Informe de model d’acompanyament i assistència a persones trans a la ciutat de Barcelona BC N Àrea Drets de Ciutadania, Participació i Transparència Informe de model d’acompanyament i assistència a persones trans a la ciutat de Barcelona Barcelona, desembre de 2016 Elaboració de l’Informe: Cristina Garaizabal (coordinadora) Jordi Mas Rosa Almirall Soraya Vega Disseny gràfic: Kike Vergés ÍNDEX 1. Introducció i marc general ........................................................................................................................................................ 7 1.1 Diversitat de les persones trans. Del model patologitzador al model despatologitzant ................................................................................8 1.2 El marc legal .....................................................................................................................................................................................................11 1.3 Els protocols i models d’atenció a la salut de les persones trans ........................................13 1.4 Els centres d’atenció integral: experiències d’altres països ..........................................................14 2. Diagnòstic de la situació en l’atenció a la salut trans a la ciutat de Barcelona ............................................................................................................................................................15 2.1 Metodologia .......................................................................................................................................................................................................15 2.2 La Unitat d’Identitat de Gènere de l’Hospital Clínic de Barcelona ........................................ 16 2.3 El servei Trànsit de l’Institut Català de la Salut .............................................................................................. 19 2.4 Les persones menors d’edat amb gènere no normatiu........................................................................23 3. Recomanacions per a un bon funcionament dels serveis públics dirigits a persones trans ...............................................................................................27 3.1 Garantir una atenció integral a la salut no patologitzant ................................................................. 28 3.2 Promoure accions per a lluitar contra la transfòbia i la discriminació i fomentar el respecte a la diversitat de gènere .......................................29 3.3 Promoure actuacions coordinades entre els diferents serveis socials, educatius i sanitaris en relació amb el fet trans durant la infància i l’adolescència ............................................................................................................................................................................................. 30 3.4 Promoure accions per a la inclusió comunitària activa de les persones trans.......................................................................................................................................................................... 31 3.5 Promoure accions per a la inserció laboral de les persones trans ..................................... 32 3.6 Millorar i promocionar l’atenció integral de les persones grans trans en el seu entorn habitual i residencial ................................33 4. Línies per a definir un model d’atenció integral per a persones trans ..............................34 4.1 Servei d’Acollida i Acompanyament Trans .............................................................................................................34 4.2 El servei integral a la salut. Recomanacions per al Consorci Sanitari de Barcelona i el Departament de Salut de la Generalitat ............................................................. 39 ANNEX 1. Testimonis de persones trans en relació amb la UIG de l’Hospital Clínic .................................................................................................................................................40 Annex 2. Presentació del servei Trànsit ........................................................................................................................47 1. INTRODUCCIÓ I MARC GENERAL Aquest informe respon a l’encàrrec fet Aquest informe ha estat coordinat per per la Regidoria de Feminismes i LGTBI Cristina Garaizabal, psicòloga amb de l’Ajuntament de Barcelona per a ava- experiència en l’acompanyament de luar com s’estan cobrint les necessitats persones trans des de finals dels anys de les persones trans o amb variabilitat vuitanta, i ha estat elaborat per Cristi- de gènere en matèria de salut, i elaborar na Garaizabal; Jordi Mas Grau, sociò- un model d’acompanyament i assistència leg i antropòleg especialista en estudis per a aquesta població a la ciutat. trans, i la Dra. Rosa Almirall i Soraya Vega, ginecòloga i psicòloga respecti- D’una banda, hem elaborat un diagnòs- vament, professionals de Trànsit, que tic de la situació de l’atenció pública s’han ocupat fonamentalment de les a la salut trans a la ciutat de Barcelo- recomanacions en matèria de salut. na, tenint en compte les experiències de serveis similars, amb l’objectiu de S’han recollit les opinions d’entitats 7 desenvolupar unes recomanacions des- trans (ATC, EnFemme, Espai Trans, tinades a implantar un model d’atenció a Chrysallis, Generem! i Grup de Famílies la salut des d’una perspectiva no pato- de Persones Trans), amb les quals s’ha Pla Municipal per la logitzant i inclusiva. fet una reunió a fi de comptar amb les Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 seves idees i demandes. D’altra banda, hem definit les línies bàsiques per a la creació d’un servei També s’ha demanat l’assessorament municipal d’atenció integral a les per- de persones trans i/o expertes en temes sones trans. Aquest servei ha de cen- LGTBI, com ara Andreu Agustí, Gerard trar-se en els aspectes psicosocials i Coll-Planas i Miquel Missé, que han revi- comunitaris, i no tan sols en qüestions sat l’informe i aportat les seves idees. relacionades amb la salut, tal com suc- Ens hem coordinat, també, amb Nuria ceeix actualment a Catalunya. Gregori, atès que ella ha coordinat un informe de diagnòstic sobre persones intersexuals i ambdós temes compar- teixen no poques qüestions. 1.1 Diversitat de les persones trans. Del model patologitzador al model despatologitzant La transsexualitat va aparèixer com a de gais i lesbianes, que feia temps que categoria mèdica als anys cinquanta reivindicaven la despatologització del del segle xx amb l’objectiu d’identifi- desig homoeròtic. A la quarta edició del car aquelles persones que sentien una DSM (1994), es va substituir el terme identitat de gènere que no es corres- «transsexualisme» per la categoria ponia amb el seu sexe biològic. Per tal «trastorn de la identitat sexual». Actu- de corregir el que es considerava com alment, a la cinquena i darrera versió del una patologia, la biomedicina va ela- manual (2013), el fenomen es categoritza borar protocols terapèutics que esta- com a «disfòria de gènere». blien l’hormonació i les cirurgies de reassignació sexual com el tractament Les categories psiquiàtriques amb què que havien de seguir totes les perso- s’ha conegut la transsexualitat, amb nes transsexuals. Durant força temps, els seus criteris diagnòstics correspo- la classe mèdica va publicitar aquest nents, no tan sols han servit per decidir 8 tractament com l’única forma que tenia qui accedeix al tractament; també han la persona trans1 d’ocupar una posi- condicionat la forma en què les perso- ció de normalitat en el sistema binari i nes trans es pensen a elles mateixes i Pla Municipal per la Diversitat Sexual excloent de gènere. Però, en un primer com la societat entén el fenomen. Indi- i de Gènere 2016-2020 moment, la teràpia hormonoquirúrgi- vidualment, una persona diagnostica- ca no era acceptada de forma unàni- da pot interioritzar que la seva condició me per la comunitat professional, que és anormal. Socialment, un diagnòstic es decantava majoritàriament per una d’anormalitat psiquiàtrica facilita la atenció psicoterapèutica destinada a discriminació i l’estigma. La psiquia- corregir els desitjos transsexualitzadors trització de la transsexualitat actua del o de la pacient.2 com una poderosa eina de legitimació del nostre sistema de gènere, ja que Amb la voluntat de fer front a les críti- totes aquelles persones que rebutgen ques i legitimar socialment i científica- el gènere d’assignació3 se les considera ment el tractament hormonoquirúrgic, éssers patològics que necessiten assis- es van crear uns criteris diagnòstics per tència psiquiàtrica.4 determinar quines persones eren verda- derament transsexuals. El «transsexu- No obstant això, Foucault recorda que alisme» es va incloure com a categoria aquestes categoritzacions tenen uns psiquiàtrica a la tercera edició del DSM efectes ambivalents, ja que no tan sols (1980), el manual classificatori de tras- compleixen una funció repressiva o con- torns mentals més influent d’abast mun- troladora, sinó que també possibiliten dial que elabora l’Associació Psiquiàtrica una «afirmació inversa», és a dir, una Nord-americana. Quasi al mateix temps utilització d’aquestes categories amb es va desclassificar l’homosexualitat fins rupturistes i transgressors per gràcies a les pressions dels moviments part de les persones categoritzades. En 1 Al llarg del text utilitzarem el mot «trans» com una categoria paraigua que engloba totes les identitats i expressions de variància de gènere (transsexuals, transgèneres, cross-dressers, etc.). 2 Billings, Dwight i Urban, Thomas (1998), «La construcción socio-médica de la transexualidad: interpretación y crítica», a José Antonio Nieto (comp.): Transexualidad, transgenerismo y cultura, Madrid: Talasa, pp. 91- 116. 3 Entenem per «gènere d’assignació» el gènere que s’atribueix a la persona en el moment de néixer en funció de la seva morfologia genital. A les nostres societats s’estableix una correlació directa entre el sexe i el gènere (segons les equacions: home=masculí; dona=femení). 4 Nieto, José Antonio (2008), Transexualidad, intersexualidad y dualidad de género, Barcelona: Edicions Bellaterra. aquest sentit, les categories diagnòs- Tanmateix, bona part de la comunitat de tiques (com ara l’homosexualitat, la professionals que es dediquen a l’aten- transsexualitat, el transvestisme o la ció a les persones trans consideren el intersexualitat), creades per reforçar el model despatologitzador com el més control social sobre les minories sexu- adient, però no n’hi ha gaires que l’apli- als i de gènere, poden transformar-se en quin fins a les darreres conseqüències. polítiques d’autoafirmació que qüestio- La despatologització implica eliminar el nin el mateix sistema de sexe i de gènere diagnòstic elaborat per professionals que pretén controlar-les. Les lluites, rei- de la psicologia o la psiquiatria, i subs- vindicacions i assoliments del moviment tituir-lo pel «consentiment informat». LGTBI en són un bon exemple. Això suposa quelcom més que la signa- tura d’un formulari per part de l’usuari o L’any 2009 nombroses associacions usuària abans d’iniciar qualsevol tracta- de tot el món, encapçalades per grups ment: es tracta d’atorgar la plena capa- 9 trans de Barcelona, s’integren en la citat de decisió a la persona, mentre el o campanya internacional Stop Trans la professional de la salut li ofereix tota Pathologization (STP), que sol·licita que la informació disponible i l’acompanya Pla Municipal per la la transsexualitat sigui retirada dels —sempre que la persona ho desitgi— Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 manuals de trastorns mentals (el DSM i en el seu procés de subjectivació. la CIE que elabora l’OMS). A banda de la despatologització de la transsexualitat, D’altra banda, s’ha de pensar que les la Campanya té com a objectius acon- persones trans no són un grup homoge- seguir el lliure accés als tractaments ni. La diversitat entre elles és tal que no hormonals i a les cirurgies, sense neces- es pot considerar que totes necessitin la sitat de tutela psiquiàtrica, la cobertura mateixa atenció ni els mateixos recur- pública de l’atenció a la salut tot res- sos. Hi ha qui se sent del «gènere con- pectant la diversitat d’aquesta població, trari» al que li ha estat assignat, qui no el reconeixement de totes les identitats s’identifica amb els models normatius trans i la lluita contra la transfòbia ins- de dona i home, qui es sent confós, qui titucional i social.5 Aquest moviment té molt clar que no es sent del gènere internacional considera que el fet trans que se li ha assignat però no té clar com és una forma més de construir la iden- trobar la satisfacció personal i l’equili- titat de gènere, tan vàlida i legítima com bri, etc. Igualment, les necessitats que qualsevol altra. En conseqüència, no pot tenen les persones trans envers els ser- ser tractat com una malaltia, trastorn veis de salut varien molt en funció de les o anomalia. Des d’aquesta perspectiva característiques personals, dels nivells despatologitzant, s’entén que la identi- de patiment que implica el desenvolupa- tat de gènere és un dret inalienable de la ment d’una identitat de gènere no nor- persona, que és qui ha de poder decidir mativa, de les seves vivències corporals, en tot moment quines actuacions tera- de les idees que tenen dels gèneres, de pèutiques necessita sense haver de sot- les expectatives que tenen en relació metre’s a una diagnosi psiquiàtrica. amb la transició, de com volen transitar i fins a on, etc. 5 http://www.stp2012.info/old/es/objetivos. Per tant, no totes les persones trans volen sotmetre’s a una cirurgia ni obte- nir els mateixos efectes corporals deri- vats del tractament hormonal. A més, a banda del tractament hormonoqui- rúrgic, hi ha tota una sèrie de serveis vinculats a la promoció de la salut que en aquesta població adquireixen una rellevància especial, com ara l’atenció ginecològica o les anàlisis per a contro- lar els efectes de l’hormonació. Per tot això, els i les professionals de la xarxa pública de salut —i en especial dels centres d’atenció primària— haurien de tenir la informació i formació adequa- des per a atendre de manera adient les demandes que formula aquesta pobla- ció diversa, ja sigui mitjançant l’atenció directa o la derivació cap als serveis especialitzats. Finalment, l’atenció a les persones trans no sempre s’hauria de donar en el marc dels serveis mèdics, tal com succeeix actualment a Catalunya. La forta trans- fòbia social fa que aquestes persones experimentin quotidianament situacions de violència, discriminació i exclusió, i aquest fet s’ha de combatre des de dife- rents àmbits (laboral, jurídic, educatiu, etc.). En aquest sentit, resulta neces- sària la creació d’un servei municipal d’atenció integral centrat en els aspec- tes psicosocials i comunitaris, capaç d’actuar enfront dels diferents eixos de desigualtat i de garantir els drets fona- mentals de les persones trans. 1.2 El marc legal A finals dels anys 2000 diversos orga- En aquesta mateixa línia s’expressa el nismes i autoritats polítiques interna- Parlament de Catalunya l’any 2012,10 cionals reclamen un canvi de model quan en una declaració institucional quant a la conceptualització, atenció i sol·licita l’exclusió de la transsexualitat reconeixement de les persones trans. dels catàlegs de malalties mentals i el La declaració de l’Assemblea General reconeixement de la igualtat i la dignitat de la ONU sobre identitat de gènere, ori- de les persones trans. A més, l’aprova- entació sexual i drets humans (2008),6 ció de la Llei 11/2014, per a la defensa la resolució del Parlament Europeu que dels drets de les persones LGBTI,11 ofe- subscriu la declaració de l’ONU (2011),7 reix el marc normatiu necessari per a els Principis de Yogyakarta sobre l’apli- la construcció d’un model d’atenció no cació de la legislació internacional de patologitzant que respecti la diversitat drets humans a qüestions d’orientació trans. La Llei pretén garantir l’atenció sexual i identitat de gènere (2007)8 o l’in- integral a persones transgènere en con- 11 forme sobre drets humans i identitat de dicions d’igualtat i la participació de la gènere del comissari europeu de Drets persona en la presa de decisions (art. Humans, Thomas Hammarberg (2009),9 16). També s’especifica que les perso- Pla Municipal per la sol·liciten la despsiquiatrització de la nes transgènere s’han de poder acollir Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 transsexualitat i subratllen que la lliure al que estableix la llei sense que calgui expressió de les identitats de gènere ha cap diagnòstic de disfòria de gènere12 de ser entesa com un dret humà bàsic. (art. 23). Des d’aquesta perspectiva, es conside- ra que els drets de les persones trans poden veure’s vulnerats si es mantenen dos dels principals pilars del paradigma biomèdic: la consideració de la trans- sexualitat com a trastorn mental i l’exi- gència de la diagnosi psiquiàtrica com a requisit d’accés al tractament hormonal i quirúrgic de modificació corporal. 6 https://www.oas.org/dil/esp/orientacion_sexual_Declaracion_ONU.pdf. 7 http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+TA+P7-TA-2011- 0427+0+DOC+XML+V0//ES. 8 http://www.refworld.org/cgi-bin/texis/vtx/rwmain/opendocpdf.pdf?reldoc=y&docid=48244e9f2. 9 http://www.genrespluriels.be/IMG/pdf/Human_rights_and_gender_identity.pdf. 10 http://www.parlament.cat/web/activitat-parlamentaria/declaracions-institucionals?p_ id=115596163. 11 http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6730/1376345.pdf. 12 Recordem que «disfòria de gènere» és la categoria diagnòstica amb què es coneix la transsexualitat a la darrera versió del DSM. El benestar de moltes persones trans indispensables presentar un diagnòstic també depèn dels requisits legals per psiquiàtric de «disfòria de gènere» (art. a accedir al canvi de nom i de sexe als 4.1.a) i seguir un tractament hormonal registres i documents oficials. El reco- durant un període mínim de dos anys neixement administratiu de la identitat (art. 4.1.b). Aquests requeriments vul- de gènere és una eina indispensable per neren algunes declaracions i informes a combatre la transfòbia i garantir la internacionals, com ara els Principis igualtat d’oportunitats, ja que un docu- de Yogyakarta i l’informe Hammarberg, ment identificatiu que no reflecteixi la que subratllen que cap persona no ha de identitat de la persona en pot dificultar ser obligada a sotmetre’s a tractaments l’accés al mercat de treball, als serveis mèdics per a obtenir el reconeixement públics, als centres d’oci, etc. L’any 2007 legal de la seva identitat de gènere. s’aprova a Espanya la Llei reguladora En aquest sentit, les lleis d’Argenti- de la rectificació registral de la menció na (2012),15 Dinamarca (2014)16 i Malta 12 relativa al sexe de les persones,13 que (2015)17 no exigeixen cap requisit tera- exclou l’obligatorietat de sotmetre’s a pèutic per a accedir al canvi de sexe i de la cirurgia de reassignació genital per nom, ja que es fonamenten en el principi Pla Municipal per la Diversitat Sexual a accedir al canvi de sexe registral14 d’autodeterminació del propi gènere i el i de Gènere 2016-2020 (art. 4.2). No obstant això, són requisits dret a la integritat corporal. 13 http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2007-5585. 14 Abans de l’aprovació de la Llei, les rectificacions registrals seguien la via judicial. El Tribunal Suprem mantenia una posició ferma d’exigir tractaments hormonals i quirúrgics per a la reassignació dels caràcters sexuals primaris i secundaris en consonància al gènere desitjat. 