Memòria 2017 Àrea de Drets Socials BC N MMEEMMOORRIIAA 22001177 AARREEAA DDEE DDRREETTTTTTSSSSSS SSOOCCIIIIIAAAAAALLLLLLLLLSSSS Consell de Direcció de l’Àrea de Drets Socials Francisco Javier Burón, gerent d’Habitatge Ricard Fernández, gerent de l’Àrea de Drets Socials Ramón Lamiel, gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Mercè Massa, gerent de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona Jordi Sánchez, director de l’Àrea de Drets Socials i gerent de l’Institut Municipal de Serveis Socials Lluís Torrens, director de Plani cació i Innovació Equip de coordinació de la memòria Alícia Aguilera, cap del Departament de Joventut María Nieves Arranz, cap del Departament d’Administració i Personal Carme Borrell, gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Carmina Català, cap del Departament de Plani cació i Processos Núria Gilabert, cap del Departament de Serveis Jurídics Pep Gómez, cap del Departament de Recerca i Coneixement Davide Malmusi, director de Serveis de Salut Óscar Marín, cap del Departament d’Infraestructures i Equipaments Núria Menta, directora dels Serveis d’Intervenció Social Maribel del Moral, cap del Departament de Comunicació Sergi Morera Vizcaíno, Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Magda Orozco, directora de Serveis d’Infància, Joventut i Gent Gran Leticia Ortiz de Landaluce, responsable de Sistemes d’Informació de l’IMHAB Emilia Pallàs / Sergi Martí, cap del Departament de Participació Social Carmen Rueda, cap del Departament de Gestió de Sistemes d’Informació Jordi Sánchez, director d’Acció Social Pilar Solanes, cap del Departament de Salut Eladi Torres, Institut Municipal de Serveis Socials Joan Uribe, Consorci de Serveis Socials Josep Villarreal, director de Serveis d’Estratègia i Innovació Edició Àrea de Drets Socials. Ajuntament de Barcelona Coordinació de l’edició Txus Molar, Pep Gómez, Paola Rodríguez, Ramón Pablo Departament de Recerca i Coneixement 1a. edició: juliol de 2018 Presentació El 2017 hem continuat la triple línia de treball d’atendre l’emergència a la ciutat, com- batre les desigualtats (agreujades per les situacions d’exclusió residencial, treballa- dors pobres, uxos migratoris i impacte de la capitalitat i innovar per atendre m s i millor, amb el mateix objectiu que vam encetar aquest mandat, recuperar la Barcelona per a les persones, conscients del paper central que ocupa l’Àrea de Drets Socials per garantir drets i benestar, situant les persones al centre, afavorint mesures que n’impulsin l’autonomia, l’apoderament i que afavoreixin vincles. Aquesta triple perspectiva ens ha portat a consolidar serveis posats en marxa des de l’inici del mandat orientats a defensar drets bàsics, com ara els punts d’assessorament energètic (PAE , que han atès 22. 87 persones, i l’increment d’atenció en un 0 de les unitats contra l’exclusió residencial ( CER . El refor de programes per fer front a necessitats bàsiques, dins el suport municipal d’inclusió, com la renda d’infància, que ha tingut 17.3 8 persones bene ciàries i 2.0 de monoparentals, i la posada en marxa del B-Mincome, projecte pilot de lluita contra la pobresa i l’exclusió a les zones 3 desafavorides de Barcelona, que s’acull al programa Urban Innovative Actions de la Unió Europea i tracta de provar l’e ciència i l’e càcia de combinar un suport municipal Drets Socials d’inclusió (SMI amb polítiques socials actives en zones urbanes desafavorides a l’àrea Memòria 2017 de l’eix Bes s. Destaca el refor dels equips a l’espai públic, l’obertura de l’ cina de Prestacions Socials i Econòmiques i de dos nous equipaments per atendre vulnerabi- litats severes com Cal Muns, adre at a persones sense sostre amb malaltia mental, o Maria Freixa, per a joves en situació de carrer. I nous serveis com el Respir Plus. El 2017 el recordarem tamb per la posada en marxa de projectes pioners que abor- den reptes globals i urgents com el de l’acc s a l’habitatge o la solitud de les persones grans, es tracta dels APR P, allotjaments temporals ns que els habitatges de nitius estiguin construïts, o les superilles socials, que incorporen l’atenció integrada i l’acció comunitària amb l’objectiu de millorar la qualitat assistencial, amb m s exibilitat i adaptació a les necessitats i preferències de les persones, i les condicions de feina. La voluntat d’impulsar la dimensió territorial i la participació per augmentar la capa- citat de transformació social, posant el focus als barris amb m s desigualtats, s ben present en les nostres polítiques de coproducció dins l’espai de l’Acord Ciutadà. Durant el 2017 s’ha estat elaborant l’Estratègia d’inclusió i de reducció de les desigualtats socials de Barcelona 2017-2027, amb el consens de tots els grups municipals i 700 en- titats, que xa per primera vegada 12 tes de ciutat mesurables que guiaran l’activitat de totes les entitats i actors de l’Acord, així com de les administracions que treballen a Barcelona, durant els propers anys. En matèria d’accessibilitat destaca l’inici de la diagnosi de la situació de l’accessibilitat a diversos serveis, amb una atenció especial al transport públic i l’elaboració del nou model d’assistent personal. Pel que fa als Centres de Serveis Socials, es registra un , de persones ateses res- pecte al 201 , i un decrement del 2 ,8 en el temps d’espera, reducció que ha estat possible gràcies a un increment de la plantilla ns a assolir persones i a processos com l’Impulsem, que neix de la necessitat de repensar el model d’atenció social bà- sica de la ciutat de Barcelona per fer-lo m s sostenible i adaptar-lo a un nou context socioeconòmic. El conjunt d’actuacions s’han traduït en un increment del pressupost del 2017 que ha situat Barcelona com la ciutat espanyola que m s ha augmentat la despesa social, amb el reconeixement de l’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials. De les actuacions m s destacables en l’àmbit de la salut, s rellevant la integració del PAMEM a la cobertura general del Servei Català de la Salut, la creació dels punts d’inserció laboral o els espais de consulta psicològica per a joves com a part del des- plegament del Pla de salut mental, i la plani cació de nous serveis no coberts pel CatSalut per a persones vulnerables i persones cuidadores. La implementació del Pla pel dret a l’habitatge 201 -202 amb un incís especial en l’ampliació del parc públic de lloguer i en la rehabilitació dels que ja existeixen. amb s’han fet els primers passos per a la constitució de l’ perador Metropolità de l’Habitatge, que durant el 2018 s’haurà de formalitzar legalment i operativament. En l’àmbit educatiu, s’ha obert un nou espai familiar a l’EBM Tres Tombs, s’han ampliat Drets Socials les hores de suport a totes les escoles bressol municipals, i disposem dels primers re- sultats de la tarifació social, en què queda palès que s un sistema de pagament m s Memòria 2017 equitatiu, perquè tothom paga igual en proporció a la seva renda. Tamb s’ha ampliat el projecte de lleure educatiu de base comunitària Baobab. Per acabar, volem agrair la feina de tots i totes les professionals que hi ha al darre- re de l’Àrea de Drets Socials; sense el seu compromís i dedicació no podríem atendre l’emergència social i d’habitatge, impulsar canvis en el model de ciutat i afrontar nous reptes amb creativitat i capacitat d’innovació. Laia Ortiz i Castellví Tinenta d’alcaldia de Drets Socials Presentació El tercer any del mandat 201 -201 s’ha con rmat, pel que fa a l’Àrea de Drets Socials, els grans trets marcats per l’equip de govern des de l’inici: increment de la despesa per fer front a l’emergència social i d’habitatge, col·laboració amb el tercer sector i inno- vació social. Tot plegat, aquest impuls ha obligat a millorar la maquinària que ho ha de fer possible. Destaquem, en aquest sentit, la compactació organitzativa en dos dels àmbits de tre- ball de l’Àrea. Pel que fa a Serveis Socials, l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS ha absorbit els serveis que no estaven dins l’Institut a partir de les idees sorgides del proc s participatiu Impulsem. A Habitatge, el nou IMHAB uneix el PMHB amb la resta de serveis que ns ara gestionava BAGURSA, entre els quals les o cines d’habitatge. Aquesta simpli cació de l’organigrama es veu complementada pel proc s de dissolu- ció del PAMEM i el refor dels consorcis amb la Generalitat (Habitatge, Serveis Socials, Salut i Educació . Cal destacar, tamb , les millores tant en la coordinació interna dins l’Àrea com amb al- tres àrees i districtes i amb la resta d’administracions. Aquest fet, que podria semblar Drets Socials menor, està potenciant enormement tant el disseny de polítiques socials com, sobre- Memòria 2017 tot, la seva implantació. Poso ara com a exemples l’espai de cures, les accions contra la gentri cació, el pla de sensellarisme, les respostes al fet migratori, la tarifació so- cial, la Mesa d’Emergències, el transport especial, el pla de salut mental, la gestió de con ictes al territori, l’o cina d’assentaments, els punts d’assessorament energètic, el programa Làbora, les beques de menjador, el projecte Vincles... Darrere de cadas- cun d’aquests programes hi ha un esfor per optimitzar els recursos al nostre abast i coordinar-los dins i fora de l’Ajuntament, lluny de les tendències de compartimentació que tant de mal fan a la funció pública. No puc deixar d’apuntar com a dos elements preocupants el manteniment de políti- ques restrictives de la despesa pública i la menor exibilitat de les noves normes de contractació pública. Aquests problemes, exògens a les decisions municipals, di cul- ten greument l’assoliment dels nostres objectius i perjudiquen tant la innovació social com les possibilitats de treball en xarxa amb les entitats socials. Novament, els ajun- taments som la Ventafocs de les polítiques públiques i assumim decisions alienes di- fícilment compatibles amb les exigències d’una realitat social marcada per altes taxes d’atur, pobresa, precarietat i desigualtat social i territorial. Dissortadament, l’any 2017 ha quedat marcat a la nostra ciutat per l’atemptat terro- rista del dia 17 d’agost a la Rambla, que va trobar continuïtat unes hores despr s a Cambrils, amb un balan de 17 persones mortes i multitud de ferits i afectats. La ràpi- da, unànime i contundent resposta social va tenir com a exponent destacat l’actuació de les treballadores i els treballadors del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB i la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB , així com els serveis socials i sanitaris de la ciutat. Estic segur que tots els membres de l’Àrea comprendran que centri, aquest any, el meu agraïment en aquests equips i, per descomptat, en el reco- neixement de les víctimes i les seves famílies. Ricard Fernández Ontiveros Gerent de l’Àrea de Drets Socials Drets Socials Memòria 2017 Índex 1. Àrea de Drets Socials 9 2. Direcció d’Acció Social 18 2.1. Direcció de Serveis d’Intervenció Social 19 2.1.1. Departament de Família i Infància 21 2.1.2. Departament de Gent Gran 32 2.1.3. Departament d’Atenció Persones Vulnerables 2.1. . Departament d’Intervenció Social a l’Espai Públic 7 2.2. Direcció de Serveis d’Urgències i Emergències Socials 64 2.3. Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i Gent Gran 70 2.3.1. Departament de Joventut 72 2.3.2. Departament de Promoció Infancia 8 7 2.3.3. Departament de Promoció Gent Gran Drets Socials Memòria 2017 106 3.1. Direcció de Serveis d’Estratègia i Innovació 108 3.1.1. Departament de Plani cació i Processos 110 3.1.2. Departament de Recerca i Coneixement 12 3.1.3. Departament de Gestió Sistemes Informació 133 3.1. . Departament de Comunicació 1 3.1. . Departament de Participació Social 1 1 3.2. Departament d’Administració i Personal 170 3.3. Departament d’Infraestructures i Equipaments 174 3.4. Departament de Serveis Jurídics 178 4. Direcció de Serveis de Salut 182 4.1. Departament de Salut 184 5. Gerència d’Habitatge Social 198 6. Organismes autònoms 201 6.1. Organismes adscrits 203 .1.1. Institut Municipal de Serveis Socials 20 .1.2. Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 220 .1.3. Institut Municipal d’Educació de Barcelona 232 .1. . Institut Muncipal de l’Habitatge i Rehabilitació 2 6.2. Organismes consorciats 263 .2.1. Agència de Salut Pública 2 .2.2. Consorci de Serveis Socials de Barcelona 272 .2.3. Consorci d’Educació de Barcelona 283 .2. . Institut Infància i Adolescència 2 .2. . Consorci d’Habitatge de Barcelona 30 Annex 1. Equipaments i mapes 310 Annex 2. Directori web i enllaços d’interès 341 8 Drets Socials Memòria 2017 1. Àrea de Drets Socials 10 Drets Socials Memòria 2017 Àrea de Drets Socials Organigrama de l’Àrea de Drets Socials 2017 GERÈNCIA DE DRETS SOCIALS Institut Municipal d’Educació (IMEB DIRECCIÓ DIRECCIÓ GERÈNCIA D’ACCIÓ DE PLANIFICACIÓ D’HABITATGE SOCIAL I D’INNOVACIÓ SOCIAL Direcció Direcció de Serveis Direcció de Serveis Direcció Direcció Institut d’Urgències i de Serveis d’Intervenció d’Infància, de Serveis de Serveis Municipal Emergències Joventut de Salut d’Estratègia d’Habitatge i Socials Social i Gent Gran i Innovació Rehabilitació Institut Municipal Departament Departament Departament d’Atenció a Departament de Departament de Serveis Persones de Joventut i de Salut Plani cació Administració Socials Adolescència i Personal (IMSS Vulnerables i Processos Institut Municipal Departament Departament Departament Departament de Persones de Promoció d’Infraes- amb de Família i Infància de la Gent de Recerca i tructures i Discapacitat Gran Coneixement Equipaments (IMPD Departament Departament Departament de Gent de Promoció de Gestió Departament de Serveis Gran de la Infància de Sistemes d’Informació Jurídics Departament d’Intervenció Departament Social a de l’Espai Comunicació Públic Departament de Participació Social Taula 1.1. Despeses de funcionament (€) Àrea de Drets Socials, 2017 Personal Béns i Serveis Direcció d’Acció Social 7. 78. 00, 7. 2 .1 ,32 Institut Municipal de Serveis Socials i Consorci Serveis Socials 0,00 0,00 Institut Municipal Persones Discapacitades 0,00 0,00 Direcció de Serveis d’Intervenció Social .8 1.322,3 0. 2 .7 , 0 Direcció .30 ,08 18.7 ,18 Departament de Família i Infància .87 .8 1,7 1.12 .382, 3 Departament de Gent Gran 0,00 22.103. 72, Departament d'Atenció a Persones Vulnerables 3 .121, 7 20.02 .777, Departament d'Intervenció Social a l'Espai Públic 0,00 7. .3 7,78 Direcció de Serveis d'Urgències i Emergències Socials 0,00 3.1 . 03,8 Direcció de Serveis de promoció de la Infància, Joventut i Gent Gran 87. 78,1 3. 7.7 7,08 Direcció 0,00 1 .03 ,71 Departament de Joventut 0,00 2.117. 18, 3 Departament de Promoció de la Infància 1 3.7 8, 3 7.2 ,8 Departament de Promoció de la Gent Gran 3 3.77 , 887.08 ,10 .20 .837,8 8.18 . 7,2 Direcció . 7. 7 , .801. 83,71 Direcció de Serveis d’Estratègia i Innovació 1. 8.2 3,20 2.38 . 73, Direcció 0,00 31.801,02 Departament de Plani cació i Processos 2 3.81 ,70 1 3. , 3 Departament de Recerca i Coneixement 2 .322, 0 32.8 , 2 Departament de Gestió de Sistemes d'Informació 32 . 87, 3 122. 30,3 Departament de Comunicació 2 2.2 ,2 1 .0 ,28 Departament de Participació Social 0 .38 ,13 88.21 , 0 Departament d’Administració i Personal . 7. 7 , 213.8 , 1 Departament d’Infraestructures i Equipaments 0,00 . 87. 88,80 Direcció de Serveis de Salut 0,00 33.2 0, Departament de Salut 0,00 33.2 0, Educació 0,00 0,00 Educació 0,00 0,00 Gerència d’Habitatge 0,00 .8 1,28 Gerència 0,00 .8 1,28 Total 13.684.738,35 66.404.245,84 Taula 1.2. Despeses de funcionament (€)1 rganismes Autònoms, 2017 Personal Béns i Serveis Institut Municipal de Serveis Socials 33. 2. 0 ,20 0.300.78 , Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 3.2 . 1 ,00 2.337. 3,00 Institut Municipal d'Educació 3. 7 .10 ,7 17. 38.7 7,72 Institut Municipal de l'Habitatge i la Rehabilitació2 .1 .000,00 11.800.000,00 Agència de Salut Pública de Barcelona 1 .2 8. 2, 12. 1 .2 0, Consorci de Serveis Socials de Barcelona 7. 1. 2 , 1 .78 .08 ,1 Consorci d'Educació de Barcelona .122. 02,00 .78 .1 7,00 Institut Infància i Adolescència 1 . 1 , 7 1 . , 8 Consorci d'Habitatge de Barcelona 0,00 0,00 Total 172.275.519,68 251.562.118,49 Transferències corrents Inversions Transferències de capital Total .177.828, 1. 08. 2,0 0,00 160.889.337,89 70.07 .32 ,37 0,00 0,00 70.074.326,37 10. 73. 1 ,1 0,00 0,00 10.573.916,15 7. 8.7 , 1. 08. 2,0 0,00 67.378.285,28 8 .3 0,00 0,00 0,00 754.413,26 1. 8 . 7, 0,00 0,00 8.988.972,26 1.3 8.7 , 1. 08. 2,0 0,00 25.110.720,63 3. . ,3 0,00 0,00 23.849.465,82 1.01 .3 , 3 0,00 0,00 8.674.713,31 .000,00 0,00 0,00 3.201.603,84 . 7 .831,02 0,00 0,00 9.661.206,25 0,00 0,00 0,00 146.035,71 7 2. 8,0 0,00 0,00 2.860.416,48 3. 3. 77, 0 0,00 0,00 3.995.033,43 1.378.8 ,07 0,00 0,00 2.659.720,63 3.83 .78 , 3.3 7.07 ,3 100.000,00 21.685.657,01 1. 8 , 3.3 7.07 ,3 100.000,00 13.948.124,20 3.7 3.7 ,07 0,00 0,00 7.737.532,81 217. 8 ,00 0,00 0,00 749.786,02 0,00 0,00 0,00 487.380,23 183.177,03 0,00 0,00 982.395,95 3.07 .1 0,0 0,00 0,00 3.528.578,06 0,00 0,00 0,00 778.313,52 313. 7 ,00 0,00 0,00 1.211.079,03 8. 3 ,81 0,00 0,00 4.870.106,38 33.3 2, 8 3.3 7.07 ,3 100.000,00 9.078.017,82 21. 20. 3, 0,00 1.1 8.000,00 23.321.754,63 21. 20. 3, 0,00 1.1 8.000,00 23.321.754,63 120. 30.170, 0,00 0,00 120.530.170,69 120. 30.170, 0,00 0,00 120.530.170,69 1 .772.077, 0 0,00 0,00 14.831.918,68 1 .772.077, 0 0,00 0,00 14.831.918,68 254.936.326,28 4.965.528,43 1.268.000,00 341.258.838,90 Transferències corrents Inversions i transferències de capital Total 0,00 30. 11.022, 8 1.38 ,2 154.475.601,57 211,00 .013.3 0,00 31.0 1,00 11.627.609,00 31. 0,0 .308.0 , 8 20 .0 , 7 65.661.665,78 3. 8 .000,00 0,00 2. 13.000,00 73.062.000,00 1.8 2, 3 1.831,23 1.8 7.138, 3 29.538.695,88 31 ,3 0,00 1 3.1 , 0 54.929.094,64 0,00 11. 7.823,00 31.1 0.11 ,00 177.046.036,00 10 , 2 3 .88 , 2 1. 17,2 428.531,15 0,00 1 .81 . 1 ,00 2 .333.000,00 43.147.514,00 3.618.129,74 70.171.521,91 112.289.458,20 609.916.748,02 Taula 2.1. Personal Àrea de Drets Socials, 2017 Mitjana Directius/ves Tècnics/ques Suport Total d’edat % dones Gerència Àrea Drets Socials Gerència 1 0 1 2 0,0 50,00 Total 1 0 1 2 50,0 50,00 Direcció d'Acció Social Direcció 0 1 1 2 ,0 100,00 Direcció de Serveis d’Intervenció Social Direcció 1 3 8 , 75,00 Departament de Família i Infància 11 1 13 7,0 85,07 Departament de Gent Gran 1 0 7 0,8 85,71 Departament d'Atenció a Persones 1 1 7 2,1 71,43 Vulnerables Departament d' Intervenció Social a 1 3 1 8, 100,00 l’Espai Públic Direcció de Serveis d’Urgències i Emergències Socials Direcció 1 2 0 3 , 100,00 Direcció de Serveis de la Infància, Joventut i Gent Gran Direcció 1 0 1 2 8, 100,00 Departament de Joventut 1 2 7 ,1 71,43 Departament de Promoció de la 1 0 2,8 40,00 Infància Departament de Promoció de la Gent 1 1 0, 66,67 Gran Total 14 146 26 186 49,5 82,80 Direcció 1 8 1 10 3, 60,00 Direcció de Serveis d’Estratègia i Innovació Direcció 1 1 1 3 ,0 33,33 Departament de Plani cació i 1 0 , 80,00 Processos Departament de Recerca i Coneixement 1 2 2 1,8 60,00 Departament de Gestió de Sistemes 1 3 3 7 ,7 57,14 d'Informació Departament de Comunicació 1 1 8, 66,67 Departament de Participació Social 0 1 2,8 33,33 Departament d'Administració i Personal 1 3 1 1 2,0 57,89 Departament d'Infraestructures i 1 2 8 1,1 50,00 Equipaments Departament de Serveis Jurídics 1 2 8 8,3 75,00 Total 9 37 31 77 51,6 58,44 Taula 2.1. Personal (continuació) Àrea de Drets Socials, 2017 Mitjana Directius/ves Tècnics/ques Suport Total d’edat % dones Direcció de Serveis de Salut Direcció 1 0 1 2 8,0 50,00 Departament de Salut 1 0 0,0 100,00 Total 2 5 1 8 49,0 87,50 Gerència d’Habitatge Gerència 1 3 1 ,2 40,00 Total 1 3 1 5 44,2 40,00 Total Àrea 27 191 60 278 48,8 75,18 Becaris 0 0 3 3 2 , 66,67 Total general 27 191 63 281 72,20 Taula 2.2. Personal rganismes Autònoms, 2017 Mitjana Directius/ves Tècnics/ques Suport Altres Total d’edat Adscrits Institut Municipal de Serveis Socials 1 111 – 685 ,8 Institut Municipal de Persones amb 17 3 7 7 67 ,3 Discapacitat Institut Municipal d'Educació de 1 3 80 20 2 996 – Barcelona Institut Municipal de l'Habitatge i 101 8 3 194 ,8 Rehabilitació1 Consorciars Agència de Salut Pública de Barcelona – – – – 302 7,0 Consorci de Serveis Socials de 1 1 3 7 – 211 7,3 Barcelona Consorci d'Educació de Barcelona – – – – – – Institut Infància i Adolescència 3 10 7 – 20 – Consorci d'Habitatge de Barcelona2 – – – – 0 – Total 228 1.619 287 39 2.475 – 1 Drets Socials Memòria 2017 Àrea de Drets Socials 2. Direcció d’Acció Social 2. Direcció d’Acció Social En l’àmbit de l’activitat econòmica i l’ocupació, l’impacte de la crisi socioeconòmica encara repercuteix de manera clara en els col·lectius vulnerables. En aquesta matèria, el programa Làbora contribueix amb bons resultats a la inserció laboral de les perso- nes amb m s di cultat per accedir a aquest mercat laboral que creix, però de manera insu cient. Per això, des de la Direcció d’Acció Social, s’ha iniciat el proc s per incloure a l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS les direccions m s clarament dedicades a l’atenció social de les persones vulnerables. En aquest projecte, la Direcció d’Intervenció Social i la Direcció d’Urgències i Emergències Socials han d’acabar formant part de l’IMSS. Igualment, es mant la relació i el treball en comú amb altres àrees de l’Ajuntament i del tercer sector. Al llarg d’aquest any, creix la problemàtica en alguns programes adre ats a fer front a 18 les necessitats bàsiques, a l’atenció a la infància en risc i als col·lectius m s vulnera- Drets Socials bles. Aquesta major demanda s especialment important quant als menors estrangers i majors “joves” arribats a la ciutat i a l’exclusió residencial (desnonaments i altres pèr- Memòria 2017 dues d’habitatge per culpa de l’evolució del mercat de l’habitatge. Direcció d’Acció Social En aquest sentit, s’han ampliat les prestacions i els recursos per donar-los resposta, s’ha facilitat l’acc s a l’habitatge social i s’ha ampliat de manera signi cativa la dotació econòmica i el nombre de persones bene ciàries de beques de menjador i de la ren- da infantil 0-1 , esperant que la implementació de la Renda Garantida de Ciutadania s’implementi per contribuir a situacions de grans carències. Durant aquest període s’han posat en marxa nous equipaments, com ara Can Muns, per a persones sense sostre amb necessitat d’atenció per salut mental, i el de Maria Feixa, per a joves en situació de sensellarisme. Paral·lelament, s’ha treballat en el projecte de millora de dos equipaments existents: els centres de primera acollida de la ona Franca i el Císter, per digni car les condi- cions d’allotjament i al mateix temps cr ixer en places. En l’àmbit dels treballs per donar un nou impuls al model de centres de serveis socials, s’ha avan at en el proc s participatiu per de nir els eixos bàsics de millora que cal abordar durant el 2017. S’ha elaborat un pla d’acció amb 1 nous projectes per implementar la priorització de mesures i objectius recollits en el proc s participatiu i s’ha refor at l’estructura de personal dels serveis socials bàsics amb 81 professionals vinculats al Contracte pro- grama, al projecte B-Mincome i al projecte “Educadors a les escoles”. Continuem amb el rumb de construir un model d’atenció social amb garantia de drets i apoderament de les famílies i a la vegada mantenim la tensió per atendre la contingèn- cia i la di cultat dels ciutadans i les ciutadanes m s perjudicats per la crisi. Jordi Sánchez Masip 2.1. Direcció de Serveis d’Intervenció Social La Direcció de Serveis d’Intervenció Social t com a missió contribuir a fer de Barcelona una ciutat m s cohesionada socialment, on les persones de totes les edats, orígens i condicions puguin portar a terme els seus projectes vitals amb la màxima autonomia i igualtat, així com accedir als recursos bàsics que faciliten el desenvolupament humà. De l’any 2017 cal destacar, pel que fa a l’entorn, l’augment de les situacions d’exclusió residencial que sost la ciutat, l’impacte de les sortides de les persones ateses d’altres sistemes (salut, justícia, protecció, acollida i refugi... , l’impacte de la capitalitat, la manca de recursos d’allotjament d’altres municipis i els uxos migratoris, entre altres, que han comportat la saturació dels recursos d’allotjament i cobertura de necessitats bàsiques de la ciutat (servei d’urgència a la vellesa, allotjaments temporals, etcètera . Un altre element que cal tenir en compte ha estat la di cultat per a la sortida dels re- cursos municipals,per accedir a places residencials públiques de gent gran, de salut mental, pisos de mercat ordinari o pisos de protecció social, etcètera. Això ha compor- 1 tat l’ampliació de les estades de les persones als recursos, la qual cosa ha fet disminuir l’índex de rotació d’aquests i, com a conseqüència, ha elevat el nombre de persones i Drets Socials famílies que resten en llistes d’espera per accedir-hi. Memòria 2017 En aquest context, s’està treballant amb altres administracions, revisant els protocols Direcció d’Acció entre els diferents serveis socials de la ciutat, treballant amb Habitatge, obrint nous Social serveis d’allotjament especialitzats, entre altres. Des de la Direcció, es gestionen els serveis socials d’intervenció a l’espai públic, la cartera de serveis de cobertura de necessitats bàsiques per a les persones m s vulne- rables (menjadors socials, recursos d’higiene i rober, allotjaments temporals, etcète- ra , els serveis socials d’atenció a les persones grans, tant bàsics com especialitzats d’abast de ciutat, i els serveis d’atenció social per a la infància, l’adolescència i la fa- mília d’àmbit de ciutat. Respecte a l’activitat, la Direcció, aquest any 2017, ha seguit centrant la tasca a revisar i analitzar els serveis existents, la demanda que reben i les necessitats dels diversos col·lectius; ha seguit duent a terme avaluacions de qualitat, enquestes de satisfacció, etcètera, per tenir elements que ens ajudin a plani car accions a curt, mitjà i llarg termini. S’ha continuat licitant i contractant els serveis que es gestionen, i s’han incorporat, als plecs de contractació, millores, resultat de la tasca d’anàlisi i avaluació. S’han dissenyat nous serveis i s’han fet les licitacions corresponents per implemen- tar-los. S’ha seguit treballant en nous models d’intervenció social i eines metodològiques, al- gunes amb la complicitat de la universitat. S’ha potenciat la creació de sinergies i protocols de coordinació entre els diversos ser- veis socials i amb agents d’altres àmbits i administracions, cercant poder oferir una atenció m s integral i menys compartimentada a les persones que s’atenen. Els principals reptes que es planteja aquesta Direcció per al 2018 s’orienten a integrar els seus departaments i serveis a l’Institut Municipal de Serveis Socials, amb l’objectiu de complementar els serveis i la seva capacitat de resposta per atendre les necessi- tats socials creixents que hi ha a la ciutat: Posar en marxa: Els allotjaments de proximitat provisionals (APR P i els allotjaments col·lec- tius, nous models d’atenció a l’exclusió residencial. Noves promocions d’habitatges amb serveis per a gent gran de la ciutat. Els primers serveis d’intervenció amb acolliment en família extensa (SIFE . Seguir desenvolupant els processos de millora del Servei d’Atenció d’Urgències a la Vellesa (SAUV . Desenvolupar noves formes de contractació per a serveis socials bàsics: con- certació de places de centres oberts, concertació dels menjadors per a famílies, etcètera. 20 Iniciar les remodelacions integrals dels centres de primera acollida de la Zona Drets Socials Franca i Sarrià. Memòria 2017 Compactar els serveis socials d’intervenció a l’espai públic del SIS Medi bert Direcció d’Acció Social i l’ cina del Pla d’Assentaments Irregulars ( PAI en un nou servei que treballi totes les formes de sensellarisme a l’espai públic de la ciutat. Núria Menta i Sala 2.1.1. Departament de Família i Infància Missió El Departament de Família i Infància t com a missió gestionar els serveis d’atenció social per a la infància, l’adolescència i la família en l’àmbit de ciutat. Recursos El pressupost liquidat del Departament ha estat de 8. 88. 72,2 euros de segons es detalla en la següent taula: Taula 2.1.1.1. Liquidació del pressupost Departament de Família i Infància, 2017 Capítol € % Personal .87 .8 1,7 ,37 21 B ns i serveis 1.12 .382, 3 12, 3 Transferències corrents 1. 8 . 7, 22,10 Drets Socials Total 8.988.972,26 100,00 Memòria 2017 Direcció d’Acció Pel que fa als recursos humans, actualment compta amb un equip de 13 persones, Social dels quals el 8 són dones. Activitat Equips d’atenció a la infància i adolescència (EAIA) El Departament gestiona i coordina els 13 equips d’atenció a la infància i adolescència de la ciutat de Barcelona, distribuïts pels diferents districtes, on treballen 122 profes- sionals: 10 tècnics, 13 administratius i directius, entre els quals llocs de treball estan subjectes a les reduccions horàries per conciliació familiar. Els equips d’atenció a la infància i adolescència estan formats per professionals de la psicologia, la pedagogia, el treball social i l’educació social. Els EAIA reben els casos que es detecten en infants en situació de desemparament o en risc d’estar-hi que detecten els serveis socials bàsics, les instàncies judicials o policials o la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA de la Generalitat de Catalunya. Tamb fan el diagnòstic, la valoració dels infants i del seu entorn sociofamiliar, i propo- sen mesures protectores. Elaboren plans de millora per a l’infant i la seva família, i fan el seguiment i el tracta- ment un cop s’han aplicat les mesures proposades, tant si estan en el nucli familiar com en un centre o en una família d’acollida. Els EAIA són els responsables de coordinar els altres equips i serveis del seu territori que tamb intervenen en l’atenció als infants en desemparament, i donen assessorament als serveis socials bàsics d’atenció social. Són equips interdisciplinaris que desenvo- lupen una feina d’una gran complexitat condicionada pel dret administratiu i judicial. Les actuacions principals de l’any 2017 han estat les següents: S’han incorporat professionals nous. S’ha donat continuïtat al Pla de millora de l’atenció a famílies i infants, ajustant les ràtios professionals per infant establer- tes a la cartera de serveis. S’ha ampliat la plantilla amb quatre professionals. Tal com estava previst, s’ha incorporat una treballadora social a l’equip d’inter- venció immediata, m s conegut com a equip volant. S’ha posat en marxa el pla de formació que ha inclòs els cursos d’acollida inicial per a les noves incorporacions 201 -2017, amb la participació de 21 professionals. S’ha aprovat la posada en marxa d’un nou Servei d’Intervenció a Famílies 22 Extenses que tenen infants i adolescents acollits (SIFE , aprovat en el contracte programa amb la Generalitat, durant l’any 2017. Aquest servei farà la selecció, Drets Socials la formació, el seguiment, el suport individual i grupal de les famílies extenses Memòria 2017 (tiets, avis, germans... que tenen acollits infants i adolescents en situació de Direcció d’Acció desemparament. Són serveis que estaran territorialitzats i formats per un/a pro- Social fessional de la psicologia o pedagogia i un/a treballador/a social. El desplegament d’aquests serveis es farà durant el període 2018-201 , i implica la posada en marxa de sis serveis amb personal municipal. La previsió s que durant el primer trimestre del 2018 es posin en funcionament dos serveis que atendran els territoris de Ciutat Vella, l’Eixample, les Corts i Sarrià, i al segon trimestre se n’afegiran dos m s. Publicació i presentació pública del document. Els processos tècnics dels equips d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA . S’han publicat cinc llibres que de neixen cada un dels processos que els equips han de dur a terme en la fase d’estudi i diagnòstic. El proc s d’elaboració ha dis- posat de participació tècnica, i implica la millora de les intervencions. És una eina fonamental per a l’acollida dels nous professionals i la gestió del coneixement. Aquest mateix any, l’equip directiu dels EAIA ha impulsat la implantació dels pro- cessos descrits i els instruments d’avaluació, un projecte que està previst que acabi el setembre del 2018. Posada en marxa del projecte de recerca sobre la rehabilitació de competències parentals. En col·laboració amb la Universitat de Barcelona, s’ha posat en marxa el projec- te de recerca, mitjan ant el treball amb els grups creats a les zones de Sants- Montjuïc, les Corts i Sarrià-Sant Gervasi. Nou model integral d’atenció a la infància. Desenvolupament de les comissions mixtes i nalització de la de nició del mo- del, que va ser aprovat pel Consell Rector del Consorci de Serveis Socials de Bar- celona (CSSB el setembre del 2017. El nou model preveu la síntesi del sistema de protecció a la ciutat de Barcelona, ara fragmentat entre tres institucions –DGAIA, Ajuntament i Consorci de Serveis Socials de Barcelona–, amb la nalitat de dotar de m s coherència i visió inte- gral totes les actuacions “preventives, protectores i reparadores” que es puguin impulsar, independentment de la tipologia de recursos, de situacions i de perso- nes ateses. Model d’intervenció socioeducativa per a infància en risc a la ciutat de Barcelona, d’acord amb la proposta de nova cartera de serveis. La Federació de Municipis de Catalunya (FMC i la Generalitat de Catalunya van signar un acord per modi car la cartera de serveis d’intervenció socioeducativa que modi ca els serveis que els municipis han de prestar a la ciutadania en l’àmbit de l’atenció a la infància, l’adolescència i les famílies en situació de risc social. Els serveis que de nei- xen són els següents: Servei de suport a les famílies amb infants de 0-3 anys en situació de risc. 23 Servei d’atenció diürna per a infants i adolescents en situació de risc. Drets Socials Servei d’intervenció amb famílies amb infants i adolescents en situació de risc. Memòria 2017 Servei d’atenció educativa itinerant (dirigit a zones de Catalunya amb baixa den- Direcció d’Acció Social sitat demogrà ca, per la qual cosa no s’inclou la ciutat de Barcelona . En el marc de la proposta feta durant el primer semestre de l’any 2017 per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, del desplegament dels Serveis d’In- tervenció Socioeducativa (SIS no residencial per a infants i adolescents en situació de risc social i les seves famílies (encara pendent d’aprovació de nitiva , el Departament de Família i Infància de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona va consi- derar necessari elaborar un marc tècnic que orient s la valoració de l’estat actual dels serveis, programes i projectes estables d’intervenció socioeducativa, integrats a la xarxa de serveis d’atenció a la infància, a l’adolescència i a les famílies de l’Ajuntament de Barcelona. L’objectiu d’aquest model s poder valorar els serveis existents, d’acord amb aquest marc tècnic, i amb la proposta feta per la Generalitat sobre la nova cartera de serveis d’intervenció socioeducativa. Aquest grau d’ajust, així com la identi cació tant dels serveis existents com d’aquells que cal redimensionar, permetrà disposar d’un mapa de serveis i projectes actualment en funcionament, i facilitarà el reconeixement de les necessitats de serveis de nova creació. Durant el segon semestre del 2017, es va demanar suport al Departament de Plani ca- ció i Processos (DPP de l’Àrea de Drets Socials per construir aquest marc conceptual que faciliti el disseny i la de nició d’un mapa de serveis d’intervenció socioeducativa. Aquest projecte t tres fases, cadascuna de les quals es durà a terme amb la respon- sabilitat tècnica dels i les professionals del Departament de Família i Infància, i amb el suport del DPP, durant el període de novembre del 2017 ns al juliol del 2018. La primera fase, l’objectiu de la qual s la construcció i de nició del marc teòric con- ceptual de la intervenció socioeducativa, s’ha dut a terme entre el novembre del 2017 i el febrer del 2018 i, resumidament, ha consistit en: Revisió bibliogrà ca i anàlisi de la informació. Entrevistes amb experts i expertes del món universitari. Grup de contrast amb professionals dels serveis per a infants, adolescents i fa- mílies de l’Àrea. Durant el mes de febrer del 2018, es tancarà el document teoricoconceptual. Durant el 2018 queda pendent de desenvolupar el següent: La segona fase del projecte, que consistirà a obtenir dades que permetin identi car i classi car, d’acord amb el model conceptual i els criteris tècnics de nits, els serveis, programes o projectes estables actualment en funcionament. La tercera fase, l’objectiu nal de la qual s l’obtenció del mapa de serveis, progra- 2 mes o projectes estables d’intervenció socioeducativa, integrats a la xarxa de serveis Drets Socials d’atenció a la infància, a l’adolescència i a les famílies de l’Ajuntament de Barcelona, classi cats i valorats en funció de si compleixen –totalment/parcialment– o no els Memòria 2017 criteris tècnics de nits per la intervenció socioeducativa, i amb la proposta dels SIS Direcció d’Acció d’acord amb la cartera de serveis de la Generalitat. Social El projecte implica un treball en equip per part dels professionals del Departament de Família i Infància i del Departament de Plani cació i Processos de l’Àrea de Drets Socials. Centres oberts i centres diaris d’atenció socioeducativa Els centres oberts (C són serveis regulats per la cartera de serveis socials establerta mitjan ant decret per la Generalitat de Catalunya d’acord amb la Llei de serveis socials 12/2007, d’11 d’octubre: “És un servei diürn preventiu, fora de l’horari escolar, que dona suport, estimula i potencia l’estructuració i el desenvolupament de la personalitat, la socialització, l’adquisició d’aprenentatges bàsics i l’esbarjo, i compensa les de cièn- cies socioeducatives de les persones ateses mitjan ant el treball individualitzat, el grupal, la família, el treball en xarxa i amb la comunitat. El seu objecte s proporcionar atenció als infants de 3 a 18 anys en situació de risc, prevenint i evitant el deteriora- ment de les situacions de risc.” La competència s municipal, raó per la qual l’Ajuntament de Barcelona desenvolupa una política de millora i increment de la arxa de Centres berts a la ciutat amb la po- sada en marxa de serveis propis i la col·laboració econòmica i tècnica amb els centres de les entitats del tercer sector. El Departament de Família i Infància gestiona els dos centres oberts de titularitat mu- nicipal. D’altra banda, atorga subvencions o estableix convenis de col·laboració amb les 18 entitats titulars dels 23 centres oberts privats i dels tres centres diaris d’atenció socioeducativa. El 2017, com cada any, el nombre d’infants atesos ha tornat a incrementar-se en un respecte a l’any anterior. Les accions destacables durant l’any 2017 han estat les següents: Xarxa de Centres Oberts Celebració del desè aniversari de la arxa de Centres berts. Amb motiu de la celebració, i amb l’objectiu de donar visibilitat a la tasca dels centre oberts, es van fer diversos actes: Jornada de centres oberts, a la qual va assistir la tinenta d’alcaldia Laia rtiz. Vídeo commemoratiu dels deu anys. Document recopilatori dels diferents temes treballats al llarg dels darrers deu anys. La arxa va n ixer l’any 2007 amb 11 centres que atenien 8 infants. Des de lla- vors, i amb l’impuls de l’Ajuntament, no ha parat d’ampliar-se progressivament ns a l’actualitat, en què hi ha 2 centres que atenen 2. 1 infants. És una xarxa 2 de centres de proximitat i especí cs per a l’atenció a la infància i l’adolescència que ha augmentat el seu nivell de capacitat d’atenció en un 1 2 en els darrers Drets Socials deu anys. Memòria 2017 Ampliació de la xarxa amb la incorporació d’un nou centre obert al barri del Direcció d’Acció Social Poblenou al Districte de Sant Martí, centre de titularitat de la Fundació Pere Tarr s. Amb aquesta incorporació són 2 els serveis que formen la arxa de Centres berts de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, atès que un dels centres que històricament ha estat a la xarxa no ha pogut ser reconegut com a centre obert i, encara que continuï en el proc s de construcció tècnica, no es pot con- siderar com a tal. No obstant això, precisament al Centre Cel, durant l’any 2017 s’han dut a terme les obres per adequar l’espai als requisits per ser considerat centre obert. T prevista la inauguració i la demanda de registre per aquest primer trimestre del 2018. Previsiblement, el 2018 es podrà incorporar a la arxa de Centres berts. Convocatòria de subvencions ordinàries. L’any 2017 ha estat el primer on els centres oberts de la xarxa han optat a la con- vocatòria de subvencions ordinàries municipals en un apartat especí c, en la lí- nia de continuar rebent suport econòmic de l’Ajuntament, però amb una fórmula que ha implicat una millora en el grau de transparència jurídica. Accions de col·laboració i producció de la arxa de Centres berts. Les accions pròpies de la Xarxa que cal destacar al llarg de l’any 2017 han estat les següents: Presentació de la publicació-monogrà c El valor del centre obert. Construint el model dels centres oberts en un acte que va tenir lloc el maig del 2017. Col·laboració amb l’Auditori de Barcelona en l’organització de concerts de musica clàssica, amb l’objectiu d’apropar la música a la infància en risc. Posada en marxa de l’avaluació d’impacte, mitjan ant la recollida d’indicadors d’impacte i anàlisi posterior. Aquest projecte continuarà durant l’any 2018. La previsió per al 2018 s la continuïtat del suport a la xarxa, mitjan ant la línia de sub- vencions amb millores en el grau de transparència jurídica i ciutadana. Paral·lelament, es treballarà en la recerca de fórmules jurídiques futures que estiguin m s d’acord amb la naturalesa dels serveis, com ara la concertació de places. Centres oberts municipals El Centre bert Municipal de Sant Martí ha atès 1 infants durant el curs 201 -2017. Durant aquest curs, ha intensi cat la seva feina en temes de gènere, de trastorns ali- mentaris i de prevenció en el consum de drogues amb adolescents, a trav s de la pro- gramació de tallers i activitats especí ques. La introducció de l’activitat d’escalada amb el grup de mitjans ha estat una innovació ben rebuda. 2 El Centre bert Municipal de Sants ha atès 1 infants durant el curs 201 -2017. La seva programació educativa ha donat m s rellevància a la feina de les TIC (tecnologies Drets Socials de la informació i la comunicació , i s’ha augmentat el nombre d’hores de l’especialista que tenen amb aquesta especialitat. Ha engegat, tamb , per primera vegada les colò- Memòria 2017 nies d’estiu amb els infants del centre obert. Ambdues iniciatives han estat valorades Direcció d’Acció Social positivament. Berenars als centres oberts i centres diaris Durant el curs 201 -2017 s’ha mantingut el nan ament de berenars saludables per als infants de centres oberts, centres diaris i altres projectes complementaris amb infància en risc de les entitats gestores. La disminució de la incidència d’aquest últim tipus de projecte ha fet que hagi disminuït el nombre d’infants bene ciaris, sense que això hagi afectat el compliment de l’objectiu bàsic de garantir un berenar saludable a tots els infants que han assistit a centres oberts i diaris. Taula 2.1.1.2. Berenar als centres oberts i centres diaris d’atenció socioeducativa Departament de Família i Infància, 2017 2016 2017 % d’increment Infants atesos 3.377 3.133 -7,23 Costos dels berenars ( .20 , 0 .20 , 0 0,00 Centres participants 28 28 0,00 Taula 2.1.1.3. Centres oberts i centres diaris d’atenció socioeducativa Departament de Família i Infància, 2017 Centres oberts (CO) Adreça Barri Districte 1. C L’ES UITX Pl. Pons i Clerch, Nucli antic Ciutat Vella 2. FUNDACI C MTAL (C TRIA Forn de la Fonda, Nucli antic Ciutat Vella 3. CÀRITAS (C GLAMPARETES Almirall Cervera, 10 La Barceloneta Ciutat Vella . FUNDACI GABELLA (C C MPARTIR Rull, El Gòtic - Ciutat Vella la Barceloneta . CASAL DELS INFANTS Reina Amàlia, 22-2 , baixos El Raval Ciutat Vella Junta de Comer , 1 . FUNDACI S CIAL DEL RAVAL - Bisbe Laguarda, 1A-1C El Raval Ciutat Vella C EL CAMPANAR 7. AEI RAVAL - C ESTEL D’ASS S Rbla. Raval, 7, baixos El Raval Ciutat Vella 8. FUNDACI J AN SALVAD R GAVINA Nou de la Rambla, 3 - 1, baixos El Raval Ciutat Vella (C J AN SALVAD R GAVINA . FUNDACI VIARAN (C EIXAMPLE Pau Claris, 121 (IES Jaume L’Antiga Esquerra L’Eixample Balmes de l’Eixample 10. C CI BARJAU Comte Borrell, 128 L’Eixample L’Eixample 11. FUNDACIÓ MANS A LES MANS - Foc, 100, baixos Zona Franca Sants-Montjuïc C EL SUBMAR 12. C MUNICIPAL LES C RTS - SANTS Benavent, 20-22 Les Corts Les Corts 13. PARR UIA SANT J AN B SC Pl. Ferran Reyes, 2 Navas Sant Andreu (C D N B SC 1 . FUNDACIÓ TRINIJ VE (C NEUS PUIG Pare P rez del Pulgar, 17 La Trinitat Vella Sant Andreu 1 . C ADSIS CARMEL Lugo, - 1, baixos El Carmel Horta-Guinardó 1 . SALESIANS SANT J RDI Av. Cardenal Vidal i Barraquer, La Vall d’Hebron Horta-Guinardó (C MART C D LAR 8-12 - la Clota 17. PARR UIA DE SANT BERNAT Pedraforca, 2- Ciutat Meridiana Nou Barris DE CLARAVALL 18. CÀRITAS (C LL PS DEL TAGA Av. Rasos de Peguera, 11-17, Ciutat Meridiana Nou Barris local 1 . CÀRITAS (C T RRE BARÓ Trav. Castellfollit, 1 Torre Baró Nou Barris 20. ASS CIACIÓ EDUCACIÓ I LLEURE UBUNTU Pera ta, 8 Ciutat Meridiana Nou Barris 21. C PARE MANEL Góngora, 2, baixos Verdum Nou Barris Via Favència, 2 , local, baixos 22. C AD LESCENTS DEL BES S. Institut Besòs El Besòs Sant Martí CASAL DELS INFANTS 23. C MUNICIPAL SANT MART Huelva, 3 Sant Martí de Sant Martí Proven als 2 . CENTRE S CI EDUCATIU P BLEN U Pere IV, 3 8, baixos El Poblenou Sant Martí 2 . CENTRE S CIEDUCATIU P BLE-SEC Poeta Cabanyes, 78- 0 El Poble-sec Sants-Montjuïc Centres diaris Adreça Barri Districte 2 . ASS CIACIÓ JUVENIL TR NADA. CENTRE Carrer de Beret, 83 Can Peguera Nou Barris DIARI 27. FUNDACIÓ PRIVADA CEL (C CEL Pg. Enric Sanchis, 2 El Bon Pastor Sant Andreu 28. CENTRE D’ESPLAI DRUIDA Vesuvi, 3 La Prosperitat Nou Barris (Escola Mercè Rodoreda socioeducatius El Departament de Família i Infància gestiona dos espais familiars de titularitat muni- cipal als districtes de les Corts i Sant Martí. El servei es presta en horari de matí, i està adre at a les famílies i als seus infants de 0-3 anys. S’hi ofereix un espai de joc i relació on els infants poden explorar i relacionar-se entre ells i amb els adults. Les famílies po- den compartir experiències i rebre suport en les competències parentals, mitjan ant diferents programes: “Benvingut nadó” ( ns als mesos , “Ludoteca en família” (de mesos a 3 anys , i tallers i xerrades de suport per a les famílies d’infants de totes les edats. Algunes d’aquestes activitats estan obertes a famílies no inscrites. Aquests espais familiars formen part del mateix equipament que els centres oberts. Funcionen nom s al matí i complementen l’oferta dels centres oberts que funcionen nom s a la tarda. Durant el 2017, un total de 11 famílies s’han bene ciat d’aquests 28 dos espais familiars. Drets Socials Paral·lelament a la gestió dels espais familiars, el Departament dona suport econòmic, Memòria 2017 mitjan ant subvencions, a projectes similars gestionats per entitats del tercer sector Direcció d’Acció per ampliar l’oferta. Social Els espais familiars de l’Àrea de Drets Socials formen part de l’oferta d’espais familiars municipals, juntament amb els quatre que estan gestionats per l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB i els gestionats pels districtes, serveis que s’han con- solidat com a recursos educatius i de suport a la parentalitat. Signi quen una alterna- tiva o complement de les escoles bressol, com a espai educatiu i de relació. El projecte m s signi catiu en què s’ha treballat el 2017 ha estat la de nició d’un mo- del d’espai familiar integral com a recurs d’intervenció socioeducativa per a infància en risc social. Durant aquest any, s’ha dissenyat i executat un proc s participatiu tècnic per de nir-lo. El lideratge ha anat a càrrec del Departament de Família i Infància de l’Àrea de Drets Socials i del Departament d’Educació Infantil de l’IMEB, amb el suport metodològic de l’Institut Infància i Adolescència. Institut Infància i Adolescència de Barcelona, que va desenvolupar les funcions metodològiques a partir de les accions següents: Elaborar un document de bases sobre reptes i estratègies a partir de l’anàlisi de set experiències de serveis d’atenció a infància en risc de Barcelona i de Catalunya seleccionats i acordats pel grup motor. Dinamitzar les sessions de la comissió transversal. Redactar una proposta preliminar de model integral d’espais familiars muni- cipals com a servei socioeducatiu per a la primera infància. Grup motor. Són els responsables dels dos departaments que lideren el projec- te, Institut Infància i Adolescència i els professionals del Departament de Salut. Desenvolupen les funcions següents: Acordar el pla de treball. Acordar l’índex del model que cal de nir. Acordar i gestionar el proc s participatiu. Validar tècnicament el document preliminar de model integral. Proposar el model a gerència i tinència de Drets Socials. Comissió transversal. Està formada per 2 professionals d’atenció directa en els camps de la salut, l’educació i els serveis socials. Les seves principals funcions van ser les següents: Identi car, debatre i aportar criteris a partir del document de bases sobre els reptes i les estratègies per contribuir al grup motor en la de nició del model integral d’espais familiars municipals. La comissió transversal es va reunir en quatre sessions i el nivell de participació va ser de gaireb el 0 a totes les sessions. 2 Lliurada la proposta preliminar del model integral a nals del 2017, queda pendent, per Drets Socials a l’any 2018, la concreció en els aspectes m s executius del projecte: professionals, costos, etcètera, que desenvoluparan els departaments gestors i líders del projecte. Memòria 2017 Direcció d’Acció Social Servei de Famílies Col·laboradores A Barcelona hi ha famílies que, de manera temporal i per diferents circumstàncies (sa- lut, conciliació vida laboral i familiar... , necessiten la col·laboració d’altres persones per atendre els seus lls o lles. El Servei de Famílies Col·laboradores (SFC interv per ajudar aquestes famílies oferint-los persones properes que durant aquest període les complementin i ajudin a atendre els seus infants. La col·laboració s: Temporal, nom s dura el temps necessari ns que es resol la di cultat que l’ha motivat. Pròxima, al m s a prop possible de l’entorn habitual de l’infant. Complementària, les persones col·laboradores complementen puntualment la família de l’infant. Voluntària, fruit de l’acord entre totes les persones implicades. La col·laboració pot donar-se en diferents períodes temporals: hores o dies, caps de setmana o vacances, períodes curts de convivència (màxim sis mesos , etcètera. El 2017 s’han incorporat 10 famílies noves al banc de famílies. D’altra banda, canvis en la situació laboral o de salut han estat els motius m s recurrents en les nou famílies que s’han donat de baixa del banc de famílies col·laboradores. El nombre de famílies al banc el 31 de desembre de 2017 ha estat de 7 . Tot i que les famílies col·laboradores estan als 10 districtes, la distribució s ben dife- rent: els districtes de l’Eixample, Gràcia i Horta-Guinardó són els que tenen un nombre m s gran de famílies col·laboradores. Per contra, els districtes de Sant Andreu i les Corts són els districtes on n’hi ha menys. Pel que fa a la tipologia de les col·laboracions, la gran majoria han estat durant els caps de setmana ( 2 o en hores puntuals durant la setmana (3 . Des de l’abordatge tècnic, se segueix treballant amb el criteri de reduir sempre que sigui possible les pernoctacions atenent a l’estrès que aquestes generen en l’infant. Enguany les col·laboracions amb pernoctació han estat un 31 del total. Ha disminuït el nivell de demanda del servei, malgrat la difusió que s’ha fet durant tot l’any entre els CSS. Per l’any vinent i, amb l’objectiu de millorar el nivell de demanda, s’iniciarà una prova pilot amb un circuït de demanda que pret n facilitar l’acc s al ser- vei. La prova pilot es fa en dos districtes per provar l’impacte real de la mesura sobre la demanda. 30 Per tant, encara que al 2017, l’índex de resposta a les demandes ha augmentat un , el Drets Socials decrement d’aquesta i la de pernoctacions potenciada, ha fet que el nombre d’infants Memòria 2017 i dies de col·laboració hagin disminuït durant l’any. Direcció d’Acció Social Els 10 de novembre passat es va celebrar una Jornada de Famílies Col·laboradores, en la qual van assistir la tinenta d’alcaldia Laia rtiz i 2 membres de famílies col·laboradores. Els objectius de la jornada, despr s d’uns anys de no celebrar-se, han estat els de compartir l’experiència en relació amb la tasca que fan. Les famílies col·laboradores van fer palès el que per a elles signi cava aquesta experiència i tamb la utilitat del servei per a les famílies i infants bene ciaris. Va ser una jornada plena d’emocions i de reconeixement entre tècnics i famílies pel fet de pertànyer a un servei que es fa cada dia amb l’aportació de tots i cadascun. Un cop m s, es va palesar l’alt nivell de compromís de les famílies i la satisfacció ex- pressada per la tasca que fan. La jornada va permetre recollir interessos de formació per a futures edicions. Al servei s’hi pot accedir directament o per derivació de serveis o entitats. Enguany el nombre de demandes des dels CSS ha experimentat un fort decrement. S’està treba- llant per identi car-ne les causes i posar elements correctors per al proper 2018. de pobresa o risc d’exclusió social (projecte Paidós) L’Ajuntament de Barcelona col·labora amb Càritas Diocesana de Barcelona per al des- envolupament d’aquest programa. El projecte Paidós t com a objectiu pal·liar les conseqüències de la pobresa infantil, i prevenir-ne els factors de croni cació, mitjan ant un treball intensiu, integral i integrat amb les famílies, els agents socials i la comunitat. L’objectiu s augmentar els factors de protecció dels infants, promovent l’apoderament de les famílies i dels seus infants mitjan ant el desenvolupament de les seves capacitats, recursos i interessos. Actualment hi ha tres serveis Paidós a Barcelona: dos al Districte de Nou Barris (les Roquetes i Porta i un al Districte de Ciutat Vella. La difusió del model de servei, el boca-orella entre els professionals derivants, junta- ment amb els bons resultats i les conclusions de la valoració d’impacte feta per Càritas, han portat a l’augment de places a cada Paidós i, per tant, a l’increment gradual al llarg de l’any de famílies i infants atesos. Passats els tres primers anys de desplegament del servei, l’any 201 se’n va fer una avaluació d’impacte. D’aquesta avaluació, una de les mesures que se’n va desprendre va ser l’increment del nombre de places en cadascun dels centres Paidós. Aquesta mesura s’ha anat aplicant de manera gradual en els diferents Paidós, que pràcticament han assolit la seva nova màxima capacitat a nals del 2017, i aquest s el motiu que explica l’increment en els indicadors. 31 Drets Socials Memòria 2017 Direcció d’Acció Social Taula 2.1.1.4. Indicadors de producció de serveis Departament de Família i Infància, 2017 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 % d’increment 2011-2017 EAIA Menors atesos 3.733 3. 8 3.283 3. 22 3. 8 3. 30 3.7 7 0, 1 Casos nous o reoberts - 1 30 1.030 8 2 871 8 ,07 Casos tancats - 13 8 0 8 3 73 733 8 - ,1 Centres oberts Amb convenis 1 17 17 18 21 22 23 3,33 Municipals 2 2 2 2 2 2 2 0,00 Menors atesos 1. 1 1.780 1. 2 2.030 2.02 2.30 2. 1 8,33 Espais municipals de 0 a 3 anys vinculats a Centres oberts - - 2 2 2 2 2 0,00 Famílies amb lls de 0 a 3 anys ateses en aquests espais - - 2 3 13 11 -3,07 Famílies Col·laboradores Famílies col·laboradores 2 0 7 102 113 7 7 80, Nens acollits al servei 27 1 70 82 73 2 2, Estades realitzades en dies 1. 07 1.271 1. 2.303 2.2 1. 3 1 -3 , 0 Projecte Paidós Famílies - - 2 0 3 10 33 ,00 Infants atesos - - 33 7 3 1 1 18 72,73 2.1.2. Departament de Gent Gran El Departament de Gent Gran gestiona una part important dels serveis socials d’atenció a les persones grans, tant especialitzats com bàsics, d’abast de ciutat. En aquesta memòria es recull informació dels centres residencials municipals, dels habi- tatges amb serveis i apartaments tutelats, dels centres de dia, del Servei d’Acolliment d’Urgència (SAUV , de les acollides al programa Respir i del Servei de Teleassistència Municipal (SAT . Tamb incorpora la valoració de les intervencions efectuades des de l’Ajuntament de Barcelona en la prevenció, la detecció i l’abordatge de les situacions de maltractament a les persones grans. Taula 2.1.2.1. Atenció social a la gent gran Departament de Gent Gran, 2017 % 32 2016 2017 d’increment Persones ateses durant l’any pel Servei 0. 7 . ,0 Drets Socials de Teleassistència (SAT Memòria 2017 Dones .2 1 8.102 ,37 Homes 2 .7 27. 7 ,80 Direcció d’Acció Social Persones ateses pel SAT1 81.23 8 . 28 ,28 Persones de m s de anys ateses amb 78.82 82. 21 ,20 el SAT1 Llars de persones de m s de anys i m s .21 71.3 7 7,7 ateses amb el SAT1 Taxa de cobertura SAT per a persones de m s 38, 2 0,37 , 3 de 7 anys1 Persones grans ateses al programa Respir 888 01 1, Persones grans acollides d’urgència 1.2 1 1.10 -10,88 Persones grans en habitatges municipals 1.323 1. 37 8, 2 amb serveis Estades en residències 117. 1 108.770 -7, Estades en centres de dia 1 . 02 1 .87 1 , Persones grans en apartaments tutelats 1 1 0,00 L’any 2017 el Departament de gent gran ha prioritzat principalment les tes següents: Licitar i contractar els serveis que es gestionen Concretament, s’han licitat lots d’habitatges amb serveis amb prop de 700 habitat- ges, 3 lots de centres residencials, 1 d’apartaments tutelats, i s’han homologat m s de 3 centres residencials per atendre el Servei d’Urgències a la Vellesa. Incrementar la coordinació social i sanitària en tots els àmbits d’actuació i serveis Aquest increment s’ha concretat en serveis com el de teleassistència, el d’urgències en la vellesa, els dels centres residencials i el d’abordatge dels maltractaments a les persones grans. Incrementar, sistematitzar i millorar els sistemes de seguiment de la gestió dels ser- veis externalitzats Amb la Unitat de Control de la ualitat de l’Execució dels Contractes (UC EC , s’han sistematitzat els sistemes de control i seguiment dels serveis externalitzats, persona- litzant en funció dels serveis els mètodes i la intensitat. Posar en marxa nous contractes i nous serveis Cal destacar la inauguració de Glòries I i II el 1 de novembre, el Centre de Dia Casa Bloc i la posada en marxa del nou contracte de Teleassistència. L’any 2017 es va acabar el treball de re exió sobre aquest aspecte d’un grup de pro- 33 fessionals de diferents disciplines i àmbits d’actuació, entenent que el binomi enve- lliment-habitatge t una importància cabdal de cara a poder garantir el màxim nivell Drets Socials d’autonomia a les persones al llarg de la seva vida, com a estratègia de ciutat per fer front a necessitats futures. Memòria 2017 Direcció d’Acció Aquestes actuacions i d’altres es detallen amb m s precisió en la balan a d’actuació Social que es fa per a cadascun dels serveis. Servei de Teleassistència El Servei de Teleassistència (SAT segueix essent un dels serveis socials m s demanats a la ciutat de Barcelona; durant l’any 2017 s’han rebut 11.20 sol·licituds noves. La taxa de cobertura del Servei de Teleassistència per a persones m s grans de anys a 31 de desembre de 2017 s del 23,81 , i del 0,37 per a les persones m s grans de 7 anys. Pel que fa a les persones m s grans de 8 anys que viuen soles, s del 7 ,17 . El per l de les persones usuàries correspon majoritàriament a dones d’una edat mitja- na de 83 anys, que representa un 71,2 del total, de les quals viuen soles el ,20 . Des del Servei de Teleassistència Municipal destaquem aquest any els temes següents: Implantació del model d’atenció centrat en la persona. S’ha adaptat la intensi- tat i les prestacions del Servei de Teleassistència a les característiques de cada persona usuària: s’ha intensi cat l’atenció a persones amb especial risc o vul- nerabilitat, i s’ha evitat en d’altres persones usuàries una excessiva activitat del servei que pugui crear dependència, a d’allunyar-se de models paternalistes i evitar que el servei sigui invasiu. A trav s d’un sistema de valoració objectiu, automatitzat i especí c de teleassis- tència, s’ha pogut segmentar pràcticament tota la població usuària i personalit- zar el servei d’una manera estandarditzada. Les persones usuàries es valoren, de manera general, en tres nivells de suport, m s un nivell d’alt risc per a situacions excepcionals, i se’ls assignen les prestacions que m s s’adapten a les seves carac- terístiques i necessitats. Aquestes prestacions poden ser seguiments telefònics i presencials, dispositius perifèrics (de seguretat o d’altres i campanyes preventives d’envelliment actiu, ja sigui mitjan ant el telèfon, visites presencials, o a trav s de documentació escrita en suport paper (fullets i guies o en un eb. S’ha desplegat el Pla de comunicació per difondre el nou model d’atenció mi- tjan ant les accions següents: Enviament de cartes explicatives del nou model a tots els usuaris del Servei. Elaboració del nou tríptic i distribució. Presentació de Compartir Coneixement C 2. Elaboració i modi cació de la informació adre ada als professionals de ser- veis socials i ABS (portal del professional, intranet... . Realització de quatre trobades informatives amb treballadors i treballadores socials dels centres de serveis socials (CSS , a les dependències del servei, en les quals es va visualitzar una presentació corporativa i es va visitar el 3 centre d’atenció i la sala de custòdia de claus. Participació en el I Congr s de l’Acció Social, organitzat pel Departament de Drets Socials Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya i la Càtedra de Memòria 2017 Serveis Socials de la Universitat de Vic. Tenia com a tema central “L’atenció Direcció d’Acció integrada social i sanitària des dels serveis socials”. Social Publicacions amb mitjans de comunicació del Servei de Teleassistència Municipal: notes de premsa, notícies. Elaboració de la Guia per a persones usuàries del Servei de Teleassistència Municipal, en format de lectura fàcil, que inclou les diferents prestacions del Servei de Teleassistència Municipal, el seu funcionament detallat i les ac- cions per fer-ne un bon ús. S’han aplicat millores en la custòdia i gestió de claus amb la incorporació de clauers amb localització GPS per controlar millor les claus en trànsit. Des del 2017, totes les claus que s’adquireixen pel servei incorporen aquesta prestació. En acabar l’any, hi ha 800 clauers amb aquest sistema. S’han gestionat m s de 3. 8 trucades en el marc del programa “Parlem de...”. Aquest programa es duu a terme des del centre d’atenció i t com a objectiu introduir temàtiques, en les converses que mant el personal teleoperador amb les persones usuàries, d’interès general i, particularment, relacionades amb la prevenció i l’envelliment actiu. S’ha mantingut la coordinació del Servei de Teleassistència Municipal amb els centres d’atenció primària, els CSS i els habitatges amb serveis. S’ha continuat treballant conjuntament amb Amics de la Gent Gran i Avismón amb l’objectiu de potenciar el benestar de les persones usuàries. Aquesta col·laboració s’estableix amb la voluntat de crear sinergies i sumar recursos. La tasca des del Servei de Teleassistència Municipal consisteix a detectar casos de persones usuàries que es troben en situació de solitud, falta de suport emocio- nal, i en els quals l’opció del voluntariat es consideri una alternativa positiva per al seu benestar. Durant el 2017, considerant les valoracions domiciliàries, el ltratge de casos i l’acceptació o desestimació de casos per part del CSS i del centre d’atenció pri- mària (CAP , s’han derivat a l’entitat Amics de la gent gran 3 casos. Pel que fa a la col·laboració amb Avismón-Catalunya, s’han fet 17 propostes de derivacions. S’ha iniciat relació amb el projecte Vincles, una iniciativa d’innovació social de l’Ajuntament de Barcelona que t com a objectiu refor ar les relacions socials de les persones grans que se senten soles i millorar-ne el benestar gràcies a l’ús d’una tauleta digital i les activitats que es faciliten a trav s d’aquesta taule- ta. Des del Servei de Teleassistència s’han detectat i derivat usuaris al projecte Vincles. S’ha donat continuïtat a la col·laboració amb els Mossos d’Esquadra i s’ha am- pliat aquesta col·laboració. Formacions a càrrec dels Mossos d’Esquadra: sessions formatives en matèria de consells de seguretat adre ats a la gent gran. S’han impartit dues accions formatives adre ades a personal dels diferents departaments del Servei de Teleassistència Municipal. Han estat formades 1 persones l’any 2017. 3 Formacions a càrrec de la Guàrdia Urbana de Barcelona: Sessions formatives Drets Socials conjuntes amb el cos de Bombers en el marc del programa ”Estem a prop”. S’han fet dues sessions formatives amb un total de 3 persones formades en Memòria 2017 continguts sobre seguretat viària. Direcció d’Acció Social Formulari de comunicació entre el Servei de Teleassistència Municipal i els Mossos d’Esquadra: amb la voluntat de comunicar als Mossos d’Esquadra els possibles intents d’estafa, furts o robatoris que els i les professionals del Servei detecten entre les persones usuàries. S’ha implantat el procediment d’actuació entre els Bombers de Barcelona i el Servei de Teleassistència Municipal. S’ha habilitat un número de telèfon preferent entre la gura del cap de sala del cos de Bombers de Barcelona i la posició del cap de sala del Servei de Teleassistència Municipal. S’ha posat en marxa un sistema de trucada a tres, que s’aplica en cas d’emergència pel fet de detectar foc/fum i/o gas, per mitjà del qual s’habilita la participació, en una mateixa trucada, de la persona usuària, el cos de Bombers i el Servei de Teleassistència Municipal, amb la voluntat de resoldre amb m s e càcia possibles situacions d’emergència, així com per donar les pautes i els consells adients en aquestes situacions. S’ha incorporat un sistema de retorn de la informació en cas d’intervenció del cos de Bombers de Barcelona. Així, en tots els casos en els quals el Servei de Teleassistència Municipal mobilitza els Bombers, es rep un informe per mitjà de la o del responsable tècnic de l’Ajuntament de Barcelona, que per- met que les dues parts comparteixin i detallin informació sobre l’emergència gestionada. Pel que fa a la col·laboració amb Salut, l’any 2017 s’ha centrat en dos àmbits: El desenvolupament del projecte per al control de la hipertensió i l’adherència a hàbits de vida saludable mitjan ant el telemonitoratge domiciliari i comuni- tari, en col·laboració amb quatre centres d’atenció primària de Pamem. S’ha de nit el projecte, els protocols d’actuació, la identi cació de les dades, la preselecció de les persones participants i la localització dels empla aments per dur a terme l’experiència de telemonitoratge comunitari. La coordinació entre el Servei de Teleassistència Municipal, els equips d’atenció primària de salut i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM , mi- tjan ant un grup de treball en el qual participa l’àmbit d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS , el Consorci Sanitari de Barcelona (CSBCN i el SEM. S’ha treballat conjuntament amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD i amb la representant al Consell Rector de Persones Sordes en diferents línies: apropar i difondre el Servei de Teleassistència adaptada per a persones amb di cultats de comunicació mitjan ant xerrades de difusió en diferents espais re- presentatius pel col·lectiu, com ara: Cerecusor, Casal de Sords, etc. S’ha treballat conjuntament amb l’IMPD i amb l’associació Apsocecat per adap- tar els procediments i dispositius a persones amb sordceguesa. S’han fet sessions de treball conjuntes amb el Departament de Recursos 3 Humans de l’empresa adjudicatària amb l’objectiu de de nir les accions que cal desenvolupar de cara a professionalitzar el Servei (millores en la formació dels Drets Socials treballadors i treballadores, per exemple . Memòria 2017 S’ha participat al llarg de tot l’any en les reunions de treball a Madrid per revisar Direcció d’Acció la Normativa AEN R del Servei de Teleassistència. Social S’han mantingut les reunions amb el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona per establir vies de col·laboració. Les dades m s representatives de l’any 2017 del Servei de Teleassistència, a 31 de desembre, són les següents: Taula 2.1.2.2. Servei de Teleassistència Municipal (SAT) a 31 de desembre Departament de Gent Gran, 2017 2016 2017 % d’increment Aparells actius 7. 22 71.3 7 ,0 Persones ateses 81.23 8 . 28 ,28 Taula 2.1.2.3. Persones ateses amb Teleassistència a 31 de desembre Departament de Gent Gran, 2017 Districtes 2016 2017 % distribució Ciutat Vella 3.7 1 3.80 1, 7 L’Eixample 13.232 13.817 , 2 Sants-Montjuïc 8.7 7 .233 ,32 Les Corts 3. 8 .113 ,18 Sarrià - Sant Gervasi . 17 .3 0 8,81 Gràcia . 03 .1 2 , 0 Horta-Guinardó . 18 10.1 7,7 Nou Barris 11.103 11. 28 ,73 Sant Andreu 7. 27 8.0 2 ,10 Sant Martí 12. 73 13.1 8 , 7 Barcelona 81.239 85.528 5,28 Taula 2.1.2.4. Persones ateses amb Teleassistència, a 31 de desembre, per franges d’edat Departament de Gent Gran, 2017 Grups d’edat Persones ateses % Menors de 0 anys 1. 1, 2 Entre 0- anys 3 1,13 Entre - anys 2.0 0 2, Entre 70-7 anys .8 ,8 Entre 7 -7 anys 12. 88 1 ,72 Entre 80-8 anys 2 .722 28, 1 8 anys i m s 37. 27 3, Total 85.528 100,00 37 Taula 2.1.2.5. Persones ateses amb Teleassistència per grau de dependència1 Departament de Gent Gran, 2017 Drets Socials Memòria 2017 Dones Homes Total % Direcció d’Acció Grau I . 8 3.120 12. 18 1 , Social Grau II . 2 2.1 1 7.087 8,22 Grau III 1. 3 8 7 2.3 2,78 Total persones dependents 15.963 6.138 22.101 25,65 Sense grau, desconegut o per resoldre .078 17. 8 . 7 ,3 Total 62.671 24.124 86.165 100,00 S’ha incrementat de manera important la instal·lació dels diferents tipus de disposi- tius perifèrics (detector de gas, de fum, detector de passivitat i d’obertura de porta (taula 2.1.2.7 , en funció de la necessitat i de la valoració del per l de les persones usuàries d’acord amb el nou model de teleassistència avan ada, així com a trav s de la petició mitjan ant una adre a de correu electrònic d’ús exclusiu per a professionals de les àrees bàsiques de salut (ABS i serveis socials. El detector de foc/fum s el que ha experimentat un increment m s acusat, ja que, seguint indicacions dels Bombers de Barcelona, s el que s’ha ofert a un nombre d’usuaris m s gran. A m s, el 2017 s’ha incorporat com a novetat el detector de caigudes, del qual s’han instal·lat 33 unitats. Ha augmentat el nombre de dispositius de teleassistència adaptada, dissenyada es- pecí cament per a persones amb di cultats de comunicació mitjan ant la parla, i s’ha continuat amb la prestació de Teleassistència Mòbil (TAM , que permet a les persones usuàries que gaudeixen d’una vida activa, però que pateixen alguna malaltia amb risc de caigudes sobtades, poder demanar ajut fora de casa. Taula 2.1.2.6. Dispositius instal·lats a 31 de desembre Departament de Gent Gran, 2017 Tipus 2016 2017 % d’increment Detector de gas 2.311 2. 33 ,28 Detector de fums 2.28 . 1 20 ,82 Dispositiu de mobilitat 11 338 1 1,38 Detector d'obertura de portes 22 0 172,73 Detector de caigudes - 33 - Teleassistència adaptada 72 83 1 ,28 Teleassistència Mòbil (TAM 7 0 -8, 2 Total 5.364 10.447 94,76 38 Serveis d’atenció residencials, centres de dia i apartaments tutelats Drets Socials L’any 2017 s’han fet les pliques (presentació d’ofertes en els diferents procediments de Memòria 2017 contractació pública convocats per l’Ajuntament , s’han valorat les propostes i s’han Direcció d’Acció adjudicat els contractes de tres de les quatre residències municipals: Francesc Layret, Social Parc del Guinardó i Josep Miracle. El contracte s’ha dividit per lots per permetre que hi hagu s tres empreses gestores diferents. El lot 1 era la Residència Francesc Layret, que fou inaugurada l’octubre del 201 , amb una capacitat de tres places m s de les que tenia, ns a arribar a les places. El lot 2 era la Residència Parc del Guinardó, de places, que inclou en la gestió el Punt de Dinamització de la Gent Gran del Guinardó. El lot 3 era la Residència Josep Miracle, de 0 places, que inclou en la gestió els 3 apartaments tutelats i el servei de 20 unitats d Àpats en Companyia. La resolució del contracte ha implicat el canvi de gestió en les residències Layret i Guinardó, mentre que Miracle ha mantingut la mateixa empresa gestora. En el plec de condicions tècnic de les residències es va fer una proposta de sistema- tització del model d’Atenció Integral Centrada en la Persona (AICP per anar fent la transformació d’una residència gerontològica clàssica cap al model d’AICP, mitjan ant un proc s d’investigació i participació. Els contractes preveuen la realització d’una au- ditoria tècnica anual per comprovar la implantació de l’AICP. Pel que fa a l’aplicació de la qualitat, cal destacar que la residència Francesc Layret ha mantingut la certi cació de la Joint Comission, valorada al llarg del segon semestre del 2017. Taula 2.1.2.7. Principals indicadors dels centres residencials municipals Departament de Gent Gran, 2017 Places Residència Total Concertades amb Ajuntament la Generalitat El Fort Pienc 137 130 7 Parc del Guinardó 32 13 Francesc Layret 28 38 Josep Miracle 0 2 2 Total 298 214 84 Pel que fa als centres de dia, a nals del 201 es va produir el canvi de gestió de la Casa Bloc, i al llarg del 2017 s’ha aplicat el canvi amb normalitat. El 1 de juny de 2017 s’ha 3 constituït el Consell d’Equipament de la Casa Bloc. Drets Socials Pel que als apartaments tutelats, l’Ajuntament disposa de dos blocs d’apartaments: Memòria 2017 Pau Casals i Josep Miracle. L’any 2017 s’han fet les pliques i s’han valorat les propostes Direcció d’Acció de gestió de tots dos blocs. Josep Miracle anava integrat en la gestió de la residència Social del mateix nom, mentre que Pau Casals ha anat en un contracte a part. El nou con- tracte s’inicia l’1 de gener de 2018. Tots dos equipaments disposen del servei Àpats en Companyia. Taula 2.1.2.8. Principals indicadors dels centres residencials i de dia municipals Departament de Gent Gran, 2017 Tipus 2016 2017 % d’increment Centres residencials Centres 0,00 Places 2 8 2 8 0,00 de dones ateses ,77 ,7 -0,02 d'homes atesos 3 ,23 3 ,23 0,00 d’ocupació 100,00 100,00 0,00 Centres de dia Centres 2 2 0,00 Places 8 8 0,00 de dones ateses ,18 ,88 -1 , d'homes atesos 33,82 8, 2 3, 7 d’ocupació ,12 7,00 3,0 Apartaments tutelats Centres 2 2 0,00 Places 8 87 27, de dones ateses ,18 , 7 -30, d'homes atesos 33,82 8, 2 73,33 d’ocupació ,12 100,00 ,2 Habitatges amb serveis L’efecte de l’increment de la taxa d’envelliment i de sobreenvelliment a la ciutat de Barcelona sumat als canvis en les estructures familiars de suport i convivència, així com la vulnerabilitat econòmica d’una part important del col·lectiu de persones grans, ha fet necessari aplicar polítiques públiques de protecció de drets socials tan relle- vants com són el dret als serveis de suport social i d’acc s a un habitatge digne. Durant les darreres dècades, a la ciutat de Barcelona s’han anat donant una sèrie de situacions i condicionants associats a les persones grans, que demanaven una res- posta per part de l’Administració. Algunes d’aquestes situacions són l’increment de la taxa d’envelliment i sobreenvelliment de la població, la fràgil estructura de suport en la convivència familiar que aboca el col·lectiu de gent gran a l’aïllament social, la vulnera- bilitat econòmica d’una part d’aquest col·lectiu, i les situacions de manca d’habitatge, 0 o habitatge amb di cultats d’accessibilitat i/o d’adaptació funcional. Drets Socials Els habitatges amb serveis constitueixen una alternativa a possibles ingressos re- sidencials, situacions d’habitatge en males condicions d’habitabilitat o d’aïllament Memòria 2017 social. Direcció d’Acció Social En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona, ja l’any 2003, va fer una aposta per coor- dinar les polítiques d’habitatge i de serveis socials adre ades a la gent gran inau- gurant les primeres promocions d’habitatges amb serveis. Es tracta d’habitatges de protecció social que disposen de serveis complementaris de suport i atenció perso- nal, i que gràcies al servei de teleassistència amplien la cobertura davant de situa- cions d’emergència les 2 hores del dia. Aquests habitatges són propietat del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB , i s’adjudiquen en règim d’ús i habitació a persones de m s de anys autònomes. Els habitatges amb serveis per a gent gran són habitatges socials de protecció o cial amb serveis de suport i atenció durant les 2 hores prestats pels serveis socials de la ciutat de Barcelona. Aquesta aposta de polítiques integrades s’ha concretat en una sèrie d’acords d’actuació entre el Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, l’Àrea de Drets Socials (anys 2002 i 200 , i en els dos darrers tamb va incorporar-se el Consorci de l’Habitatge de Barcelona (anys 2010 i 201 , que han portat a ampliar el parc de promo- cions d’habitatges amb serveis per a gent gran. En data 31 de desembre de 2018 hi ha 22 promocions d’habitatges en funcionament amb un total de 1.311 apartaments que poden allotjar ns a 2. persones. Taula 2.1.2.9. Indicadors bàsics d’habitatges amb serveis per a persones grans Departament de Gent Gran, 2017 2016 2017 % d’increment Edi cis 20 22 10,00 Habitatges 1.20 1.311 8,71 Persones acollides 1.3 1. 37 , 7 Dones 77 1.02 ,02 Homes 37 11 8, Edat mitjana dels habitacionistes 7 , 7 ,3 -0,2 Altes 83 17 10 , Baixes 100 8 -1 ,00 d’ocupació 8,00 7,00 -1,02 1 Durant l’any 2017 el percentatge d’ocupació en els habitatges va oscil·lar entre el 7 i el 8 . El nombre de persones acollides va ser de 1. 37 en els 1.311 apartaments Drets Socials actuals. Memòria 2017 Direcció d’Acció L’edat mitjana de les persones que hi viuen s de 7 ,3 anys. Al llarg de l’any s’han pro- Social duït 8 baixes i 17 altes, tenint en compte que s’han inaugurat els edi cis de Glòries I i II amb 10 habitatges. Les persones de la llista d’espera de la convocatòria del 201 han tingut acc s als habitatges que anaven quedant buits. L’Ajuntament de Barcelona t en projecte noves promocions d’habitatges que es pre- senten a la taula següent: Taula 2.1.2.10. Noves promocions d’habitatges amb serveis en projecte Departament de Gent Gran, 2017 Promoció Adreça Districte Nombre d’habitatges Alí Bei C. Alí Bei, 102 02 L'Eixample Germanetes GG C. Viladomat, 1 2 02 L'Eixample 7 MPGM HD Antiga uirón Av. Mare de D u de 0 Gràcia 100 Montserrat, -11 MPGM Carmel - Ai0 Pl. Murtra, 12-1 07 Horta-Guinardó 20 Canyelles - HD Rda. Guineueta Vella, 73-7 08 Nou Barris 30 Casernes de Sant Andreu Ed. C Pg. Torres i Bages, 1 3 0 Sant Andreu 1 0 Porta Trinitat Vella Ctra. de Ribes, 1- 0 Sant Andreu 0 Puigcerdà/Maresme C. Puigcerdà, 100-102 10 Sant Martí 8 Puigcerdà/Maresme C. Vene uela, -10 10 Sant Martí 83 Total 617 Els habitatges amb serveis són serveis molt ben valorats per la gent gran. El nivell de satisfacció del servei està valorat en una mitjana d’un 8,2 pels seus usuaris. Altres aspectes que cal destacar de l’any 2017 són: Renovació dels contractes de la meitat dels habitatges amb serveis. Aquestes licitacions han incorporat com a novetat una borsa d’hores addicionals d’auxiliar de geriatria, a disposar en funció de les necessitats, que han de permetre fer front a les contingències sobrevingudes de pèrdua d’autonomia, i a l’increment de salari del personal que hi treballa, fruit de la incorporació de millores socials en el procediment de licitació. Programa Respir El programa Respir s un servei previst en la cartera de serveis socials i que t com a nalitat millorar la qualitat de vida dels cuidadors, proporcionant-los un temps de descans en la cura. 2 L’Ajuntament de Barcelona, des de fa molts anys, presta aquest servei mitjan ant el Drets Socials conveni establert entre la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, segons Memòria 2017 el qual s aquest segon òrgan el que presta el servei de suport a les persones depen- Direcció d’Acció dents, mitjan ant estades de Respir, a la residència per a gent gran del recinte Mundet. Social L’any 2017 les sol·licituds rebudes per al programa Respir han estat 1. 73, de les quals van acabar ingressant 727 persones. Taula 2.1.2.11. Indicadors bàsics d’activitat del Respir Departament de Gent Gran, 2017 2016 2017 % d’increment Sol·licituds rebudes 1. 30 1. 73 2, Persones ingressades Respir Diputació 7 727 12,3 Persones ingressades Respir Plus 2 1 17 -27,80 Total persones ateses Respir 888 01 1, Els darrers anys, la demanda d’aquest servei s’ha incrementat de tal manera que la Diputació de Barcelona no t prou places per atendre totes les sol·licituds, principal- ment durant els mesos estivals de juliol, agost i setembre. En aquest context, l’Ajuntament de Barcelona, des de l’any 2013, refor a el programa Respir durant el període estival mitjan ant el programa Respir Plus. L’any 2017, la prestació del programa Respir Plus ha consistit en l’atorgament d’un ajut econòmic per a aquelles persones que complien els requisits preestablerts d’edat i re- queriment de suport, perquè poguessin atendre el pagament del cost d’una pla a resi- dencial privada on gaudir d’aquesta estada de Respir. Les estades s’havien de fer dins del període estival de juny a setembre, coincidint amb el moment en què la Diputació deixa m s sol·licituds sense possibilitat de resposta per manca de places. L’any 2017, en el marc del programa Respir Plus s’han rebut 2 sol·licituds, de les quals 17 han acabat rebent nalment l’ajut econòmic i n’han fet ús per pagar estades residencials en centres privats per a gent gran. Taula 2.1.2.12. Indicadors bàsics del Respir Plus Departament de Gent Gran, 2017 2016 2017 % d’increment Sol·licituds rebudes 7 2 -10,71 Pressupost ( 1 3. 2 ,80 227.7 ,72 17, 8 Servei d’Atenció d’Urgències a la Vellesa (SAUV) El SAUV s un servei bàsic del sistema públic de serveis socials que facilita l’acolliment residencial de caire temporal a les persones grans que es troben en situació d’urgència social i que l’únic recurs vàlid per atendre-les s l’ingr s en un centre residencial geriàtric. 3 El nombre de persones acollides durant l’any 2017 ha estat de 1.10 , la qual cosa re- presenta una davallada del 12,21 respecte a les 1.2 1 persones ateses l’any 201 . Drets Socials Igualment, el nombre de sol·licituds rebudes l’any 201 va ser de 32, i el de l’any 2017 Memòria 2017 de 8 8 sol·licituds. Aquesta davallada respon a la posada en funcionament del nou Direcció d’Acció protocol d’acc s i gestió del SAUV, que es va implantar a nals del 201 i al llarg del Social 2017, en el marc del qual es van formar tots els professionals de treball social possi- bles prescriptors del SAUV (tant de salut com de serveis socials , i que va fer que el millor coneixement del servei, i les condicions d’acc s i permanència d’aquest, fessin que alguns casos que no eren per l d’atenció del servei ja no s’arribessin a presentar. En el marc d’aquest mateix proc s de millora, tamb es van establir criteris d’exclusió econòmica m s clars i transparents, així com una informació m s clara de les condi- cions prèvies a l’entrada en el servei, que es van donar a conèixer als prescriptors i po- tencials usuaris, cosa que tamb pot ser una causa directa de rebre menys sol·licituds. Taula 2.1.2.13. Indicadors bàsics d’activitat del SAUV Departament de Gent Gran, 2017 2016 2017 % d’increment Persones grans acollides 1.2 1 1.10 -10,88 Ingressos realitzats / any 723 -8,02 Estades realitzades / dia 187.3 3 1 7.772 -1 ,7 Pressupost executat ( . 0 .2 , . 8.13 , -22, 0 Taula 2.1.2.14. Urgències ateses per districtes pel SAUV Departament de Gent Gran, 2017 Districtes 2016 2017 % d’increment Ciutat Vella 1 1 -3,0 L’Eixample 1 173 -11,73 Sants-Montjuïc 1 1 13 -7, Les Corts 3 30 -1 ,2 Sarrià - Sant Gervasi 78 -37,18 Gràcia 7 - , 8 Horta-Guinardó 10 -12,8 Nou Barris 11 118 1,72 Sant Andreu 81 78 -3,70 Sant Martí 181 1 0 -11, 0 Sense determinar 0 0 -100,00 Sense domicili x 23 1 78,2 Barcelona 1.241 1.106 -10,88 La durada de l’atenció està vinculada a la resolució de la situació social i d’urgència que va provocar l’ingr s de la persona usuària a un recurs de la xarxa pública, sigui aquest en centre públic o concertat. Durant l’any 2017 s’han produït nous ingressos al servei, i 82 baixes. El temps mi- tjà d’estada al servei ha estat de 23 dies (taula 2.1.2.1 . Drets Socials Memòria 2017 El SAUV està subjecte a preu públic per part de les persones usuàries. L’Ajuntament Direcció d’Acció els pot subvencionar l’estada, sempre que ho necessitin, en funció de les seves rendes Social personals i/o de la unitat familiar o unitat econòmica de convivència i de les seves des- peses, d’acord amb la normativa de preus públics vigents. La despesa total del SAUV de l’any 2017 ha estat de . 8.13 , euros. Al cost nal d’aquest servei s’hi han de sumar 2. 31. 01,21 euros, import de l’aportació de les per- sones usuàries, m s 7 3.0 8, 8 euros per l’aportació de les prestacions vinculades. Per tant, el servei t un cost nal de 8.332.7 0,13 euros. Si fem un desglossament del cost del servei relacionat amb el nombre de persones ateses al llarg de tot l’any, i el dia d’estades mitjà en el servei, es pot concloure que el cost mitjà que l’Ajuntament ha assumit per cada persona atesa s de . 78,8 euros/persona. Aquest cost, repartit en períodes mensuals, ha suposat un cost mitjà per usuari SAUV mensual de 7 ,21 euros de mitjana. Taula 2.1.2.15. Urgències ateses per districtes pel SAUV Departament de Gent Gran, 2017 Districtes 2016 2017 % d’increment Ciutat Vella 101 3 -7, 2 L’Eixample 11 -1 ,7 Sants-Montjuïc 3 88 - ,38 Les Corts 20 1 - ,00 Sarrià - Sant Gervasi 33 30 - ,0 Gràcia 0 -11,11 Horta-Guinardó -1 ,1 Nou Barris 7 7 0,00 Sant Andreu 3 2 7, Sant Martí 101 102 0, Sense domicili x 20 2 20,00 Barcelona 707 665 100,00 Els aspectes m s signi catius que cal destacar de l’any 2017 han estat: Consolidació de l’acord d’actuació amb la Generalitat de Catalunya segons el qual les persones ateses pel SAUV amb dret a prestació vinculada autoritzen l’endossament d’aquesta directament a l’Ajuntament de Barcelona. Durant l’any 2017, el proc s d’elaboració de PIAs (Programa individual d’atenció s’ha agilitzat de manera molt signi cativa, ja que aquests han estat elaborats directament per un equip del pla de xoc gestionat des del Consorci de Serveis socials (CSSBCN . Prorrogació de preus públics en les mateixes condicions, malgrat haver-se incre- mentat el preu de les places residencials. Continuïtat de l’acord establert amb la Generalitat de Catalunya per a la prio- rització de les valoracions de dependència efectuada pels equips del Servei de Valoració de la Dependència (SEVAD de les persones acollides al SAUV. Posada en marxa del proc s d’homologació de places residencials per a gent gran, fruit del qual s’han homologat 37 centres residencials on actualment s’acullen tots els residents atesos pel SAUV, llevat de les 20 places que man- Drets Socials tenim amb conveni amb la Diputació de Barcelona i que són ateses al Centre Memòria 2017 d’Acolliment i Urgències per a la Vellesa (CAUV . Aquest fet ha estat molt im- portant perquè ha suposat passar a treballar amb tots els centres residencials Direcció d’Acció Social proveïdors sota el mateix contracte. Pel que fa a gestió del servei, aquest fet n’ha incrementat notablement la di cultat pel fet que cal respectar amb cada un dels centres residencials les ofertes presentades a concurs, a raó de preu i condicions, així com la necessitat d’implantar mesures complementàries per poder treballar amb centres residencials ubicats fora de la ciutat de Barcelona. Reformulació del protocol de relació amb centres residencials SAUV, adaptant- lo als nous centres homologats i a la realitat d’aquests centres. Per transmetre les línies d’actuació i metodologia del servei, s’han fet diferents actuacions de formació als diferents professionals dels centres residencials que tenen relació amb el servei (direccions, treballadors i treballadores socials i responsables de facturació . En el marc d’aquest mateix protocol, s’ha donat continuïtat a la tasca iniciada l’any 201 de recepció de tota la documentació referent al servei per via tele- màtica, amb l’objectiu d’eliminar al màxim possible el paper. S’ha elaborat i establert un nou model de facturació de les places residencials del SAUV, establert amb criteris d’igualtat de forma per a tots els centres, de manera que s’ha facilitat la tasca de control i veri cació de dades vinculades a la gestió econòmica del servei. D’altra banda, cal destacar la feina iniciada durant l’any 2017 envers el circuit d’urgències a la vellesa de manera conjunta; professionals del sistema de salut (socio- sanitaris, urgències hospitals d’aguts i centres de salut mental i professionals del sis- tema de serveis socials (Institut Municipal de Serveis Socials [IMSS], Servei d’Atenció a la Dependència [SADEP], CSSB, Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i Departament de Gent Gran , amb l’objectiu de confeccionar un conjunt de propostes que ajudin a fer m s àgil el sistema. Suport a entitats Des del Departament d’Atenció a la gent gran s’ha donat suport a dels 20 projectes presentats en la convocatòria del 2017 de subvencions, per un import total de 30.000 euros. Aquests projectes pretenen donar suport a les entitats o els grups que treballen pel manteniment de les persones grans en el seu entorn domiciliari, la reducció de l’aïllament i la promoció de l’autonomia personal, fent especial atenció a les dones. Així mateix, es va fer el seguiment de cinc convenis i un annex, per un import anual de 2 8.000,00 euros. Les entitats amb les quals s’ha fet un conveni han estat les se- güents: Associació bra Social Sanitària Cor de Maria, Fundació Benestar Social, Fundació Amics de la Gent Gran, Fundació Avismón-Catalunya, Annex Gent Gran Càritas Diocesana i Pamem. Drets Socials Memòria 2017 Abordatge de les situacions de maltractaments a les persones grans Direcció d’Acció Social L’Ajuntament de Barcelona va de nir tres línies d’actuació per promoure la prevenció, la detecció i l’abordatge de les situacions de maltractaments a les persones grans: Combatre l’edatisme tot promovent el bon tracte a les persones grans. Continuar treballant per la millora en l’abordatge dels maltractaments des de la prevenció, detecció, intervenció i avaluació. Millorar el coneixement del fenomen dels maltractaments i innovar en el tipus d’abordatge psicosocial rehabilitador. El Pla d’actuació incorpora els diferents agents i departaments municipals que estan estretament vinculats amb les diferents mesures, que hauran de ser liderades des del Departament de gent gran. Revisió i actualització de la caixa d’eines del eb de la gent gran. S’ha actualit- zat la informació que hi ha penjada al eb i s’ha fet un encàrrec per redissenyar aquest banc de recursos. Està encara en la fase d’elaboració. La idea o el canvi principal s que ns ara estava pensat com un banc de recursos per a profes- sionals, i ara es vol adre ar tamb a la ciutadania; per tant, s’hi ha de donar un enfocament diferent. Actualment s’està treballant en: Propostes: Espai “El que em cal saber” orientat a sensibilitzar la ciutadania en general. Formacions que conv oferir (drets civils, conferències jurídiques, i d’altres . Noves activitats que conv oferir des del eb. Actualitzar notícies i materials per a tots els apartats. Detecció d’activitats i projectes dels districtes i entitats de gent gran a Bar- celona i d’altres organismes a Barcelona: entitats generalistes, departaments municipals i de la Generalitat. Sensibilització sobre el bon tracte i sobre els maltractaments en l’àmbit es- panyol, europeu i a la resta del món. Activitats de sensibilització: Xerrades de sensibilització i d’informació en temes de protecció jurídica, adre ades a les persones grans. S’han fet als casals de gent gran municipals. L’objectiu s donar a conèixer quins recursos legals tenen a l’abast les perso- nes grans, perquè siguin respectades i tinguin una bona qualitat de vida, tant quan són persones actives i autònomes com quan tenen algun tipus de depen- dència. L’any 2018 es plantejarà ampliar aquestes xerrades a les biblioteques. Tertúlies sobre “Les pors de les persones grans: Com afrontar-les el millor possible?” La xerrada vol donar eines a les persones grans per plantar cara a la por i així apoderar-les. S’han fet als casals de gent gran municipals. Firagran 2017. El tema de l’estand municipal va ser “Soc gran, i què?”