desgast social difícilment justificable. 
Reitera que segons la llei el finançament és paritari entre l’Estat i la Generalitat, però 
a la pràctica és que finança un 15% l’Estat —172 milions— i un 85% la Generalitat 
—926 milions—. 
Recorda a la Sra. Andrés que el seu partit governa a l’Estat, i que ho tenen molt fàcil 
per parlar amb el president Sánchez per reclamar-li que compleixi i que pagui el 50% 
que pertoca a l’Administració central, ja que si la Generalitat rep aquests diners, 
segurament deixarà d’haver-hi llistes d’espera i hi haurà totes les residències i centres 
de dia que necessita la ciutat. 
Finalment, expressa que davant una proposició tan demagògica com aquesta el seu 
vot serà contrari. 
 
El Sr. MULLERAS afirma que la deixadesa de la Generalitat respecte a Barcelona és 
escandalosa, i diu que l’Administració només està preocupada pel procés separatista, 
en la queixa permanent respecte a l’Estat, tot i que és la primera que no compleix 
amb Barcelona i la castiga. 
Retreu a la Generalitat que no pari de dir que Barcelona és la capital de Catalunya, 
però que la seva deixadesa envers la ciutat sí que és capital. 
Diu que deutes i incompliments milionaris són la pràctica habitual amb Barcelona, 
que només interessa al Govern de la Generalitat per utilitzar-la com una peça més del 
seu puzle independentista. 
Precisa que entre els anys 2012 i 2018 es va acumular un deute de 350 milions 
d’euros per aportacions econòmiques que havia de fer la Generalitat a Barcelona 
adreçades a serveis bàsics i socials, entre els quals escoles bressol —42 milions 
d’euros—, instituts i altres escoles —71 milions—, polítiques actives d’ocupació —
78 milions—; afegeix que els deutes en habitatge públic són de 67 milions d’euros, o 
60 milions als serveis sanitaris, de manera que sumant-ho tot la Generalitat deixa 
d’aportar a Barcelona, durant aquests sis anys, la xifra que ha donat. 
Per tant, diu que troba encertada la proposició que presenta el PSC, ja que 11.642 
persones estan en llista d’espera per accedir a residències de gent gran, i 1.175 per a 
centres de dia, cosa que evidencia que els incompliments en matèria social de la 
Generalitat els paguen directament els barcelonins que més ho necessiten, i en aquest 
cas la gent. 
En conseqüència, diu que no poden fer altra cosa que donar suport a la proposició 
amb l’objectiu d’intentar que disminueixin i per paralitzar aquests incompliments, i 
perquè la Generalitat, en comptes de dedicar-se només al seu procés separatista, ho 
faci per millorar el benestar dels catalans i, en concret, dels barcelonins. 
Entén que qualsevol mesura és bona per exigir aquest compliment i, per exemple, el 
rescabalament de les despeses en podria ser una. 
 
La Sra. ROVIRA diu que la proposició els genera certes contradiccions, ja que si bé 
és cert que hi ha incompliment per part de la Generalitat en matèria de dependència i 
de gent gran, també ho és que hi ha un incompliment per part de l’Estat; així com la 
manera com han gestionat històricament la Generalitat i aquest ajuntament la llei de 
dependència i tot allò que té a veure amb les cures, l’atenció a les persones, la 
qualitat dels serveis i de les condicions laborals de les persones que se n’encarreguen. 
Igualment, posa en relleu les dones que, arran de les retallades en la llei de 
dependència i en els serveis públics, són les qui acaben carregant tot el pes de 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 99 
l’atenció a les persones amb més necessitats. 
Entenen que tothom té responsabilitats en aquest àmbit, i en responsabilitza, en 
definitiva, el sistema neoliberal, que posa les necessitats de les persones en un segon 
terme, i que els ha portat a la situació que es troben a dia d’avui, en què la 
dependència, les cures, l’atenció a les persones, també a les persones cuidadores, els i 
les treballadores del sector d’atenció a les persones, de la teleassistència, d’atenció 
domiciliària, un servei que justament el PSC va externalitzar. 
Afegeix que quan governava el PSC a la Generalitat i en aquest ajuntament, també 
quan hi governava CiU, la gestió de les residències per a gent gran es continua 
externalitzant i la porten grans empreses amb uns beneficis anuals espectaculars, tot i 
que no ofereixen una atenció adequada ni amb plantilla ni amb la qualitat del servei, i 
tampoc pel que fa a la situació laboral dels seus treballadors i treballadores, que es 
veuen obligats a denunciar la situació de vulneració de drets. 
Considera, per tot el que acaba d’expressar, que aquesta proposició és absolutament 
partidista i parcial, que no aborda la totalitat del problema; i perquè, reitera, el PSC 
és en molt bona part responsable de la situació, que reverteix, sobretot, en les dones 
de classe treballadora que han de cobrir les mancances dels serveis públics. 
Per tot plegat, i malgrat que comparteixen la preocupació, no subscriuen les formes i 
el fons d’aquesta proposició, motiu pel qual anuncia que s’abstindran. 
 
El Sr. PUIGCORBÉ anuncia que s’absté. 
 
La Sra. ORTIZ observa que la denúncia que formula aquesta proposició s’ha portat 
diverses vegades al Plenari. Apunta el mal tracte a les persones grans en el conjunt 
del país a causa de les retallades, que van començar al principi de la crisi econòmica, 
quan es va reduir el pressupost per a la dependència. Constata, però, que la situació 
de Barcelona és especialment greu, que ha patit un dèficit superior en comparació 
amb la resta del país. 
Recorda que van denunciar aquesta situació amb un informe que els va permetre 
obtenir, per primera vegada, dades fefaents, ja que al problema s’hi sumava la manca 
de transparència i no disposaven de la informació per saber quantes persones estaven 
en llista d’espera. 
Reconeix que hi ha un incompliment dels convenis; però discrepa amb 
l’argumentació de la Sra. Fandos i amb el fet que atribueixi al mandat anterior 
residències que havien estat planificades prèviament. 
Igualment, retreu a la Sra. Capdevila que siguin tan autocomplaents, ja que li recorda 
que és ERC qui governa afers socials a la Generalitat, i que són els seus consellers 
els qui reiteradament els han dit que no pensen invertir ni un euro en cap nova 
residència pública, malgrat que tenen els sòls municipals per fer-les. 
Adverteix que les persones en llista d’espera, 11.642, el 75% de les quals romanen 
als seus domicilis, no poden esperar; i remarca que és el servei d’atenció domiciliària 
qui les atén. En aquest sentit, afirma que voldrien poder incrementar el mòdul, però 
està congelat des del 2009 perquè no s’ha augmentat la cartera de serveis socials de 
la Generalitat. 
Afirma que aquest assumpte és una prioritat per a aquest govern, com demostra que 
s’ha passat de 80 milions d’euros a 136 milions d’inversió en les persones grans, i 
això els ho ha reconegut el mateix Consell de la Gent Gran, amb l’estratègia 
d’envelliment i canvi demogràfic. Entén, doncs, que la prioritat d’aquest govern és 
indiscutible, ja que és el que ha fet més inversió social, i en l’àmbit en què s’ha 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 100 
invertit més ha estat el de les persones grans, empesos en part per la deixadesa de la 
resta d’administracions. 
En aquest sentit, diu que han trobat la referència de l’Estat, ja que fa molts anys que 
gira l’esquena a les persones grans i a les persones cuidadores; tanmateix, considera 
que tenien un bon acord per començar a revertir la situació, i que el seu grup va posar 
com a prioritat en l’acord dels pressupostos generals, que incrementava d’un 40% el 
pressupost respecte a l’exercici anterior en l’atenció a la dependència. 
Per tant, retreu a les formacions que es dediquen a llançar-se els plats pel cap mentre 
hi ha persones que moren esperant una plaça de residència, que es neguessin a votar 
aquests pressupostos generals; i creu que, de ben segur, qui més ha sortit perdent amb 
tot plegat ha estat la Generalitat. 
Acaba confirmant que votaran favorablement aquesta proposició. 
 
La Sra. ANDRÉS està d'acord que els grans perjudicats per no votar els presupuestos 
generales del Estado són les persones grans; per tant, afirma que no es creïble que la 
Sra. Fandos i la Sra. Capdevila qüestionin l’actuació de l’Estat. I fa notar que d’allò 
que tenen certesa és del que han fet el PDeCAT i ERC, que ha estat no votar aquests 
pressupostos de l’Estat que portaven més de vuit-cents milions d’euros d’ajuts a la 
dependència. 
Afegeix que tampoc no és creïble afirmar que el PSC va deixar fetes quatre 
residències a Barcelona, ja que en quatre anys CiU no va fer les cinc de restants, i la 
Molí, que el PSC va acabar el 2011, va estar tres anys tancada, i es va arribar a obrir 
per les grans mobilitzacions veïnals i per la pressió dels grups de l’oposició. 
Puntualitza que ara com ara la realitat a les residències de gent gran és que la 
Generalitat no fa costat a les famílies ni presta els serveis com correspon, amb 
qualitat; i posa com a lamentable exemple que a la residència del Bon Pastor, el dia 
de la Mercè, patrona de la ciutat, les persones grans van dinar les sobres del dia 
anterior, i que les famílies ho van denunciar als Mossos d’Esquadra. 
Diu que parlen de coses com aquestes, no del que van fer els socialistes fa set, vuit o 
nou anys, sinó de què fa la Generalitat ara amb les persones grans, que recorda que 
formen part del país que proclamen que s’estimen tant. Però adverteix que aquestes 
més d’onze mil persones no poden esperar a casa seva, ni l’Ajuntament de Barcelona 
tindrà capacitat per finançar-ho tot sol. 
 
La Sra. FANDOS observa que la Sra. Ortiz afirma que aquest govern és el que ha fet 
més per la gent gran, i li recorda que, pel que fa a la llei de la dependència, l’anterior 
mandat van deixar 1.830 PIA per fer i n’havien fet el 86%; altrament, en aquest 
mandat han augmentat el 346% les que estan pendents, i en deixaran més de vuit mil, 
havent-ne arribat a acumular divuit mil. 
Dirigint-se a la Sra. Andrés, puntualitza que el vicepresident del Govern de la 
Generalitat va xifrar en 2.871 milions el deute de l’Estat amb la Generalitat pel que 
fa a la dependència; i li pregunta si sap quantes places de residència es podrien fer 
amb aquests diners. 
 
La Sra. CAPDEVILA retreu al Govern que no s’hagi dignat a negociar els 
pressupostos amb la Generalitat, que pel que fa a despesa social pujaven al mateix 
muntant que abans de la crisi. Igualment, recorda a la Sra. Ortiz que li va preguntar 
en el Consell de la Gent Gran quants habitatges amb serveis havia fet aquest 
ajuntament aquests quatre anys, i la resposta va ser que li ho diria per escrit perquè 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 101 
en aquell moment no disposava de les dades, i confirma que encara ho espera; per 
tant, reitera la pregunta perquè entén que ja s’ho deu haver pogut mirar. 
Reclama, per acabar, que no facin tanta demagògia. 
 
La Sra. ANDRÉS diu que no sap quant deu l’Estat exactament perquè les xifres no 
quadren; però afirma que sí que saben del cert que la Generalitat deu a aquest 
ajuntament més de quaranta-dos milions d’euros per a escoles bressol municipals, i 
que aquest deute ja és als tribunals. 
Precisa que allò que volen és que l’alcaldessa, que malgrat les seves converses amb 
la Generalitat no ha aconseguit ni una sola plaça de residència pública per a gent 
gran, porti aquesta administració als tribunals a fi de rescabalar la ciutat de Barcelona 
d’allò que està aportant de més per a l’atenció a les persones grans, i que de moment 
són divuit milions d’euros, que de ben segur seran molts més. 
Tanca la seva intervenció, repetint que cal denunciar els tribunals i rescabalar la 
ciutat del deute que hi té la Generalitat. 
 
S’APROVA aquesta proposició amb contingut de declaració institucional amb tretze 
vots en contra —emesos pels Srs. Trias, Ciurana, Martí i Blasi i les Sres. Recasens, 
Fandos, Homs, Vila i Rognoni, i també pel Sr. Coronas i les Sres. Benedí, Capdevila 
i Sendra—, quatre abstencions —emeses per les Sres. Rovira, Reguant i el Sr. Casas, 
i també pel Sr. Puigcorbé—, i vint-i-tres vots a favor de la resta de membres del 
consistori. 
 
c) Precs 
 
El Sr. Puigcorbé s’absenta de la sessió. 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
1.- (M1519/11173) Que el Govern municipal demani a les Corts resultants de les 
eleccions del 28A la creació d'una comissió d'investigació sobre la relació entre 
l'imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty, responsable dels atemptats terroristes del 17 
d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils, i els cossos de seguretat i informació de 
l'Estat espanyol, atenent l'aprovació de la proposició número M1519/7273 en el 
consell plenari del mes de novembre de 2017. 
El Sr. CIURANA recorda que fa uns mesos que es va aprovar en el plenari, amb el 
vergonyant vot en contra del bloc del 155 —Ciutadans, PSC i PP–, i amb la 
incomprensible abstenció de Barcelona en Comú, demanar al Congrés de Diputats la 
creació d’una comissió d’investigació sobre les relacions entre l’imam de Ripoll i els 
cossos i forces de seguretat de l’Estat, i concretament amb el CNI. 
Al·ludeix al fet que abans han pogut sentir un regidor dir que el dolor de les víctimes 
no prescriu; i consideren que, malgrat que canviï el Govern de la ciutat i els regidors 
i regidores que avui componen aquest consistori, així com els diputats i diputades 
responsables a les Corts Generals, la memòria dels atemptats que van colpejar 
Barcelona l’agost del 2017 tampoc no han de prescriure. 
Precisa, doncs, que amb aquest prec demanen que l’Ajuntament de Barcelona, 
independentment de qui el governi, demani formalment a les Corts Generals 
resultants de les eleccions d’aquest abril la creació d’aquesta comissió d’investigació. 
Consideren que l’exigència de responsabilitats i la recerca de la veritat 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 102 
transcendeixen els límits del mandat, i que la ciutat mereix saber el cert sobre les 
relacions apuntades als mitjans de comunicació que hi va haver entre l’imam 
Abdelbaki es-Satty, responsable ideològic dels atemptats de Barcelona i Cambrils de 
l’agost del 2017, i el CNI. 
 