15 http://www.tgeu.org/sites/default/files/ley_26743.pdf. 16 http://www.ft.dk/RIpdf/samling/20131/lovforslag/L182/20131_L182_som_fremsat.pdf. 17 http://justiceservices.gov.mt/DownloadDocument.aspx?app=lp&itemid=26805&l=1 1.3 Els protocols i models d’atenció a la salut de les persones trans Els Standards of Care (SOC) que elabo- Si bé existeix una gran varietat de ra la World Professional Association for models d’atenció a la salut a les per- Transgender Health (WPATH) han esde- sones trans a escala internacional, la vingut el protocol d’atenció de referèn- majoria d’ells es fonamenta en algun cia a escala mundial. El seu contingut dels dos grans paradigmes existents: ha estat revisat diverses vegades i la el de la patologització i el del consenti- darrera versió (la setena) es publica el ment informat. A força països europeus, 2011.18 Aquesta versió recull algunes de Espanya inclosa, els serveis d’atenció a les exigències d’organismes polítics i la salut estableixen un itinerari terapèu- associacions trans, fet que la diferen- tic estandarditzat en el qual la diagno- cia clarament de les edicions anteriors. si psiquiàtrica és un requisit obligatori Algunes de les novetats més destaca- per a accedir al tractament. Per la seva bles són: banda, en algunes parts del Canadà i els EEUU s’ha implantant un model d’aten- 13 1. Es considera una guia clínica flexi- ció basat en el consentiment informat. ble que ha d’adaptar-se en funció En aquest model la tasca del o de la pro- del context, els sistemes i equips fessional de la salut consisteix a oferir Pla Municipal per la d’atenció i les necessitats de cada la informació, l’acompanyament i l’as- Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 persona trans. sessorament adequats a les necessitats de cada persona trans al llarg del seu 2. Es reconeix la diversitat d’expressi- procés de canvi.19 Totes les decisions ons de gènere i s’admet l’existència són competència final de la persona, fet de diverses opcions terapèutiques. que implica l’eliminació de l’avaluació diagnòstica i l’adequació del tractament 3. S’insta la comunitat de professionals a la diversitat de ritmes i expectatives. de la salut a no imposar una visió binària del gènere i a adquirir conei- xements sobre identitats i expressi- ons de variabilitat de gènere. 4. S’accepta que qualsevol professional de salut amb coneixements en salut conductual i qüestions de gènere participi en totes les fases del procés terapèutic (fet que inclou els profes- sionals de l’atenció primària). 5. S’insisteix que el benestar de les persones trans no tan sols depèn d’una bona atenció clínica, sinó també d’un ambient social i polític que garanteixi els seus drets i la plena ciutadania. 18 WPATH (2011). Normas de Atención para la Salud de Personas Trans y con Variabilidad de Género. http://www.wpath.org/uploaded_files/140/files/SOC%20-%20Spanish%20v2.pdf. 19 Red por la Despatologización de las Identidades Trans del Estado Español (2010), Guía de buenas prácticas para la atención sanitaria a personas trans en el marco del sistema nacional de salud. http://www.aldarte.org/comun/imagenes/documentos/STPpropuestasanidad.pdf. 1.4 Els centres d’atenció integral: experiències d’altres països Entenent que el benestar de les perso- en marxa centres i programes especí- nes trans no tan sols depèn d’una bona fics per a aquesta població a Colorado atenció sanitària, sinó també de la seva (EUA),20 la Colúmbia Britànica (Canadà)21 plena inclusió social i d’un context lliure i el Regne Unit.22 Malgrat no disposar de de transfòbia, algunes administracions la informació necessària per a realitzar públiques i ONGs han posat en marxa una valoració exhaustiva d’aquests cen- centres d’atenció integral que van més tres, podem destacar els principals ser- enllà de l’atenció a la salut. Existeix veis que s’hi ofereixen: l’acollida (online, una gran disparitat de models quant a telefònica i presencial), la informació la forma de gestió, finançament, serveis sobre recursos sanitaris, els grups oferts i perfil del personal que treballa d’ajuda mútua, els espais de socialitza- en aquest tipus de centres. A més, en la ció, les activitats pedagògiques per al majoria dels casos es tracta de progra- professorat, l’alumnat i el personal de mes adreçats a les persones trans que serveis públics, l’assessorament legal i 14 s’integren en centres LGBT. No obstant laboral, les iniciatives culturals i de sen- això, en els darrers temps s’han posat sibilització, etc. Pla Municipal per la Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 20 The Gender Identity Center. https://www.gic-colorado.org/. 21 Transgender Health Information Program. http://transhealth.vch.ca/about/vision-mission. 22 Gender Identity Research and Education Society. http://www.gires.org.uk/what-we-do. 2. DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ EN L’ATENCIÓ A LA SALUT TRANS A LA CIUTAT DE BARCELONA 2.1 Metodologia Per a l’anàlisi de la situació de les perso- Així mateix, s’ha assistit a una reunió nes trans a la ciutat de Barcelona i dels de l’associació Generem! per recollir les serveis de salut especialitzats, així com seves valoracions, i s’ha organitzat una per a l’elaboració de recomanacions i trobada amb la majoria d’organitzacions línies per a definir un servei d’atenció trans de la ciutat (ATC, EnFemme, Espai integral, s’han emprat diverses tècni- Trans, Chrysallis i Generem!) per discutir ques de recollida de dades. La diagnosi un primer esborrany de l’informe i deba- de la Unitat d’Identitat de Gènere (UIG) tre els seus suggeriments i demandes. i de Trànsit s’ha efectuat mitjançant les L’Associació de Mares i Pares de Gais, dades obtingudes al llarg de la recer- Lesbianes, Bisexuals i Transsexuals ca doctoral, realitzada per Jordi Mas, (AMPGIL), si bé no va poder assistir a Subjetividades y cuerpos gestionados. la trobada, va efectuar les seves apor- Un estudio sobre la patologización y tacions per via electrònica. També s’ha medicalización del transgénero.23 En entrevistat Ramon Escuriet i Anna 15 aquesta recerca, realitzada a Catalu- Rubio, tècnics del Departament de Salut nya entre 2010 i 2014, van ser entrevis- de la Generalitat de Catalunya, amb tades 41 dones trans, 13 homes trans i l’objectiu de recollir dades sobre l’aten- Pla Municipal per la 10 professionals de la salut que treba- ció a la salut de les persones trans.24 Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 llen amb aquesta població (7 dels quals Finalment, s’ha comptat amb l’assesso- treballen o havien treballat a la UIG i 2 rament de persones trans i/o expertes a Trànsit). Així mateix, es va organitzar en temes LGTBI, com ara Andreu Agustí, un grup de discussió amb 7 dones trans, Gerard Coll-Planas i Miquel Missé. es va realitzar observació participant en esdeveniments organitzats i/o dirigits a persones trans i es va efectuar l’obser- vació d’un fòrum online en llengua espa- nyola. Per a l’anàlisi de Trànsit, també s’han emprat les dades i els testimonis recollits per les professionals que hi treballen: Rosa Almirall (ginecòloga) i Soraya Vega (psicòloga). Cal subratllar que, durant l’elaboració d’aquest infor- me, s’ha contactat en diverses ocasions amb la UIG amb la voluntat d’entrevistar les persones que hi treballen, però han declinat la nostra petició. 23 http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/64043/1/JMG_TESIS.pdf. 24 Totes les dades referents a la UIG han estat aportades pel Departament de Salut de la Generalitat. 2.2 La Unitat d’Identitat de Gènere de l’Hospital Clínic de Barcelona25 A l’Estat espanyol és cada comunitat Entre els anys 2000 i 2009, la Unitat autònoma la que decideix la inclusió va atendre 549 persones. Si bé a l’any de les cirurgies de reassignació genital 2010 es van realitzar 32 operacions de en la seva cartera complementària de reassignació sexual, aquesta xifra s’ha serveis a la salut. Arran de la decisió de reduït considerablement a causa de les la Generalitat de Catalunya de finançar polítiques de reducció de la despesa aquest tipus de cirurgies, el CatSalut sanitària. Les dades aportades pels reconeix oficialment, l’any 2008, la Uni- organismes oficials (Ministeri de Sani- tat d’Identitat de Gènere (UIG) de l’Hos- tat i CatSalut) confirmen aquest des- pital Clínic de Barcelona com a unitat cens: l’any 2012 es van fer 15 cirurgies, de referència i derivació per a l’atenció una menys que el 2011.28 La reducció del de les persones trans residents a Cata- nombre d’operacions ha comportat un lunya.26 La UIG està integrada al Cen- augment significatiu del temps en llis- tre de Salut Mental d’Adults del mateix ta d’espera, fet que ha generat moltes 16 hospital, i la conforma un equip pluridis- queixes entre les persones usuàries. El ciplinari: una psicòloga clínica, dos psi- 2012 la llista d’espera era d’entre tres i quiatres, una psicòloga i una psiquiatra cinc anys, depenent del tipus de cirur- Pla Municipal per la Diversitat Sexual infanto-juvenils, dues endocrinòlogues, gia, una demora que encara ha crescut i de Gènere 2016-2020 un ginecòleg, dos cirurgians plàstics més actualment a causa de la davallada i professionals de suport administratiu. pressupostària. L’atenció s’organitza al voltant de l’ano- menada «teràpia triàdica», que consta La UIG es basa en un model d’autorit- de tres fases successives: l’experiència zació, en el qual l’accés al tractament en la vida real,27 la teràpia hormonal i les hormonal i quirúrgic depèn del dicta- cirurgies de reassignació sexual. men d’un o una professional de la salut mental. Tota persona trans que desitgi iniciar el procés de modificació corporal a la UIG ha de sotmetre’s a una avaluació diagnòstica per part de la psicòloga clí- nica i un psiquiatre. Per tal de realitzar l’avaluació diagnòstica, els i les profes- sionals es basen en la psicobiografia elaborada per la persona usuària durant les visites mèdiques, els criteris esta- blerts al DSM-5 i una bateria de tests psicomètrics (com ara l’Inventari Multi- fàsic de la Personalitat de Minnesota). 25 La denominació original d’aquest servei era Unitat de Trastorns de la Identitat de Gènere (UTIG). 26 Metges i metgesses de l’Hospital Clínic ja atenien persones trans de forma voluntària i oficiosa des dels anys vuitanta del segle xx. 27 L’experiència en la vida real és una eina de confirmació diagnòstica que consisteix que la persona trans adopti una aparença en consonància amb la seva identitat de gènere. Aquest és un dels aspectes més controvertits de la teràpia, ja que nombroses associacions consideren que s’obliga la persona trans a desenvolupar uns rols de gènere fortament estereotipats. 28 Moreno, Cristina (23 d’abril de 2013): «El colectivo transexual, víctima de los ajustes sanitarios pese a las promesas del PP». Público.es. http://www.publico.es/actualidad/454215/el-colectivo- transexual-victima-de-los-ajustes-sanitarios-pese-a-las-promesas-del-pp. Segons les nostres anàlisis de les entre- ceptibles per un entorn que desconeix vistes fetes a les persones usuàries,29 a la seva realitat o, en el cas de les dones la UIG es prioritza l’atenció d’aquelles trans, perquè utilitzen el seu penis acti- persones que més s’acosten a l’ideal vament durant les relacions sexuals.31 de la transsexualitat imaginat per la biomedicina.30 Així doncs, aquelles per- Quant a les cirurgies de reassignació sones que rebutgen el gènere assignat sexual, a la UIG s’admet que no totes des de la infància senten un fort males- les persones trans volen fer-se una tar cap als seus genitals, que tenen un cirurgia genital (la vaginoplàstia en el desig heterosexual i que, en el moment cas de les dones trans i la fal·loplàs- de la primera entrevista, ja han adoptat tia o la metaidoioplàstia en el cas dels l’aparença socialment vinculada al gène- homes).32 Ara bé, no succeeix el mateix re de destí i sol·liciten la cirurgia genital, amb dues de les principals cirurgies per acostumen a obtenir el diagnòstic amb a homes trans: la histero-ooforectomia 17 les dues visites protocol·làries i accedei- (extirpació de la matriu i els ovaris) i la xen ràpidament al tractament hormonal. mastectomia (extirpació de les mames). D’altra banda, aquelles persones que En aquest sentit, alguns homes trans Pla Municipal per la no s’ajusten a aquest ideal poden veure que volen mantenir aquests caràcters Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 com s’allarga la diagnosi durant mesos sexuals critiquen que des de la UIG se’ls o, fins i tot, que la seva petició d’accedir pressioni perquè acceptin operar-se. al tractament és rebutjada. Aquestes persones denuncien que la UIG persegueix la màxima transformació Pel que fa al tractament hormonal, la corporal de la persona a fi que s’ajusti majoria de persones usuàries entrevis- sense ambigüitats a un dels dos gèneres tades valoren positivament que la sani- socialment legitimats. tat pública catalana financi i supervisi l’hormonació. No obstant això, algunes es queixen que a la UIG s’ofereix un trac- tament excessivament estandarditzat que no s’adequa a la varietat de neces- sitats i expectatives de les persones trans. Les valoracions més negatives provenen de persones que desitgen limitar la presa d’hormones per diversos motius: no volen adoptar una aparença estereotípica, o volen fer uns mínims canvis corporals, a fi que siguin imper- 29 Per a més informació, vegeu l’annex sobre els testimonis de persones trans en relació amb la UIG de l’Hospital Clínic. 30 Durant l’entrevista que vam mantenir amb el personal tècnic del Departament de Salut, se’ns va comentar que el Departament ha instat la UIG a elaborar uns criteris de priorització i gestió de les llistes d’espera del tractament hormonoquirúrgic. No obstant això, no ens van poder confirmar si ja s’havien elaborat. 31 En aquest darrer cas, el principal compost a evitar és l’acetat de ciproterona (comercialitzat amb el nom d’Androcur), un antiandrogen que dificulta l’erecció i l’orgasme. 32 La fal·loplàstia és una tècnica consistent en la construcció d’un neopenis fent servir la pell provinent d’altres parts del cos (abdomen, engonal, cama o avantbraç) i la metaidoioplàstia consisteix a donar forma d’un micropenis al clítoris que s’ha desenvolupat gràcies a la teràpia hormonal. En resum, la valoració de la persona espais identitaris alternatius al bino- usuària de l’atenció rebuda a la UIG mi masculí-femení, consideren que a depèn en bona mesura del seu projecte la UIG no s’atenen adequadament les corporal i identitari. Aquelles persones seves necessitats. Això suposaria una que s’acosten a l’arquetip transsexual vulneració de l’article 16 de la llei cata- tendeixen a concebre el procés diagnòs- lana pels drets de les persones LGTBI, ja tic com un simple tràmit per a accedir que des de la sanitat pública no s’està al tractament, valoren positivament el oferint atenció en condicions d’igual- tracte dels professionals/de la comuni- tat i s’està limitant la participació de la tat de professionals de la salut mental persona en la presa de decisions. D’al- i veuen adequada l’atenció hormono- tra banda, la totalitat d’organitzacions quirúrgica perquè s’ajusta a les seves trans contactades per a la realitza- expectatives de màxima transforma- ció del present informe (Associació de ció corporal (tot i que lamenten les Transsexuals de Catalunya, EnFemme, 18 llargues llistes d’espera). Tanmateix, Espai Trans, Chrysallis i Generem!) coin- aquelles persones amb trajectòries cideixen en la necessitat de replantejar vitals heterodoxes, que volen mantenir aquest servei per establir una atenció Pla Municipal per la Diversitat Sexual alguns dels caràcters sexuals vinculats no patologitzant i més inclusiva. i de Gènere 2016-2020 al gènere d’assignació i que exploren 2.3 El servei Trànsit de l’Institut Català de la Salut Trànsit es posa en funcionament l’any Avui dia, Trànsit persegueix els objectius 2012 per la iniciativa personal d’una següents: 1) Acompanyar les persones ginecòloga i d’una llevadora amb l’ob- trans al llarg del seu procés de cons- jectiu bàsic de promocionar la salut de trucció identitària i corporal; 2) acompa- les persones trans (citologies, mamo- nyar les persones de l’entorn (familiars, grafies, prevenció i detecció d’ITS, amics i amigues, parelles, educadors etc.). Aquest tipus d’atenció no acostu- i educadores); 3) sensibilitzar els i les ma a oferir-se a les UIG (que es centren professionals de la salut, l’educació i els en el procés hormonoquirúrgic) ni als mitjans de comunicació sobre la realitat centres d’atenció primària (atès que la trans; 4) formar professionals de la salut majoria de professionals desconeixen a fi que puguin atendre adequadament les necessitats d’aquesta població). les demandes de les persones trans; Posteriorment, es decideix ampliar 5) elaborar els informes mèdics i psi- l’oferta de serveis amb la prescripció del cològics legalment necessaris perquè 19 tractament hormonal, així com amb l’as- aquestes persones puguin accedir al sessorament i la supervisió d’aquest, i canvi registral de sexe i de nom. Per tal es posa també en marxa una nova línia d’assolir aquests objectius, Trànsit es Pla Municipal per la d’atenció: l’acompanyament psicote- divideix en dos serveis interrelacionats: Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 rapèutic a càrrec de dues psicòlogues Trànsit-AM, per a atendre les qüestions que treballen a temps parcial. La idea mèdiques, i Trànsit-AP, per a l’acompa- inicial de Trànsit era oferir atenció a les nyament terapèutic. persones trans residents a la ciutat de Barcelona (presta els seus serveis als CAP de Manso i Numància), però actu- alment rep moltes peticions d’arreu del territori català. No obstant això, avui dia no existeix un concert entre Trànsit i el CatSalut, ja que l’exclusivitat de l’aten- ció sanitària de les persones trans recau en la UIG. Trànsit - Acompanyament Mèdic Trànsit - Acompanyament Psicològic A Trànsit-AM es considera que la decisió A Trànsit-AP no es concep la psico- d’iniciar un tractament de modificació teràpia com una tècnica de curació o corporal no ha d’estar supeditada a l’ob- de diagnòstic de cap tipus de trastorn tenció d’un diagnòstic psiquiàtric. S’en- mental, sinó com una intervenció faci- tén l’atenció a la salut com un procés litadora en el procés de creixement col·laboratiu entre professionals i per- personal i el desenvolupament de la sones trans que ha de centrar-se en tot pròpia autonomia psíquica. L’atenció moment en les necessitats i expectati- d’aquest servei s’organitza al voltant ves de la persona. En aquest servei es de les directrius següents: 1) L’acompa- realitza una escolta activa del relat de nyament en aspectes psicosocials de vida de la persona en relació amb el seu la persona sempre ha de ser a petició procés de construcció identitària i els d’ella mateixa; 2) el o la professional de 20 dubtes que puguin sorgir-li al llarg del la salut compleix la funció d’informa- procés. També s’explora el suport que ció, assessorament i acompanyament; rep per part de l’entorn afectiu, educa- l’última decisió la té la persona i només Pla Municipal per la Diversitat Sexual tiu o laboral. Pel que fa al tractament ella; 3) s’ha de donar suport al procés de i de Gènere 2016-2020 hormonal, s’ofereix la informació i l’as- construcció de la identitat respectant i sessorament necessaris partint d’una potenciant la subjectivitat de la perso- visió no binària del gènere i del reconei- na; 4) s’ha de potenciar l’autonomia de xement de la diversitat de cossos i sub- les persones trans en el seu procés de jectivitats trans. Això suposa respectar transició; 5) l’expressió de gènere és en tot moment la decisió de