>>>>>>>>>>> >>>>>>>>>>>>> >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> > >>> >>>>>>>>>>>> >>>>>>>>> >>>>> >>> >>>>>>>>>>>>>>>>>> > >>>>> >>>>>>>>> >>>>>>>>>> >>>> >>>>>>>>>>>> >>>> >>>>> >>>>>>>>>>>>> >>>>>>>>>>> >>>>>>>>>>>>>> >>> >>>>>>> >>>>>>>>>>>>> >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> >>>>>>>>>> >>>>>>>>>> >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> >>>>>>>>>>>>> >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Jornada organitzada per l’Ajuntament >>>>>>>>>>>>> >>>>>> de Barcelona. >>> >>>>>>>>>>>>>>>>> >>>>>> >>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Col·laboren: >>>>>>>>>> Observatori Internacional de Democràcia >>>>>>>>>>>>> Participativa Consultes ciutadanes >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Fabra i Coats | Fàbrica de Creació al món local >> >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Laboratori d’Innovació Democràtica >>>>>>>>>>> (carrer Sant Adrià, 20, 08030 Barcelona) Democràcia sense >>>>>>>>>>>> >>>>>>>>>>> >>>>>>>> >>>>> >> > Com arribar-hi: intermediació >>>>>>>>>>>>> L1 (Sant Andreu) >>>>>>>>>>>>> Fabra i Coats >>>>>>>>>>>>> 11, 40, 73, 126 y N9 Laboratori d’Innovació Democràtica >>>>>>>>>>>> >>>>>>>>> >>>>>>>>>>>> Sant Andreu Comtal Dilluns, 18 de juny >>>>>> De 9.30 a 14.45 h >>>>>>>>>>>>> Més informació: >>>>>>>>>>>>>>>> barcelona.cat/participaciociutadana/ca #DemocràciaDirecta >>>>>>>>>>>>>>> >>>>>>> >>>>>>> >>>>> >>>>>>>>> > >>>>>>>>>>>>>>>> >>>>>>>>>>>>>>> >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> > >> Programa de la jornada >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Consultes ciutadanes >>>>>>>>>>>>> 9.30 h Acreditacions > al món local 9.45 h Presentació de la jornada a càrrec de Fernando Pindado, comissionat >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> >>>>>>>>>>>>>> >>> Democràcia sense de Participació i Democràcia Activa de l’Ajuntament de Barcelona.  >>>>>>>>>>>>> 10.00 h Conferència inaugural “Democràcia directa - Promeses i reptes”, >>>>>>>>>>>>> intermediació a càrrec de Céline Colombo, científica i investigadora política >>>>>>>>>>>>> de la Universitat de Zurich. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> A Catalunya i a l’estat Espanyol recentment la ciutadania ha 10.45 h Pausa | esmorzar >>>>>>>>>>>>> qüestionat el funcionament del sistema democràtic, en par- >>>>>>>>>>>>> ticular del sistema representatiu, i s’ha plantejat la necessitat A continuació, hi haurà dues taules de debat amb experiències diverses de governs locals >>>>>>>>>>>>> d’eixamplar la democràcia amb altres vies més directes, sense per compartir dificultats i reptes després d’impulsar consultes ciutadanes. >>>>>>>>>>>>>>>> intermediació. >>>>>>>>>> 11.10 h La primera taula, moderada pel periodista Ramon Suñé de La Vanguar- >>>>>>>>>>>>> Es pot parlar d’un sistema democràtic complet sense meca- dia, exposarà les experiències de consultes organitzades per governs >>>>>>>>>>>>> nismes de democràcia directa? Què succeeix quan la ciuta- locals de diverses ciutats: >>>>>>>>>>>>>>>> dania exerceix directament el poder? Tenim una democràcia San Francisco, amb John Avalos, exregidor de Sant Francisco >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> suficientment madura que respecti la sobirania popular? Quin >> rols adopten diferents actors polítics, socials i econòmics >>>>> quan es posen en marxa els canals de democràcia directa Grenoble, amb Pierre-Loic Chambon, director de l’àrea de democràcia local >>>>>>>>>>>> >>>>>>>> en els governs locals? >>>>>>>>>>>>>> A partir de les experiències de les ciutats convidades de San Olesa de Montserrat, amb Pilar Puimedon, alcaldessa d’Olesa >>>>>>>>>>>> de Montserrat >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Francisco, Cracòvia, Cajamarca