Índex. 
 
1. Presentació i motivacions del procés. 3 
2. Desenvolupament. 4 
2.1. Informació i comunicació. 4 
2.1.1. Comunicació i convocatòria. 4 
2.1.2. Elements informatius. 4 
2.2. Visites personalitzades a entitats. 4 
2.2.1. Plantejament. 5 
2.2.2. Entrevistes realitzades. 6 
2.3. Tallers informatius i participatius. 7 
2.3.1. Plantejament 7 
2.3.2. Activitats realitzades. 7 
2.4. Decidim.Barcelona. 12 
2.4.1. Interaccions amb la pàgina web. 12 
3. Resultats. 13 
3.1. Propostes relacionades amb el Pla d’usos. 13 
3.1.1. Propostes de regulació de noves activitats. 13 
3.1.2. Propostes d’augment de regulació d’activitats existents. 14 
3.1.3. Propostes de regulació en associacions culturals. 15 
3.1.4. Metodologia d’elaboració del Pla d’usos. 16 
3.2. Propostes sobre normatives vinculades al Pla d’usos. 16 
3.2.1. Canviar normativa per l’obtenció de llicències. 16 
3.2.2. Regulació d’horaris. 18 
3.2.3. Augment dels controls i inspeccions. 18 
3.3. Altres propostes: 19 
3.3.1. Preservació d’establiments i activitats autòctones. 19 
3.3.2. Foment de la diversitat comercial. 19 
3.3.3. Regulació d’altres activitats. 20 
3.3.4. Foment de relacions socials i coneixement entre veïns i comerciants. 20 
3.3.5. Regulació d’activitats realitzades a l’espai públic. 21 
3.3.6. Reducció del Soroll 21 
3.3.7. Taxa turística. 22 
3.4. Altres temes detectats. 22 
   
Memòria del procés participatiu de 
Pla d’usos de Ciutat Vella 
 
 
 
 
 
Procés Participatiu del Pla 
d’usos de Ciutat Vella    
 
Índex. 
 
1. Presentació i motivacions del procés. 33 
2. Desenvolupament. 54 
2.1. Informació i comunicació. 4 
2.1.1. Comunicació i convocatòria. 4 
2.1.2. Elements informatius. 4 
2.2. Visites personalitzades a entitats. 4 
2.2.1. Plantejament. 5 
2.2.2. Entrevistes realitzades. 6 
2.3. Tallers informatius i participatius. 7 
2.3.1. Plantejament 7 
2.3.2. Activitats realitzades. 7 
2.4. Decidim.Barcelona. 12 
2.4.1. Interaccions amb la pàgina web. 12 
3. Resultats. 1153 
3.1. Propostes relacionades amb el Pla d’usos. 13 
3.1.1. Propostes de regulació de noves activitats. 13 
3.1.2. Propostes d’augment de regulació d’activitats existents. 14 
3.1.3. Propostes de regulació en associacions culturals. 15 
3.1.4. Metodologia d’elaboració del Pla d’usos. 16 
3.2. Propostes sobre normatives vinculades al Pla d’usos. 16 
3.2.1. Canviar normativa per l’obtenció de llicències. 16 
3.2.2. Regulació d’horaris. 18 
3.2.3. Augment dels controls i inspeccions. 18 
3.3. Altres propostes: 19 
3.3.1. Preservació d’establiments i activitats autòctones. 19 
3.3.2. Foment de la diversitat comercial. 19 
3.3.3. Regulació d’altres activitats. 20 
3.3.4. Foment de relacions socials i coneixement entre veïns i comerciants. 20 
3.3.5. Regulació d’activitats realitzades a l’espai públic. 21 
3.3.6. Reducció del Soroll 21 
3.3.7. Taxa turística. 22 
3.4. Altres temes detectats. 22 
   
 
 
2
 
1. Presentació i motivació
3
 
 
   
 
 
1. Presentació i motivacions del procés. 
El Pla d’usos de Ciutat Vella (Pla Especial d’establiments de concurrència pública de 
Ciutat Vella) és una eina urbanística que regula l’establiment de determinades activitats dins del 
Districte de Ciutat Vella. El Pla estableix quines activitats estan sotmeses a la regulació, en quines 
àrees o zones i amb quins condicionants d’implantació (generalment prohibició, o condicions de 
nombre màxim d’activitats o de densitat i/o distància entre activitats). 
Avui en dia, està vigent la revisió del Pla d’usos realitzada l'any 2013, però prèviament es 
van realitzar altres versions del Pla d’usos i, actualment, hi ha la voluntat de revisar i d’actualitzar 
aquest Pla d’usos, i per aquest motiu s’ha posat una moratòria per a la instal·lació d’activitats des 
de l’octubre de 2016. 
Com a instrument urbanístic que és, el Pla d’usos necessita d’una memòria de 
participació que reculli les activitats d’informació, el debat i les conclusions d’un procés 
participatiu realitzat amb els veïns i els agents interessats en la modificació de la normativa. Per 
resoldre aquest encàrrec i amb la voluntat d’apropar, d’informar i de recollir les opinions dels 
veïns i veïnes, comerciants i entitats del Districte, es va obrir aquest procés participatiu que va 
durar des del mes d’abril fins al juliol de l’any 2017. 
Aquests procés participatiu, a més a més, es fa amb la voluntat de complementar la feina 
desenvolupada pels equips tècnics que han fet tres estudis de l’estat del Districte, i també els 
criteris polítics del Districte. Amb el procés, es vol recollir la veu de les entitats, dels comerciants i 
dels veïns i veïnes interessats, de manera que amb aquestes veus es pugui aconseguir tenir una 
visió més qualitativa de la situació del Districte pel que fa a l’impacte de les activitats de pública 
concurrència. 
 
Aquest procés ha de permetre, per exemple, detectar en quines zones hi ha una saturació 
d’activitats, quines zones s’han de preservar o de mantenir amb l’equilibri d’activitats que existeix 
avui en dia, i també quines activitats noves tenen impacte en la vida dels veïns i veïnes de Ciutat 
Vella. 
També no deixem de banda la capacitat que tenen aquests processos de generar 
relacions entre els participants i per això reconeixem també els tallers com un espai de trobada 
entre diferents actors, amb diferents veus. Aquest espai ens ha de servir, aleshores, com un espai 
d’escolta i de reconeixement mutus de la diversitat del Districte, amb la voluntat de poder arribar 
a realitzar propostes conjuntes. 
   
 
 
4
 
 
 
   
 
2. Desenvolupament. 
Tal com vam anticipar, el procés participatiu es va estructurar amb quatre línies de treball, 
de cada una de les quals exposem quin va ser el plantejament inicial i les activitats 
desenvolupades. 
2.1. Informació i comunicació. 
Un dels punts importants del projecte era informar als interessats de l’existència del 
procés participatiu, convidar-los a assistir als tallers participatius, i informar, a més a més de la 
possibilitat de poder fer propostes a la pàgina web del Decidim.barcelona. A més a més es va 
complementar aquest material comunicatiu i de convocatòria mitjançant diversos elements 
informatius, que es van desenvolupar concretament per a aquest procés, i que ajuden a entendre 
millor l’eina del Pla d’usos. 
● Comunicació i convocatòria. 
Per arribar al públic general (veïns i veïnes de Ciutat Vella) es van crear dos cartells de per 
a la convocatòria, un per a la sessió de presentació i un altre que convocava a les tres sessions 
temàtiques realitzades: de restauració i d’oci nocturn, de comerç i de cultura. A l’annex 6.2.1 
s’inclouen els cartells informatius realitzats per l’equip de comunicació del Districte de Ciutat 
Vella. 
2. Desenvolupament A més a més, es va presentar el procés participatiu i la possibilitat de participar-hi, amb les dates i el contingut de cada sessió participativa, als quatre Consells de barri que es van celebrar 
entre el 30 de maig i el 13 de juny. Anteriorment als Consells de barri, entre el 21 de febrer i el 2 
2.1 | Informació i comunicació. de març, es van presentar les intencions i el calendari d’aprovació previst per al document del Pla 
  2.1.1 | Comunicació i convocatòria. d’usos, i es va informar de l’existència del procés participatiu. 
  2.1.2 | Elements informatius Per realitzar les convocatòries dels tallers, a més d’aquestes dues eines, es va convocar 
2.2 | Visites personalitzades a entitats per correu electrònic aquelles persones i entitats de la base de dades del Districte. 
  2.2.1 | Plantejament ● Elements informatius. 
  2.2.2 | Entrevistes realitzades Amb la voluntat d’explicar el contingut i les motivacions del nou Pla d’usos de 2017, es 
2.3 | Tallers informatius i participatius van realitzar diversos elements informatius. El primer d’ells va ser un full de mà informatiu, que 
  2.3.1 | Plantejament explica què és un Pla d’usos, la seva evolució en els últims anys i també els criteris i els objectius 
  2.3.2 | Activitats realitzades amb els quals s’elaborarà el nou Pla d’usos. Aquest full de mà, ha estat distribuït per diversos 
  2.3.3 | Decidim.Barcelona espais municipals del Districte.  
  2.3.2 | Activitats realitzades També es van realitzar dos documents informatius extra, un per aclarir de quina manera 
funciona l’atorgament de llicències, i un altre per explicar específicament la regulació de les 
activitats culturals dins del Pla d’usos. 
2.2. Visites personalitzades a entitats. 
La segona línia dins de la metodologia va ser la realització de visites a actors rellevants del 
territori. Aquestes visites es van plantejar com a entrevistes passejades, per descobrir “a peu de 
carrer” quina és la percepció i les propostes que, dins de l’àrea d’influència o de coneixement que 
cada actor té sobre l’impacte de les activitats de pública concurrència i d’altres. 
 
 
5
 
 
 
   
 
2. Desenvolupament. 
Tal com vam anticipar, el procés participatiu es va estructurar amb quatre línies de treball, 
de cada una de les quals exposem quin va ser el plantejament inicial i les activitats 
desenvolupades. 
2.1. Informació i comunicació. 
Un dels punts importants del projecte era informar als interessats de l’existència del 
procés participatiu, convidar-los a assistir als tallers participatius, i informar, a més a més de la 
possibilitat de poder fer propostes a la pàgina web del Decidim.barcelona. A més a més es va 
complementar aquest material comunicatiu i de convocatòria mitjançant diversos elements 
informatius, que es van desenvolupar concretament per a aquest procés, i que ajuden a entendre 
millor l’eina del Pla d’usos. 
● Comunicació i convocatòria. 
Per arribar al públic general (veïns i veïnes de Ciutat Vella) es van crear dos cartells de per 
a la convocatòria, un per a la sessió de presentació i un altre que convocava a les tres sessions 
temàtiques realitzades: de restauració i d’oci nocturn, de comerç i de cultura. A l’annex 6.2.1 
s’inclouen els cartells informatius realitzats per l’equip de comunicació del Districte de Ciutat 
Vella. 
A més a més, es va presentar el procés participatiu i la possibilitat de participar-hi, amb les 
dates i el contingut de cada sessió participativa, als quatre Consells de barri que es van celebrar 
entre el 30 de maig i el 13 de juny. Anteriorment als Consells de barri, entre el 21 de febrer i el 2 
de març, es van presentar les intencions i el calendari d’aprovació previst per al document del Pla 
d’usos, i es va informar de l’existència del procés participatiu. 
Per realitzar les convocatòries dels tallers, a més d’aquestes dues eines, es va convocar 
per correu electrònic aquelles persones i entitats de la base de dades del Districte. 
● Elements informatius. 
Amb la voluntat d’explicar el contingut i les motivacions del nou Pla d’usos de 2017, es 
van realitzar diversos elements informatius. El primer d’ells va ser un full de mà informatiu, que 
explica què és un Pla d’usos, la seva evolució en els últims anys i també els criteris i els objectius 
amb els quals s’elaborarà el nou Pla d’usos. Aquest full de mà, ha estat distribuït per diversos 
espais municipals del Districte.  
També es van realitzar dos documents informatius extra, un per aclarir de quina manera 
funciona l’atorgament de llicències, i un altre per explicar específicament la regulació de les 
activitats culturals dins del Pla d’usos. 
2.2. Visites personalitzades a entitats. 
La segona línia dins de la metodologia va ser la realització de visites a actors rellevants del 
territori. Aquestes visites es van plantejar com a entrevistes passejades, per descobrir “a peu de 
carrer” quina és la percepció i les propostes que, dins de l’àrea d’influència o de coneixement que 
cada actor té sobre l’impacte de les activitats de pública concurrència i d’altres. 
 