la persona diversa i única de cada persona i s’ha de quant als tipus i els ritmes del tracta- tenir en compte des d’aquesta vessant. ment hormonal. És també la mateixa persona qui decideix si vol ser deriva- El fet que a Trànsit s’hagi optat per un da a Trànsit-AP per tal que ella mateixa model d’atenció basat en el consenti- o algú del seu entorn rebi un acompa- ment informat ha convertit aquest ser- nyament psicoterapèutic. Així mateix, vei en un lloc de referència per a totes Trànsit-AM promociona les derivacions aquelles persones que volen rebre una de les persones trans a grups de suport atenció a la salut no patologitzant. A i d’ajuda mútua. Trànsit hi van persones amb projectes identitaris i corporals més normatius, però també aquelles que no volen diri- gir-se a la UIG perquè no volen sotme- tre’s al tractament estandarditzat. Es tracta, per exemple, de dones trans que volen ajustar el tractament hormo- nal en funció de les seves necessitats, o d’homes trans que no volen que se’ls practiqui la mastectomia ni la histe- ro-ooforectomia (cirurgies que a la UIG es consideren indispensables). En fi, persones que no s’ajusten al prototip de persona transsexual que es té com a referent a la UIG. Quadre/resum models d’atenció UIG Trànsit Definició de la Trastorn de la identitat de Una expressió més de la transsexualitat/ gènere (TIG) / disfòria de diversitat de gènere. transgènere gènere DSM-V. Model teòric Diagnòstic psicològic/ Consentiment informat. psiquiàtric obligatori. Acompanyament Diagnòstic diferencial basat psicoterapèutic a petició de en el DSM-V. la mateixa persona. Definició Els i les professionals Tan sols la persona pot del problema diagnostiquen la identitat definir la seva identitat 21 de la persona. Tan sols amb i les seves necessitats el diagnòstic s’accedeix als terapèutiques després de tractaments de transició. rebre informació objectiva. Pla Municipal per la Protocol estandarditzat per Cada persona té un camí Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 a totes les persones. individual de transició. Mètode Potestat per a permetre o Facilitar els tractaments de negar l’accés de la persona transició amb una escolta al tractament hormonal i/o activa de les necessitats de quirúrgic. cada persona. El / la professional Els i les professionals Professional capaç de mèdic o terapeuta dirigeixen el procés. fer una escolta activa i Protocol estandarditzat per adaptar els tractaments a totes les persones. a les necessitats de cada persona en una col·laboració permanent. La persona usuària Pacient d’un servei / agent Capaç de rebre informació passiu. i prendre decisions en funció de les seves necessitats/ agent actiu. Conclusions Model basat en la Model despatologitzador, transsexualitat com a basat en la concepció de la trastorn. Es problematitza identitat com a dret humà. i, de vegades, s’exclou les Model més inclusiu de tot persones que no responen tipus de persones trans. al model creat per la biomedicina. Dades dels serveis d’atenció Servei Trànsit UIG Demora demanda/ Trànsit-AM: 1-7 dies No hi ha dades primera visita Trànsit-AP: 3 setmanes Demora primera 87 % TH a primera visita No hi ha dades atenció/tractament hormonal Persones 0 No hi ha dades excloses del tractament hormonal 22 Total persones Trànsit AM: 442 1.045 ateses (octubre 2012 - gener 2016) (des de 2000 fins a 2014) Pla Municipal per la Diversitat Sexual Trànsit AP: 111 321 i de Gènere 2016-2020 (maig 2013 - gener 2016) (des de 2012 fins a 2014) Derivació Trànsit AM: 26 a la UIG Trànsit AP: cap 2015 (s’informa a tothom de l’existència del servei) Primeres visites 101 No hi ha dades psicologia/ psiquiatria Primeres visites 171 No hi ha dades tractament hormonal 2015 Segones visites 558 visites totals No hi ha dades psicologia/ en el procés terapèutic psiquiatria 2015 (màxim, 10 visites per persona i/o família) Segones visites 520 No hi ha dades tractament hormonal 2015 Assistents a grup Total: 43 persones No hi ha dades suport terapèutic (tres edicions: 2015 2013/2014/2015) Nombre de 49 mastectomies (de 2008 a 2014) 2015 Nombre de 70 vaginoplàsties (de 2008 a 2014) 2015 2.4 Les persones menors d’edat amb gènere no normatiu En els darrers temps assistim a la visi- Mares, pares, personal sanitari i educa- bilització d’un nombre important de tiu es pregunten què fer quan un nen o menors i joves que expressen identitats una nena se senten d’un gènere diferent diverses que no compleixen els mandats del que se’ls ha adscrit en néixer o quan del gènere que els han estat adscrit en manifesten comportaments, gustos o néixer. Si reconeixem que el fet trans és jocs que no es corresponen amb els que una forma més del desenvolupament socialment haurien de desenvolupar. de la identitat de gènere, tan legítima Cal atendre convenientment aquesta com les altres, i no una malaltia, podem realitat diversa per determinar exac- observar que entre aquests i aquestes tament quines necessitats existeixen i menors es dóna una gran varietat d’ex- com tractar aquestes persones i el seu periències, vivències i comportaments. entorn. Legitimar els desitjos del o de No obstant això, sovint aquestes perso- la menor, tranquil·litzar la família, reduir nes han d’enfrontar-se a la pressió soci- les marques de gènere a les escoles i 23 al i a nombroses discriminacions pel fet instituts, treballar a les escoles el res- de no ajustar-se a les normes de gènere. pecte a la diversitat sexual i de gènere són tasques importants per reduir les Pla Municipal per la Quan en una família es dóna alguna pressions i les discriminacions. Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 d’aquestes situacions, les alarmes sal- ten i la preocupació es manifesta: preo- Des del punt de vista sanitari, la darrera cupació per la felicitat del o de la menor, versió dels Standards of Care (WPATH, perquè els pares i mares no saben a 2011) obre la porta a la possibilitat d’ini- què s’enfronten ni com fer-ho, perquè ciar el tractament hormonal durant la els resulta difícil donar suport a unes fase puberal en el cas de persones que, manifestacions de gènere que saben des de la infància i de forma persistent, que socialment no són acceptades amb expressin un fort desig de representar normalitat, etc. Fins i tot, en el millor un gènere diferent de l’assignat, i sem- dels casos, quan s’accepten sense pro- pre que hi hagi un acord absolut entre blemes les formes d’expressió del fill l’equip mèdic i els tutors del o de la o la filla, els dubtes en relació amb la menor. Com que no existeix un consens millor forma de realitzar un acompanya- internacional sobre la idoneïtat d’apli- ment i potenciar la seva autoestima es car el tractament a menors d’edat, es manifesten. I això és degut, entre d’al- prescriuen algunes limitacions en funció tres coses, al fet que totes les persones dels Estadis de Tanner, l’escala que defi- sabem que, malgrat estar en una socie- neix el desenvolupament dels caràcters tat que fa bandera de la llibertat indivi- sexuals primaris i secundaris. Els Stan- dual, es continua castigant socialment a dards estableixen que als nens i nenes qui és diferent. La diversitat sexual i de que es trobin, com a mínim, en un Esta- gènere no són considerades com a béns di 2 (10-13 anys d’edat) se’ls pot aplicar socials i les discriminacions directes o un tractament reversible que atura el indirectes es donen amb freqüència. desenvolupament puberal. Una vega- da arribats als setze anys, s’iniciaria la teràpia amb hormones creuades. Quant a les cirurgies de reassignació sexual, els Standards estableixen la necessitat de tenir la majoria d’edat legal establer- ta a cada país. L’atenció a menors a la Unitat Trànsit - Acompanyament Psicològic. d’Identitat de Gènere del Clínic L’atenció a famílies de menors amb diversitat de gènere A l’Hospital Clínic, les persones menors d’edat amb diversitat de gènere són L’acompanyament que es dóna a menors ateses pel Servei de Psiquiatria i Psi- (fins a quinze anys) amb diversitat de cologia Infantil i Juvenil (SPPIJ), que es gènere des de Trànsit AP es dirigeix a manté en contacte permanent amb la les famílies d’aquests infants i joves, ja UIG. Si els i les professionals ho con- que aquest centre no disposa d’un ser- sideren oportú, s’aplica la teràpia amb vei específic de psicologia infantil. La hormones supressores de la pubertat a primera visita es realitza amb les mares menors que es troben en un Estadi de i els pares i/o amb la família extensa Tanner 3 (11-13 anys). Si el o la menor del o de la menor, segons ho convinguin accepta bé els canvis i persisteix en el les persones adultes. En el 90 % dels 24 seu desig de transformació corporal, als casos es realitza amb els pares i les 15-16 anys podrà iniciar la presa d’este- mares exclusivament. La demanda més roides sexuals. Des del SPPIJ comenten freqüent que fan consisteix en la cerca Pla Municipal per la Diversitat Sexual que en l’avaluació diagnòstica d’infants d’informació sobre com actuar quan s’ha i de Gènere 2016-2020 s’ha de ser prudent perquè la majoria detectat que el o la menor presenta una de diagnòstics de «disfòria de gène- expressió de gènere diversa. En aquests re» en la infància no persisteixen amb casos, s’ofereix informació clara sobre el pas del temps. Pel que fa a l’atenció la diversitat de gènere, s’insisteix en la als més petits (que no poden rebre cap importància d’acompanyar l’infant o jove tipus de teràpia farmacològica), pro- en el procés de construcció identitària curen conscienciar els pares i mares i de respectar el que requereix sense perquè no reprimeixin els desitjos i com- expressar prejudicis. Així mateix, es portaments dels seus fills i filles i els parla dels avantatges i desavantatges ofereixin espais de desenvolupament de realitzar la transició social durant personal tot protegint-los de possibles la infància. És possible que en poste- situacions conflictives amb persones riors entrevistes es tracti la por i el pes del seu entorn, com ara els companys i de la responsabilitat que les mares i companyes d’escola. Si es creu oportú, els pares senten a mesura que prenen el SPPIJ pot contactar amb els centres decisions sobre la salut dels seus fills i educatius a fi d’explicar la realitat del o filles, així com la frustració i la ràbia per de la menor i facilitar així la seva inte- haver d’enfrontar-se a un sistema que gració educativa. discrimina. A més, s’exploren formes de comunicar a l’entorn la identitat diversa dels seus fills i filles. També es facilita informació sobre els recursos existents, com són les associacions que donen suport a les famílies (Chrysallis i Grup de Famílies de Persones Trans), ja que la socialització és un element fonamental per a combatre l’angoixa que provoquen aquestes situacions. Trànsit - Acompanyament Mèdic. Atenció a la salut de les persones menors d’edat trans A banda de l’acompanyament que es fa La decisió sobre el camí escollit la fan a les famílies dels o de les menors trans, els pares i mares juntament amb el des de Trànsit- AM es dóna assessora- o la menor trans, assessorats per la ment sobre les possibles actuacions professional de Trànsit-AM sobre els terapèutiques que es poden realitzar possibles avantatges, desavantatges i quan s’inicien els canvis puberals: dubtes no resolts en l’atenció a la salut dels i de les menors trans. S’ofereixen, • Deixar evolucionar el procés puberal, a més, informes mèdics perquè aquests estant a l’aguait del possible menors siguin tractats en funció de la malestar que els canvis corporals seva identitat de gènere, fet que facilita puguin produir en el o la menor i la seva socialització en l’àmbit educatiu, 25 reforçant en tot moment la seva sanitari, de lleure, etc. autoestima. També cal subratllar els avantatges futurs que comporta Pla Municipal per la no aturar els canvis puberals Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 (reproducció, sexualitat, comprensió del fet biològic). • No deixar evolucionar els canvis puberals mitjançant l’ús de bloquejadors de la pubertat, tot explicant els avantatges i inconvenients d’aquest tractament. • Iniciar els tractaments hormonals en el sexe sentit quan els canvis puberals ja estiguin molt evolucionats i produeixin malestar, o a partir dels quinze anys en el cas d’haver optat per l’ús dels bloquejadors puberals. Dades de menors atesos i ateses als serveis de salut Trànsit-AM Trànsit-AP UIG Total menors 41 11 famílies 74 atesos/es (novembre (30 visites (2008 a 2014) 2012-gener total) 2016) 4-11 anys 6 6 12-14 anys 7 0 15-17 anys 25 5 26 Primeres visi- 26 6 No hi ha tes menors dades 2015 Pla Municipal per la Diversitat Sexual 4-11 anys 6 2 i de Gènere 2016-2020 12-14 anys 4 0 15-17 anys 16 4 Demora 3 setmanes No hi ha demanda/ dades atenció psico- lògica Demora 1-4 dies No hi ha demanda/pri- dades mera atenció mèdica Demora * No hi ha demanda/ dades inici bloque- jadors Demora pri- 16/28** No hi ha mera atenció/ inicien TRH a dades tractament primera visita hormonal 6/28 12-17 anys (1-3 mesos) 6/28 no inicien * Dos menors estan en tractament amb bloquejadors donats a altres centres. ** Dos menors han iniciat un tractament hormonal en un altre centre. 3. RECOMANACIONS PER A UN BON FUNCIONAMENT DELS SERVEIS PÚBLICS DIRIGITS A PERSONES TRANS En aquest apartat es formulen una sèrie de recomanacions i accions concretes perquè els serveis públics municipals atenguin de forma adequada les necessitats de les persones trans, garanteixin els seus drets i contribueixin a la lluita contra la transfòbia. Així mateix, entenem que aquestes recomanacions fetes a l’Ajuntament han de ser transmeses a la Generalitat per tal de garantir que els serveis sanitaris de tot el territori català atenguin adequadament aquest grup poblacional. 27 Pla Municipal per la Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 3.1 Garantir una atenció integral a la salut no patologitzant Els serveis de salut han d’atendre les persones trans des d’un paradigma despato- logitzador i humanista, amb una concepció de la condició trans com una expressió de gènere diversa i no una malaltia. Per assolir-ho, es proposen les recomanacions següents: • El Consorci Sanitari de Barcelona • El personal professional ha de ha d’impulsar un debat amb les facilitar la vinculació de la persona parts interessades (sense oblidar trans amb xarxes d’iguals com a les organitzacions trans) sobre els element d’integració i reforç del models d’atenció a la salut existents. mateix procés. És per això que ha de tenir uns mínims coneixements del • La comunitat de professionals de teixit associatiu i les xarxes socials l’atenció primària i especialitzada ha existents al seu territori. de tenir unes competències mínimes 28 en diversitat de gènere i processos • S’han de desenvolupar protocols de transició, i ha de respectar en tot sanitaris que incloguin l’atenció moment la subjectivitat, autonomia i a menors. Pla Municipal per la Diversitat Sexual capacitat de decisió de la persona. i de Gènere 2016-2020 • Cal que la Generalitat de Catalunya • Resulta fonamental canviar el model elabori un pla estratègic integral basat en el diagnòstic psiquiàtric pel d’atenció a la salut de les persones del consentiment informat, entenent trans amb implementació al territori aquest últim com un procés on la català per al 2016-2020, que tingui persona rep de forma voluntària en compte la prevenció/promoció de informació, assessorament i la salut i l’atenció als processos de acompanyament, i és la responsable transició. Aquest pla ha de basar- última de les seves decisions. se en el concepte de consentiment informat i ha de vincular-se amb els • L’atenció del o de la professional de la serveis d’atenció primària. salut ha de ser personalitzada i ha de tenir en compte totes les possibles • S’ha de valorar la possibilitat de variants d’intervenció: atenció fer una experiència pilot del pla en hormonal, quirúrgica i psicoteràpia, un centre sanitari de competència tan sols alguna d’elles, o cap. municipal. • L’atenció ha d’anar més enllà del tractament hormonoquirúrgic. Cal fomentar els serveis de promoció de la salut per a aquesta població (atenció ginecològica, avaluació del risc cardiovascular, prevenció d’ITS, etc.) i determinats serveis especialitzats (com ara la feminització de la veu mitjançant la logopèdia). 3.2 Promoure accions per a lluitar contra la transfòbia i la discriminació i fomentar el respecte a la diversitat de gènere Existeix una elevada discriminació associada a la condició identitària de les perso- nes trans que condiciona la seva qualitat de vida i la de les seves famílies, limita el seu accés als drets i els recursos, i dificulta el procés d’autonomia personal i d’inte- gració social. Per a contrarestar aquesta problemàtica, l’Ajuntament de Barcelona hauria de: • Desenvolupar programes/campanyes • Aconseguir una major implicació d’informació, sensibilització i i compromís per part de la visibilització del fet trans i els Corporació Catalana de Mitjans efectes de la transfòbia adreçats al Audiovisuals (CCMA) en la difusió personal dels serveis públics. del fet trans des d’una perspectiva desestigmatitzadora i de respecte • Implicar-se en l’organització a la diversitat. de campanyes ciutadanes de 29 sensibilització de la realitat i • Finançar l’elaboració d’informes problemàtiques del col·lectiu. i estudis que aprofundeixin en el coneixement de les necessitats Pla Municipal per la • Donar suport als col·lectius en la de les persones trans (infància, Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 seva lluita per la reforma de lleis adolescència, envelliment, que atempten contra els drets de les canvis físics, etc.) a fi de millorar persones trans (com la Llei 3/2007, la implementació de polítiques de canvi de sexe i de nom). públiques. • Potenciar les iniciatives de • Promoure la col·laboració sensibilització i foment de la cultura interadministrativa per tal que trans que es realitzin a la ciutat a cada Administració promogui la través d’una agenda virtual trans lluita contra la transfòbia en l’àmbit permanentment actualitzada. de les seves competències. 3.3 Promoure actuacions coordinades entre els diferents serveis socials, educatius i sanitaris en relació amb el fet trans durant la infància i l’adolescència L’etapa infantil i l’adolescència són unes franges de risc per al desenvolupament de la identitat de les persones que presenten uns rols de gènere no normatius o dife- rents dels que la societat marca en funció del gènere d’assignació. Dins del que avui anomenem «menors trans» existeix una gran variabilitat de situacions, que van des de la curiositat per explorar les diferents expressions de gènere fins a la convicció de pertànyer a un gènere diferent del que ha estat assignat. A fi de garantir el ben- estar d’infants i adolescents amb aquestes necessitats tot respectant la seva iden- titat, cal seguir una sèrie de mesures: • Garantir que als centres educatius • Organitzar cursos de sensibilització i de salut es tracti el o la menor entre el professorat. segons la identitat sentida, i no segons el gènere assignat. Aquest • Evitar les marques de gènere a les 30 reconeixement s’hauria de produir escoles, proposant que els vestidors, sense que els tutors i tutores banys, vestimenta, etc., no estiguin haguessin de presentar un diagnòstic estructurats en funció del sexe i del Pla Municipal per la Diversitat Sexual psiquiàtric. sistema binari de gèneres. i de Gènere 2016-2020 • Promoure actuacions pedagògiques • Elaborar protocols d’actuació en entre l’alumnat de primària i centres educatius amb presència secundària sobre el respecte a la d’alumnes amb diversitat de gènere diversitat sexogenèrica. o trans. 