Ref: PR-769 “LA CIUTAT DE BARRIS, UN MODEL REDISTRIBUTIU” Àrea d’ Ecologia Urbana, Direcció d’Estratègia i Cultura de Sostenibilitat. Ajuntament de Barcelona Coordinador: Jaume Barnada López Arquitectes redactors: Ricard Gratacòs Batlle, Carles Bárcena Roig Núria Garcia Soto, Aleix Jané Canals, Oriol Marín Gordi Novembre 2018 URBAN PLANNING | ARCHITECTURE | MANAGEMENT www.aquidos.com LA CIUTAT DE BARRIS, UN MODEL REDISTRIBUTIU 02.04.05 Centres educatius concertats i privats INDEX DE CONTINGUTS 02.04.06 Universitats, centres de recerca i escoles d’adults 02.04.07 Centres d’Atenció Primària i àrees d’influència Núm. Plànol Títol 02.04.08 Hospitals de referència i clíniques 02.04.09 Assistencial-Sanitari 01 Barcelona, ciutat de barris 02.04.10 Centres de dia i residències de gent gran 02.04.11 Centres de serveis socials 01.01 Ortofotopla, districtes i barris de Barcelona 02.04.12 Xarxa de biblioteques públiques 01.02 Barris de Barcelona amb la seva superfície 02.04.13 Museus, teatres i auditoris 01.03 Ciutat de Barris 02.04.14 Centres cívics 01.04 Diagrama de barri equipat 02.04.15 Casals de gent gran 01.05 Model de barri equipat - Sant Andreu 02.04.16 Casals infantils i ludoteques 01.06 Estàndards d’equipaments públics 02.04.17 Casals de joves 01.07 Equipaments segons edats dels usuaris 02.04.18 Centres d’Esports Municipals amb àrees d’influència 02.04.19 Camps d’esports i pistes poliesportives municipals 02 Estat de la ciutat i dels barris de Barcelona 02.04.20 Equipaments esportius singulars 02.04.21 Instal·lacions esportives privades 02.01 SUPORT OROGRÀFIC, ESPAIS OBERTS I ENTORN CONSTRUÏT 02.04.22 Xarxa de mercats municipals i àrees d’influència 2.01.01 Orografia de la ciutat de riu a riu, amb els espais oberts protegits i rieres 02.04.23 Centres comercials, eixos comercials i mercats municipals 2.01.02 Teixits urbans i edificacions 02.04.24 Seus de districte i Oficines d’Atenció Ciutadana 2.01.03 Tipus de teixits urbans 02.04.25 Guardia Urbana, Mossos d’Esquadra i Bombers 2.01.04 Microteixits d’interès paisagístic: Microbarcelones 2.01.05 Espais oberts verds 02.05 VALORACIÓ DE L’ESTAT DE LA CIUTAT 02.05.01 Distribució dels equipaments de barri per categories 02.02 ESTRUCTURA DEMOGRÀFICA I SOCIOECONÒMICA 02.05.02 Distribució dels equipaments de ciutat i metropolitans per categories 2.02.01 Població de Barcelona per barris 02.05.03 Distribució dels equipaments i elements d’atracció internacional 2.02.02 Densitat de població per barris 02.05.04 Distribució dels equipaments de barri, de ciutat i de dimensió internacional 2.02.03 Distribució de la població per grans grups d’edat: 0-15 anys 02.05.05 Índex d’equipaments de proximitat per barris 2.02.04 Distribució de la població per grans grups d’edat: 16-65 anys 02.05.06 Nombre de places mancants d’escola bressol municipal 2.02.05 Distribució de la població per grans grups d’edat: de 66-80 anys 02.05.07 Percentatge de places d’infantil i primària públiques 2.02.06 Distribució de la població per grans grups d’edat: més de 80 anys 02.05.08 Percentatge de places de secundària públiques 2.02.07 Distribució de la població estrangera per barris 02.05.09 Superfície de verd urbà per habitant 2.02.08 Percentatge de la població estrangera per barris 02.05.10 Percentatge de superfície de verd urbà per superfície de barris 2.02.09 Renda Familiar Disponible per barris 02.05.11 Parcs de superfície major a 1.000 m2 i àrees d’influència 02.05.12 Parcs de superfície major a 10.000 m2 i àrees d’influència 02.03 MOBILITAT 02.05.13 Eixos cívics 02.03.01 Xarxa viària bàsica metropolitana 02.05.14 Camins escolars 02.03.02 Xarxa de metro, ferrocarril i tramvia amb àrees d’influència 02.05.15 Índex de xarxes de mobilitat 02.03.03 Estacions de tramvia i àrees d’influència 02.03.04 Carril bici i Bicing 03 Model redistributiu i estratègies 02.03.05 Xarxa ortogonal autobusos 02.03.06 Xarxa complementària a l’ortogonal i autobusos de barri 03.01 Ciutat equipada 02.03.07 Xarxa d’autobusos nocturns 03.02 Espais de preferència per a vianants 02.03.08 Bus turístic 03.03 Mobilitat sostenible 02.03.09 Aparcaments municipals 03.04 Infraestructura verda 03.05 Paisatge urbà 02.04 EQUIPAMENTS 03.06 Pla dels Barris 02.04.01 Escoles bressol municipals amb àrea d’influència i nombre de places 03.07 Gentrificació 02.04.02 Percentatge de places municipals d’escola bressol cobertes en relació a la població 03.08 Llindars de la ciutat 02.04.03 Escoles d’Educació Infantil i Primària amb àrees d’influència 03.09 Model redistributiu 02.04.04 Instituts d’Educació Secundària públics 03.10 Estratègies per a un model redistributiu de ciutat Introducció La ciutat de barris. Un model redistributiu. d’equipaments que ofereixen serveis als ciutadans en molts àmbits com l’educació, Les ciutats es defineixen per la seva estructura física i per la seva estructura fun- la salut, la cultura o l’esport. Aquesta xarxa d’equipaments s’ha implantat sobre el cional. El context geogràfic i la morfologia dels teixits urbans confereixen tants territori de forma descentralitzada i distribuïda per tot el territori. És per això que atributs a un territori urbà com l’organització de la població o la distribució de un percentatge molt elevat dels barcelonins gaudeix de molts serveis públics de la riquesa sobre el territori, la localització de les diverses activitats o els fluxos proximitat en l’àrea propera al seu domicili. Que els habitants de la ciutat tinguin es- relacionats amb les grans infraestructures. La seva evolució natural, que té un coles, centres de salut, biblioteques, mercats o centres esportius municipals prop de marcat caràcter cultural, tendeix a l’especialització i a la segregació espacial dels casa no és fruit de l’atzar, sinó d’una planificació política i urbana que ens ha permès seus habitants, dels usos i de la concentració de capitals en determinats indrets arribar al present millor que no fa unes dècades. per motius socioeconòmics. A part d’oferir serveis per a la ciutadania, els equipaments han esdevinguts verita- Barcelona és el resultat d’un mosaic de paisatges humans i morfològics diversos bles catalitzadors de transformació urbana amb una gran capacitat de millora de la inscrits en el territori al llarg de segles. Però també és el resultat de grans esfor- qualitat de vida dels barris de la ciutat. Els equipaments de proximitat són nodes en ços per a tendir a la construcció d’una societat més justa i equilibrada. Durant les la construcció d’una ciutat basada en les mobilitats lentes i el transport públic, que darreres dècades del segle XX, la ciutat va realitzar grans esforços per millorar els s’erigeixen en centres de la vida cívica i urbana i vertebradors de la vida social dels equipaments i els seus espais públics. També es va iniciar una transformació de barris. la seva divisió administrativa per reconèixer i administrar millor les realitats que de sempre havien configurat i articulat la convivència de la ciutat: els barris. La El document s’organitza a través de tres capítols. El primer d’ells, titulat “Barcelona, divisió de la ciutat en 73 barris tenia la vocació de reconèixer les diverses realitats ciutat de barris” presenta i tracta de definir el model de ciutat basat en barris. El se- presents a la ciutat per vertebrar i requilibrar-la a través dels serveis públics de gon capítol té com a principal objectiu traçar una imatge de l’estat actual de la ciutat proximitat i de l’accés a la mobilitat, fets fonamentals per garantir la cohesió so- i dels seus barris pel que fa a diversos aspectes relacionats amb l’espai públic, els cial d’uns individus i famílies cada cop més vulnerables i fràgils davant els reptes equipaments urbans i la mobilitat de la ciutat. El tercer i últim, fa un salt prospectiu i del món contemporani. proposa les principals estratègies a través de les quals es pot vertebrar un model de ciutat redistributiu. El present document explora un model de ciutat basat en la unitat sociogeogrà- fica que representen els barris. Per aquest motiu s’exploren els elements princi- Una ciutat amb aquesta proximitat dotacional i serveis, i del reconeixement dels pals que des de l’urbanisme i l’ecologia urbana són capaços d’articular un model barris, pot equilibrar les necessitats de la població a través d’un model redistributiu redistributiu de fer ciutat: els equipaments, les xarxes de mobilitat i transport urbanístic inclusiu, que genera un caràcter propi i una bona qualitat de vida que, a públic i els espais públics i espais verds. més, afavoreix la mobilitat a peu. El fet que quasi el 50% dels desplaçaments diaris de la població sigui a peu, així ho confirma. L’Agència d’Ecologia Urbana assegurava fa uns anys que el 90% de la població de la ciutat disposava, almenys, de tres serveis de proximitat. Entenem per serveis: El present document ha estat coordinat per Jaume Barnada López, de la Direcció un equipament, un espai verd i una parada de transport públic. Aquest percen- d’Estratègia i Cultura de Sostenibilitat de l’Àrea d’ Ecologia Urbana de l’Ajuntament tatge era del 50% quan la proximitat era a cinc serveis. Actualment, aquestes de Barcelona, i redactat per Aquidos Arquitectes (Carles Bárcena Roig, Núria Gar- dades són més favorables i es valoren als plànols 2.05.05 Índex d’equipaments de cia Soto, Aleix Jané Canals i Oriol Marín Gordi, arquitectes) i Ricard Gratacòs Batlle, proximitat per barris, 2.05.16 Índex de xarxes de mobilitat, 2.05.10 Superfície de arquitecte i antropòleg, amb el suport d’Albert Mariné i Víctor Lozano, estudiants verd urbà per habitant per barris, i 2.05.12 Percentatge de superfície de verd urbà d’arquitectura. per superfície de barris. El municipi de Barcelona disposa d’una xarxa d’equipaments de proximitat que s’ha anat construint, principalment, des de la constitució dels ajuntaments demo- cràtics fins a l’actualitat. La ciutat ha realitzat un esforç per teixir una constel·lació 01. Barcelona, ciutat de barris 01 Barcelona, ciutat de barris escola urbanística orgànica de caire romàntic que l’elevà a panacea i punt crucial de la planificació urbana. La teoria de la unitat de veïnat (Patrick Abercrombie, Gaston Barcelona ha estat tradicionalment una ciutat amb un ús intensiu dels espais Bardet, Frederick J. Osborn) dels anys 1945 al 1955, aproximadament, enllaçada públics i ha trobat en la vida urbana i la lluita veïnal dels seus barris una caracte- directament amb una tradició anterior (Ebenezeer Howard, Patrick Geddes, Marcel rística definitòria que li ha permès, en molts casos, garantir la cohesió social i la Poëte, Lewis Mumford), compon jeràrquicament tota la ciutat en un esquema arbo- convivència en el seu espai públic. rescent que pren com a element bàsic el barri o la ciutat de veïnat ( neighbourhood unit ). Les crítiques a aquesta manera de pensar (autosuficiència del barri, que mini- Aquesta consciència compartida del rol imprescindible que juguen els barris en mitza la relació entre barris i llur especialització) no poden, però, posar en discussió la vertebració social de la ciutat és segurament el motiu que s’hagi pres aquesta la mateixa existència del barri, que roman com l’element més segur d’ajuda en la unitat sociogeogràfica com a leitmotiv de l’administració i les polítiques públiques tasca de la planificació dels conjunts urbans”. de successius governs de la ciutat en les darreres dècades. En el cas de Barcelona, els barris són, de manera general, territoris de fins a 2Km2 Barcelona, administrativament parlant, es divideix en l’actualitat en 10 distric- que agrupen uns 25.000 habitants aproximadament. tes i 73 barris. Per entendre la divisió administrativa actual de la ciutat i la idea motriu de ciutat de barris és necessari fer referència a un procés complex iniciat De barris a Barcelona n’hi ha més que els reconeguts en la divisió administrativa. l’any 2005, pilotat per una comissió tècnica multidisciplinar que tenia com a tasca Cal entendre la divisió actual com el marc de referència per dotar i equipar millor la traspassar el districte com a unitat administrativa de referència i anar a un nivell ciutat de forma distribuïda. de detall que aconseguís reconèixer la realitat veïnal de Barcelona més enllà de les unitats censals. El procés, que es va batejar com“La Barcelona dels barris”, El present capítol presenta quins són els barris de Barcelona i es descriu què és un es proposava establir una nova distribució administrativa que definís al mateix barri i com hauria de ser un model de ciutat basat en la idea motriu de barri. temps mesures per equipar millor la ciutat i dotar de millors serveis a la ciutada- nia en un esforç per arribar a conformar una ciutat de proximitat i on la participa- ció ciutadana fos viable. El procés va culminar amb l’aprovació de la divisió admi- nistrativa actual de la ciutat en 73 barris l’any 2006. Ara bé, potser abans de continuar el que ens hauríem de preguntar és: què és un barri? L’urbanista Manuel Ribas Piera ho va descriure per a l’entrada d’aquest mot a l’Enciclopèdia Catalana: “Cadascuna de les parts en què es divideix un poble gran, una vila, una ciutat. El barri, element constitutiu de tota agrupació urbana, correspon alhora, com gairebé tots els conceptes urbanístics, a una entitat sociològica i immaterial que fa referència a un grup social, part de la comunitat urbana, i també al marc físic, component de la ciutat, suport de la vida de relació interna d’aquella subcomu- nitat urbana. Qualitativament, la combinació d’un focus o més d’atracció centrí- peta amb alguna barrera o franja de poc interès ciutadà delimita físicament un barri; dins els seus límits correntment —però no necessàriament— en resulta una homogeneïtat dels qui l’habiten o el freqüenten. Quantitativament, és difícil de donar-ne una mesura. (...) El barri és una entitat consubstancial a la mateixa idea de ciutat, de la qual, per tant, no pot ésser separat. Hi ha hagut, però, una 1.01 Ortofotoplà, districtes i barris de Barcelona Els barris de Barcelona, per districtes, són els següents: - Ciutat Vella: El Raval; el Barri Gòtic; la Barceloneta; Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. - Eixample: el Fort Pienc; la Sagrada Família; la Dreta de l’Eixample; l’Antiga Es- querra de l’Eixample; la Nova Esquerra de l’Eixample; Sant Antoni. - Sants-Montjuïc: el Poble Sec; la Marina del Prat Vermell; la Marina del Port; la Font de la Guatlla; Hostafrancs; la Bordeta; Sants-Badal; Sants. - Les Corts: les Corts; la Maternitat i Sant Ramon; Pedralbes. - Sarrià-Sant Gervasi: Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes; Sarrià; les Tres Torres; Sant Gervasi-la Bonanova; Sant Gervasi-Galvany; el Putxet i el Farró. - Gràcia: Vallcarca i els Penitents; el Coll; la Salut; la Vila de Gràcia; el Camp d’en Grassot i Gràcia Nova. - Horta-Guinardó: el Baix Guinardó; Can Baró; el Guinardó; la Font d’en Fargues; el Carmel; la Teixonera; Sant Genís dels Agudells; Montbau; la Vall d’Hebron; la Clota; Horta. - Nou Barris: Vilapicina i la Torre Llobeta; Porta; el Turó de la Peira; Can Peguera; la Guineueta; Canyelles; les Roquetes; Verdun; la Prosperitat; la Trinitat Nova; Torre Baró; Ciutat Meridiana; Vallbona. - Sant Andreu: la Trinitat Vella; Baró de Viver; el Bon Pastor; Sant Andreu; la Sa- grera; el Congrés i els Indians; Navas. - Sant Martí: el Camp de l’Arpa del Clot; el Clot; el Parc i la Llacuna del Poblenou; la Vila Olímpica del Poblenou; el Poblenou; Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou; el Besòs i el Maresme; Provençals del Poblenou; Sant Martí de Proven- çals; la Verneda i la Pau. 1.02 Barris de Barcelona amb la seva superfície Els barris són unitats sociogeogràfiques. La relació entre els veïns que hi conviuen es dóna en un espai acotat i de límits que de vegades són difícils de percebre. Però, a nivell administratiu els límits estan ben definits i es pot apreciar que la divisió de gran part dels barris té unes mesures similars, encara que morfològica- ment siguin diferents. Al plànol s’hi poden observar els noms de tots els barris de la ciutat amb la seva superfície. Una gradació de colors destaca els barris amb superfícies més grans, de color més fosc, i els de superfície menor, de color més clar. Gairebé tots els barris se situen entre 0,5 i 2 km2 aproximadament (50-200 hectàrees). Hi ha dos territoris especials que són Montjuïc i la Zona Franca amb 460 ha i 1.430 ha, ja reconeguts així en l’administració de la ciutat. Els barris dels voltants dels turons de Barcelona són d’una mesura més menuda i els barris limítrofs a Collserola són majors, ja que contenen el territori forestal dins del seu àmbit. 