Gerència de Seguretat i Prevenció ANUNCI En ús de les atribucions conferides per l’article 13 de la Carta Municipal de Barcelona, l’alcaldessa, en data 12 d’abril de 2019, va resoldre aprovar inicialment el Decret d’ordenació de les mesures alternatives substitutòries de les sancions, així com sotmetre el text del Decret a informació pública i audiència, en el benentès que esdevindrà aprovat definitivament en el cas que no es formulin al·legacions. L’anunci es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província i en el web municipal en data 30 d’abril de 2019. Consta a l’expedient el certificat del secretari general de l’Ajuntament, del què es desprèn que no s’ha trobat cap assentament, en el Registre General d’entrada de documents, durant el període comprès entre el 2 de maig i el 14 de juny de 2019 (ambdós inclosos), relatiu al període d’al·legacions del decret esmentat. Per tant i d’acord amb els informes que figuren a l’expedient, es considera aprovat definitivament el Decret d’ordenació de les mesures alternatives substitutòries de les sancions, aprovat inicialment en data 12 d’abril 2019, sense necessitat d’un nou acord o resolució, en no haver-se presentat cap al·legació transcorregut el termini d’exposició pública, i es procedeix a la publicació del seu text íntegre al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, a la Gaseta Municipal i a la seu electrònica municipal. Barcelona, 5 de juliol de 2019. Amparo Romaní Guanter, secretària delegada de la Gerència de Seguretat i Prevenció, per delegació del secretari general de l’Ajuntament, de 25 de novembre de 2011. 1 B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 12-7-2019 CVE 2019024907 Pàg. 1-26 https://bop.diba.cat A Gerència de Seguretat i Prevenció (Annex) DECRET D’ORDENACIÓ DE LES MESURES ALTERNATIVES SUBSTITUTÒRIES DE LES SANCIONS SUMARI Capítol 1 Disposicions generals Article 1 Objecte Article 2 Àmbit d’aplicació Article 3 Definicions Article 4 Reparació de danys Capítol 2 Mesures alternatives a les sancions Article 5 Catàleg de mesures alternatives Article 6 Requisits que han de reunir les mesures alternatives Article 7 Guia de recursos Article 8 Persones i entitats col·laboradores Capítol 3 Requisits, criteris i principis aplicables a la substitució de la sanció per una mesura alternativa Article 9 Requisits per poder substituir les sancions per mesures alternatives Article 10 Principi de disponibilitat del recurs i criteris de priorització Article 11 Principi de proporcionalitat Article 12 Criteris de conversió de les sancions econòmiques per mesures alternatives Article 13 Criteris per a l’establiment de les mesures alternatives Article 14 Principi de territorialitat Article 15 Principi de consentiment Article 16 Principi d’informació Article 17 Principi d’informació en el cas de les persones menors d’edat Capítol 4 Procediment per acordar la substitució de les sancions Article 18 Òrgans competents 2 B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 12-7-2019 CVE 2019024907 Pàg. 2-26 https://bop.diba.cat A Gerència de Seguretat i Prevenció Article 19 Inici del procediment de substitució Article 20 Suspensió del procediment sancionador o de l’execució de la resolució sancionadora Article 21 Assumpció de responsabilitat Article 22 Entrevista Article 23 Informe sobre la procedència de la substitució Article 24 Concreció de la mesura alternativa a realitzar Article 25 Pla de realització Article 26 Proposta de resolució del procediment de substitució Article 27 Resolució sobre la procedència de la substitució Article 28 Durada màxima del procediment de substitució Article 29 Presentació d’al·legacions i sol·licitud de substitució Article 30 Interposició de recurs administratiu i sol·licitud de substitució Capítol 5 Compliment de de la mesura alternativa Article 31 Normes a seguir en el compliment de la mesura alternativa Article 32 Rebuda i acollida Article 33 Assistència, horari i puntualitat Article 34 Identificació o indumentària Article 35 Temps màxim de realització de la mesura alternativa Article 36 Procés de mediació Article 37 Modificació i substitució de les mesures alternatives Capítol 6 Finalització de la mesura alternativa Article 38 Realització de la mesura alternativa Article 39 Informe sobre la realització de la mesura alternativa i proposta de resolució sobre la seva finalització Article 40 Resolució sobre la finalització de la mesura alternativa Article 41 Finalització anticipada de la mesura alternativa Article 42 Incompliment de la mesura alternativa 3 B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 12-7-2019 CVE 2019024907 Pàg. 3-26 https://bop.diba.cat A Gerència de Seguretat i Prevenció Article 43 Suspensió en cas d’iniciació d’un procediment judicial Disposició addicional primera Coordinació amb els centres d’atenció i serveis socials i d’atenció especialitzada a les persones Disposició addicional segona Informació sobre la substitució de les sancions Disposició addicional tercera Assegurances i prevenció de riscos Disposició addicional quarta Confidencialitat i protecció de dades Disposició addicional cinquena Sistema d’avaluació de les mesures substitutòries Disposició transitòria Disposició derogatòria Disposició final Entrada en vigor 4 B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 12-7-2019 CVE 2019024907 Pàg. 4-26 https://bop.diba.cat A Gerència de Seguretat i Prevenció PREÀMBUL L’article 29.3 de la Carta municipal de Barcelona, aprovada per la Llei 22/1998, de 30 de desembre, i l’article 30.3 de la Llei de l’Estat 1/2006, de 13 de març, per la qual es regula el règim especial del municipi de Barcelona, preveuen la possibilitat que les sancions econòmiques que s’imposin per l’incompliment d’ordenances municipals puguin ser substituïdes per treballs o prestacions en benefici de la comunitat o per altres mesures alternatives que tinguin per finalitat sensibilitzar la persona infractora i, en el seu cas, reparar el dany moral de les persones perjudicades. I l’article XXV, apartat 2, de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans de la Ciutat, estableix que les ciutats signatàries han d’afavorir la solució extrajudicial dels conflictes civils, penals, administratius i laborals, mitjançant la implantació de mecanismes públics de conciliació, transacció, mediació i arbitratge. En desenvolupament d’aquestes previsions, l’Ordenança reguladora del procediment sancionador, de 26-03-2010, recull, en el seu article 28, una regulació dels aspectes bàsics d’aquesta substitució, i remet a un posterior decret d’Alcaldia l’establiment del catàleg de mesures alternatives, el procediment a seguir per acordar- les i els criteris que han de determinar l’adopció o no adopció de la mesura alternativa. El decret de 10-10-2013, va desenvolupar aquestes previsions. Amb anterioritat, també la Carta de Ciutadania. Carta de Drets i Deures de Barcelona, de 17-12-2010, en el seu article 42, va establir també que l’Ajuntament, mitjançant els serveis municipals de prevenció i altres instruments de mediació, ha de promoure la solució alternativa de conflictes entre particulars. Després de cinc anys, però, ha arribat l’hora d’aprovar una nova disposició que reculli tot allò que l’experiència ha posat de manifest que calia millorar, tant pel que fa a les mesures de substitució pròpiament dites, com pel que fa als criteris i al procediment per a adoptar-les. Es vol, també (dintre òbviament dels marges que permet l’Ordenança reguladora del procediment sancionador) donar major èmfasi a la promoció de solucions alternatives a les estrictament sancionadores (mitjançant l’ampliació dels instruments i les estratègies de tipus pedagògic i de responsabilització de la persona infractora i reparació a la víctima), l’ampliació del tipus de sancions susceptibles a ser substituïdes per una mesura alternativa, i la inclusió de la mediació com a mesura de substitució. D’acord amb Llibre Blanc de la Mediació i la Recomanació de l’any 2001 del Consell d’Europa sobre l’ús de la mediació en la resolució de conflictes entre Administració pública i particulars, aquest decret dona l’oportunitat als ciutadans de restablir un diàleg reparador i un acord de convivència basat en el respecte mutu, quan aquest respecte hagi estat danyat. Com l’anterior decret, aquest es dicta a l’empara de la potestat normativa que l’article 26.2.d) de la Carta municipal atorga a l’Alcaldia, en execució de l’abans esmentada Ordenança reguladora del procediment sancionador. D’acord amb la normativa que li dona emparament, i tal com ja passava amb el decret que ara es deroga, la substitució de la sanció econòmica per una mesura alternativa no es configura com a un dret subjectiu de les persones infractores, sinó com a una facultat de l’Ajuntament, que pot acordar aquella substitució en funció de si es compleixen o no els criteris i requisits establerts, de la circumstàncies concretes concurrents en cada cas, de la voluntat real de la persona interessada de reconèixer la 5 B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 12-7-2019 CVE 2019024907 Pàg. 5-26 https://bop.diba.cat A Gerència de Seguretat i Prevenció infracció comesa, dels greuges causats a la comunitat, i de la disponibilitat o no de recursos adequats