GASETA MUNICIPAL
13 de maig del 2019 CSV: a3e4-7c0f-3624-dd7b
Disposicions generals – Instruccions
INSTRUCCIÓ municipal de regulació de la contractació reservada.
INTRODUCCIÓ
La Resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides aprovada el 25 de setembre de 
2015 titulada, “Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible” 
expressa els reptes i objectius de tots els Estats per reduir la desigualtat i la injustícia social i, 
com manifesta el punt 23 de la Introducció a la mateixa declaració, “l’empoderament de les 
persones vulnerables”.
L’article 27 de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat i el seu protocol 
facultatiu aprovat el 13 de desembre de 2006 a la seu de les Nacions Unides a Nova York, 
estableix “el dret de les persones amb discapacitat a treballar, en igualtat de condicions amb 
les altres; això inclou el dret a tenir l'oportunitat de guanyar-se la vida mitjançant un treball 
lliurement elegit o acceptat en un mercat i un entorn laborals que siguin oberts, inclusius i 
accessibles a les persones amb discapacitat.”
Les empreses d’Economia Social i, concretament, els Centres Especials de Treball d’Iniciativa 
Social i les Empreses d’Inserció Social, contribueixen a la configuració d’una societat més 
justa, amb igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania i amb una relació entre els éssers 
humans fonamentada en l’ajut mutu sense consideració del lucre i el benefici privat. Aquestes 
entitats ajuden a la configuració d’un model d’activitat econòmica que posa com a objectiu 
fonamental el bé comú, que parteix d’una configuració d’empresa que reinverteix socialment 
els beneficis obtinguts i s’estructura democràticament amb participació de tots els agents 
implicats, apostant per la generació d’ocupació dels col·lectius en una situació de major 
vulnerabilitat: les persones amb discapacitat o amb trastorn mental, o en risc d’exclusió 
social.
Una de les conseqüències més perverses de la crisis econòmica està relacionada amb 
l’expulsió de les persones amb discapacitat, trastorn mental i/o en risc d’exclusió del mercat 
laboral ordinari, provocant que aquestes persones amb un alt grau d’autonomia que podrien 
desenvolupar la seva activitat laboral a l’empresa convencional, no hi estan accedint. Les 
dades disponibles ens indiquen que a partir del 2008 el nombre de noves persones amb
discapacitat contractades per l’empresa ordinària és inferior a les noves persones 
contractades per Centres Especials de Treball, revertint la tendència inversa d’anys anteriors. 
En particular, des de Ajuntament creiem que hem de afavorir que les persones amb 
discapacitat amb un alt grau autonomia puguin incorporar-se a l’empresa ordinària, de 
manera que els Centres Especials de Treball estiguin principalment formats per persones amb 
nivells de autonomia més baixos i de més difícil inserció, i que les persones amb major 
autonomia s’integrin als CETs només de manera temporal com a transició cap al mercat 
laboral ordinari.
1
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
13 de maig del 2019 CSV: a3e4-7c0f-3624-dd7b
Tenint en compte aquest escenari i amb la intenció de revertir-lo, l’ajuntament aposta per la 
inserció laboral de les persones amb discapacitat, amb trastorn mental o en risc d’exclusió a 
través d’una doble estratègia que contempla la inserció d’aquests col·lectius en el mercat 
ordinari, així com en empreses i organitzacions creades especialment a l’efecte com són les 
Empreses d’Inserció i els Centres Especials de Treball. La contractació pública és una eina 
clau en aquest sentit, així doncs, des de l’Ajuntament de Barcelona es pretén utilitzar-la com 
un revulsiu per fomentar l’ocupació d’aquells col·lectius amb una major situació de 
vulnerabilitat social i que no podrien desenvolupar la seva activitat laboral en empreses 
ordinàries, doncs requereixen una atenció especialitzada.
Aquesta instrucció pretén donar els instruments i pautes d’actuació que clarifiquin i ajudin a 
totes les unitats municipals a promoure la contractació reservada afavorint la consolidació i el 
creixement de les Empreses d’Inserció i dels Centres Especials de Treball d’Iniciativa Social, 
intentant afavorir aquells que atenen persones de més difícil inserció en el mercat ordinari.
La llei 9/2017, de 8 d’octubre, de Contractes del Sector Públic (LCSP), de la mateixa manera 
que ja preveia l’anterior Text refós 3/2011 de la Llei de contractes, preveu la possibilitat que 
la licitació en un contracte públic es reservi a la participació exclusivament de determinades 
entitats que tinguin com objecte social la inserció de determinades persones que pateixen 
una situació social o personal concreta. La contractació “reservada” constitueix una excepció 
al principi de lliure concurrència prevista a l’art. 132 i és una concreció del concepte de 
“compra pública estratègica”, entesa com la capacitat de la contractació per impulsar 
polítiques públiques, especialment de contingut social, ambiental i d’innovació.
La vigent LCSP preveu dos tipus de contractació reservada:
1.- La reserva contemplada a la disposició addicional 4ª LCSP (a partir d’ara, DA) aplicable en 
procediments d’adjudicació de qualsevol objecte contractual (obres, serveis o 
subministraments de qualsevol valor econòmic) i a favor exclusivament de Centres Especials 
de Treball d’Iniciativa Social i/o d’Empreses d’Inserció social.
2.- La reserva que contempla la DA 48ª, que apareix com a novetat a diferència del text refós 
3/2011 i aplicable només en la contractació de serveis socials, culturals i esportius de 
determinats CPV de l’annex IV, i exclusivament a favor d’entitats que tinguin com objectiu la 
realització d’una missió de servei públic vinculada a la prestació de serveis de caràcter social, 
cultural o de salut; que els beneficis es reinverteixin per assolir l’objectiu de la organització o, 
si es distribueixen beneficis, es faci amb criteris de participació; que les estructures de 
direcció o propietat de la organització que executi el contracte es fonamentin en la propietat 
del personal empleat o en principis de participació, o que exigeixin la participació activa dels 
empleats, usuaris o les parts interessades.
