AVALUACIÓ DEL FONS D’AJUTS 
D’EMERGÈNCIA SOCIAL PER A 
INFANTS MENORS DE 16 ANYS DE 
L’AJUNTAMENT DE BARCELONA  
 
 
 
Informe definitiu 
 
Maig de 2016 
 
 
Equip de treball: Jaume Blasco, Albert Julià i Federico A. Todeschini 
 
Coordinació: David Casado 
  
 
 
 
 
Sumari 
 
1. INTRODUCCIÓ 5 
1.1 ANTECEDENTS 5 
1.2 DESCRIPCIÓ DEL PROGRAMA 5 
1.3 L'AVALUACIÓ DEL PROGRAMA 6 
2. ELS AJUTS ECONÒMICS A LA INFÀNCIA EN CONTEXT INTERNACIONAL 8 
2.1 ELS DEBATS SOBRE ELS AJUTS ECONÒMICS A LA INFÀNCIA 8 
2.2 FOCALITZACIÓ O UNIVERSALITAT 9 
2.3 LA CONDICIONALITAT A COMPORTAMENTS DELS BENEFICIARIS 10 
2.4 RESTRICCIONS EN EL TIPUS DE DESPESA 12 
2.5 LA IDENTIFICACIÓ DE LA POBLACIÓ DIANA 13 
2.6 LA QUANTIA DE LA TRANSFERÈNCIA 14 
2.7 ELS COSTOS DE LES POLÍTIQUES SOCIALS FOCALITZADES CAP A LA POBLACIÓ POBRA 15 
2.8 FORMES DE GESTIÓ DE LES PRESTACIONS. 17 
2.9 CONCLUSIONS 18 
3. COBERTURA I DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL, PERFIL DELS BENEFICIARIS I IMPACTE 20 
3.1 INTRODUCCIÓ: FONTS DE DADES I INFORMACIÓ DISPONIBLE 20 
3.2 TIPUS DE BENEFICIARIS DE L’AJUT D’EMERGÈNCIA SOCIAL 22 
3.3 LA COBERTURA DELS AJUTS D’EMERGÈNCIA SOCIAL 23 
3.4 COM SÓN ELS PERCEPTORS DE L’AJUT D’EMERGÈNCIA SOCIAL DE 2015? 24 
3.5 ON SÓN ELS PERCEPTORS DE L’AJUT D’EMERGÈNCIA SOCIAL DE 2015? 27 
3.6 QUÈ DIFERENCIA ELS INFANTS (AMB BECA MENJADOR CONCEDIDA) QUE REBEN UN AJUT D’EMERGÈNCIA SOCIAL 
DELS QUE NO EL REBEN? 29 
3.7 QUÈ DIFERENCIA ELS INFANTS (SENSE BECA MENJADOR CONCEDIDA) QUE REBEN UN AJUT D’EMERGÈNCIA 
SOCIAL DELS QUE NO EL REBEN? 35 
3.8 ELS EFECTES DE L’AJUT D’EMERGÈNCIA SOCIAL SOBRE EL RISC DE POBRESA INFANTIL A BARCELONA 38 
4. FORTALESES I FEBLESES DEL FONS D’AJUTS PER EMERGÈNCIES SOCIALS SEGONS ELS 
PROFESSIONALS DE SERVEIS SOCIALS 41 
4.1 COHERÈNCIA DE L’AJUT AMB EL PROPÒSIT I FUNCIONAMENT DELS SERVEIS SOCIALS 41 
A) PROBLEMÀTIQUES 41 
B) RECOMANACIONS I PROPOSTES 43 
4.2 EFICIÈNCIA EN LA COBERTURA I EN L’ÚS DE L’AJUT 45 
A) PROBLEMÀTIQUES 45 
B) RECOMANACIONS I PROPOSTES 46 
4.3 CALENDARI I INFORMACIÓ 48 
A) PROBLEMÀTIQUES 48 
B) RECOMANACIONS I PROPOSTES 48 
4.4 PERCEPCIÓ D’IMPACTES 50 
ASPECTES POSITIUS 50 
ASPECTES NEGATIUS 50 
5. CONCLUSIONS I RECOMANACIONS 52 
5.1 CONCLUSIONS 52 
5.2 RECOMANACIONS 55 
 1 
 
6. REFERÈNCIES 60 
 
 
ANNEX 1. EXEMPLES DE PROGRAMES DE TRANSFERÈNCIES MONETÀRIES 65 
ANNEX 2. PROPORCIÓ D’INFANTS AMB BECA MENJADOR ALS QUALS HA ESTAT ADJUDICAT UN 
AJUT D’EMERGENCIA SOCIAL, 2015, PER CODIS POSTALS 68 
ANNEX 3. COMPOSICIÓ DELS GRUPS DE DISCUSSIÓ 69 
 
  
 2 
 
 
Gràfics i taules 
 
 
GRÀFIC 3.4.1 PUNTS GENERALS (INDICADORS DE RENDA) EN LA SOL·LICITUD DE BECA MENJADOR ENTRE ELS BENEFICIARIS DE L’AJUT 
D’EMERGÈNCIA SOCIAL 2015 ............................................................................................................................. 25 
GRÀFIC 3.4.2 PUNTS ESPECÍFICS (INDICADORS DE SITUACIONS DE RISC COMPLEMENTÀRIES) EN LA SOL·LICITUD DE BECA MENJADOR 
ENTRE ELS BENEFICIARIS DE L’AJUT D’EMERGÈNCIA SOCIAL 2015 ............................................................................... 25 
GRÀFIC 3.4.3 MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR DELS BENEFICIARIS DE L’AJUT D’EMERGÈNCIA SOCIAL 2015 ............................. 26 
GRÀFIC 3.5.1 DISTRIBUCIÓ DELS INFANTS BENEFICIARIS DELS AJUTS D’EMERGÈNCIA SOCIAL, 2015, PER CODIS POSTALS ................ 27 
GRÀFIC 3.5.2 PROPORCIÓ D’INFANTS BENEFICIARIS DELS AJUTS D’EMERGÈNCIA SOCIAL RESPECTE EL TOTAL D’INFANTS 0-15 
EMPADRONATS, 2015, PER CODIS POSTALS ........................................................................................................... 28 
GRÀFIC 3.6.1 HISTOGRAMA DE LA RENDA EQUIVALENT DELS INFANTS AMB BECA MENJADOR, SEGONS SI REBEN O NO AJUT 
D’EMERGÈNCIA SOCIAL. ..................................................................................................................................... 31 
GRÀFIC 3.6.2 PROPORCIÓ D’INFANTS AMB BECA MENJADOR ALS QUALS HA ESTAT ADJUDICAT UN AJUT D’EMERGÈNCIA SOCIAL, 2015, 
PER CODIS POSTALS ........................................................................................................................................... 32 
 
 
TAULA 3.2.1 AJUTS D’EMERGÈNCIA SOCIAL ATORGATS ENTRE ELS DEMANDANTS DE BECA MENJADOR ........................................ 22 
TAULA 3.4.1 CARACTERÍSTIQUES DELS BENEFICIARIS DE L’AJUT D’EMERGÈNCIA SOCIAL (2015) ................................................ 24 
TAULA 3.6.1 DIFERÈNCIES DE MITJANES ENTRE ELS BENEFICIARIS DE BECA MENJADOR QUE VAN REBRE UN AJUT D’EMERGÈNCIA 
SOCIAL, I ELS BENEFICIARIS DE BECA MENJADOR QUE NO LA VAN REBRE (2015) ............................................................ 30 
TAULA 3.6.2 EFECTES MITJANS DE LES CARACTERÍSTIQUES DE LA LLAR SOBRE LA PROBABILITAT DE REBRE UN AJUT D’EMERGÈNCIA 
SOCIAL ENTRE ELS BENEFICIARIS DE BECA MENJADOR (2015) .................................................................................... 34 
TAULA 3.7.1 DIFERÈNCIES DE MITJANES ENTRE ELS INFANTS SOL·LICITANTS NO BENEFICIARIS DE BECA MENJADOR QUE VAN REBRE UN 
AJUT D’EMERGÈNCIA SOCIAL I ELS QUE NO EL VAN REBRE (2015) ............................................................................... 36 
TAULA 3.7.2 EFECTES MITJANS DE LES CARACTERÍSTIQUES DE LA LLAR SOBRE LA PROBABILITAT DE REBRE UN AJUT D’EMERGÈNCIA 
SOCIAL ENTRE ELS INFANTS SOL·LICITANTS NO BENEFICIARIS DE BECA MENJADOR (2015) ................................................ 37 
TAULA 3.8.1 PERCENTATGE DE LLARS EN RISC DE POBRESA ABANS I DESPRÉS DE PERCEBRE L’AJUT (O AJUTS) D’EMERGÈNCIA SOCIAL 
(2015) .......................................................................................................................................................... 39 
TAULA 3.8.2 NÚMERO DE LLARS EN RISC DE POBRESA ABANS I DESPRÉS DE PERCEBRE L’AJUT (O AJUTS) D’EMERGÈNCIA SOCIAL (2015)
 .................................................................................................................................................................... 39 
 
 
 
  
 3 
 
  
 4 
 
1. Introducció 
 
1.1 Antecedents 
 
Catalunya pateix un dels riscos de pobresa infantil relativa més alts de l’entorn europeu, 
amb el 27,6% de pobresa moderada i un 15,2% de pobresa severa entre la població de 
menys de 18 anys.1 Aquest fet s’explica, almenys parcialment, per l’extraordinari nivell 
d’atur i ocupació inestable tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya, que s’han agreujat 
amb la crisi econòmica dels darrers anys; i un sistema de protecció de la infància que no és 
universal (a diferència d’altres països europeus), amb unes prestacions que només 
cobreixen les famílies amb llindars de renda molt baixos, (i que, per tant, deixen fora bona 
part de la població en risc), i unes quanties insuficients per ajudar les llars a sortir de la 
situació de pobresa.  
A la ciutat de Barcelona, aquesta situació es concreta amb 297.200 persones que viuen sota 
el llindar de la pobresa, de les quals 42.700 serien menors de 18 anys.2  
 
1.2 Descripció del programa 
 
Fruit d’aquesta situació, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el desembre de 2014 un “pla 
de rescat social”, amb una dotació de 20 milions d’euros en el pressupost de 2015, dels 
quals 9,2 milions es van destinar a un programa d’ajuts per a infants en situació de pobresa, 
que inicialment havia d’abastar 7.500 infants i joves de 0 a 16 anys en risc d’exclusió social. 
El fons es va concretar en una subvenció de 100 euros mensuals per a un període d’un any, 
instrumentada en una targeta moneder no nominativa utilitzable per a despeses en 
alimentació, material escolar, higiene i roba. Concretament, la targeta es pot fer servir als 
comerços amb CNAE (Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques) d’alimentació, la qual 
cosa inclou les grans superfícies comercials. En determinats comerços, a més, s’ofereixen 
descomptes i ofertes especials als portadors de la targeta. Les famílies estan obligades a 
desar els tiquets per a una eventual inspecció sobre la naturalesa de les despeses, que es 
preveu aplicar a una mostra dels beneficiaris. Les targetes s’atorguen per infant en risc 
d’exclusió, per la qual cosa una mateixa família pot acumular tantes targetes com fills 
menors a càrrec. La subvenció és complementària amb d’altres ajuts finalistes, com ara les 
beques menjador, o amb la renda mínima d’inserció.  
Els criteris de selecció dels beneficiaris es van determinar d’acord amb la necessitat d’iniciar 
el fons amb caràcter d’urgència, i per tant, de reduir al màxim els temps de comprovació de 
                                                 
1 Dades segons l’Enquesta de Condicions de Vida 2013, INE. 
2 Segons el Pla de rescat social, 2015. 
 5 
 
mitjans econòmics dels candidats. Per aquest motiu, es van seleccionar dos criteris de 
comprovació immediata que fossin indicatius del risc d’exclusió social i de renda baixa: 
primer, l’existència d’un informe social dels serveis socials municipals que identifiqués el risc 
d’exclusió de la llar, i segon, que l’infant fos beneficiari d’una beca menjador, la qual cosa 
implica, al seu torn, disposar d’una renda inferior a un determinat llindar (per exemple, per 
sota els 16.451 euros anuals per a una família de 4 membres). Essent criteris relativament 
eficients, des del principi de la implementació de l’ajut ja havien mostrat tenir alguns 
inconvenients, segons van referir els responsables de gestionar el programa: primer, que les 
llars amb informe social són aquelles que combinen el risc d’exclusió social amb el fet 
d’haver-se adreçat voluntàriament als serveis socials, les quals són un subconjunt del total 
de llars en risc d’exclusió social. I, segon, que hi havia situacions en què infants de famílies 
per sota el llindar de renda de les beques menjador podien no ser perceptors de la beca: per 
exemple, els de 0 a 3 anys no escolaritzats, els estudiants d’ESO, o els qui dinen a casa.  
La cerca de candidats per al programa es va realitzar adreçant una carta als 6.600 
beneficiaris inicials (corresponents a 4.500 famílies) identificats mitjançant el creuament de 
les bases de dades dels serveis socials municipals, d’una banda, i la de les beques menjador, 
de l’altra. Si bé un 18% dels infants identificats no van sol·licitar l’ajut, previsiblement per 
haver canviat de domicili, d’altres inicialment no identificats ho van fer. Fonamentalment, es 
tractava de germans de 0 a 3 o 12 a 16 anys dels infants inicialment identificats, o infants 
d’altres llars que complien els criteris però que per error no havien rebut la carta. 
Finalment, altres famílies, en conèixer l’existència de l’ajut, havien sol·licitat l’informe social 
per poder-lo percebre i van esdevenir, per tant, nous usuaris de serveis socials. En aquest 
procés, algunes famílies sol·licitants van quedar a l’espera d’una eventual ampliació del 
pressupost del programa, que finalment es va produir amb la constitució del nou govern de 
la ciutat. En el conjunt de convocatòries i ampliacions de 2015, l’ajut ha atès 11.015 infants. 
 
1.3 L’avaluació del programa 
 
El pla de rescat social que es troba en l’origen de l’ajut preveia un seguiment de la situació 
de vulnerabilitat a la ciutat i una avaluació del programa d’ajuts a infants en situació de 
pobresa per si escau ajustar-ne el disseny. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona es 
va posar en contacte amb Ivàlua, a través de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i 
Esports i de l’Institut Municipal de Serveis Socials, per a encomanar l’avaluació del 
programa, els resultats de la qual es presenten en aquest document. 
Aquest document s’estructura en tres parts: a la primera part presentem una revisió de la 
literatura sobre les prestacions econòmiques a famílies amb infants per trobar elements que 
ajudin a millorar o justificar el disseny de futures versions del fons d’ajuts d’emergència 
social a Barcelona. La segona part explota les dades dels registres administratius de l’ajut i 
 6 
 
de les beques menjador per analitzar la cobertura i distribució territorial de l’ajut, descriure 
les característiques socials i econòmiques de les famílies que han percebut l’ajut a 2015 i 
estimar l’impacte de l’ajut en termes de reducció de la pobresa infantil. La tercera part, 
basada en els resultats de tres grups de discussió amb personal tècnic i directius dels serveis 
socials de Barcelona, assenyalen les fortaleses i febleses tant del disseny com de la 
implementació de l’ajut identificades pels tècnics que han tingut la responsabilitat 
d’administrar-lo, i apunten algunes propostes de millora. L’informe clou amb un capítol de 
síntesi i conclusions. 
Volem agrair, molt especialment, al Consorci d’Educació de Barcelona per la cessió de les 
dades sobre ajuts menjador i al personal de l’Institut Municipal de Serveis Socials que ha 
participat en els grups de discussió per les seves aportacions.   
 7 
 
2. Els ajuts econòmics a la infància en context internacional 
 
2.1 Els debats sobre els ajuts econòmics a la infància  
 
Els científics socials i els responsables de formular polítiques públiques han debatut durant 
molt temps sobre com dissenyar l’Estat de Benestar i les polítiques socials per reduir de 
manera més efectiva la pobresa i les desigualtats. En aquests debats, encara vigents, 
sorgeixen tres temes clau:  
1. El primer eix de debat es basa en si les polítiques socials haurien de ser universals o 
focalitzades (targeted), és a dir, si han d’estar orientades a una població diana o a 
tots els ciutadans. En el cas de la pobresa infantil, les dues posicions consistirien a 
focalitzar els ajuts als infants que estan identificats com a “pobres” (per sota d’un 
determinat llindar de renda o segons altres indicadors de benestar) o dirigir-los a 
tots els infants (universal).  
2. El segon eix de debat gira entorn de si la magnitud de l’ajut hauria de ser el mateix 
per a tots els individus seleccionats (ja sigui targeted o universal) o si hauria 
d’aplicar-se algun mètode proporcional segons les característiques dels receptors. 
Un exemple d’aquest últim cas seria atorgar una prestació de quantia diferenciada 
segons diferents barems de renda dels receptors, l’estructura de la llar (per exemple 
les famílies monoparentals), o algunes necessitats específiques dels infants (per 
exemple, infants amb alguna discapacitat diagnosticada).  
3. Un tercer eix de debat se centra en la conveniència de condicionar l’accés o la 
continuïtat de la prestació a determinats comportaments del perceptor, més enllà 
de la necessitat econòmica o social. Per exemple, condicionar-la a l’assistència dels 
infants a l’escola o a les revisions mèdiques, o a l’assistència dels pares a activitats 
relacionades amb l’apoderament en la criança o a programes ocupacionals.  
El disseny dels programes que s’han anat establint, en les darreres dècades, per millorar la 
situació dels infants i de les seves famílies mitjançant una aportació econòmica han estat 
molt diversos, tant en la forma en què han respost als diferents eixos de debat, com en els 
seus resultats i efectivitat. En els següents apartats presentem una sèrie d’elements a tenir 
en compte en el disseny dels ajuts econòmics per a infants, sobre la base de la revisió de la 
literatura centrada en l’avaluació i anàlisi de programes internacionals. 
  