Olesa de Montserrat, Greno- > ble, Berlín, Madrid i Barcelona, intentarem trobar respostes Madrid, amb Pablo Soto, regidor de Participació Ciutadana, >>>>>>>>>>>>> a aquestes i altres preguntes. Transparència i Govern Obert >>>>>>>>>>>>> I és que la participació ciutadana, quan entra en el fons de les Barcelona, amb Gala Pin, regidora de Participació i Districtes. >>>>>>>>>>>>> decisions polítiques implica una (re)distribució del poder i, per >>>>>>>>>>>>> tant, no està exempta de conflicte ja que neix dels conflictes 12.40 h Pausa >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> urbans existents. 13.00 h La segona taula de la jornada estarà moderada per Jaume Asens, > tercer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, i hi participaran >>>>>>>>>> persones d’arreu del món que han impulsat consultes a través d’inicia- >>>>>>>>>>>>>>>> Conferència inaugural tives ciutadanes. Formaran part de la taula les ciutats següents: >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Democràcia directa. Promeses i reptes Cracòvia, amb Alicja Beryt, membre de Krakow Against Olympics / >>>>>>>>>>>>> Al món existeixen diferents canals de democràcia directa, The Common City, i vicepresidenta de la cooperativa Ogniwo. >>>>>>>>>>>>> tant a nivell local com regional, estatal o fins i tot europeu. Els >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> referèndums i les consultes formen part de la quotidianeïtat Cajamarca, amb Renzo García, biòleg, cofundador del Comitè >>>>>>>>>>>>> democràtica a molts llocs del món, com ara als Estats Units Ambiental en Defensa de la Vida i la Red de Comités Ambientales >>>>>>>>>>>>>>> o a Suïssa. del Tolima, Colòmbia. >>>>>>>>>>>>>> Céline Colombo, científica i investigadora política de la Uni- Barcelona, amb Quim Pérez, activista d’Ecologistes en Acció >>>>>>>>>>>>> versitat de Zurich, compartirà els seus estudis sobre els di- i de la plataforma Aigua és Vida. >>>>>>>>>>>>> ferents mecanismes de democràcia directa al món i de com Berlín, amb Ulrike Hamann, Dra. i científica social de la Universitat >>>>>>>>>>>>> aquests impacten en la qualitat de les polítiques públiques. Humboldt de Berlín i  fundadora de la iniciativa de llogaters Kotti & Co. >>>>>>>>>>>>> Situant els  encaixos i desencaixos entre la democràcia directa >>>>>>>>>>>>> i la representativa, i els diferents rol que adopten els actors 14.30 h Clausura a càrrec de Gala Pin i Jaume Asens >>>>>>>>>>>>> socials, polítics i econòmic en aquest processos. 14.40 h Finalització de la Jornada >> >>>>>> >>>>>>> >>>> >>>>> >>> >> >>>>>>> >>> >>> >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> >>>>>>>>> >>> Ciutats amb San Francisco va sotmetre a votació posteriorment, del 10 al A finals del 2015 i amb el nou govern a la ciutat Iniciatives a California i San Francisco 15 d’octubre de 2016. La proposta, però, no va de Madrid, es posa en marxa la plataforma di- experiències ser aprovada ja que no va obtenir els 20.000 gital de participació ciutadana Decide Madrid. John Avalos vots mínims perquè l’adoptés el govern, segons L’Ajuntament de Madrid (fruit d’un pacte polític de consultes Ex regidor de San Francisco, 2009-2017 el reglament. en no haver-se aprovat un reglament al Ple) ciutadanes A San Francisco, les consultes ciutadanes for- Paral·lelament, l’Estat francès, tot i qualificar preveu que qualsevol persona més gran de 16 men part de la normalitat democràtica. La ciu- “d’original” el reglament de Grenoble, el 24 de anys i empadronada al municipi podrà proposar organitzades per tadania pot presentar preguntes a través de la maig de 2018 va declarar nul aquest mecanisme mesures, i les que aconsegueixin l’1% de suports iniciativa ciutadana. En aquest cas, el nombre de democràcia directa. a la plataforma digital