Mesura de Govern Sobre la garantia del tracte igualitari a les entitats religioses quant a la realització d’activitats puntuals a l’àmbit públic BC N Desembre 2017 Programa Barcelona Ciutat de Drets Àrea de Drets de Ciutadania, Transparència i Participació Direcció de Serveis de Drets de Ciutadania i Diversitat Passeig de Sant Joan, 75, 2a planta 08009 Barcelona T: 932 562 035 barcelona.cat/dretsidiversitat Àrea de Drets de Ciutadania, Transparència i Participació Ajuntament de Barcelona Desembre 2017 ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ 4 2. MARC NORMATIU GENERAL 6 2.1. Les diferents concepcions de la llibertat religiosa i el seu reconeixement en la Declaració Universal dels Drets Humans 6 2.2. La protecció de la llibertat religiosa a l’estat Espanyol i a Catalunya 7 2.3. La laïcitat com a marc de relació entre l’administració i les confessions religioses 9 3. LA DIVERSITAT RELIGIOSA A LA CIUTAT DE BARCELONA 10 3.1. Presència de les diverses tradicions religioses a la ciutat: diversitat de tradicions, centres de culte, distribució territorial 10 3.2. Tipologia de les activitats de les tradicions religioses minoritàries a Barcelona 13 3.3. Principals necessitats i demandes de les entitats i comunitats religioses minoritàries a Barcelona 14 4. L’ÚS DE L‘ESPAI PÚBLIC PER PART DE LES ENTITATS RELIGIOSES 16 4.2. Subjecció de les activitats a la via pública de les entitats religioses al pagament de taxe 17 de les entitats religioses 18 5. L’ÚS ESPORÀDIC D’EQUIPAMENTS PÚBLICS PER PART D’ENTITATS RELIGIOSES 20 5.1. Normativa d’aplicació 20 per part d’entitats religioses 20 6. O BJECTIUS DE LA MESURA 22 7. LÍNIES D’ACCIÓ DE LA MESURA DE GOVERN 23 7.1. Reforç del suport municipal al desenvolupament de l’activitat de les entitats religioses a Barcelona 23 7.2. Ordenació de la realització d’activitats religioses de caire puntual 7.3. Pla de formació en diversitat religiosa 27 7.4 Elaboració i difusió de guies per a la gestió de la diversitat religiosa en diversos àmbits, per tal de garantir el dret a la llibertat religios 28 8. DOTACIÓ PRESSUPOSTÀRIA 29 1. INTRODUCCIÓ - entitats sol·liciten la utilització puntual - toris i, de l’altra, pel canvi de paradigma - progressiva del diàleg en totes les esferes paments públics per la seva naturalesa re- de la vida per donar resposta a la sensació ligiosa. De fet, la pràctica religiosa està es- d’incertesa. Si analitzem la situació amb pecialment protegida en el nostre - terdependència entre la societat globalit- de la neutralitat dels poders públics, així 4 com la salvaguarda de la seguretat, de la Direcció de Serveis de Drets de temps passats, obrint noves oportunitats i Ciutadania i Diversitat Mesura de Govern Sobre la garantia - - del tracte igualitari - a les entitats religioses visibilitat arreu del món i la diversitat cultu- xibles com per donar resposta a les neces- sitats de les comunitats. ciutat. L’any 2015 es varen comptabilitzar a Barcelona 513 centres de culte pertanyents fa a les demandes relatives a l’expressió de - la religió o altres formes de consciència a la xen persones i grups de diferent ideologia i via pública, fa necessari dotar d’instru- creences està afrontant una sèrie de de- ments als treballadors públics per tal de - gioses a l’àmbit públic. voluntat, l’Observatorio del Pluralismo Re- ligioso en España va editar l’any 2013 la - guia Vía pública y libertad religiosa. recomanacions dirigides als ajuntaments de govern. Igualment, la Direcció General públics. Les processons són potser el millor expo- - pròpia de Catalunya. nen a la via pública, però l’activitat de les - trument per proporcionar eines tant als - treballadors municipals, com a les entitats mativa. D’altra banda, cal tenir en compte - terme activitats en l’àmbit públic. S’oferei- - xen criteris d’actuació relatius a la gestió compatible amb el marc jurídic vigent. dur a terme tota mena d’activitats (de D’una banda, en la defensa del dret fona- mental a la llibertat religiosa i de cons- ciencia i, de l’altra, en la laïcitat, entesa es reforcen les línies de treball ja existents com el marc de neutralitat dels poders pú- amb els governs anteriors pel suport mu- - encia, religioses o no, poden conviure en plena igualtat i respecte. L’objectiu darrer - - respecte i garantia del dret fonamental a ment, com a actuacions innovadores es la llibertat religiosa i de consciència reco- promou un Pla de formació en diversitat negut tant en els nostres textos normatius religiosa amb l’objectiu de donar a conèi- bàsics com en tota mena de tractats i xer la pluralitat de creences existent a la pactes d’abast internacional. ciutat. - sarà des de la Direcció de Drets de Ciuta- 5 compromès en la defensa dels Drets Hu- dania i Diversitat, tenint com a referent po- Direcció de Serveis de Drets de Ciutadania i Diversitat Mesura de Govern Sobre la garantia del tracte igualitari a les entitats religioses 2. MARC NORMATIU GENERAL 2.1. Les diferents concepcions de la llibertat religiosa i el seu reconei- xement en la Declaració Universal dels Drets Humans Enfront de la diversitat cultural i religiosa, normes