 8 
 
2.2 Focalització o universalitat  
 
Diversos autors han contribuït a l’intent de resoldre la pregunta sobre quina d’aquestes 
dues estratègies és més convenient o efectiva en el cas dels ajuts econòmics. Un dels 
estudis més reconeguts en la matèria és el que van dur a terme Korpi i Palme (1998) amb el 
nom de la “paradoxa de la redistribució”, i que posava en relleu els diferents corrents 
d’opinió que hi ha hagut en favor i en contra de la universalitat de les polítiques socials, o de 
la seva focalització en els pobres. Segons aquests autors, els arguments tradicionals a favor 
de la focalització solen descuidar algunes consideracions rellevants, com ara la importància 
de les institucions de cada estat i de cada règim de benestar, les quals condicionen 
l’efectivitat de l’aplicació de la focalització, com també la interdependència entre la 
grandària de la població diana seleccionada i la magnitud del pressupost a redistribuir. 
Altres estudis també han alertat que no sempre es redueixen costos quan s’intenten 
focalitzar les polítiques socials de prestacions (Van de Walle, 1998). Tanmateix, en els 
darrers anys s’han anat acumulant més evidències sobre la conveniència d’aplicar mesures 
focalitzades per combatre la pobresa infantil, especialment quan es tracta de transferències 
monetàries. Segons investigacions recents ja no es poden realitzar afirmacions tan generals 
com les de Korpi i Palme sobre l’associació entre universalisme i major reducció de la 
pobresa i la desigualtat. Ans al contrari, les estratègies focalitzades tendeixen a estar 
associades a nivells més alts de redistribució, especialment si impliquen nivells significatius 
de despesa −com succeeix a Dinamarca, Austràlia o el Regne Unit− (Marx, Salanauskaite i 
Verbist, 2013). En aquesta línia hi coincideix l’estudi de Van Lacker i Van Mechelen (2014), 
on analitzen l’associació entre la focalització de les mesures i la pobresa infantil en 26 països 
d’Europa, i que conclou que les mesures orientades cap als que tenen menys ingressos 
estan associades amb majors nivells de reducció de la pobresa infantil. Els resultats de les 
mesures, però, estan condicionades per l’eficiència en la cobertura de la població diana i per 
les característiques del sistema de prestacions, com ara la quantia de la prestació per infant 
establerta. 
A nivell europeu, la principal mesura per ajudar a les famílies amb fills en situació de 
pobresa és la prestació per fill a càrrec. Aquestes prestacions se solen administrar a nivell 
estatal i presenten diferències entre països quant a l’enfocament universal o subjecte a la 
comprovació de recursos (també respecte a altres components, com les quanties per fill, 
l’existència de límits d’edat de l’infant, o la condicionalitat a la situació d’atur dels 
progenitors o a determinades estructures de la llar, com la monoparentalitat)3. Segons 
l’estudi de Cantó i Ayala (2014), de vint-i-set països analitzats al 2013, només sis no 
comptaven amb prestacions universals, entre ells Espanya.4  
                                                 
3 Alguns exemples són les Allocations familiales a França o Bèlgica, els Child Benefits de Regne Unit o Irlanda. 
4 Tanmateix, les altes taxes de pobresa en el cas espanyol no estan tan associades al fet que la política de prestació no sigui 
universal, com al fet que la quantia que es dóna per fill a càrrec sigui de les més baixes de la UE (uns 24 € mensuals per fill). 
 9 
 
En general, a Europa es poden identificar tres models de prestacions per infant: a) els països 
que tenen models focalitzats amb mecanismes de selecció dels infants beneficiaris; b) els 
països amb models mixtos (amb beneficis específics o focalitzats dins de sistemes 
universals); i c) aquells amb sistemes estrictament universals (beneficis universals dins de 
sistemes universals) (Van Lacker i Van Mechelen, 2014).  
Entre els models mixtos, hi trobem sistemes de benestar com el de Dinamarca i alguns 
països centre-europeus, que plantegen polítiques universals de provisió de serveis i 
d’ingressos −com els ajuts a les famílies o les prestacions per infants− combinades amb 
subsidis focalitzats a grups vulnerables específics (Blades, 2012; Schwartz-Bojen et al., 
2014). Per contra, la majoria de països nòrdics, Alemanya i Hongria exemplificarien el que es 
podrien considerar estrictament 100% universals (Van Lacker i Van Mechelen, 2014). 
L’estratègia en aquest tipus de país segueix la lògica de la prevenció i la “predistribució”. 
 
2.3 La condicionalitat a comportaments dels beneficiaris 
 
A banda de les polítiques nacionals de prestacions per infant a càrrec, en els darrers anys 
s’han aplicat tot un ventall de programes d’escala més reduïda, alguns experimentals, de 
provisió de transferències monetàries a famílies amb infants en situació de vulnerabilitat 
econòmica. La majoria s’han donat en països en via de desenvolupament, però també s’han 
donat algunes experiències en països desenvolupats, generalment amb resultats positius 
quant a la reducció de la pobresa infantil.5 
Alguns d’aquests programes arriben a donar cobertura a pràcticament la totalitat dels 
infants en situació de pobresa en el territori on s’apliquen, si bé tenen la contrapartida que 
també acaben incloent com a beneficiaris fins a un 20% d’infants no pobres (és a dir, 
presenten problemes d’identificació i selecció). Per intentar corregir aquest problema de 
sobre-cobertura, altres programes han afegit condicions no estrictament econòmiques per 
poder esdevenir beneficiari de la prestació, com ara criteris educatius (que els infants 
assisteixin a l’escola regularment) o de salut (assistir a les visites mèdiques pertinents). 
Aquests programes, però, acaben esdevenint menys eficients horitzontalment, és a dir, 
deixen sense cobertura una part de la població pobra6. Alguns exemples de programes de 
rendes condicionades que han estat rigorosament avaluats són el programa Progresa de 
Mèxic (Skoufias i Parker, 2001) o el Bolsa-Escola o Bolsa-Familia de Brasil (Siqueira et al., 
2003; Santos et al., 2010).  
                                                 
5 A l’annex 1 es presenta una taula de síntesi amb alguns d’aquests programes identificant alguns dels avantatges i 
inconvenients detectats en les diferents avaluacions revisades. 
6 L’eficiència horitzontal mesura la capacitat del programa en donar cobertura a tota la població diana. L’eficiència vertical 
mesura fins a quin punt la prestació arriba a la població no diana/pobre (Atkinson, 1995).  
 10 
 
Cal remarcar que aquests programes de “transferències monetàries condicionades” no 
només persegueixen millorar l’eficiència en la selecció dels beneficiaris, sinó que busquen 
objectius addicionals més enllà de la reducció de la pobresa –com ara, l’assistència regular a 
l’escola, i millora de l’estat de salut infantil− i que per això són més restrictius quant a 
l’acompliment dels requisits per rebre les ajudes. En el cas de Progresa de Mèxic alguns 
estudis han criticat que part de la ineficiència detectada és produïda per l’excés de control 
del públic beneficiari i de criteris de focalització mal dirigits que provocaven el 
malbaratament de recursos (Parker i Scott, 2001; Belik i Grossi, 2003). 
Els programes de Transferències Monetàries Condicionades (TMC) són, de fet, els més 
abundants arreu del món, especialment en països en vies de desenvolupament, i 
particularment en els països llatinoamericans (en més de 29 països segons el Banc Mundial 
al 2009), però també hi ha experiències en països desenvolupats, com el programa 
experimental Opportunity NYC-Family Rewards que es va dur a terme a Nova York entre el 
2007 i el 2010. Hi ha una gran quantitat d’evidències que assenyalen l’impacte de les TMC 
en els resultats escolars (Schultz, 2004; de Janvry et al., 2006) o en les revisions sanitàries 
(Fiszbein et al., 2009). Tanmateix també trobem en la literatura evidències fonamentades 
sobre l’impacte de les Transferències Monetàries Incondicionades (TMI), tot i que en menor 
mesura, degut al menor nombre de programes internacionals. Un exemple d’aquest segon 
tipus de programa el constitueixen les beques de manutenció per als infants a Sudàfrica 
(Edmonds, 2006). 
El debat sobre la conveniència d’aplicar una o altra forma de mesura es resol amb l’anàlisi 
previ del context on es vol aplicar. Si bé la majoria de programes que s’estan aplicant en els 
darrers anys solen ser condicionats (TMC), també s’ha de tenir en compte que aquests 
programes s’estan desenvolupant a països, i especialment a zones geogràfiques, on els 
dèficits relacionats amb l’educació i la sanitat solen ser significatius. Per altra banda, algunes 
investigacions assenyalen que els programes no condicionats (TMI) aporten menys impactes 
en allò que les TMC estan condicionant, com per exemple l’assistència a l’escola 
(Bourguignon et al., 2002). És a dir, que les TMC tenen l’al·licient de millorar resultats en les 
dimensions que es marquen com a criteri d’acompliment per poder percebre la 
transferència. Per contra, els programes condicionats (TMC) tenen més probabilitats 
d’esdevenir menys eficients horitzontalment (és a dir, deixar part de la població diana 
descoberta). De fet, les TMC, segons el tipus i el número de condicionants, poden arribar a 
penalitzar les llars que més necessiten el suport econòmic, ja que les famílies més 
vulnerables solen ser menys participatives i els hi costa més realitzar determinats canvis en 
els seus comportaments o complir segons quins preceptes. Cal recordar que les famílies que 
no compleixen les condicions de les TMC no poden rebre l’ajut. Tot i això, hi ha evidències 
que destaquen que l’incompliment de les condicions proposades per rebre la transferència 
sol reduir-se quan els programes porten més temps en funcionament i els beneficiaris o 
possibles beneficiaris estan plenament informats sobre els drets, responsabilitats i 
conseqüències del compliment o no dels requisits (Barrientos i Dejong, 2004). Finalment, les 
 11 
 
TMC reben crítiques per la ingerència de l’Administració en elements relacionats amb els 
estils parentals i la criança dels infants, imposant condicions que no s’exigeixen als no 
perceptors–és una crítica que senyala a la TMC de pecar de paternalisme− (Freeland, 2007). 
 
2.4 Restriccions en el tipus de despesa 
 
Més enllà de condicionar la percepció de l’ajut a determinats comportaments, el disseny 
dels programes pot condicionar l’ús de l’ajut a només determinats tipus de despesa. 
Algunes avaluacions de programes basats en prestacions monetàries a famílies amb infants 
vulnerables assenyalen que, en general, les famílies beneficiaries de les transferències 
monetàries solen tenir llibertat per escollir quines necessitats bàsiques cobrir (Barrientos i 
Dejong, 2004). En aquest sentit, es recomana mantenir cert grau de llibertat de les famílies 
amb infants per decidir la distribució de les despeses segons les seves necessitats. 
Altrament, la prestació perdria el sentit com a tal i no es podria diferenciar d’altres ajuts 
finalistes, enfocats a cobrir necessitats molt concretes dels infants (com, per exemple, les 
beques menjador).  
Les condicions en el tipus de despesa responen, generalment, a la preocupació pel destí dels 
ajuts dins de la llar, associada a la impossibilitat d’adreçar l’ajut directament als infants, ja 
que sempre han de passar pels seus progenitors (Brewer et al., 2002). Segons Barrientos i 
Dejong (2006) l’efectivitat de les prestacions rau en l’organització domèstica per assegurar 
que les transferències de diners realment atenyen o tenen un impacte en el benestar dels 
infants. Això no obstant, que no puguem estar del tot segurs que pares i mares utilitzin els 
diners dels ajuts en un sentit que millori el benestar dels infants no hauria de ser 
impediment per pensar que els pares faran un ús efectiu de les prestacions. Alguns estudis 
mostren que els progenitors en llars de baixos ingressos solen fer sacrificis per assegurar el 
màxim benestar pels infants, amb la qual cosa solen patir major privació material que els 
seus fills (Gordon et al., 2000; Middleton, Ashworth i Braithwaite, 1997). Seguint la lògica 
d’aquestes evidències, és plausible que algunes prestacions monetàries puguin tenir un 
major impacte en el benestar dels progenitors que en el benestar dels fills i filles, ja que 
podrien ser els pares i mares els qui estaven patint situacions de major necessitat pels 
sacrificis que havien fet prèviament. 
  
 12 
 
2.5 La identificació de la població diana 
 
Un element molt destacat de les polítiques socials focalitzades és l’estratègia d’identificació 
dels beneficiaris; en aquest cas, de famílies amb infants pobres. Tradicionalment, s’han 
definit dos tipus d’estratègies per identificar els beneficiaris, que poden ser 
complementàries: 
1. La primera estratègia es basa en identificar alguna o algunes característiques de la 
població diana (indicadors) que estiguin altament correlacionats amb un nivell 
d’ingressos baix, però que siguin més fàcils d’observar o mesurar que els mateixos 
ingressos (Besley i Kanbur, 1993), i/o que compensin la propensió a l’error de les 
mesures de la renda de les llars (Hansen i Kneale, 2012). D’altra banda, fins i tot 
quan els ingressos són fàcilment mesurables, alguns estudis assenyalen la 
importància d’usar fórmules d’identificació multidimensionals, que vagin més enllà 
de la renda, per copsar les diferents formes de privació que pateixen els infants 
(Cooper i Stewart, 2013; Kaul, 2015). Per exemple, hi pot haver famílies amb els 
mateixos ingressos però que estiguin en situacions molt diferents en termes de 
privació material degut al temps que porten amb baixos ingressos –es tractaria de 
diferenciar els efectes de la pobresa persistent i els que estan en un moment de 
transició–. En aquest sentit, a la literatura hi apareixen recomanacions centrades en 
la conveniència d’analitzar el ventall de categories de recursos que afecten a la 
capacitat de consum de les famílies (Corak, 2005; Kaul, 2015). Un exemple d’aquesta 
estratègia de combinació entre els nivells d’ingressos i els indicadors de privació és la 
mesura aplicada a Irlanda de “pobresa persistent” (consistent poverty), en què es 
combinen indicadors de privació (derivats de enquestes com l’EU-SILC o l’Enquesta 
de Condicions de Vida) i el llindar de pobresa; similar a l’estratègia utilitzada per 
definir l’indicador europeu AROPE (“At Risk Of Poverty and social Exclusion”), que 
incorpora, a més, l’indicador de baixa activitat laboral. Alguns indicadors utilitzats de 
forma complementària als ingressos a països del nostre entorn, a banda dels 
indicadors de privació, solen ser els de tipus geogràfic, gènere, situació de 
discapacitat, o nombre de membres a la llar o d’infants. Finalment, una darrera 
crítica a la pobresa monetària com a criteri únic de selecció de la població diana, és 
que es tracta d’una mesura relativa que varia segons la mediana nacional de cada 
any. En aquest sentit, es recomana establir uns llindars d’ingressos més o menys 
estables, ja que en èpoques de recessió i de crisis econòmica la baixada de la 
mediana dels ingressos pot generar una baixada artificial de la pobresa. 
2. La segona estratègia per identificar a la població diana és la “auto-selecció”. En lloc 
d’assignar a un administrador la tasca d’identificar els beneficiaris, aquesta 
estratègia persegueix que sigui la mateixa població la que s’identifiqui com a pobra o 
com a no pobra. En la majoria de polítiques nacionals de prestació per infant a càrrec 
 13 
 
dels països del nostre entorn són les famílies les que s’han d’aproximar a 
l’administració per demanar els ajuts (Cantó i Ayala, 2014).  
Aplicar una o altra estratègia depèn, generalment, de factors com ara les infraestructures 
públiques i els recursos humans disponibles, el perfil dels beneficiaris i la seva distribució 
geogràfica.  
Una identificació deficient de la població diana pot comportar dues conseqüències en 
direccions oposades, però que poden donar-se al mateix temps. En primer terme, es poden 
atorgar les prestacions a famílies que no estan en situació de pobresa i exclusió (baix nivell 
d’eficiència vertical); i, en segon lloc, es pot deixar sense prestació a famílies amb infants 
pobres (baix nivell d’eficiència horitzontal) (Cornia i Stewart, 1995).  
 
2.6 La quantia de la transferència 
 
Una altra qüestió que també suscita debat a l’hora d’aplicar una transferència monetària és 
la quantitat de diners que es transfereix, i la proporcionalitat segons el nombre d’infants a la 
llar. Si la mesura pretén reduir determinat nivell de la pobresa infantil, s’hi hauria d’assignar 
una quantitat pressupostària en correspondència, per assolir l’objectiu. Però en la majoria 
de programes els pressupostos solen ser limitats, la qual cosa dificulta acomplir els objectius 
de reducció de pobresa (Sedlacek et al., 2000; Ayala Consulting, 2003). 
La quantia de la transferència econòmica determina la capacitat de la prestació per amortir 
la situació de pobresa de les famílies. Els paràmetres a considerar en el disseny de la 
prestació són la quantitat que es presta per infant, la periodicitat del pagament, o la 
minoració de la quantia segons el nombre d’infants beneficiaris en una mateixa unitat 
familiar. Per exemple, una prestació aproximada de 100 euros mensuals s’ajusta al nivell de 
transferència que es proporciona per infant a càrrec a països com Finlàndia, Bèlgica, Regne 
Unit, Malta o Eslovènia, si bé aquests països l’atorguen de manera universal. A països com 
Dinamarca, Alemanya o Luxemburg –també universals−  atenyen els 150 euros mensuals 
(Cantó i Ayala, 2014).  
La majoria de països fa variar la quantia de la prestació amb l’ordre del fill, talment que no 
es paga el mateix per cada fill, sinó que per a cada infant addicional la prestació 
s’incrementa en un percentatge inferior al 100% de la quantia que es percep pel primer fill. 
Això es justifica pel cost marginal decreixent dels fills, és a dir, pel fet que cada infant 
addicional representa un cost inferior a la de l’infant anterior. Alguns països incrementen la 
prestació per fill addicional en un 20% (com Suècia), i en l’altre extrem, Bèlgica l’incrementa 
en un 85% i Eslovènia i Luxemburg l’incrementen en més del 100% (Julià, 2014). En aquest 
sentit, els programes més semblants al fons d’emergència 0-16 de Barcelona, focalitzats en 
les famílies amb menys recursos, generalment contemplen una quantia fixa per infant, amb 
 14 
 
independència de l’ordre del fill, especialment quan la quantia assignada per infant no és 
molt significativa i el resultat de la prestació implica una reducció baixa de la taxa de 
pobresa. En alguns casos en què s’assigna una prestació constant per cada infant, hi ha un 
llindar màxim de la quantia que pot percebre una mateixa llar (per exemple, al programa 
Bolsa escola de Brasil el màxim establert que pot rebre una llar és el triple de la quantia 
determinada per infant, encara que hi hagi més de tres fills).  
D’altra banda, alguns programes experimentals, com els portats a terme per l’ONG 
GiveDirectly, han assajat diferents formats de prestació per contrastar quin efecte produeix 
pagar les prestacions de forma mensual en oposició a un sol pagament equivalent a la suma 
dels pagaments mensuals. En aquest sentit, les avaluacions assenyalen que les 
transferències mensuals són més propenses a millorar la seguretat alimentària que les d’un 
sol pagament, mentre que les transferències que concentren la suma global en un sol 
pagament tenen més probabilitat de ser gastades en béns duradors (com, per exemple, 
mobles) (Haushofery i Shapiro, 2014). 
 
2.7 Els costos de les polítiques socials focalitzades cap a la població pobra 
 
Tant les aproximacions universals com les focalitzades (ja siguin condicionades o no 
condicionades) tenen avantatges i desavantatges, que fan que no es puguin prescriure de 
forma genèrica. En aquest sentit, és important establir les característiques contextuals i els 
costos que suposa aplicar cadascun d’aquets dissenys de política social, per poder 
determinar quina és la millor estratègia en cada situació. Segons Van de Walle (1998), es 
poden definir tres tipus de costos per determinar la conveniència d’aplicar una política 
social focalitzada o universal, que no són sempre fàcils de mesurar (especialment el segon i 
el tercer):  
a) Costos administratius: Sorgeixen perquè no es té, a priori, tota la informació necessària 
per identificar els potencials beneficiaris, i aconseguir-la ja suposa un cost. Per altra 
banda, establir i administrar una estructura de transferències suposa l’ús de recursos 
humans i econòmics (més enllà del cost de la pròpia prestació), com també 
d’infraestructures. En conjunt, els costos administratius poden arribar a ser elevats (Van 
Oorschot, 2002). 
b) Costos que es deriven de l’estructura d’incentius: L’anomenat “problema dels incentius” 
es refereix a la possibilitat que algunes persones, que no estarien dintre de la població 
seleccionada, els interessi esdevenir beneficiaris i falsegin informació o adoptin 
comportaments que els permetin ser identificats com a tals. També inclou el cas 
d’aquells que, pertanyent inicialment a la població seleccionada, es resisteixen a canviar 
la seva situació (per exemple, obtenir una renda del treball) per no perdre la prestació, 
ja que el cost d’oportunitat de perdre la prestació pot ser major que els beneficis del 
 15 
 
canvi de situació (per exemple, que el salari). Alguns exemples derivats del “problema 
dels incentius” els trobaríem en persones que declaren ingressos per sota dels reals, que 
canvien de residencia o que renuncien a buscar feina. El problema es fa més gran en 
aquelles persones que estan just al voltant del topall de renda que determina qui percep 
l’ajuda i qui no. Guanyar una mica més d’ingressos pot fer que esdevinguin no 
beneficiaris i guanyar una mica menys por tenir l’efecte contrari7. Una forma d’evitar 
aquesta problemàtica en les polítiques de prestacions és un sistema per trams de renda, 
que no contempli un únic topall de renda per tenir dret a una quantia fixa, sinó diversos 
trams amb diferents quanties. Aquest tipus de disseny en phase-out té l’avantatge 
d’incidir amb major intensitat en les rendes més baixes, i amortir la discontinuïtat en la 
protecció en l’entorn del topall de renda (és a dir, passar d’un determinat llindar de 
renda no implica passar abruptament de la protecció a la desprotecció, sinó perdre una 
part de l’ajut), mentre que el cost d’administració no és gaire diferent que en qualsevol 
altre modalitat de prestació condicionada a renda. Això no obstant, aquest tipus 
d’esgraonat, que s’aplica en els sistemes de tax crèdits dels països anglosaxons, no ha 
estat adoptat per cap país a Europa en les prestacions per fill a càrrec, amb l’excepció 
d’Itàlia (Julià, 2014). Altres formes d’evitar la problemàtica derivada del llindar 
d’ingressos és ampliar els indicadors per poder esdevenir beneficiari.  
Alguns estudis basats en la relació cost-eficiència han assenyalat que una manera de 
disminuir aquest tipus de costos és mitjançant l’associació de l’ajut amb algun tipus de 
deure o “obligació” (seria el cas de les transferències condicionades), com ara portar els 
nens a l’escola o cercar feina activament (Subbarao et al., 1997:49). Tanmateix, aquests 
programes, com ja s’ha assenyalat prèviament, tendeixen a subestimar els costos que 
pot implicar per a les persones haver de complir amb aquestes obligacions, que fan que 
algunes persones potencialment beneficiàries hi acabin renunciant. 
c) Costos derivats de la política econòmica: L’entorn polític i els seus determinants són 
elements importants a tenir en compte per portar a terme una mesura focalitzada a les 
famílies més pobres. Aplicar mesures focalitzades a famílies amb infants en situació de 
pobresa i exclusió pot no generar un suport polític i popular tan ampli com el d’una 
mesura orientada a la totes les famílies amb infants. Segons Moene i Wallestein (2001; 
2002), un dels motius pels quals la majoria de països adopten estratègies universals de 
prestacions és, precisament, que les classes mitjanes tenen més oportunitats de ser-ne 
beneficiàries. 
  
