Butlletí informatiu
Núm. 45
Setembre 2018
Exemplar gratuït
Parlem amb en Pere Vives, president de l’Associació d’Amics
del Jardí Botànic, en el 25è aniversari de l’entitat
EDITORIAL FLAIXOS
SUMARI
Tots els jardins botànics del món aprofiten la generositat 
JARDÍ BOTÀNIC • Planta’t al Botànic. El proper 21 d’octubre, planteu-vos al Botànic! Par-
 2 Editorial, per JM Montserrat de les plantes en la producció de llavors per cultivar-les 
ticipeu en la festa de tardor i gaudiu dels colors que transformen el Jardí! En 
 3 Flaixos lluny dels seus ecosistemes originals. A diferència dels 
 4 Aprenguem botànica aquesta edició els bolets en seran els protagonistes. Us hi esperem!
animals, l’evolució dels quals ha fet de la mobilitat un 
 6 Les papallones de Barcelona
 8 Parlem amb en Pere Vives tret essencial, les plantes organitzen la seva vida des de •  Creació del Premi Nat. El Museu de Ciències Naturals de Barcelona, 
 10 Les plantes gipsícoles les limitacions que imposa no poder canviar l’indret on amb motiu del seu 140è aniversari, el setembre del 2017, ha decidit crear el pre-
 12 Els hostes del Jardí han arrelat. A conseqüència d’aquesta immobilitat són mi NAT, que s’atorgarà anualment a persones i institucions que han contribuït 
ASSOCIACIÓ D’AMICS molt generoses en la reproducció –cada arbre fa milers 
DEL JARDÍ BOTÀNIC de manera destacada i innovadora en la divulgació de les ciències naturals. En 
 13 Breus de l’Associació de llavors cada any–, i mostren una admirable capacitat aquesta primera edició (2018), el Museu ha atorgat els guardons següents:
 15 Racó del soci per adaptar-se als nous indrets on les fem viure.  - Premi NAT 2018
Al JBB, a mesura que anem completant les col-  Dr. Frans de Waal, biòleg i primatòleg, per la seva recerca en primats, així com 
leccions, necessitem posar més èmfasi a convertir la en els orígens de la moralitat i la justícia en societats humanes.
visita al Jardí en una experiència enriquidora, que ajudi  - Premi NAT extraordinari 2018 a trajectòria professional
Núm. 45 BROLLA a despertar l’interès per les plantes. Enguany hem es- Sir David Attenborough, per la seva lloable i incansable tasca de divulgació de 
Direcció: Josep M. Montserrat trenat 32 nous faristols que recullen curiositats, usos, les ciències naturals, i per haver inspirat tantes persones a comprometre’s amb 
Coordinació: Carme Solà singularitats biològiques i altres característiques de 32 
Consell de redacció: Núria Abellán, la natura.
Miriam Aixart, David Bertran, Clara González, plantes o indrets escollits del Jardí. Per fer-los més en-  - Menció Honorífica NAT 2018
Ángel Hernansáez, Enric Orús, Jaume Pàmies
Col·laboració: tenedors, el Museu ha comptat amb la col·laboració de 
 Octavi Borruel, Andreu Cera, Roser Nos Ronchera, biòloga i directora del Museu de Zoologia de Barcelona del 
Sara Palacio i Gabriel Montserrat l’Associació de Lectura Fàcil, que cerca apropar a tots els 1981 al 1989.
Disseny gràfic: Ramon Martínez
Revisió lingüística: Carme Solà públics els textos especialitzats dels museus.
Impremta: Inspyrame Printing Per a l’any vinent preparem una exposició sobre els • Mostra de bonsais. Un any més, torna una de les mostres més prestigioses de 
Paper Cyclus print de 150 g, 100% reciclat
Dipòsit legal: B 7696-2003 pol·linitzadors, que fan possible la producció de llavors bonsais a Catalunya, amb una selecció destacada de bonsais de tot l’estat Espanyol. 
