MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGM A L’ÀMBIT DE LA MARINA DEL PRAT VERMELL INFORME FINAL DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA JUNY DE 2018                             0. Índex 1.- Introducció................................................................................................................2 2.- Objecte del procés de participació......................................................................3 3.- Necessitats i antecedents del procés participatiu..............................................4 4.- Procés participatiu...................................................................................................5 5.- Resum executiu de resultats...................................................................................8 6.- Actes de les sessions realitzades...........................................................................10 7.- Resum enquestes de valoració de les sessions...................................................62 8.- Annexes...................................................................................................................63 1             1. Introducció La Marina del Prat Vermell és un barri del districte de Sants-Montjuïc ubicat a sud est de la ciutat de Barcelona, entre el barri de la Marina de Port i la zona industrial de la Zona Franca. Un àmbit que està patint una gran transformació del seu territori que bascula d’una zona de caire industrial a un àmbit més residencial i d’habitatges. Per permetre aquest procés de transformació l’any 2006 es va aprovar un canvi de Pla General Metropolità (PGM) per a la transformació urbanística de la Marina de la Zona Franca que actualment necessita una nova modificació puntual per adequar-se a les necessitats dels diferents sectors. Aquesta modificació del PGM de la Marina ha anat acompanyada d’un procés participatiu tal i com obliga el Reglament de Participació Ciutadana, aprovat en Consell Municipal el 6 d’octubre de 2017, en el seu article 37: “Els processos participatius perceptius: Instruments de planejament general, llevat que el seu àmbit territorial faci referència a una única parcel·la o a un àmbit inferior a 10.000 m2, i també dels plans d’usos d’àmbit de districte o de ciutat o dels plans especials l’objecte dels quals sigui l’ordenació d’infraestructures que no derivin d’una previsió del planejament general". La voluntat d’aquest informe és exposar els context, la metodologia i resultats del procés participatiu realitzat per a la modificació puntual del PGM de la Marina del Prat Vermell. Un procés que s’ha realitzat de forma presencial i digital paral·lelament, i que ha procurat generar espais tant pels col·lectius i entitats més vinculades a la temàtica que tractava com del veïnat en general, garantint així la pluralitat, la diversitat i la representativitat del territori. 2             2. Objecte del procés de participació L’objecte del procés és promoure un debat ciutadà en relació a la modificació puntual del PGM de l'àmbit de la Marina del Prat Vermell. Els temes a tractar al procés eren: - Realitzar una reflexió sobre la futura estructura urbana i sobre la seva relació amb el conjunt de la Marina i la ciutat. - Flexibilitzar els criteris de la ordenació volumètrica i urbanística dels diversos sectors, amb l’objectiu de millorar l’encaix de l’edificabilitat prevista en el planejament vigent. - Concretar la reserva d’equipaments prevista en el planejament vigent. - Presentar les mesures per mantenir l'activitat productiva de més valor en l'entorn de l'àmbit de planejament. 3             3. Necessitats i antecedents del procés participatiu Atenent al Reglament de Participació Ciutadana, l'Àrea d'Ecologia Urbana i el Districte de Sants-Montjuïc van considerar necessari i oportú la realització d’un procés de participació per a la modificació puntual del Pla General Metropolità de la Marina del Prat Vermell. Una modificació puntual que afecta a la modificació del PGM per a la transformació urbanística de la Marina de la Zona Franca, aprovada definitivament l'1 de juny de 2006. Des de l'aprovació de la modificació del planejament de l'any 2006, s'han produït canvis i alteracions conjunturals que han afectat significativament la situació urbanística i el seu posterior desenvolupament. Al seu torn, en el mateix període, Barcelona ha fet una reorientació significativa dels models de creixement per tal d'assolir la màxima sostenibilitat i qualitat ambiental en el desenvolupament urbà. El nou context econòmic fa necessari alguns ajustos puntuals en el planejament per facilitar la gestió i el desenvolupament dels diferents sectors possibilitant la transformació progressiva de l'àmbit. Amb l'objectiu d'actualitzar i modificar de forma puntual el contingut del planejament vigent, es proposa la realització d'un procés de participació ciutadana, aprovat pel Comitè Director del Programa Democràcia Activa, en la reunió del dimecres 7 de febrer de 2018 que acompanyi els treballs de redacció del nou pla i que permeti recollir la visió, les consideracions i els suggeriments de la ciutadania. 