LA POBLACIÓ DE BARCELONA Lectura del Padró Municipal d’Habitants a 01/01/2019 Síntesi de resultats Juliol de 2019 Oficina Municipal de Dades www.daleph.com Departament d’Estadística i Difusió de Dades 1 La Població de Barcelona a 01/01/2019 SUMARI 0 SÍNTESI DE RESULTATS ............................................................................................... 1 1 INTRODUCCIÓ ............................................................................................................... 3 2 LA POBLACIÓ DE BARCELONA: EVOLUCIÓ I CARACTERÍSTIQUES ....................... 4 2.1 EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE BARCELONA .................................................................... 4 2.1.1 Evolució de la població per Districtes i Barris .................................................................... 5 2.2 POBLACIÓ PER EDAT I SEXE ................................................................................................. 6 2.2.1 Pes de la població infantil i de la gent gran ........................................................................ 7 2.2.2 Edat mitjana de la població ................................................................................................. 8 2.3 POBLACIÓ SEGONS NIVELL D’INSTRUCCIÓ ........................................................................ 9 2.4 NOMS MÉS FREQÜENTS DE LA POBLACIÓ .......................................................................10 3 ORIGEN I NACIONALITAT DE LA POBLACIÓ ............................................................ 11 3.1 POBLACIÓ PER LLOC DE NAIXEMENT ................................................................................11 3.1.1 La població nascuda a l’estranger: evolució i perfil ..........................................................11 3.2 POBLACIÓ PER NACIONALITAT ...........................................................................................14 3.2.1 La població estrangera: evolució i perfil ...........................................................................14 4 DOMICILIS .................................................................................................................... 20 4.1 EVOLUCIÓ I ESTRUCTURA DELS DOMICILIS DE BARCELONA .......................................20 5 EL MOVIMENT DEMOGRÀFIC DEL 2018 .................................................................... 22 5.1 EVOLUCIÓ DELS MOVIMENTS DEMOGRÀFICS .................................................................22 5.1.1 El moviment natural de la població ...................................................................................24 5.1.2 El moviment migratori i administratiu de la població ........................................................26 0 [Escriviu una cita del document o del resum d'un punt interessant. Pwowdwe.ud asleitpuha.cr oeml quadre de text a La població de Barcelona a 01/01/2019 0 SÍNTESI DE RESULTATS POBLACIÓ  La lectura de la població empadronada a Barcelona a 1 de gener de 2019 situa en 1.650.358 persones els residents a la ciutat, la xifra més elevada des del 1991. La població de Barcelona augmenta al ritme més alt dels darrers onze anys.  El desplaçament a l’alça de la població de Barcelona és generalitzat.  L’estructura per sexes de la població empadronada a Barcelona és molt similar a la d’anys anteriors, amb una lleugera superioritat femenina per edats i territori.  L’edat mitjana de la població de Barcelona s’ha mantingut estable en els darrers anys, al voltant dels 44 anys.  Continua augmentant el nivell formatiu de la població: un 32,8% de la població de 16 i més anys té titulació universitària o un cicle formatiu de grau superior.  Gairebé la meitat dels residents de Barcelona han nascut fora de la ciutat.  Un de cada cinc residents té nacionalitat estrangera. A Barcelona estan empadronades 333.516 persones estrangeres de 179 nacionalitats.  La distribució dels estrangers per Barcelona no és homogènia.  La distribució entre homes i dones estrangers és molt equilibrada.  Un 42,2 % dels estrangers que viuen a Barcelona tenen estudis universitaris o un cicle formatiu de grau superior.  Per continents, els estrangers més representats són europeus i americans. Les nacionalitats més representades són Itàlia, Xina i Pakistan DOMICILIS  Els 1.650.358 barcelonins empadronats a la ciutat viuen en 662.787 domicilis.  El nombre de domicilis unipersonals és 205.243, un 31% del total.  En un 77,9% dels domicilis viuen només persones de nacionalitat espanyola, en un 10,8% només persones de nacionalitat estrangera, i en el 11,3% restant conviuen persones de nacionalitat espanyola i estrangera. MOVIMENT DEMOGRÀFIC  El saldo entre altes i baixes al Padró al llarg de l’any 2018 ha estat positiu a Barcelona, resultat d’un saldo natural negatiu (-2.349 persones) i d’un de migratori i administratiu positiu (+24.428 persones)  El saldo vegetatiu és negatiu a tot arreu, amb l’excepció de Ciutat Vella on és molt baix però positiu (82 persones). Tots els districtes guanyen població pel moviment migratori.  Barcelona va registrar durant l’any 2018 al padró 12.889 altes per naixement i 15.238 baixes per defunció. El nombre de naixements es va reduir un 4,7% l’any 2018, mentre que la taxa de natalitat es va situar en un 8‰, la més baixa des de 2003.  Quant els noms més freqüents dels nadons, entre les nenes es van imposar Emma, Júlia/Julia, Sofia/Sofía, Lucia i Martina. Pel que fa als nens, els noms més posats van ser Marc, Pol, Àlex/Álex, Lucas i Pau. 1 [Escriviu una cita del document o del resum d'un punt interessant. Powdweuw .dsaitlueaprh .ecol mqu adre de text a La població de Barcelona a 01/01/2019  Pel que fa a la mortalitat, l’any 2018 van morir més dones (8.077) que homes (7.161).  Els darrers registres de nupcialitat confirmen un lleu repunt a l’alça del nombre de matrimonis i de l’edat dels cònjuges.  Principalment, Barcelona importa adults joves procedents de l’estranger.  Del total d’altes per immigració (102.314 persones) un 16,3% tenen origen a la resta de Catalunya, un 9% a la resta d’Espanya, i el 74,7% procedeix de l’estranger.  El perfil predominant dels emigrants correspon a persones joves que van majoritàriament a la resta de Catalunya i a la resta d’Espanya.  Continua augmentant el nombre de persones que canvien de domicili dins de la ciutat. 