Pla de dinamització del sector 
TIC de Codi Obert a Barcelona 
per al 2019- 2020
v. 1.5
1. ÍNDEX
Índex de capítols
1. Índex.................................................................................................................2
2. Introducció........................................................................................................4
2.1. Context institucional..............................................................................4
2.2. Conceptualització del pla......................................................................5
3. Objectius i abast del pla...................................................................................6
3.1. Objectius...............................................................................................6
3.2. Abast geogràfic i temporal....................................................................7
3.3. Terminologia i conceptes......................................................................8
4. Anàlisi preliminar............................................................................................10
4.1. Motivació del «benchmarking»...........................................................10
4.2. Tipus d'esdeveniments i activitats......................................................11
4.3. Associacions rellevants que organitzen activitats vinculades amb 
FLOSS........................................................................................................14
4.4. Posicionament de les activitats...........................................................15
4.5. Plataformes de comunicació habituals en comunitats FLOSS..........17
4.6. Entrevistes...........................................................................................20
5. Participants a l'ecosistema.............................................................................22
5.1. Qui integra l'ecosistema FlossBCN?..................................................22
5.2. Segmentació dels integrants..............................................................23
5.3. Persones i organitzacions claus.........................................................24
6. Eines i canals de comunicació ......................................................................26
6.1. Plataforma FlossBCN..........................................................................26
6.2. Comptes “FlossBCN” a xarxes socials...............................................27
6.3. Altres canals importants......................................................................27
7. Pla de comunicació.........................................................................................28
7.1. Missatge..............................................................................................28
7.2. Activitats de comunicació FlossBCN..................................................28
7.3. Marca FlossBCN.................................................................................29
7.4. Estratègia específica en xarxes socials..............................................31
8. Fases i Accions...............................................................................................33
8.1. Fase 1: Difusió local de la comunitat i marca FlossBCN ...................33
8.2. Fase 2: Consolidació de la comunitat i marca FlossBCN..................34
8.3. Fase 3: Posicionament de la comunitat i marca FlossBCN a nivell 
internacional ..............................................................................................35
8.4. Fase preliminar: transició des de la situació actual............................36
8.5. Carta d'activitats..................................................................................38
9. Recursos ........................................................................................................40
9.1. Recursos físics i electrònics................................................................40
9.2. Recursos econòmics...........................................................................40
9.3. Recursos organitzatius.......................................................................41
9.4. Recursos humans...............................................................................42
Versión 1.5 1. Índex Página 2
9.5. Moneda FlossBCN..............................................................................47
10. Monitorització................................................................................................49
10.1. Indicadors .........................................................................................49
11. Calendari i pressupost..................................................................................51
11.1. Pressupostos....................................................................................51
12. Annex 1 – Benchmarking d’Activitats...........................................................53
13. Annex 2 – Exemples d'associacions............................................................58
14. Annex 3 – Plataforma FlossBCN..................................................................61
14.1. Funcionalitats de la plataforma.........................................................61
14.2. Aspectes tècnics de manteniment de la plataforma.........................63
14.3. Aspectes d'ús de la plataforma.........................................................63
Versión 1.5 1. Índex Página 3
2. INTRODUCCIÓ
2.1. Context institucional
Actualment  el  Comissionat  de  Tecnologia  i  Innovació  Digital  de
l’Ajuntament de Barcelona lidera un ambiciós full de ruta: la mesura
de govern Transició cap a la sobirania tecnològica: Pla Barcelona
Ciutat  Digital,  pla  transversal  i  paraigües  que  vol  assegurar  una
política tecnològica coherent i homogènia dins de l’Ajuntament per
tal que Barcelona pugui anar més enllà de la Smart City (de l’anglès,
Ciutat Intel·ligent) esdevenint una ciutat oberta, equitativa, circular i
democràtica, un referent en política tecnològica per un clar lideratge
públic i ciutadà. Aquest pla s’aborda sota tres eixos: 
• Govern  i  ciutat:  la  tecnologia  per  a  la  transformació  i  la
innovació pública. 
• Empreses  i  entitats  socials:  desenvolupament  del  teixit
socioeconòmic digital i de l’ecosistema d’innovació local. 
• Ciutadania: apoderament de les persones. 
Un  dels  objectius  del  primer  eix,  en  el  punt  4.1,  és  fomentar  la
contractació multi-proveïdor, allunyant-se dels grans contractes, fet
que promourà la competència i  la diversitat,  facilitant l’adopció de
noves tecnologies innovadores, creant així un mercat per a PIMES
obertes i col·laboratives, utilitzant codi i estàndards oberts. A més a
més,  com  a  activitat  destacada,  està  la  transició  cap  a  codi  i
estàndards  oberts,  estudiant  les  millors  pràctiques  estatals  i
europees en aquest àmbit. 
Per una altra banda, el  segon eix,  en el  punt 4.4,  estableix entre
altres actuacions la  dinamització de l’ecosistema d’innovació i  la
promoció en fires i esdeveniments. Caldrà definir, facilitar i impulsar
projectes  que permetin  enfortir  aquest  ecosistema i  fer-lo  créixer.
Iniciatives d’incubació, acceleració, trobada o suport a agents locals
s’inclouen aquí. 
Per aquests motius exposats, des de l’IMI i el Comissionat sorgeix la
necessitat, d’una banda, de dissenyar una estratègia i tàctica per
tal  que  l’Ajuntament  dinamitzi  el  sector,  és  a  dir,  com podem
ajudar  a  fer  més gran i  més connectat  aquest  sector  a  la nostra
ciutat.
A banda, hi ha la necessitat de crear un pla de dinamització a mig
termini (12-24 mesos vista), que permeti que aquesta comunitat es
mantingui activa, actualitzada, que es vegi que segueix viva.
Versión 1.5 2. Introducció Página 4
2.2. Conceptualització del pla
Com s'ha indicat prèviament, una de les apostes de l'Ajuntament de
Barcelona, dins del seu pla de transformació digital, és potenciar l'ús
de programari lliure i codi obert («FLOSS», en anglès) dins del propi
Ajuntament i contribuir, en general, a la consolidació i creixement de
l'ecosistema de programari lliure de la ciutat. Una de les tasques que
l'Ajuntament  ha  emprès  per  tal  d'aconseguir  aquest  objectiu  és
l'elaboració  d'un  mapa  dels  principals  actors  TIC  de  la  ciutat  de
Barcelona en matèria de codi obert i una plataforma de tipus «xarxa
social professional» per a publicar aquest mapa.
L'Ajuntament  espera  que  aquest  mapa  esdevingui  un  element
central de l'ecosistema de codi obert a Barcelona, i per tal de que
això sigui així,  vol  disposar d'un pla específic de dinamització.  La
idea és que l'ecosistema faci servir aquest mapa i la plataforma com
a referència principal per a la seva pròpia estructuració.
Aquest  pla  de  dinamització  és  una  eina  bàsica  per  a  assolir  els
objectius globals de l'Ajuntament respecte el  desenvolupament de
l'ecosistema FLOSS barceloní. El pla de dinamització ha de comptar
amb una  diversitat  de tasques i  activitats,  centrades  al  voltant
d’un pla de comunicació adequat a la seva audiència: la comunitat
FLOSS.
Fixem-nos,  que  de forma implícita,  això  pressuposa  que hem de
tenir molt clara l'audiència a la que volem dirigir-nos i hem de parlar
el seu propi llenguatge. També és important tenir molt clars els seus
valors i interessos per tal de poder estimular la seva resposta. Per
les característiques pròpies d'un ecosistema de programari lliure, tot
això és molt més fàcil  d'aconseguir  si  es treballa des de dins del
propi ecosistema.
Versión 1.5 2. Introducció Página 5
3. OBJECTIUS I ABAST DEL PLA
Un aspecte  clau  del  pla  de  dinamització  és  definir  clarament  els
objectius que es volen assolir i el seu abast (conceptual, geogràfic i
temporal). Els objectius i abast del pla ens permetran també definir
l'audiència o destinataris de les accions posteriors.
Intentarem,  a  més  més,  assignar  als  objectius  alguna  mena  de
prioritat genèrica, per poder classificar-los en objectius a curt termini
i objectius a llarg termini.
3.1. Objectius
Els principals objectius del pla de dinamització son: 
A curt termini (inicialitzar): 
• Realitzar el manteniment, moderació i actualització inicial de
la  plataforma  «FlossBCN»,  al  voltant  del  mapa  FLOSS  de
Barcelona. .
• Aconseguir que aquesta plataforma que s'està desenvolupant
per a la gestió del mapa FLOSS de Barcelona i de les altres
activitats  FLOSS  de  la  zona  esdevingui  una  eina  de
comunicació i transacció habitual per a la Comunitat FLOSS
de Barcelona.
• Difondre  a  la  societat  en  general  l’existència  i  abast  de  la
comunitat  FLOSS de Barcelona i  posar  el  valor  l'actiu  que
representa per a la ciutat
• Proporcionar eines i infraestructura a la comunitat FLOSS de
Barcelona  per  a  desenvolupar  l'ecosistema  FlossBCN,
recolzant projectes i comunitats
• Fomentar  interaccions  entre  els  actors  i  les  comunitats  de
l'ecosistema  FLOSS  de  Barcelona,  amb  activitats,
esdeveniments en comú. 
• Fomentar la col·laboració entre comunitats i sector públic per
al desenvolupament d'iniciatives FLOSS
• Crear  l'entorn  facilitador  perquè  sorgeixin  relacions
simbiòtiques entre els diversos actors de la comunitat FLOSS
de Barcelona
Versión 1.5 3. Objectius i abast del pla Página 6
A mig termini (creixement)
• Aconseguir  que  el  manteniment  i  actualització  del  mapa  i
plataforma FLOSS de Barcelona sigui realitzat per la pròpia
comunitat FLOSS, amb autonomia i de forma sostenible.
• Aconseguir que la comunitat FLOSS de Barcelona consideri
la plataforma (actualment denominada «FlossBCN») com una
eina  de  referència  del  “qui  és  qui”  a  l'entorn  FLOSS  de
Barcelona.
• Posicionar  Barcelona  com  una  ciutat  “FLOSS  friendly”  i
atreure  a  la  ciutat  talent  relacionat  amb  les  tecnologies
FLOSS
• Fer créixer quantitativament i qualitativa la comunitat FLOSS
de Barcelona, incorporant-ne més persones i organitzacions i
millorant les seves “competències FLOSS”
• Fomentar  el  desenvolupament  a  Barcelona  de  les
competències adequades per a respondre a les necessitats
de serveis FLOSS que el el teixit empresarial de la ciutat en
general  i  l'Ajuntament  de   Barcelona  en  particular
requereixen.
• Difondre  el  coneixement  sobre  FLOSS entre  els  actors  de
l’ecosistema TIC més ampli de Barcelona. 
• Trobar  fonts  de  finançament  independents  (patrocinadors,
publicitat, etc.) per a sostenir la plataforma i les activitats de la
comunitat. 
A llarg termini (sostenibilitat) 
• Estendre  els èxits  i  beneficis d’un ecosistema sòlid FLOSS
Barceloni a altres ciutats, regions i països. 
• Establir Barcelona com centre de referència, de competències
i d’excel·lència multidisciplinari a nivell  mundial en el sector
FLOSS. 
3.2. Abast geogràfic i temporal
Des del punt de vista geogràfic les accions del pla se centren a la
ciutat de Barcelona, però no s'exclou la participació en activitats o
col·laboracions  amb  altres  ciutats  o  organitzacions  de  l’àrea
d’influència  de  la  ciutat  (província  de  Barcelona  i  altres  ciutats
principals  de  Catalunya)  quan  es  consideri  interessant  per  a  la
comunitat  FlossBCN.  També  es  consideraran  algunes  iniciatives
Versión 1.5 3. Objectius i abast del pla Página 7
internacionals  específiques  per  la  seva  rellevància  o  possible
influència a l'ecosistema FLOSS de Barcelona.
Des del  punt  de vista  temporal,  el  pla  de dinamització contempla
tasques a realitzar  durant  els  propers 24 mesos (2019-2020).  No
obstant, considerem 3 fases (difusió, consolidació, extensió) que es
comenten a la secció 8. 
3.3. Terminologia i conceptes
Els termes «Open Source» i «Programari Lliure» son els definits a la
Guia sobre la Sobirania Tecnològica de l’Ajuntament de Barcelona. 
• Ecosistema FLOSS:  en  general  utilitzarem al  document  la
denominació ecosistema FLOSS de Barcelona o simplement
“ecosistema  FlossBCN”  o  “FlossBCN”  per  a  referir-nos  al
conjunt  o  xarxa  de  persones,  organitzacions,  empreses,
entitats educatives, associacions, comunitats o iniciatives que
tenen alguna relació amb el programari lliure, el codi obert o
les  tecnologies  “open”  en  general  i  desenvolupen  la  seva
activitat a la ciutat de Barcelonao la seva àrea d'influència, i
que d'alguna forma poden tenir relacions simbiòtiques
Aquest  terme  està  en  consonància  amb  la  denominació
OSSECOs  (Open  Source  Software  ECOsystems),
comunament  utilitzada  al  món  acadèmic  per  a  referir-se  a
l'estudi dels paradigmes i dinàmiques col·laboratives que es
donen en les comunitats de desenvolupament de programari
lliure.  
• Desconferència (unconference): una desconferència és una
conferència organitzada i portada pels participants i centrada
en un tema o propòsit. El terme «desconferència» s'ha aplicat
a un ample interval de reunions que miren d'evitar un o més
aspectes  d'una  conferència  convencional,  com  les  altes
quotes  i  les  presentacions  patrocinades.  Per  exemple,  en
2006,  CNNMoney  va  aplicar  el  terme  a  diversos
esdeveniments  incloent-hi  BarCamp,  Bloggercon  i  Mashup
Camp. El terme s'usa principalment a la comunitat tècnica, tot
i que cap al 2009 es va començar a fer servir en la indústria
dels viatges.
A  una  desconferència  l'agenda  la  fixen  les  persones  que
participen, i s'apliquen unes “regles” molt simples:
Versión 1.5 3. Objectius i abast del pla Página 8
1. Les  persones  que  assisteixen  són  les  persones
adequades, siguin quines siguin
2. Qualsevol cosa que succeeixi està bé
3. Quan comença és que és l'hora de començar
4. Quan s'acaba és que és l'hora d'acabar
Com  es  pot  intuir,  la  idea  que  hi  ha  darrera  d'aquest
plantejament  és  que  una  desconferència  s'organitza  sense
cap mena d'expectativa i els organitzador no han de tractar
de mantenir el control.
• Mapa  FlossBCN:  mapa  per  a  la  identificació  dels  actors
actius a la comunitat Open Source de Barcelona, encarregat
per l’Ajuntament de Barcelona al mateix temps que aquest pla
de dinamització.
• Plataforma FlossBCN: plataforma tecnològica per a publicar
el Mapa FlossBCN i servir de xarxa social professional per  la
comunitat  FLOSS  BCN,  encarregada  per  l’Ajuntament  de
Barcelona al mateix temps que aquest pla de dinamització.
