BALANÇ DE 
L’ENERGIA
2014
El consum Barcelona va consumir 15.627 GWh d’energia fi nal l’any 2014, 
d’energia a l’equivalent a 9,75 MWh de mitjana per habitant. Mirant en perspectiva el consum d’energia dels darrers anys, s’observa 
Barcelona com des de 2005 fi ns a 2014 s’ha anat reduint progressivament 
fi ns arribar a nivells de fi nals dels anys noranta del segle passat. 
Així doncs, el consum d’energia fi nal va passar dels 19.263 GWh 
de 2005 als 15.627 GWh de 2014, reduint-se a raó d’una taxa 
anual del 1,9%. Fonamentalment, la causa d’aquest descens 
continuat és la millora tecnològica de les últimes dècades i 
l’efecte de la crisi econòmica entre 2008 i 2014. Per la seva 
banda, es considera que el canvi d’hàbits de consum d’energia 
encara és incipient i no té un efecte notori en aquests descensos 
globals. La tendència esperada a partir de 2015 és alcista, com 
semblen indicar les primeres dades disponibles, coincidint amb la 
paulatina recuperació econòmica.
Figura 1: 
Evolució 
del consum 
d’energia a 
Barcelona 
(1992-2014)
Font: Balanç d’Energia 
de Barcelona 2014
Per satisfer la demanda d’energia fi nal, és a dir, l’energia que 
s’aprofi ta directament a la llar, a la indústria, als comerços o 
als vehicles, entre d’altres, van ser necessaris 26.946,14 GWh 
d’energia primària. Això s’explica perquè durant els processos 
de generació i transport de l’energia des de les centrals fi ns als 
punts de consum es produeixen pèrdues que cal compensar. 
No obstant això, l’efi ciència del sistema energètic ha anat 
millorant des de l’any 1999, gràcies al major pes en la generació 
de les centrals de cicle combinat en detriment de les tèrmiques 
tradicionals, a la millora de les centrals convencional¬s i a 
l’augment de la presència de les energies renovables. 
http://energia.barcelona 2
El consum L’energia consumida a Barcelona és molta i prové 
majoritàriament de recursos energètics no renovables, com 
d’energia per podem observar a la següent fi gura, on el gas natural, l’energia 
fonts d’origen nuclear i els combustibles líquids per l’automoció tenen un pes molt important. 
Figura 2: 
Origen de 
l’energia fi nal 
consumida a 
Barcelona 
2014
Font: Balanç d’energia 
2014 Agència 
d’Energia de Barcelona
http://energia.barcelona 3
El consum d’energia Si ens fixem en com es distribueix aquest consum d’energia per 
sectors, ens n’adonem que el sector comercial i serveis consumeix 
per sectors més d’un terç de l’energia final a la ciutat de Barcelona. Aquest 
sector ha anat a l’alça a causa principalment de l’augment de 
l’activitat econòmica derivada del turisme. Per la seva banda, 
el sector industrial ha anat perdent pes, tant pel tancament o 
reconversió de fàbriques arran de la crisi com per l’increment 
d’eficiència dels seus processos de producció. El percentatge dels 
sectors domèstic i del transport han anat oscil·lant, però sense 
augments ni decrements notables. En conclusió, en l’evolució del 
consum podem veure la terciarització progressiva de la ciutat, on el 
sector terciari ha guanyat pes i el secundari n’ha perdut. Si mirem 
els números absoluts, aquesta tendència també és clara.
Figura 3:  
Evolució del 
consum per 
sector a la 
ciutat de 
Barcelona entre 
1999 i 2014.
Font: Balanç d’energia 
2014 Agència d’Energia de 
Barcelona
Figura 4:  
Repartiment 
del consum 
per sector a 
Barcelona l’any 
2014.