2.000 exemplars gratuïts a moltíssimes plantes. Volem mostrar com les plantes La mostra va acompanyada d’un espai de venda i de diferents tallers de demostra-
Editen: Museu de Ciències Naturals han de manllevar el moviment dels altres per assegu- ció de les tècniques avançades que s’apliquen en el cultiu i modelat dels bonsais.
de Barcelona i Associació d’Amics
del Jardí Botànic rar-se que el pol·len arriba als estigmes de les flors. Les • Resum dades meteorològiques (període: 15/05/2018 - 31/08/2018)
Amb la col·laboració de: plantes necessiten els animals per a moltes altres fun-
Àrea Metropolitana de Barcelona cions, especialment per escampar les granes. També 
Jardí Botànic de Barcelona/ nosaltres disseminem milers d’espècies arreu del món,  Temperatura màxima Temperatura mínima Pluja Vent màxim
Associació d’Amics del Jardí  37 ºC 10,7 ºC 140 mm 37 Km/h
Botànic de Barcelona intencionadament o de manera ben involuntària: qui 
Dr. Font i Quer, 2 pot menjar-se una maduixa sense empassar-se’n les 
Parc de Montjuïc
08038 Barcelona llavors, aquests puntets negres que la recobreixen per 
Tel.: 93 256 41 60 (Jardí) fora? O una figa, una síndria o un tomàquet?
Tel.: 93 256 41 70 (Assoc. Amics)
Fax: 93 424 50 53 Us havíeu adonat que totes són vermelles,
a/e: museuciencies@bcn.cat (Jardí) un color que nosaltres veiem molt bé?
 info@amicsjbb.org (Assoc. Amics)
Webs: www.jardibotanic.bcn.cat
 www.amicsjbb.org JM Montserrat
Director del JBB
Imatge de la portada:
Papallona reina, per Ángel Hernansáez 3
APRENGUEM BOTÀNICA
La família de les convolvulàcies Les fulles són alternes, simples, 
senceres o pinnatisectes amb estípu-
Etimologia: Relatiu al gènere Con- les reduïdes o sense.
volvulus. Epítet procedent del llatí La inflorescència pot ser cimosa, 
convolvere, que significa enrotllar, terminal o axil·lar, i de vegades acaba 
enroscar. Fa al·lusió a les tiges tan vo- en una sola flor.
lubles d’algunes espècies. Les flors són actinomorfes, amb de 
Les convolvulàcies habiten gairebé tres a cinc pètals soldats en una corol-
totes les zones temperades i tropi- la acampanada de color rosat, blanc o 
cals, i són freqüents en boscos higrò- blau. El fruit és una càpsula.
Fulles de Callistegia sepium
fils i terrenys modificats, com solars, 
camps de conreu, vores de camins, etc. Algunes espècies tenen un ús orna-
mental, com els cultivars d’Ipomoea i 
Convolvulus i la coneguda entapissant 
de zones ombrívoles, Dichondra repens.
Les convolvulàcies al JBB:
- Canàries: Convolvulus floridus, Con-
volvulus canariensis.
Fruit de Convolvulus mauritanicus
- Nord d’Àfrica: Convolvulus maurita-
Convolvulus althaeoides
Com a utilitats importants de les nicus.
Acostumen a tenir cèl·lules laticí- convolvulàcies en destaca l’ús alimen- - Mediterrània oriental: Convolvulus 
Convolvulus arvensis feres que segreguen un làtex hialí. Són tari en el consum humà d’espècies im- cneorum.
La família està constituïda per uns plantes de tiges molt volubles i enfila- portants com ara Ipomoea batates, el - Plantes ruderals o males herbes: Ca-
58 gèneres i 1.650 espècies. A Euro- disses, o bé postrades o erectes. Algu- moniato, molt estès a l’Amèrica del Sud. llistegia sepium, Convolvulus althaeoides, 
pa, sis d’aquests gèneres es troben de nes no tenen clorofil·la i són paràsites També cal destacar l’ús medicinal Convolvulus arvensis, Ipomoea indica.
