Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional Informe sobre localització dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) 2030 a Barcelona Presentat al Plenari del Consell Municipal el 29 de març de 2019 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional ÍNDEX DE CONTINGUTS RESUM EXECUTIU .......................................................................................................................... 3 PRESENTACIÓ: UNA AGENDA QUE INTERPEL·LA EL MÓN SENCER ............................................... 6 1. APROXIMACIÓ A L’AGENDA 2030 I ELS ODS ......................................................................... 8 1.1. Raons per a un canvi de model ..................................................................................... 8 1.2. Una aproximació integral i amb accent social............................................................. 10 1.3. La dimensió urbana i municipalista dels ODS.............................................................. 14 1.4. Rellevància i utilitat de l’Agenda 2030 per a Barcelona .............................................. 15 1.4.1. Polítiques de mirada àmplia i renovació institucional ........................................ 15 1.4.2. Impuls a la cooperació internacional i la projecció de la ciutat .......................... 17 2. L’ACCIÓ MUNICIPAL PEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE .............................................. 20 3. ORIENTACIONS PER A LA LOCALITZACIÓ DE L’AGENDA 2030 A BARCELONA ..................... 26 3.1. Sobre el concepte de “localització” dels ODS ............................................................. 26 3.2. Dimensions de l’acció municipal pels ODS .................................................................. 27 3.2.1. Articulació institucional ....................................................................................... 27 3.2.2. Formació .............................................................................................................. 29 3.2.3. Accions sectorials per al coneixement i l’apropiació social de l’Agenda 2030 ... 31 3.3. Implicació social i participació ciutadana .................................................................... 32 3.3.1. Suport a la col•laboració público-privada: xarxes i partenariats ........................ 32 3.3.2. Obrir els ODS al conjunt de la ciutadania ............................................................ 34 3.4. Mesurar els avenços cap a la sostenibilitat ................................................................. 35 3.4.1. Sobre el perquè i el com de l’avaluació............................................................... 35 3.4.2. Estructures i recursos disponibles per mesurar els ODS a Barcelona. ................ 37 3.4.3. Antecedents de sistemes d’indicadors de desenvolupament sostenible ........... 39 3.4.4. Proposta de sistema de seguiment i avaluació dels ODS a Barcelona. ............... 42 ANNEXOS ..................................................................................................................................... 46 Annex 1: Els Objectius i les fites de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides .......... 46 Annex 2: Inventari de plans municipals relacionats amb els ODS. ......................................... 54 Plans municipals bàsics per a l’anàlisi de cobertura i coherència ....................................... 54 Altres plans municipals que connecten amb els continguts dels ODS ................................ 58 Annex 3: Contrast entre els ODS i els objectius i les accions dels plans municipals ............. 119 Annex 4: Valors assolits pels indicadors de Sostenibilitat de Barcelona l’any 2017 ................. 153 Annex 5: Proposta d’indicadors per mesurar l’acompliment dels ODS a Barcelona ............ 158 2 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional RESUM EXECUTIU  Constatant els positius però insuficients resultats assolits pels Objectius del Mil·lenni, els 193 Estats membres de Nacions Unides van acordar de forma unànime l’Agenda Global per al Desenvolupament 2030. Aquesta es basa en 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que la humanitat hauria d’assolir fins l’any 2030, per tal que al món hi prevalguin la pau, la dignitat, la justícia i la preservació del medi ambient. Tots els països i, dins d’aquests, tots els nivells de govern i sectors de la societat en són coresponsables.  Davant una situació d’emergència planetària en qüestions fonamentals, com el clima o els drets humans, els ODS ofereixen un marc de consens que marca obligacions clares i inajornables, però que també permet orientar les prioritats d’acord amb les característiques i a la voluntat política de cada país i cada ciutat. En un context de fragmentació i polarització política els ODS poden ser un instrument que faciliti grans acords, amb un horitzó temporal prou ampli com per assegurar el desplegament de mesures transformadores.  En el procés d’elaboració de l’Agenda 2030, Nacions Unides va dur a terme el procés de consulta més llarg i extens de la seva història, adreçant-se també a actors polítics subestatals, al món de l’empresa privada i als actors de la societat civil. Les entitats municipalistes, impulsades per les grans ciutats, van aprofitar-ho per incorporar al text les principals preocupacions dels governs locals, recollides sobretot a l’ODS 11 (Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles). Entroncant amb la Nova Agenda Urbana (Pacte d’Amsterdam i Habitat III-Quito), aquest objectiu es centra en l’habitatge, els serveis bàsics, amb un èmfasi específic en el transport, la qualitat urbana (ha de ser inclusiva i sostenible, i protegir el patrimoni natural i cultural), la prevenció de desastres i la protecció civil, la lluita contra la contaminació i l’accessibilitat a les zones verdes i l’espai públic en general. 3 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional  La implicació de Barcelona en l’esfera internacional reflecteix la creixent obertura de la ciutat cap al món, en termes econòmics, demogràfics i culturals. Hi ha una voluntat plenament acreditada d’aprendre de les coses bones que es fan en altres ciutats i de coresponsabilitzar-se en el repte ingent del desenvolupament. En tant que llenguatge i propòsit compartit, els ODS ofereixen un instrument per articular la col·laboració entre ciutats, fins i tot allà on la geopolítica ho fa especialment difícil, com als Estats del nord i el sud de la Mediterrània.  El renovat enfocament del desenvolupament sostenible que planteja l’Agenda 2030, molt vinculat a “la capacitat de planificar i gestionar de manera participativa, integrada i sostenible els assentaments humans” (ODS 11.3), entronca amb la cultura organitzativa de l’Ajuntament de Barcelona. Com també és el cas del municipalisme ambiciós i inconformista, que busca en tot moment donar respostes efectives a les necessitats de la ciutadania. En aquest sentit, els ODS poden ser un incentiu per renovar i enfortir el compromís amb la millora continuada dels serveis i amb la innovació.  L’Ajuntament disposa ja d’una constel·lació d’estratègies i plans d’acció que resulten coherents amb els continguts substantius (objectius i fites) plantejats per l’Agenda 2030. D’aquests, n’hi ha dos que són especialment destacables: el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022 i l’Estratègia d'inclusió i de reducció desigualtats socials 2017-2027. Com els ODS, ambdós parteixen d’un enfocament integral, treballen intensament amb els actors socials i compten amb un suport institucional molt ampli. Juntament amb altres dos plans de similar vocació, com són el Pla per a la Justícia de Gènere 2016-2020 i el Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global de Barcelona 2018-2021, l’espectre temàtic dels ODS queda cobert dins un horitzó temporal que va més enllà de l’actual mandat municipal.  Assumir com a pròpia l’Agenda 2030 implica per a l’Ajuntament de Barcelona un compromís institucional amb la localització dels ODS, amb cinc derivades molt concretes: 4 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 1. L’articulació orgànica, que passa, d’una banda, per l’atribució explícita de potestats executives a un òrgan polític unipersonal (comissionat o comissionada de l’Agenda 2030) i de potestats de debat, seguiment i control a un òrgan col·legiat amb presència dels diversos grups municipals (comissió informativa). De l’altra, passa per la creació d’una comissió transversal amb representants de les diverses àrees sectorials de l’Ajuntament, amb la finalitat de fer operatiu i mesurar l’acompliment dels ODS en els diversos sectors i territoris. També caldrà dotar-se d’espais específics de comunicació i de formació. 2. L’alineació de les polítiques municipals. Caldrà prendre en consideració L’Agenda 2030 en el disseny dels seus programes d’actuació, començant pel pla d’actuació municipal de mandat. S’haurà de fer en diàleg crític i constructiu amb els altres instruments de planificació vigents, i en tot cas vetllant perquè l’acció municipal sigui coherent i suficient per avançar de forma significativa cap als ODS. 3. El seguiment i la rendició de comptes, amb caràcter anual com a mínim, a través d’un informe específic que es presentarà al ple municipal, als òrgans de participació i a l’opinió pública. El sistema de seguiment i avaluació s’ha de nodrir, entre altres coses, d’un sistema d’indicadors que permeti mesurar el grau d’avenç de la ciutat respecte als ODS, amb visió comparada amb altres ciutats. 4. La promoció de la implicació social i de la participació ciutadana a l’entorn dels ODS, a través de l’escola, de la cultura i dels mitjans de comunicació, a través de processos i espais de participació ciutadana, i a través d’aliances entre el sector públic, el sector empresarial i el sector associatiu. Cal fer evident, amb paraules i amb fets, que l’Agenda 2030 no és de l’Ajuntament, sinó de la ciutat de Barcelona. 5. El lideratge municipalista, que implica també una legítima pressió sobre el Govern de la Generalitat, el Govern Central i la Comissió Europea, per tal que col·laborin amb les ciutats en la implementació dels ODS, sense escatimar als ajuntaments les complicitats, competències i recursos que siguin necessaris per aconseguir-ho. 5 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional PRESENTACIÓ: UNA AGENDA QUE INTERPEL·LA EL MÓN SENCER El 25 de setembre de 2015 l’assemblea General de Nacions Unides va aprovar per unanimitat dels 193 Estats membres els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que han de configurar l’agenda política global fins l’any 2030. En els propers anys la humanitat no disposarà ni d’un govern ni d’una constitució global, però almenys sí que compartirà les idees i les paraules que defineixen un nou model de desenvolupament, que és també un nou pacte social, compatible amb el desenvolupament sostenible. En conjunt, els ODS dibuixen avenços molt desitjats, però també renúncies que caldrà entendre i assumir positivament. La ciutat de Barcelona, dinàmica i pròspera, diversa i desigual, complexa i fràgil, solidària i oberta al món, és cridada a assumir el repte del desenvolupament sostenible, que és el repte de com sostenir a llarg termini vides dignes a la ciutat per a totes les persones que hi viuen. Però Barcelona no només ha de “localitzar” els ODS, definint polítiques concretes que persegueixin el seu assoliment; també ha de jugar un paper important en el seu impuls i la seva resolució a nivell global. Perquè la globalització dels ODS –veritable i profunda- és un requisit necessari per a la seva localització efectiva. Assolir un desenvolupament veritablement sostenible, no a deu o a cinquanta anys, sinó per a unes quantes generacions, exigirà als actors públics decisions valentes i una intensa dedicació en recursos humans, organitzatius i econòmics sostinguda en el temps. I als actors privats un replantejament de la responsabilitat social corporativa, i dels models de negoci que resultin incompatibles amb els objectius de sostenibilitat. També demanarà al conjunt de la societat, a tots nosaltres, una profunda revisió dels valors i les prioritats de la vida. Si no hi ha un veritable convenciment, l’Agenda 2030 corre el risc de quedar en una declaració d’intencions i molta faramalla efectista però ineficaç. Contra la temptació del cinisme o la resignació, l’Ajuntament assumeix el compromís d’abordar, amb totes les eines que tingui a l’abast, els problemes que posen en risc el futur del planeta. I 6 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional ho farà amb la ment oberta i la mà estesa a la col·laboració, per explorar noves connexions entre polítiques i nous tipus d’aliances. Caldrà treballar, en definitiva, amb coratge, perseverança i una forta capacitat de diàleg. Aquest informe dibuixa els contorns del repte i situa l’instrumental de l’Ajuntament de Barcelona en el punt adequat per assumir-lo. El seu propòsit és servir de guia per orientar la corporació i el govern municipal en el mandat que començarà al juny de 2019. En la seva elaboració ha estat crucial la dinàmica de col·laboració engegada en un grup de treball persones de l’escala tècnica, representatives de les diverses àrees de govern municipal. El document s’estructura en un cos central de text, que conté la informació essencial per situar-se en el tema i conèixer el posicionament municipal, més cinc annexos que despleguen i tracten exhaustivament cada un dels temes apuntats. El primer apartat és una aproximació al què i al perquè de l’Agenda 2030, amb una reflexió sobre l’interès específic que poden tenir els ODS per a Barcelona. El segon compara les línies de treball que deriven dels ODS amb les que l’Ajuntament ha assumit fins ara, i posa les bases per assegurar que es mantingui la coherència d’objectius i la unitat d’acció. En el tercer es desgranen un conjunt d’orientacions referides a la localització dels ODS a Barcelona, que passen per la identificació de lideratges i funcions dins de l’estructura municipal, per la participació ciutadana i les aliances amb actors socials i econòmics i per l’avaluació dels resultats a través d’un conjunt d’indicadors. 7 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 1. APROXIMACIÓ A L’AGENDA 2030 I ELS ODS 1.1. Raons per a un canvi de model La humanitat encara el final de la segona dècada del segle XXI lligada a un model de desenvolupament que li ha proporcionat nivells de benestar econòmic i social sense precedents, tot i que molt desigualment repartits. Aquest model, basat en el creixement continuat del consum d’energia i materials, es va configurar amb la primera revolució industrial i de la mà de la globalització econòmica ha esdevingut hegemònic. En les darreres dècades, però, i de forma cada vegada més intensa, topem amb símptomes evidents de que aquesta mena de desenvolupament no es podrà sostenir durant gaire temps més sense posar en perill les bases de la civilització i fins i tot de la vida al planeta. El canvi climàtic i la destrucció massiva d’ecosistemes no tan sols comporten una extinció accelerada d’espècies animals i vegetals; també desestabilitzen la base econòmica dels països més vulnerables, fins al punt de desencadenar conflictes i migracions a gran escala. Afortunadament a Barcelona, com al conjunt de les societats del nord global, la gran majoria de la població té les necessitats bàsiques cobertes, gràcies a un sistema que combina el dinamisme del mercat amb un sector públic que regula, redistribueix i sosté un conjunt de serveis bàsics. Amb tot, les desigualtats condicionen enormement les oportunitats i la qualitat de vida de les persones. A més, els impactes negatius del sistema productiu i de consum són, en bona mesura, externalitzats a altres regions del planeta o a les generacions del futur. És una pràctica èticament reprovable i políticament miop, perquè tard o d’hora, d’una forma o altra, les negligències s’acaben pagant. En un món hiperconnectat, l’aïllament no és una opció raonable. En bona part les esperances per salvaguardar el planeta sense renunciar al desenvolupament es fonamenten en l’acceleració de les descobertes científiques i les innovacions tecnològiques. Certament, la recerca està aportant noves solucions a vells problemes, canvis que milloren la vida de les persones, o que fins i tot en redueixen la 8 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional petjada ecològica i permeten, si més no, guanyar temps en la cursa contra el desastre mediambiental. No hi podem ni volem renunciar. Amb tot, hem de considerar els riscos per a la societat i per a la pròpia concepció de la vida que s’albiren en els camps de la biotecnologia, la genètica o la robòtica. Com també aquella dimensió de l’economia digital que, aplicada a una lògica de competència global sense contrapesos político-jurídics, tendeix a polaritzar les rendes de mercat i a soscavar les bases fiscals necessàries per a la redistribució i la cohesió social. Si la comunitat internacional no és capaç d’establir una reflexió ètica i una regulació mínimament compartides a l’entorn d’aquestes qüestions, el desenvolupament humà es podria convertir en una quimera. En ple segle XXI, desenvolupar-se d’una manera sostenible implica, necessàriament, canvis profunds en la manera de percebre els problemes i les possibles solucions. En molts sentits, però, encara operem amb marcs mentals del segle XX. Així, es tendeix a veure les comunitats nacionals com a capses perfectes i tancades, a valorar la raó d’Estat per sobre de qualsevol altra, a concebre la natura com a recurs per explotar, a defensar la pròpia religió amb pretensions d’exclusivitat, a considerar l’expertesa tècnica com a mesura de totes les coses, a assumir la preeminència de l’home en l’esfera pública i en els llocs de poder o a acceptar l’armamentisme i la guerra com a fets inevitables. Són idees i actituds que, independentment de posicions polítiques concretes, el món actual ja no es pot permetre. Els problemes socials mai no tenen una solució merament tècnica. Cal formular i establir un nou pacte social. Però un que sigui capaç de transcendir les fronteres i els egoismes d’Estat, i que es basi en la cooperació per assolir algun tipus de governança global efectiva. En aquest sentit, tenim la sort de comptar amb la Unió Europea que, amb mancances i dificultats, ha recorregut una part del camí. Però a nivell planetari el paper de les institucions és encara més limitat i poc operatiu, i justament per això la formulació d’una agenda global del desenvolupament resulta necessària i plena de sentit. Podríem dir que, confrontada amb reptes greus i urgents, la humanitat es dota d’una visió compartida sobre el model de desenvolupament que considera desitjable en aquest moment històric. 9 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 1.2. Una aproximació integral i amb accent social Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), vigents entre 2000 i 2015 van constituir la primera agenda d'acció global per al desenvolupament humà amb fites concretes i mesurables. El balanç que se’n fa és positiu en qüestions fonamentals com la fam o la mortalitat infantil, però els resultats són més ambivalents en necessitats d’ordre una mica superior, com l’escolarització, o el sanejament urbà. A més, les grans regions del sud global han seguit camins força divergents: Àsia oriental i del sud han progressat en tots els camps, i més enllà de l’escenari previst, mentre que l’Àfrica subsahariana no ha aconseguit fer el salt desitjat1. Fruit d’una revisió crítica d’allò que han representat els ODM, els ODS 2030 parteixen d’un reconeixement més explícit i conseqüent de la globalització i de les interdependències que alimenta. Es considera que els problemes més punyents de la humanitat, tant si parlem de guerres, com de desigualtats, com de canvi climàtic, de migracions, de disrupcions tecnològiques, de delinqüència mafiosa o de corrupció institucional, requereixen una acció concertada i canvis tant al sud com al nord global. L’Agenda 2030, doncs, s’adreça a tots els països del món, no només els que tenen nivells de desenvolupament mitjà o baix. Perquè tots tenen marge de millora, i només es podrà arribar a un nou model de desenvolupament si cada un d’ells fa passes en aquesta direcció. Contra allò que pugui semblar, aquest és un escenari que no invalida la cooperació internacional, sinó que li dona més rellevància i la situa en un pla més igualitari, en el sentit que els aprenentatges poden ser recíprocs. Tanmateix, la desigual distribució del capital tecnològic i financer arreu del planeta, així com la desigual petjada ecològica per càpita, genera uns nivells de responsabilitat diferents a Nord i Sud. L’Ajuntament de Barcelona entén que la ciutat ha de ser, financerament, una contribuïdora neta a la cooperació internacional, i així ho fa constar al seu Pla per la Justícia Global. 1 http://www.un.org/es/millenniumgoals/pdf/2015/mdg-report-2015_spanish.pdf 10 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional L’Agenda 2030 preveu 17 ODS que es desglossen en un conjunt de fites, a manera d’objectius operatius, que sumen 169 en total2 (vegeu Annex 1). Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) 2030  ODS 1 Fi de la pobresa: Posar fi a la pobresa en totes les seves formes a tot el mon.  ODS 2 Fam zero: Posar fi a la fam, aconseguir seguretat alimentària i la millora de la nutrició i promoure l’agricultura sostenible.  ODS 3 Salut i benestar: Garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom a totes les edats.  ODS 4 Educació de qualitat: Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a totes les persones.  ODS 5 Igualtat de gènere: Aconseguir la igualtat de gènere i empoderar totes les dones i les nenes  ODS 6 Aigua neta i sanejament: Garantir la disponibilitat d’aigua i la seva gestió sostenible i el sanejament per a totes les persones.  ODS 7 Energia neta i assequible: Garantir l’accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna per a totes les persones.  ODS 8 Treball digne i creixement econòmic: Promoure el creixement econòmic, sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball digne per a totes les persones.  ODS 9 Indústria, Innovació, Infraestructures: Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació.  ODS 10 Reducció de les desigualtats: Reduir les desigualtats en i entre països.  ODS 11 Ciutats i comunitats sostenibles: Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles.  ODS 12 Consum i producció responsable: Garantir modalitats de consum i producció sostenibles.  ODS 13 Acció pel Clima: Adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.  ODS 14 Vida marina: Conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans, els mars i els recursos marins per el desenvolupament sostenible.  ODS 15 Vida terrestre: Protegir, restablir i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar els boscos de forma sostenible, lluitar contra la desertització, aturar i invertir la degradació de les terres i posar fre a la pèrdua de la diversitat biològica.  ODS 16 Pau, justícia i institucions sòlides: Promoure societats pacífiques i inclusives per el desenvolupament sostenible, facilitar l’accés a la justícia per a totes les persones i crear institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells.  ODS 17 Aliança pels objectius: Enfortir els mitjans d’execució i revitalitzar l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible. Els 17 ODS plantegen una aproximació integral al desenvolupament. Cada Estat i cada ens polític subestatal té marge per localitzar l’Agenda d’acord amb el seu context i programa polític del seu govern, però les grans línies no són negociables, i s’han 2 https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/sustainable-development-goals/ 11 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional d’intentar assolir en el seu conjunt. Tot i que per aconseguir un acord unànime es van haver de sacrificar coses molt importants, com una menció explícita a la democràcia, la nova agenda del desenvolupament és ambiciosa i conté un gran potencial transformador en la línia favorable al desenvolupament sostenible. Per aprofitar aquest potencial, però, és necessari que els principis es tradueixin en institucions i programes d’acció efectius. Amb aquest esperit, durant el mateix any 2015, en paral•lel a la construcció de l’agenda, la comunitat internacional va pensar i acordar el desplegament d’alguns dels objectius més importants. Al maig es va aprovar la Declaració d’Incheon i el marc d’acció sobre l’educació (ODS 4), al juliol l’agenda d’acció d’Addis Abeba sobre el finançament del desenvolupament (ODS17) i al desembre l’Acord de Paris per combatre el canvi climàtic i adaptar-se als seus efectes (ODS 13). Tot això forma part, també, de l’Agenda 2030. Aplicant-hi una mirada més sintètica i estratègica, podem dir que el model de desenvolupament que proposa l’agenda 2030 es sosté sobre cinc pilars:  La Gent/People (la societat), ODS 1, 2, 3, 4 i 5. Cal acabar amb la fam i amb totes les formes de pobresa, i d’assegurar la dignitat i la igualtat. Això implica millorar l’accés als béns i serveis que són bàsics per a la vida, així com la seva qualitat: alimentació, salut, educació, aigua, energia, habitatge, espai públic, transport i seguretat.  El Planeta (el medi ambient), ODS, 6, 12, 13, 14 i 15. Cal protegir els recursos naturals, terrestres i marins, i el clima per a les generacions futures. I cal fer-ho en totes les pràctiques que tenen impacte sobre el planeta: l’aprovisionament d’aigua i energia, la producció, el consum i la mobilitat.  La Prosperitat (l’economia), ODS 7, 8, 9, 10 i 11. Cal assegurar vides pròsperes i satisfactòries, en harmonia amb la natura. Això implica generar llocs de treball suficients, desenvolupant nous sectors econòmics i proveint les infraestructures que facilitin el creixement i la innovació en els processos i en els productes.  La Pau, ODS 16. Cal promoure societats justes, pacífiques i inclusives, basades en una estricta igualtat de totes les persones davant la llei i en la lluita contra qualsevol 12 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional tipus de discriminació. Això pressuposa, per altra part, que les institucions públiques treballin amb eficàcia, honestedat i transparència.  El Partenariat, ODS 17. Cal implementar l’agenda a través d’un sòlid partenariat global. Els ODS interpel·len els diversos nivells de govern i tots els sectors de la societat, incloses les empreses privades. Només s’avançarà cap a un món més just i sostenible, si tots els actors nacionals i internacionals fan un esforç concertat i sostingut per assolir aquests objectius. El concepte de pilar fa referència a la necessitat d’aconseguir avenços clars en tots i cada un d’ells. Només hi haurà desenvolupament si es té cura i es treballa, des dels partenariats, per les persones, pel planeta, per la prosperitat i per la pau. L’agenda busca la integració i l’equilibri entre les dimensions econòmica, social i ambiental del desenvolupament. I tanmateix marca un accent determinat, que es fa evident quan s’ubiquen els 17 ODS en les tres grans dimensions del desenvolupament sostenible: més de la meitat es poden adscriure a la dimensió social. La fortalesa d’aquesta dimensió es concreta, significativament, en una defensa dels principis de la inclusió i la igualtat, dels quals deriva el mandat de no deixar ningú enrere. Així, l’ODS 10 està consagrat a reduir les desigualtats entre els països i dins de cada país, l’ODS 5 a la igualtat de gènere i l’ODS 16 fa referència a la igualtat davant la llei i la no discriminació. Però l’afany per reduir les desigualtats també es percep en les mencions a l’accés a l’habitatge i a un treball digne per a tothom; o en el qüestionament de les actuals pautes de mobilitat, de producció i de consum, perquè deterioren amb més intensitat la qualitat ambiental dels grups de població vulnerables; o en la defensa de la solidesa i la transparència de les institucions públiques. Els ODS, però, no són legalment vinculants. Això respon a una nova tendència de les relacions internacionals, que busca evitar que els acords quedin bloquejats als tribunals i s’acabin perdent del tot. La seva força ha de ser política i social, i al capdavall es mesurarà en la seva capacitat de reorientar les prioritats de les institucions, a tots els nivells, des de Nacions Unides fins als ajuntaments; així com 13 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional també d’arribar a les entitats no públiques, empreses i organitzacions socials; i no (o no només) per generar filantropia, sinó per transformar els models de negoci. El principi de la transparència i la rendició de comptes, inscrit a l’ODS 16, és fonamental per assegurar la coherència de les accions pels ODS i prevenir les pràctiques de naturalesa purament publicitària, buides de contingut. Val a dir que és aplicable tant al sector públic com a les empreses privades i les organitzacions socials. 1.3. La dimensió urbana i municipalista dels ODS Un altre element que caracteritza els ODS és que reflecteixen una concepció del desenvolupament que incorpora els governs locals com a actors necessaris. L’agenda del mil·lenni i un cúmul d’experiències anteriors han permès comprovar que el poder dels grans Estats territorials és francament limitat a l’hora d’incidir en coses que són fonamentals per canviar els patrons de desenvolupament i promoure una millor qualitat de vida per a tothom. En el procés d’elaboració dels ODS, Nacions Unides va dur a terme el procés de consulta més llarg i extens de la seva història (durant tres anys, amb 83 enquestes d’àmbit estatal i una estimació de set milions de persones implicades), adreçant-se també a actors polítics subestatals, al món de l’empresa privada i als actors de la societat civil. Les entitats municipalistes, impulsades per les grans ciutats, van aprofitar l’ocasió per incorporar al text les principals preocupacions dels governs locals. A més, els ODS es van formular i acordar en paral·lel a la nova agenda urbana europea i mundial, de manera que ambdós processos es van retroalimentar. Tot i que els Estats mantenen la primacia, tant a Nacions Unides com a l’Agenda 2030, almenys als ODS els grans reptes urbans del moment hi queden raonablement recollits, sobretot gràcies a l’ODS 11 (Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles), que entronca amb les noves agendes urbanes aprovades l’any 2016: l’europea del Pacte d’Amsterdam i la global 14 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional d’Habitat III (Quito). Com hem vist, aquest objectiu es centra en l’habitatge, els serveis bàsics, amb un èmfasi específic en el transport, la qualitat urbana (ha de ser inclusiva i sostenible, i protegir el patrimoni natural i cultural), la prevenció de desastres i la protecció civil, la qualitat de l’aire i altres paràmetres ambientals bàsics i l’accessibilitat l’espai públic, especialment les zones verdes. En poc temps l’Agenda 2030 i els ODS han esdevingut un referent del municipalisme català, espanyol, europeu i mundial. Més encara, a través d’entitats com la Federació Espanyola de Municipis i Províncies o Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), els ODS s’han convertit en el programa polític del municipalisme. Un programa que és d’acció i de reivindicació, perquè segons estimacions de la CGLU, més enllà de l’ODS 11 l’assoliment d’entre el 65 i el 69% dels ODS dependrà d’una implicació eficaç dels governs locals. En canvi, les competències i els recursos que tenen a l’abast per fer-ho, però, queden molt per sota d’això. El municipalisme demana que la creixent rellevància dels governs locals trobi un major reconeixement per part dels Estats i de les organitzacions transnacionals i internacionals; un reconeixement en forma de potestats reguladores, de recursos per finançar programes i inversions i de veu en les grans decisions que els afectin. Entretant, quan les ciutats es veuen confrontades amb problemes que no troben respostes adequades o suficients en els Estats, com el canvi climàtic o la gentrificació, han treballat per forjar aliances globals. Precisament l’acció concertada contra la gentrificació i per l’habitatge va portar l’alcaldessa de Barcelona a participar al High- Level Political Forum de Nacions Unides sobre la implementació dels ODS, celebrat a Nova York al juliol de 2018. 1.4. Rellevància i utilitat de l’Agenda 2030 per a Barcelona 1.4.1. Polítiques de mirada àmplia i renovació institucional 15 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional En uns moments en què la fragmentació i la polarització política fan més complexa la funció de governar les societats, és fonamental poder situar clarament els objectius i les accions que el món necessita per governar la globalització des d’una perspectiva de pau, justícia i sostenibilitat. L’Agenda 2030 ofereix justament un marc ideològic i d’acció avalat per tots els Estats del món, que està sent assumit, progressivament, per les institucions de referència a totes les escales. Tot i no oferir un recurs ideal, els ODS són el més semblant que tindrem a un programa de govern global d’aquí a l’any 2030. I poden ser eficaços front al negacionisme dels problemes o a les respostes regressives. A escala local, l’alt nivell de coneixement i reconeixement dels ODS ofereix l’oportunitat de generar un nou llenguatge per parlar dels grans reptes socials i polítics, en què persones de diferent adscripció ideològica s’hi puguin trobar per compartir diagnòstics i propostes. D’aquesta manera, en el cas de Barcelona els ODS podrien esdevenir una eina per facilitar amplis acords socials i polítics sobre les línies bàsiques -i les línies vermelles- del model de desenvolupament de la ciutat a mig i llarg termini. L’ambiciós mandat dels ODS també es pot aprofitar per insuflar noves energies a l’esperit de servei públic i a la innovació, incentivant d’aquesta manera la millora continuada de les polítiques i els serveis municipals. En aquest punt resulta de gran interès l’intercanvi de coneixements i bones pràctiques entre ciutats, en el qual Barcelona té un important paper a jugar. Una agenda clara i compartida també pot fer possible majors nivells de compromís del sector privat a l’hora d’afrontar els reptes col·lectius, tot renovant els conceptes de Responsabilitat Social Compartida i de col·laboració público-privada. Així com també un millor alineament d’objectius en els múltiples espais de col·laboració entre l’Ajuntament i el teixit social organitzat; en educació, cultura, salut, seguretat i molts altres camps. Com s’ha indicat en en el punt anterior, els ODS també representen una oportunitat per enfortir la causa del municipalisme ambiciós i combatiu, que està unint les grans ciutats de tot el món en una gran xarxa per abordar problemes compartits. 16 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional Finalment, la potencialitat dels ODS per incentivar la col·laboració també es desplega, com veurem tot seguit, en el camp de les relacions internacionals, on Barcelona té un important paper a jugar. 1.4.2. Impuls a la cooperació internacional i la projecció de la ciutat Barcelona s’ha anat obrint al món d’una forma cada vegada més intensa, en termes econòmics, demogràfics i culturals, i això s’ha traduït, entre altres coses, en un fort sentit de la responsabilitat envers el futur del planeta. Així, l’Ajuntament s’ha mantingut coherent amb el compromís de destinar el 0,7% dels recursos propis a la cooperació internacional, té un paper destacat en les principals xarxes de ciutats d’Europa i del món, i s’ha aliat amb altres grans ciutats per abordar problemes compartits, com el canvi climàtic, la crisi dels refugiats i la falta d’habitatge assequible. La implementació de l’Agenda 2030, i especialment la localització dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, suposa una gran oportunitat per establir un llenguatge comú, transversal i interinstitucional, capaç d’estructurar les relacions de la ciutat amb l’exterior, identificant, facilitant i canalitzant de manera fluida les col·laboracions presents i futures amb altres ciutats, institucions o xarxes en l’àmbit internacional. Situar matricialment els projectes i els seus resultats previstos, determinar externalitats, establir prioritats i trencar els compartiments estancs a l’hora de treballar són elements necessaris per a una bona gestió pública, i l’Agenda 2030 exigeix i facilita justament això. Els 17 ODS s’interrelacionen entre si de la mateixa manera que els diferents grups de treball de les institucions s’han de comunicar, i el marc que ofereix l’Agenda 2030 no fa sinó explicitar aquestes relacions, canalitzant els projectes i programes de la ciutat de tal forma que l’adopció d’objectius comuns a totes les ciutats permeti una col·laboració més estreta i eficient. En conseqüència, augmenten l’efectivitat i la utilitat de les xarxes de ciutats. Conscients d’aquesta realitat, les principals xarxes de ciutats a les quals pertany l’Ajuntament de Barcelona han focalitzat el seu treball en les diferents 17 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional aproximacions i estratègies que les ciutats estan seguint per implementar els ODS en la seva feina diària. Així, l’organització CGLU, que té la seu a Barcelona i està copresidida per l’alcaldessa Ada Colau, està centrant molts esforços per debatre sobre la millor manera de localitzar l’Agenda. A tal efecte recull i difon tant les necessitats com les experiències d’èxit dels seus membres. CGLU és la xarxa que aglutina el major nombre de ciutats del món, i exerceix de representant dels ens locals davant l’Organització de Nacions Unides. Compta amb l’observatori GOLD (Global Observatory on Local Democracy and Decentralization), centrat en la recollida, l’anàlisi i la compartició d’informació sobre la descentralització i la governança local a tot el món. Aquest observatori publica informes plurianuals, normalment centrats en un tema monogràfic que s’enfoca des de perspectives diferents. Actualment es troba en fase de preparació de la cinquena edició de l’informe, el GOLD Report V, que està previst que es presenti a finals de 2019 i que girarà entorn de la localització de l’Agenda 2030 i els ODS. D’altra banda, una altra de les línies de treball de l’acció internacional de Barcelona se centra en la justícia global i en dotar de coherència les polítiques i actuacions municipals, tant internes com externes, per intentar minimitzar les contradiccions existents en les actuacions de les diferents àrees municipals, i d’aquesta manera reduir l’impacte negatiu que les diverses activitats l’Ajuntament poden ocasionar en el països del Sud Global. En aquest sentit, l’Agenda 2030 ajuda a endreçar aquestes actuacions i a identificar les externalitats que es deriven dels principals plans municipals, possibilitant la seva reducció o potenciació, segons convingui, per tal que cada àrea assoleixi els seus objectius sense entorpir-ne d’altres, i unificant esforços per assolir una major eficiència que repercutirà no només en un millor rendiment dels treballs municipals, sinó en una imatge exterior de ciutat més forta i cohesionada. En aquesta línia, diversos són els avenços que s’han fet en compra pública responsable, introduint i donant seguiment a criteris socials, ambientals i ètics en la contractació pública. Aquesta representa una quarta part del pressupost de l’Ajuntament i en l’actual món globalitzat té un important impacte en la societat, els drets humans i el medi ambient, aquí i a l’exterior. Per això es treballa conjuntament amb empreses, sindicats i entitats de la societat civil per augmentar la transparència 18 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional en la cadena de subministrament i exigir la diligència deguda en el respecte als drets humans en tota la vida del producte. Finalment, tenint en compte que l’any 2020 se celebren 25 anys de la Declaració de Barcelona, punt de partida del projecte de cooperació regional euromediterrani, la ciutat vol no només commemorar aquesta data, sinó aprofitar-la per donar un nou impuls al projecte i a la projecció de Barcelona com a capital euromediterrània. Amb aquest objectiu, la ciutat està preparant la iniciativa BCN MED2020, que pretén construir una agenda comuna per a les principals ciutats de la Mediterrània. En aquest punt els ODS i l’Agenda 2030 esdevenen una de les principals oportunitats per crear espais de cooperació i vertebrar actuacions conjuntes amb altres ciutats en un entorn tan divers com és la Mediterrània. Barcelona té la voluntat d’impulsar i liderar aquesta cooperació estratègica per promoure el Mediterrani com a espai de diàleg, reconciliació i pau, espai de creativitat i innovació, espai de diversitat i inclusió social i, en definitiva, espai de cooperació per la sostenibilitat de les ciutats i dels territoris. 19 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 2. L’ACCIÓ MUNICIPAL PEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE L’Ajuntament de Barcelona s’identifica plenament amb un enfocament del desenvolupament sostenible que es vincula a “la capacitat de planificar i gestionar de manera participativa, integrada i sostenible els assentaments humans” (ODS 11.3.). Tant la planificació estratègica, com les polítiques integrals, com la participació ciutadana i la concertació amb les organitzacions socials formen part de l’ADN municipal des de fa dècades. Això ha convertit Barcelona en ciutat capdavantera en molts altres camps de política pública, com l’educació (amb el paradigma de la Ciutat Educadora), la promoció econòmica i laboral (amb les eines desplegades per Barcelona Activa), el desenvolupament cultural (amb l’Agenda 21 de la cultura impulsada per la CGLU), la igualtat de gènere (amb els successius plans municipals d’igualtat i la més recent creació d’un departament de Transversalitat de gènere), la mobilitat sostenible i la política d’energia, entre d’altres. Fruit d’aquesta tradició l’Ajuntament disposa d’una constel·lació d’instruments de planificació que defineixen i formalitzen l’estratègia en cada sector d’activitat. A la següent taula es pot constatar que en molts casos els plans impacten en més d’un sector, perquè cada vegada hi ha més consciència de què els problemes estan interrelacionats; i les polítiques que els han de resoldre, també. En termes de formulació de missió i objectius, els seus continguts són plenament coherents amb l’Agenda 2030 i els ODS3. D’aquests plans, n’hi ha dos que són especialment destacables en el context de l’Agenda 2030:  El Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022 té les seves arrels en l’Agenda 21 local dels anys 90. L’any 2002, coincidint amb Rio+10, va adoptar el nom actual i una estructura de pla d’acció a 10 anys. Al 2012 se’n va aprovar la 3 A l’Annex 2 es mostra una breu descripció i l’enllaç corresponent a cada un d’aquests documents, mentre que a l’Annex 3 es presenten 17 fitxes que contrasten els ODS i les seves fites associades amb els objectius i fites/accions dels quatre plans bàsics (Sostenibilitat, Inclusió, Gènere i Cooperació), a més de referenciar els altres plans i programes municipals que també hi tenen incidència. 20 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional renovació per 10 anys més. Actualment compta amb la implicació de 1.100 entitats barcelonines, entre administracions, empreses, sector associatiu i més de 350 centres educatius d’adscripció diversa. Cada signant es compromet a elaborar el seu propi pla d’acció per contribuir a l’assoliment d’objectius compartits.  L’Estratègia d'inclusió i de reducció desigualtats socials 2017-2027. L’any 2005 l’Ajuntament va promoure l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva, amb la idea d’articular àmplies aliances de ciutat a l’entorn d’aquest objectiu. Actualment ja són més de 700 les entitats que subscriuen la lluita per la inclusió, articulada a través de deu de xarxes temàtiques. L’Estratègia 2017-2027 renova l’acord i dibuixa línies d’acció i fites de gran ambició. Va ser aprovada de forma unànime per les entitats participants i pels grups polítics representats al consistori. Si unim aquestes dues peces clau amb altres dos plans de similar vocació transversal, com són el Pla per a la Justícia de Gènere 2016-2020 i el Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global de Barcelona 2018-2021, l’espectre temàtic dels ODS queda pràcticament cobert dins un horitzó temporal que va més enllà de l’actual mandat municipal. Instrument de planificació ODS al qual contribueix 1 Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022. 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 2 Estratègia d'inclusió i de reducció desigualtats socials 2017-2027. 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 16, 17 3 Pla per a la Justícia de Gènere 2016-2020. 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 16 4 Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global de Barcelona 2018- 1, 2, 3, 4, 6, 2021. 7, 8, 10, 11, 13, 16, 17 5 Pla d’Actuació Municipal 2016-2019. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 21 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 15, 16, 17 6 Estratègia contra la feminització de la pobresa a la ciutat 2016-2024. 1, 2, 3, 5, 7, 8, 10, 11 7 Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment 2018-2030. 1, 2, 3, 10, 8 Focus Infància i Ciutadania 2017-2020. 1, 2, 3, 4, 10, 16 9 Pla Adolescència i Joventut 2017-2021. 1, 2, 3, 4, 10 10 Pla Barcelona Ciutat Refugi. 1, 2, 10, 16 11 Pla de barris 2016-2022: Zona Nord, la Verneda i la Pau, Raval i Gòtic 1, 2, 3, 4, 8, Sud, Roquetes, Tr. Nova, Besòs i Maresme, Bon Pastor i Baró de Viver. 10, 11 12 Pla de lluita contra el sensellarisme a Barcelona 2016-2020. 1, 2, 3, 10, 13 Pla pel dret a l’habitatge 2016-2025. 1, 3, 10, 11 14 L’Estratègia d’Impuls de la Política Alimentària 2016-2019 2, 8, 12 15 Estratègia compartida de Salut Sexual i Reproductiva. 3, 5 16 Per una democratització de la cura 2017-2020. 3, 5, 8 17 Pla Clima 2018-2030. 3, 7, 11, 13 18 Pla d’acció sobre Drogues de Barcelona 2017-2020. 3 19 Pla de Mobilitat Urbana 2019-2024 i plans de Mobilitat dels districtes de 3, 11 Ciutat Vella (2018-2023) i Nou Barris (2019-2024). 20 Pla de racons infantils 2014-2019. 3, 11 21 Pla de reducció de la contaminació acústica i mapa de soroll. 3, 11 22 Pla de Salut – Línies estratègiques de Barcelona 2016-2020 i Conveni 3 d’inversions sanitàries 2016-2023. 23 Pla Barcelona Salut als Barris. 3, 10 24 Pla de Salut Mental de Barcelona 2016-2022. 3 25 Projecte Educatiu de Ciutat, Pla d’Acció 2016-2019 i Pla Estratègic 3, 4, 5, 10, Barcelona Ciutat Educadora (en elaboració). 11, 13, 16 26 Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 2012-2022. 3 27 Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018 i Programa 3, 11 de mesures contra la contaminació atmosfèrica. 28 Pla Barcelona per la ciència i Pla STEAM Barcelona, de foment de les 4, 5, 9 vocacions científiques i tecnològiques i reducció de l’escletxa digital amb perspectiva de gènere. 29 Pla de construcció de noves escoles bressol de Barcelona: el context i la 4 priorització dels nous centres. 30 Pla d’Educació de Ciutat Vella 2019-2023 4 31 Pla del Joc a l’espai públic de Barcelona 4, 11 32 Pla d’Equipaments i Serveis Juvenils (PESJB) 2018-2028 4, 11, 16 33 Pla de xoc cultural als barris de Barcelona 2016-2019. 4 34 Pla estratègic contra el sexisme a la ciutat 2017-2022. 4, 5, 11, 16 35 Programa BCN Interculturalitat 4, 16 36 Programa d’educació per la justícia global. 4, 16 22 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 37 Circuit Barcelona contra la violència masclista. 5, 11 38 La transversalitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona 5 39 Pla de Contractació Pública Sostenible. 5, 8, 9, 10, 12, 16 40 Pla Municipal per la diversitat sexual i de gènere (2016-2020). 5 41 Pla per l’Abordatge Integral del Treball Sexual: Pla ABITS 5, 10, 16 42 Pla per l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius 2017-2022 6, 13 43 Protocol d’Actuació per Situació de Sequera a Barcelona. 6 44 Estratègia de transició cap a la sobirania energètica 7, 12, 13 45 Pla per a la Renovació Integral de l’Enllumenat 2018-2020. 7, 13 46 Els Sectors Estratègics de l’economia de Barcelona. 8, 9 47 Estratègia de desenvolupament econòmic de proximitat i Plans de 8, 9, 10 Desenvolupament Econòmic de Districte: Ciutat Vella 2016-2021, Nou Barris 2016-2021, Sant Andreu 2017-2021, Sants- Montjuic 2017-2021, Horta- Guinardó 2018-2022 i Sant Martí 2018-2022. 48 Estratègia de reforç i projecció del comerç a Barcelona 2017-2019 i Pla 8, 11 de Dinamització Comercial 2018-2023 de Ciutat Vella. 49 Estratègia d’impuls del consum responsable 2016-2019. 8, 12 50 Estratègia d'inclusió per a persones que exerceixen la venda irregular al 8, 16 carrer. 51 Estratègia per l'Ocupació de Barcelona (EOB) 2016-2020. 8, 10 52 Pla de Promoció Econòmica internacional de Barcelona 2017-2020. 8, 9 53 Pla Estratègic de Mercats 2015-2025. 8, 9, 11, 12 54 Pla d’impuls de l’economia social i solidària 2016-2019. 8, 10 55 Pla Estratègic de Turisme 2020. 8 56 Pla per al Foment de l'Ocupació Juvenil i de Qualitat 2016-2020. 8 57 Pla Barcelona Ciutat Digital 2017-2020. 9, 10, 16 58 Pla Director del Vehicle Elèctric. 9 59 Estratègia Local amb el Poble Gitano de Barcelona. 10, 16 60 Pla d’Accessibilitat Universal de Barcelona 2018-2026. 10, 11, 16 61 Pla de foment de la participació de persones d’orígens i contextos 10, 16 culturals diversos en els canals de participació. 62 Pla Municipal d’Acció Comunitària 2018-2022 10, 16 63 Pla municipal de lluita contra la Islamofòbia. 10, 16 64 Arbres per viure: pla director de l'arbrat de Barcelona 2017-2037. 11, 13, 15 65 Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible (EDUSI) Besós 2014- 11 2020. 66 Estratègia de la bicicleta per Barcelona. 11, 13 67 Estratègia de mobilitat elèctrica. 11, 13 68 Model de resiliència urbana de Barcelona. 11, 13 69 Pla buits per implicar les organitzacions socials en la definició, 11, 16 instal•lació i gestió d'espais provisionalment en desús a la ciutat. 23 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 70 Pla d’espais interiors d’illa. 11 71 Pla de millora integral de l’espai públic. 11 72 Pla especial de protecció de la qualitat urbana: catàleg de protecció 11 arquitectònic, històric i paisatgístic dels establiments emblemàtics de la ciutat. 73 Pla especial urbanístic per a la regulació dels habitatges d'ús turístic. 11 74 Pla Director de la Guàrdia Urbana de Barcelona. 11, 16 75 Pla Director del SPEIS 2014-2025 Servei de Prevenció, Extinció 11 d’Incendis i Salvament 76 Pla Local de Prevenció i de Seguretat Ciutadana de Barcelona 2016- 11, 16 2019. 77 Pla del Verd i la Biodiversitat i Programa d'impuls de la infraestructura 11, 13, 15 verda urbana. 78 Programa Superilles 11, 13 79 Programa terrats vius i cobertes verdes. 11, 13, 15 80 Pla de prevenció de residus municipals 2012-2020. 12 81 Programa Residu Zero. 12 82 Pla Estratègic dels Espais Litorals de la ciutat (en elaboració). 14 83 Codi ètic i de conducta de l'Ajuntament de Barcelona. 16 84 Estratègia impulsem la participació dels infants en els serveis i projectes 16 municipals. 85 Normes Reguladores de la Participació Ciutadana de Barcelona. 16 86 Marc financer 2018-2021. 16 87 Pla de millora de la transparència pressupostària. 16 88 Pla de recursos humans 2016-2019. 16 89 Pla de formació interna en drets humans i diversitat: accions per a 16 l'efectivitat dels drets humans a la ciutat. 90 Programa Barcelona Ciutat de Drets. 16 91 Programa Barcelona Ciutat de Pau. 16 92 Programa de Prevenció de l’Abús Sexual Infantil 16 93 Programa de protecció de defensors/es de drets humans i de 16 periodistes de països on són amenaçats/des. 94 Programa Nausica de suport a sol•licitants d'asil i refugiades de 16 Barcelona. 