Medi Ambient i Serveis Urbans – Ecologia Urbana Barcelona Cicle de l’Aigua, SA Direcció de Planificació i Innovació Acer, 16 08038 - Barcelona Telèfon 932 896 800 www.bcasa.cat EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA L'aprofitament i els usos dels recursos hídrics Any 2017 Continguts Apunt introductori .................................................................................................................................................. 5 1. L'AIGUA A L'ABAST ...................................................................................................... 6 Els recursos disponibles ....................................................................................................................................... 6 L'aprofitament de recursos alternatius .................................................................................................................. 9 Les competències municipals ............................................................................................................................. 10 2. DADES DE CONSUM D’AIGUA POTABLE ................................................................. 12 Consum total d’aigua potable .............................................................................................................................. 13 Consum domèstic ............................................................................................................................................... 17 Consum comerç i la indústria .............................................................................................................................. 20 Consum serveis municipals ................................................................................................................................ 21 Consum serveis municipals: Medi Ambient i Serveis Urbans ............................................................................ 22 3. DADES DE CONSUM DELS SERVEIS MUNICIPALS ................................................. 24 Consum serveis municipals: Medi Ambient i Serveis Urbans ............................................................................. 26 Consum serveis municipals (excepte Medi Ambient i Serveis Urbans) .............................................................. 27 3.1. DADES DE CONSUM D’AIGUA FREÀTICA ................................................................ 28 Consum total d’aigua freàtica .............................................................................................................................. 30 Consum serveis municipals: Medi Ambient i Serveis Urbans ............................................................................. 33 Consum serveis municipals: Medi Ambient i Serveis Urbans - Espais Verds .................................................... 36 Consum serveis municipals: Medi Ambient i Serveis Urbans - Neteja viària ..................................................... 42 Consum serveis municipals: Medi Ambient i Serveis Urbans - Fonts ornamentals i làmines ............................. 43 Consum serveis municipals: Medi Ambient i Serveis Urbans - Neteja clavegueram ......................................... 44 4. MESURES D’ESTALVI I EFICIÈNCIA .......................................................................... 45 Compromisos de ciutat ....................................................................................................................................... 45 Actuacions impulsades ....................................................................................................................................... 47 Actuacions en cas de sequera ............................................................................................................................ 49 EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [2/51] Índex de Taules Taula 1. Embassaments que proveeixen a Barcelona ........................................................................................................... 7 Taula 2. Evolució de l’aigua de pluja caiguda a Barcelona per al reg .................................................................................... 8 Taula 3. Anàlisi dels recursos hídrics disponibles a Barcelona .............................................................................................. 9 Taula 4. Competències de les diferents administracions en matèria de Planificació ........................................................... 10 i distribució de l’aigua ........................................................................................................................................................... 10 Taula 5. Evolució del consum total d’aigua potable a Barcelona ......................................................................................... 13 Taula 6. Evolució del consum d’aigua potable per sectors .................................................................................................. 14 Taula 7. Evolució del consum total d’aigua potable per habitant ......................................................................................... 15 Taula 8. Evolució del consum mensual d’aigua potable, hm3 .............................................................................................. 16 Taula 9. Evolució del consum domèstic ............................................................................................................................... 17 Taula 10. Evolució del consum domèstic per habitant ............................................................................................................. 18 Taula 11. Evolució del consum del comerç i la indústria ...................................................................................................... 20 Taula 12. Evolució del consum d’aigua de xarxa dels serveis municipals ........................................................................... 21 Taula 13. Consum total d’aigua - de xarxa - per dependències i serveis municipals de Medi Ambient i Serveis Urbans ... 22 Taula 14. Evolució del consum total d’aigua -xarxa més freàtica- dels serveis municipals .................................................. 24 Taula 15. Consum total d’aigua -de xarxa més freàtica- per dependències i serveis municipals de Medi Ambient i Serveis Urbans ................................................................................................................................................................................. 26 Taula 16. Consum total d’aigua de xarxa més freàtica per dependències i serveis municipals (excepte Medi Ambient i Serveis Urbans) (m3) ........................................................................................................................................................................ 27 Taula 17. Consum d’aigua freàtica a Barcelona (1999-2017) ............................................................................................. 30 Taula 18.Distribució mensual del consum d’aigua freàtica a Barcelona 2017 ..................................................................... 31 Taula 19. Evolució de l’índex de sostenibilitat dels serveis municipals (1999-2017) ........................................................... 32 Taula 20. Consum d’aigua freàtica per usos municipals (m3) .............................................................................................. 33 Taula 21. Evolució de l’índex de sostenibilitat dels diferents usos municipals (%) .............................................................. 35 Taula 22. Consum total d’aigua freàtica i potable d’Espais Verds i índex de sostenibilitat .................................................. 36 Taula 23. Repartiment del consum d'aigua freàtica per usos de regs de Zones Verdes (2017): Medi Ambient i Altres espais verds públics ........................................................................................................................................................................ 37 Taula 24. Consum total d’aigua freàtica i potable de la neteja viària i índex de sostenibilitat .............................................. 42 Taula 25. Consum total d’aigua freàtica i potable de les fonts i índex de sostenibilitat ........................................................ 43 Taula 26. Consum total d’aigua freàtica i potable de neteja de clavegueram i índex de sostenibilitat ................................. 44 EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [3/51] Índex de Figures Figura 1. Xarxa fluvial i embassaments ................................................................................................................................. 7 Figura 2. Evolució de l’aigua de pluja caiguda a Barcelona disponible per al reg .................................................................. 8 Figura 3. Evolució del consum d'aigua potable a Barcelona ................................................................................................ 13 Figura 4. Evolució del consum d’aigua potable per sectors ................................................................................................. 14 Figura 5. Evolució del consum total d’aigua potable per habitant ........................................................................................ 15 Figura 6. Evolució del consum mensual d’aigua potable, hm3 (2000/2005/2010/2015/2017) .............................................. 16 Figura 7. Evolució del consum domèstic .............................................................................................................................. 17 Figura 8. Evolució del consum domèstic per habitant i dia .................................................................................................. 