manera silvestre o naturalitzats com a d’altres plantes, com ara Cuscuta sp., de Convolvulus officinalis, les llavors 
herbes ruderals, que alegren els camps que té preferència per labiades, lle- del qual tenen propietats purgants. Text i fotografies: Núria Abellán
a l’estiu amb les vistoses flors, tot i que guminoses i solanàcies. La infestació 
acaben esdevenint males herbes per pot arribar a ser un gran problema en 
als cultius, com les corretjoles. certs cultius, com el de l’alfals, ja que 
Són plantes herbàcies, rarament la Cuscuta és molt difícil d’erradicar. 
sufruticoses o llenyoses, com algun Els productors han de comprar llavors 
exemplar de forma arbòria originari ben netes i lliures de les petites llavors 
de Mèxic (Ipomoea murucoides),o l’ar- de la planta paràsita, per assegurar-se 
bust canari Convolvulus floridus. un conreu eficient.
Ipomoea indica
4
PAPALLONES DE BARCELONA
Les papallones presenten un seguit això, el que es pot constatar mitjançant 
d’avantatges que les converteixen en un la xarxa de seguiment de papallones di-
excel·lent grup bioindicador. Respo- ürnes, el Catalan Butterfly Monitoring 
nen amb canvis d’abundància, fenolo- Scheme (CBMS), és tot el contrari. El 
gia i distribució geogràfica a fenòmens 65 - 70% de les papallones presents al 
com l’augment de la temperatura. En el nostre territori estan patint davallades 
conjunt d’Europa és molt clara la pro- importants en les seves poblacions. 
gressió de moltes espècies cap al nord, Les sequeres estivals, molt acusades, 
colonitzant àrees que per l’augment de l’abandonament de l’agricultura tradi-
Moreneta meridional (Aricia cramera) Saltabardisses cintada (Pyroia bathseba)
també hi ha trams de vegetació semina- de fragments de vegetació mediterrània 
turals, amb pinedes de pi blanc, fenas- al Carmel i a Montjuïc permet la presèn-
sars i prats de teròfits. Tots dos itineraris cia d’aquestes espècies més especialistes, 
són interessants perquè permeten ob- com la saltabardisses cintada (Pyronia 
tenir informació de les comunitats pre- batsheba) i la de solell (P. cecilia), la mar-
sents en una matriu urbana. Fins ara roneta de l’alzina (Satyrium esculi), 
s’hi han detectat un total de 33 l’escac ibèric (Melanargia lache-
espècies. sis) i la nimfa mediterrània 
Nimfa mediterrània (Limenitis reducta) Marroneta de l’alzina (Satyrium esculi) Gran part de les pa- (Limenites reducta), censa-
la temperatura s’han tornat habitables, cional amb el consegüent augment de la pallones censades en da aquesta darrera un sol 
on abans eren absents. És el cas de la cobertura forestal i la pèrdua d’hàbitats aquests itineraris cor- cop, precisament a dins 
papallona tigre (Danaus chrysippus) i herbacis de qualitat, l’ús massiu de pro- responen a papallones del Jardí Botànic.
d’altres espècies migradores africanes ductes fitosanitaris, l’homogeneïtzació amb una elevada capacitat M’agradaria acabar, 
cada cop més freqüents a les nostres la- del paisatge i la fragmentació dels hà- dispersiva, poc selectives doncs, encoratjant-vos 
tituds. Alhora, també tenim exemples bitats són alguns dels factors que de ben pel que fa a l’hàbitat i gene- a participar en l’estudi de 
de davallades importants d’espècies segur tenen impacte en les poblacions ralistes pel que fa a l’alimentació. l’apassionant món de les papallo-
Papallona reina
de climes freds, que estan sotmeses a de papallones mediterrànies. És el cas de la safranera de l’alfals (Papilio machaon) nes, ja sigui per mitjà del CBMS 
massa estrès tèrmic en punts de la seva La ciutat de Barcelona compta amb (Colias crocea), la papallona rei- (http://www.catalanbms.org/es/) 
distribució catalana. La papallona de dos itineraris del CBMS, el del turó del na (Papilio machaon), la reina zebrada o de l’observatori ciutadà de papallo-
les ortigues (Aglais urticae), papallona Carmel (2013) i el de Montjuïc (2015). El (Iphiclides feisthamelii), la migradora dels nes urbanes del CREAF (http://ubms.