sobre el vestit i l’alimentació, l’en- els estats ofereixen diferents respostes senyament i l’organització de la comunitat. per tal d’articular la relació amb els dife- possibles limitacions del dret a la llibertat una tendència a l’aculturació envers la cul- - - - plica la reclusió de la identitat religiosa en - crites per la llei i ser necessàries. - l’orientació envers la imbricació entre una cultura pública legítima per a tots els grups aprofundeix en el principi de la igualtat de 6 el mateix dret a la llibertat, l’exercici i ma- Direcció de Serveis de Drets de nifestació de la tradició religiosa per a to- Ciutadania i Diversitat tes les comunitats. Mesura de Govern Sobre la garantia del tracte igualitari de Drets Humans reconeix i desenvolupa a les entitats religioses el dret a la llibertat religiosa. L’article 18 si- tua la llibertat religiosa com a dret fona- - clou la llibertat de manifestar la pròpia religió individualment o col·lectivament, tant en públic com en privat. El Pacte Internacional de Drets Civils i Po- - - jecte a la protecció de «la seguretat, l’or- dre, la salut o la moral públics, o els drets i les llibertats fonamentals dels altres». adoptada pel Comitè de Drets Humans, completa l’article 18 del PIDCP, tot mati- entendre els termes “creença” i “religió” - - dret de manifestar la pròpia religió inclou - 2.2. La protecció de la llibertat religiosa a l’estat Espanyol i a Catalunya - la llibertat ideològica, religiosa i de culte ves pròpies creences religioses o la seva absència, o abstenir-se de declarar so- bre elles. la necessària pel manteniment de l’ordre - Practicar els actes de culte i rebre assistència religiosa de la seva prò- estatal”, i “els poders públics tindran en pia confessió; commemorar les seves compte les creences religioses de la socie- festivitats; celebrar els seus ritus matri- monials; rebre sepultura digna, sense discriminació per motius religiosos, i no Catòlica i les altres confessions”. (art. 16.3 ser obligat a practicar actes de culte o a rebre assistència religiosa contrària a les seves conviccions personals. Dels postulats constitucionals es desprèn, d’una banda, la consagració de l’aconfes- Rebre i impartir ensenyament i infor- sionalitat de l’Estat, i per tant el compromís mació religiosa de tota índole, ja sigui 7 dels poders públics de no interferir en - Direcció de Serveis l’exercici del dret a la llibertat religiosa i de tre procediment; elegir per a ell mateix, de Drets de i per als menors no emancipats i inca- Ciutadania i Diversitat laborar amb les diferents entitats religioses pacitats, sota la seva dependència, Mesura de Govern i de consciència per a fer possible l’exercici dins i fora de l’àmbit escolar, l’educació Sobre la garantia - del tracte igualitari a les entitats religioses nes. amb les seves pròpies conviccions. En desenvolupament del mandat constitu- Reunir-se o manifestar-se pública- cional sobre la garantia del dret a la llibertat religiosa i de culte l’Estat espanyol va apro- ciar-se per desenvolupar de forma var la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa, comunitària les seves activitats reli- gioses de conformitat amb l’ordena- dret fonamental a la llibertat religiosa i de - ses no constituiran motiu de desigualtat o De la mateixa manera, l’article 2.2 LOLR discriminació”, i dissenya un marc jurídic comú per a totes les religions existents a religioses: dret a establir llocs de culte o - el procediment de reconeixement de la nar i formar els seus ministres, dret a divul- personalitat jurídica dels ens religiosos, gar i propagar el seu propi credo, i a man- mitjançant l’establiment del Registre d’En- tenir relacions amb les seves pròpies titats Religioses, així com instruments per organitzacions o amb altres confessions a materialitzar la cooperació de l’Estat es- religioses, sigui en territori nacional o es- panyol amb les diferents confessions - religios es. com un dret individual de les persones, L’article 2.1 de la LOLR, estableix el contin- com un dret col·lectiu de les mateixes en- titats religioses dret de tota persona a: Professar les creences religioses que elegeixi lliurement o a no professar-ne cap; canviar de confessió o abandonar jurídics, sobre assumptes econòmics, so- 2.3. La laïcitat com a marc de relació entre l’administració i les confessions religioses bre ensenyament i assumptes culturals i El mot laïcitat es refereix a una concepció sobre l’assistència religiosa a les forces armades i el servei militar de clergues i re- - ligiosos, signats tots a la Ciutat del Vaticà cepció moderna de l’organització política - - a encarnació de la sobirania popular dins d’un territori i com a institucionalització ju- poder social i, de manera particular, de to- la Comissió Islàmica d’Espanya, Llei - 26/1992. - len les formes de funcionament de les es- Entenem laïcitat no com l’absència del fet religiós de l’espai públic, sinó com el marc 8 deracions religioses i els mecanismes - - mocràcia i la garantia dels drets fonamen- Direcció de Serveis de Drets de bilitat d’exercici de cada religió als seus tals, totes les expressions de