Estratègia de  
mobilitat turística  
de Barcelona 
 
 
 
Mesura de Govern  
  
Novembre 2017  
 
 
Direcció de Serveis de Mobilitat 
Direcció de Turisme   
 
  
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
índex 
INTRODUCCIÓ 4 
PRESENTACIÓ 5 
EL MARC DE REFERÈNCIA DE L’ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 6 
PRINCIPIS RECTORS DE L’ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 7 
ESTRUCTURA DEL DOCUMENT 7 
METODOLOGIA 8 
DIAGNOSI 12 
1.1. CARACTERITZACIÓ DE LA CIUTAT TURÍSTICA 13 
TEMPS I RITMES DE LA CIUTAT TURÍSTICA 13 
1.2. CARACTERITZACIÓ ESPACIAL DEL TURISME A BARCELONA I AL SEU ENTORN 14 
UN CIUTAT DENSA I CONCENTRADA 14 
CARACTERITZACIÓ DEL VISITANT A BARCELONA 15 
1.3. PORTES D’ENTRADA A BARCELONA 17 
1.4. MOBILITAT DELS TURISTES A LA CIUTAT 19 
1.5. CONCLUSIONS 29 
LÍNIES ESTRATÈGIQUES 31 
PROPOSTES D’ACTUACIÓ 35 
1. INCORPORAR LA MOBILITAT TURÍSTICA EN LA PLANIFICACIÓ DE LA MOBILITAT METROPOLITANA, TANT 
D’INFRAESTRUCTURES COM DE SERVEIS DE LES DIFERENTS ADMINISTRACIONS I OPERADORS 37 
2. ELABORAR PLANS DE MOBILITAT ESPECÍFICS PELS ESPAIS DE GRAN AFLUÈNCIA 39 
3. PRIORITZAR ELS DESPLAÇAMENTS A PEU DELS VISITANTS 43 
4. FOMENTAR UN ENCAIX MÉS EFICIENT DE LA DEMANDA TURÍSTICA EN EL TRANSPORT PÚBLIC 46 
5. DISSENYAR SOLUCIONS ESPECÍFIQUES ALS PROBLEMES DE CONGESTIÓ DE LA XARXA D'AUTOBÚS URBÀ 48 
6. REVISAR LA POLÍTICA TARIFÀRIA DEL SISTEMA DE TRANSPORT  PÚBLIC 52 
7. AVANÇAR EN UN MODEL DE REGULACIÓ I MILLORA DEL TRANSPORT DISCRECIONAL DE SERVEIS TURÍSTICS 54 
  
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
8. REPENSAR EL SERVEI DELS BUSOS TURÍSTICS DE LA CIUTAT 57 
9. REDUIR L’IMPACTE DE L’ÚS TURÍSTIC DE LA BICICLETA, LA MOTO I ELS VMP 59 
10. MILLORAR LA GESTIÓ EN XARXA DEL SISTEMA DE TRANSPORT D’ACCÉS A LA CIUTAT 63 
11. REFORÇAR LA QUALITAT DEL SERVEI DE TAXI EN L’ÚS TURÍSTIC 67 
12. SISTEMATITZAR LA INFORMACIÓ I IMPLEMENTAR UN SISTEMA DE MONITORITZACIÓ DE LA MOBILITAT 
TURÍSTICA 69 
 
 
  
 
  
 
 
 
 
 
Introducció 
  
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
 
 
Presentació 
Barcelona s'ha convertit en una ciutat turística en temps rècord, consolidant-se com 
una de les principals destinacions urbanes europees. L’activitat turística és avui 
central en la configuració de la realitat urbana donat l’ús específic del territori, la 
intensitat de les seves pràctiques i els efectes en la vida quotidiana. En aquest sentit, 
la mobilitat és un dels aspectes més determinants en la configuració de la 
destinació. El turisme porta la mobilitat implícita, ja que existeix en tant que hi ha 
persones, objectes o imatges desplaçant-se d'un lloc a un altre. Avions, trens, 
transport viari o creuers possibiliten l'arribada i la sortida de turistes i excursionistes 
a Barcelona i al seu entorn. Alhora, els turistes i els visitants es mouen a l’interior 
de la ciutat a través de formes diverses, amb patrons i ritmes específics. Així, la 
motivació de l'estada, l'estacionalitat, la temporalitat de la visita, el mitjà de 
transport, l'estat de la xarxa d'infraestructures de transport o els itineraris més 
freqüentats, entre d’altres, són paràmetres que condicionen l'impacte de l'ús 
turístic de la mobilitat en la ciutat.  
L'Estratègia de mobilitat turística (EMT) neix fruit de la necessitat de donar resposta 
als reptes per gestionar la ciutat, com a conseqüència de l'augment del nombre de 
turistes a Barcelona i la previsió de creixement a mig termini. L’EMT aprofundeix en 
el coneixement de la mobilitat turística per tal d’incorporar-la com una part 
inherent de la mobilitat urbana, deixant de tractar-la com a excepcional, 
incorporant com a pròpies les dinàmiques, les demandes i les pràctiques de la 
mobilitat turística.  
La present estratègia de mobilitat turística té el propòsit d’analitzar de forma exhaustiva 
les característiques de la mobilitat turística a fi de diagnosticar els reptes més 
importants, per tal de definir unes línies estratègiques i unes propostes d'actuació que 
fomentin un mode de visita responsable i compatible amb la mobilitat quotidiana, 
garanteixin l’ús racional i coherent dels sistemes de transport i donin resposta a 
l'estratègia de gestió de la destinació. La present estratègia de mobilitat ha d'abordar 
doncs, de forma coordinada, les principals qüestions entorn dels usos turístics de la 
mobilitat, ordint un relat coherent i tenint en compte la seva complexitat en l'escenari 
urbà i metropolità on esdevenen aquestes pràctiques. Aquest és un exercici sense 
precedents a Barcelona i un exercici inèdit a les altres grans destinacions urbanes 
europees. Mai un document havia estructurat una anàlisi global de les pautes de 
mobilitat turística encaminada per dissenyar polítiques urbanes. 
 
5 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
El marc de referència de l’estratègia de mobilitat turística de 
Barcelona 
L’Estratègia de Mobilitat Turística és el resultat de la integració de les polítiques de 
mobilitat amb les polítiques de turisme, i pretén resposta, de forma simultània, als 
requeriments del PMU (2013-2018) i als reptes i objectius del Pla Estratègic de 
Turisme 2020 (PET20). Així doncs, l’EMT ha d’exercir de frontissa entre el PMU 
(2013-2018) i el PET20, assumint-ne els seus compromisos.  
Per una banda, el PMU 2013-2018 planteja quatre objectius estratègics que aquesta 
estratègia ha d’assumir per tal de ser coherent amb les polítiques de mobilitat 
urbana. Els quatre objectius són: 
1. Mobilitat Segura: reduir l’accidentalitat. Millorar la seguretat viària i el respecte 
entre els usuaris i usuàries del diferents modes de transport (sostenibilitat vital). 
2. Mobilitat Sostenible: reduir els perjudicis de la mobilitat sobre el medi ambient. 
Optimitzar la gestió de la mobilitat i la utilització dels recursos (sostenibilitat 
ecològica) i optimització del rendiment de l’espai per mobilitat. 
3. Mobilitat Equitativa: promoure la cohesió social. Distribuir equitativament els béns, 
serveis i oportunitats entre la població (sostenibilitat sociocultural). Garantir el dret 
a la mobilitat. Millorar la qualitat de vida. 
4. Mobilitat Eficient: reduir la congestió. Ordenar eficientment el territori i les 
activitats que s’hi desenvolupen (sostenibilitat econòmica). 
En aquest sentit, el document del PMU, en la Mesura 3.4. s’especifica la necessitat 
“d’elaborar i implementar el Pla de Mobilitat Turística”, esmentant explícitament la 
necessitat de promoure una millora de la fluïdesa, la seguretat viària dels espais de 
gran afluència turística així com la reducció de la contaminació atmosfèrica i 
acústica de les zones urbanes.  
 
Per altra banda, el Pla Estratègic de Turisme 2020 posa de manifest la necessitat de 
gestió de les activitats turístiques i els seus efectes, com els que provoca la 
intensificació i l’expansió d’algunes pràctiques vinculades a l’ús turístic de la ciutat, 
tals com els usos turístics de la mobilitat, que per la seva excepcionalitat o pel volum 
d'usuaris, requereixen repensar, redissenyar, gestionar o regular pràctiques 
específiques. Amb aquest propòsit el PET20 insta a dissenyar d’un instrument que 
permeti obtenir una diagnosi en profunditat de la mobilitat turística, definir els 
reptes i els objectius d'actuació i vehicular-hi mesures concretes que siguin 
coherents amb la política de mobilitat urbana així com amb les estratègies de la 
gestió turística. L’elaboració d’aquesta estratègia permet donar resposta a diversos 
objectius que defineix el PET2020 tals com reduir els impactes dels usos turístics de 
la mobilitat, tant pel que fa els serveis regulars de transport públic com els usos 
6 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
turístics específics; promoure modes de mobilitat sostenible per tal de reduir 
l’impacte de la mobilitat dels visitants; o explorar sistemes que permetin conèixer a 
temps real els fluxos de mobilitat amb l’objectiu de gestionar-los, redreçar-los o 
potenciar espais de visita. 
 
Principis rectors de l’estratègia de mobilitat turística de 
Barcelona 
A fi d’emmarcar l’actuació de l’EMT, i després d’una presentació preliminar de la 
diagnosi, el 4 de febrer de 2016 es van decidir els principis rectors en sessió del 
Pacte per la mobilitat en el marc del Pla d’Actuació Municipal 2019 PAM.  
El principis rectors d’aquesta estratègia són: 
• Assolir un repartiment modal de les visites més sostenible, segur, equitatiu, eficient 
i saludable: Es proposaran actuacions de millora generals de ciutat, millores 
sectorials per cada mode de transport i millores territorials a cada node turístic. 
• Fomentar un mode de visita que sigui responsable i compatible amb la dinàmica 
ordinària de la mobilitat a la ciutat: Preservar i millorar la qualitat dels serveis de 
mobilitat dels residents, afavorint el gaudiment de la ciutat. 
• Establir mecanismes de monitorització de la mobilitat turística: Sistematitzar la 
recollida de dades per fer el seguiment. Anàlisi dels fluxos d'entrada i sortida del 
Port/Aeroport/Est Sants i vincular-les a l'Observatori de l'Activitat Turística. 
• Promoure una connectivitat intermodal en l’àmbit metropolità que contribueixi a 
dimensionar i afavorir la mobilitat turística de BCN en un entorn més ampli que els 
límits de la ciutat. 
Aquests principis rectors consensuats de forma col·lectiva han emmarcat tant 
l’objecte d’anàlisi, els reptes de la diagnosi, com la construcció de les línies 
estratègiques i les propostes d’actuació derivades.  
 
 
Estructura del document 
Els continguts d’aquest document s’han organitzat en 3 grans capítols que 
s’estructuren de manera lògica i culminen amb les línies estratègiques (capítol 2), i 
les línies d’actuació (capítol 3), la part central d’aquesta estratègia.  
La fase de diagnosi l’integren uns primers apartats on es desgrana la l’activitat 
7 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
turística de la ciutat des del punt de vista espacial i temporal per tal de conèixer-ne 
els ritmes i la distribució dintre la destinació Barcelona, i s’analitza la quantitat i el 
perfil dels visitants. En el tercer apartat s’analitzen en profunditat les diferents 
portes d’entrada a la ciutat, és a dir, l’accés per l’aeroport, l’accés en ferrocarril, 
l’accés marítim i l’accés per carretera. En el quart apartat s’analitza la mobilitat 
interna dels turistes a la ciutat, per una banda, a través dels principals resultats de 
l’enquesta realitzada ad hoc per aquesta estratègia i que ens permet conèixer les 
principals característiques dels seus desplaçaments, i per l’altra, una anàlisi 
exhaustiva dels diferents elements que integren els diversos mitjans de transport 
de la destinació. Aquesta fase de diagnosi es tanca amb un cinquè apartat que 
destaca els reptes que planteja la mobilitat turística tant pel que fa a la seva 
governança, als reptes territorials, a l’ús del sistema de mobilitat o dels mitjans de 
transport predominantment turístics.  
En el capítol 2, es detallen les cinc línies estratègiques que proposa aquesta 
estratègia per assolir l’objectiu de fomentar un mode de visita responsable i 
compatible amb la mobilitat quotidiana, garantint l’ús racional i coherent dels 
sistemes de transport i de l’espai púbic a la ciutat. En el capítol 3, es desenvolupen 
i concreten les dotze línies d’actuació que donen resposta als reptes que han 
emergit de la diagnosi i de les sessions de treball que han fet conjuntament el Pacte 
per la Mobilitat i el Consell de Turisme i Ciutat durant el mes d’octubre de 2017.  
Metodologia 
L’estratègia de mobilitat turística actua amb la voluntat d’obtenir anàlisi en 
profunditat de la conjuntura actual i dels escenaris de futur. Metodològicament en 
el procés d’elaboració s’han usat diferents eines tals com l’anàlisi d’estudis i 
estadístiques que es detallen a continuació, com les reunions amb els grups 
municipals i els principals agents interessats (Guàrdia Urbana, TMB, FGC, Districtes, 
guies, Operadors autobús discrecional, etc), i la realització d’una enquesta ad hoc.  
Principals fonts d’informació emprades;  
• Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona (PMU 2013 – 2018) Ajuntament de Barcelona 
• Pla Estratègic de Turisme 2020. Ajuntament de Barcelona 
• Enquesta de l’Activitat Turística a la ciutat de Barcelona, 2016. Ajuntament de 
Barcelona 
• Estadístiques de turisme a Barcelona ciutat i entorn. Ajuntament de Barcelona, 
Diputació i Turisme de Barcelona.  
• Comparativa de la gestió d’autocars i bus turístic amb altres ciutats europees. 
Ajuntament de Barcelona i B:SM 
• Activitat de creuers a Barcelona. Impacte sobre l’economia catalana i perfil 
socioeconòmic del creuerista (2014). Port de Barcelona 
• Estudi d’Impacte Econòmic de l’Activitat de Creuers del Port de Barcelona 2016. 
8 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
Port de Barcelona 
• Anàlisi de la incidència turística a l’espai públic a partir d’indicadors en tres àmbits 
de la ciutat de BARCELONA. Urbaning 2015. Ajuntament de Barcelona 
• Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics Ajuntament de Barcelona 
• Enquesta de Caracterització dels Turistes a la Província de Barcelona 2016. 
Diputació de Barcelona 
• Enquesta de l’Activitat turística a la ciutat de Barcelona 2016. Ajuntament de 
Barcelona. 
• Pla Director d'Infraestructures 2011-2020 
• Estudi d’una estació d’autocars turístics a Glòries: una visió i reflexió a nivell de 
ciutat (2015). Barcelona Regional 
• Caracterització dels turistes a la Costa Barcelona 2014. Ajuntament i Diputació de 
Barcelona. 
• Enquesta EMT i Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF). Autoritat del Transport 
Metropolità (ATM) 2015 
• Estudi validació IoT and Big Data Tourism. Ajuntament de Barcelona 
• Regulació de vehicles de mobilitat personal i cicles de més de dues rodes. 
Ajuntament de Barcelona, 2017 
• Dades Bàsiques de la mobilitat 2015. Ajuntament de Barcelona 
• Enquesta als clients del Tramvia Blau. Gabinet d’Estudis de TMB. Agost 2016 
• Enquesta als clients del Telefèric de Montjuïc. Gabinet d’Estudis de TMB. Agost 2016 
 