1.03 Ciutat de barris Prendre una mesura sociogeogràfica com el barri per traçar la distribució admi- nistrativa de la ciutat i fer-ho amb l’objectiu de dotar amb més equipaments de proximitat la ciutat és un fet que es percep en les mesures de la nostra ciutat. Si prenem els centres geomètrics dels barris de la ciutat i marquem corones de 10 minuts caminant de radi, obtenim una sèrie de cercles que quasi estan inscrits en les formes amorfes dels barris de la ciutat. Pensar en una ciutat formada per barris que tenen mitjans de transport públic per facilitar els desplaçaments i els serveis públics de proximitat necessaris és un model de ciutat inclusiva amb valors associats a la justícia social, la sostenibilitat i la comoditat. 1.04 Diagrama de barri equipat Un barri equipat és aquell que permet a les persones que hi viuen acomplir les seves activitats més quotidianes en un entorn proper al seu domicili. És així com el barri ideal és aquell que té les escoles bressol i escoles a una distància molt propera als domicilis dels infants que hi assisteixen. També és aquella on podem anar al metge quan ens trobem malament sense desplaçar-nos lluny de casa. També és aquella en què podem exercir activitats relacionades amb el proveï- ment d’aliments, la vida cultural l’oci i l’esport, o l’indret on tenim recursos assis- tencials bàsics per quan patim malalties, dolences o necessitats per a persones grans. Per aquest motiu, l’ajuntament i altres administracions posen a la disposi- ció diferents equipaments que donen serveis als ciutadans en àmbits com l’edu- cació, la salut, l’accés a la cultura, l’accés a l’esport, etcètera. En alguns barris també s’hi emplacen equipaments que no són de proximitat, com poden ser hospitals, centres culturals principals o edificis administratius. Es tracta d’equipaments que aconsegueixen generar fluxos elevats de persones i que fomenten una vida urbana intensa. Els barris també acullen persones que no hi viuen, però hi treballen o hi estan de pas. El barri és així, no una unitat tancada en sí mateixa, sinó un referent de la pròpia idea de ciutat, i per tant un espai de convivència de gent molt diversa. 1.05 Model de barri equipat El model de la ciutat de barris té com a principal objectiu aconseguir que els ciu- tadans tinguin el major número de serveis de proximitat a prop del seu domicili. Això implica un treball en l’espai públic per aconseguir territoris caminables per a gent de totes les edats. Aconseguir territoris de proximitat accessibles per anar a peu, no significa només pensar en una urbanització immaculada, sinó també en aquells espais per parar i descansar tan necessaris per a persones amb mobilitat reduïda, per exemple. Una ciutat amb aquest model també treballa per a que la majoria de serveis i d’activitats de la ciutat es puguin dur a terme mitjançant desplaçaments amb transport públic. El gràfic representa l’aplicació del model al barri de Sant Andreu del Palomar, les dades demogràfiques principals del qual són: - Superfície de 1,8 Km2 - Població de 57.223 habitants - Densitat de 31.790 habitants per Km2 Sant Andreu disposa de 37 equipaments de proximitat, un 13% de la seva su- perfície són espais verds, i té 4 parades de metro, 2 estacions de ferrocarril i 20 parades de bus. 1.06 Estàndards d’equipaments públics Dir que a cada barri li corresponen els mateixos equipaments seria del tot equi- vocat. Cal entendre que cada tipus d’equipament té una sèrie de característiques d’implantació i de funcionament. De manera general, els diferents estàndards corresponents a cada categoria d’equipament són definits i descrits per les di- EQUIPAMENT POBLACIÓ ASSOCIADA INFLUÈNCIA RÈGIM SUPERFÍCIE PROGRAMA/SERVEIS HORARI CRITERIS ESPECÍFICS verses agències i departaments implicats en la seva planificació a través de fitxes descriptives, dades estadístiques, memoràndums, normatives, etcètera.El quadre dL dM dC dJ dV dS dG nombre d’alumnes proposa representar de manera conjunta, sintètica i simplificada els diferents ESCOLA BRESSOL n m2n habitants DISTRICTE públic desenvolupament interpersonal i educatiu 45 hores/setmana 4-12 mesos 8 mixt espai de descans criteris (o estàndards) que configuren els equipaments de proximitat a la ciutat (ÀREA D’INFLUÈNCIA ESPE- concessió 8 17alimentació: esmorzar, dinar i berenar excepte agost 10-24 mesos 13 CÍFICA) de Barcelona. privat espai d’acollida G F Ç A M Y J T S O N D 24-36 mesos 19 número d’alumnes /aula infantil (3-6 anys) dL dM dC dJ dV dS dG públic n m2 primària (6-12 anys) 40 hores/setmana Alguns equipaments tenen com a propis estàndards relacionats amb la proximi- CEIP n habitants 29 ZONES, (BARRI O AGRU- mixt menjadorPAMENT DE BARRIS D’UN concessió 9 17activitats complementàries i extraescolars 25 tat del servei que pretenen oferir. En altres casos aquests estàndards no estan de juny a setembre número de centres /illaMATEIX DISTRICTE) privat acollida G F Ç A M Y J T S O N D AMPA descrits ni pautats per cap document, malgrat ser equipaments de proximitat o 12 (6 públics + 6 privats) medicina general o de capçalera dL dM dC dJ dV dS dG 2 de barri. Per aquest estudi, que pretén cartografiar la proximitat relacionada amb públic 1.440 m n hores/setmanaCAP 10.000-25.000 habitants pediatriaÀREA BÀSICA mixt odontologia i estomatologia els equipaments, la mobilitat i l’accés a la natura, s’han pres en moltes ocasions DE SALUT concessió infermeria tot l’any privat assistència social distàncies entre els 5, 10 i 15 minuts a peu, tenint en compte el tipus d’usuari i de G F Ç A M Y J T S O N Dadministració servei que els diferents equipaments donen a la ciutadania. 500-650 m2 informació, orientació i assessorament dL dM dC dJ dV dS dG10.000-25.000 habitantsde barri de barri 30-40 hores/setmanapúblic consulta de fons i materials volum 800 m mixt lliure accés a internet 10 17 concessió prèstec de documents de districte 45-60 hores/setmana 20.000BIBLIOTE- 75.0.0000 600.000 20 minuts privat sales d’estudi nocturnes2CA 75.000-150.000 habitants 2.000-3.000 m espais multimèdia 10 17 de barri de districte de districte documentació de literatura infantil i juvenil tot l’any activitats culturals i de foment a la lectura G F Ç A M Y J T S O N D dL dM dC dJ dV dS dG connectivitat del barri públic 2 punt d’arenció i informació al ciutadà n hores/setmana CENTRE CÍVIC n m15.000 habitants mixt sala d’actes (sala polivalent, auditori o teatre) orogra a i accessibilitat concessió sales polivalents (reunions i tallers) n privat sales especialitzades (assaig, tallers, exposicions...) G F Ç A M Y J T S O N D oferta privada i teixit associatiu dL dM dC dJ dV dS dG 600 m públic CEM n habitants n m 2 piscina n hores/setmana mixt pavelló esportiu sales especialitzades 15 minuts concessióprivat sales polivalents tot l’any G F Ç A M Y J T S O N D alimentació encants dL dM dC dJ dV dS dG número de parades 600 m públic 6.000 m2  ors n hores/setmana MERCAT 25.000 habitants mixt consigna wi- 15 minuts concessió compra on-line tot l’any privat servei a domicili G F Ç A M Y J T S O N D 20-30 punt d’informació aparcament EQUIPAMENT POBLACIÓ ASSOCIADA INFLUÈNCIA RÈGIM SUPERFÍCIE PROGRAMA/SERVEIS HORARI CRITERIS ESPECÍFICS dL dM dC dJ dV dS dG nombre d’alumnes DISTRICTE públic n m2 desenvolupament interpersonal i educatiu 45 hores/setmanaESCOLA BRESSOL n habitants 4-12 mesos 8 espai de descans (ÀREA D’INFLUÈNCIA ESPE- mixtconcessió 8 17alimentació: esmorzar, dinar i berenar excepte agost 10-24 mesos 13 CÍFICA) privat espai d’acollida G F Ç A M Y J T S O N D 24-36 mesos 19 número d’alumnes /aula infantil (3-6 anys) dL dM dC dJ dV dS dG CEIP públic n m2 primària (6-12 anys) 40 hores/setmanan habitants 29 ZONES, (BARRI O AGRU- mixt menjador PAMENT DE BARRIS D’UN concessió 9 17activitats complementàries i extraescolars 25de juny a setembre número de centres /illa MATEIX DISTRICTE) privat acollida G F Ç A M Y J T S O N D AMPA 12 (6 públics + 6 privats) medicina general o de capçalera dL dM dC dJ dV dS dG públic 1.440 m2 n hores/setmana CAP 10.000-25.000 habitants pediatria ÀREA BÀSICA mixt odontologia i estomatologia DE SALUT concessió infermeria tot l’any privat assistència social G F Ç A M Y J T S O N D administració 500-650 m2 dL dM dC dJ dV dS dG 10.000-25.000 habitants informació, orientació i assessorament de barri de barri 30-40 hores/setmanapúblic consulta de fons i materials volum800 m mixt lliure accés a internet 10 17 concessió prèstec de documents de districte 45-60 hores/setmana 20.000 75.0.0000 600.000BIBLIOTE- 20 minuts privat sales d’estudi nocturnes2CA 75.000-150.000 habitants 2.000-3.000 m espais multimèdia 10 17 de barri de districte de districte documentació de literatura infantil i juvenil tot l’any activitats culturals i de foment a la lectura G F Ç A M Y J T S O N D dL dM dC dJ dV dS dG connectivitat del barri públic 2 punt d’arenció i informació al ciutadà n hores/setmana CENTRE CÍVIC n m15.000 habitants mixt sala d’actes (sala polivalent, auditori o teatre) orogra a i accessibilitat concessió sales polivalents (reunions i tallers) n privat sales especialitzades (assaig, tallers, exposicions...) G F Ç A M Y J T S O N D oferta privada i teixit associatiu dL dM dC dJ dV dS dG 600 m públic 2 piscina CEM n habitants n m n hores/setmanamixt pavelló esportiu 15 minuts concessió sales especialitzades privat sales polivalents tot l’any G F Ç A M Y J T S O N D alimentació encants dL dM dC dJ dV dS dG número de parades 600 m públic 6.000 m2  ors n hores/setmana MERCAT 25.000 habitants mixt consigna 15 minuts concessió wi- compra on-line tot l’any privat servei a domicili G F Ç A M Y J T S O N D 20-30 punt d’informació aparcament 1.07 Equipaments segons edats dels usuaris El diagrama representa els principals destinataris dels equipaments de la ciutat per franges d’edat. La base documental per a la realització d’aquest esquema gràfic ha estat el Pla d’equipaments. La major part dels equipaments de la ciutat són intergeneracionals, tot i que alguns estan exclusivament pensats per a deter- minats grups d’edat. 0-3 3-15 16-35 35-65 >65 escola bressol CEIP DOCENT institut universitat CAP SANITARI / ASSISTENCIAL hospital serveis socials biblioteca CULTURA teatre museu centre cívic espai gent gran CÍVIC casal infantil / ludoteca casal de joves centre esportiu ESPORT camp / pista PROVEÏMENT mercat ADMINISTRACIÓ seu de districte i OAC TREBALL ateneu de fabricació 02. Estat de la ciutat i dels barris de Barcelona 02. Estat de la ciutat i dels barris de Barcelona Ens proposem en aquest capítol traçar una imatge de l’estat de la ciutat i dels seus barris pel que fa a diversos aspectes relacionats amb l’espai públic, els equi- paments urbans i la mobilitat de la ciutat. En primer lloc, i a mode introductori, presentarem l’estructura física de la ciutat descrivint els elements naturals i artificials que defineixen la seva morfologia. Ens aturarem aquí a descriure aspectes relacionats amb les trames construïdes i el paisatge urbà, que defineixen en molts casos els atributs que identifiquen als propis barris de la ciutat. A més a més, també presentarem l’estructura dels espais públics oberts. En segon lloc, a través d’un conjunt de plànols explicarem a grans trets, com és l’estructura socioeconòmica de la ciutat a través d’elements relacionats amb el número de població o la distribució sobre l’espai de les rendes familiars. Després ens ocuparem de la mobilitat sobre el territori de la ciutat i la seva àrea metropolitana, posant èmfasi amb el transport públic i les mobilitats lentes vin- culades a l’ús de la bicicleta. Per últim, ens centrarem a detallar l’emplaçament i distribució dels equipaments de la ciutat per categories. 02.01 Suport orogràfic, espais oberts i entorn construït 02.01 SUPORT OROGRÀFIC, ESPAIS OBERTS I ENTORN CONSTRUÏT Les ciutats s’inscriuen en indrets molt precisos d’un territori. Les condicions i característiques morfològiques de la geografia configuren un paisatge únic i una identitat intransferible a cada ciutat. La forma del territori té un pes notable en la definició i formalització de la ciutat. El suport determina, en gran mesura, la morfologia dels espais construïts i dels espais oberts, així com particularitats de funcionament intern, inclús de caire socioeconòmic. En aquest capítol es descriu, en primer terme, l’orografia de la ciutat com a pas previ i imprescindible per entendre com és el suport sobre el que s’emplaça Bar- celona i que determina alguns aspectes de la configuració i funcionament intern. En segon terme es cartografien qüestions relatives a l’entorn construït i els espais oberts. 2.01.01 Orografia de la ciutat de riu a riu, amb els espais oberts protegits i rie- res El municipi Barcelona, de 102 Km2 de superfície, es situa emmarcat entre límits naturals: la serralada de Collserola i el mar i entre les desembocadures dels rius Besós i Llobregat. S’assenta majoritàriament sobre una plataforma amb lleuger pendent en direcció al mar, que va incrementant-se a mesura que s’apropa a Coll- serola. Dins aquesta plataforma, emergeixen dos promontoris d’escassa altura (Montjuic al cantó sud i el que formen els Tres Turons al nord), que defineixen els límits visuals dels barris centrals de la ciutat. La part més propera al mar destaca per la seva planeïtat, especialment al districte de Sant Martí, degut al ventall al- luvial del Besós, que acumula un salt topogràfic en forma de graó sobre el recor- regut actual de les vies de tren cap al nord i el Vallès. La part més propera a Collserola, es caracteritza per la presència de torrents i rieres formades per la irregularitat del relleu. Aquest perfil irregular, condiciona fortament la forma urbana dels barris que s’hi assenten. 2.01.02 Teixits urbans i edificacions Barcelona destaca per disposar d’una trama urbana compacta i densa, amb forta continuïtat entre les seves parts, i amb illes i parcel·lari de petita i mitjana di- mensió, tots ells elements característics de les ciutats mediterrànies. El buit urbà, majoritària i especialment als barris centrals, coincideix amb el paisatge urbà de carrer amb façana construïda continua. Els barris del centre, i els que es situen a l’anomenat Pla de Barcelona acumulen la major densitat i compacitat. Per contra, als barris perifèrics, van diluint-se les característiques esmentades per donar presència a trames menys compactes i de menor densitat, especialment als barris de muntanya. Les principals discontinuïtats de la trama edificada es corresponen al traçat de grans infraestructures, tant viàries com ferroviàries, i a la presència d’obstacles orogràfics (Montjuïc i Tres Turons). El barri de la Zona Franca suposa una clara excepció respecte l’esquema esmen- tat, i es caracteritza per una trama de l’edificació molt menys compacta, amb parcel·les i illes de gran dimensió i amb carrers sense façanes continues, tots ells elements propis del paisatge de polígons i àrees industrials i logístiques. 