3.4 Promoure accions per a la inclusió comunitària activa de les persones trans És important afavorir la participació activa de les persones trans com a ciutadans i ciutadanes. Cal generar les condicions adequades per a augmentar l’apoderament i les competències d’aquesta població, i per això es recomana: • Garantir que, en tots els tràmits • Impulsar l’associacionisme i la i gestions municipals, la persona participació ciutadana i social de les trans sigui tractada segons el nom persones trans i les seves famílies. que ha escollit, tot i que no hagi accedit al canvi de nom registral. • Reconèixer les organitzacions trans Així mateix, es recomana, sempre com a element de participació que la llei ho permeti, que als i suport actiu en el disseny documents i registres municipals es d’estratègies i polítiques públiques. respectin el nom i el gènere desitjats. • Promoure els grups d’ajuda mútua 31 • Assegurar que en les politiques dirigits tant a persones trans com públiques de l’Ajuntament, atenent a les seves famílies. la nova Llei catalana pels drets de Pla Municipal per la les persones LGTBI, es prevegi el • Dissenyar estratègies d’actuació Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 fet trans de manera interseccional dirigides a les famílies de persones (tenint en compte variables com trans per tal de fomentar una visió l’ètnia, l’edat, el gènere, el capital basada en la lliure expressió de cultural i econòmic, etc.). les identitats, que qüestioni els estereotips de gènere normatius i binaristes. Especialment durant el procés de transició, però no exclusivament, moltes persones trans tenen problemes per a viure i desenvolupar-se en entorns normalitzats: joves que han d’anar-se’n de casa per la incomprensió familiar, persones que perden la feina quan comencen la transició, persones que no troben feina per no tenir la do- cumentació oficial amb el nom i el sexe desitjats, gent gran que ha d’anar a una resi- dència on no pot expressar ni desenvolupar la seva identitat, etc. En aquest sentit, és important que l’Ajuntament de Barcelona s’erigeixi en un pilar fonamental a l’hora de garantir la cobertura de les necessitats bàsiques d’aquestes persones. 3.5 Promoure accions per a la inserció laboral de les persones trans Un dels eixos fonamentals de la integració social de tota persona és la seva inserció laboral. Aquest fet cobra una especial rellevància en el cas de les persones trans, ja que són un dels col·lectius que pateixen més exclusió laboral. Tenir una feina digna no tan sols els garanteix uns ingressos per a portar a terme els seus projectes vitals (incloent-hi els tractaments no finançats), sinó que també és una eina crucial per a l’apoderament i la reafirmació personal. Tenint en compte l’estudi realitzat per Mi- quel Missé i Gerard Coll-Planas33 sobre els recursos d’inserció laboral per a persones trans existents a la ciutat de Barcelona, s’efectuen les recomanacions següents: • Implementació d’un pla d’orientació, • Prestar una especial atenció al formació i inserció laboral per a col·lectiu de treballadores sexuals. la població trans amb mesures de En aquest sentit, es proposen dos discriminació positiva per a facilitar tipus de mesures: 1) Fomentar la contractació de persones trans, l’apoderament de les treballadores 32 especialment al sector públic. sexuals i combatre les situacions de violència i estigmatització; 2) • Formació i sensibilització de impulsar la formació i orientació Pla Municipal per la Diversitat Sexual les empreses per tal d’evitar laboral per a les persones que i de Gènere 2016-2020 situacions de discriminació cap vulguin deixar la prostitució. Per a les persones trans. a això caldria establir un protocol que comptés amb la participació de treballadores sexuals trans, tenint present que no es podria posar com a condició per a assistir a aquests cursos i formacions l’abandonament del treball sexual. 33 Missé, Miquel, i Coll-Planas, Gerard (2015), Trans-Lab. Avaluació dels recursos d’inserció laboral de les persones trans a la ciutat de Barcelona. 3.6 Millorar i promocionar l’atenció integral de les persones grans trans en el seu entorn habitual i residencial És molt important tenir una cura especial de les persones grans trans, ja que han viscut bona part de la seva vida en un context sociopolític fortament transfòbic i completament aliè a les seves demandes i necessitats. L’especial vulnerabilitat social vinculada a la vellesa (solitud, pobresa, dependència) es pot veure agreuja- da en el cas de les persones trans si els serveis socials i de salut no desenvolupen conjuntament plans de promoció del benestar d’aquestes persones, de lluita contra l’exclusió i de prevenció de la invisibilitat i el tracte estigmatitzant. Com a mesures concretes, es proposa: • Promoure accions encaminades • Enfortir les xarxes relacionals al reconeixement i reparació de la a fi de combatre la solitud. persecució i la violència que han patit. • Promoure estudis sobre les • Visibilitzar i respectar les necessitats especifiques d’aquest 33 identitats de les persones grans sector poblacional. trans, especialment als centres residencials i de dia, on sovint no Pla Municipal per la poden expressar la seva identitat. Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 4. LÍNIES PER A DEFINIR UN MODEL D’ATENCIÓ INTEGRAL PER A PERSONES TRANS 4.1 Servei d’Acollida i Acompanyament Trans Per portar a terme les recomanacions i En aquesta mateixa l ínia, aquest accions de l’apartat anterior, es consi- informe planteja la creació d’un espai dera necessària la creació d’un Servei d’atenció integral per a persones trans d’Acollida i Acompanyament Trans dins a la ciutat de Barcelona, fora del marc del Centre Municipal de Recursos LGTB sanitari i amb una perspectiva socioco- de Barcelona. Avui en dia, a la ciutat de munitària, que pugui donar sortida a Barcelona ja hi ha diferents recursos algunes de les recomanacions planteja- per a la població trans,34 la majoria dels des abans i les accions necessàries per quals s’inclouen en iniciatives i progra- a acomplir-les. En aquest Servei d’Aco- mes més amplis adreçats a la població llida i Acompanyament Trans, vinculat al LGTB. Aquesta forma d’organització Centre Municipal de Recursos LGTB, les té l’avantatge d’aprofitar els recursos persones trans podrien rebre una infor- ja existents i d’oferir una mirada inte- mació i serveis específics i de qualitat. gradora sobre la diversitat sexogenèri- 34 ca, però amb ella es corre el risc de no El Servei d’Acollida i Acompanyament atendre degudament les necessitats Trans hauria de treballar estretament específiques de les persones trans amb el teixit associatiu trans existent Pla Municipal per la Diversitat Sexual (sovint la «T» queda desdibuixada quan a la ciutat, així com amb el conjunt de i de Gènere 2016-2020 s’actua sota l’acrònim LGTB). A més, serveis públics, a fi de derivar les per- Missé i Coll-Planas apunten que a la sones usuàries que ho requereixin cap ciutat de Barcelona: als recursos especialitzats. El treball coordinat amb la resta de serveis hau- La principal mancança que es de- ria de servir també per a identificar les tecta si observem detalladament el principals llacunes existents en l’aten- mapa de recursos és l’absència d’un ció a les persones trans i per a promoure servei que ofereixi informació i re- aquelles iniciatives que ja han mostrat cursos de qualitat des d’una òptica la seva eficàcia. Així mateix, a fi de integral, no especialitzada en un sol garantir que aquest servei integral res- àmbit. S’ofereixen serveis molt diver- pongui en tot moment a les demandes sos, però considerem que cal un es- d’aquesta població, es recomana la cre- pai específic que proveeixi informa- ació d’una Comissió de Seguiment, és a ció de qualitat i sigui el fil conductor dir, un òrgan encarregat de fomentar a la resta de serveis. Actualment són l’avaluació conjunta i l’intercanvi d’opi- els serveis de salut (tant la consulta nions entre la comunitat de professio- de Trànsit com la Unitat d’Identitat nals i les organitzacions trans. de Gènere) els que estan assumint aquestes demandes d’informació ge- neral sobre la temàtica.35 34 Cf. Ajuntament de Barcelona (2014), Guia de recursos per a persones trans de la ciutat de Barcelona. http://w110.bcn.cat/DretsCivils/Continguts/Multimedies/GUIA_RECURSOS_TRANS.pdf. 35 Missé i Coll-Planas, op. cit. L’objectiu principal del Servei hauria de consistir a millorar la qualitat de vida de les persones trans i les seves famílies, però també actuar envers la ciutadania per faci- litar la comprensió del fet trans i la seva desestigmatització. Només així s’abordaran les causes que atempten contra el benestar d’aquestes persones: la transfòbia so- cial derivada d’un sistema de gènere rígid i binari. Passem a continuació a plantejar les línies bàsiques i les funcions que hauria de tenir aquest servei multiassistencial: 1. Acollida. Escolta i atenció de les 3. Centre de Documentació LGTB. Cal demandes de les persones per a potenciar la temàtica trans mitjan- derivar-les cap als recursos neces- çant la bibliografia, els audiovisu- saris. Per tal de treballar des de la als, els recursos per a l’educació en perspectiva del suport entre iguals, la diversitat, enllaços amb estudis i cal que aquesta tasca la desenvolu- treballs rellevants, actuacions dels pi una persona trans, degudament grups activistes, etc. 35 formada. 4. Socialització i promoció cultural. 2. Informació. Més enllà de la infor- Per a les persones trans, els espais Pla Municipal per la mació presencial que es doni a les entre iguals resulten fonamentals, Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 persones que acudeixin al Servei, en especial durant el procés de tran- és important la creació d’un espai sició. Aquests espais, que poden ser trans a la web del Centre de Recur- genèrics o per a persones i qüesti- sos LGTB, amb informació específica ons específiques (joves, dones trans, per a aquesta població i que perme- persones grans, familiars, parelles, ti les consultes online. Així mateix, etc.), haurien de comptar amb la es recomana impulsar l’atenció via participació de persones expertes telefònica (per exemple, establint en el tema trans i la dinamització de uns horaris d’atenció amb professi- grups. Es recomana potenciar ini- onals especialitzats) per a aquelles ciatives ja existents (com ara l’Es- persones que no tenen un accés fàcil pai Obert Trans/Intersex).36 Caldria a Internet o que busquen l’anonimat. també potenciar espais d’oci i lleure Finalment, considerem important on les persones trans joves es sen- oferir assessorament laboral ate- tin segures i puguin expressar lliu- ses les discriminacions que aquesta rement la seva identitat. Cal posar població pateix en aquest terreny. una atenció especial en la situació Ben especialment, caldria informar de les persones trans grans per sobre les mesures de discriminació saber quines són les seves neces- positiva en matèria de polítiques sitats i així poder oferir una atenció actives per a persones trans, així com integral. Finalment, s’han de fomen- sobre les diferents accions portades tar les creacions artístiques i cultu- a terme des dels diferents serveis rals que visibilitzin el fet trans amb municipals, d’altres administracions l’objectiu de contribuir a la creació i organismes competents en matèria d’un imaginari social que respecti la d’ocupació específica per a perso- diversitat i fomenti el desig cap als nes trans (clàusules socials, plans cossos i identitats no normatius. d’ocupació, formació ocupacional amb certificat de professionalitat, programes de garantia juvenil, etc.). 36 http://espaitransintersex.blogspot.com.es/ 5. Acompanyament i mediació. És 8. Assessorament i suport psicològic. especialment important l’acom- Atesa l’especificitat del tema trans, panyament durant els inicis de la és important que existeixi un asses- transició, atès que en aquesta fase sorament psicològic específic, que la persona ha de decidir on i quan s’hauria de diferenciar d’una terà- manifestar-se segons el gènere sen- pia. Aquest assessorament i suport tit, i això s’ha de produir en espais constaria d’un màxim de sis sessions segurs. Així mateix, pot ser impor- i tan sols es faria a petició d’aque- tant realitzar una tasca de mediació lles persones que, tenint conflictes en el cas que la persona trans i/o el identitaris, no saben ben bé a què seu entorn afectiu tinguin conflic- es deuen i què signifiquen. Clarificar tes amb l’entorn social (a l’escola, a quin és el desig i la convicció íntima la feina, amb membres de la pròpia de la persona és una tasca que, per família o del seu grup cultural i/o a tenir èxit, l’ha de portar a terme un 36 religiós, a les residències per a gent professional que defugi els esque- gran, etc.). mes mentals tancats i s’atreveixi a aprofundir en les vicissituds del Pla Municipal per la Diversitat Sexual 6. Relació especial amb els centres i desig, fent-se càrrec de les incerte- i de Gènere 2016-2020 els actors responsables de la polí- ses que això pot comportar. Aquest tica educativa amb l’objectiu de suport hauria d’anar encaminat a facilitar no tan sols la resolució de establir si la transsexualitat és l’únic conflictes quan la persona menor problema, o bé si hi ha uns altres fac- manifesta uns rols de gènere no tors que fan necessària una teràpia; normatius, sinó també per reduir considerar les pressions que suposa les marques de gènere binàries (ser- el fet de ser «diferent»; diferenciar veis diferenciats per a nens i nenes, entre orientació sexual, la no-iden- banys i vestuaris, vestimenta, etc.) tificació amb els models de mascu- i fomentar una educació en valors linitat i feminitat dominants i el desig que respecti la diversitat de formes o convicció de pertànyer a un altre de ser. Les activitats concretes que gènere; treballar les connotacions desenvoluparia el Servei poden con- negatives del fet trans que la perso- sistir en cursos de formació per al na pot tenir interioritzades; ajudar a professorat, tallers amb l’alumnat, clarificar l’impacte del fet trans en la tutories LGTB als centres educatius, vida de la persona usuària; explorar assessorament en temes de coedu- amb l’usuari o usuària els riscs asso- cació per a qüestionar el binarisme ciats al procés transsexualitzador; de gènere, etc. veure amb ell o ella com expressar la identitat de gènere en espais segurs 7. Assessorament legal. Coordinar i dotar-la de les habilitats necessàri- aquest Servei amb l’assessorament es per a enfrontar-se als problemes i legal que actualment s’ofereix al agressions producte de la transfòbia Centre de Recursos LGTB, tot garan- social; elaborar informes psicològics tint que el professional encarregat té a demanda de les persones usuàries. la formació necessària per a atendre En el cas que es detectessin proble- les qüestions que afecten les perso- mes de personalitat més profunds, nes trans (com el canvi registral de producte de la transfòbia o d’altres nom i de sexe). qüestions que hi interactuen, es deri- varia la persona a un servei específic. 9. Suport a les famílies de menors 11. Formació a diferents col·lectius pro- trans o de menors que trenquin amb fessionals i socials sobre la qüestió les normes de gènere mitjançant la trans per part de persones exper- creació de grups amb les famílies on tes (de forma similar al que ha fet puguin expressar les seves angoixes l’Ajuntament en el cas de la violèn- i dubtes; l’assessorament perquè cia masclista). Atesa la vulnerabilitat negociïn amb les escoles el fet que d’aquesta població davant les agres- es tracti els i les menors segons el sions i discriminacions, les persones gènere sentit; la creació de tallers que treballen als serveis municipals o espais de formació a fi que tren- han de tenir la formació adequada quin amb els esquemes binaris de per a tractar aquestes persones amb gènere; el suport psicològic perquè respecte i garantir els seus drets. legitimin els desitjos i aficions del o de la menor sense coartar l’expres- 12. Recerca. Promoure i finançar inves- 37 sió de la seva subjectivitat. Aquesta tigacions sobre el fet trans, priori- tasca hauria de portar-la a terme tàriament aquelles que tenen per personal qualificat, tant professio- objecte analitzar la violència trans- Pla Municipal per la nalment com en el tema trans, des fòbica a Barcelona. En aquest sen- Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 d’una perspectiva despatologitzant. tit, és important cercar informació, incorporant una mirada interseccio- 10. Treball comunitari i de sensibilitza- nal, de les necessitats psicosocials ció dirigit a la ciutadania sobre el fet i sanitàries de les persones grans trans, la diversitat sexual i de gènere trans amb l’objectiu de planificar i els efectes de la transfòbia comp- intervencions psicològiques, soci- tant en tot moment amb la partici- als i mèdiques. Resulta d’un interès pació de les organitzacions trans. especial l’anàlisi de la pèrdua de xar- Aquest treball comunitari consisti- xes socials i la por de manifestar la ria a promoure activitats específi- seva condició de persona trans. ques (campanyes de sensibilització a l’estil de l’última campanya muni- cipal contra la violència masclista, conferències, tallers, exposicions, sessions de cine) i també a donar suport a les accions portades a terme pels grups trans i LGTB. Dins el treball comunitari resulta impor- tant oferir tallers de sensibilització i visibilització de la diversitat socio- afectiva i de gènere de les persones grans trans a les residències i llocs habituals de socialització d’aquesta població. Aquests tallers, dirigits a la gent gran i a la comunitat de pro- fessionals, són una eina de psicoe- ducació important, ja que tant els centres residencials com els de dia són espais rarament sensibles a les necessitats especials, mèdiques i psicosocials, de la gent gran trans. Personal del Servei Algunes d’aquestes actuacions poden ser realitzades pel personal que treballa al Centre LGTB, com ara l’assessorament legal, el servei de documentació, etc. En aquest cas, però, caldrà garantir que aquest personal té la formació necessària per a atendre adequadament la població trans. Per a les altres tasques, serà ne- cessària la contractació de personal específic (caldrà valorar si a temps complet o parcial). Es considera d’una rellevància especial la contractació de persones trans, sobretot en el cas de la persona que farà la primera acollida, la qual ha de tenir la formació adient per a realitzar aquesta tasca, i també el treball comunitari. Així mateix, creiem necessària la contractació d’un psicòleg o una psicòloga amb ex- periència en el tema trans i un o una professional d’educació/treball social. Una d’aquestes persones haurà de coordinar el que es fa al mateix servei i vetllar perquè les necessitats de les persones trans siguin ateses com cal pels serveis compartits 38 amb el Centre LGTB i per la resta de serveis públics. Així mateix, es recomana al Centre Municipal de Recursos LGTB que prioritzi la contractació de persones trans en risc d’exclusió social. Pla Municipal per la Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 4.2 El servei integral a la salut. Recomanacions per al Consorci Sanitari de Barcelona i el Departament de Salut de la Generalitat Com s’ha comentat anteriorment, per Quant al desplegament de l’atenció a portar a terme totes les actuacions a la salut per tot el territori català, es calen dos serveis interrelacionats: el planteja a la Generalitat de Catalunya Servei d’Acollida i Acompanyament la creació de vuit serveis d’atenció a Trans per als aspectes psicosocials i les persones trans (dos per província) comunitaris, i un servei (com ara Tràn- ubicats en centres d’atenció primària. sit) dedicat a la salut, que hauria de ser Cada centre hauria de comptar amb potenciat i reconegut pel Departament dos professionals de la salut (un podria de Salut de la Generalitat com a centre ser especialista en medicina de família, facilitador del desplegament territorial en endocrinologia, en ginecologia o en de l’atenció a la salut de les persones pediatria; i l’altre, un infermer o inferme- trans a tot Catalunya. Entre les funci- ra o una llevadora), una psicòloga, una ons que hauria de portar a terme aquest treballadora social, una administrativa Servei, hi ha: i una consultora (es prioritzaria la con- 39 tractació de persones trans). • La coordinació de tots els i les professionals que poden tenir Aquests professionals rebran forma- Pla Municipal per la contacte amb aquestes persones ció teòrica i pràctica per part del Cen- Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 són metges i metgesses d’atenció tre d’Atenció Integral a la Salut de les primària, infermers i infermeres, persones trans de Barcelona. D’aquesta endocrinòlegs i endocrinòlogues, manera, en finalitzar la seva formació ginecòlegs i ginecòlogues, cirurgians podran, al seu torn, formar-ne d’al- i cirurgianes plàstics, uròlegs tres del seu territori, ja que tindran les i uròlogues, pediatres, etc. mateixes competències que els seus homòlegs de Barcelona (si bé podran • La coordinació amb els serveis de recórrer al centre de referència per a cirurgia plàstica en el cas que es la derivació o consulta dels casos més sol·licitin intervencions quirúrgiques. complexos). Un cop finalitzat el desple- Un dels serveis quirúrgics seria de gament, la totalitat de professionals referència per a les intervencions de d’atenció a la salut haurien de tenir una més alta complexitat (vaginoplàstia, mínima formació per a atendre i derivar operació de les cordes bucals, etc.). degudament aquelles persones trans que es dirigeixin als seus serveis. • El disseny de protocols per a establir les estratègies d’actuació i els plans terapèutics (tasca que ha de realitzar un equip multidisciplinari). • El disseny, la programació i la implementació d’una formació per al personal del sistema de salut sobre les necessitats i especificitats de les persones trans. ANNEX 1. TESTIMONIS DE PERSONES TRANS EN RELACIÓ AMB LA UIG DE L’HOSPITAL CLÍNIC A continuació, es recullen alguns testimonis de persones trans que segueixen o han seguit en algun moment de la seva vida el procés diagnòstic i terapèutic a la Unitat d’Identitat de Gènere de l’Hospital Clínic de Barcelona. Totes les dades han estat extretes de la tesi doctoral Subjetividades y cuerpos gestionados. Un estudio sobre la patologización y medicalización de las personas trans,37 realitzada per Jordi Mas. A fi de mantenir l’anonimat de les persones entrevistades, s’han emprat noms falsos tot respectant el gènere dels originals. 