2 Manual del grup de consum responsable Manual del grup de consum responsable Barris d’Economia 1. Social i Solidària Introducció Amb cada acte de consum, estem contribuint a mante- nir la societat tal com és ara o bé a fer-ne una altra que sigui més justa i sostenible. Moltes persones que trien aquesta segona opció s’organitzen coŀlectivament per tal d’aconseguir un consum que sigui respectuós tant amb el medi ambient com amb els drets i les necessitats de les persones productores i treballadores. El fet d’or- ganitzar-se coŀlectivament permet obtenir més varietat de productes del que podria aconseguir cada persona pel seu compte i normalment a un preu millor que les botigues gràcies a la compra conjunta i a assumir les persones sòcies la feina de distribució. La majoria dels productes comprats conjuntament i després distribu- ïts entre els membres del grup són de menjar (verdura, fruita, pa, làctics, carn, pasta, cafè, cereals...), però també poden ser de neteja de la llar, neteja del cos i cosmètica natural, llibres... Aquests coŀlectius reben noms diversos: grups de con- sum ecològic, agroecològic, crític, responsable, etc. De vegades, en comptes d’anomenar-se “grup” utilitzen la paraula “cooperativa”, alguns cops perquè estan cons- tituïdes legalment com a tals, moltes altres perquè, sim- plement, s’organitzen de manera democràtica i amb compromís social, que són els principis bàsics del coo- perativisme. 2 Introducció 1. Barcelona Podem definir el grup de consum responsable com un conjunt de persones que fan una compra conjunta per- concentra una manent d’aliments ecològics i d’altres productes direc-tament a persones o empreses productores, o a petites seixantena de distribuïdores, per repartir-los després entre els seus membres. grups de consum Catalunya té una llarga tradició d’autoorganització ciu- responsable, els tadana del consum. Des de la dècada de 1860 fins a 1939 van existir centenars de cooperatives obreres de con- quals alimenten sum. Es calcula que, en el període republicà, hi havia, no-més a Barcelona, una seixantena de cooperatives que més de 3.500 proveïen unes deu mil famílies barcelonines. Però la lla-vor dels grups de consum crític, tal com avui els conei- persones. xem, va germinar al Japó a mitjan dècada de 1960 amb la creació del Seikatsu Club, i a França, Holanda i Ale- manya el 1980, encara que també tenim un precedent a Catalunya, concretament a Reus, on el 1979 va néixer un primer grup de consum crític, avui cooperativa, El Brot. Uns anys després, el 1988, es va fundar el Rebost de Giro- na i el 1993 el consum ecològic i responsable va arribar a Barcelona amb la cooperativa Germinal. Però l’esclat creatiu del consum responsable a Catalu- nya té lloc a partir del 2000, impulsat pel moviment con- tra el capitalisme global, quan neixen molts grups i crei- xen els ja existents, els quals, fins i tot, han d’obrir sovint llistes d’espera perquè no poden absorbir l’allau de per- sones que en volen formar part. Aleshores, el ventall de productes ecològics i de consum responsable s’amplia i la necessitat de coordinar-se en- tre els coŀlectius i augmentar la incidència social propi- cia que constitueixin la coordinadora Ecoconsum. Més tard, el 2008, sorgeix també La Repera com a espai de trobada d’aquestes cooperatives amb les productores. Alhora també, aquells grups constituïts jurídicament en cooperatives ja s’havien associat a la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya (FCCUC), mentre que els productors i les productores agrecològiques ho feien al Consell Català de la Produc- ció Agrària Ecològica (CCPAE). Avui, a Catalunya, hi ha més de 120 grups de consum res- ponsable. Barcelona en concentra una seixantena, els quals alimenten més de 3.500 persones. 