18 Figura 9. Comparativa del consum domèstic de Barcelona amb d’altres ciutats europees, mitjana espanyola i catalana, any 2012 (litres/habitant i dia) ..................................................................................................................................................... 19 Figura 10. Evolució del consum del comerç i la indústria .................................................................................................... 20 Figura 11. Evolució del consum d’aigua de xarxa dels serveis municipals .......................................................................... 21 Figura 12. Consums aigua potable de Medi Ambient i Serveis Urbans 2017 (m3) ............................................................... 23 Figura 13. Evolució del consum total d’aigua -xarxa més freàtica- dels serveis municipals ................................................ 25 Figura 14. Repartiment del consum total d’aigua per serveis i dependències 2017 (m3) ..................................................... 25 Figura 15. Evolució del consum total d’aigua (de xarxa més freàtica) de Medi Ambient i Serveis Urbans ......................... 26 Figura 16. Evolució del consum total d’aigua (xarxa més freàtic),per dependències i serveis municipals ........................... 27 Figura 17. Xarxa d'aigua freàtica existent a Barcelona ........................................................................................................ 29 Figura 1. Consum d’aigua freàtica a Barcelona (1999-2017) ............................................................................................... 30 Figura 19. Distribució mensual del consum d'aigua freàtica a Barcelona 2017 ................................................................... 31 Figura 20. Evolució de l’índex de sostenibilitat dels serveis municipals ............................................................................... 32 Figura 21. Consum d’aigua freàtica per usos municipals (m3) any 2017 ............................................................................. 34 Figura 22. Repartiment del consum d'aigua freàtica per usos municipals (m3) any 2017 .................................................... 34 Figura 23. Evolució de l’índex de sostenibilitat dels diferents usos municipals (%) ............................................................. 35 Figura 24. Consum total d’aigua freàtica i potable d’Espais Verds i índex de sostenibilitat ................................................. 37 Figura 25. Repartiment del consum d'aigua freàtica per usos de regs de Zones Verdes (2017) ........................................ 38 Figura 26. Caracterització climàtica de l’any 2017 (Precipitació) ......................................................................................... 39 Figura 27. Caracterització climàtica de l’any 2017 (Evapotranspiració) ............................................................................... 39 Figura 28. Procedència de l'aigua de reg, incloent-hi l'aigua de pluja .................................................................................. 40 Figura 29. Consum total d'aigua per reg d'espais verds (Pluja + AF+ AP) (m3) ................................................................... 40 Figura 30. Superfície verda regable i superfície verda amb reg automàtic .......................................................................... 41 Figura 31. Consum total d’aigua freàtica i potable de la neteja viària i índex de sostenibilitat ............................................. 42 Figura 32. Consum total d’aigua freàtica i potable de les fonts i índex de sostenibilitat ....................................................... 43 Figura 33.Consum total d’aigua freàtica i potable de neteja de clavegueram i índex de sostenibilitat ................................. 44 EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [4/51] Apunt introductori Les ciutats i els sistemes urbans intervenen d’una manera decisiva en el cicle natural de l’aigua, tant pel que fa a la demanda d'aigua com a l'abocament de les aigües residuals. Així, la concentració de la població i d'un gran nombre d'activitats en un àmbit territorial limitat generen una demanda que, en la majoria dels casos, supera els recursos disponibles als ecosistemes més propers, per la qual cosa cal anar a buscar-los a indrets més llunyans i construir infraestructures i xarxes de transport que permetin acumular volums suficients per garantir l'abastament i portar l'aigua fins a tots els centres de consum. A l'àmbit biogeogràfic mediterrani els recursos hídrics són un bé molt preuat per la irregularitat de les pluges i la manifestació periòdica d'èpoques de sequera. Per aquesta raó, cal aplicar polítiques i estratègies de planificació i gestió que, d'acord amb els principis de la cultura de la sostenibilitat, afavoreixin l'estalvi, l'ús responsable de l'aigua i l'aprofitament eficient de tots els recursos disponibles (aigua superficial, aigua freàtica, aigua regenerada, aigua pluvial i aigua de mar). El compromís de Barcelona amb aquests valors sostenibilistes s'ha traduït en l'impuls de nombroses mesures per a reduir el consum d'aigua, actuacions que han estat especialment significatives en el sector dels equipaments i serveis municipals. Això no obstant, cal destacar el paper del conjunt dels ciutadans en aquest procés, ja que el consum global i personal ha disminuït de forma notable, tot posant de manifest la voluntat col·lectiva de fer un ús més sostenible de l'aigua. L'objectiu de l'Ajuntament és continuar avançant en aquesta línia amb la participació activa de tots els sectors socials i econòmics de la ciutat. El present informe fa un balanç del consum d'aigua a la ciutat de Barcelona durant els darrers anys, i mostra com ha evolucionat la demanda dels diferents sectors, en especial dels serveis i dependències municipals. EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [5/51] 1. L'AIGUA A L'ABAST Els recursos disponibles Les fonts de subministrament d’aigua a la ciutat de Barcelona tenen majoritàriament un origen superficial, per bé que en els darrers anys s’ha incrementat de forma significativa la presència de recursos subterranis procedents del freàtic, l'aigua regenerada, l'aigua de mar dessalinitzada i, en un futur proper, les aigües pluvials. Els recursos superficials emprats per a l’abastament humà provenen dels rius Ter i Llobregat. L’aigua procedent del riu Llobregat es regula als embassaments de la Baells, La llosa del Cavall i Sant Ponç del riu Llobregat i es potabilitza a les plantes de Sant Joan Despí i Abrera abans d'introduir-se a la xarxa. L’aigua del Ter, per la seva banda, s’obté del sistema d’embassaments Sau-Susqueda-El Pasteral i es tracta a la planta potabilitzadora de Cardedeu. Les dues xarxes estan interconnectades formant el Sistema Ter-Llobregat a fi de garantir la distribució i la qualitat final de l’aigua. El subministrament d’aquests recursos està gestionat de forma conjunta en tot l’àmbit metropolità. En relació als recursos subterranis –emprats per a usos d’aigua no potable–, s’extreuen dels aqüífers dels deltes del Llobregat i del Besòs, i del propi Pla de Barcelona. L’abandonament progressiu dels pous que la indústria explotava en zones del Pla i del delta del Besòs, ha fet que el nivell de l’aigua freàtica hagi pujat gradualment fins apropar-se en alguns punts a la situació natural d'equilibri, cosa que ha comportat problemes en soterranis, aparcaments i serveis públics com la xarxa de metro. Aquest gran volum d’aigua ha esdevingut una font de recursos hídrics per a usos municipals d’aigua no potable. La gestió de l’aigua del subsòl freàtic correspon a l’Ajuntament de Barcelona. Pel que fa la reutilització de l’aigua de les plantes depuradores, actualment des de l’EDAR Llobregat es realitzen els tractaments: eliminació nutrients, eliminació de MES per filtració, eliminació de sals per osmosi, oxigenació, reducció de sals per EDAR. El cabal potencial d’aigua regenerada de sortida de l’EDAR és de 3,25 m3/s. Els usos compatibles de l’aigua regenerada són: barrera contra la intrusió salina, ús ambiental al riu, reg agrícola, manteniment zones humides i industrial. Amb la dessalinitzadora del Llobregat es garantirien i complementarien les demandes d'aigua potable, incorporant 60 Hm3/any d'aigua de mar dessalinitzada, amb una capacitat de 200.000 m3/dia de cabal màxim. Actualment s’està treballant en potenciar la captació i l’ús d’aigües pluvials per a serveis urbans i equipaments públics (reg de zones verdes, reg de murs i cobertes verdes, reg d’horts urbans, ompliment de fonts ornamentals, neteja viaria, neteja de contenidors d’escombraries, reg de camps esportius, parcs de bombers), usos residencials (omplir cisternes d’inodors, rentadores, reg de jardins i horts privats, piscines) i usos industrials (neteja de vehicles, neteja de superfícies industrials, dipòsits d’emmagatzematge d’aigua contra incendis). EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [6/51] Figura 2. Xarxa fluvial i embassaments Font: Agència Catalana de l’Aigua Taula 1. Embassaments que proveeixen a Barcelona CONCA CAPACITAT MÀXIMA (hm3) Riu Ter Sau 165,26 Susqueda 233,00 El Pasteral 2,00 Riu Llobregat La Baells 109,43 La Llosa del Cavall 80,00 Sant Ponç 24,38 Font: Agència Catalana de l’Aigua EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [7/51] L’aigua de pluja constitueix una aportació fonamental per al reg dels espais verds i l’alimentació del freàtic, malgrat la irregularitat del règim pluviomètric mediterrani. Aquesta aportació, per tant, varia d’un any a un altre. Així, per exemple, mentre que l’any 2001 va ser del 37% del total d’aigua aportada al reg (1,90 milions de m3), l’any 2017 va ser del 48% (2,39 milions de m3) del total de l’aigua aportada. Taula 2. Evolució de l’aigua de pluja caiguda a Barcelona per al reg ANY AIGUA DE % SOBRE EL