típica de l’alta muntanya, pràcticament de Montjuïc és un itinerari de 2.429m i cards (Vanessa cardui) i l’atalanta (Vanes- creaf.cat/).
ha desaparegut del Montseny. 10 seccions (l’última passa pel Jardí Bo- sa atalanta), entre altres. Són escasses, 
Text: Octavi Borruel Trenchs
Hom podria esperar que les espècies tànic), que mostreja una part extensa de en canvi, les papallones amb baixa ca- Programa de biodivesitat
de papallones associades a climes càlids la muntanya. Les primeres seccions tra- pacitat de dispersió, que a més solen ser Direcció d’Espais Verds i Biodiversitat
s’haurien de veure afavorides per aquest vessen jardins (Mossèn Cinto Verdaguer, espècies amb una especialització tròfica Ajuntament de Barcelona
augment de temperatura. No obstant Joan Brossa i Mirador de l’Alcalde), però més gran. En aquest sentit, l’existència Fotografies: Programa de Biodiversitat
6 7
PARLEM AMB EN PERE VIVES
cional al Palau de la Virreina el 21 de retrobava amb el grup d’educació am- Com és el dia a dia de la teva feina 
juliol del 1993. Jo en vaig ser només biental del qual jo formava part. Així a l’Associació? I quines altres
un més. van néixer el primer itinerari botànic, coses portes entre mans?
materials pedagògics i algun curs. El Hi ha moments de feina i moments 
Has estat vinculat a l’AAJBB 1994 vaig acabar la meva col·laboració de molta alegria; és qüestió de dosi-
des dels inicis. Com recordes a l’IBB, i diversos motius em van allu- ficar-ho. La meva tasca professional 
la lluita d’aquells anys? nyar del Jardí; tot i això vaig mantenir gira al voltant de l’educació ambiental; 
El 1989 jo acabava els estudis de Biolo- la quota de soci tots aquells anys, en com a professor, i també com a direc-
gia. El meu pare, botànic de professió, soc el soci 26. Després vaig saber que tor del centre d’educació ambiental 
em va adreçar al Dr. de Bolós. D’aque- el Carlos entrava a la Junta, la qual cosa Mas d’en Pedro, a Cubelles, empresa 
lla reunió en va sortir la possibilitat em va alegrar: havia estat alumne meu familiar que ofereix un servei educa-
de poder veure el Dr. Montserrat, que en uns cursos d’educació ambiental. tiu per a prop de 3.000 escolars l’any.
em va explicar el projecte d’incorpo- L’any 2000 vaig dirigir durant dos anys 
rar a l’IBB un microespectrofotòmetre el projecte de reforma de la Masia del Quines fortaleses i quines febleses 
per a estudis de continguts d’ADN en JBH amb una escola taller, per Barcelo- hi veus, a l’AAJBB?
plantes. I així vaig començar. La Núria, na Activa. Va ser una alegria veure que Les fortaleses són la seva gent, espe-
Pere Vives, president de l’AAJBB la Ma Antònia i l’Alfons em van ajudar finalment la Masia esdevenia un espai cialment els voluntaris, i la tasca que 
molt a millorar els procediments dins per a l’activitat dels Amics. fan. L’AAJBB arrela en el teixit social 
del laboratori, que sempre porten sor- i és forta i coneguda encara que a vol-
El 21 de juliol és una data important preses. A l’obrador vaig conèixer l’Au- Des de l’octubre del 2015 ets tes feble per dins. L’entorn del Jardí 
per a l’AAJBB. Què representa rora, en Miquel i en LLuís, amb qui el president de l’Associació. Botànic és un espai emblemàtic de la 
per a tu? vaig mantenir les col·leccions vives de Com hi arribes? ciutat i el sentit de l’activitat que fa 
És la data de constitució de l’Asso- plantes dels meus estudis. El Jardí ja De manera inesperada. L’Associa- l’Associació és excepcional. Les fe-
ciació. Els que llavors hi érem vam estava tancat al públic i era ple de plan- ció passava per un mal moment pel bleses són la gestió del dia a dia, la 
quedar sorpresos en veure la respos- tes pertot arreu, no s’hi donava l’abast. que fa a composició de la Junta. Me’n necessitat de rejovenir-se i les difi-
ta ciutadana que hi va haver de la Fira Aquí vaig entrar en contacte amb els vaig assabentar per una carta als socis cultats per encaixar tota l’activitat en 
Jardinova. Recordo la Imma, la Núria primers Amics, que feien una gran feta per la presidenta. Amb voluntat una ciutat complexa, donar-se a co-
i en Josep Maria preocupats per com tasca els primers anys ajudant en tot el d’ajudar, vaig trucar al vocal i li vaig nèixer i adaptar-se als nous temps. 