95 Programa per al foment de les relacions de proximitat i veïnatge a les 16 escales de veïns i a l'espai públic de Ciutat Vella. En el context d’una organització com l’Ajuntament de Barcelona, la missió de l’Agenda 2030 no ha de ser tant aportar nous continguts com oferir una plataforma d’integració tècnica i discursiva, un “pla de plans” similar a allò que representa el Pla 24 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional d’Actuació Municipal (PAM), amb la diferència clau, però, que els ODS són més genèrics –i per tant, flexibles- i el seu horitzó temporal més ampli. En qualsevol cas l’Ajuntament haurà de vetllar perquè la planificació i l’acció municipal siguin coherents amb els ODS i els cobreixin en totes les seves dimensions. En conseqüència, partir d’ara l’Ajuntament prendrà en consideració els ODS en el disseny dels seus plans i programes d’actuació. En aquest sentit, plans com el Focus Infància i Ciutadania 2017-2020, que ha incorporat els ODS com un dels marcs fonamentals de referència, marquen la pauta a seguir. La relació entre el marc ODS i els instruments de planificació municipal vigents ha de ser de diàleg crític i constructiu. Cada sector i cada districte atresora un capital de coneixement expert que caldrà prendre en consideració a l’hora de prioritzar, modular i concretar l’Agenda 2030 al llarg dels anys. El mateix es pot dir d’aquells plans que, sense estar adscrits a un sector determinat, aporten una perspectiva específica i innovadora dels problemes urbans i de les polítiques municipals. Un cas notori d’això és el model de resiliència de Barcelona. Adequadament alineats, els plans d’actuació municipal (PAM) dels propers tres mandats municipals (2020-2023, 2024-2027 i 2028-2031) haurien de ser el lloc on s’expressi i es justifiqui la priorització dels ODS i de les diverses fites dins de cada objectiu. A mig termini caldrà assolir una vinculació operativa i traçable entre els ODS, el Pla d’Actuació Municipal i el pressupost. La codificació en clau ODS de les actuacions del PAM i dels programes pressupostaris permetrà augmentar l’eficàcia i la credibilitat dels treballs de seguiment i avaluació. 25 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 3. ORIENTACIONS PER A LA LOCALITZACIÓ DE L’AGENDA 2030 A BARCELONA 3.1. Sobre el concepte de “localització” dels ODS Localitzar els ODS vol dir traslladar-los a una realitat territorial, social i institucional concreta, que té una constel·lació pròpia –i única- de problemes i de recursos, necessitats i esperances. L’especificitat del context no eximeix del compliment dels ODS, però sí que prefigura una manera concreta de treballar-los. Localitzar els ODS va aparellat amb un seguit d’accions, o si més no de compromisos: • En primer terme, assumir políticament l’agenda, a través d’un compromís institucional. Això comporta articular capacitats tècniques, amb visió interdepartamental, per promoure l’Agenda i projectes sectorials específics a l’entorn dels ODS. També comporta analitzar i promoure la coherència dels ODS amb la planificació i l’acció municipal. • Hi ha d’haver el compromís de monitoritzar el rumb de la ciutat en relació amb els ODS. Això implica dotar-se d’un sistema d’indicadors alineat amb els sistemes nacionals i internacionals que s’arribin a acordar, així com elaborar i fer públics informes periòdics de seguiment i avaluació. • Un altre punt clau és promoure el coneixement i la implicació social a l’entorn dels ODS, a través de l’escola, de la cultura i dels mitjans de comunicació, a través de processos i espais de participació ciutadana, a través d’aliances entre el sector públic, el sector empresarial i el sector associatiu. • Finalment, la localització també implica exercir una legítima pressió institucional sobre el Govern de la Generalitat, el Govern Central i la Comissió Europea, per tal que col·laborin amb les ciutats en la implementació dels ODS, sense escatimar als 26 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional ajuntaments les complicitats, competències i recursos que siguin necessaris per aconseguir-ho. En definitiva, els principis que haurien de regir l’acció per l’Agenda 2030 per part de l’Ajuntament de Barcelona són l’acord (polític), l’eficàcia (tècnico-administrativa), la participació (ciutadana), la col·laboració (entre actors) i el lideratge (municipalista). 3.2. Dimensions de l’acció municipal pels ODS 3.2.1. Articulació institucional Alinear l’organització municipal a l’entorn dels ODS passa per articular xarxes de treball operatives i per atorgar a determinades persones rols d’impuls i de coordinació necessaris a diferents nivells. Es recomana adoptar les següents mesures. En l`àmbit de la política: 1. Nomenar un/a comissionat/ada de l’Agenda 2030, preferentment adscrit/a a l’Alcaldia, o si més no a una àrea de clara vocació transversal. El/la comissionat/da podrà combinar aquesta funció amb d’altres de relacionades (com la planificació estratègica o les relacions internacionals), la menció a l’Agenda 2030 haurà de ser explícita en el cartipàs. Les seves funcions seran, en tot allò que sigui referit a l’Agenda 2030 i als ODS: • Impulsar i coordinar l’acció política de l’Ajuntament, i retre comptes de la mateixa davant els òrgans municipals pertinents. • Impulsar i si s’escau liderar les aliances de ciutat amb entitats del sector empresarial i del tercer sector. • Representar l’Ajuntament a l’exterior, a través de les corresponents xarxes institucionals Lideratge institucional i col·laboració -a nivell metropolità, nacional, estatal i internacional- i en tot allò que signifiqui obrir nous espais de 27 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional col·laboració per a l’assoliment dels ODS. En qualsevol cas caldrà garantir l’alineament amb el Pla estratègic metropolità 2030. 2. Assignar formalment a una de les comissions informatives del ple de l’Ajuntament - preferentment la de presidència- la funció de debatre de forma periòdica sobre la priorització, aplicació i avaluació de l’Agenda 2030 3. Celebrar un debat anual monogràfic al ple de l'Ajuntament, preferiblement entre febrer i abril, sobre la implementació de l'Agenda 2030 a escala municipal i de ciutat. El debat es basarà en un informe elaborat per l’oficina del comissionat/ada i presentat prèviament a la comissió informativa responsable de l'Agenda 2030. Servirà per retre comptes del treball realitzat, per reajustar les prioritats i per informar el procés d’elaboració del pressupost de l’any següent. En l’àmbit de la gestió: 1. Crear una comissió transversal de localització dels ODS, en format taula de coresponsabilitat o similar, que articuli la representació gerencial i tècnica de totes les àrees de l’Ajuntament. Seria presidida pel comissionat o comissionada per a l’Agenda 2030 i n’hauria de formar part, en tot cas, un/a representant de cadascun dels plans municipals vigents amb vocació transversal, així com un/a representant de la Comissió Transversal de Dades. D’acord amb les directrius de la gerència municipal i el comitè executiu, la comissió transversal de localització dels ODS tindrà com a funcions acordar els mètodes i els recursos per fer efectives les prioritats de localització de l’agenda en cada moment, impulsar accions específiques de promoció dels ODS que impliquin més d’un departament i supervisar el seguiment i avaluació de l’acompliment dels ODS, inclosa l’avaluació de plans, programes i projectes considerats clau per a l’assoliment dels ODS. 1. Designar una unitat de gestió de l’Ajuntament, preferiblement adscrita a la gerència municipal, o en tot cas a una gerència amb vocació transversal, com a responsable tècnica i administrativa de l’Agenda 2030, i conseqüentment com a seu de l’oficina del comissionat o comissionada de l’Agenda 2030. Les principals 28 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional funcions d’aquesta unitat seran gestionar i dinamitzar la comissió transversal, gestionar i dinamitzar els espais de col·laboració i participació online (intern i extern), mantenir i actualitzar el sistema d’indicadors de l’acompliment dels ODS, elaborar informes de rendició de comptes sobre la implementació de l'Agenda 2030 i els ODS, així com facilitar suport tècnic i administratiu al comissionat o comissionada en tot allò que sigui necessari. 2. Crear un espai Agenda 2030 i ODS a la plataforma de participació de la Intranet (basat en la plataforma digital Decidim.Barcelona). S’utilitzarà com a instrument per a la gestió de la comissió transversal (convocatòries i actes, repositori de documents), com a espai de treball per dur a terme projectes compartits i com a espai de debat obert al conjunt de l’organització. En aquest sentit, a la plataforma es crearan fòrums en línia (un per cada ODS o agrupació d’ODS) i a través d’ella s’organitzaran i promouran activitats presencials, com reunions de grups de treball, conferències, etc. L’Ajuntament s’hauria de comprometre a presentar una revisió anual voluntària, a nivell nacional i internacional, sobre la implementació de l’Agenda 2030. La revisió es basaria en l’informe elaborat per l’oficina del comissionat/da, enriquit i modificat pels debats polítics i ciutadans. Estarà disponible entre els mesos de juny i juliol. També seria convenient realitzar cada quatre anys, una avaluació de resultats i una revisió en profunditat de les prioritats i dels sistemes de governança i mesurament. Els moments més indicats per fer-la serien el primer trimestre de 2023 (nodrint el PAM 2024-2027), de 2027 (nodrint el PAM 2028-2031) i de 2031 (balanç final de la implementació de l’Agenda 2030). 3.2.2. Formació Si l’Agenda 2030 i els ODS han d’esdevenir un marc de referència per a l’acció municipal a 12 anys vista, és necessari que siguin coneguts per les treballadores i 29 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional treballadors de l’Ajuntament. Cal pensar, doncs, algun tipus de formació específica sobre la matèria. En aquest sentit considerem que una formació purament teòrica podria resultar àrida i poc estimulant. És clau que es posin en valor les potencialitats dels ODS per millorar la feina que es fa, quotidianament, des de cada sector i cada districte. En això pot resultar útil treballar amb exemples –casos d’ús, bones pràctiques- extrets d’altres ciutats i/o països. També considerem que caldria plantejar accions formatives diferenciades en format i extensió, segons el col·lectiu municipal al qual s’adrecin: • Per al personal de gerència i direcció probablement el més important sigui compartir el marc ODS i discutir les seves possibles implicacions en termes pressupostaris i de programació, tenint molt present la qüestió de la coherència. En canvi, probablement no necessitin aprofundir en els detalls, ni disposin de massa temps per fer-ho. Un format adequat per a aquest tipus de formació seria el de la jornada directiva. Seria idoni poder dedicar si més no una part de la primera jornada directiva del mandat 2019-2023 a la localització dels ODS. • Per al personal tècnic que gestiona pressupost i desenvolupa projectes és important reforçar el component pràctic. En aquest sentit, es tractaria d’estimular l’adaptació dels projectes actuals al marc ODS, o de formular nous projectes, potser compartits amb altres sectors. Aquesta formació es podria concretar en un curs de durada mitjana (a l’entorn de 10 hores), adaptat a les necessitats de cada àrea de gestió municipal. • Per al personal municipal en general; és a dir, sense responsabilitats específiques en matèria d’ODS, que en qualsevol cas té el dret de conèixer els marcs polítics i normatius amb els quals treballa l’Ajuntament, caldrà posar en marxa una acció formativa puntual, tipus curs d’un sol dia o conferència, repetida en el temps, sobre plantejament, continguts i conseqüències de l’Agenda 2030. 30 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional A la ciutat s’estan posant en marxa iniciatives per promoure el coneixement sobre els ODS, tant a nivell bàsic com a nivell d’especialització tècnica. L’Ajuntament haurà de prendre nota de l’existència d’aquests recursos a l’hora de planificar la seva acció formativa, així com explorar possibles col·laboracions, si són susceptibles de generar valor públic. 3.2.3. Accions sectorials per al coneixement i l’apropiació social de l’Agenda 2030 A més de les polítiques sectorials encaminades a assolir els ODS, i de l’acció exterior per articular la cooperació i projectar la ciutat, caldrà promoure un tercer camp d’acció, especialment crític per canviar les idees i les pràctiques de la societat en la clau desitjada. Es tracta de la sensibilització, que es pot concretar a través de les accions de comunicació institucional, dels projectes adreçats al món educatiu o dels programes de subvencions de les diferents regidories. El departament d’infància és un dels primers que ha incorporat aquest tipus d’accions. Per exemple, en el seu moment va incorporar a la campanya de difusió del pla Focus infància 2017-2020 una referència específica a la vinculació dels continguts d’aquest amb els ODS. A més, les subvencions de promoció de la infància han incorporat, com a nou criteri de valoració, els “projectes que difonguin al col•lectiu dels infants els Objectius de Desenvolupament Sostenible - Agenda 2030 en clau d’infància”. Si bé és molt clara la necessitat d’arribar als sectors més joves de la població –són els principals destinataris de l’Agenda- ho és també el rol estratègic que juguen en aquest punt el món de la cultura i el de l’educació. Les accions sectorials de sensibilització poden i han d’anar molt més enllà. De fet, caldrà pensar en maneres de comunicar i d’implicar a través de tots els sectors i districtes, de tal manera que es pugui arribar a 31 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional persones d’edats, gèneres, professions, adscripcions culturals i situacions vitals diverses. Per donar més força i coherència al missatge seria bo incorporar una referència (una imatge o una imatge amb una breu explicació) sobre l’Agenda 2030 i els ODS en totes les campanyes i accions puntuals de comunicació municipals referides a accions coherents amb l’assoliment dels ODS. 3.3. Implicació social i participació ciutadana La capacitat de Barcelona de complir els ODS dependrà, essencialment, de què les persones que hi viuen –més les que hi treballen, i les que la visiten- arribin a conèixer l’Agenda 2030 i la sentin com una cosa pròpia, de la qual tothom té una part de responsabilitat. Això és el que acabarà decantant la balança cap a l'acció i el canvi social. Aquesta apropiació no està a les mans de l’Ajuntament, en el sentit que no la pot forçar. Però sí que ha de posar idees i recursos per incentivar-la. 3.3.1. Suport a la col•laboració público-privada: xarxes i partenariats A Barcelona les principals organitzacions empresarials i socials han començat a pensar com haurien de treballar l’Agenda 2030 amb les seves entitats associades. Al sector empresarial aquest és el cas de Foment del Treball, que al gener de 2019 ha creat una comissió específica, liderada pel Cercle d’Economia, amb la missió de sensibilitzar sobre la importància d’implicar-se en l’Agenda 2030, donar visibilitat als casos d’èxit d’empreses que ja hagin fet el pas i acompanyar aquelles empreses que vulguin fer-lo. Durant aquest any es vol incidir en la formació sobre com alinear els models de negoci amb els 5 ODS que es considera que afecten més directament les empreses: igualtat de gènere, canvi climàtic, fam zero, aigua neta i sanejament i 32 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional educació de qualitat4. Per la seva part la Fundació PIMEC ha llençat, també el proppassat mes de al gener, l’anomenat “Repte Sostenible”, amb iniciatives que afavoreixen l’estalvi energètic, el consum responsable, una vida saludable i el reciclatge i la reducció de residus5. En l’àmbit sindical, si més no Comissions Obreres i la Unió General de Treballadors de Catalunya han incorporat els ODS als seus plans de treball. En aquest punt també és especialment destacable la labor del Consell de Relacions Laborals6 de Catalunya, a través de la seva Comissió de Responsabilitat Social. Des d’aquesta comissió s’ha promogut el coneixement dels ODS en l’àmbit laboral i s’han incorporat els ODS al concepte de responsabilitat social que s’aplica en el marc del diàleg social i la negociació col·lectiva7. El Pacte Mundial de les Nacions Unides8 també mereix una menció específica. Creat l’any 2000, és considerada com la major iniciativa de responsabilitat corporativa del món. Actualment aplega gairebé 10.000 empreses de 162 països. L’adhesió compromet l’empresa a promoure la seva responsabilitat social, sobretot en les àrees de drets humans, drets laborals, protecció del medi ambient i anticorrupció, i a proposar solucions pràctiques i innovadores als reptes de la la globalització. El Pacte Mundial té el mandat de Nacions Unides de sensibilitzar i apropar els ODS al sector privat. Al nostre país això s’està fent a través de la Xarxa Espanyola del pacte, presidida per Caixabank9. L’empresa pública municipal B:SM (Barcelona de Serveis Municipals) s’hi va adherir a finals de 2016 i Barcelona Activa a mitjans de 2018. Un dels sectors associatius que s’ha significat més a l’hora reconèixer el potencial dels ODS com a paradigma nou i transformador és el de les organitzacions feministes. La iniciativa Agenda 2030 Feminista, fruit de la col•laboració entre l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears i l’Associació Creación Positiva, ha estat 4 https://www.foment.com/foment-crea-comissio-agenda-2030-per-contribuir-des-del-sector- empresarial-a-assoliment-dels-ods-de-onu/ 5 https://www.pimec.org/ca/institucio/sala-premsa/notes-premsa/pimec-posa-marxa-campanya-repte- sostenible-marc-lagenda-2030 6 El Consell de Relacions Laborals de Catalunya és l’òrgan de diàleg social i de participació institucional en matèria de relacions laborals que integra a les organitzacions empresarials i sindicals més representatives, així com a la Generalitat de Catalunya, que el presideix. 7 http://treball.gencat.cat/ca/consell_relacions_laborals/ci/noves-eines-rs/ 8 https://www.unglobalcompact.org/ 9 https://www.pactomundial.org/ 33 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional concebuda com un espai de trobada d’entitats, grups, xarxes i moviments socials compromesos amb la defensa dels drets humans de les dones, especialment dels drets sexuals i reproductius. S’impulsa una perspectiva feminista de la nova Agenda, per aconseguir que l’objectiu de la igualtat de gènere impregni i vinculi transversalment els ODS 3, 4, 5, 10, 11, 13, 16 i 1710. Finalment cal considerar el sector de les universitats, que de la mà de l’Associació d’Universitats Públiques de Catalunya (ACUP) va aprovar l’any 2017 la declaració “El compromís de les universitats catalanes amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible: cap a una educació transformadora per a un món nou”11. A partir d’aleshores s’han engegat iniciatives de sensibilització i s’ha posat en marxa el portal UODS, que recull exemples de vinculació del treball de les universitats públiques catalanes amb els ODS12. 3.3.2. Obrir els ODS al conjunt de la ciutadania L’Ajuntament ha de reconèixer les iniciatives de les organitzacions socials i econòmiques, i buscar la millor manera de complementar-les o de potenciar-les. Les relacions entre Ajuntament i entitats es materialitzem de diverses maneres, com els convenis de col·laboració público-privada en temes d’interès general, o la participació als òrgans permanents de participació ciutadana (Consell de la ciutat, consells sectorials i territorials, de districte i barri...), en altres espais de concertació público- social (com el Consell Econòmic i Social de Barcelona), o en grups de treball per a projectes o qüestions puntuals. El més convenient seria no crear nous instruments o espais, sinó aprofitar l’avinentesa per renovar les aliances i per donar un nou impuls als òrgans de participació ciutadana. Tot amb la vista posada en l’objectiu compartit. L’Ajuntament també ha de facilitar els espais i les eines perquè les veus de la ciutadania es puguin expressar sobre la localització de l’Agenda 2030 i els ODS, i 10 http://www.agenda2030feminista.org/nosaltres/ 11 http://www.acup.cat/ca/publicacio/declaracio-el-compromis-de-les-universitats-catalanes-amb-els- objectius-de 12 http://ods.cat/#uods 34 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional garantirà que aquestes veus siguin escoltades i tingudes en consideració a l’hora de decidir les prioritats. A tal efecte es promouran debats i grups de treball específics als òrgans de participació ciutadana, i també es crearà un espai sobre l'Agenda 2030 i els ODS a la plataforma digital de participació ciutadana Decidim.Barcelona. La plataforma ofereix, entre d’altres, les funcionalitats de repositori de documents, fòrums en línia i organització i notificació d'esdeveniments participatius presencials. Els debats –de format virtual o presencial- es poden plantejar sobre: • Diagnosi (mesurament de la situació i l’evolució de la ciutat en relació amb els ODS): com mesurem? (enfocament, metodologia, eines); com interpretem els resultats? • Priorització de l’agenda ODS: quins objectius són prioritaris? I quines fites, dins de cada objectiu? • Formulació de propostes concretes per avançar en cada ODS. Es pot preveure l’obertura de subgrups, un per cada ODS o grup d’ODS, a mesura que l’espai es vagi consolidant, de la mà del desenvolupament de l’agenda al propi Ajuntament. Els debats ciutadans a l ‘entorn dels ODS haurien d’anar coordinats amb el procés participatiu del Pla d’Actuació Municipal i amb el calendari d’avaluació i reporting dels propis ODS. Cal preveure la possibilitat de debatre i presentar esmenes a l'informe anual que s’esmenta a l’apartat 3.2. 3.4. Mesurar els avenços cap a la sostenibilitat 3.4.1. Sobre el perquè i el com de l’avaluació El mesurament de la realitat social barcelonina és una part molt important del compromís amb l’Agenda 2030 i els ODS. De fet, representa la base per a una anàlisi 35 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional rigorosa i honesta sobre allò que està passant; cosa que, al seu torn, possibilita l’avaluació de la feina feta i el reajustament de les estratègies i dels mitjans. L’Ajuntament ha de dotar-se, per tant, d’un sistema d’indicadors socials, econòmics i institucionals que permeti respondre a la pregunta de fins a quin punt la ciutat de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona han avançat en els temes plantejats pels ODS. La tria dels indicadors per mesurar l’evolució del context no és un tema menor. Tots els indicadors il·luminen certes dimensions de la realitat, mentre que d’altres, potser de la mateixa o superior importància, poden quedar a les fosques i passar inadvertides. Per altra part, la tecnologia i els recursos disponibles marquen el límit a allò que serà possible mesurar en un moment determinat. En aquest sentit, la tria dels indicadors sempre té un punt de resignació: no triem allò que seria teòricament més adequat, sinó allò que ens sembla més adequat i disponible de tota l’oferta possible. Si es vol garantir la comparabilitat amb altres ciutats, la qüestió es complica encara més, perquè no tots els Estats disposen dels mateixos indicadors, ni del mateix nivell de desagregació territorial per als indicadors. Des del municipalisme internacional es promou la creació d’un sistema d’indicadors que permeti la comparabilitat entre ciutats de països diferents, però fins ara no s’ha arribat a cap resultat. La causa principal és que les ciutats depenen molt dels indicadors proveïts o validats pels respectius sistemes nacionals d’estadística13. A més, cal tenir en compte que Nacions Unides va dissenyar un sistema de seguiment i avaluació de l’acompliment pensat per als Estats. Aquest està configurat per 232 indicadors. L’any 2018 l’Institut Nacional d’Estadística d’Espanya va recollir aquests indicadors en el seu programa estadístic i va 13 En l’àmbit de la Unió Europea s’ha promogut, a través d’Eurostat, una certa harmonització dels indicadors estatals, a més de crear-ne de nous amb enquestes pròpies. El Centre Integrat de Recerca de la Comissió Europea disposa d’un sistema d’indicadors urbans (Urban Data Platform), amb 700 indicadors que també es poden llegir amb les ulleres ODS (https://urban.jrc.ec.europa.eu/#/about; https://ec.europa.eu/jrc/en/luisa). En el cas de Barcelona, però, es distingeixen tres delimitacions territorials, totes elles per sobre de l’escala municipal: • Ciutat, 3,27 mio. Una població semblant a la de l’AMB, però amb una delimitació territorial bastant diferent. • Àrea funcional urbana, 4,95 mio. Equival aproximadament al territori de la Regió Metropolitana de Barcelona. • Àrea metropolitana, 5,43 mio. Equival aproximadament al territori de la província de Barcelona. 36 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional crear una plataforma específica a la seva web, que poc a poc va completant14. D’aquests 232 indicadors, n’hi ha que no tenen sentit en l’àmbit local, i n’hi ha que no estan disponibles. Atès que l’anàlisi del context sempre ens donarà una visió determinada de la realitat, amb una capacitat limitada d’atribució de causalitat, la valoració del grau d’avenç -o de retrocés- respecte als ODS s’ha de poder complementar amb l’avaluació de les accions desenvolupades per assolir-los, que hauria d’incloure una avaluació de resultats del PAM i dels altres plans i mesures de govern (vegeu punt 2), així com avaluacions completes (de procés, resultats i impacte) d’una selecció de mesures concretes (tipus programa, projecte o servei) que es considerin especialment rellevants per al resultat global. A tal efecte seria important concretar i adjuntar al PAM un programa d’avaluacions del mandat. 3.4.2. Estructures i recursos disponibles per mesurar els ODS a Barcelona. L’Oficina Municipal de Dades (OMD), adscrita a la Gerència Municipal, integra en una mateixa estructura les unitats encarregades de la gestió, l’anàlisi i la difusió de les dades. Dins de l’OMD el Departament d’Estadística i Difusió de Dades s’encarrega d’aplegar, organitzar i difondre, a través de les webs d’Estadística15 i de Dades Obertes16, milers d’indicadors estadístics generats a partir de registres administratius i d’enquestes. Una part relativament petita d’aquests indicadors és compartida per la resta de municipis –o si més no dels municipis urbans- de Catalunya i d’Espanya. És la que alimenta els inventaris de l’IDESCAT i l’INE, respectivament. L’Ajuntament també disposa, però, d’indicadors que no estan disponibles en altres ciutats, o per al conjunt de l’AMB o de Catalunya, perquè són fruit de la realització d’estudis d’opinió i d’anàlisis propis. A més del Departament d’Anàlisi17 i el 14 https://www.ine.es/dynt3/ODS/es/index.htm 15 http://www.bcn.cat/estadistica/catala/index.htm 16 https://opendata-ajuntament.barcelona.cat/ 17 https://ajuntament.barcelona.cat/barcelonaeconomia/ 37 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional Departament d’Enquestes i Estudis d’Opinió18, inserits a l’OMD, altres espais on es genera, elabora i/o es presenta d’una forma específica informació rellevant per als ODS són les unitats d’anàlisi i recerca de les diverses àrees municipals, que sovint aboquen els seus resultats en observatoris específics: l’Observatori Social Barcelona19, l’Observatori 0-17 BCN20 (vides i drets de la infància i l’adolescència a la ciutat), l’Observatori de dades culturals21, l’Observatori de l'Esport i de l'Activitat Física22 i l’Observatori d’Impactes en Salut i Qualitat de Vida de les Polítiques Municipals, que posarà en valor la remarcable activitat de recerca duta a terme per l’Agència de Salut Pública de Barcelona23. A això cal afegir el Quadre de Comandament Municipal (QCM)24, eina de visualització que agrupa dades de diversos tipus (estadística, producció, opinió...), de situació i de tendència, agrupades a l’entorn de temes prioritaris de la gestió municipal. En l’àmbit metropolità cal destacar el sistema d'Indicadors Metropolitans de Barcelona (SIMBA)25 i l’Observatori Metropolità de l’Habitatge26. El conjunt resulta en un gran nombre d’indicadors de qualitat, que poden resultar útils per aprofundir la mirada sobre determinats aspectes de la realitat social. Com és sabut, el camp de l’anàlisi de dades es troba en una fase d’ebullició, amb avenços tecnològics accelerats i sovint disruptius. Les millores van en la línia d’un accés a dades noves –com són totes aquelles generades per les traces digitals-, amb capacitat, d’oferir resultats sòlids a nivell de municipi, districte, barri i més avall; d’una actualització molt més freqüent dels valors, sovint en temps real; i d’una reducció significativa del cost de realitzar anàlisis i visualitzacions complexes de dades. Més encara, l’aplicació de tecnologies d’intel·ligència artificial obre escenaris encara poc 18 https://ajuntament.barcelona.cat/ca/informacio-administrativa/registre-enquestes-i-estudis-opinio 19 http://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/ca/content/observatori-social-bcn 20 http://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/ca/content/observatori-0-17-bcn 21 http://barcelonadadescultura.bcn.cat/ 22 https://ajuntament.barcelona.cat/esports/ca/observatori-de-lesport-i-de-lactivitat-f%C3%ADsica-de- barcelona 23 https://www.aspb.cat/ 24 https://ajuntament.barcelona.cat/digital/ca/transformacio-digital/city-data-commons/quadre-de- comandament-municipal 25 https://iermbdb.uab.cat/ 26 https://www.ohb.cat/ 38 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional definits, però sens dubte extraordinaris, que poden comportar un replantejament de com ens aproximem al coneixement de la realitat social. Amb la creació de l’OMD, emmarcada en el Pla Barcelona Ciutat Digital, l’Ajuntament ha posat les bases per poder maximitzar el valor públic derivat de la digitalització de l’economia i la societat. En aquest context cal situar el projecte City-OS –concebut com a gran repositori estructurat de dades corporatives i de ciutat, amb capa d’anàlisi incorporada-, la Taula de Coordinació Transversal de Dades o el projecte Big Data Social que, a més de millorar la capacitat de diagnosi, pretén utilitzar macrodades generades per l’activitat dels serveis per impulsar millores operatives en els propis serveis. En el mandat 2019-2023 l’avaluació de l’Agenda 2030 i els ODS hauria de formar part dels plans d’acció de les unitats de recerca. La Comissió Transversal de Dades, que disposa d’un grup de treball específic sobre indicadors municipals, pot ser un espai idoni per posar en comú les idees i els esforços a l’entorn d’aquesta matèria. Així com en els propers anys caldrà experimentar i innovar en polítiques, també caldrà fer-ho en mesurament i avaluació. Caldrà establir converses a l’entorn de les dades: de com s’obtenen, com s’analitzen, com es comparen, com s’interpreten i com es presenten. En aquest sentit, la xarxa d’Analistes de Dades d’Utilitat Pública, impulsada des de l’OMD, pot ser un bon instrument. També és remarcable el Repte Barcelona Dades Obertes, que promou la implicació d’estudiants universitaris en la resolució de reptes socials a través d’una millor captació, anàlisi i visualització de les dades. 3.4.3. Antecedents de sistemes d’indicadors de desenvolupament sostenible Tots els plans municipals incorporen alguna previsió respecte al seguiment i l’avaluació de l’acompliment, i en molts casos aquest es tradueix en un conjunt d’indicadors. Per buscar referents en aquest punt ens hem fixat, novament, en les propostes dels dos plans que acrediten més trajectòria institucional, ambició temàtica, implicació social i acord polític. 39 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional A partir del període 2002-2012 el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat va incorporar un sistema propi d’indicadors d’impacte, els 28 Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona, amb la intenció de mesurar el grau d’acompliment dels objectius plantejats. Aquests indicadors són, excepte en algun cas, de base municipal i s’actualitzen cada any. L’actualització va acompanyada de l’edició d’un exhaustiu informe. Tot seguit llistem els temes mesurats pels 28 indicadors: Objectiu 1: Biodiversitat  Indicador 1.1. Superfície verda  Indicador 1.2. Biodiversitat de les aus Objectiu 2: Espai públic i mobilitat.  Indicador 2.1. Ecomobilitat  Indicador 2.2. Seguretat viària Objectiu 3: Qualitat ambiental i salut  Indicador 3.1. Qualitat de l’aire  Indicador 3.2. Qualitat acústica  Indicador 3.3. Qualitat de l’aigua de consum humà Objectiu 4: Ciutat eficient, productiva i d’emissió zero  Indicador 4.1. Renovació del parc d’habitatges  Indicador 4.2. Consum d’aigua  Indicador 4.3. Penetració de les TIC a les llars Objectiu 5: Ús racional dels recursos  Indicador 5.1. Consum responsable  Indicador 5.2. Generació de residus municipals  Indicador 5.3. Recollida selectiva de residus  Indicador 5.4. Destí dels residus municipals Objectiu 6: Bon govern i responsabilitat social  Indicador 6.1. Despesa municipal en els àmbits ambiental i social  Indicador 6.2. Endeutament del Govern municipal  Indicador 6.3. Certificacions en l’àmbit de la sostenibilitat Objectiu 7: Benestar de les persones  Indicador 7.1. Qualitat de vida  Indicador 7.2. Accessibilitat a l’habitatge  Indicador 7.3. Nivells d’ocupació  Indicador 7.4. Distribució de la renda  Indicador 7.5. Accés a l’oferta 40 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional  Indicador 7.6. Satisfacció ciutadana Objectiu 8: Progrés i desenvolupament  Indicador 8.1. Innovació Objectiu 9: Educació i acció ciutadana  Indicador 9.1. Nivell d’estudis  Indicador 9.2. Escoles que participen en projectes d’educació ambiental Objectiu 10: Resiliència i responsabilitat planetària  Indicador 10.1. Canvi climàtic  Indicador 10.2. Autosuficiència energètica A l’annex 2 podeu consultar el format concret de cada indicador, així com els valors obtinguts en la darrera actualització dels indicadors disponible27. Pel que fa a l’Estratègia per a la inclusió social i la reducció de les desigualtats 2017-2027 proposa una bateria de 68 indicadors d’impacte que, tot i cobrir menys àmbits temàtics que els indicadors de sostenibilitat de Barcelona, aporten més profunditat i matisos a la mesura de cada un dels objectius de l’estratègia. Encara més interessant per al nostre propòsit, però, són les 12 fites mesurables i comunicables que, en cas que l’estratègia sigui reeixida, s’haurien assolir l’any 202728. Són les següents: 1. Reduir una de cada tres llars que han de destinar un percentatge superior al 40% de la seva renda anual a les despeses de l’habitatge. 2. Revertir la dinàmica de creixement de les desigualtats de renda entre barris, reduint en un 10% la distància entre els 5 barris amb una més alta i més baixa renda familiar disponible (RFD) per càpita. 3. Reduir la taxa de pobresa laboral per sota del 7%. 4. Disminuir a la meitat la taxa de privació material severa de tota la població i, especialment, dels infants. 5. Disminuir en un 60% les persones que no poden mantenir la llar a una temperatura adequada. 27 (http://lameva.barcelona.cat/barcelonasostenible/ca/barcelona-sostenible/tags/page/indicadors-de- sostenibilitat-de-barcelona-0) 28 http://www.bcn.cat/barcelonainclusiva/ca/2018/4/estrategia_inclusio_2017_2020_fites.pdf 41 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 6. Reduir en 9 punts percentuals la diferència de la taxa d’èxit escolar entre el districte que té la taxa més elevada i el que la té més baixa, garantint que les taxes més altes es mantenen o creixen. 7. Garantir que cap dona ni cap home s’hagi d’ocupar en solitari d’una persona gran o discapacitada amb necessitat de cura. 8. Reduir en un 20% el percentatge de persones que no tenen la possibilitat de parlar amb algú dels seus problemes personals i familiars tant com voldrien. 9. Augmentar l’esperança de vida en néixer de la ciutat de Barcelona, reduint a la meitat la diferència entre els barris en funció de la renda familiar disponible. 10. Reduir en un 25% el patiment psicològic, disminuint a la meitat les diferències entre homes i dones i entre districtes. 11. Incrementar en un 50% les persones amb discapacitat i diversitat funcional que gaudeixen de programes per a l’autonomia personal i la vida independent. 12. Reduir fins al 10% el percentatge de persones que han patit algun conflicte cívic o problema de convivència al seu barri en el darrer any. 3.4.4. Proposta de sistema de seguiment i avaluació dels ODS a Barcelona. L’objectiu d’aquest apartat, que es concreta a l’annex 5, és oferir una primera bateria d’indicadors contrastada, amb capacitat de cobrir els principals continguts derivats dels ODS i que puguin ser aplicats a la ciutat i l’Ajuntament de Barcelona. La proposta ha tingut com a punt de partida l’anàlisi en profunditat de l’informe publicat per REDS (Red Española para el Desarrollo Sostenible) l’octubre de 2018: “Mirando hacia el futuro: Ciudades Sostenibles. Los objetivos de desarrollo sostenible en 100 ciudades españolas”29. En aquest estudi, que d’alguna manera vol replicar la proposta de Nacions Unides, però amb validesa a escala local, es proposen un total de 85 indicadors comparables per a les principals ciutats d’Espanya, distribuïts entre els 17 ODS. És un treball pioner, remarcable per la seva ambició, tot i 29 http://reds-sdsn.es/wp-content/uploads/2018/10/Informe-urbano-REDS-ODS-2018-parte-I.pdf 42 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional que pateix, a més d’algun error de càlcul, certs biaixos en la selecció dels indicadors i un excés d’indicadors de base provincial. Partint d’aquest model s’han localitzat i analitzat un conjunt de treballs similars, que defineixen i calculen indicadors ODS en altres països, així com documents de diferents organismes que han realitzat aproximacions més teòriques i propositives d’indicadors de sostenibilitat que consideren rellevants i factibles. La mirada amb la qual s’ha fet aquesta anàlisi, doncs, ha estat el de matisar o ampliar els indicadors considerats en el document de REDS. Així, entre d’altres, les principals fonts addicionals consultades han estat: • Mihir Prakash, Katerina Teksoz, Jessica Espay, Jeffrey Sachs, Michael Shank and Guido Schmidt-Traub: “Achieving a Sustainable Urban american. The US Cities Sustainable Development Goals Index 2017”, 2018. • Deutches Institut für Urbanistik: “SDG-Indikatoren für Kommunen. Indicatoren zur Abbildung der Sustainable Development Goals der Vereinten Nationen in deutschen Kommunen”, 2018. • INE: “Indicadores urbanos 2017”, 2018. • UN Habitat: “Measurement of City Prosperity. Methodology and Metadata”, 2015. • AL21 Red de Redes de Desarrollo Local Sostenible: “Sistema de indicadores y condicionantes para ciudades grandes y medianas”, 2016 • AL21 Red de Redes de Desarrollo Local Sostenible: “Sistema municipal de indicadores de sostenibilidad”, 2010 • BCN Ecologia: “Carta para la planificación ecosistèmica de las ciudades”, esborrany participatiu en avançat procés de realització. • Observatorio de la Sostenibilidad: “Ciudades Sostenibles en España”, 2018. • Ajuntament de Barcelona: “Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona, 2016”, 2017. • Ajuntament de Barcelona: “Estratègia d’inclusió i de reducció de les desigualtats socials de Barcelona 2017-2027”, 2018. • NYC Mayor’s Oficce for International Affairs: “Voluntary Local review. New York City’s Implementation of the 2030 Agenda for Sustainable Development”, 2018. • UCLG: “Midiendo la agenda global en los municipios: El `Mandala ODS´”, 2018. 43 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional La bateria d’indicadors s’ha elaborat d’acord amb els criteris següents: 1) Incorporar els Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona i les fites mesurables de l’Estratègia per a la Inclusió Social i la Reducció de les Desigualtats de Barcelona, considerant la seva capacitat de cobrir bona part del contingut dels ODS i el fet que l’Ajuntament està compromès amb el seu mesurament, si més no fins a l’any 2022 i el 2027, respectivament. 2) Mantenir bona part dels indicadors definits per REDS, principalment perquè tots ells ja tenen dades disponibles; intentant, però, ampliar la llista amb indicadors que cobreixin aspectes obviats o no prou tractats, i substituint aquells que no resultin convincents, o per als quals puguem disposar d’alternatives més clares, o amb fonts de dades més directes, actualitzades o ja processades. En molts pocs casos també s’ha canviat d’ODS l’indicador proposat per REDS, per mantenir blocs de coherència dels diferents aspectes analitzats. 3) Que siguin indicadors consistents amb els diferents aspectes que es deriven de les fites que defineixen cadascun dels ODS. 4) Que facilitin la comparació entre municipis i la de Barcelona al llarg del temps. 5) Que siguin de fàcil càlcul i computació quan la dada cal processar-la. Després del repàs de les fonts ressenyades, s’han buscat les dades necessàries i s’ha fet el càlcul dels registres concrets de Barcelona i Madrid com a comprovació empírica per als indicadors proposats. Aquest exercici també ha estat útil per descobrir dades d’interès a partir de les quals es poden definir nous indicadors, més enllà dels inicialment considerats. Alguns temes només s’han pogut cobrir amb indicadors de base provincial, fet que suposa una clara limitació pel que fa a l’efectivitat i comparabilitat de l’indicador. Certament, alguns indicadors provincials fan referència a qüestions que no tenen massa sentit si es mesuren tan sols per als poc més de 100 Km2 del municipi de Barcelona; tanmateix, sempre que tingui sentit i sigui possible trobar les dades 44 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional pertinents caldria prioritzar els indicadors d’una escala territorial més acotada, municipal, d’àrea metropolitana (AMB) o de regió metropolitana (RMB). En qualsevol cas cal considerar aquesta proposta com una proposta de màxims, un llistat obert i modificable, que caldrà acabar d’ajustar i segurament també reduir per situar-la en unes dimensions més manejables. L’aprovació del sistema definitiu d’indicadors de Barcelona per als ODS 2030 no s’hauria de demorar més enllà de la tardor de l’any 2019. En el moment en què faci caldrà tenir molt en compte els següents criteris:  Coordinació i, si s’escau, integració als sistemes oficials d’indicadors ODS específics per a ciutats que s’hagin pogut aprovar fins a aquell moment a escala metropolitana, provincial, catalana, espanyola, europea o global, vetllant per garantir una adequada comparabilitat entre ciutats similars dels diferents àmbits.  Incorporació de la perspectiva de gènere: En tots els indicadors referits a persones caldrà obtenir i analitzar les dades desagregades per sexe, i abans de donar el vistiplau al sistema d’indicadors s’encarregarà un informe d’impacte de gènere i es tindran en compte les seves recomanacions.  Incorporació de la perspectiva metropolitana: Caldrà trobar la manera d’incorporar indicadors d’escala metropolitana a tots els ODS que facin referència a qüestions o problemes que operen amb una lògica metropolitana. A tal efecte es prioritzarà el territori AMB, sense descartar visions més àmplies, que donin resposta a la creixent integració funcional del territori català.  Incorporació d’una perspectiva intramunicipal: Caldrà aprofitar la disponibilitat de dades de granularitat alta per poder analitzar, si més no alguns indicadors clau, a escales més petites que la municipal (districte, gran barri, barri, àrea estadística bàsica o fins i tot secció censal). 45 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional ANNEXOS Annex 1: Els Objectius i les fites de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides OBJECTIUS FITES A ASSOLIR FINS L’ANY 2030 1.1 Eradicar per a totes les persones del món la pobresa extrema, actualment mesurada per un ingrés per persona inferior a 1,25 $ EUA al dia. 1.2 Reduir com a mínim a la meitat la proporció d’homes, dones, nens i nenes de totes les edats que viuen en la pobresa en totes les seves dimensions d’acord amb les definicions de cada estat. 1.3 Posar en pràctica en l’àmbit nacional sistemes i mesures apropiades de protecció social per a totes les persones, nivells mínims inclosos i, per a 2030, POSAR FI A LA aconseguir una àmplia cobertura de les persones que pateixen situacions de POBRESA EN TOTES pobresa i vulnerabilitat. LES SEVES FORMES I 1.4 Garantir que tots els homes i les dones, en particular les persones pobres i A TOT ARREU vulnerables, tinguin els mateixos drets als recursos econòmics, així com accés als serveis bàsics, la propietat i el control de les terres i altres béns, l’herència, els recursos naturals, les noves tecnologies apropiades i els serveis financers, incloses les micro-finances. 1.5 Fomentar la resiliència de les persones pobres i aquelles que es troben en situacions vulnerables, i reduir la seva exposició i vulnerabilitat als fenòmens extrems relacionats amb el clima i altres crisis i desastres econòmics, socials i ambientals. 2.1. Posar fi a la fam i assegurar l'accés de totes les persones, en particular de les persones pobres i en situacions vulnerables, inclosos els lactants, a una alimentació sana, nutritiva i suficient durant tot l'any. 2.2. Posar fi a totes les formes de malnutrició, fins i tot aconseguint, a tot tardar el 2025, les fites convingudes internacionalment sobre el retard del creixement i l'emaciació dels menors de 5 anys, i abordar les necessitats de nutrició de les adolescents, dones embarassades i lactants, així com les POSAR FI A LA FAM, persones grans. ACONSEGUIR LA 2.3. Duplicar la productivitat agrícola i els ingressos dels productors/es SEGURETAT d'aliments de petita escala, en particular les dones, els pobles indígenes, ALIMENTÀRIA I UNA agricultors/es familiars, pastors/es i pescadors/es, entre altres coses mitjançant MILLOR NUTRICIÓ, un accés segur i equitatiu a les terres, a altres recursos de producció i inputs, AIXÍ COM coneixements, serveis financers, mercats i oportunitats per a la generació de PROMOURE valor proposat i treball no agrícola. L'AGRICULTURA 2.4. Assegurar la sostenibilitat dels sistemes de producció d'aliments i aplicar SOSTENIBLE pràctiques agrícoles resilients que augmentin la productivitat i la producció, contribueixin al manteniment dels ecosistemes, enforteixin la capacitat d'adaptació al canvi climàtic, fenòmens meteorològics extrems, sequeres, inundacions i altres desastres, i millorin progressivament la qualitat del sòl. 3.1. Reduir la taxa mundial de mortalitat materna a menys de 70 per cada 100.000 naixements. 3.2. Posar fi a les morts evitables de nounats i d’infants menors de 5 anys, aconseguint que tots els països intentin reduir la mortalitat neonatal almenys fins a 12 per cada 1.000 neixements, i la mortalitat d’infants menors de 5 anys almenys fins a 25 per cada 1.000 naixements. 3.3. Posar fi a les epidèmies de la sida, tuberculosi, malària i les malalties GARANTIR UNA VIDA 46 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional SANA I PROMOURE tropicals desateses, així com combatre l'hepatitis, les malalties transmeses EL per l'aigua i altres malalties transmissibles. BENESTAR DE 3.4. Reduir en un terç la mortalitat prematura per malalties no transmissibles, TOTHOM A TOTES mitjançant la prevenció i el tractament, així com promoure la salut mental i el LES EDATS benestar. 3.5. Enfortir la prevenció i el tractament dels trastorns per abús de substàncies, inclosos el consum de risc i perjudicial d’alcohol i altres drogues. 3.6. Per a 2020, reduir a la meitat el nombre mundial de morts i lesions causats per accidents de trànsit. 3.7. Garantir l'accés universal als serveis de salut sexual i reproductiva, inclosos els de planificació familiar, informació i educació, així com la integració de la salut reproductiva a les estratègies i els programes nacionals. 3.8. Assolir la cobertura sanitària universal, en particular la protecció contra els riscos financers, l'accés a serveis de salut essencials de qualitat i l'accés a medicaments i vacunes segurs, eficaços, assequibles i de qualitat per a totes les persones. 3.9. Reduir substancialment el nombre de morts i malalties causades per productes químics perillosos i la pol·lució de l'aire, l’aigua i el sòl. 4.1 Vetllar perquè totes les nenes i nens acabin els cicles de l’ensenyament primari i secundari, que ha de ser gratuït, equitatiu i de qualitat i produir resultats escolars pertinents i eficaços. 4.2 Vetllar perquè totes les nenes i nens tinguin accés a serveis d’atenció i desenvolupament en la primera infantesa i a un ensenyament preescolar de qualitat, a fi que estiguin preparats per a l’ensenyament primari. GARANTIR UNA 4.3 Assegurar l’accés en condicions d’igualtat per a tots els homes i dones a EDUCACIÓ una formació tècnica, professional i superior de qualitat, inclòs INCLUSIVA, l’ensenyament universitari. EQUITATIVA 4.4 Augmentar substancialment el nombre de joves i persones adultes que I DE QUALITAT I tenen les competències necessàries, en particular tècniques i professionals, PROMOURE per accedir a l’ocupació, el treball decent i l’emprenedoria. OPORTUNITATS 4.5 Eliminar les desigualtats de gènere en l’educació i garantir l’accés en D'APRENENTATGE AL condicions d’igualtat de les persones vulnerables, incloses les persones amb LLARG DE LA VIDA discapacitat, els pobles indígenes i els nens i nenes en situacions de PER A TOTHOM vulnerabilitat, a tots els nivells de l’ensenyament i la formació professional. 4.6 Garantir que tot el jovent i almenys una proporció substancial de les persones adultes, tant homes com dones, tinguin competències de lectura, escriptura i aritmètica. 4.7 Garantir que tot l’alumnat adquireixi els coneixements teòrics i pràctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjançant l’educació per al desenvolupament sostenible i l’adopció d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i no-violència, la ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural i de la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible. 5.1 Posar fi a totes les formes de discriminació contra totes les dones i nenes a tot el món. 5.2 Eliminar totes les formes de violència contra totes les dones i nenes en els àmbits públic i privat, inclosos el tràfic i l’explotació sexual, així com altres tipus d’explotació. 5.3 Eliminar totes les pràctiques nocives, com el matrimoni infantil, precoç i ACONSEGUIR LA forçat, així com la mutilació genital femenina. IGUALTAT DE 5.4 Reconèixer i valorar les cures no remunerades i el treball domèstic no GÈNERE I remunerat, mitjançant la prestació de serveis públics, la provisió EMPODERAR TOTES d’infraestructures i la formulació de polítiques de protecció social, així com LES DONES I LES mitjançant la promoció de la responsabilitat compartida a la llar i la família, segons escaigui a cada país. 47 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional NENES 5.5 Vetllar per la participació plena i efectiva de les dones, i per la igualtat d’oportunitats de lideratge en tots els àmbits de presa de decisions en la vida política, econòmica i pública. 5.6 Garantir l’accés universal a la salut sexual i reproductiva i als drets reproductius, de conformitat amb el Programa d’acció de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, la Plataforma d’Acció de Beijing i els documents finals de les conferències d’examen respectives. 6.1 Aconseguir l'accés universal i equitatiu a l'aigua potable, a un preu assequible per a totes les persones. 6.2 Aconseguir l'accés equitatiu a serveis de sanejament i higiene adequats per a totes les persones, i posar fi a la defecació a l'aire lliure, amb especial atenció a les necessitats de les dones i nenes, així com a les persones en situacions vulnerables. GARANTIR LA 6.3 Millorar la qualitat de l'aigua mitjançant la reducció de la contaminació, DISPONIBILITAT l'eliminació dels abocaments i la reducció al mínim de la descàrrega de D'AIGUA I LA SEVA materials i productes químics perillosos, la reducció a la meitat del percentatge GESTIÓ SOSTENIBLE, d'aigües residuals sense tractar, i un augment substancial a escala mundial del COM TAMBÉ EL reciclat i de la reutilització en condicions de seguretat. SANEJAMENT PER A 6.4 Augmentar substancialment l’eficiència en la utilització dels recursos TOTES LES PERSONES hídrics a tots els sectors, i assegurar la sostenibilitat de l'extracció i del subministrament d'aigua potable per tal de fer front a l'escassetat d'aigua i reduir substancialment el nombre de persones que pateixen d'escassetat d'aigua. 6.5 Dur a terme una gestió integrada dels recursos hídrics a tots els nivells, fins i tot mitjançant la cooperació transfronterera, de la manera que sigui convenient. 6.6 Protegir i restablir els ecosistemes relacionats amb l'aigua, inclosos boscos, muntanyes, aiguamolls, rius, aqüífers i llacs. 