 
6
 
   
   
       
   
2.2.1. Plantejament.  2.2.2. Entrevistes realitzades. 
El motiu de plantejar aquestes entrevistes passejades era d’una banda apropar-se a la  Es van realitzar un total de 40 entrevistes, del total de 71 entitats detectades en el procés.  
realitat del territori, també fer compatible els horaris de les entitats i dels actors rellevants amb el    Nom  Barri  Sector 
procés de participació (s’ha de tenir en compte que els horaris dels tallers són a vegades un  1  Fundació Privada Taller de Músics  Districte  Cultural 
impediment per a les entitats vinculades al comerç i a la degustació), i assegurar una diversitat,  2  Associació d'establiments emblemàtics  Districte  Comercial 
tant de sectors involucrats en el Pla d’usos com d’entitats de cada barri.  3  Associació de Dones Marroquines  Districte  Veïnal 
L’estructura de l’entrevista es va plantejar com una entrevista semi-dirigida, en la qual,  4  Agrupación de Comerciantes e Industriales de la Barceloneta  Barceloneta  Comercial 
amb una pregunta inicial, es començava una conversa sobre l’estat d’aquesta àrea i s’anaven  5  AVV de l'òstia  Barceloneta  Veïnal 
introduint els temes que els volien recollir. Aquests temes s’estructuren en:  6  AVV Barceloneta  Barceloneta  Veïnal 
7  Federació d'Associacions de Barna Centre  Gòtic  Comercial 
● Percepció de la saturació: augment del nombre d’activitats i quines activitats.  8  Plaça Reial  Gòtic  Comercial 
● Percepció de la manca de diversitat: activitats predominants, en quines zones, públic a qui  9  AC Portal de l'Àngel  Gòtic  Comercial 
es destinen i els productes que s’hi ofereixen.  10  AC Avinyò  Gòtic  Comercial 
● Impacte de les activitats: on es produeixen, impacte del soroll i canvi en les relacions  11  Plaça Josep Oriol (Plaça del Pi)  Gòtic  Comercial 
socials.  12  Associació Gòtic Sud  Gòtic  Comercial 
13  Barnaport.  Gòtic  Comercial 
A la hora de fer la selecció dels entrevistats, s’ha partit d’una base de dades inicial amb 49  14  AVV del gòtic  Gòtic  Veïnal 
entitats proporcionada pel Districte, estructurada en quatre sectors de referència: entitats veïnals,  15  Assemblea de Joves del Gòtic  Gòtic  Veïnal 
establiments i associacions de restauració, entitats i establiments culturals i associacions de  16  AFA Sant Felip Neri  Gòtic  Veïnal 
comerciants. Aquesta llista inicial es va ampliar de dues maneres: amb la interlocució amb els  17  Associació de comerciants de la Rambla del Raval  Raval  Comercial 
primers entrevistats que ens van recomanar la inclusió de nous actors (7 més) i amb la sessió de  18  ACC Raval 7  Raval  Comercial 
presentació del Pla d’usos el 18 de maig, en la qual es va posar en comú el mapa d’actors inicial i  19  Comerciant de Joaquim Costa 32  Raval  Comercial 
es va completar amb 14 noves entitats. Amb aquesta revisió es va completar el mapa d’actors  20  Tot Raval  Raval  Cultural 
definitiu.  21  La Virgen Despacho Cultural  Raval  Cultural 
Amb diverses sessions internes s’han seleccionat 41 entitats amb dos criteris  22  Freedonia  Raval  Cultural 
principalment: que hi hagi una representativitat de tots els barris en proporció a la seva població i  23  Miscelània  Raval  Cultural 
que hi hagi una diversitat de sectors (cultura, restauració, comerç i veïnals). Puntualment s’han  24  Sala Fènix  Raval  Cultural 
seleccionat alguns actors particulars d’acord amb les zones o les activitats que reben més  25  Robadors 23  Raval  Restauració 
impacte pel que fa a les activitats de pública concurrència.  26  Amics de la Rambla  Raval  Veïnal 
27  AVV Raval  Raval  Veïnal 
Com a pas previ a la realització de les entrevistes, també es va demanar als actors  28  Associació d'amics de l'Arc del Teatre i Rodalies  Raval  Veïnal 
involucrats que omplissin un petit formulari de dades, amb el qual volíem recollir la informació  29  El Raval no està en Venda  Raval  Veïnal 
bàsica de l’entitat i també altres dades com: el coneixement previ del Pla d’usos, la relació amb el  30  Associació cultural i humanitària de Bangladesh a Catalunya.  Raval  Veïnal 
territori (coneixement de la situació de Ciutat Vella, antiguitat en el territori i relació (si viu o  31  Associació de Treballadors Pakistanesos.  Raval  Veïnal 
treballa)), representativitat (càrrec representant, nombre d’associats), i també l’àrea d’influència de  32  Born Comerç  St Pere, Sta Caterina i la Ribera  Comercial 
les entitats.    33  Associació Sant Pere M’encanta.  St Pere, Sta Caterina i la Ribera  Veïnal 
34  Sant Pere Apòstol  St Pere, Sta Caterina i la Ribera  Cultural 
35  RAI Espacio cultural  St Pere, Sta Caterina i la Ribera  Cultural 
36  Born gourmet  St Pere, Sta Caterina i la Ribera  Restauració 
37  Set Portes  St Pere, Sta Caterina i la Ribera  Restauració 
38  Veïns de Ciutat Vella ABTS  St Pere, Sta Caterina i la Ribera  Veïnal 
39  Associació Santa Caterina  St Pere, Sta Caterina i la Ribera  Comercial 
40  AVV Casc Antic  St Pere, Sta Caterina i la Ribera  Veïnal 
 
   
   
7
   
   
   
       
   
2.2.1. Plantejament.  2.2.2. Entrevistes realitzades. 
El motiu de plantejar aquestes entrevistes passejades era d’una banda apropar-se a la  Es van realitzar un total de 40 entrevistes, del total de 71 entitats detectades en el procés.  
realitat del territori, també fer compatible els horaris de les entitats i dels actors rellevants amb el    Nom  Barri  Sector 
procés de participació (s’ha de tenir en compte que els horaris dels tallers són a vegades un  1  Fundació Privada Taller de Músics  Districte  Cultural 
impediment per a les entitats vinculades al comerç i a la degustació), i assegurar una diversitat,  2  Associació d'establiments emblemàtics  Districte  Comercial 
tant de sectors involucrats en el Pla d’usos com d’entitats de cada barri.  3  Associació de Dones Marroquines  Districte  Veïnal 
L’estructura de l’entrevista es va plantejar com una entrevista semi-dirigida, en la qual,  4  Agrupación de Comerciantes e Industriales de la Barceloneta  Barceloneta  Comercial 
amb una pregunta inicial, es començava una conversa sobre l’estat d’aquesta àrea i s’anaven  5  AVV de l'òstia  Barceloneta  Veïnal 
introduint els temes que els volien recollir. Aquests temes s’estructuren en:  6  AVV Barceloneta  Barceloneta  Veïnal 
7  Federació d'Associacions de Barna Centre  Gòtic  Comercial 
● Percepció de la saturació: augment del nombre d’activitats i quines activitats.  8  Plaça Reial  Gòtic  Comercial 
● Percepció de la manca de diversitat: activitats predominants, en quines zones, públic a qui  9  AC Portal de l'Àngel  Gòtic  Comercial 
es destinen i els productes que s’hi ofereixen.  10  AC Avinyò  Gòtic  Comercial 
● Impacte de les activitats: on es produeixen, impacte del soroll i canvi en les relacions  11  Plaça Josep Oriol (Plaça del Pi)  Gòtic  Comercial 
socials.  12  Associació Gòtic Sud  Gòtic  Comercial 
13  Barnaport.  Gòtic  Comercial 
A la hora de fer la selecció dels entrevistats, s’ha partit d’una base de dades inicial amb 49  14  AVV del gòtic  Gòtic  Veïnal 
entitats proporcionada pel Districte, estructurada en quatre sectors de referència: entitats veïnals,  15  Assemblea de Joves del Gòtic  Gòtic  Veïnal 
establiments i associacions de restauració, entitats i establiments culturals i associacions de  16  AFA Sant Felip Neri  Gòtic  Veïnal 
comerciants. Aquesta llista inicial es va ampliar de dues maneres: amb la interlocució amb els  17  Associació de comerciants de la Rambla del Raval  Raval  Comercial 
primers entrevistats que ens van recomanar la inclusió de nous actors (7 més) i amb la sessió de  18  ACC Raval 7  Raval  Comercial 
presentació del Pla d’usos el 18 de maig, en la qual es va posar en comú el mapa d’actors inicial i  19  Comerciant de Joaquim Costa 32  Raval  Comercial 
es va completar amb 14 noves entitats. Amb aquesta revisió es va completar el mapa d’actors  20  Tot Raval  Raval  Cultural 
definitiu.  21  La Virgen Despacho Cultural  Raval  Cultural 
Amb diverses sessions internes s’han seleccionat 41 entitats amb dos criteris  22  Freedonia  Raval  Cultural 
principalment: que hi hagi una representativitat de tots els barris en proporció a la seva població i  23  Miscelània  Raval  Cultural 
que hi hagi una diversitat de sectors (cultura, restauració, comerç i veïnals). Puntualment s’han  24  Sala Fènix  Raval  Cultural 
seleccionat alguns actors particulars d’acord amb les zones o les activitats que reben més  25  Robadors 23  Raval  Restauració 
impacte pel que fa a les activitats de pública concurrència.  26  Amics de la Rambla  Raval  Veïnal 
27  AVV Raval  Raval  Veïnal 
Com a pas previ a la realització de les entrevistes, també es va demanar als actors  28  Associació d'amics de l'Arc del Teatre i Rodalies  Raval  Veïnal 
involucrats que omplissin un petit formulari de dades, amb el qual volíem recollir la informació  29  El Raval no està en Venda  Raval  Veïnal 
bàsica de l’entitat i també altres dades com: el coneixement previ del Pla d’usos, la relació amb el  30  Associació cultural i humanitària de Bangladesh a Catalunya.  Raval  Veïnal 
territori (coneixement de la situació de Ciutat Vella, antiguitat en el territori i relació (si viu o  31  Associació de Treballadors Pakistanesos.  Raval  Veïnal 
treballa)), representativitat (càrrec representant, nombre d’associats), i també l’àrea d’influència de  32  Born Comerç  St Pere, Sta Caterina i la Ribera  Comercial 
les entitats.    33  Associació Sant Pere M’encanta.  St Pere, Sta Caterina i la Ribera  Veïnal 
34  Sant Pere Apòstol  St Pere, Sta Caterina i la Ribera  Cultural 
35  RAI Espacio cultural  St Pere, Sta Caterina i la Ribera  Cultural 
36  Born gourmet  St Pere, Sta Caterina i la Ribera  Restauració 
37  Set Portes  St Pere, Sta Caterina i la Ribera  Restauració 
38  Veïns de Ciutat Vella ABTS  St Pere, Sta Caterina i la Ribera  Veïnal 
39  Associació Santa Caterina  St Pere, Sta Caterina i la Ribera  Comercial 
40  AVV Casc Antic  St Pere, Sta Caterina i la Ribera  Veïnal 
 
