Projecte: Pla de Barris del Raval Sud i Gòtic Sud Emplaçament: Barris del Raval Sud i el Gòtic Sud, districte de Ciutat Vella, Barcelona Promotor i redactor: Foment de Ciutat Disseny, maquetació i suport a la redacció: Urbaning C/ de Montserrat, 95 08221 Terrassa www.urbaning.cat Fotografia: Andreu Adrover Esquena Dortoka (fotos aèries) Correcció: Amor Montané March Edició i producció: Direcció d’imatge i serveis editorials Passeig de la Zona Franca, 66 08038 Barcelona www.barcelona.cat/barcelonallibres Barcelona, març de 2017 © de l’edició: Ajuntament de Barcelona © dels textos i les imatges: els autors esmentats DL: B.9353-2017 Pla de Barris el Raval Sud i el Gòtic Sud 4 Denominació general del programa “Pla de Barris” Barcelona la conformen 73 barris que te- impulsant l’accés a la renda, als serveis, a - La voluntat de col·laboració interadmi- nen orígens històrics i evolucions molt la qualitat urbana i al benestar per a tot nistrativa. diversos. Tots tenen elements que sumen el veïnat. per fer de Barcelona un bon lloc on desen- - L’apoderament veïnal, tant en la definició volupar el projecte vital del veïnat, on fer El Pla de Barris està concebut com un ins- com en el seguiment i la gestió del progra- efectiu el dret a la ciutat, en el seu sentit trument en la lluita contra l’increment de ma. més ampli. Això no obstant, el desenvolu- les desigualtats socials a la ciutat. A més, pament asimètric d’alguns barris al llarg pretén abordar els efectes negatius que es - El reforç i el protagonisme de la xarxa as- del temps ha generat desigualtats socio- deriven de la concentració dels nivells de sociativa i d’entitats. econòmiques importants. En els últims renda més baixos en aquells barris que pa- anys, malgrat la recuperació que assenya- teixen dèficits urbanístics més acusats i on - La capitalització de l’experiència en els len molts indicadors, les diferències terri- la qualitat de l’habitatge és menor. I pretén processos de transformació urbana a Bar- torials han augmentat. fer-ho aplegant la capacitat, els recursos i celona i a Catalunya. la legitimitat de l’Ajuntament amb la ini- Davant d’aquesta situació, el Govern pren ciativa, la creativitat i l’eficàcia de l’acció - El compromís d’avaluació i de rendició de el compromís de treballar per reduir veïnal. Amb aquest criteri, el Pla de Barris comptes. aquestes desigualtats entre els barris en vol incidir en quatre àmbits d’actuació es- àmbits tan fonamentals com l’habitatge, tratègica: drets socials, educació, activitat Aquest document recull el procés d’ela- l’espai públic, l’educació, la salut i la crea- econòmica i ecologia urbana. boració i el conjunt d’accions que es volen ció de condicions per a la millora de l’acti- dur a terme al Raval Sud i el Gòtic Sud, i vitat econòmica. Per això defineix accions Així, els principals trets del Pla de Barris, s’estructura en quatre blocs. per aconseguir territoris resilients, que entès com a eina per aconseguir un abor- sumin les capacitats dels veïns i veïnes. datge integral i transversal de les mancan- ces de cada territori, són els següents: En aquest context neix el Pla de Barris, com una iniciativa municipal de millora - La dotació de recursos extraordinaris. de les condicions de vida als barris de la ciutat. Té com a objectiu principal reduir - La transversalitat de les actuacions que les desigualtats socials i territorials, tot ha d’implicar el treball entre diferents àre- es de l’Ajuntament. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 5 Bloc 1. Context Bloc 2. Elaboració Bloc 3. Intervenció Bloc 4. Marc de coproducció i gover- nança. Desenvolupament En el primer apartat d’aquest primer bloc En els tres primers apartats del segon bloc En aquest bloc s’identifiquen els objec- El quart bloc fa incidència en el procés s’exposa la raó de ser del Pla de Barris i es duu a terme una descripció del barri en tius específics per a cadascun dels àmbits de gestió i governança, en la participació se’n contextualitza la necessitat a partir el qual s’intervé, una anàlisi quantitativa temàtics i els projectes motor, que són i l’acció comunitària, en els indicadors de diversos indicadors del territori. En dels principals indicadors del territori i aquells que per les seves característiques d’avaluació del projecte i en tot allò que té el segon apartat es presenta una visió una diagnosi, la qual permet interpretar esdevenen centrals en l’actuació del Pla a veure amb la comunicació del Pla. conjunta a escala de ciutat, a partir dels les dades de l’anàlisi i identificar els princi- de Barris. A continuació, es detallen les tres grans eixos de referència on s’inscriu pals temes en els quals el Pla ha d’incidir. propostes i les accions concretes de cada el Pla de Barris. En els apartats tercer i Tant l’anàlisi com la diagnosi s’estructuren àmbit temàtic i es presenta el pressupost quart s’apunten alguns dels indicadors de en quatre grans àmbits temàtics: drets so- previst per al seu desplegament. Final- vulnerabilitat del territori i els objectius cials, educació, activitat econòmica i eco- ment, es mostra una visió global de la in- generals del Pla de Barris. Finalment, en logia urbana. tervenció del Pla de Barris. el cinquè apartat s’exposa la metodologia de treball i d’elaboració del Pla de Barris. Tot i que l’educació és reconeguda com un dret social, té un paper molt impor- tant en el marc de les desigualtats socials que s’aborden des d’aquest programa. Per aquest motiu s’ha considerat oportú do- nar-li entitat pròpia perquè encapçali un àmbit temàtic independent, dins del qual s’aglutinaran totes les actuacions encami- nades a garantir la igualtat d’oportunitats educatives. En el darrer apartat d’aquest bloc s’es- menten els plans actius i l’acció de govern present a cada barri. 6 ÍNDEX Bloc Bloc 1 2 Context 3 Indicadors devulnerabilitat Elaboració del P 22 Pla de Barris del El context territorial 3.1 Pobresa i desigualtat: renda familiar Raval Sud i Gòtic 1 disponible P 12 Sud - 2 Eixos de referència nitats educatives 6 Àmbit territorial P 14 d’actuació específic en salut als barris P 52 4 Objectius generals P 40 5 Metodologia d’elaboració del Pla de Barris P 42 Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 7 Bloc Bloc 3 4 Xarxa de bici 7 Anàlisi Xarxa viària Intervenció Marc de P 74 Contaminació Neteja urbana al Raval Sud i coproducció Risc d’incendi en habitatges Salut Gòtic Sud i governança. Distribució d’atur Habitatge Desenvolupament Teixit associatiu Objectius específics Serveis socials 8 Diagnosi 10 7.2 Educació 15 Gestió i governança Nivell formatiu Equipaments docents 9 Plans actius i acció de 11 Projectes motor Escletxa digital govern P 152 Participació i coproducció P 140 16 Renda familiar disponible Propostes i accions Activitat comercial 12 Allotjament turístic i economia del visitant 17 Indicadors d’avaluació del projecte 7.4 Ecologia urbana P 200 Planejament urbanístic 13 Pressupost desglossat Densitat de població per conceptes Equipaments La comunicació Espais lliures 18 Jocs infantils i jocs a l’aire lliure del Pla de Barris Xarxa de bus i la seva influència Visió global P 202 Xarxa de tren, metro i tramvia, i la seva 14 influència Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | Bloc 1 Context Bloc 1> 1 2 El context Eixos de territorial referència 2.1. Eix Besòs 2.2. Eix Muntanya-Turons 2.3. Eix Litoral Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 11 3 4 5 Indicadors de Objectius Metodologia vulnerabilitat generals d’elaboració 3.1. del Pla de Pobresa i desigualtat: renda familiar disponible Barris 3.2. L’atur i la renda familiar disponible 3.3. Nivell formatiu i igualtat d’oportunitats educatives 3.4. Salut física i mental. Les desigualtats en salut als barris 3.5. Habitatge 3.6. Taxa de població estrangera Bloc 1 > 1 | El context territorial del Pla de Barris A escala municipal, les desigualtats entre Davant d’aquest fet, al llarg del mandat ac- - Dèficits urbanístics. els barris més rics i més pobres de Bar- tual, el desenvolupament del Pla de Barris celona s’han incrementat en els darrers pretén actuar contra aquestes desigual- - Estat del parc d’habitatges. anys. I és que el creixement en termes ma- tats en setze barris de la ciutat, distribuïts croeconòmics globals de la ciutat els dar- en sis districtes, que s’aniran concretant - Existència d’actuacions complementàri- rers quinquennis ha anat acompanyat d’un per etapes en deu plans de barris, tenint es. eixamplament de les diferències entre les present que un pla pot incidir sobre més rendes altes i les baixes, el consegüent d’un barri. Amb aquests criteris s’elaboren deu plans aprimament de les classes mitjanes i la de barris, que són els següents: la - desigualtat territorial que ens ocupa aquí. Els principals criteris de selecció dels bar- , Bon Pastor i Baró de Viver, el ris per dur a terme el programa són els , la Marina (que in- Les conseqüències d’aquesta situació es- següents: clou els barris de la Marina de Port i la devenen particularment greus als barris Marina del Prat Vermell), el més desafavorits de Barcelona, en aspec- - Nivell de renda mitjana del barri respec- i el , tes com ara l’augment de les situacions de te del conjunt de la ciutat. i la , la (format pels risc de pobresa i d’exclusió social, la man- barris de ca d’ocupació i l’impacte de l’atur de llar- - Indicadors socioeconòmics, educatius i i Vallbona), , i la Verneda ga durada sobre les llars, l’empitjorament sociosanitaris. i la Pau. Aquests plans afecten sis distric- progressiu de les condicions laborals, la tes de la ciutat: Sant Martí, Sant Andreu, pèrdua de serveis del sistema de protecció - Presència de col·lectius amb necessitats Nou Barris, Ciutat Vella, Horta-Guinardó i social i la manca de mitjans per a les políti- especials. Sants-Montjuïc. ques preventives i de garantia social. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 13 D1 CIUTAT VELLA 36 La Font d’en Fargues 1 El Raval 37 El Carmel 2 El barri Gòtic 38 La Teixonera 3 La Barceloneta 39 Sant Genís dels Agudells 4 Sant Pere, Santa Caterinai la 40 Montbau Ribera 41 Vall d’Hebron 42 La Clota D2 EIXAMPLE 43 Horta 5 El Fort Pienc 6 Sagrada Família D8 NOU BARRIS 7 Dreta de l’Eixample 44 Vilapicina i la Torre Llobeta 8 L’Antiga Esquerra de 45 Porta l’Eixample 46 El Turó de la Peira 9 La Nova Esquerra de 47 Can Peguera l’Eixample 48 La Guineueta 10 Sant Antoni 49 Canyelles 50 Les Roquetes D3 SANTS - MONTJUÏC 51 Verdum 11 El Poble-Sec 52 Prosperitat 12 La Marina del Prat Vermell 53 La Trinitat Nova 13 La Marina de Port 54 Torre Baró 14 La Font de la Guatlla 55 Ciutat Meridiana 15 Hostafrancs 56 Vallbona 16 La Bordeta 17 Sants - Badal D9 SANT ANDREU 18 Sants 57 Trinitat Vella 58 Baró de Viver D4 LES CORTS 59 Bon Pastor 19 Les Corts 60 Sant Andreu 20 La Maternitat i Sant Ramon 61 La Sagrera 21 Pedralbes 62 El Congrés i els Indians 63 Navas D5 SARRIÀ - SANT GERVASI 22 Vallvidrera, Tibidabo i Les D10 SANT MARTÍ Planes 64 El Camp de l’Arpa del Clot 23 Sarrià 65 El Clot 24 Les Tres Torres 66 El Parc i la LLacuna del 25 Sant Gervasi - la Bonanova Poblenou 26 Sant Gervasi - Galvany 67 La Vila Olímpica del Poblenou 27 El Putxet i el Farró 68 El Poblenou 69 Diagonal Mar i Front Marítim D6 GRÀCIA del Poblenou 28 Vallcarca i els Penitents 70 El Besòs i el Maresme 29 El Coll 71 Provençals del Poblenou 30 La Salut 72 Sant Martí de Provençals 31 La Vila de Gràcia 73 La Verneda i la Pau 32 Camp d’en Grassot i Gràcia Nova D7 HORTA - GUINARDÓ 33 El Baix Guinardó Font: Urbaning 34 Can Baró 35 El Guinardó Bloc 1 | El context territorial del Pla de Barris Bloc 1 > 2 | Eixos de referència Barcelona s’inscriu en un àmbit amb molta del Llobregat, a través de la Marina) esde- - Establir una estratègia de generació de centralitat ur- influència sobre el territori des d’una òpti- venen el marc territorial de referència en bana, reforçant la interconnexió i la interacció entre ter- ca econòmica, demogràfica o del medi na- el qual s’inscriuen els diferents programes ritoris. tural. Aquest àmbit està delimitat pel riu del Pla de Barris que s’implementaran, es- Besòs, el front litoral, la serra de Collsero- tableixen un nexe entre els programes i els - Definir una estratègia d’actuació capaç de mitigar els la i la plataforma econòmica del delta del doten d’una eina addicional per fer front a retards acumulats de les inversions de les altres admi- Llobregat. les desigualtats territorials. nistracions públiques (com en l’estació de la Sagrera o les parades de metro a la Marina). La naturalesa d’aquests eixos metropoli- La definició d’àrees territorials perse- tans els confereix un gran potencial estra- gueix, principalment, els objectius se- - Establir una priorització i un cronograma de les actuaci- tègic de transformació i desenvolupament, güents: ons i dels programes previstos, amb l’objectiu d’incidir de capaç de fer confluir sinergies i d’articular la forma més transversal possible sobre les causes estruc- el territori d’acord amb una nova manera - Diagnosticar de forma conjunta les pro- turals de la desigualtat. de construir les ciutats, perquè esdevin- blemàtiques i les potencialitats de cada guin nuclis generadors de noves centra- àrea. Algunes actuacions, com ara les - Coordinar les actuacions amb les altres administracions. litats. Tanmateix, aquest gran potencial vinculades a drets socials o a promoció contrasta amb el fet que bona part dels econòmica, difícilment poden acotar-se a Una de les principals potencialitats i innovacions del Pla barris més desafavorits de la ciutat de Bar- escala de barri. de Barris és la interrelació entre l’impuls de projectes de celona, en termes de renda familiar dispo- barri i l’adopció d’estratègies d’eix per a diferents àrees nible mitjana, s’inscriuen dins d’aquests - Raonar l’equilibri d’inversions i d’actua- de la ciutat. Es tracta de dues línies d’actuació comple- eixos. Es constata, doncs, una dissociació cions entre els diferents barris, ateses les mentàries i que s’han d’enriquir mútuament, per diversos entre uns eixos d’abast metropolità amb importants diferències entre ells, les seves motius: gran potencial transformador i uns terri- necessitats i el volum de població. toris a escala de barri amb dificultats per - Actuen a escales diverses (de barri i d’eix). accedir a les oportunitats que aquests ei- - Definir les actuacions en un escenari xos ofereixen en condicions d’igualtat. temporal de llarg termini, ja que es tracta - Els horitzons temporals són diferents (quatre anys per d’accions de fons, estratègiques i no tàcti- al Pla de Barris, i de mitjà a llarg termini per als eixos). Per tant, els eixos Besòs, Muntanya-Turons ques. i Litoral (en connexió amb el parc del delta Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 15 - El tipus d’actuacions que han de pre- veure també són diferents (el Pla de Bar- ris preveu actuacions de caràcter social, d’equipament i urbanisme local i d’apode- rament veïnal, mentre que els eixos preve- uen actuacions d’estratègia econòmica, de reequilibri urbà i d’abast infraestructural). - Els actors amb què cal comptar són tam- bé diferents (els projectes de barri s’han de basar essencialment en l’actuació del propi ajuntament i de les entitats i veïns i veïnes de cada barri, en estreta col·laboració; les estratègies d’eix han d’incorporar, a més, altres administracions i empreses). Tot i el seu caràcter divers, ambdós tipus d’instruments són indissociables i l’èxit d’un depèn de l’èxit de l’altre. Pel que fa a la pertinença dels barris als eixos, cal remarcar que, atesa la seva ubi- cació, alguns barris esdevenen llocs fron- tissa. És el cas de Ciutat Meridiana, Torre Baró, les Roquetes i la Trinitat Nova, que se situen en la confluència dels eixos Besòs i Muntanya-Turons. En una situació anà- loga es troba la Marina, ja que se situa en la confluència entre l’eix Litoral i l’àmbit d’actuació del Pla Delta. Font: Urbaning Bloc 1 | Eixos de referència 16 2 | Eixos de referència 2.1 | Eix Besòs Els barris que configuren la llera del riu urbana com a eix cívic vertebrador de la cohesió social, i ha de promoure la creació Besòs constitueixen un eix força homogeni futura ciutat metropolitana. de nous elements compartits de reequili- pel que fa a la caracterització social i ter- bri territorial entre municipis de centrali- ritorial, i delimiten una àrea d’intervenció El Consorci del Besòs, constituït fins al tat metropolitana. sobre la qual existeix una necessitat ur- 2015 per Montcada i Reixac, Santa Coloma gent d’acció municipal per afavorir-ne la de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Barce- En aquest eix es planteja una estratègia de cohesió. Les iniciatives dutes a la pràctica lona, el 2016 s’amplia, incorporant Badalo- desenvolupament urbà sostenible i inte- fins ara necessiten una visió integral, un na, i canvia els estatuts per passar de ser gral que innova i interrelaciona economia, canvi d’escala per incrementar-ne i inten- un consorci urbanístic a ser un consorci medi ambient, cultura, societat i política sificar-ne la incidència, i un enfocament amb plenes competències per desplegar per afavorir la cohesió social i territorial, col·laboratiu per poder concentrar els es- totes les polítiques intermunicipals que els i per esdevenir un nou eix de centralitat forços en la lluita contra la vulnerabilitat. socis acordin. La redacció del Pla Besòs, urbana, d’igualtat i de qualitat de vida. com a document guia que ha de definir el Aquesta estratègia es duu a terme des de Dins de l’àrea que correspon a les dues lle- marc de cooperació i de polítiques conjun- l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de res del riu Besòs, en la qual es concentra tes dels municipis, té per objecte dotar el Barcelona i les entitats de l’Acord Ciutadà un 10 % de la població catalana i on es bus- continu urbà de l’entorn del riu d’una es- per una Barcelona Inclusiva. ca establir sinergies amb els barris dels tratègia d’acció compartida per a la millo- municipis adjacents (Sant Adrià de Besòs, ra de la qualitat de vida a ambdues lleres La intervenció en l’àmbit de l’eix Besòs va Santa Coloma, Badalona i Montcada i Rei- del Besòs en matèria d’infraestructures, ser presentada com a projecte específic i xac), s’hi concentren alguns dels barris de mobilitat, espais lliures, equipaments i diferenciat a la convocatòria de fons FE- la ciutat que pateixen amb més intensitat serveis, així com en promoció econòmica DER i EDUSI el 13 de gener de 2016, i es una situació precària. El riu ha de deixar i ocupació, cultura, esports i drets socials. resoldre favorablement amb una dotació de ser un límit i ha d’adquirir centralitat El Pla Besòs ha de garantir la inclusió i la de 30 milions d’euros. Riu Besòs Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 17 Vallbona na Vella dia eri Dins de l’eix Besòs s’hi inscriuen sis bar- v. MA ris sobre els quals s’implementarà el Pla Baró de Viver de Barris: Vallbona, Trinitat Vella, Baró de Viver, Bon Pastor, la Verneda i la Pau, i el Besòs i el Maresme. En ocasions, depenent dels projectes, s’afegeixen a aquest eix els Bon Pastor barris de la Trinitat Nova, Ciutat Meridia- na i Torre Baró. Aquests barris abasten una superfície de 592 ha, que representa el 5,79 % de la su- perfície de la ciutat, i tenen una població i la Pau de 78.402 persones (equivalent al 4,87  % de la població total de la ciutat). La den- sitat bruta (considerant tota la superfície de l’àmbit) és de 132,52 h./ha (inferior a la mitjana de la ciutat), però la densitat neta (considerant només la superfície de sòl d’ús residencial) és de 655,6 habitants per hectàrea residencial (superior a la mitjana de la ciutat). Maresme rani edite r ar MM Font: Urbaning Bloc 1 | Eixos de referència 2 | Eixos de referència 2.2 | Eix Muntanya-Turons L’eix Muntanya-Turons aglutina, en con- El fet que els barris de la Trinitat Nova, L’eix Muntanya-Turons neix amb vocació metropolitana, junt, barris caracteritzats per les dificul- Ciutat Meridiana, Torre Baró, les Roque- atès que moltes de les necessitats i de les oportunitats que tats derivades de l’orografia i de la confi- tes i Sant Genís dels Agudells facin de vol abordar entren en contacte amb el Parc Natural de la guració a partir del creixement urbanístic frontissa amb el verd metropolità implica Serra de Collserola. L’objectiu proposat comporta passar no gaire planificat dels anys 60 i 70. Les la necessària definició d’una urbanització d’un territori frontera a un espai de connexió, i crear un dificultats d’accessibilitat s’agreugen amb “tova” específica en els contactes entre la gran eix de lligam entre el teixit urbà i l’àmbit natural en l’envelliment de la població. A més, les ciutat i la muntanya, que permeti millorar contacte amb el vessant de Collserola, per tal d’afavorir diverses onades d’immigració i la baixa la connectivitat ambiental del medi natu- la cohesió social, la qualitat de l’espai públic, els equipa- formació i qualificació professional de la ral i afavorir la penetració del verd dins de ments i la connectivitat. població, fan encara més complexa la situ- la ciutat. Alhora, cal actuar per posar en ació d’aquests barris. valor els recursos naturals. En aquest sen- Els barris que configuren la part baixa del vessant de tit, cal dir que el barri de la Teixonera s’ha Collserola delimiten una àrea d’intervenció que necessi- Un altre punt fonamental és la connecti- inclòs en aquest eix pel potencial que té ta urgentment l’acció municipal per afavorir la cohesió vitat, tant amb els barris veïns com dins com a connector entre Collserola i el parc social. Es tracta d’un territori fragmentat per una gran dels mateixos barris: les dificultats del re- dels Tres Turons (Parc Güell, turó del Car- densitat d’infraestructures i un model urbanístic pendent lleu, la població reduïda i sovint la densitat mel, parc de la Creueta del Coll, turó de la de definició on, al mateix temps, es concentren barris amb baixa de població dificulten la prestació de Rovira i parc del Guinardó). unes característiques semblants i una situació social pre- serveis i la disponibilitat d’equipaments de cària. proximitat. Unides al relleu i a la manca de connexions entre barris, cal mencionar dues altres Les iniciatives dutes a la pràctica fins ara necessiten un La precarietat de part del parc d’habitat- barreres: la manca de permeabilitat i de canvi d’escala i una visió integral per incrementar-ne i ges afegeix complexitat a la zona. La reha- recorreguts segurs per accedir als grans intensificar-ne la incidència, i concentrar els esforços en bilitació és una de les àrees fonamentals paquets d’equipaments d’escala de ciutat la lluita contra la vulnerabilitat. És per això que es pro- de treball en aquests barris: cal generar (per exemple, a l’Hospital de la Vall d’He- posa l’eix Muntanya-Turons com a estratègia com a nou propostes innovadores i dirigides a la sos- bron), i la necessitat de millorar la connec- espai de referència. En resum, la part baixa del vessant de tenibilitat energètica i mediambiental. tivitat entre les dues bandes de la ronda Collserola ha de deixar de ser un límit i ha d’adquirir con- de Dalt. nectivitat urbana com a eix cívic vertebrador de la futura ciutat metropolitana. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | Dins de l’eix Muntanya-Turons s’hi ins- criuen sis barris sobre els quals s’imple- mentarà el Pla de Barris: Sant Genís dels Agudells, la Teixonera, Ciutat Meridiana, Torre Baró, les Roquetes i la Trinitat Nova (els quatre últims esdevenen frontissa amb l’eix Besòs). Aquests barris abasten una superfície de 538 ha, que representa el 5,26 % de la su- perfície de la ciutat, i tenen una població de 53.884 persones (equivalent al 3,35 % de la població total de la ciutat). La densitat bruta (considerant tota la superfície de l’àmbit) és de 100,18 h./ha i la densitat neta (considerant només la superfície de sòl Parc Natural de la Serra de Collserola d’ús residencial) és de 534,5 habitants per hectàrea residencial. Els dos tipus de den- Ciutat sitat són inferiors a la mitjana de la ciutat. Meridiana Ronda de Dalt Turó de la Peira Tres Turons Turó del Font: Urbaning Putxet Bloc 1 | Eixos de referència C-33/C-58 20 2 | Eixos de referència 2.3 | Eix Litoral El front litoral de la ciutat està format per anava més enllà d’aquests esdeveniments (com el desvi- el Pla estratègic dels espais litorals de la un conjunt de territoris de gran diversitat, ament del corredor ferroviari de la costa, la construcció ciutat és l’instrument mitjançant el qual es complexitat i atributs diferencials que han de les noves infraestructures que els plans de sanejament vol vehicular aquest repte. estat en permanent transformació, especi- dels anys 80 preveien per a la recuperació de les aigües alment en els darrers 40 anys, i que tenen de bany, la substitució tèrmica del fuel del Besòs per una Els barris del Raval Sud, el Gòtic Sud i la per davant el repte que suposa un canvi de central de cicle combinat, la transformació de l’antiga in- Marina són objecte del Pla de Barris i alho- paradigma que afronti un nou model de cineradora en una planta de valorització energètica inte- ra formen part de l’eix Litoral; representen ciutat. Dins d’aquesta complexitat hi tro- gral amb simbiosi amb la central de climatització centra- un bon punt de partida per aprofundir en bem punts de gran singularitat, com per litzada del 22@ o les infraestructures marítimes del Port les actuacions, sobretot en matèria social, exemple el centre històric (que té un clar Olímpic i el Port Fòrum Sant Adrià). i com a espai d’oportunitats. Alguns dels caràcter monumental, representatiu i ciu- temes que cal tractar en aquests territo- tadà, i que requereix una mirada diferen- Tanmateix, com a resultat de l’evolució soferta des dels ris en concret són els següents: la pèrdua ciada i sostinguda) o el teixit industrial de anys 80, la ciutat disposa d’un front litoral amb espais que de població, aprofundint en les causes que la Marina que, a partir de la connexió amb han estat sotmesos a grans transformacions urbanes a fa- generen la marxa de persones i detectant el Pla Delta, pot esdevenir un altre pol de vor de la cultura del consum i que no han sabut resoldre quines eines estructurals hi ha a l’abast revitalització veïnal. les necessitats de la ciutat, o bé que ja s’han esgotat dins per revertir el procés (com ara generar d’aquest model, ja sigui pel cicle econòmic de recessió o dinamisme local amb els establiments co- Des de finals dels anys 80, el front litoral per la necessitat de generar àrees funcionals i de valor al mercials, fomentar el comerç de proximi- ha estat un dels principals escenaris dels seu territori. D’altra banda, no s’ha de perdre de vista el tat o crear oportunitats educatives amb canvis urbanístics de la Barcelona contem- potencial que ofereix l’elevada concentració d’empreses instituts potents i atractius); la diversifi- porània. La seva transformació no només especialitzades en serveis logístics d’alt valor afegit als cació econòmica, en particular d’activitats s’ha desenvolupat a través de projectes de voltants de la zona portuària. artesanals i industrials, la qual cal poten- reconversió de sòls obsolets, de la imple- ciar; la millora de la connexió del districte mentació d’equipaments culturals i d’oci, Davant d’aquest escenari, cal retrobar la relació del mar amb el front marítim i amb Montjuïc; l’ús o de l’establiment de zones residencials o amb la ciutat, reforçar el tarannà propi del territori i el equilibrat de l’espai públic; els problemes terciàries, sinó que també s’ha aprofitat component social i cultural, i superar les reeixides actu- d’accessibilitat i de mobilitat; la rehabilita- del volum de recursos públics relacionats acions dels anys 80 i 90. Cal postular un model pel front ció del parc d’habitatges; els projectes per amb la preparació dels Jocs Olímpics de litoral focalitzat en la capacitat de les persones per donar fomentar la convivència i la cohesió social, l’any 1992 i del Fòrum Universal de les vida a l’espai urbà, en la regeneració de l’espai i en la re- i la consolidació de l’activitat local, pel seu Cultures de 2004. En ocasió d’aquests cerca de fórmules que n’augmentin la rendibilitat social, a caràcter de ròtula d’encaix metropolità en esdeveniments es van emprendre profun- través de nous usos i noves maneres de gestió. L’objectiu l’àmbit del Pla Delta. des transformacions de les infraestructu- és transformar-lo en un àmbit cada cop més habitable, res urbanes, amb una visió de ciutat que sostenible i econòmicament arrelat. En aquest context, Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 21 Dins de l’eix Litoral s’hi inscriuen quatre barris sobre els quals s’implementarà el Pla de Barris: Raval sud, el Gòtic sud, la Marina de Port i la Marina del Prat Ver- mell (els dos últims esdevenen frontissa amb el Pla Delta). Aquests barris abasten una superfície de 294 ha, que representa el 2,88 % de la su- perfície de la ciutat, i tenen una població de 94.405 persones (equivalent al 5,87  % de la població total de la ciutat). La densi- tat bruta (considerant tota la superfície de l’àmbit) és de 321,24 h./ha (molt superior a la mitjana de la ciutat) i la densitat neta (considerant només la superfície de sòl Gran Via d’ús residencial) és de 551,8 habitants per hectàrea residencial. Tanmateix, si s’ana- litza per separat, s’observa que al territo- ri de Ciutat Vella la densitat bruta i neta és molt superior a la mitjana de la ciutat, mentre que a la Marina és inferior. Prat Vermell Parc de Montjuïc rani Med iter Mar Font: Urbaning Bloc 1 | Eixos de referència Bloc 1 > 3 | Indicadors de vulnerabilitat Tant l’evidència estadística com la lite- - Les oportunitats educatives. nes d’aquestes interrelacions, a escala de ciutat, entre els ratura científica indiquen que el confina- diferents vectors que incideixen en la desigualtat territo- ment de veïns i veïnes de rendes baixes - Les condicions de salut física i mental. rial. en els barris més desafavorits contribueix a l’empitjorament de les seves condici- - L’atenció a col·lectius amb necessitats Renda familiar disponible (RFD) ons de vida i esdevé una barrera afegida especials. a la igualtat d’oportunitats i a l’accés a la En els territoris de Barcelona amb menor RFD es detec- renda i als serveis. En aquest context, el En tots els barris objecte d’aquest progra- ten uns índexs elevats d’atur, d’expedients de desnona- programa per a la millora dels barris està ma es detecten dèficits estructurals en ment, d’embaràs entre adolescents o d’edificis en estat concebut com un instrument en la lluita molts d’aquests àmbits, cosa que genera ruïnós, dolent o deficient. També coincideixen amb uns contra l’increment de les desigualtats so- greus desigualtats socials entre els resi- percentatges baixos de població amb estudis superiors. cials a la ciutat. Pretén abordar de manera dents i la resta d’habitants de la ciutat que integral i transversal les mancances i les cal corregir. Aquestes desigualtats s’evi- problemàtiques de cada territori, incidint dencien quan s’analitzen indicadors con- en alguns àmbits estratègics, com ara els crets quantificables, com per exemple la La distribució de l’atur té una relació evident amb índexs següents: distribució territorial de la renda familiar baixos de RFD, però estadísticament també es posa de disponible, el nivell formatiu de la població manifest que en els barris amb índexs d’atur elevats es - La igualtat d’oportunitats per a persones en estudis superiors, la taxa d’atur, la taxa produeixen més desnonaments, l’estat del parc d’habitat- amb rendes baixes. d’embaràs entre adolescents o l’estat del ges és més deficient i es produeixen més problemes rela- parc d’habitatges, per citar-ne alguns. cionats amb la salut, com per exemple d’embaràs entre - L’ , fent especial èm- adolescents. fasi en l’economia social, el comerç de pro- Tanmateix, cal tenir present que els indi- ximitat, la recuperació de la capacitat in- cadors són el reflex d’una realitat comple- Edificis en estat ruïnós, dolent o deficient dustrial local i la millora de l’ocupabilitat. xa i que, en general, estan molt interrela- cionats entre si. Per tant, és mitjançant Pel que fa a l’estat dels edificis, per una banda, s’observa - Els , l’espai públic o una anàlisi creuada entre els diferents in- que en els barris que tenen un índex més alt d’edificis en els equipaments. dicadors que es pot tenir una visió àmplia mal estat hi ha índexs més alts de població estrangera, d’aquesta realitat i, conseqüentment, plan- d’atur i d’expedients de desnonament. Per una altra ban- - La qualitat i la salut del parc - tejar accions més efectives per revertir la da, en aquests barris hi ha pocs locals comercials en plan- . situació. Mitjançant una anàlisi estadística ta baixa, menor esperança de vida i un percentatge baix de correlacions es posen de manifest algu- de població amb estudis superiors. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 23 Expedients de desnonament Estudis superiors 1 Esp. vida 1 -0,49 -0,31 -0,11 -0,28 0,31 0,27 0,30 0,18 0,04 0,17 -0,13 0,23 Els barris amb un major nombre d’expedi- Pel que fa als estudis, s’observa que com 0,8 ents de desnonament també tenen un ín- més alt és l’índex de població amb estudis Embar. adol. -0,49 1 0,60 0,08 0,38 -0,26 -0,15 -0,41 -0,68 0,07 -0,57 0,68 -0,29 dex elevat d’atur, d’embaràs entre adoles- superiors, més elevada és la RFD. Per con- cents, i d’edificis antics i en estat deficient. tra, en els barris amb una taxa més baixa Desnonaments -0,31 0,60 1 0,25 0,64 0,01 -0,08 -0,36 -0,68 0,33 -0,66 0,51 -0,15 0,6 La RFD, l’esperança de vida i la taxa de de població amb estudis superiors s’hi Antig. edificis -0,11 0,08 0,25 1 0,27 -0,13 0,05 0,06 -0,01 0,42 -0,05 -0,08 0,16 població amb estudis superiors són relati- concentren taxes més altes d’atur, d’emba- 0,4 vament baixes. ràs entre adolescents, d’expedients de des- Estat ruïnós -0,28 0,38 0,64 0,27 1 -0,11 0 -0,39 -0,41 0,31 -0,42 0,38 -0,09 nonament i d’habitatges en estat deficient. Edif. 4 pl. sense 0,2 0,31 -0,26 0,01 -0,13 -0,11 1 -0,44 0,02 -0,17 -0,20 -0,23 0,03 -0,06 Aquestes dades posen de manifest la in- asc. Als barris on existeix una major pressió terrelació dels factors socials, educatius, Loc. buits en 0,27 -0,15 -0,08 0,05 0 -0,44 1 0,34 0,23 0,37 0,19 -0,17 0,40 0 immobiliària, com els de Ciutat Vella, es PBeconòmics, de salut i d’habitatge en el de- detecten una rotació, substitució i/o pèr- sequilibri que es produeix en els territoris Loc. comercials 0,30 -0,41 -0,36 0,06 -0,39 0,02 0,34 1 0,38 0,01 0,23 -0,35 0,69en PB dua de població molt més alta que la mitja- -0,2més desafavorits en termes de RFD. Tot na d’altres barris. Un índex que evidencia seguit es comenten amb més detall alguns Est. superiors 0,18 -0,68 -0,68 -0,01 -0,41 -0,17 0,23 0,38 1 0,05 0,90 -0,80 0,32 aquest fet és l’alt coeficient de compraven- d’aquests indicadors que tenen rellevància -0,4Pobl. da d’habitatges. Aquesta pressió immobi- en els territoris objecte d’aquest progra- 0,04 0,07 0,33 0,42 0,31 -0,20 0,37 0,01 0,05 1 -0,07 0,14 0,39estrangera liària afecta directament al preu dels habi- ma. tatges i els lloguers (a Ciutat Vella més de RFD 0,17 -0,57 -0,66 -0,05 -0,42 -0,23 0,19 0,23 0,90 -0,07 1 -0,78 0,18 -0,6 la meitat de la població viu de lloguer) pro- Atur registrat -0,13 0,68 0,51 -0,08 0,38 0,03 -0,17 -0,35 -0,80 0,14 -0,78 1 -0,22 vocant una situació de vulnerabilitat alta -0,8 davant la garantia del dret a l’habitatge i Compravenda 0,23 -0,29 -0,15 0,16 -0,09 -0,06 0,40 0,69 0,32 0,39 0,18 -0,22 1 provocant en molts casos la impossibilitat Hab. -1 de continuar vivint al barri, i la pèrdua o substitució de població (normalment amb rendes més altes o població flotant). correlacions negatives. Els valors i la intensitat del color representen la magni- tud de la correlació. Bloc 1 | Indicadors de vulnerabilitat E s p e r a n ç a d e v i d a E m b a r à s a d o l e s c e n t D e s n o n a m e n t s A n t i g u i t a t e d i fi c i s E s t a t r u ï n ó s E d i fi c i s 4 p l . s e n s e a s c e n s o r L o c a l s b u i t s e n P B L o c a l s c o m e r c i a l s e n P B E s t u d i s s u p e r i o r s P o b l a c i ó e s t r a n g e r a R F D A t u r r e g i s t r a t C o m p r a v e n d a H a b . 