En la fase de diagnosi ha estat fonamental l’anàlisi exhaustiu de totes les fonts 
possibles, i la col·laboració de diferents actors, per una banda, aquells que 
representen i gestionen la mobilitat en els 10 districtes de Barcelona i per altra, 
nombrosos agents i operadors privats que treballen a la ciutat, molts dels quals 
formen part del Pacte per la Mobilitat engegat per l’Ajuntament de Barcelona. Els 
actors que han contribuït a abastar la complexitat del fenomen en la fase de 
diagnosi han estat (Guàrdia Urbana de Barcelona, Serveis Tècnics i Serveis a les 
Persones, Departament de Promoció Econòmica, Port de Barcelona, Barcelona 
Serveis Municipals (B:SM), Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Diputació de 
Barcelona (DIBA), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Bicitours, 
Associació de Guies Habilitats per la Generalitat de Catalunya per un Turisme 
Responsable i de Qualitat (AGUICAT), Associació Professional d’Informadors 
Turístics de Barcelona (APIT), Federació Empresarial Catalana d’Autotransport de 
Viatgers (FECAV), Associació de Mobilitat i Turisme Sostenible de Barcelona (MiTS), 
Avant Grup, Fira de Barcelona, Institut Municipal de Discapacitats (IMPD), Reial 
Automòbil Club de Catalunya (RACC), Associació d’Empresaris de Transport 
Discrecional de Catalunya (AUDICA), Associació Empresarial de Lloguer de Vehicles 
sense Conductor de Catalunya (AEVAC), Cooltra, Avancar Car Sharing, Institut 
Metropolità del Taxi (IMeT). 
9 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
També s'ha posat en marxa una enquesta específica per tal d'aprofundir en les 
característiques de la mobilitat dels turistes així com també nous càlculs del nombre 
total de visites i desplaçaments. 
Enquesta de mobilitat turística 
La seva realització ha estat imprescindible per elaborar l’Estratègia de mobilitat 
turística, ja que es comptava amb estadística oficial sobre les característiques de 
l’accés a Barcelona (Enquesta de l’Activitat turística a la ciutat de Barcelona. Any 
2016. Ajuntament de Barcelona), però no de la mobilitat interna a la ciutat. Es van 
realitzar dues onades d’enquestació realitzats a punts emblemàtics i turístics de la 
ciutat amb l’objectiu de conèixer d’una banda el perfil sociodemogràfic del visitant 
i de l’altra, la més rellevant, la manera com es mou per Barcelona ciutat. Els detalls 
metodològics de l’enquesta es troben a l’Annex I, però es considera rellevant posar 
de manifest també en aquest punt del document que la dificultat d’identificar els 
excursionistes i els creueristes i la poca mostra recollida ha fet pertinent descartar-
los de l’anàlisi per la poca significació dels resultats. Així mateix, ha posat de relleu 
la conveniència de realitzar campanyes específiques per tal de conèixer el 
comportament específic d’excursionistes i creueristes.  
Quantificació dels visitants 
En aquesta Estratègia de Mobilitat turística s’ha fet una proposta alternativa 
d’estimació del nombre de visitants a la ciutat de Barcelona, de la que proposava 
l’estudi d’Impacte econòmic de l’activitat turística a la ciutat de Barcelona. Escenari 
intermedi- 2013. Insetur. Universitat de Girona, 2015, i amb la qual s’havia estat 
treballant fins el moment. Aquell estudi estimava per al 2013, 29.283.504 de 
visitants a la ciutat, xifra que queda àmpliament superada per l’estimació actual que 
proposada per aquesta estratègia. 
En el marc d’aquesta estratègia per a la categoria de visitants s’ha definit dos 
col·lectius: 
• Els turistes, com aquells visitants que pernocten al Barcelonès al menys una nit, en 
hotels, hostals, apartaments o d’altres tipologies allotjament turístic.  
• Els excursionistes, com aquells visitants que són turistes en un altre indret de 
Catalunya (fora Barcelonès) que estan a la ciutat només un dia sense pernoctar-hi. 
S’inclouen en aquesta categoria també els creueristes que no pernocten a la ciutat. 
Així doncs, s’ha quantificat de la població flotant de caràcter turístic que fa un ús 
temporal del territori Barcelona i que hi està vinculada durant un temps determinat. 
En introduir la variable temps per tal de conèixer la població que té vinculació a un 
territori en un moment determinat, es posa de manifest que és més adient el 
coneixement de les pernoctacions totals a la ciutat que no pas el nombre de 
turistes, si bé totes dues són de gran rellevància. És essencial saber quin ús temporal 
fa de la ciutat la població flotant per tal de planificar i ordenar el territori, la 
10 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
mobilitat i per garantir la qualitat de vida dels seus habitants. La població estacional, 
molt rarament s’introdueix com a variable essencial en la planificació, la qual cosa 
comporta alguns desequilibris en el funcionament del territori i dels serveis, ja que 
la població estacional pot arribar a representar un pes molt elevat que la població 
local. 
Per conèixer la població flotant de caràcter turístic que es trobava pels carrers de 
Barcelona al llarg de l’any 2016 s’han considerat les pernoctacions dels turistes i els 
excursionistes que visiten Barcelona. 
Totes aquestes eines metodològiques asseguren una diagnosi rigorosa, completa, 
que sigui una base solida per a detectar els reptes de la mobilitat turística i bastir 
les línies estratègiques.  
En la fase de propostes on es defineixen les propostes d’actuació s’han dut a terme 
dues sessions de participació coral amb entitats membres integrants del “Pacte per 
la Mobilitat” i del “Consell Municipal de Turisme i Ciutat”, celebrades el 9 i el 23 
d’octubre de 2017. Aquesta sessions de treball foren concebudes com a punt de 
trobada dels diferents agents amb l’objectiu d’avançar cap a la validació i concreció 
de les propostes plantejades per l’estratègia que es van treballar en quatre grups: 
mitjans de transport col·lectiu; mitjans de transport individual; regulació de la 
demanda turística - espais de gran afluència; la mobilitat turística en el sistema de 
transport general.  
11 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
 
 
 
Diagnosi 
  
12 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
1 . 1 .  C a r a c t e r i t z a c i ó  d e  l a  c i u t a t  
t u r í s t i c a   
Temps i ritmes de la ciutat turística  
Estacionalitat amb una temporada alta ampliada 
La tendència a l’augment de visitants va acompanyada d’una ampliació de la 
temporada alta, però no permet parlar de desestacionalització, ja que durant els 
mesos de juliol i agost, el número de turistes és el doble que al gener.  
 
 
Passatgers a l’Aeroport del Prat (2016) 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Font: AENA
 
 
Els ritmes i les intensitats de visita: un compàs oscil·lant 
L’ús turístic del territori varia en funció de l’hora, dels dies de la setmana, de l’època 
de l’any. Tanmateix, hi ha patrons de moviment que es repeteixen de forma 
constant i que generen reptes per la gestió de la mobilitat i l’afluència a determinats 
espais.  
13 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
 
Geolocalitzacions durant el mes de novembre de 2015 Twitter. Turistes 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Font : Anàlisi de la incidència turística a l’espai públic a partir d’indicadors en tres àmbits de la 
ciutat de Barcelona. Urbaning 2015. Ajuntament de Barcelona 
 
Els ritmes excepcionals: els esdeveniments 
El gran nombre d’esdeveniments que se celebren a la ciutat actuen com a atractors 
de visitants i la seva distribució temporal influeix directament en l’arribada de 
visitants a la ciutat. P.e. El 2015 Fira de Barcelona va rebre més de 2 milions de 
visitants. 
 
1 . 2 .  C a r a c t e r i t z a c i ó  e s p a c i a l  
d e l  t u r i s m e  a  B a r c e l o n a  i  
a l  s e u  e n t o r n  
Un ciutat densa i concentrada  
Els atractius i recursos turístics no estan repartits de manera homogènia pel 
territori. A Barcelona, els espais amb una major afluència turística corresponen a 
aquells que contenen icones turístiques que el visitant identifica com a 
imprescindibles i que, en el cas de Barcelona, es troben geogràficament 
concentrades.  
 
Representació de les rutes de turistes a partir de Twitter, resum anual 2015  
14 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Font: Urbaning, 2015 per encàrrec d’Ajuntament de Barcelona 
 
Destinació Barcelona: més enllà dels límits administratius de la ciutat 
Barcelona es converteix en centre emissor i receptor de fluxos turístics del seu 
entorn. L’any 2016, la província de Barcelona (sense Barcelonès) va rebre 4.704.308 
turistes, dels quals, un 45% van visitar o pernoctar a la ciutat de Barcelona, per la 
qual cosa es posa en evidència la intensitat d’aquest fenomen. Una altra data clau 
és gairebé milió de pernoctacions a la resta de municipis del Barcelonès el 2016.  
Caracterització del visitant a Barcelona  
La població “present” a un territori en un moment donat és, gairebé sempre, 
diferent a la població resident. Per aquest motiu, estimar aquesta població flotant 
que fa ús de la ciutat i que s’hi mou, resulta totalment necessari per a una bona 
gestió de l’espai públic i la mobilitat. Així, la present aproximació1, estima que al 
2016 els turistes representaven 17,3 milions de persones i els excursionistes de 
caràcter turístic representaven 5,6 milions de persones. Per tant la proporció que 
contempla aquesta estratègia és que el 75% de les persones que visiten al ciutat són 
turistes i el 25% són excursionistes.   
                                                          
1 Cal fer notar que no s’han pogut afegir els excursionistes que han accedit a la ciutat a través de l’AVE i 
del Pont Aeri. 
15 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
Estimació de turistes i excursionistes 
 
28,1 
 
MILIONS 
DE 
 PERSONES 
5,1M 
 Fora de 
23 M l’objecte 
d’estudi 
 de l’EMT 
 
 Turistes a Població fora 
Turistes a Catalunya que Creueristes RMB que visita 
Barcelona  visiten Barcelona 
 1,3 Barcelona per oci 17,4 4,3 5,1 
 
 
 
 
 
Font : elaboració pròpia 
A partir de l’estimació de la població flotant de caràcter turístic podem obtenir la 
quantitat de visitants que hi ha cada dia a la ciutat (154.641 persones) i també la 
quantitat de desplaçaments (603.000) que els visitants fan en un dia a la ciutat ja 
que en coneixem el grau de mobilitat. (3,9 desplaçaments per dia). 
 
MITJANA DE VISITANTS PER DIA 154.641 
MITJANA DE DESPLAÇAMENTS PER DIA  3.9 
TOTAL DE DESPLAÇAMENTS 
DIARIS DELS VISITANTS 603.000 
Font : elaboració pròpia  
  
16 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
 
1 . 3 .  P o r t e s  d ’ e n t r a d a  a  
B a r c e l o n a  
L’accés fins a la ciutat, l’aeroport com a gran porta d’entrada dels turistes 
La millora i ampliació de les infraestructures de l’Aeroport, així com la consolidació 
del model de vols de baix cost, han suposat un fort augment en el nombre de 
viatgers, passant de 27,4 milions l’any 2009 a 44,2 milions l’any 2016, el 44% d’ells 
residents a l’estranger. 
Actualment, el 81,7% dels turistes arriben a la ciutat en avió, que és un dels mitjans 
amb més impacte en la petjada de carboni, mentre que mitjans més sostenibles 
com el ferrocarril tenen un pes relativament petit en el conjunt d’arribades i 
sortides a la ciutat. 
Mitjà d'accés principal a Barcelona
8% 3%
5%
2%
82%
Avió Autocar Vehicle propi (Cotxe, motocicleta, autocaravana, etc.) Tren Altres
 
Font: Enquesta de l’Activitat turística a la ciutat de Barcelona 2016. Ajuntament de Barcelona. 
 
Els serveis de transport per carretera, els mitjans més utilitzats per connectar amb 
l’aeroport 
Tot i l’entrada en funcionament de la línia L9 de metro, i exceptuant moments de 
congestió severa, a dia d’avui els serveis de transport per carretera són més 
competitius en termes de temps de viatge i amb preus assumibles per molts 
viatgers. 
Actualment, el taxi és el mode preferit pels viatgers de l’aeroport, seguit del vehicle 
privat i de l’autobús públic. Tots tres, sumen gairebé el 80% dels desplaçaments 
entre l’aeroport i la ciutat, mentre que els modes ferroviaris només són utilitzats 
pel 14% dels usuaris. 
17 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
Un HUB ferroviari amb connexions amb Europa que pot créixer més 
Els turistes que arriben a la ciutat en tren des del seu lloc d’origen només 
representen el 8% i ho fan principalment en AVE (5,1%) provinents de la resta de 
l’estat espanyol a través del corredor Barcelona-Madrid (58%) i dels serveis 
internacionals amb França (11%) pel corredor Mediterrani. La demanda de viatgers 
en tots dos corredors no ha parat de créixer en els últims anys. 
En el cas dels turistes que provenen d’Espanya l’ús del tren gairebé iguala a l’avió 
com a mitjà de transport per arribar a la ciutat. 
 