INSTRUCCIÓ
1. Objecte de la instrucció
Aquesta instrucció té per objecte concretar criteris d’actuació destinats al conjunt de 
l’organització municipal referits exclusivament a la contractació reservada prevista en la DA 
4ª LCSP, aplicable en procediments d’adjudicació de qualsevol objecte contractual (obres, 
2
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
13 de maig del 2019 CSV: a3e4-7c0f-3624-dd7b
serveis o subministraments de qualsevol valor econòmic) i a favor exclusivament de Centres 
Especials de Treball d’Iniciativa Social i/o d’Empreses d’Inserció social.
2. Àmbit subjectiu
La present instrucció és d’aplicació a l’Ajuntament de Barcelona i el seu grup municipal 
(organismes autònoms, entitats públiques empresarials i societats municipals amb capital 
íntegrament o majoritàriament municipal).
3. Objectius anuals de la contractació municipal reservada
La regulació de la DA 4ª LCSP, amb caràcter bàsic (llevat del paràgraf tercer, apartat primer) 
per a totes les Administracions Públiques i organismes i entitats dependents d’aquelles obliga 
a fixar objectius anuals de contractació reservada.
L’Ajuntament de Barcelona fixa anualment mitjançant Decret de l’Alcaldia l’objectiu econòmic 
que s’ha d’assolir pel conjunt de la organització municipal. La Gerència Municipal fixarà la 
distribució de la contractació reservada establint objectius aplicables per a cadascun dels 
districtes, gerències municipals i entitats del Grup Municipal (incloent-hi els organismes 
autònoms, entitats públiques empresarials i societats amb capital íntegrament municipal)i 
els representants municipals a les societats amb capital majoritàriament municipal 
traslladaran i impulsaran els mateixos objectius establerts per les societats amb capital 
íntegrament municipal per tal que siguin d’aplicació. El còmput es realitzarà de forma 
agregada, de tal forma que si una unitat orgànica supera l’import de reserva que li ha estat 
assignat com a objectiu, l’escreix podrà computar als efectes de compliment de la xifra de 
reserva global.
L’objectiu anual de contractació municipal reservada i els resultats obtinguts seran 
comunicats a la Taula de Contractació Pública constituïda mitjançant decret d’alcaldia el 21 
d’octubre del 2016 i publicats almenys al portal web de contractació pública de l’Ajuntament.
Totes les unitats promotores de la contractació municipal han de programar la contractació 
reservada que es realitzarà en l’exercici pressupostari als efectes del compliment dels 
objectius anuals que es determinin.
La Comissió de Contractació Pública Socialment responsable, creada per Decret d'Alcaldia 
S1/D/2016-832, de 23 de març, en col·laboració amb la Direcció de Coordinació de 
Contractació Administrativa de l’Ajuntament, realitzarà un seguiment del compliment dels 
objectius de la contractació reservada. A tal efecte, de forma periòdica, es seguiran les dades 
dels contractes amb reserva social efectuats per les unitats municipals i es donaran les 
instruccions oportunes pel compliment dels objectius fixats.
4. La nova categoria de Centre Especial de Treball d’Iniciativa Social (CETIS)
La disposició final 14ª LCSP ha modificat el text refós de la “Llei general de drets de les 
persones amb discapacitat i de la seva inclusió social”, aprovada per Reial decret legislatiu 
1/2013, de 29 de novembre. S’ha afegit un nou apartat 4 a l’article 43, introduint la categoria 
de Centres Especials de Treball d’iniciativa social (CETIS) i definint-la.
3
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
13 de maig del 2019 CSV: a3e4-7c0f-3624-dd7b
D’acord amb aquesta nova regulació:
“Tenen la consideració de centres especials d’ocupació d’iniciativa social aquells que 
compleixin els requisits que estableixen els apartats 1r i 2n d’aquest article i siguin 
promoguts i participats en més d’un 50 per cent, directament o indirectament, per una o 
diverses entitats, ja siguin públiques o privades, que no tinguin ànim de lucre o que tinguin 
reconegut el seu caràcter social en els seus estatuts, ja siguin associacions, fundacions, 
corporacions de dret públic, cooperatives d’iniciativa social o altres entitats de l’economia 
social, així com aquells la titularitat dels quals correspongui a societats mercantils en què la 
majoria del capital social sigui propietat d’alguna de les entitats assenyalades anteriorment, 
ja sigui de manera directa o indirecta a través del concepte de societat dominant que regula 
l’article 42 del Codi de comerç, i sempre que en tots els casos en els seus estatuts o en acord 
social s’obliguin a la reinversió íntegra dels seus beneficis per crear oportunitats d’ocupació 
per a persones amb discapacitat i la millora contínua de la seva competitivitat i de la seva 
activitat d’economia social, tenint en tot cas la facultat d’optar per reinvertir-los en el mateix 
centre especial d’ocupació o en altres centres especials d’ocupació d’iniciativa social”
Per tant, d’acord amb la nova regulació, són Centres Especials de Treball d’Iniciativa Social:
a) Els que compleixen els requisits dels apartats 1 i 2 de l’esmentat article, que són els que 
delimiten els requisits generals dels centres especials de treball (entitats que tenen com a 
finalitat garantir un treball remunerat per a les persones amb discapacitat i facilitar la inclusió 
d’aquestes persones en el mercat laboral, i que tenen una plantilla de com a mínim un 70% 
de persones amb discapacitat, a aquests efectes no es contemplarà el personal sense 
discapacitat dedicat a la prestació de serveis d’ajust personal i social).
b) Com a novetat, l’apartat 4 de l’article 43 afegeix com a requisits perquè aquests centres 
especials de treballs siguin considerats d’iniciativa social el següent:
- Que aquests centres estiguin promoguts i participats en més del 50% directament o 
indirectament, per una o diverses entitats (públiques o privades), que no tinguin ànim 
de lucre o que tinguin reconegut el seu caràcter social als estatuts, ja siguin 
associacions, fundacions, corporacions de dret públic, cooperatives d’iniciativa social o 
altres entitats de l’economia social.