2 [Escriviu una cita del document o del resum d'un punt interessant. Powdweuw .dsaitlueaprh .ecol mqu adre de text a La població de Barcelona a 01/01/2019 1 INTRODUCCIÓ Un cop més, el Departament d’Estadística i Difusió de Dades adscrit a l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona presenta les dades de la població resident a la ciutat de Barcelona obtinguda de la lectura del Padró Municipal d’Habitants: en aquest document sintètic presentem la lectura d’aquest Padró a 1 de gener del 20191. L’informe presenta els indicadors essencials per conèixer la població a partir de les característiques personals dels inscrits al padró, com el sexe, l’edat, el lloc de naixement, la nacionalitat, el nivell acadèmic, els anys d’alta al municipi o els noms més freqüents de la població. En el segon apartat s’ofereix informació sobre la població de nacionalitat estrangera i la població que ha nascut a l’estranger i actualment està empadronada a Barcelona. En el tercer bloc s’exploren les característiques bàsiques dels domicilis on estan empadronats els residents i, per últim, al darrer apartat es repassen les dades bàsiques dels moviments demogràfics –vegetatiu, migratori i administratiu- esdevinguts durant el 2018. A nivell territorial, en aquest informe s’han tractat preferentment les dades a nivell de ciutat, districtes i Àrees Estadístiques Bàsiques (AEB), però la informació està disponible també per barris i seccions censals2. Aquest document sintètic condensa la informació estadística detallada recollida al web del Departament d’Estadística i Difusió de Dades i recopilat temàticament als següents informes3:  Característiques de la població de Barcelona segons el Padró Municipal. Gener 2019. Col·lecció Informes estadístics núm. 78.  La població estrangera de Barcelona. La població de Barcelona nascuda a l’estranger. Gener 2019. Col·lecció Informes estadístics núm. 79.  Característiques dels domicilis de Barcelona segons el Padró Municipal. Gener 2019. Col·lecció Informes estadístics núm. 80.  El moviment demogràfic de Barcelona. 2018. Col·lecció Informes estadístics núm. 81. _______________ 1 La lectura detallada de 2019 i d’anys anteriors la podeu trobar al web d’Estadística i Difusió de Dades de l’Ajuntament de Barcelona http://www.bcn.cat/estadistica/catala/index.htm. També trobareu al portal Open Data https://opendata-ajuntament.barcelona.cat/es/ una síntesi d’aquetes dades. Tots els gràfics i mapes continguts en aquest informe s’han elaborat amb informació publicada als mateixos enllaços. 2 Vegeu http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/tpob/index.htm 3 Tots aquests informes, i els corresponents a anys anteriors, estan disponibles a: http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/inf/portada/index.htm. 3 [Escriviu una cita del document o del resum d'un punt interessant. Powdweuw .dsaitlueaprh .ecol mqu adre de text a La població de Barcelona a 01/01/2019 2 LA POBLACIÓ DE BARCELONA: EVOLUCIÓ I CARACTERÍSTIQUES 2.1 Evolució de la població de Barcelona La població de Barcelona augmenta al ritme més alt dels darrers onze anys. La lectura de la població empadronada a Barcelona a 1 de gener de 2019 situa en 1.650.358 persones els residents a la ciutat, la xifra més elevada des del 1991. Dins de la tendència global de relativa estabilitat que caracteritza la població de Barcelona en els darrers anys, les dades de la lectura 2019 destaquen per enllaçar tres anys d’augments consecutius i per registrar l’increment interanual més important tant en termes absoluts (+21.422 persones) com relatius (+1,32%) dels darrers onze anys. Gràfic 1: Població resident a Barcelona (1900-2019) Milions de 2,5 persones 2,0 1,5 1,0 0,5 0,0 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2019 Font: Cens Font: Padró L’actual fase de moderat creixement de la població empadronada contrasta amb la llarga etapa ascendent dels primers vuitanta anys del segle passat i amb la posterior davallada de les dues darreres dècades del segle. A partir de l’any 2000 la població empadronada va iniciar una nova etapa de suau ascens alimentat bàsicament pels fluxos d’immigrants que, amb alguns alts i baixos, es va aturar el 2009. Des de llavors, les oscil·lacions interanuals de la població han estat molt minses, i no han superat en cap cap l’1% -ni a l’alça ni a la baixa- fins el 2019. Tot i que 2019 enllaça un trienni d’augments sostinguts, caldrà esperar encara per determinar si aquest repunt es consolida. El fet que la població empadronada a Barcelona sense domicili fix s’hagi apropat a les tretze-mil persones (12.986, la xifra més elevada dels darrers vuit anys) també invita a la prudència a l’hora de valorar l’evolució de la població, tota vegada que a més les lectures padronals recullen moviments demogràfics que poden estar no del tot actualitzats (per exemple, baixes que es comuniquen amb retard) i alhora poden patir oscil·lacions derivades de canvis en les metodologies dels recomptes. 4 [Escriviu una cita del document o del resum d'un punt interessant. Powdweuw .dsaitlueaprh .ecol mqu adre de text a La població de Barcelona a 01/01/2019 Gràfic 2: Evolució de la població resident a Barcelona (2001-2019), taxa interanual (%) Variació (%) 4 3,6 3 2 1,5 1,6 1,6 1,3 1,1 0,9 1 0,6 0,2 0,2 0,2 0,1 0 -0,1 0,0 -0,5 -0,4 -0,2 -1 -0,9 -2 -1,6 2.1.1 Evolució de la població per Districtes i Barris El desplaçament a l’alça de la població de Barcelona és generalitzat. A diferència del que va succeir l’any anterior -quan quatre districtes van registrar lleugeres caigudes-, les dades de 2019 revelen que en el darrer any tots els districtes han virat a l’alça, amb augments que van del 0,4% de Sarrià-Sant Gervasi al 3,6% de Ciutat Vella. Gràfic 3: Població resident als districtes de Barcelona (2001-2019) Persones 300.000 269.095 240.076 1. Ciutat Vella 250.000 2. Eixample 185.450 3. Sants-Montjuïc 200.000 172.473 4. Les Corts 171.290 150.264 5. Sarrià-Sant Gervasi150.000 150.446 6. Gràcia 122.853 100.000 7. Horta-Guinardó 105.820 8. Nou Barris 82.591 50.000 9. Sant Andreu 10. Sant Martí 0 Per barris, també els augments han estat generalitzats, amb davallades a només quatre dels 73 barris. En tots quatre casos -Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, Canyelles, les Tres Torres, Pedralbes-, són descensos poc significatius de quatre dècimes o menys. El barri que més població guanya és el Barri Gòtic (+12,6%), tot i que si s’exclouen les persones sense domicili fix l’augment és molt inferior (+3,4%). Per 5 [Escriviu una cita del document o del resum d'un punt interessant. Powdweuw .dsaitlueaprh .ecol mqu adre de text a 2001 2006 2002 2007 2003 2008 2004 2009 2010 2005 2011 2006 2012 2007 2013 2008 2014 2015 2009 2016 2010 2017 2011 2018 2019 