PLUJA, hm3 TOTAL 2001 1,902 37 2002 3,867 62 2003 2,287 44 2004 2,378 46 2005 2,355 52 2006 2,141 49 2007 2,331 50 2008 2,787 65 2009 2,268 54 2010 3,009 61 2011 3,632 63 2012 2,083 47 2013 2,576 55 2014 2,898 57 2015 1,383 36 2016 1,949 43 2017 2,398 48 Figura 3. Evolució de l’aigua de pluja caiguda a Barcelona disponible per al reg 5,000 4,500 4,000 3,500 3,000 2,500 2,000 1,500 1,000 0,500 0,000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [8/51] hm3 - milions de m3 1,902 3,867 2,287 2,378 2,355 2,141 2,331 2,787 2,268 3,009 3,632 2,083 2,576 2,898 1,383 1,949 2,398 L'aprofitament de recursos alternatius El Pla tècnic per a l'aprofitament dels recursos alternatius de Barcelona assenyala que la quantitat de recursos existents potencialment explotables és important, tant des del punt de vista de recursos del freàtic (de 2 a 3 hm3/any al Pla de Barcelona, de 5 a 8 hm3/any a l’al·luvial del Besòs, més l’aigua aprofitable que prové d’extraccions del metro que s’ha quantificat en 1 hm3/any dels 3,8 potencialment utilitzables), com de l’aigua regenerada a la depuradora del Prat. El Pla fa evident que actualment hi ha demandes pels serveis municipals que poden ser satisfetes amb recursos disponibles que es quantifiquen en un màxim de 4,02 hm3/any (2,85 actuals més 1,17 derivats del desenvolupament urbanístic de la ciutat). Per la seva part, la demanda no municipal de recursos alternatius a l’aigua potable podria arribar a 2,49 hm3/any i, per tant, el conjunt total seria de 6,51 hm3/any, dels quals 2,20 hm3/any corresponen als consums industrials de la Zona Franca. Aquest Pla ha realitzat també una anàlisi de les característiques i particularitats dels diferents tipus d’aigua no potable, a l'hora que ha analitzat els requisits de qualitat dels diferents usos. Estableix igualment les bases per la creació d’una futura ordenança que reguli l’ús dels recursos hídrics alternatius a la ciutat. Taula 3. Anàlisi dels recursos hídrics disponibles a Barcelona VOLUM TIPUS DE RECURS UTILITZAT VOLUM CONCESSIÓ VOLUM POTENCIAL Hm3/any Hm3/any Hm3/any Disponible per captacions: - freàtic Pla BCN 0,66 2-3 (1) Aigua freàtica - freàtic Besòs 0,43 1,8 5-8 (1) Esgotaments infraestructures subterrànies TMB 0,18 3,8 (2) Aigua regenerada de l'EDAR del Llobregat 0 - 2,6 (3) Aigua pluvial (rieres naturals de Collserola) 0 - 0 Font: Pla tècnic per a l'aprofitament dels recursos alternatius de Barcelona. Medi Ambient i Serveis Urbans – Hàbitat Urbà de l'Ajuntament de Barcelona. 2013 (1) Segons dades Actualització del balanç de massa de les aigües subterrànies UPC-CSIC-IDAEA – Juny 2012. (2) Segons dades TMB, i viabilitat condicionada a l'estudi de qualitats (3) Disponible des de l'EDAR en base a les instal·lacions projectades EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [9/51] Les competències municipals D'acord amb la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local els ajuntaments tenen la competència del proveïment d'aigua dels municipis. En molts municipis, com Barcelona, aquesta competència passa a l'administració autonòmica pel que fa al proveïment d'aigua en l'alta, i a una agrupació de municipis o a una concessió, pel que fa a la distribució als usuaris. Per tant, l'Ajuntament de Barcelona no executa directament aquesta competència i pot participar en una millor gestió de l'aigua de forma general o en cas de sequera, bàsicament mitjançant la reducció del consum municipal superflu, i la realització de campanyes de conscienciació dels usuaris. Conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, actua també com a autoritat sanitària de control de qualitat de les aigües de xarxa, per mitjà de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). D’altra banda, per anticipar-se a una situació de manca d'aigua, l’Ajuntament de Barcelona pot activar el seu Protocol per situació de sequera, integrat en el Pla de Protecció Civil Municipal, en el moment que cregui convenient i començar a aplicar les mesures per tal d’estalviar la major quantitat d’aigua possible, sensibilitzar al màxim a la ciutadania i adoptar les mesures necessàries per a una gestió més eficient. L’Ajuntament de Barcelona, a través de Medi Ambient i Serveis Urbans – Ecologia Urbana, s’encarrega també de gestionar els recursos hídrics alternatius de la ciutat, així com d’avançar en la reducció de les pèrdues de la xarxa de distribució. En aquest sentit, compta amb la col·laboració de l’empresa mixta distribuïdora de l’aigua i responsable del manteniment de la xarxa, Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l'Aigua, SA. Taula 4. Competències de les diferents administracions en matèria de Planificació i distribució de l’aigua Generalitat Àrea Ajuntament Catalunya Metropolitana Barcelona Planificació de l’aigua Subministrament en alta Subministrament en baixa * Vigilància i inspecció Aprovació de tarifes Actuació en risc de sequera *L’Ajuntament de Barcelona delega aquesta competència a l’AMB EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [10/51] Les competències de la Generalitat i l'Àrea Metropolitana de Barcelona D'acord amb l'Estatut d'Autonomia, correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria d'aigües de les conques hidrogràfiques intracomunitàries, així com, en cas de necessitat, prendre les mesures extraordinàries per a garantir el subministrament d'aigua. En aquest sentit, la Generalitat, mitjançant l’Agència Catalana de l’Aigua, ha elaborat el Pla Especial d’Actuació en Situacions d’Alerta i Eventual Sequera (actualment en fase de tramitació). L’Agència Catalana de l'Aigua (ACA) és l'ens públic adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb funcions d'administració hidràulica i competències plenes en el cicle integral de l’aigua a les conques internes de Catalunya. A l'ACA li correspon l'abastament en alta, fent arribar aigua fins als dipòsits de proveïment municipal, a partir dels quals comença el subministrament en baixa, és a dir la distribució als consumidors en l'àmbit del municipi. Una de les competències de l’Agència és la del control, la vigilància, la inspecció, la planificació, i l’autorització de l’adopció de decisions sobre el repartiment i l’assignació de recursos hídrics a la xarxa Ter-Llobregat, i les relacions de col·laboració amb les entitats locals. D'altra banda, l’Àrea Metropolitana de Barcelona a la ciutat de Barcelona té competències d'abastament d’aigua potable en baixa, de sanejament en alta i en matèria d’obres hidràuliques. Exerceix la funció de tutelar al distribuïdor d'aigua en els seus municipis i compta així mateix amb la competència de l'aprovació de les tarifes dels serveis municipals i ha de comunicar als municipis afectats, entre ells Barcelona, l’entrada a l’estat de sequera, en cas necessari, informant també dels deures dels titulars dels serveis de distribució domiciliària. EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [11/51] 2. DADES DE CONSUM D’AIGUA POTABLE El consum d’aigua potable de xarxa a Barcelona l’any 2017 va ser de 96,14 milions de m3, 18,32 milions de m3 menys que a l’any 1.999. El sector domèstic va representar el 66,19% del consum (63,63 milions de m3 anuals), el comerç i la indústria el 27,77% (26,69 milions de m3), i els serveis municipals el 6,05% (5,81 milions de m3). La reducció del consum d’aigua de xarxa a les llars ha estat d’un 12,75% des de l’any 1999. El consum del comerç i la indústria va ser al 2017 de 26,69 milions de m3, 6,35 milions menys que l’any 1999, una reducció del 19,21%. El consum d’aigua per habitant de l’any 2017 en el consum del sector domèstic va ser de 63,63 milions de m3, 9,30 milions de m3 menys que l’any 1999. El consum per habitant i dia va ser de 108,26 litres al 2017; 24,64 litres menys que a l’any 1999. El consum d’aigua de xarxa de serveis municipals va ser de 5,81 milions de m3, 2,68 milions de m3 menys que l’any 1999; una reducció del 31,53%. Entre els anys 2007 i 2008 la disminució va superar el 35%, en el que sens dubte va influir la situació de sequera. Aquest és el sector que ha experimentat una major reducció, la qual ha estat deguda tant a la millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua, com a la utilització de recursos hídrics alternatius, principalment les aigües del subsòl. EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [12/51] Consum total d’aigua potable Taula 5. Evolució del consum total d’aigua potable a Barcelona 3 ∆ ANY ANTERIOR ∆ ACUMULAT DES DEL ANY CONSUM (hm ) (%) 99 (%) 1999 114,46 2000 115,13 0,58% 0,58% 2001 114,54 -0,51% 0,07% 2002 112,75 -1,59% -1,52% 2003 114,53 1,56% 0,03% 2004 113,49 -0,91% -0,88% 2005 109,57 -3,58% -4,46% 2006 107,12 -2,29% -6,75% 2007 103,77 -3,23% -9,98% 2008 100,20 -3,56% -13,54% 2009 97,59 -2,68% -16,22% 2010 97,43 -0,16% -16,38% 2011 97,47 0,04% -16,34% 2012 96,51 -0,99% -17,33% 2013 94,67 -1,95% -19,28% 2014 91,39 -3,59% -22,87% 2015 93,25 2,00% -20,87% 2016 95,41 2,26% -18,61% 2017 96,14 0,76% -17,85% ∆ 2017-1999 -17,85% Figura 4. Evolució del consum d'aigua potable a Barcelona 120,00 115,00 110,00 105,00 100,00 95,00 90,00 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [13/51] hm3 - milions de m3 114,46 115,13 114,54 112,75 114,53 113,49 109,57 107,12 103,77 100,20 97,59 97,43 97,47 96,51 94,67 91,39 93,25 95,41 96,14 Taula 6. Evolució del consum d’aigua potable per sectors Comercial i Serveis Índex % Índex % Índex % Domèstic TOTAL ANY 3 industrial Ajuntament sector sector serveis hm hm3 hm3 hm3 domèstic comercial públics 1999 72,93 33,04 8,49 114,46 63,72% 28,87% 7,42% 2000 74,04 32,97 8,11 115,12 64,32% 28,64% 7,04% 2001 73,45 32,93 8,16 114,54 64,13% 28,75% 7,12% 2002 73,68 32,25 6,82 112,75 65,35% 28,60% 6,05% 2003 74,04 32,64 7,85 114,53 64,65% 28,50% 6,85% 2004 73,53 32,35 7,61 113,49 64,79% 28,50% 6,71% 2005 71,28 31,75 6,54 109,57 65,05% 28,98% 5,97% 2006 69,20 31,66 6,26 107,12 64,60% 29,56% 5,84% 