. Tota la programació d’activitats es feia per desmuntar els estereotips i prejudicis 7 envers les persones grans. Drets Socials Projecte “La gran gent gran” del Districte de les Corts. És una iniciativa per desmuntar prejudicis i estereotips sobre les diferents maneres d’envellir, es- Memòria 2017 pais de crítica mediàtica, de creació col·lectiva, de diàleg intergeneracional, Direcció d’Acció Social per explicar que fer-nos grans s, tot i els reptes, tamb una fortuna i un pri- vilegi per gaudir. La principal campanya de sensibilització ha estat el projecte “Soc gran, i què?”, realitzat des del Departament de Participació Social (CAGG . El Consell Assessor de la Gent Gran tamb ha elaborat un material expositiu que adre a a casals, espais municipals i entitats interessats a promoure la cultura del bon tracte cap a les persones grans i de divulgació del document de drets i llibertats de les per- sones grans. Per complementar l’exposició i aconseguir els objectius proposats, els centres de salut, casals, espais municipals i entitats interessades poden sol·licitar que es dugui a terme a la seva seu una de les tres activitats següents: Fòrum debat “Respecte i bon tracte a la gent gran”. Amb la projecció del curt- metratge elaborat pel Consell Bon tracte en tot moment. Debat “La veu de la gent gran”. Amb el visionament del videomuntatge Les persones grans a les grans pantalles. Taller participatiu de re exió conjunta: “Com caminar cap a l’horitzó del bon tracte en tot moment”. Presentació, emmarcament i visionament de la taula rodona “Cap a un horitzó sense maltractaments a la gent gran” celebrat en la IV Convenció de Les Veus de les Persones Grans. El material audiovisual tamb ha estat disponible per des- carregar al eb Bon Tracte, com a eines i recursos de sensibilització. S’ha constituït una comissió per avaluar i revisar el “Protocol d’actuació per a l’abordatge dels maltractaments a les persones grans dels serveis municipals”. S’ha editat el document Procediment d’actuació conjunta serveis socials i salut en l’abordatge dels maltractaments a les persones grans perquè sigui de consul- ta en entorns eb, i se’n farà la impressió de 00 exemplars en paper. S’ha uni cat el protocol d’actuació entre els Mossos i la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB , però s’ha considerat que confonia els i les professionals dels CSS. S’han concretat les singularitats que cada cos t com a competència. Un cop fet, els mateixos cossos de seguretat han proposat que el protocol inclo- gui la scalia, entenent que hi ha actuacions que es podrien agilitzar i instru- ments, com ara les mesures cautelars, que serien de gran utilitat en els plans d’intervenció que es fan des dels serveis socials. Seguiment del nivell d’incidència i d’actuació posterior en la detecció pre- co dels indicadors de sospites de maltractaments en l’acte de valoració de la dependència. Recordem que totes les persones grans de la ciutat de Barcelona, quan són valo- rades de dependència, se’ls passa, des de l’any 201 , un instrument de detecció de senyals de risc de maltractaments. Els resultats són els següents: 8 201 : . 8 persones valorades, de les quals 17 presentaven signes de maltractament. Drets Socials 201 : 12. 8 persones valorades, i 27 amb signes de maltractament. Memòria 2017 2017: 1 .303 persones valorades, i 23 amb signes de maltractament. Direcció d’Acció Social D’aquests 23 casos, 1 presentava sospites, en 8 s’hi observaven signes evidents i en 1 d’ells les mateixes persones manifestaven que eren maltractades. Aquests casos són seguits trimestralment per la Comissió mixta, que vetlla perquè es produeixi una correcta coordinació entre salut i serveis socials en aquests casos. S’està treballant per identi car i conèixer el per l de les persones que exercei- xen el maltractament i les causes de la violència envers la gent gran. S’ha cons- tituït un grup de millora interdisciplinari de contrast de les hipòtesis tècniques formulades. Com a resultats, s’han identi cat els factors de risc i les varia- bles desencadenants de cada àrea clau (persona responsable del maltracta- ment, persona gran, context relacional i familiar, factors estructurals i socials, disponibilitat de recursos de suport i ajuda . El pas següent serà elaborar el document de conclusions tècniques, base per a la recerca aplicada, que haurà d’iniciar-se durant el 2018. Ester Quintana Escarra 2.1.3. Departament d’Atenció a Persones Vulnerables Missió El Departament at n persones en situació d’alta vulnerabilitat social i d extrema po- bresa i exclusió social, com les persones sense llar, i presta els serveis d’allotjament, centres de dia , serveis d’higiene, menjadors socials i serveis de suport i acc s a l habitatge. T per objectiu millorar la situació de les persones sense llar potenciant les seves capacitats per aconseguir la màxima autonomia possible. Activitat Allotjament residencial L’any 2017 el nombre de places/dia en l allotjament temporal ha estat de 1.120, a aques- tes places cal afegir la posada en marxa de l equipament residencial Cal Muns en el mes d’abril , incrementant en 1 places/dia m s, i pisos m s de Primer la Llar (Housing mitjan ant el conveni amb RAIS. Així doncs, el nombre de places d allotjament a Drets Socials la ciutat ha estat de 1.1 places/dia. D’aquestes, els habitatges d inclusió representen Memòria 2017 2 places i el servei places. L’increment de places doncs en el 2017 ha Direcció d’Acció estat de places, s a dir, un ,10 d’increment respecte l any anterior. Social Enguany el nombre de pernoctacions ha estat 3 .7 7, el que representa un increment del 10,18 . El nombre de persones diferents ateses (3.310 ha incrementat respecte el 201 en un 8,13 . Tot i que el temps d atenció de les persones en els centres s allarga, la posada en marxa dels nous serveis i l entrada en funcionament a ple rendiment del centre Sant Pere m s Baix, ha permès poder atendre a un nombre de persones lleuge- rament superior a l’any anterior. Es mant la mitjana de pensions diària que es situa en 200 persones/dia ateses en pensions. L’equipament residencial Cal Muns s un centre adre at a persones sense llar amb malaltia mental, per l molt present en aquest grup poblacional i pel que calia poder oferir un servei on poguessin quedar garantides les seves necessitats bàsiques, so- cials i especí ques de salut. Aquest servei s’ha posat en marxa amb la col·laboració del Consorci de Salut de Barcelona, qui ha dotat d’un suport especí c de salut mental. Continuem tenint els centres col·lapsats ja que s’at n durant m s temps les mateixes persones perquè les sortides amb autonomia dels serveis són m s difícils (no disposen d habitatges ni recursos d atenció de sortida adequats . No hi ha rotació. Pel que fa als Centres de Primera Acollida (CPAS han tingut un elevat nombre de perso- nes demandants d’allotjament. Cadascun dels tres CPAS han arribat a rebre a m s de 0 persones diàriament a les quals no s’han pogut allotjar donat que el volum de places lliures per centre no supera les o places. Davant d’aquesta situació s’ha plantejat un canvi en la forma d acc s al servei, de prova pilot en el centre de Nou Barris. Davant el bon èxit s ha comen at a implementar en la resta dels CPAS, en el decurs del mes de desembre. El canvi consisteix en mantenir l’acc s directe però a la porta es recullen les dades de les persones. Es fa una relació i d’acord amb les baixes es comunica a les per- sones sol·licitants. Amb aquesta mesura s ha millorat l’atenció de les persones evitant que cada dia s’hagin de despla ar ns el centre per tornar a demanar pla a. Això ha disminuït l’impacte al carrer del volum de persones que feien cua per demanar pla a. Es va celebrar el 10è aniversari de la posada en marxa del CPA de Sarrià i del CPA de Zona Franca. S ha dissenyat la reforma d’aquests dos CPAS els quals es vol orientar cap a una atenció m s individualitzada i en millors infraestructures. S ha millorat els circuits de derivació entre centres i tamb s ha regulat el funcionament de la Comissió d Acc s. Aquesta però ha quedat tancada durant un mes i mig, en dues ocasions en el decurs del 2017, ja que les persones en llista d’espera eren superiors a 200 persones i no havia previsió de disposar de places lliures en un mes amb l’objectiu de reduir la llista d espera i no generar saturació. Durant aquest anys hi ha hagut 3 0 sol·licituds. A nals del 2017 s’han posat en marxa les millores i evolutius pertinents, per a pal·liar els dè cits de l’aplicació informàtica de gestió. Els objectius de funcionament no s’han complert i s’han hagut de revisar les millores plantejades. 0 Habitatges d’inclusió Drets Socials Amb la posada en marxa de l’equipament de pisos d’inclusió de Sant Pere M s Baix, Memòria 2017 el 201 es va incrementar el volum d’habitatges d’inclusió ns a 2 pisos, i el 2017 ha Direcció d’Acció estat plenament utilitzat. Per accedir a aquests nous pisos es prioritza l’entrada de Social les unitats familiars que obtenen menys puntuació, tenint en compte que aquest s el criteri de m s necessitat d’acompanyament i de m s temps en la intervenció. Per als altres 0 pisos d’inclusió, l’entrada va en funció del qui tingui la puntuació m s alta. El nombre de persones diferents ateses en el conjunt dels habitatges ha estat de 3 , que suposa un increment del 1 ,80 respecte a l’any anterior. Segons el plantejament actual del servei, amb estades d’1 any, hi hauria d’haver una rotació de 0 famílies a l’any. No obstant això, l’any 2017 hem tingut 1 sortides de pisos. D aquestes, la meitat es poden considerar d’èxit; la resta han tornat a la mateixa situa- ció d’inici o s’ha empitjorat, per la qual cosa han tornat a ocupar els pisos del servei. Les sortides d’aquest recurs temporal són cada vegada m s complexes a causa de les di cultats d’acc s a l’habitatge social, que es mostra insu cient, i a l’habitatge de mer- cat, que s inassequible per preu, per als col·lectius m s vulnerables. El nombre de famílies en llista d’espera en acabar l’any era de 72. Model Aquest s un model d’intervenció amb persones sense llar que posa l’habitatge com a primer nivell d’intervenció socioeducativa. En funció de les necessitats de la perso- na, esdev el seu lloc estable de domicili. S’adre a a població sense llar especialment molt crònica (malalts mentals i drogodependents i amb una llarga trajectòria de vida al carrer. Aquest servei es va posar en marxa com a prova pilot el juny del 201 , i com a prova pilot acabarà el desembre del 2018. Respecte de l’avaluació, l’entitat Ivàlua ha fet la primera ronda d’enquestes per conèixer l’impacte que t i n’ha iniciat una segona. La Universitat de Barcelona, a trav s de la Facultat de Treball Social, duu a terme l’avaluació qualitati- va centrada en històries de vida de les persones ateses i l’anàlisi de l’aplicació metodo- lògica del nou model . Està previst acabar ambdues avaluacions el primer trimestre del 201 . Tamb s’està elaborant un programa de comunicació a trav s del rodatge de diferents vídeos sobre la posada en marxa del model “Primer la llar”. Estan disponibles ja a les xarxes tres vídeos d’un total de cinc de previstos. Menjadors socials La xarxa de menjadors socials s’ha mantingut estable pel que fa al nombre de places diàries ofertes. Així, el nombre d’àpats diaris s de 1. 7. Hi ha 18 menjadors distribuïts per tota la ciutat. D’aquests, tres estan adre ats a famílies amb menors, amb un còmput total de 7 àpats/dia. El nombre d’àpats servits ha augmentat un 3,0 respecte a l’any anterior, i el nombre de persones ateses s’ha incrementat un 11,20 . Aquesta situació s’explica pel fet que en el decurs de l’any hi ha hagut baixes en l’ús del menjador. Aquest fet ha comportat altes de persones noves i tamb un nombre m s alt de persones que han accedit de 1 manera directa als menjadors, per la qual cosa han pogut gaudir d’un nombre limitat d’àpats ns que no es pugui tenir la pla a xa. Drets Socials Però en la valoració global, la tendència dels darrers anys s d’un lleuger decrement en Memòria 2017 el nombre d’àpats, que no es con rma el 2017. Caldrà analitzar aquesta dada els pro- Direcció d’Acció pers anys per observar la tendència en l’ús de menjadors. Social Respecte de l’any 2017, cal destacar que un 33, de les persones ateses ( .1 han accedit al menjador perquè han estat derivades i han consumit el 2 dels àpats ser- vits; la resta (10.02 han estat persones que han accedit de manera puntual al servei (tres dies i han consumit el 7, dels àpats. Aquestes dades suposen un lleuger incre- ment de les persones ateses en acc s directe respecte de l’any 201 . El 2017 s’han posat en marxa algunes de les mesures que es plantejaven a l’estudi fet sobre absentisme el 201 . Així, doncs, l’ampliació de l’horari als menjadors no in- tegrats en centres de dia ja està en marxa, amb una ampliació de l’horari d’obertura abans de les 12.00 h i despr s de les 1 .00 hores, i, alhora, s’hi ofereixen activitats ludicoocupacionals. La detecció d’un nombre m s gran d’entitats que distribueixen menjar i l’augment de la diversitat de serveis posats en marxa per cobrir necessitats alimentàries fa fona- mental un abordatge global de les necessitats reals a la ciutat de Barcelona quant a l’alimentació i les prestacions o els serveis m s adequats per cobrir aquestes privacions. En aquesta línia es participa en el Grup Tractor sobre Necessitats Alimentàries del Consell de Benestar Social. Centres de dia S’ha mantingut el nombre de places simultànies i el de persones ateses s’ha incremen- tat lleugerament, enguany. S’han atès 2.7 7 persones, un ,0 m s que l’any anterior. Els centres disposen del Servei d’Inserció Laboral, i en dos d’aquests existeix la gura del tècnic o tècnica d’inserció laboral. La participació a trav s del programa LÀB RA de les persones usuàries d’aquests cen- tres mostra resultats satisfactoris, tot i que el volum de persones derivades ha estat molt baix. L’abordatge especí c per als col·lectius m s exclosos LÀB RA, plantejat per al 2017, ha estat obrir una línia d’inserció per atendre la necessitat d’aquestes persones (G , i ha estat poc signi catiu pel que fa a l’ús. Aquest fet s’ha consensuat amb LÀB RA, i per al 2018 es treballarà estant als centres per millorar el circuit de funcionament. Amb referència a la inserció laboral, des del Departament s’ha col·laborat en el projecte d’inserció de manters. S’ha inserit onze persones en centres residencials, que hi han fet tasques de manteniment i jardineria, durant un any. El resultat i les valoracions estant sent molt positives. Pel que fa al treball intern, un grup de professionals del programa han comen at a tre- ballar per homogeneïtzar criteris de funcionament als centres de dia. Servei d’higiene i canvi de roba S’observa un increment del 18,77 pel que fa al nombre de persones ateses respec- 2 te a l’any anterior; enguany s’ha atès 3.0 persones. El nombre de serveis d’higiene Drets Socials que s’han dut a terme ha estat lleugerament inferior respecte de l’any anterior; enguany s’han fet 33. serveis, mentre que el 201 van ser 33.8 . Tot i que s’ha ampliat el Memòria 2017 servei en dissabtes i festius intersetmanals, cal tenir present que els serveis d’Horta, Direcció d’Acció Meridiana i Nou Barris han restat tancats durant dues setmanes cadascun per obres. Social Aquest fet condiciona el volum de serveis prestats. Tanmateix, el volum de persones ateses ha experimentat un creixement molt rellevant. Habitatges d’emergència social Al llarg del 2017, la Mesa d’Adjudicació d’Habitatges d’Emergència Social ha adjudicat 213 pisos per facilitar l’acc s a l’habitatge a col·lectius m s vulnerables. Aquesta xi- fra representa una disminució d’un 1 respecte de l’any anterior, en què en va ad- judicar 3 3. Aquesta disminució s’explica per les di cultats per trobar habitatge de mercat a trav s de l’entitat Habitat3, que facilita a la Mesa d’Emergències habitatges de mercat amb subvenció pública. Aquesta captació d’habitatges s’ha reduït sobtada- ment, els habitatges incrementen el preu de lloguer i estan poc temps disponibles i, alhora, l’habitatge social no ha augmentat prou com per respondre als col·lectius m s vulnerables. El volum de persones en llista d’espera per poder gaudir d’un habitatge adjudicat per la Mesa d’Emergències era de 2 0 unitats familiars a nals del 2017. Paral·lelament, el Centre d’Allotjament Temporal per a famílies CATF Navas disposa de 2 allotjaments per atendre famílies que estan a l’espera d’un habitatge d’emergència i ja han estat desnonades. N’ha disminuït la rotació, ja que les famílies ateses esperen m s temps per poder accedir als habitatges d’emergència. Conveni amb el Patronat Municipal de l’Habitatge (PMH) per subvencionar el lloguer i evitar desnonaments Enguany, la despesa del conveni global amb el PMH ha estat de 2.172.3 euros, un 22 m s que l’any anterior. En aquest conveni es preveu destinar ajuts per mantenir les persones al seu domicili i tamb per evitar desnonaments. Durant el 2017, els im- ports destinats a evitar desnonaments s’han incrementat un 7,28 , i l’import destinat a cobrir el diferencial del lloguer s’ha incrementat un 23, 2 . Tanmateix, el nombre de destinatàries s’ha mantingut similar a l’any anterior, fet que s’explica perquè els imports per unitats familiars de subvenció al lloguer i els imports per evitar desnonaments són m s alts que en anys anteriors. Les persones amb ingressos inferiors i amb deutes ne- cessiten una subvenció m s alta. S’han atès 1.138 unitats familiars amb una subvenció de lloguer i s’han ofert 2 ajuts per evitar desnonaments (l’any anterior van ser . Es con rma la tendència a la baixa d’atendre menys famílies per evitar desnonaments, tot i que els imports econòmics, com ja hem indicat, han estat superiors. Borsa de Lloguer Social amb ajuts extres de Seguretat Social (SS) La Borsa de Lloguer Social, amb m s suport per als casos que provenen de Serveis Socials, nom s ha fet, enguany, dos contractes i ha cobert els honoraris d’administrador en quatre habitatges (no ha cobert ni el mes de an a ni el primer mes . S’ha mantingut en la mateixa línia que l’any 201 . Caldria repensar aquest servei o b incorporar les 3 noves condicions m s avantatjoses per als propietaris que posa en funcionament el Consorci de l’Habitatge (CHB , amb l’objectiu de captar m s habitatges i poder destinar- Drets Socials los a persones vulnerables però no en situació extrema. Memòria 2017 Direcció d’Acció Magatzem de guardamobles i trasllat de mobles Social És un servei que continua en creixement constant. El 2017 el servei s’ha incrementat en un 33,22 respecte a l’any anterior; enguany s’han atès 8 0 unitats i el servei de tras- llat de mobles ho ha fet en un 13,1 m s; s’han fet 1.107 trasllats. L’import destinat a aquest servei creix anualment. L’any 2017 la despesa va ser de 0 .818 , un 1 , m s que l’any anterior. Tot i la revisió de casos duta a terme amb els serveis socials te- rritorials, que ha permès ordenar i tancar expedients que feia molt de temps que esta- ven sent atesos, no ha disminuït el volum de serveis al guardamobles. Caldrà continuar analitzant les xifres dels propers anys. Taula Interadministrativa d’Adjudicació d’Habitatge Social a Entitats de la Ciutat Aquest any no s’han adjudicat habitatges a entitats destinats a habitatges d’inclusió, ja que s’ha decidit prioritzar l’habitatge social a la Mesa d’Emergències. Xarxa d’Habitatges d’Inclusió (XHIB) Actualment, està constituïda per 0 entitats que treballen en diferents camps d’atenció a població en situació de vulnerabilitat: persones sense llar, dones amb menors, dones maltractades, persones amb malaltia mental, persones amb discapacitat, joves immi- grants, famílies, etcètera. Els dos grups de treball creats el 201 han fet les seves funcions. Un grup ha elaborat una proposta d’organització de la XHIB i l’altre ha dissenyat una txa de cens i ha recollit les dades dels membres. El treball d’organització de la Xarxa es va presentar en plenari i va ser aprovat. El segon grup s’ha incorporat a l’entitat Ivàlua, que a trav s d’un acord entre l’Ajuntament i la Taula del Tercer Sector farà el buidatge del cens amb la Xarxa , així com una anàlisi de la situació dels habitatges d’inclusió a la ciutat i de les seves neces- sitats i per ls de cobertura. Aquest estudi es presentarà el primer semestre del 2018. Grup dins la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) En el decurs del 2017 s’ha estat treballant en el Grup dins la XAPSLL, amb l’objectiu de compartir coneixements i debatre sobre l’aplicació del model a la ciutat de Barcelona. Es va fer una jornada tècnica amb professionals, participants i persones interessades en el model el mes de maig. En el marc de la feina feta per aquest grup es va convidar a una sessió formativa sobre el paper del peer worker per part d’un professional del projecte canadenc. S’ha comen at a desplegar el sistema d’avaluació i seguiment de casos anglès Outcome Star. S’ha posat en marxa una aplicació informàtica en col·laboració amb l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI i dins l’aplicació “Sense sostre”. El desembre del 2017 es va publicar l’article relacionat amb el tema “Primer la llar” del projecte municipal de . L’article ha estat elaborat per Lourdes Herruz i Drets Socials Carme Fortea i publicat a la revista Zerbitzuan núm. , del País Basc. Memòria 2017 Direcció d’Acció Grup d’habitatge dins la XAPSLL Social La XAPSLL ha creat el Grup de Treball d’Habitatge amb l’objectiu de fer una diagnosi de l’habitatge des del punt de vista de les entitats que atenen les persones sense llar i fer incidència en els òrgans responsables de les millores del circuit. S’han fet reunions. Projectes destacats S’ha posat en marxa la Targeta Boni cada de Transports Metropolitans. És una targeta que es pot obtenir a trav s d’un informe de Serveis Socials o b presentant documentació conforme s’està inscrit al Servei d’ cupació de Catalunya (S C . La targeta t un cost de 10 i s vàlida per a tres mesos amb viatges il·limitats. Des dels Serveis Socials per a la Població Vulnerable s’han tramitat 32 targetes. Catsalut ha ampliat l’equip de salut mental especí c per a sensellar ESMES, i això permet donar m s cobertura a les necessitats dels diversos serveis. S’ha iniciat el treball amb el Departament de Justícia, Serveis Penitenciaris per poder regular els circuits de derivació amb persones sense llar que han d’entrar a presó o b han de sortir-ne. Projecció nacional i internacional Pel que fa a la participació en jornades, l’intercanvi d’experiències i grups de treball internacionals i nacionals, destaquem els següents: Grup de Treball d’Atenció a Persones sense Sostre d’Eurocities. El Departament d’Atenció a Persones Vulnerables participa en el Grup de Treball d’Atenció a Persones sense Sostre de la xarxa europea Eurocities des de l’any 2008 de mane- ra activa. En el decurs del 2017 es va celebrar una trobada a Ljubljana, Eslovènia, al mes de maig, on es van tractar els serveis integrats com a manera d’abordar el problema del sensellarisme a Europa, i una altra trobada a Göteborg, Suècia, cen- trada en l’avaluació i aplicació del a Europa. El grup de treball sobre homelessness pret n compartir i consensuar estratègies d’intervenció en pobla- ció sense llar, així com fer arribar les línies i propostes a la Comissió Europea perquè es prenguin mesures de millora per abordar aquesta realitat. Realització d’un seminari sobre la gura del peer worker en el projecte “Primer la llar”. En aquest seminari, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona en el marc del treball del grup de de la XAPSLL, Hi va col·laborar Baptiste Godrie com a professional expert en el tema i participant en l’experiència de al Canadà. Es va dur a terme el mes d’abril. Participació en el Grup Tècnic de Sensellar de Catalunya. El mes de febrer va tenir lloc una trobada a Lleida, on es va conèixer el funcionament del sensellarisme en aquesta ciutat i es van acordar els temes d’interès que calia treballar en l’àmbit tècnic. El mes de setembre es va fer una trobada a Tarragona. El grup t un objec- tiu molt clar de compartir coneixements i generar sinergies de col·laboració en l’àmbit del territori català. La propera reunió serà al Prat de Llobregat. Realització de la V Jornada Tècnica de la XAPSLL, sobre la implementació del a Barcelona. Va ser una jornada organitzada pel Grup de Treball de Drets Socials de la XAPSLL. Es va dur a terme al maig i va tenir gaireb 300 parti- Memòria 2017 cipants. En aquesta jornada es van exposar les diverses experiències que hi ha a la ciutat amb un resum del material del treball del grup i es va presentar la Guia Direcció d’Acció Social europea de . Participació en les III Jornades de Salut Mental i Sense Llar de Còrdova. Es va as- sistir a aquestes jornades, en les quals es va presentar una ponència conjunta en- tre l’Equip de Salut Mental en Sense Sostre (ESMESS i el Departament d’Atenció a Persones Vulnerables sobre el programa “Primer la llar”, a l’abril. Participació en els grups de sensellar de la Generalitat de Catalunya per poder elaborar l’Estratègia catalana d’atenció a persones sense llar. Assistència a la jornada “Canviant els per ls de les implicacions de la man- ca d’habitatge per al servei de les persones sense sostre”, que va tenir lloc a la Universitat de Barcelona, al setembre. Formació sobre Outcome Star a càrrec de l’entitat londinenca Triangle. Aquesta formació ha permès poder comen ar a treballar en aquest sistema d’avaluació i seguiment de casos en el programa “Primer la llar”. La formació es va fer a l’Ajuntament de Barcelona a l’octubre. Assistència a la ponència i la jornada “Construyendo hogar: Madrid”. En aquesta jornada es va presentar el model de Barcelona i l’avaluació qualitativa que es va fer al setembre. Participació en la sessió “Hackató sense llar”, organitzada per l’entitat SUARA a Girona a l’octubre. Assistència a les jornades “Dormir al carrer a Catalunya: drets i ètica en la inter- venció social”, organitzades per l’entitat ARRELS Fundació a l’octubre. Ponència a la jornada “Sensellarisme: nova mirada davant les necessitats d’acollida”. Departament de Justícia, Serveis Penitenciaris de la Generalitat, a l’octubre. Assistència a la jornada “El model d’atenció comunitària centrada en la persona”, organitzada per la Taula del Tercer Sector al novembre. Visita tècnica de la delegació de Bèlgica responsable del programa de Housing . La trobada va tenir lloc al desembre. Carme Fortea Busquets Taula 2.1.3.1. Indicadors de producció de serveis Departament d’Atenció a Persones Vulnerables, 2017 % d’increment 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2011-2017 Centres residencials Persones allotjades al servei residencial d’estada limitada1 3. 0 3.27 3. 37 3. 3.388 3.0 1 3.310 - ,07 Nombre d’estades en centres residencials1 238.217 2 3. 2 8.10 323. 2 3 8.8 8 3 .381 3 .7 7 83,3 Centres de dia Persones ateses pel servei d’acolliment diürn 2.8 2 2.801 2. 2. 2. 03 2. 1 2.7 7 -3,3 Menjadors socials Persones ateses 11. 1 10. 23 10. 3 10.302 10.8 11.001 12.23 ,2 Nombre d’àpats servits 37 .70 380.737 8 .213 1 .8 2 12. 1 0 . 2 20.2 38, 8 Serveis d’higiene Persones ateses 2. 1 2. 23 2. 00 2. 8 2. 2 2. 7 3.0 2 , 1 Nombre de serveis prestats 20. 3 27.3 2 . 2 28. 1 2 . 3 33.8 33. 3, Habitatges d’inclusió Persones ateses 2 2 2 8 2 0 323 282 30 3 33,21 Persones ateses - - - 10 2 1 0,00 Magatzem de desnonaments Unitats ateses 2 3 2 7 38 88 7 38 8 0 1 0,10 Trasllats (transports en casos de desnonaments 3 2 1 7 7 888 78 1.107 182, 0 Import econòmic del servei de magatzem ( 38 .1 7 . 30 30.7 3 .8 1 7 0.2 7 78 .8 2 0 .818 13 ,31 Ajuts per a l’habitatge Ajuts per pagar el lloguer 17 33 7 81 7 1.1 0 1.138 3 ,7 Ajuts per evitar desnonaments 11 3 103 10 112 2 3, Import econòmic dels ajuts per cobrir el lloguer ( 17 .181 2 . 1 78.3 7 1.033. 1.321.7 0 1. 07. 8 1. 8 . - Import econòmic dels ajuts per evitar desnonaments ( . 3 1 2.1 7 31 .3 7 323.1 3 30 .7 0 173.7 3 18 . 2 2 1,22 Pisos concedits per la Mesa d’Emergències Socials 138 17 213 1 8 31 3 3 213 ,3 Housing rst Housing rst 2.1.4. Departament d’Intervenció Social a l’Espai Públic Missió El Departament d’Intervenció Social a l’Espai Públic dirigeix i gestiona els serveis d’atenció i intervenció social a persones, col·lectius i famílies amb un grau alt de vul- nerabilitat i en situació d’exclusió social severa. L’abast d’intervenció dels serveis s d’àmbit de ciutat, i s’at n les situacions de sensellarisme en sentit ampli i la inestabi- litat domiciliària amb manca de vinculació territorial. Així mateix, s’impulsa tots els programes i projectes vinculats a les situacions d’exclusió social severa i es gestiona les situacions de con icte social que tenen un impacte im- mediat a l’espai públic. El Departament tamb t atribuïda la coordinació de la Xarxa d’Atenció a Persones sen- se Llar (XAPSLL , que forma part de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, inte- grada per 37 entitats el desembre del 2017. L’Ajuntament de Barcelona, com a membre de la xarxa, n’ s el màxim impulsor. 7 El Departament està con gurat pels serveis d’àmbit de ciutat següents: Drets Socials Memòria 2017 Servei d’Inserció Social (SIS Direcció d’Acció Servei d’Inserció Social de Famílies rom no autòctones amb infants a càrrec Social (SISFA rom cina del Pla d’Assentaments Irregulars ( PAI Servei de Detecció i Intervenció de Menors no Acompanyats (SDI-MENAS Servei de Gestió de Con ictes d’Àmbit Social a l’Espai Públic (SGC Equip d’Intervenció amb Grups rganitzats (EIG Recursos El pressupost liquidat del Departament d’Intervenció Social a l’Espai Públic el 2017 ha estat de 8. 7 .713,31 euros segons es detalla a la taula 2.1. .1. Pel que fa als recursos humans actualment compta amb un equip de cinc persones. Taula 2.1.4.1. Liquidació del pressupost Departament d’Intervenció Social a l’Espai Públic, 2017 Capítol € % B ns i serveis 7. .3 7,78 88,2 Transferències corrents 1.01 .3 , 3 11,7 Total 8.674.713,31 100,00 Activitat Servei d’Inserció Social (SIS) És el servei adre at a l’atenció i intervenció social de les persones, famílies i col·lectius que es troben en situació de sense llar, a de millorar les seves condicions de vida a trav s de plans de treball individualitzats adients al seu grau de vulnerabilitat i a les seves possibilitats de recuperació personal. fereix atenció en medi obert, primera acollida i tractament mitjan ant equips d’educadors i educadores socials, treballadors i treballadores socials, psicòlegs i psi- còlogues i altres professionals de suport que tenen una doble intervenció: d’una ban- da, fan les funcions d’observatori del nombre i de les ubicacions de les persones en situació de sense llar, i dels punts amb una concentració m s gran a la ciutat. D’altra banda, intervenen amb les persones per vincular-les als professionals del servei a de 8 poder iniciar amb ells un proc s d’atenció social i elaborar un pla de treball individual i personalitzat per tractar de millorar la seva situació. Drets Socials Memòria 2017 El SIS s’estructura en dos equips que duen a terme dos serveis: Direcció d’Acció SIS Medi bert, que ofereix atenció en medi obert, detecta les persones sense Social llar que pernocten a l’espai públic i treballa la vinculació i la motivació amb les persones perquè acceptin ser ateses en serveis i recursos especí cs. Depenent d’aquest, hi ha un equip especí c que desenvolupa una acció pre- ventiva i at n les persones en situació de vulnerabilitat que estan al voltant de l’aeroport o que hi pernocten. SIS Aeroport de Barcelona - el Prat. SIS Atenció i Tractament, que duu a terme l’atenció social a les persones en si- tuació de sensellarisme i amb un grau alt de vulnerabilitat, a trav s d’equips de primera acollida i de tractament social. El 2017 s’incorpora un nou model d’atenció del SIS que posa l’accent en l’atenció social dels equips de carrer (SIS Medi bert , a d’atendre al carrer els casos de persones que no es podran vincular al SIS Atenció i Tractament per les seves característiques: persones molt croni cades, amb malaltia mental i amb consum habitual, cosa que els fa difícil mantenir una vinculació amb el servei de referència. Les dues unitats de serveis treballen molt coordinadament pel fet que formen part del mateix servei. Taula 2.1.4.2. Servei d’Inserció Social (SIS) Departament d’Intervenció Social a l’Espai Públic, 2017 2016 2017 % d’increment Persones detectades al llarg de l’any pels equips de carrer 1. 7 2.278 3 ,08 Recursos de derivació desplegats pels equips de carrer 7 7 77 3, 1 Persones ateses pels equips de tractament al llarg de l’any 2.13 2.3 3 ,7 Mitjana de persones usuàries en atenció pels equips de tractament al llarg de l’any 1.132 1.3 7 18, Persones ateses per l’equip Aeroport de Barcelona - el Prat al llarg de l'any 107 11 7, 8 Taula 2.1.4.3. Evolució mensual de les persones ateses al SIS Departament d’Intervenció Social a l’Espai Públic, 2017 Gen. Feb. Mar. Abr. Mai. Jun. Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des. Persones ateses 8 878 07 1 2 1 70 2 L’any 2017 es va produir un augment signi catiu del 3 del nombre de persones sense llar diferents detectades a la ciutat al llarg de tot l’any pels equips del SIS Medi bert. Són 0 persones m s que el 201 , com s’observa a la taula 2.1. .1. Tanmateix, l’evolució mensual de persones sense llar detectades al carrer suposa un augment molt m s moderat: creix en 100 persones al llarg de l’any, un 11 , com indica la taula 2.1. .2, que, sostingudament durant tot l’any 2017, ha anat en augment. Aquest indicador s habitualment molt estacional, però aquest any no hi ha variacions signi - catives entre hivern i estiu. Drets Socials Memòria 2017 Aquest diferencial dels augments mensuals i anuals es deu a la mobilitat m s gran de la població sense llar. És a dir, augmenta el nombre de pernoctacions detectades, però Direcció d’Acció Social aquestes són de durada m s curta. A l’aeroport, el nombre de persones ateses augmenta de manera m s moderada, vuit persones m s, que representa un 7 respecte al 201 . Les persones que s’han vinculat als equips de tractament tamb han augmentat res- pecte al 201 , amb una atenció de 2.3 3 persones adultes durant el 2017, que suposa un increment del 10 . D’aquestes, el 2 ,3 han estat dones i el 73, 1 homes. Servei d’Inserció Social de Famílies rom (SISFA rom) És el servei d’atenció i inserció social de famílies amb menors, d’ètnia rom de diverses procedències, a excepció de les famílies rom autòctones, que viuen en assentaments o en altres infrahabitatges amb dinàmica d’assentament. S’interv en l’àmbit educatiu, mèdic i pediàtric, formatiu i laboral, amb l’objectiu de millorar les seves condicions de vida familiar i aconseguir processos de canvi i millora dels seus membres, amb espe- cial atenció als menors d’edat, emparats per la Llei de protecció del menor. Durant el 2017, el nombre de famílies usuàries d’origen galaicoportuguès ateses pel servei ha disminuït en un 2 . Aquest decrement t diversos motius: hi ha un per- centatge de les famílies que han estat derivades als Centres de Serveis Socials (CSS territorials arran dels reallotjaments, i d’altres que s’han traspassat als serveis socials de l’àrea metropolitana, pel fet que les famílies han anat a viure a diferents municipis (Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac, l’Hospitalet de Llobregat . Les famílies rom procedents d’Europa de l’Est s’han incrementat considerablement respecte al 201 : un 82 m s de persones ateses pel SISFA-rom, amb la mateixa tendència observada durant l’any anterior. Arriben famílies que s’estableixen en nous assentaments o infrahabitatges a la ciutat, i d’altres persones membres de la família extensa de nuclis que ja fa un temps que són a Barcelona i que at n el Servei. Les po- lítiques expulsives d’alguns països europeus provoquen un ux migratori constant que es re ecteix en l’atenció social al Servei. El nombre d’acompanyaments disminueix discretament, com a conseqüència d’un augment de l’autonomia de les famílies que fa anys que estan en seguiment per part del servei. Taula 2.1.4.4. Servei d’Inserció Social de Famílies rom (SISFA rom) Departament d’Intervenció Social a l’Espai Públic, 2017 2016 2017 % d’increment Persones usuàries d’origen galaicoportuguès 2 3 1 8 -2 ,71 0 Unitats familiars galaicoportugueses 2 7 -2 ,1 Drets Socials Acompanyaments a persones d'origen galaicoportuguès 2 12 - 8,11 Persones usuàries procedents dels països de l’Europa Memòria 2017 de l’Est 218 3 81, Direcció d’Acció Unitats familiars provinents dels països de l’Europa de l’Est 1 8 2,1 Social Acompanyaments a persones procedents dels països de l’Europa de l’Est 1.070 8 -18,7 És el servei d’atenció social a persones i col·lectius vulnerables (sense menors a cà- rrec que viuen en assentaments irregulars, amb l’objectiu de digni car les seves con- dicions de vida i combatre l’exclusió social, independentment del seu origen i la seva situació administrativa. Durant l’any 2017, l’ PAI ha modi cat la seva estructura i ha incorporat una unitat d’intervenció socioeducativa, que ha suposat la incorporació de dos educadors socials. Aquesta nova unitat s’encarrega de l’atenció social de les persones que es vinculen al servei, en els àmbits d’intervenció següents: regularització de la situació administra- tiva, capacitació laboral i allotjament temporal, en correferència amb altres serveis socials. Tamb s’ha ampliat l’equip de mediació intercultural amb dues mediadores especialit- zades en el col·lectiu romanès, d’acord amb l’augment de les persones procedents de Romania en els assentaments. S’han atès 23 persones, amb un augment de l’activitat de l’ PAI respecte a l’any ante- rior, arran de dos grans projectes en l’àmbit de ciutat i en els quals l’ cina ha estat un dels agents d’atenció social: els plans d’ocupació i la Cooperativa de Venda i Comer . S’ha proporcionat assessorament i acompanyament jurídic a 3 persones, amb un increment important respecte a l’any anterior, i s’ha assolit la regularització de la situa- ció administrativa de 2 persones. Cal destacar l’allotjament de 70 persones durant el 201 en les 3 places residencials temporals disponibles i l’allotjament de cinc persones en altres recursos residencials, com centres de primera acollida (CPA i pensions. Pel que fa a capacitació per a la inserció laboral, s’han ofert formacions a trav s de diverses entitats: Norai, Benallar, Fundació Intermèdia, i Formació i Treball, i s’han im- pulsat altres formacions especialitzades. Tamb s’ha mantingut un conveni de col·laboració amb la Federació d’Empreses d’Inserció de Catalunya (FEICAT , que ha permès la inserció sociolaboral de 0 persones. Durant el 2017 tamb s’ha desenvolupat l’ bservatori de l’ PAI, com l’instrument que centralitza la principal informació sobre els assentaments irregulars a la ciutat: nom- bre, ubicació, tipologia, condicions i característiques, ocupants i serveis d’atenció so- cial que intervenen i impacten en l’entorn. L’ bservatori es nodreix de les prospeccions 1 que duu a terme i de les informacions que rep per part dels diferents serveis que in- tervenen, dels districtes de la ciutat, de la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB i de la Drets Socials mateixa ciutadania. Memòria 2017 La tendència de dispersió dels assentaments pels diferents districtes de la ciutat ob- Direcció d’Acció servada durant el 201 , i la composició d’aquests amb un nombre menor de persones, Social es mant i, ns i tot, s’incrementa amb l’ocupació d’infrahabitatges, no destinats a aquest ús, però amb superfície su cient per viure-hi i desenvolupar l’activitat de sub- sistència. És a dir, se segueix mantenint la dinàmica d’assentament que habitualment es produïa en una nau o un solar. Departament d’Intervenció Social a l’Espai Públic, 2017 2016 2017 % d’increment Persones usuàries de l' PAI 23 208 -11,11 Derivacions fetes a recursos residencials 7 -10,81 Derivacions fetes a recursos de formació i inserció laboral 170 18 , 1 Persones usuàries derivades inserides en el mercat de treball 0 0 2 ,00 Derivacions fetes a recursos d’assessorament i acompanyament jurídic 3 12 7, 7 Persones usuàries regularitzades 2 0 2,31 Persones usuàries derivades retornades al seu país d’origen 0 0 - Departament d’Intervenció Social a l’Espai Públic, 2017 2016 2017 % d’increment Assentaments 2 8 , 8 Persones que resideixen en assentaments 1 , 7 (SDI-MENAS) És el servei que at n els menors migrants no acompanyats que viuen a la ciutat de Barcelona en situació de risc social i alta vulnerabilitat, per garantir el seu acc s als recursos de protecció de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA de la Generalitat de Catalunya. El SDI identi ca menors migrants no acompanyats nouvinguts a la ciutat a partir de les prospeccions en diferents territoris, fa l’acompanyament a la Fiscalia de Menors (compareixen a , duu a terme un seguiment en medi obert dels casos m s con ictius atesos al circuit de protecció, diagnostica indicis d’alarma social, valora l’impacte al territori, interv en situacions de con icte en l’àmbit comunitari i possibilita el traspàs d’informació de manera immediata als referents municipals. L’any 2017 s’han atès 2 1 2 menors, un m s que l’any anterior, i mensualment un 0 m s. Des del 201 es mant la tendència a l’al a dels menors detectats en anys anteriors, i el 2017 aquesta Drets Socials xifra s’ha doblat (taula 2.1. . . La situació excepcional de gran arribada a Barcelona i a la resta d’Espanya i la detecció de menors al carrer durant el 2017 ha generat un aug- Memòria 2017 ment de recursos professionals al carrer i en equipaments a de cobrir les necessitats Direcció d’Acció Social bàsiques ns que són acollits i atesos en centres especialitzats o per la DGAIA. Departament d’Intervenció Social a l’Espai Públic, 2017 2016 2017 % d’increment Menors no acompanyats atesos 1 2 1 ,32 Mitjana de persones ateses al mes 72 11 ,72 És el servei que actua en situacions de con icte a l’espai públic amb una tasca pre- ventiva important, i recomana propostes d’actuacions per facilitar la convivència, el civisme i la tolerància entre la població. Actua en escenaris de con icte d’alta complexitat que no poden ser pal·liats pels serveis estàndards del territori i en el marc de l’ rdenan a municipal de mesures per fomentar i garantir la convivència cívica a l’espai públic, aportant cultura pedagògica vers els drets i deures d’utilització dels espais. Pel que fa a temes de civisme i convivència, al llarg de l’any 2017, des del SGC s’ha in- tervingut en 1 espais, 17 dels quals provinents del 201 , i amb un total de .708 hores d’intervenció, 2.1 8 hores m s que el 201 per l’augment d’intensitat en els programes executats degut a la complexitat de la intervenció (taula 2.1. .7. . Durant el 2017, l’Equip d’Intervenció amb Grups de Joves rganitzats (EIG ha inter- vingut sobre 3 grups detectats, del quals set at n amb atenció continuada, i 10 joves, de manera individual. Departament d’Intervenció Social a l’Espai Públic, 2017 2016 2017 % d’increment Espais intervinguts 3 1 ,13 Hores d'intervenció 3. 0 .708 0,7 Districtes en els quals s’han dut a terme intervencions 10 10 - Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) La Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar es va constituir el 200 amb la nalitat d’enfortir la capacitat de resposta de la ciutat per acompanyar persones sense llar en un proc s de recuperació de la màxima autonomia personal, així com incentivar 3 la detecció i la vinculació d’aquestes persones als recursos existents, tot establint i ampliant la feina conjunta i la col·laboració entre el sector públic i les entitats socials. Drets Socials Durant el 2017 s’han incorporat cinc noves entitats a la Xarxa, fet que la con gura amb Memòria 2017 37 membres, 3 entitats i l’Ajuntament de Barcelona. Direcció d’Acció Social La seva estructura preveu els espais de caràcter permanent habituals: Comissió Plenària, Comissió Permanent, Comissió de Diagnosi i Recompte i Comissió de Comunicació i Sensibilització, i durant el primer trimestre es va crear un nou espai es- table, la Comissió de Seguiment del Pla de lluita contra el sensellarisme. Taula 2.1.4.9. Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) Departament d’Intervenció Social a l’Espai Públic, 2017 2016 2017 % d’increment Entitats membres 32 37 1 , 3 S’han creat dos nous grups de treball, entesos com els espais de treball temàtics per oferir resultats sobre la situació de les persones sense llar: Grup de Famílies i Grup d’Habitatge; i continua operatiu el Grup de Housing First, iniciat el 201 . Durant el 2017 ha nalitzat el grup de treball Dona al Carrer. Pilar Navarro Cerezo 2.2. Direcció de Serveis d’Urgències i Emergències Socials Missió El Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB de la Direcció de Serveis d’Urgències i Emergències Socials, adscrit a l’Àrea de Drets Socials, s un cen- tre d’atenció social permanent, únic a la ciutat, que at n qualsevol situació d’urgència o emergència durant les 2 hores del dia, els 3 dies de l’any. El Centre integra dos serveis d’atenció permanent que constitueixen una única por- ta d’entrada i afavoreixen una resposta ràpida al ciutadà. Aquests serveis són els següents: Servei d’Urgències Socials Servei d’Emergències Socials Entorn Drets Socials Memòria 2017 El 2017 s’ha continuat amb la consolidació del Conveni marc de col·laboració entre l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB i l’Ajuntament de Barcelona. S’ha continuat Direcció d’Acció Social donant cobertura a dinou ajuntaments en serveis assistencials en l’àmbit de les emer- gències i urgències socials. S’ha renovat la norma IS 22320:2011 per a la gestió del Servei d’Emergències i s’ha adaptat la 001:2008 de gestió de qualitat adquirint la 001:201 . Ambdues normes re- coneixen la gestió del servei d’acord amb criteris de qualitat, seguretat i gestió del risc. D’altra banda, el 2017 tamb ha estat un any marcat per l’atemptat terrorista a la Ram- bla, en què el CUESB va intervenir amb els afectats, amb altres intervinents i la comu- nitat. Aquest servei a la ciutat va ser reconegut amb la Medalla d’ r al Mèrit Cívic de l’Ajuntament de Barcelona. Recursos El pressupost liquidat de la Direcció de Serveis d’Urgències i Emergències Socials el 2017 ha estat de 3.201. 03,8 euros segons es detalla a la taula 2.2.1. Taula 2.2.1. Liquidació de pressupost Direcció de Serveis d’Urgències i Emergències Socials, 2017 Capítol € % B ns i serveis 3.1 . 03,8 ,8 Transferències corrents .000,00 0,1 Total 3.201.603,84 100,00 Pel que fa als recursos humans, actualment disposa d’un equip de 7 persones, en- tre les quals hi ha la directora i dues directores territorials com a plantilla municipal. Completa l’estructura una coordinadora, tècnics i tècniques auxiliars, professionals del treball social, psicòlegs i psicòlogues i caps de torn. EL CUESB tamb disposa d’una ota de sis vehicles. Activitat Servei d’Urgències Socials La missió d’aquest servei s la de donar resposta immediata a les persones o famílies que presenten una situació d’urgència o d’alt risc social, com a conseqüència de la falta de cobertura de les seves necessitats bàsiques. Aquest servei complementa la xarxa municipal de serveis socials bàsics i especialit- zats, en l’atenció a persones o famílies que presenten una situació d’urgència o alt risc Drets Socials social. Els fets m s freqüents que desencadenen una situació d’urgència social són els següents: pèrdua sobtada de l’allotjament, pèrdua d’autonomia funcional parcial o Memòria 2017 total, falta d’alimentació especialment en persones vulnerables com ara infants o gent Direcció d’Acció Social gran, abandonament d’infants o persones grans, maltractaments, etc. Es duen a terme les activitats següents: Entrevistes presencials Es porten a terme en el marc de la Unitat de Primera Acollida (UPA . Hi estan incloses les de despatx, que duen a terme els treballadors i treballadores socials i els psicòlegs i psicòlogues. Durant l’any 2017 s’han fet 2.272 entrevistes presencials al CUESB. Respecte al 201 això suposa una petita davallada de l'1,3 . Atencions telefòniques És una activitat que es produeix a la UPA i que inclou les informacions i els assessora- ments que ofereixen els professionals de la recepció. Aquest any s’han realitzat 18. 0 atencions telefòniques. El 201 se’n van fer 20.7 i, per tant, hi ha hagut una reducció del ,1 . Valoracions a domicili És una activitat que es produeix en el marc de la Unitat de Resposta Immediata (URI . Un treballador o treballadora social i/o un psicòleg o psicòloga es desplacen al domicili o la institució on està la persona per fer una valoració psicosocial de la situació i pres- criure l’atenció necessària. Enguany, s’han fet 1.121 valoracions a domicili. En tots els casos, aquestes valoracions són fetes per dues persones (professionals del treball social . Aquesta xifra representa un augment del 27,1 respecte al 201 . Assistència en desnonaments És una activitat que es produeix en el marc de la URI. Un treballador o treballadora social o un psicòleg o psicòloga, a requeriment del jutjat d’instrucció corresponent, es despla a al domicili de la persona afectada per oferir-li atenció psicosocial. S’han assistit 2 2 desnonaments, un ,2 m s que el 201 . Ingressos SAUV L’activitat del CUESB respecte a aquest servei consisteix a valorar la demanda d’ingr s a una residència d’una persona m s gran de anys al Servei d’Acolliment d’Urgència a la Vellesa (SAUV . L’increment de peticions del SAUV ha estat continuat des del 200 ns al 201 com a conseqüència de diferents factors: la crisi econòmica i el seu impacte sobre l’economia Drets Socials de les famílies, l’increment del nombre de persones grans i les di cultats per accedir Memòria 2017 a una pla a residencial de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS , tot i Direcció d’Acció tenir aprovada la pla a de nitiva. Social Enguany, hi ha hagut un lleuger increment del ,2 respecte al 201 . Caigudes L’atenció a caigudes es produeix en el marc de la Unitat d’Atenció Domiciliària (AD . La resposta a la intervenció en les caigudes pot provenir de trucades a la línia 00 o b derivades del Servei de Teleassistència Municipal (SAT . Aquest any s’han atès 1. 7 caigudes, un 12,2 menys que el 201 . Allotjament a les habitacions d’urgències del CUESB Al CUESB, a la planta baixa, es disposa de dues habitacions per acollir persones que pateixen una situació d’urgència o emergència social a la ciutat, i que requereixen un allotjament puntual. Enguany hi han pernoctat 1.180 persones diferents que han representat 1.723 pernoc- tacions, un increment del 10,2 en referència a aquestes darreres dades respecte a l’any 201 . Servei d’Emergències Socials Proporciona atenció psicosocial immediata a les persones, famílies o col·lectius que han estat víctimes d’una situació d’emergència que ha alterat la seva vida quotidiana i ha produït pèrdues materials o humanes, la qual cosa ha generat un desequilibri emo- cional sobre el qual cal intervenir per alleujar el patiment de les persones. Aquest servei t la missió de proporcionar atenció psicosocial immediata a les perso- nes que han estat afectades per: Sinistres a la ciutat: incendis, explosions, inundacions, etc. L’activació d’un Pla de protecció civil en qualsevol fase o nivell. L’activació del Pla d’acció del grup logístic social (PAGLS . Concretament, s’atenen emergències ordinàries, plans d’emergència municipals i ac- tuacions integrades dins el Pla d’acció del grup logístic social. El nombre d’emergències socials ateses aquest any 2017 ha estat de 237, xifra que signi ca un important increment respecte al 201 , que se’n van fer 1 8. L’increment s del 22,2 . 7 L’atenció a les emergències crítiques s’ha consolidat com la tipologia d’emergència m s demanada pels altres grups operatius d’emergències de la ciutat. Drets Socials Memòria 2017 Igualment, cal destacar l’activació el 2017 de la fase d’alerta del procediment peració Fred, s a dir, l’obertura del Centre d’Estades Breus (CEB amb 100 places d’acollida, Direcció d’Acció Social l’activació de la fase d’alerta per onada de calor, a m s de l’activació del Pla d’emergència de ciutat per atemptat terrorista. Totes aquestes emergències han implicat un impor- tant augment de feina en aquest àmbit el 2017, ja que impliquen l’atenció a un gran nombre d’afectats i l’activació de m s efectius que els habituals. De fet, en l’ peració Fred es va activar el protocol de col·laboració amb la Creu Roja, i en l’atemptat terrorista, el protocol de col·laboració amb el Col·legi cial de Psicologia de Catalunya i la Creu Roja. D’altra banda, el 88 de les emergències ateses s’han esdevingut a la ciutat de Barcelona. La resta s’han produït a 12 dels 1 municipis de l’AMB als quals es dona servei. Emergències ordinàries És una activitat que es produeix en el marc de la Unitat Bàsica d’Emergències (UBE . Un treballador o treballadora social o un psicòleg o psicòloga, i dos tècnics auxiliars, mitjan ant la demanda d’activació d’altres grups operatius com el Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS , la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB , els Mossos d’Esquadra (ME i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM-0 1 , entre d’altres, es desplacen ns al lloc on s’ha produït l’emergència (incendi, desallotjament preventiu, etcètera per oferir l’atenció psicosocial necessària. El nombre de demandes d’aquesta tipologia d’emergència ha viscut el 2017 un impor- tant increment i ha passat de 37 a 8. L’increment ha estat del 83,8 . Emergències crítiques És una activitat que es produeix en el marc de la UBE. Un treballador o treballadora social o un psicòleg o psicòloga, i dos tècnics auxiliars, mitjan ant la petició d’activació dels altres grups operatius (SPEIS, GUB, ME, SEM-0 1, etcètera , es desplacen ns al lloc on s’ha produït el fet crític (autòlisi, èxitus per accident de trànsit, mort traumàti- ca, etcètera per oferir atenció psicosocial als familiars o persones properes als que han patit l’èxitus o han estat ferits de gravetat. Aquest any 2017 s’han fet 1 activacions, xifra que representa un increment del , respecte al 201 . La mitjana mensual d’atencions a emergències socials des del CUESB ha estat de 1 ,7 intervencions. Taula 2.2.2. Tipus d’intervenció Direcció de Serveis d’Urgències i Emergències Socials, 2017 8 % d’increment % d’increment % d’increment 2016-2017 2014-2017 2010-2017 Drets Socials Entrevistes presencials -1,3 10 ,1 8,3 Memòria 2017 Activitat telefònica - , 2,7 22, Direcció d’Acció Social Valoracions a domicili 27,1 1 7, 7,7 Suport AVD 3,1 37,7 -10, Caigudes -12,2 3,3 , Desnonaments ,2 - ,7 33,2 Ingressos SAUV ,2 10, 138,2 Acompanyament de persones usuàries 1 ,2 7 ,1 107,2 Emergències ordinàries 83, ,7 112, Emergències crítiques 8,7 7 1.1 2,8 Total d’emergències 22,2 , 2 Reptes de futur per al 2018 Els reptes de futur que es planteja la Direcció per al proper any 2018 són els següents: Continuar amb l’actuació del CUESB als municipis de l’AMB i incorporar nous municipis. Actualitzar els PAGLS i els procediments annexos. Consolidar l’equip actual. Incorporar els protocols revisats i crear nous protocols pendents. Posar en marxa els projectes establerts al Pla de qualitat per al 2018. Redactar el nou Plec de condicions. Montserrat Rovira Jarque Taula 2.2.3. Indicadors de producció dels serveis Direcció de Serveis d’Urgències i Emergències Socials, 2017 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 % d’increment 2011-2017 Actuacions dels plans d’emergència activats 10 2 0 100 180 1 0 1 – Actuacions d’emergències ordinàries 37 0 2 7 37 8 83,8 Persones allotjades per emergències socials 00 1. 12 1 0 288 8 3 7 -13,2 Persones ateses per emergències socials 73 1.28 1.3 1 1. 7 2.080 1. 0 2. 8 30 ,7 Import dels ajuts econòmics (CUESB ( 13. 1 .33 1 .108 13. 1 1 .8 0 22.187 20.212 ,1 Atencions a caigudes 2. 3 2. 2 1.820 1. 2 1.781 1.7 8 1. 7 -3 ,3 Atencions a desnonaments i desallotjaments 133 20 202 23 2 3 230 2 2 81, Unitats d’atenció a domicili (CUESB - - . .2 8 .237 . 2 . 1 31,1 Unitats d’atenció al (CUESB 22.807 27.7 28.108 2 . 32 28.3 8 28. 2 .237 28,2 2.3. Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i Gent Gran Les ciutats, i Barcelona n’ s un exemple, han d’esdevenir espais de reconeixement d’oportunitats. En aquest context, els ajuntaments, m s enllà de garantir els serveis públics de prestació obligada, cada cop m s vetllen per obrir camins per al ple desen- volupament de les persones com a ciutadans en tots els cicles de la vida. La Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i Gent Gran es crea el 201 per donar com- pliment a la defensa i promoció dels drets de les persones en els moments clau de la seva vida. Aquesta Direcció ha tingut diversos canvis organitzatius i, actualment, tot i que políti- cament depèn de la Tinència de Drets Socials, en els àmbits de promoció de la infància i de la joventut depèn del comissionat d’Educació, Infància i Joventut. En el seu organigrama t adscrits: 70 El Departament de Promoció de la Infància, que t per missió la promoció dels Drets Socials drets dels infants. Memòria 2017 El Departament de Joventut, que inclou totes les accions relacionades amb els adolescents i joves de la ciutat. Direcció d’Acció Social El Departament de Promoció de la Gent Gran, que aglutina els projectes i serveis que fomenten la promoció social de les persones grans a la ciutat. Per assolir el repte de la garantia dels drets, la Direcció de Serveis ha impulsat, des de cadascun dels seus departaments, els fulls de ruta que han de dirigir l’acció en aquests propers anys. Així, hem aprovat: El Pla d’infància “Focus Infància i Ciutadania 2017-2020”, que presenta 27 ac- cions prioritàries del Govern de la ciutat per als propers anys. El Pla d’adolescència i joventut 2017-2021, que vol garantir, a trav s de 182 ac- cions, els drets de les persones joves, i situa l’adolescent i el jove en el centre, fent-lo protagonista de la seva vida com a agent de transformació social. La Mesura de govern de Promoció de les Persones Grans 2017-2021”, que, amb un conjunt de 3 accions, vol promoure que les persones grans disposin de les eines i els mitjans per desenvolupar-se com a ciutadans i ciutadanes de ple dret, i participin activament en la societat i en la vida de la ciutat i dels barris. M s enllà de la plani cació, detallem, a continuació, els eixos d’intervenció en què s’ha centrat aquesta Direcció, segons els àmbits. Promoure un programa per a la prevenció de l’abús sexual infantil. Treballar per un model de participació amb els infants. Reformular el concepte i format del Festival de la Infància, conjuntament amb Fira de Barcelona, i convertir-lo en La Ciutat dels somnis. Elaborar el programa funcional dels nous punts InfoJove. brir un nou espai ATE (Aquí t’escoltem . Elaborar el programa de retorn per a joves. Consolidar el servei VinclesBCN per poder estendre’l a tota la ciutat. Posar en marxa el Programa “Viatjar per cr ixer”. Posar en marxa el nou eb de gent gran. Els reptes per al 2018 s’orientaran a elaborar el Pla Focus II Infància i Ciutadania” per operativitzar-lo i desenvolupar-lo; implementar el programa de l’abús sexual en diferents equipaments municipals i posar en marxa el nou eb d’infància. En l’àmbit 71 de joventut, volem aprovar el Pla d’equipaments i serveis, una mesura de govern del Drets Socials lleure educatiu, celebrar el Saló de l’ cupació i implementar el programa de retorn. Finalment, en l’àmbit de les persones grans, volem estendre el servei VinclesBCN a tota Memòria 2017 la ciutat, posar en marxa un projecte de periodisme ciutadà i iniciar una prova pilot de Direcció d’Acció comer amigable amb les persones grans. Social 2.3.1. Departament de Joventut Missió El Departament de Joventut t com a missió fer i incidir en polítiques d’adolescència i joventut relatives als àmbits acadèmic, ocupacional, d’emprenedoria, d’habitatge, d’associacionisme i de salut. A m s, s’ocupa de garantir la transversalitat d’aquestes polítiques amb les diferents àrees de l’Ajuntament. Entorn Les polítiques de Joventut estan determinades tant per l’acció del govern municipal com per la Carta Municipal de Barcelona, aprovada i publicada al D GC de l’1 d’agost de 1 . Precisament la Carta, al capítol XI, article 111, diu textualment: L’Ajuntament de Barcelona ha de promoure totes les accions i tots els serveis que facilitin la inserció 72 professional dels joves, i tamb la participació d’aquest sector en la vida ciutadana, i ha de prestar una atenció especial al desenvolupament de fórmules de voluntariat i de Drets Socials manteniment de la xarxa associativa juvenil». Memòria 2017 El Departament de Joventut, al mes de novembre, arran del trencament del pacte amb Direcció d’Acció Social el partit socialista, passa a dependre del Comissionat d’Educació, Infància i Joventut dins de l’Àrea de Drets Socials. Amb aquest canvi desapareix la Regidoria d’Infància, Joventut i Gent Gran. Recursos La taula 2.3.1.1 mostra la liquidació del pressupost 2017 del Departament de Joventut. Taula 2.3.1.1. Liquidació del pressupost Departament de Joventut, 2017 Capítol € % B ns i serveis 2.117. 18, 3 7 ,02 Transferències corrents 7 2. 8,0 2 , 8 Total 2.860.416,48 100,00 Pel que fa als recursos humans, el Departament ha estat format per set persones durant aquest any, cinc de les quals han estat dones (71, 3 . L’equip s’ha mantingut estable durant l’any. El Departament consta de quatre gestors/es de projectes, una pla a de tècnic/a, un lloc de suport administratiu i la cap del Departament de Joventut. Els tècnics i les tèc- niques són els responsables d’impulsar les polítiques de joventut i adolescència que, des de la Direcció d’Infància, Joventut i Gent Gran, es consideren m s oportunes, a partir de les quals es poden oferir serveis especí cs, serveis puntuals i programes. Aquest any 2017 hi ha hagut dos plans d’ocupació juvenil (P de suport directe al Departament de Joventut. Activitat Al llarg de l’any 2017, el Departament de Joventut ha impulsat un extens catàleg de serveis destinats als adolescents i joves de la ciutat. El catàleg de serveis pret n aten- dre les demandes d’aquests col·lectius partint dels seus interessos i adequant-se a les seves necessitats, mitjan ant la intervenció en les àrees d’actuació següents: ocu- pació, formació, habitatge, salut, participació, associacionisme, emprenedoria, lleure i pràctiques culturals El nou Pla d’adolescència i joventut 2017-2021 L’any 2017, despr s de m s d’un any de treball, es va presentar i aprovar en plenari el nou Pla d’adolescència i joventut per als propers cinc anys (2017-2021 . 73 Aquest Pla situa l’adolescent i el jove en el centre, protagonista de la seva vida com a agent de transformació social. Drets Socials Memòria 2017 El Pla d’adolescència i joventut 2017-2021 t com a missió fomentar l’autonomia Direcció d’Acció d’aquests, i s’ent n com un principi universal per als adolescents i els joves. Aquesta Social missió es desenvolupa en una estructura de quatre grans principis rectors d’actuació: promoció de l’emancipació juvenil a que tots els joves tinguin acc s a una vida amb autonomia i una trajectòria educativa i laboral completa. protagonisme en la transformació social perquè els adolescents i joves de Barcelona siguin actors de la ciutat, amb plena llibertat per fer sentir la seva veu i per participar-hi. concepció integral del benestar, perquè tenir cura dels joves vol dir tenir en compte la seva salut des d’un punt de vista global, integral i relacional. un territori accessible i sostenible per tal que la ciutat sigui un lloc per a tothom, accessible, sense exclusions per raó d’edat. El Pla s’ha treballat amb les diferents àrees i els estaments implicats per impulsar i corresponsabilitzar les associacions i les persones joves en les 182 mesures que re- cull el Pla. Per aconseguir-ho, s’ha dut a terme un llarg proc s participatiu, en què han col·laborat: 800 adolescents i joves 3 professionals de diferents departaments de l’Ajuntament 8 referents d’entitats i associacions 100 professionals de joventut 10 representants de diferents partits polítics El document tamb recull el calendari de les diferents mesures, les accions principals, els projectes, els referents de les mesures i el sistema d’indicadors d’avaluació que permetrà analitzar quin s el grau d’assoliment dels diferents objectius de treball. Equipaments i serveis juvenils Xarxa de punts infoJOVE (PIJ) La xarxa aglutina els 10 punts infoJ VE (PIJ de l’Ajuntament de Barcelona (incloent-hi tamb l’ cina Jove Calàbria, de titularitat de la Generalitat, que fa de PIJ Eixample , gestionats per aquest Departament en col·laboració amb els diferents districtes de Barcelona. Els PIJ són el servei juvenil de referència que duen a terme accions de gestió de la in- formació (recerca, tractament, elaboració i classi cació i ofereixen serveis d’atenció, orientació i assessorament a joves i adolescents de la ciutat. Les demandes principals són educació i formació, treball, habitatge, cultura, turisme, mobilitat internacional, associacionisme i voluntariat, i salut i lleure. Les demandes arriben a trav s de dife- 7 rents canals: presencial, telefònic, correu electrònic, xarxes socials i WhatsApp. Durant l’any 2017 s’han fet 7 .172 atencions. Drets Socials A m s de les consultes i els serveis permanents dels PIJ, durant el 2017 s’han portat a Memòria 2017 terme un seguit de campanyes i accions coordinades en l’àmbit de ciutat: Direcció d’Acció Social La campanya anual (gener-mar t com a nalitat informar i orien- tar sobre els diferents itineraris acadèmics i els tràmits necessaris per optar-hi, a m s d’acompanyar la presa de decisions sobre estudis tant per als joves com per a les famílies. Es porta a terme mitjan ant diferents accions: sessions infor- matives amb els mateix professorat, dinàmiques i activitats grupals, intercanvi d’experiències entre joves, xerrades, visites a professionals en els seus llocs de feina... En aquesta campanya s’han fet un total de 0 activitats obertes i 1 sessions informatives en 80 centres escolars; en total, s’han atès .27 alumnes. S’han impulsat dues noves activitats relacionades amb el camp laboral, que són les següents: (maig-juny i una jornada (octubre , amb l’objectiu d’oferir als joves un catàleg d’activitats i recursos laborals, fer-los conèixer els seus drets laborals, donar- los eines per trobar feina en els sectors m s demandats a l’estiu, i connectar els joves que estan realitzant estudis en el món de l’esport amb les diferents empre- ses del sector. El nombre total d’assistents a “Jove, prepara’t per a l’estiu” va ser de 72 joves amb, 7 activitats, i a la jornada “Mou-te ” hi van assistir 1 joves i 18 empreses i entitats del sector esportiu. El cicle d’habitatge (setembre pret n oferir informació, ac- tivitats i recursos sobre l’acc s a l’habitatge a Barcelona a trav s d’activitats com un market place en què oferents i demandants es posen en contacte, o sessions informatives sobre diferents models d’acc s a l’habitatge (masoveria urbana, coo- perativa d’habitatge , així com recursos per compartir i models de subministra- ments energètics. En total, es van portar a terme activitats amb 117 assistents. La campanya (novembre s’ha estructurat en 12 sessions informatives per donar resposta a qüestions relacionades amb estudis, feina, voluntariat a l’estranger (beques, borses laborals, homologació d’estudis, visats, allotjament... , però tamb el treball del retorn dels joves migrats. El nom- bre de participants en aquestes activitats ha estat de 321 joves, d’un total de 8 inscripcions. S’ha impulsat un nou cicle, anomenat , amb un conjunt d’activitats i tallers per sensibilitzar i conscienciar el jovent so- bre el consum i els seus efectes. S’han dut a terme activitats, amb una assis- tència de 27 joves. Com a gran novetat, l’any 2017 s’ha portat a terme una activitat conjunta entre els PIJ i els Punts (Jove, informa’t i participa per donar a conèixer als joves de 1 a 1 anys els diferents serveis i recursos juvenils que tenen al seu abast en l’àmbit de districte, tot mitjan ant una gimcana lúdica. Aquest projecte, que es planteja com una activitat anual, s la GimKchallenge (juny . En aquesta primera edició hi han participat 373 joves en un total de 7 grups. Destaquem la creació d’un equip de suport. Dins d’aquest equip hi ha: Comunicació joventut, que treballa, per una banda, l’actualització de les ebs (Joventut, XPIJ, Pla Jove i la redacció dels materials comunicatius i les notícies 7 d’accions i activitats, i de l’altra, tota la part de dinamització de les xarxes socials (Facebook, T itter i Instagram , tant de Joventut com de la XPIJ, i l’elaboració de Drets Socials materials comunicatius i audiovisuals. Memòria 2017 Unitat de qualitat, que s’encarrega del disseny i la coordinació del sistema de Direcció d’Acció gestió de la qualitat i d’un pla de formació per a tota la XPIJ, així com un sistema Social de mecanització i visualització de recollida de les valoracions dels usuaris sobre els serveis. Observatori de la Joventut de Barcelona (PRISMA), que recull, avalua i fa el se- guiment del Pla Jove i analitza l’explotació d’indicadors dels serveis per conèixer els per ls de joves i les seves necessitats. Així mateix, recull diferents estudis i indicadors de la situació de la població jove de Barcelona, la qual cosa permet conèixer en tot moment la situació i la necessitat del jovent de la ciutat i avaluar l’impacte dels serveis i projectes que duu a terme l’administració. Es va posar en marxa com a tal el gener de 2017. Centre d’Informació i Assessorament per a Joves (CIAJ) El CIAJ, mitjan ant l’atenció personalitzada i gratuïta de professionals, t la missió de difondre la informació i d’orientar i assessorar joves i adolescents de la ciutat en els diferents àmbits d’interès juvenil: treball, formació, associacionisme i voluntariat, ha- bitatge, cultura, esports, oci i lleure, salut, turisme, cooperació, mobilitat internacional i serveis socials. A m s a m s, el CIAJ ofereix altres recursos i serveis: pr stec de guies de viatge i , tramitació de carnets internacionals, materials d’autoconsulta, tauler d’anuncis amb demandes i ofertes en habitatge i ocupació, premsa i xarxa Wi-Fi. Durant l’any 2017, al CIAJ s’han comptabilitzat 23. 32 usos dels serveis i recursos que s’ofereixen, tant de manera presencial com a trav s d’altres mitjans, amb .0 3 usuaris i 1 0 activitats per les quals han passat 2.2 persones. Aquesta dada en relació a la del 201 suposa un decreixement que no s real ja que ve donat del canvi en la formula de càlcul per obtenir-la. Aquest 2017, el CIAJ, amb el suport de l’Associació Mobilitat Internacional, ha organit- zat el projecte d’acollida d’Erasmus , en el qual durant una setmana es van acollir informadors juvenils d’altres cinc països per fer un intercanvi d’idees, projectes i metodologies de treball que ha servit per enriquir el funcionament del servei. D’altra banda, es van fer unes petites obres al centre per acollir un espai de treball per a un equip de professionals que donen suport a tot el funcionament de la xarxa PIJ, i que al llarg de l’any ha evolucionat cap a un equip de suport de l’estratègia de Joventut. Punt infoJOVE de Nou Barris El Punt infoJ VE Nou Barris, ubicat dins de l’Espai Jove Les Basses, presta el servei d’informació juvenil al districte de Nou Barris amb l’Antena infoJ VE ns al barri de Ciutat Meridiana. Enguany ha registrat .727 usos amb 2.7 perso- nes usuàries del servei, a m s d’organitzar 101 activitats a les quals han assistit 1. 82 joves. 7 Servei d’Assessorament Juvenil Drets Socials Memòria 2017 Són assessories que es realitzen en els Punts infoJ VE de la ciutat en els àmbits acadèmic, laboral, d’habitatge compartit, de mobilitat internacional i d’emprenedoria i Direcció d’Acció Social turisme, i que duen a terme especialistes de cadascun dels àmbits. El 2017 s’han orga- nitzat unes 3.8 1 assessories individualitzades, i cal destacar l’augment del servei en les assessories d’habitatge i emprenedoria, en part tamb degut a la incorporació de les assessories de l’ J Calàbria. Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves (CAAJ) El Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves (CAAJ , situat a l’Espai Jove Boca Nord, s un servei de promoció social especialitzat en temàtica acadèmica. Durant el 2017 s’han portat a terme diferents accions relacionades amb l’àmbit acadèmic: as- sessoraments, xerrades informatives i servei de consultes (presencials, telèfon i correu electrònic . Des d’aquest centre tamb s’han ofert altres recursos, com un dispositiu de suport a les inscripcions escolars, o informació i assessorament a l’“Acredita’t” (certi cats d’acreditacions de competències professionals . Pel que fa al nombre de consultes, ha estat de .0 (incloent-hi la campanya Informa’t . S’han efectuat 2.718 usos dels serveis, amb 1. 0 usuaris i 21 activitats, i amb una assistència de 2 per- sones, a m s de liderar tota la campanya In-forma’t. Així mateix, aquest 2017 s’ha treballat en el disseny i l’execució d’un model d’assessorament acadèmic a trav s de tres programes, que són l’ : visita de professionals en el seu lloc de feina; el : acompanyament de la presa de de- cisió de quins estudis seguir, i l’ : mentoria entre jove estudiant i professional per conèixer tamb les competències i aptituds per assolir la seva sortida professional. Servei d’informació i dinamització als centres d’educació secundària És un espai d’atenció presencial estable situat als centres docents que posa a l’abast dels nois i les noies tot un seguit de recursos informatius d’interès i, d’altra banda, genera un conjunt d’accions i estratègies que promouen experiències de participació. El servei, per tant, t dues funcions: la informació i la promoció de la participació del jovent. Al llarg de l’any 2017 s’han obert tres punts. El nombre de consultes i accions d’acompanyament que s’han fet al llarg del 2017 ha estat de 2 .0 1, la qual cosa con- rma i consolida el servei. Aquest curs ha estat marcat per for a canvis en l’equip humà, tant en la coordinació del servei com en l’equip de dinamitzadors, fet que ha implicat incorporar-hi certs me- canismes i estratègies per dotar de continuïtat la tasca desenvolupada des del Punt i garantir la qualitat de la feina feta. Aquest any s’ha establert un nou protocol de millora del treball i coordinació entre la persona dinamitzadora i el centre educatiu, amb l’objectiu de mantenir la vinculació de l’alumnat dels centres que ja coneixia el servei. 77 El servei disposa d’un catàleg de diades i quinzenes per poder abordar de manera Drets Socials proactiva la difusió de la informació de 17 temàtiques diferents. Algunes de les dinà- miques desenvolupades en aquest catàleg s’han pogut dinamitzar a l’aula amb tot un Memòria 2017 grup classe, en un espai m s formal que no pas l’hora del pati, cosa que ha permès Direcció d’Acció generar un espai de re exió i diàleg molt interessant en l’espai de tutoria. L’entrada a Social l’aula es valora cada cop m s positivament per part dels centres i de l’equip de dina- mitzadors. El treball a l’aula genera un augment signi catiu de les consultes, ja que els adolescents identi quen millor les oportunitats del servei i el posen en valor. S’ha realitzat un projecte conjunt entre els professionals dels serveis de Joventut, la GimKchallenge. Una activitat fora de l’horari lectiu adre ada a joves de 1 a 17 anys que t un doble objectiu: donar a conèixer als adolescents els serveis i equipaments juvenils que tenen al seu abast, i promoure la coordinació i el treball conjunt entre ser- veis i recursos juvenils de districte i de ciutat. Servei de sales d’estudi L’any 2017 aquest projecte ha seguit amb la seva reformulació, donades les demandes, per part de diferents col·lectius de joves, de la necessitat d’espais d’estudi a la ciutat. S’ha fet una trobada participativa amb tots els agents implicats en el programa: tèc- nics de districtes, direcció de biblioteques, de centres cívics i d’espais joves, univer- sitats, IMEB i Consorci d’Educació (CEB . L’objectiu d’aquesta sessió era presentar les dades d’ocupació de servei i recollir propostes de millora del servei. En paral·lel, tamb s’ha treballat amb entitats d’estudiants per rebre les seves aportacions. El servei consta de dos tipus de sales: permanents i puntuals. Les sales d’estudi per- manents són vuit equipaments que funcionen durant tot l’any i en època d’exàmens. D’altra banda, el nombre de sales puntuals aquest any ha arribat a 22 sales d’estudi puntual. El nombre d’usos ha estat de 77.21 . S’ha mantingut el nombre de sales permanents. Durant el període d’exàmens de gener-febrer es va refor ar el servei, amb l’obertura de tres sales d’estudi de .00 a 21.00 hores al districte de Sarrià-Sant Gervasi i al districte de Sants-Montjuïc, i de .00 a 1.00 hores (dissabtes i de .00 a 21.00 hores els diu- menges al districte de l’Eixample durant quatre caps de setmana. En el període de maig-juny les sales puntuals tamb s’han vist refor ades amb l’obertura de cinc sales els caps de setmana de .00 a 21.00 hores, a m s d’una sala oberta els dissabtes ns a la una de la nit. Aquestes sales s’han ubicat en aquests districtes perquè s on hi ha m s demanda d’espais d’estudi. S’han dut a terme una vintena de grups de conversa, amb 1.231 usos, i d’intercanvi d’idiomes (anglès, francès, alemany, italià, rus, xinès, portuguès, àrab . Tamb s’han impartit 7 tallers de formació complementària, orientats a aprofundir coneixements en matèria de formació i capacitació professional, amb un total de 3 persones. Servei per a Adolescents i Famílies (SAIF) 78 Drets Socials Des de novembre de 2013, amb l’aprovació de la Mesura de govern, s’ha anat desple- gant el Servei per a Adolescents i Famílies. Durant l’abril d’aquest any s’ha obert el è i Memòria 2017 darrer punt “Aquí t’escoltem” (ATE previst en la mesura. Direcció d’Acció Social A l’agost va entrar en vigor un nou contracte, vigent ns al juny de 201 i prorrogable ns al 2020. Aquest nou contracte preveu l’obertura de nous punts “Aquí t’escoltem”, a raó d’un per any, ns arribar al desplegament total de 10 punts ATE a la ciutat de Barcelona. D’altra banda, tamb s’inclouen millores en les jornades de la majoria de professionals del servei. Aquest servei ha crescut en nombre d’atencions i activitats de manera exponencial respecte a l’any 201 , i s’ha consolidat com un servei cada vegada m s utilitzat i ne- cessari per a la ciutat. Centre per a Famílies amb Adolescents El Centre per a Famílies amb Adolescents va entrar en funcionament al setembre de 201 . És un espai adre at a les persones que exerceixen el rol parental (pares, mares, tutors... i als adolescents. fereix recursos per enfortir les seves habi- litats personals, cognitives i comunicatives. rganitza activitats grupals en les quals poden participar, aprendre i compartir la vivència com a pares, mares o tu- tors, i situar aspectes de millora i d’apoderament emocional per al canvi. Tamb dona l’oportunitat d’atenció individualitzada (que pot incloure l’adolescent amb assessorament i acompanyament professional. El centre està al carrer Sant Antoni Maria Claret, a la Sedeta. Enguany, s’han re- alitzat 1 activitats grupals en diferents modalitats (xerrades, tallers, espai de debat i intercanvi... . Aquest any hi ha hagut 1.22 usos de les activitats formati- ves. D’altra banda, els usos d’atenció individualitzada amb el psicòleg han estat de 30 , i els d’atenció individualitzada amb educadora social, de 87. Són espais adre ats a adolescents d’entre 12 i 20 anys en què es proporcio- nen eines i recursos per a la millora de l’autoconeixement, l’autoestima, i el reconeixement i la gestió de les emocions. Estan situats en equipaments de lleure per a adolescents, concretament a l’Espai Jove Garcilaso, a l’Espai Jove Les Basses, a l’Espai Jove la Fontana, l’Espai Jove Casa Sagnier, a l’Espai d’Adolescents Jovecardí i al Centre Cívic Can Felipa. Desenvolupen, d’una banda, propostes de tallers i activitats grupals en els quals sempre ens aproximarem a l’aprenentatge d’una tècnica, amb la mirada posada en els objectius de creixe- ment personal. I d’altra banda, ofereixen l’oportunitat de gaudir d’un espai pro- fessional d’escolta individual i con dencial. Enguany s’han fet 8.207 usos de les activitats grupals. Pel que fa als usos en l’espai d’acompanyament individual, han estat de 12 durant l’any 2017. Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona (CRAJ) És un servei especialitzat en participació, associacionisme juvenil, gestió de grups, 7 projectes i activitats. T com a objectiu promoure la participació i l’associacionisme juvenil a la ciutat. S’estructura en quatre àrees que ofereixen informació associativa, Drets Socials assessorament especialitzat, formació i sessions informatives d’interès per a les enti- Memòria 2017 tats, i recursos i serveis per a la realització d’activitats. Direcció d’Acció Social Porta a terme la seva activitat principal a l’Espai Jove la Fontana, tot i que tamb hi ha el CRAJ Mòbil, que ofereix suport professional i atenció directa en el territori. Aquest servei està cogestionat amb el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB a trav s d’un conveni de gestió cívica vigent ns al 31 de desembre de 2018. Han fet ús del CRAJ entitats i col·lectius, i s’han efectuat 12.770 usos. “Dedeuauna” s un servei que interv en la gestió del temps dels joves que no estudien ni treballen, amb l’objectiu d’orientar-los en el proc s de cerca d’alternatives formati- ves i/o laborals. El programa està dirigit a nois i noies de 1 a 2 anys que circumstan- cialment estan exclosos dels recursos formatius o que no han aconseguit incorporar-se al mercat laboral, i ofereix un programa d’activitats diàries variat, atractiu i accessible que orienta els participants en la seva trajectòria futura, tant per als qui decideixen reincorporar-se als cicles formatius com per als qui busquen la inserció al món laboral. La programació d’activitats s trimestral i varia en funció del per l i la dinàmica del grup. L’horari de les activitats s de dilluns a divendres de 10.00 a 13.00 hores, i durant aquest temps es duen a terme una sèrie de tallers i accions (xerrades, sortides, jocs, visites, formació... que tenen com a objectiu principal la inserció formativa o laboral dels joves que participen en el servei. Paral·lelament, durant la setmana es dediquen estones a tutories personalitzades en les quals es fa el seguiment de l’evolució de cada jove. Tamb s’ofereix un servei de seguiment i acompanyament per als joves que, des- pr s de passar pel programa, s’han reincorporat a un recurs. El programa es desenvolupa actualment en els districtes de Nou Barris i de Sant Martí. A l’Espai Jove Les Basses, el programa ha fet seguiment a joves. Al Centre Cívic de Sant Martí, el programa ha fet seguiment a 18 joves. Campaments juvenils de Can Girona A Santa Maria de Martorelles hi ha la instal·lació juvenil de campaments de Can Girona. Es tracta d’un espai natural preparat per acollir grups majoritàriament d’educació en el lleure. Ha estat utilitzat per 22 entitats, que han ocupat nits d’estada amb 88 infants i joves. Activitats en xarxa d’equipaments culturals/equipaments juvenils Festival Barcelona VisualSound La 1 a edició del Festival Barcelona VisualSound va tenir lloc del a l’11 de mar . Aquest festival, adre at a menors de 3 anys, representa un espai d’exhibició i una pla- 80 taforma de promoció per a artistes i creadors joves en l’àmbit audiovisual. El Festival Barcelona VisualSound ha estat coordinat pel Departament i s’ha dut a terme en vuit Drets Socials equipaments municipals. Memòria 2017 El festival consta d’una secció de competició formada per tres categories (documental, Direcció d’Acció Social cció i videocreació i un concurs (dos minuts en un dia . L’acte de la cloenda i l’entrega de premis va ser organitzat pels estudiants de l’IES Mare de D u de la Mercè, coordi- nats per mestres i membres de l’organització, i 200 persones van assistir a l’acte. Es van rebre un total de 1 0 obres del conjunt de les categories, de les quals se’n van se- leccionar 71. El nombre total d’assistents al Festival ha estat de 70 persones. Festival Brot La 7a edició del Festival Brot, concurs de bandes novelles adre at a joves menors de 2 anys, es consolida com un dels projectes coordinats pel Departament i impulsats per aquest i per vuit equipaments municipals de música. El Festival Brot ofereix dues categories segons l’edat i dos premis per a cadascuna de les categories: el premi Embrió (per a joves de ns a 18 anys i el premi Brot (per a joves de ns a 2 anys . En aquesta edició es van inscriure 3 grups per al premi Brot; hi van participar 2 grups, en sis semi nals, dels quals van sortir que van anar a la nal. Per al premi Embrió van actuar cinc grups a la nal. L’edició del 2017, amb 1.000 participants, va tenir lloc del 30 de mar al de maig en els diferents equipaments organitzadors. Per tercer any consecutiu, es va presentar el Primavera als Barris en diversos equipa- ments municipals. Festival Rough Diamonds Un altre dels projectes que es consolida any rere any s el Rough Diamonds. El projec- te neix amb la voluntat que els adolescents que assisteixen als tallers de dansa hip- hop puguin demostrar la feina realitzada. L’objectiu del projecte s esdevenir un espai d’exhibició i una plataforma de promoció per als adolescents. Va tenir lloc el dia 21 de maig al parc de la Barceloneta, i hi van assistir 1 2 adolescents dividits en 1 grups. A m s a m s, es va convidar dos grups m s per fer una exhibició i es va impartir una classe magistral. El públic assistent va ser de 800 persones. Un any m s, l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb associacions veïnals, cultu- rals, entitats socials i solidàries, comerciants i tota la ciutadania, organitzen un seguit d’activitats per celebrar el Nadal a tota la ciutat. L’aportació econòmica del Departament de Joventut enguany va ser de 1 7.83 , re- partits entre: 0.3 transferits als districtes per donar suport a 3 activitats territorials d’oci, culturals i esportives organitzades als barris. 81 137. 00 transferits a l’ICUB per a les propostes culturals, socials, lúdiques i esportives de pla a Catalunya. Drets Socials Memòria 2017 Concurs de cartells Direcció d’Acció Social Amb l’objectiu d’incentivar la participació dels artistes joves, i fer així m s plural la participació en els festivals per a joves, s’ha fet la 2a convocatòria del concurs de car- tells dels diferents festivals per a joves promoguts pel Departament de Joventut. L’objectiu del concurs de cartells s apostar pel potencial artístic dels joves i promoure la seva participació en la creació dels cartells de l’edició 2018 dels tres festivals orga- nitzats des del Departament. S’hi van presentar 73 propostes. Servei de comunicació Durant el 2017 s’han portat a terme 13 accions comunicatives corresponents als di- versos projectes encomanats al Departament de Joventut. Com a novetat d’enguany, destaca el cicle de consum responsable per a joves . Canals de comunicació amb els joves El portal eb de Joventut ( .barcelona.cat/joves presenta un trànsit de 120. 3 visites anuals. A m s, cal tenir presents altres ebs lligades al Departament de Joventut, serveis i/o projectes i activitats: Centre d’Informació i Assessorament per a Joves (CIAJ : .barcelona.cat/ciaj VisualSound: .barcelona.cat/visualsound Festival Brot: .barcelona.cat/festivalbrot Informa’t: .barcelona.cat/informat Barcelona al món: .barcelona.cat/bcnalmon Pla Jove .barcelona.cat/plajove El nombre de visitants als ebs s de 2 . 