2.01.03 Tipus de teixits urbans - Industrial: Àrees on el teixit urbà acull, de manera majoritària, usos vinculats la producció industrial i/o logística. La seva imatge urbana es caracteritzada per la gran La trama urbana de Barcelona s’ha desenvolupat a diferents èpoques i amb dimensió de les illes, la poca alçada de l’edificació, i una forta estacionalitat funcional. genealogies i motivacions diverses, fet que ha provocat l’existència de paisatges urbans heterogenis i diferents. Aquesta diversitat de paisatges es pot associar a diferents tipologies de teixit urbà que es classifiquen de manera sintètica i gene- ralista segons les categories següents: - Casc antic: es correspon a Ciutat Vella i la trama històrica dels antics muni- cipis situats fora muralles al voltant i que van ser agregats a finals del S.XIX i inicis del S.XX. Es caracteritza per la petita dimensió i irregularitat del traçat urbà, gran compacitat i densitat edificada. - Eixample: l’àmbit ocupat pel projecte urbà més important i significant de la història de ciutat, que va connectar i donar continuïtat a Ciutat Vella amb els municipis més propers, es caracteritza per l’ordre i regularitat dels traçat dels car- rers, la forta densitat edificada i la uniformitat del paisatge urbà, malgrat desen- volupar-se durant més de 150 anys. - Edificació contínua: teixits on, malgrat estar format per illes tancades i denses amb façana contínua, no són fruit d’un projecte unitari ni mostren una regularitat clara en la seva estructura. Destaca la seva densitat i compacitat de l’edificació i la dimensió mitjana o petita de les illes. - Edificació aïllada: teixits on predomina l’ordenació en blocs plurifamiliars a quatre vents que no formen façana contínua al carrer i, on l’espai de la parcel·la no ocupat per l’edificació és de caràcter privat, de manera majoritària. En alguns casos aquests espais són ocupats per vegetació i arbrat que atorguen una agra- dable presència vegetal a l’espai públic, en d’altres, acullen usos privatius dels edificis: aparcaments, espais comunitaris, etc. - Edificació aïllada unifamiliar: Entorns de baixa densitat format per par- cel-les amb edificació unifamiliar, principalment aïllada, i on la façana urbana és formada per tanques delimitadores i la vegetació dels espais intersticials. Es troben localitzats principalment a les lleres de Collserola. - Polígon de blocs: Tipologia pròpia de grans projectes d’habitatge massiu destinats a respondre a la demanda d’habitatge i reduir l’infrahabitatge i el barra- quisme durant la segona meitat del S.XX. Són entorns caracteritzats, majoritària- ment, per la presència dominant i repetitiva de blocs residencials de gran dimen- sió, i on la imatge de carrer i façana urbana contínua es dilueix en buits urbans oberts continuus i no direccionats puntuats esporàdicament per l’edificació. 2.01.04 Microteixits d’interès paisagístic: Microbarcelones Monuments i determinats teixits urbans, com els diversos cascs antics i l’Eixam- ple, són els elements definitoris de la imatge de Barcelona, que arreu és recone- guda com un cas paradigmàtic de ciutat densa i compacta. Ara bé, Barcelona està formada per una gran diversitat de teixits urbans que no formen part d’aquesta idea omnipresent i que s’escapen d’aquesta imatge refe- rencial que tendeix a la uniformitat del paisatge de la ciutat. Existeixen paisatges urbans de petites dimensions dispersats per tota la ciutat que per raons diverses contrasten respecte les formes dominants de la ciutat aportant valor, diversitat i singularitat. Alguns d’aquests espais, semblen fòssils urbans, indrets en què el temps s’ha atu- rat mentre els seus territoris adjacents es veien immersos en processos de trans- formació urbana que tendien a produir una ciutat densa i homogènia. En molts casos, aquests indrets van quedar congelats (llegiu «afectats») arran de l’aprova- ció del Pla General Metropolità (PGM) de l’any 1976. Passats quaranta anys, alguns d’aquests teixits urbans no han estat objecte d’in- tervenció i avui els veiem amb uns ulls nous. Si fa quaranta anys eren els àmbits preferents de transformació, en l’actualitat, més enllà del seu estat d’envelliment o de la seva qualitat edificatòria, prenen força els seus atributs, ja que tenen la virtut d’afegir diversitat a la ciutat, pel fet que es tracta d’episodis urbanístics amb qualitats i particularitats que enriqueixen la ciutat en el seu conjunt per les pràctiques urbanes que hi van associades. 2.01.05 Espais oberts verds Barcelona compta amb espais oberts verds de matriu molt diferent. En primer lloc cal destacar aquells provinents de la pròpia forma del territori, que són els de major dimensió. Els espais verds geogràfics formen paisatgers singu- lars i únics com Collserola, Montjuïc, els Tres Turons o la llera del riu Besòs. Cal evidenciar que Montjuïc i Collersola són grans espais oberts fragmentats i sense accés a mitjans de transport públic massius i amb connexions millorables amb els teixits urbans propers. En segon lloc trobem parcs de diverses dimensions com per exemple el parc de la Ciutadella o els parcs de l’Escorxador, l’Espanya industrial, el del Clot, o el del Turó de la Peira. Es tracta dels parcs de major superfície i que es trobem localit- zats de forma distribuïda per tota la ciutat. Hi ha grans àrees urbanes de la ciutat que no gaudeixen de parcs de grans dimensions. L’Eixample és un cas paradigmà- tic de falta de parcs de grans dimensions. Aquesta manca de grans superfícies verdes es compensa amb la presència de petits parcs, jardins o interiors d’illa, presents de forma disseminada per tota la ciutat, de la mateixa manera que l’arbrat de carrer. 02.02 Estructura demogràfica i socio- econòmica 02.02 ESTRUCTURA DEMOGRÀFICA I SOCIOECONÒMICA Acabem de veure com és el suport geogràfic de la ciutat de Barcelona i com són les estructures edificades i d’espais lliures. El que ens proposem ara és fer una ra- diografia de la ciutat en termes socioeconòmics. Conèixer certes característiques de la població que ocupa els espais físics de la ciutat és essencial per al desple- gament de polítiques públiques relacionades amb planificació urbana en termes d’oferir determinats serveis i garantir la mobilitat de la població. En aquest conjunt de plànols ens disposem a conèixer quanta gent viu als dife- rents barris o si els diversos grups d’edat és distribueixen de la mateixa manera sobre el territori. En quins indrets hi ha una concentració més gran de població estrangera? Com es distribueix el nivell de renda de les famílies entre els dife- rents barris? Hi ha alguna explicació per a que es distribueixin d’aquesta manera? 2.02.01 Població de Barcelona per barris Segons dades de l’Anuari Estadístic 2018, a Barcelona hi viuen 1.628.936 habi- tants. Els barris amb major nombre d’habitants (en color més fosc) de la ciutat es situen a l’Eixample i a la primera corona al seu voltant. De manera esquemàtica, els barris situats més allunyats d’aquest nucli central, tenen menys habitants (en color més clar). L’eix que dibuixa la Meridiana, aglutina barris amb nombre ele- vat d’habitants, culminat amb la polaritat del Barri de Sant Andreu, com a segon barri més poblat de la ciutat. 2.02.02 Densitat de població per barris La densitat de població dels barris de Barcelona és molt alta, on els barris més densos es troben de manera estesa sobre la major part del territori, principal- ment sobre el Pla de Barcelona i l’eix Meridiana. La majoria es troben per sobre els 20.000 habitats per kilòmetre quadrat. Els barris amb menor densitat es situ- en en proximitat a Collserola i les Rondes. Departament d'Estadística i Difusió de Dades Oficina Municipal de Dades Evolució de la piràmide d'edats de Barcelona. 1981-2018 1981 1991 Homes Dones 90 anys i més Homes Dones 90 anys i més 85-89 anys 85-89 anys 80-84 anys 80-84 anys 75-79 anys 75-79 anys 70-74 anys 70-74 anys 65-69 anys 65-69 anys 60-64 anys 60-64 anys 55-59 anys 55-59 anys 50-54 anys 50-54 anys 45-49 anys 45-49 anys 40-44 anys 40-44 anys 35-39 anys 35-39 anys 30-34 anys 30-34 anys 25-29 anys 25-29 anys 20-24 anys 20-24 anys 15-19 anys 15-19 anys 10-14 anys 10-14 anys % 5-9 anys % 5-9 anys 0-4 anys 0-4 anys 6 4 2 0 2 4 6 6 4 2 0 2 4 6 nens joves adults gent gran nens joves adults gent gran 2.02.03 Distribució de la població per grans grups d’edat: 0-15 anys El grup de població menor d’edat entre 0 i 15 anys, es troba distribuït de manera quasi anàloga al de població en general. Els barris amb major nombre d’aquest grup són, respectivament, Sant Andreu, Sant Gervasi-Galvany, la Nova Esquer- ra de l’Eixample, i el Raval. En termes relatius, la població d’aquest grup d’edat suposa de mitjana un 12% de la població total. L’oscil·lació de percentatge va del 19% en els barris amb major proporció (Diagonal Mar i el Front Marítim del Po- blenou, Vallbona, Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes i Torre Baró) al 8% als barris 2001 amb menor p2re0s1è8ncia d’aquest grup d’edat (el Barri Gòtic i la Barceloneta). Homes Dones Homes Dones 90 anys i més 100 anys i mès 85-89 anys 95-99 anys 80-84 anys 90-94 anys 75-79 anys 85-89 anys 70-74 anys 80-84 anys 65-69 anys 75-79 anys 70-74 anys 60-64 anys 65-69 anys 55-59 anys 60-64 anys 50-54 anys 55-59 anys 45-49 anys 50-54 anys 40-44 anys 45-49 anys 35-39 anys 40-44 anys 30-34 anys 35-39 anys 25-29 anys 30-34 anys 20-24 anys 25-29 anys 20-24 anys 15-19 anys 15-19 anys 10-14 anys 10-14 anys % 5-9 anys % 5-9 anys 0-4 anys 0-4 anys 6 4 2 0 2 4 6 6 4 2 0 2 4 6 nens joves adults gent gran nens joves adults gent gran Piràmide de població per edats i sexe de Barcelona, any 2018. Font: Departament d’Estadística i Difusió de Dades. Oficina Municipal de Dades. Ajuntament de Barcelona 27 2.02.04 Distribució de la població per grans grups d’edat: 16-65 anys El grup de població comprès entre els 16 i 65 anys, es troba distribuït de manera quasi anàloga al de població en general. Els barris amb major nombre d’aquest grup són, respectivament, la Nova Esquerra de l’Eixample, Sant Andreu, la Vila de Gràcia, i la Sagrada Família. En termes relatius, la població d’aquest grup d’edat suposa de mitjana un 65,9% de la població total de la ciutat. La variació percen- tual entre barris oscil·la entre el 58% de la Guineueta, el més baix, i el 79% del Barri Gòtic, el més alt. 2.02.05 Distribució de la població per grans grups d’edat: 66-80 anys El grup de població a la tercera edat, el de majors de 65 anys, es troba distribuït de manera quasi anàloga al de població en general. Els barris amb major nombre d’aquest grup són, respectivament, la Nova Esquerra de l’Eixample, Sant Andreu, Les Corts i la Sagrada Família. En termes relatius, la població d’aquest grup d’edat suposa de mitjana un 21,4 % de la població total de la ciutat. Els barris amb la proporció més alta d’aquest grup d’edat són Montbau, la Guineueta i Canyelles, on es supera el 25%. Els barris amb menor proporció són El Raval, el Barri Gòtic i Torre Baró, tots ells per sota el 13%. I concretament, el grup de població entre els 66 i 80 anys d’edat es troba distri- buït de manera quasi anàloga al de població en general. Els barris amb major nombre d’aquest grup són, respectivament, la Nova Esquerra de l’Eixample, Sant Andreu i Les Corts. En termes relatius, la població d’aquest grup d’edat suposa de mitjana un 13,7 % de la població total de la ciutat. Els barris amb la proporció més alta d’aquest grup d’edat són la Vall d’Hebron, Les Corts i La Verneda i La Pau, tots ells per sobre el 17%. Els barris amb menor proporció són El Raval, La Clota i el Barri Gòtic, tots ells per sota el 8,2%. 2.02.06 Distribució de la població per grans grups d’edat: majors de 80 anys El grup de població major de 80 anys d’edat es troba distribuït de manera quasi anàloga al de població en general. Els barris amb major nombre d’aquest grup són, respectivament, la Nova Esquerra de l’Eixample, La Sagrada Família i Sant Gervasi-Galvany. En termes relatius, la població d’aquest grup d’edat suposa de mitjana un 7,6 % de la població total de la ciutat. El barri amb la proporció més alta d’aquest grup d’edat, molt destacat sobre la resta és Montbau, amb un 17,1% de la població del barri. El segueixen el Turó de la Peira, Sant Genís dels Agudells i el Congrés dels Indians, amb índex per sobre del 10%. Els barris amb menor proporció en edat avançada són la Vila Olímpica del Poblenou, Ciutat Meridiana i El Raval, tots ells per sota el 4,2%. 2.02.07 Distribució de la població estrangera per barris Des de fa dècades, Barcelona és un dels principals territoris d’acollida de població estrangera a l’Estat. El seu nombre ha anat augmentant de manera continuada (actualment al voltant de 300.000 habitants) fins a representar un percentatge destacat del conjunt de la població barcelonina (18,5%). La població estrangera es troba distribuïda pels barris de la ciutat de manera desigual. En quant a nombre absolut per barris, es focalitza principalment al centre de la ciutat, als districtes de Ciutat Vella i l’Eixample, amb poblacions entre els 7.000 i els 11.000 habitants per barri. Limítrof a aquests dos districtes, destaca la Vila de Gràcia, amb més de 10.000 habitants estrangers. En segon rang de població, a nivell esquemàtic es troba la corona que envolta a aquests dos districtes, amb l’excepció de la Vila Olímpica del Poblenou, amb molt poca població estrangera, i en canvi, amb el focus dels barris del Besós i el Maresme, i el Poblenou. De ma- nera general, els barris més allunyats del centre, acullen menor nombre absolut de població estrangera, de manera anàloga al nombre total d’habitants. 2.02.08 Percentatge de població estrangera per barris Tal com s’ha mencionat al plànol anterior, la població estrangera es troba localit- zada de manera desigual, i hi ha barris que, clarament, s’han establert com barris d’acollida i residència de població estrangera. Aquests han vist transformar-se, en pocs anys, la seva estructura social, i configurar una nova identitat, amb noves necessitats i problemàtiques. En termes relatius, xifra possiblement més rellevant que el nombre absolut, la població estrangera representa un altíssim percentatge a Ciutat Vella, amb un índex proper al 50% al Raval i El Gòtic (i major al 50% si es considera la població nascuda a l’estranger). En segon rang, Santa Caterina, Sant Pere i la Ribera, el Poble Sec i la Barceloneta. En tercer rang, proper al segon es troben focus d’alta proporció de població estrangera als barris al nord de la ciutat com Ciutat Meri- diana i Trinitat Vella, amb índex superiors al 26%, i també al Besós i El Maresme. Per la resta de barris, l’índex oscil·la majoritàriament, entre el 10 i el 20%. 2.02.09 Renda Familiar Disponible per barris L’Índex de Renda Familiar1 (IRFD) és un indicador teòric que es construeix a par- tir de la ponderació de diferents variables que s’actualitzen periòdicament i que permet conèixer la posició relativa de cadascun dels barris, en relació amb la mitjana de la ciutat fixada en un valor igual a cent, que serveix per il·lustrar les desigualtats econòmiques entre els barris de la ciutat. En primer terme, la dada més destacada és la diferència de Renda Familiar Dispo- nible (RFD) entre el barri més ric, Pedralbes (250,5), i el més pobre, Ciutat Meridi- ana (34,5). El més ric, presenta un índex set vegades superior al més pobre. La distribució geogràfica de la riquesa segueix un esquema que s’ordena a partir d’un eix de coordenades format per l’Avinguda Diagonal i la distància respecte aquesta. Els barris situats en proximitat a la Diagonal acumulen major riquesa, i a mesura que que es troben a major distància, es redueix el seu IRFD. En destaca el nord de la ciutat com la zona més desafavorida en termes econòmics. En se- gon terme, seguint l’eix Diagonal, els barris situats al costat oest acumulen major riquesa, especialment al cantó muntanya, corresponent amb el districte de Sar- rià-Sant Gervasi. En canvi, es va reduint l’IRFD a mesura que s’apropa al Llevant, amb l’excepció del barri de Diagonal Mar. Per tant, es pot concloure que la distribució de la riquesa a la ciutat presenta grans desigualtats, en nombre i en relació a la seva distribució geogràfica, amb zones amb molta renda, i amb barris i districtes amb rendes molt baixes en ter- mes generals. 