canalitzar-ho... Finalment, prop de que calia, especialment el reg a l’estiu. oferir la possibilitat de donar un cop Però l’afecte de la gent és el millor, els 
200 voluntaris i el naixement d’una Recordo en Joaquim, que aleshores de mà. Sense esperar-m’ho, al cap de detalls que els socis i amics et tenen, 
associació. L’empenta d’en Pere Du- dibuixava plantes, que em va demanar dos dies m’oferien ser-ne president. els agraïments constants cap a la teva 
ran Farell i la bona voluntat d’en Llu- permís per dibuixar la col·lecció de M’ho vaig rumiar, ja que no era pas la tasca t’ajuden a continuar. 
ís, en Juanjo i l’Oriol, que n’assumí la Narcissius que teníem a l’obrador. Ell va meva idea inicial, però vaig acceptar la Molt feliç per aquests quasi tres anys 
presidència, van ser claus per fer una iniciar el grup de dibuix de l’Associació proposta. En l’Enric, el tresorer, i en com a president!
junta directiva amb els 26 socis fun- i encara n’és soci. Els Amics es reuni- Miquel hi vaig trobar l’ajuda per tirar 
dadors, que signàrem l’acta funda- en a la planta baixa de l’IBB, i allà em endavant la Junta. Carme Solà
8 9
LES PLANTES GIPSÍCOLES: GIPSÒFILES I GIPSÒVAGUES
Els jardins botànics han estat sempre No obstant les dificultats, hi ha unes 
espais on la ciència floreix pels racons. plantes que només viuen en el guix, les 
L’experiència dels conservadors i jardi- gipsòfiles. El fenomen d’exclusivitat 
ners, el llegat de coneixement que guar- de les gipsòfiles pel guix es coneix com 
den i sobretot la possibilitat de recrear a gipsofília. La resta de plantes que el 
sistemes biològics els fa idonis per fer- toleren però que també viuen en altres 
hi experiments i tractar de respondre sòls són les gipsòvagues.
preguntes. El JBB, enfocat als biomes La gipsofília es un fenomen mun-
mediterranis i amb un espai dedicat als  El Gabriel, l’Andreu i la Sara
dial reconegut des de fa segles, però 
ecosistemes dels guixos, és una oportu- no se sap per què les gipsòfiles viuen dí Botànic de Barcelona (JBB) i l’altre ferent nivell de fertilització en un sòl 
nitat per avançar en el coneixement de només en el guix ni quins són els fac- a l’Instituto Pirenaico de Ecología de amb alta concentració de guix.
les plantes que hi viuen, les gipsícoles. tors que provoquen la gipsofília. Jaca (IPE-J). La duplicitat es deu al fet En tots dos experiments es fa un segui-
El guix és una roca de sulfat de calci Avui dia sabem que les gipsòfiles que a l’IPE-J el cultiu es fa en testos i ment de la fenologia i del creixement, i es 
hidratat, formadora de sòls amb alta d’Espanya, Turquia i els EEUU com- l’experiment dura dos anys i mig, i en recullen fruits i fulles per analitzar-los. 