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 La població de Barcelona a 01/01/2019 Àrees Estadístiques Bàsiques, 201 de les 233 en què es divideix la ciutat han registrat moviments ascendents, moltes més de les 134 que ho van fer un any enrere. Gràfic 4: Evolució de la població als districtes de Mapa 1: Evolució de la població a les AEB de Barcelona, taxa interanual (%) Barcelona, variació interanual 2018-2019 (%) Var (%) 4,0 3,5 3,0 2,5 2,0 1,5 1,0 0,5 0,0 -0,5 2018 2019 2.2 Població per edat i sexe L’estructura per sexes de la població empadronada a Barcelona és molt similar a la d’anys anteriors: es manté una lleugera superioritat femenina tant per edats com per territori. En conjunt, les dones representen un 52,6% del total de la població, una proporció que en els darrers catorze anys ha oscil·lat molt poc. En les edats infantils i fins als 19 anys, les cohorts masculines superen les femenines, però a partir dels vint anys la superioritat numèrica femenina és constant -amb l’excepció de la franja de 35 a 44 anys-, per la major supervivència femenina a totes les edats. Per districtes, les dones són majoria a tots excepte a Ciutat Vella, on representen el 47% de la població. L’estructura de la població per edats que es visualitza a la piràmide adjunta palesa una societat madura en la que les cohorts més nombroses són les dels adults joves i en particular les d’entre 35 i 44 anys. Té una forma pròpia de societats desenvolupades, amb taxes de natalitat i mortalitat molt baixes, el que es tradueix en un creixement natural molt baix. Les cohorts inferiors són poc nombroses, i la franja de 20 a 24 anys té aproximadament la mateixa població que la de 70 a 74 anys. Les 779 persones centenàries empadronades –de les quals el 84,6% són dones- s’han mantingut en valors semblants als de l’any precedent després dels ascensos d’anys anteriors. Aquests trets generals emmarquen la tendència cap a l’envelliment de la població amb una esperança de vida elevada. 6 [Escriviu una cita del document o del resum d'un punt interessant. Powdweuw .dsaitlueaprh .ecol mqu adre de text a 1. Ciutat Vella 2. Eixample 3. Sants-Montjuïc 4. Les Corts 5. Sarrià-Sant Gervasi 6. Gràcia 7. Horta-Guinardó 8. Nou Barris 9. Sant Andreu 10. Sant Martí La població de Barcelona a 01/01/2019 Gràfic 5: Piràmide de població de Barcelona, a 01/01/2019 Homes Dones 100 anys i més 95-99 anys 90-94 anys 85-89 anys 80-84 anys 75-79 anys 70-74 anys 65-69 anys 60-64 anys 55-59 anys 50-54 anys 45-49 anys 40-44 anys 35-39 anys 30-34 anys 25-29 anys 20-24 anys 15-19 anys 10-14 anys % 5-9 anys 0-4 anys 6 4 2 0 2 4 6 nens joves adults gent gran 2.2.1 Pes de la població infantil i de la gent gran En línia amb el que es desprèn de l’anàlisi de la piràmide de població, l’anàlisi dels dos blocs d’edat extrems –població infantil fins a 14 anys i adults a partir de 65 anys- permeten copsar les grans transformacions demogràfiques que ha viscut Barcelona en els darrers anys. El gràfic adjunt permet veure com el descens relatiu de la població infantil es va anar contraposant de manera creixent a l’augment de la d’edat avançada, fins arribar a l’actual situació de relativa estabilitat. Gràfic 6: Pes de la població infantil i de la gent gran sobre la població total (%) (%) 25,0 21,3 21,7 21,6 20,7 20,8 21,3 20,5 20,0 17,9 17,4 14,8 14,4 15,0 13,3 11,9 12,3 12,6 12,5 11,5 11,7 10,0 5,0 0,0 1981 1986 1991 1996 2001 2006 2011 2016 2019 Població infantil en % (0-14 anys) Gent gran en % (65 anys i més) La distribució de la població infantil i de la gent gran per Àrees Estadístiques Bàsiques reflecteix importants diferències territorials. En termes relatius, les zones amb més nens 7 [Escriviu una cita del document o del resum d'un punt interessant. Powdweuw .dsaitlueaprh .ecol mqu adre de text a La població de Barcelona a 01/01/2019 se situen principalment al nord i a l’oest de la ciutat, alhora que les àrees amb més proporció de gent gran s’ubiquen a Horta-Guinardó, Nou Barris, Les Corts i Sant Martí. Mapa 2: Població de 0 a 14 anys per AEB (%), a Mapa 3: Població de 65 i més anys per AEB (%), a 01/01/2019 01/01/2019 2.2.2 Edat mitjana de la població L’edat mitjana de la població de Barcelona s’ha mantingut estable en els darrers anys, i el 2019 s’ha registrat un petit retrocés d’una dècima des del màxim de 44 anys assolit durant el trienni 2015-2017. L’ascens de l’edat mitjana de la població que es va registrar en les dues darreres dècades del segle passat –gairebé set anys més entre 1981 i 2001- es va frenar a mitjans de la dècada passada a mesura que els fluxos d’immigrants rejovenien la població. Des que es van afeblir aquests fluxos, l’edat mitjana de la població s’ha mantingut estable al voltant dels 43-44 anys. Gràfic 7: Edat mitjana de la població de Barcelona (anys) Edat (anys) 46 44 44,0 43,6 43,9 42 43,4 42,9 43,0 40 40,7 38 38,7 36 37,0 34 32 8 [Escriviu una cita del document o del resum d'un punt interessant. Powdweuw .dsaitlueaprh .ecol mqu adre de text a 1981 1986 1991 1996 2001 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 La població de Barcelona a 01/01/2019 2.3 Població segons nivell d’instrucció Any rere any, continua augmentant el nivell formatiu de la població. En la darrera dècada, la població de setze i més anys que té titulació universitària o un cicle formatiu de grau superior ha passat del 23,9% al 32,8%, i ho ha fet en una trajectòria ascendent ininterrompuda. Un altre tret destacable d’aquesta evolució és la creixent diferenciació entre homes i dones. Si ja fa deu anys la proporció de dones amb formació universitària (24,2%) ja superava la dels homes (23,6%), actualment aquesta diferència s’ha eixamplat (33,9% enfront 31,6%). Aquests dades confirmen una tendència general que també es veu a Catalunya i Espanya, com és una bretxa de gènere en el rendiment acadèmic a favor de les dones, especialment en les generacions joves que finalitzen un grau o un màster oficial. Gràfic 8: Població de 16 i més anys amb estudis Mapa 4: Població de 16 i més anys amb estudis universitaris o CFGS (%), a 01/01/2019 universitaris o CFGS per AEB (%), a 01/01/2019 36 33,9 34 32,8 32 31,6 30 28 26 24 22 20 Total Dones Homes 9 [Escriviu una cita del document o del resum d'un punt interessant. Powdweuw .dsaitlueaprh .ecol mqu adre de text a 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 La població de Barcelona a 01/01/2019 2.4 Noms més freqüents de la població Els noms més freqüents entre les dones empadronades són Maria, Montserrat, Marta, Carmen i Nuria. Entre els