1. Valoracions del paradigma patologitzant i del procés diagnòstic La majoria de les persones usuàries de Amb tot, també hi ha persones que la unitat rebutgen la consideració de la defensen el manteniment de la trans- transsexualitat com un trastorn mental sexualitat en els manuals de trastorns i realitzen la mateixa operació lògica mentals per por de perdre la cobertu- 40 d’adjectivació que realitzaríem molts de ra pública del tractament. Cal recordar nosaltres, segons la qual una persona que, en molts països, tant la sanitat que pateix un trastorn ha d’estar tras- pública com les asseguradores privades Pla Municipal per la Diversitat Sexual tornada o boja: financen el tractament hormonoquirúr- i de Gènere 2016-2020 gic a causa del seu caràcter no electiu, “He tenido una vida organizada, soy i aquesta consideració es basa en gran madura, me he pagado mis estudios mesura en la presència de la transsexu- y mi piso con mi trabajo. No soy una alitat a les classificacions de trastorns persona con problemas mentales, no mentals: estoy trastornada. Bueno, si me dan un subsidio por ello…” (Andrea) “Aunque no me guste que nos vean como enfermos mentales, creo que “No estoy de acuerdo en que esté (la ahora no es el momento para tener transexualidad) en un manual psi- estos debates. Hemos de tener mucho quiátrico porque no estamos locos. Y cuidado con lo que decimos porque claro, el hecho de que esté dentro del están cerrando quirófanos por todas ámbito de la psiquiatría socialmente partes.” (Jon). queda como si fuéramos unos enfer- mos.” (Dani) 37 http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/64043/1/JMG_TESIS.pdf Es constata que, durant l’avaluació D’altres valoren positivament la diagnosi diagnòstica, alguns usuaris reformulen com una eina per a descartar qualsevol les seves biografies per tal d’ajustar-se patologia que pugui confondre’s amb la al màxim a l’ideal transsexual i poder transsexualitat. Així mateix, destaquen així iniciar el tractament al més aviat el tracte rebut i el paper dels i de les possible: professionals de la salut mental a l’hora d’oferir informació d’interès («son ellos “Lo principal fue cuando ya la segunda los que cortan el bacalao» —Dani—) i o tercera visita la psicóloga me dijo si de realitzar un acompanyament al llarg había pensado tener relaciones con del procés hormonoquirúrgic: un hombre [ja que l’Elena es declara lesbiana]. Y yo dije: «Yo no descarto “Por supuesto. Todos nos gestionan eso, porque en la vida se da todo. Es todo. Cuando tú vas a hacer un docu- posible, el tiempo lo dirá». Y, entonces, mento, tú has de pasar por alguien. 41 eso a ella le dio más para mandarme Entonces, es lo mismo. Entonces, hay para el endocrino. Yo dije eso para que gente que dice: «Es que un médico no me aceptara y me ayudara […] Si yo ha de determinar mi vida». Perdona, lo Pla Municipal per la no digo eso, de pronto me rechazan y determinan los fiscales, lo determina Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 todo eso.” (Elena). un juez si has de ir preso, lo determina mucha gente. Entonces, ¿qué más “Cuando había una típica pregunta da si un médico, uno más, determina trampa siempre respondía lo que los algo que va a ser definitivo? Y que a lo médicos querían escuchar. Es que, mejor en el momento de la terapia va si no, no consigues tus objetivos.” a decir: «Mira, piénsatelo». Hay que (Hans). pasar, aunque sea mínimamente. Es como una terapia del cáncer, yo qué Algunes de les persones entrevista- sé: hay que hacer un diagnóstico, hay des que rebutgen la classificació de la que hacer unos análisis. Porque, si te transsexualitat als manuals conceben ponen una inyección que no va bien, el procés diagnòstic com un tràmit pro- te mueres. Es lo mismo: si te cortan cedimental per a accedir al tractament algo que no deberían quitarte y luego de modificació corporal: te matas, el médico se va a la cárcel.” (Jennifer). “Para mí, una revisión psiquiátrica es como una visita amistosa: «Hola, ¿qué “Muy bien. [La profesional de la UIG] tal?». «Mira, hoy he hecho esto y he es una persona que siempre me ha ido a tal sitio».” (Julia). apoyado. No porque sea psicóloga, sino porque ha hecho algo más que de psicóloga porque sabe todo el tema de mi novia (ha tenido graves problemas personales) y ha sido la primera que me ha dicho: «Tráela un día, que hablo yo con ella». Para mí, [la profesional de la UIG] es más que una psicóloga, es una persona que está haciendo todo para ayudar a los transexuales.” (Marcos). Però el discurs patologitzant i medica- Les veus més crítiques en contra del litzador pot causar que la persona trans diagnòstic provenen d’aquelles perso- adopti una visió patològica, anormal, nes que s’allunyen del paradigma de d’ella mateixa i interioritzi el discurs la transsexualitat. El personal profes- biologista de la classe mèdica: sional de la UIG reconeix que aquelles persones que més s’ajusten a l’ideal “Simplemente, igual que hay personas transsexual (rebuig del gènere d’assig- que nacen con problemas físicos, que nació des de la infància, malestar cap les falta un brazo o una pierna, noso- als genitals, adopció estereotípica del tras nacemos con un sexo mal puesto; gènere de destí, desig heterosexual, se desarrolla mal el sexo con lo que voluntat de sotmetre’s a les cirurgies) somos realmente.” (Bego). constitueixen, en paraules d’un profes- sional de la UIG, un «diagnòstic fàcil», i “Y me leí el diagnóstico clínico y real- per això acostumen a obtenir-lo després 42 mente es una enfermedad física que de les dues visites protocol·làries (si bé requiere, para el bienestar de la per- és cert que, posteriorment, s’efectua un sona, la transformación hormonal y seguiment). Però aquelles persones que Pla Municipal per la Diversitat Sexual quirúrgica. Requiere, o sea, no hay tenen projectes identitaris i corporals i de Gènere 2016-2020 opción.” (Núria). heterodoxos poden veure com s’allarga el procés durant mesos o, fins i tot, no D’altra banda, entre les persones usuà- obtenen el diagnòstic. És el cas de la ries també hi ha opinions molt crítiques Tere, que acudeix a la UIG amb 45 anys sobre l’obligació d’obtenir el diagnòstic. i després de dos matrimonis, o de la Són persones que afirmen ser plena- Clara, que explica que va abandonar la ment conscients del que els passa i del UIG després de mesos de disputes amb que busquen, per la qual cosa viuen amb les seves professionals: disgust el fet d’examinar-se davant d’un o una professional i haver de demostrar “Creo que el primer día fui vestido de la veracitat dels seus sentiments: chico, porque cuando me planteé dar el paso estuve hablando con Montse. “Me parece absurdo, muy absurdo, por- Y hablamos: «Creo que para que no que yo ya lo he tenido claro desde siem- me confundan con una travesti voy a pre. Creo que no se me tiene que, diga- ir de chico el primer día» […] Me llevé mos, analizar. Muchas veces me sentía una sorpresa cuando fui al Clínic analizada. Me hacían preguntas que a porque pensé que iban a ser un poco mí me parecían completamente absur- más simpáticas, la verdad. Yo tenía das [...] Yo pensaba: «Yo he venido aquí, claro que iba a ser completamente me he sentado ante vosotras porque es sincera […] Pero, también, lo que tenía la única solución, pero si hubiera más clarísimo es que quería dar este paso opciones no lo haría, me parece absurdo […] Claro, yo llego allí, hago una apuesta porque yo sé cómo me siento» […] En de sinceridad y no te encuentras una realidad, no me gusta ir a un sitio a muestra de empatía […] [La profesional demostrar lo que soy porque en realidad de la UIG] en el primer diagnóstico tú [dirigint-se a l’entrevistador] no vas que me dijo, me dijo que no me veía a ningún sitio a demostrar que eres un como transexual, que me veía como hombre, ¿verdad? […] Me parece un poco travesti […] Que sí, que quizá tienen absurdo que un transexual tenga que que descartar casos erróneos. Pero, ir a un sitio… Y lo que más absurdo me claro, tú se supone que has hecho parece es que tenga que ir a un centro una carrera y estás preparado para de problemas mentales.” (Andrea). detectar cosas. Pues una psicóloga o una psiquiatra tienen que tener los A més, altres persones (sobretot les datos necesarios. No para decir nada dones trans) apunten que resulta força más verme: «Eres transexual y no hace complicat adoptar una aparença en con- falta que digas nada». Pero, joder, sonància amb el gènere de destí sense yo te explico y tómate el tiempo que haver iniciat la teràpia hormonal i que quieras, pero en la primera visita no l’entorn t’inclogui en el gènere que trac- me digas que no parezco una persona tes de representar. No obtenir el reco- transexual.” (Tere). neixement social minva l’autoestima de la persona i pot exposar-la a la transfò- “Para [los profesionales de la UIG] yo bia social: soy un monstruo. No me lo dijeron, pero me lo dejaron clarísimo. Extraje “Cuando empiezas la transición y varias lecturas de esos encuentros: sales a la calle vestido de mujer no soy un monstruo y reivindico mi dere- eres más que un hombre vestido de 43 cho a ser un monstruo. Reivindico mi mujer y todo el mundo te mira. El feno- derecho a jugar con coches y a fút- tipo no te acompaña, tienes barba, y bol desde que soy pequeña y a ser la vas con mucha inseguridad. Hasta Pla Municipal per la más femenina del mundo […] Quieren que no aprendes a estar segura de ti Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 clichés; quieren personas que estén misma se pasa muy mal. Por eso creo integradas en la sociedad y que no que el test de la vida real no se ha de molesten; quieren mujeres con la imponer nunca. Como mucho, se ha de patita quebrada y que sean amas de hacer cuando la persona ya ha adqui- casa perfectas; quieren este tipo de rido algunas características del sexo mujer transexual. Todo lo que sale de opuesto gracias a las hormonas. A un esto, son monstruos.” (Clara). chico transexual, si se pone panta- lones, nadie le dirá nada. Pero si una Un dels aspectes de la diagnosi que chica se pone una falda y un vestido, generen més crítiques és el «test de la sin tener pechos y con la barba mar- vida real», és a dir, l’adopció per part de cada, todo el mundo la mirará […] Yo la persona trans d’una aparença soci- tenía carácter y era fuerte, pero hay alment vinculada al gènere amb el qual personas que no lo tienen y lo pasan s’identifica. Sobre aquesta qüestió, algu- muy mal, se sienten como un payaso.” nes persones trans consideren que és (Montse). una eina que reforça els estereotips de gènere, alhora que exigeixen el seu dret a decidir el tipus de masculinitat o femi- nitat que volen representar en societat: “¿Qué es lo que tengo que hacer? ¿Ponerme tacones hasta en la ducha? […] ¿Y qué pasa si mi comportamiento es masculino? ¿Cuántas mujeres son masculinas? ¿Qué pasa, que tengo que estar el día entero pintándome las uñas? […] Lo que un médico no puede determinar es cómo soy yo. Puede determinar un trastorno, pero no mis características. Un médico no puede determinar mi grado de femini- dad.” (Jennifer). 2. El tractament hormonal 3. Les cirurgies de reassignació sexual La majoria de persones usuàries de la Algunes persones trans critiquen forta- UIG valoren positivament l’atenció endo- ment que alguns sectors de l’estament crinològica rebuda. No obstant això, mèdic hagin publicitat les cirurgies com també n’hi ha que opinen que a la Unitat una espècie de clau mestra per a entrar s’exigeix l’adopció d’una aparença este- al regne de la normalitat de gènere: reotipada: “El sistema de sexo/género está “Los médicos tienen tendencia a superbién armado. Hombre, si fuera medicar más. Ellos quieren que el más fácil escapar, la gente ni siquiera cambio de sexo sea total. No quieren entraría en un quirófano. ¿Por qué estados intermedios e intentan que la alguien entraría en un quirófano, en persona transexual haga todo el pro- una operación que se juega la vida, si 44 ceso […] Nuestra tendencia es ser más pudiera escapar? Si lo hace es porque autodidactas. Incluso hay transexua- realmente no encuentra salida. Y no les que no se hormonan: se hormona- estamos juzgando a la gente que se Pla Municipal per la Diversitat Sexual ron durante un tiempo, eso les quitó el opera, sino en qué sociedad de mierda i de Gènere 2016-2020 deseo sexual o lo que sea, ellas que- vivimos para que alguien, para ser rían funcionar o lo que sea, y ya no se feliz, necesite operarse. O sea, prefie- hormonan.” (Mónica). res adaptarte tú a la sociedad, en vez de que la sociedad se adapte a ti. Lo I algunes d’elles fins i tot defensen l’au- entiendo, pero me da muchísimo que tohormonació, ja que consideren que pensar.” (Luis). tenen els coneixements i l’experiència necessaris per a portar-la a terme: “La ciencia nos ha vendido la opera- ción como algo idílico, cuando no lo es. “Una hormonación guiada [médica- Siguen diciendo que seremos mujeres, mente] o una autohormonación van que estaremos bien aceptadas. Eso a ser la misma cosa si tú tienes una de que la sociedad te va aceptar con asesoría correcta. Es que el médico no una castración es una milonga, una te va a dar una cosa que no… Teniendo tontería. Yo no estoy en contra de la la asesoría, vas a hacer lo mismo. No operación, pero lo que recomiendo tiene mucho misterio la cosa.” (Gema). es un rodaje antes, un rodaje sexual. Hay que practicar sexo antes para A més, algunes persones viuen amb dis- darse cuenta de que la operación no gust l’exploració física a la qual es sot- es necesaria.” (Mónica). met a totes les persones abans d’iniciar el tractament amb l’objectiu de descar- tar un cas d’intersexualitat: “¿Te sentiste cómoda con el endocrino? Un poco… porque el primer día me dijo que me desnudara y me tocó el pene, etc. Me sentí un poco violentada por- que no sé realmente qué ganan tocán- dome el pene, supongo para ver que no haya ninguna historia, pero me pareció un poco violento.” (Ana). Amb tot, aquelles dones que senten El cas dels homes trans és diferent. Si rebuig cap als seus genitals desitgen bé alguns d’ells senten rebuig cap als fermament la cirurgia feminitzant. Cre- seus genitals de naixement, la immen- uen que constituirà el pas definitiu per sa majoria no desitja sotmetre’s a la fal- a corregir el que consideren una disso- loplàstia pels molts riscs i problemes nància entre la seva identitat de gènere postoperatoris que comporta aquesta (que conceben com a innata i verda- tècnica quirúrgica: dera) i el seu cos (vist com a quelcom erroni, estrany, aliè): «la operación va “Hasta que no esté del todo bien [la hacer que todo mi cuerpo esté en armo- faloplastia], no. La mastectomía, sí. nía conmigo misma» (Jennifer); «la ope- Pero la faloplastia, hasta que no esté ración hará que mi cuerpo encaje con bien, no, porque el hecho de tener un mi forma de ser» (Jessica). Aquesta pito que, tal y como están las cosas, convicció que la cirurgia esmenarà el mida 8 cm, sin tener ninguna sensibi- 45 desajust entre la ment i el cos genera lidad, sin tener relaciones sexuales… un fort desig de passar pel quiròfan, el Porque no sentiría placer y solamente qual preval sobre el temor a les compli- para mear, no.” (Pedro). Pla Municipal per la cacions postoperatòries: Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 “De momento, no, porque, ¿para qué “Cuando entré en el quirófano ya me voy a poner ahí un…? ¿Para qué había aceptado que podía morir si la autodestruir mi cuerpo? Quitarme piel cosa salía mal, o que quizá no obten- del antebrazo para que eso no vaya a dría nunca más placer sexual, pero funcionar y parecer haber salido de todo eso me daba igual. Mientras me un picadero, de una máquina de picar quitaran el pene…” (Montse). carne… No. Si ahora me dicen que tie- nen una nueva técnica que funciona, “Siempre le digo lo mismo a mi fami- me apunto. Pero de momento, no, por- lia y a mis amigos: «Si me pasa algo que con mi cuerpo no juego.” (Hans). en quirófano, por favor, ni lloréis ni os sintáis mal ni nada, porque habré muerto siendo la chica más feliz del mundo, la más feliz del mundo, porque habré muerto cumpliendo mi sueño».” (Pilar). En el cas dels homes trans amb un Pel que fa a la histerectomia, des de la rebuig corporal més accentuat, la his- UIG s’afirma que és una cirurgia abso- terectomia i la mastectomia són les lutament necessària per a evitar pos- cirurgies més demandades: sibles problemes de salut, com les tumoracions, mentre que des de Tràn- “Pero el pecho es lo que antes me sit s’apunta que no és necessari extirpar quiero quitar porque es lo que más òrgans sans, i que uns controls gineco- se ve [...] Entonces, cuando me hagan lògics periòdics són una bona forma de efecto las hormonas, voy a tener el controlar l’estat de les gònades. Si a problema de tener barba, y la voz y l’home trans li molesta