                                                 
7 Alguns autors anomenen aquest fenomen la “trampa de la pobresa” (Van de Walle, 1998). 
 16 
 
2.8 Formes de gestió de les prestacions.  
 
Hi ha elements en la gestió que esdevenen clau per a l’efectivitat de l’ajut, especialment 
quan la percepció està condicionada a un llindar de renda. Sobre la base del darrer informe 
sobre la pobresa infantil del Síndic de Greuges (2012), destaquem set dimensions a tenir en 
compte per preservar l’efectivitat d’una política de prestacions dirigida a les famílies amb 
infants en situació de pobresa i exclusió: 
a) La informació de què disposen les famílies sobre l’existència de les prestacions, els 
períodes de sol·licitud i els requisits d’accés, atès que és fonamental per aconseguir 
que les prestacions incideixin en les famílies a qui van adreçades. 
b) La flexibilitat del procediment d’accés a les prestacions existents, talment que les 
situacions personals i econòmiques o patrimonials de qualsevol dels components de 
la unitat familiar puguin motivar una reducció o l’augment de la prestació econòmica 
percebuda. Aquesta dimensió pot dificultar la tramitació, però n’optimitza l’impacte.  
c) El període de temps que es té en compte a l’hora de valorar els ingressos familiars. 
Per donar una resposta en consonància amb la realitat és important tenir en compte 
diferents trams temporals (12, 6 i/o 4 mesos) per valorar els ingressos de les unitats 
familiars. 
d) La immediatesa en la resolució i el pagament de les prestacions.  
e) No endurir els requisits que donen dret a percebre les prestacions més enllà dels 
llindars de renda estipulats. 
f) Discriminació positiva en la concessió o intensitat de l’ajut en els col·lectius de més 
risc (com ara famílies monoparentals i nombroses). 
g) Progressivitat en funció de les càrregues familiars (a partir de la unitat familiar). 
Al mateix temps la Comissió Europea va presentar el document “Investing in children: 
breaking the cycle of disadvantage” (2013) en què es presenten una sèrie de recomanacions 
basades en les diferents evidències i experiències de programes i polítiques de prestacions a 
la infància aplicades prèviament. En primer terme es recomana que les mesures de 
transferències monetàries estiguin acompanyades de serveis i altres prestacions orientades 
a abastir les necessitats bàsiques com la nutrició, la cura dels infants, l’educació, la salut, 
l’habitatge, i l'accés a esports o activitats socioculturals. Pel que fa a les formes de gestió de 
les prestacions, es recomana: 
a) Assegurar que el disseny per elegir els beneficiaris té en compte el cicle de vida i una 
distribució adequada entre els diferents grups d’ingressos. 
b) Crear un accés efectiu a les prestacions per a les famílies. 
 17 
 
c) Desenvolupar mecanismes que evitin l’estigmatització per ser beneficiari de la 
prestació. 
d) Ser prudent amb les prestacions familiars condicionades al comportament dels 
progenitors o de l’assistència dels nens a l’escola i avaluar el potencial impacte 
negatiu d'aquestes mesures. 
e) Establir mecanismes de lliurament regulars de les prestacions, que proporcionin la 
màxima cobertura, i considerar l’opció de pagaments anticipats. 
 
2.9 Conclusions 
 
Arreu del món trobem mesures aplicades a millorar la situació econòmica de les famílies 
amb infants que estan en risc de pobresa i exclusió social. En aquest capítol hem pogut 
aproximar-nos a les principals formes d’intervenció que segueixen els diferents països i 
programes. En aquest sentit, hem pogut constatar que la majoria de països del nostre 
entorn aposten per sistemes universals de prestacions per infant a càrrec, però en alguns 
casos afegint alguns serveis i prestacions més focalitzats a col·lectius especialment 
vulnerables. De fet, les recerques més actuals mostren com la focalització de les prestacions 
pot arribar a ser tant o més efectiva en la reducció de la pobresa que les universals, sempre i 
quan es compleixin algunes condicions d’eficiència en la gestió.  
Per altra banda, existeixen tot un seguit de programes avaluats de transferències 
monetàries focalitzades als infants i les famílies en situació de pobresa condicionades a 
determinats comportaments de la població perceptora (per exemple, l’assistència a l’escola 
o les visites regulars al metge), i que per tant, combinen l’objectiu de millorar la situació 
econòmica de les llars amb infants en situació de vulnerabilitat, amb altres objectius 
(sanitaris, educatius o laborals) indirectament associats a la pobresa. Els ajuts condicionats 
als ingressos familiars tenen l’avantatge de concentrar els recursos en la població diana, 
però poden acabar desatenent-ne una part per diversos motius: perquè el llindar és massa 
restrictiu i deixa població vulnerable desatesa, per un mal disseny i gestió, o perquè una 
part de la població diana no les sol·licita. A més, en cobrir menys població que les mesures 
d’abast universal són menys costoses, si bé s’ha de tenir en compte el cost addicional 
d’administració per a la comprovació de mitjans econòmics dels sol·licitants i el control del 
frau.  
Un element clau en la millora de l’eficiència de la prestació és la comunicació a la població. 
És important que la població susceptible de rebre l’ajut en tingui coneixement, i conegui els 
requisits i els terminis per sol·licitar-lo. Aquest element és clau per maximitzar l’eficiència 
horitzontal (que tots els possibles beneficiaris que compleixen els requisits rebin la 
transferència monetària). Tot i que maximitzar l’eficiència vertical (que no rebin la prestació 
aquells que no l’haurien de percebre) sol ser també una preocupació present en el disseny 
 18 
 
dels programes, la majoria de la literatura assenyala que donar cobertura a tots aquells que 
compleixen els requisits és una prioritat que sol passar per davant de maximitzar el control 
de l’acompliment dels requisits per percebre l’ajut. Tanmateix, això no vol dir que no sigui 
necessari un cert nivell de control del compliment dels requisits: alguns programes 
plantegen revisions de les despeses de forma aleatòria d’algunes famílies per veure si es 
corresponen amb els objectius del programa. Aquest tipus de control és criticat per alguns 
investigadors socials degut a la connotació paternalista de l’Administració cap als col·lectius 
més vulnerables, que possiblement ni es plantejarien amb altres tipus de població. Per altra 
banda, alguns estudis han assenyalat que l’excés de control pot produir ineficiències i un 
cert grau de malbaratament de recursos. 
Per altra banda, la gran majoria de programes de transferències monetàries revisats 
utilitzen diferents indicadors de benestar per identificar les llars que han de ser les 
beneficiàries, a més dels ingressos de la llar. Això és degut a la importància de copsar les 
diferents formes de privació que pateixen les famílies i els infants, i a la rellevància de 
diferenciar la pobresa persistent d’altres situacions de baixos ingressos de caràcter 
temporal.  
 
  
 19 
 
3. Cobertura i distribució territorial, perfil dels beneficiaris i impacte 
 
3.1 Introducció: fonts de dades i informació disponible 
 
En aquest segon capítol analitzem la cobertura i distribució territorial de l’ajut d’emergència 
per a infants 0-16 de Barcelona, descrivim les característiques socials i econòmiques de les 
famílies que han percebut l’ajut a 2015 i estimem l’impacte de l’ajut en termes de reducció 
de la pobresa infantil 
Per fer-ho, emprem informació provinent de dues bases de dades:  
 L’extracció del registre de beneficiaris del fons d’ajuts d’emergència social per a 
infants menors de 16 anys de l’Ajuntament, realitzada en data 8 de setembre de 
2015. Aquesta base de dades identifica les famílies perceptores de l’ajut, i incorpora 
una descripció bàsica sobre l’infant: el gènere, l’edat i la nacionalitat.  
 La base de dades de tots els sol·licitants de beca menjador dels curs 2014-15, del 
qual n’és titular el Consorci d’Educació de Barcelona. Aquesta base de dades ha 
permès enriquir la descripció dels perfils dels beneficiaris de l’ajut d’emergència 
social, atès que una de les dues condicions per percebre l’ajut l’any 2015 era ser 
perceptor d’una beca menjador al curs 2014-15 (si bé, com veurem més endavant, 
aquesta condició no s’ha acomplert en tots els casos).  
Concretament, hem emprat aquesta segona base de dades per extreure’n els punts generals 
que va rebre la família en la sol·licitud de beca menjador (indicadors de la renda familiar), 
així com els punts específics (indicadors de major risc social) i les característiques que 
motivaven l’atorgament d’aquests punts específics (condició de família nombrosa de tipus 
general o especial, condició de família monoparental, tenir un o més infants en acolliment, 
situació de discapacitat d’un o més membres de la unitat familiar, i situació de necessitat 
social greu).  
A més, el registre de les beques menjador conté el nombre de membres de la unitat 
familiar, la qual cosa, combinada amb els punts generals obtinguts, ens ha permès realitzar 
una estimació de la renda familiar, ja que els punts generals ubiquen les llars en 15 possibles 
trams de renda de la unitat familiar de 2013, segons el nombre de membres que la 
composen8. Finalment, el registre de demandants de les beques menjador inclou també el 
                                                 
8 La renda familiar es deriva de la suma de rendiments, imputacions de renda I guanys i pèrdues patrimonials declarats o 
declarables en l’impost sobre la renda de les persones físiques de l’exercici 2013 i corresponents a cada un dels membres 
computables de la unitat familiar. Per als declarants de l’IRPF, la quantia es deriva de la següent operació: 450 + 452 – 454 
+ 457 -459 + 460 (referit a les caselles de la declaració). En el cas dels no declarants, la renda es calcula com la suma dels 
rendiments del treball, els rendiments del capital mobiliari, guanys patrimonials sotmesos a retenció menys les despeses 
deduïbles del treball. A més de l'alumne beneficiari, es consideren com a membres computables els familiars que hi 
convisquin, segons l'empadronament (pare, mare, tutor/a legal si s'escau, germans menors de 25 anys i ascendents). En 
cas de viduïtat, divorci o separació legal o de fet dels pares, té consideració de membre computable el nou cònjuge o 
persona unida per anàloga relació, que convisqui amb l'alumnat beneficiari, la renda del qual s'inclourà dins del còmput de 
 20 
 
codi postal de la família, la qual cosa ha permès analitzar la distribució territorial dels 
beneficiaris. 
A més, en haver disposat de les dades de tots els sol·licitants de beca menjador, hem pogut 
analitzar què distingia els perceptors de beca menjador que han rebut, a més, l’ajut 
d’emergència social, d’aquells que no l’han rebut, i per tant, quins han estat els criteris 
aplicats per determinar l’assignació dels ajuts entre l’univers de beneficiaris de beca 
menjador. 
En el moment de l’extracció del registre de beneficiaris del fons d’ajuts d’emergència social 
s’havien atorgat 9.697 ajuts. En aquell moment s’havia completat la primera fase de l’ajut 
(en què se n’havien atorgat 8.148) i s’estava desenvolupant la segona fase (iniciada al mes 
d’agost, i en què es van atorgar 2.867 ajuts addicionals, fins a un total de 11.015 de l’any 
2015)9. Per tant, les dades de les què hem disposat per realitzar aquesta anàlisi, representen 
el 88,0% dels ajuts finalment atorgats.  
  
                                                                                                                                                        
la renda de la unitat familiar. Les rendes percebudes pels ascendents (això es, generalment, els avis dels beneficiaris) 
computen al 50%. 
9 
L’import dels ajuts de la segona fase, iniciada al mes d’agost, va ser de 500 € (corresponents a 100 € mensuals pels 5 
mesos del període agost-desembre). L’import mitjà dels ajuts a 2015, combinant les fases I i II del programa, ha estat de 
995,6 € anuals.  
 21 
 
3.2 Tipus de beneficiaris de l’ajut d’emergència social 
 
A data 8 de setembre de 2015 hi havia registrats 9.697 infants beneficiaris de l’ajut 
d’emergència social, dels quals: 
 
 6.048 infants (un 62,4% del total) eren demandants de beca menjador per al curs 
2014-15, la qual cosa era una de les condicions emprades en el primer cribratge per 
a la detecció de beneficiaris. 
 2.174 infants (un 22,4%) vivien en llars en què hi havia algun altre infant 
demandant de beca menjador, tot i no ser-ho ells mateixos, generalment per motius 
d’edat: es tracta d’infants 0-3 o d’estudiants d’ESO que dinen a casa.  
 1.475 infants (un 15,2%) no eren demandants de beca menjador ni habitaven en 
llars en què hi hagués algun altre infant demandant de beca menjador. Aquests 
infants corresponen a identificacions, realitzades pels centres de Serveis Socials amb 
posterioritat a la primera fase d’assignació dels ajuts, de famílies en què concorrien 
circumstàncies de renda baixa i necessitats socials similars a la dels beneficiaris d’una 
beca menjador, però que no l’havien sol·licitat, bé per tractar-se d’infants 0-3 sense 
germans grans, bé d’estudiants d’ESO que dinaven a casa sense germans més petits, 
bé de famílies que no havien sol·licitat la beca malgrat tenir un infant que dinava a 
l’escola i que complia els requeriments per obtenir-la.10  
 
Del total de 24.645 demandants de beca menjador registrats per al curs 2014-15, 19.703 
infants la tenien concedida i els restants 4.942 denegada (Taula 3.2.1). Al seu torn, l’ajut 
d’emergència social es va concedir a 5.928 dels 19.703 perceptors de la beca menjador (és a 
dir, a un 30,1%), però també a 120 infants dels 4.942 que la tenien denegada (és a dir, a un 
2,4% d’aquest subgrup). Aquests casos responen a situacions d’agreujament sobrevingut en 
la situació de pobresa familiar, detectats pels centres de Serveis Socials, i motivats, en part, 
pel període relativament llarg de temps transcorregut entre la comprovació de mitjans (les 
beques menjador del curs 2014-15 es basen en la renda de 2013) i l’atorgament dels ajuts 
(primer i segon semestre de 2015). 
 
Taula 3.2.1 Ajuts d’emergència social atorgats entre els demandants de beca menjador   
 
Ajut d’emergència social 
  No Si  Total 
 Beca  No 4.822    120     4.942    
menjador Si  13.775    5.928     19.703    
Total  18.597     6.048    24.645 
     
                                                 
10
 Per a aquests casos no hem pogut obtenir informació addicional provinent del registre del Consorci d’Educació, amb la 
qual cosa han quedat exclosos de bona part de l’anàlisi. 
 22 
 
3.3 La cobertura dels ajuts d’emergència social 
 
Els 11.015 infants amb ajut d’emergència social atorgat a l’any 2015 representen el 5,1% 
del total de 215.574 infants d’entre 0 i 15 anys empadronats a Barcelona a data 30 de juny 
de 2015. 
Al llarg de 2015, l’ajut va donar cobertura a: 
 Un 15,5% dels infants en risc de pobresa de la ciutat, si extrapolem la taxa de 
pobresa per a menors de 18 anys de Catalunya a 2014 als menors de 16 anys de 
Barcelona de 2015 (11.015 de 70.924) 11 
 Un 34,2% dels infants beneficiaris de beca menjador a Barcelona del curs 2014-15 
(6.734 de 19.703)12 
Si enlloc de fixar-nos en el conjunt d’infants de la ciutat, ens centrem en el conjunt de 
demandants de beca menjador (és a dir, en els infants per als quals tenim informació de 
renda familiar, i per als que, per tant, podem determinar-ne el risc de pobresa)13 podem 
afirmar que la cobertura per al total de 2015 va ser del:  
 39,3% per als infants en famílies en risc de pobresa severa (renda equivalent 
inferior al 25% de la mediana de Catalunya)  
 23,4% per als infants en famílies en risc de pobresa greu (renda equivalent superior 
al 25% i inferior al 40% de la mediana de Catalunya) 
 10,0% per als infants en famílies en risc de pobresa moderada (renda equivalent 
superior al 40% i inferior al 60% de la mediana de Catalunya) 
 86,1% per als infants en famílies en “necessitat social greu” acreditada pels Serveis 
Socials municipals o per l'Equip d'Assessorament Psicopedagògic en el procés de 
sol·licitud de beca menjador. 
Cal destacar, tanmateix, que entre el conjunt d’infants demandants de beca menjador hi 
hem detectat 352 infants en situació de risc de pobresa severa, 113 en risc de pobresa greu, 
3.780 en risc de pobresa moderada i 350 infants en llars amb necessitat social greu14 que no 
havien rebut cap ajut al llarg de 2015, és a dir, ni beca menjador ni l’ajut d’emergència 
social, malgrat la seva situació econòmica i social havia estat detectada en el procés de 
sol·licitud de beca menjador.  
                                                 
11 Font: Comitè UNICEF Catalunya (2015), segons dades de l’enquesta de població activa de l’INE de 2014. La taxa de risc 
de pobresa i exclusió social en menors de 18 anys a Catalunya era del 32,9%, la qual cosa a Barcelona representaria 70.924 
infants. 
12
 Número de beneficiaris estimat per al conjunt de 2015, sobre la base del total registrat de beneficiaris a 31/12/2015 i de 
la proporció de beneficiaris de l’ajut que ho eren també de beca menjador observades a 8/9/2015 (Taula 3.2.1). 
13 Hem multiplicat el número de beneficiaris de cada nivell de pobresa per un coeficient de 1,1359, corresponent a 
l’increment de beneficiaris entre 8/9/2015 i 31/12/2015. 
14
 El nivell de pobresa i la condició de llar en necessitat social greu no són categories excloents. De fet, tots els infants en 
“necessitat social greu” habiten en llars en alguns dels nivells de risc de pobresa, per la qual cosa no es tracta d’infants 
diferents. 
 23 
 
3.4 Com són els perceptors de l’ajut d’emergència social de 2015? 
 
Els 8.222 infants perceptors de l’ajut d’emergència social per als que disposem d’informació 
completa15 mostren el següent perfil (Taula 3.4.1 i Gràfics 3.4.1 a 3.4.3): 
 
 Una renda familiar de 6.482,8 € anuals, de mitjana, que correspon a una renda 
equivalent per persona de 3.147 € anuals.  
 Una proporció relativament elevada d’infants de famílies nombroses generals 
(30,4%), nombroses especials (7,8%) i monoparentals (18,4%). 
 Un 90,1% habitaven en llars en “necessitat social greu” acreditada pels Serveis 
Socials municipals o per l'Equip d'Assessorament Psicopedagògic en el procés de 
sol·licitud de beca menjador.  
 