- Que la titularitat d’aquests centres correspongui a societats mercantils en les quals la 
majoria del seu capital social sigui propietat d’alguna de les entitats assenyalades a 
l’apartat anterior, ja sigui de manera directa o bé indirecta a través del concepte de 
societat dominant regulat a l’article 42 del Codi de comerç.
Mitjançant previsió expressa als seus estatuts o per acord dels seus òrgans de govern 
corresponent, les entitats s’han d’obligar a reinvertir íntegrament els seus beneficis per a la 
creació d’oportunitats de treball de persones amb discapacitat i per a la millora contínua de la 
seva competitivitat i de la seva activitat d’Economia Social, tenint en tot cas la facultat 
d’optar per reinvertir-los en l'entitat mateixa o en altres Centres Especials de Treball 
d’Iniciativa Social.
4
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
13 de maig del 2019 CSV: a3e4-7c0f-3624-dd7b
5. Entitats destinatàries de la reserva de la disposició addicional 4ª de la LCSP
La Disposició addicional 4ª LCSP preveu la contractació reservada a favor de CETIS i 
Empreses d’Inserció Social (EIS). Es menciona concreta i exclusivament a aquestes tipologia 
d’entitats com a possibles beneficiàries de la reserva contractual. En l’annex nº. 1 es realitza 
una descripció més detallada d’aquests tipus d’entitats segons la normativa reguladora.
L’article 7 del Reial decret 2273/1985, de 4 de desembre, que aprova el Reglament regulador 
dels CET i l’article 5 de la llei estatal 44/2007, de 13 de desembre, de regulació de les EIS, 
estableixen que aquestes entitats no poden actuar fins que no hagin estat prèviament 
qualificades i inscrites en el Registre públic corresponent que a Catalunya és gestionat per la 
Generalitat de Catalunya i que és accessible en el següent enllaç:
http://treball.gencat.cat/es/ambits/insercio-laboral-rmi-idiscapacitat/discapacitat/CET/
El registre de la Generalitat de Catalunya d’Empreses d’Inserció Social és accessible aquí:
http://treball.gencat.cat/es/ambits/insercio-laboral-rmi-i-discapacitat/empreses-
insercio/registre_administratiu_empreses_insercio/
A Catalunya, les Empreses d’Inserció estan regulades per la llei 27/2002 de 20 de desembre, 
de mesures legislatives per regular les empreses d’inserció sociolaboral.
Mentre que els CETIS no puguin aportar una certificació registral que els declari aquesta 
condició o no s’adoptin mesures en aquest sentit per la Generalitat de Catalunya, caldrà 
procedir de la següent forma:
- Les empreses licitadores que tinguin la condició de CETIS signaran una declaració 
responsable general on també manifestaran que compleixen aquesta condició.
Per acreditar la condició s’haurà de presentar aquesta declaració responsable, segons model 
que s’acompanya a l’Annex 2 i s’haurà d’incloure en el sobre número 1 d’acord amb el previst 
a l’art. 140 de la LCSP.
- Abans de dictar l’acte d’adjudicació del contracte, el departament jurídic corresponent de 
cada òrgan de contractació, haurà d’emetre una diligència on indiqui que l’adjudicatària ha 
acreditat i aportat dins del termini de 10 dies a comptar des de l’endemà de la notificació del 
requeriment previst a l’art. 150.2 de la LCSP, la solvència tècnica, econòmica i financera, així 
com els requisits per a ser considerada centre especial de treball d’iniciativa social.
La documentació per tal acreditar que efectivament es tracta d’un CET d’Iniciativa Social és la 
següent:
1) Certificat del Registre de CET.
2) Acta fundacional o escriptura de constitució on s'acrediti que es tracta d’una entitat sense 
ànim de lucre i en cas de ser una entitat mercantil, el Llibre de socis que acrediti que la 
majoria del capital social pertany a una entitat sense ànim de lucre.
5
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
13 de maig del 2019 CSV: a3e4-7c0f-3624-dd7b
3) Estatuts en vigor registrats, on consti que l'objecte social és la inserció social i laboral de 
persones amb Discapacitat i/o risc d'exclusió social i on consti també que els socis (SL / SLL / 
cooperativa) ó els accionistes (SA / SAL) no rebran distribució de dividends per les seves 
participacions o accions perquè es reinvertiran en l'activitat, per al compliment de la funció 
descrita a l'objecte social.
6. Especial consideració del contracte menor
Un contracte menor segons la regulació de l’article 118 LCSP pot ser també considerat 
contracte reservat. En aquest sentit, malgrat que no hi hagi publicitat ni concurrència, la 
contractació directa és reservada en la mesura que es destina a una entitat de les previstes 
en la DA 4ª.
Tal i com preveu la Guia de contractació pública social al seu apartat 4 en els procediments 
d’adjudicació sense concurrència es podrà ampliar la reserva a altres entitats sense ànim de 
lucre sempre que tinguin com a objecte social o fundacional la inserció social i laboral de 
persones en situació de risc d’exclusió social o integració de persones amb discapacitat, 
condició que haurà de ser verificada per la secretaria delegada o departament de serveis 
jurídics de l’òrgan de contractació mitjançant la comprovació dels estatuts, acta fundacional o 
equivalent. Aquests contractes també comptabilitzaran per assolir els objectius municipals de 
contractació reservada.
7. Reserva específica a un tipus d’entitat
Cal destacar que cada tipus d’entitat social (CETIS o EIS) té uns objectius socials singulars. 
En l’annex nº. 1 expliquem aquestes característiques: els trets més diferenciadors són que els 
CETIS tenen com a objectiu la inserció social i laboral de persones amb discapacitat física, 
psíquica, sensorial o de trastorn de salut mental, mentre que les EIS tenen com a objectiu 
fonamental la inserció de persones pertanyents a col·lectius en situació d’exclusió social.
Atès que la tipologia de les persones i col·lectius que s’inclouen en ambdós tipus d’empresa 
d’Economia Social és molt diversa, es podrà reservar la contractació a favor exclusivament de 
CETIS o exclusivament d’EIS, en funció de l’acció i objectiu social que es pretén promoure, és 
a dir, la inclusió de persones amb discapacitat o en determinats col·lectius amb risc d’exclusió 
social.