consciència Ciutadania i Diversitat - Mesura de Govern - - Sobre la garantia banístic i de propietat aplicable als cen- ders públics se situen en una posició de del tracte igualitari tres de culte, l’ensenyament de la religió i a les entitats religioses regular la convivència, garantint un tracte principis i mandats, la validesa civil dels - tència religiosa en diversos àmbits com el La laïcitat no implica l’expulsió de la reali- - assistencials, etc. Igualment regulen el ció exclusiva en l’esfera privada. Entenem règim dels ministres de culte de cada reli- - portarien una substancial pèrdua per a la societat i per a l’estat democràtic des de dies de celebracions religioses, entre uns moltes perspectives i un risc de fractura altres. - la diversitat de creences a partir del reco- cessitat de garantir la convivència i la no discriminació per motius religiosos, així com de respectar la diversitat de creences les diferències i les posa en contacte co- i el pluralisme de la societat (articles 40, 42 municatiu per tal de democratitzar i enfor- tir l’espai públic. a les competències de la Generalitat en re- lació als afers religiosos i en el desenvolu- pament dels acords entre les confessions i l’Estat. grans principis: la igualtat de tracte i la lli- bertat de consciència. El principi de laïcitat implica, per tant: Reconèixer el pluralisme religiós i d’op- cions de consciència de la nostra soci- etat i afavorir la seva acomodació. La separació i la no confusió entre els - - ons religioses tats religioses i de consciència per la natu- ralesa religiosa de les seves activitats, així La neutralitat dels poders públics, per com la dispensació d’un tracte excepcio- sobre del confessionalisme i del laï- nal i “excepcionalitzador”. Les entitats reli- cisme excloents. gioses i de consciència són entitats ciuta- danes, sovint molt vinculades a territoris - ligioses, la seva presència a l’espai públic la realització d’activitats de forma puntual. i la seva relació amb l’administració muni- - - - tat no nomes consisteix en el respecte i teix un marc de governança de la diversi- reconeixement a les diferents creences tat religiosa i de consciència compatible amb el respecte de la Declaració Universal iguals. la desenvolupa. 3. LA DIVERSITAT RELIGIOSA A LA CIUTAT DE BARCELONA 3.1. Presència de les diverses tradicions religioses a la ciutat: diversitat de tradicions, centres de culte, distribució territorial a la resta d’actors del seu entorn, siguin - veïns, entitats o administracions públi- - persones els costaria donar alguna referèn- - rec de mantenir actualitzat el mapa de la composa i com s’expressa. diversitat religiosa a la ciutat. L’any 2015, Els centres de culte1 són un element molt centres de culte pertanyents a 21 tradici- - de la diversitat religiosa. Són una de les - - sia catòlica2. Segueixen en nombre les tats religioses es fan presents i visibles a la societat, per a alguns col·lectius cons- seva enorme diversitat, els oratoris islà- titueixen la principal forma d’associació i representen un baròmetre del nivell d’or- les sales del regne dels testimonis de Je- 10 ganització de les comunitats i del lide- amb un nombre menor de centres de culte Direcció de Serveis de Drets de oberts a la ciutat. Ciutadania i Diversitat propis membres de la comunitat com per Mesura de Govern Sobre la garantia del tracte igualitari a les entitats religioses 1. Segons la llei 16/2009 dels centres de culte, concurrència pública, de titularitat pública o pri- - sia, la confessió o la comunitat religiosa respec- tiva reconeguda legalment d’acord amb la Llei - orgànica de llibertat religiosa, i destinat princi- palment i de manera permanent a l’exercici col- - lectiu d’activitats de culte”. Centres de culte Barcelona 2015 (districtes) 31 34 17 10 44 25 36 16 11 19 243 10 11 32 2 9 8 8 35 26 26 167 0 3 0 1 0 1 0 0 0 1 6 11 1 1 1 0 0 0 1 0 0 1 5 Direcció de Serveis de Drets de Ciutadania i Diversitat 1 2 4 0 1 1 3 2 1 1 16 Mesura de Govern Sobre la garantia del tracte igualitari a les entitats religioses 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1 2 3 8 1 2 2 6 2 0 0 1 25 2 0 0 0 0 1 0 1 0 1 5 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 1 10 0 3 0 0 0 1 3 3 5 25 1 0 0 1 2 0 1 0 0 0 5 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1 0 0 1 0 0 0 1 3 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1 2 0 2 1 0 0 1 2 0 0 1 7 Total 60 62 60 18 58 44 54 57 41 59 Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Martí Total Centres de culte Barcelona 2015 (districtes) 80 70 60 50 40 30 20 10 0 3.2. Tipologia de les activitats de les tradicions religioses minori- tàries a Barcelona Per la seva naturalesa, les activitats de les - entitats religioses estan sempre estreta- ment vinculades als valors, les creences i tradicions religioses diferents, i ja no ens - - la formació i l’ensenyament, la tasca social dels seus centres de culte, les entitats reli- (viscuda, molt sovint, com una obligació al lloc de residència dels seus membres, o vida comunitària. - - nes amb pocs veïns on l’activitat de la co- 3.2.1. Activitats de culte