   
   
8
   
   
   
       
   
 
2.3. Tallers informatius i participatius. 
Sessió de presentació 
Dins d’aquesta tercera línia de treball es van realitzar quatre sessions, una primera sessió 
de presentació del procés i tres sessions participatives temàtiques: restauració i oci nocturn,  Data i lloc  18 de Maig a les 19 hores a la Sala Ernest Lluch. 
comerç i cultura.  Objectius  ● Informar del procés participatiu:  
○ Objectius del procés participatiu i canals de participació. 
2.3.1. Plantejament  ● Els objectius del nou Pla d’usos i les intencions de regulació. 
El plantejament d’aquestes sessions informatives s’ha orientat a resoldre diversos  ● Informar de les diagnosis de l’estat del Districte. 
objectius. D’una banda, informar i resoldre dubtes sobre el procés i sobre el Pla d’usos; en segon  ● Les capacitats del Pla d’usos: què pot i què no pot regular. 
lloc, recollir la percepció de l’estat de cada sector i per últim recollir propostes per incorporar al  ● Resoldre dubtes i preguntes particulars al voltant del Pla d’usos. ● Obtenir una visió conjunta dels valors a preservar de Ciutat Vella. 
Pla d’usos. Tanmateix, tenint en compte la diferent temàtica de cada taller, es va modificar el 
plantejament de cada taller en funció de les necessitats concretes de cada sector.  Estructura  Rebuda i presentació de la sessió i dels assistents. 15’. 
Presentació dels objectius i dels canals de participació. 15’. 
També, tal com vam avançar, es van plantejar aquestes sessions tot reconeixent el valor  Dinàmica participativa: establir una visió comuna per a la millora del barri. 30’. 
que té la presència dels veïns i veïnes en un espai de participació i amb l’objectiu d’aprofitar  Explicació del Pla d’usos: d’on venim i on anem. 15’. 
aquests moments per generar espais de trobada i d’escolta que millorin les relacions i en  Espai de dubtes i preguntes. 45’. 
definitiva que enforteixin la comunitat dels habitants i dels comerciants de Ciutat Vella.  Assistents  Hi han assistit 43 persones amb la següent distribució: 
 
2.3.2. Activitats realitzades.  Segons representació: 
S’han realitzat 4 tallers   
● 18 de maig: Taller de presentació del Pla d’usos. 
● 1 de juny: Taller de restauració i oci nocturn. 
● 7 de juny: Taller de comerç. 
● 15 de juny: Taller de cultura.   
Segons edats i sexe (sense comptar representants polítics) 
A continuació es presenta una fitxa resum per cada una de les sessions tot i que es poden   
consultar les actes al web del Decidim.barcelona. 
   
Resultats  Es va completar el mapa d’actors. 
Es van obtenir, amb la dinàmica participativa, una sèrie de valors que té Ciutat Vella, 
que el Pla d’usos ha de protegir, destacant: la història, la relació entre veïns i la 
comunitat, la centralitat, la diversitat i la cultura i la interculturalitat. 
Es van formular i respondre 32 preguntes. 
 
   
   
   
9
   
   
   
       
   
 
2.3. Tallers informatius i participatius. 
Sessió de presentació 
Dins d’aquesta tercera línia de treball es van realitzar quatre sessions, una primera sessió 
de presentació del procés i tres sessions participatives temàtiques: restauració i oci nocturn,  Data i lloc  18 de Maig a les 19 hores a la Sala Ernest Lluch. 
comerç i cultura.  Objectius  ● Informar del procés participatiu:  
○ Objectius del procés participatiu i canals de participació. 
2.3.1. Plantejament  ● Els objectius del nou Pla d’usos i les intencions de regulació. 
El plantejament d’aquestes sessions informatives s’ha orientat a resoldre diversos  ● Informar de les diagnosis de l’estat del Districte. 
objectius. D’una banda, informar i resoldre dubtes sobre el procés i sobre el Pla d’usos; en segon  ● Les capacitats del Pla d’usos: què pot i què no pot regular. 
lloc, recollir la percepció de l’estat de cada sector i per últim recollir propostes per incorporar al  ● Resoldre dubtes i preguntes particulars al voltant del Pla d’usos. ● Obtenir una visió conjunta dels valors a preservar de Ciutat Vella. 
Pla d’usos. Tanmateix, tenint en compte la diferent temàtica de cada taller, es va modificar el 
plantejament de cada taller en funció de les necessitats concretes de cada sector.  Estructura  Rebuda i presentació de la sessió i dels assistents. 15’. 
Presentació dels objectius i dels canals de participació. 15’. 
També, tal com vam avançar, es van plantejar aquestes sessions tot reconeixent el valor  Dinàmica participativa: establir una visió comuna per a la millora del barri. 30’. 
que té la presència dels veïns i veïnes en un espai de participació i amb l’objectiu d’aprofitar  Explicació del Pla d’usos: d’on venim i on anem. 15’. 
aquests moments per generar espais de trobada i d’escolta que millorin les relacions i en  Espai de dubtes i preguntes. 45’. 
definitiva que enforteixin la comunitat dels habitants i dels comerciants de Ciutat Vella.  Assistents  Hi han assistit 43 persones amb la següent distribució: 
 
2.3.2. Activitats realitzades.  Segons representació: 
S’han realitzat 4 tallers   
● 18 de maig: Taller de presentació del Pla d’usos. 
● 1 de juny: Taller de restauració i oci nocturn. 
● 7 de juny: Taller de comerç. 
● 15 de juny: Taller de cultura.   
Segons edats i sexe (sense comptar representants polítics) 
A continuació es presenta una fitxa resum per cada una de les sessions tot i que es poden   
consultar les actes al web del Decidim.barcelona. 
   
Resultats  Es va completar el mapa d’actors. 
Es van obtenir, amb la dinàmica participativa, una sèrie de valors que té Ciutat Vella, 
que el Pla d’usos ha de protegir, destacant: la història, la relació entre veïns i la 
comunitat, la centralitat, la diversitat i la cultura i la interculturalitat. 
Es van formular i respondre 32 preguntes. 
 
   
   
   
10
   
   
   
       
   
   
Taller de restauració i oci nocturn  Taller de comerç 
7 de juny a les 18 hores a la Sala Auditori del Centre de Cultura el Born. 
Data i lloc  1 de juny a les 19 hores a la Sala Ernest Lluch  Data i lloc 
● Informar del procés participatiu:  
Objectius  ● Presentar el procés participatiu del Pla d’usos.  Objectius  ● Els objectius del nou Pla d’usos i les intencions de regulació: què pot i què no pot 
● Informar què és un Pla d’usos: què regula i què no regula el Pla d’usos.  regular? 
● Recollir les veus dels assistents: veïns, restauradors i associacions veïns i  ● Resoldre dubtes i preguntes particulars al voltant del Pla d’usos. 
comerciants. Escoltar la visió de “l’altre” sobre el tema de restauració.  ● Recollir la situació del comerç al Districte segons la percepció dels veïns i dels 
● Alinear la mirada cap al benestar: com pot el Pla d’usos generar i mantenir els  comerciants. 
valors comuns que hem detectat a la sessió anterior.  ● Recollir i localitzar els aspectes que volem mantenir, millorar i protegir envers al 
● Generar espais per construir propostes conjuntes vinculades a la restauració.  comerç. 
Estructura  Rebuda i presentació de la sessió. Presentació del procés participatiu. 15’.  ● Generar espais per a construir propostes conjuntes. 
Explicació del Pla d’usos: d’on venim i on anem. 15’.  Rebuda i presentació de la sessió i dels assistents. 5’. 
Establir els límits de la sessió: què entra i què no regula un Pla d’usos. 5’.  Estructura  Treball en grups: Què s’ha de tenir en compte en la situació del comerç als barris? 60’. 
Torn obert de dubtes i preguntes. 20’.  Posada en comú dels comentaris i de les propostes. 30’. 
Fòrum obert: escoltem les veus dels veïns/es i dels comerciants. 20’.  Tancament. 5’.. 
Propostes i accions per al Pla d’usos. 45’. 
Hi han assistit 14 persones amb la següent distribució: 
Assistents  Hi han assistit 43 persones amb la següent distribució:  Assistents   
  Segons representació: 
Segons representació:   
 
   
Segons edats i sexe (sense comptar representants polítics ni de Districte)  Segons edats i sexe (sense comptar representants polítics ni de Districte) 
   
Es van formular i respondre 5 preguntes de dubtes particulars i del Pla d’usos. 
Resultats  Es van formular i respondre 9 preguntes de dubtes particulars i del Pla d’usos.  Resultats  Al treball en grups es van recollir 9 propostes i a l’espai de plenària es van afegir altres 
Es va generar un diàleg en fòrum obert amb el qual es van realitzar 25 intervencions  9 propostes més. 
aproximadament. 
En el treball per grups es van recollir 53 propostes en total (algunes aplicables al Pla   
d’usos i altres no).     
 