1, xifra que suposa un increment de 12 .202 respecte a l’any anterior. El Departament de Joventut tamb t presència a les xarxes socials mitjan ant: El T itter de Joventut (@bcn_joventut , que es consolida com un dels comptes de l’Ajuntament amb m s interacció, caracteritzat per tota la informació i recur- sos que ofereix als joves de la ciutat. A 31 de desembre de 2017 es van compta- bilitzar .77 seguidors. 82 Al juny de 2017 es va posar en marxa l’Instagram de Joventut (@bcn_joventut . Es va apro tar aquesta xarxa social per dinamitzar gran part de les activitats pro- Drets Socials posades per a aquest esdeveniment, la qual cosa ens va permetre, d’una banda, Memòria 2017 donar-nos a conèixer, i de l’altra, cr ixer ràpidament en nombre de seguidors. A 31 de desembre l’Instagram tenia 70 seguidors. Direcció d’Acció Social Butlletí informatiu Adolescència i Joventut Durant l’any 2017 s’ha consolidat el desplegament del butlletí informatiu destinat als adolescents i joves de Barcelona. Al llarg de l’any s’han enviat un total de 1 butlletins diferents amb el resum i l’explicació dels fets m s destacats, amb unes 3. perso- nes subscrites. A m s, s’envien butlletins temàtics de les assessories especialitzades mensualment, amb 1 7. 37 unitats. Agenda municipal per a adolescents i joves L’agenda municipal recull totes les activitats, tallers o propostes que es fan des dels diferents equipaments municipals i que s’adrecen al col·lectiu adolescent i jove de la ciutat. Durant l’any 2017 hi ha hagut 20.12 visites al eb, la qual cosa suposa un 30, d’increment de visites respecte a l’any 201 . Convenis i subvencions Convenis S’han establert convenis de despesa amb 11 entitats, per un import de 23. , 0 euros. Majoritàriament, els convenis han tingut per objecte promocionar i afavorir l’associacionisme juvenil i l’associacionisme educatiu de base comunitària, o b refor- ar programes d’orientació escola-treball i de capacitació professional. D’altra banda, tamb han estat vigents els convenis d’ingr s amb el Consorci de Biblioteques per les sales d’estudi i el contracte programa amb la Generalitat de Catalunya. Subvencions Pel que fa a les subvencions, durant el 2017 hi ha hagut dues convocatòries: Convocatòria general de subvencions per a projectes, activitats i serveis de dis- tricte i de ciutat. En l’àmbit de ciutat s’han presentat 2 sol·licituds als programes de l’àrea de Joventut (100 en l’àmbit de ciutat i 1 al de districte . S’han atorgat subvencions a 210 sol·licituds (80 en l’àmbit de ciutat i 130 en l’àmbit de districte . En relació amb el 201 no hi ha canvis signi catius, tot i que s’observa una disminució dels projectes presentats en districtes. Subvencions per a l’arranjament i l’adequació de locals d’ús de les entitats ins- crites en el Cens d’entitats juvenils situats a la ciutat de Barcelona. S’han presentat i atorgat subvencions a 1 sol·licituds. L’import total dels pro- jectes sol·licitats s de 1 1.08 , 8 euros, l’import sol·licitat s de 130. 87,7 eu- 83 ros i l’atorgat s de 100.000,00 euros. Drets Socials En relació amb el 201 hi ha hagut una disminució signi cativa d’entitats que Memòria 2017 s’han presentat (11 menys , tot i que el nombre d’entitats que han rebut subven- Direcció d’Acció ció ha augmentat. Social Taula 2.3.1.2. Imports dels projectes que s’han presentat en l’àmbit de joventut1 Departament de Joventut, 2017 Imports (€) Àmbits Projecte Sol·licitat Atorgat Districte 1. .8 ,87 . 7, 281.180,00 Barcelona 1.7 0.38 ,23 3. ,10 203. 1 ,00 Total 3.285.240,10 990.527,05 484.595,00 1. Aquests imports corresponen als 2 projectes. Taula 2.3.1.2. Imports dels projectes que han rebut subvenció1 Departament de Joventut, 2017 Imports (€) Àmbits Projecte Sol·licitat Atorgat Districte 1.3 3.17 ,31 .7 2, 278.180,00 Barcelona 1. 02.220,23 38 .08 ,10 180.000,00 Total 2.755.396,54 829.877,05 458.180,00 1. Aquests imports corresponen als 210 projectes. Actuacions i esdeveniments rellevants Les principals actuacions i esdeveniments rellevants en aquest 2017 han estat: Disseny, elaboració, i presentació del nou Pla d’adolescència i joventut 2017- 2021, que es va donar a conèixer en l’acte “Posa’t la joventut al cap”. Posada en marxa dels diferents espais de governan a del Pla per al foment de l’ocupació juvenil i de qualitat (PF J : comissió executiva, grups de treball, tau- la de seguiment i consell assessor per desenvolupar el Pla d’acció de 2017. Elaboració de les bases del marc estratègic de polítiques de joventut. Disseny, validació i posada en marxa i tancament del grup de treball per a l’elaboració del nou programa de retorn amb oportunitats. Entrada en funcionament d’un nou punt “Aquí t’escoltem” (al Centre Cívic Can 8 Felipa . Drets Socials Consolidació del Centre per a Famílies amb Fills Adolescents. Memòria 2017 Posada en marxa de la unitat d’anàlisi de la realitat juvenil - bservatori juvenil. Direcció d’Acció 1a edició de l’activitat per a adolescents: Gimkchallenge. Social bertura de cinc sales d’estudi puntuals i refor de l’horari de cap de setmana en època d’exàmens. Impuls de noves línies de cooperació internacional amb altres països: programa Erasmus “Stir it up ”, projecte d’adolescents a l’Havana (Cuba , Departament de Cultura de Moscou, . Participació del Departament en les II Jornades d’Estudis i Joventut, al projecte d’apoderament juvenil HEBE. Presentació del Programa funcional del PIJ. Un dels punts a destacar s el canvi de nom, que passa a ser Punt infoJ VE i amb una identitat grà ca conjunta. Reptes de futur per al 2018 Els reptes principals del Departament de Joventut per al 2018 són els següents: Posar en marxa el Pla d’adolescència i joventut aprovat el juny de 2017, amb el desplegament de 182 mesures diferents. Posar en marxa una aplicació per al seguiment d’indicadors d’avaluació del Pla d’adolescència i joventut. Dissenyar, formular i de nir el nou Pla d’equipaments i serveis juvenils 2018-2028. Posar en marxa el nou programa de retorn amb oportunitats. rganitzar, desplegar i avaluar el 1r Saló de l’ cupació Juvenil. Coordinar línies de treball en relació amb l’habitatge i els joves, Pla pel dret a l’habitatge 201 -202 en relació amb la reserva especí ca d’habitatges desti- nats a joves. Ampliar dos nous punts “Aquí t’escoltem” en dos districtes de la ciutat. Presentar la Mesura de govern del lleure educatiu. Alicia Aguilera Martínez Taula 2.3.1.4. Indicadors de producció dels serveis Departament de Joventut, 2017 Usos 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 % d’increment 2011-2017 Centre d’Informació i Assessorament per a Joves (CIAJ 3 .803 3 .3 37.217 32.802 30.003 31. 7 23. 32 -3 , Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves (CAAJ 3. 10 .278 .2 7 .8 7 8. 17 10.2 .0 131,8 Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils (CRAJ . 82 12.7 12.333 1 .2 2 13. 3 1 . 32 12.770 12 ,7 Sales d’estudi nocturnes 8. 71 77.7 8 82.77 8 . 8 . 1 0.380 77.21 12, 1 Xarxa de Punts infoJ VE (PIJ 7 .702 81. 8 87. 08 82.280 8 .137 88.2 7 .172 3,22 Intercanviador Jove .83 . 01 13. 8 11. Servei d’informació i dinamització als centres d’educació secundària . 0 11. 02 1 .8 23. 20 22. 1 .0 2 2 .0 1 30 , 8 Serveis per a Adolescents i Famílies1 3.180 10.7 1 Programa “Dedeuauna”1 7 7 -10, 7 Els indica 2.3.2. Departament de Promoció de la Infància Missió El Departament de Promoció de la Infància t per missió la promoció dels drets dels infants, en el marc dels drets socials, i pren com a referència la Convenció sobre els drets dels infants aprovada per l’Assemblea de les Nacions Unides el 1 8 . Aquest va ser el primer tractat internacional que reconeix els drets i obligacions dels infants i els considera com a persones que formen part d’una família i d’una comunitat amb drets i responsabilitats adients a la seva edat. L’any 200 , Barcelona va obtenir el reconeixement com a Ciutat Amiga de la Infància. El programa “Ciutats amigues de la infància” s una iniciativa d’UNICEF que t per objectiu vincular la Convenció sobre els drets dels infants amb les polítiques locals d’infància i adolescència, i que parteix de la resolució aprovada l’any 1 durant la II Conferència de les Nacions Unides sobre els Assentaments Humans (Habitat II , per la 8 qual es va declarar que el benestar dels nens i nenes s l’indicador de nitiu d’un hàbi- tat saludable, d’una societat democràtica i d’una bona governan a. Drets Socials Memòria 2017 Aquest reconeixement s una gran responsabilitat que implica el compromís de Barcelona per seguir desenvolupant polítiques avan ades d’infància que tinguin en Direcció d’Acció Social compte les opinions, les necessitats, les prioritats i els drets dels m s petits i les se- ves famílies. És per donar continuïtat a aquest compromís que durant el 2017 s’ha impulsat el “Focus d’infància i ciutadania 2017-2020: pla per cr ixer i viure la infància i l’adolescència a Barcelona”, aprovat el mes de novembre passat, i s’han posat en marxa dos nous programes: el Programa de participació dels infants i el Programa per a la prevenció i l’atenció de l’abús sexual infantil als equipaments municipals. Entorn La població infantil continua creixent a la ciutat. Segons el padró municipal d’habitants, a 1 de gener de 2017 a Barcelona hi vivien 2 .1 infants i adolescents (0-17 anys , aproximadament 20.000 m s que fa deu anys. El pes de la població infantil ha aug- mentat un punt percentual la darrera dècada i ja suposa un 1 del conjunt dels habi- tants de la ciutat. Al 23, de les llars barcelonines hi viuen menors (aproximadament 1 .000 llars , de manera que de cada 10 veïns i veïnes de Barcelona viu en llars amb infants (tenint en compte tant la població de menors com de majors d’edat . A m s, el 8,7 dels infants i adolescents de la ciutat són nenes i noies, i el 1 ,8 dels infants i adolescents són de nacionalitat estrangera. Figura 2.3.2.1. Percentatge de població infantil i adolescent als districtes de Barcelona (2017) Nou Barris 1 , Sant Horta- Andreu Guinardó 1 ,1 1 ,8 Sarrià- Sant Gervasi Gràcia Sant 1 ,2 1 ,2 Martí 1 ,0 Eixample 13,1 Les Corts 1 ,0 Ciutat Distribució Vella 87 de la població 12,8 Sants- Drets Socials Montjuïc 1 ,2 - 1 ,2 1 ,1 Memòria 2017 12,8 - 1 ,1 Direcció d’Acció Social Font: Institut d’Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB a partir del Padró municipal d’habitants (a 1 de gener de 2017. Departament de Promoció de la Infància, 2017 20 18 1 1 ,7 12 ,1 ,1 ,2 , , , 10 , , ,2 3, 8 , , , , ,1 ,1 ,1 ,7 ,7 ,3 ,3 2 , , , ,2 ,1 ,0 ,8 ,1 ,8 , , 0 - à eu rtíi i r a rri s na rts dó a c er s lo o r i àc ju ï pl ll a r d a a r t m Ve Sa aer v An t M n u B rc e es C uin G o n t a o a L G M Ei xa ta t nt G n B - - iu a S a S N ta ts C S Ho r anS 0- -11 12-17 Font: Padró municipal d’habitants (a 1 de gener de 2017 i per districtes (2015-2017) Departament de Promoció de la Infància, 2017 Població 0-171 2015 2016 2017 Barcelona 240.755 241.346 245.144 Ciutat Vella 12.7 7 12. 13.0 2 L’Eixample 3 . 8 3 . 7 3 . 2 Sants-Montjuïc 2 .3 2 .3 2 .72 Les Corts 12.101 12.1 0 12.322 Sarrià - Sant Gervasi 27. 28.1 1 28. 83 Gràcia 1 .8 7 1 . 70 17.2 Horta-Guinardó 2 . 87 2 . 81 2 .102 88 Nou Barris 2 .7 2 .787 2 . 8 Sant Andreu 23. 23. 00 23.712 Drets Socials Sant Martí 37.323 37. 12 37.877 Memòria 2017 1. Pels anys 201 i 2017. Font: Padró municipal d’habitants a 1 de gener de 201 i 2017 i per l’any 201 . Direcció d’Acció Social Font: Padró municipal d’habitants a 30 de juny de 201 Recursos Els recursos humans consignats al Departament de Promoció de la Infància són un equip de cinc professionals. Taula 2.3.2.2. Liquidació del pressupost Departament de Promoció de la Infància, 2017 Capítol € % Personal 1 3.7 8, ,8 B ns i serveis 3 7.2 ,8 8, Transferències corrents 3. 3. 77, 0 8 , Total 3.995.033,43 100,00 Activitat infància i l’adolescència a Barcelona El 1 de novembre de 2017 es va aprovar la mesura de govern “Focus d’infància i ciu- tadania 2017-2020: pla per cr ixer i viure la infància i l’adolescència a Barcelona”. Consisteix en 27 mesures que busquen situar els drets dels infants i adolescents com un eix central de les polítiques municipals i enfocar els reptes per millorar les seves vides. Els objectius principals del programa són els següents: garantir les necessitats bàsiques dels infants; crear mecanismes ràpids i m s coordinats davant situacions de risc; habilitar espais estables de participació dels infants a la vida pública, i situar l’interès superior de l’infant com a eix primordial a l’hora de gestar les polítiques pú- bliques municipals. El conjunt d’actuacions s’ha estructurat en funció de quatre focus pensats des de la infància: Els drets de provisió: acc s als b ns i serveis que garanteixen les necessitats bàsiques. Els drets de protecció: prevenció i atenció davant situacions de risc i desemparament. Els drets de participació: drets civils i polítics, dret a participar activament i a ser considerats part de la vida social i comunitària. 8 El dret a l’interès superior de l’infant: dret que l’interès superior de l’infant sigui una consideració primordial en la presa de decisions que l’afecten. Drets Socials A partir d’aquests quatre focus, s’agrupen deu reptes formulats com a objectius Memòria 2017 estratègics: Direcció d’Acció Social Departament de Promoció de la Infància, 2017 Focus Reptes 1. Avan ar en la inclusió social i la igualtat d’oportunitats afavorint recursos adequats als infants i les seves famílies. 2. Ampliar, diversi car, millorar i fer m s assequibles els serveis Els drets públics per a la crian a i l’educació de la primera infància. de provisió 3. Avan ar en l’equitat educativa prioritzant els entorns amb m s complexitat i amb qualitat. . Millorar la salut integral per a un desenvolupament saludable d’infants i adolescents. . Avan ar en la prevenció, detecció i atenció de totes les formes Els drets de violència contra els infants i adolescents. de protecció . Millorar l’atenció dels infants i adolescents en situació de risc i desprotecció. 7. Avan ar en el dret a ser escoltats i el protagonisme ciutadà d’infants i adolescents. Els drets de 8. Ampliar les oportunitats de lleure inclusiu per als infants i participació adolescents. . Afavorir m s i millors oportunitats de joc a l’espai públic. El dret a l’interès 10. Millorar el coneixement i l’articulació per enfortir les polítiques superior de l’infant locals que afecten la infància i l’adolescència. Algunes de les activitats del Departament s’inclouen dins el “Focus” esmentat, per exemple la jornada InfantLab o el Programa per a la prevenció i l’atenció de l’abús se- xual infantil als equipaments municipals. Programa de participació dels infants El Programa de participació dels infants parteix de la idea que els infants són subjec- tes de ple dret, són ciutadans i ciutadanes. Per això, l’Ajuntament n’ha de conèixer les opinions i els interessos, i els ha de tenir en compte en espais de decisió. D’aquesta manera, la ciutat millorarà amb la participació dels infants i adolescents. Seguint aquest objectiu, durant el 2017 s’han dut a terme les actuacions següents: S’ha constituït el Grup Motor de Participació dels Infants i els Adolescents, amb la nalitat de de nir com s’ha de possibilitar aquesta participació: quines con- dicions s’han de propiciar, si s’han de constituir espais estables de participació, etcètera. Amb aquest grup, s’han dut a terme quatre sessions amb 2 membres; les valoracions dels participants van ser de 8,3 sobre 10. El novembre de 2017 va tenir lloc la jornada InfantLab per valorar l’opinió dels in- 0 fants i adolescents sobre com han d’exercir la seva pròpia participació en la vida Drets Socials de la ciutat. A la jornada hi van assistir 1 0 persones, de les quals 100 nois i noies van demanar que la participació fos fàcil, útil i divertida. Les valoracions dels Memòria 2017 assistents a la jornada van ser molt positives i per part dels infants les millors Direcció d’Acció Social valoracions van ser les dels grups de debat on van participar per l’oportunitat de gaudir de l’experiència, relacionar-se i expressar-se. D’altra banda, es van fer sessions prèvies a la jornada, en les quals van participar uns 200 infants i adolescents. S’ha creat la can ó PartyCipem, elaborada pel grup Xiula amb les aportacions dels nois i noies de la ciutat, en especial d’uns 100 infants de les entitats de la Xarxa dels Drets dels Infants (XDI . A m s, s’ha fet una gravació del making-of d’aquesta can ó per a la jornada InfantLab, en la qual han participat 12 infants procedents de les entitats de la XDI i de l’escola La Sagrera. Programa de prevenció i atenció de l’abús sexual infantil als equipa- ments municipals Aquest nou programa, iniciat el 2017, t per objectiu garantir que els equipaments mu- nicipals amb presència d’infants siguin com m s segurs millor, i que la ciutadania hi pugui trobar professionals capa os de saber reaccionar davant situacions de revelació d’algun tipus d’abús sexual infantil. El programa es durà a terme en els diversos tipus d’equipaments municipals, per a cadascun dels quals es crearà un grup de treball especí c: Centres esportius municipals (CEM Casals infantils i ludoteques Centres oberts Espais familiars Equipaments juvenils. Punts JIP, punts d’informació juvenil, casals de joves i es- pais joves Centres cívics Entitats de lleure amb col·laboració o subvenció municipal Biblioteques del Consorci de Biblioteques de Barcelona Altres equipaments Durant el mes de gener de 2017 es va constituir el grup promotor del programa amb les funcions de marcar les directrius de la feina per fer, prioritzar i temporalitzar les ac- cions i crear els grups de treball especí cs. El primer grup de treball especí c va ser el dels centres esportius municipals de l’Institut Barcelona Esports, que es va constituir el mes de febrer. El grup de treball ha seguit una metodologia que consisteix a elaborar una primera diagnosi a partir d’una mostra signi cativa de deu centres, i la posterior presentació d’un informe tècnic propositiu per a la prevenció de l’abús sexual infantil als centres es- 1 portius municipals. El pla de treball que es deriva de les propostes incloses a l’informe s’executarà al llarg del 2018 i inclourà una avaluació continuada dels seus objectius. Drets Socials Memòria 2017 El desembre del 2017 s’ha constituït el segon grup de treball especí c, corresponent als casals infantils i les ludoteques, que seguirà el mateix procediment de treball Direcció d’Acció Social que el grup anterior. Al llarg del 2018 tamb es crearan grups de treball de la resta d’equipaments previstos al programa. La “Campanya de vacances d’estiu” s un programa municipal que cada any ofereix als infants i adolescents de Barcelona d’entre 1 i 17 anys una oferta àmplia i variada d’activitats educatives per gaudir del període de vacances. A Barcelona hi ha un ampli ventall d’organitzacions de l’àmbit del lleure, de l’esport o de la cultura que dissenyen, gestionen i produeixen activitats d’educació en el lleu- re durant el període de vacances d’estiu. Ho fan mitjan ant la promoció esportiva, de l’activitat lúdica i sociocultural i de l’aprenentatge en un marc d’acció plani cat i par- ticipatiu, i col·laboren en la cohesió social, la qualitat de vida i el benestar de la ciuta- dania de Barcelona. La campanya vol garantir la participació i l’acc s de tots els infants i adolescents al conjunt de l’oferta d’activitats, independentment de la capacitat econòmica de les se- ves famílies. L’Ajuntament de Barcelona posa en marxa un sistema d’ajuts econòmics adre ats a les unitats familiars que viuen a Barcelona i poden justi car la necessitat de suport econòmic. Així mateix, s’ofereix suport de monitors especialitzats per garantir la in- clusió de tots els infants i adolescents, amb independència que puguin presentar o no alguna discapacitat. Les facilitats per gestionar els ajuts a la ciutadania han implicat un augment del nom- bre de sol·licituds, la qual cosa ha fet augmentar el pressupost municipal destinat a aquest concepte. S’han incrementat els serveis respecte a l’any anterior (taula 2.3.2.3. : L’augment de les demandes d’ajuts econòmics ha estat de 3.173, passant de 1 . 0 a 1 . 78 sol·licituds. S’han atorgat 18.021 beques. S’han concedit ajuts per un import de 3.1 2. 17, euros. S’han cobert, com en anteriors edicions, el 100 de les demandes que reunien les con- dicions establertes a la normativa Departament de Promoció de la Infància, 2017 2016 2017 % d’increment Entitats participants 28 7 11,21 Activitats ofertes 78 87 11,3 2 Sol·licituds d’ajuts econòmics 1 . 0 1 . 78 1 ,3 Drets Socials Ajuts atorgats 1 .18 18.021 18, 7 uantitat dels ajuts atorgats ( 2. 2 .7 7,0 3.1 2. 17, 20, Memòria 2017 uantitat atorgada en monitors de suport ( 0.107,7 2. 8,78 18, Direcció d’Acció Social Inscripcions a les activitats 102. 31 11 .7 7 11, 0 Departament de Promoció de la Infància, 2017 Nombre d’ajuts Import dels ajuts (€) Ciutat Vella 1.112 208. 23, 1 L’Eixample 1. 7 272. 80,27 Sants-Montjuïc 2.081 373.8 1,7 Les Corts 38 7 .3 7,2 Sarrià - Sant Gervasi 37 1.008, 7 Gràcia 8 3 172.722,31 Horta-Guinardó 2.323 3 .8 3, 1 Nou Barris 3.02 18. 2 , 2 Sant Andreu 2.232 37 .738,88 Sant Martí .0 8 78.8 ,77 Barcelona 18.021 3.162.517,59 Xarxa dels Drets dels Infants de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva (XDI) La Xarxa dels Drets dels Infants (XDI s una xarxa d’acció entre entitats de la ciutat de Barcelona que t la nalitat d’enfortir les capacitats de la ciutat en la defensa i promo- ció dels drets dels infants, en el marc de la Convenció sobre els drets dels infants. Posa un èmfasi especial en el dret a la participació mitjan ant accions de sensibilització, processos d’incidència política i intercanvi d’idees, projectes i treball entre entitats. La Xarxa dels Drets dels Infants està integrada per les 20 entitats següents: Associació Catalana per la Infància Maltractada (ACIM Associació de Familiars i Amics de Nens ncològics de Catalunya (AFAN C Ajuntament de Barcelona Àrea de Drets Socials Departament de Promoció de la Infància Associació Diomira Creu Roja Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la Infància i l’Adolescència (FEDAIA Fundació Catalana de l’Esplai Fundació Educo Fundació Propedagògic 3 Fundació uatre Vents Fundación Soñar Despierto Drets Socials Fundación S S Día Universal de la Infancia Memòria 2017 Institut de Treball Social i Serveis Socials (Intress Direcció d’Acció Nexe Fundació Social Save the Children Salut i Educació Emocional (SEER Sonrisas de Bombay Taula per la Infància i l’Adolescència a Catalunya (TIAC UNICEF Durant el 2017, des de la XDI s’han fet dues accions d’aprenentatge servei (ApS amb Betev i l’IES uatre Cantons (un ApS de ràdio i un altre de televisió , en les quals han participat 0 adolescents. La XDI tamb ha col·laborat en l’organització de la jornada InfantLab, de participació dels infants i adolescents, on es van escoltar les aportacions de 100 infants procedents de entitats de la Xarxa. En el marc d’aquesta jornada, dos infants de les entitats de la XDI van participar en la gravació del de la can ó , creada especialment per a l’esdeveniment. A m s, la XDI ha participat en dues tertúlies a Betev i ha fet aportacions a la nova normativa de participació ciutadana i l’Estratègia d’inclusió social i de reducció de les desigualtats socials de ciutat. Finalment, tamb ha col·laborat amb el Districte de Sant Andreu per a l’organització de la inauguració de la pla a amb el nom “Els drets dels in- fants”, iniciativa de la XDI que el 2017 ha estat aprovada pel Plenari de Sant Andreu. “El pregó dels infants a les festes de Santa Eulàlia” s una activitat educativa que t com a objectiu que els infants coneguin les institucions polítiques i de participació ciutadana de Barcelona i que s’iniciïn en els processos participatius basats en la co- rresponsabilitat i la ciutadania activa. El 2017, el programa “El pregó dels infants a les festes de Santa Eulàlia” ha tingut com a centre d’interès l’article 31 de la Convenció sobre els drets dels infants, que fa referèn- cia als drets al joc i l’esbarjo. Amb el lema “Barcelona, ciutat jugable”, s’ha re exionat amb els infants sobre com utilitzem el temps lliure i d’esbarjo, s’ha analitzat el joc com a element de creixement personal i social que ensenya a compartir, a reconèixer la igualtat i la diferència, a con- sensuar i negociar amb els companys i companyes la importància de les regles, la ne- gociació i el treball en equip, i s’ha posat la mirada en el joc individual i el joc compartit, el joc virtual i el joc “real/analògic” i les diferents maneres de jugar arreu del món. Aquest programa s’ha adre at a l’alumnat de tercer, quart i cinquè de primària i a esco- les d’educació especial. Hi han participat 1 escoles amb 3 grups classe i 8 infants. Drets Socials El programa “Cicle de cinema dels drets dels infants” s una proposta pedagògica que Memòria 2017 t per objectiu crear espais de re exió i debat sobre els drets humans, i en particular Direcció d’Acció sobre els drets dels infants, en tres àmbits educatius diferents: Social Educació no formal, adre at a entitats socioeducatives i d’educació en el lleure. Educació formal, adre at a centres d’ensenyament primari i secundari. Familiar, adre at a les famílies. El 2017, el programa ha escollit com a eix temàtic el dret al joc i al lleure reconegut a la Convenció sobre els drets dels infants, amb el títol “Cr ixer jugant”. S’ha dut a terme durant el mes de novembre i ha comen at amb la projecció de Kerity, la casa dels con tes, en el marc de la Tardor Solidària del Centre Cívic La Sagrera, en què van assistir 2 persones. El cicle de cinema adre at a escoles ha tingut una participació de .80 persones, en- tre infants i professorat, procedents de centres de tots els districtes. Pel que fa a l’oferta adre ada als centres socioeducatius i de lleure, hi han assistit 7 infants i 13 educadors i educadores de cinc entitats. Pel que fa al públic familiar, se n’han progra- mat quatre sessions, els diumenges, organitzades en dos blocs, el primer adre at a infants a partir de anys i el segon per a infants a partir de 8 anys. Hi han participat 831 persones. En el conjunt dels tres àmbits, s’han programat 2 sessions i s’han projectat 8 pel·lícules diferents. Les pel·lícules projectades han estat escollides tenint en compte la seva qualitat tècnica i cinematogrà ca, i el seu valor pedagògic per treballar els aspectes vinculats a la promoció, difusió i sensibilització en drets humans. Cal destacar la col·laboració de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA , que ha cedit els drets d’exhibició de la pel·lícula , i tamb que hi ha es- tat present la seva directora, la Mireia Ros. Finalment, cal esmentar que l’Ajuntament de Badalona ha contactat per segon any con- secutiu amb el Departament de Promoció de la Infància per poder incorporar aquest programa en la seva oferta adre ada a la infància i als centres educatius. ) El “Dia de la diversitat” ( s un programa pedagògic adre at als centres educatius d’ensenyament secundari que t per objectiu fomentar, sensibilitzar i edu- car en drets humans els joves estudiants d’entre 12 i 18 anys. L’activitat central del programa consisteix en unes jornades per als alumnes durant les quals, a trav s de jocs, dinàmiques i diferents tallers proposats per diverses entitats, es donen a conèixer els drets humans i es crea un espai de re exió i debat al voltant d’aquests i d’altres valors, com ara la no discriminació i l’erradicació de conductes abu- sives de poder, xenòfobes i racistes. Un valor afegit d’aquest programa educatiu s que posa a l’abast dels i les participants les entitats de referència en aquest àmbit que treballen a la ciutat. Les activitats del programa “Dia de la diversitat” van m s enllà de les jornades, ja que el programa inclou un taller que es fa prèviament al mateix centre escolar per treba- llar-ne els conceptes bàsics, i tot un seguit de tallers complementaris posteriors per Drets Socials aprofundir en la temàtica i consolidar els conceptes assolits. Així mateix, tamb es proposa un taller de formació per al professorat. Memòria 2017 Direcció d’Acció Aquest any 2017 s’ha duplicat el nombre de dies d’activitats ( , 7, 8 i 10 de novembre i Social tamb s’ha canviat la ubicació, que ha passat de ser l’Espai La Fontana de Gràcia, que presentava di cultats d’espai, a Can Batlló (districte de Sants per donar resposta a les necessitats de les escoles i les entitats. A l’edició del 2017 hi han participat 1 entitats i 1. 23 joves procedents de 1 centres escolars. Aquest programa t el suport de l’Agència de Drets Fonamentals (FRA . La Ciutat dels Somnis La Ciutat dels Somnis s el nom de la nova proposta lúdica i familiar per al Festival de la Infància, que se celebra a Barcelona des de fa 3 anys organitzat per Fira de Barcelona. L’existència d’aquest festival, que t lloc coincidint amb les vacances escolars nada- lenques, s una oportunitat per fomentar la promoció dels drets dels infants i oferir activitats adre ades als nens i nenes de a 12 anys i a les seves famílies. L’any 2017, l’Ajuntament de Barcelona ha treballat, conjuntament amb la Fira, el replan- tejament del festival per aconseguir una oferta d’activitats m s atractiva, m s inclu- siva i de m s qualitat. Així, quant a continguts, s’ha volgut donar un gir conceptual al festival, convertint el recinte ral en escenari d’una ciutat on podem practicar tot tipus d’o cis i professions. Així mateix, s’ha reduït el preu de l’entrada a la meitat per fer-lo m s assequible per a les famílies (ha passat de 12 a euros i s’ha rebaixat de a (del 27 al 30 de desembre el nombre de dies de l’esdeveniment per augmentar-ne la sostenibilitat econòmica. Tamb s’han repartit 2.000 entrades solidàries per a les famílies m s vulnerables a trav s de diverses entitats socials. Aquesta col·laboració entre la Fira i l’Ajuntament s’ha concretat en la signatura d’un conveni entre ambdues parts. A m s, l’Ajuntament ha participat a la Ciutat dels Somnis amb la presència d’un estand des d’on s’oferien jocs relacionats amb les professions, una cercavila i una obra de teatre, tot amb el lema “Jo de gran vull treballar a Barcelona”. Suport a entitats L’Ajuntament de Barcelona dona suport a les entitats que promouen projectes, ac- tivitats i serveis d’àmbit de ciutat, adre ats a fomentar la promoció de la infància i l’adolescència, a trav s de la convocatòria general de subvencions i amb la signatura de convenis de col·laboració. Taula 2.3.2.5. Suport a entitats en l’àmbit de la promoció de la infància i de l’adolescència Departament de Promoció de la Infància, 2017 2016 2017 % d’increment Subvencions ordinàries atorgades 2 3 1, 7 Drets Socials Convenis 12 33,33 Memòria 2017 Pressupost executat ( 1 1. 30,00 3 .87 , 1 0, 2 Direcció d’Acció Social Col·laboració amb altres projectes El Departament de Promoció de la Infància s membre actiu del projecte “Barcelona, ciutat educadora”, ja que participa tant en la Taula Tècnica Barcelona Ciutat Educadora com de la Red Española de Ciudades Educadoras (RECE . La Taula s un projecte compartit amb altres departaments de l’Ajuntament, i liderat pel Departament Barcelona Ciutat Educadora. Serveix per impulsar, coordinar i compartir les activitats i experiències que es duen a terme dins l’organització de l’Ajuntament de Barcelona en matèria educativa. Els seus objectius són recollir i valorar les experiències, activitats i valoracions, i com- partir-les amb entitats i organitzacions per enfortir Barcelona com a ciutat educadora. Pel que fa a la RECE, hem format part de l’eix temàtic liderat per Vitòria “ u hacemos los ayuntamientos para compensar las desigualdades?”, presentant en una de les tro- bades d’ajuntaments el projecte “Dia de la diversitat”. El programa “Ciutats amigues de la infància” s una iniciativa de la UNICEF que t com a objectiu vincular la Convenció sobre els drets dels infants amb les polítiques locals d’infància i adolescència. El Departament ha col·laborat amb el programa CAI, participant en el Grup Motor d’ bjectius de Desenvolupament Sostenible ( DS i CAI UNICEF. L’objectiu del grup motor ha estat l’elaboració d’una guia d’orientació per a la incorporació de les agendes globals a les seves polítiques d’infància, que es va presentar al IV Congr s Internacional CAI, celebrat l’octubre del 2017. El Departament hi va participar de manera presencial el 12 de maig a Madrid i posteriorment en línia, juntament amb altres vuit municipis, treballant en la revisió estratègica del programa CAI en clau de la nova Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible (de la qual es deriven els DS , atès que moltes de les tes acordades tenen com a destinatària directa la població infantil, i les polítiques d’infància i adolescència poden ser factors estratègics essencials de cara a promoure les transformacions ns a l’any 2030. Ràdio Barcelona (SER Catalunya i el Casino L’Alian a del Poblenou, en col·laboració amb el centre comercial El Corte Ingl s, desenvolupen aquesta campanya amb l’objectiu 7 d’aconseguir el màxim nombre de joguines noves per repartir-les entre els nens i nenes de 0 a 12 anys m s desfavorits de Barcelona, per tal que cap d’ells visqui el dia de Reis Drets Socials sense joguines. Des del Departament de Promoció de la Infància de l’Ajuntament de Memòria 2017 Barcelona, s’hi dona suport. Direcció d’Acció Social Mentre dura la campanya, s’emet el programa de Ràdio Barcelona des d’on es fa la cri- da perquè la ciutadania faci una aportació econòmica, a trav s de donacions o b per mitjà d’una subhasta d’objectes donats per personatges famosos. El 2017 s’ha celebrat el 0è aniversari d’aquesta campanya. Actuacions i esdeveniments rellevants El novembre del 2017 es va aprovar el “Focus d’infància i ciutadania 2017-2020: pla per cr ixer i viure la infància i l’adolescència a Barcelona”, que recull el ven- tall de polítiques públiques destinades a afrontar els principals reptes per millo- rar la qualitat de vida dels nens i nenes de Barcelona. A proposta de l’Ajuntament i conjuntament amb Fira de Barcelona, s’ha reinven- tat el Festival de la Infància, transformant-lo en la Ciutat dels Somnis, un saló dels o cis i professions que ofereix un ampli ventall d’activitats lúdiques, edu- catives i inclusives, amb un preu m s assequible per a les famílies i amb m s sostenibilitat econòmica. El Departament ha iniciat dos programes nous l’any 2017: el Programa de pre- venció i atenció de l’abús sexual als equipaments municipals i el Programa de participació dels infants, que inclou la creació del Grup Motor de Participació dels Infants. Ambdós programes responen a necessitats detectades a la ciutat en aquests àmbits. La “Campanya de vacances d’estiu” (CVE continua incrementant, any rere any, els seus indicadors. Especialment rellevant s l’augment del 18, 7 dels ajuts econòmics atorgats, que enguany ha arribat als 3.1 2. 17, euros. Reptes de futur per al 2018 Consolidar el Programa de prevenció i atenció de l’abús sexual infantil als equi- paments municipals i el Programa de participació dels infants, així com avan ar en la constitució d’espais estables de participació dels infants. Desenvolupar la segona fase del “Focus d’infància i ciutadania 2017-2020: pla per cr ixer i viure la infància i l’adolescència a Barcelona”, que suposarà un salt de les polítiques municipals a les polítiques de ciutat, alhora que incorporarà actuacions destacades i aprofundirà en els objectius avaluables i els indicadors de seguiment dels reptes. Carles Gil i Miquel 8 Drets Socials Memòria 2017 Direcció d’Acció Social 2.3.3. Departament de Promoció de la Gent Gran Missió El Departament de Promoció de la Gent Gran es va constituir l’any 201 amb la nalitat d’aglutinar els projectes i serveis que fomenten la promoció social en el sector de la gent gran, a banda de l’atenció social que gestiona el Departament de Gent Gran de la mateixa Àrea. Entorn A m s de la prova pilot del projecte Vincles, l’any 2017 ha signi cat la consolidació del Departament com un òrgan amb entitat pròpia. La Mesura de govern per a la promoció de les persones grans a la ciutat de Barcelona 2017-2021, aprovada l’octubre de 2017 per la Comissió de Drets Socials de l’Ajuntament, recull accions pròpies i externes amb suport i seguiment del Departament per a aquest període. Drets Socials Memòria 2017 Recursos Direcció d’Acció Social La liquidació del pressupost ha estat aquest any de 2. .720, 3 euros i l’equip humà que integra el Departament ha estat de sis persones. El 7 són dones. Taula 2.3.3.1. Liquidació del pressupost Departament de Promoció de la Gent Gran, 2017 Capítol € % Personal 3 3.77 , 13,71 B ns i serveis 887.08 ,10 30,87 Transferències corrents 1.378.8 ,07 1,8 Total 2.659.720,63 100,00 Activitat Mesura de govern per a la promoció de les persones grans a la ciutat de Barcelona La mesura s un punt de partida per a la construcció d’accions que impulsin el paper i el reconeixement de les persones grans a la societat. S’ha acotat i es concentra en la promoció sense incloure aspectes relacionats amb l’atenció a les necessitats, i inclou aspectes vinculats als drets i a la participació. Aquesta mesura de govern vol promoure les persones grans perquè disposin de les eines i els mitjans per a desenvolupar-se com a ciutadans i ciutadanes de ple dret, participant activament en la societat i en la vida de la ciutat i dels barris que la formen. La mesura s’articula en tres eixos estratègics: el dret a envellir, ciutadania activa i la ciutat: un espai compartit i amigable, vuit objectius (apoderament, dret al coneixement, combatre discriminacions, xarxes, participació, relacions intergeneracionals, ciutat amigable i Equipaments i 3 actuacions concretes. D’aquesta manera, es converteix en una eina que marcarà els objectius, les metes i les accions del Departament ns l’any 2021. Casals i espais municipals de gent gran i la promoció de l’envelliment actiu Els casals i espais municipals de gent gran són la xarxa d’equipaments de proximitat i, per tant, esdevenen els equipaments de promoció de la gent gran per excel·lència. Un dels seus objectius principals s la promoció de l’alfabetització digital mitjan ant 100 aules d’informàtica ubicades i el foment de l’aprenentatge de l’ús d’Internet. L’any 2017, l’Ajuntament de Barcelona disposava de 3 aules informàtiques ubicades als casals Drets Socials i espais municipals de gent gran, de les quals 28 tenien conveni amb la Fundació La Memòria 2017 Caixa. La totalitat de casals i espais municipals de gent gran disposen de cobertura Wi- Direcció d’Acció Fi, si b es va detectar la necessitat d’ampliar-ne el grau de cobertura en alguns dels Social edi cis, aspecte que no es va resoldre l’any 2017 i s’espera aconseguir al llarg del 2018. Del 2017, cal destacar tamb la celebració de la 17a edició del Concert de Nadal de les Persones Grans, amb l’estrena de l’obra de Berlin al Paral·lel, en la qual van participar m s de 3 0 cantaires. L’Ajuntament de Barcelona ha participat tamb a Firagran amb un estand municipal, en el qual el projecte , que lluita contra els estereotips negatius per raó d’edat, va ser el principal protagonista. Targeta rosa L’Ajuntament de Barcelona t com a objectiu millorar l’accessibilitat al transport pú- blic de les persones grans adequant la Targeta rosa a les necessitats de mobilitat, tot revisant-ne els criteris d’acc s. Des de l’any 201 s’han ampliat els criteris econòmics d’acc s a la Targeta rosa per donar un grau de cobertura m s gran a la ciutadania de Barcelona. Aquest fet s’ha aconseguit amb la signatura d’un conveni amb Transport i Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB . Taula 2.3.3.2. Targeta rosa1 Departament de Promoció de la Gent Gran, 20172 2016 2017 % d’increment Gratuïta 112. 77 10 . 2 -2,30 Reduïda 138.2 1 137.171 -0,78 Total 250.828 249.163 -0,66 concedides. La Targeta rosa tamb ha continuat incrementant les seves prestacions i ofereix al- tres avantatges als seus titulars: els permet obtenir importants descomptes en serveis de podologia, òptiques, audiòlegs, museus, equipaments musicals, mercats muni- cipals i en altres establiments d’interès. Al nal del 2017 hi ha 1.2 establiments col·laboradors a la ciutat, un 10 m s que 201 . Tota la informació actualitzada sobre les ofertes i els avantatges de la Targeta rosa es pot consultar al eb de referencia: barcelona.cat/targetarosa. Programa Viure i conviure El programa intergeneracional Viure i conviure promou allotjaments compartits en- tre persones grans i joves estudiants universitaris. Es desenvolupa mitjan ant la col·laboració de la Fundació Roure, el Consell Interuniversitari de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. L’any 2017 han estat convivències (formades per una 101 persona gran i una de jove a la ciutat de Barcelona, i un total de 1 convivències en la globalitat del programa comptabilitzant altres municipis. Drets Socials Memòria 2017 Direcció d’Acció Programa Viatjar per créixer Social L’Ajuntament de Barcelona subvenciona 2.000 places dels viatges organitzats per l’IMSERS a les persones grans amb Targeta rosa gratuïta. La campanya 201 -2017, les persones sol·licitants va ser de 2.20 i les persones que nalment van viatjar van ser 1. 17; aquesta diferència s deguda al fet que moltes persones que inicialment fan la demanda nalment no poden viatjar. Taula 2.3.3.3. Programa Viatjar per créixer1 Departament de Promoció de la Gent Gran, 2017 Temporada Temporada % 2015-2016 2016-2017 d’increment Persones sol·licitants 2.210 2.20 -0,0 Persones que viatgen 1.2 2 1. 17 , 7 Viatjar per cr ixer s un programa ludicoformatiu d’accions dirigides a les persones grans que viatgen gaudint d’un turisme sostenible, respectuós, segur, enriquidor i de qualitat. El dia 2 d’octubre, emmarcat dins els actes de l’1 d’octubre (Dia Internacional de les Persones Grans , vam inaugurar d’aquest programa al Centre de Convencions Internacionals de Barcelona (CCIB , amb la presència de m s d’un miler de persones grans que havien viatjat l’any anterior amb el suport de l’Ajuntament. Es va comptar amb la col·laboració i la participació de la Direcció de Turisme, la Universitat de Girona i la Guàrdia Urbana de Barcelona, entre altres. La trobada, de caire festiu però tamb amb una clara nalitat pedagògica, va abordar la promoció d’un turisme sostenible i saludable i consells de seguretat i prevenció per viatjar. Suport a entitats S’ha consolidat el suport econòmic a les entitats per a la promoció de la gent gran a trav s de convenis i subvencions. Taula 2.3.3.4. Suport a entitats en l’àmbit de la promoció de la gent gran Departament de Promoció de la Gent Gran, 2017 2016 2017 % d’increment Subvencions ordinàries atorgades 38 3 2, 3 Convenis 0,00 Pressupost executat ( 1 17.02 ,00 1.2 2.27 ,07 20 ,88 102 Servei Vincles Drets Socials El 201 va acabar la tasca de de nició dels processos del Servei Vincles i aquest 2017 Memòria 2017 s’ha posat en marxa el servei amb una prova pilot que ha anat obrint-se a diversos ba- Direcció d’Acció rris de la ciutat ns a ser presents als districtes de l’Eixample i Sant Martí. A nals de Social 2017 Vincles compta amb 3 usuaris actius. L’objectiu d’aquesta prova pilot s garantir l’òptim funcionament de la tecnologia i de l’operatiu de suport a les persones usuàries. Alguns fruits dels resultats de la prova són, entre altres, les millores contínues de l’aplicació Vincles que faciliten la usabilitat de la tauleta i la creació de grups de formació presencial. Els estudis duts a terme han permès avaluar l’impacte positiu del servei en la lluita contra la soledat no desitjada de les persones grans. S’ha promogut la implicació dels Centres de Serveis Socials (CSS , dels Centres d’Atenció Primària de Salut i d’altres serveis, recursos i entitats dels barris (mercats, biblioteques, centres cívics, casals de gent i d’entitats privades. El projecte Vincles tamb ha estat present a festes majors i res als dos districtes participants. Està previst que a partir de l’1 de gener de 2018 se signi la pròrroga del contracte de gestió i desenvolupament del projecte Vincles amb l’empresa adjudicatària ns al 30 de setembre de 2018. El repte per al 2018 s arribar a les 1. 0 persones usuàries ac- tives coincidint amb l’expansió del servei a tota Barcelona. S’ha està treballant enun nou plec per a garantir el servei amb un contracte que inicial- ment aniria de l’1 d’octubre de 2018 ns al 31 de desembre de 201 . Actuacions i esdeveniments rellevants Redacció i aprovació de la Mesura de govern per a la promoció de les persones grans a la ciutat de Barcelona 2017-2021. Consolidació del nou Departament dins de l’estructura organitzativa de l’Àrea de Drets Socials. Prova pilot del servei Vincles amb 3 tauletes actives a nal d’any. Reptes de futur per al 2018 Desenvolupar, seguir i acomplir les accions emmarcades a la Mesura de govern. Ampliar el projecte Vincles a tota la ciutat. Iniciar el Projecte Soc blogger. Enrique Cano Gil 103 Drets Socials Memòria 2017 Direcció d’Acció Social 10 Drets Socials Memòria 2017 Direcció d’Acció Social 3. Direcció i Innovació 3. La Direcció de Plani cació i Innovació (DPI ha continuat desenvolupant la seva acti- vitat en les dues direccions establertes en l’exercici anterior. En primer lloc, la conso- lidació i l’impuls de les tasques pròpies de les seves competències, desplegades per totes les seves unitats orgàniques, i, en segon lloc, el desplegament de nous projectes en l’àmbit de la innovació social i, en particular, aquells associats als projectes acon- seguits amb les convocatòries competitives de la UE (UIA i URBACT . Cal destacar, entre els projectes d’innovació social desplegats en l’àmbit de convoca- tòries europees, el projecte de B-Mincome. Aquest projecte representa el desplega- ment d’algunes de les previsions bàsiques del Pla d’actuació municipal (PAM per a aquest mandat i al llarg del 2017 s’han produït els elements bàsics per a la seva posada en funcionament. El desplegament de l’Acord de la Comissió de Govern, que recollia les condicions concretes d’aplicació del suport municipal d’inclusió (SMI o renda garantida, i el 10 desplegament de les polítiques actives que l’acompanyen. Drets Socials Les accions i els treballs d’anàlisi per poder identi car totes les persones Memòria 2017 usuàries del projecte. Cal destacar tots els treballs preparatoris per identi car, Direcció de a partir de registres administratius i la interoperabilitat, les potencials persones Plani cació i bene ciàries de l’SMI en l’Eix Besòs. Innovació El sorteig amb les millors condicions possibles per fer l’elecció dels i les parti- cipants entre totes les persones que havien fet la seva sol·licitud de formar-ne part. S’han celebrat ns a 0 sessions informatives de petit format amb tots els potencials usuaris i usuàries. Aquestes sessions informatives han permès tenir un contrast molt valuós de les persones que nalment van formar part del sorteig i de la perspectiva de valoració que feien aquestes persones de les polí- tiques actives que se’ls oferien. Tamb s’han desplegat els acords bàsics per poder dur a terme la política de for- mació en col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB . S’han dut a terme els acords bàsics per fer la política de foment de l’economia social i solidària amb Barcelona Activa. S’han preparat els acords bàsics per poder dur a terme la política de foment de l’habitatge. S’han tancat els acords bàsics per poder dur a terme la política de rendes de participació. Finalment s’ha tancat l’acord central, que es va dur a terme amb l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS , per poder desplegar efectivament el suport municipal d’inclusió i comen ar a pagar les transferències a les famílies dintre d’aquest any, tal com estava previst. Al mateix temps, s’han consolidat les convocatòries dels òrgans de seguiment i de direcció amb la resta de socis. A destacar que, en particular, al llarg de l’any 2017, es van estar preparant els aspectes tècnics i conceptuals del desplega- ment d’una de les previsions del B-Mincome, com era la implementació d’una moneda que permet s desenvolupar ns a un 2 del suport municipal en mo- neda social. Tamb al llarg del 2017 s’ha dut a terme el desplegament del projecte bàsic de l’URBinclusion i la consolidació de les tasques de coordinació i impuls de la xarxa de ciutats que el desenvolupa, tot i que s’ha produït un canvi en el referent tècnic. Però, a m s dels projectes singulars i d’innovació, durant l’any 2017 s’han anat desen- volupant i consolidant els treballs de la Unitat de Control de ualitat de l’Execució dels Contractes, que ha estat fent el seguiment de les clàusules de millora dels contractes i ha emès informes útils i reconeguts. Aquest fet està en la línia d’apoderar els tècnics i les tècniques referents dels serveis en l’assumpció de la naturalesa i l’objecte del ser- vei prestat, al mateix temps que se’n treballen els aspectes formals. S’han desenvolupat altres projectes d’innovació, com els APR P. S’han identi cat les tres primeres unitats i s’ha aprofundit en la solució dels problemes per a la seva forma- lització. Així mateix, s’han desenvolupat totes les converses prèvies per poder impulsar aquesta forma de guarir la vulnerabilitat residencial amb solucions que es poden im- 107 plementar en un període de temps molt m s curt que el que comportaria a la pràctica el desenvolupament de les promocions d’habitatges clàssiques. Drets Socials Cal destacar el treball de les unitats de suport transversals a tota l’organització i, en Memòria 2017 particular, els de seguiment pressupostari i de recursos humans. Així s’han anat duent Direcció de Plani cació i a terme les habilitacions pressupostàries i de personal per poder dur a terme l’exercici Innovació diari dels nostres serveis. S’ha pogut entomar el tancament d’exercici, la preparació del nou i l’inici en pròrroga sense que això hagi representat una pèrdua signi cativa d’e ciència en el nivell d’execució del conjunt d’unitats de la gerència. Tamb destacar la importància dels equips, que, tot i que no tenen una gran visibilitat en la nostra organització, són imprescindibles per aconseguir l’habilitació i el confort de la resta d’unitats en la seva feina quotidiana. Són els equips de manteniment que tamb atenen el funcionament de cadascuna de les unitats operatives que tenim, així com la coordinació de tots els equipaments propis que donen suport a serveis que es presten a les persones, encara que sigui amb la participació activa de proveïdors de serveis. Tamb atenen projectes com l’hort urbà ubicat al terrat de les nostres instal·lacions al carrer de València i que ha esdevingut un referent que s’està estenent a altres unitats de l’Ajuntament Lluís Torrens Mèlich 3.1. Direcció de Serveis d’Estratègia i Innovació La Direcció de Serveis d’Estratègia i Innovació ha continuat al llarg de l’any 2017 la seva tasca de suport a les diferents unitats orgàniques de la Gerència de Drets Socials, i tamb ha seguit donant suport a la con guració d’un nucli operatiu d’innovació social i de cooperació de polítiques d’inclusió. A continuació es despleguen les peces explicatives dels cinc departaments en què s’organitza la Direcció d’Estratègia i Innovació i que són l’element central de la nostra activitat. 1. Plani cació i Processos 2. Gestió de Sistemes d’Informació 3. Recerca i Coneixement . Comunicació 108 . Participació Social Drets Socials En la memòria de l’any anterior s’assenyalava l’inici dels departaments de l’Àrea en Memòria 2017 el seu paper de referents tècnics i de suport a la presa de decisions de les diferents unitats orgàniques de la Gerència, i durant l’any 2017 aquesta funció s’ha con rmat i Direcció de Plani cació i consolidat. Innovació Els progressos aconseguits en l’àmbit de la generació de coneixement, l’anàlisi de da- des i la con guració d’una unitat de producció de mapes, així com la con guració de l’Estratègia d’inclusió social i de lluita contra les desigualtats 2017-2027, han esdevin- gut un referent en la nova manera de fer de la gerència al llarg de l’any 2017. Aquest darrer projecte incorpora elements rellevants de les tasques que hem abordat, i permet de palesar la voluntat de treballar en l’àmbit estratègic amb un horitzó tem- poral ampli, que inclou tres mandats futurs ns arribar a l’any 2027, i que comporta un nivell de consens molt alt que abasta la totalitat de grups municipals i la totalitat d’entitats i agents representats en els òrgans de govern de l’Acord. La tasca feta ha consistit en l’impuls, la coordinació i la dinamització dels treballs per poder conclou- re la redacció i l’aprovació de l’Estratègia d’inclusió i de lluita contra les desigualtats 2017-2027. Aquesta forma de treballar exigeix una ingent tasca col·laborativa amb referents de la resta d’àrees sectorials de l’Ajuntament i de tots els districtes, així com de les entitats representades en els òrgans de govern, i la coordinació de tot plegat amb la secre- taria tècnica de l’Acord. El treball de preparació, colideratge i consens ha estat molt signi catiu i ha permès arribar, a nals del 2017, a una convocatòria d’un Consell de Governan a ampliat amb representants dels diferents grups municipals per aprovar, per unanimitat, tant la proposta de text com la proposta de tes i d’avaluació per fer- ne el seguiment. D’altra banda, tamb cal destacar el progr s assolit en l’àmbit de la recerca per donar suport a la comprensió de la realitat social de la nostra ciutat, amb un nivell de detall i de progr s que no s’havia aconseguit mai ns ara. Aquest progr s ha estat possible gràcies al desplegament de l’encomanda de ser- veis amb l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB , que ha possibilitat aprofundir i consolidar les àrees de treball que havíem desplegat amb an- terioritat i ens ha permès desenvolupar àmpliament l’àmbit de mesura de variables i de comprensió d’aquestes des del punt de vista territorial i tamb multivariant. Aquesta nova capa d’activitat, juntament amb l’anàlisi de les dades provinents de l’Agència Tributària, ha permès desenvolupar una base sòlida per poder desplegar el projecte B-Mincome. Dins del mateix projecte de B-Mincome destaca el treball de suport i coordinació per a la de nició de les diferents polítiques actives que el con guren i, en particular, per al desenvolupament dels plans d’ocupació que, juntament amb el treball de formació dut a terme amb el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB , con guren el nucli de la primera política activa del projecte. El desplegament dels treballs de formalització administrativa de les diferents activi- tats i projectes ha estat una tasca complexa i meticulosa, que ha donat com a resultat 10 la contractació de 22 entitats col·laboradores que duran a la pràctica al llarg dels anys 2018 i 201 els 22 plans de treball citats. Drets Socials Tamb destaca la consolidació dels treballs de gestió del coneixement i de la xarxa Memòria 2017 col·laborativa. En aquest àmbit, els departaments de la Direcció s’estan convertint en Direcció de Plani cació i un referent corporatiu per a tot l’Ajuntament. Innovació Així mateix, s subratllable la consolidació de la forma de treballar per projectes ini- ciada l’exercici anterior sota l’impuls de la Direcció de Plani cació i Innovació. Aquesta nova forma de treballar ha permès engegar una gran quantitat de nous projectes, i en alguns d’aquests arribar a nivells de concreció i desenvolupament m s alts que els que s’havien aconseguit anteriorment. A m s, aquesta nova forma de treballar ha de supe- rar les inèrcies culturals organitzatives de l’Ajuntament que es basen en la comprensió orgànica tradicional de les unitats sectorials. Conv posar en relleu els treballs de tots els departaments de la Direcció per poder resoldre els nombrosos problemes de formalització que s’han hagut d’afrontar en el repte de la innovació, que sovint presenta un difícil encaix amb la lògica de les normes de contractació habituals. I això s especialment punyent si afecten el desplegament de serveis i projectes en els quals les persones són el centre de l’activitat. De la mateixa manera, s remarcable el gran esfor realitzat per poder donar suport a totes les necessitats comunicatives de la Gerència, en particular si es t en compte que al llarg del 2017 s’ha produït un canvi en la direcció del Departament de Comunicació. Finalment, volem agrair a l’equip directiu de la Direcció d’Estratègia i Innovació la seva capacitat d’adaptació, la seva autonomia, la seva solidesa tècnica, la seva exibilitat i el seu tarannà, que ha permès, amb totes les di cultats, poder consolidar un nivell d’activitat notable. Pep Villarreal Moreno 3.1.1. Missió El Departament de Plani cació i Processos t com a missió donar suport tècnic al con- junt de l’organització, de l’Àrea de Drets Socials, per fer viables els processos estra- tègics de canvi i millora de l’atenció social que s’estan impulsant i que impacten en cadascun dels serveis i en el conjunt de l’organització. La seva nalitat s vetllar per la qualitat, la innovació i la millora contínua en el funcionament de l’Àrea. Entorn L’entorn social està marcat per la direcció de les polítiques públiques, que ens porten, d’una banda, a treballar per disminuir les desigualtats, i de l’altra, per millorar, innovar i expandir productes de projectes integrals per a persones i famílies. En aquesta direc- 110 ció, des del Departament hem col·laborat per aprofundir en models d’atenció integrals centrats en la persona, i el desenvolupament i consolidació de models i protocols tèc- Drets Socials nics d’infància en risc, de maltractament de les persones grans i altres situacions de Memòria 2017 vulnerabilitat. Direcció de Plani cació i D’altra banda, i pel que fa a l’entorn organitzatiu, el nostre equip –com a departament Innovació transversal que dona suport tècnic als professionals– s’ha centrat en la gestió del co- neixement de l’organització. A les administracions públiques cada vegada es valora m s la gestió i dinamització del coneixement com a base per fomentar la creativitat i la innovació. En aquest sentit, la nostra feina s’ha centrat a proveir els professionals d’escenaris i metodologies col·laboratives per compartir, construir i generar coneixe- ment útil com a recurs per als professionals, i a real ar el saber i l’expertesa dels pro- fessionals de l’Àrea, com a comunitat generadora de coneixement. Recursos El pressupost executat del Departament de Plani cació i Processos es detalla a la tau- la 3.1.1.1. Taula 3.1.1.1. Liquidació del pressupost Departament de Plani cació i Processos, 2017 Capítol € % Personal 2 3.81 ,70 0,28 B ns i serveis 1 3. , 3 3 ,72 Total 487.380,23 100,00 Pel que fa als recursos humans, el Departament de Plani cació i Processos ha comptat amb cinc tècniques durant tot l’any i la cap del Departament. Activitat El Departament de Plani cació i Processos centra la seva activitat en tres grans àrees de treball: Anàlisi i desenvolupament tècnic de models i processos de treball Gestió del coneixement i desenvolupament professional Plani cació estratègica Anàlisi i desenvolupament tècnic de models i processos de treball Aquesta àrea de treball duu a terme les tasques següents: 111 Prestar suport tècnic i metodològic per elaborar models d’atenció social i projec- tes d’actuació per abordar les necessitats socials. Drets Socials Memòria 2017 Elaborar anàlisis i propostes de millora dels processos de treball. Direcció de Desenvolupar projectes, protocols i procediments, i donar suport en el desple- Plani cació i Innovació gament d’aquests. L’any 2017 destaquem els projectes següents: Els processos tècnics dels equips d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA). Processos clau de la fase d’estudi Aquest projecte s un pas m s en la línia de millorar l’atenció que es presta a les famí- lies i als infants en situació de risc social a la ciutat de Barcelona. L’objectiu ha estat millorar la qualitat en l’atenció a la infància i l’adolescència en risc, uni car els criteris tècnics i la sistematització metodològica. El Departament de Família i Infància, conjuntament amb el Departament de Plani cació i Processos, l’ha desenvolupat amb la nalitat de detectar, analitzar, consensuar i dia- gramar, a partir del consens professional, el mapa general de processos dels EAIA, que inclou els processos estratègics, els processos de suport i els processos clau o opera- tius. S’han desenvolupat en profunditat els processos tècnics de la fase d’estudi. Durant el 2017 i fruit d’aquest treball conjunt s’ha acabat d’elaborar el material i s’ha editat en els cinc documents següents: Document de presentació (inclou el mapa general de processos dels EAIA, els processos estratègics i els de suport Document “Proc s 1. Entrada i anàlisi d’informació” Document “Proc s 2. Primera entrevista i exploració diagnòstica” Document “Proc s 3. Anàlisi, valoració i pronòstic” Document “Proc s . Pla d’intervenció (pla de millora / acords C SE i devolució a la família Al juny es va fer l’acte de presentació tècnica d’aquest treball a l’Espai Jove La Fontana amb la participació de 1 persones. Conclosa aquesta primera fase del projecte, durant el segon semestre del 2017 ha co- men at el seguiment i l’avaluació de la implantació dels processos tècnics dissenyats, que preveu l’acompanyament a l’equip directiu, amb els objectius següents: Dotar d’eines i donar suport a les direccions per facilitar la implantació als seus equips dels processos tècnics dissenyats, i operativitzar-ne l’aplicació a par- tir de paquets de canvi. Aquest treball s’ha dut a terme en un espai de direcció compartida. Homogeneïtzar el sistema de registres i mesures per al seguiment, minimitzant la variabilitat no desitjada en la implantació, de nint un sistema de recollida d’indicadors i presentació dels resultats a escala d’equip, de zona i de servei. 112 - Drets Socials Memòria 2017 En la línia d’incorporar i potenciar la recerca en els nostres àmbits de treball, durant Direcció de Plani cació i l’any passat es va portar a terme el projecte “Com a casa: proc s de canvi cap al model Innovació de residència gerontològica centrat en les persones”. Al gener del 2017 es va editar la publicació dels resultats de la recerca aplicada, i un resum amb les conclusions i recomanacions per implantar aquest model d’atenció a residència. Així mateix, al llarg d’aquest any s’han fet els actes següents per difondre els resultats: Presentació dels resultats i conclusions d’una recerca aplicada en l’àmbit social en dues sessions: una al Palau Macaya, amb la participació de 1 persones al febrer, i una altra a la Fundació Casa Asil, amb 70 persones al mes de mar . Comunicació dels resultats de la recerca al I Congr s de l’Acció Social. Atenció Integrada Social i Sanitària dels Serveis Socials, organitzat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya i la Càtedra de Serveis Socials de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya al juliol. les persones grans (part I) Aquest projecte sorgeix de la necessitat plantejada pel Departament de Gent Gran de la Direcció d’Intervenció Social de donar continuïtat al desplegament del protocol de maltractament de les persones grans. L’objectiu del projecte s identi car i conèixer les situacions en què es donen els mal- tractaments a les persones grans, així com les múltiples causes presents en aques- tes situacions, els desencadenants i altres variables associades que hi intervenen, per extreure’n orientacions i recomanacions per avan ar i millorar en la intervenció i l’abordatge psicosocial presents en les situacions de maltractament vers les persones grans. Durant aquest any s’ha conclòs la primera fase d’exploració i disseny del projecte, i està a punt d’acabar la segona fase de desenvolupament tècnic. El resultat del treball d’aquestes fases es recull en un primer document, que identi ca els factors estruc- turals de cada una de les àrees rellevants estudiades: la persona que rep el maltrac- tament; les ajudes i recursos de què disposa; les característiques del responsable del maltractament, i, sobretot, les dinàmiques i patrons familiars i relacionals que hi ha darrere dels maltractaments. El 2018 està previst constituir un grup de recerca mixta amb la universitat o altres enti- tats proveïdores i professionals de l’Àrea, per avan ar i acabar de de nir la con guració de les situacions tipus. Construcció d’un model d’atenció socioeducativa A petició del Departament de Família i Infància, a l’octubre d’enguany es va iniciar un projecte de desenvolupament tècnic per de nir i construir aquest model a la ciutat de Barcelona, a partir de la cartera de serveis socials que marca la Generalitat de 113 Catalunya, encara pendent d’aprovació de nitiva. Drets Socials Aquest projecte t tres grans fases: La primera, que s’ha iniciat l’any 2017 i t per ob- Memòria 2017 jectiu de nir un marc conceptual de la intervenció socioeducativa (ISE en la infància Direcció de i adolescència en situació de risc, inclou la identi cació dels criteris tècnics i concep- Plani cació i Innovació tuals bàsics, l’objecte i la nalitat, així com la metodologia i les estratègies bàsiques de què fa ús. A partir d’aquesta de nició ja construïda i d’acord amb la proposta tècnica, organitzativa i funcional de la cartera de serveis de la Generalitat, es preveu, durant el 2018, passar a la fase següent, en què caldrà identi car els serveis, programes o pro- jectes estables d’ISE a la ciutat, establir quins compleixen o no els criteris tècnics i en quin grau ho fan. La fase nal del projecte s determinar el mapa de serveis d’ISE de la ciutat de Barcelona. models de treball i orientacions professionals Aquest projecte sorgeix a partir de la identi cació de temes emergents que cal abor- dar segons el balan dels plans d’infància i de família, les recomanacions del Grup de Famílies del Consell Municipal de Benestar Social i la constatació que s una proble- màtica creixent i complexa d’abordar als Serveis Socials Bàsics (SSB . L’objectiu s identi car situacions segons tipus de famílies i els factors que in uei- xen, amb una mirada de proc s i fases d’evolució del con icte, per proposar models de treball possibles en cada fase. Es posa un èmfasi especial en aquelles situacions m s complexes, que requereixen el treball en xarxa de diferents sistemes de serveis. Durant el 2017 s’ha constituït el Grup de Millora pel Desenvolupament Tècnic. El 2018 s’iniciarà una recerca aplicada, amb l’objectiu de constatar les hipòtesis i extreure’n bones pràctiques i orientacions. Gestió del coneixement i desenvolupament professional A l’Àrea de Drets Socials s’està produint un canvi cultural en la manera d’entendre la formació i l’adquisició de coneixements. Els professionals han passat de ser consu- midors de coneixement a ser-ne actors generadors. L’aprenentatge es produeix cada vegada m s en un nou escenari social i organitzatiu on crear i compartir coneixement i on desenvolupar-se professionalment. Aquesta àrea de treball es concreta en les tasques següents: Coordinació i desenvolupament del Pla de desenvolupament professional i ges- tió del coneixement de l’Àrea de Drets Socials 201 -201 . Gestió del projecte del Banc de Bones Pràctiques. Gestió del Pla especí c de la Gerència d’aprenentatge i desenvolupament pro- 11 fessional 201 -2017. Drets Socials Desenvolupament de projectes singulars de gestió del coneixement. Memòria 2017 Participació en projectes de col·laboració estable i recerques amb les universi- tats, col·legis professionals i altres fòrums acadèmics i professionals. Direcció de Plani cació i Innovació Actualització i manteniment del catàleg i gestió documental del portal, fent fun- cions de curador de continguts. Els projectes i actuacions m s destacats de l’any 2017 han estat els següents: Pla de desenvolupament professional i gestió del coneixement 2016-2019 del conjunt de l’Àrea de Drets Socials Aquest pla implica l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS , l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD , la Gerència de Drets Socials, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB , l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB i l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB . Impulsa de manera transversal un conjunt de projectes, espais i activitats per compartir i cons- truir coneixement útil com a recurs per als professionals, i implica tots els nivells de l’organització en els processos d’aprenentatge. Consta de vuit línies estratègiques: Fer una formació especí ca, de qualitat i a mida, que respongui a les necessitats de cada àmbit i col·lectiu de treball. rientar la formació a l’aprenentatge relacionat amb el lloc de treball. Assegurar la transferència del coneixement adquirit. Donar suport i acompanyament al desenvolupament professional. Desenvolupar els nous rols i competències per a la comunicació i gestió del coneixement. Potenciar espais i escenaris per compartir coneixement. Desenvolupar metodologies i espais de treball col·laboratiu per construir nou coneixement. Generar coneixement a les fronteres de l’organització: món acadèmic, grups de participació social i altres administracions, altres xarxes de coneixement extern. Establir una cultura de recerca aplicada, publicació i docència com a base per a la millora contínua i la innovació. En el marc d’aquest Pla de desenvolupament professional i de gestió del coneixement durant el 2017, cal destacar les tes següents: Elaboració del sistema de seguiment i avaluació, i delimitació de la línia base del Pla de desenvolupament professional i gestió del coneixement (201 -201 de l’Àrea de Drets Socials. S’ha elaborat el quadre de comandament amb els indicadors d’activitats promotores de coneixement, de rendiment en termes de capital de coneixement, i d’impacte en persones i equips i nalment en l’organització. Durant el primer semestre s’han recollit 11 les dades que han permès crear la línia base del Pla de gestió del coneixement, que Drets Socials permetrà fer una avaluació d’impacte quan acabi, el 201 . Memòria 2017 Desplegament del conjunt d’accions formatives i de desenvolupament profes- sional de l’Àrea de Drets Socials. Direcció de Plani cació i Innovació A la taula 3.1.1.2. es presenten les dades de la programació especí ca de la Gerència, de l’IMSS i de l’IMPD, de l’IMEB, de l’ASPB i Habitatge. Cal destacar l’increment d’hores de formació especí ca transversal de l’Àrea respecte de l’any passat, i indicar que cada vegada hi ha m s coordinació i participació transversal entre els diversos organismes. Taula 3.1.1.2. Formació i desenvolupament professional de l’Àrea de Drets Socials Departament de Plani cació i Processos, 2017 Gerència IMSS IMPD IMEB ASPB Habitage Total Accions formatives1 2 20 2 3 82 Places ocupades 3 10 72 1321 8 71 2.599 Hores invertides2 . 7 , 0 10.181, 0 0 12. 3 8 0 7 0 31.011 Hores de participació 3 237 7 78 1 3 72 661 a formació especí ca transversal de l’Àrea Recursos econòmics .3 ,00 80.000,00 .1 ,00 . 17,20 7.2 7, 0 8.077,01 191.354,71 invertits ( 3 Les sessions de supervisió tècnica externa que s’han dut a terme als EAIA, els Centres de Serveis Socials (CSS i SADEP, així com als CDIAP de l’IMPD i als es- pais de l’IMEB. Taula 3.1.1.3. Supervisió tècnica a l’Àrea de Drets Socials Departament de Plani cació i Processos, 2017 Gerència IMSS (CSS IMPD IMEB Total (EAIA) +SADEP) (CDIAP) Nombre de sessions 1 2 02 3 8 638 Recursos econòmics invertits ( 27.031,71 78. 8 , 8 .1 7,00 22.8 , 2 134.550,81 Manteniment i creació de nous espais estables per compartir i construir conei- xement dins l’Àrea de Drets Socials. Durant el 2017 s’han continuat organitzant les sessions d’espais estables com ara les “Sessions C 2”, les “Sessions d’intercanvi de bones pràctiques” i els “Espais de debat 11 i aprenentatge” de la Gerència de Drets Socials. Drets Socials Des de l’Agència de Salut Púbica s’ha continuat amb els “Debats cientí cs” i el Memòria 2017 “Divendres a Lesseps”. L’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS t uns espais Direcció de d’intercanvi de les UGA, d’acompanyament al rol directiu i d’aprenentatge de psi- Plani cació i còlegs. D’altra banda, al llarg del 2017 s’han obert nous espais per compartir coneixe- Innovació ment dins els organismes de l’Àrea. En concret, l’IMPD ha iniciat els seus “L’Institut al dia” i “L’Institut proposa”; el Patronat d’Habitatge ha comen at les “Sessions C CHA”, i l’IMEB ha iniciat les “Mirades d’intercanvi”. A continuació, es poden consultar el nombre de sessions i el total de participants en els diversos espais estables per compartir o construir coneixement. Taula 3.1.1.4. Espais per compartir i construir coneixement de l’Àrea de Drets Socials Departament de Plani cació i Processos, 2017 Departament Espai Sessions Participants Gerència Sessions C 2 8 313 Sessions d’intercanvi de bones pràctiques 1 1 Espais de debat i aprenentatge 2 1 Sessió de reconeixement de bones 1 172 pràctiques IMSS Espai d’intercanvi de les UGA 2 Acompanyament al rol directiu 38 Espai d’aprenentatge dels psicòlegs 3 IMPD L’Institut al dia 2 L’Institut proposa 2 1 1 ASPB Divendres a Lesseps 28 80 Debats cientí cs 3 0 (1.710 visualitzacions en IMH Sessions C CHA 1 0 IEB Mirades d’intercanvi 2 8 Visibilització de l’estratègia de gestió del coneixement i augment de sinergies entre els organismes de l’Àrea de Drets Socials. S’ha dissenyat un roll-up sobre què s la gestió del coneixement elaborat pels membres del Comitè Director de Gestió del Coneixement, que procedeixen dels diversos organismes, per visibi- litzar de manera simpli cada tota l’estratègia del que s’està fent en gestió del coneixement i les sinergies que hi ha. Durant el 2017 hi ha hagut un proc s pro- gressiu d’enfortiment del treball conjunt. En aquest sentit, s’ha iniciat un proc s de presentació de l’estratègia en els diversos òrgans, que es consolidarà durant el 2018. Banc d’Experiències i Bones Pràctiques (BBPP) T com a objectiu potenciar la participació activa de les persones treballadores i fer circular el coneixement de la nostra organització, promovent la difusió i l’intercanvi 117 d’experiències provades i validades. Drets Socials Despr s de cinc anys de desplegament, el projecte està consolidat i anualment s’incorporen al banc al voltant de deu bones pràctiques. Memòria 2017 Direcció de Plani cació i Taula 3.1.1.5. Nombre de bones pràctiques 2013-2017 Innovació Departament de Plani cació i Processos, 2017 2013 2014 2015 2016 2017 Total Nombre de pràciques validades 13 11 11 10 0 En l’actualitat el banc t 0 bones pràctiques. El 77 són projectes adre ats a la ciu- tadania, en el dels quals, a m s de l’Àrea, hi participen els districtes, i en el entitats cíviques i socials vinculades al tercer sector. Departament de Plani cació i Processos, 2017 8 18 1 Població general Infància Joventut Adolescència Adults 13 Persones grans 21 Famílies 18 Taula 3.1.1.6. Agents impulsors del Banc de Bones Pràctiques (BBPP) Departament de Plani cació i Processos, 2017 2017 % distribució Nom s per a l’Àrea 7 1 , 1 Per a l’Àrea i altres de l’Ajuntament (districtes, àrees 7 1 , 1 Per a l’Àrea m s altres administracions 11 2 ,00 Per a l’Àrea m s entitats cíviques i tercer sector ,0 Per a l’Àrea, districtes, altres administracions, entitats 1 3 ,0 cíviques i tercer sector Total 44 100,00 El 3 de les pràctiques del període analitzat reuneixen el criteri d’innovació, amb una puntuació superior a vuit. Els resultats de les BBPP analitzades demostren que tenen 118 incorporats for a elements d’innovació. Entenem per pràctica innovadora aquella que desenvolupa solucions noves o incorpora la introducció o millora d’elements, per mitjà Drets Socials dels canvis necessaris en la gestió interna o en la prestació de serveis, amb l’objectiu Memòria 2017 de millorar els resultats. Direcció de Plani cació i Innovació puntuació (>8) en innovació i millora contínua amb puntuació (>8) en transferibilitat Departament de Plani cació Departament de Plani cació i Processos, 2017 i Processos, 2017 70 3 120 0 0 100 0 0 80 8280 0 0 30 38 20 0 10 20 20 0 0 2013 201 201 201 2017 2013 201 201 201 2017 Un dels objectius principals del banc s afavorir la transferibilitat de les bones pràc- tiques. Les dades del període analitzat posen de manifest que un 7 són pràctiques que poden ser replicades i adaptades a contextos similars. El 2017 s’han celebrat les IV Jornades de Reconeixement a les BBPP del període 201 - 2017, amb la participació de 172 persones. Taula 3.1.1.7. Jornades de Reconeixement de les BBPP Departament de Plani cació i Processos, 2017 2013 2014 2015 2016 2017 Total Assistents 138 130 203 203 172 3 El mes de juny del 201 es va posar en funcionament al eb de l’Àrea una secció espe- cí ca de les BBPP en la qual es poden consultar tots els projectes: http://ajuntament. barcelona.cat/dretssocials/ca/banc-de-bones-practiques. Una línia del banc, que es va iniciar l’any 201 , consisteix a generar espais d’intercanvi de bones pràctiques. El seu objectiu principal s generar espais d’aprenentatge i debat per proveir els professionals de recursos que facilitin la millora contínua i la innovació en la seva tasca, així com afavorir la seva transferibilitat. Durant el 2017 s’ha dut a terme una sessió d’intercanvi de bones pràctiques sobre la innovació en l’àmbit social i la gestió pública, amb l’assistència de 1 professionals interns i externs (universitat, altres administracions . Taula 3.1.1.8. Espais d’intercanvi de bones pràctiques Departament de Plani cació i Processos, 2017 11 2016 2017 Total Drets Socials Espais 2 1 3 Memòria 2017 Participants 72 1 123 Direcció de Plani cació i Innovació de Drets Socials El pla proposa una programació pròpia i especí ca per a la Gerència de l’Àrea de Drets Socials, que inclou la formació per als equips d’atenció a la infància i adolescència en risc (EAIA , sota el marc del Pla de gestió de coneixement de l’Àrea de Drets Socials, i que inclou els àmbits següents: 7 Gestió i tasques associades al lloc de treball Tècniques i metodologies de comunicació i gestió del coneixement Competències tècniques i especialitzades Suport i acompanyament al rol directiu Suport al desenvolupament dels equips Salut i equilibri cos i ment a la feina Acollida de nous professionals Els objectius prioritaris de l’any 2017 han estat els següents: Refor ar amb accions d’aprenentatge i desenvolupament professional el Pla de gestió del coneixement (desenvolupament de nous rols i metodologies . Avan ar en la transferència de coneixements i habilitats en el lloc de treball. Integrar noves accions de suport al desenvolupament professional dels equips. Donar continuïtat al pla de formació especí c per als EAIA amb accions de refor de les habilitats de gestió, competències tècniques i directives i desenvolupa- ment professional. Taula 3.1.1.9. Aprenentatge i desenvolupament professional de la Gerència de Drets Socials Departament de Plani cació i Processos, 2017 2016 2017 % d’increment Accions formatives del pla especí c de Gerència 30 2 -1 , 7 Edicions de les accions formatives 3 30 -1 , 7 Hores ofertes 28 , 337, 1 , 8 Hores invertides en formació1 . 7 . 7 2 , 0 Places ocupades2 8 3 -20, Despesa ( 3 3.7 2 3. -0, 8 Formació rebuda pels professionals de la Gerència de Drets Socials 120 Hores invertides per professionals de la Gerència 872 1.271 ,7 en formació transversal de ciutat Drets Socials Personal format de la Gerència (PEG + transver- 1 7 1 3 -2,03 Memòria 2017 sal de ciutat Direcció de Percentatge de persones que s’han format (PEG + 77,00 7 , 0 -0,78 Plani cació i transversal de ciutat Innovació Mitjana d’hores de formació per professional 22,2 31, 1,8 (PEG + transversal de ciutat En general, s’han fet menys accions especí ques, tot i que el nombre d’hores inverti- des en formació ha estat superior. És el cas de les que s’han fet als EAIA i en el segui- ment de les accions per garantir-ne l’aplicació. Ha augmentat la formació feta a trav s de l’oferta del Catàleg de formació transversal de ciutat. Així mateix, s’ha treballat de manera especí ca en dos projectes estratègics: Els formadors interns com a capital de coneixement. Dels 11 formadors regis- trats, n’han estat en actiu 7. La transferència de coneixements i habilitats al lloc de treball: elements de millora. Destaquem, aquest any, l’acció sobre mapes de coneixement crític de l’equip, adre ada als comandaments i directius de la Gerència, i l’elaboració d’una guia pràctica. Espais d’aprenentatge i debat Aquests espais per compartir i construir coneixement s’organitzen amb tres objectius: L’actualització del coneixement de l’equip de professionals de l’Àrea de Drets Socials en els àmbits teòric i tècnic: descobrir pràctiques i experiències no co- negudes, conèixer experiències innovadores, nous enfocaments i tendències o tècniques especialitzades que ajudin a millorar la pràctica professional. La construcció i producció de coneixement nou a partir del contrast i el de- bat, identi cant idees, extraient conclusions i valorant el grau d’aplicació (transferència . El fet de compartir el coneixement generat a les fronteres de l’organització (àm- bit acadèmic, institucional i altres administracions i entitats i experts de xarxes del tercer sector... . 121 Durant el 2017 s’han organitzat dos espais amb els temes següents: “Peer Worker, l’experiència del Canadà: Housing First Chez Soi Montreal 200 - Drets Socials 2013” (27 participants i “Una trajectòria migratòria en primera persona. Ghana Memòria 2017 Barcelona: de la vivència personal a les respostes trobades” (2 persones Direcció de Plani cació i Innovació Recerca i innovació. Col·laboració estable amb universitats i altres entitats col·laboradores Aquest projecte de col·laboració amb les universitats pret n potenciar i millorar la col·laboració tècnica i l’intercanvi. Apro ta les sinergies ja establertes arran de les di- verses relacions existents i n’estableix d’altres, per innovar amb les formes i procedi- ments i, d’aquesta manera, obtenir resultats millors. Els eixos d’actuació d’aquest projecte són els següents: Participar en la formació de nous professionals, en un doble sentit, facilitant la incorporació d’alumnes en pràctiques als departaments de la Gerència, i alhora potenciant que els nostres professionals amb experiència i coneixement partici- pin en la docència de graus, màsters i postgraus. Compartir coneixement i innovació amb el món acadèmic, comptant amb experts universitaris en projectes, grups de millora i espais de debat, d’intercanvi i de construcció del coneixement. Incorporar la recerca aplicada a les nostres àrees de treball, per detectar àmbits de millora i avaluar la pràctica i l’impacte de les nostres accions. Els resultats durant l’any 2017 han estat els següents: Hi ha hagut 12 alumnes en pràctiques a la Gerència de l’Àrea de Drets Socials. S’ha aconseguit sistematitzar i crear un registre de recerques i estudis consul- tables per àmbits transversals al Portal del Professional, on es poden consultar totes les recerques que s’han fet, en curs i vigents i, si escau, els resultats. Tenir una visió global de la Àrea de Drets Socials en matèria de recerca, publicació i docència. Sistematitzar les tipologies i les metodologies de les recerques que es duen a terme a l’Àrea. El nombre de recerques aplicades i estudis vigents que es van identi car l’any 201 amb l’objectiu de crear un registre i fer un informe com a punt de partida va ser de 2. El 2017, aquest registre s’ha actualitzat i podem dir que hi ha 2 recerques i estudis (10 ja han comen at aquest 2017 , tal com es representa al grà c següent: Departament de Plani cació i Processos, 2017 Adolescència i joventut 1 Atenció domiciliaria 1 Violècia masclista Desigualtats 3 122 Sense llar 3 Diversitat funcional 2 Drets Socials Memòria 2017 Salut 1 Espai públic 1 Direcció de Plani cació i Habitatge 1 Innovació Infància i famílies 7 S’han identi cat i contactat nous grups de recerca d’universitats i entitats, s’han esta- blert bases de col·laboració i s’han iniciat projectes nous. Actualment es disposa d’un registre o base de dades consultable de grups de recerca per àmbits. Hi ha un total de 2 grups d’àmbit acadèmic identi cats a partir de les seves línies de recerca i la re- lació amb els nostres àmbits temàtics d’interès, 17 dels quals són aquells que ja han col·laborat com a mínim en una ocasió amb l’Àrea. A m s, durant el 2017 s’han fet 13 entrevistes. Tamb s’han identi cat prioritats de recerca, publicació i docència. En relació amb l’objectiu d’incorporar la recerca aplicada a la nostra àrea de treball, cal destacar com a producte l’elaboració d’una infogra a sobre què s una recerca aplica- da, amb l’objectiu d’estimular i donar suport al disseny de recerques de l’Àrea. Aquest projecte t com a nalitat garantir la qualitat (vigència, rigor, sistemàtica, ter- minis, etcètera dels continguts del Portal del Professional i, a la vegada, generar co- neixement. El catàleg ha estat una de les seccions m s consultades del Portal, ja que facilita la feina als professionals. Les dades que guren en negatiu tenen a veure amb l’eina informàtica utilitzada, atès que quan es modi ca i se substitueix un document es perden les consultes i descàrregues que se n’han fet. Taula 3.1.1.10. Activitat del Portal del Professional Departament de Promoció de la gent gran, 2017 2016 2017 % d’increment Professionals que disposen del Portal 2. 7 2. 00 12, 7 Documents disponibles Gestió del coneixement 1.17 1. 1 23,38 Suport a la gestió interna 110 100 - ,0 Catàleg de serveis 7 -2, 7 Mitjana diària de consultes Gestió del coneixement 13 1 1 ,38 Suport a la gestió interna 11 18 3, Catàleg de serveis 3 317 -11,70 123 Descàrregues de documentació Gestió del coneixement . 83 . 33 11,0 Drets Socials Suport a la gestió interna 7 3 3 - 3,8 Memòria 2017 Catàleg de serveis 131. 22 11 .8 1 -11,88 Direcció de Plani cació i Innovació El 2017 es van presentar els informes de balan i les recomanacions del Pla per a la infància, el Pla per a les persones grans i el Pla per a la família. Finalment s’han orga- nitzant els debats monogrà cs amb tots els actors dels plans (amb una participació de m s de 11 professionals a partir dels quals s’han elaborat tres documents de reptes i propostes de futur, punt de partida dels futurs plans. Pla per a la infància. uatre taules de debats monogrà cs simultanis: La participació de l’infant i adolescent com a subjecte de dret i ciutadà actiu. L’educació des de la multiplicitat de contextos educatius. La salut integral dels infants i adolescents: hàbits, malestars emocionals i salut mental. La infància vulnerada, les situacions d’infància en risc. Disfuncions i violències emergents. Pla per a la gent gran. Tres taules de debat monogrà c simultani: La construcció social, plural i diversa del proc s d’envelliment. Vulnerabilitats i desigualtats de les persones grans: la xarxa de serveis i atenció sociosanitària. Els entorns de la vida quotidiana de les persones grans. Pla per a la família. Un debat monogrà c organitzat en subgrups: uins són els temes que cal abordar en clau de grup familiar? Així mateix, s’ha fet el manteniment i l’actualització del repositori integrat per al segui- ment dels plans, i s’ha donat suport estratègic i metodològic a l’elaboració dels nous plans municipals. Reptes de futur per al 2018 Els principals reptes del Departament de Plani cació i Processos per al 2018 són els següents: En l’àrea de desenvolupament tècnic: Desenvolupar models d’atenció, així com protocols, processos i procediments tècnics per als diversos per ls socials i sectors de població tant dels SSB com 12 especialitzats. Dissenyar serveis i projectes de nova creació en funció de les noves necessitats i Drets Socials continuar el seguiment de projectes compromesos en els diversos àmbits. Memòria 2017 Direcció de En l’àrea de la gestió del coneixement: Plani cació i Innovació Desenvolupar el Pla de desenvolupament professional i gestió del coneixement del conjunt de l’Àrea de Drets Socials, i generar sinergies i corresponsabilitat entre tots els òrgans de l’Àrea. Avaluar la gestió del coneixement basada en indi- cadors de rendiment en termes de capital de coneixement (persones amb rol de dinamitzadors de coneixement, actius tangibles i accessibles, i espais consoli- dats per compartir coneixement . Identi car i quanti car indicadors d’impacte de canvi de comportament en les persones i els equips, i de canvi cultural en l’organització. Avan ar en projectes estratègics de gestió del coneixement, promovent noves mesures de reconeixement i suport als rols generadors de coneixement. Promoure el BBP, de manera que formi part de la cultura corporativa de drets so- cials com a motor de canvi, millora contínua i innovació. Aconseguir l’actualització de les pràctiques del Banc. Desenvolupar un pla de comunicació i difusió del Banc a la resta de l’Ajuntament i en altres administracions i fòrums professio- nals, així com en plataformes internacionals. Donar suport als professionals de l’Àrea per desenvolupar una cultura de recerca, docència i publicació. Identi car les àrees de recerca que cal iniciar o potenciar, i promoure una col·laboració estable amb nous grups de recerca universitaris. Publicar un informe nal. Carmina Català i Galofré Taula 3.1.1.11 Indicadors de producció de serveis Departament de Plani cació i Processos, 2017 % d’increment 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2011-2017 Formació i desenvolupament professional Pla especí c de la Gerència de l’Àrea de Drets Socials Accions formatives1 - 7 18 28 20 30 2 2 7,1 Hores ofertes - 73 2 2 377, 2 , 28 , 337, 3 2,33 Hores invertides - 1.1 .0 3 . .108 . 7 . 7 37 , Col·laboració amb les universitats Alumnes en pràctiques - 7 2 10 13 8 ,71 Recerques aplicades i projectes estables - 1 1 12 - Estudis realitzats per entitats organitzadores 18 13 -27,78 Universitats/facultats amb col·laboració - 10 10 1 13 1 21 , 7 Processos de desenvolupament tècnic Projectes en curs - - 3 100,00 Productes, actius de coneixement - - 2 7 11 11 11 0,00 Altres projectes de gestió del coneixement Bones pràctiques reconegudes - - 13 11 12 10 100,00 Projectes singulars de gestió del coneixement - - 2 3 1 0,00 taula. 