Font: Balanç d’energia 
2014 Agència 
d’Energia de Barcelona
http://energia.barcelona 4
Barcelona Si comparem Barcelona amb altres ciutats, segons l’estudi Urban 
energy consumption database and estimations of urban energy 
comparada amb intensities, Barcelona té un dels consum per càpita més baixos 
altres ciutats entre les principals ciutats europees (Figura 2). Això es deu en gran mesura a que és una ciutat mediterrània i compacta, amb 
unes condicions que faciliten unes ràtios baixes de consum 
energètic per habitant en comparació amb altres urbs. Aquest 
estudi utilitza estimacions de l’ONU de l’any 2008; les dades 
no s’han actualitzat i els criteris emprats no estan del tot 
clars en no saber si es tracta de dades del municipi o de l’àrea 
metropolitana. En qualsevol cas, la ciutat surt ben parada si la 
comparem a moltes altres. No obstant això, Barcelona pot reduir 
substancialment el seu consum energètic, ja que en termes 
globals consumeix molta energia i, per tant, hi ha molt marge de 
millora. 
Figura 5: 
Comparació 
del consum 
d’energia 
per càpita 
entre ciutats 
europees 
(2008). 
Font: Urban energy 
consumption database 
and estimations 
of urban energy 
intensities amb dades 
de Nacions Unides
http://energia.barcelona 5
La generació Un 75,3% de l’energia elèctrica consumida a la ciutat de 
Barcelona prové de generació al propi municipi o a l’entorn del 
d’energia a Besòs. Principalment, es genera electricitat a centrals de cicle 
Barcelona i el seu combinat al Port de Barcelona i a Sant Adrià de Besòs. Si ens quedéssim només amb la generació al municipi, el percentatge 
entorn d’autoconsum elèctric seria d’un 29,7%. En total, l’any 2014 es van 
generar 4.865 GWh d’electricitat, amb una potència instal·lada de 
2.591 MW, dels quals 1.699MW estan instal·lats a Sant Adrià de 
Besòs i 982 MW a Barcelona.
La generació d’energia, tant tèrmica com elèctrica amb recursos 
locals renovables, ha experimentat un creixement significatiu 
des de 2003. L’any 2014 es va arribar als 145,80 GWh, gràcies 
al biogàs procedent dels residus municipals, a les instal·lacions 
solars tèrmiques i fotovoltaiques i a l’energia minihidràulica de 
la central de la Trinitat. A més, cal sumar-hi també la generació 
elèctrica a partir de biomassa a la central d’Ecoenergies (Figura 
6). Actualment, el percentatge d’energia consumida per la ciutat 
que es genera mitjançant instal·lacions que aprofiten recursos 
locals renovables, representa menys de l’1% respecte el consum 
total. Aquest valor, tot i que petit, no és gens menyspreable, tenint 
en compte que l’any 1999 era d’un 0,33%. No obstant, queda 
molta feina per fer. Com es pot veure a la figura 6, la baixada de 
generació en termes absoluts que s’ha produït durant l’any 2014 
és deguda a la disminució de l’energia provinent de la valorització 
dels residus sòlids urbans (RSU) a la planta de Sant Adrià del 
Besós i de la provinent del biogàs generat a l’abocador del Garraf. 
Pel que fa al Garraf, la generació anirà paulatinament a la baixa a 
causa de l’esgotament progressiu de la metanització dels residus, 
tenint en compte que no se n’aboquen més des de 2007. Per 
contra, la ciutat va incrementant la potència instal·lada en energia 
solar fotovoltaica i solar tèrmica, amb esforços importants com 
el Programa d’Impuls a l’energia solar que es duu a terme entre 
2017 i 2019.
