Informe ambiental 2018
Introducció
Aquest informe s’ocupa de l’estat del medi ambient a L’objectiu de l’informe no és fer una recopilació exhaus- La informació correspon principalment a l’activitat de 
Barcelona a través d’onze capítols temàtics. tiva de les activitats dutes a terme sinó destacar les més l’Ajuntament de Barcelona, però, atès que molts dels 
rellevants dels darrers cinc anys, bé perquè permeten aspectes ambientals excedeixen les competències mu-
En cada capítol es defineix la visió de futur per a la ciutat entendre com s’ha arribat a la situació actual o com es nicipals, també s’hi inclouen accions que s’apliquen con-
en cada temàtica concreta, es fa un retrat del context i la pretenen assolir els objectius establerts, perquè han juntament amb altres administracions supramunicipals 
situació actual amb un conjunt d’indicadors, s’esmenten provocat avenços en matèria ambiental, perquè són in- com l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de 
les mesures implantades durant els darrers cinc anys novadores o bé perquè han produït un gran impacte i Barcelona o la Generalitat de Catalunya. 
que han fet possible arribar on som ara, i es presenten generat bones pràctiques. Així doncs, hi trobarem me-
les mesures ja planificades o previstes que s’aplicaran sures originals, singulars i emblemàtiques que també 
en un futur proper i que ens permetran acostar-nos a la poden servir d’inspiració a d’altres ciutats. Mantenint el 
visió de futur desitjada. format de l’informe anterior, les mesures es representen 
d’una manera diferent en funció de la seva tipologia. 
Tipologies de mesures
    
Planificació i gestió Eines i accions en general
 Cooperació, treball internacional   Millora del coneixement, informació, 
i intercanvi d’experiències participació i apoderament
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Introducció 2
Baròmetre 2017
Territori 02º 07’ 31’’ E 102.158.777 m
2  28,35 km2  
longitud Greenwich de superfície del municipi de superfície verda
41º 25’ 10’’ N latitud 158,7 hab./ha  
9 m de densitat 4.780 m de platgesd’altitud
Clima 16,4 ºC de mitjana anual 969,6 hPa de mitjana 518 mm totals
33,8 ºC de màxima extrema 985,6 hPa de màxima 100,2 mm/dia  
-0,8 ºC de mínima extrema 941,3 hPa de precipitació màximade mínima
123 dies de precipitacions
2.607,9 hores 73% d’humitat relativa 17 dies de tempesta
de sol anuals
Població 1.620.809 habitants 84,3 anys    
4.793.592 d’esperança de vida (2016) 9.065.650 turisteshabitants a la regió 
metropolitana (2016) 8,5 de taxa de natalitat (2016) 19.162.580 pernoctacions
22,5% de població estrangera 9,4 de taxa de mortalitat (2016)
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Introducció 3
Indicadors 19.335 €/any 19,2%     91,2%     85,4%     
socials de renda familiar disponible de taxa de risc de taxa de l’ESO de llars amb accés 
per capita de pobresa (2015-2016) a internet
Indicadors 47,6 milers €  11,6%      80,2%     74,4%     
econòmics de PIB per habitant  de taxa d’atur de taxa d’activitat de taxa 
Base 2010 (4t trimestre) d’ocupació
Indicadors 17,45 m2/hab.   15.614 GWh    108,3 l/hab./dia
ambientals de superfície verda consum d’energia total (2016) consum domèstic d’aigua
2013 – 18,1 m2/hab. 2013 - 16.609 GWh 2013 – 108,4 l/hab./dia
799.981 tones    36%    8,2 milions
residus sòlids urbans (2018) de recollida selectiva de desplaçaments diaris
74,4% ecomobilitat (transport públic + bici + a peu)
2013 – 730.285 tones 2013 – 36,2%
64,2% interns 35,8% de connexió
42 micrograms/m3    25 micrograms/m3  Transport públic
nivell mitjà anual de NO2 nivell mitjà anual  Bicicleta
de partícules (PM )
2013 – 40 micrograms/m3 10  A peu
2013 – 24 micrograms/m3  V ehicle  privat
83,1% 59% 
ecomobilitat ecomobilitat
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Introducció 4
Índex
Energia i mitigació Resiliència i adaptació Mobilitat i Verd urbà Ús sostenible Qualitat de 
del canvi climàtic al canvi climàtic transport urbà i biodiversitat del sòl l’aire local 
6 19 32 47 63 77
Qualitat acústica Prevenció i gestió Cicle de l’aigua Ambientalització Corresponsabilitat 
89 de residus 115 municipal 143
100 129
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Introducció 5
 7 Infografia resum
 8 1.1 Visió, reptes i oportunitats
 9 1.2 Context general i situació actual
9 1.2.1 Reducció del consum energètic, malgrat l’estabilització actual
10 1.2.2 Creixement continuat de la generació d’energia renovable i residual local
11 1.2.3 Reducció d’emissions, des de tots els sectors
11 1.2.4 Més canvi climàtic, més pobresa energètica, més justícia climàtica
 12  1.3 Mesures dutes a terme per avançar vers la transició energètica i 
mitigar el canvi climàtic
12 1.3.1 Compromís i planificació en la transició cap a ciutats neutres en carboni
13 1 .3.2 Eines per facilitar l’ús racional de l’energia en edificis, habitatge  
i espai públic
15 1.3.3 Impuls de la generació d’energia verda i local
15 1.3.4 Estendre la cultura energètica per implicar la ciutadania en el canvi
 17 1.4 Objectius i mesures de futur
Barcelona fa front al canvi climàtic 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Energia i mitigació del canvi climàtic 6
Energia i Situació 
mitigació actual Consum 
del canvi d’energia 
final Autosuficiènciaclimàtic (2016) 15.614 9,71 2012 2016
 GWh MWh per capita 2,08 % 2,65 %
Visió de futur
Esdevenir  
una ciutat 2012 2016
neutra en Emissions 2,28 2,18 
carboni de CO -e tCO2-e per capita tCO2-e per capita2
Línies 
de 
treball
Generació d’energia Cultura energètica 
Compromís per esdevenir ciutats Estalvi i eficiència renovable i local “Projectes ciutadans pel 
neutres en carboni “Signatura del “Rehabilitació d’habitatges” “Comercialitzadora pública clima” “Mapa de recursos 
pacte d’alcaldes i alcaldesses pel clima “Renovació de l’enllumenat” d’electricitat” “Generació energètics” “Punts
i l’energia” “Pla Clima” “Compromís “Vehicles municipals solar als edificis municipals d’assessorament energètic”
de Barcelona pel Clima” elèctrics” i l’espai públic” “Marató d’estalvi energètic”
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Energia i mitigació del canvi climàtic 7
1.1 Visió, reptes i oportunitats
Visió de futur En la transició cap a un model energètic sostenible que permeti la mitigació del canvi climàtic, Barcelona ha d’aprofitar les opor-
tunitats que li confereixen alguns aspectes intrínsecs de la ciutat, com ara el seu clima benigne, però alhora ha de superar reptes 
Barcelona vol esdevenir una ciu- pendents i emergents.
tat neutra en carboni el 2050 i, 
en aquesta transició, per al 2030  Barcelona, una ciutat compacta, densa i mediterrània. D’una banda, aquestes característiques faciliten unes ràtios baixes 
s’ha marcat l’objectiu de reduir el de consum energètic per habitant en comparació amb altres urbs. De l’altra, a causa de la manca de grans espais, l’ús de cobertes 
45% de les emissions de gasos amb i terrats és clau en la generació d’energia renovable i local. 
efecte d’hivernacle (GEH) per capita 
respecte al 2005. La ciutat, doncs,  El mix energètic barceloní és poc renovable. Gairebé tota l’energia primària que consumeix la ciutat té un origen fòssil o 
impulsa un model energètic propi nuclear, i l’energia d’origen renovable només representa el 7,83%. Per tant, aquest model energètic té uns límits evidents de tipus 
basat en l’estalvi, l’eficiència i l’apro- econòmic (alts preus de l’energia, limitació existent dels recursos), social (desigualtat i pobresa energètica) i ambiental (contami-
fitament dels recursos renovables nació de l’aire i emissió de GEH que causen el canvi climàtic).
locals per avançar cap a l’autosufi-  Les emissions encara són elevades. El consum d’energia i les emissions de GEH totals de Barcelona han disminuït en els dar-
ciència i la sobirania energètica, re- rers anys, en gran mesura degut a la crisi econòmica i a l’augment del preu de l’energia. Ara bé, tal com mostren les dades dels 
duir la dependència energètica ex- anys 2015 i 2016, el consum d’energia i la generació d’emissions han tornat a incrementar-se amb la recuperació econòmica i, 
terior i millorar la qualitat ambiental sobretot, pel repunt de la mobilitat, i es preveu una tendència a l’alça per als anys vinents. Per tant, cal estendre una nova cultura 
de l’entorn urbà. A més, vol posar la de l’energia que desacobli el creixement econòmic del consum energètic.
ciutadania en el centre de les políti-
ques energètiques i de canvi climà-  Justícia climàtica: més persones vulnerables i més pobresa energètica. El canvi climàtic i els seus efectes poden fer aug-
tic i atorgar-li més poder i capacitat mentar el preu dels subministraments bàsics i canviar els patrons de consum d’energia i aigua, la qual cosa pot agreujar la vulne-
de decisió, sobretot pel que fa a rabilitat respecte a la pobresa energètica. A més, a causa de les dinàmiques demogràfiques i socioeconòmiques de la ciutat, es 
l’autogeneració de la seva energia. preveu que augmentarà la població vulnerable, ja que hi haurà més llars amb menors dependents i llars unipersonals, creixeran 
els moviments migratoris i l’envelliment de la població serà més evident.   
 L’acció municipal en l’àmbit energètic està limitada. Degut al marc competencial, l’acció municipal se centra principalment 
en aspectes relacionats amb la gestió de l’energia en l’àmbit local (impuls de l’estalvi, l’eficiència energètica i la gestió de la de-
manda, tant en l’àmbit municipal com de ciutat); en la generació d’energia elèctrica d’origen renovable a escala local, amb prioritat 
de l’autogeneració i l’autoconsum, i a treballar per garantir uns subministraments bàsics i fer extensiva la cultura energètica a la 
ciutadania. 
 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Energia i mitigació del canvi climàtic 8
1.2 Context general i situació actual
Fa anys que Barcelona treballa per combatre i donar res- més el 7,83% de l’energia primària consumida a la ciutat va donar entre el 1999 i el 2005, any en què va arribar al 
posta als efectes del canvi climàtic. Per això, ha treballat és d’origen renovable. Així, la transició energètica cap a seu nivell màxim. El context de crisi econòmica i l’augment 
tant en l’adopció de compromisos internacionals i locals fonts d’energia netes, renovables i locals és imprescin- del preu de l’energia han contribuït, en gran mesura, al fet 
com en l’aprovació de mesures i plans estratègics que dible. que s’hagin posat en marxa accions i bones pràctiques 
tenen per objectiu mitigar els efectes del canvi climàtic. d’estalvi que fins aleshores no s’havien previst. S’eviden-
cia, doncs, l’existència d’una correlació entre el consum 
Amb el Pla d’energia, canvi climàtic i qualitat de l’aire de 1.2.1 Reducció del consum energètic, d’energia i el context socioeconòmic.
Barcelona (2011-2020) X , la ciutat va establir el full de 
ruta per reduir un 23% les emissions de GEH per capi- malgrat l’estabilització actual L’evolució de la intensitat energètica de Barcelona mostra 
ta per al 2020 respecte a l’any 2008. Ara, el Pla Clima que la ciutat ha estat capaç de consumir menys energia 
va més enllà i se situa en una reducció d’emissions per El consum d’energia final de Barcelona ha disminuït un per cada euro generat, ja que ha passat de 261,56 Wh/€ 
capita del 45% el 2030. Tanmateix, per assolir aquest ob- 19% en els darrers anys, en passar de 19.263 GWh l’any l’any 1999, a 205,19 Wh/€ l’any 2016 i ha presentat indicis 
jectiu cal reduir encara més el consum energètic i mini- 2005 a 15.614 GWh el 2016, i ha recuperat el valor del de desacoblament entre el consum energètic i el creixe-
mitzar la dependència de les energies fòssils, ja que no- 1999, 15.943 GWh. Cal destacar, però, l’augment que es ment econòmic.
20.000 14,00
18.000
12,00
Consum 16.000
d’energia i 14.000 10,00
emissions 12.000 8,00
10.000
8.000 6,00
 E missions totals (milers tCO2-e) 6.000 4,00
  Emissions per capita (tCO2-e/hab.) 4.000
  Consum total (GWh) 2,002.000
  Consum per capita (MWh/hab.) 0 0,00
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Energia i mitigació del canvi climàtic 9
GWh i milers tCO2-e
MWh/hab. i tCO2-e/hab.
 C ombustibles fòssils  H idràulica i altres renovables  
Origen de 67,81% 4,65%
l’energia 
 E òlica 
primària   Nuclear  24,36%  2,48%
consumida 
durant l’any  R enovables    S olar  2016 7,83% 0,45%
 R esidus municipals i industrials 
0,24%
De la mateixa manera, es preveu una tendència a l’alça tat, el 30,62% de gas natural, el 27,29% de combustible 1.2.2 Creixement continuat de la 
per als anys següents deguda a la recuperació econòmi- d’automoció i el 0,86% de gasos liquats del petroli (GLP). generació d’energia renovable i 
ca. De fet, el consum d’energia del 2015 i el 2016 torna a Pel que fa a l’origen de l’electricitat, el 56,29% de la que 
augmentar i es comptabilitza un consum de 15.842 GWh consumim prové d’energia nuclear, el 25,62% té un ori- residual local
i 15.614 GWh, respectivament. Per tant, cal estendre una gen fòssil i el 18,09% restant és d’origen renovable.
nova cultura de l’energia que desacobli el creixement L’any 2016, es van generar 413,37 GWh a partir d’ener-
econòmic del consum energètic. Per satisfer els 15.614 GWh d’energia final que Barcelona gies renovables i de l’aprofitament d’energies residuals 
va consumir l’any 2016, van ser necessaris 27.624 GWh locals. Aquesta quantitat d’energia va representar el 
Els sectors amb més consumidors d’energia de la ciutat d’energia primària. És a dir, només el 57% de l’energia pri- 2,65% del total de l’energia consumida a la ciutat el ma-
(dades del 2016) són el comercial i de serveis (34,02%), mària es va transformar en energia final útil o, dit d’una teix any (15.614 GWh). Tot i que encara no és suficient, 
seguits de prop pel sector transports (27,30%) i el do- altra manera, el 43% de l’energia primària es va perdre en l’índex d’autosuficiència energètica ha experimentat un 
mèstic (27,17%) i, de més lluny, per la indústria (10,85%) i els processos de generació i transport. Per tant, també cal creixement significatiu des del 2003 i cada any s’observa 
altres sectors (0,65%). millorar l’eficiència d’aquests processos amb les tecnolo- un increment més gran.     
gies més idònies, un aspecte que depèn directament de 
Del consum total d’energia primària de l’any 2016, el les grans centrals de generació. La font principal entre les energies renovables i residu-
67,81% té un origen fòssil, el 24,36%, nuclear i únicament als és la provinent de la valorització dels residus sòlids 
el 7,83% restant té un origen renovable. Per formats urbans de la planta de Sant Adrià de Besòs (53,0%) i la 
d’energia, Barcelona va consumir el 41,23% d’electrici- solar tèrmica (20,1%). 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Energia i mitigació del canvi climàtic 10
Actualment, Barcelona disposa de sistemes de genera- en el domèstic i de transport s’han mantingut força es- 1.2.4. Més canvi climàtic, més 
ció fotovoltaica en edificis municipals, pèrgoles i mitge- tables, i en la indústria, han disminuït. pobresa energètica, més justícia 
res que suposen una potència instal·lada de 2.078 Wp i 
una generació de gairebé 2.570 MWh/any, equivalent al climàtica
consum de 1.116 llars i un estalvi d’emissions de CO2-e 
de 825 tones. Actualment, el 10,6% de la població barcelonina pateix 
pobresa energètica, és a dir, aproximadament 69.500 
llars. El 9,4% de la població no pot mantenir la seva llar 
1.2.3 Reducció d’emissions, des de a una temperatura adequada durant els mesos freds, 
el 14,5% declara que s’ha endarrerit en el pagament de 
tots els sectors serveis i el 9,2% diu que té goteres o humitats a l’habi-
tatge.
L’any 2016, Barcelona va emetre un total de 3.512.512   Transports 
tones de CO -e, que representen 2,18 tCO -e per capita, 30,6%2 2 D’altra banda, es preveu que el canvi climàtic comporti 
força per sota de les emissions de l’any 1999, que van  S erveis  un augment dels preus de l’aigua, l’energia i els aliments, 
ser de 3,20 tCO2-e. A partir d’aquest any, hi va haver una 19,5% cosa que dificultaria l’accés a aquests recursos bàsics. 
tendència a l’alça fins al 2005, en què van arribar a 3,14 A més, a causa de les dinàmiques demogràfiques i so-
 D omèstic  
tCO2-e. A partir d’aquest moment va canviar la tendèn- 19% cioeconòmiques de la ciutat, es preveu que augmenta-
cia, que va començar a anar a la baixa. rà la població vulnerable, ja que hi haurà més llars amb 
  Port i aeroport  menors dependents i llars unipersonals, creixeran els 
12,6%
Aquestes emissions són produïdes principalment pel moviments migratoris i l’envelliment de la població serà 
sector dels transports (30%), seguit del sector comer-   Tractament de  més evident.
cial i serveis (19%) i del domèstic (19%). La resta que- residus municipals  Emissions de 9,9% CO -e per sectors
den repartides entre el port i l’aeroport (13%), el trac- 2 Així doncs, tots aquests factors poden agreujar i aug-
tament de residus municipals (10%), la indústria (8%) i   Indústria  mentar la pobresa energètica. Consegüentment, cal 
altres. 8,1% promoure la justícia climàtica i posar les persones més 
  Altres  vulnerables en el centre de les polítiques climàtiques 
Des de l’any 1999, però, les emissions dels diversos sec- 0,3% per garantir que tothom pugui mantenir l’habitatge en 
tors no han evolucionat de la mateixa manera. Mentre unes condicions de climatització adequades per a la sa-
que en el sector comercial i de serveis (sobretot atès l’in- lut (18-20 ºC a l’hivern i 25 ºC a l’estiu) i disposi dels mí-
crement de la quota de consum del turisme i l’activitat nims d’aigua potable (100 litres per persona i dia).
comercial relacionada) les emissions s’han incrementat, 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Energia i mitigació del canvi climàtic 11
1.3 Mesures dutes a terme per avançar vers la 
transició energètica i mitigar el canvi climàtic
Barcelona, en el camí cap a esdevenir una ciutat neutra Com a signant, l’Ajuntament de Barcelona té el compro-
en carboni, ha posat en pràctica mesures d’estalvi i efi- mís de reduir les emissions de gasos amb efecte d’hiver-
ciència energètica i ha promogut la generació d’energia nacle per capita en un 40% per a l’any 2030, respecte als 
renovable i local, i ha impulsat la participació ciutadana. valors del 2005, i de redactar un pla d’acció per l’energia 
sostenible i el clima (PAESC). Però, condicionada per la 
Llei catalana de canvi climàtic, Barcelona ha anat més 
1.3.1 Compromís i planificació en enllà i s’ha compromès a reduir les emissions un 45%. Amb aquest segell, Barcelona s’uneix a altres ciutats 
la transició cap a ciutats neutres en com Londres, París o Nova York, que han potenciat Més enllà de la Unió Europea, també s’han reagrupat tot un seguit d’accions contra el canvi climàtic.
carboni les dues principals iniciatives globals de les ciutats i els 
governs locals per avançar en la transició cap a una eco-
 Signatura del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses nomia baixa en carboni i resilient al clima, i demostrar   
pel Clima i l’Energia l’impacte global de l’acció local: la Iniciativa dels Alcal- Compromís de Barcelona pel Clima 
des i les Alcaldesses (Compact of Mayors), signat l’any 
El 31 de març de 2017, Barcelona va signar aquest nou 2015, i el ja esmentat Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per Amb motiu de la celebració a París de la COP21, al final 
pacte en què es fusionen les iniciatives europees ante- l’Energia Sostenible (Covenant of Mayors). Barcelona va del 2015 Barcelona va presentar el seu compromís d’ac-
riors de mitigació i adaptació al canvi climàtic, que eren signar el Pacte Global d’Alcaldes i Alcaldesses pel Clima ció col·lectiva X, promogut per més d’un miler d’empre-
el Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Energia Sostenible i l’Energia (Global Covenant of Mayors for Climate and ses, entitats ciutadanes i escoles vinculades a la xarxa 
(Covenant of Mayors), signat l’any 2008, i el Pacte d’Al- Energy) l’any 2016 i recentment ha obtingut el segell de Barcelona + Sostenible i l’Ajuntament mateix, per contri-
caldes i Alcaldesses per l’Adaptació al Canvi Climàtic compliment total dels objectius. buir reduir les emissions i a adaptar-se al canvi climàtic 
(Mayors Adapt), signat l’any 2014. amb els objectius següents per al 2030: 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Energia i mitigació del canvi climàtic 12
 Pel que fa a la mitigació, reduir els nivells d’emissions mateixa línia, la convocatòria del 2018 promou actuaci-
de CO2-e per capita en un 40% respecte als valors del ons orientades a incrementar l’eficiència energètica i la 
2005. producció d’energia, amb ajuts de fins al 50%.
 Pel que fa a l’adaptació, incrementar el verd urbà en  Pla d’estalvi i millora energètica dels edificis 
1,6 km2, és a dir, 1 m2 per cada habitant. municipals (PEMEEM) 
  El consum d’energia associat als edificis i als equipa-
Transició cap a la sobirania energètica ments municipals suposa prop del 56% del consum as-
sociat a l’activitat municipal (282 GWh/any). Per tant, és 
L’any 2016, Barcelona va presentar la mesura de govern Les intervencions fetes durant el 2017 suposen l’es- clau actuar sobre aquests equipaments. Les actuacions 
“Transició cap a la sobirania energètica” X , en la qual es talvi d’1,8 GWh/any, equivalent al consum anual de per reduir el consum d’energia, augmentar l’eficiència 
manifesta el compromís d’avançar cap al subministra- 780 famílies i generaran 280 MWh/any, equivalents al energètica i incorporar energies renovables als edificis 
ment d’energia 100% renovable, amb zero emissions i consum de 120 famílies. municipals queden recollides en aquest pla.
accessible a tothom de manera democràtica. 
El PEMEEM també fa un control sobre els projectes d’ur-
Aquesta transició energètica es basa en l’aplicació de 1.3.2 Eines per facilitar l’ús racional banització de l’espai públic per assegurar que energè-
mesures d’estalvi i eficiència energètica, com ara la re- de l’energia en edificis, habitatge i ticament es tingui en compte l’aprofitament de fonts 
habilitació d’edificis; mesures per augmentar la gene- espai públic d’energia locals, tant renovables com residuals.
ració d’energia renovable i local, com ara l’aprofitament 
de terrats i cobertes, i mesures per garantir el submi-  Pla de renovació integral de l’enllumenat  
nistrament, com ara la creació d’una comercialitzadora  Programa d’ajuts a la rehabilitació 2018-2020
elèctrica pública. També s’hi estableixen actuacions per d’habitatges
incrementar la cultura energètica dels agents implicats i En els darrers anys s’ha treballat per millorar els nivells 
capacitar la ciutadania per fer-la partícip del canvi. En el marc de l’Estratègia per a la rehabilitació urbana lumínics, l’eficiència energètica i la intel·ligència fun-
2016-2019, la convocatòria d’ajuts a la rehabilitació d’ha- cional. S’ha reduït el consum elèctric de la il·luminació 
bitatges de l’any 2017 ha impulsat actuacions orientades pública actuant sobre el 10% de l’enllumenat, la qual 
a la generació i l’estalvi d’energia, de manera que s’ha cosa ha suposat la renovació de prop de 13.000 punts 
subvencionat fins al 60% del cost de les instal·lacions de de llum i la potenciació de l’enllumenat autònom, que 
plaques solars fotovoltaiques o tèrmiques i el 50% del és aquell que genera la seva pròpia electricitat. També 
cost de les actuacions de millora energètica global. En la s’han substituït semàfors i s’ha renovat la xarxa amb tec-
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Energia i mitigació del canvi climàtic 13
nologia LED. Amb aquest nou pla es preveu actuar en niques X que cal aplicar en la compra i la contractació  Primera Marató d’estalvi energètic de 
més de 200 carrers i instal·lar 10.000 noves lluminàries dels grups de productes i serveis definits com a priori- Barcelona
LED, que suposaran un estalvi energètic d’aproximada- taris, per donar resposta i compliment a la Mesura de 
ment 3.620 MWh/any, que equivaldria al consum elèc- govern per a la contractació pública responsable amb Durant tot el mes de febrer del 2018, 47 edificis i equi-
tric de 1.550 famílies. criteris socials i ambientals (2013). En l’àmbit energètic, paments públics de Barcelona s’han sumat a la primera 
estableixen els criteris ambientals següents: Marató d’estalvi energètic X  per conscienciar sobre la 
  reducció dels consums energètics en el marc del progra-
Diversificació energètica dels vehicles  El 100% de l’energia elèctrica subministrada ha de ser ma “Ajuntament + Sostenible” i del Pla d’estalvi i millora 
electricitat verda amb garantia d’origen. energètica dels edificis municipals.
L’Ajuntament de Barcelona aposta per la diversificació 
energètica dels vehicles i, en concret, per la implantació  Per a l’organització d’esdeveniments, s’estableixen uns Gràcies a les accions dutes a terme al llarg del mes, com, 
del vehicle elèctric a la ciutat. És per això que Barcelona criteris per fomentar la mobilitat sostenible i l’efi cièn- per exemple, utilitzar només mig dipòsit de la cadena 
disposa de 450 punts de recàrrega públics i gratuïts, dels cia energètica. del vàter, pujar les escales a peu en comptes d’utilitzar 
quals 125 són específics per a motos i 17 són estacions l’ascensor o programar un nivell adient de la tempera-
de recàrrega ràpida. En aquesta línia, també s’ofereix es-  Pel que fa als projectes d’obres, tant d’espai públic tura de climatització, els equipaments i els edificis par-
tacionament gratuït en àrea verda i blava per a persones com d’edificació, s’estableixen criteris de màxima au- ticipants han aconseguit reduir la despesa energètica 
usuàries de vehicle elèctric i una bonificació del 75% en tosuficiència energètica. En el cas dels edificis, d’acord fins al 20,21% en gas, el 14,77% en aigua i el 5,74% en 
l’impost sobre vehicle de tracció mecànica. amb un protocol d’energia, s’estableixen els criteris electricitat. Això equival al consum energètic de 1.083 
perquè tots els edificis nous i grans rehabilitacions a famílies de quatre membres durant un mes, i gairebé 
En el pla intern, aquesta aposta es reflecteix en la flota escala municipal es construeixin per consumir poca dues piscines olímpiques d’aigua.
municipal: el 24% dels vehicles són elèctrics (703 vehicles), energia (mínima demanda) i en maximitzin la genera-
el 20% de gas (584) i el 7% són híbrids (208). Per tant, el ció. En el cas de l’espai públic, per a noves urbanitza-
51% de la flota total són vehicles de baixes emissions. Pel cions i reurbanitzacions, s’exigeix la mínima demanda 
que fa als autobusos de la ciutat, el 35% funcionen amb d’elements consumidors (mínim consum) i incorporar 
gas natural, el 19% són híbrids i 4 són elèctrics (dades del elements generadors en la mesura del possible i sem-
2018). pre que existeixi el recurs, com ara pèrgoles de gene-
ració fotovoltaica.
 Instruccions tècniques per a l’aplicació  
de criteris de sostenibilitat  Pel que fa als vehicles, s’estableix l’adquisició de vehi-
cles elèctrics de manera prioritària.
En el marc del programa “Ajuntament + Sostenible”, 
l’any 2015 es van desenvolupar dotze instruccions tèc-
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Energia i mitigació del canvi climàtic 14
1.3.3 Impuls de la generació min en generadors d’energia, mitjançant inversió públi- 1.3.4 Estendre la cultura energètica 
d’energia verda i local ca i privada. per implicar la ciutadania en el canvi
Actualment ja hi ha instal·lats sistemes de generació 
 Creació d’una comercialitzadora pública fotovoltaica en prop de 60 edificis municipals i 16 pèr-   
d’electricitat goles generadores d’energia en parcs i places. També Els projectes ciutadans pel clima
s’han instal·lat sistemes d’energia solar tèrmica en equi-
Barcelona Energia X  subministra energia elèctrica de paments esportius com Can Ricart o Can Caralleu. Així Arran del Compromís de Barcelona pel Clima van sorgir 
proximitat i 100% renovable (amb certificat de garantia mateix, s’estan col·locant 10 instal·lacions més sobre equips formats per diverses organitzacions de Barce-
d’origen) als edificis, els equipaments i les instal·lacions edificis existents i n’hi ha 17 més a punt de licitació. lona + Sostenible amb l’objectiu de desenvolupar pro-
de l’Ajuntament i ens dependents, així com a l’enllumenat jectes ciutadans que promoguessin la reducció de les 
públic de la ciutat des del juliol del 2018. A partir del 2019, El Mapa de generació d’energia fotovoltaica X  en edi- emissions de GEH, l’adaptació de la ciutat al canvi cli-
també preveu obrir el servei als equipaments de l’àrea ficis i espais municipals permet consultar els edificis màtic i la justícia climàtica. Els nou projectes vinculats al 
metropolitana de Barcelona i a la ciutadania tant de Bar- municipals, pèrgoles i mitgeres generadores d’energia Compromís són:
celona com de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), solar, així com l’energia que produeixen, el nombre de 
amb un màxim de 20.000 habitatges. llars que poden abastir, l’estalvi d’emissions de CO2-e  E4: Endolla’t a l’estalvi i eficiència energètics
que representen, etcètera.   Reforma passiva i consciència activa per fer front a la 
 Programa d’impuls a la generació d’energia pobresa energètica
solar a Barcelona  Cobertes mosaic. Fem sostenibles els nostres terrats
 Camins escolar segurs
A fi d’assolir els objectius de doblar la generació d’ener-  Amb bici a la feina
gia solar en edificis municipals i incrementar un 10% la  Punt verd 2.0
generació privada, que són objectius establerts en la  Sarrià residu zero
mesura de govern “Transició cap a la sobirania energèti-  Fem pinya contra el canvi climàtic
ca”, el Programa d’impuls a la generació d’energia solar  Campanya #CompromísPelClima
a Barcelona estableix les actuacions que cal dur a terme 
durant el període 2017-2019. Se centren en la incorpo- La pèrgola de la plaça del Centre, a les Corts, sub- Per seguir estimulant l’acció ciutadana, l’any 2018 s’ha 
ració de generació solar a les cobertes i els terrats de ministra el 70% de les necessitats energètiques de establert la convocatòria de subvencions per a projec-
la ciutat, tant públics com privats, i en l’espai públic, en l’enllumenat de la plaça. tes ciutadans de lluita contra el canvi climàtic. Aquestes 
reconvertir o col·locar elements urbans que es transfor- ajudes pretenen donar suport als projectes que promo-
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Energia i mitigació del canvi climàtic 15
guin la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic i dotar-los    Eines i recursos per incrementar la cultura 
de recursos econòmics, a través d’actuacions d’estalvi i Creació dels punts d’assessorament energètic energètica
eficiència energètica, d’increment de l’ús d’energies re-
novables, de la mobilitat sostenible, d’espais agrícoles i Barcelona disposa de  deu punts d’assessorament ener- En el marc del programa “Carrega’t d’energia” X,  l’Ajun-
verds, de la prevenció de residus, etcètera, i que contri- gètic (PAE) X  distribuïts pels districtes de la ciutat, i a tament ofereix una eina virtual per calcular quanta 
bueixin a assolir els objectius del Compromís. través d’aquests punts s’ofereix la informació, l’atenció i energia es consumeix a la llar i com es podria reduir el 
l’assessorament necessaris perquè les persones puguin consum energètic i millorar l’eficiència de la llar: la calcu-
En aquesta primera convocatòria s’han presentat 49 pro- exercir els seus drets energètics. També s’ofereix asses- ladora energètica X.  La Fàbrica del Sol també organitza 
jectes, entre els quals s’han triat els 11 més destacats, sorament al conjunt de la població per tramitar el bo so- diversos tallers per apoderar la ciutadania en la transi-
que han rebut una subvenció global de 200.000 euros.  cial, facilitar les ajudes per millorar l’eficiència energètica ció energètica, com ara “Desmuntant les factures de gas 
de la llar i reduir la factura dels subministraments. i electricitat”, “Mesures per a la millora energètica a la 
  llar” i “Renovables a la llar”.
Mapa de recursos energètics
Molts edificis de Barcelona tenen les condicions apropia-
des per instal·lar-hi equips de generació d’energia al ter-
rat. Per poder conèixer tot aquest potencial, s’ha desen-
volupat el  Mapa de recursos energètics de Barcelona X,  
en el qual es pot consultar el potencial energè-
tic d’acord amb el recurs disponible (solar fotovol-
taic, solar tèrmic o minieòlic) i es dona informació 
sobre l’energia que es podria arribar a generar, 
l ’estalvi d’emissions de gasos amb efecte d’hiver-
nacle que suposaria i el cost estimat de la inversió 
que caldria efectuar. D’aquesta manera, la ciuta- Durant l’any 2017, els punts d’assessorament energè-
dania pot consultar quin és el recurs energètic dis- tic han rebut més de 6.000 visites.
ponible a la seva coberta. També s’ha publicat la 
Guia pràctica d’instal·lacions d’autoconsum X .
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Energia i mitigació del canvi climàtic 16
1.4 Objectius i mesures de futur
Per tal de donar resposta al compromís que la ciutat ha (població, PIB, mobilitat, distribució i actualització del Quant a les emissions, l’escenari tendencial té en compte 
adquirit amb la signatura del Pacte d’Alcaldes i Alcaldes- parc mòbil, etcètera) i el mix elèctric que planteja la Llei el tancament de les plantes nuclears i l’increment intensiu 
ses pel Clima i l’Energia del 2017, Barcelona ha elaborat del canvi climàtic de Catalunya; i l’escenari d’acció, que de renovables que estableix la Llei del canvi climàtic de 
el Pla Clima X , el nou full de ruta per fer front al canvi considera l’aplicació de les mesures del Pla Clima. Catalunya. Això comportarà que el factor d’emissió resul-
climàtic amb l’horitzó 2030. tant de la generació elèctrica augmenti i que les emissions 
Pel que fa al consum energètic, en l’escenari tendencial de GEH creixin un 17,7% i arribin a 2,52 tCO2-e/hab. l’any 
  s’estima un increment anual del 0,14%. Ara bé, com a con- 2030. Per contra, amb les accions incloses al Pla Clima, es 
Pla Clima de Barcelona 2018-2030 seqüència de l’augment de població previst, es preveu preveu reduir les emissions per capita en un 18,22% res-
que es redueixi el consum per habitant, que passarà de pecte als valors del 2016 (i del 45% respecte al 2005).
Per analitzar l’evolució futura del consum d’energia i de 9,71 a 9,52 MWh/hab. En canvi, amb l’aplicació de les me-
les emissions de Barcelona per a l’any 2030, s’han definit sures del Pla Clima, s’espera que el consum per habitant Així doncs, l’aplicació de les mesures previstes en el Pla 
dos escenaris: l’escenari tendencial, que té en compte es redueixi un 29,48%, que equival a una disminució del Clima permetrà trencar la dinàmica actual de consums i 
el comportament previst de diversos factors de context consum energètic del 2,46% anual. emissions i arribar a l’any 2050 amb valors de neutralitat. 
2024-2027 2030 
4 Tancament nuclears 50% Renovables  
Amb l’escenari 3,14 -27% Consum energètic
d’acció ens 3
avancem 20 2,522,14
anys a assolir 2 1,75
objectius de  T endencial
reducció respecte 1,75
l’escenari 1 0,62  A cció
tendencial
2005 2010 2015 2020 2025 2030 2035 2040 2045 2050
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Energia i mitigació del canvi climàtic 17
tCO2-e/hab./any
Si no s’implanta el Pla Clima, l’escenari tendencial ens situ-  Estalviar 130.000 tCO2-e en la recollida i el tractament 
aria el 2050 en la situació que preveiem tenir el 2030 amb de residus.
el desplegament del Pla Clima i, per tant, ens avancem vint 
anys. Si no implantéssim el Pla Clima, els esforços que cal- El Pla també marca l’objectiu de tenir una pobresa energè-
dria fer serien més grans i costosos i menys justos. tica zero i assolir el 100% de finançament net.
El Pla Clima estableix uns objectius i unes mesures estra- Pel que fa a l’energia i a la mitigació, amb l’acció col·lectiva Per aconseguir tots aquests objectius, el Pla preveu mesu-
tègiques a curt termini (2018-2020) i a mitjà i llarg termini es pretén ser una ciutat totalment neutra en carboni el res d’estalvi, eficiència i autogeneració en edificis, equipa-
(2021-2030), estructurades en quatre eixos estratègics: 2050 i reduir les emissions de GEH per capita un 45% res- ments i espais urbanitzats; transport i serveis de mobilitat 
mitigació, adaptació i resiliència, justícia climàtica i impuls pecte al 2005, a través del següent: de baixes emissions; activitats urbanes d’impacte reduït 
a l’acció ciutadana. Per donar resposta a aquests eixos, el en el metabolisme de la ciutat i els serveis urbans, i mesu-
Pla consta de divuit línies d’acció agrupades en cinc àm-  Reduir en el 20% la mobilitat en vehicle privat de mo- res de coneixement, apoderament i ocupació.
bits d’actuació: tor.
 Les persones primer: el benestar de la ciutadania.  Multiplicar per cinc la generació solar local.
 Començar per casa: la millora de l’eficiència dels edi-  Rehabilitar energèticament el 20% dels edificis resi-
ficis. dencials de més de 40 anys i rehabilitar 94.000 habi-
tatges, prioritzant els de famílies vulnerables i en risc 
 Transformar l’espai comú: la transformació de l’es- d’exclusió social.
pai públic en un entorn saludable, biodivers, eficient i 
inclusiu.  Reduir el 7% de les emissions de GEH associades al 
consum d’energia dels edificis i els equipaments mu-
 Economia climàtica: el desacoblament entre el crei- nicipals.
xement econòmic i la qualitat de vida de les persones, 
amb una visió circular que aprofiti els recursos al mà-  Contractar el 100% dels autobusos de transport pú-
xim i eviti generar residus i emissions. blic, taxis i flotes municipals baixes en carboni el 2025.
 Construcció col·lectiva i la complicitat d’una ciuta-  Tenir el 95% de la població a menys de 300 metres 
dania informada, crítica, proactiva, organitzada i apo- d’un carril bici el 2018.
derada.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Energia i mitigació del canvi climàtic 18
 20 Infografia resum
 21 2.1 Visió, reptes i oportunitats
 22 2.2 Context general i situació actual 
22 2.2.1 El clima de Barcelona en el futur, quin serà?
 23 2.2.2 Els principals efectes del canvi climàtic sobre Barcelona
 24 2.2.3 Altres impactes derivats del canvi climàtic
 25 2.2.4 Model de resiliència de Barcelona 
 26 2 .3 Mesures implantades per avançar en la resiliència i l’adaptació al canvi  
climàtic
 26 2.3.1 Millora del coneixement i la governança 
 27 2.3.2 Treball amb xarxes de ciutats per intercanviar experiències 
 27 2.3.3 Planificació per minimitzar els impactes derivats del canvi climàtic 
 29 2.3.4 Avenços del Pla Clima en el desplegament de les accions d’adaptació
 30 2.4 Objectius i mesures de futur
Barcelona s’adapta als riscos i als 
efectes del canvi climàtic
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Resilència i adaptació al canvi climàtic 19
Escenari compromès
Resiliència i Situació 
actual Canvi climàtic + 1,6 ºC el 2050adaptació - 14 % de Nivell del mar 
Impactes + 1,7 ºC precipitacions al canvi el 2100 + 46-115 cm 
principals el 2100climàtic
Escenari passiu
+ 2 ºC el 2050 - 26 % de Nivell del mar 
+ 3 ºC precipitacions el 2100 + 64-133 cm 
Visió de futur el 2100
Esdevenir 
una ciutat 
resilient, 
capaç Principals 
d’afrontar reptes Onades de calor Sequera Inundacions Retrocés de les platges
els reptes 
actuals i de Línies 
futur de 
treball Pitjor qualitat Canvi de patrons del Pèrdua de 
de l’aire Efecte illa de calor consum energètic biodiversitat Incendis
Minimització dels impactes del canvi climàtic 
Planificació “Pla “Protocol per onades de calor” “Garantia del 
Clima” “Estratègia de subministrament de recursos” “Gestió Adaptació 
resiliència urbana” d’inundacions” “Conservació d’espècies vulnerables” “Refugis climàtics”
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Resilència i adaptació al canvi climàtic 20
2.1 Visió, reptes i oportunitats
La gestió de la resiliència i l’adaptació al canvi climàtic del complex sistema urbà que és Barcelona implica haver de superar reptes, 
Visió de futur però també presenta oportunitats.
Barcelona vol ser una ciutat resi-  Fa anys que Barcelona treballa per esdevenir una ciutat resilient. El plantejament de la resiliència urbana de la ciutat ha tingut 
lient, capaç d’afrontar els reptes una llarga evolució. Inicialment es van elaborar plans i projectes per a àmbits concrets, sense instruments permanents de coordinació 
actuals i de futur i que redueixi intersectorial. Però, a causa d’un seguit de situacions crítiques que es van viure (fonamentalment en l’àmbit de les infraestructures i els 
les seves vulnerabilitats en tots serveis), es va identificar com a objectiu clau el treball transversal amb tots els agents involucrats —tant públics com privats— i amb 
els àmbits que afecten la vida una visió holística i sistèmica de ciutat. 
de la ciutadania. Vol ser una ciu-
tat proactiva que s’anticipa als riscs  Les ciutats són altament vulnerables als riscos per l’elevada densitat de població i de serveis que concentren. Concre-
per assegurar la funcionalitat de la tament, Barcelona s’ha convertit en un dels motors econòmics del sud d’Europa i és el nucli d’una de les àrees metropolitanes més 
ciutat i millorar la seva capacitat poblades del continent. Això, sumat a una economia fortament orientada al sector serveis, provoca una ocupació intensa de l’espai, 
de resposta. Per aconseguir-ho, cal que carrega els serveis urbans i implica gran reptes a l’hora de garantir-ne la funcionalitat, així com la seguretat i la qualitat de vida de 
analitzar els riscs que representen les persones que l’habiten i la visiten.  
els reptes principals als quals la  Barcelona presenta un nivell de risc significativament elevat a causa de la seva situació geogràfica. La població de Barcelo-
ciutat s’enfronta. Aquests reptes na es veurà exposada a efectes climàtics extrems presents en el clima mediterrani (sequeres, onades de calor, episodis d’inundacions), 
poden tenir un origen socioeconò- però agreujats amb el canvi climàtic. El gran espai verd de Collserola es veurà afectat per l’augment del risc d’incendis forestals i la 
mic (falta d’accessibilitat a l’habitat- sequera, que, a la vegada, pot comprometre la garantia del subministrament d’aigua, bàsic per al funcionament de la ciutat i el mante-
ge, impacte de l’activitat turística, niment de la infraestructura verda i dels seus serveis ambientals, entre d’altres.
etcètera), tecnològic (garantia de 
subministrament de serveis bàsics,  La calor afecta més la població vulnerable. El canvi climàtic no afecta tothom de la mateixa manera: els col·lectius desfavorits i 
fallades a les xarxes de distribució, sense sostre són especialment vulnerables als seus impactes. En concret, la gent gran és la més perjudicada. Cal tenir-ho en compte 
etcètera) o natural (episodis de plu- especialment, perquè el col·lectiu de gent gran és cada cop més rellevant a la ciutat. De la mateixa manera, la mortalitat en infants de 
ges torrencials, sequeres, etcètera). menys d’un any també augmenta un 25% en els dies de calor extrema.
Dins aquesta darrera categoria, cal  Hi ha un risc d’inadaptabilitat de part de la població a causa del desconeixement dels efectes del canvi climàtic, fet pel qual esde-
conèixer com el canvi climàtic afec-
venen clau accions de comunicació, sensibilització i educació. 
tarà la ciutat i identificar mesures 
d’adaptació, sobretot solucions ba-
sades en la natura.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Resilència i adaptació al canvi climàtic 21
2.2 Context general i situació actual
La resiliència urbana és la capacitat de les ciutats de  Un escenari passiu. (RCP8.5) en què no s’assolirien 
prevenir o, en els casos en què sigui inevitable, minimit- els objectius marcats a París, de manera que les con-
zar l’impacte dels perills naturals i antròpics als quals es centracions de GEH al final del segle serien molt supe- Augment de  E scenari passiu
veu exposada, tant si són episodis puntuals com tensi- riors a les actuals. L’augment de temperatura global temperatura   Escenari compromès
ons dilatades en el temps, i de recuperar-se tan aviat superaria àmpliament els 2 ºC.
com sigui possible per tal de mantenir les seves funcions 
essencials. En aquest sentit, augmentar la resiliència de Barcelona té actualment una temperatura mitjana anual +3ºC CO2
Barcelona serà clau per adaptar-se als efectes del canvi de 17,6 ºC. Si es compleixen les projeccions d’augment +2ºC
climàtic, entre d’altres riscs. de la temperatura motivades pel canvi climàtic, a Bar- +1,6ºC +1,7ºC CO2
celona podríem arribar a tenir un increment de la tem-
peratura mitjana d’1,6 ºC a mitjan segle i d’1,7 ºC cap al 17,6ºC
2.2.1. El clima de Barcelona en el 2100, en el cas que globalment es redueixin les emissi-
ons segons els acords de París (escenari compromès). 
futur, quin serà? 2015 2050 2100Aquesta previsió es podria agreujar si es continua amb 
el ritme d’emissions actual (escenari passiu), que supo-
El Servei Meteorològic de Catalunya i Barcelona Regio- saria un increment de la temperatura de 2 ºC a mitjan Disminució de   Escenari compromès
nal, basant-se en estudis elaborats per l’AMB, han ana- segle i de 3 ºC al final. precipitació  E scenari passiu
litzat com variarà el clima de la zona i quins impactes 
tindrà a la ciutat. L’anàlisi s’ha centrat en dos escenaris 
possibles: 600 mm
CO2
 Un escenari compromès. (RCP4.5) en què s’asso- -14%
leixen els objectius de reducció d’emissions de l’Acord -26% CO2
de París del 2015. La concentració de GEH arribaria 
a ser superior a l’actual al final del segle, però l’incre-
ment s’atenuaria a partir del 2030 a fi de limitar l’aug- 2015 2100
ment màxim de la temperatura global a 1,5-2 ºC.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Resilència i adaptació al canvi climàtic 22
Situació actual 2100  2100 
(escenari compromès) (escenari passiu)
2.2.2. Els principals efectes del canvi 
Onada de calor
climàtic sobre Barcelona 1 2 4-5 onada de calor / 4 anys onades de calor / any onades de calor / any
Temperatures 
>33ºC durant 
3 dies o més
Els reptes més importants que haurà d’afrontar Barcelo-
na en relació amb el canvi climàtic són els següents:
 Augment de la temperatura. En el cas de Barcelona Dia càlid 22 50 80 dies càlids / any dies càlids / any dies càlids / any
es considera onada de calor quan les temperatures 
màximes superen els 33,1 ºC durant tres dies conse- >30ºC
cutius o més. Al final del segle, tant en l’escenari com- x2 x4
promès com en el passiu, es preveu un increment dels 
dies i les nits amb altes temperatures i que les onades 
de calor cada vegada siguin més nombroses, severes i Dia tòrrid 1 2,5 8,5 
d’una duració més llarga. dia tòrrid / any dies tòrrid / any dies tòrrid / any
>35ºC
 A partir de les darreres dues onades de calor (2012 
i 2015), s’ha estudiat l’efecte de l’augment de la tem- x5 x17
peratura, que incideix d’una manera diferencial en els 
barris de la ciutat, i s’ha creuat amb la vulnerabilitat 38 83 112 
associada als paràmetres de risc (població més gran Nit tropical nits tropicals / any nits tropicals / any nits tropicals / any
de 75 anys, comportament energètic dels edificis, 
manca de vegetació i formació insuficient). Segons el >20ºC
mapa obtingut, les zones més vulnerables a les ona- x2 x3
des de calor serien el districte de Nou Barris i algunes 
zones de Sants-Montjuïc, les Corts i l’Eixample.
Nit tòrrida 1 2,5 6 nits tòrrida / any nits tòrrides / any nits tòrrides / any
 Menys disponibilitat d’aigua. L’efecte que pot tenir 
el canvi climàtic en el cicle de l’aigua és una lleugera dis- >25ºC
minució dels recursos hídrics i, sobretot, una variabilitat x2 x6
més gran de la disponibilitat dels recursos, de manera 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Resilència i adaptació al canvi climàtic 23
que s’incrementarien tant els períodes de sequera com i del vent, els valors serien d’1,15 i 1,33 m, respectiva- episodis de temperatures elevades i onades de calor 
les inundacions. Per al 2050 es preveu una reducció del ment. Això podria comportar un retrocés en totes les i n’agreujarà les conseqüències. Per mitigar aquest 
12% dels recursos superficials i del 9% dels subterranis. platges de la ciutat: algunes, com la de Sant Sebastià, efecte, l’increment del verd és fonamental pel seu pa-
Per contra, s’estima un increment de la demanda per podrien arribar gairebé a desaparèixer, mentre que les per termoregulador.   
als diferents usos de la ciutat del 4%. Per tant, hi haurà altres podrien patir reduccions del 30-46%.
una necessitat de recurs addicional d’aigua, que s’ha  Fluxos energètics. Si es tenen en compte tots els 
estimat en 18 hm3/any per a Barcelona. sectors i es considera que no hi haurà cap variació 
2.2.3. Altres impactes derivats del com a conseqüència del canvi climàtic, Barcelona 
 Increment del risc d’inundacions. S’espera que el podria reduir el consum energètic en un 6,7% en l’es-
canvi climàtic porti associats dos impactes que poden canvi climàtic cenari compromès i un 7,3% en el passiu. Malgrat la 
incidir en la inundabilitat de la ciutat: el canvi en el rè- disminució global, es preveu un canvi en els patrons 
gim pluviomètric, amb un augment de la intensitat de També s’ha analitzat com incidirà el canvi climàtic en els de consum de la ciutadania amb un augment de la 
les pluges i una concentració dels episodis extrems, i aspectes següents: demanda d’electricitat, principalment per la necessi-
l’increment del nivell del mar, que pot condicionar el tat de climatització vinculada a episodis d’altes tem-
funcionament de la xarxa de clavegueram en situaci-  Qualitat de l’aire. Les projeccions que s’han dut a peratures i també pels nous consums de la mobilitat 
ons extremes. Degut a aquests impactes i amb el grau terme indiquen un increment en la concentració anual elèctrica.
d’impermeabilització actual, en els dos escenaris de dels tres contaminants analitzats: PM10, NO2 i O3. L’in-
futur es preveuen desbordaments de la xarxa en al- crement del nombre de dies d’alta concentració seria  Biodiversitat. L’escalfament global i l’allargament 
guns punts. D’acord amb tres factors (capacitat de la més important en les partícules PM10 (fins al 41% per dels períodes de sequera poden impactar sobre la ve-
xarxa de clavegueram, inclinació del terreny i superfí- l’escenari compromès i el 60% en el passiu). Pel que fa getació. La fenologia de les plantes actualment ja està 
cie de conca aportant), s’han identificat les zones amb a l’NO2, l’increment seria mitjà en ambdós escenaris afectada, i la manca d’aigua intensifica la competència 
més perill d’inundació: el Poblenou, l’eix de la Diago- (22%), amb un efecte més gran durant el mesos d’es- entre les plantes, que poden patir estrès hídric, pèr-
nal, Sant Andreu, Badal i Sant Antoni. tiu. L’increment de l’O3 es preveu que sigui baix, del dua de vitalitat i més vulnerabilitat davant plagues i 
12-13%. malures. Quant a la fauna, aquests canvis poden afec-
 Retrocés de les platges. Degut a l’augment del nivell tar espècies especialment vulnerables: peixos, amfibis 
del mar i de la freqüència d’esdeveniments extrems, es  Efecte illa de calor. Actualment, la màxima intensitat i papallones. Contràriament a això, algunes espècies 
preveu un augment de la inundació, canvis morfològics i la freqüència més gran de l’illa de calor a Barcelona plaga (mosquits, paneroles, la cotorreta pitgrisa i els 
a les platges i una exposició més elevada de les infraes- es produeix en període nocturn i a l’hivern. Les es- múrids) estan incrementant les seves poblacions, be-
tructures portuàries. Per al 2100, l’increment del nivell tacions urbanes registren fins a 3 ºC (mitjana anual) neficiades pel canvi de les condicions climàtiques, així 
del mar en el nostre litoral es preveu que sigui de 0,46 més que les de fora de la ciutat, i les diferències poden com algunes espècies de mosquits transmissores de 
m en l’escenari compromès i 0,64 m en el passiu. Si es arribar fins a 7 ºC o 8 ºC. El canvi climàtic intensificarà malalties com el dengue, la febre del Nil, la febre del 
té en compte l’efecte de la marea i els canvis de pressió l’efecte illa de calor, ja que augmentarà l’exposició a Zika o el chikungunya. En general, tots aquests can-
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Resilència i adaptació al canvi climàtic 24
vis poden incidir en la simplificació dels ecosistemes i, 2.2.4. Model de resiliència de La feina duta a terme ha generat una metodologia de 
per tant, en una pèrdua de biodiversitat. Barcelona treball pròpia basada en la participació activa i coordi-
nada de tots els agents, tant públics com privats, invo-
 Incendis forestals. Les projeccions climàtiques indi- lucrats en la reducció del risc i la garantia de continuïtat 
quen que es produirà un increment del risc d’incendis Barcelona treballa activament per convertir-se en una funcional de la ciutat, de manera que Barcelona ha es-
a la regió mediterrània. A l’entorn de Barcelona, hi ha ciutat més resilient des de l’any 2009, any en què es van devingut una ciutat pionera a escala mundial amb la cre-
altres factors relacionats amb l’activitat humana, els començar a posar en pràctica projectes per reduir les ació del  Departament de Resiliència Urbana l’any 2014. 
processos d’urbanització i els canvis d’usos del sòl vulnerabilitats detectades a les infraestructures i els El Departament, que pertany a la Gerència d’Ecologia 
que són els responsables principals del règim d’in- serveis urbans. Aquestes vulnerabilitats es van posar de Urbana, s’estructura sobre tres puntals que constituei-
cendis. A causa de l’augment de les temperatures i la manifest especialment l’any 2007 arran d’una sèrie d’epi- xen les seves tres línies d’acció principals i es correspo-
disminució de la precipitació provocats pel canvi cli- sodis crítics (risc de sequera extrema, interrupcions en nen amb les tres fases que componen el cicle de millora 
màtic, que comportaran l’augment de l’estrès hídric serveis ferroviaris, apagada elèctrica, etcètera), a través contínua per a la creació de resiliència: la gestió del risc, 
de la vegetació i la seva inflamabilitat, el perill d’incen- de les taules de resiliència. Organitzades en grups de a través de la Central d’Operacions; l’anàlisi del risc, mit-
di augmentarà. Les zones de perill més gran d’incen- treball sectorial, les taules de resiliència desenvolupen jançant la plataforma de gestió de la informació i anàlisi 
dis es concentren al vessant barceloní de Collserola projectes específics per reduir les vulnerabilitats identi- de resiliència, i la reducció del risc, a través de les taules 
(Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, Horta, Canyelles i ficades. Cada projecte de millora, a més de determinar de resiliència.
Torre Baró). uns objectius i un pla d’acció per assolir-los, ha d’establir 
un sistema de seguiment i millora per avaluar-ne el grau 
 Afectació en les infraestructures. Després de les d’èxit.
platges, les xarxes de sanejament i de mobilitat són 
les infraestructures que més podrien quedar afecta-
des per l’augment dels riscos d’inundació (fluvial, ur-
bana, per augment del nivell del mar o per temporal 
marítim) o d’incendis.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Resilència i adaptació al canvi climàtic 25
2.3 Mesures implantades per avançar en  
la resiliència i l’adaptació al canvi climàtic
La majoria d’impactes derivats del canvi climàtic a Bar- Aquesta anàlisi es va complementar amb un informe X  Integrar els principis de la resiliència a tots els projec-
celona són fenòmens que ja ocorren, però que s’agreu- en què s’identificaven les polítiques, els plans i els pro- tes i els processos de transformació, gestió i manteni-
jaran. En aquest sentit, fa anys que Barcelona treballa grames que la ciutat ja estava posant en pràctica per ment de la ciutat.
activament per convertir-se en una ciutat més resilient, adaptar-se al canvi climàtic.   
que garanteixi la seguretat i la qualitat de vida de tota la  Reduir les vulnerabilitats de la ciutat a través d’accions 
ciutadania en incorporar la variable del canvi climàtic en Finalment, per a la redacció del Pla Clima i en col·labora- preventives que n’eliminin les causes d’origen o mini-
la planificació i la gestió de la ciutat. ció amb Barcelona Regional, s’ha analitzat com afectarà mitzin l’impacte de les tensions i les pertorbacions.
el canvi climàtic a la ciutat X i se n’han identificat les 
vulnerabilitats principals. Les conclusions de l’estudi de  Proveir la ciutat de mecanismes adequats per a la de-
2.3.1. Millora del coneixement i la les onades de calor han estat especialment rellevants. tecció i l’avaluació anticipada dels riscos.
S’ha elaborat un mapa de risc de calor que identifica les 
governança zones més vulnerables tenint en compte les caracterís-  Treballar per millorar la capacitat de resposta i mini-
tiques urbanes, dels edificis, poblacionals i socioeconò- mitzar l’impacte i el temps de recuperació.
 Millora del coneixement en relació amb la miques.
resiliència i l’adaptació al canvi climàtic  Proporcionar informació útil i eines per ajudar al pro-
cés de presa de decisions.
Com a plantejament preliminar a la redacció del Pla   Estratègia de resiliència urbana de Barcelona
d’adaptació al canvi climàtic de Barcelona, l’any 2014 es   
va dur a terme un benchmarking X on s’analitzaven, de El 2016, l’Ajuntament va aprovar la mesura de govern so- Atles de resiliència 
manera general, els impactes, els efectes i els reptes de bre resiliència urbana X que recull els principis del mo-
la ciutat i on, especialment, es va fer una anàlisi exhaus- del de resiliència de Barcelona i el conjunt d’actuacions L’Atles de resiliència compila, organitza i posa a l’abast 
tiva de les estratègies urbanes d’adaptació al canvi cli- que s’estan duent a terme en aquest marc, regides pels dels tècnics i tècniques municipals informació territorial 
màtic a 32 ciutats de tot el món. objectius estratègics següents: sobre Barcelona que es considera d’interès general, per 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Resilència i adaptació al canvi climàtic 26
tal de contribuir a millorar el coneixement de la ciutat i de la participació en projectes internacionals i en xarxes organismes multilaterals que estan promovent la resi-
habilitar el seu ús com a suport en processos de presa de ciutats i organismes multilaterals que permeten com- liència a escala mundial. 
de decisions o com a base d’estudis futurs. A través partir experiències i informació, com ara els següents:
d’aquest espai, es publicaran els mapes generats com   
a resultat d’estudis impulsats des de l’Ajuntament ori-  ICLEI amb els projectes Cities Adapt, Resilient Cities X, Participació en el projecte RESCCUE
entats a la planificació, l’anàlisi de vulnerabilitats o inici- Open European Day X.
atives de recopilació d’informació territorial de caràcter Des del 2016, Barcelona, juntament amb les ciutats de 
descriptiu, entre d’altres. El primer contingut publicat a  C40, xarxa de ciutats compromeses amb la lluita con- Bristol i Lisboa, participa en el projecte de la Unió Euro-
l’Atles són els resultats de l’estudi d’impactes del canvi tra el canvi climàtic. Recentment Barcelona s’ha ad- pea RESCCUE X, Resiliència per fer front al canvi climàtic. 
climàtic a Barcelona. herit al programa Women4Climate X. Aquest projecte té per objectiu millorar el coneixement 
sobre l’impacte del canvi climàtic en els serveis urbans, 
   Oficina de les Nacions Unides per a la Reducció del des d’un enfocament multisectorial, per tal que les ciu-
Nou rol de la Central d’Operacions Risc de Desastres (UNISDR), amb la campanya “Making tats puguin preparar-se per als desafiaments que supo-
Cities Resilient” X. sa.
Arran de la seva incorporació al Departament de Resi-
liència Urbana, la Central d’Operacions ha esdevingut  El programa 100 Resilient Cities X, amb el qual Barce- Durant quatre anys, Barcelona estudiarà els impactes 
una peça clau en el procés de creació de resiliència. Dins lona obté accés a les eines, l’assistència tècnica i altres generats pel canvi climàtic, sobretot els relacionats amb 
aquest context, assumeix un nou rol estratègic com a recursos per elaborar l’estratègia de resiliència de la l’aigua, i n’analitzarà l’impacte sobre la ciutat i els siste-
vèrtex de coordinació i comunicació en la gestió de les ciutat. mes urbans, considerant les seves interdependències i 
incidències i les situacions crítiques que la ciutat afron- els possibles efectes cascada. 
ta, entre els agents i els operadors que intervenen en la  El programa City Resilience Profiling X d’UN-Habitat, 
gestió dels serveis urbans. amb seu a Barcelona, que proporciona als governs lo-
cals i nacionals eines i metodologies per a l’avaluació 2.3.3. Planificació per minimitzar els 
de vulnerabilitats en entorns urbans que contribuei-
impactes derivats del canvi climàtic 
2.3.2. Treball amb xarxes de ciutats xin a definir i posar en pràctica de plans d’acció de 
resiliència. En col·laboració amb el programa també 
per intercanviar experiències s’han celebrat les jornades “Barcelona’s experience  
in resilience” (febrer del 2015) i dues edicions de la  Protocols d’actuació per onades de calor 
 Intercanvi de coneixement amb  Setmana de la Resiliència (març del 2016 i novembre 
altres ciutats del 2018), com a espais de trobada per reflexionar i Des del 2004, Catalunya disposa del Pla d’actuació per 
compartir coneixement i bones pràctiques amb ciu- prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut 
Aquest intercanvi de coneixement es produeix a través tats, experts i expertes i les principals organitzacions i (POCS) X. Es posa en marxa cada estiu i permet predir les 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Resilència i adaptació al canvi climàtic 27
possibles situacions meteorològiques de risc, amb l’ante- informació a les persones que ho sol·licitin, que es penats, avifauna, etcètera), de manera que s’estan duent 
lació màxima que permetin els mitjans tècnics, minimitzar coordina amb els serveis mèdics en cas de detectar a terme diverses mesures per afavorir-ne la conservació: 
els efectes negatius de les onades de calor sobre la salut persones amb problemes de salut. sembra d’escocells, naturalització de les basses, plantació 
de la població i coordinar les mesures i els recursos exis- de flora ornamental més sostenible, instal·lació de noves 
tents per fer front a la possible onada. Plans de prevenció i actuació davant d’incendis estructures de biodiversitat, creació d’espais d’especial in-
 forestals terès per a la biodiversitat, etcètera (vegeu l’apartat 4.3.2, 
Dins del PEEM per onades de calor l’Ajuntament inclou me- “La naturalització de la ciutat”).
sures diverses per protegir la població vulnerable de les El Programa de prevenció d’incendis forestals (PPIF) 
conseqüències de les temperatures extremes. Des del 15 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona treballa en dues 
de juny fins al 15 de setembre es mantenen activades de línies principals: la prevenció passiva i la prevenció ac-
manera automàtica les fases preventives dels protocols tiva. La primera pretén reduir la vulnerabilitat del ter-
d’actuació per onada de calor: ritori als incendis i disminuir les probabilitats d’inici a 
través de la planificació i actuant sobre els factors que 
 Informar i formar els col·lectius professionals de ser- provoquen el foc a través de campanyes de sensibilit-
veis socials d’atenció primària municipals, dels centres zació i vigilància, i sobre les característiques del terreny. 
d’atenció a les persones sense sostre i d’atenció domi- La segona disposa d’un sistema d’alerta meteorològica 
ciliària. i actuacions de vigilància fixa, mòbil i d’intervenció im-
mediata i de coordinació amb altres serveis. 
 Comunicar què és una onada de calor a la població ge-
neral i difondre recomanacions generals per evitar-ne Barcelona també disposa del Pla d’actuació d’emer- Biotronc al Jardí de Petra Kelly, Montjuïc.
els efectes. gència municipal (PAEM) d’incendis forestals. El pla in-
clou deu plans d’autoprotecció per a deu barris situats 
 Actualitzar el cens de persones i famílies en situació dins o al voltant del parc de Collserola. Aquests plans   
de risc, i de persones vulnerables. estableixen protocols de col·laboració entre el veïnat i Vigilància i control de plagues i arbovirosis
els serveis d’emergència per coordinar les accions ne-
 Actualitzar la llista de recursos assistencials i centres cessàries en cas d’incendi. El canvi climàtic pot afavorir la presència d’algunes pla-
de dia climatitzats. gues, com les paneroles, els mosquits, la cotorreta pitgri-
 Conservació d’espècies vulnerables al canvi sa i els múrids. Per evitar-ho, s’estan implantant mesures 
 Divulgar les mesures per prevenir els efectes de la ca- climàtic de control integral, com l’aplicació d’una política de gestió 
lor en persones vulnerables. de l’aigua adreçada a reduir o eliminar els possibles focus 
A Barcelona, hi viuen certes poblacions de fauna especial- de mosquits a la via pública i la xarxa de clavegueram; el 
 Establir un servei telefònic permanent per facilitar la ment sensibles al canvi climàtic (amfibis, papallones, rat- seguiment de les poblacions de mosquits per detectar la 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Resilència i adaptació al canvi climàtic 28
possible entrada de mosquits invasors, i el monitoratge de  Protocol per situació de sequera (vegeu l’apartat 9.3.1, 2.3.4. Avenços del Pla Clima en 
l’activitat vectorial en èpoques poc favorables per poder “Estalvi i eficiència per garantir el subministrament d’aigua”) el desplegament de les accions 
detectar un possible canvi d’estacionalitat en el vector (per 
exemple, degut a l’augment de la temperatura).  Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos hídrics al- d’adaptació
ternatius (vegeu l’apartat 9.3.2, “Aprofitament dels recursos 
D’altra banda, l’augment de les temperatures i les variaci- hídrics alternatius”)   
ons en la humitat poden afectar les poblacions d’alguns Espais de refugi climàtic a la ciutat
insectes i augmentar el risc de transmissió de determinats  Gestió d’inundacions amb sistemes urbans de drenat-
arbovirus (com el dengue, la febre groga, la febre del Zika, ge sostenible, com la xarxa de dipòsits subterranis de A Barcelona disposem d’uns equipaments i espais verds 
el virus del Nil occidental o el chikungunya). És per això que retenció d’aigües pluvials (vegeu l’apartat 9.3.5, “Gestió de determinats que, en cas que hi hagi un episodi de calor, 
ja hi ha establerts uns protocols de vigilància i control. l’escorrentiu i del risc d’inundació”) poden donar servei com a refugi climàtic, és a dir, aco-
llir la població —especialment la més vulnerable— i pro-
Gràcies a l’aplicació Mosquito Alert, qualsevol persona pot  PAEM d’insuficiència de drenatge / inundacions (vegeu porcionar-los condicions de confort tèrmic. Una primera 
notificar una possible troballa de mosquit tigre o mosquit apartat 9.3.5, “ Gestió de l’escorrentiu i del risc d’inundació”) aproximació del potencial d’aquests equipaments i zones 
de la febre groga i els seus llocs de cria a la via pública en- verdes indica que es distribueixen d’una manera relativa-
viant-hi una foto. La foto recull la posició GPS i un equip ment homogènia per tota la ciutat, exceptuant algunes 
n’identifica l’espècie. Des del 2014, es publica un mapa X  Actuacions per garantir el subministrament zones de la Zona Franca, Sarrià - Sant Gervasi i l’Eixample. 
des del qual es poden consultar i exportar totes les obser- d’aigua i gestionar les inundacions Actualment s’està treballant per identificar tots aquests 
vacions rebudes fins a l’actualitat.  espais i la necessitat de reforçar-ne els serveis o gene-
Per garantir l’accés de la població als serveis bàsics rar-ne de nous, amb l’objectiu de garantir un grau de co-
 Actuacions per garantir el subministrament d’energia i evitar els talls de subministrament energètic, bertura adequat a tota la ciutat (100% de la població a 
d’aigua i gestionar les inundacions Barcelona disposa del PEEM per manca de subministra- menys de 10 minuts a peu d’un espai de refugi climàtic). 
ment elèctric i el PEEM per manca de subministrament 
 Mesures d’estalvi d’aigua a escala municipal (vegeu de gas, d’una comercialitzadora pública d’electricitat, de  El Pla Clima, el millor pla de les grans ciutats 
l’apartat 9.3.1, “Estalvi i eficiència per garantir el subminis- deu punts d’assessorament energètic i del Programa europees
trament d’aigua”) d’impuls a la generació d’energia solar, entre d’altres (ve-
geu el capítol 1, “Energia i mitigació del canvi climàtic”). El Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses pel Clima i l’Energia ha 
 Sensibilització ciutadana per al foment de l’estalvi lliurat el premi “Ciutats del Pacte destacades” al Pla Cli-
d’aigua (vegeu l’apartat 9.3.1, “Estalvi i eficiència per garantir ma de Barcelona en la categoria de grans ciutats. Es va-
el subministrament d’aigua”) lora el Pla Clima per la integritat i l’eficàcia del procés, i 
per la importància de fer un enfocament general i trans-
versal que integri mitigació, adaptació i justícia climàtica 
i que sigui d’implantació intergeneracional.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Resilència i adaptació al canvi climàtic 29
2.4 Objectius i mesures de futur
Tot i que fa anys que Barcelona treballa per ser una ciu-  Les persones primer: el benestar de la ciutadania. Per disminuir la vulnerabilitat i augmentar la resiliència 
tat resilient i adaptar-se als impactes derivats del canvi de la ciutat davant dels efectes no desitjables del canvi 
climàtic, fet que es demostra en la gran quantitat de me-  Començar per casa: la millora de l’eficiència dels edi- climàtic, el Pla Clima marca els objectius següents per 
sures que ja han estat desenvolupades, ara disposa de ficis. al 2030:
dos instruments que li permetran fer una gestió integral 
de la resiliència i l’adaptació al canvi climàtic.  Transformar l’espai comú: la transformació de l’es-  Incrementar el verd urbà en 1,6 km2 (1 m2 més de verd 
pai públic en un entorn saludable, biodivers, eficient i per cada habitant actual) i arribar a 34.100 m2 de co-
  inclusiu. bertes, murs i façanes verdes.
Pla Clima de Barcelona 2018-2030
 Economia climàtica: el desacoblament entre el crei-  Augmentar en un 5% la cobertura arbòria (2037).
Per tal de donar resposta al compromís que la ciutat ha xement econòmic i la qualitat de vida de les persones, 
adquirit amb la signatura del Pacte d’Alcaldes i Alcaldes- amb una visió circular que aprofiti els recursos al mà-  Passar del 30% al 40% d’espècies d’arbrat adaptades.
ses pel Clima i l’Energia del 2017, Barcelona ha elaborat xim i eviti generar residus i emissions.
el Pla Clima X, el nou full de ruta per fer front al canvi  Tenir el 100% de la població a menys de 10 minuts a 
climàtic amb l’horitzó 2030.  Construcció col·lectiva i la complicitat d’una ciutada- peu d’un espai de refugi climàtic (equipaments o parcs 
nia informada, crítica, proactiva, organitzada i apodera- urbans que proporcionen unes bones condicions de 
El Pla Clima estableix uns objectius i unes mesures estra- da. confort tèrmic i que poden acollir població sensible en 
tègiques a curt termini (2018-2020) i a mitjà i llarg termini casos d’onades de calor).
(2021-2030), estructurades en quatre eixos estratègics: 
mitigació, adaptació i resiliència, justícia climàtica i impuls  Tenir un jardí d’aigua per districte.
a l’acció ciutadana. Per donar resposta a aquests eixos, el 
Pla consta de divuit línies d’acció agrupades en cinc àm-  Assolir un consum d’aigua domèstica potable inferior a 
bits d’actuació: 100 litres per habitant i dia.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Resilència i adaptació al canvi climàtic 30
 Augmentar en 2,7 hm3 l’ús d’aigua subterrània.   És important que l’estratègia es relacioni amb un gran 
Les escoles de la ciutat seran refugis climàtics nombre de programes, accions i mesures sectorials que 
 Aconseguir 18 hm3 d’aigua potable addicional en col·la- s’estan impulsant des d’àmbits diversos de l’Ajuntament, 
boració amb altres administracions (2050). El projecte municipal “Adaptació climàtica a les escoles i que s’integrin i es complementin a través de la pers-
blava, verda i grisa” ha estat reconegut per la Comissió Eu- pectiva holística i de gestió de riscos i vulnerabilitats que 
Per aconseguir tots aquests objectius, el Pla preveu un ropea com a acció d’innovació urbana i rebrà una subven- ofereix la resiliència. L’estratègia de resiliència es comple-
seguit de mesures. Les actuacions de resiliència i adap- ció FEDER de quatre milions d’euros. El pla, que es durà a mentarà amb el Pla Clima i incorporarà mesures per fer 
tació al canvi climàtic més destacades són les següents: terme entre el 2019 i el 2022, preveu convertir els centres front als impactes, tensions i reptes principals als quals 
educatius en refugis climàtics amb mesures relacionades s’enfronta la ciutat en el terreny social, econòmic i en ma-
 Identificació dels espais de refugi climàtic existents i amb l’aigua, el verd i la rehabilitació per disminuir l’impac- tèria d’infraestructures i serveis urbans.
potencials. Es farà un mapatge del grau de cobertura te de la calor als estius.
per garantir una equitat territorial, tenint en compte els El desenvolupament de l’estratègia serà un procés copro-
àmbits identificats com a més vulnerables a la calor, i La proposta, que s’aplicarà primerament en una prova duït, que requerirà la implicació d’actors clau tant de l’àm-
se’n crearan de nous. pilot amb deu escoles, inclou la rehabilitació de patis per bit de l’Ajuntament com externs, i estarà liderat pel De-
ampliar els espais verds i amb aigua, i millorar l’eficiència partament de Resiliència. Hi col·laboraran els programes 
 Creació de jardins d’aigua (ruixadors, fonts acces- energètica, amb l’objectiu que els centres estiguin prepa- City Resilience Profiling d’UN-Habitat i 100 Resilient Cities. 
sibles, llacs, piscines, etcètera). Hauran de ser assu- rats per fer front a la calor de l’estiu. A més, les escoles de 
mibles pel que fa al consum d’aigua i estar distribuïts la ciutat romandran obertes durant el període estival com   
equitativament en el territori. a espais de refugi climàtic per a tota la ciutadania. Women4Climate 
 Creació del programa “Barcelona, ciutat d’ombra”   Fruit de l’adhesió al programa Women4Climate de la 
d’intervenció sobre l’espai públic per generar més zo- Estratègia de resiliència de la ciutat xarxa C40, l’Ajuntament oferirà el Women Mentoring 
nes d’ombra: incrementant la cobertura del verd o a Programme, un programa de mentoria pensat espe-
través d’elements de mobiliari urbà, preferiblement Per tal d’emmarcar totes les línies d’acció, recollir les me- cialment per a entitats liderades per dones que volen 
multifuncionals (com ara pèrgoles fotovoltaiques). Cal- todologies de treball i els recursos que configuren el mo- consolidar-se i créixer. El programa, que és voluntari tant 
drà identificar i mapar els itineraris, i fomentar la crea- del de resiliència de la ciutat i traçar el full de ruta a termini per la mentora com per la mentoritzada, constarà de sis 
ció d’ombra a l’espai lliure privat. mitjà i llarg, s’està treballant en l’estratègia de resiliència. hores de mentoria. 
A escala global, l’estratègia s’alinea amb els objectius de 
 Intervenció sobre els paviments i els terrats de la ciutat desenvolupament sostenible, la Nova Agenda Urbana i el Es donarà a conèixer a tota la xarxa Barcelona + Sos-
per incrementar l’índex de reflectància i contribuir Marc de Sendai per a la reducció del risc de desastres, tenible a través d’una sessió informativa per identificar 
a mitigar l’efecte d’illa de calor. promoguts per les Nacions Unides. possibles candidates que estiguin treballant en temes 
relacionats amb el Pla Clima.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Resilència i adaptació al canvi climàtic 31
 33 Infografia resum
 34 3.1 Visió, reptes i oportunitats
 35 3.2 Context general i situació actual
 36 3.2.1 Diversos modes de transport per als desplaçaments interns i de connexió
 36 3.2.2 Nous hàbits en la mobilitat
 38 3.3 Mesures implantades per a una mobilitat més sostenible
 38 3.3.1 Cap a una mobilitat segura, sostenible, equitativa i eficient
 39 3.3.2 Una Barcelona de vianants i ciclistes
 40 3.3.3 Impuls del transport públic: més línies per a una ciutat més connectada
 41 3.3.4 El vehicle privat, limitat i sostenible
 43 3.3.5 Cap a una distribució de mercaderies amb menys impacte ambiental
 43 3.3.6 Nous reptes que planteja el turisme per a la mobilitat de la ciutat
 44 3.4 Objectius i mesures de futur
 44 3.4.1 Planificació estratègica de la mobilitat per als propers sis anys
Cap a una mobilitat més segura, 
saludable, sostenible, equitativa 
i intel·ligent
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Mobilitat i transport urbà 32
Mobilitat i Situació 
actual Desplaçaments 8.225.347transport 
urbà diaris 74,4 % Ecomobilitat (transport públic + bici + a peu) 
64,2 % 35,8 % 
Desplaçaments interns Desplaçaments de connexió  
Visió de futur
Avançar
cap a un Transport públic 
17,3 % 33,3 % 41,7 % 50,7 %
model de 
mobilitat Bicicleta 
segura, 
saludable, A peu 3 %
sostenible, 46,4 % 7,2%
equitativa i Línies Vehicle privat 0,4 %
intel·ligent de 
treball 83,1 % Ecomobilitat 59 % Ecomobilitat
Foment de la Pacificació de carrers Contenció del vehicle Impuls del vehicle elèctric 
bicicleta “Ampliació “Superilles” “Ampliació Connectivitat  privat “Carril bus-VAO” “Punts de recàrrega 
de carrils bici” “Edificis de la superfície per a “Xarxa de bus “Zona de baixes gratuïts” “Electrificació 
Amics de la Bici” vianants” ortogonal” emissions” “Park & Ride” de la flota municipal”
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Mobilitat i transport urbà 33
3.1 Visió, reptes i oportunitats
En aquest camí cap a la mobilitat sostenible, cal tenir en compte els condicionants geogràfics, territorials i econòmics. Alguns d’aquests 
Visió de futur condicionants representen reptes que cal superar i d’altres, oportunitats que cal aprofitar:
Barcelona vol avançar cap  Barcelona està envoltada de muntanyes, de rius i del mar. La serralada Litoral, els rius Llobregat i Besòs i el mar Mediterrani condi-
a un model de mobilitat se- cionen el desenvolupament de les infraestructures de transport. 
gura, saludable, sostenible, 
equitativa i intel·ligent. Vol  És la capital catalana i el centre d’una gran àrea metropolitana. L’àrea metropolitana està formada per un sistema de polaritats de 
avançar cap a una ciutat on ciutats mitjanes, amb una activitat econòmica i una densitat poblacional elevades. En els darrers anys, s’ha produït un ràpid creixement 
es recupera l’espai públic per de les necessitats de mobilitat entre Barcelona i l’exterior i, per tant, és indispensable treballar per millorar la sostenibilitat i l’eficiència 
a les persones. Per a això és d’aquests desplaçaments de connexió.
clau augmentar les zones des-  És una ciutat de pas. La seva situació estratègica, el fet de tenir uns dels principals aeroports i ports de la costa mediterrània, juntament 
tinades a la mobilitat a peu i en amb l’elevada activitat econòmica, la converteixen en una ciutat de pas i de molt de trànsit. En aquest sentit, caldrà adaptar els plans d’au-
bicicleta, fomentar el transport toprotecció de les grans infraestructures de mobilitat i transport a l’evolució de les projeccions de futur d’escenaris climàtics i els riscos que 
públic i col·lectiu, i reduir l’es- se’n poden derivar. 
pai destinat al trànsit privat de 
motor, tal com planteja el mo-  És una ciutat densa, compacta i complexa. I, com a tal, es caracteritza per la concentració de diverses tipologies d’activitats en un 
del de les superilles. Paral·lela- àmbit reduït. Aquest fet, juntament amb un clima suau, afavoreix que els desplaçaments es facin a peu o en bicicleta.
ment, cal impulsar els vehicles 
 És una de les principals destinacions turístiques d’Europa. La mobilitat turística representa entre el 10% i 15% dels desplaçaments 
elèctrics i facilitar el transva-
interns, i la majoria de turistes es desplacen a peu i en transport públic. Per això, cal integrar la demanda turística en la gestió i la planificació 
sament cap a mitjans més efi-
de la mobilitat. 
cients. 
 La gestió de la xarxa de mobilitat de Barcelona és complexa. En l’estructura organitzativa de la xarxa, hi intervenen agents diversos 
que s’han de coordinar: administracions competents, titulars de les infraestructures i titulars dels serveis.
 La mobilitat té un gran impacte ambiental a la ciutat. Com a moltes ciutat europees, el sector dels transports és la font principal de 
contaminació atmosfèrica, d’emissions de GEH i de contaminació acústica, i representa una despesa energètica molt important. Reduir els 
desplaçaments en vehicle privat i que els que circulin siguin més nets és una prioritat. 
 La bicicleta ha anat guanyat protagonisme en els darrers anys, gràcies a l’ampliació de la xarxa de vies i serveis adaptats, al seu fo-
ment com a mitjà de transport urbà i a l’ampliació dels serveis del Bicing. Tanmateix, la convivència entre persones usuàries de la bicicleta, 
vianants i conductores de vehicles de motor, juntament amb els robatoris, són els reptes principals per a la bicicleta.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Mobilitat i transport urbà 34
3.2 Context general i situació actual
Com a moltes ciutats europees, la font principal de con- transport presenta una gran dependència del petroli, ja com subterrània (metro i Ferrocarrils de la Generalitat 
taminació atmosfèrica de Barcelona és el sector dels que els vehicles elèctrics encara hi són testimonials, tot i de Catalunya).  
transports. També és la font principal d’emissions de que els híbrids comencen a tenir importància en l’àmbit 
GEH i de contaminació acústica, i representa una des- urbà. El 4% dels vehicles tenen “Etiqueta Eco” (bàsica- Pel que fa a competències sobre les infraestructures vi-
pesa energètica molt important. El transport de perso- ment híbrids de gasolina) i només un 0,3% tenen etique- àries, l’Estat és l’administració competent sobre la xarxa 
nes i mercaderies s’ha convertit en el segon consumi- ta “Zero emissions” (vehicles elèctrics).  bàsica estatal i europea; la Generalitat de Catalunya, so-
dor d’energia final, amb el 27,3%. A més, el sector del bre la xarxa bàsica catalana, i la Diputació de Barcelona, 
En l’estructura organitzativa de la mobilitat, hi interve- sobre la xarxa local. El Consell Comarcal del Barcelonès 
nen agents diversos i és imprescindible que cooperin duu a terme els treballs de manteniment integral de les 
entre si per assolir una mobilitat segura, saludable, sos- rondes de Barcelona, mentre que l’Ajuntament s’encar-
El sector del transport a Barcelona és el responsable de: 
tenible, equitativa i intel·ligent. La ciutat disposa d’una rega de l’ordenació del trànsit i la seguretat viària, dels 
xarxa de transport públic àmplia, tant en superfície (au- vianants i les bicicletes i de la distribució de mercaderies.
 30,6% de les emissions de GEH de la ciutat
tobús —bus de barri, interurbà i turístic—, tren —Ren-
fe Rodalies, regional i estatal—, tramvia, taxi i funicular) 
 Prop del 60% de les emissions de NOx i  
 partícules
Administració competent Titular de la infraestructura Titular del servei
 Més del 80% del soroll de la ciutat
Generalitat de Catalunya Ferroviària: Metro, FGC, Tramvia FGC (incorpora 7 línies de Renfe 
Rodalies) Autobús interurbà
Àrea Metropolitana de  Metro, Bus Barcelona, Bus AMB. 
Barcelona (AMB) Taxi
Administració de l’Estat Xarxa estatal RENFE RENFE (estatal, regional i 6 línies 
Les xarxes de transport públic de Barcelona estan de Rodalies)
gestionades per 4 administracions diferents
Autoritat del Transport Metropolità (ATM) Tramvia
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Mobilitat i transport urbà 35
3.2.1 Diversos modes de transport en els desplaçaments de connexió, en què representa ments interns el pes de l’ecomobilitat cada vegada està 
per als desplaçaments interns i de el 41,7%, que en els interns, en què representa el 17,3%. més a prop d’assolir l’objectiu (83,1%), respecte als des-
plaçaments de connexió encarà roman lluny (59,0%). 
connexió El nombre total de desplaçaments continua augmentant 
des de l’any 2013, moment en què va assolir el mínim del 
Segons dades del 2017, a Barcelona es fan diàriament període analitzat. En el cas dels desplaçaments en bici- 3.2.2 Nous hàbits en la mobilitat
8,23 milions de desplaçaments, dels quals el 64,2% cor- cleta, aquest augment ha estat continu des de l’any 2011. 
respon a desplaçaments interns i el 35,8% a desplaça-
ments de connexió (entre Barcelona i l’exterior). El pes de l’ecomobilitat (desplaçaments efectuats en Respecte a l’any 2012, els desplaçaments a peu s’han 
transport públic i no motoritzat, a peu i en bicicleta) en incrementat un 4% i han arribat al 32,4% entre els des-
Pel que fa als desplaçaments interns, predomina la bici- els desplaçaments totals ha augmentat lleugerament plaçaments interns i els de connexió. S’han creat noves 
cleta i anar a peu, amb el 49,4%, mentre que en els des- després d’alguns anys d’estabilitat, tot i que es manté zones amb prioritat per a vianants, com la superilla del 
plaçaments de connexió predomina el transport públic, per sota de l’objectiu establert pel Pla de mobilitat ur- Poblenou o de Sant Antoni, i s’han pacificat diversos car-
amb el 50,7%. Pel que fa al vehicle privat, s’usa molt més bana 2013-2018 (85,1%). Mentre que per als desplaça- rers i vies de la ciutat.
5000 5000
4000 Vehicle 4000
privat
3000 3000
A peu
2000 2000
En 
1000 bicicleta 1000 Des de 2008 el transport privat ha anat 
Transport disminuint progressivament, tant en els 
0 públic 0 desplaçaments interns com en els de connexió.
2011 2017 2011 2017
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Mobilitat i transport urbà 36
Desplaçaments interns
Desplaçaments de connexió
D’altra banda, la mobilitat en bicicleta ha anat guanyant el període 1999-2015. De la mateix manera, s’ha reduït També cal destacar la proliferació ràpida i la tendència 
protagonisme i també s’ha incrementat fins a assolir també el nombre de camions i furgonetes (11,5%), però creixent a la ciutat dels vehicles de mobilitat personal 
una xifra total de 180.000 desplaçaments diaris, el 45% ha augmentat el nombre de motocicletes substancial- (VMP) i dels cicles de més de dues rodes.
més que el 2012. En aquest increment, hi ha tingut molt ment (55%). 
a veure l’ampliació de la infraestructura de carrils bici, El nombre de víctimes (mortes i ferides greus) causades 
la qual ha crescut fins a 209 km el 2018, i del nombre L’alta presència del vehicle privat motoritzat als carrers per accidents de trànsit augmenta respecte als dos dar-
d’aparcaments en superfície, amb un increment del 57% de Barcelona és un dels problemes que cal abordar. Mal- rers anys i és de 253; per tant, supera el valor objectiu 
(34.988). Pel que fa al servei públic de bicicletes, Bicing, grat que només representa el 26,1% dels desplaçaments de 220 víctimes establert pel Pla local de seguretat vià-
el nombre de viatges es manté força estable amb 13,28 efectuats pels barcelonins i barcelonines, la mobilitat en ria (2013-2018).
milions l’any. cotxe i moto ocupa, en circulació i aparcament, entre el 
50% i el 70% de l’espai de molts carrers. D’altra banda, el 
La mobilitat en transport públic ha experimentat un factor d’ocupació del cotxe continua sent molt baix (1,19 
augment lleuger. Respecte al 2012, el nombre de vali- persones/cotxe).
dacions en transport públic s’ha incrementat un 6,1%. 
Aquest increment ha anat acompanyat de millores en la Pel que fa a l’impuls de la mobilitat elèctrica, la flota 
xarxa de metro i bus: la longitud de les línies de metro municipal elèctrica s’ha incrementat en un 67%, s’han 
s’ha ampliat un 16% (fins a arribar a 119 km) i el carril instal·lat 450 punts de recàrrega de vehicles elèctrics i 
bus, un 26,8% (201 km). s’han implantat 3 plataformes logístiques amb vehicles 
elèctrics.
Pel que fa a la mobilitat en vehicle privat, ha augmentat 
un 1,5% en els desplaçaments interns i un 2,8% en els El 95% de la ciutadania disposa d’un punt de La flota de vehicles de la Guàrdia Urbana de Barcelo-
de connexió. En canvi, el nombre de turismes totals a recàrrega gratuït a menys de 2 km o 6 minuts. na compta amb 60 motocicletes elèctriques. 
Barcelona ha experimentat una davallada (9,7%) entre 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Mobilitat i transport urbà 37
3.3 Mesures implantades per a una mobilitat més sostenible
Les mesures implantades en els darrers anys han anat 
encaminades a donar més protagonisme a vianants i 
ciclistes, a fomentar l’ús del transport públic col·lectiu i Mobilitat segura Mobilitat sostenible
a reduir l’ús del vehicle privat, amb l’objectiu de millorar 
la qualitat de la ciutat, la seguretat viària i l’eficàcia del 
conjunt del sistema de mobilitat.  2012 2018 2012 2018
249  -20%  4 de 7 100%  
3.3.1 Cap a una mobilitat segura, ferits greus ferits greus estacions  estacions  
no compleixen  compleixen  
sostenible, equitativa i eficient 30  -30%  valor mitjà  paràmetres UE  
morts morts anual NO2 (NO2 -PM10)
  