1 http://ajuntament.barcelona.cat/barcelonaeconomia/ca/renda-familiar 02.03 Mobilitat 02.03 MOBILITAT Els ciutadans desenvolupen les seves rutines urbanes en multitud del llocs de la ciutat. Vivim en barris que, en moltes ocasions no són els territoris on treballem, estudiem o ens evadim. Malgrat tenim a disposició multitud d’activitats i serveis en el territori de proximitat, moltes vegades hem de desenvolupar o tenim la vo- luntat de realitzar altres activitats en territoris llunyans al lloc de residència. La vida urbana es desenvolupa en territoris discontinus i requerim de xarxes de mobilitat que ens permetin arribar a tot arreu amb el mínim temps possible. Per això, les ciutats han d’habilitar el seu espai urbà per a una mobilitat diversa que va des dels recorreguts a peu o en bicicleta, al transport públic i al vehicle privat. Durant el segle XX, i sobretot després de la segona meitat del segle XX, el disseny urbà es va encaminar a projectar la ciutat per al vehicle privat. Calia fer espai a la mobilitat rodada per a optimitzar els recorreguts d’una ciutat que cada cop s’es- tenia més com a conseqüència d’aquesta confiança generalitzada en el vehicle privat. Durant les darreres dècades, aquesta experiència s’ha revertit i la ciutat de Barcelona ha tendit a capgirar la situació per adaptar de nou l’espai i la mobi- litat a mobilitats lentes mitjançant un espai públic capaç de permetre recorreguts a peu. A més a més, la ciutat ha anat millorant el seu transport públic per tal de reduir els desplaçaments amb vehicle privat i fomentar una mobilitat basada en transports col·lectius, més sostenible mediambientalment i socialment. Tal com indiquen els Indicadors de Sostenibilitat de Barcelona 2017, de les 8.225.347 etapes de desplaçament que es realitzen a la ciutat en dia feiner, el 64,2% es corresponen a mobilitat interna, i la resta a connexions amb d’altres municipis. Del total de desplaçaments, el 74,4% dels desplaçaments es realitza amb modes d’ecomobilitat (a peu, en transport públic o bicicleta) i la resta en ve- hicle privat. Dels desplaçaments interns, el 46,5% són a peu, el 33,4% en trans- port públic, el 3,2% en bicicleta, i el 17% en vehicle privat. Dels desplaçaments de connexió, la majoria es realitza en transport públic (51,4%), seguit del vehicle privat (41%), en menor proporció a peu (7,2%), i el 0,4% en bicicleta. A continuació es presenten un conjunt de plànols que mostren l’estat actual de les xarxes de mobilitat de la ciutat. 02.03.01 Xarxa viària bàsica metropolitana A l’Àrea Metropolitana de Barcelona hi conflueixen les grans artèries de circulació de Catalunya. Als accessos de Barcelona, hi circulen, diàriament, una mitjana de 1.088.066 vehicles i a les vies principals interiors uns 814.895 vehicles (dades any 2016). Barcelona té alguns eixos que articulen i organitzen la mobilitat viària de forma ben clara i amb connectivitat sobre els grans eixos territorials metropolitans i regionals. Les rondes de Barcelona defineixen el sistema viari central que es composa en forma d’anell al voltant de les àrees urbanes del municipi. Les ron- des, amb una mitjana de 166.000 vehicles diaris, fan d’estructura de connexió i estructuració territorial amb nusos viaris que reparteixen el trànsit cap a les diverses direccions del territori. Aquests nusos són a les interseccions dels viaris fonamentals de la ciutat: la Gran Via de Les Corts Catalanes, l’avinguda Diagonal i l’avinguda Meridiana. El conjunt de la xarxa viària metropolitana està fortament condicionada per les característiques i la morfologia del territori. És així com Collserola i la Serralada Litoral, així com els rius Llobregat i Besòs, limiten i faciliten el pas de les grans artèries de trànsit de la ciutat. Els Túnels de Vallvidrera permeten una connexió més àgil de Barcelona amb el Vallès occidental. 02.03.02 Xarxa de metro, ferrocarril i tramvia, amb àrees d’influència El plànol presenta la xarxa de metro, ferrocarril (RENFE i FGC) i tramvia de l’àrea metropolitana de Barcelona amb la totalitat de les seves parades i uns àmbit d’in- fluència de 15 minuts a peu des de cadascuna d’elles. Són els mitjans de trans- port més massius, que desplacen a fluxos més grans de persones. La xarxa de metro, de color verd al plànol, compta amb 119 km de longitud, 156 estacions i mou 390,40 milions de viatgers. L’extensió de la xarxa va més enllà dels límits municipals i arriba a municipis limítrofs com Badalona, Cornellà i l’Hos- pitalet de Llobregat i Santa Coloma. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya opera diverses línies urbanes de Bar- celona. Les línies del Vallès parteixen des de Plaça Catalunya cap al nord-oest de la ciutat amb parades als districtes de l’Eixample, Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi. Les parades urbanes que acumulen més flux de persones són Plaça Catalunya, Provença i Gràcia. La línia Llobregat-Anoia té com a origen la plaça Espanya i es dirigeix cap als municipis que fan façana occidental al Llobregat. Ambdues línies comptabilitzen més de 84 milions de viatgers anuals, 41,1 milions dels quals dins de la primera corona del Sistema Tarifari Integrat (STI). RENFE opera el servei de Rodalies de Barcelona amb línies que arriben a diverses comarques catalanes. Les diverses línies travessen longitudinalment el municipi. Diverses línies recorren la costa un cop surten del municipi, altres es dirigeixen cap el Llobregat seguint la façana oriental del riu, altres cap el Vallès i altres per l’interior, però paral·leles a la costa.El número de viatgers dins la primera corona del STI és de 26,3 milions anuals, que arriben als 113,5 si es comptabilitzen el total de passatgers anuals de les diverses línies de Rodalies. L’estació de Sants és la principal de totes les línies i comptabilitza uns 30 milions de viatgers anuals. A primer cop d’ull es veu una ciutat central amb una xarxa de transport ferroviari i metro molt connectada, per contrast amb la xarxa a nivell metropolità on es pot fer una ràpida lectura dels indrets amb una parada de transport d’aquest tipus a distàncies superiors a 15 minuts caminant, marcats amb color gris clar. Es visu- alitza una extensió majoritària de zones urbanes sense un fàcil accés a aquests mitjans de transport. Si observem en detall els límits municipals podem advertir diversos àmbits amb dèficits d’accés a metro i/o ferrocarril o discontinuïtats en la xarxa que podrien ampliar potencialment els usuaris del transport públic. La major d’aquests dè- ficits quedaran coberts en el futur amb actuacions pendents d’executar, que es poden consultar més endavant, al plànol 3.03 Mobilitat Sostenible. 02.03.03 Estacions de tramvia i àrees d’influència La primavera de l’any 2004 es van inaugurar dues xarxes de tramvia a la ciutat. Es tractava d’una manera d’unir Barcelona amb territoris metropolitans propers a la ciutat que tenien dèficits de transport públic aguts. El Trambaix és la xarxa que comunica la plaça de Francesc Macià de Barcelona amb diverses poblacions del Baix Llobregat. La xarxa compta amb tres línies que comparteixen part del recorregut, però que es bifurquen per arribar a l’Hospita- let de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat. El Trambesòs és la xarxa que comunica el Parc de la Ciutadella i la plaça de Les Glòries Catalanes amb poblacions properes al Besòs, travessant l’avinguda Diago- nal. La xarxa compta amb tres línies que des de la Ciutadella i les Glòries es diri- geixen a Badalona, Sant Adrià del Besòs a través la Diagonal i la Gran Via. Al plànol s’hi representen les dues xarxes amb àrees d’influència de 15 minuts a peu al voltant de les successives parades. S’expressa gràficament la discontinuïtat d’ambdues xarxes en el tram central de Barcelona. Alguns estudis han subratllat el potencial increment de viatgers que aportaria la connexió: 5 kilòmetres nous de xarxa podrien doblar el nombre de passatgers, que a dia d’avui ja sumen 28 milions de passatgers anuals. La velocitat comercial del tramvia és quasi el doble que la dels autobusos i més accessible que el metro, amb parades cada 500 me- tres aproximadament. La unió del tramvia per la Diagonal connectaria tota la Diagonal, que a dia d’avui encara no acull cap mitjà de transport que la recorri sencera. 02.03.04 Carril bici i Bicing L’hàbit de desplaçar-se en bicicleta havia pràcticament desaparegut fa dècades de la nostra ciutat. Les bones condicions orogràfiques i climàtiques, amb una consciència generalitzada dels beneficis ambientals i de circulació d’aquest mitjà de transport han fet que l’increment dels desplaçaments en bicicleta hagi crescut de forma molt notable els darrers anys. El Consistori ha realitzat grans esforços per implantar una xarxa que va néixer amb moltes discontinuïtats que s’han anat pal·liant amb l’objectiu, recollit al Pla de Mobilitat Urbana 2013-2018, que pràcticament tots els ciutadans disposin de, com a mínim, un carril bici a un màxim de 300 metres del seu domicili. Al 2015, aquest percentatge era del 72%. A finals del 2018, aquest percentatge es preveu que sigui del 95%. Durant el període 2015-2018, la xarxa ha passat de 116Km de carril bici a 308 Km aproximadament. D’altra banda, cal subratllar que a la ciutat de mobilitat lenta, a més dels carrils bici, també cal afegir-hi les trames pacificades dels cascs antics i molts altres car- rers de la ciutat, i també les “zones 30”. Cal remarcar les carències de parades de bicing a molts indrets de la ciutat. És es- pecialment remarcable l’absència de parades a la Zona Universitària de Les Corts, però també a les grans extensions de natura com Montjuïc, els Tres Turons, Coll- serola o el Besòs. Fer més accessibles els grans espais estudiantils i el foment d’ús dels grans àmbits d’esbarjo de la ciutat és imprescindible per incrementar els desplaçaments en bicicleta a la ciutat. A més a més, cal subratllar l’absència de parades a la Zona Franca i a barris com Vall d’Hebrón, Horta i a gairebé tot el districte de Nou Barris. 02.03.05 Xarxa ortogonal d’autobusos Els primers autobusos de la ciutat van començar a funcionar a principis del segle XX. Al llarg dels anys es van anar estenent al ritme que creixia la ciutat i mirant de pal·liar a poc a poc els dèficits d’accessibilitat en transport públic de la ciutat. A partir dels anys 2000 es va iniciar una reflexió sobre el transport públic en superfície que va desembocar en els primers projectes per a implantar una xarxa més competitiva, més ràpida i més eficient. El resultat d’aquelles reflexions ha culminat amb la finalització de la xarxa ortogonal d’autobús a finals de 2018. La xarxa ortogonal, amb línies horitzontals, verticals i diagonals, conviu amb al- tres línies d’autobús que es desplacen per tota la ciutat i amb autobusos de barri. 02.03.06 Xarxa complementària a l’ortogonal i autobusos de barri La xarxa general d’autobusos se superposa a la nova xarxa ortogonal. Els recorre- guts de les línies tenen moltes vegades trajectòries irregulars, que aconsegueixen servir als barris que travessen. A més a més, les dues xarxes de transport en superfície conviuen amb autobusos de barri, que realitzen trajectes orogràficament complicats o per indrets amb poca població. Actualment, el conjunt de 98 línies d’autobús de la ciutat recorren 833,17 km, tenen 2.541 parades i desplacen a 196,97 milions de viatgers anuals. 02.03.07 Xarxa d’autobusos nocturns Una ciutat com Barcelona manté un ritme de vida notable durant les hores noc- turnes. Ara bé, el metro, el ferrocarril i els autobusos diürns s’aturen durant la nit. És per això que existeix una xarxa de transport en superfície nocturn que té com a principal objectiu facilitar l’accessibilitat dels ciutadans pel territori. La xarxa nocturna no té la mateixa densitat i freqüència que la diürna, però tam- poc ho és la intensitat d’ús d’aquest transport que compta amb 7.429.044 de vi- atgers anuals. Tot i així, tots els barris de la ciutat, menys Vallvidrera i les Planes, tenen una línea d’autobús nocturn que hi passa. 02.03.08 Bus turístic La ciutat ofereix a les persones que la visiten la possibilitat d’utilitzar tres línies d’autobús públiques que fan un peregrinatge pels punts més emblemàtics de Barcelona. Cal subratllar que els turistes utilitzen usualment la xarxa convencional de trans- port i que, en algunes ocasions, aquest fet ha causat malestar entre els ciuta- dans. Convé reflexionar sobre la integració de l’autobús turístic dins del règim tarifari normal per fomentar el desplaçament per aquest mitjà dels visitants de la ciutat. Al mateix temps, cal pensar noves estratègies per al transport dels visi- tants de la ciutat, tenint en compte canvis d’hàbits a l’hora de “fer turisme” que tenen a veure en visitar indrets de la ciutat més enllà dels punts emblemàtics. 02.03.09 Aparcaments municipals El plànol representa els aparcaments municipals de la ciutat amb la seva capaci- tat i les vies d’accés. El cas de Barcelona demostra que haver apostat per construir una xarxa d’aparca- ments per iniciativa de l’administració, ha estat clau i ha permès capgirar la situ- ació de l’espai públic de la ciutat. Aquesta política urbana no estava tan encarada a construir aparcaments com a guanyar espais cívics i col·lectius per a la ciuta- dania. La construcció d’aparcaments era només una solució per aconseguir-los i donar la volta a carrers que estaven ocupats per vehicles aparcats. Hauria estat possible que Barcelona hagués convertit en passejos i places espais que abans estaven ocupats completament per cotxes estacionats? Hauria estat possible reduir dràsticament el trànsit i canviar el model de mobilitat dels carrers de Ciutat Vella i d’altres cascs antics? La velocitat en què va canviar el paisatge urbà de la ciutat no hauria estat la mateixa si l’administració no hagués assumit la important inversió requerida a través de la construcció d’aparcaments. 02.04 Equipaments 02.04 EQUIPAMENTS Les activitats que ocorren en una ciutat tenen lloc, majoritàriament, a l’interi- or d’una estructura física, un edifici o conjunt d’edificis. En els plànols d’aquest apartat es cartografien les diverses activitats urbanes relatives a serveis públics o amb vocació pública que es duen a terme a l’interior d’equipaments. A part de la localització dels principals equipaments públics de la ciutat, es cartografia l’àmbit de proximitat que estableixen els estàndards de cada equipament o, quan aquests no estan definits, es representa per corones d’uns 10 minuts caminant per tal d’expressar la idea motriu d’una ciutat que ofereix serveis de proximitat. Els plànols ofereixen una perspectiva de l’estat de la ciutat des del punt de vis- ta dels serveis públics de proximitat que ofereix l’administració, principalment l’Ajuntament, a la ciutadania. S’ordenen els diferent usos de la forma següent: - Educació i recerca - Salut - Assistencial - Cultura - Social - Esports - Proveïment/comerç - Administració - Seguretat 02.04.01 Escoles bressol municipals amb àrea d’influència i nombre de places Les escoles bressol imparteixen el primer cicle d’educació infantil, de caràcter no obligatori, adreçat a nens i nenes d’edats compreses entre els quatre mesos i els tres anys. En aquesta època, els infants es desplacen primer en cotxets i després caminant lentament, i per tant el criteri de proximitat per aquest tipus d’equipa- ments és fonamental per a les famílies amb infants tan petits. El plànol recull les escoles bressol municipals amb una àrea d’influència propo- sada en aquest estudi sobre el teixit urbà immediat d’entre 250 i 500 metres és a dir, entre 5 i 10 minuts caminant a un pas d’infant de 2-3 anys. Alguns dels barris més poblats de la ciutat tenen grans àrees sense aquest equi- pament municipal, com poden ser el centre de l’Eixample, la zona propera al Turó Parc, àmbits de Sants, i alguns barris al voltant dels Tres Turons. A part de la localització i la distribució d’aquest equipament sobre el territori mu- nicipal, cal fer una lectura en clau demogràfica per conèixer en profunditat l’estat d’aquest equipament. Per fer-ho, cal observar el següent plànol d’aquest estudi. 