http://energia.barcelona 6
Figura 6: 
Energia generada 
a Barcelona 
amb recursos 
renovables locals 
(1999-2014)
Font: Balanç energètic 
de Barcelona 2014
Emissions de Les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH1) de Barcelona 
l’any 2014, considerant el mix elèctric de Catalunya, van ser 
Gasos d’Efecte 3.329.095 tones de CO2eq, un 6,7% menys que l’any anterior 
Hivernacle (3.568.970 tones), i un 31% inferiors a les de 1999 (4.811.650 tones). L’any 2005 es va arribar al valor màxim d’emissions, quan 
a Barcelona. van superar lleugerament els 5 milions, però des d’aleshores han 
L’impacte en anat any rere any a la baixa. En existir una associació directa entre el consum d’energia i les emissions de GEH, podem 
termes de canvi extreure les mateixes conclusions que anteriorment: aquests 
climàtic del consum descensos han estat en bona mesura per la crisi econòmica, essent la tendència esperada a partir de 2015 és a l’alça. Tot i així, 
d’energia. també hi ha hagut infl uència de millores en processos industrials, 
com en el cas del tractament de residus, i s’han millorat les 
metodologies de càlcul redefi nint els factors d’emissió.
1 Gasos amb efecte d’hivernacle (GEH): diòxid de carboni (CO2), metà (CH4) i òxid nitrós 
(N2O), a més d’altres gasos fl uorats procedents de la indústria que no estan directament 
relacionats amb el consum energètic.
http://energia.barcelona 7
Figura 7: 
Emissions de 
GEH generades 
a Barcelona
(1999-2014)
Font: Balanç energètic 
de Barcelona 2014
Si observem com es reparteixen aquestes emissions per 
sectors, podem observar com la mobilitat suposa gairebé un 
30% del total. El sector domèstic, sumant emissions provinents 
de consums d’electricitat i gas natural, suposa un 20% de les 
emissions, mentre que comerços i serveis superen el 18%. El 
port i l’aeroport, per la seva banda, suposen un altre 12%, els 
qual si tenim en compte la terciarització de la ciutat (turisme i 
nous centres logístics) és d’esperar que segueixin una tendència 
alcista. Pel que fa a les emissions procedents del tractament de 
residus, suposen un 10% del volum total; si observem la seva 
evolució en nombres absoluts ens n’adonem que s’ha reduït a una 
quarta part en els anys anteriors a la crisi, una feina sense dubte 
molt notable amb la col·laboració de les diverses administracions 
de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Si observem les emissions des del punt de vista de les fonts de 
consum, el gas natural provoca un 30% de les emissions, tant 
pel que fa al sector domèstic i comercial, com a la generació 
d’electricitat a Barcelona i a l’entorn Besòs. L’electricitat, per la 
seva banda, suposa un 16%, essent el mix elèctric català força 
baix en estar molt nuclearitzat. El principal emissor són les 
fonts de transport, que suposen un 30%  del total incloent-hi 
tant la mobilitat pública com la privada. Al igual que en el cas 
d’emissions per sectors, els residus suposen un 10% del total 
i el port i l’aeroport un 12%. Finalment, trobem un 1% restant 
d’emissions causades pel consum de gasos liquats del petroli, 
que inclouen el butà domèstic i el propà utilitzat a la indústria.
http://energia.barcelona 8
Figura 8: 
Evolució de les 
emissions de 
GEH per sectors 
Barcelona (1999-
2014)
Font: Balanç energètic 
de Barcelona 2014
Figura 9: 
Repartiment de 
les emissions de 
GEH per fonts 
Barcelona (2014)
Font: Balanç energètic 
de Barcelona 2014
Figura 10: 
Repartiment de 
les emissions de 
GEH per sectors 
Barcelona (2014)
Font: Balanç energètic 
de Barcelona 2014
http://energia.barcelona 9
L’impacte Darrerament, s’ha fet un esforç en territorialitzar les dades de 
consum i emissions a la ciutat de Barcelona, tant a nivell de 
dels territoris districte com de barri. Les dades en brut de la figura 10 són un 
primer indicador, on observem que el districte més consumidor 
per càpita és Les Corts. De totes maneres, hem de tenir cura en 
analitzar aquestes dades, ja que expressant-les d’aquesta manera 
imputem els serveis o la indústria a les persones. Un exemple és 
el propi districte de Les Corts, on tenim grans focus de consum 
com el Camp Nou o la Zona Universitària.