Taula 3.4.1 Característiques dels beneficiaris de l’ajut d’emergència social (2015) 
Renda estimada total 6.482,8 € 
Renda equivalent16 3.147,7 € 
Renda equivalent (0,4)17 2.956,2 € 
Renda estimada (llars de 2 membres) 4.625,5 € 
Renda estimada (llars de 3 membres) 5.498,7 € 
Renda estimada (llars de 4 membres) 6.613,5 € 
Renda estimada (llars de 5 membres) 7.476,2 € 
Membres unitat familiar 4,1 
Punts generals (renda)18 12,6 
Punts específics 19 4,4 
Família nombrosa general 30,4% 
Família nombrosa especial 7,8% 
Família monoparental 18,4% 
Infant en acolliment 1,3% 
Persona discapacitada a la llar 15,5% 
Necessitat social greu 90,1% 
Nacionalitat estrangera 26,8% 
 N   8.222    
                                                 
15 Aquesta xifra correspon als perceptors de l’ajut a data 8 de setembre de 2015 que eren demandants de beca menjador 
o germans d’un demandant (i, per tant, pels quals tenim dades provinents del Consorci d’Educació). 
16
 La renda equivalent pondera la renda pel nombre de membres de la llar o unitat de consum, sobre la base de la següent 
fórmula: renda equivalent=renda/(1+0,5*(membres de 14 o més anys-1)+0,3*(membres de menys de 14 anys)), coneguda 
com a escala d’equivalència de la OCDE modificada:  
17 La renda equivalent (0,4) és un ajust propi per a aquest estudi, basat en la següent fórmula: renda 
equivalent(0,4)=renda/(1+0,4(membres de la llar-1)). La usem en anàlisis posteriors amb infants demandants de beca 
menjador que no són beneficiaris de l’ajut d’emergència social, per als quals desconeixem el nombre i les edats dels infants 
de la seva llar, i per tant, no podem aplicar la formula de renda equivalen de la OCDE modificada. 
18 Sobre una escala de l’1 al 15, en què 15 indica la renda més baixa del barem. 
19
 El màxim possible és 9 (1 punt per família nombrosa general, 2 per especial, 1 per família monoparental, 1 punt per 
família en acolliment, 1 punt si un membre de la llar pateix discapacitat i 4 punts per necessitat social greu). 
 24 
 
 
Gràfic 3.4.1 Punts generals (indicadors de renda) en la sol·licitud de beca menjador entre els 
beneficiaris de l’ajut d’emergència social 2015 
 
Mitjana: 12,6  5.105    
 
5.000
 
 
 
 4.000
 
 
 
3.000
 
 
 
 2.000
 
 
 
1.000
 
 329 420 
256 275 250 260 
 81 149 61 126 176 138 150 217 229 
 0
 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
 
 
Gràfic 3.4.2 Punts específics (indicadors de situacions de risc complementàries) en la sol·licitud de 
beca menjador entre els beneficiaris de l’ajut d’emergència social 2015 
 
 Mitjana: 4,4 
 5.000
 
 
 
4.000
 
 
  3.048    
  2.903    
3.000
 
 
 
2.000
 
 
  1.163    
 1.000
 
393 
 302 268 
93 
 25 27 
0
 
0 1 2 3 4 5 6 7 8
 25 
 
 
Gràfic 3.4.3 Membres de la unitat familiar dels beneficiaris de l’ajut d’emergència social 2015 
 Mitjana: 4,1 
  5.000
 
 
  4.000
 
 
  3.000
 
 2.376    
 
  2.000  1.856    
 1.666    
 
 
 1.086    
  1.000  812    
 
  299    
 127    
  -
 2 3  4 5 6 7 8 o +
 26 
 
3.5 On són els perceptors de l’ajut d’emergència social de 2015? 
 
Els 8.222 infants perceptors de l’ajut d’emergència social per als quals coneixem el 
domicili20 es distribueixen desigualment per la ciutat (Gràfic 3.5.1).  
 El 25% dels casos es concentra en només 3 dels 42 codis postals de la ciutat: el 
08033 (Torrebaró, Vallbona, Ciutat Meridiana i Canyelles) amb 748 infants; el 08001 
(El Raval), amb 680 infants; i el 08042 (Les Roquetes, la Guineueta i Verdun), amb 
595 infants. 
 A l’altre extrem, els codis postals 08009, 08010, 08021 i 08022 (Sant Gervasi-
Galvany, Sant Gervasi-Bonanova i la Dreta de l’Eixample) són els únics (d’entre els 
que tenen més de 1.000 infants menors de 16 anys) en què hi ha 10 o menys ajuts 
concedits. 
 
Gràfic 3.5.1 Distribució dels infants beneficiaris dels ajuts d’emergència social, 2015, per codis 
postals 
 
 
 
 
  
                                                 
20 Igual que en la secció anterior, aquesta xifra correspon als perceptors de l’ajut a data 8 de setembre de 2015 que eren 
demandants de beca menjador o germans d’un demandant (i, per tant, pels quals tenim dades provinents del Consorci 
d’Educació) 
 27 
 
El número d’infants amb ajut d’emergència social ateny un màxim del 14,0% dels infants de 
0 a 15 anys empadronats al codi postal 08033 (Torrebaró, Vallbona, Ciutat Meridiana i 
Canyelles), seguit del 08001 (El Raval) amb un 10,7%. A continuació hi ha el 08003 (Sant 
Pere, Santa Caterina i la Ribera i la Barceloneta), amb un 8,8%; el 08042 (Les Roquetes, la 
Guineueta i Verdun) amb el 8,1%; i el 08002 (Barri Gòtic), amb un 7,6%. 
 
Gràfic 3.5.2 Proporció d’infants beneficiaris dels ajuts d’emergència social respecte el total d’infants 
0-15 empadronats, 2015, per codis postals 
 
 
 
 
 
 
 
 
  
N<20 
 28 
 
3.6 Què diferencia els infants (amb beca menjador concedida) que reben un ajut 
d’emergència social dels que no el reben? 
 
Durant l’any 2015, la població de referència dels ajuts d’emergència social ha estat el 
conjunt de perceptors de beca menjador o els seus germans menors de 16 anys.21 L’ajut 
d’emergència social s’ha concedit a, aproximadament, un 30% dels perceptors de la beca 
menjador, essent el principal factor discriminatori que es tractés d’una família usuària dels 
Serveis Socials. 22 
A continuació, comparem els 5.928 beneficiaris de beca menjador que van rebre, a més, 
l’ajut d’emergència social, amb els 13.775 beneficiaris de beca menjador que no la van 
rebre, per esclarir, a la pràctica, quins han estat els criteris que han determinat l’assignació 
dels ajuts. La Taula 3.6.1 indica que, de mitjana: 
1) Els perceptors de l’ajut d’emergència social disposen d’una renda substancialment 
més baixa que la resta de perceptors de beca menjador: la renda total estimada és 
un 26,7% més baixa, i la renda equivalent, un 28,2%. El gràfic 3.6.1 mostra 
l’histograma de rendes equivalents estimades per als perceptors de l’ajut 
d’emergència social i per als no perceptors. S’hi observa, en primer lloc, que el 
percentatge de llars en el rang de rendes més baixes (corresponents als 15 punts 
generals en la sol·licitud de beca menjador) és superior entre els perceptors de l’ajut 
d’emergència social (62,0%, respecte el 39,9% dels no perceptors). I, en segon lloc, 
que la proporció de llars declina a mesura que augmenta la renda per als perceptors 
de l’ajut d’emergència social, mentre que es manté estable per als no perceptors.   
2) Els perceptors de l’ajut d’emergència social presenten una major prevalença de 
situacions socials específiques que donen lloc als punts complementaris en la 
convocatòria de beques menjador (4,4 punts, de mitjana, en els perceptors, respecte 
0,9 per als no perceptors). Això es deu a que entre els perceptors són més freqüents 
les estructures de la llar associades a un major risc de pobresa (monoparentals i 
famílies nombroses, tant generals com especials). També és més freqüent la 
presència d’una persona discapacitada a la llar i, sobretot, és molt més freqüent la 
condició reconeguda de “necessitat social greu”, acreditada pels Serveis Socials 
municipals o per l'Equip d'Assessorament Psicopedagògic: 90,6% dels perceptors de 
l’ajut d’emergència social, respecte un 9,8% dels no perceptors. 
3) No hi ha diferències rellevants en el nivell educatiu, i per tant l’edat, entre els 
infants perceptors i els no perceptors, per la qual cosa sembla ser un criteri poc 
influent en l’assignació de l’ajut.  
                                                 
21 Tot i que, a la pràctica, aproximadament un 15% dels casos han estat directament derivats pels Centres de Serveis 
Socials, sense pertànyer a llars perceptores d’ajuts menjador, com hem vist a la Secció 3.2. 
22 L’autoselecció dels beneficiaris (és a dir, el fet que la família tingui coneixement i es postuli per rebre l’ajut), que en 
altres tipus d’ajuts és un factor rellevant per explicar el procés d’assignació, sembla ser-ho poc en aquest cas,  ja que totes 
les famílies potencialment beneficiaries varen rebre una carta notificant-los la seva elegibilitat per l’ajut. 
 29 
 
 
Taula 3.6.1 Diferències de mitjanes entre els beneficiaris de beca menjador que van rebre un ajut 
d’emergència social, i els beneficiaris de beca menjador que no la van rebre (2015) 
 
Ajut d’emergència social 
 No Si Valo r p 
 Renda estimada  8.453,9     6.263,4    0,000 
Renda equivalent (0,4)  4.085,3     2.932,4    0,000 
Renda estimada (2 membres)  5.427,3     4.523,5    0,000 
Renda estimada (3 membres)  7.352,8     5.397,6    0,000 
Renda estimada (4 membres)  9.479,7     6.612,7    0,000 
Renda estimada (5 membres)  10.578,0     7.362,0    0,000 
Punts generals (renda) 10,2 12,7 0,000 
Punts específics  0,9 4,4 0,000 
Família nombrosa general 20,8% 27,6% 0,000 
Família nombrosa especial 3,0% 6,5% 0,000 
Família monoparental 14,0% 19,7% 0,000 
Infant en acolliment 1,5% 1,4% 0,588 
Persona discapacitada a la llar 9,1% 14,6% 0,000 
Necessitat social greu 9,8% 90,6% 0,000 
Membres unitat familiar 3,7 3,9 0,000 
Nacionalitat estrangera 23,5% 25,9% 0,000 
Edat perceptor 7,3 7,2 0,193 
Infantil 31,5% 31,6% 0,904 
Primària inicial 22,7% 23,3% 0,327 
Primària mitjà 20,1% 19,9% 0,738 
Primària superior 16,2% 16,8% 0,302 
ESO 7,9% 6,7% 0,004 
Educació Especial 1,6% 1,6% 0,754 
 N   13.775     5.928    
  
* En gris, les diferències que no són estadísticament significatives. 
 
 
 
 30 
 
 
Gràfic 3.6.1 Histograma de la renda equivalent dels infants amb beca menjador, segons si reben o no ajut d’emergència social.  
 
10,0%
 62,0% 
 
9,0% 39,9% 
 
 
8,0%
 
 
7,0% 
6,0%
5,0%
4,0%
3,0%
2,0%
1,0%
0,0%
1.372 1.735 2.099 2.462 2.826 3.189 3.553 3.916 4.280 4.643 5.007 5.370 5.734 6.097 6.461 6.824 7.188 7.551 7.915 8.278 8.642
Amb ajut d'emergència social Sense ajut d'emergència social
Renda equivalent 
 31 
Percentatge de casos 
 
El percentatge d’infants beneficiaris de beca menjador als quals els ha estat adjudicat un 
ajut d’emergència social, que és d’un 30,1% al conjunt de Barcelona, varia força 
territorialment (Gràfic 3.6.2):  
 
 El percentatge supera el 40% a diversos codis postals de Ciutat Vella (08001, 44,4%; 
08002, 44,0%; 08003, 42,6%); i, amb el 40,6%, al 08033 (Torrebaró, Vallbona, Ciutat 
Meridiana i Canyelles).  
 
 A l’altre extrem del rang, només el codi postal 08022 (a Sant Gervasi-Bonanova) té, 
amb el 8,7%, un percentatge inferior al 10%23 
 
Aquestes diferències de cobertura es poden deure a diferències econòmiques i/o de 
necessitat social entre la població amb beca menjador dels diferents codis postals (això és, 
hi ha major cobertura en alguns codis postals perquè hi ha major necessitat), i/o a 
diferències entre el centres de serveis socials de referència en la implementació de l’ajut (és 
a dir, hi ha la major cobertura a on hi ha major facilitat per accedir a l’ajut). 
 
Gràfic 3.6.2 Proporció d’infants amb beca menjador als quals els ha estat adjudicat un ajut 
d’emergència social, 2015, per codis postals  
N<20 
  
                                                 
23
 Les dades per a tots els codis postals es mostren a l’annex 2.. 
 32 
 
Finalment, el model de regressió multivariant de la Taula 3.6.2 mostra quin és l’efecte de 
cadascuna de les característiques dels infants amb beca menjador sobre la probabilitat de 
percebre un ajut d’emergència social.  
Aquest tipus d’anàlisi es realitza perquè moltes variables explicatives (per exemple, la 
monoparentalitat i la renda) estan associades entre elles (la famílies monoparentals 
tendeixen a tenir una renda inferior que la resta), amb la qual cosa es fa difícil distingir 
l’efecte d’unes i altres variables. Els models de regressió multivariant permeten observar 
l’efecte “independent” de cada variable explicativa sobre la probabilitat de rebre l’ajut, és a 
dir, l’efecte de cada variable explicativa si la resta de les variables es mantingués constant 
(és a dir, mostra com varia la probabilitat de rebre l’ajut pel fet de ser família monoparental, 
a igual renda, condició de necessitat social greu, districte de residencia, etc.) 24 
Els resultats d’aquesta anàlisi mostren que , de mitjana i a igualtat de la resta de 
característiques dels infants:  
 El principal determinant és el reconeixement de la “necessitat social greu”, que 
augmenta en 36,24 punts percentuals la probabilitat de rebre l’ajut. 
 A menor renda, major probabilitat de rebre l’ajut: cada punt general addicional en 
la sol·licitud de beca menjador (indicador de menor renda) augmenta la probabilitat 
de rebre l’ajut en 0,41 punts percentuals 
 Cada membre addicional de la llar incrementa la probabilitat de rebre l’ajut en 1,53 
punts percentuals 
 Les estructures de la llar associades a un major risc de pobresa incrementen la 
probabilitat de percebre un ajut, particularment en el cas de les famílies 
monoparentals (3,26 punts percentuals més que les biparentals) i nombroses 
especials (1,96 punts percentuals més que la resta). L’efecte de pertànyer a una 
família nombrosa general no és significatiu. 
 La nacionalitat estrangera de l’infant, a igualtat d’altres característiques,  redueix 
la probabilitat de percebre l’ajut en 2,12 punts percentuals. 
 Residir a Ciutat Vella, Sant Andreu, Nou Barris i Eixample (per aquest ordre) 
incrementa la probabilitat de percebre un ajut d’emergència social, a igualtat 
d’altres característiques, respecte a residir als districtes de Sarrià-Sant Gervasi i les 
Corts. Per contra, fer-ho a Sants-Montjuic, Gràcia, Horta Guinardó i Sant Martí, no 
varia significativament la probabilitat de rebre l’ajut respecte a fer-ho a Sarrià-Sant 
Gervasi i Les Corts.  
                                                 
24 Els models de regressió mostren l’efecte “independent” de cada característica personal sobre la probabilitat de 
percebre l’ajut d’emergència social. Per exemple, el coeficient negatiu “-2,12” per a “nacionalitat estrangera”, indica que, 
de mitjana, i a igualtat de totes les altres característiques personals (membres de la llar, punts generals, família nombrosa, 
família monoparental, necessitat social greu acreditada i districte de residència), un infant estranger té 2,12 punts 
percentuals menys de probabilitat de que si li concedeixi un ajut d’emergència social que un de nacionalitat espanyola. 
Això vol dir que la major proporció d’infants estrangers entre els perceptors de l’ajut d’emergència (Taula 3.5.1) s’explica 
perquè aquests infants tenen altres factors de desavantatge associats (renda, estructura de la llar, etc.), no pel fet de ser 
estrangers en si mateix. 
 33 
 
 
Taula 3.6.2 Efectes mitjans de les característiques de la llar sobre la probabilitat de rebre un ajut 
d’emergència social entre els beneficiaris de beca menjador (2015) 
Efecte mitjà Valor p 
 Característiques de la llar   
Membres de unitat familiar 1,53 0.000 
Punts generals (renda) 0,41 0.000 
Família nombrosa general 0,38 0.477 
Família nombrosa especial 1,96 0.074 
Família monoparental 3,26 0.000 
Persona discapacitada a la llar 0,46 0.439 
Necessitat social greu 36,24 0.000 
Nacionalitat estrangera -2,12 0.000 
Districte de residència25   
Ciutat Vella 5,43 0.000 
Eixample 1,88 0.082 
Sants-Montjuic 0,86 0.392 
Gràcia 1,15 0.346 
Horta-Guinardó 1,64 0.103 
Nou Barris 2,97 0.002 
Sant Andreu 4,54 0.000 
Sant Martí 1,31 0.178 
Fora de Barcelona -33,33 0.000 
 
* En gris, les diferències que no són estadísticament significatives. 
 
  
                                                 
25 Les dades de les beques menjador especifiquen el codi postal, no el districte. La conversió de codis postals a districtes 
quan un codi postal es troba repartit entre més d’un districte s’ha fet assignant els infants del codi postal aleatòriament als 
diferents districtes que el composen, en proporcions equivalents a la distribució de les seccions censals d’aquell codi postal 
en cada districte. 
 34 
 
3.7 Què diferencia els infants (sense beca menjador concedida) que reben un ajut 
d’emergència social dels que no el reben? 
 
A data 8 de setembre de 2015, l’ajut d’emergència social s’havia concedit a 120 infants dels 
4.942 sol·licitants de beca menjador als quals els havia estat denegada. Tot i que tenir la 
beca menjador atorgada era un dels dos criteris del dispositiu de selecció del fons d’ajuts 
d’emergència social, aquests casos poden respondre a situacions d’agreujament 
sobrevingut en la situació de pobresa familiar, detectats pels Serveis Socials. 
La Taula 3.7.1, indica que, de mitjana, els casos “repescats” per Serveis Socials tenien una 
renda equivalent un 35,1% més baixa que la resta de llars amb beca menjador denegada; i 
un major risc social, palesat en els 3,8 punts específics de mitjana (tres punts per sobre la 
resta de demandants amb beca menjador denegada), determinats tant pel fet que el 75,0% 
dels casos repescats per serveis socials tenien reconeguda la “necessitat social greu” 
(davant el 8,2% dels no repescats), com per la major freqüència de famílies nombroses i de 
persones discapacitades a la llar. Destaca també la major presència d’infants de nacionalitat 
estrangera, i que les repesques es concentren en els nivell educatius més alts (ESO i primària 
superior). 
La Taula 3.7.2 indica que, de mitjana i a igualtat d’altres característiques, cada punt general 
addicional en la sol·licitud de beca menjador (indicador de menor renda) augmenta la 
probabilitat de rebre l’ajut en 0,25 punts percentuals. El factor associat a un major 
increment de la probabilitat de rebre un ajut és el reconeixement de necessitat social greu 
(5,8 punts percentuals addicionals), seguit de pertànyer a una família monoparental, tenir 
un membre discapacitat a la llar i tenir nacionalitat estrangera. Per districtes de residència, 
Sant Andreu, Gràcia, Horta-Guinardó, Ciutat Vella i Sant Martí són els que, a igualtat de 
desavantatges econòmics i socials de la llar, estan associats a una major probabilitat de 
repesca (en comparació a residir a Les Corts o Sarrià-Sant Gervasi). 
 