munitat tingui poc impacte sobre l’entorn. La formes de celebració del culte són tan diverses com les pròpies tradicions religi- 13 de dimensions modestes, poden no ser oses i comunitats presents a Barcelona, Direcció de Serveis de Drets de - entitats a organitzar esdeveniments extra- Ciutadania i Diversitat ons com grans festes religioses, visites de Mesura de Govern líders religiosos o espirituals, trobades de - Sobre la garantia diverses comunitats i altres esdeveni- del tracte igualitari a les entitats religioses en moments determinats de la setmana, - - - lloc de les festes, prefereixen reunir-se al voltant de líders religiosos o persones de referència de la seva comunitat. Totes poden necessitar altres espais, motiu pel - - - ments municipals (especialment centres cívics, casals de barri i instal·lacions es- fan presents al voltant del factor espiritual i religiós. seguiment de 56 activitats d’entitats religi- - 3.2.2. Activitats de formació - i ensenyament gestionar directament amb els districtes o Les activitats formatives són un capítol molt important en la vida de la majoria d’entitats religioses a Barcelona. Principal- ment, es tracta d’espais on aprofundir en la pròpia tradició a partir de l’estudi dels tex- - oses, etc., adreçats tant a infants com a persones adultes. Habitualment, la forma- ció d’infants i joves es complementa amb moltes comunitats compten amb grups - 3.3. Principals necessitats de les entitats i comunitats religioses minoritàries a Barcelona - xen formació en àmbits diferents del reli- de la gran majoria d’entitats religioses a la giós, com ara classes de català. - niment d’un lloc de culte implica un gran 3.2.3. Acció social - de membres en situació de vulnerabilitat fonamental de la vida de la major part de - teix, el parc immobiliari de Barcelona ofe- drien disposar de prou recursos, escassos xarxes informals de suport a les persones espais de grans dimensions on posar en de la pròpia comunitat, moltes entitats marxa una activitat religiosa. Cal tenir gestionen bancs d’aliments i ofereixen ac- tivitats de reforç escolar o acompanya- - 14 ment i suport a persones grans o malaltes. - Direcció de Serveis de Drets de - guin espais susceptibles per a l’obertura Ciutadania i Diversitat de centres de culte. Mesura de Govern Sobre la garantia del tracte igualitari - a les entitats religioses - de l’activitat. - podríem considerar de gran format, com ara la celebració de grans festes religioses (per exemple les dues grans celebracions - bades de diverses comunitats d’una ma- teixa tradició (per exemple reunions de de líders espirituals o persones de referèn- cia de les comunitats (per exemple la visita - (per ex. processons de Setmana Santa, caire formatiu, especialment adreçades a seu bon funcionament. ments i via pública per part de les entitats com el servei de referència per, entre d’al- religioses. Com es pot veure, en els dar- tres funcions, atendre les necessitats de rers tres anys l’augment de sol·licituds - veure l’evolució de les demandes d’asses- ble doblant el nombre de sol·licituds. - Assesorament sobre ús puntual d’equipaments i via pública 4. L’ÚS DE L’ESPAI PÚBLIC PER PART DE LES ENTITATS RELIGIOSES L’ús de l’espai públic per part d’entitats re- les cessions i autoritzacions d’ús ligioses es pot produir per a la celebració d’equipaments i espais públics, d’ús d’actes de culte a l’aire lliure, sobretot en privatiu del domini públic, d’ocupació - temporal de la via pública o d’ús de - - tivitats esporàdiques de caràcter reli- giós”. recorregut per la via pública (processons, — Decret 94/2010, de 20 de juliol, de des- plegament de la Llei 16/2009, de 22 de 3 per l’exercici del juliol, dels centres de culte. El Decret dret a reunió i l’autorització d’ocupació de via pública, cal afegir la normativa especí- d’aportar les persones organitzadores d’actes puntuals d’exercici del culte - religiosa. ments o espais públics. És necessari 16 sol·licitar la corresponent autorització a Direcció de Serveis de Drets de en la normativa de patrimoni dels ens Ciutadania i Diversitat locals i, si escau, en les ordenances Mesura de Govern — La Llei orgànica 7/1980, de 5 de juliol, municipals, amb una antelació màxima Sobre la garantia de llibertat religiosa - del tracte igualitari de posar en coneixement de l’òrgan a les entitats religioses culte comprèn el dret a reunir-se o ma- competent, com a mínim, les dades se- - giosos. — Llei 16/2009, de 22 de juliol, dels cen- - tres de culte. En el seu article 6 esta- - “Les administracions públi- nes assistents. confessions i les comunitats religioses un tracte igualitari i no discriminatori en 3. Llei orgànica 9/1983, de 15 de juliol, reguladora - de novembre, del patrimoni de les administraci- - bre, del soroll. Decret legislatiu 2/2003, de 28 municipal i de règim local de Catalunya vies i els espais públics de Barcelona. Orde- març, sobre accessibilitat i supressió de barre- - cació 16 de juny de 2016. Decret 30/2015, de 3 i centres obligats a adoptar mesures d’autopro- tecció. 