Els turistes allotjats a la resta de Catalunya quan visiten la ciutat ho fan principalment 
en transport públic 
Una part important dels excursionistes de Barcelona són turistes allotjats en els 
diferents municipis de la costa catalana. Les marques turístiques de la Costa Brava, 
Daurada i de Barcelona tenen un fort poder d’atracció de visitants estrangers i de la 
resta de l’Estat. 
A la Costa de Barcelona, el mitjà de transport més utilitzat és el tren (44%) seguit del 
vehicle propi (21%). L’autobús regular i l’autocar discrecional (12% i 11% 
respectivament) els segueixen i la resta ja tenen un pes molt inferior, de menys del 5%. 
En total, els diferents mitjans de transport públic col·lectiu presenten una quota del 66%  
Turistes de Costa Barcelona: transport utilitzat per les excursions a 
Barcelona 
4% 3% 1%
4% Tren
11%
44% Vehicle propi
Autobús públic
interurbà
12% Autocar
Vehicle de lloguer
21%
 
Font: Caracterització dels Turistes a l’Entorn de Barcelona 2016 
Els creuers al Port de Barcelona, una font creixent de visitants amb una forta 
estacionalitat 
L’arribada de creueristes s’ha duplicat en els últims 10 anys i l’any 2016 van passar 
pel Port de Barcelona 2,7 milions de creueristes. L’arribada de creuers al port es 
caracteritza per tenir una forta estacionalitat, amb una temporada alta que va del 
de maig a octubre i amb concentració de grans bucs al Port que gairebé en una 
18 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
seixantena de dies supera els 15.000 creueristes diaris, arribant als 30.000 en 
determinats dies punta. 
Els creueristes disposen de poc temps per visitar la ciutat i en 4 hores i 20 minuts 
de mitjana visiten uns 3,6 indrets, com les Rambles, el Barri Gòtic, la Sagrada Família 
o van de compres.  
Aquesta forta concentració en determinats dies, i moments del dia, suposa per a la 
ciutat situacions d’aglomeració de visitants en les zones adjacents del Port de 
Barcelona, així com en els PICs més visitats i en les infraestructures de mobilitat que 
més utilitzen. 
 
Evolució anual del nombre de creueristes al Port de Barcelona 
 
Font: Port de Barcelona 
 
1 . 4 .  M o b i l i t a t  d e l s  t u r i s t e s  a  l a  
c i u t a t  
La mobilitat turística dins la ciutat representa a l’entorn del 10-15% dels desplaçament 
totals. 
En total, la mobilitat interna turística suma uns 600.000 desplaçaments diaris, al 
voltant de l’11% dels desplaçament interns totals de la ciutat, tot i que el pes de la 
mobilitat turística sobre la mobilitat quotidiana varia segons l’època de l’any. En 
temporada alta augmenta, tant per l’arribada de més turistes com per la disminució 
de la mobilitat generada pels residents, i pot arribar a haver-hi a la ciutat més de 
220.000 visitants, generant més de 800.000 desplaçaments al dia. 
19 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
Aquesta mobilitat turística es concentra en les àrees centrals de la ciutat i en els 
PICs més demandats, i té major incidència en les infraestructures de mobilitat que 
els hi donen servei, generant problemes de saturació i sobreexplotació de l’espai i 
determinants serveis de mobilitat. 
 
Els turistes es mouen dins de la ciutat de manera sostenible  
La mobilitat interna dels turistes es caracteritza per tenir un repartiment modal més 
sostenible que el de la mobilitat quotidiana, amb predomini dels desplaçaments a 
peu i en transport públic. 
Els visitants es desplacen sobretot a peu (45%) i en metro (33,%). Altres modes com 
el taxi, l’autobús urbà i el bus turístic tenen unes quotes modals menors, del 5% 
cadascun. El vehicle privat, els vehicles de mobilitat personal o la bicicleta tenen 
una proporció respecte el total molt menor. 
Repartiment modal dels turistes 
 
 
 
 
 
 
 
 
Font: Enquesta de l’Estratègia de Mobilitat Turística, 2016. Ajuntament de Barcelona  
Mobilitat turística i quotidiana: patrons horaris complementaris al mig dia i coincidents 
per la tarda 
Si ens centrem en la distribució horària dels desplaçaments de sortida dels 
principals punts de visita de la ciutat, s’observa que s’incrementen al llarg del matí 
fins arribar al seu màxim a les 19 hores quan comencen a descendir. Alguns dels 
punts presenten un repartiment dels desplaçaments de sortida més homogeni al 
llarg del dia tals com la Plaça Catalunya, el Barri Gòtic o les Rambles. Altres punts 
on es paga entrada, com la Sagrada Família o el Park Güell, s’observa un descens 
clar dels desplaçaments en el moment de tancament dels punts 
 
 
 
20 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
Distribució horària dels desplaçaments de sortida dels PIC 
45,0
 
40,0
35,0
 Park Güell
30,0
Sagrada Família
25,0
 Rambles
20,0
15,0 Barri Gòtic
 
10,0 Barceloneta
5,0
 Plaça Catalunya
0,0
Matí (08:00 a Migdia (12:00 Tarda (15:00 a Vespre (19:00 Nit (23:00 a
11:59) a 14:59) 18:59 ) a 22:59) 07:59)
Font: Enquesta de l’Estratègia de Mobilitat Turística, 2016. Ajuntament de Barcelona. 
 
La mobilitat de mercaderies associada al turisme 
A més de la mobilitat dels propis turistes, les activitats econòmiques vinculades al 
turisme estan suportades per una mobilitat de distribució i logística important que 
passa més desapercebuda i que s’integra dins de l’11% de vehicles comercials que 
de mitjana circulen per les vies principals de la ciutat. 
L’atractiu de caminar per la ciutat; l’alta densitat de turistes i la conflictivitat amb altres 
usos 
Barcelona és una ciutat que convida a caminar. Les seves dimensions, la configuració 
del seu teixit urbà i de l’espai públic en general, el seu clima, i el seu front litoral, 
així com altres aspectes com la seguretat o l’activitat comercial conviden a moure’s 
caminant pels seus carrers, ja sigui per desplaçar-se d’un lloc a l’altre o per passejar. 
Ara bé, la concentració de les visitants en àmbits específics de la ciutat fa que es 
concentrin grans volum de vianants i que en moments de màxima demanda hi hagi 
zones en les quals la confortabilitat del vianant es veu afectada i es puguin 
situacions de dificultat per a la circulació de les persones. 
 
 
 
 
 
 
 
21 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
Flux de visitants a l’entorn de la Sagrada Família 
 
 
 
 
 
 
 
Font: Estudi validació IoT and Big Data Tourism 
A l’alta densitat de vianants se li suma la coincidència d’altres activitats relacionades 
amb el turisme com són les aglomeracions en l’entorn de les parades de bus turístic 
o en zones de parada d’autocars discrecionals fent serveis turístics, la circulació per 
les voreres de grans grups guiats de visitants o la circulació d’altres mitjans com 
bicicletes i vehicles de mobilitat personal, fets que generen saturació de l’espai 
públic i dificultats en la convivència entre residents i visitants. 
El metro, el mitjà de transport públic preferit pels turistes amb més de 71 milions de 
viatges anuals 
Barcelona és una ciutat amb una potent oferta de transport públic que és utilitzada 
pels turistes per moure’s per la ciutat. El metro és el mitjà de transport més utilitzat 
pels turistes, i gairebé un terç dels desplaçaments que fan són en metro (32,7%). En 
total s’estima que els turistes fan uns 196.000 desplaçaments de mitjana al dia en 
metro, el que representa aproximadament el 15% del total dels seus usuaris. 
En determinats trams i estacions de l’àmbit central els turistes poden arribar a 
representar un percentatge encara més gran i la saturació dels trams centrals de la 
xarxa de metro es pot veure agreujada per l’ús turístic. 
La tendència a l’alça del turisme i dels seus desplaçaments a la ciutat, que s’ha donat 
inclús durant la recent època de crisis i d’inestabilitat econòmica, ha permès, entre 
d’altres, compensar una part de la pèrdua de viatgers per la reducció de la mobilitat 
laboral i reduir, per tant, els efectes de la crisi econòmica sobre la mobilitat de la 
xarxa de metro, i del sistema de transport públic en general.  
 
 
 
22 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
Distribució de les validacions de l’Hola BCN! per estacions de metro, 2016 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Font: Barcelona Regional a partir de dades Hola BCN! 
Massificació de línies d’autobús que donen servei als principals centres d’atracció 
turístics 
Actualment l’autobús urbà és poc utilitzat per part del turistes. La seva demanda és 
aproximadament del 5% del total d’usuaris, tot i que la posada en marxa de la Nova 
Xarxa Bus podria fer augmentar el seu ús degut a la millora de la llegibilitat i 
comprensió de la xarxa. 
Ara bé, s’observa com les línies que connecten les principals zones turístiques com 
les platges, Plaça Catalunya, Sagrada Família, Park Güell o Montjuïc registren una 
proporció més gran de visitants, amb trams en què la càrrega de passatge és molt 
alta i es registren queixes i conflictes entre els usuaris.  
Aquesta saturació de certs trams de la xarxa d’autobusos es veu agreujada en caps 
de setmana i en períodes de vacances estivals per la disminució de freqüències a la 
xarxa. En aquest sentit aquest any serà el primer cop que una part dels fons de 
l’Impost sobre Estades en Establiments Turístics (IEET) es destinarà a reforçar el 
transport públic que passa pel centre de la ciutat i Barceloneta. 
 
 
 
 
 
23 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
Línies d’autobús amb major utilització pels turistes 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Font: TMB 
Poca penetració dels títols de transport públic específics per al turista 
Tot i el preu comparable al que tenen altres títols turístics a altres ciutats, i amb 
l’avantatge d’incloure el trasllat a l’aeroport, que ja val 4,50€ amb el bitllet aeroport, 
encara pocs visitants utilitzen els títols de transport públic específics per al turista 
(el 12,3% usen l’Hola BCN!). Per contra els turistes utilitzen principalment la T-10, 
un títol de transport molt subvencionat. 
L’any 2016 en el 62,7% dels desplaçaments en transport públic que van fan els 
turistes van utilitzar la T-10, seguit del bitllet senzill en un 13,3% i la targeta Hola 
BCN! amb un 12,3%. Tot i així, l’Hola BCN! ha augmentat en un 18% les seves vendes 
respecte el 2015, probablement per la possibilitat d’arribar en metro fins l’aeroport. 
La conjunció dels baixos nivells de la taxa de cobertura i l’intens ús de la targeta T-
10 per part dels visitants, fa que s’aboquin importants recursos de les 
administracions en el finançament del transport dels visitants. 
 
 
 
 
 
24 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
Títol de transport usat en el desplaçaments 
 
0,9%
2,4% 1,4%
3,8%
3,2% Bitllet senzill
13,3% T-10
Targeta Hola BCN
12,3%  Barcelona card (city card)
T-EVENT
Títols de bus turístic
Altres
62,7% NS/NC
Font: Enquesta de l’Estratègia de Mobilitat Turística, 2016. Ajuntament de Barcelona. 
 
El taxi, un servei molt utilitzat pel turista 
Barcelona compta amb una potent oferta de taxis, un servei molt regulat i amb 
tarifes establertes per l’administració, que resulten atractives pels visitants. La 
demanda turística del taxi és un dels elements que permet mantenir una flota de 
qualitat que també dóna servei als residents. Segons l’enquesta d’activitat turística 
2015 el 38,9% del turistes fan servir el taxi en algun dels seus trajectes durant la 
seva estada a Barcelona, i en global el 5% dels desplaçaments turístics dins la ciutat 
es realitzen en taxi, una proporció semblant a la d’altres transports com el bus 
turístic i l’autobús urbà 
El taxi té també un paper important en la connexió entre l’aeroport i la ciutat, 
transportant el 35% dels usuaris de l’aeroport, així com en el desenvolupament de 
fires i congressos, on són un mode de transport habitual entre els delegats per 
traslladar-se entre les seus, els hotels i l’aeroport. 
 
El Bus Turístic, un transport i una atracció d’èxit per a turistes  
El bus turístic, amb més de 9 milions de validacions, és utilitzat com a mitjà de 
transport en un 5% dels desplaçaments que fan els turistes, una quota similar a l’ús 
del taxi. Molts usuaris utilitzen el bus turístic principalment com una atracció 
turística que els permet realitzar una panoràmica de la ciutat, més que com un mitjà 
per desplaçar-se. 
Aquest servei, però, té un impacte sobre la ciutat. El solapament de línies dels dos 
operadors i l’elevada afluència d’autobusos en els eixos centrals de ciutat com Plaça 
Catalunya o Passeig de Gràcia, amb passos de fins a 40 autobusos turístic en les 
hores punta generen una elevada pressió en la via pública, a la que s’afegeix el de 
les aglomeracions de turistes a l’entorn de les principals parades, que dificulta la 
25 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
normal circulació de vianants per les voreres, així com el canvi en els usos i activitats 
econòmiques de l’entorn. 
 
Circuits i expedicions del bus turístic 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Font: TMB 
 
L’excursió panoràmica en autocar discrecional, un model propi de visita turística de 
Barcelona  
Les excursions en autocar permeten als visitants que tenen una estada curta a la 
ciutat realitzar amb comoditat circuits panoràmics per la ciutat, aturant-se i visitant 
alguns PICs. Es tracta d’un model de visita de la ciutat característic del model turístic 
de Barcelona degut principalment al propi atractiu turístic de la costa catalana, que 
aporta els seus turistes a la ciutat en forma d’excursionistes, i a la importància del 
Port de Barcelona com a port de creuers.  
En els mesos de temporada alta (maig a octubre) s’estima que el nombre d’autocars 
de visitants circulant per ciutat és d’uns 200 - 250 vehicles diaris, amb dies puntes 
en els quals es pot arribar als 300 autocars. 
Tot i que l’autocar no és el mode de transport majoritari dels visitants per arribar i 
desplaçar-se per la ciutat, la concentració dels atractius turístics a Barcelona i la 
marcada estacionalitat de la demanda genera una elevada pressió en determinades 
zones de la ciutat que pot veure’s augmentada tant per l’ús intensiu del viari dels 
vehicles que ocupen la calçada tant per parar i estacionar, com per la mobilitat de 
grans grups de visitants que caminen per les voreres en els seus desplaçaments 
entre l’autocar i el punt turístic. 
 
