>>>> >>>>> >>> >>>>>> >>>>>>>>> >>>>>>>> >>>>> >>>>> >>>>> > >>>>>>> > >>>>>>>>>>>>> >>>>> > >>>>>>>>>>>>>>>>> >> >>>> >>>>> >>>>>> >>>>>>>>>>>>>>>>> >>>>>>>>>>>>>>>>>>> Consultes ciutadanes al món local Democràcia sense intermediació Fabra i Coats Laboratori d’Innovació Democràtica Dilluns, 18 de juny De 9.30 a 14.45 h #DemocràciaDirecta Programa de la jornada 9.30 h Acreditacions 9.45 h Presentació de la jornada a càrrec de Fernando Pindado, comissionat de Participació i Democràcia Activa de l’Ajuntament de Barcelona.  10.00 h Conferència inaugural “Democràcia directa - Promeses i reptes”, a càrrec de Céline Colombo, científica i investigadora política de la Universitat de Zurich. 10.45 h Pausa | esmorzar A continuació, hi haurà dues taules de debat amb experiències diverses de governs locals per compartir dificultats i reptes després d’impulsar consultes ciutadanes. 11.10 h La primera taula, moderada pel periodista Ramon Suñé de La Vanguar- dia, exposarà les experiències de consultes organitzades per governs locals de diverses ciutats: San Francisco, amb John Avalos, exregidor de Sant Francisco Grenoble, amb Pierre-Loic Chambon, director de l’àrea de democràcia local Olesa de Montserrat, amb Pilar Puimedon, alcaldessa d’Olesa de Montserrat Madrid, amb Pablo Soto, regidor de Participació Ciutadana, Transparència i Govern Obert Barcelona, amb Gala Pin, regidora de Participació i Districtes. 12.40 h Pausa 13.00 h La segona taula de la jornada estarà moderada per Jaume Asens, tercer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, i hi participaran persones d’arreu del món que han impulsat consultes a través d’inicia- tives ciutadanes. Formaran part de la taula les ciutats següents: Cracòvia, amb Alicja Beryt, membre de Krakow Against Olympics / The Common City, i vicepresidenta de la cooperativa Ogniwo. Cajamarca, amb Renzo García, biòleg, cofundador del Comitè Ambiental en Defensa de la Vida i la Red de Comités Ambientales del Tolima, Colòmbia. Barcelona, amb Quim Pérez, activista d’Ecologistes en Acció i de la plataforma Aigua és Vida. Berlín, amb Ulrike Hamann, Dra. i científica social de la Universitat Humboldt de Berlín i  fundadora de la iniciativa de llogaters Kotti & Co. 14.30 h Clausura a càrrec de Gala Pin i Jaume Asens 14.40 h Finalització de la Jornada >>>>>>>>>>>>>>>> >>>>>>>>>>>>>>>>>>> Consultes ciutadanes >>>>>>>>>>> >>>> al món local > >>>>>>>>>>>> >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Democràcia sense >>>>>>>>>>>>>>>> intermediació >>>>>>>>>>>>>>>>>> >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> A Catalunya i a l’estat Espanyol recentment la ciutadania ha >>>>>>>>>>>>> qüestionat el funcionament del sistema democràtic, en par- >>>>>>>>>>>>> ticular del sistema representatiu, i s’ha plantejat la necessitat >>>>>>>>>>>>> d’eixamplar la democràcia amb altres vies més directes, sense >>>>>>>>>>>>> intermediació. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Es pot parlar d’un sistema democràtic complet sense meca- >>>>>>>>>>>>> nismes de democràcia directa? Què succeeix quan la ciuta- >>>>>>>>>>>>> dania exerceix directament el poder? Tenim una democràcia >>>>>>>>>>>>> suficientment madura que respecti la sobirania popular? Quin >>>>>>>>>>>>> rols adopten diferents actors polítics, socials i econòmics >>>>>>>>>>>>> quan es posen en marxa els canals de democràcia directa >>>>>>>>>>>>> en els governs locals? >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> A partir de les experiències de les ciutats convidades de San >>>>>>>>>>>>> Francisco, Cracòvia, Cajamarca Olesa de Montserrat, Greno- >>>>>>>>>>>>> ble, Berlín, Madrid i Barcelona, intentarem trobar respostes >>>>>>>>>>>>> a aquestes i altres preguntes. >>>>>>>>>>>>> I és que la participació ciutadana, quan