3 Manual del grup de consum responsable Barris d’Economia 2. Social i Solidària Característiques Les motivacions per crear un grup de consum, o afe- gir-s’hi, són variades: adquirir productes ecològics, sans, gustosos, de proximitat i de qualitat; compartir activi- tats amb persones que tenen una sensibilitat similar; contribuir a la sostenibilitat reduint la pròpia petjada ecològica; afavorir la sobirania alimentària; ajudar els productors i productores locals... Moltes vegades, aques- tes motivacions s’encomanen amb el temps entre uns i altres. Podríem concloure que els grups de consum pro- porcionen productes més sans, sostenibles i socialment responsables, alhora que són un instrument d’aprenen- tatge, de conscienciació sobre el consum responsable, de creació de comunitat i de transformació social. En un grup de consum l’aliment és considerat com el que és, un nutrient, no com un producte de mercat. S’aposta per un procés biològic, lliure de pesticides i de modifi- cacions transgèniques, que s’adapta als cicles naturals de l’aigua, de la terra i del sol. Les compres conjuntes d’aliments que són ecològics i de proximitat, i que estan embolcallats el mínim comporten un alt grau d’eficièn- cia ambiental i energètica. Pel que fa al tipus d’aliment que distribueixen entre els seus membres, el ventall és molt ampli. La majoria con- sumeixen setmanalment aliments frescos, com ara frui- tes, hortalisses, verdures, ous i làctics; de vegades també carn ecològica i peix pescat amb mètodes artesanals. Hi ha grups que disposen tant d’aliments secs (tubercles, llegums, cereals, fruita assecada i begudes) com elabo- 4 rats (sucs, olis, conserves, melmelades, xocolata, cafè, in- Característiques 2. Els grups de fusions, formatges, precuinats, pastes de sopa, galetes, farina i pa). Així mateix, poden organitzar-se per obtenir consum intenten carn ecològica quan alguna persona sòcia ho demana. Però la llista d’articles pot ser molt més llarga: llibres, cal- suprimir çat, cosmètica, productes de neteja o pintures, etc. intermediaris Fins ara, s’han establert dos models principals de com-pra conjunta: per millorar el Cistella oberta. Els membres del grup escullen els ali- preu tant per ments que volen comprar cada setmana i, per tant, consumeixen segons les seves necessitats i els seus a la persona gustos. Aquesta opció demana que el productor sigui prou gran per afrontar una demanda que pot arribar productora a ser molt variada. com per a la Cistella tancada. El productor fa una proposta al grup, d’acord amb la temporada i les possibilitats de pro- consumidora. ducció, procurant que sigui variada. Aquest sistema l’ajuda a planificar la collita i a donar sortida als seus aliments. En aquest cas, el consum s’adapta al que el camp ofereix i el preu del lot s’adequa als costos de producció. La proximitat no és sempre fàcil de garantir per als grups de les grans ciutats. A Barcelona, la majoria dels aliments procedeixen de comarques de la rodalia, com el Baix Llobregat i el Maresme. Quant al repartiment de les cistelles, molts productors i productores les lliuren muntades, però també hi ha grups que reben la comanda a l’engròs i se la repartei- xen mitjançant el treball voluntari de les persones sò- cies. En qualsevol cas, el model que escollim dependrà de les possibilitats i aspiracions, tant de cada grup de consumidores com dels seus proveïdors. Els grups de consum intenten suprimir intermediaris per millorar el preu tant per a la persona productora com per a la consumidora. Aquesta relació directa amb el productor o la productora és més fàcil en la provisió de producte fresc, però més complicada si el producte és d’estoc. Per aquest motiu, s’han creat petites distribuï- dores que abasteixen els grups d’aquest segon tipus de productes i que són cooperatives com ara Món Verd, que és cooperativa de treball, i Quèviure, que és una coope- rativa de serveis integrada per cooperatives de consum i per persones i empreses productores. 5 Característiques 2. Un altre punt en comú dels grups de consum és la soli- daritat que estableixen amb els productors i producto- res agrícoles. La majoria són petites explotacions, sovint associades a una sola persona o a una família, que te- nen en els grups de consum, juntament amb les ecoboti- gues, els seus principals clients. Per completar la gamma d’aliments que els ofereixen, aquests pagesos i pageses han anat creant xarxes de cooperació per abastir con- juntament els grups amb què es relacionen, planificant la producció. El grup de consum i el pagès o la pagesa acorden el que consideren un preu just per als productes i també la re- visió periòdica de la seva qualitat. Sovint s’estableixen dinàmiques de participació mútua: el productor