 
Versión 1.5 3. Objectius i abast del pla Página 9
4. ANÀLISI PRELIMINAR
4.1. Motivació del «benchmarking»
La majoria de comunitats FLOSS són organitzacions o ecosistemes
al voltant de projectes relativament madurs, que disposen ja de les
seves pròpies eines de promoció,  difusió i  dinamització.  A més a
més,  acostumen  a  centrar-se  en  un  projecte  únic  (GNU/Linux,
Ubuntu,  Jboss,  MariaDB,  PostgreSQL,  per  exemple)  o  formen un
ecosistema  de  projectes  tècnicament  i  relativa  homogenis  (les
fundacions  Apache  o  Mozilla,  per  exemple).  El  propi  sector  del
programari lliure, des d'un punt de vista generalista, també disposa a
nivell  internacional  d'algunes  organitzacions  madures  que  porten
molt anys realitzant activitats de difusió i foment del moviment (FSF,
Apache Foundation o Linux Foundation, ...).
Complementàriament el Mapa FlossBCN realitzat ens indica que els
principals actors de l'ecosistema FLOSS de Barcelona també son
relativament  madurs,  amb multitud  d'organitzacions,  associacions,
comunitats  i  persones  que  porten  molts  anys  desenvolupant,
promocionant i difonen el món del programari lliure a casa nostra.
Malgrat  això  no  formen  una  comunitat  global  visible,  estable  i
reconeguda com a «sistema» o ecosistema coherent.
Per  tant,  per  una  banda,  no  tindria  sentit  preparar  un  pla  de
dinamització del sector FLOSS a Barcelona partint de zero, sense
contemplar  què  s'ha  estat  fent  tant  a  nivell   local,  regional  i
internacional en aquesta àrea. 
I per altra banda, podria ser fins i tot contraproduent per als objectius
del projecte, per la pròpia idiosincràsia del món FLOSS, plantejar-lo
sense  considerar  els  interessos  d’aquests  actors  i  les  seves
activitats ja existents i que de fet ja han provat la seva eficàcia per
al desenvolupament de les pròpies comunitats «FLOSS» de forma
autònoma.
Per això considerem  més eficient començar amb una anàlisi de les
eines  que  ja  s'estan  utilitzant  per  a  la  dinamització  de  l'activitat
FLOSS, tant a nivell internacional com local, i establir quines poden
ser adequades al nostre model de dinamització per tal d'adaptar-les i
incorporar-les al nostre pla. Concretament ens interessarà recopilar
informació sobre:
• Esdeveniments  i  activitats  que  promocionen  una  comunitat
lliure (en general)
• Esdeveniments  a  nivell  internacional  als  quals  Barcelona
Versión 1.5 4. Anàlisi preliminar Página 10
podria estar interessada a participar
• Tipus de plataformes i activitats online que promocionen una
comunitat o sector FLOSS
• Altres plataformes i  projectes públics espanyols i  europeus,
per tal de poder plantejar eventuals línies de col·laboració
• Actors i persones "clau" en la dinamització del sector FLOSS
• Investigació de les plataformes de networking de codi obert
que existeixen actualment a Internet
4.2. Tipus d'esdeveniments i activitats
Les comunitats FLOSS compten amb una diversitat d’activitats que
les  sostenen  i  dinamitzen.  A  l’Annex  I,  aportem  exemples  dels
esdeveniments i activats mencionats. 
4.2.1. Conferències i convencions
Poden tenir diferents variants, però en essència són esdeveniments
en  el  format  de  conferència  o  convenció  tradicional,  amb  una
agenda de presentacions i ponents que es coneixen amb antelació i
un  conjunt  d'assistents  que  formen  el  públic  o  audiència  de  les
ponències. 
Exemples: OSCON, LinuxCon, ApacheCon, OpenExpo, LIbreCon 
4.2.2. Barcamps
Un BarCamp és una trobada oberta o  desconferència que pren la
forma de tallers o d'esdeveniments participatius. És bàsic que tot el
contingut  estigui  proporcionat  pels  propis  participants,  ja  que  es
basa  en  el  principi  “ningú  com  a  espectador,  tothom  com  a
participant”.
Aquesta  mena  d'esdeveniment  acostuma  a  posar  èmfasi  en  les
darreres  innovacions  en  la  matèria  d'aplicacions  d'Internet,  en  el
programari lliure o en les xarxes socials. 
A  diferència  dels  CityCamps  que  comentarem  a  continuació,  els
BarCamps se acostumen a centrar-se més en aspectes tecnològics i
moltes vegades estan dedicats a un sector tecnològic concret (ex.
Barcamp sobre Comerç Electrònic)
Per celebrar el primer aniversari dels BarCamps, es va organitzar un
Versión 1.5 4. Anàlisi preliminar Página 11
BarCampEarth  simultani  durant  el  cap  de  setmana  del  26  al  28
d'agost  de  2006.  Actualment  hi  ha  una  xarxa  internacional  de
BarCamps organitzats en diverses ciutats del món.
Exemples: BarCampApache, BarCamp Open Science
4.2.3. Citycamps
Els  CityCamps  són  una  sèrie  de  desconferències centrades  en
discussions sobre aspectes relatius a les administracions públiques,
en particular les ciutats. La idea és reunir responsables de municipis,
empleats, experts, programadors, periodistes i ciutadans en general
per a compartir visions sobre la ciutat. Estan dedicats principalment
a la innovació en la gestió municipal i de comunitats locals.
Acostumen a tenir quatre objectius principals:
1. Reunir actors interessats en les innovacions municipals per a
compartir idees i visions.
2. Aportar i mantenir transparència a la gestió municipal utilitzant
la web com a plataforma.
3. Fomentar  la  creació  i  desenvolupament  de  comunitats  que
defensin i  promoguin el  paper  de la informació i  les dades
obertes a les ciutats
4. Crear  propostes  concretes  que  els  participants  puguin
desenvolupar  i  desenvolupar  durant  i  després  de
l'esdeveniment.
Algunes grans ciutats que han organitzat CityCamps són Londres,
Atlanta, San Francisco, St. Petersburg, Boston o Buenos Aires. 
4.2.4. Fires FOSS (Foss Fairs)
Una FOSS Fair és també un esdeveniment de l'estil desconferència,
similar  al  BarCamp,  però  dedicat  a  la  temàtica  exclusiva  del
programari  lliure.  Com  als  barcamps,  les  presentacions  són
realitzades  pels  participants  i  es  manté  la  filosofia  “ningú  com a
espectador,  tothom com a participant”.  Pot  presentar-se qualsevol
tema relacionat amb programari lliure i obert.
La  idea  és  reunir  promotors  del  programari  lliure  en  un  entorn
casual, permetent als participants compartir el seu coneixement i i
expressar les seves idees i visions. Les xerrades i temes als que
se'ls  assigna  un  temps  de  presentació  són  triats  pels  propis
Versión 1.5 4. Anàlisi preliminar Página 12
participants.
Exemple: FOSS Fair (North Carolina)
4.2.5. Hackathons
Un hackathon (o hackday, hackfest o codefest) és un esdeveniment
de  programació  en  el  qual  participen  programadors  o  persones
involucrades  en  el  desenvolupament  de  programari  (incloent-hi
dissenyadors  gràfics,  dissenyadors  d'interfícies,  gestors  de
projectes, ...). Moltes vegades també intervenen experts en alguna
temàtica, amb la idea d'obtenir una col·laboració molt intensa d'un
equip de desenvolupament durant el temps que dura el hackathon
per a assolir un objectiu concret.
L'objectiu d'un hackathon és crear un programari o maquinari usable
i  funcional  a  la  finalització  de  l'esdeveniment.  Els  hackathons
acostumen a tenir un focus o temàtica concreta, que de vegades té
relació amb el producte a dissenyar o de vegades amb les eines,
llenguatges de programació, sistemes operatius, APIs o plataformes
a  utilitzar.  També  pot  estar  restringit  a  un  grup  demogràfic  de
programadors concrets (per exemple estudiants), però la majoria de
vegades la única restricció és respecte a l'objectiu a assolir, i moltes
vegades no hi ha cap mena de restricció en cap sentit.
Exemples : Hack KC (Kansas City), Mozilla Hackathon, Open Source
Security...
4.2.6. Summits
És un tipus específic de conferència de professionals i experts en
algun camp de la innovació i el programari lliure. Son més amplis
que les conferències, i poden reunir molts actors de molts projectes i
àmbits  diferents,  al  voltant  del  programari  lliure.  Els  temes  son
tècnics, organitzatius, comercials, etc. 
Exemples:  Paris  Open  Source  Summit,  Open  Source  Summit
Europe (OSSEU), Code for America Summit
Grups d'usuaris (User groups)
Grups  que  se  centren  en  algun  aspecte  o  producte  concret  del
programari  lliure  i  que  mantenen  una  comunicació  interna  i
organitzen  reunions  periòdiques.  Organitzen  «install  parties»,
seminaris tècnics, i fins i tot mini hackathons locals sobre el producte
o projecte particular, 
Exemples: Hispanlinux, Caliu (Catalunya), TriLUG (Raleigh, NC), 
Versión 1.5 4. Anàlisi preliminar Página 13
4.2.7. Meetups
Meetup fa referència a la web http://www.meetup.com/ que, a través
d'un  sistema de subscripció,  permet  als  seus usuaris  organitzar  i
planificar reunions de tot  tipus.  Moltes comunitats  i  grups FLOSS
(Barcamps,  UserGroups,  etc.)  utilitzen Meetup per  a  planificar les
seves trobades i reunions.
Exemples locals:
• Barcelona Free Software (Asociación KDE España)
• Open Data Barcelona (Iniciativa Barcelona Open Data)
4.3. Associacions rellevants que organitzen
activitats vinculades amb FLOSS
Moltes  d’aquestes  activitats  i  esdeveniments  son  organitzats  per
associacions,  o  aquestes  associacions  participen  a  les  activitats
organitzades per altres membres de la comunitat FLOSS. D’aquesta
manera, participen a la dinamització de la comunitat o associació en
qüestió. Posem a continuació alguns exemples:
• A nivell internacional, podem pensar en els següents actors
(més detalls a l’Annex 2)
◦ Free  Software  Foundation  (Boston):  organització
«fundadora» del moviment de programari lliure
◦ Free Software Foundation Europe (Berlin):  organització i
lobby  polític  per  a  afovorir  el  programari  lliure,  els
estàndards oberts i el coneixement lliure a Europa
◦ Open Knowledge Foundation (Bruselas): organització per,
a posar en relleu el valor de l'open data a la societat per a
dissenyar accions sobre problemes socials
◦ Code for  America:  associació  per  al  programari  lliure  a
l’administració pública americana (USA).
• A nivel regional i local: 
◦ Hispanlinux: associació d’usuaris de Linux espanyols
◦ Asocación Española de Drupal 
◦ FabLab Barcelona y Mob Barcelona (espai de co-working
que crean «comunitat»)
◦ Associació CATPL: associació d’empreses de programari
Versión 1.5 4. Anàlisi preliminar Página 14
lliure de Catalunya
◦ Fundació  Guifi.net:  responsable  de  gestionar  la  xarxa  i
comunitat Guifi.net
◦ La Càtedra de Programari Lliure, de la UPC (organitzava
les jornades de PL de la UPC)
◦ Barcelona  Free  Software.  Agrupament  de  persones
independents  actives  en el  mon de  Programari  Lliure  a
Barcelona (sobre tot, KDE Barcelona)
◦ Caliu: LUG centrat a Barcelona
◦ Softcatalà: grup de persones interessades en promoure el
programari lliure en català, i traduir programes existents al
català.
4.4. Posicionament de les activitats
Hem cregut convenient, per a poder prendre decisions sobre quines
activitats  de  l’ecosistema  caldria  prioritzar,  estructurar-les  en  una
taula diagrama de dos eixos. En un eix (horitzontal) representem qui
és  l'organitzador de l'activitat,  i  l'altre eix (vertical)  quins són els
destinataris de l'activitat,  distingint entre activitats dirigides a una
part específica del sector FLOSS, activitats dirigides a l'ecosistema
FLOSS  en  general  o  activitats  dirigides  al  públic  en  general,  no
pertanyent al sector FLOSS (activitats de comunicació i difusió fora
de l'ecosistema FLOSS). 
Posem  al  diagrama  algun  exemple  de  cada  tipus  d'activitat
únicament a efectes aclaridors.
Versión 1.5 4. Anàlisi preliminar Página 15
Activitats pròpies (organitzades per flossbcn) Activitats alienes (organitzades per altres)
Interaccions Activitats amb projectes FLOSS de fora Projecció externa projects BCN en a diferents nivells activitats aliens - (p.e. Sentilo en JoinUp)
amb altres - Veins (València, Balears, Aragò, França)
ecosistemes - Regionals/nacionals (Madrid, etc.) Support a la internacionalitzacio´
- Internacional (Toulouse, Nice, Torino) de proyectes “made in BCN”
Conferències sector TIC
Activitats Esdeveniments Open en general Conferències (Jornades universitàries)
sobre tot “CityCamp BCN”
Desconferències
SmartCities Fires (OpenExpo, LibreCon, MWC)l’ecosistema Plataforma Ecosistema Summits (OSCON, LinuxCon)
flossbcn Llistes FOSS General (Mail)
Conferències / hackathons / meetups /  etc. 
Activitats Task Forces/Brigades/Challenges de projectes FOSS
sobre un Esdeveniments “OpenX” (OpenCity, OpenEdu OpenBio) Reunions de UserGroups, Fablabs, 
projecte o un Meetups / Barcamps Makerspace 
sector
Meetings Projectes Propis Projecte/sector
(Sentilo, Decidim, OpenData...) Drupal, Moodle, Linux
OpenGIS 
Per altra  banda,  també pot  ser  útil  classificar  les activitats  per  la
seva tipologia des del punt de vista del seu objectiu principal o camp
d'acció. Presentem a continuació un diagrama segons aquest criteri,
posant també alguns exemples d'activitats existents.
KS – Knowledge Sharing MS - Marketing and Sales
OpenGIS Exhibicions i Fires
Jornades Universitàries OpenExpo
Catàleg d’experts
Documentació de la plataforma
PS - Problem Solving NS – Networking and Socialising
Tallers BeerCamp
Hackathons Campus clubs
Clínics
Challenges
D’aquesta  forma,  es  pot  crear  un  «ventall»  d’activitats  i  accions
enfocant  un  o  més  quadrants  o  nivells  dels  diagrames,  per  a
prioritzar  un  o  més  tipus  d'interacció  o  objectiu  social/comunitari,
Versión 1.5 4. Anàlisi preliminar Página 16
amb una evolució en el temps (fases de desplegament del pla). 
També,  durant  el  curs  de  la  dinamització,  caldrà  establir  quins
esdeveniments  pot  ser  més  beneficiós  esponsoritzar  i  en  quins
termes, analitzant-los en termes d'àmbit o sector. Per exemple:
• Anàlisi del  breakdown d'activitats a incloure al pla per àmbit:
tècnic, legal, formació general FLOSS, social, cultural, ...
• Anàlisi  d'esdeveniments  i  activitats  que  promocionen  la
comunitat  lliure  o  sector  FLOSS  en  general  per  sector:
universitari,  empresarial,  cooperatius  (l’economia
col·laborativa), formació professional, i administració pública
4.5. Plataformes de comunicació habituals 
en comunitats FLOSS
Com  a  part  de  l'estudi  preliminar  s'ha  explorat  quines  són  les
plataformes més comunes que les comunitats FLOSS utilitzen per a
les  seves  comunicacions.  A  continuació  relacionem les  que  hem
trobat  de  forma  més  habitual,  sense  que  la  llista  pretengui  ser
exhaustiva.