entra en el fons de les >>>>>>>>>>>>> decisions polítiques implica una (re)distribució del poder i, per >>>>>>>>>>>>> tant, no està exempta de conflicte ja que neix dels conflictes >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> urbans existents. >>>>>>>>>>>>> > Conferència inaugural >>>>>>>>>>>>> >> >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Democràcia directa. Promeses i reptes >>>>>>>>>>>> Al món existeixen diferents canals de democràcia directa, >>>>>>>>>>>>> tant a nivell local com regional, estatal o fins i tot europeu. Els >>>>>>>>>>>>> referèndums i les consultes formen part de la quotidianeïtat >>>>>>>>>>>>> democràtica a molts llocs del món, com ara als Estats Units >>>>>>>>>>>>> o a Suïssa. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Céline Colombo, científica i investigadora política de la Uni- >>>>>>>>>>>>> versitat de Zurich, compartirà els seus estudis sobre els di- >>>>>>>>>>>>> ferents mecanismes de democràcia directa al món i de com >>>>>>>>>>>>> aquests impacten en la qualitat de les polítiques públiques. >>>>>>>>> Situant els  encaixos i desencaixos entre la democràcia directa >>>>>>>>>>>>>>>>> i la representativa, i els diferents rol que adopten els actors >>>>>>>>>>>>> socials, polítics i econòmic en aquest processos. >>> >>>>> >>>>>>> >>>> >>>>> >>> >> >>>>>>> >>> >>> >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> >>>>>>>>> >>> Ciutats amb San Francisco experiències Iniciatives a California i San Francisco John Avalos de consultes Ex regidor de San Francisco, 2009-2017 ciutadanes A San Francisco, les consultes ciutadanes for- men part de la normalitat democràtica. La ciu- organitzades per tadania pot presentar preguntes a través de la iniciativa ciutadana. En aquest cas, el nombre governs locals de signatures ve determinat pel percentatge de participació en les darreres eleccions mu- nicipals. >> Al 2016 hi va haver un augment d’iniciatives, ja >>>> que la participació en les eleccions havia estat >>>>>>> molt baixa. Se’n requerien tan sols 365.880, >>>>>>>> >>>>>>>>>>>>>>> >> mentre que normalment se’n necessiten entorn >>>> al mig milió. En aquella ocasió es van sotmetre >>>>>>>>>>>>>>>>>> > a consulta més de 16 propostes. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> > Les consultes ciutadanes poden ser eines tant >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> > per a l’apoderament de la ciutadania com per a >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> l’organització i orientació política. Tanmateix, hi >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> ha lliçons per aprendre en l’ús de les consultes >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> >>>>>>>>>>> >>>> com a mecanisme de democràcia directa. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> L’experiència de San Francisco ens alerta que >>>>>>>>>>>>>>>>>>>> aquestes poden ser utilitzades també per sec- >>>>>>>>>>>>>>>>>> tors econòmics amb capacitat d’incidir en el >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> > posicionament dels vots, i en ocasions també >>>>>>>>>>> per promoure mesures que poden vulnerar els >>>>>>>>> drets humans i ser antidemocràtiques. >>>>>>>>>>> > Per a aquest 2018 s’han previst fer cinc con- >>>> sultes ciutadanes. Grenoble Democràcia directa a Grenoble Pierre-Loic Chambon Director de l’àrea de democràcia local Des del 2014, la ciutat de Grenoble decideix enriquir la democràcia local amb mecanismes de democràcia directa i desenvolupa el seu propi reglament. Amb aquest reglament, quan una iniciativa ciutadana no és acceptada pel Ple municipal, passa directament a consultar-se a la ciutadania. Perquè una iniciativa sigui consultada ha d’ha- ver recollit  2.000 signatures i complir tots els requisits tècnics establerts. En les consultes ciutadanes a Grenoble hi poden participar totes les persones empadronades a la ciutat i més grans de 16 anys.   