per al compliment de la mesura alternativa. No existeix, per tant, un dret subjectiu de les persones infractores a optar entre pagar la sanció econòmica o realitzar una mesura alternativa. El que hi ha, estrictament, és un dret d’aquestes persones a ser informades de la possibilitat que -- eventualment, i sempre que concorrin els criteris, requisits, disponibilitat de recursos, i altres circumstàncies establerts en aquest decret-- la sanció econòmica pugui ser substituïda per una mesura alternativa; dret que, en el cas que la persona infractora sigui menor d’edat, i en atenció al sentit educatiu de la pròpia substitució, s’estén a que l’Ajuntament li ofereixi expressament aquella possibilitat. El present decret consta de quaranta-tres articles, agrupats en sis capítols, cinc disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i una disposició final. En el capítol 1, de disposicions generals, s’estableix el seu objecte i àmbit d’aplicació i es defineixen diversos conceptes que hi apareixen per facilitar-ne la comprensió i interpretació. Així mateix, es recull el principi general segons el qual la substitució de la sanció per una mesura alternativa no exonera les persones infractores de l’obligació de reparar els danys o perjudicis causats. El capítol 2 es refereix al catàleg de mesures alternatives, als requisits que han de reunir les mesures alternatives substitutòries de les sancions, a la guia de recursos i a les persones i entitats col·laboradores. El capítol 3 estableix els requisits, criteris i principis aplicables a la substitució de la sanció. En el capítol 4 es regula el procediment de substitució. El capítol 5 es refereix als aspectes relatius al compliment de la mesura alternativa. I, finalment, en el capítol 6, regula la seva finalització i els efectes d’aquesta. De la part final del decret poden destacar-se les disposicions addicionals primera i segona. La primera obliga tots els òrgans municipals responsables de l’aplicació del decret a la màxima coordinació possible per tal de garantir que les persones que presenten un perfil de risc o es troben en situació de vulnerabilitat social rebin un tractament específic i individualitzat en la substitució de les sancions per mesures alternatives, i la disposició addicional segona obliga a publicar a la web municipal i a mantenir actualitzada permanentment la llista de les sancions administratives susceptibles de ser substituïdes per mesures alternatives i la informació sobre els diferents tipus de recursos on es poden realitzar o complir. Aquestes són, doncs, molt esquemàticament, les línies bàsiques del present decret, que compleix adequadament amb els principis de bona regulació establerts a l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment administratiu comú de les administracions públiques: S’adequa als principis de necessitat i eficàcia, perquè, com s’ha explicat està justificat per raons d’interès general, la seva finalitat està clarament identificada i és l’instrument més adequat, tant des del punt de vista jurídic com des del punt de vista organitzatiu, per a garantir la seva consecució; compleix també amb el principi de proporcionalitat, perquè conté només la regulació imprescindible per atendre la necessitat que vol cobrir la norma, i és respectuós amb el principi de seguretat jurídica, perquè és plenament coherent amb la resta de l’ordenament jurídic d’aplicació; s’adequa igualment amb el principi de transparència, ja que es defineixen tant el seus objectius com la seva justificació; i és perfectament compatible amb el principi d’eficiència, perquè no imposa càrregues administratives innecessàries o accessòries, i perquè s’han respectat els tràmits de consulta pública prèvia i d’informació pública establerts a l’article 133.4 de l’abans esmentada Llei 39/2015 i a la normativa vigent en matèria de règim local. * * * 6 B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 12-7-2019 CVE 2019024907 Pàg. 6-26 https://bop.diba.cat A Gerència de Seguretat i Prevenció Capítol 1 Disposicions generals Article 1. Objecte Aquest decret té per objecte l’ordenació de la substitució de sancions pecuniàries per treballs o prestacions en benefici de la comunitat o per altres mesures alternatives. Article 2. Àmbit d’aplicació 1. L’àmbit d’aplicació d’aquest decret és el que estableix l’article 2 de l’Ordenança municipal reguladora del procediment sancionador. 2. Resten exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquest decret: a) Els procediments sancionadors en matèria tributària. b) Els procediments sancionadors de règim disciplinari del personal al servei de l'Ajuntament. c) Els procediments sancionadors de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial. d) Els procediments sancionadors de contractes del sector públic. e) Els procediments sancionadors de mercats. Article 3. Definicions Als efectes d’aquest decret s’entén per: a) Programa de mesures alternatives: el conjunt de disposicions i recursos necessaris per a gestionar una mesura alternativa en substitució de les sancions econòmiques. b) Mesura alternativa a la sanció: l’activitat que consisteix en una mesura educativa, una prestació en benefici de la comunitat, un pla de desenvolupament personal, una mediació o qualsevol altra activitat que l’Ajuntament, amb el consentiment de la persona infractora i, en el seu cas dels seus representants legals, acorda en substitució de la sanció econòmica que correspon a la infracció comesa, amb la finalitat de sensibilitzar la persona infractora sobre les normes de conducta a l’espai urbà i de convivència a la ciutat. c) Mesura educativa: la mesura alternativa consistent en la realització d’una activitat formativa o instructiva l’objectiu principal de la qual és el reconeixement de la transgressió de la norma i el greuge causat a la comunitat així com l’assumpció de la responsabilitat per la persona infractora i la seva recuperació social. d) Prestació en benefici de la comunitat: la mesura alternativa consistent en la realització d’una activitat de suport a un servei, equipament o entitat durant un temps proporcional a la infracció comesa que té com a objectius principals la responsabilització de la persona infractora pel dany causat a la comunitat i la restitució moral a aquesta. 7 B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 12-7-2019 CVE 2019024907 Pàg. 7-26 https://bop.diba.cat A Gerència de Seguretat i Prevenció e) Pla de desenvolupament personal: la mesura alternativa consistent en la participació en processos o sessions individualitzades o col·lectives que tenen com a objectiu el canvi d’actituds per facilitar la recuperació social de la persona infractora. f) Mediació: la mesura alternativa que té per objecte la responsabilització dels fets i la voluntat de la persona infractora de restablir el dany causat, mitjançant un procés dialogat amb la part perjudicada. Es persegueix una entesa i, si s’escau, un acord de reparació directe o indirecte entre aquella persona i la o les persones perjudicades per la infracció que es pot concretar en un acord entre les parts. g) Acta de mediació: document que recull la sessió de mediació celebrada entre la persona infractora i la part perjudicada, i, en el seu cas, els acords de reparació. h) Persona o col·lectiu perjudicat: persona o conjunt de persones que de manera directa o indirecta ha sofert un dany físic, moral o material com a conseqüència de la infracció comesa. i) Pla de realització de la mesura alternativa: document en el qual es concreten la mesura alternativa acordada, les tasques a realitzar i les condicions, el lloc, el calendari i l’horari de compliment. j) Recurs: L’equipament, servei o lloc de prestació de la mesura alternativa, la qual es pot realitzar tant en l’àmbit de l’administració municipal o dels organismes i les entitats que en depenen o que hi estan vinculades com en els serveis i establiments de les persones i entitats col·laboradores. Article 4. Reparació de danys 1. La substitució de les sancions econòmiques per prestacions en benefici de la comunitat o altres mesures alternatives no exonera les persones infractores de l’obligació de reparar els danys o perjudicis causats amb la infracció comesa. 2. En el cas que la mesura alternativa que s’estableixi sigui una mediació i els danys derivats de la infracció comesa hagin estat causats a particulars l’acta de la sessió de mediació conjunta pot recollir un acord de restitució o de reparació, a realitzar per part de la persona infractora. En qualsevol cas, en un procés de mediació les parts poden acordar la realització d’accions o la participació de la persona infractora en activitats amb l’objectiu de sensibilitzar l’infractor sobre les normes de conducta a l’espai urbà o reparar el dany causat. Capítol 2 Mesures alternatives a les sancions Article 5. Catàleg de mesures alternatives 1. El catàleg de mesures alternatives és el conjunt de les mesures que es poden adoptar en substitució de les sancions pecuniàries que s’imposin per l’incompliment de deures, prohibicions o limitacions contingudes en les ordenances municipals. 2. Les mesures alternatives poden consistir en: a) Una mesura educativa. b) Un pla de desenvolupament personal. 