 
   
   
   
11
   
   
   
       
   
   
Taller de restauració i oci nocturn  Taller de comerç 
7 de juny a les 18 hores a la Sala Auditori del Centre de Cultura el Born. 
Data i lloc  1 de juny a les 19 hores a la Sala Ernest Lluch  Data i lloc 
● Informar del procés participatiu:  
Objectius  ● Presentar el procés participatiu del Pla d’usos.  Objectius  ● Els objectius del nou Pla d’usos i les intencions de regulació: què pot i què no pot 
● Informar què és un Pla d’usos: què regula i què no regula el Pla d’usos.  regular? 
● Recollir les veus dels assistents: veïns, restauradors i associacions veïns i  ● Resoldre dubtes i preguntes particulars al voltant del Pla d’usos. 
comerciants. Escoltar la visió de “l’altre” sobre el tema de restauració.  ● Recollir la situació del comerç al Districte segons la percepció dels veïns i dels 
● Alinear la mirada cap al benestar: com pot el Pla d’usos generar i mantenir els  comerciants. 
valors comuns que hem detectat a la sessió anterior.  ● Recollir i localitzar els aspectes que volem mantenir, millorar i protegir envers al 
● Generar espais per construir propostes conjuntes vinculades a la restauració.  comerç. 
Estructura  Rebuda i presentació de la sessió. Presentació del procés participatiu. 15’.  ● Generar espais per a construir propostes conjuntes. 
Explicació del Pla d’usos: d’on venim i on anem. 15’.  Rebuda i presentació de la sessió i dels assistents. 5’. 
Establir els límits de la sessió: què entra i què no regula un Pla d’usos. 5’.  Estructura  Treball en grups: Què s’ha de tenir en compte en la situació del comerç als barris? 60’. 
Torn obert de dubtes i preguntes. 20’.  Posada en comú dels comentaris i de les propostes. 30’. 
Fòrum obert: escoltem les veus dels veïns/es i dels comerciants. 20’.  Tancament. 5’.. 
Propostes i accions per al Pla d’usos. 45’. 
Hi han assistit 14 persones amb la següent distribució: 
Assistents  Hi han assistit 43 persones amb la següent distribució:  Assistents   
  Segons representació: 
Segons representació:   
 
   
Segons edats i sexe (sense comptar representants polítics ni de Districte)  Segons edats i sexe (sense comptar representants polítics ni de Districte) 
   
Es van formular i respondre 5 preguntes de dubtes particulars i del Pla d’usos. 
Resultats  Es van formular i respondre 9 preguntes de dubtes particulars i del Pla d’usos.  Resultats  Al treball en grups es van recollir 9 propostes i a l’espai de plenària es van afegir altres 
Es va generar un diàleg en fòrum obert amb el qual es van realitzar 25 intervencions  9 propostes més. 
aproximadament. 
En el treball per grups es van recollir 53 propostes en total (algunes aplicables al Pla   
d’usos i altres no).     
 
 
   
   
   
12
   
   
   
       
   
 
Taller de cultura  2.4. Decidim.Barcelona. 
Data i lloc  15 de juny a les 19 hores a la Sala 4 del Palau de la Virreina.  L’última de les línies posades en marxa per participar en el procés ha sigut l’obertura en la 
pàgina del Decidim.barcelona d’un espai informatiu i de propostes virtual. Amb aquest espai web 
Objectius  ● Informar del procés participatiu:   es pretén arribar a tota la gent que no pot assistir a les sessions participatives i no ha estat 
● Els objectius del nou Pla d’usos i les intencions de regulació: què pot i què no pot  contactada per a les visites, ja que mitjançant l’espai de propostes pot deixar comentaris o idees 
regular? 
● Resoldre dubtes i preguntes particulars al voltant del Pla d’usos.  al voltant del Pla d’usos. A més a més serveix com a espai de repositori de la informació recollida 
● Recollir els aspectes a millorar de les activitats culturals.  i també com a espai de consulta per a les convocatòries del procés. 
● Recollir necessitats envers el Pla d’usos.  Com a documentació informativa, s’han penjat els informes tècnics de diagnosi: l’Estudi 
● Generar espais per a construir propostes conjuntes.  dels usos urbans a Ciutat Vella i l’Estudi de l’impacte del soroll en la salut; la presentació 
Estructura  Rebuda i presentació de la sessió i dels assistents. 5 minuts.  informativa que s’ha fet servir a les sessions participatives, els documents informatius elaborats: 
Presentació del Pla d’usos i de la regulació de les activitats culturals. 10’  full de mà explicatiu del Pla d’usos, preguntes freqüents sobre llicències, i informació sobre la 
Treball en grups de 4 a 6 persones: Diagnosi col•lectiva; Quina és la situació dels locals  regulació de les activitats culturals pel Pla d’usos.  
i dels serveis culturals al barri? 25’ 
Treball de creació de propostes i anàlisi en tres grups amb dinàmica world-café. 45’  A més a més, s’ha presentat la plataforma a totes les sessions participatives, i s’ha fet la 
Devolució i tancament. 15’.  invitació perquè després de les sessions es puguin fer noves propostes mitjançant el web. 
Assistents  Hi han assistit 25 persones amb la següent distribució:  2.4.1. Interaccions amb la pàgina web. 
 
Segons representació:  Número de visites: 2.024 visites. 
  Número de descàrregues: pendent. 
Número de propostes realitzades per usuaris: 60 propostes. 
Número total de propostes pujades (amb les dels tallers): 107. 
Número de propostes que poden ser incloses al Pla d’usos: pendent. 
 
Segons edats i sexe (sense comptar representants polítics ni de Districte)  Número de suports recollits: 1.464 vots. 
     
Resultats  Es van formular i respondre 7 preguntes de dubtes particulars i del Pla d’usos. 
Es va realitzar una diagnosi amb valoració quantitativa de l’estat dels locals i dels 
serveis culturals al Districte. Amb una valoració global de 2,6 sobre 5. 
Al treball en grups es van recollir 29 propostes. 
 
   
   
   
13
   
   
   
       
   
 
Taller de cultura  2.4. Decidim.Barcelona. 
Data i lloc  15 de juny a les 19 hores a la Sala 4 del Palau de la Virreina.  L’última de les línies posades en marxa per participar en el procés ha sigut l’obertura en la 
pàgina del Decidim.barcelona d’un espai informatiu i de propostes virtual. Amb aquest espai web 
Objectius  ● Informar del procés participatiu:   es pretén arribar a tota la gent que no pot assistir a les sessions participatives i no ha estat 
● Els objectius del nou Pla d’usos i les intencions de regulació: què pot i què no pot  contactada per a les visites, ja que mitjançant l’espai de propostes pot deixar comentaris o idees 
regular? 
● Resoldre dubtes i preguntes particulars al voltant del Pla d’usos.  al voltant del Pla d’usos. A més a més serveix com a espai de repositori de la informació recollida 
● Recollir els aspectes a millorar de les activitats culturals.  i també com a espai de consulta per a les convocatòries del procés. 
● Recollir necessitats envers el Pla d’usos.  Com a documentació informativa, s’han penjat els informes tècnics de diagnosi: l’Estudi 
● Generar espais per a construir propostes conjuntes.  dels usos urbans a Ciutat Vella i l’Estudi de l’impacte del soroll en la salut; la presentació 
Estructura  Rebuda i presentació de la sessió i dels assistents. 5 minuts.  informativa que s’ha fet servir a les sessions participatives, els documents informatius elaborats: 
Presentació del Pla d’usos i de la regulació de les activitats culturals. 10’  full de mà explicatiu del Pla d’usos, preguntes freqüents sobre llicències, i informació sobre la 
Treball en grups de 4 a 6 persones: Diagnosi col•lectiva; Quina és la situació dels locals  regulació de les activitats culturals pel Pla d’usos.  
i dels serveis culturals al barri? 25’ 
Treball de creació de propostes i anàlisi en tres grups amb dinàmica world-café. 45’  A més a més, s’ha presentat la plataforma a totes les sessions participatives, i s’ha fet la 
Devolució i tancament. 15’.  invitació perquè després de les sessions es puguin fer noves propostes mitjançant el web. 
Assistents  Hi han assistit 25 persones amb la següent distribució:  2.4.1. Interaccions amb la pàgina web. 
 
Segons representació:  Número de visites: 2.024 visites. 
  Número de descàrregues: pendent. 
Número de propostes realitzades per usuaris: 60 propostes. 
Número total de propostes pujades (amb les dels tallers): 107. 
Número de propostes que poden ser incloses al Pla d’usos: pendent. 
 
Segons edats i sexe (sense comptar representants polítics ni de Districte)  Número de suports recollits: 1.464 vots. 
     
Resultats  Es van formular i respondre 7 preguntes de dubtes particulars i del Pla d’usos. 
Es va realitzar una diagnosi amb valoració quantitativa de l’estat dels locals i dels 
serveis culturals al Districte. Amb una valoració global de 2,6 sobre 5. 
Al treball en grups es van recollir 29 propostes. 
 
   
   
   
14
   
 
 
   
 
3. Resultats. 
3.1. Propostes relacionades amb el Pla d’usos. 
A continuació es presenten les propostes recollides mitjançant els tres canals de 
participació oberts (visites, tallers i la plataforma del Decidim.barcelona). Com que en alguns 
casos els comentaris de les visites estaven formulats en clau de percepció, aquests es recullen 
com a comentaris. També exposem les propostes directes. 
S’exposen en aquest cas només aquelles propostes que tenen relació directa o indirecta 
amb el Pla d’usos. 
3.1.1. Propostes de regulació de noves activitats. 
En aquest bloc es recullen aquells comentaris i propostes que es refereixen a la inclusió 
de noves activitats en la regulació del Pla d’usos, que no estan regulades en cap normativa 
vigent. S’exclouen per tant les activitats que sí que estan regulades tant pel Pla d’usos com per 
altres normes (allotjaments, associacions cannàbiques, tendes de records, mercats, etc.). 
 
01  Botigues de mòbils i  Es parla del fet que en alguns carrers del Raval (Sant Pau i Nou de 
electrònica  la Rambla) hi ha una proliferació d’aquestes botigues que afecta la 
diversitat del comerç i ha substituït el comerç tradicional. 
3. Resultats 5 comentaris negatius i 2 propostes directes en relació amb aquesta activitat. 
02  Botigues de lloguer de  Es considera que aquestes botigues ajuden a mantenir el problema 
3.1 | Propostes relacionades amb el Pla d’usos. bicicletes i altres vehicles  derivat de l’ús d’aquests vehicles. Sobretot es recullen propostes 
3.1.1. | Propostes de regulació de noves activitats. de mobilitat personal.  als barris de la Barceloneta, Sant Pere Santa Caterina i el Born i 
3.1.2 | Propostes d’augment de regulació d’activitats existents. Gòtic. 
3.1.3 | Propostes de regulació en associacions culturals. 12 comentaris negatius i 4 propostes directes en relació a aquesta activitat. 
3.1.4 | Metodologia d’elaboració del Pla d’usos 03  Perruqueries i botigues  S’ha percebut un augment d’aquest tipus d’establiments d’una 
3.2 | Propostes sobre normatives vinculades al Pla d’usos de cosmètica.  manera homogènia en el territori en substitució de comerç 
3.2.1 | Canviar normativa per l’obtenció de llicències tradicional. 
3.2.2 | Regulació d’horaris No s’hi ha recollit cap proposta, però sí que hi ha hagut 8 
3.2.3 | Augment dels controls i inspeccions comentaris al voltant d’aquesta activitat. 
3.3 | Altres propostes 04  Botigues de roba  Es considera que hi ha una proliferació d’aquestes botigues en la 
3.3.1 | Preservació d’establiments i activitats autòctones zona de Sant Pere i Santa Caterina. 
3.3.2 | Foment de la diversitat comercial S’ha recollit una proposta directa i 3 comentaris negatius al voltant del creixement d’aquesta activitat. 
3.3.3 | Regulació d’altres activitats
3.3.4 | Foment de relacions socials i coneixement entre veïns i comerciants 05  Magatzems  Es comenta que hi ha una proliferació de magatzems 
3.3.5 | Regulació d’activitats realitzades a l’espai públic d’establiments més grans i que estan a molta distància (des de Portal de l’Àngel al Raval per exemple). Aquests magatzems limiten 
3.3.6 | Reducció del Soroll que es posin altres activitats i també suprimeixen l’espai 
3.3.7 | Taxa turística d’habitatges, en el cas de la Barceloneta. 
3.3.8 | Altres temes detectats S’han recollit tres comentaris i una proposta en aquest tema. 
 