Pla de mobilitat urbana (PMU) 2013-2018
El pla X ha sigut l’instrument de planificació que ha per- Mobilitat equitativa Mobilitat eficient
mès desplegar un seguit d’actuacions per avançar cap a 
un model col·lectiu de mobilitat més segur, sostenible, 2012 2018 2012 2018
equitatiu i eficient. S’ha estructurat en quatre eixos i per 
a cada eix s’han establert objectius quantitatius:
Al voltant Sistema de Microplataformes 
 Mobilitat segura: reducció del 30% en el nombre 12’  6’  distribució urbana logístiques i noves 
de víctimes mortals i del 20% en el nombre de ferits freqüència freqüència convencional tecnologies 
greus respecte a les dades del 2012. mitjana mitjana amb la prova pilot eficiència
nova xarxa bus Ciutat Vella  espai públic  
 Mobilitat sostenible: compliment dels paràmetres 
de la Unió Europea en NO2 i PM10 a totes les estacions, 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Mobilitat i transport urbà 38
i reducció dels desplaçaments en vehicle privat en un a ser llocs de trobada i de joc, d’intercanvi cultural, eco-   
21% respecte als valors del 2013. nòmic i social. Més zones per a vianants
 Mobilitat equitativa: augment de la freqüència de Les superilles X es configuren com a unitats urbanes La regulació del pas de vehicles mitjançant la instal·la-
bus d’aproximadament 6 minuts de mitjana. constituïdes per la suma de diverses illes de cases en ció de pilones en l’accés d’alguns carrers o la creació de 
què es pacifiquen els carrers per recuperar espai públic carrers de zona 30, on la velocitat màxima dels vehicles 
 Mobilitat eficient: creació de microplataformes lo- per als i les vianants, es limita el trànsit motoritzat i es és de 30 km/h, són dues de les mesures introduïdes a la 
gístiques i noves tecnologies per a la distribució urba- dona prioritat a la mobilitat sostenible i a l’espai com- ciutat per pacificar el trànsit i afavorir la mobilitat a peu. 
na de mercaderies.   partit, verd i segur.
Respecte a l’any 2013, la superfície de zones i carrers 
L’any 2003 es va implantar la primera superilla a la Vila amb prioritat de vianants ha augmentat un 41%, en pas-
3.3.1 Una Barcelona de vianants i de Gràcia i des de llavors se n’estan establint al Poble- sar de 76,2 ha a 107,8 ha l’any 2017.   
nou, Sant Antoni, les Corts i Horta. La implantació de 
ciclistes cada superilla inclou un procés participatiu amb el qual   
el veïnat i els col·lectius adapten el model a les caracte- “Camí escolar, espai amic” 
 El model de superilles: recuperem l’espai públic rístiques i les necessitats concretes de la zona. 
per a les persones El “Camí escolar, espai amic” és un projecte participa-
tiu de ciutat que promou que l’alumnat tingui un accés 
Barcelona vol combatre els nivells de contaminació de agradable i segur per anar i tornar de casa a l’escola 
l’aire, el soroll produït pel trànsit, els índexs d’acciden- sense l’acompanyament d’una persona adulta. És una 
talitat viària i la manca de verd, i esdevenir així una ciu- oportunitat per al desenvolupament de l’autonomia de 
tat més habitable i més saludable. Diverses d’aquestes l’alumnat, la corresponsabilitat ciutadana i la recupera-
problemàtiques estan determinades per l’espai dedicat ció de l’espai per conviure i compartir un escenari edu-
al vehicle privat de motor, que arriba a sumar el 60% de catiu de valors. 
la via pública. 
Actualment hi ha 103 escoles amb camins escolars i 45 
Per revertir aquesta situació, el programa “Omplim de escoles més que estan en procés de creació. Des del 
vida els carrers. La implantació de les superilles a Bar- setembre del 2015, s’han incorporat 43 escoles al pro-
celona” és una eina per reorganitzar la ciutat de manera grama i està previst que s’hi incorporin 18 escoles més 
que els i les vianants siguin els qui tinguin la prioritat fins al final del curs 2018-2019. Es preveu una actualitza-
La superilla del Poblenou ha estat guardonada al Pre-
real, seguits per la bicicleta i el transport públic, a fi ció del programa en què s’incorporaran millores a partir 
mi Europeu de l’Espai Públic Urbà 2018.
d’aconseguir una ciutat on els carrers i les places tornin dels resultats de l’avaluació efectuada l’any 2017.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Mobilitat i transport urbà 39
    Des dels programes i equipaments de l’Ajuntament 
L’Estratègia de la bicicleta per Barcelona X de Barcelona s’han organitzat accions de participació, 
educació i foment de la bicicleta com el “Fem campa-
Aprovada el 2015, és l’instrument estratègic de les ac- nya per una mobilitat segura i sostenible” dins del pro-
tuacions per fomentar l’ús de la bicicleta que dona con- grama “Escoles + Sostenibles” o el projecte “A la feina, 
tinuïtat al PMU 2013-2018, en el qual es fixa l’objectiu Bicia’t” del programa Ajuntament + Sostenible, entre 
d’incrementar els desplaçaments en bicicleta en un 67% d’altres. Aquest programa també inclou la certificació 
respecte als valors del 2011. Per aconseguir-ho, s’han dels edificis municipals accessibles en bicicleta a través 
desplegat les actuacions següents: del segell distintiu “Edifici amic de la bici” X. Actualment 
hi ha 7 edificis municipals certificats i més de 20 en pro-
 Ampliació de la infraestructura ciclista fins a 209 km. cés. 
 Increment dels aparcaments en superfície en un 57% 
respecte a l’any 2012. 3.3.3 Impuls del transport públic: 
 Modificació de l’Ordenança de circulació de vianants i més línies per a una ciutat més 
vehicles per adaptar-la a la nova situació que viu Barce- connectada  
lona com a conseqüència del notable increment dels Amb l’ampliació de la xarxa ciclista prevista, el 
desplaçaments en bicicleta. 95% de la població disposarà d’un carril bici a 300   
metres de distància del seu domicili. Nova xarxa de bus ortogonal
 L’any 2016 la Gerència d’Ecologia Urbana va publicar 
el “Manual de disseny de carrils bici de Barcelona”, en  Promoció de l’ús de la bicicleta amb el nou servei de L’any 2012 es va posar en marxa la Nova Xarxa de Bus 
el qual es defineixen criteris unificats per implantar els Bicing, que ha entrat en funcionament al principi del amb 5 noves línies i, des de llavors, se n’ha incrementat 
carrils bici amb l’objectiu de millorar la seguretat dels i 2019: ampliació de la cobertura territorial, en funciona- el nombre en fases d’implantació successives. El des-
les ciclistes, reduir els conflictes amb els i les vianants, ment les 24 hores del dia, increment del nombre de bi- plegament ha acabat al novembre del 2018, de manera 
millorar la connectivitat dels nous carrils bici, i abor- cicletes en servei (tant convencionals com elèctriques) que es disposa d’un total de 28 línies (17 de verticals, 8 
dar-ne la senyalització, la regulació i el disseny. i estacions mixtes per a bicicletes convencionals i elèc- d’horitzontals i 3 de diagonals). Aquesta nova configu-
triques. ració més rectilínia permet desplaçaments més ràpids i, 
consegüentment, més freqüència de pas. D’altra banda, 
 Millores en l’adequació del transport públic per a l’ac- ha permès que la xarxa sigui més intuïtiva i fàcil d’utilit-
cés de bicicletes, i instal·lació d’aparcaments Bicibox en zar, més eficient i amb més connectivitat amb la resta de 
algunes estacions de metro. transport públic.  
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Mobilitat i transport urbà 40
  
Millora de l’accessibilitat 
S’han dut a terme actuacions diverses per garantir i mi-
llorar l’accessibilitat de les persones amb mobilitat re-
duïda a les xarxes de transport públic col·lectiu, com la 
de l’estació de FGC del Putxet o la parada de metro de 
la Barceloneta.
3.3.4 El vehicle privat, limitat  
i sostenible
   