va a les assemblees del grup i les sòcies d’aquest visiten el pro- ductor i les terres que els donen de menjar. Fins i tot de vegades la corresponsabilitat arriba al punt que el grup de consum ajuda a finançar nova maquinària o a resca- balar la pagesa o el pagès d’alguna inclemència meteo- rològica que li ha malmès la producció. Un aspecte crucial dels grups de consum és la seva di- mensió societària. Especialment en entorns urbans, aquests coŀlectius compleixen una important funció educativa: els seus membres aprenen els ritmes i pro- cessos de la producció agroalimentària, practiquen va- lors com la gestió democràtica i la sostenibilitat, i conei- xen altres iniciatives d’economia social i solidària com les finances ètiques (Coop57, Fiare...) i les cooperatives d’energia i de telecomunicacions, com Som Energia i Eticom, respectivament. Per augmentar la incidència social, molts grups de con- sum es vinculen sovint a les xarxes associatives del bar- ri, organitzen xerrades, actes lúdics, fires pageses o d’in- tercanvi, etc., i al mateix temps són agents mobilitzadors en la lluita contra els transgènics o altres temes socials i ecològics, tant generals com locals. Finalment, els grups de consum acostumen a treballar en xarxa. Sovint aquells que ja estan consolidats oferei- xen suport tècnic, organitzatiu i econòmic als promotors de nous grups. Els grups d’alguns barris de Barcelona han organitzat espais d’articulació territorial, com Co- opes amb Gràcia i la Coordinació de Cooperatives de Consum de Poblenou (CCCP). 6 Manual del grup de consum responsable Barris d’Economia 3. Social i Solidària Organització Hi ha diversos tipus de grups de consum responsable; cada un amb els seus avantatges i inconvenients. Al- guns són jurídicament cooperatives, la majoria són as- sociacions i d’altres no tenen forma jurídica. Cada col- lectiu humà escull el tipus que millor s’adapta en cada moment als seus desitjos i necessitats. Vegem els avan- tatges i inconvenients de cada tipus. a) Grup informal: L’agrupació de persones per a un ma- teix fi a través d’un acord, verbal o escrit, sense vincu- lacions legals és l’opció, d’entrada, més fàcil. S’estalvien tràmits i papers. Quan les persones que en formin part vulguin dissoldre el grup ho podran fer sense més. Per contra, el fet de no tenir personalitat jurídica complica el funcionament: si no es té un NIF no es poden emetre fac- tures, ni disposar d’un compte corrent comú. De vegades també, l’extrema informalitat de l’organització obstacu- litza la gestió eficient i desencadena conflictes. A banda d’això, el grup informal no pot accedir a subven- cions, té més dificultats per estar representat en entitats com el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) o altres organismes que requereixen als seus socis que tinguin personalitat jurídica. 7 Organització 3. b) Associació: És la fórmula més senzilla i econòmica de tenir cobertura legal. Disposar d’un NIF permet fer co- mandes legals i sovint accedir a un local. En comparació de la fórmula cooperativa, la constitució pot ser més àgil i simple. Tanmateix, l’associació no és la fórmula més idònia per dur a terme una activitat econòmica estable i, per tant, pot provocar desajustos i imposar límits al crei- xement del grup. Tampoc no és una opció viable per a projectes mitxtos que associïn alhora persones consu- midores i productores. c) Cooperativa de consum: És el model jurídic que més s’adequa a la manera de fer d’aquests grups, que funci- onen de manera coŀlectiva i democràtica com les coope- ratives. L’accés al mercat i la facturació són més senzills. A més, en cas de litigi entre persones sòcies i cooperati- va, o entre persones productores i cooperativa, sempre es trobarà un empar legal. L’inconvenient principal és que constituir-se com a co- operativa és més complicat que fer-ho com a associa- ció: cal ser un mínim de deu persones sòcies i aportar un capital social de 3.000 €. Igualment, els tràmits són més feixucs. En conseqüència, si el grup de consum està format per poques desenes de membres, constituir-se en associa- ció o operar sota l’aixopluc d’una associació sembla el més pràctic. En canvi, la cooperativa sembla la millor op- ció per als grups de consum d’una certa dimensió i vo- luntat d’estabilitat en el temps i, per tant, amb un volum de facturació important, més encara si algunes feines com l’economia o les relacions amb els proveïdors i pro- veïdores es professionalitzen. Ser cooperativa de con- sum permet també associar-se a la Federació Catalana de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya (FCCUC), formada actualment per 86 cooperatives de consum de tota mena. Aquesta entitat proporciona a les sòcies suport informatiu, formatiu i legal. 