D’acord amb la DA 4ª LCSP, es pot reservar exclusivament la participació als CETIS (persones 
amb discapacitat) o als EIS (col·lectius amb exclusió social) si es motiva adequadament. El 
criteri ha de valorar-se en funció del compliment d’objectius o línies generals d’actuació 
municipal en determinats àmbits territorials o programes municipals i la necessitat de 
potenciar especialment la inserció social d’un col·lectiu social específic o dels propis objectius 
anuals establerts.
Per tal de fomentar l’ocupació de persones amb discapacitat amb major grau de vulnerabilitat 
i amb més dificultat d’inserció al mercat laboral ordinari, els òrgans de contractació podran 
reservar la participació en procediments d’adjudicació a entitats amb perfils de discapacitats 
específics i per activitats concretes i atenent a les limitacions de possibles activitats 
productives per perfils de discapacitat.
6
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
13 de maig del 2019 CSV: a3e4-7c0f-3624-dd7b
8. Reserva en algun lot
La contractació reservada es pot establir, d’acord amb l’article 99 LCSP, en un lot o lots 
concrets d’una contractació. En aquest supòsit, els criteris de capacitat i solvència per a 
l’adjudicació d’un o varis lots reservats hauran de ser els corresponents al/s lot/s reservat/s.
9. Identificació del contracte reservat
La decisió de promoure un contracte reservat s’indicarà en l’informe de necessitat que inicia 
la tramitació de l’expedient de contractació.
La descripció del títol de l’objecte del contracte haurà d’incloure la precisió que es tracta d’un 
contracte reservat, i la descripció general de “...amb mesures de contractació pública 
sostenible”, serà substituïda per “...Contractació reservada per la inserció de col·lectius amb 
discapacitat, trastorn mental i/ o exclusió social”.
10. Requisits de solvència professional
La licitació d’un contracte reservat segueix el procediment general establert en la LCSP, no 
obstant això, el contracte reservat té dues consideracions estratègiques: obtenir la realització 
d’una obra, la prestació d’un servei o un subministrament i la realització d’un procés eficient 
d’inserció social i laboral de persones vulnerables ja sigui amb un grau de discapacitat, 
trastorn mental i/ o amb risc d’exclusió.
En els contractes de serveis, l’article 90.3 LCSP habilita que en aquest tipus de contractes 
amb reserva social, es puguin requerir aptituds específiques de l’empresa licitadora en 
matèria social, de prestació de serveis de proximitat o “d’altres anàlegs”. És possible, per 
tant, introduir requeriments de solvència que permetin garantir estàndards d’experiència i 
coneixements professionals, així com de coneixement i experiència d’inserció social i laboral 
de les persones destinatàries del servei al territori i condicions específiques que assegurin que 
els processos d’acompanyament i d’assessorament sòcio-laboral de les persones amb 
discapacitat o en situació d’exclusió social siguin adients.
11. Clausulat social i ambiental
El fet que hagin de ser CETIS o EIS les entitats destinatàries de la contractació reservada no 
exclou l’aplicació de les consideracions socials i ambientals incorporades en el decret 
d’Alcaldia S1/D/2017-1271, de 24 d’abril de 2017, de contractació pública sostenible, amb 
l’adequació que correspongui.
12. Subrogació
Als efectes d’una possible subrogació, d’acord amb el que preveu l’art. 44 dels Estatuts dels 
Treballadors, l’òrgan de contractació ha de vetllar per facilitar la informació de les condicions 
de treball dels treballadors i treballadores quan un conveni col·lectiu o un acord de negociació 
col·lectiva d’eficàcia general estableixin la subrogació del personal.
En aquest sentit s’annexa la llista de convenis de sector vigents i aplicables a data 
d’aprovació d’aquesta instrucció que contemplen la subrogació obligatòria. Aquest annex 
s’incorporarà en la intranet de Contractació per a la seva actualització.
7
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
13 de maig del 2019 CSV: a3e4-7c0f-3624-dd7b
També l’article 130.2 LCSP estableix que, “Quan l’empresa que estigui efectuant la prestació 
objecte del contracte que s’ha d’adjudicar sigui un centre especial d’ocupació, l’empresa que 
resulti adjudicatària té l’obligació de subrogar-se com a ocupador de totes les persones amb 
discapacitat que estiguin desenvolupant la seva activitat en l’execució del contracte referit”
Tenint en compte aquestes referències normatives, la subrogació de personal afecta a totes 
les persones vinculades a l’execució del contracte, i pel que fa a les persones amb 
discapacitat que estiguin desenvolupant l’activitat la seva subrogació serà obligatòria. Per 
aquests motius i per tal de garantir que els licitadors puguin disposar de tota la informació 
per a preparar les seves ofertes, cal indicar obligatòriament i d’acord amb el que preveu l’art. 
130 de la LCSP tota la informació del personal susceptible de ser subrogat.
13. Criteris de selecció de la millor oferta
Els criteris específics i apropiats per a la selecció de la millor oferta poden ser, en funció de la 
prestació que constitueixi l’objecte contractual i els objectius d’eficiència social que es 
pretenguin, algun o alguns dels que es relacionen a continuació. Es proposa que la puntuació 
total sigui de 100 punts, dels quals com a màxim el preu mai pot superar el 35%. Pel que fa a 
la resta de punts a assolir han de estar referits a aspectes qualitatius de l’oferta tècnica que 
poden ser valorats de forma automàtica en la seva totalitat o amb criteris de judici de valor. 
En el cas que la ponderació dels criteris de judici de valor superin el 50% del total de la 
puntuació a assolir caldrà constituir comitè d’experts tal i com preveu l’art. 146.2 de la LCSP.