MWh/hab. tCO2eq/hab.
Figura 11:  Ciutat Vella 8,89 1,13
Consum i Eixample 9,15 1,19
emissions per Sants-Montjuïc 8,18 1,12
districte l’any Les Corts 9,52 1,26
2014
Sarrià-Sant Gervasi 8,06 1,10
Gràcia 6,01 0,83
Font: Balanç energètic 
de Barcelona 2014 Horta-Guinardó 4,69 0,66
Nou Barris 3,72 0,52
Sant Andreu 6,10 0,85
Sant Martí 8,08 1,16
Per fer-nos una idea de les pautes de consum i de les demandes 
d’energia ens podem fixar en el sector domèstic. En general, 
s’observa una certa correlació entre la renda familiar disponible 
i el consum domèstic per habitant, així com amb la qualitat 
constructiva dels edificis. El consum d’energia, tractant-se d’una 
despesa bàsica per a la llar, té un efecte relatiu més gran sobre 
la despesa global de les famílies amb menys renda disponible. 
Aquestes diferències de renda també es traslladen a la quantitat 
de superfície mitjana (m2) de què disposa una persona per viure. 
S’observa una certa influència entre ambdues variables.
http://energia.barcelona 10
Figura 12:  
Consum domèstic 
per font i districte 
en funció de 
la mitjana de 
Barcelona (2014)
Font: Balanç 
energètic de 
Barcelona 2014
Índex consum Índex consum Índex consum Índex consum 
gas natural electricitat GLP d’energia
Ciutat Vella 84,44 112,34 295,46 102,69
Eixample 115,19 115,73 99,70 114,52
Sants-Montjuïc 84,33 86,94 109,74 86,13
Les Corts 123,92 114,13 72,35 117,69
Sarrià-Sant Gervasi 147,44 140,92 123,98 143,47
Gràcia 104,44 110,27 158,57 108,39
Horta-Guinardó 85,43 80,62 56,75 82,41
Nou Barris 78,81 73,36 52,26 75,62
Sant Andreu 89,37 86,49 60,23 87,86
Sant Martí 93,35 92,34 62,28 92,91
BARCELONA 100 100 100 100
La majoria de districtes tenen un comportament similar al mitjà 
si mirem cada font per separat, amb l’excepció del butà (GLP, 
Gasos liquats del Petroli), que té una forta presència a Ciutat 
Vella, essent també una font destacable a Gràcia. Això té a 
veure amb què la penetració de la xarxa de gas natural no és del 
100%, sobretot en barris amb trames urbanes i construccions 
més antigues, on es substitueix per gasos liquats del petroli i 
electricitat. Si mirem els consums de manera més detallada, 
observem aquest efecte als quatre barris de Ciutat Vella i a la Vila 
de Gràcia.
http://energia.barcelona 11
Pel que fa a la relació entre el consum domèstic d’energia i la 
superfície d’habitatge disponible per habitant, el districte de Les 
Corts presenta un índex elevat degut a l’existència de pisos grans 
Figura 13: Relació i amb poca ocupació. Ciutat Vella també, degut a l’antiguitat dels 
entre consum edificis, així com Gràcia, en aquest cas pel parc d’edificis del barri 
domèstic i de la Vila de Gràcia. L’Eixample, en canvi, té un índex molt baix 
superfície degut a la major ocupació mitjana dels habitatges2, mentre que el 
disponible per districte de Sant Martí té un índex baix per l’existència d’un parc 
habitant l’any d’habitatges més nou. Horta-Guinardó i Nou Barris tenen uns 
2014 edificis més nous i una densitat de població més elevada, però 
Font: Balanç 
energètic de la qualitat constructiva és inferior, per la qual cosa els valors de 
Barcelona 2014 consum per habitant i m2 són més propers a la mitjana.