Lògicament,  aquesta  llista  ha  de  servir  per  a  definir  en  quines
d'aquestes  plataformes  FlossBCN  ha  de  tenir  presència  com  a
marca pròpia.
4.5.1. Twitter
Twitter és un servei de microblogging que permet als seus usuaris
d'enviar  i  llegir  missatges  de  text  d'una  llargada  màxima de  280
caràcters anomenats tuits o piulades
4.5.2. Google+
Google+ és un servei  de xarxa social  basat  en HTML5. Google+
integra  tots  els  serveis  socials  de  Google  i  té  funcionalitats
semblants a Facebookm de la que és competència directa.
4.5.3. Linkedin
LinkedIn  és  una  xarxa  social  orientada  als  professionals  i  els
negocis. El principal propòsit d'aquesta xarxa és posar en contacte i
establir col·laboracions entre professionals qualificats. 
Versión 1.5 4. Anàlisi preliminar Página 17
4.5.4. Meetup
Meetup és una plataforma que a través d'un sistema de subscripció
permet  als  seus  usuaris  organitzar-se  en  grups  per  a  planificar
trobades i reunions.
4.5.5. Telegram
Telegram és una aplicació de missatgeria instantània gratuïta i feta
amb programari lliure que permet enviar i rebre missatges a través
d'Internet. Permet crear grups i enviar imatges i vídeos. Un dels seus
objectius és proveir una major privadesa i seguretat en comparació
amb altres aplicacions similars
4.5.6. Whatsapp
WhatsApp és un programa de missatgeria instantània per a telèfons
intel·ligents, propietat de Facebook. A banda de missatges, aquesta
aplicació permet també enviar i rebre fitxers amb imatges, vídeos,
ubicació  i  contactes,  així  com missatges  en grups de  fins  a  100
persones i llistes de distribució.
4.5.7. Identi.ca
Identi.ca és un servei de xarxa social i microblogging de codi obert.
Permet als usuaris enviar missatges o notes fins a 140 caràcters de
longitud.  Està  basat  en  el  programari  de  filosofia  distribuïda
StatusNet sobre les especificacions de OpenMicroBlogging.
4.5.8. Slack
Slack és una plataforma propietària basada al núvol que proporciona
serveis  de  comunicació  i  col·laboració  a  grups  de  treball,  creant
espais  de  treball  virtuals.  Entre  d'altres  funcionalitats,  permet  a
comunitats i grups reunir-se en una sala de chat simplement amb
una invitació a través d'una URL. Slack és l'acrònim de "Searchable
Log of All Conversation and Knowledge"
Versión 1.5 4. Anàlisi preliminar Página 18
4.5.9. Reddit
Reddit és un lloc web basat en codi lliure de marcadors socials i
agregador  de  notícies  on  els  usuaris  poden  compartir  enllaços a
continguts web. Altres usuaris poden votar a favor o en contra dels
enllaços, fent que aquests apareguin més o menys destacats.
4.5.10. Medium
Medium és un  servei  de  publicació  de  blogs.  Un  cop es  publica
l'entrada,  es pot  utilitzar i  recomanar a altres persones,  de forma
semblant  al  funcionament  del  Twitter.  Els  escrits  es  poden  votar
d'una forma similar al funcionament del Reddit, i el contingut es pot
assignar a un tema específic.
4.5.11. Youtube
YouTube  és  un  lloc  web  en  el  qual  els  usuaris  poden  penjar  i
compartir vídeos, creant els seus propis “canals”. És molt popular
gràcies  a  la  possibilitat  d'allotjar  vídeos  personals  de  manera
senzilla.
4.5.12. Vimeo
Vimeo és una altra  plataforma web en el  qual  els  usuaris  poden
compartir i emmagatzemar vídeos, perquè altres usuaris els puguin
visionar  i  comentar.  Vimeo  no  admet  pel·lícules,  programes  de
televisió o vídeos comercials. En general, només admet  contingut
que hagi estat creat pel propi usuari. 
4.5.13. Facebook
Facebook és una xarxa social que permet d'afegir gent com a amics,
i enviar-los missatges i compartir enllaços, fotografies i vídeos, entre
altres coses.
Versión 1.5 4. Anàlisi preliminar Página 19
4.6. Entrevistes
En  el  curs  de  l’anàlisi,  hem  fet  algunes  entrevistes  i  recollit
comentaris d’actors que participen en ecosistemes  FLOSS. Citem a
continuació  algunes  de  les  respostes  que  ens  han  semblat
rellevants:
• Lina Monaco, investigadora en e-topia, Zaragoza
És interessant  estudiar  el  que la  ciutat  de  Saragossa  està
promovent amb e-topia. Segons la investigadora Lina Monaco
"E-Topia busca la participación ciudadana en las iniciativas
maker  y  desarrollo  open-source.  Integran  trabajos  entre
universidades, fablabs, centros de arte, y el departamento de
ciudad  inteligente  de  Zaragoza.  E-topia  busca  impulsar
iniciativas open-source a través del arte y educación." 
Principalment els cursos i tallers temàtics que realitzen estan
finançats  per  fons  de  l'Ajuntament  de  Saragossa.  Aquests
tallers i fons estan enfocats al coding i al desenvolupament
“maker”  en  espais  d'energia,  aigua,  o  art.  Un  exemple  és
OpenUrbanLab.org. 
Molts  projectes  fan  un  crowdfunding,  decidit  per  vots,  i
l'Ajuntament fa un matching grant 1:1
• Tomás Diaz, instigator at Fab City Research Laboratory,
and co-founder of Smart Citizen
"Si  hay  algo  bueno,  hay  que  hacerlo  público,  y  perder  el
miedo de liberar los desarrollos, y dejar que lidera la sociedad
civil. Hay un temor de contar con la capacidades de la gente
local."
• Vlad  Cavalcanti,  Channel  Manager  EMEA  South  para
Atlassian
"Si Atlassian está presente en un evento, mucha gente va a
participar,  porque  vienen  a  aprender,  o  hacer  contactos.
Nosotros  podemos  apoyar  eventos  que  organizan  las
comunidades en Barcelona, enviando personas para contar
Versión 1.5 4. Anàlisi preliminar Página 20
nuestras soluciones. Es un win-win para nosotros y para la
comunidad".
Aquestes entrevistes i contactes aporten idees i validen algunes de
les aproximacions que fa el projecte. Per exemple:
• L'Ajuntament de Barcelona ja fa cursos i tallers temàtics sobre
Open Source a través de Barcelona Activa i Cibernàrium. Per
què no oferir aquests tallers sota la marca FlossBCN?
• El projecte no hauria de ser formalment liderat per Ajuntament
de  Barcelona,  com  diu  Tomás  Díaz  “dejar  que  lidere  la
sociedad civil”. O en altres paraules més adaptades al nostre
cas,  cal  que  el  projecte  el  faci  seu  el  propi  ecosistema
FlossBCN i “s'autolideri”.
• Vlad Cavalcanti ens valida que empreses internacionals del
món  FLOSS  estarien  disposades  a  invertir  i  participar  en
esdeveniments a Barcelona si es crea l'entorn adequat. 
Versión 1.5 4. Anàlisi preliminar Página 21
5. PARTICIPANTS A L'ECOSISTEMA
Perquè el pla de dinamització pugui ser efectiu ens cal definir a qui
ha  d'anar  dirigit,  o  en  altres  paraules,  qui  són  els  integrants  de
l'ecosistema  FLOSS  de  Barcelona.  Aleshores  podrem  definir  i
segmentar quina és l'audiència o receptors de les accions del pla i,
després  d'examinar  i  entendre  les  seves  tipologia,  necessitats  i
receptivitat  específica,  formular  els  missatges,  mitjans  d'accés  i
accions més adients.
5.1. Qui integra l'ecosistema FlossBCN?
En general podem considerar que l'ecosistema FlossBCN està obert
a  tothom  qui  vulgui  participar.  Es  tracta  d'una  “megacomunitat”
oberta  en  la  qual  els  principals  criteris  d'admissió  son  la  pròpia
voluntat de participació i respectar els principis del Programari Lliure.
En  general  podem  pensar  que  algú  que  no  formi  part  de
l'ecosistema no tindrà cap interès en participar, per la qual cosa no
cal establir criteris específics de participació. 
Pot ser convenient, però, establir uns criteris mínims que haurien de
poder  aplicar-se  en aquelles  en situacions en que la  voluntat  de
participació d'un agent s'enfronti clarament als objectius essencials
de  FlossBCN.  Aquests  criteris  bàsics  han  de  ser,  lògicament,
objectius i basats en la declaració d'intencions del projecte. 
5.1.1. Criteris de participació
• Involucració  al  món  FLOSS  local:  tots  els  membres  de
l'ecosistema  FlossBCN  han  de  tenir  alguna  mena
d'involucració al món FLOSS local. Aquesta involucració ha
d'entendre's en un sentit no limitatiu, de forma que qualsevol
rol a les comunitats  locals (no únicament desenvolupadors)
es  considera  adequat  i  la  vinculació  no  té  perquè  ser
permanent ni formal. 
• Residència a l'àrea de Barcelona: inicialment l'ecosistema ha
d'estar format pels actors residents a la ciutat de Barcelona,
però també en aquest cas el criteri ha d'entendre's de forma
no  limitant,  ja  que  l'ecosistema  FLOSS  en  realitat  no  té
fronteres geogràfiques definides. Per tant, des d'aquest punt
de vista han de considerar-se part de l'ecosistema FlossBCN
actors no directament residents a la ciutat però que d'alguna
forma -per proximitat geogràfica o per relació amb comunitats
Versión 1.5 5. Participants a l'ecosistema Página 22
locals- tenen incidència a l'ecosistema de la ciutat.
• Més enllà del programari: actualment la filosofia de compartir
coneixement  de  forma  oberta  i  lliure  que  ha  iniciat  el
moviment FLOSS s'ha estès a entorns molt diferents del pur
desenvolupament de programari.  El món de les tecnologies
“open”  i  col·laboratives abasta  camps molt  diversos que,  a
més  a  més,  acostumen  a  estar  en  contacte  proper.  Un
ecosistema FLOSS no es pot limitar actualment únicament al
món  del  programari,  per  la  qual  cosa  hem  d'entendre
l'ecosistema  FlossBCN  format  també  per  actors  no
directament relacionats amb projectes de software. Cal tenir
en consideració, doncs, que l'ecosistema ha d'incloure també
qualsevol mena d'iniciativa “open”, com per exemple poden
ser  les  xarxes obertes,  l'Open  Data,  l'Open Design,  l'Open
Manufacturing,  l'Open  Hardware  o,  en  general,  qualsevol
iniciativa que fomenti el coneixement obert i creat de forma
col·laborativa.
5.2. Segmentació dels integrants
Als efectes d’ajustar les accions i missatges de la dinamització de
l’ecosistema,  podem  segmentar  els  seus  integrants  de  diverses
maneres,  amb  determinades  característiques  pròpies.  Aquesta
segmentació ajudarà els dinamitzadors de la comunitat a definir les
persones i entitats «target» per cada tipus de activitat, els canals i
missatges  més útils  per  a  assolir  els  objectius,  i  a  identificar  les
activitats que normalment més els interessen.
Utilitzem els interessos segons la classificació anterior: 
• KS: Knowledge Sharing
• MS: Marketing and Sales
• PS: Problem Solving
• NS: Networking and Socialising
 
5.2.1. Per tipus de col·lectius
• Empreses: interès més comercial però també tecnològic (MS,
NS)
• Associacions: interès enfocat al seu àmbit particular (KS, PS,
Versión 1.5 5. Participants a l'ecosistema Página 23
NS) 
• Administracions públiques: interès comunitari (KS, PS)
• Comunitats de projectes: interès en el projecte/producte (KS
PS, NS)  
• Universitats i centres educatius (KS) 
• Persones:  interès  propi  pel  creixement  tecnològic  i  de
contactes personals  (KS, NS)
5.2.2. Per tipus de funció
• Programadors (KS)
• Project Leaders (KS, PS)
• Community Managers (NS)
• Formadors (KS)
• Usuaris (PS)
• Emprenedors (MS, NS)
• “Influencers” (assessors, consultors, periodistes, ...) (KS, NS)
5.2.3. Per agrupació temàtica
• Comunitats  específiques  (per  ex.  BlockChain,  Creative
Commons, ...)
• Fab Labs
• Comunitats Open Data
• Comunitats Open “Everything”
5.3. Persones i organitzacions claus
Serà  important  identificar  els  actors  i  persones  "clau"  en  la
dinamització  del  sector  FLOSS  en  general  i  a  Barcelona  en
particular. Aquesta informació ha de provenir del Mapa FlossBCN:
qui  són els project  leaders,  community managers d'organitzacions
rellevants,  quins user groups importants existeixen,  organitzacions
públiques rellevants (Ex. Barcelona Activa, LocalRet, Universitats) i
privades (Ex. Softcatalà, IAAC, CATPL), etc.
Versión 1.5 5. Participants a l'ecosistema Página 24
A partir d’aquesta identificació, serà més fàcil promoure i difondre les
activitats del pla a través d’aquestes persones i les seves pròpies
«comunitats d’interès».
Els actors més destacats sorgiran de manera dinàmica a través de
les  activitats  portades  a  terme  dins  de  l’ecosistema,  i  més
visiblement a través de la seva activitat a la plataforma FlossBCN. El
pla  podrà  llavors  «apalancar-se»  sobre  la  influència  d’aquestes
persones  per  a  motivar  més  els  integrants  de  la  comunitat  a
participar  als  esdeveniments,  compartir  les  seves  activitats,
experiències i èxits, i, en definitiva, crear un ecosistema més dinàmic
i profund.  
Versión 1.5 5. Participants a l'ecosistema Página 25
6. EINES I CANALS DE COMUNICACIÓ 
Un  cop  hem  establert  els  objectius  del  pla  i  tenim  definits  els
participants  de  la  comunitat  amb  els  seus  interessos  i  les
«audiències»,  hem de  prendre  decisions sobre  com (a)  arribar  a
aquestes  audiències  i  (b)  fer  participar  aquests  integrants  de
l’ecosistema,  és a dir,  quins són els canals de (inter)comunicació
(entesos en el sentit ampli) més adients i eficients en termes cost-
benefici.
Per  exemple,  cal  establir  quan  serà  més  eficient  un  contacte
personal o interactiu o un contacte tipus “broadcast” o un intermedi i
analitzar el tipus de plataformes i activitats online que promocionen
una comunitat o sector FLOSS. Aquesta anàlisi podrà ser utilitzada,
si  es  desitja,  per  al  disseny  de  la  plataforma  objecte  d'una  altra
proposta (veure punts següents).
6.1. Plataforma FlossBCN
Una eina important de dinamització ha de ser la pròpia plataforma
FlossBCN.  Aquesta  plataforma serà  el  lloc  de  consulta  del  mapa
FlossBCN i en un primer moment el seu contingut serà el resultat del
mapa que s'està elaborant. El disseny de la plataforma, però, ha de
permetre  que  els  propis  integrants  de  l'ecosistema  mantinguin
actualitzat  el  mapa,  actualitzant  les seves dades i  aportant-ne de
noves.  Això  només  serà  factible  si  connectar-se  i  utilitzar  la
plataforma  proporciona  als  seus  usuaris  un  incentiu  suficient,  en
termes de visibilitat i accés a bona informació.