- Respecte als criteris automàtics es proposen els següents criteris, sent una proposta 
que l’òrgan de contractació haurà de concretar aplicant o no la totalitat dels que es proposen i 
les ponderacions en funció de l’objecte del contracte :
• el preu haurà de tenir una ponderació no superior al 35% de la puntuació total d’acord 
amb la previsió de l’article 145.3.g) LCSP i de la Instrucció municipal d’aplicació de la 
LCSP publicada en la Gaseta municipal del dia 16 de març de 2018.
• Atenció a la discapacitat i l’exclusió social. Es valorarà de manera positiva el grau 
d’atenció a la discapacitat i a l’exclusió social. En el cas que l’empresa que es presenti 
sigui un CETIS es valorarà, el % de persones amb discapacitat vinculades a l’execució 
del contracte. En el cas que l’empresa adjudicatària es tracti d’una EI es valorarà 
positivament el major percentatge de persones vinculades a la prestació del bé o 
servei definit a l’objecte del contracte que es troben vinculades a un itinerari 
d’inserció.
• Proposta de seguiment i acompanyament social. Es valorarà, tant pels CETIS com per 
les EI la disposició d’equips de suport i acompanyament per les persones amb 
discapacitat o en risc d’exclusió social. Així doncs es tindran en compte aquests dos 
criteris:
Ràtio de persones en risc d’exclusió /discapacitat vinculades a l’execució del
contracte per personal de suport associat a la mateixa.
Nombre d’hores globals de les unitats de suport i acompanyament dedicades a 
l’equip en situació de vulnerabilitat vinculat a la prestació del bé o servei .
8
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
13 de maig del 2019 CSV: a3e4-7c0f-3624-dd7b
• Experiència i titulació de l’equip de suport i acompanyament. Es podrà incorporar com 
a criteri d’adjudicació l’increment d’anys d’experiència i formació de l’equip de suport i 
acompanyament de les persones en situació de vulnerabilitat social vinculades a 
l’execució del contracte, que superin el mínim establert com a condició de solvència 
tècnica.
• Pla de formació. Es valorarà el número d’hores d’un Pla de formació vinculat al servei o 
a l’especialització tècnica per a les persones en situació de vulnerabilitat vinculades a 
l’execució del contracte. Es recomana establir màxims en funció de la tipologia del 
contracte.
En el cas de licitacions reservades especialment per a CETIS: En el cas de contractes 
reservats d’acord amb el punt 7, es podria reservar la participació exclusiva a CETIS, que 
treballin amb determinats col·lectius concrets, requerint-ho com a solvència tècnica.
En el cas que la contractació estable o indefinida del personal vinculat a l’execució del 
contracte comporti una millora en relació a la qualitat dels treballs a realitzar pel fet que 
comporta una major professionalització i especialització dels treballadors i treballadores, es 
podrà incorporar com a criteri d’adjudicació la contractació indefinida de les persones 
ocupades d’acord amb l’apartat 3.2 dels criteris d’adjudicació que preveu la guia de 
contractació pública social.
Per la diversitat de tipologies de contracte, no es poden establir criteris generals de 
ponderació i s’haurà de tenir en compte l’objecte del contracte en relació al número de 
persones necessàries per dur-lo a terme i, el tipus de tasques que s’han de realitzar per 
determinar, específicament en cada cas, quina ponderació serà la més oportuna tenint en
compte l’eficiència i sostenibilitat, el cost del cicle de la vida del producte o servei, les millores 
sobre el projecte tècnic i les propostes d’execució. En cas de dubte, sol·licitar assessorament 
al Servei que Barcelona Activa ha habilitat als efectes.
- Respecte els criteris de judici de valor:
A continuació s’indiquen aspecte susceptibles de ser valorats com a criteri d’adjudicació 
sempre i quan es justifiqui adequadament a l’informe de necessitat del contracte que aquest 
criteri comporta una millora pel servei o producte en tan que genera externalitats positives 
directament vinculades a l’objecte del contracte:
• Incorporar la valoració de la millora sobre la proposta tècnica d’acompanyament a la 
inserció laboral i protocols de seguiment que s’aplicaran a les persones ocupades en 
l’execució del contracte: Tot i que el plec de prescripcions obligatòriament ha de 
definir una metodologia d’acompanyament a la inserció laboral, es adient que les 
entitats especialitzades en aquests àmbits puguin presentar millores sobre aquesta 
metodologia que permetin ser comparades. La motivació de la contractació reservada 
és la inserció social de persones en situació d’exclusió, trastorn mental o discapacitat. 
Per tant, l’anàlisi dels protocols que seguirà l’empresa adjudicatària i els recursos que 
hi destinarà per a la formació i l’acompanyament socio-laboral en el marc del contracte
públic que es licita és un criteri molt important i forma part del concepte “millor 
oferta”.
9
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
13 de maig del 2019 CSV: a3e4-7c0f-3624-dd7b
• Incorporar la valoració de la millora de la Coordinació i metodologia de la prestació del 
servei: Als efectes de permetre i garantir un resultat més òptim en la inserció de les 
persones, el plec de prescripcions tècniques ha de contemplar una coordinació i 
metodologia mínima del servei, per aquest motiu, es considera adient valorar la 
millora d’aquest mínim establert, així com el grau de participació de les persones 
vinculades a l’execució del contracte en la definició de la prestació dels béns i serveis; 
el sistema de coordinació de l’equip vinculat a l’execució del contracte.
14. Garantia definitiva
D’acord amb l’apartat 3 de la disposició addicional 4ª LCSP, no es requereix la constitució de 
garantia definitiva. En cas contrari, caldrà justificar en l’expedient la raó extraordinària que 
obligui a requerir la garantia definitiva.
15. Implementació de la reserva social.
Per tal de facilitar al conjunt de l’organització municipal la correcta implementació d’aquesta 
Instrucció, l’Ajuntament ha encarregat a l’empresa municipal “Barcelona Activa” la posada en 
funcionament d’un servei d’assessorament per a la seva gestió i que oferirà suport sobre la 
conveniència de reservar contractes en funció de l’oferta de béns i serveis disponibles per 
CETIS i EIS, i també donarà suport en la definició d’estàndards per redactar els criteris 
automàtics i altres aspectes vinculats als plecs de licitació.