se sotmetran a consulta. governs locals de signatures ve determinat pel percentatge Respecte a l’objecte de les propostes, no es de participació en les darreres eleccions mu- Olesa de Montserrat posa cap limitació en la formulació ni tampoc es nicipals. demana que siguin de competència municipal. >> Al 2016 hi va haver un augment d’iniciatives, ja La preservació del pla de Can Llimona La primera, i de moment única, consulta feta >>>> que la participació en les eleccions havia estat i la qualificació urbanística dels terrenys per l’Ajuntament de Madrid, es va celebrar del >>>>>>> molt baixa. Se’n requerien tan sols 365.880, del camp de futbol municipal 13 al 19 de febrer de 2017, en què es van pre- >>>>>>>>>>>>>>>>>> >> mentre que normalment se’n necessiten entorn Pilar Puimedon Monclús   sentar a votació dues qüestions sorgides de >>>>>>>>>>>>> al mig milió. En aquella ocasió es van sotmetre Alcaldessa d’Olesa de Montserrat Decide Madrid: “Madrid 100% sostenible” (amb >>>>>>>>>>>>>>> a consulta més de 16 propostes. Amb la voluntat de consultar els veïns i veï- el 89,11% de vots positius) i “Bitllet únic per al >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> >> Les consultes ciutadanes poden ser eines tant nes d’Olesa sobre tres aspectes urbanístics transport públic” (amb un 93,94% d’acceptació >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> >> per a l’apoderament de la ciutadania com per a d’especial rellevància, l’Ajuntament d’Olesa va de la proposta). En la mateixa consulta es va >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> l’organització i orientació política. Tanmateix, hi començar, a finals del 2013, tots els tràmits que preguntar, també, per qüestions impulsades >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> ha lliçons per aprendre en l’ús de les consultes estableix la Llei 4/2010, de consultes populars per l’Ajuntament.     >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> > com a mecanisme de democràcia directa. per via de referèndum, a fi de dur a terme una >>>>>> consulta al municipi. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> >> L’experiència de San Francisco ens alerta que Barcelona >>>>>>>>>>>>>> aquestes poden ser utilitzades també per sec- Malgrat que en el preàmbul de la llei es parla Multiconsulta 2018 >>>>>>>>>>>>>>>> tors econòmics amb capacitat d’incidir en el de fomentar la participació i d’incrementar la >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> >> >> posicionament dels vots, i en ocasions també qualitat democràtica implementant mecanis- Gala Pin per promoure mesures que poden vulnerar els mes de participació, el fet és que a l’hora de Regidora de Participació >>>>>>>>>>>>>>>>>> >> drets humans i ser antidemocràtiques. posar-ho en pràctica en un municipi no resulta de l’Ajuntament de Barcelona >>>>>>>>>> >> Per a aquest 2018 s’han previst fer cinc con- gens fàcil. El mes d’octubre passat el Ple municipal va >>>> sultes ciutadanes. Les administracions supramunicipals van trigar aprovar amb gran consens polític el Reglament 13 mesos a concedir permís a l’Ajuntament de participació ciutadana, que no es renovava d’Olesa per preguntar sobre qüestions que des del 2002, i que ha significat un fort impuls Grenoble competien al municipi. El permís final, però, de la iniciativa ciutadana i el foment dels canals Democràcia directa a Grenoble només va autoritzar la consulta en relació amb de democràcia directa. El Govern Municipal va dues de les tres preguntes previstes. L’experi- anunciar la intenció de fer una multiconsulta Pierre-Loic Chambon ència demostra que organitzar un referèndum ciutadana cada any amb preguntes formulades Director de l’àrea de democràcia local per preguntar als veïns i veïnes sobre temes per part dels grups