El març del 2016, la iniciativa sobre les tarifes d’estacionament va aconseguir les signatures necessàries. La proposta va ser presentada i debatuda al Consell Municipal i l’Ajuntament la va sotmetre a votació posteriorment, del 10 al A finals del 2015 i amb el nou govern a la ciutat 15 d’octubre de 2016. La proposta, però, no va de Madrid, es posa en marxa la plataforma di- ser aprovada ja que no va obtenir els 20.000 gital de participació ciutadana Decide Madrid. vots mínims perquè l’adoptés el govern, segons L’Ajuntament de Madrid (fruit d’un pacte polític el reglament. en no haver-se aprovat un reglament al Ple) Paral·lelament, l’Estat francès, tot i qualificar preveu que qualsevol persona més gran de 16 “d’original” el reglament de Grenoble, el 24 de anys i empadronada al municipi podrà proposar maig de 2018 va declarar nul aquest mecanisme mesures, i les que aconsegueixin l’1% de suports de democràcia directa. a la plataforma digital se sotmetran a consulta. Respecte a l’objecte de les propostes, no es Olesa de Montserrat posa cap limitació en la formulació ni tampoc es demana que siguin de competència municipal. La preservació del pla de Can Llimona i la qualificació urbanística dels terrenys La primera, i de moment única, consulta feta del camp de futbol municipal per l’Ajuntament de Madrid, es va celebrar del 13 al 19 de febrer de 2017, en què es van pre- Pilar Puimedon Monclús   sentar a votació dues qüestions sorgides de Alcaldessa d’Olesa de Montserrat Decide Madrid: “Madrid 100% sostenible” (amb Amb la voluntat de consultar els veïns i veï- el 89,11% de vots positius) i “Bitllet únic per al nes d’Olesa sobre tres aspectes urbanístics transport públic” (amb un 93,94% d’acceptació d’especial rellevància, l’Ajuntament d’Olesa va de la proposta). En la mateixa consulta es va començar, a finals del 2013, tots els tràmits que preguntar, també, per qüestions impulsades estableix la Llei 4/2010, de consultes populars per l’Ajuntament.     per via de referèndum, a fi de dur a terme una consulta al municipi. Barcelona Malgrat que en el preàmbul de la llei es parla Multiconsulta 2018 de fomentar la participació i d’incrementar la qualitat democràtica implementant mecanis- Gala Pin mes de participació, el fet és que a l’hora de Regidora de Participació posar-ho en pràctica en un municipi no resulta de l’Ajuntament de Barcelona gens fàcil. El mes d’octubre passat el Ple municipal va Les administracions supramunicipals van trigar aprovar amb gran consens polític el Reglament 13 mesos a concedir permís a l’Ajuntament de participació ciutadana, que no es renovava d’Olesa per preguntar sobre qüestions que des del 2002, i que ha significat un fort impuls competien al municipi. El permís final, però, de la iniciativa ciutadana i el foment dels canals només va autoritzar la consulta en relació amb de democràcia directa. El Govern Municipal va dues de les tres preguntes previstes. L’experi- anunciar la intenció de fer una multiconsulta ència demostra que organitzar un referèndum ciutadana cada any amb preguntes formulades per preguntar als veïns i veïnes sobre temes per part dels grups municipals, així com de la exclusivament municipals ni és senzill, ni admi- ciutadania. nistrativament ràpid, i que el cost econòmic es Segons el reglament, quan la consulta prové veu notablement incrementat per les despeses d’una iniciativa ciutadana el Ple només la pot associades a la Junta Electoral. denegar si no s’adequa a l’ordenament jurídic. Finalment, el 22 de febrer de 2015 va tenir lloc Tot i així, els grups municipals hi van votar en la consulta ciutadana en què van participar un contra (menys ERC) i van impedir la celebració total de 2.954 persones, xifra que representa de la pimera Multiconsulta a Barcelona, prevista un 17% del cens electoral. El sí va guanyar en per al juny del 2018. les dues preguntes per més del 90% dels vots.     