  
 35 
 
 
Taula 3.7.1 Diferències de mitjanes entre els infants sol·licitants no beneficiaris de beca menjador 
que van rebre un ajut d’emergència social i els que no el van rebre (2015) 
 
 
 Ajut d’emergència social 
No Si Valo r p 
 Renda estimada  16.166,6     10.955,0    0,000 
Renda equivalent (0,4)  7.874,1     5.107,1    0,000 
Renda estimada (2 membres)  11.514,6     10.947,3    0,401 
Renda estimada (3 membres)  14.516,3     9.866,3    0,000 
Renda estimada (4 membres)  17.273,7     8.271,4    0,000 
Renda estimada (5 membres)  19.577,7     15.294,3    0,000 
Punts generals (renda) 1,4 7,7 0,000 
Punts específics  0,8 3,8 0,000 
Família nombrosa general 19,3% 30,0% 0,004 
Família nombrosa especial 1,6% 5,0% 0,004 
Família monoparental 13,5% 18,3% 0,127 
Infant en acolliment 1,0% 0,0% 0,283 
Persona discapacitada a la llar 10,8% 24,2% 0,000 
 
Necessitat social greu 8,2%  0,000 
Membres unitat familiar 3,7 4,1 0,000 
Nacionalitat estrangera 14,6% 31,7% 0,000 
Edat perceptor 7,1 7,4 0,190 
Infantil 35,3% 35,0% 0,954 
Primària inicial 22,6% 15,8% 0,081 
Primària mitjà 19,2% 14,2% 0,166 
Primària superior 15,1% 20,9% 0,084 
ESO 7,7% 12,5% 0,055 
Educació especial 0,1% 1,7% 0,000 
N    4.822      120     
  
* En gris, les diferències que no són estadísticament significatives. 
 
  
 36 
 
 
Taula 3.7.2 Efectes mitjans de les característiques de la llar sobre la probabilitat de rebre un ajut 
d’emergència social entre els infants sol·licitants no beneficiaris de beca menjador (2015) 
 
Efecte mitjà Valor p 
C aracterístiques de la llar   
Membres de unitat familiar 0,20 0,415 
Punts generals (renda) 0,25 0,000 
Família nombrosa general 0,40 0,507 
Família nombrosa especial -0,02 0,989 
Família monoparental 1,46 0,014 
Persona discapacitada a la llar 1,21 0,029 
Necessitat social greu 5,79 0,000 
Nacionalitat estrangera 1,19 0,014 
Districte de residència26   
Ciutat Vella 2,94 0,028 
Eixample 2,00 0,142 
Sants-Montjuic 2,00 0,123 
Gràcia 3,19 0,021 
Horta-Guinardó 3,14 0,015 
Nou Barris 1,94 0,130 
Sant Andreu 3,53 0,006 
Sant Martí 2,65 0,039 
 
* En gris, les diferències que no són estadísticament significatives. 
 
  
                                                 
26 Les dades de les beques menjador especifiquen el codi postal, no el districte. La conversió de codis postals a districtes 
quan un codi postal es troba repartit entre més d’un districte s’ha fet assignant els infants del codi postal aleatòriament als 
diferents districtes que el composen, en proporcions equivalents a la distribució de les seccions censals d’aquell codi postal 
en cada districte. 
 37 
 
3.8 Els efectes de l’ajut d’emergència social sobre el risc de pobresa infantil a Barcelona 
 
L’ajut d’emergència social té un impacte sobre la proporció d’infants que es troben en risc 
de pobresa: 
 
 Abans de rebre l’ajut, el 100% de les llars es trobaven en risc de pobresa (és a  dir, 
amb una renda equivalent per sota els 9.767,4 €, que corresponen al 60% de la 
mediana de la renda equivalent de Catalunya a 2014). Un 90,4% de les llars es 
trobaven, a més, en risc de pobresa greu (sota el 40% de la mediana; 6.511,6 €), i un 
68,5% en risc de pobresa severa (sota el 25% de la mediana; 4.069,8 €) (Taula 3.8.1). 
 Si l’import de tots els ajuts d’emergència hagués estat de 1.200 euros anuals, 
s’hauria reduït en 1,8 punts el percentatge de llars en risc de pobresa total; en 7,4 
punts la taxa de risc de pobresa greu, i en 11,6 punts la taxa de risc de pobresa 
severa. L’impacte de l’ajut es concentra en l’indicador de pobresa més extrem, atès 
que el dispositiu de selecció dels beneficiaris s’ha adreçat a les rendes més baixes.27 
 En termes absoluts, l’ajut d’emergència social va fer passar 663 llars d’una situació 
de risc de pobresa severa a greu (i a moderada en 5 casos); 417 llars d’una situació 
de risc de pobresa greu a moderada, i 99 llars van deixar d’estar en risc de pobresa, 
sobre un total de 5.178 llars perceptores d’almenys un ajut d’emergència social 
(Taula 3.8.2).28 En conjunt, el 20,6% de les llars perceptores van canviar de nivell de 
risc de pobresa i el 79,4% van romandre en el mateix (malgrat que la intensitat de la 
pobresa es redueix, lògicament, en tots els casos).   
 
  
                                                 
27
 Hem assumit que cada ajut va ser de 1.200 €/any, i imputat a cada llar la suma dels ajuts de tots els seus infants 
beneficiaris. A la pràctica, sabem que l’import mitjà per infant va ser de 995,6 €/any, però les dades no ens permetien 
saber l’import finalment cobrat per cada infant. Per tant, es tracta d’una estimació de l’impacte potencial de l’ajut, que 
sobreestima l’impacte real a 2015. Hem assumit també que la renda familiar es manté invariable entre l’any en què es 
cobra l’ajut d’emergència social (2015) i l’any en què s’ha computat la renda (2013).  
28 El càlcul s’ha realitzat per als 8.222 infants (membres de 4.268 llars diferents) beneficiaris d’un ajut a data 8 de 
setembre de 2015 i per als quals disposem d’informació de renda (és a dir, els infants demandants d’una beca menjador o 
germans d’un demandant). Posteriorment, l’hem extrapolat als infants restants, fins als 11.015 beneficiaris de 2015 (és a 
dir, els beneficiaris amb data posterior a 8 de setembre, i els derivats des de Serveis Socials que no pertanyien a llars amb 
almenys una demanda de beca menjador). Hem assumit, doncs, que l’estructura de la llar i la renda familiar d’aquests 
infants per als quals no disposem d’informació és igual a la dels infants dels quals sí que en disposem. 
 38 
 
 
Taula 3.8.1 Percentatge de llars en risc de pobresa abans i després de percebre l’ajut (o ajuts) 
d’emergència social (2015) 
 Abans de l’ajut Després de Variació 
l’ajut  (en punts percentuals) 
Sense risc (>=60%) 0,0% 1,8% 1,8 
En risc (<60%) 100,0% 98,2% -1,8 
Greu (<40%) 90,4% 83,0% -7,4 
Sever (<25%) 68,5% 56,9% -11,6 
 
Taula 3.8.2 Número de llars en risc de pobresa abans i després de percebre l’ajut (o ajuts) 
d’emergència social (2015) 
 
 Risc de pobresa posterior a l’ajut d’emergència 
 Severa Greu Moderada Sense risc 
Total 
(<25%) (<40%) (<60%) (>=60%) 
Severa 
3.253 658 5 3.916 
(<25%)  
Greu 
836 417 1.253 
(<40%)   
Moderada 
447 99 547 
(<60%)   
Sense risc 
3 3 
(>=60%)    
Total 3.253 1.494 869 102 5.718 
 
 
Una segona forma d’estimar l’impacte de l’ajut és mitjançant la bretxa de pobresa. Aquest 
indicador suma les distàncies entre la renda equivalent actual i el llindar de pobresa per a 
cada llar que es troba sota el llindar de pobresa en una població. En el cas de les llars 
beneficiàries per a les quals tenim informació de renda29, la bretxa de pobresa era de 55,9 
milions d’€ abans de l’ajut d’emergència social, i de 47,8 milions després de l’ajut, la qual 
cosa implica una reducció del 14,5%.30 
                                                 
29 Això és, els perceptors de l’ajut a data 8/9/2015 que eren demandants de beca menjador o germans d’un demandant (i, 
per tant, pels quals tenim dades de renda), que corresponen a 4.268 llars diferents. El percentatge de reducció de la bretxa 
és extrapolable al conjunt de llars beneficiàries, si no hi ha una diferència sistemàtica en la renda de les llars que reben 
l’ajut amb posterioritat al 8 de setembre respecte les que ho fan abans, ni entre les llars que accedeixen a l’ajut mitjançant 
la beca menjador respecte les que ho fan per derivació dels centres de serveis socials. 
30
 Assumint que cada ajut ha estat de 995,6 €/any (mitjana dels ajuts concedits a 2015) i imputant a cada llar la suma dels 
ajuts de tots els seus infants beneficiaris. Si tots els ajuts haguessin estat de 1.200 €/any, la bretxa de pobresa posterior a 
l’ajut hagués estat de 46,1 milions, i per tant la reducció hauria estat del 17,5%. 
 39 
Risc de pobresa previ 
a l’ajut d’emergència  
 
 
D’altra banda, la bretxa de pobresa per a totes les llars sol·licitants de beca menjador del 
curs 2014-15 era de 189 milions d’€.31 Els ajuts d’emergència social de 2015 representarien 
una transferència total a aquestes llars de 9,3 milions i, per tant, una reducció de la bretxa 
de pobresa del 4,9%. 32 Seria necessària una assignació addicional de 180 milions d’€ per 
eliminar la pobresa del conjunt de llars amb infants sol·licitants de beca menjador. 
 
Finalment, estendre un ajut d’import equivalent a l’actual (1.200 €/any) a tots els infants 
que habiten en llars sota el llindar de pobresa detectats mitjançant la sol·licitud de beca 
menjador actualment no coberts (18.597) tindria un cost addicional de 22.316.400 € si es 
cobrís només als demandants de beca menjador, i de 30.338.400 € si aquests demandants 
fessin emergir un 35,9% més d’infants germans no demandants, com ha succeït amb els 
beneficiaris de l’ajut a 2015. 
 
  
                                                 
31
 Per a calcular la bretxa de pobresa del conjunt de llars hem emprat la renda equivalent(0,4); vegeu la nota al peu núm. 
15 
32 
Assumint que el 84,8% dels ajuts de 2015 s’haguessin adreçat a llars amb almenys una demanda de beca menjador 
(proporció vigent a data 8 de setembre), i que, per tant,  els hagués correspost un 84,8% dels 10,966.373 de l’import 
finalment assignat a ajuts a 2015.  
 40 
 
4. Fortaleses i febleses del fons d’ajuts per emergències socials segons 
els professionals de Serveis Socials 
 
Amb la finalitat d’avaluar el procés d’implementació de l’ajut; identificar possibles impactes 
i efectes colaterals, i recollir les propostes de millora dels professionals que han gestionat 
l’ajut, hem realitzat tres grups de discussió integrats per professionals dels serveis socials de 
Barcelona (veure les característiques dels participants en l’Annex 3).  
Malgrat que l’ajut d’emergència social per a infants 0-16 no és, pròpiament, un ajut dels 
serveis socials, la relació dels serveis socials amb la gestió i implementació de l’ajut ha estat 
rellevant en diversos aspectes. En primer lloc, el dispositiu de detecció de l’ajut es basava en 
la doble condició que l’infant fos beneficiari d’una beca menjador i que la seva família 
comptés amb un informe dels serveis socials municipals, del qual se’n pogués inferir el risc 
d’exclusió social. En segon lloc, al llarg de 2015 els serveis socials han identificat i elaborar 
llistats d’infants de les llars beneficiàries que no havien estat comptats, o de famílies que 
complien amb els criteris de renda de la beca menjador però que no la percebien i que, per 
tant, havien quedat inicialment excloses de l’ajut. Els serveis socials han realitzat també 
funcions d’informació i comunicació amb els beneficiaris i els sol·licitants de l’ajut, la qual 
cosa ha inclòs atendre les queixes de les famílies no ateses en el període entre 
convocatòries, en què no estava clar que l’ajut es pogués ampliar. Finalment, els serveis 
socials han tingut en consideració la renda derivada dels ajuts d’emergència social en 
ponderar la necessitat d’altres ajuts econòmics addicionals per a la mateixa família.  
 
 
4.1 Coherència de l’ajut amb el propòsit i funcionament dels serveis socials 
 
a) Problemàtiques 
 
Els tècnics i responsables de serveis socials que han participat als grups de discussió s’han 
mostrat, de forma pràcticament unànime, crítics amb el disseny de l’ajut d’emergència per a 
infants 0-16 i fins i tot refractaris a la seva continuïtat tal i com està establert actualment. 
Les principals raons argüides han estat les següents:  
 
 Incongruència de l’ajut amb l’essència del que han de ser els serveis socials. Hi ha 
un ampli consens entre els professionals dels serveis socials que les característiques 
d’aquest ajut no encaixen amb les funcions i objectius dels serveis socials. L’objectiu 
dels serveis socials es fonamenta en l’atenció personalitzada de les necessitats dels 
ciutadans relacionades amb l’atenció social, la formulació de deures i els plans de 
treball, mentre que l’ajut per a infants 0-16 té un caràcter fonamentalment 
assistencialista. Així mateix, l’adjudicació de prestació per infant es basa en uns 
criteris preestablerts en què els serveis socials no intervenen (ja que no decideixen a 
 41 
 
qui donar l’ajut segons les necessitats familiars, l’import, ni tenen capacitat per 
retirar-lo), la qual cosa redueix el paper dels serveis socials a una funció 
administrativa. Els serveis socials participen en la logística i l’administració de l’ajut, 
amb la qual cosa sembla un ajut propi, però no controlen l’assignació de l’ajut ni el 
poden vincular al treball social amb els perceptors. En aquest sentit, la posició dels 
participants al grup de discussió s’emmarca en la crítica a les intervencions que 
provoquen una major burocratització de les tasques dels serveis socials i que no 
estan orientades al treball social pròpiament. Igualment, els professionals de serveis 
socials detecten una certa contradicció entre aquest ajut, que és no condicionat, i 
altres ajuts que són més restrictius quant a les obligacions que imposen sobre els 
beneficiaris, amb la qual cosa es generen greuges comparatius. 
 
 La gènesi de l’ajut no es troba en la diagnosi tècnica d’un problema: l’ajut sembla 
plantejat amb la intenció d’ajudar a les famílies amb situació de vulnerabilitat 
econòmica en la seva alimentació. Tanmateix, tot i que alguns professionals de 
serveis socials consideren que existeix un problema d’alimentació inadequada en 
infants en situació de pobresa, argumenten que el mecanisme que uneix pobresa i 
alimentació és més subtil que la impossibilitat d’adquirir aliments per motius 
econòmics. Alguns dels participants en els grups de discussió han coincidit a valorar 
que gran part d’aquesta confusió prové de la gènesi de l’ajut, que no es troba en la 
diagnosi tècnica d’un problema, sinó en el procés polític de negociació del 
pressupost municipal de 2015, que va estar influït, al seu torn, per notícies poc 
fonamentades sobre la desnutrició infantil a Barcelona. 
 
 Garantir un dret amb un instrument inadequat. Per a alguns dels tècnics i 
responsables dels serveis socials, l’ajut vol simular una prestació per infant a càrrec o 
renda garantida per a famílies, que “juga amb la idea de dret”. Però com que no és 
pròpiament un dret, funciona amb mecanismes impropis de la garantia d’un dret 
−com ara una convocatòria anual, amb discontinuïtats en el pagament, l’atorgament 
vinculat a una valoració de serveis socials, i la possibilitat que el programa d’ajuts 
s’elimini en qualsevol moment−. Igualment, no veuen clar quina és la població 
objectiu de l’ajut, és a dir, quines necessitats ha de tenir la llar per ser-ne 
perceptora, més enllà de l’econòmica. 
 
 Disfuncions en les recursos humans per la gestió de l’ajut. La sobrecarrega de 
tasques de gestió ha estat especialment elevada en els centres que han concentrat la 
majoria dels ajuts, i s’ha vist agreujada per les incerteses i canvis en l’ajut al llarg de 
l’any 2015. Per altra banda, els professionals destaquen el malestar per haver de 
dedicar més temps en funcions pròpiament administratives en detriment de les 
pròpies del treball social, com també per haver d’elaborar llistats dels candidats a 
percebre les ajudes. 
 42 
 
 
b) Recomanacions i propostes 
 
Els participants del grup de discussió posen en dubte que hagin de ser els serveis socials els 
encarregats de gestionar aquest ajut, tal i com està dissenyat. En aquets sentit, suggereixen 
dos propostes de reforma de l’ajut, en direccions oposades: 
 
1. Desvincular la gestió de la prestació dels serveis socials, és a dir, concebre l’ajut 
com un dret social, adreçat a les famílies que no tenen cap altre problema ni 
necessitat que l’estrictament econòmica i, per tant, que l’atorgament de l’ajut 
depengui només de la comprovació de la renda i no obligui els beneficiaris a passar 
pels serveis socials ni a limitar l’ús de l’ajut a l’alimentació. La funció dels serveis 
socials es limitaria a donar suport a les famílies que tinguessin, a més, altres 
necessitats que requerissin l’acompanyament i treball social; a acompanyar en el 
procés de sol·licitud de l’ajut a aquelles famílies que no ho poguessin fer de forma 
autònoma, i a tenir en compte l’ajut en la ponderació de la renda de la famílies amb 
les que treballa. Es planteja transferir la gestió dels tràmits administratius a les 
Oficines d’Atenció Ciutadana. 
 
2. Vincular totalment l’ajut als serveis socials, talment que esdevingui un suport més 
en el catàleg de serveis socials, els quals tindrien capacitat per assignar i retirar l’ajut, 
fer-ne el seguiment i control, i associar-lo al treball social amb les famílies.  
 
Això no obstant, els mateixos participants dels grups de discussió consideren que ambdues 
opcions són problemàtiques: 
 
1) La primera opció seria, probablement, contrària a la llei, ja que una administració 
local no pot concedir prestacions periòdiques condicionades únicament a un criteri 
de renda. En aquest sentit, creuen que el que escauria seria reformar la RMI o 
introduir una renda garantida a nivell autonòmic, la qual cosa no pot ser suplerta per 
un ajut municipal.  
 
2) La segona opció seria redundant, ja que els serveis socials ja compten amb el recurs 
de les “targetes solidàries” per cobrir les necessitats bàsiques de les famílies amb 
majors dificultats econòmiques, i fins a la data no han tingut restriccions 
pressupostàries per atorgar aquestes targetes sempre que ho han considerat 
necessari. 
Una tercera opció que s’ha plantejat és mantenir el disseny actual de l’ajut però amb una 
valoració social “automàtica” basada en les dades del SIAS, que permetés incloure criteris 
sobre la situació social de les famílies en l’assignació de l’ajut (a més del criteri econòmic) 
però evitant generar la càrrega de feina addicional per als serveis socials. Això no obstant, 
 43 
 
els participants opinen que difícilment es pot aplicar un algorisme sobre el SIAS amb aquest 
propòsit de detecció, ja que no s’emplenen sistemàticament totes les variables , incloent-ne 
algunes de bàsiques, i fins i tot pot ser que els infants de la llar no estiguin identificats en 
l’expedient. En aquest sentit, indiquen que l’ús que es fa del sistema informàtic es basa més 
en expedients individuals que en unitats familiars ben identificades, que hi ha molta 
informació en paper, i que es registren recensions d’entrevistes més que indicadors 
categòrics que puguin ser emprats per a una detecció automàtica de beneficiaris de l’ajut. 
Tanmateix, alguns participants consideren que es podria actualitzar el sistema informàtic 
per a aquest propòsit, si hi hagués una indicació clara de quina és la necessitat social que es 
vol detectar (ja sigui en casos en tractament o en primeres visites). És a dir, suggereixen que 
caldria definir quina és la necessitat a registrar a SIAS per poder fer la detecció, enlloc 
d’identificar quines necessitats hi ha registrades a SIAS que puguin ser utilitzades per a la 
detecció. Finalment, alguns participants adverteixen que el sistema de detecció no ha de 
preveure que els serveis socials són capaços de valorar necessitats econòmiques “reals” de 
les famílies, ponderant els ingressos informals, ja que no és una tasca que puguin realitzar 
correctament. 
Una quarta opció plantejada per alguns professionals dels serveis socials és substituir l’ajut 
per altres tipus d’intervencions que reverteixin de forma més directa en els infants, com 
ara ampliar les beques menjador –a aquells infants que no en reben o en que no tenen el 
100% de la despesa coberta−; finançar o atorgar ajuts per a activitats extraescolars tant de 
reforç escolar com de lleure; o millorar la capacitat dels serveis socials a fer la seva funció. 
 