L'objectiu  principal  és  que  la  plataforma  esdevingui  el  punt  de
contacte  de  referència  per  a  l'ecosistema  de  codi  obert  de
Barcelona. Per això és necessari que proporcioni unes funcionalitats
i facilitats mínimes als usuaris.
La dinamització, des del punt de vista de la plataforma, té com a
objectiu que els integrants de l'ecosistema FlossBCN la considerin
una  referència  de  “qui  és  qui”.  Per  la  idiosincràsia  i  extensió  de
l'ecosistema ha de poder ser autogestionada pels propis usuaris. No
pot funcionar “top-down” ni de forma centralitzada. La plataforma ha
de  poder  reflectir  la  xarxa  complexa  de  coneixement  que  és
l'ecosistema FLOSS.
A l’annex 3, incloem les nostres recomanacions de funcionalitats per
a la plataforma FlossBCN.
Versión 1.5 6. Eines i canals de comunicació Página 26
6.2. Comptes “FlossBCN” a xarxes socials
Deguda a la importància de les xarxes socials (professionals), serà
essencial per als dinamitzadors de la comunitat gestionar comptes
en aquestes  xarxes.  Considerem que les xarxes més destacades
per als objectius del projecte són:
• Twitter
• LinkedIn
• Reddit
• Telegram
6.3. Altres canals importants
Per a aprofitar de la implicació de l’Ajuntament de Barcelona a la
primera fase del projecte de dinamització, seria interessant també
comptar amb: 
• Mitjans  de  publicació  /  departament  de  comunicacions  de
l’AJB. 
• La  possibilitat  de  determinar  un  espai  físic  (com  p.e.  la
Fàbrica Fabra i Coats) com a una «Casa FlossBCN» per a
moltes  accions  de  comunicació  i  de  col·laboració  de
l’ecosistema  FlossBCN  i  aprofitar  també  dels  seus  propis
canals de comunicació (per  exemple,  si  fos  Fabra  i  Coats,
http://ajuntament.barcelona.cat/fabraicoats/es,  amb  agenda,
butlletí, etc.) 
• Els  canals  de  les  principals  associacions  de  la  comunitat
(CatPL, Universitats, Barcelona Free Software, Softcatalà...) i
identificar  un interlocutor  específic  per  a  cadascuna d'elles,
per tal  d'establir  una col·laboració a nivell  de comunicació i
organització d’accions (calendari, espais, audiències...). 
• Els  canals  i  eines  del  actors  del  sector  ICT/tecnològic  a
Barcelona (Synergy, COEIC, CATEI, etc.) que podrien afegir
l'eix «FLOSS» a les seves pròpies activitats i comunicacions. 
Versión 1.5 6. Eines i canals de comunicació Página 27
7. PLA DE COMUNICACIÓ
Totes  les  accions  de  comunicació  de  la  dinamització  hauran
d'adaptar-se al canal o entorn dins del qual es portin a terme, però
hauran també de contenir un missatge essencial comú. En el nostre
cas  aquest  missatge  haurà  d'estar  vinculat,  evidentment,  als
elements que formaran part de l’Ecosistema FlossBCN (basats en la
infraestructura del  Mapa FlossBCN),  i  d'alguna forma serà el  que
haurà de moure a l'acció als receptors a nivell estratègic.
7.1. Missatge
Els  ecosistemes  FLOSS  són  producte  de  centenars  d'iniciatives,
molt  diverses entre elles,  que tenen com a denominador comú la
idea de compartir coneixement de forma oberta i de generar-ne de
nou de forma col·laborativa.  El  missatge de FlossBCN ha d'estar
totalment  en línia amb aquesta filosofia si  volem que arribi  i  sigui
reconegut per l'audiència FLOSS, respectant la diversitat dels actors
de l’ecosistema. 
Per  això  és  important  que  en  totes  les  accions  i  iniciatives  de
FlossBCN no es perdi mai de vista un missatge subjacent important:
«FlossBCN  és  un  facilitador  d'informació,
comunicacions i interaccions a l'ecosistema que ha de
percebre's  tan  transparent  i  poc  directiu  com  sigui
possible.»
No  obstant,  amb  la  evolució  de  la  comunitat,  les  activitats  i  els
esdeveniments,  aquest  missatge  per  part  dels  dinamitzadors
evolucionarà, i serà important realitzar una reflexió periòdica sobre el
missatge i paper dels dinamitzadors de FlossBCN. Podran tenir un
paper més o menys important en funció de la pròpia dinàmica de
l’ecosistema. Quan més activa la comunitat, menys hauran de fer. 
7.2. Activitats de comunicació FlossBCN
A  nivell  estratègic,  l’acció  de  comunicació  dins  del  pla  de
dinamització ha d’enfocar enfortir els enllaços i relacions entre els
Versión 1.5 7. Pla de comunicació Página 28
actors, per a trobar una situació de sostenibilitat o autonomia de la
comunitat. En aquest sentit, mes enllà del missatge i comunicacions
generals  sobre  l’ecosistema,  serà  important  incloure  continguts
interessants pels actors: 
• Esdeveniments 
◦ A nivell internacional, esdeveniments als quals Barcelona
podria  estar  interessada  a  participar  d'alguna  forma,
oferint  seu  o  patrocini.  Planificació  d'accions  sobre
aquests  esdeveniments  per  al  2018  (en  tant  que  sigui
possible), 2019 i 2020
◦ Esdeveniments nacionals o internacionals que poden ser
atrets  a  Barcelona  (generalistes  sobre  open  source  o
particulars d'un projecte).
◦ Definició d'un possible esdeveniment "FOSS for Cities" en
base  a  projectes  localitzats  a  Espanya  o  països  veïns,
amb  actors  locals  essencials  de  l’àmbit  universitari,
empresarial i públic.
• Accions: 
◦ Activitats  pròpies  de  la  comunitat  a  Barcelona  (veure
secció  sobre meetups,  unconferences,  etc.)  de  tot  tipus
(KS, MS; PS, NS, etc.) 
◦ Línies de col·laboració amb altres plataformes i projectes
públics  espanyols  i  europeus  en  el  sector  FLOSS.
(Networking)
• Continguts
◦ Identificació  de  continguts  i  esdeveniments  interessants
per  a  compartir  i  difondre  a  la  comunitat  («Knowledge
Sharing»): blog posts, nous articles, experiències, etc.  
7.3. Marca FlossBCN
FlossBCN té  alguns  trets  que  podrien  ser  assimilables  als  d'una
marca col·lectiva. Una marca col·lectiva és una marca registrada
per  alguna organització o associació  que poden utilitzar  els  seus
membres  per  a  identificar-se  ells  mateixos  amb  els  valors  de  la
marca  (nivell  de  qualitat,  origen  geogràfic,  o  alguna  altra
característica  de  peculiaritat),  determinant  les  regles  per  a  poder
utilitzar la marca en el comerç. 
Una  marca  col·lectiva  és  substancialment  diferent  d'una  marca
convencional.  Una marca tradicional  identifica un producte davant
del  públic  pel  seu  fabricant  i,  de  vegades,  per  les  seves
Versión 1.5 7. Pla de comunicació Página 29
característiques Una marca col·lectiva, tanmateix, pot ser utilitzada
per una gran varietat d'organitzacions i, simplement, identifica que
aquesta organització pertany al col·lectiu que representa la marca.
Lògicament, els valors que aquesta marca transmeti al públic seran
determinants perquè una organització vulgui utilitzar-la o no.
És  important  no  confondre,  especialment  en  el  nostre  cas,  una
marca col·lectiva  amb una  marca de certificació.  En  general  una
marca  col·lectiva  pot  ser  utilitzada  per  les  organitzacions  que  la
controlen,  mentre  que  una  marca  de  certificació  pot  utilitzar-la
qualsevol,  sempre  i  quant  compleixi  els  requeriments  de  la
certificació i passi les auditories corresponents. 
Des del  punt  de  vista  estratègic  podria  ser  bona  idea  posicionar
FlossBCN, en certs aspectes, com una marca col·lectiva que faci de
paraigües o “wrapper” de totes les iniciatives FLOSS de la ciutat que
ho desitgin. No es tracta evidentment de formalitzar-la, com a a tal,
sinó simplement de prendre el concepte de marca col·lectiva com a
model  inspirador.  Creiem que això tindrà una sèrie de beneficis  i
facilitarà enormement que FlossBCN esdevingui una referència dins
de l'ecosistema per diversos motius: 
• A l'ecosistema FLOSS de Barcelona hi han presents moltes
iniciatives diverses i té ja una maduresa important.  És molt
mes eficient  que FlossBCN es recolzi  amb el  que ja s'està
fent que començar com si fos un projecte totalment nou.
• Per la pròpia naturalesa de l'ecosistema, no és senzill  que
iniciatives  tipus  “top-down”  tinguin  èxit  i  podria  donar-se  el
cas,  segons  l'aproximació  que  es  faci,  que  algunes
comunitats  vegin  FlossBCN  com  una  ingerència  o
competència de les institucions públiques a les seves pròpies
iniciatives.  El  fet  de  posicionar-la  com a  marca  col·lectiva,
pertanyent  a  l'ecosistema  FLOSS  de  Barcelona  evitaria
aquest risc. 
• És molt important que en tota l'estratègia de comunicació no
es  percebi  la  iniciativa  FlossBCN  com  una  ingerència
institucional al funcionament adhoc de les pròpies comunitats
que formen l'ecosistema. El posicionament com a “wrapper”
facilitador, al que qualsevol agent FLOSS pot adherir-se o no
voluntàriament evitarà aquest risc
• El posicionament com a marca col·lectiva crea un marc de
treball en el que es poden enquadrar moltes altres iniciatives
del pla de dinamització.
• Les regles d’ús es poden crear de manera participativa per
tots  els  membres de  la  comunitat,  amb una  plataforma de
participació de tipus Decidim. 
Versión 1.5 7. Pla de comunicació Página 30
7.4. Estratègia específica en xarxes socials
El principal objectiu de FlossBCN a les xarxes socials en les que
tingui  presència no  es  pot  equiparar  al  d'una empresa comercial,
que  moltes  vegades  cerca  principalment  tenir  una  gran  xifra  de
seguidors  o  visites  per  poder  fer  publicitat  massiva  dels  seus
productes.  Al  nostre  cas  el  que  realment  importa  és  arribar  als
membres  de  l'ecosistema  FlossBCN  per  dinamitzar  el  propi
ecosistema, per la qual cosa el criteri de publicació ha de ser més
qualitatiu  que  quantitatiu.  No  podem  simplement  obrir  un  perfil
corporatiu  en  mitjans  socials  i  llançar  tuits,  posts,  fotos  o  vídeos
sense un criteri de publicació estricte i en línia amb els objectius del
projecte,  sinó  que  les  publicacions  han  de  seguir  una  estratègia
específica en mitjans socials.
Per altra banda, hem de considerar també que els propis membres
de FlossBCN no són homogenis i podem trobar una diversitat molt
alta. Des del punt de vista de xarxes socials una distinció important
és el grau d'implicació que un participant a FlossBCN pot arribar a
oferir a l'ecosistema. Tan importants per al projecte FlossBCN són
els membres altament actius com els “participants legítims perifèrics”
o  lurkers,  aquells  que  simplement  segueixen  un  grup  però  no
comparteixen mai res.
No  oblidem  tampoc  que  les  xarxes  socials  poden  arribar,
potencialment,  a  qualsevol  lloc  del  món.  Per  això  també  és
convenient tenir en compte la variable geogràfica dels destinataris
quan es plantegin les comunicacions.
a.  Concepte 
El  nostre  cas,  l'estratègia  en  mitjans  o  xarxes  socials  comprèn
aquelles activitats amb les quals cerquem guanyar la col·laboració
dels usuaris i implicar-los en comunicacions o altres iniciatives. La
idea és promoure i desenvolupar la comunitat virtual que desitgem
crear al voltant de la marca FlossBCN, guanyant la implicació dels
receptors.
Cada mitjà social té les seves particularitats i no tots els missatges
són adients a cada plataforma. Així per exemple, Twitter pot ser un
mitjà  molt  efectiu  per  establir  vincles  amb públics  professionals  i
enllaçar a continguts en altres mitjans, mentre que Facebook podria
ser més adequat  si  volguéssim accedir  a consumidors finals amb
continguts “lleugers”.  LinkedIn,  en canvi,  només ens servirà per a
Versión 1.5 Página 31
contactar  amb  públic  professionals  i  els  continguts  han  de  tenir
també una orientació més professional i rigorosa.
b.  Fases 
L'estratègia a les xarxes socials ha d'estar alineada amb l'evolució
temporal  del  projecte  descrita  als  punts  anteriors.  Així,  s'haurà
d'anar adaptant en el temps per a ajustar-se als objectius de cada
moment. 
c. Plataformes
Es recomana inicialment: 
- Twitter: plataforma de comunicació ràpida i general per tot tipus de
continguts
- LinkedIn, plataforma professional, creant un «grup» propi
- Reddit: plataforma d’agregació de notícies i informació 
Versión 1.5 Página 32
8. FASES I ACCIONS
El  pla  de  dinamització  haurà  de  fixar  les  accions  concretes  a
desenvolupar durant els propers 12/24 mesos i una estimació dels
recursos econòmics, humans i/o d'infraestructura necessaris per a
dur-les a terme.
Aquestes accions formaran el “promotion mix” del pla i consistiran en
activitats diverses, que poden anar des de la creació de materials
promocionals  o  presència  en  mitjans  a  accions  concretes  de
promoció o esponsorització d'esdeveniments.  
Contemplem 3 fases per a la dinamització de l’ecosistema FLOSS
de Barcelona: 
8.1. Fase 1: Difusió local de la comunitat i 
marca FlossBCN 
Difusió local de la comunitat i marca FlossBCN i involucració
dels agents rellevants. 
Aquesta fase la poden definir com les primeres passes per la posta
en marxa de l’ecosistema i les eines de comunicació i col·laboració.
El  principal  objectiu d'aquesta fase ha de ser aconseguir  donar a
conèixer el projecte de comunitat FlossBCN entre les persones que
formaran la mateixa i aconseguir el màxim grau d'involucració. 
Per  això,  en  aquesta  fase,  l'audiència  més interessant  és  la  que
pugui  tenir  una  participació  potencial  més  activa.  Les  activitats  i
comunicacions,  doncs,  han d'estar  en una  línia molt informativa
sobre  els  mecanismes  de  funcionament  del  propi  projecte  i  amb
propostes concretes a la participació. 
Des  del  punt  de  vista  de  l'audiència,  es  de  preveure  que  les
persones més actives en un primer moment seran aquelles que ja
han estat més participatives en altres projectes FLOSS a Barcelona.
Per això, en aquesta fase, caldrà fer un treball específic de recerca i
accés als perfils d'aquestes persones (pe. a les xarxes socials que
es posaran en marxa).
Aquesta fase ha de durar únicament uns pocs mesos, no més de 3 ó
4 mesos.