El Sr. BADIA indica que en la proposició a què fa referència aquest prec, que es va 
presentar el novembre del 2017, el Govern es va abstenir, entre altres raons, per 
considerar que era al Congrés de Diputats on el ministre Zoido havia de donar les 
explicacions oportunes sobre un dels capítols més dolorosos i foscos de la història 
recent de la ciutat i del país. 
Tanmateix, a dia d’avui ja saben que l’exministre Zoido no haurà de donar 
explicacions sobre el CNI i l’imam de Ripoll en el si d’una comissió arran del 
bloqueig del PSOE, del PP i de Ciudadanos. 
Considera inadmissible, per tant, que un any i mig després d’aquells fets que van 
sacsejar la ciutadania, no s’hagi pogut obtenir la informació necessària, rigorosa i 
transparent i, per tant, confirma que accepten aquest prec. 
 
El Sr. CIURANA agraeix l’acceptació del prec, i demana a l’alcaldessa la seva 
implicació directa en aquesta qüestió, i que insti formalment el Congrés de Diputats a 
la creació d’aquesta comissió d’investigació, i que, en certa manera, s’assumeixi el 
compromís de les forces polítiques que hi van votar a favor el novembre del 2017, i a 
les quals ara se suma Barcelona en Comú, per entendre que la ciutat mereix saber què 
va anar a fer el CNI a la presó de Castelló on era l’imam Abdelbaki es-Satty, i també 
a Ripoll. 
Celebra el canvi d’actitud del Govern i confia que la comissió d’investigació tiri 
endavant. 
 
El Sr. BADIA constata que la comissió proposada al Congrés pel PDeCAT i ERC va 
comptar amb el suport de Podemos i del PNB, però remarca que necessiten que les 
forces que s'hi van oposar s’hi sumin també. 
 
Del Grup Municipal del PSC: 
 
2.- (M1519/11180) Que el Govern municipal impulsi la gratuïtat del transport públic en 
cas d'episodis d'alta contaminació, per tal de fomentar l'ús del transport públic mentre 
durin aquests episodis. 
El Sr. MÒDOL posa de manifest que la contaminació de l’aire i la necessitat de 
mitigar i adaptar els impactes del canvi climàtic és un dels reptes que la ciutat té ara 
mateix damunt la taula. Constata que la població de la ciutat està exposada a uns 
nivells de contaminants que superen els límits establerts per les autoritats sanitàries; i 
puntualitza que aquesta situació afecta molt especialment els col·lectius més 
vulnerables. 
En conseqüència, justifica la presentació d’aquest prec amb què demanen al Govern 
municipal que impulsi la gratuïtat del transport públic en cas d’episodis d’alta 
contaminació a fi de fomentar-ne l’ús. 
Indica que en un primer càlcul han estimat que el cost per a l’ATM, tenint en compte 
que serien entre quatre i cinc episodis anuals, podria ser d’uns deu milions d’euros, 
que valoren com a francament assumibles. Reconeix que aquesta competència no és 
exclusiva d’aquest ajuntament, però entenen que seria positiu que liderés aquesta 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 103 
mesura. 
 
La Sra. ALCALDESSA subscriu que la contaminació és una de les problemàtiques 
principals que cal abordar amb urgència, i per aquest motiu s’estan impulsant moltes 
mesures, entre les quals fomentar l’ús del transport públic, o altres de més 
ambicioses com la de zona de baixes emissions, que es farà efectiva el 2020. 
Constata, tanmateix, que aquestes mesures no s’han de tractar aïlladament, sinó que 
com han fet al llarg del mandat, mitjançant una taula de qualitat de l’aire, integrada 
per entitats i experts que treballen en aquesta problemàtica i avaluen les diferents 
propostes, així com amb altres administracions com l'Àrea Metropolitana i la 
Generalitat, atès que han de ser mesures compartides en l’estratègia contra la 
contaminació. 
Diu que li sorprèn, però, que el grup del PSC no hagi portat aquesta proposta a l’Àrea 
Metropolitana, on governa conjuntament amb Barcelona en Comú, sobretot tenint en 
compte, com ja ha dit, que les mesures no han de ser aïllades; alhora, cal tenir en 
compte els costos econòmics de la que plantegen i que es podrien invertir en la 
mateixa millora del transport públic. 
 
El Sr. MÒDOL entén que s’accepta parcialment el prec. Dit això, reconeix que es 
tracta d’una mesura més entre moltes altres que caldria implementar en una estratègia 
més amplia, però consideren importat que sigui Barcelona qui impulsi mesures 
d’aquest tipus. 
 
La Sra. ALCALDESSA puntualitza que acceptarien el prec si es valora la mesura 
com a positiva en l’espai de decisió que implica les altres administracions 
competents. I observa que deu milions d’euros no és una xifra tan insignificant com 
pretén el regidor, i recorda que aquest ajuntament ha hagut d’incrementar la inversió 
en transport públic d’un 95%, atès que partien d’una desinversió molt considerable i 
d’un endeutament greu de TMB, que posa en risc tot el sistema de transport públic. 
Precisa que hi ha una desinversió per part de l’Estat de cent milions d’euros. 
En aquest sentit, recorda que van prioritzar en la negociació dels pressupostos 
estatals que hi hagués una partida de quaranta milions, com a mínim, per al transport 
públic de Barcelona, pensat també a finançar les tarifacions socials existents que 
incentiven l’ús del transport públic, i que a hores d’ara no estan garantides. 
Confirma, doncs, que no poden afegir més càrregues si abans no resolen els 
problemes. 
Reitera que li sorprèn que la proposta la facin ara, quan el PSC a l’Àrea 
Metropolitana era partidari d’apujar la tarifa del transport públic, mentre que la seva 
formació va dir que no, que s’havien de congelar les tarifes a fi de continuar 
incentivant-ne l’ús. 
Per tant, afirma que li sembla contradictori que a l’Àrea Metropolitana el PSC 
demani que s’apugin les tarifes, i en aquesta cambra proposi la gratuïtat del transport 
en episodis de contaminació, i apunta la proximitat del període electoral com a 
explicació. 
 
NO S’ACCEPTA. 
 
3.- (M1519/11181) Instar el Govern municipal i la Ponència de Nomenclàtor de 
Barcelona a fer les gestions necessàries per posar el nom de Peret a un carrer o espai 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 104 
significatiu de la ciutat de Barcelona. 
 
El Sr. COLLBONI defineix el prec com un acte de justícia històrica cultural i 
popular, i que és que el cantant Peret tingui un carrer a Barcelona. 
Rememora que el 27 d’agost de 2014 va caure una llàgrima col·lectiva a la sorra de 
la Barceloneta, perquè aquell dia els va deixar Pere Pubill Calaf, Peret, creador 
inimitable, mestre de músics, líder comunitari i ambaixador de la rumba catalana i de 
Barcelona arreu del món. 
Afegeix que Peret era, a més, representant d’honor de la comunitat caló; i remarca 
que amb el seu treball i el seu compromís personal amb la societat esdevé un home 
de respecte al barri de Gràcia, al carrer de la Cera, a Hostafrancs i en molts altres 
indrets on tothom li deia “onclo Peret”. 
Constata que parlar de Peret és fer-ho de Barcelona, de Catalunya i de la rumba 
catalana, un estil musical originari de la comunitat gitana de Barcelona, amb 
influències de nombrosos estils, que ell va portar a la màxima popularitat en 
moments de molta dificultat, i no sempre amb el reconeixement cultural que 
mereixia; va ser la gent que cantava les seves cançons i que les ballava, i la crítica 
més tard, que van posar Peret on li pertocava sent com era un dels més grans de la 
rumba catalana. 
I afegeix que també vol fer una menció especial a la contribució de Peret als Jocs 
Olímpics del 92, en regalar a la ciutat un dels himnes que tota una generació recorda, 
Gitana hechicera, dedicat a la ciutat de Barcelona, a la seva projecció i que avui és 
coneguda arreu del món. 
Per tot plegat, consideren que Peret mereix el reconeixement de la ciutat i que un 
dels seus carrers porti el seu nom. 
 
El Sr. PISARELLO valora aquest prec com una bona iniciativa, i confirma que 
comparteixen la idea, de manera que es compromet, en nom del Govern, a fer tot allò 
que calgui perquè es faci realitat. 
 
Del Grup Municipal del PP: 
 
4.- (M1519/11176) Expressar el desacord del Govern amb el projecte de pressupostos de 
la Generalitat de Catalunya per a l'any 2019, per no donar resposta a les necessitats 
de finançament, inversions i serveis que necessita Barcelona. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ fa referència al fet que el Govern de la Generalitat va 
presentar públicament, i no pas al Parlament, que és on pertoca, els pressupostos de 
la institució per al 2019. I entén que el Govern els haurà estudiat, ateses les 
conseqüències per a aquest ajuntament. 
Precisa que aquests pressupostos recullen unes inversions sota mínims pel que fa a 
Barcelona; que el finançament de la ciutat per part del Govern de Catalunya és 
clarament testimonial, mentre que resta pendent un deute vençut i no vençut que 
superaria els cinc-cents milions d’euros. 
Així, doncs, considera que, en uns temps en què són importants els pronunciaments 
institucionals, seria convenient que el Govern municipal expressés el seu desacord 
amb la Generalitat per la seva actitud contrària als interessos de Barcelona. 
 
La Sra. ALCALDESSA creu que el regidor coneix perfectament la seva visió crítica 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 105 
amb l’actual govern de la Generalitat, tant pel que fa a la seva manca de gestió i de 
política pública en general, com per la seva gestió pressupostària, atès que s’està 
consolidant un dèficit respecte a les obligacions de la Generalitat amb Barcelona que 
ben bé es pot qualificar d’escandalós, que posa en risc serveis públics bàsics, alhora 
que està acumulant deutes amb Barcelona en matèria d’escoles bressol, habitatge, 
residències per a persones grans, ajuts a la dependència, o inversions en equipaments 
culturals. 
Tanmateix, abans de posicionar-se sobre l’acceptació del prec o no, pregunta al 
regidor si només vol parlar d’això, o bé el prec porta implícita alguna altra qüestió. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ assegura que no hi ha cap parany, i que allò que pretenen 
és l’acceptació del prec, ja que és evident que l’actuació de la Generalitat significa un 
llast per a la ciutat que, fins i tot, pot arribar a ser excessiu per a una ciutat com 
Barcelona. 
Insisteix que allò que volen amb aquest prec és que Barcelona estigui al servei de 
Catalunya, però també una Generalitat al servei de la ciutat. En aquest sentit, 
constata que molt sovint aquest ajuntament ha de suplir les obligacions de la 
Generalitat amb la ciutat perquè el Govern de Catalunya no ho fa. 
Reitera que no volen un ajuntament que actuï de pedania de la Generalitat, i per això 
fa una estona han votat a favor d’una proposició presentada pel grup del PSC. 
Insisteix que es tracta de reclamar les inversions al finançament i el pagament del 
deute amb aquest ajuntament. I denuncia que les inversions estan sota mínims, ja que 
les incloses en els pressupostos de la Generalitat per al 2019 tan sols representen el 
14% del total, quan el PIB de la ciutat és el 33% de tot Catalunya; precisa que es 
tracta d’un 58% menys d’inversions de la Generalitat pel que correspon a Barcelona. 
Apunta que si seguís el llibre d’estil d’alguns independentistes hauria de dir que la 
Generalitat roba a Barcelona. 
 
La Sra. ALCALDESSA celebra que aquesta vegada no hi hagi hagut trampa en la 
segona intervenció del Sr. Fernández Díaz i, per tant, avança que accepten el prec, ja 
que està d'acord amb el fet que la Generalitat té un gran deute amb Barcelona, i que 
cal recuperar-lo al més aviat possible. 
Això no obstant, no es vol estar de dir al regidor que quan es parla de deute la crítica 
s’ha d’ampliar, ja que el govern del PP a l’Estat va arrossegar un deute pressupostari 
de molts anys amb Barcelona, i també amb Catalunya, que s’inscriu en la conjuntura 
del “techo de gasto”, llei Montoro, de la caiguda en picat de la inversió en habitatge, 
del corredor mediterrani, de la xarxa de rodalies. 
Finalment, expressa que, malgrat que no saben si el PP obtindrà representació a la 
ciutat de Barcelona, si fos així, està convençuda que trobaran a faltar el regidor 
Fernández Díaz, ja que el candidat Bou els fa posar els pèls de punta, i al seu costat 
el regidor és una persona francament moderada, també comparat amb les proclames 
xenòfobes del Sr. Casado i els paracaigudistes del Sr. Bou i els seus aplaudiments als 
mítings d’extrema dreta de Vox. 
 
NO S’ACCEPTA. 
 