tenir la regla, a el cuerpo de hombre, y voy a ir a la Trànsit aconsellen l’ablació endometri- playa, me voy a quitar la camiseta y: al (extracció del revestiment de l’úter), «¡Sorpresa!».” (Pedro). una tècnica menys agressiva (ja que no requereix incisions) que la histerecto- 46 “Más hacia los pechos, hacia los mia. En aquest sentit, hi ha homes trans pechos sí que era… Los genitales no que es senten molestos pel fet que a la es una cosa que me obsesione como UIG s’insisteixi en la necessitat de fer-se Pla Municipal per la Diversitat Sexual me obsesionaba lo del pecho [...] Los la histerectomia: i de Gènere 2016-2020 genitales solo los tiene que ver la persona con la que me acuesto, los “Creo que la histerectomía es supera- demás no saben lo que tengo o lo que gresiva con 25 años, me parece muy dejo de tener, o sea, no me preocupa.” fuerte […] Hay opiniones muy diver- (Marcos). sas, pero la versión del Clínic es que es absolutamente necesaria. El endo- crino del Clínic me dijo que me la he de hacer. Me dijo: «No te insistiré, pero vete haciendo a la idea». Me parece muy fuerte que haya un médico que te obligue a hacerte una operación por la que tú no quieres pasar […] Dicen que puedes llegar a desarrollar un cáncer, pero claro, me puedes ir haciendo un seguimiento cada seis meses y, si llego a desarrollar un cáncer, ya lo sacaremos.” (Marc). ANNEX 2. PRESENTACIÓ DEL SERVEI TRÀNSIT38 1. Objectius 1. Acompanyar les persones trans en 2. Acompanyar persones de l’entorn de les seves necessitats i decisions les persones trans (acompanyament respecte a la identitat sentida: afectiu, educatiu, professional, etc.): » Escoltant activament el relat de » Informant sobre les diferents la seva identitat, el suport que identitats, sobre els canvis i efec- tenen de l’entorn i les necessitats tes beneficiosos i adversos dels i dubtes que puguin tenir en un tractaments hormonals i/o qui- moment determinat. rúrgics a les persones de l’entorn afectiu de la persona trans. » Informant, iniciant o ajustant els tractaments hormonals; » Fent informes explicant el procés assessorant sobre els de transició per a escoles, tractaments quirúrgics, i fent instituts, universitats, entorn 47 activitats preventives i de laboral, professionals, etc., que promoció de la seva salut. facilitin la seva integració en el sexe sentit. Pla Municipal per la » Oferint un acompanyament Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 psicoterapèutic a les persones » Assessorant professionals de la trans sempre que el sol·licitin de salut (psicòlegs i psicòlogues, manera voluntària: en moments de psiquiatres, metges i metgesses dubte respecte a la seva identitat de família, endocrinòlegs i o necessitat de suport per a endocrinòlogues, etc.) sobre prendre decisions en qualsevol les diferents identitats i moment del procés de transició. l’acompanyament que han de fer a la persona trans en el procés de » Realitzant grups terapèutics transició. per a persones trans com a complement al procés terapèutic i/o com a espai de socialització del procés de transició. 38 Informe elaborat per Soraya Vega (Trànsit-AP) i Rosa Almirall (Trànsit-AM). 3. Sensibilitzar els i les professionals 4. Formar professionals de la salut per- de la salut, de l’educació i dels mit- què tinguin un coneixement adequat jans de comunicació sobre la reali- dels processos de transició i puguin tat i les necessitats de les persones donar una atenció adequada. trans, oferint una visió lliure d’este- reotips i prejudicis: 5. Elaborar informes mèdics i psico- lògic establerts com a necessaris » Sessions clíniques a centres de per la llei per aconseguir el canvi de salut, col·legis de psicòlegs, etc. nom i sexe en el sexe sentit en tots els documents identificatius. » Xerrades a consells escolars, AMPA, etc. » Entrevistes amb els mitjans 48 de comunicació. Pla Municipal per la Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 2. Població El servei es dirigeix a les persones trans que tinguin interès a utilitzar el servei d’atenció mèdica i/o psicoterapèutic per a trans, així com a les seves famí- lies i parelles, independentment que les demandes siguin realitzades per la mateixa persona, per la família o per totes dues. 49 Pla Municipal per la Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 3. Model d’atenció a Trànsit Trànsit es posa en funcionament a l’octubre del 2012 a càrrec d’una ginecòloga. La missió principal d’aquest servei és promocionar la salut de les persones trans del territori. Al maig del 2013 s’amplia l’oferta de serveis posant en marxa una nova lí- nia d’atenció, l’acompanyament psicoterapèutic, a càrrec d’una psicòloga. A partir d’aquest moment es fa necessari utilitzar dues nomenclatures per a diferenciar tots dos serveis: Trànsit-AM, per a atendre totes les demandes relacionades amb qües- tiones mèdiques, i Trànsit-AP, que donarà resposta a les necessitats de tipus psico- lògic i terapèutiques. Trànsit-AM Promoció de la salut de les persones trans L’atenció a la salut de les persones trans ció del consentiment informat. Per tant, a Trànsit-AM s’inspira en el model basat qualsevol professional d’atenció primà- 50 en la comunitat i impulsat per persones ria amb una certa expertesa en temes trans. Aquest model, que ja ha estat d’identitat pot facilitar aquest procés descrit anteriorment en aquest docu- de decisió, informant, educant, guiant i Pla Municipal per la Diversitat Sexual ment, es va iniciar al Canadà l’any 2003 donant suport a aquestes persones en i de Gènere 2016-2020 i des de l’any 2006 desenvolupa proto- totes les fases del seu procés. cols clínics i d’atenció a la salut de les persones trans. Així mateix, considera Al nostre servei promocionem les deri- que la decisió d’iniciar un tractament és vacions de les persones trans a grups un procés col·laboratiu entre professi- de suport terapèutic integrat per perso- onals i persones trans, centrat en les nes trans i l’acompanyament individual necessitats i expectatives de la perso- psicoterapèutic si es desitja, però amb na, i que només requereix la valoració psicòlegs i psicòlogues, que anomenem de les possibilitats de socialització en el transpositius. sexe sentit de la persona atesa i l’obten- Trànsit-AP Acompanyament psicoterapèutic El fonament teòric de la intervenció cassos en la seva existència» (Villegas, aportada en el model Trànsit-AP parteix 1981). Des d’aquest punt de vista, no es del supòsit epistemològic del construc- concep la teràpia com una tècnica de tivisme. Cada esdeveniment és cons- curació o de diagnòstic de cap tipus de truït de formes diferents per a cada malaltia psíquica, sinó com una inter- persona en funció de moltes variables venció facilitadora en el procés de crei- que interactuen constantment. Per això, xement o de la conversió en una persona s’entén l’activitat humana com un pro- autònoma, com una crida a la autentici- cés global de construcció de significat tat de l’existència. És a dir, un «mètode i l’ésser humà com un organisme l’acti- orientat a promoure un major autoconei- vitat principal del qual és construir els xement i desenvolupament de l’autono- esdeveniments en què es troba (inclo- mia psicològica, suficient per a assumir 51 ent-hi a si mateix, els altres i el patiment i desenvolupar lliurement la pròpia exis- i els símptomes) (Feixas, 2012).39 tència» (Villegas, 1981). Pla Municipal per la Aquest marc assumeix una visió proac- El constructivisme ha adoptat la narra- Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 tiva de l’ésser humà que regula els seus tiva com a part de models més generals processos psicològics en funció del que d’avaluació i intervenció psicoterapèuti- és congruent amb el sistema creat fins ca. El model narratiu en aquesta psico- aleshores. Així, doncs, resulta com- teràpia constructivista adquireix sentit, prensible que la persona es trobi amb ja que s’utilitza com a eina per a acon- conflictes a l’hora d’haver de compa- seguir que la persona trans augmenti tibilitzar l’autoconcepte amb els seus el coneixement sobre les seves pròpies valors personals en el procés de prendre regles de funcionament, ampliant sig- decisions. nificativament la flexibilitat en la refe- rència de les experiències quotidianes, i Uns dels autors de referència que intro- per a intentar la deconstrucció dels dis- dueixen el concepte de conflictes com cursos associats al motiu de consulta a sinònim de psicopatologia és Manuel a fi de construir narratives més empo- Villegas amb la seva teoria del desen- deradores i lliures de constriccions. En volupament moral. Aquest enfocament aquest sentit, la utilització de la teràpia teòric entén la psicopatologia com el narrativa constructivista podria situ- «patiment psicològic ocasionat per la ar-se a prop dels abordatges estratègics incapacitat de l’ésser humà de sentir, i del tipus «teràpia centrada en la solu- pensar i actuar de forma lliure a causa ció», atesa la seva marcada preferència d’atrapaments o conflictes en les seves pel canvi ràpid dels patrons més imme- pròpies necessitats, passions, deures o diats associats al motiu de consulta. relacions, o a causa de pèrdues o fra- 39 El constructivismo [text inèdit]. Guillem Feixas Viaplana, 2012. 3.1. Directrius bàsiques de l’atenció a les persones trans a Trànsit Trànsit-AM. Directrius bàsiques de l’atenció a la salut de les persones trans L’atenció de les persones trans a Trànsit-AM es basa en l’escolta activa del seu re- lat de vida pel que fa a la identitat, les seves necessitats i dubtes en el moment de l’atenció; la valoració del suport de l’entorn afectiu, educatiu o laboral en les seves decisions i el respecte a les decisions que prengui respecte al tipus i ritme del trac- tament hormonal; i l’avaluació de mesures de promoció i prevenció de la seva salut i de la decisió personal de la necessitat de rebre acompanyament psicoterapèutic, elles mateixes o les persones del seu entorn. Els punts bàsics que es treballen en l’atenció a la salut a Trànsit-AM són: 52 • Valoració de l’adequació i la trans —prevenció de càncer de necessitat dels tractaments cèrvix i mama, consell reproductiu, hormonals de transició, i si cal fer- prevenció de les infeccions de Pla Municipal per la Diversitat Sexual hi canvis, en persones trans que ja transmissió sexual, consells sobre i de Gènere 2016-2020 segueixen aquests tractaments i estils de vida (tòxics, alimentació, es fan controls mèdics i analítics exercici, etc.). periòdics. • Assessorament virtual per correu • Inici de tractaments hormonals de electrònic a dubtes de persones transició i controls mèdics i analítics trans. periòdics. • Derivació a la Unitat d‘Identitat de • Activitats preventives en salut Gènere de l‘Hospital Clínic a les sexual i reproductiva a les persones persones que vulguin ser derivades. Trànsit-AP. Directrius bàsiques de l’acompanyament psicoterapèutic a persones trans L’estigma i la discriminació que pateixen Aquest plantejament inclou també les persones trans en la societat actual aquelles persones que, tenint una fan que el risc de patiment i malestar expressió de gènere diversa, no neces- psicològic sigui elevat i objecte d’aten- siten cap tractament psicològic, hormo- ció especial i específic per part de tota nal o quirúrgic. la societat i dels i les professionals de la salut en particular. • L’acompanyament en aspectes psicosocials de la persona sempre ha Des de Trànsit-AP hem treballat unes de ser a petició d‘aquesta. directrius que apliquem i que han de servir per a garantir una atenció de • El o la professional de la salut qualitat i protecció legal de la persona compleix la funció d’informació, trans. Aquestes directrius estan ins- assessorament i acompanyament pirades, són consistents i respecten en el procés personal de la persona els principis ètics i el codi de conducta trans. L’última decisió la té la proposats per l’American Psychological persona i només ella. Association. • Cal donar suport al procés de Les competències mínimes del o de la construcció de la identitat professional d’acompanyament psico- respectant i potenciant la seva terapèutic es resumeixen a continuació: subjectivitat. • Titulació de psicologia i, • S’ha de potenciar l’autonomia de les preferiblement, màster en persones trans en el seu procés de intervenció terapèutica amb una transició. perspectiva constructivista, de gènere o alguna especialitat en • L’expressió de gènere és diversa sexualitat. i única de cada persona i s’ha d‘entendre des d’aquesta vessant. • Formació i/o experiència professional Les directrius han d’estar al servei mínima en l’acompanyament de les persones i no al revés; per psicoterapèutic a persones trans des 53 això és necessari que l’atenció sigui d’una perspectiva constructivista i personalitzada i sense prejudicis, humanista que tracti la persona com que tingui en compte totes les a persona i que mantingui una relació Pla Municipal per la possibles variants en la manera terapèutica de persona experta a Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 d’intervenció: hormonal, cirurgia, persona experta. psicoteràpia, combinades de dues, totes o cap. • Visió àmplia del gènere: el gènere entès com una construcció personal • L‘orientació sexual i la identitat de de la pròpia identitat, únic, divers i gènere són conceptes independents exclusiu de la persona. però interrelacionats. • Concepció de la transsexualitat com una expressió més de gènere divers. No es pot diagnosticar un fet que no és considerat com a malaltia. Aquesta posició garanteix la despatologització de la transsexualitat i les expressions diverses de gènere. • Visió de la necessitat d’un canvi social que faciliti la integració i el reconeixement dels gèneres diversos com un element que enriqueix la cultura i la societat i ens permet avançar en la concepció de l’ésser humà. Altres activitats dels serveis Trànsit-AM i Trànsit-AP • Realització d‘informes mèdics/ • Sessions, cursos i tallers de psicològics durant l’etapa en què, per sensibilització i formació per a qüestions imperatives legals, hi ha professionals de la salut (ginecòlegs una dissonància entre l‘aspecte físic i ginecòlogues, llevadores, equips i les dades del seu DNI: d‘atenció primària, psicòlegs i psicòlogues, auxiliars d‘infermeria, » per facilitar la seva socialització en administratives sanitàries, etc.) el sexe sentit respecte a identitat de gènere, processos de transició, canvis » per tal que en els serveis de salut corporals, efectes beneficiosos s’anomeni i es tracti aquestes i adversos dels tractaments persones tracti en el sexe sentit i hormonals i/o quirúrgics i les 54 se’ls facilitin els tractaments i els repercussions en l‘entorn de la controls mèdics necessaris socialització en el sexe sentit de la persona trans. Pla Municipal per la Diversitat Sexual » per a l‘entorn social (escoles, i de Gènere 2016-2020 instituts, universitat, lloc de • Assessorament a estudiants treball, biblioteques, poliesportius, en projectes de recerca sobre etc), per tal que a les seves llistes i transsexualitat de l‘ESO, de carnets adeqüin el nom amb el de batxillerat, de final de grau, de final la persona trans. de màsters i de doctorats. • Realització d’informes mèdics/ • Sensibilització per a la normalització psicològics per al canvi de nom i sexe i acceptació de les diferents en la partida literal de naixement i identitats de gènere com a integrant posteriorment en tots els documents de l‘ampli ventall de la diversitat oficials. humana, amb la participació en jornades mèdiques i la col·laboració • Intercanvi d‘opinions amb amb mitjans de comunicació professionals de la salut —de la (entrevistes a revistes, ràdio, psicologia i la psiquiatria, de la televisió, etc.). psicopedagogia, de la medicina de família, de l’endocrinologia—, • Vinculació de la persona trans treballadors i treballadores en xarxes d’iguals com a element socials, i educadors i educadores d’integració i reforç del mateix comunitaris i socials; personal dels procés. En aquest punt, s’ha centres penitenciaris, etc., que d‘assenyalar la importància del atenen persones trans en situacions coneixement per part del o la complexes. professional dels recursos del territori en relació amb les xarxes • Informació del funcionament de socials trans i la seva vinculació amb Trànsit a diferents entitats no aquestes per a facilitar i assegurar la governamentals i associacions (Stop derivació al lloc i la persona adient. Sida, Acathi, Generem!, Chrysallis, Fundació Enllaç, Àmbit Dona • Informació, assessorament i Prevenció, APIP, etc.) i disseny dels acompanyament a l‘entorn afectiu circuits de derivació. proper,  educatiu i professional, etc. La convivència amb altres models d’intervenció. El cas de la UIG a Barcelona L’aparició de Trànsit l’octubre del 2012 En aquest context, Barcelona viu un va suposar un abans i un després en el auge important de l’activisme trans, panorama de la salut de les persones materialitzat en un notori moviment trans a Barcelona, a Catalunya i possi- internacional que lluita per la despato- blement a la resta de l’Estat espanyol. logització de les persones trans. Aquesta iniciativa de promoció de la salut de les persones trans complemen- A escala internacional, des d’una ves- ta el servei públic ofert a les persones sant exclusivament professional, es trans fins avui, propietat exclusiva de les posen en marxa diferents campanyes en UIG —unitats dotades d’un equip de pro- contra de la publicació, al maig del 2013, fessionals que ofereixen un tractament de la nova versió del Manual diagnòs- multidisciplinari i integrat de transsexu- tic i estadístic dels trastorns mentals 55 alitat segons uns protocols establerts. (Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders) DSM-5. La plataforma El model d’atenció a la salut i interven- Boicot al DSM-5 (Boycott DSM-5), cons- Pla Municipal per la ció psicològica que caracteritza les UIG tituïda pel grup d’activistes procedents Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 es fonamenta en l’avaluació psicològi- de diverses disciplines com la medicina, ca de la transsexualitat, la qual con- la psicologia o el treball social i l’Associ- sisteix en l’administració d’una bateria ació Americana de Psicologia (American de tests que ajuden a diagnosticar la Psycological Association), ha manifestat transsexualitat. La fase més important la seva preocupació sobre la fiabilitat, seria el compliment dels criteris DSM-5 validesa i seguretat del DSM-5. En la i CIE-10. Un cop finalitzada l’avaluació mateixa línia, l’Associació Britànica de psicològica i després d’haver confirmat Psicologia (British Psychological Asso- el diagnòstic de disfòria de gènere, la ciation - BPS) va sol·licitar un canvi de persona trans pot accedir al tractament paradigma en la salut mental, mani- hormonal amb una visita a un endocrinò- festant públicament la seva oposició leg o una endocrinòloga i la intervenció al model biomèdic per a la comprensió psicoterapèutica durant la fase inicial dels trastorns mentals. d’hormonació té la base en l’anomenada «experiència de vida real».40 Davant d’aquestes veus crítiques als sistemes diagnòstics, encara són mol- L’aplicació d’aquests protocols implica tes les persones de l’àmbit professio- que moltes persones que s’autoetique- nal i de la recerca i els pacients que en ten com a trans quedin fora de les UIG. defensen l’ús. Les UIG són un d’aquests En aquest moment vital tan important estaments, malgrat les queixes presen- i decisiu, on l’acompanyament del pro- tades pels seus usuaris i usuàries en fessional de la salut és tan important, relació amb el model d’intervenció que aquestes persones que es consideren estan utilitzant en l’actualitat. «dubtoses» queden completament desateses. 