02.04.02 Percentatge de places municipals d’escola bressol cobertes en relació a la població Si atenem a dades demogràfiques observarem que la disponibilitat de places públiques d’escola bressol a molts dels barris de la ciutat es mou en percentat- ges molt baixos. No és que la població no tingui aquest servei, sinó que gran part d’aquest s’ofereix des de l’àmbit privat. El plànol recull el percentatge de places municipals cobertes en relació a la po- blació de 0-3 anys que potencialment requereix aquest servei en cada barri. En color verd més fosc destaquen els barris amb major nombre percentual d’infants dins del sistema públic. En color més pàl·lid apareixen aquells indrets amb menor percentatge de places d’escola bressol municipal. D’aquesta manera visualitzarem ràpidament els indrets que no compten amb aquest servei de proximitat des del paraigües municipal dins del seu territori: des de Pedralbes a Sants, des de Les Tres Torres a barris com Vilapiscina, La Teixone- ra, el Coll, Can Baró o Camp d’en Grassot. Des del Maresme Fòrum a Fort Pienc o Parc de la Llacuna i del Poblenou. Tots ells, són barris on no hi ha escoles bressol municipals. Els ciutadans tenen ofertada plaça pública, però aquesta no és en el seu àmbit de proximitat més immediat i hauran de desplaçar-se a altres barris propers per aconseguir-la. A més cal ressaltar que la demanda supera àmplia- ment l’oferta en aquest tipus d’equipament municipal. Cal ressaltar també la poca oferta pública a gairebé tots els barris del districte de l’Eixample, que es mou en percentatges entre el 7 i el 13% de places públiques d’escola bressol. No tots els barris es mouen en aquestes xifres tan baixes. Montbau, Torre Baró, Canyelles, Trinitat Nova o Baró de Viver tenen percentatges que s’aproximen al 100% de places públiques per als infants de 0 a 3 anys del barri. 02.04.03 Escoles d’Educació Infantil i Primària amb àrees d’influència El plànol presenta les Escoles d’Educació Infantil i Primària i una àrea d’influència proposada en aquest estudi de 350 i 700 metres sobre el teixit urbà immediat. Aquestes no són distàncies pròpies de l’estàndard de l’equipament, però sí una distància de proximitat de cada centre respecte el seu entorn. En una primera lectura del plànol es pot observar una distribució de centres públics per gairebé tots els barris de la ciutat. Tan sols alguns barris dels districtes de Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi —com Pedralbes, Maternitat-Sant Ramon, Tres Torres, Sant Gervasi-La Bonanova o Sant Gervasi-Galvany—, quedarien fora dels àmbits de proximitat als centres públics. En una segona lectura, i tenint coneixement de la població de cada barri, s’obser- ven barris amb molta densitat de població que acullen molt poques escoles pú- bliques, ja que tradicionalment la xarxa d’escoles s’ha complementat amb escoles concertades. És el cas dels barris de Sant Antoni, L’Antiga Esquerra de l’Eixample o la Dreta de l’Eixample. Malgrat no s’ha fet el càlcul, ja que queda fora de l’abast d’aquest treball, aquests barris cobreixen percentatges baixos de places públi- ques en escoles d’Educació Infantil i Primària. A través de les dades del Consorci d’Educació de Barcelona (Memòria 2016-2017), que ofereix una visió per distric- tes, podem exemplificar aquest fet amb el cas de l’Eixample on un 35,1% de les places són públiques i un 63,8% són concertades. 02.04.04 Instituts d’Educació Secundària públics Els instituts ofereixen un servei educatiu a joves d’entre 12 i 18 anys. El criteri de proximitat segueix essent primordial en aquesta etapa, malgrat que les distàncies a recórrer pels adolescents poden ser més grans que en els casos anteriors. Al plànol, s’hi representen els Instituts d’Educació Secundària i una àrea d’influèn- cia, proposat en aquest estudi, al seu voltant de 350 i 700 metres. Des de la perspectiva de la ubicació en el territori municipal, cal mencionar zones de la ciutat sense equipaments a distàncies menors als 700 metres. Succeeix així en grans parts dels districtes de Les Corts i Sarrià Sant Gervasi i a Sant Andreu. Més enllà de la seva ubicació, cal mencionar el baix número de centres i, per tant, de places públiques en molts districtes de la ciutat. El Consorci d’Educació de Barcelona ofereix dades estadístiques dels diferents districtes (veure Memò- ria 2016-2017). Destaquem els percentatges de places segons el tipus de centres dels districtes amb més alumnes de secundària: A l’Eixample un 23,7% de les places de secundària són públiques i un 74,8% són concertades. A Horta-Guinar- dó, un 32,8% de places són públiques mentre que un 65,9% són concertades. A Sarrià, un 13,8% de places són públiques, un 83% són concertades i un 13% són privades. 02.04.05 Centres educatius concertats i privats A Barcelona, l’oferta educativa de l’etapa obligatòria i post-obligatòria concentra en els centres concertats i privats una demanda molt notable. Cal destacar la presència d’aquests centres en àmbits que quedaven fora de l’àrea d’influència de les Escoles d’Educació Infantil i Primària i en Instituts d’Educació Secundària en districtes com L’Eixample i Sarrià-Sant Gervasi. Tot i així, els centres concertats estan distribuïts per tota la ciutat, essent explicatiu de l’alt percentatge d’alumnat matriculat en aquest tipus de centres. 02.04.06 Universitats, centres de recerca i escoles d’adults En aquest plànol es presenten, per una banda, els centres universitaris, tant pú- blics com privats, i centres de recerca, i de l’altra les escoles d’adults de la ciutat. Els campus universitaris són indrets amb un gran flux de persones. A Barcelona, el campus de la Zona Universitària, tant de la UPC com de la UB, acumula la con- centració més gran de facultats i d’estudiants. Cal destacar la planificació d’edifi- cis i conjunts d’edificis al centre tradicional de la ciutat, com els campus de la UPF a les Rambles o de la Ciutadella. Cal ressaltar les noves polaritats universitàries descentralitzades com són els campus del Poblenou, del Fòrum Besòs, a part de Llars Mundet, que ja porta dècades funcionant. Pel que fa als centres de recerca, els principals s’ubiquen en relació als campus universitaris i els grans equipaments hospitalaris. Els districtes de Les Corts i Sant Gervasi acumulen gran part dels centres de recerca de la ciutat. Les Escoles d’adults es grafien en aquest plànol amb un radi d’influència, propo- sat en aquest estudi, de 350-700 metres. Tots els districtes de la ciutat menys Sarrià-Sant Gervasi tenen com a mínim un d’aquests centres. Cal destacar la concentració en àmbits centrals d’aquest equipament, així com a Nou Barris, Sant Martí i Sant Andreu. Coincideixen alguns d’aquests àmbits de concentració d’aquest equipaments amb els barris amb més taxa d’atur registrat com són la majoria de barris de Nou Barris, o El Besòs-El Maresme, La Verneda i la Pau, i Sant Martí de Provençals al districte de Sant Martí. 02.04.07 Centres d’Atenció Primària i àrees d’influència Els Centres d’Atenció Primària formen part de la xarxa d’atenció primària de salut. Són l’estructura física i funcional sanitària de primer nivell i es distribueixen ter- ritorialment en unitats territorials bàsiques de salut o Àrees Bàsiques de Salut (ABS), delimitades per l’Institut Català de la Salut com a àmbits amb una població aproximada de 25.000 habitants. És important tenir aquest nivell assistencial proper a la residència ja que quan la ciutadania hi ha de recórrer és perquè pateix alguna dolença. Un dels majors usuaris de l’atenció primària són les persones grans que no poden recórrer grans distàncies lluny del seu domicili. Al plànol s’hi cartografien els Centres d’Atenció Primària amb una àrea d’influèn- cia, proposada en aquest estudi de 700 metres. 02.04.08 Hospitals de referència i clíniques Al plànol hi queden recollits el conjunt d’hospitals i clíniques de la ciutat, junta- ment amb el sistema viari primari de la ciutat. Els principals equipaments tenen una corona que marca el número de llits del que disposen, i per tant, expliquen la seva dimensió i importància dins del sistema de salut. A Barcelona hi ha quatre Àrees Integrals de Salut (AIS), que són els àmbits territo- rials del Consorci Sanitari de Barcelona. Aquestes es defineixen en relació als als quatre grans hospitals de Barcelona i són: AIS Barcelona Dreta - Hospital de Sant Pau; AIS Barcelona Esquerra - Hospital Clínic; AIS Barcelona Litoral Mar - Hospital del Mar; AIS Barcelona Nord - Hospital de la Vall d’Hebrón. Cal de destacar la concentració de clíniques al districte de Sarrià-Sant Gervasi, i en canvi una aparició molt episòdica d’aquest tipus d’equipament a la resta de la ciutat. 02.04.09 Assistencial-Sanitari Al plànol s’hi representen diversos equipaments assitencials sanitaris com Punts d’informació i atenció a les dones (PIAD), Centres d’atenció i seguiment a la dro- godependència, Centres d’Inclusió Social i Centres de Salut Mental. 02.04.10 Centres de dia i residències de gent gran El plànol cartografia els centres de dia i les residències per a gent gran tant pú- blics com privats. En alguns casos s’associa a cada equipament amb el número de places disponibles mitjançant un cercle que s’utilitza com a eina gràfica per mos- trar la diferents grandària del equipaments 02.04.11 Centres de serveis socials Els centres de serveis socials (CSS) són el primer nivell d’ajudes i prestacions so- cials del sistema públic de serveis socials. Atenen a les persones de manera per- sonalitzada i vetllen per a la solució de tota mena de necessitats vinculades amb l’atenció social. La Cartera de Serveis Socials 2010-2011 va establir com a criteri orientatiu que calien tres treballadors socials i dos educadors per cada 15.000 habitants. Al plànol s’hi han grafiat els diferents centres de serveis socials amb una àrea d’influència, proposada en aquest estudi, de 350-700 metres. 02.04.12 Xarxa de biblioteques públiques El plànol descriu la xarxa de biblioteques públiques amb la seva àrea d’influència, i inclou la superfície útil i el número de volums que acull cada equipament. Exis- teixen dos tipus de biblioteques: les biblioteques de districte, amb major dimen- sió i fons documental més voluminós, i les biblioteques de barri, que acomplei- xen una rol de proximitat. El plànol mostra un gran desplegament sobre tot el territori d’aquest equipament i existeixen pocs espais fora dels àmbits d’influència de les biblioteques existents, com la biblioteca de Sarrià, planificada, però pendent de construir. 02.04.13 Museus, teatres i auditoris El plànol representa els principals equipaments culturals de la ciutat —teatres, auditoris i museus— amb les respectives xifres de visitants anuals i el límit d’afo- rament. A l’observar-lo ens adonem de la concentració de la major part d’equipa- ments culturals a Ciutat Vella, l’Eixample i Montjuïc. Aquesta concentració no es dóna tan sols en un nombre absolut, sinó també pel que fa a la seva importància social. Els equipaments culturals que episòdicament se situen a altres barris de la ciutat són, a excepció del Cosmocaixa i del Museu del FC Barcelona, d’una afluèn- cia de públic poc important. Cal destacar l’absència d’equipaments d’aquest tipus al districte de Nou Barris. 02.04.14 Centres cívics El plànol cartografia els Centres cívics i els Casals de barris. Ambdós són equipa- ments de proximitat relacionats amb la dinamització social i cultural dels barris, així com al foment del teixit associatiu i a la participació dels ciutadans de les dinàmiques socioculturals. S’estableix que la població mínima per un equipament d’aquest tipus és de 15.000 ciutadans. Al plànol, si representen aquests equipaments amb una àrea d’influència, propo- sada en aquest estudi per representar l’escala de barri de l’equipament, de 350- 700 metres. 02.04.15 Casals de gent gran Els casals o espais de gent gran són equipaments de proximitat adreçats a perso- nes de més de 60 anys que tenen com a objectiu fomentar l’esbarjo i la convivèn- cia d’aquest grup d’edat. Els criteris associats a aquest equipament és que estiguin a uns 500 metres dels domicilis dels seus usuaris. L’Ajuntament es proposa que existeixi un mínim d’un casal a cada barri per a una població aproximada de 20.000 habitants o una po- blació major de 2.500 habitants majors de 65 anys. Al plànol s’hi representen els casals i espais de gent gran amb una àrea d’influèn- cia de 250-500 metres. Tenint com a criteri els estàndards establerts, de la lectu- ra del plànol se’n desprèn que manquen espais per a gent gran en territoris de molts barris de la ciutat. 02.04.16 Casals infantils i ludoteques Les ludoteques i els casals infantils estan destinats prioritàriament a infants de 4 a 12 anys. Són equipaments de proximitat que treballen necessitats educati- ves dels infants i de conciliació familiar. Segons el model d’aquest equipament, a cada barri li correspon un equipament d’aquest tipus, estàndard que es pot veure ampliat o disminuït segons l’extensió territorial del barri, l’orografia o dificultats d’accessibilitat i connectivitat o el número d’infants d’entre 4 i 12 anys. Els centres oberts són equipaments destinats a infants i adolescents d’entre 0 i 18 anys que donen suport, estimulen i potencien l’estructuració i el desenvolupa- ment de la personalitat, la socialització, l’adquisició d’aprenentatges bàsics i es- barjo, i compensa les deficiències socioeducatives de les persones ateses. Cal que els seus usuaris hi puguin arribar en transport públic en un màxim de 30 minuts des del seu domicili. Al plànol s’hi cartografien ambdós equipaments, i s’hi grafien unes àrees d’influ- ència, proposades en aquest estudi, d’entre 350 i 700 metres per als casals infan- tils i ludoteques. 02.04.17 Casals de joves Els casals de joves són equipaments de proximitat destinats a joves d’entre 12 i 29 anys i desenvolupen un programa estable d’activitats (concerts, tallers, actua- cions, exposicions...) que es duen a terme a partir de la participació dels i de les joves. La majoria disposa també de serveis de suport a la creació, bucs d’assaig musical i servei de suport a les associacions juvenils, etcètera. El criteri per a planificar-los és d’un equipament per cada barri o conjunt de bar- ris amb més de 10.000 joves de 12 a 29 anys. Al plànol s’hi representen aquests equipaments amb una àrea d’influència, pro- posada en aquest estudi, de 350-700 metres. Cal destacar l’absència d’aquest equipament al centre de l’Eixample, a Sant Andreu, al Raval, a El Guinardó o a La Verneda i Sant Martí de Provençals. 02.04.18 Centres d’Esports Municipals amb àrees d’influència El plànol representa els Centres d’Esport Municipals (CEM) existents, i s’hi inclou el seu radi d’influència que és de 600 metres (15 minuts). Barcelona es proposa, des del seu Pla d’equipaments, que la ciutadania tingui un complex esportiu, sigui públic o sigui privat, a una distància no superior als 600 metres del seu domicili. 02.04.19 Camps d’esports i pistes poliesportives municipals Tant els camps de futbol com les pistes poliesportives són equipaments esportius que el Pla director d’equipaments esportius de Catalunya determina que formen part de la Xarxa Bàsica d’Equipaments Esportius que un municipi ha de tenir. Ambdós equipaments tenen vocació de proximitat tot i que, en el cas dels camps de futbol hi ha barris que el seu planejament impossibilita la seva existència. Són equipaments que fomenten l’activitat esportiva, però també la relació social dels nostres infants i joves i serveixen per a la cohesió social. A mode representatiu, s’han cartografiat uns àmbits d’influència, proposats en aquest estudi, de 350-700 metres. Ara bé, és fa difícil valorar la distribució terri- torial d’aquests equipaments. Cal ser conscients que no es representen aquí els camps esportius i pistes que se situen a l’interior d’equipaments esportius privats o en equipaments escolars i que són importants per vehicular el foment de l’es- port i els seus valors socials associats. Seria pertinent realitzar un plànol, fora de l’abast d’aquest estudi, que tracés la interacció entre aquests dos tipus d’espais que tenen objectius similars, per veu- re manques reals o duplicitats sobre el territori. 