8 Manual del grup de consum responsable Barris d’Economia 4. Social i Solidària Procés de creació i primers passos Una persona interessada a formar part d’un grup de consum té dues opcions: associar-se a un grup ja exis- tent o bé impulsar la creació d’un nou coŀlectiu al seu barri. En aquest segon cas, haurà d’engrescar altres ve- ïns i veïnes. De vegades, la nova iniciativa es nodreix de les llistes d’espera de grups ja existents al mateix barri, mentre que d’altres sorgeixen impulsats per centres so- cials, ateneus i altres entitats veïnals. Quan ja s’hagi conformat un nucli promotor, aquest pot convocar una xerrada al barri per presentar la iniciativa i ampliar el nombre de persones interessades. Després d’haver aconseguit aplegar a l’entorn de la idea una de- sena de persones, el següent pas serà establir coŀlecti- vament el nom del grup i els seus objectius. Caldrà de- finir criteris de consum i tipus de producte, identificar possibles proveïdors i proveïdores i parlar-hi, i valorar el grau d’implicació que s’està disposat a assumir. Pel que fa al tipus de producte, s’haurà de respondre a preguntes com aquestes: Quines són les necessitats ali- mentàries que es volen cobrir coŀlectivament? Es desit- gen únicament aliments frescos i de temporada o també productes secs i elaborats? Es vol distribuir també pro- 9 ductes de comerç just i de consum solidari, encara que Procés de creació i primers passos 4. El vincle de no siguin tots estrictament ecològics? Es vol cobrir coo-perativament altres necessitats de manera conjunta, a confiança amb més de l’alimentària? Si bé algunes idees no es podran dur a la pràctica en aquesta etapa inicial, convé consen- el productor o la suar-les ja ara, de manera que les tinguin en ment per encaminar-s’hi. productora se Una vegada es comparteixin les respostes a preguntes segella quan es com aquestes, caldrà identificar un productor o produc-tora de confiança que ens abasteixi de l’essencial, que sol pacta un preu ser fruita i verdura fresques. Una bona opció per trobar-la és preguntar altres grups ja consolidats, perquè potser el just per uns mateix productor pot abastir el nou grup. També es po-den consultar organitzacions del sector com la Repera o aliments que com la Xarxeta, que agrupa la pagesia agroecològica. compleixen uns El vincle de confiança amb el pagès o la pagesa se sege-lla quan es pacta un preu just per uns aliments que com- criteris ètics i pleixen uns criteris ètics i socials. Una visita a la seva ex-plotació sempre reforça els lligams, és una experiència socials. molt interessant de per si i, a més, conèixer la duresa de treballar la terra permet valorar millor els aliments que es menjaran. Posteriorment, caldrà triar entre el model de consum de cistella oberta o bé de cistella tancada, segons la voluntat de les persones sòcies i la capacitat productiva del pagès o pagesa. També, és clar, s’haurà de pensar en la logísti- ca: com es transporta el menjar, on es deixa... Finalment, un altre punt per discutir serà l’organització interna i les dedicacions. Com és natural, pertànyer a qualsevol entitat comporta sempre una dedicació; en el cas d’un grup de consum demana dedicar un temps a fer caixes, gestionar pagaments i comandes, anar a as- samblees, reposar la vitrina de productes i d’altres tas- ques. Per tal que tot el circuit funcioni, és recomanable organitzar-se en comissions de treball o responsabilitats i que aquest repartiment sigui com més equitatiu millor. Les comissions de treball habituals són: Compres, comp- tabilitat i facturació; Rebuda i distribució; Relacions ex- ternes; Activitats culturals i Comunicació. Alhora, l’assem- blea ha de fer d’òrgan de seguiment, deliberació i decisió. A més, caldrà crear uns mitjans