municipals, així com de la ciutadania. Des del 2014, la ciutat de Grenoble decideix exclusivament municipals ni és senzill, ni admi- enriquir la democràcia local amb mecanismes nistrativament ràpid, i que el cost econòmic es Segons el reglament, quan la consulta prové de democràcia directa i desenvolupa el seu veu notablement incrementat per les despeses d’una iniciativa ciutadana el Ple només la pot propi reglament. Amb aquest reglament, quan associades a la Junta Electoral. denegar si no s’adequa a l’ordenament jurídic. una iniciativa ciutadana no és acceptada pel Finalment, el 22 de febrer de 2015 va tenir lloc Tot i així, els grups municipals hi van votar en Ple municipal, passa directament a consultar-se la consulta ciutadana en què van participar un contra (menys ERC) i van impedir la celebració a la ciutadania. total de 2.954 persones, xifra que representa de la pimera Multiconsulta a Barcelona, prevista Perquè una iniciativa sigui consultada ha d’ha- un 17% del cens electoral. El sí va guanyar en per al juny del 2018. ver recollit  2.000 signatures i complir tots els les dues preguntes per més del 90% dels vots.     Una de les iniciatives que preguntava sobre requisits tècnics establerts. En les consultes la remunicipalització de l’aigua, i que havia ciutadanes a Grenoble hi poden participar totes Madrid aconseguit amb escreix les 15.000 signatures les persones empadronades a la ciutat i més mínimes, va provocar diverses reaccions en grans de 16 anys.   1a Votació Ciutadana a Madrid contra per part dels sectors econòmics, que Pablo Soto Bravo van interposar més de deu recursos legals, El març del 2016, la iniciativa sobre les tarifes encara en tràmit. d’estacionament va aconseguir les signatures Delegat de l’Àrea de Govern de necessàries. La proposta va ser presentada i Participació Ciutadana, Transparència De moment la Multiconsulta està parada, però debatuda al Consell Municipal i l’Ajuntament la i Govern Obert de l’Ajuntament de Madrid les iniciatives han presentat un recurs perquè es reconsideri la votació del Ple del 10 d’abril. >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Ciutats amb Cracòvia El 26 de març de 2017, després de més de deu Aquesta ha estat la primera iniciativa ciutadana, Jocs d’hivern a Cracòvia anys de debats, audiències, fòrums, tallers, juntament amb la iniciativa sobre el canvi de experiències mobilitzacions pacífiques i episodis de vul- nom de la plaça Antonio López, que emparada Alicja Beryt neracions als drets humans, la ciutadania del en el nou Reglament de participació ciutadana, de consultes Membre de Krakow Against Olympics / municipi de Cajamarca van manifestar el seu aconseguia portar a la sessió de Ple municipal The Common City, i vicepresidenta rebuig categòric al projecte miner la Colosal del 10 d’abril de 2018 una pregunta a proposta impulsades de la cooperativa Ogniwo. i a altres projectes d’explotació minera al seu ciutadana. per iniciatives El 2012, les autoritats de Cracòvia van deci- territori. Malgrat aquests esforços, el grups de l’oposició dir presentar una candidatura per als Jocs En la pregunta: Està vostè d’acord, Sí o No, que van tombar les dues iniciatives i van votar en ciutadanes Olímpics d’Hivern del 2022. Això va provocar al Municipi de Cajamarca s’executin projectes contra de la celebració de la consulta i van una oposició creixent a l’acollida dels jocs, en i activitats mineres? 