5.- (M1519/11177) Instar el Govern municipal a instal·lar als jardins del Camp de 
Sarrià, situats als antics terrenys de l'Estadi de Sarrià, una placa - mural on s'expliqui 
l'origen i arrel del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, fent un breu resum de 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 106 
la seva història per tal de preservar la memòria i la relació d'aquest club amb el barri 
de Sarrià i la ciutat, en compliment de la Declaració institucional aprovada en el 
Plenari del Consell Municipal en sessió del 31 de març de 2017. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ diu que a Barcelona hi ha grans clubs de futbol que 
militen en distintes divisions, i molts amunteguen dècades d’història; en aquest 
sentit, constata que a Barcelona, a més del Barça, hi ha un altre club a primera 
divisió, el RCD Espanyol que, durant 74 anys, va competir al camp de Sarrià, fins 
que es va enderrocar l’estadi. Assenyala que per fer memòria d’aquesta presència a 
Sarrià del RCD Espanyol, fa dos anys que es va aprovar al Plenari del Consell 
Municipal una declaració institucional del seu grup que referia el que avui porten al 
Ple amb aquest prec. 
Tanmateix, posa de manifest que en els dos anys transcorreguts aquest govern no ha 
fet res i, per tant, reclamen que es compleixi aquell acord, i que s’instal·li als jardins 
de l’antic estadi de Sarrià una placa mural on s’expliqui l’origen i l’arrelament del 
club, amb un resum breu de la seva història, sobretot ara que aquest govern es 
preocupa tant per la memòria històrica, i la relació del club amb Sarrià i amb la 
ciutat. 
 
El Sr. ASENS explica que l’agost de 2018 el Districte de Sarrià - Sant Gervasi va 
sol·licitar a la Direcció de Memòria Històrica i Patrimoni que es fes efectiva la 
Declaració institucional i que es presentés la corresponent ponència; concreta que ara 
com ara ja existeix una placa als jardins de l’antic camp de Sarrià que indica que 
aquell indret va acollir l’estadi; i a l’accés al passatge Ricard Zamora hi ha una peça 
informativa, i també hi ha una placa de nomenclàtor als jardins, on es consigna el 
nom de jardins del Camp de Sarrià, seu esportiva del club. 
Per tant, confirma que existeix senyalització, i per aquest motiu la Ponència del 
Nomenclàtor desestima la proposta d’instal·lació d’una senyalització de memòria, 
però sí que plantejava trobar una altra ubicació per instal·lar una placa biogràfica. 
Així, doncs, tot i que és cert que la memòria del RCD Espanyol està salvaguardada, 
confirma que accepten el prec amb la voluntat de continuar treballant perquè el club 
obtingui més reconeixement i la preservació, encara més intensa, de la memòria i la 
història d’un club tan vinculat a la ciutat, i a Sarrià en concret. 
Expressa, per acabar, el compromís de continuar treballant des del Districte, la 
Ponència i l’IM Barcelona Esports per arribar a un acord que els permeti trobar una 
resposta a aquesta petició, que consideren adient i factible. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ agraeix al tinent d’alcaldia l’acceptació del prec, però li 
recorda que fa dos anys que es va aprovar una declaració institucional que va 
promoure el seu grup, i consideren que quan no és la Ponència del Nomenclàtor, és el 
Consell d’Art Públic, Paisatge Urbà o el Comissionat de la Memòria Històrica, però 
la qüestió és que es passen la pilota d’uns a altres, i consideren que la cosa ja es 
converteix en una autèntica burla i pèrdua de temps deliberada, que mereix una 
amonestació, si no una reprovació. 
Reclama que s’hi posin de debò, que el seu grup ja ha recordat al Govern moltes 
vegades l’aprovació de la Declaració institucional amb precs i preguntes, i sempre 
obtenen la mateixa resposta afirmativa, que hi estan treballant, però el cert és que 
aquest ajuntament continua tenint un deute amb l’Espanyol, que forma part de la 
millor tradició barcelonina, i el seu record també és memòria històrica de Barcelona. 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 107 
I aprofita per recordar que durant el mandat l’únic que ha saldat el seu deute històric 
en el marc de les relacions entre l’Ajuntament i el club ha estat l’Espanyol, que li va 
pagar els 806 milions d’euros que li devia d’ençà de l’enderrocament de l’estadi de 
Sarrià. 
 
El Sr. ASENS diu que sembla que el regidor no l’hagi escoltat, i repeteix que el RCD 
Espanyol té tres reconeixements als jardins del Camp de Sarrià, i que malgrat això 
continuaran treballant perquè tingui més reconeixement. 
 
Del Grup Municipal de la CUP: 
 
6.- (M1519/11168) Que l'Ajuntament insti les parts integrants del Consorci de Turisme 
de Barcelona, la Cambra de Comerç i la Fundació Barcelona Promoció, a posar en 
marxa el procés de dissolució i liquidació de l'entitat, i iniciï els tràmits per a la 
sortida de l'Ajuntament de Barcelona i la rescissió dels contractes i convenis en virtut 
dels quals s'hi aportin diners públics. 
 
La Sra. REGUANT fa avinent que al final de la legislatura el seu grup decideix 
emprar per primer cop una eina que mai no han usat intencionadament; així, precisa 
que formulen un prec en considerar que davant una situació de pressió turística 
desmesurada, i una governança de la promoció turística publicoprivada, cal que passi 
a mans públiques i, per això, presenten aquest prec, amb què demanen la dissolució 
del Consorci de Turisme de Barcelona o, com a mínim, que aquest ajuntament 
rescindeixi els contractes i els convenis, i iniciï els tràmits per sortir del consorci i, a 
partir d’aquí, que comenci a revertir la governança de la promoció turística 
respectant els interessos col·lectius i no pas els de la Cambra de Comerç i els del 
Gremi d’Hotelers. 
 
El Sr. COLOM puntualitza que el Consorci de Turisme fa moltes altres funcions, a 
més de la promoció, entre les quals la recerca, proporciona informació, i configura 
tot un seguit d’eines per a l’atenció a la ciutadania i al turisme. 
Assenyala que el Govern ha optat decididament per situar la política turística, la 
promoció i la gestió; en aquest sentit, diu que tenen clar que per a la gestió cal una 
política de promoció en la qual han d’incidir, i ho fan mitjançant el Consorci de 
Turisme. 
Per tant, l’objectiu a aconseguir és que la política de promoció turística estigui 
alineada amb el govern de la ciutat, amb la gestió turística i, per tant, amb la finalitat 
que el turisme reverteixi millor en la ciutat i que en disminueixi l’impacte. 
Constata que així ho entenen les grans ciutats europees —Londres, Berlín, París—, i 
totes treballen amb consorcis publicoprivats i, en aquest sentit, remarca que l’aspecte 
important és recuperar la iniciativa i el lideratge públic. 
La Sra. REGUANT observa que les ciutats que ha posat d’exemple el Sr. Colom 
tenen una massificació turística amb unes conseqüències per a la vida dels veïns i les 
veïnes denunciades per molts moviments i col·lectius. 
Altrament, consideren que la principal política de gestió del turisme que ha de fer 
l’Ajuntament de la ciutat és una aposta decidida pel decreixement i promoure un altre 
tipus de model econòmic, que passa per desvincular-se dels qui de la promoció 
turística en busquen el benefici econòmic propi i buscar el bé col·lectiu. 
Confirma que per això demanen que el Consorci de Turisme, creat el 1993, es 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 108 
dissolgui i que sigui l’Ajuntament qui lideri i governi el turisme a Barcelona. 
 
El Sr. COLOM afirma que justament perquè allò que volen és que el turisme 
beneficiï el conjunt de la ciutat han treballat perquè es passi, per exemple, del 
shopping line al shopping city, en favor del comerç de la ciutat. 
Puntualitza que la promoció, tal com l’entenen, no significa atraure més turisme, sinó 
la manera com ve a la ciutat, on va, què fa, en quin període de l’any hi ha més 
afluència de visitants, i la promoció ajuda a gestionar tot això. 
Entén que és evident que s’ha avançant molt en aquesta línia, i el Consorci s’ha 
modernitzat i hi ha entrat la transparència, compleix la normativa; i assenyala que ara 
resta que els estatuts permetin millorar i organitzar la governança en el si del 
Consorci, i que els vots polítics s’apropin als vots econòmics. 
Conclou que un consorci liderat per l’Ajuntament, juntament amb la col·laboració 
amb el sector privat, serà la millor eina per a la gestió turística. 
 
NO S’ACCEPTA. 
 
d) Preguntes 
 
Del Grup Municipal Demòcrata: 
 
1.- (M1519/11174) El Govern municipal ha conclòs el cens d'habitatges buits? A quants 
barris s’han efectuat? Quants habitatges buits s'han detectat? 
 
El Sr. MARTÍ es refereix a les dades que fa pocs dies els van donar membres del 
Consell d’Administració de l’IM d’Habitatge i Rehabilitació, i que avançaven que 
s’estava acabant la realització dels cens d’habitatges buits. En aquest sentit, demanen 
que se’ls confirmi el moment exacte en què es troba aquest cens, quants barris ja han 
estat visitats, quants habitatges buits hi ha en aquests moments a la ciutat oficialment, 
i què pensa fer el Govern respecte d’això. 
 
La Sra. ALCALDESSA posa de manifest que una de les principals mancances en les 
polítiques d’habitatge a Barcelona, a Catalunya i a l’Estat ha estat la falta de dades 
oficials i objectives, que són una eina imprescindible per fer una estratègia ben feta. I 
justifica l’elaboració d’aquest cens per la gran quantitat d’estimacions variables sobre 
el nombre d’habitatges buits a la ciutat. 
Constata que el cens està pràcticament acabat i s’ha fet amb una mostra molt àmplia, 
ja que s’han visitat més de cent mil habitatges, i s’ha confirmat que n’hi ha entorn de 
deu mil de buits, i s’han detectat prop de nou-cents habitatges d’ús turístic il·legal, 
que s’han denunciat pel mecanisme que han creat per sancionar i tancar els pisos 
turístics il·legals. 
Apunta que hi ha la voluntat de mobilitzar aquests deu mil pisos buits detectats 
mitjançant els diferents instruments de què disposen perquè, atesa la situació 
d’emergència habitacional, cal que els habitatges compleixin la seva funció social i, 
sobretot, que es destinin al lloguer assequible. 
 
El Sr. MARTÍ observa que encara no disposen del cent per cent de la informació i un 
nombre tancat de pisos buits. 
Recorda que el seu grup va pactar amb el Govern municipal el Pla pel dret a 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 109 
l’habitatge, i que van exposar que una de les motivacions principals per accelerar el 
cens d’habitatges buits era l’estimació de l’existència de vuitanta o noranta mil pisos 
buits; i afegeix que també perquè Barcelona en Comú va denunciar durant la 
campanya electoral de 2015 la connivència del govern de l’alcalde Trias amb aquest 
estat de coses. Remarca, però, que d’aquests noranta mil pisos s’ha passat a deu mil. 
Assenyala, però, que allò realment important és què farà el Govern amb el temps que 
li resta, i sobretot què farà el vinent, amb aquests pisos buits segons la normativa 
vigent, que és incentivar tant privats com empreses a posar-los a disposició de la 
borsa d’habitatge de lloguer social i assequible per accelerar l’entrada de famílies 
que estan en llista d’espera. 
 
La Sra. ALCALDESSA indica que la xifra de vuitanta mil pisos buits provenia 
d’estudis que no ha fet aquest govern, però també es parlava d’altres xifres, totes 
aproximades, per la qual cosa han procedit a fer aquest cens exhaustiu. 
Fa notar que d’ençà del 2015 també han canviat les coses, i no només han emprat la 
metodologia més exhaustiva per a la realització del cens, sinó que el mercat 
immobiliari ara està molt més en tensió que fa uns anys, quan s’estava sortint de la 
bombolla immobiliària que va generar milers d’habitatges buits en mans, sobretot, 
d’entitats financeres, i que ara tenen grans expectatives de negoci. Indica que, per 
aquest motiu, estan demanant a l’Estat la regulació dels lloguers, entre altres. 
Confirma que s’està fent més que mai per a la mobilització d’habitatges buits, i 
indica que s’ha ampliat el conveni amb la Fundació Hàbitat 3, s’estan imposant 
sancions a entitats financeres a fi que mobilitzin els habitatges buits; o que la borsa 
de lloguer ha incrementat la captació fins a màxims històrics com els 1.100 
habitatges aquest 2019. 
Afegeix que durant el mandat anterior es van adquirir a preus inferiors als de mercat 
274 habitatges, mentre que en aquest s’ha arribat a l’adquisició de 650; i denuncia 
que la Mesa d’Emergència, de la qual la Generalitat és responsable d’un 60%, només 
n’assumeix el 20%. 
 
Del Grup Municipal de Cs: 
 
2.- (M1519/11170) Quin balanç, com a màxima responsable de seguretat de Barcelona, 
fa l'alcaldessa, sobre la seguretat i el civisme a la nostra ciutat al llarg del mandat? 
 
La Sra. MEJÍAS precisa que aquesta havia de ser una pregunta genèrica sobre el 
balanç que l’alcaldessa, com a màxima responsable de seguretat, feia del mandat en 
matèria de seguretat i civisme. Tanmateix, diu que, en revisar estadístiques respecte 
d’això, especialment una els ha cridat molt l’atenció i voldrien que l’alcaldessa s’hi 
pronunciés, i encara més tenint en compte la presència de la regidora Laura Pérez, 
que des de la seva regidoria ha desenvolupat tota mena de campanyes de lluita contra 
la violència sexual. 
Precisa, doncs, que les darreres estadístiques disponibles sobre els delictes contra la 
llibertat i la indemnitat sexual, que inclouen violacions, abusos, assetjament, 
exhibicionisme o explotació sexual, constaten un increment a Barcelona del 18,4%, 
és a dir, que en un any s’han produït 764 casos, entre els quals els més greus les 
agressions sexuals, que han augmentat d’un 15,3%, el que significa més de dos-cents 
casos a la ciutat. 
Remarca que aquest govern ha dedicat bona part de l’activitat de la regidoria de 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 110 
Feminismes i LGTBI, i també amb la col·laboració de la regidoria de Seguretat, a dur 
a terme campanyes de lluita contra la violència sexual, però malgrat això es confirma 
un increment alarmant d’aquests delictes. 
En conseqüència, pregunta a l’alcaldessa quin balanç fa de totes aquestes campanyes. 
 