homes, Antonio, Jose, Jordi, David i Manuel4. Il·lustració 1: Noms més freqüents de les barcelonines per dècades de naixement Abans de 1930 1990-1999 2000-2010 • Maria • Laura • Maria • Carmen • Maria • Paula • Josefa • Marta • Laia 1930-1939 1980-1989 Després del 2010 • Maria • Laura • Julia • Carmen • Marta • Martina • Josefa • Cristina • Laia 1940-1949 1970-1979 • Carmen • Marta • M Carmen • Cristina • Maria • Monica 1950-1959 1960-1969 • Montserrat • Montserrat • M Carmen • Nuria • Carmen • M Carmen Il·lustració 2: Noms més freqüents dels barcelonins per dècades de naixement Abans de 1930 1990-1999 2000-2010 • José • Marc • Marc • Antonio • David • Alex • Francisco • Daniel • Pol 1930-1939 1980-1989 Després del 2010 • José • David • Marc • Antonio • Daniel • Alex • Manuel • Jordi • Pol 1940-1949 1970-1979 • José • David • Antonio • Jordi • Francisco • Daniel 1950-1959 1960-1969 • Antonio • Jordi • José • Antonio • Francisco • Jorge _______________ 4 Els noms no estan accentuats perquè la base de dades conté els noms amb majúscula i sense accentuar. 10 [Escriviu una cita del document o del resum d'un punt interessant. Powdweuw .dsaitlueaprh .ecol mqu adre de text a La població de Barcelona a 01/01/2019 3 ORIGEN I NACIONALITAT DE LA POBLACIÓ 3.1 Població per lloc de naixement Que les ciutats contemporànies són cada cop més heterogènies i atreuen població d’orígens més nombrosos i dispersos no és cap novetat. Barcelona s’emmarca dins d’aquesta tendència i veu any rere any com la seva població és més diversa. Gairebé la meitat dels residents de Barcelona han nascut fora de la ciutat. Des que la forta onada immigratòria de la primera meitat de la passada dècada va suposar una forta transformació en la composició de la població, el nombre de residents empadronats nascuts a Barcelona va caure significativament fins a estabilitzar-se al voltant del 52%. Enguany, amb un 50,1%, s’ha assolit el valor més baix de la sèrie. Les onades migratòries procedents de l’estranger van empènyer a la baixa les xifres relatives dels veïns que havien nascut a la resta d’Espanya i a l’alça les dels nascuts a l’estranger, que el 2019 representen un 26,3% del total d’empadronats. Gràfic 9: Pes de la població segons lloc de naixement (en %), a 01/01/2019 Pes (en %) 60,0% 50,0% 50,1% 40,0% 30,0% 26,3% 20,0% 16,3% 10,0% 7,3% 0,0% 1991 1996 2001 2010 2015 2019 Barcelona ciutat Resta de Catalunya Resta d'Espanya Estranger 3.1.1 La població nascuda a l’estranger: evolució i perfil De les gairebé 434.000 persones residents a Barcelona que han nascut a l’estranger, un 28,7% té nacionalitat espanyola, bé sigui per naixement o perquè l’han adquirit amb posterioritat. La distribució de la població de Barcelona segons lloc de naixement presenta moltes diferències en una visió territorial. Els mapes adjunts mostren per AEB aquesta desigual distribució en termes relatius. Les AEB en les que proporcionalment hi ha veïns que han nascut a Barcelona es troben a Sarrià-Sant Gervasi i Sant Andreu. Els nascuts a la resta de Catalunya tenen un pes important a Pedralbes a la zona de la Vila Olímpica del Poblenou, en tots dos casos està probablement lligat a població universitària. Les AEB amb un pes important de població nascuda a la resta d’Espanya es troben a Horta- Guinardó, Nou Barris i Sant Martí, mentre que les proporcions relatives més 11 [Escriviu una cita del document o del resum d'un punt interessant. Powdweuw .dsaitlueaprh .ecol mqu adre de text a La població de Barcelona a 01/01/2019 significatives de nascuts a l’estranger es troben a Ciutat Vella i d’altres zones de Sant Martí i de Nou Barris que concentren població de nacionalitat estrangera. Mapa 5: Població nascuda a Barcelona Mapa 6: : Població nascuda a la resta de per AEB (%), a 01/01/2019 Catalunya per AEB (%), a 01/01/2019 Mapa 7: Població nascuda a la resta d’Espanya Mapa 8: Població nascuda a l’estranger per AEB (%), a01/01/2019 per AEB (%), a 01/01/2019 Els principals països d’origen de la població nascuda a l’estranger són: Argentina, Perú, Equador, Colòmbia, Pakistan, Itàlia i Veneçuela, tots ells amb més de 20.000 persones. L’abundància de països sud-americans en aquestes primeres posicions es relaciona amb l’existència de tractats de doble nacionalitat entre Espanya i aquests països. El gràfic adjunt mostra la població nascuda a l’estranger ordenada segons nacionalitat. Evidentment, hi ha moltes coincidències entre nacionalitat i lloc de naixement, però també diferències interesants. Un dels casos més destacats és dels residents empadronats a Barcelona que han nascut a Argentina: menys d’una tercera part d’ells té 12 [Escriviu una cita del document o del resum d'un punt interessant. Powdweuw .dsaitlueaprh .ecol mqu adre de text a La població de Barcelona a 01/01/2019 nacionalitat argentina, gairebé el mateix percentatge dels que la tenen italiana5, alhora que gairebé un 40% la té espanyola. Gràfic 10: Població nascuda a l’estranger pels principals països de naixement i nacionalitat, a 01/01/2019 Persones 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0 Nacionalitat igual al país de naixement Nacionalitat espanyola Altra nacionalitat Si atenem als municipis d’origen dels residents que no han nascut a Barcelona, el principal punt d’origen és la ciutat de Madrid, seguit de grans ciutats de l’entorn metropolità, de capitals de província catalanes i d’altres grans capitals espanyoles com Saragossa, València, Sevilla o Granada. Gràfic 11: Població no nascuda a Barcelona per municipi de naixement, a 01/01/2019 Persones 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0 _______________ 5 Una tercera part de les persones de nacionalitat italiana empadronades a Barcelona provenen de Sud- Amèrica –en especial d’Argentina, Uruguai, Veneçuela i Brasil- i van obtenir nacionalitat italiana en demostrar que tenien avantpassats italians. A partir de 2018, les condicions per obtenir la nacionalitat italiana es van endurir. 13 [Escriviu una cita del document o del resum d'un punt interessant. Powdweuw .dsaitlueaprh .ecol mqu adre de text a 26.338 13.266 26.072 9.271 23.628 8.476 23.375 5.775 21.438 4.999 20.926 4.997 4.749 20.650 4.702 19.318 4.415 17.809 4.151 17.739 3.757 13.876 3.142 13.273 2.967 12.652 2.962 12.602 2.579 12.358 2.487 8.620 2.275 7.951 2.162 7.795 2.148 7.586 2.093 7.528 La població de Barcelona a 01/01/2019 3.2 Població per nacionalitat Un de cada cinc residents té nacionalitat estrangera. A Barcelona constaven empadronades a 1 de gener de 2019 333.516 persones de nacionalitat estrangera. Aquesta xifra, que representa un 20,2% de la població resident total- suposa un màxim tant en termes absoluts com relatius de la història recent de la ciutat. Gràfic 12: Població de Barcelona Gràfic 13: Evolució de la Població de Barcelona per nacionalitat per nacionalitat, taxa de variació (%) Milions de persones Var.