  
 44 
 
4.2 Eficiència en la cobertura i en l’ús de l’ajut 
 
Per poder calibrar el nivell d’eficiència en la cobertura i l’ús de l’ajut, s’han de tenir en 
compte, principalment, tres elements: 
 
1. Que l’ajut aconsegueixi arribar a les famílies amb majors dificultats per cobrir les 
necessitats bàsiques dels seus infants (eficiència horitzontal) 
2. Que l’ajut es concentri en la població que ho necessita o que s’ha definit com a 
beneficiaria (eficiència vertical) 
3. Que, dins d’aquestes famílies, l’ajut acabi beneficiant els infants i que s’utilitzi per 
allò pel que ha estat dissenyat (eficiència finalista)  
 
a) Problemàtiques 
 
L’eficiència horitzontal ha sigut el factor en el que els participants dels grups de discussió 
han identificat els majors problemes en la gestió de la convocatòria de 2015. En general, els 
professionals de serveis socials opinen que de la primera convocatòria en van quedar 
excloses un volum significatiu de famílies vulnerables, que es caracteritzaven principalment 
per ser: a) les que no sol·liciten la beca menjador perquè els resulta més econòmic que els 
infants dinin a casa; b) les que tenen tots els fills a l’escola bressol i/o a ESO, i per aquest 
motiu no són beneficiàries de la beca menjador; c) les famílies que no havien sol·licitat la 
beca menjador tot i acomplir els requeriments per percebre-la, alguns precisament per raó 
de la seva situació d’exclusió social greu; o d) les famílies que havien estat seleccionades per 
rebre l’ajut però no havien rebut la carta perquè havien canviat de domicili.   
Això no obstant, les dues ampliacions de l’ajut van servir perquè els serveis socials 
“repesquessin” tots els casos de famílies que complien els requeriments per percebre l’ajut 
de les que tenien coneixement, bé perquè ja les havien detectat i hi estaven treballant 
prèviament, bé perquè les famílies s’havien adreçat a serveis socials expressament per 
sol·licitar l’ajut 0-16. Cal assenyalar que, en córrer la brama sobre l’existència dels ajuts, 
noves famílies es van adreçar a serveis socials i en van esdevenir usuàries. En aquest sentit 
es pot considerar que el pas del temps afavorirà l’eficiència horitzontal en la cobertura de 
l’ajut. D’altra banda, per als beneficiaris de les dues ampliacions, el temps transcorregut fins 
a percebre l’ajut no va resultar crític, ja que les famílies detectades amb situacions 
d’emergència ja havien quedat cobertes per les targetes solidàries pròpies dels serveis 
socials. Tanmateix, el fet que hi hagués famílies que acomplien els requisits i que havien 
quedat excloses de la primera convocatòria, i que durant uns mesos no van saber si 
s’ampliaria la convocatòria, va generar força tensions. 
Per contra, els participants en els grups de discussió opinen que poden haver quedat 
excloses de l’ajut famílies amb dificultats econòmiques, que complien les mateixes 
condicions econòmiques requerides per percebre una beca menjador, però que en no ser 
 45 
 
usuàries ni haver-se adreçat als serveis socials no han estat detectades. Alguns professionals 
de serveis socials observen certa manca informació i estratègies per arribar a tota la 
població potencialment beneficiaria, com també assenyalen els seus mateixos límits per 
detectar i identificar el nivell de carència material o situació econòmica de les famílies que 
hi assisteixen (per exemple, declaren que no tenen eines per detectar els ingressos 
provinents d’activitats econòmiques no formals). En síntesi, consideren que hi ha garanties 
que la cobertura ha estat sistemàtica entre els usuaris dels serveis socials, però no entre els 
no usuaris que només pateixen un problema econòmic. Això ho exemplifica un comentari 
d’una de les professionals de serveis socials: “qui es queda fora, es queda fora de tot”. 
Pel que fa a l’eficiència vertical, que concerneix al nivell de cobertura exclusivament dels qui 
compleixen el perfil al qual va destinat l’ajut, pràcticament no s’han identificat problemes 
destacables. Segons els participants als grups de discussió l’ajut ha anat dirigit 
essencialment a aquelles famílies que complien els requisits, i no hi ha constància de 
l’existència de beneficiaris “impropis”.  
Tot i això, el que sí que s’han trobat són alguns casos d’ús fraudulent de l’ajut, com ara la 
revenda dels bens adquirits amb la targeta o la venda de les mateixes targetes, i en altres 
casos, un ús de la targeta en aliments que no són de primera necessitat i, fins i tot, que 
poden ser considerats de luxe. Els participants en els grups de discussió ho atribueixen al 
pagament acumulat associat a la retroactivitat de l’ajut, combinat amb la limitació a un únic 
tipus de despesa, malgrat que la família pot tenir altres necessitats. Així, les famílies reben 
de cop uns ingressos que van més enllà de la despesa que poden destinar a les seves 
necessitats d’alimentació, i en conseqüència realitzen compres atípiques, carregant al carro 
de la compra productes que no comprarien en condicions normals; fan inversions en 
productes menys peribles (com per exemple oli) per revendre, intercanviar o acumular.  
En aquest punt cal recordar que una funció que no ha estat establerta amb claredat és la 
supervisió de les despeses realitzades pels beneficiaris de l’ajut. Tot i que alguns 
professionals asseguren haver realitzat aquesta supervisió, la major part no la va fer 
directament i es refereixen a l’auditoria realitzada sobre una mostra de beneficiaris  en la 
que es van detectar alguns usos indeguts. Aquest tipus de supervisió té el principal 
inconvenient que, tot i que serveixi per descriure i conèixer els usos, no serveix per 
penalitzar o induir un bon ús, ja que els serveis socials no tenen la capacitat de gestionar, 
modificar, retenir o, en darrer terme, retirar l’ajut a aquelles famílies que en facin un mal ús. 
b) Recomanacions i propostes 
 
Sobre la base dels comentaris i problemàtiques dels participants prèviament detectades, es 
plantegen les següents propostes i recomanacions amb l’objectiu de millorar l’eficiència en 
la cobertura i en l’ús dels ingressos de l’ajut: 
 
 46 
 
 Millorar la gestió de la informació i les estratègies per arribar a tota la població 
amb possibilitats de ser beneficiària. Ampliar les estratègies per detectar les 
persones que puguin ser beneficiàries potencials per a que rebin la informació per 
diferents canals. 
 
 Eliminar la retroactivitat o prorratejar els pagaments retroactius. La retroactivitat 
de l’ajut causa problemes, ja que genera un pagament acumulat que pot arribar a 
ser relativament elevat quan hi ha diversos infants a la llar. Això contrasta amb el fet 
que les despeses en alimentació de les famílies ja s’han realitzat i no s’acumulen, la 
qual cosa dificulta utilitzar els diners per als usos previstos. La retroactivitat indueix 
bé el consum en béns d’alimentació que no són bàsics, bé la picaresca i l’ús 
fraudulent de les targetes per poder convertir l’ajut en diners en metàl·lic (revenda 
de bens o venda de les targetes) i atendre altres necessitats de la llar, com ara els 
subministraments o el lloguer. Proposen que s’elimini la retroactivitat o que es 
prorrategin els pagaments retardats entre tots els mesos pendents de l’any, per 
evitar l’acumulació de fons. 
 
 Capacitat d’intervenir en l’assignació dels ajuts, de manera que els serveis socials 
poguessin controlar i incentivar de forma més efectiva que les famílies fessin un ús 
conforme amb el que estableix l’ajut. 
  
 47 
 
4.3 Calendari i informació 
 
Els ajuts 0-16 es van iniciar amb caràcter d’urgència, la qual cosa va provocar problemes 
implementació de l’ajut. A continuació presentem les principals problemàtiques i 
recomanacions envers als tempos en la gestió i implantació, i la transmissió de la informació 
sobre les característiques de l’ajut que han detectat els participants: 
 
a) Problemàtiques 
 
 Confusió en la implantació de l’ajut. La majoria de participants indiquen que la 
informació que van rebre en el moment de posada en marxa de l’ajut era 
incompleta, principalment perquè les característiques de l’ajut no estaven del tot 
definides o tancades. Com s’ha vist prèviament, el principal element de confusió 
sorgeix per la pròpia naturalesa de l’ajut i el seu encaix amb els serveix socials, amb 
altres ajuts, i el missatge que es volia transmetre als beneficiaris; així com el 
calendari, la possible continuïtat de l’ajut, els bens a què es podien destinar les 
despeses, o què fer si es detectava un mal ús, etc. 
 
 Manca de recursos i planificació des dels serveis socials. Segons els participants, els 
serveis socials van rebre la informació al darrer moment i amb poca concreció, la 
qual cosa va provocar que tinguessin poc temps per planificar tant la fase de 
detecció i identificació, com la d’administració de la prestació; la qual cosa es va 
combinar amb la sobrecàrrega que ja pateixen els serveis socials, especialment en 
alguns centres. 
 
 Manca d’informació als beneficiaris i sol·licitants. Una conseqüència d’aquesta 
confusió ha estat que el missatge que els serveis socials han pogut transmetre als 
sol·licitants i als beneficiaris ha estat poc clara i no s’han pogut resoldre els dubtes 
satisfactòriament. 
 
 Retards en la convocatòria. La convocatòria es produeix uns quants mesos entrat 
l’any, el que provoca tant períodes de temps en què les famílies queden sense 
cobertura, com un pagament retroactiu concentrat, que com s’ha comentat 
prèviament indueix al mal ús.  
 
b) Recomanacions i propostes 
 
Les principals propostes plantejades pels professionals de serveis socials per resoldre 
aquests problemes són: 
 Augmentar el personal administratiu en els centres de serveis socials, especialment 
aquells amb major concentració d’ajuts, que s’encarregués de les tasques de 
tramitació d’ajuts i prestacions, i que permetés als treballadors socials mantenir el 
 48 
 
focus en les tasques pròpies de l’atenció personalitzada i el seguiment de les 
necessitats dels ciutadans.  
 Possibilitar la tramitació de l’ajut en qualsevol moment de l’any. Amb aquesta 
mesura es podria reduir la retroactivitat, no estaria subjecte a les convocatòries 
anuals i orientaria l’ajut cap a un dret ciutadà.  
 
 Definir amb major concreció el catàleg de despeses, ampliar el catàleg, o bé no 
restringir el tipus de despesa. Davant la manca de concreció de quines són les 
despeses a les quals es poden destinar els ajuts, i especialment, què han de fer els 
que reben de cop els ingressos acumulats per la retroactivitat. Els participants 
suggereixen clarificar el tipus d’usos permesos, i ampliar-lo a despeses relacionades 
amb el benestar de l’infant i actualment no cobertes, com ara incloure-hi la part del 
menjador escolar que no queda coberta per la beca menjador (ja que està 
directament associada amb l’alimentació infantil), o altres despeses que algunes 
famílies no han pogut realitzar, com ara productes de farmàcia, bolquers, 
tovalloletes o quotes de l’AMPA. Per contra, alguns professionals suggereixen 
eliminar els condicionants i permetre una major autonomia a la família, considerant, 
a més, que els serveis socials tampoc tenen capacitat per controlar i gestionar el mal 
ús de l’ajut. 
 
 Definir amb major claredat les etapes, el calendari, l’objectiu i el missatge de l’ajut. 
D’aquesta forma tant els professionals de serveis socials com els sol·licitants i 
beneficiaris seran més conscients del funcionament i l’objectiu de l’ajut. 
  
 49 
 
4.4 Percepció d’impactes 
 
En aquest apartat presentem els principals impactes positius i negatius que han detectat els 
professionals de serveis socials. En general, es perceben efectes heterogenis segons el tipus 
de família. 
 
Aspectes positius 
 
 En algunes famílies en tractament amb les que “no es podia parlar d’altra cosa que 
no fossin les factures pendents de pagament i els diners”, l’ajut ha relaxat la relació 
amb serveis socials, ha permès sortir d’una dinàmica de regateig, centrar-se en el pla 
de treball i pensar, més enllà de les urgències, a mig i llarg termini. En aquest sentit, 
es valora positivament que enlloc del “degoteig d’ajuts finalistes” es pugui donar 
estabilitat econòmica a les famílies. 
 L’ajut dóna a les famílies autonomia perquè s’autogestionin i puguin prendre opcions 
de consum sense control dels serveis socials, la qual cosa les dignifica i normalitza. 
Això resulta particularment positiu per a aquelles famílies que no tenen problemes 
més enllà de la precarietat econòmica. 
 Alguns participants opinen que malgrat no és el tipus d’ajut que, racionalment, 
haguessin preferit, ni el que millor atén les necessitats de les famílies amb infants, és 
un “pedaç significatiu” en un moment en què ha crescut el nombre de famílies amb 
situació de pobresa. 
 És un ajut que causa molta satisfacció a les famílies perceptores. 
 
Aspectes negatius 
 
 En alguns casos, l’ajut ha interferit negativament en els plans de treball, i les famílies 
han deixat de voler seguir el treball amb serveis socials perquè ja obtenien els diners 
que necessitaven sense condicions. Algunes famílies fins i tot han desaparegut, 
perquè només estaven vinculades a serveis socials per la necessitat econòmica. 
 L’ajut no soluciona els problemes de base de les famílies. La qüestió no és tant la 
despesa que puguin fer sense un control dels serveis socials (no creuen que hi hagi 
un efecte negatiu, fins i tot si se’ls gasten en bens que no són de primera necessitat), 
sinó que l’ajut és de base assistencialista i no adreça les causes dels problemes 
econòmics de les famílies. 
 L’ajut ha incrementat les visites de primera atenció per part de famílies que volien 
obtenir les targetes, però no ha actuat com a mecanisme de detecció. És a dir, s’han 
generat casos de famílies que percebien un greuge comparatiu respecte un veí o una 
altra família de l’escola que tenia la targeta, però això no ha ajudat a descobrir 
 50 
 
situacions socials no detectades. Això es deu a que les famílies amb infants amb 
problemes socials ja solen estar detectats per altres vies, com ara l’escola bressol, 
l’escola, o l’ambulatori.  
 L’ajut pot generar dependència. En el buit de cobertura entre gener i març de 2016, 
només després d’un any d’aplicació, s’han generat moltes demandes i s’ha omplert 
l’agenda de visites. Hi ha signes, per tant, que s’estan creant expectatives de 
continuïtat. 
  
 51 
 
5. Conclusions i recomanacions 
 
5.1 Conclusions 
 
El Fons d’Ajuts d’Emergència Social per a Infants Menors de 16 anys de l’Ajuntament de 
Barcelona és un programa de transferències monetàries consistent en una subvenció de 100 
euros mensuals per a un període d’un any a famílies amb infants, instrumentada en una 
targeta moneder no nominativa, utilitzable per a despeses en alimentació, material escolar, 
higiene i roba. Les famílies estan obligades a desar els tiquets per a una eventual inspecció 
sobre la naturalesa de les despeses, que es preveu aplicar a una mostra dels beneficiaris. Les 
targetes s’atorguen per infant en risc d’exclusió, per la qual cosa una mateixa família pot 
acumular tantes targetes com fills menors a càrrec. La subvenció és complementària amb 
d’altres ajuts finalistes, com ara les beques menjador, o amb la renda mínima d’inserció.  
Els criteris de selecció dels beneficiaris es van determinar d’acord amb la necessitat d’iniciar 
el fons amb caràcter d’urgència, i per tant, de reduir al màxim els temps de comprovació de 
mitjans econòmics dels candidats. Per aquest motiu, es van seleccionar dos criteris de 
comprovació immediata indicatius del risc d’exclusió social i de renda baixa: l’existència d’un 
informe social dels serveis socials municipals que identifiqués el risc d’exclusió de la llar, i 
que l’infant fos beneficiari d’una beca menjador, la qual cosa implica, al seu torn, disposar 
d’una renda inferior a un determinat llindar (per exemple, per sota els 16.451 euros anuals 
per a una família de 4 membres).  
D’aquest plantejament se’n deriva que el principal objectiu del fons és cobrir les necessitats 
bàsiques de les famílies amb infants. És a dir, que l’èxit de la mesura depèn, en primer lloc, 
de la capacitat de l’ajut per donar cobertura a les famílies amb menors de 0 a 16 anys en 
situació de vulnerabilitat.  
En aquest sentit, el mecanisme de focalització emprat per l’Ajuntament de Barcelona 
(consistent en el doble criteri de l’informe de serveis socials i la beca menjador), combinat 
amb la posterior extensió de l’ajut a infants inicialment no detectats en aquestes mateixes 
llars, sembla haver funcionat raonablement bé. Entre el conjunt de perceptors de beca 
menjador (que constitueixen un subconjunt d’infants amb rendes baixes respecte el 
conjunt d’infants de la ciutat), les famílies amb menor renda i amb necessitats socials 
greus han estat les que han tingut més probabilitats de percebre l’ajut. Així, els infants 
perceptors de l’ajut d’emergència social tenien una renda familiar mitjana de 6.482,8 € 
anuals, que correspon a una renda equivalent per persona de 3.147 € anuals. Aquestes 
mitjanes són un 26,7% i un 28,2% més baixes, respectivament, que les de la resta de 
perceptors de la beca menjador. Entre els perceptors de l’ajut d’emergència 0-16 també han 
estat més freqüents les estructures de la llar associades a un major risc de pobresa 
(monoparentals i famílies nombroses, tant generals com especials); la presència d’una 
persona discapacitada a la llar i, sobretot, la condició reconeguda de “necessitat social 
 52 
 
greu”, acreditada pels Serveis Socials municipals o per l'Equip d'Assessorament 
Psicopedagògic: el 90,6% dels perceptors de l’ajut d’emergència social, respecte un 9,8% 
dels no perceptors. En síntesi, les dades constaten que la prestació ha tingut una major 
cobertura per aquells que, segons els indicadors utilitzats, mostraven majors necessitats 
econòmiques i socials.  
Tanmateix, l’anàlisi també mostra una eficiència horitzontal (grau de cobertura respecte la 
població diana) relativament baixa, ja que un percentatge molt significatiu de famílies en 
situació de vulnerabilitat econòmica han quedat excloses d’aquest ajut. Al llarg de 2015 
l’ajut va donar cobertura a 11.015 infants, la qual cosa suposa, aproximadament, un 15,5% 
dels infants en risc de pobresa de la ciutat.  
 