La Sra. ALCALDESSA respon que el balanç de les campanyes contra la violència 
masclista i les violències sexuals és molt positiu. Observa que la regidora ha fet 
referència, en realitat, a l’augment de denúncies; tanmateix, assenyala que fa uns 
anys era molt més elevat el nombre d’agressions sexuals i de violacions, però molt 
inferior el nombre de denúncies, tot i que ara també hi ha casos que no es denuncien 
per por a una justícia patriarcal que estigmatitzi i encara sigui pitjor denunciar que no 
fer-ho. 
Remarca que cal fer campanyes i que l’Administració es responsabilitzi de donar 
suport a les persones afectades; en aquest sentit, assenyala que s’ha doblat el nombre 
de places de refugi que s’ofereixen a dones amenaçades per violència masclista; i 
també s’ha incrementat el servei d’atenció a dones que pateixen violències. Precisa, 
per tant, que han augmentat el pressupost i l’atenció, i entén que això aporta més 
seguretat en el sentit que hi ha una administració que respon davant les denúncies. 
Afegeix que a tot això hi ajuden les mobilitzacions feministes que fan prendre 
consciència, i provoquen que moltes més dones s’atreveixin a denunciar. 
Fa notar que aquesta mena de delictes sempre han existit i, lamentablement, han estat 
massius, i una altra cosa és que les dones no s’atrevissin a denunciar-los; i subratlla 
que és justament això el que està canviant, s’incrementa la consciència social i l’èxit 
del moviment feminista. 
 
La Sra. MEJÍAS replica que aquesta és una apreciació de l’alcaldessa, ja que l’únic 
que els queda clar és que d’un any a l’altre l’increment ha estat del 18%, i així ho 
reflecteix l’estadística del Ministeri d’Interior. 
Diu que desconeix si aquesta administració ha animat a denunciar, però que la 
realitat és que, malgrat les campanyes municipals, l’increment és del percentatge que 
ha dit, i en el cas de les agressions sexuals més greus ha estat del 15,3% a Barcelona. 
Diu que li sorprèn, per tant, la valoració positiva que fa l’alcaldessa de les 
campanyes, i a les quals atribueix l’increment de les denúncies. 
Afegeix que no ha entrat en les dades relatives a la seguretat perquè considera que ja 
n’han parlat a bastament en moltes sessions, però en el cas que els ocupa, sobre el 
qual el Govern ha pretès incidir en tot el mandat, confirmen que el balanç és que en 
el període d’un any s’ha produït un increment molt remarcable de les agressions i els 
delictes sexuals. 
 
La Sra. ALCALDESSA considera que la regidora entén que les campanyes de 
denúncia de la violència masclista inciten a cometre aquest tipus de violència contra 
les dones i agressions sexuals. 
Li respon que, altrament, si hagués aprofundit una mica més hauria trobat les dades 
oficials de l’enquesta conjunta de la Generalitat i aquest ajuntament sobre aquestes 
qüestions, i que constaten que una de cada tres dones ha patit agressions sexuals 
greus, que en molts casos no es denuncien perquè la societat està encara bastida amb 
un masclisme estructural; i que les dones estan exposades a una violència sistemàtica, 
regular i quotidiana que s’ha normalitzat des de les institucions, però subratlla que 
això ha començat a canviar i es denuncien aquestes agressions; que s’han establert 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 111 
protocols de denúncia, es fa formació a la Guàrdia Urbana i altres cossos de 
funcionariat perquè estiguin molt més sensibilitzats i s’incrementen els recursos per 
atendre les dones víctimes. Confia que tot això dona molta més confiança a les dones 
per denunciar. 
 
3.- (M1519/11171) Quins són els objectius en política de mobilitat? I es té previst 
elaborar i aprovar un nou pla de mobilitat? 
 
El Sr. ALONSO manifesta que el seu grup considera que les polítiques de mobilitat a 
Barcelona no estan assolint els objectius de millora que serien desitjables i, per 
aquest motiu, demanen explicacions al Govern i que els aporti dades sobre l’evolució 
de la mobilitat el 2018. 
Afegeix que també volen conèixer la valoració del Govern quant a la situació de la 
mobilitat, així com que els expliqui què passarà amb el Pla de mobilitat, ja que no 
sembla viable que s’aprovi en el que resta de mandat. 
 
La Sra. VIDAL comparteix la preocupació expressada pel regidor quant a la 
importància de la mobilitat de la ciutat. Confirma que han estat seguint fil per randa 
el Pla de mobilitat urbana (PMU) aprovat el mandat anterior; i consideren que si les 
polítiques de mobilitat realment han de ser transformadores han de tenir consensos 
que ultrapassin els mandats municipals. 
Indica que el pla vigent té un grau de compliment del 75%, i des de finals del 2017 
s’està fent la feina necessària per renovar-lo i portar el nou a aprovació. Precisa que 
ja s’ha fet tota la feina tècnica i la participativa, les reunions monogràfiques amb els 
grups municipals incloses, a fi d’enllestir el document i que pugui començar la seva 
tramitació administrativa a l’inici del proper mandat. 
Assenyala que els objectius del nou pla han de continuar sent ambiciosos, tant com 
ho és la llei europea per a la preservació de la qualitat de l’aire, que implica rebaixar 
de forma dràstica els desplaçaments amb vehicles de motor de combustió privats en 
benefici de la qualitat de vida i la salut de la ciutadania. 
Precisa, doncs, que entre els objectius del PMU hi ha fixar l’increment del 12% en 
l’ús del transport públic, en la línia del que augmenta els darrers anys; d’un 6% el 
nombre de desplaçaments a peu; un 75% l’ús de la bicicleta, i disminuir la circulació 
dels vehicles més contaminants d’un 21%, cosa que suposa eliminar aproximadament 
cent vint-i-cinc mil vehicles. 
Confirma, doncs, que el Govern està compromès amb tot això, com també bona part 
del teixit associatiu, i confia que les formacions polítiques d’aquesta cambra també 
ho estiguin. 
 
El Sr. ALONSO valora les explicacions de la regidora com una declaració de bones 
intencions, però amb cap mena d’autocrítica del que s’ha fet durant el mandat; 
considera que no s’han assolit els objectius que el Govern va prometre de reduir la 
quantitat de cotxes que circulen per la ciutat, perquè la realitat és que cada dia n’hi ha 
més; igualment, van prometre millorar la mobilitat i el cert és que cada vegada està 
pitjor el trànsit i hi ha més embussos. Afegeix que també van prometre autobusos 
més ràpids, però la velocitat s’ha reduït, i han generat la indignació de molts veïns 
pels canvis de recorregut de les línies, pels temps d’espera. Igualment, critica que 
encara estan esperant els autobusos de barri i la rebaixa de les tarifes del transport 
públic, que són injustes. 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 112 
Afegeix que també s’ha decidit que es prohibirà circular més de cinquanta mil 
vehicles l’any vinent, de famílies i d’autònoms, però sense saber com se’ls ajudarà a 
fi que no pateixin perjudicis. Igualment, diu que no han proliferat els vehicles 
elèctrics, i continua havent-hi el problema de l’estacionament de les motos, la 
transició a les motos elèctriques. 
I remarca que ara com ara no tenen PMU i, per tant, desconeixen els objectius de 
mobilitat per a la ciutat; i també hi ha situacions preocupants pel que fa a les 
infraestructures de mobilitat, com és el cas evident de les Glòries, que pateix anys de 
retard, sobrecostos; o amb el projecte de la ronda Litoral que hauria de posar fi als 
embussos a la ronda de Dalt. 
Conclou, per tant, que el seu grup valora les polítiques de mobilitat de l’actual 
govern de la ciutat com un fracàs. 
 
La Sra. VIDAL diu que desitjaria que la posició en genèric del grup de Ciutadans es 
concretés en el suport a les polítiques de mobilitat concretes que fan avançar la 
ciutat, però que han rebutjat sistemàticament. 
 
Del Grup Municipal ERC: 
 
4.- (M1519/11164) Quin és el capteniment del Govern municipal respecte al cost de les 
indemnitzacions que l'Ajuntament haurà de pagar a diverses empreses constructores 
a causa de la rescissió del contracte de les obres dels túnels de Glòries? 
 
ES RETIRA. 
 
5.- (M1519/11165) Per quins motius aquest any 2019 s'han augmentat els barems del 
nivell de renda per accedir a les ajudes econòmiques a les activitats del programa 
municipal de la campanya d'activitats d'estiu per a infants i adolescents? 
 
La Sra. BENEDÍ indica que la Convenció de les Nacions Unides per als drets dels 
infants estableix el seu dret al lleure i a participar en les activitats culturals, 
artístiques, recreatives, i d’esplai existents, així com el deure de les administracions 
de fer-ho possible, tal com estipula en el seu article 31. 
Comenta que aquest ajuntament atorga ajuts econòmics que tenen com a finalitat 
garantir l’accés dels infants i adolescents, d’1 a 17 anys, de famílies en situació de 
vulnerabilitat a les activitats del programa municipal de la campanya d’activitats 
d’estiu per a infants i adolescents. Precisa que l’accés als trams d’ajuts econòmics 
són del 90%, el 60% i el 30% en funció de la renda personal anual de la família; 
indica que el 2018 els ajuts eren, de 0 a 6.140,99 euros, del 90%, de 6.141 a 9.950,66 
euros, del 60%, i 9.956,67 a 12.000 euros, del 30%. Indica que per calcular la renda 
personal cal dividir els ingressos anuals entre el nombre de membres de la unitat 
familiar. 
Concreta que enguany els barems són, per rebre un ajut del 90%, de 0 euros a 6.141; 
per rebre el 60%, de 6.141 a 7.500, és a dir, dos mil euros de diferència respecte a 
l’any passat, i per rebre el 30%, la forquilla està entre els 7.500 euros i 9.000, que 
significa tres mil euros de diferència respecte a l’any anterior. Observa que si tenen 
en compte que els ajuts van en funció de la renda anual de la família, enguany una 
família que ingressi més de divuit mil euros no tindrà dret a cap ajut, mentre que 
l’any anterior aquesta xifra d’ingressos era de vint-i-quatre mil euros. 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 113 
En conseqüència, la pregunta és el motiu per al canvi de barems. 
 
La Sra. ORTIZ indica que el canvi dels barems respon, d’una banda, a la voluntat 
d’homogeneïtzar-los amb els que fa servir la Generalitat per concedir beques 
menjador i, d’altra banda, per beneficiar el nucli de famílies amb menys recursos 
econòmics i que, altrament, quedarien clarament excloses de les activitats de lleure; 
així com beneficiar les persones amb discapacitat i famílies monoparentals. 
Assenyala que, no obstant això, els ajuts no han parat d’augmentar durant el mandat, 
però en un context de pressupost prorrogat han volgut donar cobertura als col·lectius 
més vulnerables. Fa avinent que a les activitats d’estiu cal afegir-hi els campaments 
gratuïts i les activitats Baobab que ha impulsat aquest govern. 
 
La Sra. BENEDÍ agraeix la resposta, i fa notar l’esment al projecte Baobab; en 
aquest sentit, comenta que en la comissió de Drets Socials va quedar clar que aquest 
projecte havia sofert una retallada força considerable respecte a l’any anterior. 
Per tant, considera que s’ha produït una davallada de pressupost, que ben bé poden 
anomenar retallada. 
 
La Sra. ORTIZ precisa que el 2014 hi havia set mil infants que rebien aquests ajuts, i 
el 2018 el nombre arribava a vint mil; i afegeix que l’increment en l’import aprovat 
d’ajuts econòmics ha estat d’un 215% respecte al 2014. 
Considera, doncs, que l’esforç del Govern ha estat inqüestionable en defensa dels 
drets dels infants, amb la renda d’infància, amb beques menjador —amb un 
increment del 56%—, i també els ajuts econòmics esportius i en les activitats del 
juliol. 
Valora que, atesa la situació de la Generalitat, d’ençà del 2010 no ha fet cap 
increment de finançament als ajuntaments pel que fa a les polítiques d’inclusió; i 
remarca que les entitats d’infància ahir mateix reclamaven a la Generalitat que 
pagués. 
Recorda que estan en un context de pressupost prorrogat, i per això enguany han 
volgut donar prioritat a les famílies que clarament no podrien accedir a les activitats 
de lleure si no hi hagués aquest ajut. Tot i això, afirma que es pot fer un balanç de 
clar increment des de l’inici del mandat. 
 
Del Grup Municipal de la CUP: 
 
6.- (M1519/11167) Quants serveis de titularitat municipal existeixen a l'Ajuntament de 
Barcelona, i quants d'aquests estan gestionats per empreses privades, així com quants 
d'aquests serveis han estat municipalitzats durant aquesta legislatura? 
 
La Sra. ROVIRA fa referència al fet que una de les qüestions que el seu grup ha 
posat damunt la taula durant tota la legislatura ha estat la necessitat de recuperar 
serveis que, tot i ser de titularitat municipal, estan gestionats per empreses privades, 
de manera que se’n recuperi la sobirania i que l’Administració pública garanteixi 
drets. Precisa que parla de molts serveis gestionats per poques empreses que en 
treuen uns beneficis que entenen que no corresponen per la gestió d’uns drets bàsics 
de la ciutadania. 
En conseqüència, diu que amb aquesta pregunta volen saber quants serveis de 
titularitat municipal existeixen, i quants d’aquests estan gestionats per empreses 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 114 
privades, amb ànim de lucre o sense; així com quants d’aquests serveis han estat 
municipalitzats durant el mandat. 
 