26 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
Zona Bus: un model de regulació de l’estacionament d’autocars amb poca capacitat 
per modelar la demanda 
El model actual de gestió de la mobilitat turística d’autocars discrecionals es regula 
a través de l’aparcament en calçada (Zona Bus). Es tracta d’una estratègia similar a 
la de la gestió de l’ús del vehicle privat en ciutat, gestió que no permet fer un 
monitoratge de l’activitat i disposar d’informació rigorosa per poder prendre 
decisions per integrar aquests serveis de la millor manera a la ciutat. 
D’altra banda, la seva implantació no ha aconseguit resoldre els conflictes 
d’ocupació de la via pública en el nodes turístics amb més pressió turística. Es 
detecten, a més, operacions d’estacionament en zones no autoritzades, etapes de 
circulació en buit fins al moment de recollir de nou el passatge, així com el no 
pagament de la taxa d’aparcament.  
 
Estimació del nombre d’autocars per PIC en temporada alta i circuits 
turístics habituals 
 
Font: Estudi d’una estació d’autocars turístics a Glòries, una visió i reflexió a nivell de ciutat, Barcelona 
Regional, 2015 
L’ús turístic creixent de la bicicleta a la ciutat 
En els darrers anys l’ús de la bicicleta ha anat augmentant a la ciutat, també per part 
dels visitants, que fan ús de la bicicleta per desplaçar-se (en l’1% dels seus 
desplaçaments) i també com atracció turística per fer visites guiades en grup. 
27 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
L’augment d’usuaris de la bicicleta ha tingut resposta i des de l’Administració s’ha 
anat ampliant i millorant la infraestructura ciclista, amb nous carrils bici, millor 
condicionament dels existents, més aparcaments, etc.  
Tot i que l’augment de l’ús de la bicicleta contribueix a assolir una mobilitat més 
sostenible a la ciutat, la modalitat de visita en grups produeix conflictes amb els 
vianants a les zones més concorregudes de la ciutat. Malgrat que a Barcelona els 
turistes no poden accedir a la bicicleta pública (Bicing), disposen de nombrosos 
establiments de lloguer de bicicletes i d’organització d’excursions guiades, sobretot 
en l’entorn d’aquestes zones més visitades. Amb l’aprovació el 2015 de l’Ordenança 
de Circulació de Vianants i Vehicles que limita la mida dels grups a 9 persones en 
carrers d’amplada inferior a 10 metres i a 18 persones a la resta de carrers de la 
ciutat, s’ha reduït la conflictivitat. 
D’altra banda, estan començant a operar a la ciutat flotes privades de bicicletes que 
fan ús de l’espai públic per estacionar i que són llogades pels usuaris mitjançant 
aplicacions mòbils. 
 
Grups de bicicletes 
 
Font: Barcelona Regional 
 
Augment en l’ús de vehicles de mobilitat personal per part dels visitants 
En determinades zones de la ciutat, com el Front Marítim, s’han establert també 
nombroses empreses de lloguer de diferents tipus de VMP i d’excursions guiades, 
que els turistes lloguen i contracten com a forma d’oci turístic. 
Atesa la presència creixent d'aquest tipus de vehicle en l’espai públic i l’augment de 
conflictes amb vianants en les zones més turístiques de la ciutat, la ciutat ha 
desenvolupat una ordenació específica pels VMP i els cicles de més de dues rodes 
que requereix la identificació i registre de tots els VMP que desenvolupin activitat 
econòmica i estableix condicions especials de circulació i de la mida dels grups.  
28 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
1 . 5 .  C o n c l u s i o n s  
Barcelona compta amb una bona oferta de infraestructures i serveis de mobilitat de 
caràcter general i amb uns serveis específics adreçats als turistes, que esdevenen 
un suport essencial pel sector turístic, establint un escenari adient per a l’estada 
turística i atractiu per a la configuració de la destinació.  
L’Aeroport, el Port, les estacions ferroviàries i d’autobusos, així com tots els serveis 
que sobre aquesta infraestructura es configuren, defineixen les portes d’entrada i 
de sortida dels visitants que arriben a Barcelona i el seu entorn. 
A més, la pròpia naturalesa de la visita turística porta implícita el desplaçament d’un 
lloc a un altre, i per tant, la mobilitat interna dels turistes és també una de les 
qüestions centrals que s’aborden en la present estratègia.  
La dotació infraestructural i de serveis de transport és un element cabdal per 
garantir el bon funcionament de la ciutat i la mobilitat en general. Sobre aquesta 
s’hi afegeix la pressió d’una població turística flotant que es mou amb intensitat i 
que realitza cada dia de mitjana uns 600.000 desplaçaments.  
La mobilitat turística interna de la ciutat es caracteritza per tenir un bon 
repartiment modal, amb predomini del transport públic i del mode a peu i amb baix 
pes dels modes privats motoritzats. Pel que fa al repartiment modal per l’arribada i 
sortida de la ciutat hi ha una gran dependència de l’avió. 
La mobilitat turística té una problemàtica específica, ja que se li afegeix un seguit 
d’atraccions turístiques vinculades a la mobilitat o amb impacte sobre aquesta com 
són el bus turístic, o el creixent ús de vehicles de lloguer com VMP, bicicletes i 
motocicletes, i que tot i que a nivell global tenen un baix pes, generen impacte 
d’ocupació de l’espai públic i alguns problemes de convivència amb la resta de 
mitjans de transport i vianants, que caldrà abordar.  
El sistema de mobilitat de la ciutat i la seva component turística tenen a nivell 
general un bon funcionament, amb tensions degudes principalment a l’altra 
densitat en l’ús de la ciutat (vehicles, vianants, transport públic, etc.) i a la forta 
concentració de visitants en espais i moments determinats. 
És tracta d’un sistema que requereix millores en la gestió. Es compta amb recursos 
infraestructurals, però és necessari millorar la gestió dels serveis (des del l’aeroport 
fins a la xarxa d’autobusos, passant pel model tarifari). 
En una ciutat tan densa com Barcelona i en la que el nombre de visitants creix any 
rere any, cal posar èmfasi en la gestió dels fluxos i dels espais de gran afluència de 
visitants, a fi de reduir l’impacte sobre l’espai públic i la mobilitat quotidiana. En 
general, la intensitat d’us del transport públic és un fet positiu pel sistema excepte 
en casos determinats amb sobresaturació.  
29 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
A més, cal internalitzar els costos generats per la mobilitat turística i deixar de 
subvencionar la seva mobilitat, sobretot en un context dèficit en el finançament i 
saturació turística a la ciutat. 
En definitiva, la gestió dels usos turístics de la mobilitat, per la seva intensitat, la 
seva excepcionalitat o pel volum d'usuaris, requereixen repensar, redissenyar, 
gestionar o regular pràctiques específiques i fer-ho alineades amb les directrius de 
la gestió de la mobilitat de la ciutat i amb les directrius de la gestió de la visita 
turística, sense perdre de vista en cap moment l'escala metropolitana de la seva 
afectació. 
 
 
  
30 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
 
Línies estratègiques 
  
31 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
El principal objectiu de la present Estratègia de Mobilitat Turística és la de fomentar 
un mode de visita responsable i compatible amb la mobilitat quotidiana, garantint 
l’ús racional i coherent dels sistemes de transport i de l’espai públic a la ciutat.  
Per assolir aquest objectiu es proposa desenvolupar les línies estratègiques 
següents: 
1. Integrar la demanda turística en la gestió i planificació de la mobilitat 
2. Garantir la sostenibilitat ambiental  
3. Assolir una major equitat en el repartiment dels costos directes i socials  
4. Compatibilitzar la mobilitat turística amb la vida quotidiana 
5. Donar resposta als reptes territorials de la destinació 
 
1 Integrar la demanda turística en la gestió i planificació de la mobilitat  
Apostar per la normalització dels usos turístics de la mobilitat significa deixar de 
tractar-la com si fos excepcional i incorporar els usos, dinàmiques, les demandes i 
les pràctiques com a pròpies de la ciutat.  
Així, les polítiques de mobilitat de la ciutat i l'àrea metropolitana han de tenir en 
compte que per la diversitat d’usos i l’elevat nombre de desplaçaments a la ciutat, 
la mobilitat de la població flotant és avui en dia un element estructurador del 
sistema de mobilitat de la ciutat. En total, són més de 154.000 persones de mitjana 
al dia a Barcelona que tenen un comportament específic ja sigui pels mitjans de 
transport utilitzat, els trajectes recurrents, llocs freqüentats, ritmes i temporalitats, 
etc.  
Es tracta de gestionar la mobilitat turística com un element més que s’integra a 
unes pautes de mobilitat urbana a la ciutat de Barcelona, cada cop més complexes 
i diverses.  
Així mateix, en el moment de promoure modes de transport caldrà tenir en compte 
l'impacte que pot tenir-ne el volum, la intensitat, la temporalitat i la vocació de 
lleure dels usos turístics. 
El plantejament contrari seria apostar per un model de segregació de fluxos, 
duplicant els serveis de mobilitat a la ciutat davant els conflictes, amb una visió de 
la mobilitat de ciutat més excloent. Aquesta estratègia, per raó del volum de 
visitants i de les limitacions d’espai a la ciutat, seria difícil d’assumir a Barcelona. 
32 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
2 Garantir la sostenibilitat ambiental  
Aquesta normalització hauria d'encaminar la demanda dels propers anys cap a un 
model que prioritzi la mobilitat sostenible, tal i com es fa en els desplaçament 
realitzats per la població resident de la ciutat. 
Es tracta, en definitiva, de mantenir el repartiment modal actual de la mobilitat 
turística, amb més d’un 90% dels desplaçaments realitzats a peu i en transport 
públic.  
Per fer-ho, caldria prioritzar els fluxos turístics a peu i en els sistemes de transport 
públic de gran capacitat (ferrocarril) i baixes emissions en detriment de modes 
motoritzats privats, no col·lectius o de gran impacte a l'espai urbà.  
Donada la incidència de l’activitat turística sobre la distribució de mercaderies a la 
ciutat, caldria minimitzar l’impacte derivat de l’augment de la mateixa, en el marc 
de la política global de la logística urbana.  
 
3 Assolir una major equitat en el repartiment dels costos directes i socials 
L’augment de la mobilitat turística obliga als territoris que volen ser competitius a 
disposar d’una dotació de més i millors infraestructures i serveis de mobilitat.  
Així, els turistes que visiten Barcelona utilitzen intensivament unes infraestructures 
i uns serveis de transport, seguretat, manteniment i neteja de carrers, que 
requereixen d’importants recursos econòmics, que en gran part estan 
subvencionats per les Administracions públiques. 
Als costos directes s’hi afegeixen unes externalitats negatives dels sistema associats 
a una demanda de mobilitat turística creixent i d’elevada concentració que 
competeix amb els residents per uns recursos i bens públics limitats (costos 
ambientals, de congestió, ...).   
Cal, per tant, plantejar-se una anàlisi per comptabilitzar els costos totals de la 
mobilitat turística i apostar per un sistema que reparteixi aquests costos d’una 
manera més equitativa entre el visitants i resident i que garanteixi la viabilitat 
econòmica del sistema a través del sistema de tarificació general o de la taxació 
específica d'algunes pràctiques. Aquesta singularitat té a veure amb la temporalitat 
i el caràcter esporàdic de l'ús dels sistemes que n’és una condició inherent del 
turista.  
33 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
4 Compatibilitzar la mobilitat turística amb la vida quotidiana 
A nivell global, la ciutat de Barcelona disposa d’unes infraestructures i serveis de 
mobilitat potents i de qualitat, però cal tenir present que la resposta davant els 
creixements continus de demanda turística pot arribar a suposar un repte per 
garantir la vida quotidiana a la ciutat.  
Disposar de més i millor oferta de transport és una condició necessària per garantir 
un sistema de mobilitat de qualitat pel visitant. Tanmateix, cal tenir en compte que 
determinades pràctiques i usos turístics de mobilitat suposen una amenaça per la 
qualitat de la vida dels residents ja sigui pel col·lapse de les línies o dels efectes del 
volum i intensitat de les visites. 
Per tant, cal plantejar-se que la resposta més adequada davant la saturació de 
determinats serveis o indrets, no és sempre un problema de la capacitat del 
sistema, sinó també de gestió i regulació de la demanda turística. Una gestió de la 
demanda que és evidentment complexa, i que ens obligarà a tenir dades concretes 
i actualitzades de les pautes de mobilitat dels diferents perfils de visitants de la 
ciutat.  
 