4.2. Subjecció de les activitats a la via pública de les entitats religioses al pagament de taxes - - - des per les entitats religioses a l’espai pú- portives, etc., projectades per la con- blic estan subjectes al pagament de taxes. Per la naturalesa del subjecte passiu, les confessions religioses no estan exemptes En el cas de Barcelona l’Ordenança Fiscal per regla general del pagament de taxes núm. 3.10 regula les taxes per a la utilitza- ció privativa o prestació de serveis del do- assumptes econòmics del 1979 entre l’Es- mini públic. Dins dels supòsits de no sub- tat espanyol i la Santa Seu ni els acords de cooperació del 1992 signats amb comuni- per associacions o “entitats sense ànim de - desenvolupament d’activitats d’interès ge- tenen cap privilegi en el règim jurídic apli- neral que constitueixin el seu objecte so- cable a les confessions religioses en matè- ria de taxes locals. 17 Tampoc es preveuen de forma expressa Direcció de Serveis 1. Han d’estar inscrites en el registre pú- de Drets de per les entitats religioses en la Llei 49/2002, blic corresponent. Ciutadania i Diversitat - Mesura de Govern - neral, com ara, entre altres, la defensa Sobre la garantia del tracte igualitari a les entitats religioses - Per a determinar si procedeix o no el pa- gament de taxes en el desenvolupament sanitàries o de tipus comunitari o veï- d’activitats per part d’entitats religioses, nal, el lleure, la defensa del medi ambi- cal distingir-ne dos tipus: ent i la protecció dels animals. 3. Les persones fundadores, patrones, La taxa que es pot establir sobre associades, representants o membres l’activitat administrativa (autoritza- ció o llicència) que afecta una reunió cònjuges, persones vinculades amb o celebració religiosa o de culte a la anàloga relació de convivència efectiva via pública. pública no estaran subjectes a taxes ser les destinatàries principals de les —doncs es realitzen en el marc de activitats. l’exercici del dret a reunió— indepen- - - tuïts. nitzadora. 5. En cas de dissolució, el seu patrimoni La taxa que es pot establir per la uti- d’igual naturalesa. lització privativa del domini públic motivada per l’acte religiós i que pot comportar, a més, l’ús, si cal, d’altres serveis públics (neteja d’escombra- ries originades per l’esdeveniment, 4. L’article 2 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, reconeix expressament com a entitats sense seguretat pública, mobiliari urbà...). per la utilització privativa de la via pú- Delegacions de fundacions estrangeres inscrites blica per a l’acte religiós o per la instal- lació de taules informatives al domini actuals en l’accés a l’espai públic per part de les entitats religioses públic per part de les entitats religioses es 70 per 100 dels seus ingressos. en el desenvolupament d’explotacions Saturació de determinades zones de l’espai públic. L’ús intensiu de l’espai públic en determinades zones de la - sevol explotació no prevista a l’article 7 les entitats religioses. És el cas de dis- de la Llei 49/2002. trictes com el de Ciutat Vella, on l’alta densitat de població, la pressió turís- cions comptables. la disponibilitat d’espai públic per rea- - s’acrediten amb l’aportació dels estatuts o Falta de previsió per part de les enti- 18 tats. La precarietat d’algunes de les 8 s’acrediten mitjançant una declaració entitats religioses i el desconeixement Direcció de Serveis de Drets de responsable de la persona legal represen- Ciutadania i Diversitat tant de l’entitat. les sol·licituds d’ocupació de via pú- Mesura de Govern blica es realitzin amb l’antelació ade- Sobre la garantia del tracte igualitari - a les entitats religioses bleix un període de 2 mesos d’antela- ció per realitzar les sol·licituds. En - - lendari de previsió d’actes a l’espai públic, així com la formació de les prò- pies entitats religioses en l’associacio- sol·li cituds. Desconeixement del procediment d’autorització de taules informati- ves. La informació i difusió del mis- l’establiment de taules informatives, nostres ciutats, d’acord amb la cada vegada major diversitat religiosa exis- tent al nostre entorn. L’establiment d’una taula informativa implica una ocupació de la via pública, per tant, l’obtenció d’autorització d’ocupació - llicència per realitzar una activitat a la - balladors públics encarregats de donar resposta a les peticions per realitzar activi- tats. En efecte, la resolució de sol·licituds compatible la instal·lació de taules in- - formatives amb la resta d’activitats a l’espai públic. Complexitat i desconeixement de la - regulació relativa al pagament de taxes per la utilització de l’espai pú- són compatibles amb la concepció de la blic. La regulació de les taxes per la laïcitat del marc legal vigent. Es tracta - - l’espai públic a una determinada entitat re- ons (el subjecte sol·licitant, la seva - - 19 ment per part de les entitats religioses Direcció de Serveis situacions i corregir-les adoptant criteris de Drets de clars d’acord marc jurídic vigent. Ciutadania i Diversitat normalitzat a la via pública. Mesura de Govern Sobre la garantia - del tracte igualitari a les entitats religioses 5. L’ÚS ESPORÀDIC D’EQUIPAMENTS PÚBLICS PER PART D’ENTITATS