7.1 Garantir l'accés universal a serveis d'energia assequibles, fiables i moderns. 7.2 Augmentar substancialment el percentatge de l'energia renovable en el conjunt de fonts d'energia. 7.3 Duplicar la taxa mundial de millora de l'eficiència energètica. GARANTIR L'ACCÉS A UNA ENERGIA ASSEQUIBLE, SEGURA, SOSTENIBLE I MODERNA PER A TOTES LES PERSONES 8.1 Mantenir el creixement econòmic per càpita de conformitat amb les circumstàncies nacionals i, en particular, un creixement del producte interior brut d'almenys un 7% anual als països menys avançats. 8.2 Aconseguir nivells més elevats de productivitat econòmica mitjançant la diversificació, la modernització tecnològica i la innovació, entre altres coses centrant l'atenció en sectors de major valor proposat i ús intensiu de mà d'obra. PROMOURE EL 8.3 Promoure polítiques orientades al desenvolupament que donin suport a les CREIXEMENT activitats productives, la creació d'ocupació digna, l'emprenedoria, la ECONÒMIC creativitat i la innovació, i encoratjar la regularització i el creixement de les SOSTINGUT, microempreses i les petites i mitjanes empreses, entre altres coses mitjançant INCLUSIU I l'accés a serveis financers. SOSTENIBLE, 8.4 Millorar progressivament, per a 2030, la producció i el consum eficients L’OCUPACIÓ PLENA I dels recursos mundials i procurar desvincular el creixement econòmic de la PRODUCTIVA I EL 48 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional TREBALL DIGNE PER degradació del medi ambient, de conformitat amb el marc decennal de A TOTES LES programes sobre modalitats sostenibles de consum i producció, començant PERSONES pels països desenvolupats. 8.5 Per a 2030, aconseguir l'ocupació plena i productiva i garantir un treball digne per a tots els homes i dones, inclòs el jovent i les persones amb discapacitat, així com la igualtat de remuneració per treball d'igual valor. 8.6 Per a 2020, reduir substancialment la proporció de joves sense ocupació i que no cursen estudis ni reben formació. 8.7 Adoptar mesures immediates i eficaces per a eradicar el treball forçat, posar fi a les formes modernes d'esclavitud i el tràfic d'éssers humans i assegurar la prohibició i l’eliminació de les pitjors formes de treball infantil, incloent el reclutament i la utilització d’infants soldats, i, a tot tardar el 2025, posar fi al treball infantil en totes les seves formes. 8.8 Protegir els drets laborals i promoure un entorn de treball segur i protegit per a totes les persones treballadores, incloses les migrants, en particular les dones migrants i les persones amb ocupacions precàries. 8.9 Per a 2030, elaborar i posar en pràctica polítiques de promoció d’un turisme sostenible que creï ocupació i promogui la cultura i els productes locals. 8.10 Reforçar les institucions financeres nacionals per a encoratjar i ampliar l'accés als serveis bancaris, financers i d'assegurances per a tothom. 9.1 Desenvolupar infraestructures fiables, sostenibles, resilients i de qualitat, incloent infraestructures regionals i transfrontereres, per tal de donar suport al desenvolupament econòmic i al benestar humà, amb especial atenció a l'accés assequible i equitatiu per a totes les persones. 9.2 Promoure una industrialització inclusiva i sostenible i, a tot tardar el 2030, augmentar de manera significativa la contribució de la indústria a l'ocupació i al producte interior brut, d'acord amb les circumstàncies nacionals, i duplicar CONSTRUIR aquesta contribució als països menys avançats. INFRAESTRUCTURES 9.3 Augmentar l'accés de les petites indústries i altres empreses, en particular RESILIENTS, en els països en desenvolupament, als serveis financers, incloent els crèdits PROMOURE LA assequibles, i llur integració en les cadenes de valor i els mercats. INDUSTRIALITZACIÓ 9.4 Per a 2030, modernitzar les infraestructures i reconvertir les indústries INCLUSIVA I perquè siguin sostenibles, usant els recursos amb major eficàcia i promovent SOSTENIBLE I l'adopció de tecnologies i processos industrials nets i racionals ambientalment, FOMENTAR LA i aconseguint que tots els països adoptin mesures d'acord amb llurs capacitats INNOVACIÓ respectives. 9.5 Augmentar la investigació científica i millorar la capacitat tecnològica dels sectors industrials de tots els països, en particular els països en desenvolupament, entre altres coses fomentant la innovació i augmentant substancialment, d’aquí al 2030, el nombre de persones que treballen en el camp de la investigació i el desenvolupament per cada milió d’habitants, així com la despesa en investigació i desenvolupament dels sectors públic i privat. 10.1 Per a 2030, aconseguir progressivament i mantenir el creixement dels ingressos del 40% més pobre de la població a una taxa superior a la mitjana nacional. 10.2 Per a 2030, potenciar i promoure la inclusió social, econòmica i política de totes les persones, independentment de llur edat, sexe, discapacitat, raça, ètnia, origen, religió, situació econòmica o altra condició. 10.3 Garantir la igualtat d'oportunitats i reduir la desigualtat dels resultats, REDUIR LA fins i tot eliminant les lleis, polítiques i pràctiques discriminatòries i promovent DESIGUALTAT EN I legislació, polítiques i mesures adequades al respecte. ENTRE ELS PAÏSOS 10.4 Adoptar polítiques, en especial fiscals, salarials i de protecció social, i aconseguir progressivament una major igualtat. 10.5 Millorar la reglamentació i la vigilància de les institucions i dels mercats financers mundials i enfortir l'aplicació d'aquesta reglamentació. 49 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 10.6 Assegurar una major representació i intervenció dels països en desenvolupament en les decisions adoptades per les institucions econòmiques i financeres internacionals per tal d’augmentar l’eficàcia, la fiabilitat, la rendició de comptes i la legitimitat d’aquestes institucions. 10.7 Facilitar una migració i mobilitat ordenades, segures, regulars i responsables de les persones, també mitjançant l'aplicació de polítiques migratòries planificades i ben gestionades. 11.1 Assegurar l'accés de totes les persones a habitatges i a serveis bàsics adequats, segurs i assequibles, i millorar els barris marginals. 11.2 Proporcionar accés a sistemes de transport segurs, assequibles, accessibles i sostenibles per a totes les persones, i millorar la seguretat viària, en particular mitjançant l'ampliació del transport públic, amb especial atenció a les necessitats de les persones en situació vulnerable, dones, nenes, nens, persones amb discapacitat i persones grans. ACONSEGUIR QUE 11.3 Augmentar una urbanització inclusiva i sostenible, així com la capacitat LES CIUTATS I ELS de planificar i gestionar de manera participativa, integrada i sostenible els ASSENTAMENTS assentaments humans a tots els països. HUMANS 11.4 Redoblar els esforços per a protegir i salvaguardar el patrimoni cultural i SIGUIN INCLUSIUS, natural del món. SEGURS, RESILIENTS I 11.5 Reduir de forma significativa el nombre de morts causades per desastres, SOSTENIBLES inclosos els relacionats amb l'aigua, i de persones afectades per aquests, i reduir substancialment les pèrdues econòmiques directes causades per desastres relacionades amb el producte interior brut mundial, fent un èmfasi especial en la protecció de les persones pobres i de les persones en situacions de vulnerabilitat. 11.6 Reduir l'impacte ambiental negatiu per càpita de les ciutats, amb especial atenció a la qualitat de l'aire, així com a la gestió dels residus municipals i d’altre tipus. 11.7 Proporcionar accés universal a zones verdes i espais públics segurs, inclusius i accessibles, en particular per a les dones i els infants, les persones grans i les persones amb discapacitat. 12.1 Aplicar el Marc decennal de programes sobre modalitats de consum i producció sostenibles, amb la participació de tots els països i el lideratge dels països desenvolupats, tenint en compte el grau de desenvolupament i les capacitats dels països en desenvolupament. 12.2 Per a 2030, assolir la gestió sostenible i l'ús eficient dels recursos naturals. 12.3 Per a 2030, reduir a la meitat el desaprofitament d'aliments per càpita GARANTIR mundial en la venda al detall i a nivell del consum, així com les pèrdues MODALITATS DE d'aliments a les cadenes de producció i distribució, incloses les pèrdues CONSUM I postcollita. PRODUCCIÓ 12.4 Per a 2020, aconseguir la gestió ecològicament racional dels productes SOSTENIBLES químics i dels residus al llarg de llur cicle de vida, de conformitat amb els marcs internacionals convinguts, i reduir de manera significativa llur alliberament a l'atmosfera, a l'aigua i al sòl a fi de minimitzar llurs efectes adversos sobre la salut humana i el medi ambient. 12.5 Per a 2030, disminuir de manera substancial la generació de residus mitjançant polítiques de prevenció, reducció, reciclatge i reutilització. 12.6 Encoratjar les empreses, en especial les grans empreses i les empreses transnacionals, a adoptar pràctiques sostenibles i a incorporar informació sobre la sostenibilitat en llur cicle de presentació d'informes. 12.7 Promoure pràctiques de contractació pública que siguin sostenibles, de conformitat amb les polítiques i prioritats nacionals. 12.8 Per a 2030, assegurar que les persones de tot el món tinguin informació i conscienciació pertinents per al desenvolupament i els estils de vida sostenibles, en harmonia amb la natura. 50 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 13.1 Enfortir la resiliència i la capacitat d'adaptació als riscos relacionats amb el clima i els desastres naturals a tots els països. 13.2 Incorporar mesures relatives al canvi climàtic en les polítiques, les estratègies i els plans nacionals. 13.3 Millorar l'educació, la conscienciació i la capacitat humana i institucional en relació amb la mitigació del canvi climàtic, l'adaptació a aquest, la reducció dels seus efectes i l'alerta primerenca. ADOPTAR MESURES URGENTS PER COMBATRE EL CANVI CLIMÀTIC I ELS SEUS EFECTES 14.1 Per a 2025, prevenir i reduir de forma significativa la contaminació marina de tot tipus, en particular la contaminació produïda per activitats terrestres, inclosos els detritus marins i la contaminació per excés de nutrients. 14.2 Per a 2020, protegir i gestionar de manera sostenible els ecosistemes marins i costaners per tal d’evitar efectes nocius importants, enfortint-ne, entre altres mesures, la resiliència, i emprendre accions per a restaurar-los per CONSERVAR I tal de restablir la salut i la productivitat dels oceans. UTILITZAR DE 14.5 Per a 2020, conservar almenys el 10% de les zones costaneres i marines, FORMA SOSTENIBLE de conformitat amb les lleis nacionals i el dret internacional i sobre la base de ELS OCEANS, ELS la millor informació científica disponible. MARS (Les fites 14.3, 14.4, 14.6 i 14.7 no són aplicables a Barcelona). I ELS RECURSOS MARINS PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE 15.1 Per a 2020, vetllar per la conservació, la restauració i l'ús sostenible dels ecosistemes terrestres i els ecosistemes interiors d'aigua dolça i els serveis que proporcionen, en particular els boscos, els aiguamolls, les muntanyes i les zones àrides, d’acord amb les obligacions marcades pels acords internacionals. 15.2 Per a 2020, promoure la gestió sostenible de tots els tipus de boscos, posar fi a la desforestació, recuperar els boscos degradats i incrementar PROTEGIR, substancialment el repoblament forestal i la reforestació a escala mundial. RESTAURAR I 15.3 Per a 2030, lluitar contra la desertificació, rehabilitar les terres i els sòls PROMOURE L'ÚS degradats, incloses les terres afectades per la desertificació, la sequera i les SOSTENIBLE DELS inundacions, i procurar assolir un món neutral quant a la degradació de les ECOSISTEMES terres. TERRESTRES, 15.4 Per a 2030, vetllar per la conservació dels ecosistemes muntanyosos, GESTIONAR ELS incloent-hi llur biodiversitat, a fi de millorar llur capacitat de proporcionar BOSCOS DE MANERA beneficis essencials per al desenvolupament sostenible. SOSTENIBLE, 15.5 Emprendre accions urgents i significatives per reduir la degradació dels COMBATRE LA hàbitats naturals, aturar la pèrdua de biodiversitat i, per a 2020, protegir les DESERTIFICACIÓ, espècies amenaçades i evitar-ne l’extinció. ATURAR I REVERTIR 15.6 Promoure la participació justa i equitativa dels beneficis que es derivin LA DEGRADACIÓ DEL de la utilització de recursos genètics i promoure l'accés adequat a aquests SÒL I ATURAR LA recursos, tal com s'ha acordat internacionalment. PÈRDUA DE 15.7 Adoptar mesures urgents per a posar fi a la cacera furtiva i al tràfic BIODIVERSITAT d'espècies protegides de flora i fauna, i abordar la demanda i l'oferta il·legals de productes silvestres. 15.8 Per a 2020, adoptar mesures per a prevenir la introducció d'espècies exòtiques invasores i reduir de forma significativa llurs efectes en els ecosistemes terrestres i aquàtics, i controlar o eradicar les espècies prioritàries. 15.9 Per a 2020, integrar els valors dels ecosistemes i de la biodiversitat a la planificació nacional i local, als processos de desenvolupament, així com a les estratègies i als informes de reducció de la pobresa. 51 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 16.1 Reduir considerablement totes les formes de violència i les taxes de mortalitat connexes a tot el món. 16.2 Posar fi al maltractament, l’explotació, el tràfic, la tortura i totes les formes de violència contra els infants. 16.3 Promoure l’estat de dret en els plans nacionals i internacionals i garantir la igualtat d’accés a la justícia per a totes les persones. PROMOURE 16.4 Per a 2030, reduir de forma significativa el tràfic il·lícit de finances i SOCIETATS d’armes, enfortir la recuperació i devolució de béns robats i lluitar contra totes PACÍFIQUES I les formes de delinqüència organitzada. INCLUSIVES PER 16.5 Reduir substancialment totes les formes de corrupció i suborn. ACONSEGUIR EL 16.6 Crear unes institucions eficaces, responsables i transparents a tots els DESENVOLUPAMENT nivells. SOSTENIBLE, 16.7 Garantir l’adopció de decisions inclusives, participatives i representatives PROVEIR L’ACCÉS que responguin a les necessitats a tots els nivells. UNIVERSAL A LA 16.8 Ampliar i enfortir la participació dels països en desenvolupament en les JUSTÍCIA institucions de governança mundial. I CONSTRUIR, A TOTS 16.9 Per a 2030, proporcionar l’accés a una identitat jurídica per a totes les ELS NIVELLS, persones, en particular mitjançant el registre de naixements. INSTITUCIONS 16.10 Garantir l’accés públic a la informació i protegir les llibertats EFICACES, fonamentals, de conformitat amb les lleis nacionals i els acords internacionals. INCLUSIVES I QUE RETIN COMPTES 17.1 Enfortir la mobilització de recursos interns, fins i tot mitjançant la prestació de suport internacional als països en desenvolupament, per tal de millorar la capacitat nacional per recaptar ingressos fiscals i d'altra índole. 17.2 Vetllar perquè els països desenvolupats compleixin plenament els seus compromisos en relació amb l'assistència oficial per al desenvolupament, inclòs el compromís de nombrosos països desenvolupats d'assolir l'objectiu de destinar el 0,7% de l'ingrés nacional brut a l'assistència oficial per al ENFORTIR ELS desenvolupament dels països en desenvolupament i entre el 0,15% i el 0,20% MITJANS de l'ingrés nacional brut a l'assistència oficial per al desenvolupament dels D'IMPLEMENTACIÓ I països menys avançats; s'encoratja als proveïdors d'assistència oficial per al REVITALITZAR desenvolupament a considerar la possibilitat de fixar una meta per destinar L'ALIANÇA MUNDIAL almenys el 0,20% de l'ingrés nacional brut a l'assistència oficial per al PER AL desenvolupament dels països menys avançats. DESENVOLUPAMENT 17.3 Mobilitzar recursos financers addicionals de múltiples fonts per als països SOSTENIBLE en desenvolupament. 17.5 Adoptar i aplicar sistemes de promoció de les inversions en favor dels països menys avançats. 17.6 Millorar la cooperació regional i internacional Nord-Sud, Sud-Sud i triangular en matèria de ciència, tecnologia i innovació i l'accés a aquestes, i augmentar l'intercanvi de coneixements en condicions mútuament convenients, fins i tot millorant la coordinació entre els mecanismes existents, en particular a nivell de les Nacions Unides, i mitjançant un mecanisme mundial de facilitació de la tecnologia. 17.7 Promoure el desenvolupament de tecnologies ecològicament racionals i la seva transferència, divulgació i difusió als països en desenvolupament en condicions favorables, fins i tot en condicions concessionàries i preferencials, segons el convingut de mutu acord. 17.9 Augmentar el suport internacional per a realitzar activitats de capacitació eficaces i específiques en els països en desenvolupament, per tal de donar suport als plans nacionals d'implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, fins i tot mitjançant la cooperació Nord-Sud, Sud-Sud i triangular. 17.10 Promoure un sistema de comerç multilateral universal, basat en normes, obert, no discriminatori i equitatiu en el marc de l'Organització 52 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional Mundial del Comerç, fins i tot mitjançant la conclusió de les negociacions en el marc del Programa de Doha per al Desenvolupament. 17.13 Augmentar l'estabilitat macroeconòmica mundial, fins i tot mitjançant la coordinació i coherència de les polítiques. 17.14 Millorar la coherència de les polítiques per al desenvolupament sostenible. 17.15 Respectar el marge normatiu i el lideratge de cada país per establir i aplicar polítiques d'eradicació de la pobresa i desenvolupament sostenible. 17.16 Millorar l'Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible, complementada per aliances entre múltiples interessats que mobilitzin i intercanviïn coneixements, especialització, tecnologia i recursos financers, per tal de donar suport a l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible a tots els països, particularment els països en desenvolupament. 17.17 Fomentar i promoure la constitució d'aliances eficaces en les esferes pública, públic-privada i de la societat civil, aprofitant l'experiència i les estratègies d'obtenció de recursos de les aliances. 17.18 D'aquí a 2020, millorar el suport a la creació de capacitat estadística als països en desenvolupament (...) per augmentar significativament la disponibilitat de dades oportunes, fiables i de gran qualitat, desglossades per ingressos, sexe, edat, raça, origen ètnic, estatus migratori, discapacitat, ubicació geogràfica i altres característiques pertinents en els contextos nacionals 17.19 D'aquí a 2030, aprofitar les iniciatives existents per elaborar indicadors que permetin mesurar els progressos en matèria de desenvolupament sostenible i complementin el producte intern brut. (Les fites 17.4, 17.8, 17.11 i 17.12 queden molt lluny de les competències municipals). 53 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional Annex 2: Inventari de plans municipals relacionats amb els ODS. Plans municipals bàsics per a l’anàlisi de cobertura i coherència 1. El Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022 és el full de ruta del qual s’ha dotat Barcelona per treballar amb els principis del desenvolupament sostenible. El seu origen el trobem en l’Agenda 21 local, que arrenca amb la Cimera de la Terra de 1992. El compromís es va renovar l’any 2002 i l’any 2012. Compta amb la implicació de més de 800 actors, entre administració, sector privat, sector associatiu i més de 350 centres educatius. Cada signant es compromet a elaborar el seu pla d’acció per contribuir a l’assoliment d’objectius compartits. El Compromís 2012-2022, que té per lema “per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficient” és l’aproximació més integral a les polítiques municipals que hi ha disponible en aquests moments. Està estructurat en els següents 10 objectius, cada un dels quals es desplega en 10 accions: 1. Biodiversitat: del verd urbà a la renaturalització de la ciutat 2. Espai públic i mobilitat: del carrer per circular al carrer per viure-hi 3. Qualitat ambiental i salut: dels estàndards a l’excel·lència 4. Ciutat eficient, productiva i d’emissions zero: de la Barcelona tecnològica a la Barcelona intel·ligent 5. Ús racional dels recursos: de la societat del consum al consum responsable 6. Bon govern i responsabilitat social: de la intervenció sectorial a la coordinació efectiva 7. Benestar de les persones: de la ciutat acollidora a la societat cohesionada 8. Progrés i desenvolupament: de la preocupació per la sostenibilitat a una economia que s’hi fonamenti 9. Educació i acció ciutadana: de la conscienciació a la coresponsabilització amb coneixement de causa 10. Resiliència i responsabilitat planetària: de la resposta puntual a l’acció global http://www.sostenibilitatbcn.cat/index.php/compromis-ciutada-per-la-sostenibilitat L’any 2017 es van analitzar els seus continguts en relació amb els ODS i es va constatar que, dels 17 ODS, 13 estan coberts pel Compromís 2012-2022, si bé alguns amb matisos, tres estan parcialment coberts i només un, l’ODS 5, no hi té cap presència. Aquest és, per tant, un pla a tenir molt present en qualsevol estratègia municipal que es plantegi per assolir els ODS en l’horitzó de l’any 2030. http://lameva.barcelona.cat/barcelonasostenible/sites/default/files/analisi_en_relacio_als_od s_compromis_ciutada_sostenibilitat.pdf 54 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 2. L’Estratègia per a la inclusió social i la reducció de les desigualtats 2017-2027 ha estat impulsada per l’Ajuntament en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva. Pretén articular les actuacions d’inclusió social de l’Ajuntament i dels actors de la ciutat a partir d’objectius compartits i amb un horitzó temporal de deu anys, i promoure la coproducció a través del treball en xarxa i l’impuls de projectes col·laboratius. L’estratègia s’emmarca políticament en la lluita contra les dinàmiques generadores de desigualtats en les seves diverses dimensions. Partint d’un diagnòstic de situació, es planteja una visió desitjada per al 2027, que ha estat construïda entre tots els actors implicats. La Missió del Pla, entesa com la seva finalitat operativa, es desglossa en tres punts: 1. Aconseguir que tots els plans de l’Ajuntament de Barcelona i de les entitats de l’Acord Ciutadà tinguin com a marc de referència les finalitats descrites i identificades en el model social de Barcelona 2027. 2. Articular, en les línies estratègiques i els objectius de línia, els projectes, accions i recursos tant del conjunt de l’Ajuntament de Barcelona (àrees municipals i districtes) com de les entitats socials de la ciutat. 3. Gestionar la coproducció a través del treball en xarxa per desplegar noves xarxes i nous projectes estructurants o tractors. Mentre que les línies estratègiques que estructuren el pla són: 1. Reduir la desigualtat en la distribució de la renda i garantir els drets socials, en especial, l’accés a l’habitatge, l’ocupació de qualitat i les necessitats bàsiques. 2. Incrementar l’equitat educativa i les oportunitats formatives i culturals al llarg de la vida. 3. Enfortir i articular els serveis i les xarxes relacionals i comunitàries de suport facilitadores de l’apoderament personal i col·lectiu. 4. Eliminar l’estigmatització i la segregació social. 5. Disminuir les desigualtats socials territorials. Aquestes línies donen lloc a 42 objectius, dels quals deriven un conjunt de projectes i xarxes de coproducció necessàries per assolir-los. L’apartat final es dedica al sistema d’avaluació i reprogramació de l’estratègia. Es preveuen sis nivells d’avaluació 1. Projectes i accions, 2. Objectius: avaluació de les línies estratègiques i els seus objectius, 3. Entorn, 4. Impacte, 5. Fites mesurables i Capacitat d’organització i acció. .http://www.bcn.cat/barcelonainclusiva/ca/estrategiainclusio.html 55 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 3. El Pla per la Justícia de Gènere 2016- 2020 constitueix l’instrument fonamental d’actuació de l’Ajuntament de Barcelona per a l’eliminació de les desigualtats de gènere. És una eina per a la promoció de l’equitat entre dones i homes, i entre les mateixes dones. Marca el camí per construir una ciutat on les dones tinguin veu i capacitat de decisió; on les tasques domèstiques i de cura estiguin distribuïdes de manera més equitativa i justa; on la pobresa i la precarietat, que actualment tenen rostre de dona, vagin desapareixent; on totes les dones puguin gaudir d’una vida lliure de violències, i on es reconegui i defensi la diversitat sexual, cultural, religiosa, funcional o nacional de cada dona; en definitiva, una ciutat on les dones es sentin protagonistes i on estiguin en posició d’igualtat en la vida cultural, econòmica, social i política. El pla s’estructura en quatre eixos, dels quals deriven un total de 24 línies de treball: A. Canvi institucional: 1. Sistemes d’informació i d’avaluació; 2. Objectius d’igualtat de gènere en la normativa, els plans i els programes clau; 3. Estructures institucionals d’impuls a la igualtat de gènere; 4. Formació en igualtat de gènere; 5. Pressupostos amb perspectiva de gènere; 6. Clàusules de gènere en la contractació, les subvencions i les concessions; 7. Instruments de política laboral; 8. Premis i distincions; 9. Participació de dones, moviments feministes i entitats organitzades per a la igualtat de gènere; 10. Comunicació inclusiva. B. Economia per a la vida i organització del temps: 11. Ocupacions; 12. Treballs domèstic, de cures i afectes; 13. Lluita contra la feminització de la pobresa C. Ciutat de drets: 14. Participació política, social i tecnològica; 15. Salut, drets sexuals i reproductius; 16. Vides lliures de violències; 17. Coeducació; 18. Cultura i memòria col·lectiva; 19. Ciutadania interculturalitat i migracions; 20. Habitatge; 21. Justícia global i cooperació internacional D. Barris habitables i inclusius: 22. Ecologia i espai urbà; 23. Mobilitat; 24. Prevenció i seguretat. Entre els principals objectius trobem reforçar els mecanismes de participació política, social i tecnològica de totes les dones, independentment de la seva edat, origen o condició social, així com repensar com han de ser l’espai públic, les infraestructures, les formes de mobilitat, els habitatges, els horaris comercials, els serveis socials, educatius o sanitaris, o el model cultural de la ciutat. Tot això incorporant el principi d’igualtat de gènere com a element de caire estructural que faci repensar la institució i modifiqui íntegrament la política que es du a terme des de l’Ajuntament. https://ajuntament.barcelona.cat/dones/ca/pla-la-justicia-de-genere-2016-2020 56 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 4. El Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global de Barcelona 2018-2021, el quart del seu gènere en la història de l’Ajuntament, planteja enriquir l’esquema clàssic de la cooperació per al desenvolupament amb l’objectiu de la justícia global. Així, posa l’èmfasi, en les causes sistèmiques que generen injustícies, que avui esdevenen globals. Qüestiona aspectes com el creixement que no considera les externalitats negatives ni els límits planetaris. Planteja a la vegada una cooperació de banda ampla que assumeixi les creixents interdependències, així com la transversalitat i complexitat dels problemes que afecten el món. Aquest escenari implica entomar de manera prioritària la coherència de polítiques i assumir que l’acció global de la ciutat genera també impactes negatius fora de les seves fronteres. Finalment, també requereix dotar l’educació per a la justícia global de més centralitat en el desplegament de la política per transitar cap a una cooperació veritablement transformadora. El pla defineix 10 objectius, que es concreten en un total de 49 línies de treball: 1. Promoure la justícia econòmica 2. Fomentar la justícia ambiental 3. Promoure la justícia de gènere 4. Promoure el dret a migrar, a desplaçar-se i al refugi 5. Promoure la garantia de l’exercici dels drets humans i els drets dels pobles 6. Protegir els drets humans de les persones en situacions d’emergència 7. Fomentar la cultura de la pau i la no-violència 8. Promoure la governança democràtica de les ciutats 9. Promoure el dret a la ciutat 10. Millorar la coherència de polítiques envers la justícia global El Pla també defineix els quatre principis ordenadors de la cooperació de l’Ajuntament de Barcelona, que són la coherència, la participació del conjunt d’actors, la transparència, comunicació i rendició de comptes i un enfocament urbà i municipalista. http://ajuntament.barcelona.cat/relacionsinternacionalsicooperacio/ca/pla-director-i-pla-de- treball 57 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional Altres plans municipals que connecten amb els continguts dels ODS 5. El Pla d’Actuació Municipal 2016-2019 és s’elabora a l’inici de cada mandat i estableix les línies prioritàries, els objectius i les actuacions de l’acció del govern amb una perspectiva de quatre anys. Entre febrer i abril de 2016 l’Ajuntament va obrir un debat ciutadà per pensar i debatre les prioritats i les actuacions del PAM. Aquest procés va ser organitzat a través de la plataforma digital decidim.Barcelona, i va comptar amb 548 convocatòries presencials. En conjunt va implicar 39.049 persones i 1.741 entitats ciutadanes, i va generar 230.675 interaccions, 10.860 de les quals van ser propostes concretes per incloure al Pla (4.520 d’àmbit de ciutat i 6.340 vinculades als districtes). D’aquestes se’n van acceptar 8.143 bé com a actuacions, bé integrades a d’altres actuacions. El PAM s’estructura en cinc eixos:  Una Barcelona diversa que asseguri el bon viure  Una Barcelona amb empenta per a una economia plural  Una Barcelona més humana i en transició ecològica  Una Barcelona participativa que garanteixi el bon govern  Una Barcelona oberta i compromesa amb el món Aquests es desglossen en 29 objectius, que corresponen a àmbits d’actuació, dels quals pengen centenars d’actuacions. El PAM també compta amb un mecanisme de seguiment del grau d’implementació de les actuacions. https://www.decidim.barcelona/processes/pam 6. L’Estratègia contra la feminització de la pobresa i de la precarietat a Barcelona 2016- 2024 posa l’accent tant en les arrels del procés de feminització de la pobresa i de la precarietat com en els instruments i les mesures per combatre'n els aspectes més estructurals. Està composta per un seguit d’actuacions dirigides a combatre des de diferents àmbits la situació de desigualtat que pateixen les dones. Actua sobre les arrels dels processos de feminització de la pobresa i la precarietat i implanta mesures per atacar-ne els aspectes més estructurals, com ara la discriminació en el mercat laboral, les desigualtats en la distribució de les càrregues de cura i del treball domèstic, l’accés a l’habitatge o la millora de l’estat de salut. Barcelona no és una ciutat lliure de pobresa, més d’un quart de la població, concretament el 28%, es troba en risc o en situació d’exclusió. Del total de la població en aquesta situació a la ciutat, el 55% són dones i el 45% homes. L’anàlisi de gènere de la pobresa ens assenyala que, més enllà dels recursos materials disponibles, hi ha altres dimensions, com ara la manca de temps, la sobrecàrrega de treballs, l’estat de salut, etc., que configuren no només com les dones pateixen de manera diferencial la pobresa, sinó també la precarietat. http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2016/06/Estrat%C3%A8gia- contra-la-feminitzaci%C3%B3-de-la-pobresa-DEF.pdf 58 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 7. L’Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment 2018-2030, està coordinada per l'Àrea de Drets Socials i recull tot un seguit d’accions que tenen com a objectiu comú anticipar-se al procés de canvi demogràfic i d’envelliment de la població. L’Estratègia parteix d’una diagnosi de la realitat actual i té en compte diverses projeccions demogràfiques per tal de planificar les polítiques públiques més adequades davant els reptes que es plantegen a mig i llarg termini. Les actuacions passen per enfortir les polítiques i els serveis ja existents, i també per obrir noves línies d’actuació en funció de les necessitats detectades. L'Estratègia 2018-2030 afronta el canvi demogràfic defensant el dret a la ciutat per a totes les edats, valorant l'aportació i participació social en tots els cicles vitals i amb una especial atenció als col·lectius més vulnerables. Les accions esmentades s’articulen entorn a 4 eixos temàtics:  Dret a la ciutat al llarg de la vida.  Convivència intergeneracional en una ciutat amigable.  Envelliment actiu: aportar i gaudir de la ciutat.  Recerca i planificació per un canvi demogràfic amb equitat. http://ajuntament.barcelona.cat/gentgran/ca/canal/estrategia-sobre-canvi-demografic-i- envelliment 8. El Focus Infància i Ciutadania 2017-2020 és el pla per créixer i viure la infància i l’adolescència a Barcelona és el marc de planificació i transversalització de les principals polítiques que afecten a la infància i l’adolescència a la ciutat de Barcelona. La seva finalitat és enfocar els principals reptes per millorar les vides de la infància i l’adolescència amb actuacions concretes i coherents –municipals i en coproducció– per tal de visibilitzar-les com a part de la ciutadania amb drets en el present, com a l’etapa vital més estratègica per a les trajectòries personals futures i com a bé col·lectiu que cal cuidar i invertir-hi per cohesionar la ciutat. Proposa tres objectius específics: 1) Plantejar una agenda amb visió integral i que aporti coherència al conjunt de polítiques orientades als grans reptes a abordar per tal que la infància i l’adolescència de la ciutat creixin i visquin millor, des d’un enfocament de drets i d’equitat. 2) Identificar de manera transversal actuacions destacades, tant municipals com en coproducció, ja sigui perquè incorporen nous criteris o perquè engeguen noves estratègies d’acció de futur, i amb atenció especial a prevenir i atendre les situacions de més vulnerabilitat i risc d’exclusió social. 3) Monitoritzar l’avenç o retrocés dels reptes en les polítiques d’infància i adolescència prioritàries fent seguiment dels indicadors i avaluació dels objectius. Els principis amb els quals treballa són els drets humans, la igualtat d’oportunitats, transversalitat (l’infant al centre), xarxes i coproducció i participació ciutadana. http://ajuntament.barcelona.cat/infancia/ca/content/focus-de-la-infancia-i-ciutadania-2017- 2020 59 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 9. El Pla d’Adolescència i Joventut 2017-2021 constitueix l’instrument fonamental d’actuació de l’Ajuntament de Barcelona que garanteix els drets de les persones joves, situant adolescents i joves en el centre, protagonistes de la seva vida com a agents de transformació social. Té com a missió fomentar un principi universal per als adolescents i els joves: la seva capacitat per desenvolupar-se en llibertat i amb disponibilitat dels recursos necessaris de manera igualitària, tenint també en compte les necessitats del seu entorn. Aquesta missió es desenvolupa en una estructura de quatre grans principis rectors d’actuació, que recullen els objectius principals de les polítiques de joventut:  Promoció de l’emancipació juvenil  Protagonistes de la transformació social  Concepció integral del benestar  Un territori accessible i sostenible Amb la responsabilitat de construir les polítiques de joventut, el Pla parteix d’un llarg procés d’elaboració on s’han creat diferents processos i espais participatius. Es poden destacar dues idees rellevants d’aquest pla. D’una banda, el procés d’elaboració i de construcció col·lectiva en què s’ha treballat i, d’una altra, la reflexió que s’ha iniciat per elaborar les polítiques de joventut amb una mirada a més llarg termini. http://ajuntament.barcelona.cat/plajove/ca/ 10. El Pla Barcelona, Ciutat Refugi es va posar en marxa per preparar la ciutat per acollir, assistir, proveir dels serveis necessaris i garantir els drets de les persones refugiades, i exigir als estats que compleixin les normes més elementals del dret humanitari. Treballa en quatre eixos que involucren diversos serveis i departaments de l’Ajuntament: L'estratègia d’acollida, definint l’estratègia i el model de l’acollida a Barcelona, per minimitzar-ne l’impacte i dur-la a terme de la manera més eficaç possible tenint en compte tant les necessitats i els drets de la població refugiada com les de la població de la ciutat. L’atenció dels refugiats que ja són a Barcelona, reforçant el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) i el programa municipal d'acollida Nausica per donar protecció i assistència als sol·licitants d’asil que ja són a Barcelona i que no reben atenció del programa estatal. La participació i la informació de la ciutadania, establint canals de coordinació amb les entitats d'atenció social i de promoció del voluntariat per tal de canalitzar els oferiments que es van rebent i creant una línia específica de subvencions per sensibilització. L'acció exterior, impulsant la coordinació i el suport entre ciutats i municipis europeus, tant en una relació ciutat-ciutat com en el marc de les xarxes internacionals de les quals forma part. http://ciutatrefugi.barcelona/ca 60 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 11. El Pla de Barris de Barcelona 2016-2022 és un programa extraordinari destinat a la reversió de les desigualtats existents entre els diferents barris que formen part de la ciutat de Barcelona. Planteja una aproximació integral al desenvolupament territorial, focalitzada en els següents àmbits:  Educació: Crear projectes educatius, integrals i transformadors, i donar suport a les escoles en les tasques socioeducatives complementàries.  Drets socials. Salut: Afrontar les principals desigualtats socials que causen problemes de salut, reforçant la perspectiva integral, preventiva i comunitària.  Drets socials. Cultura i acció comunitària: Impulsar la cultura com a eina de transformació social, vinculant-la als equipaments de proximitat, als centres educatius i a l’accés i la participació igualitària de tots els col·lectius.  Activitat econòmica: Promoure el desenvolupament local i de l’economia de proximitat, lligada a les necessitats de les persones, i fomentar-ne les oportunitats laborals.  Ecologia urbana: Fer front als dèficits urbanístics, a la baixa qualitat de l’habitatge i a la manca d’equipaments. Els barris on s’han posat en marxa plans d’aquest tipus durant l’actual mandat municipal són els de la Zona Nord, la Verneda i la Pau, Raval Sud i Gòtic Sud, Roquetes, Trinitat Nova, Besòs i Maresme, Bon Pastor i Baró de Viver. http://pladebarris.barcelona/ 12. El Pla de lluita contra el sensellarisme a Barcelona 2016-2020 té l’objectiu de fer reversibles les situacions d’exclusió residencial. La seva elaboració respon a la voluntat de situar l’Ajuntament de Barcelona en un paper de facilitador de la coproducció de polítiques amb les entitats socials de la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar. A través del pla aquestes entitats expressen els seus compromisos d’actuació i les línies que regiran el treball conjunt en la lluita contra el sensellarisme en el període 2016-2020. El pla s’estructura en 9 eixos estratègics, 1. Reconeixement de drets i protecció de les persones en situació de carrer. 2. Prevenció del sensellarisme en processos de desinstitucionalització. 3. Salut i accés al sistema sanitari. 4. Reduir el nombre de persones que cauen en situacions d’exclusió residencial severa i minimitzar el temps que les persones passen en situació de carrer. 5. Model d’allotjament i d’accés a l’habitatge. 6. Reduir el risc de sensellarisme vinculat a l’exclusió administrativa de les persones immigrants. 7. Aplicar la perspectiva de gènere en la lluita contra el sensellarisme. 8. Generar coneixement per millorar les polítiques i per transformar la percepció social del sensellarisme. 9. Coresponsabilitat i treball en xarxa. http://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius- documents/pla_lluita_sensellarisme_barcelona_2016-2020.pdf 61 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 13. L’objectiu del Pla pel dret a l’habitatge 2016-2025 és garantir la funció social de l’habitatge i avançar en la construcció d’un servei públic d’habitatge a l’altura de les millors pràctiques d’altres ciutats europees. Es va elaborar des d’un enfocament de drets i amb implicació directa de la ciutadania, a través de 22 trobades presencials (dues per districte i una de ciutat). El punt de partida és el diagnòstic acurat de reptes com l’encariment del preu del lloguer, la substitució d’habitatges principals per pisos d’ús turístic o l’envelliment creixent de la població. El Pla està estructurat en quatre eixos estratègics: prevenir i atendre l’emergència habitacional, garantir el bon ús de l’habitatge, ampliar el nombre de pisos assequibles i rehabilitar-ne el parc existent. Cada un dels quatre grans eixos incorpora diverses línies d’acció que, al seu torn, es concreten en 59 actuacions, cada una de les quals amb descripció del context, organisme responsable, escenari temporal i àmbit d’aplicació. El Pla també incorpora un apartat per a cada un dels deu districtes, amb una diagnosi específica i les actuacions que es preveu que tinguin més incidència en el districte en qüestió. La previsió d’inversió del Pla és de 1.666,2 milions d’euros d’aportacions directes de l’Ajuntament, un 77% més de mitjana anual que en el pla d’habitatge anterior, i un cost total de 2.973,2 milions, si s’inclouen les aportacions previstes per altres actors públics i privats. Destaca la incorporació de noves metodologies de treball, com els ajuts a la rehabilitació de l’interior dels habitatges, o l’impuls de convenis de rehabilitació d’edificis, orientades a fer que els ajuts públics arribin allà on més es necessiten. A més, constatant que per materialitzar el dret a l’habitatge a Barcelona es requereixen actuacions que superen les competències municipals, el Pla incorpora un annex que especifica actuacions imprescindibles que són competència d’altres administracions públiques. https://habitatge.barcelona/ca/estrategia/pla-dret-habitatge 14. L’Estratègia d’Impuls de la Política Alimentària 2016- 2019 a la ciutat de Barcelona, que té com a objectiu estendre la sobirania alimentària en la producció, la distribució i el consum, a través del foment de la producció agroecològica, dels circuits curts de comercialització i la presència del producte agroecològic i de proximitat a la xarxa de mercats municipals. En la mateixa línia, el pla contempla el foment del consum responsable per lluitar contra el malbaratament alimentari i una major atenció a la seguretat alimentària. Els aspectes polítics sobre les quals incideix la política alimentària són tots aquells relacionats amb la producció, el control, la inspecció, la distribució i el consum d’aliments, així com la prevenció i la gestió dels residus que genera. https://ajuntament.barcelona.cat/omic/ca/actualitat/estrategia-dimpuls-de-la-politica- alimentaria-2016-2019 62 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 15. L’Estratègia de Salut Sexual i Reproductiva és un marc d’actuació que ha estat dissenyat de manera conjunta entre l’Ajuntament de Barcelona i diferents agents institucionals i comunitaris de la ciutat. Es fonamenta en l’establiment d’aliances entre aquestes organitzacions per tal d’impulsar la protecció, el respecte i la garantia dels drets sexuals i reproductius, que són drets humans. Posa l’accent en la prevenció de les infeccions de transmissió sexual, l’embaràs no desitjat o no planificat i la violència sexual, facilitant per a aquest fi l’accés a mètodes de prevenció i a serveis de qualitat. Incorpora una visió transversal i coherent amb el Programa d’Acció del Caire i la Plataforma d’Acció de Beijing, en els quals s’han basat els Objectius de Desenvolupament Sostenible (Agenda 2030, ODS). Les línies d’actuació que fonamenten l’estratègia se centren en els àmbits educatiu (escolar), comunitari i familiar, l’atenció integral, la salut pública i la comunicació. https://www.barcelona.cat/infobarcelona/ca/estrategia-salut-sexual-i- reproductiva_484469.html 16. La mesura de govern Per una democratització de la cura 2017-2020 es realitza per impulsar una altra manera d’organitzar socialment la cura que compta amb 68 actuacions i una dotació pressupostària inicial de 59 milions d’euros addicionals per al període 2017- 2020. Els eixos estratègics d’aquesta mesura són reconèixer la cura com a part central de la vida socioeconòmica de la ciutat, promoure la coresponsabilitat de tots els actors socials i reduir les desigualtats socials i de gènere que actualment caracteritzen tant la provisió com la recepció de les cures. Per tal de portar a la pràctica la feina en aquestes línies, s’han establert els següents objectius:  Posar en valor la cura  Garantir que la cura no es proveeixi a costa dels drets de cap altra persona  Socialització des de la xarxa comunitària  Socialització des de les administracions públiques  Socialització des del mercat  Socialització des de l’economia social i solidària https://ajuntament.barcelona.cat/dones/ca/mesura-de-govern-una-democratitzacio-de-la- cura-2017-2020-0 63 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 17. El Pla Clima 2018-2030 és un programa d'accions transversals per lluitar contra el canvi climàtic amb l'objectiu de reduir en un 45% les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, i amb el compromís que l'increment de la temperatura mitjana no superi 1,5 ºC a finals del segle XXI. Les ciutats tenen una responsabilitat i un paper clau a l'hora de mitigar els efectes del canvi climàtic al món. Amb l'objectiu de complir els compromisos contra el canvi climàtic acordats a la 21ª Cimera de les Nacions Unides de Paris sobre el Canvi Climàtic, l'Ajuntament ha s’ha dotat del Pla Clima. El Pla consta de 242 mesures per afrontar els efectes del canvi climàtic, agrupades a l’entorn de quatre eixos principals: mitigar els efectes del canvi climàtic, adaptar la ciutat a les conseqüències de la problemàtica, prioritzar els col·lectius més vulnerables i implicar la ciutadania en aquesta lluita. Per donar resposta a aquests eixos, el Pla consta de 18 línies d’acció agrupades en 5 àmbits d’actuació: • Les persones primer: el benestar de la ciutadania. • Començar per casa: la millora de l’eficiència dels edificis. • Transformar l’espai comú: la transformació de l’espai públic en un entorn saludable, biodivers, eficient i inclusiu. • Economia climàtica: el desacoblament entre el creixement econòmic i la qualitat de vida de les persones, amb una visió circular que aprofiti els recursos al màxim i eviti generar residus i emissions. • Construcció col•lectiva i la complicitat d’una ciutadania informada, crítica, proactiva, organitzada i apoderada. Pel que fa a l’energia i a la mitigació, amb l’acció col•lectiva es pretén ser una ciutat totalment neutra en carboni el 2050 i reduir les emissions de GEH per càpita un 45% respecte al 2005 a través del següent: • Reduir en el 20% la mobilitat en vehicle privat a motor. • Multiplicar per 5 la generació solar local. • Rehabilitar energèticament el 20% dels edificis residencials de més de 40 anys i rehabilitar 94.000 habitatges, prioritzant els de famílies vulnerables i en risc d’exclusió social. • Reduir el 7% de les emissions de GEH associades al consum d’energia dels edificis i equipaments municipals. • Contractar el 100% dels autobusos de transport públic, taxis i flotes municipals baixes en carboni el 2025. • Tenir el 95% de la població a menys de 300 m d’un carril bici el 2018. • Estalviar 130.000 tCO2eq en la recollida i tractament de residus. El Pla també marca l’objectiu de tenir pobresa energètica zero i obtenir el 100% de finançament net. Per aconseguir tots aquests objectius, el Pla preveu mesures d’estalvi, eficiència i autogeneració en edificis, equipaments i espais urbanitzats; transport i serveis de mobilitat de baixes emissions; activitats urbanes d’impacte reduït en el metabolisme de la ciutat i els serveis urbans, i mesures de coneixement, apoderament i ocupació. 64 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 18. La missió del Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona és fer una ciutat més saludable i amb menys desigualtats a través de les polítiques de drogues. Busca garantir un abordatge integral de les addiccions, des de la prevenció fins el tractament i la reinserció d’aquelles persones que tenen problemes derivats del consum de drogues. Per això es consideren elements clau l’equitat, la justícia social i els drets de les persones usuàries de drogues, amb l’objectiu d’evitar la discriminació i situacions d’exclusió social. En aquest sentit, es desenvolupen i impulsen polítiques efectives per a la ciutadania en l’àrea de les addiccions, per tal de prevenir i reduir el consum de drogues psicoactives, tant les lícites –alcohol, psicòtrops i tabac–- com les il·lícites, i les seves repercussions negatives en els àmbits individual, familiar i social. Això es porta a terme mitjançant:  L’anàlisi del consum de drogues i altres addiccions a la ciutat i els seus determinants.  El desenvolupament de polítiques de promoció de la salut i la prevenció transversals.  La garantia de la prestació de tots els serveis d’atenció i reinserció de forma universal.  L’avaluació de les polítiques dutes a terme. I fer-ho d’acord amb un model de base comunitària i transversal en el que participen els i les diverses agents de manera coordinada i en col·laboració. Amb això es pretén poder:  Eliminar l’estigma associat a l’addicció.  Reduir la morbiditat i mortalitat associades al consum de drogues psicoactives.  Prevenir situacions d’exclusió social de l’individu i del seu entorn.  Evitar la vulneració i l’incompliment de la legislació vigent. https://www.aspb.cat/documents/pla-daccio-sobre-drogues-barcelona-2017-20/ 65 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 19. El Pla de Mobilitat Urbana 2019-2024 proposa un canvi de model de mobilitat que segueix en la línia del PMU 2013- 2018 pel que fa a les principals fites: increment de la mobilitat a peu, generant espais segurs i confortables pels vianants, i dels modes sostenibles, alhora que proposa la reducció de l'ús i presència del transport privat a motor, no només per la contaminació ambiental i els conseqüents problemes de salut, sinó també per l'alta accidentalitat i l'ocupació de l'espai públic i els perjudicis sobre la ciutadania que generen. El Pla de Mobilitat Urbana 2019-2024 es basa en el següents eixos:  Mobilitat segura: reduir l’accidentalitat associada a la mobilitat.  Mobilitat saludable: fomentar la mobilitat activa i reduir la contaminació atmosfèrica i acústica derivada del transport.  Mobilitat sostenible: facilitar el transvasament modal cap als modes més sostenibles, augmentar la proporció del consum d’energies renovables i netes, i reduir la seva contribució al canvi climàtic.  Mobilitat equitativa: fomentar usos alternatius de la via pública, garantir l’accessibilitat al sistema de mobilitat, garantir una mobilitat equitativa per edat, condició física, gènere, renda econòmica i barri; i millorar les condicions de la mobilitat laboral i de la vida quotidiana.  