8 B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 12-7-2019 CVE 2019024907 Pàg. 8-26 https://bop.diba.cat A Gerència de Seguretat i Prevenció c) Una prestació en benefici de la comunitat en qualsevol dels recursos incorporats al catàleg. d) Una mediació. e) Qualsevol altra acció que es consideri d’interès per a la persona infractora i per a la comunitat i tingui per finalitat sensibilitzar la persona infractora sobre la infracció comesa i/o reparar el dany de la o de les persones perjudicades. f) Una combinació de qualsevol de les mesures expressades a les lletres anteriors. Article 6. Requisits que han de reunir les mesures alternatives 1. Les mesures alternatives han de reunir, acumulativament, els requisits següents: a) Han de consistir en activitats de suport a les funcions pròpies del recurs on es duen a terme, aportant-hi un valor afegit, o en accions educatives o de recuperació social de la persona que les realitza o de restabliment de vincles o valors de de la convivència. b) No poden atemptar contra la dignitat de la persona ni ser discriminatòries per raó de sexe, expressió i/o identitat de gènere, orientació sexual ni per cap condició o circumstància personal o social. c) Han de ser d’interès públic o social o tenir una utilitat per a la comunitat, i/o han de suposar una oportunitat personal o contenir un valor educatiu per si mateixes, especialment quan les persones que les hagin de realitzar siguin menors d’edat. d) No poden tenir caràcter retribuït ni consistir en la realització de tasques que comportin o puguin comportar l’establiment o el manteniment de cap tipus de relació laboral o funcionarial ni amb l’entitat on es portin a terme ni tampoc amb l’Ajuntament ni amb els seus ens instrumentals. 2. Les mesures alternatives s’han de realitzar en recursos oferts per persones físiques o jurídiques o institucions d’interès públic o social que els serveis tècnics municipals considerin que reuneixen les condicions. 3. La realització de les mesures alternatives ha de ser supervisada per la persona que hagi designat la persona titular del recurs corresponent, la qual n’ha de tutelar l’evolució i valorar el compliment o aprofitament. Article 7. Guia de recursos 1. L’Ajuntament ha de definir una guia dels recursos en els quals es poden complir mesures alternatives a les sancions, diferents a la mediació. 2. La Direcció de Serveis de Prevenció, amb el suport, si escau, del personal tècnic dels districtes, ha de mantenir actualitzada la guia de recursos en funció de les necessitats que es presentin, de la disponibilitat dels recursos, de la dinàmica i característiques dels diferents serveis i equipaments que poden resultar aptes per al compliment de mesures alternatives, i del compromís amb el programa de substitució de les diferents persones i entitats col·laboradores. Article 8. Persones i entitats col·laboradores 1. Les persones i entitats col·laboradores són les entitats i institucions, i altres persones físiques o jurídiques, públiques o privades, d’interès públic o social, que estiguin interessades en col·laborar i participar en el programa de substitució de les 9 B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 12-7-2019 CVE 2019024907 Pàg. 9-26 https://bop.diba.cat A Gerència de Seguretat i Prevenció sancions econòmiques per mesures alternatives, i que, a aquests efectes, ofereixen i posen a disposició, d’una manera continuada en el temps, dels serveis municipals competents recursos on les persones infractores poden realitzar aquelles mesures. 2. Les persones i entitats col·laboradores s’han de comprometre a definir i posar a disposició i mantenir les places que ofereixin per a la realització de les mesures alternatives en les condicions i els requisits que l’Ajuntament estableixi. Aquest compromís es pot formalitzar mitjançant l’adhesió de l’entitat col·laboradora al Programa de mesures alternatives. 3. S’ha de fomentar que els plecs dels contractes de concessió de serveis i dels contractes de serveis que es desenvolupin en les instal•lacions i equipaments municipals, així com els convenis de les subvencions que s’atorguin per a prestacions que resultin adequades, prevegin l’obligació de l’empresa d’oferir a l’Ajuntament llocs de compliment de mesures alternatives. 4. No poden col·laborar ni participar en el programa de substitució de sancions les persones o entitats que hagin estat sancionades o penades per resolució o sentència judicial ferma derivada de la infracció dels drets i les llibertats fonamentals de la secció primera del capítol II del títol I de la Constitució i els drets i deures dels capítols I, II i III del títol I de l’Estatut. Capítol 3 Requisits, criteris i principis aplicables a la substitució de la sanció per una mesura alternativa Article 9. Requisits per poder substituir les sancions per mesures alternatives 1. Les mesures alternatives es poden adoptar quan concorrin acumulativament els requisits següents: a) Que la persona infractora sigui una persona física resident a Barcelona, tant en el moment de cometre la infracció com en el moment de sol·licitar la substitució de la sanció. No és exigible aquest requisit de residència a les persones menors d’edat ni a les que presentin un perfil de risc o es trobin en situació de vulnerabilitat social. b) Que la sanció que correspongui a la infracció comesa sigui de caràcter pecuniari. c) Que la sanció no hagi assolit fermesa en via administrativa. La sanció és ferma en via administrativa quan ja no es pot interposar contra ella cap recurs administratiu ordinari, ni el d’alçada ni el potestatiu de reposició, regulats a la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment administratiu comú de les administracions públiques. d) Que la sanció no hagi estat satisfeta ni tampoc s’hagi formalitzat el fraccionament del seu pagament ni, als efectes d’aquest fraccionament, el reconeixement del deute corresponent. e) Que en l’any immediatament anterior, la persona no hagi iniciat un procediment de substitució d’una sanció que porti causa d’una infracció de la mateixa naturalesa a la que pretén substituir. S’entén que una infracció és de la mateixa naturalesa quan el bé jurídic protegit és el mateix o molt similar. No és exigible el requisit establert en aquesta lletra si la persona presenta un perfil de risc o es troba en situació de vulnerabilitat social. 10 B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 12-7-2019 CVE 2019024907 Pàg. 10-26 https://bop.diba.cat A Gerència de Seguretat i Prevenció f) Que els fets constitutius de la infracció no estiguin relacionats amb activitats sotmeses a autorització o llicència, o a una comunicació prèvia o declaració responsable, ni s’hagin produït en ocasió de la realització d’activitats empresarials o professionals regulades o amb finalitats lucratives. No és exigible aquest requisit quan aquestes activitats s’hagin dut a terme de forma puntual, sense intenció de generar una activitat econòmica permanent i sense un ànim lucratiu rellevant. En aquest cas, cal que l’òrgan instructor justifiqui mitjançant un informe previ els motius pels quals es considera que, en el cas concret, la manera més eficaç de complir amb les finalitats sensibilitzadores i educadores de les disposicions sancionadores municipals és amb una mesura alternativa. g) Que amb la comissió de la infracció no s’hagin posat en risc la seguretat o la salut de les persones, ni els fets constitueixin una infracció de desobediència o resistència a l’autoritat o als seus agents. 2. En el cas que la persona infractora ja hagués participat en un procés de substitució de sancions amb anterioritat, l’òrgan competent ha de tenir en compte l’informe de valoració corresponent a aquella substitució anterior per determinar la idoneïtat o no de la nova sol·licitud de substitució. 3. En tots els casos, però molt especialment quan la persona infractora presenta un perfil de risc o es troba en situació de vulnerabilitat social, els requisits establerts en aquest article s’han d’adaptar a les circumstàncies concretes d’aquella persona, i s’han d’aplicar en el sentit més favorable a la substitució de la sanció i a l’assoliment dels seus objectius. 4. Quan la persona sol·licitant de la substitució ho al·legui o els serveis de prevenció ho considerin necessari, s’ha de demanar un informe als serveis socials sobre si aquella persona presenta un perfil de risc o es troba en situació de vulnerabilitat social. Si la persona no és resident a Barcelona, correspon a ella acreditar la concurrència de les esmentades circumstàncies, mitjançant un informe emès pels serveis socials del seu municipi de residència. 5. Si no concorren els requisits establerts en aquest article s’ha de reprendre el procediment sancionador o bé s’ha d’executar la sanció, segons correspongui, en el mateix moment i tràmit en què es trobava quan es va produir la seva suspensió, a tots els efectes, tot reprenent-se també el còmput dels terminis de prescripció i caducitat. Article 10. Principi de disponibilitat del recurs i criteris de priorització 1. La substitució de les sancions per mesures alternatives no és un dret subjectiu de la persona infractora, sinó que resta condicionada a la disponibilitat de places en un recurs que sigui adequat per a la seva realització, a criteri dels serveis tècnics municipals competents. 