2007 66,64 30,75 6,37 103,77 64,22% 29,63% 6,14% 2008 66,57 29,49 4,14 100,20 66,44% 29,43% 4,13% 2009 65,15 27,78 4,65 97,57 66,77% 28,47% 4,77% 2010 64,93 27,74 4,76 97,43 66,64% 28,47% 4,89% 2011 64,58 27,68 5,20 97,47 66,26% 28,40% 5,33% 2012 64,02 27,17 5,34 96,51 66,34% 28,15% 5,54% 2013 63,78 25,82 5,07 94,67 67,37% 27,27% 5,36% 2014 61,07 25,25 5,07 91,39 66,82% 27,63% 5,55% 2015 61,80 25,85 5,61 93,25 66,27% 27,72% 6,01% 2016 63,14 26,39 5,87 95,41 66,18% 27,66% 6,16% 2017 63,63 26,69 5,81 96,14 66,19% 27,77% 6,05% Figura 5. Evolució del consum d’aigua potable per sectors 130,00 120,00 114,5 115,1 114,5 114,5 112,7 113,5 109,6 110,00 8,5 8,1 8,2 6,8 7,9 7,6 107,1 6,5 103,8 6,3 100,2 100,00 6,4 97,6 97,4 97,5 4,1 96,5 94,7 95,4 96,1 4,7 4,8 5,2 93,3 5,3 91,4 5,1 5,9 5,8 90,00 33,0 33,0 32,9 32,3 32,6 32,4 5,6 5,1 31,8 31,7 30,8 80,00 29,5 27,8 27,7 27,7 27,2 25,8 26,4 26,7 25,3 25,8 70,00 60,00 72,9 74,0 73,5 73,7 74,0 73,5 71,3 69,2 66,6 66,6 65,2 64,9 64,6 64,0 63,8 61,1 61,8 63,1 63,6 50,00 40,00 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 Domèstic Comercial i industrial Serveis Ajuntament Consum Total Aigua Potable hm3 hm3 hm3 EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [14/51] hm3 - milions de m3 Taula 7. Evolució del consum total d’aigua potable per habitant CONSUM TOTAL ∆ ANY ANY POBLACIÓ (l/hab i dia) ANTERIOR 1999 208,6 1,50% 1.503.451 2000 210,8 1,00% 1.496.266 2001 208,5 -0,10% 1.505.325 2002 202,3 -3,00% 1.527.190 2003 198,3 -2,00% 1.582.738 2004 197,0 -0,70% 1.578.546 2005 188,4 -4,40% 1.593.075 2006 182,8 -3,00% 1.605.602 2007 178,2 -2,50% 1.595.110 2008 169,9 -4,60% 1.615.908 2009 164,9 -2,95% 1.621.537 2010 164,8 -0,02% 1.619.337 2011 165,3 0,28% 1.615.448 2012 163,2 -1,29% 1.620.943 2013 160,9 -1,39% 1.611.943 2014 156,3 -2,89% 1.602.386 2015 159,2 1,90% 1.604.555 2016 162,5 2,04% 1.608.746 2017 163,6 0,67% 1.610.427 -45,0 -21,59% ∆ (1999-2017) (1999-2017) Figura 6. Evolució del consum total d’aigua potable per habitant 230 225 220 215 210 205 200 195 190 185 180 175 170 165 160 155 150 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [15/51] l / habitant·dia 208,6 210,8 208,5 202,3 198,3 197,0 188,4 182,8 178,2 169,9 164,9 164,8 165,3 163,2 160,9 156,3 159,2 162,5 163,6 Taula 8. Evolució del consum mensual d’aigua potable, hm3 MES 2000 2005 2010 2015 2017 Gen 11,420 9,949 8,964 10,771 11,043 Feb 8,659 9,878 8,099 6,953 7,015 Març 9,045 9,626 9,279 7,096 8,298 Abril 10,913 9,091 7,754 8,351 7,209 Maig 8,427 9,611 7,486 7,290 8,512 Juny 9,540 9,266 7,800 7,716 8,798 Juliol 11,832 10,103 9,108 9,181 7,997 Agost 8,648 8,553 8,446 7,921 8,895 Set 8,786 9,342 8,078 6,719 6,602 Oct 10,356 9,047 8,344 8,063 8,187 Nov 8,190 8,629 7,438 7,845 8,345 Des 9,314 6,480 6,636 5,345 5,240 Figura 7. Evolució del consum mensual d’aigua potable, hm3 (2000/2005/2010/2015/2017) 12 11 10 9 8 7 6 5 4 Gen Feb Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set Oct Nov Des 2000 2005 2010 2015 2017 EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [16/51] hm3 Consum domèstic Taula 9. Evolució del consum domèstic ANY CONSUM (m3) ∆ ANY ANTERIOR 1999 72.930.413 - 2000 74.043.647 1,50% 2001 73.447.730 -0,80% 2002 73.683.706 0,30% 2003 74.043.782 0,50% 2004 73.528.264 -0,70% 2005 71.284.219 -0,03% 2006 69.203.724 -2,90% 2007 66.642.336 -3,70% 2008 66.570.403 -0,10% 2009 65.153.434 -2,13% 2010 64.929.279 -0,34% 2011 64.580.887 -0,54% 2012 64.024.178 -0,86% 2013 63.784.536 -0,37% 2014 61.066.772 -4,26% 2015 61.800.804 1,20% 2016 63.140.718 2,17% 2017 63.633.933 0,78% -9.296.480 -12,75% ∆ (1999-2017) (1999-2017) Figura 8. Evolució del consum domèstic 80.000.000 78.000.000 76.000.000 74.000.000 72.000.000 70.000.000 68.000.000 66.000.000 64.000.000 62.000.000 60.000.000 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [17/51] m3 72.930.413 74.043.647 73.447.730 73.683.706 74.043.782 73.528.264 71.284.219 69.203.724 66.642.336 66.570.403 65.153.434 64.929.279 64.580.887 64.024.178 63.784.536 61.066.772 61.800.804 63.140.718 63.633.933 Taula 10. Evolució del consum domèstic per habitant CONSUM ANY ∆ ANY ANTERIOR POBLACIÓ (l/hab·dia) 1999 132,90 -2,00% 1.503.451 2000 135,60 2,00% 1.496.266 2001 133,70 -1,40% 1.505.325 2002 132,20 -1,10% 1.527.190 2003 128,20 -3,10% 1.582.738 2004 127,60 -0,50% 1.578.546 2005 122,60 -3,90% 1.593.075 2006 118,10 -3,70% 1.605.602 2007 114,40 -3,10% 1.595.110 2008 112,90 -1,30% 1.615.908 2009 110,08 -2,50% 1.621.537 2010 109,85 -0,21% 1.619.337 2011 109,53 -0,30% 1.615.448 2012 108,21 -1,20% 1.620.943 2013 108,42 0,19% 1.611.822 2014 104,41 -3,70% 1.602.386 2015 105,52 1,07% 1.604.555 2016 107,53 1,90% 1.608.746 2017 108,26 0,68% 1.610.427 -24,64 -18,54% ∆ (1999-2017) (1999-2017) Figura 9. Evolució del consum domèstic per habitant i dia 150 145 140 135 130 125 120 115 110 105 100 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [18/51] l/habitant·dia 132,90 135,60 133,70 132,20 128,20 127,60 122,60 118,10 114,40 112,90 110,08 109,85 109,53 108,21 108,42 104,41 105,52 107,53 108,26 L’any 2012, el consum domèstic a la ciutat de Barcelona va ser de 108,2 litres per habitant. En aquest sentit, si comparem les dades de consum d’aigua domèstica per persona i dia de Barcelona amb la d’altres ciutats observem que el grau de conscienciació ha calat en la població barcelonina, estant per sota dels consums de la mitjana espanyola, catalana i de moltes altres ciutats importants europees (veure gràfic següent). A més, nivell europeu, Barcelona és una de les grans ciutats on el ciutadà està més conscienciat amb l’estalvi i bon ús dels recursos hídrics. Figura 10. Comparativa del consum domèstic de Barcelona amb d’altres ciutats europees, mitjana espanyola i catalana, any 2012 (litres/habitant i dia) Font: Dades pròpies (consum Barcelona), INE (consum Espanya i Catalunya) i IWA 2014 (consum d’altres ciutats) EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [19/51] Consum comerç i la indústria Taula 11. Evolució del consum del comerç i la indústria ANY CONSUM (m3) ∆ ANY ANTERIOR 1999 33.042.749 - 2000 32.971.909 0,20% 2001 32.936.448 -0,10% 2002 32.246.871 -2,10% 2003 32.638.959 1,20% 2004 32.354.329 -0,90% 2005 31.751.456 -1,90% 2006 31.662.382 -0,30% 2007 30.754.825 -2,90% 2008 29.490.908 -4,10% 2009 27.782.152 -5,79% 2010 27.740.917 -0,15% 2011 27.683.554 -0,21% 2012 27.172.465 -1,85% 2013 25.823.776 -4,96% 2014 25.252.255 -2,21% 2015 25.845.155 2,35% 2016 26.391.398 2,11% 2017 26.693.531 1,14% 6.349.218 19,22% ∆ (1999-2017) (1999-2017) Figura 11. Evolució del consum del comerç i la indústria 36.000.000 35.000.000 34.000.000 33.000.000 32.000.000 31.000.000 30.000.000 29.000.000 28.000.000 27.000.000 26.000.000 25.000.000 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [20/51] m3 33.042.749 32.971.909 32.936.448 32.246.871 32.638.959 32.354.329 31.751.456 31.662.382 30.754.825 29.490.908 27.782.152 27.740.917 27.683.554 27.172.465 25.823.776 25.252.255 25.845.155 26.391.398 26.693.531 Consum serveis municipals Taula 12. Evolució del consum d’aigua de xarxa dels serveis municipals ANY AIGUA DE XARXA (m3) ∆ ANY ANTERIOR 1999 8.490.617 - 2000 8.114.371 -4,40% 2001 8.158.331 0,50% 2002 6.818.770 -16,40% 2003 7.848.243 15,10% 2004 7.611.057 -3,00% 2005 6.538.304 -14,10% 2006 6.256.619 -4,30% 2007 6.374.058 1,90% 2008 4.138.969 -35,10% 2009 4.652.595 12,41% 2010 4.761.787 2,35% 2011 5.202.601 9,26% 2012 5.344.748 2,73% 2013 5.067.482 -5,19% 2014 5.071.577 0,08% 2015 5.605.975 10,54% 2016 5.873.407 4,77% 2017 5.812.870 -1,03% 2.677.747 31,54% ∆ (1999-2017) (1999-2017) Figura 12. Evolució del consum d’aigua de xarxa dels serveis municipals 10.000.000 9.000.000 8.000.000 7.000.000 6.000.000 5.000.000 4.000.000 3.000.000 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [21/51] m3 8.490.617 8.114.371 8.158.331 6.818.770 7.848.243 7.611.057 6.538.304 6.256.619 6.374.058 4.138.969 4.652.595 4.761.787 5.202.601 5.344.748 5.067.482 5.071.577 5.605.975 5.873.407 5.812.870 Consum serveis municipals: Medi Ambient i Serveis Urbans Espais Verds és la dependència municipal amb un major consum d’aigua, fet que s’explica per la gran superfície de verd urbà (4,93 milions de m2). Això no obstant, la demanda d’aigua potable de xarxa s’ha reduït un 28,15 % des del 1999, fet al que s’hi ha d’afegir el increment significatiu del consum d’aigua freàtica. Les Fonts Ornamentals han reduït el consum d’aigua potable en un 62,32% des de l’any 1999 La neteja viària ha reduït el consum d’aigua potable que ha passat de ser al 1999 de 359.628 m3 a 87.899 m3 al 2017, el que representa una reducció del consum d’aigua potable en 75,56%. En relació amb la neteja de clavegueram, el consum d’aigua potable ha passat de ser al 1999 de 30.052 m3 a 400 m3 al 2017, el que representa una reducció del consum d’aigua potable en 98,67%. Taula 13. Consum total d’aigua - de xarxa - per dependències i serveis municipals de Medi Ambient i Serveis Urbans NETEJA FONTS NETEJA ESPAIS VERDS VIÀRIA ORNAMENTALS CLAVEGUERAM 1999 2.972.696 359.628 1.174.333 30.052 2000 2.888.916 299.335 1.169.276 29.585 2001 2.993.609 370.936 1.172.786 28.881 2002 2.170.820 337.788 891.002 29.282 2003 2.716.768 330.116 790.823 29.269 2004 2.463.097 339.839 673.497 29.598 2005 1.846.623 204.713 727.295 25.749 2006 2.062.951 296.423 683.519 30.096 2007 2.121.208 212.162 951.722 16.872 2008 1.176.488 30.820 284.603 11.668 2009 1.593.026 57.760 478.098 2.672 2010 1.566.485 79.604 522.364 1.675 2011 1.735.902 86.159 652.706 1.465 2012 1.821.504 96.636 541.023 1.850 2013 1.661.210 100.776 308.531 1.871 2014 1.777.756 95.141 326.342 6.365 2015 2.059.053 84.781 325.638 720 2016 2.062.106 85.849 376.871 925 2017 2.135.854 87.899 442.467 400 -28,15% -75,56% -62,32% -98,67% ∆ (1999-2017) (1999-2017) (1999-2017) (1999-2017) EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [22/51] Figura 13. Consums aigua potable de Medi