Mobilitat intel·ligent: incrementar l’eficiència dels sistemes de transport, incrementar l’ús dels vehicles d’ús compartit, incorporar les noves tecnologies en la gestió de la mobilitat i millorar el servei de mobilitat introduint tecnologies mobility as a service. https://www.barcelona.cat/mobilitat/ca/actualitat-i-recursos/nou-pla-de-mobilitat-urbana- 2019-2024 El pla també compta amb versions adaptades al context i les necessitats de cada districte, com el de Ciutat Vella i el de Nou Barris. https://ajuntament.barcelona.cat/ciutatvella/sites/default/files/plenari/fitxers/mesura_gover n_mobilitat_plenari_16_07_2018_1.pdf file:///C:/Users/Y348797/Downloads/pla_mobilitat_nou_barris_2019.pdf 20. El Pla de Racons Infantils 2014-2019 s’ha desplegat en dues fases. Durant la primera (2014-2015), es preveia la creació de 10 racons infantils nous (un per districte) i la renovació de 44 àrees existents i la introducció d'elements tecnològics i temàtics. En la segona fase (2016- 2019), el Pla augmenta el seu abast, amb la finalitat que les àrees de joc esdevinguin un espai per a la convivència intergeneracional entre nens i gent gran. Addicionalment s’avançarà en els treballs de renovació de les àrees existents. Els objectius que es persegueixen amb aquest pla inclouen la promoció de la participació de la ciutadania i actors socials en la nova visió i impuls del joc a l’espai públic, tenint en compte l’interès de l’infant en el procés, l’ampliació i diversificació de les oportunitats de joc lliure i inclusiu a l’entorn urbà des d’una concepció global i el desenvolupament de criteris i indicadors per planificar i poder fer seguiment de l’increment i la millora de les oportunitats de joc de la ciutat. https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/que-fem-i-per-que/espai-public-de- qualitat/pla-de-racons-infantils 66 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 21. El Pla per a la reducció de la contaminació acústica 2010-2020 ha permès implementar i consolidar un seguit d’accions que van des del control i la regulació del soroll de les activitats fins a la sensibilització ciutadana envers aquesta problemàtica:  Xarxa de vigilància i control de la contaminació acústica. S’han instal•lat 125 equips de mesura en diferents llocs de l’espai públic per mesurar en continu els nivells sonors. Aquests equips permeten fer un seguiment dels nivells sonors en diferents zones d’oci de la ciutat, realitzar estudis de mobilitat (trànsit, autobusos, trens…), actualitzar el mapa de soroll, seguir la implantació de les superilles, avaluar les activitats conflictives, etc.  Instal•lació de limitadors acústics als escenaris de les festes organitzades per l’Ajuntament. Durant el període 2015-2017 s’han limitat 2.166 concerts, i durant el 2018 s’han limitat 414 actes i més de mil concerts.  Realització d’estudis de caracterització acústica de diferents espais per conèixer la millor ubicació i distribució d’escenaris de concerts, de terrasses i/o la viabilitat acústica de poder dur a terme aquests tipus d’activitat en aquests espais.  Realització de mesures sonomètriques d’inspecció de locals: 350 mesures anuals.  Gestió telemàtica dels limitadors acústics instal•lats a diferents establiments de pública concurrència de la ciutat, així com precinte de les televisions i minicadenes. Es fa el seguiment de 653 activitats, i cada any se n’incorporen entre 100 i 150 de noves.  Informes de projectes de condicionament acústic, mesures de comprovació dels nivells sonors d’activitats, precintes de limitadors.  Resposta a les queixes de la ciutadania. A través dels districtes es dona resposta a la ciutadania i es realitzen al voltant de 1.500 inspeccions anuals. També es controla que els projectes d’activitats que es volen celebrar a l’espai públic s’acompanyin dels informes acústics corresponents. L’Ajuntament ha dut a terme l’actualització del Mapa estratègic de soroll de Barcelona que reflecteix la situació acústica de la ciutat i permet veure l’evolució dels darrers 5 anys. El Mapa estratègic de soroll integra el mapa de la situació acústica existent, que geolocalitza els valors de soroll mesurats, i el mapa de capacitat acústica, que classifica cada tram de carrer segons el seu valor objectiu de qualitat acústica. Amb les millores metodològiques i els avenços tecnològics aplicats en l’elaboració del nou mapa es disposa d’una informació més acurada i realista dels nivells sonors de la ciutat, que permet avaluar millor l’impacte de les mesures de reducció de la contaminació acústica. file:///G:/Plan%20para%20la%20reducci%C3%B3n%20de%20la%20contaminaci%C3%B3n%20a c%C3%BAstica%202010-2020%20(en%20catal%C3%A1n).pdf 67 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 22. El Pla de salut és el marc de referència per a totes les actuacions públiques en matèria de salut tant a Catalunya com a la ciutat de Barcelona, on el Consorci Sanitari de Barcelona (CSB), constituït per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), elabora periòdicament el seu Pla de salut. La versió vigent és el Pla de Salut 2016-2020. El principal objectiu que es persegueix és la millora de la salut i la qualitat de vida de la població. Amb aquesta finalitat, es determinen un conjunt d’objectius de salut, de caràcter general, relacionats amb els reptes principals que la població de Catalunya té en relació amb l’estat de salut, la mortalitat i morbiditat, els factors de risc, les desigualtats en salut, la qualitat assistencial i la seguretat dels pacients. Entre els principals reptes que afronta el pla destaca la reducció de les desigualats socials en salut, prioritzant les actuacions en grups de població vulnerables i les intervencions comunitàries i interdepartamentals; el reforç de la salut pública, la potenciació de la recerca i la innovació; la transparència; el lideratge dels professionals i el rol més actiu de la ciutadania, i la seva participació en el sistema Aquests objectius estan alineats amb les recomanacions d’organismes internacionals com l’Organització Mundial de la Salut o la Unió Europea i en les d’experts del Departament de Salut. http://www.csb.cat/wp-content/uploads/2015/04/23-setembre-CSB-Pla-de-salut-de- Barcelona-2016.pdf El Conveni d’inversions sanitàries 2016-2023 signat entre el Departament de Salut i l’Ajuntament de Barcelona, preveu una despesa de 187 milions d’euros per finançar 37 actuacions, 20 de les quals són equipaments nous. El 62,3% d’aquesta quantitat l’aportarà el Departament de Salut, a través CatSalut, el 23,9% l’Ajuntament i el 13,8% restant altres operadors. El conveni prioritza les inversions en salut per als barris amb més necessitats i fa una aposta clara per l’atenció primària i l’atenció a la salut mental i les addiccions. L’atenció sociosanitària a la ciutat de Barcelona també es veurà afavorida amb la construcció d’equipaments nous i la millora de l’ordenació, l’accessibilitat i els serveis per a la ciutadania. En l’atenció especialitzada són especialment remarcables les inversions previstes a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. http://www.csb.cat/nou-pacte-de-ciutat-bcn-2016-2023/ 68 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 23. L’estratègia de salut comunitària anomenada “Barcelona Salut als Barris” (BSaB) està adreçada als barris més desfavorits. Pretén millorar la salut i la qualitat de vida i reduir les desigualtats entre aquests barris i la resta de la ciutat. BSaB es porta a terme des del 2007 en els barris més desfavorits de la ciutat. En aquesta estratègia tenen un paper clau els Districtes, el Consorci Sanitari de Barcelona (CSB), l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) i les entitats del barri. Proposa un model organitzatiu en que a cada barri es parteix d’un acord institucional entre el Comissionat de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, el Districte, els serveis públics de proximitat del districte al què pertany el barri d’intervenció, l’ASPB i el CSB. Es crea un grup motor per articular un sistema d’agents associatius i institucionals. El desenvolupament d’estratègies de salut comunitària se sustenta en cinc elements clau: 1. Intervencions basades en les necessitats, els actius en salut de la comunitat i en l’evidència de la seva efectivitat. 2. Treball intersectorial, de manera que cal que diferents sectors s'impliquin a partir de fer seu l'objectiu comú d'actuar per a millorar les oportunitats de salut de la comunitat i disminuir les desigualtats. 3. Participació directa de la comunitat a través de veïns i veïnes, grups i entitats del barri generant dinàmiques sostenibles en el temps. 4. Treball en xarxa, aportant cada integrant de la xarxa - serveis, veïnatge, grups i entitats - els seus actius (habilitats, coneixements, recursos, etc.) per a l'assoliment dels objectius plantejats. 5. Avaluació sistemàtica. https://www.aspb.cat/arees/promocio-entorns/barris/ 24. La missió del Pla de Salut Mental de Barcelona 2016-2022 és la de promoure la salut mental i prevenir i atendre les malalties mentals a fi de millorar el benestar psicològic i la qualitat de vida de tota la població. En el marc de les polítiques de salut de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha elaborat una estratègia compartida de ciutat per propiciar un marc on tingui cabuda la prevenció, la promoció i l’atenció de la salut mental. Aquesta estratègia s’ha fet de forma consensuada amb els diferents agents implicats en la salut mental, ja sigui des d’un punt de vista personal, familiar o professional, com a protagonistes de l’acció política. Les línies estratègiques que l’estructuren són quatre: • Millorar el benestar psicològic de la població • Garantir l’accés als serveis de salut mental • Respectar els drets de les persones amb malaltia mental i lluitar contra l’estigma • Assegurar l’avaluació de l’impacte de les actuacions https://www.aspb.cat/documents/pla-salut-mental-barcelona-2016-2022-salut-mental- determinants-barcelona/ 69 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 25. El Projecte educatiu de Ciutat (PEC) es defineix com a una plataforma estable de participació i treball que aplega els agents educatius i socials de diversos àmbits territorials de la ciutat i de diferents espais d'intervenció socioeducativa. El projecte expressa la vocació de Barcelona com a ciutat educadora. En el marc del PEC els agents socials es reconeixen com a agents educatius i es plantegen col·lectivament quins són els grans reptes de l'educació a la ciutat. Al febrer de 2016 el Govern municipal va presentar una mesura de govern per donar un nou impuls al PEC, a través de l’elaboració del Pla Estratègic Barcelona Ciutat Educadora. Amb ell es vol recuperar el lideratge de la ciutat en el camp de la pedagogia, impulsant la innovació pedagògica i el treball coordinat de totes les administracions a partir d’objectius i fites comunes. El Pla anirà alineat amb la Declaració d’Incheon i el Marc d’Acció per a la implementació de l’ODS. http://ajuntament.barcelona.cat/pec/ 26. El Pla Estratègic de l'Esport 2012-2022 respon a la voluntat de donar impuls a la política esportiva de la ciutat des de tots els seus àmbits per cobrir totes les necessitats i demandes que l'esport genera a Barcelona. El Pla és per tant l'instrument emprat per definir una estratègia d'actuació que aconsegueixi la millora de tot el sistema esportiu de la ciutat de Barcelona de cara al futur. La creació del Pla sorgeix d'un procés en el qual hi han participat representants dels diversos sectors, actors i agents que integren el món de l'esport barceloní. Està estructurat a l’entorn de sis dimensions:  Esport educatiu: aprenentatge i hàbit de vida  Esport i clubs: ciutat competitiva, ciutat associativa  Ciutadania saludable, ciutat esportiva  Cohesió social i esport: ciutat integradora  Esport, motor econòmic: Barcelona esport, motor econòmic de la ciutat  Projecció internacional de Barcelona: posicionament Barcelona esport https://ajuntament.barcelona.cat/esports/ca/pla-estrat%C3%A8gic-de-l%E2%80%99esport 70 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 27. A causa dels resultats de l’avaluació de la qualitat de l’aire a la ciutat de Barcelona l’any 2015, que indicaven que la contaminació atmosfèrica a Barcelona no només no s’havia frenat sinó que havia augmentat, i que el principal responsable n’era el trànsit rodat, l’Ajuntament va elaborar el Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018, i l’any 2016, un Programa de mesures contra la contaminació atmosfèrica. Les mesures van encaminades a reduir els nivells dels dos contaminants més problemàtics actualment a la ciutat: les partícules en suspensió PM10 i el diòxid de nitrogen (NO2). Amb un horitzó temporal situat a l’any 2020, s’han definit 58 accions. El Programa estableix un calendari de desplegament de mesures clau definides al Pla de Mobilitat Urbana (PMU), contrastades amb el grup de treball de contaminació atmosfèrica de la taula contra la contaminació de l’aire de Barcelona. De la mateixa manera, incorpora el resultat de la feina transversal interna entre diversos departaments (mobilitat, ecologia, urbanisme, salut, model de ciutat, protecció civil, guàrdia urbana, etc.) per tal d’assegurar-ne el ritme i el calendari d’aplicació, i respon al treball intens per concertar línies d’actuació amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. https://ajuntament.barcelona.cat/qualitataire/sites/default/files/pdfs/Mesures%20Govern_CA T_low.pdf 28. El Pla Barcelona Ciència vol donar un nou impuls a Barcelona com a capital científica europea, acompanyant i creant un entorn favorable perquè centres de recerca i tecnologia, universitats i el teixit emprenedor i productiu de la ciutat despleguin solucions innovadores en els camps de la qualitat de vida i l’envelliment així com la mobilitat i el respecte al medi ambient. El Pla es basa en la sobirania tecnològica, la col·laboració publico-privada i comunitària, i la implicació de l’ecosistema investigador de la ciutat, apostant per un enfocament plural i pluridisciplinari. Finalment, la voluntat és que aquesta aposta per la ciència reverteixi en la millora de les condicions de vida a la ciutat, de manera que se’n pugui beneficiar el conjunt de la ciutadania. El Pla contempla 10 línies de treball, estructurades en tres grans àmbits: Suport municipal a la recerca, Capital Europea de la ciència i Laboratori urbà d’innovació. Entre els elements més destacables trobem noves línies de finançament a projectes de recerca i innovació, oferta d’habitatges a preus accessibles per a investigadors i investigadores, impuls de projectes urbans que catalitzin les activitats de recerca i la innovació a la ciutat, la creació del Premi anual Europeu de Ciència Hipàtia, l’impuls i reforç dels programes STEAM i EscoLab, que permeten generar vocacions científiques en escoles i instituts (especialment de nenes i joves), l’aliança amb el CERN (Laboratori Europeu de Física de Partícules) per al foment de les arts i la ciència, mitjançant diverses accions de d’acció i formació que interrelacionen ciència i art, l’impuls a espais de reflexió i divulgació de la ciència que facilitin la intervenció activa de la ciutadania, com és la “Biennal Ciutat i Ciència”, l’impuls d’espais d’innovació urbana, com el laboratori d’experimentació i.Lab, que articulin la col·laboració oberta entre la ciutadania, les universitats i els centres de recerca, el teixit productiu i emprenedor, i la mateixa administració; o la constitució d’un consell científic assessor per implicar el talent recercador en el desplegament del Pla. https://www.barcelona.cat/barcelonaciencia/ca/pla-barcelona-ciencia 71 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 29. El Pla de Construcció de Noves Escoles Bressol proposa la creació de 10 noves Escoles Bressol municipals i l’ampliació d’una més, que suposaran la creació de 910 places, amb un increment net de 847 noves places, si es descompten trasllats o ampliacions. Aquesta planificació respon a un seguit d’indicadors demogràfics, socials, i també d’oferta-demanda, combinats amb les possibilitats que ofereix en el territori el planejament urbanístic. https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/106652/1/PlaConstruccioesc olesbressol.pdf 30. El Pla d’educació de Ciutat Vella 2019-2023 estableix el marc en el qual es desenvoluparan les polítiques d’educació del districte pels propers anys. Defineix els seus objectius principals i les línies de treball a desenvolupar pels diferents agents i serveis implicats, així com els mecanismes de coordinació i treball conjunt necessaris per tal de consolidar i reforçar el model educatiu de Ciutat Vella, un dels districtes amb major complexitat i necessitats educatives de Barcelona. Partint d’una definició d’èxit escolar basada en cinc dimensions (procés, equitat, acompanyament, sentit i coresponsabilitat), i del reconeixement d’un conjunt de principis rectors (proximitat, eficàcia, cooperació, participació, igualtat, perspectiva intercultural, perspectiva de gènere i coeducació, integralitat, innovació, continuïtat i transversalitat), el pla planteja sis objectius, que són desenvolupats en eixos de treball i accions: 1. El desenvolupament de la perspectiva comunitària en l’educació i l’impuls de la ciutat educadora 2. L’acompanyament i suport als itineraris i transicions educatives per tal de combatre l’abandonament escolar prematur 3. L’acompanyament a les famílies i la promoció de la seva participació i la relació amb els centres educatius 4. La millora de l'èxit educatiu des de l'equitat i l'atenció a la diversitat 5. La promoció de l’educació al llarg de la vida 6. La governança de la xarxa educativa territorial per articular els programes, processos, recursos i agents educatius que tenen presència al districte https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/113590/1/mesura_govern_ pla_educacio_de_ciutat_vella_2019-2023.pdf 72 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 31. El Pla del Joc a l’espai públic de Barcelona situa el joc i l’activitat física a l’aire lliure entre les polítiques claus per fer una ciutat més habitable i millorar la vida dels veïns i veïnes, començant pels infants i adolescents. El Pla pretén millorar i diversificar les oportunitats de joc i activitat física a l’espai públic pels seus amplis beneficis tant pel desenvolupament i benestar de la infància i l’adolescència com per la salut i la vida comunitària i la convivència de tota la ciutadania. És el resultat d’un procés transversal i participat, de més de 400 persones involucrades, per construir horitzó, criteris i accions entre l’Ajuntament i entitats i experts. Recull demandes ciutadanes i socials, s’inspira en plans de joc pioners d’altres ciutats com Dublín o Londres i respon a les recomanacions de Nacions Unides per fer avançar el dret al joc, dret humà específic d’infants i adolescents. Suposa un canvi de paradigma en la visió del joc. Barcelona amb aquest Pla aspira a passar de ser una ciutat amb àrees de jocs infantils a una ciutat pel joc a l’espai públic, “una ciutat jugable”. Una ciutat amb zones específiques de joc més diverses, creatives, accessibles i inclusives que les actuals. Algunes d’elles inclouen jocs singulars per la seva vida i multiplicitat d’usos. Es tracta sobretot, de trencar barreres i que el joc desbordi els entorns de les àrees, i vagi molt més enllà, posant l’urbanisme de tota la ciutat a disposició del joc. Amb aquesta visió, el Pla del joc concreta 63 actuacions que responen a una òptica integrada i transversal que combina accions d’urbanisme (des de microintervencions i urbanisme tàctic a grans transformacions urbanes) i accions socials (des de dinamitzacions itinerants a nous conceptes en serveis públics). https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2019/02/06/barcelona-presenta-el-primer-pla-del- joc-a-lespai-public/ 73 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 32. El Pla d’Equipaments i Serveis Juvenils (PESJB) 2018-2028 sorgeix de la necessitat de renovació d’un pla esgotat el 2015 i d’una demanda per part dels diversos agents implicats en les polítiques de joventut. El Pla 2008-2015, i tot i que no va arribar a assolir el desplegament d’equipaments previstos, va marcar directrius per a una bona definició i priorització d’equipaments i alhora també de serveis juvenils. El nou Pla vol ser una eina al servei del col·lectiu jove de la ciutat. Fruit d’un procés de debat ric i intens, ofereix un marc de treball consensuat i un full de ruta per la propera dècada, que aporta novetats com la concreció de serveis per a adolescents, la formalització de la xarxa d’equipaments juvenils, la definició del Projecte Integral i Vertebrador o el reconeixement dels projectes d’iniciativa juvenil, entre d’altres. El PESJB és definit com: 1. Un pla com a eina de planificació i gestió 2. Un pla que parteix de la persona jove i Adolescent com a protagonista 3. Un pla que connecta i crea xarxa 4. Un pla que reconeix i vetlla pels projectes Autogestionats Línia d’actuació 1 – conceptualització i definició del model d’equipament juvenil Línia d’actuació 2 – definir els serveis juvenils Línia d’actuació 3 – crear i impulsar la xarxa d’espais Joves Línia d’actuació 4 – reconèixer i donar suport a iniciatives i projectes autogestionats juvenils Línia d’actuació 5 – planificació estratègica i territorial de les actuacions a realitzar http://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-documents/pla- equipaments-i-serveis-juvenils-2018-2028.pdf 33. El Pla de Xoc Cultural als barris de Barcelona beu de la mateixa filosofia del Pla de Barris, partint del fet que les desigualtats territorials no només tenen una manifestació econòmica i social, sinó també cultural. L’objectiu de l’acció municipal és reduir els diferencials en oferta, consum i creació cultural, buscant una major cohesió social a la ciutat. Les mesures reequilibradores s’estructuren en tres grans eixos: 1. La creació d’un circuit estable d’arts escèniques, musicals i audiovisuals a partir d’una xarxa de centres culturals als diferents districtes de la ciutat. 2. La creació de comunitats d’usuaris culturals que contribueixin a generar una demanda exigent i capacitats de cogestió de les programacions. 3. L’impuls d’un programa d’ensenyaments artístics que, de comú acord amb els programes escolars i amb la tasca quotidiana dels centres de proximitat públics i associatius, apropi els llenguatges de la cultura al màxim nombre de ciutadans i ciutadanes. http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2016/09/Mesura-de-Govern- cultura-barris-1.pdf 74 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 34. El Pla estratègic contra el sexisme a la ciutat 2017-2022 constitueix l’eina directora de prevenció del sexisme a la ciutat. Esdevé per tant una actuació municipal que posa l’accent tant en les arrels del sexisme i en el que permet que es reprodueixi com en els instruments i les mesures per combatre’n els aspectes més estructurals. Les actuacions d’aquest pla no s’adrecen a la detecció ni a l’atenció, sinó que l’objectiu principal és la prevenció del sexisme. Pretén d’aquesta manera incidir en la construcció d’una ciutat lliure de sexisme amb la participació del conjunt de la ciutat de Barcelona: les institucions, el moviment feminista i la resta de moviments socials; els actors econòmics i polítics de la ciutat i les veïnes i els veïns. L’estratègia es divideix en tres eixos estratègics, cadascun amb els seus àmbits corresponents. Els eixos d’intervenció s’han dissenyat en funció dels aspectes més rellevants que s’han identificat com els factors clau en què cal treballar per prevenir el sexisme: • Coneixement, avaluació i recerca • Incidència ciutadana • Formació reglada https://ajuntament.barcelona.cat/dones/ca/pla-estrategic-contra-el-sexisme-la-ciutat-2017- 2022 35. El Programa BCN Interculturalitat és un programa que té la missió de promoure la incorporació de l’enfocament intercultural en les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona, així com impulsar, en col·laboració amb altres actors, accions que promoguin els principis de la interculturalitat: reconeixement de la diversitat, igualtat de drets i equitat, i interacció positiva/diàleg intercultural. Això es fa tant a nivell de ciutat, com de districte, com de barri Els objectius del programa són els següents: • Crear i impulsar espais per fomentar el diàleg i les relacions interculturals. • Sensibilitzar en matèria d’interculturalitat. • Donar a conèixer i reconèixer la diversitat cultural present a la ciutat. • Generar oportunitats per construir accions i projectes interculturals compartits. • Transversalitzar la perspectiva intercultural a les diferents àrees i departaments de l’Ajuntament de Barcelona. L’activitat per donar resposta a aquests objectius s’estructura a través de cinc línies de treball: l’Espai Avinyó-Llengua i Cultura, l’Estratègia Barcelona Antirumors, Formació Intercultural, Impulsem la Interculturalitat i Comunicació Intercultural. https://ajuntament.barcelona.cat/bcnacciointercultural/ca/programa-bcn-interculturalitat- catala 75 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 36. El Programa d’educació per la justícia global enfoca l’educació com un procés de coneixement i d’anàlisi crítica de la realitat que vincula l’acció local i la seva dimensió global. La seva finalitat és promoure una consciència crítica envers les causes que generen desigualtats i conflictes. També contribueix al canvi d’actituds i pràctiques que han de fer possible una ciutadania responsable, respectuosa i compromesa amb la transformació social. El Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global de Barcelona 2018-2021 apunta l’educació per la justícia global com a eix fonamental d’una cooperació transformadora, que englobi els àmbits de la incidència, la recerca i la comunicació. Des d’aquesta mirada, es treballen diferents àmbits i temàtiques estratègiques:  Programa d’Educació per a la Justícia Global i Aprenentatge Servei  Nous relats de planificació i avaluació estratègica  Arrelament de la Justícia Global als districtes de Barcelona  Convocatòria de subvencions  Acompanyament a les entitats dedicades a la Justícia Global http://ajuntament.barcelona.cat/relacionsinternacionalsicooperacio/ca/barcelona-educa-la- justicia-global 37. El Circuit Barcelona contra la Violència Masclista és un projecte impulsat i coliderat per l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci Sanitari de Barcelona que té per objectiu facilitar el treball entre institucions per tal d’abordar de forma integral, multidisciplinària i transversal la prevenció, detecció, atenció, recuperació i reparació de les dones i els seus fills i filles que viuen situacions de violències masclistes. La finalitat del Circuit és establir un sistema articulat de treball en xarxa, cooperatiu i col·laboratiu entre els diferents agents dels àmbits sanitari, social, policial, judicial i educatiu que treballen de manera directa en la prevenció de la violència masclista i l’atenció a les seves víctimes. El Circuit Barcelona contra la Violència Masclista s’articula des d’una visió i comprensió multicausals, integrals i tranversals de les diverses formes i àmbits en què es produeixen les violències masclistes. La col·laboració dels i les professionals del Circuit, en qualsevol dels òrgans que el componen, es concep des d’una participació compromesa, cooperativa i coordinada, i s’hi incorpora el treball en xarxa i la coresponsabilitat per fer front a qualsevol manifestació de violència masclista. http://ajuntament.barcelona.cat/bcnantimasclista/ca/prevenir-i-actuar/circuit-barcelona- contra-les-violencies-masclistes 76 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 38. L’objectiu de la mesura de govern la Transversalitat de Gènere a l’Ajuntament de Barcelona és establir un marc conceptual, organitzatiu, normatiu i executiu per implementar de manera real i efectiva la perspectiva de gènere a l’organització municipal, concretant, ampliant i desenvolupant els compromisos ja adquirits. Això passa per revisar i modificar els mecanismes i processos amb què es dissenyen, implementen i avaluen les polítiques locals. Per aconseguir-ho, la prioritat ha de ser reforçar la cooperació i el coneixement sobre la igualtat, de manera que l’estructura municipal es vagi fent permeable i es vagi introduint la igualtat de forma descentralitzada, a tots els departaments i òrgans funcionals i territorials. Els 10 instruments de canvi institucional que han de permetre consolidar aquest bon govern són: 1. Sistemes d’informació i avaluació 2. Incorporació d'objectius de gènere a la normativa, plans i programes clau 3. Estructures institucionals d’impuls a la igualtat de gènere 4. Formació en igualtat de gènere 5. Pressupostos amb perspectiva de gènere 6. Clàusules de gènere en la contractació, les subvencions i les concessions 7. Instruments de política laboral 8. Igualtat en premis i distincions 9. Comunicació inclusiva 10. Participació de dones, moviments feministes i entitats organitzades per a la igualtat de gènere http://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-documents/mesura- govern-transversalitat-genere-def.pdf 77 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 39. El Pla de Contractació Pública Sostenible expressa els objectius que el conjunt de l’organització municipal haurà d’assolir en aquest àmbit. Correspon a la Comissió de Contractació Pública Socialment Responsable proposar en el primer trimestre de cada any l’esmentat Pla. El primer Pla, de 2018, conté unes directrius de caire general i proposa criteris d’actuació que cada unitat promotora aplicar d’acord amb les condicions i característiques de cada expedient de contractació. Cada mesura social, ambiental o d’innovació requereix una motivació específica en l’expedient. La implementació concreta de cada mesura es complementa amb les indicacions de les Guies de contractació pública social, ambiental i d’innovació i la Instrucció de l’Ajuntament de Barcelona per a l’aplicació de la Llei 9/2017 de contractes del Sector Públic. Per exemple, en matèria de medi ambient, alguns dels objectius prioritaris per al 2018 són: assolir un ús de paper reciclat superior al 90% per al conjunt de l’Ajuntament; assolir un nivell de compra de fusta amb garanties de procedència d’explotacions sostenibles del 90% del total, i del 100% en cas de la fusta tropical; o doblar el percentatge de vehicles de baixes emissions adquirits per a la flota municipal. El Pla preveu continuar amb el Pla de formació sobre contractació pública sostenible gràcies al qual s'han pogut difondre els continguts del Decret i les Guies de contractació pública gairebé a la totalitat de l'organització. També s'està posant en funcionament un programa informàtic per al seguiment de les dades que se’n derivin, l'aplicatiu SAI (seguiment d'indicadors de les mesures socials, ambientals i d'innovació). http://ajuntament.barcelona.cat/contractaciopublica/sites/default/files/pla_de_contractacio_ publica_sostenible_de_lajuntament_de.pdf 40. El Pla Municipal per la Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 constitueix el principal instrument d’actuació de l’Ajuntament de Barcelona per a promoure la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere i per a l’eliminació de les desigualtats i violències que es deriven de l’orientació sexual, la identitat de gènere i les diferències en el desenvolupament sexual Pla Municipal per la diversitat sexual i de gènere (2016-2020). El Pla es divideix en dos eixos estratègics, cadascun d’ells amb els seus àmbits corresponents. El primer eix, de Canvi Institucional, s’orienta a promoure un canvi en les pràctiques i la cultura organitzativa de l’Ajuntament de Barcelona per tal de garantir la incorporació de la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere en el treball intern de la institució. El segon eix, Ciutat de Drets, s’adreça a promoure polítiques públiques per visibilitzar i valoritzar la diversitat sexual i de gènere i combatre les desigualtats i violències derivades de l’orientació sexual, la identitat de gènere i les diferències en el desenvolupament sexual. https://ajuntament.barcelona.cat/lgtbi/ca 78 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 41. El Pla per a l’abordament integral del treball sexual (ABITS) treballa a partir de les següents línies i objectius estratègics: 1. Creació d’una agència que tingui la finalitat d’afrontar el fenomen de l’exercici de la prostitució a la ciutat.  Garantir la coordinació, l’aplicació, el seguiment i l’avaluació del Pla per a l’Abordatge Integral del Treball Sexual a través de l’Agència, eix central de tota l’estructura adreçada a l’atenció de les demandes de les treballadores sexuals i la coordinació de les actuacions institucionals i comunitàries.  Articular la relació directa amb les entitats; s’elaboraran els protocols de derivació cap a altres serveis d’atenció específica quan la situació ho requereixi; es farà el seguiment i la coordinació de totes les accions desplegades en el Pla. 2. Informar de tots els serveis públics disponibles i molt especialment dels serveis a les persones: serveis socials, serveis educatius i serveis sanitaris.  Informar de l’Ordenança municipal i de la repercussió de la seva implementació al col·lectiu de treballadores sexuals a través dels mecanismes municipals i mitjançant la col·laboració amb les entitats que treballen amb aquest col·lectiu.  Informar les treballadores sexuals de tots els recursos que tenen a la seva disposició i als que poden adreçar-se per sol·licitar i manifestar quines són les seves demandes. 3. Suport i col·laboració amb les entitats i persones que formen part d’aquest col·lectiu i que hi treballen.  Garantir la participació de les entitats i els col·lectius que per la seva experiència són coneixedors de la realitat amb la finalitat que es produeixi un procés d’interlocució dirigit a eliminar l’estigma i l’estereotip, tot garantint els drets d’aquestes persones.  Reconèixer la importància de l’experiència per poder plantejar l’abordatge del fenomen de la prostitució des del coneixement i la proximitat. 4. Establir els mecanismes necessaris de definició d’un model d’atenció individual que defineixi itineraris personalitzats per atendre les demandes específiques formulades per les persones que exerceixen la prostitució.  Garantir l’atenció a totes les persones en funció de les seves demandes.  Informar i facilitar alternatives laborals per a les persones que manifestin la voluntat de canviar de feina a partir de la seva situació particular. 5. Coordinació i adequació de tots els serveis municipals a través de models d’atenció específics adreçats al col·lectiu de persones que exerceixen el treball sexual.  Coordinar les actuacions, institucionals i comunitàries adreçades a les treballadores sexuals. http://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-documents/i-pla- abits-catala-castella-angles.pdf 79 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 42. El Pla per l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius 2017-2022 té com a objectiu avançar cap a una gestió sostenible i racional de l’aigua incidint en l’estalvi d’aigua potable, la seva optimització i la substitució per recursos hídrics alternatius. El pla identifica els recursos hídrics existents i els seus possibles usos d’acord amb la seves característiques (químiques i biològiques), dimensiona la demanda potencial i preveu les infraestructures de ciutat necessàries per al seu aprofitament. També ofereix un mapa global dels recursos alternatius a l’aigua potable a Barcelona, donant visibilitat a la xarxa hídrica de tota la ciutat, i permet garantir les sinèrgies entre els diferents operadors municipals o privats que intervenen en la ciutat, per a la millora en els subministraments. El Pla consta de les següents línies d’acció per tal d’assolir els objectius que es plantegen:  Millora i ampliació de l’aprofitament d’aigua freàtica, per tal d’abastir el 70% de la demanda total dels serveis municipals amb aigua freàtica.  Aprofitament de l’aigua regenerada, de manera que en les edificacions amb ús residencial, comercial i industrial que tinguin accés proper a la xarxa general d’aigua regenerada i no disposin d’altres recursos hídrics alternatius sigui preceptiva la seva connexió.  Aprofitament d’aigües grises, preceptiva en noves construccions i rehabilitacions integrals d’habitatges (>16 habitatges), hotels i poliesportius, per tal d’assolir un estalvi d’un 30% en el consum d’aigua potable.  Aprofitament d’aigües pluvials de coberta, preceptiu en edificis amb cobertes no transitables i que no disposin d’altres aprofitaments de recursos hídrics alternatius.  Aprofitament d’aigües pluvials en capçalera, de manera que es puguin construir 10 dipòsits amb una capacitat de 60.600 m3 per a usos municipals.  Tractament de les aigües pluvials de l’espai públic mitjançant SUDS per a poder gestionar el 85% dels episodis de pluja. https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/que-fem-i-per-que/ciutat-productiva-i- resilient/pla-de-recursos-hidrics-alternatius 80 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 43. El Protocol d'actuació per a risc de sequera de la ciutat de Barcelona té per objectiu prevenir i avançar-se a les possibles situacions de sequera, tot establint mesures preventives i definint un model d’actuació dels serveis municipals quan hi hagi situació de sequera a la ciutat. És l’instrument de coordinació intern municipal amb tots els agents que hauran d’actuar aplicant les mesures establertes en cas de sequera. Estableix un model d’actuació dels serveis municipals que garanteixi la coordinació i actuació operativa dels serveis i recursos necessaris a fi de minimitzar els efectes de les situacions de sequera amb els següents objectius: 1. Anticipar-se a situacions de risc de sequera i preveure actuacions per tal d’adequar-se als requeriments i necessitats de gestió en matèria hídrica de la ciutat. 2. Sensibilitzar a la ciutadania en la millora dels hàbits de consum de l’aigua. 3. Organitzar, coordinar i vetllar pel compliment de les actuacions necessàries pel bon ús dels recursos hídrics de la ciutat. 4. Minimitzar els danys a les persones, medi ambient, bens i infraestructures de la ciutat. 5. Facilitar informació als afectats directes i a la resta de la ciutadania en general. 6. Col·laborar amb les administracions, Àrea Metropolitana de Barcelona i Generalitat de Catalunya en el desenvolupament del Protocol en situació de Sequera i les normatives aplicables en tot moment. Les mesures d’estalvi i eficiència podrien suposar una reducció del consum d’aigua, que arribarien a un estalvi de 293.000 m3/mes, una reducció dels consums mensuals habituals de tots els serveis de fins a un 97%. En aquest sentit, s'estableixen diverses accions segons escenari (prealerta, alerta, excepcionalitat, emergència I, emergència II, emergència III i recuperació), consistents en accions de sensibilització i comunicació a la ciutadania i accions concretes per a l'estalvi d'aigua en serveis o activitats que més consum generen. https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/que-fem-i-per-que/energia-i-canvi- climatic/pla-sequera 81 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 44. L’Estratègia de transició cap a la sobirania energètica es planteja reduir el consum energètic municipal un 10%; instal·lar 25.000 nous punts de llums leds per arribar al 30% de l’enllumenat de Barcelona; incrementar un 10% la generació elèctrica amb renovables en el conjunt de la ciutat i capacitat per subministrar electricitat neta a 20.000 llars. Una altra de les mesures destacades és la creació d’un operador municipal: Barcelona Energia. El 22 de juliol de 2016 el Plenari del Consell Municipal va debatre aquest pla que, amb un pressupost de 130 milions d’euros, té entre les mesures prioritàries la rehabilitació d’edificis per fer-los sostenibles energèticament. Els seus objectius són: 1. Augmentar la sobirania energètica de l'àmbit municipal i de la ciutadania, des del coneixement profund de la ciutat i l'augment de cultura energètica, amb un subministrament propi, la reducció del consum i l'augment de l'autoproducció. 2. Reduir l’impacte ambiental derivat del consum i la generació d’energia: emissions de GEH (canvi climàtic) i contaminació local. 3. Garantir els subministraments bàsics a la ciutadania, eliminant talls de subministrament i destinant recursos a reduir el consum i augmentar l’autoconsum. 4. Fomentar el teixit econòmic i la ocupació, a través de la redistribució de la riquesa, els nous models de gestió públic-ciutadana i el foment de l'ocupació en una activitat econòmica pròpia. 5. Augmentar el lideratge públic i ciutadà en la governança energètica de la ciutat, i posicionar Barcelona com a ciutat referent en política energètica. https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/que-fem-i-per-que/energia-i-canvi- climatic/estrategia-transicio-energetica 45. El Pla de Renovació Integral de l’Enllumenat 2018-2020 persegueix incrementat la seguretat, l'eficiència energètica i la gestió intel·ligent, adequació a la normativa vigent i millor salut i qualitat ambiental per a la ciutadania. Aquest Pla es complementa amb les actuacions de millora emmarcades dins la contracta de conservació i manteniment de l’enllumenat públic de la ciutat, que any darrera any, segons les necessitats detectades, va complementant aquest pla de renovació integral. Els seus objectius són: 1. Prioritzar la il·luminació del vianant davant dels vials de circulació. 2. Millorar els nivells lumínics, l’eficiència energètica i la intel·ligència funcional. 3. Personalitzar els edificis, monuments i carrers. Aquestes millores aporten a la ciutat més sensació lumínica, no s’aporta més llum sinó que es reparteix millor per l’aplicació de les últimes tecnologies lumíniques; també s’aporta més uniformitat lumínica al evitar la sensació de taques de llum millorant la claredat de ruta; s’incorpora la màxima eficiència energètica i optimització funcional al incorporar sistemes de regulació i control. Per tant, s’està aportant més sensació de llum, amb més control i més sensació de seguretat per a la ciutadania. El Pla actuarà en més de 200 carrers i instal·larà 10.000 noves lluminàries LED a tots els districtes de la ciutat. https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/que-fem-i-per-que/espai-public-de- qualitat/pla-director-d-il-luminacio 82 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 46. Els sectors estratègics de l’economia de Barcelona. La ciutat de Barcelona avança en la transició cap a un model d’economia plural, innovadora i socialment inclusiva, basat en la sostenibilitat en totes les seves dimensions: econòmica, social i ambiental. Un model d’economia diversificada i innovadora, que impulsi la indústria local, fomenti el desenvolupament del talent i combini la internacionalització amb el potencial endogen de l’ecosistema emprenedor i creatiu del territori, amb un objectiu central: la creació d’ocupació de qualitat com el millor mecanisme per a la reducció de les desigualtats. Al llarg de l’etapa democràtica, l’Ajuntament de Barcelona ha estat un agent tractor del desenvolupament local i ha dissenyat polítiques específiques adreçades a sectors amb un paper cabdal a la dinàmica econòmica i urbana de la ciutat —com el comerç o el turisme— i a zones concretes del territori, com el projecte del districte de la innovació 22@. En el mandat 2016-2019, amb el lideratge de Barcelona Activa, l’estratègia de promoció econòmica prioritza l’impuls de sis sectors estratègics que esdevenen un eix vertebrador de tota la política municipal i de la transformació del model productiu: la indústria manufacturera, l’economia digital, els sectors creatius, l’economia verda i circular, la salut i qualitat de vida i l’Economia Social i Solidària. https://www.barcelonactiva.cat/barcelonactiva/images/cat/WEB-Sectors-Estrategics- 2018_tcm101-48982.pdf 83 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 47. El desenvolupament econòmic local és el conjunt d’accions, polítiques i estratègies que promouen l’activitat econòmica orientada a solucionar les necessitats de les persones que viuen a Barcelona, amb perspectiva de distribució de riquesa, de gènere i intercultural i de sostenibilitat ambiental. La nova Estratègia de Desenvolupament Econòmic local posa al centre les necessitats de la població i la millora de la seva qualitat de vida, considera el territori de forma integral i contempla allò local com l’oportunitat d’impulsar estratègies concertades de dinamització econòmica entre els diferents agents del territori (públics, privats i comunitaris), amb una mirada intercultural i de gènere. Objectius:  Reimpulsar la indústria local en sectors d’ocupació de qualitat.  Fomentar el comerç de proximitat amb la professionalització del sector, prioritzant l’associacionisme i les fòrmules de cooperació comercial.  Promoure l’emprenedoria col·lectiva lligada a la innovació social transformadora.  Impulsar la innovació tecnològica al servei de la transformació social i ambiental.  Descentralitzar les polítiques de desenvolupament econòmic.  Convertir la ciutat en un referent mundial d’un nou model socioeconòmic sostenible.  Donar suport a un teixit productiu socialment compromès. Accions:  Plans de Desenvolupament Econòmic de Districte.  Pla de descentralització comercial i atenció a les zones de la ciutat amb més necessitat d’enfortir el seu comerç.  Estratègia metropolitana de promoció dels circuits curts de producció i consum.  Estratègia metropolitana de promoció econòmica. http://ajuntament.barcelona.cat/economiatreball/ca/desenvolupament-economic-local Pla de desenvolupament econòmic de Ciutat Vella (2016-2020) http://ajuntament.barcelona.cat/economiatreball/sites/default/files/PDE-CiutatVella-2016-CAT.pdf Pla de desenvolupament econòmic de Sant Andreu (2017-2021) http://ajuntament.barcelona.cat/economiatreball/sites/default/files/PDE_SantAndreu_2017_2021_0.pd f Pla de desenvolupament econòmic de Nou Barris (2016-2021) http://ajuntament.barcelona.cat/economiatreball/sites/default/files/PDE-NouBarris-2017-CAT.pdf Pla de desenvolupament econòmic de Sants-Montjuïc (2017-2021) http://ajuntament.barcelona.cat/economiatreball/sites/default/files/PDE-Sants- Montju%C3%AFc_2017-2021.pdf Pla de desenvolupament econòmic d’Horta-Guinardó (2018-2022) https://www.barcelonactiva.cat/barcelonactiva/images/cat/PDE_Horta_CAT_baixa_tcm101- 49654.pdf Pla de desenvolupament econòmic de Sant Martí (2018-2022) https://www.barcelonactiva.cat/barcelonactiva/images/cat/PDE-Sant%20Marti_web_tcm101- 49658.pdf 84 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 48. L’Estratègia de reforç i projecció del comerç a Barcelona 2017-2019 té com a objectiu preservar, fomentar, promoure i promocionar el sector comercial. L’Estratègia assumeix el compromís d’avançar cap a una ciutat singular, sostenible i atractiva, en la qual comerç, el desenvolupament urbà i la qualitat de vida ciutadana formin una unió indestriable. L’estratègia es concreta en vuit línies, desplegades en un total de 43 mesures: 1. Una governança del comerç basada en la confiança i la coresponsabilitat del sector. 2. El comerç de proximitat de Barcelona, el model que cal preservar i enfortir. 3. Competitivitat, innovació i transformació digital: la clau de volta per a la modernització del nostre comerç. 4. El teixit comercial als barris: un valor que cohesiona, vertebra i enriqueix la ciutat. 5. L’associacionisme comercial i les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU), les millors fórmules de sumar esforços per multiplicar èxits. 6. El turisme i la cultura, dues oportunitats per al comerç de proximitat. 7. Els mercats de Barcelona, uns bons aliats del comerç de proximitat als barris. 