3.1.2. Departament de Recerca i Coneixement Missió El Departament de Recerca i Coneixement t com a missió la interpretació de la realitat social de Barcelona, dins el seu context metropolità i europeu, per orientar les inter- vencions públiques de les diferents direccions i/o àmbits de l’Àrea de Drets Socials, així com oferir suport a les diferents unitats i serveis de l’Àrea a partir de la transformació de les dades d’entorn, d’activitat i de recursos en informació i coneixement. Entorn Aquest any hem continuat elaborant estudis sobre la realitat de diferents grups po- blacionals i informes sobre el funcionament i l’activitat de diferents serveis. La difusió del material generat s’ha fet en format digital i a trav s del eb de l’ bservatori Social 12 Barcelona i d’altres ebs de l’Àrea de Drets Socials. Gran part de l’activitat del Depar- tament s’ha orientat cap al suport a la gestió i als projectes estratègics dels instituts i Drets Socials les direccions de l’Àrea, posant èmfasi en el seguiment i monitoratge de l’activitat, en Memòria 2017 el desenvolupament i la consolidació de quadres de comandament, i en temes relacio- nats amb l’avaluació d’impacte dels serveis i la millora contínua. S’ha continuat ate- Direcció de Plani cació i nent les demandes d’altres àrees centrals participant en taules transversals d’anàlisi. Innovació Hem encetat estratègies de col·laboració vinculades a temes de recerca amb diferents universitats, centres d’estudis i amb altres departaments de recerca del mateix Ajun- tament. Recursos El Departament ha disposat de 82.3 , euros, dels quals 2 .322, 0 corresponen a despeses de personal, cosa que representa un 27 del total del pressupost. Taula 3.1.2.1. Liquidació de pressupost Departament de Recerca i Coneixement, 2017 Capítol € % Personal 2 .322, 0 27,11 B ns i serveis 32.8 , 2 ,2 Transferències corrents 183.177,03 18, Total 982.395,95 100,00 Pel que fa als recursos humans, l’any 2017 el Departament ha comptat amb quatre persones. Una cinquena persona adscrita continua en comissió de serveis. Les dones representen el 0 de la plantilla. Activitat La funció bàsica del Departament s’orienta a donar suport a les direccions i els departa- ments de l’Àrea de Drets Socials, i tamb a elaborar productes orientats a la generació i difusió de coneixement. Generació i difusió de coneixement Al llarg de l’any 2017 s’han elaborat els estudis següents: Estudi sobre les Condicions de vida de les persones grans a Barcelona i la respos- ta de la ciutat en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Regionals Metropolitans de Barcelona (IERMB . Sistema estable d’indicadors de vulnerabilitat social per a la gent gran a partir de l’Enquesta de condicions de vida de l’any 201 . 127 Estudi sobre pobresa i desigualtat social: l’escenari postcrisi 201 en col·laboració Drets Socials amb l’IERMB. Memòria 2017 Sistema estable d’indicadors de pobresa i desigualtat a partir de l’Enquesta de Direcció de condicions de vida de l’any 201 . Plani cació i Innovació Estudi sobre pobresa infantil en l’escenari postcrisi en col·laboració amb l’IERMB. Sistema estable d’indicadors de vulnerabilitat social d’infància a partir de l’Enquesta de condicions de vida de l’any 201 . Informe de les persones amb reconeixement legal de discapacitat a la ciutat de Barcelona, 201 . Col·laboració en l’elaboració del qüestionari de l’Enquesta sociodemogrà ca 201 feta pel Departament d’Estudis d’ pinió del Gabinet Tècnic de Programació. Informe sobre les pensions no contributives a la ciutat de Barcelona, 201 . Aquest any, s’ha editat el numero 21 de la revista Barcelona societat. El tema central ha estat la feminització de la pobresa. El mes d’octubre es va fer la presentació d’aquest número a la biblioteca Francesca Bonnemaison amb la participació de dones pertan- yents a diferents col·lectius de dones que havien col·laborat en el número esmentat. La revista t una pàgina eb pròpia en què es poden consultar tots els números publicats ns ara; els dos darrers números es poden consultar íntegrament en castellà, anglès i català. http://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/ca/revista-barcelona-societat. El eb de l’ bservatori Social Barcelona (https:// .bcn.cat/observatoribcn conti- nua essent un dels principals instruments per difondre els productes elaborats pel Departament. Durant l’any 2017, l’apartat que ha tingut m s visualitzacions ha estat el d’estudis que fan referència a la gent gran. El 12 de les connexions s’han fet a trav s de telèfons mòbils i tauletes. Suport a altres departaments i direccions Una de les funcions del Departament de Recerca i Coneixement s donar suport a al- tres departaments de l’Àrea de Drets Socials i a altres àrees de l’Ajuntament. D’aquest any 2017, destaquem: Inici de l’estudi pilot sobre l’aplicació del Suport Municipal d’Inclusió i políti- ques actives relacionades en el marc del projecte B-Mincome en col·laboració amb Ivàlua. Com a tes assolides en l’estudi durant aquest període, destaquen l’elaboració de l’enquesta i la coordinació del treball de camp. Inici de l’estudi sobre l’avaluació de l’impacte de la moneda ciutadana que porta a terme el grup de recerca ESCI de la Universitat Pompeu Fabra. Col·laboració en l’inici de l’estudi sobre l’avaluació dels resultats, l’impacte i la reformulació de les prestacions municipals de Barcelona. 128 Elaboració d’un informe per al simposi sobre l’estudi “El dret col·lectiu a Drets Socials l’educació” amb la coordinació de l’IMEB. Memòria 2017 Col·laboració en la proposta del projecte de recerca sobre l’envelliment de la po- Direcció de blació i urbanisme a Europa en el marc del programa europeu ESP N 2020. Plani cació i Innovació Explotació contínua de diferents variables relatives a la ciutat de Barcelona de les dades de l’Enquesta de condicions de vida, de l’Enquesta de pressupostos familiars, de l’Enquesta de condicions de vida dels usuaris de serveis socials, i de l’Enquesta de salut. Col·laboració en la creació del Simulador d’Ajuts a Barcelona. Col·laboració en l’elaboració de l’Estratègia d’inclusió i reducció de les desigual- tats socials de Barcelona 2017-2027: Recerca i identi cació d’indicadors per elaborar un diagnòstic de cohesió so- cial a la ciutat. De nició de les tes de l’estratègia d’inclusió amb horitzó 2027. Suport tècnic en el disseny i la plani cació de projectes estratègics de l’Institut Municipal de Serveis Socials en el marc del projecte Impulsem: Projecte “Sessions d’acollida VINE: La primera atenció en grup”: Col·laboració en el disseny del projecte pilot per a deu centres de serveis socials, identi - cant per a cadascun d’ells el nombre òptim de sessions grupals mensuals, pe- riodicitat de les sessions, professionals que cal ubicar en la Unitat de Primera Atenció (UPA i previsió de l’impacte en el temps mitjà d’espera per a primeres atencions. Projecte “Model Barcelona d’atenció a la dependència”: Col·laboració en l’elaboració de propostes d’escenaris organitzatius del nou model, actualit- zació del coe cient de distribució de treballadors socials en els centres de serveis socials en un model amb atenció a la dependència descentralitzada, dimensionament dels quatre centres especialitzats en atenció a la depen- dència i disseny d’un sistema de monitoratge i avaluació contínua del nou servei d’atenció a la dependència. Projecte “Circuit d’estudi d’infància i adolescència en risc”: Col·laboració en la de nició del nou circuit d’atenció i estudi del dimensionament de l’equip dedicat a elaborar informes relatius als nuclis familiars d’infants i ado- lescents en risc per a expedients no coneguts des dels Centres de Serveis Socials (CSS . Col·laboració en el projecte d’avaluació del Pla de retorn a domicili de pacients amb ictus i malaltia vascular cerebral en col·laboració amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Suport al Servei d’Atenció a la Dependència (SADEP i al Servei d’Atenció Domiciliària (SAD : Elaboració de diagrames de processos relatius al SAD i al SADEP. Elaboració d’una projecció del SAD 201 -202 incorporant previsions en re- lació amb les futures persones ateses, les hores de servei facturades i els costos del servei. Estudis de densitat de persones usuàries del SAD mitjan ant la geolocalitza- 12 ció per caracteritzar les àrees candidates a participar dels programes pilot de Superilles Socials. Drets Socials Col·laboració en la de nició de la nova política municipal de serveis funeraris Memòria 2017 (tarifació social : Direcció de Plani cació i Estimació d’usuaris potencials i costos dels serveis funeraris municipals en Innovació les modalitats gratuïta i boni cada. Justi cació dels llindars d’acc s a les modalitats gratuïta i boni cada dels serveis funeraris municipals. Informe/estudi sobre el servei dels centres de desenvolupament infantil i d’atenció preco (CDIAP per als centres de Ciutat Vella i Nou Barris: Característiques dels infants de les àrees d’in uència dels centres. Característiques de la població atesa. Anàlisi dels serveis derivadors. Anàlisi i estudi de l’accessibilitat al servei. Elaboració de mapes sobre el temps d’acc s als CDIAP dels districtes respectius. Col·laboració en l’elaboració del document “Ciutat, canvi demogrà c, cicles de vida i envelliment”: Projeccions de població de anys i m s. Selecció i monitoratge d’indicadors sociodemogrà cs i d’activitat dels ser- veis relatius a la gent gran. Col·laboració en la plani cació de les noves solucions habitacionals de cons- trucció ràpida del programa Allotjaments de Proximitat Provisionals (APR P : Estimació de les necessitats actuals i futures d’allotjament temporal de la població en situació de vulnerabilitat social. Seguiment mensual dels indicadors del quadre de comandament per a l’elaboració de l’informe de gestió del Gabinet Tècnic de Programació (GTP . Actualització i monitoratge de la informació necessària per al seguiment del Pla d’actuació municipal (PAM . Elaboració i/o actualització de diferents coe cients de distribució de recursos per assignar recursos als territoris de la ciutat en funció de la demanda i dels diferents per ls de població. Actualització d’indicadors de vulnerabilitat per barris dels districtes de Nou Barris, Gràcia, l’Eixample i la zona de l’Eix Besòs. Suport al Pla d’equipaments del districte de les Corts. Creació d’un sistema de monitoratge de l’activitat dels casals de barri. Suport, administració i actualització dels diferents per ls de les persones usuàries de l’aplicació Cognos DP de gestió de dades. Manteniment i creació de nous indicadors d’activitat dels serveis i departaments de l’Àrea en coordinació amb el Gabinet Tècnic de Programació i l’IMI. Elaboració de l’anàlisi territorial de la presència de pobresa relativa i absolu- 130 ta a Barcelona amb diferents creuaments de dades, relacionant la presència de pobresa amb altres indicadors socioeconòmics, com el nivell de renda i la des- Drets Socials igualtat entre rendes, any 201 . Elaboració de vint mapes en l’àmbit de barri i de Memòria 2017 secció censal. Direcció de Plantejament de diversos escenaris sobre la viabilitat i la simulació dels costos Plani cació i Innovació de la implantació d’un subsidi de renda municipal d’emergència. Estudi sobre la satisfacció dels usuaris dels CSS de la ciutat de Barcelona. Actualització dels indicadors de seguiment del Pla de famílies. Actualització i manteniment de l’ ndex de vulnerabilitat i desigualtat social de Barcelona. Informe dels centres residencials i centres de dia a Barcelona, any 201 . Elaborar l’informe sobre l’acc s als serveis d’atenció a la dependència de la po- blació de Barcelona respecte a l’Enquesta de condicions de vida 201 . Informe sobre l’acc s a internet de les llars amb menors de la ciutat de Barcelona a partir de l’explotació de l’Enquesta de condicions de vida 201 i l’Enquesta de condicions de vida dels usuaris de serves socials 201 . Proposta de recollida d’informació sociodemogrà ca bàsica per a les persones usuàries dels CSS. Informe sobre la fractura digital a la ciutat: concentració i distribució de llars monoparentals sol·licitants de l’ajut extraordinari d’emergència social per a in- fants de 0 a 1 anys que declaren no disposar de xarxa de connexió i a casa seva. Mapes de calor del fenomen. Geocodi cació i representació cartogrà ca de les persones amb discapacitat motriu que viuen en nques que no disposen d’aparell elevador, per als barris del Poble-sec, Sant Antoni i el Raval, a partir de les bases de dades de persones amb reconeixement legal de discapacitat i el registre d’edi cis que disposen d’ascensor (Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, Generalitat de Catalunya . Inventari i quanti cació dels principals ajuts municipals destinats a diferents col·lectius en situació de vulnerabilitat per cobrir necessitats bàsiques, d’habitatge o obtenció de bene cis scals. Actualització, revisió i manteniment d’indicadors relatius a les temàtiques i/o projectes següents: Sociodemogrà cs organitzats per CSS i barris de Barcelona (poblacions per franges d’edat, nivell d’ingressos de població gran, PNC i persones amb discapacitat . Renda mínima d’inserció (RMI per CSS i districtes a partir de l’explotació de la base de dades. Capítol de benestar social de l’Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona 2017. Memòria del compte general i de l’informe de gestió de l’Ajuntament de Barcelona. bservatori de les Glòries. Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB . 131 Drets Socials Memòria 2017 Reptes de futur per al 2018 Direcció de Plani cació i El Departament es planteja els reptes següents per a l’any vinent: Innovació Crear i mantenir els sistemes d’indicadors de pobresa i vulnerabilitat social so- bre gent gran, població general, infància, joventut i desigualtat de gènere 2017. Fer una enquesta orientada a copsar informació sobre la mobilitat de les perso- nes que s’inscriuen al padró a Barcelona. Elaborar l’estudi sobre la situació de les persones amb dependència dins del marc del projecte de les Superilles Socials (seguiment del treball de camp i pos- terior anàlisi de les dades . Continuar donant suport als projectes de tarifació social que es portin a terme a l’Ajuntament. Explotar les bases de dades de l’Enquesta de condicions de vida 201 i 2107. Tamb de l’Enquesta sociodemogrà ca de Barcelona i altres enquestes d’interès per a l’Àrea de Drets Socials. Continuar donant suport al projecte Simulador d’Ajuts perquè la ciutadania pu- gui accedir d’una manera ràpida i àgil a informació sobre diferents ajuts públics, als quals pugui tenir acc s en funció de la seva situació personal. Continuar la investigació del projecte B-Mincome. Acabament de la mostra ini- cial i seguiment. Coordinació de l’enquesta. Difusió i presentació dels primers resultats en congressos i jornades. Actualitzar i adaptar el eb de l’ bservatori Social Barcelona a la nova estructu- ra de la pàgina de l’Àrea de Drets Socials. Fer el seguiment de: La recerca sobre l’avaluació de l’impacte de la moneda ciutadana que porta a terme el grup de recerca ESCI de la Universitat Pompeu Fabra. L’estudi sobre l’avaluació dels resultats, impacte i reformulació de les presta- cions municipals de Barcelona. El projecte de recerca sobre l’envelliment de la població i l’urbanisme a Europa en el marc del programa europeu ESP N 2020. El projecte per identi car els obstacles per aplicar solucions ja conegudes al fracàs escolar que porta a terme Ivenies. Pep Gómez García Taula 3.1.2.2. Indicadors de producció dels serveis Departament de Recerca i Coneixement, 2017 % d’increment 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2011-20171 Estudis i informes elaborats 3 7 7 200,00 Web de l' bservatori Social Barcelona2 Visites a la pàgina - - - 2. 7 3.2 2 3.77 3.17 28,1 Visualitzacions - - - .713 .7 8 .23 . 73 22,0 3.1.3. Departament de Gestió de Sistemes d’Informació Missió El Departament de Gestió de Sistemes d’Informació (GSI t com a missió impulsar les tecnologies de la informació com a eina per millorar l’e ciència i l’e càcia del conjunt de l’organització de l’Àrea de Drets Socials. La seva missió s la generació de coneixement i la incorporació de les noves tecnolo- gies al funcionament dels serveis. Entorn Durant els darrers anys, les qüestions d’entorn que m s han incidit en aquest Departa- ment han estat el seguiment i compliment de: La Llei de serveis socials. 133 La Llei de protecció de dades (L PD . Drets Socials La Llei de la dependència (LAPAD , dins dels processos de gestió de l’aplicació Memòria 2017 de la llei. Direcció de Plani cació i La Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment admi- Innovació nistratiu comú (LRJAP-PAC en l’apartat de la interoperabilitat, la capacitat dels sistemes informàtics per la interconnexió, el funcionament conjunt de manera compatible i l’intercanvi de dades. Recursos Pel que fa als recursos econòmics, el detall del pressupost executat l’any 2017 es pre- senta a la taula 3.1.3.1. Taula 3.1.3.1. Liquidació del pressupost Departament de Gestió de Sistemes d’Informació, 2017 Capítol € % Personal 32 . 87, 3 ,2 B ns i serveis 122. 30,3 3, 8 Transferències corrents 3.07 .1 0,0 87,2 Total 3.528.578,06 100,00 L’equip humà del Departament de Gestió de Sistemes d’Informació està format per set persones: la cap del Departament, tres tècnics i tres persones de suport. Activitat Durant l’any 2017 s’ha continuat organitzant l’activitat sota el paraigua del Pla de sis- temes, que forma un conjunt d’aplicacions informàtiques que permeten conèixer la re- alitat dels ciutadans i ciutadanes que s’adrecen als centres d’atenció. Des del GSI es mesuren les activitats que es fan amb els ciutadans i ciutadanes tant a escala individual i familiar com a escala col·lectiva o grupal. Amb el coneixement d’aquesta realitat i amb la gestió de la informació podem conèixer quines necessitats t la població dins dels territoris, i adequar-hi els diferents recursos existents o crear- ne de nous. El Departament de Gestió de Sistemes d’Informació dona suport a l’Àrea de Drets Socials i interv en les fases de de nició, construcció i formació de les aplicacions de gestió, així com en el manteniment posterior de les ja implantades. El Departament tamb s’encarrega de la formació especí ca del personal que utilitza les aplicacions, de la gestió de les altes i les baixes dels permisos d’acc s, i del seu manteniment. D’altra banda, el Departament t com a missió el subministrament de dades, a tota l’organització, dels informes de gestió i indicadors necessaris que s’extreuen dels sis- 13 temes d’informació ja construïts. Drets Socials El Departament t present el criteri d’interoperabilitat i intraoperabilitat, que consis- teix a no demanar als ciutadans cap document acreditatiu del qual ja disposen altres Memòria 2017 administracions públiques, o que existeixi en la nostra administració. Direcció de Plani cació i Innovació L’activitat realitzada des del GSI s’organitza sobre la base de cinc grans àrees: Desenvolupament i implantació de projectes nous. Manteniment de projectes ja existents. Suport als professionals en dos àmbits: Formació i gestió. Manteniment de les persones usuàries de les aplicacions dels sistemes d’informació. Realització d’informes, consultes de dades i construcció d’indicadors ad hoc. Recepció i resolució d’incidències. Desenvolupament i implantació de projectes Aplicació del Sistema d’Informació d’Atenció Social (SIAS) Amb aquesta aplicació s’hi relacionen la resta d’aplicacions que formen part del Pla de sistemes. Al llarg del 2017 s’han dut a terme les accions següents: La posada en marxa de: Una nova funcionalitat, que permet als professionals generar informes uti- litzant una plantilla automàtica emplenada parcialment pel sistema. La in- formació ja està emmagatzemada al SIAS, i nom s cal acabar d’emplenar-la de manera manual. El primer informe generat amb aquesta funcionalitat s l’informe d’habitatges d’emergències socials. El projecte Data uality d’expedients duplicats. Es tracta de crear un disposi- tiu que detecti i tracti de manera automàtica els expedients duplicats a SIAS, uni cant la informació en un sol expedient i eliminat els altres duplicats. Per portar-ho a terme, ha calgut establir les regles de decisió per detectar du- plicats i obtenir el codi d’expedient que queda com a de nitiu, construir el proc s de fusió/correcció de duplicats i construir la marxa enrere del proc s de fusió. Per acotar la detecció de duplicats, s’han establert diferents tipus de duplicats, de diferent complexitat, que es tractaran de manera separada. Es crea la Comissió de Governan a del SIAS, liderada pel GSI, que t com a mis- sió centralitzar la gestió i supervisió de les noves funcionalitats, modi cacions i canvis en el sistema SIAS, i vetllar perquè l’organització disposi de la informació necessària a l’hora de prendre decisions i gestionar els recursos de tots els ser- veis de l’Àrea. Aplicació Agenda de Gestió 13 L’Agenda de Gestió i Cita Prèvia s un sistema integrat per tres components que inte- Drets Socials ractuen entre si, relacionats i interdependents: Memòria 2017 L’Agenda de Gestió que tramita els dietaris dels professionals i l’atenció al taulell Direcció de Plani cació i dels Centres de Serveis Socials (CSS , els Centres dels Equips d’Atenció per a Innovació la Infància i l’Adolescència (EAIA , el Centre d’Urgències i Emergències Socials (CUESB , el Servei d’Atenció a Persones Sense Sostre (SPSS i els serveis dels Punts d’Informació i Atenció a la Dona (PIAD . El dispositiu d’atenció telefònica centralitzat (DATC s un servei telefònic extern disponible per als serveis socials bàsics que, entre altres funcions, at n les tru- cades dels CSS i programa i cancel·la determinats tipus de cites. Dispensador de tiquets als CSS que identi ca i con rma l’arribada d’un ciutadà o ciutadana amb cita prèvia o sense i li assigna un torn d’atenció al mostrador. Durant el 2017, a m s del manteniment habitual de l’aplicació amb la gestió d’incidències i la resolució de dubtes i nous requeriments dels professionals, s’ha continuat desen- volupant el projecte de millora de l’aplicació Agenda de Gestió, ja iniciat el 2013, i que t com a objectiu general facilitar i agilitzar la feina dels professionals dels serveis CSS, SPSS, PIAD, EAIA i CUESB, i completar algunes de les funcionalitats disponibles actualment. Al llarg d’aquest any s’ha incorporat a l’Agenda l’opció d’enviar i visualitzar en una pan- talla els SMS efectuats als ciutadans, si han donat el seu consentiment per a les ac- cions de crear cita, de cancel·lar i de reprogramar. A partir d’ara, a l’Agenda, les activitats de gestió d’expedients i les trucades de telèfon programades des dels dietaris dels CSS quedaran vinculades i guardades a l’expedient. Les cites de gestió i les trucades de telèfon de CSS perquè s’enviïn a SIAS es fan des de la mateixa aplicació, i això permet als professionals modi car/cancel·lar aquest tipus de visita. S’ha preparat l’Agenda per al projecte B-Mincome (amb suport i manual de taula per als professionals . Aplicació Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) L’aplicació del SAD permet tramitar els expedients amb recursos propis del Servei i gestiona la prescripció dels recursos d’atenció personal domiciliària, neteja de la llar i Servei d’Àpats a Domicili, així com la facturació i el copagament. El circuit integrat en l’aplicació està format per tres mòduls principals: els circuits de petició, de facturació i de copagament. Aquest 2017 s’ha efectuat el manteniment habitual de l’aplicació, amb la gestió de les incidències, dubtes dels professionals i nous requeriments sobre el servei i l’aplicació, i s’ha continuat amb el projecte dirigit a millorar les funcionalitats de l’aplicació SAD, per tal d’adaptar-la a les noves condicions del Servei d’Àpats a Domicili 2017. Concretament, s’han revisat de nou els continguts i les funcionalitats de l’aplicació per uni car criteris en la introducció i la gestió de la informació i la facturació. 13 S’ha dissenyat el procediment de revisió de l’estat dels expedients que tenen Servei Drets Socials d’Àpats a Domicili per tal de mantenir els serveis tan actualitzats com sigui possible: Memòria 2017 mensualment es consulta el Registre Civil per conèixer els usuaris que han estat baixa Direcció de per èxitus. Tamb es fa la consulta als usuaris que estan d’alta en la base de dades de Plani cació i Innovació SAUV, i els expedients que romanen m s de dos mesos interromputs es donen de baixa del servei. Aplicació Servei a la Dependència (LAPAD) L’aplicació Servei a la Dependència gestiona la tramitació de la Llei de dependència de les persones usuàries de l’Ajuntament de Barcelona. En concret, els expedients des del moment de la sol·licitud ns a l’elaboració del PIA i el seu seguiment. La tramitació de la Llei de dependència consta de diverses fases: La de registre o entrada de sol·licituds (CSS La de valoració i resolució per l’Institut Català de Serveis Socials (ICASS La del Programa Individual d’Atenció i el seu seguiment (ICASS i CSS Durant el 2017 s’ha efectuat el manteniment habitual de l’aplicació, amb la gestió de les incidències, dubtes dels professionals i nous requeriments sobre el servei i l’aplicació existent actualment. Aplicació Menjadors Socials Aquesta aplicació permet registrar els àpats servits i el nombre de persones usuàries dels menjadors socials. Durant el 2017 s’ha efectuat el manteniment habitual de l’aplicació, amb la gestió de les incidències i la recollida de nous requeriments sobre el servei i l’aplicació, i s’ha fet l’acompanyament mitjan ant el suport i l’assessorament als nous professionals per- què puguin utilitzar l’aplicació informàtica dels menjadors en les millors condicions. Aplicació Ajuts Econòmics Aquesta aplicació gestiona tots els ajuts econòmics que es concedeixen als 0 CSS i als nou serveis per a persones sense sostre. El seu objectiu s millorar la gestió dels ajuts, del pressupost i l’explotació de la informació. Des del GSI, es fa el seguiment i es dona suport als diferents professionals que l’han d’utilitzar. Aplicació Servei de Teleassistència Permet als professionals de diverses administracions, entitats i serveis emetre, regis- trar i gestionar les sol·licituds de teleassistència. Actualment hi accedeixen els professionals dels 0 CSS de Barcelona, 70 equipa- ments de l’Àrea Bàsica de Salut de Barcelona (ABS , 10 programes d’atenció domici- liària i equips de suport (PADES , 28 habitatges amb serveis per a la gent gran, l’ cina 137 d’Atenció Ciutadana de Sant Miquel ( AC , Mutuam, Càritas, 3 hospitals i el CUESB. Drets Socials Des del GSI es fa el seguiment i es dona suport als diferents professionals que l’han Memòria 2017 d’utilitzar. Direcció de Plani cació i Innovació Portal del Professional fereix un entorn de treball on hi ha disponibles totes les eines i la informació neces- sària per a tots els professionals de l’Àrea de Drets Socials: aplicacions informàtiques, catàleg de serveis, biblioteca de documents, tramitació de gestions de recursos hu- mans, l’acc s als ebs d’altres institucions i administracions, tramitació de certi cats del padró i l’Agència Tributària, etc. El portal assegura la qualitat, la pertinència i l’actualització de la informació publicada, constitueix una eina de comunicació interna i facilita el debat, la re exió i la gestió de les incidències generades. Durant el 2017 es van efectuar les tasques de manteniment i gestió de continguts ha- bituals del portal: publicació de notícies, actualització de la documentació i inclusió de nous enlla os que permeten fer m s àgil i còmoda la feina diària dels professionals. Nova xarxa social col·laborativa (XAC) Durant l’any 2017 es va liderar des del Departament el projecte pilot de la nova xarxa interna social. L’objectiu s generar, compartir i ordenar el coneixement col·lectiu dels professionals de l’Àrea. La XAC s una xarxa social interna d’ús professional: s una eina multidireccional; un sistema de comunicació col·laboratiu, on la informació es mou en tots els sentits, i t com a origen els diferents nivells dins de l’organització; un sistema que permet treba- llar projectes d’innovació amb experts o entitats externes. Aquesta eina permet els treballs d’innovació oberta, un canvi de cultura en l’organització. Una eina que serveix per identi car el coneixement de l’organització i crear projectes o comunitats que fa- cilitin la innovació. Aquest any, s’han creat 1 noves comunitats en la nova xarxa: es van crear com a co- munitats de gestió de projecte, 7 com a comunitats per treballar diferents temàtiques i 2 com a comunitats pilot de la mateixa xarxa. El total de comunitats actives a la XAC des de l’any 201 ns a l’actual 2017 ha estat de 2 . Els professionals nous dins de la xarxa han estat 12 , i hi han treballat 2 . S’han efectuat les proves de la nova versió de la plataforma que permetrà el llan a- ment de la xarxa el 2018 a tota l’Àrea. Aplicació Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) S’ha fet el seguiment del projecte d’informatització del servei. Amb l’ús de l’aplicació des del 201 , s’han identi cat diferents millores a incorporar que s’han de portar a terme el 2017, com la rede nició de les fórmules de càlcul d’alguns indicadors i la in- 138 corporació d’altres, i la suma del servei SARA a l’aplicació Ajuts Econòmics. Drets Socials Memòria 2017 Aplicació Servei d’Atenció Socioeducativa (SAS) (Direcció del Programa de Dona) Direcció de Plani cació i Es continuen duent a terme millores en certes funcionalitats, entre les quals desta- Innovació quem les millores en la cerca i en la reorganització dels informes de coordinacions, fent un resum dels indicadors i de la situació al carrer. Aplicació informàtica Punt d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) L’aplicació PIAD permet tramitar els expedients del servei dels centres que donen res- posta a les diferents demandes d’informació i atenció a les dones de la ciutat. Aquestes tenen a veure amb situacions de discriminació en l’àmbit laboral, social, en la parella i/o en la unitat familiar, amb les demandes d’informació i de recursos, de participació, associacionisme femení i violència masclista. Durant el 2017, des del GSI s’han generat 2 informes de gestió de Cognos per a aquest servei i s’ha donat suport i acompanyament en la utilització de l’aplicació. Aplicació informàtica del Servei d’Atenció als Homes (SAH) L’aplicació SAH s l’eina de gestió dels centres del Servei d’Atenció als Homes per dis- minuir i eliminar la violència vers la seva parella i aconseguir unes relacions familiars i de parella m s respectuoses i igualitàries. El Servei, que ha seguit evolucionat i creixent, t noves necessitats de gestió i s’està treballant en la seva informatització. Des del GSI s’han elaborat dos informes nous amb la conseqüent validació i presa de requisits. Aplicació informàtica Serveis per a Persones Sense Sostre (SPSS) Permet la gestió de centres d’àmbit ciutat i equipaments del Servei per a Persones Sense Sostre. Està interrelacionada amb l’aplicació SIAS, en la qual resideixen les dades comunes per a tots els serveis, i amb l’aplicació Agenda, amb què es gestiona l’activitat dels professionals. Durant l’any 2017 s’han realitzat tasques de manteniment de l’aplicació SPSS i s’ha gestionat la inclusió d’un nou equipament de la tipologia centre de primeres atencions. Durant aquest any, s’ha implementat el projecte de millora de l’aplicació iniciat el 201 . Aquest projecte s’incorpora dins l’aplicació Sense Sostre, en el mòdul d’avaluació utcome Star per al model d’intervenció Housing First (Primer la Llar . És una eina per poder analitzar l’estat global de les persones ateses als centres d’acolliment de persones sense sostre, utilitzant diferents barems numèrics i grà cs per mesurar el grau de percepció personal. Aquesta eina es passa en diferents moments en el temps d’estada als centres i mesura l’evolució de la persona d’una manera grà ca i visual. La innovació d’aquest mètode 13 recau en el fet que la mateixa eina es passa al professional i a la persona usuària, en els mateixos moments en el temps, i això permet veure les dues percepcions alhora i fa Drets Socials possible treballar les diferències o coincidències de la situació. Memòria 2017 Direcció de Des del GSI, com a referents del servei, es porta el control com a administradors únics Plani cació i mitjan ant el seguiment del projecte, la creació de les estrelles (grà cs d’aquesta for- Innovació ma juntament amb els professionals, la resolució de les possibles incidències, la crea- ció d’informes mensuals i puntuals i l’explotació posterior de les dades al Cognos, així com el manteniment i la millora de l’aplicació. Aplicació per al Servei d’Atenció als Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) És una aplicació en la qual resideixen les dades especí ques del Servei i que està in- terconnectada amb l’aplicació SIAS i l’agenda SAIER. Al llarg de l’any s’han efectuat tasques de suport i manteniment i s’han recollit noves funcionalitats per desenvolupar i instal·lar en l’aplicació de SAIER. Projectes engegats el 2017 es crea aquesta comissió del SIAS. El Departament de GSI s l’encarregat de centralitzar i liderar aquesta comissió, que t entre altres objectius vetllar perquè tots els serveis de l’Àrea que utilitzen SIAS disposin de la informació necessària i adient per gestionar els expedients de les persones usuàries; adaptar i estudiar les funcionalitats especí ques de cadascun dels serveis que interoperen amb l’aplicació, i revi- sar el mateix sistema i adaptar-lo als nous procediments dels serveis. Aquest projecte s’emmarca dins del projecte “Desenvolupament i posada en marxa del projecte ualitat de les dades”. Durant el 2017 es duu a terme l’estudi i l’anàlisi de l’ús dels diferents camps per part dels diferents serveis: SCC, SPSS, SAIER, EAIA, PAI, GENT GRAN, IMDP etc., per efectuar les modi cacions necessàries a de millorar la gestió. Tota la informació: documents i acords de la comissió, es recull i es centralitza en una comunitat en la xarxa col·laborativa, i les propos- tes per millorar la informació en els camps de les dades bàsiques dels usuaris s’implementaran durant tot l’any 2018. s’ha comen at a treballar en el desenvolupament d’eines per a aquest projecte pilot de lluita contra la pobresa i la desigualtat en zones desafavorides de Barcelona, i que s’acull dins el Programa de la UE. El projecte tracta de testar l’e ciència i l’e càcia de combinar un ajut econòmic en la forma d’un suport municipal d’inclusió amb polítiques actives sociolaborals a deu barris de l’Eix Besòs de Barcelona. Des del GSI es desenvolupen eines informàtiques per a la gestió del projecte, per al registre i manteniment de les dades següents de: les sol·licituds i les persones de la unitat familiar, la interoperabilitat amb el padró municipal, dades de ren- des, de pensions i patrimoni, càlcul de les quotes de pagament a partir dels in- 1 0 gressos, despeses i necessitats de cada unitat familiar; generació de llistats de decisió per a cada fase del projecte, registre històric de canvis a les sol·licituds, Drets Socials processos previs per determinar la mostra de possibles candidats. Memòria 2017 Portal de dades obertes ( es tracta del portal de l’ cina Direcció de Plani cació i Municipal de Dades, creada recentment amb l’objectiu de millorar i coordinar la Innovació gestió ètica i responsable de les dades dins de l’Ajuntament de Barcelona. Des del GSI s’aporta informació per de nir l’estructura, l’arquitectura i els indicadors de la part de l’àrea social. des del GSI aportem informació de les nostres bases de da- des per al desenvolupament, l’anàlisi i la recerca de dades de l’ajut. s una xarxa de prevenció i d’acció comunitària adre ada a de- tectar i prevenir situacions de risc de les persones grans, i a pal·liar els efectes negatius de la solitud no volguda, amb la complicitat de l’entorn. Des del GSI s’extrauen dades i s’elaboren informes per a l’anàlisi i el desenvolupament pos- teriors d’una aplicació. des de l’Àrea de Drets Socials s’està impulsant un projecte per agru- par totes les dades relacionades en una única plataforma a de poder extreure- les d’una manera m s àgil i efectiva. Per aquest motiu, s’ha creat un banc de dades consultable, tant des de l’Àrea de Drets Socials com des de tota la resta de l’Ajuntament, en què constin totes les dades sobre ajuts, recursos, tràmits, dades de padró, hisenda, etc. Des del GSI s’aporten les dades que s’han d’indexar a la plataforma. per carregar dades del padró i del cadastre, s un ser- vidor amb dades estructurades d’importació d’interoperabilitat i txers externs. s un projecte d’innovació social que vol refor ar les relacions so- cials de les persones grans i millorar el seu benestar a trav s de les noves tecno- logies. El servei utilitza una aplicació instal·lada en una tauleta com a instrument de comunicació amb la família, amics i persones que formen els grups d’usuaris de Vincles. Des del GSI es dona suport amb exportació de dades, anàlisi i estudi del per l dels usuaris de les tauletes i del desenvolupament del servei. Dispositiu d’atenció telefònica centralitzada (DATC) per als centres dels punts Durant el 2017, s’aposta per aplicar el dispositiu d’atenció telefònica centralitza- da (DATC en els deu PIAD. El servei del DATC consisteix a centralitzar l’atenció telefònica dels deu PIAD en un sol punt de recepció de trucades extern, amb la nalitat d’agilitzar la gestió de les cites, tant en l’àmbit intern con en el dels centres, per facilitar que les dones puguin fer el màxim nombre de gestions i consultes per telèfon, sense la necessitat de despla ar-se als centres. Durant el 201 , des del GSI es van establir els processos i es van de nir els ítems, els textos de locució entre operadors, persones usuàries i professionals, i el pro- tocol d’urgències. Aquest any s’ha desenvolupat l’aplicació i s’ha atès i s’ha donat suport a les incidències generades. S’ha format els professionals. 1 1 Eina d’explotació de les dades Cognos Drets Socials Els departaments de l’Àrea que actualment disposen dels seus propis informes publicats a l’eina Cognos es presenten a la taula 3.1.3.2. Memòria 2017 Direcció de Plani cació i Taula 3.1.3.2. Informes elaborats Innovació Departament de Gestió de Sistemes d’Informació, 2017 2016 2017 % d’increment Centres de Serveis Socials (CSS 27 30 11,11 Menjadors Socials 17 18 ,88 Servei d’Atenció Domiciliària (SAD 12 1 1 , 7 Servei d’Atenció als Immigrants, Emigrants 1 20 ,2 i Refugiats (SAIER Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida 2 2 0,00 (SARA Servei de Persones Sense Sostre (SPSS 20,00 Punts d’Informació a les Dones (PIAD 2 2 0,00 Servei d'Atenció Telefònica (TAD 7 7 0,00 Ajuts econòmics 2 12 00,00 Servei d'Atenció Socioeducativa (SAS 2 2 0,00 Mapes 1 1 0,00 Advocats mensuals 12 12 0,00 Servei d'Atenció Homes (SAH 0 2 - Altres 1 1 0,00 Total 201 221 9,95 Manteniment de projectes ja existents Manteniment i millora de les aplicacions corporatives S’ha fet el manteniment de les aplicacions Servei d’Informació d’Atenció Social (SIAS , Agenda de Gestió del Professional, Portal del Professional, Dependència, Servei d’Ajuda a Domicili, Ajuts Econòmics, Teleassistència, Menjadors, Sense Sostre, SAIER, Agenda SAIER, eina d’explotació de dades Cognos i Servei d’Atenció Socioeducativa (SAS , SARA i 10 PIAD. Aquest manteniment inclou la gestió d’incidències noti cades pels professionals so- cials, correctius de les aplicacions, administració de permisos d’acc s i suport en la usabilitat. Dels projectes ja existents s’han rebut . 00 incidències generades per les aplicacions, de les quals se n’han resolt .300. Tamb s’han rebut 300 consultes i propostes de mi- llora (taula 3.1.3.3 . Les incidències no resoltes estan pendents de correccions en les aplicacions afectades. Actualment hi ha prop de 2.8 0 persones usuàries de les aplicacions informàtiques gestionades des del GSI, i s’han tramitat 1. 00 peticions de canvi de permisos a profes- 1 2 sionals (altes, baixes i trasllats . Drets Socials Pel que fa a la informació i el suport, des del Portal del Professional s’han publicat 0 Memòria 2017 notícies i documents. Direcció de Plani cació i Manteniment i millora d’eines de suport elaborades al Departament no corporatives Innovació S’ha portat a terme el manteniment del txer referent al Servei d’Atenció Domiciliària (SAD , Atenció Personal (AP i Neteja (NET . Pel que fa a l’eina Localitzador de Persones (L PE , s’hi han introduït millores relatives a les funcionalitats del manteniment de taules, formularis i noves millores per a les persones usuàries. Taula 3.1.3.3. Gestió d’incidències Departament de Gestió de Sistemes d’Informació, 2017 2016 2017 % d’increment Incidències ateses . 00 . 00 1, Incidències resoltes .200 .300 1, 1 Incidències resoltes ( ,38 , 0,07 Consultes i propostes de millora 2 8 300 11, Suport telefònic, presencial, telemàtic i formació al professional El suport als professionals proporcionat pel Departament de Gestió de Sistemes d’Informació se centra en els blocs següents: Suport diari telefònic, presencial i telemàtic a les persones usuàries de les aplicacions. Gestió dels accessos a les aplicacions, proporcionant els permisos apropiats se- gons el per l del professional i el centre o centres on ha de treballar. Formació dels professionals sobre la usabilitat de les aplicacions: durant l’any 2017 s’han dut a terme accions formatives i de suport a professionals nouvin- guts, professionals que necessitaven refor o b per mobilitat (taula 3.1.3. . Taula 3.1.3.4. Sessions formatives Departament de Gestió de Sistemes d’Informació, 2017 Curs Col·lectiu Edicions Participants Hores/curs Total hores SIAS-Agenda-Portal Treballadors/ores socials, educa- 7 3 ,00 3 ,00 dors/ores, UGA1, psicòlegs/òlogues Sense Sostre Directors/ores, tècnics/tècniques, 12 82 2,00 2 ,00 professionals SAIER-SIAS Tècnics/tècniques 2 17 ,00 8,00 Aplicació SAD 2 12 2,30 , 0 Total 23 146 13,30 71,60 Realització d’informes i consultes de dades Aquest any, s’han publicat 3 informes de caràcter setmanal, mensual i trimestral o anual. Per atendre les peticions de dades puntuals sol·licitades, s’han hagut de des- envolupar 20 consultes S L i s’han elaborat 307 informes/llistats. En molts casos, les dades les trobem desagregades per gènere, franja d’edat i/o nacionalitat, així com per centre o per barri. Dels informes elaborats destaquem: Informe Serveis Socials / Padró. Informe Pensions no contributives (PNC . Informe nou Servei SAD. Informes SIAS serveis/interoperabilitat. Mostra de tipus de llistes elaborades: Persones ateses als CSS, amb indicació de DNI, adre a, edat, nacionalitat, si t discapacitat i nivell de rendes. Persones usuàries actives en un centre. Menors atesos, amb indicació d’adre a i barri. Persones usuàries de Teleassistència/SAD/DEP/ Radars/Vincles/L PE. Persones èxitus. Llistat d’expedients amb dades no informades (falta indicar DPR o nombre de lls . Dades d’ingressos percebudes (interoperabilitat . Dades cadastre/padró (interoperabilitat . Reptes de futur per al 2018 Per al 2018 es plantegen els projectes següents: Avaluar de manera contínua el Programa JIRA-Gestor de Peticions del Portal del Professional per mitjà del coneixement del grau de satisfacció i les necessitats dels professionals de l’Àrea en la gestió d’incidències i dubtes. T com a objectiu detectar àrees de millora concretes i enfortir la relació entre professionals que treballen en la gestió de les peticions i els professionals dels diferents serveis, i fomentar l’ús de l’eina. El Programa JIRA s una aplicació que t com a nalitat la gestió de les incidèn- cies, dubtes i peticions d’indicadors de les aplicacions informàtiques per part de l’equip de GSI. 1 : nova eina corporativa de l’IMI per exportar i generar informes de dades dels serveis socials, que actualment està en proc s d’implantació (totes les ei- Drets Socials nes com Cognos, exportacions de dades S L i altres informes es desenvoluparan Memòria 2017 en . Direcció de Seguir desenvolupant el Data Quality d’expedients duplicats: el projecte que es Plani cació i Innovació va iniciar el 2017 se seguirà desenvolupant durant el 2018, moment en què es posarà en marxa de manera de nitiva. Seguir treballant en el desenvolupament d’eines per al projecte B-Mincome. Implantar el mòdul d’avaluació Outcome Star en altres àmbits dels serveis so- cials. Aquesta eina s’utilitza per analitzar l’estat global de les persones ateses als centres d’acolliment de persones sense sostre, i en un primer estadi s’ha aplicat a dos centres de persones sense sostre, en el model d’intervenció (Primer la Llar . Posar en marxa el nou Portal del Professional. El desenvolupament d’aquest pro- jecte estava previst per a l’any 2017 i s’ha ajornat ns al 2018. Aquest projecte s clau i estratègic, i es fonamenta en quatre punts: compartir coneixement; treball col·laboratiu; connexions i relacions de treball productiu estable amb xarxes de coneixement extern, i el saber en marxa. Els objectius, entre d’altres, són proveir els professionals i serveis de coneixement productiu per dur a terme la seva tas- ca; facilitar la innovació dels processos i dels projectes; millorar la comunicació interna per incrementar la satisfacció dels professionals, i obrir espais (àgora dels professionals en què conversar i compartir informació. Desplegar la xarxa social per a tota l’organització. Acabada la fase pilot de la xarxa col·laborativa el desembre del 2017, s’inicia una nova fase que consisteix en el desplegament progressiu de la xarxa a tots els professionals de l’Àrea amb l’objectiu de millorar i mantenir la comunicació, la col·laboració i la connexió en- tre tots els professionals, tant interns com externs a l’organització potenciant el treball col·laboratiu. El projecte preveu les accions generals següents: Presentació de la xarxa i de la nova manera de treballar. Col·laboració i generació de coneixement en tots els departaments de l’Àrea. Creació i edició dels vídeos de promoció i formació per als professionals. Suport funcional a tots els professionals de la XAC. Seguiment del proc s de desplegament amb els indicadors ja establerts que permetran avaluar de manera contínua l’activitat i l’èxit del projecte. Carmen Rueda Palenzuela 1 Drets Socials Memòria 2017 Direcció de Plani cació i Innovació Taula 3.1.3.5. Indicadors de producció dels serveis Departament de Gestió de Sistemes d’Informació, 2017 % d’increment 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2011-2017 Aplicacions informàtiques en manteniment - 1 17 17 17 17 17 21, 3 Projectes nous - - 30 2 3 -8 , 7 Sessions de presa de requeriments de millora de les aplicacions - - 7 81 7 70 7 0,00 Sessions de validacions i proves de les noves versions de les aplicacions - - 37 3 3 33 0 8,11 Incidències ateses - .3 0 .7 3 .022 .377 . 00 . 00 3, Percentatge incidències resoltes ( - , 7 8,02 , 7 , ,38 , - Consultes i propostes de millora - 18 232 21 2 8 280 28 ,8 Unitats de formació - 7 7 8 72 11 100 3 ,1 Participants en les sessions de formació - 1 12 107 127 8 0 - 3, 0 Persones usuàries de les aplicacions - 1.713 1.7 1.7 1.8 0 2. 7 2. 80 0, 1 Peticions de canvi de permisos d’acc s - 2 87 8 10 8 1.200 1. 00 17 ,7 Publicació de notícies i documentació en el Portal del Professional - 1 1 8 312 8 8 00 28 , 2 Visites al Portal del Professional - 331.233 3 1.3 1 3 . 28 2.000 0.000 .000 0,38 Informes requerits periòdicament - 330 3 7 3 3 3 ,7 Consultes de dades - 80 8 133 312 20 20 1 ,2 3.1.4. Departament de Comunicació Missió El Departament de Comunicació t com a missió augmentar el coneixement i la per- cepció dels serveis que es promouen des d’aquesta Àrea. L’objectiu nal s facilitar informació d’utilitat dels serveis municipals a la ciutadania i fer augmentar l’impacte positiu i la reputació de l’Ajuntament de Barcelona, com a responsable d’aquests serveis. Entorn En el context socioeconòmic actual, en què les diferències de renda continuen sent importants entre els diversos districtes de la ciutat, el Departament de Comunicació 1 ha posat un èmfasi especial a explicar totes les accions que s’han engegat per atendre les necessitats de persones i famílies de Barcelona que es troben en situacions de Drets Socials di cultat. Memòria 2017 Direcció de És per aquest motiu que s’ha continuat fent un esfor per explicar mesures i polítiques Plani cació i socials, com la creació d’un fons destinat a la concessió d’ajuts a famílies amb infants Innovació menors de 1 anys durant l’any 2017 per cobrir necessitats bàsiques d’alimentació, higiene i material escolar, i tamb l’augment de les beques per garantir que cap infant es quedi sense poder gaudir de les activitats de la campanya de vacances d’estiu, o la posada en marxa del projecte pilot B-Mincome, de lluita contra la pobresa i la desigual- tat en zones desfavorides de la ciutat. Tamb s’ha destinat una part important del pressupost a donar a conèixer els mecanis- mes per combatre la pobresa energètica i les primeres mesures per a l’emergència en ma- tèria d’habitatge que pateix la ciutat, amb la consolidació dels punts d’assessorament energètic (PAE a cadascun dels districtes de Barcelona. Altres esfor os del Departament de Comunicació han estat orientats a donar difusió de les activitats dels Centres de Serveis Socials (CSS i d’aquells projectes en el marc del proc s de repensar aquests serveis que ha representat l’”Impulsem”. Tamb en projectes fruit de la coproducció amb altres entitats, com el Làbora, les xarxes que es desprenen de la Xarxa per una Barcelona Inclusiva o els espais de salut com ara l’Estratègia compartida per una salut sexual i reproductiva o la Taula de Salut Mental de Barcelona. Cal fer una menció especial de la difusió que es va fer en el moment del terrible atemptat que va patir la ciutat de Barcelona el 17 d’agost, i on el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB va tenir un paper central. Finalment, s’ha continuat donant suport actiu a la difusió de la resta de serveis i pro- grames d’atenció i promoció per a joves, gent gran i infants, alguns d’ells en marxa fa molt de temps i que asseguren la igualtat d’oportunitats i de drets a la ciutadania de Barcelona. Recursos La taula 3.1. .1. mostra la liquidació del pressupost 2017 del Departament de Comunicació. Taula 3.1.4.1. Liquidació del pressupost Departament de Comunicació, 2017 Capítol € % Personal 2 2.2 ,2 33, B ns i serveis 1 .0 ,28 ,31 Total 778.313,52 100,00 Pel que fa als recursos humans, al llarg de l’any el Departament ha comptat amb sis persones, un 7 de les quals són dones. Tanmateix, cal destacar que una d’aquestes 1 7 persones, durant el segon semestre de l’any, va ser baixa del Departament per desen- volupar funcions sindicals a l’Ajuntament. Drets Socials Memòria 2017 Activitat Direcció de Plani cació i Innovació El Departament de Comunicació s responsable de l’estratègia comunicativa i de les campanyes de comunicació que tenen relació amb tots els àmbits d’actuació de l’Àrea. M s enllà de l’execució de campanyes, el Departament tamb s’encarrega de la gestió de la informació, la imatge corporativa, la producció editorial i grà ca, l’atenció a la ciutadania, la comunicació digital i les relacions externes i protocol·làries del sector. Per dur a terme tot això, organitza la seva activitat en quatre grans blocs, que són els següents: Producció grà ca, publicacions i publicitat Relacions externes i protocol Comunicació digital Comunicació interna Tot i continuar amb l’augment i la millora (arxius accessibles de les publicacions dis- tribuïdes digitalment, la producció en paper es mant per a molts dels productes de l’Àrea. En especial els que s’adrecen a col·lectius en què l’ús d’internet encara no s massiu (gent gran, col·lectius vulnerables amb di cultats d’acc s a internet, etcètera. . Tot i així, totes les publicacions i materials en paper tenen la seva versió digital, que es difon a trav s dels ebs diversos de l’Ajuntament i, si escau, les xarxes socials. Cal esmentar la normalització, edició, correcció lingüística i traducció a múltiples idio- mes (català, castellà, anglès, francès i tamb urdú, entre altres que es fa de molts dels productes de comunicació (prop d’un centenar . Relacions externes i protocol Pel que fa a les relacions externes i el protocol, s’ha continuat organitzant actes en l’àmbit de l’Àrea de Drets Socials i tamb donant suport a actes d’altres àmbits de l’Ajuntament, amb diferents graus d’implicació ( actes l’any 2017 . En aquest apartat cal destacar: El suport en l’organització d’esdeveniments: jornades, conferències i activitats com el Concert de Nadal de la Gent Gran, la trobada del programa “Viatjar per cr ixer” o la Ciutat dels Somnis, entre altres. El lliurament de premis als mitjans de comunicació, Maria Aurèlia Capmany, Salut Laboral i Consell Municipal de Benestar Social. 1 8 El suport en l’organització d’activitats en el marc d’esdeveniments de ciutat, com la donació de sang a les biblioteques en el marc de la Diada de Sant Jordi, així Drets Socials com la Marató de Donació de Sang que es va organitzar a la seu de l’Ajuntament Memòria 2017 de Barcelona (pla a de Sant Jaume o la campanya “Cap nen sense joguina” i el Direcció de Cicle de Cinema i Drets dels Infants. Plani cació i Innovació El suport a l’acte nal de la Gimk Challenge, gimcana per a joves promoguda pels punts d’informació juvenils (PIJS , els punts JIP i el programa “Aquí t’escoltem ”. Comunicació digital Les pàgines eb que depenen de l’Àrea de Drets Socials, l’any 2017 han estat 3, cinc de les quals són de nova creació. Aquest any destaquem com a projectes duts a terme: En el marc de la migració de ebs municipals (Vignette Drupal : Nou eb de Gent Gran: .barcelona.cat/gentgran Altres ebs de nova creació: Vacances d’estiu 2017: .barcelona.cat/vacances Projecte B-Mincome: .barcelona.cat/bmincome Pla d’adolescència i joventut: .barcelona.cat/plajove Soc gran, i què?: .barcelona.cat/socgranique Mapa interactiu de les sales d’estudi nocturnes al eb de Joventut: http:// ajuntament.barcelona.cat/joves/ca/canal/sales-destudi. En l’àmbit de la comunicació digital, destaquem l’elaboració de vídeos, infogra es ani- mades o altres materials audiovisuals per promoure i difondre determinats serveis o programes, com el projecte “Impulsem!”, de Serveis Socials, el programa Radars, el programa “Primer la llar” o l’experiència de La Colla Cuidadora. Comunicació interna S’ha continuat posant en marxa les mesures previstes en el Pla de gestió del coneixe- ment de la Direcció de Serveis d’Estratègia i Innovació. En concret, les sessions C 2 Compartir Coneixement han continuat amb vuit noves sessions, que han representat 1 presentacions d’iniciatives i projectes de l’Àrea, en les quals l’expertesa dels i les professionals s’ha posat de manifest. Tamb s’ha facilitat la difusió pels diversos canals de comunicació interns de l’Ajuntament (intranet, mailings, etcètera de diversos programes i iniciatives per asse- gurar que arribessin a tota la plantilla. Actuacions i esdeveniments rellevants 1 Drets Socials L’any 2017 les actuacions comunicatives prioritàries han estat les següents: Memòria 2017 Acostar els serveis socials a la ciutadania amb accions adre ades especialment Direcció de als col·lectius m s vulnerables per lluitar contra la pobresa. S’ha posat èmfasi Plani cació i Innovació en les comunicacions per garantir una alimentació adequada (Targeta Barcelona Solidària i en l’ocupació per facilitar l’acc s al mercat laboral (projecte Làbora , entre altres. De manera general, s’ha creat material imprès i s’han utilitzat els canals en línia, com ara ebs, butlletins informatius i xarxes socials municipals, i externes. Tamb s’han dut a terme diverses accions en premsa. Donar a conèixer la realitat de la pobresa energètica i, sobretot, els drets ener- gètics i serveis relacionats amb la consolidació del PAE a cadascun dels distric- tes de Barcelona. Informar, en l’àmbit de la salut, dels drets de la ciutadania i dels serveis que te- nen a disposició, especialment en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva i la sa- lut mental, però tamb en relació amb malalties especí ques i invisibilitzades, com les síndromes de sensibilització central. Aquesta labor s’ha emmarcat en la feina conjunta entre l’Ajuntament, altres administracions, col·lectius d’experts i les entitats de la ciutadania organitzada entorn de temàtiques concretes. Informar les famílies de les portes obertes, la preinscripció i la matriculació als centres escolars públics i concertats, i tamb a les escoles bressol municipals, al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i a les escoles municipals de música. Sensibilitzar sobre la diversitat funcional del Consell Rector de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD . Alhora, s’ha pretès visibilitzar el col·lectiu i sensibilitzar el conjunt de la població sobre els seus drets i neces- sitats especí ques. Informar de les vacances d’estiu per a infants i adolescents. Campanya “T’estiu molt” sobre les activitats d’estiu (casals, colònies, Campus límpia, campa- ments... per fer arribar a les famílies les iniciatives de les associacions i orga- nitzacions que treballen en el sector del lleure educatiu a la ciutat, tant des del vessant lúdic, com esportiu i sociocultural. Impulsar una campanya per promoure els consells escolars als centres educa- tius, fent una crida a la participació en les seves eleccions, tant amb la presen- tació de les candidatures com amb la votació per escollir els i les representants dels diversos sectors. Fer difusió dels serveis i les prestacions de serveis socials adre ats a les perso- nes i famílies, especialment els que tenen a veure amb l’àmbit social. Promocionar el dret de l’habitatge i la captació de pisos a la ciutat. Campanya “L’habitatge, un dret com una casa” per al dret a l’habitatge digne i per fomentar la participació de la ciutadania en programes que busquen donar resposta a la necessitat d’incorporar pisos per proveir famílies en situació de risc d’exclusió i emergència habitacional. Sensibilitzar al voltant del sensellarisme. S’ha volgut fer palesa a la ciutadania, a trav s de la campanya “Podries ser tu”, la realitat del fenomen del sensellarisme, 1 0 sense estigmatitzar ni culpabilitzar les persones, ja que es tracta de situacions en les quals intervenen causes no nom s personals o relacionals sinó tamb de Drets Socials salut, estructurals, institucionals o d’estatus legal. A m s, s’ha donat suport en Memòria 2017 la difusió de l’acció del recompte de persones sense llar que impulsa la Xarxa Direcció de d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL . Plani cació i Innovació Difondre internament i externament projectes innovadors com el B-Mincome, que inclou ajudes econòmiques amb polítiques actives en matèria d’ocupació, formació, habitatge i economia social. Reptes de futur per al 2018 A banda de continuar amb la tasca de comunicació de tots i cadascun dels serveis i les actuacions dels departaments i programes de l’Àrea de caràcter anual, ens plantegem les següents campanyes de comunicació de la ciutat per al proper any: Fer difusió dels serveis i les prestacions socials dels CSS: Fons d’Infància, acti- vitats en el marc de l’”Impulsem” i activitats diverses impulsades des dels diver- sos Centres de Serveis Socials (CSS . En aquest àmbit, s’aposta per la renovació de la imatge de tots els productes comunicatius dels CSS a partir del nou ma- nual d’identitat grà ca CSS, per modernitzar i homogeneïtzar els criteris visuals, i situar els serveis socials com a espais de referència en la defensa dels drets bàsics de la ciutadania. Rellan ar i impulsar la campanya de difusió del projecte Radars. Coincidint amb l’ampliació del projecte a nous barris de la ciutat, es planteja donar un impuls a la difusió i posar en marxa una campanya concreta, en col·laboració amb la Direcció de Comunicació. Per fer-ho, es disposarà d’una nova imatge que renovi totalment els materials de difusió, i els adapti m s a la realitat actual del pro- jecte. Tot això, es farà en col·laboració amb l’equip del projecte i la participació de les taules ciutadanes dels barris, que són els que construeixen Radars dia a dia al territori. Conscienciar i sensibilitzar la ciutadania sobre la gent gran: solitud, estereo- tips, autonomia i maltractaments. Impulsar accions de comunicació de la xarxa comunitària i dels serveis públics d’atenció per millorar la detecció i atenció a persones grans amb problemes de solitud, així com per sensibilitzar envers els maltractaments a les persones grans. Impulsar accions de comunicació del Pla de salut mental de Barcelona. El Pla inclou accions a partir de les línies estratègiques acordades per les entitats, els organismes i les administracions que formen part de la Taula de Salut Mental de Barcelona. Es planteja dissenyar un sistema grà c per donar continuïtat visual a tots els productes comunicatius de les accions del Pla i tamb per re ectir la realitat de la coproducció ciutadana que hi ha al darrere d’aquesta mesura. Conscienciar i sensibilitzar la ciutadania sobre els drets energètics. Continuar informant sobre el desplegament del servei d’assessorament i e ciència ener- gètica, que disposa de punts d’atenció especí cs als barris m s afectats. L’objectiu s promoure una nova consciència envers l’energia com un dret, apo- 1 1 derar la ciutadania informant-la dels seus drets i donar a conèixer els punts d’assessorament energètic. Situar l’Ajuntament com a defensor de les persones Drets Socials en situació de vulnerabilitat envers les subministradores. Impulsar campanyes Memòria 2017 de comunicació a l’hivern i a l’estiu, adaptades a les característiques meteorolò- giques especí ques de cada moment de l’any. Direcció de Plani cació i Innovació Desenvolupar accions de sensibilització al voltant del sensellarisme. Es preveuen dues accions: l’una a la primavera, ja que la XAPSLL tornarà a fer un recompte de persones sense llar, i l’altra a la tardor, en què apro tant el Dia de les Persones sense Llar es reeditaran materials de la campanya de sensibilització “Podries ser tu”. Donar a conèixer els diversos serveis de què disposa l’Ajuntament per atendre i acompanyar les persones sense llar a trav s de diversos canals: eb, el sistema d’incidències, reclamacions i suggeriments que els ciutadans fan arri- bar a l’Ajuntament (IRIS , materials per a periodistes i ciutadania. Fer m s visibles els serveis que ofereix l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD a la ciutadania. Això es farà a trav s d’una línia grà ca prò- pia de l’IMPD. En aquest àmbit de treball, fer difusió del Banc del Moviment com a servei municipal en col·laboració amb entitats. Tamb sensibilitzar i conscien- ciar la ciutadania de la importància de seguir lluitant i treballant per fer una so- cietat diversa, plural i inclusiva, informant de les activitats que s’organitzen amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat a tots els distric- tes de la ciutat, amb una imatge uni cada i productes accessibles. Continuar amb la migració eb de les pàgines eb de l’Àrea (Vignette Drupal . La llista de ebs pendents de migrar s la següent: Serveis Socials Infància Sanitat i Salut Consell Municipal de Benestar Social Consell Assessor de la Gent Gran (futur apartat al eb de Gent Gran bservatori Social de Barcelona (futur apartat al eb de Drets Socials Llei de suport a l’autonomia personal (futur apartat al eb de Serveis Socials Fer el desplegament de noves pàgines eb de la Xarxa dels Punts d’Informació Juvenil de Barcelona. Llan ament del nou eb de la xarxa; les noves pàgines eb de cadascun dels punts d’informació juvenil dels districtes (10 , i el nou eb del Centre d’Informació i Atenció per a Joves (CIAJ . Crear les noves pàgines ebs següents: Campanya de Vacances d’Estiu 2018 Simulador social “Ajuts.barcelona” bservatori de Salut de Barcelona Banc del Moviment de l’IMPD Crear un nou apartat eb de l’ bservatori 0-17, dins altres ebs de l’Àrea. Maribel del Moral Hidalgo Taula 3.1.4.2. Indicadors de producció dels serveis Departament de Comunicació, 2017 % d’increment 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2011-2017 Publicacions pròpies 18 28 21 17 22 11 11 -38,8 Altres edicions (fulletons, cartells, invitacions, protocol 17 1 21 232 18 32 307 7 , 3 Infogra es - - - 10 17 8 2 -80,00 Edició de materials (correcció i traducció - - - 72 3 8 78 8,33 Insercions publicitàries a mitjans 3 8 7 2 277 1 - 0,00 Campanyes de senyalització externa (banderoles 3 37 18 18 0 10 11 - 8, 7 Articles publicats a mitjans a la premsa escrita1 10 8 1 2 1 31 2 - - Vídeos 3 3 31 3 77 83 31 - Comunicació digital Webs en manteniment 8 8 1 7 1 3 1 ,22 Webs de nova creació 11 11 7 8 - , Visites enregistrades al eb de l’Àrea2 2.3 1.711 2.208.3 1. 8 . 01 8 .730 2. . 2. 1 .3 2.3 0.2 -0, 1 Organització i suport a actes Actes organitzats 10 11 7 22 10 30 - - Actes als quals s’ha donat suport 7 71 0 0 87 - ,33 3.1.5. Departament de Participació Social Missió El Departament de Participació Social t com a missió refor ar un model de treball ba- sat en la cooperació, la corresponsabilitat i l’acció conjunta entre l’Ajuntament i els di- ferents agents socials de la ciutat, tant participant en els òrgans i els espais consultius per construir polítiques socials municipals, com potenciant processos de participació oberts o processos de coproducció amb entitats i organitzacions de la ciutat. Entorn Els espais de deliberació i participació amb les entitats del tercer sector i el treball en xarxa i la coproducció entre l’Ajuntament i les entitats i organitzacions socials de la ciutat segueixen sent un element clau per avan ar en la construcció de polítiques inclusives i de drets socials. Barcelona disposa d’un tercer sector social plural i amb 1 3 grans potencialitats, que ha estat clau en el desenvolupament de les polítiques socials de la ciutat. Les estratègies i els projectes desenvolupats pel que fa a cooperació i amb Drets Socials les entitats i organitzacions han continuat avan ant el 2017. Memòria 2017 Direcció de Els consells de participació social són un instrument important per al consens, la Plani cació i millora i la innovació en les polítiques. Des de cadascun dels consells sectorials, les Innovació entitats membres aporten propostes i suggeriments per a la construcció conjunta de polítiques. En el marc de la participació i inclusió social, Barcelona t una estratègia singular de compromís i acció. L’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, les xarxes d’acció i els projectes tractors que s’impulsen en el seu marc, han esdevingut, sens dubte, un ele- ment clau per refor ar un model de ciutat. Aquest any 2017, en el marc de l’Acord han tingut activitat nou xarxes d’acció i s’han impulsat tres projectes tractors previstos dins de l’Estratègia Compartida per una ciutat m s inclusiva. Aquests projectes des- pleguen la coproducció de les estratègies dissenyades, concretant projectes i accions compartides, a partir de la cooperació, la con an a i el coneixement mutu. Recursos El pressupost liquidat pel Departament per al 2017 es detalla a la taula següent: Taula 3.1.5.1. Liquidació del pressupost Departament de Participació Social, 2017 Capítol € % Personal 0 .38 ,13 33,80 B ns i serveis 88.21 , 0 0,31 Transferències corrents 313. 7 ,00 2 ,88 Total 1.211.079,03 100,00 Pel que fa als recursos humans, el Departament de Participació Social comptava, el 31 de desembre, amb la cap del Departament i cinc tècnics. Activitat L’activitat del Departament de Participació Social s’ha centrat durant el 2017 en el funcionament dels consells, òrgans i espais de participació adscrits i en el desenvo- lupament de les accions i/o projectes que se’n deriven, així com en la millora de les estratègies participatives en l’àmbit social. Tamb s’ha impulsat l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva i el disseny de la nova Estratègia d’inclusió i de reducció de les desigualtats socials de Barcelona 2017-2027. Depenen del Departament: El Consell Municipal de Benestar Social El Consell Assessor de la Gent Gran 1 L’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva L’Estratègia d’inclusió i reducció de les desigualtats socials de Barcelona Drets Socials L’Estratègia d’inclusió a l’Eix Besòs Memòria 2017 Direcció de El Consell Assessor pel Suport Municipal d’Inclusió Plani cació i Innovació Els consells de participació són un instrument per a la millora i la innovació de les po- lítiques socials a la ciutat, i permeten exercir la responsabilitat política, entesa com a defensa de l’interès general. Els consells analitzen, proposen i fan el seguiment de les polítiques socials de l’Ajuntament de Barcelona. Tamb consensuen fórmules per apli- car les polítiques, incorporen la societat civil en el disseny i la implantació d’aquestes polítiques i fomenten el consens entre tots els agents implicats. Tal com queda recollit a les bases reguladores, cada consell s’estructura en plenaris, permanents i comissions o grups de treball. Les comissions estan formades per repre- sentants d’entitats de la ciutat, persones expertes en la temàtica objecte del consell, representants polítics del consistori, institucions i tècnics i tècniques municipals, en- tre d’altres. Pel que fa a l’activitat dels dos consells que actualment depenen del Departament (Consell Municipal de Benestar Social i Consell Assessor de la Gent Gran , durant el 2017 s’han dut a terme 83 convocatòries dels seus òrgans i s’han impulsat projectes i actuacions promogudes pels mateixos consells, que han mobilitzat 1.80 persones al llarg de l’any. L’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva s un espai de relació, compromís i copro- ducció amb les institucions i entitats de la ciutat orientat a generar i enfortir la inclusió social a la ciutat. La nalitat de l’Acord s incrementar el capital social de la ciutat, s a dir, la capacitat d’organització i actuació conjunta. El principal instrument del qual s’ha dotat l’Acord Ciutadà s l’elaboració d’una Estratègia Compartida, un full de ruta que compromet institucions i entitats socials a treballar plegades per una ciutat m s inclusiva i per fer front conjuntament als aspectes socials de la crisi. A m s, l’Acord Ciutadà promou i articula xarxes d’acció que treballen en diferents àmbits per millorar les actuacions conjuntes entre Ajuntament i entitats. Al llarg de l’any, ha promogut 38 convocatòries dels òrgans de govern i de les xarxes d’acció, amb una participació de .73 persones. Igualment, aquest any s’ha iniciat l’elaboració de la nova Estratègia d’inclusió social i de reducció de les desigualtats socials a Barcelona, i s’ha gestionat el conjunt de pro- jectes vinculats a l’Estratègia d’inclusió a l’Eix Besòs. Aquest any ha iniciat la seva activitat el Consell Assessor pel Suport Municipal d’Inclusió, un nou espai d’assessorament, seguiment i debat de les polítiques de ga- rantia de rendes de la ciutat. Consell Municipal de Benestar Social L’any 2017 el Consell Municipal de Benestar Social ha abordat, des de diferents àm- bits i òrgans, la inclusió i la reducció de les desigualtats a la ciutat de Barcelona. Com a introducció al tema, a la conferència d’inici de curs es va presentar l’ ndex de vul- nerabilitat social i els primers resultats de l’Enquesta de condicions de vida de les 1 persones usuàries de serveis socials municipals, elaborats per l’Àrea de Drets Socials. Així mateix, el Plenari i el Consell de Governan a de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Drets Socials Inclusiva han compartit espais de debat i re exió sobre l’Estratègia d’inclusió i de re- Memòria 2017 ducció de les desigualtats socials de Barcelona 2017-2027, i van formalitzar l’acte de Direcció de presentació de l’Estratègia el 18 d’octubre passat. Plani cació i Innovació Pel que fa als continguts, cal destacar les aportacions que el grup de famílies ha fet en referència a la violència lioparental, o el d’envelliment parant atenció en les persones grans que viuen la vellesa avan ada a la comunitat, i els aspectes que afavoreixen o obstaculitzen viure-la amb dignitat. La Comissió Permanent ha treball de manera especí ca fent recomanacions al projec- te del nou Reglament de participació ciutadana, amb una incorporació a l’articulat del 0 de les propostes, i sobre l’abordatge de l’atenció integral social i sanitària. Els diferents grups de treball han abordat temàtiques que incideixen en l’activitat dels programes i serveis municipals, com són: L’avaluació i noves propostes sobre el Pla d’acció sobre drogues a la ciutat de Barcelona i l’estigmatització de les persones drogodependents; Les mesures per garantir la igualtat d’oportunitats de la infància des de la pers- pectiva de la participació infantil i adolescent, el lleure, o garantir el Fons 0-1 anys; L’impacte de la contaminació atmosfèrica a la ciutat i el gènere i la salut a Barcelona; Les possibilitats, les di cultats i els límits dels projectes i processos d’acció comunitària; La representació en la presa de decisions amb les institucions, formació per a l’autoocupació, repartiment del sistema de serveis socials i habitatge sostenible des del grup de sensellarisme. Les sessions conjuntes entre grups són un indicador de la transversalitat dels temes del benestar social de la ciutat que tracta el Consell. S’han fet sessions compartides sobre la presentació de l’Informe de salut; el Pla de salut de Barcelona; l’impacte de l’acció comunitària en salut; precarització, sensellarisme i l’ús de substàncies. El grup de treball Igualtat d’oportunitats en la infància ha treballat conjuntament amb dife- rents professionals de serveis socials bàsics les rendes d’infància i, en concret, el Fons d’ajuts 0-1 anys. Aquest any el Consell ha elaborat dos manifestos, un pel Grup de Treball de Drogodependències sobre els fets ocorreguts l’estiu del 2017 al Raval, i un segon de rebuig per la decisió judicial sobre els membres del Govern de la Generalitat. Durant el curs 201 -2017, els grups han fet sessions de treball en què han participat un total de 2 persones que, des de les entitats, les organitzacions, els serveis públics i les universitats –un total de 1 –, han aportat elements per a la re exió, el debat i l’elaboració de propostes, que posteriorment seran trameses als òrgans de govern co- rresponents i al conjunt de l’organització municipal. Tamb hi han participat perso- 1 nes expertes convidades a les diferents sessions, les quals han aportat coneixement i Drets Socials expertesa al debat conjunt dels grups. Memòria 2017 Taula 3.1.5.2. El Consell Municipal de Benestar Social en xifres Direcció de Departament de Participació Social, 2017 Plani cació i Innovació Homes Dones Total Plenari 32 77 Comissió Permanent 21 1 3 Grups de treball 1 8 2 Convidats i convidades 31 1 Total participants 266 147 413 Total entitats participants en el Consell 164 Premi del Consell Municipal de Benestar Social als Mitjans de Comunicació El premi Montserrat Roig al periodisme i la comunicació social de Barcelona pren el relleu a l’antic Premi als Mitjans de Comunicació. El 17 de novembre de 201 , el jurat del Premi del Consell Municipal de Benestar Social va acordar una modi cació de les bases de la convocatòria, a d’adaptar-la a la diver- sitat de plataformes comunicatives i dels mitjans i per continuar potenciant, des de noves iniciatives, el reconeixement a una informació compromesa i re exiva per cons- truir una societat m s inclusiva i conscient. L’Acord inclou canvis com el nom del premi, que passa a ser premi Montserrat Roig al periodisme i la comunicació social de Barcelona. Es reconeix l’autoria dels treballs i es canvia l’estructura del premi de nint unes noves categories: Periodisme social, Comunicació social i Investigació periodística. Alhora, el jurat atorga un Premi especial del jurat a alguna persona o entitat que, per la seva trajectòria, mereix un reconeixe- ment especial. En l’edició del 2017 s’han presentat les candidatures següents: Taula 3.1.5.3. Premi als Mitjans de Comunicació Departament de Participació Social, 2017 Categories Candidatures presentades Periodisme social Comunicació social 3 Investigació periodística 1 Total 146 Consell Assessor de la gent gran El Consell Assessor de la gent gran de Barcelona, òrgan de participació i consulta de l’Ajuntament de Barcelona per a les qüestions d’interès per a les persones grans, 1 7 ha centrat la seva activitat al llarg del 2017 en el desplegament del pla de treball del Consell per al període 201 -201 . Un pla ambiciós, amb els següents eixos de treball i Drets Socials principis orientadors: Memòria 2017 Afavorir la millora de la salut i el benestar de les persones grans. Direcció de Plani cació i Contribuir a la construcció d’una ciutat amigable. Innovació Avan ar cap a una nova construcció social de la vellesa. Enfortir la implicació i la participació de les persones grans. El Pla cont múltiples accions i projectes concrets que s’han desplegat durant el 2017 i que són el resultat d’una intensa dedicació dels grups de treball del Consell. Entre les actuacions desenvolupades, cal destacar: Afavorir la millora de la salut i el benestar de les persones grans Pel que fa a l’eix de millora del benestar de les persones grans, des del Grup de Benestar i Salut s’ha fet el seguiment del desplegament de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència i dels principals ser- veis per a persones grans recollits en el Catàleg de Serveis Socials. Dins d’aquest eix d’actuació, cal destacar l’aprovació pel Plenari del Consell Assessor de la Gent Gran d’un seguit de declaracions i posicions amb propostes i reivindicacions concretes, en què s’han abordat qüestions relatives al sistema públic de pensions, a les situacions negatives que afecten el benestar de les persones grans residents en centres residen- cials, i s’ha reclamat l’actualització de l’indicador de renda de su ciència (IRSC . El contingut i recorregut d’aquestes propostes ha estat el següent: Declaració del Consell Assessor de la Gent Gran sobre el sistema de pensions. La declaració recull un total d’onze propostes en les quals es reclama, entre d’altres, garantir, dins del Pacte de Toledo, la viabilitat del sistema, posar als efectes negatius de l’aplicació de la Llei reguladora del factor de sostenibilitat i de l’ ndex de revaloració de les pensions, la recuperació de la pèrdua de poder adquisitiu d’acord amb l’IPC, l’increment per sobre de l’IPC de les pensions míni- mes i, en l’àmbit de l’ocupació, l’augment progressiu del salari mínim, la igualtat salarial efectiva entre dones i homes, i polítiques actives d’ocupació nan ades des de la scalitat general. La declaració tamb instava el Govern de la ciutat i els diferents grups polítics municipals a presentar una declaració que tingui en compte aquestes propostes. En aquest sentit, el Plenari del Consell Municipal del 2 de febrer de 2017 va aprovar una declaració institucional en la què reclamava el Govern de l’Estat a fer efectives aquestes propostes. Posició del Consell Assessor de la gent gran sobre els centres residencials. Davant el coneixement de diferents situacions negatives que afecten el benestar de les persones grans residents en centres residencials públics i/o concertats de Barcelona, el Consell Assessor de la Gent Gran, com a òrgan consultiu i de participació de l’Ajuntament de Barcelona, va adoptar i aprovar una posició en la qual es reclamem el aspectes següents: Garantir el compliment de les obligacions establertes en el contracte d’adjudicació de la gestió dels centres residencials; 1 8 Garantir un punt d’atenció presencial a les persones grans usuàries i les se- ves famílies per part de la Generalitat de Catalunya Drets Socials Transparència en la gestió de les llistes d’espera; garantir el dret a romandre Memòria 2017 al territori de pertinen a de les persones grans que hagin d’ingressar en un Direcció de equipament residencial; Plani cació i Innovació Desenvolupar i aplicar el model d’Atenció Centrada en la Persona (ACP , en totes les residències públiques i concertades de la ciutat; ue es facin efectius els consells de participació de centre; afavorir la partici- pació dels residents en espais de participació fora de la residència; Informar els residents i els seus familiars del document de drets i deures dels residents del centre; garantir unes condicions laborals dignes als i les treba- lladores dels centres i que els serveis sanitaris del Centre d’Atenció Primària (CAP de referència es fan als centres residencials. Aquest pronunciament es va lliurar als diferents partits polítics amb representa- ció al Parlament de Catalunya i es va registrar una sol·licitud de compareixen a que, nalment, no es va dur a terme per la dissolució del Parlament. Manifest del Consell Assessor de la Gent Gran sobre l’actualització de l’IRSC. Amb aquest manifest, el Consell denuncia la manca d’actualització des del 2011 de l’indicador de renda de su ciència de Catalunya i alerta de la incidència sobre les persones amb rendes m s baixes i el seu dret a accedir a les diferents pres- tacions i ajuts vinculats. Per aquest motiu, reclama un increment de l’IRSC igual a l’1 que va tenir l’IPREM (indicador públic de renda d’efectes múltiples , que de manera gradual l’IRSC recuperi el valor perdut, que l’IRSC i l’IPREM estiguin per sobre del llindar de pobresa i que totes les prestacions municipals prenguin com a referència l’IRSC en lloc de l’IPREM. Contribuir a la construcció d’una ciutat amigable En relació amb l’eix “Continuar contribuint a la construcció d’una ciutat amigable per a les persones grans” i conscients que ens trobem en un context de progressiu enve- lliment de la població, el Consell ha impulsat un intens proc s participatiu iniciat al Fòrum de les Veus de les Persones Grans “Cap una ciutat amigable”. Com a resultat d’aquest proc s, i a partir de l’experiència acumulada, s’ha proposat fer un pas m s enllà i donar suport a una estratègia de ciutat amigable amb les persones grans amb l’objectiu que esdevingui un compromís ciutadà transversal per fer amigables els en- torns de la vida quotidiana. És a dir, per esdevenir una ciutat que faciliti i promogui la capacitat de les persones grans d’escollir i desenvolupar el seu camí de vida, i de fer-ho amb la m s gran autonomia possible, amb l’acompanyament i les facilitats que necessitin, i amb garantia de respecte i reconeixement per part de la societat. Per assolir aquest objectiu, el Consell ha col·laborat estretament amb el Departament de Participació Social en l’elaboració del Pla de millora per una Barcelona amigable amb les persones grans 2017-2021 i ha presentat un seguit de propostes com a posició del Consell Assessor de la Gent Gran sobre l’amigabilitat de la ciutat amb les perso- nes grans. En el proc s d’elaboració del Pla, el Departament de Participació Social ha impulsat una taula de treball transversal, en la qual han participat quinze direccions i departaments representants de totes les àrees municipals, cinc instituts municipals, un consorci i els deu districtes, per de nir el contingut de les mesures i actuacions que 1 cal incorporar en el pla de millora. Drets Socials En aquest sentit, tamb cal destacar l’elaboració per part del Consell de la Guia de Memòria 2017 , en la qual es recullen els aspectes i les Direcció de característiques fonamentals perquè el comer esdevingui amigable amb les persones Plani cació i Innovació grans i per promoure l’existència d’una xarxa de comer amigable amb la missió de sensibilitzar sobre la importància de crear consciència de la necessitat d’espais facili- tadors de la vida quotidiana. Es tracta de crear cultura de l’amigabilitat per millorar la qualitat de vida a les nostres ciutats, humanitzant-les a trav s de la cura de l’entorn i dels seus habitants, tenint en compte aspectes com el bon tracte, la responsabilitat en el consum i el confort, així com d’altres de m s físics, com ara l’accessibilitat, l’audició i la visibilitat, entre d’altres. Avançar cap a una nova construcció social de la vellesa Dins de l’eix d’actuació adre at a avan ar cap a una nova construcció social de la velle- sa, s’ha dut a terme, amb el suport del Consell, el projecte “Soc gran, i què?”, una inicia- tiva de sensibilització ciutadana per qüestionar i desmuntar els estereotips i prejudicis que, per raó d’edat, sovint pateixen les persones grans, i per reivindicar així en primera persona el seu dret a la diferència i a la igualtat, lluitant contra les discriminacions. Per abordar les situacions de discriminació, el Consell Assessor de la Gent Gran ha impulsat la realització del Fòrum de les Veus de les Persones Grans: “Lluitem contra la discriminació per edat”, una iniciativa que vol abordar participadament els reptes sor- gits de la IV Convenció de Les Veus de les Persones Grans i articular propostes d’acció i re exió en el camí cap a la propera convenció que tindrà lloc a principi del 201 . Durant aquest any, s’ha continuat difonent el document obert Document de drets i lli mitjan ant l’exposició “Bon tracte en tot moment”, amb un gran impacte de públic, especialment als centres d’atenció pri- mària. Per actualitzar el contingut del document, el Consell ha elaborat un esborrany de nou document a d’adequar-lo a la situació actual i adre ar-lo al conjunt de perso- nes grans. Enfortir la implicació i la participació de les persones grans Pel que fa a l’eix adre at a enfortir la implicació i la participació de les persones grans, des del Consell Assessor de la Gent Gran s’ha fet un esfor important per ampliar el nombre d’entitats i organitzacions que componen el Consell amb l’objectiu de millorar la seva diversitat i pluralitat. L’any 2017 s’han incorporat al Consell: Associació Catalana d’Afectats per les Residències (ACAR Associació Ciutadana pels Drets de les Dones Associació pel Dret a Morir Dignament Can 70 Fundació Valiente Grupo Lib lulas del rea Social y Familia del Centro Boliviano Catal n 1 0 Plataforma Unitària de la Gent Gran de Catalunya Drets Socials Una altra de les actuacions que ha impulsat el Consell ha estat la posada en mar- Memòria 2017 xa d’un grup de treball estable format per persones grans que necessiten atencions continuades amb l’objectiu de donar-los visibilitat i reconeixement de les seves veus, Direcció de Plani cació i expressió, en la pràctica, dels seus drets de ciutadania, adre ada a transmetre una Innovació imatge social m s positiva i real de la vellesa, que ajudi a posar a les situacions de discriminació que per raó d’edat pateixen sovint les persones grans. En aquest sentit, responent a la crida feta per les Nacions Unides amb motiu del Dia Internacional de la Gent Gran 201 , es va presentar un manifest en el qual s’insta les institucions, els mi- tjans de comunicació i la societat civil a articular mecanismes que permetin avan ar, des de la solidaritat entre generacions, en la construcció d’una societat en què envellir de manera digna sigui reconegut socialment com a dret. Per abordar les situacions de discriminació, el Consell Assessor de la Gent Gran ha impulsat la posada en marxa del projecte “Soc gran, i què?”, una iniciativa participativa que pret n posar en qüestió els estereotips i prejudicis que afecten les persones grans i sensibilitzar la ciutadania respecte al compromís de les persones grans amb el dret a la diferència i la diversitat. La realització dels fòrums de les veus de les persones grans forma part de les dife- rents iniciatives que promou el Consell i respon a l’objectiu d’abordar participadament els reptes sorgits de la IV Convenció i articular propostes d’acció i re exió per a la V Convenció que tindrà lloc a principis del 201 . Amb motiu del Dia Internacional de la Gent Gran, el Consell Assessor de la Gent Gran es va sumar a la crida feta per les Nacions Unides i va aprovar el manifest la societat, en el qual es fa una crida a les institucions, als mitjans de comunicació i a la societat civil per fer de Barcelona una ciutat que encari el futur de la mà de les persones grans, apro tant i valorant el seu coneixement i experiència, apostant per la participació plena i efectiva de les persones grans. Finalment, pel que fa a l’agenda de reunions de treball del Consell, s’han organitzat 23 convocatòries dels grups de treball, permanents i plenaris, a les quals han assistit 8 persones, i s’han promogut projectes i accions al llarg de l’any, amb 2 7 participants. Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva A nals de l’any 2017, formaven part de l’Acord Ciutadà organitzacions, entitats, col·legis professionals, universitats, empreses i institucions. Com cada any, es va celebrar l’Assemblea Anual de l’Acord Ciutadà a la seu de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra. Enguany, l’Assemblea tenia com a protagonista l’Estratègia d’inclusió social i de reducció de les desigualtats de la ciutat de Barcelona (2017-2027 . L’Assemblea va servir per treballar el planteja- ment d’aquesta estratègia, contrastar els objectius clau de ciutat, recollir els temes prioritaris que han detectat les diverses xarxes d’acció de l’Acord Ciutadà i identi car les principals accions que ja es fan a la ciutat. En concret, diversos grups de treball van debatre sobre quatre aspectes clau per poder construir una ciutat inclusiva: com l’educació, la cultura i els esports han d’ajudar a 1 1 cr ixer dins de la ciutat; com l’habitatge i altres necessitats fonamentals són clau per viure-hi; com d’important s l’ocupació de qualitat i inclusiva; i com s de necessari Drets Socials un suport de l’autonomia, la valoració de les diferències i la construcció de comunitat. Memòria 2017 Direcció de La premissa sobre la qual treballa l’Acord i que es va comunicar a l’Assemblea se centra Plani cació i Innovació a passar d’un pla d’inclusió de mandat a una estratègia m s àmplia i amb m s reco- rregut, amb la participació del conjunt d’àrees de l’Ajuntament, les entitats i organitza- cions de la ciutat i els moviments de defensa de drets. Xarxes d’acció Són espais que tenen la voluntat de treballar conjuntament sobre un mateix eix i/o matèria i assolir millores en els respectius camps d’acció. Les xarxes són generadores d’activitats i de treball coordinat en xarxa, i són la for a i el motor de l’Acord. Estan integrades per entitats, organitzacions i institucions de la ciutat que compartei- xen unes nalitats i metodologies concretes. A nals del 2017 hi ha nou xarxes d’acció actives: Xarxa d’Acollida i Acompanyament per a Persones Immigrants a Barcelona Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL Xarxa de Centres berts d’Atenció a la Infància i l’Adolescència Xarxa de Drets dels Infants Xarxa pel Suport a les Famílies Cuidadores Xarxa d’Empreses NUST - Nous Usos Socials del Temps Xarxa Barcelona per la Inserció Laboral de Persones amb Discapacitat Xarxa d’Habitatges d’Inclusió Social Xarxa Barcelona Resilient Projectes tractor de l’Estratègia Compartida Durant el 2017 s’han impulsat tres grups d’impuls i seguiment (GIS de tres projectes tractors impulsats en el marc de l’Estratègia Compartida que representava el full de ruta del qual es dotava l’Acord Ciutadà: Barcelona Garantia Social: garantir la cobertura de les necessitats essencials. Barcelona Ciutadania activa i compromesa: apoderar les persones i incremen- tar-ne el compromís social. Cr ixer a Barcelona: apoderament de la infància en situació de vulnerabilitat en els àmbits social, educatiu i cultural. Comunicació de l’Acord 1 2 L’Acord Ciutadà disposa de pàgina eb (http:// .bcn.cat/barcelonainclusiva , un butlletí electrònic mensual, T itter i Facebook (@AcordCiutada i Flickr. Consultar-los Drets Socials serveix per informar-se sobre temes clau, actes i activitats, projectes i experiències Memòria 2017 que promouen les diverses organitzacions i institucions membres en l’entorn de l’àmbit social, comunitari i d’inclusió que s’esdevenen a la ciutat. Direcció de Plani cació i Innovació Actes i accions públiques de l’Acord El projecte tractor Barcelona Garantia Social va celebrar la “Conferència 2017: Garantir la cobertura de les necessitats essencials” el 30 de maig passat. L’esdeveniment va servir per compartir criteris i coneixements entre els diferents serveis municipals i de les entitats socials en l’àmbit de la garantia de les necessitats essencials, presentar els mapes i els resultats de les recerques de recursos elaborades pel Grup d’Impuls i Seguiment (GIS del projecte tractor i debatre la proposta de . L’Acord va celebrar una sessió conjunta amb el Consell Municipal de Benestar Social el 21 de mar passat. El motiu de la sessió va ser re exionar i debatre al voltant dels objectius i els punts que cal tenir en compte en el disseny de l’Estratègia d’inclusió so- cial i de reducció de les desigualtats de la ciutat de Barcelona (2017-2027 . Per aquest motiu, es van organitzar diferents espais de treball, centrats en diferents àmbits de l’estratègia. Es va fer la presentació, el 18 d’octubre, del document resultant del proc s participatiu que es va endegar en el marc de l’Estratègia d’inclusió de reducció de les desigualtats socials a Barcelona 2017-2027 amb l’objectiu de debatre aquest document. Les diverses xarxes d’acció de l’Acord Ciutadà van participar en el debat radiofònic “Consell de Cent” d’ de Betev . D’aquesta manera, cada setma- na, representants d’una de les diverses xarxes d’acció participants han intervingut de manera alternada en aquesta àgora per donar a conèixer la veu de les entitats i les associacions de Barcelona. Aquest any, la Xarxa de Suport a les Famílies Cuidadores va disposar de quatre parades de roses solidàries a la pla a de Sant Jaume. Les parades van estar a disposició de quatre entitats de la Xarxa. L’ BC va concretar amb la Xarxa de Centres berts d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (XC unes accions per sensibilitzar la ciutadania sobre la importància de l’atenció als infants de la ciutat, especialment els que viuen situacions de m s precarietat i vulnerabilitat. La Xarxa NUST va lliurar el V Premi Barcelona a l’empresa innovadora en conciliació i temps a les empreses TBS-Saro i Arroyo Solucions de Negoci, Eticas Research & Consulting, UPCNET i Seat, que han mostrat una conscienciació creixent a favor de l’ús del temps m s enllà de la jornada laboral. La Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar va organitzar el recompte 2017 de persones sense llar a la ciutat de Barcelona. El 1 de juny es va celebrar la jornada “Com tenir cura de la salut a les nostres organit- zacions: salut mental i treball” organitzada per la Xarxa d’Empreses Nous Usos Socials 1 3 del Temps (NUST . Drets Socials La Xarxa d’Habitatges d’Inclusió Social de Barcelona (XHIB va xar el seu full de ruta Memòria 2017 2017-2018. Direcció de Plani cació i Els nois i noies de l’institut de secundària uatre Cantons van participar en projectes Innovació d’aprenentatge i servei (ApS de la Xarxa de Drets dels Infants (XDI . L ’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva va expressar el rebuig davant dels atemp- tats que hi va haver a Barcelona i Cambrils i va mostrar el seu condol envers les vícti- mes i els seus familiars. Des de la XHIB s’ha elaborat un cens conjunt de tots els habitatges que s’estan gestio- nant des de les entitats membres. L’Ajuntament i Micro i petita mitja empresa de Catalunya (Pimec han signat un conveni a favor de la inserció laboral de les persones amb discapacitat. L’acord suposa la cul- minació de dos anys de treball de la Xarxa Barcelona d’Inclusió al Mercat rdinari de Treball (XIB per consensuar un model de treball conjunt i un marc general sobre com ha de ser la relació laboral entre el món de la Pimec i les persones amb discapacitat. La projecció externa de l’Acord El febrer es va celebrar el seminari “Les polítiques socials de la nova governan a de- mocràtica en les ciutats del Mediterrani: el cas de Barcelona i Tetuan”. L’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva va ser escollit com a bona pràctica per l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona en un acte celebrat el 1 de juny a la Barcelona School of Management de la UPF. S’ha fet la presentació de l’Acord Ciutadà en el grau de nutrició de la Universitat Ramon Llull - Blanquerna. L’Acord Ciutadà va participar en el seminari Tetuan-Barcelona sobre governan a rela- cional, acte que va tenir lloc el 10 d’octubre a Tetuan. L ’Acord Ciutadà va ser present en el projecte “Accelerant el canvi per la inclusió social”, projecte per treballar conjuntament amb ciutats europees en la identi cació de tres reptes socials comuns, buscar les respostes m s e caces i escalables, i explorar indi- vidualment la seva implantació en l’àmbit local. L ’Acord Ciutadà va participar en les jornades del Fòrum Europeu de Seguretat Urbana a Barcelona. El projecte tractor Barcelona Garantia Social va participar en el curs “Alimentar la me- tròpoli: estratègies i polítiques alimentàries” organitzat pel Pla estratègic metropolità de Barcelona. 1 L ’espai eb “Col·labora amb les entitats de Barcelona!”. Durant l’any 2017, s’ha con- tinuat treballant per millorar la gestió de la Borsa de Voluntariat per una Barcelona Drets Socials Inclusiva. Aquesta borsa permet que les entitats puguin donar a conèixer les necessi- Memòria 2017 tats de voluntariat, o b de col·laboració, que es requereixin en moments puntuals per a determinades activitats o iniciatives concretes, com per exemple, per Nadal. Direcció de Plani cació i Innovació L’Acord Ciutadà treballa amb el projecte Donation Room. Aquest projecte, que s’emmarca en el Mobile World Congress, t l’objectiu de donar part del seu equipament fet servir durant el Congr s (mobles, material d’o cina, entre d’altres a les entitats interessades a recuperar materials i mobiliari per poder donar-los un retorn social. Estratègia d’inclusió i reducció de les desigualtats socials El proc s d’elaboració de l’Estratègia va iniciar-se l’estiu del 201 i s’acabarà amb l’aprovació formal del document al Plenari municipal de l’Ajuntament de Barcelona i amb la seva presentació pública al conjunt de la ciutat l’any 2018. Durant tots aquests mesos, s’han implicat en el seu desenvolupament les entitats i organitzacions de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, les xarxes d’acció de l’Acord, el conjunt d’àrees i districtes de l’Ajuntament de Barcelona, el Consell Municipal de Benestar Social i moviments socials. El conjunt dels documents elaborats s’han treballat i debatut en diversos espais, entre d’altres, a la Comissió Transversal de l’Estratègia, la Comissió d’Acció i el Consell de la Governan a de l’Acord Ciutadà, la Taula de Coordinació de Xarxes de l’Acord, el Consell Municipal de Benestar Social, l’Assemblea de l’Acord, la Taula de corresponsabilitat dels districtes; i tamb han estat presentats als grups polítics municipals. Les etapes del proc s d’elaboració de l’Estratègia han estat les següents: Etapa de preparació: juliol del 201 - gener del 2017. Etapa d’anàlisi: novembre del 201 - mar del 2017. Etapa propositiva: mar del 2017 - octubre del 2017. Etapa de gestió: nals del 2017 - 2027. L’Estratègia d’inclusió i reducció de les desigualtats socials de Barcelona 2017-2027 esdev el nou pla d’inclusió de la ciutat impulsat per l’Ajuntament de Barcelona en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva. L’Estratègia d’inclusió s una estratègia de coproducció de política de ciutat que impli- carà un compromís tant de l’Ajuntament com de les entitats d’acció social a la ciutat. És un marc estratègic comú que integra les actuacions d’inclusió social de tots els actors de la ciutat i de totes les àrees municipals que disposen de projectes i accions que es relacionen amb la intervenció en l’àmbit de la inclusió social. Alhora, tamb in- troduirà l’acció reivindicativa dels moviments socials en defensa dels drets socials en aquesta nova estratègia. L’Estratègia d’inclusió i reducció de les desigualtats socials de Barcelona 2017-2027 articula amb objectius compartits les actuacions d’inclusió social de l’Ajuntament de Barcelona i dels actors de la ciutat amb un horitzó temporal de deu anys, i promou la 1 coproducció a trav s del treball en xarxa i l’impuls de projectes estructurants. Drets Socials Actualment, està previst que l’Estratègia d’inclusió s’aprovi en una sessió del Plenari Memòria 2017 municipal 2018 de l’Ajuntament de Barcelona, prèviament aprovada pel conjunt de Direcció de membres del Consell de la Governan a de l’Acord el 1 de novembre de 2017. Plani cació i Innovació En de nitiva, la nova Estratègia es constitueix com a full de ruta per treballar plegats en l’àmbit de la inclusió social i que apoderi les persones perquè puguin dur a terme el seu projecte de vida de manera autònoma. És per això que l’Estratègia d’inclusió t cinc línies d’actuació que incideixen en la re- ducció de les desigualtats socials: 1. Reduir la desigualtat en la distribució de la renda i garantir els drets socials, en especial, l’acc s a l’habitatge, l’ocupació de qualitat i les necessitats bàsiques. 2. Incrementar l’equitat educativa i les oportunitats formatives i culturals al llarg de la vida. 3. Enfortir i articular els serveis i les xarxes relacionals i comunitàries de suport facilitadores de l’apoderament personal i col·lectiu. . Eliminar l’estigmatització i la segregació social. . Disminuir les desigualtats socials territorials. Estratègia d’inclusió a l’Eix Besòs L’Estratègia d’inclusió a l’Eix Besòs se situa en el marc de la territorialització de l’Acord Ciutadà i de la futura Estratègia d’inclusió social i de reducció de les desigualtats so- cials de la ciutat (2017-2027 , amb l’objectiu d’impulsar i enfortir la coproducció de projectes i programes tot articulant una governan a relacional o de xarxes. Aquest any 2017, des de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, s’ha treballat per constituir espais de treball d’acció inclusiva als territoris de la ciutat, concretament als barris de l’Eix Besòs. L’objectiu s impulsar espais de governan a per promoure accions i projectes compar- tits entre el conjunt d’entitats i agents que operen al territori en els àmbits prioritaris com l’habitatge i les necessitats bàsiques, la infància, l’economia i l’ocupació i el com- promís ciutadà. Durant aquests mesos, s’han comen at a impulsar accions i mesures per desenvolupar estratègies d’inclusió que promoguin espais de coproducció i de treball en xarxa simi- lars a l’Acord Ciutadà en dos districtes de la ciutat: Sant Andreu i Nou Barris. En aquest sentit, s’ha comen at a treballar per territorialitzar l’Acord Ciutadà a Sant Andreu fent entrevistes a diferents entitats socials que treballen al districte, així com a d’altres agents municipals del territori. Amb tota aquesta feina feta, es disposa del document Síntesi estratègica integral dels barris de l’Eix Besòs del districte de Sant Andreu en l’àmbit de la inclusió social i d’una 1 proposta de xarxes d’acció en els àmbits següents: Promoció comunitària de la salut i Drets Socials els hàbits saludables; dinàmiques d’inclusió en el cicle de vida d’infància, adolescèn- cia i joventut; relacions de convivència i cohesió comunitària. Memòria 2017 Direcció de Pel que fa a Nou Barris, es va comen ar a treballar durant el segon trimestre del 2017 Plani cació i Innovació amb la direcció del districte per promoure la implicació de diferents agents socials per al disseny i l’impuls de l’Estratègia al Districte de Nou Barris. En aquest marc, s’han dut a terme un conjunt d’activitats i projectes: Projecte de plans d’ocupació municipal del 201 en coproducció amb entitats (feina conjunta entre l’Àrea de Drets Socials, Barcelona Activa, els districtes i les entitats . S’han iniciat els plans que tenen una durada de sis mesos i acaben el 2017. I s’han iniciat els tràmits per a la posada en funcionament dels 22 plans d’ocupació que s’associen al projecte B-Mincome que apleguen 1 0 persones i que tindran una durada de 12 mesos. L’any 2017 ha estat el de la formalització jurídica del procediment per a la selecció de les 22 entitats col·laboradores. Projecte Cabal Musical, de la Direcció de Serveis d’Estratègia i Innovació en col·laboració amb la Fundació Taller de Músics. És una iniciativa d’innovació so- cial per a la inclusió i cohesió social i la dinamització econòmica dels barris a partir de l’acompanyament i el suport als seus talents musicals joves, que no tenen acc s als recursos per donar sortida a les seves inquietuds creatives, però que presenten un potencial per protagonitzar trajectòries d’èxit en la música professional. El projecte s’ha desenvolupat als districtes barcelonins de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. Però atès l’èxit que ha tingut en les seves dues edicions (201 i 201 i la demanda creixent del territori, per a l’edició del 201 se n’ha ampliat l’abast als municipis que formen part del Consorci del Besòs. Suport a projectes d’inclusió dels districtes de l’Eix Besòs en coproducció amb entitats. Consolidació i expansió del projecte Sinèrgics 2018, per acollir i impulsar Baró de Viver com un pol de foment de noves iniciatives a partir de la interac- ció entre diversos emprenedors. Projecte d’acollida a Baró de Viver de la iniciàtica Social Bussines City impul- sada pel premi Nobel de la pau Muhammad Yunus per fomentar l’emprenedoria social a Barcelona entre els joves, potenciant els efectes i valors que treballa el projecte Sinèrgics i projectant un nou pol de foment de l’activitat inclusiva de joves en els barris del Besòs. Consell Assessor pel Suport Municipal d’Inclusió El Consell Assessor pel Suport Municipal d’Inclusió s’inicia el mes de maig amb la in- tenció d’esdevenir un òrgan que assessori i faci seguiment dels ajuts i les polítiques de garantia de rendes desenvolupades a la ciutat per l’Ajuntament i altres administracions i entitats. Actualment està centrat principalment en el Suport Municipal d’Inclusió in- clòs en el projecte B-Mincome que desenvolupa la Direcció de Plani cació i Innovació de l’Àrea de Drets Socials. El Consell està format per membres de l’àmbit cientí c (universitats i assessors 1 7 independents , social (entitats del Consell Municipal de Benestar Social i institucio- nal (referents de diverses àrees de l’Ajuntament i d’altres administracions que gestio- Drets Socials nen ajuts socials i polítiques de garantia de rendes, així com representants dels grups Memòria 2017 municipals . Direcció de Plani cació i Es reuneix en sessió plenària com a mínim dos cops l’any, i en comissions sempre que Innovació es consideri oportú. Inicialment s’ha establert una comissió de treball amb la na- litat de treballar-hi especí cament els aspectes m s tècnics i cientí cs del Suport Municipal d’Inclusió que s’atorga dins el projecte B-Mincome. L’any 2017 s’han fet dues sessions plenàries i una sessió de la comissió de treball, en què hi han participat un total de 111 persones. Activitats rellevants De les activitats desenvolupades al llarg del 2017, destaquem: S’ha presentat la primera edició dels premis Montserrat Roig al periodisme i la comunicació social i les aportacions dels diferents grups de treball han estat clau i rellevants, en temes com l’Enquesta de condicions de vida de les persones usuàries dels serveis socials i per al nou projecte del Reglament de participació ciutadana. A trav s del treball en taules transversals s’ha creat i concretat el Pla de millora de la ciutat amigable amb les persones grans. La gran difusió el projecte “Soc gran i què?” per reivindicar així en primera per- sona el seu dret a la diferència i a la igualtat, lluitant contra les discriminacions que pateixen la gent gran. L’èxit de difusió del mitjan ant l’exposició “Bon tracte en tot moment”, amb un gran im- pacte de públic, especialment als centres d’atenció primària. L’impuls dels tres projectes tractor que aborden des de la coproducció alguns dels reptes m s signi catius per avan ar en els drets socials a la ciutat. L’Estratègia d’inclusió i de reducció de les desigualtats socials 2017-2027. Un marc estratègic comú que integra les actuacions d’inclusió social de tots els ac- tors de la ciutat i de totes les àrees municipals que disposen de projectes i ac- cions que es relacionen amb la intervenció en l’àmbit de la inclusió social. Celebració de la “Conferència 2017: Garantir la cobertura de les necessitats es- sencials”, elaborades GIS del projecte tractor i debatre la proposta de Criteris per 1 8 avan ar cap a un model per garantir el dret a l’alimentació adequada a la ciutat de Barcelona. Drets Socials Celebració d’una sessió conjunta amb el Consell Municipal de Benestar per re- Memòria 2017 exionar i debatre al voltant dels objectius i els punts que cal tenir en compte en Direcció de el disseny de l’Estratègia d’inclusió 2017-2027. Plani cació i Innovació L’Acord va participar en el debat radiofònic “Consell de Cent” d’ de Betev . Reptes de futur per al 2018 Els principals reptes per al 2018 del Departament de Participació Social en els dife- rents àmbits d’actuació són els següents: Potenciar el paper de coproducció que representa el CMSB en la de nició de polítiques i programes estratègics per a l’Àrea de Drets Socials, com poden ser el projecte Impulsem!, el Pla de sensellarisme, o les polítiques de renda. Presentar el nou premi del Consell Municipal de Benestar Social, en el marc del 2 è aniversari de la seva creació: premi Montserrat Roig al periodisme i la comu- nicació social. El CMBS t el gran repte de dur a terme el treball d’avaluació de l’impacte de les polítiques socials municipals a trav s de les recomanacions i les propostes que fan els diferents grups de treball del Consell, del període 200 -201 . Aplicar el projecte normatiu de Reglament de participació ciutadana als consells. Col·laborar amb la Direcció de Democràcia Activa, i en concret amb el Comitè Director, creat per Decret d’Alcaldia, i que t com a funció coordinar i seguir totes les actuacions municipals relacionades amb el programa, així com organitzar les secretaries dels òrgans consultius per compartir criteris. Promoure processos participatius oberts amb les persones grans, com els fòrums per a la gent gran, el projecte “Soc gran, i què”, per desconstruir estereo- tips i prejudicis amb les persones grans. Impulsar un compromís d’acció a la ciutat per construir una ciutat m s amigable amb les persones grans. Impulsar els projectes tractor de l’Estratègia Compartida que estan incidint en la capacitat de resposta conjunta a la ciutat davant de reptes com garantir el dret a l’alimentació o a la cobertura de necessitats essencials. Territorialitzar l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva a l’Eix Besòs, impul- sant la creació de xarxes per a la inclusió als diferents territoris. Aprovar la nova Estratègia d’inclusió i de reducció de les desigualtats socials 2017-2027. Incrementar progressivament la diversitat d’actors participants i de temes per tractar al Consell Assessor pel Suport Municipal d’Inclusió, així com la presència als territoris on s’atorga el Suport Municipal d’Inclusió del projecte B-Mincome. Emi Pallàs Sergi Martí i Moreno Taula 3.1.5.4. Indicadors de producció dels serveis1 Departament de Participació Social, 2017 % d’increment 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2011-2017 Consells i Òrgans de Participació Social2 Persones assistents a activitats . 20 7. 3 10.18 . 1 11.2 0 8.0 1 7. 1 1 , Entitats membres 7 1 7 0 801 833 87 8 3 17 23,7 Consell Municipal de Benestar Social Persones assistents a activitats 1.210 1.30 1. 22 1.373 1 81 1.070 -11, 7 Entitats membres 1 12 1 1 2 1 0 1 1 10,07 Consell Assessor de la gent gran Persones assistents a activitats 1. 1.881 2 2.0 1 1.337 1. 11 73 - 3, 2 Entitats membres 0 7 7 8 -3,33 Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva (ACBI) Persones assistents a activitats 2.2 1 3.2 . 87 .718 . 2 . .73 1 0,37 Entitats membres 73 3 3 78 1 2 , 3 Consell Assessor pel Suport Municipal d’Inclusió3 Persones assistents a activitats 111 Entitats membres 23 3.2. Departament d’Administració i Personal Missió El Departament d’Administració i Personal t com a missió donar suport a la Gerència de Drets Socials i a les diverses direccions i departaments que en depenen, en ma- tèria econòmica, pressupostària i de recursos humans, i impulsar la tramitació dels expedients de contingut econòmic, tant d’ingressos com de despeses, i en matèria de recursos humans. Entorn Durant l’any 2017, les qüestions d’entorn que han in uït m s en la gestió del Departa- ment d’Administració i Personal han estat, entre altres: Inici amb pressupost prorrogat. 170 Primer exercici sencer amb el llindar de tercers per a la contractació menor en Drets Socials vigor. Memòria 2017 Concessió dels projectes europeus URBincluson (Urbact i B-Mincome (UIA . Direcció de Plani cació i Innovació Recursos En relació amb els recursos econòmics, el Departament d’Administració i Personal ha disposat de 222. 31,72 euros en despesa corrent. Taula 3.2.1. Liquidació del pressupost Departament d’Administració i Personal, 2017 Capítol € % Personal1 . 7. 7 , , 3 B ns i serveis 213.8 , 1 ,3 Transferències corrents 8. 3 ,81 0,18 Total 4.870.106,38 100,00 D’altra banda, al Departament hi han treballat 1 persones. Activitat De les activitats del Departament d’Administració i Personal, destaquem les següents: La contractació electrònica. Les justi cacions dels convenis d’ingressos. El seguiment econòmic, la justi cació de les subvencions i la interlocució amb els responsables municipals de les subvencions europees derivades dels pro- jectes URBinclusion (Urbact i B-Mincome (UIA , dels quals l’Ajuntament de Barcelona - Àrea de Drets Socials s el líder de totes les ciutats participants en els projectes esmentats. La justi cació del conveni marc entre l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya en matèria d’acció social, així com el seguiment i la tramitació del seu ingr s. La gestió dels expedients econòmics de la Gerència de Drets Socials. Seguiment del proc s de tramitació de les factures de tercers per a l’acompliment dels ter- minis de pagament d’acord amb la Llei 1 /2010 de mesures de lluita contra la morositat d’operacions comercials. La gestió i el seguiment dels ingressos de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS en concepte de subvencions a persones usuàries de residències i centres de dia. La tramitació de les quotes dels usuaris de centres residencials i centres de dia i d’altres preus públics. 171 La conciliació i el seguiment administratiu dels habitatges amb serveis amb el Patronat Municipal de l’Habitatge (PMH . Drets Socials Memòria 2017 La tramitació de tot tipus d’expedients en matèria de recursos humans dins les competències delegades a la Gerència de l’Àrea. Direcció de Plani cació i Innovació Esdeveniments rellevants Durant aquest exercici destaquen els esdeveniments següents: Execució del 7,1 del pressupost de nitiu aprovat el 2017. Acompliment de les mesures de lluita contra la morositat. S’ha aconseguit que els terminis de pagament de les factures dels proveïdors hagi estat, en l’àmbit de la nostra Gerència, de 31 dies de mitjana, prop dels 30 dies que s’estimen per al global de l’organització municipal; per tant, s’han millorat els terminis establerts durant l’exercici 201 . Gestió administrativa dels acords per a l’activitat formativa amb alternan a en el desenvolupament de la beca de formació (FP dual per al curs 2017-2018, amb la tramitació de tres expedients dels estudiants assignats a la Gerència. Nova edició de la convocatòria d’obres i arranjaments a locals per a entitats ju- venils i de lleure, que ha mantingut el nivell de les subvencions atorgades en l’exercici anterior. Convocatòria de beques d’estiu 2017, en què s’ha incrementat en un 1 ,77 el nombre de peticions i en un 21,2 el seu pressupost en relació amb el 201 . En relació amb la convocatòria general, malgrat un decrement tant en les sol·licituds presentades com òbviament en les atorgades, hi va haver un aug- ment del 1,7 de la despesa adjudicada respecte a la convocatòria de l’any passat. Conceptualització, tramitació i aprovació, conjuntament amb el Departament de Serveis Jurídics de la nostra àrea, de l’acord marc per a la gestió de la provisió d’establiments d’allotjament (en centres residencials de la ciutat i rodalia per cobrir les necessitats d’acolliment de gent gran. Reptes de futur per al 2018 El Departament d’Administració i Personal es proposa els reptes següents per al pro- per exercici: Reorganitzar el Departament arran de la compactació de certs serveis amb l’Institut Municipal de Serveis Socials i el corresponent traspàs de part dels re- cursos humans del Departament a l’institut esmentat. Implantar la nova Llei de contractes del sector públic, amb data prevista 172 d’entrada en vigor el mar del 2018. Drets Socials Gestionar i tramitar els procediments oberts, negociats i derivats d’acord marc Memòria 2017 en format electrònic, en aplicació de la nova Llei de contractes. Implantació de la Direcció de nova aplicació eSAP Contractes. Plani cació i Innovació Implantar les noves aplicacions SAP Convenis, SAP Ingressos, i de gestió de la bestreta. Continuar donant suport al model de serveis socials implantat dins un marc d’e ciència pressupostària. Executar el pressupost municipal 2018 previst, amb un increment de l’1,31 res- pecte al pressupost inicial del 2017. Tramitar la convocatòria general de subvencions 2018, durant el primer trimestre de l’any, simultàniament al tancament de l’exercici pressupostari de l’any 2017. Tramitar l’expedient derivat de l’Acord marc per a la gestió de la provisió d’establiments d’allotjament (hotels i pensions de la ciutat de Barcelona, per a l’allotjament temporal i la manutenció d’emergència de persones que viuen en situació de sensellarisme (Direcció de Serveis d’Intervenció Social i per a les que puguin patir una situació d’urgència i emergència (Direcció de Serveis d’Urgències i Emergències Socials . Tramitar la convocatòria de beques d’estiu del 2018, en què s’ha incrementat el crèdit pressupostari en un 13 respecte al que es va atorgar el 2017. Gestionar els ingressos de les subvencions europees aprovades, URBinclusion (Urbact i B-Mincome (UIA , així com les corresponents justi cacions d’aquestes, seguint l’estàndard establert per la Unió Europea. Gestionar la justi cació nal de les subvencions atorgades en anys precedents tant dels departaments que actualment formen part de la Gerència com dels que han passat a dependre d’altres gerències o organismes autònoms ( AA . María Nieves Arranz Gallego Taula 3.2.2. Indicadors de producció dels serveis Departament d’Administració i Personal, 2017 % d’increment 20111 20122 20132 20142 2015 20163 2017 2011-2017 Administració Expedients tramitats 2.73 1. 2.18 1.707 1.81 1. 7 1. 2 - 1,7 Factures gestionades / pagaments 7. 2 . 28 .1 7 .71 .733 . 80 .2 -31,12 Bestretes / AD P-J 1. 81 8 1.173 2.3 1 2.11 1.782 8 - 3,0 Minitransferències 1.112 1.082 1.372 1.180 872 0 32 -70, 8 Modi cacions de crèdit 2 22 180 1 0 1 1 203 -30, Personal Total personal 330 2 270 2 8 2 2 0 281 -1 ,8 Gerència - 11 10 17 3 2 2 -81,82 Direcció d’Habitatge - - - - 2 ,00 Direcció de Plani cació i Innovació - - - - 7 7 80 1 , 0 Direcció d’Acció Social - - - - 1 3 1 1 1 ,08 Direcció de Promoció de la Infància, Joventut i Gent Gran - - - - - 18 20 11,11 Direcció de Serveis de Salut - - - - 8 100,00 Contractes d’interinitat (desembre 73 2 78 112 3, 2 Jubilacions 11 8 7 3 3 -72,73 3.3. Departament d’Infraestructures i Equipaments Missió La missió del Departament d’Infraestructures i Equipaments s proposar, gestionar i executar els recursos assignats a la Gerència de Drets Socials, per efectuar les obres i tasques de manteniment i logística dels equipaments adscrits, i per plani car, desen- volupar i executar altres projectes que li siguin encomanats. Entorn Actualment el Departament s responsable de 23 edi cis i equipaments, que supo- sen una superfície de manteniment de 100.710 m2. Dins d’un marc de contenció pres- supostària, el manteniment i la millora del patrimoni existent esdev una pe a clau de la gestió global dels serveis: 17 Drets Socials Memòria 2017 Recursos Direcció de Pel que fa als recursos humans, el Departament d’Infraestructures i Equipaments Plani cació i compta amb vuit persones. El 0 del personal són dones Innovació El pressupost liquidat pel Departament per al 2017 es detalla a la taula 3.3.1. Taula 3.3.1. Liquidació del pressupost Departament d’Infraestructures i Equipaments, 2017 Capítol € % B ns i Serveis . 87. 88,80 2,2 Transferències corrents 33.3 2, 8 0,37 Inversions 3.3 7.07 ,3 37,3 Transferències de capital 100.000,00 1,11 Total 8.978.017,82 100,00 Activitat L’any 2017 ha estat marcat per l’execució de les actuacions següents: Realització de les obres d’arranjament al carrer d’Aragó per a la nova cina de Prestacions de l’ l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS . Adequació i millores d’espais interiors al Centre de Serveis Socials (CSS Besòs. Adequació de nous espais a la planta baixa per ampliar el Centre d’Allotjament Familiar Temporal del carrer de Sant Pere m s Baix, 88. bres de reforma interior per a la restitució d’apartaments tutelats per a gent gran Pau Casals, tercera planta i reforma integral sala de calderes. Realització d’obres de reforma integral al Centre Acolliment Nocturn d’Emer- gències (CANE . bres de remodelació de les plantes segona i tercera del CSS Camp d’en Grassot i EAIA Gràcia. Fase 2. Adequació i millores d’espais interiors al CSS Franja Besòs. Remodelació integral del sanejament horitzontal dels apartaments tutelats per a la gent gran de l’edi ci Pau Casals. Reforma i adaptació segons la normativa vigent de cinc cambres sanitàries de la residència per a gent gran Josep Miracle. Inici obres de climatització de les habitacions de la Residència Francesc Layret. Adequació i creació despatxos d’odontologia a l’antic edi ci Pamem, a Viladomat, 127. Millores de les cambres sanitàries al Menjador Social Navas. Rehabilitació de l’edi ci de Ripoll, 2 . Fase . 17 Millores de cambres sanitàries al Centre de Primera Acollida (CPA Poble-sec. Drets Socials Millores de cambres sanitàries al CPA Meridiana. Memòria 2017 bres d’adequació interior i millora al CSS Guineueta. Direcció de Plani cació i bres d’adequació d’espais interiors i ventilació del Centre d’Informació i Innovació Assessorament Juvenil. Diverses millores, adequacions i posada en marxa a normativa de la instal·lació elèctrica a la Residència Josep Miracle. Diverses millores i adequacions a la Residència Parc del Guinardó. Diverses millores i adequacions a la Residència Fort Pienc. Incorporació de m s de 0 professionals als CSS i als Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA . Arranjament d’espais per ubicar nous serveis al passeig de Sant Joan, 7 . Enguany s’ha passat a gestionar el servei de manteniment, el servei de neteja, veu i dades, els sistemes d’impressió i altres derivats dels centres adscrits a la responsa- bilitat del Departament. S’ha iniciat i s’està treballant en la redacció dels projectes executius següents: D’ampliació de l’EAIA Sant Andreu, al passeig de Torres i Bages, 13 -137. D’equipament i mobiliari per a allotjaments temporals al carrer d’Àlaba, 132. De remodelació de l’equipament de primera acollida per a persones vulnerables al carrer de Císter. De remodelació de l’equipament de primera acollida per a persones vulnerables a la Zona Franca. De nova construcció d’un nou centre de serveis socials a Porta Trinitat. De nova construcció d’un nou centre de serveis integrals a la Marina. Per la millora de l’accessibilitat i interiors al CSS Can Bruixa. I en la preparació i redacció dels següents concursos: Per a un nou equipament a l’antic cinema Pere IV amb la creació d’un centre de serveis integrals. Per a un nou equipament amb un casal per a gent gran i allotjaments temporals amb serveis al carrer dels Mestres Casals i Martorell. Per al trasllat de l’EAIA Nou Barris i la creació d’una nova escola bressol a Can Carreres. Cal destacar la redacció dels tres projectes bàsics per als tres primers pilot de la construcció dels allotjaments temporals del programa APR P. 17 Reptes de futur per al 2018 Drets Socials Pel que fa a les perspectives d’actuacions per a l’exercici 2018, cal destacar: Memòria 2017 Direcció de Plani cació i Acabar les obres de reforma de l’edi ci al carrer de Ripoll, 2 . Innovació Desenvolupar la creació dels quatre centres SADEP. Licitar i comen ar la construcció del programa pilot APR P. Rehabilitar: Els apartaments tutelats per a gent gran Pau Casals. El Centre de Recursos LGTBI al carrer del Comte Borrell. Moblar i posar en marxa allotjaments temporals carrer de Tànger-Àlaba. Redactar els següents projectes: El de Porta Trinitat per al nou CSS i PIAD Sant Andreu. El del Centre d’Atenció Integral de la Marina. El del centre persones vulnerables a Zona Franca. Per a les persones vulnerables al carrer de Císter. Per als allotjaments temporals i casal de gent gran al carrer dels Mestres Casals i Martorell. Del nou equipament a l’antic cinema Pere IV amb la creació d’ un centre de serveis integrals. Per al trasllat de l’EAIA Nou Barris i la creació d’una nova escola bressol a Can Carreres. Del trasllat del CANE i comen ar la construcció. Fer obres de millora al SAIER Paral·lel i al de Font Honrada. Les obres de millora en pisos d’acollida. Les obres de millora dels menjadors socials Navas i Paral·lel. El projecte de millora i adequació per a equipaments de dona. La millora contínua dels CSS i dels equipaments d’atenció a les persones vulnerables. La recerca d’habitatge social de compra o lloguer. L’estudia de la localització de nous edi cis i locals per a equipaments de l’Àrea de Drets Socials. L’adaptació i equipaments de nous pisos d’inclusió. L’estudi de l’ocupació dels Centres de Serveis Socials. 177 L’adequació dels nous centres d’Àpats en Companyia per a gent gran i millora dels actuals. Drets Socials La realització de les auditories dels centres de l’Àrea per conèixer l’estat real de Memòria 2017 conservació i crear un pla de millores. Direcció de Plani cació i Innovació Oscar Marín Fraile Taula 3.3.2. Indicadors de producció dels serveis Departament d’Infraestructures i Equipaments, 2017 % d’increment 20132 20142 2015 20163 2017 2013-2017 Manteniment, operatives i petites obres de millora Edi cis i equipaments 1 21 21 23 2 23, 2 Superfície d’equipaments per manteniment (m2 7. 0 77. 3 8 .17 100.710 108. 12 8 ,21 Inversió Projectes 12 7 12 0,00 bres iniciades 10 7 12 1 1 0,00 bres nalitzades 2 13 17 17 17 7 0,00 3.4. Departament de Serveis Jurídics Missió La missió del Departament de Serveis Jurídics s donar suport i assessorament jurídic als òrgans de govern, consultius, directrius i operatius de la Gerència en els diferents vessants de la seva actuació, la tramitació d’expedients i altres tasques expressament delegades per la Secretaria General de la corporació. La cap del Departament s, a la vegada, la secretària jurídica delegada de l’Àrea de Drets Socials. Entorn L’any 2017 no hi ha hagut novetats rellevants en l’àmbit del Departament de Serveis 178 Jurídics. S’ha continuat el desplegament de la Guia de contractació responsable i s’ha participat en els diversos projectes transversals tant de l’Àrea com de l’Ajuntament: Drets Socials Memòria 2017 Direcció de Plani cació i Recursos Innovació A nal de l’any 2017, el Departament de Serveis Jurídics es compon de la cap del ma- teix, tres assessors jurídics, dos tècnics superiors en Dret i dos integrants de l’equip administratiu i de gestió d’expedients de contractació, convenis i subvencions. El 7 del personal són dones. Activitat L’any 2017, el Departament de Serveis Jurídics ha tramitat: 1 expedients oberts, 8 expedients negociats, 83 modi cacions/pròrrogues/altres expedients contrac- tuals, 127 convenis, premis, 2 inicis d’expedients informatius relatius a pobresa energètica, 8 expedients en l’àmbit d’habitatge, i 8 expedients m s (informes, notes, protocols, etc. . A tot això, a m s, cal afegir tota la contractació menor. Cal destacar que tamb s’ha fet un esfor en l’estandardització de processos i elabora- ció de models, especialment en l’àmbit de la contractació. Reptes de futur per al 2018 Per al proper any tenim la previsió de: Continuar desplegant les recomanacions de la Guia de contractació responsable. Millorar eines de gestió per estandarditzar processos i agilitzar procediments. Continuar aprofundint en el coneixement jurídic de tot l’àmbit competencial de l’Àrea, que s ampli, divers, complex i, en aquests moments, incert, tenint en compte que les modi cacions legislatives en l’àmbit de la contractació i dels serveis socials implicaran canvis en els models de gestió dels serveis, que caldrà estudiar i analitzar detingudament per adaptar-se a la nova realitat. Regular l’atorgament d’ajuts socials, amb la participació en l’elaboració d’un Reglament 17 Núria Gilabert i Busquets Drets Socials Memòria 2017 Direcció de Plani cació i Innovació 180 Drets Socials Memòria 2017 Direcció de Plani cació i Innovació 4. Direcció de Serveis de Salut 4. Direcció de Serveis de Salut La Direcció de Serveis de Salut coordina la relació institucional i la participació muni- cipal en els òrgans de govern de les entitats de salut participades, com són el Consorci Sanitari de Barcelona (CSB , l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB , l’Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica Municipal (PAMEM , el Consorci MAR Parc de Salut de Barcelona o la Fundació de Gestió de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. T adscrit el Departament de Salut, que dinamitza les activitats de sensibilització i pro- moció de la salut del gran ventall d’entitats de l’àmbit de salut de la ciutat, i impulsa processos de coproducció de polítiques de salut en col·laboració amb les àrees muni- cipals, els districtes, les entitats i la ciutadania. Conjuntament, treballen per refor ar les polítiques municipals de salut, el paper proactiu de l’Ajuntament en la governan a del sistema sanitari i de salut pública, i la visió de la salut com a element a tenir pre- sent transversalment en l’acció municipal. De les actuacions de l’any 2017, en destaca la integració l’estiu passat dels 8.000 mu- 182 tualistes PAMEM en la cobertura general del Servei Català de la Salut, fruit de l’acord corresponent amb la Generalitat de Catalunya, que ha inclòs el pla de sanejament Drets Socials econòmic de l’entitat. Durant aquest any s’han posat les bases per al traspàs a la Memòria 2017 Generalitat de la gestió dels serveis d’atenció primària i per a la creació de nous ser- Direcció de veis que abordin les desigualtats en salut; serveis de salut no coberts pel CatSalut Serveis de Salut per a persones vulnerables, i un centre pioner d’assessorament i orientació a persones cuidadores, que es preveu iniciar aquest any 2018. Això contribuirà a donar resposta a objectius de dues polítiques transversals importants del mandat municipal actual, com l’Estratègia d’inclusió i reducció de desigualtats socials 2017-2027 i la Mesura de govern per una democratització de la cura 2017-2020. La participació activa en la governan a de les entitats de salut de la ciutat ha compor- tat, entre d’altres: L’aprovació del nou conveni de nan ament de l’ASPB. L’aven de la Taula d’Atenció Integral Social i Sanitària i del Pla d’equipaments sanitaris amb nous projectes estratègics com el pol d’atenció integrada de Magòria. L’impuls de la incorporació de clàusules socials i ambientals en la contractació de les entitats sanitàries públiques de la ciutat amb un grup de treball d’adaptació de les guies municipals. Els acords per a l’estabilització de la plantilla del Parc de Salut MAR. La compra de l’edi ci del Centre Fòrum i la reobertura de plantes del mateix cen- tre i de l’Hospital de l’Esperan a. El Departament de Salut ha continuat donant suport a les entitats de l’àmbit de salut de la ciutat, amb l’impuls de polítiques de coproducció en àrees molt diverses com la salut sexual, la salut mental, la salut laboral, les malalties cròniques i el suport a persones cuidadores, i amb l’impuls d’un projecte clau per articular en el territori totes aquestes polítiques, com s el Mapa d’actius en salut de Barcelona. Cal destacar especialment el primer Pla de salut mental de Barcelona, que ha co- men at el seu desplegament amb nous projectes innovadors, intersectorials i aterrats als barris amb m s necessitat, com els punts d’inserció laboral per a persones amb problemes de salut mental, les activitats d’inserció cultural o els espais de consulta psicològica en equipaments juvenils; i, alhora, ha estat capa de respondre amb sol- vència al repte d’adaptar-se als canvis esdevinguts i a les noves necessitats aparegu- des arran del tràgic atemptat del 17 d’agost, amb accions informatives, formatives i terapèutiques. Davide Malmusi 183 Drets Socials Memòria 2017 Direcció de Serveis de Salut 4.1. Departament de Salut Missió El Departament de Salut t com a missió contribuir al desenvolupament de polítiques públiques per mantenir i millorar la salut de la població amb el compromís de millorar els serveis d’atenció sanitària de la ciutat, el desplegament de la participació ciuta- dana, estendre el concepte de salut a totes les polítiques i garantir la presència de l’Ajuntament en els diferents estaments de salut de la ciutat. Les funcions del Departament de Salut són: Fer el control, el seguiment i l’avaluació de la gestió dels serveis de l’àmbit de salut i dels objectius recollits en els plans d’actuació municipals. Donar impuls i suport a campanyes de sensibilització i educació ciutadana en temes de salut. 18 Impulsar la participació comunitària en l’àmbit de salut. Drets Socials Acompanyar la Direcció de Serveis de Salut en la interlocució amb les entitats de referència en matèria de salut. Memòria 2017 Direcció de Impulsar, dirigir, coordinar i controlar les polítiques d’equitat en matèria de salut, Serveis de Salut en la coordinació amb el Consorci Sanitari de Barcelona (CSBCN en la plani ca- ció i la gestió dels serveis sanitaris de la ciutat. Impulsar i coordinar l’actuació multisectorial de l’Ajuntament per reduir les des- igualtats en salut. Entorn Durant l’any 2017 s’han continuat desenvolupant polítiques de salut segons l’orientació marcada pels objectius del Programa d’actuació municipal (PAM : Garantir una sanitat pública universal, equitativa i de qualitat. Reduir les desigualtats socials en salut. Millorar la salut mental de la ciutadania i la prevenció, l’atenció i la reinserció en l’àmbit de les addiccions. Millorar la participació efectiva i l’acció coordinada de la societat civil per a la salut de la població. Promoure la salut sexual i reproductiva de la població, i defensar els drets se- xuals i reproductius de les dones i les persones LGTBI. Recursos El pressupost executat del Departament es detalla a la taula següent: 4.1.1. Liquidació del pressupost Departament de Salut, 2017 Capítol € % B ns i Serveis 33.2 0, 2,2 Transferències corrents 21. 20. 3, 2,71 Transferències de capital 1.1 8.000,00 ,01 Total 23.321.754,63 100,00 L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB s’encarrega de la gestió dels centres i serveis de salut pública de la ciutat. Rep des de la Direcció la part de nan ament estipulada en el conveni vigent amb la Generalitat. L’any 2017 s’ha renovat per a tot el quadrienni ns a l’any 2020, i s’ha consolidat l’aportació municipal de caràcter nalista per al desplegament i l’ampliació de programes coherents amb la nova orientació del 18 PAM, com el programa de salut comunitària “Barcelona Salut als Barris”, als barris Drets Socials m s desfavorits. A m s, la participació de l’Ajuntament en els òrgans de govern del Consorci Sanitari de Barcelona tamb garanteix el seguiment de les decisions sobre Memòria 2017 les polítiques sanitàries generals que cal desenvolupar a la ciutat, i s’ha augmentat Direcció de l’aportació al CSBCN per poder desplegar nous projectes singulars de salut mental i Serveis de Salut bucodental. Cal destacar la darrera aportació ordinària envers l’Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal (PAMEM , així com l’aportació extraordinària en virtut del conveni signat amb la Generalitat per restituir la solvència econòmica a l’entitat i per integrar els mutualistes al règim de cobertura sanitària universal del Servei Català de la Salut. La resta de recursos s’han destinat a les 121 subvencions i 27 convenis amb els quals es dona suport a les entitats que desenvolupen programes alineats amb les línies es- tratègiques de salut de la ciutat, així com al suport a actes i campanyes de sensibilit- zació i al suport tècnic al desenvolupament de les polítiques de coproducció en l’àmbit de la salut. Pel que fa als recursos humans, el Departament ha comptat amb la cap, cinc tècniques i una administrativa durant tot l’any. Activitat Vetllar per la salut de les persones i fomentar-la S’ha presentat l’ , elaborat per l’ASPB. Aquest informe presenta els determinants de la salut, l’estat de salut i les desigualtats en salut als barris de Barcelona, i constitueix, a dia d’avui, una eina bàsica de mo- nitoratge i de disseny de polítiques de promoció de la salut. En aquesta edició, s’ha continuat consolidant i ampliant l’anàlisi de les desigualtats territorials en salut i dels efectes dels contaminants atmosfèrics i acústics en la salut. Aquest informe ha estat presentat als consells de salut dels districtes i als grups de salut i drogodependències del Consell Municipal de Benestar Social. Seguint la línia de fer entenedora la informació de salut que arriba a la ciutadania, s’elabora, conjuntament amb l’Associació Lectura Fàcil, una versió d’aquest informe comprensible per a les persones no expertes en temes sanitaris, que serà distribuïda a tots els àmbits participatius. S’ha continuat impulsant i refor ant la participació, tant en els consells de salut dels districtes com en els grups de salut i drogodependències del Consell Municipal de Benestar Social, des d’una òptica vinculada a les prioritats de salut de la ciutat assen- yalades en l’informe. Tamb des de l’ASPB s’han elaborat estudis especí cs monogrà cs que han servit 18 per avan ar en el diagnòstic, així com ordenar les prioritats i les actuacions a la ciu- tat. En aquest sentit, podem assenyalar a tall d’exemple l’informe de salut mental de Drets Socials Barcelona que elabora cada any. Memòria 2017 Direcció de Salut laboral Serveis de Salut Aquest any 2017, s’ha de nit el nou marc conceptual del Consell Assessor de Salut Laboral (CASL . Dins d’aquest nou marc conceptual, s’ha elaborat un document amb re- comanacions d’actualització i adaptació de la missió, la visió, els eixos estratègics i el funcionament del CASL, a d’orientar i impulsar les polítiques municipals sobre salut laboral, en el marc d’actuació de les polítiques de salut de l’Ajuntament de Barcelona i comptant amb els diferents agents implicats. Es prioritza l’activitat del CASL en tres grans eixos estratègics de la salut laboral a Barcelona, emmarcats en l’estratègia de salut de la ciutat: Visibilitat de la salut laboral a Barcelona. Millora de la salut laboral a la ciutat en els àmbits on l’Ajuntament t capacitat i/o in uència directa. Impuls de la millora de la salut laboral a les empreses de Barcelona. S’ha seguit fomentant el programa “Ajuntament, organització promotora de la salut”. En aquest sentit, es duen a terme dos projectes: “Escales actives”: escales retolades amb missatges saludables ns a arribar a 8 escales de diferents dependències muni- cipals; i “ saludable”, del qual tamb s’ha ampliat el nombre d’adhesions, i ja són 31 els que actualment disposen de cartelleres i estovalles amb missatges saludables. Actualment s’està ampliant i revisant la retolació de les escales, així com ampliant les cartelleres i estovalles dels . Cures En el marc de la Xarxa pel Suport a les Famílies Cuidadores, s’ha continuat amb el pro- c s de participació ciutadana adre at a les persones que cuiden familiars malalts i/o dependents: la consulta “I tu, com estàs?” s la primera enquesta ciutadana adre ada a les persones que cuiden familiars malalts i/o amb dependència. T l’objectiu de millorar la comprensió sobre l’abast d’aquesta realitat i sobre les necessitats i les di- cultats que les persones que cuiden han d’afrontar en la seva tasca quotidiana. Està plantejada com una eina de coneixement perquè aquestes persones puguin rebre el reconeixement que mereixen i el suport que necessiten. Al llarg del 2017, s’han recollit 00 respostes, i l’objectiu per al 2018 s continuar difo- nent la consulta “I tu, com estàs?” per ampliar la participació. La Xarxa ha estat tamb un marc de treball per al contrast de diferents iniciatives in- novadores adre ada a l’atenció i el suport a la persona cuidadora. S’ha endegat la col·laboració amb el Departament de Gent Gran de l’Ajuntament de Barcelona en la de nició del programa de persones cuidadores que s’incorpora al nou contracte del Servei de Teleassistència Municipal. El principal objectiu del pro- grama s transmetre tranquil·litat i seguretat a les persones usuàries del Servei de Teleassistència, que tamb són cuidadores. Es vol identi car en quines di cultats es 187 troben les persones cuidadores, veure quines demandes tenen, facilitar les seves pre- ses de decisions, i fomentar l’autocura tant física com emocional del cuidador. Es pre- Drets Socials veu continuar amb la de nició i el contrast d’aquest programa al llarg de primer i el Memòria 2017 segon semestre del 2018. Direcció de S’ha participat en la de nició del model de funcionament de l’Espai d’Informació i Serveis de Salut Recursos per a la Cura a Barcelona en què es va debatre sobre les necessitats i deman- des en relació amb el futur Espai de Cura i els potencials serveis que oferirà. L’objectiu d’aquest proc s de treball va ser recollir conjuntament les demandes i necessitats dels agents clau per elaborar el document funcional d’aquest Espai que entrarà en funcionament el segon semestre del 2018. Un dels objectius principals de la Xarxa s acostar les famílies a les entitats de su- port, als serveis i a les organitzacions que ofereixen serveis per afrontar aquesta situa- ció, i donar a conèixer a la ciutadania aquestes entitats, organitzacions i serveis. Amb aquest propòsit, el dia de Sant Jordi l’Ajuntament va posar a disposició de diferents entitats de la Xarxa el pati central de l’edi ci de la pla a de Sant Jaume. La Xarxa treballa per l’atenció a la persona cuidadora, perquè la mirada a aquell qui cuida –l’“I vostè, com està?”– es consolidi com a part intrínseca de la pràctica i la cultura dels professionals que, des dels serveis socials o de salut, es relacionen amb aquestes persones. En aquest sentit, s’ha seguit fent difusió de la guia elaborada per la Xarxa col·laborant activament en les jornades anuals de l’APS Pamem, en què es va fer difusió de l’”I vos- tè, com està?” i es va explicar com els i les professionals de l’atenció primària poden donar suport a les persones cuidadores. S’ha participat tamb en la presentació de la Guia pràctica per al treball grupal amb persones cuidadores, promoguda per l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS , membre de la Xarxa.Seguint amb el propòsit ante- rior, la Xarxa tamb va participar i col·laborar activament en els actes següents: A la taula rodona “Recursos que tenim i que ens falten per a cuidadors”, durant la celebració del Dia del Cuidador que s’organitza des del Pamem i l’Institut uatre Cantons del Poblenou. A la primera jornada sobre treball de la llar i feines de cura a domicili, organitzat per Anem per Feina. En relació amb l’obertura de la Xarxa, s’ha continuat amb l’acollida i la incorporació de noves entitats, a partir dels criteris organitzatius i de la Comissió assignada per a aquesta tasca. L’Associació Aprenem Barcelona s una de les noves entitats que ha en- trat a formar part de la Xarxa; la Fundació IPSS i la Fundació Salut i Envelliment són entitats que es van comprometre a col·laborar amb la Xarxa. Desigualtats en salut S’ha participat intensament en l’elaboració del nou Pla per lluitar contra la pobresa i les desigualtats a la ciutat, l’Estratègia d’inclusió i reducció de les desigualtats socials 2017-2027, que en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva articula, amb objectius compartits, les actuacions d’inclusió social de l’Ajuntament de Barcelona i dels actors de la ciutat amb un horitzó temporal de deu anys. Promou la coproducció a trav s del treball en xarxa i l’impuls de projectes estructurants. Aquesta implicació 188 estreta en l’elaboració de l’Estratègia ha permès donar resposta al compromís de fer un pla d’acció intersectorial per reduir les desigualtats en salut segons la Mesura de Drets Socials Govern aprovada l’any 201 , i ha comportat la incorporació de diferents reptes, línies Memòria 2017 estratègiques, objectius i tes directament relacionats amb la reducció de les des- igualtats en salut. Direcció de Serveis de Salut Seguint en la línia del treball en les desigualtats en salut, l’any 2017 s’ha constituït la Taula de Desigualtats Socials i Pobresa Farmacèutica. Aquesta taula està liderada pel Departament de Salut i en formen part el Departament de Serveis Socials Bàsics de l’IMSS, el Departament d’Atenció a Persones Vulnerables, el Consorci Sanitari de Barcelona, l’Institut Català de la Salut, i les entitats Creu Roja i Banco Farmac utico. L’objectiu d’aquesta taula s elaborar una estratègia per reduir les desigualtats socials en salut que hi ha degut al que es coneix per . La pobresa farmacèutica es de neix com les situacions en què les persones tenen problemes per adquirir els medicaments que el metge prescriu, cosa que di culta el seguiment correcte dels tractaments mèdics. A de contribuir al seguiment dels trac- taments, s’han mantingut les aportacions als convenis de col·laboració entre el Banco Farmac utico i la Creu Roja, l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Salut de la Generalitat. Salut mental El passat mes de setembre del 201 es va elaborar el Pla de salut mental de Barcelona 201 -2022, la primera estratègia del qual es dotar el Govern de la ciutat perquè abordi directament polítiques de millora de la salut mental. Es tracta d’una estratègia com- partida amb la ciutat per propiciar un marc en què tingui cabuda la prevenció, la pro- moció i l’atenció de la salut mental. El proc s d’elaboració del Pla es va basar en una metodologia de treball compartit, en el qual van participar els diferents àmbits i grups polítics del consistori, les institu- cions, les entitats del sector i les organitzacions proveïdores de serveis de salut mental de la ciutat. El mes d’octubre del 2017 es va presentar a la premsa el seguiment del primer any de funcionament del Pla de salut mental, així com l’informe de l’ASPB La salut mental a . Aquest informe l’elaborarà l’ASPB cada any i servirà per veure l’estat actual de la salut mental a la ciutat de Barcelona El Pla es concreta en 111 accions, i despr s d’un any, se n’han posat en funcionament el 82 . Ara per ara, de totes les mesures proposades, el grau de compliment s d’un 3, sobre . Durant aquest any 2017 s’ha reunit en dues ocasions la Comissió de Seguiment, òrgan constituït l’any 201 que pertany a la Taula de Salut Mental de Barcelona i que t la funció d’efectuar les tasques de seguiment de les actuacions del Pla de salut mental i la seva dinàmica. La primera reunió tenia l’objectiu de plani car l’impuls i el seguiment del pla, i la segona, donar compte del primer any des de l’aprovació del pla. Tamb es va reunir de manera extraordinària la Taula de Salut Mental amb motiu de l’atemptat del 17 d’agost passat, reunió en què es va crear una comissió especí ca i es 18 van acordar una sèrie d’actuacions per a l’abordatge de la salut mental de les persones afectades per aquest succ s: Drets Socials S’ha dissenyat i s’està impartint una formació de persones detectores de situa- Memòria 2017 cions individuals susceptibles de rebre una atenció m s especialitzada. Aquesta Direcció de formació està adre ada a professionals de la xarxa de salut i de serveis so- Serveis de Salut cials, així com a entitats o equipaments del territori, a la zona de Ciutat Vella i l’Eixample, i a farmacèutics i farmacèutiques de tota la ciutat, amb una espe- cial atenció al col·lectiu immigrant, que s, en aquestes circumstàncies, doble víctima. Estan en marxa sessions psicoeducatiuves en grup adre ades a les persones afectades per l’atemptat, amb l’objectiu de donar-los eines per revertir la simpto- matologia que encara presenten. S’han elaborat dos fulls de mà ( informatius (un adre at a professionals, i l’altre, a la població general sobre l’existència de les sessions psicoeducatives. S’han comen at a constituir i a posar en funcionament les taules de salut mental de districte; la primera a constituir-se ha estat a Sant Andreu el mes de juliol del 2017. La Taula cerca la implicació dels agents del districte relacionats amb la salut mental, dinamitzant les xarxes, millorant-ne la coordinació i creant les comissions de treball necessàries en funció del pla de treball prioritzat. El 2017 s’han iniciat dos grups de treball: un grup de mapa d’actius en salut mental, amb l’objectiu d’adaptar la categoria de “benestar emocional i salut mental” del mapa d’actius de salut als objectius del Pla de salut mental de Barcelona; i un altre grup d’infància-adolescència, amb la nalitat de fer un recull i una priorització d’actuacions en salut mental adre ades a aquest col·lectiu. Durant aquest any, s’han endegat un seguit d’actuacions que donen resposta a les di- verses línies del Pla de salut mental. S’ha treballat per posar en marxa durant el 2018 la Consulta Jove, espai comu- nitari de salut mental per a adolescents i joves, amb l’objectiu de donar resposta immediata i àgil a les necessitats d’atenció al seu patiment de caràcter psicolò- gic, així com fer una detecció i atenció preco de problemàtiques de salut mental. Amb Barcelona Activa s’ha endegat un programa d’inserció laboral per a joves amb trastorn mental i joves amb problemes emocionals, anomenat “A prop Jove”. Estan en funcionament quatre dispositius als districtes de Sant Andreu, Sant Martí, Ciutat Vella i Nou Barris (Itínere Joves de Fundació Joia, el qual nom s està adre at a joves amb diagnòstic de trastorn mental . Conjuntament amb el Pla de barris, s’ha donat impuls a l’extensió del projecte “Xarxa sense gravetat”, amb les entitats de persones afectades, el qual permet que les persones que pateixen un problema de salut mental puguin participar de manera activa a la comunitat i, alhora, es lluita contra l’estigma que patei- xen. Actualment el programa es desenvolupa als districtes de Ciutat Vella, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí i Sants-Montjuïc. L’ASPB ha iniciat la prova pilot en diverses escoles d’un programa d’educació emocional adre at a infants d’educació infantil, per poder oferir-lo a totes les 1 0 escoles un cop acabada l’experiència. Aquest curs 2017-2018 s’està pilotant a 11 escoles dels districtes de Gràcia, Sant Martí, Nou Barris, Sants-Montjuïc, Sarrià Drets Socials - Sant Gervasi i Horta-Guinardó. Durant els tres cursos posteriors es portarà a Memòria 2017 terme l’avaluació de l’efectivitat del programa i, despr s, s’oferirà a totes les es- coles de Barcelona. Direcció de Serveis de Salut Amb el Pla de barris i el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB s’ha treballat perquè les escoles d’alta complexitat es puguin dotar de professionals de l’àmbit psicosocial, amb l’objectiu d’assegurar l’atenció global dels infants i adolescents escolaritzats (escoles enriquides . I s’ha incorporat una línia de salut emocional (adre ada a alumnes i professors que s’aplica a 30 escoles d’educació primària i instituts d’educació secundària dels 38 totals. El Departament de Joventut està obrint progressivament a tots els districtes l’espai Aquí t’Escoltem. És un servei de caire comunitari per a joves de 12 a 20 anys que proporciona eines i recursos per enfortir les seves habilitats personals i socials, i fomentar el seu creixement personal. Actualment hi ha en funcionament set punts Aquí t’Escoltem, i s previst que el 2020 cada districte en tingui un. Barcelona Activa, durant el 201 va desplegar una formació intensiva de tot el seu personal tècnic, al voltant de dues-centes persones, amb l’objectiu d’incloure la perspectiva de la salut mental en els serveis i programes de Barcelona Activa. S’ha impulsat el programa “Kè m’explikes?”, espai de suport, orientació i acom- panyament comunitari a joves amb patologia dual i als seus familiars, situat al barri del Bon Pastor. S’ha iniciat el projecte Servei d’Interconsulta itinerant al districte de Sant Andreu per facilitar eines i suport a les institucions i col·lectius que treballen amb per- sones amb trastorn mental. S’ha desenvolupat el programa Kidstime a Sant Andreu i Ciutat Vella, per a in- fants i adolescents que viuen en una llar on algun dels seus progenitors presenta un trastorn mental greu. Hem augmentat el suport al projecte L’Altre Festival Internacional d’Arts Escèniques i Salut Mental, a de contribuir a la seva continuïtat. Aquest festival internacional convoca companyies escèniques en què participen persones amb o sense trastorn mental o presenten espectacles relacionats amb la salut mental. S’està preparant un programa de formació, orientació, assessorament i acom- panyament en salut mental per als professionals de les o cines de l’habitatge. Està previst que comenci el primer trimestre del 2018. Amb el CSB i el Departament de Salut de la Generalitat s’ha treballat de manera conjunta amb l’objectiu d’avan ar en la millora de l’atenció dels serveis sanita- ris. Durant l’any 2017, el pressupost d’actuació en l’àmbit sanitari a la ciutat s’ha incrementat amb un total de 12.000.000 d’euros, increment que s’incorpora de manera estable al pressupost anual. S’ha continuat ampliant el programa “Baixem al carrer”, que lluita contra la soledat i l’aïllament de les persones grans amb di cultats per sortir de casa per barreres arqui- tectòniques i problemes de mobilitat, o b de persones que, tot i poder sortir de casa, tenen escassa mobilitat, viuen en barris poc accessibles (barris de muntanya en situa- ció d’aïllament social i no tenen cap persona que els pugui donar suport en les sortides. 1 1 Es tracta de proporcionar la possibilitat de recuperar la vida social en persones que no en tenen per l’existència de barreres arquitectòniques, per millorar la seva qualitat de Drets Socials vida, la salut mental i l’estat de salut general. La detecció dels casos es fa des dels re- Memòria 2017 cursos (serveis i entitats que estan en contacte amb la població potencialment diana en el programa. Per tant, hi tenen un paper important els recursos socials o sanitaris Direcció de Serveis de Salut que accedeixen als domicilis. Aquest any 2017, el programa s’ha dut a terme als barris de la ciutat següents: el Poble- sec; Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera; el Bon Pastor; Baró de Viver; el Besós i el Maresme; el Raval; la Nova Esquerra de l’Eixample; Ciutat Meridiana; Vallbona; Torre Baró, i la Guineueta. A m s a m s, s’ha iniciat la recerca de voluntaris i usuaris, i la preparació del territori als barris següents: el Gòtic; la Verneda i la Pau; el Carmel; la Trinitat Vella; la Trinitat Nova, i la Barceloneta. A m s, s’ha dissenyat un “Baixem al carrer” en l’àmbit de ciutat, en què es faran sortides cada 1 dies o de manera puntual (depenent dels casos i les necessitats per tots els barris de Barcelona on no es dugui a terme el programa. Salut sexual i reproductiva L’Estratègia compartida de salut sexual i reproductiva de Barcelona, dissenyada con- juntament amb la participació de diferents agents institucionals i comunitaris, es fo- namenta en les múltiples aliances entre aquests agents per impulsar la protecció, el respecte i la garantia dels drets sexuals i reproductius. T el seu origen en la Mesura de Govern per a la promoció de la salut sexual i reproductiva de juliol del 201 . L’Estratègia s’ha consolidat amb el desenvolupament d’un mapa d’actius que permetrà sistematitzar les accions i els projectes relatius a la salut sexual i reproductiva de Barcelona. Tamb s’ha acordat recollir un sistema d’indicadors. Així mateix, s’han desenvolupat les línies d’actuació de nides en la Mesura amb la feina dels diferents grups segons l’àmbit: de les infeccions de transmissió sexual (ITS , comunitari i familiar, educatiu, d’atenció inte- gral i de l’avortament. Aquests grups han treballat sobre sistemes d’avaluació comuns, models de bones pràctiques i noves accions compartides. S’ha creat una nova proposta organitzativa: la Xarxa de l’Estratègia, com a espai obert a totes les entitats que treballen en l’àmbit de l’Estratègia. En col·laboració amb la Regidoria de Feminismes i LGTBI, des de l’Estratègia de salut sexual i reproductiva hem preparat una sessió de formació interna sobre intersexuali- tat que, com a resultat d’aquesta sessió, s’inclourà en els plans de formació dels i les professionals del sistema de salut. Des de l’Estratègia, s’ha donat suport i s’ha treballat en la de nició de continguts per a l’elaboració d’una ebsèrie: . Es tracta d’un documental interactiu concebut per a internet sobre la sexualitat en edat adolescent; tamb serà un consultori en línia sobre sexualitat per a joves i una plataforma digital de materials i recursos vinculats a l’educació sexual. S’ha presentat l’Estratègia en el Fòrum de les NG de la Comission on the Status of Women (CSW 0 – NU Dones, i a l’Intergrup Parlamentari de Població, Desenvolupament i Salut Reproductiva del Parlament de Catalunya. 1 2 Malalties cròniques i/o emergents Drets Socials Memòria 2017 El 1 de desembre de 201 es va aprovar una declaració institucional per elaborar el Programa de suport especí c a persones afectades per síndromes de sensibilització Direcció de Serveis de Salut central (SSC . Amb aquest objectiu, es crea una taula en què es treballa, de manera conjunta entre l’Ajuntament i les entitats d’afectades de la ciutat de Barcelona, en un document base per a la realització del programa. La taula ha acordat regir-se per una sèrie de principis rectors: treball per a la ciutadania; promoció i participació; transver- salitat; treball en xarxa i cooperatiu, i visió constructiva. Aquest any 2017, la Taula SSC ha treballat en l’elaboració del Programa de suport espe- cí c per a familiars o persones afectades per síndromes de sensibilització central de la ciutat de Barcelona (2018-2021 . Durant aquest temps, s’ha tancat el proc s participatiu amb les entitats que formen la taula i s’ha redactat un preprograma sobre el qual s’ha arribat a un consens nal. S’han redactat, dissenyat i repartit dos materials de comu- nicació en format tríptic, un d’ells per al Dia Mundial SSC el 12 de maig de 2017; l’altre, amb un format que permet ser una eina comunicativa de caràcter permanent, a de donar visibilitat a les malalties SSC i informar la ciutadania sobre els seus símptomes. Aquest any 2017 s’ha creat una Comissió de Treball en la Protecció Cardiopulmonar liderada pel Departament de Salut, i de la qual formen part: el Consell Català de Ressuscitació Cardíaca, el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM , la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB , el Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament de l’Ajuntament de Barcelona (SPEIS , i el Departament de Prevenció de Riscos Laborals de l’Ajuntament de Barcelona, per a l’elaboració d’un programa de ressuscitació cardiopulmonar. La nalitat d’aquesta comissió s millorar la protecció cardiopulmonar dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona i evitar les morts per aquesta causa. Amb aquesta nalitat, es redacta aquest programa. La Comissió de Treball en la Protecció Cardiopulmonar treballa amb els objectius següents: Garantir que totes les unitats de la GUB i Bombers, que són els primers que inter- venen en les emergències, actuïn de manera coordinada amb el servei d’emergències mèdiques, i que estiguin dotats de des bril·ladors externs au- tomàtics (DEA . ue progressivament els DEA instal·lats en edi cis i dependències municipals disposin d’un protocol de connexió directa amb el SEM. Garantir la informació i sensibilització dels treballadors i treballadores munici- pals en aquest àmbit. Crear bases per a la formació a les escoles. Crear un registre municipal de DEA a la ciutat de Barcelona per garantir la con- nexió i coordinació amb el SEM. Participació i governança S’han seguit impulsant els consells de salut dels districtes perquè tinguin una orien- 1 3 tació m s participativa i ampliïn l’abordatge de temes de salut en el seu programa de treball; progressivament, s’han incorporat temes d’abast de ciutat. Drets Socials Memòria 2017 Amb el CSBCN s’ha fet seguiment del desplegament de les comissions de centre en Direcció de els equips d’atenció primària, que respon tamb a una demanda sol·licitada des de fa Serveis de Salut temps en els consells de salut de districte. El projecte “Salut en xarxa” t la nalitat de visualitzar els programes, els projectes i les accions que es desenvolupen a la ciutat per millorar la salut de la ciutadania, i que es duen a terme entre les administracions, les institucions i les entitats ciutadanes. El “mapa d’actius“ s l’instrument concret que sistematitza la informació recollida per- què sigui fàcil la seva consulta per territori, població, etc. Al llarg d’aquest any, s’han elaborat camps i indicadors especí cs per adequar l’eina a les necessitats de cada àmbit de la salut en les quals es treballa. Enguany, s’ha presentat el projecte i s’han recollit les actuacions dels districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Sant Andreu. Actualment es continua treballant en la línia de donar a conèixer l’eina als diferents professionals tant tècnics com de la salut, i introduint actius. S’han identi cat en aquesta fase un total 1. programes i accions que es desenvo- lupen a la ciutat de Barcelona per millorar la salut des de l’àmbit comunitari de la ciu- tadania, i que es duen a terme entre les institucions (sanitàries, socials... i les entitats ciutadanes. Suport a entitats de salut En la línia de donar suport a les entitats que treballen en l’àmbit de la salut, i la visibi- lització de determinades malalties i la seva prevenció, des del Departament de Salut s’han desplegat m s de cent accions col·laboratives amb diferents entitats de l’àmbit de la salut de la ciutat de Barcelona. La meitat d’aquestes accions han estat organitzades per les entitats de salut de la ciutat; el Departament de Salut ha contribuït a la seva realització i/o difusió com a actes, curses solidàries i presentacions de jornades o campanyes. Alguns exemples són els següents: 30è aniversari AFAB, Nit Solidària contra el Càncer, Marxa per la Endometriosi, acte anual de l’Associació Catalana de Celiaquia o Jornada de Salut Mental de l’Associació de famílies per la salut mental de Nou Barris (AFEM de Nou Barris . Enguany tamb s’ha participat activament com cada any en l’organització de la Marató de Sang. S’han fet trobades informatives o participatives, com ara la constitució de la Taula de Salut Mental, Jornada d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, presentació de l’inici de caminades de la Subcomissió de salut mental de Ciutat Vella, d’adolescents, II Jornades Arts i Salut d’ESMUC, entre d’altres. 1 S’han celebrat onze dies mundials, com ara: Dia Mundial de l’Encefalitis, Dia Mundial de l’Autisme, Dia Internacional del Càncer de Mama, Dia Mundial contra la Sida, Dia Drets Socials Mundial de l’Esclerosi Lateral, entre d’altres. Amb aquestes campanyes es visibilitzen Memòria 2017 les necessitats de malalts i persones cuidadores. Direcció de La participació en congressos i esdeveniments de projecció internacional de l’àmbit de Serveis de Salut la salut ha estat important: Congr s Europeu de Cardiologia a Barcelona, 7è Congr s SEMP Sociedad Española de Medicina Psicosom tica a Barcelona, XV Congr s Nacional AESMAS Secretariado M dico y Administrativo de la Salud a Barcelona, conferència “La importància de tenir una vida plena” sobre la salut mental a Trieste, 1a Comissió de la Dona de les Nacions Unides a Nova York, entre d’altres. Una altra línia d’actuació consisteix en el suport a projectes de les entitats en les sub- vencions que suposen 270.000 euros. Aquest any, s’han valorat 232 projectes, dels quals se n’han subvencionat 121, que es poden englobar en els àmbits temàtics se- güents: Suport a les persones que cuiden familiars malalts i /o dependents; Promoció de la salut sexual i reproductiva; Les desigualtats en salut; Salut mental; Promoció de la salut, prevenció, atenció i reinserció en el camp de les drogodependències; Promoció de la salut i prevenció en el camp de les malalties cròniques i/o emergents. S’han signat 27 convenis de col·laboració per un import de 810.0 7, 2 euros, amb les diferents entitats en l’àmbit del suport a les famílies amb Alzheimer, càncer, salut mental, i salut sexual i reproductiva, refor ant la feina de counseling (aconsellament i acompanyament que fan les entitats que hi treballen, així com la recerca. Garantir la protecció de la salut pública com a autoritat sanitària L’ASPB treballa per garantir l’oferta a la ciutadania d’uns serveis de salut pública de re- ferència en el control dels riscos derivats de l’aire, l’aigua, els aliments, i altres vectors de transmissió de malalties. En aquest sentit, aquest any s’ha continuat adequant el programa de control de múrids (rates als nous requeriments normatius europeus i a les necessitats de la ciutat. S’han presentat les primeres dades del nou sistema de vigilància de l’impacte en la salut de la contaminació de l’aire a la ciutat. S’ha seguit treballant per introduir els diferents programes i plans en la perspectiva de la salut. El Departament ha continuat participant en diferents taules o comissions municipals de treball intersectorial, i ha format part, entre d’altres, dels grups motors de la Mesura de Govern de Democratització de la Cura i de l’elaboració de l’Estratègia d’inclusió i reducció de les desigualtats socials, i s’han incorporat nous espais inter- sectorials com la Comissió del Padró Municipal S’ha continuat treballant amb les diferents àrees implicades en el Pla de barris per refor ar les actuacions de salut en els barris d’actuació prioritària. S’ha seguit treballant en la taula d’atenció integrada social i sanitària entre el Departament de Salut (Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, on s’han incorpo- rat el Consorci Sanitari de Barcelona, el Consorci de Serveis Socials de Barcelona, el Departament de Treball, Afers Socials i Família i el Departament de Presidència, tots dos de la Generalitat de Catalunya. Aquesta taula t les funcions de plani car, priorit- 1 zar, avaluar i afavorir la continuïtat dels diferents projectes que es volen implementar. Drets Socials Entre altres projectes, destaca el d’interconnexió entre la història clínica sanitària i Memòria 2017 la història social, que està en fase de desenvolupament de dues experiències pilot al Besòs i l’Eixample, i que s’estendran a la resta de districtes de la ciutat. Direcció de Serveis de Salut S’ha acabat i es troba en fase d’avaluació el programa Pla de retorn a casa, per a per- sones que han patit un ictus i que, despr s de l’atenció hospitalària, necessiten una atenció social a casa. Barcelona, un referent en serveis de salut, recerca i innovació Barcelona, un referent en serveis de salut, recerca i innovació, es consolida com a capi- tal de congressos relacionats amb les ciències de la salut. M s del 30 dels congres- sos i jornades que es fan a la ciutat són d’aquesta temàtica. S’ha signat un nou conveni per donar suport a les activitats de l’Institut de Salut Global com a referent mundial de recerca i innovació en salut amb seu a Barcelona i que con- tribueix a les polítiques de salut de la ciutat, com les de qualitat de l’aire. Actuacions i esdeveniments rellevants De les actuacions desenvolupades al llarg del 2017, destaquen les següents: A de fer l’abordatge en salut mental de les persones afectades per l’atemptat terrorista del 17 d’agost, es va crear una comissió especí ca de la Taula de Salut Mental per coordinar el desplegament d’actuacions. La Taula de Salut Mental, integrada per actors institucionals i associatius, ha treballat en diferents grups de treball (mapa d’actius en salut mental, infància i adolescència, post-atemptat,... i ha fet el seguiment del Pla de salut mental. La Taula de Síndromes de Sensibilització Central ha treballat amb entitats de persones afectades per aquest síndrome per fer propostes per al Programa de suport especí c a familiars i afectats/des 2018-2021. Durant aquest any s’ha de nit el nou marc estratègic per al Consell Assessor de Salut Laboral (CASL , que contempla eixos estratègics per avan ar en la millora de la salut laboral a la ciutat. Des de l’Estratègia compartida de salut sexual i reproductiva, compartida amb entitats i institucions de la ciutat, s’ha seguit treballant en la campanya sobre el dret a l’avortament, i en l’elaboració de nous materials i criteris sobre contracep- ció, ITS, etcètera. Integració dels prop de 8.000 mutualistes de Pamem a la cobertura del CatSalut i preparació dels nous serveis de salut per a persones amb pocs recursos i de suport a la cura 1 Drets Socials Reptes de futur per al 2018 Memòria 2017 Direcció de Els principals reptes per al 2018 són: Serveis de Salut Inaugurar els nous serveis que abordin les desigualtats en la salut i el suport a la cura a l’antic edi ci de Pamem. Comen ar a desplegar les accions amb m s impacte en la salut de l’estratègia d’inclusió i reducció de desigualtats socials. Elaborar l’estratègia compartida per al suport a les persones i/o famílies que cui- den persones malaltes a Barcelona. Avan ar en l’aplicació del Pla de salut mental. Pilar Solanes 5. Gerència d’Habitatge 5. Gerència d’Habitatge Amb l’objectiu de garantir la funció social de l’habitatge i avan ar en la construcció d’un servei públic d’habitatge, el Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pla pel dret a l’habitatge 201 -202 , que ha emprès el seu desenvolupa- ment el 2017. El Pla assenyala set grans reptes, alguns dels quals vinculats amb problemàtiques ac- tuals com la di cultat per fer front al pagament del lloguer, la substitució d’habitatges habituals per altres usos com ara habitatges d’ús turístic, o la necessitat d’ampliar el parc públic d’habitatges. Altres reptes, en canvi, tenen a veure amb nous fenòmens com l’envelliment creixent de la població. El Pla de neix quatre grans eixos d’actuació: Prevenir i atendre l’emergència d’habitatge. 1 8 Garantir el bon ús de l’habitatge. Ampliar el nombre de pisos assequibles. Drets Socials Memòria 2017 Rehabilitar el parc existent. Gerència d’Habitatge Amb aquest objectiu es treballa des de diversos àmbits com ara l’atenció i acompan- yament a persones en risc de desnonament, la mobilització d’habitatges cap al lloguer assequible, l’augment dels ajuts per al pagament del lloguer, la construcció de pisos de lloguer públic, la rehabilitació socialment proactiva i ecològicament e cient i l’impuls de noves formes d’acc s i gestió de l’habitatge de protecció o cial com les cooperati- ves de cohabitatge en cessió d’ús. Per aconseguir-ho, la Gerència d’Habitatge impulsa les polítiques d’habitatge mi- tjan ant els mecanismes següents: Una dotació de mitjans econòmics que venen donats bàsicament pels recursos del Consorci de l’Habitatge de Barcelona (CHB ( 2, milions d’euros ; els recur- sos de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB , in- cloent-hi els provinents de crèdits d’institucions nanceres europees i els valors dels terrenys adquirits aquest any ( 2, milions d’euros , i les partides pressu- postàries provinents directament de l’Ajuntament (del “100 x 1.000”, 18, milions d’euros; de Drets Socials, 7,8 milions d’euros, i del PIM, 2 ,1 milions d’euros . La dotació econòmica de la Gerència, s’eleva a 200,3 milions d’euros, la qual cosa representa un d’increment respecte del 201 . Un 3,8 s aportació ex- clusivament municipal, i el restant, un ,1 , són aportacions de la Generalitat. L’any anterior va ser del 8 ,18 i del 13,72 , respectivament. L’Estat no ha apor- tat res directament al pressupost de la Gerència d’Habitatge. Una dotació de recursos humans, majoritàriament situats dins l’IMHAB (230 pro- fessionals , i fruit de la fusió del Patronat Municipal de l’Habitatge (PMHB i de BAGURSA. Tamb existeix, dependent directament de la Gerència, un equip de professionals multidisciplinari format per dotze persones, que s’encarreguen d’impulsar els nous projectes que el Pla pel dret a l’habitatge i les directrius polí- tiques i tècniques posteriors requereixen, i satisfer les necessitats de la seva im- plementació. Aquesta tasca es concreta en el suport a la resta de l’organització d’habitatge i en la mobilització d’agents municipals i privats externs a la Gerència, fent efectius els canvis que cal produir per als objectius establerts. En concentrar-se els serveis prestats directament a la ciutadania en l’IMHAB, se n’ha fet l’anàlisi a l’apartat d’aquesta memòria que es refereix a l’IMHAB. Així, doncs, l’apartat de Gerència d’Habitatge i del Consorci d’Habitatge es redueix a l’explicació de la implementació estratègica de les polítiques d’habitatge i d’aquelles activitats del Consorci de l’Habitatge i de Gerència que no són centralitzades per l’IMHAB. Entre aquestes cal destacar les següents: L’inici, el 2017, de les gestions que han de constituir l’ perador Metropolità de l’Habitatge, que durant el 2018 haurà de formalitzar-se legalment i operativa- ment. D’aquesta manera s’haurà aconseguit la col·laboració amb el sector privat, conjuntament amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB , per construir i ges- tionar habitatges en sòl públic a la ciutat i la resta de l’AMB. 1 La consolidació de l’ bservador Metropolità de l’Habitatge, amb els primers re- sultats, que es faran evidents durant el 2018. Drets Socials Memòria 2017 Aquesta memòria, en de nitiva, engloba els resultats principals obtinguts al llarg del Gerència segon any de vigència de les noves polítiques d’habitatge a la ciutat. d’Habitatge Francisco Javier Burón 200 Drets Socials Memòria 2017 Gerència d’Habitatge 6. Organismes autònoms 6.1 Organismes adscrits 6.1.1. Institut Municipal de Serveis Socials Missió L’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS t com a nalitat impulsar, organitzar, gestionar i articular internament i externa el proc s de prestació dels serveis socials de responsabilitat municipal adre ats a la ciutadania, i això amb uns paràmetres de qualitat i equitat que contribueixin a garantir el benestar de totes les persones que viuen i conviuen a la ciutat. L’IMSS, que es va crear l’any 2010, t el compromís de garantir la universalització dels drets socials. L’Institut s l’eina de què l’Ajuntament de Barcelona s’ha dotat per donar resposta a les noves realitats i fenòmens socials, i les necessitats, expectatives i de- mandes cada vegada m s complexes, plurals i canviants de la ciutadania. 20 Entorn Drets Socials L’informe de conjuntura econòmica que elabora periòdicament l’Ajuntament assenyala Memòria 2017 que la recuperació econòmica es va consolidant. Són majoria els indicadors que certi- quen que l’activitat econòmica de la ciutat i entorn metropolità ha tancat l’any 2017 Organismes Autònoms amb un ritme de creixement similar o lleugerament m s feble que el dels darrers tri- mestres. Una a rmació que requereix algunes matisacions quan s’abandona l’esfera macro- econòmica. Les xifres deixen entreveure dues realitats paral·leles: d’una banda, que la recuperació de la situació econòmica general està lluny de repercutir en totes les famílies per igual i, de l’altra, que els serveis socials municipals són cada cop m s co- neguts per la ciutadania, que els visiten en moltes ocasions per demanar informació. Un dels punts controvertits d’aquest proc s de recuperació de la conjuntura econòmi- ca s la incidència que està tenint en el mercat de treball. Els principals indicadors del mercat laboral mostren una evolució globalment positiva però que comen a a perdre impuls quan hauria de comen ar a corregir situacions preocupants com ara l’elevada inestabilitat laboral. En aquest sentit, l’IMSS –amb l’objectiu de pal·liar la situació de crisi que ja fa m s de deu anys que dura– ha incrementat enguany l’esfor en l’habilitació de nous recur- sos per a les persones m s vulnerables, com ara la posada en marxa de l’O cina de Prestacions Socials i Econòmiques; la concertació amb les entitats socials de referèn- cia per consolidar projectes, com per exemple el Programa Làbora, que ajuda a inserir les persones amb un mercat laboral reservat; així com l’augment dels ajuts econòmics d’inclusió o la convocatòria d’ajuts d’emergència social com el Fons d’Infància 0-1 per a famílies en situació de vulnerabilitat amb lls de menys de 1 anys, amb un ajut complementari per a aquelles que siguin monoparentals. Tant des de l’Àrea de Drets Socials com des de l’Institut es treballa per desplegar una política d’habitatge que atengui la situació actual d’emergència social i que actuï sobre les causes que fan difícil accedir a una llar a la ciutat amb propostes innovadores i te- nint molt en compte reptes especí cs com l’envelliment de la població. Cal destacar la posada en marxa de deu punts d’assessorament energètic (PAE ubicats a tots els dis- trictes de la ciutat per oferir la informació, l’atenció i la intervenció necessàries perquè les persones puguin exercir els seus drets energètics i les companyies no els neguin l’acc s als subministraments bàsics. Els serveis socials continuen essent el darrer recurs de qualsevol àmbit que no t res- posta per a determinades demandes dels ciutadans, així com en una eina per certi car les capacitats econòmiques dels ciutadans perquè puguin accedir a determinades aju- des o bene cis públics. Recursos Pel que fa els recursos econòmics, la taula .1.1.1 mostra la liquidació del pressupost del 2017. Taula 6.1.1.1. Liquidació del pressupost Institut Municipal de Serveis Socials, 2017 20 Capítol € % Drets Socials Despeses Memòria 2017 Personal 33. 2. 0 ,20 21,7 Organismes Autònoms B ns i serveis 0.300.78 , 8, Transferències corrents 30. 11.022, 8 1 ,7 Inversió i transferències de capital 1.38 ,2 0,00 Total 154.475.601,57 100,00 Ajuntament1 1 3.11 . 3,0 , 7 Altres fonts2 02.022,82 0,33 Total 153.616.565,87 100,00 Les taules .1.1.2 i .1.1.3 detallen l’estructura del personal de l’Institut Municipal de Serveis Socials i dels Centres de Serveis Socials (CSS respectivament. Taula 6.1.1.2. Recursos humans Institut Municipal de Serveis Socials, 2017 Directius/ives Tècnics / Administratius/ Total Mitjana % Comandaments tècniques ives i auxiliars 2017 d’edat dones Gerència 1 1 0 2 1, 0 0,00 Direcció Executiva de Plani cació, Gestió de Recursos i Avaluació 1 2 1 , 0 7 ,00 Departament de Gestió Econòmica i Sistemes d’Informació 1 1 10 12 ,83 8,33 Departament de Recursos Humans 1 10 7, 0 70,00 Direcció de Serveis Socials Bàsics Territorials 1 1 1 3 8, 7 100,00 Departament de Serveis Socials Bàsics 0 0 3,22 77,78 Directors/es territorials 1 8 0 3,22 77,78 Equip volant 1 12 38, 83,33 Servei d’Atenció a la Dependència 2 1 3 20 38,7 8 ,00 O cina d’Ajuts IMSS 1 0 0 1 2,00 100,00 Centres de Serveis Socials 0 77 8 03 ,7 8 ,00 Total IMSS 59 515 111 685 44,86 84,82 Mitjana d’edat ,07 3, 1 7,02 ,8 Percentatge de dones 7, 3 8 ,71 7 , 8 8 ,82 Institut Municipal de Serveis Socials, 2017 Districtes Directors/es Psicòlegs/ Educadors/es Treballadors/es UGA1 Total òlogues socials Ciutat Vella 12 37 11 70 L’Eixample 12 12 81 Sants-Montjuïc 1 0 73 Les Corts 2 1 12 23 Sarrià - Sant Gervasi 2 2 1 2 Gràcia 3 2 7 23 1 Horta-Guinardó 12 3 11 7 Nou Barris 22 2 11 8 Sant Andreu 3 3 1 27 7 Sant Martí 17 11 81 Total 40 36 123 319 86 604 Activitat Centres de Serveis Socials Des dels Centres de Serveis Socials (CSS s’at n la ciutadania per donar respostes orien- tades a cobrir les necessitats bàsiques o per assolir els objectius que es plantegen a les persones amb problemàtiques, especialment aquelles que presenten falta d’integració o d’autonomia, i es treballa per enfortir les seves xarxes socials i relacionals. Durant l’any 2017 s’han atès 81. 