Ambient i Serveis Urbans 2017 (m3) 2.135.854 87.899 400 442.467 Espais Verds Neteja viària Fonts Neteja clavegueram EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [23/51] 3. DADES DE CONSUM DELS SERVEIS MUNICIPALS El consum total dels serveis municipals l’any 2017 (aigua de xarxa més aigua freàtica) va ser de 7,11 milions de m3, 1,68 milions de m3 menys que l’any 1.999; una reducció del 19,12%. Taula 14. Evolució del consum total d’aigua -xarxa més freàtica- dels serveis municipals ANY AIGUA XARXA (m3) AIGUA FREÀTICA (m3) CONSUM TOTAL (m3) ∆ ANY ANTERIOR 1999 8.490.617 301.730 8.792.347 - 2000 8.114.371 305.551 8.419.922 -4,20% 2001 8.158.331 429.408 8.587.739 2,00% 2002 6.818.770 459.728 7.278.498 -15,20% 2003 7.848.243 538.831 8.387.074 15,20% 2004 7.611.057 697.786 8.308.843 -1,00% 2005 6.538.304 719.312 7.257.616 -12,60% 2006 6.256.619 705.201 6.961.820 -4,10% 2007 6.374.058 780.006 7.154.064 2,90% 2008 4.138.969 943.315 5.082.284 -29,00% 2009 4.652.595 945.952 5.598.547 10,16% 2010 4.761.787 949.394 5.711.181 2,01% 2011 5.202.601 1.033.269 6.235.870 9,19% 2012 5.344.748 1.269.752 6.614.500 6,07% 2013 5.067.482 1.263.150 6.330.632 -4,29% 2014 5.071.577 1.282.369 6.353.946 0,37% 2015 5.605.975 1.422.939 7.028.914 10,62% 2016 5.873.407 1.273.611 7.147.018 1,68% 2017 5.812.870 1.298.026 7.110.896 -0,51% -2.677.747 996.296 -1.681.451 -19,12% ∆ (1999-2017) (1999-2017) (1999-2017) (1999-2017) EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [24/51] Figura 14. Evolució del consum total d’aigua -xarxa més freàtica- dels serveis municipals 10.000.000 8.792.347 8.000.000 7.110.896 6.000.000 4.000.000 2.000.000 0 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 AIGUA XARXA (m3) AIGUA FREÀTICA (m3) CONSUM TOTAL (m3) El repartiment del consum total dels serveis municipals l’any 2017 (aigua de xarxa més aigua freàtica) ha estat: Figura 15. Repartiment del consum total d’aigua per serveis i dependències 2017 (m3) 57.861 485.546 204.082 777.094 27.992 418.050 2.500.828 2.639.443 Espais verds Neteja viària Fonts ornamentals Neteja clavegueram Zoològic Mercats Municipals Institut de Cultura Altres edificis EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [25/51] m3 Consum serveis municipals: Medi Ambient i Serveis Urbans Taula 15. Consum total d’aigua -de xarxa més freàtica- per dependències i serveis municipals de Medi Ambient i Serveis Urbans FONTS NETEJA TOTAL MEDI ESPAIS VERDS NETEJA VIÀRIA ORNAMENTALS CLAVEGUERAM AMBIENT 1999 3.056.655 415.029 1.335.703 31.504 4.838.891 2000 3.016.622 327.836 1.309.524 38.645 4.692.627 2001 3.213.926 407.089 1.337.062 39.247 4.997.324 2002 2.390.331 413.299 1.038.692 46.298 3.888.620 2003 2.987.935 409.827 961.715 46.330 4.405.807 2004 2.836.140 417.637 852.510 97.530 4.203.817 2005 2.135.613 351.696 878.990 157.443 3.523.742 2006 2.348.124 435.670 831.366 163.030 3.778.190 2007 2.400.778 404.756 1.119.895 165.541 4.090.970 2008 1.503.886 337.139 462.311 143.558 2.446.894 2009 1.950.054 330.314 703.135 94.005 3.077.508 2010 1.919.211 358.908 734.209 107.194 3.119.522 2011 2.133.413 387.579 876.276 112.233 3.509.501 2012 2.316.260 382.222 925.825 96.455 3.720.762 2013 2.140.936 375.157 687.731 96.617 3.300.441 2014 2.154.715 401.680 677.937 119.462 3.353.795 2015 2.487.190 412.116 766.914 91.533 3.757.753 2016 2.521.622 435.406 666.252 70.811 3.694.091 2017 2.639.443 418.050 777.094 57.861 3.892.448 -13,65% 0,73% -41,82% 83,66% -19,56% ∆ (1999-2017) (1999-2017) (1999-2017) (1999-2017) (1999-2017) Figura 16. Evolució del consum total d’aigua (de xarxa més freàtica) de Medi Ambient i Serveis Urbans 6.000.000 5.500.000 5.000.000 4.500.000 4.000.000 3.500.000 3.000.000 2.500.000 2.000.000 1.500.000 1.000.000 500.000 0 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 Espais verds Fonts ornamentals Neteja viària Neteja clavegueram Consum total EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [26/51] m3 4.838.891 4.692.627 4.997.324 3.888.620 4.405.807 4.203.817 3.523.742 3.778.190 4.090.970 2.446.894 3.077.508 3.119.522 3.509.501 3.720.762 3.300.441 3.353.795 3.757.753 3.694.091 3.892.448 Consum serveis municipals (excepte Medi Ambient i Serveis Urbans) Taula 16. Consum total d’aigua de xarxa més freàtica per dependències i serveis municipals (excepte Medi Ambient i Serveis Urbans) (m3) EDIFICIS I MERCATS INSTITUT DE ALTRES ZOOLÒGIC EQUIPAMENTS MUNICIPALS CULTURA EDIFICIS 2004 913.895 889.900 316.465 58.841 1.925.925 2005 906.912 764.520 291.142 48.570 1.722.730 2006 903.250 297.076 309.898 38.353 1.635.053 2007 984.914 268.457 301.924 27.829 1.479.970 2008 856.656 230.610 293.520 27.662 1.226.942 2009 *1 302.921 255.415 30.412 1.932.291 2010 *1 259.849 220.138 27.198 2.084.474 2011 *1 289.064 224.396 34.853 2.178.056 2012 *1 359.418 221.504 30.162 2.282.654 2013 *1 372.592 194.501 23.236 2.345.425 2014 *1 374.861 174.882 36.744 2.413.665 2015 *1 548.526 194.223 31.629 2.496.783 2016 *1 563.790 213.741 31.582 2.643.814 2017 *1 485.546 204.082 27.992 6.393.276 -326.110 -102.724 -27.259 717.889 -36,65% -32,46% -46,33% 37,28% ∆ (2004-2017) (2004-2017) (2004-2017) (2004-2017) *1 Inclòs en ALTRES EDIFICIS a partir del 2008. Figura 17. Evolució del consum total d’aigua (xarxa més freàtic),per dependències i serveis municipals 6.000.000 5.500.000 5.000.000 4.500.000 4.000.000 3.500.000 3.000.000 2.500.000 2.000.000 1.500.000 1.000.000 500.000 0 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 ALTRES EDIFICIS EDIFICIS I EQUIPAMENTS ZOOLÒGIC MERCATS MUNICIPALS INSTITUT DE CULTURA Consum total EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [27/51] m3 4.105.026 3.733.874 3.183.630 3.063.094 2.635.390 2.521.039 2.591.659 2.726.369 2.893.738 2.935.754 3.000.152 3.271.161 3.452.927 3.218.448 3.1. DADES DE CONSUM D’AIGUA FREÀTICA • Tradicionalment, a Barcelona s’han explotat les aigües del seu subsòl, especialment ric a la zona del delta del Besòs (Sant Andreu, Poble Nou, Barceloneta) on les indústries varen consumir importants quantitats d’aigua, però també al Pla on s’explotaven diferents pous i a la part alta de la ciutat on es varen perforar diverses mines. • L’abandonament progressiu dels pous que la indústria explotava en zones del Pla i del delta del Besòs, ha fet que el nivell de l’aigua freàtica hagi anat pujant gradualment, ja que la sobreexplotació d’aquestes aigües havia fet que el nivell estigués anormalment baix. Aquesta aigua, inicialment, es drenava directament al clavegueram. • Des de 1998, per mitjà del Pla per a l’aprofitament de l’aigua del subsòl de Barcelona, l’Ajuntament impulsa un ús sostenible de les aigües subterrànies, destinat a promoure la seva utilització per a usos no destinats al consum humà i que, per tant, no requereixen un procés de potabilització; aprofitar els recursos hídrics locals, reduint la necessitat d’utilitzar l’aigua d’altres ecosistemes naturals com el Llobregat, el Ter o l’Ebre; i controlar el nivell freàtic de la ciutat. • Alguns dels usos que té aquesta aigua, a més del reg dels parcs i jardins, són la neteja de carrers i el clavegueram, i la utilització en fonts ornamentals i làmines d’aigua. Es preveu que en un futur aquesta aigua es reutilitzi. • Actualment, l’aprofitament dels recursos freàtics es troba sobre els 1,3 milions de m3 anuals. D’acord amb criteris tècnics i econòmics, el sostre d’aprofitament és 4,02 hm3/any (2,85 hm3/any demanada potencial actual més 1,17 hm3/any derivats del desenvolupament urbanístic de la ciutat). Per la seva part, la demanda no municipal de recursos alternatius a l’aigua potable podria arribar a 2,49 hm3/any i, per tant, el conjunt total seria de 6,51 hm3/any, dels quals 2,20 hm3/any corresponen als consums industrials de la Zona Franca. En el plànol següent està dibuixada la xarxa d’aigua freàtica existent a Barcelona (en color blau la xarxa existent, en color vermell la xarxa projectada i en color rosat la xarxa planificada).En resum, hi ha 30 sistemes XAF, 86,7 km de xarxa d’aigua freàtica, 3,5 km de xarxa d’aigua regenerada, 27 hidrants en servei, 1 hidrant en construcció i 9 hidrants projectats o planificats. EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [28/51] Figura 187. Xarxa d'aigua freàtica existent a Barcelona EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [29/51] Consum total d’aigua freàtica El volum d’aigua freàtica aprofitada per a usos municipals ha anat creixent en el darrer decenni. Entre els anys 1999 i 2017, el volum d’aigua d’origen subterrani consumida pels serveis municipals ha estat de 12,98 milions de m3. El consum d’aigua freàtica ha passat dels 301.730 m3 l’any 1999 als 1.298.026 m3 l’any 2017; un increment del 430,19%. Aquesta xifra equival ja a un 18,25% del consum d’aigua total (7,11 milions de m3 l’any 2017). Taula 17. Consum d’aigua freàtica a Barcelona (1999-2017) Figura 19. Consum d’aigua freàtica a Barcelona (1999-2017) AIGUA ANY ∆ ANY ANTERIOR FREÀTICA 1.550.000 1999 301.730 - 1.450.000 1.422.939 2000 305.551 1,20% 2001 429.408 40,50% 1.350.000 1.298.026 2002 459.728 7,10% 1.282.369 1.269.752 1.250.000 1.273.611 2003 538.831 17,20% 1.263.150 2004 697.786 29,50% 1.150.000 2005 719.312 3,10% 1.050.000 1.033.269 2006 705.201 -1,90% 945.952 2007 780.006 11,90% 950.000 943.315 949.394 2008 943.315 19,60% 850.000 2009 945.952 0,28% 780.006 2010 949.394 0,36% 750.000 719.312 697.786 705.201 2011 1.033.269 8,83% 650.000 2012 1.269.752 22,89% 2013 1.263.150 -0,52% 550.000 538.831 2014 1.282.369 1,52% 459.728 450.000 429.408 2015 1.422.939 10,96% 350.000 2016 1.273.611 -10,49% 305.551 2017 1.298.026 1,92% 301.730 250.000 430,19% 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 Total 16.619.331 (1999-2017) EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [30/51] m3 Taula 18.Distribució mensual del consum d’aigua freàtica a Barcelona 2017 CONSUM TOTAL MES % (m3) Gen 64.495 4,9% Feb 86.359 6,6% Març 102.277 