disponibilitat de calci i sofre. Però parteixen una composició química canvi al JBB es realitza en parcel·les i En el primer ens preguntem si les gipsò-
aquests dos elements són essencials singular: tenen altes quantitats de so- dura més de tres anys. files necessiten el guix per sobreviure, i 
per a la planta fins a cert punt: amb fre i/o calci a les fulles, per sobre del  El primer dels dos experiments per tant no haurien de créixer -o créixer 
excés dificulten el creixement i la llindar habitual de concentració. Per consisteix a cultivar cinc gipsòfiles i pitjor- en el sòl no guixenc, i si segueixen 
distribució de les espècies i fan com- tant, podem dir que són acumulado- cinc gipsòvagues de la Vall de l’Ebre acumulant calci i sofre si creixen fora del 
plicada l’agricultura. A més, en els res d’aquests elements, que justament en un sòl guixenc i en un de no guixenc guix. En canvi, el segon és un experiment 
sòls amb molt de guix hi ha manca de són els més abundants en el sòl. En (en el cas del JBB en sòl de Montjuïc i comú per conèixer la nutrició de les plan-
nutrients essencials i, normalment, canvi, les gipsòvagues no presenten a Jaca en sòl calcari). Les espècies han tes en un context de manca de nutrients, 
també d’aigua, ja que es troben en re- aquestes altes concentracions. estat escollides, sempre que s’ha po- en un d’òptim i en un amb excés.
gions semiàrides i àrides del planeta. Nosaltres ens preguntem si acumu- gut, en parelles de gipsòfila i gipsòva- Aquests experiments ens perme-
lar sofre i calci és una característica que ga d’una mateixa família. tran seguir entenent les plantes que 
permet tolerar millor el guix (i així créi- El segon experiment, també dupli- viuen en el guix (les gipsícoles), en-
xer-hi millor), o si, pel contrari, és una cat en el JBB i en el IPE-J, consisteix tendre la seva nutrició i com ho fan 
necessitat nutricional d’aquestes plan- a cultivar un parell de gipsòfila i gip- per fer front a les característiques del 
tes, que fa que estiguin lligades al guix sòvaga de les cistàcies, Helianthemum guix, i així poder aplicar, a mitjà ter-
per obtenir-ne calci i sofre en grans squamatum (espècie model de l’estudi mini, una millora en l’agricultura i en 
quantitats. També ens preguntem si dels guixos) i Helianthemum syriacum, la conservació dels guixos.
tenen necessitats similars d’altres ele- i un altre parell de brassicàcies (Le-
ments poc estudiats, i si hi ha diferèn- pidium subulatum i Matthiola fruticu- Text: Andreu Cera, Sara Palacio
cies entre gipsòfiles i gipsòvagues. losa), a més de Gypsophila struthium i Gabriel Montserrat
Per resoldre-ho, es van plantejar subsp. hispanica. Aquestes plantes es Investigadors de l’Instituto Pirenaico
Helianthemum squamatum en un test amb sòl calcari dos experiments duplicats: un al Jar- reguen amb tres tractaments de di- de Ecología
10 11
ELS HOSTES DEL JARDÍ BREUS DE L’ASSOCIACIÓ...
La reineta arbòria o granoteta de Sant Antoni (Hyla arborea) Algunes de les activitats de l’Associació
realitzades de maig a juliol del 2018
A gran part d’Europa existeix una 
creença popular molt arrelada que 5 de maig i 19 de maig 12 de maig
defensa que es pot predir la pluja ob- Matinal botànica cultural per l’Eixam- Visita al Jardí per als Amics del CCCB. 
servant aquestes granotes, que rau- ple Dret de Barcelona. A causa de la plu- Recorregut general pel JBB. Assistèn-
quen com boges quan senten que la ja se suspèn a mig recorregut, i s’acaba el cia: 25 persones.
pluja s’atansa. D’aquesta manera, per 19. Assistència: 23 persones.
a molts agricultors s’han convertit en 13 de maig
una mena de baròmetre natural. 6 de maig Planta’t de Primavera (previst en 
A més, la reineta es considera be- 1ª Festa infantil de la Jugateca del JBH. principi per al 15 de maig). A més de 
neficiosa per a l’agricultura per la Malgrat la pluja es va poder celebrar ser al Punt d’Informació, fem guiatges 
quantitat d’invertebrats que menja, i bona part de la Festa. pel Jardí i la Sala Salvador, tallers de 
per això les creences populars tendien plantació i Jugateca.