Pla director del vehicle elèctric 2016 
L’Ajuntament de Barcelona ha impulsat una línia estratègi-
La Nova Xarxa de Bus ha tingut una bona acollida entre les persones usuàries habituals de l’autobús, que han ca per implantar el vehicle elèctric a la ciutat, afavorir una 
augmentat un 7% respecte a l’any 2013. mobilitat sostenible i contribuir a la reducció d’emissions 
de GEH i del consum de combustibles fòssils, així com a la 
millora de la qualitat de l’aire i de la contaminació acústica.
Aquesta actuació ha anat acompanyada de millores de   
l’espai públic i l’accessibilitat, així com de l’ampliació de la Ampliació de la xarxa de metro  Destaquen les actuacions següents dutes a terme en 
xarxa de carrils bus en 38 km, de manera que s’ha confi- aquesta línia estratègica:
gurat una xarxa de 201 km; també s’han posat en pràcti- S’ha posat en servei el tram sud de les línies 9 i 10, que 
ca actuacions diverses per garantir la prioritat de pas de connecten la ciutat amb l’aeroport i el barri de la Zona  Estacionament gratuït en àrea verda/blava per a perso-
l’autobús. Franca, respectivament. Amb aquests dos trams nous, nes usuàries de vehicle elèctric.
la xarxa de metro s’amplia fins a 119 km i consta de 156 
estacions. A més, amb l’obertura de l’L10 Sud, la xarxa  75% de bonificació en l’impost sobre vehicles de tracció 
amb conducció automàtica s’eleva a 33 km, l’equivalent mecànica.
al 27% de la xarxa. 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Mobilitat i transport urbà 41
 450 punts de recàrrega públics, dels quals 125 són es- En aquesta línia, l’Ajuntament participa en la plataforma   
pecífics per a motos i 17 són estacions de recàrrega Live Barcelona, una plataforma publicoprivada d’enti- Impuls dels serveis de sharing 
ràpida. tats relacionades amb la mobilitat sostenible que té per 
objectiu desenvolupar projectes, polítiques estratègi- A Barcelona funciona el carsharing (cotxe multiusuari) 
En el pla intern, aquest impuls del vehicle elèctric es ques i nous models de negoci, i crear una xarxa de co- des del 2005 i recentment estan proliferant altres for-
reflecteix en la flota municipal: actualment el 21% dels neixement. mes de mobilitat compartida com el motosharing (moto 
vehicles són elèctrics (594 vehicles, dels quals 171 són multiusuari) i el bikesharing. Les persones que en són sò-
camions per a la neteja i gestió de residus) i durant l’any   cies disposen d’una flota de vehicles per fer servir quan 
2017 se’n van incorporar 107, el 36% de la incorporació Implantació del carril bus-VAO els necessiten, sense necessitat de ser-ne la persona 
total. Destaca l’adquisició recent de 30 escúters elèc- propietària. Amb aquest sistema es redueixen els cos-
trics per part de la Guàrdia Urbana de Barcelona, així Els bus-VAO són carrils que busquen potenciar i fer més tos individuals i socials de la mobilitat i, per tant, es pro-
com la renovació prevista dels cotxes patrulla, amb 145 eficient el transport col·lectiu, tant públic com privat (alta mou l’ús racional del vehicle privat i una mobilitat més 
turismes híbrids al final del 2018. TMB disposa de 4 au- ocupació). En aquests carrils, segregats i reversibles, no- sostenible.
tobusos elèctrics i està duent a terme una prova pilot més hi poden circular autobusos, turismes amb 2 o més 
per substituir els busos dièsel per híbrids i elèctrics. ocupants, vehicles amb el distintiu 0, Eco o C (només Atès l’augment d’aquest tipus de serveis, l’Ajuntament 
benzina Euro 6), motocicletes i vehicles per a persones està treballant en un marc regulador que permeti mini-
amb mobilitat reduïda. Des del 2012, l’àrea metropolita- mitzar-ne els impactes negatius derivats de l’ocupació 
na de Barcelona disposa del carril bus-VAO de la C-58, de l’espai públic. 
amb inici a l’avinguda Meridiana.  
 Pla local de seguretat viària de Barcelona  
  2013-2018 
Park & Ride
Per assolir l’objectiu en seguretat viària que estableix el 
Barcelona de Serveis Municipals (BSM) disposa de qua- PUM 2013-2018, reduir en un 30% el nombre de víctimes 
tre aparcaments de tipus Park & Ride X a la perifèria mortals i en un 20% el nombre de ferits greus l’any 2018, i 
de la ciutat (plaça del Fòrum, Rius i Taulet, Sant Genís a partir d’una diagnosi exhaustiva de l’accidentalitat, s’han 
i Marquès de Mulhacén). Aquest tipus d’aparcaments posat en pràctica diverses mesures:
s’instal·len prop d’estacions de transport públic amb la 
intenció que el conductor o conductora aparqui el seu  Manteniment correcte de l’estat de les vies urbanes
vehicle privat i accedeixi al centre de la ciutat mitjançant 
El 95% de la ciutadania disposa d’un punt de 
recàrrega gratuït a menys de 2 km o 6 minuts. el transport públic.  Millora de la senyalització i la informació d’obres
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Mobilitat i transport urbà 42
 Desplegament de campanyes de disciplina viària i me- 3.3.5 Cap a una distribució de 3.3.6 Nous reptes que planteja el 
sures preventives mercaderies amb menys impacte turisme per a la mobilitat de la ciutat 
 Detecció dels punts de risc d’accidentalitat ambiental  
  
 Activitats formatives com ara els consells de mobilitat per La distribució dels productes i els béns necessaris per a la Estratègia de la mobilitat turística de Barcelona 
a la gent gran i “Camí escolar, espai amic”. vida quotidiana de les persones implica la circulació diària 
d’un gran nombre de vehicles a Barcelona. Per reduir-ne Aquesta estratègia X, aprovada el novembre del 2017, va 
 Circulació de vehicles restringida a la zona de l’impacte s’està treballant en les línies següents: néixer fruit de la necessitat de donar resposta als reptes 
baixes emissions per gestionar la ciutat, com a conseqüència de l’augment 
 Repartiment de mercaderies en bicicleta o bicicleta del nombre de turistes a Barcelona i la previsió de crei-
Des del desembre del 2017, en dies d’episodi de con- elèctrica. xement a termini mitjà. A partir de la diagnosi de la mo-
taminació ambiental per NO2, laborables de dilluns a bilitat dels turistes a la ciutat, s’han establert actuacions 
divendres, de 7.00 a 20.00 hores, els turismes sense dis-  Xarxa de microplataformes de distribució on les que cal aplicar i que desenvolupen les línies estratègiques 
tintiu ambiental de la DGT i les furgonetes anteriors a cargo bikes (bicicleta de càrrega) tinguin un paper següents:
Euro1 no poden circular per la zona de baixes emissions protagonista.
de l’àmbit Rondes de Barcelona, una àrea de més de 95  Integrar la demanda turística en la gestió i la planifi-
km2 que inclou Barcelona i els municipis circumdants a  AreaDUM: s’ha dut a terme un pla pilot de l’aplicació cació de la mobilitat.
les rondes. I, des del desembre del 2018, tampoc no po- per a mòbils areaDUM, com a mitjà de control de les 
dran fer-ho les motos i els ciclomotors sense distintiu. zones de càrrega i descàrrega. A través d’aquesta  Garantir la sostenibilitat ambiental.
A partir de l’1 de gener de 2020, les restriccions seran aplicació, la persona usuària fa la reserva amb la in-
permanents per a tots els vehicles sense distintiu. formació de l’horari quan acaba l’ús de la zona.  Assolir més equitat en el repartiment dels costos 
directes i socials.
Aquestes restriccions en cas d’episodi de contaminació 
es complementen amb accions de reforç del transport S’ha dut a  Compatibilitzar la mobilitat turística amb la vida 
terme una 
públic: increment de l’oferta global, T-aire, T-verda, entre prova pilot de quotidiana.
d’altres (vegeu el capítol 6. “Qualitat de l’aire local”). repartiment de 
mercaderies  Donar resposta als reptes territorials de la destina-
en tricicles ció.
elèctrics a 
Ciutat Vella.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Mobilitat i transport urbà 43
3.4 Objectius i mesures de futur
La ciutat disposa de dues eines clau de planificació que  Mobilitat segura: reduir l’accidentalitat associada a 
marcaran les línies estratègiques principals dels anys la mobilitat.
vinents. 2016
 Mobilitat saludable: fomentar la mobilitat activa i 
reduir la contaminació atmosfèrica i acústica deriva-
 T ransport públic: 39,6%
3.4.1 Planificació estratègica de la da del transport.
 B icicleta: 2,1%
mobilitat per als propers sis anys  Mobilitat sostenible: facilitar el transvasament 
 A  peu: 32,3%
modal cap als modes més sostenibles, augmentar la 
  proporció del consum d’energies renovables i netes,  V ehicle privat: 26,1%
Nou Pla de mobilitat urbana 2019-2024   i reduir la seva contribució al canvi climàtic.
Barcelona està redactant el nou Pla de mobilitat urbana  Mobilitat equitativa: fomentar usos alternatius de 
2019-2024. Aquest nou pla proposa un canvi de model la via pública, garantir l’accessibilitat al sistema de 
de mobilitat que continua la línia del PMU 2013-2018 pel mobilitat, garantir una mobilitat equitativa per edat, Objectiu PMU 2024
que fa a les fites principals: fomenta l’increment de la condició física, gènere, renda econòmica i barri, i mi-
mobilitat a peu, generant espais segurs i confortables llorar les condicions de la mobilitat laboral i de la vida 
 T ransport públic: 43,3%
per a vianants, i de modes sostenibles, alhora que pro- quotidiana.
posa la reducció de l’ús i la presència del transport privat   Bicicleta: 3,5%
de motor, no només per la contaminació ambiental i els  Mobilitat intel·ligent: incrementar l’eficiència dels  A  peu: 33,3%
problemes de salut consegüents sinó també per l’alta sistemes de transport, incrementar l’ús dels vehicles  V ehicle privat: 20%
accidentalitat, l’ocupació de l’espai públic i els perjudicis d’ús compartit, incorporar les noves tecnologies en 
sobre la ciutadania que generen. la gestió de la mobilitat i millorar el servei de mobili-
tat introduint tecnologies mobility as a service.
El Pla de mobilitat urbana 2019-2024 es basarà en el ei-
xos següents:
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Mobilitat i transport urbà 44
MESURES PRINCIPALS PER A CADA UNA DE LES 
MODALITATS DE TRANSPORT
    
A peu Transport públic  Impulsar la implantació de punts de recàrrega per a 
vehicles elèctrics.
 Ampliar i millorar la superfície de zones pacificades.  Consolidar la nova xarxa de bus.
 Fomentar i regular sistemes de vehicles compartits.
 Augmentar la seguretat dels i les vianants.  Utilitzar vehicles més sostenibles a la flota de trans-
port públic.
 Promoure el “Camí escolar” i la mobilitat sostenible i 
segura als centres educatius.  Connectar les xarxes de tramvia.   
Distribució urbana
 Potenciar i revalorar la figura dels i les vianants.  Implantar i avaluar el Pla de mobilitat turística.
 Consolidar la implantació de microplataformes de 
 Fomentar la T-Mobilitat. distribució d’últim quilòmetre.
   Incorporar noves tecnologies per millorar la gestió.
Amb bicicleta
   
 Ampliar i millorar la xarxa d’itineraris de bicicleta i Vehicle privat
d’aparcaments segurs.
 Gestionar el trànsit amb criteris ambientals.
 Millorar l’eficiència del servei de bicicletes públiques.
 Promoure vehicles més sostenibles i segurs.
 Promoure l’ús de la bicicleta elèctrica.
 Augmentar el control del soroll i les emissions conta-
 Fomentar el transport públic amb accés per a bicicle- minants dels vehicles.
tes.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Mobilitat i transport urbà 45
 Estratègia per a la mobilitat elèctrica  Les mesures per arribar a aconseguir aquestes xifres 
2018-2024 X   se centren a ampliar la infraestructura de càrrega de 
vehicles, impulsar beneficis per a l’estacionament, uti-
D’acord amb els objectius del PMU 2013-2018 i en línia litzar vies preferents o la recàrrega, i continuar treba-
amb el nou PMU 2019-2024, l’Ajuntament ha establert el llant per oferir subvencions per a vehicles d’energies 
full de ruta per avançar en el desplegament de l’electro- alternatives i més bonificacions en l’impost de circu-
mobilitat a la ciutat. A partir de la diagnosi sobre la situa- lació.
ció de partida del parc mòbil, en l’àmbit tant públic com 
privat, i segons l’evolució del mercat elèctric europeu en 
els anys vinents, s’han establert els objectius següents:
 Flota municipal: mitjançant un procés de renova-
ció progressiva, disposar d’una flota municipal que 
sigui 100% elèctrica l’any 2030.
 Transport públic: si s’assumeix el compromís d’ad-
quirir només vehicles de zero emissions a partir del 
2025 i establint un període de renovació de 15 anys, 
l ’any 2040 la flota de transport públic serà 100% 
elèctrica (aproximadament 1.200 vehicles). 
 Taxi: es preveu que l’AMB deixi d’homologar taxis 
dièsel a partir del 2019 i només taxis elèctrics a par-
tir del 2024. Establint un període de renovació de 
6-8 anys, l ’any 2040 tots els taxis seran elèctrics. 
 Turismes, mercaderies i motocicletes: es mar-
ca, com a objectiu per al 2024, que el 4% dels turis-
mes i el 8% de les motocicletes siguin elèctriques. 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Mobilitat i transport urbà 46
 48 Infografia resum
 49 4.1 Visió, reptes i oportunitats
 50 4.2 Context general i situació actual
 50 4.2.1 Planificació per conservar i millorar la infraestructura ecològica de la ciutat
 50 4.2.2 Cap a una xarxa de nous espais verds
 53 4.2.3 Biodiversitat rica, però vulnerable
 54 4.3 Mesures implantades per constituir una infraestructura verda funcional
 54 4.3.1 Increment de la infraestructura verda
 55 4.3.2 La naturalització de la ciutat
 57 4.3.3 “Mans al verd” amb la ciutadania
 58 4.3.4 Impuls d’un nou model de zoo a Barcelona
 58 4.3.5 Seguiment i avaluació del verd i la biodiversitat
 60 4.4 Objectius i mesures de futur
  
Barcelona vol naturalitzar la ciutat
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Verd urbà i biodiversitat 47
28,35 km2 17,45 m2 200.000 arbres 40.000 arbres als 
Verd urbà i Situació de superfície verda per habitant de trama urbana parcs i jardins
biodiversitat actual Verd urbà
40 % de verd 60 % de verd 
estrictament forestal del parc 
urbà de Collserola
Visió de futur
Naturalitzar 
la ciutat i 
constituir Biodiversitat 10 espècies 231 83 espècies 34 espècies 
una infra- d’orquídies espècies d’aus de papallones silvestres d’ocells comuns nidificants inventariades
estructura conservades al SOCC
verda 
funcional 10 espècies 19 espècies 74 espècies d’amfibis i de rèptils de vertebrats 
augment de la protegides
Línies població
de 
treball
Sensibilització i implicació 
Increment de la Naturalització de la ciutat ciutadana “Mans al verd” Seguiment i avaluació 
infraestructura verda “Erradicació del glifosat” “Horts i jardins escolars” “Serveis socioambientals 
“Parcs, cobertes, terrats “Sembra d’escocells” “Estructures “Donem pas al verd” “Ciència dels espais verds” 
i via pública” de biodiversitat” ciutadana” “Pla BUITS” “Relacions aigua-sòl”
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Verd urbà i biodiversitat 48
4.1 Visió, reptes i oportunitats
La densitat i la consolidació de la trama urbana de Barcelona condicionen les actuacions per fomentar el verd urbà i la biodiversi-
Visió de futur tat, però alhora propicien la implicació ciutadana en aquest àmbit. Els condicionants i les oportunitats principals són els següents: 
Barcelona vol naturalitzar la  Barcelona és una ciutat compacta, densa i consolidada, fet que dificulta la creació de nous parcs i jardins per incrementar la 
ciutat i constituir una infraes- superfície verda. Per això, s’han de buscar nous espais com les superilles, els interiors d’illes, els solars buits, les cobertes i els murs 
tructura verda funcional. Per verds, a banda de millorar la qualitat del verd amb la seva naturalització. Així, és clau concebre el verd com una infraestructura compos-
aconseguir-ho, cal fer el següent: ta per molts elements que s’embranquen entre l’espai públic i el privat, i és fonamental que aquests espais estiguin connectats entre 
si i amb els espais naturals de l’entorn per formar una xarxa verda.
 Incrementar la superfície verda 
i distribuir-la per fer-la present a  Barcelona és una ciutat mediterrània marcada per les precipitacions irregulars i la calor estival. Les precipitacions del 
tots els racons de l’espai públic i clima mediterrani es caracteritzen pel fet de ser poc abundants i irregulars, i hi són freqüents els períodes llargs de sequera i les preci-
privat, a fi de millorar la salut i la pitacions molt intenses. Aquest aspecte limita la capacitat de retenció d’aigua de la vegetació i es preveu que el canvi climàtic empitjori 
qualitat de vida de la ciutadania. aquesta situació. Per tant, cal que l’increment del verd urbà es pugui abastir principalment de recursos hídrics alternatius.
 La vegetació, element clau per mitigar el canvi climàtic i adaptar-nos-hi. L’efecte regulador de les temperatures que pro-
 Naturalitzar els espais verds per porciona la vegetació permetrà mitigar l’efecte illa de calor i ser una ciutat més resilient a les onades de calor, alhora que contribueix al 
promoure la biodiversitat i opti- segrest de carboni. 
mitzar els serveis ecosistèmics 
que proporcionen i que són clau  Es preveuen efectes del canvi climàtic sobre la biodiversitat. L’augment de les temperatures i les variacions en la humitat 
en la mitigació i l’adaptació al poden tenir repercussions importants sobre els ecosistemes i la biodiversitat i afavorir canvis fenològics en el cicle de les plantes, la 
canvi climàtic. presència d’espècies invasores i el risc d’aparició de plagues. Per tant, caldrà treballar en la conservació de les espècies especialment 
sensibles al canvi climàtic. 
 Incorporar el verd com a ele-
 Estem en un procés de canvi de model de ciutat, en el qual es vol incorporar el verd com a element estructurador d’altres polí-
ment estructurador dels nous 
tiques urbanes, com l’urbanisme, la mobilitat, la salut pública, la sostenibilitat, els drets socials o la cultura.
projectes urbans.
 Permeabilitzar els espais verds 
com a estratègia d’aprofitament 
dels recursos hídrics.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Verd urbà i biodiversitat 49
4.2 Context general i situació actual
El verd urbà proporciona serveis ambientals que són es- es va establir que la natura a la ciutat configura una in- 4.2.2 Cap a una xarxa de nous espais 
sencials per a la ciutat, com ara la connectivitat, la bio- fraestructura ecològica i es van planificar actuacions per verds 
diversitat, la regulació hídrica i microclimàtica, el segrest conservar i millorar el patrimoni natural de la ciutat, evi-
de carboni o la millora de la qualitat acústica i de l’aire, i tant la pèrdua d’espècies i hàbitats, per aconseguir el La superfície verda de Barcelona és de 28,35 km2, dels 
també afecta els serveis socials, com la salut, el benes- màxim de superfície verda i treballar-ne la connectivitat quals 11,36 km2 corresponen a verd estrictament urbà 
tar i les oportunitats de relació per a les persones. mitjançant els corredors verds, per obtenir els màxims (40%), i 16,99 km2 al terme municipal dins del Parc Na-
serveis ecosistèmics i per fer la ciutat més resilient da- tural de Collserola (60%). Aquesta superfície (incloent-hi 
A més, cal destacar l’efecte regulador de les temperatu- vant els reptes de futur. el verd urbà i forestal) equival a 17,45 m2 per habitant. 
res, ja que es tradueix en un estalvi energètic i fa que els 
espais verds siguin un element de resiliència i adaptació El Programa d’impuls de la infraestructura verda urba- La superfície verda total ha augmentat lleugerament 
davant possibles efectes del canvi climàtic, com l’incre- na X del 2017 concreta una part del Pla del verd i de cada any i s’ha estabilitzat el 2017. La davallada que s’ob-
ment d’onades de calor o l’accentuació de l’efecte illa de la biodiversitat i també detalla com aconseguir aquests serva l’any 2010 es deu a un canvi de criteri tècnic en 
calor. 1,6 km2 de verd addicional. També cal destacar el Pla l’estimació de la superfície de verd forestal de Collserola, 
director de l’arbrat X (2017), que marca l’objectiu d’in- en ser declarat parc natural. 
crementar un 5% la cobertura arbòria i estableix criteris 
4.2.1 Planificació per conservar i de selecció de l’arbrat perquè sigui biodivers i adaptat Després d’un període de creixement de la superfície ver-
a l’ecosistema urbà i al clima. En la mateixa línia, el Pla da per habitant, entre els anys 2010 i 2014 s’ha produït 
millorar la infraestructura ecològica Clima X (2018) reafirma els compromisos municipals una lleugera disminució d’aquest indicador. Els dos fac-
de la ciutat quant a verd i també incorpora els objectius següents: tors que expliquen aquesta evolució són l’estabilització 
incrementar el verd urbà en 1,6 km2, augmentar en un de la superfície verda en termes absoluts i el creixement 
En aquest sentit, l’any 2015, Barcelona va presentar el 5% la cobertura arbòria i passar del 30% al 40% d’espè- de la població de Barcelona durant aquests darrers 
Compromís de Barcelona pel clima X, amb el qual la cies d’arbrat adaptades. anys. Des del 2014 podem considerar que es manté es-
ciutat es marcava l’objectiu d’incrementar el verd en 1,6 table. No obstant això, la distribució de les zones verdes 
km2 per al 2030, és a dir, 1 m2 per habitant. Amb el Pla públiques per districtes és força desigual i es concentra 
del verd i de la biodiversitat 2020 X, publicat l’any 2013, principalment a Sants-Montjuïc, Sant Martí i Horta-Gui-
nardó. Si hi afegim Collserola, Sarrià - Sant Gervasi és el 
districte que en té més.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Verd urbà i biodiversitat 50
30 20
Superfície total (km2)
29 19
Superfície per habitant (m2 / habitant)
28 18 Objectiu Compromís de Barcelona pel Clima 2030
27 17
26 16
25 15
1997 2017
Al nucli urbà, hi destaquen els parcs i els jardins, que fonamental de la infraestructura verda de la ciutat. Actu- D’altra banda, també s’han elaborat mapes que catego-
representen el 70% i formen la base de la infraestructu- alment, Barcelona disposa de 20 mitgeres transforma- ritzen els espais verds segons la tipologia o la funció, per 
ra ecològica urbana. Cal destacar Montjuïc (amb el pe- des en façanes naturalitzades i, pel que fa a les cobertes poder avaluar la globalitat del sistema en termes de con-
nya-segat present a l’Inventari d’espais geològics de la verdes, l’any 2013 hi havia identificades 4,3 ha. A través nectivitat, complementarietat d’usos, accessibilitat de la 
Generalitat de Catalunya) i els Tres Turons, com a espais del concurs de cobertes verdes, està previst que durant població, etcètera.
d’interès natural, i el parc de la Ciutadella, com a espai el 2019 se n’hi sumin al voltant de 5.000 m2 més.
verd urbà.
Des de l’any 2015, l’Ajuntament de Barcelona treballa 
Tanmateix, l’espai verd urbà de Barcelona es carac- amb un altre indicador complementari per comptabilit-
teritza per tenir una dimensió modesta, ja que el 57% zar la infraestructura verda: l’índex de vegetació de dife-
dels espais verds tenen menys de 1.500 m2, i per una rència normalitzada (NDVI). Aquest indicador, calculat a 
localització integrada en la trama urbana, a l’abast de la partir d’imatges satèl·lit o vols amb sensors multiespec-
ciutadania. Per tant, les cobertes i els murs verds, els in- trals, permet fer un seguiment més ampli de l’evolució 
teriors d’illa, els solars, els horts, etcètera són una peça de tota la vegetació de la ciutat.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Verd urbà i biodiversitat 51
Superfície total (km2)
Superfície per habitant  
(m2 / habitant)
 
Mapa d’accessibilitat als serveis socioambientals 
dels espais verds.
L’NDVI detecta la cobertura verda de tots els espais verds (jardins privats, espais intersticials viaris, l’arbrat 
viari, etcètera) i determina la densitat i vitalitat de la vegetació.
Mapa dels dèficits en serveis socioambientals.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Verd urbà i biodiversitat 52
4.2.3 Biodiversitat rica,  els arbres de trama urbana o del carrer, hi trobem 170 En el camp de la fauna, actualment alguns animals són 
però vulnerable espècies i cultivars diferents. L’espècie més representa- objecte d’una gestió per contenir-ne les poblacions (co-
tiva és el plàtan d’ombra (Platanus × hispanica), seguida loms, gats, senglars, cotorres, tortugues, peixos i mor-
del lledoner (Celtis australis), la tipuana (Tipuana tipu) i la rut), tot i que encara hi ha camp per recórrer en la gestió 
Des del punt de vista de la biodiversitat, Barcelona pos- sòfora (Styphnolobium japonicum). d’espècies com ara la cotorra argentina, la cotorra de 
seeix un patrimoni natural remarcable gràcies a la mag- Kramer, el rossinyol del Japó, la tortuga de Florida o la 
nitud de la serra de Collserola, que emmarca la ciutat Cal remarcar, també, la gran potencialitat dels hàbitats gambúsia.
amb un mosaic d’hàbitats que hi aporten una riquesa aquàtics. La flora i la fauna aquàtica dels estanys natu-
en espècies considerable. Cal esmentar que la Directiva ralitzats que hi ha en els parcs i els jardins és força rica. 
d’hàbitats del 1992 en designa tres (alzinars, pinedes i D’altra banda, una experiència de creació d’hàbitats 
prats secs) com a hàbitats que cal conservar. molt reeixida ha estat la de la xarxa d’horts urbans, es-
pais que ràpidament són colonitzats per la flora arvense 
A mitjan 2018, l’Àrea Metropolitana de Barcelona acorda i la fauna autòctona associada als espais agrícoles.
l’aprovació inicial del nou Pla especial de protecció del 
medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Ser- Aquest patrimoni, però, es veu amenaçat constantment 
ra de Collserola (PEPNat). El nou model de protecció es per la pressió urbana. En particular, els amfibis estan 
basa en la potenciació dels serveis ecosistèmics i en el sotmesos a pertorbacions constants, tot i que es bene-
control de les pertorbacions que tenen efectes negatius ficien d’una gestió acurada.  Algunes espècies vegetals i 
sobre els sistemes naturals de la serra. A diferència del animals de Barcelona presenten un comportament inva-
pla anterior, es pretén potenciar les activitats agrope- sor i poden arribar a perjudicar els hàbitats, les espècies Les espècies de cotorres que tenen major 
cuàries basades en el desenvolupament d’una econo- autòctones o el patrimoni urbà, amb la qual cosa com- població i repercussió a la ciutat de Barcelona 
mia verda i definir un nou model d’ús públic i social per portarien problemes de seguretat i implicarien riscos són la Myiopsitta monachus (originària de 
tal de potenciar un lleure responsable, entre d’altres. per a la salut. Pel que fa a la flora, l’ailant és una de les l’Amèrica del Sud) i la Psittacula krameri 
espècies que mostren un comportament més invasor. (originària de l’Àfrica subsahariana i de l’Índia).
Del mapa ecològic de Barcelona (en una anàlisi de l’evo- Un altre fenomen que suposa un impacte sobre les es-
lució des del 1977) es pot concloure que els boscos i les pècies vegetals és l’afectació creixent de les plagues: les 
zones verdes urbanes han anat en augment i que els més rellevants dels darrers anys són les que afecten els 
conreus han passat a tenir-hi una presència testimoni- plàtans (xinxes i tigre del plàtan). S’ha de tenir en compte 
al. L’arbrat de trama urbana arriba a prop de 200.000 que les variacions climàtiques poden tenir com a conse-
unitats, a les quals cal afegir els arbres dels parcs. Entre qüència l’arribada de noves plagues. 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Verd urbà i biodiversitat 53
4.3 Mesures implantades per constituir  
una infraestructura verda funcional
En els darrers anys, l’Ajuntament de Barcelona ha tre- 4.3.1 Increment de la arbrat de 26 m d’amplada. En conjunt es guanyaran 
ballat en la implantació de mesures amb l’objectiu d’in- infraestructura verda 3.500 m2 d’espai verd.
crementar el verd urbà per mitigar els efectes del canvi 
climàtic i adaptar-s’hi, i també per assolir una infraes-  Transformació de l’avinguda Meridiana. L’objectiu 
tructura verda que potenciï la biodiversitat i ofereixi els   d’aquesta reforma és convertir l’avinguda en una ram-
màxims serveis ecosistèmics a la ciutadania. Creació de noves zones verdes bla verda que prioritzi vianants, bicicletes i transport 
públic i que esdevingui un espai de trobada. Aportarà 
   “Canòpia urbana” (plaça de les Glòries Catala- 58.000 m2 de superfície verda a la ciutat.
Impuls de la infraestructura verda urbana nes). S’han reprès les obres que convertiran la plaça 
de les Glòries Catalanes en un espai que inclou una   
Per assolir els objectius fixats en relació amb el verd zona verda de prop de 12 ha, amb usos de lleure i que Terrats vius i cobertes verdes
urbà i la biodiversitat, l’Ajuntament ha definit el Progra- integra el rec Comtal.
ma d’impuls de la infraestructura verda urbana X, en L’any 2015, l’Ajuntament de Barcelona va publicar la Guia 
el qual es plantegen diverses mesures per al 2017-2030  Jardins del Doctor Pla i Armengol (Mas Ravetllat). de terrats vius i cobertes verdes X, que vol ser un ins-
estructurades en quatre línies estratègiques, tres d’ac- Fruit del treball conjunt entre el Districte d’Horta-Gui- trument per promoure la revaloració de les cobertes 
ció directa i una d’instrumental: nardó i el veïnat, s’ha aprovat el projecte d’arranja- dels edificis de la ciutat i l’ús d’aquests espais per part 
ment i millora dels jardins de la finca Ravetllat-Pla, dels veïns i veïnes. 
 Increment de la infraestructura verda urbana. amb l’objectiu de transformar-los en una illa verda de 
3,6 ha oberta al barri. L’actuació pretén aprofitar el   
 Millora de la infraestructura verda existent. potencial d’aquests jardins per destacar l’espai com a Concurs de cobertes verdes
corredor verd.
 Corresponsabilitat en la cura de la natura urbana. Una coberta verda pot incloure espais verds, horts ur-
 Nou eix verd a Cristóbal de Moura. La reurbanitza- bans, espais d’ús social o captació d’aigua de la pluja i 
 Estudi, planificació i seguiment de la infraestructura ció d’aquesta via la convertirà en un eix verd i pacifi- és compatible amb la instal·lació d’energies renovables. 
verda. cat amb una plataforma central enjardinada i amb un L’any 2014, l’Ajuntament va aprovar una mesura de go-
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Verd urbà i biodiversitat 54
vern per impulsar els terrats vius i les cobertes verdes. i recuperar la flora urbana espontània existent o refor-
Més tard, el 2015, arran del projecte i el grup de treball çar-la amb la sembra de prats o herbassars.
sobre cobertes mosaic, sorgit del Compromís de Barce-
lona pel clima, l’Ajuntament va posar en marxa un con-   
curs X amb el qual se subvenciona l’execució de deu Mitgeres verdes i productores d’energia
cobertes verdes en edificis d’habitatges, equipaments 
docents, sanitaris o altres usos. Tots els projectes tenen El Pla de mitgeres preveu la instal·lació de jardins ver-
un fort impacte ambiental, social i paisatgístic. ticals i l’execució d’intervencions d’aprofitament de les 
energies renovables en mitgeres de la ciutat. Els seus 
  objectius inclouen la renaturalització i el foment de la 
Cessió d’espais en desús amb el Pla BUITS biodiversitat mitjançant tractaments vegetals no colonit-
zants i la col·locació de nius i espais a disposició d’aus 
Els deu projectes seleccionats rebran una L’any 2012, es va convocar la primera edició del Pla protegides. 
subvenció del 75% del cost que tinguin les obres BUITS (Buits Urbans amb Implicació Territorial i Social). 
i els estudis tècnics necessaris, fins a un límit de Mitjançant aquest programa, l’Ajuntament cedeix l’ús Entre les intervencions efectuades destaca el jardí ver-
100.000 euros. temporal de terrenys municipals en desús a entitats tical de Tarradellas, format per 250 m2 de verd en una 
públiques o associacions sense ànim de lucre perquè paret mitgera en la confluència dels carrers de Berlín i 
hi duguin a terme activitats. En l’edició del 2015, els sis del Marquès de Sentmenat, i les mitgeres previstes a la 
projectes aprovats feien propostes relacionades amb el plaça de les Dones del 36 i als jardins Muñoz Ramonet. 
verd i, dels dotze emplaçaments en actiu de la primera 
edició, nou inclouen usos relacionats amb la pràctica de 
l’agricultura urbana. 4.3.2 La naturalització de la ciutat
  
Programa ECOsolars Barcelona aposta per la naturalització dels espais verds, 
és a dir, per transformar-los en hàbitats més favorables 
Amb el desenvolupament del Programa ECOsolars als processos naturals i amb l’entrada espontània de flo-
s’identifiquen, tipifiquen i caracteritzen els solars va- ra i fauna mitjançant una gestió ecològica, a fi d’obtenir 
cants com a espais d’oportunitat susceptibles de ser una estructura vegetal més complexa i optimitzar els 
recuperats, alguns, com a futurs espais verds. S’identi- serveis ecosistèmics.
Al web del Pla BUITS, s’hi poden consultar els fiquen parcel·les urbanístiques amb potencial per ser 
catorze espais en actiu. 
renaturalitzades, és a dir, per afavorir-hi la biodiversitat Des de l’any 2016, s’ha iniciat un projecte de 22 actuaci-
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Verd urbà i biodiversitat 55
ons de naturalització en espais verds distribuïts per tots   
els districtes de la ciutat. També s’han fet altres actuaci- Canvis en la gestió de la poda i l’arbrat  
ons de naturalització, com ara les següents: 
El Pla director de l’arbrat de Barcelona 2017-2037 X es-
 Erradicació del glifosat i disminució dels tableix 50 accions per assolir els seus objectius, de les 
tractaments fitosanitaris  quals s’han iniciat 31. D’aquestes, cal destacar la planta-
ció d’arbres amb flors i fruits interessants per a la fauna, 
Arran de la mesura de govern per a l’erradicació de l’ús una poda més respectuosa amb la floració, la fructifica-
de glifosat en els espais verds i la via pública municipals ció i el cicle de la fauna, i la diversificació d’espècies. 
de Barcelona (2016), durant l’any 2017 no s’ha utilitzat 
cap herbicida químic en la gestió de les herbes espontà-  Instal·lació de noves estructures de 
nies i s’han fet proves amb diverses tècniques alternati- biodiversitat 
ves. A partir d’aquesta experiència, s’ha mapat la ciutat 
per tipologia d’espai i per les tècniques més adients. En total, s’ha fet la plantació de més de 1.300 S’han instal·lat més de 80 noves estructures per a la fau-
escocells, 822 el 2017 i 737 el 2018. na (hotels d’insectes, espirals de pedra seca amb plan-
  tes aromàtiques, cúmuls de fusta, caixes-niu per a ratpe-
Sembra d’escocells  
L’Institut Municipal de Parcs i Jardins ha iniciat una pro- cions tant en la gestió de les basses i estanys mateixos 
va pilot en la qual s’han sembrat plantes herbàcies de com en la zona propera, s’ha aconseguit que aquests es-
flor en els escocells i s’ha combinat amb l’alliberament pais aquàtics esdevinguin ecosistemes rics i complexos. 
d’insectes beneficiosos per al control de les plagues i les 
malures que afecten els arbres, per tal de disminuir l’ús   
de productes químics fitosanitaris i que fer que esde- Espais d’especial interès per a la biodiversitat 
vinguin un hàbitat per a la fauna. Es preveu continuar 
l’experiència per l’interès dels resultats obtinguts. Al parc de Joan Miró i als jardins del Valent Petit s’han 
creat espais d’especial interès per a la biodiversitat. 
  Aquests espais afavoreixen la fauna (ocells, papallones i 
Naturalització de les basses   altres animals) mitjançant una selecció d’espècies vege-
tals que ofereixen possibilitats d’alimentació i la creació 
De les més de 300 fonts ornamentals que té la ciutat, de refugis. Exemple d’un hotel d’insectes.
se n’han naturalitzat una quarantena. Mitjançant actua-
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Verd urbà i biodiversitat 56
nats, nius per a eriçons, etcètera) i 392 nius d’ocells, per sor, tant en l’àmbit públic com privat, la seva acció ha de   
al refugi, l’aliment i la reproducció de la fauna urbana. constituir una aportació significativa. Horts escolars
    En el marc del programa “Escoles + Sostenibles”, en 
Flora ornamental més sostenible  “Mans al verd” el qual els centres educatius desenvolupen els seus 
plans de sostenibilitat, prop de 300 centres X disposen 
La plantació de grups de flors que barregen planta anu- L’objectiu del projecte “Mans al verd” és l’activació de d’horts com a espais d’aprenentatge.
al, vivaç i arbust afavoreix la biodiversitat i permet una parcel·les verdes a la ciutat en terrenys de titularitat 
gestió més ecològica, perquè són plantes que tenen una municipal actualment en desús. Amb aquesta iniciati-   
duració molt més llarga que els grups de flor de tem- va es pretén trobar, en els terrenys buits de la ciutat, Jardins verticals a les escoles
porada tradicionals. S’han plantat gairebé 7.000 m2 de una oportunitat per recuperar-ne l’ús per a la ciutadania 
nous grups de flors ornamentals en parterres o jardine- temporalment i per implicar els agents socials en la seva Fruit del conveni entre Espais Verds i Biodiversitat de 
res. regeneració i dinamització. l’Ajuntament i l’Obra Social “la Caixa”, 14 centres educa-
tius disposen de jardins verticals. Des del programa “Es-
  Una línia d’actuació del projecte consisteix a oferir ter- coles + Sostenibles” s’ofereix formació i assessorament 
Guia Bones pràctiques de jardineria a Barcelona renys municipals en desús a entitats sense ànim de lu- per construir aquests espais. 
cre per tal d’implantar-hi un hort o un jardí de caràcter 
L’Àrea d’Ecologia Urbana va publicar l’any 2016 la guia comunitari i autogestionat per l’entitat titular i potenci-   
Bones pràctiques de jardineria a Barcelona: conservar i mi- ar-hi les activitats relacionades amb el verd i la cura de la Activitats de divulgació i participació
llorar la biodiversitat X. Pretén ser un instrument tècnic natura. Per això, s’ha elaborat un estudi dels terrenys de 
per difondre bones pràctiques que ajudin a millorar la titularitat pública a la ciutat que conviuen amb la trama Per acostar els espais verds i la biodiversitat a la ciuta-
condició d’hàbitat dels espais verds i, d’aquest manera, consolidada i en els quals no es preveu construir res ni dania, s’organitzen diverses activitats i esdeveniments:
col·laborar en el desenvolupament de la flora i fauna. donar-los un ús definitiu a curt termini.
 “Música als parcs”. Cada any, els espais verds de 
  la ciutat s’omplen de música gràcies a “Música als 
4.3.3 “Mans al verd” amb la Horts comunitaris parcs”. Des de l’edició del 2016, es complementa amb 
visites guiades per donar a conèixer els valors ambi-
ciutadania Des del 1997, Barcelona disposa de la Xarxa d’Horts entals i patrimonials dels parcs.
Urbans, destinada a persones jubilades, amb diversitat 
La corresponsabilitat de la ciutadania en la cura i l’ex- funcional i entitats. Actualment inclou 15 horts X distri-  Equipaments ambientals. La Fàbrica del Sol X or-
tensió del verd és imprescindible. Com a agent impul- buïts entre tots els districtes. ganitza rutes per descobrir els aspectes singulars dels 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Verd urbà i biodiversitat 57
parcs i jardins amb “L’art de visitar un jardí”, i per sentir prioritzar les de fauna autòctona, les que tenen un alt ni- de Collserola. Actualment s’està redactant el projecte 
el tacte del pas de les estacions en diversos espais vell d’amenaça a la natura i aquelles de les quals hi hagi executiu del carrer de Pi i Margall.
verds, amb “Les sensacions del pas de l’any”. També plans de conservació. L’impuls científic suposarà invertir 
ofereix tallers de jardineria sostenible i horticultura més en recerca i en projectes de conservació d’hàbitats,  Estudi dels serveis socioambientals dels 
ecològica adreçats a tots els públics per augmentar el conjuntament amb la intensificació de la funció educati- espais verds de Barcelona
verd a casa, amb els tallers “Sembra natura”. va. Aquesta transformació anirà acompanyada d’una re-
novació de l’espai físic: es redistribuiran els espais, se’n L’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Regional han 
 “Donem pas al verd”. És una campanya comunicati- crearan de nous i es millorarà la resta d’instal·lacions. elaborat un estudi per determinar els serveis ecosistè-
va per conscienciar i informar la ciutadania sobre les mics o socioambientals que aporten els espais verds a 
actuacions d’increment del verd i de naturalització L’objectiu del projecte és que el Zoo de Barcelona esde- la ciutadania, que ajudarà a dissenyar els espais per ob-
dels espais verds que s’estan duent a terme a Barce- vingui el punt de trobada de la recerca, la conservació i la tenir-ne els màxims beneficis. L’estudi ha inclòs un total 
lona. Aquesta campanya inclou una nova senyalitza- divulgació de la fauna autòctona, ibèrica i mediterrània. de 326 espais verds que corresponen a parcs, jardins, 
ció per identificar les actuacions. jardins històrics, interiors d’illa i algunes places (les que 
presenten més del 30% de cobertura vegetal i el 40% de 
4.3.5 Seguiment i avaluació del verd sòl permeable). 
4.3.4 Impuls d’un nou model de zoo i la biodiversitat   
a Barcelona Estudi de les relacions aigua-sòl
  