5 Donar resposta als reptes territorials de la destinació 
Al gran volum de demanda turística, s’hi afegeix una l’elevada concentració 
generada per les seves pautes de mobilitat, una situació que genera conflictes i 
externalitats negatives a nivell local que poden fins i tot revertir els beneficis 
aportats pel sector turístic. La gestió de la mobilitat turística ha d’ajudar a 
minimitzar la saturació de l’espai públic i els atractius de visita a través d’una 
estratègia global que combini diversos instruments de planificació, fiscalitat i 
comunicació.  
D’altra banda, cal afavorir estratègies de diversificació territorial aprofitant que la 
destinació Barcelona depassa amb escreix els seus límits administratius. A la realitat 
funcional - també turística- que és l'àrea metropolitana - cal afegir la voluntat 
d’integrar l’entorn de Barcelona a la imatge promocional. Per fer-ho, és 
imprescindible comptar amb un bon sistema de transport que connecti amb 
Barcelona i cal fer-ho a través dels nodes de transport interurbans ja existents.  
34 
 
 
 
 
 
Propostes d’actuació 
  
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
P r o p o s t e s  d ’ a c t u a c i ó  
 
 1. Incorporar la mobilitat 
turística en la planificació 2. Elaborar plans 3. Prioritzar els  
de la mobilitat de mobilitat desplaçaments a peu 
 metropolitana, tant específics pels dels visitants 
d’infraestructures com de 
 espais de gran 
serveis de les diferents 
afluència 
 administracions i operadors 
 
 
 4. Fomentar un encaix 5. Dissenyar solucions 6. Revisar la política 
 més eficient de la específiques als tarifària del sistema de 
 demanda turística en el problemes de congestió transport públic 
transport públic 
 de la xarxa d'autobús 
urbà 
 
 
 
 7. Avançar en un 8. Repensar el servei 9. Reduir l’impacte de 
model de regulació i 
 del bus turístic l’ús turístic de la 
millora del transport bicicleta, la moto i els 
 discrecional de serveis  VMP 
 turístic  
 
 
 
10. 11. Reforçar la Millorar la gestió 12. Millorar la 
 qualitat del servei de 
en xarxa del sistema de informació i 
taxi en l’ús turístic 
 transport d’accés a la implementar sistemes 
ciutat de monitorització de la 
 
mobilitat turística 
36 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
Incorporar la mobilitat turística en la planificació de la 
1. mobilitat metropolitana, tant d’infraestructures com de 
serveis de les diferents administracions i operadors 
 
ESTRATÈGIES 1 2 3 4 5 
 
El turisme és ja part inherent de la ciutat. La seva assumpció i la l’acció pública 
planificada esdevé una necessitat per abordar la seva incidència en aspectes urbans 
rellevants com la mobilitat urbana i els usos que es fan dels espais púbics. 
La tendència a l’augment de visitants va acompanyada d’una ampliació de la 
temporada alta, en la qual els efectes dels visitants sobre la ciutat i la vida dels seus 
residents són més acusades, amb situacions de congestió i massificació tant en els 
serveis turístics com en els serveis i infraestructures de mobilitat. En aquest sentit, 
sembla coherent plantejar-se els problemes de congestió tant en termes 
quantitatius com incidint en el recorreguts turístics en relació amb els seus orígens 
i destinacions.  
Incorporar la mobilitat turística a la planificació de la mobilitat 
És ineludible l’assumpció de l’escenari turístic, deixant de tractar la mobilitat 
turística com un fet excepcional, i incorporant-la als instruments de planificació i 
governança amb les que es planifica la mobilitat urbana i metropolitana. 
Cal que la revisió dels diferents plans de planificació, programes d’inversions i plans 
de serveis integrin el fet turístic i la mobilitat turística entre els seus objectius i 
propostes i que aquesta resposta estigui en coherència amb l’estratègia de 
governança del turisme i de la seva mobilitat de la ciutat. 
OBJECTIUS ESPECÍFICS DE LA PROPOSTA: 
• Promoure la concurrència entre les estratègies de la gestió del turisme i les de 
mobilitat. 
• Integrar la mobilitat turística i la gestió de la demanda turística en la revisió dels 
plans de planificació de la mobilitat urbana i metropolitana. 
• Considerar la demanda turística en els plans de serveis del transport públic, 
actuant sobre la predeterminació dels recorreguts turístics per part dels 
operadors. 
• Assegurar les inversions en manteniment i millora de la xarxa de transport 
públic. 
37 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
PLANS I PROGRAMES: 
• Pla de Mobilitat Urbana 
• Pla Director de Mobilitat 
• Pla de Ports de Catalunya 
• Pla estratègic de la bicicleta 
• Pla Metropolità de Mobilitat Urbana 
• Pla Director d’Infraestructures 
• Pla de Transport de Viatgers de Catalunya 
• Programa d’Actuació Municipal 
 
CALENDARI: SEGONS EL CALENDARI DE LA REDACCIÓ DELS NOUS PLANS  
 
  
38 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
Elaborar plans de mobilitat específics pels espais de gran 
2. afluència  
 
ESTRATÈGIES 1  3 4 5 
 
L'increment del nombre de visitants a Barcelona en els darrers anys ha comportat 
inevitablement un augment de pressió a les grans icones i els barris amb atractius 
de visita. Els entorns d'icones com la Sagrada Família, el Park Güell i Montjuïc; eixos 
com la Rambla i la Plaça Catalunya, el Front Marítim i barris com la Barceloneta o el 
Barri Gòtic, experimenten una saturació que precisa gestionar de forma específica. 
La gran afluència en aquestes zones provoca una ocupació de gran intensitat, 
detonant serveis, activitats i usos de caràcter excepcional enfocats a la visita, 
acompanyats d’un gran volum de mobilitat. Tot plegat, fa que dificulti el 
desenvolupament de la vida quotidiana i causi un perjudici a les altres formes de 
viure i practicar la ciutat.  
Els reptes més importants que plantegen aquests espais són: la dificultat en la 
definició geogràfica de la seva àrea, l’existència d’unes particularitats i necessitats 
pròpies segons els seus condicionants, la inexistència d’un el marc legal clar i la 
capacitat de les eines de planificació o la dificultat de gestionar l’afluència en espais 
oberts.  
 
Plans específics de mobilitat pels Espais de Gran Afluència 
Davant d’aquesta situació es proposa realitzar plans específics dels Espais de Gran 
Afluència que continguin les eines necessàries per tal de facilitar l’acció des dels 
territoris a fi de respondre a les diferents situacions i reptes. Aquests plans hauran 
d’integrar diferents àmbits tals com la mobilitat, i especialment la mobilitat 
turística, l’allotjament, l’espai públic i el disseny urbà, els esdeveniments i el 
patrimoni o la comunicació i el màrqueting, però caldrà també que integri 
l’estratègia del districte i l’estratègia metropolitana.  
Pel que fa a l’àmbit de la mobilitat el plans hauran d’elaborar una anàlisi i diagnosi 
de la mobilitat en aquests espais en els quals s’identificaran les trajectòries, la 
temporalitat i els mitjans de mobilitat dels visitants, es detectaran els espais i 
moments de major saturació, i s’avaluaran les mesures de gestió ja implementades 
per tal de detectar l’origen de les possibles tensions, les possibles carències i es 
concertin mesures especifiques que donin resposta i minimitzin els impactes 
39 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
negatius de la demanda massiva de visitants a l’àmbit, garantint l'accessibilitat i la 
convivència entre ciutadans i visitants.  
En aquest sentit en els darrers temps s’han realitzat diverses actuacions en matèria 
de mobilitat encaminades a generar un nou model de gestió estable al voltant dels 
EGAs, consensuades amb les diferents parts. S’ha actuat especialment per 
minimitzar els impactes de l’aglomeració de visitants que en moments de 
concentració horària de les visites pot arribar a col·lapsar l’espai públic i per 
minimitzar el desequilibri que l’ús de vehicles de mobilitat personal hi provoca amb 
les diferents eines amb les quals compta l’Ajuntament de Barcelona.  
 
Regulació de l'oferta  
• S’han ordenat l’estacionament de bus turístic i autocars discrecional de 
servei turístic a diversos punts de la ciutat.  
• S’ha regulat l’accés a grups en espais com la Boqueria o la Plaça Sant Felip 
Neri en determinades franges horàries i dies de la setmanes. 
• S’ha aprovat l’Ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles amb l’objectiu 
d’ordenar aquest tipus de vehicles i resoldre els problemes a l’espai públic.  
Disseny urbà i espai públic 
• S’han fet ordenacions singular d’espais com la rambla del Poblenou o els 
entorns del temple de la Sagrada Família per tal de gestionar la convivència 
d’usos a l’espai públic. L’objectiu és harmonitzar les diferents activitats que 
conviuen en aquests espais de convivència, atenent a criteris físics, 
paisatgístics, d’ús, com ara el flux de vianants, accessos del veïnat, 
compatibilitat amb activitats quotidianes i festives, entre d’altres... donant 
resposta a les casuístiques i situacions a través de propostes concretes 
d’ordenació. 
Senyalística i comunicació  
• S'han senyalitzat els principals punts d'interès i itineraris al llarg de tota la 
ciutat amb un format homogeni. 
• S'estan desenvolupant apps i webapps per dotar de millor informació al 
visitant a fi donar a conèixer altres punts d'interès de la ciutat.  
• S'està iniciant un procés de desmarquetització de les zones massificades en 
els canals de comunicació de l'ajuntament. 
Agents cívics / auxiliars d'espai públic 
• Desplegament dels agents cívics que tenen com a tasca principal promoure 
la convivència entre els diferents usuaris de la via pública, evitar conductes 
incíviques i regular fluxos de visitants. 
40 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
• S’han desenvolupat actuacions de sensorització de l’activitat turística a 
l’entorn d’icones com la Sagrada Família, a partir de l'anàlisi simultani de 
diferents fonts de dades i elements IOT. 
• Realització de diferents enquestes d’ocupació i pautes dels autocars 
estacionats a al via pública. 
OBJECTIUS ESPECÍFICS DE LA PROPOSTA: 
• Incorporar mesures i actuacions en matèria de mobilitat en la gestió integrada 
dels espais de gran afluència (EGAs). 
• Minimitzar els impactes negatius en col·laboració amb els agents privats i 
comunitaris. 
• Crear espais formals de participació i treball amb presència turística i gestors 
dels PICs per tal de compartir propostes i iniciatives entre els diferents agents 
dels EGAs.  
• Implicar els operadors turístics per tal d'integrar els diferents ritmes, estacions 
i temporalitats en la gestió dels espais més freqüentats. 
• Millorar la convivència entre mobilitat turística i residencial. 
• Millorar la gestió de cues a les icones turístiques. 
• Gestionar la mobilitat de grups de visitants per a reduir l’impacte en l’espai 
públic i les infraestructures. 
• Gestionar els fluxos de visitants a partir senyalística, parades de transport, 
gestió de cues o reserves anticipades. 
• Incidir en l’ús de l’espai públic a partir del disseny de l’espai urbà, el mobiliari, 
les llicències d’activitat comercial, de vetlladors, etc. 
• Garantir l’accessibilitat en transport públic a l’EGA. 
• Implementar mecanismes d’avaluació de les actuacions amb recollida de dades, 
comptatges de visitants, etc. 
Es proposa iniciar els Plans de Mobilitat o incorporar la mobilitat en les estratègies 
de gestió integrada dels EGAs en els següents espais: 
• Park Güell: 2017-2022 
• Sagrada Família: 2018-2022 
• Ciutat Vella: 2018-2022 
• Rambles: A partir 2019  
• Front Litoral- Barceloneta: A partir 2019 
• Montjuïc: A partir 2019 
• Altres espais a considerar 
 
 
 
 
41 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
Punts d’interès – Espais de Gran Afluència 
 
 Font: Pla Especial d'Allotjaments Turístics (PEUAT). Ajuntament de Barcelona (2017) 
 
 
 
  
42 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
 
3. Prioritzar els desplaçaments a peu dels visitants  
 
ESTRATÈGIES 1     
 
Els turistes es mouen principalment a peu, i ho fan per desplaçar-se i per passejar 
pels carrers de la ciutat. La concentració de vianants en determinants àmbits de la 
ciutat fa que en moments de màxima demanda hi hagi zones on la comoditat dels 
vianants es vegi afectada i es generin situacions de saturació i dificultats en la 
convivència entre residents i visitants.  
Aquesta situació es produeix per la pròpia concentració de vianants o per la 
coincidència amb altres activitats relacionades amb el turisme com són les 
aglomeracions en l’entorn de les parades de bus turístic i parades d’autocars 
turístics, pel pas de grups guiats de visitants per les voreres dels EGAs o per la 
circulació d’altres mitjans com bicicletes i vehicles de mobilitat personal.  
Cal revisar els itineraris de vianants entre els diferents PIC i amb les parades i 
estacions de transport públic des del punt de vista de seguretat viaria i 
d’accessibilitat dels itineraris habituals.  
Garantir l’accessibilitat i confort dels espais de vianants 
L’accessibilitat universal és un element d’intervenció en l’activitat urbana que 
afavoreix l’autonomia personal i la qualitat de vida del conjunt de la ciutadania i de 
visitants. Malgrat que Barcelona té nivells de qualitat capdavanters a nivell 
accessibilitat, encara es troben espais que, sovint per manca de secció o per la 
coincidència de molts vianants en espais reduïts, requereixen propostes d’actuació 
que vagin més enllà dels estàndards amb l’objectiu de garantir l’accessibilitat 
universal i la mobilitat a peu en bones condicions. 
En aquest sentit, cal destacar el Pla d’Accessibilitat Universal de Barcelona 2018-
2026, que té com a missió aconseguir una ciutat accessible mitjançant la planificació 
estratègica i la implantació de millores en accessibilitat universal i disseny per a 
tothom per aconseguir millorar la qualitat de vida i l’autonomia personal de les 
persones amb diversitat funcional. El Pla contempla una etapa de diagnòstic del 
nivell d’accessibilitat dels diferents serveis de la ciutat, una d’elaboració de 
solucions tipus per a la millora de l’accessibilitat, i una darrera de planificació i 
implantació de les solucions adoptades. Els serveis sobre els que el Pla actuarà 
contempla els serveis culturals, els establiments comercials i de restauració, el 
43 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
transport públic, els carrers i espais públics, i els serveis turístics específicament, 
entre d’altres. 
Alhora, el desenvolupament i implementació de les mesures previstes al Pla de 
Mobilitat Urbana 2013-2018 està permetent incrementar la proporció d’espai 
públic dedicada als vianants, alliberant-lo alhora d’altres usos. La Mesura 
Estratègica de la Bicicleta (2015) amplia i millora la infraestructura ciclista amb 
accions per minimitzar els conflictes amb els altres usuaris; com ho fa la regulació 
de la circulació de Vehicles de Mobilitat Personal, que permeten millorar la 
convivència a l’espai públic i fomentar una mobilitat més sostenible i segura 
afavorint, en aquest sentit, també la mobilitat a peu.  
Igualment, cal continuar estenent les mesures d’optimització del repartiment de 
l’espai urbà que prioritzin la figura del vianant enfront de l’ocupació de l’espai per 
motos i ciclomotors, contenidors i altre mobiliari urbà o terrasses i vetlladors, com 
ja s’ha fet en els indrets de la ciutat més sol·licitats. 
Millorar la informació dels itineraris a peu 
Els itineraris de vianants han de comptar amb un sistema de senyalització que faciliti 
la ubicació, el direccionalment i la orientació dels visitants, i que alhora permeti 
dirigir els fluxos de vianants pels indrets adients. 
Es fa necessari realitzar una revisió de la senyalització actual, de la coherència i 
continuïtat de les senyals, de la quantitat de panells informatius, la posició dels 
senyals a l’espai públic (visible i en lloc adient) i de la informació que contenen. 
En aquest sentit, cal potenciar la millora de senyalització informativa dels diferents 
PIC en les parades i estacions de transport públic, garantint que els visitants 
transcorrin pels itineraris més segurs i accessibles, tot posant de relleu la proximitat 
entre PIC i les facilitats per desplaçar-se a peu. 
D’altra banda, es proposa explorar les possibilitats de desenvolupar sistemes de 
guiatge a través d’aplicacions mòbils amb itineraris per a vianants i visitants. També 
caldrà explorar les possibilitats tecnològiques de la futura T-Mobilitat o futures 
plataformes digitals que incloguin altres serveis als visitants. 
Detectar les zones de risc en la seguretat viària de vianants i proposar-hi millores 
La convivència en l’espai públic dels vianants amb la resta de modes fan que 
apareguin punts de conflicte i que es presentin situacions en les que es poden 
produir accidents. En l’actualitat destaquen la concentració d'atropellaments 
relativament alta a la Rambla de Catalunya i el carrer Pelai, a Passeig de Gracià i a 
alguns punts de Gran Via i Sagrada Família, coincidint amb els punts amb més volum 
de visitants. 
44 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
Es proposa detectar els punts de major risc d’accidents de vianants, analitzar-hi les 
causes i proposar-hi actuacions de millora que garanteixin i millorin la seguretat vial. 
 