2. Com a criteri general, s’ha de donar prioritat a la substitució de les sancions que portin causa d’infraccions que siguin especialment nocives per a la convivència ciutadana i la dinàmica de la ciutat, i a la d’aquelles sancions en les quals la substitució sigui especialment indicada per minimitzar les conseqüències de la infracció, evitar-ne la reincidència i afavorir el creixement individual de la persona infractora, la responsabilitat comunitària i la cohesió social. No obstant, davant la incidència especial o creixent d’un determinat tipus de conducta i/o en atenció a la seva gravetat, l’alarma ciutadana o l’impacte en la comunitat, l’Ajuntament pot modificar els criteris de priorització de la substitució de les sancions. 11 B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 12-7-2019 CVE 2019024907 Pàg. 11-26 https://bop.diba.cat A Gerència de Seguretat i Prevenció 3. En el cas que, per manca de disponibilitat de recursos, no fos possible oferir a la persona interessada una plaça on realitzar una mesura alternativa que sigui adequada a les seves circumstàncies personals en substitució de la sanció, s’ha de resoldre la continuació dels procediments sancionador o d’execució de la sanció econòmica, segons correspongui, en el mateix moment i tràmit en què es trobaven quan es va produir la seva suspensió, a tots els efectes, tot reprenent-se també el còmput dels terminis de prescripció i caducitat. Article 11. Principi de proporcionalitat 1. Les mesures alternatives han de respectar el principi de proporcionalitat en relació amb la infracció comesa per tal de garantir que s’adapten a la finalitat sensibilitzadora, educativa i reparadora en funció de les circumstàncies específiques concretes que concorren en cada cas. 2. La decisió per la qual s’acorda la substitució s’ha d’adoptar considerant les circumstàncies socials i personals de la persona infractora, sense que es pugui produir cap mena de discriminació. 3. La mesura alternativa concreta i el pla de realització s’han d’establir considerant les circumstàncies personals de la persona infractora, i ha de procurar que les activitats programades interfereixin el menys possible en les responsabilitats familiars i laborals i en els plans formatius o educatius d’aquella, si és menor d’edat o està matriculada en algun curs inclòs en el sistema educatiu. No obstant, la persona infractora s’ha de comprometre a adaptar-se a l’horari establert per a dur a terme l’activitat en la qual consisteixi la mesura alternativa. Article 12. Criteris de conversió de les sancions econòmiques per mesures alternatives 1. En el cas que la mesura alternativa establerta sigui una prestació en benefici de la comunitat, les hores a dedicar-hi s’han de fixar en funció de si la persona infractora és major o menor d’edat i de la gravetat de la sanció corresponent a la infracció comesa, d’acord amb la taula següent: EQUIVALÈNCIA EN HORES ENTRE SANCIÓ I PRESTACIÓ EN BENEFICI A LA COMUNITAT Persones majors de 18 anys Persones menors de 18 anys Sancions lleus De 8 a 20 hores De 4 a 10 hores Sancions greus De 21 a 40 hores De 11 a 20 hores Sancions molt greus De 41 a 60 hores De 21 a 30 hores 2. En la determinació del nombre d’hores a dedicar a la prestació en benefici a la comunitat s’han de tenir en compte les circumstàncies en què s’hagués comès la infracció, l’impacte d’aquesta en les persones i l’entorn i l’oportunitat del recurs on realitzar-la. 3. Les mesures educatives i els plans de desenvolupament personal s’han de dissenyar d’acord amb el criteri de l’equip tècnic corresponent, i, si s’escau, amb l’acord del 12 B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 12-7-2019 CVE 2019024907 Pàg. 12-26 https://bop.diba.cat A Gerència de Seguretat i Prevenció treballador o treballadora de l’àmbit de serveis socials o del o la professional que mantingui el vincle o relació de servei amb la persona infractora. 4. En el cas que la mesura alternativa acordada sigui una mediació, aquesta s’ha de desenvolupar en un mínim de tres sessions. En una primera s’ha d’explorar la voluntat, capacitat i disposició de la persona infractora a la mediació. Una segona sessió s’ha de dedicar a l’exploració de la part perjudicada i a la seva voluntat i disponibilitat a participar en la mediació. I com a mínim hi ha d’haver una tercera sessió en la qual hi han de participar conjuntament les parts en la qual es desenvolupa l’acte de mediació assistida per una persona mediadora. Article 13. Criteris per a l’establiment de les mesures alternatives Per a establir les mesures alternatives que siguin més adequades en cada cas s’han de tenir en compte els fets que hagin estat constitutius de la infracció comesa, atenent, quan sigui possible, als criteris següents: a) Si els fets constitutius de la infracció han consistit en la realització d’accions o omissions que afectin especialment a altres persones, s’han d’intentar proposar mesures alternatives vinculades preferentment a la restitució del greuge a través de la prestació d’ajut, en serveis d’atenció a les persones, o aquelles orientades a la presa de consciència del dany causat. b) Si els fets constitutius de la infracció han consistit en la realització d’accions o omissions que afecten especialment l’espai públic, s’han d’intentar proposar mesures alternatives vinculades preferentment a la restitució i millora de l’entorn urbà o aquelles orientades a la presa de consciència del dany causat. c) Si els fets constitutius de la infracció han consistit en actituds vandàliques, s’han d’intentar proposar mesures alternatives vinculades preferentment a la restitució del mobiliari urbà i a la millora dels espais comunitaris o aquelles orientades a la presa de consciència del dany causat. 2. Sens perjudici que, a criteri del serveis tècnics municipals, ho puguin ser també per altres mesures alternatives, la mediació pot ser adequada per a la substitució de sancions que portin causa d’infraccions els fets constitutius de les quals hagin consistit en: a) Actes o comportaments que perjudiquen directament a una altra o altres persones. b) Accions o omissions atemptatòries contra els drets i llibertats d’una tercera persona o que menystinguin drets o ofenguin les conviccions d’altres persones. c) Accions o omissions atemptatòries contra la dignitat, o discriminatòries de contingut xenòfob, racista, sexista, LGTBIòfoba, aporòfoba, per raó de religió, pensament o creences o de qualsevol altra condició o circumstància personal, econòmica o social, especialment quan s'adrecin als col·lectius en situació de vulnerabilitat. En tot cas, perquè una sanció econòmica pugui ser substituïda per una mediació, totes les parts implicades han d’estar degudament identificades, han de poder ser localitzables i han d’acceptar lliure i explícitament la voluntat de participar-hi. Si no és així, s’ha de proposar la substitució de la sanció per una altra mesura alternativa diferent. 3. Si la persona és menor d’edat, s’ha de prioritzar l’establiment d’aquelles mesures que tinguin les majors capacitats o intencions educatives, i s’han d’establir en tot cas tenint en compte principalment el seu interès superior. 13 B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 12-7-2019 CVE 2019024907 Pàg. 13-26 https://bop.diba.cat A Gerència de Seguretat i Prevenció 4. Si la persona presenta un perfil de risc o es troba en situació de vulnerabilitat social s’ha de proposar normalment com a mesura alternativa un pla de desenvolupament personal. 5. En qualsevol cas, el tipus de mesura proposada ha de ser adequada i proporcionada a la infracció comesa, a les oportunitats i les capacitats de la persona infractora i a les disponibilitats dels serveis i les persones i entitats compromeses en el programa de substitució. Article 14. Principi de territorialitat 1. Llevat que consisteixi en una mediació, les mesures alternatives a les sancions han de complir amb el principi de territorialitat, segons el qual, sempre que sigui possible, s’han de dur a terme en el districte de residència de la persona infractora. 2. En el cas que la persona infractora sigui menor d’edat o presenti un perfil de risc o es trobi en situació de vulnerabilitat social i no resideixi a Barcelona, s’ha de procurar que la mesura es realitzi en el seu municipi de residència, previ acord entre ambdós ajuntaments. En aquest acord s’hi han de preveure els aspectes bàsics del compliment de la mesura alternativa, tals com l’activitat a realitzar, les hores que s’hi han de dedicar, la manera en què s’ha de controlar i valorar el seu compliment efectiu, i l’assumpció de la responsabilitat pels danys i perjudicis que es puguin produir en ocasió del compliment de la mesura alternativa, entre d’altres. Si no és possible que la persona menor d’edat compleixi la mesura alternativa en el seu municipi de residència, l’ha de complir a Barcelona, preferentment, en el districte en el qual hagués comès la infracció. Article 15. Principi de consentiment 1. Llevat que estigui establerta per una norma de rang legal, la substitució de la sanció per una mesura alternativa requereix sempre el consentiment de la persona infractora i, quan es tracti de persones menors d’edat o incapacitades, el de la seva representació legal. 