- Per contactar en referència a l’aplicació de la Reserva Social o la implementació de la 
clàusula de subcontractació amb empreses d’economia social:
contractacioresponsable@barcelonactiva.cat
- Per contactar en referència a la implementació de la clàusula d’inserció de persones en 
situació d’exclusió social:
inserció@barcelonactiva.cat
10
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
13 de maig del 2019 CSV: a3e4-7c0f-3624-dd7b
ANNEX I
REGULACIÓ JURÍDICA DELS CETIS i EIS
Els CETIS i les Empreses d’Inserció social (EIS) son dos tipus d’empresa d’Economia Social 
que en l’article 5.4 de la llei estatal 5/2011, d’Economia Social, es qualifiquen com a entitats 
prestadores de Serveis d’Interès Econòmic General. Tanmateix, tenen alguna singularitat que 
les diferencia:
Els Centres Especials de Treball d’Iniciativa Social
Centres Especials de Treball
Els Centres Especials de Treball (CET) són empreses que asseguren un treball remunerat a les 
persones amb discapacitat i garanteixen la seva integració laboral. L'objectiu d'aquests 
centres és realitzar un treball productiu, participant en el mercat regularment i garantint que 
els seus treballadors/es tinguin la remuneració i els serveis d’acompanyament suficients per 
assolir la màxima autonomia, per tant, la seva funció és social.
Els CET tenen com a finalitat assegurar un lloc de treball remunerat i la prestació dels serveis 
d'ajustament personal i social que requereix el personal amb discapacitat. Els CET també són 
un mitjà d'integració de persones amb discapacitat en el règim de treball ordinari.
Gairebé la totalitat de la plantilla dels centres especials de treball estarà constituïda per 
treballadors i treballadores amb discapacitat, sense perjudici de les places en plantilla del 
personal no discapacitat, també imprescindible per al desenvolupament de la seva activitat. 
Poden incorporar-se com a treballadors i treballadores als CET les persones amb discapacitat 
intel·lectual, física, sensorial o malaltia mental. La seva plantilla ha de comptar amb un 
mínim del 70 per cent de persones treballadores amb un grau de discapacitat igual 
o superior a un 33 per cent.
Els Centres Especials de Treball poden ser creats per les administracions públiques o per 
qualsevol persona física o jurídica que tingui capacitat per ser empresari, i en conseqüència 
puguin contractar treballadors d’acord amb la legislació laboral. Aquesta amplitud permet que 
els titulars dels centres siguin d’allò més variats: associacions, fundacions, societats 
mercantils, persones físiques, etc.
El creador del centre es conceptua també com a titular, és a dir, com a l’entitat o persona en 
la qual recauen els drets i deures que neixen de l’activitat dels centres. D’aquesta manera, no 
és possible crear un centre si prèviament el seu creador i titular no posseeix capacitat jurídica 
i d’obrar, fet que en les persones jurídiques exigeix la seva inscripció prèvia en el registre del 
qual procedeixin (Registre Mercantil, Registre de Fundacions, etc.).
Els requisits per tal de poder inscriure’s al Registre de Centres Especials de Treball 
són els següents:
• Acreditació de la personalitat del titular.
11
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
13 de maig del 2019 CSV: a3e4-7c0f-3624-dd7b
• Els estatuts han de deixar constància de que l'objecte social es durà a terme 
mitjançant un centre especial de treball, regulat al Reial Decret Legislatiu 1/2013, de 
29 de novembre, que aprova el Text Refós de la Llei general de drets de les persones 
amb discapacitat i la seva inclusió social.
• Justificació, mitjançant l'estudi econòmic oportú, de les possibilitats de viabilitat del 
projecte per al compliment dels seus fins econòmics i socials.
• Plantilla formada per persones treballadores amb discapacitat. 
• Proporcionar serveis d’ajustament personal i social per part de personal tècnic i de 
suport amb la titulació professional adequada a les necessitats dels treballadors amb 
discapacitat i les derivades de l'activitat del projecte
Així doncs, quan una empresa o entitat vulgui crear un CET, haurà de complir els requisits 
esmentats anteriorment i sol·licitar la seva inscripció al Registre de CET aportant 
tota la documentació referenciada.
L’objectiu final de l’ocupació protegida és la inserció laboral de les persones amb discapacitat 
a l’empresa ordinària, tot i que en la majoria d’ocasions això no s’acaba produint. No obstant 
això, cal entendre els CET com palanques de formació i generació de treballadors que han 
d’acabar aconseguint un lloc de treball amb suport al mercat ordinari.
Centres Especials de Treball d’Iniciativa Social
La Llei de Contractes del Sector Públic defineix els Centres Especials de Treball d’Iniciativa 
Social mitjançant la seva disposició final catorzena, que afegeix un apartat 4 a l’article 43 del 
text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió 
social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre. D’acord amb la nova 
regulació, són centres especials de treball d’iniciativa social:
“4. Tenen la consideració de centres especials d’ocupació d’iniciativa social aquells que 
compleixin els requisits que estableixen els apartats 1r i 2n d’aquest article i siguin 
promoguts i participats en més d’un 50 per cent, directament o indirectament, per una 
o diverses entitats, ja siguin públiques o privades, que no tinguin ànim de lucre o 
que tinguin reconegut el seu caràcter social en els seus estatuts, ja siguin 
associacions, fundacions, corporacions de dret públic, cooperatives d’iniciativa social o altres 
entitats de l’economia social, així com aquells la titularitat dels quals correspongui a societats 
mercantils en què la majoria del capital social sigui propietat d’alguna de les entitats 
assenyalades anteriorment, ja sigui de manera directa o indirecta a través del concepte de 
societat dominant que regula l’article 42 del Codi de comerç, i sempre que en tots els casos 
en els seus estatuts o en acord social s’obliguin a la reinversió íntegra dels seus beneficis per 
crear oportunitats d’ocupació per a persones amb discapacitat i la millora contínua de la seva 
competitivitat i de la seva activitat d’economia social, tenint en tot cas la facultat d’optar per 
reinvertir-los en el mateix centre especial d’ocupació o en altres centres especials d’ocupació 
d’iniciativa social.”