Vianants i senyalització a l’entorn d’EGAs 
   
Font: elaboració pròpia 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Font: Barcelona Regional 
 
OBJECTIUS ESPECÍFICS DE LA PROPOSTA: 
• Facilitar i promoure els desplaçaments a peu dels visitants.  
• Garantir l’accessibilitat universal. 
• Reduir l’accidentalitat amb implicació de visitants i vianants. 
• Garantir convivència amb altres modes. 
• Guiar els vianants en els desplaçaments entre PIC i transport públic pel millor 
itinerari des del punt de vista de ciutat. 
 
CALENDARI: 2018-2022 
  
45 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
Fomentar un encaix més eficient de la demanda turística en 
4. el transport públic 
 
ESTRATÈGIES 1  3 4 5 
 
Incentivar els desplaçaments de visitants en transport públic de gran capacitat i 
baixes emissions 
El metro és el mitjà de transport públic més utilitzat pels visitants i s’estima que de 
mitjana entre el 14 i 17% dels passatge són turistes, amb increments en els mesos 
de temporada alta. Alhora, la xarxa de metro és el mitjà més elevat pels residents i 
ja fa anys que presenta nivells de saturació en hora punta, principalment en els 
trams centrals de les línies transversals L1, L3 i L5.  
La xarxa de metro és també el mitjà més utilitzat pels residents i ja fa anys que 
presenta nivells càrrega de passatge importants, principalment en els trams centrals 
de la xarxa. Aquesta confluència de mobilitat quotidiana i mobilitat turística 
produeix situacions de saturació en hora punta precisament en els trams central de 
la xarxa. 
Afavorir l’ús turístic del transport públic en hores vall 
L’ús del transport públic per part dels visitants en els períodes punta de la mobilitat 
quotidiana (entre 7 i 9 del matí, i entre 18 i 20 a la tarda) afegeix més passatge en 
uns moments en què la xarxa ja va molt carregada. 
Es necessari introduir mesures que fomentin i incrementin l’ús del transport públic 
per part dels visitants en les hores vall amb l’objectiu d’aplanar la demanda, 
descongestionar la xarxa en els períodes punta i contribuir a la reducció del dèficit 
del sistema aportant viatgers en períodes valls amb menys demanda. 
En el marc d’implantació de la T-Mobilitat també seria possible implantar tarifes 
amb diferent bonificació segons l’horari d’utilització, fet que permetria aplanar la 
demanda, afegir viatgers a les hores vall i descongestionar la xarxa en les hores 
punta. 
Millorar el sistema d’informació, senyalització i comunicació al transport públic 
Les estacions i parades de transport públic més transitades pels turistes haurien de 
disposar de informació fàcil d’entendre i interpretar pels forans sobre el transport 
públic i els itineraris d’accés als principals PIC. Es proposa realitzar un pla que 
defineixi-hi actuacions que millorin significativament l’orientació dels visitants a la 
46 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
ciutat i la qualitat de la informació del transport públic, i que permeti encaminar els 
visitants preferiblement en metro davant l’autobús i pels itineraris amb menys 
impacte en l’entorn. 
En el marc de desenvolupament dels Plans específics del EGAs s’haurien d’analitzar 
i proposar itineraris d’accés des de la xarxa ferroviària, i mitjançant la informació al 
visitant, encaminar-los pels itineraris més eficients i sostenibles. 
D’altra banda, es proposa explorar les possibilitats de desenvolupar sistemes de 
guiatge a través d’aplicacions mòbils amb itineraris en transport públic per a 
visitants, i que podria ser part d’una futura versió mòbil de la T-Mobilitat, que 
possibiliti establir un sistema de informació i comunicació amb les turistes per 
incidir en temps real en la seva mobilitat. 
OBJECTIUS ESPECÍFICS DE LA PROPOSTA: 
• Fomentar l’ús del transport públic per part dels visitants turístics. 
• Prioritzar la mobilitat dels visitants en ferrocarril en front d’altres modes. 
• Aplanar la demanda turística al llarg del dia. 
• Potenciar ofertes turístiques en transport públic en hores vall. 
• Garantir la qualitat del transport per a la mobilitat quotidiana a les hores punta. 
• Facilitar l'orientació dels visitants per promoure un ús eficient i sostenible del 
transport públic. 
• Encaminar els visitants pels itineraris amb menor impacte en l’entorn, 
preferiblement en metro. 
CALENDARI: 2018-2022 
  
47 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
 
Dissenyar solucions específiques als problemes de 
5. congestió de la xarxa d'autobús urbà 
 
ESTRATÈGIES 1   4 5 
 
Malgrat que actualment només el 4,8% dels desplaçaments que realitzen els 
turistes es fan en autobús urbà i que de mitjana només el 5% del passatge és turista, 
s’observa com les línies que connecten les principals zones turístiques registren una 
proporció major de visitants, fet que produeix situacions de saturació i baixos nivell 
de confort pels usuaris en trams de la xarxa que ja tenen molta demanda. Aquest 
fet produeix problemes de convivència entre usuaris habituals i usuaris visitants, i 
es veu agreujat en períodes en els quals hi ha disminució de les freqüències de pas 
com els caps de setmana i els períodes de vacances estivals. A més, el nombre de 
visitants que fan servir la xarxa d’autobús es previsible que vagi en augment per les 
millores que suposa la Nova Xarxa Bus en prestacions i sobretot en llegibilitat de la 
xarxa.  
Solucions ad hoc als problemes de congestió de la xarxa de transport públic a 
causa del volum de visitants turístics d’alguns serveis  
A fi de reduir l’impacte de l’elevada afluència de visitants en algunes línies de 
transport públic i de fer compatible l’activitat turística amb la vida quotidiana als 
barris, es proposa avaluar els nivells de congestió de les línies d’autobús, identificar 
els trams i les parades més saturades i efectuar les millores necessàries en la xarxa 
de transport públic a fi d’integrar l’ús turístic i l’ús quotidià.  
Les millores en la xarxa d’autobusos s’analitzaran en cada cas, i poden incloure 
ampliacions de la capacitat de places ofertes amb vehicles més grans, millora de 
freqüències, reforç de serveis o nous serveis, o amb mesures encaminades a reduir 
el nombre de turistes que utilitzen la línia amb canvis en els recorreguts, 
desplaçament de parades, o afavorint l’ús alternatiu d’altres modes de transport 
públic.  
 
 
 
 
48 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
Línies d’autobús amb més ús turístic 
 
Font: Barcelona Regional 
 
 
Igualment, i en el marc del que disposa la Llei 21/2015, del 29 de juliol, de 
finançament del sistema de transport públic de Catalunya, es proposa articular vies 
de finançament finalistes que contribueixin a internalitzar els costos de l’activitat 
turística i a sufragar les mesures de millora que es considerin en cada cas.  
En aquest sentit, aquest any, i de manera extraordinària, una part dels fons de 
l’impost turístic s’han destinat a reforçar en els mesos d’estiu el transport públic 
que passa pel centre de la ciutat i per la Barceloneta, consistents en més vehicles, 
més busos articulats i més hores de servei. 
Igualment, en la línia d’aquesta proposta, s’està treballant en solucionar els 
problemes de congestió de les línies 24 i 92 que van a Park Güell desplaçant les 
parades de l’autobús urbà per a que no sigui tan atractiu per arribar al parc, i 
s’estudia la posada en funcionament d’un servei llançadora, el projecte del qual està 
en fase d'estudi.  
 
 
 
 
49 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
Ús de l’autobús per part dels visitants a la ciutat 
  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
  
Font: Barcelona Regional  
 
Regular l’ús del transport públic per part de grups turístics amb guiatge 
Algunes de les línies d’autobús més utilitzades pels visitants i que connecten els 
principals EGAs, com les línies 24 i 92, són utilitzades per grups de turistes 
acompanyats per guies que, mitjançant intercomunicadors, fan les seves 
explicacions a bord del propi vehicle. 
L’ús de l’autobús urbà per a la realització d’activitat turística en grup té un fort 
impacte en l’ocupació de l’autobús, especialment en els trams en que ja porta més 
passatge, ja que tot d’una, omplen i buiden el vehicle, disminuint el confort de la 
resta de viatgers i dificultant la planificació de serveis. 
Es proposa regular l'ús del transport públic per part dels grups de turistes guiats, en 
tant que s’està fent ús del transport públic per desenvolupar activitats econòmiques 
de caràcter turístic a bord. Al setembre de 2017 s’ha fet una declaració de bones 
pràctiques en el guiatge de grups a la via pública de Barcelona amb l’objectiu de 
millorar la qualitat en l’experiència del visitant i la imatge interna i externa de la 
ciutat; posar en valor i difondre la feina realitzada pel col·lectiu de guies com a 
difusors de la imatge, la cultura i el territori de Barcelona; afavorir la convivència 
amb la població i l'activitat econòmica local, minimitzant els impactes negatius que 
es puguin produir per l’afluència de grups a la via pública i tenir cura dels recursos 
turístics i l’espai públic de la ciutat. Per altra banda s’ha fet una modificació del 
Reglament de viatgers dels serveis de transport públic de superfície. El text proposat 
per la modificació de l’Article 5, epígraf f, establiria la prohibició de:  
Distribuir propaganda, enganxar cartells, pidolar, vendre béns o serveis i exercir qualsevol 
activitat econòmica o servei a l'interior dels vehicles i a les estacions d'autobusos sense 
50 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
autorització expressa de l'Entitat Metropolitana del Transport i de l'empresa explotadora i, 
en general, mantenir o efectuar accions que per la seva naturalesa puguin pertorbar als 
usuaris i alterar la normal prestació del servei públic, la convivència o l'ordre públic. 
 
Línia 24 d’autobús 
  
 
Font: Barcelona Regional 
 
CALENDARI: 2018-2022 
  
51 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
6. Revisar la política tarifària del sistema de transport públic 
 
 ESTRATÈGIES 1  3 4  
 
El transport públic té, principalment, dos grans fonts de finançament: la recaptació 
tarifària, corresponent a la contribució per part dels usuaris, i les subvencions 
aportades per les administracions competents.  
La taxa de cobertura tarifària no arriba al 50% des de l’any 2003, això implica que 
per mantenir en equilibri el finançament del sistema (arribar a cobrir els costos 
d’explotació) les aportacions públiques han de ser superiors a la recaptació tarifària.  
En els desplaçaments fets pels turistes s’utilitza majoritàriament el títol de transport 
T-10 (62,7%) coincidint també en ser el títol més utilitzat pels usuaris més recurrents 
i que, per tant, és el títol més subvencionat. En segon lloc es troba el bitllet senzill 
amb un 13,3%, mentre que el títol concebut per a l’ús turístic de la mobilitat, la 
targeta Hola BCN! només ha estat fet servir en un 12,3% dels desplaçaments, tot i 
que el 2016 es va detectar un augment respecte l’any 2015.  
La conjunció dels baixos nivells de la taxa de cobertura i l’intens ús de la targeta T-
10 per part dels visitants, fa que s’aboquin importants recursos de les 
administracions en el finançament del transport dels visitants. 
 
Nivell de cobertura tarifària del transport públic 
 
Font: Barcelona Regional 
 
 
 
52 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
Un sistema tarifari més simple i que fidelitzi als usuaris  
Donat que els visitants utilitzen el mateix títol que els residents, es proposa revisar 
la política tarifària de transport públic amb l’objectiu que el títol més subvencionat 
sigui un títol que utilitzin exclusivament els residents. Per aconseguir tal objectiu cal 
que existeixi un títol que sigui clarament més rentable pels usuaris habituals, tant 
econòmicament com en prestacions. És a dir, un títol que no només premiï la 
recurrència sinó també la fidelització. 
En definitiva, i tenint present l’horitzó de la T-Mobilitat, s’ha de tenir una oferta de 
títols molt més simple i que realment satisfaci les necessitats dels usuaris fidelitzats 
al sistema, composta de bitllets senzills i títols multiviatge, mantenint els 
abonaments socials (T-Jove, T-Atur, T-Rosa, etc.) però reduint els abonaments 
trimestrals a mensuals (degut a la limitació que presenta el suport de cartró a l’hora 
de recuperar el títol en cas de pèrdua o destrucció tenint en compte l’elevada tarifa 
d’aquests títols) i eliminant els títols que no resulten mai amortitzables (T-Trimestre 
i T-50/30).  
És per això que la proposta que millor s’adapta al requisit exposat és l’existència 
d’un abonament mensual amb viatges il·limitats amb una tarifa compatible amb la 
de la T-10. 
La reducció de la tarifa de la T-Mes equivalent a la de la T-50/30 i un augment 
suficient de la tarifa de la T-10 produiria un transbordament significatiu d’usuaris de 
la T-10 a la T-Mes que aconseguiria que els usuaris esporàdics no utilitzessin el títol 
més subvencionat, que passaria a ser-ho la T-Mes. 
Per altra banda, amb l’augment de la tarifa de la T-10 també s’aconseguiria que els 
títols de mobilitat turística (Hola BCN! o BCN Card) resultessin més atractius pels 
visitants.  
 