  Projecte “Corredors verds” L’any 2013 es va elaborar un estudi sobre les relacions 
Pla estratègic del zoo 2018-2031 aigua-sòl en les principals zones enjardinades de la ciu-
Des de l’any 2006 Barcelona treballa per impulsar una tat amb l’objectiu de conèixer les característiques dels 
Fruit d’un procés participatiu, s’ha elaborat el nou model xarxa de corredors verds que garanteixi la connexió dels sòls i les aigües amb què es reguen els jardins. A partir 
del zoo i el Pla estratègic que posa els fonaments perquè espais naturals de Collserola i el litoral amb els espais dels resultats obtinguts, es proposen recomanacions en 
el Zoo de Barcelona esdevingui un centre de referència verds existents en la trama urbana i que això permeti la els aspectes relacionats amb la millora del sòl, el reg i el 
mundial i, alhora, el punt de trobada de la recerca, la mobilitat de les espècies i la promoció dels serveis ambi- maneig de l’aigua. 
conservació i la divulgació de la fauna autòctona, ibèrica entals. Actualment s’està desplegant el primer corredor 
i mediterrània.  El nou model de zoo plantejat és fruit verd, el de Ciutadella-Collserola. En aquesta línia, el 2016 es va constituir la comissió de 
del compromís amb el benestar animal com a element sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS), amb 
imprescindible a totes les actuacions. Els criteris que es La intervenció al carrer de Pi i Margall, dins de la lògica equip tècnic de l’Ajuntament de Barcelona, per definir 
marquen per a la conservació comportaran la reestruc- del corredor verd, obre l’oportunitat de donar continuï- els paràmetres a partir dels quals es pot contribuir a 
turació del nombre d’espècies acollides actualment per tat a l’eix parc de la Ciutadella - Parc Natural de la Serra l’estratègia d’aprofitament de recursos hídrics a la ciu-
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Verd urbà i biodiversitat 58
tat. L’estudi inclou la recopilació de les experiències de   
SUDS a la ciutat de Barcelona. Atles dels ocells nidificants de Barcelona
 Millora del sòl de l’arbrat i les noves A la ciutat de Barcelona, hi habiten 83 espècies d’aus 
urbanitzacions diferents, segons mostra l’Atles dels ocells nidificants de 
Barcelona. L’atles, que s’ha dut a terme en col·laboració 
L’any 2016 es va dur a terme una diagnosi sobre les tèc- amb l’Institut Català d’Ornitologia, la Universitat de Bar-
niques de millora del sòl que actualment s’usen en el celona i el Zoo de Barcelona, destaca pel detall amb què 
disseny i el manteniment de zones verdes i arbrat, i es s’ha investigat sobre el terreny.  
va establir quines són les tècniques més adequades en 
cada cas, amb l’objectiu de preservar, cercar i reconsti-
tuir els sòls fèrtils, vius i funcionals, compatibles amb els 
usos previstos i amb el manteniment.
 Estudi d’espècies invasores a la ciutat de 
Barcelona i proposta d’espècies alternatives
La jardineria és una de les formes principals d’introduc-
ció de plantes invasores en el medi natural, de manera 
que l’Ajuntament de Barcelona va considerar que calia 
desplegar dues línies de treball: (i) la identificació de les 
espècies invasores i la proposta d’ús d’espècies alterna-
tives amb finalitats preventives, i (ii) la gestió i la possible 
erradicació de les espècies invasores. Com a resultat de 
la primera, l’any 2014 es va publicar aquest estudi X.  
El pitòspor comú (Pittosporum tobira) és una planta invasora que es cultiva en jardineria per la seva gran 
ductilitat.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Verd urbà i biodiversitat 59
4.4 Objectius i mesures de futur
Amb l’objectiu d’incrementar la superfície verda de la  Posar a disposició de la ciutadania tota la informació  Programa d’impuls de la infraestructura verda 
ciutat i naturalitzar els espais verds per promoure la sobre característiques i serveis de cadascun dels ar- urbana 2017-2030
biodiversitat i optimitzar els serveis ecosistèmics que bres.
proporcionen, i que és clau en la mitigació i l’adaptació Aquesta mesura d’impuls és la concreció del Pla del 
al canvi climàtic, l’Ajuntament de Barcelona disposa de  Aconseguir que, a totes les escoles de primària de verd i de la biodiversitat 2020, en què s’estableix l’ob-
diversos plans estratègics.  Barcelona, els nens i les nenes identifiquin i apreciïn jectiu d’assolir una infraestructura verda que ofereixi 
els arbres del seu barri. els màxims serveis ecosistèmics. Planteja intensificar la 
  generació i la naturalització dels espais verds, i defineix 
Pla director de l’arbrat 2017-2037 exactament els espais concrets on es produirà fins al 
2019. 
El Pla, aprovat el gener del 2017, és el document estra-
tègic que guia l’acció municipal en matèria de planifi-
cació, gestió i conservació de tot l’arbrat de la ciutat. 
Consta de 50 accions agrupades en 10 línies estratègi-
ques per aconseguir els reptes següents marcats per 
al 2037:
 Augmentar un 5% la cobertura arbrada i assolir així 
que el 30% de la superfície urbana estigui coberta per 
arbrat.
 Garantir que el 40% de les espècies d’arbres siguin 
adaptades al canvi global.
 Assolir un patrimoni arbori biodivers en el qual cap 
espècie no representi més del 15%. Parc de la Ciutadella.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Verd urbà i biodiversitat 60
MESURES PRINCIPALS DEL PROGRAMA D’IMPULS Increment del verd (m2) 2015-2016 2017-2019 2020-2030
DE LA INFRAESTRUCTURA VERDA URBANA
Acció 1.1. Creació d’espais verds 74.602,24 138.710 833.238
Acció 1.2. Recuperar interiors d’illa 11.816,41 38.237,11 8.800
Increment del verd Acció 1.3. Enjardinar solars buits temporalment 15.946 16.754,16 30.800
Les sis accions establertes en la primera línia estratègica Acció 1.4. Intervencions a la via pública 32.760,46 106.060,46 304.700
(crear espais verds, recuperar interiors d’illa, enjardinar Acció 1.5. Enverdir cobertes - 5.431 22.000
solars buits temporalment, intervencions en via pública Acció 1.6. Enverdir murs i mitgeres 606,3 3.232 12.100
i enverdir cobertes, murs i mitgeres) permetran augmen-
TOTAL 13,57 ha 30,84 ha 121,16 ha
tar 44 ha de superfície verda durant el període 2015-2019 
i arribar a 165 ha des del 2015 al 2030. Total agregat de nova superfície verda 13,57 ha 44,41 ha 165,57 ha
Augment de la biomassa dels espais verds Conservació dels espais naturals
Els espais verds de la ciutat, sobretot parcs i jardins i es- La Barcelona disposa de tres zones naturals d’especial 
pais com la plaça dels Països Catalans, la plaça Joan Peiró d’interès per a la biodiversitat: el penya-segat de 
i el Moll de la Fusta, tenen potencial per incrementar la Montjuïc, el rec Comtal i els Tres Turons. En les tres 
densitat de vegetació. Per fer-ho, se seleccionaran es- zones es formen prats secs, que són uns hàbitats 
pècies vegetals que a priori siguin menys vulnerables al especialment interessants per a la biodiversitat de 
canvi climàtic i es diversificaran arbres i arbustos quant flora i fauna. Per conservar aquests espais oberts, 
a espècies, port i alçàries, per aconseguir una continuï- cal evitar-ne el tancament a causa del creixement 
tat vertical i horitzontal. espontani o induït d’espècies llenyoses.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Verd urbà i biodiversitat 61
   Corresponsabilitat ciutadana en la cura de la 
Impuls dels corredors verds natura
El darrer impuls en el continu del corredor verd com a Actualment, a la ciutat hi ha espais públics i privats que 
eix del parc de la Ciutadella al Parc Natural de la Serra es troben en estat provisional d’abandonament o de 
de Collserola s’està dibuixant a poc a poc en la nova ur- manca de gestió. Com a solució, l’Ajuntament vol ex-
banització del carrer de Pi i Margall. plorar el sistema de custòdia urbana cedint aquests es-
pais municipals a organitzacions socials i comunitàries 
perquè se n’ocupin.
  D’altra banda, en l’àmbit privat, es preveu promoure 
Aprofitament dels recursos hídrics l’enjardinament de terrats, balcons, terrasses i patis 
interiors, la implantació de cobertes i murs verds en 
La ciutat disposa de recursos hídrics alternatius (fonts, edificis de nova construcció, i la creació d’horts particu-
mines, aigües freàtiques, el rec Comtal, etcètera) que lars, mitjançant ajuts, assessorament i seguiment.
s’utilitzen per al reg i altres usos públics. Perquè l’incre-
ment del verd urbà s’abasteixi d’una manera prioritària 
mitjançant aquests recursos, cal preservar-ne la quali-
tat i garantir la sostenibilitat en termes quantitatius. En   
aquesta línia, s’ha actualitzat el Pla de recursos hídrics Nou model de verd de la ciutat
alternatius (vegeu l’apartat 9.3.2, “Aprofitament dels recursos 
hídrics alternatius”). Una de les accions de la mesura és planificar la infra-
estructura verda de Barcelona com a sistema, inclosa 
la xarxa de corredors verds i d’acord amb els serveis 
socioambientals. Per aquest motiu, s’està treballant en 
un nou model de verd de la ciutat, coordinat amb la 
revisió del Pla director urbanístic (PDU).
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Verd urbà i biodiversitat 62
 64 Infografia resum
 65 5.1 Visió, reptes i oportunitats
 66 5.2 Context general i situació actual
 68 5.3 Mesures implantades per millorar la qualitat urbana
 68 5.3.1 Instruments de planejament urbanístic
 68 5.3.2 Transformació urbana per a una ciutat per a les persones
 71 5.3.3 Aposta de Barcelona per un urbanisme social
 72 5.3.4 Una nova visió del joc a l’espai públic
 72 5.3.5 Obres municipals amb menys impacte ambiental
 73 5.3.6 Convivència a l’espai públic
 74 5.4 Objectius i mesures de futur
 74  5.4.1 Actuacions per recuperar l’espai públic per a la ciutadania i dotar-lo  
de més verd
 75 5.4.2 Instruments de planificació per recuperar l’ús veïnal del litoral
Barcelona, urbanisme per als barris
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Ús sostenible del sòl 63
Ús Situació 
actual 102,2 km2 1.620.809 habitantssostenible de superfície 158,7 habitants per ha
del sòl
63,8 % de la població de Catalunya resideix a l’àrea metropolitana de Barcelona
Pla general metropolità de Pla territorial metropolità Pla director urbanístic (PDU) 
Visió de futur Instruments Barcelona (PGM) de Barcelona (PTMB) –en procés de redacció-
Esdevenir de planificació 1976 2010 2013
una ciutat 
amb un 
Residència  Equipa- Parcs Industria i Xarxa viària Parcs forestals 
urbanisme 25 % ments urbans infraestruc- 22 % 16 %
per als Usos del 11 % 13 % tures
barris sòl (2016) 13 %
Línies 
de 
treball
Projectes estratègics Urbanisme social Obres amb menor impacte 
“Superilles” “Les Glòries” “Urbanisme amb ambiental “Ambientalització de 
“La Sagrera” “La Meridiana” perspectiva de gènere” les obres municipals” “Tallers Planificació 
“La Model” “Front Marítim” “Pla de barris” d’urbanisme sostenible” “Pla director urbanístic”
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Ús sostenible del sòl 64
5.1 Visió, reptes i oportunitats
Al llarg de la història, la ciutat s’ha adaptat a la manera de viure de les persones. Avui la ciutat aborda nous reptes a causa de les 
Visió de futur noves necessitats de la ciutadania.
Barcelona vol esdevenir una  Barcelona és una ciutat densa i compacta, amb tots els beneficis que això comporta pel que fa a la necessitat de desplaça-
ciutat amb un urbanisme per ment i al consum energètic. Ara bé, al mateix temps, presenta uns dèficits clars que cal corregir de manera urgent: els nivells de 
als barris, on la ciutat construïda contaminació de l’aire, la manca de verd, el soroll produït pel trànsit, l’accidentalitat viària, la qualitat dels espais de relació, etcètera.
esdevingui una gran àrea metro-
politana amb cohesió territorial i  Aquest model afavoreix el desenvolupament de la vida quotidiana, però no necessàriament incorpora la perspectiva 
sostenibilitat ambiental. de gènere. L’urbanisme amb perspectiva de gènere i basat en un model de proximitat situa la vida quotidiana en el centre de 
les seves polítiques i treballa des d’una visió inclusiva per donar resposta a les necessitats del conjunt de la societat, tenint en 
compte la diversitat de gènere, d’edat, d’origen o funcional, entre d’altres. El resultat és una ciutat més justa, equitativa, segura i 
sense barreres. 
 La compacitat i la barreja d’usos propicien la vitalitat urbana als carrers de la ciutat. Els carrers haurien de ser el lloc per 
excel·lència del joc dels infants, la trobada del veïnat, el passeig, el descans, l’intercanvi econòmic, l’esport, la cultura o la manifesta-
ció. Tot i així, al llarg de les darreres dècades, les funcions urbanes relacionades especialment amb la trobada i l’esbarjo han minvat 
sensiblement o fins i tot desaparegut dels nostres carrers, i han donat lloc, quasi exclusivament, a la funció de desplaçament. 
 Barcelona vol incrementar els espais verds i garantir-ne una distribució equitativa, però en ser una ciutat densa i 
compacta, això cada cop és més difícil, per la manca d’espai. Per això, s’han de buscar espais nous, com les superilles, convertir 
els carrers en eixos verds i millorar la qualitat del verd amb la seva naturalització. Així doncs, és fonamental que l’urbanisme i el 
planejament de la ciutat incorporin l’increment del verd com a objectiu. 
 Hi ha poc espai de sòl permeable. El procés d’urbanització, amb la construcció d’edificis i vies públiques i la limitació de l’espai 
al verd urbà, ha comportat una impermeabilització del sòl que obliga a buscar solucions alternatives per retenir l’aigua de pluja.
 És una ciutat turística i de pas. La seva situació estratègica, el fet de tenir uns dels principals aeroports i ports de la costa 
mediterrània, juntament amb l’elevada activitat econòmica, la converteixen en una ciutat de pas i de molt de trànsit. A més, és 
una de les destinacions turístiques més importants d’Europa i això comporta una pressió elevada sobre els serveis de la ciutat.
 Barcelona viu una situació d’emergència habitacional. Per garantir el dret a l’habitatge, cal implantar una política d’habitat-
ge que atengui la situació actual d’emergència i que actuï sobre les causes concretes que fan difícil accedir a una llar a la ciutat, i 
cal avançar en la construcció d’un servei públic d’habitatge.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Ús sostenible del sòl 65
5.2 Context general i situació actual
Barcelona és una de les ciutats europees amb més den- com a marc el Pla general metropolità X (PGM), aprovat Barcelona disposa de diversos organismes per desple-
sitat de població. L’any 2016, tenia el 36% de la seva su- l’any 1976 i encara vigent, i les modificacions puntuals gar les seves competències vinculades al desenvolupa-
perfície ocupada per àrees residencials i equipaments. del PGM en els àmbits on el transcurs del temps ha re- ment del model de ciutat. Des de la Direcció de Model 
Les àrees verdes urbanes representaven el 29% del ter- querit una nova planificació més actual. Actualment s’es- Urbà i la Gerència Adjunta d’Urbanisme, es treballa en 
me municipal, mentre que la xarxa viària en representa- tà duent a terme la revisió del PGM a partir de la redac- el teixit edificat, el teixit urbà, la xarxa de verd, els equi-
va el 22%. La indústria i les infraestructures ocupaven el ció del Pla director urbanístic metropolità X (PDU), que paments i l’espai públic, es porten a terme projectes es-
13% del municipi. suposarà un canvi general en la manera com es regula tratègics, i es vetlla per la conservació del patrimoni, així 
l’activitat urbanística a Barcelona i que es concretarà a com pel compliment de les normatives urbanístiques 
El desenvolupament urbà de Barcelona es basa en un la ciutat amb la redacció posterior d’un Pla d’ordenació que també es redacten des de l’Àrea d’Ecologia, Urba-
urbanisme redistributiu que qualifica els barris de la ciu- urbanística municipal (POUM). nisme i Mobilitat. Cal destacar que l’avantatge principal 
tat com a eix estructural del sistema territorial i propo- de l’àrea és concentrar la major part dels agents públics 
sa una metròpolis de barris. Això obliga a actuar d’una En sòl urbà, el planejament urbanístic general es de- que tenen incidència en la ciutat. D’aquesta manera, per 
manera decidida per evitar fractures territorials, garan- senvolupa per mitjà dels plans derivats, és a dir, entre primera vegada es té una visió integral de l’urbanisme, el 
tir les mateixes oportunitats a tots els barris i generar d’altres, els plans de millora urbana i els plans especials medi ambient i la mobilitat. 
un espai públic de proximitat indispensable per a la urbanístics. 
implicació social i la generació d’entorns que esdevin- Els organismes i societats principals que hi intervenen 
guin promotors de salut i benestar de la ciutadania. En El 2010, el Govern de la Generalitat de Catalunya va són: l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de 
aquest context, la defensa i l’aposta pel bé més preuat aprovar el Pla territorial metropolità de Barcelona X Vida (IMPUQV), que assumeix funcions d’ordenació i ra-
d’una ciutat, l’espai públic, esdevé un objectiu central. (PTMB). Es tracta d’un instrument de planejament que cionalització de l’espai públic i el paisatge urbà; l’Institut 
té per objectiu facilitar l’ordenació del territori format Municipal d’Urbanisme (IMU), que exerceix com a refe-
Barcelona, com a ciutat en transformació i evolució per les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, rent en els processos de transformació i regeneració de 
constants, disposa d’instruments i mecanismes per a el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occiden- barris, així com en la gestió urbanística, i Barcelona d’In-
l’ordenació harmònica i racional del seu territori i dels tal i el Vallès Oriental, que comprenen una superfície de fraestructures Municipals, SA (BIMSA), que executa les 
usos, amb l’objectiu de garantir un desenvolupament en 3.236 km2 i 164 municipis. La finalitat és articular la regió actuacions urbanístiques d’infraestructura i de dotació 
sintonia amb les necessitats de la seva població. metropolitana de Barcelona com una realitat ambiental- de serveis, incloent-hi l’edificació.
ment sostenible, econòmicament eficient i socialment 
La planificació urbanística del territori es porta a terme equitativa i justa, tal com estableix la Llei 31/2010, de 3 
mitjançant el planejament urbanístic, que a Barcelona té d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Ús sostenible del sòl 66
1. Residencial 7. Agrícola
Mapa d’usos del Casc antic Agrícola
sòl de Barcelona Edificació en illa tancada Indústria rural
(2011) Edificacióaïllada plurifamiliar Hivernacle
Edificació en filera
Edificació unifamiliar
Residencial indiferenciat 8. Espai natural
Bosc o zona arbrada
2. Industrial Vegetació arbustiva
Prat
Industrial Altra vegetació
Riu, estany o bassa
3. Terciari Platja
Oficines o comerç Sòl nu
4. Parcs
Parc o jardí
5. Equipaments
Equipaments
6. Infraestructures
Port
Aeroport
Ferrocarril
Autopista o autovia
Carretera nacional
Carretera autonòmica
Via urbana principal
Espai viari intersticial
Servei tècnic
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Ús sostenible del sòl 67
5.3 Mesures implantades per millorar la qualitat urbana
Amb l’objectiu d’avançar cap a un nou model de ciutat ciutat ja construïda per fer-la més sostenible, competiti-  El model de superilles: recuperem l’espai 
centrat en la ciutadania, en els darrers anys l’urbanisme va i saludable en benefici del medi ambient i de la quali- públic per a les persones
ha sigut una eina per incrementar el verd de la ciutat, tat de vida de les persones que l’habiten.
impulsar la mobilitat sostenible i recuperar l’espai públic Barcelona afronta reptes importants pel que fa a la con-
per a les persones. Posteriorment, a escala de ciutat, el PDU es concretarà taminació de l’aire, la congestió del trànsit i la necessi-
en un Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). tat d’augmentar els espais verds. Aquests desafiaments 
urbans requereixen solucions decidides de pacificació 
5.3.1 Instruments de planejament de la ciutat per fer-ne un lloc per viure-hi. En aquest 
5.3.2 Transformació urbana per a escenari, el programa “Omplim de vida els carrers. La urbanístic implantació de les superilles a Barcelona” és una eina 
una ciutat per a les persones per reorganitzar la ciutat a partir d’una nova mobilitat 
i millorar-ne les condicions ambientals, guanyar espai 
 Pla director urbanístic (PDU)  Pla de rehabilitació integral de l’espai públic públic de qualitat per a les persones, i afavorir les fun-
2016-2019 cions socials d’interacció, d’estada, de salut i d’esbarjo 
Al final del 2013, l’Àrea Metropolitana de Barcelona va ini- dels carrers.
ciar el procés de redacció del Pla director urbanístic X El 2016, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pla de 
(PDU) metropolità que està previst que s’acabi entre rehabilitació integral de l’espai públic de la ciutat, que El model d’organització de l’espai públic en superilles 
el 2021 i el 2023. La seva redacció es basa en tres pi- preveu actuacions de renovació integral en 140 espais i pretén diversificar les característiques de l’habitabilitat, 
lars: el debat i la reflexió tècnica, impulsat a través de vies fins al 2019, amb una inversió de 115 milions d’euros. la mobilitat i la biodiversitat dels carrers de Barcelona 
tallers temàtics amb grups d’especialistes; la constitució per tal d’aconseguir recuperar un espai públic en con-
de l’equip mateix de redacció del pla, i la comunicació i Durant els dos primers anys d’implantació del pla, s’han dicions ambientals i de confort adequades per a la vida 
la participació, elements cabdals que han de permetre executat o iniciat el 93% de les actuacions previstes. de les persones que habiten la ciutat. El programa de 
enriquir el pla amb les inquietuds i les voluntats d’ins- Com a resultat d’aquestes actuacions, s’han guanyat les superilles X té com a objectiu principal aconseguir 
titucions, col·lectius i ciutadania. A diferència del PGM- 7.450 m2 de verd, s’han plantat 883 arbres, s’han renovat una xarxa de carrers on la ciutadania tingui la prioritat 
76, el nou pla s’enfocarà més vers la transformació que 65.513 m2 de carrers, s’han instal·lat 1.985 fanals nous i en la mobilitat i l’ús de l’espai públic, es limiti el trànsit 
la urbanització, pel fet que hi ha poc territori pendent 1.163 bancs i cadires, i s’han creat 16 noves àrees de joc motoritzat i s’afavoreixi l’espai compartit, verd i segur.
de planificar i ocupar. És una oportunitat de repensar la infantil.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Ús sostenible del sòl 68
 Horta. El desplegament de la superilla del nucli antic 
d’Horta recuperarà 2.832 m2 i inclou la pacificació dels 
carrers de Fulton, d’Horta, de Feliu i Codina i de Chapí. 
A més, s’hi ampliarà el verd amb noves jardineres i es 
renovarà el mobiliari urbà. Les obres ja han començat 
i està previst acabar-les el mes de juliol del 2019.
 Hostafrancs. Inclou la pacificació del carrer del Con-
sell de Cent amb la reducció dels carrils de trànsit ro-
dat a un i amb la creació d’un carril bici doble. També 
inclou la pacificació amb prioritat per a vianants dels 
carrers de la Torre d’en Damians i del Rector Triadó, 
entre Consell de Cent i Creu Coberta.
  
Nou eix verd a Cristóbal de Moura
La reurbanització del carrer de Cristóbal de Moura té 
l’objectiu de transformar aquesta via en un eix verd i 
pacificat amb menys trànsit, més saludable, amb espais 
El 2018 la superilla del Poblenou va rebre una menció especial del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà. per estimular l’activitat veïnal, i que uneixi el parc Central 
del Poblenou i el parc del Besòs. A la plataforma central, 
 El Poblenou. El setembre del 2016, es va implantar gran plaça de 1.800 m2 que, juntament amb la cruï- de 26 m d’amplada, enjardinada i amb arbrat, s’hi uniran 
la superilla del Poblenou. Dos anys després, aques- lla, els carrers i les places del mercat, fan un total de voreres de 3,5 m d’amplada a la línia de façana, un carril 
ta superilla ha permès guanyar més de 25.000 m2 de 5.000 m2 d’espai públic destinat al gaudi dels vianants. bici i una via de servei.
nou espai ciutadà i augmentar els espais verds (de En la segona fase, prevista de l’octubre del 2018 al 
9.722 m2 l’any 2016 a 18.632 m2 el 2018) i les zones de maig del 2019, es recuperaran més de 21.000 m2.   
joc (2.483 m2). Transformació de les Glòries
 La Maternitat i Sant Ramon. La implantació de la 
 Sant Antoni. Com a resultat de la primera fase d’im- superilla de les Corts, acabada a la tardor del 2018, ha La transformació de les Glòries X pretén convertir l’ac-
plantació del programa de superilles a Sant Antoni, permès reurbanitzar i pacificar 6.000 m2 als carrers de tual nus viari en un espai de ciutat per a les persones. 
l’entorn del nou mercat de Sant Antoni disposa d’una Conxita Supervia, del Regent Mendieta i de Benavent. Després de l’enderroc de l’anella viària, actualment les 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Ús sostenible del sòl 69
obres se centren en la construcció dels túnels viaris per La remodelació d’aquest espai va ser objecte d’un con- central de més de 40 ha. També està prevista la cons-
pacificar el trànsit i afavorir la mobilitat sostenible. curs internacional i el projecte guanyador (Canòpia Ur- trucció de 10.300 habitatges, el 40% dels quals seran 
bana) preveu la construcció d’un parc central de 9,5 ha de caràcter protegit, així com la construcció d’equipa-
La complexitat del projecte i els condicionants que te- amb refugis per a la fauna, un nou passeig per a vianants ments, oficines, comerços i hotels al voltant de la nova 
nen les obres d’infraestructures que inclou, fa que la i bicicletes, zones de joc infantils, un espai ludicoespor- estació.
seva execució es dugui a terme en etapes i àmbits dife- tiu per al jovent i una àrea per a gossos, així com habitat-
rents. La primera d’aquestes etapes és la que correspon ge públic i equipaments educatius i culturals. El projecte dona molta importància a la vegetació, amb 
a l’àmbit de la Gran Clariana. Aquest àmbit té una su- la plantació de més de 10.000 arbres, que es combinen 
perfície aproximada d’una quarta part de la superfície   amb superfícies arbustives, de prat i paviments poc ab-
total. Les fases següents corresponen a la zona central, La Sagrera, transformació ferroviària i urbana sorbents. 
sobre els túnels, que no es podrà executar fins al 2021; 
al costat mar, que depèn de les obres de connexió del Al principi del 2018, es van reactivar les obres de l’esta-  L’avinguda Meridiana, un nou eix pacificat i 
tramvia, i al costat muntanya, que depèn de l’evolució ció de la Sagrera X. En aquesta actuació es cobriran 38 verd
del Pla especial. ha de superfície ferroviària per donar pas a un gran parc 
Actualment, la Meridiana actua com una autopista urba-
na per on circulen diàriament prop de 100.000 vehicles i 
la travessen prop de 10.000 vianants. Per aquest motiu, 
es vol remodelar l’avinguda, en el tram entre la plaça de 
les Glòries Catalanes i el nus de la Trinitat, per donar pas 
a una nova rambla verda i pacificada amb prioritat per a 
vianants i modes de desplaçament sostenibles. 
En la transformació de la Meridiana, s’hi ha integrat l’ur-
banisme de la vida quotidiana. S’ha dut a terme un tre-
ball tècnic i participatiu que ha intentat recollir la visió 
dels barris i s’han detectat unes vies que cal potenciar 
com a eixos que relliguen els barris del voltant de l’avin-
guda i que miren de superar la barrera que actualment 
és aquesta via. Aquestes interseccions donen lloc als 
nodes, espais on es prioritzen les cruïlles de vianants 
Les Glòries i que, a la vegada, són espais d’identitat dels barris i 
exerceixen d’estratègia de pacificació del trànsit. Les 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Ús sostenible del sòl 70
obres, iniciades al juliol del 2018 i previstes fins al març La primera fase, entre el passeig de Fabra i Puig i el car- 5.3.3 Aposta de Barcelona per un 
del 2019, aportaran 58.000 m2 de superfície verda, nous rer de Sant Adrià, s’ha executat durant el 2018 i la se- urbanisme social
carrils bici i més llocs d’estada. gona, entre el carrer de Sant Adrià i el de Joan Torras, 
s’allargarà fins al maig del 2019. Els treballs tenen un 
  pressupost de 4,9 milions d’euros.   
Millora de la via Laietana Urbanisme amb perspectiva de gènere
  
S’han iniciat les obres per millorar l’espai de vianants i la Remodelació de Pere IV La mesura de govern X sobre urbanisme amb perspec-
connexió a peu entre els barris del Gòtic i de Sant Pere, tiva de gènere inclou un paquet de mesures per inte-
Santa Caterina i la Ribera. Aquestes obres s’emmarquen La transformació del carrer de Pere IV en una via agra- grar la mirada de gènere en totes les polítiques urba-
en el procés de reforma global de la via Laietana per dable, pacificada i amb prioritat per a vianants continua nístiques i aconseguir una ciutat més justa, igualitària, 
fer-la més amable, amb més espai públic per al vianant amb la segona fase, que comprèn el tram entre la ram- segura i sense barreres:
i amb una mobilitat més sostenible, i del qual ja ha co- bla de Prim i el carrer de Josep Pla. La transformació, 
mençat el procés participatiu amb el veïnat, comerciants tal com ja s’ha fet entre Bilbao i Roc Boronat, deixarà  Integració de la perspectiva de gènere en les grans 
i entitats.  enrere la configuració actual de tres carrils de circulació transformacions de ciutat, com la Meridiana, les supe-
i definirà una nova calçada de sentit únic que inclourà un rilles, la Nova Xarxa de Bus i el Pla de barris.
  carril de circulació i un carril destinat a serveis. A més, al 
Pacificació del carrer Gran de Sant Andreu costat muntanya s’habilitarà un carril bici bidireccional  Elaboració d’un mapa de ciutat a partir de marxes ex-
segregat. ploratòries com a element de diagnosi.
La renovació del carrer Gran de Sant Andreu prioritzarà 
l’espai de passejada per a vianants amb una franja cen- Les actuacions estan destinades a recuperar espai per a  Projecte pilot al districte de Gràcia per elaborar un 
tral d’un mínim de 3,5 m d’amplada que formarà una pla- vianants, amb voreres més amples i agradables (d’apro- mapa de la xarxa quotidiana amb els equipaments i 
taforma única connectada amb les voreres i els carrers ximadament 15 m les del costat de muntanya i de 5,45 m serveis, i les rutes accessibles i segures.
adjacents per millorar-ne l’accessibilitat. L’eix comercial les del costat de mar), la plantació de til·lers, la instal·la-
conservarà l’arbrat existent i reforçarà la vegetació amb ció d’enllumenat i de nou mobiliari urbà i l’adaptació dels  Projecte pilot d’impuls del polígon industrial del Bon 
més arbusts i parterres. A més, s’hi habilitaran zones passos de vianants i de la senyalització. Pastor i Torrent d’Estadella amb polítiques de gènere, 
d’estada per a vianants amb mobiliari urbà nou i se’n mobilitat, seguretat i ocupació.
renovaran el paviment, les xarxes de serveis de teleco-
municacions i el drenatge. Alhora, la circulació de bicicle-  Revisió amb perspectiva de gènere del recull i la ubi-
tes, vehicles de serveis, cotxes i motos serà de velocitat cació dels elements urbans que componen el conjunt 
reduïda. de mobiliari de l’espai públic.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Ús sostenible del sòl 71
 Elaboració d’un pla de mobilitat escolar amb perspec- BUITS X) amb l’objectiu de dinamitzar terrenys en de-
tiva de gènere. sús de la ciutat de Barcelona a través activitats d’interès 
públic de caràcter provisional, impulsades per entitats 
 Elaboració d’un manual amb criteris de gènere per als públiques o privades sense ànim de lucre, afavorint la 
tècnics i tècniques que redacten o supervisen figures implicació de la societat civil en la regeneració i dinamit-
de planejament i projectes d’espai públic. zació del teixit urbà. Les activitats i els usos que s’hi de-
senvolupen són d’interès públic o d’utilitat social. 
A més, recentment s’ha publicat el Manual d’urbanisme 
de la vida quotidiana X amb la finalitat de donar criteris 
de planejament i eines de diagnosi, des d’una perspec- 5.3.4 Una nova visió del joc a l’espai 
tiva de gènere, al personal tècnic que redacta planeja-
ment urbanístic i al que elabora projectes d’espai públic públic La instal·lació de jocs infantils a la plaça del Sol, al dis-
i equipaments. tricte de Gràcia, ha estat un èxit, atès l’ús que n’estan 
fent els infants.
  
  Barcelona dona molt de joc
Pla de barris: sense barris no hi ha Barcelona l’Institut Infància i Adolescència, està elaborant el Pla del 
Aquesta mesura X, aprovada el febrer del 2018, pretén joc a l’espai públic de Barcelona d’una manera participa-
Aquest programa X, posat en marxa l’any 2016, té per impulsar un canvi en el reconeixement de la importància da i transversal amb horitzó al 2030. 
objectiu revertir les desigualtats entre els barris de la social del joc a l’espai públic i transformar els espais de 
ciutat mitjançant un conjunt d’accions en l’àmbit social, joc per fomentar el joc lliure i autònom dels infants i fer-
educatiu, econòmic i urbà, amb una clara visió transver- los inclusius a totes les edats, els gèneres i les cultures 5.3.5 Obres municipals amb menys 
sal i transformadora i en col·laboració amb el veïnat. En i amb criteris d’accessibilitat general. Alhora, busca pro-
l’àmbit urbà, les actuacions van dirigides a fer front als moure l’activitat física i el contacte amb la natura. impacte ambiental
dèficits urbanístics, a la baixa qualitat de l’habitatge i a la 
manca d’equipaments. Actualment consta de deu plans Així, durant els anys 2018-2019, es preveu renovar 39   
que intervenen en un total de setze barris.  àrees amb nous criteris lúdics i elements d’inclusió uni- Ambientalització de les obres municipals
versal, crear 10 noves àrees de joc i 20 espais lúdics, dels 
  quals 2 seran cocreats amb els infants: el parc de la Pe- La Instrucció tècnica per a l’aplicació de criteris de soste-
Cessió d’espais en desús amb el Pla BUITS gaso de Sant Andreu i el parc Central de Nou Barris. nibilitat en projectes d’obres X (2015) pretén minimitzar 
els impactes ambientals derivats de les obres munici-
L’any 2012, l’Ajuntament va engegar el programa Pla Amb l’objectiu de concretar la mesura i establir un pla pals i tendir a l’autosuficiència energètica i a l’excel·lència 
de buits urbans amb implicació territorial i social (Pla de treball a termini mitjà, l’Ajuntament, juntament amb ambiental en els projectes d’espai públic i edificació. La 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Ús sostenible del sòl 72
instrucció estableix l’aplicació del Decret d’alcaldia d’am- teris de millora en l’enfocament del planejament urba-   
bientalització de les obres (2009), en què s’ordena l’ela- nístic a partir d’un cas pràctic, amb la finalitat d’obtenir Modificació de l’ordenança de terrasses
boració d’una memòria ambiental i d’un pla d’ambienta- una primera llista de criteris de sostenibilitat, així com 
lització per a les actuacions amb un pressupost igual o una metodologia que permeti incorporar-los al procés La finalitat d’aquesta modificació és la flexibilització dels 
superior a 450.000 euros. de planificació urbanística. criteris exigits per autoritzar la implantació de terrasses 
en relació amb els percentatges d’ocupació de les voreres 
En conseqüència, la major part dels contractes de i dels espais lliures. 
redacció de projectes d’edificació, espai públic i infraes- 5.3.6 Convivència a l’espai públic 
tructures de BIMSA, que representen aproximadament Per garantir l’accessibilitat de tots els col·lectius, s’esta-
la meitat del conjunt d’obres municipals, incorporen cri- bleix que caldrà deixar un espai de pas d’1,80 m entre 
teris ambientals relatius a l’origen de la fusta, l’autosu-   la façana i la terrassa que, “preferentment”, però no de 
ficiència energètica i hídrica, i l’increment del verd i la Noves àrees d’esbarjo per a gossos manera obligatòria, haurà d’estar davant del local. A més, 
biodiversitat, i a favor de l’economia circular. per a les terrasses “emblemàtiques” que estiguin adossa-
Per donar compliment a l’Ordenança sobre la protecció, des a les façanes s’estudiaran alternatives d’accessibilitat.
Actualment s’està treballant en la modificació de la ins- la tinença i la venda d’animals a Barcelona del 2014, que 
trucció per incorporar-hi accions derivades de la mesura obliga a dur els gossos lligats a tots els espais amb ex- També es flexibilitza la dimensió de les terrasses en els 
de govern de transició cap a la sobirania energètica i el cepció de les zones d’esbarjo habilitades, l’Ajuntament carrers de vorera diferenciada, que orientativament es 
Pla Clima (vegeu l’apartat 10.4.1, “Noves actuacions i objectius es va marcar l’objectiu de garantir que tots els districtes manté que haurà de ser d’un màxim del 50%, però s’ad-
per continuar avançant en l’ambientalització de l’Ajuntament”). tinguessin com a mínim una àrea d’esbarjo de 700 m2. met que, depenent de cada cas, pugui ocupar un espai 
Així, durant el 2018 s’han construït cinc àrees noves i situat en una forquilla d’entre el 40% i el 60% de la vorera.
  s’han rehabilitat dos espais més. Durant l’any 2019, està 
Tallers d’urbanisme sostenible previst el desplegament de quatre àrees més que per-
metran assolir l’objectiu.
A fi d’incorporar criteris socioambientals al procés urba-
nístic que comportin una visió holística, sistematitzada Després de dos anys de prova pilot, l’espai per a gossos 
i integral de la ciutat, l’Ajuntament ha impulsat els ta- de la platja de Llevant es consolida i obrirà cada any du-
llers d’urbanisme sostenible, dels quals s’han fet diver- rant la temporada de bany. La zona habilitada té una su-
ses edicions en què s’ha involucrat el personal d’alguns perfície de 1.250 m, separada amb tanques de la resta 
àmbits de l’àrea d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament. En de la platja, i un aforament limitat a 100 gossos.
aquestes sessions, s’avalua, s’analitza i es defineixen cri-
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Ús sostenible del sòl 73
5.4 Objectius i mesures de futur
Amb la participació del veïnat, l’Ajuntament de Barcelo- A més, s’han iniciat les diagnosis de les zones següents: espai obert al barri i un pol d’equipaments per a la ciu-
na ha posat en marxa nous projectes per millorar l’ha- entorns de la Sagrada Família, el Fort Pienc, entorns de tat. 
bitabilitat de l’espai públic, pacificar-lo, promoure’n els la Model, Sant Andreu, la Prosperitat, Sant Gervasi - via 
usos socials i incrementar-ne el verd i la biodiversitat. Augusta i el Poblenou. La transformació X preveu encabir-hi un institut escola, 
una escola bressol, 150 habitatges públics, una residèn-
  cia de gent gran, un espai per a iniciatives d’economia 
5.4.1 Actuacions per recuperar La Model s’obre a la ciutat social i solidària i un poliesportiu semisoterrat. Una de 
les galeries es conservarà per fer-hi un espai memorial 
l’espai públic per a la ciutadania i Després de 113 anys en funcionament, l’estiu del 2017 que reti homenatge a la història de l’espai i un equipa-
dotar-lo de més verd el centre penitenciari de la Model va tancar i es va tras- ment per al jovent. Tot això envoltat de 14.000 m2 de 
passar a l’Ajuntament de Barcelona. Fruit d’un procés superfície verda. La previsió és que les obres comencin 
  participatiu amb el veïnat i les entitats de la zona, l’Ajun- al final del 2020.
Les superilles s’estenen per Barcelona tament ha definit una proposta per reconvertir-la en un 
En els anys vinents, està previst estendre la implantació 
del model d’organització de l’espai públic en superilles 
a la major part de ciutat possible. Actualment ja s’està La transformació 
treballant en tres nous àmbits: Consell de Cent - Ger- de la Model ha 
manetes (l’Esquerra de l’Eixample), al carrer de Girona d’aprofitar aquest 
i entorns (la Dreta de l’Eixample), i a Sant Gervasi de gran espai que 
Cassoles (Sarrià - Sant Gervasi), on ja s’ha constituït el s’alliberarà per a l’ús 
grup impulsor i s’està treballant en el Pla d’acció de la im- ciutadà per crear-hi 
un nou parc obert 
plantació amb els col·lectius pertinents: veïnat, escoles, que s’erigeixi en 
comerciants i equipaments, entre d’altres. pulmó verd per a 
l’entorn.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Ús sostenible del sòl 74
  nes d’estada, i l’espai destinat als vehicles quedarà re- 5.4.2 Instruments de planificació 
Impuls al parc dels Tres Turons duït a un sol carril de circulació. A més, a l’altura de les per recuperar l’ús veïnal del litoral  
Drassanes es crearà un nou espai urbà amb àrees d’es-
Barcelona ha reactivat el desenvolupament del parc dels tada i dues grans zones verdes. Es preveu que les obres 
Tres Turons per consolidar-lo com a gran pulmó verd de comencin al final del 2019 o al principi del 2020.   
la ciutat. El setembre del 2018, l’Ajuntament va convocar Pla litoral
un concurs de projectes per donar una mirada única a   
la millora global d’aquesta gran zona verda de 123 ha. Can Peguera L’Ajuntament ha iniciat l’elaboració del Pla estratègic dels 
El fil conductor que determinarà l’elecció de les actua- espais litorals de la ciutat, un instrument de planificació 
cions que caldrà dur a terme seran els valors ecològics, La modificació puntual del Pla general metropolità del que pretén ordenar i gestionar els espais urbans del front 
de manera que el futur del parc es dibuixarà sota criteris 2015 va desafectar el barri de cases barates de Can Pe- marítim. El pla abasta els barris del litoral, els ports, les 
paisatgístics i de gestió del verd, l’aigua i l’energia. guera. Can Peguera és l’últim barri de cases barates. El platges, els equipaments i els espais lliures. L’objectiu fi-
sòl i el sostre de tot el barri és públic i s’hi conserva un nal és establir un nou paradigma consensuat que s’acabi 
Els guanyadors es coneixeran el mes de març i rebran teixit de baixa densitat amb unes característiques molt concretant en eixos estratègics, propostes i accions con-
l’encàrrec de redactar els avantprojectes. especials, on la memòria i l’entramat social tenen un pes cretes que donin resposta a cadascun dels reptes exis-
específic important. tents a tot el front marítim de la ciutat, d’acord amb les 
 La nova Rambla, recuperada per a la inquietuds i les necessitats de les persones que hi viuen, 
ciutadania En el moment en què es pren la decisió de conservar el hi treballen i en gaudeixen. En aquest sentit, el desembre 
barri, s’ha fet una reflexió sobre com s’ha de dur a terme del 2018, es va engegar el procés participatiu amb la ciu-
Amb l’objectiu de recuperar la Rambla i que els barce- la rehabilitació integral del barri, tant des del punt de vis- tadania i les entitats i organitzacions que hi tenen relació.
lonins i les barcelonines se la tornin a fer seva, durant ta de l’espai públic i els equipaments, com des del punt 
el 2018 s’ha treballat en el projecte de remodelació. La de vista dels habitatges, i s’hi ha introduït la rehabilita-  El nou Port Olímpic: un espai ciutadà dedicat 
proposta de transformació elaborada per km-ZERO, en ció energètica i s’ha volgut fer del barri un exemple de al mar
què han participat el veïnat i diverses entitats, preveu construcció sostenible i adaptada a les normatives i els 
un seguit de mesures culturals, socials i urbanístiques. requeriments d’habitabilitat actuals. Això queda recollit El Pla director del Port Olímpic s’ha elaborat amb l’ob-
en el Pla de futur, que s’ha elaborat a partir d’un treball jectiu de deixar enrere el model d’usos actual, basat en 
Els i les vianants prendran el protagonisme de la nova de diagnòstic molt exhaustiu i d’un treball molt intens l’oci nocturn i el turisme, i recuperar l’ús veïnal del port i 
Rambla amb l’ampliació de les voreres i amb noves zo- amb el veïnat. integrar-lo a la ciutat.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Ús sostenible del sòl 75
Les intervencions previstes permetran gaudir d’un espai 
públic de molta més qualitat, més diàfan i permeable i 
amb millor connectivitat entre nivells: es pacificarà l’es-
pigó de Marina, s’eliminaran les rampes d’accés rodat i hi 
haurà una nova rambla al moll de Gregal. Amb aquestes 
actuacions s’aconseguirà doblar l’espai públic, de mane-
ra que es passarà dels prop de 23.800 m2 actuals a més 
de 48.000 m2.
La reordenació dels usos permetrà potenciar la nàutica, 
l’esport i la divulgació, amb un centre municipal d’es-
ports nàutics i un centre de divulgació de coneixement 
del mar nous i l’ampliació del Centre de Vela. 
La inversió serà de 39 milions d’euros, que s’autofinan-
çaran amb la gestió d’ingressos de la comercialització de 
locals i amarraments. Les obres començaran al final del 
2019 i es preveu que s’acabin el 2022.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Ús sostenible del sòl 76
 78 Infografia resum
 79 6.1 Visió, reptes i oportunitats
 80 6.2 Context general i situació actual
 80 6.2.1 Planificació consensuada de la mobilitat urbana 
 81 6.2.2 Falta de millora de la qualitat de l’aire de la ciutat
 83 6 .2.3 La contaminació atmosfèrica per PM2,5 causa de mitjana 424 morts anuals
 84 6.3 Mesures implantades per millorar la qualitat de l’aire
84 6.3.1 Planificació per reduir la contaminació atmosfèrica
84 6.3.2 Reducció del trànsit motoritzat, clau per millorar la qualitat de l’aire
 86 6.3.3 Impuls de la mobilitat sostenible
 86 6.3.4 Els vehicles dels serveis municipals, cada vegada més nets
 86 6.3.5 Actuacions coordinades amb altres sectors
 87 6.3.6 Seguiment dels efectes de la contaminació atmosfèrica sobre la salut
 87 6.3.7 Comunicació i transparència informativa
 88 6.4 Objectius i mesures de futur
 88 6.4.1 Cap a una mobilitat d’emissions zero
A Barcelona, un aire més net per a 
garantir la salut de la ciutadania
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Qualitat de l’aire local 77
69,0 % 71,7 % 
Qualitat de Situació per trànsit viari per trànsit viari
l’aire local actual Fonts principals 9,5 % 0,7 % 
de la contaminació per indústria per indústria
atmosfèrica NO2 PM10
generada 8,7 % 5,2 % 
a Barcelona per activitat per activitat portuària portuària
Visió de futur  
12,8 % 22,4 % 
Millorar la per altres sectors per altres sectors
qualitat de 
l’aire que es NO2 PM10 PM2,5 
respira a la (valor límit anual (valor límit anual (valor límit anual OMS: 40 μg/m3) OMS: 40 μg/m3) OMS: 25 μg/m3)
ciutat
Estacions de trànsit 
compliment
Estacions de fons urbà superació
Línies 
de 
treball
Planificació “Programa de Reducció del trànsit Comunicació i 
mesures contra la motoritzat “Zona de Mobilitat sostenible transparència 
contaminació atmosfèrica” Baixes Emissions de “Transport públic” Efectes sobre la informativa “Web sobre 
“Protocol d’actuació per alts Barcelona” “Superilles i “Bicicleta” “Vehicle salut “Nou sistema la qualitat de l’aire” 
nivells de contaminació” pacificació” elèctric” de vigilància” “Servei d’avisos”
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Qualitat de l’aire local 78
6.1 Visió, reptes i oportunitats
Visió de futur Per aconseguir-ho, la ciutat està adoptant mesures estructurals per reduir les emissions dels elements contaminants presents a la ciutat, 
amb l’objectiu principal de disminuir els valors en mitjana anual i, al mateix temps, evitar que es declarin episodis puntuals d’alta contamina-
ció. Atès que el trànsit rodat és el contribuïdor principal de la presència de nivells elevats de determinats contaminants atmosfèrics a Barce-
Barcelona, com altres ciutats lona, és fonamental avançar cap a una mobilitat més sostenible i esdevenir una ciutat més baixa en emissions i amb més superfície verda, a 
europees (París, Londres, fi de garantir la salut i la qualitat de vida de la ciutadania.
Berlín o Rotterdam), supe-
ra els límits de concentració Amb tot això, es fa necessària l’adopció de noves estratègies d’actuació en tots nivells per millorar la qualitat de l’aire de la ciutat i de la seva 
en mitjana anual d’NO2 esta- àrea metropolitana. Els reptes principals són els següents: 
blerts per la Unió Europea i 
les recomanacions de l’Orga-  Barcelona és el centre d’una gran conurbació on es fan aproximadament 8,2 milions de desplaçaments diaris. Tot i que el pes 
nització Mundial de la Salut de l’ecomobilitat (desplaçaments efectuats en transport públic i no motoritzat, a peu i en bicicleta) en els desplaçaments totals ha augmen-
(OMS). tat lleugerament, l’elevat trànsit als carrers continua sent un problema que cal abordar. 
Pel que fa a les concentracions  Barcelona és el centre d’un gran sistema urbà on es manté un grau elevat d’integració i interdependència entre la ciutat, la comarca 
de PM  i de PM , tot i que es del Barcelonès, l’àrea metropolitana i la regió metropolitana, i on les dependències i els intercanvis funcionals són constants. 10 2,5
compleixen els valor límit anuals  Barcelona té algunes singularitats que condicionen la dispersió de contaminants. En primer lloc, l’orografia complexa en què està 
de la Unió Europea, es continuen enclavada Barcelona tendeix a acumular la contaminació. En segon lloc, degut a la densitat i a l’alçària dels edificis es produeix un efecte 
superant els nivells de referència pantalla de les emissions generades pel trànsit. En tercer lloc, determinades circumstàncies meteorològiques desfavorables dificulten la 
de l’OMS. Per tant, Barcelona vol capacitat de dispersió atmosfèrica dels contaminants, n’augmenten la concentració i provoquen episodis puntuals d’alta contaminació. 
millorar la qualitat de l’aire que 
es respira a la ciutat i garantir el  Barcelona estudia la relació entre la salut i la contaminació atmosfèrica. La inhalació de partícules en suspensió i d’òxids de nitro-
compliment dels valors màxims gen que emeten els vehicles amb motor de combustió, sobretot els dièsel, està associada a reduccions importants de l’esperança de vida. 
establerts per la Unió Europea i La recerca científica de l’impacte de la contaminació atmosfèrica sobre la salut, el medi ambient, el soroll, la temperatura i el transport actiu 
l’OMS. representa una oportunitat per aconseguir una vida urbana saludable.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Qualitat de l’aire local 79
6.2 Context general i situació actual
A Barcelona, les emissions del trànsit, les derivades del Algunes de les mesures concretes que està implantant problemes de qualitat de l’aire a la ciutat, tant pel que 
Port, de la indústria i d’altres sectors com el domèstic i la Generalitat de Catalunya per assolir els objectius de fa a emissions com a immissions. Així, tot i que el trànsit 
el terciari dicten el grau de contaminació atmosfèrica. qualitat de l’aire fixats per la Unió Europea són: potenciar, rodat no és el màxim emissor de la ciutat, sí que és el 
Però la contaminació de l’aire també és causada per incentivar i impulsar el transport públic, urbà i interurbà; contribuïdor més important als nivells d’immissió d’NO2 
focus emissors situats a distància de la ciutat, que és afavorir l’intercanvi modal, la diversificació energètica i i PM10, atesa la distribució de les emissions en el conjunt 
l’anomenada contribució regional. l’ús racional del vehicle privat; ambientalitzar el parc de de la ciutat.
vehicles, o incentivar millores energètiques. 
L’acord polític per a la millora de la qualitat de l’aire a la 
conurbació de Barcelona desplega, en l’àmbit territorial Els resultats dels estudis elaborats pel Pla de millora de 6.2.1 Planificació consensuada de la 
de 40 municipis, un seguit d’actuacions en tots els sec- la qualitat de l’aire de Barcelona X (2015-2018) mostren 
tors, especialment en el de la mobilitat, amb l’objectiu que el sector de la mobilitat és el causant principal dels mobilitat urbana
de reduir les emissions d’NOx i de PM10 per tal de res-
tablir la qualitat de l’aire i respectar els corresponents Coneixent l’origen dels contaminants, l’estratègia més 
valors límit que determina la legislació europea, i arribar Origen de les immisions  NO2  PM10  efectiva per millorar la qualitat de l’aire consisteix a ac-
gradualment als valors recomanats per l’OMS. Garantir (2013) (mitjana) (mitjana) tuar sobre el trànsit rodat i això és el que fa el Pla de mo-
la qualitat de l’aire que respirem equival a protegir la sa- Fons 13,0% 71,0% bilitat urbana X (PMU), per continuar avançant cap a un 
lut de les persones i el medi ambient. model de mobilitat segura, saludable, sostenible, equi-
Generat a Barcelona 87,0% 29,0%
tativa i intel·ligent. Barcelona està adaptant el seu espai 
Per rebaixar els nivells de contaminació atmosfèrica lo-     Trànsit viari 60,0% 20,8% urbà per garantir un repartiment d’espai més equitatiu 
cal, s’ha d’actuar sobre els focus emissors de les zones     Indústria 8,3% 0,3% per als diversos modes de transport i ho fa obrint espais 
afectades que, amb caràcter general i arreu del món,     Activitat portuària 7,6% 1,5% de circulació a les bicicletes, millorant la xarxa de bus i 
coincideixen amb aglomeracions urbanes econòmica- donant prioritat a les persones que es desplacen a peu, 
ment dinàmiques. El Pla d’actuació per a la millora de     Altres sectors 11,1% 6,4% amb l’ampliació de voreres i carrers pacificats que ofe-
la qualitat de l’aire, amb horitzó el 2020, preveu actua- reixin confort i seguretat.
cions ambientals addicionals per a aquestes situacions, 
El trànsit és el principal origen de les immisions de 
les quals s’anomenen situacions d’episodi ambiental de l’interior de la ciutat. Per lluitar contra la contaminació de l’aire és imprescin-
contaminació. dible adoptar estratègies d’actuació coordinades des de 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Qualitat de l’aire local 80
tots els nivells: local, d’Àrea Metropolitana, de la Genera- 6.2.2 Falta de millora de la qualitat La legislació europea també regula i estableix límits le-
litat, estatal i europeu. Així, el PMU s’emmarca i s’adapta de l’aire de la ciutat gals en els valors de concentració de diòxid de carboni 
a la legislació actual i als plans supramunicipals, com és (CO2), diòxid de nitrogen (NO2), partícules fines en sus-
el cas del Pla director de mobilitat de la regió metropo- pensió (PM10 i PM2,5), ozó troposfèric (O3) i diòxid de sofre 
litana de Barcelona X (2013-2018) o del Pla metropolità L’establiment de valors límit per a cada contaminant at- (SO2). A banda de la regulació legal, l’OMS també marca 
de mobilitat urbana, actualment en redacció. Si tenim en mosfèric té l’objectiu d’evitar, prevenir i reduir els seus uns límits sobre els nivells de contaminació de l’aire.  
compte que el 55% del parc circulant a la ciutat de Bar- efectes nocius per a la salut humana. Aquest principi 
celona és de persones foranes, és bàsic que la mobilitat queda reflectit en la legislació autonòmica, estatal i eu- Amb l’objectiu d’avaluar representativament la qualitat 
i les seves externalitats es planifiquin a una escala que ropea en matèria de contaminació atmosfèrica. La legis- de l’aire a la ciutat, l’estructura de la Xarxa de Vigilàn-
sobrepassi els municipis. lació estatal de referència per avaluar la qualitat de l’aire cia i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), 
és la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’ai- cogestionada per la Generalitat de Catalunya i l’Agència 
Així mateix, l’Ajuntament ha constituït la Taula contra la re i protecció de l’atmosfera, i el Reial decret 102/2011, de Salut Pública de Barcelona, inclou diverses estacions 
Contaminació de l’Aire de Barcelona X (2015) per treba- de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l’aire. de mesurament ubicades segons la proximitat i el gra-
llar els problemes de contaminació atmosfèrica conjun-
tament amb les entitats i els agents del sector (serveis 
municipals, grups municipals i diversos ens i organitza- La Unió Europea estableix els límits legals de la concentració de NO2, PM10 i PM2,5 i l’Organització Mundial de la 
cions de l’àmbit econòmic, social, ecologista, de la mobi- Salut estableix els límits recomanables per la salut que en alguns casos són més restrictius que els legals.
litat, de la salut i del sector científic), plantejar accions i 
definir els protocols d’actuació en casos d’episodis am-
bientals de contaminació. La complicitat necessària del 
Govern municipal amb la ciutadania i els agents socials Unió Europea OMS: Organització Mundial de la Salut
permet un efecte multiplicador que pot arribar a con- NO2 Mitjana horària: 200 μg/m3 Mitjana horària: 200 μg/m3 
tribuir notablement a aconseguir una ciutat més salu- Mitjana anual: 40 μg/m3 Mitjana anual: 40 μg/m3
dable. A més, per reforçar una governança única de les 
administracions en el combat contra la contaminació de PM10 Mitjana de 24h: 50 μg/m3 Mitjana de 24h: 50 μg/m3 
l’aire, a la Taula també hi són convidades l’Àrea Metropo- Mitjana anual: 40 μg/m3 Mitjana anual: 20 μg/m3
litana de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. L’Ajun-
tament també forma part activa de la Taula de Qualitat PM2,5 Mitjana anual: 25 μg/m3 Mitjana anual: 10 μg/m3 
de l’Aire de la Conurbació de Barcelona i participa en els Mitjana de 24h: 25 μg/m3
grups de treball organitzats per l’AMB i la Generalitat de 
Catalunya.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Qualitat de l’aire local 81
dient d’emissions que reben. En total, a Barcelona hi ha 
distribuïdes onze estacions que mesuren els elements 
principals que constitueixen la pol·lució ambiental i que 
poden afectar la salut de les persones.
Si s’observa la tendència de la concentració de contami-
nants a l’aire des del 2001, les concentracions mitjanes 
anuals d’NO2, PM10 i PM2,5 repunten després de la dismi-
nució progressiva d’aquests contaminants des de l’any 
2011, moment en què es van començar a notar els efec-
tes de la crisi econòmica en la millora d’alguns paràme-
tres ambientals, com ara la contaminació atmosfèrica o 
la generació de residus.
NO2
Pel que fa a l’NO2 de tot el període comprès entre els anys 
2001 i 2017, se supera el valor límit de protecció de la salut 
de la Unió Europea i el nivell de referència de l’OMS a les 
estacions de trànsit i també, d’una manera significativa i 
general, a les estacions de fons urbà del Poblenou i Ciuta-
della. S’estima que el 70% de la població barcelonina està 
exposada a nivells superiors als recomanats per l’OMS.
PM10
Barcelona disposa 
d’11 estacions Pel que fa a les PM10, tot i que es compleix el valor límit de la Xarxa de anual de la Unió Europea, es continua superant el va-
Vigilància i Previsió estacions de fons urbà
de la Contaminació estacions de trànsit moderat lor de referència anual de l’OMS tant en les estacions 
Atmosfèrica. estacions de trànsit molt intens de trànsit com de fons urbà. S’estima que el 98% de la 
ciutadania respira nivells superiors als que marca l’OMS.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Qualitat de l’aire local 82
En relació amb el valor límit diari (50 µg/m3), augmenta el 6.2.3 La contaminació atmosfèrica superat els 40 μg/m³ diaris d’NO2, s’haurien estalviat de 
nombre de dies en què se supera el nivell de referència per PM  causa de mitjana 424 mitjana 90 morts i 67 hospitalitzacions per causa cardi-
diària de l’OMS i el de la Unió Europea tant en algunes de 2,5morts anuals ovascular cada any. Pel que fa als nivells de PM2,5, si no 
les estacions de trànsit com de fons urbà. s’haguessin superat els 10 μg/m³ diaris, s’haurien evitat 
162 morts per causa cardiovascular i 1.368 urgències 
PM2,5 Des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona fa anys per malaltia respiratòria cada any. Així doncs, les mesu-
que s’analitza l’impacte de la contaminació de l’aire so- res s’han d’orientar a la reducció permanent del trànsit 
Tot i que la concentració de PM2,5 es manté per sota dels bre la salut de la població barcelonina. L’exposició a la motoritzat. 
valors límit anuals fixats per la Unió Europea per al 2016 contaminació atmosfèrica té una relació directa amb 
(25 µg/m3) i per a l’any 2020 (20 µg/m3), es continuen una pitjor salut, tant a termini curt com llarg. L’aire con- A Barcelona, es poden atribuir 424 morts anuals a la su-
superant els nivells de referència de l’OMS. taminat provoca càncer de pulmó, té efectes clars sobre peració dels llindars de PM2,5 recomanats per l’OMS. En 
malalties cardiovasculars i respiratòries, contribueix a el cas de l’NO2, s’arriba a les 961 morts.  
l’aparició d’asma i diabetis, alenteix el creixement fetal, 
el desenvolupament del cervell i la funció pulmonar dels L’evolució de les dades en aquest període estableix una 
infants, i redueix l’esperança de vida.  correlació entre el grau de contaminació i les morts per 
aquesta causa. Els anys en què hi ha hagut una densitat 
Els resultats mostren com l’impacte en la salut atribu- més alta de partícules fines (PM2,5) és quan hi ha hagut 
ït als nivells de contaminació durant l’any és molt més més defuncions, que han arribat a 594 (el 2011), 706 
gran que l’impacte atribuït als episodis de contaminació. morts (el 2012) i 529 (el 2015).
En els darrers 10 anys, s’estima que, si no s’haguessin 
70   Mitjana anual ciutat NO 1400 602   Morts atribuïbles PM2,5
60   Mitjana anual ciutat PM 120010 50  M itjana anual PM2,5
50  M itjana anual ciutat PM 10002,5 40  M orts atribuïbles NO2
40  V alor límit NO2 i PM 80010 (EU) 30  M itjana anual NO2
30   Valor límit PM2,5 (EU) 600
20 400 20
10 200 10
0 0 0
2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015 2017 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Qualitat de l’aire local 83
μg/m³
Nombre de morts
μg/m³
6.3 Mesures implantades per millorar la qualitat de l’aire
El trànsit motoritzat és la font principal de contamina- Barcelona 2015-2018 i, l’any 2016, el Programa de mesu- 6.3.2 Reducció del trànsit 
ció atmosfèrica, ja que és el contribuïdor màxim dels res contra la contaminació atmosfèrica X. Les mesures motoritzat, clau per millorar la 
nivells d’immissió d’NO2 i PM10. Així, per millorar la qua- van encaminades a reduir els nivells dels dos contami- qualitat de l’aire 
litat de l’aire a la ciutat i protegir la salut de la població, nants més problemàtics que hi ha a la ciutat actualment: 
cal aplicar mesures a escala de barri, de ciutat i d’àrea les partícules en suspensió PM10 i el diòxid de nitrogen 
metropolitana que redueixin d’una manera progressiva (NO2). Amb un horitzó temporal situat en l’any 2020,  Restriccions de circulació dels vehicles més 
el nombre de vehicles en circulació i que en facilitin el s’han definit 58 accions. contaminants 
transvasament cap a modes de transport més sosteni-
bles. En els darrers anys, l’Ajuntament ha impulsat un  Protocol d’actuació per alts nivells de Fruit del treball conjunt entre l’Ajuntament de Barcelona, 
conjunt de mesures que abasten diversos sectors im- contaminació l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els municipis que la 
plicats. integren, des del desembre del 2017, en dies d’episodi de 
El protocol d’actuació davant d’episodis d’alta conta- contaminació ambiental per NO2, laborables de dilluns a 
minació atmosfèrica, aprovat el gener del 2018, és un divendres de 7.00 a 20.00 hores, els turismes sense dis-
6.3.1 Planificació per reduir la instrument intern de coordinació que s’inclou en el Pla tintiu de la DGT i les furgonetes anteriors a Euro1 no po-
bàsic d’emergència municipal i que regula les actuacions den circular per la zona de baixes emissions de l’àmbit 
contaminació atmosfèrica que s’hauran de desplegar quan es registrin alts nivells Rondes de Barcelona, una àrea de més de 95 km2 que in-
de contaminació per NO2 i PM10. clou Barcelona (excepte el barri de Vallvidrera, el Tibidabo 
 Programa de mesures contra la contaminació i les Planes, i la Zona Franca industrial) i àmbits dels muni-
atmosfèrica El protocol estableix que, en cas d’episodi per NO2, s’ac- cipis circumdants de Sant Adrià de Besòs, l’Hospitalet de 
tivaran les restriccions temporals en la circulació dels Llobregat, Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat. 
Degut als resultats de l’avaluació de la qualitat de l’ai- vehicles més contaminants dins la zona de baixes emis-
re X a la ciutat de Barcelona de l’any 2015, que indicava sions de l’àmbit Rondes de Barcelona i que, per facilitar A partir del desembre del 2018, la restricció es va am-
que la contaminació atmosfèrica a Barcelona no només la mobilitat dels usuaris i usuàries, es reforçarà el trans- pliar a les motocicletes, els ciclomotors i els quadricicles 
no s’havia frenat sinó que havia augmentat i que el res- port públic amb mesures extraordinàries, com l’incre- sense distintiu de la DGT. Es preveu anar-hi incorporant 
ponsable principal n’era el trànsit rodat, l’Ajuntament ment del 10% de l’oferta global de transport públic a la progressivament totes les tipologies de vehicles amb 
va elaborar el Pla de millora de la qualitat de l’aire de corona metropolitana o l’activació de la targeta T-aire. vista a la implantació de la mesura estructural a partir 
de l’1 de gener de 2020. 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Qualitat de l’aire local 84
  
Regulació de l’estacionament 
En cas d’episodi de contaminació, també es preveu dur 
a terme un increment de la tarifació en l’aparcament re-
gulat a la calçada per a no residents a l’àrea blava i l’àrea 
verda de 2 euros/hora per a tots els vehicles, excepte els 
que tinguin el distintiu de la DGT “Zero emissions”, per 
als quals serà de 0 euros/hora. Aquesta mesura es farà 
efectiva quan s’hagin aplicat els canvis pertinents en els 
parquímetres actuals. 
  