El Sr. BADIA indica que no existeix una definició precisa de serveis municipals, 
però sí que es poden mirar tots els contractes, per tant licitacions, que l’Ajuntament 
tenia amb tercers a principis del mandat, que eren entorn dels vuit-cents. Puntualitza 
que aquests contractes de vegades corresponen a serveis parcialment externalitzats, 
serveis complementaris o, fins i tot, al fet que algun servei externalitzat disposi de 
més d’un contracte. 
Posa com a exemple, en el cas del contracte d’assessorament jurídic, i que a l’inici 
del mandat van anunciar la reducció d’un 30% d’aquest contracte. Fa avinent que la 
mesura més important ha estat el Pla de recursos humans, que ha permès a aquest 
ajuntament dotar-se de més musculatura amb més de mil persones que passen a ser 
treballadors i treballadores públics, així com han rescatat serveis que estaven 
infrautilitzats, i tot plegat ha permès reduir més de cent contractes dels vuit-cents que 
ha esmentat. 
Esmenta, en aquesta línia, el cas de les tres escoles que es van rescatar, i van poder 
revertir, a més, la situació de l’escola bressol que estava a punt de ser privatitzada; 
els punts d’informació i atenció a les dones, el servei d’atenció i recuperació i 
acollida de dones víctimes de la violència, les oficines d’atenció a l’habitatge, 
Betevé, el manteniment i la poda de l’arbrat viari, el control de plagues i de coloms, 
la inspecció fiscal, els centres d’informació de recursos per a la dona; i informa que 
actualment estan treballant en l’equip de treballadores socials de carrer, alhora que 
han posat en marxa iniciatives d’ampliació de serveis públics com ha estat el cas de 
Barcelona Energia, el dentista municipal o la proposta que tenen damunt la taula 
d’instaurar una funerària pública. 
 
La Sra. ROVIRA entén que l’aposta que ha fet el Govern per a la recuperació de 
serveis públics és del tot minsa, considerant que de vuit-cents contractes s’ha passat, 
en tot el mandat, a set-cents, alhora que confirma que el Sr. Badia ha esmentat tots 
els serveis que han passat a gestió pública, però queden molts serveis gestionats per 
diferents empreses, normalment grans corporacions. 
Assenyala que allò que volen posar de manifest és que durant el mandat s’han fet 
moltes licitacions de serveis que són de titularitat municipal, que han provocat la 
lluita de treballadors i treballadores als quals no s’ha tingut en compte en fer les 
noves licitacions; esmenta el cas del 010, i que la seva plantilla inicia un vaga dilluns 
vinent per les condicions de precarietat en què estan; igualment, hi ha el cas dels 
treballadors i treballadores de teleassistència, d’atenció domiciliària, el conjunt de 
serveis que aborden el sensellarisme, els que atenen les situacions de 
drogodependència, els serveis d’infància, d’adolescència, i equipaments públics. 
Per tant, valoren que el Govern suspèn absolutament pel que fa a la municipalització 
i restabliment de sobiranies, tret de la recuperació d’uns quants serveis, que s’ha 
assolit gràcies a la pressió de les treballadores i els treballadors, o per sentència 
judicial; en cap cas, però, per iniciativa pròpia del Govern. 
El Sr. BADIA recorda que existeixen unes guies de contractació i, per tant, la 
impossibilitat de recuperar els vuit-cents contractes existents al principi del mandat; 
això no obstant, destaca que han recuperat un centenar de contractes. 
I fa notar a la regidora que no hi ha cap ciutat a Europa que hagi avançat tant com 
Barcelona en matèria de remunicipalització, que és referent, també, de molts 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 115 
municipis on governa la CUP, amb els quals han establert taules de treball conjuntes, 
alhora que existeix un centre de recursos per a les remunicipalitzacions. 
 
e) Seguiment de proposicions / declaracions de 
grup 
Del Grup Municipal PP: 
Únic.- (M1519/11178) Se sol·licita al Govern municipal que informi sobre les gestions 
dutes a terme i l'estat d'execució de la proposició següent, aprovada en la sessió del 
dia 22 de desembre de 2017 del Plenari del Consell Municipal: El Plenari del Consell 
Municipal acorda: 1. Condemnar l'assassinat del veí de Saragossa Víctor Laínez, i 
traslladar el condol d'aquesta corporació als seus familiars i amics. 2. Reiterar el 
suport i la solidaritat amb la Guàrdia Urbana i especialment amb l'agent ferit el 4 de 
febrer de 2006, Juan José Salas Rodríguez, i la seva família. 3. Instar el Govern 
municipal a presentar un relat alternatiu a l'ofert en el document Ciutat morta. 4. 
Expressar la seva disconformitat amb la concessió, per part d’un jurat independent, 
del premi Ciutat de Barcelona en la categoria d’audiovisuals, l'any 2014, al 
documental Ciutat morta. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ fa referència al documental Ciutat morta, que TV3 va 
emetre fa quatre anys, i amb el qual es feia un judici paral·lel, amb greus acusacions 
a la Guàrdia Urbana, que s’apuntava com a instigadora d’un muntatge policial arran 
de la salvatge agressió d’un agent, pare de quatre fills, per part de membres d’un 
col·lectiu okupa i antisistema. Recorda que l’agent va patir lesions molt severes de 
les quals no s’ha recuperat, i difícilment ho farà mai. 
Diu que en el documental apareix com una de les víctimes del “muntatge” policial 
Rodrigo Lanza, que anys després va ser arrestat com a presumpte assassí d’un veí de 
Saragossa arran, també, d’una agressió salvatge. 
Al·ludeix a la proposició que el seu grup va presentar amb motiu d’aquests fets el 22 
de desembre de 2017, que es va aprovar, i que entre altres coses instava el Govern 
municipal a presentar un relat alternatiu al del documental Ciutat morta, i volen saber 
quines gestions ha fet respecte d’això. 
 
El Sr. PISARELLO assenyala que en el moment en què el PP va presentar la 
proposició, el Govern li va oferir una transacció en la qual lamentaven molt la mort 
del veí de Saragossa, i instaven la justícia a fer la seva feina, i demanaven que no es 
barregés amb uns fets ocorreguts deu anys enrere en una altra ciutat, en no compartir 
el relat que feia el PP de tot plegat. Tanmateix, confirma que el grup del PP va 
rebutjar la transacció. 
Addueix que desconeix els motius pels quals avui el grup del PP torna a portar aquest 
assumpte al ple, i diu que si no hi ha cap canvi de plantejament no els poden acceptar 
la petició. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ pregunta al tinent d’alcaldia si li sembla poc motiu el fet 
que dos anys després de la presentació de la proposició el Govern municipal encara 
no ha expressat un relat alternatiu al vergonyós documental Ciutat morta, que 
denigrava la Guàrdia Urbana i intentava indultar el condemnat per l’agressió salvatge 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 116 
de l’agent, i que ara està imputat i serà jutjat pel presumpte assassinat d’una persona 
a Saragossa. 
Insisteix a preguntar si li sembla que no és una raó que, per exemple, la Sra. 
Alcaldessa, quan es va emetre el documental, fes un tuit on deia “bravo, Ciutat 
morta”, pel qual encara no ha demanat perdó ni l’ha rectificat; o que el Sr. Asens 
assistís al judici contra els condemnats per l’agressió a l’agent de la Guàrdia Urbana 
com a observador, amb Gonzalo Boye, l’advocat de Carles Puigdemont, i amb els qui 
avalaven la tesi del muntatge policial. 
Demana si tot això no li sembla al tinent d’alcaldia poca raó; i remarca que en el seu 
moment va defensar, també, que l’Ajuntament hauria d’haver ofert no només un relat 
alternatiu, sinó haver-se presentat com a acusació. 
 
El Sr. PISARELLO considera irresponsable i lamentable la intervenció del Sr. 
Fernández Díaz. 
Precisa que en aquella proposició el grup del PP demanava, també, que es retirés el 
premi concedit al documental Ciutat morta, i que va ser atorgat per un jurat 
independent; un documental que havia estat emès per TV3 i que havia tingut un 
rècord d’audiència i que va rebre altres premis. 
Això no obstant, entén que en el fons de la petició hi ha una insistència a voler 
enfrontar el Govern de la ciutat amb la Guàrdia Urbana, i assegura al regidor que no 
ho aconseguirà. I reitera, com ja han dit reiteradament, que valoren molt la feina que 
fan milers d’agents de la Guàrdia Urbana a la ciutat, començant pels qui treballen en 
aquesta casa. 
Per tant, considera que el fet que el grup del PP insisteixi en propostes demagògiques 
no treu cap a res; i que l’objectiu d’enfrontar el Govern amb la Guàrdia Urbana no té 
cap sentit ni fonament i, fins i tot, els fa caure en el ridícul. 
 
 
MOCIONS 
 
M1.- (0192-06-18) Primer.- DESESTIMAR les al·legacions presentades mitjançant 
instància en data 19 de març de 2019 (número de registre 1-2019-0168153-1) per 
part de Jordi Campalans Alsina, amb NIF ***7218**, en representació 
d’Encarnación Invest, SL, amb NIF B60199767. Segon.- APROVAR la incorporació 
al Catàleg d’arbres d’interès local de l’Ajuntament, per tal d’assegurar la protecció 
de l’exemplar que, per les seves característiques peculiars de bellesa, raresa i 
antiguitat, han d’ésser conservats dins el terme municipal, d’una nova fitxa, 
corresponent a l’arbre següent: Quercus ilex, ubicat al carrer de l’Encarnació, 
número 13, del districte de Gràcia. Tercer.- PUBLICAR el present acord a la Gaseta 
Municipal i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 
 
El Sr. BADIA dona la benvinguda als veïns i veïnes de la Vila de Gràcia que avui els 
acompanyen. 
Indica que es tracta de l’aprovació de la catalogació de l’alzina bicentenària de la 
Vila de Gràcia, un exemplar molt singular. I constata que amb aquest punt també es 
dona resposta a la gran mobilització i al consens ciutadà, que no només ha defensat la 
catalogació de l’alzina, sinó que també demanava la conservació de les casetes de la 
finca, i que ha instat a fer un nou planejament a fi d’encabir-hi un equipament 
educatiu públic, una escola bressol municipal, i també habitatge públic dotacional. 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 117 
Confia, doncs, que en el proper ple puguin culminar aquest nou emplaçament únic en 
què es disposarà d’un espai verd de gran referència, un equipament i habitatge 
públic. 
 
La Sra. VILA planteja una qüestió d’ordre abans que comenci a comptar el seu temps 
d’intervenció, i és aclarir que aquest punt és exclusivament per votar la catalogació 
de l’alzina, atès que la intervenció del Sr. Badia ha fet referència, també, als aspectes 
urbanístics. 
Aclarida la qüestió en sentit afirmatiu, avança que el seu grup votarà a favor de la 
preservació de l’alzina i que formi part del catàleg d’arbres protegits de la ciutat, i 
lamenta que l’Ajuntament no hagi detectat abans el valor d’aquest exemplar. 
Seguidament, i atès que el regidor Badia ha esmentat els aspectes urbanístics de la 
peça, diu que el seu grup considera que l’aprovació avui de la protecció de l’alzina ha 
de servir, també, per obrir una porta per negociar amb la propietat la redefinició del 
projecte del carrer Encarnació en funció de la protecció del patrimoni i del paisatge 
de la vila de Gràcia. I remarca que això suposa conferir una mica d’ordre en el nyap 
que ha fet el Govern durant tot el procés. 
 
El Sr. BLANCO anuncia el vot favorable del seu grup a la protecció d’aquesta alzina 
entenent que és raonable. Això no obstant, valora que no en són, de raonables, les 
manifestacions que acaba de fer el Sr. Badia, ni tampoc l’actuació del Districte de 
Gràcia durant aquests mesos, amb un total menyspreu dels drets de la família que viu 
a les cases del carrer de l’Encarnació. 
Assenyala, doncs, que no és raonable plantejar l’expropiació de la finca per ubicar-hi 
equipaments, ja que recorda que el Districte té un pla d’equipaments per als propers 
anys i aquest solar no hi figura; insisteix que no és raonable l’expropiació 
injustificada de la finca en contra de la voluntat de la propietat. Adverteix, en 
conseqüència, de la necessitat d’arribar a un acord, i remarca que la propietat l’únic 
que vol és conservar el patrimoni familiar, i afirma que els consta que està disposada 
a preservar els jardins i la façana de l’edifici. 
Reclama que s’arribi a un acord amb la propietat, i que no paralitzin les obres 
respectant els seus drets; i avisa que sense acord aquesta decisió suposarà un cost per 
a l’Ajuntament. 
 
El Sr. CORONAS saluda els veïns i les veïnes de la Vila de Gràcia i els agraeix la 
lluita i la determinació en un assumpte que ha estat cabdal al barri, i avança que 
votaran a favor de la catalogació de l’alzina i, per tant, de la preservació de 
l’exemplar. 
Tanmateix, demana al Sr. Badia que facin les coses bé, ja que fa uns quants mesos 
que hi ha desconcert en tot aquest assumpte, i el regidor va d’una banda a l’altra 
intentant trobar solucions, i amb una certa precipitació que és, d’altra banda, fruit 
d’errors comesos en el passat per manca d’informació, i que no voldrien que 
acabessin passant factura a la ciutadania. 
Confia, doncs, que les coses es facin bé a partir d’ara i que no tinguin cap sorpresa de 
cara al proper mandat. 
 
El Sr. MÒDOL se suma al posicionament favorable dels grups que l’han precedit; i 
demana que el Govern reflexioni per què han arribat on són, no pas respecte a 
l’alzina, sinó a l’operació urbanística a la finca. Diu que voldrien que algú els 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 118 
informés de debò quant pot significar per a l’Ajuntament l’expropiació de la finca, 
que s’afegiria a tota la pila de problemes que es trobarà el proper govern de la ciutat 
per la manca de coneixement i la improvisació de l’actual, però, sobretot, perquè en 
aquest cas ha concedit una llicència. 
 
El Sr. MULLERAS diu que el seu grup no qüestiona la importància de l’alzina, però 
no entenen les presses i la urgència per catalogar-la ara i que no s’hagi fet abans. 
Pregunta per què no es va catalogar quan es va elaborar el catàleg d’arbres d’interès 
local. 
Per tant, diu que desconeixen les raons per les quals ara hi ha tanta urgència a 
incloure aquest exemplar en el catàleg; i tampoc no saben quina és la concreció dels 
acords a què s’ha arribat amb els promotors de la finca del carrer de l’Encarnació, i 
tots els aspectes urbanístics entorn d’aquesta alzina. 
Per tant, avança que, atès el desconeixement que tenen sobre tot plegat, faran una 
abstenció. 
 