24 3 | Indicadors de vulnerabilitat 3.1 | Pobresa i desigualtat: renda familiar disponible L’any 2015, dels 73 barris de la ciutat, 32 tenien un índex de renda familiar disponible (IRFD) inferior al de l’any anterior. Si es té en compte el període des de l’any 2008, el nombre de bar- ris és molt superior. Dels deu barris amb l’IRFD més alt, vuit es troben entre els barris que tenen una taxa d’atur més baixa entre la població en edat ac- tiva, segons les darreres dades disponibles, corresponents a l’any 2015. Aquests barris són Pedralbes, les Tres Torres, Sant Gervasi- Galvany, Sarrià, Sant Gervasi-la Bonanova, la Dreta de l’Eixample, Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, i el Putxet i el Farró. Per contra, dels deu barris que tenen una taxa d’atur més alta entre la població de 16 a 64 anys, sis estan entre els que tenen un IRFD més baix. Aquests barris són la Marina del Prat Vermell, Ciutat Meridiana, la Trinitat Nova, Vallbona, Trinitat Vella i Torre Baró. En línies generals, la distribució de la renda de 2015 reflecteix una gran estabilitat en com- paració amb l’any anterior. Per estrats de ren- da, el grup de rendes mitjanes (mitjana-baixa i mitjana-alta) continua sent predominant (44,2  % de la població), tot i que les rendes Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 25 baixes i molt baixes aglutinen el 39,2 % de la població. Ara bé, la novetat del 2015 és que s’ha produït un desplaçament del segment in- termedi cap a les rendes baixes, mentre que les rendes altes s’han estabilitzat i mantenen la posició respecte del 2014. En una visió retrospectiva, des del 2007 la distribució de la població per nivell de renda a la ciutat ha evolucionat seguint unes tendèn- cies ben marcades: l’avanç progressiu de les rendes baixes (passant del 20  % al 40  %), la reducció de les rendes mitjanes (passant del 60 % al 44 %) i l’augment del pes dels dos seg- ments extrems, el de renda molt baixa i el de renda molt alta. Cal matisar, però, que determinats contextos poden provocar que la polarització de rendes es produeixi dins els mateixos barris. Els pro- cessos de millora urbana i d’edificació sumats a la pressió immobiliària, especialment als barris amb interès turístic, deriven en l’aug- ment del preu dels habitatges i del lloguer amb la conseqüent substitució de població per una altra (resident o flotant) de rendes més altes. Aquest fet pot provocar la concentració de bosses de pobresa i riquesa dins els matei- xos barris, matisant la correlació entre segre- gació urbana i barris. Bloc 1 | Indicadors de vulnerabilitat 26 Bloc 1 | Indicadors de vulnerabilitat | Pobresa i desigualtat: renda familiar disponible D’acord amb el que s’observa en altres ciutats o països, el procés de polarització i Font: Urbaning, a partir de dades del De- d’augment de les desigualtats que s’ha do- Barcelona nat a Barcelona en els darrers anys s’em- marca en un fenomen força global que, per ara, no presenta indicis d’esmorteir-se. L’anàlisi dels valors de l’IRFD per barris revela que una gran majoria s’ha tornat a situar en valors pròxims als d’anys ante- riors, amb suaus moviments a l’alça o a la baixa, tant del valor dels índexs com de la posició relativa. També hi ha alguns barris amb avenços o retrocessos significatius. En qualsevol cas, la visió general del mapa de distribució de la RFD per barris conti- nua perfilant de manera acusada el con- trast de renda entre els barris de la zona oest (que per primer cop avança de forma discontínua cap al mar) i els de la zona nord-est amb la resta de la ciutat. Entre el 2007 i el 2015 aquesta escletxa s’ha estès de vuit a dinou barris. Font: Urbaning, a partir de dades del De- Barcelona Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 27 El nivell baix de RFD és un dels indicadors més característics dels territoris objecte del Pla de Barris. En aquest sentit, s’ob- serva que, quantitativament, té una rela- ció directa amb molts dels altres indica- dors que reflecteixen la desigualtat social. Aquest és el cas, per exemple, de la taxa de població amb estudis superiors. Així, tro- bem que en els barris on la RFD és baixa, el nivell d’estudis superiors de la població també és baix, mentre que els territoris amb RFD elevada presenten una taxa de població amb estudis superiors també ele- vada. Aquesta interrelació de la RFD tam- bé la trobem amb indicadors com la taxa d’atur, els expedients de desnonament o la taxa d’embaràs entre adolescents. Cal des- tacar que, com s’ha explicat anteriorment, hi ha determinades situacions vinculades a l’atractiu turístic i la pressió immobilià- ria en alguns barris que està provocant la substitució de la població per una altra de rendes més altes (residents o de pas) i, per tant, concentrant en un mateix barri ren- des altes i baixes al mateix temps. Aquesta polarització de les rendes al mateix barri és un factor a tenir en compte en alguns barris per fer una lectura precisa de la mitjana de RFD del barri i la seva realitat social. Bloc 1 | Indicadors de vulnerabilitat 3 | Indicadors de vulnerabilitat 3.2 | L’atur i la renda familiar disponible L’accés a l’ocupació és un altre dels indi- cadors que evidencien l’escletxa territo- rial. El pes de l’atur registrat en la pobla- ció de 16 a 64 anys s’ha reduït a tots els barris de la ciutat, menys a la Marina del Prat Vermell, que és l’únic barri on l’atur s’incrementa al llarg de l’any 2015. Els per- centatges més elevats d’atur registrat en la població de 16 a 64 anys es troben a bar- ris del districte de Nou Barris, mentre que els percentatges més baixos es concen- tren al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Els deu barris amb major pes de l’atur de llarga durada es troben a Sants-Montjuïc, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. D’aquests, Nou Barris és el districte que presenta més barris en aquesta situació. En contrast, més de la meitat dels deu bar- ris que presenten un menor pes de l’atur de llarga durada es localitzen al districte de Sarrià-Sant Gervasi. - Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | L’anàlisi estadística evidencia que l’atur i la RFD tenen una correlació directa molt significativa. Així, s’observa que els barris amb les majors taxes d’atur entre la pobla- ció de 16 a 64 anys són els que presenten IRFD més baixos. En aquest extrem desta- quen els barris de Ciutat Meridiana, Vall- bona, la Trinitat Nova, Trinitat Vella i la Marina del Prat Vermell. En sentit contra- ri, els territoris amb menors taxes d’atur presenten IRFD més alts. - ment de Barcelona Bloc 1 | Indicadors de vulnerabilitat 30 3 | Indicadors de vulnerabilitat 3.3 | Nivell formatiu i igualtat d’oportunitats educatives El pes de l’atur registrat en la població de Cal esmentar també les notables diferèn- 16 a 64 anys també està directament rela- cies que existeixen entre els deu districtes cionat amb el nivell educatiu de la pobla- en relació amb l’índex sintètic dels resul- ció. La majoria dels barris amb una taxa tats de la prova de competències bàsiques reduïda d’atur entre la població en edat feta a les escoles de la ciutat. En efecte, els de treballar es troba entre els barris de la resultats d’aquestes proves es poden con- ciutat que presenten majors percentatges siderar com un factor de risc que afecta les de població amb estudis superiors o amb escoles i els instituts, però n’hi ha altres cicles formatius de grau superior (CFGS). que són igualment importants, com ara els Així, els deu barris amb un major índex de següents: població amb estudis superiors es troben entre els 27 que tenen un menor atur rela- - La baixa demanda de sol·licituds de ma- tiu. A més, tots estan entre els tretze bar- trícula. ris que tenen una major RFD. D’altra ban- da, els barris amb els percentatges més - La complexitat socioeconòmica. elevats de població que només ha cursat fins a primària són, normalment, aquells - El nombre d’alumnes amb necessitats on el pes de l’atur registrat en la població educatives especials. de 16 a 64 anys és major: dels onze barris de la ciutat on l’atur és major en relació - Un entorn desafavorit, amb RFD molt amb la població en edat de treballar, vuit baixes. es troben entre els barris de la ciutat amb un proporció més elevada de població amb - Els resultats de l’avaluació anual de cen- estudis fins a primària. tres (AVAC). - El nombre d’alumnat estranger. _Distribució per barris de la taxa de Font: Urbaning, a partir de dades del De- de Barcelona Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 31 Entrant en més detall en els territoris objecte d’aquest programa s’observa que, d’aquests set factors de risc, els més ge- neralitzats són uns resultats baixos en les proves de competències bàsiques a 4t d’ESO (educació secundària obligatòria), seguits de la complexitat socioeconòmica i un entorn desafavorit. En segon terme, també és destacable la baixa demanda de sol·licituds de matrícula en aquests barris. Concretament, i segons dades de 2015, la mitjana de factors de risc (la qual té en compte els factors de risc de totes les esco- les i instituts de l’àmbit) més elevada cor- respon a la Zona Nord (Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona) (5,58), seguida de Trinitat Vella (4,75), el Raval Sud i el Gò- tic Sud (3,88) i la Verneda i la Pau (3,50). Cal esmentar, també, que un aspecte com la igualtat d’oportunitats educatives en aquests centres es veu encara més per- judicada per la retallada de recursos dels darrers anys generalitzada a tot el sector de l’educació. _Relació entre la taxa de població amb estudis superi- de dades del Departament Bloc 1 | Indicadors de vulnerabilitat 32 3 | Indicadors de vulnerabilitat 3.4 | Salut física i mental. Les desigualtats en salut als barris Els indicadors de salut no estan distribuïts - (calcula- Martí. El districte de Nou Barris també de forma homogènia a la ciutat, sinó que hi da a partir de taules de vida i mortalitat). mostrava una fecunditat adolescent alta ha indicadors diferents segons els barris. L’any 2014, l’esperança de vida més baixa l’any 2003, la qual s’ha reduït molt lleu- L’informe “La Salut a Barcelona 2015” pre- es registrava a Ciutat Vella (77,5 anys en gerament fins a l’any 2015. D’altra banda, senta els determinants de la salut, l’estat homes i 85,7 anys en dones) i la més alta, els districtes amb menys fecunditat ado- de salut i la desigualtat en salut als barris a les Corts (83,3 anys en homes i 88,2 anys lescent eren i són Sarrià-Sant Gervasi, les de Barcelona i constitueix, avui dia, una en dones). Tanmateix, on més augmenta Corts i l’Eixample, on la baixa fecunditat eina bàsica de monitoratge i de disseny de l’esperança de vida entre el 2005 i el 2014 en l’adolescència continua reduint-se. polítiques de promoció de la salut. En l’edi- és als districtes amb menor nivell socioe- ció de l’informe de l’any 2014 es van iden- conòmic, concretament a Nou Barris, que - (nombre de tificar els barris amb més necessitats, en registra un increment de quatre anys en nous casos de tuberculosi diagnosticats els quals durant el 2015 es van intensificar ambdós sexes. per cada 10.000  habitants). El districte els programes de “Salut als barris”, es van de la ciutat amb la incidència més eleva- prioritzar els recursos i les noves inver- - (nom- da de tuberculosi és Ciutat Vella, seguit de sions sanitàries i es van definir les línies bre de naixements per part de noies d’en- Sants-Montjuïc en homes i de Nou Barris prioritàries d’acció, que s’han incorporat tre 15 i 19  anys per cada 1.000 noies en en dones. Agrupant els barris de la ciutat al Programa d’Actuació Municipal i al Pla aquesta edat). L’any 2003 la fecunditat per la RFD, observem que la malaltia és de salut de Barcelona, com la salut mental, adolescent més alta es va detectar al dis- més freqüent en els barris de RFD baixa sexual, ambiental i laboral. tricte de Ciutat Vella, però l’any 2015 mos- i que la incidència va disminuint a mesura tra una disminució del 50 %. Al districte de que augmenta la RFD, tant en homes com Algunes de les dades més rellevants de Sants-Montjuïc també es redueix la fecun- en dones. l’informe i la seva matriu d’indicadors per ditat adolescent durant aquest període, als barris de Barcelona es resumeixen en la qual esdevé inferior a la dels districtes els punts següents: d’Horta-Guinardó, Sant Andreu i Sant Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 33 Des d’un punt de vista estadístic, s’obser- ven relacions significatives entre diversos indicadors de salut i altres variables. Així, s’evidencia que en els barris amb menor esperança de vida hi ha un major nombre d’habitatges en estat deficient, d’expedi- ents de desnonament i d’embaràs entre adolescents. De la mateixa manera, aquest darrer indicador té una correlació positiva significativa amb la taxa d’atur. En conjunt, les fortes desigualtats de di- versos indicadors de salut i els seus de- terminants socioeconòmics entre els dis- trictes i els barris de la ciutat marquen la necessitat de continuar aprofundint en les mesures de disminució d’aquestes de- sigualtats. - Bloc 1 | Indicadors de vulnerabilitat 34 3 | Indicadors de vulnerabilitat 3.5 | Habitatge L’habitatge és un dret i un bé de primera despeses. que els districtes de Sants-Montjuïc i Nou necessitat. Tanmateix, no tots els veïns i Barris han acumulat més de la meitat dels veïnes de Barcelona hi tenen accés en les - Risc d’exclusió. Des de 2007, l’augment casos atesos; la incidència també és eleva- mateixes condicions. Hi ha territoris de la de l’atur, la precarietat laboral i la caiguda da a Ciutat Vella. ciutat on aquest dret genera desigualtats dels ingressos han provocat un increment socials importants, ja sigui en termes d’ac- de les dificultats per accedir i mantenir els - Existència de situacions d’exclusió resi- cés i esforç econòmic o en termes de quali- habitatges. Alhora, s’ha produït un aug- dencial severa: persones sense llar, resi- tat del parc d’habitatges. ment de les situacions de pobresa energè- dents en assentaments, residents en habi- tica lligat a l’existència d’un parc edificat tatges sense títol habilitant i persones que En aquest sentit, el Pla pel dret a l’habi- antic que no proporciona un aïllament tèr- viuen en habitacions rellogades, infrahabi- tatge de Barcelona (2016-2025) descriu, en mic correcte, al descens de la renda men- tatges o habitatges sobreocupats. clau de ciutat, l’escenari següent entorn de sual de les llars, a l’alt cost de l’habitatge i l’habitatge: als preus de subministrament massa ele- - El mercat immobiliari i els seus efectes. vats en relació amb els ingressos familiars. Entre el 2008 i el 2013, el lloguer és el - Augment de població. S’ha produït un primer mecanisme d’accés a l’habitatge. guany de població en els districtes amb - Pagament de l’habitatge. El major esforç Aquesta tendència s’ha començat a modi- rendes baixes en relació amb els de ren- es dóna als barris amb menor renda. ficar a partir de l’any 2014, la qual cosa ha des més altes des de 2007, a excepció de tingut una incidència especial en el preu Sarrià-Sant Gervasi. - Increment dels desnonaments, especial- del lloguer, que està patint un augment ment entre els anys 2008 i 2014. El 70 % molt significatiu. Aquesta alça en el preu - Població en procés d’envelliment. Això dels casos atesos a les oficines de l’habitat- del lloguer provoca la substitució de llo- comporta un augment dels problemes ge s’han degut a l’impagament del lloguer, gaters amb rendes mitjanes o baixes per associats a l’accessibilitat i la mobilitat, a el 23 % a ocupacions a precari i únicament llogaters amb rendes altes i per persones l’infrahabitatge i les necessitats de rehabi- el 7  % a l’impagament de la hipoteca. foranes. litació, i a les dificultats per fer front a les Aquesta situació no és homogènia, sinó Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 35 - Pressió turística a l’habitatge de primera residència, especialment a Ciutat Vella. - Existència d’un parc d’habitatges amb deficiències de conservació, accessibilitat i eficiència energètica. Llegida en clau de mercat immobiliari, aquesta situació pro- voca la devaluació del valor de l’immoble i, per consegüent, el reclam per part de privats que persegueixen la compravenda d’immobles com a operacions lucratives, augmentant així la desprotecció dels llo- gaters. Tots aquests factors apunten a un aug- ment de les desigualtats socials en matèria d’habitatge en els territoris amb RFD més baixes, a les quals cal posar fre. Urbaning, a partir del projecte “Estudi i detecció a la ciutat de Barcelo- Bloc 1 | Indicadors de vulnerabilitat 36 Bloc 1 | Indicadors de vulnerabilitat | Habitatge Pel que fa a la qualitat del parc d’habitat- un nombre elevat d’expedients de conser- ges, d’acord amb els resultats del projecte vació per falta de manteniment en relació “Estudi i detecció d’àmbits de vulnerabi- amb el parc total d’habitatges. litat residencial a Barcelona”, promogut des del Pla de Barris i dut a terme per - A Ciutat Vella, la Marina, Sant Genís dels l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Agudells i Torre Baró hi ha una proporció Politècnica de Catalunya (UPC), les prin- elevada d’habitatges principals en edificis cipals problemàtiques detectades en els en estat ruïnós, dolent o deficient. territoris objecte del Pla de Barris són les següents: - En relació amb el règim de tinença de l’habitatge principal, s’observa que a Ciu- - Baixa superfície mitjana de l’habitatge i tat Vella hi predomina l’habitatge de llo- baixa ràtio de superfície de l’habitatge per guer, el qual també té un pes molt signifi- habitant. catiu a Sant Genís dels Agudells . Aquests barris, juntament amb Ciutat Meridiana - Proporció elevada d’habitatges de quatre i Torre Baró, són els que tenen un major o més plantes sense instal·lacions d’ascen- percentatge d’ajuts per al pagament del sors. lloguer. - Proporció elevada de parcel·les amb edi- ficis de més de 40 anys sense expedients de rehabilitació. Aquesta situació es mani- festa amb més força a Ciutat Vella, la Tei- xonera i Ciutat Meridiana, on es concentra Font: Urbaning, a partir del projecte “Estudi i de- - Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 37 A més, cal dir que els indicadors de l’estat del parc d’habitatges també estan direc- tament relacionats amb altres indicadors socioeconòmics. Així, s’observa una cor- relació positiva elevada entre l’estat ruï- nós, dolent o deficient dels habitatges, la població que està a l’atur i els expedients de desnonament, o entre la manca d’instal- lacions d’ascensor als edificis i els nivells baixos de RFD, la població estrangera i l’embaràs entre adolescents. Totes aques- tes evidències posen novament de mani- fest la concentració de les desigualtats socials en els territoris més desafavorits. Bloc 1 | Indicadors de vulnerabilitat 3 | Indicadors de vulnerabilitat 3.6 | Taxa de població estrangera Tal com s’ha apuntat, la taxa de població estrangera (en situació administrativa re- gular) presenta una correlació estadísti- cament significativa amb altres variables, com per exemple els expedients de des- nonament, l’antiguitat dels edificis o els edificis en estat ruïnós, dolent o deficient. A més, cal no oblidar que un dels factors de risc estudiats per als centres educatius de la ciutat és la concentració d’alumnes estrangers. Es posa de manifest, doncs, la vulnerabilitat d’aquest col·lectiu i l’interès pels efectes de les actuacions que prete- nen desenvolupar-se als barris objecte d’intervenció. - ment de Barcelona Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | Pel que fa a la distribució de la població estrangera per barris, el Raval i el barri Gòtic són els que tenen les taxes de po- blació estrangera més elevades (48,52 % i 43,26 %, respectivament), seguits dels al- tres dos barris del districte de Ciutat Vella (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, i la Barceloneta), amb taxes superiors al 30 %. A més distància, també destaquen el Poble Sec, Trinitat Vella i Ciutat Meridiana, amb taxes superiors al 27 %. _Relació entre la població amb nacionalitat es- Urbaning, a partir de dades del Departament Bloc 1 | Indicadors de vulnerabilitat Bloc 1 > 4 | Objectius generals Tenint en compte les desigualtats que barris entre si i amb la resta de la ciutat. públics, privats o comunitaris. Aquesta s’observen en els principals indicadors necessitat es concreta en la forma de tre- de vulnerabilitat, es plantegen una sèrie - Apoderar els veïns i les veïnes impulsant ballar, amb espais de trobada i codecisió d’objectius fonamentals que proporcionen les pràctiques d’innovació social i la copro- conjunts, però també en la cerca de l’en- molta informació sobre l’objecte de què ducció de polítiques. caix amb altres polítiques i projectes, per s’ocupa el Pla de Barris i com funciona: assolir una major efectivitat en la conse- De forma resumida, el Pla de Barris pre- cució de resultats a través de la generació - Enfortir la xarxa educativa als barris. tén desplaçar la centralitat en la visió de la de sinergies. ciutat, per convertir territoris tradicional- - Recuperar i impulsar l’activitat econòmi- ment oblidats en nous pols d’atracció pels - D’una altra banda, allò que ha de succeir ca als barris. seus models innovadors en la formulació quan finalitzi el programa, és a dir, com ga- i la gestió d’iniciatives transformadores. rantir la continuïtat de les iniciatives enge- - Establir accions d’atenció i millora de les Així mateix, conscients de les seves limita- gades un cop acabat aquest temps excep- condicions de vida de la població. cions, en la formulació del Pla s’han consi- cional d’intervenció reforçada, mitjançant derat dues qüestions importants per al seu la introducció d’una perspectiva estratègi- - Fer front als dèficits urbanístics i la baixa desenvolupament i evolució posterior: ca sostenible i integral. L’horitzó a mig ter- qualitat de l’habitatge per millorar la qua- mini ha de ser aconseguir barris més forts litat de vida de la gent que hi viu. Afron- - D’una banda, la necessitat impres- i més capaços d’afrontar les dificultats de tar la manca d’equipaments i els dèficits cindible de bastir actuacions de forma la població a través d’eines col·lectives. de mobilitat, accessibilitat i connexió dels col·laborativa amb altres actors, siguin Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 41 Per tant, el Pla de Barris no té un únic fi, - Impulsar la cultura com a eina de trans- sinó que té objectius múltiples que aspiren formació social, vinculant-la als equipa- a transformar qüestions clau en lògica de ments de proximitat, als centres educatius ciutat. Per a cadascun dels àmbits abor- i a l’accés i la participació igualitària de dats (drets socials, educació, activitat eco- tots els col·lectius. nòmica i ecologia urbana) es concreten en una sèrie d’objectius específics. Aquests - Afrontar les principals desigualtats soci- objectius més operatius són els següents: als que causen problemes de salut, refor- çant la perspectiva integral, preventiva i - Crear projectes educatius, integrals i comunitària. transformadors, i donar suport a les esco- les en les tasques socioeducatives comple- - Promoure el desenvolupament local i de mentàries. l’economia de proximitat, lligada a les ne- cessitats de les persones, i fomentar-ne les - Facilitar les transicions vitals entre l’eta- oportunitats laborals. pa formativa i la laboral, garantint la quali- tat en l’oferta educativa. - Fer front als dèficits urbanístics, a la baixa qualitat de l’habitatge i a la manca - Garantir la igualtat d’oportunitats d’in- d’equipaments. fants i joves en l’educació en el lleure i l’ac- cés a la cultura. Bloc 1 | Objectius generals Bloc 1 > 5 | Metodologia d’elaboració del Pla de Barris del Raval Sud i Gòtic Sud Una primera constatació que cal posar de d’una visió més estratègica, que vagi més es fa imprescindible la implicació del teixit associatiu, manifest és la voluntat transformadora de enllà de les mesures puntuals destinades el reforç del seu paper com a vertebrador de l’acció col- la política del Pla de Barris, que té com a afrontar situacions concretes i que trac- lectiva dels barris, l’apoderament de moltes capes de la a objectiu revertir les situacions de desi- ti d’abordar problemes complexos des de població que no han figurat prèviament en l’esfera pública gualtat en els barris. Les línies de treball respostes integrals, que incorporin una i el desenvolupament d’eines col·lectives de construcció de expressades en aquest Pla tenen la clara major capacitat de transformació. comunitat. vocació d’esdevenir una suma d’elements clau en la lluita per una major igualtat en- Hi ha, doncs, una aposta decidida per una El procés d’elaboració del Pla de Barris s’ha efectuat tre les persones que viuen a la ciutat, per- triple aproximació metodològica a l’hora amb la col·laboració de diferents agents. Això aporta un què aconsegueixin millorar efectivament de formular el Pla de Barris: en primer valor afegit a la recollida d’informació i a l’anàlisi, ja que la seva qualitat de vida. lloc, el treball en xarxa entre diferents s’ha fet de manera transversal, incloent les diferents vi- agents, com a via per multiplicar els efec- sions i perspectives a través d’una diagnosi compartida. Per aquest motiu, el procés d’elaboració tes positius de les polítiques i per generar D’aquesta manera s’ha recollit la informació aportada pels del Pla de Barris ha estat influenciat per una visió compartida al territori; en segon agents següents: aquesta necessitat d’alterar la situació ac- lloc, l’aposta decidida per la innovació, tual dels territoris objecte del Pla. El can- amb l’objectiu d’aconseguir, mitjançant - Agents de barri. Persones que formen part de l’entorn vi previst fins i tot ha afectat els principis propostes diferents i atrevides, posar de immediat dels barris: entitats, tècnics, taules i espais co- inspiradors d’aquesta política de xoc. La manifest i contrarestar els problemes més munitaris i veïns i veïnes que treballen i viuen en el terri- filosofia del Pla recull l’experiència de les complicats de resoldre als territoris objec- tori. polítiques públiques en l’àmbit municipal, te del Pla; per últim, com a particularitat que compten amb un bagatge extens i in- d’aquest pla de xoc, la definició d’un model - Agents de districte. Tècnics de l’Ajuntament o personal tens en referència a les intervencions en d’intervenció que compti des de l’inici amb que treballa a l’Administració en equipaments del distric- territoris on hi ha desigualtats. En aquest la participació de la població dels barris i te, que tenen un coneixement detallat del que passa als sentit, s’ha tingut en compte la feina feta que la converteixi en protagonista en totes barris i una perspectiva de districte. fins ara per les administracions, però tam- les fases del Pla. bé s’ha volgut anar més enllà en aspectes - Agents municipals i supramunicipals. Tenen una pers- que, si bé s’intuïen en alguna iniciativa con- Aquesta coproducció de polítiques públi- pectiva de ciutat, d’eix o d’àmbit metropolità que permet creta, no havien estat generalitzats. El salt ques entre àrees i territoris de l’adminis- ubicar els barris en relació amb la ciutat i amb la resta que pretén aportar el Pla de Barris consis- tració i els veïns i veïnes ha de convertir-se de barris o territoris. S’hi inclouen les àrees, instituts i teix a dotar la planificació de les polítiques en una ensenya del Pla de Barris. Per això, departaments sectorials de l’Ajuntament. Àmbit supramunicipal Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 43 Àmbit municipal Consorci Consorcis, fundacions d’Educació de i altres estaments Servei Barcelona d’Arqueologia de Barcelona Port de Àmbit Barcelona Gerència de districte Municipal Agència de Salut Pública de Gerència de Barcelona Presidència i Economia Oficina de Àmbit l’habitatge de barri Gerència de Recursos Gerència del Districte de Ciutat Vella Gerència Equipaments d’Empresa, de proximitat Cultura i Innovació Pla de Barris Entitats, Direcció de veïns i veïnes Serveis a Entitats, veïns i les Persones Gerència de i al Territori veïnes Drets Socials Tècnic de Barri Grup impulsor Gerència de Pla de Barris Ajuntament de d’Ecologia Direcció de del Raval Sud i Barcelona Urbana Serveis de Tècnics de Territori Gòtic Sud Llicències i (Salut i treball als barris) Espai Públic Gerència Taula de de Seguretat Seguiment Tècnic Direcció Local i Prevenció de Districte de Proximitat Direcció de Barcelona Territorial Gerència Activa de Serveis Comitè de d’Habitatge Socials pilotatge Gerència Consell d’Empresa i Turisme Gerència de Gerència de Drets assessor Política Econòmica de la Ciutadania, i Desenvolupament Participació Òrgans de Local i Transparència seguiment Font: Urbaning Bloc 1 | Metodologia d’elaboració del Pla de Barris 44 Bloc 1 | Metodologia d’elaboració del Pla de Barris El conjunt d’aportacions i visions des de Aquestes propostes són les que caldrà formen totes les accions que intervenen de les diferents escales ha permès elabo- desplegar de forma comunitària al llarg manera directa sobre les persones, com rar el Pla de Barris. El contingut i l’abast dels propers anys, executant les accions ara accions de millora de la convivència, d’aquest document s’estructura en - concretes que ja apareixen en el docu- de la salut o de l’acció cultural, entre d’al- si, diagnosi, objectius, projectes motor, ment o definint-ne de noves a mesura que tres. L’àmbit educatiu va des de l’educació i propostes i accions. se’n faci el desplegament. En aquest sentit, formal fins a l’educació fora de l’horari lec- cal entendre que el desplegament de les tiu i el lleure. L’àmbit econòmic agrupa el En l’ es realitza una valoració accions proposades en cada territori farà conjunt d’accions de millora de l’economia, quantitativa de la situació, resultat d’un que es puguin redefinir en el procés d’im- des d’accions d’ocupació fins a la millora i treball de recerca i d’interlocució amb els plementació del propi pla, el qual, conse- l’activació del comerç. Finalment, l’àmbit diferents agents implicats. En la diagnosi güentment, no s’ha d’interpretar com un urbà incorpora les accions urbanes, de re- s’exposen les conclusions que s’extreuen document tancat, sinó com un full de ruta habilitació i millora de l’espai públic i de de l’anàlisi, des d’un punt de vista més per seguir. l’habitatge. Respecte de l’àmbit educatiu qualitatiu. Els objectius defineixen quins cal precisar que, tot i que l’educació és un elements es volen abordar en el territori i En paral·lel a aquesta estructura, s’han dret social reconegut, el paper rellevant fins on es vol arribar. Els projectes motor definit quatre àmbits temàtics que em- que pren a l’hora de corregir desigualtats són els projectes que, per la seva dimensió marquen el contingut del Pla de Barris, socials motiva el fet que es consideri com i transversalitat, abasten diferents àmbits des de la part d’anàlisi fins a les propostes un àmbit independent amb les seves prò- i defineixen la singularitat de cada pla. Fi- i accions, i que són compartits per tots els pies accions. nalment, cada pla inclou les propostes, territoris. Els àmbits són el social, l’edu- que són les eines per assolir els objectius. catiu, l’econòmic i l’urbà. L’àmbit social el Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 45 Bloc 1 Bloc 2 Bloc 3 Bloc 4 Contextualització Elaboració Intervenció Desenvolupament Context Anàlisi Diagnosi Objectius Projectes Propostes i Gestió i motor accions governança Participació i coproducció Drets socials Indicadors Educació d’avaluació Comunicació Activitat econòmica del Pla de Barris Ecologia urbana Apoderament veïnal Perspectiva de gènere Salut pública Interculturalitat-equitat Bloc 1 | Metodologia d’elaboració del Pla de Barris À m b i t s t e m à t i c s 46 Bloc 1 | Metodologia d’elaboració del Pla de Barris Participació del veïnat La participació del veïnat és present en A partir d’aquí es va iniciar un procés per tota l’execució del projecte, però en aquest generar propostes i actuacions. Interna- document volem destacar el seu paper ment, es va seguir treballant amb les àrees durant el període d’elaboració del Pla de perquè proposessin accions, basant-se en Barris. el seu coneixement. Pel que fa als barris, en funció de les seves característiques, es La redacció del Pla es va començar a tre- va buscar la manera d’obrir el document ballar a partir de l’elaboració d’una diag- als veïns i veïnes i a les entitats del barri, nosi compartida. Aquesta diagnosi es va a través de punts informatius, de jornades crear amb les aportacions i els estudis participatives obertes o de sessions de tre- tècnics dels districtes i de les àrees mu- ball amb col·lectius específics. Després de nicipals, així com amb les propostes re- fer-ne el buidatge, es van valorar les apor- alitzades pels veïns i veïnes recollides en tacions i es van incloure en el Pla les que es el Pla d’Actuació Municipal (PAM), en els van considerar viables i eren competència Plans d’Actuació del Districte (PAD) i en del Pla de Barris. Al final d’aquest docu- les trobades amb entitats del barri. Amb ment, en el bloc 4, s’exposa com s’ha realit- aquesta diagnosi es va construir un pri- zat el procés de definició del Pla de Barris i mer esborrany del Pla de Barris amb les com se’n planteja el desenvolupament. línies estratègiques que hauria d’abordar. Aquest document es va presentar a les en- titats i al veïnat. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 47 Dades i indicadors emprats Per a l’elaboració de la diagnosi del Pla de Barris s’ha seleccionat una sèrie d’indica- dors clau de cadascuna de les temàtiques que s’hi aborden. Per exemple: factors de risc en educació; percentatge de superfície destinada a equipaments; RFD de 2015; ín- dex de vulnerabilitat social, etc. D’aques- ta manera, el criteri seguit per a l’anàlisi quantitativa ha permès uniformitzar i fer comparables les dades dels diferents ter- ritoris. En línies generals, s’han emprat les dades de 2015 (les més actuals disponibles en el moment de redactar els documents de diagnosi), excepte per a les dades de població estrangera, per a les quals s’han analitzat les dades disponibles de gener de 2016. En tot moment s’esmenta la font i la data de referència de les dades comenta- des o representades. Bloc 1 | Metodologia d’elaboració del Pla de Barris Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | Bloc 2 Elaboració del Pla de Barris del Raval Sud i Gòtic Sud Bloc 2> 6 7 Àmbit territorial Anàlisi d’actuació específic 7.1. Drets socials 6.1. Descripció i encaix territorial 7.1.1. Salut 6.2. 7.1.2. Història Distribució d’atur 7.1.3. 6.3. Habitatge Dades generals 7.1.4. Teixit associatiu 6.4. Antecedents 7.1.5. Serveis socials 6.5. 7.2. Dades sociodemogràfiques Educació 7.2.1. Nivell formatiu 7.2.2. Equipaments docents 7.2.3. Escletxa digital Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 51 8 9 Diagnosi Plans actius 7.3. 7.4.6. i acció de Activitat econòmica Xarxa de bus i la seva influència govern 7.3.1. 7.4.7. Renda familiar disponible Xarxa de tren, metro i tramvia, i la seva 7.3.2. influència Activitat comercial 7.3.3. Xarxa de bici Allotjament turístic i economia del visitant Xarxa viària 7.4. 7.4.10. Ecologia urbana Contaminació 7.4.1. 7.4.11. Planejament urbanístic Neteja urbana 7.4.2. 