RELIGIOSES 5.1. Normativa d’aplicació actuals en l’accés als equipaments per part d’entitats religioses La Llei 16/2009, de 22 de juliol, dels cen- acullen activitats puntuals de les entitats - religioses i de consciència des de fa anys, comunitats religioses un tracte igualitari i no discriminatori en les cessions i autorit- activitats es poden portar a terme en - blics per dur a terme activitats esporàdi- via pública per part de les entitats religio- El Reglament de la llei de centres de culte ses consisteixen en activitats de caire ce- lebratiu, formatiu o de trobada comunità- - ria, adreçades als membres de la pròpia ments municipals públics per part de les comunitats religioses. En el seu article 20 (celebració de festes religioses, reunions 20 - de diverses comunitats d’una mateixa ponent autorització de l’òrgan competent. confessió, activitats de formació o de Direcció de Serveis de Drets de culte amb mestres espirituals i persones Ciutadania i Diversitat - - Mesura de Govern mativa sobre patrimoni local 5 - Sobre la garantia fet referència a en l’apartat de via pública, incidint amb dates senyalades (periodici- del tracte igualitari així com els estatuts reguladors del funci- a les entitats religioses Per tant, la sol·licitud de cessió o lloguer - - sat respecte a la utilització de la via pú- - blica, tant per al desenvolupament d’acti- ments esportius o en determinats centres vitats pròpiament religioses com per a cívics. La diversitat de criteris sobre l’au- activitats d’altra mena. - - . incloure algunes activitats de les entitats - vitats. Incompatibilitat d’horaris: celebracions religioses tenen lloc tradi- - poden solucionar amb la contractació extraordinària d’un conserge, amb la despesa extra a càrrec de l’entitat. El cas de les pregàries de la nit durant el - D’altra banda, en algunes ocasions les res- postes negatives a les sol·licituds d’ús - - ament durant tot un mes. gioses i de consciència responen a una de- terminada concepció de la laïcitat de l’es- Preus de lloguer d’equipaments que superen la capacitat econòmica de vigent. Es tracta d’una idea preestablerta les entitats. - ments diferents, despeses extres (es- - afegeix l’elevat cost total de totes les teix en alguns casos un cert temor a un possibles despeses derivades de l’ús - - pals. No obstant, l’experiència de centres 21 tats. cívics com les Cotxeres de Sants o Sant Direcció de Serveis Martí de Provençals desmenteixen com- de Drets de Manca d’espais adequats per de- pletament Ciutadania i Diversitat senvolupar les activitats. Es tracta Mesura de Govern sobretot de la falta d’espais amb con- Sobre la garantia dicions materials òptimes per acollir - del tracte igualitari a les entitats religioses - - en permeti l’ús sense comprometre la nocturn no causi molèsties a tercers, - - tivitat ordinària amb determinades exclouen en els seus estatuts l’activitat activitats de l’entitat religiosa. Una religiosa. Es tracta d’una problemàtica amb l’objectiu de treballar cap a marcs fer compatible l’activitat ordinària del centre amb les demandes de les enti- normativa actual i la garantia el dret a la tats religioses. llibertat religiosa. 6. OBJECTIUS DE LA MESURA Els objectius de la mesura de govern pre- 3. Normalitzar la presència de la diversitat religiosa a la nostra societat, visibilit- - 1. Garantir el ple exercici dels drets reco- formen el fet religiós (espiritual, cultu- suport municipal al desenvolupament - de les activitats de les entitats religio- - ses i de consciència a Barcelona. 2. Garantir el tracte igualitari i no discrimi- - natori a les entitats i agrupacions reli- gioses en les cessions i autoritzacions . 22 Direcció de Serveis de Drets de Ciutadania i Diversitat Mesura de Govern Sobre la garantia del tracte igualitari a les entitats religioses 7. L ÍNIES D’ACCIÓ DE LA MESURA DE GOVERN 7.1. Reforç del suport municipal al desenvolupament de l’activitat de les entitats religioses a Barcelona - des de fa anys per incloure el reconeixe- ment de la diversitat de creences i d’op- garanteixi el dret de totes les persones a cions de consciència (religioses i no reli- viure segons les seves creences i a crear - gui desenvolupar efectivament, reconei- - xent la diversitat religiosa i d’opcions de pis bàsics: d’una banda, la garantia dels - la Comissionada d’Immigració, Intercultu- clòs en els programes de Drets de Ciuta- de dirigir el treball municipal en l’àmbit de d’altra banda, la garantia de la laïcitat de la diversitat religiosa així com de potenciar - blics. amb les confessions religioses. - - 23 lona va ser un dels primers signants de la tament compta amb un servei especialit- Direcció de Serveis Carta Europea de Salvaguarda dels Drets de Drets de les entitats religioses de la ciutat en tots Ciutadania i Diversitat Mesura de Govern en relació amb l’administració municipal i Sobre la garantia “La llibertat de consciència i de reli- amb el seu entorn proper. Entre les seves del tracte igualitari a les entitats religioses gió individual i col·lectiva queda ga- - rantida per les autoritats municipals a panyament a processos de regularització