 
 
15
 
 
 
   
 
3. Resultats. 
3.1. Propostes relacionades amb el Pla d’usos. 
A continuació es presenten les propostes recollides mitjançant els tres canals de 
participació oberts (visites, tallers i la plataforma del Decidim.barcelona). Com que en alguns 
casos els comentaris de les visites estaven formulats en clau de percepció, aquests es recullen 
com a comentaris. També exposem les propostes directes. 
S’exposen en aquest cas només aquelles propostes que tenen relació directa o indirecta 
amb el Pla d’usos. 
3.1.1. Propostes de regulació de noves activitats. 
En aquest bloc es recullen aquells comentaris i propostes que es refereixen a la inclusió 
de noves activitats en la regulació del Pla d’usos, que no estan regulades en cap normativa 
vigent. S’exclouen per tant les activitats que sí que estan regulades tant pel Pla d’usos com per 
altres normes (allotjaments, associacions cannàbiques, tendes de records, mercats, etc.). 
 
01  Botigues de mòbils i  Es parla del fet que en alguns carrers del Raval (Sant Pau i Nou de 
electrònica  la Rambla) hi ha una proliferació d’aquestes botigues que afecta la 
diversitat del comerç i ha substituït el comerç tradicional. 
5 comentaris negatius i 2 propostes directes en relació amb 
aquesta activitat. 
02  Botigues de lloguer de  Es considera que aquestes botigues ajuden a mantenir el problema 
bicicletes i altres vehicles  derivat de l’ús d’aquests vehicles. Sobretot es recullen propostes 
de mobilitat personal.  als barris de la Barceloneta, Sant Pere Santa Caterina i el Born i 
Gòtic. 
12 comentaris negatius i 4 propostes directes en relació a aquesta 
activitat. 
03  Perruqueries i botigues  S’ha percebut un augment d’aquest tipus d’establiments d’una 
de cosmètica.  manera homogènia en el territori en substitució de comerç 
tradicional. 
No s’hi ha recollit cap proposta, però sí que hi ha hagut 8 
comentaris al voltant d’aquesta activitat. 
04  Botigues de roba  Es considera que hi ha una proliferació d’aquestes botigues en la 
zona de Sant Pere i Santa Caterina. 
S’ha recollit una proposta directa i 3 comentaris negatius al voltant 
del creixement d’aquesta activitat. 
05  Magatzems  Es comenta que hi ha una proliferació de magatzems 
d’establiments més grans i que estan a molta distància (des de 
Portal de l’Àngel al Raval per exemple). Aquests magatzems limiten 
que es posin altres activitats i també suprimeixen l’espai 
d’habitatges, en el cas de la Barceloneta. 
S’han recollit tres comentaris i una proposta en aquest tema. 
 
 
 
16
 
   
   
       
   
3.1.2. Propostes d’augment de regulació d’activitats existents.  12  Botigues de menjar per  A determinades zones (Sant Pere i Carders) es comenta la 
emportar i gelateries  proliferació d’aquests establiments. 
Aquí incloem les activitats que actualment estan regulades pel Pla d’usos i en les quals  S’ha suggerit la prohibició de botigues de gelat a les Rambles i 
hem detectat la voluntat d’augmentar-ne la regulació.  també s’han recollit dos comentaris que esmenten la proliferació 
d’aquesta activitat al Gòtic i al Raval. 
06  Bars i restaurants  En general, s’aprecia una saturació d’aquests establiments, 
sobretot per les conseqüències que tenen quant a soroll, terrasses  S’hi han recollit dues propostes de prohibició i 7 comentaris 
i malestar amb els veïns. També hi ha una distinció clara entre els  negatius que detecten una proliferació d’aquestes activitats. 
establiments orientats als residents i als turistes. 
 
En dos espais particulars es proposa no augmentar més aquesta 
activitat: la plaça de Vicenç Martorell i la plaça del Pou de la  3.1.3. Propostes de regulació en associacions culturals. 
Figuera. 
Com que les associacions culturals estan permeses i tenen dret a tenir una activitat 
S’hi han recollit 2 propostes i 9 comentaris negatius, que sobretot  complementària de bar, es proposen diverses mesures per a, d’un costat, augmentar-ne la 
vinculen bars amb molèsties nocturnes.  regulació per a assegurar-se que no es transformen en bars encoberts i d’un altre, que les 
07  Polivalents alimentaris  Es comenta que és una tipologia de comerç que està substituint el  associacions tinguin una viabilitat econòmica per desenvolupar projectes culturals. 
comerç tradicional i les botigues de proximitat amb productes de  13  Incorporació de la  Dins del taller de cultural va sortir com una de les propostes 
qualitat. Sobretot al Raval i a la Barceloneta.  memòria d’activitats com  consensuades entre les entitats assistents. Es tracta de presentar 
S’hi han recollit 17 comentaris sobre l’impacte d’aquesta activitat i  a condicionant per a  una memòria amb les activitats desenvolupades a finals d’any. 
una proposta directa sobre la seva regulació.  l’activitat complementària  La proposta s’ha fet en un taller amb 22 assistents. 
08  Botigues de conveniència  Aquests establiments tenen un impacte negatiu per a alguns 
(licoreries).  participants, a causa dels seus horaris d’obertura i del producte  14  Posar un límit màxim de  A més de la limitació de % en superfície incorporar una altra 
que venen. Els comentaris destaquen els barris de la Barceloneta i  superfície.  limitació de metres quadrats totals. 
el Gòtic.  S’ha fet la proposta en un taller amb 22 assistents. 
Hi ha hagut 9 comentaris al respecte i 2 propostes: una en relació 
amb l’horari i una altra amb el control del producte.  15  Flexibilització de la  També, al taller de cultura, es va comentar que recollir el nom de 
limitació dels socis.  persones assistents a determinats actes (assemblees, reunions, 
09  Proliferació de comerç  Al Raval hi ha dos comentaris sobre l’augment de les botigues de  trobades o actes) és molt difícil i a vegades contraproduent (en cas 
amb degustació  comerç degustació (forn de pa amb pastisseria) d’una franquícia.  d’activitats amb gent d’altres cultures) i que per tant aquesta 
S’argumenta que tenen un producte dolent i que amb la seva  condició no té sentit (ja que tampoc es controla sovint). 
capacitat econòmica estan acabant amb altres establiments de 
proximitat.  S’ha fet la proposta en un taller amb 22 assistents. 
10  Establiments d’oci  S’hi han recollit molts comentaris, sobretot a la zona del Raval Sud  16  Realització d’un cens  Es proposa que hi hagi un cens i un seguiment d’aquestes 
nocturn  (des de la plaça Reial fins a l’Arc del Teatre) sobre problemes de  d’activitats culturals.  activitats, per evitar que es puguin obrir bars encoberts. 
soroll derivats de les discoteques.   S’ha fet la proposta en un taller amb 22 assistents. 
Hi ha 2 propostes concretes sobre la limitació de discoteques a 
carrers estrets i la imposició de sancions per punts i si no compleix  17  Control amb diàleg  Es proposa que hi hagi un espai de diàleg amb agents culturals, 
amb la normativa, tancar l’establiment.  constant  tant de l’ICUB com del Districte, en el qual es pugui parlar de com 
donar suport a aquestes activitats. 
També s’hi han recollit altres 9 comentaris (tot i que moltes de les 
queixes sobre soroll nocturn també tenen molt a veure amb  S’ha fet la proposta en un taller amb 22 assistents. 
aquesta activitat i estan recollides en una altra proposta sobre  18  Afegir nova definició  Es proposa que dins del Pla d’usos es faci un paràgraf dedicat a la 
regulació horària).  d’activitat cultural.  cultura i que s’expliqui quin és l’enfocament que es dóna des del 
11  Establiments  Es detecta una proliferació d’establiments especialistes, com  Districte. 
especialistes  fruiteries i verduleries, sobretot al Raval i a la Barceloneta.   
S’hi han detectat 5 comentaris observant aquest fet.   
   
   
17
   
   
   
       
   
3.1.2. Propostes d’augment de regulació d’activitats existents.  12  Botigues de menjar per  A determinades zones (Sant Pere i Carders) es comenta la 
emportar i gelateries  proliferació d’aquests establiments. 
Aquí incloem les activitats que actualment estan regulades pel Pla d’usos i en les quals  S’ha suggerit la prohibició de botigues de gelat a les Rambles i 
hem detectat la voluntat d’augmentar-ne la regulació.  també s’han recollit dos comentaris que esmenten la proliferació 
d’aquesta activitat al Gòtic i al Raval. 
06  Bars i restaurants  En general, s’aprecia una saturació d’aquests establiments, 
sobretot per les conseqüències que tenen quant a soroll, terrasses  S’hi han recollit dues propostes de prohibició i 7 comentaris 
i malestar amb els veïns. També hi ha una distinció clara entre els  negatius que detecten una proliferació d’aquestes activitats. 
establiments orientats als residents i als turistes. 
 