(%) 1,8 12 1,6 10 1,4 8 1,2 6 1,0 4 2 0,8 0 0,6 -2 0,4 -4 0,2 -6 0,0 -8 Nacionalitat espanyola Nacionalitat estrangera Nacionalitat espanyola Nacionalitat estrangera Per quart any consecutiu l’evolució de la població empadronada a Barcelona té un comportament dual atenent a la seva nacionalitat: disminueix la població espanyola i augmenta l’estrangera. En tots dos casos són tendències que consoliden la trajectòria del trienni anterior, però tenen intensitats marcadament diferenciades: el 2019 el nombre d’espanyols cau un 0,8% i el nombre d’estrangers augmenta un 10,6%. 3.2.1 La població estrangera: evolució i perfil A Barcelona estan empadronades 333.516 persones estrangeres de 179 nacionalitats. Com s’ha vist, la població resident de nacionalitat estrangera segueix en ascens. Barcelona ha passat en només un quart de segle de tenir una població molt homogènia (l’any 1991 el pes dels estrangers no arribava a l’1,5% del total) a tenir un 20,2% de residents estrangers de 179 nacionalitats. Són deu nacionalitats més de les presents el 2015 a Barcelona. La forta onada migratòria de la primera dècada del segle XXI va representar un salt espectacular en la composició de la població de la ciutat, que va passar de tenir un 4,9% d’estrangers el 2001 a un 17,5% el 2010. A partir de llavors, aquest pes s’ha mantingut força estable fins aquest darrer anys, quan s’ha superat el 20%. 14 [Escriviu una cita del document o del resum d'un punt interessant. Powdweuw .dsaitlueaprh .ecol mqu adre de text a 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 La població de Barcelona a 01/01/2019 Gràfic 14: Pes de la població estrangera Gràfic 15: Població estrangera segons sobre el total (%) nacionalitat per continent Persones Pes (%) 350.000 25% 300.000 20% 250.000 15% 200.000 150.000 10% 100.000 5% 50.000 0% 0 Estrangers extracomunitaris Estrangers de la UE Europa Àfrica Amèrica Àsia Oceania Total estrangers Dins de la tendència general a l’alça, són els estrangers amb nacionalitats de països de la UE els que més creixen. En termes relatius, han passat de representar el 26,5% del total d’estrangers el 2010 a un 30,9% el 2019. La distribució dels estrangers per Barcelona no és homogènia, tot i que mica en mica els estrangers es van dispersant per tota la ciutat. Els barris i les AEB de Ciutat Vella són les que tenen una major presència relativa d’immigrants entre els seus veïns, seguits per algun dels barris de Sant Martí que toquen el Besòs, de Sant Andreu, de Nou Barris, de la part central de l’Eixample central. Mapa 9: Població amb nacionalitat estrangera a Mapa 10: Variació de la Població amb Barcelona per AEB (%), a 01/01/2019 nacionalitat estrangera a Barcelona per AEB (%), a 01/01/2019 L’augment de la població estrangera a Barcelona s’ha estès a tots els districtes, a tots els barris i a totes les AEB menys quatre. En termes absoluts, els increments més 15 [Escriviu una cita del document o del resum d'un punt interessant. Powdweuw .dsaitlueaprh .ecol mqu adre de text a 1991 1996 2001 2006 2008 2010 2012 2014 2016 2018 2019 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 La població de Barcelona a 01/01/2019 importants corresponen a l’Eixample (+5.025 persones) i a Sant Martí (+3.790 persones), els dos districtes més poblats de la ciutat. En termes relatius, els augments més significatius són els d’Horta-Guinardó (+11,8%) i Nou Barris (+10,5%). El gràfic següent ofereix una aproximació a la distribució de la població per districtes i nacionalitats segons edat, que es complementa amb les piràmides de la pàgina següent. Es pot veure com la distribució no és homogènia ni per edat ni per nacionalitat. Al districte de Ciutat Vella (districte 1), per exemple, s’aprecia la gran diferència de volum d’edats entre la població espanyola i l’estrangera. Gràfic 16: Població segons nacionalitat per districte i edat, a 01/01/2019 Pel que fa al perfil dels estrangers, la distribució entre homes i dones és molt equilibrada (167.087 homes i 166.429 dones), amb una mitjana d’edat de 33,8 anys, gairebé 13 anys menys que la mitjana dels espanyols. Els estrangers comunitaris són, de mitjana, una mica més grans (34,5 anys) que els extracomunitari (33,5 anys). 16 [Escriviu una cita del document o del resum d'un punt interessant. Powdweuw .dsaitlueaprh .ecol mqu adre de text a La població de Barcelona a 01/01/2019 Un 42,2 % dels estrangers que viuen a Barcelona tenen estudis universitaris o un Cicle Formatiu de Grau Superior. Si només considerem els de la Unió Europea, els titulats superiors arriben a un 62,8%, una proporció que representa el doble de la població espanyola. Pel que fa al temps d’empadronament, la meitat dels estrangers que viuen a Barcelona fa entre un i cinc anys que hi viuen, mentre que un 24,3% ha arribat en l’últim any a Barcelona. Gràfic 17: Piràmide de població dels residents Gràfic 18: Piràmide de població dels residents estrangers amb nacionalitat europea, a estrangers amb nacionalitat africana, a 01/01/2019 01/01/2019 Homes Dones Homes Dones 65 i més 65 i més 60-64 60-64 55-59 55-59 50-54 50-54 45-49 45-49 40-44 40-44 35-39 35-39 30-34 30-34 25-29 25-29 20-24 20-24 15-19 15-19 10-14 10-14 5-9 5-9 0-4 0-4 12000 8000 4000 0 4000 8000 12000 12000 8000 4000 0 4000 8000 12000 Gràfic 19: Piràmide de població dels residents Gràfic 20: Piràmide de població dels residents estrangers amb nacionalitat americana, a estrangers amb nacionalitat asiàtica, a 01/01/2019 01/01/2019 Homes Dones Homes Dones 65 i més 65 i més 60-64 60-64 55-59 55-59 50-54 50-54 45-49 45-49 40-44 40-44 35-39 35-39 30-34 30-34 25-29 25-29 20-24 20-24 15-19 15-19 10-14 10-14 5-9 5-9 0-4 0-4 12000 8000 4000 0 4000 8000 12000 12000 8000 4000 0 4000 8000 12000 Per continents, els estrangers més representats són europeus i americans, tots dos a la ratlla o per sobre de les 110.000 persones i augments superiors al 10% el 2019. Segueixen asiàtics (80.946 persones i un increment del 7,9%), africans (22.684 persones, +9,6%) i els originaris d’Oceania, que augmenten un 9,6% i per primer cop han depassat la frontera de les 500 persones inscrites al Padró. Les nacionalitats més representades són Itàlia6, Xina i Pakistan –totes amb més de 20.000 residents-, seguides de França, el Marroc, Colòmbia, Hondures, Perú i Veneçuela, totes amb més de 10.000 veïns. Al llarg del 2019, els col·lectius que més _______________ 6 Com s’ha vist anteriorment, moltes de les persones de nacionalitat italiana empadronades a Barcelona han nascut a Sud-Amèrica. 