de comunicació mínims: un correu electrònic, una llista de correu, un web si pot ser... 10 Procés de creació i primers passos 4. Tenir un local i que estigui en condicions és una de les principals dificultats per muntar un grup de consum. En general, només els grups i cooperatives amb una llarga trajectòria i moltes sòcies es poden permetre llogar un local. També, és clar, es pot pensar que disposar d’un lo- cal durant tota la setmana per obrir-lo només un dia no té sentit. Sigui per una raó o per una altra, les formes més esteses d’accedir a un espai són buscar-lo amb altres entitats que també el necessitin per tal de compartir-lo, o bé vincular-se a un ateneu, entitat o centre social que en disposi de propi. De vegades, l’ajuntament o fins i tot una persona sòcia cedeix un local al grup. Per rebre les comandes amb comoditat, el millor és una planta baixa. Un element fonamental de qualsevol local d’un grup de consum és que disposi d’un espai per a les cistelles dels socis i lloc on desar el producte en estoc i les sitges per als aliments a doll. També es necessiten balances per pesar el producte fresc i a doll i, si escau, una nevera, a més d’un petit espai d’oficina, amb un ordinador que disposi d’un programa de facturació i comptabilitat. A part del model legal que adopti el grup (informal, as- sociatiu o cooperatiu), les persones que en formin part hauran de decidir si fixen una quota d’entrada i/o una quota periòdica per cobrir les despeses fixes, o si, en comptes d’això, aquestes se sufraguen carregant un percentatge sobre el producte consumit. Les despeses habituals són el lloguer, la llum, l’aigua i alguna inversió que calgui fer. Per no tenir problemes de tresoreria, els membres del grup hauran d’acordar quan paguen la co- manda i negociar amb els proveïdors i proveïdores les condicions de pagament. Les comandes setmanals es poden pagar en efectiu o per domiciliació bancària i convé aclarir si tots els pa- gaments s’executaran el mateix dia o no. Dins d’aquest punt, també és bo d’aclarir si cada soci està obligat a fer comanda cada setmana. S’ha de tenir en compte que el consum esporàdic altera el ritme del grup i, sobretot, im- pedeix l’ingrés a persones que potser aprofitarien més la compra conjunta. Resulta útil formalitzar l’organització en alguns docu- ments: el quadre de preparació de comandes, el quadre de tasques assignades, el quadre de torns de neteja i la 11 Procés de creació i primers passos 4. llista de persones sòcies. A més, val la pena posar per escrit els criteris de compra i el protocol d’acollida de les noves persones sòcies. A mesura que el cicle d’activitat comenci a rodar, es po- drà ampliar la varietat d’aliments consumits, millorar la qualitat dels mecanismes de cooperació interns, coŀla- borar amb altres grups, reforçar els mecanismes de cer- tificació directa amb les persones productores i partici- par en la vida general del barri. Molts grups limiten l’admissió de noves persones sòcies en trenta o quaranta a fi de mantenir la participació i la cohesió, i perquè tota la feina que representa sigui més gestionable. 12 Manual del grup de consum responsable Barris d’Economia 5. Social i Solidària Un exemple: Germinal, SCCL Els socis i sòcies de la cooperativa Germinal es definei- xen com un coŀlectiu de persones amb uns objectius comuns basats en la cooperació i la voluntarietat lliure- ment establertes, que volen resoldre, mitjançant el con- sum de productes ecobiològics, qüestions d’ordre social, laboral, econòmica, ecològica i de salut que afecten la vida i l’entorn. Germinal vol contribuir a transformar el model de consum a través d’una presa de consciència radical de les necessitats de les persones i de les respon- sabilitats socials i ecològiques que tot acte de consum comporta. Germinal va ser la primera cooperativa de consum agro- ecològic de Barcelona, constituïda el 1993 al barri de Sants, encara que els seus inicis com a grup de consum es remunten al final de la dècada de 1980. D’aleshores ençà, el panorama ha canviat molt. En un primer moment, van ser pioners a la ciutat, en un con- text on engegar iniciatives d’aquesta mena era vist com una cosa fora de lloc. Amb el temps, el ritme de cons- titució de grups de consum s’ha multiplicat