6.165 persones van votar incomplir el reglament que el mateix Ple havia particular per la iniciativa “Cracòvia Przeciwko no i tan sols 76 van votar sí. aprovat sis mesos abans. Igrzyskom” (“Cracòvia contra els Jocs”), que >> després de mobilitzacions i campanyes va La comunitat de Cajamarca va poder exercir el >>>> seu dret fonamental de participació i de decisió >>>>>>>> >>> aconseguir que l’alcalde de Cracòvia canviés Berlin >>>> d’opinió i anunciés que la proposta se sotmetria directa per determinar el seu futur i el model Referèndum sobre el lloguer, re munici- >>>>>>>>>>>>>>>>>> >>>>> a un referèndum. de desenvolupament del seu territori. >> palització i referèndum per a l’expropia- >>>>>>>>>>>>>>> La convocatòria del referèndum va provocar Va guanyar la defensa del dret col·lectiu a l’am- ció de grans empreses de l’habitatge >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> >> que, posteriorment, l’Ajuntament de Cracòvia bient sa, la vocació agropecuària, la cultura Ulrike Hamann >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> afegís tres qüestions més per ser consultades i camperola i el potencial ecoturístic. Dra. i científica social de la Universitat >>>> >>>>>>>>>>>> >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> >> que es canviés la data prevista inicialment per Humboldt de Berlín i fundadora >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> al juny al 25 de maig de 2014, per fer coincidir Barcelona de la iniciativa de llogaters Kotti & Co. >>>>>>>>>> el referèndum amb les eleccions del Parla- >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> > ment Europeu, amb l’objectiu de fomentar la Remunicipalitzem l’aigua a Barcelona A Berlín, on els preus dels habitatges continuen >>>> sent més baixos que a la resta de capitals euro- >>>>>>>>>> >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> participació. Quim Pérez i Gómez. >>>>>>>>>>> >>>>>>> >>>>>>>>>>>>>> >>>>>>>>>> >> Finalment, el referèndum es va dur a terme Activista d’Ecologistes en Acció pees, inversors de tot el món compren edificis >>> i d’Aigua és Vida. per a l’especulació immobiliària. >>>>>>>>>>>>>>>> amb quatre preguntes i la participació va ser >>>>>>>>>>>>>> del 35,96%, resultat que el feia vàlid i vincu- La campanya “Remunicipalitzem l’aigua a Bar- Un grup d’activistes proposen una consulta per >>>>>>>>>>>>>>>>>> >> lant ja que, segons la legislació polonesa, un celona” va aconseguir el gran repte de supe- traspassar pisos de lloguer de titularitat priva- >>>>>>> referèndum local és considerat vàlid a partir rar les 15.000 signatures que l’Ajuntament de des a mans públiques. En concret, la iniciativa >>>>>> >> del 30% de participació. Barcelona exigia per organitzar una consulta proposa sotmetre a referèndum l’expropiació de > Respecte a la pregunta dels jocs, aquesta va ciutadana a fi de preguntar, a totes les perso- la Deutsche Wohnen, una de les immobiliàries nes empadronades a la ciutat de més de 16 alemanyes més potents, per destinar els seus obtenir el 69,72% dels vots a favor de la no-ce- anys, sobre el tipus de gestió de l’aigua. immobles a lloguer públic. lebració dels Jocs Olímpics d’Hivern. Més de 40 entitats de Barcelona i de 100 per- Si un referèndum d’aquestes característiques Cajamarca sones a títol individual van decidir sortir als tira endavant, el Senat berlinès es trobarà carrers, places, mercats i altres racons de la davant d’una disjuntiva similar a la suscitada Consulta Popular de Pedres ciutat per aconseguir el suport necessari per després de la remunicipalització de l’aigua: i  Megamineria sotmetre a consulta si la gestió de l’aigua havia l’Estat hauria de comprar aquests habitatges a la immobiliària. Renso Alexander García Parra de ser pública i amb participació ciutadana. Biòleg, Co-Fundador del Comitè En només dos mesos i mig van aconseguir La protesta de Kotti & Co convida Berlín a Ambiental en Defensa de la Vida 26.389 signatures. convertir-se en una ciutat democràtica. Una i la Xarxa de Comitès Ambientals ciutat on tothom pugui pagar, on el cost de del Tolima. Colombia. l’habitatge sigui raonable i no es converteixi en un gueto dels rics.