• Campanya específica  de difusió inicial  del  projecte  i  la
marca, amb mitjans i aliances
◦ Esdeveniment  específic  i  exclusiu  de  presentació  de  la
Versión 1.5 8. Fases i Accions Página 33
iniciativa (Digital Cities, Octubre 2018)
◦ Campanya específica amb Barcelona Activa
◦ Associacions FLOSS locals i internacionals
◦ Grups d'usuaris existents
◦ Influencers
• Tasques de dinamització de la plataforma i xarxes socials
◦ Selecció de notícies
◦ Selecció d'esdeveniments
◦ Selecció d'articles i altres continguts reproduïbles
◦ Suport als usuaris de la plataforma
8.2.  Fase 2:  Consolidació de la comunitat i 
marca FlossBCN
Consolidació  de  la  comunitat  al  voltant  de  la  Plataforma
FlossBCN com a eina col·laborativa, de les activitats pròpies i
dels  membres  de  la  comunitat,   i  enfortiment  de  la  marca
FlossBCN a nivell local.
Un  cop  superada  la  fase  inicial  anterior,  l'ús  de  les  eines  de
dinamització de l’ecosistema (plataforma, xarxes socials, activitats...)
haurà de modificar-se, convertint-se cada cop més en altaveu dels
projectes  de  l'ecosistema  FLOSS  de  la  ciutat  i  reduint
progressivament les informacions sobre el propi projecte FlossBCN
que no siguin veritables novetats. 
Durant aquesta fase, per exemple, ha d'expandir-se el nombre de
seguidors i participants a les xarxes socials pròpies de FlossBCN i
incorporar perfils que no necessàriament formin part del “nucli dur”
de  l'ecosistema  FLOSS  de  Barcelona.  És  d'esperar,  doncs,  que
durant aquesta fase els ratios d'activitat per usuari es vagin reduint
progressivament  quan  es  vagin  incorporant  usuaris  menys
“activistes” del FLOSS,
El  principal  objectiu  d'aquesta  fase  és  que  els  canals  FlossBCN
(plataforma, xarxes socials) esdevinguin un canal més dels habituals
entre els que utilitzen o segueixen les persones que formen part de
l'ecosistema FLOSS de Barcelona. 
La idea és dinamitzar efectivament el col·lectiu professional FLOSS
Versión 1.5 8. Fases i Accions Página 34
de Barcelona (entès “professional” en sentit ampli, incloent-hi també
totes les persones i organitzacions que sense haver fet del FLOSS
la seva professió o mitjà de negoci tenen una aproximació que va
més enllà de la curiositat o el pur divertiment).
La durada d'aquesta fase hauria de ser aproximadament d'uns 12
mesos  i  la  seva  consolidació  és  crucial  per  poder  passar  a  la
següent fase.
• Tasques de dinamització de la plataforma i xarxes socials
◦ Selecció de notícies
◦ Selecció d'esdeveniments
◦ Selecció d'articles
• Reunions / Esdeveniments
◦ Meetups  trimestrals  FlossBCN  (Networking,  Knowledge
Sharing)
◦ Celebració  del  Software  Freedom  Day  amb  algun
esdeveniment  especial  FlossBCN  (Barcamp,  Citycamp,
Hackaton, ...). 
◦ Reunions «sectorials» (Universitats, projectes de recerca,
productes / projectes particulars)
• Activitats
◦ Organització  d’activitats  pròpies  del  projecte,  com  per
exemple un «BCN FLOSS Awards», tallers de formació, 
• Altres
◦ Possibilitat de crear un “Carnet” membre FlossBCN, amb
beneficis  que  puguin  fer-lo  atractiu  (accés  a  serveis
municipals  preferencials,  accés a  la  Casa FLOSS BCN,
descomptes en establiments o empreses floss-friendly), i
guanyar i utilitzar «punts FlosBCN» 
◦ Campanya marketing: «BCN is FLOSS friendly»
8.3.  Fase 3: Posicionament de la comunitat 
i marca FlossBCN a nivell internacional 
Posicionament  de  la  comunitat  i  marca  FlossBCN  a  nivell
internacional, com a pol i eina d'atracció de talent. 
Consolidada la fase 2 estarem en condicions d'incorporar un nou
objectiu  principal  a  les activitats  i  comunicacions de l’ecosistema,
consistent en donar a conèixer el projecte a nivell internacional. Això
Versión 1.5 8. Fases i Accions Página 35
no vol dir deixar de fer les activitats realitzades a la fase anterior, ja
que el creixement i le servei a la comunitat local  sempre ha de ser
un objectiu a no perdre de vista.
Durant aquesta fase, però, s'han de començar a utilitzar també els
canals a les xarxes socials de FlossBCN  per a posicionar la marca
a nivell internacional i  atraure talent FLOSS a la ciutat. Això implica
afegir al missatge elements que puguin tenir interès no únicament
local i, com es va fer a la fase 1, un treball específic de recerca i
accés als perfils rellevants,  ara a nivell  europeu i internacional en
general, que puguin potencialment tenir interès en una iniciativa com
FlossBCN
Proposta  d'iniciatives que puguin tenir  bona difusió  internacional  i
generin interès a les comunitats FLOSS
• Atracció  d'algun  Summit  d'una  gran  comunitat  o
esdeveniment rellevant
• Creació d'un gran esdeveniment temàtic anual o bianual (Ex.
FLOSS  i  Smart  Cities,  FLOSS  i  BlockChain,  FLOSS  I
fabricació flexible,  ...).  Cercar  contacte  amb agents  locals  i
veure la seva predisposició.
• Alternativament,  crear  una  convenció  FLOSS  genèrica  de
caire europeu o regional (Sud d'Europa). Amb recolzament de
la FSF, potser?
• Creació  d'una  criptomoneda  local  FlossBCN,  utilitzable  a
l'ecosistema FlossBCN
8.4. Fase preliminar: transició des de la 
situació actual
Previ  a  la  posta  en  marxa  del  present  projecte  FlossBCN,
l'Ajuntament de Barcelona ja ha realitzat algunes activitats en xarxes
socials sota la marca “FlossBCN”. Aquestes activitas han consistint
bàsicament  en  organitzar  i  difondre  uns  meetups  sobre  software
lliure a la ciutat.
NOTA:  En aquesta secció ens referirem al projecte prèviament  existent
que fins ara ha representat la marca flossbcn com a “flossbcn actual”, i al
projecte que plantegem en aquest document i que ha d'engegar-se un cop
presentat el Mapa Floss de Barcelona com a “nou flossbcn”.
Aquest projecte preexistent al que fem referència s'autodefineix de
la següent forma:
Versión 1.5 8. Fases i Accions Página 36
“flossbcn is a non-profit  and grassroots community  whose mission is to
become  a  platform  and  a  summit  for  professionals,  companies,
researchers, and students inside the scope of Free-Libre and Open Source
Software to discuss and share experiences also promoting events where
everybody  with  an  interest  in  FLOSS  is  welcome  to  exchange  their
knowledge.
We want  to  grow the free software  community  in  Barcelona  and scale
solutions to tackle Business and city's challenges.”
Aquesta definició, malgrat que té objectius comuns amb el projecte
Mapa  FLOSS  de  l'Ajuntament  de  Barcelona,  no  correspon  ni
expressa clarament els plantejaments de Mapa FLOSS. Per tant ens
sembla  necessari,  si  volem  utilitzar  la  marca  “flossbcn”  per  al
projecte  Mapa  FLOSS,  reposicionar-la,  sense  que  això  suposi,
lògicament, perdre la feina feta fins ara ni trencar la continuïtat del
que ha estat fins ara el projecte flossbcn actual.
El  projecte  flossbcn  ha  creat  comptes  en  algunes  xarxes  i
plataformes socials per la seva difusió:
• Email: flossbcn@gmail.com
• Web: http://flossbcn.org
• Twitter: @flossbcn (Tweets: 32, Followers: 166
• Facebook: https://www.facebook.com/flossbcn/
• YouTube: Canal floss bcn (https://www.youtube.com/channel/
UCmQvIcAvC3WlGeBdIS8_8EA) 
• Loomio: https://www.loomio.org/flossbcn
• Instagram: floss_bcn
• Evensi: @flossbcn
• Eventbrite: @flossbcn  (https://www.eventbrite.es/o/flossbcn-
17501156500)
Algunes  d'aquestes  xarxes  s'utilitzaran  al  “nou”  flossbcn.  Seria
imprescindible, com s'ha indicat al pla, que el projecte “nou flossbcn”
estigui  present  i  es  vagi  consolidant  a  les  xarxes  socials  com a
referent  de  l'ecosistema  FLOSS  de  Barcelona,  per  la  qual  cosa
considerem necessari poder mantenir la coherència entre la marca
del projecte i els comptes a les xarxes socials. 
Creiem que la forma més senzilla i que pot donar millor continuïtat al
projecte flossbcn actual és reposicionar-lo en relació al nou flossbcn,
de tal forma que esdevingui una iniciativa autònoma i pugui mantenir
la seva activitat en l'organització d'esdeveniments i trobades, però
sota una altra marca més específica. Així, proposem que la marca i
xarxes  flossbcn  es  reservin  per  al  projecte  “nou  flossbcn”  i  el
Versión 1.5 8. Fases i Accions Página 37
projecte “flossbcn actual” adquireixi un nom diferent que l'identifiqui
com a projecte autònom i alhora el vinculi al nou flossbcn. Només a
títol  d'exemple,  podria  adoptar  la  marca  “flossbcn  unconference”,
“flossbcn meetup” o alguna similar que respongui bé al seu contingut
i vocació.
El nou flossbcn necessitarà gestionar directament des del moment
de  la  seva  presentació  i  posta  en  marxa  les  xarxes  socials  més
rellevants. La forma més simple de fer això és simplement transferir
la  titularitat  i  administració  dels  comptes  a  l'Ajuntament  de
Barcelona,  per  a  que  aquest  pugui  delegar  l'administració  en  la
persona que actuarà com a Community Manager del projecte.
Paral·lelament,  el  projecte  “flossbcn  actual”  podria  crear  comptes
nous amb la seva nova marca, si ho desitja, i fer una transició des
d'un comptes als altres, amb les comunicacions adients als usuaris
actuals, explicant la situació i el perquè del reordenament.
La transició, seria doncs, de la següent forma:
• S'acorda una data  de traspàs de comptes (per  exemple la
data de presentació oficial del projecte flossbcn)
• Abans d'aquesta data “flossbcn actual” tria una nova marca i
crea els nous comptes amb la nova marca
• Una  mica  abans  del  traspàs  “flossbcn  actual”  fa  les
comunicacions de canvi en tots les seves xarxes socials
• Arribada la data es transfereixen els usuaris administradors i
contrasenyes al community manager de “nou flossbcn”
No totes les xarxes socials que té  actives “flossbcn actual”  seran
utilitzades per “nou flossbcn”. D'aquesta forma, podria considerar-se
la possibilitat de conservar sense alteració aquells comptes que “nou
flossbcn” no hagi de fer servir, almenys mentre es mantingui aquesta
consideració. Concretament, “nou flossbcn” no té previst utilitzar en
un primer moment els serveis de Loomio, Evensi o Eventbrite, que
“flossbcn actual” sí té actius.
8.5. Carta d'activitats
Es proposa una selecció d’activitats possibles per a la dinamització
de la comunitat, en funció de les fases descrites i el nivell d’intensitat
de  la  activat  dinamitzadora.  Cada  nivell  té  una  implicació
pressupostària  diferent.  Es  podria  accelerar  la  implementació  del
pla, per exemple, posant accions suggerides per a la Fase 2 i/o la
Fase 3 en fases anteriors.  
Versión 1.5 8. Fases i Accions Página 38
8.5.1. Nivell Bàsic: enfocant en particular la 
difusió activitats locals
Relacions institucionals / 
Dinamització plataforma Organització esdeveniments propis Assistència esdeveniments tercers entitats Altres
Campanya difusió
Benchmarking i anàlisi i 
seguiment passiu 
d’esdeveiments i accions 
assistència recursos per a esdeveniments i captació passiva membres a nivell nacional e UE e 
noticies periòdiques meetup FLOSSBCN trimestral accions de tercers (baix nivell/reduït) ecosistema global
cursos i tallers formació FOSS bàisca (BCN 
Manteniment calendari esdeveniments Activa) meetups, barcamps, hackathons, User groups
Manteniment BD integrants FLOSSBCN presència Moderador Comunitat
Manteniment Mapa FLOSSBCN
Creació continguts bàsics i enllaços a articles 
interessants, recerca de continguts existents Clínica Foss: panel 
publicables d’experts (remot)
FAQs Jornades Universitàires Catalanes FOSS
monitorització forums de la plataforma FLOSSBCN Annual (promoció local)
alt i baix usuaris
seguiment dels usuaris i interaccions Premis anual FLOSSBCN
promoció esdeveniments locals (passiu)
Blog / newsletter mensual 
Xarxes Socials – activitat bàsica reactiva
8.5.2. Nivell mig: extensió de la activaitat per a la 
consolidació i extensió regional
Relacions institucionals / 
Dinamització plataforma Organització esdeveniments propis Assistència esdeveniments tercers entitats Altres
assistència recursos per a esdeveniments i captació activa membres assistència crowdfunding 
creació continguts propis periodicitat elevada FossFair local accions de tercers (nivell mig) ecosistema projectes locals
Accions “Marca 
captació patrocinadors FLOSSBCN” -  logo, 
entrevistes MakersFair local support local a Software Freedom Day comunitat segell
Enllaços amb entitats 
promoció material altres plataformas FLOSS Assistència per a trobar Ponències experts regionals (Red.es, CCAA Marketplace passiva 
(JoinUP, etc.) cursos i tallers formació tecnologia/temàtics locals Esp) (anuncis)
hackathon tecnologies pròpies
Llançament de la Fundació 
meetup FLOSSBCN bimensual hackathons tecnologies tercers FREEBCN
plataforma de votació / participació de 
membres FLOSS Challenges (10) Brigades o Task Force 
creació de “User Groups 
newsletter semanal FLOSS for Cities Annual (promoció regional) Jornades d’Invesitgació FLOSS locals”
Xarxes Socials – activitat intensiva promotora FLOSS BCN Exhibició (Promoció local) anàlisi de mètriques
Ponències experts locals
8.5.3. Nivell intensiu: promoció activa i 
internacionalització
Relacions institucionals / 
Dinamització plataforma Organització esdeveniments propis Assistència esdeveniments tercers entitats Altres
Assistència Summit global (OSCON, captació patrocinadors Gestió Activa 
Preparació o difusió de Webcasts cursos i tallers formació  comunitat LinuxCon, etc.) esdeveiments Marketplace
Assistència Conferència Annual mega project 
Podcasts periódics City Camp o Free software Europe Bossa de treball
Newsletter diària FLOSS Challenges (20) Backstage South Europe (Berlin) Enlaços amb entitats UE
Assistència per a trobar Ponències experts Marca FLOSSBCN – 
internacionals segells nivells
FLOSS for Cities Annual (promoció mundial)
Ponències experts internacionals
FLOSS BCN Exhibició (Promoció UE)
meetup FLOSSBCN temàtic i mensual
Versión 1.5 8. Fases i Accions Página 39
9. RECURSOS 
Perquè el pla de dinamització pugui ser efectiu, necessitarà recursos
econòmics i d’altres tipus per implementar les acciones suggerides.