Si ens centrem només en el conjunt de demandants de beca menjador (és a dir, en els 
infants per als quals tenim informació de renda familiar) podem afirmar que la cobertura a 
2015 va ser del:  
 
 39,3% per als infants en famílies en risc de pobresa severa (renda equivalent inferior 
al 25% de la mediana de Catalunya)  
 23,4% per als infants en famílies en risc de pobresa greu (renda equivalent superior 
al 25% i inferior al 40% de la mediana de Catalunya) 
 10,0% per als infants en famílies en risc de pobresa moderada (renda equivalent 
superior al 40% i inferior al 60% de la mediana de Catalunya) 
 86,1% per als infants en famílies en “necessitat social greu” acreditada pels Serveis 
Socials municipals o per l'Equip d'Assessorament Psicopedagògic en el procés de 
sol·licitud de beca menjador. 
A més, només entre els demandants de beca menjador, hem detectat 352 infants en 
situació de risc de pobresa severa, 113 en risc de pobresa greu, 3.780 en risc de pobresa 
moderada i 350 infants en llars amb necessitat social greu que no havien rebut cap ajut al 
llarg de 2015, és a dir, ni beca menjador ni l’ajut d’emergència social, malgrat la seva 
situació econòmica i social havia estat detectada en el procés de sol·licitud de beca 
menjador.  
Si, per millorar aquest dèficit de cobertura, es volgués estendre un ajut d’import 
equivalent a l’actual (1.200 €/any) a tots els infants que habiten en llars sota el llindar de 
pobresa detectats mitjançant la sol·licitud de beca menjador i que actualment no estan 
coberts (18.597 infants) el cost addicional seria de 22.316.400 € si es cobrís només als 
demandants de beca menjador, i de 30.338.400 € si aquests demandants fessin emergir un 
35,9% més d’infants germans no demandants, com ha succeït amb els beneficiaris de l’ajut 
a 2015. 
D’altra banda l’ajut ha tingut un alt nivell d’eficiència vertical (capacitat de donar cobertura 
només a la població diana), degut essencialment a que els requeriments per ser considerat 
 53 
 
beneficiari estan molt centrats en els més vulnerables: abans de rebre l’ajut, el 100% de les 
llars es trobaven en risc de pobresa (és a dir, amb una renda equivalent per sota els 9.767,4 
€, que corresponen al 60% de la mediana de la renda equivalent de Catalunya a 2014). Un 
90,4% de les llars es trobaven, a més, en risc de pobresa greu (sota el 40% de la mediana; 
6.511,6 €), i un 68,5% en risc de pobresa severa (sota el 25% de la mediana; 4.069,8 €)  
Com a conseqüència de la focalització en les rendes més baixes, l’impacte de l’ajut es 
concentra en els indicadors de pobresa més extrem: si l’import de tots els ajuts 
d’emergència hagués estat de 1.200 € anuals per a tots els beneficiaris, s’hauria reduït en 
1,8 punts el percentatge de llars en risc de pobresa total; en 7,4 punts la taxa de risc de 
pobresa greu, i en 11,6 punts la taxa de risc de pobresa severa. L’impacte real, ha estat 
lleugerament menor, ja que els ajuts a 2015 han estat, de mitjana, de 995,6 € anuals. 
La bretxa de pobresa (la suma les distàncies entre la renda equivalent actual i el llindar de 
pobresa per a cada llar que es troba sota el llindar de pobresa) de les llars beneficiàries de 
l’ajut per a les quals tenim informació de renda, era de 55,9 milions d’€ abans de l’ajut 
d’emergència social, i de 47,8 milions després de l’ajut, la qual cosa implica una reducció del 
14,5%. D’altra banda, la bretxa de pobresa per a totes les llars sol·licitants de beca 
menjador del curs 2014-15 era de 189 milions d’€. Els ajuts d’emergència social de 2015 
representarien una transferència total a aquestes llars de 9,3 milions d’€ i, per tant, una 
reducció de la bretxa de pobresa del 4,9%. És a dir, seria necessària una assignació 
addicional de 180 milions d’€ per eliminar la pobresa del conjunt de llars amb infants 
sol·licitants de beca menjador.  
En un altre nivell, els professionals de serveis socials destaquen impactes col·laterals 
positius i negatius de l’ajut en el treball amb les famílies en tractament. Des del punt de 
vista positiu, l’ajut ha relaxat la relació amb serveis socials, ha permès sortir d’una 
dinàmica de regateig, centrar-se en el pla de treball i pensar, més enllà de les urgències, a 
mig i llarg termini, en el cas d’aquelles famílies amb les que “no es podia parlar d’altra cosa 
que no fossin les factures pendents de pagament i els diners”. En aquest sentit, es valora 
positivament que, enlloc del “degoteig d’ajuts finalistes”, es pugui donar estabilitat 
econòmica a les famílies amb un únic ajut. En aquest sentit, els fons d’emergència 0-16 
dóna a les famílies autonomia perquè s’autogestionin i puguin prendre opcions de consum 
sense control dels serveis socials, la qual cosa les dignifica i normalitza. Això resulta 
particularment positiu per a aquelles famílies que no pateixen problemes mes enllà de la 
precarietat econòmica.  
Per contra, hi ha casos en què l’ajut ha interferit negativament en els plans de treball, i les 
famílies han deixat de voler continuar el treball amb serveis socials perquè ja obtenien els 
diners que necessitaven sense condicions. Algunes famílies fins i tot han desaparegut, 
perquè només estaven vinculades a serveis socials per la necessitat econòmica. Aquest fet 
resulta particularment greu en tant que l’ajut no adreça les causes dels problemes 
 54 
 
econòmics i socials d’aquestes famílies i perquè pot estar generant dependència sense que 
hi hagi garanties de continuïtat de l’ajut. En aquest sentit, els professionals de serveis socials 
refereixen que en el buit de cobertura entre gener i març de 2016, només després d’un any 
d’aplicació, s’han generat moltes demandes. Hi ha signes, per tant, que s’estan creant 
expectatives de continuïtat i dinàmiques de dependència respecte aquest ingrés. 
Finalment, cal destacar, que tant el disseny com el procés d’implementació de l’ajut han 
suscitat critiques força compartides entre els professionals de Serveis Socials. D’una 
banda, consideren que l’ajut no parteix d’una diagnosi tècnica d’un problema, sinó d’una 
interpretació simplificada i esbiaixada de la relació causal entre pobresa i alimentació 
inadequada en els infants; que l’ajut té un caràcter assistencialista i deslligat del treball 
social, i és per tant aliè a les funcions i objectius dels Serveis Socials; que carrega els Serveis 
Socials de funcions burocràtiques de tramitació d’ajuts i prestacions; i, finalment, que és un 
instrument inadequat per garantir un dret social (ja que simula una renda garantida per 
famílies, la qual no hauria de funcionar mitjançant una convocatòria anual, vinculada a una 
valoració de serveis socials ni amb discontinuïtat en els pagaments; ni, probablement, seria 
pròpia d’una administració local). Per aquests motius, alguns professionals de Serveis Socials 
s’inclinen per substituir l’ajut per altres instruments que tinguin un efecte directe sobre la 
mateixa població diana (infants en llars econòmicament i socialment vulnerables), com ara 
ampliar les beques menjador –a aquells infants que no en reben o en que no tenen el 100% 
de la despesa coberta−; finançar o atorgar ajuts per a activitats extraescolars tant de reforç 
escolar com de lleure; o millorar la capacitat dels serveis socials a fer la seva funció. 
D’altra banda, els professionals de Serveis Socials critiquen la confusió en el procés 
d’implementació de l’ajut: consideren que, malgrat que es van atorgar als Serveis Socials 
funcions de comunicació i interlocució amb els sol·licitants i beneficiaris, la informació que 
han rebut era incompleta; i que l’ajut els ha implicat una sobrecarrega de tasques 
administratives difícil de gestionar, tant per la manca de recursos humans com per l’escassa 
planificació de les tasques que els suposaria el nou ajut. Durant l’any 2015, aquesta situació 
s’ha vist agreujada per la incertesa respecte l’ampliació de la primera convocatòria, i per les 
queixes de famílies inicialment no detectades que s’adreçaven als serveis socials per 
sol·licitar l’ajut.  
5.2 Recomanacions 
 
Sobre la base de les avaluacions de programes similars concloem que, per assolir un nivell 
elevat de cobertura i eficàcia, un sistema d’ajuts focalitzats requereix: a) una identificació 
precisa de la població diana; b) una estimació de la magnitud de la població diana (el 
nombre d’infants potencialment beneficiaris); c) una estratègia efectiva de comunicació i 
reclutament (“outreach”) dels beneficiaris potencials; i d) assignar a l’ajut el pressupost 
necessari per cobrir la totalitat de la població diana definida.  
 55 
 
 En relació amb la definició de la població diana, és necessària una clarificació de 
quina és la població vulnerable a la que es vol adreçar l’ajut, especialment si el 
criteri no és estrictament de renda. A 2015 la població diana s’ha derivat de la 
necessitat d’establir uns criteris de selecció que fossin operatius, més que d’una 
definició acurada de la necessitat i objectius del programa. 
 En segon terme, un ampli ventall d’estudis assenyala la importància d’emprar 
definicions i instruments d’identificació de la població diana multidimensionals (és a 
dir, que incloguin altres variables més enllà ingressos) per copsar les diferents 
formes de privació que pateixen els infants més enllà de la pobresa monetària, i 
distingir situacions de pobresa persistent d’altres situacions de renda temporalment 
baixes. En aquest sentit, suggerim que el fons d’ajuts d’emergència 0-16 mantingui 
els indicadors d’exclusió social com a part de l’estratègia d’identificació de la 
població diana. 
 Pel que fa a l’estimació de la població diana, Barcelona actualment no disposa 
d’enquestes representatives per poder estimar amb precisió la quantitat de famílies 
que es troben sobre determinats llindars de renda (per exemple, l’aproximació 
emprada en aquest informe es basa en equivalències amb les dades de Catalunya). 
Tampoc el SIAS (sistema informàtic de Serveis Socials), a jutjar per les explicacions 
dels professionals consultats, permet realitzar estimacions “automàtiques” sobre la 
base de diversos criteris relatius a la situació social de les famílies, ja que no 
s’informen tots els camps de forma sistemàtica, incloent la identificació d’infants a 
les llars. En aquest sentit, caldria contemplar la conveniència de realitzar un estudi 
de base sobre la distribució de rendes de les famílies amb infants a la ciutat i 
determinar la informació que hauria de registrar-se de forma sistemàtica a SIAS 
sobre les famílies amb infants. 
 Un altre element clau en la millora l’eficiència de la prestació és la comunicació amb 
els beneficiaris potencials per garantir que la població atesa es correspongui i 
cobreixi la totalitat de la població diana inicialment definida (eficiència horitzontal). 
La literatura revisada destaca la importància que la població susceptible de rebre 
l’ajut tingui coneixement de la mesura, dels requisits per accedir-hi, que han de ser 
fàcilment comprensibles, i del calendari per sol·licitar-la. Al 2015 el fons d’ajuts 0-16 
no va comptar amb una estratègia de difusió i comunicació adequada degut a la seva 
ràpida posada en marxa, i a l’impàs d’incertesa fins que es va decidir ampliar l’ajut . 
Si l’ajut es manté en el temps, les formes de transmissió informal (especialment el 
boca-orella) solen millorar espontàniament el nivell d’informació. Això no obstant, 
sembla necessària una estratègia de comunicació a la població diana amb mitjans 
formals (campanyes informatives, tríptics, etc.). 
 Finalment, atès que l’ajut té actualment una eficiència horitzontal relativament baixa 
(cobreix només una minoria de la infància en situació de pobresa) i que 
 56 
 
s’instrumenta sobre la base d’una convocatòria amb una dotació pressupostaria 
tancada, és necessari que de la revisió del disseny no en resultin famílies que, havent 
sol·licitat la prestació i complint-ne els requisits, no se’ls hi pugui atorgar perquè el 
pressupost no arriba a donar cobertura a tothom. En aquest sentit els paràmetres 
rellevants en el disseny de l’ajut són: el pressupost total de l’ajut, la quantia per 
beneficiari, i els criteris de definició de la població diana que restringeixen l’accés a 
l’ajut. Garantir l’eficiència horitzontal pot passar per:  
a) Augmentar el pressupost de tal manera que cap família que compleixi els 
requisits quedi sense prestació 
b) Reduir la quantia que es transfereix per infant, ja sigui reduint la quantia a 
mesura que augmenta el nombre d’infants tenen les famílies i/o limitar el 
nombre d’infants que poden ser beneficiaris en una mateixa llar. 
c) Restringir la mida de la població diana i concentrar la transferència en les 
famílies més vulnerables, canviant els requisits per accedir a l’ajut. Per 
exemple, es pot fixar un topall de renda més baix o emprar indicadors de 
privació més severs que ajudin a focalitzar els recursos en les famílies que 
estan en situació de pobresa severa.  
Cal assenyalar que aplicar una o altra opció, o conjugar més d’una opció 
conjuntament, produeix resultats molt dispars. Augmentar el pressupost permet 
maximitzar la cobertura sense reduir l’impacte en termes de reducció de la pobresa 
(òbviament, amb un cost més alt) mentre que les altres opcions milloren l’eficiència 
horitzontal però redueixen l’impacte de l’ajut. 
 Introduir un sistema de quanties variables per trams de renda: Una forma 
d’incrementar la cobertura de la població diana, contenir el cost alhora que intentar 
mantenir l’impacte, i reduir els incentius negatius que pot generar un ajut no 
condicionat sobre les famílies, és passar d’un sistema de topall i quantia únics com 
l’actual a un de topalls i quanties múltiples, talment que la quantia de l’ajut decreixi 
a mesura que augmenta la renda, fins a un topall màxim en què les famílies ja no 
tenen dret a cap ajut. 
  
 57 
 
Finalment, enunciem a continuació altres recomanacions sobre aspectes concrets del 
disseny i gestió de l’ajut, derivats fonamentalment de les aportacions dels professionals de 
serveis socials: 
Quantia i format dels pagament 
 
 Eliminar la retroactivitat o prorratejar els pagaments retroactius. La retroactivitat 
de l’ajut causa problemes, ja que genera un pagament acumulat que pot arribar a ser 
relativament elevat quan hi ha diversos infants a la llar. Això contrasta amb el fet 
que les despeses en alimentació de les famílies ja s’han realitzat i no s’acumulen, la 
qual cosa dificulta utilitzar els diners per als usos previstos. La retroactivitat indueix 
bé el consum en béns d’alimentació que no són bàsics, bé la picaresca i l’ús 
fraudulent de les targetes per poder convertir l’ajut en diners en metàl·lic (revenda 
de bens o venda de les targetes) i atendre altres necessitats de la llar, com ara els 
subministraments o el lloguer. Suggerim eliminar els pagaments retroactius, o bé 
que es prorrategin els pagaments retardats entre tots els mesos pendents de l’any, 
per evitar l’acumulació de fons. 
 Reduir la quantia de l’ajut per fill addicional: actualment, cada fill addicional 
incrementa l’ajut en una quantitat fixa, de 100 euros mensuals. Això no obstant, els 
costos per mantenir cada infant addicional són decreixents, ateses les economies 
d’escala en la llar. Per aquest motiu,  la major part dels ajuts, beques i bonificacions 
compten amb algun criteri d’ajust segons la mida de la llar, incloent les mateixes 
beques menjador. De forma alternativa o complementària, és podria limitar el 
màxim d’ajuts per llar (per exemple a 3 o 4 ).  
 Coordinar i regular millor l’acumulació d’ajuts, ja que alguns beneficiaris acumulen 
diversos ajuts, com ara la targeta 0-16, la targeta solidaria, la beca menjador, beca 
per activitats extraescolars, RMI o COSE, atenyent, segons els professionals de 
Serveis Socials, la condició de “sobreassistits”, generant dinàmiques de gran 
dependència i creant greuges comparatius amb altres famílies. En aquest sentit, 
suggerim establir amb claredat els criteris d’exclusió o afectació entre ajuts, 
especialment entre la RMI i la targeta 0-16. 
 Passar d’una targeta per fill a una targeta per unitat familiar, ja que actualment cal 
que les famílies desin els tiquets per separat per a cadascuna de les targetes. 
 Emetre targetes nominals, enlloc d’anònimes, per evitar-ne la revenda.  
 Diferenciar millor la targeta solidària de la targeta 0-16, ja que els beneficiaris no 
les distingeixen fàcilment, i els requeriments d’una i altra són diferents. La targeta 
solidaria té un llistat propi sobre quines despeses pot cobrir i què es considera un 
consum bàsic, i els Serveis Socials en poden controlar els tiquets, decidir a qui 
l’assignen i retirar-la, a diferència de la 0-16. 
 58 
 
Restriccions en el tipus de despesa 
 
 Clarificar les indicacions sobre quin ús es pot fer de la targeta. Segons refereixen els 
participants en el grup de discussió, les instruccions sobre el tipus de consum que es 
pot fer amb la targeta no és del tot clar, ni per als centres de Serveis Socials, ni per 
als beneficiaris ni per als comerços, per la qual cosa suggerim elaborar unes 
instruccions més precises, similars a les de les targetes solidàries. 
 Ampliar el tipus de despesa que permet la targeta, i incloure-hi la part del menjador 
escolar que no queda coberta per la beca menjador (ja que està directament 
associada amb l’alimentació infantil), o altres despeses bàsiques que algunes famílies 
no han pogut realitzar (com ara productes de farmàcia, bolquers i tovalloletes o 
quotes de l’AMPA). Igualment suggerim ampliar l’ús de les targetes a comerços de 
proximitat. 
 
Calendari de l’ajut 
 
 Avançar la convocatòria al mes de gener: si l’ajut vol assemblar-se a una prestació, 
la convocatòria hauria de publicar-se al mes de gener per minimitzar el temps en què 
les famílies queden sense cobertura, i limitar la posterior acumulació de pagaments 
retroactius. Tot i que, quan hi ha una necessitat urgent, els serveis socials supleixen 
la targeta 0-16 amb la targeta solidària, això genera costos administratius i una certa 
confusió als usuaris. 
 Possibilitar la tramitació de l’ajut a qualsevol moment de l’any. Amb una 
convocatòria oberta es reduiria la retroactivitat i s’orientaria l’ajut més cap a un dret 
ciutadà.  
 