7.4.12. Densitat de població Risc d’incendi en habitatges 7.4.3. Equipaments 7.4.4. Espais lliures 7.4.5. Jocs infantils i jocs a l’aire lliure Bloc 2 > 6 | Àmbit territorial d’actuació específic del Raval Sud i Gòtic Sud 6.1 | Descripció i encaix territorial Tant el Raval com el barri Gòtic, en la seva barris, com la ronda del Litoral o el Port anterior. El volum d’aquests creueristes condició de barris històrics del centre de de Barcelona. En primer lloc, cal destacar té un impacte directe sobre els barris de Barcelona, han tingut un paper clau en la importància que va tenir per a l’actual Ciutat Vella i les seves dinàmiques. A tall les comunicacions de la ciutat, tant amb ordenació de la xarxa viària l’obertura que d’exemple, podem observar com durant altres barris com amb infraestructures es va fer a finals dels anys 80 de les rondes l’agost del 2016 van desembarcar al port supramunicipals. de la ciutat, i concretament de la ronda del 356.051 passatgers de creuers turístics, Litoral, per afavorir la descongestió roda- més del triple que la població censada a Les vies rodades principals del districte de da de la zona, evitant que el trànsit de pas tot el districte. Ciutat Vella coincideixen amb els espais creués el centre històric. En segon lloc, pel que va deixar lliures l’enderroc de les anti- que fa al Port de Barcelona, si bé és un ens Un altre element urbà molt important que gues muralles que tancaven la trama de la autònom i independent de la governança cal destacar és la pròpia Rambla de Bar- ciutat antiga. El passeig de Colom, l’avin- municipal, és un agent molt important que celona: passeig urbà de visita obligada per guda del Paral·lel, la ronda de Sant Antoni cal tenir en compte en l’anàlisi del territo- a tot el turisme, que justament exerceix o els carrers de Pelai i de Fontanella són ri, tant pel seu impacte en la logística de de frontissa entre els barris del Raval i vies importants per a les connexions ro- mercaderies o passatgers com pel seu im- del Gòtic. La Rambla és el carrer amb ús dades del barri, i formen el cinturó peri- portant rol d’intermediari físic en la rela- per a vianants més intensiu de tota la ciu- metral de la ciutat antiga. Així mateix, les ció del veïnat amb el mar. tat, ja que més de 100 milions de persones operacions d’obertura de vials a la trama transiten anualment per aquest espai em- històrica, com la via Laietana, també te- En les darreres dècades, el desenvolupa- blemàtic i hi tenen lloc uns 300.000 des- nen un paper important en aquesta xarxa ment dels usos privatius o comercials de plaçaments de persones per dia. El volum de vials principals que, alhora, alimenten la línia de costa vinculada al port ha reduït de la mobilitat de persones al llarg del pas- altres vies secundàries de caràcter més els espais públics principals de contacte seig contrasta radicalment amb la xifra de específic de barri, com poden ser l’avingu- amb el mar a les platges i a l’àmbit del Moll persones residents: 1.033, de les quals 646 da de les Drassanes, la rambla del Raval o de la Fusta, als voltants del moll de Bosch són veïnes del costat del Raval i 387, del els carrers del Carme i del Pintor Fortuny. i Alsina. Precisament, el port és una de les Gòtic. Generalitzant, es podria dir que l’ús dues grans portes d’entrada de turisme i que es fa de la Rambla és diferent segons Un factor molt important que cal destacar visitants a la ciutat, juntament amb l’aero- el tipus de desplaçament: els residents de és la presència i l’impacte d’infraestructu- port. L’any 2015, el port va registrar 2,5 mi- la ciutat o dels barris acostumen a circu- res de caràcter supramunicipal en aquests lions de creueristes, un 7 % més que l’any lar-hi transversalment, per comunicar-se Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 53 de barri a barri, mentre que els visitants o turistes la transiten longitudinalment. La condició de centralitat d’aquests barris ha funcionat també com a efecte de cri- da de moltes empreses i organitzacions que han situat la seu en aquesta zona de la ciutat. Això, sumat a l’alta concentració d’equipaments culturals metropolitans i internacionals i a la ubicació d’algunes seus d’universitats, provoca un alt grau de rotació d’una quantitat molt important de població que fa estades als barris, com a veí temporalment o com a treballador, però difícilment arrela al barri. Font: Urbaning Bloc 2 | Àmbit territorial d’actuació específic 54 6 | Àmbit territorial d’actuació específic 6.2 | Història La història del districte de Ciutat Vella és El territori urbà de Ciutat Vella és un gran la història dels inicis de la ciutat de Barce- marc de tensions i conflictes estructurals, lona, ja que el districte delimita geogràfi- relacionals i socials. Les relacions exis- cament el centre històric de la ciutat. És tents no s’entenen sense interrelacionar la història d’una ciutat que va viure em- l’aportació del passat amb les actuacions murallada fins a l’any 1859 i que avui cor- del present. La llarga permanència de respon al territori encerclat per l’avinguda Ciutat Vella intramurs va configurar una del Paral·lel, les rondes, el carrer de Pelai, realitat de mínims airejaments i perspec- el passeig de Lluís Companys i el parc de tives. Una vegada alliberada d’aquest cin- la Ciutadella. Ciutat Vella està format per turó físic i psicològic, es va veure sotmesa quatre grans barris que n’atresoren molts a processos de degradació permanents altres d’històrics, amb una forta personali- fins a la segona meitat dels anys 70, quan tat i una homogeneïtat pròpies. el desarrollismo es va esgotar i el model municipal autoritari va donar pas al pro- Al sud hi trobem la Barceloneta, el barri cés de democratització de la societat. La més jove, creat a mitjan segle XVIII, amb combinació d’aquests dos últims factors l’excusa de reallotjar els desplaçats de la va consolidar les bases per a una política Ribera per la construcció de la Ciutadella; de regeneració urbana duta a terme a Ciu- a ponent, hi ha el Raval, nascut a partir tat Vella les darreres dècades, durant les dels camins rurals extramurs de la ciutat, quals les velles i sistemàtiques operacions que va ser el bressol de la Revolució In- de demolició i substitució han evolucionat dustrial del segle XIX; al centre, hi trobem per convertir-se en intervencions de con- el barri Gòtic, la manifestació urbana més servació i rehabilitació. antiga de Barcelona; i a llevant, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, l’extensió medi- eval de la ciutat. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 55 1946-47 1955-56 actual Bloc 2 | Àmbit territorial d’actuació específic 56 Bloc 2 | Àmbit territorial d’actuació específic | Història El barri Gòtic és el nucli més antic de la bitacions mal il·luminades i poc ventilades, ciutat i n’és el centre històric. És on es tro- i es van enderrocar les cases antigues per ben la majoria dels edificis i dels carrers construir-ne de noves amb un increment amb significació històrica de la ciutat. Al desmesurat de l’alçada. llarg dels segles ha assumit el paper de centre de representació política i institu- El segle XIX va ser el segle de les grans cional. transformacions en l’estructura i en la morfologia del Gòtic. La transformació de Està format, alhora, per diferents barris cementiris parroquials en places públi- històrics que conserven la seva pròpia per- ques, el buidatge de grans edificis amb el sonalitat: el Call, Sant Just i Pastor, Santa consegüent canvi d’ús, l’enderrocament de Maria del Pi, la Catedral, Santa Anna, la les muralles i altres actuacions urbanísti- Mercè i el Palau. ques van provocar que el barri Gòtic es co- mencés a veure com a patrimoni col·lectiu Els eixos d’urbanització històrics del bar- de prestigi i com a valor d’ús per la seva ri corresponen al cardo i al decumanus ro- centralitat territorial i històrica, que calia mans, a la part més alta de l’antic mont preservar. Tàber (plaça de Sant Jaume). El valor patrimonial que el barri repre- L’estructura del barri va arribar intacta senta, la varietat i les diferències de les fins al segle XIX, si bé la morfologia inter- barriades que el formen i, per tant, la com- na havia canviat dràsticament durant el plexitat dels processos urbans que s’hi de- segle XVIII per la gran densificació soferta: senvolupen, l’han portat a especialitzar-se es van subdividir els grans casalots en pi- en el sector terciari d’activitat i a conver- sos irregulars i mancats de serveis, es va tir-se en el centre de comerç més impor- aprofitar tota la parcel·la, es van suprimir tant de Barcelona i de Catalunya. els horts que hi persistien, es van crear ha- Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 57 Abans del segle XIV, el barri del Raval era La ciutat de Barcelona es trobava ofegada quantitat de sòl edificable va donar peu només un camp obert amb terres cultiva- per les muralles de Jaume I i Pere el Ce- a la instal·lació d’ordres religiosos en el des que abastaven la ciutat de Barcelona. rimoniós va decidir fer el tercer cinturó marc de la Contrareforma impulsada pel A la Barcelona romana hi havia camins emmurallat. Calia assegurar les expectati- concili de Trento (1545-1563). veïnals que van dibuixar el contorn que el ves de creixement urbà. Existia la tendèn- barri va tenir més endavant. cia general de moltes ciutats de l’època Al principi del segle XVIII, les indústri- d’encerclar dins les muralles l’extensió de es van començar a instal·lar-se enmig El monestir de Sant Pau del Camp va ser terreny suficient per preveure la subsis- d’horts, convents i cases gremials. La pro- el primer nucli important del Raval, an- tència dels habitants en temps de guerres hibició d’importar teixits estampats de terior al segle X, al voltant del qual hi va i setges. Un altre motiu era localitzar fora l’any 1718 va afavorir l’aparició de la indús- haver un petita vila medieval vinculada al del nucli urbà els establiments, serveis i tria manufacturera. Entre 1770 i 1840 es va monestir. El creixement de Barcelona va activitats més molestes o poc recomana- dur a terme la industrialització definitiva configurar el Raval com l’espai que pren bles. Tanmateix, totes les expectatives de del barri del Raval. A partir de la segona forma de diamant entre el segon cinturó creixement de la ciutat se’n van anar en meitat del 1700 van començar a aparèixer de muralles (construït per Jaume I l’any orris. A finals del segle XIV i principis del nous carrers amb fàbriques i habitatges 1268, que correspon a la Rambla) i el ter- XV, a causa de les dificultats econòmiques per als treballadors. Van desaparèixer cer i darrer cinturó (construït per Pere el (el comerç marítim es desplaçava cap a les cases gremials o es van subdividir en Cerimoniós l’any 1348, que correspon a les l’Atlàntic), polítiques (Barcelona es va ar- molts habitatges de lloguer per acollir els rondes i l’avinguda del Paral·lel). ruïnar amb la guerra contra Joan II) i soci- nombrosos camperols que fugien de la fam als (hi va haver una davallada demogràfica del camp (a causa de la crisi agrícola de El Raval estava situat als marges dels ca- per pestes i epidèmies), es va paralitzar el 1765-1766). Els treballadors de les fàbri- mins principals: el Portal dels Tallers, per creixement del Raval, que va quedar com a ques es van quedar a viure al Raval, prop on els pagesos entraven les mercaderies zona d’activitat bàsicament agrícola. de la feina. Aquest barri es va convertir en per fornir Barcelona; el Portal de Sant An- el més dens d’Europa i es va aprofitar fins toni, l’accés més important de la ciutat, i la Entre el segle XV i la desamortització de a l’últim metre quadrat edificable. Entre Porta de Santa Madrona, al costat de les Mendizábal l’any 1837, el Raval es va con- els anys 1783 i 1785, s’hi va instal·lar la in- Drassanes, l’única que resta en peu. vertir en “terra de convents”. La gran dústria d’Erasme de Gònima i es va aixe- Bloc 2 | Àmbit territorial d’actuació específic Bloc 2 | Àmbit territorial d’actuació específic | Història car la fàbrica de teixits, filats i estampats ciacions obreres van fer que el 2 de juliol més gran del seu temps. de 1855 esclatés una vaga sota la consigna general del dret d’associació i la jornada Les jornades dels obrers eren de dotze ho- laboral de deu hores. Les revoltes obreres res (des de les cinc del matí fins a les vuit contra les mecanitzacions modernes i di- del vespre). L’any 1829, segons el padró de verses epidèmies de còlera van fer pren- fabricants, al Raval hi havia 74 fabricants dre la decisió d’enderrocar les muralles tèxtils, 2.443 telers i 657 màquines de filar. l’any 1859 i permetre l’expansió urbana i Destacava la fàbrica Bonaplata, instal·lada industrial fora d’un nucli urbà insalubre al carrer dels Tallers. Tenia entre 600 i i fàcilment controlable per un moviment 700 treballadors i era la primera impulsa- obrer que es començava a organitzar. da amb vapor. La culminació de tot aquest L’èxode empresarial cap al pla de Barce- procés va ser la instal·lació coneguda com lona va començar a principis dels anys a casa-fàbrica, on coincidien les instal- seixanta. Una llarga llista de fabricants lacions fabrils, la representació institucio- sortien del barri seguint les teories higie- nal i la residència del fabricant. Aquest és nistes d’Ildefons Cerdà. En el nou model el cas de l’Espanya Industrial, construïda de ciutat, el Raval va ocupar una situació l’any 1839 al carrer de la Riereta. El Ra- perifèrica com a barri residencial obrer. A val era l’únic lloc dins de les muralles on començaments del segle XX va continuar es podien edificar construccions grans, ja tenint una composició social eminentment que era poc atractiu fer-ho a l’exterior a obrera. Els moviments del barri van asso- causa de la inestabilitat política (carlisme lir una importància que va ultrapassar les i bandolerisme). A més, era a prop de la seves fronteres. L’any 1870 es va celebrar sortida natural de Barcelona com a ciutat el I Congrés Obrer Espanyol; l’any 1871 el portuària. principal sindicat català de l’època, el tèx- til, es va adherir a la Primera Internacio- El manteniment d’uns sous baixos, unes nal, i l’any 1888, del carrer dels Tallers va llargues jornades laborals, el tancament sortir la convocatòria per reunir tots els de les fàbriques com a demostració de delegats de l’Estat espanyol per fundar força dels fabricants, la supressió de la la UGT (Unió General de Treballadors) al sopa de caritat i la persecució de les asso- mateix barri. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | El Raval es va anar convertint cada vega- Les primeres veus que van reclamar la da més en un barri d’habitatges per a les millora del barri van sorgir durant els classes obreres, entre les quals els immi- anys 30, durant la Segona República (1931- grants eren una part destacada. Aquesta 1936), amb les propostes dels arquitectes extracció proletària va tenir un paper im- del GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tèc- portant durant la Setmana Tràgica (26-31 nics Catalans per al Progrés de l’Arquitec- de juliol de 1909), durant la qual el Raval va tura Contemporània). El pla Macià dona- ser un dels principals escenaris de la cre- va solucions racionalistes i integrades als ma de convents i de l’enfrontament amb problemes del barri. Però malauradament l’exèrcit. van ser les bombes de la Guerra Civil les que van fer els primers sanejaments ur- L’amuntegament humà, una xarxa viària banístics al sud del Raval (a l’avinguda estreta i tortuosa, la proximitat del port i de García Morato, avui avinguda de les la dedicació de molts immobles a bars, sa- Drassanes). Durant els anys 80 del segle les d’espectacles i cases de tolerància, van XX, l’Administració va impulsar una decidi- acabar configurant una zona al sud del Ra- da política de reformes i de rehabilitació val que cap a l’any 1925 el periodista Àngel d’habitatges, d’obertura d’espais i de crea- Marsà va batejar amb el nom de barri Xino. ció d’equipaments per a la comunitat, que Les destruccions de la guerra i la misèria va anar deixant en segon terme el nom de de la postguerra van perjudicar molt la barri Xino per recuperar la denominació vida nocturna del barri, en un procés que històrica del Raval. va acabar amb el decret de tancament de les cases de prostitució l’any 1956. Bloc 2 | Àmbit territorial d’actuació específic 60 6 | Àmbit territorial d’actuació específic 6.3 | Dades generals Ciutat Vella El districte de Ciutat Vella està delimitat L’actuació del Pla de Barris contra la desi- pel perímetre de la  muralla de la ciutat gualtat a Ciutat Vella se centra en la mei- antiga i correspon geogràficament al cen- tat sud de dos dels seus barris: el Raval i tre històric de Barcelona, constituït per el Gòtic. Cal destacar que la unitat habi- quatre barris: el Raval, el barri Gòtic, la tual d’anàlisi pels diferents programes de Barceloneta, i Sant Pere, Santa Caterina i l’Administració ha estat sempre el barri, el la Ribera. És el segon districte amb menys districte o la ciutat, per tant la divisió dels residents de la ciutat, per darrere del dis- vessants sud dels dos barris és poc habitu- tricte de les Corts, i ha viscut el descens al. Per aquest motiu, s’han tingut en comp- més important de residents de la ciutat te tant les dades quantitatives d’aquests des de 2006, amb una variació del -11,4 %, àmbits com les dades extretes d’entrevis- molt per sobre del -1,45 % d’Horta-Guinar- tes amb agents clau i serveis de la zona, dó, el següent districte pel que fa a pèrdua per tenir una visió més acurada de l’àmbit de població. A finals de l’any 2015, Ciutat del Raval Sud i el Gòtic Sud. Vella comptava amb 100.227 residents. Aquest procés es deu a la marxa de pobla- ció que se’n va a viure a altres districtes de la ciutat, a un saldo migratori que pre- senta valors negatius a partir de 2008 i a un creixement natural (diferència entre naixements i defuncions) que s’equilibra i es manté pròxim a zero. Ciutat Vella ocupa un territori de 436,84 ha, un espai que, considerant la seva po- Font: Urbaning blació, provoca una de les densitats més altes de Barcelona, amb 22.944 habitants per quilòmetre quadrat. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 61 El barri del Raval ocupa una extensió de 109,84 ha, mentre que el vessant sud n’ocu- pa 62,57. Aquest vessant sud està delimi- tat per l’àrea compresa entre el carrer del Carme i la seva continuïtat com a carrer de Sant Antoni Abat, la ronda de Sant Pau, l’avinguda del Paral·lel, el passeig de Josep Carner i la Rambla. El barri Gòtic té una extensió total de 84,19 ha, de les quals 30,57 corresponen a l’àmbit sud del barri. Els límits del Gòtic Sud corresponen al carrer de Jaume I, el carrer de Ferran, la Rambla, el passeig de Colom i la via Laietana. Font: Urbaning, a partir Catalunya Bloc 2 | Àmbit territorial d’actuació específic 62 Bloc 2 | Àmbit territorial d’actuació específic | Dades generals En les dades de 2015 de l’Institut d’Estadística de Cata- lunya i del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, s’observa que el barri del Raval compta amb una població de 47.617 habitants, un 48  % de la població del districte. D’aquests, 29.594 viuen a la zona del Raval Sud. El barri Gòtic, per la seva banda, comp- ta amb una població de 15.269 habitants, un 15 % de la població del districte, dels quals 9.099 viuen a la zona delimitada com a Gòtic Sud. Els barris del Raval i del Gòtic tenen una densitat neta de 949 i 454 habitants per hectàrea residencial, respec- tivament. Aquestes dades s’accentuen si ens fixem en l’àmbit sud de tots dos barris: la densitat neta del Raval - Sud és de 988 habitants per hectàrea residencial i la del Gòtic Sud, de 584 habitants per hectàrea residencial. El Raval Sud té una densitat neta molt alta, per sobre de les mitjanes del districte i de la ciutat (775 i 619 habi- Pla de Barris. tants per hectàrea residencial, respectivament). En l’anàlisi dels components del creixement demogràfic observem que el creixement natural, és a dir, la diferèn- cia entre naixements i defuncions, s’equilibra i es manté pròxim a zero. Un factor determinant en la disminució de població és la marxa de població que se’n va a viure a altres districtes de la ciutat. Des de 2006, aquesta varia- El Raval Sud té una ble ha mantingut un valor negatiu. El saldo migratori de densitat neta molt alta, per població que marxa o arriba a Barcelona i estableix la sobre de les mitjanes del seva residència al districte és variant. Observem saldos negatius els anys 2009, 2010 i 2011. Els anys 2012 i 2013 districte i de la ciutat s’observa un saldo positiu, mentre que el 2014 presenta de nou un saldo negatiu. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 63 Bloc 2 | Àmbit territorial d’actuació específic 64 Bloc 2 | Àmbit territorial d’actuació específic | Dades generals Índex de vulnerabilitat social L’índex de vulnerabilitat social (IVS), calculat a partir de diferents indicadors d’exclusió social, és una dada impor- tant que ens permet conèixer millor la situació social de la població de cada barri respecte del conjunt de Barcelona. L’IVS estableix un valor per a cada barri, i permet obtenir un rànquing de més alt a més baix. Segons les dades de 2015, la Trinitat Nova ocupa el primer lloc del rànquing (IVS: 10) i Pedralbes, el darrer (IVS: 2,07). Els indicadors que es tenen en compte per calcular l’IVS són la renda familiar disponible, la taxa de titulats superiors, la taxa d’instrucció insuficient, l’atur registrat, l’esperança de vida, el nombre d’estrangers de països no desenvolupats, la ràtio de població estrangera, la població de 65 anys i més que viu sola i la ràtio de dependència. L’IVS del barri del Raval és de 7,66, que correspon al 21è lloc en el rànquing dels 73 barris de la ciutat, i l’IVS del barri Gòtic és de 6,15, que correspon a la 44a posició. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 65 L’índex de vulnerabilitat social del barri del Raval és de 7,66, que correspon al 21è lloc en el rànquing de la ciutat, i al barri Gòtic és de 6,15, que correspon al lloc 44è Bloc 2 | Àmbit territorial d’actuació específic 66 6 | Àmbit territorial d’actuació específic 6.4 | Antecedents Intervencions El segle XX ha sigut l’època històrica de culació. Ciutat Vella es va anar convertint Durant els anys 60, a Ciutat Vella la crisi majors canvis per a la totalitat de la ciutat cada vegada més en un barri d’habitat- socioeconòmica va provocar una disminu- de Barcelona. El primer canvi es va pro- ges per a les classes més populars i amb ció d’habitants i l’abandonament del patri- duir arran de l’enderroc de les muralles i menys poder adquisitiu, especialment el moni, que va provocar la degradació del la convocatòria per part de l’Ajuntament Raval, amb gran part de població migrada. comerç i es va traduir en la demanda ex- de Barcelona d’un concurs per al disseny pressa dels residents de la creació de nous de l’eixample de la ciutat, el 1859. S’hi van Durant el final del segle XIX i la primera equipaments. Tant és així, que durant la presentar 13 propostes i, tot i que la gua- meitat del segle XX es van produir a Bar- dictadura del general Franco la zona del nyadora per l’Ajuntament va ser la disse- celona fites i circumstàncies que van anar Raval Sud, també coneguda pel sobre- nyada per Antoni Rovira i Trias, la propos- canviant parcialment la morfologia de nom de barri Xino que li posà el periodista ta que es va començar a construir va ser, Ciutat Vella, com ara l’Exposició Universal Àngel Marsà, figurava als plànols oficials per reial decret, la d’Ildefons Cerdà, que de 1888, amb la intervenció al barri de la com a “zona de censura”. Durant la segona va convèncer més el Ministeri de Foment. Ribera; el projecte d’ampliació de la xarxa meitat del segle passat, diverses operaci- El pla Cerdà es va caracteritzar per l’orga- de clavegueram a Ciutat Vella i l’Eixample ons van intentar intervenir a Ciutat Vella nització ortogonal de la xarxa de carrers de 1893, o l’obertura de la via Laietana com per millorar les condicions de vida dels en amples de 20, 30 i 60 metres, i per la la primera de les tres grans vies (les altres residents, com ara el Pla General Metro- construcció de les illes de cases amb una dues no es van construir) que havien de polità (PGM) o el pla “Del Liceu al semi- estructura quadrada de 113,33 metres amb creuar la part històrica de la ciutat, també nari”, proposat per Oriol Bohigas, delegat xamfrans a 45º, que originalment només a finals del segle XIX. Altres episodis pla- dels serveis d’Urbanisme de l’Ajuntament havien de tenir construïts dos dels quatre nificats van acompanyar les transforma- dels anys 80, per a la recuperació patrimo- costats. La repercussió que es va pensar cions urbanes posteriors, com l’Exposició nial per a usos públics d’edificis històrics que tindrien l’enderrocament de les mura- Internacional de 1929, i també els episodis del Raval, com la casa de la Caritat (actu- lles i la planificació del pla Cerdà d’aconse- imprevistos, com els bombardejos de la al Centre de Cultura Contemporània de guir una major igualtat entre els barris i, Guerra Civil, que van afectar especialment Barcelona, CCCB), la Casa Galera (actual amb els recursos excedents de l’Eixample, la zona sud del Raval, a l’avinguda de les Filmoteca) o el convent dels Àngels (actu- de finançar la reforma interior del nucli Drassanes. al Museu d’Art Contemporani de Barce- històric, va fer fallida per efecte de l’espe- Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 67 lona, MACBA). Per tant, la idea de crear roc d’edificacions en condicions precàries _Rambla del Raval. un cordó d’equipaments que anés des del i el reallotjament de molts dels veïns i veï- Comparativa entre el Liceu fins al seminari, darrere de la plaça nes al mateix barri, va crear l’actual ram- Font: Institut Carto- de la Universitat, va concentrar quasi tots bla del Raval. Aquesta rambla fou inaugu- els grans equipaments a la zona nord del rada el setembre de l’any 2000 i, al llarg de Catalunya Raval. la primera dècada del segle XXI, s’ha confi- gurat com un nou punt de trobada i de pas Durant la dècada dels 80, la preparació per que busca la seva pròpia personalitat. Una als Jocs Olímpics va tenir com un dels seus operació complementària que s’ha dut a punts forts la transformació urbana distri- terme els anys posteriors a la inauguració buïda per tota la ciutat. A Ciutat Vella es de la rambla del Raval ha estat l’edificació va concretar, sobretot, en la millora de les de l’Illa de la rambla del Raval, un con- comunicacions perimetrals, i la creació de junt urbà amb voluntat de barreja d’usos. nous hotels i la remodelació dels existents Aquesta àrea ha generat un ús residencial per a l’acollida dels visitants. De la mà dels actual(habitatges cooperatius), econòmic (hotels plans especials de reforma interior es van i oficines), de serveis comunitaris (aparca- planificar operacions a Ciutat Vella amb ment i central de recollida pneumàtica de quatre grans objectius: crear nous espais residus) i de nou espai d’ús públic (plaça públics, fer equipaments de barri (centres de Vázquez Montalbán), així com la ubica- cívics, biblioteques, casals d’avis, escoles ció d’un equipament públic com la Filmo- bressol i centres socials) i de ciutat (mu- teca de Catalunya. Aquestes operacions seus, universitats i centres de cultura), mi- urbanes dissenyades per aportar qualitat llorar les condicions de l’habitatge i millo- urbanística a la zona han suposat, alhora, rar les xarxes de serveis i infraestructures conseqüències com la marxa d’un nombre públiques. Fruit d’aquest plantejament es indeterminat de veïns i veïnes i situacions va promoure a finals del segle passat el Pla de desequilibri a la zona. central del Raval que, mitjançant l’ender- 1994 Bloc 2 | Àmbit territorial d’actuació específic 6 | Àmbit territorial d’actuació específic 6.5 | Dades sociodemogràfiques Segons dades del padró de 2015, a l’àrea del Raval Sud hi viuen 29.594 persones i al Gòtic Sud, 9.099. D’aquestes, al Raval Sud un 57,2  % són homes (16.934) i un 42,8  % són dones (12.660), mentre que al Gòtic Sud el 54,5 % són homes (4.957) i el 45,5 %, dones (4.142). L’estructura per edats ens mostra un per- centatge important de població de 25 a 64 anys (75 % al Raval Sud i 77,4 % al Gòtic Sud), bastant superior a la mitjana de la ciutat, situada en el 65,8  %. A més, es pot observar que és també significativa la franja adulta jove (entre 25 i 39 anys) en edat d’emancipació, que representa el 33,68 %, respecte del 22,85 % del conjunt de la ciutat. És significatiu el baix nombre d’infants i joves (de 0 a 14 anys) del Gòtic Sud, amb un 8,3 % de la població, respecte del 13,4 % del Raval Sud o el 12,6 % de la ciutat. És significatiu el baix nombre d’infants i joves del Gòtic Sud, amb un 8,3 % de la població, respecte del 13,4 % del Raval Sud o el 12,6 % de la ciutat Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | L’índex de dependència demogràfica indi- ca la proporció que representa la població menor de 15 anys i major de 64 anys res- pecte del col·lectiu de persones en edat de treballar (entre 15 i 64 anys). En línia amb el major percentatge de persones en edat activa del barri del Raval, els indicadors de dependència del barri són inferiors als del conjunt de la ciutat. No obstant això, al Raval Sud l’índex de dependència juvenil en dones (19 %) és superior al que s’obser- va al districte de Ciutat Vella (14,7  %) i a Barcelona (17 %). Això és degut al fet que la proporció de dones menors de 14 anys és major al Raval Sud (13,1 %) que al districte (10,3 %) i la ciutat (11,1 %). L’índex d’envelliment del Raval (91,4) és menor que la mitjana de la ciutat (161,5) i del barri Gòtic (166,2). Segons el padró d’habitants del 2015, al Raval hi ha 4.843 persones de 65 anys i més, de les quals 1.911 viuen soles. Tres quartes parts són dones. Al barri Gòtic, les persones de 65 anys i més són 2.253, de les quals 666 viuen soles. El Raval Sud té una proporció menor que la ciutat de dones grans, però té una major esperança de vida, com demostra l’índex de sobreenvelliment femení de dones de 75 anys i més, que és de 61,5, respecte del 58,4 Bloc 2 | Àmbit territorial d’actuació específic 70 Bloc 2 | Àmbit territorial d’actuació específic | Dades sociodemogràfiques de la ciutat. Cal destacar, també, que als dos barris hi ha, proporcionalment, més dones que homes grans, però la proporció d’homes grans que viuen sols és molt més alta que a la resta de la ciutat. Al Raval Sud predomina la població jove masculina d’entre 25 i 39 anys i hi ha, pro- porcionalment a la resta de la ciutat, alts índexs de població femenina sobreenvelli- da i adolescent. El Gòtic també concentra major població jove que la ciutat, especi- alment entre els 15 i els 39 anys, però un índex menor d’infants d’entre 0 i 14 anys i una major quantitat de població sobreen- vellida masculina que viu sola. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 71 Al Raval Sud i el Gòtic Sud hi ha, proporcionalment, més dones que homes grans, però la proporció d’homes grans que viuen sols és molt més alta que a la resta de la ciutat Bloc 2 | Àmbit territorial d’actuació específic 72 Bloc 2 | Àmbit territorial d’actuació específic | Dades sociodemogràfiques Ciutat Vella ha estat sempre porta d’entrada de moviments migratoris en diferents èpo- ques, especialment el barri del Raval. Durant el darrer segle hi va haver una primera onada migratòria de persones provinents de la resta de Catalunya, després de la resta de l’Estat espanyol i en les últimes dècades han arribat més persones extracomunitàries. A mitjans dels anys 80 es comença a detectar un aug- ment de l’arribada d’immigrants internacio- nals a Espanya, els quals es dirigeixen princi- palment a les grans ciutats, com Barcelona, i a l’arc mediterrani. Durant els primers anys, la població migrant provenia principalment del Marroc i d’Amèrica Llatina, gràcies a llaços històrics i lingüístics, i coincidint amb la crisi econòmica llatinoamericana. Durant tota la dècada dels 80, l’arribada d’im- migrants va continuar diversificant-se i crei- xent, recolzada tant per les pròpies xarxes mi- gratòries com per la bonança econòmica. En aquest sentit, diversos veïns i veïnes del Raval coincideixen a assenyalar que un augment im- portant de l’arribada d’estrangers al barri va coincidir amb les obres realitzades arran dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992. No obs- tant això, no és fins a començaments del segle XXI, exactament els anys 2001 i 2002, quan es detecta un augment considerable de les di- mensions d’aquests fluxos i, sobretot, una di- versificació quant als orígens: apareixen nous Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 73 col·lectius provinents d’Àsia central i meridi- Des de mitjans dels onal i d’altres països africans, més al sud de la riba Mediterrània. anys 80 la diversitat d’origen cultural ha Segons el padró de població estrangera a Barcelona de l’any 2016, el barri del Raval té augmentat al Raval la proporció més alta de la ciutat de població Sud i el Gòtic Sud amb nacionalitat estrangera, el 48,5 % del to- tal, i el barri Gòtic té la segona més alta, amb un 43,2 %. Tots dos valors són clarament més alts que la mitjana de la ciutat, que se situa en el 16,6 %. A la zona del Raval Sud hi ha registrats 14.995 habitants amb nacionalitat estrangera, un 51  % del total. Al barri del Raval hi destaca el percentatge d’habitants amb nacionalitats d’Àsia i Oceania, concretament del Pakistan, Filipines i Bangla Desh. És molt significativa la diferència entre la presència d’homes, que és major que la de dones. _El Raval compta amb una proporció de població A la zona del Gòtic Sud hi ha registrats 4.336 habitants amb nacionalitat estrangera, un 46,1 % del total. Al barri Gòtic, un 15 % de la població estrangera és d’Itàlia, seguida de la població del Pakistan i de França; les naciona- litat europees hi són les més nombroses. Igual que al Raval, en la majoria dels casos hi ha una major presència d’homes estrangers que de dones. Bloc 2 | Àmbit territorial d’actuació específic Bloc 2 > 7 | Anàlisi del Raval Sud i Gòtic Sud 7.1 | Drets socials Sota el paraigües de l’apartat de drets socials s’abor- da l’estudi de la situació a l’àmbit del Raval Sud i del Gòtic Sud i, per extensió, a Ciutat Vella, en matèria de salut, habitatge i convivència. Aquesta descripció es fa des d’una concepció trans- versal i entenent que els barris són ecosistemes vius, amb moltes variables que afecten la qualitat vivencial del dia a dia de les persones que l’habiten. En el cas de Ciutat Vella i concretament del Raval Sud i del Gòtic Sud, no es poden deixar de destacar dues variables que afecten transversalment tots els àmbits descrits en aquest apartat: la massificació . Les afectacions que provoquen són molt variades i influencien el dret a l’habitatge (perquè la pres- sió immobiliària i turística provoca l’augment dels preus de l’habitatge i, fins i tot, la substitució del ve- ïnat per població flotant, com turistes o visitants), el dret a la salut (per la incapacitat del veïnat dels barris de descansar, a causa del soroll, o per la im- possibilitat de fer activitat física a l’espai públic), la diversitat comercial i de proximitat, o aspectes com la convivència i la diversitat d’usos de l’espai públic. Per tant, l’anàlisi del Pla de Barris fa una mirada transversal a la qualitat de la vida quotidiana dels veïns i veïnes, però posa sempre de relleu la incidèn- cia i l’impacte d’aquests factors determinants. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 75 En matèria de salut, els equipaments de gènere i de cicle vital. Aquesta mirada es més elevada que a Barcelona en el cas dels referència són el centre d’atenció primària fa des d’una transversalitat que contempla homes i un 29,8 % més elevada en el cas de (CAP) Drassanes i el centre d’urgències tant els factors relacionats amb la salut les dones. Al Raval Nord, aquestes xifres d’atenció primària (CUAP) Perecamps al (és a dir, el treball, l’habitatge, l’educació, són del 17,8 % i del 10,5 %, respectivament. Raval Sud, i el CAP Gòtic al Gòtic Sud. la sanitat i l’assistència social, la cultura, l’oci i l’esport al barri) com els indicadors Els índexs de consum de drogues i mor- El barri del Raval compta des de finals de de salut de la població. talitat per sobredosi al Raval Sud són molt 2010 amb la línia de salut comunitària en superiors als de la ciutat. Aquesta zona el marc del - De manera prèvia a la implementació del també presenta xifres molt més elevades (PICI), impulsat programa, es va elaborar una diagnosi que de malalties de transmissió sexual, en conjuntament amb l’Obra Social “la Cai- apunta a tres grans àmbits: l’envelliment comparació amb la mitjana de Barcelona. xa”. Simultàniament es va iniciar el des- saludable, la salut sexual i reproductiva, i Al Raval Nord les xifres són també més plegament de la Llei de Barris del Raval la salut mental. elevades, però en menor mesura. Sud 2010-2018, que incorpora el programa “Salut als Barris”, implementat per l’Agèn- El al Raval Sud és molt Pel que fa a les malalties de declaració cia de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i elevat, ja que tant els homes com les dones , la incidència del VIH (virus el Consorci Sanitari de Barcelona. Aquest de 65 anys i més del barri viuen sols amb de la immunodeficiència humana) i de la programa es troba actualment en fase de més freqüència que a la ciutat, en especi- sida és tres vegades superior al Raval Sud, manteniment. al els homes, ja que la proporció dels que respecte de la que s’observa per al conjunt viuen sols és gairebé el doble que a Bar- de la ciutat. Les taxes de tuberculosi al Ra- La finalitat d’aquesta línia de treball és celona. val Nord són cinc vegades superiors a les promoure els esforços de la comunitat de Barcelona i set vegades superiors a les per tenir més control sobre els factors que L’esperança de vida en néixer dels homes del Raval Sud, amb un total de 193,6 casos afecten la salut i, en conseqüència, per mi- del Raval Sud és 5 anys inferior a la mitja- per cada 100.000 habitants, segons dades llorar-la a través de la definició i la imple- na de Barcelona i, en el cas de les dones, és de l’any 2007. mentació conjunta d’un pla d’acció comu- 3,6 anys inferior a la mitjana de la ciutat. nitària des d’una mirada intercultural, de La mortalitat al Raval Sud és un 42,8 % Bloc 2 | Anàlisi 76 Bloc 2 | Anàlisi | Drets socials Pel que fa a naixements prematurs i a na- i la gent gran, a causa de l’estructura dels La tuberculosi i el VIH, així com les malalties de decla- , el percen- carrers, el turisme i el mal ús de bicicletes , mostren una major incidència al barri tatge al Raval Sud és superior al de Bar- i altres vehicles de mobilitat personal. Gòtic que a la ciutat. Es té la percepció entre els profes- celona. El Raval Nord presenta unes xifres sionals de la salut que les malalties de transmissió sexual, similars a les del conjunt de la ciutat. La mala salut percebuda i el risc de mala així com el consum de drogues, estan augmentant entre salut mental (en un 26 % dels homes i en la joventut del barri, sobretot en la franja de joves en edat En canvi, en relació amb la salut mental, un 24 % de les dones) són molt més alts al laboral de procedència europea que eventualment estan la proporció d’homes i dones diagnosti- districte de Ciutat Vella que a la resta de treballant i vivint al barri, sovint en condicions d’aïllament cats de depressió és menor al Raval que a Barcelona. Les desigualtats socioeconòmi- i/o de precarietat laboral. Barcelona. La proporció de persones de 18 ques entre les persones i entre les zones anys i més amb un diagnòstic mental sever del barri es troben en l’origen de la mala L’esperança de vida dels homes del barri (79 anys) és a Ciutat Vella és similar a la de Barcelona, salut, de les dificultats per tenir hàbits sa- lleugerament inferior a la de Barcelona i a la de les dones tot i que és tres vegades superior en me- ludables i de la mala salut mental. (84 anys). Entre els homes del barri, la primera causa de nors de 18 anys. mort són les malalties del sistema cardiovascular, mentre L’obesitat i el afecten el 30  % que a la ciutat és el càncer. Les principals causes de mort El ha iniciat durant el 2016 el dels homes i el 38 % de les dones. A les en- entre les dones són similars. seu programa de “ ”. El trevistes es destaca la manca d’espais per maig d’aquest mateix any es va presentar jugar i per fer esport sense sortir del barri. De les entrevistes realitzades, cal destacar que els veïns una diagnosi que, realitzada amb la me- i veïnes indiquen que els serveis sanitaris del barri s’han todologia contrastada de l’ASPB, apunta Al barri Gòtic hi ha un major consum de vist molt afectats per les retallades, ja que s’han perdut a les problemàtiques següents com les drogues i es té la percepció que l’ambient professionals de la salut especialistes al centre de salut principals del barri, moltes de les quals nocturn que es genera a conseqüència de del barri, per la seva centralització en clau de districte o també ho són del districte: la dificultat de la massificació del turisme influeix en les de ciutat. És el cas de l’àrea de pediatria del Gòtic, traslla- convivència amb la massificació turística a conductes de la joventut. dada al Raval, i de l’àrea de radiologia, centralitzada fora l’espai públic, la brutícia i el soroll; la im- del districte. Els dos CAP del territori destaquen que, es- possibilitat de desenvolupament d’hàbits Al districte de Ciutat Vella l’ pecialment durant l’estiu, es produeix un augment en tots saludables a l’espai públic perquè estan dones adolescents (en un 30 ‰ de dones dos barris dels casos de persones amb picades de xinxes ocupats pel turisme i perquè manquen d’entre 15 i 19 anys) és més freqüent que en atesos al CAP, a causa, entre altres motius, de la prolifera- espais verds, espais de joc per a infants, el conjunt de la ciutat i es té la percepció ció d’aquests insectes atès el mal estat de conservació dels punts d’esbarjo, punts de trobada veïnal..., que les relacions sexuals es comencen a immobles i les males praxis d’higiene domèstica i urbana. i la dificultat de mobilitat per a la infància una edat més precoç. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 77 Les possibilitats laborals que ofereix el turisme per als veïns i veïnes del Raval Sud i del Gòtic Sud són altes i, de fet, hi ha una alta dependència d’aquest sector. Tot i així, cal posar el focus no només en la possibilitat que es generi aquesta oferta laboral, sinó en la tipologia, les condicions, els drets dels treballadors i, en definitiva, en la qualitat dels llocs de treball. El 9,6 % de la població en edat de treballar de Ciutat Vella està en situació d’atur el maig de 2016, un valor que se si- tua gairebé dos punts percentuals per sobre de la mitjana de la ciutat (7,9 %). El maig de 2016, es comptabilitzen 3.630 persones atura- des al barri del Raval i 919 al barri Gòtic. Les 7.155 perso- nes registrades com a aturades a Ciutat Vella representen el 8,7 % d’aquest col·lectiu a Barcelona. És destacable que el 50,7 % de l’atur de tot el districte es concentra al bar- ri del Raval. Aquest barri presenta un valor percentual d’atur registrat del 10,4 %, molt per sobre de la mitjana de la ciutat, que és del 7,9 %. El barri Gòtic, en canvi, manté aproximadament la mateixa proporció de la ciutat, amb un 7,7 % d’aturats. De les persones en situació d’atur, un 38,5 % al Raval i un 39,5 % al Gòtic són aturats de llarga durada. Cal destacar, com a dada positiva, que en el darrer any aquest valor d’atur registrat s’ha reduït en tots dos barris un -1,3 %. Bloc 2 | Anàlisi 7 | Anàlisi 7.1 | Drets socials El problema de l’accés i les condicions de d’altres ciutats europees. El pla dibuixa els principals l’habitatge s’ha configurat els darrers anys reptes i línies d’actuació per aconseguir aquest objectiu com un dels principals problemes que cal en els propers deu anys, i suposa un cost total de 2.973,2 L’especulació immobiliària afrontar en el conjunt de la ciutat, dona- milions d’euros, dels quals 1.666,2 milions són aportació o la substitució d’habitatges da l’escassetat d’habitatge públic i d’habi- de l’Ajuntament. Aquest Pla de Barris recull la diagnosi d’ús veïnal per habitatges d’ús tatge de lloguer accessible, i la manca de del Pla pel dret a l’habitatge a Ciutat Vella, entenent que conservació adequada de molts edificis. La aquesta problemàtica només es pot resoldre des d’una es- turístic estan provocant a cala municipal o amb implicacions supramunicipals, però molts barris la substitució de als quals cal fer front, especialment en que pot tenir lectures i propostes concretes en l’àmbit del la població inicial per una altra alguns barris on la pressió turística i im- districte i, per què no, del barri. mobiliària es fa del tot incompatible amb de major poder adquisitiu o de la vida quotidiana. Aspectes com l’espe- Ciutat Vella és el segon districte amb menys residents de caràcter temporal i/o flotant culació immobiliària o la substitució d’ha- la ciutat i en els darrers anys ha perdut l’11,4 % de la pobla- bitatges d’ús veïnal per habitatges d’ús ció. Al districte hi ha 4.779 edificis destinats a l’habitatge, turístic (legal o il·legal) estan provocant a dels quals el 40 % són de propietat vertical. Predominen molts barris la substitució de la població les llars unipersonals, que suposen el 34 % (la mitjana de inicial per una altra de major poder adqui- ciutat és del 29 %), entre les quals un 10 % corresponen sitiu o de caràcter temporal i/o flotant, fet a llars amb persones de 65 anys i més. Les segueixen les que té un major impacte en l’entorn imme- llars de parelles sense fills (18 %) i les de parelles amb fills diat com ara el comerç, els equipaments o (17 %), ambdues per sota de la mitjana de la ciutat, que l’ús de l’espai públic. Per aquests i altres se situa en el 22 % i 26 %, respectivament. Finalment, la factors, com el creixement dels índexs de densitat residencial se situa a la franja alta, únicament su- vulnerabilitat social vinculada a l’habi- perada per l’Eixample i Gràcia. tatge (com els casos de pobresa energè- tica), l’administració s’ha plantejat el Pla Al Raval Sud i al Gòtic Sud, igual que a tot el districte de pel dret a l’habitatge de Barcelona 2016- Ciutat Vella, existeix un problema específic amb relació a 2025. Aquest pla té l’objectiu de garantir l’estat del parc d’habitatges. Segons dades de 2011, Ciutat la funció social de l’habitatge i avançar en Vella té un 30 % dels edificis en estat de conservació do- la construcció d’un servei públic d’habi- lent o deficient, mentre que la mitjana de la ciutat no ar- tatge a l’alçada de les millors pràctiques riba al 10 %. Quasi el 80 % dels edificis d’aquests barris són Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | de construcció anterior a l’any 1940, una proporció quatre vegades més gran que la mitjana de la ciutat. Una altra proble- màtica important del districte és l’acces- sibilitat, ja que tan sols un 10 % dels habi- tatges estan situats en edificis accessibles (en front del 30 % del conjunt de la ciutat) i únicament un 37 % dels habitatges se si- tuen en edificis amb ascensor (en front del 73 % del conjunt de la ciutat). Ciutat Vella, de fet, és l’únic districte que ha comptat amb una empresa, Foment de Ciutat Vella (actualment Foment de Ciutat), precisament per tractar tots els temes derivats de l’habitatge. El 2013 va iniciar un programa especial, anomenat Pla Dintres, orientat a evitar les males pràctiques immobiliàries en edificis d’al- ta complexitat. Aquest programa treballa per reduir les problemàtiques derivades d’un mal manteniment de l’immoble per part dels propietaris i situa al centre de l’actuació els veïns i veïnes que hi viuen. - tatges en estat ruïnós, dolent o deficient per - - talunya) Bloc 2 | Anàlisi Bloc 2 | Anàlisi | Drets socials El procediment, que té un caràcter emi- És rellevant comprovar quina ha estat Aquesta dada, juntament amb la de l’ús nentment coercitiu, inclou la possibilitat l’evolució del preu del lloguer a Ciutat dels habitatges, parla d’una realitat especí- d’imposar multes, que poden arribar fins Vella els darrers anys, tenint en compte fica al districte, on prenen força elements al 90 % del cost total de la rehabilitació, i la que el lloguer és la fórmula d’accés a l’ha- no detectables a les estadístiques, com els capacitat de l’administració per executar bitatge més utilitzada al districte. Podem estudiants o treballadors empadronats als les obres subsidiàriament, si la propietat observar que el 2008, abans de l’esclat de seus municipis d’origen que entre setmana no fa les obres ordenades. El pla també la bombolla immobiliària, el preu mig del resideixen a la ciutat, els habitatges utilit- contempla la via conveniada per a aquelles lloguer era de 729,6 €/mes, un valor que va zats com a despatxos i oficines, o els habi- propietats que sí que volen rehabilitar la anar baixant, i el 2013 era de poc més de tatges registrats com a segones residènci- finca. En els darrers quatre anys i mig, el 600 €/mes. Els darrers anys ha tornat a es on resideixen els fills dels propietaris. Pla Dintres ha incidit en 179 finques, és a pujar fins als 700 €/mes de 2015. Tot i que dir en més de 1.500 habitatges, la qual cosa les xifres poden fer semblar que el creixe- Durant els darrers anys s’ha detectat tam- va suposar una inversió total d’uns 6,3 mi- ment del preu del lloguer és encara mode- bé un augment molt significatiu de con- lions d’euros. rat, trobem, en canvi, que el preu per me- tractes de compravenda d’edificis i habi- tre quadrat de Ciutat Vella (12,4 €/m²) és tatges, especialment al Gòtic. Així doncs, El més fre- el segon més elevat de Barcelona, només veiem que mentre el 2015 al Raval es van qüent al Raval Sud i al Gòtic Sud és el llo- per darrere del districte de Sarrià–Sant produir 450 operacions i al Gòtic, 190, l’any guer. Dels 44.504 habitatges principals, un Gervasi (12,9 €/m²). Tots dos casos estan 2016 van augmentar a 593 i 375 respectiva- 57 % (25.205) són en règim de lloguer, men- per sobre de la mitjana de la ciutat. Cal te- ment. Aquestes xifres parlen de l’alta pres- tre que un 35  % (17.218) són de propietat nir en compte que es tracta de valors mit- sió immobiliària que viuen aquests dos (per compra totalment pagada, pendent jans d’un districte, el de Ciutat Vella, on hi territoris, especialment amb afectacions de pagar o per herència o donació). Aques- ha grans diferències entre els barris: des al parc d’habitatge de primera residència. ta relació proporcional entre el percen- de l’elevat preu per metre quadrat que hi tatge d’habitatge privat d’ús propi i el de ha a la Barceloneta, on els habitatges són Cal destacar, tal com s’indica en l’apar- lloguer és inversa a la mitjana de la ciutat molt petits, fins a l’esforç que suposa as- tat d’aquest mateix document dedicat a de Barcelona, on el lloguer representa un solir el preu de l’habitatge per una família l’ , la situació creixent 30 % i la propietat privada d’ús propi, un del Raval, amb un IRFD un 30 % inferior al de substitució d’habitatges principals per 61 % del total. del barri Gòtic. habitatges d’ús turístic (HUT) i l’altíssim impacte que tenen sobre el parc d’habitat- Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | ges les plataformes i els serveis d’allotja- Pel que fa a l’ - ment turístic no contemplats en la plani- al, l’Ajuntament de Barcelona construeix ficació i la regulació turístiques, com ara uns 200  pisos de protecció oficial anual- Airbnb o Homestay. Tot i no tenir dades ment i, segons el Pla pel dret a l’habitatge, oficials, cal destacar aquest fenomen com vol elevar la xifra a 1000 habitatges anuals un dels més importants per treballar en fins el 2025. Això significa construir 8.854 favor de garantir el dret a l’habitatge per pisos nous, el 80 % dels quals es destina- la gent que viu al Raval Sud i el Gòtic Sud. ran a lloguer social. A l’actual planejament a Ciutat Vella es preveu un potencial Un altre factor que cal destacar i que re- contin- sulta determinant per a les dinàmiques gut en els àmbits de planejament i solars actuals, tant de districte com de la ciutat, disponibles de 233 habitatges, un 2,2 % res- és l’augment de l’especulació immobiliària. pecte del potencial total del conjunt de la Per diferents motius, en els darrers anys ciutat. Aquests habitatges es reparteixen s’ha detectat un major nombre d’operaci- en els àmbits del Pla especial de reforma ons de fons d’inversió globals que invertei- interior (PERI) del Raval (152 habitatges), xen en la compra d’habitatges i immobles la modificació del Pla General Metropolità sencers, en alguns casos per fer operaci- (MPGM) per a la destinació de finques de ons de canvi d’ús (generalment prèvia re- Ciutat Vella a habitatge social (54 habitat- habilitació), cap a un ús vinculat al turis- ges), el PERI del sector oriental del centre me, i en altres casos com a mera operació històric de Barcelona (19  habitatges) i la de valor segur d’inversió en un actiu im- MPGM del sector Gòtic Sud (8 habitat- mobiliari. El primer cas tendeix a afavorir ges). D’aquest potencial, 152  habitatges la substitució de la població local per una (45,6  %) se situen en sòl amb el planeja- altra de renta per càpita superior i, per ment urbanístic aprovat definitivament i, tant, suposa un canvi de les dinàmiques per tant, amb una major disponibilitat de socials del barri, mentre que el segon afa- cara a ser edificats. Aquests habitatges se voreix l’expulsió de veïnat i el buidatge del situen als àmbits del PERI del Raval (108 barri, amb la consegüent pèrdua de vida habitatges), de la MPGM per a la destina- local. ció de finques de Ciutat Vella a habitatge Bloc 2 | Anàlisi Bloc 2 | Anàlisi | Drets socials social (17 habitatges), del PERI del sector ori- ental del centre històric de Barcelona (19 ha- bitatges) i de la MPGM del sector Gòtic Sud (8 habitatges). Resta com a oportunitat el desen- volupament d’una modificació de planejament al front marítim de la Barceloneta, que podria incloure un centenar d’habitatges. L’Ajuntament compta amb diverses finques de propietat municipal que, tot i que no tenen qualificació d’habitatge protegit, es destinari- en a habitatge social. Sumen al voltant de 79 habitatges, especialment a l’entorn de la plaça de Salvador Seguí. Aquestes finques es troben en diferents fases de desenvolupament. Les dades de l’Oficina de l’Habitatge de Ciutat Vella mostren que el barri del Raval en espe- cial té una demanda d’habitatge de protecció oficial molt alta: un total de 3.034 unitats de convivència (UC) n’han sol·licitat, cosa que su- posa un 11 % del total d’inscrits a la ciutat. És la relació més alta de la ciutat entre el nombre de llars inscrites al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial de Barcelona i el nombre de llars del districte, la qual cosa significa el 7,6 % de llars enfront del 4,3 % de la ciutat. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | Pel que fa al nivell d’ingressos de les UC sol·licitants, Ciu- per impagament del lloguer, xifra que des de 2014 ha aug- tat Vella presenta el percentatge més alt d’UC amb ingres- mentat un 43,6 %. sos inferiors a 1,40 en l’indicador de renda de suficiència El 60 % de les persones de Catalunya (IRSC) (14.910,28 €/any), que correspon al El 2016 ha estat un any en el qual també s’ha donat un sense llar tenen estudis 77 %, respecte del 67 % de mitjana de la ciutat. El 94 % augment de l’atenció a les persones sense llar a tota la secundaris i el 12 %, una de les UC presenten ingressos inferiors a 2,33 en l’IRSC, ciutat i s’ha promogut una mesura de govern per crear enfront del 89 % del conjunt de la ciutat. Ciutat Vella és el el Pla de lluita contra el sensellarisme de Barcelona 2016- formació superior districte amb més nombre de sol·licituds d’ajuts al lloguer, 2020. Aquest fet ha propiciat una mesura de govern per amb el 40 % de les atencions sol·licitades a l’Oficina de crear el Pla de lluita contra el sensellarisme de Barcelo- l’Habitatge del districte, que compta amb un 1,51 % d’ajuts na 2016-2020. Segons les dades extretes d’aquest pla, a aprovat per resident, per sobre dels 0,84 % de Barcelona. la ciutat existeixen 2.799 persones sense llar (segons la classificació de l’European Typology of Homelessness Més de la meitat dels sol·licitants d’habitatge de protecció and Housing Exclusion, ETHOS) i, segons les dades de la oficial són de la franja d’edat entre 35 i 65 anys (53 %). Els Xarxa d’atenció a persones sense llar (XAPSLL), 941 dor- joves de 18 a 35 anys (23 %) i les persones de més de 65 men al carrer. Ciutat Vella, on s’han detectat 185 persones (18 %) són els altres grups d’edat sol·licitants. És especi- en aquesta situació, conjuntament amb l’Eixample, on se alment rellevant el fet que la franja jove (18 a 35 anys) de n’han detectat 220, són els dos districtes amb un nombre Ciutat Vella opta en menor mesura a l’habitatge de protec- de casos més alt. Una entitat de referència pel que fa al ció oficial, en comparació amb la resta de la ciutat (34 %). treball en aquesta línia, Arrels Fundació, xifra en 1.880 les persones ateses durant el 2016, un 4,5 % més que l’any an- El 2015, des de les oficines de serveis socials i de l’habi- terior. Un gran nombre d’aquestes persones eren a Ciutat tatge es va intervenir en 135 desnonaments, el 80 % per Vella. També alerta que el 19 % d’aquestes persones pre- impagament del lloguer i el 13 % per ocupacions a precari. senten un grau de vulnerabilitat alt, que requereix una in- El 14  % eren habitatges propietat de grans tenidors i el tervenció social o mèdica urgent. Aquesta mateixa entitat 86 %, de petits tenidors. Aquests desnonaments van re- també destaca que el perfil d’aquestes persones ha variat presentar el 12,35 % del total de la ciutat. Aquesta dada fa els darrers anys a causa de la crisi: ha derivat cap a un que Ciutat Vella sigui el tercer districte més afectat per perfil no sempre vinculat a problemes d’alcoholisme o dro- aquesta problemàtica. Aquestes xifres són encara més gues, i fins i tot afecta persones amb un alt nivell formatiu altes l’any 2016, segons les dades de la plataforma antides- i acadèmic (el 60 % tenen estudis secundaris i el 12 %, una nonaments (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, PAH), formació superior). que afirma que el 93 % dels desnonaments de la ciutat són Bloc 2 | Anàlisi 7 | Anàlisi 7.1 | Drets socials El barri del Raval compta amb una àm- D’aquestes, 20 són d’educació i formació, 2 plia xarxa d’entitats en la qual predomina d’economia social, 17 de gremis i professio- la concentració de les del tercer sector nals, 87 culturals i 12 veïnals. social: un conjunt d’entitats de diferents formes jurídiques que tenen l’objectiu Pel que fa al nombre total d’associacions, d’afrontar problemàtiques socials lliga- el fitxer d’entitats de la ciutat en compati- des a col·lectius vulnerables. El 2013 hi bilitza 973 a tot Ciutat Vella. Hi sobresur- havia a tot el districte 336 organitzacions ten les culturals (322, un 33,1 % del total) d’aquest tipus, que suposaven el 14  % de i les destinades a l’educació i la formació les de la ciutat. Així doncs, Ciutat Vella és (74, un 7,6% del total). Les associacions el districte amb major nombre d’entitats culturals, i els gremis i altres entitats pro- d’aquest tipus, juntament amb l’Eixample. fessionals de Ciutat Vella representen més de la cinquena part (el 21 %) d’aquest tipus El barri del Raval concentra 343 associ- d’entitats a Barcelona. acions, un 35  % de totes les associacions del districte. D’aquestes, 28 són d’educació Cal remarcar que aquest teixit associa- i formació, 7 d’economia social, 22 de gre- tiu, especialment el no professionalitzat, mis i professions, 112 culturals i 10 veïnals. ha patit una davallada, a causa de la dis- Cal destacar que moltes d’aquestes enti- minució de la població dels darrers deu tats, especialment les socioassistencials i anys, que correspon a més d’un 10  % de les d’inserció laboral, són entitats professi- la població del districte. Aquesta pèrdua onalitzades, amb un alt nivell d’implicació de la població, generalment forçada per la en els diferents espais de treball comuni- incompatibilitat de la vida quotidiana amb La pèrdua de població, tari del barri. el turisme i l’especulació, també ha com- portat l’afebliment de les xarxes veïnals i generalment forçada per la El barri Gòtic compta amb 297 associ- ha afectat la seva importància en la convi- incompatibilitat de la vida acions, un 30,5  % del total del districte. vència comunitària. quotidiana amb el turisme i l’especulació, també ha comportat l’afebliment de les xarxes veïnals Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | Bloc 2 | Anàlisi 7 | Anàlisi 7.1 | Drets socials L’any 2015 els serveis socials de l’Ajunta- teja, àpats, etc.). El Centre de Serveis So- de vellesa i invalidesa, SOVI; renda activa ment han atès 8.503 persones a Ciutat Ve- cials Raval Sud multiplica aquestes xifres: d’inserció, RAI; renda mínima d’inserció, lla. Aquesta xifra representa un 8,5 % de 4.123 usuaris atesos, amb 1.206 atencions a PIRMI), problemes de salut o addiccions i la població total del districte, mentre que domicili. Les atencions i ajudes són per a la incapacitat per trobar feina, i a més sovint a Barcelona la població atesa pels serveis població general, la infància i l’adolescèn- viuen en pensions o en habitacions relloga- socials representa el 4,6 % dels residents. cia, la població immigrant, les persones des. Per la seva edat són persones que no El Raval Sud i el barri Gòtic són dues de amb discapacitat, la gent gran, les perso- accedeixen a recursos per a la gent gran les zones del districte que registren el do- nes dependents, la població vulnerable, la i viuen en situació de vulnerabilitat. La ble de sol·licituds als serveis socials que la joventut i les dones. inexistència d’habitatges tutelats al barri mitjana de la ciutat. Gòtic, per exemple, fa molt difícil la seva La franja d’edat que més atencions dels inserció social sense que hagin de marxar Cal destacar que a l’Àrea de Serveis Soci- serveis socials requereix és la que cor- del barri. Un altre problema és la manca als ja existeix actualment la divisió entre respon a la gent gran, que concentra més d’habitatges amb serveis per acollir la po- el Raval Sud i el Raval Nord i, tot i que de la meitat dels serveis. L’altra meitat blació de més de 65 anys que no pot viure comparteixen edifici al carrer del Carme, agrupa tota la resta: adults, persones amb al seu habitatge per la pujada del lloguer, cadascuna d’aquestes àrees administra- disminució, i infància i família. Els pro- les barreres arquitectòniques, etc., i que tives té el seu personal de referència. Els fessionals dels serveis socials destaquen tampoc no pot accedir a una residència. serveis socials del barri Gòtic tenen com a especialment la problemàtica que suposa àmbit d’influència tot el barri i estan situ- l’alt índex d’aïllament de la gent gran en Pel que fa a les ajudes a l’allotjament, Ciu- ats al carrer del Correu Vell. Com ja s’ha ambdós barris, agreujada per les condici- tat Vella presenta el percentatge per re- fet notar, el nivell de requeriment de ser- ons d’habitabilitat dels domicilis, així com sident més alt, el qual gairebé triplica la veis socials d’aquests barris se situa per la manca de xarxes de suport familiar i mitjana de la ciutat: correspon al 0,88 %, sobre de la mitjana de la ciutat. Això vol l’afebliment de la xarxa veïnal. Un exem- enfront del 0,34  % de Barcelona. S’han dir que els recursos que s’hi destinen són ple d’aquesta situació, especialment relle- atorgat 392 ajudes per al pagament del també proporcionalment més alts. D’acord vant al barri Gòtic, es troba en el col·lectiu lloguer, 248 ajudes per al pagament de amb les dades de 2016, el Centre de Ser- de persones de més de 50 anys que estan l’habitatge compartit i 155 ajudes per al veis Socials Gòtic va atendre un total de en situació de risc d’exclusió social i tenen pagament de pensions. Ciutat Vella tam- 1.066 usuaris, amb 405 serveis d’atenció a un xarxa familiar reduïda o inexistent, bé presenta el percentatge d’ajudes per al domicili (cura personal, ajuda en les com- ingressos molt baixos (pensions no con- manteniment de l’habitatge per resident pres, acompanyament al carrer, metge, ne- tributives, PNC; assegurança obligatòria més alt, el qual també gairebé triplica la Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | mitjana de la ciutat: correspon a l’1,21 %, enfront del 0,41 % de Barcelona. S’han atorgat 759 ajudes per al pagament dels subministraments (aigua, gas, electricitat), 109 aju- des per a reparacions i/o rehabilitacions i 25 ajudes per a neteges de xoc. En aquest sentit, cal destacar que el treball coordinat en xarxa entre entitats, serveis i administracions és habitual en diversos espais, com en els processos de salut comuni- tària o la XAFIR (Xarxa d’atenció a famílies i infants del Raval), en la qual durant els darrers deu anys l’Adminis- tració, els serveis públics i entitats del territori treballen coordinadament per millorar la qualitat de vida en dife- rents àmbits (social, educatiu, sanitari, de lleure...) dels infants i les famílies del Raval, millorant la coordinació, la cooperació i la comunicació entre els professionals de la zona. Segons les dades de funcionament dels centres de serveis socials, el Centre de Serveis Socials Raval Sud té un nom- bre de casos reoberts molt elevat (fet que té relació amb la cronicitat de les situacions amb necessitat d’ajuda) i un nombre d’atencions sense cita prèvia (visites espontànies) també molt alt. També cal remarcar que té un índex d’ab- sentisme de primeres visites elevat. El Centre de Serveis Socials Gòtic és el que té el menor nombre de nous usua- ris a l’any, la mitjana més alta d’atencions per usuari atès i el menor índex d’absentisme de visites programades. Bloc 2 | Anàlisi 7 | Anàlisi 7.2 | Educació El setembre de 2015 s’havien matriculat La situació canvia si mirem els percen- universitaris voluntaris i nois i noies amb 40.012 alumnes d’educació infantil (un tatges de població major de 16 anys amb dificultats econòmiques familiars i entorns 44 % a l’escola pública, un 53,6 % a la con- batxillerat superior i cicles formatius de poc favorables són, per exemple, el Projec- certada i un 2,2 % a la privada). El nombre grau mitjà (CFGM): tant el Raval (17,5 %) te Prometeus —promogut per Associació total d’alumnes d’educació primària era i el barri Gòtic (23,2 %) com el conjunt de Educativa Integral del Raval (AEIRaval) de 81.435 (un 41,8 % a l’escola pública, un Ciutat Vella (19,7 %) se situen per sota de la i diverses entitats i centres universitaris 56,5 % a la concertada i un 1,7 % a la priva- mitjana de Barcelona (25 %). i educatius, amb accions com els campus da). El nombre de matriculats a l’educació Ítaca— o el projecte Rossinyol, de mentoria secundària obligatòria va ser de 54.020 es- La població amb estudis universitaris i social, del Servei Solidari. tudiants (un 36,2  % a l’escola pública, un CFGS al Raval representa un 21,9  % i al 62 % a la concertada i un 1,7 % a la privada). barri Gòtic, un 37,8 %, per sota i per sobre, En el cas del barri Gòtic el percentatge de respectivament, de la mitjana del districte població que com a màxim ha assolit estu- Al Raval Sud i al Gòtic Sud, com en general (28,3 %) i de la ciutat (29,4 %). dis obligatoris i/o de batxillerat és menor a tot el districte, hi ha un alt índex d’esco- respecte de la ciutat (cal tenir en compte les d’alta complexitat. Això vol dir que en El percentatge de població major de 16 que no hi ha cap institut al barri). En canvi, termes generals comparteixen la diagnosi anys sense estudis, en canvi, tant en el cas es detecta una proporció de persones amb d’un baix nivell de competències a 6è de del Raval (3,2 %) com en el cas del Gòtic estudis universitaris més alta que la mit- primària i a 4t d’ESO, un alt índex d’absen- (2,8 %) és inferior al del districte (3,6 %) i jana de la de ciutat, segurament a causa tisme i abandonament dels estudis obli- al de la ciutat (4,4 %). de la presència de persones que estudien gatoris, i altres factors, com el malestar als centres universitaris del barri o del emocional que sovint deriva en conductes Precisament per afrontar aquesta situació districte i al col·lectiu de veïns nouvinguts disruptives, el mal estat de les infraestruc- de pèrdua d’alumnat en el salt a l’educa- per motius laborals, de perfil socioeconò- tures o l’alta mobilitat del professorat. ció postobligatòria, existeixen iniciatives mic mitjà-alt. Aquesta situació és coherent com la del Servei d’Orientació-Pla Jove, amb el fet que el barri Gòtic té la renda fa- Un 48,4 % de la població major de 16 anys del Consorci d’Educació de Barcelona miliar disponible més alta del districte, la del districte té els estudis obligatoris, una (CEB), que col·labora amb els centres en qual pràcticament iguala la de la ciutat de xifra que és superior a la mitjana de la ciu- les accions d’orientació i acompanyament Barcelona. tat (41,2  %). En el cas del Raval, aquesta del salt de l’ensenyament obligatori a pro- dada és del 36,2 %, lleugerament per sota grames de formació i inserció o a CFGM. Per treballar específicament en el context de la del districte i de la de la ciutat. En Altres programes sorgits del teixit asso- del districte, des de la tardor de 2012 el canvi, la xifra del barri Gòtic se situa força ciatiu del barri, que treballen l’acompa- CEB i el districte de Ciutat Vella, junta- per sobre, amb un 57 %. nyament i la mentoria entre estudiants ment amb l’Institut d’Educació de Barce- Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | lona (IMEB), treballen conjuntament en Per donar resposta a l’arribada d’alumnat un marc comú per a l’educació anomenat nouvingut als centres educatius, una de les mesures organitzatives que s’implemen- . ten són les aules d’acollida. El nombre d’ajuts de menjador concedits En aquest aspecte, cal remarcar que els al districte de Ciutat Vella en la convoca- dos barris, però especialment el Raval, tòria del curs 2014-2015 va ser de 1.781, i compten amb moltes iniciatives liderades el de Barcelona, de 19.703. És el segon dis- per entitats locals professionalitzades que tricte amb un percentatge més alt d’ajuts treballen, des de l’educació en el lleure, de menjador atorgats (30,44  %). Així l’acompanyament o l’esport, i amb pers- mateix, és el districte amb l’índex més pectiva d’interculturalitat, per a la millora d’alt d’alumnes escolaritzats en centres de la qualitat de vida dels infants, la convi- de complexitat alta o màxima, el 81 % en vència i la cohesió social. Diverses d’aques- educació primària i el 92 % en educació tes entitats tenen espais de coordinació secundària. En relació amb el total de la com la Taula Jove, amb una subcomissió ciutat, els alumnes matriculats en aquests esportiva on es relacionen entitats, edu- centres representen el 21,6 % i el 24,4 % de cadors de carrer i el casal de joves. Altres l’alumnat de primària i secundària, res- serveis, com el CIAJ (Centre d’Informació pectivament. i Assessorament per a Joves), ofereixen també programació per als infants i els De la mateixa manera, Ciutat Vella és el joves dels barris. Alhora existeixen inici- districte de Barcelona amb el percentatge atives d’educació en el lleure del món as- Per donar resposta a l’arribada més alt d’alumnat estranger. Segons les sociatiu basades en el voluntariat, com els dades del setembre de 2015, 2.262 alumnes caus i els esplais, que generalment no par- d’alumnat nouvingut als centres de centres públics eren d’origen estranger, ticipen en els espais de coordinació tècni- educatius de Ciutat Vella, una de un 54,9 % del total. Tanmateix, als centres ca. Es reconeix una oportunitat d’enfortir les mesures organitzatives que privats el nombre és menor (819 alumnes el seu treball en xarxa i la seva voluntat i d’origen estranger, que representen un capacitat de relacionar-se entre si i amb s’implementen són les aules d’acollida 23,2  %). Cal matisar que existeix un alt les taules tècniques d’entitats professiona- nombre d’alumnes que viuen en un en- litzades, especialment per a projectes i ob- torn familiar d’origen divers i són nascuts jectius comuns, tot entenent les diferents a l’Estat espanyol o estan nacionalitzats. dinàmiques que els caracteritzen. Bloc 2 | Anàlisi 7 | Anàlisi 7.2 | Educació 7.2.2 | Equipaments docents Pel que fa als centres públics, el Raval Sud i el Gòtic Sud compten amb un total de dotze centres: tres escoles bres- Escola Bressol Municipal Carabassa Gòtic sol (Mont Tàber i Cadí al Raval Sud, i Carabassa al Gò- tic), quatre escoles (Collaso i Gil i Rubén Darío al Raval, Escola Bressol Municipal Cadí Raval i Drassanes i Àngel Baixeras al Gòtic), un institut (Milà Escola Bressol Municipal Mont Tàber Raval i Fontanals al Raval, i cap al Gòtic), un centre d’ensenya- Escola Àngel Baixeras Gòtic ment artístic i de música, una escola oficial d’idiomes i Escola Collaso i Gil Raval dos centres de formació d’adults (CFA Barri Gòtic i CFA Escola Drassanes Gòtic Maria Rúbies). L’oferta educativa es complementa amb Escola Rubén Darío Raval quatre centres privats o concertats: tres d’educació infan- Institut Milà i Fontanals Raval til, primària i secundària, i un d’ensenyament artístic i de música. Escola Massana Raval Escola Sagrada Família Gòtic Entre els centres públics, privats i concertats, l’àmbit del Escola Pia Sant Antoni Raval Raval Sud i del Gòtic Sud compta amb un total de 4.133 Escola Cintra Raval places, sumant-hi l’educació infantil de segon cicle, primà- Escola de Música i JPC Raval ria, secundària obligatòria, batxillerat i arts plàstiques. Centre de música i escena Xamfrà Raval Aquestes places estan cobertes al 93  %, ja que hi ha un total de 3.872 alumnes i 297 places vacants. Centre de Formació d'Adults Barri Gòtic Raval Centre de Formació d'Adults Maria Rúbies Raval Pel que fa als estudis universitaris, hi ha el Centre Superi- Centre de Normalització Lingüística Gòtic or d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Escola Massana Escola Oficial d'Idiomes Drassanes Raval al Raval Sud, i l’ELISAVA (Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona), la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya al Gòtic Sud. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | Cal destacar que, en la lògica de treball en xarxa i amb una mirada comunitària, molts d’aquests centres educatius col- laboren entre si i amb altres entitats o serveis del barri, i desenvolupen projectes conjunts. En són exemples els programes del club de lectura de l’Escola Rubén Darío en col·laboració amb l’Associació de Mes- tres Rosa Sensat, el programa d’extraesco- lars esportius de l’Escola Collaso i Gil i de l’Institut Milà i Fontanals en col·laboració amb l’Associació Esportiva Ciutat Vella, o la iniciativa “Apadrina el teu equipament”, impulsada per diversos centres educatius en col·laboració amb universitats, insti- tuts de recerca o museus del barri com el MACBA, la Filmoteca, el CCCB, el Gran Teatre del Liceu o el CSIC, entre d’altres. Font: Urbaning Bloc 2 | Anàlisi 7 | Anàlisi 7.2 | Educació 7.2.3 | Escletxa digital Segons dades de l’informe “ percentatge lleugerament inferior de con- digital a la ciutat de Barcelona”, elabo- nexions a Internet des de casa per part de rat per Mobile World Capital Barcelona les persones d’origen cultural divers (76 %) el febrer de 2016, un 83,7 % de les llars de respecte de les nascudes a l’Estat espanyol la ciutat disposen d’Internet. Aquesta xi- (86 %). fra és inferior en el cas del barri del Ra- val (73,4 %) i del barri Gòtic (72,3 %). En La proporció de població que disposa d’un les llars connectades, al Raval predomina telèfon intel·ligent és superior al Raval clarament la connexió d’ADSL (línia d'abo- (82,8 %) que al barri Gòtic (73,4 %), però la nat digital asimètrica) (70,2 %) per sobre proporció dels que tenen contractada una de la de fibra òptica (28,7 %), mentre que tarifa de dades s’inverteix: és d’un 73 % al al Gòtic la distribució és més equilibrada, Raval i d’un 89 % al Gòtic, encara que tots a parts iguals. Els motius principals pels dos estan per sota de la mitjana de la ciu- quals els veïns i veïnes manifesten que tat (91,8 %). no tenen connexió a Internet a la llar és o bé que no es poden permetre el cost de la connexió (29,4 %) o bé que no en tenen la necessitat, perquè tenen accés a Inter- net des d’altres llocs, com els locutoris o la biblioteca pública. L’informe especifica La nacionalitat de la que la nacionalitat no és determinant per a població no és determinant l’accés i l’ús d’Internet, si bé es detecta un per a l’accés i l’ús d’Internet Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | Bloc 2 | Anàlisi 7 | Anàlisi 7.3| Activitat econòmica 7.3.1 | Renda familiar disponible L’IRFD estableix com a referència la mit- jana de Barcelona, que és 100. Ciutat Vella és el cinquè districte amb el pitjor IRFD, amb un valor de 85,5 respecte del 100 de la ciutat, i se situa per davant dels districtes de Nou Barris (53,8), Sant Andreu (72,8), Sants–Montjuïc (78,1) i Horta–Guinardó (79,6). Cal assenyalar que la mitjana del districte de Ciutat Vella és poc representativa, ja que existeix una diferència de valors molt pronunciada entre el Raval (75,8) i el bar- ri Gòtic (108,5), que corresponen al valor més baix i més alt, respectivament, dels quatre barris que configuren el districte (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera té un IRFD de 96,4 i la Barceloneta, de 76,6). Aquestes dades evidencien la diferència de població que viu en aquests dos barris veïns, que tenen nivells socioeconòmics mitjans molt desiguals. La distribució de la renda per càpita tampoc no és unifor- me en els dos barris, ja que a la zona sud (especialment en el cas del barri Gòtic) és més baixa que a la zona nord. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | Les característiques pròpies de Ciutat Vella En comparació amb Barcelona, a Ciutat Vella li atorguen un perfil singular i únic dins de destaquen el fort pes del comerç (8,5 punts l’estructura econòmica de la ciutat, amb una percentuals per sobre de la mitjana de la ciu- El Raval té un 21,9 % del clara especialització en activitats culturals, tat) i el menor pes dels locals buits (5,8 punts territori destinat al comerç d’oci, comercials i d’hoteleria i restauració. El percentuals per sota de la mitjana de la ciu- i el barri Gòtic, un 23,8 % 38,8 % de la superfície cadastral del districte tat), per la forta atractivitat que representa està destinada a l’activitat econòmica, xifra la localització central del districte. Quant als que supera en 8,2 punts percentuals la mitja- establiments en planta baixa per barris, al Ra- na de Barcelona. Per activitats, destaquen les val destaquen els serveis mentre que al barri oficines, amb gairebé la quarta part de l’espai Gòtic ho fa el comerç. productiu del districte (24,4 %), seguides del comerç (21,4  %) i del turisme i l’hostaleria Tenint en compte les dades de tot el barri, (21,1  %), cadascuna de les quals representa s’observa que el Raval té un 21,9 % del territori una cinquena part de l’espai productiu. Com- destinat al comerç, amb un total de 2.544 esta- parativament, el pes de les oficines és superi- bliments en planta baixa, mentre que el barri or a la mitjana de la ciutat (en 6,3 punts per- Gòtic en té un 23,8 %, amb 2.140 establiments centuals), mentre que la superfície destinada en planta baixa. al comerç és 2,4 punts inferior (pel fet que la potent activitat comercial està molt centrada L’activitat terciària del districte es concentra en establiments de dimensions petites) i la principalment en determinats eixos situats al destinada a la indústria és 14,5 punts inferior. Gòtic Nord, com la Rambla, el carrer de Pelai, el carrer de Ferran o l’avinguda del Portal de L’any 2014, els serveis (incloent-hi l’hostaleria l’Àngel. També trobem concentració d’activi- i la restauració) van ser l’activitat econòmi- tat terciària a les principals vies perimetrals ca més present als locals en planta baixa de d’ambdós barris, com la via Laietana, la ronda Ciutat Vella (42,3 % del total), mentre que el de Sant Antoni o la ronda de Sant Pere, en tant comerç va suposar el 40,3 % i els locals buits, que són vies molt transitades. En aquests car- gairebé el 10 %. rers són habituals els establiments de grans Bloc 2 | Anàlisi Bloc 2 | Anàlisi | Activitat econòmica marques i alguns tenen tendència al mo- quel, de George Orwell i d’Antonio López. associacions de comerciants, així com en- nocultiu comercial, especialment vinculat Al Raval Sud trobem, també, un centenar titats de segon grau, com l’Eix Comercial a la moda, com per exemple l’avinguda del d’establiments distribuïts per l’àmbit, del Raval, que és una federació d’associaci- Portal de l’Àngel. però amb especial concentració a la zona ons de comerç i d’entitats del Raval, o Fem de la rambla del Raval, a la plaça de Sal- Raval, de recent creació. Dins de l’àmbit L’àmbit del Raval Sud i del Gòtic Sud no vador Seguí, als voltants del Mercat de la delimitat pel Raval Sud hi trobem diverses segueix els mateixos paràmetres de tipo- Boqueria i, en general, a tota la façana de associacions de comerciants, com ara l’As- logies d’establiments comercials. Són més la Rambla. sociació de Comerciants, Amics i Amigues freqüents les petites botigues i hi ha una Raval Verd o l’Associació de Comerciants major presència de locals de restauració i El Raval Sud i el Gòtic Sud disposen del de la Rambla del Raval i adjacents. A l’àm- d’oci nocturn que no de compres o de con- Mercat de la Boqueria, situat a la Rambla, bit del Gòtic Sud n’hi trobem tres: l’Associ- sum. just a la frontissa entre els dos barris. Tot ació de Comerciants Gòtic Sud, l’Associa- i la creixent reconversió d’algunes parades ció d’Amics i Comerciants de la Plaça Reial L’oci nocturn està present especialment al per atendre les demandes gastronòmiques i l’Associació d’Amics i Comerciants de la Gòtic Sud. Un total de 39 locals com ara turístiques, aquest important node comer- Rambla, la qual té com a àmbit d’influèn- pubs musicals, cocteleries i discoteques cial continua tenint un importantíssim cia el vessant sud dels dos barris. es troben en aquest àmbit, mentre que el paper en l’abastiment de productes ali- Raval Sud (amb molta més superfície) en mentaris per a la gent que habita els dos té 27. Aquesta alta concentració de locals barris. d’oci nocturn al Gòtic Sud queda palesa si es compara amb el Gòtic Nord, que només L’activitat comercial puntual queda refor- té 5 locals d’aquesta tipologia. Aquesta çada amb alguns mercats pop-up que se Un total de 39 locals concentració es produeix en punts deter- situen periòdicament en diferents espais com ara pubs musicals, minats, com la plaça Reial, el carrer d’Es- dels barris, com a la plaça de Salvador cocteleries i discoteques es cudellers o la plaça de George Orwell. Seguí. Són sobretot mercats de productes de segona mà o mercats d’artesania i/o ali- troben al Gòtic Sud, mentre Pel que fa a la restauració, n’hi ha una alta mentació, com el de la plaça del Pi o el de que el Raval Sud (amb molta densitat al Gòtic Sud, la qual és de les més la rambla de Santa Mònica. altes de tota la ciutat, amb un centenar més superfície) en té 27 d’establiments, concentrats sobretot al A causa d’aquest fort caràcter comercial, triangle format per les places de Sant Mi- en els dos barris hi ha diverses entitats i Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | Font: Urbaning Bloc 2 | Anàlisi 7 | Anàlisi 7.3 | Activitat econòmica Per la seva centralitat, l’oferta d’activitats i rístics, l’habitatge d’ús turístic i els albergs els atractius patrimonials i urbans, Ciutat de joventut. Vella concentra bona part de l’activitat tu- rística de la ciutat. El 2015 es van calcular Segons estimacions recents fetes a par- un total de 8,3 milions de turistes en els tir de les dades de les últimes enquestes hotels de la ciutat, 17,6 milions de pernoc- sobre l’atur i altres registres d’ocupació, tacions en tots els allotjaments turístics i a Barcelona més de 135.000 persones tre- un total de 30 milions de visitants a Bar- ballen en activitats relacionades d’alguna celona. manera amb el turisme, la qual cosa repre- senta un 15 % del total de la ciutat, un 6 % Barcelona té, actualment, 10.550 allotja- més que l’any 2009. Dins de les activitats ments turístics legals, entre hotels (426), considerades turístiques, la restauració és albergs (130) i pisos turístics (9.606). El la més destacada pel nombre de treballa- districte de Ciutat Vella, amb 125 establi- dors que implica (un 46,5  %), seguida de ments i 17.678 places hoteleres, absorbeix l’hostaleria. Amb tot, el darrer informe la tercera part (31,7 %) dels hotels i més de de l’activitat turística a Barcelona revela la quarta part (26,9 %) de les places hotele- que, durant el període 2011-2015, els tre- res de la ciutat. De fet, entre els districtes balladors i treballadores de l’hostaleria de Ciutat Vella, l’Eixample i Sant Martí van perdre tres punts percentuals de po- concentren el 60 % dels hotels de la ciutat. der adquisitiu, amb un salari que segons el conveni col·lectiu va dels 978 € als 1.682 Pel que fa a la distribució de l’oferta turís- €. La majoria dels treballadors i treballa- tica per barris, el Raval (amb 9.895 places) dores d’aquest sector enquestats afirmen encapçala la concentració de places i ab- que tenen contracte temporal, en condici- sorbeix dues cinquenes parts (40,3%) de ons de precarietat laboral i un sou baix. l’oferta del districte, seguit del barri Gòtic, amb prop de 8.700 places i més d’una ter- Tot i no disposar de dades oficials respec- cera part del total (35,4%). En aquest re- te dels habitatges d’ús turístic il·legals, es compte de places turístiques s’hi inclouen constata la presència creixent d’habitat- els hotels, els hostals, els apartaments tu- ges amb aquest ús que, de manera legal o Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | no, s’imposen en detriment dels habitatges principals. Per analitzar aquest fenomen, intentar contenir els seus efectes i fer polí- tiques per contrarestar les conseqüències negatives que comporta, l’Ajuntament de Barcelona ha elaborat el PEUAT (Pla Es- pecial Urbanístic d’Allotjaments Turístics) per a l’ordenació dels establiments d’allot- jament turístic, albergs de joventut, resi- dències col·lectives d’allotjament tempo- ral i habitatges d’ús turístic a la ciutat de Barcelona. Aquest pla situa tot el districte de Ciutat Vella dins la zona 1 de decreixe- ment natural, juntament amb els barris de l’Antiga Esquerra de l’Eixample, Dreta de l’Eixample i el Poble-Sec. La zona 1 incor- pora més del 50 % de les places d’allotja- ment turístic de Barcelona i els indicadors de població flotant se situen per sobre del doble de la mitjana de tots els barris, amb un 23 % de població flotant respecte de la població resident. Aquest indicador arriba fins al 61,5 % en el cas del barri Gòtic. El nou pla estableix que no es poden gene- rar noves places d’allotjament turístic, ni renovar-les, ni ampliar places en establi- ments existents. Font: Urbaning Bloc 2 | Anàlisi 100 Bloc 2 | Anàlisi | Activitat econòmica Segons un estudi recent de l’Ajuntament que no pot romandre fora de la normativa teles y Alojamientos Turísticos), durant el realitzat el 2016 en el marc del Pla Estra- comuna o del debat públic. A tall d’exem- 2014 i el 2015 els hotels de cinc estrelles de tègic de Turisme 2020, el lloguer turístic ple, un cap de setmana de desembre de la ciutat van augmentar els ingressos un es fins a quatre cops més rendible que el 2016, només la plataforma Airbnb ofereix 12  %, els de quatre un 9,4  % i els de tres convencional. Segons l’Ajuntament, hi ha 16.658 apartaments amb un total de 58.786 un 21 %. 811.106 pisos a la ciutat, dels quals 15.881 llits distribuïts per tot Ciutat Vella, però són per a ús turístic, un 1,95  % del total. especialment al Gòtic Sud. A tota la ciutat, Una característica molt pròpia d’aquest La proliferació d’aquests pisos d’ús turís- ofereix 45.107 apartaments i 151.942 llits. districte és la gran quantitat de pensions tic i la seva major rendibilitat respecte que hi ha, quasi un centenar. Una vintena del lloguer tradicional és un dels factors En contra del que podria semblar, segons es troben al Raval Sud i una altra vintena de reducció de l’oferta de pisos per viure dades de la consultora PxC, les mesures al Gòtic Sud, tot i tenir la meitat de su- de lloguer permanentment, que compor- restrictives de control del turisme com el perfície. És remarcable, però, que moltes ta la corresponent pujada dels preus del PEUAT poden provocar, alhora, encara d’aquestes pensions no ofereixen tant un lloguer. Al barri Gòtic hi ha un total de més beneficis al propi sector hoteler, con- servei d’allotjament turístic, sinó d’estan- 559 habitatges d’ús turístic respecte dels cretament al que ja està establert. Segons ça-habitatge permanent per a persones 5.687 habitatges totals, mentre que el Ra- aquestes dades, la moratòria dictada per grans que viuen en condicions de solitud. val compta amb una proporció de 727 ha- l’Ajuntament farà augmentar l’índex ADR bitatges d’ús turístic dels 9.915 totals. En (ingrés mitjà per habitació) fins a 125 €, en- aquest sentit, cal destacar l’alt impacte front dels 93 € de Madrid, i per tant serà que tenen a la ciutat les plataformes i els un dels més alts d’Europa. Això s’explica serveis d’allotjament turístic que se situen perquè la impossibilitat d’obrir nous esta- fora de la pròpia planificació i regulació tu- bliments hotelers fa augmentar la deman- rística. La possibilitat de “sostre il·limitat” da de les habitacions ja existents i alhora Un cap de setmana de que ofereixen plataformes com Airbnb o provoca una augment de preu. Segons Homestay, les quals permeten rellogar les dades de la patronal hotelera espanyola desembre de 2016, només la estances d’un pis particular, és una qüestió CEHAT (Confederación Española de Ho- plataforma Airbnb ofereix 16.658 apartaments amb un total de 58.786 llits distribuïts per tot Ciutat Vella Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 101 - insideairbnb.com Font: Urbaning, a partir de dades del web www.insideairbnb.com Bloc 2 | Anàlisi 102 7 | Anàlisi 7.4 | Ecologia urbana L’ordenació del territori es porta a terme mit- jançant el planejament urbanístic general, que a Barcelona correspon al PGM de 1976 i a les seves posteriors modificacions, així com mit- jançant el desenvolupament de planejament urbanístic derivat. Ciutat Vella ha estat objecte de nombroses modificacions de planejament i diferents fi- gures de planejament derivat. Des d’un punt de vista global, va tenir afectació a tot l’àmbit d’estudi el Pla especial d’establiments de con- currència pública, hoteleria i altres activitats del districte de Ciutat Vella del 23 de juliol de 2010 i el Pla d’usos vigent, que ordena en el territori la implantació de les activitats de concurrència pública, allotjaments turístics, habitatges d’ús turístic, i activitats comercials i alimentàries. Estableix diferents zones espe- cífiques amb diferents condicions d’emplaça- ment, com les densitats màximes, les distàn- cies entre establiments i una nova condició anomenada condició de renúncia de llicència. - Aquesta condició s’imposa de manera bastant generalitzada per a l’obertura de nous establi- ments i consisteix a exigir que “s’aporti renún- - cia d’una o més llicències del mateix titular” d’una activitat anàloga. - Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 103 Font: Urbaning Bloc 2 | Anàlisi 104 Bloc 2 | Anàlisi | Ecologia urbana Aquest pla especial es va modificar el 24 Per la seva banda, el PEUAT determina de juliol de 2013 per mitjà d’un acord del que tot el districte de Ciutat Vella queda Consell Municipal, en què es van canviar inclòs dins la zona específica 1 de decreixe- Al districte de Ciutat Vella hi les zones i algunes condicions aplicables, ment natural, que implica que la zona està ha una quantitat considerable però es va mantenir l’essència del pla ori- saturada i, per tant, no admet cap nou ti- d’edificis i de conjunts protegits ginal i també la “baixa de llicència” com a pus d’allotjament turístic ni l’ampliació de condició generalitzada. places dels establiments existents. pel Pla especial del patrimoni arquitectònic, històric i artístic Cal tenir en compte que l’ordenació d’algu- Finalment, cal remarcar que al districte hi nes de les activitats a què es refereix el Pla ha una quantitat considerable d’edificis i de Ciutat Vella especial d’usos poden quedar regulades de conjunts protegits pel Pla especial del per altres figures de planejament, com el patrimoni arquitectònic, històric i artístic recent PEUAT. A més, el mes d’octubre de de Ciutat Vella. Aquest pla determina el 2016, l’Ajuntament va fer pública la mora- grau de protecció aplicable, que pot anar tòria del Pla especial d’usos, que suposa des del màxim grau de protecció (nivell A) una suspensió de llicències i/o comunicats fins a un nivell de protecció documental i autoritzacions per a l’obertura, la instal- (nivell D). lació o l’ampliació d’activitats d’establi- ments de concurrència pública, hoteleria i altres activitats, per tal de procedir als estudis per a la redacció d’un nou Pla es- pecial urbanístic d’ordenació en l’àmbit de Ciutat Vella. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 105 - Bloc 2 | Anàlisi 106 7 | Anàlisi 7.4 | Ecologia urbana 7.4.2 | Densitat de població Tal com s’ha comentat anteriorment i com es visualitza en el plànol adjunt, l’àmbit del Raval Sud i del Gòtic Sud presenta una densitat de població força elevada, com és habitual en estructures urbanes de casc antic. Ciutat Vella és el segon districte de la ciu- tat amb la densitat neta de població més alta, amb 775 habitants per hectàrea resi- dencial, xifra que es troba força per sobre de la mitjana de la ciutat (619 habitants per hectàrea residencial). Aquesta situació s’exagera a l’àmbit del Raval Sud, que pre- senta una densitat neta de 988 habitants per hectàrea residencial, una de les més altes de Barcelona. El Gòtic Sud, en canvi, se situa per sota de la mitjana del districte i de la ciutat, amb 584 habitants per hectà- rea residencial. Aquesta baixa densitat de població en un entorn construït tan dens es deu a la presència important de grans equipaments d’influència metropolitana i autonòmica, i a la considerable pèrdua de població que ha patit el barri a causa, prin- cipalment, de la pressió turística. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 107 Font: Urbaning Bloc 2 | Anàlisi 7 | Anàlisi 7.4 | Ecologia urbana 7.4.3 | Equipaments Ciutat Vella ha estat un dels districtes amb Pau–Santa Creu al Raval, les quals tenen programes més exigents de desintoxica- una concentració d’equipaments més alta uns índexs de visites anuals alts, especial- ció i fomentar l’autonomia dels pacients, de tota la ciutat. Això és així per la condi- ment al Raval (195.987 al Raval i 85.241 al construint i enriquint la seva pròpia iden- ció de centralitat del districte i perquè en barri Gòtic). titat. La titularitat del centre, creat l’any els darrers anys s’ha fet molta inversió en 2000, és de l’ASPB. Anualment atén uns la construcció o la rehabilitació d’edificis Pel que fa als equipaments administratius, 1.670 consumidors de tot el districte i de antics per fer-ne equipaments, especial- el Gòtic Sud compta amb la presència de la ciutat en general. Està previst el tras- ment de l’àmbit cultural, tant d’escala de l’edifici principal de l’Ajuntament de Bar- llat d’aquest centre a les immediateses del barri com de ciutat o, fins i tot, internaci- celona a la plaça de Sant Jaume i l’edifici CAP Drassanes, al mateix Raval Sud, du- onal. Tant és així, que en alguns cercles es de la plaça de Sant Miquel, on hi ha una rant la tardor de 2017. poden trobar referències al barri del Raval oficina d’atenció al ciutadà. Al Raval Sud com “el barri de la cultura”, precisament hi ha l’Oficina Integral de la Seguretat So- Els principals equipaments sanitaris i as- per l’alta densitat d’equipaments culturals cial i l’oficina de l’Agència Estatal d’Admi- sistencials són el CAP Drassanes i el CAP concentrats allà, com ara el MACBA o el nistració Tributària. Cal destacar, també, Gòtic, situats un a cada barri. Té una im- CCCB. Però la ubicació dels grans equi- el Mercat de la Boqueria, com a equipa- portància clau també el CUAP Perecamps, paments no ha estat uniforme a tots dos ment de proveïment. un centre d’urgències situat al Raval Sud barris, sinó que s’ha concentrat sobretot que dóna servei de districte. Al límit en- als vessants nord, tant del Raval com del Com a equipaments socials i d’atenció a les tre el Gòtic Nord i el Gòtic Sud s’hi troba, Gòtic. És especialment significatiu que en persones, hi ha un centre de serveis soci- també, l’Oficina per la No Discriminació, tota l’àrea del Gòtic Sud no hi trobem cap als a cada barri i una oficina de benestar un equipament on es recullen les queixes teatre, museu ni auditori. El Raval Sud sí i família al Raval. A més, cal destacar el i les denúncies de situacions de vulneració que compta amb un bon nombre de te- centre d’atenció i seguiment (CAS) Balu- de drets. atres: un total d’onze espais de diverses ard, un centre sanitari i d’acció social i co- mides de l’àmbit de l’escena, a més d’equi- munitària que busca reduir els danys asso- L’àmbit compta amb un nombre impor- paments d’escala de ciutat, com el Gran ciats al consum actiu de drogues, atendre tants d’equipaments docents, entre els Teatre del Liceu i la Filmoteca de Catalu- les necessitats bàsiques dels pacients, quals hi ha escoles bressol, escoles d’edu- nya. Pel que fa a les biblioteques, n’hi ha millorar-ne la qualitat de vida i fomentar cació primària, instituts, centres de for- una a cada barri: la biblioteca Gòtic-An- el respecte pels espais comunitaris, a més mació d’adults i, fins i tot, diversos centres dreu Nin al barri Gòtic i la Biblioteca Sant de donar suport i facilitar la transició a universitaris. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | També hi ha diversos equipaments espor- tius, com el Centre Esportiu Municipal Can Ricart, al Raval Sud, i el Centre Es- portiu Municipal Colom (Frontó Colom), al Gòtic Sud, a més d’altres pistes espor- tives, com la Pista Poliesportiva Municipal Aurora o la Pista Poliesportiva Municipal Drassanes. La concentració d’equipaments religiosos és un reflex de l’alta diversitat cultural tan característica d’aquest districte, i es- pecialment del Raval. A la zona del Raval Sud hi ha tretze centres de culte, cinc dels quals són catòlics, quatre evangèlics, tres islàmics i un és un temple sikh. A la zona del Gòtic Sud hi ha vuit centres de culte: un és islàmic, un altre és hindú i la resta són catòlics. Finalment, com a equipaments de defen- sa, cal destacar la Unitat Territorial de la Guàrdia Urbana del districte de Ciutat Ve- lla a la Rambla i una comissaria dels mos- sos d’esquadra. Font: Urbaning a partir de la Guia de serveis i equipa- - lameva.barcelona.cat) Bloc 2 | Anàlisi 110 Bloc 2 | Anàlisi | Ecologia urbana 20 Centre Serveis Socials Gòtic 1 Punt Verd de Barri Folch i Torres 21 Centre Serveis Socials Raval 2 Oficina d'Atenció Ciutadana plaça Sant Miquel 3 Mercat de Sant Josep de la Boqueria 22 CAP Gòtic 23 CAP Drassanes 4 Centre Cívic Pati Llimona 24 Centre d'Urgències d'Atenció Primària Perecamps 5 Casal Infantil Pati Llimona 6 Casal de Gent Gran Pati Llimona 7 Centre Cívic Drassanes 25 Escola Bressol Municipal Carabassa 8 Biblioteca Andreu Nin 26 Escola Bressol Municipal Cadí 9 Biblioteca Sant Pau - Santa Creu 27 Escola Bressol Municipal Mont Tàber 10 Casal de Barri Folch i Torres 28 Escola Àngel Baixeras 11 Sala Ciutat 29 Escola Collaso i Gil 12 Arts Santa Mònica 30 Escola Drassanes 13 Filmoteca de Catalunya 31 Escola Rubén Darío 14 La Capella 32 Institut Milà i Fontanals 15 La Virreina Centre de la Imatge 33 Escola Massana 16 Museu Marítim de Barcelona 34 Escola Sagrada Família 17 Casal de Gent Gran Josep Trueta 35 Escola Pia Sant Antoni 18 Casal Infantil Drassanes 36 Escola Cintra 19 Tantarantana Teatre 37 Escola de Música i JPC Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 111 38 Centre de música i escena Xamfrà Basílica Mare de Déu de la Mercè i Sant Miquel 54 39 Centre de Formació d'Adults Barri Gòtic Arcàngel 40 Centre de Formació d'Adults Maria Rúbies 55 Capella del Palau 41 Centre de Normalització Lingüística 56 Capella Sant Cristòfor de Regomir 42 Escola Oficial d'Idiomes Drassanes 57 Basílica Sant Just i Pastor 58 Residència Casa de Recés 43 Centre Esportiu Municipal Frontó Colom 59 Església Sant Jaume 44 Centre Esportiu Municipal Can Ricart 60 Mesquita Tariq Bin Ziyad 45 Espai esportiu Sant Rafael 61 Centre islàmic - Camí de la Pau 46 Pista esportiva Escola Collaso i Gil 62 Associació comunitat paquistanesa del gòtic 47 Pista Poliesportiva Municipal Aurora 63 Mesquita Rei Jalal de Bangladesh 48 Pista Poliesportiva Municipal Drassanes 64 4 Esglésies evangèliques 65 Temple Sikh - Gurdwara Guru Darshan Sahib 49 Església Sant Antoni Abat 50 Capella Sant Llàtzer 66 Associació per a la consciència de Krishna 51 Monestir Sant Pau del Camp Parròquia de la Immaculada Concepció i Sant 67 Unitat Territorial de la Guàrdia Urbana 52 Lorenzo Ruiz 68 Comissaria dels Mossos d'Esquadra 53 Parròquia de Sant Josep - Santa Mònica Font: Guia de serveis i equipaments de Bloc 2 | Anàlisi 112 7 | Anàlisi 7.4 | Ecologia urbana 7.4.4 | Espais lliures El Raval i el barri Gòtic, a causa de la seva condició de cen- tre històric de Barcelona i de l’existència d’una trama ur- bana densa i de carrers estrets, és un dels espais de la ciu- tat on hi ha menys proporció d’espai públic per habitant. A més, cal destacar que moltes de les places són espais històrics (com la plaça de la Catedral, la plaça dels Àngels, la plaça de Sant Jaume o la plaça Reial), tenen un caràcter dur i hi predomina l’ús de terrasses destinades a la restau- ració. La zona del Raval Sud té una morfologia urbana una mica més esponjada que la resta de la trama històrica, en part a causa dels bombardejos del 1936, que van provocar la desaparició d’un gran nombre d’immobles i van crear una cicatriu urbana evident fins als nostres dies. Font: Urbaning Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 113 La manca d’espais públics per a ús veïnal i quotidià o de zones verdes distribuïdes pels barris és una constant a tot el dis- tricte. Aquesta situació s’agreuja especi- alment al Raval i al barri Gòtic, on la sen- sació de manca d’espai públic és molt més elevada que el que diuen les estadístiques de zones verdes i d’espais públics de tot el districte. Això és degut al fet que exis- teixen grans concentracions d’espai verd, com el parc de la Ciutadella o les platges de la Barceloneta, que equilibren la pro- porció d’espai edificat i espai públic en ter- mes absoluts. La realitat del Raval Sud i del Gòtic Sud és que no gaudeixen d’espais verds de proximitat o si hi són, com ara el Moll de la Fusta, no s’utilitzen amb finali- tats veïnals. Tot i així, l’enquesta de satisfacció de ser- veis municipals de l’any 2016 revela que per als veïns i veïnes del Raval i del Gòtic la manca d’espais verds no està a la llista dels problemes principals del barri, no perquè no sigui un problema, sinó perquè s’assu- meix que la pròpia morfologia urbana no permet obtenir més espais verds. Font: Urbaning Bloc 2 | Anàlisi 114 7 | Anàlisi 7.4 | Ecologia urbana En els darrers anys s’ha anat donant res- aquest sentit, cal destacar que l’any 2015 posta a la reclamació constant dels veïns i es va obrir la pista d’esports de Cintra i la veïnes d’augmentar les àrees de jocs infan- pista de l’antiga escola Drassanes, oberta tils, incrementant el nombre de parcs i de les tardes amb activitats guiades per una zones habilitades per als jocs dels més pe- entitat. tits. L’àmbit compta amb un total de nou parcs infantils, alguns dels quals mostren Altres espais esportius a l’aire lliure són, clares evidències de sobresaturació, com per exemple, la pista i l’àrea de jocs de el de la plaça de Salvador Seguí o el de la la plaça de Josep M. Folch i Torres o les plaça de George Orwell. Alguns d’aquests pistes dels solars de Drassanes. El Gòtic parcs infantils presenten, també, proble- Sud té un dèficit especial en aquest sentit, mes de manteniment i de neteja derivats, ja que pràcticament no té espais públics sobretot, del mal ús que en fan, especial- amb la mida suficient per ubicar-hi aques- ment en horari nocturn, persones o col- tes activitats i els pocs que té generalment lectius que no en són els usuaris naturals. estan monopolitzats per a usos vinculats Amb el pla de neteja del districte, que con- al turisme. templa reforços en algunes zones i en èpo- ques de l’any concretes, es pretén evitar i Al Raval Sud hi ha espais en règim de ges- mitigar la presència de brutícia, d’objectes tió per part d’entitats esportives locals, vinculats a l’oci nocturn i d’altres residus com les pistes de San Rafael o la pista de en aquests espais. l’escola Collaso i Gil. També existeixen altres espais amb usos esportius de mida Una altra franja d’edat on es fa més pa- menor que les pistes, com per exemple les lesa la manca d’espais públics per a usos taules de ping-pong dels jardins de les Vol- de proximitat i quotidians és la franja ju- tes d’en Cirés. venil, especialment per la manca de pistes esportives i d’altres activitats en grup. En Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 115 Per últim, cal esmentar la iniciativa mu- nicipal Patis Escolars Oberts al Barri, un programa que impulsa l’obertura d’aquests espais per al seu ús públic, fora de l’horari escolar, en cap de setmana i en períodes de vacances, amb un servei de monitoratge. A Ciutat Vella hi ha dos centres que ja comp- ten amb patis oberts, però al Raval Sud no n’hi ha cap i al Gòtic Sud s’està en procés d’aconseguir el primer. Font: Urbaning Bloc 2 | Anàlisi 116 7 | Anàlisi 7.4 | Ecologia urbana La pròpia condició de centre de la ciutat ha atorgat sempre al Raval i al barri Gò- tic una bona connexió de transport públic, tant a cota superficial com subterrània. En general, podem definir el Raval i el Gò- tic com dos barris molt ben comunicats, especialment pel que fa a la mobilitat en transport públic, com demostra l’enques- ta de satisfacció de serveis municipals de l’any 2016, en la qual el transport, les in- fraestructures i les comunicacions són els últims en l’ordre de problemes a tots dos barris. Pel que fa a la xarxa de bus, al plànol ad- junt es pot observar que hi ha diverses lí- nies que circulen per les principals vies de l’àmbit i de la seva perifèria. Hi ha catorze línies urbanes diürnes que el connecten amb la resta de la ciutat i el deixen pràc- ticament tot cobert per la seva àrea d’in- fluència, que inclou tot el territori situat a un màxim de 250 metres de distància des d’una parada de bus, que equival a poc Font: Urbaning més de tres minuts caminant. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 117 Font: Urbaning Bloc 2 | Anàlisi 7 | Anàlisi 7.4 | Ecologia urbana Pel que fa al metro, quatre de les línies principals (L1, L2, L3 i L4) tenen alguna parada al Raval i/o al barri Gòtic, la majo- ria en els perímetres d’aquests barris, en les traces urbanes heretades de l’existèn- cia de les antigues muralles o en altres vies importants. Observant el plànol adjunt es pot veu- re que pràcticament tot l’àmbit d’estudi queda cobert per l’àrea d’influència de la xarxa de metro, que inclou tot el territori situat a 400 metres o menys d’una parada de metro. Pel que fa a la xarxa de tren, tot i que l’àm- bit pròpiament no disposa de cap estació d’aquest mitjà de transport, cal destacar la proximitat de les estacions de Plaça de Ca- talunya, Arc de Triomf i Estació de Fran- ça, on tenen parada diverses línies tant de Rodalies de RENFE com de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), així com d’alguns trens regionals i de llarga distància. Font: Urbaning Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | Pràcticament tot el Raval Sud i el Gòtic Sud queden coberts per l’àrea d’influència de la xarxa de metro Font: Urbaning Bloc 2 | Anàlisi 120 7 | Anàlisi 7.4 | Ecologia urbana Una altra opció de mobilitat de baix im- pacte que s’usa molt és la bicicleta. L’àm- bit disposa de diverses estacions de Bi- cing, situades generalment a les vies més amples i de manera distribuïda. Ambdós barris compten amb una certa xarxa de carrils bici, especialment a les vies principals. Tanmateix, també cal re- marcar que el caràcter pacificat de molts carrers del centre històric, ja siguin car- rers 30 o carrers de vianants, facilita el desplaçament tant en bicicleta com en altres vehicles de mobilitat personal (segways, patinets...), generant un acord de coexistència no sempre senzill amb els vianants. De fet, la mobilitat en vehicles de desplaçament personal, especialment en els de caràcter eminentment recreatiu o turístic, està sent objecte de regulació i control per minimitzar els conflictes de circulació en els carrers de vianants, ja de per si molt massificats. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 121 El caràcter pacificat de molts carrers del centre històric, ja siguin carrers 30 o carrers de vianants, facilita el desplaçament tant en bicicleta com en altres vehicles de mobilitat personal, objecte actualment d’estudi de regulació Font: Urbaning Bloc 2 | Anàlisi 122 7 | Anàlisi 7.4 | Ecologia urbana Com s’ha comentat anteriorment, els dos En referència a la circulació rodada de barris compten amb una xarxa bàsica de Ciutat Vella, es comprova que el 2015 va comunicació situada als perímetres, que augmentar el nombre d’accidents de tràn- exerceix una funció clau per a la mobilitat sit, els quals van representar un 5,9 % del rodada de la zona. Aquest fet, sumat a al- total dels accidents de trànsit que van te- tres intervencions, com les polítiques de nir lloc a la ciutat. El nombre de turismes pacificació de carrers per evitar el trànsit per cada 1.000 habitants és el més baix rodat privat pels carrers estrets, han pro- de tots els districtes, molt per sota de la piciat el caràcter bàsicament de vianants mitjana de Barcelona, i el nombre de mo- de què disposen aquests dos barris. Podrí- tos i ciclomotors per cada 1.000 habitants em afirmar que la gran majoria de despla- també és inferior a la mitjana de la ciutat. çaments que es produeixen als barris són L’antiguitat del parc de turismes és supe- de vianants, tant dels veïns i veïnes com rior a la mitjana (un 59  % dels turismes de la gent d’altres barris de la ciutat que tenen més de 10 anys), mentre que el parc es desplaça a la zona per realitzar alguna de motos és relativament més nou que el activitat quotidiana o puntual, com els tu- del conjunt de la ciutat (només un 35,5 % ristes que visiten la ciutat. de les motos superen els 10 anys). El 2015 les altes de turismes al districte represen- taven el 5,2 % del total de la ciutat. El 2014 les places d’aparcament subterrani muni- cipal representaven el 15,6  % del total de Barcelona. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 123 Font: Urbaning Bloc 2 | Anàlisi 124 7 | Anàlisi 7.4 | Ecologia urbana 7.4.10 | Contaminació Barcelona presenta unes característiques l’oci nocturn i de la sobreocupació de l’es- rambla del Raval, l’àrea compresa entre la acústiques —pel que fa a nivells, evolució pai públic. L’alta concentració de locals de plaça Reial i la plaça de George Orwell, i diària, fonts principals, etc.