9.1. Recursos físics i electrònics
• Plataforma FlossBCN com espai virtual de l'ecosistema
• Espais  per  a  esdeveniments  conferències,  unconferences
diversos, Beer-meetups, etc. 
• La  casa  del  FLOSS  BCN  coworking,  espais  comuns  de
discussió, sales presentacions, biblioteques, ... 
9.2. Recursos econòmics
Respecte  dels  recursos  econòmics,  s’ha  de  distingir  entre  els
recursos per a la dinamització inicial i continua de la comunitat, i els
recursos per a les activitats pròpies i alienes dels membres de la
comunitat. 
Per  a  la  dinamització  inicial,  a  la  secció  11  es  presenten  unes
estimacions  pressupostàries  inicials  del  pla  de  dinamització  en
funció de les accions a implementar. 
L'objectiu a mig termini és, però, que el projecte pugui autofinançar-
se. Cal pensar, doncs, mecanismes per a substituir de mica en mica
el finançament directe requerit per a portar a terme la dinamització i
les activitats de l’ecosistema FlossBCN. Una forma de fer-lo seria
fomentar dins de la comunitat una economia col·laborativa per a les
accions (desinteressades o no) pròpies de la comunitat. Exemples:
• “Carnet”  FlossBCN:  definició  de  beneficis  entre  socis,  amb
accés  a  serveis  municipals  preferencialment,  bicing  gratis,
accés a la Casa FLOSS BCN, etc.
• Challenges per a mantenir el “carnet”
• Moneda local: retribucions en moneda FlossBCN, empreses
“FLOSS” que les acceptin, ...
Una altra via de finançament són, lògicament,  els patrocinadors o
sponsors, que poden ser de diferents tipus:
• Sponsors i altres tipus de patrocinadors que facin aportacions
Versión 1.5 9. Recursos Página 40
per a finançar la comunitat com un tot (patrocini a FlossBCN
de forma genèrica). Exemples:
◦ Sponsors comercials o  projectes FLOSS amb model  de
negoci amb finançament (Moodle, etc.) 
◦ Establir convenis amb fundacions (p.e. Fundació Mozilla,
Fundació Linux) o altres associacions, entitats i membres
de la comunitat internacional interessada en el moviment
FLOSS.  Preparar  un  pla  de  cost/benefici  per  aquestes
relacions.
• Sponsors i altres tipus de patrocinadors que facin aportacions
per a finançar projectes concrets de FlossBCN. Exemples:
◦  Ajudes al sector privat per a events “Made in FlossBCN”
◦ Sponsors  públics  o  privats  per  a  premis  «BCN FLOSS
Awards»
9.3. Recursos organitzatius
Més  enllà  dels  recursos  econòmics  i  físics,  la  comunitat  es
beneficiarà  enormement  de  l’ajuda  organitzativa  de  les  entitats
públiques i privades que participen i promouen aquesta comunitat.
Es tracta de posar a disposició de la comunitat elements d’aquestes
entitats per a facilitar l'organització de les activitats de l’ecosistema.
És un esforç col·laboratiu en el que participen tots, i  conforme la
filosofia  FLOSS,  quants  més  participin,  més  beneficis  s'obtenen.
Així, és interessant plantejar, per exemple:
• Facilitats per a organitzar, portar i difondre esdeveniments i
accions  FlossBCN:  aprofitar  els  departaments  de
comunicació  i  canals  de  comunicació  i  de  difusió  dels
membres de l'ecosistema 
• Aspectes jurídics: ajuda per a temes de convenis amb tercers,
negociació dels aspectes legals d’activitats de la comunitat,
sol·licitud i gestió d’una marca nacional/UE «FlossBCN». 
• Participació  activa  de  les  persones  més  rellevants  de  les
entitats  públiques  i  privades  a  la  comunitat  (voluntat  de
participar  en  formacions,  ponències,  fires/exposicions),
assegurant que aquesta participació forma part de les seves
funcions.  
Versión 1.5 9. Recursos Página 41
9.4. Recursos humans
9.4.1. Responsable de gestió de la comunitat 
Una figura imprescindible per a la dinamització és el  gestor de la
comunitat  FlossBCN.  Aquesta  gestió  es realitzarà principalment  a
través de la  plataforma i  xarxes socials  del  projecte,  però  també
hauran  de  donar-se  altres  tipus  d'interaccions  amb  la  comunitat.
Podem entendre, de forma informal. que el perfil  del dinamitzador
correspon a un “Community Manager Open Source amb una bona
dosi de relacions públiques”.
Passem a continuació a formalitzar aquest perfil professional:
a.  Descripció 
El responsable de la comunitat és la cara visible de la plataforma
FlossBCN, responsable de gestionar les comunicacions en els dos
sentits. Evidentment ha de tenir facilitat per a utilitzar les eines de
comunicació digitals però també ha de ser capaç de moure's amb
fluïdesa amb les eines més tradicionals. És el responsable de les
comunicacions a la comunitat incloses les eventuals comunicacions
de premsa, gestor dels continguts de FlossBCN a les xarxes socials,
dinamitzador  d'esdeveniments,  editor  de  continguts  propis  i
responsable de la redifusió de continguts de tercers específics.
Les comunicacions de FlossBCN es faran essencialment amb eines
online  però  també  poden  donar-se  situacions  de  FlossBCN  i
interacció en persona, per la qual cosa la definició del perfil ha de
contemplar totes dues situacions. En definitiva, el responsable de la
comunitat  serà un dels principals contribuïdors a la creació del la
dinàmica de la comunitat i el valor de la marca FlossBCN.
b.  Tasques a desenvolupar 
• Creació de continguts propis de FlossBCN. Redacció i edició
de  blogs,  articles,  notícies,  comunicacions  i  material  en
general per a la plataforma i els canals de comunicació social
definits.
• Moderació  dels  continguts  creats  per  tercers  als  mitjans
propis de FlossBCN.
• Marketing  de  FlossBCN.  Gestió  i  difusió  de  la  marca
FlossBCN, gestionant la presència i impulsant el creixement
de la marca a les xarxes socials i altres mitjans. 
• Gestió  de  relacions  amb  els  membres  de  la  comunitat.
Versión 1.5 9. Recursos Página 42
Atenció i suport als membres de la comunitat sobre qualsevol
aspecte de la mateixa, responent directament o redirigint la
consulta a qui correspongui. Aquesta atenció és independent
del  canal  a  través  del  qual  arribi  (fors,  formularis  de
satisfacció, email, etc)
• Estratègia  de  comunicacions  i  marketing.  Contribució  al
disseny  i  adaptació  de  l'estratègia  de  comunicacions  i
marketing  de  FlossBCN,  proporcionant  indicacions  de  com
executar-la. És també el responsable de la seva execució en
el seu àmbit de treball.
• Anàlisi. Utilització de les eines d'anàlisi i mesura disponibles
per  a  la  creació  d'informes  i  mètriques  sobre  les  activitats
realitzades i  resultats  obtinguts.  Elaboració de  propostes   i
iniciatives per a la millora d'aquestes mètriques.
c.  Requisits i habilitats necessàries 
• Personalitat  oberta,  afable  i  amb  facilitat  de  tracte  amb
desconeguts.  Coneixedor  de  les  regles  socials  del  món
FLOSS.
• Habilitats  lingüístiques  excel·lents,  tant  orals  com  escrites.
Especialment  bona  capacitat  per  a  la  redacció  escrita  i
capacitat de síntesi i organització en el discurs. Ha de poder-
se expressar perfectament en català i castellà i tenir un bon
nivell en anglès.
• Capacitat  d'utilització  de  les  eines  online  del  projecte.
Solvència en la utilització de les eines de comunicació social
que  estaran  disponibles  al  projecte.  Encara  que  no  cal
experiència  específica  en  cadascuna  d'elles,  sí  que  és
necessari  un  contacte  previ  amb  blogs,  fors,  eines  de
microblogging, etc. 
• Imprescindible  una  molt  bona  comprensió  de  l'ús  de  les
xarxes  socials  des  d'un  punt  de  vista  corporatiu.  Nocions
sobre la normativa de propietat intel·lectual, de protecció de
dades i ètica periodística.
• Interès i contacte previ amb el món FLOSS. És imprescindible
un bon coneixement del funcionament de les comunitats de
programari lliure, idealment havent participat d'alguna forma
en el moviment FLOSS.
• Coneixement de les TICs. És molt recomanable que el gestor
de la comunitat tingui una formació sobre les TIC, ja que els
continguts  de  la  comunitat  que  gestionarà  tenen  un  fort
component tècnic. Gran part dels membres de la comunitat
FlossBCN  són  tècnics  i  enginyers,  per  la  qual  cosa  una
Versión 1.5 9. Recursos Página 43
interlocució tècnica fluïda és imprescindible.
• Habilitats  genèriques  per  a  una  feina  de  gestió:  capacitat
d'organització,  bona  gestió  del  temps,  capacitat  de
desenvolupar  diverses  tasques  alhora,  intel·ligència,  visió
estratègica,  capacitat  de  treball  sota  pressió,  capacitat  de
treball en equip, facilitat de tracte, …
• Predisposició a horaris flexibles. En algunes ocasions pot ser
necessari  realitzar  tasques  fora  del  horaris  de  treball
habituals.
• Interès  i  experiència  en  les  relacions  públiques.  Desitjable
experiència  d'alguna  mena  en  relacions  públiques  des  de
comunitats de programari lliure o similars.
• Educació.  Desitjable titulació  universitària en alguna branca
de  ciències  socials  com  relacions  públiques,  psicologia,
sociologia, administració d'empreses, marketing o periodisme,
complementada per estudis tècnics o experiència rellevant en
el àmbit TIC.
9.4.2. Responsable d'esdeveniments, 
patrocinadors i aliances
FlossBCN no és només una xarxa social professional: és un espai i
una  xarxa  d’activitats,  esdeveniments,  lloc  per  a  trobar  i  crear
competències, intercanviar experiències, establir relacions tècniques
(al voltant de projectes) i fins i tot, fer negoci.  
Per tant, un segon perfil important és el responsable de coordinar
l'organització  d'esdeveniments  i  accions  de  l’ecosistema,  crear
relacions  de  col·laboració  entre  membres  de  FlossBCN  i  amb
entitats  d'altres  indrets  i  captar  fons  i  patrocinadors.  Podem
entendre, també de forma informal. que aquest perfil correspon a un
«Alliance Manager Open Source» amb una bona dosi de capacitat
d'organització.
Passem a continuació a formalitzar aquest perfil professional:
a.  Descripció 
El responsable d'aliances i patrocinadors de la comunitat és la cara
visible de FlossBCN fora de la plataforma tècnica. Evidentment ha
de tenir facilitat per a les relacions humanes, ha de ser coneixedor
de  la  idiosincràsia  del  món  FLOSS  però  també  tenir  una  alta
capacitat de tracte fora del món tecnològic de l'open source. És el
responsable de l'organització d'esdeveniments propis de FlossBCN,
Versión 1.5 9. Recursos Página 44
d'aconseguir la col·laboració d'altres entitats a FlossBCN i de que
valorin la marca FlossBCN i d'obtenir  finançament i  patrocinadors
per a les activitats de FlossBCN.
El  responsable  de la  comunitat  serà el  principal  contribuïdor  a  la
creació del la marca FlossBCN fora de la plataforma tecnològica.
b.  Tasques a desenvolupar 
• Desenvolupar iniciatives orientades a difondre i donar valor a
la marca FlossBCN més enllà de la plataforma tècnica
• Col·laborar en l'elaboració de la estratègia d'aliances i recerca
de patrocinadors
• Participar  en  la  recerca  activa  de  potencials  entitats
col·laboradores  i  patrocinadors,  executant  l'estratègia
d'aliances i recerca de patrocinadors
• Assegurar l'actualització de la informació relativa a aliances
corporatives  als  canals  de  comunicació  existents,  amb  la
intervenció del community manager.
• Donar suport al community manager creant o proporcionant
continguts propis del seu àmbit de treball
• Participar en fors, grups de treball i altres entitats de les quals
FlossBCN decideixi formar part
• Relacions públiques.  Gestió de les peticions d'informació que
puguin  a  arribar  a  FlossBCN  de  comunitats,  empreses  o
individus,  i  en  particular  d'altres  mitjans  de  comunicació.
Foment  de  relacions  amb  altres  actors  de  la  indústria  del
programari  lliure, incloses la creació i gestió de campanyes
específiques. 
• Planificació  i  presència  en  esdeveniments.  Assegurar  la
presència  de  FlossBCN  als  esdeveniments  i  meetups
rellevants per a la dinamització de FlossBCN. Organització i
planificació d'esdeveniments propis de FlossBCN.
• Estratègia  de  comunicacions  i  marketing.  Contribució  al
disseny  i  adaptació  de  l'estratègia  de  comunicacions  i
marketing  de  FlossBCN,  proporcionant  indicacions  de  com
executar-la. És també el responsable de la seva execució en
el seu àmbit de treball.
• Anàlisi.  Realitzar  l'avaluació  i  seguiment  de  les  activitats
desenvolupades,  creant  els informes de resultats  adequats.
Proposar millores en aquest àmbit.
Versión 1.5 9. Recursos Página 45
c.  Requisits i habilitats necessàries 
• Personalitat  oberta,  afable  i  amb  facilitat  de  tracte  amb
desconeguts.  Coneixedor  de  les  regles  socials  del  món
FLOSS.
• Alta  competència  relacional,  capacitat  d'interlocució  d'alt
nivell. Capacitat de presa de decisions, iniciativa i autonomia.
Capacitat  de  lideratge,  d'organització,  de   planificació  i  de
negociació
• Habilitats lingüístiques excel·lents, tant orals com escrites. Ha
de poder-se expressar perfectament en català i castellà i tenir
un bon nivell en anglès. Capacitat per a parlar en públic.
• Interès i contacte previ amb el món FLOSS. És imprescindible
un bon coneixement del funcionament de les comunitats de
programari lliure, idealment havent participat d'alguna forma
en el moviment FLOSS.
• Coneixement de les TICs. És molt recomanable que el gestor
de la comunitat tingui una formació sobre les TIC, ja que els
continguts  de  la  comunitat  que  gestionarà  tenen  un  fort
component tècnic. Gran part dels membres de la comunitat
FlossBCN  són  tècnics  i  enginyers,  per  la  qual  cosa  una
interlocució tècnica fluïda és imprescindible.
• Habilitats  genèriques  per  a  una  feina  de  gestió:  capacitat
d'organització,  bona  gestió  del  temps,  capacitat  de
desenvolupar  diverses  tasques  alhora,  intel·ligència,  visió
estratègica,  capacitat  de  treball  sota  pressió,  capacitat  de
treball en equip, facilitat de tracte, …
• Predisposició a horaris flexibles. En algunes ocasions pot ser
necessari  realitzar  tasques  fora  del  horaris  de  treball
habituals.
• Interès  i  experiència  en  les  relacions  públiques.  Desitjable
experiència  en  la  captació  de  col·laboradors  i  patrocinis,
especialment  des  de  comunitats  de  programari  lliure  o
similars.
• Interès  i  experiència  en  l'organització  d'esdeveniments,
conferències  o  congressos,  especialment  en  el  món  del
programari lliure o similars.
• Educació.  Desitjable titulació  universitària en alguna branca
de  ciències  socials  com  relacions  públiques,  psicologia,
sociologia, administració d'empreses, marketing o periodisme,
complementada per estudis tècnics o experiència rellevant en
el àmbit TIC.