CALENDARI:  
REVISIÓ DE LA POLÍTICA TARIFARIA 2018- ABANS FINALITZACIÓ DEL 2017 
REVISIÓ DE LA POLÍTICA TARIFARIA PER LA T-MOBILITAT: DURANT 2018, SEGONS CALENDARI DE 
L’ATMB  
53 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
 Avançar en un model de regulació i millora del transport 
7. discrecional de serveis turístics  
 
ESTRATÈGIES  2 3 4 5 
 
Les excursions turístiques en autocar discrecional permeten als visitants realitzar 
circuits panoràmics ràpids per la ciutat i aturar-se i visitar alguns dels nodes turístics 
més emblemàtics. En els mesos de temporada alta accedeixin, circulen i aparquen 
per la ciutat un nombre important d’autocars discrecionals fent serveis turístics. 
Es tracta d’un model de visita de la ciutat característic del model turístic de 
Barcelona, degut a l’atractiu turístic de l’entorn, principalment la costa catalana, 
que aporta els seus turistes a la ciutat en forma d’excursionistes. A més, moltes 
excursions en autocar també parteixen de les terminals de creuers del Port de 
Barcelona i transporten creueristes en trànsit que disposen de poc més de quatre 
hores per realitzar la visita de la ciutat; així com altres excursions en autocar que 
s’inicien des de la pròpia ciutat i que contracten turistes allotjats en hotels de 
Barcelona.  
L’actual regulació de l’estacionament d’autocars turístics Zona Bus té poca capacitat 
per incidir en la demanda ja que no permet segmentar-la per tipus d’usuari, 
desestacionalitzar-la temporalment al llarg de la setmana i del dia, ni introduir 
paràmetres ambientals en la motorització dels vehicles.  
Es fa necessari avançar en un model progressiu de monitorització i regulació de la 
mobilitat d’autocars discrecionals fent ús turístic que, mitjançant un sistema de 
reserves i permisos, permeti tenir un millor coneixement d’aquest sistema de 
transport col·lectiu, monitoritzar la seva mobilitat, modelar la demanda segons les 
necessitats de la ciutat i introduint mecanismes d’internalització dels costos 
generats 
El nou model ha de permetre intervenir a nivell global de la ciutat i en aquells 
indrets de major atracció i concentració d’autocars discrecionals en ús turístic, 
afavorint el bon servei i la convivència amb la resta d’usuaris de l’espai públic. 
 
 
 
 
 
54 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
Zona Bus 
 
 Font: B:SM 
La nova regulació pot incorporar mesures ja vigents en altres ciutats, com la creació 
de sistemes de monitorització de la circulació d’autocars, la regulació i vinculació de 
l’encotxament i desencotxament amb l’aparcament, la diferenciació de tarifes 
segons la temporada turística o hora del dia, o la creació de zones d’estacionaments 
en les que els visitants puguin intercanviar entre autocar i transport públic. 
OBJECTIUS DEL NOU MODEL DE REGULACIÓ DE LA MOBILITAT D’AUTOCARS TURÍSTICS 
DISCRECIONALS: 
• Disposar d’informació rigorosa per prendre decisions i millorar la integració 
d’aquests serveis públics a la ciutat: univers, tipologia de servei, recorreguts, 
aparcament, etc. 
• Reduir la congestió d’autocars en espais i moments concrets i reduir la 
indisciplina en l’ús de parades i estacionaments, així com reduir la pressió a 
l’espai públic de la circulació del grups turístics usuaris de l’autocar. 
• Afavorir l’accés d’autocars amb motoritzacions més eficients i restringir els 
vehicles més contaminants.  
 
Sistema de monitorització de la circulació i aparcament a l'interior de la ciutat 
• Sistema de monitoratge de l’activitat finançada a través d'una taxa de circulació.  
• Millora en la sensorització de les places de parada i aparcament del sistema 
Zona Bus. 
• Donar a conèixer l’oferta i el funcionament del sistema als operadors d’autocars 
discrecionals amb l’objectiu de fomentar-ne l’ús. 
• Central de reserves única per a l’aparcament vinculat a atractius turístics. 
CALENDARI: Disseny i instal·lació 2018. Implementació i resultats a partir 2019.  
 
55 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
Millores en l’operativa d’aparcament en l’entorn dels Espais de Gran Afluència 
• Integració del sistema zona bus en els plans de gestió dels EGAs i estudiar la 
possibilitat de concentrar l’aparcament d’autocars lligat a la visita turística fora 
de la via pública com al Park Güell, Moll d’Espanya, etc. 
• Vincular la reserva de parada amb la zona d'estacionament, amb un sistema de 
reserva prèvia, similar al que actualment funciona al Park Güell. Això provocarà 
una limitació de l’accés a zones saturades en les hores de més demanda i 
afavorirà la visita en hores vall. 
• Estudiar la reubicació o ampliació de places d’estacionament per donar millor 
servei a zones de la ciutat mal servides i grans equipaments de ciutat. 
• Millores en el control de la indisciplina. 
• Dotar de serveis (informació, zones de descans, primers auxilis, etc.) els 
aparcaments als principals EGAs. 
 
CALENDARI: A PARTIR 2018  
Reducció de l’impacte en l’espai públic en l’entorn dels EGAs 
• Ubicació de les parades per a reduir l’afectació al teixit residencial.  
• Millores en el disseny de l’espai públic per adequar les operacions 
d’encotxament i desencotxament i garantir la màxima seguretat de circulació 
dels grups turístics. 
 
CALENDARI: A PARTIR 2018 
Mesures de reducció de la contaminació acústica i atmosfèrica produïda pels 
autocars discrecionals en ús turístic 
• Preferència en la reserva d’aparcament per vehicles amb baixes emissions. 
• Limitació de l’accés i aparcament a vehicles amb motoritzacions inferiors a 
l’Euro 4. 
• Elaboració d’un codi de bones pràctiques.  
• Mecanismes de minimització de la circulació en buit. 
CALENDARI: A PARTIR 2018  
56 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
8. Repensar el servei dels busos turístics de la ciutat  
 
ESTRATÈGIES    4 5 
 
La ciutat de Barcelona compta amb dos operadors: Barcelona Bus Turístic operat 
per TMB i Barcelona City Tour operat per l’empresa Julià. Entre els dos operadors, 
l’any 2015, es van vendre 2,76 milions de bitllets i es van transportar 9 milions de 
viatgers. 
Tot i la contribució del bus turístic a la descentralització del turisme per la ciutat, el 
solapament de línies dels dos operadors, l’elevada afluència d’autobusos en alguns 
eixos centrals de ciutat i l’aportació de visitants als principals PICs, genera una forta 
pressió en l’entorn. 
Donats els solapaments actuals i les problemàtiques detectades en punts concrets, 
així com la finalització de la concessió en els propers anys, es planteja la necessitat 
de revisar els contractes externs i racionalitzar l’oferta d’acord amb les polítiques 
de visita de la ciutat. La revisió dels nous contractes ha de respondre a les 
estratègies en matèria de mobilitat turística que d’aquesta EMT es desprenen.  
Es proposa que durant 2018 s’iniciï un grup de treball amb l’Àrea Metropolitana de 
Barcelona en què s’abordin, en el marc del nou concurs de licitació de la línia 
operada per un privat sota concessió administrativa, els següents aspectes:  
• Repensar les rutes de bus turístic per tal d’evitar el solapament entre línies, amb 
creació de punts d’intercanvi entre línies.  
• Fomentar la intermodalitat dels visitants. Connexió de cada ruta amb punts 
d’intercanvi modal amb el transport públic i amb aparcaments d’autocars. 
• Contribuir a la desconcentració turística, facilitant l’accés a diversos PIC de la 
ciutat més enllà dels més icònics. 
• Revisar els criteris d’ubicació de parades amb criteris de disminució de 
l’impacte sobre l’entorn (aglomeracions, fluxos de visitants, soroll, acordions 
d’autobusos, etc.). 
• Prioritzar la circulació pels eixos viaris bàsics. 
• Regulació flexible de la parada dels espais sobresaturats. 
• Renovar progressivament la flota per vehicles de menor impacte. 
• Revisar els horaris i freqüències fent més eficient els servei i evitant els 
desplaçaments amb poc passatge. 
• Disposar de dades de demanda de forma especifica i periòdica. 
La creació de nous corredors pot afavorir la descentralització i la connectivitat de 
PIC més allunyats del circuit turístic més demandat. En aquest sentit, amb l’objectiu 
57 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
de fomentar la visita d’altres punts d’interès fora dels més saturats, es proposa 
revisar les polítiques de comercialització del mateix, per tal de promocionar altres 
punts d’interès a partir de per exemple la modificació de la imatge promocional. 
Complementàriament, es proposa estudiar la modificació d’horaris i freqüències 
per adaptar-les a la demanda que genera en les diferents estacionalitats de l’any, 
garantint que aquesta no causi impactes sobre la mobilitat quotidiana de la ciutat i 
evitant els desplaçaments en buit.  
Es considera necessari disposar de dades de demanda i especifiques de pujades i 
baixades de forma periòdica amb l’objectiu de conèixer de forma detallada el 
funcionament del mateix. 
Un altre aspecte que es considera clau es la necessitat d’aplicar polítiques de 
transparència i de comunicació dels beneficis de forma regular, així com de la 
política de responsabilitat. 
Busos turístics a Passeig de Gràcia 
 
 
 
 
 
 
Font: Barcelona Bus Turístic i Barcelona City Tour 
 
CALENDARI: NOU DISSENY DE RUTES al llarg del 2018. Resta actuacions 2018-2022  
58 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
Reduir l’impacte de l’ús turístic de la bicicleta, la moto i els 
9. VMP 
 
ESTRATÈGIES 1 2  4  
 
Els visitants utilitzen motocicletes, bicicletes i VMP tant per desplaçar-se per la 
ciutat com a mode d’atracció turística. En els darrers anys, l’ús turístic d’aquests 
vehicles ha anat augmentant i actualment es detecta una forta concentració 
d’empreses de lloguer en algunes zones de la ciutat com el Front Marítim, Ciutat 
Vella o l’entorn d’alguns EGAs. La forta concentració de bicis i VMP en espais de 
vianants estaria provocant problemes de convivència en l’espai públic, 
especialment amb els vianants. 
Regular la circulació, aparcament i lloguer de bicicletes i VMP 
Atesa la presència creixent d'aquest tipus de vehicle en l’espai públic, i amb 
l’objectiu de resoldre problemes de convivència i fomentar una mobilitat més 
segura, l’Ajuntament de Barcelona ha introduït canvis en l’Ordenança de Circulació 
de Vianants i Vehicles per regular les condicions de mobilitat de VMP. 
En el cas dels VMP la nova regulació desenvolupa una classificació dels diferents 
tipus de vehicles (A, B, C1, C2 i C3) i una regulació pròpia per a cada categoria: 
II. Àmbits i condicions de circulació 
III. Identificació i registre dels vehicles 
IV. Estacionament a la via pública 
V. Condicions de circulació quan els vehicles s’utilitzen per fer activitat 
d’explotació econòmica (grups i rutes marcades). 
VI. Elements de seguretat i necessitats d’assegurances de responsabilitat civil 
VII. Edat mínima 
VIII. Règim sancionador 
Es deixa oberta la porta a executar restriccions específiques en els àmbits i 
districtes on es dóna una pressió o una problemàtica específica amb aquest 
vehicles.  
59 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
 
 
Regulació de VMP i cicles de més de dues rodes 
 
Font: Ajuntament de Barcelona 
 
Preparar la ciutat per les flotes de bicicletes i motocicletes compartides 
A diferència d’altres ciutat com París o Londres, els Bicing, el sistema de bicicleta 
pública de Barcelona, no permet el seu ús per part dels visitants i a curt termini 
tampoc no es contempla que els turistes puguin fer-ne ús, donat que ja existeix un 
important oferta privada de lloguer de bicicletes per a usos lúdics.  
A més del lloguer de bicicletes en establiments, estan començant a operar a la ciutat 
flotes privades de bicicletes i motocicletes que permeten llogar aquests vehicles per 
a realitzar un sol desplaçament sense haver de tornar el vehicle al mateix lloc 
d’origen del desplaçament. Es tracta de flotes que fan principalment ús de l’espai 
públic per a aparcar i que són llogades pels usuaris a través d’aplicacions mòbil.  
60 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
Ens trobem a les portes d’un important canvi en la forma en que ens desplacem per 
les nostres ciutats. En aquest context, les flotes de vehicles compartits estan veient 
un fort creixement als nuclis urbans i, com a nova forma d’ús de l’espai públic i 
mobilitat, presenta tot un conjunt de reptes a resoldre per tal de que es desenvolupi 
amb convivència amb la resta de modes i amb l’ús de l’espai públic. 
Aquest tipus de vehicles tenen molt bona acollida entre els turistes, ja que es un 
mecanisme flexible de mobilitat i que moltes d’aquestes flotes funcionen amb 
aplicacions mòbils vàlides en altres ciutat europees. A més a més cobreixen una 
finestra que actualment queda desatesa, com és el lloguer de vehicles fora de 
l’horari comercial d’una botiga. 
Bicicleta compartida a Barcelona (Dropbyke i Donkey Republic) 
   
 
Font: Twitter / Donkey Republic / Xataka 
 
En l’actualitat existeixen peticions de diferents operadors de vehicle compartit (bici, 
moto i cotxe) que desitgen establir-se a la ciutat per donar aquest servei. En algunes 
ciutats asiàtiques i europees - com Manchester - han arribant operadors amb grans 
flotes de bicicletes però amb molt poca gestió d’aquestes. Es tracta d’una activitat 
que pot ser beneficiosa des del punt de vista de la mobilitat sostenible, equitativa i 
61 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
eficient, però que té potencialment problemes si l’Administració no la regula a 
temps: 
• El bikesharing pot generar sobre ocupació en l’aparcament i dificulta la rotació 
de les bicicletes. 
• Concentració de bicicletes en els punts més demandats. 
• Forta ocupació de l’espai públic. 
• Poc manteniment de les bicicletes. 
• Falta de civisme en l’aparcament de bicicletes i motos. 
• Impacte sobre el paisatge urbà. 
• Impacte negatiu sobre la seguretat viària si no es limita la potència de les motos. 
• Privacitat i gestió de dades personal. 
En el marc del Pacte de la Mobilitat i del Grup de Treball de la Bicicleta, s’ha 
començat a treballar per tal d’establir la regulació necessària per aquestes activitats 
establint la tipologia de sistema que necessita la ciutat pel bon funcionament i 
convivència amb la resta de modes de transport, criteris d’ocupació de la via 
pública, zones amb prohibició i/o prioritat d’aparcament, capacitat de càrrega de la 
ciutat i mida mínima i màxima de les flotes, cànons per ocupació de l’espai públic, 
rotació, manteniment d’aquestes dels vehicles, àrees de cobertura mínima i 
intercanvi de dades amb l’administració, etc.  
Per tant, s’ha d’establir un marc regulador clar que permeti als operadors explotar 
els sistemes de forma segura i estable i que permeti a l’Ajuntament definir els usos 
i espais determinats a l’espai públic i minimitzar els impactes negatius. 
Objectius específics de la proposta: 
• Regular l’ús de la bicicleta per grups, en zones de vianants i Espais de Gran 
Afluència. 
• Regular l’activitat i l’aparcament de grans flotes de bicicletes compartides. 
• Regular l’aparcament de bicicletes pertanyents a activitat econòmica en les 
proximitats dels EGAs. 
• Regular la ubicació d’establiments de lloguer de bicicletes en carrers amb prou 
capacitat i connectats a la xarxa de carrils bici. 
CALENDARI: 2018 – 2019  
62 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
Millorar la gestió en xarxa del sistema de transport d’accés 
10. a la ciutat 
 
ESTRATÈGIES 1    5 
 
Les infraestructures de transport d’accés a la ciutat i els grans nodes d’intercanvi 
modal són un engranatge clau per la seva capacitat d’aportar grans quantitats de 
visitants a la ciutat i alhora permeten distribuir els fluxos pel territori cap a nous 
indrets a l’entorn. 
OBJECTIUS ESPECÍFICS DE LA PROPOSTA: 
• Redacció i revisió de plans de mobilitat específics en relació a la mobilitat de la 
ciutat. 
• Seguiment mitjançant indicadors de mobilitat específics per a aquestes 
infraestructures. 
• Coordinació de les polítiques de mobilitat de forma conjunta amb els 
operadors. 
 