Una de les iniciatives que preguntava sobre la remunicipalització de l’aigua, i que havia Madrid aconseguit amb escreix les 15.000 signatures mínimes, va provocar diverses reaccions en 1a Votació Ciutadana a Madrid contra per part dels sectors econòmics, que Pablo Soto Bravo van interposar més de deu recursos legals, Delegat de l’Àrea de Govern de encara en tràmit. Participació Ciutadana, Transparència De moment la Multiconsulta està parada, però i Govern Obert de l’Ajuntament de Madrid les iniciatives han presentat un recurs perquè es reconsideri la votació del Ple del 10 d’abril. >>>>>>>>>>>>>>>>>> Ciutats amb Cracòvia experiències Jocs d’hivern a Cracòvia Alicja Beryt de consultes Membre de Krakow Against Olympics / The Common City, i vicepresidenta impulsades de la cooperativa Ogniwo. per iniciatives El 2012, les autoritats de Cracòvia van deci- dir presentar una candidatura per als Jocs ciutadanes Olímpics d’Hivern del 2022. Això va provocar una oposició creixent a l’acollida dels jocs, en particular per la iniciativa “Cracòvia Przeciwko Igrzyskom” (“Cracòvia contra els Jocs”), que >>>> >> després de mobilitzacions i campanyes va >>>>>>> aconseguir que l’alcalde de Cracòvia canviés >>>>>>>>> d’opinió i anunciés que la proposta se sotmetria >>> >>> >>>>>>>>>> >>>>>>>> >>>> >>>>> >>> a un referèndum. >>>>>>>>>>>>>>>>>>> >> La convocatòria del referèndum va provocar >>>>>>>>>>>>>>>>>>>> que, posteriorment, l’Ajuntament de Cracòvia >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> afegís tres qüestions més per ser consultades i >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> > que es canviés la data prevista inicialment per >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> al juny al 25 de maig de 2014, per fer coincidir >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> el referèndum amb les eleccions del Parla- >>>>>>>>>>>>>>> >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> >>>>>>>>>>>>>>>>>>> >> ment Europeu, amb l’objectiu de fomentar la participació. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> >>>>>>>>> >> > Finalment, el referèndum es va dur a terme >>>>>>>>>>>>>>>> amb quatre preguntes i la participació va ser >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> >> del 35,96%, resultat que el feia vàlid i vincu- >>>>>>>>> lant ja que, segons la legislació polonesa, un >>>>>>> referèndum local és considerat vàlid a partir >>>>>>> > del 30% de participació. > Respecte a la pregunta dels jocs, aquesta va obtenir el 69,72% dels vots a favor de la no-ce- lebració dels Jocs Olímpics d’Hivern. Cajamarca Consulta Popular de Pedres i  Megamineria Renso Alexander García Parra Biòleg, Co-Fundador del Comitè Ambiental en Defensa de la Vida i la Xarxa de Comitès Ambientals del Tolima. Colombia. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> El 26 de març de 2017, després de més de deu Aquesta ha estat la primera iniciativa ciutadana, anys de debats, audiències, fòrums, tallers, juntament amb la iniciativa sobre el canvi de mobilitzacions pacífiques i episodis de vul- nom de la plaça Antonio López, que emparada neracions als drets humans, la ciutadania del en el nou Reglament de participació ciutadana, municipi de Cajamarca van manifestar el seu aconseguia portar a la sessió de Ple municipal rebuig categòric al projecte miner la Colosal del 10 d’abril de 2018 una pregunta a proposta i a altres projectes d’explotació minera al seu ciutadana. territori. Malgrat aquests esforços, el grups de l’oposició En la pregunta: Està vostè d’acord, Sí o No, que van tombar les dues iniciatives i van votar en al Municipi de Cajamarca s’executin projectes contra de la celebració de la consulta i van i activitats mineres? 