Canvis en el model de ciutat  
La implantació de les superilles en quatre districtes de la 
ciutat i l’execució d’altres actuacions de pacificació, com 
la de l’avinguda Meridiana o la del carrer de Pere IV, entre 
d’altres, permeten incrementar l’espai per a la mobilitat 
no motoritzada i reduir la contaminació atmosfèrica (ve-
geu l’apartat 5.3.2, “Transformació urbana per a una ciutat 
per a les persones”).
  
Park & Ride 
Barcelona de Serveis Municipals (BSM) disposa de quatre 
aparcaments de tipus Park & Ride X a la perifèria de la 
ciutat (plaça del Fòrum, Rius i Taulet, Sant Genís i Mar-
quès de Mulhacén). Aquest tipus d’aparcaments s’instal-
len prop d’estacions de transport públic amb la intenció 
que el conductor o conductora aparqui el seu vehicle pri-
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Qualitat de l’aire local 85
vat i accedeixi al centre de la ciutat mitjançant el transport   En concret, l’ambientalització del contracte de neteja i 
públic. Transport públic bonificat recollida de residus de Barcelona ha permès reduir nota-
blement l’impacte ambiental de la flota de vehicles. L’any 
L’any 2017, es van crear dos nous títols de transport pú- 2018, el 94% dels vehicles del contracte es propulsaven 
6.3.3 Impuls de la mobilitat blic. D’una banda, la T-verda permet fer viatges il·limitats amb tecnologies de baix impacte ambiental, inclosos els 
i gratuïts durant tres anys en els transports públics inte- biocombustibles (si se n’exclouen els biocombustibles 
sostenible grats a les sis zones tarifàries de l’ATM. S’obté en acredi- són el 62%). El 22% de la flota són vehicles elèctrics.
tar que s’ha portat a desballestar un vehicle contaminant 
  sense distintiu ambiental de la DGT. 
Foment del transport públic i la bicicleta 6.3.5 Actuacions coordinades amb 
D’altra banda, la T-aire és una targeta específica per als 
Per a un transvasament del vehicle privat al transport dies en què s’activa el Protocol d’episodi ambiental de altres sectors
públic i sostenible, s’han desplegat les accions següents: contaminació per NO2. El preu és l’equivalent a dos viat-
compleció de la nova xarxa de bus ortogonal, creació de ges amb la T-10 i s’hi aplica el 10% de descompte.  Port i aeroport, compromesos amb la qualitat 
nous carrils bus, ampliació de la xarxa de metro amb la de l’aire 
posada en marxa de l’L10 Sud, ampliació de la infraes-
tructura ciclista, ampliació del Bicing i altres mesures de 6.3.4 Els vehicles dels serveis Des del Port de Barcelona es duen a terme actuacions 
promoció de la bicicleta (vegeu el capítol 3, “Mobilitat i trans- per contribuir a la millora de la qualitat de l’aire, com la 
port urbà”). municipals, cada vegada més nets incorporació de sistemes de bonificació per als vaixells 
més nets o la instal·lació d’un punt de subministrament 
   Ambientalització de la flota municipal de de gas natural liquat (GNL) per a camions i vehicles. D’al-
Impuls del vehicle elèctric vehicles tra banda, l’Ajuntament s’ha sumat al manifest per crear 
una zona de control d’emissions al Mediterrani, tenint en 
D’acord amb el Pla director del vehicle elèctric (2016) L’Ajuntament està treballant perquè la flota municipal de compte que la contaminació marítima és la responsable 
s’han desplegat les actuacions següents per afavorir la vehicles sigui de baixes emissions:  actualment el 24% del 9% dels òxids de nitrogen (NOx) que hi ha a l’aire de 
implantació del vehicle elèctric: estacionament gratuït dels vehicles són elèctrics (703 vehicles) i el 7% són hí- la ciutat.
en àrea verda o blava per a persones usuàries de vehicle brids (208). Durant els anys 2017-2018 es van incorporar 
elèctric, aplicació d’una bonificació del 75% en l’impost 217 vehicles elèctrics i 166 d’híbrids, el 58% de la incor- Pel que fa a l’aeroport, que disposa de quatre estacions 
sobre vehicles de tracció mecànica, i instal·lació de 450 poració total. Això es deu a l’aplicació de la Instrucció tèc- de mesurament de la contaminació atmosfèrica, hi desta-
punts de recàrrega públics i gratuïts (vegeu l’apartat 3.3.4, nica per a l’aplicació de criteris de sostenibilitat en els ca la substitució progressiva dels vehicles propulsats per 
“El vehicle privat, limitat i sostenible”). vehicles X (2015), que estableix un rang de prioritats en combustibles fòssils per vehicles elèctrics i l’optimització 
la motorització dels vehicles. de l’operativa dels moviments d’aeronaus a terra. 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Qualitat de l’aire local 86
  6.3.7 Comunicació i transparència la contaminació atmosfèrica per correu electrònic; la 
Pla de desplaçaments d’empresa informativa guia X Mobilitat i qualitat de l’aire i una maleta pedagògi-
ca amb una proposta d’activitats educatives per al pro-
L’Autoritat del Transport Metropolità, on participa l’Ajun- fessorat de diverses especialitats i etapes educatives.
tament de Barcelona, promociona l’adopció del Pla de   
desplaçaments d’empresa X (PDE). És a dir, un conjunt Eines de sensibilització i educació ambiental          Conjuntament amb l’Agència de Salut Pública de Barce-
d’actuacions que pretenen optimitzar la mobilitat dels lona i el Consorci d’Educació de Barcelona, l’any 2018, 
treballadors i treballadores i visitants, afavorir l’ús de Emmarcades en un pla de comunicació, s’han desple- es va crear el programa “Escola respira”, amb l’objectiu 
modes de transport alternatius al vehicle privat, racio- gat accions orientades a diversos públics. Destaquen la de disminuir la contaminació al voltant de les escoles i 
nalitzar l’ús del cotxe i gestionar la mobilitat de les mer- creació d’un web X sobre la qualitat de l’aire, on a través millorar la sensibilització envers la problemàtica de la 
caderies. d’un mapa s’informa sobre les concentracions d’NO2 i contaminació a la població escolar.
PM10 actuals i previstes; un servei X gratuït d’alertes de 
6.3.6 Seguiment dels efectes de la 
contaminació atmosfèrica sobre la 
salut
  
Nou sistema de vigilància         
L’Agència de Salut Pública de Barcelona ha desenvolu-
pat un sistema de vigilància que permet mesurar, moni-
torar i comunicar els efectes de la contaminació de l’aire 
sobre la salut de la població de Barcelona. El nou siste-
ma permet estimar l’impacte de la contaminació sobre 
la salut tant en cas d’episodi com degut a l’exposició 
durant l’any, així com estimar la mortalitat atribuïble a 
la contaminació atmosfèrica.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Qualitat de l’aire local 87
6.4 Objectius i mesures de futur
Millorar la qualitat de l’aire que es respira dia a dia a Bar- de cada cinc cotxes privats deixarà de circular per l’en- desplaçaments en vehicle privat (vegeu l’apartat 3.4.1, “Pla-
celona i assolir els nivells permesos per la normativa és tramat urbà de Barcelona d’aquí al 2020.  nificació estratègica de la mobilitat per als propers sis anys”).
la prioritat més alta que marcarà l’execució de les polí-
tiques i les mesures estructurals futures per impactar A partir de l’1 de gener de 2020, es prohibirà de manera   
positivament en la salut humana i en el medi ambient. permanent la circulació de tots els vehicles sense distin- Consolidació del model de superilles 
tiu de la DGT tots els dies laborables de dilluns a diven-
El compromís institucional adquirit en la Cimera de la dres i en horari de 7.00 a 20.00 hores. Finalment, a partir Una altra actuació per millorar la qualitat ambiental de 
Qualitat de l’Aire del 2017, per reduir la contaminació de l’1 de gener de 2025 aquesta prohibició de circulació la ciutat és continuar avançant cap a la reorganització 
atmosfèrica i millorar la qualitat de l’aire entre la Gene- s’ampliarà d’una manera permanent a tots els municipis de l’espai públic a través de la consolidació de les supe-
ralitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea que integren l’àrea metropolitana de Barcelona. rilles. Aquestes estructures urbanes redueixen el tràn-
Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i sit de pas en determinades vies i possibiliten una ciutat 
40 representants locals, marca dues línies estratègiques Tal com mostra l’estudi X de l’any 2017 sobre la carac- amb un trànsit pacificat i amb més espais verds, és a 
que cal seguir: restringir l’ús del vehicle privat i incenti- terització dels vehicles i les seves emissions a l’àrea me- dir, aconsegueixen una ciutat amb un aire més net (vegeu 
var el transport públic a fi de reduir un 30% les emissi- tropolitana, en executar actuacions en el 20% del parc, l’apartat 5.4.1, “Actuacions per recuperar l’espai públic per a la 
ons vinculades al trànsit en el termini de quinze anys. s’incideix sobre el 60% de les immissions a la ciutat. ciutadania i dotar-lo de més verd”).
 Impuls dels mitjans de transport més 
6.4.1 Cap a una mobilitat sostenibles
d’emissions zero Un dels eixos del Pla de mobilitat urbana 2019-2024 és 
la mobilitat sostenible, és a dir, facilitar el transvasament 
 Ampliació de les restriccions a la zona de baixes cap a mitjans de transport més sostenibles i moderar el 
emissions consum d’energia en el transport, així com augmentar 
la proporció del consum d’energies renovables i netes. 
Si es compleixen els objectius del nou Pla de mobilitat El nou pla se centrarà a potenciar els desplaçaments a 
urbana i el Pla contra la contaminació atmosfèrica, un peu, en bicicleta i en transport públic, en detriment dels 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Qualitat de l’aire local 88
 90 Infografia resum
 91 7.1 Visió, reptes i oportunitats 
 92 7.2 Context general i situació actual
 93 7.2.1 El trànsit, font principal de soroll de la ciutat
 93 7.2.2 Actualització del mapa del soroll
 95 7.3 Mesures implantades per millorar la qualitat acústica
 95 7.3.1 Instruments d’avaluació i planificació per a la definició dels plans d’acció
 96 7 .3.2 Informació i sensibilització a la ciutadania per una convivència menys 
sorollosa
 99 7.4 Objectius i mesures de futur
 99 7 .4.1 Una nova estratègia per millorar la qualitat sonora de la ciutat de manera 
participada
Barcelona redueix la contaminació 
acústica per esdevenir una ciutat  
més saludable
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Qualitat acústica 89
Trànsit, 22,8 %  Longitud viària Longitud viària Qualitat Situació font principal població exposada exposada a exposada a 
acústica actual Durant de soroll >55 dB (A) >65 dB (A) 
el dia 2012: 89,2% 2012: 42,7%
2017: 80,2% 2017: 33,5%
> 65 
dB (A)
Visió de futur
Millorar la 
qualitat Durant Trànsit, 32,6 %  Longitud viària Longitud viària la nit principal font població exposada exposada a exposada a 
acústica de de soroll >45 dB (A) >55 dB (A) 
Barcelona per 2012: 90,9% 2012: 58,9%
esdevenir una 2017: 87,5% 2017: 51,3%> 55 
ciutat més dB (A)
saludable
Línies 
de 
treball
Control i monitoratge 
Avaluació i planificació “Pla per a la “Sonòmetres a l’espai Sensibilització a la 
reducció de la contaminació acústica” públic” “Limitadors ciutadania “Barcelona Educació a les escoles 
“Mapa Estratègic de Soroll de Barcelona” acústics a les festes i Sona” “Proves pilot a les “Microxarxa Sssplau 
“Taula de treball soroll i salut” concerts” zones d’oci nocturn” d’Escoles + Sostenibles”
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Qualitat acústica 90
7.1 Visió, reptes i oportunitats
Reduir la contaminació acústica és un dels objectius ambientals de l’Ajuntament de Barcelona des de fa més de vint anys i l’objectiu 
Visió de futur és invertir la tendència generalitzada d’increment progressiu dels nivells de soroll als grans sistemes urbans. A aquesta tendència, 
cal afegir-hi els reptes que es deriven dels condicionants geogràfics, històrics i culturals d’una ciutat eminentment mediterrània 
Barcelona vol millorar la qualitat com Barcelona. D’altra banda, la sensibilitat creixent envers aquesta problemàtica obre un ventall d’oportunitats per fer-hi front.
acústica de la ciutat per viure en 
un entorn més saludable. Com to-  Barcelona és una ciutat densa i amb una densitat elevada de vehicles. Això fa que una proporció molt elevada de la po-
tes les grans ciutats, el so de Barce- blació estigui exposada a uns nivells massa alts de soroll.
lona flueix al ritme del batec del seu 
dinamisme. Aquest so passa a ser  El soroll és un factor de risc per a la salut que sovint és menystingut. A més, la percepció del soroll és subjectiva i pot tenir 
soroll quan supera uns llindars que efectes diferents en cada persona.
poden arribar a alterar la tranquil·litat  La sensibilitat ciutadana envers el soroll ha anat en augment, motiu pel qual l’Ajuntament està fent un esforç per millorar 
i el descans dels qui l’habiten. Aquest la qualitat acústica de la ciutat mitjançant el desplegament d’un ampli ventall d’actuacions. 
soroll perjudica la qualitat del nostre 
entorn i, fins i tot, té efectes demos-  L’oci nocturn ha deixat de ser una activitat localitzada i estacional per estendre’s a més barris i romandre permanent-
trables sobre la salut. La planificació i ment durant tot l’any.
el civisme són els eixos principals per 
 La intensificació de l’activitat turística incrementa la pressió acústica procedent del trànsit, l’ocupació de l’espai públic i 
guanyar benestar i reduir decibels.
les activitats d’oci que es duen a terme al voltant del turisme. A més, la proliferació de pisos turístics dificulta el control i la inter-
venció sobre aquestes fonts de molèsties. La regulació d’aquesta activitat ha de permetre actuar amb més efectivitat i ordenar 
aquesta activitat de manera que es respectin els drets i els deures de tothom. 
 El nou Mapa estratègic de soroll permet conèixer millor la situació acústica de la ciutat i suposa una oportunitat per 
adoptar mesures més efectives per reduir la pressió acústica sobre la població.
 Les accions de regulació i control de la contaminació acústica comencen a tenir resultats positius i palpables en la 
reducció dels nivells de soroll.
 La millora de la qualitat acústica és un objectiu de ciutat transversal. La gestió del soroll no s’aborda únicament des de 
polítiques ad hoc, sinó que encaixa de manera sinèrgica en altres polítiques de l’Ajuntament, com la promoció del vehicle elèctric 
i la mobilitat sostenible, la implantació de les superilles o la cobertura de grans infraestructures. 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Qualitat acústica 91
7.2 Context general i situació actual
Barcelona és un paisatge sonor fet de sons provinents l’Ajuntament de Barcelona està fent un esforç per millorar reduir la contaminació acústica, sobretot a les zones on 
de fonts múltiples, des dels procedents de la natura fins la qualitat acústica de la ciutat mitjançant el desplegament se superen els límits previstos en la normativa. En l’àm-
al brogit d’un motor. El cúmul d’activitats que s’hi duen a d’un ampli ventall d’actuacions. Aquests esforços s’em- bit municipal, l’Ordenança del medi ambient (OMA) X de 
terme, dia i nit, fan que els nivells de soroll assolits puguin marquen en el Mapa estratègic de soroll X, actualitzat l’Ajuntament de Barcelona estableix les normes adreça-
arribar a minvar la qualitat de vida de les persones que recentment, i el Pla per a la reducció de la contaminació des a garantir la prevenció i la vigilància de la contaminació 
hi viuen. Hi ha suficient evidència científica que relacio- acústica 2010-2020 X. acústica i a fixar els criteris de bona qualitat acústica de 
na l’exposició al soroll amb efectes sobre la salut, com la la ciutat. L’OMA també estableix els límits d’immissió que 
pertorbació del son, l’estrès i altres factors de risc que po- El marc normatiu desplegat els darrers anys en l’àmbit eu- s’apliquen a cada zona de sensibilitat acústica.
den acabar generant malalties cardiovasculars. En aquest ropeu, estatal i autonòmic regula aspectes com la metodo-
sentit, la gestió del soroll esdevé una necessitat de primer logia per mesurar els nivells de soroll, la zonificació urbana 
odre per garantir un entorn saludable per a les persones segons els valors límit d’immissió acústica i les obligacions 
que habiten i que usen la ciutat. dels estats i els municipis en la gestió del soroll. Les aglo- En algunes zones de sensibilitat acústica, el valor 
meracions supramunicipals de més de 250.000 habitants límit d’immissió s’incrementa en 5 dB(A) per a les 
En els darrers anys, la sensibilitat del conjunt de la ciutada- han d’elaborar —i revisar cada 5 anys— els seus mapes zones urbanitzades existents. 
nia davant del soroll ha anat en augment, motiu pel qual estratègics de soroll i els plans d’acció corresponents per 
Valors límit d’immissió establerts per l’Ordenança del medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona
Valors límit recomanats per  Zona de sensibilitat Zona de sensibilitat Zona de sensibilitat 
l’Organització Mundial de la Salut acústica alta acústica moderada acústica baixa
Exterior, dia 65 dB (A) Exterior dia Ld (7.00-21.00 h) 60 dB (A) 65 dB (A) 70 dB (A)
Exterior, nit 40 dB (A) Exterior vespre Le (21.00-23.00 h) 60 dB (A) 65 dB (A) 70 dB (A)
Exterior nit Ln (23.00-7.00 h) 50 dB (A) 55 dB (A) 60 dB (A)
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Qualitat acústica 92
ECOLOGIA URBEACNOAL OGIA URBANA 
  