En dos espais particulars es proposa no augmentar més aquesta 
activitat: la plaça de Vicenç Martorell i la plaça del Pou de la  3.1.3. Propostes de regulació en associacions culturals. 
Figuera. 
Com que les associacions culturals estan permeses i tenen dret a tenir una activitat 
S’hi han recollit 2 propostes i 9 comentaris negatius, que sobretot  complementària de bar, es proposen diverses mesures per a, d’un costat, augmentar-ne la 
vinculen bars amb molèsties nocturnes.  regulació per a assegurar-se que no es transformen en bars encoberts i d’un altre, que les 
07  Polivalents alimentaris  Es comenta que és una tipologia de comerç que està substituint el  associacions tinguin una viabilitat econòmica per desenvolupar projectes culturals. 
comerç tradicional i les botigues de proximitat amb productes de  13  Incorporació de la  Dins del taller de cultural va sortir com una de les propostes 
qualitat. Sobretot al Raval i a la Barceloneta.  memòria d’activitats com  consensuades entre les entitats assistents. Es tracta de presentar 
S’hi han recollit 17 comentaris sobre l’impacte d’aquesta activitat i  a condicionant per a  una memòria amb les activitats desenvolupades a finals d’any. 
una proposta directa sobre la seva regulació.  l’activitat complementària  La proposta s’ha fet en un taller amb 22 assistents. 
08  Botigues de conveniència  Aquests establiments tenen un impacte negatiu per a alguns 
(licoreries).  participants, a causa dels seus horaris d’obertura i del producte  14  Posar un límit màxim de  A més de la limitació de % en superfície incorporar una altra 
que venen. Els comentaris destaquen els barris de la Barceloneta i  superfície.  limitació de metres quadrats totals. 
el Gòtic.  S’ha fet la proposta en un taller amb 22 assistents. 
Hi ha hagut 9 comentaris al respecte i 2 propostes: una en relació 
amb l’horari i una altra amb el control del producte.  15  Flexibilització de la  També, al taller de cultura, es va comentar que recollir el nom de 
limitació dels socis.  persones assistents a determinats actes (assemblees, reunions, 
09  Proliferació de comerç  Al Raval hi ha dos comentaris sobre l’augment de les botigues de  trobades o actes) és molt difícil i a vegades contraproduent (en cas 
amb degustació  comerç degustació (forn de pa amb pastisseria) d’una franquícia.  d’activitats amb gent d’altres cultures) i que per tant aquesta 
S’argumenta que tenen un producte dolent i que amb la seva  condició no té sentit (ja que tampoc es controla sovint). 
capacitat econòmica estan acabant amb altres establiments de 
proximitat.  S’ha fet la proposta en un taller amb 22 assistents. 
10  Establiments d’oci  S’hi han recollit molts comentaris, sobretot a la zona del Raval Sud  16  Realització d’un cens  Es proposa que hi hagi un cens i un seguiment d’aquestes 
nocturn  (des de la plaça Reial fins a l’Arc del Teatre) sobre problemes de  d’activitats culturals.  activitats, per evitar que es puguin obrir bars encoberts. 
soroll derivats de les discoteques.   S’ha fet la proposta en un taller amb 22 assistents. 
Hi ha 2 propostes concretes sobre la limitació de discoteques a 
carrers estrets i la imposició de sancions per punts i si no compleix  17  Control amb diàleg  Es proposa que hi hagi un espai de diàleg amb agents culturals, 
amb la normativa, tancar l’establiment.  constant  tant de l’ICUB com del Districte, en el qual es pugui parlar de com 
donar suport a aquestes activitats. 
També s’hi han recollit altres 9 comentaris (tot i que moltes de les 
queixes sobre soroll nocturn també tenen molt a veure amb  S’ha fet la proposta en un taller amb 22 assistents. 
aquesta activitat i estan recollides en una altra proposta sobre  18  Afegir nova definició  Es proposa que dins del Pla d’usos es faci un paràgraf dedicat a la 
regulació horària).  d’activitat cultural.  cultura i que s’expliqui quin és l’enfocament que es dóna des del 
11  Establiments  Es detecta una proliferació d’establiments especialistes, com  Districte. 
especialistes  fruiteries i verduleries, sobretot al Raval i a la Barceloneta.   
S’hi han detectat 5 comentaris observant aquest fet.   
   
   
18
   
   
   
       
   
3.1.4. Metodologia d’elaboració del Pla d’usos.   llicència  instal•lació d’algunes activitats que es considerin que afecten la diversitat comercial. 
19  Fer una regulació més  Es proposa fer una regulació carrer per carrer, no per zones tan  Una altra proposta en aquest sentit és presentar una memòria 
precisa  amples.  explicant el retorn social de l’activitat (vincles amb el territori, RSC, 
3 propostes.  etc.) 
S’han recollit 6 propostes en aquest sentit. 
20  Regular per densitats, per  Evitar la concentració d’activitats: causen molèsties al veïnat i hi ha 
evitar concentracions.  mancances de comerços diversos.  28  Principi de  Cal diferenciar entre els grans capitals, les franquícies i les 
2 propostes.  discrecionalitat per  empreses grans que volen implantar-se en el territori per guanyar 
activitats autòctones  diners sense tenir en compte l’entorn i les empreses petites. S’ha 
21  Regular en funció de la  Trobar eines que ajudin a regular quins usos s’haurien d’autoritzar o  de donar suport als petits negocis. 
superfície  no en un local depenent de la mida que tingui (superfície).  1 proposta. 
1 proposta 
29  Que les llicències  Es proposa que les llicències estiguin lligades a una persona i que 
22  Traspàs en funció de  Proposa que es pugui discriminar en funció del tipus d’activitat ,  d’activitat siguin nominals  no es puguin traspassar. Si aquest negoci tanca, aleshores, 
l’activitat.  del territori i del traspàs de llicències.  i que no es puguin  l’Ajuntament torna a tenir la propietat de la llicència i decideix si 
traspassar.  s’obre o no aquesta activitat o una altra. 2 propostes. 
S’han recollit 5 propostes en aquest sentit. 
23  Revisió constant del Pla  Trobar mecanismes legals i tècnics per poder mesurar el 
d’usos.  creixement per mantenir l’equilibri.  30  Regular de manera  Es van fer dues propostes, que si el propietari de la llicència està 
equilibrada el traspàs de  obligat a exercir-la en un únic espai, això l’obliga a vendre-la. Cal 1 Proposta. 
llicències de lloc.  pensar que això crearà un mercat de traspassos i perjudicarà al 
24  Mantenir el Pla d’usos de  Es proposa mantenir la regulació actual del Pla d’usos de les  petit comerciant, que si li apugen el lloguer, per exemple, haurà de 
Rambles..  vendre la llicència, en no poder anar-se’n. les Rambles 
2 propostes.  2 propostes. 
25  Incloure els mercats en la  S’han recollit diversos comentaris sobre el canvi de producte i de  31  Reforçar el procediment  Es comenta que no és possible que s’obrin activitats amb un 
preus (més orientats al visitant) dels mercats del la Boqueria i de  d’obtenció de llicències.  assabentat d’obres i que no hi hagi inspecció de cap tipus. El regulació 
Santa Caterina.  procediment d’obertura d’un local hauria de comportar una 
inspecció, sigui per l’Ajuntament o per una altra empresa de 
3 propostes i 7 comentaris negatius.  qualitat. S’insisteix especialment en el cas dels Establiments 
emblemàtics. 
26  Regular en funció del  a regulació dels establiments hauria de ser en funció del producte 
producte, imatge o  “real” que venen, i no s’hi hauria de permetre la venda de  5 propostes en aquest sentit, i un comentari que denúncia 
serveis.  productes falsos o de baixa qualitat que s’ofereixen com a propis.   l’obertura de locals sense llicència 
També es comenta que la imatge dels establiments hauria d’estar  32  Epígraf i regulació  Les botigues singulars i emblemàtiques no haurien d'estar 
regulada en el Pla d’usos.  específica de botigues  categoritzades sota el mateix epígraf que per exemple un 
S’han recollir 3 propostes i 1 comentars.  emblemàtiques  supermercat pakistanès. El valor afegit d'un tipus de botiga a un 
altre és molt diferent. Es proposa per tant crear un epígraf específic 
  i dotar-les de més protecció. 
3.2. Propostes sobre normatives vinculades al Pla d’usos.  4 propostes i dos comentaris que valoren la poca protecció del patrimoni i reivindiquen el paper de la botiga emblemàtica com 
3.2.1. Canviar normativa per l’obtenció de llicències.  espais identitataris de la ciutat. 
  33  Canviar les condicions  Les condicions que posa la OMAIIA per a l’obertura d’un centre de 
d’obertura de llicències  difusió cultural són iguals que les d’un bar. S’ha de diferenciar una 
27  Incorporar un comitè de  Es proposa crear un comitè de valoració integrat per veïns,  per a un centre de difusió  activitat cultural sense ànim de lucre o la d’un bar amb ànim de 
valoració per  comerciants i entitats de la zona per donar la conformitat per a la  cultural,  lucre. No pot ser el mateix procediment per a les dues activitats. Si 
l’atorgament de la 
   
   
19
   
   
   
       
   
3.1.4. Metodologia d’elaboració del Pla d’usos.   llicència  instal•lació d’algunes activitats que es considerin que afecten la diversitat comercial. 
19  Fer una regulació més  Es proposa fer una regulació carrer per carrer, no per zones tan  Una altra proposta en aquest sentit és presentar una memòria 
precisa  amples.  explicant el retorn social de l’activitat (vincles amb el territori, RSC, 
3 propostes.  etc.) 
S’han recollit 6 propostes en aquest sentit. 
20  Regular per densitats, per  Evitar la concentració d’activitats: causen molèsties al veïnat i hi ha 
evitar concentracions.  mancances de comerços diversos.  28  Principi de  Cal diferenciar entre els grans capitals, les franquícies i les 
2 propostes.  discrecionalitat per  empreses grans que volen implantar-se en el territori per guanyar 
activitats autòctones  diners sense tenir en compte l’entorn i les empreses petites. S’ha 
21  Regular en funció de la  Trobar eines que ajudin a regular quins usos s’haurien d’autoritzar o  de donar suport als petits negocis. 
superfície  no en un local depenent de la mida que tingui (superfície).  1 proposta. 
1 proposta 
29  Que les llicències  Es proposa que les llicències estiguin lligades a una persona i que 
22  Traspàs en funció de  Proposa que es pugui discriminar en funció del tipus d’activitat ,  d’activitat siguin nominals  no es puguin traspassar. Si aquest negoci tanca, aleshores, 
l’activitat.  del territori i del traspàs de llicències.  i que no es puguin  l’Ajuntament torna a tenir la propietat de la llicència i decideix si 
traspassar.  s’obre o no aquesta activitat o una altra. 2 propostes. 
S’han recollit 5 propostes en aquest sentit. 
23  Revisió constant del Pla  Trobar mecanismes legals i tècnics per poder mesurar el 
d’usos.  creixement per mantenir l’equilibri.  30  Regular de manera  Es van fer dues propostes, que si el propietari de la llicència està 
equilibrada el traspàs de  obligat a exercir-la en un únic espai, això l’obliga a vendre-la. Cal 1 Proposta. 
llicències de lloc.  pensar que això crearà un mercat de traspassos i perjudicarà al 
24  Mantenir el Pla d’usos de  Es proposa mantenir la regulació actual del Pla d’usos de les  petit comerciant, que si li apugen el lloguer, per exemple, haurà de 
Rambles..  vendre la llicència, en no poder anar-se’n. les Rambles 
2 propostes.  2 propostes. 
25  Incloure els mercats en la  S’han recollit diversos comentaris sobre el canvi de producte i de  31  Reforçar el procediment  Es comenta que no és possible que s’obrin activitats amb un 
preus (més orientats al visitant) dels mercats del la Boqueria i de  d’obtenció de llicències.  assabentat d’obres i que no hi hagi inspecció de cap tipus. El regulació 
Santa Caterina.  procediment d’obertura d’un local hauria de comportar una 
inspecció, sigui per l’Ajuntament o per una altra empresa de 
3 propostes i 7 comentaris negatius.  qualitat. S’insisteix especialment en el cas dels Establiments 
emblemàtics. 
26  Regular en funció del  a regulació dels establiments hauria de ser en funció del producte 
producte, imatge o  “real” que venen, i no s’hi hauria de permetre la venda de  5 propostes en aquest sentit, i un comentari que denúncia 
serveis.  productes falsos o de baixa qualitat que s’ofereixen com a propis.   l’obertura de locals sense llicència 
També es comenta que la imatge dels establiments hauria d’estar  32  Epígraf i regulació  Les botigues singulars i emblemàtiques no haurien d'estar 
regulada en el Pla d’usos.  específica de botigues  categoritzades sota el mateix epígraf que per exemple un 
S’han recollir 3 propostes i 1 comentars.  emblemàtiques  supermercat pakistanès. El valor afegit d'un tipus de botiga a un 
altre és molt diferent. Es proposa per tant crear un epígraf específic 
  i dotar-les de més protecció. 
3.2. Propostes sobre normatives vinculades al Pla d’usos.  4 propostes i dos comentaris que valoren la poca protecció del patrimoni i reivindiquen el paper de la botiga emblemàtica com 
3.2.1. Canviar normativa per l’obtenció de llicències.  espais identitataris de la ciutat. 
  33  Canviar les condicions  Les condicions que posa la OMAIIA per a l’obertura d’un centre de 
d’obertura de llicències  difusió cultural són iguals que les d’un bar. S’ha de diferenciar una 
27  Incorporar un comitè de  Es proposa crear un comitè de valoració integrat per veïns,  per a un centre de difusió  activitat cultural sense ànim de lucre o la d’un bar amb ànim de 
valoració per  comerciants i entitats de la zona per donar la conformitat per a la  cultural,  lucre. No pot ser el mateix procediment per a les dues activitats. Si 
l’atorgament de la 
   