2. En el cas que la mesura alternativa consisteixi en una mediació, també cal el consentiment de la persona o persones perjudicades per la infracció. 3. En el cas en què la mesura alternativa s’hagi de realitzar en una instal·lació o equipament de titularitat d’una persona o entitat, pública o privada, diferent de l’Ajuntament, cal el consentiment d’aquesta. 4. Si manca el consentiment de la persona infractora o, quan sigui necessari, de la resta de persones esmentades en els apartats anteriors, s’ha de resoldre la continuació del procediment sancionador o l’execució de la sanció, segons correspongui, a partir del mateix moment i tràmit en què es trobaven quan es va produir la seva suspensió, a tots els efectes, tot reprenent-se també el còmput dels terminis de prescripció i caducitat. Article 16. Principi d’informació 1. L’Ajuntament ha d’informar les persones infractores o presumptament infractores de les ordenances municipals que, sempre i quan es compleixen els requisits, criteris i principis establerts en aquest decret, la sanció econòmica corresponent a la infracció comesa podria ser substituïda per mesures alternatives. 14 B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 12-7-2019 CVE 2019024907 Pàg. 14-26 https://bop.diba.cat A Gerència de Seguretat i Prevenció 2. Aquesta informació sobre l’eventual possibilitat de substitució de la sanció s’ha d’incloure: a) En l’acord d’iniciació del procediment sancionador. b) En el plec de càrrecs, si s’escau. c) En la proposta de resolució, si s’escau. d) En la resolució sancionadora. Si el procediment sancionador es tramita seguint el procediment regulat en els articles 47 a 54 de l’Ordenança reguladora del procediment sancionador, també s’ha d’incloure en la butlleta de denúncia i, si s’escau, en l’acord de tramitació simplificada al qual es refereix l’art. 96.5 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment administratiu comú de les administracions públiques. Article 17. Principi d’informació en el cas de les persones menors d’edat 1. Quan es tingui constància que la persona infractora és menor d’edat i prèvia comprovació que la sanció corresponent a la infracció comesa és susceptible de ser substituïda, els serveis municipals li han d’oferir expressament, a través dels seus representants legals, la possibilitat de substituir la sanció per una mesura alternativa. 2. Si la persona menor d’edat o els seus representants legals no accepten l’oferiment dels serveis tècnics municipals en el termini de quinze dies comptats des de la data de la seva notificació, s’entén que rebutgen la possibilitat de substitució de la sanció per la mesura alternativa. En aquest cas, s’ha d’aixecar la suspensió i reprendre la tramitació del procediment sancionador o d’executar la sanció, segons correspongui, en el mateix moment i tràmit en què es trobaven quan es va produir la seva suspensió, a tots els efectes, tot reprenent-se també el còmput dels terminis de prescripció i caducitat. Capítol 4 Procediment per a acordar la substitució de les sancions Article 18. Òrgans competents 1. L’òrgan instructor del procediment per a proposar la substitució de les sancions és l’òrgan instructor del procediment sancionador. 2. L’òrgan competent per a la realització dels tràmits descrits als articles 22 a 26 i, en el cas que procedeixi la substitució de la sanció, per a gestionar, coordinar i avaluar el compliment de la mesura alternativa acordada és la Direcció de Serveis de Prevenció o el que, en el futur, tingui atribuïdes les funcions que en el moment de l’entrada en vigor aquest decret corresponen a aquesta Direcció. 3. L’òrgan competent per resoldre sobre la sol·licitud de substitució de la sanció i, si escau, sobre la finalització de la mesura alternativa acordada és l’òrgan competent per imposar la resolució sancionadora. Article 19. Inici del procediment de substitució 1. El procediment de substitució de la sanció econòmica per una mesura alternativa pot iniciar-se tant durant la tramitació de l'expedient sancionador, com quan ja s’ha 15 B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 12-7-2019 CVE 2019024907 Pàg. 15-26 https://bop.diba.cat A Gerència de Seguretat i Prevenció dictat la resolució sancionadora corresponent, sempre que, en aquest últim supòsit, la sanció encara no sigui ferma en via administrativa. 2. El procediment de substitució s’inicia d'ofici, com a conseqüència de la decisió de l'òrgan instructor del procediment, prèvia petició de la persona infractora o, en el cas de les persones menors d’edat, dels seus representants legals. 3. La persona o col·lectiu perjudicats per la infracció comesa també poden demanar a l’òrgan instructor la substitució de la sanció econòmica per una mediació. Igualment, la poden demanar les entitats i associacions que actuïn en representació d’aquelles persones o col·lectius, sempre que acreditin que disposen tant de l’esmentada representació com del seu consentiment exprés. Article 20. Suspensió del procediment sancionador o de l’execució de la resolució sancionadora 1. La presentació de la petició de substitució de la sanció econòmica per una mesura alternativa produeix la suspensió del procediment sancionador en tramitació o la suspensió de l’execució de la resolució sancionadora, segons si la sol·licitud es presenta durant la tramitació de l'expedient sancionador o si es fa quan ja s’ha dictat la resolució sancionadora corresponent. 2. Si la persona infractora és menor d’edat, aquests efectes suspensius es produeixen des del moment de la notificació de la possibilitat de substitució de la sanció, llevat que amb anterioritat hagi sol·licitat ella mateixa la substitució, en el qual cas els efectes suspensius es produeixen des de la data de presentació de la sol·licitud. 3. La suspensió del procediment sancionador o de l’execució de la sanció implica la interrupció dels terminis de prescripció i caducitat. 4. Els efectes de la suspensió es mantenen mentre no consti en el procediment la finalització de les mesures alternatives, d’acord amb el que s’estableix en el present decret. Article 21. Assumpció de responsabilitat La presentació de la petició de substitució de la sanció o, en cas que es tracti de persones menors d’edat, l’atorgament del consentiment a l’esmentada substitució, comporta l’assumpció de la responsabilitat per la infracció comesa. Article 22. Entrevista 1. Una vegada l’òrgan instructor del procediment sancionador constata la concurrència dels requisits establerts a l’article 9, s’ha de citar la persona interessada a una entrevista personal per tal de contrastar el reconeixement la infracció comesa i el greuge causat a la comunitat i de compensar-lo. En el cas que la persona interessada sigui menor d’edat o incapacitada, a l’entrevista hi ha d’assistir, també, el seu o la seva representant legal. 2. En aquesta entrevista s’ha de valorar l’oportunitat i la conveniència de substituir la sanció per una mesura alternativa en funció de: a) La predisposició, les capacitats i les habilitats personals de la persona infractora. b) Les possibilitats d’assoliment de finalitats responsabilitzadores, reparadores i, especialment en el cas de menors d’edat, educatives de les mesures alternatives. 16 B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 12-7-2019 CVE 2019024907 Pàg. 16-26 https://bop.diba.cat A Gerència de Seguretat i Prevenció 3. Finalitzada l’entrevista, s’ha de redactar una acta en la qual s’hi ha de fer constar la data, l’hora i el lloc on s’ha celebrat, les persones que hi han comparegut i un resum d’allò que s’hi hagi tractat, així com l’assumpció expressa de la responsabilitat de la persona infractora per la infracció comesa. Ha d’indicar-s’hi també la data a partir de la qual el procediment sancionador va quedar suspès i interromputs els seus terminis de prescripció i caducitat, i el fet que els efectes de la suspensió s’han de mantenir mentre no consti en el procediment la finalització de la mesura alternativa acordada. 4. L’acta de l’entrevista ha de ser signada per totes les persones assistents, i se n’ha de lliurar una còpia a cada una d’elles. Article 23. Informe sobre la procedència de la substitució 1. A continuació, els serveis tècnics responsables han d’emetre un informe sobre la procedència o improcedència de la substitució. 2. L’informe ha de ser desfavorable a la substitució en els casos següents: a) Si no ha estat possible localitzar o contactar amb la persona infractora per convocar-la a l’entrevista. b) Si la persona infractora no ha contactat amb l’equip tècnic municipal durant els quinze dies següents a la notificació de l’oferiment a la qual es fa referència a l’article 17. c) Si la persona infractora no ha comparegut, i no ha al·legat ni ha acreditat la concurrència de cap causa que pugui justificar aquesta no compareixença. d) Si en el transcurs del procediment la persona infractora rebutja sense motiu o justificació, fins a dos plans de realització oferts en substitució de la sanció. e) Si en el transcurs del procediment de substitució la persona infractora torna a ser denunciada per la comissió d’una nova infracció de la mateixa naturalesa. Aquesta causa de denegació no és d’aplicació quan la persona presenti un perfil de risc o es trobi en situació de vulnerabilitat social, en el qual cas l’informe pot ser favorable a la substitució, sempre que es justifiqui de manera expressa. 