tots els ciutadans i ciutadanes. En el dels centres de culte, el suport per a la marc de la legislació nacional, les au- realització d’activitats fora del centre de toritats municipals duen a terme totes culte, la relació entre les diferents con- les accions necessàries per garantir fessions, les entitats i la ciutadania, el su- aquest dret i vetllen per evitar la crea- ció de guetos. programes de subvencions, entre d’al- En el respecte de la laïcitat, les ciutats tres. afavoreixen la tolerància mútua entre - tre les diferents religions”. dues línies de subvencions relacionades amb els afers religiosos: una per a activi- La Carta de Ciutadania de Barcelona recull tats de difusió de la diversitat religiosa, ce- - lebracions religioses i diàleg interreligiós; i cle 29: de centres de culte. “Totes les persones tenen dret a pro- fessar una creença religiosa a Barce- El reforç del suport a les activitats de les lona, en el respecte de la legislació vigent. L’Ajuntament, des de la seva acon- accions concretes: fessionalitat, ha de mantenir una rela- ció equitativa i equilibrada envers les Reforç de l’OAR. Es contractarà un/a diferents confessions i creences reli- - gioses presents a la ciutat. ció i assessorament a les entitats religi- L’Ajuntament afavorirà el respecte mutu entre creients i no creients, com pública, així com suport als 10 distric- tes de la ciutat. 7.2. Ordenació de la realització d’activitats religioses de caire puntual als equipaments municipals i la via pública Formació associativa a les entitats a. Protocol per a l’ús d’equipaments religioses. de titularitat municipal per part d’enti- tats religioses de la Generalitat de Catalunya es realit- zaran formacions de benvinguda asso- ciativa, i de Gestió integral de petites - - - - parència, Introducció a la gestió d’enti- municipal per part d’entitats religioses. - a entitats religioses. - - 24 entitats en una situació de major preca- Direcció de Serveis de Drets de - Ciutadania i Diversitat - de caràcter puntual o de periodicitat Mesura de Govern Sobre la garantia per entitats religioses. en els espais propis de les entitats reli- del tracte igualitari gioses. a les entitats religioses 2. Serà imprescindible compatibilitzar - sentit, i atenent a la disponibilitat de - ment i/o del territori poden plantejar a l’entitat una ubicació o una data (si el - - troben ubicades. 3. La sol·licitud s’efectuarà seguint el - pament tingui establert per a la cessió o lloguer d’espais a entitats. El termini recomanat per fer la sol·licitud dels dos mesos d’antelació (article 46.4 de l’Ordenança sobre l’Ús de les Vies i els Espais Públics de Barcelona i article 20 del Reglament de la Llei de Centres - - casals de barri els terminis de sol·li- citud aplicables per la cessió d’espais metrà la preparació dels aliments en els d’activitats. 4. Per regla general, serà d’aplicació la - ment disposa de cuina, el seu ús - - cre. En els casos de cessions d’espai - públic es podrà exigir una contractació rec de l’entitat. En tots els casos es po- d’una assegurança de responsabilitat drà exigir a l’entitat organitzadora el civil o de seguretat privada per contro- pagament de les despeses de neteja lar l’aforament tal i com determini la normativa d’ús de l’espai. d’aliments. - - senvoluparan d’acord amb les cond i- toritzar caldrà motivar la resposta i cions establertes en la llicència d’ac- fer-ne coneixedors als òrgans compe- tivitats i/o al Pla de Prevenció de - 11. La durada de les activitats es pactarà 25 prèviament amb els responsables de Direcció de Serveis de Drets de la corresponent llicència d’activitat ex- la normativa aplicable. Ciutadania i Diversitat Mesura de Govern donaran suport en la tramitació. - Sobre la garantia 6. L’entitat es farà càrrec del cost del llo- - del tracte igualitari a les entitats religioses guer de l’espai d’acord amb els preus - cions. Es tindrà com a referència el gratuïts o amb descomptes a les enti- tats sense ànim de lucre dels barris a trimestre. centres cívics, casals de barri i altres 13. Per a tots els casos es recomana ac- tuar coordinadament amb el districte per a les entitats religioses. 7. Si no es pot concretar la data de l’acti- - ris, es farà pagament de pre-reserva o - paga i senyal pels dies sol·licitats. El preu del lloguer complet es farà efectiu promouen de manera positiva el fet re- - tat. igualtat de gènere i l’acceptació dels - drà disposar de la infraestructura prò- - seva complexitat puguin tenir un en- de la ciutat s’estudiaran de forma deta- element d’infraestructura addicional, llada per poder garantir la convivència. 9. Es permetrà el consum d’aliments no- b. Protocol per l’ús de la via pública per fer-hi reunions i celebracions religioses sigui un element indispensable de la celebració religiosa pel seu caràcter ri- L’ús de la via pública per part de comuni- tual o per la seva obligatorietat segons tats religioses es pot produir amb motiu de la doctrina religiosa. En cap cas es per- la celebració del culte a l’aire lliure, nor- malment per reunir un nombre excepcio- - - tralment. 