— equiparables restauració i d’oci nocturn, l’impacte de la tota la Rambla. a les d’altres ciutats europees d’extensió i llei antitabac, les concentracions de gent a població similars, si bé la major compaci- les entrades dels establiments o les aglo- En el mapa de soroll dels dos barris s’ob- tat i densitat pròpies de les ciutats típica- meracions a l’entorn de centres d’oci o de serva que, efectivament, els nivells més ment mediterrànies, així com l’ús intensiu compres són, de fet, alguns dels causants preocupants de soroll estan situats en les de l’espai públic per part dels veïns i ve- que aquesta font de contaminació acústica zones on hi ha una major concentració ïnes, fa que el soroll es percebi amb més sigui la segona més important de la ciutat d’oci nocturn i de restauració. La franja intensitat. Barcelona concentra, a més, en termes absoluts, després de la que pro- més crítica és entre les 21:00 h i les 00:00 uns 6 milions de desplaçaments en un dia voquen els vehicles, amb l’agreujant que h. laborable (4,37 milions de desplaçaments aquesta està molt més concentrada en zo- interns i 1,66  desplaçaments externs), un nes específiques. Reduir la contaminació de l’aire i augmen- percentatge significatiu dels quals es rea- tar-ne la qualitat és un altre dels reptes litza en vehicles privats de motor (un 15 % Per analitzar i afrontar aquesta situació més importants en matèria de salut que té dels interns i un 49 % dels externs). Això fa a escala de ciutat s’ha elaborat el Pla per per davant la ciutat de Barcelona, un rep- que el trànsit rodat sigui un dels principals a la reducció de la contaminació acústica te al qual Ciutat Vella no és aliena. La pol- focus emissors de soroll, tot i que el nom- 2010-2020. Aquest pla classifica algunes lució de la ciutat prové sobretot del trànsit bre baix de queixes dels veïns i veïnes indi- zones del Raval Sud i del Gòtic Sud com rodat, el qual, com s’ha explicat anterior- ca que s’ha acabat convertint en un soroll a ZARE (zones acústiques de règim es- ment, es produeix majoritàriament a les de fons al qual pràcticament tothom s’ha pecial), precisament perquè són zones on vies perimetrals de Ciutat Vella (avinguda acostumat. Més enllà de la contaminació els nivells de soroll són elevats a causa de del Paral·lel, ronda de Sant Antoni, ronda acústica derivada del transport rodat, la la presència d’activitats d’oci nocturn i/o de Sant Pere o via Laietana) i, sobretot, a contaminació que més es pateix al Raval perquè són carrers estrets on hi ha poca la ronda del Litoral. Aquests punts tenen Sud i al Gòtic Sud és l’acústica derivada de dispersió del soroll. Aquestes zones són la una qualitat de l’aire deficient o molt defi- Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 125 cient, segons el mapa de qualitat de l’aire. Per contra, l’interior dels barris del Raval i del Gòtic tenen uns índexs de qualitat de l’aire satisfactoris. A la contaminació provocada pels despla- çaments rodats cal afegir-hi els efectes que pot tenir sobre aquesta àrea la pre- sència d’una infraestructura com el port, tant pel que fa a les petites i mitjanes em- barcacions privades i recreatives com a les grans naus de transport turístic i de mercaderies. Barcelona (2013): Immissió mitjana 2 Barcelona A la contaminació provocada pels desplaçaments rodats cal afegir-hi els efectes que pot tenir sobre el Raval Sud i el Gòtic Sud la presència d’una infraestructura com el port de Barcelona (2013): Immissió mitjana anual de PM 10 Bloc 2 | Anàlisi 126 7 | Anàlisi 7.4 | Ecologia urbana Ciutat Vella és el districte de la ciutat que Atesa la pressió turística i la capacitat d’atrac- més recursos dedica a la neteja dels car- ció de visitants d’aquests barris, el districte rers i, en general, a projectes de conscien- realitza, en col·laboració amb les diferents El nivell de sobreutilització ciació i foment de la convivència a l’espai àrees implicades, programes de reforç de la de l’espai públic és tan alt públic. Això està provocat per la sobreuti- neteja i de foment de la convivència a l’espai que, tot i que el districte lització que es viu als carrers, a causa de la públic. N’és un exemple el Pla de foment de seva morfologia, la massificació turística i les relacions de proximitat i veïnatge a l’espai destina molts recursos a la la concentració de zones dedicades a l’oci públic i les escales de veïns aprovat al plenari neteja, la brutícia a l’espai en general, i específicament al nocturn. de març de 2017, que suposa un reforç de les lí- públic continua figurant nies preventives a nivell d’intervenció a l’espai Tots els carrers de Ciutat Vella es reguen públic i als edificis. També és significativa la com el segon principal amb aigua a pressió cada nit, però en de- intervenció sociosanitària a l’espai públic per problema al Raval, i com el terminats carrers, sobretot al Gòtic Sud, l’abordatge de les drogodependències, que in- es duu a terme una neteja extra els matins clou tant el contacte i l’atenció a les persones tercer al Gòtic o els matins i les tardes. Cal destacar la consumidores en medi obert com la recollida freqüència amb què es realitza aquesta ne- de material derivat del consum de drogues, teja, en comparació amb altres zones de la com ara xeringues. Tot i que en els darrers ciutat, com ara el districte de l’Eixample, deu anys s’ha reduït quantitativament la re- on es fa un cop cada quinze dies. collida de xeringues a escala de Barcelona, aquesta s’ha concentrat cada cop més a Ciutat El nivell de sobreutilització de l’espai pú- Vella, on la percepció d’aquesta problemàti- blic és tan alt que, tot i que el districte des- ca és present especialment als voltants dels tina molts recursos a la neteja, la brutícia punts amb més intensitat de recollida a la via a l’espai públic continua figurant a l’en- pública. Segons dades de l’Agència de Salut questa de serveis municipals de l’any 2016 Pública de Barcelona, l’any 2015 es van recollir com el segon principal problema al Raval, en aquest districte 11.820 xeringues i el 2016, només per darrere de la inseguretat, i com un total de 14.773 (quasi el 80% del total de xe- el tercer al barri Gòtic, per darrere del tu- ringues recollides a la ciutat). risme i del soroll. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 127 El Raval i el barri Gòtic són, conjuntament amb el barri de Sant Antoni, els que pre- senten un major índex de risc d’incendi a l’interior dels habitatges. Com s’analitzarà a l’apartat següent, referent a l’estat de l’habitatge, els principals motius que ex- pliquen aquesta situació són l’antiguitat dels immobles, el seu mal estat de conser- vació i l’alta densitat de població. Segons dades dels Bombers de Barcelona, aquests són els principals factors de risc d’incendi que, a més, s’agreugen amb la presència d’altres factors correlacionats de la zona, com la densitat alta de comerç, les taxes d’immigració altes o els nivells baixos de formació. Paradoxalment, els tècnics destaquen que l’atur pot ser un factor re- ductor del risc d’incendi domèstic, ja que potencia que la gent estigui més temps a casa. Per tant, aquest és un altre factor important que cal tenir en compte per al càlcul de risc potencial. Bloc 2 | Anàlisi Bloc 2 > 8 | Diagnosi del Raval Sud i Gòtic Sud La diagnosi és el vincle necessari entre Cal aclarir que la densitat neta fa refe- DRETS SOCIALS l’anàlisi feta fins ara i la definició de les rència al nombre d’habitants per hectàrea - (desembre 2015) estratègies que desplegarà el Pla de Bar- residencial. El barri Gòtic, tot i tenir una - : índex de vulnerabilitat social (2015) ris (objectius, projectes motor, propostes i trama urbana molt densa, té una densitat - Preu mig del lloguer mensual acumulat d’habi- accions), i que ocupen els apartats posteri- neta baixa per la important pèrdua de po- tatge (4t trimestre 2015) ors d’aquest mateix document. S’estructu- blació que ha patit el barri a causa, princi- EDUCACIÓ ra, tal com s’ha fet fins ara, mitjançant els palment, de la pressió turística. - Factor de risc a les escoles i instituts amb quatre àmbits d’actuació, és a dir, drets so- (2016) cials, educació, activitat econòmica i eco- El percentatge de - - : percentatge de logia urbana. A diferència de l’anàlisi, en la re inclou tots els espais consolidats, sigui població sense estudis respecte del total de pobla- diagnosi s’aporta una visió més qualitativa quina sigui la seva qualificació urbanística, ció de 16 anys i més (2015) que no pas quantitativa de la situació. dins de la superfície de sòl urbà. S’exclou, - Percentatge de persones amb estudis superi- per tant, la superfície qualificada com a sòl ors respecte del total de població de 16 anys i més Prèviament a la presentació de la diagno- forestal i la superfície qualificada com a (2015) si, es poden veure uns diagrames sintètics sistema de parcs i jardins urbans que no que tenen per objectiu comparar la situa- està desenvolupada. Paradoxalment, la ACTIVITAT ECONÒMICA ció de cada barri en relació amb el districte presència del parc de la Ciutadella a Ciu- - IRFD: Índex de renda familiar disponible (2015) - Percentatge de locals buits respecte del total i el conjunt de la ciutat. Per fer aquests di- tat Vella fa augmentar aquest indicador, de locals comercials (2014) agrames s’han escollit dotze indicadors re- quan precisament es tracta d’un districte - Índex de dotació comercial: nombre de locals presentatius, tres de cadascun dels àmbits amb una manca important d’espai lliure. amb ús comercial per cada 100 habitants (2014) d’actuació estratègica, que posen de mani- fest les desigualtats socioeconòmiques i el Tots els indicadors del Raval i del barri ECOLOGIA URBANA desequilibri territorial existents entre els Gòtic fan referència al conjunt del bar- - : percentatge de super- habitants del Raval Sud i del Gòtic Sud i la ri, excepte les superfícies d’espai lliure i fície d’espai lliure consolidat respecte de la super- resta de la població barcelonina. La com- d’equipaments, que fan referència exclu- fície total de sòl urbà (2015) parativa s’ha fet prenent com a valor de sivament als sectors sud dels dos barris, - : percentatge de su- referència 100, que és la mitjana de Barce- que són els àmbits inclosos dins del Pla de perfície qualificada com a sistema d’equipaments lona per a cada indicador, i comparant en Barris. respecte del total de la superfície de sòl urbà (2015) termes relatius aquest valor amb el valor - Densitat de població neta (2015) del barri i del districte. El resultat d’aquest creuament de dades es pot observar en els diagrames següents. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | El Raval El barri Gòtic Districte de Ciutat Vella Districte de Ciutat Vella Barcelona Barcelona Preu mig del lloguer 200 Preu mig del lloguer 200 mensual mensual Persones amb Persones amb estudis superiors estudis superiors 100 100 registrat 0 registrat 0 lliure lliure Índex de dotació Índex de comercial dotació comercial Percentatge de locals buits Densitat de població neta Percentatge de locals buits Densitat de població neta Índex de renda familiar disponible Índex de renda familiar disponible Bloc 2 | Diagnosi 130 Bloc 2 | Diagnosi Drreetst so scoiaclsials El context actual dels dos barris situa el La forta davallada de la població de Ciu- El dret de viure al barri en condicions dig- tat Vella dels darrers anys ha suposat un és un dels drets bàsics del Dret a la Ciu- nes, assequibles i saludables com un dels afebliment de la xarxa veïnal que ha tingut tat, i és alhora un dels més amenaçats en drets socials més amenaçats. La situació conseqüències negatives sobre la cohesió el context actual del Raval Sud i del Gòtic només es pot afrontar abordant transver- social i la qualitat de vida del veïnat. L’en- Sud. L’envelliment del parc immobiliari, a salment temes com la dignificació dels ha- fortiment dels col·lectius, de les xarxes causa de la condició de barris històrics, i bitatges, l’enfortiment de les relacions de és un la pressió immobiliària relacionada amb proximitat i la convivència, o la salut indi- dels objectius clars d’aquest Pla de Bar- el turisme i l’especulació provoquen, en vidual i col·lectiva. ris. Cal potenciar les lògiques de relació molts casos, una relació directa entre comunitària entre l’Administració, els ser- vulnerabilitat socioeconòmica, situacions veis, els equipaments, les entitats, els col- d’habitabilitat precàries i augment del lectius i el veïnatge com a oportunitat per preu, sobretot el de lloguer. Això és espe- reforçar la capacitat compartida de vet- cialment greu en uns barris on la meitat llar transversalment pels drets referents de la població viu de lloguer i on el parc a l’habitatge, la salut o l’educació, entre d’habitatges públics és insuficient, fet que d’altres. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 131 fa els llogaters més vulnerables a l’expul- de rehabilitació que permetés arribar a És molt destacable la creixent organitza- sió. Davant de casos d’assetjament immo- les comunitats més vulnerables de forma ció social dels darrers anys relacionada biliari, manca de rehabilitació per part de efectiva i tutelada i dissenyar mecanismes amb la defensa de l’habitatge com a dret propietaris per forçar la inhabitabilitat per evitar la gentrificació que aquestes bàsic i alhora la necessitat que la població dels immobles o altres pràctiques similars, rehabilitacions poden afavorir, curtcircui- estigui informada dels seus drets per po- l’Ajuntament disposa d’un protocol que va tant els efectes de la plusvàlua produïda der exigir-los i exercir-los. des de l’emissió d’ordres de conservació per la inversió pública en rehabilitació. als propietaris fins a la denúncia judicial. En l’àmbit de la salut es treballa en el marc Es detecta, però, la necessitat de fer un Una xarxa veïnal enfortida i activada en dels dos treball tècnic i social proactiu en la detec- lògica comunitària pot ser favorable per existents: el PICI del Raval i el programa ció de les finques més vulnerables i de les conèixer els drets i els serveis vinculats “Salut als Barris” del barri Gòtic. El pri- finques que requereixen rehabilitació i que a l’habitatge i per augmentar la capaci- mer és un procés ja recolzat per la Llei les unitats familiars no poden assumir-la. tat de detecció de casos de males praxis de Barris anterior i té continuïtat amb Caldria pensar en un programa específic immobiliàries, assetjament immobiliari, aquest Pla de Barris. El treball d’aquests exclusió o aïllament. Cal tenir en compte la gran diversitat d’exclusions residencials d’aquests barris, com ara la gent que viu situacions d’habitatge inadequat o inse- gur, en habitacions rellogades o en cases d’amics o familiars, entre d’altres. S’apun- ta la importància de donar suport a les po- lítiques de govern i de districte, i d’estudi- ar noves maneres per disposar d’un parc gran, especialment per atendre situacions d’emergència i poder generar arrelament i comunitat, element clau pel gaudi del Dret a la Ciutat. Bloc 2 | Diagnosi 132 Bloc 2 | Diagnosi processos comunitaris pivota entorn de serveis sanitaris (com el centre de reduc- Cal treballar en la millora i la potencia- l’envelliment saludable, la salut sexual i re- ció de danys), la millora de la salut sexual ció de la productiva i la salut mental, entre d’altres. i reproductiva, i la reducció de malalties bon veïnatge. En aquest sentit cal tenir Del treball en què participen serveis i enti- infeccioses. Es tindran especialment en molt en compte factors com l’alt índex de tats es desprèn que cal reforçar projectes i compte especificitats concretes d’algunes població flotant del barri Gòtic o la gran programes, i començar-ne de nous: projec- zones o de barri, com pot ser l’alta concen- diversitat cultural i d’origen del Raval. És tes que lluitin contra l’aïllament social i les tració d’oci nocturn, el gran impacte que necessari fomentar aquest potencial inter- malalties mentals, i que afavoreixin l’exer- té en el descans dels veïns i les afectacions cultural als dos barris com a oportunitat cici físic intergeneracional, especialment de salut que causa, o l’impacte del consum de desenvolupar el treball amb les entitats a l’espai públic; la convivència en la diver- de drogues a la via pública. Cal reforçar el i els col·lectius del territori que treballin sitat cultural, i la millora d’aptituds fami- treball per apropar usuaris, veïnat i ser- precisament des de l’educació, la cultura liars en aspectes com, per exemple, l’ali- veis (com el centre de reducció de danys) o l’esport com a elements de - mentació sana i equilibrada, la millora de per potenciar un major coneixement i una cia intercultural i de Cal la convivència entre veïnatge i usuaris de major percepció de necessitats mútues. trobar noves maneres de reconeixement Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 133 mutu entre les diverses comunitats del els serveis públics. Aquesta relació entre territori mitjançant nous lideratges i mo- l’Administració i les entitats del territori des de relació basats en objectius i projec- es considera molt positiva per poder actu- tes comuns. Aquest repte passa també per ar transversalment en processos d'atenció afrontar el desequilibri actual d’usos que i millora de les condicions socioeconòmi- es produeix a la via pública (on predomi- ques. Tot això té el gran objectiu general nen els usos turístics) i potenciar els veï- de generar mecanismes que permetin a la nals i comunitaris, amb una clara visió in- població seguir vivint al districte i que ho tercultural, de gènere i intergeneracional. pugui fer en condicions dignes, per con- trarestar les fortes dinàmiques gentrifi- Pel que fa a la - cadores relacionades amb la massificació nalitzades, destaca el fet que, sobretot al turística o l’especulació immobiliària que Raval, existeix una xarxa molt organitza- provoquen. da, especialment de l’àmbit sociosanitari i educatiu/formatiu, en col·laboració amb Bloc 2 | Diagnosi 134 Bloc 2 | Diagnosi Edduucaccaióció El mapa educatiu de primària i secundària Aquestes situacions fan necessari un tre- (no hi ha cap institut al barri) o el baix del Raval Sud i del Gòtic Sud presenta una ball continuat amb els equips de serveis percentatge d’estudiants del Raval que ac- sèrie de característiques comunes: s’hi , cedeixen a la universitat. Cal reforçar els ubiquen centres d’alta complexitat molt a través de les comissions socials, per tal programes de seguiment i acompanya- condicionats pels determinants socioeco- de fer-ne un seguiment i poder definir les ment en tots els canvis de cicle educatiu: nòmics de l’entorn on es troben (pobresa línies d’actuació. Una de les demandes de d’educació infantil a primària, de primària que afecta les condicions de vida saluda- la comunitat educativa és reforçar els re- a secundària obligatòria i de secundària bles, problemàtiques de salut mental, atur cursos disponibles en matèria de serveis obligatòria a postobligatòria, així com en crònic, infrahabitatge...), que tenen un alt socials i d’atenció a la salut mental. les opcions de formació professional o ocu- nivell d’absentisme entre l’alumnat i on pacional. les dades en relació amb algunes compe- Les dades sobre els nivells educatius re- tències bàsiques són inferiors a la mitjana. velen una diferència substancial entre els Altres elements definitoris dels centres de dos barris i manifesten l’existència de si- l’àmbit són l’elevat nombre d’infants amb tuacions que cal treballar específicament, necessitats educatives especials a les aules com la pèrdua d’arrelament al barri Gòtic i l’elevada mobilitat de l’alumnat, així com dels infants en acabar l’educació primària la proporció d’alumnat d’origen cultural divers i d’incorporació tardana. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 135 De l’anàlisi del territori també se n’extreu fortiment i d’apoderament del teixit juve- i català entre joves i adults, o a partir de la necessitat de reconèixer i potenciar les nil en clau d’interculturalitat i de gènere. tallers de coneixement cultural divers). Es , tant vol entendre aquesta línia com una opor- professionalitzada com de l’àmbit associ- Per últim, és essencial destacar de l’anàlisi tunitat per treballar la millora d’aptituds atiu (de caire educatiu, de lleure, cultural, la necessitat i la voluntat de reforçar els i l’enriquiment personal tant per a joves i esportiva o d’altres tipus) que hi ha als processos relacions infants com per a adults, especialment per barris, així com d’augmentar-ne l’oferta , a persones en risc d’aïllament social, com perquè els infants d’aquests barris, so- en una lògica d’educació comunitària. Es el col·lectiu de dones d’origen divers rea- bretot els de famílies més vulnerables, hi planteja repensar col·lectivament el redis- grupades. puguin accedir. Es detecta l’oportunitat de seny tant dels espais de relació (com ara reforçar les iniciatives que es desenvolu- les entrades als centres o els camins es- pen en horaris no lectius, especialment els colars) com dels espais de formació com- caps de setmana, i de fer èmfasi en el tre- partida (que es poden crear, per exemple, ball conjunt en lògica comunitària dels di- a partir d’espais d’intercanvi d’aprenen- versos actors implicats. També es detecta tatge de llengües maternes d’origen divers l’oportunitat de potenciar processos d’en- Bloc 2 | Diagnosi 136 Bloc 2 | Diagnosi Activitat econòmica Tot i que el Raval Sud i el Gòtic Sud són altres col·lectius (com els d’origen divers, El turisme és l’activitat econòmica predo- dues zones d’un districte molt dinàmic, amb situacions d’aïllament i vulnerabilitat minant als dos barris. L’increment espec- amb una àmplia franja de població jove i molt destacades). També la situació de les tacular del nombre de turistes i visitants un pes majoritari de la població en edat dones, especialment afectades per la po- i les dinàmiques associades han provocat activa, la supera en dos punts bresa, la precarietat laboral i la responsa- que existeixi un canvi de paradigma de la mitjana de la ciutat. Del treball amb les bilització de les tasques de cures requerirà percepció de la societat respecte d’aquest àrees i els serveis del territori es conclou d’atenció específica en totes les iniciatives fenomen, que ha passat de veure’l com una que hi ha col·lectius específics amb índexs econòmiques que s’implantin. font de riquesa i llocs de treball a qüesti- de vulnerabilitat preocupants, com ara les onar-ne l’autocontrol i els impactes sobre persones en situació d’atur de llarga du- Es considera que el Pla de Barris pot ser els drets fonamentals, com són el dret a rada o la franja juvenil, que a més compta una oportunitat per vincular aquests col- l’habitatge o a la salut. Les possibilitats amb un nivell de fracàs escolar significatiu lectius a processos i projectes d’ocupació laborals que ofereix el turisme pels veïns en un context escolar d’alta complexitat. lligats a les oportunitats que sorgeixin de i veïnes del Raval Sud i del Gòtic Sud són Per tant, les polítiques locals d’ocupació la pròpia centralitat i del dinamisme dels moltes, però cal posar el focus no només han de tenir presents aquests dos col- barris. en la possibilitat que es generin aquests lectius com a prioritaris, així com també llocs de treball sinó en la tipologia i la qua- Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 137 litat que tenen. En aquest sentit, el marc proximitat dedicat a atendre necessitats de referència serà el Pla Estratègic de diverses de la població veïnal, promovent Turisme 2016-2020 i el Pla de Desenvolu- la particularitat per sobre de l’homogene- pament Econòmic del districte de Ciutat ïtzació, el tracte personal sostingut i la im- Vella, per treballar en la línia de garantir plicació del comerç en la vida comunitària un major retorn social d’aquesta activitat i dels barris. Aquest marc serà també una d’apostar per la oportunitat per enfortir i potenciar l’acti- i per un comerç de proximitat al servei de vitat econòmica vinculada a l’economia les necessitats del veïnat. Caldrà desenvo- existent ja lupar iniciatives per preservar determina- als barris i encara amb marge per al crei- des plantes baixes de les lògiques del mer- xement i el funcionament en xarxa. cat i per potenciar i protegir el comerç de Bloc 2 | Diagnosi Bloc 2 | Diagnosi Ecologia urbana La condició de centre històric dels dos Les persones que viuen al Raval Sud i al barris evidencia una realitat irrevocable: Gòtic Sud, igual que en altres zones del la poca disposició d’espai públic. La trama districte, pateixen una clara dificultat per urbana densa, de carrers estrets i sinuo- poder realitzar de manera tranquil·la i sos, i les places dures configuren el caràc- agradable les activitats quotidianes en un ter que tenen tant el barri Gòtic com el espai públic que generalment està molt Raval, i que tant atractiu té per a locals i condicionat per la presència de les terras- visitants. Però en el context de creixement ses dels locals de restauració o de les aglo- exponencial del turisme dels darrers anys, meracions de turistes. La manca, per tant, s’ha desequilibrat l’ús que es fa de l’espai d’espais infantils, de zones on els joves o la públic en aquests barris, especialment a gent gran puguin desenvolupar activitat fí- les zones més cèntriques i comercials. sica o de zones de relació i trobada en con- dicions agradables (tranquil·litat, ombra, llocs on seure, etc.) són condicionants que estan afectant negativament la qualitat de vida veïnal. Això es nota, per exemple, en l’augment de l’índex de sobrepès, en l’afec- tació de malalties mentals i en l’augment de malalties i malestars relacionats amb el fet de no poder descansar i no dormir bé. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | Cal, doncs, per poder utilitzar-lo. Davant d’una dinàmi- poder repensar i redissenyar determinats ca tan expansiva com el turisme, només espais en clau veïnal i comunitària, i poten- es tendirà cap a l’equilibri d’usos de l’es- ciar-ne l’ús per a activitats necessàries per pai públic potenciant els minoritzats, en a la vida quotidiana. I cal fer-ho tant des aquest cas els usos veïnals i comunitaris. de la concepció física com mental. És a dir, cal plantejar el redisseny d’espais públics El fet d’afrontar aquesta necessitat d’es- existents i, fins i tot, trobar-ne de nous on pai públic amb una mirada veïnal i comu- poder realitzar aquestes activitats de ca- nitària es configura com un aspecte clau ràcter veïnal. Alhora, és molt important en aquests barris del districte que més crear i potenciar la consciència col·lectiva població ha perdut els darrers anys i que que l’espai públic és l’espai democràtic per més està veient l’efecte de la gentrificació, excel·lència i que els habitants de la ciutat amb la consegüent pèrdua de lligams co- tenen la necessitat però també el dret de munitaris i l’afebliment de les xarxes veï- nals. Cal aprofitar aquesta oportunitat per explorar noves maneres de relació entre el veïnat i l’Administració pel que fa al sentit i a l’ús de l’espai públic. Bloc 2 | Diagnosi Bloc 2 > 9 | Plans actius i acció de govern al Raval Sud i Gòtic Sud El Pla de Barris és una iniciativa extraordi- nària de l’Ajuntament de Barcelona dota- da de pressupost propi. Té com a objectiu complementar i accelerar l’acció ordinària que duen a terme al territori tant el dis- tricte de Ciutat Vella com les diferents àre- es del consistori. Des de l’equip de govern del districte s’han aprovat, des de l’inici de la legislatura, diverses mesures de govern amb l’objectiu de marcar el rumb de les polítiques públiques amb impacte a Ciutat Vella. Alhora, el marc en què es desplegarà el Pla de Barris està definit per altres pro- postes a escala de ciutat que impulsen les diferents àrees i departaments de l’Ajunta- ment de Barcelona i que tenen incidència al districte de Ciutat Vella. Finalment, cal destacar altres actuacions específiques d’àmbit territorial de barri. Tot seguit es presenta un resum dels plans actius i de l’acció de govern al Raval Sud i el Gòtic Sud, agrupats segons els qua- tre àmbits temàtics en què s’estructura aquest document. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 141 Drets socials En el camp dels drets socials existeixen , una proposta que reenfoca l’antic pla , codissenyat i desenvolupat per diverses mesures que marcaran el rumb amb el mateix nom per millorar la qualitat de vida i l’accés diferents agents, com el Consorci Sanitari de Barcelona o de les polítiques públiques del districte, a l’habitatge de la zona i compatibilitzar i diversificar els la fundació Tot Raval, i recolzat per l’anterior Pla de Bar- com ara el Programa per al foment de usos a l’entorn de Salvador Seguí i espais propers com la ris Raval Sud. El barri Gòtic està actualment iniciant el les relacions de proximitat i veïnatge a rambla del Raval o el carrer d’en Robador, trobant l’acord procés de creació del seu (“Sa- i la convivència de totes les persones que hi viuen o tre- lut als Barris”), el qual es troba en fase d’inici de desple- Ciutat Vella. Aquesta mesura augmenta ballen. gament. En tots dos casos, atenent als diferents ritmes en els recursos públics amb un enfocament què es troben, el Pla de Barris treballa directament amb proactiu enlloc de reactiu amb l’objectiu En el terreny de la participació, trobem la Mesura de aquests espais de treball ja creats. de vetllar pel descans veïnal, teixir les re- govern sobre la participació. Proposa fomentar la cons- lacions de proximitat i veïnatge a l’espai trucció conjunta amb el veïnat de les polítiques públiques, A escala de ciutat, però amb un clar impacte al distric- públic i al privat fomentant i potenciant que impliquen, per exemple, canvis en les dinàmiques dels te de Ciutat Vella, trobem el especialment les comunitats de contex- espais de decisió, com els consells de barri, per fer-los més de Barcelona (2016-2025), que es marca com a objec- tos culturals diversos, facilitar iniciatives participatius. tiu garantir la funció social de l’habitatge i avançar en la comunitàries a l’espai públic i garantir el construcció d’un servei públic d’habitatge a l’alçada de les seu accés universal, lluitar contra els mals Una altra mesura destacada és la Mesura de govern del millors pràctiques d’altres ciutats europees. Aquest pla, usos d’habitatges, o detectar i intervenir Raval Cultural, que posa en valor el gran valor cultural i promogut per la Gerència d’habitatge i drets socials, de- en situacions de conflicte en escales de ve- patrimonial d’aquest barri amb projectes com “Apadrina termina objectius i accions concretes per afrontar proble- ïns, entre d’altres aspectes. el teu equipament” o el treball en xarxa i la visibilització mes endèmics, com les dificultats dels joves per accedir de moltes iniciatives culturals del barri. Aquesta mesura als habitatges; fenòmens més recents, com la substitució Una altra mesura molt relacionada amb s’està revisant en l’actualitat per introduir la perspec- d’habitatges principals per pisos d’ús turístic, o el crei- l’anterior és la de criteris per a la rea- tiva intercultural i podria canviar de nom. Cal destacar xent envelliment de la població. Així mateix, es plantegen que que en el context dels barris, especialment del Raval, hi noves metodologies de treball, com els ajuts a la rehabili- posa el focus en la potenciació de les ac- ha una forta xarxa de treball comunitari entorn a projec- tació de l’interior dels habitatges o l’impuls de convenis de tivitats de caire veïnal i comunitari per tes comuns, com la Festa Major, el Sant Jordi, el Festival rehabilitació d’edificis, amb l’objectiu que els ajuts públics potenciar l’enfortiment social de proximi- Raval(s) o la Ravalstoltada, que impliquen la col·laboració arribin on més es necessiten. tat i la dotació de mecanismes de transpa- directa entre entitats del territori i del districte, i estan rència per a l’atorgament de les llicències dinamitzats per diversos agents del territori. De la mateixa manera, trobem el per a l’ordenació necessàries. dels establiments d’allotjament turístic, els albergs de jo- En l’àmbit de la salut, el barri del Raval compta des de ventut, les residències col·lectives d’allotjament temporal D’altra banda, es desenvolupa el - l’any 2013 amb un - i els habitatges d’ús turístic a la ciutat de Barcelona. Bloc 2 | Plans actius i acció de govern 142 Bloc 2 | Plans actius i acció de govern Educació Activitat econòmica El febrer de 2016 es va impulsar també a escala de ciutat Precisament fruit d’una altra mesura de govern pel desen- la - volupament econòmic de Ciutat Vella, l’estiu passat es va tiu de ciutat per fer de Barcelona una capital de la inno- presentar el vació pedagògica. Així mateix, existeixen el Pla estratègic de Ciutat Vella 2016-2021. Aquest document serveix com d’educació, creat pel CEB, que inclou el desplegament del a full de ruta per articular en els propers anys les accions model d’escoles enriquides, el qual té una incidència es- adreçades a enfortir les bases productives i a potenciar els pecial als barris on hi ha Pla de Barris, i el - recursos del territori de cara a consolidar un ecosistema . econòmic plural, diversificat, sostenible i amb retorn so- Aquest pla ha marcat les línies de treball des del territori cial, que estimuli diferents sectors d’activitat econòmica. apostant, per exemple, per incidir en la millora de l’èxit educatiu, coordinant i optimitzant l’oferta educativa com- A més, el obre un plementària pròpia del districte, del teixit associatiu i de nou procés de planificació, reflexió i coneixement compar- les entitats culturals, garantint la cobertura de les neces- tit sobre l’activitat turística a la ciutat i els seus efectes, a sitats bàsiques dels infants en treball coordinat amb els través de l’anàlisi de la conjuntura actual i els escenaris centres educatius, donant a conèixer el seu treball i les de futur. bones pràctiques, i els projectes innovadors o la impulsió de la implicació de les famílies com a agents educatius fo- namentals afavorint continuïtats entre el context familiar i l’escolar, tenint en compte la diversitat cultural de les famílies del districte. Actualment aquest pla està en fase d’avaluació per poder situar les bases d’un nou pla que re- afirmi encara més pels propers anys l’aposta per l’educa- ció pública i de qualitat. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 143 Ecologia urbana Llei de Barris Raval Sud L’acció de govern a Ciutat Vella també articula actuacions en matèria de Ciutat Vella ha comptat amb projectes d’intervenció integral en tres con- . Algunes ja es- vocatòries de la Llei de Barris (llei de millora de barris, àrees urbanes i tan en marxa i altres estan en execució, com la plaça de Josep M. Folch viles que requereixen una atenció especial): a les zones de Santa Caterina i Torres o la reurbanització dels carrers de l’Est, de Guàrdia i de l’Arc i de Sant Pere (2004-2008), a la Barceloneta (2008-2012) i al Raval Sud del Teatre (als quals s’incorpora la recollida de brossa pneumàtica), les (2010-2018). Aquesta llei va dotar les administracions catalanes d’instru- rehabilitacions de diverses finques del Raval i de la nova Escola Massana, ments d’intervenció en la millora dels territoris que, per les seves condi- i la millora de l’entorn de la plaça de la Gardunya amb habitatges en rè- cions, requerien una atenció especial per part dels poders públics. La Llei gim cooperatiu, entre altres actuacions. Així mateix, s’ha materialitzat la de Barris, en l’actualitat vigent al Raval Sud fins a l’any 2018, és una políti- compra d’edificis històrics per al seu ús com a equipaments, com ara Can ca de rehabilitació urbana focalitzada en territoris vulnerables que busca Seixanta al Raval i el Borsí al barri Gòtic, o com a equipaments culturals, realitzar una forta inversió pública com a palanca de transformació. Les com el Teatre Tantarantana. fonts de finançament provenen de la Generalitat i dels governs locals. La mitjana aproximada és d’uns 10 milions d’euros per convocatòria. Actualment, la Rambla viu un procés obert de definició mitjançant con- curs públic per dissenyar les accions i mesures necessàries per potenciar La Llei de Barris del Raval Sud incloïa un total de 35 projectes, dels quals la seva vivència veïnal i les dinàmiques de proximitat. Aquest procés, que actualment se n’ha realitzat un terç. En són exemples la remodelació de la recull tot l’anàlisi i planificació creada amb el Pla Cor de la Rambla, fruit plaça del Padró, la dotació per a entitats de la xarxa inalàmbrica oberta, d’una mesura de govern de 2011, té l’objectiu de potenciar la dinamització les obres de millora d’accessibilitat a diferents espais (com al casal de social i la seva transformació urbana d’aquest espai neuràlgic transver- barri o al centre cívic), la instal·lació de la xarxa de recollida pneumàtica salment i en clau de proximitat i de vida quotidiana, emfatitzant el seu i troncal, i la urbanització de carrers amb aquesta recollida al Raval Sud, paper d’unió entre el barri Gòtic i el Raval i entre la ciutat i el mar. així com diversos projectes de dinamització social i econòmica. En alguns casos, aquestes accions estaven incloses en programes d’ac- El context de crisi econòmica global va endarrerir l’arribada de les inver- tuació, com l’antiga Llei de Barris, i altres accions està previst d’anar-les sions per a la realització dels 35 projectes de millora social i urbanística desenvolupant durant la legislatura en el marc de la Mesura de govern previstos. Per aquest motiu, aquesta política s’ha reestablert en vuit anys, . Aquesta mesura, que es va presen- i no en els quatre previstos inicialment, i continua essent operativa en tar al Consell Plenari del districte el desembre de 2016, és fruit del procés l’actualitat. En el context actual, la Llei de Barris del Raval Sud s’inte- de participació Decidim Barcelona en el qual, a banda de la participació grarà en el projecte del Pla de Barris, engegat durant el mandat actual, digital a través del web habilitat, es va establir un grup motor amb el i en el funcionament ordinari del districte, per garantir que les accions conjunt d’entitats i associacions representants dels quatre barris del dis- que es considerin vàlides per a la lluita contra les desigualtats puguin tricte, amb sessions de treball específiques a cada barri, etc. desplegar-se. Bloc 2 | Plans actius i acció de govern Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 145 Bloc 3 Intervenció al Raval Sud i Gòtic Sud Bloc 3> 10 11 Objectius Projectes específics motor Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 147 12 13 14 Propostes Pressupost Visió i accions desglossat global per conceptes Bloc 3 > 10 | Objectius específics del Raval Sud i Gòtic Sud Dignificació En la diagnosi s’apunta quines mancances o debilitats té el territori, però també qui- nes oportunitats o fortaleses. A partir de la diagnosi, el Pla de Barris proposa una sèrie d’objectius específics que són els que defineixen quins elements es volen abor- Empoderament dar en el territori i fins on es vol arribar. col·lectiu Veïnificació de Per tant, els objectius donen resposta a la diagnosi realitzada i indiquen quin és el fu- Dret a tur desitjat. viure S’agrupen d’acord amb l’estructura dels al barri quatre àmbits temàtics en què s’estructu- ra el Pla (drets socials, educació, activitat econòmica i ecologia urbana), els quals es- devenen el fil conductor o leitmotiv de les diferents propostes en què els objectius s’acabaran concretant. Tot seguit es mostren els objectius especí- fics del Pla de Barris del Raval Sud i Gòtic Escoles Comerç i Sud. enriquides, activtat relació families- escoles proximitat Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | B | - C | a viure al propi barri en condicions as- sequibles intercultural Cal lluitar contra els efectes negatius de la Cal millorar la qualitat habitacional dels marxa de veïns i veïnes del barri, enfortint Cal reduir els indicadors de desigualtat veïns i veïnes fomentant la rehabilitació i potenciant la xarxa de suport i coneixe- que afecten la salut dels veïns i veïnes, do- amb criteris socials i clàusules antigentri- ment veïnal des de l’espai comunitari i do- nant suport i ampliant els programes es- ficació, per evitar que la millora de l’espai mèstic. Un treball de suport i enfortiment tablerts pels diferents processos de salut domèstic suposi una expulsió indirecta d’aquestes xarxes pot suposar un augment comunitària dels barris. El Raval Sud i el dels veïns i veïnes. Cal donar suport a pro- de la qualitat de vida dels veïns i veïnes. Gòtic Sud presenten indicadors elevats en grames d’estudi de noves possibilitats per Cal aprofitar l’oportunitat de potenciar qüestions com el consum d’estupefaents, a l’augment d’habitatge assequible, de de- nous equipaments de caire comunitari i de la salut mental, la salut sexual i reproduc- tecció compartida amb el veïnat de casos proximitat que reforcin aquestes xarxes tiva i les malalties de transmissió sexual, de males pràctiques i de casos d’infrahabi- de relació existents o noves. els problemes derivats de la manca d’ac- tatge, de lluita contra la pobresa energèti- tivitat física o l’aïllament i la violència de ca en el marc de l’estratègia contra la femi- gènere. nització de la pobresa i la precarietat, etc. Bloc 3 | Objectius específics D r e t s s o c i a l s 150 Bloc 3 | Objectius específics D | - F | catiu de proximitat Cal tenir una clara visió inclusiva, intercultural i amb Cal potenciar mecanismes i accions que vetllin per la pluralitat de l’activi- perspectiva de gènere per avançar cap al model d’escoles tat econòmica i comercial en planta baixa, necessària per al desenvolupa- enriquides, en les quals es potencia el centre educatiu com ment de la vida quotidiana. És una oportunitat per aprofitar el potencial a espai de possibilitats per a moltes activitats formadores dinamitzador que pot tenir l’activitat en planta baixa per a la dinamitza- i d’acompanyament familiar fora de les hores reglades. És ció de zones especialment deprimides. una oportunitat per ampliar l’oferta d’activitats de lleure en cap de setmana. G | E | Cal fomentar l’orientació i l’assessorament laboral, així com projectes formatius, que vetllin per millorar l’ocupabilitat de col·lectius en situa- ció de major vulnerabilitat en termes sociolaborals, com ara el jovent, les Cal promoure l’accés a l’educació en el lleure dels infants persones en situació d’atur de llarga durada o les persones de col·lectius de les zones del Pla de Barris i fomentar la permeabilitat d’origen divers, especialment dones immigrades reagrupades. Cal faci- de coneixements domèstics i curriculars, amb una atenció litar l’accés a la formació de persones de contextos culturals diversos especial a les comunitats de diversos contextos culturals, per augmentar-ne l’ocupabilitat. I cal promoure mesures que permetin per preservar i posar en valor la riquesa cultural dels bar- la conciliació, la flexibilització d’horaris, l’eliminació de traves burocràti- ris. Cal fomentar el coneixement i el reconeixement de la ques per garantir l’accés a les formacions, etc. diversitat cultural en les seves diferents expressions dins de l’àmbit educatiu (educació formal i no formal). I cal promoure la diversitat lingüística, fomentant l’aprenen- tatge de les llengües minoritzades. Cal desenvolupar mecanismes d’enfortiment de la xarxa actual d’iniciati- ves locals d’economia cooperativa, social i solidària, la formació a mida i l’acompanyament a joves i persones en situació d’atur de llarga durada, per la seva autoocupació en clau cooperativa. E d u c a c i ó A c t i v i t a t e c o n ò m i c a Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 151 I | - J | Cal promoure el replantejament i la trans- Cal aconseguir que l’espai públic sigui un formació d’espais públics, perquè facilitin lloc de trobada i d’ús plural i diversificat. l’ús veïnal i comunitari (activitats espor- S’ha de posar una atenció especial en els tives, culturals, d’oci quotidià...), sempre problemes sociosanitaris derivats d’al- des d’una perspectiva intercultural, de guns usos puntuals que generen impactes gènere i intergeneracional. Cal apropar-se negatius, com l’oci nocturn o el consum de als diferents usos de l’espai públic de les drogues a la via pública. comunitats i col·lectius, reconèixer-los i promoure l’accés igualitari als espais i als equipaments dels barris. I cal garantir la circulació d’informació, tenint en compte les desigualtats en l’accés a la informació i als equipaments (indicacions multilingües en els parcs infantils, incorporació de la di- versitat en les figures i els jocs...). Bloc 3 | Objectius específics E c o l o g i a u r b a n a Bloc 3 > 11 | Projectes motor del Raval Sud i Gòtic Sud Viure al barri: Els projectes motor són aquells que, per la seva dimensió i transversalitat, són capa- ços de travessar i fer confluir tots els àm- digne i assequible bits d’intervenció del Pla de Barris: drets socials, educació, activitat econòmica i ecologia urbana. En aquest sentit, són pro- jectes temàtics que vertebren i articulen totes les propostes i accions entorn a un eix conductor del propi barri. A continu- ació es descriuen els projectes motor que articulen el Pla de Barris del Raval Sud i Gòtic Sud. Port(a) veïnal: guanyem espai - paments de base veïnal Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 153 Aquest projecte motor vetlla per aconseguir l’objectiu que que es reverteixin situacions de vulnerabilitat de drets i els veïns i veïnes es puguin quedar a viure als seus bar- que les actuacions de l’administració no tinguin un efecte ris en condicions dignes. És un objectiu que s’afronta de pervers. Si es detecta que això pot ser així i no es tenen manera transversal, per treballar-lo com a oportunitat de els mecanismes per evitar-los, es contempla l’abstenció reforçar i potenciar l’acompanyament a les famílies que d’intervenció. es troben en situacions més vulnerables, la millora de la convivència i de les relacions de proximitat o les inter- La possibilitat de viure al barri passa també per augmen- vencions de dignificació dels habitatges, entre d’altres. tar la possibilitat de sostre públic. Aquest objectiu es per- Aquest projecte motor ha de vetllar perquè la dignitat ha- segueix amb actuacions com la rehabilitació de l’antiga bitacional i la qualitat de vida no suposin una expulsió del casa-fàbrica de Can Seixanta, que comportarà l’augment veïnat per ser substituït per altres persones amb rendes d’habitatges públics. Alhora s’estudiaran i s’exploraran més altes. altres solucions prepositives per assolir aquest objec- tiu, com el canvi de les oficines municipals en planta pis En aquest sentit, es planteja una línia de dignificació dels a planta baixa, per crear habitatges, o la cerca d’espais habitatges a partir d’un sistema d’ajuts de rehabilitació edificables en condicions d’excepcionalitat, en un context per a la cohesió social, destinats a les finques d’alta com- d’emergència com l’actual. plexitat i fent especial atenció a les clàusules antigentri- ficació, perquè evitin efectes no desitjats, com per exem- Aquest projecte motor està directament relacionat amb ple la pujada del preu del lloguer de la finca rehabilitada. el pla de foment de les relacions de proximitat i el veïnat- Caldrà explorar totes les vies possibles perquè aquests ge, tant en l’espai públic com en els àmbits domèstics co- ajuts a la rehabilitació ajudin a la dignificació dels immo- muns, com les escales o les entrades. Es tracta d’un reforç bles i repercuteixin al màxim possible en benefici de la en la línia de la mediació per a resolució de conflictes o qualitat de vida de les persones que hi viuen. Així doncs, l’acompanyament de situacions de vulnerabilitat. És una s’exploraran els ajuts a propietaris individuals, comuni- oportunitat, també, per reforçar el treball conjunt en- tats, i fins i tot a llogaters, sempre amb un acompanya- tre els diferents serveis de l’administració i el veïnat per ment personalitzat per assolir acords de continuïtat amb aconseguir ampliar el coneixement dels drets i eines dis- els propietaris. Donada la forta pressió immobiliària dels ponibles davant de la detecció de males pràctiques, casos dos barris, es reorientarà el funcionament administratiu i d’assetjament immobiliari (mobbing), gent aïllada o neces- s’incorporaran equips tècnics i socials per poder garantir sitats de mediació en conflictes de convivència. Bloc 3 | Projectes motor 154 Bloc 3 | Projectes motor La utilització de l’espai públic per realitzar ça al barri o en la qualitat de les relacions i Alsina ha de garantir la creació d’aquest activitats necessàries per a la vida quoti- veïnals. gran espai veïnal destinat a usos de la vida diana de totes les franges d’edat no és un quotidiana, alguns de caràcter fix, com luxe, és un dret. Zones de jocs infantils, es- Per una banda, aquest projecte motor les pistes esportives, els jocs infantils, els pais d’esbarjo juvenil, pistes esportives o planteja veïnificar el Moll de la Fusta per espais d’esbarjo per a animals de compa- zones de descans i relació agradables són afavorir-ne l’ús en clau veïnal i de proxi- nyia, i altres de caràcter efímer o puntu- espais que cal poder utilitzar en condici- mitat, i guanyar espai públic on el veïnat al, com els espais de trobada i d’exercici a ons amenes a la via pública per desenvo- pugui realitzar moltes de les activitats l’aire lliure, els àmbits per a l’oci cultural i lupar hàbits de vida saludable i millorar la quotidianes que, especialment al barri comunitari, la zona d’assaig per a entitats qualitat de vida en general. Aquest projec- Gòtic, tenen dificultat per realitzar. En un musicals, la zona de berenador, els espais te motor proposa repensar usos i dinàmi- treball conjunt entre l’Ajuntament, el Port d’esbarjo familiar, etc. És una gran opor- ques de l’espai públic actual, generalment de Barcelona i les entitats i col·lectius del tunitat de treballar conjuntament i coor- monopolitzat pel turisme i les dinàmiques territori, cal repensar aquest espai per ga- dinadament amb grups de joves, centres que hi estan associades, per potenciar-ne rantir el seu ús veïnal millorant, al mateix educatius, serveis públics, equipaments, la veïnificació. Aquesta reapropiació de temps, la connexió al Moll de la Fusta pels entitats diverses i col·lectius i moviments l’espai públic per a activitats quotidianes accessos actuals (la Rambla i la plaça d’An- veïnals, per aconseguir la reapropiació ve- tindrà repercussions molt positives en di- tonio López) i repensar la connexió directa ïnal d’aquesta gran porta al mar. versos camps, com en el de la salut física i amb el barri Gòtic des de la plaça del Duc mental, en la reducció de l’aïllament, en la de Medinaceli i el passeig de Colom. El re- Altres àmbits dels barris que es planteja convivència, en el sentiment de pertinen- disseny d’elements físics del moll de Bosch de repensar i redissenyar amb el mateix Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 155 objectiu de potenciar-ne els usos veïnals en clau de proximitat i vida quotidiana són l’àmbit dels jardins de les Voltes d’en Ci- rés, de la plaça de Sant Miquel i de la pla- ça del Duc de Medinaceli o de l’àmbit de l’entorn de la rambla del Raval, la plaça de Vázquez Montalbán i la plaça de Salvador Seguí. La mirada que guiarà la veïnificació d’aquests espais ha de ser molt àmplia i ha d’aconseguir involucrar al màxim possible tots els agents implicats en la construcció de vida veïnal i comunitària. Aquest projecte motor té una mirada cla- rament intercultural i de gènere per gene- rar dinàmiques i espais públics inclusius i compartits per tots els col·lectius que hi conviuen. Alhora, pot suposar una opor- tunitat de potenciació de l’ocupació de col·lectius del barri, com joves o persones aturades de llarga durada, perquè es for- min i s’apoderin en la gestió de les infraes- tructures necessàries per a la realització d’aquestes activitats veïnals o d’altres que es produeixin a l’espai públic. Bloc 3 | Projectes motor 156 Bloc 3 | Projectes motor Aquest projecte motor pivota entorn de Es fomenta l’enfortiment de la trama soci- la necessitat de potenciar les relacions al i veïnal mitjançant, per una banda, l’im- comunitàries cap a la cultura i la convi- puls d’un nou equipament central al barri vència, com a eixos vertebradors de co- Gòtic (el Borsí), que implica el trasllat de hesió social. Cal crear espais i dinàmiques la Biblioteca Andreu Nin i la creació d’un d’enfortiment de les xarxes veïnals i dels espai de gestió veïnal; per una altra banda, col·lectius que tenen una clara visió comu- es fomenta amb la rehabilitació i la poten- nitària i de defensa de drets bàsics. ciació del complex de Can Seixanta, situat al Raval Sud, com a equipament i habitat- La centralitat dels barris, la gran pressió ge públic. Tots dos pols són una oportu- turística a l’espai públic i a l’àmbit immo- nitat per crear nous espais inclusius que biliari, i les condicions d’habitabilitat dels enforteixin la trama social, mitjançant ini- edificis fan que la pèrdua de població dels ciatives existents o noves, que treballin la darrers anys suposi també una pèrdua de cultura i els drets socials com a valor de xarxa social i comunitària, cosa que té re- transformació i de cohesió social, amb una percussions negatives en molts àmbits de atenció especial al jovent dels barris del la vida quotidiana. districte. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 157 Aquest projecte motor constitueix una oportunitat per vincular-se amb les línies d’ocupació del propi Pla de Barris i per po- tenciar la rehabilitació comunitària gene- rant ocupació, amb orientació i formació prèvia, vinculada a la rehabilitació de col- lectius en situació de risc d’exclusió i joves. Cal tenir present la capacitat d’irradiació d’activitat de proximitat d’aquests dos pols cap a l’espai públic i alhora cal aten- dre la línia del Pla de Barris d’enfortiment de l’economia social i solidària, vinculada a la gestió d’activitats i d’infraestructures necessàries per a les activitats de caràcter veïnal i comunitari, especialment a l’espai públic. Bloc 3 | Projectes motor Bloc 3 > 12 | Propostes i accions del Raval Sud i Gòtic Sud Les propostes són les eines emprades per Pàgina A 2016-2020 Objectius Potenciació de projectes culturals i d’educació en el lleure i comunitària Dades generals de educació 06 Pressupost vinculats assolir els objectius. Es desplegaran de 800.000 € B · C · D · E · I · J la proposta forma comunitària al llarg dels propers Aposta per l’educació no reglada promoguda pel teixit professional i associatiu del territori per potenciar des d’una mirada intercultural, de gènere i intergeneracional, la vessant comunitària Descripció de la de la cultura i el lleure i la implicació dels infants, joves, famílies, centres i entitats en l’apropiació anys i, generalment, comportaran l’execu- de l’espai públic per desenvolupar aquestes activitats i aprofi tar recursos existents (patis, aules, propostaetc.). ció de més d’una acció en el territori. Accions a desplegar 6.1 | Suport al procés “Educació Comunitària” i desplegament d’accions per reforçar la relació de les famílies amb els centres educatius. En aquest document es concreten algunes Programes de relació famílies-escoles: treball conjunt amb el procés de “Educació Comunitària” i desplegament, entre d’altres, d’accions específi ques per reforçar la relació de les famílies amb els centres educatius i els sabers que es poden transmetre entre sí. Per exemple, promovent la diversi- de les accions que caldrà executar per al tat lingüística: fomentant l'aprenentatge de les llengües minoritzades (activitats extraescolars per l’aprenentatge de les llengües familiars a les escoles i vinculant les AFA, incorporació de llibres d’al- Accions que cal desenvolupament de les propostes corres- tres llengües a les biblioteques dels centres escolars i municipals...). 6.2 | Redisseny d’espais de relació famílies-escoles. desplegar ponents. Tanmateix, cal entendre que el Redisseny d’espais de relació famílies-escoles: redisseny participat entre famílies, joves i centres educatius dels espais d’entrada als centres educatius com a “avant-sala de l’escola” per afavorir més desplegament de les accions és un procés i millor la interrelació centre-famílies. Plantejar amb els centres i les famílies camins escolars inno-vadors adaptats a les necessitats i especifi citats urbanes i socials dels barris. viu, inherent a la implementació del pro- pi Pla de Barris, de manera que es poden redefinir i en poden aparèixer de noves al - Districte de Ciutat Vella - Comissionat d’Immigració, - Entitats - AFAs llarg del temps, respecte de les previstes - ICUB Interculturalitat i Diversitat - Fundacions - Comunitat educativa- IBE - Equipaments culturalsAgents municipals A qui no ens - Agrupacions culturals, religioses, - Ciutadania no associada Agents implicats - Institut Infància - CEB implicats podem deixar esportives ... inicialment. Bloc 3 | Propostes i accions Per tant, les propostes i les accions, jun- Pàgina B Potenciació de projectes culturals i d’educació en el lleure i comunitària 06 tament amb els projectes motor que, atès el seu caràcter transversal, tenen entitat 6.3 | Impulsar projectes amb el teixit professional i associatiu que treballin l’educació i la cultura. Cultura i cohesió social: impulsar projectes amb el teixit professional i associatiu del territori que treballin l’educació, la cultura i l’acompanyament des pròpia, constitueixen les bases del marc de la lògica comunitària amb especial mirada intercultural, intergeneracional i de gènere i una atenció especial a aquells de caire educatiu i d’acompa-nyament fora d’hores lectives i caps de setmana. operatiu del Pla, que no s’ha d’interpretar Accions que cal des- plegar (continuació) com un document tancat, sinó com un full de ruta per seguir. Tot seguit es mostren les propostes i les accions del Pla de Barris del Raval Sud i Gòtic Sud. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 2016-2020 Objectius - drets 01 Pressupost vinculats socials 3.350.000 € Cal afavorir els mecanismes per a la dignificació dels espais domèstics privats (habitatges) i co- muns (escales i entrades) amb iniciatives que ajudin a garantir aspectes clau per a la qualitat de vida, com la convivència, la bona conservació de l’habitatge o el dret al descans. Són mecanismes que han de tenir molt en compte la pressió i els perjudicis que provoca en la vida local el turisme i l’especulació. 1.1 | - trificació. Cal instaurar ajuts per a la rehabilitació de cohesió social amb mesures antigentrificació, a partir de la creació de noves línies de subvenció, en coordinació amb altres ja existents, que prestin una atenció especial a les situacions de finques d’alta complexitat (finques d’alta vulnerabilitat i difícil rehabilitació) i que potenciïn la figura de la subvenció de cohesió social i l’acompanyament inte- gral a les famílies que hi viuen. Aquests ajuts han d’estar vinculats a clàusules antigentrificació que permetin curtcircuitar la plusvàlua de l’immoble per inversió pública, és a dir, mesures que evitin que la rehabilitació provoqui la substitució dels llogaters per altres amb rendes més altes, a causa de les pujades desmesurades de lloguer, per exemple. Donat que el principal règim de tinen- ça d’habitatge és el de lloguer i l’alta exposició a la vulnerabilitat residencial existent, cal explorar solucions d’ajuts de rehabilitació directes a llogaters amb acords amb els propietaris. Aquestes ajudes han de servir per millorar la qualitat de vida de la gent que ja viu als immobles, activant tots els mecanismes possibles per evitar la substitució i/o l’expulsió del veïnat. Aquesta actuació es coordinarà amb les diferents àrees i serveis municipals per complementar els ajuts ordinaris anunciats per l’Ajuntament per a l’any 2017, amb un valor de 46,6 milions d’euros, en matèria de rehabilitació d’habitatges. Es posarà una èmfasi especial a donar un nou impuls a les mesures d’estalvi energètic i a promoure les obres de millora dels interiors dels pisos. Aquests ajuts ordinaris també preveuen mecanismes per garantir l’estabilitat dels llogaters en els edificis renovats. - Districte de Ciutat Vella - IMD - Associacions i col·lectius veïnals - PMHB - Barcelona Activa - Entitats - IMSS - Veïnat no associat Agents municipals - ASPB A qui no ens implicats podem deixar Bloc 3 | Propostes i accions 160 Bloc 3 | Propostes i accions 01 1.2 | Cal establir mesures específiques antisoroll, és a dir, mesures per mitigar el malestar en l’àmbit domèstic derivat de l’excés de soroll diürn i nocturn, amb subvencions per a la substitució d’elements de tancament com finestres, per exemple. Aquests ajuts, igual que els anteriors, contemplen mecanis- mes antigentrificació i de seguiment personalitzat perquè els llogaters se’n puguin beneficiar. 1.3 | Cal fomentar el bonveïnatge proactiu mitjançant el desenvolupament de programes de potenciació de les dinàmiques veïnals positives als espais do- mèstics privats (habitatges) i comuns (escales i entrades). Els objectius són la millora de la convivència, el suport a les comunitats, l’establiment d’una antena de detecció de situacions d’aïllament, segregació, males praxis immobiliàries, etc. Cal fer una èmfasi especial a les finques complexes, com per exemple les detectades al carrer de l’Om o al carrer Nou de la Rambla. 1.4 | Cal dur a terme estudis d’habitabilitats vulnerables i donar suport als estudis de vulnerabilitat habitacional, relacionada amb la situació de les per- sones que viuen en pensions o habitatges de relloguer. Pel que fa a les pensions, s’estudiarà la situació i la seva viabilitat per contemplar l’aplicació d’accions de millora relacionades amb la legalitat, l’estat físic, les condicions i la qualitat de vida dels usuaris permanents d’aquests establiments. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 161 2016-2020 Objectius drets 02 Pressupost vinculats socials 100.000 € Cal treballar pel dret de la població a viure al seu barri augmentant, en la mesura de les possi- bilitats, el sostre públic i estudiant totes les possibilitats de donar altres respostes a situacions d’emergència habitacional. 2.1 | El projecte d’habitatge públic a Can Seixanta comportarà un augment del nombre d’habitatges de caràcter públic i assequible mitjançant l’operació de rehabilitació de l’antiga casa-fàbrica de Can Seixanta. 2.1 2.2 | Cal estudiar l’aplicació de canvis d’ús en les oficines municipals per convertir-les en habitatges: cal analitzar les possibilitats de reubicació d’alguns serveis municipals que actualment s’ubiquen en plantes pis per resituar-los en locals a planta baixa i quantificar els costos d’oportunitat associats. 2.3 | fórmules de tinença. Cal realitzar estudis per detectar buits urbans: cal analitzar quines possibilitats urbanístiques existeixen als dos barris per plantejar la creació d’habitatge públic i cal explorar altres fórmules de tinença per donar resposta a diferents tipus d’emergència habitacional. - Districte de Ciutat Vella - BIMSA - Estudis professionals d’arquitectura i urbanisme - PMHB - IMPUQV - Entitats - BAGURSA - Veïnat no associat Agents municipals A qui no ens - IMSS implicats podem deixar Bloc 3 | Propostes i accions 162 Bloc 3 | Propostes i accions Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 163 2016-2020 Objectius drets 03 Pressupost vinculats socials 4.000.000 € És una proposta clara d’enfortiment de les relacions veïnals i comunitàries, com a oportunitat per millorar la qualitat de vida de les persones i la capacitat de gaudir i defensar els drets personals i col·lectius. 3.1 | Cal rehabilitar l’antiga casa-fàbrica de Can Seixanta perquè inclogui nous habitatges públics i equi- paments d’activitats d’abast veïnal, combinant usos existents i usos nous, amb una atenció especial als joves i a les entitats que fomentin la cultura com a eina de transformació i cohesió social. Aquest 3.1 projecte permetrà explorar la capacitat de fer formació vinculada a la possible rehabilitació comuni- tària de l’edifici, lligada a la formació prèvia al territori. 3.2 | veïnal. 3.2 Cal donar suport al procés d’activació del Borsí com a nou equipament cultural de proximitat i com a espai veïnal, amb el trasllat de la biblioteca Andreu Nin a aquest edifici i amb la creació d’un gran espai de potenciació de la vida veïnal i les seves xarxes de relació. Aquesta actuació s’emmarca dins d’una operació general de compra de l’edifici per part de l’Ajuntament de Barcelona i de rehabilitació, a través d’un pressupost de l’àrea de Cultura, precisament per fomentar la cultura de proximitat com a valor de cohesió social. 3.3 | Cal fomentar els programes que potenciïn el veïnat que realitza tasques comunitàries enfocades a la millora de la convivència, a l’enfortiment de les xarxes veïnals i la dinamització comunitària de l’en- torn veïnal, a l’activació del veïnat perquè participi en les activitats a l’espai públic, etc. - Districte de Ciutat Vella - Regidoria de Cicle de Vida, - Associacions veïnals - Comerços - IMSS Feminismes i LGTBI - Col·lectius veïnals - Agrupacions culturals, religioses, esportives... - Comissionat d’Immigració, - Entitats - Veïnat no associat Agents municipals A qui no ens Interculturalitat i Diversitat - Fundacions implicats podem deixar Bloc 3 | Propostes i accions 164 Bloc 3 | Propostes i accions 03 3.4 | Potenciació de comunitats diverses. Cal desenvolupar programes i projectes per afavorir el coneixement i el reconeixement mutu entre les comunitats i els col·lectius existents, fent una èmfasi especial en els d’origen cultural divers i en la seva interrelació amb objectius comuns de millora de la relació veïnal i comunitària. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 165 2016-2020 Objectius Millora de la salut des del vessant comunitari drets 04 Pressupost vinculats socials B · C · E · G · I · J El procés de salut comunitària del Raval en el marc del PICI i el programa “Salut als Barris” del barri Gòtic es proposen treballar amb una visió àmplia de la salut, més enllà de les malalties, ente- sa com a qualitat de vida individual i col·lectiva, que inclou aspectes com el confort, l’autoestima, el sentiment de pertinença a un lloc, l’exercici d’hàbits saludables, el dret a la convivència sana i pacífica, etc. 4.1 | En l’àmbit de la salut comunitària, cal continuar amb el suport a les línies de treball i a les ac- cions del PICI i donar suport al desplegament del programa “Salut als Barris” del barri Gòtic. En algunes d’aquestes línies es treballen qüestions com l’envelliment saludable, la salut mental, la prevenció de l’aïllament per motius d’edat o d’origen cultural divers (especialment en dones), la prevenció del consum de drogues i de les malalties de transmissió sexual (i d’altres malalties possibles) o la millora d’habilitats parentals i hàbits saludables d’alimentació i activitat física. Es farà una èmfasi especial en la participació ciutadana als processos de salut comunitària i, especi- alment, en col·lectius d’origen cultural divers mitjançant, per exemple, la incorporació de noves fi- gures d’origen cultural divers al procés de salut comunitària del Raval per afavorir la participació ciutadana inclusiva i diversa tenint present la perspectiva de gènere i de cicle vital. 4.2 | Promoció de projectes de reconeixement i visibilització dels coneixements i dels sabers de les comunitats de diversos contextos culturals. Cal promoure els projectes de reconeixement i visibilització dels coneixements i dels sabers de les comunitats de diversos contextos culturals en l’àmbit de la salut, i vetllar per la seva permeabili- tat amb els professionals i els serveis d’aquest àmbit. - Districte de Ciutat Vella - IBE - Regidoria de Cicle de Vida, Feminismes - Associacions veïnals - Comerços - ASPB - ICUB i LGTBI - Col·lectius veïnals - Agrupacions culturals, religioses, - IMSS - IMEB - Equipaments sanitaris, culturals... - Entitats esportives... Agents municipals A qui no ens - IMD - Fundacions - Veïnat no associat implicats podem deixar Bloc 3 | Propostes i accions 166 Bloc 3 | Propostes i accions Millora de la salut des del vessant comunitari 04 4.3 | Cal impulsar el desplegament en planta baixa d’unitats de servei proactiu entorn al dret a la higiene urbana, amb funcions de serveis, pedagògiques i preventives. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 167 2016-2020 Objectius educació 05 Pressupost vinculats 500.000 € B · C · D · E · J Cal assegurar l’atenció global dels infants i les seves famílies en els centres escolars públics dels barris, i facilitar el treball conjunt i la mirada comuna entre els professionals de l’àmbit educatiu, social i de salut. 5.1 | En el marc de l’educació reglada, cal donar suport a les accions proposades per l’IMEB i el CEB per avançar cap al model d’escoles enriquides, i dotar els centres de professionals de l’àmbit psicosocial de manera extraordinària. - Districte de Ciutat Vella - IMSS - AFA - CEB - Centres educatius -Comunitat educativa - IMEB - Veïnat no associat Agents municipals A qui no ens implicats podem deixar Bloc 3 | Propostes i accions Bloc 3 | Propostes i accions Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 2016-2020 Objectius educació 06 Pressupost vinculats B · C · D · E · I · J Cal apostar per l’educació no reglada promoguda pel teixit professional i associatiu del territori. Cal potenciar, des d’una mirada intercultural, de gènere i intergeneracional, el vessant comunitari de la cultura i el lleure, i la implicació d’infants, joves, famílies, centres i entitats en l’apropiació de l’espai públic per desenvolupar aquestes activitats i aprofitar els recursos existents (patis, aules, etc.). 6.1 | Cal treballar conjuntament amb el procés “Educació Comunitària” i desplegar, entre d’altres, accions específiques per reforçar la relació de les famílies amb els centres educatius i els sabers que es poden transmetre entre si. Per exemple, es pot promoure la diversitat lingüística fomentant l’aprenentatge de les llengües minoritzades (mitjançant activitats extraescolars per a l’aprenentatge de les llengües familiars a les escoles o, amb la vinculació de les AFA, mitjançant la incorporació de llibres d’altres llengües a les biblioteques dels centres escolars i municipals). 6.2 | Amb la participació de famílies, joves i centres educatius, cal redissenyar els espais d’entrada als cen- tres educatius, com a “avant-sala de l’escola”, per afavorir una millor interrelació entre el centre i les famílies. Amb ells cal plantejar camins escolars innovadors, adaptats a les necessitats i especificitats urbanes i socials dels barris. - Districte de Ciutat Vella - Comissionat d’Immigració, - Entitats - AFA - ICUB Interculturalitat i Diversitat - Fundacions - Comunitat educativa - IBE - Equipaments culturals Agents municipals A qui no ens - Agrupacions culturals, religioses, - Infants, joves... - Institut Infància - CEB implicats podem deixar esportives ... - Veïnat no associat Bloc 3 | Propostes i accions 170 Bloc 3 | Propostes i accions 06 6.3 | Cal impulsar projectes amb el teixit professional i associatiu del territori que treballin l’educació, la cultura i l’acompanyament des de la lògica comu- nitària, especialment amb una mirada intercultural, intergeneracional i de gènere, i amb una atenció especial als projectes de caire educatiu i d’acom- panyament fora d’hores lectives i caps de setmana. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 171 2016-2020 Objectius activitat 07 Pressupost vinculats del veïnat 1.530.000 € Cal fomentar l’activitat econòmica en planta baixa i dinamitzar-ne de nova, per potenciar la di- versitat comercial amb activitats considerades prioritàries per a la vida quotidiana, atenent les especificitats del territori i els col·lectius majoritaris. 7.1 | - Cal fomentar l’activació econòmica dels locals en planta baixa, mitjançant el reforç en la compra i la gestió d’aquests locals, perquè siguin destinats al desenvolupament d’activitats econòmiques relacionades amb les necessitats veïnals i el sectors prioritaris indicats al PDE de Ciutat Vella. Aquesta activació econòmica ha de vetllar per equilibrar el monocultiu comercial i d’activitat, centrat en la restauració, l’oci i el turisme, així com la manca d’espais per a noves activitats econò- miques i la manca de determinats béns i serveis necessaris per a la vida quotidiana. 7.2 | - rables. Cal desenvolupar un programa proactiu d’atenció i acompanyament en diverses llengües en ma- tèria de millora d’ocupabilitat, emprenedoria, etc. Aquest programa ha d’atendre les propostes i les potencialitats del veïnat per engegar projectes d’emprenedoria, de gestió o de diversificació empresarial, mitjançant l’assessorament i l’acompanyament en diverses llengües. - Districte de Ciutat Vella - Direcció de Patrimoni - Associacions de comerciants - Entitats socials - Barcelona Activa - Comissionat d'ECSS i consum - Associacions veïnals - Comerciants no associats - IMPU - Entitats d’inserció laboral - Veïnat no associat Agents municipals A qui no ens implicats podem deixar Bloc 3 | Propostes i accions 172 Bloc 3 | Propostes i accions Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 173 2016-2020 Objectius activitat Pressupost vinculats 320.000 € Cal aprofitar l’oportunitat d’impulsar l’economia cooperativa, social i solidària (ECSS), tant amb el reforç d’iniciatives existents com amb la generació d’oportunitats d’ocupació en aquesta lògica, aprofitant les característiques dels barris. Cal reforçar la prospecció, la dinamització i la comercialització dels projectes incipients i consolidats existents d’ECSS al Raval Sud i al Gòtic Sud. durada. Cal incentivar la formació a mida i l’acompanyament a joves i a persones en situació d’atur de llarga durada, mitjançant iniciatives de gestió de serveis de dinamització i infraestructures d’activitats a l’espai públic i altres serveis comunitaris de proximitat. També cal explorar altres iniciatives d’eco- nomia social i solidària. - Districte de Ciutat Vella - Entitats - Barcelona Activa - Iniciatives i xarxes d’ECSS - Comissionat ECSS i consum Agents municipals - Veïnat no associatA qui no ens implicats podem deixar Bloc 3 | Propostes i accions 174 Bloc 3 | Propostes i accions Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 175 2016-2020 Objectius ecologia Pressupost vinculats urbana 1.000.000 € Cal potenciar l’ús d’espais actualment infrautilitzats pels veïns i veïnes perquè desenvolupin les activitats de caràcter quotidià necessàries per a un bon creixement personal i col·lectiu, com ara activitats físiques, activitats de trobada i estada, activitats d’oci veïnal o activitats en espais recreatius. Port(a) veïnal: veïnificació del Moll de la Fusta per guanyar espais per a usos de la vida quotidiana. Cal veïnificar el Moll de la Fusta entre el passeig de Colom i el moll de Bosch i Alsina: cal intensi- ficar-ne els usos esportius per a diverses edats, i les activitats d’oci i de trobada veïnal. Alhora, cal millorar les connexions del Moll de la Fusta amb el barri Gòtic mitjançant els accessos naturals de la Rambla i la plaça d’Antonio López, i potenciar el nou accés per la plaça del Duc de Medinaceli. - Districte de Ciutat Vella - IMSS - Regidoria de Cicle de Vida, - Barcelona Regional - Port de Barcelona - Associacions veïnals - BIMSA - ASPB Feminismes i LGTBI - Entitats - Veïnat no associat - IMPJB - Comissionat d’Immigració, - Equipaments esportius, sa- - Agrupacions Agents municipals - IMPUQV Interculturalitat i Diversitat nitaris, culturals i educatius A qui no ens implicats podem deixar Bloc 3 | Propostes i accions 176 Bloc 3 | Propostes i accions Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 177 2016-2020 Objectius ecologia 10 Pressupost vinculats Raval i entorn de la plaçaurbana 2.500.000 € Cal repensar col·lectivament els usos i les dinàmiques actuals dels espais públics existents als bar- ris, que tenen una clara descompensació entre l’ús turístic i el veïnal, per potenciar-ne l’ús veïnal i noves dinàmiques vinculades a la vida quotidiana. 10.1 | - Cal redissenyar els espais d’aquests tres àmbits per diversificar-ne els usos i potenciar els de caire 10.1 veïnal i de vida quotidiana per part de diversos col·lectius de diferent perfil. 10.2 | - 10.3 Cal realitzar una intervenció tranversal a l’àmbit dels jardins de les Voltes d’en Cirés per repen- sar-ne el disseny, les dinàmiques de circulació, d’estada i d’ús, i la relació amb els equipaments i 10.2 els serveis immediats. L’objectiu és potenciar-lo com a espai d’ús inclusiu i veïnal. 