SOROLSLO TROTLALL T DOITAA L DI A S OROLSLO TROTLALL T NOITAL NIT
     
Mapa del soroll Mapa del soroll 
durant el dia (2017) durant la nit (2017)
 > 80 dB(A)
 de 75 a 80 dB(A)
 de 70 a 75 dB(A)
 de 65 a 70 dB(A)
 de 60 a 65 dB(A)
 de 55 a 60 dB(A)
 de 50 a 55 dB(A) 
de 45 a 50 dB(A)
 < 45 dB(A)
17 17 
7.2.1 El trànsit, font principal de és que, a la nit, l’oci nocturn és el que causa més molès- 7.2.2 Actualització del mapa del 
soroll de la ciutat ties, tot i ser la segona causa objectiva de soroll. soroll
El soroll de l’oci nocturn es produeix sobretot pel pas de 
Les dades del nou Mapa estratègic de soroll mostren les persones per accedir a les zones d’oci i per l’aglome- Les dades del nou mapa, recollides durant el 2017, in-
que el trànsit és, amb diferència, la font principal de so- ració de gent a l’espai públic en aquestes zones. El soroll diquen que la proporció de població exposada a nivells 
roll de Barcelona tant durant el dia com la nit. No obs- que es genera a l’exterior procedent de l’interior de les mitjans i alts de soroll en període diürn, corresponents 
tant això, és tan omnipresent que s’ha convertit en un activitats d’oci és irrellevant tenint en compte el control a més de 65 dB(A), és de 22,8%. Durant la nit, el per-
soroll ambiental al qual ens hem avesat i no genera tan- i les mesures correctores exigides per l’Ajuntament. En centatge és del 32,6%, prenent com a referència nivells 
tes queixes com altres fonts de caràcter més puntual i algunes zones, especialment a Ciutat Vella, l’oci nocturn superiors a 55 dB(A). Els districtes amb una proporció 
localitzat. En aquest sentit, la percepció de la ciutadania té influència tot l’any, sense tenir en compte l’estació. més elevada de població exposada a aquests nivells de 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Qualitat acústica 93
soroll, tant de dia com de nit, són l’Eixample, Gràcia i les 
Corts.
Dia 7 - 21 h Vespre 21 - 23 h Nit 23 - 7 h
Aquests valors no es poden comparar amb les edicions 
0,3 % 3,9 %
anteriors del mapa, ja que s’ha implantat una nova me- 18,1 %
todologia europea per assignar la població als diversos 22,5 % 50 %Percentatge de 44 %
nivells acústics que diferencia els habitatges segons la població exposada 
seva exposició a la façana de carrer o a l’interior d’illa. als diferents nivells 28,7 %
A més, s’ha partit d’una identificació més acurada dels sonors per període 
patis interiors i d’una caracterització dels seus usos horari (2017) 33,2 % 31,9 % 67,4 %
d’aquests, de manera que s’ha passat de tenir en comp-
te 1.000 interiors d’illa a gairebé 4.000.
 < 55 dB(A)  5 5-65 dB(A)  6 5-75 dB(A)  > 75 dB(A) 
En canvi, els resultats que fan referència als trams de 
carrer exposats al soroll sí que són comparables. Tant 
de dia com de nit, la tendència general respecte als va-
lors del 2012 és la disminució dels carrers exposats a 
nivells elevats de soroll. Durant el dia, la longitud viària Percentatge de longitud de vial exposada als diferents  2 012
exposada a un nivell superior als 55 dB(A) ha passat del nivells sonors. Comparativa per període horari 2012-2017.   2017
89,2% el 2012 al 80,2% el 2017. Durant la nit, el canvi re-
gistrat en el mateix període per a una exposició a nivells 
superiors a 45 dB(A) ha estat del 90,9% al 87,5%. 30%
Els factors que han contribuït a aquesta millora han 
estat la redistribució urbanística de la ciutat, que dona 20%
més espai a les voreres i als carrers de vianants; l’incre-
ment de persones usuàries dels mitjans de transport 10%
sostenibles; la reducció de localitzacions industrials i la 
seva menor activitat, i la menor incidència dels trams de 
ferrocarril no soterrats. 0% <45 dBA 45-50 dBA 50-55 dBA 55-60 dBA 60-65 dBA 65-70 dBA 70-75 dBA 75-80 dBA >80 dBA
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Qualitat acústica 94
7.3 Mesures implantades per millorar la qualitat acústica
L’objectiu de l’Ajuntament és millorar la qualitat acústica que permet avaluar millor l’impacte de les mesures de 
de la ciutat amb una actuació integral que es porta a reducció de la contaminació acústica. Un pla d’acció que funciona
terme des de tots els àmbits municipals, amb accions 
transversals que aborden la mobilitat, les obres, l’oci Una taula de treball al voltant del vincle entre Les mesures previstes en el Pla per a la reducció de la 
nocturn i les eines d’informació i sensibilització. soroll i salut contaminació acústica X estan contribuint d’una mane-
ra efectiva a la millora progressiva de la qualitat acústica 
En paral·lel amb els treballs d’actualització del Mapa de la ciutat. A part de les actuacions per reduir el trànsit 
7.3.1 Instruments d’avaluació i estratègic de soroll, al final del 2017 es va constituir la que s’emmarquen en la nova definició urbanística de la 
taula de treball “Soroll i salut de Barcelona”. Aquest grup ciutat, s’han implantat i consolidat un seguit d’accions 
planificació per a la definició dels té l’objectiu de debatre la situació del soroll a la ciutat i que van des del control i la regulació del soroll de les ac-
plans d’acció el seu impacte directe en la salut de la ciutadania, així tivitats fins a la sensibilització ciutadana envers aquesta 
com contribuir a solucionar els problemes detectats. La problemàtica.
Un nou Mapa estratègic de soroll més precís i proposta és exposar la situació, compartir el que s’està 
detallat fent i definir què més es pot fer d’una manera global i Fites principals del Pla per a la reducció de la contami-
transversal entre tots els agents implicats per tal d’em- nació acústica:
L’Ajuntament ha dut a terme l’actualització del Mapa es- prendre mesures i dut a terme accions específiques per 
tratègic de soroll de Barcelona X, que reflecteix la situ- a cada sector d’activitat, que aconsegueixin reduir els  Xarxa de vigilància i control de la contaminació acús-
ació acústica de la ciutat i permet veure l’evolució dels nivells acústics de la nostra ciutat. tica. S’han instal·lat 125 equips de mesura en llocs 
darrers cinc anys. El Mapa estratègic de soroll integra diversos de l’espai públic per mesurar els nivells so-
el mapa de la situació acústica existent, que geolocalit- Les conclusions del grup de treball i els resultats del nou nors en continu. Aquests equips permeten fer un se-
za els valors de soroll mesurats, i el mapa de capacitat Mapa estratègic de soroll seran la base per formular el guiment dels nivells sonors en algunes zones d’oci de 
acústica, que classifica cada tram de carrer segons el nou Pla per a la reducció de la contaminació acústica a la ciutat, elaborar estudis de mobilitat (trànsit, auto-
seu valor objectiu de qualitat acústica. Amb les millores partir del 2020. busos, trens, etcètera), actualitzar el mapa de soroll, 
metodològiques i els avenços tecnològics aplicats en fer el seguiment de la implantació de les superilles, 
l’elaboració del nou mapa, es disposa d’una informació avaluar les activitats conflictives, etcètera.
més acurada i realista dels nivells sonors de la ciutat, 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Qualitat acústica 95
 Instal·lació de limitadors acústics als escenaris de les  El Pla d’usos de Ciutat Vella té en compte el 
festes organitzades per l’Ajuntament. Durant el perí- soroll
ode 2015-2017 s’han limitat 2.166 concerts i durant el 
2018 s’han limitat 414 actes i més de 1.000 concerts. Durant el procés de redacció de l’actual Pla d’usos de 
Ciutat Vella X, l’Agència de Salut Pública de Barcelona va 
 Elaboració d’estudis de caracterització acústica d’es- dur a terme l’Estudi de valoració de l’impacte del soroll 
pais diversos per conèixer la millor ubicació i distribu- procedent d’activitats relacionades amb l’oci nocturn 
ció d’escenaris de concerts, de terrasses o la viabilitat sobre la salut de les persones a Ciutat Vella X. Aques-
acústica de poder dur a terme aquest tipus d’activitat ta ha sigut la primera radiografia completa del soroll al 
en aquests espais. districte amb l’objectiu de valorar l’impacte del soroll re-
lacionat amb l’oci nocturn en la salut i la qualitat de vida 
 Aplicació de mesures sonomètriques d’inspecció de del veïnat.
locals: 350 mesures anuals.
Entre les moltes actuacions que s’han executat, hi ha la 
 Gestió telemàtica dels limitadors acústics instal·lats a modificació dels horaris nocturns de neteja i recollida 
establiments de concurrència pública de la ciutat, així de residus en diversos emplaçaments per garantir el 
com precintament de les televisions i minicadenes. Es descans del veïnat, després d’una prova pilot al carrer 
fa el seguiment de 653 activitats i cada any se n’incor- d’Escudellers durant l’estiu del 2017.
poren entre 100 i 150 de noves.
 Informes de projectes de condicionament acústic, 7.3.2 Informació i sensibilització a 
mesures de comprovació dels nivells sonors d’activi-
tats, precintaments de limitadors. la ciutadania per a una convivència 
menys sorollosa 
La xarxa de sonòmetres d’intempèrie, formada per 
sensors fixos i mòbils, permet monitorar els nivells  Resposta a les queixes de la ciutadania. A través dels 
sonors de la ciutat. districtes es dona resposta a la ciutadania i es duen a  Campanya per a la reducció del soroll derivat 
terme al voltant de 1.500 inspeccions anuals. També de l’oci nocturn
es controla que els projectes d’activitats que es volen 
celebrar a l’espai públic s’acompanyin dels informes L’objectiu d’aquesta campanya, que es porta a terme 
acústics corresponents. anualment des del 2001, és treballar la corresponsabilit-
zació amb els agents generadors de soroll i amb la ciuta-
dania. S’apel·la a la col·laboració mitjançant la sensibilit-
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Qualitat acústica 96
zació, la informació i l’educació per continuar treballant mització infantil, amb la programació d’activitats infan-
en l’enfortiment de la convivència. tils i la instal·lació de jocs infantils a la plaça; la presència 
policial fixa de diumenge a dijous durant els mesos de 
En concret, les accions que duu a terme l’equip de pro- primavera i estiu; una campanya de sensibilització del 
motors i promotores de juny a octubre són les següents: soroll derivat de l’oci nocturn, i l’elaboració d’un estudi 
s’informa la ciutadania, es lliura material de difusió de per quantificar els nivells sonors generats per cadascun 
la campanya, s’informa els locals nocturns i se’ls ofereix dels focus acústics de la plaça i sobretot per poder de-
que s’adhereixin a la campanya enganxant l’identifica- terminar quin percentatge del soroll és generat per les 
dor de col·laborador, i es fa el seguiment de la caracterit- terrasses i quin per la resta de gent que ocupa l’espai 
zació de l’espai públic. Les zones d’actuació inclouen els públic.
voltants de les terrasses i les zones d’entrada i sortida 
de locals i espais públics. Els districtes on més es treba-   
lla són l’Eixample, Sants-Montjuïc i Gràcia, i els barris del Descobrint el patrimoni sonor de Barcelona
Gòtic i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera del districte 
de Ciutat Vella. Cada any, l’Ajuntament organitza un seguit d’activitats 
al voltant del Dia Internacional de la Conscienciació so-
Durant el 2018 s’ha informat més de 70.000 ciutadanes bre el Soroll (se celebra l’últim dimecres d’abril), entre 
i ciutadans i més de 20.000 turistes i s’han repartit unes les quals destaca “Barcelona Sona”, duta a terme simul-
77.000 piruletes, entre d’altres elements de marxandat- tàniament als deu districtes de la ciutat. Es va convidar  Sssplau, una proposta educativa per prendre 
ge. la ciutadania a descobrir el so de la bellesa oculta —per consciència del soroll
exemple, el brollar d’una font o una campanada, que 
 Proves pilot per a la reducció del soroll sovint queden amagades sota el soroll del trànsit— del Aquest projecte, emmarcat en el programa “Escoles + 
nocturn a l’espai públic patrimoni sonor del nostre entorn. Aquests sons van ser Sostenibles”, té per finalitat preparar l’alumnat perquè 
enregistrats de manera sincronitzada i s’incorporaran sigui conscient, actuï i participi en la millora de la gestió 
La plaça del Sol és una plaça pública del barri de Grà- després al Mapa Barcelona + Sostenible, una platafor- sostenible del seu entorn. La proposta, a partir de l’anà-
cia que presenta un alt nivell de contaminació acústica. ma virtual que recull iniciatives socials i ambientals de la lisi de la realitat de cada centre, pretén identificar espais 
Durant l’any 2018 s’ha dut a terme una campanya pilot ciutat. Amb aquesta iniciativa, es pot esbrinar com sona i moments del dia que siguin més problemàtics en un 
amb un seguit d’actuacions per millorar-hi la qualitat realment Barcelona. centre educatiu, identificar-ne els sorolls, comprendre els 
acústica. Entre aquestes actuacions destaquen la dina- seus efectes sobre la salut i sobre l’aprenentatge i bus-
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Qualitat acústica 97
car el compromís per portar a terme accions conjuntes 
que en millorin la qualitat acústica. Els centres educatius 
participants elaboren mapes de soroll del centre i del seu 
entorn urbà i monitoren els nivells acústics mitjançant 
una xarxa de displays lluminosos. La primera edició del 
projecte va tenir lloc el curs 2014-2015 i durant el curs 
2017-2018 hi van participar disset centres.
 Campanyes per a la reducció del soroll 
generat pels vehicles 
L’Ajuntament organitza, des del 2005, campanyes per re-
duir el soroll que generen els vehicles, articulades a tra-
vés de controls voluntaris en punts diversos de la ciutat 
per mesurar el soroll generat pels vehicles i perquè les 
persones que en són propietàries prenguin consciència 
de la problemàtica i adoptin les mesures corresponents. 
Durant les dues campanyes del 2018, hi van participar més de 300 motos (161 en la primera i 278 en la segona).
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Qualitat acústica 98
7.4 Objectius i mesures de futur
7.4.1 Una nova estratègia per   
millorar la qualitat sonora de la Monitoratge del soroll a les superilles
ciutat de manera participada  Està previst el monitoratge del soroll a les vuit superilles, 
que actualment es troben en fases diferents: superilla 
 Avaluació del Pla per a la reducció de la del Poblenou, Sant Antoni, la Maternitat i Sant Ramon, 
contaminació acústica Horta, Hostafrancs, Consell de Cent - Germanetes, car-
rer de Girona i entorns, i Sant Gervasi de Cassoles. 
Atès el final de la vigència del Pla per a la reducció de la 
contaminació acústica l’any 2020, es preveu l’avaluació i 
l’actualització del pla amb els objectius següents:
 Incorporar noves accions que donin resposta a les ne-
cessitats sorgides a la ciutat.
 Donar més pes a la part executiva: elaborar plans es-
pecífics per a zones on se superen els valors límit.  
 Avaluar l’efectivitat de les mesures implantades i redi-
reccionar les accions que no han obtingut els resultats 
esperats.
 Simplificar el document per fer-lo més àgil, agrupant 
les accions comunes amb altres plans (com el Pla de 
mobilitat urbana) i explicitant les sinergies que hi ha.
 Repensar les prioritats, els terminis i els indicadors.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Qualitat acústica 99
 101 Infografia resum
 102 8.1 Visió, reptes i oportunitats
 103 8.2 Context general i situació actual
 103 8.2.1 Una generació de residus estable
 104 8 .2.2 Modalitats diferents de recollida selectiva per a una ciutat diversa i 
dinàmica
 105 8.2.3 Estancament dels hàbits de separació en origen de residus
 106 8.2.4 Cada cosa al seu lloc: la millor destinació per a cada residu
Prevenció i  108 8.3 Mesures implantades per reduir la generació de residus i millorar la   recollida selectiva
gestió de residus  108  8.3.1 Noves eines estratègiques per donar impuls al Pla de prevenció de residus 
municipals 2012-2020
 110 8.3.2 Impuls de la recollida selectiva de residus
 111 8.3.3 De la comunicació ciutadana a l’acció
 112 8.3.4 La neteja: civisme i respecte per l’espai compartit
 113 8.4 Objectius i mesures de futur
 113 8.4.1 Avançant vers el residu zero
Barcelona, cap al residu zero  114 8.4.2 Punts verds 2.0: reinventem els punts verds
 114 8.4.3 Nous centres de treball de neteja
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Prevenció i gestió de residus 100
2013
Prevenció i Situació 1,23 kg/hab./dia
gestió de actual Generació 2013 2018 2018
residus de residus 730.285 t 799.981 t 1,36 kg/hab./dia
Recollida 2013 2017
selectiva 32 % 36 % Punts verds
Visió de futur 2013 2017
741.086 942.164
Assolir el  visites visites
residu zero: 
no generar Nivell de residus Domiciliària: Comercial:
impropis de la 2013 2018 2013 2018
residus, sinó fracció orgànica 21,10% 15,61% 8,44% 6,91% 
recursos Tractament
100% dels residus 55,8 % 35,5 % 4,5 % 4,2 % 
aprofitables Tractament Valorització Valorització Dipòsit 
Línies mecanicobiològic material energètica controlat
de 
treball
Planificació “Pla de Prevenció “Remenja’mmm” “Escoles + Reutilització “Gots de 
prevenció de residus Sostenibles: Pla de prevenció de residus, beguda retornables” Reciclatge “Porta a porta a 
municipals 2012-2020” Embolcalls + Sostenibles, Ens ho “Vaixella reutilitzable” Sarrià” “Nova contracta de 
“Estratègia Residu Zero” mengem tot!” “Tallers de reparació” “Campanyes Renova” neteja i recollida”
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Prevenció i gestió de residus 101
8.1 Visió, reptes i oportunitats
Visió de futur Els impactes ambientals derivats del model de consum actual fan que la prevenció de residus sigui una qüestió de primer ordre. No gene-
rar residus porta implícit evitar el consum addicional de recursos, tant per produir nous productes com per gestionar els residus generats. 
El repte del residu zero de reduir la generació de residus fomentant la recollida selectiva, la prevenció, la recuperació i la reutilització dels 
Barcelona vol assolir el resi- recursos i les matèries primeres passa per impulsar una nova cultura del consum que faciliti l’adopció d’hàbits de baixa generació de 
du zero: no generar residus residus i, alhora, permeti avançar cap una economia circular. Per assolir aquests objectius cal superar una sèrie de reptes importants, per 
sinó recursos 100% aprofitables. als quals convé aprofitar les oportunitats que ofereix el nou context normatiu, social i tecnològic.
Amb una perspectiva d’eco-
nomia circular, menys residus  La generació de residus repunta i els hàbits de separació en origen s’estanquen, mentre els objectius normatius cada cop 
significarà més oportunitats i són més exigents. No obstant això, es preveuen nous objectius i canvis normatius sobre determinats productes, com els articles de 
millors condicions per incre- plàstic d’un sol ús, que poden donar impuls a la transformació dels hàbits de consum i la generació de residus.
mentar la quantitat i la qualitat 
dels que es generen, de manera  La reutilització encara és una via de gestió molt minoritària. Malgrat tot, modificar la percepció de la ciutadania a favor de la 
que es puguin reincorporar com prevenció i la reutilització és possible si es fan servir estratègies de comunicació basades tant en els valors socials i ambientals que 
a recursos als cicles productius li són inherents com en els atractius econòmics i comercials més clàssics. La implantació incipient de xarxes d’intercanvi i reparació 
o als sistemes naturals. La pre- s’ha de consolidar amb una nova forma d’aprofitament dels recursos que superi la cultura d’usar i llençar.
venció de residus ha de partir de  La diversitat de trames urbanes, dinamisme, usos i composició demogràfica de Barcelona incideix en la qualitat i la quantitat 
la transformació profunda i pro- de la recollida selectiva i l’estat de neteja de la ciutat. El model que proposa la nova contracta que regirà el servei els anys vinents 
gressiva dels models i els hàbits preveu mecanismes de flexibilitat per adaptar els sistemes de neteja i recollida a la realitat de cada barri de la ciutat amb criteris 
de consum. Per això, cal conti- d’eficiència i eficàcia.
nuar sensibilitzant i incentivant 
la corresponsabilitat del conjunt  La incorporació de tecnologies intel·ligents i innovadores permet millorar el funcionament de la recollida de residus; obtenir 
de la ciutadania i de la resta més coneixement a partir del qual definir solucions; disminuir l’impacte ambiental de la gestió, i incrementar-ne la transparència.
d’agents socials i econòmics.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Prevenció i gestió de residus 102
8.2 Context general i situació actual
El dinamisme i la diversitat d’una ciutat com Barcelona El Programa de prevenció i gestió de residus i recursos 8.2.1 Una generació de residus 
generen un esforç considerable de neteja i de recollida de Catalunya (PRECAT20) X posa èmfasi en aspectes estable
de residus. Pel que fa a la neteja de l’espai públic i els com la prevenció de residus, amb un objectiu de re-
residus municipals, és una responsabilitat que l’Ajun- ducció del 15%, i el malbaratament d’aliments, amb Després d’un període de disminució remarcable de la ge-
tament de Barcelona assumeix i executa a través de una reducció del 50%. Les fites referents al reciclatge i neració de residus, coincidint amb l’inici i l’aprofundiment 
contractes de gestió i convenis amb empreses i entitats l’aprofitament dels residus van un pas més enllà de la de la crisi econòmica, des del 2013 s’han anat registrant 
socials. En tot cas, aquesta responsabilitat és comparti- normativa europea vigent, i s’estableix que la recollida increments successius fins a situar-se en 799.981 tones el 
da amb tota la ciutadania i amb les organitzacions de la selectiva dels residus municipals a Catalunya s’haurà 2018, un volum semblant al dels primers anys del segle 
ciutat, perquè la bona gestió dels residus comença per d’incrementar fins al 60% el 2020. actual. No obstant això, el nivell de generació per perso-
generar-ne com menys millor i la neteja de l’espai públic na és inferior i, tot i que ha augmentat des del 2013, s’ha 
parteix de no embrutar-lo. El nou Programa metropolità de gestió de residus muni- estabilitzat al voltant d’1,30 kg/hab./dia (1,36 kg el 2018). 
cipals 2017-2025 X, que actualment està en fase d’ela- Malgrat tot, aquest volum encara és superior als objectius 
Les polítiques i els serveis de neteja i recollida de residus boració, reforça aquests objectius i introdueix l’enfoca- plantejats tant pel Pla de prevenció de residus municipals 
es duen a terme d’acord amb la jerarquia de gestió que ment de l’economia circular, la prevenció i la reutilització 2012-2020 (1,27 kg de generació diària per capita el 2018) 
estableix la Directiva marc de residus, que prioritza, per de residus, els principis del concepte de residu zero i el com per l’estratègia “Residu zero” (1,2 kg de generació di-
aquest ordre, la prevenció, la preparació per a la reutilit- reconeixement de la prevenció i la gestió dels residus ària per capita). 
zació, la valorització material (o reciclatge, inclòs el com- com a eina de mitigació del canvi climàtic. Finalment, 
postatge), altres tipus de valorització (com la valoritza- el Pla de prevenció de residus municipals de Barcelona Les accions previstes pel Pla de prevenció de residus 
ció energètica) i l’eliminació (que inclou la incineració i la 2012-2020  X, conjuntament amb l’estratègia “Residu municipals 2012-2020 durant el 2017 han permès evitar 
disposició controlada en abocadors). A escala europea, zero” X, estableix els objectius municipals en aquesta la generació de 2.531,53 tones de residus, de les quals 
els canvis normatius aprovats recentment estableixen matèria, enfocats a reduir la generació de residus, aug- la major part corresponen a les recollides de roba per a 
uns objectius molt ambiciosos en matèria de prevenció mentar la quantitat i la qualitat de la recollida selectiva, reutilització. Malgrat que és una xifra encara modesta si 
i reciclatge dels residus municipals. Aquests objectius ja sobretot pel que fa a la matèria orgànica, i corresponsa- es compara amb el volum total de generació, es posa de 
estan recollits, en bona part, en els plans de prevenció i bilitzar la ciutadania en la bona gestió dels residus. manifest que la prevenció és una eina amb un potenci-
gestió de residus de Catalunya, de l’Àrea Metropolitana al de desenvolupament enorme per a bona part de les 
de Barcelona i de l’Ajuntament de Barcelona. fraccions de residus.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Prevenció i gestió de residus 103
 R esidus municipals totals
 R esidus municipals per habitant i dia La major part de residus evitats corresponen a la fracció tèxtil (76,7%).
1,6
900.000
1,5   Roba 76,7%
850.000  Paper i cartró 11%
1,4
800.000   Voluminosos i aparells elèctrics  
i electrònics 4,3%
1,3
750.000  Joguines 3,1%
700.000 1,2  Matèria orgànica 2%
650.000 1,1  Altres 1,5%
 Vidre 1,3%
600.000 1,0
2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 2018  Envasos lleugers 0,2%
8.2.2 Modalitats diferents de 
recollida selectiva per a una ciutat fraccions de matèria orgànica, vidre, envasos lleugers, d’una recollida segregada per a la matèria orgànica, el 
paper-cartró i resta. L’any 2017, s’ha iniciat la recollida paper-cartró i la fracció resta.
diversa i dinàmica selectiva porta a porta al nucli antic de Sarrià, amb 
molt bons resultats.  Voluminosos (mobles i trastos). Els domicilis dispo-
Barcelona és una ciutat diversa, tant pel que fa als usos sen d’un servei gratuït de recollida de residus volumi-
com a la trama urbanística. Aquests condicionants són  Comercial X. Es tracta dels residus generats pels co- nosos al carrer, que es presta un dia fix de la setmana 
tot un repte per al servei de recollida de residus, que merços que disposen d’una recollida específica, com en cada zona. També es presta un servei de recollida 
s’ha d’adaptar a cada barri per tal que la recollida se- els grans espais comercials, els centres d’activitat a domicili mitjançant el pagament d’un preu públic.
lectiva sigui eficaç i eficient. Les modalitats diferents de econòmica i les indústries amb residus assimilables a 
recollida i la flexibilitat del servei ho fan possible. aquesta categoria. Els circuits de recollida comercial  Altres recollides. Als parcs i jardins públics de la 
recullen la matèria orgànica, el vidre, el paper-cartró i ciutat es recull la matèria orgànica i la fracció resta. 
 Domiciliària X. Correspon a la recollida dels residus la resta. A Mercabarna, a més de l’orgànica i la resta, també 
procedents dels habitatges i dels comerços i activitats es recull el paper-cartró. Els animals morts també són 
que no tenen una recollida comercial específica. Ma-  Mercats. Els 40 mercats municipals, excepte Merca- objecte de recollida, que duu a terme fonamental-
joritàriament es fa per mitjà de contenidors per a les barna, i els diversos mercats i fires al carrer disposen ment algunes entitats socials).
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Prevenció i gestió de residus 104
Tones
Kg per habitant i dia
A més d’aquests tipus de recollides, l’Ajuntament posa a En els darrers anys Barcelona ha introduït millores en els 8.2.3 Estancament dels hàbits de 
disposició de la ciutadania diversos serveis que perme- processos i els serveis municipals de recollida i gestió de separació en origen de residus 
ten segregar tots els residus menys freqüents però que residus, que han fet que la recollida selectiva sigui cada 
són valoritzables o perillosos i no haurien d’arribar a la cop més propera, accessible i coneguda i que la reutilit-
fracció resta. A més, també facilita espais per a articles zació vagi guanyant pes com a opció prioritària. A part, Des de la implantació dels primers contenidors per a 
determinats per evitar que es converteixin en residus a les campanyes de sensibilització desplegades s’han la fracció orgànica i de la recollida comercial l’any 2001 
través de la reutilització: traduït en una implicació més gran de la ciutadania i en i amb el seu desplegament posterior, la recollida se-
la creació d’un context social favorable. Es tracta d’un lectiva ha anat augmentant progressivament. El pic 
 Punts verds X. Faciliten la recollida dels residus que procés que només és possible amb la col·laboració de màxim de recollida selectiva bruta es va assolir entre 
no tenen cabuda als contenidors de recollida selecti- centenars d’institucions, entitats i empreses de la ciutat. els anys 2010 i 2012, coincidint amb la culminació de 
va, minimitzen la perillositat de certs residus i incre-
menten el reciclatge. Els punts verds també s’encarre-
guen de separar els objectes que estan en bon estat 
per preparar-los per a la seva reutilització.  M atèria orgànica  Envasos  %  recollida selectiva
 P aper-cartró  Voluminosos
 • Punts verds de zona (PVZ). Són instal·lacions am-
bientals de grans dimensions ubicades a la perifè-  Vidre  Altres recollides
ria de la ciutat. Tot i que el servei és gratuït per als 
particulars, estan especialment destinats al sector 350.000
comercial i de serveis. La ciutat disposa de 7 PVZ. 60% 300.000
50%
• Punts verds de barri (PVB). Són de dimensions 250.000
més reduïdes i estan situats dins la trama urbana. 40% 200.000
Estan pensats per als residus domèstics de menys 30%
volum. Actualment hi ha 25 PVB. 150.000
20% 100.000
• Punts verds mòbils (PVM). Són camions que 
10% 50.000
acompleixen totes les funcions d’un punt verd. S’ubi-
quen en llocs diferents de la ciutat, en horaris fixos, 0% 0
per acostar-se a la ciutadania. Hi ha 96 parades de 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015 2017
vehicles PVM.  
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Prevenció i gestió de residus 105
% recollida selectiva
Tones
la implantació de la recollida de la fracció orgànica a tractament, l’ocupació d’espai i l’impacte paisatgístic per  Tractament mecànic i biològic. Es tracta d’un pro-
tota la ciutat i l’ampliació de la xarxa de punts verds. Els a la ubicació dels contenidors o de les instal·lacions de cediment bàsic que s’aplica a la fracció resta, basat en 
darrers cinc anys, però, la separació en origen dels resi- tractament). Com menys residus, més opcions hi ha d’op- la separació mecanitzada dels materials valoritzables 
dus ha disminuït lleugerament respecte al màxim del timitzar les rutes de recollida i de treure més rendiment i en l’estabilització de la biodegradabilitat de la matè-
2010, propiciada per una disminució de la fracció orgà- dels materials recuperats. La bona gestió dels residus re- ria orgànica present en aquesta fracció i en els fluxos 
nica i del paper i cartró, fins a estancar-se al voltant del collits depèn en bona mesura de la separació correcta residuals de les altres vies de gestió.
36% (37,7% el 2018). Malgrat tot, aquest percentatge és en origen. 
clarament superior al període anterior. Aquest escena-  Valorització energètica. S’aplica als residus amb 
ri denota una consolidació dels hàbits de reciclatge de Les vies de gestió principals que es poden aplicar als resi- contingut energètic, tant si provenen directament de 
la població, però, a la vegada, un estancament que cal dus municipals són les següents: la fracció resta com si es tracta de fluxos residuals 
trencar si es volen assolir els objectius vigents. d’altres vies de gestió. 
 Preparació per a la reutilització. Els punts verds de 
De manera paral·lela a la recollida de residus mitjançant la ciutat estan especialitzats a preparar electrodomès-  Disposició controlada. Es tracta de l’abocament de 
els contenidors, les recollides comercials i altres siste- tics, ordinadors, telèfons mòbils, mobles, roba i llibres, residus sòlids en dipòsits controlats. En el cas de Bar-
mes de recollida selectiva presents a la ciutat, la xarxa entre d’altres, per reutilitzar-los. Aquesta preparació celona, la totalitat de residus que s’envien en aquests 
de punts verds no ha parat de créixer tant en nombre consisteix en una selecció i un condicionament previ dipòsits han passat abans pel tractament mecànic i 
d’instal·lacions com en nombre de visites i de residus perquè els articles puguin continuar fent la funció per biològic.
aportats. a la qual van ser dissenyats en condicions segures i 
útils per al futur usuari o usuària. Així, els articles en Tenint en compte aquestes vies de gestió, a continuació 
bon estat es destinen a programes socials i a circuits es descriu breument quines són les destinacions de les 
8.2.4 Cada cosa al seu lloc: la millor de segona mà gestionats per entitats socials, mentre principals fraccions dels residus municipals de Barcelo-
que els que no es poden reutilitzar es desballesten na:
destinació per a cada residu per facilitar-ne el reciclatge.
 La matèria orgànica té dos possibles tractaments de 
A part dels impactes ambientals dels residus matei-  Valorització material. Els residus es poden transfor- valorització material: el compostatge o la metanització. 
xos, també cal tenir en compte els que causa el fet de mar novament en materials per fabricar nous produc- Del primer, se n’obté el compost, un adob orgànic de 
recollir-los i, posteriorment, gestionar-los. La prevenció tes. La valorització material inclou el reciclatge dels gran qualitat, mentre que del segon, a més, se n’obté 
de residus és l’acció més efectiva per reduir al mínim materials que formen part de residus orgànics, vidre, biogàs metà per produir energia. A part dels circuits 
aquests efectes negatius (com les emissions associades paper-cartró, envasos lleugers, voluminosos, residus ordinaris de recollida, l’Ajuntament està impulsant el 
al consum d’energia necessària per a la seva recollida i dels punts verds i altres recollides específiques. compostatge en els barris a través de la instal·lació de 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Prevenció i gestió de residus 106
compostadors comunitaris en alguns punts verds. A  Els residus d’aparells elèctrics i electrònics es  La fracció resta es processa als ecoparcs, on, abans 
més, un bon nombre d’escoles transformen els seus recullen a través dels punts verds o dels distribuïdors de destinar-la als dipòsits controlats o a la planta de 
residus orgànics en compost per adobar els seus horts mateixos. Si no són aptes per a la reutilització, aquests valorització energètica, se sotmet a un tractament me-
escolars i el servei de Parcs i Jardins també ho fa en els residus es tracten en centres especialitzats per elimi- cànic i biològic per recuperar el màxim de materials i 
horts urbans, on cada parcel·la té el seu petit compos- nar qualsevol substància perillosa i recuperar el màxim estabilitzar el contingut orgànic per reduir les emis-
tador. de materials valoritzables. sions de metà i de lixiviats.
 Els envasos són seleccionats a les plantes de triatge 
per tipologia de material i des d’allà es porten als recu-
peradors.
 El paper-cartró que es recull dels contenidors i de les 
recollides comercials es destina a recuperadors auto-
ritzats, que el converteixen en grans bales de paper 
triturat a partir de les quals es fabricaran articles de 
paper reciclat.
 El vidre recollit selectivament es duu a les plantes de 
reciclatge, on es neteja, se n’extreuen els materials im-
propis i es tritura fins a convertir-lo en pols de vidre, 
a partir de la qual es poden fabricar nous objectes 
d’aquest material.
 Els voluminosos procedents de la recollida municipal 
i dels punts verds es traslladen a la planta de gestió de 
fusta i voluminosos de Gavà, on es trituren per fer-ne 
taulells d’aglomerat o bé es destinen a l’aprofitament 
energètic.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Prevenció i gestió de residus 107
8.3 Mesures realitzades per reduir la generació  
de residus i millorar la recollida selectiva
Barcelona treballa per reduir la generació de residus i  Reduir la generació de residus per sota dels 1,20 kg/   
per augmentar i millorar la recollida selectiva d’aquells hab/dia. De gots d’un sol ús a gots retornables
residus que no s’han pogut prevenir. Les accions im-
plantades els darrers anys incideixen en la millora de la  Arribar a uns nivells de reciclatge del 60% dels residus Els articles d’usar i llençar són una font de generació de 
gestió i en la comunicació i la corresponsabilització de urbans. residus molt important, i els gots de beguda en són un 
la ciutadania. exemple evident. Per això, els darrers anys el got reuti-
 Assolir una recollida de la fracció orgànica de qualitat, litzable s’ha anat implantant progressivament a diversos 
amb un màxim del contingut en impropis del 8% en establiments i esdeveniments de la ciutat. El got reutilit-
8.3.1 Noves eines estratègiques per pes zable  funciona amb un dipòsit previ d’un euro i qui ho 
vol pot retornar el seu got i recuperar així el dipòsit inici-
donar impuls al Pla de prevenció de La filosofia del Residu Zero és disminuir la generació al. El sistema de dipòsit, sense despesa final pel públic, 
residus municipals 2012-2020 de residus fins a reincorporar totes les matèries al cicle aconsegueix dotar de valor el got i n’evita el seu aban-
productiu o als sistemes naturals. Es tracta d’un enfo- donament. Es va començar a implantar en les festes ma-
 Estratègia Residu Zero, el camí cap a cament d’economia circular, en què es contempla tot jors de districte, com la de Gràcia i Sants, les festes de 
l’excel·lència X    el cicle de vida dels productes, des del seu disseny fins La Mercè i les instal·lacions gestionades per Barcelona 
al seu ús i recuperació, considerant-los en tot moment Serveis Municipals com el Tibidabo, el Zoo, l’Anella Olím-
L’any 2016 es va aprovar l’Estratègia Residu Zero de com a recursos reaprofitables. pica i el Parc del Fòrum.
l’Ajuntament de Barcelona, que es fonamenta en la pre-
venció de residus en origen, la reutilització, la millora de L’Estratègia Residu Zero, contempla 49 accions emmar- Des de la temporada 2018, aquest sistema també s’uti-
la recollida selectiva (especialment de la matèria orgàni- cades en 9 àmbits d’actuació. Algunes ja estan en funci- litza a les guinguetes de les platges, uns espais signifi-
ca) i la corresponsabilitat ciutadana. L’Estratègia Residu onament, com les xarxes d’intercanvi de roba i joguines, catius a l’hora de sensibilitzar sobre la brossa marina i 
Zero segueix la línia del Pla de prevenció de residus mu- els tallers de reparació, el compostatge comunitari, l’ex- prevenir-ne la seva generació. 
nicipals 2012-2020 i fa un pas més enllà en establir uns posició “On van els meus residus?” i la compra verda i 
objectius encara més ambiciosos: ambientalització dels equipaments municipals. Entre les guinguetes de platges i les principals festes de 
la ciutat (Mercè, Gràcia, Sants...) l’any 2018 s’usen aproxi-
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Prevenció i gestió de residus 108
madament uns 225.000 gots reutilitzables, que compor-   àmbit clau del malbaratament: l’educació i el foment 
ten un estalvi de més de 500.000 gots d’usar i llençar. El menjar no es llença, s’aprofita dels bons hàbits alimentaris. El curs 2018-2019 se’n 
fa la 6a edició. El curs 2016-2017 van participar-hi una 
Amb l’objectiu d’anar més enllà i consolidar aquesta El malbaratament alimentari té una doble lectura: és trentena de centres amb més de 12.000 alumnes en 
pràctica, s’ha posat en marxa un estudi per implantar una font important de generació de residus i d’esgota- total.
el got reutilitzable en bars i comerços. A més, en esde- ment de recursos naturals i, alhora, un dèficit ètic del 
veniments esportius com la Cursa de Bombers, la Cursa model de consum imperant. Es calcula que a Catalunya  Xarxes d’intercanvi Renova X, una nova 
dels Nassos i la Cursa de Sant Antoni, on la reutilització es malbaraten 262.471 tones d’aliments, que podrien oportunitat per a la roba i les joguines  
no és viable, l’Institut Barcelona Esports ha promogut la servir per alimentar a més de 500.000 persones durant 
substitució de les ampolles d’aigua per gots de paper, i un any. Per fer front a aquest problema i cercar soluci- “Renova la teva roba jove” és una xarxa d’intercanvi de 
segueix treballant en aquesta línia per a implantar-ho en ons innovadores, l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat la roba que ja no es fa servir, però que està en bon es-
altres curses. o col·labora en diverses iniciatives: tat, i que promou el consum responsable, la prevenció 
de residus i la sostenibilitat. Es realitza coincidint amb 
   Remenja’mmm  X. Es tracta d’una campanya, im- el canvi d’armari a la primavera i a la tardor en diferents 
Servei de préstec de vaixelles reutilitzables X pulsada per les entitats BCN comparteix el menjar i equipaments i entitats de la ciutat i hi pot participar 
el Pont Solidari, que aplega a més d’una trentena de tothom que ho vulgui. Aquesta campanya té una versió 
En els actes, festes o celebracions populars sovint s’uti- restaurants de la ciutat que ofereixen als comensals la especialment dirigida al públic comprés entre els 12 i els 
litzen plats i coberts de plàstic d’usar i llençar que aca- possibilitat d’endur-se allò que no s’han pogut acabar, 35 anys, que es realitza en entitats i equipaments de 
ben a les escombraries com a rebuig (al contenidor gris), a part d’implementar estratègies per prevenir el mal- joves. Alguns espais organitzen activitats per motivar la 
i que per tant no es reciclen. Per aquest motiu, des del baratament (planificació de les comandes, receptes gent a participar-hi, com els Ateneus de Fabricació on es 
2017 les entitats de la ciutat disposen d’un nou servei d’aprofitament, opcions de racions adequades a les poden customitzar les peces de roba. 
de préstec gratuït d’una vaixella reutilitzable. El servei demandes dels clients, etc.).
és gestionat per entitats d’integració social i laboral, i 
compta amb una vaixella completa per a un màxim de  Els àpats d’aprofitament alimentari X. Els Dinars 
500 comensals. Des de la posada en funcionament del de sobrats s’organitzen anualment des del 2012, cada 
servei s’han fet uns 50 serveis de préstec (fins a 31 de any en un barri diferent de la ciutat. Són àpats popu-
desembre de 2018). I han usat la vaixella reutilitzable lars, solidaris i d’aprofitament destinats a visualitzar el 
unes 10.000 persones. malbaratament alimentari mitjançant l’aprofitament 
d’excedents de comerços.
 “Ens ho mengem tot!” X. Aquest projecte, dins del 
programa d’Escoles + Sostenibles, també actua en un 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Prevenció i gestió de residus 109
“Renova les teves joguines” és una iniciativa per fomen- gestió. Entre les mesures ambientals que s’han incor-
tar el consum conscient i la prevenció de residus que té porat hi destaquen la incorporació de vehicles de zero 
lloc entre els mesos de novembre i desembre, per crear emissions i elèctrics (i la prohibició dels dièsel) i l’aprofi-
una alternativa a les compres nadalenques, i al mes de tament de recursos hídrics alternatius disponibles, com 
maig. Es realitza principalment en casals infantils, ludo- l’aigua freàtica i sistemes d’aplicació més eficients amb 
teques i casals de barri o centres cívics. Als Ateneus de reducció de cabal.
Fabricació, els usuaris poden imprimir en 3D gratuïta-
ment les peces de les joguines que cal reparar.  El triple de recollida selectiva al nucli Antic de 
Sarrià gràcies a la corresponsabilització    
 Més vida per als aparells domèstics a través 
dels tallers i xarxes de reparació Comunicació dels tallers de reparació. El febrer del 2018 s’ha posat en marxa la prova pilot de 
recollida selectiva de residus porta a porta al nucli antic 
L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa un pro- de Sarrià X. Després de sis mesos des de la seva im-
grama de tallers de reparació  X als centres cívics i l’ocasió i gestionat per la Fundació Trinijove, genera llocs plantació, i després d’un intens treball de d’informació 
casals de barri. Aquest programa es basa en dotar els de feina a més d’una desena de joves en risc d’exclusió i divulgació del nou sistema de recollida entre els veïns 
ciutadans dels coneixements necessaris per reparar els social treballant en l’àmbit del reciclatge i la reutilització i veïnes, la recollida selectiva s’ha triplicat. La fracció 
seus propis ordinadors, telèfons mòbils, tauletes, etc. i de noves tecnologies com mòbils, tauletes o ordinadors. que ha crescut més ha estat la matèria orgànica, que ha 
petits electrodomèstics. L’objectiu d’aquest programa multiplicat gairebé per deu la seva recollida (ha passat 
és prevenir els residus d’aparells elèctrics i electrònics de representar un 1,9% del total al 24,5%) amb un nivell 
(RAEEs) a la ciutat de Barcelona per tal d’estalviar matè- 8.3.2 Impuls de la recollida selectiva d’impureses de només el 2%. La recollida d’envasos lleu-
ries primeres en la fabricació d’aparells nous, reduir la gers ha passat d’un 5,1% a un 13,2% i la del paper i cartró 
generació de residus i apoderar la ciutadania en la cul- de residus del 6,4% al 9,5%. Tot i que el vidre continua recollint-se 
tura del “fes-t’ho tu mateix”. El programa, que es com- a través de contenidors, també s’ha registrar un incre-
plementa amb les xarxes “Millor que nou, 100% vell” X  S’aprova una nova contracta de neteja i recollida ment del 5,1% al 8,8%.Conseqüentment, la fracció resta 
i “Reparat, millor que nou” X de l’Àrea Metropolitana de de residus amb criteris socials i ambientals    ha disminuït considerablement i la recollida selectiva de 
Barcelona. residus se situa 18 punts per sobre de la mitjana de la 
El 2018 s’han aprovat i publicat els plecs de la licitació de ciutat (ha passat el 19% al 55,8%).
A més d’aquest programa, el 2018 s’ha inaugurat el pri- la futura contracta de neteja i recollida de residus X. S’ha 
mer centre gestor de residus tecnològics al Poblenou. definit un servei ajustat a les necessitats canviants d’una Aquests resultats excel·lents estan sent possibles grà-
Aquest centre, ubicat en una antiga nau industrial mo- ciutat com Barcelona i que, a la vegada, serà punter en cies a la corresponsabilització ciutadana. Com tota ini-
dernista de propietat municipal que s’ha rehabilitat per matèria d’innovació, eficàcia i transparència en la seva ciativa pionera, aquesta no està exempta de dificultats. 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Prevenció i gestió de residus 110
suport i assessorament de l’Ajuntament de Barcelona. 
Després de 3 anys de funcionament, el 2018 s’han posat 
en marxa noves línies d’activitat X centrades en la ges-
tió i reutilització de residus i una botiga de segona mà. 
També s’han adquirit noves instal·lacions que perme-
tran ampliar progressivament l’àmbit d’acció territorial 
de la recollida gratuïta a domicili que ofereix.
8.3.3 De la comunicació ciutadana a 
l’acció
Pla de Comunicació per a la Millora de la 
Recollida de la Matèria Orgànica als Barris X
Prova pilot de recollida selectiva de residus porta a porta al nucli antic de Sarrià i cartell de divulgació.
Entre els mesos de febrer i juliol del 2017 s’ha dut a 
terme una campanya de proximitat de comunicació a 
Per aquest motiu s’ha format una comissió al Consell de Verds del Mercat del Ninot, del Mercat de Sant Antoni i quatre barris de la ciutat com a prova pilot per tal de 
Barri formada pel veïnat, comerciants, entitats i l’Ajun- Sarrià, als que en els propers anys se n’afegiran més a millorar la recollida de la matèria orgànica , tant a nivell 
tament, que fa un seguiment permanent del sistema i Vallcarca, Sants i Vall d’Hebron. de quantitat com de qualitat. A partir d’un estudi previ 
canalitza les solucions per millorar-lo. realitzat -que tenia en compte les característiques del 
Alencop, un projecte pioner per dignificar la barri i l’índex de recollida de la matèria orgànica- els bar-
Ampliació de la xarxa de Punts Verds per a un recollida de ferralla i impulsar la reutilització ris escollits per aplicar aquest pla en la seva prova pilot 
servei més proper    són la Barceloneta, Les Roquetes, el Putxet i el Farró, i 
Alencop X és una cooperativa d’iniciativa social creada el Guinardó, quatre barris que presenten realitats molt 
La xarxa de Punts Verds X és un element indispensa- el 2015 formada actualment per 25 persones sòcies ori- diferents, així com resultats de recollida de la fracció or-
ble per a garantir de manera integral la correcta gestió ginàries d’una desena de nacionalitats diferents de l’Àfri- gànica també desiguals.
dels residus. Per tal de prestar aquest servei d’una ma- ca Subsahariana. El treball de la cooperativa es centra 
nera propera a la ciutadania, la xarxa ha anat ampliant en la recollida a domicili i reutilització de ferralla i elec- En el marc d’aquesta campanya, que s’ha dut a terme 
el nombre de Punts Verds de Barri fins arribar a un total trodomèstics en desús, així com la sensibilització sobre amb la participació de 8 informadors -2 per a cada barri- 
de 25. Els darrers en incorporar-se han estat els Punts els residus. El projecte va ser impulsat i compta amb el i 2 coordinadors, s’ha editat una Guia per a la millora de 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Prevenció i gestió de residus 111
la recollida selectiva X, a més d’emprar el Punt Verd de del 2018 s’ha posat en marxa una campanya coral X que 
Barri com a referent d’educació ambiental. gira sobre els eixos de neteja, platges i convivència als 
barris de la ciutat. Amb aquesta campanya, que porta 
 Campanya de sensibilització per a la millora de com a nom el hashtag #CompartimBCN, s’ha volgut fer 
la neteja a la ciutat una crida a la corresponsabilitat de la ciutadania i hi par-
ticipen quatre il·lustradors i il·lustradores que aporten el 
La campanya, realitzada durant els anys 2017 i 2018, seu art amb estils diferents que expressen diversitat, i 
s’ha centrat en dues línies de treball. D’una banda, s’ha que donen riquesa gràfica per a una acció comunicativa 
fet un seguiment dels 256 punts crítics identificats amb de llarg recorregut.
l’objectiu d’adequar-hi el servei i conèixer les causes de 
la manca de netedat. De l’altra, s’han portat a terme ac-  Un nou centre de treball de neteja 
cions concretes amb el veïnat, els comerços i les entitats energèticament eficient a sota el Parc Joan Miró
dels barris per fomentar les bones pràctiques en qües-
tions com la tinença i higiene dels gossos, la utilitat dels Els centres de treball de neteja són les instal·lacions bà-
punts verds, la separació de la matèria orgànica o l’hora- siques per a la gestió de la neteja viària, fent de base 
ri de recollida gratuïta dels mobles vells al carrer. Durant ballen diferents projectes relacionats amb la prevenció de personal i material de tots els tractaments de neteja 
l’any 2017 hi va haver 100 informadors al carrer i al llarg i bona gestió dels residus: les microxarxes Pla de pre- viària. El 2018 ha obert les portes un nou centre de tre-
del 2018, un equip de 20 informadors ambientals han venció de residus X, Embolcalls + Sostenibles X, Ens ho ball de neteja soterrat al Parc Joan Miró X, que se suma 
visitat 5.062 comerços i han informat a 33.784 persones. mengem tot! X i Compostem i aprenem X, a més de a altres centres soterrats com el d’Horta o Sant Gervasi. 
l’assessorament personalitzat que s’ofereix a cada cen- Aquest però és un exemple d’eficiència energètica i mí-
Respecte al 2017, tots els indicadors analitzats han mi- tre pel que fa als seus projectes. nim consum de recursos i amb els millors nivells de con-
llorat tant pel que fa als hàbits de la ciutadania com als fort,. Amb una superfície de 3.556 m2, té una capacitat 
dels comerços: el 68% dels punts crítics han millorat el per a 300 operaris i 60 vehicles de servei. L’edifici comp-
seu estat de neteja. 8.3.4 La neteja: civisme i respecte ta amb energia geotèrmica, aprofitament de les aigües 
freàtiques, depuració de les aigües grises per a la seva 
 Els centres educatius de la ciutat treballen per per l’espai compartit reutilització i en la seva construcció s’ha reutilitzat part 
prevenir els residus i gestionar-los millor dels enderrocs del paviment de la plaça preexistent. Es 
  tracta, doncs, d’un espai que aprofita els recursos de 
L’educació ambiental té en els centres educatius un pun- #CompartimBCN l’entorn i minimitza el seu impacte paisatgístic. El centre 
tal per a què la cura del medi ambient arreli amb força i de treball va ser reconegut amb 4 Fulles Verdes del cer-
de manera perdurable entre les properes generacions. Amb l’objectiu de promoure un bon ús de l’espai públic tificat ambiental Green Building Council España (GBCe).
En el marc del programa Escoles + Sostenibles es tre- per al benestar dels veïns i les veïnes, a partir de l’estiu 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Prevenció i gestió de residus 112
8.4 Objectius i mesures de futur
Els propers anys estaran marcats per canvis legals ur- 8.4.1 Avançant vers el residu zero  Més recollida comercial de la fracció orgànica. 
gents i necessaris a tots nivells, a fi d’impulsar de forma S’incrementarà la recollida comercial porta a porta 
decidida la prevenció de residus i la recollida selectiva   en 1.000 establiments que generen residus orgànics 
de qualitat. Calen noves fórmules per a la reducció de Un nou servei de neteja i recollida de residus    i que actualment encara utilitzen els contenidors 
residus i l’increment radical de la recollida selectiva en col·lectius del carrer.
tots els fronts: els incentius fiscals, el pagament per ge- La nova contracta de neteja i recollida de residus serà 
neració, la implantació de nous sistemes com ara els de una peça clau per a la posada en pràctica de l’Estratègia  Vehicles més nets i menys sorollosos. Es priorit-
Dipòsit, Devolució i Retorn, l’extensió de la responsabili- Residu Zero. Les millores que es revertiran amb el nou zarà la flota de vehicles de zero emissions i elèctrics 
tat ampliada dels productors a més tipus de residus o la servei seran: per reduir el soroll i millorar la qualitat de l’aire. En 
prohibició de molts productes de plàstic d’un sol ús són aquest sentit, es valorarà positivament les menors 
alguns exemples dels canvis que vindran.  Una neteja i recollida de residus adaptada a cada emissions de la flota, partint de que els vehicles lleu-
barri. La nova contracta es caracteritza per la flexibi- gers hauran de ser necessàriament elèctrics i que els 
Tant amb el Pla de prevenció de residus municipals 2012- litat i adaptació als diferents usos dels espais públics i recol·lectors no podran ser dièsel.
2020 com amb l’Estratègia Residu Zero, l’Ajuntament de al canvi climàtic.
Barcelona es planteja noves accions coordinades per a  Més control i major transparència en la gestió. 
continuar avançant cap a un ús més eficient i racional  Nous sistemes de recollida selectiva. Amb Els equips de recollida i neteja incorporaran noves 
dels recursos, a partir de la prevenció de residus i a tra- l’experiència de la prova pilot de la recollida porta a tecnologies per obtenir informació respecte el seu ús 
vés de l’economia circular, amb la reutilització i el reci- porta a Sarrià, la nova contracta preveu la possibilitat i millorar-ne l’eficàcia i l’eficiència i també, a mitjà ter-
clatge com a eixos cabdals de la seva política. d’introduir o modificar els sistemes de recollida de re- mini, per implantar sistemes per promoure la preven-
sidus, en particular l’extensió del sistema porta a por- ció de residus i el reciclatge entre la ciutadania, com 
ta a altres zones de la ciutat. A més, el contenidor groc els sistemes de pagament per generació a través de la 
s’obrirà a altres residus reciclables de plàstic i metall identificació dels usuaris. Aquestes tecnologies també 
més enllà de la seva condició d’envàs lleuger. permetran tenir més control públic sobre el servei i 
s’obriran les dades a la ciutadania com una nova for-
ma de control ciutadà a les contractes.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Prevenció i gestió de residus 113
 Posada en pràctica de les accions de l’estratègia 8.4.2 Punts verds 2.0, reinventem els 
“Residu zero”   punts verds
L’estratègia Residu Zero ha esdevingut, els darrers anys, 
el fil conductor de totes les accions en matèria de pre-  Espais per a la transparència i l’educació 
venció i gestió de residus de la ciutat. A part de les acci- ambiental
ons que ja s’estan duent a terme, l’estratègia contempla 
altres projectes que tot just ara s’estan estudiant o ava- Els Punts Verds de la ciutat incorporaran dispositius 
luant. Bona part d’aquests projectes s’han incorporat a digitals per difondre dades i activitats ambientals de la 
la preparació de la nova contracta de neteja, mentre que ciutat, a part d’informar als usuaris sobre el destí dels 
d’altres s’aniran implementant progressivament, com la residus que es recullen i sobre el funcionament de la re-
creació d’un observatori Residu Zero o la realització de collida selectiva. Amb aquests elements i amb el suport 
més experiències en sistemes de dipòsit, devolució i re- dels propis treballadors de la instal·lació, es vol fer dels 
torn. Punts Verds un dels elements de referència de l’educa-
ció i la comunicació ambiental dels barris. Es continuarà i 8.4.3 Nous centres de treball de 
  es reforçarà la funció dels Punts Verds com a centres de neteja
Un Ajuntament amb menys residus de plàstic reutilització, ja sigui dins les instal·lacions o a través d’es-
pais o entitats properes, com els Ateneus de Fabricació.
D’acord amb les instruccions tècniques de contractació D’acord amb l’objectiu de disposar de com a mínim un 
de serveis d’alimentació i esdeveniments, i amb la nova   centre de treball de neteja per districte, està previs-
Directiva Europea sobre plàstics d’un sol ús, l’Ajunta- Punts de compostatge comunitari ta la construcció de nous centres de neteja a Gràcia, 
ment està redactant una Instrucció d’Alcaldia per evitar l’Eixample i Sants-Montjuïc. Aquests centres donaran 
l’ús de gots, vaixella, ampolles i altres elements de plàstic Amb l’objectiu d’incrementar la quantitat i la qualitat de resposta a les necessitats de neteja d’aquests distric-
d’un sol ús en les dependències i serveis municipals, així la recollida selectiva de la matèria orgànica, alguns Punts tes amb les mínimes molèsties sobre els veïns i veïnes i 
com la distribució d’aigua envasada. La instrucció esta- verds es poden convertir en espais on també es pugui la màxima integració paisatgística en la trama urbana i 
bleix que en totes les dependències i serveis municipals gestionar aquesta fracció. Ho faran a través de projectes eficiència energètica.
s’haurà d’evitar l’ús d’aigua envasada i de gots de plàstic de compostatge comunitari, tal i com ja s’està fent als 
d’un sol ús i incorpora una sèrie d’indicacions noves per Punts Verds de Barri de la Barceloneta,  de la Sagrada Fa-
promoure el consum d’aigua de xarxa. mília, de Folch i Torres i de Fort Pienc. També hi ha altres 
compostadors com el del barri de Porta i el de Coll-Vall-
carca (Bosc Turull).
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Prevenció i gestió de residus 114
 116 Infografia resum
 117 9.1 Visió, reptes i oportunitats
 118 9.2 Context general i situació actual
 119 9.2.1 Recursos hídrics diversos per satisfer la demanda
 120 9 .2.2 Disminució del consum d’aigua potable per part dels serveis municipals 
gràcies a l’ús de recursos alternatius
 121 9.2.3 Tractament del 100% de les aigües residuals de Barcelona
 122 9.2.4 Necessitat d’aigua potable addicional a Barcelona
 123 9.3 Mesures implantades per disminuir el consum d’aigua
 123 9.3.1 Estalvi i eficiència per garantir el subministrament d’aigua
 124 9.3.2 Aprofitament dels recursos hídrics alternatius
 125 9.3.3 Qualitat de l’aigua potable garantida i millorada
 125 9.3.4 Sanejament de les aigües residuals i protecció de les conques i el litoral
 125 9.3.5 Gestió de l’escorrentiu i del risc d’inundació
 127 9.4 Objectius i mesures de futur
 127 9.4.1 A ctuació per resoldre la disponibilitat de recursos hídrics a la ciutat
Barcelona avança cap a una gestió 
sostenible de l’aigua
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Cicle de l’aigua 115
2013 2017
Cicle de Situació 66,19 % domèstic94,67 hm3 96,14 hm3
l’aigua actual Consum d’aigua potable total d’aigua potable total 27,76 % comerç i 
d’aigua indústria
6,05 % serveis 
municipals
Visió de futur 2013Índex de sostenibilitat 
2013 2017 d’aprofitament de 19,95 %
Garantir la recursos hídrics 2017
disponibilitat 108,42 108,26 alternatius per part dels 18,25 %l/hab./dia l/hab./dia serveis municipals 
i la gestió d’aigua d’aigua (consum d’aigua del freàtic 
sostenible de domèstica domèstica /consum d’aigua total) 
l’aigua i de les 
condicions de EDAR del BesòsSanejament 100 % 65 %
sanejament, d’aigua EDAR del Baix Llobregat
i protegir-la depurada 35 %
com un Línies 
recurs molt de 
valuós treball
Estalvi i eficiència “Aprofitament Sensibilització Qualitat i sanejament Gestió d’inundacions 
de recursos hídrics alternatius” “Foment de l’estalvi “Millora de la qualitat de “Sistemes urbans de drenatge 
“Estalvi en la gestió del verd, la d’aigua” “Activitats i l’aigua potable” “Pla director sostenible” “Xarxa de dipòsits 
neteja i el clavegueram” materials divulgatius” de sanejament” de retenció”
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Cicle de l’aigua 116
9.1 Visió, reptes i oportunitats
Visió de futur Barcelona, com qualsevol altra ciutat del món, intervé en el cicle natural de l’aigua, tant pel que fa a la demanda d’aigua potable com 
a l’abocament de les aigües residuals. La concentració de població i d’activitats econòmiques generen unes necessitats d’aigua pota-
ble que no es poden cobrir amb els recursos hídrics propis de l’entorn més proper (final de les conques del Llobregat i del Besòs), de 
Barcelona protegeix l’aigua manera que cal anar a buscar-los a indrets més llunyans i construir infraestructures i xarxes de transport. Per aquesta raó, cal aplicar 
com un recurs molt valuós polítiques i estratègies de planificació i gestió que, d’acord amb els principis de la cultura de la sostenibilitat, afavoreixin l’estalvi, l’ús 
i indispensable. Per això, per responsable de l’aigua i l’aprofitament eficient de tots els recursos hídrics disponibles.
a la ciutat és prioritari reduir el 
consum d’aigua potable, tancar  Com a ciutat mediterrània, la gestió de l’aigua a Barcelona és molt complexa. En les zones de clima mediterrani com Barce-
el cicle de l’aigua, optimitzar l’ús lona, els recursos hídrics són un bé molt preuat per la irregularitat de les pluges i la manifestació periòdica d’èpoques de sequera. 
d’aigua freàtica, promoure els D’altra banda, també hi ha risc d’inundació a causa dels episodis de pluja torrencial i a l’elevat grau d’impermeabilització de la ciutat.
usos d’aigües pluvials, regene-
rades i grises, i afavorir la infil-  Un dels efectes principals que s’espera del canvi climàtic és l’afectació sobre el cicle de l’aigua. Es preveu una lleugera 
tració d’aigua en el subsol. Per disminució dels recursos hídrics i més variabilitat en la seva disponibilitat, amb un increment tant dels períodes de sequera com de 
aconseguir-ho, és imprescindi- les inundacions, així com un augment de la demanda. Això provocarà que la situació de dèficit en l’abastament que la ciutat ja pateix 
ble una gestió integral del cicle actualment es vegi agreujada.
de l’aigua que englobi l’abas-  Sense tenir en compte les dessalinitzadores, el sistema d’abastament de la ciutat és deficitari. Un de cada quatre anys els 
tament, les fonts de beure, els recursos són inferiors o molt propers a la demanda existent. Actualment, aquest fet es resol gràcies a les reserves dels embassa-
llacs i les fonts ornamentals; el ments acumulades els anys anteriors, però la garantia d’abastament només és d’un any.
drenatge de la ciutat amb la xar-
xa de clavegueram, els dipòsits  Els recursos hídrics alternatius són clau per garantir la demanda futura. En un context de canvi climàtic, és fonamental 
de retenció d’aigües pluvials i substituir l’ús de l’aigua potable per altres recursos hídrics alternatius (aigua freàtica, aigua regenerada, aigües grises, aigües pluvials 
els sistemes urbans de drenat- i aigua de mar) en els usos que no requereixen la qualitat de l’aigua de beure. 
ge sostenible (SUDS), i la gestió 
 Barcelona, una ciutat conscienciada amb l’estalvi i l’ús eficient dels recursos hídrics. El compromís de Barcelona s’ha tradu-
integrada del litoral i les platges. 
ït en l’impuls de nombroses mesures per reduir el consum d’aigua, unes actuacions que han estat especialment significatives en el 
sector dels equipaments i serveis municipals. Tanmateix, cal destacar el paper del conjunt de la ciutadania en aquest procés, ja que 
el consum global i personal ha disminuït de manera notable.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Cicle de l’aigua 117
9.2 Context general i situació actual
De manera recurrent, Barcelona pateix episodis de se-
Competències de les administracions en matèria del cicle de l’aigua a la ciutat de Barcelona
quera que converteixen l’aigua potable en un recurs 
molt valuós i posen en risc la capacitat d’abastament 
d’aigua de la ciutat. A més, la ciutat presenta un grau Generalitat Àrea  Ajuntament  
d’impermeabilització molt elevat (72% sobre el total del Catalunya Metropolitana Barcelona
municipi). Així doncs, l’Ajuntament de Barcelona fa un 
gran esforç per gestionar els recursos hídrics de manera Planificació de l’aigua
integral i per tancar el cicle de l’aigua. Subministrament en alta
Subministrament en baixa *
Les competències en la gestió de l’aigua de la ciutat 
Concessions d’aprofitament
de Barcelona són compartides entre entitats diverses. **
En termes generals, la responsabilitat de l’abastament Gestió dels recursos hídrics alternatius ***
d’aigua en alta correspon a l’Administració autonòmica, (usos municipals)
mitjançant l’Agència Catalana de l’Aigua, i la distribució Vigilància i inspecció
als usuaris i usuàries correspon a l’Àrea Metropolitana Aprovació de tarifes
de Barcelona. 
Gestió d’aigües pluvials
Així doncs, l’Ajuntament no executa directament la com- Xarxa de clavegueram
petència de proveïment d’aigua potable, tot i que lide- Sanejament en alta
ra la gestió de l’aigua de manera general o, en cas de 
sequera, promou les accions necessàries per reduir el Actuació en risc de sequera
consum municipal superflu, i desenvolupa campanyes Gestió del litoral
de conscienciació. Conjuntament amb la Generalitat de 
Catalunya, l’Ajuntament actua també com a autoritat sa- *  L’Ajuntament de Barcelona delega aquesta competència en l’AMB.                                                                                                
nitària de control de qualitat de les aigües de xarxa, per **  L’Ajuntament de Barcelona disposa d’una concessió per a l’aprofitament de les aigües subterrànies per al 
mitjà de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.  subministrament en baixa dels usos municipals permesos.                                                                             
***  L’AMB gestiona la producció i la distribució de l’aigua regenerada provinent de l’EDAR del Llobregat.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Cicle de l’aigua 118
L’Ajuntament també s’encarrega de planificar i gestionar sistema Ter-Llobregat a fi de garantir la distribució i la ció normal, la planta treballa al 10% de la seva capacitat. 
els recursos hídrics alternatius de la ciutat a través de qualitat final de l’ aigua. El subministrament d’aquests Els usos compatibles de l’aigua regenerada són: barrera 
l’empresa pública municipal Barcelona Cicle de l’Aigua, recursos està gestionat de manera conjunta en tot l’àm- contra la intrusió salina, manteniment del cabal ambien-
SA (BCASA). bit metropolità. Cal tenir en compte que actualment hi tal del riu, reg agrícola, manteniment de zones humides, 
ha un dèficit d’aigua potable a les conques internes. industrial, neteja urbana (carrers, clavegueram), reg de 
BCASA té el compromís de garantir la gestió sostenible zones verdes, descàrrega d’inodors, etcètera.
de l’aigua a Barcelona, així com les condicions òptimes Des del 2009, la dessalinitzadora del Prat de Llobregat 
de sanejament del cicle urbà. També dona suport a està preparada per garantir i complementar la demanda L’aprofitament de les aigües grises en noves edificacions 
l’Ajuntament en matèria de millora de la solidaritat de d’aigua potable en casos excepcionals. Permet incorpo- i equipaments pot contribuir a reduir el consum d’aigua 
l’accés a l’aigua, en les accions relacionades amb la re- rar 60 hm3/any. potable i afegeix un potencial elevat d’estalvi d’aigua i 
ducció del consum i el foment del consum responsable estalvi energètic i de recursos, en ser un recurs hídric de 
a tots els sectors. Els recursos subterranis —emprats per a usos d’aigua proximitat. Les aigües grises provenen de l’aprofitament 
no potable— s’extreuen dels aqüífers dels deltes del d’aigües de dutxes, banyeres o buidatge de piscines, 
Llobregat i del Besòs, i del mateix Pla de Barcelona. que amb un tractament previ es poden utilitzar per a 
9.2.1 Recursos hídrics diversos per L’abandonament progressiu dels pous que la indústria descàrrega d’inodors, reg per degoteig, neteja, etcètera. 
explotava ha fet que el nivell de l’aigua freàtica hagi pujat L’aprofitament d’aigües grises pot contribuir a l’estalvi 
satisfer la demanda  gradualment fins a apropar-se en alguns punts a la situ- d’un 30% de l’aigua potable en el sector domèstic.
ació natural d’equilibri, cosa que ha comportat proble-
Les fonts de subministrament d’aigua a la ciutat tenen mes en soterranis, aparcaments i serveis públics com la L’aigua de pluja constitueix una aportació fonamental 
un origen superficial majoritàriament, tot i que els dar- xarxa de metro. Aquest gran volum d’aigua ha esdevin- per al reg dels espais verds i l’alimentació del freàtic, 
rers anys s’ha incrementat l’ús de recursos freàtics de gut una font de recursos hídrics per a usos municipals. malgrat la irregularitat del règim pluviomètric mediter-
manera significativa. Actualment, l’aprofitament dels recursos freàtics es tro- rani. Aquesta aportació, per tant, varia d’un any a un 
ba al voltant d’1,3 hm3 anuals i, d’acord amb criteris tèc- altre. Així, per exemple, mentre que l’any 2013 va supo-
Els recursos superficials emprats per a l’abastament nics i econòmics, el sostre d’aprofitament és de 4,4 hm3/ sar el 55% del total de l’aigua aportada al reg (2,58 hm3), 
humà provenen dels rius Ter i Llobregat. L’aigua proce- any (volum de concessió). l’any 2017 va suposar-ne el 48% (2,39 hm3). 
dent del riu Llobregat es regula als embassaments de la 
Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç i es potabilitza a les Pel que fa al potencial de reutilització de l’aigua, Barcelo- Les aigües pluvials es poden aprofitar pel que fa a cober-
plantes de Sant Joan Despí i Abrera abans d’introduir-se na disposa de tres estacions depuradores d’aigües resi- tes dels edificis. Actualment s’està treballant per potenci-
a la xarxa. L’aigua del Ter, per la seva banda, s’obté del duals (EDAR), si bé només l’EDAR del Prat del Llobregat ar la captació i l’ús d’aigües pluvials per a serveis urbans 
sistema d’embassaments Sau - Susqueda - el Pasteral i aplica tractaments terciaris (des del 2008) i pot oferir ai- i equipaments públics (reg de zones verdes, d’horts ur-
es tracta a la planta potabilitzadora de Sant Joan Des- gües regenerades. El cabal potencial d’aigua regenerada bans i de murs i cobertes verdes, ompliment de fonts 
pí. Les dues xarxes estan interconnectades i formen el de sortida de l’EDAR és de 3,25 m3/s, tot i que en situa- ornamentals, neteja viària, parcs de bombers), usos resi-
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Cicle de l’aigua 119
dencials (ompliment de cisternes d’inodors, rentadores, constata una davallada del consum en els darrers anys, ser de 5,81 hm3, 2,68 hm3 menys que l’any 1999, és a 
reg de jardins i horts privats, piscines) i usos industrials des del 2015 s’observa un lleuger augment. dir, una reducció del 31,53%. Entre els anys 2007 i 2008 
(neteja de vehicles, neteja de superfícies industrials, di- la disminució va superar el 51%, degut al decret de se-
pòsits d’emmagatzematge d’aigua contra incendis). El sector domèstic va representar el 66,19% del consum quera. Aquest és el sector que ha experimentat més 
(63,63 hm3 anuals); el comerç i la indústria, el 27,76% reducció, a causa tant de la millora de l’eficiència en 
(26,69 hm3), i els serveis municipals, el 6,05% (5,81 hm3). l’ús de l’aigua com de la utilització de recursos hídrics 
9.2.2 Disminució del consum d’aigua La reducció del consum d’aigua potable de xarxa des de alternatius, principalment les aigües del subsol.
l’any 1999 ha estat del 12,75% a les llars i del 19,21% al 
potable per part dels serveis comerç i la indústria. El consum total dels serveis municipals l’any 2017 (ai-
municipals gràcies a l’ús de recursos gua potable més freàtica) va ser de 7,11 hm3, 1,68 hm3 
alternatius En l’àmbit domèstic, el consum per habitant i dia ha se- menys que l’any 1999, és a dir, una reducció del 19,12%. 
guit la mateixa tendència que el consum global i ha es- El consum d’aigua freàtica respecte al consum total re-
tat de 108,26 litres el 2017, és a dir, 24,64 litres menys presenta el 18,3% (1,30 hm3) i s’ha multiplicat per 4,3 
El consum total d’aigua potable de xarxa a Barcelona que l’any 1999.  des del 1999 (de 301.730 a 1.298.026 m3). L’Ajuntament 
l’any 2017 va ser de 96,14 hm3, 163,6 litres/persona/dia, l’utilitza per als usos següents: reg de parcs i jardins 
és a dir, 18,32 hm3 menys que l’any 1999. Tot i que es El consum d’aigua de xarxa dels serveis municipals va (38,02% del total, l’any 2017), neteja viària (23,23%), 
120 215
140
100 195 135
130
175 12580
120
 D omèstic 115
60 155  C omerç i indústria 110
 S erveis municipals 105
40 135  H abitant 100
1999 2017 1999 2017
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Cicle de l’aigua 120
consum d’aigua de xarxa (hm3)
 
consum d’aigua de xarxa per habiatnt  
i dia (litres)
consum domèstic d’aigua potable per 
habitant i dia (litres)
 