7,8% Abril 88.316 6,8% Maig 134.490 10,3% Juny 134.318 10,3% Juliol 143.677 11,0% Agost 149.591 11,4% Set 116.726 8,9% Oct 102.093 7,8% Nov 84.093 6,4% Des 100.625 7,7% Total 1.307.060 100% Figura 19. Distribució mensual del consum d'aigua freàtica a Barcelona 2017 160.000 149.591 150.000 140.000 143.677 134.143940.318 130.000 120.000 116.726 110.000 102.277 100.000 102.093 100.625 90.000 86.359 88.316 84.093 80.000 70.000 64.495 60.000 Gen Feb Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set Oct Nov Des EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [31/51] m3 L’augment del consum d’aigua freàtica per part dels serveis municipals, i la reducció de la demanda d’aigua de xarxa, ha suposat un augment significatiu de l’indicador de sostenibilitat d'aprofitament de l'aigua freàtica utilitzat per l’Ajuntament de Barcelona per a mesurar el reg amb aigua del subsòl. Indicador de sostenibilitat: [100 x consum aigua freàtica / consum total d’aigua (freàtica+xarxa)] L'any 2017 va ser de 18,25%, i l’any 1999 aquest índex era del 3,43%. Enguany aquest índex s’ha vist afectat perquè la majoria de làmines d’aigua que s’alimenten amb aigua freàtica s’ha millorat el control de consum i la seva eficiència, fet que ha derivat en un estalvi d’aigua. D’altra banda, aquest any 2017 s’ha vist una disminució del consum d’aigua potable d’altres serveis municipals, com és el cas dels mercats municipals, zoològic i altres edificis. Com a conseqüència serà un repte per l’any vinent continuar amb aquest increment en l’índex, seguint la tendència dels anys anteriors. Taula 19. Evolució de l’índex de sostenibilitat dels serveis municipals (1999-2017) Any Índex sostenibilitat(%) 1999 3,43 2000 3,63 2001 5,00 2002 6,32 2003 6,42 2004 8,40 2005 9,91 2006 10,13 2007 11,01 2008 18,56 2009 16,90 2010 16,62 2011 16,57 2012 19,20 2013 19,95 2014 20,18 2015 20,24 2016 18,18 2017 18,25 Figura 20. Evolució de l’índex de sostenibilitat dels serveis municipals 22,50 20,24 20,00 18,56 19,95 20,18 19,20 18,25 17,50 18,18 16,90 15,00 16,62 16,57 12,50 9,91 11,01 10,00 10,13 7,50 6,32 8,40 6,42 5,00 3,43 5,00 2,50 3,63 0,00 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [32/51] % Consum serveis municipals: Medi Ambient i Serveis Urbans L’Ajuntament de Barcelona utilitza l'aigua freàtica per als usos següents: reg de parcs i jardins (un 38,02% del total l'any 2017), neteja viària (23,23%), fonts ornamentals (26,75%), neteja del clavegueram (8,99%) i altres usos, com instal·lacions esportives i subministres a parcs de bombers (3,01%). Taula 18. Consum d’aigua freàtica per usos municipals (m3) FONTS NETEJA ANY ESPAIS VERDS NETEJA VIÀRIA ALTRES USOS ORNAMENTALS CLAVEGUERAM 1999 83.959 55.401 161.370 1.452 2000 127.706 28.501 140.248 9.060 2001 220.317 36.153 164.276 10.366 2002 219.511 75.511 147.690 17.016 2003 271.167 79.711 170.892 17.061 2004 373.043 77.798 179.013 67.932 2005 288.990 146.983 151.695 131.694 2006 285.173 139.247 147.847 132.934 2007 279.570 192.594 168.173 148.669 2008 327.398 306.319 177.708 131.890 2009 357.028 272.554 225.037 91.333 2010 352.726 279.304 211.845 105.519 2011 397.511 301.420 223.570 110.768 0 2012 494.756 285.586 384.802 94.605 10.003 2013 479.726 274.381 379.200 94.746 35.097 2014 376.959 306.539 351.595 113.097 134.179 2015 428.137 327.334 441.276 90.813 135.379 2016 459.516 349.557 289.381 69.886 105.271 2017 503.589 330.151 334.627 57.461 81.233 Total 6.326.783 3.865.044 4.450.245 1.496.302 501.162 ∆ sobre 38,02% 23,23% 26,75% 8,99% 3,01% in terval (1999-2017) (1999-2017) (1999-2017) (1999-2017) (1999-2017) % sobre el 38,53% 25,26% 25,60% 4,40% 6,21% total (2017) EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [33/51] Figura 21. Consum d’aigua freàtica per usos municipals (m3) any 2017 2.000.000 1.750.000 1.500.000 1.250.000 1.000.000 750.000 500.000 250.000 0 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 Espais verds Neteja viària Fonts ornamentals Neteja clavegueram Altres usos Consum total Figura 22. Repartiment del consum d'aigua freàtica per usos municipals (m3) any 2017 8,99% 3,01% 38,02% 26,75% 23,23% Espais verds Neteja viària Fonts ornamentals Neteja clavegueram Altres usos EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [34/51] m3 302.182 305.515 431.112 459.728 538.831 697.786 719.362 705.201 789.006 943.315 945.952 949.394 1.033.269 1.269.752 1.263.150 1.282.369 1.422.939 1.273.611 1.307.061 Taula 19. Evolució de l’índex de sostenibilitat dels diferents usos municipals (%) ESPAIS NETEJA FONTS NETEJA ANY VERDS VIÀRIA ORNAMENTALS CLAVEGUERAM 1999 2,76 13,34 12,08 3,17 2000 4,23 8,69 10,71 23,44 2001 6,80 8,88 12,28 26,41 2002 9,18 18,27 14,22 36,75 2003 9,08 19,45 17,77 36,94 2004 13,15 18,63 21,00 71,90 2005 13,31 41,79 17,26 84,52 2006 12,18 31,96 17,78 81,54 2007 11,64 47,58 15,02 89,80 2008 21,77 90,85 38,44 91,87 2009 18,31 82,51 32,00 97,16 2010 18,38 77,82 28,85 98,44 2011 18,63 77,77 25,51 98,69 2012 21,36 74,72 41,56 98,08 2013 22,41 73,14 55,14 98,06 2014 17,49 76,31 51,86 94,67 2015 17,21 79,43 57,54 99,21 2016 18,22 80,28 43,43 98,69 2017 19,08 78,97 43,06 99,31 Figura 23. Evolució de l’índex de sostenibilitat dels diferents usos municipals (%) 100,00 99,31 90,00 80,00 78,97 70,00 60,00 50,00 43,06 40,00 30,00 20,00 19,08 13,34 10,00 12,08 3,17 2,76 0,00 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 ESPAIS VERDS NETEJA VIÀRIA FONTS ORNAMENTALS NETEJA CLAVEGUERAM EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [35/51] % Consum serveis municipals: Medi Ambient i Serveis Urbans - Espais Verds Espais Verds és un dels principals consumidors d’aigua d’origen freàtic a Barcelona, amb 503.589m3 consumits al 2017. Des de l’any 1999, s’han consumit 6,33 milions de m3.L’índex de sostenibilitat d’Espais Verds al 2017 ha estat del 19,08%. Taula 20. Consum total d’aigua freàtica i potable d’Espais Verds i índex de sostenibilitat Consum aigua Consum aigua Índex ANY freàtica (m3) potable (m3) sostenibilitat (%) 1999 83.959 2.972.696 2,76 2000 127.706 2.888.916 4,23 2001 220.317 2.993.609 6,8 2002 219.511 2.170.820 9,18 2003 271.167 2.716.768 9,08 2004 373.043 2.463.097 13,15 2005 288.990 1.846.623 13,31 2006 285.173 2.062.951 12,18 2007 279.570 2.121.208 11,64 2008 327.398 1.176.488 21,77 2009 357.028 1.593.026 18,31 2010 352.726 1.566.485 18,38 2011 397.511 1.735.902 18,63 2012 494.756 1.821.504 21,36 2013 479.726 1.661.210 22,41 2014 376.959 1.777.756 17,49 2015 428.137 2.059.053 17,21 2016 459.516 2.062.106 18,22 2017 503.589 2.135.854 19,08 Total 6.326.783 39.826.072 - 600% 72% 13,71 ∆ (1999-2017) (1999-2017) EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [36/51] Figura 24. Consum total d’aigua freàtica i potable d’Espais Verds i índex de sostenibilitat 3.500.000 100 90 3.000.000 80 2.500.000 70 60 2.000.000 50 1.500.000 40 1.000.000 30 21,77 21,3622,41 18,3118,3818,63 17,4917,2118,2219,08 13,1513,31 20 12,18 500.000 11,64 6,8 9,18 9,08 2,76 4,23 10 0 0 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 Consum aigua potable (m3) Consum aigua freàtica (m3) Índex sostenibil itat (%) Taula 21. Repartiment del consum d'aigua freàtica per usos de regs de Zones Verdes (2017): Medi Ambient i Altres espais verds públics CONSUM AF PER AL REG DE ZONES VERDES I ESPORTIVES 2017 Ús CONSUM (m3) % Hidrants 22.985 3,85% Regs 471.643 78,90% Espais Verds 494.628 Fòrum nord 21.922 3,67% Jardí Botànic 13.649 2,28% Bombers 9 Instal·lacions Esportives 20.409 3,41% Altres 47.166 7,89% Subtotal 103.155 Total AF Regs 597.783 100% EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [37/51] m3 % Figura 25. Repartiment del consum d'aigua freàtica per usos de regs de Zones Verdes (2017) 78,90% 3,67% 7,89% 2,28% 3,85% 3,41% Hidrants Regs Fòrum nord Jardí Botànic Instal·lacions Esportives Altres EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [38/51] Figura 26. Caracterització climàtica de l’any 2017 (Precipitació) 140 120 100 80 60 40 20 0 G F M A MG J JL AG S O N D Precipitació 2017 (mm) Precipitació 2016 (mm) Precipitació mitjana 10 anys (mm) Precipitació mitjana 2017= 36,8mm /Precipitació mitjana 2016= 35,2mm /Precipitació mitjana 10 anys= 45,7mm Figura 27. Caracterització climàtica de l’any 2017 (Evapotranspiració) 180 160 140 120 100 80 60 40 20 0 G F M A MG J JL AG S O N D ETP 2017 (mm) ETP 2016 (mm) ETP mitjana 10 anys (mm) ETP mitjana 2017= 88,9mm / ETP mitjana 2016= 88,3mm / ETP mitjana 10 anys= 86,3 mm EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [39/51] Figura 28. Procedència de l'aigua de reg, incloent-hi l'aigua de pluja 4.500.000 4.000.000 3.500.000 3.000.000 2.500.000 2.000.000 1.500.000 1.000.000 500.000 0 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Aigua de pluja Aigua freàtica Aigua potable m3 Figura 29. Consum total d'aigua per reg d'espais verds (Pluja + AF+ AP) (m3) 7.000.000 6.000.000 5.000.000 4.000.000 3.000.000 2.000.000 1.000.000 0 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [40/51] 1.901.574 5.117.204 220.317 2.995.313 3.866.584 6.257.710 220.307 2.170.819 2.287.046 5.239.942 236.128 2.716.768 2.378.241 5.184.447 343.109 2.463.097 2.354.513 4.491.952 290.816 1.846.623 2.140.653 4.396.932 267.811 1.988.468 2.331.024 4.665.747 245.963 2.088.761 2.787.318 4.275.273 311.467 1.176.488 2.268.080 4.196.681 335.575 1.593.026 3.008.961 4.928.171 352.726 1.566.485 3.632.265 5.765.526 397.509 1.735.752 4.399.435 2.083.252 494.756 1.821.426 4.717.464 2.576.529 479.725 1.661.210 5.052.728 2.898.013 376.959 1.777.756 3.871.114 1.383.923 428.137 2.059.053 4.471.089 1.949.467 459.516 2.062.106 5.037.158 2.397.716 503.588 2.135.854 L’increment de la superfície amb reg automàtic permet una gestió més eficient en l’ús de l’aigua i afavoreix el subministrament de l’aigua freàtica. En el darrer any, la superfície amb reg automàtic s’ha mantingut en 302 ha. Figura 29. Superfície verda regable i superfície verda