40 Asenjo-Araque, Rodríguez Molina, García-Romeral, López-Moya i Becerra-Fernández, 2011. 3.2 Marc de l’atenció a Trànsit Professionals: Trànsit –AM comença l’octubre del 2012 a càrrec d’una ginecòloga amb una dedica- ció progressiva en hores en funció de la demanda. Trànsit -AP es posa en marxa al maig del 2013 a càrrec de la psicòloga Soraya Vega en el marc d’un conveni de col- laboració amb la Universitat de Barcelona, i al gener del 2015 s’hi incorpora Diana Zapata. La primera té una dedicació de 10 hores setmanals, i la segona, de 5 hores. Derivació: Tant a Trànsit-AM com a Trànsit-AP les persones hi arriben derivades per agents ex- 56 terns col·laboradors, com l’associació Generem!, Chrysallis, EnFemme, Acathi, el Casal Lambda, l’Espai Trans, la Fundació Enllaç, Àmbit Dona Prevenció, l’Associació de Mares i Pares de Gais, Lesbianes, Bissexuals i Transsexuals, i d’altres professio- Pla Municipal per la Diversitat Sexual nals; les xarxes socials; o les recomanacions d’altres persones trans o de professi- i de Gènere 2016-2020 onals de la salut. Des de Trànsit-AM es deriva a Trànsit-AP les persones trans o del seu entorn afectiu que consideren necessari un acompanyament psicoterapèutic en algun moment del seu procés de transició (20 %). El 57 % de les persones ateses a Trànsit AP hi arriben derivades des de Trànsit-AM, i des de Trànsit AP es deriva persones trans a Trànsit en el moment en què creuen necessari un acompanyament mèdic als seus processos. El contacte es realitza mitjançant correu electrònic: Trànsit-AM: transit.bsn.ics@gencat.cat, i Trànsit-AP: transitapsico@gmail.com. Setting: Trànsit-AM: L’atenció s’ofereix a la sise- Trànsit AP: Les sessions es realitzen a la na planta del CAP Manso o a la tercera sisena planta del CAP Manso, al despatx planta del CAP Numància, en funció de de la psicòloga, les tardes dels dilluns i les preferències de la persona, en un dimecres. horari pactat entre el o la professional i la persona de dilluns a dimecres de 8 L’atenció té una durada d’un màxim de a 20 hores i dijous i divendres de 8 a 15 deu sessions i la freqüència és d’una hores. sessió cada dues setmanes. Trànsit-AM: metodologia de l’atenció a la salut A la primera visita s’explora el recor- • Tractaments quirúrgics, entenent regut vital de la persona respecte a la que no hi ha cap cirurgia que sigui seva identitat, així com la situació i les necessària des d‘un punt de vista necessitats actuals envers aquesta i els mèdic en cap procés de transició. seus desitjos pel que fa als canvis cor- porals, i s’avalua el coneixement que té • Activitats preventives possibles: de la seva situació el seu entorn afectiu prevenció del càncer de cèrvix més proper (família, amics i amigues, i mama, consell antitabàquic, etc.) i de l’educatiu i/o laboral, així com prevenció del risc d‘osteoporosi, etc. el suport que rep de tots ells. Alhora, s’avalua el coneixement que té de refe- • Funcionament de la UIG i la rents o persones trans. possibilitat de seguiment i cirurgies 57 en aquesta unitat finançades per Així mateix, es fa una anamnesi clínica la sanitat pública. Derivació si la que inclou antecedents familiars de risc persona ho desitja. Pla Municipal per la cardiovascular, càncers hormonodepen- Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 dents i osteoporosi, els estils de vida • Atenció a les persones de l‘entorn (tòxics, alimentació, exercici, etc), ante- afectiu si la persona trans creu que cedents de malalties físiques o mentals aquesta atenció pot facilitar-li un i de bullying, agressions físiques, abusos suport millor. sexuals i ideacions o intents d’autòlisi. • El servei Trànsit-AP per a la persona Finalment, es fa una reflexió sobre la trans o el seu entorn afectiu si desit- influència dels tractaments de transició gen tenir un acompanyament psico- sobre la resposta sexual per tal que la terapèutic. Derivació si es sol·licita. persona pugui compatibilitzar el seu trac- tament amb la resposta sexual desitjada. • Xarxes de recursos per a persones trans: EnFemme, Generem!, A més, s’assessora sobre: Chrysallis, referents trans, Espai Obert Trans/Intersex, Cultura Trans, • Prevenció d’infeccions de Grup de Famílies de Persones Trans, transmissió sexual, possibilitats Barcelona Trans Ocupació, etc. reproductives i anticoncepció en els casos necessaris. S’informa de la possibilitat de mante- nir contacte virtual per a la resolució de • Diferents opcions de tractament, dife- dubtes i s’acorda una cita posterior de rents ritmes de transició, la cronolo- seguiment i control analític. Així mateix, gia dels canvis esperats reversibles i es fan informes per a l’entorn educatiu, irreversibles i efectes adversos a curt laboral, el metge o la metgessa de famí- i llarg termini. Això permet l’elecció lia, etc., en els quals s’explica el procés personal de l‘inici o no del tractament, de transició per facilitar la seva socia- tipus i dosis o l’ajustament de les lització en el sexe sentit. També es fan dosis si ja està en tractament. informes mèdics per al canvi de nom i sexe en els documents oficials en els • La influència dels tractaments de tran- casos de persones que compleixin els sició sobre la resposta sexual perquè requisits legals. es pugui compatibilitzar el tractament amb la resposta sexual desitjada. Trànsit-AP: metodologia de l’acompanyament psicoterapèutic individual Entre les diverses estratègies i tècniques narratives utilitzades, hi ha l’autoinforme (diaris, tasques estructurades d’autoobservació), exercicis d’enfocament i reconei- xement emocional, agendes de sessió, reenquadrament i reformulació de resistèn- cies com a manutenció de la pròpia coherència sistèmica, història del projecte vital, resums i rituals de finalització, etc. (Neimeyer i Mahoney, 1995; Guidano, 1991; 1995; Neimeyer, 2001). El procés de canvi que s’experimenta a la teràpia es pot descriure en les fases se- güents: Fase I: Fase d’acollida. L’acollida del o Fase III: Fase d’expressió/compressió. de la terapeuta ha d’obeir a un senti- Aquesta és la fase central de l’estratè- 58 ment profund i real d’interès, respecte i gia terapèutica. Inclou diferents episo- acceptació envers l’altre que constitueix dis importants per a aconseguir un canvi la base d’una espècie particular de rela- en la línia del benestar de la persona Pla Municipal per la Diversitat Sexual ció professional i aliança terapèutica. trans: reconstrucció immediata de l’ex- i de Gènere 2016-2020 En aquesta fase s’hi enquadra el model periència trans, reconstrucció històri- Trànsit-AP, els objectius de la teràpia ca de l’experiència trans, implicacions i tasques pròpies de la psicoteràpia relacionals de l’experiència trans, res- que es durà a terme. S’hi inicia el vincle catar el desig del que es vol ser davant terapèutic que s’expressa per mitjà de el predomini del que ha de ser i el que la confiança i el respecte mutu, i per la la gent espera de la persona (conflicte verbalització i acceptació del compro- entre l’eix egocentrat i l’eix alocentrat) i mís comú amb el procés, materialitzat integració de la identitat trans. en la signatura d’un contracte de col·la- boració. Fase IV: Fase de resolució/tancament. Es finalitza la teràpia amb un recorre- Fase II: Fase d’exploració. Es treba- gut pels aspectes que han ajudat més en lla per aclarir la demanda de la perso- el procés, els quals han enfortit la seva na, què és allò que vol treballar, què identitat i els han aportat àncores per a li molesta, què vol aconseguir amb la portar-les durant la resta de la seva vida. teràpia. Les tècniques bàsiques utilit- zades són el genograma i la línia de vida amb perspectiva d’identitat de gènere. Metodologia de l’acompanyament terapèutic grupal El grup d’acompanyament es forma El grup actua com a base per a poder entorn d’una condició vital comuna a expressar les pors de l’abandonament totes les persones que l’integren i és la familiar o de la parella una vegada feta seva definició com a persona amb una la transició o quan es fa pública la con- identitat diversa, no normativa. dició de persona trans. Aquesta experiència grupal neix amb la El mecanisme bàsic que es posa en intenció de donar suport a les persones marxa en aquests grups és la uni- trans en el seu procés de transició per a versalitat del fet trans, la cohesió i reduir les pors, les ansietats i l’aïllament l’aprenentatge vicari. Es fomenta el que poden estar presents en algunes desenvolupament de nous mecanis- persones que fan la transició. Aquest mes d’afrontament i estratègies noves 59 estat només pot ser remeiat per l’accés de conducta per fer front a situacions a una xarxa social satisfactòria per a de transfòbia. l’individu. Aquesta és una de les grans Pla Municipal per la funcions que compleix el grup terapèu- Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 tic per a persones trans. 4. Valoració del model La valoració positiva del model d’atenció a Trànsit-AM es dedueix de les mostres d’agraïments de diferents persones ateses en el nostre servei: “Por supuesto, te dejamos muy claro y “Bueno, te mando un abrazo de colo- te reiteramos nuestro  agradecimiento res bien fuerte, me acuerdo de ti por  toda la ayuda que hemos recibido mucho, guapa.” de ti y por ayudarnos  a entender un poco más a nuestro hij@; ya sabes que “Moltes gràcies per tot, Rosa. Cada íbamos muy perdidos.” cop que vinc a Trànsit em sento molt mimada i cuidada. Per a mi, un deu en “En fin, Rosa, que muchísimas gracias atenció al pacient, seguiu així. Con- por todo y que seguimos en contacto. tinuaré el tractament tal com fem. He estado esperando exclusivamente Ja em diràs quelcom de la pròxima para darte las buenas noticias; la visita.” 60 verdad es que todo el proceso de los papeles ha sido muuuy lento y tedioso, “Como puedes imaginarte, gracias a ti pero lo conseguí :)))).” esta semana ha sido muy importante Pla Municipal per la Diversitat Sexual para mí, de las más importantes de mi i de Gènere 2016-2020 “Moltíssimes gràcies de tot cor, no vida. Al darme la posibilidad de seguir crec que pogués expressar amb hacia adelante, me he animado más, paraules la felicitat que ara sento, així y se me están quitando algunos ‘mie- que quan et vegi ja m’ho veuràs en el dos’ y ‘complejos’.” somriure gegant que porto cada dia.” “Gracias por todo otra vez y que ten- “Estic molt content amb el tracte que gas buen día.” em vas proporcionar i sempre que algú em planteja preguntes, gent amb dub- “Aprofito per donar-te les gràcies per tes, els recomano els vostres serveis. acompanyar-nos en aquesta lluita de Feu molt per nosaltres!” normalització trans.” A continuació es recullen algunes valoracions qualitatives fetes per algunes perso- nes que han finalitzat el procés terapèutic a Trànsit-AP: “M’ha fet reflexionar, qüestionar..., “Aprendre a sentir-me en llibertat de ordenar emocions i prioritats, i tot això ser jo mateixa. Detectar les meves m’ha mostrat la necessitat d’evolucio- cadenes. Treballar les meves pors de nar com a persona i de prendre la deci- ser transsexual en una societat on no sió més important de la meva vida.” es veu bé. M’ha ajudat a preparar-me per poder parlar amb la família i expli- “M’ha ajudat a millorar la comunicació car qui sóc jo.” i la relació amb la meva família pel que fa a la transició, conèixer-me millor a “He realitzat un gran exercici de mi mateix gràcies a l’experiència de la reflexió sobre qui sóc. Això m’ha aju- terapeuta, a l’espai segur que he tro- dat a decidir-me, ja que no tenia més 61 bat per poder expressar-me pel que fa opcions si volia ser jo mateix. Ha estat a la meva transició. Molta amabilitat.” molt important analitzar el tipus de masculinitat que volia viure, repen- Pla Municipal per la “Familiaritzar-me més amb aquest sar la masculinitat i integrar la meva Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 nou món i perdre una mica la por. És feminitat. He passat de la ràbia a l’eu- un espai on trobes experiència de la fòria no agressiva.” terapeuta, reforç i suport.” “He pogut aclarir els meus dub- “He pogut crear un espai de segure- tes sobre qui sóc, la meva sexuali- tat en mi mateix, per reafirmar-me, tat, identitat i les possibles vies de descobrir les meves pròpies trampes, teràpies. Ara sé qui sóc.” tenir paciència amb mi i els meus pro- cessos, entendre’ls, cuidar-me. Un espai on he trobat flexibilitat, canya quan ha calgut, escolta, pautes des- prés d’anar coneixent-me.” 5. Aproximacions empíriques. Persones ateses a Trànsit-AM (octubre de 2012 – agost de 2015) S’han atès presencialment 375 persones a Trànsit, de les quals 38 s’han derivat a Trànsit-AP i 29 han estat ateses exclusivament a Trànsit-AP. 36 persones han sol·li- citat hora, però finalment no s‘han presentat a la visita, i 52 han estat assessorades via e-mail. Atenció a dones trans Aquestes dades alerten sobre la situ- ació de vulnerabilitat social d’aquest S’han atès 224 dones trans, de les quals col·lectiu. 10 són menors d‘edat. De les 214 dones trans adultes, 131 ja estaven en tracta- ment hormonal, tant amb autotracta- ment (111) com controlades a la UIG (16) • Dones trans que fa menys de dos o per una endocrina o un endocrí privat anys que estan en tractament (2), i 2 havien completat la seva socialit- hormonal o que s‘han socialitzat com 62 zació com a dones sense haver fet mai a dones en tots els àmbits de la seva cap tractament hormonal. vida a la primera visita: 37 dones Pla Municipal per la Diversitat Sexual L’edat d’aquestes dones trans oscil·la i de Gènere 2016-2020 entre 20 i 59 anys. El 53 % són immi- • Dones trans que fa més de dos anys grants, la majoria d’origen centrea- que estan en tractament hormonal mericà o sud-americà. El 23 % són o que s‘han socialitzat com a dones treballadores del sexe comercial i el en tots els àmbits de la seva vida a la 14 % reben subsidis, tot i que el 36 % primera visita: 94 dones tenen estudis universitaris. El 50% dels pares i mares, el 100 % dels fills L’edat d’aquestes dones oscil·la en- i filles, el 44 % dels amics i amigues tre 21 i 67 anys. D‘aquest grup de do- i el 67 % de les persones de l‘entorn nes trans, el 59 % són immigrants, laboral d’aquestes dones desco- la majoria d’origen centreamericà. El neixen la seva transsexualitat o no 49 % de les que fa més de dos anys l’accepten i un 52% no tenen parella que estan socialitzades com a dones afectiva. en tots els àmbits de la seva vida són treballadores del sexe comercial i el Cal destacar que un 30 % ha fet abús 21 % reben subsidis, tot i que el 43 de tòxics, un 25 % ha requerit suport % tenen estudis universitaris. El 20 psicològic i/o psiquiàtric de llarga du- % dels pares i mates, el 77 % dels rada, un 6 % han estat víctimes d‘as- fills i filles i el 30 % de les persones setjament i/o abusos sexuals i 2 do- de l‘entorn laboral d’aquestes dones nes trans han fet intents d‘autòlisi (4 desconeixen la seva transsexualitat o intents en total). no l’accepten i el 43 % no tenen pare- lla afectiva. Aquestes dades alerten sobre la situ- ació de vulnerabilitat social d‘aquest Cal destacar que un 42 % han fet col·lectiu. abús de tòxics, un 24 % han requerit suport psicològic i/o psiquiàtric de llarga durada, un 15 % han estat víc- times d‘assetjament i/o abusos se- xuals i 4 dones trans han fet intents d’autòlisi (8 intents en total). En tots aquests casos es van valorar els parelles afectives i l’11 % de les per- factors de risc del tractament en funció sones del seu entorn laboral. El 46 % dels antecedents mèdics familiars i per- no tenen parella afectiva. sonals i els estils de vida, es va asses- sorar sobre els beneficis/riscos dels Cal destacar també que un 25 % han tractaments hormonals que feien i es fet abús de tòxics, un 35 % han re- va reajustar el tractament en els casos querit suport psicològic/psiquiàtric necessaris, oferint les proves (analíti- de llarga durada, un 10 % han estat ques, densitometria òssia, mamografi- víctimes d‘assetjament i/o abusos es, etc.) d’acord amb la seva situació, i sexuals i 3 dones trans han fet in- es van facilitar informes per a la seva tents d‘autòlisi (3 intents en total). socialització en el sexe sentit i informa- ció sobre recursos per a persones trans. Aquestes dades alerten sobre si- tuacions de vulnerabilitat social 63 d‘aquest col·lectiu. • Dones trans que no han fet mai cap En tots aquests casos es va oferir Pla Municipal per la tractament hormonal i/o que no assessorament a l‘entorn afectiu, es va Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 s‘han socialitzat com a dones en fer acompanyament psicològic, es van tots els àmbits de la seva vida a la donar contactes amb recursos per a primera visita: 83 dones persones trans i es van facilitar infor- mes per als seus professionals de la De les 214 dones trans adultes, 83 no salut, l‘entorn escolar i el laboral. havien iniciat cap tractament hormo- nal i 69 van iniciar-lo en la primera vi- sita a Trànsit. En tots aquests casos es van valorar els factors de risc del • Noies trans menors d‘edat tractament en funció dels antece- dents mèdics familiars i personals Cap de les 10 noies trans menors d’edat i els estils de vida, es va assessorar van iniciar el tractament en la primera sobre els beneficis/riscos dels trac- visita. Les edats van de 7 a 17 anys. En taments hormonals, es va donar in- tots aquests casos es va donar assesso- formació sobre els canvis corporals rament a la persona trans (a partir dels esperats i es van establir les dosis 12 anys) i a tots els pares i mares sobre del tractament d’acord amb les se- la transsexualitat; es van proporcionar ves expectatives respecte al procés mesures per a facilitar el benestar de la de transició, establint la periodici- persona i el seu procés de socialització tat de controls mèdics i proves ana- en el sexe sentit; es va oferir acompa- lítiques. Les seves edats oscil·laven nyament psicològic; es van donar con- entre 18 i 67 anys. El 3 % són treba- tactes amb recursos per a persones i lladores del sexe comercial i el 25 % famílies trans, i es van facilitar informes reben subsidis, tot i que el 53 % te- per als seus professionals de la salut i nen estudis universitaris. En aquest l‘entorn escolar i assessorament directe grup de dones trans majoritàriament als seus entorns escolars. autòctones (71 %), destaca el poc co- neixement que té el seu entorn social respecte a la seva situació: Solament la coneixen el 50 % dels pares i ma- res, el 13 % dels fills i filles, el 44 % dels amics i amigues, el 54 % de les Atenció a homes trans • Homes trans que fa menys de dos anys que estan en tractament S’han atès 122 homes trans, dels quals hormonal o que s‘han socialitzat com 14 són menors d‘edat. Dels 108 homes a homes en tots els àmbits de la seva trans adults, 36 ja estaven en tracta- vida a la primera visita: 19 homes ment hormonal, tant amb autotracta- ment (16) com controlats a la UIG (19) o L’edat d’aquests homes trans oscil·la per una endocrina o un endocrí privat (1). entre 19 i 51 anys. El 67 % són autòc- tons. El 14 % reben subsidis i el 75 % • Homes trans que fa més de dos anys tenen estudis universitaris. El 37 % que estan en tractament hormonal dels pares i mares, el 100 % dels fills o que s‘han socialitzat com a homes i filles, el 7 % dels amics i amigues i el en tots els àmbits de la seva vida a la 36 % de les persones del seu entorn primera visita: 18 homes laboral desconeixen la seva transse- 64 xualitat o no l‘accepten. Un 17 % no L’edat d’aquests homes trans oscil·la tenen parella afectiva. entre 21 i 51 anys. El 89 % són autòc- Pla Municipal per la Diversitat Sexual tons. El 7 % reben subsidis, el 93 % Cal destacar també que un 40 % ha i de Gènere 2016-2020 són autònoms o treballen per compte fet abús de