3. L’informe ha de ser també desfavorable a la substitució si hi ha una manca de disponibilitat de places en un recurs que s’ajusti a les circumstàncies concretes de la persona infractora, a criteri dels serveis tècnics municipals. Article 24. Concreció de la mesura alternativa a realitzar Cas que l’informe al qual es refereix l’article anterior sigui favorable a la substitució, s’ha de concretar la mesura alternativa que es considera més adequada a realitzar en substitució de la sanció, tenint en compte els criteris establerts a l’article 13. Article 25. Pla de realització 1. Si l’informe és favorable a la substitució, s’ha d’elaborar el pla de realització, en el qual es recull el compromís de la persona infractora de dur a terme la mesura alternativa concreta que s’estableixi en substitució de la sanció econòmica, les tasques o activitats en què consistirà la realització d’aquella mesura, el recurs on s’haurà de desenvolupar, i l’horari, el calendari i la resta de condicions per al seu compliment, i de respectar les normes de conducta que estableixi el recurs i envers les persones que s’hi troben vinculades. 17 B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 12-7-2019 CVE 2019024907 Pàg. 17-26 https://bop.diba.cat A Gerència de Seguretat i Prevenció 2. El pla de realització requereix el consentiment exprés i per escrit de la persona infractora, i, en el cas que aquesta sigui menor d’edat o incapacitada, a més, el de la seva representació legal. 3. En el pla de realització també hi ha de constar de manera expressa que la persona infractora i, si s’escau, el seu o la seva representant legal: a) Ha estat informada del fet que la realització o compliment de la mesura alternativa no comporta l’establiment de cap tipus de relació laboral ni funcionarial amb l’entitat que ofereix el recurs ni amb l’Ajuntament de Barcelona ni els organismes ni les entitats que en depenen. b) Ha estat informada que les seves dades de caràcter personal seran tractades amb la finalitat de gestionar la substitució de la infracció econòmica per la mesura alternativa acordada, d’acord amb la legislació vigent en matèria de protecció de dades, i consent expressament aquest tractament. c) Ha estat advertida del seu deure de secret respecte a les dades a les quals pugui tenir accés durant el compliment de la mesura alternativa. d) Ha estat informada que assumeix la responsabilitat pels danys i perjudicis que pugui causar durant el compliment de la mesura alternativa. Article 26. Proposta de resolució del procediment de substitució 1. L’informe al qual es refereix l’article 23 s’ha de trametre a l’òrgan competent per resoldre el procediment sancionador acompanyat dels antecedents, de la proposta de resolució corresponent, i, en el cas en què aquell informe sigui favorable a la substitució de la sanció, de la mesura alternativa que hagi estat acceptada per la persona infractora. 2. Si l’informe és favorable a la substitució, la proposta de resolució ha de proposar substituir la sanció econòmica per l’esmentada mesura alternativa, i ha de concretar: a) El tipus de la mesura alternativa que es proposa adoptar. b) En el cas que la mesura que es proposi sigui una mediació, cal expressar els motius pels quals es considera que aquesta mesura alternativa és la més oportuna adoptar per al cas concret. c) La data des de la qual el procediment sancionador ha estat suspès i el fet que la persona infractora ha estat informada que la suspensió implica la interrupció dels terminis de prescripció i caducitat mentre no consti en el procediment la de la mesura. d) El fet que la persona infractora i, si escau, la seva representació legal, han estat informats i han consentit expressament els extrems expressats a l’apartat 3 de l’article 23. Article 27. Resolució sobre la procedència de la substitució 1. El procediment de substitució finalitza amb la resolució sobre la substitució de les sancions per mesures alternatives, que correspon adoptar al mateix òrgan que sigui competent per a la resolució del procediment sancionador. 2. Si la resolució és estimatòria de la sol·licitud de substitució s’ha d’iniciar la realització de la mesura alternativa establerta. 3. Si, en canvi, la resolució és desestimatòria de la sol·licitud de substitució s’ha d’ordenar l’aixecament de la suspensió i la continuació del procediment sancionador o de l’execució de la sanció, segons correspongui, des del mateix moment i tràmit en 18 B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 12-7-2019 CVE 2019024907 Pàg. 18-26 https://bop.diba.cat A Gerència de Seguretat i Prevenció què es trobaven quan es va suspendre la seva executivitat a tots els efectes, tot reprenent-se també el còmput dels terminis de prescripció i caducitat. 4. La resolució per la qual s’estima o es desestima la sol·licitud de substitució de la sanció ha de ser motivada. Article 28. Durada màxima del procediment de substitució 1. La resolució del procediment de substitució de la sanció s’ha d’adoptar en el termini màxim de sis mesos comptats des de la data de presentació de la sol·licitud o, en el cas de les persones menors d’edat, des de la data de notificació de l’oferiment de substitució de la sanció, llevat que hagin presentat amb anterioritat a aquesta data una sol·licitud de substitució, en el qual cas, els sis mesos es compten des d’aquesta data. 2. Si en aquest termini no s’ha notificat resolució expressa sobre la substitució de la sanció, s’ha de declarar la caducitat del procediment de substitució, l’aixecament de la suspensió del procediment sancionador o de l’execució de la sanció, segons correspongui, i la seva continuació en el mateix moment i tràmit en què es trobaven quan es va produir la seva suspensió, a tots els efectes, tot reprenent-se també el còmput dels terminis de prescripció i caducitat. Article 29. Presentació d’al·legacions i sol·licitud de substitució 1. Si la persona presumptament infractora o els seus representants legals presenten al·legacions durant la tramitació del procediment sancionador i, abans que aquestes al·legacions siguin resoltes, sol·licita la substitució de la sanció, s’han de resoldre en primer terme les al•legacions formulades i, a continuació, si escau, la sol·licitud de substitució de l’eventual sanció que es pugui imposar. En qualsevol cas, mentre no es resolguin les al·legacions no es pot iniciar el procediment de substitució de la sanció. S’ha de procedir de la mateixa manera en el cas que la sol·licitud de substitució s’inclogui en el mateix escrit d’al·legacions. 2. En el cas que finalment la resolució conclogui que és procedent la substitució de la sanció, la data d’aquesta resolució és la que determina: a) La data a partir de la qual s’inicien els efectes suspensius del procediment sancionador. b) La data inicial del termini de sis mesos de durada màxima del procediment de substitució, establert a l’article 35, c) La data per a fixar l’import final de la sanció, i d) La data a partir de la qual té efectes l’acceptació de la responsabilitat per la infracció comesa. Article 30. Interposició de recurs administratiu i sol·licitud de substitució En el cas que la persona interessada interposi recurs administratiu contra la resolució sancionadora i, abans de la resolució d’aquest, sol·liciti la substitució de la sanció per una mesura alternativa, l’òrgan competent l’ha d’informar que ambdues actuacions són incompatibles entre sí, i l’ha de requerir perquè en un termini de deu dies opti 19 B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 12-7-2019 CVE 2019024907 Pàg. 19-26 https://bop.diba.cat A Gerència de Seguretat i Prevenció entre la formulació del recurs o la sol·licitud de la substitució, amb indicació que, si no ho fa, es considerarà que desisteix de la petició de substitució. S’ha de procedir de la mateixa manera en el cas que la sol·licitud de substitució s’inclogui en el mateix recurs administratiu. Capítol 5 Compliment de la mesura alternativa Article 31. Normes a seguir en el compliment de la mesura alternativa 1. La mesura alternativa que s’hagi establert en substitució de la sanció s’ha de complir d’acord amb el pla de realització que hagi estat acceptat per la persona i en el seu cas pel seu representant legal infractora, la qual ha de mantenir en tot moment una actitud positiva per tal de propiciar l’assoliment de la finalitat de la substitució de la sanció. 2. Si la mesura alternativa establerta consisteix en una mediació, el procés de mediació s’ha de desenvolupar d’acord amb el que es disposa a l’article 36 Article 32. Rebuda i acollida La persona que designi el o la responsable del recurs que hagi de tutelar o valorar la realització de la mesura alternativa ha de rebre i acollir la persona que l’hagi de realitzar en el lloc, el dia i l’hora que s’estableixin per tal d’informar-la i acompanyar-la en el procés de compliment i realització de la mesura. Article 33. Assistència, horari i puntualitat 1. La persona que hagi de realitzar una mesura alternativa ha de presentar-se en els llocs, els dies i les hores establertes en el pla de realització. 