El Sr. CASAS celebra que s’hagi pogut catalogar l’alzina a temps gràcies a la lluita 
continuada i tossuda del veïnat. 
 
El Sr. BADIA replica que no entén que se’ls acusi de precipitació, ja que el 6 de 
novembre de 2018 el Sr. Trias demanava a l’alcaldessa que l’Ajuntament adquirís les 
casetes del carrer de l’Encarnació per fer-hi un equipament i una escola bressol, tot i 
que avui el Grup Demòcrata recula. 
Per tant, nega cap mena de precipitació per part del Govern; i respon al Sr. Mòdol 
que tan bon punt facin la catalogació de l’alzina la llicència decau, i confirma que els 
preus són taxats i així ho avala un informe jurídic, i la quantitat de la indemnització 
és la mateixa que en totes les operacions que es fan a la Vila de Gràcia. 
Afirma, doncs, que no es tracta de cap pressupost desorbitat, ja que, altrament, no 
podrien fer l’operació si no recollís els barems del districte. 
En conseqüència, demana que no busquin dreceres i subterfugis per dir que no, ja 
que el projecte és viable i financerament sostenible. 
 
La Sra. ALCALDESSA felicita els veïns i veïnes que han impulsat aquest punt. 
 
S’APROVA la moció en debat, la urgència de la qual va ser apreciada per la Junta de 
Portaveus, amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i Villagrasa, amb la 
nova redacció següent: 
 
DESESTIMAR les al·legacions presentades mitjançant instància en data 19 de març 
de 2019, per part de la representació d’Encarnación Invest, SL. Segon.- APROVAR 
la incorporació al Catàleg d’arbres d’interès local de l’Ajuntament, per tal 
d’assegurar la protecció de l’exemplar que, per les seves característiques peculiars de 
bellesa, raresa i antiguitat, han d’ésser conservats dins el terme municipal, d’una 
nova fitxa, corresponent a l’arbre següent: Quercus ilex, ubicat al carrer de 
l’Encarnació, número 13, del districte de Gràcia. Tercer.- PUBLICAR el present 
acord a la Gaseta Municipal i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 
 
M2.- Primer.- CONSTITUIR, de forma excepcional, la comissió conjunta de 
les comissions permanents del Consell Municipal establertes a la disposició 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 119 
addicional segona del Reglament orgànic municipal per a les sessions del mes d’abril 
de 2019. Segon.- ESTABLIR que l’àmbit d’actuació, el funcionament i la 
composició de la comissió ha de respondre als criteris següents: a) Estar formada per 
15 regidors o regidores de la corporació municipal i la seva composició serà 
proporcional a la representació que cada grup municipal té en el Plenari del Consell 
Municipal. b) L’àmbit material de la comissió inclou totes aquelles matèries 
indicades en la disposició addicional segona per a les comissions de Presidència, 
Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció, d’Economia i Hisenda, de 
Drets Socials, Cultura i Esports, i d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. c) La 
presidència i la vicepresidència de la comissió recauran, respectivament, en la 
presidenta de la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, 
Seguretat i Prevenció i el vicepresident de la Comissió d’Economia i Hisenda. d) 
L’estructura de l’ordre del dia de la comissió inclourà els apartats detallats a l’article 
92.1 del ROM desenvolupat per l’acord de la Junta de Portaveus de 29 de setembre 
de 2015 relatiu als criteris interpretatius del Reglament orgànic municipal amb 
relació a l’estructura de l’ordre del dia de les sessions del Consell Municipal. e) Les 
funcions de la comissió són les recollides a l’article 12 de la Llei 22/1998, de 30 de 
desembre, de la carta municipal de Barcelona i a l’article 34 del Reglament orgànic 
municipal, que són, en tot cas, les següents: 1. Facultats resolutives com a òrgan de 
representació, atribuïdes o delegades pel Plenari del Consell Municipal. 2. 
Dictaminar o informar sobre els assumptes que han de ser sotmesos al Plenari del 
Consell Municipal. 3. Impulsar l’activitat dels òrgans de l’Administració municipal 
executiva. 4. Controlar i fiscalitzar l’activitat dels òrgans executius de govern i de 
l’Administració municipal. 
f) Aquesta comissió celebrarà una única sessió durant el mes d’abril de 2019, l’acta 
de la qual serà aprovada en la primera sessió del Plenari del Consell Municipal que 
se celebri. 
 
La Sra. ANDRÉS avança que voten favorablement en compliment de l’acord adoptat 
en la Junta de Portaveus. 
 
S’APROVA la moció, la urgència de la qual es va apreciar per la Junta de Portaveus, 
amb el vot en contra dels Srs. Trias, Ciurana, Martí i Blasi i les Sres. Recasens, 
Fandos, Homs, Vila i Rognoni, i amb l’abstenció de les Sres. Rovira i Reguant i el 
Sr. Casas. 
 
M3.- El Plenari del Consell Municipal acorda: 1. Expressar el seu 
reconeixement a tots els ciutadans i ciutadanes que van patir maltractaments, tortures 
i vexacions a la prefectura de Via Laietana. Cal preservar la seva memòria com a 
homenatge per la seva contribució a la conquesta dels drets i les llibertats, com a 
advertiment per tal que els abusos que van patir mai es tornin a reproduir, i com a 
eina per reforçar una policia moderna i democràtica. 2. Refermar la importància que 
les institucions públiques preservin la memòria d’aquests abusos. I en aquest sentit, 
subratllar la importància de senyalitzar l’indret memorial amb un faristol com a 
primer pas per fer-ho i instar a reposar el faristol tan aviat com sigui possible. 3. 
Donar suport a la denúncia presentada per l’Ajuntament de Barcelona per l’atac 
vandàlic perpetrat contra aquest faristol instant totes les administracions i cossos 
policials a treballar per identificar-ne els autors, prendre les mesures oportunes per 
tal que assumeixin la responsabilitat dels fets i que aquests no es tornin a produir. 4. 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 120 
Lamentar aquells discursos polítics que banalitzen els abusos i les tortures comesos 
durant el franquisme a la prefectura de Via Laietana i que miren de silenciar-los. 
Aquests discursos són perillosos, ja que contribueixen a justificar i banalitzar la 
violència i la persecució per motius polítics. 5. Mostrar el reconeixement per la tasca 
de tots els cossos policials que actuen actualment a la ciutat de Barcelona. 6. 
Reprovar el discurs de la presidenta del grup municipal de Ciutadans, Carina Mejías, 
per haver aprofitat la instal·lació del faristol per banalitzar la repressió franquista, 
confondre la policia franquista amb l’actual, i generar un clima d’hostilitat al faristol. 
7. Instar el Govern espanyol que iniciï les diligències per fer efectiva la proposta no 
de llei presentada per ERC i aprovada per tots els grups menys el PP al Congrés l’1 
de juny de 2017, segons la qual l’Estat ha de cedir l’edifici amb l’objectiu de 
gestionar-lo com un espai memorial de la repressió franquista, d’acord amb la 
reivindicació de nombroses entitats i de centenars de persones que aquests dies 
s’estan adherint al manifest promogut amb aquest objectiu per l’Ateneu de Memòria 
Popular. 8. Transmetre aquest acord a la Delegació del Govern Espanyol a 
Catalunya, a la Generalitat i a les entitats de la ciutat i del país que treballen per 
recuperar i preservar la memòria històrica, i en particular a l’Ateneu de Memòria 
Popular i a les entitats impulsores del manifest contra la impunitat de la tortura, on es 
reclama l’acompliment de la proposició no de llei: Associació d’Expresos Polítics del 
Franquisme, Fundació Cipriano García, Òmnium Cultural, Fundació Josep Irla. 
 
S’aprecia la urgència de la moció precedent amb el posicionament contrari dels Srs. 
Sierra, Alonso i Blanco i les Sres. Mejías i Barceló, i també dels Srs. Fernández Díaz, 
Mulleras i Villagrasa, i el vot favorable de la resta de membres presents a la sessió. 
 
El Sr. PISARELLO justifica la presentació d’aquesta moció d’urgència recordant 
que, el 2016, al Born Centre Cultural i de Memòria es va instal·lar l’exposició sobre 
les tortures i la impunitat del franquisme, que va tenir molt d’èxit; i en aquell 
moment, el Govern va assumir el compromís, entre altres coses, de senyalitzar el lloc 
emblemàtic de la tortura durant la dictadura franquista, també la de Primo de Rivera i 
la Segona República, que va ser la comissaria de la Via Laietana. 
Assenyala que, poc temps després d’aquesta exposició al Congrés de Diputats, es va 
aprovar, per tots els partits de la cambra tret del PP, la creació en aquell indret d’un 
espai memorial. Així, explica que l’altre dia, les entitats memorials van decidir fer 
una convocatòria davant la comissaria i es va procedir a instal·lar un faristol amb una 
placa que recordava els fets. Lamentablement, i considera que de manera molt 
desafortunada, després de la instal·lació, que es va produir sense cap mena de 
conflicte, una regidora d’aquest consistori, la Sra. Mejías, va fer un tuit en què 
banalitzava la repressió del franquisme i el patiment de les víctimes, alhora que 
creava un clima d’hostilitat envers el faristol que, efectivament, va ser vandalitzat 
durant la nit de l’endemà. 
Atès que consideren que en una democràcia del segle XXI aquest és un fet molt greu, 
presenten aquesta moció d’urgència per rebutjar aquesta banalització del franquisme, 
que va ser una de les dictadures més terribles del segle XX; i perquè defensen la 
necessitat d’una senyalització en aquell lloc i que es doni compliment a l’acord del 
Congrés de Diputats i del Parlament i que s’hi creï un espai memorial de recuperació 
de la memòria democràtica. 
 
El Sr. CIURANA avança el suport del seu grup a la moció, entre altres motius perquè 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 121 
el dolor de les víctimes no prescriu; per tant, una ciutat sense memòria és una 
agregació d’edificis i de carrers sense esperit. 
Valoren que la instal·lació del faristol és una bona iniciativa, i que cal fer tot el 
possible per recordar. 
Apunta que si repassen la història contemporània del país i de la ciutat, 
probablement, trobaran molta gent coneguda que ha passat per la comissaria de la 
Via Laietana en els temps foscos, com és el cas del regidor Trias, que hi va passar 
unes quantes hores ja fa anys. 
Consideren que això forma part de la memòria que han de recuperar, i que qualsevol 
temptació de banalitzar, de relativitzar o de confondre s’ha d’intentar evitar. 
 
La Sra. MEJÍAS diu que es pren aquesta moció com una clara venjança per part del 
Sr. Pisarello, però no es vol estar d’expressar el seu respecte als qui van patir tortures 
durant el franquisme; i justament per respecte a aquestes persones no permetrà que 
aquest govern utilitzi el seu patiment en benefici partidista per banalitzar-los i, 
sobretot, per tacar la policia democràtica. 
Demana si la pensen reprovar per les seves opinions, i considera que no hi ha una 
cosa més dictatorial que això, i diu que no li han de donar lliçons de moral perquè la 
culpa és del Govern, que ha generat aquesta provocació. I suggereix que això ho 
vagin a dir al ministre Grande Marlaska, que ha hagut d’enviar una carta al Govern 
de la ciutat per recordar-li que la policia democràtica s’ha jugat la vida en moltes 
ocasions per mantenir l’ordre públic; i els ha renyat i ha reclamat que rectifiquin. I 
afegeix que també ho diguin al Sindicat de Policia Unificat d’Espanya, que també ha 
fet un comunicat qualificant les declaracions del Sr. Pisarello com un atemptat contra 
la convivència i un ariet contra la policia democràtica. 
Adverteix que no és bo que banalitzi el patiment dels altres; i afirma que el discurs 
perillós és el del Govern i no pas el seu; i qui ha comès un error ha estat ell intentant 
utilitzar els sentiments dels altres en benefici partidista, i qui hauria de demanar 
perdó, que ella no. 
 