8. Una bona gestió i avaluació de l’estratègia, la clau per continuar millorant. http://ajuntament.barcelona.cat/economiatreball/sites/default/files/documents/mesura_de_ govern_comerc_0.pdf El Pla de Dinamització Comercial 2018-2023 de Ciutat Vella dona un enfocament més precís de les actuacions a desenvolupar en aquest districte, posant en relació diferents polítiques sectorials de comerç i d’altres polítiques específiques, i cerca la compatibilitat i alineament entre elles per configurar un model integral de comerç de proximitat. El Pla presenta la realitat comercial de Ciutat Vella i les actuacions previstes pels propers anys, algunes de les quals donen continuïtat a mesures ja en procés d’implementació, mentre d’altres són noves. https://ajuntament.barcelona.cat/ciutatvella/sites/default/files/documentacio/mg_pla_dinam itzacio_comercial.pdf 85 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 49. L’Estratègia d’impuls del Consum Responsable 2016-2019 (EICR) vol afavorir una nova manera d’entendre l’acció de consumir. Està adreçada a impulsar un nou model de consum social i ambientalment responsable, lligat a altres formes de produir, de distribuir la riquesa i de finançament, davant de l’actual model econòmic especulatiu, de producció i de consum que és profundament insostenible des de punt de vista ambiental, energètic i social, i individual. El Pla marca l’inici d’una nova política local de consum coherent i integradora amb altres àmbits d’actuació com l’habitatge, l’energia (pobresa energètica), el turisme, o les finances (banca ètica), i de l’altra, la incorporació d’una nova línia d’actuació, l’impuls d’un nou model de consum, l’anomenat consum responsable. El consum responsable, altrament dit conscient, crític, ètic, ecològic, transformador, sostenible, solidari o just, és una proposta que ens interpel·la a adoptar hàbits de consum i estils de vida que contribueixin a millorar tant la nostra qualitat de vida com el medi ambient, la justícia social i la democràcia, i a avançar, així, cap a una economia i una societat més justes i sostenibles. Objectius: 1. Estendre la cultura del consum responsable (difusió de valors, idees, etc. entre la ciutadania, empreses i la mateixa administració) 2. Disposar per fer-ho de les regulacions adients (normativa -clàusules i criteris socials, ambientals i de bon govern-, mecanismes, etc.) 3. Impulsar el consum responsable en les actuacions de l’Ajuntament (impuls a la contractació i la compra pública responsables) 4. Impulsar el comerç i l’empresa locals promovent el seu vincle amb el consum responsable (comerç local, consum de productes de proximitat, etc.) 5. Impulsar l’economia social i solidària reforçant el seu vincle amb el consum responsable (iniciatives d’economia social i solidària en consum responsable, etc.) http://www.ajsosteniblebcn.cat/ca/coneix-l-estrategia-d-impuls-del-consum-responsable- 2016-2019_77886 86 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 50. L’Estratègia d'Inclusió per a persones que exerceixen la venda irregular al carrer aborda els problemes associats des de fa anys a la venda irregular al carrer a la ciutat de Barcelona. Ho fa des d’una perspectiva social i participativa, que busca una acció coordinada per minimitzar els conflictes, garantir els drets fonamentals i millorar les opcions d’inclusió de les persones que es dediquen a la venda irregular a l’espai públic per necessitat. D’una banda l’estratègia preveu un protocol d’actuació de Guàrdia Urbana per reforçar la seva presència en aquells espais que poden suposar major perjudici al comerç i al vianant. De l’altra es defineix una actuació integral de cara al col·lectiu de venedors i venedores, que contempla actuacions en els àmbits dels recursos socials, estrangeria, itineraris de formació i inserció laboral, implicació del comerç i les associacions de comerciants, ús i regulació de l’espai públic i de seguretat. https://www.slideshare.net/Barcelona_cat/estratgia-dinclusi-per-a-persons-que-exerceixen- la-venda-irregular-al-carrer-a-barcelona 51. L’Estratègia per a l’Ocupació de Barcelona 2016-2020 incorpora les línies estratègiques del Pla d’Actuació Municipal. En matèria d’ocupació. Estableix com a mesura específica (M7) l’objectiu d’elaborar anualment un Pla d’Actuació per l’Ocupació a la ciutat. Una elaboració que, partint dels paràmetres establerts en l’EOB 2016-2020, es desenvolupa a partir de les propostes sorgides de les diferents àrees de Barcelona Activa i del recull de les concrecions aportades pels diferents agents socials participants en els òrgans de governança de l’EOB. En aquest sentit, el desplegament del Pla d’Actuació per l’Ocupació 2018 articula diferents mecanismes de governança per tal d’assegurar: • Una major coordinació i coresponsabilitat dels agents participants en la implementació i seguiment del Pla, mitjançant Grups de Treball i una Comissió bilateral Ajuntament-SOC. • Un treball amb major transversalitat entre les diferents àrees municipals i districtes, mitjançant la Taula de Gerències sectorials i la Taula de Gerències de districtes. • Una visió global de ciutat, no només de les actuacions municipals: mapa d’actuacions i complementarietat de les mesures i recursos. • La incorporació de la perspectiva de gènere en l’elaboració i la implementació del Pla. https://www.barcelonactiva.cat/barcelonactiva/images/cat/Estrategia-Ocupacio-Barcelona- Final-OK_tcm101-46509.pdf 87 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 52. El Pla de Promoció Econòmica internacional de Barcelona 2017-2020 recull el conjunt d’accions previstes per impulsar les relacions econòmiques amb l’exterior, amb la intenció de dinamitzar l’economia local i atraure activitat que generi prosperitat i ocupació de qualitat. En termes generals els objectius del Pla són posicionar i mantenir una bona reputació de la ciutat i la seva regió metropolitana de cara a l’exterior, per ajudar a captar inversions i talent internacional, així com l’acompanyament i fidelització dels projectes d’inversió de la comunitat internacional. El Pla s’estructura en dues idees estratègiques que orienten el treball (bastir ponts i segmentació), que orienten el treball de forma transversal, més un tercer apartat que concreta set eixos prioritaris d’actuació. A. Bastir ponts - Amb altres ciutats - Amb altres institucions - Amb el sector privat i la societat civil - Amb altres municipis metropolitans - Amb la ciutadania B. Segmentació - Mercats geogràfics prioritaris - Sectors estratègics de valor afegit i potencial de creixement - Públic objectiu C. Eixos d’actuació de la promoció econòmica internacional 1. Activar la dimensió econòmica del city branding 2. Convertir Barcelona en una nova ciutat global 3. Posicionar Barcelona com la startup city d’Europa 4. Buscar més simbiosi entre cultura i promoció econòmica 5. Millorar la connectivitat aèria internacional de Barcelona 6. Impulsar Barcelona com a plataforma logística i com a porta d’entrada a Europa per Àsia 7. Dinamitzar i fidelitzar la comunitat estrangera i el talent internacional http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2017/02/Barcelona-Ciutat- Oberta-Mesura-de-Govern.pdf 88 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 53. El Pla Estratègic de Mercats 2015- 2025 està pensat per donar resposta als reptes tecnològics, econòmics i socials que afecten el comerç de proximitat, i en concret els mercats municipals. Després de modernitzar les seves instal·lacions, serveis i oferta als ciutadans calia definir un model de mercats municipals adaptat a les noves realitats. Es tractava d’establir una visió dels mercats amb l’horitzó del 2025, d’identificar els objectius per fer realitat aquesta visió i de definir les estratègies necessàries per aconseguir cadascun dels objectius identificats, mesurant la participació dels diferents agents, les inversions necessàries, els indicadors d’èxit i els responsables de les accions que acompanyen cada estratègia. Això es va fer a través d’un procés participatiu i àmpliament consensuat. El Pla fixa la missió dels mercats de Barcelona com la de proveir els ciutadans de productes de qualitat, promoure un estil de vida saludable, promoure la cohesió social i l’articulació dels barris, així com fomentar l’economia i l’ocupació en el marc del comerç de proximitat. La visió de futur es dibuixa al voltant de tres grans conceptes: • Ànima: els mercats són un referent de la vida als barris de Barcelona i proporcionen una experiència no només de compra, sinó també de convivència als ciutadans. • Motor: els mercats lideren el comerç de cada barri, alhora que dirigeixen el model de mercat urbà en l’àmbit internacional. El mercat és una peça clau en el desenvolupament econòmic i en la creació d’ocupació a cada barri. • Sostenibilitat: els mercats són sinònim de valors associats a la sostenibilitat social, mediambiental i cultural. Aquests conceptes són, alhora, els àmbits de treball i d’estructuració del Pla. Aquests marquen 12 objectius (quatre per àmbit) objectius que cal assolir durant el període de vigència del pla. Al seu torn, els objectius es concreten en un total de 39 mesures i 153 accions. http://ajuntament.barcelona.cat/mercats/sites/default/files/Llibre%20Pla%20Estrategic%20ok .pdf 89 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 54. El Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària 2016-2019 té la missió d’impulsar un model socioeconòmic alternatiu transformador, amb l’objectiu de contribuir a la reducció de les desigualtats socials i territorials i promoure una economia al servei de les persones i de la justícia social. El Pla recull una diagnosi, el procés d’elaboració i el conjunt d’actuacions que es volen dur a terme en els propers anys a la ciutat, i és fruit de les aportacions que durant un any s’han ha recollit des del Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum resultat d’un centenar de reunions i trobades amb diferents agents, empreses, organitzacions de segon grau, xarxes, federacions i espais de treball del mateix àmbit. Els seus objectius són: 1. Impuls i visibilització com a model econòmic alternatiu, 2. Impuls i suport a nous projectes Generadors d’ocupació estable i sostenible i 3. Enfortiment i millora del teixit i els projectes existents. Aquests objectius es fan operatius a partir de sis línies de treball: 1. Acompanyament i formació; 2. Finançament; 3. Intercooperació; 4. Comunicació i relat; 5. Equipaments i recursos i 6. Territorialització i acció comunitària. http://eldigital.barcelona.cat/wp-content/uploads/2016/11/plaAltresEconomies.pdf 55. El Pla estratègic de turisme 2020 ha obert un procés intens de reflexió i de generació de coneixement compartit sobre l’activitat turística a la ciutat i els seus efectes, i ha encarat el repte clau de gestionar la ciutat turística fent-la compatible amb la resta de necessitats de la ciutat múltiple, complexa i heterogènia que és Barcelona. El Pla estratègic de turisme 2020 ha elaborat el full de ruta de les polítiques turístiques dels propers 5 anys i ho ha fet sobre les set disposicions inicials que marquen com concep el turisme i la seva gestió aquest pla. Les set disposicions inicials són: - La relació co-constitutiva del turisme i la ciutat - Del model turístic a la ciutat turística - Del turista al visitant: ampliant l’espectre del turisme - El turisme, una qüestió col·lectiva - La gestió integrada del turisme - La geometria variable de la destinació - Sostenibilitat i competitivitat: un binomi indestriable Els criteris que han guiat l’elaboració del Pla són: Responsabilitat, Sostenibilitat, Cohesió, Redistribució i Innovació. El resultat d’aquest procés de reflexió ha estat la definició de l’estratègia turística de Barcelona, que està fermament encaminada a garantir la sostenibilitat de la destinació, a 90 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional promoure, alimentar i exigir la responsabilitat de les actuacions, pràctiques i activitats que configuren la ciutat avui, condicionant la ciutat del futur. L’estratègia turística s’ha elaborat a través de:  La definició de 5 àmbits: Governança, Gestió Turística, Estratègia territorial, Treball i empresa i Promoció i màrqueting, que agrupen els 80 reptes estratègics.  La definició de 10 programes estratègics que detallen les 30 línies i les 100 mesures d’actuació que han de donar resposta als reptes estratègics: Governança, Coneixement, Destinació Barcelona, Mobilitat, Allotjament, Gestió d’espais, Desenvolupament econòmic, Comunicació i acollida, Fiscalitat i finançament i Regulació i ordenament. https://ajuntament.barcelona.cat/turisme/ca/pla-estrategic 56. El Pla per al Foment de l'Ocupació Juvenil de Qualitat 2016-2020, consensuat amb una quarantena d’agents socials i econòmics, preveu invertir 8,5 milions d’euros per combatre l’atur juvenil —que representa un 12,3% del total d’aturats— i millorar la qualitat de la feina de les persones de menys de 30 anys. Si bé és cert que l’atur s’ha reduït en els darrers anys, ho ha fet menys entre els joves, que, a més, pateixen el problema de la temporalitat: un 88% dels contractes que signen són temporals. Aquest pla, que s’ha elaborat a partir d’una diagnosi de l’actual mercat laboral amb l’aportació dels joves de la ciutat, també té per objectiu garantir la igualtat d’oportunitats amb independència del barri de residència, el gènere, el nivell de formació o l’entorn social. L’orientació professional, la formació i el suport en la inserció laboral són els eixos principals del pla. Es destaca que les 39 mesures que s’hi inclouen atenen especialment l’especificitat de cada barri. Així, per exemple, als districtes de Sants-Montjuïc i Nou Barris es concentra més quantitat de joves que no estudien ni treballen. També es para una atenció especial a les persones més vulnerables dintre d’aquest col•lectiu, com ara les que estan afectades de problemes de salut mental o les que no tenen els estudis de secundària acabats. També preocupen les persones que han hagut de marxar fora a buscar feina, posant èmfasi en que els joves tenen dret a quedar-se a la seva ciutat, i per això han de poder treballar i tenir una vida autònoma. https://ajuntament.barcelona.cat/joves/ca/canal/pla-al-foment-de-locupacio-juvenil-de- qualitat-2016-2020 91 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 57. El Pla “Barcelona Ciutat Digital” ha d’assegurar que la tecnologia i la innovació digital actuen de facilitadors en la consecució d’unes polítiques públiques equitables i eficients orientades a cobrir millor les necessitats dels ciutadans i ciutadanes i potenciar les seves capacitats, per a conformar uns serveis públics de major qualitat, amb l’òptima assignació i utilització dels recursos i el talent públic. S’abordarà sota tres eixos de treball que despleguen diferents objectius estratègics: 1. GOVERN I CIUTAT: La tecnologia per a la transformació i la innovació pública: un govern més obert i eficient  Guiar la transformació i innovació digital en el sector públic, establint estàndards de servei centrats en l'usuari que siguin “digitals per defecte” basats en principis de codi obert i estàndards oberts i desenvolupats seguint metodologies àgils.  Assegurar que la ciutat disposa de les tecnologies digitals de ciutat per facilitar l’abordatge dels seus principals reptes urbans: com l’habitatge, l’atur, l’exclusió social, l’energia o la mobilitat.  Millorar els serveis (accés a l’habitatge, salut, energia, mobilitat…) gràcies a un ús més democràtic i accessible de la tecnologia.  Desenvolupar una infraestructura de dades de ciutat pública, oberta i distribuïda i desenvolupar una estratègia de dades, involucrant la ciutadania, desenvolupadors, PIMES, empreses , tercer sector, universitats i centres de recerca. 2. EMPRESES I ENTITATS SOCIALS: Desenvolupament del teixit socioeconòmic digital i de l’ecosistema d’innovació local  Promoure i enfortir l’ecosistema i el teixit econòmic digital i innovador.  Reforçar la cooperació local per facilitar una economia plural, que inclogui economies col·laboratives i una transformació i retorn social: Innovació Social i Digital.  Facilitar l’accés de les PIMES a la compra pública.  Fomentar la creació d’ocupació de qualitat. 3. CIUTADANIA: Empoderament de les persones  Disposar d’una àmplia oferta de formació i capacitació digital personalitzada pels diferents col·lectius (inclusiva, professionalitzadora, ocupacional, ciutadana, …)  Desenvolupar el talent per la feina del futur, per l’ocupació del segle XXI, usant també la tecnologia per crear un millor encaix de la oferta i demanda laboral (Big Data, mineria de dades o business intelligence de les tendències del mercat laboral, les qualificacions necessàries i altres elements que ajudin a dissenyar polítiques actives d’ocupació).  Facilitar una democràcia activa i participativa fomentant l’intercanvi de talent en comunitats i àgores públiques.  Incrementar la sobirania digital de la ciutadania de Barcelona, augmentant la seva consciència tecnològica, i defensant els seus drets i les seves llibertats digitals. https://ajuntament.barcelona.cat/digital/sites/default/files/pla_ciutat_digital_mdgovern.pdf 92 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 58. L’Ajuntament de Barcelona impulsa una Estratègia per a la implantació del vehicle elèctric a la ciutat. La mobilitat elèctrica, eix d'innovació i competitivitat, contribueix a la reducció d'emissions contaminants fòssils i millora la qualitat de l'aire i el consum de fonts locals, redueix la contaminació acústica i impulsa el desenvolupament i la transformació industrial. Mobilitat sostenible i la convivència urbana. A Barcelona hi ha una creixent flota de vehicles elèctrics, motos i cotxes, que es beneficien de les facilitats que els ofereix la ciutat, com són els 450 punts de recàrrega públics i gratuïts repartits per nombroses estacions i aparcaments a tots els districtes, dels quals 125 són específics per a motos elèctriques i 17 són estacions de recàrrega ràpida. Així mateix, a Barcelona ser propietari de vehicles de zero emissions té grans avantatges. D'una banda, els vehicles elèctrics tenen una bonificació del 75% en l'impost de vehicles de tracció mecànica, i d'altra, es beneficien d'estacionament a les places d'àrea blava i àrea verda per una tarifa de 0 euros, a excepció de les places exclusives per a residents o a les places reservades, sempre que respectin els horaris i els temps màxims de regulació. Per beneficiar-se d'aquests avantatges és imprescindible tenir la targeta de vehicle elèctric, amb la qual es poden fer també les recàrregues gratuïtes del vehicle. Barcelona esta diversificant la seva estratègia del vehicle elèctric, de manera que no cal ser-ne propietari per fer-ne ús: treballem en la connexió de les xarxes de tramvia, apostem pel Bicing elèctric, normalitzem l'ús els vehicles de mobilitat personal i promovem una flota d'autobusos cada vegada menys contaminant, amb una important presència d'autobusos elèctrics. https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/que-fem-i-per-que/ciutat-productiva-i- resilient/pla-director-del-vehicle-electric 59. Pla d’Accessibilitat Universal 2018-2026 pretén aconseguir una ciutat més accessible per a tothom, mitjançant la planificació estratègica i la implantació de millores en el disseny urbà. Es tracta, sobretot, de millorar la qualitat de vida i l’autonomia personal de les persones amb diversitat funcional. La seva elaboració ha comportat analitzar amb detall tots els serveis que es presten a la ciutadania, siguin públics o privats, revisant si garanteixen l’accessibilitat física, comunicativa i dels productes que ofereixen. El diagnòstic s’ha fet a través de plans d’ocupació dissenyats per Barcelona Activa i adreçats a persones amb discapacitat física. És una contractació pionera en l’àmbit municipal, perquè mai abans s’ha fet un pla d’accessibilitat ocupant directament les persones destinatàries de la normativa. A més, entitats i professionals implicades en el treball diari amb aquests col·lectius participaran en el disseny de les solucions i els instruments més adients. Posteriorment el pla entrarà en una fase d’elaboració i implementació de mesures concretes per millorar l’accessibilitat. Un dels objectius és l’aprovació d’una ordenança municipal sobre accessibilitat universal que seria la primera normativa d’aquestes característiques. També es pretén que l’Ajuntament comprometi un determinat percentatge de les inversions municipals a finançar aquestes reformes. https://www.slideshare.net/Barcelona_cat/mesura-de-govern-per-a-lelaboraci-del-pla- daccessibilitat-universal-de-barcelona-20182026 93 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 60. La cultura gitana és molt diversa, un poble que no viu en un sol país i que s’adapta al territori on viu, sense perdre però, la seva essència. Tot i la seva tradició de poble nòmada, a Barcelona van arribar fa més de 600 anys i són part de la nostra diversa societat. El poble gitano representa una part important de la ciutadania de Barcelona, una ciutadania que pateix discriminacions molt concretes per la seva pròpia identitat i una ciutadania també molt rica en la seva aportació cultural. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona desenvolupa diverses polítiques adreçades a la millora de les condicions de vida de la població gitana i també de valoració de la cultura gitana. L’Estratègia local amb el poble gitano de Barcelona recull objectius i accions per promoure la inclusió, la cohesió social, la sensibilització i el coneixement de la cultura gitana des de la igualtat i la no-discriminació. Parteix d’uns principis reconeguts a escala internacional, europea, estatal i autonòmica sobre la defensa dels drets i la diversitat cultural. Amb aquesta estratègia l’Ajuntament vol:  Reduir desigualtats i promoure oportunitats del poble gitano en diferents àmbits: o Educació formal i no formal o Laboral o Habitatge o Salut  Consolidar i promoure el benestar personal i familiar  Coordinar accions dins la ciutat amb altres municipis  Valorar la cultura gitana https://ajuntament.barcelona.cat/dretsidiversitat/ca/barcelona-ciutat- diversa/estrat%C3%A8gia-local-amb-el-poble-gitano 61. La mesura de govern de foment de la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos en els canals de participació vol reconèixer la diversitat existent a la ciutat i situar la importància de fer efectiu el dret a la participació ciutadana per a totes les persones que l’habiten. Es parteix de l’experiència i el convenciment que aquesta diversitat de mirades, cultures, costums, creences, etc. fa més rica la ciutat El Reglament de participació ciutadana aprovat l’any 2017 assumeix aquesta diversitat i insta l’Ajuntament a posar els mitjans necessaris i adients per fer possible la participació de tota la ciutadania. Els cinc objectius que es plantegen en aquesta MdG i que configuren els eixos de treball són els següents: Eix 1: Els canals de participació: Reconèixer i fer visible la diversitat cultural reforçant la participació de persones d’orígens i contextos culturals diversos i les seves agrupacions en els canals de participació que l’ajuntament de barcelona posa a disposició de la ciutadania. Eix 2: Treball amb actors i reforç de l’organització social: Aprofundir en el coneixement de les realitats i necessitats socioculturals a l’entorn de la participació ciutadana i contribuir al foment d’espais d’autonomia i 94 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional d’autoorganització d’aquests col·lectius, a partir d’un treball conjunt amb actors d’orígens i contextos culturals diversos. Eix 3: L’Ajuntament de Barcelona: Enfortir la capacitat del personal municipal i d’altres agents al servei de l’ajuntament per incorporar, de manera activa, la interculturalitat en les actuacions dirigides a promoure la participació ciutadana i la mediació intercultural. Eix 4: Els canals de comunicació: Incorporar criteris de diversitat cultural en els canals i mitjans de comunicació municipals. Eix 5: La participació política: Facilitar l’exercici dels drets polítics de les persones residents a la ciutat de Barcelona. Aquest és un programa viu, que ha de poder ser permeable i incorporar noves actuacions. http://ajuntament.barcelona.cat/educacio/sites/default/files/mgfparticipacio_3.pdf 62. El Pla Municipal d’Acció Comunitària 2018-2022 tracta de l’estratègia municipal per desenvolupar una política pública d’acció comunitària que faciliti i promogui que la ciutadania s’activi i organitzi en formes diverses, formals i informals, per mirar de trobar, conjuntament, les respostes a les seves necessitats. Perquè de forma aïllada o individual són més difícils de trobar. També forma part dels objectius de l’acció comunitària l’enfortiment democràtic de la societat i la generació d’experiències i aprenentatges significatius que despertin l’interès per la participació política entre la ciutadania. Per aconseguir tot això el Pla parteix de cinc estratègies:  Cap a un sistema comunitari de polítiques socials  Desenvolupament socioeconòmic de base comunitària  Els equipaments de proximitat com a motors de l’acció comunitària  Facilitar l’enfortiment social, econòmic i democràtic de les associacions  Descentralització i accions comunitàries als barris Les estratègies es despleguen en 19 projectes, liderats des de diverses àrees de l’Ajuntament. Un dels destacats és el suport als plans i processos comunitaris:  Pla Comunitari de la Barceloneta  Pla Comunitari de la Sagrada Família  Pla Comunitari del Poble Sec  Procés Comunitari de La Salut  Pla Comunitari d’El Carmel  Pla Comunitari de Roquetes  Pla Comunitari de Verdum  Pla Comunitari de Zona Nord  Pla Comunitari de Navas  Pla Comunitari de Besòs-Maresme  Pla Comunitari del Poblenou  Pla d'Acció Comunitària de La Verneda i La Pau  Procés Comunitari de La Marina file:///G:/PlaMunicipal%20Acci%C3%B3%20Comunit%C3%A0ria%202018-2022_web.pdf 95 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 63. Els objectius del Pla municipal de lluita contra la islamofòbia es divideixen entre aquells adreçats a la prevenció de vulneracions de drets humans i aquells que es posen en marxa quan ja s’ha produït una vulneració; és a dir, les accions de garantia dels drets. Són els següents: 1. Visibilitzar la islamofòbia com una forma de discriminació  Sensibilitzar i informar la ciutadania de les diverses manifestacions de la islamofòbia i el seu impacte.  Acompanyar les comunitats musulmanes en la visibilització dels delictes i discursos islamòfobs.  Posar de manifest les especificitats de la islamofòbia de gènere.  Reforçar els mecanismes en l’àmbit municipal per la recollida de dades sobre discriminacions islamòfobes.  Potenciar la sensibilització a les escoles sobre la islamofòbia com una forma de discriminació. 2. Contrarestar la generalització d'imatges negatives sobre l'Islam i les persones musulmanes i normalitzar la diversitat religiosa a la ciutat  Afavorir el treball conjunt de persones i entitats de la ciutat contra els rumors discriminatoris.  Promoure la presència de la diversitat cultural i religiosa de la ciutat, especialment als mitjans de comunicació de titularitat municipal.  Promoure l'educació en la diversitat.  Garantir el dret a la llibertat religiosa i de consciència en l'àmbit escolar.  Acompanyar el procés per a l'establiment de centres de culte a la ciutat.  Afavorir una gestió no discriminatòria de la diversitat religiosa en els centres de treball de la ciutat. 3: Reforçar els mecanismes de garantia contra les discriminacions islamòfobes  Promoure la coordinació entre els agents i institucions competents de la protecció i lluita contra els delictes i discursos d'odi.  Impulsar l'ús del litigi estratègic com a eina de protecció i garantia contra les discriminacions islamòfobes.  Consolidar el seguiment i la persecució de les discriminacions islamòfobes a la ciutat. http://ajuntament.barcelona.cat/educacio/sites/default/files/cat-mg-pla-municipal-contra- islamofobia_def_17012017.pdf 96 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 64. El Pla director de l'arbrat de Barcelona 2017-2037, Arbres per viure, és el document estratègic que guia l’acció municipal en matèria de planificació, gestió i conservació de tot l’arbrat de la ciutat. Consta de 50 accions agrupades en 10 línies estratègiques per aconseguir els següents reptes marcats pel 2037:  Augmentar un 5% la cobertura arbrada, assolint el 30% de la superfície urbana coberta per arbrat.  Garantir que el 40% de les espècies d’arbres siguin adaptades al canvi global.  Assolir un patrimoni arbori biodivers en que cap espècie representi més del 15%.  Posar a disposició de la ciutadania tota la informació sobre característiques i serveis de cada un dels arbres.  Aconseguir que, a totes les escoles de primària de Barcelona, els nens i nenes identifiquin i apreciïn els arbres del seu barri. https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/Mesura-Govern-Pla- Director-Arbrat.pdf 65. L’EDUSI - Eix Besòs és l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat que l’Ajuntament de Barcelona està implementant en el marc del Programa Operatiu de Creixement Sostenible 2014-2020 del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). El projecte beneficia a 10 barris que pertanyen als tres districtes de barcelona de l'àmbit del riu Besòs. En aquest àmbit hi viuen 114 mil persones, un 7,12% de la població de Barcelona. Els objectius generals de l’EDUSI són millorar els indicadors de desigualtat social i urbana dels barris de l’Eix Besòs, abastant la dimensió física i mediambiental, climàtica, demogràfica, social i econòmica. L’import total subvencionable per a la implementació és de 30 Milions d’euros, amb un cofinançament per part del FEDER del 50%. http://edusi.barcelona/bcn-news/ 97 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 66. L’Estratègia de la bicicleta per Barcelona és l’instrument estratègic per fomentar l’ús de la bicicleta que dona continuïtat al PMU 2013-2018, en el qual es fixa l’objectiu d’incrementar els desplaçaments en bicicleta en un 67% respecte els valors del 2011. Per aconseguir-ho s’han realitzat les següents actuacions:  Ampliació de la infraestructura ciclista fins als 209 km.  Increment dels aparcaments en superfície, un 57% més respecte l’any 2012.  Modificació de l’Ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles per adaptar-la a la nova situació que viu Barcelona com a conseqüència del notable increment dels desplaçaments en bicicleta.  L’any 2016 la Gerència d’Ecologia Urbana va publicar el “Manual de disseny de carris bici de Barcelona”, en el qual es defineixen criteris unificats per la implantació dels carrils bicis amb l’objectiu de millorar la seguretat dels ciclistes, reduir els conflictes amb els vianants, millorar la connectivitat dels nous carrils bici, i abordar-ne la senyalització, la regulació i el disseny.  Promoció de l’ús de la bicicleta amb el nou servei de Bicing, que ha entrat en funcionament a principis de 2019: ampliació de la cobertura territorial, en funcionament les 24 hores del dia, increment del nombre de bicicletes en servei (tant convencionals com elèctriques) i estacions mixtes per a bicicletes convencionals i elèctriques.  Millores en l’adequació del transport públic per a l’accés de bicicletes i instal·lació d’aparcaments Bicibox en algunes estacions de metro.  Des dels diferents programes i equipaments de l’Ajuntament de Barcelona s’han organitzat accions de participació, educació i foment de la bicicleta com el “Fem Campanya per una mobilitat segura i sostenible” dins del programa Escoles + Sostenibles o el projecte “A la feina, Bicia’t” del programa Ajuntament + Sostenible, entre d’altres. Aquest programa també inclou la certificació dels edificis municipals accessibles en bicicleta a través del segell distintiu “Edifici Amic de la Bici”. http://ajuntament.barcelona.cat/relacionsinternacionalsicooperacio/ca/noticia/apostem-per- la-bicicleta_323056 98 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 67. D’acord amb els objectius del PMU 2013-2018 i en línia amb el nou PMU 2019-2024, l’Ajuntament ha establert una Estratègia per la mobilitat elèctrica 2018-2024. Partint de la diagnosi sobre la situació de partida del parc mòbil, tant a nivell públic com privat, i l’evolució del mercat elèctric europeu en els propers anys, s’han establert els següents objectius:  Flota municipal: mitjançant un procés de renovació progressiva, comptar amb una flota municipal 100% elèctrica l’any 2030.  Transport públic: assumint el compromís d’adquirir només vehicles de zero emissions a partir del 2025 i suposant un període de renovació de 15 anys, l’any 2040 la flota de transport públic serà 100% elèctrica (aproximadament 1.200 vehicles).  Taxi: es preveu que l’AMB deixi d’homologar taxis dièsel a partir del 2019 i només taxis elèctrics a partir de 2024. Suposant un període de renovació de 6-8 anys, l’any 2040 tots els taxis seran elèctrics.  Turismes, mercaderies i motocicletes: es marca com a objectius pels 2024 que el 4% dels turismes i el 8% de les motocicletes siguin elèctriques. Les mesures per arribar a aconseguir aquestes xifres se centren en ampliar la infraestructura de càrrega de vehicles, impulsar beneficis per a l’estacionament, l’ús de vies preferents o la recàrrega, i a continuar treballant per oferir subvencions per a vehicles d’energies alternatives i més bonificacions en l’impost de circulació. https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/bitstream/11703/109244/1/180309_MG%20Es trat%C3%A8gia%20VE_CEUM.PDF 99 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 68. El model de resiliència urbana pretén avançar cap a una Barcelona resilient en tots els àmbits que afecten la qualitat de vida i la seguretat de les persones que hi viuen. A tal efecte crea les bases per a que la ciutat es sobreposi als impactes de manera proactiva i amb capacitat d’incorporar les lliçons apreses en el procés. Els objectius identificats són:  Contribuir a potenciar el lideratge polític municipal basat en la cultura de la resiliència, tant a nivell de ciutat com en l’àmbit metropolità i en la relació amb la resta d’administracions públiques • Integrar els principis de la resiliència a tots els projectes i processos de transformació, gestió i manteniment de la ciutat, capacitant als equips tècnics municipals en aquest sentit i comprometre a tots els actors externs a actuar de la mateixa manera.  Reduir les vulnerabilitats de la ciutat a través d'accions preventives que n’eliminin les causes d’origen o minimitzin l’impacte de les tensions i pertorbacions a les que ha de fer front, de manera que la ciutat sigui capaç de resistir-les mantenint les seves funcions essencials i proveint dels serveis necessaris a la població.  Proveir la ciutat dels mecanismes adequats per la detecció i l'avaluació anticipada dels riscs que ha de gestionar  Treballar per millorar la capacitat de resposta i minimitzar l’impacte i el temps de recuperació de la ciutat al seu estat original, o equivalent, davant situacions de crisi. En la mesura del possible, aprofitar l’oportunitat per evolucionar i sortir enfortits, amb la solució de la crisi, a un estat millor al previ.  Proporcionar informació útil i eines per millorar el coneixement de la configuració i estat de la ciutat que serveixin de suport als processos de presa de decisions, tant a nivell operatiu com estratègic. Els valors sobre els quals se sustenta són: Sostenibilitat, Proactivitat, Flexibilitat, Transversalitat, Enfoc Holístic, Coresponsabilitat, Aprenentatge, Creativitat, Seguretat, Generació de co-beneficis. L’Avaluació Preliminar de Resiliència ha identificat cinc àrees de descobriment rellevants a treballar per a la resiliència de la ciutat: etapes de la vida, habitabilitat, espai públic, prosperitat social i econòmica i migracions. La segona fase, en què s’està treballant actualment, està centrada en l’anàlisi i identificació de les necessitats que una persona que resideix a Barcelona tindrà al llarg de la seva vida; dels perfils de ciutadans més vulnerables; dels serveis que la ciutat ofereix en relació a aquestes necessitats i perfils vulnerables i el seu grau de cobertura; d’objectius que la ciutat s’ha compromès o aspira a assolir, i proposta de nous. A través d’aquest procés es busca detectar els riscs socioeconòmics que pateix la població en l’actualitat i els reptes a futur, valorant tant la “criticitat” com la població afectada, en tipus i en quantitat. L’objectiu detectar aquells aspectes on cal proposar noves mesures o reforçar les existents. Aquestes mesures conformaran el cos del pla d’acció de l’Estratègia de Resiliència de Barcelona. https://100rc.box.com/s/g5bset0p14vtt2mm1d2bvlxap8baojrw 100 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 69. A Barcelona hi ha espais buits que conviuen amb la trama consolidada que els envolta, provocats per:  Les característiques urbanístiques pròpies de cada espai  Retards l’execució dels projectes previstos en aquests emplaçaments. Són espais que sovint cauen en una dinàmica d’oblit i es perden oportunitats perquè hi passin coses en benefici de la ciutadania. Aquests forats en el teixit sovint concentren pràctiques incíviques, usos no desitjats i situacions greus d’exclusió social. Des d’Hàbitat Urbà es llegeixen els espais buits també com a una oportunitat per recuperar temporalment per a la ciutat i per implicar els agents socials en la seva regeneració i dinamització. El Pla BUITS: Buits Urbans amb Implicació Territorial i Social, que integra aquesta perspectiva en una proposta de desenvolupament concreta sobre 20 espais buits de la nostra ciutat a través d’una crida oberta de projectes, encarada a entitats i associacions sense ànim de lucre que proposin usos i activitats provisionals pels mateixos. S’ha fet una tasca d’anàlisi del territori, juntament amb els Districtes, per cercar aquells emplaçaments amb característiques que fan entreveure la seva regeneració i integració amb rapidesa i agilitat. https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/Mesura%20de%20Gover n%20Pla%20Buits.pdf 70. L’Ajuntament, des de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat impulsa el Pla d’Interiors d’Illa. La finalitat és urbanitzar i arranjar interiors d’illa per garantir-ne el seu ús públic com a espais d'estada i de circulació, amb predomini del verd i equipaments, ja sigui zones de joc infantil o de gimnàstica de manteniment per a la gent gran. Es tracta de recuperar espais de proximitat que proporcionin als ciutadans zones renaturalitzades, equipades amb mobiliari urbà i instal·lacions de lleure, millorant l’accessibilitat i els serveis (enllumenat, drenatge, etc.). L'Ajuntament de Barcelona treballa al conjunt de la ciutat, amb actuacions a tots els Districtes. El projecte va néixer per a la recuperació i dignificació dels interiors d’illa projectats en el Pla Eixample, configuració que singularitza la trama urbana de Barcelona. Objectius: - Recuperació dels interiors d’illa com a espais per al relax, l’estada i el lleure de les persones, creant espais on potenciar i dinamitzar les activitats del barri. - Manteniment i millora d’aquests espais amb la incorporació d’equipaments, instal·lacions i serveis que garanteixin el confort dels usuaris. - Facilitar espais enjardinats de proximitat a tots els districtes de la ciutat. https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/que-fem-i-per-que/ciutat-verda-i- biodiversitat/pla-d-espais-interiors-d-illa 101 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 71. El 2016 l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pla de Millora Integral de l’espai públic de la ciutat que contempla actuacions de renovació integral en 140 espais i vies fins al 2019, amb una inversió de 115 milions d’euros. Durant els dos primers anys d’implantació del pla s’han executat o iniciat el 93% de les actuacions previstes. Com a resultat d’aquestes actuacions, s’ha guanyat 7.450 m2 de verd, s’han plantat 883 arbres, s’han renovat 65.513 m2 de carrers, s’han instal•lat 1.985 fanals nous i 1.163 bancs i cadires, i s’han creat 16 noves àrees de joc infantil. https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/que-fem-i-per-que/espai-public-de- qualitat/pmi 72. L’Ajuntament impulsa el Pla Especial de Protecció i Potenciació de la Qualitat Urbana que inclou el catàleg de protecció patrimonial dels establiments emblemàtics. A tal efecte es crea el Catàleg de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Històric-Artístic i Paisatgístic dels Establiments Emblemàtics de la Ciutat de Barcelona que inclou 228 establiments i descarta 161 establiments, sobre els quals s’aixeca la suspensió de llicències decretada fa un any. El Pla Urbanístic estableix unes àrees on es limiten actuacions urbanístiques i de paisatge urbà per preservar els valors de l’espai públic i la qualitat urbana del l’entorn on s’ubiquen. Les mesures de suport empresarial i de mediació professional que ha ofert l’Ajuntament han pogut reconduir moltes de les situacions de tancament d’establiments previstes inicialment. https://ajuntament.barcelona.cat/comerc/ca/actualitat/lajuntament-impulsa-el-pla-especial- de-proteccio-i-potenciacio-de-la-qualitat-urbana-que 102 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 73. El Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) regula la implantació d’establiments d’allotjament turístic (Hotels, Hostals, Hotels-apartament, Pensions, Apartaments turístics, Habitatges d’us turístic, Albergs de joventut i Residències col·lectives d'allotjament temporal. Aquesta regulació respon a la necessitat de fer compatibles els allotjaments turístics de la ciutat amb un model urbà sostenible basat en la garantia dels drets fonamentals i la millora de la qualitat de vida dels veïns i veïnes: Una ciutat per viure-hi, que preservi la qualitat de l’espai públic, amb mixtura d’usos equilibrada i amb diversitat morfològica dels teixits urbans. Els objectius del Pla són: 1. Alleugerir pressió turística (a aquelles àrees o zones de la ciutat amb forta pressió turística). 2. Equilibrar (per buscar l’equilibri urbà i la diversificació, que assegurin un encaix sostenible de l’activitat turística, i específicament dels allotjaments turístics, amb la resta d’activitats). 3. Resposta a demandes ciutadanes (per la preocupació i malestar de la ciutadania envers els fenòmens derivats del turisme, donat l'increment desmesurat i sense ordre ni control de les places d’allotjament turístic a la ciutat). 4. Garantir el dret a l'habitatge (Cap tipus d’allotjament turístic pot substituir un habitatge. El descans, la intimitat, el benestar del veïnat i la qualitat de l’espai). A banda de les condicions comunes a nivell de ciutat, el PEUAT distingeix quatre zones específiques amb regulació pròpia. Cadascuna d’elles es caracteritza per la distribució dels allotjaments en el seu territori, la proporció entre el nombre de places que ofereixen i la població resident actual; la relació i les condicions en què es donen determinats usos, la incidència de les activitats en l'espai públic i la presència de punts d’interès turístics. Els habitatges d'ús turístic (HUT) són habitatges cedits pel seu propietari, directa o indirectament, a tercers, de manera reiterada i a canvi de contraprestació econòmica, per a una estada de temporada. El PEUAT estableix el creixement zero dels HUT a tota la ciutat, per evitar la concentració excessiva i garantir una distribució territorial equilibrada. Quan cessi un HUT d’una zona congestionada es permetrà una nova alta a una zones descongestionades o el reagrupament dins de la zona de manteniment o de creixement. http://ajuntament.barcelona.cat/pla-allotjaments-turistics/ca/ 103 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 74. El Pla director de la Guàrdia Urbana aposta per un model que se centra en la proximitat, la transparència i el territori. Consta de 13 programes, 46 projectes i 18 subprojectes, amb prop de 600 actuacions organitzatives. El Pla considera clau assignar un agent com a referent a cada un dels 73 barris de la ciutat, que tingui el paper d’interlocutor amb la ciutadania a fi de gestionar la seguretat i la convivència. Aquesta figura és l’interlocutor referent del cos dins del teixit associatiu i veïnal en matèria de prevenció, seguretat i convivència. També aposta per la transparència i pel reforç a la divisió de trànsit per reduir l’accidentalitat a la ciutat. El Pla preveu crear la nova Unitat de Reforç a la Proximitat i Emergències, que té l’objectiu de treballar en l’anticipació i la gestió d’emergències, la protecció del medi ambient i el desenvolupament d’una tasca administrativa especialitzada en donar suport al barri i al districte, i la Unitat de Deontologia i d’Afers Interns, que identifica i promou bones pràctiques policials per fomentar l’exemple i el reconeixement al conjunt de l’organització. A més, inclou l’obertura de noves oficines de recepció de denúncies diürnes a Nou Barris i les Corts i el servei durant 24 hores de l’oficina existent a la nova comissaria de la Barceloneta durant l’estiu. El Pla director té vocació permanent, revisable i adaptable per poder respondre a les necessitats de la ciutadania i per garantir els drets socials i la convivència.En l’elaboració del Pla director hi van participar 237 persones, de les quals un 75% eren membres de les diverses categories professionals del cos de la Guàrdia Urbana. https://ajuntament.barcelona.cat/digital/ca/noticia/el-nou-pla-director-de-la-guardia-urbana- aposta-per-la-proximitat-2_345707 75. El Pla Director del SPEIS 2014-2025 (Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament) actualitza, estabilitza i estructura d’aquest servei de cara als nous reptes de la ciutat, cosa que també inclou definir la carrera vertical i horitzontal del cos de bombers. Situa com a objectiu estratègic assolir una gestió Integral de les emergències, estructurant i dimensionant l’organització de tots els elements del SPEIS (Bombers, plans d’emergèn- cia, CGE, comandament i coordinació, 112), per millorar la coordinació, tant en les situacions d’emergència com en les actuacions multisectorials. El Pla també pretén optimitzar les dimensions i la distribució dels recursos sobre el territori (els parcs de bombers i altres recursos materials, les dotacions de personal i la seva formació), així com l’estructura tècnica de suport al compliment normatiu i d’inspecció, per tal de garantir el servei a tots els ciutadans amb la màxima rapidesa i amb el mínim cost humà i econòmic possible. http://ajuntament.barcelona.cat/seguretatiprevencio/sites/default/files/PDF/pla-director- speis-2014-2025.pdf 104 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 76. El Pla Local de prevenció i de Seguretat Ciutadana de Barcelona 2016-2019 és una estratègia orientada a prevenir i abordar aquelles situacions que generen problemes de convivència i d’inseguretat a Barcelona. Ha de donar resposta a aquestes realitats, tot establint els objectius i les línies d’actuació adreçades a la cohesió social i territorial. Eix 1: Desenvolupar una construcció col·lectiva de la seguretat. Viure en barris socialment inclusius i segurs  Vector 1. Potenciar mecanismes i reglaments dels òrgans de participació en l’àmbit de la seguretat per tal d’incloure sectors de l’administració i col·lectius socials que fins ara no hi participaven.  Vector 2. Fomentar instruments de participació en la planificació de les polítiques de prevenció, especialment en el disseny, regulació, usos i horaris dels espais i equipaments dels barris.  Vector 3. Donar a conèixer les estructures i les dinàmiques de governança, publicant ordres del dia, propostes i acords. Eix 2: Mirades diverses i resposta conjunta per part dels operadors públics a les arrels dels problemes de convivència i seguretat  Vector 4. Articular un espai de decisió compartida de les estratègies de prevenció per part dels operadors públics.  Vector 5. Dissenyar programes d’intervenció específics adequant-los en cada cas a les necessitats de convivència i seguretat als barris, fomentant els convenis de col·laboració amb els actors en prevenció.  Vector 6. Identificar, consolidar i potenciar aquells programes o intervencions que faciliten l’ús universal dels espais i equipaments públics dels barris / la convivència i la vivència segura i inclusiva als barris. Eix 3: De la informació al coneixement, construint intel·ligència de la ciutat  Vector 7. Reforçar el potencial de l’experiència local com a resposta a problemes globals. Destacant les experiències de la ciutat i aplicant tècniques de benchmarking per adaptar experiències d’èxit d’arreu.  Vector 8. Planificar i desenvolupar accions de coneixement que estableixin les bases de les actuacions en matèria de prevenció i seguretat. Eix 4: Millorar la gestió de la seguretat adaptant-la a les noves demandes i realitats ciutadanes i territorials  Vector 9. Emprendre accions per augmentar la confiança en els mecanismes i les condicions de denúncia ciutadana.  Vector 10. Adaptar recursos en els àmbits de protecció i seguretat emergents i en els sectors de població i territoris amb més risc.  Vector 11. Prevenir i controlar les manifestacions de la violència interpersonal.  Vector 12. Donar un nou impuls a la cultura de proximitat a la ciutadania, per part dels cossos de protecció i seguretat.  Vector 13. Reforçar el sistema de mesures i serveis en benefici de la comunitat com a alternatiu a la sanció. 105 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 77. El Pla del verd i de la biodiversitat 2020 estableix l’objectiu d’“assolir una infraestructura verda que ofereixi els màxims serveis ecosistèmics en una ciutat on natura i urbs interactuïn i es potenciïn”. El Programa d’Impuls a la Infraestructura Verda Urbana és la concreció del Pla en el període 2016-2019. L’objectiu és millorar la qualitat de vida de la ciutadania a partir de l’increment del verd a la ciutat. Concretament: 1. Incrementar la infraestructura verda urbana i posar-la al servei de la ciutadania. 2. Millorar la infraestructura verda actual per obtenir més serveis. 3. Implicar la ciutadania en l’increment. Per aconseguir l’increment, més enllà de crear espais nous es planteja la millora del verd actual, la seva incorporació a espais que fins ara no es plantejaven com tals, com les superilles, i actuacions a nivell ciutadà que contribueixin a enverdir la ciutat, com les cobertes i els murs verds, o els mateixos balcons. Això representa canvi de model, no només en la gestió de la natura urbana sinó també de la mateixa ciutat. Es pretén que el verd tingui molt més protagonisme, i esdevingui l’element central d’altres polítiques urbanes sobre les quals el verd pot tenir incidència com l’urbanisme, la mobilitat, la salut pública, la sostenibilitat, els drets socials o la cultura. Incrementar la superfície de verd, sobretot els barris menys dotats per garantir una distribució equitativa dels serveis i beneficis que aporten el verd i la biodiversitat. Beneficis com la millora en el benestar físic i psíquic, els espais d’esbarjo i descans que proporciona i la interacció amb la natura. Però també beneficis ambientals com la mitigació dels efectes del canvi climàtic, la disminució de la contaminació atmosfèrica i acústica i, fins i, tot la generació d’activitat econòmica. Pla i Programa donen resposta a compromisos municipals com el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-22, que impulsa la “renaturalització de la ciutat”; i el Compromís de Barcelona pel Clima, que fixa l’objectiu d’“incrementar el verd urbà en un 1m2 per cada habitant actual al 2030 per generar una major adaptació de la ciutat als possibles efectes del canvi climàtic”. Aquesta xifra equival a 160 hectàrees de nous espais verds. https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/que-fem-i-per-que/ciutat-verda-i- biodiversitat/pla-infraestructura-verda 106 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 78. El Programa Superilles té com a objectiu recuperar l’espai públic de la ciutat per a les persones. Les superilles es configuren com a unitats urbanes constituïdes per la suma de diverses illes de cases en què es pacifiquen els carrers per recuperar espai públic per als vianants, es limita el trànsit motoritzat i es dona prioritat a la mobilitat sostenible i a l’espai compartit, verd i segur. Barcelona afronta reptes importants pel que fa a la contaminació de l’aire, la congestió del trànsit i la necessitat d’augmentar els espais verds. Desafiaments urbans que requereixen solucions decidides de pacificació de la ciutat per fer- ne un lloc per viure-hi. En aquest escenari, el programa “Omplim de vida els carrers. La implantació de les Superilles a Barcelona” és una eina per reorganitzar la ciutat, millorant-ne les condicions ambientals i guanyant espai públic de qualitat per a les persones, afavorint les funcions socials d’interacció, d’estada, de salut i d’esbarjo dels carrers. http://ajuntament.barcelona.cat/superilles/ca/ 79. 79. Amb el programa Terrats vius i cobertes verdes l’Ajuntament impulsa actuacions per activar terrats, cobertes i celoberts en edificis existents i de nova planta i treure’n el màxim rendiment social, ambiental i energètic, transformant-les en terrats vius i en cobertes verdes. A Barcelona, ciutat densa i de clima mediterrani, és oportú considerar les cobertes, terrats i celoberts com un recurs actualment no explotat, malgrat que la cota més alta dels edificis és utilitzable bona part de l’any. L’ús i la rehabilitació de les cobertes, terrats i celoberts aporten nombrosos beneficis. Socialment posen en valor l´ús de terrats pels veïns i veïnes. Ambientalment incrementen el verd i la biodiversitat, faciliten una reducció de la demanda energètica, i promouen sistemes de producció energètica i d’aprofitament dels recursos naturals, contribuint a l’adaptació dels edificis i de les ciutats al canvi climàtic, i per tant, augmentant la resiliència d’una ciutat. L’Ajuntament impulsa diverses actuacions per promoure la millora ambiental i social de les cobertes verdes: facilitar ajuts econòmics per a la rehabilitació i la renaturalització de la coberta, oferir al ciutadà documentació i suport tècnic, promoure la revisió de les normatives actuals, promoure mesures de finançament directe o indirecte, edició de material didàctic sobre cobertes i terrats, i habilitació d’un mapa interactiu online amb geolocalització de les cobertes existents, entre d’altres mesures. Objectius: 1. Millorar la qualitat de vida de les persones, construint una ciutat més habitable, més saludable, més sostenible, més autosuficient i resilient. 2. Activar els terrats i les cobertes promovent que els espais existents actualment sense ús s’utilitzin com a espais col·lectius per als veïns. 3. Promoure l’aprofitament per a la instal·lació de cobertes verdes, i si s’escau, es combinin amb instal·lacions de captació d’energia i d’aigua. https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/que-fem-i-per-que/ciutat-verda-i- biodiversitat/terrats-vius-i-cobertes-verdes 107 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 80. El Pla de Prevenció de Residus Municipals 2012-2020 té la missió de fomentar la reducció de deixalles a la ciutat, involucrant tots els agents implicats ciutadania, empreses, comerços, entitats, associacions i administracions). Es vol aconseguir un ús més eficient i racional dels recursos i un impuls a la prevenció de generació de residus, la reutilització i el reciclatge. Una Barcelona, en suma, que internalitzi de forma responsable els costos ambientals de la seva activitat econòmica. Concretament els objectius són: 1. Fer arribar a la societat de forma clara el missatge de la prevenció i el consum responsable i consolidar les actuacions de prevenció dins de la gestió de residus municipals. 2. Incorporar en els hàbits de la vida quotidiana actuacions que fomentin el consum responsable i immaterial. 3. Incrementar la implicació i participació activa i compromesa dels diferents sectors socials en les decisions i actuacions relatives a la prevenció i aconseguir el compromís dels agents econòmics per avançar en la prevenció. 4. Promoure i reactivar les possibilitats de reutilització i preparació per a la reutilització Les actuacions tenen vuit anys de vigència i el Pla s'estructura en dos períodes, segons el tipus d'actuacions. Inclou 8 eixos temàtics d’actuació: Matèria orgànica; Envasos lleugers; Paper cartró; Vidre; Voluminosos i RAEE, Altres fraccions; Agents i llocs específics, Formació, participació i recerca. https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/que-fem-i-per-que/ciutat-productiva-i- resilient/pla-de-prevencio-de-residus 81. L’Estratègia Residu Zero es fonamenta en la prevenció de residus en origen, la reutilització, la millora de la recollida selectiva (especialment de la matèria orgànica) i la coresponsabilitat ciutadana. Segueix la línia del Pla de prevenció de residus municipals 2012-2020, però establint uns objectius encara més ambiciosos:  Reduir la generació de residus per sota dels 1,20 kg/hab/dia.  Arribar a uns nivells de reciclatge del 60% dels residus urbans.  