17 [Escriviu una cita del document o del resum d'un punt interessant. Powdweuw .dsaitlueaprh .ecol mqu adre de text a La població de Barcelona a 01/01/2019 residents empadronats han sumat són Itàlia (+4.776), Veneçuela (+2.249), Hondures (+2.202), Colòmbia (2.098) i França (+1.680). Gràfic 21: Població estrangera segons nacionalitats més freqüents, a 01/01/2019 Itàlia Xina Pakistan França Marroc, el Colòmbia Hondures Perú Veneçuela Filipines Bolívia Regne Unit Equador Alemanya Argentina Romania Rússia Brasil Índia República Dominicana Bangladesh Portugal Estats Units, els Ucraïna 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 35.000 40.000 Persones A tots els barris i a totes les AEB de Barcelona la nacionalitat predominant és l’espanyola. Però com s’ha vist abans, n’hi ha veïns de 179 nacionalitats més. Aquesta diversitat es palesa en el mapa adjunt, que recull la segona nacionalitat més freqüent després de l’espanyola per AEB. Són setze nacionalitats diferents, entre les que prevalen les d’Itàlia (que és la segona nacionalitat més freqüent a 139 AEB), Xina (32), Hondures (16) i Pakistan (15). 18 [Escriviu una cita del document o del resum d'un punt interessant. Powdweuw .dsaitlueaprh .ecol mqu adre de text a La població de Barcelona a 01/01/2019 Mapa 11: Nacionalitat més freqüent (després de l’espanyola) per AEB, a 01/01/2019 19 [Escriviu una cita del document o del resum d'un punt interessant. Powdweuw .dsaitlueaprh .ecol mqu adre de text a La població de Barcelona a 01/01/2019 4 DOMICILIS 4.1 Evolució i estructura dels domicilis de Barcelona Les dades de les persones residents a Barcelona que consten al full padronal informen de que els 1.650.358 barcelonins empadronats a la ciutat viuen en 662.787 domicilis, uns dos mil més que un any enrere; la mitjana de persones per domicili és, així, 2,49, lleugerament superior a la del 2018. Entre alguns dels trets característics dels domicilis barcelonins destaca que en un 24,9% d’aquests no hi viu cap home, mentre que només en un 14,9% no hi viu cap dona. Pel que fa a la presència de menors, a una gran majoria dels domicilis barcelonins -un 76,7%- no hi viu cap menor d’edat. El nombre de domicilis unipersonals és 205.243, un 31% del total. Aquestes llars unipersonals tenen un marcat accent femení: un 19% del total de domicilis de Barcelona estan ocupats per una dona sola, mentre que els ocupats per un home sol només representen l’11% del total. Mapa 12 Mapa 13 Domicilis unipersonals sobre total de domicilis Persones de 65 anys i més que viuen soles sobre per AEB (en %), a 01/01/2019 població 65 i més anys per AEB(en %), a 01/01/2019 La novetat de 2019 és que per primer cop en els darrers anys les llars unipersonals han deixat d’augmentar i es mantenen a un nivell similar al de l’any passat. Les persones que viuen en aquest tipus de llar suposen el 12,4% de la població. Pel que fa a la resta de domicilis, un 29,1% el composen dues persones, el 18,4% tres i el 13,7% quatre. Els domicilis en els què conviuen cinc o més persones representen un 7,8% del total. 20 [Escriviu una cita del document o del resum d'un punt interessant. Powdweuw .dsaitlueaprh .ecol mqu adre de text a La població de Barcelona a 01/01/2019 Gràfic 22: Domicilis de Barcelona segons nombre de membres, a 01/01/2019 Nombre de domicilis 250.000 200.000 150.000 100.000 50.000 0 1991 1996 2001 2006 2011 2016 2019 1 persona 2 persones 3 persones 4 persones 5 o més Quant als domicilis segons la nacionalitat dels membres, en un 77,9% dels domicilis viuen només persones de nacionalitat espanyola, en un 10,8% només persones de nacionalitat estrangera, i en el 11,3% restant conviuen persones de nacionalitat espanyola i estrangera. En comparació amb anys anteriors, persisteix la tendència a la baixa de la primera tipologia de domicilis i a l’alça dels dos darrers. Gràfic 23: Distribució dels domicilis segons nacionalitat dels components, a1.1.2019 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 Tots els membres espanyols Tots estrangers Domicilis mixtos (espanyols i estrangers) També hi ha una marcada diferència en l’edat mitjana dels residents d’aquests domicilis: en els primers l’edat mitjana és de 48 anys, molt més elevada que els 32,4 anys que tenen de mitjana els residents en domicilis on conviuen persones que només tenen nacionalitat estrangera; en els mixtos l’edat mitjana se situa en 35,5 anys. El nombre de domicilis col·lectius s’ha reduït lleugerament (són 1.516, 56 menys que un any enrere), però el nombre de residents empadronats en aquest tipus de domicili ha augmentat fins a prop de 32.000 (un 21% més que l’any anterior). Pel que fa a les persones residents a Barcelona que no poden demostrar un domicili fix de residència (SDF) i són empadronades a les seus dels centres de serveis socials de l’Ajuntament, a 1 de gener de 2019 ascendien a 12.986 persones que es distribuïen en tretze domicilis col·lectius. 21 [Escriviu una cita del document o del resum d'un punt interessant. Powdweuw .dsaitlueaprh .ecol mqu adre de text a La població de Barcelona a 01/01/2019 5 EL MOVIMENT DEMOGRÀFIC DEL 2018 Les dades que recullen el moviment demogràfic de la ciutat de Barcelona registrat entre l’1 de gener i el 31 de desembre del 2018 provenen de les variacions de les altes i les baixes registrades en el Padró municipal d’habitants i dels canvis de nacionalitat registrats en el Padró. Els resultats del moviment natural – naixements i defuncions- corresponen als registrats al Padró segons el lloc de residència de la persona empadronada. Els fluxos residencials i moviments migratoris –variacions residencials de la població-, són el resultat de l’explotació dels moviments d’entrada, de sortida, de canvi de domicili i administratius, que han tingut lloc al municipi de Barcelona durant l’any 2018 i que han estat recollits en el Padró Municipal d’Habitants. Cal destacar que una part de les variacions residencials de la població són executades d’ofici per la administració –altes per omissió i baixes per caducitat en la inscripció al Padró i/o duplicitat-, són el que anomenem moviments administratius, que tot i no saber exactament quan s’han produït es comptabilitzen en el moment en què s’ha fet efectiva la seva inscripció. 