9 21 les aigües residuals mitjançant els claveguerons, i les 
8
18 aigües pluvials mitjançant els embornals i els punts de 
7 captació dels torrents a la zona de Collserola. Barcelona 
6 15 disposa d’una xarxa de clavegueram unitària: és a dir, 
5 transporta pels mateixos conductes les aigües residu-
12
4 als i les pluvials. La xarxa de clavegueram condueix les 
3 9 aigües cap als col·lectors interceptors d’aigües residuals 
2  Aigua xarxa i aquests les condueixen cap a les EDAR per ser tracta-
6
1   Aigua freàtica des. Pel que fa als episodis de pluja, quan s’arriba a la 
3  Índex de sostenibilitat capacitat màxima de l’interceptor poden tenir lloc abo-0
1999 2017 caments directes de les aigües de drenatge urbà al medi 
receptor. 
La xarxa de clavegueram té 1.874 quilòmetres, dels 
fonts ornamentals (26,75%), neteja del clavegueram cas dels mercats municipals, el zoològic i altres edificis. quals 1.576 són propietat de l’Ajuntament, i dona servei 
(8,99%) i altres usos, com instal·lacions esportives i Com a conseqüència d’això, serà un repte continuar a 1,6 milions d’habitants i als establiments comercials i 
subministraments a parcs de bombers (3,01%). amb aquest increment de l’índex seguint la tendència industrials ubicats a les més de 81.500 finques que hi ha 
dels anys anteriors. en els prop de 100 km2 del terme municipal. 
L’augment del consum d’aigua freàtica per part dels 
serveis municipals i la reducció de la demanda d’aigua Les dues depuradores més importants que tracten l’ai-
de xarxa han suposat un augment significatiu de l’ín- 9.2.3 Tractament del 100% de les gua de Barcelona són les EDAR del Besòs (65%) i del Baix 
dex de sostenibilitat, considerat com la proporció d’ai- Llobregat (35%). L’EDAR de Vallvidrera, molt més petita, 
gua consumida provinent del freàtic respecte al con- aigües residuals de Barcelona dona servei exclusiu a les urbanitzacions de la zona. 
sum d’aigua total (freàtic més potable).
El sanejament urbà de les aigües residuals n’inclou la Un cop les aigües són depurades i compleixen les condi-
L’any 2017, aquest índex va ser del 18,25%, mentre que recol·lecció, l’evacuació, el tractament i el control mit- cions de qualitat que indica la Directiva marc de l’aigua, 
l’any 1999 era del 3,43%. Darrerament s’ha vist afectat jançant una xarxa de clavegueram, unes depuradores i s’aboquen de nou al medi on es podran tornar a captar 
perquè s’ha millorat el control del consum i l’eficiència altres instal·lacions secundàries. (segons la ubicació) o podran ser regenerades (amb un 
de la majoria de làmines d’aigua que s’alimenten amb tractament addicional més intens que la depuració) per-
aigua freàtica, fet que ha derivat en un estalvi d’aigua. El sistema de sanejament de la ciutat s’inicia als punts què puguin ser reutilitzades. Així s’aconsegueix donar 
D’altra banda, durant el 2017 el consum d’aigua pota- d’ús de l’aigua, tant si són domèstics com comercials, in- un segon ús a aquestes aigües abans d’abocar-les.
ble d’altres serveis municipals ha disminuït, com és el dustrials o municipals. La xarxa de clavegueram recull 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Cicle de l’aigua 121
consum d’aigua dels serveis
municipals (hm3) 
índex de sostenibilitat (%)
9.2.4 Necessitat d’aigua potable 4%. Per tant, hi haurà una necessitat d’un recurs addici- en el règim pluviomètric, amb un augment de la intensi-
addicional a Barcelona onal d’aigua potable general per a l’àrea metropolitana tat de pluges i una concentració dels episodis extrems, 
de Barcelona de 34 hm3/any i que, concretament per a que provocaran un augment del risc d’inundació, canvis 
Barcelona, s’ha estimat en 18 hm3/any. morfològics a les platges i una exposició més gran de les 
En l’àmbit mediterrani, un dels efectes més rellevants infraestructures portuàries (vegeu el capítol 2 “Resiliència i 
que s’espera del canvi climàtic és l’afectació sobre el ci- D’altra banda, també es preveu que el canvi climàtic adaptació al canvi climàtic”).
cle hídric i les conseqüències que aquest fet pot tenir porti associat un increment del nivell del mar i un canvi 
en la gestió de tot el cicle de l’aigua a escala territorial i 
especialment en àmbits urbans. 
En el balanç anual del cicle de l’aigua, les entrades d’ai-
gua al cicle s’estimen en 200 hm3 d’aigua, dels quals el 
60% correspon a la xarxa d’aigua potable (aigua super-
ficial del Ter-Llobregat, aigua subterrània dels pous del 
Llobregat i el Besòs, i aigua de la dessalinitzadora), el 
30% prové de les aigües de pluja i el 10% correspon a les 
aigües subterrànies per a usos no potables. 
El sistema d’abastament presenta una vulnerabilitat 
davant el risc de sequera. Cíclicament es produeixen 
episodis de sequera i es donen situacions en què els 
recursos són propers a la demanda o són inferiors. La 
garantia d’abastament amb les reserves dels embassa-
ments és només d’un any.
Els efectes del canvi climàtic que es preveuen sobre el 
cicle de l’aigua són una lleugera disminució dels recur-
sos hídrics, una variabilitat més gran en la seva dispo-
nibilitat i un augment de la demanda. Concretament, 
en l’horitzó 2050 es preveu una reducció del 12% dels 
recursos superficials i del 9% dels recursos subterranis, 
i un increment de la demanda per a usos diversos del 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Cicle de l’aigua 122
9.3 Mesures implantades per disminuir el consum d’aigua
En els darrers anys, l’Ajuntament ha impulsat nombro- materials didàctics relacionats amb l’estalvi d’aigua i la xarxa més ràpidament. També cal tenir en compte 
ses mesures que han permès reduir el consum d’aigua s’impulsa que implantin mesures d’estalvi i ús eficient l’ús d’aigua freàtica per regar i la selecció d’espècies 
potable, sobretot dels serveis municipals, garantir-ne de l’aigua. vegetals amb menys requeriments hídrics. El Pla del 
el subministrament en cas de sequera i reduir el risc verd i de la biodiversitat, el Programa d’impuls de la in-
d’inundacions urbanes i l’impacte dels abocaments al  Estalvi d’aigua en les fonts públiques. Les 1.688 fraestructura verda urbana i el Pla director de l’arbrat 
medi receptor. fonts de beure de la ciutat disposen d’aixetes tempo- es basen en una gestió sostenible de l’aigua.
ritzades i dispositius reguladors de cabal.
 Sensibilització ciutadana per al foment de 
9.3.1 Estalvi i eficiència per garantir  Eficiència en la gestió del verd urbà. Gràcies a l’estalvi d’aigua 
la telegestió intel·ligent del reg, el consum d’aigua 
el subministrament d’aigua dels parcs i jardins de la ciutat ha disminuït un 25%. L’Ajuntament ha emprès accions diverses encaminades 
Aquest sistema, posat en marxa el 2013, es basa en a sensibilitzar la ciutadania envers l’estalvi d’aigua i el 
  l’adaptació del reg al tipus de planta i a les necessitats seu ús responsable i també per donar a conèixer les 
Reducció del consum municipal teòriques de cada superfície verda, en la quantificació actuacions municipals més rellevants en aquest àmbit. 
de la pluja útil, en el control de l’aigua real que arri-
 Reducció del consum als edificis i equipaments ba a la planta i en la capacitat per detectar fuites a Des del programa “Barcelona + Sostenible” s’elaboren 
municipals. L’Ajuntament ha dut a terme iniciati- materials divulgatius i es desenvolupen activitats diver-
ves diverses per reduir progressivament el consum ses, entre les quals destaquen “Com funciona Barcelo-
d’aigua, com ara la substitució de sistemes ineficients na. El cicle de l’aigua a la ciutat”, per a persones adultes i 
per mecanismes estalviadors d’aigua, la instal·lació per a escoles; la publicació de materials divulgatius com 
d’urinaris secs o el desplegament de campanyes de ara L’Espai de Mar o L’aigua i la ciutat; la generació de 
sensibilització entre les treballadores i els treballadors recursos com l’aplicació mòbil Fonts de Barcelona o el 
municipals, impulsades pel programa “Ajuntament + Mapa Barcelona + Sostenible; la presentació d’exposici-
Sostenible”. ons o l’adhesió de l’Ajuntament al Dia Mundial de l’Aigua 
amb accions diverses. 
 Estalvi d’aigua a les escoles. En el marc del progra- Actualment de les 493 ha de superfície verda 
regada, 302 es reguen automàticament.
ma “Escoles + Sostenibles”, les escoles disposen de D’altra banda, el programa “Memorial de l’aigua”, que vol 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Cicle de l’aigua 123
destacar el patrimoni de l’aigua, a més de xerrades, tro-   Identifica els recursos hídrics disponibles, analitza quins 
bades i seminaris, inclou rutes pel clavegueram i els di- Millora de la redundància del sistema usos i necessitats es poden satisfer d’acord amb les se-
pòsits pluvials de la ciutat, itineraris que recorren mines, ves característiques (químiques i biològiques), dimensio-
fonts i brolladors, i visites a indrets de referència com Es basa en l’elaboració de plans de contingència a les di- na la demanda potencial i estableix quines infraestructu-
ara el rec Comtal i el túnel que connecta la Casa de l’Ai- verses cotes de pressió per garantir el subministrament i res es requereixen per aprofitar-los. 
gua de la Trinitat Vella amb la de la Trinitat Nova. l’execució de l’obra de connexió dels dipòsits de capçalera 
de les conques Llobregat-Besòs. Aquest fet permet garan- Les mesures implantades durant aquests anys han do-
  tir el subministrament d’aigua en cas que es produeixi algu- nat lloc a una reducció important del consum d’aigua po-
Minimització de pèrdues en la distribució na incidència en alguna de les xarxes de subministrament. table en els serveis municipals de Medi Ambient i Serveis 
Urbans. 
Algunes de les mesures que s’apliquen per reduir les pèr-
dues en la distribució d’aigua potable són la sectorització 9.3.2 Aprofitament dels recursos  Utilització d’aigua freàtica per al reg de les 
de la xarxa de distribució, la seva renovació i reparació, la zones verdes
instal·lació de comptadors electrònics d’alta precisió per hídrics alternatius
detectar les fuites, comunicar-les a les persones usuàri- El reg dels espais verds és un dels consumidors princi-
es i corregir-les més ràpidament, entre d’altres.  Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos pals d’aigua d’origen freàtic a Barcelona, amb 503.589 
hídrics alternatius (2017-2022) m3 consumits el 2017. L’índex de sostenibilitat d’espais 
  verds el 2017 ha estat del 19,08%.   
Protocol per situació de sequera (2018) El Pla, elaborat el 1998 i actualitzat el 2009, el 2013 i el 
2017, té com a objectiu principal disminuir el consum  Utilització d’aigua freàtica per a la neteja 
En compliment del Pla especial d’actuació en situacions d’aigua potable a la ciutat. En l’edició del 2017 s’han afe- urbana i la neteja del clavegueram
d’alerta i eventual sequera (PES) de l’Agència Catalana de git línies d’acció noves per promocionar altres recursos 
l’Aigua, l’Ajuntament ha elaborat el Protocol per situació alternatius de proximitat, a banda de l’aprofitament de En els darrers anys, el consum d’aigua de xarxa per a 
de sequera (2018), en substitució del Pla d’actuació mu- les aigües subterrànies desenvolupat en els plans prece- la neteja de carrers i clavegueram s’ha reduït gràcies a 
nicipal per a risc de sequera. El protocol recull el conjunt dents. Les línies d’acció incorporades són l’aprofitament l’aprofitament de l’aigua freàtica. Durant l’any 2017, el 
d’actuacions que els serveis municipals i d’altres d’ex- d’aigua regenerada, les aigües grises, les aigües pluvials 79% de la neteja viària s’ha dut a terme amb aigua freàti-
terns han de dur a terme davant de situacions de seque- de les cobertes dels edificis, les aigües pluvials de les ca, així com el 99% de la neteja del clavegueram. 
ra, tenint en consideració no només les mesures pre- capçaleres de la serra de Collserola, la incorporació de 
vistes a la normativa vigent, sinó també altres mesures sistemes urbans de drenatge sostenible en l’espai públic 
extraordinàries, tant de caire preventiu com actiu, per i l’aprofitament directe de l’aigua de mar.
a una gestió de l’aigua més eficient i una sensibilització 
més gran de la ciutadania. 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Cicle de l’aigua 124
 Recursos hídrics alternatius per a les fonts i 9.3.4 Sanejament de les aigües   
els llacs ornamentals residuals i protecció de les conques i Agenda Besòs (en elaboració) 
Les fonts i els llacs ornamentals, i altres làmines d’aigua el litoral L’Agenda Besòs té com a finalitat definir una estratègia 
de la ciutat, aprofiten l’aigua subterrània en detriment d’acció compartida i consensuada entre els cinc municipis 
de l’aigua potable. A més, tots estan dotats de sistemes  Pla director de sanejament de Barcelona que configuren l’eix Besòs, amb la intenció de destacar el 
de recirculació i disposen de sistemes de tractament fi- (PDISBA) potencial d’aquest territori i d’afrontar els reptes socials, 
sicoquímic o biològic per mantenir la qualitat de l’aigua econòmics, ambientals i urbanístics actuals, en col·labora-
requerida. L’objectiu principal del Pla director és estudiar la xarxa ció amb les entitats i les associacions del territori. L’Agenda 
existent, inclòs el comportament de l’escorrentiu en descriu l’horitzó de futur del territori i proposa un full de 
superfície i la seva interacció amb la xarxa de clavegue- ruta per arribar-hi a partir d’un procés participatiu amb 
9.3.3 Qualitat de l’aigua potable ram, així com incorporar totes les mesures per fer més tots els agents.
resilient la ciutat davant els episodis de pluges, i dotar la 
garantida i millorada ciutat d’estratègies per protegir les masses d’aigua sub-
terrànies i el medi receptor (aigües litorals, rius, lleres). 9.3.5 Gestió de l’escorrentiu i del 
  
Millora de la qualitat de l’aigua de beure  Pla d’actuació d’emergència municipal per a risc d’inundació
risc de contaminació accidental de les aigües 
Les millores tecnològiques introduïdes a partir del 2009 marines  Gestió d’inundacions amb la xarxa de dipòsits 
a les plantes potabilitzadores d’aigua de la conca del de retenció d’aigües pluvials
Llobregat (membranes d’ultrafiltració i d’osmosi inversa, Aquest pla d’emergència intenta donar resposta a qual-
i dessalinització per electrodiàlisi reversible) han per- sevol accident que derivi en la contaminació de les ai- Per fer front al risc d’inundació que pateix la ciutat, 
mès una millora rellevant de la qualitat organolèptica gües del litoral urbà, tant per l’abocament directe de les l’Ajuntament ha desenvolupat una potent xarxa de col-
i fisicoquímica d’aquesta aigua. Aquestes tecnologies clavegueres com pel vessament d’un vaixell o indústria lectors i dipòsits de retenció d’aigües pluvials situats 
avançades han fet possible rebaixar la salinitat de l’ai- costanera. La probabilitat d’abocaments del sistema de en punts estratègics: 15 dipòsits de retenció d’aigües 
gua produïda, millorar-ne el gust i les propietats organo- sanejament en períodes de pluges fortes és significativa pluvials, dels quals 12 tenen una funció antiinundació, 1 
lèptiques en general, reduir-ne la duresa i incrementar i, per tant, és necessari establir actuacions per garantir té funció anti-DSU i 2 són basses de laminació o zones 
encara més la seva seguretat. la qualitat de les aigües de bany. d’inundació per a pluges extraordinàries. Aquests dipò-
sits tenen una doble funció de protecció: 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Cicle de l’aigua 125
 Protecció de la ciutat davant episodis de pluja inten- Recentment, s’ha elaborat un estudi que recopila i ana- operativa dels serveis municipals amb l’objectiu de mini-
sos: fan un funció de laminació del cabal de punta en litza les experiències amb SUDS executades a Barcelona, mitzar els efectes de les inundacions. L’Ajuntament hi ha 
retenir l’aigua de pluja i evitar inundacions. amb l’objectiu de desenvolupar criteris i línies d’acció. afegit un annex per onades (el Protocol del pla per risc 
d’insuficiència drenant / inundacions per mal estat de la 
 Protecció del medi receptor: la primera aigua de plu-  Pla d’actuació per insuficiència de drenatge o mar), com a conseqüència dels episodis de fort onatge 
ja, que és la que té més càrrega contaminant, queda inundacions que periòdicament afecten el litoral de la ciutat, que, a 
retinguda en els dipòsits anti-DSU i és conduïda a la banda de produir moviment de sorra, posen en perill la 
depuradora. Barcelona disposa d’un Pla d’actuació d’emergència seguretat de les persones i malmeten el mobiliari urbà 
municipal per risc d’insuficiència de drenatge o inunda- de les platges.  
 Sistemes urbans de drenatge sostenible cions, que estableix el model de coordinació i actuació 
(SUDS)
Amb el doble objectiu de millorar els problemes de dre-
natge associats a l’increment de la impermeabilització de 
l’espai urbà i d’augmentar l’aprofitament de l’aigua de plu-
ja, en els darrers anys l’Ajuntament està impulsant la im-
plantació de SUDS en diversos espais verds de la ciutat. 
Els SUDS tenen un funcionament anàleg als processos 
naturals per filtrar, emmagatzemar i infiltrar l’aigua d’es-
corriment, i actuen de manera descentralitzada i comple-
mentària a la xarxa de col·lectors i dipòsits. Aporten di-
versos beneficis a la ciutat, ja que suposen un increment 
de la superfície verda, capten l’aigua de pluja del seu en-
torn per al creixement de la vegetació i infiltren aigua al 
subsol per a recàrrega de l’aqüífer. A més, l’aigua captada 
pels SUDS no entra a la xarxa de clavegueram, de manera 
que redueix el volum dels abocaments del sistema unitari 
al medi receptor i redueix també el cabal de punta que El parc de Joan Reventós disposa d’un sistema de drenatge sostenible: es recull l’aigua pluvial a través de 
arriba a la depuradora en episodis de pluja. diversos tipus de paviments drenants que la filtren i alhora la depuren, i finalment s’infiltra al subsol. En cas de 
pluges torrencials, l’aigua queda retinguda a la zona de detenció o en àrees inundables creades per a aquest 
propòsit.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Cicle de l’aigua 126
9.4 Objectius i mesures de futur
Vetllar per un cicle de l’aigua eficient i optimitzat és actu-  Millora i ampliació de l’aprofitament d’aigua freàtica En conjunt, aquestes mesures proporcionarien 21 hm3 
alment un dels reptes principals, tant a escala de ciutat per abastir el 70% de la demanda total dels serveis anuals i, per tant, satisfarien la demanda prevista, inclo-
com d’àrea metropolitana, i en el futur encara es plante- municipals amb aigua d’aquest tipus. ent-hi els 18 hm3 de més que es preveuen en el Pla Clima 
ja més rellevant, ja que, degut al canvi climàtic, es preveu per al 2050. A banda, cal recordar que també es disposa 
una reducció dels recursos hídrics i un augment de la  Aprofitament de l’aigua regenerada, de manera que, de la dessalinitzadora com a font d’abastament d’aigua, 
demanda. en les edificacions amb ús residencial, comercial i in- tot i que en un context de canvi climàtic on es vol aug-
dustrial que tinguin accés proper a la xarxa general mentar l’adaptació i la resiliència, es descarta cobrir-hi 
En aquest context, el repte és fer compatible la garan- d’aigua regenerada i no disposin d’altres recursos hí- l’augment de la demanda d’aigua, ja que és una infraes-
tia de subministrament d’aigua per les demandes de drics alternatius, sigui preceptiva la seva connexió. tructura que té un consum energètic i econòmic elevat.
consum humà amb el manteniment del bon estat hidro-
morfològic i ecològic dels rius. Complir aquest objectiu  Aprofitament d’aigües grises, preceptiu en noves   
requereix un coneixement exhaustiu de tot el cicle de construccions i rehabilitacions integrals d’habitatges Pla Clima de Barcelona 2018-2030
l’aigua. (>16 habitatges), hotels i poliesportius, a fi d’assolir un 
estalvi del 30% en el consum d’aigua potable. També cal destacar que un dels objectius estratègics que 
marca el Pla Clima X per a l’any 2030 és reduir el consum 
9.4.1 Actuació per resoldre la  Aprofitament d’aigües pluvials de coberta, preceptiu d’aigua fins a assolir un consum d’aigua potable domèsti-
en edificis amb cobertes no transitables i que no dis- ca inferior a 100 litres per habitant i dia. Per assolir aquest 
disponibilitat de recursos hídrics  posin d’altres aprofitaments de recursos hídrics alter- objectiu, el Pla preveu un seguit de mesures:
a la ciutat natius.
 Augmentar la permeabilitat del sòl a través de la de-
 Pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos  Aprofitament d’aigües pluvials en capçalera, de mane- finició d’una estratègia de drenatge urbà sosteni-
hídrics alternatius (2017-2022) ra que es puguin construir 10 dipòsits amb una capa- ble de Barcelona que estableixi recomanacions de 
citat de 60.600 m3 per a usos municipals. disseny a través d’una guia i de protocols de mante-
El nou pla de recursos hídrics alternatius consta de les niment (i formació a professionals per fer-ho correc-
línies d’acció següents per assolir els objectius que es  Tractament de les aigües pluvials de l’espai públic mi- tament) i indiqui com fer-ne el seguiment i avaluar-ne 
plantegen: tjançant SUDS per poder gestionar el 85% dels episo- l’eficàcia a través del monitoratge i la sensorització.
dis de pluja.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Cicle de l’aigua 127
 Disposar d’un pla d’abastament de la ciutat de 
Barcelona.
 Potenciar l’ús de les aigües grises en els nous des-
envolupaments d’habitatges o en les rehabilitacions i 
per a usos industrials, i estudiar-ne la inclusió en re-
visions futures de l’Ordenança municipal de medi am-
bient urbà.
 Estudiar la viabilitat de la producció d’aigua regene-
rada a l’EDAR Besòs per alimentar l’aqüífer del 
Besòs, per mantenir els cabals ecològics del riu i per 
alimentar la planta potabilitzadora.
 Utilitzar aigua regenerada del Llobregat per als 
usos industrials del Consorci de la Zona Franca i per 
recarregar l’aqüífer.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Cicle de l’aigua 128
 130 Infografia resum
 131 10.1 Visió, reptes i oportunitats 
 132 10.2 Context general i situació actual
 132 10.2.1 L’Ajuntament de Barcelona, referent en compra pública sostenible
 132 10.2.2 Coordinació i treball en xarxa des de diversos nivells
 133 10.2.3 Augment de la contractació de productes i serveis ambientals
 135 10.2.4 T reballadors i treballadores municipals compromesos amb la sostenibilitat
 135 10.2.5 Creixement de les certificacions en l’àmbit de la sostenibilitat
Ambientalització  136  10.3 Mesures implantades per ambientalitzar l’Ajuntament i impulsar l’economia verda i circular
municipal  136 1 0.3.1 Contractació pública sostenible per al desenvolupament sostenible de la 
ciutat
 137 10.3.2 Bones pràctiques ambientals en el funcionament intern
 138 1 0.3.3 Trobada dels treballadors i les treballadores municipals compromesos 
amb la sostenibilitat
 139 1 0.3.4 Organismes i dependències municipals amb plans estratègics de soste-
nibilitat interna (PESI)
 140 10.3.5 Ambientalització dels esdeveniments de la ciutat
L’Ajuntament de Barcelona, referent 
ambiental per a la ciutat  141 10.4 Objectius i mesures de futur
 141 1 0.4.1 Noves actuacions i objectius per continuar avançant en l’ambientalització 
de l’Ajuntament
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Ambientalització municipal 129
Situació El 100% El 84% la fusta El 89% del Ambienta- 
actual de l’electricitat consumida prové paper d’oficina lització Contractació contractada és d’explotacions consumit és 
municipal verda forestals sostenibles reciclat
Més del 90% El 56% de la flota 
dels aliments servits a les municipal de vehicles es 
escoles bressol municipals propulsa amb tecnologies 
Visió de futur provenen d’agricultura ecològica de baix impacte ambiental
Reduir l’impacte Hi ha 7 edificis Hi ha un 62-80% de recollida 
ambiental municipals amb certificat selectiva en els edificis municipals 
negatiu associat Edifici Amic de la Bici respecte el 36% de Barcelona
a l’activitat 
municipal i 9% de reducció del consum d’aigua de xarxa 
liderar el canvi per part dels serveis municipals respecte el 2007
cap a un model 
més sostenible Línies 
amb el propi de 
exemple treball Bones pràctiques de sostenibilitat en el Planificació sectorial Esdeveniments 
funcionament intern Treball en xarxa i “Pla estratègic de ambientalitzats “Gots 
Contractació pública sostenible “Generació local intercanvi sostenibilitat interna reutilitzables a les 
“Nou decret d’alcaldia” “Pla de d’energia” “Prevenció d’experiències de la Gerència de festes majors, 
contractació pública sostenible” de residus i foment de “JornadA+S” “10 Seguretat i Prevenció, instal·lacions de BSM i 
“Instruccions tècniques de l’economia circular” bones pràctiques d’Ecologia Urbana i de esdeveniments 
contractació ambiental” “Mobilitat sostenible” premiades” l’ICUB” esportius”
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Ambientalització municipal 130
CERTIFICAT
10.1 Visió, reptes i oportunitats
Visió de futur Des de fa temps, l’Ajuntament treballa fermament per introduir criteris de sostenibilitat en la seva activitat i gestió. Els reptes i oportu-
nitats principals que s’han de superar són els següents:
L’Ajuntament de Barcelona  L’Ajuntament avança cap a una nova cultura organitzativa amb més transversalitat en la gestió. L’Ajuntament gestiona 
vol reduir l’impacte ambien- més de 1.000 edificis i té prop de 12.000 treballadors i treballadores distribuïts en un gran nombre de departaments i divisions, que 
tal negatiu associat a la seva gestionen pressupostos de contractació descentralitzats. La coordinació, el seguiment i l’expansió de l’estratègia de sostenibilitat a 
activitat municipal i liderar tota l’organització és un dels reptes principals del programa Ajuntament + Sostenible (A+S). 
el canvi cap a un model més 
sostenible amb el seu propi  L’Ajuntament té una llarga tradició d’ambientalització interna. L’any 2001 es va aprovar la mesura de govern sobre l’ambi-
exemple. Per aconseguir-ho, entalització dels serveis municipals, que va donar peu a la creació del programa “Oficina Verda”. Des de llavors, i amb la creació del 
treballa per impulsar una econo- programa A+S l’any 2006, s’ha anat consolidant l’ambientalització interna i la contractació pública sostenible. 
mia verda i circular i per fomen-  La contractació pública està adquirint un rol estratègic. A escala europea, la contractació pública s’està convertint en un ins-
tar l’equitat i la transformació trument d’estratègia política per avançar cap a una economia baixa en carboni i circular. A més, l’Ajuntament de Barcelona té una 
cap a una societat més justa, dimensió prou gran com perquè les seves accions, a més de ser un exemple per a altres sectors de la població, també tinguin una 
utilitzant el potencial de l’Admi- repercussió real de millora ambiental de la ciutat.
nistració com a consumidor res-
ponsable i sent coherent amb el  El programa A+S s’emmarca en el Compromís ciutadà per la sostenibilitat. Després d’un intens procés participatiu, Barcelona 
missatge que transmet a la ciu- va concretar la seva Agenda 21 en el Compromís ciutadà per la sostenibilitat 2002-2012, actualitzat per al període 2012-2022. L’Ajun-
tadania. tament, com a primera organització signant del Compromís, referma el seu lideratge i paper exemplificador amb el programa A+S.
 L’Ajuntament disposa d’una nova normativa sobre contractació pública sostenible. D’ençà de la primera mesura de govern 
sobre l’ambientalització dels serveis municipals, l’ambientalització del conjunt de la contractació municipal s’ha anat consolidant 
amb successives mesures de govern, decrets d’alcaldia i altres regulacions que han reforçat la inclusió de criteris ambientals en la 
contractació d’obres, productes i serveis. Recentment s’han aprovat tretze instruccions per a l’aplicació de criteris de sostenibilitat 
en la contractació de productes i serveis i s’ha elaborat la Guia de contractació pública ambiental. 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Ambientalització municipal 131
10.2 Context general i situació actual
En el procés de transició cap a la sostenibilitat, l’Ajunta- poració en la contractació pública. El 2013, també es va 10.2.1 L’Ajuntament de Barcelona, 
ment de Barcelona té la responsabilitat principal d’im- aprovar el Decret d’alcaldia per a la contractació pública referent en compra pública 
pulsar polítiques i programes que incorporin criteris responsable amb criteris socials i ambientals. sostenible 
ambientals i socials. Aquesta estratègia és important 
per reduir l’impacte negatiu mateix de l’activitat pública Un procés participatiu d’impuls a la compra pública 
i per incentivar una economia verda i circular, utilitzant el sostenible. El programa A+S és liderat per la Direcció Reconeixements rebuts. L’Ajuntament ha rebut diversos 
potencial de l’Administració com a consumidor respon- d’Estratègia i Cultura de Sostenibilitat de la Gerència reconeixements pel seu paper en aquest àmbit, entre els 
sable i també pel seu paper exemplificador. d’Ecologia Urbana i treballa de manera transversal amb quals destaquen els següents: publicació del servei de 
la resta d’àrees, districtes i instituts municipals per im- menjador de les escoles bressol municipals X (2014) i 
L’aprovació de la mesura de govern sobre l’ambientalit- pulsar iniciatives de millora ambiental en l’organització del programa A+S X (2016) com a bones pràctiques a la 
zació dels serveis municipals l’any 2001 va donar peu a municipal. Els objectius estratègics i les línies d’actuació Comissió Europea; selecció de la compra d’electricitat ver-
la creació del programa “Oficina Verda”. A partir de l’ex- es van definir l’any 2010 en la Convenció A+S, un procés da per a les instal·lacions municipals i de la certificació “Edi-
periència positiva d’aquest programa, l’any 2006 l’Ajun- participatiu intern d’un any de durada que va involucrar fici amic de la bici” d’edificis municipals com a experiències 
tament va desenvolupar el programa A+S X. Així, el pro- més de 300 treballadors i treballadores del consistori. ambientals innovadores pel Banc de Bones Pràctiques X 
grama passa d’“Oficina” a “Ajuntament”, perquè l’àmbit Set anys després, el novembre del 2017, es va celebrar la dels governs locals de Catalunya; i premi X a la iniciativa 
de treball inclou les oficines, però també la contractació JornadA+S on es van constatar els èxits assolits i es van europea de l’any 2018 en contractació sostenible de la xar-
d’obres, productes i serveis; i de “verda” a “sostenible”, marcar nous compromisos prioritaris. L’ambientalització xa Procura+.
perquè també es prenen en consideració aspectes de del conjunt de la contractació municipal és un dels ob-
caire més ètic i social, com el comerç just. jectius principals d’aquest programa. 
10.2.2 Coordinació i treball en xarxa 
Aquest canvi es reforça amb l’aprovació de tres mesures 
de govern: una sobre l’ambientalització dels contrac- des de diversos nivells
tes municipals (2006) per generalitzar la incorporació 
de criteris ambientals en la contractació i on destaca la En el pla intern, el programa A+S disposa de diversos grups 
modificació dels plecs tipus de contractació, i dues so- de treball que es reuneixen regularment per tractar temes 
bre contractació responsable (2008 i 2013) per incloure com les iniciatives d’ambientalització en general, la compra 
els aspectes ambientals i socials i detallar-ne la incor- sostenible de fusta o de vehicles, o l’edificació. Puntual-
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Ambientalització municipal 132
ment, també es convoquen altres grups específics sobre 10.2.3 Augment de la contractació ge dels materials de fabricació. També s’hi inclouen re-
aspectes com l’ambientalització d’esdeveniments o la con- de productes i serveis ambientals quisits per garantir el compliment dels drets laborals 
tractació innovadora. en la cadena de subministrament dels productes, fruit 
de l’adhesió a la iniciativa internacional Electronics 
En el pla extern, l’Ajuntament és membre fundador de la D’acord amb els criteris ambientals establerts en les Watch.
campanya Procura+ X de l’ICLEI (Local Governments for Instruccions tècniques per a l’aplicació de criteris de 
Sustainability) i participa activament en projectes i xarxes sostenibilitat X en la contractació de productes i ser-  Esdeveniments. Des de fa anys, el districte de Gràcia 
regionals i internacionals creades per compartir experièn- veis identificats com a prioritaris, els principals resultats i el de Sants-Montjuïc han substituït els gots de plàstic 
cies i bones pràctiques, i per promoure les polítiques am- principals obtinguts són els següents: d’un sol ús per gots reutilitzables en la celebració de 
bientals locals: SMART SPP X, Eurocities X, Electronics les festes majors i, des del final del 2015, BSM també 
Watch X, la Xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibi-  Electricitat. Des del 2015, el 100% de l’electricitat ho ha fet en les seves instal·lacions i esdeveniments. 
litat X (Diputació de Barcelona) o la Xarxa catalana per la contractada a l’Ajuntament és electricitat verda amb L’Institut Barcelona Esports també ha impulsat la 
compra pública ètica X, entre d’altres. Així mateix també garantia d’origen d’energia renovable o de cogenera- substitució de les ampolles de plàstic per gots de pa-
col·labora estretament amb altres actors clau de la ciutat ció d’alta eficiència. per en alguns dels esdeveniments esportius que orga-
com ara universitats, associacions de fabricants, proveï- nitza i ha ambientalitzat altres esdeveniments de més 
dors, ONG, etcètera.  Elements de comunicació. Durant l’any 2017, la Di- envergadura.
recció de Comunicació de l’Ajuntament ha contractat 
Treball conjunt amb les principals administracions públi- la producció de 7.800 banderoles de polipropilè mo-  Fusta. Durant el període 2013-2017, dels 1.668 m3 de 
ques catalanes. El 2017, es va crear un grup de treball de nomaterial (sense PVC) i el fil emprat per als cosits fusta adquirits i dels quals es disposa d’informació, el 
compra pública verda de les principals administracions ca- també ha sigut de polipropilè, la qual cosa ha permès 84% prové d’explotacions forestals amb certificat de 
talanes, format per representants de l’Ajuntament de Bar- la reutilització o el reciclatge posteriors de les bande- gestió sostenible.
celona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de roles. D’altra banda, el 64% de les dependències mu-
Barcelona, l’Associació Catalana de Municipis, el Consorci nicipals i els districtes han utilitzat paper reciclat per  Paper. El 89% del paper d’oficina utilitzat a les depen-
d’Universitats de Catalunya i la Generalitat de Catalunya. a la producció d’elements de comunicació, i l’Acord dències municipals i els districtes durant el 2017 ha 
L’objectiu del grup és assegurar la coordinació, l’intercan- marc per a la contractació de subministrament de ma- sigut paper reciclat; i 16 dependències i districtes pre-
vi i l’aprofitament de recursos entre les administracions terial d’arts gràfiques estableix l’ús de paper reciclat (o senten un consum de paper reciclat superior al 80%.
catalanes en la promoció i la implementació de la compra no reciclat de procedència forestal sostenible).
verda a Catalunya.  Tèxtils. La inclusió de criteris ambientals i socials en 
 Equips informàtics. L’equipament informàtic ad- els plecs de compra de vestuari són un referent. El 
quirit per l’Institut Municipal d’Informàtica compleix vestuari de treball del personal de BSM, Parcs i Jardins, 
criteris d’eficiència i estalvi energètic, limitació de les la Guàrdia Urbana i el Servei de Prevenció, Extinció 
emissions sonores i de substàncies nocives, i reciclat- d’Incendis i Salvament incorpora criteris ambientals i 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Ambientalització municipal 133
socials, de manera que compleix els requisits de limi- emissions i el 31% són elèctrics. Aquest progrés es re-
Consum fusta d’explotacions forestals tació de presència de substàncies químiques i respec- flecteix en una millora ambiental de la flota: el 52% de 
sostenibles ta els drets laborals recollits en la declaració de l’Or- la flota lleugera són vehicles de baixes emissions (el 
ganització Internacional del Treball durant el procés 47% amb distintiu Zero o Eco). Si es considera el con-
de producció. A més, BSM ha establert la minimització junt de vehicles, englobant camions i altres vehicles 
100%
d’embalatges i l’ús de materials reciclats per embalar. especials, el resultat és del 51%. Cal destacar l’ambi-
80% entalització de les flotes de la Guàrdia Urbana, amb 
 Projectes d’obres. La majoria de contractes de 60 escúters elèctrics i 157 turismes híbrids; de BCASA, 
60% redacció de projectes d’edificació, espai públic i infra- amb 128 vehicles elèctrics; de BSM, amb 111, i del ser-
estructures de BIMSA, que representen aproximada- vei de neteja i recollida de residus, amb 278 vehicles 
40%
ment la meitat del conjunt d’obres municipals, incor- elèctrics.
20% poren criteris ambientals relatius a l’origen de la fusta, 
l’autosuficiència energètica i hídrica, l’increment del 
0% verd i la biodiversitat, i a favor de l’economia circular, 
2012 2013 2014 2015 2016 2017 entre d’altres.
Flota municipal de vehicles
 Serveis d’alimentació. Més del 90% dels aliments 
servits a les escoles bressol municipals provenen de 
Consum paper reciclat A4  Elèctric 24%
l’agricultura ecològica. A més, el plec també incorpora  Gasoil 23%
criteris ambientals relatius al parament de taula, a la 
100% neteja de les instal·lacions i a la gestió dels residus.
 G NC/GLP 19%
 Benzina 13%
80%  Serveis de neteja i recollida de residus d’edificis  B iocombustible 
municipals. El contracte, a més de criteris relatius 13%
60% a la recollida selectiva de residus, inclou l’ús de pro-  H íbrid no  
40% ductes menys tòxics, de paper higiènic i eixugamans endollable 6%
100% reciclat i la formació ambiental del personal, en-   Híbrid  
20% tre d’altres. endollable 1%
0%   Gas bifuel   Vehicles. Durant el 2018, dels 328 vehicles (motos, o duafuel 1%
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 turismes, quadricicles, furgonetes i furgons) que s’han 
incorporat a la flota municipal, el 78% són de baixes 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Ambientalització municipal 134
10.2.4 Treballadors i treballadores  Consum de paper: anualment s’elabora un informe 10.2.5 Creixement de les 
municipals compromesos amb la sobre el consum de paper reciclat i no reciclat. Res- certificacions en l’àmbit de la 
pecte a l’any 2016, durant el 2017 gairebé totes les 
sostenibilitat  dependències i gerències han reduït el consum de sostenibilitat 
paper. Respecte a l’any 2013, el consum s’ha reduït un 
L’aplicació de bones pràctiques ambientals en el funcio- 3,73%, i ha passat de 50.674 paquets a 48.783, l’any Implantació de sistemes de gestió ambiental en organis-
nament intern és un compromís amb la preservació del 2017. mes municipals. Una altra eina de suport als processos 
medi ambient i, a la vegada, suposa un estalvi de recur- d’ambientalització interna i contractació pública soste-
sos energètics i econòmics, així com una millora de la  Generació de residus i recollida selectiva: cada nible són els sistemes de gestió ambiental, tant EMAS 
qualitat de vida al lloc de treball. quatre anys es duu a terme una auditoria en alguns com ISO 14001, sobretot per establir objectius de mi-
edificis municipals per quantificar la generació de resi- llora ambiental i indicadors de seguiment dels impactes 
 Consum d’energia: l’any 2018, els districtes i les dus i la recollida selectiva. L’última auditoria, feta l’any ambientals dels processos i les activitats dutes a terme. 
gerències de l’Ajuntament han consumit 55,2 MWh 2016, mostra una reducció global de la quantitat ge- Actualment, quatre organitzacions municipals estan 
d’electricitat i 14,7 MWh de gas natural. Actualment nerada, sobretot per la disminució significativa en la certificades d’acord amb el sistema ISO 14001: Gerència 
ja hi ha instal·lats sistemes de generació fotovoltaica fracció de paper i cartró, així com un bon resultat de d’Ecologia Urbana, Transports Metropolitans de Barce-
en prop de 60 edificis i equipaments municipals i 16 la recollida selectiva de la mateixa fracció. Tot i això, lona, Clavegueram de Barcelona i Barcelona de Serveis 
pèrgoles generadores d’energia en parcs i places. Així les fraccions d’envasos lleugers i de matèria orgànica Municipals.
mateix, s’estan duent a terme 10 instal·lacions més encara tenen un gran potencial de millora quant a re-
sobre edificis existents i n’hi ha 17 més a punt de li- collida selectiva.
citació, com les Cotxeres de Sants i l’Escola Bosc de 
Montjuïc.  Edificis amics de la bici: l’Ajuntament disposa de 
set edificis municipals certificats amb el distintiu in-
 Consum d’aigua: el consum d’aigua dels districtes tern “Edifici amic de la bici” i actualment hi ha aproxi-
i les gerències l’any 2018 ha sigut de 488.834 m3. El madament vint edificis més que estan fent auditories 
consum dels serveis municipals ha disminuït i ha pas- per obtenir-lo. Els requisits del distintiu fan referència 
sat de 8.158.331 m3 el 2001 a 5.605.975 m3 el 2015, a l’accessibilitat en bicicleta fins a l’edifici, els aparca-
tot i que des de llavors s’ha estabilitzat (el consum del ments interiors i exteriors per a bicicletes, la senyalitza-
2017 ha estat de 5.812.870 m3). Aquest descens es ció sobre l’accés en bicicleta, les polítiques de promoció 
deu a les millores en la gestió i a l’increment progres- de la bicicleta a la feina, i altres serveis complementaris 
siu del consum d’aigua freàtica: l’any 1999, se’n van per a ciclistes.
consumir 301.730 m3 i el 2012, 1.269.752 m3, i es va 
estabilitzar a partir d’aquell any.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Ambientalització municipal 135
10.3 Mesures implantades per ambientalitzar l’Ajuntament i 
impulsar l’economia verda i circular
10.3.1 Contractació pública  Ambientalització de grans contractes de ció de plecs d’adquisició o d’aprovisionament de béns, 
sostenible per al desenvolupament serveis urbans serveis i obres, l’Ajuntament ha elaborat la Guia de con-
sostenible de la ciutat tractació pública ambiental (2017) X, que incorpora les Els grans contractes de serveis urbans, com poden ser instruccions tècniques i els criteris ambientals per a al-
els serveis de manteniment de l’enllumenat, del clave- tres contractacions fora de l’àmbit d’aplicació de les ins-
 Instruccions tècniques de contractació gueram, de la pavimentació o de fonts, entre d’altres, truccions. 
ambiental han anat incorporant sistemàticament els criteris ambi-
entals prioritaris definits en les instruccions tècniques.  Elaboració del primer Pla de contractació 
L’any 2015, des del programa A+S es van elaborar les Ins- pública sostenible
truccions tècniques per a l’aplicació de criteris de soste-  Nou decret d’alcaldia i Guia de contractació 
nibilitat X per donar resposta i compliment a la mesu- pública ambiental D’acord amb el nou Decret d’alcaldia, s’ha elaborat el 
ra de govern de contractació pública responsable amb primer Pla de contractació pública sostenible  X, que 
criteris socials i ambientals del 2013. Les instruccions L’any 2016 es va aprovar la creació de la Taula de Con- expressa els objectius que el conjunt de l’organització 
proposen criteris ambientals específics que cal aplicar tractació Pública X de l’Ajuntament de Barcelona, com a municipal ha d’assolir l’any 2018 en aquest àmbit. Per a 
en la compra i la contractació dels grups de productes espai de debat i reflexió amb les entitats socials, econò- cada instrucció tècnica de contractació s’han establert 
i serveis definits com a prioritaris: electricitat, elements miques i ambientals de la ciutat. L’any 2017, l’Ajuntament objectius específics, com, per exemple, assolir un ús de 
de comunicació, equips informàtics, esdeveniments, va aprovar el nou Decret d’alcaldia X sobre contractació paper reciclat superior al 90% en el conjunt de l’Ajunta-
fusta, mobiliari d’oficina, paper, productes tèxtils, pro- pública responsable i sostenible, que recull les instruc- ment. 
jectes d’obres, serveis d’alimentació, serveis de neteja i cions tècniques de contractació ambiental aprovades el 
recollida de residus d’edificis i vehicles. 2015. Així, els plecs de clàusules han d’incloure criteris Es preveu continuar amb el Pla de formació sobre con-
ambientals i socials, i requisits per reduir la importància tractació pública sostenible, gràcies al qual s’han pogut 
de l’oferta econòmica. difondre els continguts del decret i les guies gairebé a la 
totalitat de l’organització. També s’està posant en fun-
Per tal d’impulsar la implantació de les instruccions i fa- cionament una aplicació informàtica per al seguiment 
cilitar la introducció de criteris ambientals en la redac- dels contractes. Així mateix, s’està treballant en un pro-
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Ambientalització municipal 136
jecte de creació d’una comunitat virtual en el camp de i la qualitat de l’aire (64%), la millora del verd urbà (16%) de sensibilització, entre d’altres (vegeu el capítol 1, “Ener-
la contractació pública sostenible per intercanviar idees, i la gestió de residus (11%). Aquestes polítiques han ge- gia i mitigació del canvi climàtic”).
propostes i bones pràctiques. nerat més de 5.200 llocs de treball temporals directes 
de mitjana anual i, com a mínim, 1.380 llocs de treball  Mesures per a l’estalvi i l’ús responsable de 
 Nova instrucció tècnica de sostenibilitat en les permanents. l’aigua
exposicions
L’estudi també planteja propostes de futur que perme- Per tal de reduir el consum d’aigua dels edificis munici-
Arran de l’elaboració de les instruccions tècniques i res- trien impulsar encara més el desenvolupament econò- pals, s’han substituït sistemes ineficients per mecanis-
ponent al Decret d’alcaldia sobre contractació pública mic, la creació d’ocupació i els beneficis ambientals dels mes estalviadors d’aigua (sistema Presto per a les aixe-
responsable amb criteris socials i ambientals del 2013, dotze àmbits analitzats. tes i sistema de doble descàrrega en les cisternes), s’han 
l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) va apostar per instal·lat urinaris secs i s’ha començat a emprar la neteja 
millorar la qualitat i l’eficiència dels seus equipaments i mecànica als mercats.
de les seves activitats, per disminuir l’impacte ambien- 10.3.2 Bones pràctiques ambientals 
tal sobre l’entorn i oferir un lloc de treball i una experi- A escala de ciutat, s’han impulsat mesures per augmen-
ència millors tant a treballadors i treballadores com a en el funcionament intern tar l’aprofitament de l’aigua freàtica, destinada a la nete-
les persones usuàries, mitjançant una gestió ambiental ja de carrers i del clavegueram, i al reg de parcs i jardins; 
adequada. Com a resultat d’aquest procés, l’ICUB va ela-  Mesures per a l’estalvi energètic i la generació i s’han instal·lat dispositius reguladors de cabal i siste-
borar el seu Pla estratègic de sostenibilitat X (2016) i la local d’energia mes de depuració a les fonts ornamentals i de beure. Als 
Instrucció tècnica per a l’aplicació de criteris de sosteni- parcs i jardins s’estan instal·lant sistemes de reg auto-
bilitat en les exposicions X (2017). D’acord amb el Pla d’estalvi i millora energètica dels matitzat i per degoteig dotats de pluviòmetres i sensors 
edificis municipals (PEMEEM), es treballa per fomentar d’humitat que permeten optimitzar el consum d’aigua i 
 Avaluació de l’impacte de les polítiques l’estalvi i la millora de l’eficiència energètica i augmen- evitar regar quan el sòl té prou humitat (vegeu el capítol 9 
públiques d’economia verda i circular tar la generació d’energia verda i local en edificis i equi- “Cicle de l’aigua”).
paments municipals. Algunes de les mesures adopta-
En col·laboració amb l’Estudi Ramon Folch, s’ha elabo- des són la implantació de sistemes d’estalvi i eficiència   
rat un estudi X per avaluar l’impacte de les polítiques energètica en les instal·lacions tèrmiques i d’il·lumina- Mesures per estalviar paper
públiques de l’Ajuntament durant el període 2016-2019 ció; la millora de les envolupants tèrmiques; la instal-
en termes d’economia verda i circular (EVC). Els resultats lació de sistemes de generació fotovoltaica, de xarxes Per reduir el consum de paper de les dependències 
obtinguts mostren que les inversions i les despeses pú- de distribució de calor-fred i d’enllumenat autònom i municipals, s’ha implantat un sistema de tramitació te-
bliques de l’Ajuntament en EVC representen el 13% del autosuficient; la compensació de les emissions gene- lemàtica dels expedients, l’e-Llicències, i des del progra-
pressupost mitjà anual durant el període analitzat. Els rades en publicacions o esdeveniments municipals i el ma A+S s’ofereixen safates per reutilitzar el paper usat 
àmbits amb una inversió més rellevant són la mobilitat foment de la cultura energètica a través de campanyes només per una cara i es promou la configuració de la 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Ambientalització municipal 137
impressió a doble cara per defecte a tots els equips in-  Mesures per ambientalitzar la mobilitat 
formàtics de l’Ajuntament.  generada
 Prevenció de residus i foment de l’economia D’acord amb el Pla de mobilitat urbana 2013-2018 X, la 
circular millora ambiental de la mobilitat generada per l’activitat 
municipal avança en dues línies d’actuació:
A fi de prevenir la generació de residus, assolir una reco-
llida selectiva interna del 75% i contribuir a l’exemplari-  Ambientalització de la flota de vehicles pròpia i dels 
tat municipal, s’han instal·lat bujols de recollida selectiva contractes de serveis (vegeu l’apartat 10.2.3, “Augment de 
en espais comuns i contenidors específics per a residus la contractació de productes i serveis ambientals”).
perillosos; s’han repartit gots, tasses i ecopapereres 
per substituir la paperera genèrica de sota taula, i s’han  Foment de la mobilitat interna sostenible mitjançant 
desplegat campanyes de comunicació internes per fo- les mesures següents:
mentar l’economia circular i allargar la vida del material 
d’oficina. En aquesta línia, s’ha assumit el compromís  •  Promoció d’hàbits de mobilitat sostenibles i saluda-
d’ambientalitzar els esdeveniments i festes principals bles a la feina entre les treballadores i els treballa-
de la ciutat mitjançant la generalització de l’ús de gots dors municipals “A la feina, Bicia’t”: préstec gratuït Actualment hi ha 7 edificis municipals certificats i 
reutilitzables i l’eliminació de gots, vaixella i envasos de de bicicletes, formació en circulació i mecànica, or- més de 20 en procés.
plàstic i d’un sòl ús en fonts, màquines de venda auto- ganització de sortides, etcètera. En el marc d’aquest 
màtica interna i en els serveis d’àpats contractats. projecte, l’any 2016 es va crear la certificació interna 
“Edifici amic de la bici” X. Els requisits del distintiu fan 10.3.3 Trobada dels treballadors 
Pel que fa al foment de l’economia circular, el 2018, referència a l’accessibilitat en bicicleta fins a l’edifici, 
l’Ajuntament i l’associació Pangea han signat un conveni els aparcaments interiors i exteriors, la senyalització i les treballadores municipals 
per cedir dispositius tecnològics en desús, restaurar-los sobre l’accés en bicicleta, les polítiques de promoció compromesos amb la sostenibilitat
i canalitzar-los a entitats socials (vegeu el capítol 8, “Preven- de la bicicleta a la feina, i altres serveis complemen-
ció i gestió de residus”). taris per a ciclistes.   
La JornadA+S
 • F oment de l’ús del vehicle elèctric per part dels tre-
balladors i les treballadores de l’Ajuntament. Set anys després de la primera Convenció A+S, el novem-
bre del 2017 es va celebrar una jornada X per constatar 
els èxits assolits i marcar nous compromisos prioritaris 
per reduir l’impacte ambiental de l’activitat municipal i li-
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Ambientalització municipal 138
derar el canvi amb el propi exemple, com ara assolir una  Ambientalització progressiva de la flota de vehicles: la senvolupats durant els anys 2016 i 2017. A partir de l’anà-
recollida selectiva interna de residus del 75% o eliminar flota de la Guàrdia Urbana consta de 59 escúters i 2 lisi de l’estat de desenvolupament del Pla, s’han prioritzat 
gots, vaixella i envasos de plàstic i d’un sol ús. furgonetes elèctriques, i 154 turismes híbrids. actuacions que s’han de dur a terme durant el període 
2018-2019.
Durant l’acte també es van lliurar els premis A+S a deu  Racionalització i ús eficient dels recursos: respecte a 
iniciatives  X per la incorporació valuosa de la soste- l’any 2016, el 2017 es va reduir el consum energètic i  Pla de sostenibilitat de l’ICUB i distintiu 
nibilitat en diversos àmbits de gestió municipal, com d’aigua un 22% i un 19%, respectivament. de garantia de qualitat ambiental dels 
l’ambientalització del plec del servei de menjador de equipaments
les escoles bressol públiques municipals o l’aplicació de  Ambientalització dels contractes: el 87% dels plecs per 
mesures d’eficiència energètica en la xarxa de bibliote- a la contractació del 2018 incorporen criteris ambien- El Pla de sostenibilitat X, elaborat l’any 2016, és una eina 
ques municipals. tals. transversal i permanent per incorporar la sostenibilitat a 
tots els àmbits i espais de treball de l’ICUB i per incloure 
 Creació del responsable de sostenibilitat i del Comitè criteris ambientals en la planificació, l’execució i el segui-
10.3.4 Organismes i dependències de Seguiment del Pla. ment de les activitats que duu a terme aquesta entitat. 
Els objectius estratègics corresponen a quatre àmbits de 
municipals amb plans estratègics de  PESI de la Gerència d’Ecologia Urbana 2015- treball de la sostenibilitat:
sostenibilitat interna (PESI) 2022
 Estalvi i eficiència en subministraments, instal·lació i 
 PESI de la Gerència de Seguretat i Prevenció És l’instrument estratègic que defineix les actuacions in- consumibles.
2015-2022 ternes que ha d’impulsar la Gerència a fi d’incorporar la 
sostenibilitat en el funcionament de les àrees de la seva  Consolidació d’una gestió correcta dels residus.
L’any 2015, la Gerència de Seguretat i Prevenció va adap- activitat. A partir de la identificació de bones pràctiques 
tar i actualitzar el seu Pla estratègic de sostenibilitat inter- existents i dels principals reptes de futur, es van definir  Foment de la sensibilització i la comunicació ambiental.
na (PESI) 2013-2022 amb l’objectiu de tendir a un desen- 50 actuacions estratègiques per a la consecució dels ob-
volupament sostenible a les àrees de la seva activitat jectius del Pla X, relacionades amb la contractació, la for-  Compliment i millora de la legislació ambiental.
d’una manera gradual, transversal i participativa. mació, els projectes, el treball en xarxa, els procediments 
i els processos interns. L’ICUB també ha treballat per aconseguir el distintiu de 
El contingut del Pla X es desplega en més de cent actu- garantia de qualitat ambiental dels equipaments cultu-
acions agrupades en sis eixos estratègics: infraestructu- L’abril del 2018, es va presentar el primer informe de rals i les biblioteques que gestiona. Actualment té 15 
res, logística, telecomunicacions, mobilitat, comunicació i seguiment del Pla X, que inclou indicadors d’ambienta- edificis certificats.
formació. Alguns dels objectius assolits en aquests cinc lització interna, una diagnosi de l’ambientalització dels 
anys de Pla són els següents: contractes i la descripció dels 23 projectes estratègics de-
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Ambientalització municipal 139
10.3.5 Ambientalització dels exemple, per a la celebració dels Campionats d’Europa de pensació d’emissions; un pla de minimització, recollida 
esdeveniments de la ciutat Waterpolo Barcelona 2018, s’han instal·lat fonts d’aigua selectiva i correcta gestió dels residus; un pla de formació 
en lloc d’aigua envasada, s’ha contractat el màxim nom- ambiental del personal; la incorporació progressiva d’al-
bre possible de vehicles híbrids o elèctrics i s’ha establert tres mesures, com la compra de productes tèxtils amb 
  la reutilització de les pancartes i banderoles i l’ús de me- un percentatge de material reciclat provinents de l’agri-
Festes amb menys residus dalles i trofeus fets amb materials reciclats. D’altra banda, cultura ecològica o del comerç just, i la comunicació de les 
el pla d’ambientalització de la Marató i la Mitja Marató de accions d’ambientalització.
En el marc de la instrucció d’esdeveniments, de l’estratègia Barcelona inclou un pla de mobilitat sostenible i la com-
de “Residu zero” i de la nova directiva europea sobre plàs-
tics d’un sol ús, diversos actes i esdeveniments de l’Ajun-
tament incorporen l’ús de gots reutilitzables per evitar i 
minimitzar la generació de residus plàstics.
Durant la celebració de les festes majors de la Mercè, Grà-
cia i Sants-Montjuïc l’any 2017, es van utilitzar 156.270 gots 
reutilitzables i es van estalviar així 210.346 gots d’un sol ús, 
que equivalen a 210 kg de residus d’envasos. BSM també 
ha implantat l’ús de gots reutilitzables a les seves instal·la-
cions, i durant l’any 2017 se’n utilitzar 601.669.
 Integració de la sostenibilitat en els 
esdeveniments esportius
L’Institut Barcelona Esports (IBE) també ha impulsat la 
substitució de les ampolles de plàstic que distribueix a 
les persones participants i ha optat per gots de paper en 
alguns esdeveniments esportius com les curses de Bom-
bers, dels Nassos i de Sant Antoni. Continuen treballant 
en aquesta línia per implantar-ho en altres curses.
També s’han ambientalitzat altres esdeveniments de més 
envergadura mitjançant un pla d’ambientalització. Per 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Ambientalització municipal 140
10.4 Objectius i mesures de futur
Per avançar cap a l’ambientalització de l’Ajuntament i la nia energètica” i el Pla Clima, com la instal·lació d’ele- així com la distribució d’aigua envasada.  
contractació sostenible, durant els propers anys es con- ments de captació energètica d’origen renovable en 
tinuarà treballant en diversos àmbits d’actuació. terrats i cobertes d’edificis i equipaments municipals,  Redacció de la instrucció tècnica per a la gestió 
així com en l’espai públic que presenti les condicions d’equipaments. Es preveu elaborar una nova ins-
adequades. trucció tècnica que faciliti l’aplicació dels criteris de 
10.4.1 Noves actuacions i objectius  També s’hi volen incloure criteris relacionats amb l’ac- sostenibilitat en contractes de gestió d’equipaments. 
cessibilitat de la bicicleta a l’edifici municipal, els apar- Serà una instrucció transversal que recollirà els crite-
per continuar avançant en caments interiors i exteriors, la senyalització i altres ris ambientals prioritaris d’altres instruccions (neteja 
l’ambientalització de l’Ajuntament serveis complementaris per a ciclistes, que permeten i recollida de residus, serveis d’alimentació, elements 
obtenir la certificació ”Edifici amic de la bici”. de comunicació, exposicions, etcètera). 
 Noves instruccions de contractació ambiental 
i actualització d’existents  Modificació de la instrucció tècnica dels serveis   
d’alimentació. Per donar resposta al Pla Clima i a Seguiment de la compra pública sostenible
 Modificació de la instrucció tècnica de vehicles. l’Estratègia d’impuls de la política alimentària 2016-
Per donar resposta als objectius del Pla de contracta- 2019, es preveu la modificació de la instrucció tècnica Des de la Direcció de Coordinació de la Contractació 
ció pública sostenible 2018, al Pla Clima i a l’Estratègia perquè incorpori aspectes nous, com ara l’adquisició es treballa per posar en funcionament un programa in-
per la mobilitat elèctrica 2018-2024, s’està revisant de productes ecològics i de proximitat o la promoció formàtic per al seguiment d’indicadors de la contracta-
aquesta instrucció per adaptar-la i actualitzar-la, per d’opcions de menú vegetarià. ció pública sostenible: l’aplicació SAI. Totes les unitats 
excloure l’adquisició de turismes dièsel i reduir la d’al- de contractació hauran d’emplenar la informació que 
tres vehicles dièsel, i per prioritzar l’adquisició de vehi-  Redacció de la instrucció d’alcaldia sobre plàs- l’aplicació requerirà sobre cada contracte que inclogui 
cles elèctrics per avançar cap a la mobilitat sostenible tics d’un sol ús i aigua envasada. D’acord amb les mesures socials, ambientals i d’innovació, i també es 
i l’electrificació de la flota municipal. instruccions tècniques de contractació de serveis pretén que sigui l’empresa contractista la que propor-
d’alimentació i esdeveniments i amb la nova directiva cioni, també a través de l’aplicació, la major part de la 
 Modificació de la instrucció tècnica de projectes europea sobre plàstics d’un sol ús, l’Ajuntament està informació necessària per calcular els indicadors defi-
d’obres. Es preveu modificar la instrucció tècnica de redactant una instrucció d’alcaldia per evitar l’ús de nits per a cada mesura.
projectes d’obres per incorporar-hi mesures deriva- gots, vaixella, ampolles i altres elements de plàstic 
des de la mesura de govern “Transició cap a la sobira- d’un sol ús a les dependències i els serveis municipals, En aquesta línia, el Pla Clima preveu estudiar la viabi-
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Ambientalització municipal 141
litat de disposar d’una comptabilitat verda a l’Ajunta-  Elaboració d’una estratègia d’economia verda i  Mobilitat interna sostenible. Es preveu elaborar 
ment, tant si és classificant les accions dels pressupos- circular un pla de mobilitat interna a l’Ajuntament de Barcelo-
tos municipals que es dediquen a economia verda com na amb l’objectiu de seguir avançant cap a una mobi-
creant una classificació ambiental addicional. Barcelona vol esdevenir una ciutat que utilitzi eficaçment litat interna sostenible.
els recursos propis i que redueixi els impactes sobre 
 Estendre l’aplicació de les instruccions de altres territoris d’una manera substancial. Per aconse-   
contractació a totes les entitats municipals guir-ho, cal avançar en la definició de criteris i mecanis- Ambientalització de grans contractes
mes que permetin integrar nous objectius ambientals 
Si fins ara s’ha prioritzat el treball conjunt amb les àrees en la contractació: contractació pública baixa en carboni, S’està treballant en la introducció de criteris de sosteni-
i els organismes municipals més representatius de cada contractació circular, contractació ecoinnovadora, etcète- bilitat en el nou contracte de neteja i recollida de residus 
sector, un cop consolidada la introducció dels criteris ra. de la ciutat. Entre els aspectes ambientals destaquen els 
ambientals establerts en les instruccions tècniques de requeriments mínims d’utilització de vehicles lleugers 
contractació, cal estendre’n l’aplicació a la resta d’àrees En aquest sentit, es preveu fomentar la contractació pú- elèctrics i l’exclusió dels recol·lectors dièsel, la valoració 
i organismes. blica baixa en carboni a través de noves instruccions, mo- de la reducció d’emissions de la flota, inclòs el soroll, i la 
dificant les existents i mitjançant actuacions per a l’impuls incorporació de nous elements tecnològics i d’anàlisi de 
Per exemple, els contractes de BIMSA representen prop de l’economia circular.  dades. 
del 50% de la despesa municipal en obres i, per tant, 
encara cal treballar per garantir el compliment de la ins-   
trucció a les entitats responsables de la resta d’obres. Ambientalització interna
En el cas de la instrucció dels serveis d’alimentació, prin-
cipalment s’ha col·laborat amb l’Institut Municipal d’Edu- Paral·lelament als compromisos adquirits durant la Jorna-
cació de Barcelona (IMEB) per ambientalitzar el servei dA+S, es preveu treballar en aquests dos àmbits:
de menjador de les escoles bressol municipals i ara es 
preveu començar a treballar amb el Consorci de Salut,  Plans d’ambientalització dels organismes mu-
el Consorci d’Educació i altres organismes rellevants en nicipals. Des del programa A+S es vol impulsar 
aquest àmbit. l’elaboració d’un pla d’ambientalització a cada organis-
me municipal, que inclogui els aspectes clau següents: 
Per aconseguir estendre l’aplicació de les instruccions, la consum de recursos, prevenció de residus, compra i 
identificació dels òrgans de contractació de cada sector contractació amb criteris de sostenibilitat, mobilitat 
és un repte considerable degut a la contractació des- interna i cultura de la sostenibilitat, entre d’altres.
centralitzada.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Ambientalització municipal 142
144		 Infografia	resum
145		 11.1	Visió,	reptes	i	oportunitats
146		 11.2	Context	general	i	situació	actual
146  11.2.1 Barcelona + Sostenible, una xarxa consolidada
148   11.2.2 Equipaments ambientals per estendre la cultura de la sostenibilitat a la 
ciutat
150		 11.3	Mesures	implantades	per	estendre	la	cultura	de	la	sostenibilitat
150  11.3.1 La xarxa Barcelona + Sostenible s’amplia
150  11.3.2 Més informació sobre la sostenibilitat de la ciutat
151  11.3.3 Escoles que transformen la ciutat
Corresponsabilitat 152  11.3.4  Treball per acostar la sostenibilitat a la ciutadania de Barcelona
154  11.3.5 La xarxa en acció
156		 11.4	Objectius	i	mesures	de	futur
   