Assolir una recollida de la fracció orgànica de qualitat, amb un màxim del contingut en impropis del 8% en pes. La filosofia del Residu Zero és disminuir la generació de residus fins a reincorporar totes les matèries al cicle productiu o als sistemes naturals. Es tracta d’un enfocament d’economia circular, en què es contempla tot el cicle de vida dels productes, des del seu disseny fins al seu ús i recuperació, considerant-los en tot moment com a recursos reaprofitables. L’Estratègia Residu Zero, contempla més de 49 accions emmarcades en 9 àmbits d’actuació. Algunes ja estan en funcionament, com les xarxes d’intercanvi de roba i joguines, els tallers de reparació, el compostatge comunitari, l’exposició “On van els meus residus?” i la compra verda i ambientalització dels equipaments municipals. https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/EstrategiaResiduZeroBar celona-201611.pdf 108 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional a. 82. L’Ajuntament està impulsant l’elaboració del Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat, un instrument de planificació que pretén ordenar i gestionar els espais urbans del front marítim. El pla abasta els barris del litoral, els ports, les platges, els equipaments i els espais lliures. L’objectiu final és establir un nou paradigma consensuat que s’acabi concretant en eixos estratègics, propostes i accions concretes que donin resposta a cadascun dels reptes existents a tot el front marítim de la ciutat, d’acord amb les inquietuds i necessitats de les persones que hi viuen, treballen i en gaudeixen. En aquest sentit, al desembre de 2018 s’ha engegat el procés participatiu amb la ciutadania i les entitats i organitzacions que hi tenen relació. https://www.decidim.barcelona/processes/PlaLitoralBCN 83. L’Ajuntament de Barcelona, compromès amb l’adopció de mesures que millorin la confiança de totes les persones vers les institucions i els seus representants, vetlla per garantir la integritat institucional, l’accés a la informació pública i el retiment de comptes. Amb aquest objectiu va aprovar el Codi ètic i de conducta, que té naturalesa de disposició normativa de caràcter general, en compliment del mandat que determina l'article 55.3 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. El codi recull els principis ètics i els valors de bona governança que han d'informar tota actuació municipal i regula les normes de conducta que necessàriament han d’observar les persones per a les quals és d’aplicació, especialment les relatives als conflictes d’interessos. El codi determina els mecanismes i procediments per garantir-ne l'efectivitat, avaluació i impuls. https://ajuntament.barcelona.cat/transparencia/ca/codi-conducta 109 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 84. El Departament de Promoció de la infància de l’Àrea de Drets Socials, té una estratègia per impulsar la participació dels infants juntament amb els districtes i totes les àrees implicades. Aquest repte col·lectiu planteja la participació dels infants a la ciutat des d’un nou paradigma: entenent l’infant com ho fa la Convenció sobre els drets de l’infant, que defineix l’infant com qualsevol persona de menys de 18 anys. Els infants han d’implicar-se en la definició i planificació de les iniciatives participatives al barri, al districte i a la ciutat: han de codissenyar les iniciatives i coliderar els processos que es defineixin per assolir el que es proposin. Els objectius al voltant de la participació infantil per avançar col·lectivament en aquesta direcció són: 1. Impulsar la participació d’infants en els serveis, programes i projectes amb coresponsabilitat i protagonisme. 2. Aportar eines i elements metodològics que permetin construir amb els infants els processos participatius, i orientar aquests processen la seva aplicació. 3. Desplegar experiències de participació infantil per generar un nou marc de referència que reconegui el valor de l’infant i que permeti trobar un camí per transformar la seva realitat. 4. Apoderar i informar els infants perquè puguin pensar en els seus entorns i definir-los segons les seves necessitats, donant-los estratègies per defensar els seus drets. 5. Recollir les experiències de participació, la qual cosa aporti llum per implantar les experiències de participació infantil. https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2018/10/ABCN_Infancia- participacio.pdf 85. 85. Les Normes Reguladores de la Participació Ciutadana defineixen i clarifiquen els canals de participació política, els recursos necessaris per dur-ho a terme i un sistema de garanties que ha de vetllar per la bona utilització i eficiència d’aquests canals. Suposen tot un impuls programàtic a la participació ciutadana, perquè fomenten els canals de democràcia directa, aposten per una participació híbrida entre el món digital i presencial (cosa que afavoreix la transparència i la traçabilitat) i posen especial atenció a garantir una participació inclusiva que tingui en compte la diversitat i les necessitats de tota la població. Ras i curt, les Normes volen ser: • Ciutadanes: facilita iniciatives ciutadanes, més capacitat d’intervenció... • Inclusives: pluralitat, accessibilitat i diversitat... • Fiables: sistema de garanties, plataforma digital i espais presencials... Els principals aspectes que regula són el Dret a la participació, la concreció normativa i procedimentals de la iniciativa ciutadana, les normes especials per al cas que la iniciativa ciutadana consisteixi a proposar la celebració d’una consulta ciutadana, els processos participatius i les seves fases, la definició dels òrgans de participació i el seu funcionament, el Consell de Ciutat i la seva composició, els consells de barri, la Comissió de Seguiment dels consells de barri, altres canals puntuals de participació, el dret d’informació, consultes, la possibilitat de meses electròniques a consulta, la plataforma digital per a la participació i la gestió cívica d’equipaments i serveis municipals. http://www.bcn.cat/novaciutadania/pdf/consell/Acta171130.A11.pdf 110 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 86. El Marc Financer 2018‐2021 de l’Ajuntament de Barcelona, constitueix la referència pressupostària a mig termini, i delimita, en base a la millor estimació dels ingressos i els objectius financers determinats, la disponibilitat de recursos futurs. El perímetre de consolidació inclou el Sector Administració Pública de l’Ajuntament de Barcelona, format per l’Ajuntament i les entitats dependents en què: l’Ajuntament té més del 50% del capital, majoria en drets de vot, nomena a la majoria dels integrants dels òrgans de govern i/o a la majoria dels administradors; que es financen majoritàriament amb ingressos de no mercat; i que han estat, o es preveu ho siguin, classificades com Sector Administració Pública per la Intervenció General de l’Administració de l’Estat en el moment de l’elaboració del projecte de pressupost. La consecució dels objectius del govern municipal s’ha de compatibilitzar amb el compromís amb els objectius derivats de la LOEPSF pel període 2018-2020 i la preservació de la solvència i liquiditat de la institució. En base a aquestes premisses, els objectius financers establerts són els següents: a. Complir amb els objectius derivats de la LOEPSF. b. Mantenir un nivell d'estalvi brut sobre els ingressos corrents per sobre del 15% en termes comptabilitat nacional, és a dir, aplicant els criteris del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC-10), que permeti el finançament de les inversions previstes. c. Estabilitzar el nivell d'endeutament (d’acord amb el Protocol de dèficit excessiu - PDE) de l'administració pública per sota del 60% dels ingressos corrents. http://ajuntament.barcelona.cat/estrategiaifinances/sites/default/files/Documents/PDF/Marc %20Financer%202018-2021_2.pdf 111 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 87. Com a conseqüència del Pla per a la millora de la transparència pressupostària, per primer cop, l’Ajuntament de Barcelona posa a disposició de tothom les dades relatives als seus pressupostos, en format obert i amb el màxim de detalls, per poder fer-ne ús més enllà de la consulta. Des del web http://governobert.bcn.cat/estrategiaifinances/ca es poden descarregar, en diversos formats, els pressupostos de diferents exercicis i consultar l’execució dels mateixos amb informes detallats segons diverses classificacions, mes a mes, comparativament amb l’any anterior i amb documentació rellevant que en fan possible el tractament i l’anàlisi per a la ciutadania. També es posa en línia la informació dels pressupostos agregats –inicials i liquidats– de les empreses i ens dependents. Des del 2016 s’ha posat en marxa una eina de pressupost navegable, el Pressupost Obert, que permet navegar en línia pels diferents conceptes del pressupost i encreuar dades, també s’amplien i es milloren les sèries històriques de dades pressupostàries i financeres, per incloure’n més detalls i poder fer més comparacions. També, l’Ajuntament de Barcelona ha creat una bústia ètica, una eina de participació per comunicar al consistori fets i conductes contraris a una gestió ètica de l’Administració, tant dels treballadors municipals com dels càrrecs electes. Aquestes accions, juntament amb la creació de l’Oficina per la Transparència i les Bones Pràctiques i del Consell Assessor per la Transparència, s’emmarquen en el nou Pla de millora de la transparència pressupostària, que va més enllà del que estableix la Llei 19/2014 del 29 de desembre sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern, que va entrar en vigor l’1 de gener de 2016. https://ajuntament.barcelona.cat/ciutatvella/ca/noticia/els-pressupostos-municipals-a- disposicio-de-tothom-4_287421 112 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 88. El Pla de recursos humans 2016-2019 és el primer pas d’una política de Recursos Humans orientada a modernitzar la plantilla municipal, millorar la contractació pública i remunicipalitzar serveis. L’objectiu és modernitzar l’Ajuntament i posar al dia la plantilla, dotant-la de musculatura i capital tècnic qualificat, per donar un millor servei, àgil i adequat a les necessitats reals de la ciutadania. El Govern municipal convocarà durant el mandat processos de selecció per incorporar almenys 1.900 places d’oferta pública fins a 2019. Els objectius principals d’aquest pla de creixement són:  Reforçar tècnicament els equips  Reforçar les funcions i estructura territorial de l’Ajuntament  Recuperar dotació de recursos humans en àmbits essencials  Restituir les vacants rellevants que es generin durant el mandat  I millorar el repartiment de les càrregues de treball actuals El Pla s’estructura en dues línies d’actuació concretes: per una banda, la convocatòria de borses de treball per incorporar perfils tècnics i qualificats i, de l’altra, una convocatòria d’oferta pública en funció de les baixes i jubilacions per aturar la reducció de la plantilla de treballadors i treballadores municipals:  Prioritat al personal per a escoles bressol, serveis socials, habitatge, manteniment de la ciutat, ocupació i Salut Pública  Prop de 1.000 places en 18 borses de treball per a perfils tècnics  Oferta pública per cobrir 975 jubilacions i baixes, categories tècniques i llocs singulars http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2016/04/pla_rrhh.pdf 89. El Pla de formació interna en drets humans i diversitat es desplega a partir de tres eixos: 1. Sensibilització del personal municipal sobre drets humans i diversitat: donar a conèixer la cultura i l’enfocament en drets humans i diversitat a tots els treballadors i treballadores municipals mitjançant la difusió d’informació sobre la matèria. La sensibilització permetrà destacar la rellevància de l’enfocament en drets en les polítiques públiques i que en alguns casos es puguin prevenir vulneracions de drets. 2. Capacitació del personal municipal sobre drets humans i la diversitat : consisteix en la creació d’accions formatives per a que els treballadors i treballadores municipals adquireixin coneixements i habilitats per a incorporar l’enfocament basat ens drets humans i la perspectiva intercultural en el desenvolupament de les funcions que porten a terme des del seu lloc de treball. 3. Incorporació a la cultura institucional l’enfocament basat en drets humans i la diversitat: perspectiva intercultural per establir una manera de fer pròpia de l’Ajuntament de Barcelona, que no es redueix a determinats àmbits de la política municipal, o afecta només a certs grups del personal. Es tracta d’un enfocament integral que defineix l’efectivitat dels 113 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional drets humans com a finalitat última de les polítiques públiques i orienta la seva consecució, per tant són valors que, més enllà d’accions formatives concretes, han de passar a formar part de la cultura institucional. A través del pla es desenvolupa un seguit d’accions concretes en diferents formats: Píndola informativa i càpsules d’autoaprenentatge, Campanyes temàtiques, Xerrades informatives, Formació de grups-objectiu, Formació de grups- objectiu a demanda, Programació a l’oferta de recursos humans, Incorporació de criteris en projectes d’acollida de nous treballadors/es, Introducció de criteris en accions formatives, Capacitació d’equips de formació interna, Informació/formació de gerents, directius i comandaments. https://ajuntament.barcelona.cat/dretsidiversitat/sites/default/files/MesuraGovernDDHH_CA T_v1_1.pdf 90. El programa “Barcelona, ciutat de drets” vol de contribuir a fer efectiu el dret a la ciutat, tant a través de polítiques concretes de drets humans, com d’accions externes de sensibilització, formació i suport a entitats de drets humans. D’acord amb la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, que s’assumeix com a norma de referència, la plena ciutadania implica que les persones puguin accedir a tots els drets reconeguts i garantits a la ciutat. No es poden produir discriminacions per situacions administratives diferents. Per això el Pla posa també el focus en la població migrada i estrangera de la ciutat, prioritzant coses com la participació política, el dret a la nacionalitat i l’agilització de l’empadronament. Les accions que preveu el Programa són:  Revisió de la normativa municipal amb estàndards de drets humans.  Incidència política en la normativa que afecta drets humans però que no és competència municipal.  Campanyes generals de difusió de drets humans.  Formacions i capacitacions a la ciutadania, a entitats i a l’administració.  Millora dels mecanismes municipals de garantia dels drets humans.  Celebració d’actes i jornades de divulgació i sensibilització.  Encàrrec d’informes i estudis que aportin més dades i eines sobre la situació de la discriminació a la ciutat.  Elaboració de materials i recursos generals i específics adreçats tant a la ciutadania com a la mateixa administració.  Línia específica de subvencions i de suport a les entitats per la lluita contra l’odi.  Formacions i capacitacions especialitzades. https://ajuntament.barcelona.cat/dretsidiversitat/ca/barcelona-ciutat-de-drets 114 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 91. 91. El programa Barcelona, ciutat de pau (curs 2018- 2019) es concreta en la XXIV Audiència Pública als nois i noies, una forma de participació, a través de la qual els infants i adolescents de la ciutat d’entre 11 i 17 anys (escolaritzats a sisè de primària, i a secundària, també d’educació especial) fan propostes a l’equip de govern de la ciutat i als regidors/es de cada districte. D’aquesta manera, la ciutat dóna veu a la ciutadania més jove i l’educa en la pràctica de la participació cívica, que vol dir exercir els seus drets i deures com a ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Després d’un procés col·lectiu de reflexió, presenten les seves conclusions en actes d’audiència pública presidits per les Regidories de districte i per l’alcaldessa. La temàtica d’aquest curs és "Barcelona, ciutat de pau". El programa desenvolupa activitats als deu districtes municipals i activitats d’àmbit ciutat. Durant tot el procés el professorat rep l’assessorament tècnic necessari. Els nois i les noies participants argumenten i debaten amb l’objectiu de consensuar les seves propostes i compromisos. Es tracta de:  Comprendre què és la pau.  Saber quines són les competències i la resposta, en relació a la promoció de la pau, de la ciutat de Barcelona.  Reflexionar sobre la pau i formular propostes d’acció.  Reconèixer el rol de ciutadania i les entitats, i conèixer experiències de suport a la pau al barri i a la ciutat, i d’impuls de l’Aprenentatge Servei.  Reforçar habilitats com la reflexió crítica, l’empatia, l’anàlisi documental, la cooperació i les capacitats d’argumentació.  Desenvolupar l’autonomia, l’opinió crítica, el respecte i el compromís cívic.  Experimentar la participació ciutadana a partir de la identificació i priorització de necessitats i la recerca de solucions i propostes en què intervinguin l’Ajuntament, la comunitat i la ciutadania més jove. http://ajuntament.barcelona.cat/educacio/ca/audiencia-publica-de-nois-i-noies 115 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 92. El Programa per la prevenció i atenció de l’abús sexual infantil als equipaments municipals amb presència d’infants s’inicia el 2017 per tal de garantir que aquests equipaments siguin espais el màxim segurs, i on la ciutadania hi pugui trobar professionals capaços de saber reaccionar davant de situacions de revelació d’algun tipus d’abús sexual infantil. El programa suposa, entre d’altres coses, fer accions formatives i dotar de recursos els professionals, així com posar en valor i, si s’escau, elaborar protocols d’actuació i de circuits d’informació, orientació, assessorament i atenció. S’ha impulsat una Taula interinstitucional per la prevenció i atenció de l’abús sexual infantil i una Reunió amb les entitats que treballen per la prevenció de l’abús sexual, amb l’objectiu de promoure la reflexió i el debat i d’unir esforços des dels diferents àmbits d’actuació. Per altra part, l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) ha realitzat un procés de revisió i d’adaptació dels protocols anteriors, culminat amb l’elaboració del Protocol de prevenció d’abusos sexuals a les Escoles Municipals de Música i el Conservatori Municipal de Música de Barcelona i del Protocol d’actuació i prevenció de maltractaments i abusos sexuals infantils a les Escoles Bressol Municipals de Barcelona. També s’ha treballat la sensibilització i la prevenció a través de la Xarxa d’Escoles i Instituts per la Igualtat i la No-Discriminació. https://ajuntament.barcelona.cat/infancia/ca/content/prevencio-i-atencio-de-labus-sexual- infantil 93. El Programa de Protecció de Defensors i defensores dels Drets Humans Barcelona Societat preveu una acollida a la ciutat de sis mesos, amb un ajut econòmic al retorn durant els tres primers mesos. El programa cobreix les despeses del lloguer dels pisos d’acollida, els subministraments, el mobiliari i els utensilis, ajudes per a la manutenció, medicaments i transport dels defensors o defensores acollits, a més del viatge d’arribada i de tornada. El programa contempla l’elaboració d’un acord/contracte de funcionament que configura un «mapa d’estada» en què s’especifiquen els continguts dels programes i les normes de funcionament i de convivència. Aquest acord és signat pel defensor o defensora acollit i pel coordinador o coordinadora del programa. http://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/revista/revista18-art7- programa-proteccio-defensors-drets-humans.pdf 116 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 94. El Programa Municipal d’Acollida Nausica està destinat a persones sol·licitants o beneficiàries d’asil (SBPI) sense recursos que, o bé han quedat excloses del Sistema Nacional d’Acollida i Integració (SNAI) de SBPI, o que, malgrat ser-ne beneficiàries, no tenen un ajut suficient com per poder viure autònomament a la ciutat d’acollida. L’objectiu és millorar els processos d’inserció laboral i autonomia de les persones SBPI, i garantir que, finalitzada l’estada al programa, es trobin en condicions d’incorporar-se al mercat laboral i iniciar una vida autònoma. En col·laboració amb un conjunt d’entitats del sector, Nausica ofereix dos dispositius, amb un conjunt de serveis diferenciats i adequats a les necessitats de les persones usuàries:  Dispositiu d’intervenció social i ajudes econòmiques que inclou; prestacions econòmiques per tal de fer front a situacions de vulnerabilitat econòmica i un pla de treball principalment orientat a l’augment de la ocupabilitat de les persones beneficiaries però que cobriria altres necessitats socials i psicològiques.  Dispositiu d’acollida amb places d’estada temporal que inclou: cobertura de necessitats bàsiques i un pla de treball integral i individualitzat amb un ampli catàleg de serveis que inclouen: suport social, psicològic i professional; aprenentatge de llengües; orientació jurídica, formativa i laboral; i escolarització dels infants i adolescents. http://www.bcn.cat/novaciutadania/pdf/nausica.pdf 117 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 95. El Pla de veïnatge a l’espai públic i les escales de veïns i el foment de les relacions de proximitat té com a objectiu millorar les condicions de vida del veïnat del districte de Ciutat Vella i garantir-hi l’equilibri entre la vida veïnal i altres usos de l’espai públic. El Programa preveu incorporar una mirada intercultural a les iniciatives que recull i treballar també en l’àmbit de les escales de veïns com a espai on es poden donar certes situacions que acaben generant problemàtiques en l’espai públic. També millora la coordinació amb els serveis socials i de salut mental, per detectar i derivar les persones en situació de vulnerabilitat. Igualment es crea un equip de treball compost de professionals de diversos camps perquè col·labori amb el pla. Els objectius principals del programa són:  Vetllar pel descans veïnal Lluitar contra els mals usos dels habitatges i l’espai públic Millorar la qualitat de vida del veïnat del districte.  Facilitar i millorar la participació de les comunitats d’origen divers en la vida veïnal.  Buscar perfils de població absents per tenir-los en compte en el disseny de les polítiques públiques.  Acostar les polítiques públiques a les comunitats d’origen divers.  Recuperar altres usos de l’espai públic i facilitar-hi iniciatives comunitàries. Es despleguen en tres àmbits d’actuació prioritària:  Espai públic: És l’eix central i vertebrador de la vida comunitària i, per tant, l’escenari de nous usos. En molts casos, esdevé una extensió del mateix domicili.  Escales de veïns: Cal tenir en compte la relació directa entre el que passa dins i fora de l’àmbit privat, i també el dret fonamental a una vida i un habitatge dignes. Es treballarà per garantir la convivència i el bon funcionament de les escales de veïns a fi de detectar i activar els serveis municipals necessaris per evitar mals usos, males pràctiques o situacions de vulnerabilitat.  Zones d’oci nocturn: Es treballarà de manera continuada per reduir els impactes negatius que l’oci nocturn provoca en la vida quotidiana dels veïns. Un dels eixos essencials d’aquest pla és la mirada intercultural, ja que Ciutat Vella és el districte de la ciutat amb un nombre més elevat de persones d’origen divers. A més de treballar per la cohesió social i la convivència, també cal que es reconegui i es potenciï la diversitat com un factor de vitalitat social, econòmica i cultural. https://www.barcelona.cat/infobarcelona/ca/districte/ciutat-vella/ciutat-vella-impulsa-un- pla-per-al-foment-de-les-relacions-de-proximitat_469055.html 118 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional Annex 3: Contrast entre els ODS i els objectius i les accions dels plans municipals  Drets de Ciutadania, Cultura, Participació i Transparència (Immigració, interculturalitat i diversitat): fita 1.4.  Ecologia, Urbanisme i Mobilitat (Ecologia): fita 1.5.  Cooperació internacional: totes les fites. 1.1 Eradicar per a totes les persones del món la pobresa • Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022. extrema, actualment mesurada per un ingrés per persona Objectiu 7. Benestar de les persones: 7.8. Eradicar la pobresa, a través de la inferior a 1,25 $ EUA al dia. inserció dels col·lectius desfavorits i vulnerables i de la reducció de la riquesa 1.2 Reduir com a mínim a la meitat la proporció d’homes, extrema. / Objectiu 10. Resiliència i responsabilitat planetària: 10.1. Millorar la dones, nens i nenes de totes les edats que viuen en la capacitat d’acció proactiva i preventiva per disminuir la vulnerabilitat. Governança pobresa en totes les seves dimensions d’acord amb les i gestió integral de riscos. definicions de cada estat. • Estratègia d'Inclusió i de reducció de les desigualtats socials de Barcelona 2017- 1.3 Posar en pràctica en l’àmbit nacional sistemes i mesures 2027. apropiades de protecció social per a totes les persones, Línia Estratègica 1: Reduir la desigualtat en la distribució de la renda i garantir els nivells mínims inclosos i, per a 2030, aconseguir una àmplia drets socials, en especial, l’accés a l’habitatge, l’ocupació de qualitat i les necessitats cobertura de les persones pobres i vulnerables. bàsiques. 1.1. Avançar cap a la renda garantida de ciutadania, assegurant 1.4 Garantir que tots els homes i les dones, en particular les transferències de rendes a la població més vulnerable. 1.3. Impulsar la tarifació persones pobres i vulnerables, tinguin els mateixos drets als social del conjunt de serveis de la ciutat per garantir-ne l’accés universal. recursos econòmics, així com accés als serveis bàsics, la • Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020. propietat i el control de les terres i altres béns, l’herència, els Eix B. Economia per a la vida i organització dels temps. B3. Lluita contra la recursos naturals, les noves tecnologies apropiades i els feminització de la pobresa i de la precarietat: Reduir la feminització de la pobresa i serveis financers, incloses les micro-finances. la precarietat a mitjà i llarg termini. 30 En negreta es remarquen les fites que tenen una connexió més directa amb les competències municipals. 119 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 1.5 Fomentar la resiliència de les persones pobres i aquelles • Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global de Barcelona 2018-2021. que es troben en situacions vulnerables, i reduir la seva Objectiu 6 Protegir els drets humans de les persones en situació d’emergència: 6.1. exposició i vulnerabilitat als fenòmens extrems relacionats Contribuir a la reconstrucció, rehabilitació i regeneració de zones urbanes amb el clima i altres crisis i desastres econòmics, socials i afectades per catàstrofes d’origen natural, socionatural o humà. 6.2. Contribuir a ambientals. incrementar la resiliència de les poblacions que han patit o que poden patir catàstrofes.  Pla d’Actuació Municipal 2016-2019.  Estratègia contra la feminització de la pobresa a la ciutat 2016-2024.  Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment 2018-2030.  Focus Infància i Ciutadania 2017-2020.  Pla Adolescència i Joventut 2017-2021.  Pla Barcelona Ciutat Refugi.  Pla de barris 2016-2022: Zona Nord, la Verneda i la Pau, Raval Sud i Gòtic Sud, Roquetes, Trinitat Nova, Besòs i Maresme, Bon Pastor i Baró de Viver.  Pla de lluita contra el sensellarisme a Barcelona 2016-2020.  Pla pel dret a l’habitatge 2016-2025  Drets Socials: fites 2.1 i 2.2.  Economia: fites 2.3. i 2.4.  Cooperació internacional: totes les fites. 2.1. Posar fi a la fam i assegurar l'accés de totes les persones, en • Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022. particular de les persones pobres i en situacions vulnerables, inclosos els Objectiu 3. Qualitat ambiental i salut: 3.5. Fomentar i prestigiar la lactants, a una alimentació sana, nutritiva i suficient durant tot l'any. producció i el comerç dels aliments més saludables (ecològics, sense 120 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 2.2. Posar fi a totes les formes de malnutrició, aconseguint, a tot tardar additius). Generalitzar-ne l’ús en menjadors escolars i comunitaris el 2025, les fites convingudes internacionalment sobre el retard del (residències, hospitals, etc.). / Objectiu 10. Resiliència i responsabilitat creixement i l'emaciació dels menors de 5 anys, i abordar les necessitats planetària: 10.5. Recuperar i potenciar la producció alimentària local i de nutrició de les adolescents, dones embarassades i lactants, així com de proximitat, tot millorant la seguretat, i avançar cap a la sobirania les persones grans. alimentària. Protegir i recuperar els espais de producció d’aliments. 2.3. Duplicar la productivitat agrícola i els ingressos dels productors/es • Estratègia d'Inclusió i de reducció de les desigualtats socials de d'aliments de petita escala, en particular les dones, els pobles indígenes, Barcelona 2017-2027. agricultors/es familiars, pastors/es i pescadors/es, entre altres coses Línia Estratègica 1: Reduir la desigualtat en la distribució de la renda i mitjançant un accés segur i equitatiu a les terres, a altres recursos de garantir els drets socials, en especial, l’accés a l’habitatge, l’ocupació de producció i inputs, coneixements, serveis financers, mercats i qualitat i les necessitats bàsiques. 1.11. Fer més accessible i assequible oportunitats per a la generació de valor proposat i treball no agrícola. una alimentació adequada i saludable, en un marc d’impuls de la 2.4. Assegurar la sostenibilitat dels sistemes de producció d'aliments i política alimentària a la ciutat. aplicar pràctiques agrícoles resilients que augmentin la productivitat i la • Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global de Barcelona 2018- producció, contribueixin al manteniment dels ecosistemes, enforteixin la 2021. Objectiu 2. Fomentar la justícia ambiental: 2.2. Promoure la capacitat d'adaptació al canvi climàtic, fenòmens meteorològics extrems, sobirania alimentària dels pobles. sequeres, inundacions i altres desastres, i millorin progressivament la qualitat del sòl i la terra. • Pla d’Actuació Municipal 2016-2019. • Estratègia d’impuls de la política alimentària 2016-2019.  Estratègia contra la feminització de la pobresa a la ciutat 2016-2024.  Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment 2018-2030.  Focus Infància i Ciutadania 2017-2020.  Pla Adolescència i Joventut 2017-2021.  Pla Barcelona Ciutat Refugi.  Pla de lluita contra el sensellarisme a Barcelona 2016-2020.  Programa Barcelona Ciutat d’Acollida. 121 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional  Drets Socials (Direcció de Salut i ASPB): fites 3.1 a 3.5, 3.7 i 3.8.  Ecologia, Urbanisme i Mobilitat (Mobilitat): fites 3.6. i 3.9.  Seguretat Ciutadana: fita 3.6.  Cooperació internacional: totes les fites. 3.1. Reduir la taxa mundial de mortalitat materna a menys de 70 per • Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022. cada 100.000 nascuts vius. Objectiu 3. Qualitat ambiental i salut: 3.10. Impulsar la recerca i la 3.2. Posar fi a les morts evitables de nounats i dels menors de 5 anys, divulgació sobre els efectes en la salut de diferents factors fisicoquímics aconseguint que tots els països intentin reduir la mortalitat neonatal (radiacions ionitzants i electró-magnètiques, productes químics, etc.). almenys fins a 12 per cada 1.000 nascuts vius, i la mortalitat dels menors Aplicar el principi de precaució. / Objectiu 7. Benestar de les persones: de 5 anys almenys fins a 25 per cada 1.000 nascuts vius. 7.5. Garantir a tothom l’accés a la sanitat pública amb igualtat de 3.3. Posar fi a les epidèmies de la sida, tuberculosi, malària i les condicions i un sistema sanitari excel·lent. 7.6. Fomentar l’estil de vida malalties tropicals desateses, així com combatre l'hepatitis, les saludable, amb accés a una alimentació equilibrada i variada, activitat malalties transmeses per l'aigua i altres malalties transmissibles. física i contacte amb la natura. 3.4. Reduir en un terç la mortalitat prematura per malalties no • Estratègia d'Inclusió i de reducció de les desigualtats socials de transmissibles, mitjançant la prevenció i el tractament, així com Barcelona 2017-2027. promoure la salut mental i el benestar. Línia Estratègica 2. Incrementar l’equitat educativa i les oportunitats 3.5. Enfortir la prevenció i el tractament dels trastorns per abús de formatives i culturals al llarg de la vida: 2.4. Enfortir els programes i substàncies, inclosos el consum de risc i perjudicial d’alcohol i altres activitats educatives, socials i de salut amb criteris d’acció positiva cap a drogues. les persones i famílies més vulnerables, tenint en compte l’opinió, la 3.6. Per a 2020, reduir a la meitat el nombre mundial de morts i lesions participació i l’apoderament dels infants. / Línia Estratègica 3. Enfortir i causats per accidents de trànsit. articular els serveis i les xarxes relacionals i comunitàries de suport 3.7. Garantir l'accés universal als serveis de salut sexual i reproductiva, facilitadores de l’apoderament personal i col·lectiu. 3.7. Multiplicar inclosos els de planificació familiar, informació i educació, així com la l’acció coordinada de la societat civil i l’Administració pública per a la integració de la salut reproductiva a les estratègies i els programes millora de la salut de la població i la resposta a les necessitats de cura. nacionals. 3.8. Augmentar el suport a les persones que cuiden familiars malalts i 122 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 3.8. Assolir la cobertura sanitària universal, en particular la protecció dependents. / Línia Estratègica 5. Disminuir les desigualtats socials contra els riscos financers, l'accés a serveis de salut essencials de qualitat territorials: 5.8. Garantir el dret a la salut mitjançant la reducció de les i l'accés a medicaments i vacunes segurs, eficaços, assequibles i de desigualtats socials en els territoris. qualitat per a totes les persones. • Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020. 3.9. Reduir substancialment el nombre de morts i malalties causades Eix C. Ciutat de drets. C2. Salut, drets sexuals i reproductius: 2.1. Millorar per productes químics perillosos i la pol·lució de l'aire, l’aigua i el sòl. la qualitat de vida i la salut de les dones. 2.2. Promoure la salut sexual i reproductiva. 2.3. Combatre els rols de gènere que condicionen la salut de les dones. 2.4. Promoure la participació i la visibilització de les dones a l’esport. • Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global de Barcelona 2018- 2021. Objectiu 9. Promoure el dret a la ciutat: 9.2. Promoure el dret a l’accés i subministrament de serveis públics bàsics com (...) la salut (...). • Pla d’Actuació Municipal 2016-2019. • Estratègia compartida de Salut Sexual i Reproductiva. • Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment 2018-2030. • Focus Infància i Ciutadania 2017-2020. • Per una democratització de la cura 2017-2020. • Pla Adolescència i Joventut 2017-2021. • Pla d’acció sobre Drogues de Barcelona 2017-2020. • Pla Barcelona Salut als Barris. • Pla de lluita contra el sensellarisme a Barcelona 2016-2020. • Pla de Mobilitat Urbana 2019-2024 i plans de mobilitat dels districtes de Ciutat Vella (2018-2023) i Nou Barris (2019-2024). • Pla de racons infantils 2014-2019. • Pla de reducció de la contaminació acústica i mapa de soroll. • Pla de Salut – Línies estratègiques de Barcelona 2016-2020 i Conveni d’inversions sanitàries 2016-2023. • Pla de Salut Mental de Barcelona 2016-2022. • Pla Estratègic Barcelona Ciutat Educadora (en elaboració). • Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 2012-2022. • Pla per a la millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018. • Pla de Barris 2016-2022: Zona Nord, la Verneda i la Pau, Raval Sud i Gòtic Sud, Roquetes, Trinitat Nova, Besòs i Maresme, Bon Pastor i Baró de 123 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional Viver. • Programa de mesures contra la contaminació atmosfèrica.  Drets Socials (Educació/IMEB-Ciutats Educadores/CEB, Infància i Joventut): totes les fites  Treball (Barcelona Activa): fites 4.3 i 4.4.  Cultura (ICUB): fita 4.7.  Cooperació internacional: totes les fites. 4.1 Vetllar perquè totes les nenes i nens acabin els • Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022. cicles de l’ensenyament primari i secundari, que ha de Objectiu 7. Benestar de les persones: 7.4. Garantir l’educació de qualitat, equitativa i ser gratuït, equitatiu i de qualitat i produir resultats inclusiva per a tothom, al llarg de la vida. Assegurar l’accés a l’educació pública i escolars pertinents i eficaços. prioritzar l’atenció a la primera infància. Emfatitzar el paper de la comunitat educativa. 4.2 Vetllar perquè totes les nenes i nens tinguin accés a Objectiu 9 Educació i acció ciutadana: 9.2. Donar impuls i suport continuats a l’educació serveis d’atenció i desenvolupament en la primera per la sostenibilitat en el sistema educatiu (de la llar d’infants a la universitat), infantesa i a un ensenyament preescolar de qualitat, a estimulant una revisió de plantejaments i pràctiques educatives que provoqui canvis fi que estiguin preparats per a l’ensenyament primari. reals en els centres i en l’entorn. 9.4. Assegurar suport i reconeixement a la tasca de les 4.3 Assegurar l’accés en condicions d’igualtat per a persones que eduquen, brindant-los assessorament, formació i recursos. Promoure la tots els homes i dones a una formació tècnica, recerca i la innovació educativa. professional i superior de qualitat, inclòs • Estratègia d'Inclusió i de reducció de les desigualtats socials de Barcelona 2017-2027. l’ensenyament universitari. Línia Estratègica 2. Incrementar l’equitat educativa i les oportunitats formatives i culturals 4.4. Augmentar substancialment el nombre de joves i al llarg de la vida: 2.1 Incrementar l’èxit escolar i reduir l’absentisme i l’abandonament persones adultes que tenen les competències escolar igualant les taxes entre els diferents barris, millorant les condicions necessàries, en particular tècniques i professionals, d’escolarització i reduint la segregació escolar. 2.2 Ampliar, diversificar i millorar per accedir a l’ocupació, el treball decent i l’equitat en l’accés als serveis educatius i de criança a la petita infància i les seves l’emprenedoria. famílies, impulsant la coeducació als centres educatius de la ciutat. 2.3 Reordenar i 124 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 4.5 Eliminar les disparitats de gènere en l’educació i promoure l’educació al llarg de la vida i l’oferta de formació de les persones adultes amb garantir l’accés en condicions d’igualtat de les equitat de gènere. 2.6 Promoure i assegurar l’accés universal amb equitat a activitats de persones vulnerables, incloses les persones amb lleure, culturals, esportives i de joc, en especial, en la infància i l’adolescència. 2.7 Reduir discapacitat, els pobles indígenes i els nens i nenes en l’escletxa digital per la garantia en l’accés a la cultura i l’educació. situacions de vulnerabilitat, a tots els nivells de • Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020. l’ensenyament i la formació professional. Eix C. Ciutat de drets. C3. Coeducació. 3.1. Avançar cap a la implantació d’un model 4.6 Garantir que tot els jovent i almenys una proporció coeducatiu a les escoles de la ciutat. 3.2. Reduir l’abandonament, el fracàs i l’absentisme substancial d’adults, tant homes com dones, tinguin escolar de nois i noies des d’una perspectiva interseccional. 3.3. Lluitar contra competències de lectura, escriptura i aritmètica. l’assetjament escolar i les relacions abusives en l’àmbit educatiu comunitari. C4. Cultura i 4.7 Garantir que tot l’alumnat adquireixi els memòria col·lectiva. 4.1. Aprofundir en el diagnòstic sobre les desigualtats de gènere en coneixements teòrics i pràctics necessaris per l’àmbit cultural de la ciutat. 4.2. Potenciar la creació de les dones i amb una perspectiva promoure el desenvolupament sostenible, entre altres de gènere. 4.3. Visibilitzar i reconèixer el treball i les aportacions de les dones al llarg de coses mitjançant l’educació per al desenvolupament la història. sostenible i l’adopció d’estils de vida sostenibles, els • Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global de Barcelona 2018-2021. Objectiu 1. drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una Promoure la justícia econòmica: 1.6. Promoure l’educació en economia amb visió de cultura de pau i no-violència, la ciutadania mundial i la justícia global. valoració de la diversitat cultural i de la contribució de Objectiu 2. Promoure la justícia ambiental. 2.5. Fomentar l’educació per a la sostenibilitat. la cultura al desenvolupament sostenible. Objectiu 9. Promoure el dret a la ciutat: 9.2. Promoure el dret a l’accés i subministrament de serveis públics bàsics com (...) l’educació (...). 9.4. Impulsar el lliure accés i circulació del coneixement, la cultura i les noves tecnologies. • Pla d’Actuació Municipal 2016-2019. • Focus Infància i Ciutadania 2017-2020. • Pla Adolescència i Joventut 2017-2021. • Pla Barcelona per la ciència (i Pla STEAM Barcelona, de foment de les vocacions científiques i tecnològiques i reducció de l’escletxa digital amb perspectiva de gènere). • Pla de construcció de noves escoles bressol de Barcelona: el context i la priorització dels nous centres. • Pla d’Educació de Ciutat Vella 2019-2023. • Pla del Joc a l’espai públic de Barcelona. • Pla d’Equipaments i Serveis Juvenils (PESJB) 2018-2028. • Pla de xoc cultural dels barris de Barcelona 2016-2019. 125 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional • Pla estratègic contra el sexisme a la ciutat 2017-2022. • Pla de Barris 2016-2021: Zona Nord, la Verneda i la Pau, Raval Sud i Gòtic Sud, Roquetes, Trinitat Nova, Besòs i Maresme, Bon Pastor i Baró de Viver. • Programa BCN Interculturalitat. • Programa d’educació per la justícia global. • Programa impuls 0-3, escoles de noves oportunitats. • Projecte Educatiu de Ciutat, Pla d’Acció 2016-2019 i Pla Estratègic Barcelona Ciutat Educadora (en elaboració). L’ODS 5 és transversal, perquè aporta la perspectiva de gènere. Les seves fites afecten potencialment totes les àrees de govern. 5.1 Posar fi a totes les formes de discriminació • Estratègia d'Inclusió i de reducció de les desigualtats socials de Barcelona 2017-2027. (La contra totes les dones i nenes a tot el món. perspectiva de gènere hi és incorporada de forma transversal i explícitament en un dels objectius 5.2 Eliminar totes les formes de violència contra operatius, que ja consta a l’ODS 8). totes les dones i nenes en els àmbits públic i • Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020. privat, inclosos el tràfic i l’explotació sexual, així Eix B. Ocupacions B2. Treball Domèstic, de cures i afectes. 1.1. Promoure un imaginari nou sobre com altres tipus d’explotació. la importància d’una provisió de cures més equitativa. 1.2. Promoure una reorganització i 5.3 Eliminar totes les pràctiques nocives, com el redistribució del temps per fer-la més equitativa. 1.3. Augmentar els recursos públics de matrimoni infantil, precoç i forçat, així com la provisió de cures i fomentar la coresponsabilitat dels diferents agents implicats (llars, mutilació genital femenina. comunitat, organitzacions públiques i privades, i Administració pública). / Eix C. Conèixer i 5.4 Reconèixer i valorar les cures no reconèixer. C7. Vides lliures de violències. 7.1. Crear un sistema de recollida de dades per remunerades i el treball domèstic no conèixer el fenomen a la ciutat de manera periòdica i sistemàtica. 7.2. Avaluar, revisar i remunerat, mitjançant la prestació de serveis millorar tot el sistema de detecció, atenció i recuperació de les dones, infants i adolescents, en públics, la provisió d’infraestructures i la els quals la violència també té un impacte. 7.3. Impulsar la política de prevenció de les formulació de polítiques de protecció social, així violències masclistes a la ciutat. com mitjançant la promoció de la responsabilitat • Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global de Barcelona 2018-2021. Objectiu 1. 126 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional compartida a la llar i la família, segons escaigui a Promoure la justícia econòmica: 1.3. Promoure l’economia de les cures, l’economia feminista i cada país. l’apoderament econòmic de les dones. / Objectiu 3. Promoure la justícia de gènere: 3.1. Enfortir 5.5 Vetllar per la participació plena i efectiva de les capacitats de les administracions locals per incorporar la transversalització de l’equitat de les dones, i per la igualtat d’oportunitats de gènere a les seves polítiques municipals. 3.2. Ampliar les capacitats de les entitats i lideratge en tots els àmbits de presa de decisions organitzacions que treballen per la justícia de gènere i per la defensa de la diversitat sexual i de en la vida política, econòmica i pública. gènere, amb especial menció dels col·lectius vulnerables, com l’LGTBIQ+. 3.3. Promoure la 5.6 Garantir l’accés universal a la salut sexual i participació de les entitats feministes com a coproductores de polítiques públiques de la ciutat. reproductiva i als drets reproductius, de 3.4. Augmentar i promoure la presència, participació i visibilitat de les dones als espais públics i conformitat amb el Programa d’acció de la privats de presa de decisions en els àmbits polític, econòmic i social. 3.5. Promoure una Conferència Internacional sobre la Població i el ocupació lliure de desigualtats de gènere, promovent la corresponsabilitat i enfortint Desenvolupament, la Plataforma d’Acció de l’emprenedoria i les oportunitats laborals de les dones. 3.6. Impulsar els drets sexuals i els Beijing i els documents finals de les conferències drets reproductius, així com també els de la cura. 3.7. Promoure la participació activa de les d’examen respectives. dones en la resolució de conflictes i situacions de violència. 3.8. Promoure un model coeducatiu a les escoles. • Pla d’Actuació Municipal 2016-2019. • Circuit Barcelona contra la violència masclista. • Estratègia compartida de Salut Sexual i Reproductiva. • Estratègia contra la feminització de la pobresa a la ciutat 2016-2024. • La transversalitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona. • Per una democratització de la cura 2017-2020. • Pla Barcelona per la ciència (i Pla STEAM Barcelona, de foment de les vocacions científiques i tecnològiques i reducció de l’escletxa digital amb perspectiva de gènere). • Pla de Contractació Pública Sostenible. • Pla estratègic contra el sexisme a la ciutat 2017-2022. • Pla Municipal per la diversitat sexual i de gènere (2016-2020). 127 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional  Ecologia, Urbanisme i Mobilitat: totes les fites.  Drets Socials: fita 6.1 .  Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB): fita 6.3.  Cooperació internacional: totes les fites. 6.1 Aconseguir l'accés universal i equitatiu a l'aigua potable, a un preu • Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022. assequible per a totes les persones. Objectiu 3. Qualitat ambiental i salut: 3.4. Millorar la qualitat de 6.2 Aconseguir l'accés equitatiu a serveis de sanejament i higiene adequats per l’aigua de boca, inclosa la qualitat organolèptica, així com la a totes les persones, i posar fi a la defecació a l'aire lliure, amb especial atenció a qualitat de les aigües de bany, de la sorra i dels rius. / Objectiu les necessitats de les dones i nenes, així com a les persones en situacions 4. Ciutat productiva, eficient i d’emissions zero: 4.5. Estalviar vulnerables. recursos naturals i aconseguir la màxima eficiència en la seva 6.3 Millorar la qualitat de l'aigua mitjançant la reducció de la contaminació, producció, distribució i ús, en especial de l’aigua i l’energia. / l'eliminació dels abocaments i la reducció al mínim de la descàrrega de materials Objectiu 10. Resiliència i responsabilitat planetària: 10.6. Fer una i productes químics perillosos, la reducció a la meitat del percentatge d'aigües bona planificació de la gestió de l’aigua, adaptant-ne la qualitat residuals sense tractar, i un augment substancial a escala mundial del reciclat i als diferents usos. Aprofitar els recursos hídrics alternatius de la reutilització en condicions de seguretat. disponibles: aigua de pluja, aigües grises i depurades, aigua 6.4 Augmentar substancialment l’eficiència en la utilització dels recursos hídrics freàtica. Millorar-ne els tractaments per possibilitar aquests a tots els sectors, i assegurar la sostenibilitat de l'extracció i del subministrament usos o retornar-la al medi en condicions òptimes. d'aigua potable per tal de fer front a l'escassetat d'aigua i reduir substancialment • Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global de Barcelona el nombre de persones que pateixen d'escassetat d'aigua. 2018-2021. 6.5 Dur a terme una gestió integrada dels recursos hídrics a tots els nivells, fins i 9. Promoure el dret a la ciutat: 9.2. Promoure el dret a l’accés i tot mitjançant la cooperació transfronterera, de la manera que sigui convenient. subministrament de serveis públics bàsics com (...) l’aigua i el 6.6 Protegir i restablir els ecosistemes relacionats amb l'aigua, inclosos boscos, sanejament (...). muntanyes, aiguamolls, rius, aqüífers i llacs.  Pla d’Actuació Municipal 2016-2019. 128 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional  Pla de recursos hídrics alternatius.  Protocol d’Actuació per Situació de Sequera a Barcelona.  Ecologia, Urbanisme i Mobilitat: totes les fites.  Drets Socials: fita 7.1.  Cooperació internacional: totes les fites. • Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022. 7.1 Garantir l'accés universal a Objectiu 4. Ciutat productiva, eficient i d’emissions zero: 4.3. Regenerar la ciutat construïda a través de la serveis d'energia assequibles, rehabilitació energètica dels edificis i els habitatges, començant pels edificis públics. Aïllar tèrmicament els fiables i moderns. edificis, millorar les instal·lacions tèrmiques i d’il·luminació, utilitzar equips eficients, produir energia en el 7.2 Augmentar mateix edifici. Assessorar la ciutadania sobre com fer-ne un ús responsable. 4.5. Estalviar recursos naturals i substancialment el aconseguir la màxima eficiència en la seva producció, distribució i ús, en especial de l’aigua i l’energia. 4.6. percentatge de l'energia Aprofitar al màxim els recursos energètics locals, prioritzant les energies netes i renovables en diferents àmbits, renovable en el conjunt de especialment als edificis i al transport. / Objectiu 8. Progrés i desenvolupament. 8.4. Evolucionar cap a una fonts d'energia. economia baixa en emissions, prioritzant la reducció del consum d’energia i impulsant l’ús d’energies 7.3 Duplicar la taxa mundial de renovables amb menys impacte. / Objectiu 10. Resiliència i responsabilitat planetària: 10.4. Caminar cap a millora de l'eficiència l’autosuficiència energètica: reduir el consum d’energia i augmentar l’aportació d’energia renovable local per energètica. garantir-ne el subministrament. • Estratègia d'Inclusió i de reducció de les desigualtats socials de Barcelona 2017-2027. Línia Estratègica 1: Reduir la desigualtat en la distribució de la renda i garantir els drets socials, en especial, l’accés a l’habitatge, l’ocupació de qualitat i les necessitats bàsiques. 1.12. Combatre la pobresa energètica en un marc d’impuls de la transició energètica a la ciutat. • Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global de Barcelona 2018-2021. Objectiu 2. Fomentar la justícia ambiental: 2.3. Promoure les polítiques i les accions ciutadanes adreçades a la reducció de la petjada de carboni (via la reducció d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, l’eficiència 129 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional energètica i l’adopció de fonts d’energies renovables). • Pla d’Actuació Municipal 2016-2019. • Estratègia per a la transició energètica. • Pla per a la Renovació Integral de l’Enllumenat 2018-2020.  Promoció Econòmica, Economia Social, Desenvolupament Local & Consum i Treball: fites 8.1. a 8.8;  Turisme: fita 8.9.  Cultura: fita 8.9.  Cooperació internacional: totes les fites. 8.1 Mantenir el creixement econòmic per càpita de • Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022. conformitat amb les circumstàncies nacionals i, en Objectiu 7. Benestar de les persones: 7.7. Aconseguir una ocupació laboral estable i de particular, un creixement del producte interior brut qualitat, adaptada a les necessitats i les possibilitats de la persona, harmonitzant els d'almenys un 7% anual als països menys avançats. interessos dels treballadors i els ocupadors amb una conciliació de la vida laboral, 8.2 Aconseguir nivells més elevats de productivitat familiar i personal. / Objectiu 8. Progrés i desenvolupament: 8.3. Cercar la prosperitat econòmica mitjançant la diversificació, la modernització dins dels límits del planeta, implementant criteris ètics (economia social i solidària, tecnològica i la innovació, entre altres coses centrant banca ètica, responsabilitat social, etc.). 8.6. Impulsar l’ocupació verda, entesa com l'atenció en sectors de major valor proposat i ús intensiu aquella que contribueix substancialment a preservar o restaurar la qualitat ambiental de mà d'obra.. (treball en empreses del sector ambiental i en departaments de medi ambient 8.3 Promoure polítiques orientades al desenvolupament d’altres sectors). 