38 persones als CSS, que han generat un volum de 1 3.38 atencions directes i que inclouen les actuacions realitzades pel Servei d’Atenció a la Dependència (SADEP . La tendència dels darrers anys ha estat un augment progressiu de les persones ateses, amb un increment del ,02 respecte de l’any 201 , i del 0,2 pel que fa a les unitats d’atenció (taula .1.1. . Tamb cal esmentar que s’aprecia un fort impacte qualitatiu de les situacions ateses, motivat per un augment considerable de la diversitat i la complexitat de les tipologies i situacions de les persones que han entrat en el sistema d’atenció. Taula 6.1.1.4. Persones ateses i atencions als CSS 207 Institut Municipal de Serveis Socials, 2017 Drets Socials 2016 2017 % d’increment Memòria 2017 Persones ateses 77.737 81. 38 ,02 Organismes Unitats d’atenció1 1 2.82 1 3.38 0,2 Autònoms Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) El SAD s el conjunt de serveis que ofereixen suport a les persones al seu domicili, per- què mantinguin o millorin la qualitat de vida en el seu entorn habitual. Servei d’Atenció Personal El servei inclou les tasques dutes a terme pels treballadors i treballadores al domicili de la persona usuària (neteja, atenció personal... . Aquest servei ha experimentat cert creixement l’any 2017, fet que segueix la tendència dels darrers anys (taula .1.1. . Taula 6.1.1.5. Servei d’Atenció Domiciliària Institut Municipal de Serveis Socials, 2017 2016 2017 % d’increment Persones usuàries ateses durant tot l’any1 21.810 2 .122 10, 0 Hores de SAD 3. 21.882 .3 1.0 7 11, Import econòmic ( . 2. 87,71 7 .08 . 0 , 8 1 , i Servei d’Àpats a Domicili El Servei d’Àpats Socials s un servei diürn d’assistència a les activitats de la vida diària per a persones en situació de vulnerabilitat o persones grans en situació de fragilitat. At n simultàniament les necessitats de gaudir d’una alimentació equilibrada i d’un espai relacional acollidor. Aquest servei facilita els vincles d’amistat (en el cas del Servei d’Àpats en Companyia i de connexió amb la comunitat. El servei inclou el Servei d’Àpats en Companyia i el Servei d’Àpats a Domicili. Els àpats se serveixen al domicili de la persona bene ciària en el cas dels àpats a domicili, i als menjadors habilitats expressament en el cas de la modalitat d’àpats en companyia. El 2017 s’han ofert 1.1 8 places, repartides en 2 punts de prestació del Servei d’Àpats en Companyia. Pel que fa al Servei d’Àpats a Domicili s’han servit 12.0 3 menús, un 13, 3 m s que l’any anterior. Pel que fa al nombre de persones ateses, ha estat de 2.03 (un , d’increment respecte 201 (Taula .1.1. . Taula 6.1.1.6. Servei d’Àpats Socials 208 Institut Municipal de Serveis Socials, 2017 2016 2017 % d’increment Drets Socials Memòria 2017 Menjadors 2 2 0,00 Organismes Places ofertes (màximes 1.1 8 1.1 8 0,00 Autònoms Persones usuàries 1. 10 1. 1 8, 8 Àpats (o menús servits 2 1.18 2 .30 , 2 Àpats a domicili Persones usuàries 1. 11 2.03 , Àpats (o menús servits 37.202 12.0 3 13, 3 Elaboració de programes individuals d’atenció (PIA) La Llei 3 /200 , de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en si- tuació de dependència (LAPAD , estableix com a instrument de procediment i reco- neixement de la situació de dependència i les prestacions o serveis corresponents els programes individuals d’atenció (PIA que elaboren els professionals dels serveis so- cials bàsics (taula .1.1.7 . Institut Municipal de Serveis Socials, 2017 1 % d’increment 2008 8. 2 – 200 8.8 3 3, 2 2010 1 .3 2,0 2011 10. 80 -2 , 2012 13. 2 27, 2 2013 7.873 - 2,37 201 3.70 - 2, 201 .1 0 13,12 201 .207 2 ,27 2017 7. 1 ,23 Ajuts econòmics d’inclusió Són prestacions econòmiques destinades a la cobertura de necessitats bàsiques, que es concedeixen a persones o famílies en situació de vulnerabilitat econòmica puntual o que es troben en situacions de pobresa o exclusió social. S’hi inclouen tant les presta- cions de serveis com les econòmiques. L’impacte de la crisi econòmica s’ha fet notar en els ajuts econòmics d’inclusió. Aquest any les partides econòmiques s’han incrementat en un 18, respecte l’any anterior. L’any 2013 es va crear la Targeta Moneder Barcelona Solidària, que va suposar un nou instrument per canalitzar els ajuts d’alimentació. Les persones usuàries veuen com l’ajut s m s ràpid, digne i a m s ofereix descomptes en diversos establiments comer- cials de la ciutat. 20 S’ha d’assenyalar, però, que els diversos conceptes d’ajuts econòmics a famílies són vasos comunicants; per exemple, l’ajut en despeses d’habitatge fa que les famílies pu- Drets Socials guin destinar recursos propis a alimentació i a altres necessitats. Memòria 2017 Organismes Autònoms Taula 6.1.1.8. Ajuts econòmics d’inclusió per districtes Institut Municipal de Serveis Socials, 2017 Nombre 2016 Nombre 2017 % d’increment Districtes d’ajuts Import € d’ajuts Import € dels imports Ciutat Vella .03 1.332.8 1, . 1 1. 31.8 0, 1 , 3 L’Eixample 2. 17 2.2 0, 2.823 88 .208, 0 37,83 Sants-Montjuïc 2.801 38.8 7,23 3.3 7 1.0 3.1 2, 3,28 Les Corts 8 181.2 ,27 73 203.877,30 12, Sarrià - Sant Gervasi 1.1 3 2 1. 1 ,78 1. 3 2.117,10 3 , Gràcia 2.218 3 .7 , 2 1. 22 1. 21,27 3, 0 Horta-Guinardó . 3 1. 7. 3 ,01 . 72 1. . 3 ,37 13, 2 Nou Barris . 73 1.323.0 8,3 .317 1. 20. 1 ,37 7,37 Sant Andreu 2. 10 82.1 ,3 1. 77 2 . , 8 -11, Sant Martí .378 1.1 7.1 0, 2 .0 7 1. 2. 10,0 22,18 Barcelona 36.672 7.993.716,70 35.273 9.475.458,18 18,54 Taula 6.1.1.9. Ajuts econòmics d’inclusió per conceptes Institut Municipal de Serveis Socials, 2017 Nombre 2016 Nombre 2017 % d’increment Conceptes d’ajuts Import € d’ajuts Import € dels imports Alimentació 10. 8 1. .27 ,2 10.223 1. 3.23 , 3 -0,12 Roba i higiene personal 1.1 1 2 .1 0,71 323 23. 22,3 -1,11 Transport 2.8 170.008,02 2. 31 181.202, 8 , 8 Salut 2.3 07.3 , 2. 0 7. 8 , 8 22,1 Habitatge, allotjament1 .3 0 3.1 .127,3 8.2 1 .831. , 1,2 Habitatge, manteniment .1 1.3 0.2 8, 2 .301 1.1 2. 77, 8 -17,7 Escolars .3 8 710.802,1 3.83 71.200,21 - , 7 Lleure 1.8 2 3.0 8,38 1. 7 313.70 ,83 7,03 Inserció laboral 181 2 .8 3, 1 8 23. 07, 7 -21,03 Altres / generals 78. 8,08 71 .3 1,8 22, 8 Total 36.672 7.993.716,70 35.273 9.475.458,18 18,54 L’any 2017 es van concedir 17.3 8 ajuts del fons d’infància per un import de 17.07 .83 , . L’objecte d’aquest ajut s atorgar 100 al mes per infant o adolescent de menys de 1 anys ( ns a un màxim de 00 per ll/a. L’ajut l’any passat es va donar per un període de mesos . A la convocatòria 2017 es van incloure tamb ajuts complementaris per a les famílies monoparentals que haguessin estat bene ciàries del fons d’infància. Per aquest concepte es van atorgar 00 per família. Taula 6.1.1.10. Ajuts econòmics d’inclusió Targeta Barcelona Solidària Institut Municipal de Serveis Socials, 2017 Nombre 2016 Nombre 2017 % d’increment d’ajuts Import € d’ajuts Import € dels imports Targeta Barcelona entre les persones usuàries del Programa1 .833 80 .133, 8 8.0 1. 27. 77,30 Bene ciaris- Targetes d’alimentació infància 0-1 anys2 1 .33 22. 7 .370,00 17.3 8 1 .231.83 , -32,23 Targetes ajut monoparental 1.038 70 . 0,00 2.0 1.8 3.000,00 1 , 0 B-Mincome (ajuts d’octubre a desembre 0,00 0,00 20 3 .000,00 - Projectes grupals, comunitaris i coordinació institucional Una part important de la tasca que duen a terme els CSS consisteix en el desenvolu- pament de projectes grupals, comunitaris i de coordinació institucional, d’acord amb el caràcter polivalent, comunitari i preventiu que preveu la Llei 12/2007, de serveis socials. Durant l’any 2017, s’ha continuat impulsant el desenvolupament de projectes d acord amb les línies d’actuació marcades en els plans d’actuació social territorial de cada districte i emmarcats en els mateixos programes d’acció social dels CSS. En relació amb els projectes grupals i comunitaris, el nombre d’intervencions fetes a tota la ciutat han estat de 223 i 3, respectivament. Pel que fa a les accions de coor- dinació institucional, cal destacar projectes generalitzats a escala de ciutat, com les comissions socials als centres educatius, les comissions d’absentisme de cada dis- tricte, els circuits territorials Barcelona contra la violència vers les dones, els circuits de maltractament infantil i altres espais de treball (Taula .1.1.11 . Taula 6.1.1.11. Projectes grupals i comunitaris Institut Municipal de Serveis Socials, 2017 Projectes % Projectes % comunitaris distribució grupals distribució Ciutat Vella 1 1, 28 12, L’Eixample 7 11,11 27 12,11 Sants-Montjuïc 7 11,11 2 13,00 211 Les Corts 7, 8 3, Sarrià-Sant Gervasi 7, 13 ,83 Drets Socials Gràcia 7, 31 13, 0 Memòria 2017 Horta-Guinardó 3 ,7 27 12,11 Nou Barris 1 2 , 0 13 ,83 Organismes Autònoms Sant Andreu 8 12,70 21 , 2 Sant Martí , 2 2 11, Barcelona 63 100,00 223 100,00 Pobresa energètica Per pobresa energètica s’ent n la situació que pateixen les llars que no tenen la capa- citat de pagar una quantitat d’energia su cient per satisfer les necessitats domèsti- ques bàsiques o quan les persones es veuen obligades a destinar una part excessiva dels seus ingressos a pagar la factura energètica. És una variable de la pobresa o vul- nerabilitat d’una part de la població. Les principals causes que generen aquesta precarietat energètica són diverses: in- gressos insu cients de les persones, parc d’habitatges degradat, preus alts dels sub- ministraments d’energia i d’aigua, etcètera. Les conseqüències negatives en el benestar són tamb diverses: talls dels subminis- tres efectuats per les companyies distribuïdores i, per tant, risc d’endeutament fami- liar, impacte sobre la salut física i mental de les persones, especialment sobre la gent gran i els menors, aïllament social, baix rendiment escolar i laboral, degradació dels edi cis, increment de CO2, etcètera. L’any 201 es va comen ar a aplicar la Llei 2 /201 que evita el tall en el subministra- ment nom s noti cant que la persona s vulnerable. El 2017 van entrar en funciona- ment deu punts d’assessorament energètic (PAE distribuïts per tots els districtes de la ciutat. Aquest servei ha comportat que la prescripció d’aquests ajuts hagi baixat pràcticament a la meitat respecte de l’any 201 . Taula 6.1.1.12. Ajuts per pobresa energètica1 Institut Municipal de Serveis Socials, 2017 Ajuts econòmics 20162 20173 % d’increment Nombre d’ajuts . 2 2. 11 - 3,2 Imports ( 71.278,17 383.388, - 2,8 L’IMSS va treure a concurs a nals de 201 el Servei de Detecció i Reducció de la Pobresa Energètica i la millora de l’e ciència energètica de les llars de persones vulne- rables dels serveis socials bàsics de l’Ajuntament de Barcelona. L’objecte de la contrac- tació s doble. D’una banda, combatre la pobresa energètica a la ciutat de Barcelona 212 i, de l’altra, millorar la quali cació professional de les persones del Programa Làbora –especialment d’aquelles persones amb formació i experiència en l’àmbit de la cons- Drets Socials trucció–. Així mateix es va posar en marxa un servei d’auditoria energètica dirigit a Memòria 2017 les llars de Barcelona en situació de pobresa energètica. Aquest nou servei, que es Organismes presta a trav s dels 10 PAE, va atendre al llarg de 2017 unes 23.000 persones i va evitar Autònoms m s de .000 talls de subministrament. L’aportació de l’IMSS a aquest contracte va ser d’1.7 0.2 , 0 (que correspon al cost del projecte per al 2017 . El contracte s per a dos anys. El projecte “Impulsem” s el proc s participatiu m s ambiciós de consulta i participa- ció en la trajectòria dels serveis socials municipals de la ciutat de Barcelona. Aquest proc s es va iniciar a principis de l’any 201 i va acabar el mes de mar del 2017. Concreta la voluntat de l’Ajuntament de repensar el rol i el funcionament dels Centres de Serveis Socials. Les accions es presenten en set blocs seguint un ordre cronològic: Últimes sessions del procés participatiu En el marc de participació interna del proc s “Impulsem”, (amb professionals i direc- cions dels Centres de Serveis Socials , el mes de gener del 2017 acaba el proc s de re exió i treball de les 0 direccions entorn als mateixos temes de les sessions mo- nogrà ques realitzades durant l’any 201 amb professionals de CSS. Els temes de re- exió van ser quatre: 1 Acc s als CSS: Portes d’entrada, 2 Sistemes d’informació, 3 Unitat de Seguiment i Tractament, Unitat de Primeres Atencions. Durant els mesos de gener, febrer i mar es fan les últimes sessions de treball en el marc de la dimensió de participació externa (amb altres agents externs als Centres de Serveis Socials . Un cop acabat el proc s de re exió i participació, s’elabora el document nal, que con- t l’estratègia que cal desenvolupar: El desenvolupament estratègic dels Centres de Serveis Socials. Es disposa de la versió nal del document a nals del mes de mar . El dia d’abril se celebra la 2 Jornada Tècnica Impulsem! amb el propòsit de presentar els resultats del proc s participatiu (document d’estratègia, missió i visió dels Centres de Serveis Socials a totes aquelles persones implicades en el projecte. Hi van partici- par m s de 0 persones. Priorització dels objectius i les mesures del document estratègic Durant i despr s de la Jornada, mitjan ant un qüestionari en línia, es fa la priorització dels 20 objectius i les 7 mesures del document estratègic amb la nalitat de tenir una orientació sobre quines accions cal desenvolupar en primer terme. Durant el mes de maig, l’equip de govern i l’equip directiu de l’IMSS acaben de decidir quins programes de millora es desenvoluparan de cadascun dels eixos del document 213 estratègic a curt, mitjà i llarg termini. Drets Socials Durant el mes de juny es presenta i s’aprova el Pla d’actuació 2017-2021 a la Tinència Memòria 2017 de l’Àrea de Drets Socials. Aquest Pla t dos nivells: Organismes Pla d’actuació d’àmbit ciutat: Recull 20 projectes, l’impuls i el seguiment dels Autònoms quals necessàriament tenen un abast de ciutat. Destacar que, dels 20 projectes, 1 es desenvoluparan durant el període 2017-201 . Els sis restants es podran desenvolupar durant els anys 2020-2021. Pla d’actuació dels districtes: Impuls, seguiment i adequació de l’estratègia a cada districte. El juliol del 2017 es presenta la Mesura de govern que t per objectiu identi car i con- cretar els projectes del Pla d’actuació 2017-2021 que cal impulsar a curt, mitjà i llarg termini i que han de permetre avan ar en la missió i la visió dels CSS, i en l’estratègia en general. Durant els mesos de setembre a desembre, d’una banda, es porten a terme accions d’aquells projectes que ja estaven iniciats i, de l’altra, pel que fa a aquells projectes pendents d’iniciar, es comen a a treballar en la formulació del projecte i l’elaboració del Pla de treball amb la metodologia i el calendari de les diverses accions que cal desenvolupar. És una xarxa de prevenció i d’acció comunitària adre ada a detectar i prevenir situa- cions de risc de les persones grans, i a pal·liar els efectes negatius de la solitud no volguda, tot comptant amb la complicitat de l’entorn. Actualment, el projecte “Radars” funciona a 3 barris de tota la ciutat. L’any 2017 es va posar en marxa a barris de districtes. En el mes de juny de 2017 es van portar a terme altres accions de ciutat, com ara la primera trobada de persones voluntàries de plataformes de seguiment telefònic o la primera trobada de reconeixement del voluntariat el mes d’octubre. Entre els anys 2018 i 201 , es preveu incorporar al projecte 1 barris m s de distric- tes, amb l’objectiu d’arribar als 3 barris, donant cobertura potencial al 73 de la gent gran de la ciutat. Programa Làbora El Programa Làbora va n ixer l’any 201 a partir del context de crisi econòmica i so- cial, on s’evidenciava un enquistament de la bossa d’atur estructural per l’augment 21 del volum de persones en risc d’exclusió social i laboral i per l’augment de casos als Centres de Serveis Socials en els quals la desocupació s un dels elements princi- Drets Socials pals d’intervenció. Es detecta una necessitat de millorar l’alineament entre els CSS i l’ocupació dels col·lectius m s vulnerables. Memòria 2017 Organismes En aquest sentit, en aquest tercer any d’execució s’ha desenvolupat una estratègia Autònoms conjunta amb els serveis socials per treballar l’adaptabilitat del recurs a les particula- ritats de cada territori i dels col·lectius atesos als CSS. Així mateix, s’han articulat mi- llor els vincles i la coordinació amb Barcelona Activa, així com amb els serveis: Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER , Atenció a les Dones i l’O cina del Pla d’Assentaments Irregulars (OPAI . S’ha treballat per la millora continua en la intervenció dels col·lectius m s vulnerables per adaptar-los a les necessitats reals i apoderar-los en els seus processos de millora de l’ocupabilitat. Tot plegat dins un model de competències que permet un millor encaix en les ofertes laborals d’aquelles persones que han disposat de menys oportunitats. L’equip del Programa Làbora ha generat nous convenis de col·laboració i sinergies amb la xarxa d’entitats, així com del teixit empresarial (Fundació Pere Tarr s, Fundación Telefónica i Fundació Barcelona Formació Professional per seguir articulant un pro- jecte global a escala de ciutat. Taula 6.1.1.13. Programa Làbora Institut Municipal de Serveis Socials, 2017 2016 2017 % d’increment Persones derivades de serveis socials1 . 2 . 8 1 , 7 Persones ateses2 .020 . 0 2 , 8 Persones que assisteixen a alguna acció del Programa Làbora Insercions 1. 13 1.8 3 17,3 Contractes 1. 7 2.3 2 20,08 Pressupost 2.80 .3 1 2.880.000 2,70 El mes d’octubre del 2017 es va inaugurar la nova O cina de Prestacions Socials i Econòmiques. Ubicada a la planta baixa del carrer d’Aragó, 3 , s una de les 20 ac- cions que preveu el Pla d’Acció Impulsem per modernitzar els serveis socials de la ciu- tat. La posada en marxa d’aquest nou servei ha suposat una inversió d’uns 300.000 € i la contractació de 1 professionals addicionals. L’O cina de Prestacions Socials i Econòmiques tramita i gestiona prestacions econò- miques aprovades pels CSS o de nides de manera extraordinària a trav s de con- vocatòries. Així mateix, emet certi cats d’exclusió residencial (pobresa energètica i d’exclusió social (laboral d’acord amb els informes socials. L’O cina, que ajuda a re- pensar i proposar els circuits dels procediments, s un equipament d’atenció presen- cial basat en accessibilitat, transparència, simplicitat, transversalitat i polivalència. 21 Actualment, al local s’hi pot tramitar el Fons d’Infància 0-1 , la renda municipal d’inclusió B-Mincome i, en els propers mesos, està previst que es puguin tramitar els Drets Socials ajuts d’emergència. Tamb es facilita informació sobre la Renda Garantida Ciutadana, que atorga la Generalitat, i l’ajuda a concertar la cita amb l’administració. Memòria 2017 Organismes Entre les principals funcions cal destacar la coordinació amb els Centres de Serveis Autònoms Socials, l’atenció presencial a les persones bene ciàries, la comprovació de la docu- mentació acreditativa (interoperabilitat , la gestió de les resolucions (estimatòries i denegatòries , la inspecció del compliment continuat dels requisits i ús de l’ajut, ges- tió, control i resolució d’incidències, queixes, etcètera. Projecte B-Mincome El projecte B-Mincome s un projecte pilot de lluita contra la pobresa i la desigual- tat en zones desafavorides de Barcelona, 1.000 llars, que s’engloba dins el programa “Urban Innovative Actions” de la UE. El projecte tracta de testejar l’e ciència i l’e càcia de combinar una renda garantida amb polítiques actives d’inserció sociolaboral. El B-Mincome se centra en l’àrea de l’Eix Besòs amb la participació activa de 87 famílies llars. La iniciativa t una durada de dos anys: d’octubre del 2017 a setembre del 201 . A partir de setembre del 201 serà el període d’avaluació dels resultats obtinguts. Els objectius del projecte són: testejar un futur suport municipal d’inclusió i compro- var-ne els efectes, potenciar l’apoderament de les persones participants i enfortir les relacions comunitàries i transformar per integrar i interrelacionar diferents serveis i polítiques públiques de lluita contra la pobresa al territori, entre altres. Convenis El 2017 s’han dut a terme un total de 3 convenis amb diferents entitats del tercer sector, per un import total de .80 .70 ,03 euros (taula .1.1.1 i que representa un decrement del , 8 respecte a l’any anterior. Taula 6.1.1.14. Convenis Institut Municipal de Serveis Socials, 2017 Entitat Objecte € Acció Solidària Contra l’Atur Fons econòmic de solidaritat amb els aturats. 20.7 7,80 Associó Esportiva de Gràcia Projecte social. 12.000,00 Associació per la Vida Adaptació funcional de la llar a persones grans amb dependència Independent (AVI o discapacitat. 00.000,00 Càritas Diocesana de Annex 1 - Atenció a immigrants amb situació de vulnerabilitat. Barcelona 2 2. 8,80 Col·legi O cial de Treball 3r Congr s 2018. Social de Catalunya .000,00 Comunidad en Patronato Punt distribució d’aliments Sagrada Família, Fort Pienc Social-Escolar Obreras-Hijas i Dreta de l’Eixample. de la Caridad de San Vicente de Paul 2 .000,00 Consorci d’Educació de Programa de formació i inserció (PFI . Barcelona 2 0.73 ,00 Creu Roja - Annex 1 Dur a terme accions amb voluntariat de tipus individual o grupal de suport a les persones ateses en els serveis socials bàsics. 2 .73 ,2 Creu Roja - Annex Projecte LOPE - Promoció, difusió i implantació del servei de localitzador personal. 0.701,77 Creu Roja - Annex Regular el desenvolupament del projecte d’ajuts puntuals i temporals per a famílies en risc d’exclusió social “Kits de suport social”. 0.000,00 Creu Roja - Meridiana Distribució aliments Ciutat Meridiana. 0.3 0,3 Creu Roja - Radars Desplegament del programa de voluntariat suport gent gran que viu sola, destinat a contribuir que les persones grans que viuen soles o acompanyades de persones m s grans de anys puguin continuar a la seva llar amb la complicitat del seu entorn. La prioritat s reduir el risc d’aïllament i d’exclusió social de la gent gran. 7.222,00 Entitats Catalanes Acció Programa Làbora. Social (ECAS 2.880.000 Formació i Treball Fundació Formació i inserció laboral. Privada 10. 00,00 Formació i Treball Fundació Annex I Projecte PES 2017- Programa d’entregues socials (roba, Privada mobiliari i inserció laboral. 20.000,00 Fundació BCN Formació Minimitzar el efectes de l’atur col·lectiu joves amb fracàs escolar. Professional 300.000,00 Fundació Canpedró Benestar nutricional, físic i social a persones grans. Creació d’un menjador social, que inclou àpats, acollida, bugaderia. Història de Sants. 73.181,33 Fundació Engrunes La inserció sociolaboral, i establir criteris i projectes de col·laboració dins la xarxa d’inserció laboral de Barcelona, per fer m s e ca l’atenció a aquells sectors de població de la ciutat que tenen m s necessitats socials. 20.7 7,80 Fundació Futur La inserció sociolaboral, i establir criteris i projectes de col·laboració dins la xarxa d’inserció laboral de Barcelona, per fer m s e ca l’atenció a aquells sectors de població de la ciutat que tenen m s necessitats socials. 20.7 7,80 Fundació Institut Reinserció Servei de suport socioeducatiu adre at a aquelles famílies en les Social quals els progenitors presenten di cultats per assumir de mane- ra adequada les seves responsabilitats parentals. 33.100,00 Fundació Privada Ared La inserció sociolaboral, i establir criteris i projectes de col·laboració dins la xarxa d’inserció laboral de Barcelona, per fer m s e ca l’atenció a aquells sectors de població de la ciutat que tenen m s necessitats socials. .000,00 Fundació Privada Banc dels L’objecte del conveni s el de coordinar l’acció d’ambdues Aliments institucions en el camp de la distribució d’aliments provinents d’excedents alimentaris d’empreses o del fons d’excedents ali- mentaris de la Unió Europea a entitats d’iniciativa social que els distribueixen a persones o col·lectius en situació de pobresa o exclusió a la ciutat de Barcelona i província. 1 0.000,00 Fundació Privada Exit Accions d’inserció adre ades a joves. 8.78 ,38 Fundación Adsis “Recolzem Joves Casc Antic” Intervenció socioeducativa a partir de la identi cació i anàlisi de les problemàtiques i necessitats d’adolescents i joves detectades al territori. 70.000,00 ONG Nutrición sin Fronteras “BCN Comparteix Menjar” Col·laborar en la cobertura de necessi- tats bàsiques d’alimentació a persones que fan ús de serveis que ofereix el mateix Ajuntament o entitats de la ciutat que distri- bueixen aliments. 28.000,00 Parròquia de Sant Andreu “Rebost Solidari Aliments” Despeses derivades del repartiment de Palomar d’aliments a persones o col·lectius en situació de pobresa o exclusió social. 7.000,00 Parròquia de Sant Sebastià Projecte DISA (distribució d’aliments solidaris . Uni car en un centre únic la distribució dels aliments de les seves vuit parròquies. 2 . 00,00 Plataforma d’Entitats de Projecte “Tastet d’o cis”. Donar cobertura personalitzada a les Roquetes situacions particulars dels joves de Nou Barris en matèria de formació i inserció laboral. 3 .880,00 Sant Joan de D u, Serveis Contribuir al nan ament de les despeses de la cessió de l’espai Socials que l’entitat disposa al c. Creu de Molers, 21, per realitzar el Servei d’Àpats en Companyia. 18.071, 7 SURT Fundació de Dones Inserció laboral dones de col·lectius d’alta vulnerabilitat que volen incorporar-se al mercat laboral. 10.300,00 Total 5.804.705,03 Industrias de Óptica Prats Establir els termes de col·laboració per facilitar als bene ciaris S.L., L’ONG Oxo i L’IES Joan dels Centres de Serveis Socials Bàsics d’Horta-Guinardó per a la Brossa revisió de la visió i la compra de les ulleres. No econòmic Fundació Telefónica Col·laborar en el desenvolupament del programa. No econòmic Consorci d’Educació de Donar compliment al que estableix l’article 12 de la LOPD així Barcelona com els articles 20 a 22 del Reial Decret 1720/2007 que aprova el Reglament que desenvolupa la LOPD. No econòmic BCN Activa - Plans d’Ocupació Realització i desenvolupament del programa de plans d’ocupació Municipals 2017 municipal 2017 que implica la contractació de 3 persones per al desenvolupament dels projectes. No econòmic Ajuntament Arenys de Mar Posada en marxa i desenvolupament del projecte “Radars”. No econòmic Fundació Sorigu Col·labora en el desenvolupament del programa per a joves de la Fundació Telefónica , projecte “Empleo Digital”. No econòmic BCN Activa - Desplegament i Desplegament, seguiment tècnic i avaluació del Programa Làbora Gestió de Làbora 2017 durant l’any 2017. No econòmic Agència de l’Energia i Gremi Fixar el marc de col·laboració entre les parts per proporcionar els d’Instal·ladors Boletins de Reconocimiento de Instalaciones Electricas (BRIE que siguin necessaris a les famílies en risc d’exclusió, detectades per l’IMSS. No econòmic IES Emperador Carles Regular la utilització de determinats espais de les instal·lacions de l’Institut Emperador Carles. No econòmic Fundació Catalunya - La Cessió de dos espais per ubicar-hi un menjador per àpats en Pedrera Goya companyia. No econòmic Projectes destacats Al llarg del 2017 s’han iniciat els projectes que es detallen a la taula .1.1.1 . Taula 6.1.1.15. Projectes destacats Institut Municipal de Serveis Socials, 2017 Entitat Objecte Projecte B-Mincome Projecte pilot de lluita contra la pobresa i 87 famílies participen en el projecte, que la desigualtat per a 1.000 llars dels barris combina un ajut econòmic (Suport Municipal de l’Eix Besòs. d’Inclusió amb polítiques sociolaborals al territori per cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació, educació, vestit, higiene, transport i manteniment domèstic (a 31/12/2017 . Projecte “Impulsem” De nició del Pla d’actuació 2017-2021 Identi cació de 20 projectes d’àmbit ciutat i priorització d’objectius, mesures i i Pla d’actuació dels districtes que cal accions. impulsar a curt, mitjà i llarg termini i que han de permetre avan ar en la missió i visió dels CSS i l’estratègia en general. O cina de Agilitzar la gestió de prestacions i el dia a Tramitació del Fons d’Infància 0-1 Prestacions Socials dia dels serveis socials. i Econòmiques Suport Municipal d’Inclusió B-Mincome Suport per a la Renda Garantida de Ciutadania Reptes de futur per al 2018 El repte del mandat s seguir adaptant el model dels serveis socials de Barcelona a la realitat social marcada pel context de crisi econòmica, d’acord amb el que estableixen els 20 projectes d’àmbit de ciutat de l’Impulsem. Aquests projectes s’han identi cat per modernitzar els serveis socials de la ciutat. Inclouen la priorització dels objectius, les mesures i les accions a curt, mitjà i llarg termini i han de permetre, al llarg de 2018, avan ar en la missió i visió dels CSS i l’estratègia general. L’any 2018 s’aprovarà i es desplegarà la compactació de l’IMSS amb la Direcció d’Intervenció Social (SIS i la Direcció d’Urgències i Emergències Socials. Tot i que aquests serveis ja treballaven de manera coordinada amb els serveis socials, la com- pactació ha de potenciar la vinculació al territori, una visió global i una actuació cada cop m s e ca i contínua. Com a resultat de la integració, de fet, l’IMSS passarà a convertir-se en l’Institut municipal m s gran de l’Ajuntament en pressupost i en volum de serveis prestats. El nou IMSS passarà a tenir 2 treballadors/es, gestionarà 1 0 equipaments i tindrà un pressupost de 2 0 milions d’euros. Jordi Sánchez Masip Taula 6.1.1.16. Indicadors de producció dels serveis Institut Municipal de Serveis Socials, 2017 % d’increment 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2011-2017 Centres de Serveis Socials Persones ateses . 1 8. 3 70.872 73.027 7 .237 77.737 81. 38 2 , Unitats d’atenció1 1 . 82 17 . 73 188. 0 1 1.83 1 1. 1 2.82 1 3.38 17, 0 Servei d’Atenció Domiciliària Persones ateses2 18.0 0 18.788 1 . 1 . 07 20. 3 21.820 2 .122 33, 7 Elaboració de PIA PIA inicials nalitzats3 10. 80 13. 2 7.873 3.70 .1 0 .207 7. 1 -28,71 6.1.2. Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Missió L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD t com a missió promoure i dur a terme activitats, programes i serveis per a les persones amb discapacitat i di- versitat funcional de Barcelona, mitjan ant equips de treball i la col·laboració amb les entitats, per millorar la qualitat de vida, l’autonomia personal i la vida independent d’aquestes persones. Tamb t la missió de dissenyar i impulsar les polítiques de promoció de l’accessibilitat de les persones amb discapacitat als serveis, activitats i espais de la ciutat, tant pel que fa a les possibilitats de despla ament com a la possibilitat d’accedir i gaudir d’aquests recursos com a part de la ciutadania. Per dur a terme la seva missió, l’IMPD estructura la seva organització en quatre unitats de treball: 220 Promoció i suport Drets Socials Assessorament i atenció Memòria 2017 Vida independent Organismes Autònoms Plani cació i avaluació L’IMPD tamb s present a internet: .bcn.cat/accessible. Entorn El marc legal estatal actual, traduït en el Reial decret llei 1/2013, que aprovava el text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitats i la seva inclu- sió social (LGPDIS , estableix com a termini de l’exigència de les condicions bàsiques d’accessibilitat en l’àmbit dels espais públics urbanitzats, edi cació i transport públic el de desembre de 2017, i marca tamb el règim d’infraccions i sancions pel no com- pliment d’aquestes condicions. En aquest sentit, en previsió de possibles actuacions, aquest 2017 s’ha valorat la com- petència de l’Ajuntament de Barcelona per sancionar i dictar ordres d’execució en com- pliment de la llei, les conseqüències de l’incompliment de la normativa per part del mateix Ajuntament, les conseqüències de la manca de desenvolupament reglamen- tari autonòmic, la concreció del concepte “ajust raonable” que proposa la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides, i el concepte d’arbitratge previst a la LGPDIS. Recursos Els recursos humans i econòmics de què s’ha disposat són els següents: Taula 6.1.2.1. Liquidació del pressupost Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, 2017 Capítol Gerència, Promoció Atenció i Vida Total % administra- cació i i suport assesso- indepen- ció i comu- avaluació rament dent nicació Despesa Personal 8. 0 328. 0 0.23 728.3 7 2 .0 8 3.2 . 1 27, 1 Despeses nanceres 3 7. 33 173.0 8 1.2 0. 81 8.370 8.021 2.337. 3 20,10 B ns corrents i serveis 211 0 0 0 0 211 0,00 Transferències corrents .7 0 2.8 0.27 1.07 .8 0. 3 1. 2.0 .013.3 0 1,72 Inversió i transferències 0 0 2 .130 72 1.18 31.0 1 0,27 de capital Total 971.398 3.352.287 3.015.712 1.317.892 2.970.320 11.627.610 100,00 Finançament Ajuntament 1.022. 88 3.333. 31 2. .712 1.2 . 2 2.1 0.20 10.738.277 1, Altres fonts 0 18.3 8 0 1. 0 820.11 88 . 2 7, 2 Ajustaments 0 0 1.000 0 0 1.000 0, Total 1.022.988 3.352.289 3.015.712 1.317.892 2.970.320 11.679.201 100,00 Resultat pressupostari 0 0 0 0 0 51.591 - Taula 6.1.2.2. Recursos humans a 31 de desembre Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, 2017 Gerència, Promoció Atenció i Vida Total % administra- cació i i suport assesso- indepen- ció i comu- avaluació rament dent nicació Tècnic/a superior 3 3 0 3 8 17 2 ,37 Tècnic/a mitjà/ana 3 2 13 3 3,73 Administratius/ives i 2 0 0 2 3 7 10, tècnics/ques auxiliars administratius/ives especials Auxiliar administratiu/iva 2 0 0 1 7 10, i auxiliar administratiu/ iva especial i subalterns Total 10 5 13 18 21 67 100,00 Ajuntament 8 3 11 10 1 1,1 Ajustaments 2 2 7 11 2 38,81 Total 10 5 13 18 21 67 100,00 Activitat L’IMPD promou diverses activitats dirigides a la promoció i atenció de les persones amb discapacitat, amb vista a la seva integració social, segons els principis de normalit- zació i reconeixement de la diferència. Amb aquesta nalitat, l’IMPD treballa amb la col·laboració d’altres òrgans i àrees municipals i promou la participació de les persones amb diversitat funcional. De les actuacions desenvolupades durant el 2017, en destaquen les següents: Participació L’impuls a la participació ha estat un objectiu prioritari durant l’any 2017. Ha implicat 222 el desenvolupament i l’impuls de la Xarxa d’Accessibilitat i Vida Independent de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva. En el context de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Drets Socials Inclusiva s’han consolidat els tres grups de treball iniciats l’any 201 i se n’ha obert un d’oci inclusiu. Tots ells tenen la missió d’endegar propostes concretes que es puguin Memòria 2017 dur a terme conjuntament amb 2 entitats. En aquest sentit, la coproducció de políti- Organismes ques es desgrana en grups de treball: Autònoms Accessibilitat. S’han fet quatre reunions de grup motor i quatre sessions de tre- ball, que han tingut com a resultat recomanacions sobre accessibilitat en àrees de joc infantil i la de la Ciutadella. En l’àmbit m s estratègic, ha donat suport a l’impuls de la mesura de govern per a una ciutat jugable. Habitatge de vida independent. S’han celebrat set reunions de grup motor i tres de grup de treball, que han tingut com a resultat l’elaboració d’un cens sobre habitatge de vida independent a la ciutat. Suport familiar. S’han fet cinc reunions de grup motor i una sessió de treball, que han tingut com a resultat el disseny d’una enquesta sobre el programa Respir, d’atenció residencial temporal per a les famílies, i la prospectiva de temes d’interès pel propi grup. Oci inclusiu. La seva activitat el 2017 s’ha iniciat amb una sessió de treball on es proposa tractar l’oferta d’oci a centres cívics. En total, 8 ciutadans i 1 tècnics de l’IMPD juntament altres àrees de l’Ajuntament han participat en aquests grups. M s enllà de l’Acord Ciutadà, cal destacar la tasca en la dinamització de la participació de persones amb discapacitat als districtes. Òrgans de participació de districte. S’ha dinamitzat la participació de les perso- nes amb discapacitat a: La Comissió de Persones amb Discapacitat del Casc Antic. La Comissió de Salut i la Subcomissió Salut Mental de Ciutat Vella. La Taula d’Entitats de Persones amb Discapacitat a l’Eixample, les Corts i Sarrià - Sant Gervasi. El Consell Sectorial de Persones amb Discapacitat de Sants-Montjuïc, Horta- Guinardó, Sant Andreu i Nou Barris. El Consell d’Accessibilitat de Gràcia. La Comissió d’Accessibilitat i Promoció de les Persones amb Discapacitat de Sant Martí. La Comissió del Dia Internacional de la Discapacitat de Gràcia. La Comissió de Gossos Terapèutics. En els diferents fòrums i convocatòries de districte hi han participat m s de 2 0 entitats, i 700 persones han assistit en els diferents grups i sessions. La mitjana de participació als consells, taules i grups de treball de participació als distric- tes ha estat de 1 entitats i 0 persones. En un altre sentit, s’han desplegat les actuacions del Programa d’actuació municipal (PAM d’acord amb les directrius establertes al Consell Rector elegit l’any 201 . Per últim, s’ha col·laborat en la redacció del nou Reglament de Participació Ciutadana en matèria relativa a la inclusió i l’accessibilitat de la participació. 223 Drets Socials Promoció i assessorament en matèria d’accessibilitat Memòria 2017 Organismes L’accessibilitat física i comunicativa es promou a escala de ciutat i de districtes. D’una Autònoms banda, es treballa en col·laboració amb altres serveis municipals en el marc de la Ponència d’Accessibilitat, que compta amb la participació dels serveis municipals que tenen relació amb l’accessibilitat física i la comunicativa (Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA –BIMSA–; Barcelona Serveis Municipals –BSM–; Hàbitat Urbà; Mobilitat; Projectes Urbans; Mercats i Cultura, Districtes, i Parcs i Jardins, entre altres . D’una altra, els tècnics de l’IMPD assessoren i promouen l’accessibilitat a districtes. S’ha promogut l’accessibilitat en serveis culturals, en transport, en l’espai públic i en el comer : Museus. S’ha assessorat l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB i diferents museus per la millora en matèria d’accessibilitat. S’ha publicat i presentat el Manual d’exposicions accessibles. S’han acordat criteris per eliminar les barre- res de la comunicació. Com a novetat, s’ha presentat i aprovat la candidatura de Barcelona per ser la seu durant l’any 2018 el è Congr s Internacional d’Educació i Accessibilitat a Museus i Patrimoni. Grans esdeveniments de ciutat. En col·laboració amb l’ICUB s’ha estudiat l’accessibilitat de la Festa de la Mercè i la Cavalcada de Reis. S’han produït tres espectacles accessibles dins del Festival Grec. Festes majors de districte. S’ha promogut l’accessibilitat a les festes de les Corts, Sarrià, Gràcia i Sants. Turisme accessible. S’ha donat assistència al grups Observatori de Turisme i Màrqueting de Turisme. S’han dissenyat rutes de turisme accessible, com ara les visites adaptades al Casc Antic o Sant Gervasi modernista. Carrers amb plataforma única. S’ha treballat un document –conjuntament amb tècnics de mobilitat, urbanisme, de l’IMPD i persones amb diversitat funcional– sobre criteris per al desplegament de la plataforma única en espais públics ur- banitzats, així com els requeriments tècnics en matèria d’accessibilitat de què haurien de disposar. S’han portat a terme tres projectes pilot per aplicar els cri- teris en la urbanització al carrer de Betlem, al del Cardener i al de Massens. Accessibilitat als autobusos. En col·laboració amb TMB s’ha fet un projecte per- què exconductors formin els altres conductors en matèria d’accessibilitat i per incorporar avisos per poder regular el volum de la megafonia interna a petició de la persona amb diversitat funcional. Pilot d’escúters als autobusos i metro. En conveni amb l’Autoritat Metropolitana de Barcelona (AMB , TMB, IMPD i Generalitat de Catalunya s’ha portat a terme una prova pilot d’acc s dels escúters als autobusos i al metro de l’AMB. Un es- cúter s un element de suport per a la mobilitat. S’equipara a una cadira de rodes motoritzada pel que fa a l’acc s al transport públic quan compleix les condicions de seguretat i d’utilització que s’estableixen en la prova pilot. Aquesta prova ha contribuït a de nir els criteris del futur reglament d’accessibilitat. 22 Terrasses. S’ha treballat en el desenvolupament de la nova ordenan a de terras- Drets Socials ses en un grup integrat per tècnics municipals de diversos departaments, dis- trictes, l’Institut de Paisatge Urbà i l’IMPD. Memòria 2017 Comerç accessible. S’han revisat 3 0 establiments del Casc Antic i Sants- Organismes Autònoms Montjuïc inclosos als projectes “Comer amic sense barreres” a Ciutat Vella i les Corts (CASBA i SASBA, fets en col·laboració amb UPC . S’ha comen at a posar en marxa el projecte de millora d’accessibilitat als comer os a altres districtes seguint aquest model i s’han iniciat els treballs a Horta-Guinardó. A m s, s’han fet proves amb beacons o balises a Sants-Montjuïc i s’ha fet el projecte “Comer de Sant Martí: proper, accessible i amable”. uant a l’assessorament, que es fa via consulta i informe tècnic, cal destacar que, a m s de l’accessibilitat a edi cis i serveis de districte, aquest 2017 s’ha portat a terme l’assessorament als espais públics. Concretament, s’han assessorat 0 àrees de joc infantil a la ciutat. Suport als serveis a les persones . El servei de suport al bany s’adre a especí cament a les persones amb mobilitat reduïda que necessiten ajuda personal i tècnica per poder accedir a l’aigua. Les platges accessibles amb servei de suport al bany tenen una caseta vestidor, cadires amfíbies, grua elevador, armilles salvavides, para-sols i servei de voluntaris per ajudar les persones amb mobilitat reduïda a entrar i sortir de l’aigua i gaudir del bany. Aquest any s’ha ampliat l’horari incorporant la franja de tarda a la zona de bany de la Barceloneta i s’ha incrementat en dos el nombre de cadires amfíbies. El servei de suport al bany per a persones amb discapacitat a les platges de Barcelona ha atès 3. 78 persones, amb 7.7 0 intervencions. . La zona del Fòrum t una àrea de banys per a persones amb discapacitat que disposa de servei de suport al bany. Aquest servei s’adre a a persones amb discapacitat i mobilitat reduïda i t l’objectiu de facilitar-los l’entrada i la sortida de l’aigua perquè puguin gaudir d’un temps de bany fent ús, si cal, d’una cadira hidràulica per facilitar l’acc s a l’aigua. En aquesta àrea s’han fet grups de teràpia en moviment a l’aigua. Vacances d’estiu. La campanya d’activitats de vacances d’estiu per a infants i joves ha tingut 1. 1 torns d’activitat i s’ha disposat de monitors/es de suport per a 78 infants. A m s, s’ha donat suport a 1 casals especials. La despesa ha estat de .87 , 3 euros ( .822,78 euros en casals ordinaris, 8.81 euros en casals especí cs i 1.23 ,8 euros en formació per a monitors de suport . Aquesta despesa suposa un increment d’un 20, 1 respecte a l’any 201 , que ha permès donar servei a un 21, m s d’infants i joves. Temps per tu. “Temps per tu” s’ha consolidat com un programa per fomentar el lleure de qualitat dels infants, joves i persones adultes amb discapacitat i, al- hora, per promoure la conciliació de la vida laboral, familiar i personal de les persones cuidadores. Durant l’any 2017 han funcionat 18 grups diferents: dos de petita infància (0- anys , 12 d’infància i adolescència ( -17 anys i quatre de joves i persones adultes (m s de 17anys . D’aquests 18 grups, han funcionat setmanalment i 1 , quinzenalment. 22 Han participat 188 persones al programa, amb la distribució següent: En petita infància, nenes ( 0 i nens ( 0 Drets Socials En infància i adolescència, 3 noies (37,11 i 1 nois ( 2,88 Memòria 2017 En joves i persones adultes, 30 noies (38, i 7 nois ( 1,0 Organismes Autònoms Banc del Moviment. S’ha promogut la constitució del Banc del Moviment, con- juntament amb les entitats socials Asendi NB, Nexe Fundació, Amputats Sant Jordi i la Cooperativa Alencop. Es tracta d’un servei de pr stec temporal i solidari de productes de suport per a persones de totes les edats amb discapacitat mo- triu. El Banc del Moviment t dues seus a la ciutat, que s’encarreguen de revisar i homologar els productes que es reben per a donació per posar-los a disposició d’altres persones. La intenció s que aquest dispositiu faciliti l’acc s a tothom que ho necessiti: unes crosses, cadires de rodes o caminadors, entre altres ob- jectes. L’any 2017 ha rebut 2 donacions de material i ha fet 37 contractes de lloguer de material a persones amb discapacitat, un m s que l’últim any. Habitatge L’any 2017, a Barcelona s’han adjudicat 2 habitatges a persones amb discapacitat. Horts al terrat El projecte d’horts al terrat, iniciat amb l’hort a la seu de l’IMPD, s’ha ampliat a la seu consistorial del Districte de Sants. La gestió de l’hort per entitats de persones amb dis- capacitat intel·lectual o amb problemes de salut mental els ha permès desenvolupar processos de capacitació, d’autonomia personal i de socialització. Parcel·les per a horts cedits a l’IMPD Col·lectius de persones amb diversitat funcional gestionen 10 horts a la ciutat. L’any 2017 s’ha dut a terme la convocatòria per optar a les 18 parcel·les dels horts urbans cedits a l’IMPD i ubicats a nou districtes. Serveis de vida independent El nombre de persones ateses pel Servei Municipal d’Assistent Personal ha estat de 1, el mateix nombre que l’any 201 . De les persones ateses, 8 tenen una discapacitat física, 2 estan afectades de sordceguesa i 1, de discapacitat intel·lectual. Durant el 2017 s’ha treballat en la de nició del model de servei d’assistència personal, fent recerca sobre característiques de la població atesa, derivadors i accessibilitat al servei, així com organitzant la Jornada Models de Servei d’Assistència Personal. En aquesta jornada hi han intervingut professionals de reconegut prestigi internacional, com ara l’assessor de drets humans i discapacitat de l’O cina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans de les Nacions Unides i el vicepresident del Comitè de Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides, Damjan Tatic. Als pisos cedits a entitats per a projectes de vida independents l’any 2017 s’han 22 afegit dos pisos cedits a persones usuàries, un pis llogat en substitució de Casa Bloc i Drets Socials dos pisos de Casa Bloc per a entitats. Memòria 2017 Des de l’IMPD s’ha donat suport al programa “Vida independent per a la sordcegue- Organismes sa”, iniciativa d’APSOCECAT, que proporciona pisos amb suport a persones adultes amb Autònoms aquesta discapacitat. Hi participen dos usuaris. El programa disposa de tres pisos i un equip de mediadors i s’ha mostrat com a opció residencial per a persones adultes amb sordceguesa amb bon nivell d’autonomia. Atenció precoç i petita infància El total d’infants atesos als centres de desenvolupament infantil i atenció preco ha estat de 13 infants, 01 a Ciutat Vella i 12 a Nou Barris, la qual cosa representa un 12 m s que l’any 201 . A m s de l’activitat pròpia d’atenció i tractament individual, els equips interdisciplinaris per a la petita infància de Ciutat Vella i Nou Barris han impulsat els grups terapèutics i l’atenció comunitària. L’eina grupal terapèutica ha estat utilitzada en 1 projectes i 0 grups diferents, que han reunit membres de 18 famílies, ja sigui en grups d’infants, grups de famílies o grups de famílies amb infants. Els àmbits d’intervenció grupal m s habituals han estat la psicomotricitat (17 edicions/grups i la teràpia aquàtica (8 edi- cions/grups . La intervenció comunitària dels equips interdisciplinaris per a la petita infància de Ciutat Vella i Nou Barris s’ha fet, com s habitual, mitjan ant projectes de prevenció primària i secundària. Xarxa de CDIAP S’ha treballat en la xarxa territorial del Centre de Desenvolupament i Atenció Preco (CDIAP formada per 11 centres i dues associacions professionals per facilitar l’intercanvi d’experiències d’intervenció grupal entre els dos CDIAP de l’institut, dins de la xarxa. S’han comen at els treballs per de nir un nou model de CDIAP que reordeni i de neixi els serveis (serveis socials, educació i salut que es donen a la petita infància a Ciutat Vella i Nou Barris. L’objectiu que es vol assolir s facilitar l’acc s als serveis d’atenció a la petita infància a les famílies i infants provinents d’entorns socials i culturals m s desafavorits. Per de nir el nou model, l’any 2017, s’han realitzat estudis de recerca i gestió del coneixement. En aquest sentit, cal destacar l’estudi “Model municipal dels CDIAP EIPI Ciutat Vella i EIPI nou Barris” i les jornades internes de treball sobre el model. Transport especial El Servei Públic de Transport Especial (STE , que l’IMPD ofereix conjuntament amb l’AMB ha tingut . 2 usuaris, un 1, m s que l’any 201 . En relació amb el tipus de 227 servei que es dona, persones fan ús del servei x i .2 2 fan ús del servei de trans- port esporàdic. 1 persones utilitzen el servei x i l’esporàdic. Drets Socials Memòria 2017 Organismes Atenció al públic Autònoms El Servei d’Atenció al Públic ha atès 7. consultes en atenció directa. S’ha donat res- posta a 1. 0 queixes i suggeriments, referides al servei de transport especial i la tar- geta d’aparcament. D’en à que l’IMPD ha assumit la gestió de targetes d’aparcament, a nals de l’any 201 , hi ha hagut un augment signi catiu d’emissió d’aquestes targetes . L’IMPD ha atorgat aquest 2017 un total de .3 2 targetes d’aparcament ( 0 de con- ductor i 3. 7 de titular no conductor , un 13, m s que l’any 201 . Inserció i assessorament laboral L’Equip d’Assessorament Laboral (EAL ha orientat laboralment 278 persones, ha for- mat 317 persones, ha aconseguit contractes a 21 persones, ha dissenyat 32 itine- raris d’inserció laboral i ha proveït assessorament legal a 1 3 famílies i 21 entitats i professionals. S’ha mantingut la col·laboració amb Parcs i Jardins de Barcelona per millorar la inte- gració laboral de treballadors amb discapacitat. S’ha atès un 8 m s de persones que l’any 201 i s’han efectuat 1 accions de suport i 2 7 de seguiment derivades de les anteriors. La Xarxa Barcelona per la Inclusió al mercat ordinari (XIB ha continuat l’estudi per me- surar l’impacte dels serveis d’Inserció laboral amb l’Institut de Govern de Polítiques Públiques (IGOP . Aquesta xarxa ha atès 1. 8 persones, de les quals 3 han acon- seguit un contracte persones i 28 han rebut formació. S’ha signat un conveni entre l’IMPD, PIMEC i Fundació PIMEC pel desenvolupament del projecte “Inclou futur”, diri- git a la inclusió laboral de les persones amb discapacitat a la petita i mitjana empresa a la ciutat. Subvencions a projectes per a persones amb diversitat funcional L’IMPD ha subvencionat 1 3 projectes d’inserció laboral, de lleure, de serveis socials, d’autonomia personal i de vida independent a entitats de persones amb discapacitat, per import d’1.7 0.7 euros. Els projectes subvencionats s’han incrementat un 10 i el pressupost s’ha mantingut respecte a l’any anterior. D’entre les subvencions esmen- tades, s’han fet 1 convenis amb entitats dins de l’àmbit laboral, de salut mental i de lleure per import de 0.7 euros. La diversitat funcional de plans i mesures transversals Amb l’objectiu d’incorporar-hi la mirada de la diversitat funcional, s’ha participat en taules tècniques per al seguiment i la de nició de plans i mesures transversals de l’Ajuntament de Barcelona. Com a exemples podem citar el Compromís de Barcelona 228 per l’amigabilitat amb la gent gran, la Mesura de govern d’economia de les cures, el Pla de salut mental, el Pla de justícia de gènere i el Pla d’adolescència i joventut de Drets Socials Barcelona. Memòria 2017 Organismes Estudis Autònoms Pel que fa a la recerca, s’han dut a terme dos estudis: “Persones amb reconeixe- ment legal de la discapacitat a la ciutat de Barcelona 201 ” amb la col·laboració del Departament de Recerca i Coneixement de l’Àrea de Drets Socials i “Model municipal dels CDIAP EIPI Ciutat Vella i EIPI nou Barris” Acció internacional L’IMPD s membre del grup de treball “Barrier-free Cities for All” de la xarxa de ciutats europees Eurocities, que t per objectiu l’intercanvi d’experiències sobre accessibilitat i els drets i necessitats de les persones amb discapacitat. El grup de treball ha promo- gut la incorporació de la informació d’accessibilitat en els sistemes d’informació geo- grà ca, d’interès per al projecte pilot que desenvolupa l’IMPD en relació amb les dades del Pla d’accessibilitat de tres barris i l’elaboració del Pla d’accessibilitat universal de Barcelona. L’IMPD ha rebut el 2017 visites de delegacions de Jordània, Noruega i Xile. La visita de la delegació de Jordània es va dur a terme en el marc de l’intercanvi de bones pràctiques pel projecte pilot d’urbanització al barri d’Amman Jabal Al-Hussein i la de nició d’un model de construcció accessible traslladable arreu del país. S’ha atès la visita d’una delegació de 13 persones del Consell per a la Discapacitat de la província de Buskerud (Noruega per explicar el funcionament de l’IMPD i com la ciutat s’adapta a les perso- nes amb discapacitat. Tamb s’ha atès la visita d’una delegació de quatre persones del Servei Nacional de la Discapacitat de Xile interessada a generar incentius al transport públic i privat per a la obtenció d’un certi cat d’inclusió i accessibilitat, i s’ha dissenyat una aplicació mòbil que permet el contacte entre usuaris/àries i conductors/es. Comunicació Pel que fa a disseny grà c i materials de comunicació impresos, destaca la campanya de renovació de la targeta d’aparcament, l’edició de fulletons del programa “Temps per tu”, el pilot per a escúters i la guia “Fem accessible el nostre comer ” (amb un tiratge de 12.000, . 0, 2. 00 i 1.200 exemplars, respectivament . Pel que fa a les campanyes audiovisuals, l’any 2017 s’ha produït els projectes de pro- moció de “L’hort al terrat” i el “Banc del Moviment”. En l’àmbit de campanyes en gene- ral, destaca la comunicació del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que ha implicat la confecció de .3 7 samarretes i 300 banderoles. Pel que fa a la comunicació digital, s’han elaborat reculls de premsa de publicació set- manal i s’han actualitzat per ls de les xarxes socials, la qual cosa ha fet que el nombre de seguidors hagi tingut un increment del 2 . Jornades S’ha col·laborat en l’organització de tres jornades d’especial rellevància: l’acte cen- 22 tral del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat “La tecnologia al servei de l’autonomia i el desenvolupament dels infants amb discapacitat”, la presentació del Drets Socials llibre sobre accessibilitat física “Four Wheel-user architects” i la jornada “Models de Memòria 2017 Servei d’Assistència Personal”. Organismes Autònoms Actuacions i esdeveniments rellevants D’entre les actuacions m s rellevants de l’any 2017 destaquen les següents: Pla d’accessibilitat universal L’aprovació de la Mesura de govern per l’elaboració del Pla d’accessibilitat universal de Barcelona 2018-202 ha comportat que l’any 2017 s’iniciï la diagnosi de la situació de l’accessibilitat a diversos serveis: transport públic (Pla de parades ; Serveis Socials Bàsics (SSB i especialitzats municipals; o cines d’atenció al ciutadà (OAC , seus mu- nicipals, seus de serveis municipals, centres cívics; biblioteques; serveis sanitaris d’atenció primària; parc d’habitatge públic i privat de la ciutat; mercats municipals i equipaments esportius. Cal destacar l’elaboració de la diagnosi en transport públic (Pla de parades , que ha tingut com a objectiu aconseguir una fotogra a detallada de l’estat actual de les pa- rades i estacions de les diverses xarxes de transport públic operatives a Barcelona en l’actualitat. S’ha posat el focus en les cinc grans xarxes principals: autobús, tramvia, metro, Ferrocarrils de la Generalitat i Renfe/Adif. L’objecte d’estudi han estat les para- des o estacions, s a dir, aquells espais públics de la ciutat habilitats expressament per fer el trànsit entre el vehicle de transport i el medi físic connectat a la via pública. Plans d’ocupació per treballar l’accessibilitat Per obtenir i gestionar totes les dades relatives a l’accessibilitat dels usuaris cap als mi- tjans de transport s’ha contractat expressament un equip de deu persones mitjan ant un pla d’ocupació gestionat per Barcelona Activa. L’experiència ha estat reeixida i, per prosseguir la recollida de dades d’altres serveis, s’han contractat, mitjan ant un pla d’ocupació propi, 3 persones. En aquest cas, les 3 persones contractades han estat persones amb discapacitat. La diagnosi d’aquests serveis d’accessibilitat s’ha fet en col·laboració amb professio- nals de l’accessibilitat en l’arquitectura contractats per l’IMPD a aquests efectes. Banc del Moviment La signatura del conveni de col·laboració entre l’IMPD i entitats professionalitza el Banc del Moviment i l’est n a tota la ciutat en forma de xarxa, amb una inversió glo- bal de 2 .000 euros per fer-ho possible. Els professionals de Nexe Fundació són els responsables de facilitar el servei de terapeuta ocupacional i de tècnic ortopedista, mentre que la Cooperativa Alencop gestionarà la recollida de material, que es fa de 230 manera gratuïta per al donant. Asendi NB i Amputats Sant Jordi gestionen els punts físics del Banc del Moviment. La iniciativa, a m s a m s, forma part de les accions que Drets Socials s’estan desplegant en el marc del pla estratègic de les cures, endegat per la Regidoria Memòria 2017 de Feminismes i LGTBI i que vol posar les cures a les persones al centre de la política municipal. Organismes Autònoms Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva L’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva s’ha consolidat com un espai de concreció de propostes, on institucions i entitats de la ciutat treballen per a una Barcelona m s inclusiva per al sector de la diversitat funcional conjuntament amb l’IMPD. Reptes de futur per al 2018 Per a l’any 2018, es plantegen com a reptes principals els següents: Acabar la diagnosi de la situació de l’accessibilitat a Barcelona com a base de l’elaboració del nou Pla d’accessibilitat. De nir el nou model de serveis de transport especial mitjan ant el proc s de compra pública precomercial per a la gestió de les sol·licituds del servei, un sis- tema dinàmic de contractació pre xat per l’acord marc per al servei de transport especial en taxi i un concurs per al servei de transport x. Contractar els serveis de transport especial per a persones amb mobilitat reduïda. Aprovar el nou model de servei d’assistent personal. Aprovar el nou model municipal dels CDIAP - Creixem. Ramon Lamiel i Villaró Taula 6.1.2.3. Indicadors de producció de serveis Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, 2017 % d’increment 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2011-2017 Divulgació i comunicació Aparicions als mitjans de comunicació 23 12 nd 3 1 30 30, 3 Exemplars de comunicació (fulletons, guies nd 1. 12 1. 00 .102 . 00 3 .101 30.0 8 - Visites als ebs nd nd nd 8.7 7 128.770 77. 08 72. 2 23, 8 Seguidors a T itter nd nd nd 7 8 1.072 1.3 1. 78 121,37 Servei d’atenció al públic Persones ateses . 2 . 8 . 8 .1 2 .11 7. 02 7. 3 ,2 Targetes de transport adaptat atorgades 2.1 2. 3 .11 2.77 2. 3.2 2 3.212 8, 3 Targetes d’aparcament atorgades 3.07 2. 2 3. 0 3.81 3.2 7 3.820 .3 2 1,3 Servei de promoció i suport Serveis personals (serveis socials, educació, cultura, esport... 1.738 3.1 2. 83 2.830 .38 7.1 2 7.7 0 3 ,3 Servei de transport especial Viatges realitzats 302.80 270. 21 28 .71 331.710 331.0 3 8.7 7 3 8.012 1 , 3 Servei d’atenció precoç (Ciutat Vella i Nou Barris Nens i nenes atesos 7 2 77 81 13 7,22 Equip d’assessorament laboral (EAL) Valoracions i orientacions laborals 3 3 371 372 38 287 2 33 -1 , 0 Contractes laborals aconseguits 203 213 2 1 2 3 272 2 21 7,88 Inscripcions en cursos de formació 211 20 272 2 2 22 217 220 ,27 Servei d’assistent personal Persones usuàries 10 30 30 32 32 1 1 10,00 Hores d’assistència 2 .1 0 .100 0.820 3. 2 .377 0. 8 .878 231,72 6.1.3. IInstitut Municipal d’Educació de Barcelona Missió L’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB s un organisme autònom local de l’Ajuntament de Barcelona, creat el 1 , i que continua la tradició municipal en matè- ria educativa, amb antecedents com el Patronat Escolar. Actualment, l’Institut gestiona la xarxa d’escoles bressol municipals (EBM – 8 escoles amb 8.1 places–, les escoles municipals de música (EMM –cinc escoles amb 2. 7 places– i el Conservatori Municipal de Música, amb 8 alumnes de grau professional i 80 alumnes en altres cursos. L’IMEB impulsa i ofereix, tamb , diversos programes de promoció educativa, que tenen per objectiu promoure la innovació pedagògica i la participació de la comunitat educativa. Alguns exemples són el Baobab, programa de lleure educatiu comunitari, els “Camins escolars”, els “Patis escolars” o el Programa d’activitats escolars (PAE , que es coordina des de l’IMEB i que agrupa el conjunt de les institucions públiques i privades de la ciutat. Tamb està adscrit a l’IMEB el Consell 232 Escolar Municipal, òrgan de participació de la comunitat educativa a Barcelona, i que es coordina tamb amb els consells escolars de districte. Drets Socials Memòria 2017 Organismes Autònoms Entorn L’IMEB actua perquè l’oferta educativa s’adeqüi a les necessitats de la ciutat, corregeix els desequilibris territorials i les desigualtats socials, refor a la xarxa pública i contri- bueix a millorar el sistema educatiu. Tamb desenvolupa nombroses actuacions per promoure la participació, la innovació i la millora de l’acció educativa a la ciutat en el marc del compromís de Barcelona com a ciutat educadora. Pel que fa a l’educació infantil en el tram 0-3 anys, el m s destacable continua sent la falta de nan ament dels últims anys per part de la Generalitat de Catalunya. Recursos Els recursos de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona s’han dedicat fonamen- talment a centres educatius, i la despesa es concentra en escoles bressol municipals, escoles municipals de música, Conservatori Municipal de Música i la Direcció de Cen- tres Educatius de l’IMEB i Promoció Educativa. Dins l’apartat “Altres” s’ha tingut en compte la despesa per a la Fundació BCN FP i el Consell Escolar Municipal. El nan ament de la despesa l’assumeix, en gran part, l’Ajuntament de Barcelona, i els ingressos de les persones usuàries provenen dels preus públics aprovats per la Comis- sió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona. Taula 6.1.3.1. Liquidació del pressupost Institut Municipal d’Educació de Barcelona, 2017 Capítol Gerència Recursos Centres Promoció Altres Total i Serveis educatius educativa Generals Despesa Personal 8 . 10, 0 1.282. 8 ,7 0.823.2 , 7 0. 22,2 320.8 0, 43.674.105,76 B ns corrents i serveis 12.1 ,3 378.7 ,22 1 .38 .8 2,87 1.0 3.2 1, 0 18.70 ,3 17.438.757,72 Despeses nanceres 0,00 31. 0,0 0,00 0,00 0,00 31.650,05 Transferències corrents 1. 0 . 2, 7 27.7 0, 1. .817,8 228. 82,0 87 .8 2, 4.308.055,68 Inversió i transferèn- 130.007,1 3, .112, 3 . 13,33 0,00 209.096,57 cies de capital Total 2.738.214,72 1.721.260,37 57.945.038,69 2.042.759,54 1.214.392,46 65.661.665,78 Finançament Ajuntament 2. 8.727,72 1.71 .3 , 1 0.1 7. 1,3 2.0 2.7 , 1.21 .3 2, 47.712.900,99 Altres fonts 1 . 87,00 1.8 0, 0,00 0,00 0,00 171.377,46 Persones usuàries 0,00 0,00 17.777.387,33 0,00 0,00 17.777.387,33 Total 2.738.214,72 1.721.260,37 57.945.038,69 2.042.759,54 1.214.392,46 65.661.665,78 En l’actualitat, l’Institut t una plantilla de persones, la gran majoria de les quals, al voltant del 0 , són docents a les xarxes educatives esmentades. Taula 6.1.3.2. Recursos humans a 31 de desembre Institut Municipal d’Educació de Barcelona, 2017 Gerència Recursos Centres Promoció Total i Serveis educatius educativa Generals A1 Tècnics/iques superiors 12 1 3 A2 Tècnics/iques mitjans 3 7 788 80 C1 Administratius/ives - 10 1 20 tècnics/iques auxiliars C2 Auxiliars administratius/ 1 8 1 1 ives - pràctics/iques E Personal subaltern - 1 2 7 0 10 ajudants d’o cis Total 15 29 939 13 996 De les persones en plantilla a 31 de desembre de 2017, 23 estan destinades a centres docents (7 a escoles bressol municipals, 70 al Conservatori i a escoles municipals de música ; mentre que la resta, 73, estan destinades a serveis centrals. Taula 6.1.3.3. Distribució de la plantilla funcional per edats i sexe a 31 de desembre Institut Municipal d’Educació de Barcelona, 2017 Grups d’edat % homes % dones % total Menys de 30 anys 0,30 ,2 , Entre 31 i 0 anys 1,81 31,12 32, 3 Entre 1 i 0 anys 2,71 20, 8 23, Entre 1 i 0 anys ,12 2 ,00 28,12 De 1 anys en endavant 0,70 ,32 ,02 Total 9,64 90,36 100,00 Activitat Durant l’any 2017, l’IMEB segueix treballant en el desenvolupament de la seva activitat ordinària de gestió i en el seguiment i control dels equipaments educatius municipals que són de la seva responsabilitat ( 8 escoles bressol municipals, escoles municipals de música i el Conservatori Municipal de Música de Barcelona , a m s de les activitats de promoció educativa, impuls de la formació professional i promoció de la participació a trav s del Consell Escolar Municipal i de districtes, d’acord amb la concreció dels ob- jectius i actuacions del Programa d’actuació municipal (PAM d’aquest mandat. Direcció de Centres Educatius Municipals Alguns dels eixos principals de treball durant l’any 2017 han estat els següents: Escoles bressol municipals i atenció a la petita infància (EBM) Remodelació i ampliació de dues aules i un nou espai familiar a l’EBM Tres Tombs S’ha convocat un nou concurs públic per portar a terme el suport educatiu a les EBM. En aquest concurs s’han tingut en compte millores des d’una mirada social, i tindrà una durada de dos anys m s pròrroga, per un import total d’1. 32. 32,0 euros. Ampliació d’hores de suport a totes les EBM. Creació i dinamització de grups de treball. Proc s participatiu “Impulsem, educació i petita infància” (EPI Participació en el programa “La coeducació a les EBM. Inclusió de la diversitat afectiva, sexual, de gènere, funcional, ètnica i cultural”. Participació en l’elaboració del nou model integral d’espais familiars municipals. Al llarg de l’any 2017, l’IMEB ha consolidat l’equip educatiu d’atenció a especials neces- sitats (EEAEN amb estructura de personal estable i l’augment de les hores de suport educatiu. L’EEAEN, al llarg de l’any 2017, ha atès un total de 811 infants.1 D’aquests, 237 es van matricular amb necessitats educatives especials (NEE en el seu moment, i 27 han estat infants per als quals l’EBM o llar d’infants (LLI ha considerat necessari fer una demanda d’orientació, ja que la seva evolució preocupava la família o l’equip. S’han fet 27 visites d’observació i atenció a 103 EBM o LLI. Escoles municipals de música de Barcelona (EMM) L’oferta educativa de llarga durada a les escoles municipals de música es con- centra en la franja d’edat de a 18 anys, amb 2.12 alumnes. Programa “Música per a nadons i els m s petits”. Hi han participat nadons. Les escoles ofereixen programes formatius d’iniciació o aprofundiment en la pràctica instrumental, així com la possibilitat de formar part d’agrupacions co- rals amb una participació de 2 3 alumnes de m s de 18 anys. 23 Projectes de col·laboració de les escoles de música amb els centres educatius, amb una participació de 2.02 persones. Drets Socials Els alumnes de tres escoles de música surten de la ciutat fent intercanvis i altres Memòria 2017 activitats amb una participació de 20 alumnes. Organismes Autònoms Conservatori Municipal de Música de Barcelona Dins l’oferta cultural (“Dijous concert”, “ 0’ joves”, etcètera s’han organitzat 31 activitats amb una participació de . 8 assistents. Durant el curs 201 -2017 s’han matriculat 8 alumnes en el grau professional i 80 als cursos oberts. Direcció de Promoció Educativa Alguns dels eixos principals de la feina de l’any 2017 han estat els següents: El Consell de Coordinació Pedagògica s’ha canviat el nom pel de Consell d’Innovació Pedagògica (CIP . Aquest canvi no s nom s nominal, sinó que res- pon a la voluntat de fer-lo agent de veritable innovació i transformació educativa. Aquesta voluntat es plasma en un pla de treball que es desenvoluparà al llarg de l’any 2018 que vetllarà per millorar la relació entre entitats i centres educatius, augmentar la qualitat de les activitats ofertes i incorporar-hi pràctiques inno- vadores. Aquest any, el CIP tenia 1 entitats que van organitzar .07 activitats agrupades en el Programa d’activitats escolars. Es van atorgar 2 .2 8 places gratuïtes a alumnat de la ciutat. Suport educatiu a les famílies. Curs 201 -2017: 20 centres, 318 accions forma- tives i .181 participants. 1 “Petits talents cientí cs”. Programa per fomentar la ciència entre l’alumnat de primària a trav s del professorat. Hi participen centres amb 103 mestres i 2. 32 alumnes de 3 a 12 anys. Escolab. L’any 2017 hi van participar .03 alumnes, de 1 1 centres educatius i amb 188 activitats diferents. Mostra de Recerca Jove de Barcelona. L’any 2017 es van presentar 1 treballs d’alumnat de segon de batxillerat, de 2 centres educatius. Planetari Municipal. L’any 2017 es van dur a terme 1 1 activitats amb . 2 alumnes de 71 centres educatius. Barcelona Aula Mòbil. Vol donar suport a la innovació en cultura i noves tecnolo- gies i real ar la cultura digital. Hi han participat 32 centres educatius amb 1.313 alumnes. 23 Jornades Joves de Creativitat Artística. Hi han participat 310 alumnes en teatre i 3 7 en dansa. Drets Socials XXII Audiència Pública als Nois i Noies. Curs 201 -2017: “Barcelona, ciutat refu- Memòria 2017 gi”. Hi han participat 1 centres eductius i 1. 8 infants. Organismes Autònoms Patis escolars oberts als barris. Un total de 70 patis escolars oberts, amb 2 1. persones usuàries. Camí escolar, espai amic. Un total de 103 centres educatius tenen camí escolar consolidat i 7 han participat en la iniciativa “Bus a peu”. Biblioteca Artur Martorell. Any 2017: 38 persones usuàries presencials, 1.773 pr stecs, maletes temàtiques i vuit maletes viatgeres. Xarxa de Biblioteques Escolars. L’any 2017 es va donar suport a 77 centres educatius. El projecte Baobab s un projecte educatiu impulsat per l’Ajuntament de Barcelona a trav s de l’IMEB amb la nalitat de consolidar el lleure educatiu de base comunitària als barris prioritaris. S’ha desenvolupat en sis barris prioritaris i hi han participat 21 nenes i nens. L’IMEB, conjuntament amb el Departament Barcelona Ciutat Educadora, va organitzar el simposi “El dret col·lectiu a l’educació”, en el marc de la celebra- ció del Dia Internacional de la Ciutat Educadora, amb una participació de 1 0 professionals. Consell Escolar Municipal de Barcelona Alguns dels eixos principals de treball durant l’any 2017 han estat els següents: Organització i desenvolupament de reunions del Consell Plenari, la Comissió Permanent i les comissions de treball. Coordinació i gestió de la representació municipal als consells escolars de cen- tres docents públics (18 persones i 3 centres durant el curs 201 -2017. Seguiment del funcionament dels consells escolars del curs 201 -2017. Participació en les comissions de selecció de les direccions de centres públics. Organització amb el Consell de Joventut de Barcelona (CJB i la Regidoria de Joventut i Adolescència de la jornada de formació per a l’alumnat dels consells escolars de centre. Documents aprovats o produïts pel Ple Permanent, les comissions de treball i la Secretaria: Manteniment i actualització del eb del Consell Escolar Municipal de Barcelona (CEMB i dels consells escolars municipals de districte (CEMD (http://ajuntament.barcelona.cat/consellescolarmunicipal/ . Informe sobre el proc s de selecció de direccions de centres públics. Mesura de govern CEMB i Consell Educatiu de la Ciutat. Reglament de règim intern del CEMB i dels CEMD. Informe d’eleccions per renovar els consells escolars de centre 201 -2017. 237 Instruccions per a la representació municipal als consells escolars dels cen- Drets Socials tres docents públics, escoles bressol i llars d’infants públiques. Memòria 2017 Aportacions del plenari extraordinari conjunt del CEMB i CEMD al debat “Ara s demà”. Organismes Autònoms Fundació BCN Formació Professional Alguns dels eixos de treball principals durant l’any 2017 han estat els següents: Celebració dels 10 anys de la Fundació BCN Formació Professional. Aquesta cele- bració s el resultat i la culminació d’una aposta clara i decidida de l’Ajuntament de Barcelona amb referència a la formació professional. L’any 1 es va crear el Consell de la Formació Professional de Barcelona –pioner a Catalunya i inspira- ció per a la creació dels posteriors– amb l’objecte de construir un sistema d’FP que respongu s als diversos interessos de les persones joves, una opció de futur clara que calia visibilitzar i fer atractiva per a la ciutadania des de la perspectiva de totes les entitats i agents d’FP de la ciutat. Vuitena edició dels Premis FP emprèn. Presentació de 8 projectes realitzats per 180 alumnes. Complement a l’oferta de programes de formació i inserció a la ciutat de Barcelona i suport a programes destinats a joves en risc d’exclusió social. Desplegament d’una oferta de 28 programes (3 d’ells per a NEE , amb 1 places per a joves que han patit fracàs escolar o abandonament prematur, amb co nan ament per part de l’Ajuntament de Barcelona. Les places s’han repartit entre un total de 8 centres educatius i instituts, i 11 entitats socials de Barcelona. S’han elaborat 11 per ls professionals, i el retorn al sistema educatiu o laboral ha estat del 0 . Mobilitat d’estudiants. Programes Erasmus+ per a estudiants i graduats de grau mitjà i superior de formació professional, amb estades en pràctiques a empre- ses, de dos mesos de durada. Durant l’any 2017, l’associació ha batut el rècord històric de mobilitat: 78 despla aments ( 1 d’estudiants i 2 de docents , la qual cosa supera en 238 els que es van fer l’any anterior. Organització de la XVIII Assemblea General de Xarxa FP a la ciutat de Barcelona el 1 de febrer de 2017, amb la participació de representants i responsables de les 2 ciutats europees membres de la Xarxa FP. Presentació de l’estudi internacional “Impacte de la mobilitat europea” el 1 de febrer de 2017, amb l’assistència de 12 persones (membres de la Xarxa FP, re- presentants de la Comissió Europea, l’OCDE, la Generalitat de Catalunya i direc- tors i directores dels centres de formació professional de Barcelona . Sisena convocatòria del Pla de mesures per al foment de la innovació a l’FP “Suport a projectes innovadors”. Enguany s’han presentat un total de 82 pro- jectes, 1 corresponents a la ciutat de Barcelona, 20 a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB i 21 a la demarcació de Barcelona (excepte l’AMB , la qual cosa indica la predisposició i voluntat per part dels centres d’FP a seguir treballant en aquesta línia d’innovació educativa i a apostar per projectes que atorguen valor 238 afegit i qualitat al sistema de formació professional. Drets Socials Memòria 2017 Organismes Actuacions i esdeveniments rellevants Autònoms Projectes per aconseguir l’equitat en l’àmbit educatiu Tarifació social. Resultats del primer curs Aquest curs 2017-2018, els preus de les escoles bressol s’han calculat mitjan ant un sistema nou de tarifació social. Fins ara totes les famílies pagaven el mateix, amb independència de la seva renda. Nom s les famílies que tenien una renda inferior a 1,3 vegades respecte a la renda de su ciència de Catalunya (RSC (10. 8 euros tenien descompte sobre el preu. A partir d’aquest curs, amb el nou sistema de tarifació social, cada família paga d’acord amb la seva capacitat econòmica. Hi ha 10 trams esglaonats de preu, la quota mínima s de 30,23 euros/mes per escolaritat i 1 ,77 euros/mes de menjador per als nens que en facin ús ( 0 euros en total , per a les unitats familiars amb una renda anual m s baixa, i la màxima, de 220, 7 euros per escolaritat i 1 ,20 euros per a les rendes m s altes (3 euros en total . Nom s les famílies que superin , vegades la renda de su ciència de Catalunya pa- guen el tram m s alt. Es mantenen els descomptes en el còmput de la renda per a les famílies nombroses, monoparentals o amb membres amb discapacitat i per a les famílies amb m s d’un infant matriculat. El cost de funcionament d’una pla a a les escoles bressol municipals de Barcelona s de 7.12 euros per curs (sense incloure costos indirectes i amortització . Així, el preu màxim establert està lluny de cobrir el cost de la pla a (de fet nom s cobreix el del cost; la resta, ns al 100 , el continua assumint directament l’Ajuntament de Barcelona . Amb anterioritat a la preinscripció es va posar a disposició de les famílies un simulador per ajudar a calcular el preu que els correspondria pagar, així com un apartat de pregun- tes freqüents per ajudar-les a resoldre dubtes. Per agilitzar el proc s s’han introduït nous processos informàtics, de manera que les rendes s’han consultat directament a l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT , i els carnets de monoparentalitat i família nombrosa a la Generalitat de Catalunya, la qual cosa ha estalviat a les famílies temps i despla aments en la tramitació de la matrícula. L’IMEB ha tarifat socialment totes les famílies usuàries del servei d’escola bressol, lle- vat de les que van manifestar explícitament al full de matrícula que renunciaven a la tarifa social esmentada. uan es va anunciar la implantació del sistema de tarifació social es va estimar que, de 23 cada deu usuaris, sis pagarien menys que el preu establert el curs anterior, un pagaria el mateix i nom s tres de cada deu pagarien m s. Aquestes estimacions es van fer en Drets Socials funció de la renda de les famílies de Barcelona, i consta a l’expedient que va acompan- Memòria 2017 yar l’aprovació dels preus públics al seu dia. Organismes Autònoms Ara s hora de fer el primer balan d’aquest nou sistema social de preus, amb 7.7 2 fa- mílies a qui s’ha aplicat la tarifació social, mentre que nom s 30 famílies han renunciat a la tarifació social. Les previsions s’han complert: les famílies que paguen menys que en l’anterior sistema de preus (les que estan compreses entre el tram 1 i el tram , inclosos representen el 1, , les que paguen el mateix (tram 7 són un ,3 , i nom s el 28, paguen m s que l’anterior preu públic (un 7, paguen 0 euros al mes m s que abans; un , 7 paguen 7 euros m s al mes i, nalment, l’11,1 paguen la tarifa màxima de 3 euros mensuals . Aquest estudi ha estat elaborat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB . En el context de la societat de la informació o societat del conei- xement, les noves tecnologies de la informació i la comunicació vehiculen les nostres relacions i són un eix central en tots els àmbits de la vida: economia, cultura, educació, feina, etcètera. Per tant, l’educació i l’adquisició de coneixements i competències són mecanismes bàsics per obtenir un posicionament social. L’educació esdev una condi- ció necessària per fer front a la precarietat i l’exclusió social. Projecte d’atenció socioeducativa a les famílies de la Zona Nord T per objectiu pal·liar les conseqüències de la pobresa infantil hereditària i prevenir- ne els factors de croni cació. Es basa en un treball intensiu, integral i integrat amb les famílies, els agents socials i la comunitat, per a la capacitació de les potencialitats dels infants –principalment en l’etapa 0-3–, ja que el projecte parteix del treball directe amb les EBM de la Zona Nord (per comen ar, Aqüeducte i La Muntanya coordinant la tasca que els equips educatius duguin a terme amb altres serveis especí cs d’atenció ma- ternoinfantil, espais familiars, centres oberts, grups de refor escolar i espais de dones que permetin assolir una atenció individual, familiar i grupal efectiva. En aquest treball s clau la intervenció social amb les famílies per poder analitzar i de nir les línies d’actuació que cal seguir, basades en la necessitat de cercar noves formes d’intervenció que ajudin a trencar el cicle de transmissió intergeneracional de la pobresa, millorant les capacitats parentals. Pla de barris Baobab El projecte de lleure educatiu comunitari Baobab es va iniciar el 201 en tres ba- 2 0 rris prioritaris de la ciutat. Durant el 2017 s’han dut a terme campaments en barris de la ciutat, i el 2018 arribarem a 13 barris d’acció prioritària. Drets Socials Memòria 2017 Taula 6.1.3.4. Participants en el projecte Baobab Institut Municipal d’Educació de Barcelona, 2017 Organismes Autònoms Participants per quinzenes Participants Districtes Barris per barris Primera Segona Sant Martí El Besòs i el Maresme 77 38 3 La Verneda i la Pau 2 37 Sant Andreu Baró de Viver 7 3 0 La Trinitat Vella 8 3 33 Nou Barris La Trinitat Nova 31 3 Sants-Montjuïc La Marina de Port 7 37 38 Total 426 205 221 Taula 6.1.3.5. Indicadors dels campaments realitzats. Agost 2017 Institut Municipal d’Educació de Barcelona, 2017 Barris Fundacions Federacions / entitats col·laboradores El Besòs i el Fundació Pere Tarr s Moviment de Centres d’Esplais Cristians Maresme Catalans (MCECC - Esplai Sant Gabriel + Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEGSC - Cau Besòs La Verneda i la Pau Fundació Josep Carol Esplais Catalans (ESPLAC - Escoltes Catalans i Esplai Xiroi La Trinitat Vella Fundació Catalana de Federació Catalana de l’Esplai (FUNDESPLAI l’Esplai - Esplai La Tortuga La Trinitat Nova Fundació Catalana de Fundesplai l’Esplai La Marina de Port Fundació Pere Tarr s MCECC + Mans a les Mans Total 3 fundacions Caixa d’eines Participació en la Taula sobre Cultura i Educació, que t la representació de l’Institut de Cultura, el Pla de barris, districtes municipals, el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB , el Consorci de Biblioteques i l’IMEB (Promoció Educativa i Direcció de Centres-Escoles de Música . En aquesta taula s’ha dissenyat una caixa d’eines en què s’inclou una àmplia oferta d’activitats de tipus artístic que s’ofereixen als diversos centres educatius públics de la ciutat. Entre les activitats ofertes destaquen activitats de circ, dansa, imatgeria festiva i música. Menjallibres Durant el curs 2017-2018 es posarà en marxa un projecte de foment de la lectura per a infants de 7 i 8 anys als barris del Bon Pastor, la Trinitat Vella, el Besòs i el Maresme, Zona Nord, Roquetes i la Marina del Prat Vermell. Aquest projecte, li- derat per l’IMEB, t el suport econòmic del Pla de barris, amb la participació del 2 1 CEB, el Consorci de Biblioteques, els districtes de Sant Martí, Nou Barris i Sants- Montjuïc i l’Associació Rosa Sensat. T per objectiu fomentar el gust per la lectura Drets Socials dels infants i les seves famílies i millorar les competències de lectoescriptura dels nens i nenes. Durant el 2017 s’ha dissenyat el projecte, s’ha elaborat el plec Memòria 2017 per al concurs de gestió i s’ha de nit l’avaluació del projecte (abans, durant i des- Organismes Autònoms pr s de la implementació . Nova EMM al barri de Sants L’estructura de l’edi ci ja està construïda. Per al proper 2018, el Districte farà la licita- ció per a l’adequació i l’equipament de l’interior de l’escola. Es preveu que s’obri el curs 2021-2022, i amb aquesta escola tindrem sis EMM a la ciutat. Projectes per a la qualitat educativa Impulsem, educació i petita infància Amb la voluntat de de nir un model educatiu de futur per a la petita infància de la ciutat de Barcelona, s’ha impulsat un proc s participatiu de re exió sobre el model d’atenció educativa. A partir de l’anàlisi de la situació actual i de les oportunitats educatives de la petita infància, s’han identi cat els principals reptes i propostes de millora. S’ha creat un grup motor de coordinació del proc s de treball, amb representants de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, de direccions i educadores de les EBM, famílies, experts en educació, el Consorci d’Educació, l’Institut d’Infància i l’Associació Rosa Sensat, i amb l’assessorament de Montserrat Anton. Entre els mesos de desembre i febrer s’han fet entrevistes qualitatives per analitzar i proposar quins aspectes de l’educació infantil a Barcelona calia revisar. S’han fet trenta entrevistes a professionals de l’IMEB i a persones expertes en l’atenció educativa a la franja 0-3 a la ciutat de Barcelona, a càrrec d’Estratègies de ualitat Urbana. Els dies 12 i 13 de maig s’han celebrat unes jornades de re exió i intercanvi d’experiències sobre la petita infància, els espais familiars i les escoles bressol muni- cipals de Barcelona. La nalitat de les jornades ha estat combinar l’abordatge teòric i conceptual entorn de l’educació i la petita infància amb taules d’experiències i presen- tar l’estratègia “Impulsem, educació i petita infància” per promoure la participació. S’han organitzat tres grups de treball formats per professionals, experts, representants d’entitats i famílies. Els eixos de re exió i de debat han estat els següents: Grup 1. Les escoles bressol municipals Grup 2. Altres serveis d’atenció a la petita infància Grup 3. L’etapa d’educació infantil 2 2 La proposta metodològica de treball dels tres grups, a càrrec d’Indic (Iniciatives i Dinàmiques Comunitàries , s’ha articulat a partir de tres sessions de treball amb els Drets Socials objectius següents: Memòria 2017 De nir i compartir els elements principals de la situació actual. Organismes Autònoms De nir els objectius i l’escenari de futur desitjats. Generar idees per al pla d’actuació. Cadascuna de les sessions s’ha dinamitzat amb l’ajut de tècniques participatives que han permès ordenar la re exió i assolir els objectius de cadascuna de les sessions. El document nal, l’Informe de resultats, recull de manera ordenada els principals ele- ments de diagnòstic, els objectius consensuats en els grups de treball i una relació de diferents idees que cal analitzar políticament i tècnica per valorar-ne la viabilitat. Projectes d’escoles per la no discriminació El projecte Xarxa d’Escoles i Instituts per la Igualtat i la No Discriminació s’inicia a les quatre escoles bressol següents: EBM La Muntanya, EMB El Fil, EBM El Cotxet i EBM El Roure. S’inicia amb una conferència inaugural sobre el tema de la coeducació i les des- igualtats, i a partir d’aquest punt cada escola duu a terme les accions següents: Formació de 30 hores de durada per als equips d’educadores Cinc tallers de sensibilització en coeducació adre ats a les famílies La nalitat d’aquesta formació s acompanyar les educadores en l’anàlisi dels estereo- tips de gènere i d’altres tipus de discriminació, i del paper que hi t l’escola bressol. Es pret n generar estratègies d’anàlisi de les pròpies pràctiques educatives per generar transformacions als centres i aconseguir espais de coeducació en sentit ampli. El tipus de metodologia parteix de dinàmiques vivencials i de la investigació - acció participativa (IAP com a eina privilegiada que busca el paper actiu de la comunitat edu- cativa –en aquest cas, educadores i famílies– en la construcció del coneixement i en la generació de propostes de canvi. Els objectius del projecte se centren en tres esferes d’incidència: La capacitat d’anàlisi de les persones participants, s a dir, la capacitat de de- tecció i de comprensió dels diferents eixos de desigualtat que operen al seu àm- bit educatiu, en especial la de gènere. L’adquisició d’eines i recursos per posar en pràctica accions coeducadores a les escoles bressol. La de nició de línies d’actuació que puguin dur-se a terme m s enllà de la dura- da del projecte, basant-se en les necessitats detectades des de dins. A partir del projecte pilot, la proposta s anar ampliant el projecte a la resta d’escoles bressol. 2 3 Projectes d’innovació educativa Drets Socials Nou Consell d’Innovació Pedagògica (CIP) Memòria 2017 El CIP es crea d’acord amb el que preveu la Mesura de govern del 201 “Impuls al projec- Organismes Autònoms te de ciutat per fer de Barcelona una capital de la innovació pedagògica”, amb el repte de fer cr ixer el potencial democratitzador d’aquest Consell, avan ant des del consens amb les entitats i institucions que en formen part i generant objectius propis del man- dat i un pla de treball per a cada curs. Els principals reptes són els següents: pla de tre- ball en xarxa, garantia pedagògica, innovació pedagògica, esdevenir “l’organisme motor de la innovació pedagògica a la ciutat”, suport als centres educatius, compromís social, etcètera. L’objectiu del CIP s assegurar la millora de les propostes educatives promovent la inno- vació per mitjà de metodologies pedagògiques, el compromís social i la creació de nous espais d’intercanvi i coneixement. Actualment el CIP està format per una xarxa de 170 entitats que ofereixen m s de .100 activitats educatives, per mitjà del Programa d’activitats escolars (PAE , a centres edu- catius de Barcelona i Catalunya. El Consell d’Innovació actual ha posat en marxa quatre comissions de treball per avan ar en la innovació educativa amb les entitats i els centres. Grup de treball d’educació en valors (8 entitats Noves metodologies educatives (1 entitats Relació centres educatius - entitats (2 entitats Grup de treball al territori (11 entitats Convocatòria de subvencions L’Ajuntament de Barcelona publica la convocatòria general de subvencions per a projec- tes, activitats i serveis de districte i de ciutat. Aquest any, per primer cop, s’ha obert una línia de programes d’àmbit temàtic d’educació amb quatre línies de treball: Suport al foment de l’activitat de les associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA de les escoles bressol, primària, secundària i altres centres educatius d’ensenyament obligatori. Projectes adre ats a entitats socials i educatives per treballar per a una Barcelona educadora i inclusiva. Projectes d’investigació i recerca educativa. Projectes per a la innovació educativa. La relació de les subvencions atorgades per àmbits temàtics ha estat de 1 1 projectes, dels 1 7 de presentats, amb un total de 80.000 euros, dels quals: 2 2 són sobre educació i alimentació, foment de valors als centres educatius, educació i medi ambient, projectes solidaris i inclusius. Drets Socials Memòria 2017 7 són sobre educació i gènere. Organismes 22 estan relacionats amb les EBM i amb NEE. Autònoms 27 estan relacionats amb el PEC i amb projectes culturals i educatius. 17 estan relacionats amb el territori i de caire comunitari. 10 estan adre ats a l’orientació de joves, d’FP i d’universitats. 