La Sra. BENEDÍ recorda als qui no tenen memòria que en els anys negres de la 
dictadura franquista i del tardofranquisme la prefectura superior de policia de la Via 
Laietana, la temuda Jefatura, va esdevenir el símbol de la repressió feixista a 
Barcelona, on van ser torturades aquelles i aquells que s’oposaven al règim del 
general Franco, que donen testimoni de les atrocitats que van patir els que van passar 
per aquelles dependències, que avalen els nombrosos estudis històrics que s’han fet. 
Posa de manifest que l’atac al faristol davant la comissaria és fruit de la cada vegada 
més gran manca d’inhibició amb què actua l’extrema dreta a Barcelona, emparada en 
l’augment que està experimentant els darrers anys el feixisme a tot Europa i a l’Estat 
espanyol, i que actua sovint sota l’aixopluc ideològic dels anomenats partits de la 
dreta democràtica. 
En conseqüència, afirma que hi ha discursos que es podrien estalviar, ja que l’única 
cosa que fan és banalitzar determinades situacions i fomenten el negacionisme, una 
via que porta, indefectiblement, al feixisme. 
Avança el vot favorable del seu grup, que fa seu el contingut de la moció, i confirma 
que treballaran perquè ben aviat es faci realitat l’anhel de bona part de la ciutadania i 
de les entitats que van signar el manifest contra la impunitat de la tortura, i en què es 
reclamava el compliment de la proposició no de llei que va presentar ERC al Congrés 
de Diputats. 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 122 
Dit això, confia que el faristol sigui restituït ràpidament, i demanen al Sr. Pisarello 
que els convidi a l’acte, cosa que no va passar el dia que el van posar. 
La Sra. ANDRÉS anuncia que el seu grup dona suport a la proposta perquè entenen 
que té un objectiu doble; així, en primer lloc és la condemna d’un acte vandàlic 
contra un element que pretén preservar la memòria de les persones que han patit 
maltractaments, tortures i vexacions a la prefectura de la Via Laietana; una generació 
que encara és viva i que pot donar testimoni del que allà va succeir. 
Assenyala que el segon motiu és que fa un reconeixement explícit a la tasca dels 
cossos policials que actualment actuen a Barcelona, i que diàriament treballen per 
preservar la seguretat de les persones en un context, sobretot ara, de vegades difícil 
en què es qüestiona la seva professionalitat, honorabilitat i també la vocació de servei 
públic, i que els i les socialistes volen destacar i reconèixer públicament. Remarca 
que la transparència és un valor polític que no admet ni excepcions ni 
generalitzacions; excepcions dels qui pretenen que s’oblidi allò que no volen que es 
recordi, com fan les forces de la dreta; ni generalitzacions com les dels qui confonen 
allò que va passar durant una dictadura amb el passa en democràcia, com fan els 
antisistema. 
Per tant, confirma que donaran suport a la moció, expressant explícitament que el 
PSC no reprova ningú de l’oposició per les seves declaracions, cap grup ni persona, 
cap càrrec institucional, però sí que expressen un desacord profund amb les 
manifestacions de la Sra. Mejías. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ diu que, des del rebuig absolut al vandalisme patit pel 
faristol, considera que el Govern municipal ha anat molt més enllà, ja que amb 
aquesta moció pretenen moltes altres coses i, per això, inclou vuit punts. 
Afirma que allò que persegueixen és comprovar si desenterrant Franco poden 
aconseguir capgirar les males expectatives electorals per la seva pèssima gestió en 
aquest ajuntament. En conseqüència, van inaugurar un faristol amb una placa que, 
amb el pretext de preservar la memòria històrica, ho feia amb amnèsia selectiva 
novament; i remarca que la comissaria de la Via Laietana també va representar 
moments molt tràgics en l’etapa republicana, pels quals passen de puntetes, i fets 
gravíssims que silencien entre els anys 1936 i 1939. 
Afegeix que a la placa s’obvia emfasitzar el caràcter democràtic de la policia 
nacional que ocupa ara la comissaria de la Via Laietana, i els acusa, amb això, de fer 
el joc als independentistes que volen identificar aquella policia armada de temps 
pretèrits amb l’actual democràtica, i continuen amb el guió preestablert en el 
reglament del tardofranquisme, de qüestionar la Constitució, la transició i el mateix 
retorn del president Tarradellas. I afegeix que, a més, ho fan en un moment electoral 
en què ja fa tres anys que es va presentar una mesura de govern que incloïa la 
instal·lació del faristol en aquell emplaçament. 
 
La Sra. REGUANT posa de manifest que aquests dies han trobat centenars de 
testimonis que els han relatat el que van patir en aquella comissaria, entre els quals 
uns per defensar el conveni col·lectiu de la seva empresa, detinguts a la sortida d’un 
concert; o els qui van patir dies tancats sotmesos a tortura, detinguts de matinada a 
casa seva per la brigada politicosocial. 
Manifesta que per totes aquestes persones el seu grup donarà suport a aquesta 
proposta, recordant que alguns d’aquests fets no es van produir només en època de la 
dictadura, sinó que també van passar a la dècada dels vuitanta i a inicis dels noranta. 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 123 
Per això, troben lamentable que hi hagi qui per justificar expressar el seu 
reconeixement a tots els ciutadans i ciutadanes que van patir maltractaments, tortures 
i vexacions a la comissaria de Via Laietana necessiti barrejar pomes amb peres, i 
destacar els cossos policials, alguns dels quals no han fet cap depuració ni han 
avaluat les seves responsabilitats. I remarca que tot això no es va produir només 
durant la dictadura, sinó també durant la transició, quan molta gent també va ser 
detinguda i torturada en aquella comissaria. 
 
El Sr. PISARELLO diu a la Sra. Mejías que no serà censurada totalitàriament sinó 
reprovada políticament, i qualifica d’autèntica barbaritat la seva intervenció. 
Remarca que una democràcia del segle XXI no es pot permetre amagar que la 
comissaria de la Via Laietana va ser coneguda durant molts i molts anys com la casa 
dels horrors; que la brigada d’informació que hi operava va ser creada a instàncies de 
la llei de la Gestapo alemanya. 
Pregunta a la regidora si la seva pretensió és que tot això s’oblidi; que oblidin les 
tortures a Miguel Núñez, a López Raimundo, a la gent que es va aixecar al Palau de 
la Música, desenes de treballadors i treballadores que hi van ser torturats; pregunta si 
nega que tot això es va produir. 
I afirma que l’única persona que ha tacat la imatge de la policia ha estat la regidora 
Mejías emetent una opinió que identificava la policia franquista amb l’actual; i 
afegeix que li han preocupat les paraules del ministre Grande Marlaska quan ha 
suggerit quelcom semblant, i li han recomanat de llegir el que posa a la placa. 
Confirma que el faristol es reposarà amb el mateix text que tenia, que parla clar; i si 
allò que es busca és evitar que es produeixin confusions s’ha d’atendre el que 
demanen les entitats memorials, allò que va aprovar el Congrés dels Diputats i el 
Parlament, i és que la comissaria es traslladi a un altre indret i que l’edifici de la Via 
Laietana esdevingui un centre memorial, com ha succeït en moltes ciutats europees i 
del món que ha decidit, com a gest civilitzador i democràtic, dir mai més a aquestes 
atrocitats. 
 
La Sra. MEJÍAS expressa el seu agraïment als regidors i regidores del consistori que 
li han expressat el seu suport en privat, i que li han dit que tot això era un 
despropòsit. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ DÍAZ demana, atès que de les paraules del Sr. Pisarello es 
desprèn que es reposarà el faristol, que hi afegeixin un darrer paràgraf que digui que 
en l’actualitat la comissaria de la Via Laietana, avui Jefatura superior de la Policia 
Nacional, integra les dependències d’una policia democràtica i garant dels drets de 
tots. I afegeix que si volen recuperar la memòria històrica de la ciutat la recuperin 
tota, sense amnèsia selectiva. 
 
S’APROVA la moció amb el vot en contra dels Srs. Sierra, Alonso i Blanco i les 
Sres. Mejías i Barceló, i també dels Srs. Fernández Díaz, Mulleras i Villagrasa. 
 
 
DECLARACIONS INSTITUCIONALS 
 
del Consell de Ciutat: 
 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 124 
DI1.- Des del mes d’octubre passat l’Ajuntament de Barcelona ha iniciat l’aplicació de la 
Llei 39/2015 del procediment administratiu comú de les administracions públiques, 
que obliga totes les persones jurídiques a relacionar-se amb les administracions per 
mitjans electrònics. 
Per tant, les associacions i la resta d’entitats sense ànim de lucre estan obligades a 
obtenir el certificat electrònic per fer tràmits tan bàsics per al seu dia a dia com 
sol·licitar subvencions o espais per celebrar activitats o fer el pagament de taxes i 
impostos. Això ha provocat que moltes associacions hagin de fer el procés per 
obtenir aquest certificat digital. Si bé és cert que disposar del certificat digital facilita 
molt els tràmits amb les administracions, el fet que sigui obligatori també comporta 
problemes a moltes organitzacions a causa de la bretxa digital encara existent en el 
sector associatiu, que dificulta l’accés a aquest recurs. Tant des del mateix sector 
associatiu, amb l’impuls de moltes federacions, com des de l’Administració local, 
s’han fet esforços per facilitar aquest canvi. 
 
A més d’aquest procés d’adequació al certificat digital, també cal esmentar que el 
certificat que tramet la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre (FNMT), l’únic que 
pot representar digitalment una persona jurídica, té un cost de 16,94 euros. A aquesta 
xifra cal sumar-hi els 21,85 euros que val el certificat de dades registrals que 
expedeix el Departament de Justícia i que té una vigència de 15 dies, imprescindible 
per obtenir el certificat. Això vol dir que cada cop que s’expedeix el certificat digital 
suposa un cost de prop de 40 euros. Sumat a tot el que acabem d’exposar, cal tenir en 
compte que el certificat digital té una vigència de dos anys, que les persones amb 
responsabilitats en les associacions acostumen a dedicar el seu temps lliure de 
manera voluntària i que, per tant, possiblement, aquesta despesa s’hagi de repetir 
sovint en un termini de temps relativament curt. 
 
Per tot això des del Consell de Ciutat fem arribar aquest posicionament al Plenari de 
l'Ajuntament, amb relació a les problemàtiques vinculades a la tramitació del 
certificat digital de les entitats, la Declaració institucional següent: 
 
El Plensari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona acorda: APROVAR 
la Declaració institucional següent, amb relació a les problemàtiques vinculades a la 
tramitació del certificat digital de les entitats, i: - Sol·licitar i treballar per la 
coordinació entre les administracions per facilitar aquestes gestions amb un cost 
mínim o nul per a les entitats sense ànim de lucre. - Sol·licitar i treballar perquè tant 
Ajuntament de Barcelona com Generalitat puguin emetre certificats a entitats sense 
ànim de lucre, des de la proximitat. - Mentre no es puguin solucionar, cercar 
alternatives per a aquells projectes col·lectius que seguiran afectats per la bretxa 
digital. 
 
La Sra. ALCALDESSA saluda els representants del Consell de Ciutat que, per 
primera vegada, i gràcies al nou reglament de participació ciutadana, presenten 
directament una declaració institucional al Plenari del Consell Municipal, i ara 
hauran de comprovar que té el suport dels dos terços d’aquesta cambra. 
 
La Sra. BENEDÍ intervé per obtenir un aclariment, atès que és la primera vegada que 
es dona aquesta circumstància, del fet pel qual no els ha arribat aquesta declaració 
fins que s’ha començat la lectura. En conseqüència, diu que no saben com funciona 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 125 
el mecanisme, si és igual que quan presenta una declaració institucional un grup 
municipal, que l’ha de portar a la Junta de Portaveus, o si s’ha d’apreciar la urgència 
en cas que no hi passi. 
La Sra. ALCALDESSA admet que no és normal que els grups coneguin la declaració 
en el mateix moment en què es llegeix, i entén que respon a la novetat del 
procediment acabat d’estrenar. 
 
El Sr. SECRETARI precisa que la proposta de declaració institucional presentada pel 
Consell de Ciutat estava en la convocatòria que es va fer divendres passat i penjada a 
la unitat K, que és el mecanisme d’accés a la informació per a tots els membres de la 
corporació. Reitera que en el moment de la convocatòria d’aquesta sessió la 
declaració estava incorporada com a documentació. 
 
El Sr. CORONAS replica que cada vegada que hi ha un canvi d’expedient després de 
la junta de portaveus es notifica als grups amb un correu electrònic. 
 
La Sra. ALCALDESSA subscriu l’observació, i atribueix el fet a la novetat del 
procediment; i pregunta si el grup d’ERC té inconvenient a adherir-se a la proposta, i 
rep una resposta afirmativa. 
 
El Sr. COLLBONI sol·licita un recés de dos minuts per poder llegir el text, i la Sra. 
ALCALDESSA admet deixar en suspens aquesta declaració fins al final de la sessió. 
 
S’APROVA per unanimitat aquesta declaració institucional, que ha estat llegida pel 
Sr. Miquel Àngel Aragón Brailoff, director del Consell d'Associacions de Barcelona. 
 