de manera exponencial i ha impactat en iniciatives com Germinal. En aquests anys, la cooperativa ha passat de tenir un sol centre d’activitat a Sants amb quaranta famílies consu- midores, a consolidar-ne cinc, que sumen un total de du- es-centes unitats de consum. Quatre centres es troben a Barcelona (Sants, Sarrià, Farró-Gràcia, Poble Sec) i un cinquè a Rubí, que agrupa persones del Vallès Occiden- tal. 13 Un exemple: Germinal, SCCL 5. A diferència d’una ecobotiga, aquesta cooperativa au- togestionària no té clientes, sinó sòcies amb igualtat de drets i obligacions que la fan funcionar amb el seu tre- ball voluntari. En aquest sentit, doncs, tampoc disposa de persones que rebin una remuneració per la feina que fan dins del grup. La cooperativa compra aliments ecològics, frescos i de temporada. Al mateix temps, procura que siguin de proxi- mitat, per estalviar despeses d’emmagatzematge, trans- port i comercialització, garantir la màxima qualitat i mini- mitzar la petjada ecològica. Germinal aposta per la sintonia ideològica amb la produc- tora o el productor, sobretot pel que fa als aspectes eco- lògics, socials i solidaris. Amb aquest fi, hi mantenen una relació molt estreta. Atesa la seva vocació transformadora, treballen per teixir una xarxa d’economia alternativa. En aquest sentit, man- tenen contactes permanents amb altres organitzacions de consum ecològic de Catalunya, com ara Ecoconsum o Cooperatives amb Gràcia, i participen en diferents movi- ments socials que reivindiquen la sobirania alimentària i el cultiu lliure de transgènics. També promouen el consum responsable en assemblees locals i de barri. Un cop per setmana, el dia d’obertura, recullen i facturen el producte d’estoc i el producte fresc (fruita, verdura, làc- tics i pa). Durant el cap de setmana, la Comissió de Com- pres fa la comanda als proveïdors i proveïdores, la qual acostuma d’arribar el dimarts o el dimecres. Aquell dia, un grup de treball rotatiu pesa i reparteix la fruita i la verdura segons la llista de cada soci o sòcia. El dia de recollida, les persones sòcies s’adrecen al centre corresponent, recullen els aliments frescos que ja tenen preparats i, si volen, n’agafen d’altres que hi ha en estoc (envasats, cereals, llegums, productes de neteja...). Un cop recollida la comanda passen per caixa, on se’ls fa la fac- tura i se’ls domicilia a través d’entitat bancària. Després, tornen a demanar a través del web de Germinal els pro- ductes per a la setmana vinent i el cicle recomença. Al mateix temps que es fa la compra setmanal de productes ecològics, les persones sòcies assumeixen responsabilitats a la cooperativa, sempre de manera voluntària. Cada grup de Germinal té el seu funcionament propi, però en general s’organitzen en set comissions de treball: Comissió de com- pres i control de qualitat, Comissió d’infraestructura, Comis- 14 Un exemple: Germinal, SCCL 5. Tant pel que fa sió d’administració, Comissió de relacions internes, Comis-sió de relacions externes, Comissió de formació i Comissió a l’ideari com d’informàtica. Aquestes comissions es coordinen mitjançant una Comissió Permanent. Alhora, existeixen comissions for- per l’estructura mades per persones dels diversos grups de Germinal. organitzativa i de A banda de formar part d’alguna comissió, socies i sòci-es participen en les activitats i les reunions periòdiques gestió, Germinal i assisteixen a l’assemblea general, que se celebra dos cops l’any. Allà es tracten les qüestions que interessen a ha estat un la cooperativa i les accions a emprendre es determinen per consens. referent. Per donar d’alta com a sòcia una nova persona, s’activa un procés de coneixement mutu que dura dos mesos. Prime- rament, a les persones interessades se’ls envia un docu- ment que recull de manera exhaustiva criteris, motivacions, funcionament, organització i drets i deures de les sòcies. Al cap d’una setmana, aproximadament, se les convoca a una entrevista al centre d’activitat on vulguin integrar-se per tal de comentar els diferents aspectes del document i aclarir bé què implica associar-se a la cooperativa. Un cop rebuda la informació, si l’interès perdura, la perso- na haurà d’emplenar una butlleta d’inscripció, lliurar-la a la coordinadora, abonar 30 € en concepte d’aportació al capital social i 15 € de la quota trimestral. A partir d’aquest moment, ja és sòcia de Germinal i pot començar a consu- mir, encara que no entrarà a formar part d’una comissió de treball fins al cap de dos mesos. Durant aquest perío- de, rebrà informació exhaustiva sobre els aspectes ideo- lògics, organitzatius i pràctics de la cooperativa. Tant pel que fa a l’ideari com per l’estructura organit- zativa i de gestió, Germinal ha estat un referent per a la resta de cooperatives i grups de consum. 