12
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
13 de maig del 2019 CSV: a3e4-7c0f-3624-dd7b
D’acord amb la nova regulació, són Centres Especials de Treball d’Iniciativa Social:
a) Els que compleixen els requisits dels apartats 1 i 2 de l’article 43, que són els que 
delimiten els requisits generals dels centres especials de treball (entitats que tenen per 
finalitat garantir un treball remunerat per les persones amb discapacitat i facilitar la inclusió 
d’aquestes persones al treball ordinari, i que tenen una plantilla de com a mínim un 70% de 
persones amb discapacitat).
b) Com a novetat, l’apartat 4 de l’article 43 afegeix com a requisits perquè aquests centres 
especials de treballs siguin considerats d’iniciativa social:
! Que aquests centres estiguin promoguts i participats en més del 50% 
directament o indirectament, per una o diverses entitats (públiques o privades), 
que no tinguin ànim de lucre o que tinguin reconegut el seu caràcter social als 
estatuts, ja siguin associacions, fundacions, corporacions de dret públic, cooperatives 
d’iniciativa social o altres entitats de l’economia social.
! Que la titularitat d’aquests centres correspongui a societats mercantils en les quals 
la majoria del seu capital social sigui propietat d’alguna de les entitats 
assenyalades a l’apartat anterior, ja sigui de manera directa o bé indirecta a 
través del concepte de societat dominant regulat a l’article 42 del Codi de comerç.
En qualsevol cas, han de recollir en els seus estatuts o en un acord social l’obligació de 
reinvertir íntegrament els seus beneficis per a la creació d’oportunitats de treball per a 
persones amb discapacitat i per a la millora contínua de la seva competitivitat i de la seva 
activitat d’economia social, tenint en tot cas la facultat d’optar per reinvertir-los en l'entitat 
mateixa o en altres centres especials de treball d’iniciativa social.
En el DOGC es publicà RESOLUCIÓ TSF/3000/2017, de 18 de desembre, per la qual es 
disposa la inscripció i la publicació ́ de l’Acord d’ampliació́ de la ultra-activitat del Conveni 
Col·lectiu de treball del sector de centres especials de treballadors discapacitats físics i/o 
sensorials de Catalunya (codi de conveni núm. 79001565011999).
http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7531/1652305.pdf
Aquest conveni que manté la seva vigència fins el 30 de novembre de 2018 prorroga les 
taules salarials publicades en
http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7257/1559050.pdf
Així mateix, al DOGC també es troba publicada la RESOLUCIÓ TSF/2364/2016, de 4 
d’octubre, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del VII Conveni col·lectiu de 
treball del sector de tallers per a persones amb discapacitat intel·lectual de Catalunya (codi 
de conveni núm. 
79000805011995).http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7234/1545236.pdf
D’acord amb l’article 5 del conveni, aquest es prorroga automàticament en finalitzar la seva 
vigència i en els seus propis termes, per períodes d'un any, si cap de les representacions no 
procedeix a la seva denúncia amb dos mesos, com a mínim, d'antelació a la data de 
venciment.
13
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
13 de maig del 2019 CSV: a3e4-7c0f-3624-dd7b
Les Empreses d’Inserció Social
La Llei 27/2002, de 20 de desembre, sobre mesures legislatives per a regular les empreses 
d'inserció sociolaboral, defineix l’empresa d’inserció (EI) com aquella societat mercantil, 
societat laboral o cooperativa que, legalment constituïda, porta a terme qualsevol activitat 
econòmica de producció de béns o de prestació de serveis, i l’objecte social de la qual té com 
a finalitat primordial la integració sociolaboral de persones en situació o greu risc d’exclusió 
social. Així doncs, l’objectiu és integrar sociolaboralment aquestes persones que es troben 
excloses dels circuits tradicionals d’ocupació, proporcionant-los un treball remunerat i la 
formació i acompanyament necessaris per millorar les seves condicions d’ocupabilitat i 
facilitar el seu accés al mercat laboral ordinari.
La inserció sociolaboral va dirigida a persones en situació d'exclusió social o en greu risc 
d'arribar-hi que estiguin desocupades i que tinguin dificultats importants per a integrar-se en 
el mercat de treball ordinari. L'accés d'una persona a una empresa d'inserció ha d'anar 
precedit per un informe sociolaboral, homologat per l'àmbit de Catalunya.
En aquest sentit, l’article 2 de la Llei catalana 27/2002 estableix que són subjectes d'inserció 
sociolaboral aquelles persones que estiguin incloses en algun dels col·lectius següents:
a) Persones amb disminució física, psíquica o sensorial o amb malalties mentals que tinguin 
possibilitats d'inserció en el món laboral. 
b) Persones destinatàries de la renda mínima d'inserció.
c) Persones que no puguin accedir a la renda mínima d'inserció, perquè no compleixen els 
requisits establerts per l'article 6.1 de la Llei 10/1997, del 3 de juliol, de la renda mínima 
d'inserció.
d) Joves majors de setze anys i menors de trenta provinents d'institucions de protecció de 
menors.
e) Persones amb problemes de drogoaddicció o alcoholisme que es trobin en procés de 
rehabilitació i reinserció social.
f) Interns de centres penitenciaris la situació dels quals els permeti accedir a una ocupació, 
persones en llibertat condicional i persones exrecluses.
g) Persones que no puguin accedir a la renda mínima d'inserció, però que es trobin, segons el 
parer dels serveis socials competents, en situació de risc d'exclusió.
h) Aturats de llarga durada més grans de quaranta-cinc anys.