2. En el supòsit que, puntualment, per circumstàncies com ara malaltia, accident, visita mèdica, problemes de mobilitat amb els transports públics, o en general per qualsevol altra causa justificada, la persona que ha de realitzar la mesura no pugui assistir al lloc de compliment, ho ha de comunicar al recurs i justificar davant dels serveis tècnics de mesures alternatives perquè aquests puguin fer l’ajust horari o de calendari corresponent. Si no fos possible fer aquest ajustament i no procedís tampoc la substitució de la mesura alternativa inicialment acordada per una altra segons l’article 37, l’òrgan competent ha de resoldre la continuació del procediment sancionador o l’execució de la sanció, segons correspongui, des del mateix tràmit en què havia estat suspès o paralitzat, a tots els efectes, tot reprenent-se també el còmput dels terminis de prescripció i caducitat. Article 34. Identificació o indumentària 1. Si la mesura acordada s’ha de dur a terme a l’espai públic, durant el seu compliment s’ha de portar una armilla identificativa dels serveis comunitaris. 2. Així mateix, les persones que realitzin les mesures alternatives s’han d’adaptar a les exigències d’identificació i/o d’indumentària que requereixi el recurs on es duguin a terme, ja sigui per raons de seguretat o per qualsevol altra circumstància justificada. 20 B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 12-7-2019 CVE 2019024907 Pàg. 20-26 https://bop.diba.cat A Gerència de Seguretat i Prevenció Article 35. Temps de màxim de realització de la mesura alternativa El temps de realització de la mesura alternativa no pot ser superior a sis mesos, o, si la persona infractora és menor d’edat, superior a tres mesos. En ambdós casos aquest termini comença a comptar des de la data d’inici de la realització de la mesura alternativa. Article 36. Procés de mediació 1. En el cas que la mesura alternativa consisteixi en una mediació, els serveis tècnics corresponents han de posar-se en contacte amb la part perjudicada o amb qui la representi per interessar-se sobre la seva disposició i voluntat a participar en el procés de mediació, i, si l’accepta, l’han de citar a una sessió individual preparatòria de la sessió conjunta. 2. A continuació, s’ha de convocar i celebrar la sessió conjunta o acte de mediació, en la qual hi assisteixen la persona infractora i la persona o el col·lectiu perjudicat i, si escau, els seus respectius representants. La persona mediadora, que també hi assisteix, condueix la sessió. 3. Al final de la sessió de mediació el tècnic o la tècnica del servei de mesures que hagi assistit com a persona mediadora a la sessió ha d’elaborar una acta que han de signar les parts participants. Aquesta acta ha d’incloure un resum del que s’hagi tractat i ha de recollir els acords adoptats, si n’hi ha hagut, així com el compromís de la reparació del dany, si és el cas. Article 37. Modificació i substitució de les mesures alternatives 1. Les mesures alternatives acordades poden ser modificades durant el seu compliment si concorren motius suficientment acreditats que ho justifiquin. 2. Així mateix, les mesures alternatives poden ser substituïda per una altra de naturalesa equivalent si concorren motius suficientment acreditats que ho justifiquin. A efectes d’aquest apartat, una mesura alternativa és de naturalesa equivalent si és del mateix grup del catàleg recollit a l’article 5 o respon a la mateixa finalitat. 3. La mediació inicialment establerta com a mesura alternativa a la sanció pot ser substituïda per una altra en els casos següents: a) Quan la persona infractora o la persona perjudicada declina participar en la mediació. b) Quan la persona o col·lectiu perjudicats no facilita el compliment de l’acord o compromís de reparació al qual s’hagi arribat entre les parts. c) Si el procés de mediació s’interromp o no aconsegueix la seva finalitat per causes no imputables a la persona infractora. 4. Tant la modificació com la substitució de les mesures alternatives han de ser acordades pels serveis tècnics municipals i comunicades a l’òrgan competent per resoldre, el qual, si no la considera adequada, la pot deixar sense efecte, motivadament, en un termini màxim de cinc dies. En aquest cas l’òrgan competent per resoldre ha de decidir també sobre si procedeix la continuació de la realització de la mesura alternativa acordada en primer terme i en quines condicions, o si el que procedeix és la continuació del procediment sancionador o de l’execució de la sanció. 21 B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 12-7-2019 CVE 2019024907 Pàg. 21-26 https://bop.diba.cat A Gerència de Seguretat i Prevenció 5. La modificació i la substitució previstes en aquest article requereixen el consentiment exprés de la persona infractora i, si s’escau, de la seva representació legal. Capítol 6 Finalització de la mesura alternativa Article 38. Realització de la mesura alternativa 1. Per poder donar per realitzada de manera satisfactòria una mesura educativa, un pla de desenvolupament personal o una prestació en benefici a la comunitat establerta en substitució d’una sanció econòmica cal que s’hagi completat el pla de realització acordat en la seva totalitat. 2. En el cas que la mesura establerta en substitució de la sanció sigui una mediació, aquesta es pot donar per realitzada satisfactòriament quan s’hagi dut a terme la sessió conjunta o acte de mediació, en la qual les parts hagin tingut ocasió de expressar-se i escoltar-se, i quan la persona mediadora consideri que hi ha hagut un diàleg positiu i entesa entre aquelles, o quan acabin les actuacions de reparació acordades entre les parts, si és el cas. Article 39. Informe sobre la realització de la mesura alternativa i proposta de resolució sobre la seva finalització 1. El personal tècnic del servei de mesures municipal ha d’elaborar un informe sobre la realització de la mesura alternativa, tenint en compte les valoracions i consideracions del o de la responsable del recurs on s’hagi dut a terme quant a l’assistència, el compliment de les activitats i les actituds, si s’escau, atenent els criteris establerts en aquest decret. L’Informe també ha de recollir si hi ha hagut una modificació o substitució de la mesura proposada en primera instància i els motius del canvi. 2. En el cas que la mesura alternativa hagués consistit en una mediació, l’informe s’ha de fonamentar en la valoració del tècnic o la tècnica de mesures, i ha d’incloure l’acta de la sessió de mediació. 3. L’informe ha d’incloure també una proposta de resolució sobre la finalització de la mesura alternativa i l’arxivament del procediment sancionador o de la sanció, en el cas que l’informe consideri que la mesura alternativa ha estat realitzada satisfactòriament, o bé l’aixecament de la suspensió i la continuació del procediment sancionador o l’execució de la sanció, en cas contrari. Article 40. Resolució sobre la finalització de la mesura alternativa 1. L’informe i la proposta de resolució esmentats a l’article anterior s’han de remetre a l’òrgan competent per resoldre el procediment sancionador, el qual ha d’acordar la finalització de la mesura alternativa i o bé l’arxivament del procediment sancionador o de la sanció, o bé l’aixecament de la suspensió i la continuació del procediment sancionador o l’execució de la sanció. 2. La resolució sobre la finalització de la mesura alternativa ha de ser motivada. Article 41. Finalització anticipada de la mesura alternativa 22 B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 12-7-2019 CVE 2019024907 Pàg. 22-26 https://bop.diba.cat A Gerència de Seguretat i Prevenció 1. La mesura alternativa s’ha de donar per finalitzada anticipadament si, un cop ja iniciada, es produeixen un dels supòsits següents: a) Es fa efectiu el pagament de la sanció econòmica. b) La persona infractora o la seva representació legal formalitzen un reconeixement de deute o sol·licita el seu fraccionament. c) La persona infractora torna a ser denunciada per fets constitutius d’una nova infracció de la mateixa naturalesa d’aquella que està essent substituïda. Aquesta causa de finalització anticipada no és aplicable en els casos de persones que presentin un perfil de risc o es trobin en situació de vulnerabilitat social, si l’òrgan competent ho justifica de manera expressa. Una infracció és de la mateixa naturalesa quan el bé jurídic protegit és el mateix o molt similar d) La persona infractora rebutja, sense justificació acreditada, fins a dues propostes de substitució o modificacions de mesures alternatives. e) La persona infractora formula al·legacions o interposa recurs administratiu contra la sanció. f) La persona infractora incompleix la mesura alternativa compromesa, en els termes establerts a l’article següent. g) Es declara l’arxiu del procediment sancionador del qual porta causa la substitució de la sanció, sigui quina sigui la causa d’aquest arxiu. h) En el supòsit que la mesura alternativa consisteixi en una mediació, i aquesta no s’hagi pogut complir per causes imputables a la persona infractora. 