a preservar-la i li donaven un caràcter 
sagrat: si algú matava un d’aquests ba-
tracis, el sant (Sant Antoni) el castiga- pervivència. L’alteració i la destrucció 
ria amb la malaltia, i fins i tot la mort, de l’hàbitat és un dels principals fac-
d’algun animal domèstic. tors perquè les poblacions es trobin 
Aquesta granoteta fa entre 4 i 5 cm en recessió arreu, motiu pel qual en 
de llarg, sense comptar les potes. És molts indrets la península Ibèrica es 
de color verd brillant amb una marca considera una espècie en perill. 
fosca al costat dels ulls que va de les Al Jardí Botànic de Barcelona, però, 12 de maig
potes anteriors a les posteriors. Té i gràcies a la remodelació de l’estany, Taller de dibuix naturalista a càrrec de 
certa capacitat per modificar el color han proliferat considerablement. Blanca Martí. Assistència: 9 persones.
de la pell depenent de l’entorn, i gran L’augment de la biodiversitat, sobretot 
facilitat per grimpar, gràcies a unes dels petits invertebrats que consti-
ventoses situades a la punta dels dits. tueixen el seu aliment, unit a l’incre-
El període de reproducció comença ment considerable de la massa vegetal, 
a la primavera: a la nit, inflant l’enor- on troben protecció i camuflatge, han 
me sac bucal, els mascles comencen a estat factors determinants perquè ara 19 de maig
emetre un so similar al dels ànecs per puguem veure sense gaire dificultat Nit dels Museus. Guiatges fins a les 
mirar d’atraure les femelles. aquesta granoteta grimpant per fulles i 0.30 h, en què mostrem sis arbres 
En general, els amfibis són un grup branques, i els seus capgrossos nedant il·luminats com a representació em-
molt sensible als canvis ambientals ja per l’aigua buscant aliment. blemàtica de la flora del Jardí. Gran 
que viuen en dos medis, l’aquàtic i el participació de públic.
terrestre, dels quals en depèn la su- Text i fotografies: Ángel Hernansáez
12 13
EL RACÓ DEL SOCI
26 de maig 16 de juny
25 anys del primer itinerari per la Sopar Aniversari 
muntanya de Montjuïc per part dels 25 anys de l’Asso-
guies de l’Associació, i presentació del ciació. Bufet lliure 
llibre Arbres singulars de Barcelona. i música a càrrec 
d’un trio de jazz.
Assistència:
60 persones.
29, 30, 31 de maig i 2 de juny
Retorn de la visita per als Amics del 
MNAC. Recorregut general pel Jardí 
i visita a la Sala Salvador. Es fan vuit 
guiatges en total.
27 de maig Assistència: 140 persones.
Excursió botànica al Castell de Burriac 
(el Maresme), a càrrec del Dr. Mont- 11 de juny
serrat. Assistència: 22 persones. Cloenda de la Jugateca al JBH.
Algunes activitats previstes de setembre a desembre del 2018
- 17 de setembre. Comença la Jugateca al JBH.
- 30 de setembre. Guiatges al JBB per al centre cívic Albareda-El sortidor, a la zona de Califòrnia.
- 6 d’octubre. Visita al JBB per al centre cívic Cotxeres de Sants.
- 7 d’octubre. Excursió botanicomicològica a la fageda de Santa Fe del Montseny
   (Vallès Oriental) a càrrec de J.M. Panareda i Josep Soler.
- 7 d’octubre. Visita guiada al JBH a les 12.30 h.
- 16 d’octubre. Visita al JBB per al centre cívic Font de la Guatlla.
- 21 d’octubre. Planta’t de Tardor.
- 27 d’octubre (?). Assemblea General. Renovació de càrrecs.
- 4 de novembre. Visita guiada al JBH a les 12.30 h.
- 17 de novembre. Jornada de Jardins japonesos contemporanis a la Sala Salvador del JBB.
- 15 de desembre. Dinar de Nadal. Acte de cloenda dels 25 anys de l’Associació.
14 15
La nostra llavor fa créixer el Jardí
Petúnies, de Joaquim Conca
www.amicsjbb.org