8.7. Avançar en un turisme sostenible en equilibri amb el territori i que donin suport a les activitats productives, la creació que reverteixi positivament en la comunitat local. Aconseguir la coresponsabilització d'ocupació digna, l'emprenedoria, la creativitat i la de les institucions, la indústria turística i els visitants en l’ús eficient dels recursos innovació, i encoratjar la regularització i el creixement de naturals, el manteniment de la qualitat ambiental i la preservació del patrimoni les microempreses i les petites i mitjanes empreses, entre cultural material i immaterial. 8.10. Buscar indicadors alternatius al PIB per mesurar 130 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional altres coses mitjançant l'accés a serveis financers. el benestar social (balanç social, economia del bé comú, índex de desenvolupament 8.4 Millorar progressivament, per a 2030, la producció i el humà, índexs de felicitat, etc.). consum eficients dels recursos mundials i procurar • Estratègia d'Inclusió i de reducció de les desigualtats socials de Barcelona 2017-2027. desvincular el creixement econòmic de la degradació del Línia Estratègica 1. Reduir la desigualtat en la distribució de la renda i garantir els drets medi ambient, de conformitat amb el marc decennal de socials, en especial, l’accés a l’habitatge, l’ocupació de qualitat i les necessitats programes sobre modalitats sostenibles de consum i bàsiques: 1.4. Avançar cap a un salari mínim o referència de ciutat amb l’objectiu producció, començant pels països desenvolupats. d’establir una remuneració suficient perquè un treballador o treballadora i la seva 8.5 Per a 2030, aconseguir l'ocupació plena i productiva i família pugin viure dignament. 1.5. Augmentar les oportunitats d’ocupació digna, garantir un treball digne per a tots els homes i dones, inclusiva i de qualitat a la ciutat, per a persones de tots els nivells de qualificació i inclosos el jovent i les persones amb discapacitat, així com amb perspectiva de gènere. / Línia Estratègica 2. Incrementar l’equitat educativa i les la igualtat de remuneració per treball d'igual valor. oportunitats formatives i culturals al llarg de la vida: 2.5. Millorar les capacitats per a 8.6 Per a 2020, reduir substancialment la proporció de l’ocupació i la igualtat de drets d’accés de les persones en situació d’atur, amb joves sense ocupació i que no cursen estudis ni reben especial atenció a la desocupació de llarga durada. / Línia Estratègica 5. Disminuir les formació. desigualtats socials territorials: 5.6. Promoure plans de desenvolupament econòmic en 8.7 Adoptar mesures immediates i eficaces per a eradicar els districtes amb un índex més alt de vulnerabilitat pel que fa a proximitat, el treball forçat, posar fi a les formes modernes incorporant-hi l’economia social i solidària, les formes productives, cooperatives i d'esclavitud i el tràfic d'éssers humans i assegurar la comunitàries. prohibició i l’eliminació de les pitjors formes de treball • Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020. infantil, incloent el reclutament i la utilització d’infants Eix B. Economia per a la vida i organització dels temps. B1. Ocupacions. 1.1. Promoure soldats, i, a tot tardar el 2025, posar fi al treball infantil en una ocupació sense desigualtats de gènere. 1.2. Donar suport a l’emprenedoria i a les totes les seves formes. oportunitats formatives i laborals de les dones. 1.3. Promoure empreses responsables 8.8 Protegir els drets laborals i promoure un entorn de amb la igualtat de gènere i la coresponsabilitat. 1.4. Donar visibilitat i enfortir el rol treball segur i protegit per a totes les persones de les dones empresàries i de les seves xarxes. treballadores, incloses les migrants, en particular les dones • Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global de Barcelona 2018-2021. migrants i les persones amb ocupacions precàries. Objectiu 1. Promoure la justícia econòmica: 1.1. Promoure el teixit productiu i les 8.9 Per a 2030, elaborar i posar en pràctica polítiques de pràctiques socialment responsables entre els agents econòmics i socials de les ciutats. promoció d’un turisme sostenible que creï ocupació i 1.2. Estimular l’economia cooperativa, la compra pública responsable, la banca ètica, promogui la cultura i els productes locals. el consum responsable i les iniciatives de comerç just. 1.4. Millorar les capacitats de 8.10 Reforçar les institucions financeres nacionals per a les administracions locals i de la societat civil per defensar i promoure l’ocupació encoratjar i ampliar l'accés als serveis bancaris, financers i digna i l’aplicació efectiva dels drets laborals. d'assegurances per a tothom. Objectiu 2. Fomentar la justícia ambiental: 2.6. Reforçar les capacitats institucionals i 131 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional de la societat civil per denunciar els impactes negatius dels models extractivistes i promoure models de producció, consum i intercanvi alternatius. • Pla d’Actuació Municipal 2016-2019. • Estratègia de reforç i projecció del comerç a Barcelona 2017-2019 i Pla de Dinamització Comercial 2018-2023 de Ciutat Vella. • Estratègia d’impuls del consum responsable 2016-2019. • Estratègia d’Impuls de la Política Alimentària 2016-2019. • Estratègia de desenvolupament econòmic de proximitat i Plans de Desenvolupament Econòmic de Districte: Ciutat Vella 2016-2021, Nou Barris 2016-2021, Sant Andreu 2017-2021, Sants- Montjuic 2017-2021, Horta- Guinardó 2018-2022 i Sant Martí 2018-2022. • Estratègia d'inclusió per a persones que exerceixen la venda irregular al carrer. • Estratègia per l'Ocupació de Barcelona (EOB) 2016-2020 (2016). • Per una democratització de la cura 2017-2020. • Pla de Contractació Pública Sostenible. • Pla de Promoció Econòmica internacional de Barcelona 2017-2020. • Pla d’impuls de l’economia social i solidària 2016-2019. • Pla Estratègic de Mercats 2015-2025. • Pla de promoció de les indústries creatives. • Pla de xoc d’economia cooperativa, social i solidària. • Pla Estratègic de Turisme 2020. • Pla per al Foment de l'Ocupació Juvenil i de Qualitat 2016-2020. • Pla de Barris 2016-2021: Zona Nord, la Verneda i la Pau, Raval Sud i Gòtic Sud, Roquetes, Trinitat Nova, Besòs i Maresme, Bon Pastor i Baró de Viver.  Ecologia, Urbanisme i Mobilitat (Urbanisme): fita 9.1.  Promoció Econòmica: fites 9.2., 9.4.  Tecnologia i Innovació Digital: fita 9.5. 132 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional  Drets Socials (Ediucació/Universitats): fita 9.5. 9.1 Desenvolupar infraestructures fiables, sostenibles, resilients i de • Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022. qualitat, incloent infraestructures regionals i transfrontereres, per tal de Objectiu 4. Ciutat productiva, eficient i d’emissions zero: 4.1. donar suport al desenvolupament econòmic i al benestar humà, amb Transformar la ciutat per fer-la més eficient i productiva a través de la especial atenció a l'accés assequible i equitatiu per a totes les persones. innovació, la creativitat i el talent. Ciutat smart al servei de les persones 9.2 Promoure una industrialització inclusiva i sostenible i, a tot tardar el i de l’entorn. 4.4. Augmentar el coneixement sobre la construcció 2030, augmentar de manera significativa la contribució de la indústria a sostenible i incentivar-la. Aprendre junts de la pràctica i promoure la l'ocupació i al producte interior brut, d'acord amb les circumstàncies col·laboració entre professionals de diversos sectors. Promoure nacionals, i duplicar aquesta contribució als països menys avançats. l’adopció d’estàndards ambientals exigents per als edificis i l’espai 9.3 Augmentar l'accés de les petites indústries i altres empreses, en públic. 4.8. Impulsar la innovació social i tecnològica amb l’objectiu de particular en els països en desenvolupament, als serveis financers, millorar la qualitat de vida de les persones. 4.9. Millorar la xarxa incloent els crèdits assequibles, i llur integració en les cadenes de valor i d’informació i la seva accessibilitat per tal que proporcioni dades útils els mercats. per a la millora de la gestió i per facilitar a la ciutadania la participació i 9.4 Per a 2030, modernitzar les infraestructures i reconvertir les la presa de decisions. 4.10. Fomentar projectes i programes compartits indústries perquè siguin sostenibles, usant els recursos amb major per avançar cap a ciutats més intel·ligents. Utilitzar la ciutat com a eficàcia i promovent l'adopció de tecnologies i processos industrials nets laboratori de noves solucions més sostenibles. / Objectiu 8. Progrés i i racionals ambientalment, i aconseguint que tots els països adoptin desenvolupament: 8.1. Fomentar la inversió en la nova economia de la mesures d'acord amb llurs capacitats respectives. ciutat autosuficient i intel·ligent, amb un entorn favorable per generar, 9.5 Augmentar la investigació científica i millorar la capacitat captar i retenir talent. Impulsar iniciatives d’alt valor proposat, tecnològica dels sectors industrials de tots els països, en particular els especialment les relacionades amb el coneixement, la creativitat o la països en desenvolupament, entre altres coses fomentant la innovació i innovació. 8.5. Establir l’ecodisseny i l’ecoproducció, basats en el cicle augmentant substancialment, d’aquí al 2030, el nombre de persones que de vida, com a procediments prioritaris de creació de productes i treballen en el camp de la investigació i el desenvolupament per cada serveis. Eliminar l’obsolescència programada. 8.8. Fomentar milió d’habitants, així com la despesa en investigació i l’emprenedoria, la petita empresa i les cooperatives. Afavorir el petit desenvolupament dels sectors públic i privat. comerç de proximitat i els eixos comercials dels barris. 8.9. Intensificar la col·laboració publico-privada. Promoure i consolidar la col·laboració entre universitat, empresa, Administració i teixit associatiu per impulsar l’economia de la innovació. • Pla d’Actuació Municipal 2016-2019. 133 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional • Els Sectors Estratègics de l’economia de Barcelona. • Estratègia de desenvolupament econòmic de proximitat i Plans de Desenvolupament Econòmic de Districte: Ciutat Vella 2016-2021, Nou Barris 2016-2021, Sant Andreu 2017-2021, Sants- Montjuic 2017-2021, Horta- Guinardó 2018-2022 i Sant Martí 2018-2022. • Pla Barcelona Ciutat Digital 2017-2020. • Pla Barcelona per la ciència. • Pla de Contractació Pública Sostenible. • Pla de Promoció Econòmica internacional de Barcelona 2017-2020. • Pla Director del Vehicle Elèctric. • Pla Estratègic de Mercats 2015-2025.  Drets Socials: fites 10.1 a 10.4.  Treball: fites 10.1. a 10.4.  Drets de Ciutadania: fites 10.2, 10.3 i 10.7. 10.1 Per a 2030, aconseguir progressivament i mantenir el • Estratègia d'Inclusió i de reducció de les desigualtats socials de Barcelona 2017- creixement dels ingressos del 40% més pobre de la població a 2027. una taxa superior a la mitjana nacional. Línia Estratègica 1. Reduir la desigualtat en la distribució de la renda i garantir els 10.2 Per a 2030, potenciar i promoure la inclusió social, drets socials, en especial, l’accés a l’habitatge, l’ocupació de qualitat i les econòmica i política de totes les persones, independentment necessitats bàsiques. 1.2. Donar un caràcter més redistributiu als impostos i a les de llur edat, sexe, discapacitat, raça, ètnia, origen, religió, inversions (despeses) municipals. 1.7. Avançar en una redistribució més situació econòmica o altra condició. igualitària dels treballs domèstics i de cures i el seu reconeixement. Línia 10.3 Garantir la igualtat d'oportunitats i reduir la desigualtat Estratègica 2. Incrementar l’equitat educativa i les oportunitats formatives i dels resultats, fins i tot eliminant les lleis, polítiques i culturals al llarg de la vida: 2.9. Fomentar la igualtat i la no discriminació i vetllar pràctiques discriminatòries i promovent legislació, polítiques i per les oportunitats en l’educació de la infància i l’adolescència, a fi de no mesures adequades al respecte. provocar desigualtats socials i reduir les existents. / Línia Estratègica 3. Enfortir i 134 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 10.4 Adoptar polítiques, en especial fiscals, salarials i de articular els serveis i les xarxes relacionals i comunitàries de suport facilitadores de protecció social, i aconseguir progressivament una major l’apoderament personal i col·lectiu: 3.3. Impulsar una millor i més igualitària igualtat. organització del temps i la democratització de la cura. / Línia Estratègica 5. 10.5 Millorar la reglamentació i la vigilància de les institucions i Disminuir les desigualtats socials territorials: 5.3. Desenvolupar el Pla de barris en dels mercats financers mundials i enfortir l'aplicació d'aquesta aquells barris on hi hagi índexs més elevats de desigualtat social incidint-hi amb reglamentació. reformes integrals. 10.6 Assegurar una major representació i intervenció dels • Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global de Barcelona 2018-2021. països en desenvolupament en les decisions adoptades per les Objectiu 4. Promoure el dret a migrar, a desplaçar-se i al refugi: 4.1. Enfortir les institucions econòmiques i financeres internacionals per tal capacitats de les organitzacions que treballen sobre el terreny per garantir la d’augmentar l’eficàcia, la fiabilitat, la rendició de comptes i la mobilitat segura de les persones en contextos de conflictes bèl·lics, crisis legitimitat d’aquestes institucions. ambientals i econòmiques, o persecucions per motius polítics, religiosos o 10.7 Facilitar una migració i mobilitat ordenades, segures, sexuals. 4.2. Promoure la cooperació i l’intercanvi de bones pràctiques en l’àmbit regulars i responsables de les persones, també mitjançant internacional amb ciutats refugi. 4.3. Millorar el coneixement i la informació l'aplicació de polítiques migratòries planificades i ben entre la ciutadania sobre la situació i el dret de les persones migrants, gestionades. desplaçades i refugiades per ajudar a canviar percepcions i actituds. 4.4. Impulsar la protecció i garantia dels drets dels infants. • Pla d’Actuació Municipal 2016-2019. • Estratègia contra la feminització de la pobresa a la ciutat 2016-2024. • Estratègia de desenvolupament econòmic de proximitat i Plans de Desenvolupament Econòmic de Districte: Ciutat Vella 2016-2021, Nou Barris 2016-2021, Sant Andreu 2017-2021, Sants- Montjuic 2017-2021, Horta- Guinardó 2018-2022 i Sant Martí 2018-2022. • Estratègia Local amb el Poble Gitano de Barcelona. • Estratègia per l'Ocupació de Barcelona (EOB) 2016-2020. • Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment 2018-2030. • Focus Infància i Ciutadania 2017-2020. • Pla Adolescència i Joventut 2017-2021. • Pla Barcelona Ciutat Refugi. • Pla Barcelona Salut als Barris. • Pla d’Accessibilitat Universal de Barcelona 2018-2026. • Pla de Contractació Pública Sostenible. • Pla de lluita contra el sensellarisme a Barcelona 2016-2020. 135 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional • Pla de Barris 2016-2022: Zona Nord, la Verneda i la Pau, Raval Sud i Gòtic Sud, Roquetes, Trinitat Nova, Besòs i Maresme, Bon Pastor i Baró de Viver. • Pla d’impuls de l’economia social i solidària 2016-2019. • Pla Municipal d’Acció Comunitària 2018-2022 • Pla municipal de lluita contra la Islamofòbia. • Pla municipal per la diversitat sexual i de gènere (2016-2020). • Pla pel dret a l’habitatge 2016-2025 • Pla per l’Abordatge Integral del Treball Sexual: Pla ABITS. • Programa impuls 0-3, escoles de noves oportunitats. • Pla Estratègic Barcelona Ciutat Educadora (en elaboració). • Programa Nausica de suport a sol•licitants d'asil i refugiades de Barcelona. L’ODS 11 és transversal, perquè aporta la perspectiva urbana del desenvolupament. Les seves fites afecten potencialment totes les àrees de govern. • Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022. 11.1 Assegurar l'accés Objectiu 2. Espai públic i mobilitat. 2.1. Enfortir el model de ciutat metropolitana amb espai públic de qualitat, compacta, de totes les persones a complexa, diversa i ben connectada. 2.2. Instaurar noves superilles i potenciar barris a velocitat humana on es viu i habitatges i a serveis treballa, reduint la mobilitat obligada. Jerarquitzar els usos de les vies. Crear nous atractors urbans, que generin bàsics adequats, segurs centralitat als barris. 2.3. Protegir, mantenir i millorar els valors paisatgístics urbans i vetllar per l’ús ordenat i racional i assequibles, i millorar de l’espai públic. Garantir l’excel·lència en el disseny urbà, dels edificis i dels locals, impulsant una arquitectura de els barris marginals. qualitat en consonància amb la seva funcionalitat i contribuint a crear un entorn harmònic. 2.4. Recuperar els carrers 11.2 Proporcionar accés per a les persones, generant un espai públic pacificat i acollidor, i impulsant una cultura d’espai públic compartit. 2.5. a sistemes de transport Promoure i prioritzar la vida al carrer, els llocs de convivència, l’estada i el joc. Promoure i optar per una mobilitat segurs, assequibles, segura, sostenible i activa, augmentant els desplaçaments realitzats en modes no motoritzats. 2.6. Fomentar la accessibles i mobilitat a peu augmentant, ordenant i millorant la superfície destinada als vianants i proporcionant més informació i sostenibles per a totes senyalització; també per als més petits, amb la implantació i la millora dels camins escolars. 2.7. Aconseguir una ciutat 136 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional les persones, i millorar amable i segura per a la bicicleta, amb facilitats per circular (xarxa de carrils bici), accedir al transport públic i aparcar, i la seguretat viària, en en bona convivència amb els vianants. Potenciar la bicicleta pública, també entre els més joves, i ampliar-la a escala particular mitjançant metropolitana. Desenvolupar iniciatives de foment de la bicicleta (tallers, formació, divulgació). Excel·lir en l'ampliació del l’accessibilitat universal al transport públic, als edificis i als espais de concurrència pública evitant obstacles innecessaris transport públic, amb i ordenant l’aparcament. 2.8. Progressar cap a un transport públic metropolità interconnectat excel·lent. Ampliar i especial atenció a les optimitzar la xarxa: metro (finalitzar la L9), bus ortogonal, connexió de tramvies, autobusos de barri i bus nocturn. Fer- necessitats de les lo assequible a tothom. 2.9. Promoure estratègies dissuasòries de l’ús del vehicle privat motoritzat (cotxes, motos, persones en situació furgonetes, etc.): regular la circulació en zones estratègiques de la ciutat (zones 30, horaris, restriccions...), crear vulnerable, dones, aparcaments perifèrics i carrils VAO, etc. Promoure la conducció eficient. 2.10. Implantar mesures específiques per a la nenes, nens, persones distribució urbana de mercaderies, tant de petites flotes de repartiment com de grans distribuïdores. Regular horaris i amb discapacitat i aparcaments, optimitzar rutes, potenciar les microplataformes de distribució amb solucions d’última milla més eficients persones grans. (bicicleta, vehicles elèctrics). / Objectiu 3. Qualitat ambiental i salut: 3.1. Millorar la qualitat de l’aire, especialment pel 11.3 Augmentar una que fa als òxids de nitrogen, les partícules en suspensió i els al·lergògens. Disminuir el trànsit motoritzat, fomentar els urbanització inclusiva i combustibles menys contaminants i el vehicle elèctric, i reduir l’ús del gasoil. 3.2. Crear zones de baixa emissió on sostenible, així com la només es permeti la circulació lliure dels vehicles capacitat de planificar i que compleixin uns determinats estàndards d’emissions de contaminants, i divulgar la informació sobre la qualitat de gestionar de manera l’aire i les seves conseqüències sobre la salut. 3.3. Millorar el confort acústic. Contribuir a disminuir els nivells de soroll, participativa, integrada especialment en la circulació de vehicles amb motor de combustió, en l’oci nocturn, en les obres i en els aires i sostenible els condicionats. Intensificar-ne el control. 3.6. Assolir l’excel·lència en la neteja urbana, amb més implicació ciutadana i assentaments humans d’agents socials en el manteniment de l’espai públic (ús de papereres, animals de companyia, esdeveniments, etc.). 3.7. a tots els països. Disposar d’una ciutat il·luminada de manera eficient, atenent criteris funcionals, energètics i estètics. 3.8. Reduir la 11.4 Redoblar els contaminació lumínica. Prevenir i reduir la contaminació odorífera (orins, residus, fums, clavegueram, etc.). 3.9. Enriquir esforços per a protegir i l’entorn, tant interior com exterior, amb la presència de vegetació i elements naturals que milloren la qualitat de vida i salvaguardar el la salut de les persones. / Objectiu 4. Ciutat productiva, eficient i d’emissions zero: 4.2. Millorar l’eficiència en l’ús de patrimoni cultural i recursos i en la dotació de serveis en la planificació urbana. Optimitzar l’ús del territori, per fer la ciutat més habitable. natural del món. Transformar els barris actuals en ecobarris i crear-ne de nous. 4.7. Implantar el vehicle elèctric i altres vehicles nets i 11.5 Reduir de forma menys sorollosos, prioritzant les fonts d’energia renovable. Proveir les infraestructures necessàries i accelerar la significativa el nombre reconversió progressiva de flotes de transport públic i flotes captives, així com del vehicle privat. / Objectiu 7. Benestar de morts i causades per de les persones: 7.1. Incrementar la qualitat de vida i les oportunitats de desenvolupament humà, amb una atenció desastres, inclosos els especial a les persones amb dependència. 7.2. Afavorir una bona convivència, basada en la inclusió, l’equitat, la relacionats amb l'aigua, solidaritat, el respecte i la confiança. 7.3. Garantir un habitatge digne per a tothom desenvolupant polítiques 137 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional i de persones afectades econòmiques i socials. Facilitar l’accés a l’habitatge a les persones que no en tenen, a les que necessiten ajuda per per aquests, i reduir costejar-lo, mantenir-lo i/o millorar-lo. Potenciar alternatives d’accés i de gestió de l’habitatge (masoveria urbana, substancialment les cooperatives d’habitatges, cloudhousing, etc.). 7.9. Fer de la cultura un dels pilars per al millor desenvolupament de la pèrdues econòmiques ciutat, com a capital de Catalunya, amb receptivitat i obertura a totes les cultures que l’enriqueixen. 7.10. Estimular la directes causades per vida comunitària i l’activitat de les xarxes socials (presencials i virtuals). Reduir la fractura digital.ds desastres relacionades • Estratègia d'Inclusió i de reducció de les desigualtats socials de Barcelona 2017-2027. amb el producte Línia Estratègica 1. Reduir la desigualtat en la distribució de la renda i garantir els drets socials, en especial, l’accés a interior brut mundial, l’habitatge, l’ocupació de qualitat i les necessitats bàsiques. 1.8. Aconseguir una àmplia oferta d’habitatge assequible, fent un èmfasi especial incrementar el parc d’habitatge públic de lloguer i fomentar noves formes d’habitatge cooperatiu. 1.9. Posar fi a la en la protecció de les situació actual a la ciutat d’habitatge inadequat i insegur definit en la tipologia europea d’exclusió residencial (ETHOS) i persones pobres i de les garantir l’accessibilitat física a l’accés i interior dels habitatges. 1.10. Fer front a l’exclusió residencial i relacional dels persones en situacions col·lectius més vulnerables, dotant-los d’acompanyament en els seus itineraris d’inclusió. / Línia Estratègica 2. de vulnerabilitat. Incrementar l’equitat educativa i les oportunitats formatives i culturals al llarg de la vida: 2.8. Fomentar el caràcter de bé 11.6 Reduir l'impacte comú, divers i col·lectiu de la cultura, garantint-ne l’accés de tota la ciutadania com un motor autèntic de progrés ambiental negatiu per individual i col·lectiu. / Línia Estratègica 3. Enfortir i articular els serveis i les xarxes relacionals i comunitàries de suport càpita de les ciutats, facilitadores de l’apoderament personal i col·lectiu: 3.1. Enfortir els serveis de suport i cura i garantir-ne l’accessibilitat a amb especial atenció a tota la ciutadania, de manera que ningú en quedi exclòs, sigui per raons juridicopolítiques, diversitat funcional, la qualitat de l'aire, així dependència o vulnerabilitat econòmica. 3.5. Facilitar les condicions per a la permanència al domicili i als barris de les com a la gestió dels persones fràgils o en situacions de risc social, amb els suports logístics, professionals i socials necessaris, i afavorir la residus municipals i vida independent de les persones amb discapacitat /diversitat funcional. 3.6. Garantir la ciutat com a espai de vida, d’altre tipus. oferint espais públics i equipaments que permetin usos diversos que afavoreixin la relació amb els altres, així com la 11.7 Proporcionar convivència i la relació intergeneracional i intercultural. / Línia Estratègica 5. Disminuir les desigualtats socials territorials: accés universal a zones 5.1. Mantenir l’ús residencial i les persones residents que ho vulguin en els barris en procés de millora urbana, i evitar verdes i espais públics l’expulsió dels barris per motius d’insuficiència econòmica. 5.2. Obstaculitzar les pràctiques especulatives en l’habitatge segurs, inclusius i i l’espai urbà en general. 5.4. Garantir una mobilitat equitativa i sostenible per a tothom i lluitar contra el canvi climàtic accessibles, en i els seus efectes, assegurant el criteri de justícia ambiental. 5.5. Desenvolupar uns barris més resilients socialment, amb particular per a les capacitat de fer front als seus reptes, impactes o situacions de crisi d’una manera proactiva. i el teixit comercial de dones i els infants, les petites i mitjanes empreses. 5.7. Apropar els serveis al territori i a les necessitats de les persones. persones grans i les • Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020. Eix C. Conèixer i reconèixer. C6. Habitatge. 6.1. Aprofundir en els criteris que persones amb permeten garantir l’equitat de gènere en l’accés a l’habitatge públic. 6.2. Promoure una millora de l’accés a l’habitatge discapacitat. privat explorant, si escau, noves formes d’accés. 6.3. Millorar la incorporació de la perspectiva de gènere en el disseny 138 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’habitatge públic. / Eix D. Barris habitables i inclusius. D1: Ecologia i espai urbà. 1.1. Promocionar la sostenibilitat des d’una perspectiva de gènere. 1.2. Impulsar un model de ciutat que respongui a les necessitats i experiències de la vida quotidiana. 1.3. Abordar l’acció contra la gentrificació des d’una perspectiva de gènere. D2. Mobilitat: 2.1. Incorporar la perspectiva de gènere en els instruments d’informació de les polítiques de mobilitat a la ciutat. 2.2. Incorporar la perspectiva de gènere en els instruments de planificació de les polítiques de mobilitat de la ciutat. D3. Prevenció i seguretat: 3.1. Millorar la resposta a les violències masclistes des de les polítiques de seguretat i des de la Guàrdia Urbana de Barcelona. 3.2. Millorar la percepció de la seguretat i l’empoderament de les dones a l’espai públic. • Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global de Barcelona 2018-2021. Objectiu 2. Fomentar la justícia ambiental: 2.1. Augmentar les capacitats de les administracions locals per reduir els impactes del metabolisme urbà i incrementar la qualitat ambiental. / Objectiu 9. Promoure el dret a la ciutat: 9.1. Impulsar ciutats sostenibles, equitatives i inclusives, que integrin els principis de l’economia social i solidària, l’ecologia i el feminisme. 9.2. Promoure el dret a l’accés i subministrament de serveis públics bàsics com (...) la gestió de residus, el transport públic, la mobilitat urbana (...) i l’habitatge. 9.3. Promoure espais urbans que garanteixin la seguretat pública i la convivència pacífica, solidària i intercultural. • Pla d’Actuació Municipal 2016-2019. • Arbres per viure: pla director de l'arbrat de Barcelona 2017-2037. • Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible (EDUSI) Besós 2014-2020. • Estratègia de la bicicleta per Barcelona. • Estratègia de mobilitat elèctrica. • Estratègia de reforç i projecció del comerç a Barcelona 2017-2019 i Pla de Dinamització Comercial 2018-2023 de Ciutat Vella. • Estratègia de resiliència urbana. • Pla buits per implicar les organitzacions socials en la definició, instal•lació i gestió d'espais provisionalment en desús a la ciutat. • Pla d’Accessibilitat Universal de Barcelona 2018-2026. • Pla del Verd i la Biodiversitat de Barcelona 2012-2020. • Pla del Joc a l’espai públic de Barcelona. • Pla d’Equipaments i Serveis Juvenils (PESJB) 2018-2028. • Pla d’espais interiors d’illa. • Pla de millora integral de l’espai públic. • Pla de Mobilitat Urbana 2019-2024 i plans de mobilitat dels districtes de Ciutat Vella (2018-2023) i Nou Barris (2019-2024). • Pla de reducció de la contaminació acústica i mapa de soroll. 139 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional • Pla Director de la Guàrdia Urbana de Barcelona. • Pla Director del SPEIS 2014-2025 (Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament) • Pla especial de protecció de la qualitat urbana: catàleg de protecció arquitectònic, històric i paisatgístic dels establiments emblemàtics de la ciutat. • Pla especial urbanístic per a la regulació dels habitatges d'ús turístic. • Pla Estratègic de Mercats 2015-2025. • Pla Local de Prevenció i de Seguretat Ciutadana de Barcelona 2016-2019. • Pla pel dret a l’habitatge 2016-2025. • Pla per a la millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018. • Pla de Barris 2016-2021. • Pla Estratègic Barcelona Ciutat Educadora (en elaboració). • Programa d'impuls de la infraestructura verda urbana.  Programa Superilles • Programa terrats vius i cobertes verdes.  Economia Social, Desenvolupament Local & Consum: fites 12.2 a 12.8  Ecologia, Urbanisme i Mobilitat (Ecologia): 12.2 a 12.8  Cooperació internacional: totes les fites. 12.1 Aplicar el Marc decennal de programes • Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022. sobre modalitats de consum i producció Objectiu 5. Ús racional dels recursos: 5.1. Desacoblar el desenvolupament econòmic del consum sostenibles, amb la participació de tots els països de recursos i la generació de residus. Desmaterialitzar el consum pensant en clau d’usuari en i el lideratge dels països desenvolupats, tenint en lloc de propietari. Allargar la vida útil dels productes (manteniment, recuperació, reparació i compte el grau de desenvolupament i les reutilització) i compartir serveis i productes. 5.2. Millorar la informació per al consumidor sobre capacitats dels països en desenvolupament. les característiques socials i ambientals dels productes (origen, durabilitat, producció ecològica, 12.2 Per a 2030, assolir la gestió sostenible i l'ús transgènics, etc.), dels productors i de la comercialització. Exigir un bon etiquetatge. 5.3. 140 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional eficient dels recursos naturals. Impulsar programes d’educació del consum responsable. Reflexionar sobre la situació actual de 12.3 Per a 2030, reduir a la meitat el degradació i finitud dels recursos, el consum superflu, el diner i les opcions desaprofitament d'aliments per càpita mundial de productes més saludables per a les persones i el planeta, ja des de la infància i al llarg de en la venda al detall i a nivell del consum, així tota la vida. 5.4. Fer un consum responsable de béns i serveis: consum col·laboratiu, comerç com les pèrdues d'aliments a les cadenes de just, comerç de proximitat (concepte del quilòmetre zero), productes alimentaris locals i de producció i distribució, incloses les pèrdues temporada, ecològics i saludables, productes genuïns i artesanals de qualitat. 5.5. Enfortir la postcollita. contractació i la compra responsable per part de l’Administració pública, el sector privat i el 12.4 Per a 2020, aconseguir la gestió tercer sector. Incorporar criteris ambientals i socials en concursos públics. Formalitzar ecològicament racional dels productes químics i contractes amb reserva social i iniciatives socials, a través de centres d’inserció sociolaboral o dels residus al llarg de llur cicle de vida, de entitats sense ànim de lucre. 5.6. Promoure les xarxes de consum responsable (xarxes conformitat amb els marcs internacionals d’intercanvi de coneixements, béns i serveis; cooperatives i grups de consum, bancs del temps, convinguts, i reduir de manera significativa llur mercats socials, moneda social, etc.). 5.7. Suprimir el malbaratament alimentari en tots els alliberament a l'atmosfera, a l'aigua i al sòl a fi de àmbits (famílies, escoles, menjadors, restaurants) amb la cooperació del sector de la producció, minimitzar llurs efectes adversos sobre la salut els serveis i la distribució d’aliments (grans superfícies, distribuïdors, mercats municipals...). humana i el medi ambient. Interconnectar distribuïdores d’aliments i associacions de recollida d’aliments, i millorar-ne la 12.5 Per a 2030, disminuir de manera redistribució. 5.8. Implantar models de gestió per avançar cap al residu zero: plans de substancial la generació de residus mitjançant prevenció i reducció des de l’origen, acords voluntaris, taxes, tallers de reparació, implantació polítiques de prevenció, reducció, reciclatge i de sistemes de retorn i reutilització d’envasos, eliminació de les bosses de plàstic d’un sol ús, reutilització. mercats d’intercanvi, etc. 5.9. Considerar el residu com a recurs. Augmentar la proporció de 12.6 Encoratjar les empreses, en especial les residus recollits selectivament i la qualitat de les fraccions. Separar els residus i dipositar-los on grans empreses i les empreses transnacionals, a pertoqui correctament. Utilitzar els punts verds i les altres opcions existents de recollida adoptar pràctiques sostenibles i a incorporar especial. Fer campanyes informatives i de sensibilització. 5.10. Millorar la gestió dels residus informació sobre la sostenibilitat en llur cicle de prioritzant per aquest ordre la reducció, la reutilització i el reciclatge, per sobre de la presentació d'informes. valorització energètica. Incrementar el compostatge. Aplicar el criteri de proximitat i 12.7 Promoure pràctiques de contractació responsabilitat en el tractament dels residus, i optimitzar les rutes de transport. pública que siguin sostenibles, de conformitat • Estratègia d'Inclusió i de reducció de les desigualtats socials de Barcelona 2017-2027. amb les polítiques i prioritats nacionals. Línia Estratègica 1. Reduir la desigualtat en la distribució de la renda i garantir els drets socials, en 12.8 Per a 2030, assegurar que les persones de especial, l’accés a l’habitatge, l’ocupació de qualitat i les necessitats bàsiques. 1.6. Promoure tot el món tinguin informació i conscienciació l’actuació socialment responsable de les empreses del territori, amb criteris de sostenibilitat pertinents per al desenvolupament i els estils de integral econòmica, social i mediambiental (per promoure condicions de treball dignes, vida sostenibles, en harmonia amb la natura. coresponsabilitat en l’atenció de la cura, oportunitats de desenvolupament professional, etc.). 141 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional • Pla d’Actuació Municipal 2016-2019. • Estratègia de transició cap a la sobirania energètica. • Estratègia d’Impuls de la Política Alimentària 2016-2019 • Estratègia d’impuls del consum responsable 2016-2019. • Pla de Contractació Pública Sostenible. • Pla de prevenció de residus municipals 2012-2020. • Pla Estratègic de Mercats 2015-2025. • Programa Residu Zero.  Ecologia, Urbanisme i Mobilitat (Ecologia): fites 13.1. i 13.2.  Drets Socials (Educació i Agència de Salut Pública de Barcelona): fita 13.3.  Cooperació internacional: totes les fites. 13.1 Enfortir la resiliència i la • Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022. capacitat d'adaptació als riscos Objectiu 9 Educació i acció ciutadana: 9.1. Estendre la cultura de la sostenibilitat a tota la ciutadania. relacionats amb el clima i els Avançar de la informació al coneixement i a l’acció responsable, individualment i col·lectivament. Predicar desastres naturals a tots els països. amb l’exemple. 9.3. Impulsar continuadament l’educació per la sostenibilitat en l’educació no formal 13.2 Incorporar mesures relatives al (àmbit socioeducatiu, ocupacional, cultural i de lleure) i informal (mitjans de comunicació, acció canvi climàtic en les polítiques, les comunitària, etc.). 9.10. Millorar la comunicació i la visualització de processos educatius i participatius a estratègies i els plans nacionals. favor de la sostenibilitat, les seves accions i els seus resultats. / Objectiu 10. Resiliència i responsabilitat 13.3 Millorar l'educació, la planetària. 10.1. Millorar la capacitat d’acció proactiva i preventiva per disminuir la vulnerabilitat. conscienciació i la capacitat Governança i gestió integral de riscos. 10.2. Protegir el clima. Comptabilitzar, prevenir i minimitzar les humana i institucional en relació emissions d’efecte d’hivernacle. En el cas que no es puguin reduir a zero, recórrer a la compensació. 10.3. amb la mitigació del canvi climàtic, Prevenir i gestionar les conseqüències del canvi climàtic: adaptar les infraestructures, garantir la l'adaptació a aquest, la reducció disponibilitat d’aigua, minimitzar els efectes sobre la salut, seleccionar espècies vegetals adequades, etc. 142 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional dels seus efectes i l'alerta 10.7. Minimitzar la petjada ecològica sobre el planeta: mar, zones humides, rius, boscos, atmosfera. primerenca. Responsabilització de la ciutat respecte als seus impactes globals. • Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global de Barcelona 2018-2021. Objectiu 2. Fomentar la justícia ambiental: 2.2. Millorar les capacitats municipals per augmentar la resiliència de les ciutats al canvi climàtic.  Pla d’Actuació Municipal 2016-2019.  Arbres per viure: pla director de l'arbrat de Barcelona 2017-2037.  Estratègia de la bicicleta per Barcelona.  Estratègia de mobilitat elèctrica.  Estratègia de resiliència urbana.  Pla Clima 2018-2030.  Pla del Verd i la Biodiversitat de Barcelona 2012-2020.  Pla Estratègic Barcelona Ciutat Educadora (en elaboració).  Pla per l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius 2017-2022  Programa d'impuls de la infraestructura verda urbana.  Programa Superilles  Programa terrats vius i cobertes verdes.  Ecologia, Urbanisme i Mobilitat (Ecologia): totes les fites.  Agència de Salut Pública de Barcelona: fita 14.1. 14.1 Per a 2025, prevenir i reduir de forma significativa la contaminació marina de tot • Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022. tipus, en particular la contaminació produïda per activitats terrestres, inclosos els detritus Objectiu 1. Biodiversitat: Promoure la conservació marins i la contaminació per excés de nutrients. activa del medi litoral i marí i de les xarxes fluvials, 143 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 14.2 Per a 2020, protegir i gestionar de manera sostenible els ecosistemes marins i destinant-hi els recursos necessaris i fent-ne un ús costaners per tal d’evitar efectes nocius importants, enfortint-ne, entre altres mesures, la responsable. resiliència, i emprendre accions per a restaurar-los per tal de restablir la salut i la productivitat dels oceans. 14.5 Per a 2020, conservar almenys el 10% de les zones costaneres i marines, de conformitat amb les lleis nacionals i el dret internacional i sobre la base de la millor informació científica disponible. (Les fites 14.3, 14.4, 14.6 i 14.7 escapen a les competències municipals).  Pla d’Actuació Municipal 2016-2019.  Pla Estratègic dels Espais Litorals de la ciutat (en elaboració). • Ecologia, Urbanisme i Mobilitat (Ecologia): totes les fites. 15.1 Per a 2020, vetllar per la conservació, la restauració i l'ús sostenible • Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022. Objectiu 1. dels ecosistemes terrestres i els ecosistemes interiors d'aigua dolça i els Biodiversitat: 1.1. Desenvolupar progressivament una xarxa de serveis que proporcionen, en particular els boscos, els aiguamolls, les corredors verds que constitueixi una veritable infraestructura muntanyes i les zones àrides, d’acord amb les obligacions marcades pels ecològica* funcional i permeti connectar les àrees verdes entre elles i acords internacionals. amb la natura de l’entorn. 1.2. Renaturalitzar la ciutat: integrar la 15.2 Per a 2020, promoure la gestió sostenible de tots els tipus de biodiversitat i la natura en el disseny urbà. Avançar cap a una ciutat boscos, posar fi a la desforestació, recuperar els boscos degradats i favorable al creixement del verd i la penetració de la natura, millorar la incrementar substancialment el repoblament forestal i la reforestació a qualitat del sòl i potenciar la presència d’espais aquàtics naturalitzats. escala mundial. 1.3. Ampliar el verd urbà a carrers, parcs i places, interiors d’illa, horts, 15.3 Per a 2030, lluitar contra la desertificació, rehabilitar les terres i els patis, vetlladors, terrats i cobertes verdes, balcons, murs i parets sòls degradats, incloses les terres afectades per la desertificació, la mitgeres, polígons, solars temporalment desocupats i altres espais sequera i les inundacions, i procurar assolir un món neutral quant a la d’oportunitat. 1.4. Potenciar els beneficis ambientals i socials del verd 144 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional degradació de les terres. urbà: la qualitat ambiental (acústica, climàtica, atmosfèrica) i sensorial; 15.4 Per a 2030, vetllar per la conservació dels ecosistemes la capacitat d’acollida dels espais verds (proximitat, serveis), i el seu muntanyosos, incloent-hi llur biodiversitat, a fi de millorar llur capacitat interès cultural i per a l’educació i la recreació. 1.6. Crear una xarxa de de proporcionar beneficis essencials per al desenvolupament sostenible. petites reserves de natura* que faciliti la protecció de zones de valor 15.5 Emprendre accions urgents i significatives per reduir la degradació natural encara existents dins la trama urbana de Barcelona, atenent la dels hàbitats naturals, aturar la pèrdua de biodiversitat i, per a 2020, seva singularitat o representativitat. 1.7. Revaloritzar i recuperar els protegir les espècies amenaçades i evitar-ne l’extinció. espais oberts i els usos tradicionals del paisatge de la perifèria urbana 15.6 Promoure la participació justa i equitativa dels beneficis que es per aconseguir un entorn serè, amb zones aquàtiques, agrícoles, prats i derivin de la utilització de recursos genètics i promoure l'accés adequat a rodals de bosc. Potenciar l’agricultura ecològica i col·lectiva. 1.8. aquests recursos, tal com s'ha acordat internacionalment. Millorar el coneixement de la biodiversitat i dels beneficis que se’n 15.7 Adoptar mesures urgents per a posar fi a la cacera furtiva i al tràfic deriven. Potenciar la recerca, per perfeccionar la gestió, i fer un esforç d'espècies protegides de flora i fauna, i abordar la demanda i l'oferta de divulgació per augmentar la valoració, l’estimació i el comportament il•legals de productes silvestres. responsable de la ciutadania. 1.9. Desenvolupar programes de 15.8 Per a 2020, adoptar mesures per a prevenir la introducció conservació de la biodiversitat per preservar i millorar la riquesa d'espècies exòtiques invasores i reduir de forma significativa llurs d’espècies i d’hàbitats, vetllant per la flora i la fauna autòctones, i efectes en els ecosistemes terrestres i aquàtics, i controlar o erradicar evitant la introducció d’espècies invasores, amb la col·laboració de les espècies prioritàries. tothom. Impulsar programes de custòdia del territori. 1.10. Gestionar el 15.9 Per a 2020, integrar els valors dels ecosistemes i de la biodiversitat verd amb criteris d’eficiència en l’ús de recursos naturals i utilitzar a la planificació nacional i local, als processos de desenvolupament, així productes de baix impacte sobre el medi ambient i la salut. Seleccionar com a les estratègies i als informes de reducció de la pobresa. espècies en funció dels serveis que proporcionen i de la seva adaptabilitat.  Pla d’Actuació Municipal 2016-2019.  Arbres per viure: pla director de l'arbrat de Barcelona 2017-2037.  Pla del Verd i la Biodiversitat de Barcelona 2012-2020.  Programa d'impuls de la infraestructura verda urbana.  Programa terrats vius i cobertes verdes. 145 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional L’ODS 16 és transversal, perquè aporta la perspectiva de l’enfortiment democràtic, la transparència i el bon govern. Les seves fites afecten potencialment totes les àrees de govern. • Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022. Objectiu 6. Bon govern i responsabilitat social: 6.1. Fer una 16.1 Reduir excel·lent gestió dels recursos (econòmics, humans, materials i naturals). 6.2. Optimitzar el funcionament de les considerablement totes les organitzacions millorant-ne la coordinació interna i la transversalitat. 6.3. Millorar la coordinació entre les formes de violència i les organitzacions a escala intrasectorial i entre el sector públic, el privat i el tercer sector. 6.4. Fer efectiva la taxes de mortalitat connexes participació dels grups d’interès* en la presa de decisions de l’Administració, les empreses i les entitats. Augmentar a tot el món. la sensibilitat a les demandes dels diferents públics, especialment els infants i els joves, així com les minories i els 16.2 Posar fi al més desfavorits. 6.5. Incrementar la transparència: open data, observatoris, indicadors i informes de seguiment. maltractament, 6.6. Desenvolupar en les institucions, les entitats i les empreses una cultura organitzativa socialment i ambiental- l’explotació, el tràfic, la ment responsable que creï valor a llarg termini. 6.7. Potenciar el desenvolupament personal i professional de tortura i totes les formes de treballadors i col·laboradors, proporcionant unes condicions de treball òptimes i la motivació necessària. Garantir violència contra els infants. la igualtat d’oportunitats. Incorporar criteris ambientals i socials en la formació. 6.8. Avaluar els projectes en 16.3 Promoure l’estat de termes d’impacte social i ambiental, i incorporar els resultats en la presa de decisions. 6.9. Incorporar criteris de dret en els plans nacionals i sostenibilitat i processos de millora contínua en l’activitat de les organitzacions; també en els esdeveniments (fires, internacionals i garantir la congressos, festes, etc.) i les obres de la ciutat. 6.10. Maximitzar l’exemplaritat de l’Administració pública. Avançar igualtat d’accés a la justícia en la implantació dels pressupostos participatius a escala de ciutat i per districtes. Enfortir i ampliar el programa per a totes les persones. «Ajuntament + Sostenible». / Objectiu 8. Progrés i desenvolupament: 8.2. Internalitzar els costos socials i 16.4 Per a 2030, reduir de ambientals, incloure’ls en la comptabilitat i donar-la a conèixer. Incorporar aquests criteris en la fiscalitat, establint forma significativa el tràfic tributs dissuasoris i incentivadors (bonificacions, exempcions, ajudes, etc.). / Objectiu 9. Educació i acció ciutadana: il·lícit de finances i d’armes, 9.5. Educar i capacitar la ciutadania en la cultura de la participació. Intensificar i innovar els processos democràtics enfortir la recuperació i a escala de ciutat, de barri i dins de cada organització. 9.7. Vitalitzar el voluntariat amb projectes capaços d’implicar devolució de béns robats i públics de diferents edats i condicions. / Objectiu 10. Resiliència i responsabilitat planetària: 10.10. Promoure la lluitar contra totes les cultura de la pau i la cultura de la no-violència, afavorint la resolució pacífica de conflictes interns i externs a la formes de delinqüència ciutat. 146 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional organitzada. • Estratègia d'Inclusió i de reducció de les desigualtats socials de Barcelona 2017-2027. Línia Estratègica 3. Enfortir i 16.5 Reduir articular els serveis i les xarxes relacionals i comunitàries de suport facilitadores de l’apoderament personal i substancialment totes les col·lectiu: 3.2. Apoderar la ciutadania en la defensa dels seus drets desenvolupant la seva capacitat d’organitzar-se i formes de corrupció i establir objectius i actuacions de millora col·lectiva, enfortint el seu compromís en la producció d’acció social, suborn. especialment en els barris més vulnerables. / Línia Estratègica 4. Eliminar l’estigmatització i la segregació social: 4.1. 16.6 Crear unes institucions Abolir la violència en totes les seves manifestacions i lluitar contra la xenofòbia, aporofòbia, islamofòbia, eficaces, responsables i LGTBIfòbia, edatisme i altres actituds discriminatòries. 4.2. Generar coneixement i estratègies comunicatives que transparents a tots els permetin transformar la percepció social estigmatitzadora, desmuntar estereotips i lluitar contra la discriminació a nivells. partir de models positius d’acció. 4.3. Garantir els drets de les persones amb problemes d’estigmatització social. 16.7 Garantir l’adopció de 4.4. Construir col·lectivament i inclusivament la convivència i la percepció de seguretat en tots els àmbits i des de la decisions inclusives, perspectiva del cicle vital. 4.5. Prevenir i evitar l’aïllament de les persones en institucions i espais segregats. participatives i • Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020. Eix A. Canvi institucional. A1. Sistemes d’informació i avaluació: 1.1. representatives que Promoure que tots els sistemes d’informació de l’Ajuntament desagreguin les dades per sexe i les emprin per fer responguin a les necessitats anàlisis de gènere. 1.2. Fomentar la incorporació de la perspectiva de gènere en els sistemes d’avaluació municipal. a tots els nivells. A2. Incorporació d’objectius de gènere a la normativa, plans i programes: 2.1. Garantir que la normativa incorpori la 16.8 Ampliar i enfortir la perspectiva de gènere. 2.2. Fomentar que tots els plans i programes estratègics vetllin per la igualtat de gènere. A3. participació dels països en Estructures institucionals d’impuls de la igualtat de gènere: 3.1. Generar i disposar d’espais i persones expertes desenvolupament en les encarregades d’impulsar l’equitat de gènere en les diferents àrees, regidories i districtes. A4. Formació en gènere: institucions de governança 4.1. Oferir formació sobre matèries de gènere tant per al personal municipal com per a qui treballa en empreses o mundial. entitats que realitzen tasques en exclusivitat per a l’Ajuntament de Barcelona. 4.2. Garantir que el conjunt de la 16.9 Per a 2030, formació municipal incorpora la perspectiva de gènere. A5. Pressupostos amb perspectiva de gènere: 5.1. proporcionar l’accés a una Implementar progressivament la perspectiva de gènere en el pressupost municipal. A6. Clàusules de gènere en la identitat jurídica per a totes contractació, les subvencions i les concessions. 6.1. Fomentar que la contractació i les concessions de l’Ajuntament les persones, en particular proporcionin beneficis socials i promoguin l’equitat de gènere mitjançant la inclusió de clàusules de gènere de mitjançant el registre de manera sistemàtica. 6.2. Impulsar la incorporació de la perspectiva de gènere en les subvencions municipals. A7. naixements. Instruments de política de personal: 7.1. Garantir l’aplicació de la perspectiva de gènere en la política de personal 16.10 Garantir l’accés públic de tot l’Ajuntament mitjançant els plans d’igualtat interns. 7.2. Oferir eines de prevenció, detecció i protecció de a la informació i protegir les situacions d’assetjament sexual i per raó de sexe. A8. Igualtat en premis i distincions: 8.1. Promoure que els premis i llibertats fonamentals, de les distincions públiques, com a mecanismes de reconeixement i de distribució de recursos econòmics, tinguin en conformitat amb les lleis compte criteris d’igualtat de gènere. A9. Comunicació inclusiva: 9.1. Incloure la perspectiva de gènere en la nacionals i els acords comunicació interna i externa de l’Ajuntament de Barcelona. A10. Participació de dones, moviments feministes i 147 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional internacionals. entitats organitzades per a la igualtat de gènere: 10.1. Incloure la veu, necessitats i propostes de les dones en els espais institucionals i donar cabuda en la producció de les accions públiques locals als discursos d’igualtat de gènere que provenen de la ciutadania. / Eix C. Conèixer i reconèixer. C1. Participació política, social i tecnològica: 1.1. Conèixer i reconèixer la realitat participativa política, social i tecnològica de les dones a Barcelona. 