6. Per a tots els casos es recomana ac- - tuar coordinadament amb el districte i minat itinerari a la via pública. l’àrea competents, la Comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversi- - rització d’actes puntuals d’exercici de culte o de celebracions de festivitats a religioses en l’exercici del dret a reunió - (reunions o celebracions religioses obertes a la participació del conjunt de una sol·licitud de llicència d’activitat a - pagament de taxes, amb la indepen- dència de l’obligació de sol·licitar la lli- cència corresponent. Per a la resta 2. En la presa de decisió de la resolució - 26 lització privativa de l’espai públic, tan discriminatori, i fer sempre una inter- sols estaran exemptes del pagament Direcció de Serveis de Drets de pretació favorable a la persona o entitat - Ciutadania i Diversitat tats sense ànim de lucre6 Mesura de Govern d’un dret fonamental. acreditar la seva condició reunint els Sobre la garantia del tracte igualitari a les entitats religioses al dret de la llibertat religiosa i de culte són el manteniment de l’ordre públic instal·lacions informatives eventuals protegit per la llei i el principi d’igualtat. estarà sotmesa a l’autorització corres- El presumpte interès de l’activitat o les - simples molèsties potencialment oca- ment una ocupació de la via pública. La sionades als altres ciutadans no són - - - - denegui la sol·licitud, caldrà valorar la cultats o simples molèsties per la - d’una data i/o un lloc o una durada o un itinerari alternatius, segons el cas. licituds es desenvoluparà en coordina- estan sotmesos a llicència, d’acord amb les condicions de seguretat i pre- religioses en l’exercici del dret a reunió venció establertes en els protocols (reunions o celebracions religioses d’esdeveniments a la via pública. Les obertes a la participació del conjunt de - pagament de taxes, amb la indepen- dència de l’obligació de sol·licitar la lli- els protocols per a actes de caracterís- cència corresponent. Per a la resta - lització privativa de l’espai públic, tan sols estaran exemptes del pagament - - - 7.3. Pla de formació en diversitat religiosa - - tats sense ànim de lucre7 - acreditar la seva condició reunint els ves dirigides a donar a conèixer la diversi- tat religiosa existent a la ciutat entre els treballadors públics i el conjunt de la ciuta- dania. la igualtat de gènere o l’acceptació Les accions formatives al respecte es po- dels valors democràtics. Tanmateix, - ball: Formació bàsica adreçada als pro- - fessionals que treballen en els ser- diaran de forma detallada per poder veis municipals en relació amb les garantir la convivència. concessió de llicències d’activitats en la - 27 Direcció de Serveis i aniran dirigides a tècnics de barri, tèc- de Drets de nics de prevenció i als serveis tècnics Ciutadania i Diversitat encarregats de donar resposta a les Mesura de Govern sol·lic ituds d’ús de via pública. S’apro- Sobre la garantia fundirà en el model de governança de la del tracte igualitari a les entitats religioses diversitat religiosa a Barcelona i els cri- mesura, així com altres aspectes de la diversitat religiosa a la ciutat. Per a dur a terme la formació, es comptarà amb el suport de guies explicatives. - - - sessions es podrà comptar amb tèc- - Generalitat de Catalunya. de culte i la diversitat religiosa de la ciutat: amb l’objectiu de difondre la di- versitat religiosa existent a la ciutat i el - zen són: — Visites a centres de culte organitza- — Cicles de xerrades en col·laboració - 7.4. Elaboració i difusió de guies per a la gestió de la diversitat religiosa en diversos àmbits, per tal de garantir el dret a la llibertat religiosa cle d’activitats sobre Dones i Reli- Es treballarà en l’elaboració d’una guia pel respecte a la diversitat de creences a la ciutat. Activitats de difusió i formació a l’OAR (Curs de minories religioses, La Guia recollirà els protocols d’actuació tant als treballadors municipals com a les Llocs de culte, - espais per descobrir. tats a l’àmbit públic. El Correu de l’OAR (inclou Serà el material de referència per la realit- publicacions de notícies en format zació de les activitats formatives destina- blog, calendari celebracions religio- des als tècnics implicats en la gestió i re- públics per part d’entitats religioses. programa d’activitats 28 . Direcció de Serveis de Drets de Nit de les Religions: es tracta d’una Ciutadania i Diversitat jornada de portes obertes de centres Mesura de Govern de culte i entitats religioses És un Sobre la garantia - del tracte igualitari ciació UNESCO pell Diàleg Interreli- a les entitats religioses de l’Àrea de Drets de Ciutadania i Di- la primera edició. . 8. DOTACIÓ PRESSUPOSTÀRIA 2016 2017 2018 2019 — 35.000 35.000 35.000 Programa subvencions 150.000 150.000 — — culte Convocatòria general 70.000 70.000 70.000 70.000 subvencions Pla de formació en — 15.000 5.000 5.000 diversitat religiosa 29 Elaboració guies per a la gestió de la diversitat — 15.000 — — Direcció de Serveis religiosa de Drets de Ciutadania i Diversitat TOTAL 220.000 285.00 110.000 110.000 Mesura de Govern Sobre la garantia del tracte igualitari a les entitats religioses