02.04.20 Equipaments esportius singulars A les ciutats hi ha instal·lacions esportives que per la seva dimensió, importància o ús únic que no es repeteix en altres indrets, tenen atributs que els confereixen una singularitat que creiem important destacar en aquest estudi. Al plànol s’hi representen aquest tipus d’instal·lació públiques i privades amb els seus recintes associats que, en moltes ocasions, generen dificultats de relació i unes dinàmi- ques urbanes als seus entorns immediats que cal repensar. Cal destacar dos àmbits que acumulen diversos d’aquests equipaments espor- tius singulars. Montjuïc és un dels punts de la ciutat que concentren singularitats esportives destacades com són les instal·lacions Olímpiques, el Camp de Beisbol Carlos Pérez de Rozas; l’escola d’hípica, el camp de Rugby i el centre d’escalada, tots ells dins o propers a La Foixarda; o la pista d’atletisme Serrahima, les pistes d’aeromodelisme o els camps de tir amb arc. L’altre àmbit d’acumulació d’aquests equipaments és a Les Corts. Aquí destaca la gran dimensió dels recintes i el seu encadenament urbà que té nombrosos efec- tes en la relació urbana dels seus entorns immediats. Els recintes juxtaposats del FC Barcelona, el Reial Club de Polo, el Club Turó i el Servei d’Esports de la Univer- sitat de Barcelona formen un univers esportiu de recintes continu que genera un gran focus de discontinuïtats urbanes. Cal destacar altres instal·lacions esportives, com les que se situen al litoral on tro- bem la Base Nàutica o el centre de Vela; el Velòdrom d’Horta i els grans equipa- ments esportius de tennis, des del Reial Club de Tennis de Barcelona fins als clubs de tennis de la Vall d’Hebrón, d’Horta, La Salut o Montjuïc. 02.04.21 Instal·lacions esportives privades El plànol localitza les instal·lacions esportives privades. Cal valorar el conjunt d’iniciatives privades que tenen lloc a la ciutat i la seva distribució territorial so- bre el territori, menys al districte de Sant Martí, on la presència d’aquestes instal- lacions és poc important. Cal fer la lectura d’aquest plànol en relació a la posició dels Centres Esportius Mu- nicipals i els camps d’esports i pistes poliesportives. Allà on mancaven CEM veiem que l’oferta privada pal·lia la demanda. Allà on podríem tenir la sensació que hi falten camps i pistes esportives, hi veiem una presència abundant d’equipaments privats, com és el cas del districte de Sarrià-Sant Gervasi. 02.04.22 Xarxa de mercats municipals i àrees d’influència Al plànol s’hi representen el conjunt de mercats municipals de la ciutat amb la seva àrea d’influència sobre el teixit urbà immediat. Diferents estudis mostren que els ciutadans no es desplacen una distància superior als 600 metres per realitzar el tipus de compra que es fa als mercats municipals. Els estàndards de l’Institut Municipal de Mercats indiquen que els mercats funcionen per a una població d’uns 25.000 habitants. És interessant subratllar la polaritat comercial que representen els mercats als seus entorns comercials. La concentració de comerç desenvolupa una capacitat d’atracció que va més enllà de l’interior de l’edifici municipal i s’estén pels carrers i places que envolten amb comerç alimentari i no alimentari. En un primer cop d’ull, es podria desprendre del plànol que manquen mer- cats municipals a diversos barris de la ciutat com a Sant Ramon-Maternitat, Pedralbes, la major part dels barri de Sant Martí, Camp de l’Arpa i els barris de muntanya com Montbau o Sant Genís. En alguns casos, equipament esdevin- dria inviable per no tenir una població suficient, com és el cas de Pedralbes, la Vila Olímpica, El Parc de la Llacuna i del Poblenou o Sant Genís i Montnbau. En aquests casos, i en els altres, cal entendre una oferta complementària que s’expli- ca en el proper plànol. 02.04.23 Centres comercials, eixos comercials i mercats municipals En aquest cas, es representen al plànol els mercats municipals amb els eixos comercials i els centres comercials. En molts d’aquests centres hi apareix com a comerç àncora un hipermercat de grans dimensions. La lògica d’implantació de molts d’aquests centres comercials tenia com a objectiu cobrir les necessitats comercials alimentàries i no alimentàries de barris que no en tenien. D’aquesta manera, es van planificar centres comercials en alguns barris dels que al plànol anterior dèiem que els mancaria un mercat, com podria ser el cas de Diagonal Mar (centre comercial Diagonal Mar), la Vila Olímpica (centre comercial Vila Olímpica) o El Parc de la Llacuna i del Poblenou (centre comercial Glòries). 02.04.24 Seus de districte i Oficines d’Atenció Ciutadana Les oficines d’atenció ciutadana (OAC) ofereixen atenció presencial als ciutadans per a la tramitació de documents i gestions municipals, resoldre demandes d’in- formació o comunicar reclamacions o incidències en relació als serveis munici- pals o altres demandes relacionades amb la ciutat. Al plànol s’hi representen les diverses seus de districte i les Oficines d’Atenció ciutadana amb uns radis d’influènca, proposats en aquest estudi, de 350-700 metres. En la majoria de casos les seus de districte incorporen l’OAC, però en ca- sos singulars, com el d’Horta o el de Sarrià, la seu del districte és tan sols l’edifici representatiu i es reserva un altre espai per atendre a la ciutadania. A cada districte li correspon, com a mínim una OAC. Atenent al plànol podem observar com una zona geogràfica important de la ciutat, corresponent a Horta i el nord del districte de Gràcia, té a molta distància un servei d’aquest tipus, i més si tenim en compte la barrera geogràfica que suposen els Tres Turons. L’OAC del districte d’Horta-Guinardó se situa a El Baix Guinardó i la de Gràcia a la Vila de Gràcia deixant la part nord d’aquest barris sense servei de proximitat. Val a dir que l’administració electrònica pot pal·liar en part aquest efecte, però encara hi ha tràmits actualment que requereixen de presencialitat i que a un ciutadà de Vall d’Hebrón, Montbau, Horta, Sant Genís o Vallcarca li pot comportar una difi- cultat notable. 02.04.25 Guardia Urbana, Mossos d’Esquadra i Bombers El plànol recull el conjunt de cossos i serveis relacionats amb les emergències, la seguretat i l’administració de la privació de llibertat del municipi de Barcelona. Al plànol s’hi poden observar els set parcs de bombers amb el seu àmbit d’actua- ció; les diferents comissaries de Mossos d’Esquadra i Guardia Urbana; les comis- saries i casernes de Policia Nacional, Guardia Civil i casernes militars; i per últim els centres penitenciaris presents a la ciutat. 02.05 Valoració de l’estat de la ciutat 02.05 VALORACIÓ DE L’ESTAT DE LA CIUTAT Un cop realitzada una mirada panoràmica sobre l’estat de la ciutat sobre dife- rents aspectes relatius als espais públics, a la mobilitat i als equipaments, volem assenyalar aquí algunes valoracions a mode de conclusions per capítols. En primer lloc, es fa una explicació global de la posició, tipologia i distribució dels equipaments presents a la ciutat, i a més s’assaja un índex d’equipaments de proximitat per valorar l’estat dels barris en aquest sentit. A més a més, es fa una lectura atenta dels equipaments educatius a mode de radiografia de l’estat de l’oferta d’educació pública a la ciutat. Pel que fa als equipaments, aquest estudi, pel seu abast limitat, no ha pogut de- senvolupar valoracions i estudis que podrien ser rellevants per obrir perspectives de futur per millorar i augmentar els serveis públics dels ciutadans. Barcelona té una manca d’alguns equipaments, però troba dificultats per trobar-los un empla- çament a causa de l’alta densitat i compacitat dels teixits urbans. Un estudi amb més profunditat podria assenyalar quins són aquells equipaments que tenen un ús poc intens de la superfície que ocupen —equipaments en planta baixa o de poca superfície construïda— per tal de proposar una reorganització dels serveis i els equipaments, pensant en la possibilitat d’agrupament que permeti l’allibe- rament de sòl per a la construcció de més equipaments o habitatge de protecció social. Alguns edificis ja construïts, com el Centre Cívic Teresa Pàmies que acull diversos equipaments en un únic edifici a l’Eixample, assenyala camins de reflexió sobre les perspectives de futur dels equipaments públics a Barcelona. En segon lloc, un conjunt de plànols valoren la quantitat i distribució dels espais oberts verds de la ciutat. Per últim, es fa una valoració sobre les xarxes de mobilitat presents a cada barri. 02.05.01 Distribució dels equipaments de barri per categories No tots els equipaments d’una ciutat estan dirigits al mateix tipus de població o tenen propòsits equiparables. En una ciutat com Barcelona existeixen equipa- ments de proximitat i altres que estan en un altre ordre ja que tenen una influ- ència a escala de ciutat o àrea metropolitana. Per posar un exemple, la salut es realitza a una escala de proximitat en un CAP, però en ocasions requerim de diagnòstics o tractaments més complexos que cal realitzar en uns llocs especialit- zats que existeixen en un nombre menor: els hospitals. Al plànol s’hi mostren tots els equipaments de barri diferenciats en categories d’ús amb color diferents. S’hi cartografien tots els equipaments educatius, biblio- teques, mercats, centres d’atenció primària, centres assistencials, centres espor- tius, poliesportius i pistes poliesportives. Cal destacar, a primer cop d’ull, una distribució dels equipaments de proximitat a tots els barris de la ciutat força isòtropa. Aquests equipaments de proximitat són, en gran mesura, els que vetllen per a una redistribució de la riquesa via serveis públics i garanteixen la cohesió social. 02.05.02 Distribució dels equipaments de ciutat i metropolitans per categories Com dèiem al plànol anterior, hi ha alguns equipaments que per determinades característiques esdevenen centres de referència per a territoris que van més enllà dels barris. Hi ha certs equipaments —com universitats, teatres, auditoris, museus, hospitals, recintes esportius, estacions de tren, o inclús cementiris—, que són utilitzats per persones de la ciutat, de l’àrea metropolitana, però inclús de tota Catalunya. La seva petjada sobre la ciutat és major i, de vegades, aconsegueixen erigir-se com a elements col·lectius de referència i arriben a posar noms extraoficials als barris (Hospital Clínic, Universitat, La Model...). Quan observem el plànol veiem que la densitat d’equipaments d’aquest tipus és menor que en el cas dels equipaments de proximitat. A primer cop d’ull s’observa una concentració d’equipaments a Ciutat Vella i al voltant de l’eix que configura La Rambla, el passeig de Gràcia i la Diagonal, és a dir, al voltant de l’eix econòmic i de representació tradicional de la ciutat. La part occidental de la ciutat comp- ta amb un nombre molt més elevat d’equipaments d’aquesta escala que la part oriental. Nou Barris, Sant Martí i Sant Andreu compten amb pocs equipaments d’escala metropolitana. 02.05.03 Distribució dels equipaments i elements d’atracció internacional A banda d’aquests equipaments, n’hi ha uns altres que són molt representatius de la ciutat per la projecció internacional que tenen. Sovint són equipaments únics, no n’hi ha de similars en territoris amplis. Malgrat aquesta categoria pot semblar fugissera, sembla pertinent parlar d’equi- paments a una escala més enllà de la metropolitana. La catedral, la Sagrada Família, la Pedrera o la Casa Batlló, les instal·lacions del FC Barcelona, les instal·lacions olímpiques, o el Gran Teatre del Liceu són equipa- ments únics, que representen Barcelona al món. Però també ho són les instal·la- cions universitàries, de recerca, o de salut com la concentració universitària de la Zona Universitària, l’Hospital Vall d’Hebrón, l’Hospital Clínic o el Parc de Recerca Biomèdica que participen en projectes internacionals en els àmbits de la salut o la medicina. Altres instal·lacions, com la Fira, Mercabarna, determinades industries com Nis- san o el moll de creuers, són grans motors d’activitat econòmica i de fires de mostres a nivell internacional, que cal diferenciar d’altres equipaments que no aconsegueixen crear fluxos de persones i de capital estranger importants. El plànol evidencia com pocs barris de la ciutat acullen aquests equipaments i gairebé cap tipus d’aquests equipaments estan presents als districtes de Nou Bar- ris, Sant Andreu i Sant Martí. 02.05.04 Distribució dels equipaments de barri, de ciutat i de dimensió interna- cional Al plànol se superposen tots els equipaments de la ciutat de Barcelona, fent una distinció mitjançant el color segons la seva escala. Així doncs, hi veiem represen- tats els equipaments de barri en color clar, com a fons que evidencia una ciutat que ha construït -malgrat en faltin per fer- una xarxa d’equipaments de proximi- tat ben distribuïda pel territori. En segon lloc veiem els equipaments d’escala de ciutat o metropolitans, en un nombre menor i acumulats en els indrets mencio- nats anteriorment. I finalment, equipaments de dimensió internacional. Cal repetir la manca d’equipaments d’escala regional i internacional als barris nord i orientals de la ciutat. El projecte de La Sagrera té un sentit de reequilibri de la ciutat en termes de dotació d’equipaments d’importància internacional i metropolitana. 02.05.05 Índex d’equipaments de proximitat per barris Que els ciutadans tinguin a l’abast el màxim nombre d’equipaments de proximitat significa aconseguir una ciutat en que les persones tenen cobertes les necessitats i serveis més significatius en un àmbit proper al seu domicili. Que els barris de la ciutat estiguin equipats és una tasca que requereix d’un es- forç col·lectiu, impulsat per l’administració, per donar a tots els ciutadans accés a serveis bàsics com l’educació, la cultura, la salut, l’esport o el comerç. L’índex d’equipaments de proximitat per barris és un indicador que busca quan- tificar el nivell de satisfacció de serveis públics de proximitat en cada barri de la ciutat. S’aconsegueix realitzant un recompte dels principals equipaments de pro- ximitat existents. Per calcular-lo s’han tingut en compte escoles bressol, centres d’educació infantil i primària, Centres d’Atenció Primària, biblioteques, centres cívics, centres esportius i mercats municipals. Al plànol, a cada barri se li ha assignat un color, que ve determinat per una grada- ció d’escala de grisos en què els color més clars impliquen menys servei públic de proximitat i els colors més foscos més dotació d’equipaments. Tot i que el plànol pot ser enganyós, perquè hi ha equipaments que donen servei a barris limítrofs, sí que és complementari dels plànols en què es grafien els equipaments i els seus àmbits d’influència. Els barris més ben equipats, que arriben a tenir 10 equipament de proximitat, coincideixen majoritàriament amb la constel·lació de cascs antics que conformen Barcelona. Els barris sense cap equipament corresponen amb els barris menys poblats (Pedralbes, La Clota o Can Peguera, per exemple). Ara bé, cal tenir en compte que, en alguns casos, el número d’equipaments no fa el servei públic que de vegades necessiten territoris amb densitats de població tan elevades com les que es donen en molts barris de la ciutat. 02.05.06 Nombre de places d’escola bressol municipal mancants Al capítol anterior avançàvem que a Barcelona, l’escolarització dels 0 a 3 anys s’ofereix majoritàriament des de l’àmbit privat. I observàvem també, quins eren els percentatges de places públiques ofertades en relació a la població de 0 a 3anys en cada barri de la ciutat. En aquest plànol s’hi representa el número d’infants que queden fora del parai- gües de l’administració a cada barri amb xifres absolutes, i que es podrien consi- derar com a places mancants des de l’àmbit públic si aquesta etapa d’escolaritza- ció pren una major importància en els propers anys, ja que és fonamental per a moltes famílies per a la conciliació entre feina i família. El nombre de places d’escola bressol mancants, s’ha obtingut de restar el número de places actuals ofertades pels centres de cada barri a la xifra de població total d’infants de 0 a 3 anys presents a cada barri. Els barris on hi ha infants amb una dificultat més accentuada per accedir a una plaça pública són Sant-Gervasi-Galvany, La Nova Esquerra de l’Eixample, Sant Andreu, la Dreta de l’Eixample i el Raval, tots ells amb més d’un miler d’infants fora del sistema públic. La Vila de Gràcia, Sants-Badal, Les Corts, l’Antiga Esquerra de l’Eixample, el Camp d’en Grassot i El Guinardó s’aproximen al miler d’infants sense plaça pública. 