tòxics, un 26 % ha re- d‘altri i el 39 % tenen estudis univer- querit suport psicològic/psiquiàtric sitaris. El 17 % dels pares i mares, el de llarga durada, un 17 % han estat 100 % dels fills i filles, el 20 % de les víctimes d‘assetjament i/o abusos persones del seu entorn laboral i el 7 sexuals i cap home trans no ha fet % dels amics i amigues desconeixen cap intent d‘autòlisi. la seva transsexualitat o no l‘accep- ten. Un 17 % no tenen parella afectiva. Aquestes dades alerten que es donen situacions de vulnerabilitat social, Cal destacar també que un 66 % han però molt menys que en el cas de les fet abús de tòxics, un 8 % han re- dones trans en la mateixa situació. querit suport psicològic/psiquiàtric de llarga durada, un 17 % han estat En tots aquests casos es van valorar els víctimes d‘assetjament i/o abusos factors de risc del tractament en funció sexuals i cap home trans no han fet dels antecedents mèdics familiars i per- cap intent d‘autòlisi. sonals i els estils de vida, es va asses- sorar sobre els beneficis/riscos dels Aquestes dades mostren que es do- tractaments hormonals que feien i es nen situacions de vulnerabilitat soci- va reajustar el tractament en els casos al, però molt menys que en el cas de necessaris, oferint les proves (analíti- les dones trans. ques, densitometria òssia, citologies, mamografies, etc.) d’acord amb la seva situació, i es van facilitar informes per a la seva socialització en el sexe sentit i informació sobre recursos per a perso- nes trans. • Homes trans que no han fet mai En tots aquests casos es va oferir tractament hormonal i/o no s‘han assessorament per a l‘entorn afectiu i socialitzat com a homes en tots els es va fer acompanyament psicològic, es àmbits de la seva vida a la primera van proporcionar contactes amb recur- visita: 71 homes sos per a persones trans i es van facili- tar informes per als i les professionals Dels 108 homes trans adults, 71 no de la salut, l‘entorn escolar i el laboral. havien iniciat cap tractament hor- monal i 49 van iniciar-lo en la primera • Nois trans menors d‘edat visita. En tots aquests casos es van valorar els factors de risc del tracta- Cap dels 14 nois trans menors d‘edat ment en funció dels antecedents mè- havien iniciat el tractament en la prime- dics familiars i personals i els estils ra visita. L’edat d’aquests menors trans de vida, es va assessorar sobre els va dels 4 als 17 anys. En tots aquests 65 beneficis/riscos dels tractaments casos es va donar assessorament a la hormonals, es va donar informació persona trans (a partir dels 12 anys) i a sobre els canvis corporals esperats tots els pares i mares sobre la transse- Pla Municipal per la i es van establir les dosis del tracta- xualitat, es van proporcionar mesures Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 ment d’acord amb les seves expecta- per a facilitar el benestar de la perso- tives respecte al procés de transició, na i el seu procés de socialització en establint la periodicitat de controls el sexe sentit, es va oferir acompanya- mèdics i proves analítiques. L’edat ment psicològic, es van donar contactes d’aquests homes trans oscil·la entre amb recursos per a persones i famílies 18 i 50 anys. El 14 % reben subsidis, trans, es van elaborar informes per als i el 40 % treballa com a autònom o per les seves professionals de la salut i l‘en- compte d‘altri, el 30 % està comple- torn escolar i es va oferir assessorament tant la seva formació i el 29 % tenen directe als seus entorns escolars. estudis universitaris. La majoria són autòctons (85 %). Destaca el fet que només el 60 % dels pares i mares, cap fill o filla, el 46 % dels amics i amigues i el 90 % de les persones del seu entorn laboral coneixen la seva transsexualitat. Tots els homes trans que tenen parella afectiva ho saben i ho accepten. El 50 % no tenen parella afectiva. Cal destacar també que un 35 % han fet abús de tòxics, un 49 % han re- querit suport psicològic/psiquiàtric de llarga durada, un 20 % han estat víctimes d‘assetjament i/o abusos sexuals i 2 homes trans han fet intent d‘autòlisi (3 intents en total). Aquestes dades alerten que es do- nen situacions de vulnerabilitat, però molt menys que en el cas de les do- nes trans. 6. Persones ateses a Trànsit-AP amb acompanyament individual (maig de 2013 – octubre de 2015) Des que es va iniciar el servei, al maig hormones. És un col·lectiu molt dicoto- del 2013, fins a l’octubre de 2015 han mitzat en totes les variables analitza- estat ateses un total de 67 persones en des. Quant al nivell d’estudis, el 56 % processos de teràpia individuals. tenen estudis universitaris, i la resta, estudis bàsics. Pel que fa a l’edat, el Les 67 persones que han passat per 56 % són menors de 35 anys i la resta teràpia individual han suposat un total supera aquesta edat (el percentatge de 387 sessions individuals. El màxim de més alt es concentra entre les persones sessions que rep una persona són 10, i de 46-50 anys). Més de la meitat (61 %) el mínim, 1, sempre a petició i decisió de no tenen parella. En referència a l’ori- la persona. La mitjana de sessions per gen, el 50 % han nascut a Catalunya, i la persona és de 6. resta, fora (Cantàbria, Amèrica del Sud i el Marroc). El 57 % de les persones ateses per Tràn- 66 sit-AP són derivades per Trànsit; és a dir, Les demandes més habituals d’aquest en primera instància la persona dema- perfil tenen a veure amb la conveniència na visita per sol·licitar informació sobre o no d’iniciar el procés tenint en compte Pla Municipal per la Diversitat Sexual hormonació o temes de salut trans i el cost que pot suposar a escala laboral, i de Gènere 2016-2020 paral·lelament requereix el servei de en la parella o en la família: la relació psicoteràpia per treballar algun tema amb l’entorn més íntim —família, pare- relacionat amb la transició: transfò- lla i amics i amigues—, anticipacions bia interioritzada, conviure amb el cos catastròfiques amb la transició, por del sense transitar, explorar la pròpia iden- rebuig social i familiar, i sentiments de titat diversa, aprofundir en les relacions culpabilitat pel fet de sentir trans; és sexuals; demandes que volen cobrir una a dir, demandes que volen cobrir una necessitat que es troba en una dimensió necessitat que es troba en una dimensió individual, d’ordre intrapsíquic. social, d’ordre interpersonal. El perfil d’aquesta persona trans que L’estudi de la demanda és una etapa accedeix a les teràpies individuals és fonamental del procés psicoterapèutic una persona que dubta de la seva identi- i significa comprendre els discursos de tat —el primer dia de la sessió prefereix la persona, explicitar qui diu què a qui no etiquetar-se en la variable gènere—, en quin moment i amb quina finalitat. que té entre 21 i 25 anys i que fa estudis universitaris. Com s’especificava anteriorment, a Trànsit-AP ens trobarem, bàsicament, El 43 % restant vénen recomanades amb dos tipus de demandes depenent per persones usuàries de Trànsit-AP o de si la necessitat a cobrir es troba en pel teixit social del territori que treba- una dimensió individual, regulada per llen per a persones trans: associació desitjos i necessitats derivades de les Generem!, Chrysallis, EnFemme, Acat- pressions internes, o en una dimensió hi, el Casal Lambda, l’Espai Trans, Joves social, regulada per les normes i les Trans de Barcelona, etc. relacions de convivència, per les pres- sions externes. D’aquest 43 % que s’adrecen directa- ment a Trànsit-AP (29 persones), el 62 Les demandes situades en la dimen- % demanen ser derivades a Trànsit per sió individual es poden catalogar com fer alguna consulta relacionada amb a inespecífiques i d’ordre intrapsíquica. el procés d’hormonació i el 100 % han Són aquelles que estan relacionades començat un procés de transició amb amb la necessitat d’aclarir la pròpia identitat: la persona acudeix a buscar “Perquè no em trobo bé amb mi ni suport i orientació per entendre i fer amb els altres. Tinc la sensació des de front als propis problemes relacionats sempre, però sobretot des dels últims amb el seu self, a la seva identitat de dos anys, que jo hauria de ser un noi gènere. Alguns exemples extrets de les i, per tant, que sóc transsexual. Vull converses a teràpia i que són transcrip- sentir-me bé amb mi i poder realitzar cions directes mostren aquest fet: sense malestar activitats del dia a dia i altres que, per por, mai he estat “Necessito aclarir el que sento per capaç de fer.” (M CIS, 21a). no dubtar i poder reafirmar-me en la meva decisió de transitar o veure si en “Perquè vull estar millor amb mi algun punt m’estic enganyant. Neces- mateix. Em sento bastant perdut sito ajuda per formar el meu discurs i confós. Esbrinar què puc canviar intern, un que jo em pugui explicar a tant del físic com de la meva manera 67 mi i als altres per poder exterioritzar de veure el meu cos i de pensar les els meus sentiments i acceptar-los...” identitats per fer la meva pròpia (per- (Dona CIS, 32 anys). què sento que no sé cap a on anar).” Pla Municipal per la (M CIS, 33a). Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 “Tinc problemes per identificar-me amb una d’aquestes etiquetes: home, “Definir la meva identitat de gènere i dona, transvestit, transsexual dona...” tenir clar quins passos prendre per a (Home CIS, 55a, crossdresser). un vida satisfactòria i estable.” (H CIS, 55a, crossdresser). “Tinc dubtes sobre la meva identitat.” (M CIS, 50a, lesbiana queer). “No sé si “ser noia” físicament parlant seria el que em faria feliç... De vega- “Aconseguir desfer-me d’aquest dubte des penso que seria la solució defini- o per reafirmar; tenir clar què sóc per tiva, d’altres, tot al contrari, i que des- poder acceptar totes les conseqüèn- encadenaria un miler de problemes cies. Necessito, abans de res, treu- encara més greus.” (H CIS, 24a). re’m de sobre aquest dubte per poder viure sense aquesta obsessió cons- tant sobre mi i poder dedicar-me a viure. Perquè no tinc clara la imatge que tinc de mi mateix, després d’in- tentar enfrontar-me a ella de mol- tes maneres, no sé si em veig com un home o com una dona. O potser no sóc prou valent per afrontar-ho. Perquè en els moments que ho he tingut clar al final sempre m’he autoconvençut que era un home.” (H CIS, 29a). Les demandes que s’enquadrarien en “Enfrontar-me a la família i poder-los la dimensió social es poden catalogar dir qui sóc. Mostrar al món com sóc.” com a específiques interpersonals. Són (H CIS, 38a, trans femenina). aquelles que tenen a veure amb la pre- ocupació per l’acceptació de l’altre de la “Ajudar amb el procés a l’hora de condició de trans i el fet de comunicar al dir-ho als meus pares.” (M CIS, 20a, món qui sóc. trans masculí). “Tenir la seguretat i l’apoderament per “Ajudar-me a afrontar les relacions no tenir por d’expressar-me com sóc a familiars difícils amb tot el tema de la meva família. No sé com gestionar la meva transició.” (H CIS, 20a, trans el fet de comunicar a la meva famí- femení). lia la meva identitat, el meu pensar i el meu viure. Això em genera tristesa 68 i frustració, sento que visc en una incoherència, m’allunyo d’ells per- què em frustra viure representant un Pla Municipal per la Diversitat Sexual paper; perquè això no passi, el que i de Gènere 2016-2020 faig és no viure-ho.” (M CIS, 28a, trans masculí). 7. Persones ateses als grups terapèutics (octubre de 2013 – octubre de 2015) L’espai de grup terapèutic està dinamit- la manera en què ens situem davant les zat per dues psicòlogues: Soraya Vega altres persones i a explorar aspectes i Diana Zapata. Aquest espai s’ha anat ocults o rebutjats en la nostra perso- consolidant cada any, des de l’octubre nalitat. Treballar en grup accelera l’efi- del 2013, en què es va fer el primer grup, càcia dels processos terapèutics. amb una assistència de 14 persones. El 2014 hi van participar 9 i a l’octubre del Els objectius del grup terapèutic són: 2015, any en què s’ha posat en marxa la tercera edició, s’ha produït un augment • Treballar l’acceptació de la diferència considerable de la participació, amb 23 de gènere. persones inscrites. • Donar centralitat a les seves Atenent el gènere amb què s’identi- trajectòries vitals narrant en primera fica la persona que participa al grup, persona la seva història i dotar 69 es produeix una inversió de majoria de sentit el fet de ser persones de trans femenines (12) el 2013 a una desdramatitzant i revitalitzant majoria de trans masculins (12) en l’úl- l’elecció trans. Pla Municipal per la tima edició, que ha començat al mes Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 d’octubre de 2015. • Contribuir a la disminució de l’estigmatització, obrint espais de Un dels aspectes destacats per les per- trobada que permetin l’enfortiment sones participants en aquests grups és de relacions interpersonals, i el fet de considerar-lo un espai on es combatre l’aïllament i l’exclusió pot parlar lliurement de com et sents social. pel que fa al gènere. En subratllen el fet diferencial i positiu de ser un espai • Reforçar la fortalesa de cada on les postures respecte a com s’entén component del grup producte de les el gènere són flexibles i diverses, i això seves pròpies vivències, així com permet poder anomenar-te com vul- la retroalimentació que provoca guis sense ser jutjat per això. Aquest compartir l’experiència amb la resta any hi han aparegut dues persones que de companys i companyes de grup. no tenen clar com denominar-se i dues més que es consideren amb un gènere • Universalitzar l’experiència de viure fluid, cosa que fa que creixi el nombre en un gènere no normatiu a través de participants i que el grup sigui més de la reflexió grupal i les vivències heterogeni respecte a la diversitat de individuals. gènere al qual pertanyen. • Crear xarxes socials de suport i En la teràpia de grup cada persona tre- sinergies per combatre l’aïllament balla sobre la seva pròpia experiència. personal. El grup actua com a caixa de ressonàn- cia, facilitant als seus membres mobi- litzacions emocionals a partir del treball amb la resta. Ens dóna la possibilitat de posar en joc el mateix que ens passa en la nostra vida quotidiana, de manera que ens permet de conscienciar-nos i responsabilitzar-nos del que ens passa a cadascú i cadascuna de nosaltres. Així mateix, el grup ens ajuda a reconèixer Qüestions comunes abordades en el grup i transcrites literalment “Ajudar-me a solucionar “Compartir informació de les problemes i conflictes mentals xarxes socials trans / com fer pel que fa a qui sóc.” el canvi de nom?” “Com fer front a situacions violentes, “Despatologitzar el trans. Tenir un de discriminació i transfòbia a la vida espai on poder tractar el que em quotidiana i superar-les amb èxit. passa sense por de ser jutjat.” Sentir-me acompanyada.” “Venir a un espai on pugui “Agafar força per poder afrontar trobar-me amb altres persones com la transició, tenir una empenta que jo, que m’entenguin del que parlo.” sol no puc.” 70 “Agafar seguretat com a persona.” “Parlar sobre els canvis físics i psi- cològics produïts per l’hormonació “Conèixer una altra gent, Pla Municipal per la Diversitat Sexual tenint en compte les nostres caracte- socialitzar, compartir històries i de Gènere 2016-2020 rístiques personals.” personals i úniques.” “Ajudar els altres membres del grup “Com dir-ho a la família, amics amb la meva experiència particular i familiars?” en la transició.” 8. Altres atencions de Trànsit-AM i Trànsit-AP Atenció a l‘entorn afectiu » Intervenció en jornades i tallers de les persones trans per a professionals de la salut: 2 S’han atès 62 persones de l‘entorn » Formació de psicòlegs: afectiu de les persones trans (pares 45 professionals i mares, àvies, ties, parelles i amics i amigues) a Trànsit i 15 a Trànsit-AP. » Sensibilització de professionals d‘escoles: 85 professionals » Intervenció en mitjans de Informes per al canvi de nom i sexe comunicació: 6 revistes, a la partida literal de naixement 1 programa de ràdio, 2 programes de ràdio i dos documentals S’han fet 67 informes mèdics 71 a Trànsit i 51 a Trànsit-AP. » Intervenció en jornades d‘activisme trans: 6 Pla Municipal per la » Coordinació amb els serveis Diversitat Sexual i de Gènere 2016-2020 Informes per a facilitar la socialització penitenciaris de salut: 1 en el període de transició quan encara no es pot fer el canvi de nom i sexe en » Coordinació amb serveis el DNI d‘educació especial: 2 • Informes per al canvi de nom a » Coordinació amb llistats d‘escoles, instituts, universi- treballadores socials: 3 tats, centres de salut, biblioteques, poliesportius, etc.: 38. » Coordinació amb psicòlegs i psicòlogues i amb psiquiatres: 10 • Informes per als metges, metges- ses, infermers i infermeres de pri- » Cursos a persones trans en mària per a facilitar el tractament organitzacions no governamentals: i el c ontrol mèdic amb una major 3 cursos amb una assistència de 38 accessibilitat: 108. persones • Altres informes (casals, viatges • Cursos de formació de voluntariat avió, etc.): 30. d‘organitzacions no governamentals: 2 cursos per a voluntaris i voluntàries » Assessorament a treballs de Stop Sida amb assistència de 54 d‘ESO, batxillerat, graus, màsters, persones doctorats: 16 » Cursos de 28 hores per a professionals de la unitat d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de Barcelona: 108 professionals » Sessions clíniques per a equips d‘atenció primària: 150 professionals 9. Bibliografía ASENJO-ARAQUE, N.; RODRÍGUEZ-MO- NEIMEYER, R. (1995). «Constructivist LINA, J. M.; LUCIO-PÉREZ, M.J., i Psychotherapies: Features, Foundati- BECERRA-FERNÁNDEZ, A. (2011). Abor- ons and Future Directions». A: R.A. Nei- daje multidisciplinar de la transexuali- meyer i M.J. Mahoney. Constructivism in dad: desde atención primaria a la Unidad Psychotherapy (pp. 11-38). Washington: de Trastornos de Identidad de Género American Psychological Association. de Madrid (UTIG Madrid). Semergen. 37(2):87-92. NIETO PIÑEROBA, J.A. (2008). Transe- xualidad, intersexualidad y dualidad de BARBERÁ, E. (1998). Psicología del géne- género. Barcelona: Ediciones Bellaterra. ro. Barcelona: Ariel Psicología. Standards of Care per a les persones BECERRA FERNÁNDEZ, A. (2002). Guía amb trastorns de la identitat de gènere clínica para el diagnóstico y tratamiento (SOC) (2012). World Professional Asso- 72 de la transexualidad. Madrid. ciation for Transgender Health (WPATH). 7a versió. www.wpath.org. BUTLER, J. (2002). Cuerpos que impor- Pla Municipal per la Diversitat Sexual tan. Sobre los límites materiales y dis- VILLEGAS, M. (2011). El error de Pro- i de Gènere 2016-2020 cursivos del sexo. Barcelona: Paidós. meteo. Psico(pato)logía del desarrollo moral. Herder. COLL PLANAS; VIDAL, M. (2013). Dibui- xant el gènere. Barcelona: Edicions 96. YALOM, I.D., i VINOGRADOV, S. (1996). Guía breve de psicoterapia de grupo. FEIXAS, G., i BOTELLA, L. (1998). Teoría Paidós. de los constructos personales: aplicacio- nes a la práctica psicológica. Barcelona. WEISS, R. S. (1982). «Issues in the study of loneliness». A: L. A. Peplau i D. Perl- FEIXAS VIAPLANA, G. (2012). El cons- man (eds.). Loneliness: a Sourcebook of tructivismo [text inèdit]. current theory research and therapy (pp. 71-80). Nova York: Wiley-Interscience. FEIXAS, G., i VILLEGAS, M. (2000). Cons- tructivismo y psicoterapia. Bilbao: DDB. WHITE, M., i EPSTON, D. (2010). Medios narrativos para fines terapéuticos. Bar- LÓPEZ, F. (1988b). «Identidad sexual y celona: Paidós Terapia Familiar. de género en la vida adulta y vejez». A: J. Fernández (coor.). Nuevas perspecti- vas en el desarrollo del sexo y del género. Madrid: Pirámide. BCN Informe de model d’acompanyament i assistència a persones trans a la ciutat de Barcelonav barcelona.cat/dones