2 són realitzats per centres educatius i AMPA, i suport a les AMPA. Simposi sobre el dret a l’educació L’Ajuntament de Barcelona va organitzar de novembre a desembre un seminari de pre- paració del simposi internacional sobre el dret col·lectiu a l’educació, que tindrà lloc el 2018. Aquest simposi internacional sobre el dret a l’educació, organitzat per una ciutat com Barcelona, implica l’Estat com a responsable de polítiques nacionals d’educació i del dret a l’educació. Això es deu a diverses raons: En primer lloc, Barcelona s a Espanya l’única ciutat que t la responsabilitat de dissenyar i implementar un programa d’educació en virtut de la Carta munici- pal. D’altra banda, el Consell Municipal de la ciutat de Barcelona va ser l’origen de la Carta de ciutats educadores, que promou el desenvolupament individual i col·lectiu dels seus habitants. D’altra banda, les ciutats concentren, avui dia, una gran varietat de persones amb dret a l’educació, però que no hi tenen acc s per diverses raons. L’Ajuntament de Barcelona, amb aquesta iniciativa acompanyarà les grans ciutats del món, que estan cada vegada m s implicades en el desplegament de programes d’educació inclusiva, tenint en compte la diversitat de necessitats educatives. Els objectius especí cs són els següents: Analitzar el dret a l’educació des de les perspectives sociològiques, pedagògi- ques, econòmiques i polítiques. Desenvolupar una comprensió compartida dels problemes i reptes per a la rea- lització efectiva del dret col·lectiu a l’educació, i una visió compartida de políti- ques, estratègies i programes que es duran a terme per aplicar-lo. De nir conjuntament els objectius de la reunió internacional d’alt nivell el 2018 i acordar-ne els resultats. Presentar i analitzar les experiències de polítiques innovadores, estratègies i programes que promoguin l’assoliment del dret col·lectiu a l’educació que pot generar els debats en el simposi del 2018. Projectes de participació social CEMB, reglament, comissions i processos de participació 2 Reforma normativa Drets Socials Com a desenvolupament de la Mesura de govern “Impuls al projecte educatiu de ciutat per fer de Barcelona una capital de la innovació educativa”, el gener del 2017 Memòria 2017 es va presentar la Mesura de govern “Consell Escolar Municipal de Barcelona, Organismes consell educatiu de la ciutat”. Autònoms S’han dut a terme diverses actuacions per executar aquesta mesura. S’ha endegat (acord del Plenari del CEMB del 20 de desembre de 2017 un proc s de reforma de la normativa que regeix els consells escolars: Reglament de règim intern (RRI del CEMB i els CEMD. Aprovat pel Plenari del CEMB del 18 de juliol de 2017. Reglament de constitució (RC del CEMB i els CEMD. S’ha iniciat l’expedient admi- nistratiu per aprovar-lo, que haurà de culminar en el plenari municipal. Decret de composició del CEMB. S’ha instat la Generalitat de Catalunya que el renovi. S’ha elaborat la documentació requerida per la Generalitat per iniciar el proc s. Representants municipals als consells escolars de centre Al llarg del curs 201 -2017 s’ha continuat amb els treballs de millora de l’aplicació COES (gestió de la informació que recullen els representants en les sessions dels consells i gestió dels pagaments . S’ha optat per substituir aquesta aplicació per una de nova que reculli informació m s signi cativa i en faciliti la gestió i el tractament. S’ha convocat una nova borsa de treball de representants municipals, atès que l’actual està exhaurida i les seves bases no permeten una renovació parcial. Processos participatius Al llarg del curs 201 -2017 s’ha desenvolupat el proc s de renovació dels consells escolars de centre, dels CEMD i del CEMB. Actuacions desenvolupades pel CEMB: S’han posat en marxa diverses aplicacions informàtiques per gestionar la participació de les EBM i les EMM, i per gestionar la participació dels representants municipals en el proc s de constitució dels nous consells es- colars de centre. S’ha fet ús de l’espai de treball CEMRM (CEM representats municipals per gestionar la informació i el lliurament de documentació als representants municipals. S’ha habilitat un compte de correu especí c per gestionar la informació sobre el proc s electoral. S’ha coordinat el proc s de renovació dels CEMD (documentació, formularis, processos . S’ha elaborat un informe sobre el proc s electoral, presentat a la Comissió Permanent del CEMB el 2 de juny de 2017. Altres processos participatius Cal destacar el proc s participatiu de re exió sobre el model educatiu “Impulsem, 2 educació i petita infància”, que ja estat desenvolupat a l’apartat 2. Projectes per a la qualitat educativa. Drets Socials XXII Audiència Pública als Nois i Noies. Curs 2016-2017 Memòria 2017 Organismes Aquesta audiència s un projecte en forma de participació ciutadana a trav s del Autònoms qual nois i noies d’11 a 17 anys proposen a l’Administració municipal l’adopció de determinades mesures en relació amb la temàtica de cada curs, alhora que assu- meixen compromisos com a ciutadania de ple dret. Aquest darrer curs s’ha abor- dat la situació de les persones refugiades, amb la col·laboració de l’Àrea de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència, i del seu pla municipal “Barcelona, ciutat refugi”. Projectes de millora professional Aprovació d’oferta pública per a professionals de les EBM i EMM Es convocaran 7 places d’educadores d’EBM. Està previst que per al darrer trimestre del 2018 es publiquin les bases de la primera convocatòria de places. S’ha acordat amb RRHH i els sindicats treure les places en dues convocatòries per donar m s oportuni- tats al col·lectiu d’educadores. Tamb s’han aprovat cinc places de professorat de les EMM. Implantació del programa SAP de Recursos Humans Se centra en l’òptima gestió del departament de Recursos Humans, no nom s pel que fa a la gestió administrativa (contractes, categories, nòmines, etcètera , sinó tamb quant a la gestió de temps, l’expedient personal, l’eina del portal de l’empleat, la coor- dinació dels mitjans de què disposa l’empresa amb les aptituds del personal, la recerca d’incentius que repercuteixin en millores per als objectius empresarials, sempre bus- cant la maximització dels valors dels i les professionals que treballen a l’Ajuntament. Reptes de futur per al 2018 Obrir tres noves escoles bressol. Impulsar el projecte “Escola de segona oportunitat”. Celebrar l’acte “Ja tenim 100 escoles bressol municipals”. Celebrar el simposi pel dret col·lectiu a l’educació (novembre del 2018 . Desenvolupar la Mesura de govern “Educació inclusiva”. Desenvolupar el projecte pilot a l’EBM Aurora. Desenvolupar el projecte “Barcelona, cultura de pau”. Preparar l’acte del 2 è aniversari de les escoles municipals de música. Integrar la Fundació BCN FP com a fundació pública. 2 7 Tramitar de manera telemàtica la preinscripció i la matrícula de les EBM.. Drets Socials Memòria 2017 Emilia Andreu Organismes Autònoms Taula 6.1.3.4. Indicadors de producció dels serveis Institut Municipal d’Educació de Barcelona, 2017 % Curs Curs Curs Curs Curs d’increment 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017 2012-2017 Escoles bressol municipals (EBM) Escoles 7 8 ,2 Alumnes 7.7 7. 0 7. 0 8.100 8.1 , 1 Escoles municipals de música (EMM) Escoles 2 ,00 Alumnes 2. 02 2. 2 2. 1 2. 81 2. 7 18,1 Conservatori Municipal de Música (CMM) Alumnes 7 8 7 37 1.028 2,30 PROMOCIÓ EDUCATIVA Xarxa de biblioteques escolars Centres 78 78 78 77 77 -1,28 BCN Aula Mòbil Centres - 23 30 31 32 3 ,13 Alumnes - 7 1.17 1.28 1.313 , EscoLab Centres 0 3 1 133 1 1 302, 0 Alumnes . 0 .3 0 8.078 .173 .03 100, 2 Petits talents cientí cs Centres - 22 2 100,00 Alumnes - 702 2.1 0 2.2 7 2. 32 2 , Tot Dansa Centres 20 7 11 - ,00 Alumnes 3 8 70 10 18 3 7 -10,30 Teatre Centres 3 21 23 1 21 - ,1 Alumnes 18 18 2 307 310 - 0,1 Audiència pública de ciutat Centres 1 22 1 11 1 11 ,7 Alumnes 700 8 8 737 31 1. 8 1 0,71 Camins escolars Camins 1 7 81 130 1 8 1 2, 2 Centres - 123 123 88 103 -1 ,2 Alumnes 2.223 .02 . 2 . 1 . 7 2,0 Patis escolars oberts al barri Centres 8 70 70 7, Nombre d’usos 2 .8 7 307. 1 280.8 288. 2 1. - , 1 Suport educatiu a les famílies Centres 1 2 1 2 17 17 20 3 ,87 Xerrades 2 2 288 303 328 3 21,23 Participants .22 . . 1 .02 .181 18,27 Planetari Municipal Centres 1 81 8 83 71 - , 7 Activitats - 1 2 1 1 178 1 1 -0, 2 Alumnes 3. 00 . 3 3.38 .2 . 2 1 ,00 6.1.4. Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona L’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB s un orga- nisme municipal que ha fusionat el Patronat Municipal de l’Habitatge (PMHB i els serveis del Consorci de l’Habitatge gestionats per Barcelona Gestió Urbanística, SA (BAGURSA , amb l’objectiu d’aglutinar esfor os, racionalitzar els recursos i potenciar- ne la capacitat. Des de mitjan 2017 l’IMHAB ha funcionat de manera operativa fusionant els dos orga- nismes, i la seva aprovació legal va ser al febrer del 2018. Així, doncs, la ciutat disposa d’un nou ens per gestionar tots els serveis d’habitatge. Missió L’IMHAB hereta, doncs, les missions dels dos organismes anteriors, i les fusiona en una de sola. 2 Així, la missió principal de l’IMHAB s gestionar, de forma integral, les polítiques Drets Socials d’habitatge de la ciutat de Barcelona, millorar els seus serveis i fer-los m s e cients i Memòria 2017 e ca os. Organismes Autònoms S’encarrega d’impulsar la construcció i gestió de l’habitatge públic i de promoure po- lítiques d’habitatge sostenibles com la rehabilitació d’edi cis i habitatges, informar i assessorar els ciutadans sobre l’habitatge, exercir la mediació entre privats per a una millor convivència i relació, atendre i prevenir les situacions d’expulsió i desnonaments a la ciutat, donar suport al pagament de les obligacions en habitatge de les persones m s vulnerables, proposar i executar les sancions previstes a l’ordenament jurídic que són de competència municipal i conèixer la situació global de l’habitatge a la ciutat. Entorn El Pla pel dret a l’habitatge 201 -202 permet obtenir les línies mestres de les polí- tiques d’habitatge de la ciutat que fonamenten la intervenció de l’IMHAB. La situació d’emergència d’habitatge creixent fa m s complexes i alhora necessàries les políti- ques empreses per l’IMHAB per encàrrec municipal i del Consorci de l’Habitatge. La insu ciència manifesta de mitjans de les altres administracions (Estat i Generalitat dedicats a l’habitatge i, en concret, a la nostra ciutat, ens aboca necessàriament a la màxima e ciència i plantejaments d’innovació que puguin maximitzar els nostres propis recursos i eines pròpiament municipals. En aquesta línia cal augmentar la col·laboració amb el sector privat, que permeti multiplicar l’impacte de les polítiques d’habitatge a la ciutat (l’Operador Metropolità n’ s un exemple . Recursos L’IMHAB ha obtingut uns ingressos de 3 , milions d’euros, amb un resultat d’explotació de 3,2 milions d’euros i uns guanys d’1 milió d’euros, que es destinaran íntegrament a accions pròpies de l’IMHAB, com la incorporació de nous habitatges mitjan ant la pro- moció, l’adquisició i la millora dels edi cis d’habitatges que es gestionen. Les partides m s rellevants pel que fa als ingressos han estat els lloguers, amb 21,3 milions d’euros, i les vendes, bàsicament del dret de superfície d’habitatges, amb , milions d’euros. El resultat obtingut ha estat possible gràcies al marge de vendes i a la disminució de les despeses nanceres, com a conseqüència d’un descens dels tipus d’interès i d’una signi cativa baixada de l’endeutament, que ha passat de 1 3 milions d’euros l’any 201 , a 1 milions d’euros a 31 de desembre de 2017. El volum d’inversió pel que fa a la nova construcció de promocions d’habitatges ha estat d’11,7 milions. Taula 6.1.4.1. Finançament Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació, 2017 2 0 € Drets Socials Inversió 11. 7 ,00 Memòria 2017 Resultat comptable ,00 Organismes Flux de caixa 7. 0 ,00 Autònoms Taula 6.1.4.2. Recursos Humans a 31 de desembre Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació, 2017 Total Mitjana d’edat % de dones Directius/ives 2,20 0,00 Caps de departament 1,8 , Tècnics/iques 2 1,10 ,13 Administratius/ives i auxiliars 8 ,07 7 ,12 Altres 3 0,00 33,33 Total 194 43,48 Activitat Les actuacions m s destacades al llarg de l’any 2017 han estat les següents: Serveis i ajuts El Consorci ofereix els seus serveis mitjan ant la Xarxa d’O cines de l’Habitatge de Barcelona. Aquest any, les o cines van fer 272.117 atencions presencials, un 22, 3 m s que l’any anterior. D’aquestes atencions destaquen, en primer lloc, les d’ajuts i pagaments de l’habitatge amb un 2 , seguides per les del Registre de Sol·licitants d’Habitatge i Adjudicacions, amb un 32 , l’ús digne de l’habitatge (assessoraments i mediació , amb un 1 , la Borsa d’Habitatge de Lloguer, amb un 8 , i, nalment, les de rehabilitació i cèdules d’habitabilitat, amb un 2 i un 1 , respectivament. Com a novetats d’aquest 2017 cal destacar: La internalització del personal d’informació de les o cines d’habitatge a l’IMHAB, amb la millora consegüent de les seves condicions laborals. La uni cació a l’IMHAB i la incorporació de les o cines a la seva estructura. El trasllat a la nova seu de la pla a de Salvador Seguí de l’O cina d’Habitatge de Ciutat Vella, que ha estrenat noves instal·lacions m s ben adaptades a les necessitats de l’atenció. Assessorament i mediació 2 1 El servei d’assessorament i mediació es desenvolupa a les o cines d’habitatge i ofereix a la ciutadania informació especialitzada sobre habitatge. L’any 2017 es van fer 1 .17 Drets Socials atencions (un 28 m s que l’any anterior , i es va consolidar la tendència ascendent Memòria 2017 d’altres anys. Organismes Autònoms Així, les demandes d’orientació en lloguer van ser les m s nombroses, amb un 7 del total, seguides de les de comunitats de propietaris, amb un 11 , i les de mediació en contractes de lloguer, amb un 10 . La resta, compra, assetjament i el servei de les consultes sobre les di cultats en el pagament de crèdits hipotecaris (O deute van ser testimonials, amb un . Cal destacar que el Servei d’O deute està baixant signi cati- vament aquests darrers anys. Unitat contra l’Exclusió Residencial (UCER) Aquest servei bàsicament actua amb els processos de desnonament, preveient-los i atenent el seu desenvolupament amb un objectiu: aturar, en la mesura del que sigui pos- sible, el desnonament i atendre les famílies que estan en aquest proc s. Tamb opera en l’àmbit de disciplina, detectant els casos en què es produeixen situacions anòmales i sancionables previstes per la Llei pel dret a l’habitatge, que es remeten al Departament de Disciplina d’Habitatge del mateix IMHAB per tramitar-los. En els processos de desnonaments, la Unitat fa un diagnòstic de la situació del procedi- ment, aporta una mediació amb els arrendadors per evitar el llan ament, amb els exe- cutants hipotecaris o amb els propietaris demandants de processos judicials de precari, i tamb actua acompanyant les persones afectades mitjan ant el Servei d’Intervenció en la Pèrdua de l’Habitatge i Ocupació (SIPHO . El 2017 les unitats de convivència (famílies ateses han estat 2.3 1, a les quals se n’han de sumar 17 m s del 201 (7.7 0 persones afectades ateses, el 31 de les quals han estat menors . Això representa un increment respecte al 201 d’un 0 d’unitats de convivència ateses. Cal destacar, tamb , que, segons fonts del Consell General del Poder Judicial, els desnonaments de la ciutat han estat 2. 1 i que, per tant, representa un , menys que l’any anterior. Borsa d’Habitatges de Lloguer de Barcelona És un servei de mediació entre propietaris d’habitatges buits i possibles llogaters, amb l’objectiu d’incrementar el nombre d’habitatges de lloguer a preus assequibles. Les ges- tions que es duen a terme han de revertir, nalment, en un contracte signat directament entre el propietari i el llogater, i ha de suposar un preu inferior al de mercat a canvi de diferents avantatges per al propietari, com ara la rehabilitació del seu habitatge (en aquest cas s’incrementa en cinc anys la durada del contracte, en lloc del mínim de tres que marca la Llei . La campanya “Tu tens la clau”, encetada el mes de novembre del 201 , ha suposat un augment notable d’entrada de nous pisos a la Borsa, i s’ha passat a tenir 18 nous pisos m s; val a dir que el 201 tan sols va incrementar-se en 2 habitatges i, per tant, la va- loració de la in uència de la campanya s molt positiva. 2 2 Així, doncs, el nombre de contractes vigents el 31 de desembre de 2017 era de 7 7, la qual cosa suposa un increment del 21,17 respecte al 201 . Drets Socials Memòria 2017 Cessió d’habitatges privats (programa Hàbitat 3) Organismes Autònoms Aquest servei de mediació entre llogaters i propietaris t la particularitat que aquest darrer fa una cessió a l’Ajuntament mitjan ant una entitat social i, per tant, el contracte es fa directament amb aquesta entitat. El llogater nalista t la seva relació contractual i quotidiana amb aquesta entitat i no amb el propietari. Això facilita poder destinar aquests habitatges a persones amb molt pocs recursos, i s l’Ajuntament qui determina el lloguer just que han de pagar, i qui assumeix la diferència amb el que percep el propietari. El volum d’habitatges d’aquest programa t un topall de 2 0 i, a 31 de desembre de 2017 hi havia contractats 2 habitatges, a diferència del 201 , en què en la mateixa data n’hi havia tan sols 227. El lloguer mitjà que paguen els llogaters ha estat de 1 euros men- suals (pràcticament igual que el 201 , en què va ser de 1 0 euros i el cànon que es paga als propietaris s’ha pogut reduir respecte al 201 , i ha passat de 00 euros mensuals a euros l’any 2017. Ajuts per al pagament de l’habitatge Aquesta línia d’ajuts s fonamental per evitar els processos de degradació de la situa- ció dels llogaters i dels hipotecats amb di cultats de pagament, i tamb per evitar des- nonaments un cop iniciats. Hi ha una gran diversitat d’ajuts, a causa de la varietat de situacions i la titularitat ad- ministrativa. Són els següents: Lloguer just (Generalitat de Catalunya : prestacions per al pagament del lloguer adre ades a les persones bene ciàries l’any 2017 així com per a col·lectius es- pecí cs. S’han aprovat 1. expedients, 22 menys que l’any anterior, en què hi va haver 2.17 expedients. Prestacions econòmiques d’especial urgència per afrontar situacions d’emergència en l’àmbit de l’habitatge (Generalitat de Catalunya . Els expedients aprovats l’any 2017 van ser 1 , un 1 ,0 menys que el 201 . Subvencions per al pagament del lloguer (Ministeri de Foment , adre ades a nous sol·licitants. Se n’han subvencionat . 3 durant el 2017, un 37 m s que el 201 . Prestacions per al pagament del lloguer adre ades a persones bene ciàries. L’any 2017 (Consorci d’Habitatge , s’han concedit 2.138 ajuts. Gestió de la renda bàsica d’emancipació (Ministeri de Foment , que continua vi- gent però està en vies d’extinció i, per tant, no es concedeixen nous ajuts. Subvenció per a la inclusió d’habitatges al programa de Borsa: han estat 2 2 expedients tramitats en lloc dels 37 de l’any anterior (convocatòria pendent de tancament . 2 3 D’altra banda, hi ha altres programes d’ajuts, com ara el de pagament de la an a i pri- Drets Socials mer mes del lloguer de pisos de la Borsa d’Habitatge de Lloguer, en què tan sols s’han tramitat sis expedients. Memòria 2017 Organismes Autònoms Ajuts per a la rehabilitació Des de l’aprovació de les bases reguladores d’ajuts per a la rehabilitació d’edi cis i ha- bitatges especí ques per a la ciutat de Barcelona, el desembre del 200 , per la Junta General del Consorci de l’Habitatge de Barcelona (CHB , tots els ajuts per a la rehabili- tació a la ciutat s’han fet sota el criteri de convocatòria única per part del Consorci, que s qui t aquesta competència. S’han aprovat 1.321 expedients de rehabilitació el 2017, la qual cosa ha suposat inter- venir en 18.2 2 habitatges, xifra molt superior a la del 201 , en què se’n van bene ciar 12.377 habitatges. La xifra econòmica tamb s sensiblement superior el 2017; s’ha passant d’una inversió de 2 , milions d’euros el 201 a 31, milions d’euros el 2017, que suposa 1,3 milions d’euros d’inversió total per dur a terme les rehabilitacions, entre ajuts i aportacions dels particulars. Disciplina de l’habitatge Amb la voluntat de detectar les situacions d’ús anòmal de l’habitatge, s’apliquen les competències d’inspecció i capacitat sancionadora previstes per la llei. L’activitat de la Unitat de Disciplina de l’Habitatge s’ha centrat principalment en els procediments per desocupació permanent. En concret, ns el 31 de desembre de 2017 s’han iniciat 1 expedients de declaració d’utilització anòmala per desocupació per- manent i se n’han incoat 1 . D’aquests, s’han incoat 12 expedients sancionadors i s’han pagat ns a 7 multes coercitives. Cens d’habitatges buits El Cens d’habitatges buits t com a objectiu principal identi car els habitatges buits existents a la ciutat de Barcelona per tal de fomentar-ne la incorporació al mercat a trav s de la Borsa d’Habitatges de Lloguer Assequible de Barcelona o del Programa de cessió d’habitatges buits. Fins ara no s’havia fet mai aquest estudi. Per detectar els habitatges en desús, un equip de treball de l’Ajuntament visita els pisos potencialment buits i con rma in situ la situació dels immobles. Durant el 2017 s’ha fet el cens en 17 barris m s en 7 districtes diferents: Porta, Camp de l’Arpa del Clot, la Dreta de l’Eixample, el Carmel, el Poble-sec - Parc de Montjuïc, la Prosperitat, Sant Antoni, Vallbona, Torre Baró, Ciutat Meridiana i la Nova Esquerra de l’Eixample, Trinitat Nova, Baró de Viver, el Bon Pastor, el Besòs i el Maresme, Vila de Gràcia i el Raval. 2 S’iniciarà una tercera i última fase el 2018 amb els barris restants de la ciutat. Drets Socials Memòria 2017 Els resultats han estat, ns ara, la detecció de 3. 0 habitatges buits (un 1, 2 del to- tal d’habitatges dels barris censats , uns 1. 00 dels quals són de propietaris particulars. Organismes Autònoms Tamb s’han detectat nques amb necessitat de rehabilitació, que rebran la visita i l’assessorament de l’IMHAB, i 28 habitatges d’ús turístic que no constaven com a le- gals i que han estat traspassats a l’Àrea d’Ecologia Urbana. La condició per participar en els processos d’adjudicació dels habitatges protegits a la ciutat s inscriure’s en el Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció O cial de Barcelona (RSHPOB .registrehabitatgebcn.cat. A 31 de desembre de 2017 el nombre d’unitats de convivència inscrites al Registre as- cendia a 3 . 77, un 1 ,3 m s que l’any anterior, que corresponen a 71. 2 persones. Al llarg de l’any 2017 s’han fet 22 propostes d’adjudicacions (7 d’obra nova i 1 3 de se- gones adjudicacions . Aquestes adjudicacions no es poden considerar de nitives per- què s possible que un adjudicatari renunciï a posteriori a l’habitatge adjudicat. Adjudicació d’habitatges per a emergència social Per als casos de vulnerabilitat i de pèrdua imminent de l’habitatge, el Consorci dis- posa dels habitatges del Fons de Lloguer Social, que adjudica a trav s de la Mesa d’Emergències Socials de Barcelona. Durant el 2017 s’han fet 11 reunions de la Mesa, on s’han analitzat 1 situacions de pèrdua de l’habitatge, amb la instrucció de les o cines d’habitatge. S’han estimat 213 expedients en situació d’emergència, i s’ha adjudicat habitatge del Fons de Lloguer Social. Per a 30 sol·licituds, s’ha trobat una solució alternativa. Això suposa un 3 ,37 de disminució d’habitatges adjudicats a la Mesa respecte a l’any anterior. A 31 de desembre de 2017, hi ha 232 expedients estimats pendents d’assignació d’un habitatge. El parc públic gestionat per l’IMHAB L’IMHAB, a 31 de desembre de 2017, gestiona 7.2 7 habitatges en lloguer i 71 en dret de superfície. Un 7,0 dels de lloguer són de patrimoni propi i la resta són de l’Ajuntament o d’Incasòl. En aquesta data, 181 habitatges es troben en rotació, la qual cosa representa el 2, del parc de lloguer gestionat. Així mateix, altres 1 habitatges es troben pendents de primera adjudicació. D’altra banda, l’IMHAB t un import mitjà de lloguer de 20 euros/mes; els imports van de 0 a 2 euros (8 de les quotes . A m s, a les persones que no poden pagar aques- tes quantitats, se’ls subvenciona el lloguer, en concret, dels habitatges amb serveis per 2 a gent gran. S’han subvencionat 3.238. , euros, i dels que són contractes amb ajuts del Fons de Lloguer Social, 1. 8 . ,3 euros. Drets Socials Memòria 2017 Pel que fa a nous contractes, el 2017 se n’han signat 27, cosa que representa un 20,87 Organismes menys que l’any anterior. Autònoms El Servei de Prevenció, Intervenció i Mediació en Habitatges Públics (SPIMH es va posar en marxa a nals del 201 per actuar en els habitatges públics, protegits o gestionats en el marc d’un programa públic, fonamentalment inclosos en el Fons d’Habitatges de Lloguer Social o els susceptibles d’incloure-s’hi. Les seves funcions se centren a acom- panyar els nous arrendataris a integrar-se en l’entorn i la seva comunitat de veïns, me- diar en els con ictes, analitzar les di cultats per fer-se càrrec del pagament del lloguer, amb una proposta d’actuació, i fer el seguiment de la resta de condicions contractuals. El 2017 s’han fet 737 intervencions, un , 3 m s que el 201 . Pel que fa a reparacions i rehabilitacions dels edi cis del parc públic, la despesa ha estat de . 0. 0,2 euros, que correspon a 2. 1 habitatges. S’hi inclouen tamb les actuacions extraordinàries de millora i la rehabilitació i remodelació de barris. L’IMHAB gestiona locals i 3 places d’aparcament, 2 places m s que el 201 . A m s, com a unitats internes, cal destacar les renovacions i regularitzacions de lloguers, la gestió patrimonial, l’administració de les nques, l’atenció i informació a les famílies usuàries del parc públic, els expedients contenciosos oberts a algunes d’aquestes, les inspeccions i el fons documental del mateix IMHAB. Comunicació corporativa Pel que fa a la comunicació, s’han dut a terme diverses accions, entre les quals desta- quen les següents: L’edició de diferents publicacions relacionades amb l’habitatge, com ara Xifres d’Habitatge. L’atenció a grups internacionals de professionals provinents de diferents països, entre els quals Corea del Sud, Noruega, Itàlia, Tailàndia, Dinamarca o l’Illa de la Reunió. La coordinació de jornades de portes obertes per visitar els pisos del PMHB (IMHAB , així com la participació a l’Open House, festival per apropar l’arquitectura i els habitatges a la ciutadania. L’exposició sobre els projectes d’habitatge de promoció pública del PMHB en col·laboració amb l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, a m s d’altres actes divulgatius. La difusió de l’activitat del PMHB a trav s del eb, la imbricació dels continguts al nou eb municipal mitjan ant materials divulgatius i notes de premsa als mi- tjans de comunicació. La vinculació de la pàgina eb del PMHB al nou eb d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona. La comunicació interna de la institució amb eines com ara la intranet o el butlletí informatiu als membres del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona. 2 Drets Socials Memòria 2017 Obra nova i adquisicions Organismes Autònoms Promocions d’obra nova Durant l’any 2017, l’IMHAB va lliurar quatre promocions amb 272 habitatges. Així mateix, havia acabat les obres de tres promocions amb 13 habitatges per lliurar durant el pri- mer trimestre de l’any 2018. Durant l’any 2017 es van comptabilitzar 3 promocions d’obra ( en construcció, 31 en projecte, m s 7 que són d’operadors delegats i que, per tant, no assumeix directament l’IMHAB . L’any anterior aquestes xifres van ser de 27 promocions (10 en construcció i 17 en projecte . Compra d’habitatges o cessió d’usdefruit Durant l’any 2017 s’han adquirit 288 habitatges: 18 habitatges provinents de la compra directa o de l’exercici del tanteig i retracte (un , 3 m s que el 201 i 103 de la cessió d’usdefruit signada amb la SAREB (77 i Building Center (2 . Als procedents de compra directa o de tanteig i retracte s’hi ha destinat 2 . 1 .3 3, 7 euros. Addicionalment, a la de l’any 2017 hi havia 300 habitatges en tràmit d’adquisició: 187 habitatges de compra directa o exercici del tanteig i retracte i 113 de cessió d’usdefruit. Reptes de futur per al 2018 Per a l’any 2018, l’IMHAB es planteja els reptes següents: Augmentar la construcció d’habitatges de protecció o cial per atendre les ne- cessitats d’habitatge de la població, com a principal promotor de l’Ajuntament de Barcelona. Acabar el cens d’habitatges buits amb la resta de barris de la ciutat i ampliar el parc d’habitatges gestionats amb l’adquisició de pisos buits de grans i petits tenidors i la rehabilitació posterior que se’n fa. Continuar treballant perquè el parc públic d’habitatges sigui majoritàriament de lloguer social, per tal d’assolir l’objectiu del Pla pel dret a l’habitatge de Barcelona 201 -202 , en què es preveu que el 80 del total de la nova promoció tingui aquest règim de tinen a. Posar m s sòl públic a la disposició de promotores socials, com ara cooperati- ves, a partir de nous models de tinen a de l’habitatge i noves formes de convi- vència, com el model de cessió d’ús en règim cooperatiu, així com continuar amb aquelles promocions d’aquest model de tinen a que ja s’haguessin iniciat durant el 2017. Fomentar nous models d’habitatge de protecció o cial que donin resposta als requeriments socials actuals (criteris de gènere, d’accessibilitat, e ciència, mo- 2 7 del de convivència, etcètera . Drets Socials Millorar la gestió i l’e càcia de la Mesa d’Emergències, i reduir-ne l’augment sos- Memòria 2017 tingut de la llista d’espera. Organismes Continuar el refor de les actuacions a càrrec de la UCER. Autònoms Iniciar la renovació i ampliació, si escau, del contracte de cessió d’habitatges gestionat ns el 2018 per Hàbitat 3. Consolidar la rehabilitació com un pilar bàsic de la política d’habitatge a la ciutat i condicionar els propietaris que gaudeixin de les ajudes que millorin les condi- cions de lloguer als arrendataris, si escau (índex de preu del lloguer i durada del contracte . Mantenir, rehabilitar i millorar el parc públic d’habitatge actual. Dissenyar i aplicar un model millorat de xarxa d’o cines d’habitatge a la ciutat. Consolidar la gestió uni cada de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació, millorant-ne els processos i la gestió dels recursos. Àngels Mira i Cortadellas Taula 6.1.4.3. Indicadors de producció de serveis Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, 2017 2011 2012 Ciutat Vella 23.200 22. 13 L’Eixample 17.1 8 1 . 2 Sants-Montjuïc 17. 28 17.187 Les Corts 8.228 7. Sarrià - Sant Gervasi . 8 .087 Gràcia 1 .203 17. Horta-Guinardó 1 .021 12.1 3 Nou Barris 20.03 1 .8 2 Sant Andreu 1 .873 1 .017 Sant Martí 27. 82 22. 18 Total 1 7. 1 0.0 3 2 8 Ajuts per a la rehabilitació Drets Socials Nombre d'expedients 1.11 827 Ajuts per a la cohesió social - 0 Memòria 2017 Habitatges inclosos als expedients 1 .37 11. 11 Organismes Autònoms Subvenció (€ 20.208.270, 0 18. 8.7 , 0 Pressupost d’obres (€ . . 1,17 .8 .021,72 Programa d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors1 Nombre d'expedients 28 33 Habitatges inclosos als expedients .070 .31 Subvenció (€ 10.7 .182,21 11. 38.120, Pressupost d’obres (€ 2 . 11.22 , 0 28.8 7.132, Tramitació de cèdules d’habitabilitat Cèdules gestionades en o cines de l’habitatge - - Inspeccions d’o cines de l'habitatge - - Cèdules gestionades als Serveis Territorials2 - - Inspeccions de Serveis Territorials - - Registre de sol·licitants d'HPO Inscripcions vigents 30. 72 27.813 Processos d'adjudicació de noves promocions Habitatges inclosos en els processos d'adjudicació (primeres i segones adjudicacions 7 1 Acumulat d'habitatges adjudicats 2.203 2.872 Adjudicataris citats . 22 .1 Mesa d’Adjudicació d’Habitatges per a Emergència Social Habitatges adjudicats 138 177 Servei d’Informació i Assessorament Legal en Matèria d’Habitatge Lloguer 3.818 .1 0 Comunitat de propietaris 0 11 Compra 117 208 Programes de mediació Nombre de mediacions O deute - 2 2 Nombre de mediacions en el lloguer iniciades - 37 Nombre de mediacions en el lloguer acabades - - % d’increment 2013 2014 2015 2016 2017 2011-2017 1 .823 17.173 2 . 71 30.2 37. 18 2,1 1 .218 13.0 0 18.77 20.77 23.3 0 3 ,83 1 .302 17.20 1 .730 23.3 7 2 . 22 , 8 . 11 . 18 10. 2 10.3 2 13. 7 , 8 . 0 7.0 1 .78 10.33 12.872 1 8,01 1 .2 11. 88 1 .8 12.7 20.823 8, 1 .17 1 .3 8 17.0 18.72 23.71 ,13 21. 28 18.13 2 .831 2.238 .871 133, 1 .181 12.212 1 .138 17.7 2 2 . 8 1,02 2 . 08 2 .328 2 .080 3 .70 0.722 8,18 1 2. 1 .1 2 1 0.232 222.271 272.117 2,31 2 2 1 123 30 7 0 1.321 18, 8 Drets Socials 2 3 21 1 23 - 1, 7 Memòria 2017 3.31 1. 2 10.100 12.337 18.2 2 - , 8 7.2 .77 ,38 .272.033, 27. 8 .3 , 8 2 . 31.083, 31. 2 .038,70 , 1 Organismes Autònoms 2 . 3.2 8,7 12. 17.313, 7 8. 1 . ,07 72.00 .83 , 8 1.300. 0 ,0 3 ,08 8 33 1 2 1 2 1 -31, 7 1.30 1 1.8 2 1.88 2. 72 -3 ,2 2. 18.717,8 1 .777, .812. 1 , . 1. 37,2 .1 .0 2, 8 -1 ,2 11. 2.8 7, 1.7 .083, 12.731.873,3 12. .02 , 8 20.07 .788,82 -18, 2 12.8 1 .23 1 . 1 1 .738 1 . 0 1 ,8 1.3 3 832 8 7 32 -7 ,7 1 .010 13. 8 10.2 10.3 8. - , 1 8 13 18 1 1 217 27 ,1 28. 8 2 .72 28.238 30. 37 3 . 77 1 , 3 0 -20,00 2 1 32 32 13 2 - ,2 3.1 3 3.7 .327 . 1 .72 11 , 3 2.88 .273 3.8 2. 71 -87, 1 213 1 8 31 3 3 213 ,3 . . 11 .7 8 8.3 1 11.37 1 7, 3 1.0 7 1.0 7 1.1 2 1.2 0 1.707 238, 1 113 1 12 21 83,7 02 8 12 380 272 - ,8 1 180 8 1.087 1. - 1 7 12 281 1.032 02,0 Taula 6.1.4.3. Indicadors de producció de serveis (continuació) Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, 2017 2011 2012 Programes de captació d’habitatge privat Borsa d'habitatges de lloguer (contractes vigents 1.081 1.0 Habitatges cedits per a lloguer social - - Nombre d’ajuts per al pagament de l'habitatge Prestacions per al pagament del lloguer .32 3. 70 Prestacions d'especial urgència 1 8 Subvencions per al pagament del lloguer - - Ajut del Consorci, per al pagament del lloguer - - RBE expedients vigents 17. 0 . 7 Servei de Prevenció, Intervenció i Mediació en Habitatges (SPIMH) Prevenció, intervenció i mediació en habitatges públics - - 2 0 UCER Unitats de convivència ateses - - Drets Socials Ordres de llan ament ateses - - Memòria 2017 Casos resolts - - Organismes Gestió d’habitatges públics Autònoms Promoció d’habitatges de l’IMHAB Acabades 1 0 En obres 800 310 Projectes en redacció 3 7 Signatures de contractes - - Adjudicació d'habitatges 3 0 Obra nova - 10 Habitatges en rotació 182 28 Patrimoni immobiliari Habitatges en lloguer .830 . 37 Expedients de contenciós Oberts 2 318 Tancats 27 2 0 En tràmit 2 3 3 Atencions fetes per l'O cina d'Atenció 1 .02 1 . 37 Adquisició d’habitatges Compra d'habitatges 0 Habitatges en nques senceres - Habitatges "solts" - - Cessió d’usdefruit - - Visites al eb .bcn.cat/habitatge3 . 83 00.2 3 .consorcihabitatgebcn.cat 177. 70 171. 00 .registrehabitatgebcn.cat 12 .33 131. 8 % d’increment 2013 2014 2015 2016 2017 2011-2017 7 7 1 2 33 7 7 -2 ,0 - - 137 113 nd - 2. 3 2. 3 2. 22 2.17 1. - , 88 8 8 2 11 1 - , 3 - - 2.200 3. 81 . 3 12 ,32 - - 2. 20 2.3 2.138 -2 ,78 3.1 8 1. 1 8 70 nd - - - 27 3 737 , 3 2 1 - 7 1.020 1. 7 2.3 1 2 ,2 - - 1.0 2 2.303 3.77 2 ,7 Drets Socials - - 2 7 1.3 2 130,07 Memòria 2017 Organismes Autònoms - 1 0 1 0 - 07 10 , 2 1 00 8 7 2 - 8,2 78 3 8 3 8 0 7,2 - - 07 1 27 2 , 8 1 30 1 8 7 27, 208 210 23 2 1 8 - 1,71 307 320 312 33 2 ,2 .02 .122 .1 3 . 0 7.2 7 2 , 33 2 8 272 2 1 30 1 ,0 30 3 2 302 2 3 23 -13,87 3 302 2 2 3 1 1, 7 18. 20.002 27.1 2 28.13 28. 78,21 12 128 18 - 12 2 3 72 1 1 - - 2 33 2 - 2,8 - - - 3 103 202, 37 .81 3 8.2 3 227.1 228.183 2 1.2 7 - ,8 22 . 2 1 0. 21 . 10 2 .770 3 7. 8 ,3 138. 12 .2 111.017 . 1 1 7. 21,8 2 2 Drets Socials Memòria 2017 Organismes Autònoms 6.2 Organismes consorciats 2 Drets Socials Memòria 2017 Organismes Autònoms 6.2.1. Agència de Salut Pública de Barcelona L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB s un organisme autònom consor- ciat, amb personalitat jurídica pròpia i patrimoni independent. El va crear el Consorci Sanitari de Barcelona (CSB en virtut del que disposa la Llei de la carta municipal de Barcelona, com a fruit de l’acord entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, i es vincula funcionalment a l’Àrea de Drets Socials. L’Agència s l’interlocutor únic en matèria de salut pública de la ciutat, i concentra totes les competències de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona en aquest camp. Missió L’Agència de Salut Pública de Barcelona dirigeix i gestiona els centres i serveis de sa- lut pública de la ciutat per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat 2 de Catalunya. La seva raó de ser s vetllar per la salut de les persones residents a Barcelona i els seus visitants. Drets Socials Memòria 2017 Organismes Autònoms Entorn Tot i les di cultats del context, s’han ampliat les aportacions econòmiques de l’Ajuntament de Barcelona per refor ar la feina de millora de la salut en barris desfa- vorits i altres aspectes prioritaris, i s’han preservat les de la Generalitat de Catalunya. Tamb s’han mantingut les inversions a càrrec del nan ament municipal, cosa que ha permès un tancament equilibrat del pressupost de l’Agència i unes perspectives estables per al proper any. S’han mantingut els serveis de salut pública al servei de la ciutadania de Barcelona. Recursos El pressupost liquidat de l’ASPB del 2017 pel que fa a ingressos ha estat de 28.278.3 8, euros, corresponent als drets reconeguts i liquidats. La majoria d’aquests procedeixen de les transferències econòmiques fetes per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, en un percentatge del , 7 i 22, , respectivament, sobre el total. Pel que fa al pressupost liquidat de despeses, s a dir, de les obligacions reconegudes, el capítol m s important correspon al de personal, amb 1 .2 8. 2, euros, seguit del de compra de b ns corrents i serveis amb 12. 1 .2 0, euros. Taula 6.2.1.1. Liquidació del pressupost Agència de Salut Pública de Barcelona, 2017 Capítol € % Despeses Personal 1 .2 8. 2, 8,27 B ns i serveis 12. 1 .2 0, 3,7 Transferències corrents 1.831,23 1, 7 Inversió i transferències de capital 1.8 7.138, 3 ,32 Despeses nanceres 1.8 2, 3 0,01 Total 29.538.695,88 100,00 Aportacions de l'Ajuntament de Barcelona 18.231. 0,0 , 7 2 Aportacions i contractes de serveis de la Generalitat .37 .7 ,00 22, de Catalunya Drets Socials Transferències corrents i subvencions de l’Estat -1.382,0 0,00 Memòria 2017 Altres transferències 2.173,00 0,33 Organismes Altres ingressos propis i patrimonials 3. 7 .223, 12, Autònoms Total 28.278.368,66 100,00 resultats. El nombre de persones treballadores a 31 de desembre de 2017 era de 302, incloent-hi el personal adscrit per la Generalitat. L’edat mitjana s de 7 anys, i un 71 són dones. Activitat Les funcions de l’ASPB es desglossen en un catàleg de serveis que es revisa i actua- litza periòdicament i que l’aprova la Junta de Govern. L’ASPB desplega la seva activitat en 11 grans àmbits d’actuació i 7 línies de treball, el resum de les quals s a la taula d’indicadors de producció. Els grans àmbits d’actuació són els següents: Sistemes d’informació sanitària, mitjan ant els quals es recullen i analitzen les dades de salut dels ciutadans i les ciutadanes de Barcelona. Vigilància i control epidemiològic de les malalties transmissibles, brots epidè- mics i malalties relacionades amb la feina. Vigilància i control ambiental dels riscos que poden suposar un perill per a la salut. Vigilància i control d’aliments i d’establiments alimentaris de la ciutat amb vista a garantir la seguretat alimentària per als consumidors. Vigilància i control de les plagues urbanes. Laboratori de Salut Pública, que dona suport analític als programes de vigilància i control dels aliments, les aigües i l’aire establerts per les autoritats sanitàries. Els serveis analítics del Laboratori de Salut Pública tamb estan a disposició d’empreses i clients particulars. Prevenció de la malaltia, amb especial rellevància en les activitats preventives que s’integren en la praxi assistencial, com el cribratge de càncer de mama o el programa de vacunacions escolars. Promoció de la salut de les persones, tant en l’àmbit individual com col·lectiu, a trav s de programes i accions en els vessants assistencial, educatiu i laboral. Atenció a les drogodependències amb accions de prevenció del consum de dro- gues i alcohol i programes de tractament i de reducció de danys per a persones consumidores. Exercici de l’autoritat sanitària, fent complir la normativa vigent en el camp del 2 7 control ambiental, els aliments i els establiments alimentaris. Projectes externs. Drets Socials Recerca i docència Memòria 2017 Organismes Autònoms Actuacions i esdeveniments rellevants Sistemes d’informació sanitària A partir de l’anàlisi de les dades recollides a trav s dels diversos sistemes d’informació sanitària de l’ASPB, s’elabora anualment l’informe de salut de la ciutat (“La salut a Barcelona” . Aquest ha estat i s una eina clau per millorar el coneixement sobre els determinants de salut que afecten la població i, a partir d’aquí, plani car i dissenyar intervencions de salut i orientar les polítiques de salut basades en l’evidència. L’informe de salut presentat el 2017 incorpora un apartat important sobre l’impacte en la salut de la contaminació atmosfèrica a Barcelona. D’altra banda, durant l’any s’ha fet l’Enquesta de salut de Barcelona, i s’ha presentat l’Enquesta FRESC a estudiants de secundària. Vigilància epidemiològica i intervenció La vigilància epidemiològica de les malalties transmissibles i la intervenció en la inves- tigació i el control de brots epidèmics s’ha dut a terme en estreta col·laboració amb els serveis assistencials de salut de la ciutat i els responsables del Departament de Salut. S’han produït relleus rellevants en aquest servei. Es nota el pes de la càrrega de feina derivada de la recent ampliació de les malalties de declaració obligatòria, que implica m s tasques de vigilància i intervenció. D’altra banda, els darrers anys cal destacar les activitats de vigilància i control de les arbovirosis importades (dengue, chikungunya i febre del Zika , que afecten molt durant el període estival, i de les infeccions de trans- missió sexual. Vigilància i intervenció ambiental Durant l’any, s’han mantingut estables les activitats de vigilància i control del medi hí- dric, les aigües de consum humà i els establiments amb risc sanitari per legionel·la, com ara piscines d’ús públic, establiments que comercialitzen plaguicides, albergs ju- venils i establiments de tatuatge, pírcing i micropigmentació. S’ha treballat conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona en matèria d’interlocució i coordinació general sobre la informació de la qualitat de l’aire cap a la ciutadania i pre- parant les mesures d’acció que han de fer disminuir la contaminació. Prevenció de les malalties i promoció de la salut S’ha ampliat notablement la feina en salut als barris, un projecte participatiu en què col·laboren les diferents administracions que tenen una funció en la salut de les per- sones i tamb les entitats veïnals del barri. La seva nalitat s reduir les desigualtats en salut de la població. El projecte consta de diferents passos: cerca d’aliances al barri, diagnòstic de la situació, priorització d’intervencions que cal dur a terme i implemen- tació, avaluació i sostenibilitat del programa. L’any 2017 s’han incorporat nous barris al 2 8 projecte. L’objectiu s implicar 23 barris aquest any. Drets Socials Prevenció i atenció a les addiccions Memòria 2017 Organismes Despr s d’avaluar l’anterior pla, s’ha preparat el nou Pla d’acció sobre drogodepen- Autònoms dències de Barcelona, i el Consell Plenari l’ha aprovat. S’han mantingut els serveis de titularitat municipal d’atenció a les persones amb problemes de drogoaddicció, així com els programes de prevenció del consum. Se segueix participant en la reordenació d’equipaments de salut al Raval sud pilotada pel Districte de Ciutat Vella, la comissio- nada de Salut de l’Ajuntament i el Departament de Salut. Enguany, s’ha traslladat el Centre d’Atenció i Seguiment (CAS Baluard a l’edi ci Perecamps, i s’han millorat, així, les condicions d’atenció als usuaris i dels treballadors. Seguretat alimentària Pel que fa a la seguretat alimentària, al llarg del 2017 s’han mantingut els programes de vigilància i control basats, majoritàriament, en la inspecció d’establiments alimentaris i l’anàlisi de la qualitat sanitària dels aliments que es consumeixen a la ciutat, tant des d’un punt de vista microbiològic com químic. Dins els programes de vigilància i control, cal fer referència a la consolidació del Programa d’al·lèrgies/intoleràncies alimentàries als menjadors escolars (VAIAME , que es desplega als centres escolars de la ciutat que disposen de menjador, i que, enguany, ha estat objecte d’una avaluació qualitativa amb grups focals de persones implicades. Laboratori de Salut Pública El Laboratori ha seguit actualitzant i acreditant les seves línies analítiques d’aigües, ali- ments i ambientals, tant microbiològiques com químiques, amb la nalitat de mantenir la seva competència tècnica i la qualitat dels seus resultats per poder atendre les noves exigències legals pel que fa al control o cial. Durant el 2017 s’han consolidat les noves línies de treball basades en els nous equips nan ats, en part, pel Pla d’inversions municipal, que permeten la renovació i actua- lització de l’equipament analític i les instal·lacions necessàries per garantir la qualitat tècnica de les anàlisis de control fetes. Qualitat D’acord amb els compromisos de millora contínua dels nostres serveis i de donar la màxima consideració a la prevenció de riscos pel que fa a les persones que treballen a l’ASPB, l’Agència ha passat, enguany, les auditories de manteniment de les normes ISO 001 de qualitat i OSHAS 18001 de salut i seguretat a la feina, i les ha mantingut. S’ha revisat la documentació del sistema de gestió ambiental ISO 1 001. S’han de nit uns objectius de manera participativa. S’ha elaborat la memòria EF M1, s’ha fet una avalua- ció externa EF M, i s’ha mantingut la posició 300+. Aquest any tamb destaca el suport als serveis de vigilància i control alimentari en polsar l’opinió de diversos sectors amb els quals treballen, fent enquestes i grups focals. Recerca i docència L’ASPB ha continuat portant a terme projectes de recerca que ajuden a fer les tasques 2 de salut pública basades en la prova cientí ca, els resultats dels quals es publiquen en revistes cientí ques. A m s, la institució segueix mantenint convenis de col·laboració Drets Socials amb universitats per tal de col·laborar en la docència de salut pública a Catalunya. Memòria 2017 Organismes Autònoms Reptes de futur per al 2018 Per a l’any 2018, l’ASPB es planteja els reptes següents: Mantenir el funcionament operatiu dels serveis de salut pública con ats a l’ASPB. Participar en les prioritats polítiques de nides per a la ciutat: estendre el progra- ma “Salut als barris”; participar en la Taula de Salut Mental i la de Salut Sexual i Reproductiva, i col·laborar en l’Observatori d’Impactes en Salut i ualitat de Vida de les Polítiques Municipals i en el Pla d’acció conjunta per a la reducció de desigualtats socials en salut. Participar en altres taules de l’Ajuntament o la Generalitat de Catalunya que tin- guin relació amb la nostra cartera de serveis. Aplicar el nou Pla d’acció sobre drogues de Barcelona. Carme Borrell i Thió 1 Taula 6.2.1.2. Indicadors de producció de serveis1 Agència de Salut Pública de Barcelona, 2017 % d’increment 2013 2014 2015 2016 2017 2013-2017 SISTEMES D’INFORMACIÓ SANITÀRIA Sistema d’informació d’accidents de trànsit Casos d’urgència codi cats .3 0 .21 . 1 .727 .800 ,81 VIGILÀNCIA EPIDEMIOLÒGICA I INTERVENCIÓ Programa de prevenció i control de la tuberculosi Casos noti cats i estudiats 1 30 23 13 11 -1 ,78 Vigilància i control de la sida/VIH i de l’hepatitis Declaracions de sida 1 72 7 3 2 - 3,8 Declaracions de nous diagnòstics de VIH 28 17 37 280 - 3, Declaracions d’hepatitis víriques 237 23 1 0 170 281 18, 7 Vigilància i control de la legionel·losi Casos de legionel·losi investigats 8 73 73 87 ,3 Vigilància i control d’altres malalties transmissibles Declaracions nominals d’altres malalties transmissibles 2.3 1 2. 0 3. 00 . 3 8. 7 2 0,1 Vigilància de la salut ocupacional Informes sobre casos investigats emesos 2 7 27 31 337 38 77,33 VIGILÀNCIA I INTERVENCIÓ AMBIENTAL Vigilància i control de les aigües de consum humà Controls de desinfecció de la xarxa i dipòsits 312 180 28 7 20 8,72 Controls de qualitat de l’aigua de proveïment 1 183 1 123 111 3,7 Controls d’aixeta de consumidor 2 32 3 1 2 1 -32, 2 Vigilància i control del medi hídric Controls de fonts naturals – – – 2 na Controls d’aigües litorals 2 2 180 230 1 1 17 -28, 7 Controls de sorres de platges 3 2 32 1 7 1, Vigilància i control d’instal·lacions de risc sanitari Piscines: controls sistemàtics 1 12 110 3 1 - ,88 Albergs juvenils Inspeccions preventives i de comprovació 2 7 8 -1 , Instal·lacions de risc de legionel·losi Torres de refrigeració i condensadors evaporatius Inspeccions preventives i de comprovació 1 2 12 128 82 112 -21,13 Altres instal·lacions de risc (centres sanitaris, ACS i AFCH Inspeccions preventives i de comprovació 120 122 103 1 13 1 ,83 Taula 6.2.1.2. Indicadors de producció de serveis (continuació) Agència de Salut Pública de Barcelona, 2017 % d’increment 2013 2014 2015 2016 2017 2013-2017 PREVENCIÓ I PROMOCIÓ DE LA SALUT Programa de cribratge de càncer de mama Citacions de dones fetes .000 .720 .010 8.3 – na Pla de vacunació continuada2 Vacunes administrades a les escoles 8. 07 37. 8 . 0 1. 11 1.0 - 8,22 Vacunes de la grip subministrades 2 3. 30 . 80 280.30 28 . 3 27 . 78 - , 0 Prevenció i control del tabaquisme Inspeccions de tabac en establiments alimentaris . 18 .332 .2 . 1 .830 3,77 PREVENCIÓ I ATENCIÓ A LES ADDICCIONS Programes de disminució de risc en centres sociosanitaris Persones usuàries en actiu a la Sala Baluard 1. 1.70 1. 8 2.21 2.02 21, 3 Persones usuàries en actiu a la Sala Mòbil Zona Franca 1 2 10 108 82 33 -7 , 3 Persones usuàries en actiu a la Sala Vall d’Hebron 11 121 12 123 10 -7,8 Programes de disminució de risc al carrer Xeringues distribuïdes 177.1 2 1 3.8 2 1.1 2 7. 0 32 .81 8 ,17 SEGURETAT ALIMENTÀRIA Vigilància i control d’establiments alimentaris Inspeccions en establiments de restauració col·lectiva social 1. 31 1.2 1.1 7 8 1 -30, 0 Inspeccions en establiments de restauració col·lectiva comercial 1.2 1.177 1. 13 2.83 2.333 87,2 Propostes de resolució del RSIPAC 2.0 8 737 3 37 - ,0 VIGILÀNCIA I CONTROL DE PLAGUES URBANES Vigilància i control ambiental de plagues a la via pública Inspeccions inicials i de seguiment de múrids 8.80 10.2 13.707 12. 13 1 . 77,18 Inspeccions inicials i de seguiment de paneroles 818 1.8 3 1. 07 2. 8 3.320 30 ,87 Inspeccions inicials i de seguiment de mosquits 1.0 8 782 8 8 1.170 12 -1 , 1 LABORATORI DE SALUT PÚBLICA Mostres analitzades (inclou altres mostres i controls de qualitat 2 . 77 30.7 33.2 7 31. 3 . 8 21, 7 Paràmetres analitzats 7 . 72.38 1 .8 0 .7 2 71. 1 -0,70 6.2.2. Consorci de Serveis Socials de Barcelona La Carta municipal de Barcelona, aprovada per la Llei 22/1 8, de 30 de desembre, crea, a l’article 1, el Consorci de Serveis Socials de Barcelona (CSSBCN i el de neix com un ens associatiu entre la Generalitat de Catalunya ( 0 i l’Ajuntament de Barcelona ( 0 . El Consorci de Serveis Socials t personalitat jurídica pròpia i independent de la de les administracions consorciades, així com capacitat de ser titular de drets i obligacions, dins dels límits establerts per l’ordenament jurídic. Es regeix per uns estatuts propis i per l’esmentada Carta municipal. L’òrgan de govern superior del Consorci s el seu Consell de Govern, presidit per l’Honorable Senyora Consellera del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, i actua com a vicepresidenta la Il·lustríssima Segona Tinenta d’Alcaldia de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona. 272 Drets Socials Missió Memòria 2017 La missió del Consorci s contribuir a desenvolupar i impulsar una xarxa de serveis Organismes socials i programes d’atenció especialitzada de qualitat per a tothom i, en especial, per Autònoms a aquelles persones en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió social a Barcelona, mitjan ant la seva plani cació, gestió, seguiment i avaluació, tot partint d’un model de base comunitària i en compliment dels encàrrecs de les administracions consorciades. La missió del Consorci ha estat actualitzada durant aquest any 2017, arran de l’elaboració del nou Pla director 2017-2021, en el qual han participat tots els i les pro- fessionals d’aquesta administració. Entorn Durant l’any 2017, hi ha hagut principalment dues situacions del context que han mar- cat l’activitat del Consorci. D’una banda, el fort increment d’arribades de menors estrangers no acompanyats, es- pecialment a partir de la segona meitat de l’any, la qual cosa ha suposat una sobreocu- pació, en molts casos, dels centres de protecció gestionats pel Consorci. Aquest fet ha repercutit en el funcionament i l’activitat quotidiana dels centres. D’altra banda, l’aplicació de l’article 1 de la Constitució espanyola per part del govern central el mes d’octubre i la convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya, que han afectat la capacitat de resposta del Consorci tant per l’increment de gestions que s’han hagut de fer com per l’aturada en la presa de decisions de governan a juntament amb les limitacions de crèdit que s’han dut a terme. Recursos Per desenvolupar els seus objectius, el Consorci disposa de recursos econòmics pro- vinents de les aportacions i cessions d’ús realitzades per les administracions consor- ciades. Aquestes aportacions es recullen en els pressupostos d’ingressos i despeses que el Consell de Govern aprova anualment. La Gerència del Consorci eleva al Consell de Govern la liquidació del pressupost i els comptes anuals prèviament intervinguts. El Consorci t diversos centres de responsabilitat, que disposen d’autonomia de ges- tió de la seva despesa i, durant l’any 2017, s’ha mantingut el treball per objectius en aquests centres. El resultat pressupostari s’ha presentat ajustat, corregit amb diverses desviacions de nan ament. Taula 6.2.2.1. Liquidació del pressupost Consorci de Serveis Socials de Barcelona, 2017 Capítol € % Despeses 273 Personal 7. 1. 2 , 1 1 , B ns i serveis . 2.828, 0 8 ,27 Drets Socials Despeses nanceres 31 ,3 0,00 Memòria 2017 Inversió i transferències de capital 3.3 3, 7 0,17 Organismes Total 54.608.025,02 100,00 Autònoms Ingressos propis i altres 1.818.1 , 3,31 Ajuntament de Barcelona 1.7 1.73 , 2 3,17 Generalitat de Catalunya 1. 32.1 8, 8 3, 3 Total 54.992.054,55 100,00 Resultat pressupostari 38 .02 , 3 Els drets liquidats provinents de l’Ajuntament de Barcelona l’exercici 2017 van ser d’1.7 1.73 , 2 €. D’aquest import, 3 . 0, euros s el romanent afectat que s’incorporarà en el pressupost del Consorci de l’exercici 2018. Els drets liquidats per part de la Generalitat de Catalunya són 1. 32.1 8, 8 euros. Durant l’any 2017 es va incorporar un romanent de tresoreria afectat de 1. 00.000 euros per poder dur a terme inversions en diversos equipaments per als exercicis 2017 i 2018. Pel que fa als recursos humans, la plantilla del Consorci de Serveis Socials de Barcelona està formada per personal laboral contractat pel Consorci, així com pel personal fun- cionari adscrit de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona. Durant l’any 2017, el Consorci ha continuat desenvolupant el pla de suport per a la rea- lització del Programa individual d’atenció (PIA vinculat amb les sol·licituds de la llei de la dependència. Per aquest motiu s’ha continuat disposant de les professionals (tècni- ques, treballadores socials i auxiliars administratives que es van contractar l’any 201 quan es va iniciar aquest Pla. Per incrementar la qualitat de l’atenció als centres, el 2017 s’ha continuat impulsant la formació dels treballadors i treballadores. Igualment s’ha treballat l’atenció, el se- guiment i el suport a la gestió que els i les caps de servei i els tècnics i tècniques dels serveis centrals donen a tots els centres. Taula 6.2.2.2. Recursos humans a 31 de desembre Consorci de Serveis Socials de Barcelona, 2017 Total Mitjana % de d’edat dones Directius/ives 1 8, 0 Tècnics / tècniques 1 3 , 7,32 Administratius/ives i auxiliars 7 7,1 77,1 Total 211 47,3 Activitat 27 Durant l’any 2017 el CSSBCN ha continuat gestionant tots els centres i pisos que t tras- Drets Socials passats, dels àmbits d’infància i adolescència en risc, joves vulnerables, dones víctimes de violència masclista o trà c d’ ssers humans, persones amb discapacitat i persones Memòria 2017 amb drogodependència. Organismes Autònoms D’altra banda, tamb s’han continuat duent a terme els encàrrecs en relació amb la llei de dependència (gestió de sol·licitud i valoracions del grau de dependència, realització del Programa individual d’atenció –PIA– vinculat amb les sol·licituds de la llei de la de- pendència, control de la llista d’espera de les residències i centres de dia de gent gran . Servei d’atenció a la infància en risc i desemparada El 2017 el Consorci ha gestionat o controlat la gestió de 3 centres residencials per a infants i adolescents en risc o amb desemparament a la ciutat de Barcelona: 2 centres residencials d’acció educativa (CRAE , dels quals dos són de gestió pròpia (CRAE Sant Andreu i Toni Julià . centres d’acolliment (CA , dels quals el CA Llimoners s propi. 3 cases d’infants (CI . Aquest projecte promou l’apoderament de les famílies i treballa les relacions intrafamiliars i les capacitats parentals, alhora que ofereix serveis d’acollida residencials per als infants i adolescents i el seu seguiment. En aquests recursos s’han efectuat 1. 78 atencions a infants i adolescents: 0 d’aquests han estat atesos/es en centres d’acolliment, 37 en els diferents CRAE i 37 en les cases d’infants. El Consorci tamb fa el seguiment tècnic i de gestió del projecte “Jo torno a casa”, adre at a infants i adolescents que es desinternen de CA o de CRAE. Es treballa el re- torn al seu domicili tant amb la seva preparació com amb la de les seves famílies per a la nova convivència. Durant l’any 2017, el Consorci ha liderat la coordinació del model integral d’atenció a la infància i l’adolescència, i les seves famílies, a la ciutat. El setembre es va presentar la proposta tècnica, que va ser aprovada per part del Consell de Govern i se’n va establir el desplegament per a l’any 201 . En relació amb el treball en xarxa, el Consorci ha continuat el treball amb els educadors de carrer. Ha participat en espais de coordinació (taula de coordinació amb el Servei de Mediació i Assessorament Tècnic de Justícia Juvenil i taula de coordinació amb l’equip de Medi Obert . Tamb ha col·laborat en projectes de l’àmbit de la salut (Servei d’Orientació sobre Drogues i Programa d’atenció a adolescents amb abús o dependèn- cia de drogues i a les seves famílies dels centres d’atenció i seguiment , i ha fomentat la coordinació entre els centres i recursos especialitzats. Finalment, cal destacar que el Consorci tamb mant la formació en ètica i l’impuls d’espais de re exió ètica (ERE com una prioritat de treball amb la nalitat d’oferir mi- llores tècniques que incideixin en la qualitat dels recursos i de la intervenció. Taula 6.2.2.3. Atenció a la infància i adolescència en risc i desemparada Consorci de Serveis Socials de Barcelona, 2017 2016 2017 % d’increment 27 Centres d’infància gestionats1 3 3 -2,78 Infants i adolescents atesos en els serveis residencials2 1. 11 1. 78 11,8 Drets Socials Centre d’acolliment (CA i centres residencials 1.3 3 1. 1 13,0 Memòria 2017 d’acció educativa (CRAE Cases d’infants (CI 8 37 -22, 2 Organismes Autònoms Servei d’atenció a joves vulnerables El projecte de joves vulnerables consisteix en el servei d’habitatge temporal compartit amb suport socioeducatiu per a joves immigrants no acompanyats en situació de vul- nerabilitat. És un recurs pont, que permet garantir un millor proc s d’inserció social i d’autonomia personal. Es duu a terme un pla de treball global i les condicions d’estada són d’un període d’adaptació inicial d’un mes i una estada total de tres mesos, prorrogable ns a un màxim de tres mesos m s. L’Assessoria Jurídica s qui s’encarrega de la coordinació d’aquest projecte, que ha estat nan at pel Consorci conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona i s gestionat per dues entitats sense ànim de lucre. El 2017 s’han gestionat cinc pisos per a joves vulnerables i s’han atès 7 joves. L’estada en els pisos suposa tot un conjunt de tasques de suport dutes a terme per les entitats gestores i pel Consorci. El Consorci ofereix l’acompanyament i assessorament en els tràmits vinculats amb estrangeria i obtenció de l’empadronament. A banda dels pisos, el novembre de 2017 s’ha posat en marxa un nou equipament su- pervisat pel Consorci per a adolescents amb problemes de salut mental o d’addicció a drogues: el centre diürn Dar Chabab. S’hi han atès joves. Taula 6.2.2.4. Servei d’atenció a joves vulnerables Consorci de Serveis Socials de Barcelona, 2017 2016 2017 % d’increment Pisos per a joves vulnerables gestionats 0,00 Joves atesos en els pisos del Consorci 2 7 11, 0 Joves atesos al centre Dar Chabab - - Servei d’atenció a les dones que han patit violència masclista Els equipaments residencials per a dones que gestiona el Consorci són vuit: 1 casa d’acollida per a dones que han patit violència masclista (gestió directa . pisos pont per a dones que han patit violència masclista (VM . 27 3 pisos d’acollida per a dones víctimes de trà c amb nalitats d’explotació se- Drets Socials xual (TEH . Memòria 2017 Aquest servei fa la supervisió de la documentació tècnica, estableix protocols de coordi- Organismes Autònoms nació amb altres agents de la xarxa (Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida per a dones [SARA], Centre Municipal d’Atenció a les Urgències per Violència Masclista [CMAU-VM] i proporciona formació als equips professionals. L’any 2017 el conjunt de població atesa en aquests recursos residencials ha estat de 3 dones i 32 nens i adolescents. D’aquestes, en els serveis especialitzats en violència masclista s’han atès: 18 dones i 1 lls/es a la casa d’acollida, i 18 dones i 12 lls/es en pisos pont. En els pisos d’autonomia especialitzats en trà c d’ ssers humans, s’han acollit tres dones i quatre lls/es. La població atesa ha disminuït en relació amb l’any anterior, especialment a la casa d’acollida, on s’han atès 17 persones menys. Aquesta reducció s’atribueix al fet que les dones estan fent una estada de m s temps respecte al 201 per causes diverses (no disposar de la documentació en regla, necessitat de treball intens sobre les habilitats parentals, allargament de processos judicials, no disposar de feines estables que per- metin assumir els costos d’un lloguer . Des del Servei d’Atenció a les Dones que han patit violència masclista tamb s’hi parti- cipa i s’impulsen projectes de recerca propis i en col·laboració amb altres administra- cions. Igualment, tamb participa en espais de coordinació institucional que impliquen la posada en comú de l’expertesa de tots els i les professionals de l’àmbit, amb l’objectiu de generar coneixement i propostes de millora a escala institucional. Consorci de Serveis Socials de Barcelona, 2017 2016 2017 % d’increment Serveis d’atenció a les dones i als seus lls/es 8 8 0,00 Persones ateses en: 87 71 -18,3 Serveis de violència masclista (VM 7 -1 ,7 Serveis de TEH 11 7 -3 ,3 Servei d’Atenció a les Persones amb Discapacitat Aquest servei s responsable de la gestió dels centres propis i el seguiment tècnic i control de gestió dels centres residencials i centres de dia concertats per a persones amb discapacitat física o intel·lectual amb necessitat de suport extens o generalitzat. Al llarg de l’any 2017, el Consorci ha controlat la gestió de 1 centres per a persones amb discapacitat: 1 centres residencials 3 centres de dia d’atenció especialitzada Aquests serveis disposen d’una oferta d’atenció per a aquest col·lectiu de places. Es tracta de 03 places residencials (2 0 destinades a persones amb discapacitat físi- ca i 1 3 amb discapacitat intel·lectual o pluridiscapacitat i 3 places de centre de dia. 277 Durant el 2017 l’ocupació ha estat del 100 . Drets Socials L’any 2017 no s’ha creat cap pla a de residència per a persones amb discapacitats greus Memòria 2017 i pluridiscapacitat, malgrat que el nombre de persones amb discapacitat intel·lectual, Organismes trastorns mentals i de conducta continua augmentant a la ciutat. Autònoms El nombre de persones ateses als centres del Consorci el 2017 ha estat de . La di- ferència entre el nombre de places i el nombre de persones ateses es deu principalment al fet que alguns centres tenen m s places registrades que concertades, i en aquestes s’atenen persones provinents del servei d’urgències de la ciutat. Un altre motiu s que les places vacants per defunció durant l’any han quedat ocupades per una altra persona. El repte del servei continua sent el canvi de model d’atenció en els centres. L’objectiu s passar d’un model assistencial de rehabilitació al model basat en l’exercici dels drets d’autogovern i la inclusió i participació comunitària de les persones amb alta depen- dència sense oblidar els aspectes bàsics d’atenció necessaris per garantir la seva qua- litat de vida. Per aconseguir aquest objectiu s’està treballant activament a trav s dels espais de re exió ètica, que incorporen les veus de les persones usuàries del servei. Durant l’any 2017 s’han continuat portant a terme els consells de participació del cen- tres amb un alt grau de satisfacció de les persones usuàries i dels seus familiars. Des del Servei s’ha donat suport als equips directius dels equipaments residencials en la gestió de casos complexos. Tamb s’ha impulsat i donat suport a les iniciatives innovadores que estan en línia amb la promoció de la inclusió i la millora de la qualitat de vida dels residents. D’altra banda, durant el 2017 s’ha mantingut el desplegament de projectes innovadors iniciats el 201 , com ara el projecte de teràpia assistida amb animals, una nova eina terapèutica als centres per a treballar aspectes cognitius, relacionals i d’autonomia de persones amb pluridiscapacitat. Taula 6.2.2.6. Atenció a persones amb discapacitat Consorci de Serveis Socials de Barcelona, 2017 2016 2017 % d’increment Centres per a persones amb discapacitat gestionats 1 1 0,00 Serveis residencials per a persones amb discapacitat 1 1 0,00 Centres diürns d’atenció especialitzada 3 3 0,00 Persones ateses en centres per a persones amb ,2 discapacitat Servei d’Atenció a les Persones en Situació de Dependència De les tasques realitzades durant l’any 2017 pel Consorci en l’àmbit de la dependència, cal destacar-ne les següents: 278 L’atenció i la informació de les persones amb dependència i els seus familiars a Drets Socials trav s de l’espai d’atenció al públic. Memòria 2017 La identi cació, tramitació i resolució de les incidències que es puguin produir Organismes durant tot el proc s de valoració i establiment del Pla individual d’atenció (PIA . Autònoms L’atenció, l’assessorament i l’orientació dels i les professionals que treballen en el sistema residencial. La supervisió i la validació de tots els acords PIA que els i les professionals de l’àmbit residencial estableixen amb les persones amb dependència o amb els seus familiars. La creació d’un espai de formació, assessorament i intercanvi continuat adre at als i les professionals de la ciutat que treballen en l’àmbit de la dependència. La realització d’un Pla de contingència per a la resolució de PIA pendents de tancament a la ciutat. El nombre de primeres sol·licituds registrades durant l’any 2017 ha estat d’11. 8 . Tamb s’han registrat 11. 3 sol·licituds de revisió de grau o reclamacions. El Consorci tamb ha coordinat les treballadores socials de les residències de la Xarxa Pública de Serveis Socials en l’elaboració dels PIA que impliquen un acord entre la per- sona amb dependència o els seus familiars i el treballador o treballadora social en re- lació amb el servei o serveis que rebrà la persona. Aquesta coordinació ha suposat l’any 2017 la supervisió, la validació i el tancament de 3. 2 PIA de persones que viuen en una residència. D’altra banda, el nombre d’actuacions PIA validades l’any 2017 pel pla de contingència ha estat de 3.2 1. El Consorci tamb ha seguit gestionant la llista d’espera d’acc s a les residències i cen- tres de dia per a gent gran, i resol les incidències que es puguin produir. Pel que fa a les sol·licituds d’informació o gestió, l’any 2017 se n’han atès 1.30 , de les quals 17.712 han estat presencials; 28.1 8, per via electrònica a trav s del correu, i . 3 , telefòniques. Taula 6.2.2.7. Atenció a persones en situació de dependència Consorci de Serveis Socials de Barcelona, 2017 2016 2017 % d’increment Atencions prestades al Servei d’Informació .8 1.30 2, 3 Sol·licituds registrades1 11. 0 11. 8 0,72 Valoracions realitzades1 . 2 11. 3 1 , Plans individuals d’atenció (PIA desplegats pel Consorci .3 3 .813 27,27 Serveis d’Atenció a les Persones amb Drogodependències 27 El Consorci ha seguit gestionant durant el 2017 la Comunitat Terapèutica Can Puig. Es tracta d’una institució terapèutica, educativa i socialitzadora que, mitjan ant la con- Drets Socials tenció afectiva, es planteja oferir un espai on el resident pugui evidenciar i identi car Memòria 2017 la seva patologia, millorar les seves relacions amb l’entorn, assolir m s estabilitat emo- Organismes cional i un progressiu augment de l’autoestima, adquirir o recuperar valors que facilitin Autònoms la integració social, modi car actituds concretes i interessos i iniciar la seva projecció de futur. L’any 2017 s’han atès a la comunitat terapèutica persones; tots homes. Hi ha hagut 78 sortides del recurs, 2 de les quals han estat altes terapèutiques, 20 han estat sortides voluntàries i 7, expulsions. Per tant, l’índex d’èxit d’estada per al 2017 s del . Taula 6.2.2.8. Atenció a persones en situació de drogodependència Consorci de Serveis Socials de Barcelona, 2017 2016 2017 % d’increment Centres gestionats 1 1 0,00 Persones ateses en els serveis del Consorci ,21 Tramitació de documentació L’assessoria jurídica del Consorci s l’encarregada de documentar els infants i adoles- cents estrangers tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA . Això implica diverses tasques, l’objectiu de les quals s poder resoldre la si- tuació juridicodocumental de cada infant que s tutelat per l’administració catalana. A part, tamb s’ofereix el servei d’assessoria jurídica a joves vulnerables majors d’edat. Durant l’any 2017, s’han tramitat 11 permisos de residència inicials, 133 renovacions i 13 excepcions d’autorització de treball d’infants i adolescents tutelats i tutelades a Barcelona província. S’han tramitat tamb 10 passaports i 83 cèdules. Respecte als joves majors d’edat en situació de risc social, des del Consorci s’han efec- tuat renovacions de permisos de residència. Actuacions i esdeveniments rellevants Com a esdeveniments m s rellevants d’aquest 2017 es destaquen els següents: Pla director 2017-2021: el 2017, i coincidint amb l’arribada del nou gerent, Joan Uribe, es va elaborar un nou pla estratègic del Consorci per als propers quatre anys, que va ser aprovat al juny pel Consell de govern. Aquest pla vol promoure la dinamització del funcionament del CSSBCN i impulsar així un canvi en el si de l’organització. Coordinació de la comissió de residències de la Taula d’Atenció Integrada Social i Sanitària. En el marc del Pla interdepartamental d’atenció i interacció social i sanitària PIAISS, el Consorci t l’encàrrec de coordinar un grup de treball que t per objectiu revisar i millorar el circuit d’acc s i d’atenció a la complexitat a resi- dències i centres de dia de la ciutat de Barcelona. 280 Aprovació del model integral d’atenció a la infància i l’adolescència, i les seves Drets Socials famílies, a la ciutat de Barcelona: el Consorci ha liderat la coordinació d’aquest Memòria 2017 projecte, que preveu un abordatge integrat entre els actuals serveis d’atenció a la infància i adolescència de la ciutat sota el paraigües del Consorci. El setembre Organismes Autònoms de 2017 es va presentar la proposta tècnica del projecte i va ser aprovada per Consell de Govern, i es va proposar com a data d’inici del desplegament del mo- del integral l’any 201 . Creació del centre Dar Chabab, que at n joves vulnerables, la majoria d’ells ma- jors d’edat, amb problemes de salut mental o d’addicció a substàncies tòxiques. Renovació de l’aposta de les administracions consorciades pel CSSBCN: el 2017 s’ha evidenciat que tant la Generalitat de Catalunya com l’Ajuntament de Barcelona han apostat per enfortir el Consorci, donar-li el sentit pel qual va ser creat i potenciar l’autonomia necessària per construir la seva pròpia identitat. Inici d’un treball en coordinació amb altres consorcis de la ciutat: concretament, s’han dut a terme reunions amb el Consorci d’educació de Barcelona (CEB i amb el Consorci sanitari de Barcelona per identi car necessitats i millorar el treball conjunt. Reptes de futur per al 2018 Els principals reptes per a l’any 2018 són els següents: Millorar el funcionament intern del Consorci en relació amb els circuits, la presa de decisions, els processos i les coordinacions. Continuar amb la publicació de tots els aspectes d’organització i gestió d’acord amb les normatives de la transparència. Completar els traspassos previstos per aquest any al Pla director 2017-2021. Comen ar a incidir en models integrals d’atenció a les persones ateses pels di- versos serveis del Consorci. Ésser propositius en la plani cació de polítiques relacionades amb els serveis socials especialitzats. Assegurar la continuïtat en l’atenció a les persones valorades per dependència, i a les seves famílies, i oferir-los una atenció integral. Treballar amb les administracions consorciades l’assoliment de serveis especí- cs per a per ls de persones amb discapacitat, per millorar la coordinació en la resposta. Construir un espai comú d’abordatge del suport als joves en situació de vulnera- bilitat / extutelats. Acompanyar l’atenció a l’arribada de MENA i la generació de noves places resi- dencials per part del sistema de protecció. Elaborar el disseny del desplegament del model integral d’atenció a la infància i l’adolescència en risc a la ciutat. 281 Drets Socials Joan Uribe Vilarrodona Memòria 2017 Organismes Autònoms Taula 6.2.2.9. Indicadors de producció dels serveis Consorci de Serveis Socials de Barcelona, 2017 % d’increment 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2011-2017 Atenció a la Infància i l’Adolescència Centre d’acolliment (CA i centres re- sidencials d’acció educativa (CRAE 1. 30 1.1 8 1.1 1.2 3 1.3 2 1.3 3 1. 1 7,7 Atenció a joves vulnerables Joves atesos en els pisos del Consorci 3 7 3 37 1 2 7 - , Joves atesos al centre Dar Chabab1 - - - - - - Persones ateses als serveis d’atenció a les dones 1 7 87 8 87 71 1 ,3 Atenció a les persones amb discapacitat Persones ateses en centres de dia i centres residencials 2 3 2 3 2 7 307 3 7 ,81 Suport a l’autonomia personal i atenció a la dependència Persones ateses al Servei d’Informació 0.8 3 2 .70 0.1 3 .77 0. 78 .8 1.30 2 , Sol·licituds registrades 1 . 08 10.070 8. 2 7.7 7 10.0 11. 0 11. 8 -21,37 Valoracions realitzades 17.1 12. 12 8.073 .832 7.30 . 2 11. 3 -32,7 Plans individuals d’atenció (PIA desplegats pel Consorci 3. 3 3.082 3.0 1.8 3 1. 70 .3 3 .813 7,88 Atenció a les persones drogodependents Persones ateses 3 1 1 7 ,32 6.2.3. Consorci d’Educació de Barcelona Missió El Consorci d’Educació de Barcelona (CEB t la missió d’avan ar cap a una gestió in- tegrada de l’educació de la ciutat, sota els principis de la proximitat i l’e càcia, per millorar-ne els nivells d’excel·lència i d’equitat. Aposta per una escola inclusiva, que cerca la innovació i impulsa el treball en xarxa des de l’autonomia i l’optimització dels recursos públics. Tamb s l’interlocutor únic dels centres educatius públics i privats concertats de la ciutat, i at n les necessitats educatives de les famílies. Un dels grans objectius de la Carta municipal de Barcelona s refor ar l’autonomia de la ciutat al servei d’una ad- ministració m s e ca i propera a la ciutadania. El Consorci connecta amb la tradició educativa innovadora de la ciutat i, alhora, aposta per una gestió pública m s e cient. 283 Entorn Drets Socials El Consorci d’Educació de Barcelona acaba el seu 7è any amb la declaració llegida a Memòria 2017 l’acte inaugural de la nova seu del CEB. El resum de l’any 201 -201 ens permet con- cloure que ha estat un any de novetats i d’intencions renovades que no tenen cap altra Organismes Autònoms motivació que la de continuar treballant per a la millora de l’educació a la ciutat de Barcelona. Recursos L’exercici pressupostari del CEB de 2017 ha estat de 177.3 .1 3 euros. Pel que fa al pressupost de despeses, s a dir, de les obligacions reconegudes, el capítol m s impor- tant correspon al de b ns i serveis, amb un 3 , sobre el total del pressupost, seguit del capítol de personal, que n’ha suposat un 3 ,2 (taula .2.3.1 . Taula 6.2.3.1. Liquidació del pressupost Consorci d’Educació de Barcelona, 2017 Capítol € % Despeses Personal .122. 02,00 3 ,20 B ns i serveis .78 .1 7,00 3 , 0 Transferències de capital 11. 7.823,00 ,77 Inversions 31.1 0.11 ,00 17, 8 Variacions d’actius nancers 70. 80,00 0,0 Total 177.116.616,00 100,00 Ingressos Taxes, venda de b ns i serveis i altres ingressos 2. 7. 8 ,00 1, 7 Transferències corrents 1 2.7 3.2 ,00 80, 2 Alienació d’inversions reals 31.0 0.18 ,00 17, 3 Variacions d’actius nancers 03. 8 ,00 0,28 Total 177.345.153,00 100,00 Durant aquest curs el CEB ha disposat d’un equip humà de .7 3 professionals, dels quals un 8 són personal docent i un 1 són personal d’administració i serveis. Tots ells han desenvolupat la seva tasca en els diversos centres i serveis educatius gestio- nats pel CEB (taula .2.3.2 . Taula 6.2.3.2. Recursos humans Consorci d’Educació de Barcelona, 2017 Personal de serveis educatius 8. 2 Personal d’administració i serveis 1.318 Total 9.743 28 Activitat Les activitats m s destacades del Consorci es poden classi car en: Drets Socials Memòria 2017 Gestió del procés de preinscripció i matrícula Organismes Autònoms Des del Consorci d’Educació s’ha organitzat i coordinat el proc s anual ordinari de pre- inscripció i matrícula als centres docents de la ciutat de Barcelona de titularitat públi- ca i privada concertada per als ensenyaments d’educació infantil, primària i secundària obligatòria, i per als ensenyaments postobligatoris (batxillerats, formació professional i arts plàstiques i disseny i programes de formació inicial. Per al curs 201 -2017 en el proc s de preinscripció es van rebre . 30 sol·licituds per al conjunt dels nivells educatius, que abasten des d’educació infantil ns als progra- mes de formació inicial (taula .2.3.3 . Consorci d’Educació de Barcelona, 2017 Oferta de places vacants Sol·licituds rebudes Nivell educatiu Curs Curs % Curs Curs % 2015-16 2016-17 d’increment 2015-16 2016-17 d’increment Educació infantil (1r cicle . 3 .370 -3, 2 7. 81 7.7 0 3, Educació infantil (2n cicle 1 .820 1 . 30 -1,20 1 .0 13.7 2 -2,08 Educació primària .1 2 .78 -7,7 3.211 3.3 3 , 7 Educació secundària obligatòria . . -2,21 8.0 8.372 ,0 Batxillerats .87 .7 1 -2,83 3. 0 3. 3 1,38 Formació professional 1 . 8 1 .1 1 - ,7 18. 0 1 . 8 -10,8 Arts plàstiques i disseny 1.03 0 - ,72 771 8 -10, Programes de formació inicial 7 8 0,8 1.02 32 - , 3 Total 58.660 56.701 -3,34 57.095 55.430 -2,92 La demanda atesa durant el proc s de preinscripció va ser similar a la del curs 201 - 2017. El conjunt de sol·licituds ateses va ser de 2. 3 . La variació m s signi cativa la trobem en les sol·licituds ateses en la formació professional, en què es va registrar una disminució d’un 11,3 respecte al curs anterior (taula .2.3. . Consorci d’Educació de Barcelona, 2017 Demanda atesa Nivell educatiu Curs Curs % 2015-16 2016-17 d’increment Educació infantil (1r cicle .307 .2 -1,18 Educació infantil (2n cicle 13.307 12. -2,72 Educació primària 1.71 1. 3 -7,17 Educació secundària obligatòria 7.387 7. 7 2, Batxillerats 3. 1 3.37 -1,20 Formació professional 13.007 11. 30 -11,3 Arts plàstiques i disseny 2 87 - , 7 Programes de formació inicial 1 72 1, Total 44.353 42.434 -4,33 Les principals actuacions s’encaminen a complir els objectius generals següents: Programar l’oferta educativa: grups, ensenyaments i places. Establir el marc normatiu especí c per als processos de preinscripció i matrícu- la anuals. Programar l’oferta educativa a mitjà i llarg termini a partir de les dades demo- grà ques disponibles. Preveure, plani car i proposar la programació i la distribució territorial (àrees d’in uència i adscripcions dels centres docents. El nombre d’alumnes que han iniciat el curs 201 -2017 en qualsevol dels centres de la ciutat (públics, concertats i privats no concertats s’ha mantingut pràcticament igual respecte al curs anterior. Destaca per districtes l’aportació de Sarrià - Sant Gervasi, que en els ensenyaments bàsics (de 3 a 1 anys representa m s d’un 1 d’alumnes inscrits sobre el conjunt de la ciutat. Contrasten amb aquestes dades les del Districte de Ciutat Vella, que representa tan sols un ,2 d’aquesta franja que cursa estudis de règim general a la ciutat (taula .2.3. . Consorci d’Educació de Barcelona, 2017 Infantil Infantil Districtes (0-3) (3-6) Primària Secundària Total 3-16 Batxillerat Total Ciutat Vella 3 1.80 3. 22 2.1 7. 3 1.1 .2 7 L’Eixample 2.730 .2 1 11.07 7.3 3 23. 83 .0 7 30. 0 Sants-Montjuïc 1. 7 3.3 2 . 8 . 78 1 . 18 1. 13 18.128 Les Corts 1.1 0 3.08 . 2 . 1 .27 1. 80 17.01 Sarrià - Sant Gervasi 2.3 8 . 03 12.832 10. 72 2 .207 . 80 37.2 Gràcia 1.371 2. 2 .8 2. 3 11.7 2 1 .102 Horta-Guinardó 1. .10 8.8 7 . 01 18.8 1. 2 22.2 Nou Barris 1. 7 3. 0 7. 81 .3 8 1 .2 3 1. 0 1 .278 Sant Andreu 1. 8 3. 0 7.8 2 . 7 1 . 3 1. 02 1 . 3 Sant Martí 2. 12 . 7 11. 8 . 2 . 2.21 2 . 87 Barcelona 17.795 39.737 82.073 55.248 177.058 22.568 217.421 Procés d’admissió durant el curs escolar El Consorci d’Educació de Barcelona organitza i coordina l’escolarització de l’alumnat que sol·licita pla a a educació infantil (segon cicle , educació primària i educació se- cundària obligatòria un cop tancat el proc s de preinscripció, en període de continuïtat. En el curs 201 -2017 s’han recollit per primera vegada les dades corresponents a l’alumnat que arriba nou al sistema educatiu –matrícula nova–, ja que ns ara tam- b es comptabilitzaven altres alumnes, com ara els que canviaven de centre. És per aquest motiu que no es poden comparar les dades d’aquest curs escolar amb les de cursos anteriors. La taula següent inclou les sol·licituds rebudes abans de l’inici del curs escolar i les rebudes directament als centres docents. Taula 6.2.3.6. Admissió de continuïtat Consorci d’Educació de Barcelona, 2017 Sol·licituds1 Curs 2016-17 Educació infantil (2n cicle 30 Educació primària 1.277 Educació secundària obligatòria 1.27 Total 3.481 Beques i ajuts Les beques i ajuts per a l’estudi són un instrument compensatori de desigualtats que t per objectiu garantir a l’alumnat la igualtat en l’acc s a l’educació i contribuir a reduir l’abandonament escolar prematur. Beques de caràcter general Les dades que s’ofereixen fan referència a les beques i ajuts per a l’estudi per a l’alumnat que cursa estudis obligatoris, postobligatoris i superiors no universitaris. Durant el curs escolar 201 -2017 s’han concedit un , m s de beques respecte al curs anterior. Taula 6.2.3.7. Beques de caràcter general, per població, tramitades segons la procedència de l’alumnat Consorci d’Educació de Barcelona, 2017 Curs Curs % 2015-16 2016-17 d’increment Barcelona . 1 7.2 8 ,12 Resta de poblacions .70 7. 38 13, 1 Total 13.619 14.906 9,45 Taula 6.2.3.8. Beques de caràcter general per nivell educatiu tramitades al llarg del curs 2016-2017 Consorci d’Educació de Barcelona, 2017 % distribució % distribució Concedides Denegades Total de les beques de les beques concedides denegades sobre el total sobre el total Batxillerat 2.102 3.0 7 8, 31,01 Grau mitjà 1. 30 1.132 2.7 2 ,02 0, 8 Grau superior .323 3.02 7.3 8 8,83 1,17 Proves d’acc s a cicles formatius de grau mitjà i superior 1 70 21 8,0 31, Idiomes 8 202 300 32, 7 7,33 Programa de formació i inserció 72 31 103 , 0 30,10 Estudis superiors 20 1 ,1 ,8 Estudis no convocats 0 211 211 0,00 100,00 Total 8.870 6.036 14.906 59,51 40,49 En aquest apartat es re ecteixen els ajuts i subsidis per a l’alumnat amb necessitats especí ques amb suport educatiu derivades de discapacitat o trastorn greu de con- ducta, i tamb els ajuts per a programes complementaris per a alumnes amb necessi- tats especí ques amb suport educatiu associades a altes capacitats. S’han tramitat 3. 2 beques per a alumnes amb necessitats especí ques, amb un percentatge de sol·licituds concedides d’un 82,7 (taula .2.3. . Aquestes beques són les que s’ofereixen a l’alumnat amb necessitats especí ques de- rivades de discapacitats o trastorns greus de conducta, i tamb a l’alumnat amb ne- cessitats especí ques associades a altes capacitats. Consorci d’Educació de Barcelona, 2017 Curs Curs % 2015-16 2016-17 d’increment Beques tramitades 3.286 3.429 4,35 Concedides 2. 2.837 ,31 Denegades 2 2 0,00 288 Per tipus de centre Especí cs 1. 8 1.7 ,33 Drets Socials Ordinaris 1. 00 1. 70 ,38 Memòria 2017 Per procedència de l’alumnat Organismes Barcelona ciutat 2.7 2.817 2,2 Autònoms Resta de poblacions 32 12 1 ,0 Ajuts de menjador Des del curs 2008-200 , el Consorci gestiona la convocatòria d’ajuts de menjador per a alumnes escolaritzats en centres públics i concertats que cursin des de P3 ns a t d’ESO. El pressupost inicial d’aquest curs escolar ha estat un 32 m s elevat respecte a l’any anterior (taula .2.3.10 . Taula 6.2.3.10. Ajuts de menjador Consorci d’Educació de Barcelona, 2017 Curs Curs % 2015-16 2016-17 d’increment Pressupost inicial de la convocatòria (€ 8. 00.000 11.2 .000 32, 3 Sol·licituds totals 28.03 30. 3 8, 2 Ajuts concedits 22. 23. 17 ,13 Despesa nal de la convocatòria (€ 1 . 0 .000 17.7 . 7, 2 El Districte de Nou Barris s el que ha rebut m s ajuts, que ja n’ha obtingut un 1 ,12 del total; a continuació se situa Sant Martí, amb un 1 , 3 , i el segueix de prop Sants- Montjuïc, amb un 12, 1 . Taula 6.2.3.11. Ajuts de menjador per districtes Consorci d’Educació de Barcelona, 2017 Sol·licituds Ajuts % distribució delsconcedits ajuts concedits Ciutat Vella 2.371 1. 7 8,38 L’Eixample 3.077 2.3 10,1 Sants-Montjuïc 3.7 2. 31 12, 1 Les Corts 1.0 7 3,20 Sarrià - Sant Gervasi 1.2 8 878 3,72 Gràcia 1.7 2 1.27 , 2 28 Horta-Guinardó 3. 2.730 11, Nou Barris . 7 . 1 1 ,12 Drets Socials Sant Andreu 3.3 2. 08 10, 2 Memòria 2017 Sant Martí .7 3. 1 , 3 Organismes Total 30.539 23.617 100,00 Autònoms Respecte al nivell educatiu, l’educació primària ha rebut un 0 dels ajuts concedits, la xifra m s alta respecte al total. Taula 6.2.3.12. Ajuts de menjador segons nivell educatiu Curs 2016-2017 Consorci d’Educació de Barcelona, 2017 Sol·licituds Ajuts % distribució concedits total sobre ajuts concedits Educació especial 37 3 1, Educació infantil .30 . 8 2 , Educació primària 18.0 0 1 .070 , 8 Educació secundària obligatòria 2.808 2.22 , 2 Total 30.539 23.617 100,00 Actuacions destacades corresponents a la programació anual 2016-2017 En el curs 201 -2017, el CEB, Escola Nova 21, l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB i l’Associació de Mestres Rosa Sensat han signat un conveni per sumar diferents iniciatives i processos. Arran d’aquest conveni s’ha generat un projecte per a la innovació pedagògica que s propi de la ciutat de Bar- celona: les Xarxes per al canvi. Les principals funcions d’aquestes xarxes són compartir i adquirir els coneixements rellevants per avan ar cap a un horitzó comú de transfor- mació educativa; interactuar al voltant dels recursos que generi el programa; impulsar i articular processos de coneixement, formació i capacitació de forma col·laborativa i autogestionada, i compartir experiències dels centres en el proc s de transformació. La composició de cada xarxa parteix de la lògica de la proximitat territorial i tenen el propòsit de ser inclusives i heterogènies, s a dir, han de permetre que hi puguin coexistir centres que es troben en estadis diferents i que tenen ritmes diferents en el proc s de canvi. S’ha establert que el projecte tingui una durada de tres cursos i, a la seva , s’espera que hagi aconseguit un sistema de treball autosostenible. Paral·lelament, als districtes de Ciutat Vella i d’Horta-Guinardó està implantada la Xarxa de competències bàsiques, formada per un equip de docents d’educació infantil, primària i secundària que desenvolupen el treball per competències als seus centres, elaboren instruments de suport per orientar els processos de re exió i la gestió del currículum per competències bàsiques i comparteixen processos d’autoavaluació. Eines per al canvi 2 0 És un programa per a la innovació educativa basat en les mentories i ofereix formació i Drets Socials acompanyament als centres de primària i secundària públics. S’ha iniciat aquest curs Memòria 2017 amb la col·laboració de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB i la Facultat de Organismes Ciències de l’Educació de la UAB. Autònoms Els centres participants reben el suport d’un professional del CEB que actua com a mentor per acompanyar a fer el canvi des de dins. Els centres tamb participen en la xarxa territorial. Cada centre s’inscriu en el programa per a dos cursos escolars i un tercer any de treball autònom vinculat a la xarxa. Els centres han d’assegurar la par- ticipació d’un nucli impulsor d’un 20 del claustre, el qual haurà d’assistir tant a les conferències i els tallers de la xarxa com a les sessions de mentoria. Tamb haurà de produir els informes del progr s. Durant aquest curs escolar 2 centres de primària i secundària han rebut suport grà- cies a aquest programa, que, dotat d’un pressupost de 2 . 