6.165 persones van votar incomplir el reglament que el mateix Ple havia no i tan sols 76 van votar sí. aprovat sis mesos abans. La comunitat de Cajamarca va poder exercir el seu dret fonamental de participació i de decisió directa per determinar el seu futur i el model Berlin de desenvolupament del seu territori. Referèndum sobre el lloguer, re munici- palització i referèndum per a l’expropia- Va guanyar la defensa del dret col·lectiu a l’am- ció de grans empreses de l’habitatge bient sa, la vocació agropecuària, la cultura camperola i el potencial ecoturístic. Ulrike Hamann Dra. i científica social de la Universitat Humboldt de Berlín i fundadora Barcelona de la iniciativa de llogaters Kotti & Co. Remunicipalitzem l’aigua a Barcelona A Berlín, on els preus dels habitatges continuen Quim Pérez i Gómez. sent més baixos que a la resta de capitals euro- Activista d’Ecologistes en Acció pees, inversors de tot el món compren edificis i d’Aigua és Vida. per a l’especulació immobiliària. La campanya “Remunicipalitzem l’aigua a Bar- Un grup d’activistes proposen una consulta per celona” va aconseguir el gran repte de supe- traspassar pisos de lloguer de titularitat priva- rar les 15.000 signatures que l’Ajuntament de des a mans públiques. En concret, la iniciativa Barcelona exigia per organitzar una consulta proposa sotmetre a referèndum l’expropiació de ciutadana a fi de preguntar, a totes les perso- la Deutsche Wohnen, una de les immobiliàries nes empadronades a la ciutat de més de 16 alemanyes més potents, per destinar els seus anys, sobre el tipus de gestió de l’aigua. immobles a lloguer públic. Més de 40 entitats de Barcelona i de 100 per- Si un referèndum d’aquestes característiques sones a títol individual van decidir sortir als tira endavant, el Senat berlinès es trobarà carrers, places, mercats i altres racons de la davant d’una disjuntiva similar a la suscitada ciutat per aconseguir el suport necessari per després de la remunicipalització de l’aigua: sotmetre a consulta si la gestió de l’aigua havia l’Estat hauria de comprar aquests habitatges de ser pública i amb participació ciutadana. a la immobiliària. En només dos mesos i mig van aconseguir La protesta de Kotti & Co convida Berlín a 26.389 signatures. convertir-se en una ciutat democràtica. Una ciutat on tothom pugui pagar, on el cost de l’habitatge sigui raonable i no es converteixi en un gueto dels rics. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> >>>>>>>>>>>>> >>>>>>> >>>>>>>>>>>>>>>> >>> >>>>>>>>> >>>>>>> >>>>>>>>> >>>>>>>>>>>>>>>> > >> > >> > >> > >> >>>>>>>> >>>>>>>>>>>>>>> >>> > >>>>>>>>> >>>>>>>>> >>>>>>>> >>>>>>>>>>> >>>>> >>>>>>>>>>>>> Jornada organitzada per l’Ajuntament > >> >>>>>>>>>>>> >>>>>>>>>>>>>>>>>>>> de Barcelona. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Col·laboren: >>> Observatori Internacional de Democràcia >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Participativa >>>>>>>>>>>>>> Fabra i Coats | Fàbrica de Creació >>> >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Laboratori d’Innovació Democràtica >>>>>>>>>>> (carrer Sant Adrià, 20, 08030 Barcelona) >>>>>>>>>>>>>>>>> >>>>>>>>>> >>>>>>>>>>>>>>>>> Com arribar-hi: >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> L1 (Sant Andreu) 11, 40, 73, 126 y N9 >>> >>> > >>>>>>>>>>>>>>>> >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Sant Andreu Comtal >>>>>>>>>>>>>>>>>> Més informació: >>>>>>>>>>>>>>>>> >> >>>>>>>>> barcelona.cat/participaciociutadana/ca >>> >>> >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> >>>>>>>>> > >>>>>>>>>>>>>>>>> >>>>>> >> >>>>> >>>>>>> >>>>>>>>>>> >>>>>