Índex consum 
domèstic/ Consum Any de construcció Superfície per habitant 2 2
habitant i superfície (Wh/hab.·m ·any) ponderat (m )
Ciutat Vella 185,23 0,716 1906 98.26
Eixample 63,61 0,246 1939 121.89
Sants-Montjuïc 101,01 0,391 1946 84.15
Les Corts 224,96 0,870 1962 114.97
Sarrià-Sant Gervasi 121,59 0,470 1958 144.46
Gràcia 149,63 0,579 1945 107.48
Horta-Guinardó 102,66 0,397 1959 85.80
Nou Barris 107,52 0,416 1961 76.28
Sant Andreu 127,05 0,491 1953 84.53
Sant Martí 80,99 0,313 1949 88.00
BARCELONA Índex base 100 0,387 - 100
2 S’assumeix l’ús complet d’un edifici segons la seva funció majoritària. En el cas de l’Eixample, per 
exemple, abunden les oficines en edificis d’habitatges, fet que distorsiona la dada.
http://energia.barcelona 12
Consum d’energia L’any 2014, l’Ajuntament de Barcelona va consumir 501.591.942 
kWh d’energia fi nal, un 1,6% menys que l’any anterior 
fi nal i emissions de (509.496.358 kWh), i un 3,6% menys que el 2009 (520.567.167 
GEH dels serveis kWh). Aquesta quantitat representa un 3,2% del consum total d’energia fi nal de la ciutat. En els darrers cinc anys, el pic de 
municipals consum es va produir el 2011, amb 528.718.650 kWh.
El consum d’energia ha anat reduint-se els darrers anys gràcies 
a la millora signifi cativa de l’efi ciència de les instal·lacions i 
centres de consum, i l’impuls d’actuacions estratègiques com 
el Pla d’Estalvi i Millora de l’Efi ciència Energètica dels Edifi cis 
Municipals, el pla director d’il·luminació o la renovació de les 
fl otes de vehicles, entre d’altres. 
Pel que fa a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, 
aquest consum d’energia fi nal va representar 85.946,25 tones de 
CO2eq, el valor més baix des de 2009 (89.081,72 tones), un 3,5% 
menys respecte aquest any.
Figura 14: 
Evolució de 
consum i 
emissions 
municipals, kWh 
(2009-2014)
Font: Balanç energètic 
de Barcelona 2014
Si observem el consum per fonts i àmbits, veiem com els 
principals focus de consum són l’electricitat i el gas natural 
dels edifi cis. Si bé l’electricitat ha anat oscil·lant, el consum de 
gas natural ha baixat notablement. D’altra banda, l’electricitat 
provinent de l’enllumenat també s’ha reduït ostensiblement a 
causa del progressiu canvi a il·luminació LED en l’enllumenat 
viari. Pel que fa a combustibles líquids de les fl otes municipals 
cal destacar que la principal consumidora, com era d’esperar, és 
http://energia.barcelona 13
la fl ota de recollida de residus. Si bé s’ha produït un augment 
entre 2013 i 2014, els valors són força inferiors als de fa uns anys 
en millorar la sostenibilitat de la fl ota amb la nova concessió de 
recollida de residus.  
Figura 15: 
Evolució 
de consum 
municipal per 
fonts, kWh 
(2009-2014)
Font: Balanç energètic 
de Barcelona 2014
Figura 16: 
Evolució 
de consum 
municipal per 
àmbits, kWh 
(2009-2014)
Font: Balanç energètic 
de Barcelona 2014
http://energia.barcelona 14
Consum d’energia: Emissions:
501.591.942 kWh 85.946,25 tones de CO2eq
Figura 17: 
Repartiment 
de consum 
d’energia i 
les emissions 
municipal per 
fonts (2014)
Font: Balanç energètic 
de Barcelona 2014
GNL: gas natural liquat / GLP: gasos liquats del petroli
Consum d’energia: Emissions:
501.591.942 kWh 85.946,25 tones de CO2eq
Figura 18: 
Repartiment 
de consum 
d’energia i 
les emissions 
municipal per 
àmbits (2014)
Font: Balanç energètic 
de Barcelona 2014
http://energia.barcelona 15