amb reg automàtic 600 550 500 450 400 350 300 250 200 150 100 50 0 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 Superfície verda regable Superfície regada automàticament EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [41/51] ha 15 295 29 297 36 300 46 302 59 302 138 390 138 396 139 400 164 420 166 429 169 434 174 437 184 444 198 451 208 452 216 462 224 471 250 477 246 469 246 468 249 469 250 478 253 480 263 478 266 479 267 481 292 487 294 488 299 492 302 492 302 493 Consum serveis municipals: Medi Ambient i Serveis Urbans - Neteja viària Aquest any els serveis de neteja viària són el segon gran consumidor d'aigües freàtiques, amb 330.151 m3. Des de l'any 1999 han consumit 3,86 milions de m3. L’índex de sostenibilitat de neteja viària ha estat del 78,97% al 2017. Taula 22. Consum total d’aigua freàtica i potable de la neteja viària i índex de sostenibilitat Consum aigua Consum aigua Índex sostenibilitat ANY freàtica (m3) potable (m3) (%) 1999 55.401 359.628 13,35 2000 28.501 299.335 8,69 2001 36.153 370.936 8,88 2002 75.511 337.788 18,27 2003 79.711 330.116 19,45 2004 77.798 339.839 18,63 2005 146.983 204.713 41,79 2006 139.247 296.423 31,96 2007 192.594 212.162 47,58 2008 306.319 30.820 90,86 2009 272.554 57.760 82,51 2010 279.304 79.604 77,82 2011 301.420 86.159 77,77 2011 285.586 96.636 74,72 2013 274.381 100.776 73,14 2014 306.539 95.141 76,31 2015 327.334 84.781 79,43 2016 349.557 85.849 80,28 2017 330.151 87.899 78,97 Total 3.865.044 3.556.365 596% 24% ∆ (1999-2017) (1999-2017) Figura 30. Consum total d’aigua freàtica i potable de la neteja viària i índex de sostenibilitat 700.000 100,00 90,86 82,51 90,00 600.000 77,82 77,77 79,43 80,28 74,72 76,31 78,97 73,14 80,00 500.000 70,00 60,00 400.000 47,58 50,00 41,79 300.000 31,96 40,00 200.000 30,00 18,27 19,45 18,63 13,35 20,00 100.000 8,69 8,88 10,00 0 0,00 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 Consum aigua potable (m3) Consum aigua freàtica (m3) Índex sostenibil itat (%) EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [42/51] m3 % Consum serveis municipals: Medi Ambient i Serveis Urbans - Fonts ornamentals i làmines Aquest any les fonts ornamentals són el tercer consumidor d’aigües freàtiques a Barcelona, amb 334.627m3 l'any 2017. Des de l'any 1999 s'han utilitzat 4,45 milions de m3. L’índex de sostenibilitat ha estat del 43,06% al 2017. Taula 23. Consum total d’aigua freàtica i potable de les fonts i índex de sostenibilitat Consum aigua Consum aigua Índex sostenibilitat ANY freàtica (m3) potable (m3) (%) 1999 161.370 1.174.333 12,08 2000 140.248 1.169.276 10,71 2001 164.276 1.172.786 12,29 2002 147.690 891.002 14,22 2003 170.892 790.823 17,77 2004 179.013 673.497 21,00 2005 151.695 727.295 17,26 2006 147.847 683.519 17,78 2007 168.173 951.722 15,02 2008 177.708 284.603 38,44 2009 225.037 478.098 32,00 2010 211.845 522.364 28,85 2011 223.570 652.706 25,51 2012 384.802 541.023 41,56 2013 379.200 308.531 55,14 2014 351.595 326.342 51,86 2015 441.276 325.638 57,54 2016 289.381 376.871 43,43 2017 334.627 442.467 43,06 Total 4.450.245 12.492.896 207% 38% ∆ (1999-2017) (1999-2017) Figura 31. Consum total d’aigua freàtica i potable de les fonts i índex de sostenibilitat 1.400.000 100,00 90,00 1.200.000 80,00 1.000.000 70,00 55,14 57,54 51,86 60,00 800.000 41,56 43,4343,06 50,00 600.000 38,44 32,00 40,00 28,85 400.000 25,51 30,00 21,00 17,77 17,2617,78 14,22 15,02 12,08 12,29 20,00 200.000 10,71 10,00 0 0,00 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 Consum aigua potable (m3) Consum aigua freàtica (m3) Índex sostenibilitat (%) EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [43/51] m3 % Consum serveis municipals: Medi Ambient i Serveis Urbans - Neteja clavegueram L'any 2017 es van consumir 57.461 m3 en la neteja de clavegueram. Des del 1999, s'han utilitzat 1,50 milions m3. L’índex de sostenibilitat al 2017 ha estat del 99,31%. És a dir, pràcticament tota la neteja del clavegueram es fa actualment amb aigües d'origen freàtic. Taula 24. Consum total d’aigua freàtica i potable de neteja de clavegueram i índex de sostenibilitat Consum aigua Consum aigua Índex ANY freàtica (m3) potable (m3) sostenibilitat (%) 1999 1.452 30.052 4,61 2000 9.060 29.585 23,44 2001 10.366 28.881 26,41 2002 17.016 29.282 36,75 2003 17.061 29.269 36,82 2004 67.932 29.598 71,90 2005 131.694 25.749 84,52 2006 132.934 30.096 81,54 2007 148.669 16.872 89,80 2008 131.890 11.668 91,87 2009 91.333 2.672 97,16 2010 105.519 1.675 98,44 2011 110.768 1.465 98,69 2012 94.605 1.850 98,08 2013 94.746 1.871 98,06 2014 113.097 6.365 94,67 2015 90.813 720 99,21 2016 69.886 925 98,69 2017 57.461 400 99,31 Total 1.496.302 278.996 3957% 1% ∆ (1999-2017) (1999-2017) Figura 32.Consum total d’aigua freàtica i potable de neteja de clavegueram i índex de sostenibilitat 98,44 98,08 98,69 99,31 180.000 97,16 94,67 100,00 89,8091,87 98,69 98,06 99,21 160.000 84,52 90,00 81,54 140.000 80,00 71,90 70,00 120.000 60,00 100.000 50,00 80.000 36,7536,82 40,00 60.000 26,41 23,44 30,00 40.000 20,00 20.000 4,61 10,00 0 0,00 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 Consum aigua potable (m3) Consum aigua freàtica (m3) Índex sostenibilitat (%) EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [44/51] m3 % 4. MESURES D’ESTALVI I EFICIÈNCIA Compromisos de ciutat Un dels objectius ambientals de Barcelona, expressat a través dels programes d’acció municipals i del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat de Barcelona, és disminuir el consum d’aigua urbà i avançar en el seu ús eficient, amb la col·laboració activa de tots els sectors implicats. En concret, el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat de Barcelona 2012-2022, al que s’hi han adherit més de 800 signants, dins de l’objectiu de Resiliència i responsabilitat planetària, té les següents línies d’acció: - Prevenir i gestionar les conseqüències del canvi climàtic: adaptar les infraestructures, garantir la disponibilitat d’aigua, minimitzar els efectes sobre la salut, seleccionar espècies vegetals adequades, etc. - Fer una bona planificació de la gestió de l’aigua, adaptant-ne la qualitat als diferents usos. Aprofitar els recursos hídrics alternatius disponibles: aigua de pluja, aigües grises i depurades, aigua freàtica. Millorar-ne els tractaments per possibilitar aquests usos o retornar-la al medi en condicions optimes. Així mateix les actuacions portades a terme en el marc del Programa d’Actuació Municipal 2012-2015 han permès avançar en la reducció del consum d'aigua potable i millorar el drenatge de la ciutat i la qualitat de les aigües del litoral. Les mesures portades a terme inclouen: - Ampliar i millorar la xarxa freàtica i altres recursos hídrics alternatius i incrementar la utilització d'aquests recursos per al reg de parcs i jardins, la neteja de carrers i la neteja del clavegueram, - Millorar la xarxa de reg als parcs i jardins, i implantar una nova xarxa per a l'estalvi d'aigua, - Implantar millores per a l'estalvi d'aigua i energètic a les fonts ornamentals, - Fomentar l'estalvi d'aigua a les dependències i serveis municipals, - Impulsar la instal·lació progressiva de dipòsits de recollida d'aigües pluvials als edificis municipals, així com al parc d’ habitatge públic. EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [45/51] El compromís de la ciutat envers la sostenibilitat es continuarà portant a terme en el Programa d’Actuació Municipal 2016-2019 (PAM), actualment en procés de participació ciutadana, i que dóna prioritat als 5 eixos següents: Donada la gran transversalitat que té l’aigua dins les diferents activitats a la ciutat, diversos eixos en fan referencia. Al 1er eix: Una Barcelona diversa que asseguri el bon viure, el punt 1.1. Justícia Global té entre els seus objectius garantir l’accés universal als serveis públics municipals (inclòs l’aigua) i les actuacions fan referència a: - Implantar la tarificació social dels serveis municipals - Impulsar acords amb les companyies subministradores d’aigua, gas i electricitat per evitar els talls per falta de pagament. - Fer auditories dels serveis bàsics per determinar costos reals, origen i destí dels beneficis Els resultats han de servir perquè les empreses gestores facin les inversions necessàries per evitar situacions de risc en el subministrament. Al 2n eix: Una Barcelona amb empenta per a una economia plural, el punt 2.1. Desenvolupament i economia de proximitat té entre d’altres objectius orientar el model econòmic cap a la mitigació i adaptació al canvi climàtic i proposa la modernització ecològica del comerç fent èmfasi en la reducció del consum d’aigua, entre d’altres. Al 3er eix: Una Barcelona més humana i en transició ecològica, en el punt 3.2. Verd urbà i biodiversitat es proposen diverses actuacions que incidiran en el cicle de l’aigua de la ciutat com l’ampliació dels espais verds i la rehabilitació de parcs i jardins, incloent la seva xarxa de reg. Dins aquest mateix eix, el punt 3.5. Energia i canvi climàtic té com objectiu avançar cap a una gestió pública integral del cicle de l’aigua i es proposa la continuació del Pla de recursos hídrics alternatius i extensió de la xarxa d’aigües freàtiques amb l’objectiu d’avançar cap a una gestió sostenible i racional de l’aigua incidint en l’estalvi d’aigua potable, la seva optimització i la substitució per recursos hídrics alternatius (aigua freàtica, depurada, etcètera). EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [46/51] Actuacions impulsades L’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb els objectius expressats a través dels diferents programes d’acció municipal i el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, actua en l’àmbit de la gestió integral de l’aigua a la ciutat a fi d’impulsar les mesures actives d’estalvi i d’eficiència que comportin una reducció progressiva del consum urbà. La implantació