A Barcelona, la sostenibilitat és cosa 
de tothom
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Corresponsabilitat 143
Compromís ciutadà 1.135 organitzacions de la xarxa Barcelona + Sostenible
Correspon- Situació per la sostenibilitat 
sabilitat actual Marc de 2012-2022
referència
Actors Ajuntament Entitats i Comerços Escoles empreses Ciutadania Visió de futur 13 instruccions 132 352 Serveis i 
Esdevenir de contractació 641 entitats entitats i centres recursos des de per a l’aplicació i empreses  
una ciutat 4.700 
educatius 15 
de criteris de compartint establiments del programa equipaments
més sosteni- sostenibilitat experiències i “Escoles + implicats en el ambientals
ble a través projectes per la Sostenibles”programa sostenibilitat
d’un projec- “Comerç + 
Sostenible”
te compartit 
amb les Nova eina Mapa Barcelona + Sostenible Indicadors de Sostenibilitat 
organitza- Eina col·laborativa que recull les de la ciutat Indicadors actualitzats 
cions i la Línies iniciatives sòcio-ambientals d’acord amb els objectius i línies de la ciutat d’acció del Compromís
ciutadania de 
treball
Iniciatives compartides i treball 
en xarxa “Tres nous grups de treball” Seguiment i avaluació Educació i acció 
Ampliació de la xarxa “Coproducció del Pla Clima” “Nous indicadors de ciutadana “La Fàbrica 
“Comerç + Sostenible” “Projectes ciutadans pel clima” sostenibilitat de ciutat” del Sol” “Setmana 
“Barris + Sostenibles” “Fem Xarxing” “Convenció B+S 2018” de la Sostenibilitat”
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Corresponsabilitat 144
11.1 Visió, reptes i oportunitats
Els centres educatius, les entitats, les empreses i els comerços que formen part de la xarxa Barcelona + Sostenible (B+S) assumeixen 
Visió de futur la seva corresponsabilitat en la construcció d’una ciutat més sostenible i es comprometen a contribuir-hi, cadascuna des del seu àmbit 
i col·lectivament. Els reptes i oportunitats principals que es presenten són els següents:
Barcelona vol esdevenir una 
ciutat més sostenible a tra-  Barcelona + Sostenible és una xarxa més madura, compromesa i diversa. Amb el creixement de la xarxa B+S, que inclou més 
vés d’un projecte compartit de 1.100 organitzacions, n’ha augmentat la diversitat i l’activitat intersectorial. Alhora, l’experiència acumulada durant aquests anys 
amb les organitzacions (enti- de treball en xarxa ha permès una acció col·laborativa i coordinada més eficaç, amb un nucli de membres implicats en l’organització.
tats, empreses, centres edu-  El Compromís arriba a nous sectors com el comerç i el turisme. Des del febrer del 2017, 132 comerços i entitats associatives 
catius i institucions) i la ciu- del món del comerç s’han adherit a la xarxa B+S i estan impulsant mesures de sostenibilitat en l’organització o comerç mateix. Cal, 
tadania. però, continuar treballant per consolidar el programa “Comerç + Sostenible”. Pel que fa al turisme, s’ha avançat en la definició del 
Compromís per la sostenibilitat turística, juntament amb Turisme de Barcelona.
El Compromís ciutadà per la 
sostenibilitat 2012-2022 és un  Nous reptes per als propers cinc anys del Compromís. Amb motiu de l’equador del Compromís, el 2018 es va celebrar la Con-
document amb valor estratègic i venció Barcelona + Sostenible en què es van repassar els avenços dels cinc primers anys del Compromís i es van identificar sis reptes 
voluntat inspiradora que serveix de futur. S’ha iniciat el pla d’acció destinat a afrontar-los.
de marc de referència per a totes 
 Una xarxa implicada en els processos participatius de la ciutat. Els membres de la xarxa han contribuït al desenvolupament 
les organitzacions i les persones 
de nous plans i estratègies com l’estratègia “Residu zero”, el Pla Clima, el Pla litoral i el Pla de mobilitat urbana, entre d’altres. També 
que vulguin contribuir a millorar 
és una xarxa que genera i desenvolupa projectes compartits: en són exemple els projectes ciutadans pel clima.
la sostenibilitat de Barcelona.
 L’Ajuntament de Barcelona és un membre més de la xarxa, però també actua com a facilitador, a través d’una secretaria tèc-
nica que dinamitza l’activitat dels programes i del conjunt de la xarxa, i que proporciona un servei d’atenció i informació, formació, 
assessorament i coordinació d’activitats d’intercanvi i participatives.
 Els reptes són la projecció i el coneixement del Compromís més enllà de la xarxa d’organitzacions per arribar a tot el col-
lectiu, en el cas de les organitzacions grans, així com el manteniment d’una activitat útil i gratificant per a la diversitat d’organitzacions 
i persones, amb cultures organitzatives i graus d’expertesa i d’implicació diferents.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Corresponsabilitat 145
11.2 Context general i situació actual
Barcelona disposa d’una estratègia comunitària de 2012 i es va iniciar l’adhesió d’organitzacions. L’any 2012  Xarxes d’acció o “microxarxes”: grups 
desenvolupament sostenible, promoguda per l’Ajunta- es va definir un nou Compromís i es van renovar i conti- d’organitzacions que desenvolupen accions similars i 
ment, que té la responsabilitat compartida com un dels nuar les adhesions. comparteixen metodologies i resultats.
seus valors principals. El marc de referència d’aquesta 
estratègia és el Compromís ciutadà per la sostenibilitat Els deu objectius del Compromís són de caràcter trans-  Projectes col·laboratius: els membres de diverses 
2012-2022 X, un document fruit d’un ampli procés parti- versal i abasten la major part de continguts dels Objec- organitzacions uneixen les seves forces per decidir i 
cipatiu que inclou deu objectius, cada un amb deu línies tius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions dur a terme una iniciativa. 
d’acció. Té voluntat pedagògica i inspiradora per a totes Unides  X. Els àmbits són: biodiversitat, espai públic i 
les organitzacions i les persones que vulguin contribuir mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, con- El monitoratge del Compromís a escala de ciutat es fa a 
a millorar la sostenibilitat a la ciutat. sum responsable, bon govern, benestar de les perso- través d’un sistema d’indicadors de sostenibilitat X.
nes, economia sostenible, educació i acció ciutadana, i 
La idea de fons és construir la ciutat sostenible amb la resiliència i responsabilitat planetària.
contribució de tota la comunitat. Per això, les mateixes 11.2.1 Barcelona + Sostenible, una 
organitzacions que van participar en la definició del Les organitzacions adherides es comprometen a fer 
Compromís i les que s’hi han anat afegint han constituït plans d’acció voluntaris per contribuir als objectius com- xarxa consolidada
una aliança local per a la sostenibilitat que s’anomena partits. Actualment, conviuen diversos tipus de contri-
xarxa Barcelona + Sostenible (B+S) X. bució: Actualment 1.135 organitzacions són membres de la 
xarxa Barcelona + Sostenible, incloent-hi entitats, em-
El Compromís ciutadà per la sostenibilitat té el seu  Plans d’acció individuals i bones pràctiques: cada preses, centres educatius, universitats, col·legis profes-
origen en el desenvolupament de l’Agenda 21 local de organització decideix els continguts i l’abast del seu sionals, sindicats, equipaments i serveis culturals, insti-
Barcelona, seguint les orientacions de la Conferència pla. tucions públiques i l’Ajuntament de Barcelona. 
de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolu-
pament de Rio de Janeiro (1992). A Barcelona, des de la  Plans d’acció a doble escala: els gremis, les asso- L’acompanyament a la xarxa ciutadana en la seva acció 
concepció de l’Agenda 21 local es va posar tant d’èmfasi ciacions de comerciants i les organitzacions professio- per la sostenibilitat s’organitza per sectors: 
en la participació per definir objectius com en la impli- nals desenvolupen plans d’acció escalables als seus 
cació ciutadana per assolir-los. L’any 2002 es va aprovar ens o persones associats, que poden adherir-se a les  “Escoles + Sostenibles” (E+S) X: aquest programa, 
un primer Compromís ciutadà per la sostenibilitat 2002- accions proposades. que té per objectiu contribuir a la sostenibilitat des 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Corresponsabilitat 146
E+S centres E+S centres litat de la ciutat amb la seva activitat. Aquest programa 
públics concertats aglutina 132 entitats del sector comercial (comerços, 
Percentatge 
Escoles bressol i llars 30% 7% gremis i associacions de comerciants).de centres 
participants Educació infantil i primària 71% 41%
al programa  “Ajuntament + Sostenible” X: programa d’ambienta-
“Escoles + Educació secundària 62% 11% lització de l’activitat municipal (vegeu el capítol 10, “Am-
Sostenibles” Educació infantil, primària i secundària 67% 59% bientalització municipal”).
respecte al total 
de la ciutat, per Formació de persones adultes 12% 9%  “Ciutadania + Sostenible”  X: s’ofereixen serveis, nivell educatiu Educació especial 88% 92%
(curs 2018-2019) activitats i recursos per estendre la cultura de la sos-
Total 55% 30% tenibilitat a tota la ciutadania. Té el suport d’un equip 
de tècnics i tècniques municipals que són referents a 
cada districte, i d’una xarxa d’equipaments que s’està 
consolidant a tot el territori.
de l’educació i que dona reconeixement a les escoles al llarg d’aquests anys s’han format set microxarxes El programa “Barris + Sostenibles” posa l’accent a esten-
com a agents de canvi a la ciutat, va néixer l’any 2001 per desenvolupar projectes centrats en la mateixa dre la cultura de la sostenibilitat a tots els barris i a acon-
en el marc del Compromís ciutadà per la sostenibilitat. temàtica: Pla de prevenció de residus, “Embolcalls + seguir unes veïnes i veïns informats, conscients i capaços 
Actualment hi participen activament 352 centres, tot i Sostenibles”, “Ens ho mengem tot”, Sssplau, “Tinguem d’actuar de manera individual i col·lectiva en la transfor-
que, al llarg dels seus 18 anys de recorregut, n’hi han cura del planeta”, “Compostem i aprenem” i “Fem cam- mació dels barris per a una Barcelona més saludable i 
participat un total de 461. panya per una mobilitat sostenible i segura”. sostenible.
 Durant tots aquests anys, el programa E+S acompan-  “Entitats i Empreses + Sostenibles”  X: programa El lideratge de la xarxa B+S recau en el Consell Ciutadà 
ya els centres educatius a incorporar criteris de soste- adreçat a les entitats, les empreses i altres organitza- per la Sostenibilitat X, un òrgan de participació els mem-
nibilitat en tots els àmbits de la tasca educativa. Cada cions que han assumit la seva corresponsabilitat en bres del qual són elegits democràticament d’entre i per 
centre desenvolupa el seu propi projecte i accions per la construcció d’una Barcelona més sostenible i s’han les organitzacions de la xarxa. Amb l’impuls del Consell 
millorar la sostenibilitat de l’escola i de l’entorn, amb compromès a contribuir-hi, cadascuna des del seu àm- s’organitzen grups de treball i convencions obertes a tota 
la participació directa de l’alumnat. Cada curs s’obre bit. Hi participen 641 entitats i empreses. la xarxa, que en guien les prioritats i incideixen en les po-
una nova convocatòria, tant perquè els centres que lítiques públiques.
ho desitgin puguin seguir i aprofundir en el seu pro-  “Comerç + Sostenible” X: programa dirigit a les en-
jecte, com perquè nous centres l’iniciïn i s’enrolin tam- titats de comerç i als comerços que, amb l’adhesió a la 
bé en aquest engrescador projecte col·lectiu. A més, xarxa B+S, es comprometen a contribuir a la sostenibi-
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Corresponsabilitat 147
Apropa’t als equipaments de Barcelona 
que treballen en xarxa per estendre 
la cultura de la sostenibilitat a la ciutat.
11.2.2 Equipaments ambientals Equipaments de ciutat: Equipaments de districte:
per estendre la cultura de la A  LA FÀBRICA 1  Aula ambiental de  5  Aula ambiental de  
DEL SOL  la Sagrada Família  Sant Andreu 
sostenibilitat a la ciutat Passeig de Salvat Papasseit, 1 Carrer Lepant, 281-283 Carrer de la Foradada, 36
B  SERVEI DE 2  Aula ambiental de 6  Castell de Torre Baró   
DOCUMENTACIÓ Les corts-Can Déu  Ctra. Alta de les Roquete s, 
309-311
La Fàbrica del Sol X: equipament de referència en edu- D’EDUCACIÓ 
Pl. Concòrdia, 13 
AMBIENTAL  7
cació ambiental i sostenibilitat. A més de ser la seu dels 3Passeig de Salvat Papasseit, 1  Aula ambienta l  Centre de natura  
del Bosc Turull  de Can Soler  
programes de suport a la xarxa B+S, ofereix un servei C  ATENEU DE Passeig Turull, 2 Carretera de sant Cugat, 114/132
d’informació i consultes sobre temes d’ecologia urbana FABRICACIÓ  4Passeig de Salvat Papasseit, 1  Casa de l’Aigua  8  Centre cívic Vil·la Urània  
Carrer Saragossa, 29
i sostenibilitat, un programa d’activitats per a persones Carrer Garbí, 2D  EL CENTRE DE LA PLATJA  9
adultes i famílies, el programa “Com funciona Barcelo- Pg. Marítim Barceloneta, 25-29  Centre cívic Vallvidrera   
Carrer dels Reis Catòlics,  16
na?” i un servei de préstec de materials. Com a edifici E  ESPAI LÚDIC 10  Aula Ambiental de Ciu tat Vella  
demostratiu, està obert a tota la ciutadania per donar a AMBIENTAL PER A 
FAMÍLIES DEL PARC La Fàbrica del Sol  Passeig de Salvat Papasseit, 1
conèixer les solucions ambientals que té incorporades i DE LA CIUTADELLA 
Pas de l’Institut Escola, 1
descobrir quines estratègies podem adoptar per viure 
d’una manera més sostenible. 9 7
6
Aquest equipament també acull un dels ateneus de fa- 4
bricació X de la ciutat, que són espais de creació i for-
mació vinculats a les noves tecnologies i, en especial, a 3
la fabricació digital en 3D, sempre aplicant criteris de 8
sostenibilitat; i el Servei de Documentació d’Educació 2 5
Ambiental X, dedicat a la documentació d’informació i 
recursos d’educació ambiental, especialment orientats 
1
a l’àmbit urbà. A més, és la seu de la Secretaria de Bar-
celona + Sostenible.
C B E
A 10
D
Durant el 2016, 4.000 persones han participat en 
les activitats que s’hi organitzen i gairebé 3.000 han 
passat per les exposicions de La Fàbrica del Sol.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
14/9/18   13:01
Corresponsabilitat 148
El Centre de la Platja X: és un espai d’informació i edu- Districte de les Corts: Aula Ambiental de les Corts  X: Districte de Ciutat Vella: Aula Ambiental de Ciutat Ve-
cació ambiental del litoral de Barcelona. Des del 2017, ubicada al Centre Cívic Can Deu, dona a conèixer al veï- lla X: situada a La Fàbrica del Sol té l’objectiu específic 
inclou el Laboratori de la Platja, un mòdul itinerant que nat quins són els recursos i les eines per fer la vida quo- d’estendre la cultura de sostenibilitat a Ciutat Vella.
recorre les platges amb una proposta d’activitats edu- tidiana més sostenible i respectuosa amb el medi. 
catives per conèixer l’ecosistema marí i litoral. Durant el A més, al parc de la Ciutadella hi ha LaLudo X, un equi-
2018, 2.380 persones han participat en les activitats que Districte de Nou Barris: La Casa de l’Aigua X i el Castell pament adreçat especialment a les famílies amb infants 
s’hi han ofert. de Torre Baró X: aules ambientals ubicades a Nou Bar- de 0-5 anys on poden gaudir d’un espai lúdic ambiental 
ris que impulsen l’educació ambiental al districte amb en què es promou el joc lliure i la participació activa en 
A més, la ciutat disposa d’aules ambientals de districte un focus especial en la connexió de la ciutat amb la serra la conservació de la natura, i es vol estendre la cultura 
que treballen en xarxa amb els equipaments ambientals de Collserola i els valors ambientals del riu Besòs i el rec de la sostenibilitat. 
de ciutat i amb el territori (equipaments culturals, enti- Comtal.
tats, esdeveniments) amb uns objectius compartits i un 
programa de treball conjunt. Actualment hi ha deu aules Districte de Sant Andreu: Aula Ambiental de Sant An-
ambientals a vuit districtes: dreu X: situada provisionalment a l’Espai Via Barcino de 
la Trinitat Vella, dona a conèixer al veïnat quins són els 
Districte de Gràcia: Aula Ambiental Bosc Turull X: equi- recursos i les eines per fer la vida quotidiana més soste-
pament municipal d’educació ambiental centrat en la nible i respectuosa amb el medi. 
millora de la biodiversitat i en el coneixement i la pro-
tecció del bosc, així com a estendre la cultura de soste- Districte de Sarrià: Centre Cívic Vil·la Urània X i Centre 
nibilitat a Gràcia. Cívic Vallvidrera X: centrats en la connexió entre ciència 
i medi ambient i en el coneixement del parc de Collsero-
Districte de l’Eixample: Aula Ambiental de la Sagrada Fa- la, respectivament.
mília X: situat al punt verd de barri, a més d’oferir un 
programa trimestral d’activitats, és un punt d’informa- Districte d’Horta-Guinardó: Centre de Natura Can So-
ció sobre la gestió dels residus i disposa d’un espai de ler  X: és un nou espai dins de la masia de Can Soler 
compostatge comunitari per a les famílies del barri de dedicat a la natura i a la sostenibilitat i a difondre el pa-
la Sagrada Família. trimoni natural i cultural del seu entorn.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Corresponsabilitat 149
11.3 Mesures implantades per estendre  
la cultura de la sostenibilitat
11.3.1 La xarxa  Durant aquests dos anys s’han desenvolupat 128 plans Ara per ara, el nombre total de punts d’interès registrats 
Barcelona + Sostenible s’amplia   d’acció als quals s’han adherit 4.758 comerços. al Mapa B+S és de 1.493. La major part correspon a co-
merços i serveis (90,4%; 1.350 punts) i, entre aquests, 
els més nombrosos són les botigues on es poden adqui-
 “Comerç + Sostenible” X, nou programa  11.3.2 Més informació sobre la rir productes a granel (392).
de B+S
sostenibilitat de la ciutat   
Després d’alguns anys de treball amb els diversos pro- Indicadors de sostenibilitat de la ciutat 
grames que engloba B+S, es va identificar la necessitat   
de crear un programa específic per a comerços. Així Mapa de la Barcelona sostenible Des del 2002, l’Ajuntament disposa d’indicadors X per 
doncs, el febrer del 2017, entitats de comerç i comerços mesurar els progressos de la ciutat des de la perspec-
van signar el Compromís i es van adherir a la xarxa B+S. El Mapa Barcelona + Sostenible X és una eina col·labora- tiva del desenvolupament sostenible, atès que han per-
tiva que recull les iniciatives socioambientals rellevants mès recopilar de manera sintètica i global informació 
Les entitats de comerç han d’elaborar un pla d’acció de de la ciutat: equipaments i instal·lacions ambientals, sobre els àmbits d’activitat i analitzar-ne l’evolució.
sostenibilitat anualment, que incorpori accions que invi- recorreguts o refugis de flora i fauna, botigues, allotja-
tin els seus associats a millorar la sostenibilitat del seu ments, infraestructures i, en general, totes les iniciatives Amb l’elaboració del nou Compromís ciutadà per la sos-
negoci. Cada establiment associat pot adherir-se a les que afegeixen un valor d’economia verda i contribuei- tenibilitat 2012-2022, es va posar de manifest la neces-
actuacions proposades en el pla d’acció de la seva enti- xen a la millora de l’entorn urbà, a la construcció d’una sitat d’actualitzar el conjunt d’indicadors d’acord amb 
tat i proposar-ne de pròpies. Els àmbits d’actuació són estructura social més equitativa i inclusiva, i a l’enriqui- els nous objectius i línies d’acció. Aquests indicadors 
diversos: estalvi d’energia i d’aigua, prevenció i gestió de ment del teixit comunitari i veïnal. A més, és un mapa vir- tracten d’una manera integrada les dimensions socials, 
residus, mobilitat sostenible (mercaderies, treballadors tual interactiu i permet que la ciutadania afegeixi infor- ambientals i econòmiques de Barcelona + Sostenible i 
i treballadores, clientela), consum responsable (produc- mació a cada punt, com ara relats, fotografies i activitats. pretenen treballar amb dades de qualitat, ser fàcils de 
tes comercialitzats i d’autoconsum), contractació res- comunicar i perdurables en el temps.
ponsable, etcètera. 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Corresponsabilitat 150
11.3.3 Escoles que transformen la rials de suport, eines de difusió i ajuts econòmics. Cada 
ciutat curs s’organitzen sessions de formació de professorat 
en què participen al voltant de 800 docents.
La missió del programa “Escoles + Sostenibles”  X és   
acompanyar els equips dels centres educatius per fo- Microxarxes d’“Escoles + Sostenibles”
mentar la cultura de la sostenibilitat i incorporar criteris 
de sostenibilitat en tots els àmbits de la tasca educativa: Les microxarxes X són xarxes de centres educatius que 
l’entorn físic, la gestió del centre, el currículum, la vida desenvolupen, al mateix temps, projectes centrats en 
quotidiana i la comunitat. la mateixa temàtica. Hi ha un acompanyament i un se-
guiment per part de la secretaria del programa i, en al-
L’equip d’“Escoles + Sostenibles” acompanya el profes- guns casos, recursos i tècnics i tècniques especialitzats. 
sorat a passar a l’acció per tal que es reflexioni sobre allò Permet intercanviar i compartir experiències i comparar 
que no funciona i s’actuï per millorar-ho, i es posin en dades. Al llarg d’aquests anys, s’han format set micro-
pràctica projectes de transformació reals que esdevin- xarxes:
dran un procés d’aprenentatge que capaciti i una bona 
experiència que apoderi. Sssplau: l’alumnat pren mesures dels nivells de soroll a 
diversos espais del seu centre per elaborar un mapa de 
Els centres educatius que formen part del programa “Es- soroll, i duu a terme accions per millorar-ne la qualitat 
coles + Sostenibles” han de desenvolupar un projecte acústica. 
cada curs, un pla d’acció per millorar l’educació per la 
sostenibilitat a l’escoles i el seu entorn, amb el suport “Tinguem cura del planeta”: projecte que convida joves 
d’un equip especialitzat. Els centres més veterans tenen de tot el món a reflexionar i actuar per millorar el pla- Durant el curs 2017-2018 17 centres han participat 
l’opció de presentar un projecte a tres anys vista. Així, neta. En la VI Conferència Catalana “Tinguem Cura del en la microxarxa Sssplau i 9 han elaborat un mapa 
estudiants i professorat poden analitzar els conflictes Planeta” hi van participar nou centres de Barcelona. de soroll.
del seu entorn més proper, considerar perspectives i 
alternatives, contribuir a la solució dels problemes iden- Pla de prevenció de residus: l’objectiu d’aquesta pro-
tificats i transformar aquest procés d’anàlisi i acció en un posta és assessorar els centres educatius interessats a 
recurs educatiu. implantar un pla de prevenció de residus al seu centre i 
fer-ne un seguiment personalitzat. Durant el curs 2017-
Des de la secretaria d’“Escoles + Sostenibles”, se’ls ofe- 2018, hi han participat 10 centres.
reix formació i assessorament tècnic i pedagògic, mate-
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Corresponsabilitat 151
“Ens ho mengem tot”: proposta educativa per treballar i tallers, perquè, a través del coneixement de les ins-
el malbaratament d’aliments amb l’alumnat i les educa- Anualment al voltant de 196 centres educatius i tal·lacions de gestió ambiental de la ciutat, es puguin 
dores del menjador. Hi han participat 26 centres. 11.000 alumnes participen en prop de 500 activitats generar uns hàbits i uns valors que permetin avançar 
dirigides del programa “Com funciona Barcelona?”. cap a una Barcelona més sostenible. 
“Embolcalls + Sostenibles”: té com a objectiu fomentar la 
reducció dels envasos utilitzats en els esmorzars a par-  “Sembra natura” X: des de La Fàbrica del Sol s’organit-
tir d’un pla de prevenció d’embolcalls. Hi han participat residus valoritzables i especials; el programa “Com fun- zen tallers de jardineria i horticultura sostenible per a 
56 centres. ciona Barcelona?”, amb més de cinquanta activitats per públic general amb l’objectiu d’aportar coneixements i 
descobrir infraestructures, equipaments, actuacions i procediments per poder gaudir de la jardineria i l’horti-
“Compostem i aprenem”: amb l’objectiu que el compos- serveis i prendre consciència dels reptes que planteja cultura a casa, i contribuir a crear una ciutat més verda, 
tatge s’introdueixi a la vida quotidiana dels centres edu- el funcionament de la ciutat, i el programa “Apropa’t als habitable i saludable. 
catius i de les famílies, es posa a disposició dels centres parcs”, en què es proposa repensar el parc com un espai 
tot un seguit de material i de serveis per tractar el com- educatiu, partint de la base que, per fer un ús respon-  “Carrega’t d’energia” X: tallers de proximitat amb l’ob-
postatge. Hi han participat 21 centres i s’han repartit 10 sable de l’espai, cal entendre’l, viure’l, gaudir-ne i, si és jectiu d’informar i capacitar la ciutadania per avançar 
compostadors i 5 vermicompostadors. possible, fer-hi accions que el millorin. cap a un nou model energètic: per entendre, controlar 
i reduir el consum elèctric, millorar l’eficiència de la llar 
“Fem campanya per una mobilitat sostenible i segura”: i el comerç i promoure la instal·lació d’equips per gene-
aquesta nova microxarxa ofereix la possibilitat d’apren- 11.3.4 Treball per acostar la rar energia.
dre a dissenyar, amb l’alumnat, una campanya de comu-
nicació amb l’objectiu de sensibilitzar sobre la impor- sostenibilitat a la ciutadania de  Cicle “Claqueta i Acció” X: es fan projeccions de pel·lícu-
tància d’una circulació segura als entorns escolars. En Barcelona les i documentals del Festival Internacional de Cinema 
aquesta primera edició, hi han participat 9 centres. de Medi Ambient (FICMA) en centres cívics i equipa-
  ments culturals, amb un debat dinamitzat en acabar la 
  Programes d’educació ambiental pel·lícula.
Recursos del programa
L’Ajuntament impulsa un conjunt de programes i activi-   
També s’ofereix un seguit de recursos  X per als cen- tats d’educació ambiental per progressar en la cultura “Barris + Sostenibles”
tres educatius que formen part de la xarxa, com la de la sostenibilitat i contribuir a l’adquisició de nous va-
possibilitat d’adquirir plantes, compost i jaç protector lors, actituds i comportaments per part de la ciutadania. S’ha engegat “Barris + Sostenibles”, amb una programa-
per complementar les actuacions als horts i als jardins ció de cultura de sostenibilitat en clau de proximitat a 
escolars; el Punt Verd Mòbil Escolar, un camió que vi-  “Com funciona Barcelona?” X: programa educatiu que través dels equipaments culturals i d’esdeveniments 
sita els centres educatius per recollir selectivament els ofereix més de cinquanta activitats, entre visites, rutes dels barris. Té l’objectiu d’aconseguir unes veïnes i veïns 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Corresponsabilitat 152
informats, conscients i capaços d’actuar de manera in-
dividual i col·lectiva en la transformació dels barris per 
a una Barcelona més saludable i sostenible. “Barris + 
Sostenibles” disposa d’una xarxa de referents de soste-
nibilitat dels districtes i d’una xarxa d’equipaments am-
bientals de ciutat i de districte.
  
Rehabilitació de La Fàbrica del Sol
Després d’un any d’obres, el 28 de gener de 2018, La Fà-
brica del Sol X va tornar a obrir i va celebrar una jorna-
da de portes obertes amb tallers, visites teatralitzades i 
activitats al voltant del medi ambient per inaugurar un 
equipament ambiental renovat que s’ha convertit en un 
edifici demostratiu de referència a la ciutat.
La rehabilitació de l’espai ha integrat mesures i soluci-
ons ambientals, com ara l’aprofitament de l’aigua pluvial, Gràcies a aquests canvis, és un equipament amb la qualificació energètica A i el distintiu “Edifici amic de la 
un jardí vertical interior, una bomba de calor geotèrmi- bici”. També ha obtingut, entre altres reconeixements, les cinc fulles del Segell Verd, un certificat d’edificació 
ca, una pèrgola i una paret mitgera amb plaques foto- sostenible.
voltaiques, a més de ventilació natural. Les obres també 
han servit per redistribuir l’espai i s’hi ha instal·lat una 
exposició permanent que explica com funciona energè- La setmana anterior, a tot Europa s’ha instituït la Setma-
ticament l’edifici. na Europea del Desenvolupament Sostenible. més saludable i més responsable. Hi destaquen els ta-
llers de biodiversitat urbana, l’enjardinada popular d’un 
  Barcelona es va adherit a aquestes dues iniciatives amb tram del carrer de Girona, les visites teatralitzades a 
Setmana de la Sostenibilitat la Setmana de la Sostenibilitat X, del 30 de maig al 5 de La Fàbrica del Sol o les dotze caminades per descobrir 
juny de 2018. Així, l’Ajuntament i la xarxa Barcelona + aspectes de la ciutat relacionats amb la sostenibilitat a 
El 5 de juny, se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, Sostenible van organitzar una setmana plena de tallers, diverses zones, com el front marítim o les clavegueres, 
una jornada de les Nacions Unides per a la consciencia- visites, rutes i activitats que van permetre conèixer de i des de perspectives diferents, com la de gènere o el 
ció i l’acció mundial per a la protecció del medi ambient. primera mà com es transforma la ciutat per esdevenir consum responsable.
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Corresponsabilitat 153
La setmana va concloure amb un acte de celebració del permanent molt activa i diversos grups de treball.  Aconseguir un canvi de mitjans de transport per a una 
Dia Mundial del Medi Ambient, organitzat per la xarxa mobilitat més sostenible i millorar la qualitat de l’aire.
Barcelona + Sostenible, en què es va analitzar l’estat del Aquest consell substitueix el Consell Municipal de Medi 
medi ambient a la ciutat i es va fer un reconeixement a Ambient i Sostenibilitat que es va crear el 1998 per im-  Protegir el clima. Reduir el consum energètic i les emis-
deu bones pràctiques desenvolupades per membres de pulsar l’Agenda 21 de Barcelona. sions de GEH. Prevenir i gestionar les conseqüències 
la xarxa durant el 2017. del canvi climàtic.
  
  Convenció de Barcelona + Sostenible 2018 X  Situar la sostenibilitat com un tema important en la 
Oficina de Ciència Ciutadana quotidianitat.
Al llarg del recorregut del Compromís ciutadà per la 
Dins del programa Barcelona Ciència, s’ha creat l’Oficina sostenibilitat i la vida de la xarxa Barcelona + Sostenible  Desplegar l’estratègia “Residu zero”.
de Ciència Ciutadana X, amb la voluntat de consolidar s’han celebrat quatre convencions, unes jornades pen-
els projectes de ciència ciutadana existents, acompa- sades amb l’objectiu de valorar els assoliments i plante-  Avançar en un model de producció i consum més res-
nyar-los a l’hora d’afrontar els reptes socioambientals jar reptes per al futur, sempre de manera participativa. ponsable.
propis de la ciutat, i crear un espai d’aprenentatge comú 
per a noves iniciatives. Alguns del projectes duts a terme Amb motiu de l’equador de vigència del Compromís ciu-   
són: BioBlitzBcn, Beepath o Mosquito Alert, entre d’al- tadà per la sostenibilitat, el 25 de gener de 2018, prop de Passem a l’acció! Grups de treball de la xarxa 
tres. 300 persones de més de 150 organitzacions de la xarxa 
B+S es van reunir per analitzar els primers cinc anys del Com a resultat de la Convenció de Barcelona + Soste-
Compromís i reflexionar sobre els reptes de futur. Per nible, l’any 2018 es van constituir tres grups de treball 
11.3.5 La xarxa en acció valorar l’assoliment de cada objectiu del Compromís, es nous X sobre tres dels reptes tractats a la convenció: 
va elaborar un recull dels principals plans, programes verd i biodiversitat, energia i canvi climàtic, i residu zero. 
i projectes estratègics relacionats amb cada objectiu i L’objectiu d’aquests grups de treball és orientar l’acció 
  línia d’acció. de la xarxa amb la promoció i l’impuls d’activitats i pro-
Consell Ciutadà per la Sostenibilitat jectes, i incidir en les polítiques públiques.
Durant la jornada, es van prioritzar sis reptes per al 2022 
Els membres del Consell Ciutadà per la Sostenibilitat X i es van recollir més de 1.000 propostes d’accions con- A petició dels seus membres, l’any 2018 el grup de tre-
representen la xarxa Barcelona + Sostenible i contribu- cretes per assolir-los. Els reptes són els següents: ball del Mapa B+S es va integrar en el Consell Ciutadà 
eixen a estendre la cultura de la sostenibilitat a la ciutat per la Sostenibilitat. Així, aquests tres grups nous també 
impulsant el Compromís ciutadà per la sostenibilitat, la  Incrementar i millorar la superfície de verd a la ciutat en formen part.
seva implantació i el seu seguiment. Inclou una comissió amb corresponsabilització ciutadana. 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Corresponsabilitat 154
Repte Línies d’acció Membres
Eixos dels Verd i biodiversitat Incrementar i millorar la • Renaturalització de la ciutat 45 persones de 38 organitzacions 
tres grups de superfície de verd a la ciutat amb • Implicació de la ciutadania reben informació
treball creats corresponsabilització ciutadana • Canvi en la cultura del verd
a la Convenció 
Barcelona + Energia i canvi climàtic Protegir el clima. Reduir el • G estió energètica comunitària i Comissió del canvi climàtic: 16 
Sostenible l’any consum energètic i les emissions autoconsum compartit Comissió de l’energia: 15
2018. de GEH. Prevenir i gestionar les • Refugis climàtics
conseqüències del canvi climàtic.
“Residu zero” Desplegar l’estratègia “Residu zero” • Prevenció de residus 55 persones de 46 organitzacions 
• Beure sense plàstics reben informació
 Activitats de formació, d’intercanvi i d’impuls 2014, s’organitza el Fem Xarxing! X, una jornada anual van participar al voltant de 100 agents i es van recollir 
d’iniciatives compartides de treball en xarxa en què les organitzacions es troben 112 propostes, de les quals el 85% s’han incorporat a les 
per compartir experiències, crear sinergies i iniciar pro- línies d’acció del pla.
La Secretaria de Barcelona + Sostenible treballa per jectes compartits. 
oferir assessorament i recursos a totes les organitzaci- Paral·lelament, es van definir i posar en marxa nou pro-
ons de la xarxa i impulsa diversos tipus d’activitats for-   jectes X d’iniciativa ciutadana, que es van desenvolupar 
matives, informatives i d’intercanvi d’experiències. El Pla Clima, un pla coproduït per la ciutadania al llarg de dos anys, amb resultats molt rellevants en al-
guns casos (concurs de cobertes verdes, recollida porta 
A més del treball d’acompanyament quotidià, s’organit- La lluita contra el canvi climàtic requereix la màxima im- a porta a Sarrià com a projecte pilot, etcètera). Com a 
zen alguns esdeveniments periòdics, com, per exemple: plicació ciutadana. És per això que el Pla Clima X s’ha resultat de l’aprenentatge en aquest procés i a fi de con-
els Esmorzars B+S X, que són sessions participatives en coproduït amb la ciutadania i amb els membres de la tinuar estimulant l’acció ciutadana, s’ha establert la con-
què tres organitzacions de la xarxa expliquen una inicia- xarxa Barcelona + Sostenible mitjançant un procés par- vocatòria de subvencions per a projectes ciutadans pel 
tiva sobre una temàtica concreta, com la transició cap a ticipatiu. Es van organitzar diverses sessions presencials clima X (vegeu l’apartat 1.3.4, “Estendre la cultura energètica 
la sobirania energètica o la resiliència a la ciutat. Des del i es va posar en marxa la plataforma Decidim, en què per implicar la ciutadania en el canvi”).
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Corresponsabilitat 155
11.4 Objectius i mesures de futur
Per avançar en el camí iniciat i esdevenir una ciutat més  Consolidació de la xarxa d’equipaments xement i conservació de la Mediterrània (vegeu l’apartat 
sostenible a través d’un projecte compartit amb les orga- ambientals 5.4.2, “Instruments de planificació per recuperar l’ús veïnal del 
nitzacions i la ciutadania, cal consolidar les bones línies de litoral”).
treball existents i esforçar-se per accelerar els avenços. Cal consolidar La Fàbrica del Sol com a centre de refe-
rència, àgora i motor de la cultura de la sostenibilitat a la   
  ciutat i completar la xarxa d’aules ambientals a tots els Aliances per arribar a tota la ciutadania
Pla estratègic de cultura de sostenibilitat districtes.
Arribar a tota la ciutadania suposa enfortir l’acció des 
Amb l’objectiu de consolidar les bones línies de treball En aquest sentit, la recuperació del Port Olímpic per a de la Gerència d’Ecologia Urbana, però, sobretot, bastir 
existents i d’accelerar els avenços, es preveu elaborar equipaments públics brindarà l’oportunitat d’ampliar aliances amb l’àmbit de la cultura i l’educació, i treballar 
un pla estratègic de cultura de sostenibilitat que perme- el modest Centre de la Platja i fer un centre de conei- amb tots els equipaments culturals de proximitat.
ti sistematitzar i prioritzar l’acció.  
 Renovació del Compromís i enfortiment de la 
xarxa
Durant els anys vinents caldrà abordar la renovació del 
Compromís ciutadà per la sostenibilitat (2012-2022) i en-
fortir el protagonisme dels membres de la xarxa Barcelo-
na + Sostenible, així com els recursos de suport, sobretot 
a les escoles i els comerços. La commemoració dels vint 
anys d’Escoles + Sostenible serà una ocasió per visualit-
zar i rellançar el programa. 
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
Corresponsabilitat 156
©Ajuntament de Barcelona 
Barcelona, maig del 2019
Direcció tècnica i coordinació 
Teresa Franquesa, Toni Pujol i Irma Ventayol 
Direcció d’Estratègia i Cultura de Sostenibilitat. Ecologia Urbana
Ajuntament de Barcelona
Tècnics municipals referents per a l’Informe ambiental 2018:
 Jaume Barnada, Helena Barracó, Mar Campanero, Roser Carvajal, 
Joan Marc Craviotto, Marta Cuixart, Margarita Fernández-Armesto, 
Ares Gabàs, Rosa López, Adriana Malé, Ariadna Miquel, Jana Miró, 
Margarita Parés, Jordi Remírez, Laura Reñaga, Marc Rico, Coloma 
Rull, Irma Soldevilla, Xavier Varela, Cristina Vila, Marta Vilar, Laura 
Zapata i Lorena Zurrón. 
Realització 
Ecoinstitut
Maquetació 
Endoradisseny
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018
157
Per a més informació: ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana
Barcelona, ciutat compromesa amb el medi ambient - Informe ambiental 2018