00 euros, ha permès dur a terme 17 mentories. Programes Magnet i Escoles Tàndem Magnet s un programa impulsat per la Fundació Jaume Bo ll en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament, l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB i la Diputació de Barcelona que t per objectiu acompanyar els centres de primària i secundària en el desenvolupament d’un projecte educatiu en alian a amb una institució. Aquesta alian a ha de permetre al centre desenvolupar un projecte educatiu innovador, de qualitat i atractiu, que tingui magnetisme i es converteixi en un projecte de referència en el territori, tant per a les famílies com per a la comunitat educativa. El programa està inspirat en les Magnet Schools dels Estats Units, que funcionen des dels anys setanta. Les institucions que hi participen són institucions de referència i excel·lència en un camp de coneixe- ment especí c –ciència, tecnologia, art, comunicació audiovisual, etc.–, que te- nen un compromís educatiu amb la societat i una gran capacitat de transferir innovació i coneixement. Escoles Tàndem s un programa impulsat per la Fundació Catalunya La Pedrera en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament. En aquests centres es con- creta un projecte educatiu que gira entorn d’una especialització en una matèria que vertebra el currículum de les escoles. L’especialització s’aconsegueix a tra- v s del partenariat de centres educatius amb institucions de referència. Aquesta especialització pot variar segons la institució de referència que formi part del tàndem –música, ciències, matemàtiques, audiovisuals, etc.–. L’especialització vol ser un element clau per potenciar les competències bàsiques que tot alumne ha d’adquirir. Formació de docents És la formació voluntària dirigida al professorat de primària i secundària de la ciutat que es duu a terme durant el curs escolar. Pot ser de caire presencial o semipresencial. El professorat interí novell de primària i secundària de forma obligatòria ha de fer un curs de 30 hores d’introducció a la tasca docent. El CEB organitza el curs, n’adapta els continguts i gestiona la formació. 2 1 Drets Socials Taula 6.2.3.13. Formació de docents Consorci d’Educació de Barcelona, 2017 Memòria 2017 Organismes Curs Curs % Autònoms 2015-16 2016-17 d’increment Activitats formatives 71 2 , 0 Professorat inscrit 1 .338 17. 2 , 0 Professorat amb certi cat d’assoliment 10.12 12.082 1 ,33 Durant el curs 201 -2017 es van incrementar tots els indicadors relatius a la forma- ció de docents en comparació amb l’any anterior. Com a dades rellevants, cal desta- car l’augment d’un 2 , del professorat inscrit i l’increment d’un 2 , del nombre d’activitats formatives. Els centres de recursos pedagògics com a assessors d’innovació Durant aquest curs s’ha repensat el paper dels centres de recursos pedagògics (CRP , a trav s de formació interna i acompanyament, en una doble línia: que esdevinguin assessors d’innovació, de manera que acompanyin els centres educatius en un pro- c s d’actualització de les metodologies d’aprenentatge, i que siguin dinamitzadors de xarxes entre els centres educatius d’una mateixa zona, de manera que les pràctiques de referència es comparteixin i que tots progressin de forma equilibrada. L’objectiu s avan ar cap a un model de servei basat en l’especialització temàtica en què els CRP esdevinguin agents clau per a l’actualització pedagògica dels equips docents dels cen- tres i es treballa a partir de quatre eixos principals: l’alfabetització digital els valors de ciutadania l’art i la creativitat el plurilingüisme i l’intercanvi Programa èxit El Programa èxit ofereix refor escolar a l’alumnat que, amb un suport adequat, pot mi- llorar els resultats acadèmics, consolidar els aprenentatges i millorar els hàbits de tre- ball. S’adre a principalment a nois i noies les famílies dels quals no els poden propor- cionar el suport que necessiten per millorar el rendiment acadèmic. S’hi impliquen els tutors i tutores de l’alumnat participant i hi ha prevista una acció de suport educatiu de joves estudiants que sovint són exalumnes de l’institut i que, atesa la vinculació i el rol de referents que adquireixen per a l’alumnat, s’anomenen amics i amigues grans». Taula 6.2.3.14. Participació Programa èxit 1 Consorci d’Educació de Barcelona, 2017 Curs Curs % 2015-16 2016-17 d’increment Centres 2 2 Escoles 7 10 12,37 Instituts 3 3 10,2 Drets Socials Total 136 152 11,76 Memòria 2017 Participants Organismes Alumnat 2. 78 2.701 ,00 Autònoms Amics grans i coordinadors 313 3 2 12, Pressupost (€ 8. 1.830 0, 2 El Programa èxit 2 dona suport als centres d’educació secundària obligatòria en la creació d’estratègies per evitar l’abandonament escolar prematur i millorar les expec- tatives de l’alumnat. Ho fa a trav s de dues propostes: els tallers que tenen lloc dins i fora del centre i en els quals s’adopta un enfocament metodològic competencial de di- verses temàtiques professionals amb l’objectiu de fomentar la igualtat d’oportunitats en l’alumnat d’educació secundària obligatòria, i els tallers d’O cis a la ciutat, que ofe- reixen la possibilitat que l’alumnat s’acosti a entorns laborals durant un trimestre es- colar per conèixer possibilitats formatives m s enllà de l’educació obligatòria. Taula 6.2.3.15. Participació Programa èxit 2 Consorci d’Educació de Barcelona, 2017 Curs Curs % 2015-16 2016-17 d’increment Tallers dins i fora del centre Escoles 37 37 0,00 Instituts 800 0 20,00 Entitats col·laboradores 12 12 0,00 Instituts 22 2 18,18 Alumnat 20 220 ,2 Entitats col·laboradores 0,00 Pressupost (€ 101.300,00 12 .300,00 2 , 8 Programa èxit estiu El Programa èxit estiu ofereix acompanyament educatiu durant l’estiu (tres setmanes del mes de juliol i la darrera setmana del mes d’agost als centres que ho sol·licitin. S’adre a a l’alumnat de 1r a t d’ESO que hagi de recuperar al setembre matèries sus- peses en la convocatòria de juny. En col·laboració amb BCN Esports, 2 dels centres participants ofereixen a l’alumnat activitats esportives durant el mes de juliol. Taula 6.2.3.16. Evolució de la participació de l’alumnat i els centres al Programa èxit estiu Consorci d’Educació de Barcelona, 2017 Curs Curs % 2015-16 2016-17 d’increment Centres públics Instituts 8 2,08 Alumnat 1. 08 1.7 8 7,8 Amics grans i coordinadors 2 2 0,00 2 3 Pressupost (€ 1 1.330 1 3.8 0 1,7 Drets Socials Centres privats concertats Centres 13 12 7, Memòria 2017 Alumnat 3 0 321 17, Organismes Autònoms Pressupost (€ 28. 80,00 28. 80,00 0,00 D’altra banda, el programa tamb subvenciona les activitats d’acompanyament educa- tiu d’estiu que organitzen els centres privats concertats, i prioritza els que presenten uns resultats acadèmics per sota de la mitjana de la ciutat i que se situen en entorns socioeconòmics desafavorits. Els equipaments educatius al Consorci d’Educació de Barcelona Per portar a terme la millora, adequació i manteniment de tots els espais educatius que con guren el mapa de la ciutat de Barcelona es treballa diàriament en tot el que fa referència al manteniment, neteja, mobiliari, equipaments i sinistres. Però al ma- teix temps tamb es gestionen, plani quen, desenvolupen i executen altres projectes constructius per tal de donar resposta a les necessitats canviants de l’educació a la ciutat. A continuació hi ha una relació dels projectes i les obres de gran reforma o ampliació que s’han portat a terme al llarg del curs 201 -2017. Taula 6.2.3.17. Projectes i obres de gran reforma i ampliació Consorci d’Educació de Barcelona, 2017 Iniciats Acabats Projectes Millores a l’Institut Rambla Prim Reforma de Can Ros s de l’Escola Anglesola provisional Centre nou Escola Anglesola de nitiva Ampliació de l’Institut les Corts Centre nou EBM Sants-Badal (BIMSA Reforma de l’Escola Poblenou (fase 1b Centre nou EBM Germanetes (PMHB Centre nou Institut Escola Antaviana Reforma integral de la secció d’Institut Cristòfol Colom Remodelació de l’EBM Aurora-Raval Remodelació de l’EBM Canòdrom Remodelació de l’EBM Encants Centre nou Institut Martí Pous Restauració de l’Escola Baixeras Centre nou Institut Escola Trinitat Nova Ampliació de l’Escola Ignasi Iglesias Ampliació de l’Escola Mar Bella Obra Ampliació de l’EBM Tres Tombs (fase 1 Reforma de Can Ros s de l’Escola Anglesola provisional Remodelació de l’EBM Aurora-Raval Ampliació de l’Institut les Corts Centre nou Institut Viladomat (Dep. Centre nou Escola Massana Centre nou Institut Martí Pous (Dep. Centre nou Institut Maria Espinal (Dep. EMAV Estudi Centre nou EBM La Teixonera Centre nou EBM Can Carreres Centre nou EBM Pere Calafell Centre nou Llar d’Infants l’Airet Construccions modulars De manera plani cada, s’han elaborat estudis sobre l’evolució de les demandes d’escolarització i s’hi han pogut detectar alguns increments. Mitjan ant les construc- cions modulars s’ha donat resposta a aquestes necessitats, mentre s’estudia l’evolució de les previsions i el possible creixement convencional del centre. Els centres on s’han detectat increments són els següents: Institut Escola Antaviana Escola Eixample 1 Escola Eixample 2 Escola Cartagena Escola Gràcia Ampliació Institut Viladomat Ampliació Escola Flor de Maig Ampliació Institut Maria Espinal Ampliació Escola 30 Passos Ampliació Institut Martí Pous Ampliació Escola Enten a Reptes de futur per al 2018 Cal elaborar el Pla estratègic del CEB 2017-2021, en què s’estableixi un pla de treball que permeti construir durant l’any 2018 el conjunt de prioritats, plans, programes i actuacions que han de permetre avan ar en l’èxit educatiu i la millo- ra dels nivells d’equitat i excel·lència. Al mateix temps, tamb cal de nir el model de gestió del CEB. El punt de partida serà l’actualització dels compromisos del Consorci amb els principis de proximitat, e càcia i territorialitat, i la cooperació entre les administracions consorciades. Tamb cal plani car la participació de la comunitat educativa en la de nició del Pla estratègic del CEB. S’han d’integrar els centres municipals. Cal treballar una proposta de full de ruta per fer possible la integració dels centres a la xarxa de serveis públics de la Generalitat, amb la participació i el màxim consens de tots els actors implicats (docents, direccions, sindicats, administracions i famílies . 2 Establir un model de governan a del CEB. Cal fonamentar els mecanismes per a Drets Socials la contribució de les direccions a les juntes territorials de ciutat i la participació Memòria 2017 en el comitè de direcció ampliat. Tamb s’ha de dissenyar un sistema àgil de con- sulta a les direccions de centres en temes d’especial rellevància. A m s, s ne- Organismes Autònoms cessari consultar i consensuar aspectes rellevants, com ara la política educativa en comissió de la junta de direccions. Incorporar les direccions a les comissions de treball de les diferents àrees. Cal elaborar una proposta de treball per a l’elaboració d’un Pla estratègic del Consorci d’Educació de Barcelona. El Pla estratègic del Consorci d’Educació ha de ser un proc s de plani cació, re exió i coneixement sobre com volem que si- gui l’educació a la ciutat de Barcelona i el seu model de governan a institucional i de gestió per al període 2017-2021. El punt de partida serà l’actualització dels compromisos del Consorci amb els principis de proximitat, e càcia i territorialitat, la cooperació entre les adminis- tracions municipals i de la Generalitat, i la participació dels centres i la comuni- tat educativa, inclosos famílies i alumnes. Mercè Massa Rincón 6.2.4. Institut Infància i Adolescència de Barcelona Missió L’Institut Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB t com a missió: Contribuir a una societat i una Barcelona on infants i adolescents visquin amb dignitat i creixin amb igualtat d’oportunitats en espais socials i en entorns fa- miliars i afectius enriquidors, saludables i protectors, fent efectius tots els seus drets i el seu màxim desenvolupament. Treballar per aconseguir que la infància i l’adolescència ocupin un lloc prioritari en l’agenda pública, de manera que l’atenció als seus drets humans especí cs, com a subjectes i com a col·lectiu, es consideri un afer públic prioritzat amb in- versió i polítiques basades en anàlisis i evidències. Treballar perquè es visibilitzi el paper d’infants i adolescents com a ciutadans amb capacitats creixents i com a agents de canvi de la ciutat, i es consideri l’edat 2 dels 0-17 anys com una etapa estratègica del cicle de la vida per aconseguir mi- llores col·lectives presents i futures. Drets Socials Memòria 2017 Organismes Autònoms Entorn L’IIAB s un consorci adscrit a l’Ajuntament de Barcelona i integrat tamb per la Dipu- tació de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, regit per un consell de govern amb representació de les quatre institucions consorcia- des. És un instrument públic dedicat al coneixement per acompanyar l’Administració local en el seu paper de garantia dels drets d’infants i adolescents, i en la transformació de la ciutat perquè sigui m s adequada per viure-hi la infància i l’adolescència. És un pont entre el coneixement i la política pública per millorar les vides de nenes, nens, noies i nois, aportant perspectiva de drets, comptant amb els seus punts de vista propis i buscant millores concretes en les polítiques locals. Recursos L’IIAB ha tingut uns ingressos de 78.807 euros i una despesa de 28. 31 euros, la qual cosa representa el 1 i el 30 d’increment respecte a l’exercici pressupostari del 201 . En concret, l’augment d’ingressos correspon a comandes de gestió rebudes, com a mitjà propi de l’Ajuntament de Barcelona, per part de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins i de l’Àrea de Drets Socials, així com dos encàrrecs per part del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB . Taula 6.2.4.1. Liquidació del pressupost Institut Infància i Adolescència de Barcelona, 2017 Capítol € % Despeses Personal 1 . 1 , 7 , 0 B ns i serveis 1 . , 8 ,88 Despeses nanceres 10 , 2 0,03 Transferències corrents 3 .88 , 2 8,1 Inversions 1. 17,2 0,3 Total 428.531,15 100,00 Ingressos Ajuntament de Barcelona 32 . 77,03 7,77 Diputació de Barcelona 1 .07 ,00 3,3 2 7 Institut Municipal d’Educació 0.000,00 18,80 Institut Municipal de Parcs i Jardins 3 . 0 ,00 7,71 Drets Socials Consorci d’Educació de Barcelona 11.3 0,00 2,37 Memòria 2017 Total 478.807,03 100,00 Organismes Autònoms Taula 6.2.4.2. Recursos humans Institut Infància i Adolescència de Barcelona, 2017 Equip de treball Direcció - Gerència Directora - gerent 1 Coordinació de projectes Cap de coneixement 1 Cap de projectes 1 Equip de projectes Doctorands amb beca 2 Investigadores col·laboradores 8 Plans d’ocupació municipals 3 Estudiants en pràctiques 1 Serveis generals Directius/ives 1 Secretaria i administració 1 Comptabilitat 1 Total 20 Activitat i actuacions En cada un dels tres eixos estratègics de l’Institut: Contribuir a millorar polítiques locals per fer avan ar els drets de la infància i l’adolescència. Espais de treball. Generar coneixement vinculat a l’agenda pública. Recerques. Enriquir el debat social compartint coneixement. Actes i canals. I en el marc dels àmbits de treball previstos al Pla estratègic 201 -2020, durant el 2017 s’ha treballat a partir de quatre programes: Observatori i governan a Benestars Espai públic, joc i ciutadania Educacions la infància i l’adolescència. Espais de treball Durant el 2017, l’Institut ha impulsat, coordinat o participat en diferents espais de treball periòdics, la gran majoria de l’àmbit de la ciutat de Barcelona i convocats per 2 8 l’Ajuntament o òrgans col·legiats de consulta o participació social. Igualment, hem fet diversos assessoraments experts puntuals en el marc de seminaris, jornades o reu- Drets Socials nions de treball d’administracions públiques i entitats socials on es convida l’Institut Memòria 2017 perquè aporti expertesa i perspectiva d’infància. Organismes Els 1 espais de treball que s’han dut a terme a partir dels quatre programes han estat Autònoms els següents: Observatori i governança . S’ha cocoordinat amb aquest grup de treball del CMBS per trac- tar problemàtiques i propostes per reduir les desigualtats d’oportunitats en la infància i l’adolescència. . Coordinació i redacció de la proposta de diagnosi, marc, reptes i actuacions destacades del Focus de l’Ajuntament de Barcelona. . Participació en la taula d’experts i aportació de dades per a la diagnosi. Benestars . S’ha participat, com a membres del grup motor i transversal, en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva i s’ha contribuït en la construcció dels indicadors. . S’ha participat com a membres del CMBS en aquest proc s dut a terme per l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS per repensar i actualitzar els serveis socials municipals de manera participativa. . S’ha participat en la taula de treball sobre l’eix prioritari d’infància i adolescència. C . S’ha participat com a membres d’aquest consell que assessora, debat i fa el seguiment de les polítiques de garantia de rendes, en especial, B-Mincome, impulsat per Drets Socials. . S’ha partici- pat com a membres del jurat i taula de seminari d’aquest projecte d’UpSocial - Ajuntament de Barcelona, un projecte en què es treballa conjuntament amb ciutats de la xarxa Eurocities per identi car respostes e caces i escalables per abordar el repte de la infància en risc. Espai públic, joc i ciutadania . S’ha impulsat i coordinat el Grup de l’Ajuntament de Barcelona amb responsables municipals de les àrees d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, de Drets Socials i de Drets de Ciutadania, per repensar i incorporar millores a l’espai públic en clau d’infància. . S’ha participat en la jornada i els debats ciutadans sobre espai públic i convivència, organitzats per Drets de Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona. 2 . S’ha col·laborat en aquest grup intern impul- sat pel Departament de Promoció de la Infància. Drets Socials . S’ha cooperat en aquesta línia de treball Memòria 2017 per reduir la desigualtat d’oportunitats en la infància i l’adolescència, en el marc Organismes Autònoms de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva Educacions . S’ha coordinat la ponència d’educació co- munitària, dins el treball de de nició del Pla estratègic del Consorci d’Educació de Barcelona. . S’ha participat com a membres del grup motor i del grup de treball sobre diversi cació de serveis educatius en el proc s liderat per l’IMEB. . S’ha cooperat com a mem- bres assessors d’aquest òrgan, adscrit a la Generalitat de Catalunya, per asses- sorar el Govern en relació amb polítiques i actuacions que tinguin incidència sobre l’organització i ús del temps de vida quotidiana, entre altres, els temps educatius i de cures. treballs tècnics Durant el 2017 s’ha treballat en 1 projectes de recerca i treballs tècnics amb l’objectiu de generar i gestionar coneixement vinculat a l’agenda pública i útil per a la presa de decisions de política local. A continuació s’exposen els projectes segons els programes executats: Observatori i governança . A partir de l’anàlisi de dades feta per desenvolupar el “Focus d’infància i ciutadania 2017-2020”, es recuperen les dades principals sobre infància a la ciutat de Barcelona i es publi- ca l’informe amb dades actualitzades a desembre del 2017. . S’ha comen at a dissenyar un sistema integral d’indicadors de manera col·laborativa amb diversos serveis i institu- cions públiques per optimitzar dades d’enquestes i de registres ja existents, de manera que puguin orientar millor les polítiques públiques que afecten la infàn- cia i l’adolescència. . Es va iniciar l’explotació en clau d’infància de l’enquesta de persones ateses als Centres de Serveis Socials de Barcelona (CSS a partir de la mostra de famílies ateses amb infants. Benestars 300 . Gràcies a la participació de 2 escoles de la ciu- tat, s’ha fet l’enquesta a .000 nens i nenes d’entre 10 i 12 anys de Barcelona. Per Drets Socials primera vegada, l’Ajuntament pregunta directament als nens i nenes d’aquesta Memòria 2017 edat (i no als adults amb qui conviuen sobre el seu benestar en una mostra representativa de ciutat i a partir del qüestionari validat internacionalment Organismes Autònoms Children’s Worlds. . S’han dissenyat i posat en marxa els tallers participatius i de retorn de resultats de l’enquesta tornant a les prop de 0 escoles per treballar amb els infants en la interpretació dels principals resultats i perquè facin propostes de millora del seu benestar per construir la seva agenda. Espai públic, joc i ciutadania . A partir d’una observació de 0 àrees de joc de Barcelona pendents de ser renovades, elaborem un document d’orientacions tècniques que ha de servir per inspirar els criteris dels projec- tistes a l’hora de fer remodelacions d’àrees de joc de la ciutat tenint en compte qüestions relacionades amb el dret al joc a l’espai públic. . Es duu a terme una aproxi- mació etnogrà ca a quatre àrees de joc de la ciutat de Barcelona per conèixer quins són els usos de les famílies i els infants que les freqüenten, què en valo- ren positivament i què consideren que caldria millorar. L’objectiu s determinar quins són els criteris generals que es repeteixen i que poden servir per valorar altres àrees de joc de la ciutat. . S’ha redactat la proposta inicial de me- sura de govern de l’estratègia “Barcelona dona molt de joc”, a nals del 2017, que està previst que es presenti al ple municipal del febrer del 2018. . S’ha iniciat el disseny d’aquest proc s, que es farà el 2018 amb infants per transformar dos parcs de la ciutat en espais lúdics i sistematitzar un model de participació per a espais per jugar. Educacions . S’elabora el primer informe d’una sèrie per sistematitzar da- des sobre educació 0-17 (des de la primera infància ns a l’educació obliga- tòria i postobligatòria, el lleure educatiu inclòs amb l’objectiu de contribuir a identi car els reptes i oferir orientacions per a les polítiques educatives locals. L’informe identi ca els 17 reptes de la ciutat en matèria d’educació en la infància i l’adolescència i proposa 1 propostes d’orientació de política local. S’han avaluat els programes següents: . Amb l’avaluació es mesura la consecució dels ob- jectius dels camins escolars, la situació actual d’aquest programa gestionat per l’IMEB, com funciona i quin impacte t . Així mateix, l’avaluació conclou amb la importància d’inserir el programa en una estratègia m s àmplia per la 301 mobilitat sostenible. . Aquest programa municipal, gestionat per Drets Socials l’IMEB i que actualment arriba a patis escolars, t un desplegament for a Memòria 2017 diferent en funció del barri o l’escola i s’han detectat alguns aspectes pun- tuals de millora en l’avaluació. Organismes Autònoms . Es va acabar l’avaluació d’aquest programa municipal gestionat per l’IMEB per analitzar-ne l’abast social i, sobretot, tre- ballar propostes de millora de manera que tingui m s incidència. Instituts a temps complet. S’ha dut a terme una avaluació d’aquest projecte del CEB per millorar l’alimentació i el temps educatiu dels adolescents, en el seu primer any d’implementació, amb l’objectiu de proporcionar eines i intro- duir-hi millores abans de fer-lo cr ixer en nous instituts de la ciutat. socioeducatiu. S’ha acompanyat l’Ajuntament de Barcelona en la re exió sobre el model d’espais familiars municipals com a servei socioeducatiu per a la primera infància; a partir d’una anàlisi de models de diferents ciutats i la identi cació dels principals reptes, estratègies i exemples d’actuació per fer-hi front, s’ha elaborat una proposta de model integral, un document de treball tècnic intern de l’Ajuntament. . Es va desenvolupar una eina tipus qüestionari per recollir dades que permetin conèixer el per l de les famílies que fan la preinscripció i les que matriculen a les escoles bressol municipals per aprofundir en els per ls socials del servei. Durant el 2017, s’han organitzat vuit sessions de treball amb un centenar de persones de diferents àmbits per desenvolupar els projectes de manera participativa. Així mateix, s’han dut a terme tres presentacions de resultats i de projectes i s’han fet ponències sobre infància, recerca i política pública amb prop de dues-centes persones assistents. D’altra banda, s’ha intensi cat la comunicació, tant mitjan ant la difusió a trav s dels nostres canals propis com enfortint la relació amb els mitjans de comunicació per no- drir el debat sobre temes d’infància. En aquest sentit, s’ha acompanyat l’Ajuntament de Barcelona en la presentació d’informes en dues rodes de premsa i s’ha elaborat tres notes de premsa. Aquestes actuacions han generat m s de vuitanta impactes en els principals mitjans de comunicació de Barcelona i Catalunya. . En el marc del proc s de de nició participativa d’una proposta de model integral d’espais fa- miliars socioeducatius municipals per a la primera infància. S’han dut a terme quatre sessions a Barcelona amb la participació de 30 persones professionals d’educació, serveis socials i salut. 302 . Són tallers par- Drets Socials ticipatius per debatre, a partir dels reptes i orientacions de l’informe 201 , per aprofundir en la diagnosi qualitativa i en les propostes per elaborar el següent Memòria 2017 informe. A l’estiu hi han participat 0 persones de l’àmbit de l’educació a la ciutat, Organismes en quatre sessions. Autònoms . S’ha fet al maig al Consell Escolar del Districte de Gràcia, amb una assistència de 2 persones, i al Consell Educatiu de Ciutat, amb 0 persones, aproximadament. . S’ha presentat el projecte de recerca “Parlen els nens i nenes”, el benestar subjectiu de la infància a Barcelona. S’ha presentat a Madrid amb una assistèn- cia de 2 persones. . S’ha fet la conferència in- augural “Construir plegats una ciutat plena d’oportunitats per als infants i ado- lescents”, en la presentació institucional de l’Ajuntament de Badalona, amb una presència de 80 persones. Durant el 2017, s’ha inaugurat un nou canal de comunicació propi: un canal de Youtube, que s’ha fet servir nom s per difondre els vídeos de la jornada “El dret dels infants a la ciutat”, del desembre del 201 . Però, sobretot, el 2017 ha estat un any per donar impuls als canals de comunicació creats el 201 . Els canals propis en què s’ha fet la difusió han estat els següents: Web S’han incrementat en un 12 les visites al eb respecte a l’any passat (1 .000 visites en especial al blog (1 i a la mediateca (30 . Han augmentat les publicacions de contingut en notícies (2 , 28 publica- cions al blog (283 , 2 arxius a la mediateca ( 0 i vídeos. S’ha traduït la majoria de continguts al castellà (suposa un 1 de les visites . S’ha millorat el posicionament en cercadors. Les descàrregues d’arxius, tot i que han estat aproximadament de 30.000, s’han pogut reduir en un 17 . Butlletí S’ha enviat 10 butlletins electrònics sobre infància i polítiques locals a 3. 18 subscriptors de l’Administració pública, l’àmbit del coneixement o l’àmbit social. S’ha consolidat el butlletí com a canal òptim per compartir continguts, ja que genera bona part de les visites al eb, juntament amb el T itter. Es continua amb la depuració de la base de dades de l’any passat i que ha reduït un 1 els correus electrònics durant el 2017. El setembre del 2017 se suspèn la traducció periòdica del butlletí en castellà un cop analitzat l’abast i les capacitats de gestió. T itter 303 El nombre de persones seguidores (1.310 s’ha incrementat el 0 respecte del 201 . Drets Socials Amb una mitjana de 7 piulades al mes, aconseguim m s de 3 .000 visualit- Memòria 2017 zacions i un bon nivell d’interacció (retuits, “m’agrada”, clics a enlla os . Organismes Es millora l’estratègia de mencions, ús d’etiquetes i campanyes especí ques Autònoms per aconseguir m s impacte. Durant el 2017, es fan dues rodes de premsa acompanyant l’Ajuntament de Barcelona en la presentació dels informes de dos programes duts a terme per l’Institut i encarregats per l’Àrea de Drets Socials. Tamb es va treballar conjuntament en tres notes de premsa. Presentació de l’informe “Oportunitats educatives a Barcelona 201 : l’educació de la infància i l’adolescència a la ciutat”. A càrrec de la tinenta de Drets Socials i presidenta de l’Institut, Laia Ortiz, i de la directora, Maria Truñó, a l’abril. Presentació de l’informe “Primeres dades de l’enquesta de benestar subjectiu de la infància de Barcelona”. A càrrec de la tinenta de Drets Socials i presidenta de l’Institut, Laia Ortiz; de la directora, Maria Truñó, i de la coordinadora del projec- te, Laia Pineda, al novembre. El resultat d’aquestes i altres gestions amb mitjans representen 83 aparicions, de les quals són articles propis i 18, entrevistes. Aquest impacte suposa un creixement d’un 18 respecte a l’any anterior. Segons la difusió en el mitjà de comunicació, 11 han estat en ràdio, 8 en televisió, 1 en premsa escrita i 0 en mitjans en línia, i segons el programa al qual es refereixen, 38 de “Benestars”, 33 d’“Educacions”, d’”Espai públic” i d’altres. Si el focus es posa en la iniciativa: per l’Institut i 17 pel mitjà de comunicació. A m s, s’han derivat cinc peti- cions de mitjans de comunicació a altres institucions o persones expertes. Reptes de futur per al 2018 El 2018 s un any per continuar amb el desplegament de les línies marcades pel Pla estratègic. Tal com s’indica al Pla d’acció anual del 2018, es pret n portar a terme les actuacions següents: Continuar creant les condicions institucionals necessàries per dur a terme els programes i posar en marxa el Pla estratègic 201 -2020 amb un desenvolupa- ment operatiu m s òptim. Continuar contribuint a millorar les polítiques locals a trav s de la participació en diferents espais de treball, assumint diferents rols, des de la participació com a membres ns a la coordinació, donant continuïtat a la feina feta durant el 2017 amb la participació en 1 espais de treball. Continuar mobilitzant coneixement útil per a l’agenda pública local en els pro- 30 grames o línies de treball de l’Institut duent a terme treballs tècnics i recerques, en especial: Drets Socials Memòria 2017 Informe d’anàlisi de les condicions de vida de les famílies amb infants ateses a serveis socials de Barcelona, en el marc de l’Observatori 0-17 BCN. Organismes Autònoms Avaluació dels impactes subjectius dels ajuts del Fons 0-1 en la infància be- ne ciària, en el marc de l’Observatori 0-17 BCN. Sistema integral d’indicadors d’infància i adolescència de Barcelona, en el marc de l’Observatori 0-17 BCN. L’Agenda dels Infants, amb les seves propostes per millorar-ne el benestar, en el marc del programa “Parlen els nens i nenes”. Informe d’anàlisi “Parlen els nens i nenes: benestar subjectiu de la infància a Barcelona” (enquesta i tallers . Pla de joc a l’espai públic de Barcelona 2020-2030 i joc d’eines a partir d’un proc s participatiu i transversal i de la sistematització d’experiències i conei- xement, en el marc del Programa d’espai públic, joc i ciutadania. Informe d’oportunitats educatives de la infància i l’adolescència de Barcelona 2018-201 , en el marc del programa Educacions. Continuar enriquint el debat social sobre infància i adolescència, des d’un enfo- cament de drets, consolidant els canals propis ( eb de referència, m s impacte del butlletí i T itter i incrementant la col·laboració amb mitjans de comunicació. Maria Truñó i Salvadó Taula 6.2.4.3. Indicadors de producció de serveis1 Institut Infància i Adolescència de Barcelona, 2017 % d’increment 2014 2015 2016 2017 2014-2017 Contribuir a la millora de les polítiques locals Espais de treball Coordinats - - 2 1 0,00 participatius - - 1 10 -28, 7 Generar coneixement vinculat a l’agenda pública Recerques i treballs tècnics (oberts i en gestació 2 1 220,00 Col·laboracions institucionals pels projectes - - 13 18 38, 30 Enriquir el debat social compartint coneixement Drets Socials Memòria 2017 Canals de difusió propis 3 3 3 33,33 Organismes Web Nombre de visites 27.31 20.000 38. 31 3 .227 3, Autònoms Descàrregues (17 publicacions disponibles - - 3 .088 28.1 -17, 2 Nombre - - 8 2,08 Visites - - . 1 7. 3 -18,71 Nombre de publicacions - - 11 28 1 , Visites - - 1.3 .22 283,1 Mediateca Noves de publicacions 3 18 2 383,33 Visites .0 .2 2 , 2 Butlletí Destinataris2 3 2 10 233,33 Vídeos (Youtube) 7.28 7.28 . 8 3. 18 - 0,3 Twitter Seguidors 13 1 - - 3,8 Relacions amb mitjans de comunicació 81 1.310 , 71 1 ,3 Notes de premsa - - 2 3 0,00 Rodes de premsa - - - 2 - Aparicions en mitjans (impactes 1 2 83 33 ,8 6.2.5. Consorci de l’Habitatge de Barcelona Missió El Consorci de l’Habitatge de Barcelona (CHB s una entitat integrada per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona que treballa per la millora dels serveis rela- cionats amb l’habitatge a la ciutat. La seva nalitat s desenvolupar, en l’àmbit municipal de Barcelona, les funcions, les activitats i els serveis en matèria d’habitatge assequible que li atorga en exclusiva l’article 8 de la Carta Municipal de Barcelona; concretament, s’encarrega de plani - car, programar i gestionar les polítiques d’habitatge públic, en règim de propietat i de lloguer. Entorn 30 El Consorci de l’Habitatge de Barcelona ofereix els seus serveis mitjan ant la Xarxa Drets Socials d’O cines de l’Habitatge de Barcelona, que concentren el nombre m s gran possible Memòria 2017 dels serveis, en matèria d’habitatge, que sol·licita la ciutadania, i faciliten tot tipus d’informació i ajuda, ajustant-se a les demandes propiciades per l’actual conjuntura. Organismes Autònoms En la mateixa línia que el consistori, el Consorci fomenta la participació i col·labora en l’execució del Pla pel dret a l’habitatge 201 -202 , amb l’aplicació de nous programes de suport i mediació davant la crisi econòmica i l’augment de les situacions d’exclusió residencial i desnonaments. Situacions que, gràcies a la denúncia social, s’han fet molt m s visibles, cosa que ha obligat les administracions públiques a legislar i desplegar polítiques públiques per fer-hi front. Recursos El Consorci no disposa de recursos humans propis, i encarrega mitjan ant els convenis corresponents la gestió dels programes a altres ens de l’Administració municipal: Bar- celona Gestió Urbanística SA (BAGURSA . Aquesta ha estat prestant els serveis durant la primera meitat de l’any, i durant la segona meitat els ha assumit el Patronat Munici- pal de l’Habitatge (PMH , que alhora està en procediment de reconvertir-se en l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB . Aquest proc s s’ha iniciat l’any 2017, i durant el 2018 s’acabarà constituint l’IMHAB com a únic gestor municipal dels serveis que el Consorci ha de desenvolupar. Malgrat que les dades de liquidació d’ingressos de la taula següent no ho re ecteixen, cal tenir en compte que per al seu funcionament el Consorci t un volum important de romanents. En l’exercici 2017, respecte al pressupost de nitiu els romanents eren de .7 7.0 7,78 euros, xifra que suposa un 7 del total. A la taula es mostra la liquida- ció del Consorci de l’Habitatge de Barcelona; de les despeses es presenta la situació de les obligacions i dels ingressos s’indiquen els drets reconeguts a 31 de desembre de 2017. Taula 6.2.5.1. Liquidació del pressupost Consorci de l’Habitatge de Barcelona, 2017 Capítol € % Despeses A entitats dependents de l’Ajuntament de Barcelona1 .01 . 0, 0 17,7 Transferències corrents i de capital 10. . , 31,22 per subvencions i ajuts Altres despeses i transferències 0,00 0,00 Romanents 17.23 .11 ,00 0, Total 33.809.551,36 100,00 Ingressos Ajuntament de Barcelona 1 . 2 . 1 ,00 3 , 2 Generalitat de Catalunya .2 .000,00 10, 307 Altres ingressos nancers 3.7 , 7 0,01 Institut Municipal del Paisatge Urbà i la ualitat . . 1,1 1 ,21 Drets Socials de Vida (IMPU V Memòria 2017 Altres reintegraments d’operacions corrents 7 .30 ,02 0,1 Organismes Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB 13.333.333,33 27,0 Autònoms Agència de l’Habitatge de Catalunya 1. 27. 7 , 0 3,30 Total 49.275.884,38 100,00 Activitat i actuacions El web del Consorci de l’Habitatge de Barcelona El nombre de visites que rep aquest espai d’informació sobre els serveis que ofereix el Consorci augmenta any rere any. Està en constant actualització per tal de facilitar a la ciutadania l’orientació per tramitar els ajuts i programes de suport que es proporcio- nen de manera presencial a la Xarxa d’O cines de l’Habitatge. L’any 2017, el eb . consorcihabitatgebcn.cat ha rebut 3 7. 8 visites, un 3 m s respecte de l’any 201 . Tant el portal de pisos de la borsa d’habitatges de lloguer com la intranet del Con- sell de l’Habitatge Social s’allotgen al eb del Consorci. L’acc s a la informació rela- cionada amb l’habitatge es complementa amb la consolidació del nou espai eb en temes d’habitatge (habitatge.barcelona . Un projecte que aplega tots els continguts d’habitatge a Barcelona i redistribueix en forma de paraigües els usuaris cap als con- tinguts informatius, ja sigui a la mateixa pàgina o a d’altres pàgines, com per exemple la del CHB o la del Registre de sol·licitants, el portal d’habitatge de l’Àrea Metropolita- na de Barcelona (AMB i altres pàgines amb temàtica sobre l’habitatge. Consell de l’Habitatge Social de Barcelona (CHSB) És l’òrgan consultiu i participatiu del Consorci de l’Habitatge de Barcelona sobre la polí- tica d’habitatge a la ciutat, i pret n ser un instrument de generació d’opinió, de propos- tes i de promoció de la seva anàlisi. Enguany el Consell s’ha volgut sumar als esfor os de l’Ajuntament en la millora dels canals, les eines i les normatives en matèria de participació. Des del CHSB s’ha iniciat un proc s de revisió de la normativa actual del Consell, i tamb s’han millorat els me- canismes de participació dels membres i les dinàmiques organitzatives de les sessions de treball i els plens. Pel que fa als grups de treball (GT d’aquest Consell, s’han conclòs els següents: coordi- nació, prevenció i revisió de protocols, treball de mobilització d’habitatge buit i treball d’ocupacions. I els operatius d’aquest any han estat: pobresa energètica, treball de pro- ducció industrial d’habitatge sostenible, treball d’expulsió de veïns, rehabilitació, taula d’habitatge cooperatiu i modi cació del Reglament i participació. D’altra banda, s’han celebrat dues comissions permanents i un ple. En els diversos grups de treball i reunions realitzades pel Consell durant l’any 2017 hi han participat 27 persones. 308 Drets Socials Memòria 2017 Francisco Javier Burón Cuadrado Organismes Autònoms ANNEXOS ANNEX 1. EQUIPAMENTS I SERVEIS. MAPES ÀREA DE DRETS SOCIALS Seu de l’Àrea de Drets Socials. La seu de l’Àrea de Drets Socials acull la València, 3 i Pg. de Sant Joan, 7 gerència de l’Àrea, a m s de totes les di- reccions i departaments que en formen part. A l’edi ci tamb hi ha l’Institut de Persones amb discapacitat i l’Institut Municipal de Serveis Socials. DIRECCIÓ D’ACCIÓ SOCIAL DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INTERVENCIÓ SOCIAL 310 1. DEPARTAMENT DE FAMÍLIA I INFÀNCIA Drets Socials Memòria 2017 Equips d’Atenció a la Infància La ciutat compta amb dotze Equips Annexos i l’Adolescència (EAIA) d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (EAIA , a m s de l’equip central. Tots de- 1. EAIA (Equip d’Atenció a la Infància i a penen funcionalment de l’Àrea. l’Adolescència) Central. València, 3 2. EAIA Raval Nord. Nou de la Rambla, 3. EAIA Raval Sud. Nou de la Rambla, 4. EAIA Gòtic Barceloneta. Mirallers, 1 5. EAIA Casc Antic. Comer , 6. EAIA Eixample. Pla a Tetuan, 2 7. EAIA Sants-Montjuïc. Av. Paral·lel, 1 8. EAIA les Corts-Sarrià-Sant. Gervasi. Travessera de les Corts, 122 9. EAIA Gràcia. Ca l’Alegre de Dalt, 2a planta 10. EAIA Horta-Guinardó. Marina, 3 3 11. EAIA Nou Barris. Vidal i Guasch, 7 12. EAIA Sant Andreu. Segadors, 2 13. EAIA Sant Martí. Corunya, Espais Familiars i Centres Oberts Els Centres Oberts són serveis d’atenció diürna, fora de l’horari escolar, que duen a 1. Espai Familiar i Centre Obert Sant terme una tasca preventiva i donen suport Martí. Huelva, 3 a l’infant perquè desenvolupi la seva per- sonalitat, la seva socialització, l’adquisició 2. Espai Familiar i Centre Obert les d’aprenentatges bàsics i es compensin Corts-Sants. Benavent, 20-22 de ciències socioeducatives. L’Ajuntament presta els serveis mitjan ant equipaments de titularitat municipal i amb convenis amb entitats del tercer sector. Serveis de Famílies Col·laboradores El Servei de Famílies Col·laboradores (SFC s un servei que interv per ajudar Servei de Famílies Col·laboradores. famílies que, de manera temporal, no po- 311 Ca l’Alegre de Dalt, 2a planta den atendre els seus infants i necessiten la col·laboració d’una altra família. Drets Socials Memòria 2017 2. DEPARTAMENT DE GENT GRAN Annexos Centres de dia per a gent gran Són equipaments per a l’acolliment diürn, adre at a persones m s grans de anys, 1. Centre de Dia Casa Bloc. d’assistència a les activitats bàsiques de Almirall Pròixida, 1 (3 places la vida diària (higiene personal, alimenta- ció, mobilitat, etc. o a la seva supervisió 2. Centre de Dia Fort Pienc. constant (per malaltia mental, demèn- Sardenya, 13 -1 7 (30 places cia, etc. . L’acc s a les places es tramita directament als centres de dia, despr s d’haver obtingut la valoració de depen- dència mitjan ant la Llei de l’autonomia i atenció a la dependència. Habitatges amb serveis per a gent gran Són habitatges de 0 m2 adre ats a per- sones majors de anys autònomes. Es 1. Habitatges Santa Caterina. tracta d’habitatges de protecció o cial Colomines, 3- ( habitatges de caràcter dotacional en règim de llo- guer assequible, que disposen de serveis 2. Habitatges Barceloneta. addicionals de suport a les activitats de Pinzón, -12 (81 habitatges la vida diària (suport per comprar, cuinar, netejar la casa, etc. , consergeria, direc- 3. Habitatges Marqués de Campo ció, suport pels petits manteniments, di- Sagrado. Marquès de Campo Sagrado, 3 namització i Servei de Teleassistència. (38 habitatges L’acc s als habitatges amb serveis es re- 4. Habitatges Bronze/Coure. alitza mitjan ant les O cines d’Habitatge Coure, 8-10 (70 habitatges seguint els acords establerts entre el Consorci de l’Habitatge de Barcelona, el 5. Habitatges Gran Via. Gran Via de les Patronat Municipal de l’Habitatge i l’Àrea Corts Catalanes, 120-12 (7 habitatges de Drets Socials. 6. Habitatges Montnegre. 14. Habitatges Camí Antic de València. Montnegre, 3 ( 0 habitatges Camí Antic de València, -11 (81 habitatges 7. Habitatges Marina. Marina, 3 1 ( habitatges 15. Habitatges Can Travi. Can Travi, 30 (7 habitatges 8. Habitatges Via Favència I. Via Favència, - 0 (3 habitatges 16. Habitatges amb serveis Reina Amàlia I. Reina Amàlia, 33 9. Habitatges amb serveis Via Favència (32 habitatges II. Via Favència, 3 (7 habitatges 17. Habitatges Reina Amàlia II. 10. Habitatges Urrútia. Lleialtat, 7 ( habitatges Pg. d’Urrutia, -11 ( 0 habitatges 18. Habitatges Còrsega. 312 11. Habitatges Joan Torras. Còrsega, 3 3 (32 habitatges Fernando Pessoa, 2 (7 habitatges Drets Socials 19. Habitatges Torre Júlia. Memòria 2017 12. Habitatges Concili de Trento I. Via Favència, 3 0 (77 habitatges Concili de Trento, 23 (3 habitatges Annexos 20. Habitatges Navas de Tolosa. 13. Habitatges Concili de Trento II. Navas de Tolosa, 310 (7 habitatges Concili de Trento, 2 (3 habitatges Apartaments tutelats Com els habitatges amb serveis, són equi- paments destinats a persones m s grans 1. Apartaments tutelats Josep Miracle. de anys que tenen autonomia però que Pl. Bonet i Moixí, 1 (32 apartaments necessiten algun tipus de suport perquè puguin continuar fent vida independent. 2. Apartaments tutelats Pau Casals. Juan Ramón Jim nez, - 1r Els apartaments tutelats formen part de ( apartaments la cartera de serveis de serveis socials i l’acc s es realitza des dels Centres de Serveis Socials (CSS . Residències per a gent gran Són equipaments adre ats a acollir i atendre, de manera permanent, persones Gran Via m s grans de anys que no poden fer de les Corts Catalanes, 77 ( 7 places les activitats bàsiques de la vida diària (higiene personal, alimentació, mobili- 2. Residència Parc del Guinardó. tat, etc. o que necessiten una supervisió Garriga i Roca, 2- ( places constant (per malaltia mental, demència, etc. i no compten amb el suport familiar 3. Residència Josep Miracle. o social per continuar vivint a casa seva. Pl. Bonet i Moixí, 1 ( 0 places L’ingr s a les residències públiques es tramita als centres de serveis socials mi- 4. Residència Fort Pienc. tjan ant la Llei de l’autonomia i atenció a Sardenya, 13 -1 7 (137 places la dependència. 3. DEPARTAMENT D’ATENCIÓ A PERSONES VULNERABLES Centres d’Acolliment Nocturn CPA La xarxa d’equipaments per a persones vulnerables t com a objectiu l’atenció in- 1. Centre Primera Acollida CPA Nou tegral i de qualitat a les persones sense Barris. Maria Curie, 20 sostre de la ciutat, per tal que el màxim 2. Centre Primera Acollida Sarrià. de persones que viuen al carrer puguin Císter, 20 dur a terme un proc s d’inserció social que els permeti una millor qualitat de 3. Centre Primera Acollida Zona Franca. vida, i tamb acompanyar aquestes per- Carrer 0 de la Zona Franca, sones en el seu proc s de recuperació de la màxima autonomia personal. La diversi cació de centres respon a les característiques i necessitats d’aquest col·lectiu, amb diferents graus de desa- 313 rrelament i problemàtica social, i consti- tueixen una xarxa municipal que treballa Drets Socials juntament amb la d’equipaments d’entitats Memòria 2017 d’iniciativa social, per tal d’enfortir la ca- Annexos pacitat d’organització del conjunt de la ciutat. Centres d’Acolliment Residencial d’Inserció 1. Centre Integral Meridiana. Av. Meridiana, 1 7 2. Centre Integral Horta. Camí de l’Esgl sia, 3 3. Centre Residencial Can Planes. Selva del Camp, 1 4. Centre Residencial Creu dels Mulers. Creu dels Mulers, 21 5. Centre Residencial Llar Pere Barnés. Puigxoriguer, 1 -2 6. Centre de Convalescència Santa Lluïsa de Marillac. Sant Carles, 33. 7. Centre Residencial Hort de la Vila. Carrer Hort de la Vila, 8. CATF Navas. Navas de Tolosa, 312 9. Cal Muns. Gavà, 70-72 Centres de Dia 9. Menjador Social Cafè Just. Sotstinent Navarro, 18 1. Centre de Dia Meridiana. 10. Menjador Social PRISBA. Av. Meridiana, 1 7, bxs. Cecs de Sant Cugat, 1 2. Centre de Dia Poble-sec. 11. Menjador Social Santa Lluïsa Font Honrada, 8 de Marillac. Sant Carles, 33 3. Centre de Dia Zona Franca. 12. Menjador Social Sant Rafael. Carrer Número 0 de la Zona Franca, Pg. Vall d’Hebron, 107-117 4. Centre de Dia Nou Barris. 13. Menjador Social Emaús. Marie Curie, 20 Comte Borrell, 307 5. Centre de Dia Horta. 14. Menjador Social Canpedró. Camí de l’Esgl sia, 3 Sant Crist, 13 31 6. Centre de Dia Santa Lluïsa de Marillac. 15. Menjador Social Eixample. Sant Carles, 33. Consell de Cent, 11 Drets Socials Equipaments d’higiene i rober Memòria 2017 16. Menjador Social Les Corts. Equador, 1 Annexos 1. Servei d’Higiene Meridiana. Av. Meridiana, 1 7 17. Menjador Social Sarrià. Isaac Alb niz, 1 -28 2. Servei d’Higiene Horta. Camí de l’Esgl sia, 3 18. Menjador Solidari Gregal. 3. Servei d’Higiene Poble-sec. Rambla Prim, 7 -7 Font Honrada, 8 Habitatges d’inclusió 4. Servei Higiene Nou Barris. Marie Curie, 20 2 places en 2 habitatges estables Serveis d’alimentació 200 places en hotels i pensions 1. Menjador Social Navas. 0 places en 0 habitatges distribuïts Av. Meridiana, 238-2 0 bxs. per la ciutat de Primer la llar (Housing 2. Menjador Social Paral·lel. First Av. Paral·lel, 7 1 places Housing First RAIS (Hàbitat 3. Equipament Integral Horta. Camí de l’Esgl sia, 3 4. Menjador Social Poble-sec. Font Honrada, 8, 3r 5. Menjador Social Nou Barris. Marie Curie, 20 6. Menjador Social Zona Franca. Carrer 0 de la Zona Franca, 7. Menjador Social Meridiana. Av. Meridiana, 1 7 8. Menjador Social La Terrasseta. Fraternitat , 0 4. DEPARTAMENT D’INTERVENCIÓ SOCIAL A L’ESPAI PÚBLIC Serveis d’Inserció Social (SIS) 1. SIS. Serveis d’Inserció Social. Pg. Pujades, 2 2. SISFA rom. Servei d’Inserció Social per a famílies rom. Gran Via de les Corts Catalanes, 8 l’Àmbit Urbà. València, 3 4. Servei de Detecció de Menors no València, 3 31 Drets Socials Irregulars. València, 3 Memòria 2017 Annexos DIRECCIÓ DE SERVEIS D’URGÈNCIES I EMERGÈNCIES SOCIALS 1. CUESB – Centre Municipal d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona. Llacuna, 2 2. SEB - Servei d’Estances Breus. Llacuna, 2 3. CANE – Centre d’Acolliment Nocturn d’Emergències (Centre d’allotjament nocturn). Passatge 2 de maig, 27 DIRECCIÓ DE SERVEIS D’INFÀNCIA, JOVENTUT I GENT GRAN 1. DEPARTAMENT DE JOVENTUT Centre d’Informació i Assessorament El CIAJ s un servei municipal que, mi- per a Joves (CIAJ). tjan ant atenció personalitzada i gratuïta, Sant Oleguer, -8 informa, orienta i assessora als i a les jo- ves de la ciutat de Barcelona en els àm- bits d’interès juvenil. El CIAJ forma part de la Xarxa de Punts d’Informació Juvenil de Barcelona. Actualment, aquesta xarxa compta amb 11 equipaments distribuïts en gaireb tots els districtes de la ciutat. Tots aquests equipaments són de titulari- tat municipal, excepte el PIJ Calàbria, que depèn de la Generalitat de Catalunya. Centre d’Assessorament Acadèmic El CAAJ s un servei municipal que in- per a Joves (CAAJ). forma, orienta i assessora de manera Agudells, 37- personalitzada els joves sobre l’àmbit acadèmic. Centre de Recursos per a les El CRAJ s un servei municipal, conges- Associacions Juvenils (CRAJ). tionat amb el Consell de la Joventut de Gran de Gràcia, 1 0-1 2 Barcelona (CJB , que ofereix serveis i re- cursos per al coneixement i el desenvolu- pament del teixit associatiu juvenil de la ciutat. Instal·lació juvenil de campaments La instal·lació juvenil de campaments Can Girona. situada a Can Girona, Santa Maria de 31 (Santa Maria de Martorelles Martorelles, s un servei que cont tres espais per realitzar acampades de lleure Drets Socials infantil i juvenil amb instal·lacions i ser- Memòria 2017 veis incorporats. Annexos Punt d’Informació Juvenil (PIJ) El PIJ de Nou Barris s un dels nou equipa- de Nou Barris. Teide, 20 ments d’informació juvenil amb caràcter de districte, gestionat pel Departament de Joventut. És un servei municipal que, mitjan ant atenció personalitzada i gra- tuïta, informa, orienta i assessora als i a les joves del districte de Nou Barris en els àmbits d’interès juvenil. És un espai adre at a les persones que adolescents exerceixen el rol parental (pares, ma- res o tutors i als i les adolescents, que els ofereix recursos per a enfortir les seves habilitats personals, cognitives i comunicatives. Punts Aquí t’escoltem Són espais adre ats a adolescents dels 12 als 20 anys on es proporcionen eines i recursos per enfortir les seves habilitats personals i socials i fomentar el seu crei- xement personal. Dedeuauna És un servei que interv en la gestió del temps dels i les joves que no estudien ni treballen, amb l’objectiu d’orientar-los en el proc s de cerca d’alternatives formati- ves i/o laborals. És un servei de dinamització juvenil als centres d’educació secundària. És un es- pai d’atenció presencial estable, situat al centre docent, que posa a l’abast dels i les joves i dels i les adolescents tot un seguit de recursos informatius d’interès. La concreció a cada institut d’aquest ser- vei es realitza a partir del Punt JIP (Jove, informa’t i participa! . Sales d’estudi Les sales d’estudi són espais de treball adaptats per a la concentració i l’estudi. Hi ha dues tipologies de sales d’estudi: les sales d’estudi permanents i les puntuals. 317 Les sales d’estudi permanents funcionen Drets Socials durant tot l’any i es reforcen en èpoques d’exàmens (gener-febrer i maig-juny , am- Memòria 2017 pliant l’horari habitual. Annexos Les sales d’estudi puntuals s’obren du- rant els períodes d’exàmens (gener-febrer i maig-juny per enfortir i complementar el servei de sales d’estudi en èpoques d’exàmens. INSTITUT MUNICIPAL DE SERVEIS SOCIALS 1. CENTRES DE SERVEIS SOCIALS (CSS) CIUTAT VELLA Els serveis socials bàsics són el primer 1. Barceloneta. Balboa, 11 nivell del sistema públic de serveis so- 2. Casc Antic. Passeig de Picasso, cials. Atenen els ciutadans i ciutadanes de forma personalitzada i ajuden a solu- 3. Gòtic. Correu vell, cionar tota mena de necessitats, tant per- 4. Raval Nord. Carme, 101-10 , 2a sonals com familiars, i tamb les d’abast 5. Raval Sud. Carme, 101-10 , 1a comunitari. S’organitzen territorialment i estan dotats d’equips multidisciplinaris EIXAMPLE orientats a l’atenció individual -familiar i 6. Dreta de l’Eixample. Pl. Tetuan, 2 col·lectiva. Els Centres de Serveis Socials 318 (CSS tamb treballen amb les entitats i 7. Fort Pienc. Antiga carretera d’Horta, associacions de la seva zona en projec- Drets Socials 8. Nova Esquerra de l’Eixample. tes conjunts relacionats amb l’atenció Memòria 2017 Comte Borrell, 30 social. D’aquesta manera contribueixen Annexos 9. Sagrada Família. Mallorca, 2 - 33 a prevenir el risc d’exclusió i enforteixen 10. Sant Antoni. Calàbria, 38 els lla os de cohesió social. 11. Antiga Esquerra de l’Eixample. Per accedir a tots els serveis socials bà- Mallorca, 21 , 2n sics disponibles a la ciutat es pot de- manar cita al CSS que correspongui, en SANTS-MONTJUÏC funció del domicili de l’usuari o concertar 12. Poble Sec. Roser, 1 entrevista prèvia al telèfon 3 1 7 311. 13. Cotxeres de Sants. Els CSS disposen d’educadors, psicòlegs, Carrer de Sants, 7 -81 treballadors socials i personal adminis- 14. Numància. Numància, 7-13 tratiu. Entre les seves funcions, hi ha les 15. La Marina. Foneria, 1 següents: Fer l’acollida i primera atenció al ciutadà. LES CORTS Avaluar les situacions de necessitat. 16. Les Corts. Can Bruixa, 7-11 Oferir informació i assessorament en 17. Maternitat – Sant Ramon. Travessera relació als drets i els recursos socials. de les Corts, 122 Dissenyar programes individuals d’a- tenció per a persones dependents. SARRIÀ – SANT GERVASI Prestar serveis d’ajuda a domicili, Tele- 18. Sant Gervasi. Arimon, 7 assistència i suport. 19. Sarrià. Salvador Mundi, bis Prestar serveis d’intervenció socio- educativa no residencial per a infants GRÀCIA i adolescents. 20. La Salut – El Coll – Vallcarca. Sagralet, Promoure la inserció social, laboral i 2 educativa dels usuaris. 21. La Vila de Gràcia. Gestionar prestacions d’urgència social i Pl. de la Vila de Gràcia, 2 determinades prestacions econòmiques. 22. Camp d’En Grassot – Gràcia Nova. Dissenyar i portar a terme projectes Alegre de Dalt, d’atenció col·lectiva. HORTA - GUINARDÓ SANT ANDREU 23. El Carmel. Santuari, 27 33. Franja Besòs (Bon Pastor). 24. Guinardó. Rda. Guinardó, 113-1 1 Estadella, , 3a 25. Baix Guinardó – Can Baró. Lepant, 387 34. Garcilaso. Garcilaso, 103 a 26. Horta. Pl. Santes Creus, 8 35. Sant Andreu. Paixalet, s.n. 27. Vall d’Hebron – Taxonera. SANT MARTÍ Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 36. Besòs. Rambla Prim, 87-8 2a NOU BARRIS 37. Clot-Camp de l’Arpa. Corunya, -7 28. Ciutat Meridiana-Torre Baró-Vallbona. 38. Poblenou. Pallars, 277 2a Av. Rasos de Peguera, 2 39. Sant Martí – Verneda. 29. Turó de la Peira – Can Peguera. Pl. Eduard Torroja, 17 La Selva, 1 40. El Parc – Vila Olímpica. 30. Porta-Vilapiscina-Torrellobeta. Buenaventura Muñoz, 21 3a 31 La Selva, 7 Drets Socials 31. Guineueta-Verdum-Prosperitat. Memòria 2017 Enric Casanovas, 73-77 Annexos Vidal i Guasch, 7 -78 2. SERVEIS DE MENJADORS D’ÀPATS EN COMPANYIA CIUTAT VELLA El servei d’Àpats en Companyia s un ser- 1. CGG Comerç. Rec, 23-2 vei diürn d’assistència a les activitats de 2. CGG Pati Llimona. Correu vell, la vida diària de les persones gran en si- tuació de fragilitat. 3. CGG Josep Tarradelles. Pl. Caramelles, 3 bxs Destinat a persones majors de anys 4. CGG Josep Trueta. Reina Amàlia, 31 que requereixen suport per a cobrir les necessitats d’una alimentació adequada EIXAMPLE dietètica o nutricionalment, i d’un espai 5. CGG Sagrada Família. relacional acollidor facilitador de vincles Mallorca, 2 - 33, a d’amistat i de connexió amb la comu- 6. CGG Fort Pienc. Pl. Fort Pienc, - nitat. Excepcionalment podran accedir persones de 0 anys amb discapacitat re- 7. CGG Esquerra de l’Eixample. coneguda de m s del 33 , o en situació Rosselló, 78-80 de risc i necessitat social diagnosticada 8. CGG Sant Antoni. Comte Borrell, - pels professionals dels equips d’atenció primària. SANTS-MONTJUÏC 9. CGG La Capa. Alts Forns, 82-8 Aquests serveis estan adre ats a: 10. CGG Poble Sec (El Sortidor). Persones grans soles en risc d’aïllament Pl. El Sortidor, 12 pl 1a social. 11. Residència Municipal Josep Miracle. Persones grans que viuen en habitat- Pl. Pla a Bonet i Muixí, 1 ges sense condicions per cuinar. 12. Creu dels Molers. Creu dels Molers, 21 Persones que tot i viure en habitatges 13. Canpedró. Sant Crist, 13 en bones condicions requereixen un seguiment dels hàbits d’alimentació, LES CORTS relacionals, d’higiene o de salut, fora del seu domicili. 14. Can Novell. Fígols, 23-2 Amb l’objectiu de: SARRIÀ – SANT GERVASI Complementar els plans de treball en- 15. CGG Can Castelló. Castelló, 1-7 caminats a afavorir la recuperació i el manteniment de l’autonomia personal GRÀCIA i social de la persona gran. Perill, Prevenir el risc d’aïllament de les per- 17. Centre Cívic La Sedeta. Sicília, 321 sones grans en situació de fragilitat. 18. Centre Cívic El Coll. Aldea, 1 -17 320 Garantir les necessitats d’una alimen- Goya, 1 tació adequada dietètica o nutricio- Drets Socials nalment de la gent gran atesa. HORTA - GUINARDÓ Memòria 2017 20. CGG Baix Guinardó. Marina, 380 Annexos NOU BARRIS 21. Apartaments Tutelats Pau Casals. Juan Ramon Jim nez, - 22. CGG Turó de la Peira. Doctor Pi i Molist, 3 SANT ANDREU 23. CGG Navas. Capella, 1 24. CGG Mossèn Clapés. Gran de Sant Andreu, 7 25. CGG Bon Pastor. Mollerussa, 3 SANT MARTÍ 26. CGG Joan Maragall. Bermejo, 1- 27. CGG Taulat Can Saladrigas. Llull, 21 -21 28. CGG Joan Casanelles. Concilio de Trento, 3 29. CGG Verneda-Alta. Bin far, 1 -20 INSTITUT MUNICIPAL DE PERSONES AMB DISCAPACITAT Llars amb suport per a persones amb Són equipaments per a persones amb dis- discapacitat capacitats intel·lectuals amb necessitat de suport intermitent, quan les circum- Casa Bloc. Almirall Proixida, 1-7 (2 llars stàncies personals, familiars i socials ho aconsellin. Centres de Desenvolupament Infantil i Són serveis que tenen com a nalitat la Atenció Precoç (CDIAP) prevenció, detecció, diagnòstic i tracta- ment dels trastorns de desenvolupament 1. Equip Interdisciplinari per a la Petita de la petita infància (de 0 a anys en el Infància de Ciutat Vella. Reina Amàlia, 33 proc s de creixement i en situacions de risc social i/o biològic. 321 2. Equip Interdisciplinari per a la Petita Infància de Nou Barris. Luz Casanova, 11 Drets Socials Memòria 2017 Servei de suport a la integració laboral L’Equip d’Assessorament Laboral (EAL t Annexos (SIL) com a nalitat el foment i el suport a la inserció laboral de les persones amb dis- Equip d’Assessorament Laboral (EAL). capacitat, preferentment en el mercat or- València, 344 dinari de treball: Ofereix: Valoració i orientació professionals Foment i suport de l’activitat formati- va (amb recursos propis –aula oberta de l’IMD- o aliens concertats Borsa de treball i acc s i suport als processos de contractació Programes personalitzats de suport, seguiment i animació per a la formació i la contractació Informació i assessorament legal i administratiu CONSORCI D’HABITATGE DE BARCELONA Les O cines d’Habitatge són serveis que Pla a Salvador Seguí 13 sol·licita la ciutadania, en matèria d’ha- bitatge, i faciliten tot tipus d’informació Carrer d’Alí Bei, 13-1 i ajuda, ajustant-se a les demandes pro- piciades per la situació socioeconòmica actual. Montjuïc. Carrer d’Antoni de Capmany, 23 Carrer del Remei, . Gervasi. Carrer de Canet, 2 322 Carrer Drets Socials de Francisco Giner, 1 Memòria 2017 Carrer Annexos del Llobregós, 17 -18 Pla a Major de Nou Barris, 1 Carrer de Joan Torras, Rambla del Poblenou, 1 MAPES Direcció d’Acció Social Departament de Família i Infància Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència Espais Familiars i Centres Oberts Serveis de Families Col·laboradores 11 15 8 9/16 12 < 10 323 1 14 7 13 Drets Socials 6 Memòria 2017 2/3 5 4 Annexos Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) 1. EAIA (Equip d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència) Central. València, 3 2. EAIA Raval Nord. Nou de la Rambla, 3. EAIA Raval Sud. Nou de la Rambla, 4. EAIA Gòtic Barceloneta. Mirallers, 1 5. EAIA Casc Antic. Comer , 6. EAIA Eixample. Pla a Tetuan, 2 7. EAIA Sants - Montjuïc. Av. Paral·lel, 1 8. EAIA Les Corts - Sarrià - Sant Gervasi. Travessera de les Corts, 122 9. EAIA Gràcia. Ca l’Alegre de Dalt, 10. EAIA Horta-Guinardó. Marina, 3 3 11. EAIA Nou Barris. Vidal i Guasch, 7 12. EAIA Sant Andreu. Segadors, 2 13. EAIA Sant Martí. Corunya, Espais Familiars i Centres Oberts 14. Espai Familiar i Centre Obert Sant Martí. Huelva, 3 15. Espai Familiar i Centre Obert Les Corts - Sants. Benavent, 20-22 Serveis de Families Col·laboradores 16. Servei de Famílies Col·laboradores. Ca l’Alegre de Dalt, ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Direcció d’Acció Social Departament de Gent Gran Habitatges amb serveis per a gent gran Residències per a gent gran Apartaments tutelats Centres de dia per a gent gran 10 2 23 22/6 24 3 28 15 18 16 13 < 19 32 1/27 14 26 8 4/25Drets Socials 11/12< 17 5 Memòria 2017 20 21 9 Annexos 7 Apartaments tutelats 10. Habitatges Can Travi. 21. Habitatges Santa Caterina. 1. Apartaments tutelats Josep Miracle. Can Travi, 30 Francesc Cambó, 1 Pl. Bonet i Moixí, 1 11. Habitatges Concili de Trento I. 22. Habitatges Torre Júlia. 2. Apartaments tutelats Pau Casals. Concili de Trento , 1 Via Favència, 3 0 Juan Ramón Jim nez, - 1r 12. Habitatges Concili de Trento II. 23. Habitatges Urrútia. Concili de Trento , 2 Pg. d’Urrútia, -11 Centres de dia per a gent gran 13. Habitatges Còrsega. 24. Habitatges Via Favència I. 3. Centre de Dia Casa Bloc. Còrsega, 3 3 Via Favència, - 0 Almirall Pròixida, 1 14. Habitatges Gran Via.Gran Via 4. Centre de Dia Fort Pienc. de les Corts Catalanes 120-12 Residències per a gent gran Sardenya, 13 -1 7 15. Habitatges Joan Torras. 25. Residència Fort Pienc. Fernando Pessoa, 2 Sardenya, 13 -1 7 Habitatges amb serveis per a gent gran 16. Habitatges Marina. 5. Habitatges amb serveis Reina Marina, 3 1 Gran Via de les Corts Catalanes, 77 Amàlia I. Reina Amàlia, 33 17. Habitatges Marqués de Campo 27. Residència Josep Miracle. 6. Habitatges amb serveis Via Sagrado. Marquès de Campo Pl. Bonet i Moixí, 1 Favència II. Via Favència, 3 Sagrado, 3 28. Residència Parc del Guinardó. 7. Habitatges Barceloneta. 18. Habitatges Montnegre. Garriga i Roca, 2- Pinzón -12 Enten a 27 -28 8. Habitatges Bronze/Coure. 19. Habitatges Navas de Tolosa. Coure 8-10 Navas de Tolosa, 310 9. Habitatges Camí Antic de València. 20. Habitatges Reina Amàlia II. Camí Antic de València, -11 Lleialtat, 7 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Direcció d’Acció Social Departament d’Atenció a Persones Vulnerables Centres d’Acolliment Residencial d’Inserció Centres de Dia Centres d’Acolliment Nocturn 2539 34 20 Serveis d’alimentació 172 5 Equipaments d’higiene i rober 10 27 22 16 1 38 35 30 23 29 19 11 3236 12 13 637 4 26 Drets Socials 21 14 Memòria 2017 7 24 32 40 31 Annexos 28 8 15 33 3 18 9 Equipaments d’higiene i rober 19. Servei d’Higiene Meridiana. Av. Meridiana, 1 7 20. Servei d’Higiene Horta. Camí de l’Esgl sia, 3 Centres d’Acolliment Nocturn CPA 21. Servei d’Higiene Poble-sec. Font Honrada, 8 1. Centre Primera Acollida CPA Nou Barris. Marie Curie, 20 22. Servei Higiene Nou Barris. Marie Curie, 20 2. Centre Primera Acollida Sarrià. Císter, 20 Serveis d’alimentació 3. Centre Primera Acollida Zona Franca. Carrer 0 de la Zona Franca, 23. Menjador Social Navas. Av. Meridiana, 238-2 0 bxs. Centres d’Acolliment Residencial d’Inserció 24. Menjador Social Paral·lel. Av. Paral·lel, 7 4. Centre Integral Meridiana. Av. Meridiana, 1 7 25. Equipament Integral Horta. Camí Esgl sia, 3 5. Centre Integral Horta. Camí de l’Esgl sia, 3 26. Menjador Social Poble-sec. Font Honrada, 8, 3r 6. Centre Residencial Can Planes. Selva del Camp, 1 27. Menjador Social Nou Barris. Marie Curie, 20 7. Centre Residencial Creu dels Mulers. Creu dels Mulers, 21 28. Menjador Social Zona Franca. Carrer 0 de la Zona 8. Centre Residencial Llar Pere Barnés. Puigxoriguer, 1 -2 Franca, 9. Centre de Convalescència Santa Lluïsa de Marillac. Sant Carles, 33 29. Menjador Social Meridiana. Av. Meridiana, 1 7 10. Centre Residencial Hort de la Vila. Carrer Hort de la Vila, 30. Menjador Social La Terrasseta. Fraternitat , 0 11. CATF Navas. Navas de Tolosa, 312 31. Menjador Social Cafè Just. Sotstinent Navarro, 18 12. Cal Muns. c/Gavà, 70-72 32. Menjador Social PRISBA. Cecs de Sant Cugat, 1 33. Menjador Social Santa Lluïsa de Marillac. Sant Carles, 33 Centres de Dia 34. Menjador Social Sant Rafael. Pg. Vall d’Hebron, 107-117 13. Centre de Dia Meridiana. Av. Meridiana, 1 7, bxs. 35. Menjador Social Emaús. Comte Borrell, 307 14. Centre de Dia Poble-sec. Font Honrada, 8 36. Menjador Social Canpedró. Sant Crist, 13 15. Centre de Dia Zona Franca. Carrer 0 de la Zona Franca, 37. Menjador Social Eixample. Consell de Cent, 11 16. Centre de Dia Nou Barris. Marie Curie, 20 38. Menjador Social Les Corts. Equador, 1 17. Centre de Dia Horta. Camí de l’Esglèsia, 3 39. Menjador Social Sarrià. Isaac Alb niz, 1 -28 18. Centre de Dia Santa Lluïsa de Marillac. Sant Carles, 33 40. Menjador Solidari Gergal. Rambla Prim, 7 -7 ! !!!! ! ! !!!!! !!!! ! ! !!! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !!!! ! ! !!! ! ! ! ! ! Direcció d’Acció Social Departament d’intervenció Social a l’Espai Públic 32 4 3 2 Drets Socials 5 Memòria 2017 1 Annexos Serveis d’Inserció Social (SIS) 1. SIS. Serveis d’Inserció Social. Pg. Pujades, 2 València, 3 València, 3 València, 3 5. SISFA. Servei d’Inserció Social per a famílies. Gran Via de les Corts Catalanes, 8 ! ! ! Direcció d’Acció Social Serveis d’Urgències i Emergències Socials 3 327 Drets Socials Memòria 2017 2 Annexos 1 1. CUESB – Centre Municipal d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona. Llacuna, 2 2. SEB - Servei d’Estances Breus. Llacuna, 2 3. CANE – Centre d’Acolliment Nocturn d’Emergències. Passatge 2 de maig, 27 ! ! Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i Gent Gran Departament de Joventut 2 4 3 328 Drets Socials Memòria 2017 1 Annexos 1. Centre d’Informació i Assessorament per a Joves (CIAJ). Sant Oleguer, -8 2. Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves (CAAJ). Agudells, 37- 3. Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils (CRAJ). Gran de Gràcia, 1 0-1 2 4. Punt d’Informació Juvenil (PIJ) de Nou Barris. Teide, 20 ! ! ! ! Institut Municipal de Serveis Socials Centres de Serveis Socials 28 27 31 19 26 24 18 29 32 30 21 17 16 35 20 25 34 9 22 23 14 33 12 6 10 32 37 40 13 7 Drets Socials 11 8 5 4 36 Memòria 2017 15 2 38 39 3 Annexos 1 Ciutat Vella Les Corts Nou Barris 1. Barceloneta. Balboa, 11 16. Les Corts. Can Bruixa, 7-11 28. Ciutat Meridiana-Torre Baró-Vallbona. 2. Casc Antic. Passeig de Picasso, 17. Maternitat – Sant Ramon. Av. Rasos de Peguera, 2 3. Gòtic. Correu vell, Travessera de les Corts, 122 29. Turó de la Peira – Can Peguera. 4. Raval Nord. Carme, 101-10 , 2a La Selva, 1 5. Raval Sud. Carme, 101-10 , 1a Sarrià – Sant Gervasi 30. Porta-Vilapiscina-Torrellobeta. 18. Sant Gervasi. Arimon, 7 La Selva, 7 Eixample 19. Sarrià. Salvador Mundi, bis 31. Guineueta-Verdum-Prosperitat. 6. Dreta de l’Eixample. Pl. Tetuan, 2 Enric Casanovas, 73-77 7. Fort Pienc. Antiga carretera d’Horta, Gràcia 8. Nova Esquerra de l’Eixample. 20. La Salut – El Coll – Vallcarca. Vidal i Guasch, 7 -78 Comte Borrell, 30 Sagralet, 2 Sant Andreu 9. Sagrada Família. Mallorca, 2 - 33 21. La Vila de Gràcia. 10. Sant Antoni. Calàbria, 38 Pl. de la Vila de Gràcia, 2 33. Franja Besòs (Bon Pastor). 11. Antiga Esquerra de l’Eixample. 22. Camp d’En Grassot – Gràcia Nova. Estadella, , 3a Mallorca, 21 , 2n Alegre de Dalt, 34. Garcilaso. Garcilaso, 103 a 35. Sant Andreu. Paixalet, s.n. Sants-Montjuïc Horta - Guinardó Sant Martí 12. Poble Sec. Roser, 1 23. El Carmel. Santuari, 27 13. Cotxeres de Sants. 24. Guinardó. Rda. Guinardó, 113-1 1 36. Besòs. Rambla Prim, 87-8 2a Carrer de Sants, 7 -81 25. Baix Guinardó – Can Baró. Lepant, 387 37. Clot-Camp de l’Arpa. Corunya, -7 14. Numància. Numància, 7-13 26. Horta. Pl. Santes Creus, 8 38. Poblenou. Pallars, 277 2a 15. La Marina. Foneria, 1 27. Vall d’Hebron – Taxonera. 39. Sant Martí – Verneda. Av. Cardenal Vidal i Barraquer, Pl. Eduard Torroja, 17 40. El Parc – Vila Olímpica. Buenaventura Muñoz, 21 3a ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Institut Municipal de Serveis Socials Serveis de menjador d’Àpats en Companyia 21 18 22 15 24 14 19 20 25 16 17 23 7 330 11 13 5 29 28 Drets Socials 3 6 Memòria 2017 9 812 10 4 1 Annexos 2 27 26 Ciutat Vella Les Corts Sant Andreu 1. CGG Comerç. Rec, 23-2 14. Can Novell. Fígols, 23-2 23. CGG Navas. Capella, 1 2. CGG Pati Llimona. Correu vell, 24. CGG Mossèn Clapés. 3. CGG Josep Tarradelles. Sarrià – Sant Gervasi Gran de Sant Andreu, 7 Pl. Caramelles, 3 bxs 15. CGG Can Castelló. Castelló, 1-7 25. CGG Bon Pastor. Mollerussa, 3 4. CGG Josep Trueta. Reina Amàlia, 31 Gràcia Sant Martí Eixample Perill, 26. CGG Joan Maragall. Bermejo, 1- 5. CGG Sagrada Família. 17. Centre Cívic La Sedeta. Sicília, 321 27. CGG Taulat Can Saladrigas. Mallorca, 2 - 33, a 18. Centre Cívic El Coll. Aldea, 1 -17 Llull, 21 -21 6. CGG Fort Pienc. Pl. Fort Pienc, - Goya, 1 28. CGG Joan Casanelles. 7. CGG Esquerra de l’Eixample. Concilio de Trento, 3 Rosselló, 78-80 Horta - Guinardó 29. CGG Verneda-Alta. Bin far, 1 -20 8. CGG Sant Antoni. 20. CGG Baix Guinardó. Marina, 380 Comte Borrell, - Nou Barris Sants-Montjuïc 21. Apartaments Tutelats Pau Casals. 9. CGG La Capa. Alts Forns, 82-8 Juan Ramon Jim nez, - 10. CGG Poble Sec (El Sortidor). 22. CGG Turó de la Peira. Pl. El Sortidor, 12 pl 1a Doctor Pi i Molist, 3 11. Residència Municipal Josep Miracle. Pl. Pla a Bonet i Muixí, 1 12. Creu dels Molers. Creu dels Molers, 21 13. Canpedró. Sant Crist, 13 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 3 1 331 4/5/6 Drets Socials Memòria 2017 2 Annexos Llars amb suport per a persones amb discapacitat 1. Casa Bloc. Almirall Pròixida, 1-7 (dues llars Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) 2. Equip Interdisciplinari per a la Petita Infància de Ciutat Vella. Reina Amàlia, 33 3. Equip Interdisciplinari per a la Petita Infància de Nou Barris. Luz Casanova, 11 Servei de suport a la integració laboral (SIL) 4. Equip d’Assessorament Laboral (EAL). València, 3 5. Servei d’Atenció al Públic. València, 3 6. Servei de Vida Independent. València, 3 ! ! ! ! Consorci d’Educació de Barcelona Escoles bressol 96 82 41 66 78 99 54 77 79 46 61 43 16 395 85 74 2 70 8 11 21 17 35 49 60 20 45 1210 286 63 29 53 31 14 55 107 13 93 36 103 108 101 38 37 109 44 19 75 32 39 91 958 106 51 67 92 40 68 59 98 88 97 102 27 26 332 64 24 71 65 30 47 15 9469 18 33 105 42 4 25 Drets Socials 3489 83 86 847 104 56 Memòria 2017 62 81 90100 57 50 52 48 Annexos 76 7380 2272 1 87 23 5 1. Cobi. Àlaba, 37 21. Can Canet. Canet, 2. El Torrent. Alcàntara, 22 22. Carabassa. Carabassa, 8 3. EF El Torrent. Alcàntara, 22 23. La Mar Xica. Carmen Amaya, 2 4. El Clot de la Mel. Andrade, 24. El Roure. Compte d’Urgell, 1 5. La Mar. Andrea Doria, 0 25. Margalló. Concili de Trento, 2 6. Turó. Aneto, 1 26. Icària. Costa Rica, 22 7. Canigó. Àngels, 7 27. Els Patufets de Navas. Navas de Tolosa, 312 8. L’Argimon. Artesania, 3 28. El Tren. Palafrugell, 9. Les Quatre Torres. Augusto C sar Sandino, 29. Ciutat de Mallorca. Deià, 12 10. EMM Can Fargues. Av Frederic Rahola, 2 30. El Petit Princep. Degà Bahí, 88 11. EMM Can Ponsic. Avinguda Foix, 1 31. Tres Turons. Descans, 12 12. Colometa. Avinguda Meridiana, 73 32. Can Novell. Evarist Arnús, 13. EMM Nou Barris. Avinguda Rio de Janeiro, 11 33. L’Estació. Fluvià, 2 3 14. Can Dragó. Avinguda Rio de Janeiro, 1 34. Bellmunt. Font Florida, 3 15. L’Arbret de l’Eixample. Avinguda Roma, 102 35. Trinitat Nova. Fosca, 12 16. Galatea. Avinguda Vallcarca, 22 36. Xiroi. Francesc Pedra, 1 17. Albí. Bernat Bransi, 3 37. Manigua. Garcilaso, 232 18. Conservatori CMMB. Bruc, 110 38. Montserrat. Gènova, 2 19. Planetari Municipal de Barcelona. Brusel·les, 3 39. La Fontana. Gran de Gràcia, 123 20. El Gat Negre. Cami de Can Mora, 13 40. El Timbal. Guitard, 23 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 41. L’Harmonia. Harmonia, 37 89. El Cotxet. Plati, 8 42. La Farinera. Hern n Cort s, 2 90. Portal Nou. Portal Nou, 2 43. Nenes i Nens. Ignasi Agusti, 91. El Parc de la Pegaso. Portugal, 0 44. Enxaneta. Ja n, 22 92. L’Univers. uevedo, 1 45. Ralet . Joaquim Valls, 10 93. El Caminet del Besòs. uito, 2 46. L’Arquet. Jorge Manrique, 12 94. El Gronxador. Rambla Prim, 21 47. La Verneda de Sant Martí. Josep Miret, 22 95. Llar d’Infants. Rectoria, 31 48. Diagonal Mar. Josep Pla, 7 96. La Puput. Reis Catòlics, 37 49. Tris-Tras. Llobregós, 10 97. Casa dels Nens. Roger de Llúria, 132 50. L’Aliança. Llull, 1 3 98. Camp de l’Arpa. Sant Antoni Maria Claret, 3 8 51. Londres. Londres, Sant Feliu de Codines, 52. Júpiter. Lope de Vega, 78 100. Mont Tàber. Santa Elena, 53. Gràcia. Maignon, 2 101. Sant Medir. Santa Rosa, 7 54. Can Caralleu. Major de Can Caralleu, 1 102. EMM Eixample. Sardenya, 3 8 55. El Palomar. Malats, 103. EMM Sant Andreu. Segadors, 2 333 56. Els Tres Tombs. Manso, 28 104. Forestier. Segons Jocs Mediterranis, 2 Drets Socials 57. Collserola. Mare de D u del Port, 183 105. Esquitx. Selva de Mar, 21 58. Marina. Marina, 3 7 106. Guinardó. Teodor Llorente, 10 Memòria 2017 59. Barrufets. Marina, 3 107. Trencadís. Travessera de Dalt, 2 Annexos 60. El Putxet. Marmellà, 13 108. Can Bacardí. Travessera de les Corts, 61. El Vent. Miguel Hernandez, 20 109. Bambi. Vallespir, 1 62. Puigmal. Mònec, 2 63. Cargol. Mossèn Josep Bundó, 64. Pau. Muntadas, 1 65. La Fassina. Nàpols, 2 66. Sant Genís. Natzaret, 83 67. Caspolino. Neptú, 12 68. El Fil. Nicaragua, 69. L’Esquirol. Noguera Pallaresa, 32 70. Pla de Fornells. Nou Barrism, 12 71. Guinbó. Olzinelles, 73 72. Cadí. Om, 11 73. Espai 03 Cadí-Raval. Om, 11 74. Xarlot. Pantà de Tremp, 75. La Filadora. Parellada, 2 76. Nic. Passeig de l’Exposició, 1 77. L’Oreneta. Passeig de Santa Eulàlia, 18 78. L’Arboç. Passeig Vall d’Hebron, 171 79. Valldaura. Passeig Valldaura, 18 80. EF Casa dels Colors. Passeig Zona Franca, 81. Niu d’Infants. Pedrera del Mussol, 10 82. Aqüeducte. Pera ta, 8 83. El Bressol del Poblenou. Perú, 13 84. Dolors Canals. Perú, 271 85. El Tramvia Blau. Pla a Alfonso Comin, 1 86. El Tren de Fort Pienc. Pla a Fort Pienc, 87. El Xalet de la Paperera. Pla a Julio Gonzalez, 1 88. EF Bon Pastor. Pla a Robert Gerhard, 3 Consorci d’Educació de Barcelona Educació Infantil i Primària 55 111 13 105 62 98 53 50 30 149 41 99 119 154 75 113 117 151 1001 46 2 133 109 34 155 160 79 69 21 152 103 139 49 148 146 136 12 64 4 114 121 159 60141 7 129 70126 153 93 14571 116 169 163 140 37 104 91 44 120 40 82 14 168 59 123 23 101 156 77 72 97 96 130 15876 95 17 131 118 88 56 33 58 67 108 5 87 33 28 165 143 94 4820 8 162 107 150 89 68 52 42 51 36 112 10 73 66 39 24 138 38 166 135 Drets Socials 122 80 54 85 86 137 47 84 26 25 78 147 110 127 27 19 106 65 134 132 Memòria 2017 61 57 142 29 125 164 144 4522 124 32 31 81 Annexos 15 35 63 157 128 11 6 92 43 18 74 115 83 90 161 3 102 Lorem ipsum 1. Escola Àgora. C Marne, 2 27. Escola Catalònia. C Perú, 1 2. Escola Aiguamarina. C Casals i Cuberó, 2 1 28. Escola Cavall Bernat. Rbla Badal, 113 3. Escola Alexandre Galí. Pg Marítim de la Barceloneta, 11-13 29. Escola Cervantes. C Sant Pere M s Baix, 31 4. Escola Àngels Garriga. C Gallecs, 22 30. Escola Ciutat Comtal. C Pujalt, -8 C Freser, 101 31. Escola Collaso i Gil. C Sant Pau, 101 6. Escola Antoni Brusi. C Sardenya, 33-3 32. Escola Concepción Arenal. C Cristóbal de Moura, 2 0 7. Escola Arc Iris. C Arc de Sant Martí, 78 33. Escola Congrés-Indians. C A ores, 1-3 8. Escola Auró. C Mallorca, 10 C Coves d’en Cimany, 2- 9. Escola Ausiàs March. Pl Comas, -10 35. Escola de Bosc de Montjuïc. Av Miramar, 11 10. Escola Bac de Roda. C Huelva, 33 36. Escola de la Concepció. C Bruc, 102 11. Escola Baixeras. C Salvador Aulet, 1 37. Escola del Mar. C Gènova, 12 12. Escola Baldiri Reixac. C Olot, 1-13 Recinte Parc Güell 38. Escola dels Encants. C Consell de Cent, - 0 13. Escola Baloo. C Harmonia, 37 39. Escola Diputació. C Diputació, 112 14. Escola Barcelona. C Joan Güell, 12 40. Escola Doctor Ferran i Clua. C Manigua, 2 -3 15. Escola Bàrkeno. C Cisell, 1 41. Escola Dolors Monserdà-Santapau. Av Vallvidrera, 16. Escola Baró de Viver. C Tucum n, 1 42. Escola Dovella. C Mallorca, 17. Escola Barrufet. Ptge Vapor Vell, 7 43. Escola Drassanes. C Nou de Sant Francesc, -13 18. Escola Bogatell. C Ramon Turró, 7 -7 44. Escola Duran i Bas. C Vallespir, 1 8 19. Escola Brasil. Gran Via de les Corts Catalanes, 1108-1112 45. Escola Eduard Marquina. C Jaume Huguet, 22 20. Escola Cal Maiol. C Sagunt, 2- 46. Escola El Carmel. C Llobregós, 1 21. Escola Calderón de la Barca. C Nil, 27-29 47. Escola El Polvorí. Camí del Polvorí, 8-10 22. Escola Can Clos. C Pedrera del Mussol, 10-1 48. Escola El Sagrer. C Costa Rica, 2 23. Escola Can Fabra. C Segre, 3 - 49. Escola El Turó. C Peñalara, 1 - 24. Escola Carlit. C Roger de Flor, 1 2 50. Escola Elisenda de Montcada. C Vallcivera, 1 25. Escola Casas. C Sant Joan de Malta, 51. Escola Els Horts. Rbla Prim, 217 26. Escola Castella. Pl Castella, 8 52. Escola Els Llorers. C Aragó, 121 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 53. Escola Els Pins. Pg Vall d’Hebron, 181 112. Escola Octavio Paz. C Mallorca, 7 54. Escola Els Porxos. Pl Eduard Torroja, 12 113. Escola Orlandai. C Domínguez i Miralles, 1 55. Escola Els Xiprers. Camí del Salze, 13 114. Escola Palma de Mallorca. Pg Ciutat de Mallorca, 31 56. Escola Emili Juncadella. C Juan de Garay, 12 115. Escola Parc de la Ciutadella. Pg Circumval·lació, 57. Escola Enric Granados. Pg Zona Franca, 8 116. Escola Parc del Guinardó. C Garriga i Roca, 13 58. Escola Entença. C Viladomat, 2 -2 8 117. Escola Pare Poveda. Av Vallcarca, 220 59. Escola Estel-Guinardó. C Telègraf, 8 118. Escola Patronat Domènech. C Gràcia, 7 60. Escola Eulàlia Bota. C Fernando Pessoa, 119. Escola Pau Casals. Av Cardenal Vidal Barraquer, C Viladomat, 2-8 120. Escola Pau Casals-Gràcia. C Providència, 13 62. Escola Ferrer i Guàrdia. C Pedraforca, 121. Escola Pau Romeva. C Pisuerga, 1 63. Escola Fluvià. C Fluvià, 0- 8 122. Escola Pau Vila. C Font Florida, 64. Escola Font d’en Fargas. Pg Font d’en Fargas, 123. Escola Pegaso. C Dublín, -1 65. Escola Fort Pienc. C Alí Bei, 7 124. Escola Pere IV. C Bilbao, 103-117 66. Escola Francesc Macià. Gran Via Corts Catalanes, 3 1-371 125. Escola Pere Vila. Pg Lluís Companys, 18 67. Escola Fructuós Gelabert. C Sardenya, 3 8 126. Escola Pit-Roig. C Aguilar, C Gaiarre, 127. Escola Poblenou. C Perú, 13 69. Escola Heura. C Can Pujolet, 128. Escola Poble-sec. Pg Exposició, 1 70. Escola Ignasi Iglésias. Pg Torras i Bages, 108 129. Escola Poeta Foix. C Balmes, 2 8 71. Escola Ítaca. C Numància, 1 0 130. Escola Pompeu Fabra . C Olesa, 1 72. Escola Jaume I. C Melcior de Palau, 13 -13 131. Escola Pràctiques. C Melcior de Palau, 138 73. Escola Joan Miró. C Diputació, 21 132. Escola Prim. C Bernat Metge, 20 C Llull, 377 133. Escola Prosperitat. C Molí, 7 75. Escola Josep Maria de Sagarra. Pg Vall d’Hebron, 134. Escola Provençals. C Perú, 10 76. Escola Josep Maria Jujol. C de la Riera de Sant Miquel, 3 - 135. Escola Rambleta del Clot. C Aragó, 20 77. Escola Jovellanos. C Sardenya, 20 136. Escola Ramon Berenguer III. Via Bàrcino, 0 78. Escola La Caixa. C Andrade, 182 137. Escola Ramon Casas. C Platí, 79. Escola La Farigola de Vallcarca. C Sant Camil, 31 138. Escola Ramon Llull. Av Diagonal, 27 80. Escola La Farigola del Clot. C Hern n Cort s, C Mare de D u de Lorda, 2 81. Escola La Llacuna del Poblenou. C Pallars, 207 140. Escola Reina Violant. C Trilla, 18-20 82. Escola La Maquinista. C Sao Paulo, 1- 141. Escola Rius i Taulet. Pl Lesseps, 1 83. Escola La Mar Bella. Pl Sant Bernat Calbó, 2 142. Escola Rubén Darío. Rda Sant Pau, 38 C Montfar, 2 143. Escola Sagrada Família. C Sardenya, 3 3 85. Escola La Palmera. C Concili de Trento, 2 3 144. Escola Sant Martí. C Sant Joan de Malta, 130 86. Escola La Pau. C Extremadura, 1 145. Escola Molí de Finestrelles. C Guardiola i Feliu, 87. Escola 30 Passos. C Berenguer de Palou, 146. Escola Santiago Rusiñol. Pg Valldaura, 2 1 88. Escola La Sedeta. C Indústria, 7 147. Escola Seat. C Mecànica, 2 89. Escola L’Arc de Sant Martí. C Almacelles, 1-11 148. Escola Splai. C Maladeta, 7 -77 90. Escola L’Arenal de Llevant. C Bac de Roda, 33 149. Escola Tàber. C dels Esports, 91. Escola Lavínia. C Fígols, 20-2 150. Escola Tabor. C Cartagena, 231 92. Escola Les Acàcies. C Pujades, 2 2 151. Escola Taxonera. C Farn s, 0-72 93. Escola Les Corts. C Eugeni d’Ors, 2 152. Escola Tibidabo. C Joaquim Valls, 10 94. Escola L’Estel. C Felip II, 153. Escola Timbaler del Bruc. C Arnau d’Oms, 95. Escola Lluís Vives. C Canalejas, 107 154. Escola Tomàs Moro. C Miguel Hern ndez, 11 96. Escola l’Univers. C Bailen, 22 -231 155. Escola Torrent de Can Carabassa. C Llobregós, 17-23 97. Escola Mallorca. C Londres, 156. Escola Torrent d’en Melis. C Varsòvia, 1 1 98. Escola Mare de Déu de Montserrat. C Natzaret, 83-8 157. Escola Tres Pins. C Tres Pins, 28 99. Escola Mare Nostrum. Pg Valldaura, 12 158. Escola Turó Blau. C Gran de Sant Andreu, 2 100. Escola Marinada. Rbla Ca ador, 17 159. Escola Turó del Cargol. Av Coll del Portell, 101. Escola Mas Casanovas. C Mas Casanovas, 160. Escola Víctor Català. C Font de Canyelles, 3 102. Escola Mediterrània. Pg Marítim de la Barceloneta, -7 161. Escola Vila Olímpica. C Carmen Amaya, 2 103. Escola Mercè Rodoreda. C Vesuvi, 3 162. Escola 9 Graons. C Roger de Flor, 217-21 104. Escola Mestre Enric Gibert i Camins. C Irlanda, 1 163. Escola Anglesola. C de Deu i Mata, 7 105. Escola Mestre Morera. C Pera ta, 8 164. Escola Auditori. C Almogàvers, 131-13 106. Escola Milà i Fontanals. C dels Àngels, 1 165. Escola Eixample 1. C Enten a, 1 107. Escola Miquel Bleach. C Miquel Bleach, 2 166. Escola Gaia. C Consell de Cent, 0 108. Escola Miralletes. C Indústria, 2 167. Escola La Flor de Maig. C Llacuna, 87 C Torrent del Remei, 2-10 168. Escola Gràcia. C Encarnació, 1 110. Escola Mossèn Jacint Verdaguer. C Lleida, 32 111. Escola Nabí. C Reis Catòlics, 38 Consorci d’Educació de Barcelona Educació Primària i Secundària 1 2 3 5 4 33 Drets Socials Memòria 2017 Annexos 1. Institut Costa i Llobera. C Capella de Can Caralleu, 3 2. Institut Turó de Roquetes. C Alc ntara, 22 3. Institut Anaviana. C Nou Barris, 12 4. Institut el Til·ler. Pg Mollerussa, 1 5. Institut Turó de Roquetes. C Pedrosa, 1 ! ! ! ! ! Consorci d’Educació de Barcelona Educació Secundària 1 52 54 68 2 35 25 32 21 62 66 31 16 3 17 11 51 33 6915 42 45 19 38 26 37 75 59 67 71 58 40 12 14 36 49 9 29 57 65 34 337 72 5 27 13 24 2328 39 6473 63 41 18 Drets Socials 47 48 55 44 61 46 60 Memòria 2017 50 7 43 70 74 4 22 8 56 20 Annexos6 53 30 10 1. Institut Anna Gironella de Mundet. Pg Vall d’Hebron, 171 24. Institut Jaume Balmes. C Pau Claris, 121 2. Institut Ausiàs March. Av Esplugues, 38 25. Institut Joan Boscà. Av Esplugues, 0 3. Institut Barcelona-Congrés. C Baró d’Esponellà, 1-1 26. Institut Joan Brossa. Av Mare de D u de Montserrat, 78 4. Institut Barri Besòs. C Josep Pla, 0 27. Institut Joan Coromines. Ctra Bordeta, 3 - 1 5. Institut Bernat Metge. C Menorca, 28. Institut Joan d’Àustria. C Selva de Mar, 211 6. Institut Bonanova. Pg Circumval·lació, 8 29. Institut Joan Fuster. Pl Ferran Reyes, 2 7. Secció d’Institut Bosc de Montjuïc. Av Miramar, 11 30. Institut Joan Salvat i Papasseit. Pg Salvat Papasseit, 11 8. Institut Consell de Cent. C Carrera, 2 31. Secció d’Institut Josep Comas i Solà. C Palafrugell, 3 9. Secció d’Institut Cristòfol Colom. C Mollerussa, 71 32. Institut Josep Pla. C Vall d’Ordesa, 2 10. Institut de Nàutica de Barcelona. Escar, -8 33. Institut Josep Serrat i Bonastre. C Marquès de Santa Ana, 11. Institut Doctor Puigvert. Pg Santa Coloma, 34. Institut Juan Manuel Zafra. C Rogent, 1 12. Institut Emperador Carles. C Enric Barg s, -13 35. Institut La Guineueta. C Artesania, 7- 13. Institut Ernest Lluch. C Diputació, 1 36. Institut La Sedeta. C Indústria, 7 14. Institut Escola del Treball. C Comte d’Urgell, 187 37. Institut L’Alzina. Ptge Salvador Riera, 2 15. Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona. 38. Institut Les Corts. Trav de les Corts, 131-1 C Pintor Alsamora, 3- 39. Institut Lluís Domènech i Montaner. C Alumini, 8 16. Institut Ferran Tallada. C Gran Vista, 40. Institut Lluís Vives. C Canalejas, 107 17. Institut Flos i Calcat. Av Rio de Janeiro, 2 41. Institut Lluïsa Cura. Rda Sant Antoni, 1 18. Institut Fort Pius. C Ausiàs Marc, 78 42. Institut Manuel Carrasco i Formiguera. C Santa Fe, 2 C Garriga i Roca, 1 43. Institut Mare de Déu de la Mercè. C Motors, 122-130 20. Institut Front Marítim. C Espronceda, 18-3 44. Institut Maria Espinalt. C Llacuna, 87-101 21. Institut Galileo Galilei. C Molí, 7 Via Augusta, 1 0 22. Institut Icària. C Doctor Trueta, 81 46. Institut Milà i Fontanals. Pl Josep M. Folch i Torres, 1 23. Institut Infanta Isabel d’Aragó. Pl Angeleta Ferrer, 1 47. Institut Miquel Tarradell. C Àngels, 1 bis ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! !! ! ! ! ! ! ! 48. Institut Mitjans Audiovisuals. Via Laietana, 8A 49. Institut Moisès Broggi. C Sant uintí, 0 50. Institut Montjuïc. C Cisell, 1 51. Institut Montserrat. C Copèrnic, 8 52. Institut Narcís Monturiol. C Harmonia, 1B 53. Institut Narcís Monturiol. Pg Salvat Papasseit, 54. Institut Pablo Ruiz Picasso. C Sant Feliu de Codines, 1 55. Institut Pau Claris. Pg Lluís Companys, 18 56. Institut Poblenou. C Doctor Trueta, 20 57. Institut Poeta Maragall. C Proven a, 187 58. Institut Príncep de Girona. Trav Gràcia, 3 7 59. Institut Príncep de Viana. C Torroella de Montgrí, -18 60. Institut Quatre Cantons. Camí Antic de València, 3 -3 61. Institut Rambla Prim. C Cristóbal de Moura, 223 62. Institut Roger de Flor. C Pedrosa, 2 63. Institut Rubió i Tudurí. Av Francesc Ferrer i Guàrdia, 1 -3 338 64. Institut Salvador Espriu. Pl Glòries Catalanes, 20 65. Institut Salvador Seguí. C Santander, 7- Drets Socials 66. Institut Sant Andreu. C Badosa, 10 Memòria 2017 67. Institut Secretari Coloma. C Secretari Coloma, 1 -2 Annexos 68. Institut Vall d’Hebron. Pg Vall d’Hebron, 3- 69. Institut Valldemossa. C Pintor Alsamora, 7- 70. Institut Verdaguer. Pas Institut Escola, 1 71. Institut Vila de Gràcia. C de la Riera de Sant Miquel, 8 72. Institut Viladomat. C Consell de Cent, 127-12 73. Institut XXV Olimpíada. C Dàlia, 2 74. Institut 22@. C Joncar, 3 75. Institut Martí Pous. C Segre 3 Consorci d’Habitatge de Barcelona 5 7 8 4 9 6 3 33 Drets Socials 2 10 Memòria 2017 1 Annexos . Pla a de Salvador Seguí, 13 Carrer d’Alí Bei, 13-1 Carrer d’Antoni de Capmany, 23 Carrer del Remei, Carrer de Canet, 2 Carrer de Francisco Giner, 1 Carrer del Llobregós, 17 -18 . Pla a Major de Nou Barris, 1 Carrer de Joan Torras, Rambla del Poblenou, 1 ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! 3 0 Drets Socials Memòria 2017 Annexos ANNEX 2. DIRECTORI WEB I ENLLAÇOS D’INTERÈS Web Domini Àrea de Drets Socials .barcelona.cat/dretssocials Serveis Socials Serveis Socials .barcelona.cat/serveissocials Llei Dependència .barcelona.cat/lleiautonomiapersonal Observatori Social de Barcelona .barcelona.cat/observatoribcn B-Mincome .barcelona.cat/bmincome Infància i Família Infància .barcelona.cat/infancia Barcelona Família .barcelona.cat/familia Vacances .barcelona.cat/vacances Dia de la diversitat .diadeladiversitat.cat 3 1 Gent Gran Gent Gran .barcelona.cat/gentgran Drets Socials Targeta Rosa .barcelona.cat/targetarosa Memòria 2017 Vincles BCN .barcelona.cat/vinclesbcn Annexos n Joventut .barcelona.cat/joventut Pla Adolescència i Joventut 2017-2021 .barcelona.cat/plajove CIAJ (Assessorament per a joves .barcelona.cat/ciaj Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils .barcelona.cat/craj Visual Sound .barcelona.cat/visualsound Informa't .barcelona.cat/informat Festival Brot .barcelona.cat/festivalbrot BCN al món .barcelona.cat/bcnalmon Agenda Joventut .barcelona.cat/agendajove Participació Social Consell Municipal de Benestar Social (CMBS .barcelona.cat/consellbenestarsocial Consell Assessor de la Gent Gran (CAGG .barcelona.cat/consellgentgran Barcelona Inclusiva (ACBI .barcelona.cat/barcelonainclusiva Pla Inclusió Social .barcelona.cat/plainclusiosocial Sóc gran i què? .barcelona.cat/socgranique Recull Premis CMBS .barcelona.cat/premiscmbs Premis Montserrat Roig .barcelona.cat/premis-montserrat-roig Salut Sanitat i Salut .barcelona.cat/salut Persones amb Discapacitat Barcelona Accessible .barcelona.cat/accessible Educació Educació i Universitats .barcelona.cat/educacio Barcelona Summer University .barcelona.cat/summeruniversity Estudia i Investiga .barcelona.cat/estudia-i-investiga Escoles Bressol Municipals1 .barcelona.cat/escolesbressolmunicipals Programa d’Activitats Escolars PAE .barcelona.cat/ccp Projecte Educatiu de Ciutat (PEC http:// 110.bcn.cat/portal/site/Pec/ Consell Escolar Municipal de Barcelona i de Districtes .barcelona.cat/cemm Conservatori Municipal de Música de Barcelona .barcelona.cat/cmmb Escola Municipal de Música Eixample .barcelona.cat/emmeixample Escola Municipal de Música Nou Barris .barcelona.cat/emmnoubarris Escola Municipal de Música Can Ponsic .barcelona.cat/emmcanponsic 3 2 Escola Municipal de Música Sant Andreu .barcelona.cat/emmsantandreu Escola Municipal de Música Can Fargues .barcelona.cat/emmcanfargues Drets Socials Memòria 2017 Habitatge Habitatge .bcn.cat/habitatge Annexos Consorci d'Habitatge de Barcelona .barcelona.cat/consorcihabitatge Patronat Municipal de l’habitatge (PMHB .barcelona.cat/pmhb Registre sol·licitants habitatge protegit (RSHPOB .barcelona.cat/registrehabitatgebcn Altres organismes consorciats Agència Salut Pública de Barcelona .aspb.cat Consorci de Serveis Socials de Barcelona .cssbcn.cat Consorci d'Educació de Barcelona .edubcn.cat/ca/ Consorci Institut Infància http://institutinfancia.cat/ Enllaços d’interès .barcelona.cat/radars .barcelona.cat/labora .barcelona.cat/teleassistencia .barcelona.cat/bontractegentgran .barcelona.cat/pobresaenergetica .barcelona.cat/viatgesgentgran .barcelona.cat/imd .barcelona.cat/revistabarcelonasocietat .barcelona.cat/caminsescolars BCN Memòria 2017 Àrea de Drets Socials barcelona.cat/dretssocials