DI2.- La renda garantida de ciutadania és un dret cívic i social que empara a tota la 
ciutadania de Catalunya i té com a finalitat que les persones i famílies en situació de 
pobresa tinguin dret a una prestació econòmica, assegurant-se els mínims per 
desenvolupar una vida digna de la ciutadania de Catalunya i dels nostres veïns i 
veïnes de Barcelona. 
Aquesta llei és el resultat del suport de més de 76 entitats cíviques, socials i 
polítiques, de les mocions de suport de 52 ajuntaments, de l’esforç i la col·laboració 
de nombroses persones voluntàries i, sobretot, d’un ampli consens popular que va 
suscitar i que es va traduir en una “ILP” de 121.191 signatures. 
El dia 12 de juliol, el Ple del Parlament Català va aprovar la renda garantida de 
ciutadania i que ja regula l’article 24.3 de l’Estatut d’autonomia. 
Va entrar en vigor el 15 de setembre de 2017 i s’anirà implementant progressivament 
fins al desplegament complet, que serà l'1 d'abril de 2020. 
Han transcorregut més de 15 mesos des de l’aprovació unànime de la Llei de la renda 
garantida de ciutadania pel Parlament de Catalunya. 
En aquest període de temps la implementació de la llei ha tingut dues fases 
destacables: 
1- El 15 de setembre de 2017 s’ha dut a terme la conversió automàtica de les 
antigues prestacions de renda mínima d’inserció a renda garantida de ciutadania i 
s’actualitzen els complements de les pensions no contributives vigents fins al llindar 
de la RGC. En aquesta primera fase es va complir plenament el que disposa la Llei 
de la RGC. 
2- La implementació de les noves sol·licituds de la RGC i complements, cursades 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 126 
des del 15 de setembre de 2017 fins a la data. És en aquesta segona fase en què s’han 
produït incompliments de la llei. 
El 26 de juliol de 2018 una representació de la Comissió Promotora de la RGC es va 
reunir amb el conseller, el Sr. Chakir el Homrani, i el director d’Economia Social, el 
Sr. Josep Vidal, als quals van exposar un ampli temari dels greus problemes 
observats en la implementació de la llei. 
Van sol·licitar conèixer el contingut de les instruccions i modificacions 
d’instruccions cursades per la Direcció d’Economia Social al personal que va 
gestionar, tramitar, valorar i va resoldre les sol·licituds de prestacions de RGC i 
complements. 
Es va registrar el 17 d'agost una sol·licitud d'informació a la Direcció d'Economia 
Social a través de la Llei de transparència, la resposta obtinguda, incompleta i 
insuficient, ha donat lloc a dos recursos potestatius els dies 2 i 14 de novembre de 
2018. 
Finalment, després de conèixer el primer esborrany del reglament de la RGC i el 
preacord publicitat el 28 de setembre passat, els representants de la Comissió 
Promotora van presentar el 16 d’octubre als representants dels grups parlamentaris 
un informe detallat sobre el seu contingut advertint de les incoherències i 
incompliments amb la llei de RGC en aquest esborrany. 
Després de valorar els resultats de la implementació de la Llei de la renda garantida 
de ciutadania, sol·licitem al Parlament de Catalunya i als grups parlamentaris 
les següents mesures o actuacions amb l’objectiu de fer complir plenament la llei de 
la RGC: 
1- Complir la disposició addicional setena. Informe d’aplicació i efectivitat: “El 
Govern ha de presentar al Parlament de Catalunya, dins el quart trimestre del 2018, 
un informe sobre l’aplicació i efectivitat de la RGC durant els dotze primers mesos 
de vigència de la present llei. 
2- Davant les excuses injustificades, donar les dades sobre les sol·licituds de RGC 
de persones sense llar, el nombre de resolucions aprovades i rebutjades a aquest 
col·lectiu. 
3- Davant el preocupant esborrany del reglament elaborat per la Direcció 
d’Economia Social. L’obertura d’una comissió d’investigació parlamentària. 
4- Aprovar la realització d’una auditoria independent sobre la implementació de la 
RGC pel Departament de Treball i d’Afers Socials i Famílies, tenint en compte la 
gravetat de la situació i la urgència de complir plenament la Llei de RGC. 
5- Que requereixin al Govern de la Generalitat l’abonament de les sol·licituds de 
RGC, la resolució de la qual no va ser notificada a les persones sol·licitants dins el 
termini que estableix la Llei RGC. 
6- Que requereixin al Govern de la Generalitat la revisió de les sol·licituds rebut- 
jades, aplicant normes i procediments coherents amb el contingut de la Llei de RGC. 
7- Que es realitzi el seguiment de l’elaboració del reglament perquè sigui 
plenament coherent amb el contingut de la llei de la RGC. 
8- Iniciar els tràmits legislatius per a la correcció de l’error que afecta la quantia de 
la prestació econòmica de RGC de la segona persona en la unitat familiar o de 
convivència. 
9- Requerir al Govern de la Generalitat que ampliï els crèdits previstos per fer 
efectiu l’abonament i complements de la RGC d’acord amb el que estableix l’apartat 
1 de l’art. 17 sobre “Finançament de la prestació econòmica de la RGC” i la 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 127 
disposició final segona “Partida pressupostària”, primer apartat, i donar ple 
compliment al seu caràcter de dret subjectiu. 
 
El 22 de novembre passat el Ple del Parlament va aprovar la moció següent, que 
obliga el Govern de la Generalitat a complir, dins un termini de sis mesos: “Realitzar 
una revisió de les resolucions de denegació de la RGC, elaborar un informe que 
contingui informació sobre les possibles denegacions indegudament justificades i 
compensar la pèrdua de drets, calendaritzant les mesures pertinents per resoldre els 
casos detectats.” 
 
Davant els greus incompliments en la implementació de la renda garantida de 
ciutadania, que nega aquest dret a milers de persones i famílies vulnerables, i d’acord 
amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.3 del Reglament orgànic 
municipal, el Plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona aprova: 
 
PRIMER.- Donar suport a les 9 mesures o actuacions anteriorment descrites. 
SEGON.- Exigir el ple compliment de la moció aprovada el 22 de novembre de 2018 
al Parlament, per la qual ha de revisar-se la totalitat de sol·licituds rebutjades en els 
termes acordats. 
TERCER.- Exigir a la Direcció d'Economia Social, el tercer sector, les cooperatives i 
l’autoempresa el ple compliment de la Llei de transparència davant la sol·licitud 
d'informació pública efectuada per la representació de la Comissió Promotora de la 
Renda Garantida de Ciutadania. 
QUART.- Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a fer un seguiment de la 
implementació de la RGC en l’àmbit municipal, creuant les dades amb els serveis 
socials dels ajuntaments per garantir que les potencials persones beneficiàries la 
reben, i presentar, semestralment, un informe desglossat a escala territorial al 
Parlament de Catalunya. 
CINQUÈ.- Continuar oferint, a través de l’Oficina de Prestacions, suport per a la 
realització de la sol·licitud de la renda garantida de ciutadania i, atès el volum de 
denegacions que s’estan produint, assessorament a les persones que ho desitgin en la 
presentació de recursos d’alçada, amb la voluntat de garantir el correcte exercici dels 
drets i deures de totes les persones empadronades a la ciutat davant el risc d’exclusió 
social o vulnerabilitat. 
 
S’APROVA aquesta declaració institucional, que ha estat llegida per la Sra. Ortiz, 
amb el posicionament favorable de tots els grups municipals, excepte els dels grups 
municipals Demòcrata, i d’Esquerra Republicana de Catalunya. 
 
DI3.- Els últims anys, diversos estudis han posat de manifest la importància que tenen les 
polítiques públiques en la protecció del menor. En l'actualitat hem vist com a molts 
dels menors d'aquesta ciutat no se'ls ha donat la protecció que requerien i que es 
troben en una situació de desemparament. 
La Convenció dels drets del nen, aprovada el 1989, reconeix, al llarg dels seus 54 
articles, que els nens (menors de 18 anys) són individus amb dret de ple 
desenvolupament físic, mental i social, i amb dret a expressar lliurement les seves 
opinions. 
El compliment de les polítiques de guarda i protecció dels menors establertes en la 
convenció es regeixen per un dels seus principis rectors: “Tots els drets han de ser 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 128 
aplicats a tots els nens, sense cap excepció, i és obligació de l'Estat prendre les 
mesures necessàries per protegir el nen de tota forma de discriminació”. 
L'abús sexual a menors és una forma de violència que comporta greus conseqüències 
en el desenvolupament del menor i els possibles efectes negatius del qual poden 
truncar el seu futur. En aquests últims mesos hem vist com han sorgit a la llum nous 
casos d'abús de menors. 
Aquest tipus d'abús suposa que les víctimes s'aïllin, se silenciïn, la qual cosa 
comporta que la gran majoria de casos romanguin ocults perquè comporten un gran 
sofriment i normalment l'agressor té una posició de força i autoritat. En 
conseqüència, les denúncies es fan quan les víctimes ja són adultes. A Catalunya el 
2017 se’n van produir 549. 
 
És per això, i de conformitat amb els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.3 del Reglament 
orgànic municipal, que formulem la Declaració institucional següent: 
 
1. Que l'Ajuntament de Barcelona es comprometi a seguir lluitant contra l'abús 
sexual infantil de manera ferma i eficaç. 
2. Que l'Ajuntament de Barcelona mostri el suport a les víctimes d'abús sexual 
infantil i a les seves famílies. 
3. Que l'Ajuntament de Barcelona es comprometi a vetllar pels drets dels 
menors, oferint els recursos necessaris per protegir els menors d'abusos sexuals. 
4. Que l'Ajuntament de Barcelona es comprometi a continuar donant suport a 
totes aquelles entitats que dia rere dia lluiten per protegir i oferir ajudar a totes les 
víctimes. 
5. Que l'Ajuntament de Barcelona es comprometi a fer campanyes de 
sensibilització, detecció, denúncia i visibilizació d'aquests casos. 
6. Que l'Ajuntament, conjuntament amb el Consorci d’Educació, avaluï 
periòdicament la revisió del protocol de detecció d'aquest tipus de maltractaments. 
7. Remetre el contingut d'aquesta declaració a totes les entitats que tenen com 
a objectiu promoure i vetllar pels drets dels menors manifestant el compromís ferm 
de l'Ajuntament de Barcelona en la seva protecció, així com als diferents consells 
sectorials de l'Ajuntament. 
 
S’APROVA, per unanimitat, aquesta declaració institucional, que ha estat llegida per 
la Sra. Barceló. 
 
DI4.- L’establiment d’un sistema que garanteixi l’exercici del vot secret a les persones 
invidents és una llarga reivindicació que des de fa temps fan diversos col·lectius com 
l’Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC), que des del 2004 té 
endegada una campanya per al compliment efectiu del dret constitucional al vot 
secret per a les persones invidents i amb problemes de visió. 
La Convenció de les Nacions Unides de drets de les persones amb discapacitat 
estableix, al seu article 29, que “els estats han de garantir a les persones amb 
discapacitat els drets polítics i la possibilitat de gaudir-los en igualtat de condicions 
que les altres”. I que per això s’han de comprometre a “garantir que els 
procediments, les instal·lacions i els materials electorals siguin adequats, accessibles 
i fàcils d'entendre i utilitzar” i a garantir “la protecció del dret de les persones amb 
discapacitat a emetre el seu vot en secret en eleccions i referèndums públics sense 
intimidació”. 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 129 
Si ens fixem en la legislació estatal, la Llei orgànica de règim electoral general 
(LOREG), en el seu article 87.1, afirma que “el vot és secret, caràcter que es 
configura com una garantia i, conseqüentment com a element fonamental de la 
llibertat en el seu exercici”. Aquesta llei també preveu mecanismes per tal que les 
persones que no saben llegir o tenen qualsevol discapacitat física que els impedeixi 
fer l’acció de votar, puguin exercir aquest dret. Un precepte que no encaixa amb les 
persones invidents, ja que poden llegir en el seu propi alfabet (el Braille), escollir la 
papereta i introduir-la a l’urna. 
Malgrat que l’article 87.2 de la LOREG estableix que “el Govern espanyol, previ 
informe de la Junta Electoral Central, regularà un procediment de votació per a les 
persones cegues o amb discapacitat visual que els permeti exercir el seu dret de 
sufragi, garantint el secret de vot, que s’aplicarà a les eleccions al Congrés, al 
Senat, al Parlament Europeu i als supòsits de referèndum”, aquest mandat no ha 
estat executat plenament, ja que de moment només es regula pel vot presencial i no 
inclou el procediment de vot per correu, el vot dels ciutadans residents a l’estranger i 
les eleccions locals. 
 
El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona acorda: 
 
Primer-. L’Ajuntament de Barcelona es compromet a impulsar un sistema per 
garantir que les persones invidents de Barcelona puguin exercir el seu dret a vot 
secret a les properes eleccions municipals, mitjançant la utilització d’un procediment 
de vot accessible igual a l’establert per a la resta d’eleccions. Segon-. El consistori, 
conjuntament amb l’Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC) i altres 
organitzacions, difondrà aquest sistema entre les persones cegues i amb problemes de 
visió per tal que s’inscriguin a la campanya i puguin exercir el seu dret a vot secret. 
Per fer-ho, l’Ajuntament posarà a disposició d’aquest col·lectiu un telèfon d’atenció, 
elaborarà els kits de vot accessible, i els distribuirà als col·legis electorals on hi hagi 
votants que ho hagin demanat. Tercer-. Instar el Govern espanyol a impulsar les 
modificacions legals i les mesures de caràcter tècnic que siguin necessàries per tal de 
permetre a les persones invidents exercir el dret a vot i garantir que aquest pugui ser 
secret, en totes les convocatòries electorals. Quart-. Comunicar aquest acord a la 
Federació de Municipis de Catalunya (FMC), a l’Associació Catalana de Municipis 
(ACM), a la Generalitat de Catalunya i als grups parlamentaris del Parlament de 
Catalunya i del Congrés dels Diputats. 
 
La Sra. BENEDÍ saluda les persones assistents. 
 
S’APROVA, per unanimitat, aquesta declaració institucional, que ha estat llegida per 
la Sra. Benedí. 
 
DI5.- Barcelona ha presentat la candidatura per poder acollir el superordinador europeu 
MareNostrum 5, que multiplica per més de 1.000 vegades la potència del 
MareNostrum 4. 
Aquest projecte suposa una gran oportunitat per a Barcelona, per a Espanya i per al 
sud d’Europa, ja que els seus objectius estan relacionats amb àmbits de recerca, salut, 
enginyeria social, geofísica, educació, noves teràpies de radiació contra el càncer, 
entre altres, tots ells de gran importància per al nostre teixit productiu, científic i 
sanitari. 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 130 
La ciutat de Barcelona ja compta amb el suport del Govern d’Espanya, de Portugal i 
de la Generalitat de Catalunya, que són les institucions que componen el Consorci. 
El tancament de la candidatura està previst per al 4 d’abril d’enguany, i actualment 
Barcelona hi concorre amb Hèlsinki i Bolonya, de moment. 
És per aquest motiu, que és necessari que l’Ajuntament de Barcelona doni el seu 
suport institucional per convertir la ciutat en la capital del sud d’Europa en 
computació. 
Per això, i d’acord amb el que estableixen els articles 60.6, 65, 73.5 i 101.1 del 
Reglament orgànic municipal de l’Ajuntament de Barcelona, presentem al Plenari del 
Consell Municipal la Declaració institucional següent: 
 
El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona acorda: 1. Dona 
suport a la candidatura de Barcelona per acollir el nou superordinador MareNostrum 
5, proposat per la Unió Europea, ja que és una aposta estratègica per a la ciutat per tal 
que segueixi liderant un sector clau per a la ciència, la recerca, les empreses i la 
societat. 2. Posa a disposició de la candidatura tot el suport i els mitjans necessaris 
per tal que Barcelona pugui comptar amb el superordinador MareNostrum 5. 
 
S’APROVA aquesta declaració institucional, que ha estat llegida pel Sr. Fernández 
Díaz, amb el posicionament favorable de tots els grups municipals, excepte el de la 
CUP - Capgirem Barcelona. 
 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les divuit 
hores i deu minuts. 
 Ref.: CP 8/19 V: PÀG. 131