   
20
   
   
   
       
   
volem promoure la instal·lació d’activitats culturals, hem de  40  Més eficiència en la  El Pla d'usos hauria d'agilitzar les tramitacions d'obtenció de 
facilitar-ho.  resolució de les  llicències perquè ara mateix hi ha negocis que estan a l'espera de 
S’han fet 4 propostes en aquest sentit.  llicències.  resolucions i això atura el moviment econòmic. 
2 propostes. 
 
3.2.2. Regulació d’horaris.  3.3. Altres propostes:  
34  Reduir l’horari d’obertura  En general es considera que el dret al descans a la Ciutat Vella no  3.3.1. Preservació d’establiments i activitats autòctones. 
dels establiments d’oci  està garantit, especialment en aquelles zones amb més impacte de 
les activitats nocturnes (discoteques).  Es recullen diverses propostes encaminades a protegir els establiments i les activitats nocturn  autòctones, amb la voluntat de protegir aquell comerç que dóna serveis als veïns/es dels barris. 
S’han recollit 10 propostes per reduir l’horari d’obertura de locals, 
sobretot els d’oci nocturn (12 de les propostes), una fa referència a  41  Mantenir i preservar  Molts comentaris es refereixen a la necessitat de protegir i de 
tenir un horari en funció de la saturació de cada territori.  activitats dels barris:  mantenir activitats que donen servei als veïns i veïnes. En aquest 
També s’han recollit 27 comentaris i percepcions de molèsties  mapa de zones.  aspecte, es proposa fer un mapa de zones del Districte, que, en 
causades per diferents motius (molèsties de les terrasses,  aquest aspecte, siguin exemplars i d’altres que no ho siguin. 
circulació, bars, mal estat dels habitatges, etc.).  Es recullen 8 propostes i altres 10 comentaris en aquest sentit. 
35  Augmentar l’horari  Contràriament hi ha una proposta que expressa que potser és  42  Facilitats i fer excepcions  Per afavorir que les activitats d’emprenedors i de botiguers de la 
d’obertura dels  millor tenir oberts els locals fins més tard per allargar el període de  amb establiments  ciutat puguin sobreviure es proposa donar facilitats i poder fer 
establiments d’oci  temps en el qual la gent està dins dels locals insonoritzats.  autòctons i emblemàtics.  excepcions a algunes normatives (diversificació del producte, 
nocturn  canvi de llicència). 
36  Zones en les quals la  En algunes zones, si es pregunta per la problemàtica del soroll, es  S’han fet 6 propostes vinculades a algun tipus d’ajuda o suport al 
problemàtica del soroll no  comenta que no és tan gran com en altres zones o no és un  comerç. 
es perceb com  problema destacat. Aquestes zones serien: la zona del carrer Pintor 
destacada.  Fortuny, zones entre Sant Pere Més Alt i més Baix, (sense les  3.3.2. Foment de la diversitat comercial. 
places dels extrems), la zona de Pla de Palau. 
Es proposa afavorir la diversitat comercial, que hi hagi un equilibri entre activitats 
4 comentaris al respecte.  destinades a turistes i a residents. Com a espais als quals és hi falta diversitat s’han anomenat. 
3.2.3. Augment dels controls i inspeccions.  43  Fomentar la diversitat  S’expressa diverses vegades la necessitat d’equilibrar els usos i 
comercial amb ajudes  els comerços a les plantes baixes d’algunes zones que estan 
37  Impulsar més  En general, és reclamen una major inversió en recursos destinats al  públiques.  saturades. Es detecta com una necessitat però sense propostes 
inspeccions.  control del compliment de la normativa. Es comenta diverses  de com realitzar-lo. 
vegades que no serveix de res fer una normativa si després no es  S’han fet 9 propostes en aquest sentit. També s’han detectat 14 
pot controlar.  comentaris que reflecteixen la manca de diversitat. 
També es comenta que s’ha de ser més eficient, ràpid i efectiu el 
compliment de les sancions als locals que incompleixen la  44  Promoció del comerç en  Una de les realitats al Districte és que hi ha zones amb poc 
normativa i han estat sancionats.  zones no  desenvolupament comercial, i es veu adient promoure l’activació 
desenvolupades.  comercial dels locals tancats amb activitats de proximitat 18 propostes en aquest sentit.  (orientades als veïns i a les veïnes). Per exemple: Raval Sud, Santa 
Caterina, carrers estrets i perpendiculars a les vies principals 
38  Més inspeccions a les  Se’n reclama que compleixin l’activitat per a la qual tenen la  (Raval i Sant Pere). S’esmenta diversos cops l’eina del Pla de 
activitats perquè facin  llicència assignada.   Desenvolupament per realitzar aquesta tasca. 
l’activitat que tenen  4 propostes i un comentari. 
assignada.  S’han recollit 9 propostes en aquest sentit i 9 comentaris que reflecteixen la manca d’activitats en algunes zones. 
39  Fer públic el cens de  Es proposa activar una plataforma en què es puguin consultar 
llicències per poder donar  fàcilment les actuals llicències en actiu.  45  Promoció d’activitats que  Es creu necessari trobar un equilibri entre les activitats diürnes i 
seguiment a l’evolució  activin els carrers de dia.  nocturnes ja que en alguns casos hi ha zones que “queden 3 propostes. 
   
   
21
   
   
   
       
   
volem promoure la instal·lació d’activitats culturals, hem de  40  Més eficiència en la  El Pla d'usos hauria d'agilitzar les tramitacions d'obtenció de 
facilitar-ho.  resolució de les  llicències perquè ara mateix hi ha negocis que estan a l'espera de 
S’han fet 4 propostes en aquest sentit.  llicències.  resolucions i això atura el moviment econòmic. 
2 propostes. 
 
3.2.2. Regulació d’horaris.  3.3. Altres propostes:  
34  Reduir l’horari d’obertura  En general es considera que el dret al descans a la Ciutat Vella no  3.3.1. Preservació d’establiments i activitats autòctones. 
dels establiments d’oci  està garantit, especialment en aquelles zones amb més impacte de 
les activitats nocturnes (discoteques).  Es recullen diverses propostes encaminades a protegir els establiments i les activitats nocturn  autòctones, amb la voluntat de protegir aquell comerç que dóna serveis als veïns/es dels barris. 
S’han recollit 10 propostes per reduir l’horari d’obertura de locals, 
sobretot els d’oci nocturn (12 de les propostes), una fa referència a  41  Mantenir i preservar  Molts comentaris es refereixen a la necessitat de protegir i de 
tenir un horari en funció de la saturació de cada territori.  activitats dels barris:  mantenir activitats que donen servei als veïns i veïnes. En aquest 
També s’han recollit 27 comentaris i percepcions de molèsties  mapa de zones.  aspecte, es proposa fer un mapa de zones del Districte, que, en 
causades per diferents motius (molèsties de les terrasses,  aquest aspecte, siguin exemplars i d’altres que no ho siguin. 
circulació, bars, mal estat dels habitatges, etc.).  Es recullen 8 propostes i altres 10 comentaris en aquest sentit. 
35  Augmentar l’horari  Contràriament hi ha una proposta que expressa que potser és  42  Facilitats i fer excepcions  Per afavorir que les activitats d’emprenedors i de botiguers de la 
d’obertura dels  millor tenir oberts els locals fins més tard per allargar el període de  amb establiments  ciutat puguin sobreviure es proposa donar facilitats i poder fer 
establiments d’oci  temps en el qual la gent està dins dels locals insonoritzats.  autòctons i emblemàtics.  excepcions a algunes normatives (diversificació del producte, 
nocturn  canvi de llicència). 
36  Zones en les quals la  En algunes zones, si es pregunta per la problemàtica del soroll, es  S’han fet 6 propostes vinculades a algun tipus d’ajuda o suport al 
problemàtica del soroll no  comenta que no és tan gran com en altres zones o no és un  comerç. 
es perceb com  problema destacat. Aquestes zones serien: la zona del carrer Pintor 
destacada.  Fortuny, zones entre Sant Pere Més Alt i més Baix, (sense les  3.3.2. Foment de la diversitat comercial. 
places dels extrems), la zona de Pla de Palau. 
Es proposa afavorir la diversitat comercial, que hi hagi un equilibri entre activitats 
4 comentaris al respecte.  destinades a turistes i a residents. Com a espais als quals és hi falta diversitat s’han anomenat. 
3.2.3. Augment dels controls i inspeccions.  43  Fomentar la diversitat  S’expressa diverses vegades la necessitat d’equilibrar els usos i 
comercial amb ajudes  els comerços a les plantes baixes d’algunes zones que estan 
37  Impulsar més  En general, és reclamen una major inversió en recursos destinats al  públiques.  saturades. Es detecta com una necessitat però sense propostes 
inspeccions.  control del compliment de la normativa. Es comenta diverses  de com realitzar-lo. 
vegades que no serveix de res fer una normativa si després no es  S’han fet 9 propostes en aquest sentit. També s’han detectat 14 
pot controlar.  comentaris que reflecteixen la manca de diversitat. 
També es comenta que s’ha de ser més eficient, ràpid i efectiu el 
compliment de les sancions als locals que incompleixen la  44  Promoció del comerç en  Una de les realitats al Districte és que hi ha zones amb poc 
normativa i han estat sancionats.  zones no  desenvolupament comercial, i es veu adient promoure l’activació 
desenvolupades.  comercial dels locals tancats amb activitats de proximitat 18 propostes en aquest sentit.  (orientades als veïns i a les veïnes). Per exemple: Raval Sud, Santa 
Caterina, carrers estrets i perpendiculars a les vies principals 
38  Més inspeccions a les  Se’n reclama que compleixin l’activitat per a la qual tenen la  (Raval i Sant Pere). S’esmenta diversos cops l’eina del Pla de 
activitats perquè facin  llicència assignada.   Desenvolupament per realitzar aquesta tasca. 
l’activitat que tenen  4 propostes i un comentari. 
assignada.  S’han recollit 9 propostes en aquest sentit i 9 comentaris que reflecteixen la manca d’activitats en algunes zones. 
39  Fer públic el cens de  Es proposa activar una plataforma en què es puguin consultar 
llicències per poder donar  fàcilment les actuals llicències en actiu.  45  Promoció d’activitats que  Es creu necessari trobar un equilibri entre les activitats diürnes i 
seguiment a l’evolució  activin els carrers de dia.  nocturnes ja que en alguns casos hi ha zones que “queden 3 propostes. 
   