10.3 | Cal reurbanitzar l’espai públic de la plaça de Sant Miquel per ampliar-ne els usos veïnals, com ara els jocs infantils i els espais de trobada intergeneracional. Per això, cal estudiar la reubicació de serveis i d’elements, com els aparcaments de vehicles i bicicletes. - Districte de Ciutat Vella - IMSS - Regidoria de Feminismes i Regidoria - Entitats - BIMSA - ASPB de Cicle de Vida - Agrupacions - IMPJB - Comissionat d’Immigració, - Equipaments esportius, sanitaris, - Associacions veïnals Agents municipals - IMPUQV Interculturalitat i Diversitat culturals i educatius A qui no ens - Veïnat no associat implicats podem deixar Bloc 3 | Propostes i accions Bloc 3 | Propostes i accions Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 2016-2020 Objectius ecologia Pressupost vinculats urbana 11 300.000 € Cal detectar oportunitats i desplegar accions concretes per afavorir l’ús i les dinàmiques veïnals als espais públics existents, mitjançant una nova mirada de necessitats i possibilitats. És una oportunitat per fer una mirada a la ciutat amb els ulls de col·lectius diversos i de franges d’edat específiques, com els infants, els joves o la gent gran, així com per potenciar la mirada de gènere. És important concebre l’espai públic com a lloc comú en les seves dinàmiques tant diürnes com nocturnes. 11.1 | - blic. Cal dur a terme intervencions físiques en elements de l’espai públic (mobiliari, serveis, senyalit- zació, etc.) amb una mirada veïnal, per fomentar l’equilibri d’usos i potenciar els hàbits de vida veïnal saludable i la millora de la convivència a diversos espais, com per exemple en l’àmbit de la plaça dels Traginers o el carrer de l’Om, entre d’altres. Cal aprofitar l’oportunitat de plantejar circuits especials de caràcter veïnal i comunitari, com els camins escolars o les vies de passeig agradable per a la gent gran. 11.2 | Cal dur a terme accions i iniciatives concretes per afavorir l’ús veïnal de l’espai públic i l’apode- rament dels veïns i veïnes als espais anteriorment citats i d’altres, amb una atenció especial a les diversitats culturals, i a l’apropiació de l’espai públic i la potenciació de les seves dinàmiques en clau de satisfacció de necessitats quotidianes, de convivència i de qualitat de vida. - Districte de Ciutat Vella - Regidoria de Cicle de Vida, Feminismes i - Entitats - IMSS LGTBI - Agrupacions - ASPB - Equipaments esportius, sanitaris, culturals i - Associacions veïnals Agents municipals - Comissionat d’Immigració, educatius A qui no ens - Veïnat no associat implicats Interculturalitat i Diversitat podem deixar Bloc 3 | Propostes i accions Bloc 3 | Propostes i accions Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | Resum i localització de totes les accions del Pla de Barris del Raval Sud i Gòtic Sud 1.1 | Ajuts per a la rehabilitació de finques d’alta complexitat amb clàusules antigen- trificació 1.2 | Mesures per mitigar el malestar en l’àmbit domèstic derivat de l’excés de soroll 1.3 | Bonveïnatge proactiu: programes per a la millora de la convivència 1.4 | Estudis d’habitabilitats vulnerables: suport als estudis de vulnerabilitat habi- tacional 2.1 | Projecte per fer habitatge públic a Can Seixanta (vinculat a l’acció 3.1) 2.2 | Estudi dels canvis d’ús de les oficines municipals per habitatges 2.3 | Estudis per a la creació d’habitatge públic d’emergència i exploració d’altres fórmules de tinença 10.1 3.1 | Rehabilitació de Can Seixanta (equipaments i habitatge públic) 3.2 | Potenciació del Borsí com a nou equipament cultural de proximitat i com a espai veïnal 2.1 3.1 3.3 | Veïnat per a l’acció comunitària: enfortiment de les xarxes i col·lectius veïnals per a la millora de la convivència i la cohesió social 3.4 | Potenciació de comunitats diverses 4.1 | Suport a les línies de treball dels processos de salut comunitària i del progra- ma “Salut als Barris” 4.2 | Promoció de projectes de reconeixement i visibilització dels coneixements i 10.3 dels sabers de les comunitats de diversos contextos culturals 4.3 | Desplegament d’unitats de punt higiènic i de salut urbana en planta baixa 5.1 | 3.2 Suport a les accions per avançar cap al model d’escoles enriquides 10.2 6.1 | Suport al procés “Educació Comunitària” i desplegament d’accions per refor- çar la relació de les famílies amb els centres educatius 6.2 | Redisseny d’espais de relació entre famílies i escoles 6.3 | Impuls de projectes amb el teixit professional i associatiu que treballin l’educa- ció i la cultura 7.1 | Reforç en la compra i la gestió de locals per al desenvolupament d’activitat econòmica 7.2 | Programa d’activació econòmica per persones de col·lectius diversos i/o vulne- rables Reforç dels projectes existents d’ECSS Formació a mida i acompanyament a joves i a persones en situació d’atur de llarga durada Port(a) veïnal: veïnificació del Moll de la Fusta per guanyar espais per a usos de la vida quotidiana 10.1 | Rambla del Raval i places de Vázquez Montalbán i de Salvador Seguí: redis- seny d’espais i d’usos en clau veïnal i de vida quotidiana 10.2 | Jardins de les Voltes d’en Cirés: intervenció tranversal per repensar-ne el disseny i les dinàmiques Font: Urbaning 10.3 | Plaça de Sant Miquel: reurbanització per ampliar-ne els usos veïnals 11.1 | Intervencions veïnificadores: intervencions físiques en elements de l’espai públic 11.2 | Dinamització veïnal a l’espai públic per afavorir-ne l’ús veïnal Bloc 3 | Propostes i accions Bloc 3 > 13 | Pressupost desglossat per conceptes del Raval Sud i Gòtic Sud El pressupost del Pla de Barris es divideix - Serveis que han de realitzar entitats sen- tat o superior (xarxa de transport públic, formació re- en dues grans partides: la despesa corrent se ànim de lucre, empreses, cooperatives glada, serveis bàsics de salut, guàrdia urbana, serveis de i la inversió. o autònoms. neteja i recollida de residus, serveis d’adequació de parcs i jardins). D’una banda, la despesa corrent corres- - Planificació d’una possible futura inver- pon a les despeses relacionades amb els sió. Subvencions i ajuts a associacions, institucions, funda- aspectes següents: cions i empreses amb o sense ànim de lucre. D’una altra banda, la inversió correspon - Organització d’esdeveniments concrets a les despeses relacionades amb els aspec- Subvencions i ajuts a famílies i individus. (festes populars, jornades, fires, debats, tes següents: processos participatius, etc.). Concessió de beques, crèdits o altres tipus d’assistència - Creació de noves infraestructures o repo- econòmica. - Projectes o campanyes educatives (d’edu- sició d’infraestructures existents (urbanit- cació no formal o informal, però no d’edu- zació, mobiliari urbà, enllumenat, parcs, El Pla de Barris del Raval Sud i Gòtic Sud té un pressu- cació formal o reglada) i de sensibilització. jardins, zones verdes, adequació de solars, post assignat de 15.300.000 € per al període 2016-2020, fonts, remodelació de voreres o asfaltat, que es divideix en 2.800.000 € de despesa corrent (que - Projectes de salut comunitària. senyalística vial, passos a nivell, etc.). representa un 18,3 % del pressupost total) i en 12.500.000 € d’inversió (que representa un 81,7 % del pressupost to- - Processos d’apoderament de col·lectius Compra, construcció o reforma d’edifi- tal). Tanmateix, aquest Pla de Barris disposa d’un pres- determinats (gent gran, joves, dones, im- cis. supost induït de districte per a accions en l’àmbit del migrants). Pla de Barris de 7.500.000 €. Per tant, el Pla de Barris del Construcció o adequació d’equipaments Raval Sud i Gòtic Sud disposa d’un pressupost total de - Exposicions i intervencions urbanes ar- (escoles, centres de salut, centres de dia, . tístiques o socials efímeres (no inventaria- centres cívics, casals de barri, bibliote- bles, com per exemple senyalística no vial; ques, etc.). Si es desglossa el pressupost segons l’àmbit d’actuació, a decoració de mitjaneres, persianes, murs, l’àmbit de drets socials s’hi destinen 8.530.000 € (un 36,6 % zones verdes; il·luminacions efímeres pun- Adquisició o reposició d’elements de del pressupost total); a l’àmbit d’educació, 1.300.000 € (un tuals; camins escolars, etc.). transport. 5,7 % del pressupost total); a l’àmbit d’activitat econòmi- ca, 1.850.000 € (un 8,1 % del pressupost total), i a l’àmbit - Dinamització de teixit associatiu, veïnal, Aplicacions informàtiques i propietat d’ecologia urbana, 3.800.000 € (un 16,7 % del pressupost educatiu i esportiu. intel·lectual. total). Els 7.500.000 € del pressupost induït de districte equivalen al 32,9 % del pressupost total. - Enquestes o estudis. Serveis de competència o abast de ciu- Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 36,6 % 32,9 % Inversió D. corrent Total Drets socials 7.200.000 € 1.150.000 € 8.350.000 € Educació 300.000 € 1.000.000 € 1.300.000 € Activitat 1.300.000 € 550.000 € 1.850.000 € econòmica Ecologia urbana 3.700.000 € 100.000 € 3.800.000 € 100 % Pressupost induït 7.500.000 € - € 7.500.000 € de districte 20.000.000 € 2.800.000 € 22.800.000 € 5,7 % 16,7 % 8,1 % Bloc 3 | Pressupost desglossat per conceptes Bloc 3 | Pressuport desglossat per conceptes Inversió Despesa corrent Total Drets socials 7.200.000 € 1.150.000 € 8.350.000 € 1 Rehabilitació de finques d’alta complexitat i dignificació 1.1 | Ajuts per a la rehabilitació de finques d’alta complexitat amb 3.200.000 € 150.000 € 3.350.000 € de les condicions de vida domèstica clàusules antigentrificació 1.2 | Mesures per mitigar el malestar en l’àmbit domèstic derivat de l’excés de soroll 1.3 | Programes per a la millora de la convivència 1.4 | Suport als estudis de vulnerabilitat habitacional 2 Augment del sostre d’habitatge públic i estudi de respos- 2.1 | Projecte per a fer habitatge públic a Can Seixanta - € 100.000 € 100.000 € tes a l’emergència habitacional 2.2 | Estudi dels canvis d’ús d’oficines municipals per habitatges 2.3 | Estudis per a la creació d’habitatge públic d’emergència i explo- ració d’altres fórmules de tinença 3 Can Seixanta i el Borsí: nous equipaments per millorar la 3.1 | Rehabilitació de Can Seixanta (equipament i habitatge públic) 3.800.000 € 200.000 € 4.000.000 € xarxa veïnal i comunitària 3.2 | Potenciació del Borsí com a nou equipament cultural de proximi- tat i com a espai veïnal 3.3 | Veïnat per a l’acció comunitària: enfortiment de les xarxes i col- lectius veïnals per a la millora de la convivència i la cohesió social 3.4 | Potenciació de comunitats diverses 4 Millora de la salut des del vesssant comunitari 4.1 | Suport a les línies de treball dels processos de salut comunitària i 200.000 € 700.000 € 900.000 € del programa “Salut als Barris” 4.2 | Promoció de projectes de reconeixement i visibilització dels coneixements i sabers de comunitats de diversos contextos culturals 4.3 | Desplegament d’unitats de punt higiènic i de salut urbana en planta baixa Educació 300.000 € 1.000.000 € 1.300.000 € 5 Avenç cap al model d’escoles enriquides 5.1 | Suport a les accions per avançar cap al model d’escoles enriquides - € 500.000 € 500.000 € 6 Potenciació de projectes culturals i d’educació en el lleu- 6.1 | Suport al procés “Educació Comunitària” i desplegament d’acci- 300.000 € 500.000 € 800.000 € re i comunitària ons per reforçar la relació de les famílies amb els centres educatius 6.2 | Redisseny d’espais de relació entre famílies i escoles 6.3 | Impuls de projectes amb el teixit professional i associatiu que treballin l’educació i la cultura Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | Inversió Despesa corrent Total Activitat econòmica 1.300.000 € 550.000 € 1.850.000 € 7 Activació de plantes baixes i foment de l’activitat econò- 7.1 | Reforç en la compra i la gestió de locals per al desenvolupament 1.300.000 € 230.000 € 1.530.000 € mica d’activitat econòmica 7.2 | Programa d’activació econòmica per persones de col·lectius diversos i/o vulnerables 8 Impuls de l’economia cooperativa, social i solidària 8.1 | Reforç dels projectes existents d’ECSS - € 320.000 € 320.000 € 8.2 | Formació a mida i acompanyament a joves i a persones en situa- ció d’atur de llarga durada Ecologia urbana 3.700.000 € 100.000 € 3.800.000 € 9 Veïnificació del Moll de la fusta per guanyar nous espais 9.1 | Port(a) veïnal: veïnificació del Moll de la Fusta per guanyar espais 1.000.000 € - € 1.000.000 € públics per a usos de la vida quotidiana 10 Replantejament de tres espais públics per afavorir noves 10.1 | Rambla del Raval i places de Vázquez Montalban i de Salvador 2.500.000 € - € 2.500.000 € dinàmiques d’ús Seguí: redisseny d’espais i d’usos en clau veïnal i de vida quotidiana 10.2 | Jardins de les Voltes d’en Cirés: intervenció tranversal per re- pensar-ne el disseny i les dinàmiques 10.3 | Plaça de Sant Miquel: reurbanització per ampliar-ne els usos veïnals 11 Intervencions per afavorir dinàmiques de veïnificació de 11.1 | Intervencions físiques en elements de l’espai públic 200.000 € 100.000 € 300.000 € l’espai públic 11.2 | Dinamització veïnal a l’espai públic per afavorir-ne l’ús veïnal Pressupost induït de districte 7.500.000 € 7.500.000 € Total 20.000.000 € 2.800.000 € 22.800.000 € Bloc 3 | Pressupost desglossat per conceptes Bloc 3 > 14 | Visió global Diagnosi Objectius específics Drets socials · Situacions d’habitabilitat precàries A | Afavorir el dret a l’habitatge digne · Augment del preu de lloguer B | Augmentar la cohesió social · Necessitat d’un major parc d’allotjament per atendre situacions d’emergència C | Promoure la salut comunitària · Diversitat cultural i d’origen de la població · Pressió dels usos turístics i efectes de l’especulació immobiliària i l’oci nocturn · Problemes de convivència per la presència del centre de consum assistit · Alta presència de persones sense llar · Afebliment de les xarxes veïnals · Xarxa molt organitzada d’entitats professionalitzades · Necessitat de recolzar projectes de salut existents i engegar-ne de nous amb visió comunitària Educació · Escoles i instituts amb alta complexitat D | Promoure la igualtat d’oportunitats en l’àmbit · Baix nivell formatiu al Raval educatiu · Importància del paper de l’educació no reglada E | Promoure l’educació en el lleure i la cultura, i crear · Necessitat de reforçar les relacions entre famílies i centres educatius espais i dinàmiques de relació entre famílies i escoles Activitat econòmica · Taxa d’atur elevada F | Afavorir la dinamització de plantes baixes i l’activitat · Turisme com a activitat econòmica principal, però genera llocs de treball precaris econòmica G | Fomentar l’ocupabilitat H | Impulsar l’economia cooperativa, social i solidària Ecologia urbana · Poc espai públic i sobreocupat (turisme, terrasses de bars…) I | Aconseguir nous espais públics J | Equilibrar els usos de l’espai públic per millorar la convivència Pressupost induït de districte Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | Projectes motor Propostes Accions Pressupost 8.350.000 € 01 Rehabilitació de finques d’alta complexitat i dignificació de les condicions de vida domèstica 1.1 | 1.2 | 1.3 | 1.4 02 Augment del sostre d’habitatge públic i estudi de respostes a l’emergència habitacional 2.1 | 2.2 | 2.3 03 Can Sixanta i el Borsí: nous equipaments per millorar la xarxa veïnal i comunitària 3.1 | 3.2 | 3.3 | 3.4 04 Millora de la salut des del vessant comunitari 4.1 | 4.2 | 4.3 1.300.000 € 05 Avenç cap al model d’escoles enriquides 5.1 06 Potenciació de projectes culturals i d’educació en el lleure i comunitària 6.1 | 6.2 | 6.3 1.850.000 € 07 Activació de les plantes baixes i foment de l’activitat econòmica vinculada 7.1 | 7.2 08 Impuls de l’economia cooperativa, social i solidària 8.1 | 8.2 3.800.000 € 09 Veïnificació del Moll de la Fusta per guanyar nous espais públics 9.1 10 Replantejament de tres espais públics per afavorir noves dinàmiques d’ús 10.1 | 10.2 | 10.3 11 Intervencions per afavorir dinàmiques de veïnificació de l’espai públic 11.1 | 11.2 7.500.000 € Bloc 3 | Visió global C a mVí iduer Re oa ln bdaar, rui n: d nr oe ut a e il ’xh da ’be istpa at gi se edsipg on ret ii ua ss sae lq’ aui irbe l lel i u r e E l p aPsosratd( aí s) dv ee ïTnrailn: gi tuaat n, uyne mn o eus pe sa pi pa iú pbel irc a v leaï nc ua ll t u r a C a n S e i x a n t a Ri eel a Bc ot irvseí :m e ql au izpoanma ennotrsd d e b a s e v e ï n a l Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | Bloc 4 Marc de coproducció i governança. Desenvolupament Bloc 4> 15 16 Gestió i Participació i governança coproducció Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 17 18 Indicadors La comunicació d’avaluació del del Pla de Barris projecte Bloc 4 > 15 | Gestió i governança L’Ajuntament de Barcelona ha encarregat lidera i coordina amb dedicació exclusiva a Foment de Ciutat la gestió i la coordina- al pla. L’equip de Foment de Ciutat treballa ció del Pla de Barris. Foment de Ciutat és conjuntament amb tots els tècnics munici- una societat municipal, amb llarga expe- pals de totes les àrees de l’Ajuntament de riència en la gestió de projectes integrals, Barcelona i amb tots els tècnics dels dis- vinculats als territoris i que requereixen la trictes que han de tenir una vinculació en coordinació de múltiples agents, interns i les actuacions del Pla de Barris. externs. Per articular aquesta governança s’ha es- Foment de Ciutat no executa directament tablert un marc de coordinació. Cal posar totes les actuacions que inclou el Pla de de relleu que aquest marc té múltiples de- Barris, sinó que és la responsable d’aglu- rivacions en el dia a dia de la gestió dels tinar la governança municipal necessària plans. El marc de coordinació estableix per poder-les desenvolupar amb el major tres nivells: grau de transversalitat possible. - Òrgans de seguiment polític. A aquest efecte, s’ha creat un departa- ment propi dins de la societat que té dedi- - Governança interna de l’Ajuntament. cació exclusiva en el Pla de Barris de cada àmbit. A més, tots els serveis transversals - Territori: veïns i veïnes, i entitats. de Foment de Ciutat (contractació, recur- sos, comunicació, etc.) estan a disposició En paral·lel a aquest marc s’ha constituït del Pla de Barris. Cal destacar que s’ha un Consell assessor per assistir en el dis- creat la figura del cap de projecte per a seny i l’aplicació del Pla de Barris. cadascun dels plans, que és la persona que Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | Consell assessor La voluntat del Pla de Barris de ser una po- lítica transformadora ha provocat la crea- ció d’un Consell assessor. La seva funció és aconsellar sobre el desenvolupament dels plans i contribuir a la difusió dels re- sultats, en especial de les actuacions que puguin ser de major interès per a altres barris o àrees urbanes. Els membres del Consell assessor són els següents: Carme Borrell (salut pública, sanitat), Andreu Domingo (demografia, immigració), Fran- cesc Muñoz (urbanisme, disseny d’estra- tègies urbanes), Carles Llop (urbanisme, àrea metropolitana), Carlos Losada (em- presa, formació), Pere Serra (rehabilita- ció, habitatge), Marina Subirats (educació, estructura social), Mercè Tatjer (patrimo- ni, associacionisme veïnal), Carme Trilla (habitatge, entitats del tercer sector) i Is- mael Blanco (polítiques públiques). Bloc 4 | Gestió i governança Bloc 4 | Gestió i governança operadors que hi estan vinculats, els dis- dels objectius del Pla de Barris, més enllà trictes, Foment de Ciutat i la gerència mu- de la transformació dels barris, és impul- El lideratge del projecte és del govern nicipal defineixen les prioritats comparti- sar un canvi de treball en l’àmbit munici- municipal i de l’alcaldessa de Barcelona. des respecte dels temes tractats. pal, basat en compartir els objectius i ali- L’òrgan de seguiment polític és el Consell near tots els agents implicats en la manera d’administració de Foment de Ciutat, en el A cada districte s’ha creat una Taula de de resoldre’ls. qual hi estan representats tots els grups seguiment tècnic, que és l’espai de segui- municipals, de manera que s’hi reprodueix ment i de presa de decisions estratègiques la mateixa distribució que al ple municipal. en el qual hi ha tots els tècnics del districte Dins de l’estructura tècnica, la responsabi- vinculats al Pla de Barris i les àrees que te- litat recau en la gerència municipal, que és nen un paper més important en aquell ter- qui efectua l’encàrrec a Foment de Ciutat. ritori. De les Taules de seguiment tècnic se’n desprenen les Taules de treball tècnic El Pla de Barris posa molta èmfasi en què informal, que conformen múltiples espais la transversalitat interna es traslladi al de treball per anar definint i executant treball als barris i a vincular tots els nous cadascuna de les línies del Pla de Barris. espais de treball municipal interns amb les En el dia a dia, hi ha un equip més execu- dinàmiques de participació i coproducció tiu, la Taula executiva, liderada pel Cap de que, al mateix temps, s’impulsen amb els El Comitè municipal de pilotatge és l’òr- gan de coordinació municipal en el qual hi projecte del Pla i formada per les persones veïns i veïnes. Aquí és on tenen un paper estan representades totes les àrees i dis- més vinculades a cada barri. important el Grup impulsor, com a espai de seguiment, i les taules de treball, que trictes. Cal destacar el valor afegit que generen són els espais amb els veïns i veïnes en els quals es coproduiran les accions. Per a alguns temes d’especial rellevància aquesta transversalitat i aquest treball s’han creat taules específiques, també en compartit en l’àmbit municipal. També cal l’àmbit municipal, com la Taula sectorial posar en valor la creació de nous proces- d’educació, la Taula sectorial d’habitatge sos de coordinació que no existien prèvia- i la Taula sectorial d’activació econòmica. ment. En aquest escenari, el Pla de Barris Aquestes taules són els espais de definició actua com a ròtula per articular aquests estratègica en els quals l’àrea, els agents o nous processos i per garantir-ne el funci- onament correcte. I això és així perquè un Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | Espai de seguiment polític del Pla de Barris Consell d’administració de Foment de Ciutat Definició estratègica del Pla de Barris Alcaldia / Gerència Consell assessor Òrgan de seguiment gerencial en l’àmbit de tot Comitè de pilotatge l’Ajuntament Espais de definició estratègica d’àmbit general Interculturalitat del Pla de Barris. Espais de coordinació secto- rial entre les gerències de districte, les àrees i la gerència municipal Espai de seguiment tècnic del Pla de Barris i de presa de decisions estratègiques. Espai de coordinació entre el districte, Foment de Ciutat Ciutat Vella i les àrees Espais, grups i/o reunions de treball (districte, àrea o qui convingui) per a la definició o desple- gament de temes concrets Grup executiu transversal que pilota el dia a dia del Pla de Barris. Espai de rendiment de comptes permanent Grup impulsor Grup de veïns i veïnes que tenen per objecte fer el seguiment i vetllar pel desenvolupament del Pla de Barris Espais de treball permanent que executen i donen _Esquema general de la governança del Pla de Barris contingut a les accions del Pla de Barris, formats per entitats i veïns i veïnes Bloc 4 | Gestió i governança T e r r i t o r i , v e ï n s i Ò r g a n s d e s e g u i m e n t G o v e r n a n ç a i n t e r n a d e l ’A j u n t a m e n t v e ï n e s , i e n t i t a t s p o l í t i c Bloc 4 > 16 | Participació i coproducció Una de les línies estratègiques del progra- ma del Pla de Barris és l’apoderament ve- ïnal com un dels elements que pot contri- buir a la millora del barri i a la reducció de les desigualtats. La implicació dels veïns i les veïnes, així com del teixit associatiu o dels agents i els serveis del barri, en la transformació de l’àmbit local és indis- pensable per a l’èxit del programa i ha de respondre a una nova lògica relacional que inclogui la participació i la coproducció. En aquest sentit, cal tenir en compte dos moments importants del procés: la defini- ció del procés i l’execució del Pla. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | Participació en la definició del Pla de Barris del Raval Presentació als Consells de Barri 13 de desembre de 2016: barri Gòtic La participació del veïnat en la definició del Pla de Barris de cada territori, tot i partir d’una metodologia general, 19 de desembre de 2016: Raval s’ha adaptat a cadascuna de les realitats dels barris sobre els quals actua. Sessió participativa oberta als veïns i veïnes La presentació pública del Pla de Barris es va dur a terme 25 de febrer de 2017 en el marc dels Consells de Barri, com a òrgans de parti- cipació oberts al veïnat. En un segon moment, es va treba- Grups de treball llar amb les entitats per validar la diagnosi i poder iniciar les propostes. 22 de febrer de 2017: Fundació Tot Raval Amb el primer treball de les propostes es va convidar els 28 de febrer de 2017: Taula laboral del barri Gòtic veïns i veïnes del barri a una sessió oberta per tal de va- lidar les propostes i concretar unes primeres accions per 28 de febrer de 2017: Teixit veïnal del Raval desplegar. 2 de març de 2017: Taula Laboral del Raval Finalment, el retorn del taller i la presentació del Pla es realitzarà en el marc dels Consells de Barri i a través 2 de març de 2017: Teixit veïnal del barri Gòtic d’una jornada lúdica als barris, que es durà a terme les darreres setmanes del mes d’abril de 2017. Presentació de la Mesura de govern al Consell plenari Tot seguit es mostra el calendari detallat del procés de 16 de març de 2017 participació en la definició del Pla de Barris del Raval Sud i Gòtic Sud. Bloc 4 | Participació i coproducció Bloc 4 | Participació i coproducció Participació en el desplegament del Pla de Barris La voluntat del Pla de Barris és implicar Participació en la definició i involucrar els veïns i veïnes, tant els que estan associats a entitats com els que no - Presentació al Consell de Barri hi estan associats. Per això, s’han definit - Trobada amb les entitats diferents espais en els quals el veïnat pot participar activament: - Sessions de treball / Accions concretes - Tancament del document i presentació pública - El Grup impulsor, que té per objecte vet- llar pel desplegament del Pla de Barris i fer-ne el seguiment. Està format per veïns i veïnes i per entitats del territori. Participació en el desplegament - Les taules de treball, que són taules te- - Grup impulsor màtiques que desenvolupen les propostes - Taules de treball: salut, convivència, jove del Pla. Poden ser creades expressament - Accions participades o coproduïdes en el marc del Pla de Barris o bé poden ser espais ja existents al barri, als quals el Pla se suma. Les taules de treball volen ser l’espai de coproducció del Pla de Barris. _Esquema general de la participació al Pla de Barris - Les accions participades, que són les ses- sions o els processos específics i temporals que es realitzen amb la finalitat d’incorpo- rar la veu dels veïns i veïnes en diferents projectes del Pla de barris. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | Bloc 4 | Participació i coproducció Bloc 4 > 17 | Indicadors d’avaluació del projecte El desplegament del Pla de Barris es fa amb el compromís d’avaluar-ne els resultats i de capitalitzar-ne les experiències. Aquesta avaluació i se- guiment comptarà amb diverses línies i espais de treball: - Una avaluació externa del Pla de Barris. Ivàlua (Institut Català d’Avalu- ació de Polítiques Públiques) ha estat l’entitat encarregada de la definició del marc metodològic de l’avaluació, la qual ha posat una èmfasi especial en l’impacte de les actuacions que són més susceptibles de ser avaluades. - Un sistema d’indicadors del Pla de Barris per a la recollida i el segui- ment de les diferents accions, el qual ha posat una èmfasi especial en els indicadors que donen una mesura de l’assoliment dels objectius perse- guits, a curt, a mig i a llarg termini. - Els òrgans interns de coordinació i de seguiment del Pla de Barris: Con- sell d’administració, Comitè de pilotatge, taules sectorials i taules de se- guiment amb els districtes. En aquesta línia, el Consell assessor pren un protagonisme especial en l’avaluació, perquè reuneix experts de diferents àmbits de treball. - Els òrgans de coordinació i de seguiment amb representació veïnal: el Grup impulsor i les taules de treball. Tot seguit s’exposa amb més detall en què consisteix el sistema d’indica- dors per a la recollida i seguiment de les diferents accions. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 201 Model global del Pla de Barris El sistema d’indicadors del Pla de Barris té per objectiu oferir un ins- trumental analític que pugui resultar d’utilitat per a la implementació, el seguiment i l’avaluació del Pla des del punt de vista de les propostes i les accions que conté. Els indicadors que s’han tingut en compte es classifiquen en tres tipus Objectius de millora - Resultats (outcomes finals) bàsics: - Indicadors d’input (recursos). Mesuren els recursos utilitzats per posar en marxa les accions previstes. Remeten, per tant, de forma prioritària, als recursos humans, materials i financers utilitzats per dur a terme el programa d’accions. - Realitzacions (outputs agregats) - Indicadors d’output (productes). Remeten al compliment i a les carac- Propostes - Recursos (inputs agregats) terístiques dels “productes” o “realitzacions” de les activitats o conjunts d’activitats contemplats en els diferents programes d’intervenció: nom- bre i característiques de la població atesa, cobertura de la població diana, nombre de sessions o d’hores que ha requerit l’actuació o les actuacions, inversió per unitats de població, etc. - Indicadors d’outcome (resultats). Fan referència a les variables de can- - Resultats (outcomes específics) vi o resultat de les accions, aquelles que més directament s’associen als Accions - Realitzacions (outputs) objectius de millora i transformació que persegueixen. Per exemple, en - Recursos (inputs) l’àmbit de la salut, es podria considerar de reduir les desigualtats socials en salut o, en l’àmbit educatiu, de reduir l’abandonament educatiu prema- tur. En darrer terme, aquests indicadors són els que mesuren l’èxit dels programes i a partir dels quals se n’estima l’impacte. Bloc 4 | Indicadors d’avaluació del projecte Bloc 4 > 18 | La comunicació del Pla de Barris El programa del Pla de Barris vol promou- re la implicació veïnal en el seu desplega- ment. La comunicació ha de ser l’eina que permeti arribar al territori. Per tant, cal abordar de manera adequada com es difon per maximitzar-ne la incidència i la impli- cació veïnal. Amb aquest propòsit s’han definit uns objectius de comunicació, una narrativa, un grafisme identificador i unes eines que permetin assolir l’impacte desitjat. Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 203 Cal plantejar una difusió global i general Pla ha de ser, en última instància, posar en per al conjunt del Pla de Barris que abor- valor el barri. La comunicació del Pla de di i expliqui el programa com una política Barris busca generar un nou paradigma de govern. A la vegada, cal plantejar una de relació, capgirant els protagonistes en difusió més local, específica i personalitza- el relat comunicatiu. Així doncs, l’Ajunta- da per a cada barri concret on es desplega ment es converteix en l’ens que dóna su- el Pla, que pugui assolir els objectius se- port als barris. güents: L’estratègia de comunicació ha establert - Transmetre de manera directa i clara les tres nivells d’actuació: actuacions i propostes del Pla de Barris. - Mitjans de comunicació, periodistes, blo- - Aconseguir la màxima participació i col- guers, institucions i altres públics influen- laboració de les entitats i dels veïns i ve- ciadors. ïnes de cada barri en la definició i en la coproducció de les actuacions concretes. - Consells de Barri i altres òrgans de parti- cipació veïnal: eines necessàries per tras- - Transmetre de manera transparent el lladar el Pla de Barris als veïns i veïnes que desplegament del Pla de Barris i els resul- ja estan mobilitzats, i a les associacions i tats o l’avaluació que se’n derivi. entitats dels barris. En aquest sentit, el Pla de Barris ha elabo- - Veïns i veïnes en general: accions per fer rat una estratègia de comunicació basada arribar al veïnat les intervencions del Pla en la coproducció com a eix vertebrador. dels Barris d’una forma significativa. L’objectiu principal de la comunicació del Bloc 4 | La comunicació del Pla de Barris I I 204 Bloc 4 | La comunicació del Pla de Barris Grafisme La comunicació del Pla de Barris es ba- Pel que fa al grafisme del Pla de Barris, la QuÈ éS? El Pla dels Barris de Barcelona és un pla de xoc dissenyat per millorar la qualitat de vida de certs barris de Barcelona. A la Trinitat Vella, sarà en experiències per desenvolupar voluntat és poder identificar tots els plans inclou un conjunt d'accions en l'àmbit educatiu, social, econòmic i urbà. Té un pressupost extraordinari de 5,9 milions de € i una clara visió les accions comunicatives que pertoquin. de la ciutat i alhora poder arribar a la pre- transversal i transformadora. Aquestes accions-experiència es construi- cisió i l’especificitat de cadascun dels bar- ran a partir de quatre eixos, que es corres- ris. Per aquest motiu, el logotip del Pla de La implicació dels veïns i les veïnes, així com del teixit ponen amb les quatre fases que conformen Barris és el mateix per a tots els districtes associatiu, és indispensable per a l’èxit del programa. És per qualsevol procés de descoberta i aprenen- i inclou el nom del barri o dels barris en això que volem que els veïns i veïnes de la Trinitat Vella se sumin a les diferents fases de participació, coproducció i tatge: inspiració, exploració, construcció i qüestió. acció comunitària del Pla de Barris: comunicació. SeSsIoNs De TaNcAmeNt DeL La proposta en aquest sentit és utilitzar PrEseNtAciÓ aL TrObaDeS TrEbaLl SoBrE LeS CoNsElL De bArRi eSpEcÍfIqUeS AmB PrOpoStEs DoCuMeNt I 21 DE DESEMBRE DE 2016 LeS EnTiTaTs PrEseNtAciO CoNcReTeS PuBlIca L’estratègia de comunicació prendrà els aquest logotip (en les diferents variants i 23 DE GENER DE 2017 MARÇ DE 2017AjuNtAmeNt EnTiTaTsVeInS I VeIneS AjuNtAmeNt VeInS EnTiTaTs AjuNtAmeNt EnTiTaTs I VeIneS projectes motor de cada Pla de Barris com opcions) per a la comunicació de cada ac- EnTiTaTs VeInS AjuNtAmeNt I VeIneS a punt de partida per elaborar les accions tuació que es desplegui del Pla de Barris, al seu voltant. amb la voluntat de facilitar una lectura de conjunt que permeti identificar cada acció concreta com una part d’un projecte més ampli. El logotip, doncs, se suma a l’estra- tègia de posar el barri al centre de les ac- tuacions. ViNe A La pRiMeRa SeSsIó De tReBaLl PARTICIPA SOBRE LES PROPOSTES DEL PLA I COMPARTEIX LES TEVES IDEES SOBRE LA TRINITAT VELLA QuAn? Dilluns 23 de generde les 18:30 h a les 20:30 h On? Centre Cívic de Trinitat Vella Carrer de la Foradada, 36 Districte de Sant Andreu Pla de Barris · El Raval Sud i Gòtic Sud | 205 Eines Per aconseguir una difusió d’impacte territo- - Suports físics: rètols. Els suports tradici- rial, el Pla de Barris aprofitarà totes les eines onals de comunicació són fonamentals per de comunicació que té a l’abast. Destaquen les arribar a tothom, inclòs el veïnat que no següents: està acostumat a l’ús de les xarxes socials. Totes les accions del Pla de Barris que es - Web del Pla de Barris (www.pladebarris. considerin necessàries es difondran a tra- barcelona). És l’eina principal de comunica- vés de la cartelleria bàsica que es penja a ció de totes les accions del Pla de Barris i el les porteries i/o dels fulletons que es con- punt de referència per als veïns i les veïnes a siderin necessaris. La seu del districte, els l’hora de trobar informació sobre els seus bar- centres cívics, els casals de barri, els mer- ris. Mitjançant el web es garanteix la màxima cats i els equipaments municipals en gene- transparència en l’ús de recursos públics. A ral seran punts d’informació importants més, permet una actualització constant de la a l’hora de difondre les accions del Pla a informació i un seguiment de tot el programa, través d’aquest tipus de suport. amb tots els indicadors. - Altres formats. En funció de les neces- - Xarxes socials. L’estratègia de comunicació sitats comunicatives, es generaran eines també inclou les xarxes socials com a eina de específiques. En són un exemple les uni- difusió de les sessions de treball i de les jor- tats mòbils per informar sobre trobades nades participatives de cada barri. Segons o accions que cal difondre, ja que, per la el tipus d’activitat que calgui difondre, es seva fàcil mobilitat, permeten l’accés a tot treballarà amb les diverses xarxes amb les el territori. Un altre exemple d’interès són quals compta l’Ajuntament, com ara Twit- les rutes exploratòries o temàtiques. Tam- ter i Facebook. L’etiqueta principal que farà bé serà fonamental generar propostes que servir l’Ajuntament per fer el seguiment del impliquin l’acció comunicativa veïnal, im- programa a les xarxes socials serà #Plade- plicant les entitats i el veïnat en la gene- . D’aquesta manera es vol accedir ració del seu propi relat de barri, amb el a la gent jove i aconseguir uns nivells de parti- suport del Pla de Barris. cipació més alts dels que hi ha actualment en aquest col·lectiu. Bloc 4 | La comunicació del Pla de Barris