02.05.07 Percentatge de places infantil i primària públiques El Consorci d’Educació de Barcelona publica una memòria anual amb dades inte- ressants per reflexionar sobre l’estat de la ciutat en matèria d’escoles d’educació infantil i primària. A través de dades de la Memòria 2016-2017 s’ha elaborat el plànol que xifra el percentatge d’estudiants escolaritzats en escoles públiques, concertades i priva- des en aquesta etapa educativa. Les dades es poden conèixer per districtes, i no per barris. El gradient de color ve determinat pel percentatge de places públiques en cada districte, essent el color més pàl·lid el que indica menor percentatge de places públiques i els tons més foscos percentatges més elevats. Dels deu districtes de la ciutat, cinc tenen percentatges de places públiques lleu- gerament superiors al 50%. Es tracta de l’encadenament de districtes (tots ells es toquen) de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris. Els altres districtes tenen percentatges inferiors al 50% de places públiques, essent Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts districtes amb un percentatge baix de places pú- bliques. El districte més poblat de la ciutat, l’Eixample, compta amb un 35% de places públiques. El plànol cartografia, en realitat, el model en què s’ha basat l’escolarització a Bar- celona les darreres dècades, on les escoles concertades han tingut un gran pes. Cal atendre els canvis d’hàbits dels ciutadans en l’escolarització dels infants per tal de vetllar que cap persona que ho vulgui quedi fora del sistema públic, amb proximitat al seu domicili, com ha succeït en diversos barris de la ciutat els dar- rers anys. 02.05.08 Percentatge de places de secundària públiques Seguint la línea del plànol anterior, es representen aquí el percentatge d’escola- rització en instituts i escoles que ofereixen l’escolarització en l’etapa dels 12 als 18 anys. Seguint les dades de la Memòria 2016-2017 del Consorci d’Educació de Barcelo- na, es pot observar que en aquesta etapa educativa els percentatges de places públiques es redueixen significativament. Tres districtes de la ciutat tenen per- centatges de places públiques superiors al 50%. Les Corts, l’Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó i Sant Andreu es mouen en percentatges al voltant dels 25-35% de places públiques. A Sarrià-Sant Gervasi, el percentatge és del 13,8%. 02.05.09 Superfície de verd urbà per habitant La presència d’espai verd a les nostres ciutats té un impacte positiu en la qualitat de vida dels ciutadans. La millora de la qualitat de l’aire o la contraposició a l’efec- te illa de calor són aspectes clau per a una ciutat mediambientalment sostenible. No tan sols és important la quantitat total de verd urbà, sinó que aquest cal tro- bar-lo idealment en tots els barris de la ciutat, per aconseguir que l’accés a espais oberts verds generosos i de proximitat serveixi per al gaudi de la naturalesa i el foment de l’esport. Al plànol s’hi representa la superfície verda per habitant en cada barri de la ciu- tat. Aquesta superfície s’ha calculat en base a les qualificacions urbanístiques i inclou el verd urbà i el verd forestal. La ciutat té una superfície mitjana de verd per habitant de 17,71 m2 per habitant. Ara bé, aquesta superfície es reparteix de forma desigual pels diferent barris. Gran part de la ciutat central es mou en superfícies menors als 3 m2 d’espai verd per habitant i alguns barris en valors menors al 1m2. En canvi, els barris que es disposen limítrofs a Collserola gaudeixen de valors més elevats per l’efecte del parc forestal. Cal tenir en compte que si no comptabilitzéssim la superfície de verd forestal, la superfície verda per habitant es reduiria fins als 7,1 m2 de mitjana i tots els dis- trictes de la ciutat, menys Les Corts i Sants-Montjuïc, comptarien amb superfícies menors als 10 m2 per habitant. Els districtes de muntanya, que al plànol es veuen molt afavorits per la presència del parc forestal, baixarien fins als 6,2 m2/habitant a Sarrià-Sant Gervasi, 7,9 m2/habitant a Horta-Guinardó i 7,1 a Nou Barris. L’increment d’aquest valor és fonamental i estan previstes mesures fins el Pla del verd i de la biodiversitat per comptabilitzar noves iniciatives relacionades amb cobertes verdes. L’Organització Mundial de la Salut fixa un nivell mínim recoma- nable d’entre 10 i 15 m2 de zones verdes per habitant. 02.05.10 Percentatge de verd urbà per superfície de barris Conèixer el valor de superfície de verd urbà per habitant és important, però també ho és saber la proporció de verd segons la pròpia superfície de cada barri. Aquesta dada es traspua quan caminem per les diverses zones de la ciutat, ja que de seguida prenem la consciència material dels entorns on hi ha pocs parcs, com és el cas del centre de l’Eixample o barris com Gràcia. 2.05.11 Parcs de superfície major a 1.000 m2 i àrees d’influència Les superfícies de verd s’insereixen a les trames urbanes a través de parcs, jardins i interiors d’illa de formes i mesures molt diverses. En aquest cas es representen espais petits, però significatius per la vida quotidia- na dels ciutadans, de parcs i jardins de més de 1000m2 amb les seves àrees d’in- fluència corresponents, que són de 200 metres segons estableix Parcs i Jardins. Es tracta de superfícies poc importants en superfície, però vitals pel seu valor de proximitat. A l’observar el plànol veiem com forces sectors de la ciutat no gaudeixen de zo- nes verdes de proximitat al seu lloc de residència 2.05.12 Parcs de superfície major a 10.000 m2 i àrees d’influència El plànol mostra els parcs de més de 1 hectàrea amb unes àrees d’influència, pro- posades en aquest estudi, de 750 metres, uns 15 minuts a peu. No tots els parcs i jardins serveixen per al mateix. Els parcs més grans poden aco- llir activitats diferents, que no són possibles en parcs de 1.000 metres quadrats. Destaquen el parc de Montjuïc, de més de 450 ha amb els seu conjunt de parcs i jardins fragmentats, el parc de la Ciutadella de 17 ha, el Parc de Nou Barris de 16 ha o els parcs dels diferents turons. Cal incidir en el fet que hi ha moltes zones de la ciutat amb dificultats d’accedir a aquests tipus d’espais a peu. A més a més, cal reflexionar sobre la dificultat d’ac- cedir a indrets únics i excepcionals com el parc de Montjuïc o el parc forestal de Collserola, que compten amb importants activitats relacionades amb la cultura i el lleure, i compten amb un dèficit d’accessibilitat molt notable. 02.05.13 Eixos cívics L’espai obert públic de la ciutat, com els carrers i les places, relaciona el conjunt d’entitats construïdes que configuren la ciutat i acull usos diversos. Hi ha carrers que aconsegueixen acumular més intensitat urbana, gràcies a les activitats que succeeixen als edificis que s’hi aboquen o per la pròpia forma i característiques de l’espai públic. Un eix cívic seria aquell carrer que acull activitats diverses en planta baixa, com el comerç, molt propi del paisatge urbà de Barcelona, que en alguns casos té equipaments públics, i que en el seu espai urbà es configura amb elements d’ur- banització i paisatge com l’arbrat continu de carrers i bancs per seure-hi. A més a més, un eix cívic permet la mobilitat còmode de vianants, amb voreres amples, i carrils per moure’s amb bicicleta i autobús. Els eixos cívics no exclouen la mobili- tat rodada del vehicle privat sempre i quan la proporció entre els diferents tipus de mobilitat sigui proporcionada. El plànol mostra el conjunt d’eixos cívics existents i potencials de la ciutat. Són els eixos que haurien de permetre una interconnexió entre els barris i districtes de la ciutat. Per remarcar aquesta idea de connexió s’han grafiat els diversos barris de la ciutat a través d’aureoles concèntriques als centres geomètrics dels barris que abasten un radi de 500 metres, una distància que es pot recórrer en 10 minuts a peu a pas lent. A Barcelona existeixen eixos cívics que exemplifiquen arquetípicament els atri- buts d’aquest tipus de carrers: La Rambla, el passeig de Gràcia, l’avinguda Dia- gonal; o carrers en diagonal, amb fluxos menors de persones com les avingudes Mistral, Roma, Josep Tarradellas o Gaudí. Cal pensar aquest projectes de xarxa d’eixos cívics en relació als equipaments i als espais de mobilitats lentes com les superilles i els camins escolars. 02.05.14 Camins escolars Els camins escolars són una iniciativa fonamentada en proporcionar als estu- diants uns trajectes segurs i còmodes en els itineraris de casa a l’escola. Es vol fomentar així, l’activitat física, l’autonomia dels infants i la disminució dels despla- çaments en vehicles privats. Els camins escolars suggereixen una manera de moure’s per l’espai urbà que ens parla d’una ciutat que vol relligar la mobilitat a peu dels usuaris amb els serveis públics de proximitat per adaptar l’espai urbà i els elements d’urbanització. En els processos de participació dels camins escolars hi participen les escoles, que són qui els impulsen, a través de les associacions de pares i mares, amb les que s’estudien els hàbits de mobilitat de les famílies per arribar a l’escola. 02.05.15 Índex de xarxes de mobilitat En el capítol que hem dedicat a mobilitat anteriorment, hem observat que a primera vista la majoria de barris de la ciutat tenen una bona connectivitat amb transport públic. Ara bé, certament hi ha barris més connectats que altres, perquè el solapament de diverses xarxes de transport, amb les possibilitats d’intercanvi que afavorei- xen, permeten reduir els temps de desplaçaments. L’índex de xarxes de mobilitat és un indicador que permet valorar quins barris de la ciutat tenen major nivell d’accessibilitat a les xarxes de mobilitat i per tant, estan millor connectats. L’índex es calcula de la següent manera: - Cada línia d’autobús que passi per un barri, un punt. - Cada parada de metro en un barri, un punt. - Cada parada de tramvia en un barri, un punt. - Cada parada de ferrocarril en un barri, un punt. 3. Model redistributiu i estratègies MODEL REDISTRIBUTIU I ESTRATÈGIES TEXTOS D’ACOMPANYAMENT ALS PLÀNOLS Barcelona té moltes assignatures pendents en relació a la construcció d’una ciu- COtaDtI qPuLÀeN vOeLt l/li TpITeOr Lo PfeLÀriNr OalLs ciutadans el major nombre de serveis essencials en un àmbit de proximitat, que fomenti una mobilitat sostenible que connecti de forma INrTàRpOidDaU Ci CeIÓfi caç els seus barris i els municipis més propers, i que impulsi un gir cap MaO lDaE Ls oRsEtDeISnTiRbIiBlUitTaItU a I mESbTRieAnTtÈaGlI,E Sla qualitat de l’aire i un franc accés als espais verds i naturals. Barcelona té moltes assignatures pendents en relació a la construcció d'una ciutat que vetlli per oferir alLs ecisu teasdtarnast eèl gmieajso ri neolsm rberep dtee ss edrveeis essencials en un àmbit de proximitmobilitat sostenible que connecti de fo rlma ac iruàptaidta ni eof iecasç pelos dseeuns brearsroisl id erle a s ta, qmum ube fomnici ppiser ent míoésd i u pe nsaro pceursr,t is qudee i mtepmulspi us.n Égsir pcaepr a a laq usoesstetn mibiolittiaut a qmubeie nctaall , tlrao qbuaalrit alet sd ec lo'amirep il iucni tfaratnsc m acécéss à amls epslpieaiss pveerrd s i nat ulara lds.e finició dels horitzons compartits per a poder definir les línies mestres, els àmbits de transformació i els projectes susceptibles a ésser desenvolupats durant Leles ess ptrraotèpgeierse is e lds èrecpatdese dse. la ciutat no es poden resoldre amb períodes curts de temps. És per aquest motiu que cal trobar les complicitats més àmplies per a la definició dels horitzons compartits per a poder definir les línies mestres, els àmbits de transformació i els projectes susceptibles a ésser deEsse npvrooluppoastse dnu rean ta leqsu perospt eeresst uddècia, dneos.u estratègies de ciutat basades en un model redistributiu, que té com a principal objectiu el reequilibri territorial i la cohesió Ess porcoipaol sae nt reanv aéqsu edset elss tsuedri,v neoius epsútrbatlèicgsie,s l ade m ciuotbatil bitaasta dseoss etne nunib mleo di ell’ arerdtiiscturilbauctiiuó, dqueel st ée csopma ias prlilniucirpeasl oib njeactiuur eall rse edqeu illaib rcii tuetrarito. r ial i la cohesió social a través dels serveis públics, la mobilitat sostenible i l'articulació dels espais lliures i naturals de la ciutat. CaCdaadscausnc duenls dpleàlnso pls lràenporelsse nretap urne soebjnetcati uu ens torabtèjegiccti, sue geosntsr laat tèaugliac ,s esgeügeontn: s la taula següent: Plànol Objectiu 3.01 Ciutat equipada Nous equipaments 3.02 Espais de preferència per a vianants Superilles, reforç de camins escolars, i xarxa bici 3.03 Mobilitat sostenible Tramvia i noves línies metro 3.04 Infraestructura verda Model de 3 escales 3.05 Paisatge urbà Actualització catàleg patrimoni, Rec Comtal i posada en valor microbarcelones 3.06 Pla dels Barris Noves inversions a barris amb índex de renda baix i mig- baix 3.07 Gentrificació Pla d’usos en zones en risc, estratègia d’habitatge, nous pols turístics a l’AMB 3.08 Llindars de la ciutat Agenda Besós, Collserola Parc Natural, Front Marítim , Delta del Llobregat i Parc Agrari 3.09 Model redistributiu Projectes estratègics 3.10 Estratègies per a un model De Barcelona a l’Àrea Metropolitana de Barcelona redistributiu de ciutat 3.01/ Ciutat equipada Tot i l'esforç realitzat, Barcelona segueix tenint dèficits important d'equipaments de proximitat. Davant la dificultat de construir nous equipaments en una ciutat tan densa i consolidada, cal trobar noves vies d'agrupament d'equipaments existents a través d'estudis detallats que detectin aquelles parcel·les on hi ha equipaments que tenen poc aprofitament urbanístic pel que fa a l'edificabilitat. El Centre Cívic Teresa Pàmies o el conjunt d'equipaments de Fortpienc ens parlen de la perspectiva de transformació que hauria de prendre el futur dels projectes d'equipaments de la ciutat. A part d'aquest treball de fons, a la ciutat queden grans peces pendents de transformar. Hem parlat anteriorment de la inexistència d'activitats d'escala metropolitana i internacional als districtes orientals de la ciutat. L'Estació de la Sagrera i les transformacions associades en aquesta àrea 3.01 Ciutat equipada espais lliures i serveis comuns per aconseguir construir un veritable campus univer- Tot i l’esforç realitzat, Barcelona segueix tenint dèficits important d’equipaments sitari. La Caserna del Bruc podria ser un equipament essencial per construir habitat- de proximitat. Davant la dificultat de construir nous equipaments en una ciu- ge per a joves estudiants universitaris. tat tan densa i consolidada, cal trobar noves vies d’agrupament d’equipaments existents a través d’estudis detallats que detectin aquelles parcel·les on hi ha L’ampliació del MNAC cap als antics pavellons de la Fira de Barcelona ampliarà el equipaments que tenen poc aprofitament urbanístic pel que fa a l’edificabilitat. focus d’atracció com a node museístic de tot l’àmbit de Montjuïc. De la mateixa El Centre Cívic Teresa Pàmies o el conjunt d’equipaments de Fortpienc ens parlen manera, els grans equipaments hospitalaris de la ciutat tenen importants reptes de la perspectiva de transformació que hauria de prendre el futur dels projectes de transformació del seus recintes, per a millorar la coherència interna però també d’equipaments de la ciutat. l’accessibilitat urbana. La necessitat de creixement de l’Hospital Clínic i la possibilitat d’augmentar el rendiment d’usos de l’Escola Industrial permeten pensar en un pol A part d’aquest treball de fons, a la ciutat queden grans peces pendents de trans- metropolità en l’àmbit sanitari. formar. Hem parlat anteriorment de la inexistència d’activitats d’escala metropolitana i internacional als districtes septentrionals i orientals de la ciutat. L’Estació de la Sagrera i les transformacions associades en aquesta àrea permetran un reequili- bri de la ciutat a nivell dels grans equipaments urbans. L’antiga presó de Trinitat Vella hauria d’acollir una iniciativa d’escala metropolitana per vetllar per aquest reequilibri funcional de la ciutat. En aquest sector, és fonamental avançar en el projecte de transformació de les Casernes de Sant Andreu. Els projectes de transformació dels antics recintes industrials de Can Ricart i l’Es- cocesa han de sumar en la transformació global de l’àmbit del 