   
22
   
   
   
       
   
mortes” durant el dia. S’esmenta per exemple el carrer de la  53  Millorar la coordinació.  Més coordinació entre administracions (Generalitat, Ajuntament, 
Guàrdia.  Districte) per coordinar millor les normatives i també fomentar el 
4 propostes i 3 comentaris.  diàleg entre els tècnics. 
4 propostes. 
46  Promoció d’activitats  Les activitats culturals, tal com recull l’anterior Pla d’usos, són 
culturals  unes de les activitats que es volen impulsar. Es proposa fomentar 
aquest tipus d’activitats.  3.3.5. Regulació d’activitats realitzades a l’espai públic. 
3 propostes van en aquest sentit. Una persona comenta la baixada  54  Augmentar regulació de  Es fan diverses propostes al voltant de la regulació i la mida de les 
d’aquestes activitats al Districte.  les terrasses  terrasses, a causa de l’ocupació que fan de l’espai públic i els 
horaris. Per exemple, es proposa atorgar terrasses en funció de la 
47  Promoció d’activitats que  També es considera interessant crear barris especialitzats en  superfície del local, no permetre terrasses sota els balcons i posar 
recuperin oficis.  antics oficis (Sant Pere amb l’artesania, la Barceloneta amb oficis  un màxim de taules per bar, regular-les en funció de l’espai públic 
històrics, Born amb disseny, etc.) per a crear activació comercial.  al voltant o fins no admetre’n més. 
4 propostes.  6 Propostes i 8 comentaris negatius. 
  55  Augmentar el control de  Es demana augmentar la vigilància i el compliment de la 
les terrasses  normativa, sobretot pel que fa als horaris. 
3.3.3. Regulació d’altres activitats.  3 propostes 
48  Associacions  Es detecta com a una activitat que ha proliferat especialment. Es  56  Permetre la instal·lació en  Per exemple, les que existeixen a la plaça de George Orwell i 
cannàbiques.  proposa regular-les o, per exemple, obligar-los a fer una memòria  determinats punts  també permetre terrasses al Portal de l’Àngel. 
d’activitats. 
4 comentaris. 
2 Propostes i 6 comentaris 
57  Llauners  Augmentar la vigilància i ser estrictes amb la venda ambulant 
49  Allotjaments turístics  És una altra activitat que causa un impacte negatiu sobretot en  d’alcohol. 
l’augment dels preus dels comerços i habitatges. Les propostes 
recollides es basen en la prohibició dels establiments hotelers,  9 propostes per al control i la regulació i un comentari que diu que 
específicament els habitatges d’ús turístic.  a més provoquen competència deslleial. 
5 propostes i 27 comentaris.  58  Manters  Augmentar la vigilància i ser estrictes amb la venda ambulant. 
50  Botigues de souvenirs  Diversos comentaris denuncien la proliferació d’aquestes activitats  1 proposta de prohibició i un comentari reflecteix la saturació de 
i el seu impacte pel que fa a la manca de diversitat i a la poca  l’espai públic. 
qualitat del producte.  59  Grups de turistes  Regular la circulació de grans grups de persones. Especialment si 
19 comentaris en reflecteixen la proliferació i una proposta diu que  van en bicicletes. 
s’han de prohibir  2 propostes de regulació de grups i 3 comentaris que expressen la 
saturació d’aquests grups en l’espai públic. 
3.3.4. Foment de relacions socials i coneixement entre veïns i comerciants. 
51  Associació obligatòria  Fomentar l’associacionisme: amb l’objectiu de reforçar els vincles  3.3.6. Reducció del Soroll 
dels nous comerços  entre comerços i veïnatge i a canvi donar avantatges als comerços  60  Aïllament habitatges  Es proposa finançar l’aïllament acústic dels habitatges més 
associats.  afectats pel soroll. 
3 propostes.  2 propostes. 
52  Crear un espai de diàleg  Generar i potenciar un diàleg continu amb els veïns/es, llogaters,  61  Mesures reductores del  Es proposa instal·lar mesures que redueixin el soroll, com un 
propietaris i comerciants, si pot ser amb mediació.  soroll  paviment sonoreductor o absorbent i també més policia i seguretat 
6 propostes.  al carrer. 
1 proposta. 
   
   
23
   
   
   
       
   
mortes” durant el dia. S’esmenta per exemple el carrer de la  53  Millorar la coordinació.  Més coordinació entre administracions (Generalitat, Ajuntament, 
Guàrdia.  Districte) per coordinar millor les normatives i també fomentar el 
4 propostes i 3 comentaris.  diàleg entre els tècnics. 
4 propostes. 
46  Promoció d’activitats  Les activitats culturals, tal com recull l’anterior Pla d’usos, són 
culturals  unes de les activitats que es volen impulsar. Es proposa fomentar 
aquest tipus d’activitats.  3.3.5. Regulació d’activitats realitzades a l’espai públic. 
3 propostes van en aquest sentit. Una persona comenta la baixada  54  Augmentar regulació de  Es fan diverses propostes al voltant de la regulació i la mida de les 
d’aquestes activitats al Districte.  les terrasses  terrasses, a causa de l’ocupació que fan de l’espai públic i els 
horaris. Per exemple, es proposa atorgar terrasses en funció de la 
47  Promoció d’activitats que  També es considera interessant crear barris especialitzats en  superfície del local, no permetre terrasses sota els balcons i posar 
recuperin oficis.  antics oficis (Sant Pere amb l’artesania, la Barceloneta amb oficis  un màxim de taules per bar, regular-les en funció de l’espai públic 
històrics, Born amb disseny, etc.) per a crear activació comercial.  al voltant o fins no admetre’n més. 
4 propostes.  6 Propostes i 8 comentaris negatius. 
  55  Augmentar el control de  Es demana augmentar la vigilància i el compliment de la 
les terrasses  normativa, sobretot pel que fa als horaris. 
3.3.3. Regulació d’altres activitats.  3 propostes 
48  Associacions  Es detecta com a una activitat que ha proliferat especialment. Es  56  Permetre la instal·lació en  Per exemple, les que existeixen a la plaça de George Orwell i 
cannàbiques.  proposa regular-les o, per exemple, obligar-los a fer una memòria  determinats punts  també permetre terrasses al Portal de l’Àngel. 
d’activitats. 
4 comentaris. 
2 Propostes i 6 comentaris 
57  Llauners  Augmentar la vigilància i ser estrictes amb la venda ambulant 
49  Allotjaments turístics  És una altra activitat que causa un impacte negatiu sobretot en  d’alcohol. 
l’augment dels preus dels comerços i habitatges. Les propostes 
recollides es basen en la prohibició dels establiments hotelers,  9 propostes per al control i la regulació i un comentari que diu que 
específicament els habitatges d’ús turístic.  a més provoquen competència deslleial. 
5 propostes i 27 comentaris.  58  Manters  Augmentar la vigilància i ser estrictes amb la venda ambulant. 
50  Botigues de souvenirs  Diversos comentaris denuncien la proliferació d’aquestes activitats  1 proposta de prohibició i un comentari reflecteix la saturació de 
i el seu impacte pel que fa a la manca de diversitat i a la poca  l’espai públic. 
qualitat del producte.  59  Grups de turistes  Regular la circulació de grans grups de persones. Especialment si 
19 comentaris en reflecteixen la proliferació i una proposta diu que  van en bicicletes. 
s’han de prohibir  2 propostes de regulació de grups i 3 comentaris que expressen la 
saturació d’aquests grups en l’espai públic. 
3.3.4. Foment de relacions socials i coneixement entre veïns i comerciants. 
51  Associació obligatòria  Fomentar l’associacionisme: amb l’objectiu de reforçar els vincles  3.3.6. Reducció del Soroll 
dels nous comerços  entre comerços i veïnatge i a canvi donar avantatges als comerços  60  Aïllament habitatges  Es proposa finançar l’aïllament acústic dels habitatges més 
associats.  afectats pel soroll. 
3 propostes.  2 propostes. 
52  Crear un espai de diàleg  Generar i potenciar un diàleg continu amb els veïns/es, llogaters,  61  Mesures reductores del  Es proposa instal·lar mesures que redueixin el soroll, com un 
propietaris i comerciants, si pot ser amb mediació.  soroll  paviment sonoreductor o absorbent i també més policia i seguretat 
6 propostes.  al carrer. 
1 proposta. 
   
   
24
   
 
 
   
 
3.3.7. Taxa turística. 
62  Utilitzar la taxa turística  Invertir la recaptació de la taxa turística en els barris més afectats. 
per afavorir la renovació  3 propostes. 
dels habitatges 
63  Taxa dissuasòria  Augmentar molt la taxa turístic, així serà un impediment perquè 
vinguin turistes i es lloguin apartaments. 
1 proposta. 
3.4. Altres temes detectats. 
64  Augment preu  Es detecta una sensació generalitzada que la causa més important 
establiments  de la desaparició dels establiments és l’augment del preu del 
lloguer, ja que els establiments petits no poden accedir a aquests 
preus, ni els veïns/es poden pagar els lloguers. S’esmenta el canvi 
que va produir la llei “Boyer” amb la qual es va liberalitzar el preu 
dels comerços. 
18 comentaris fan referència a aquest problema. 
65  Gran rotació de comerços  Es comenta que en algunes zones hi ha un canvi constant de 
comerços, obren un dia i en pocs mesos tanquen i se n’obre algun 
altre. 
4 comentaris. 
 
 
 
25
 
 
 
   
 
3.3.7. Taxa turística. 
62  Utilitzar la taxa turística  Invertir la recaptació de la taxa turística en els barris més afectats. 
per afavorir la renovació  3 propostes. 
dels habitatges 
63  Taxa dissuasòria  Augmentar molt la taxa turístic, així serà un impediment perquè 
vinguin turistes i es lloguin apartaments. 
1 proposta. 
3.4. Altres temes detectats. 
64  Augment preu  Es detecta una sensació generalitzada que la causa més important 
establiments  de la desaparició dels establiments és l’augment del preu del 
lloguer, ja que els establiments petits no poden accedir a aquests 
preus, ni els veïns/es poden pagar els lloguers. S’esmenta el canvi 
que va produir la llei “Boyer” amb la qual es va liberalitzar el preu 
dels comerços. 
18 comentaris fan referència a aquest problema. 
65  Gran rotació de comerços  Es comenta que en algunes zones hi ha un canvi constant de 
comerços, obren un dia i en pocs mesos tanquen i se n’obre algun 
altre. 
4 comentaris.