2. En el cas que es produeixi alguna de les circumstàncies a les quals es refereix l’apartat 1 anterior, l’equip tècnic de mesures ha d’elaborar un informe i una proposta de resolució de finalització anticipada de la mesura alternativa, la qual ha de ser remesa a l’òrgan competent per resoldre, amb el contingut que correspongui en cada cas. 3. L’òrgan competent per resoldre el procediment sancionador ordena la finalització anticipada de la mesura alternativa i, segons s’escaigui, l’arxiu de les actuacions o l’aixecament de la suspensió i la continuació de la tramitació del procediment sancionador o l’execució de la sanció econòmica, en el mateix moment i tràmit en què es trobaven quan es va produir la seva suspensió, a tots els efectes, tot reprenent-se també el còmput dels terminis de prescripció i caducitat. En els supòsits de les lletres c) i f) de l’apartat 1, el procediment de finalització anticipada de la mesura alternativa requereix l’audiència prèvia de la persona infractora. Article 42. Incompliment de la mesura alternativa 1. En general, tot incompliment injustificat de la mesura alternativa, la manca d’observació de les normes de comportament en el lloc o amb l’equip de treball, o la provocació voluntària d’alguna incidència greu durant la seva realització, suposa la interrupció de l’execució de la mesura alternativa i és causa de la seva finalització anticipada, d’acord amb allò que es disposa a la lletra f) de l’apartat 1 de l’article anterior. 2. En els supòsits previstos en aquest article, l’òrgan competent ha de resoldre, prèvia l’audiència de la persona infractora, la finalització de la mesura alternativa per incompliment i la continuació de la tramitació del procediment sancionador o 23 B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 12-7-2019 CVE 2019024907 Pàg. 23-26 https://bop.diba.cat A Gerència de Seguretat i Prevenció l’execució de la sanció econòmica, segons correspongui, en el mateix moment i tràmit en què es trobaven quan es va produir la seva suspensió, a tots els efectes, tot reprenent-se també el còmput dels terminis de prescripció i caducitat. 3. Són incidències greus, en tot cas, les següents: a) Atemptar contra el patrimoni o els béns de l’entitat col·laboradora o el recurs on s’estigui realitzant la mesura alternativa. b) Amenaçar, agredir o, en general, usar la violència durant el compliment de la mesura. c) Presentar-se al lloc de compliment de la mesura sota els efectes del consum de begudes alcohòliques, drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques o consumir-les en el lloc i horari de compliment de la mesura. d) Mantenir o mostrar un comportament o conducta contrària al bon funcionament del centre o del servei on s’estigui duent a terme la mesura alternativa. e) Realitzar qualsevol altra acció o omissió que pugui constituir delicte, o bé infracció administrativa tipificada en la Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de Protecció de la seguretat ciutadana. f) Mantenir o mostrar actituds discriminatòries per raó de sexe, expressió i/o identitat de gènere, orientació sexual, o altres conductes similars en el desenvolupament de les mesures alternatives. 4. Constitueix incompliment injustificat de la mesura, en tot cas, qualsevol dels fets següents: a) Absentar-se o abandonar el lloc de compliment de la mesura injustificadament o de manera reiterada. b) Tenir una actitud negativa o menys compromesa del que el que seria mínimament exigible en el compliment dels objectius, funcions o activitat assignades, previ advertiment de les persones responsables del recurs. c) Incomplir les instruccions establertes per les persones responsables relacionades amb el compliment de la mesura. d) No respectar l’horari establert de manera continuada i sense justificació. e) Incomplir de forma greu o reiterada les normes establertes. Article 43. Suspensió en cas d’iniciació d’un procediment judicial 1. El procediment de substitució de la sanció o, si escau, la realització de la mesura alternativa resta en suspens en el cas que una autoritat judicial hagi iniciat o iniciï, amb coneixement de l’Ajuntament, un procediment penal o contenciós administratiu pels mateixos fets, subjecte i fonament que els que van suposar l’inici del procediment sancionador del que porta causa la substitució. Aquesta suspensió implica la interrupció dels terminis de prescripció i caducitat. 2. En els supòsits establerts a l’apartat 1, l’òrgan competent ha de suspendre l’execució de la mesura alternativa i n’ha de deixar constància en el procediment. 3. Una vegada finalitzat el procediment judicial es reprendrà, si escau, el procediment administratiu. Disposició addicional primera. Coordinació amb els centres d’atenció i serveis socials i d’atenció especialitzada a les persones 24 B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 12-7-2019 CVE 2019024907 Pàg. 24-26 https://bop.diba.cat A Gerència de Seguretat i Prevenció 1. Tots els òrgans municipals implicats han d’assegurar que l’aplicació d’aquest decret es faci amb la màxima coordinació possible per tal de garantir que les persones que presenten un perfil de risc o es troben en situació de vulnerabilitat social reben un tractament específic i individualitzat en la substitució de les sancions per mesures alternatives. 2. En qualsevol moment del procediment de substitució, els serveis socials i els altres recursos d’atenció a les persones poden remetre a l’òrgan competent de la tramitació d’aquell procediment els informes que considerin oportuns per tal d’exposar llurs criteris i opinions, els quals sempre han de ser tinguts en compte alhora d’adoptar les decisions concernents a aquell procediment. 3. Amb l’objectiu d’aconseguir que les persones que presenten un perfil de risc o es troben en una situació de vulnerabilitat social es comprometin el màxim possible en la seva recuperació social, els plans de desenvolupament personal que se’ls proposi s’han d’establir des dels serveis municipals que les atenguin. Disposició addicional segona. Informació sobre la substitució de les sancions 1. L’Ajuntament ha de publicar a la pàgina web municipal i mantenir actualitzada permanentment la llista de les sancions que són susceptibles de ser substituïdes per mesures alternatives, d’acord amb els criteris i disposicions establerts en el present decret. 2. Igualment, l’Ajuntament ha d’informar a través de la mateixa pàgina web municipal informació sobre els diferents tipus de recursos que es recullen a la guia prevista a l’article 7. 3. Així mateix, l’Ajuntament ha de fer campanyes institucionals per informar la ciutadania de la finalitat educativa, sensibilitzadora i reparadora que persegueix el programa de mesures alternatives, així com dels requisits necessaris per a poder optar a la substitució de les sancions, dels criteris i principis aplicables, del procediment de la substitució i dels seus efectes. Disposició addicional tercera. Assegurances i prevenció de riscos 1. L’Ajuntament i les persones i entitats col·laboradores que participin en el programa de mesures alternatives han de disposar d’una pòlissa de responsabilitat civil i d’accident que cobreixi les incidències que es puguin produir durant el compliment en els seus serveis, equipaments o instal·lacions, de les mesures alternatives adoptades en substitució de les sancions econòmiques. 2. Les mesures alternatives s’han de complir en les condicions i els requisits establerts en la normativa vigent en matèria de seguretat, higiene i prevenció de riscos, i la resta de legislació que sigui d’aplicació en cada cas concret. Disposició addicional quarta. Confidencialitat i protecció de dades Els serveis i recursos, tant públics com privats, que intervenen en la tramitació del procediment o en la realització dels programes de substitució de les sancions econòmiques per mesures alternatives, totes les persones que intervenen en els processos de mediació, i també les persones infractores, han de complir, si escau, amb el principi de secret i confidencialitat de les dades personals de les quals tinguin coneixement i fer un tractament d’aquestes dades d’acord amb allò establert a la normativa vigent en la matèria. 25 B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 12-7-2019 CVE 2019024907 Pàg. 25-26 https://bop.diba.cat A Gerència de Seguretat i Prevenció Disposició addicional cinquena. Sistema d’avaluació de les mesures substitutòries L’Ajuntament ha de disposar d’un sistema d’avaluació de programa de mesures alternatives i ha d’informar periòdicament del volum de sancions que han estat substituïdes per mesures alternatives. Disposició transitòria Aquest decret s’aplica a la substitució de les sancions econòmiques que portin causa de procediments sancionadors iniciats a partir de la data de la seva entrada en vigor, llevat en allò que pugui beneficiar la persona infractora. Disposició derogatòria Resta derogat el decret d’Alcaldia de 10 d’octubre de 2013 pel qual s’aprova el decret d’Alcaldia per la que s'aprova l'ordenació i el catàleg de les mesures alternatives a les sancions econòmiques, el procediment per acordar-les i els criteris determinats per a la seva adopció. Disposició final. Entrada en vigor El present decret entra en vigor als vint dies comptats des de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. 26 B Butlletí Oficial de la Província de Barcelona Data 12-7-2019 CVE 2019024907 Pàg. 26-26 https://bop.diba.cat A