La Llei estatal 44/2007, de 13 de desembre, que regula el regimen de les empreses d’inserció 
a més dels col·lectius esmentats anteriorment, afegeix que també són persones amb risc 
d’exclusió social:
- Menors interns inclosos en l'àmbit d'aplicació de la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, 
reguladora de la responsabilitat penal dels menors, la situació dels quals els permeti accedir a 
una ocupació i la relació laboral no estigui inclosa en l'àmbit d'aplicació de la relació laboral 
14
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
13 de maig del 2019 CSV: a3e4-7c0f-3624-dd7b
especial a què es refereix l'article 53.4 del Reglament de l'esmentada Llei, aprovat pel Reial 
Decret 1774/2004, de 30 de juliol, així com els que es troben en situació de llibertat vigilada i 
els exinterns .
- Persones procedents de centres d'allotjament alternatiu autoritzats per les comunitats 
autònomes i les ciutats de Ceuta i Melilla.
- Persones procedents de serveis de prevenció i inserció social autoritzats per les comunitats 
autònomes i les ciutats de Ceuta i Melilla.
Les EI han de:
• Ser promogudes i participades per una o diverses entitats promotores, que han de ser 
entitats o corporacions de dret públic o entitats sense ànim de lucre, l'objecte social de 
les quals inclogui la inserció social de persones especialment desafavorides:
- En el cas que les empreses d'inserció sociolaboral siguin societats mercantils (SA, SL) han 
de tenir una participació d'altres entitats almenys d'un 51 % del capital social.
- Si les empreses d'inserció sociolaboral són societats laborals, els treballadors han de tenir 
més del 50 % del capital social. Cap treballador en pot tenir més del 33 %.
- No cal que disposin de cap entitat promotora les empreses d'inserció sociolaboral que són 
societats cooperatives d'iniciativa social. 
• Proporcionar a les persones treballadores en procés d'inserció: processos 
personalitzats i assistits de treball remunerat, formació en el lloc de treball, habituació 
social i laboral i, si escau, serveis d'intervenció o mesures d'acompanyament social 
que permetin la seva posterior incorporació al mercat de treball ordinari.
• Mantenir, en còmput anual, un mínim d'un 30% i un màxim d'un 70% de persones 
treballadores en procés d'inserció respecte al total de la plantilla.
• Aplicar, almenys, el 80% dels resultats o els excedents disponibles obtinguts en cada 
exercici econòmic a la millora o l'ampliació de les estructures productives i d'inserció.
Les EIS han d’estar registrades en el registre corresponent segons la seva forma jurídica 
segons es tracti d’una societat mercantil, una societat laboral o una cooperativa i a més, si el 
centre de treball es troba en Catalunya, s’hauran d’inscriure en el Registre Especial gestionat 
per la Generalitat de Catalunya. En la seva denominació han d’incloure l’expressió “Empresa 
d’Inserció” o l’acrònim “E.I.”.
La Llei catalana 27/2002, de 20 de desembre, sobre mesures legislatives per a regular les 
empreses d'inserció sociolaboral, regula les empreses d’inserció sociolaboral i crea el Registre 
d’inscripció, que posteriorment es desenvolupa mitjançant el Decret 277/2003 de 4 de 
novembre de funcionament i competència del Registre administratiu d’empreses d’inserció de 
Catalunya. Un directori de les empreses d’inserció socials i els àmbits d’actuació es pot trobar 
en:
15
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
13 de maig del 2019 CSV: a3e4-7c0f-3624-dd7b
Empreses d’inserció laboral
http://treball.gencat.cat/ca/ambits/insercio-laboral-rmi-i-discapacitat/empreses-insercio/
http://www.feicat.cat
Centres Especials de Treball
http://treball.gencat.cat/ca/ambits/insercio-laboral-rmi-i-discapacitat/discapacitat/CET/
http://ajuntament.barcelona.cat/accessible/ca/guia-recursos/centres-especials-treball
https://fecetcblog.wordpress.com
http://www.dincat.cat/es/buscador-de-cet_4465
16
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007
GASETA MUNICIPAL
13 de maig del 2019 CSV: a3e4-7c0f-3624-dd7b
ANNEX 2
Proposta transitòria de qualificació jurídica mentre no es compti amb certificació 
registral de CETIS
MODEL DE DECLARACIÓ RESPONSABLE PER A CETIS i EI
El senyor/a ................................................................., amb DNI núm. ................., en 
nom propi / en nom i representació de ........ de la qual actua en qualitat de ... (administrador 
únic, solidari o mancomunat o apoderat solidari o mancomunat), segons escriptura pública 
atorgada davant el Notari de (lloc), senyor ..., en data ... i número de protocol ..., com a 
empresa licitadora del contracte .................................,
DECLARA SOTA  LA SEVA RESPONSABILITAT
 Que l’empresa.......................................................és una Empresa d’Inserció d’acord 
amb el que estableix  la  Llei 27/2002 de 20 de desembre, sobre mesures legislatives per 
a regular les empreses d’inserció sociolaboral i com a tal, es troba inscrita al registre 
d’Empreses d’Inserció de la Generalitat de Catalunya.
 Que l’empresa ...................................................... és un Centre Especial de Treball 
d’Iniciativa Social per a la inclusió laboral de persones amb discapacitat d’acord amb el 
que estableix l’art. 43 del Reial Decret legislatiu 1/2013 de 29 de novembre segons el que 
s’aprova el text refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la 
seva inclusió social, modificada per la disposició final 14a de la Llei 9/2017, de 8 de 
novembre de Contractes del Sector Públic. Com a tal, està promoguda i participada en 
més del 50% per entitats sense ànim de lucre i recull en els seus estatuts l’obligació de 
reinvertir íntegrament els seus beneficis per la creació d’oportunitats de treball per a 
persones amb discapacitat i per la millora continua de la seva competitivitat i de la seva 
activitat d’economia social.
 Que en el cas de resultar ser proposada adjudicatària es compromet a aportar:
 Els Estatuts de l’empresa.
 Certificat respecte als integrants i participacions contemplades en el llibre de socis.
 Certificat de l’òrgan d’administració que acrediti la propietat del capital social.
 Certificat d’inscripció al registre de CET o EI.
I per què consti, signo aquesta declaració responsable.
(lloc i data )
Signatura
17
gaseta@bcn.cat               barcelona.cat/gasetamunicipal                 DLB-5.656-2007