15 Manual del grup de consum responsable Barris d’Economia 6. Social i Solidària Alguns reptes dels grups de consum responsable 1 2 3 Promoció del consum Crear xarxes de grups de Compartir les llistes d’espera responsable en un sentit consum i enfortir les existents D’aquesta manera, ajudarem a ampli Ja funcionen diferents espais de ampliar els grups que ho necessitin Complementar les operacions coordinació entre els grups de per ser més sostenibles. pròpies de la compra conjunta de consum, però costa d’imprimir-los Aquest repte té a veure amb l’ante- menjar amb la promoció d’altres regularitat. Possiblement perquè rior: enfortir la coordinació entre els consums de manera responsa- mantenir un grup de consum grups de consum. ble (energia, telecomunicacions...), responsable ja absorbeix moltes l’organització d’activitats de sensi- energies per part del grup humà bilització tant interna com externa que l’impulsa. Com en altres casos, sobre temes que hi estan relacio- l’urgent és enemic de l’important: nats (reducció del consum, sobira- l’enfortiment de la coordinació nia alimentària, finances ètiques, entre els grups de consum millo- economia social i solidària, etc.) i raria a mitjà termini la viabilitat i la amb pràctiques de suport mutu i visibilitat de cada projecte, però a creació de comunitat per satisfer curt termini coordinar-se represen- necessitats més enllà del consum. ta invertir un esforç inicial que costa d’assumir. 16 Alguns reptes dels grups de consum responsable 6. 4 5 6 Trobar productors i Actualització dels criteris Locals adequats i estables productores que vulguin Replantejar-se amb regularitat els Establir acords estables i formals abastir els nous grups proveïdors i proveïdores, com tam- amb ajuntaments o altres instituci- Cal tenir en compte que l’accés bé els seus criteris de producció, a ons públiques i privades per poder a la terra és complicat i que la fi de mantenir la consciència crítica disposar de locals adequats i de rendibilitat arriba a llarg termini. a l’entorn de què estem consumint, manera estable. De vegades, és el mateix grup sobretot quan decidim consumir de consum el que ajuda algunes nous productes o comprar a noves persones membres o properes a persones i empreses productores. convertir-se en pageses i, per tant, No es pot donar per fet que un en proveïdores del grup. proveïdor o proveïdora compleix indefinidament els criteris de qua- litat ecosocial perquè, quan se’l va conèixer, els complia. Els estàndards ecològics, laborals i socials es po- den relaxar amb el temps; per això convé revisar-los. De pas, aquesta reavaluació constitueix una bona manera de conscienciar i integrar els nous socis i sòcies del grup de consum que no van participar al seu dia en la discussió dels criteris ni en la tria de productes i de perso- nes i empreses proveïdores. 17 Manual del grup de consum responsable Barris d’Economia 7. Social i Solidària Directori per saber-ne més i per contactar La Repera Pam a Pam | El teu mapa de consum repera.wordpress.com responsable www.pamapam.org La Xarxeta pagesosagroecologics.com Els grups i les cooperatives de consum ecològic a Catalunya. Diagnòstic de la Ecoconsum situació i promoció del cooperativisme ecoconsum.org Novembre de 2010. FCCUC. http://xarxanet.org/sites/default/files/ Xarxa de Consum Solidari Diagnosi_grups_de_consum_Catalunya.pdf http://xarxaconsum.net/ca/ Grups i cooperatives de consum agroecològic a Barcelona. Esther Vivas https://esthervivas.com/2010/01/19/grups-i- cooperatives-de-consum-agroecologic-a- barcelona/ Federació de cooperatives de consumidors i usuaris de Catalunya (FCCUC) http://www.fccuc.coop Continguts i disseny: L’apòstrof Diagnosi i estudi de cas: Etcèteres