5.1 Evolució dels moviments demogràfics El saldo entre altes i baixes al Padró al llarg de l’any 2018 ha estat positiu a Barcelona, resultat d’un saldo natural negatiu (-2.349 persones) i d’un de migratori i administratiu positiu7 (+24.428 persones). L’eixamplament del saldo positiu de 2018 ha vingut totalment marcat per l’evolució del saldo migratori i l’administratiu. El vegetatiu ha estat més negatiu del que ho va ser un any abans, perquè els naixements han registrat una forta davallada (-4,7%) que no ha pogut compensar la davallada (més minsa) de les defuncions. Però, en volum, les forces més potents són l’emigració i la immigració, ambdues a l’alça (+5,1% la primera, +13,0% la segona). _______________ 7 El saldo migratori correspon a les diferències entre la població que és dona d’alta al padró per canvi de residència habitual amb origen a l’estranger o a un altre municipi d’Espanya i la que es dona de baixa. Per realitzar una inscripció per un fet migratori és necessari justificar estar inscrit en algun registre d’empadronament. Quan no es pot justificar un lloc d’origen i/o destinació perquè no es consta inscrit en cap altre Padró d’algun municipi o en el Padró d’espanyols residents a l’estranger, es genera una alta d’ofici administrativa, anomenada alta per omissió. Les baixes administratives corresponen a les baixes per caducitat en la inscripció en el Padró fruït de l’aplicació de la reforma de la Llei d’estrangeria de 2003 que estableix l’obligació dels estrangers no comunitaris sense autorització de residència permanent, de renovar la seva inscripció padronal cada dos anys. També s’inclouen les baixes d’estrangers comunitaris que no han comunicat el canvi de residència i les baixes per duplicitat en altres registres. El saldo administratiu és la diferència entre les altes per omissió i les baixes per caducitat i/o duplicitat. Aquests dos factors es comptabilitzen en el moment en que es registren. 22 [Escriviu una cita del document o del resum d'un punt interessant. Powdweuw .dsaitlueaprh .ecol mqu adre de text a La població de Barcelona a 01/01/2019 Gràfic 24: Saldo natural, migratori i administratiu a Barcelona (2001-2018) Persones 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0 -10.000 -20.000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Saldo natural Saldo migratori i administratiu El detall dels saldos demogràfics del 2018 per districtes palesa que a tots ells el saldo és positiu, però amb notables diferències. A Ciutat Vella i a Sants Montjuïc és on la contribució al creixement ha estat més important; on menys, a Sarrià-Sant Gervasi i a Les Corts, on la població roman molt estable. Per components, el saldo vegetatiu és negatiu a tot arreu, amb l’excepció de Ciutat Vella on és molt baix però positiu (82 persones). Contràriament, tots els districtes guanyen població pel moviment migratori, amb l’Eixample i Ciutat Vella com a grans receptors (entre tots dos, absorbeixen el 42,7% del total de nous immigrants del 2018). El saldo administratiu és negatiu a tot arreu, mentre que en els canvis de domicili dins de la ciutat són l’Eixample, Ciutat Vella i Gràcia els únics que perden veïns en favor d’altres districtes. Gràfic 25: Saldos dels moviments demogràfics per Districtes, 2018 Persones 10.000 7.500 5.000 2.500 0 -2.500 -5.000 -7.500 -10.000 1. Ciutat 2. 3. Sants- 4. Les 5. Sarrià- 6. Gràcia 7. Horta- 8. Nou 9. Sant 10. Sant Vella Eixample Montjuïc Corts Sant Guinardó Barris Andreu Martí Gervasi Saldo natural Saldo migratori Saldo administratiu Saldo per canvi domicili Saldo Total 23 [Escriviu una cita del document o del resum d'un punt interessant. Powdweuw .dsaitlueaprh .ecol mqu adre de text a La població de Barcelona a 01/01/2019 5.1.1 El moviment natural de la població Barcelona va registrar durant l’any 2018 al padró 12.889 altes per naixement i 15.238 baixes per defunció. D’ençà 1985 Barcelona registra cada any més defuncions que naixements, però mentre les defuncions es mantenen estables al voltant de les 15.000 anuals, l’evolució dels naixements reflecteix una gran transformació demogràfica que es completa amb l’evolució dels moviments migratoris. Els gràfics adjunts recullen aquests moviments durant les cinc darreres dècades. Gràfic 26: Naixements i Defuncions Gràfic 27: Immigrants, Emigrants i moviments (1971-2018) administratius (1971-2018) Persones Persones 35.000 140.000 30.000 120.000 25.000 100.000 20.000 80.000 15.000 60.000 10.000 40.000 5.000 20.000 0 0 1971 1981 1991 2001 2011 1971 1981 1991 2001 2011 Immigrants i altes administratives Naixements Defuncions Emigrans i baixes administratives El nombre de naixements es va reduir un 4,7% l’any 2018, mentre que la taxa de natalitat es va situar en un 8‰, la més baixa des de 2003. Pel que fa a les dades de fecunditat, les dades de 2017 –les darreres disponibles- confirmen la tendència descendent. Per un cantó, la taxa de fecunditat reflecteix un nou retrocés fins el 36,6‰, lleugerament inferior a la del bienni precedent. Per grups d’edat, el de les dones de 30 a 34 anys és la més alta, amb un 76,1‰, seguida de les de 35 a 39 amb un 73,4‰. La mitjana d’edat de la mare en tenir el primer fill va ser de 33,6 anys, mig any més que fa 4 anys. Pel que fa a l’Índex Sintètic de Fecunditat, el nombre mitjà de fills per dona en edat fèrtil va ser de 1,16 fills per dona. Com a Europa (1,59 fills per dona l’any 2017), està molt per sota del nivell de reemplaçament d’una població. En línia amb els registres històrics universals que mostren que sempre neixen més nens que nenes, Barcelona el 2018 va anotar 6.514 naixements de nens i 6.375 de nenes. Els nadons de nacionalitat estrangera continuen guanyant pes relatiu: el 2018 van suposar un 23% el total, gairebé quatre punts més que el 2014. Pakistan, Itàlia, el Marroc i Xina són les principals nacionalitats dels nadons de nacionalitat estrangera registrats al Padró durant l’any 2018. La taxa de natalitat de la població espanyola va ser l’any 2017 del 7,4‰ i la de l’estrangera del 10,5‰. Quant els noms més freqüents dels nadons, entre les nenes es van imposar Emma, Júlia/Julia, Sofia/Sofía, Lucia i Martina. Pel que fa als nens, els noms més posats van ser Marc, Pol, Àlex/Álex, Lucas i Pau. Amb lleugeres variacions d’ordre, són noms que es repeteixen en els darrers anys. 24 [Escriviu una cita del document o del resum d'un punt interessant. Powdweuw .dsaitlueaprh .ecol mqu adre de text a La població de Barcelona a 01/01/2019 Pel que fa a la mortalitat, l’any 2018 van morir més dones (8.077) que homes (7.161), i en una immensa majoria –un 97,9%- van ser persones de nacionalitat espanyola, en sintonia amb la composició demogràfica i a l’estructura d’edats de la població. La mitjana d’edat de les persones que van morir va ser de 81,8 anys, consolidant la tendència a l’alça dels darrers anys. L’esperança de vida de la població resident a Barcelona, per l’any 2016 –darrera data disponible- segueix estabilitzada a l’entorn dels 84,2 anys, 81,2 en el cas dels homes i 86,9 en el de les dones. En ambdós casos s’ha perllongat un lleuger repunt a l’alça, com en anys anteriors. Els darrers registres de nupcialitat confirmen un lleu repunt a l’alça del nombre de matrimonis i de l’edat dels cònjuges. Les darreres dades disponibles –de l’any 2017- informen de que es van celebrar 6.351 matrimonis de residents, un 3,1% més que un any enrere. D’aquests matrimonis, un 23,9% va ser entre dues persones de nacionalitat estrangera, mentre que un 6,4% va ser entre una persona de nacionalitat espanyola i una d’estrangera. Del total de matrimonis un 83,8% van ser civils; aquest percentatge puja fins el 88,5% quan un cònjuge és espanyol i l’altre estranger. Des del punt de vista territorial, tots els districtes excepte Ciutat Vella han registrat el 2018 un saldo natural negatiu. Per barris, la contribució positiva del saldo vegetatiu s’estén a 19 dels 73 barris, mentre que en termes d’Àrees Estadístiques Bàsiques són 71 de 233. Mapa 14: Saldo del moviment demogràfic natural (naixements-defuncions) per AEB, 2018 La taxa de natalitat de Barcelona (naixements registrats al padró per mil habitants) l’any 2018 ha estat del 8,0‰. Les taxes més elevades se situen a l’extrem nord de la ciutat i algunes zones de Sant Martí, Ciutat Vella o Gràcia. La taxa de mortalitat (defuncions de residents registrades al padró per mil habitants) l’any 2018 ha estat del 9,6‰. Destaquen els valors de les AEB de l’extrem muntanyenc d’Horta-Guinardó, amb població força envellida. Als dos mapes, com passa amb molts altres indicadors, la gran extensió geogràfica de la Zona Franca està descompensada amb el seu escàs pes demogràfic. 25 [Escriviu una cita del document o del resum d'un punt interessant. Powdweuw .dsaitlueaprh .ecol mqu adre de text a La població de Barcelona a 01/01/2019 Mapa 15: Taxa de natalitat per AEB (‰), 2018 Mapa 16: Taxa de mortalitat per AEB (‰), 2018 5.1.2 El moviment migratori i administratiu de la població Durant l’any 2018 a Barcelona es va registrar un saldo migratori (immigrants menys emigrants) positiu de 42.839 persones i un saldo administratiu (altes per omissió menys baixes per inscripció indeguda o caducitat) negatiu de 18.411 persones. En conjunt, 2018 anota un saldo migratori i administratiu positiu de 24.428 persones. Principalment, Barcelona importa adults joves procedents de l’estranger. Per edats el saldo ha estat positiu en nens, joves i adults fins les edats avançades; en canvi, a partir dels 55 anys, els saldos són negatius. El guanys quantitativament més importants per franges d’edat són els corresponents a adults joves de 25 a 29 anys (+10.051 persones), a joves de 20 a 24 anys (+7.873 persones) i a adults de 30 a 34 anys (+4.038 persones). Del total d’altes per immigració (102.314 persones) un 16,3% tenen origen a la resta de Catalunya, un 9% a la resta d’Espanya, i el 74,7% procedeix de l’estranger. Per municipis, els fluxos més nombrosos amb origen a la resta d’Espanya són els originaris de l’Hospitalet de Llobregat, Madrid, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès i Terrassa. De l’estranger, els principals punts d’origen són Veneçuela, Argentina, Colòmbia, Itàlia, Hondures, Perú i França. Pel que fa a les baixes per emigració, les destinacions principals són l’estranger (25.811 persones), resta de Catalunya (24.355 persones) i la resta d’Espanya (9.309 persones). Tanmateix, cal tenir present que una part important de la població de nacionalitat estrangera és donada de baixa per caducitat en la inscripció al Padró, sense poder saber, per tant, la seva destinació. Igualment, desconeixem la procedència dels moviments generats per les altes per omissió. El perfil predominant dels emigrants correspon a persones joves que van majoritàriament a la resta de Catalunya i a la resta d’Espanya. Com en el cas dels 26 [Escriviu una cita del document o del resum d'un punt interessant. Powdweuw .dsaitlueaprh .ecol mqu adre de text a La població de Barcelona a 01/01/2019 immigrants, les franges d’edat d’entre 25 a 29 anys (-7.693 persones), de 30 a 34 (- 8.690 persones) i de 35 a 39 (-7.612 persones) són quantitativament les més importants. Per nacionalitat, dues terceres parts dels emigrants són espanyols, i els lloc preferits de destinació són, com en el cas dels immigrants però amb lleugeres variacions d’ordre, grans ciutats de l’entorn metropolità de Barcelona i Madrid: per ordre, són l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Madrid, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès, Sabadell i Terrassa. A l’estranger van emigrar l’any 2018 5.162 persones, a destinacions molt disperses, entre les quals les més importants en termes numèrics són Regne Unit, els Estats Units, Alemanya, França, Equador i Colòmbia. Mapa 17: Saldo migratori i administratiu per AEB, Mapa 18: Saldo per canvis de domicili intern 2018 (AEB d’alta-AEB de baixa) per AEB, 2018 Continua augmentant el nombre de persones que canvien de domicili dins de la ciutat. Els 92.410 canvis de domicili que es van registrar el 2018 a Barcelona suposen un augment del 7,6% en relació amb els registrats un any enrere. Aproximadament la meitat de les persones que canvien de domicili dins de Barcelona (un 49,2%) opten per romandre en el mateix districte. Els districtes amb una taxa més alta d’autocontenció són Nou Barris (57,8%) i Sarrià-Sant Gervasi (55,3%), mentre que Gràcia (37,5%) i Les Corts (39,8%) són els districtes que menys retenen els seus residents quan canvien de domicili dins de la ciutat. L’edat mitjana dels residents que canvien de domicili dins de la ciutat és 33,8 anys, majoritàriament (un 56,6%) de nacionalitat espanyola. D’entre els estrangers, els que generen més desplaçaments interns són italians, pakistanesos, xinesos i hondurenys. Pel que fa als canvis de nacionalitat, durant l’any 2018 ha canviat la nacionalitat de 5.307 residents, dels quals 4.778 n’han adquirit l’espanyola. L’edat mitjana de les persones que han canviat de nacionalitat és 28 anys. 27 [Escriviu una cita del document o del resum d'un punt interessant. Powdweuw .dsaitlueaprh .ecol mqu adre de text a