1.2. Potenciar la participació social, política i tecnològica atenent a la diversitat. 1.3. Garantir l’accés i la qualitat de la participació de les dones a les institucions locals. C5. Ciutadania, migracions i interculturalitat: 5.1. Incloure la perspectiva de gènere en el disseny i la planificació de la política intercultural i de ciutadania. 5.2. Impulsar programes socials, laborals i culturals que tinguin en compte la diversitat de les dones en funció del seu origen nacional i cultural. • Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global de Barcelona 2018-2021. Objectiu 1. Promoure la justícia econòmica: 1.5. Reforçar les capacitats de les institucions i de la ciutadania per denunciar els abusos de les empreses transnacionals o de determinats grups d’interès, la corrupció, l’evasió i l’elusió d’impostos o l’endeutament públic il·legítim. / Objectiu 5. Promoure la garantia de l’exercici dels drets humans i els drets dels pobles: 5.1. Contribuir a protegir les persones i col·lectius amenaçats per la seva activitat de defensa dels drets humans. 5.2. Contribuir a l’enfortiment dels pobles a través de l’educació intercultural i plurilingüe, així com de la recuperació i divulgació de la seva cultura. 5.3. Impulsar el reconeixement, el respecte, la protecció i la garantia dels drets humans des de les ciutats i la utilització de l’enfocament basat en drets humans. 5.4. Reforçar les capacitats de la societat civil organitzada en els processos de consolidació dels drets humans. 5.5. Promoure l’educació en drets humans. / Objectiu 7. Fomentar la cultura de la pau i la no-violència. 7.1. Promoure l’educació per la pau. 7.2. Contribuir a revertir els factors que generen i reprodueixen la violència estructural i cultural en les ciutats, i prevenir l’extremisme violent. 7.3. Enfortir les capacitats de les administracions municipals i les entitats de la societat civil adreçades a l’eradicació de les violències urbanes i, en especial, la violència de gènere. 7.4. Augmentar les capacitats institucionals de les ciutats i de la societat civil per a la resolució no violenta de conflictes, la mediació, la reconciliació i la reparació de les víctimes. 7.5. Contribuir a garantir la protecció dels grups més vulnerables contra les violències urbanes i donar suport a les víctimes. 7.6. Promoure municipis desmilitaritzats i desarmats. / Objectiu 8. Promoure la governança democràtica de les ciutats: 8.1. Contribuir als processos d’enfortiment institucional i al disseny i la gestió de les polítiques públiques municipals. 8.2. Contribuir als processos de descentralització política, administrativa i fiscal, i a la governança multinivell. 8.3. Impulsar la gestió democràtica de les ciutats, fonamentada en la participació ciutadana en els processos de planificació de polítiques urbanes. • Pla d’Actuació Municipal 2016-2019. 148 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional • Codi ètic i de conducta de l'Ajuntament de Barcelona. • Estratègia d'inclusió per a persones que exerceixen la venda irregular al carrer. • Estratègia Local amb el Poble Gitano de Barcelona. • Focus Infància i Ciutadania 2017-2020. • Marc financer 2018-2021. • Normes Reguladores de la Participació Ciutadana de Barcelona. • Pla Barcelona Ciutat Digital. • Pla Barcelona Ciutat Refugi. • Pla de formació interna en drets humans i diversitat: accions per a l'efectivitat dels drets humans a la ciutat. • Pla de millora de la transparència pressupostària. • Pla d’Equipaments i Serveis Juvenils (PESJB) 2018-2028. • Pla de recursos humans 2016-2019. • Pla Director de la Guàrdia Urbana de Barcelona. • Pla estratègic contra el sexisme a la ciutat 2017-2022. • Pla Local de Prevenció i de Seguretat Ciutadana de Barcelona 2016-2019. • Pla Estratègic Barcelona Ciutat Educadora (en elaboració). • Pla Municipal d’Acció Comunitària 2018-2022 • Pla municipal de lluita contra la Islamofòbia. • Pla municipal per la diversitat sexual i de gènere (2016-2020). • Pla per l’Abordatge Integral del Treball Sexual: Pla ABITS • Programa Barcelona Ciutat de Drets. • Programa Barcelona Ciutat de Pau. • Programa BCN Interculturalitat. • Programa de protecció de defensors/es de drets humans i de periodistes de països on són amenaçats/des. • Programa Nausica de suport a sol•licitants d'asil i refugiades de Barcelona. • Programa per al foment de les relacions de proximitat i veïnatge a les escales de veïns i a l'espai públic de Ciutat Vella. 149 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional  Cooperació internacional: totes les fites.  Drets de Ciutadania, Cultura, Participació i Transparència (Participació): fita 17.17.  Tecnologia i Innovació Digital: fites 17.18 i 17.19. 17.1 Enfortir la mobilització de recursos interns, fins i tot mitjançant la prestació • Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022. de suport internacional als països en desenvolupament, per tal de millorar la Objectiu 9. Educació i acció ciutadana: 9.6. Enfortir el teixit capacitat nacional per recaptar ingressos fiscals i d'altra índole. associatiu, altres grups socials i moviments no formals com a 17.2 Vetllar perquè els països desenvolupats compleixin plenament els seus escola de ciutadania i agent transformador. 9.8. Fomentar la compromisos en relació amb l'assistència oficial per al desenvolupament, inclòs responsabilitat compartida en la planificació, la gestió, l’ús i el el compromís de nombrosos països desenvolupats d'assolir l'objectiu de destinar seguiment dels espais i serveis d’ús comunitari: equipaments, el 0,7% de l'ingrés nacional brut a l'assistència oficial per al desenvolupament espais buits, horts, jardins, etc. 9.9. Refermar el treball en xarxa dels països en desenvolupament i entre el 0,15% i el 0,20% de l'ingrés nacional per desenvolupar projectes comuns: sumar les iniciatives brut a l'assistència oficial per al desenvolupament dels països menys avançats; aïllades en una acció conjunta i crear sinergies. / Objectiu 10. s'encoratja als proveïdors d'assistència oficial per al desenvolupament a Resiliència i responsabilitat planetària: 10.8. Mantenir el considerar la possibilitat de fixar una meta per destinar almenys el 0,20% de posicionament de la ciutat a escala internacional pel seu l'ingrés nacional brut a l'assistència oficial per al desenvolupament dels països compromís amb la sostenibilitat. De manera especial, impulsar i menys avançats. liderar les polítiques sostenibilistes en l’àmbit mediterrani. 10.9. 17.3 Mobilitzar recursos financers addicionals de múltiples fonts per als països Cooperar amb altres ciutats i ciutadanies. Promoure la justícia en desenvolupament. social global fomentant la coresponsabilitat planetària. 17.5 Adoptar i aplicar sistemes de promoció de les inversions en favor dels • Estratègia d'Inclusió i de reducció de les desigualtats socials de països menys avançats. Barcelona 2017-2027. 17.6 Millorar la cooperació regional i internacional Nord-Sud, Sud-Sud i Línia Estratègica 1. Reduir la desigualtat en la distribució de la triangular en matèria de ciència, tecnologia i innovació i l'accés a aquestes, i renda i garantir els drets socials, en especial, l’accés a l’habitatge, augmentar l'intercanvi de coneixements en condicions mútuament convenients, l’ocupació de qualitat i les necessitats bàsiques. 1.6. Promoure fins i tot millorant la coordinació entre els mecanismes existents, en particular a l’actuació socialment responsable de les empreses del territori, 150 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional nivell de les Nacions Unides, i mitjançant un mecanisme mundial de facilitació de amb criteris de sostenibilitat integral econòmica, social i la tecnologia. mediambiental (per promoure condicions de treball dignes, 17.7 Promoure el desenvolupament de tecnologies ecològicament racionals i la coresponsabilitat en l’atenció de la cura, oportunitats de seva transferència, divulgació i difusió als països en desenvolupament en desenvolupament professional, etc.). / Línia Estratègica 3. condicions favorables, fins i tot en condicions concessionàries i preferencials, Enfortir i articular els serveis i les xarxes relacionals i segons el convingut de mutu acord. comunitàries de suport facilitadores de l’apoderament personal i 17.9 Augmentar el suport internacional per a realitzar activitats de capacitació col·lectiu: 3.4. Donar una dimensió comunitària al conjunt dels eficaces i específiques en els països en desenvolupament, per tal de donar serveis d’atenció a les persones per avançar en la construcció suport als plans nacionals d'implementació dels Objectius de Desenvolupament d’un sistema comunitari de polítiques socials. Sostenible, fins i tot mitjançant la cooperació Nord-Sud, Sud-Sud i triangular. • Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020. 17.10 Promoure un sistema de comerç multilateral universal, basat en normes, Eix C. Conèixer i reconèixer. C8. Justícia global i cooperació obert, no discriminatori i equitatiu en el marc de l'Organització Mundial del internacional. 8.1. Fomentar el lideratge de les dones i l’equitat Comerç, fins i tot mitjançant la conclusió de les negociacions en el marc del de gènere en les xarxes internacionals i en la cooperació Programa de Doha per al Desenvolupament. bilateral. 8.2. Avançar en els objectius de Desenvolupament 17.13 Augmentar l'estabilitat macroeconòmica mundial, fins i tot mitjançant la Sostenible. 8.3. Reforçar la perspectiva de gènere en projectes coordinació i coherència de les polítiques. subvencionats i en projectes amb entitats locals. 17.14 Millorar la coherència de les polítiques per al desenvolupament • Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global de Barcelona sostenible. 2018-2021. 17.15 Respectar el marge normatiu i el lideratge de cada país per establir i Objectiu 8. Promoure la governança democràtica de les ciutats: aplicar polítiques d'eradicació de la pobresa i desenvolupament sostenible. 8.4. Promoure un paper més actiu i influent de les ciutats i les 17.16 Millorar l'Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible, metròpolis en el sistema global de presa de decisions, complementada per aliances entre múltiples interessats que mobilitzin i mitjançant una participació forta i activa en les xarxes intercanviïn coneixements, especialització, tecnologia i recursos financers, per internacionals de ciutats. / Objectiu 10. Millorar la coherència de tal de donar suport a l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible polítiques envers la justícia global: 10.1. Promoure la coherència a tots els països, particularment els països en desenvolupament. de polítiques al si de l’Ajuntament en totes les seves dimensions 17.17 Fomentar i promoure la constitució d'aliances eficaces en les esferes (vertical, horitzontal, temporal i global), reforçar l’aparell pública, públic-privada i de la societat civil, aprofitant l'experiència i les institucional i ampliar les capacitats d’anàlisi i seguiment de les estratègies d'obtenció de recursos de les aliances. polítiques. 10.2. Promoure la coherència de l’acció en favor de 17.18 D'aquí a 2020, millorar el suport a la creació de capacitat estadística als la justícia global de les diferents organitzacions i institucions de països en desenvolupament (...) per augmentar significativament la la ciutat en les quals l’Ajuntament participa o amb les quals disponibilitat de dades oportunes, fiables i de gran qualitat, desglossades per col·labora. 10.3. Promoure el principi de coherència de 151 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional ingressos, sexe, edat, raça, origen ètnic, estatus migratori, discapacitat, ubicació polítiques en els espais de coordinació i col·laboració conjunts geogràfica i altres característiques pertinents en els contextos nacionals amb la resta d’administracions públiques. 10.4. Promoure la 17.19 D'aquí a 2030, aprofitar les iniciatives existents per elaborar indicadors responsabilitat global de la ciutat de Barcelona en favor de la que permetin mesurar els progressos en matèria de desenvolupament justícia global mitjançant el suport a actuacions d’EpJG sostenible i complementin el producte intern brut. impulsades per la ciutadania barcelonina. (Les fites 17.4, 17.8, 17.11 i 17.12 queden fora de les competències municipals).  Pla d’Actuació Municipal 2016-2019. 152 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional Annex 4: Valors assolits pels indicadors de Sostenibilitat de Barcelona l’any 2017 153 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 154 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 155 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 156 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 157 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional Annex 5: Proposta d’indicadors per mesurar l’acompliment dels ODS a Barcelona ODS 1 Fi de la pobresa: Posar fi a la pobresa en totes les seves formes a tot el mon Número Indicador Definició Font Fonts de dades Escala dades Comparabilitat indicador disponibles disponibles 1.1 Renda Relativa Renda per càpita (ajustada per US-CITIES , INE (pendent ajust Municipal Municipal cost de la vida) INE (OS-cost cost de la vida) de la vida) 1.2 Llindar de la pobresa Ciutadans amb renda per càpita REDS, US- Agència tributària Municipal Municipal per sota de (6010€) CITIES 1.3 Pobresa gent gran Pensions mínimes no SDG- Inserso Perfil PNC, Provincial Provincial contributives Indikatoren Seguretat Social i INE 1.4 Risc de pobresa o La població en risc de pobresa o UE Enquesta Municipal (2017) Complexa exclusió social (AROPE), d'exclusió social es aquella que Sociodemogràfica de global i per grups d’edat. està en alguna de les següents Barcelona / Enquesta situacions: de Condicions de Vida - Pobresa (60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum) - Privació material severa (amb carència d'almenys 4 conceptes d'una llista de 9) - En llars sense ocupació o amb baixa intensitat en l'ocupació (en les quals els seus membres en edat de treballar ho han fet menys del 20% del total del seu potencial de treball durant l'any de referència) 158 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional ODS 2 Fam zero: Posar fi a la fam, aconseguir seguretat alimentària i la millora de la nutrició i promoure l’agricultura sostenible Número Indicador Definició Font Fonts de dades Escala dades Comparabilitat indicador disponibles disponibles 2.1 Ajuts alimentaris Ajut alimentari a persones REDS MAPA Provincial Provincial desfavorides 2.2 Privació d’aliments % de població que no es pot FEIRD31 Enquesta de Municipal No permetre un àpat de proteïna 2017-2027 (a Condicions de Vida animal almenys un de cada dos partir de fita dies. 4) 2.3 Agricultura ecològica % d'explotació ecològica de la REDS Agricultura ecològica. Provincial Provincial superfície agrícola Estadísticas 2016. Subdirección General de Calidad Diferenciada y Agricultura Ecológica, MAPA 2.4 Ramaderia ecològica Tones de carn de producció Elaboració Íd. Indicador anterior Provincial Provincial ecològica certificada per 1000 pròpia habitants ODS 3 Salut i benestar: Garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom a totes les edats Número Indicador Definició Font Fonts de dades Escala dades Comparabilitat indicador disponibles disponibles 3.1 Atenció Primària Nombre de metges d'atenció US-CITIES Estadística Ajuntament Municipal Sí primària per 10.000 habitants de Barcelona 3.2 Atenció Hospitalària Llits per 10.000 habitats OS32 Estadística Ajuntament Municipal Sí de Barcelona 3.3 Mortalitat prematura Taxa de mortalitat en menors de SDG- INE Provincial Provincial 31 FEIRD = Fites Estratègia per a la Inclusió Social i Reducció de les Desigualtats 2017-2027. 32 OS = Observatorio de la Sostenibilidad (Informe Ciudades Sostenibles). 159 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 65 anys Indikatoren 3.4 Esperança de vida Esperança de vida al néixer REDS Servei de Sistemes Municipal Sí d’Informació Sanitària 3.5 Esperança de vida al Esperança de vida al néixer FEIRD 2017- Enquesta de Salut de Municipal No néixer diferenciada per diferenciada per Renda Familiar 2027 (fita 9) Barcelona RFD Disponible. 3.6 Solitud no desitjada Població que no té la possibilitat FEIRD 2017- Enquesta de Salut de Municipal No de parlar amb algú dels seus 2027 (fita 8) Barcelona problemes personals i familiars tant com voldrien. 3.7 Salut mental Defuncions per trastorns mentals REDS INE Provincial Provincial i del comportament per 10.000 habitants 3.8 Causes externes de Inclou accidents de transit i INE INE Provincial Provincial mortalitat d'altres, suïcidis, agressions- homicidis i altres. Taxa de mortalitat prematura per 10.000 habitants 3.9 Concentració mitjana Concentració mitjana PM2,5 Indicador Memòria de qualitat Municipal No PM2,5 3.1. ISB de l'aire. Agència de salut Pública 3.10 Concentració mitjana Concentració mitjana PM10 Indicador Memòria de qualitat Municipal No PM10 3.1. ISB de l'aire. Agència de salut Pública 3.11 Concentració mitjana Concentració mitjana NO2 Indicador Memòria de qualitat Municipal No NO2 3.1. ISB de l'aire. Agència de salut Pública 3.12 Superfície verda Superfície d'espais verds de Indicador Departament Municipal No propietat i gestió municipal 1.1. ISB d'Avaluació d'Espais Verds i Biodiversitat. 160 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional Medi Ambient i Serveis Urbans. Ajuntament de Barcelona 3.13 Qualitat acústica Proporció de població exposada Indicador Mapa estratègic de Municipal No a més de 65 dB(A) durant el dia 3.2. ISB33 soroll de Barcelona, Ajuntament de Barcelona 3.14 Qualitat acústica Proporció de població exposada Indicador Mapa estratègic de Municipal No a més de 55 dB(A) durant la nit 3.2. ISB soroll de Barcelona, Ajuntament de Barcelona ODS 4 Educació de qualitat: Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida Número Indicador Definició Font Fonts de dades Escala dades Comparabilitat indicador disponibles disponibles 4.1 Accés al servei Proporció de nens de 0-4 anys en REDS INE Urban Audit Municipal Sí d'educació infantil llars d'infants 4.2 Abandonament escolar Abandonament escolar Elaboració ME Provincial Provincial pròpia 4.3 Resultats escolars a Resultats escolars (=taxa d’èxit FEIRD 2017- Municipal No primària escolar a 4rt d’ESO). 2 0 2 7 ( f i t a 6 ) Relacionat amb la Fita: Reduir en 9 punts percentuals la diferència de la taxa d’èxit escolar entre el districte amb la taxa més elevada i el que la té més baixa, garantint que les més altes es mantenen o creixen. 4.4 Població amb formació % de Població de 25-64 anys amb US-CITIES INE Urban Audit Municipal Sí inferior a la secundària nivell d'educació inferior a la 33 ISB = Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona 161 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional secundaria 4.5 Població amb educació % de Població de 25-64 anys amb US-CITIES , INE Urban Audit Municipal Sí superior nivell d'educació Superior REDS 4.6 Població amb estudis Població amb estudis Indicador 9.1 Enquesta de Serveis Municipal No universitaris universitaris Indicadors Municipals. sostenibilitat de Barcelona 4.7 Qualitat Universitats Universitats amb puntuació QS World QS World University Municipal Sí superior a 70 al rànquing QS University Rankings Rankings 4.8 Formació contínua Número en oferta de cursos de US-CITIES Educaweb Municipal Sí formació 4.9 Biblioteques públiques Biblioteques per 10.000 Habitat Diputació de Barcelona Municipal Sí habitants 4.10 Visitants a Biblioteques Nombre de persones visitants i Indicador Observatori de dades Municipal No espectadors a Biblioteques 7.5. ISB Culturals de Barcelona. 4.11 Visitants a Museus Nombre de persones visitants i Indicador Observatori de dades Municipal No espectadors a Museus 7.5. ISB Culturals de Barcelona. 4.12 Espectadors a Cinemes Nombre de persones visitants i Indicador Observatori de dades Municipal No espectadors a Cinemes 7.5. ISB Culturals de Barcelona. 4.13 Espectadors arts Nombre de persones visitants i Indicador Observatori de dades Municipal No escèniques espectadors a arts escèniques 7.5. ISB Culturals de Barcelona. ODS 5 Igualtat de gènere: Aconseguir la igualtat de gènere i empoderar a totes les dones i les nenes Número Indicador Definició Font Fonts de dades Escala dades Comparabilitat indicador disponibles disponibles 5.1 Edat mitjana a la Edat mitjana de maternitat INE INE Provincial Provincial maternitat (primer fill/a) 5.2 Bretxa de gènere en el Població amb patiment FEIRD 2017- Enquesta de Salut de Municipal No patiment psicològic. psicològic. Taxa diferenciada per 2027 (fita 10) Barcelona sexe. 162 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 5.3 Bretxa de gènere en la Diferencial de dedicació horària Servei BCN: Enquesta de Municipal Sí dedicació a les tasques mitjana a les tasques d’Estadística condicions de vida i domèstiques i de cura. doméstiques i de la llar. Municipal hàbits de la població 2011 5.4 Taxa de cobertura Taxa de cobertura pública en FEIRD 2017- Enquesta de Salut de Municipal No pública de les necessitats l’atenció de les persones grans o 2027 (fita 7) Barcelona de cura. p e r s o n e s a m b discapacitats amb necessitats de cura. 5.5 Valoració de la Millora de la valoració de la Enquesta Òmnibus municipal Municipal No importància de la cura ciutadania sobre la importància Òmnibus de la cura municipal 5.6 Violència masclista Nombre de denúncies per 10.000 REDS, US- Consejo General del Municipal Sí habitants per partit judicial CITIES , OS, Poder Judicial BCN 5.7 Bretxa de gènere en la Diferencial de taxa de població REDS, SDG- Eurostat Urban Audit Municipal Sí taxa d’activitat activa entre homes i dones Indikatoren 5.8 Bretxa de gènere en la Diferencial de taxa d'atur entre REDS Eurostat Urban Audit Municipal Sí taxa d'atur homes i dones 5.9 Bretxa salarial de gènere Diferencial en el salari mitjà REDS, Agencia Tributaria Provincial Provincial entre homes i dones Alemania, US-CITIES 5.10 Bretxa de gènere en les Diferencial de la pensió mitjana REDS Agencia Tributaria Provincial Provincial Pensions entre homes i dones 5.11 Bretxa de gènere en la % de dones regidores electes REDS, SDG- Portal de Entidades Municipal Sí representació sobre el total Indikatoren locales. Secretaría de institucional Estado de Administraciones Públicas 5.12 Bretxa de gènere en els % de dones en els llocs de treball Elaboració Portal de Municipal Sí llocs de treball directius directius de l’Ajuntament pròpia transparència de 163 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional municipals l'Ajuntament 5.13 Percepció de seguretat Millora de la percepció de la Enquesta de Enquesta de Municipal No en l’ús de l’espai públic seguretat per part de les dones Victimització Victimització de en l’ús de l’espai públic de Barcelona Barcelona. ODS 6 Aigua neta i sanejament: Garantir la disponibilitat d’aigua i la seva gestió sostenible i el sanejament Número Indicador Definició Font Fonts de dades Escala dades Comparabilitat indicador disponibles disponibles 6.1 Qualitat microbiològica Qualitat microbiològica de l'aigua Indicador Registre intern. Servei Municipal No de l'aigua de consum humà 3.3. ISB de qualitat i intervenció Ambiental. Direcció de Protecció de la salut de lAgència de salut pública de Barcelona. Aigües de barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle integral de l'Aigua, SA 6.2 Qualitat fisicoquímica de Qualitat fisicoquímica de l'aigua Indicador Íd. 6.1 Municipal No l'aigua de consum humà 3.3. ISB 6.3 Qualitat desinfecció de Desinfecció de l'aigua de consum Indicador Íd. 6.1 Municipal No l'aigua humà 3.3. ISB 6.4 Concentració de THM de Concentració de THM de l'aigua Indicador Íd. 6.1 Municipal No l'aigua de consum humà 3.3. ISB 6.5 Consum d'aigua total Consum total d'aigua en litres Indicador Memòria anual. El Municipal No per persona i dia 4.2. ISB consum d'aigua a Barcelona. L'aprofitament i els usos dels recursos hídrics. 164 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 6.6 Consum d'aigua no Consum no domèstic d'aigua en Eaboració Servei Municipal Municipal Sí domèstica litres per persona i dia pròpia d’Estadística 6.7 Consum d'aigua Consum domèstic d'aigua en Indicador Servei Municipal Municipal Sí domèstica litres per persona i dia 4.2. ISB d’Estadística 6.8 Preu subministrament Preu del subministrament REDS OCU Provincial Provincial domèstic 6.9 Preu sanejament Preu del sanejament domèstic REDS OCU Provincial Provincial 6.10 Factura tipus anual per Factura anual mitjana per un OCU OCU Provincial Provincial llar consum de 175 m3 6.11 Sostenibilitat consum % d'aigua consumida pels serveis Indicador Memòria anual. El Municipal No serveis municipals municipals d'origen freàtic 4.2. ISB consum d'aigua a Barcelona. L'aprofitament i els usos dels recursos hídrics. Ajuntament de Barcelona ODS 7 Energia neta i assequible: Garantir l’accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna Número Indicador Definició Font Fonts de dades Escala dades Comparabilitat indicador disponibles disponibles 7.1 Qualitat Temps d'interrupció de la REDS Ministeri d'Industria, Municipal Sí subministrament elèctric potència instal·lada en mitja Energia y Turismo tensió-TIEPI a l'any 7.2 Consum elèctric Consum elèctric domèstic (Mw/h Elaboració Ministeri per a la Municipal Sí domèstic per habitant) pròpia Transició Ecològica 7.3 Consum elèctric total Consum elèctric total (Mw/h per Elaboració Ministeri per a la Municipal Sí habitant) pròpia Transició Ecològica 7.4 Facturació pel consum Facturació per consum elèctric Elaboració Ministeri per a la Municipal Sí elèctric total total per habitant pròpia Transició Ecològica 7.5 Demanda d'energia Demanda residencial de calor i REDS IDAE. Mapa de calor Municipal Sí residencial de fred en Mw/h/any d'Espanya 165 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 7.6 Demanda d'energia total Demanda total de calor i de fred Elaboració IDAE. Mapa de calor Municipal Sí en Mw/h/any pròpia d'Espanya 7.7 Despesa elèctrica per llar Balanç de la despesa en REDS Eurostat Urban Audit i Municipal Sí electricitat sobre la renda INE Urban Audit 7.8 Pobresa energètica % població que no es pot FEIRD 2017- Enquesta de Salut de Municipal No permetre mantenir la seva llar a 2027 (fita 5) Barcelona una temperatura adequada. 7.9 Estalvi en enllumenat Estalvi del cost per habitant de REDS SIELOCAL Municipal Sí públic l'enllumenat públic (grup 165) 2016 versus 2012 7.10 Potència instal·lada Potència instal·lada en Kw de REDS Sistema PRETOR de la Provincial Sí renovable tecnologies renovables en la Subdirección General província front al total de Energías Renovables y Estudios 7.11 Autosuficiència Proporció d'energia consumida Indicador Observatori de Municipal Sí energètica que és generada localment 10.2. ISB l'Energia de Barcelona. Agència d'Energia de Barcelona ODS 8 Treball digne i creixement econòmic: Promoure el creixement econòmic, sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball digne Número Indicador Definició Font Fonts de dades Escala dades Comparabilitat indicador disponibles disponibles 8.1 Creixement del PIB Mitjana de creixement del PIB a US-CITIES INE Municipal Sí p.m. dels cinc darrers anys 8.2 Productivitat PIB per càpita SDG- INE Municipal Sí Indikatoren 8.3 Densitat econòmica PIB/Km2 Habitat INE Municipal Sí 8.4 Especialització Distribució de l'ocupació per Habitat Seguretat Social Municipal Sí econòmica sectors 8.5 Activitat Proporció d'ocupats entre 20-64 INE INE Ciutats Municipal Sí 166 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional anys sobre població activa 8.6 Taxa d'ocupació Proporció de la població de 16 a Indicador EPA-INE (recollit a les Municipal No 64 anys ocupada el quart 7.3. ISB2017 estadístiques laborals trimestre de l'any (al menys publicades per durant una hora en la setmana l'Ajuntament de de referència) Barcelona) 8.7 Taxa d'atur Taxa d'atur REDS, US- INE Ciutats Municipal Sí CITIES 8.8 Taxa d'atur de llarga Aturats que busquen la seva REDS INE (EPA) Provincial Provincial duració primera ocupació o han perdut la feia des de fa més d'un any 8.9 Taxa d'atur juvenil Menors de 25 anys desocupats REDS SEPE Municipal Sí front el total de desocupats 8.10 Treball digne Contractes indefinits sobre el Informe de SEPE Municipal Sí total de contractes de treball Conjuntura registrats 8.11 Pobresa laboral % de persones ocupades amb FEIRD 2017- Enquesta de Municipal Sí renda per sota del llindar de 2027 (fita 3) Condicions de Vida pobresa relativa (menys del 60% de la RFD mitjana). 8.12 Accidentalitat laboral Índex d'incidència d'accidents de REDS Ministeri de Treball, Provincial Provincial treball Migracions i Seguretat Social ODS 9 Indústria, Innovació, Infraestructures: Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació Número Indicador Definició Font Fonts de dades Escala dades Comparabilitat indicador disponibles disponibles 9.1 Eficiència del sistema Indicador compost que posa en Foment-BCN Ministeri per a la Provincial Provincial urbà relació l’activitat econòmica amb ecologia Transició Ecològica, l’energia consumida IDAE Mapa de Calor, CNAE 167 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 9.2 Ús productiu del sòl % d'us del sol d'unitats Elaboració INE Urban Audit Municipal Sí industrials, comercials, públiques pròpia militars i privades (no residencial) 9.3 Indústria Proporció d'ocupació a la INE INE Municipal Sí Indústria 9.4 Iniciativa Nombre de persones jurídiques OS INE (DIRCE) Provincial Provincial per mil habitants 9.5 Densitat en coneixement Número d'activitats@/total Elaboració INE Municipal Sí activitats pròpia 9.6 Innovació Número de patents nacionals REDS, US- OEPM Provincial Provincial solicitades per 10.000 habitants CITIES 9.7 Empreneduria Noves empreses anuals SDG- Infocif (a partir de Provincial Provincial (registrades dia a dia) durant Indikatoren dades diàries del l'exercici al registre mercantil per registre) 10.000 habitants 9.8 Ocupació en Afiliació mitjana mensual en BCN Seguretat Social Municipal Sí coneixement i tecnològia subsectors informació i comunicacions (J-CNAE) i Activitats professionals, científiques i tècniques (M-CNAE) 9.9 Ocupació en serveis Persones en activitats CNAE 09: Indicador Departament d'estudis Municipal No intensius en tecnologia cinema, video i música (59), ràdio 8.1. ISB de la Gerència de capdavantera i televisió (60), Política Econòmica i telecomunicacions (61), serveis Desenvolupament de tecnologia d'informació (62), local a partir de dades serveis d'informació (63) i del departament recerca i desenvolupament (72) d'Estadística 9.10 Turisme: utilització Utilització de les infraestructures Elaboració INE Urban Audit Municipal Sí infraestructures d'allotjament pròpia allotjament 168 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 9.11 Dependència per sector Índex de vulnerabillitat a partir REDS, OS Eurostat Urban Audit Municipal Sí d’ocupació de la diversitat de l’ocupació 9.12 Llars amb internet % de llars amb conexió a internet Indicador Enquesta de Serveis Municipal No 4.3. ISB Municipals. 9.13 Disponibilitat banda Accesos actius de banda ample SDG- CNMC Municipal Sí ample per 100 habitants Indikatoren 9.14 Banda ample Comunicacions mòbils de banda REDS CNMC Provincial Provincial ample 9.15 Fibra òptica Comunicacions de fibra òptica REDS CNMC Provincial Provincial 9.16 Temps de desplaçament Duració mitjana del REDS INE Urban Audit Municipal Sí a la feina desplaçament a la feina en minuts 9.17 Ús transport públic a la % de desplaçament a la feina en INE Urban INE Urban Audit Municipal Sí feina transport públic Audit 9.18 Ecomobilitat total Proporció d'etapes de Indicador Memòria de "Dades Municipal No desplaçaments desplaçaments de la població de 2.1. ISB bàsiques de mobilitat". més de 15 anys residents a BCN Ajuntament de en transport públic a peu i en Barcelona bicicleta 9.19 Ecomobilitat Proporció d'etapes de Indicador Memòria de "Dades Municipal No desplaçaments interns desplaçaments de la població de 2.1. ISB bàsiques de mobilitat". més de 15 anys residents a BCN Ajuntament de en transport públic a peu i en Barcelona bicicleta 9.20 Ecomobilitat Proporció d'etapes de Indicador Memòria de "Dades Municipal No desplaçaments de desplaçaments de la població de 2.1. ISB bàsiques de mobilitat". connexió més de 15 anys residents a BCN Ajuntament de en transport públic a peu i en Barcelona bicicleta 9.21 Esforç municipal en I+D+i Liquidació del pressupost per la REDS CESEL Ministerio de Municipal Sí 169 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional política de despesa en I+D+i Hacienda (Política de Despesa 46) per habitant ODS 10 Reducció de les desigualtats: Reduir les desigualtats en i entre països Número Indicador Definició Font Fonts de dades Escala dades Comparabilitat indicador disponibles disponibles 10.1 Desigualtat en Renda Coeficient de Gini REDS, US- FEDEA Municipal Sí CITIES , Habitat, BCN 10.2 Diferencial entre més Rati 20:20 REDS FEDEA Municipal Sí rics i més pobres 10.3 Concentració d'ingressos % de concentració dels ingressos REDS, BCN FEDEA Municipal Sí totals entre els declarants amb majors ingressos (Top 1%) 10.4 Renda familiar % de població de Barcelona en el Indicador Barcelona Economia. Municipal No disponible baixa tram baix de la renda familiar 7.4. ISB Oficina Municipal de disponible (de 0 a 79) sobre FEIRD 2017- Dades. l'index amb valor mitjà 100. 2027 (fita 2) 10.5 Renda familiar % de població de Barcelona en el Indicador Barcelona Economia. Municipal No disponible mitjana tram baix de la renda familiar 7.4. ISB Oficina Municipal de disponible (de 79 a 126) sobre FEIRD 2017- Dades. l'index amb valor mitjà 100. 2027 (fita 2) 10.6 Renda familiar % de població de Barcelona en el Indicador Barcelona Economia. Municipal No disponible alta tram baix de la renda familiar 7.4. ISB Oficina Municipal de disponible (de 126 a 300) sobre FEIRD 2017- Dades. l'index amb valor mitjà 100. 2027 (fita 2) 10.7 Dependència per edat (Població < 19 anys i > REDS Eurostat Municipal Sí 64)/(Població > 20 i < 64 anys) 10.8 Integració ocupació Taxa d'afiliació estrangers a la REDS, SDG- Seguretat Social/INE Provincial Provincial estrangers Seguretat Social respecte al total Indikatoren , 170 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional censats en relació als nacionals BCN 10.9 Integració laboral Proporció de contractes a REDS SEPE Provincial Provincial discapacitats persones amb discapacitat sobre el total 10.10 Habitatges de protecció Nombre de qualificacions Foment- BCN Ministeri de Foment Provincial Provincial social definitives d'HPO per plans Ecologia nacionals i autonòmics per 10.000 habitants 10.11 Rehabilitació protegida Nombre d'aprovacions Foment- BCN Ministeri de Foment Provincial Provincial definitives de rehabilitacions Ecologia protegides per plans nacionals i autonòmics sobre el parc d'habitatges 10.12 Habitatge protegit Proporció entre el número de REDS, NYC Ministeri de Foment Provincial Provincial qualificacions d'habitatges protegits des de 1991 a 2017 front al parc total d'habitatges 10.13 Renovació del parc Habitatges nous i reformats per Indicador Oficina Municipal de Municipal No d'habitatges 1000 habitants 4.1. ISB dades. Ajuntament de Barcelona 10.14 Despesa atenció social Despesa de l'Ajuntament en SIELOCAL Municipal Sí municipal serveis socials (Funció 23) per habitant ODS 11 Ciutats i comunitats sostenibles: Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles Número Indicador Definició Font Fonts de dades Escala dades Comparabilitat indicador disponibles disponibles 11.1 Consum de territori Superfície urbanitzada/superfície SDG- INE Urban Audit Municipal Sí total Indikatoren 11.2 Densitat espai públic Espai públic/superfície total Habitat INE Urban Audit Municipal Sí 11.3 Diversitat d'usos del sol Grau de diversitat de la mixtura Habitat Dirección General del Municipal Sí 171 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional d'usos cadastrals del sòl Cadastro 11.4 Superfície no residencial % Superfície no residencial sobre Foment-BCN INE Urban Audit Municipal Sí el total Ecologia 11.5 Zones verdes i esportives M2 de Zones verdes urbanes i Habitat, OS INE Urban Audit Municipal Sí esportives per habitant 11.6 Accessibilitat a àrees Àrea mitjana (ponderada per US-CITIES , Urban data Platform Municipal Sí verdes urbanes població) de zones verdes a les REDS, de la CE quals els habitants de la ciutat Habitat, SDG- poden arribar a 10 minuts a peu. Indikatoren 11.7 Mobilitat sostenible Diferencial de desplaçaments US-CITIES , INE Urban Audit Municipal Sí realitzats a peu, o en transport REDS, públic respecte als realitzats en Habitat cotxe total de desplaçaments 11.8 Ecomobilitat total Proporció d'etapes de Indicador Memòria de "Dades Municipal No desplaçaments desplaçaments de la població de 2.1. ISB bàsiques de mobilitat". més de 15 anys residents a BCN Ajuntament de en transport públic a peu i en Barcelona bicicleta 11.9 Ecomobilitat Proporció d'etapes de Indicador Memòria de "Dades Municipal No desplaçaments interns desplaçaments de la població de 2.1. ISB bàsiques de mobilitat". més de 15 anys residents a BCN Ajuntament de en transport públic a peu i en Barcelona bicicleta 11.10 Ecomobilitat Proporció d'etapes de Indicador Memòria de "Dades Municipal No desplaçaments de desplaçaments de la població de 2.1. ISB bàsiques de mobilitat". connexió més de 15 anys residents a BCN Ajuntament de en transport públic a peu i en Barcelona bicicleta 11.11 Víctimes en accidents de Nombre de víctimes (morts i Indicador Memòria anual dades Municipal No trànsit ferits greus) d'accidents de 2.2. ISB bàsiques de mobilitat. 172 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional trànsit Ajuntament de Barcelona 11.12 Temps a la feina Temps mitjà de desplaçament a US-CITIES , INE Urban Audit Municipal Sí la feina Habitat, REDS, BCN, NYC 11.13 Accessibilitat a Nombre de llars que destinen FEIRD 2017- Enquesta de Municipal Sí l’habitatge més del 40% dels ingressos 2027 (fita 1) Condicions de Vida anuals a cobrir les despeses d’habitatge 11.14 Accessibilitat mitjana a la Esforç econòmic teòric de les Indicador Oficina Municipal de Municipal No propietat d'habitatge llars per comprar un habitatge 7.2. ISB dades. Ajuntament de nou nou Barcelona 11.15 Accessibilitat al lloguer Preu mitjà de mercat del lloguer US-CITIES , Idealista, Fotocasa, INE Municipal Sí habitatge per m2/ renda familiar mitjana SDG- Urban Audit Indikatoren , OS 11.16 Accessibilitat propietat Preu mitjà de mercat del m2 de US-CITIES , Idealista, Fotocasa, INE Municipal Sí habitatge de segona mà l'habitatge de segona mà/renda OS Urban Audit familiar mitjana 11.17 Habitatges buits Habitatges buits sobre el total OS INE Urban Audit Municipal Sí d'habitatges 11.18 Persones per llar Número mitjà de persones per INE INE Urban Audit Municipal Sí llar 11.19 Edat mitjana de la Edat mitjana de la població INE INE Urban Audit Municipal Sí població 11.20 Renovació demogràfica Diferencial entre el Foment - INE Urban Audit Municipal Sí %Població>65 anys i el BCN Ecologia %Població<15 anys 11.21 Diversitat origen Població nascuda a l'estranger Foment - INE Urban Audit Municipal Sí 173 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional sobre població total BCN Ecologia 11.22 Resiliència urbana Índex de resiliència Urbana REDS Article "Towards an Municipal Sí Urban Resilience Index: A Case Study in 50 Spanish Cities", extrapolant el valor de la capital de la província a les seves ciutats pròximes de l'àrea urbana 11.25 Vulnerabilitat Proporció de població que viu en REDS Atlas de Vulnerabilidad Municipal Sí seccions censals vulnerables Urbana del Ministerio respecte al total de Fomento - 2011 11.26 Conflictivitat laboral Nombre d'hores de vaga per BCN CEOE i Seguretat Social Provincial Provincial treballador 11.27 Conflictivitat penal Nombre d'infraccions penals BCN Ministeri de l'Interior Provincial Provincial conegudes per la policia per 1.000 habitants 11.28 Convivència/conflictivitat % de població que ha patit algun FEIRD 2017- Enquesta de Municipal No cívica conflicte cívic o problema de 2027 (fita 12) victimització convivència al seu barri en el darrer any. ODS 12 Consum i producció responsable: Garantir modalitats de consum i producció sostenibles Número Indicador Definició Font Fonts de dades Escala dades Comparabilitat indicador disponibles disponibles 12.1 Generació de residus Total Deixalles (domèstiques i SDG- Eurostat Urban Audit Municipal Sí urbans comercials) per habitant i any Indikatoren , OS 12.2 Generació de residus Residus municipals generats per Indicador Direcció de Neteja i Municipal No municipals persona i dia 5.2. ISB Recollida de Residus. 174 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional Àrea Metropolitana de Barcelona. Agències de residus de Catalunya. 12.3 Recollida selectiva de Proporció de residus municipals Indicador Direcció de Neteja i Municipal No residus recollits selectivament 5.3. ISB Recollida de Residus. Àrea Metropolitana de Barcelona. Agències de residus de Catalunya. 12.4 Eficiència recollida % de residus impropis dipositats Ecoembes: Ecoembes: Barómetro Municipal Sí selectiva contenidor groc en contenidor groc Barómetro de recogida selectiva de recogida selectiva 12.5 Destí dels residus Pes dels residus segons Indicador Direcció de Neteja i Municipal No municipals (valorització) destinació/Pes totals dels residus 5.4. ISB Recollida de Residus. municipals Àrea Metropolitana de Barcelona. Agències de residus de Catalunya. 12.6 Destí dels residus Pes dels residus segons Indicador Direcció de Neteja i Municipal No municipals (en dipòsit destinació/Pes totals dels residus 5.4. ISB Recollida de Residus. controlat) municipals Àrea Metropolitana de Barcelona. Agències de residus de Catalunya. 12.7 Cost del servei municipal Cost del servei de recollida, SIELOCAL SIELOCAL Municipal Sí residus eliminació i tractament de residus del municipi per habitant 12.8 Consum responsable Nombre d'iniciatives de consum Indicador Mapa Municipal No responsable registrades 5.1. ISB Barcelona+Sostenible 12.9 Certificacions sostenibles Nombre de certificacions en Indicador DG de Qualitat Municipal No l'àmbit de la sostenibilitat 6.3. ISB Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de 175 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional Catalunya, Direcció Operativa de turisme i Esdeveniments de Barcelona Activa, Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació i Web del BREEAM i el LEED. ODS 13 Acció pel Clima: Adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes Número Indicador Definició Font Fonts de dades Escala dades Comparabilitat indicador disponibles disponibles 13.1 Emissió CO2 equivalent Volum anual d'emissions de CO2 Indicador Observatori de Municipal No per habitant (GEI) equivalent per habitant 10.1. ISB l’energia. Agència d'Energia de Barcelona 13.2 Productivitat neta de Productivitat neta de REDS OECD Dataset: Provincial Sí l'ecosistema l'ecosistema mesurada Regional Social and mitjançant l'eliminació o Environmental alliberament de CO2 a Indicators l'atmosfera per província 13.3 Concentració mitjana Concentració mitjana PM2,5 Indicador Memòria de qualitat Municipal No PM2,5 3.1. ISB de l'aire. Agència de salut Pública 13.4 Concentració mitjana Concentració mitjana PM10 Indicador Memòria de qualitat Municipal No PM10 3.1. ISB de l'aire. Agència de salut Pública 13.5 Concentració mitjana Concentració mitjana NO2 Indicador Memòria de qualitat Municipal No NO2 3.1. ISB de l'aire. Agència de salut Pública 13.6 O3 Mitjana del nombre de dies que Ecologistas Agència de Salut Municipal Sí es superen els 100 (OMS) i els en accón Pública de Barcelona 120 (UE) ug/m3 en els observatoris 176 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 13.7 SO2 Mitjana del nombre de dies que Ecologistas Agència de Salut Municipal Sí es superen els 20 (OMS) i els 100 en accón Pública de Barcelona (UE) ug/m3 en els observatoris 13.8 Temperatura mitjana Variació de la temperatura Proposta Servei Municipal Municipal Sí anual mitjana anual del darrer any pròpia d’Estadística disponible en relació a la mitjana dels cinc anys anteriors 13.9 Precipitacions Variació de la precipitació anual Proposta Estadística Municipal Municipal Sí del darrer any disponible en pròpia relació a la mitjana dels cinc anys anteriors 13.10 Humitat relativa Variació del % d'humitat relativa Proposta Estadística Municipal Municipal Sí del darrer any disponible en pròpia relació a la mitjana dels cinc anys anteriors 13.11 Índex de risc Indicador compost que reflecteix REDS Urban Data Platform Municipal Sí d'inundacions el risc relatiu d'inundacions dins de la Comissió Europea de les zones urbanes, tenint en compte l'exposició natural (superfície inundada prevista i profunditat mitjana), i la sensibilitat de la ciutat a les inundacions (població i infraestructures afectades). ODS 14 Vida marina: Conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans, els mars i els recursos marins per el desenvolupament sostenible Número Indicador Definició Font Fonts de dades Escala dades Comparabilitat indicador disponibles disponibles 14.1 Qualitat de les aigües de Proporció de platges urbanes REDS, BCN Ministerio de Sanidad, Municipal Sí bany amb qualitat de les aigües Consumo y Bienestar excel·lent front al total de platges Social urbanes 177 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 14.2 Superfície artificial % de sòl construït en la franja REDS Greenpeace Provincial Provincial relativa costera dels primers 10 km. front al total província 14.3 Ocupació del domini % de trams de costa pública del REDS Greenpeace Provincial Provincial Públic Marítim Terrestre DPMT construït front al total 14.4 Superfície de costa Proporció de costa i habitats REDS Greenpeace Provincial Provincial protegida naturals marins protegits front al total ODS 15 Vida terrestre: Protegir, restablir i promoure l’us sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar els boscos de forma sostenible, lluitar contra la desertització, aturar i invertir la degradació de les terres i posar fre a la pèrdua de la diversitat biològica Número Indicador Definició Font Fonts de dades Escala dades Comparabilitat indicador disponibles disponibles 15.1 Zones naturals m2 de zones naturals per REDS, US- INE Municipal Sí habitant CITIES i SDG- Indikatoren 15.2 Superfície verda Superfície d'espais verds de Indicador Departament Municipal No propietat i gestió municipal 1.1. ISB d'Avaluació d'Espais Verds i Biodiversitat. Medi Ambient i Serveis Urbans. Ajuntament de Barcelona 15.3 Àrea verda urbana (no m2 de àrees vegetals no naturals REDS European Municipal Sí natural) dins dels límits de la ciutat per Environmental Agency habitant 15.4 Biodiversitat de les aus Índex d'evolució poblacional de Indicador Informe 2017. Municipal No autòctones les espècies d'ocells autòctones 1.2. ISB Programa de seguiment d'ocells comuns a Barcelona 15.5 Biodiversitat de les aus Índex d'evolució poblacional de Indicador Informe 2017. Municipal No 178 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional assilvestrades les espècies assilvestrades 1.2. ISB Programa de d'ocells seguiment d'ocells comuns a Barcelona 15.6 Espais naturals protegits Proporció d'espais naturals REDS Ministerio para la Provincial Provincial protegits sobre el total Transición Ecológica ODS 16 Pau, justícia i institucions sòlides: Promoure societats pacífiques i inclusives per el desenvolupament sostenible, facilitar l’accés a la justícia per a tots i crear institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells Número Indicador Definició Font Fonts de dades Escala dades Comparabilitat indicador disponibles disponibles 16.1 Violència amb morts Homicidis i assassinats per REDS Ministerio del Interior Municipal Sí 100.000 habitants 16.2 Delictes sexuals Delictes contra la llibertat i Elaboració Ministerio del Interior Municipal Sí indemnitat sexual pròpia 16.3 Robatoris amb violència Robatoris amb violència i Elaboració Ministerio del Interior Municipal Sí intimidació pròpia 16.4 Robatoris amb força a Robatoris amb força a domicilis i Elaboració Ministerio del Interior Municipal Sí immobles establiments pròpia 16.5 Robatoris de vehicles Robatoris de vehicles Elaboració Ministerio del Interior Municipal Sí pròpia 16.6 Tràfic de drogues Delictes relacionats amb el Tràfic Elaboració Ministerio del Interior Municipal Sí de drogues pròpia 16.7 Transparència Test sobre l'aplicació de la Llei de SIELOCAL SIELOCAL Municipal Sí Transparència a l'Ajuntament 16.8 Satisfacció Ciutadana Grau de satisfacció de viure a la Indicador Enquesta de Serveis Municipal No ciutat de Barcelona 7.6. ISB Municipals. 16.9 Atenció a les persones Nombre de persones amb DiDF FEIRD 2017- Municipal No amb discapacitat i que gaudeixen de programes per 2027 (fita 11) diversitat funcional a l’autonomia personal. 16.10 Participació electoral Participació electoral en les Elaboració Junta electoral central Municipal Sí eleccions municipals del 2015 pròpia 179 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional 16.11 Pes econòmic municipal Despesa per habitant Elaboració SIELOCAL, INE Urban Municipal Sí (2016)/renda neta mitjana anual pròpia Audit per habitant(2015) 16.12 Autonomia financera Ingressos fiscals liquidats (Cap. I- SIELOCAL SIELOCAL Municipal Sí municipal III)/ Ingressos corrents (Cap.I-V) 16.13 Esforç Tributari Drets reconeguts nets (Cap I- SIELOCAL SIELOCAL Municipal Sí III)/Població 16.14 Eficàcia recaptatòria Recaptació Neta (Cap.I-III)/Drets SIELOCAL SIELOCAL Municipal Sí reconeguts nets (Cap i-III) 16.15 Eficiència: execució de Obligacions reconegudes SIELOCAL SIELOCAL Municipal Sí despesa municipal netes/Crèdits definitius 16.16 Fiabilitat: Compliment de Pagaments líquids/Obligacions SIELOCAL SIELOCAL Municipal Sí pagaments municipal Reconegudes Netes 16.17 Eficiència: execució Drets reconeguts nets/Previsions SIELOCAL SIELOCAL Municipal Sí d'ingressos municipal definitives 16.18 Fiabilitat: Compliment de Recaptació neta/Drets SIELOCAL SIELOCAL Municipal Sí cobraments municipal reconeguts nets 16.19 Responsabilitat: nivell Deute a 31 de desembre/Drets SIELOCAL, SIELOCAL Municipal Sí d'endeutament reconeguts nets (Cap.I-V) Indicador 6.2. ISB2017 16.20 Responsabilitat: càrrega Obligacions reconegudes netes SIELOCAL SIELOCAL Municipal Sí financera (Cap.III i IX)/Drets reconeguts nets 16.21 Liquiditat (Tresoreria + Inversions SIELOCAL SIELOCAL Municipal Sí financeres temporals)/creditors a curt termini 16.22 Solvència (Tresoreria + Deutors - Saldos de SIELOCAL SIELOCAL Municipal Sí dubtós cobrament)/creditors a curt termini ODS 17 Aliança pels objectius: Enfortir els mitjans d’execució i revitalitzar l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible 180 Gabinet Tècnic de Programació (OMD) i Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional Número Indicador Definició Font Fonts de dades Escala dades Comparabilitat indicador disponibles disponibles 17.1 Connexió Penetració de banda ample US-CITIES CNMC Provincial Provincial (línies per 100 habitants) 17.2 Cooperació Despeses Municipals en REDS FEMP Municipal Sí Cooperació i ajuts al desenvolupament 17.3 Xarxes Nacionals Presència en les 11 principals REDS REDS Municipal Sí xarxes nacionals de ciutats (públiques i privades) per aconseguir objectius de desenvolupament sostenible 17.4 Escoles amb projectes Nombre d'escoles amb projectes Indicador Secretaria del Municipal No d'educació ambiental d'educació ambiental 9.2. ISB programa "Escoles + Sostenibles". Ecologia urbana. 17.5 Despesa Social Despesa social (funció 23) per SIELOCAL SIELOCAL Municipal Sí habitant 17.6 Esforç en despesa social Relevància de la despesa social SIELOCAL SIELOCAL Municipal Sí (funció 23) sobre el total del pressupost 17.7 Despesa en Medi Despesa funcional municipal en SIELOCAL Gobierno abierto Municipal Sí ambient medi ambient per habitant presupuestos municipales 17.8 Esforç en Medi ambient Rellevància de la despesa SIELOCAL Gobierno abierto Municipal Sí funcional municipal en medi presupuestos ambient municipales 181 G a b i n