22@, i acollir acti- vitats i usos d’escala metropolitana i internacional seria completament desitjable. El tancament definitiu de la presó Model permetrà millorar les dotacions a l’Esquerra de l’Eixample, amb manques greus d’equipaments de proximitat. El conjunt d’equipaments planificats, generaran un pol d’atracció més enllà de les dotacions públiques que s’hi insereixin. La transformació pendent del Zoo de la ciutat per ampliar el parc de la de la Ciu- tadella i permetre la connexió cap al mar; i la transformació de l’estació de França i la seva platja de vies, pràcticament sense flux de passatgers, seran importants per capgirar les relacions i connexions entre la Barceloneta, El Born i la Ciuta- della. El Maremàgnum, ben a prop d’aquests àmbits, és un altre equipament a repensar, com succeeix amb l’antiga plaça de braus La Monumental. El recinte del Camp Nou és un àmbit de transformació que pot millorar una situa- ció de desconnexió entre la Zona Universitària i Les Corts, al temps que pot afegir usos que generin un focus d’atracció més enllà dels dies de partit. Igualment, a la Zona Universitària li cal un projecte global que modifiqui les condicions dels seus 3.02 Espais de preferència per a vianants L’ocupació excessiva de l’espai públic de les ciutats pel vehicle privat, que durant molts anys va ser el tema principal de preocupació per al disseny de l’espai urbà, ha vist en els darrers anys com patia un retrocés important. Barcelona vetlla per transformar de nou l’espai públic i ampliar els espais per a millorar la mobilitat urbana a peu. Al plànol s’hi representen les superilles exis- tents i projectades, la xarxa d’eixos cívics i els camins escolars. Des d’un punt de vista material, les superilles s’estructuren al voltant de la idea de configurar unitats urbanes que ampliïn l’espai dedicat als vianants, fomentin la revitalització de l’espai públic i al mateix temps la mobilitat sostenible. Al mateix temps, cal pensar en un espai urbà vertebrat que vagi més enllà d’uni- tats tancades pacificades. Per això és important pensar en una xarxa d’eixos cívics que serveixin per a la connectivitat entre barris, amb modes de transport sosteni- ble i voreres amples que afavoreixin el desplaçament a peu. Aquesta idea de posar en relació barris i elements de la ciutat en el marc dels espais de preferència per a vianants veu un potencial en la xarxa de camins esco- lars, pensats seguint hàbits de mobilitat dels equipaments d’ensenyament, però que es podrien pensar com a encadenament d’equipaments de proximitat. 3.03 Mobilitat sostenible Un cop implantada la xarxa ortogonal d’autobusos, encara queden assignatures pendents pel que fa al transport públic. Respecte a la mobilitat en bicicleta, cal acabar de crear les continuïtats neces- sàries a tota la xarxa. Cal afavorir que qualsevol indret de la ciutat tingui un fàcil accés en bicicleta. Al mateix temps és fonamental, implantar el servei de bicing a les àrees de la ciutat on no n’hi ha, com la Zona Universitària o els grans parcs urbans de la ciutat com Montjuïc i els accessos francs a Collserola. La unió entre les xarxes de tramvia de la ciutat, que alguns estudis han apuntat que podria duplicar el nombre de passatgers, és imprescindible per millorar les condicions de transport públic entre tota Barcelona i els municipis metropolitans. A més, seria l’únic mitjà de transport que creuaria l’avinguda Diagonal sencera. Quant a la xarxa de metro i ferrocarril, hi ha diverses actuacions fonamentals per a la vertebració del tranport públic com són el tram central de la línea 9 (Sagre- ra-Sarrià passant tangencialment pel límit sud dels Tres Turons); l’extensió de la línea 12 cap a la Zona Universitària; l’extensió de la línea 3 cap Sant Feliu de Llobregat i cap a Trinitat Vella; la prolongació fins a La Sagrera de la línea 4; o l’ac- cés franc a Montjuïc gràcies a l’ampliació de la línea 2 cap a la Zona Franca amb parades al parc central de la ciutat; i la connexió entre xarxes de FGC pendent d’un projecte definitiu. 3.04 Infraestructura verda les cobertes verdes han arribat a les nostres ciutats per contribuir a la millora de la En la mentalitat de moltes persones que viuen a la ciutat, el parc de la Ciutadella qualitat de l’aire, disminuir l’efecte illa, i augmentar la biodiversitat. és el més gran de la ciutat. Molts ciutadans no tenen el costum d’anar als parcs de Montjuïc, Collserola o a les lleres dels rius Llobregat i Besòs. Només els ha- bitants que viuen als voltants, gaudeixen de debò i coneixen el gran tresor que amaguen a la resta dels barcelonins aquests indrets. Tot i els esforços per impulsar la construcció d’un gran parc central a Montjuïc, ja des de principis del segle XX, la muntanya segueix tenint un difícil accés en transport públic i la consciència de parc unitari s’esvaeix a causa de la fragmen- tació dels seus parc interns. De la mateixa manera ha succeït en l’àmbit dels Tres Turons. La construcció d’un parc unitari encara està lluny de ser efectiu, malgrat el to feréstec d’algunes parts dels seus vessants i les visuals sobre tota la ciutat. A part d’un treball físic sobre les seves estructures per aconseguir una continu- ïtat dels elements naturals i una imatge més unitària, el que cal aconseguir en aquests indrets és un més fàcil accés en transport públic perquè puguin formar part dels hàbits ciutadans. L’extensió de la línia 2 del Paral·lel cap a la Zona Fran- ca, amb parades a Montjuïc, contribuirà de manera eficaç en la construcció del gran parc de Barcelona, equiparable als parcs centrals de les principals capitals europees. A aquests dos projectes, s’hi suma el Parc del Camí Comtal, una diagonal verda que ha d’unir el parc de la Ciutadella amb el riu Besòs a través l’avinguda Meridi- ana, la plaça de les Glòries, les traces ferroviàries que passen per La Sagrera, per arribar fins al nus de la Trinitat. A aquests grans projectes per construir els parcs més grans de la ciutat, cal su- mar la importància de les connexions entre tots aquests projectes amb els espais naturals que envolten la ciutat a través de corredors verds. Una imatge repre- sentativa d’aquests corredors és la reforma del passeig de Sant Joan, que encara té com a reptes arribar fins al mar a través del parc de la Ciutadella, i amorosir diverses de les seves articulacions a través de la plaça Joanic per arribar als Tres Turons i Collserola. Collserola és un altre dels àmbits on cal sumar esforços. Cal posar en valor el seu patrimoni edilici, però també el patrimoni vegetal i de camins que acull. En aquest cas, més que facilitar els accessos amb mitjans de transport massius, cal entendre que el que cal és obrir la muntanya cap a la ciutat i no al revés. A més a més, qualsevol oportunitat o qualsevol iniciativa, ja sigui pública o pri- vada, hauria de contribuir a sumar espais verds a la ciutat. Les façanes verdes i 3.05 Paisatge urbà El conjunt de cascs antics que conformen la ciutat de Barcelona tenen un paper referencial molt rellevant en la formalització de paisatges urbans diversos. A aquests, cal sumar el conjunt d’elements patrimonials presents a la ciutat, amb les seves diferents categories de conservació. L’extensió de la idea de patrimoni cap a altres territoris, lluny de la idea monu- mental, segueix creixent. És important seguir reflexionant sobre aquest fet i actu- alitzar periòdicament el catàleg de patrimoni de la ciutat. Monuments i determinats teixits urbans, com els diversos cascs antics i l’Eixam- ple, són els elements definitoris de la imatge de Barcelona, que arreu es recone- guda com un cas paradigmàtic de ciutat densa i compacta. Ara bé, Barcelona està formada per una gran diversitat de teixits urbans que no formen part d’aquesta idea omnipresent i que s’escapen d’aquesta imatge referencial que tendeix a la uniformitat del paisatge de la ciutat. Existeixen paisatges urbans de petites di- mensions dispersats per tota la ciutat que per raons diverses contrasten respecte les formes dominants de la ciutat aportant valor, diversitat i singularitat. Aquests espais, que podem anomenar Microbarcelones són una altra font de reflexió sobre el paisatge urbà i la idea de patrimoni. Molts d’aquests àmbits arrosseguen afectacions urbanístiques que cal replantejar en alguns casos i, fins i tot, afegir al catàleg de patrimoni aquells indrets que els estudiosos considerin oportuns. 3.06 Pla dels Barris La distribució dels ciutadans i de les famílies sobre el territori urbà d’una ciutat no és un procés aleatori. Principalment, les persones tendeixen a concentrar-se en determinats àmbits de la ciutat segons la seva capacitat adquisitiva o nivell de renda. És per aquest motiu que la població amb més dificultats econòmiques i socials —relacionades amb factors com baixos nivell de renda, dificultat per accedir al mercat de treball, baixos nivells d’educació, situacions de dependència, etc.— tendeix a concentrar-se en sectors urbans amb un parc edificat més antic i de pitjor qualitat, i en zones amb majors dèficits urbanístics relacionats amb els equipaments o la mobilitat. La segregació urbana és un dels principals símpto- mes i esculls per a la cohesió social d’una societat. Combatre-la, significa actuar en diversos camps d’acció i de polítiques públiques que van més enllà de la trans- formació urbanística, per tal de revertir les desigualtats dels barris de la ciutat. El Pla de Barris és una estratègia d’actuar a diversos territoris de la ciutat amb l’objectiu de millorar i capgirar aspectes socioeconòmics i urbanístics dels bar- ris amb més percentatge d’atur, amb menor nivell educatiu, amb menys renda familiar disponible i amb dèficits habitacionals i de dotació d’equipaments més importants. Els àmbits d’actuació del pla estan destinats a trencar les barreres per a la igual- tat d’oportunitats fomentant projectes educatius i culturals vinculats a centres educatius i altres equipaments de proximitat. També es promouen l’economia de proximitat i el desenvolupament local per fomentar oportunitats laborals. Per últim, part de les inversions s’encaminen a la millora del parc edificat i cobrir la manca d’equipaments. El plànol emplaça els diversos territoris d’actuació del primer Pla de Barris, i el gruix del seu perímetre informa del nivell d’inversió previst. Al fons del plànol, es destaca, en una gradació de colors, la renda familiar als diversos barris, per sug- gerir futur territoris d’inversió. 3.07 Gentrificació El terme anglosaxó gentrification descriu un fenomen d’aburgesament de deter- minats territoris d’una ciutat en què es produeix una substitució d’una població de baixos nivell de renda, per altres més benestants. Aquest procés ha estat sovint conseqüència de determinades transformacions urbanístiques que han fet augmentar els preus immobiliaris, expulsant persones i famílies que viuen de lloguer i que no poden accedir al pagament dels nous preus de mercat. D’alguna manera, aquest procés significa en sí mateix una “desnaturalització” dels barris, entesos com a geografies humanes. A Barcelona, aquest fenomen, a part d’estar relacionat amb diversos projectes urbanístics, està estretament vinculat a la pressió turística derivada dels allotja- ments d’ús turístic i de la reconversió d’edificis sencers com a infraestructures turístiques (hotels, determinats tipus de comerços...). Al plànol s’hi representen, per una banda, les infraestructures turístiques de la ciutat, aquelles que generen alts fluxos de visitants o que potencialment són focus d’atractivitat per a les persones que visiten la ciutat: són els hotels i els punts turístics més emblemàtics que recorren les diverses línies d’autobús tu- rístic. A més a més s’hi representen diverses zones del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) impulsat per ordenar els allotjaments turístics de la ciutat i que ha de servir d’instrument per frenar alguns efectes de la gentrifi- cació, i garantir l’accés a l’habitatge dels barcelonins. La Zona 1 és la zona on es concentra un 60% de l’oferta de places de la ciutat. El PEUAT l’assenyala com una zona de decreixement on no es permet cap nou allotjament ni cap obertura nova després d’un cessament d’activitat. La Zona 2 delimita aquells àmbits on el nú- mero de places s’ha de mantenir estable sense permetre nous establiments. Els territoris de la Zona 3 permeten nous allotjaments (i per això no es grafien), i els de la Zona 4 i Àrees de Tractament Específic (ATE) tenen regulacions específiques. D’altra banda, hi ha representats diversos projectes de transformació com La Mo- del, el Mercat de Sant Antoni, la Plaça de les Glòries, la zona Sagrada Família-Hos- pital de Sant Pau, i l’Estació de la Sagrera, amb una àrea de gentrificació al seu voltant que té valor merament gràfic, com a potencials indrets on es pot produir un recanvi de població. 3.08 Llindars de la ciutat La repercussió de les divisions administratives, tan artificioses en ocasions, sobre poblacions que conviuen en una mateixa realitat urbana ha dificultat l’existència d’estratègies i projectes compartits. En moltes ocasions, les ciutats, en arribar als seus límits administratius es des- dibuixen o veuen aparèixer grans infraestructures de tot tipus com si el magma urbà s’acabés. D’altres vegades, els límits administratius venen determinats per grans espais naturals en què la realitat urbana no ha sabut encaixar amb els ele- ments geogràfics o hi ha abocat, precisament, les infraestructures que no sabia on col·locar. La realitat dels llindars de Barcelona és molt diversa, però tots aquests territoris són focus d’atenció per al creixement i trobada de Barcelona amb ciutats que formen part del mateix fenomen metropolità. Repensar la intersecció entre la ciutat i els elements geogràfics que configuren el seu hinterland; i transformar urbanament els grans nusos viaris i el traçat de les infraestructures ferroviàries per donar continuïtat urbana i plantejar projectes metropolitans d’envergadura és part del procés de definició de la Barcelona metropolitana. 3.09 Model redistributiu Les transformacions més importants a executar de la ciutat tenen a veure amb les infraestructures, els equipaments i els espais públics. En molts casos, molts projectes tenen relació amb la modificació de la cultura de la mobilitat per oferir als vianants nous espais per a la convivència i el gaudi de l’espai públic. En aquest marc cal entendre el conjunt de superilles projectades a tots els districtes de la ciutat, però també algunes intervencions sobre artèries principals com el tram central de l’avinguda Diagonal o el traçat de l’avinguda Meridiana. També s’actuarà en aquest sentit en algunes artèries que acumulen molt trànsit o tenen problemes de coherència formal com les rondes de Ciutat Vella, la via Augusta, la travessera de Les Corts, o l’avinguda de la Zona Franca. En altres casos, els projectes estan encaminats a teixir una xarxa d’espais verds relligant els espais de matriu geogràfica amb els grans parcs de la ciutat a través de vies urbanes que funcionaran com a corredors verds amb el principal objectiu de vertebrar un teixit coherent que aproximi el verd al conjunt dels ciutadans. Alguns projectes, a més, estan encarats a incrementar de manera notable la quantitat i qualitat dels espais oberts, com el Parc del Camí Comtal o el parc dels Tres Turons, o a establir noves relacions entre la ciutat i Collserola a través de la Ronda de Dalt, cobrint alguns dels seus àmbits per a nous espais cívics. El plànol presenta les dues fases previstes al Pla dels Barris. La intervenció sobre els barris que més problemàtiques socioeconòmiques i urbanístiques presenten, amb inversió pública dirigida a millorar-los de forma global també és un projecte fonamental per a la construcció d’un model redistributiu de la ciutat. 3.10 Estratègies per a un model redistributiu de ciutat Es representen en aquest plànol del conjunt d’estratègies i projectes associats en els plànols anteriors: . Ciutat equipada . Espais de preferència per a vianants . Mobilitat sostenible . Infraestructura verda . Paisatge urbà . Pla dels Barris . Gentrificació . Llindars de la ciutat . Model redistributiu