Taules de mobilitat Port-Aeroport-Ciutat 
L’Aeroport de Barcelona - El Prat és una infraestructura fonamental des del punt de 
vista turístic i la seva progressiva millora i ampliació ha permès consolidar un 
augment de la demanda creixent any rere any. Per altra banda, el Port de Barcelona 
s’ha consolidat com el primer port de creuers d’Europa i la Mediterrània i és porta 
d’entrada d’un nombre creixent de visitants amb una especificitat pròpia. 
Aquestes infraestructures aporten a la ciutat gran nombre de visitants, i la mobilitat 
de connexió que generen té particularitats diferenciades, comportant unes 
necessitats de gestió i coordinació de l’oferta i la demanda especifiques, així com 
uns impactes i possibles problemàtiques particulars.   
Participació activa en la Taula de mobilitat de l’Aeroport 
Es proposa la participació activa en la taula de mobilitat de l’Aeroport amb l’objectiu 
d’avaluar i promoure accions que millorin afavoreixin un millor repartiment modal 
de la mobilitat de connexió entre la ciutat i l’Aeroport de turistes i residents. 
Creació i coordinació de la Taula de mobilitat del Port de Barcelona 
63 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
Es proposa la creació i participació en una taula de mobilitat del Port de Barcelona 
que abordi la mobilitat que es genera entre el Port i la ciutat pel que fa als creuers i 
línies regulars de viatgers. 
Donada la transversalitat que presenten les infraestructures del Port i l’Aeroport en 
aspectes com la seva pròpia interconnexió, es proposa coordinar ambdues taules. 
CALENDARI: 2018 
Elaboració d’un Estudi d’avaluació de la mobilitat generada 
Es proposa la redacció coordinada d’un estudi d’avaluació de la mobilitat generada 
que analitzi les condicions d’accés dels passatgers de creuers i ferris i que abordi 
qüestions com ara les previsions d’augment de la demanda, la situació de 
sobrecàrrega d’alguns trams de la xarxa viària de l’entorn, la regulació del trànsit en 
nodes sobre sol·licitats com la plaça de la Carbonera, l’aplanament de la demanda 
d’usuaris a través de la gestió de l’oferta, la possibilitat de nous accessos al port, la 
revisió del funcionament de Bus Turístic, la gestió dels serveis d’excursions 
panoràmiques per a creueristes en trànsit, la revisió de les rutes i espais de parades 
dels serveis de shuttle, la gestió de l’operativa del taxi, etc.  
CALENDARI: 2018 
Reforçar el sistema ferroviari com a porta d’entrada i sortida a la ciutat 
El ferrocarril té una quota modal d’accés a la ciutat del 8%, molt menor que el mode 
aeri. La majoria d’usuaris que arriben en tren a Barcelona ho fan en alta velocitat 
provinents de la resta de l’Estat a través del corredor Barcelona-Madrid, i en menor 
mesura amb serveis internacionals del corredor Mediterrani. 
Amb l’objectiu de reforçar l’accés a la ciutat en el sistema de transport ferroviari és 
necessari desplegar el serveis internacionals en el corredor Mediterrani, en el marc 
de política Europea dels Corredors Ten-T, aportant noves oportunitats per a la xarxa 
de ciutats connectades a l’hora d’oferir transports alternatius a l’avió.  
De la mateixa manera, el sistema de Rodalies de Barcelona dona cobertura a una 
bona part del territori català i, tot i que ja és emprat pels turistes i excursionistes 
per arribar a la ciutat, té encara un gran potencial de creixement com a element 
descentralitzador que distribueixi els visitants més enllà dels indrets més centrals i 
sol·licitats. 
En aquest sentit cal afavorir l’ús del ferrocarril per part dels visitants, incentivant els 
seu ús en les hores vall i impulsant la promoció i comercialització de bitllets 
combinats i paquets turístics que facin més atractiu l’ús del ferrocarril per sortir de 
la ciutat. 
CALENDARI: 2018-2022 
64 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
 
Bitllets combinats amb Rodalies de Catalunya 
   
Font: Rodalies de Catalunya 
 
Creació d’un HUB d’autocars discrecionals amb reiteració d’itinerari turístic 
Existeix una important oferta de serveis d’autocars discrecionals i serveis 
discrecionals amb reiteració d’itinerari que connecten Barcelona amb diferents 
indrets turístics de l’entorn de la ciutat com Port Aventura, la Roca Village, 
Montserrat, etc. Molts d’aquests serveis tenen l’origen dels seus desplaçaments als 
carrers de la ciutat. 
En el marc de l’ordenació de la mobilitat d’autobusos interurbans regulars i 
discrecionals que l’Ajuntament de Barcelona està realitzant, es proposa continuar 
amb el procés progressiu de concentració de les rutes turístiques en l’Estació del 
Nord, creant un HUB d’autocars turístics que permeti ordenar la operativa d’aquest 
tipus de servei.  
La centralització de les rutes turístiques a l’Estació del Nord requerirà que l’estació 
s’adapti als requeriments d’aquest nou ús permanent (gestió, comercialització, 
imatge, serveis, etc.) de manera que es puguin oferir serveis complementaris als 
usuaris i facilitar la comercialització dels productes turístics, que en darrer terme 
afavoreixen la desconcentració turística de la ciutat. 
CALENDARI: 2018-2019 
Autocars turístics discrecionals amb reiteració d’itinerari als carrers de la ciutat 
  
Font: Sagalés 
65 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
 
OBJECTIUS DE LES TAULES DE MOBILITAT: 
• Redacció i revisió de plans de mobilitat específics en relació a la mobilitat de la 
ciutat. 
• Seguiment mitjançant indicadors de mobilitat específics per a aquestes 
infraestructures. 
• Coordinació de les polítiques de mobilitat de forma conjunta. 
 
  
66 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
11. Reforçar la qualitat del servei de taxi en l’ús turístic 
 
ESTRATÈGIES 1     
 
El servei del taxi ha incrementat i sofisticat progressivament els mecanismes de 
comercialització i contractació dels seus serveis entre els que predominen els basats 
en la contractació prèvia del servei per via telefònica i darrerament per via 
telemàtica i a través d’aplicacions mòbils basades en la geolocalització. Es tracta 
d’una modernització del sector que s’afegeix a l’operativa tradicional i exclusiva del 
taxi de contractació de vehicles que circulen per la via pública o estacionats en les 
nombroses parades distribuïdes per la ciutat.  
És aquest tipus de contractació prèvia el que ha experimentat un major creixement 
en els darrers anys, i el que previsiblement serà més utilitzat el futur. A dia d’avui 
podem trobar aplicacions mòbils com My taxi, JoinUp, TaxiClick, Pidetaxi, SiTaxi o 
Ntaxi, a més d’altres aplicacions vinculades a empreses de gestió de flotes com 
Radio Taxi 033, Taxi Ecològic, Barna Taxi, Taximés, etc. 
És precisament en aquest segment en el qual el taxi comparteix mercat amb els 
prestadors de serveis de vehicles amb xofer amb llicència VTC i on empreses i 
intermediadors com Cabify o Uber han desenvolupat la seva activitat oferint 
solucions universals als seus clients. 
Facilitar l’accessibilitat i modernitzar l’ús del taxi 
Es fa necessari reforçar el taxi com a servei públic, enfortint la capacitat d’adaptació 
del servei de taxi de Barcelona davant l’augment de serveis globals de mobilitat 
privada (VTC). Aquest enfortiment ha de venir de la mà de la incorporació de les 
millores que afavoreixen les plataformes tecnològiques i d’una modernització en la 
intermediació que inclogui majors facilitats en el pagament dels serveis, unes tarifes 
més senzilles i previsibles abans d’iniciar el trajecte, nous serveis com el taxi 
compartit o la inclusió de taxi en el catàleg de serveis de transport integrats en la 
futura T-Mobilitat. 
 
OBJECTIUS DE LA PROPOSTA: 
• Promoció del taxi com a servei alternatiu al carsharing i al vehicle privat. 
• Enfortir la capacitat d’adaptació del servei de taxi davant l’augment de serveis 
globals de mobilitat privada (VTC). 
• Modernitzar i universalitzar la intermediació digital. 
67 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
• Promoure l’ús d’aplicacions mòbils que minimitzin els trajectes en buit. 
• Facilitar el pagament mitjançant aplicacions mòbils. 
• Valorar la inclusió del servei de taxi en la futura T-Mobilitat. 
• Introduir i afavorir el servei de taxi compartit. 
• Flexibilitzar els horaris en temporada alta i certs esdeveniments massius. 
• Limitar i reduir l’intrusisme i eradicar la mala praxis en el sector del taxi. 
• Seguir reforçant la formació en idiomes i de coneixements de la ciutat dels 
conductors de taxi. 
• Renovació progressiva de la flota per vehicles de menor impacte. 
Servei de taxis a Barcelona 
 
 
Font: Barcelona Regional 
 
CALENDARI: 2018-2022  
68 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
Millorar la informació i implementar sistemes de 
12. monitorització de la mobilitat turística 
 
ESTRATÈGIES 1   4 5 
 
Millora de la informació sobre mobilitat turística 
Es proposa la creació d’un portal unificat sobre mobilitat turística vinculat als portals 
web de turisme i mobilitat, concebut com un portal amb informació útil pel turista 
i que permeti incidir en la demanda i en les pautes de la mobilitat turística. 
El portal ha de contenir informació de la mobilitat en la destinació que sigui fiable i 
actualitzada, que sigui rellevant per a tots els potencials usuaris, i que permeti a 
l’Administració modelar la mobilitat turística. 
Mitjançant aquest portal el visitant ha de poder accedir a tota l’oferta de transports 
de què disposa, dels preus i tarifes del transport, regulacions i limitacions en l’ús de 
VMP i bicicletes, recomanacions d’itineraris per arribar a EGAs més allunyats del 
centre urbà, etc. 
El desenvolupament d’una versió mòbil de la T-Mobilitat, i donada la captivitat que 
tindria entre els usuaris visitants, permetria establir un canal directe de 
comunicació amb els visitants que permetés influir en la mobilitat d’aquests a través 
de la incorporació de serveis de guiatge en transport públic, itineraris turístics a peu, 
informació sobre incidències i recomanacions en temps real. Mitjançant el 
desenvolupament d’aquests serveis s’incrementarien també les opcions de 
monitorització de la mobilitat turística. 
Monitorització de la mobilitat turística  
Amb l’objectiu de que l’Administració, operadors i gestors d’Espais de Gran 
Afluència disposin de millor informació per a la gestió i millora dels seus serveis, es 
proposa establir un pla de monitorització de la demanda dels visitants a Barcelona 
que permeti obtenir de forma regular dades relatives al turisme, als seus hàbits i a 
la seva mobilitat 
Donada l’especificitat de cada mitjà de transport i de cada espai, es planteja la 
necessitat de crear un pla ad hoc per a cada tipologia d’ús, establint quina 
informació és necessària a recopilar per a cada un d’ells, quins són els instruments 
de monitorització adients i quins mecanismes de gestió de la informació són 
necessaris. 
69 
 
 
ESTRATÈGIA DE MOBILITAT TURÍSTICA DE BARCELONA 
MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 
 
• Inclusió de la mobilitat turística en el disseny de les diferents enquestes sobre 
turisme que ja es realitzen (Turisme, Diputació) atenent als objectius i 
metodologia que el Pla de monitorització de la mobilitat turística establirà. 
• Realització d’enquestes específiques en els principals PICs i EGAs de la ciutat. 
• Monitorització de l’afluència persones als EGAs. 
• Ús de noves tecnologies per monitoritzar els espais i transports. Incloure 
l’explotació del Big Data i els avenços tecnològics disponibles. 
• Recopilació i caracterització de la demanda dels transports turístics. Inclusió en 
els contractes de concessió i les llicències d’activitat la obligatorietat d’enviar 
periòdicament a l’Administració les dades de demanda i enquestes als usuaris 
segons estableixi Pla de monitorització de la mobilitat turística. 
• Monitorització de les validacions dels títols de transport públic utilitzats pels 
visitants en el marc del desenvolupament tarifari i d’implantació de la T-
Mobilitat. 
• Desenvolupar mecanismes de monitorització i seguiment i control de la 
demanda en el marc de regulació de la mobilitat d’autocars discrecional en 
servei turístic. 
• Intercanvi de dades i enquestes amb Aena, Port i Renfe. Establir dins del Pla de 
monitorització acords amb els operadors per rebre de forma periòdica dades 
de demanda, enquestes i estudis específics. 
 
CALENDARI: 2018-2019
70