Versión 1.5 9. Recursos Página 46
9.5. Moneda FlossBCN
Com  una  forma  de  dinamització  i  promoció  de  l'ecosistema
FlossBCN es planteja la possibilitat de crear i posar en marxa una
moneda local  que es pugui  utilitzar dins d'aquest  ecosistema. Els
aspectes  de  la  posta  en  marxa  d'un  projecte  d'aquestes
característiques  estan  fora  de l'abast  d'aquest  pla,  però  apuntem
aquí  alguns  aspectes  essencials  del  que  hauria  de  ser  aquest
projecte.
9.5.1. Aspectes tecnològics
La  posta  en  marxa  d'una  criptomoneda  no  és  tecnològicament
complexa i de fet la tecnologia blockchain sobre la que es sustenta
és cada cop més “main stream”. Ajuntament de Barcelona ja té un
projecte de criptomoneda en marxa,  el  “rec”,  i  encara que en un
àmbit molt diferent, els components tecnològics serien els mateixos
en gran part.
9.5.2. Aspectes legals
Els  aspectes  legals  de  la  posta  en  marxa  d'una  criptomoneda
recolzada  per  una  administració  local  poden  ser  complexes.
Barcelona, però, ja té una gran part del treball fet amb la posta en
marxa  del  “rec”,  per  la  qual  cosa  possiblement  només  seria
necessari validar que jurídicament el nou projecte és homologable al
projecte “rec”.
9.5.3. Incorporació d'actors que acceptin 
pagaments i cobraments
Aquest  aspecte  és  potser  el  més  important  i  alhora  difícil
d'aconseguir. La funció principal de la moneda “FlossBCN” seria que
s'utilitzés per a fer transaccions dins l'ecosistema, i això implica que
els  actors  hi  confiïn  i  la  utilitzin  com  a  mitjà  de  pagaments  i
cobrament. 
Caldria fer un bona difusió de la moneda i convèncer a empreses i
botigues que puguin estar relacionades amb el món FLOSS que la
incorporin com un mitjà de pagament. Podria ser necessari,  per a
aquesta tasca, comptar amb un soci estratègic.
Algunes idees en aquest sentit són:
• L'ús dels espais de la “casa de FlossBCN” es poden abonar
Versión 1.5 9. Recursos Página 47
amb la criptomoneda
• Alguns  comerços  del  22@  l'accepten  com  a  mitjà  de
pagament
• Algunes  empreses  proposen  pagar  part  dels  salari  en
criptomoneda als empleats que ho desitgin 
• Als  esdeveniments  que  s'organitzin  sota  la  marca  de
FlossBCN és una moneda acceptada
9.5.4. La moneda FlossBCN com a eina de 
promoció de la ciutat
La  repercussió  mediàtica  de  la  posta  en  marxa  d'una  moneda
d'aquestes característiques podria tenir un gran impacte, fins i tot a
nivell internacional, entre les comunitats tecnològiques i les de les
economies socials i col·laboratives.
Donat  que Barcelona ja té  una gran part  de la feina feta  amb la
posta en marxa del “rec”, creiem que l'opció de la moneda FlossBCN
pot resultar molt atractiva.
Versión 1.5 9. Recursos Página 48
10. MONITORITZACIÓ
El pla contindrà també alguna eina que permeti mesurar l'efectivitat
de les accions que es vagin realitzant.  Per això és imprescindible
tenir  ben  fixats  els  objectius  del  pla,  haver-los  associat  a  algun
paràmetre  de  mesura  i  contemplar,  durant  l'execució  del  pla,
l'adquisició  de  dades  i  la  seva  comparació  amb  les  mètriques
objectiu.  Aquestes  mesures  d'efectivitat  poden  contemplar  tant
aspectes quantitatius com qualitatius.
10.1. Indicadors 
Entre els indicadors que es poden mesurar destaquem: 
a) Eines i KPIs per mesurar l’efectivitat de la plataforma tècnica
FlossBCN:
◦ Indicadors de nivell d’ús de la plataforma
▪ Nombre d'usuaris, projectes, entitats
▪ Analítiques estàndards de xarxes socials
▪ Nombre  de  continguts  publicats  (articles,  blogs,
noticies, etc.)
▪ Nombre de missatges privats (intra-usuaris)
▪ Likes/follows
◦ Indicadors de nivell d’acceptació de la plataforma
▪ Permanència a la plataforma
▪ Seguiment d’intensitat d’activitat / connexió individual
b) Eines  i  KPIs  per  mesurar  l’efectivitat  de  l'activitat  de
dinamització de la comunitat FlossBCN
◦ Indicadors d’esdeveniments propis
▪ Nombre d'esdeveniments propis 
▪ Estadístiques  d’esdeveniments  (participació,  durada,
materials, difusió, etc.)
◦ Indicadors d’esdeveniments de tercers
▪ Nombre d'esdeveniments  de tercers que han utilitzat
la marca FlossBCN
Versión 1.5 10. Monitorització Página 49
▪ Estatístiques  d’esdeveniments  (participació,  durada,
materials, difusió, etc.)
c) Eines  i  KPIs  per  mesurar  l’efectivitat  i  l’acceleració  de
relaciones econòmiques al voltant del FLOSS
◦ Projectes locals publicats internacionalment
▪ Nombre de projectes
▪ Estadístiques habituals de projectes
◦ Cursos  i  tallers  sobre  competències  FLOSS  realitzats
localment 
▪ Nombre de cursos i participació, etc. 
◦ Contactes facilitats per la comunitat
◦ Contractes privats/públics promocionats per FlossBCN
◦ Llocs de treball creats o mantinguts
Versión 1.5 10. Monitorització Página 50
11. CALENDARI I PRESSUPOST
Cal fer una estimació del cost que tindrà l'execució del del pla de
dinamització, ja que d'alguna forma s'haurà de dotar dels recursos
econòmics necessaris per a dur-lo a terme.
Aquesta estimació del cost estarà directament relacionada amb les
accions  a  realitzar  definides  amb  anterioritat,  que  a  la  vegada
estaran  vinculades  als  objectius  del  pla.  Això  permetrà
posteriorment,  si  és  necessari,  prendre  decisions  sobre  quines
accions són prioritàries en cas de que l'execució del pla es pugui
portar a terme només parcialment.
11.1. Pressupostos
Presentem  a  continuació  una  estimació  dels  recursos  econòmics
anuals que caldran per a executar el pla de dinamització.
En el cas de que la partida correspongui que finalment s'externalitzi
el preu estimatiu ha d'entendre's que és sense impostos.
• Pressupost per a tasques de dinamització i monitoratge de la
plataforma
◦ Perfil “Community Manager” a temps parcial (600 hores):
15.000 EUR
• Pressupost  per  a  tasques  de  captació  de  patrocinadors,
entitats col·laboradores i organització d'esdeveniments
◦ Perfil “Responsable aliances” a temps parcial (400 hores):
14.000 EUR
• Hosting de la plataforma 
◦ Opció “normal”: 3.000 EUR
◦ Opció “amb èxit”: 7.200 EUR
• Tasques d'administració de sistemes per al manteniment de
la plataforma
◦ Administració 24/7 i actualitzacions hosting: 1.000 EUR 
Versión 1.5 11. Calendari i pressupost Página 51
• Resolució bugs i petició de millores software
◦ Resolució incidències: 3.000 EUR
◦ Actualització programació mapa tic: 1.000 EUR
◦ Millores a la plataforma i crear noves funcionalitats (aprox.
200 hores de programador): 10.000 EUR
• Organització  d'esdeveniments  propis  i  participació  en
esdeveniments externs:
◦ A  determinar,  segons  proposta  (veure  full  de  càlcul  a
l’Annex 4)
Taula resum:
Perfil “community manager” 15000 EUR
Perfil “aliance manager” 14000 EUR
Hosting plataforma 3000-7200 EUR
Administració sistemes 1000 EUR
Resolució bugs i millores 14000 EUR
Participació esdeveniments A determinar
Versión 1.5 11. Calendari i pressupost Página 52
12. ANNEX 1 – BENCHMARKING D’ACTIVITATS
Conferències
Exemples de conferències FOSS:
• OSCON: Open Source Convention. 
Des de 1999, OSCON és un dels punts centrals del moviment
open source. És una conferència tradicional, amb sessions, 
tutorials pacrics, tallers i presentacions.
https://conferences.oreilly.com/oscon/oscon-or 
• LinuxCon: convenció anual organitzada per la Linux 
Foundation, primer al Regnet Unit i més tard a Estats i Units i 
Japó. Darrerament es combina amb el Open Source Summit i
s'organitza a diferents ciutats del món.
https://en.wikipedia.org/wiki/Open_Source_Summit    
• Open Source Bridge: Open Source Bridge és una 
conferència anual focalitzada en desenvolupament de 
comunitats. Participen desenvolupadors, hardware hackers, 
organitzadors de comunitats i persones involucrades al món 
open source en general, incloent-hi representants del món 
empresarial.
Shttp://opensourcebridge.org
• Open Expo Europe: OpenExpo Europe és una de les 
principals fires professionals sobre Open Source, Free 
Software i Open Economy (Open Data i Open Innovation). Se 
celebra anualment a Madrid.
https://openexpoeurope.com.
• Librecon (https://www.librecon.io). Librecon és un 
esdeveniment internacional de referència al sud d'Europa del 
sector de les tecnologies obertes. Està organitzat per ESLE, 
l'Associació d'Empreses de Tecnologies Lliures i 
Coneixement Obert d'Euskadi i Deutsche Messe, entitat 
alemanya d'organització de congressos.
https://www.librecon.io
BarCamps
Exemples de BarCamps:
Versión 1.5 12. Annex 1 – Benchmarking d’Activitats Página 53
• BarCampApache. Se celebra a diferents ciutats cada any  
(veure llista a https://wiki.apache.org/apachecon)
• BarCamp Open Science, Moltes vegades els BarCamps 
estan associatst a altres esdeveniments, Aquest és un 
exemple, concebut com un previ de la Open Science 
Conference a Berlin.
https://www.open-science-conference.eu/barcamp
• CAT BarCamp Portland. La pàgina d'aquest BarCamp 
descriu perfectament la filosofia d'aquesta mena de 
desconferències.
http://catbarcamp.org/
CityCamps
Exemples de CityCamps:
• CityCamp Raleigh. Three days of talks, workshops, and 
hands-on problem solving, to reimagine the way the web, 
applications, technology, and participation will shape the 
future of the city. First CityCamp in 2011, one edition each 
year
http://citycampnc.org/venue/ 
• CityCamp Brighton, first edition in 2010 and one each year 
until 2014 with more than 100 participant each year. The topic
was how to make Brighton a better city.
https://www.facebook.com/CityCampBrighton
• CityCamp Colorado, since 2010 (in Denver) to 2013, linked 
to OpenColorado. Annual CityCamp in a different city each 
year. The attendees at the first CityCamp Colorado created a 
local Open Government Directive. 
https://opencolorado.org/2012/11/14/citycamp-colorado-wrap-
up/  
• CityCamp Honolulu, created not only for developers, but also
civic groups, etc…
https://www.facebook.com/CityCampHNL
• CityCamp Kansas City,  first edition in 2012 with 150 
participants
https://opensource.com/government/12/4/sharing-open-
source-journey-kansas-city
Kansas City has a project of digitalization 
https://www.kcdigitaldrive.org 
Versión 1.5 12. Annex 1 – Benchmarking d’Activitats Página 54
• CityCamp Oakland, in the contest of OpenOakland 
(https://openoakland.org), several editions since 2012.
https://www.eventbrite.com/e/citycamp-oakland-2018-our-city-
our-future-tickets-43679460442#
FOSS Fairs
Exemples de FOSS Fairs:
• FOSS Fair (North Carolina), since 2009 each year.
https://www.facebook.com/NcsuFossFair/ 
http://technologytank.org/2015/01/22/free-and-open-source-
software-fair/ 
Hackathons
Exemples de Hackathons:
• Hack KC (Kansas City), two day hackathon where people 
write apps that solve community problems. it’s a FREE event 
that brings together people with the passion for doing good to 
collaborate in developing technology solutions that help 
others. Nonprofit professionals, urbanists, civic hackers, 
government staff, developers, designers, project managers, 
community organizers , etc.. Program of 2018
 https://www.kcdigitaldrive.org/event/hack-kc-2018/
• Mozilla hackathon (Global Sprint) annual international 
public event with participant from more than 20 countries, The
Global Sprint isn’t just about open source code — teachers, 
artists and activists will share their ideas and projects, too. 
https://foundation.mozilla.org/opportunity/global-sprint/ 
https://medium.com/read-write-participate/global-sprint-2018-
what-we-built-6253d48aafe8
• Open Source Security Hackathon: 3-days hackathon with 
the aim of collaborating on challenging programming 
problems in the field of cybersecurity, 4th edition held in 
Luxembourg.
https://securitymadein.lu/events/4th-open-source-security-
hackathon/
• HackIllinois: University of Illinois’ 36 hours hackathon on free
and open source software and hardware with members of the 
open source community from projects like ASpache HTTPd 
Versión 1.5 12. Annex 1 – Benchmarking d’Activitats Página 55
and Gulp.js. Held since 2016. More than 1150 hackers 
participated at the 2018 edition: 
https://medium.com/@bhasin.rohin/hackillinois-2018-an-
inside-look-at-running-an-open-source-collegiate-hackathon-
bcf6e837c48b https://2018.hackillinois.org 
https://medium.com/@HackIllinois/open-source-2017-
b322ad688471 
Open Source Summits
Exemples de FOSS Summits:
• Innovation Summit Raleigh. The summit is part of the 
project of making Raleigh a city of innovation. First edition 
held in january 2012, one each year (in 2018 will be on 
November 9th). Brought together many professionals which 
held keynotes and then split into groups. The Innovate 
Raleigh Summit was the first domino to fall, adding real 
momentum and effort behind branding Raleigh as a city of 
innovation
https://www.innovateraleigh.com 
• Paris Open Source Summit. It is the result of the merger of 
two iconic Open Source events: Linux Solutions and the Open
World Forum. The event strives to expose technological 
innovations, the reality and economic vitality of the solutions 
and major players of the digital sector, as well as their impacts
on society.
http://www.opensourcesummit.paris 
• Open Source Summit Europe (OSSEU). Event organized by
the Linux Foundation, it is one umbrella name for LinuxCon, 
ContainerCon, CloudOpen and the Open Community 
Conference. It is the leading conference for developers, 
architects and other technologists – as well as open source 
community and industry leaders – to collaborate, share 
information, learn about the latest technologies and gain a 
competitive advantage by using innovative open solutions. 
Over 2,000 persons are expected to participate at OSSEU in 
2018, Edinburgh (there are open source summit in America as
well, this year in Vancouver, and in Japan). 
https://events.linuxfoundation.org/events/open-source-
summit-europe-2018/. 