Gestió de l’ajut 
 
 Explorar vies i instàncies alternatives per emetre valoracions social que no passin, 
necessàriament per Serveis Socials, o bé que es realitzin a Serveis Socials però de 
forma dissociada a la intervenció amb acompanyament a les famílies, a fi d’evitar la 
sobrecarrega de tasques burocràtiques i no emprar recursos humans especialitzats 
en el treball social en tasques administratives.  
 Millorar la gestió general de l’ajut, i oferir un punt clar per resoldre problemes 
tècnics i dubtes; mantenir uns criteris i instruccions estables al llarg de l’any; tramitar 
la informació entre els centres de serveis socials i els serveis centrals emprant SIAS i 
no llistats d’Excel; i dedicar suport administratiu als centres de Serveis Socials en els 
que es tramiten mes targetes, si l’ajut continua vinculat a Serveis Socials.   
 59 
 
6. Referències 
 
Aguero, J., Carter, M., i Woolard, I. (2006). The impact of unconditional cash transfers on 
nutrition: The South African Child Support Grant. International Poverty center. 
Ahmed, A. U. i del Ninno, C. (2002). 'Food for Education Programme in Bangladesh: An 
evaluation of the impact on educational attainment and food security', Discussion 
Paper 138, Washington DC: International Food Policy Research Institute. 
Attanasio, O. (2003). Baseline Report on the Evaluation of 'Familias en Acción', Report, 
London: Institute for Fiscal Studies. 
Ayala Consulting (2003), 'Workshop on conditional cash transfer programmes (CCTs): 
Operational experiences', Report, Quito: Ayala Consulting 
Barrientos, A. i DeJong, J. (2004): “Child Poverty and Cash Transfers”, CHIP Report No. 4, 
London. 
--- (2006). Reducing child poverty with cash transfers: A sure thing?. Development policy 
review, 24(5), 537-552. 
Belik i Grossi (2003). Brazil’s Zero Hunger Program in the Context of Social Policy, paper 
prepared for the 25th International Conference of Agricultural Economists in Durban, 
South Africa, August 2003. 
Besley, T. i Kanbur R. (1993). "Principtes of Targeting." In Michael Lipton and Jacques van 
der Gaag, eds., Including the Poor. Washington, D.C.: World Bank. 
Blades, R. (2012). Denmark case study. Appendix B. National Children’s Bureau: working 
with children, for children. 
Bourguignon, F., Ferreira, F. H., i Leite, P. G. (2002). Ex-ante evaluation of conditional cash 
transfer programs: the case of Bolsa Escola. World Bank Policy Research Working 
Paper, (2916). 
Brewer et al. (2002) The Government’s child poverty target: How much progress has been 
made? The Institute for Fiscal Studies. 
Cantó, O. i Ayala, L. (2014). Políticas Públicas para reducir la pobreza infantil en España: 
Análisis de impacto. Madrid: UNICEF Comité Español. 
Case, A., Hosegood, V., i Lund, F. (2003). The reach and impact of Child Support Grants: 
evidence from KwaZulu-Natal. Development Southern Africa, 22(4), 467-482. 
 60 
 
Comissió Europea (2013). Investing in children: breaking the cycle of diadvantage. European 
Commission. 
Cooper, K. i Stewart, K. (2013) ‘Does Money Affect Children’s Outcomes? A Systematic 
Review’, Joseph Rowntree Foundation. 
Corak, M. (2005) ‘Principles and practicalities for measuring child poverty for the rich 
countries’, UNICEF Innocenti Research Centre: Innocenti Working Paper 2005-01. 
Cornia, G.A. i F. Stewart. 1995. “Two errors of targeting.” In van de Walle and Nead, op cit. 
de Janvry, A., Finan, F., Sadoulet, E. i Vakis R. (2006). “Can Conditional Cash Transfer 
Programs Serve As Safety Nets in Keeping Children at School and from Working 
When Exposed to Shocks?” Journal of Development Economics 79 (2): 349–73. 
de la Guardia, F. H., Hojman, A., i Larrañaga, O. (2011). Evaluating the Chile Solidario 
program: results using the Chile Solidario panel and the administrative 
databases. Estudios de Economía, 38(1), 129-168. 
Edmonds, E. V. (2006). “Child Labor and Schooling Responses to Anticipated Income in 
South Africa,” Journal of Development Economics, 81, 386-414. 
Fiszbein, A., Schady, N. R., i Ferreira, F. H. (2009). Conditional cash transfers: reducing 
present and future poverty. World Bank Publications. 
Freeland, N. (2007). Superfluous, pernicious, atrocious and abominable? The case against 
conditional cash transfers. IDS Bulletin, 38(3), 75-78. 
Glewwe, P., i Olinto, P. (2004). Evaluating the Impact of Conditional Cash Transfers on 
Schooling: An Experimental Analysis of Honduras’ PRAF Program. Unpublished 
manuscript, University of Minnesota. 
Golan J., Sicular, T. i Umapathi, N. (2015). Nithin Unconditional Cash Transfers in China An 
Analysis of the Rural Minimum Living Standard Guarantee Program. World Bank 
Group. 
Gordon, D., Adelman, L., Ashworth, K., Bradshaw, J., Levitas, R., Middleton, S., Pantazis, C., 
Patsios, D., Payne, S., Townsend, P. i Williams, J. (2000) Poverty and social exclusion 
in Britain. York: Joseph Rowntree Foundation. 
Hall, A. (2006). From Fome Zero to Bolsa Família: social policies and poverty alleviation 
under Lula. Journal of Latin American Studies, 38(04), 689-709. 
 61 
 
Hansen, K. i Kneale, D. (2012) ‘Does How You Measure Income Make a Difference to 
Measuring Poverty? Evidence from the UK’, Social Indicators Research, 110 (3), 
pp1119–1140. 
Haushofer, J., i Shapiro, J. (2014). Household response to income changes: Evidence from an 
unconditional cash transfer program in Kenya. Massachusetts Institute of 
Technology. 
International Food Policy Research Institute (IFPRI) (2001). “Informe: Sistema de Evaluación 
de la Fase Piloto de la Red de Protección Social de Nicaragua. 
Julià, A. (2014). Mesures contra la pobresa infantil: Prestació per a famílies amb infants en 
situació de pobresa. UNICEF, Docs Infància a Catalunya.  
Kaul, U. (2015). A critical evaluation of child poverty measurement in the United Kingdom. 
The Public Sphere. 
Korpi, W., i Palme, J. (1998). The paradox of redistribution and strategies of equality: 
Welfare state institutions, inequality, and poverty in the Western 
countries. American sociological review, 661-687. 
Lin, W. i Wong C. (2012). “Are Beijing’s Equalization Policies Reaching the Poor? An Analysis 
of Direct Subsidies under the “Three Rurals” (sannong),” The China Journal 67: 23‐45. 
Marx, I., Salanauskaite, L., i Verbist, G. (2013). The paradox of redistribution revisited: And 
that it may rest in peace?. IZA Discussion Paper, No. 7414 
Middleton, S., Ashworth, K. and Braithwaite, I. (1997). Small Fortunes: Spending on children, 
childhood poverty and parental sacrifice. York: Joseph Rowntree Foundation. 
MIDEPLAN (2003). 'Chile Solidario: El desafío de crear un sistema de protección y promoción 
social', Powerpoint presentation, Santiago: MIDEPLAN 
Moene, K. i Wallerstein, M. (2001). ‘Inequality, Social Insurance and Redistribution’, 
American Political Science Review, Vol. 95, No. 4,pp. 859-874. 
--- (2002). ‘Income Inequality and Welfare Spending: A Disaggregated Analysis’, Unpublished 
paper. North-western University, Evanston, IL, February. 
Parker, S., i Scott, J. (2001). Evaluación del Programa de Educación, Salud y  Alimentación 
(PROGRESA) a partir de: Indicadores de Seguimiento y Evaluación 1998-2001. Centro 
de Investigación y Docencia Económicas (CIDE), Mimeo. 
Rawlings, L. B., i Rubio, G. (2003). Evaluating the impact of conditional cash transfer  
programs: Lessons from Latin America (Vol. 3119). World Bank Publications. 
 62 
 
República de Colombia (2003). 'Efectos tempranos del programa 'Familias en Acción', 
Reportes de Evaluacìón 1, Bogotá: Departamento Nacional de Planeación. 
Riccio, J. A., Dechausay, N., Greenberg, D. M., Miller, C., Rucks, Z., i Verma, N. (2010). 
Toward reduced poverty across generations: Early findings from New York City’s 
conditional cash transfer program. MDRC, March. 
Riccio, J. A., Dechausay, N., Miller, C., Nuñez, S., Verma, N. i Yang, E.  (2013). Conditional 
Cash Transfer in New York City. The Continuing Story of the Opportunity NYC–Family 
Rewards Demonstration. MDRC. 
Santos, L. M., Paes-Sousa, R., Miazagi, E., Silva, T. F., i da Fonseca, A. M. (2011). The Brazilian 
experience with conditional cash transfers: A successful way to reduce inequity and 
to improve health. Draft background paper. [No publicat]. Esborrany presentat al 
World Health Organization for the World Conference on Social Determinants of 
Health Rio de Janeiro Brazil 19-21 October 2011. 
Schwartz-Bojen D. et al. (2014). Investing in children: Breaking the cycle of disadvantage. A 
Study of National Policies: Denmark. European Comission. 
Schwartzman, S. (2005). Education-oriented social programs in Brazil: the impact of Bolsa 
Escola. Instituto de Estudos do Trabalho e Sociedade. 
Schultz, T. P. (2004). “School Subsidies for the Poor: Evaluating the Mexican PROGRESA 
Poverty Program.” Journal of Development Economics 74 (1): 199–250. 
Sedlacek, G., Ilahi, N. i Gustafsson-Wright, E. (2000). Targeted Conditional Transfer Programs 
in Latin America: An Early Survey, mimeo, Washington DC: The World Bank. 
Sedlacek, G. (2002). 'Programa de Asignación Familiar (PRAF) – Honduras', Powerpoint 
presentation, Washington DC: IADB 
Síndic de Greuges. (2012). Informe sobre la pobresa infantil a Catalunya. Síndic de Greuges 
de Catalunya. 
Siqueira, Nogueira i O'Donoghue (2003): Simulating Brazil Tax-Benefit System Using Brahms, 
the Brazilian Household Microsimulation Model, paper prepared for the Anais do 
XXXI Proceedings of the 31st Brazilian Economics Meeting / ANPEC - Brazilian 
Association of Graduate Programs in Economics, Belo Horizonte. 
Skoufias, E., i Parker, S. W. (2001). Conditional cash transfers and their impact on child work 
and schooling: Evidence from the progresa program in mexico [with 
comments]. Economia, 45-96. 
 63 
 
Subbarao, K.; Bonnerjee, A.; Carvalho, S.; Ezemenari, K.; Graham, C. i Thompson, A. (1997). 
Safety Net Programmes and Poverty Reduction: Lessons from Crosscountry 
Experience. Washington, DC: World Bank. 
Van de Walle, D. (1998). Targeting revisited. The World Bank Research Observer, 13(2), 231-
248. 
Van Lancker, W., i Van Mechelen, N. (2015). Universalism under siege? Exploring the 
association between targeting, child benefits and child poverty across 26 
countries. Social science research, 50, 60-75. 
Van Oorschot, W. (2002) ‘Targeting Welfare: on the Functions and Dysfunctions of 
Meanstesting in Social Policy’ in P. Townsend and D. Gordon (Eds.), World Poverty: 
New Policies to Defeat an Old Enemy. Bristol: The Policy Press. 
 
 
 
 
 
 
 
 64 
 
Annex 1. Exemples de programes de transferències monetàries 
 
Nom del Programa País Tipus Any d’inici Descripció Referències Avantatges i Inconvenients destacats 
Opportunity NYC- EE.UU (NY) TMC 2007 Programa pilot de tres anys de durada. El Riccio et al. 2010, Millora de les condicions materials de les llars i 
Family Rewards programa condiciona la transferència al 2013 la nutrició dels infants. 
compliment d’activitats prèviament No hi ha evidències de millora educativa en els 
especificades en l’àmbit educatiu i de diferents nivells. 
prevenció sanitària pels infants i en Millora molt reduïda de l’ocupació dels pares. 
l’ocupabilitat pels pares. 
Bolsa escola Brasil TMC 2001 (pilot Llars amb menys de la meitat del salari Bourguignon et al. La prestació es dóna amb una targeta 
al 1995) mínim, amb nens de 6 a 15 anys. Mesura 2002; Schwartzman magnètica que facilita el control del programa. 
condicionada al l’assistència regular a l’escola 2005 Augment significatiu de l’assistència a l’escola 
de l’infant. Es fixa un màxim que pugi rebre la però baixa reducció de les desigualtats i de la 
llar (3 cops el mínim). taxa de pobresa, i no hi ha evidències de 
millora educativa. 
Bolsa familia Brasil TMC 2004 Diferents nivells de pobresa reben diferents Hall 2006 Els resultats positius es centren en satisfer les 
prestacions per llar (independentment al necessitats bàsiques de les famílies pobres. 
nombre de membres). S’afegeix la mateixa Es detecten problemes en l’aplicació: mala 
prestació que a Bolsa escola per infant. Es focalització del beneficiari; l'exclusió d'algunes 
condiciona per assistència l’escola, famílies pobres elegibles (baixa eficiència 
vacunacions i visites mèdiques. horitzontal); manca de coordinació entre les 
Agrupa 4 prestacions ja existents: Bolsa administracions (hi ha certa duplicació de 
Escola, Bolsa Alimentaçao, Cartao prestacions); manca d’informació actualitzada; 
Alimentaçao i Auxilio Gás clientelisme; baix nivell d’avaluació en el 
programa per rendir comptes.  
Progresa- Mèxic TMC 1997 Dóna cobertura a territoris concrets. Va Rawlings i Rubio Es va poder anar modificant a partir de les 
Oportunidades  començar en entorns rurals i després es va 2003; Parker i Scott primeres avaluacions per millorar l’eficàcia i 
expandir. Els infants de 6 a 12 (que no hagin 2001; Belik i Grossi; l’eficiència. 
completat 4rt grau) han de assistir a escola; 2003 La mesura s’ha mantingut amb independència 
els de 0 a 3 anys han de complir amb les dels canvis de govern. 
visites mèdiques regulars i amb un seguiment Tot i els bons resultats en termes de nutrició, 
de la nutrició. sanitat i assistència a l’escola encara té marge 
de millora de l’eficiència horitzontal. 
Red de protección Nicaragua TMC 2000 Els beneficiaris reben una transferència IFPRI 2001 Es va finalitzar al 2006, no per la seva falta 
 65 
 
social destinada a la compra d’aliments. Les d’impacte, sinó pel poc recolzament intern i la 
famílies amb fills amb edat escolar reben tres poca visibilitat. 
transferències addicionals: una per Reducció de 15 punts percentuals la pobresa 
assistència escolar, una por material escolar y extrema en els municipis aplicats. 
un altra que se li dóna al mestre de l’escola. Millora significativa en l’alimentació dels 
Transferències bimensuals que han de infants i famílies. 
recollir als punts de distribució. Augment de 23 punts percentuals de nens que 
Condicions: assistir cada dos mesos als tallers assistien regularment a l’escola. 
d’educació en salut; portar a fills menors de 
cinc anys a salut preventiva; assegurar la 
matrícula y el 85% d’assistència escolar (7-13 
anys que no hagin completat 4rt grau); 
assegurar l’entrega de la transferència 
destinada al/la mestre. 
Mesura enfocada als més pobres.  
Familias en Acción  Colòmbia TMC 2001 Sistema de subsidis condicionat a tres Attanasio 2003; Augment en l’assistència a classe d’infants 
dimensions: salut (vacunació, control de República de entre 14 i 17 anys. 
creixement i desenvolupament de nens i Colombia 2003 Augment del índex de massa corporal dels 
dones embarassades), nutrició (transferència infants entre 0 a 6 anys. 
de diners a famílies amb menors de 7 anys) i El resultats tenen diferències entre els entorns 
educació (transferència de diners a nens i rurals i urbans. 
joves dels 7 a 17 anys que vagin a l’escola). 
Mesura molt centrada en els col·lectius més 
pobres. 
Food for Education Bangladesh TMC 1993 Inicialment condicionat a l’assistència a Ahmed i del Ninno Baix nivell d’eficiència horitzontal 
l’escola i després va passar a subsidi segons 2002 
demanda. 
 Garantia de mínim  Xina TMI 1990s Els líders i representants dels pobles Lin i Wong 2012; El programa proporciona ingressos suficients 
estàndard de vida experiències identifiquen les llars que necessiten la Golan et al. 2015 pels beneficiaris pobres, però no redueix 
rural (Dibao) locals; 2007 prestació. Es fan algunes revisions a substancialment el nivell general de la 
a nivell posteriori per afegir informació sobre les pobresa. El nombre de beneficiaris és petit en 
nacional condicions de vida dels beneficiaris. El llindar relació amb el nombre de pobres (baixa 
i barem d’assignació de la prestació varia eficiència horitzontal). S’aconsella expandir la 
segons la província. cobertura i no tant les quantitats de les 
No és específic per famílies amb infants. transferències per millorar l’impacte. 
Programa de Hondures TMC Primera Dirigit a famílies amb infants de 6 a 13 anys Sedlacek 2002; La segona versió porta millores en la 
 66 
 
Asignación Familiar versió 1990; en zones rurals. Condicionat a que assisteixin Glewwe i Olinto monitorització i l’avaluació constant del 
(PRAF) segona a l’escola.  2004 programa. 
2000 Millora l’assistència a l’escola i es redueix 
l’abandonament prematur. 
Chile Solidario Xile TMC 2002 Les famílies estan un total de cinc anys en el MIDEPLAN 2003; El programa té efectes positius sobre el 
programa. Es proporciona mentories pel de la Guardia, benestar psicosocial i d'assimilació dels 
suport psicoemocional acompanyades de Hojman i Larrañaga subsidis i programes socials. 
diferents transferències monetàries i de 2011 Efectes petits, però clarament positius. 
serveis socials preferencials (per exemple de 
salut). Dirigit a famílies en situació de 
pobresa severa. 
Child Support Grant Sudàfrica TMI 1998 Al principi dirigida als infants en situació de Case et al. 2003; Bona eficiència horitzontal i vertical. 
pobresa de 0-7 anys. Als següents anys Aguero et al. 2006 Mesura aplicada i cobertura ampliada al llarg 
ampliat fins als 14 progressivament. També  dels anys. 
es complementa amb altres prestacions per No s’assoleix una cobertura més eficient per 
infants amb dificultats psíquiques. dèficit d’informació en alguns casos. 
Es dóna la prestació en base a un llindar de 
pobresa establert de forma diferenciada en 
entorns urbans i en entorns rurals. 
GiveDirectly Kenya TMI 2010 Avaluació aleatòria per mesurar l’impacte.  Haushofery i TMI té impactes significatius en el consum i el 
Famílies amb infants en poblacions rurals. Es Shapiro, 2014 benestar psicològic dels beneficiaris. 
proporcionen els diners de dos formes: una Al donar les prestacions en formats mensuals i 
única suma o fraccionat mensualment. en format anual, les famílies distribueixen els 
diners en allò que creuen més necessari. Així, 
augmenta el consum d’aliments i medicaments 
però també de bens més costosos com són els 
mobles (sobretot en els que reben la 
transferència de cop). 
Les transferències mensuals són més 
propenses a millorar la seguretat alimentària 
que les de pagament d’un sol cop; les 
transferències de la suma global tenen més 
probabilitat de ser gastats en bens duradors. 
 
 67 
 
Annex 2. Proporció d’infants amb beca menjador als quals ha estat 
adjudicat un ajut d’emergència social, 2015, per codis postals 
 
 Ajut pobresa   
Codi postal familiar No Si Total % Si 
08039 2 2 4 * 
08001 600 480 1080 44,4% 
08002 94 74 168 44,0% 
08003 314 233 547 42,6% 
08033 750 513 1263 40,6% 
08042 797 451 1248 36,1% 
08019 407 230 637 36,1% 
08041 256 140 396 35,4% 
08038 450 238 688 34,6% 
08018 316 165 481 34,3% 
08031 486 251 737 34,1% 
08007 8 4 12 * 
08040 2 1 3 * 
08026 318 148 466 31,8% 
08032 640 297 937 31,7% 
08004 513 234 747 31,3% 
08028 438 197 635 31,0% 
08030 726 320 1046 30,6% 
08029 180 76 256 29,7% 
08036 63 26 89 29,2% 
08014 519 209 728 28,7% 
08005 316 123 439 28,0% 
08016 734 280 1014 27,6% 
08024 361 137 498 27,5% 
08023 205 77 282 27,3% 
08025 392 144 536 26,9% 
08027 456 167 623 26,8% 
08011 82 30 112 26,8% 
08017 87 31 118 26,3% 
08012 183 65 248 26,2% 
08037 48 17 65 26,2% 
08035 283 97 380 25,5% 
08015 370 125 495 25,3% 
08034 61 19 80 23,8% 
08010 25 7 32 21,9% 
08013 336 91 427 21,3% 
08020 675 177 852 20,8% 
08021 36 7 43 16,3% 
08006 122 17 139 12,2% 
08009 40 5 45 11,1% 
08022 84 8 92 8,7% 
08008 15 1 16 * 
For a de Barcelona 985 14 999 1,4% 
Total  13.775     5.928     19.703    30,1% 
 
* N<=20 
 68 
 
Annex 3. Composició dels grups de discussió 
 
L’avaluació ha comptat amb tres grups de discussió, amb la participació a cadascun d’entre 
4 i 6 tècnics dels serveis socials de la ciutat de Barcelona, per recollir les seves experiències i 
percepcions sobre el disseny i implementació de la primera fase d’aplicació dels ajuts 
d’emergència social per a famílies amb infants. 
La selecció de la mostra de tècnics s’ha basat en dos criteris: 
 Un 50% de tècnics seleccionats aleatòriament i un 50% seleccionats a suggeriment 
de la direcció de l’IMSS pel seu particular coneixement del programa. 
 
 Almenys un tècnic de cadascun dels districtes de Barcelona 
Els dos primers grups han estat constituïts per tècnics de Serveis Socials i un tercer amb 
directors/es territorials i de centres de serveis socials. 
 
 
 69