Textos de lectura fàcil
Totes les persones tenen els 
mateixos drets i llibertats (Arts.1 i 2)
Totes les persones, en néixer, tenen els drets i les llibertats 
recollits en aquesta Declaració.
Les persones poden ser de races diferents, poden parlar 
llengües diferents, poden ser homes o dones, riques o pobres, 
i poden tenir religions diferents.  
No puc maltractar cap persona només perquè sigui diferent 
de mi. Cadascú és com és. 
Ser diferent no és un problema.
Dret a viure en llibertat i Dret a tenir 
amb seguretat (Arts. 3, 4 i 5) intimitat (Art. 12)
Totes les persones tenen dret  Totes les persones tenen dret a la 
a la vida. seva intimitat: ningú no pot parlar 
Ningú no pot ser esclau   o escriure sobre la vida privada 
d’una altra persona. d’una persona, entrar a casa seva, 
llegir les seves cartes o correus 
Ningú no pot torturar ni electrònics, entrar al seu ordinador 
maltractar una altra persona. o telèfon mòbil, si ella no ha donat 
permís per fer-ho.
Dret a ser protegides i a 
tenir un tracte just Dret a moure’s lliurement 
 
(Arts. 6, 7, 8, 9, 10 i 11) i a escollir un país on viure  
(Arts. 13, 14 i 15)
Totes les persones tenen dret a 
ser protegides per les lleis. Totes les persones tenen dret a 
Totes les persones tenen dret entrar i del seu país i a sortir-ne. 
que els jutges les tractin de Totes les persones poden 
manera justa. escollir en quina ciutat del seu 
Les persones només són país viuran. 
culpables d’algun delicte si ho Totes les persones tenen dret a 
diu un jutge. ser d’algun país.
Per declarar una persona 
culpable d’un delicte, el jutge ha 
de tenir-ne proves.
Dret a tenir  Dret a  pensar i 
família (Art. 16) opinar  (Arts. 18 i 19)
Totes les persones majors Totes les persones poden reunir-
d’edat poden formar una se amb qui vulguin i participar en 
família. associacions.
Ningú no pot obligar una Ningú no pot obligar una altra 
persona a casar-se amb una persona a pertànyer a una 
altra persona. associació.
Dret a tenir   Dret a participar en la 
coses (Art. 17) política (Art. 21)
Totes les persones poden Totes les persones tenen dret a 
tenir propietats. participar en el govern del seu país.
Ningú no pot prendre Totes les persones poden votar per 
cap propietat a algú altre escollir els polítics del seu país.
perquè sí.
Dret a tot el que cal  
per viure (Art. 22)
Dret a   
pensar i opinar  Els governants de cada país han 
de protegir i defensar els seus 
(Arts. 18 i 19) ciutadans perquè tinguin tot el 
que els cal per viure tan bé com 
Totes les persones poden sigui possible.
pensar el que vulguin.
Totes les persones poden 
tenir la religió que vulguin. Dret a   
Totes les persones poden treballar (Art. 23)
opinar sobre allò que vulguin.
Totes les persones adultes han de 
poder treballar.
Totes les persones que treballen 
han de cobrar un salari.
Totes les persones que treballen en 
una mateixa feina poden reunir-se 
per defensar-hi els seus drets.
Dret a   Dret a la  
viure bé (Arts. 24 i 25) cultura (Art. 27)
Totes les persones tenen dret Totes les persones tenen dret 
a descansar i a tenir vacances a llegir llibres, anar al cinema 
pagades. o al teatre, i a visitar museus i 
Totes les persones tenen dret a exposicions.
viure bé. Si una persona escriu un llibre 
Viure bé vol dir poder menjar o inventa alguna cosa, s’ha de 
cada dia, tenir roba, tenir casa reconèixer que és ella qui ho 
i poder anar al metge si estem ha fet.
malalts.
Les mares i els seus fills i filles 
tenen dret a una protecció 
especial. Dret al respecte dels 
altres  (Arts. 28, 29 i 30)
Totes les persones han de 
respectar les altres persones.
Dret a poder   Totes les persones han de 
respectar les lleis.
estudiar (Art. 26)
Ningú no pot actuar en contra 
dels drets escrits en aquesta 
Totes les persones tenen dret a Declaració.
poder estudiar.
Per als nens i les nenes, 
l’escola ha de ser obligatòria i 
gratuïta.
Quan siguin grans, si volen, 
poden estudiar a la universitat, 
i les condicions per entrar-hi 
han de ser les mateixes per a 
tothom.
Els pares i les mares poden 
escollir l’escola dels seus 
infants.
* Aquests textos s’han fet en col·laboració 
amb l’Associació Lectura Fàcil per facilitar-ne 
la comprensió
 
L’any 1945, en acabar la Segona Guerra Mundial, 
va començar la idea de redactar la “Declaració 
universal dels drets humans”. Va ser una guerra 
devastadora de sis anys i més de 60 milions de 
víctimes, amb una gran part de morts civils, 
no pas militars. Per no parlar dels setges, els 
genocidis i l’incalculable nombre de persones 
ferides, sense casa, i sense futur. 
Una catàstrofe d’aquella dimensió  no es podia 
repetir. Els governants dels països que hi havien 
lluitat van decidir que la guerra no havia de 
ser mai més la solució als problemes: calia 
parlar-los i discutir-ne les solucions. I crear un 
organisme que vetllés per a mantenir la pau:   
per això es va fundar l’Organització de les 
Nacions Unides (ONU), que avui en dia aplega més 
de 200 països del món. 
El 1948 representants de tots els Estats 
membres de l’ONU van aprovar un text que 
reconeixia els drets que tenen totes les 
persones, la “Declaració universal dels drets 
humans”. Aquesta Declaració consta de 30 
articles. El fulletó que tens a les mans és una 
guia de lectura fàcil, i per això us resumim 
aquests articles agrupats per temes.