User Groups
Exemples de FOSS User Groups:
Versión 1.5 12. Annex 1 – Benchmarking d’Activitats Página 56
• TriLUG: The Linux Users Group of the Triangle. Serving 
Raleigh, Durham, Chapel Hill, and RTP. Have a monthly 
meeting.
https://trilug.org/about/ 
• TriDUG: Triangle DB2 User Group. The group is comprised of
DB2 users on all platforms with a common desire to become 
more proficient in this comprehensive database management 
technology. Meetings are held quarterly and provide a chance
to learn how to use DB2 more effectively and give insights into
projects at other businesses.
http://www.tridug.org
• TriJUC: The Triangle Java Users group provides Java-related
information to its members, to facilitate contacts between its 
members, and to promote the use of Java technology in the 
mid-North Carolina area.
https://localwiki.org 
• Open Source Networking User Groups: locally managed 
groups that are passionate about network transformation 
through open source. 37 groups and about 7100 members. 
https://www.meetup.com/it-IT/pro/osnug 
• Denver Open Source Users Group: users group studying 
the applications of open source to business software 
development. Funded in 2011, about 2000 memebers. 
https://www.meetup.com/it-IT/DOSUG1/ 
• OSHUG (Open Source Hardware User Group): A group of 
people with a shared interest in Open Source Hardware. They
hold regular meetings in and around London.
http://oshug.org 
• Colorado Springs Open Source Users: group discussing 
the benefits of using open source projects and developing 
open source softwares. funded in 2008, about 1100 members.
https://www.meetup.com/it-IT/csopensource/
• Libre Boston 
https://www.meetup.com/es-ES/desktop-linux-users-group/) 
• FreeBSD user groups: 
https://www.freebsd.org/usergroups.html 
Versión 1.5 12. Annex 1 – Benchmarking d’Activitats Página 57
13. ANNEX 2 – EXEMPLES D'ASSOCIACIONS
Presentem a continuació, simplement a mode d'exemple de la gran
variat que podem trobar, diferents tipus d'organitzacions existents al
món “open”: 
a.  Internacionals 
• Free Software Foundation (https://www.fsf.org/community/)
Libre Planet: conferència anual des de 2008, habitualment a 
Boston, per a entusiastes del software lliure i persones 
interessades en punts de connexió entre tecnología i justícia 
social.
https://libreplanet.org/2018/social/ 
• Code for America (https://www.codeforamerica.org)
Annual Summit: Summit de 3 dies de durada, amb estructura 
tradicional (keynotes, breakout sessions, networking events, 
workshops, etc. Al 2018 s'ha realitzat del 30 de maig al 1 de 
juny a Oakland, California
http://www.cvent.com/events/code-for-america-summit-2018/
custom-35-e12d85b157b94d69b80d8911cc641d36.aspx
b.  Locals 
• Hispalinux (http://hispalinux.es)
Associació espanyola d'usuaris de Linux, amb el propòsit de 
disseminar i promoure el software lliure "Linux".
http://hispalinux.es
• Asociación española de Drupal (https://asociaciondrupal.es)
Associació sense ànim de lucre creada per voluntaris amb 
l'objectiu d'esdevenir una referència i punt de trobada de la 
comunitat Drupal en llengua espanyola.
Està organitzada en grups locals, que promouen meetups 
locals, com el Drupal Global Training Days o les Global Sprint 
Weekends
https://asociaciondrupal.es/content/grupos-de-trabajo
Organitzen també els Drupal Camp Spain, amb més de 10 
Versión 1.5 13. Annex 2 – Exemples d'associacions Página 58
edicions ja realitzades, i els Business Days, orientats al 
mercat empresarial.
https://2018.drupalcamp.es 
https://2018.drupalcamp.es/business-day
• Fab Lab Barcelona (https://fablabbcn.org/about_us.html)
Organitzen esdeveniment i workshops 
https://fablabbcn.org/events.html
També són els organitzadors de la Fab Academy a Barcelona
amb el MIT
https://fablabbcn.org/fab_academy_18.html 
• Made Makerspace Barcelona (http://made-bcn.org)
Organitzen esdeveniments i workshops relacionats amb 
fabricació personal
https://github.com/mademakerspace/Wiki/wiki/About-
Made#workshops-and-events 
https://github.com/mademakerspace/Wiki/wiki/Resources-for-
Members#communication 
https://github.com/mademakerspace/Wiki/wiki
• Mob Barcelona
Espai de coworking amb la intenció de crear comunitat
http://mob-barcelona.com/schedule/ 
• Olabs Barcelona (http://www.o-labs.org/agenda/)
• Barcelona Urban Lab (http://www.22barcelona.com/content/
view/698/897/lang,en/)
Tenen com a objectiu fomentar l'ús de la cieutat com a 
laboratori social
• Barcelona Lab (https://enoll.org/network/living-labs/?
livinglab=barcelona-laboratori)
Versión 1.5 13. Annex 2 – Exemples d'associacions Página 59
• Barcelona Tech City (https://barcelonatechcity.com/en/)
Hub tecnològic que organitza diferents esdeveniments 
https://barcelonatechcity.com/en/events/
Versión 1.5 13. Annex 2 – Exemples d'associacions Página 60
14. ANNEX 3 – PLATAFORMA FLOSSBCN
14.1. Funcionalitats de la plataforma
Funcionalitats que proposem per a la plataforma tècnica que
suportarà l'ecosistema FlossBCN
Publicació de notícies
• Possibilitat de publicar notícies pròpies
◦ Autoria  pròpia  de  notícies  relacionades  amb
l'ecosistema
◦ Notícies publicades pels membres de l'ecosistema -
amb moderació-
◦ Possibilitat de subscripció
• Facilitat  per  a  agregar  notícies  d'altres  mitjans  i
publicacions -locals i internacionals-
◦ El moderador ha de tenir un criteri de selecció de
fonts i noticies
• Blog d’opinió
◦ Autoria pròpia
◦ Obert  als  membres  de  l'ecosistema  -amb
moderació-
◦ Basat en criteris d’autoria i temàtica (qui publica,
què és pot publicar i quins suports s'admeten)
• Mapa  dels  actors  de  l'ecosistema  de  codi  obert  de
Barcelona (perfil tipus “LinkedIn”), amb representació
geogràfica.
◦ Ha  de  ser  un  aparador  d'empreses,  entitats  i
persones
◦ Editable directament pels interessats
◦ Distinció  entre  perfil  personal  i  perfil
empresa/entitat 
◦ Possibilitat de crear llistes de contactes per invitació
dels  interessats (tipus Linkedin)
Versión 1.5 14. Annex 3 – Plataforma FlossBCN Página 61
◦ Possibilitat  de  convidar  empreses  i  persones
externes a integrar-se a l'ecosistema
◦ Sistema de missatgeria intern
◦ Existència  de  grups  d'interès  (tipus  fòrum,
converses, repositori de docs, etc). Grups moderats
i per invitació.
◦ Publicació  d’ofertes  de  treball  i  participació  en
projectes (veure secció marketplace)
◦ S'han d'establir els criteris de participació
• Directori de recursos
◦ Externs
▪ Selecció de recursos externs
▪ criteris d’inclusió
▪ Facilitador d'accés a recursos internacionals
◦ Propis
▪ Creació de recursos propis en mode Wiki, pels
integrants de l'ecosistema
• Aparador de projectes i iniciatives
◦ Publicades  pels  membres  de  l'ecosistema,  tipus
Wiki -amb accés restringit i moderació-
• Agenda d'activitats
◦ Creada de forma col·laborativa per l'ecosistema
◦ El  dinamitzador  de  la  plataforma  ha  d'incloure
també els esdeveniment rellevants
• Possibilitat de realitzar enquestes
◦ Sobre la pròpia plataforma
◦ Sobre qualsevol tema de l'ecosistema
Eines d’interacció
• Eines pròpies
◦ Mur
◦ Fòrums de discussió
• Fàcilment intregable amb altres plataformes
◦ FaceBook
Versión 1.5 14. Annex 3 – Plataforma FlossBCN Página 62
◦ Twitter
◦ ...
Marketplace
Seria  desitjable  que  l'eina  permetés  també  algunes
funcionalitats pròpies d'un marketplace
• Facilitat  per  a  la  publicació  d'ofertes  i  demandes
específiques que generin Intercanvis entre els actors
• Publicació de projectes (informatiu)
• Publicació ofertes i demanda treball/projectes/contractes
• Publicació de licitacions
KPIs i SEO
• Han  de  poder-se  obtenir  indicadors  d’ús  de  la  plataforma
sobre els diferents aspectes
◦ Usuaris, connexions, pàgines més vistes, ...
• Eines per a posicionament dels continguts als buscadors, per
tal  que  el  Community  Manager  pugui  crear  els  metatags  i
dades pertinents
14.2. Aspectes tècnics de manteniment de 
la plataforma
• Ubicació de la platforma (IMI o un proveïdor extern)
• Valoració de la despesa econòmica de hosting i gestió tècnica
• Recursos tècnics necessaris per al manteniment
14.3. Aspectes d'ús de la plataforma
a.  Dinàmica de la plataforma 
• D'entrada  la  plataforma  ha  de  ser  el  més oberta  possible,
però ell Community Manager haurà de poder moderar:
◦ els actors/perfils (qui entra)
Versión 1.5 14. Annex 3 – Plataforma FlossBCN Página 63
◦ els continguts (que es publica)
◦ les interaccions (que es diu) 
b.  Activitats del moderador 
Tasques bàsiques del moderador:
• selecció de noticies
• moderació plataforma
• recerca de recursos
c.  Normes d’ús de la Plataforma 
A definir.
Dinamització i autogestió
La dinamització, des del punt de vista de la plataforma, té com a
objectiu que els integrants de l'ecosistema FlossBCN la considerin
una  referència  de  “qui  és  qui”.  Per  la  idiosincràsia  i  extensió  de
l'ecosistema ha de poder ser autogestionat pels propis usuaris. No
pot funcionar “top-down” ni de forma centralitzada. La plataforma ha
de  poder  reflectir  la  xarxa  complexa  de  coneixement  que  és
l'ecosistema FLOSS.
Estructura bàsica
• L'element bàsic de la plataforma és l'usuari.  Cada persona
que forma part de FlossBCN ha de poder tenir el seu usuari si
ho desitja.
• Aquest usuaris han de poder crear pàgines de tipus “entitat”.
Cada  entitat  té  1  o  més  usuaris  “owners”,  que  són  els
responsables de mantenir la informació vinculada. 
• També han de poder existir pàgines de tipus “projecte”, amb
els seus usuaris “owners”.
• En un principi, l'usuari que crea la pàgina d'entitat o projecte
és el seu owner.
• Aquests owners poden vincular a altres usuaris a les seves
pàgines  (per  exemple,  els  empleats  d'una  empresa,  o  els
integrants d'una comunitat).
• Altres usuaris poden “subscriure's” a les entitats o projectes,
per  a  rebre informació sobre el  que es publiqui  (notícies o
esdeveniments)
Versión 1.5 14. Annex 3 – Plataforma FlossBCN Página 64
• Els continguts i esdeveniments, com a mínim, han de poder-
se etiquetar i classificar per diferents conceptes (tecnologia,
propòsit, tipologia, etc). El concepte també hauria de poder-es
aplicar a entitats i projectes.
Tipus d'informació
• Cada usuari ha de ser responsable de mantenir el seu perfil,
amb les seves dades bàsiques.
• Les pàgines d'entitats  i  projectes  també tenen el  seu perfil
“expositiu”
◦ Han de poder contenir enllaços a les pàgines de l'entitat
(web, Twitter, FaceBook, Linkedin, ...)
• La informació dinàmica bàsica consisteix en notícies, articles
“blog” i esdeveniments, que són generades i s'associen a les
entitats i/o projectes. S'ha de definir l'estructura de cada tipus
d'informació. 
• Cal que la informació sigui “líquida”, és a dir, pugui moure's
fàcilment  entre plataformes.  Els  continguts  i  esdeveniments
han de poder ser també simplement links a altes plataformes i
que  automàticament  el  contingut  aparegui  atractiu  a  la
plataforma (ex. Twitter o Facebook quan enllacen continguts).
També amb enllaços a una web empresarial, a un blog privat
o  a  un  sistema  d'esdeveniments  com meetup.  La  idea  és
facilitar  a  l'usuari  la  creació  de  contingut  a  la  nostra
plataforma sense que hagi de tornar a escriure el que ja ha
editat en un altre lloc.
• Facilitat per a enllaçar els continguts a altres xarxes socials -
típicament Twitter- i facilitat per a compartir-los amb un click a
les  xarxes  socials  de  l'usuari  (el  típic  botó  “comparteix  a
Twitter”)
14.3.2. Connexions entre usuaris
• Seria  interessant  poder  tenir  un sistema de connexió entre
usuaris -tipus Linkedit-
• Qualsevol usuari pot vincular-se a les pàgines de projectes i
entitats  a  mode  de  “seguidor”,  perquè  li  arribi  els  nous
continguts generats.
• També hauria de poder subscriure a temàtiques -etiquetes-
Versión 1.5 14. Annex 3 – Plataforma FlossBCN Página 65
• Sistema de missatgeria intern
14.3.3. Sistema de recerca
• La  plataforma  ha  de  permetre  etiquetar  els  continguts  de
forma flexible.
• Les etiquetes han de poder ser creades fàcilment.
• Han de poder-se filtrar els continguts, entitats i projectes de la
forma  més  flexible  possible.  Ex.  Esdeveniments  d'una
temàtica la propera setmana, usuaris interessats en un tema
o empreses amb un tipus de coneixement específics
14.3.4. Marketplace
• Seria  interessant  disposar  d'un  marketplace,  on  es  puguin
oferir  i  demandar  “coses”  -feina,  participació  en  projectes,
finançament, etc-. Los ofertes i demandes han de “caducar”
transcorregut un temps i poder-se retirar un cop cobertes.
• Aquesta estructura hauria de la plataforma hauria de ser una
secció  específica  i  clarament  separada  de  la  resta.  Els
usuaris  haurien  de  poder  crear  i  respondre  a  aquests
continguts específics del marketplace.
14.3.5. Continguts “corporatius” 
• El  propi  projecte  FlossBCN  també  ha  de  poder  publicar
notícies, articles i esdeveniments:
◦ Continguts corporatius, propis de FlossBCN
◦ Continguts  seleccionats  (La  “selecció  de  FlossBCN”).
Agregació des de la pròpia plataforma o sistemes externs
amb molta facilitat
◦ Oportunitats de finançament
◦ ...
◦ La subscripció a aquests continguts ha de ser automàtica
quan un usuari es dona d'alta a la plataforma.
• Generació automàtica de Newsletter
Versión 1.5 14. Annex 3 – Plataforma FlossBCN Página 66
◦ Seria interessant que la plataforma generés un Newsletter
de forma automàtica amb els continguts seleccionats per
Community Manager
• El homepage ha de ser la pàgina corporativa de FlossBNC
14.3.6. Secció “Directori de recursos”
Seria interessant disposar d'una secció “Directori de recursos”
• Externs. Selecció de recursos FLOSS externs 
• Facilitador d'accés a recursos internacionals
• Propis.  Creació  de  recursos  propis  en  mode  Wiki,  pels
integrants de l'ecosistema
14.3.7.  Enquestes i votacions
• Eina que permeti generar enquestes i presentar resultats de
forma  àgil  sobre  diferents  temes  que  pugui  plantejar  el
moderador i fins i tot els usuaris.
• Sistema  que  permeti  votar  els  continguts,  per  a
posicionament a la pròpia plataforma
Versión 1.5 14. Annex 3 – Plataforma FlossBCN Página 67