de mesures d’estalvi als parcs i jardins Des de l’any 2001, Parcs i Jardins té implantat un sistema de gestió ambiental en l’àmbit de la gestió i el manteniment de les zones verdes públiques i l’arbrat viari. Respecte a l’estalvi d’aigua, s’han portat a terme diverses mesures: control del consum, control de fuites, control de les lectures dels comptadors, control de les programacions de reg, substitució dels elements de reg per altres de més eficients i la instal·lació de sensors de pluja. S’han instal·lat també by-pass de seguretat als comptadors d’aigua per evitar que les instal·lacions estiguin en càrrega contínua, de manera que es fa ús de l’aigua només d’acord amb la programació establerta. A banda de totes aquestes mesures tècniques i tecnològiques, la principal mesura ambiental és la selecció d’espècies adequades al clima mediterrani. Així, es treballa amb plantes adaptades a les condicions de la ciutat. Per a més informació: - Gestió de parcs i jardins de Barcelona - Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2012-2020. La regulació del cabal a les fonts de beure i ornamentals Totes les fonts de beure i la gran majoria de les fonts ornamentals s'alimenten de la xarxa d'aigüa potable de la ciutat. Algunes fonts ornamentals, en canvi, funcionen amb aigua procedent del subsòl (freàtiques i mines). Tres quartes parts de les fonts ornamentals disposen de cambres amb les seves corresponents bombes i elements mecànics per a la recirculació de l'aigua. D’altra banda, totes les fonts de beure disposen també d'aixetes temporalitzades. Seguint amb el criteri d'estalvi d'aigua s'està dotant a les instal·lacions de consum continu (fonts de beure) de dispositius reguladors de cabal i, a les fonts ornamentals, d’electrovàlvules reguladores de cabal i temps, i d’elements de depuració. Per a més informació: - Fonts de beure i Ornamentals La reducció del consum d’aigua potable de xarxa per a la neteja viària Els serveis municipals de neteja de carrers i de clavegueram han reduït en els darrers anys el consum d’aigua potable de xarxa gràcies a l’aprofitament creixent d’aigua d’origen freàtic. Actualment, la neteja viària i la de contenidors i papereres es realitza amb aquest recurs (per mitjà dels camions cisterna), de manera que l'aigua potable només dóna servei en casos imprescindibles. Per a més informació: EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [47/51] - Gestió de neteja i residus El foment de l’estalvi d’aigua als edificis de promoció pública El Patronat Municipal de l'Habitatge compta des de l’any 1997 amb un programa d'instal·lació d'aixetes i dipòsits de baix consum i de recuperadors d'aigües pluvials per a reg a tots els edificis que promou (apartaments per a gent jove, gent gran, etc.). La reducció del consum als edificis municipals A nivell intern, l’Ajuntament de Barcelona porta a terme diverses actuacions per a reduir progressivament el consum dels edificis municipals: substitució de sistemes ineficients per mecanismes estalviadors d’aigua, instal·lació d'urinaris secs als centres de treball, realització de campanyes de divulgació de consells i bones pràctiques entre els treballadors municipals, etc. En alguns equipaments, com és el cas dels mercats, s’han aplicat mesures concretes d’estalvi com la neteja mecànica, el control de fuites, el control de la demanda per punts de consum, etc. Per a més informació: - Ajuntament + Sostenible L’estalvi d’aigua a les escoles Els centres educatius són uns dels principals consumidors d’aigua a la ciutat, ja que l’elevat nombre de persones que hi conviu diàriament durant moltes hores, i la quantitat de punts de consum que hi ha (sanitaris, rentamans, dutxes, cuines, laboratoris, etc.) comporta una gran demanda. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat la implantació a les escoles de mesures d’estalvi i ús eficient de l’aigua en el marc de l’Agenda 21 Escolar. Per a més informació: - Escoles + Sostenibles La divulgació de consells i bones pràctiques L’Ajuntament de Barcelona elabora, en el marc també de l'Agenda 21, materials divulgatius per a fomentar l’estalvi i un ús responsable de l’aigua entre els ciutadans, i donar a conèixer les actuacions municipals més rellevants: guies d'educació ambiental, opuscles, pàgina web, exposicions, etc. Per a més informació: - Barcelona + Sostenible EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [48/51] Actuacions en cas de sequera La sequera és un fet recurrent a Catalunya. Al llarg del temps, s’han donat diversos episodis de sequera que han comportat que diversos municipis catalans, entre d’altres Barcelona, patissin problemes en l’abastiment d’aigua, arribant a realitzar-se restriccions a l’ús i talls en el subministrament per tal d’assegurar l’aigua de boca. L’abastament d’aigua potable a l’àrea de Barcelona i a la seva zona d’influència es realitza mitjançant un sistema regional d’abastament en alta que utilitza principalment recursos d’aigua superficial regulats pel sistema Ter-Llobregat, que inclou les conques dels rius Ter (amb els embassaments de Sau i Susqueda) i del Llobregat (amb els embassaments de la Baells, Sant Ponç i la Llosa del Cavall). A nivell de Comunitat Autònoma, l’Agència Catalana de l’Aigua, va elaborar al 2016 el Pla Especial d’Actuació en Situacions d’Alerta i Eventual Sequera (PES) (actualment en fase de tramitació), que es tradueix en una protocol·lització i millora dels decrets de sequera que s’han desenvolupat els darrers anys, amb una relació d’accions (mesures) derivades de l’assoliment d’uns indicadors (nivells de reserva dels embassaments). En el PES es defineixen nous escenaris d’estat hidrològic respecte els decrets promulgats anys anteriors, i per a cada unitats d’explotació del Districte de Conca Fluvial de Catalunya amb els seus respectius llindars per a cada escenari. Els nous escenaris d’estat hidrològic són els següents: - Escenari de Prealerta: Aquest és un estat que té un caràcter únicament d’avís, merament informatiu per al públic en general (i preventiu només a nivell intern de l’Agència Catalana de l’Aigua), no comporta obligacions als diferents usuaris de l’aigua. - Escenari d’Alerta: situació en la qual, atesa l’excepcional escassetat de recursos hídrics, cal que s’adoptin mesures d’estalvi a l’abastament i restriccions parcials a la resta d’usos. L’alerta per sequera està condicionada tant pels factors climàtics-hidrològics com pels factors que governen la gestió hídrica (demandes associades, infraestructures disponibles, etc.). - Escenari d’Excepcionalitat: situació en la qual, atès l’agreujament de l’estat d’excepcional escassetat de recursos hídrics en perseverar la situació de sequera, cal que s’intensifiquin les mesures restrictives en relació amb els usos i el medi previstes per a l’escenari d’alerta, incloent la prohibició d’alguns usos interns a les xarxes d’abastament urbà. - Escenari d’Emergència: situació en la qual, atesa l’excepcional manca de recursos hídrics, cal establir restriccions i limitacions extraordinàries en els usos de l’aigua a fi i efecte de garantir- ne l’abastament. S’identifiquen 3 nivells en funció de la gravetat de la situació: o Emergència I o Emergència II o Emergència III EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [49/51] Taula 25. Llindars de les reserves conjuntes de la unitat d’embassaments Ter-Llobregat (hm3) Font: PES 2016 - ACA En el PES s’estableix que els municipis amb una població empadronada igual o superior a 20.000 habitants han d’elaborar un pla d’emergència en situacions de sequera dels usos urbans. En aquesta línia, i arran de la baixa precipitació durant l’any hidrològic 2016/2017 (http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2017/09/12/16/31/c04b96f7-d19f-4da6-913e-92af141eb2b6.pdf) l’Ajuntament de Barcelona, per iniciativa de la Gerència d’Ecologia Urbana, inicia al 2016 els treballs d’actualització del Pla d’Actuació Municipal per a Risc de Sequera (2007), amb el nom de Protocol per Situació de Sequera, que s’annexa al pla bàsic d’emergència municipal, el Pla de Protecció Civil Municipal de Barcelona, que és el pla general des d’on es coordinen els grups operatius municipals per afrontar l’emergència. En el Protocol per Situació de Sequera de Barcelona es desenvolupen el conjunt sistemàtic d’actuacions que els serveis municipals i d’altres externs han de dur a terme davant de situacions de sequera, tenint en consideració no només les mesures previstes a la normativa vigent, sinó també d’altres mesures extraordinàries, tant de caire preventiu com actiu, per una gestió de l’aigua més eficient i una major sensibilització de la ciutadania. Aquest protocol té com a objectiu establir un model d’actuació dels serveis municipals, que garanteixi la coordinació i actuació operativa dels serveis i recursos necessaris, a fi de minimitzar els efectes de les situacions de sequera, de forma que la intervenció aconsegueixi els següents objectius específics: Anticipar-se a situacions de risc de sequera i preveure actuacions per tal d’adequar-se als requeriments i necessitats de gestió en matèria hídrica de la ciutat. Sensibilitzar a la ciutadania en la millora dels hàbits de consum de l’aigua. Organitzar, coordinar i vetllar pel compliment de les actuacions necessàries pel bon ús dels recursos hídrics de la ciutat. Minimitzar els danys a les persones, medi ambient, bens i infraestructures de la ciutat i dels ciutadans. Facilitar informació als afectats directes i a la resta de la ciutadania en general. Col·laborar amb les administracions hidràuliques en el desenvolupament del Protocol en situació de Sequera i les normatives aplicables en tot moment. EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [50/51] Durant l’any 2017, l’evolució del sistema Ter-Llobregat respecte els escenaris d’estat hidrològic ha estat: EL CONSUM D'AIGUA A BARCELONA –2017 [51/51]