4             4. Procés participatiu 4.1. Metodologia: disseny del procés El procés participatiu es plantejat, tal i com defineix l’article 19 del Reglament de Participació Ciutadana, com "una seqüència d’actes, delimitats en el temps, dirigits a promoure el debat i el contrast d’arguments entre la ciutadania o entre aquesta i els responsables municipals, a fi de recollir les seves opinions i propostes respecte d’una determinada actuació municipal". Aquest ha estat aprovat mitjançant un decret i segueix els següents objectius: - Informar i difondre la modificació puntual de l’MPGM de la Marina, de la flexibilització dels criteris de la ordenació volumètrica i urbanística dels diversos sectors, amb l’objectiu de millorar l’encaix de l’edificabilitat prevista en el planejament vigent. - Recollir els suggeriments i consideracions del veïnat de l’entorn a la proposta de modificació del planejament. En el disseny i dinamització del procés s’ha vetllat per incorporar aquelles persones, entitats, organitzacions o col·lectius que garanteixin la pluralitat, la diversitat i la representativitat de la ciutadania i el teixit veïnal, social i econòmic en la reflexió i els debats del procés participatiu. És per aquest motiu que s’han convocat més de 25 entitats diferents en representació dels veïns i veïnes de la zona, els comerciants, equipaments de l’entorn, propietaris i el món associatiu. En l’apartat “6. Actes de les sessions” podreu trobar la metodologia utilitzada per cadascuna de les sessions explicada detalladament així com una relació de les entitats convocades i dels veïns i veïnes que hi han participat. Amb l’objectiu de facilitar el seguiment del procés i la seva traçabilitat s’ha habilitat, també, un espai específic al web decidim.barcelona (https://www.decidim.barcelona/processes/pgmlamarina) des d’on s’han pogut fer aportacions i accedir a la documentació i material de suport, així com a les actes de les sessions. 5             4.2. Fases: desenvolupament del procés El Reglament de Participació Ciutadana recull, al seu article 26, punt primer que “en tots els processos participatius han d’existir les fases següents: a) Fase d'informació, mitjançant la qual es difon al conjunt de la ciutadania interessada la matèria o el projecte sobre el qual es vol demanar la participació, utilitzant els mitjans adequats. b) Fase de debat, mitjançant la qual, i emprant les metodologies adequades, es promou el diàleg i el contrast d'arguments i es recullen les aportacions de les persones participants. c) Fase de retorn, mitjançant la qual es traslladen a les persones participants i al conjunt de la ciutadania els resultats del procés. d) Fase de seguiment, mitjançant la qual es facilita el seguiment del desenvolupament dels resultats del procés”. El present capítol recull el principal contingut i fites desenvolupades en el marc de les fases abans indicades. Tanmateix, no es recullen les fites o accions relatives a la fase de seguiment, que es desenvoluparan posteriorment a l’aprovació del planejament al que el procés fa referència. 4.2.1 Fase 0. Treball Intern D’acord amb l’article 35 del Reglament de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona aquest procés compta amb la validació i seguiment d’una Comissió de Seguiment, formada per representants de les entitats del territori de la Marina del Prat Vermell, així com d’entitats sectorials implicades en el projecte, especialment de l’àmbit veïnal, associatiu, econòmic i amb equipaments de l’entorn. 6             En concret, la comissió esta formada per les següents entitats: Unió d’Entitats de la Marina, Coordinadora d’Associacions de Veïns i Comerciants de la Marina, FAVB, Associació Esclat, Memorial democràtic SEAT, Fundació Mans a les Mans, Cooperativa Llar Jove, Ateneu l’Engranatge, AMCL, Taula de dones, Associació d’empresaris de la Marina de Prat Vermell, FIRA 2000 S.A, Consorci de la Zona Franca, Solvia, BBVA Real Estate, Calgran SL, Casa de l’Agricultura, Institut la Mercè, Escola Dominical, Parròquia de Port i alguna persona en representació de la Comissió de seguiment del Consell de Barri i del veïnat d'Eduard Aunós i Santiveri. 4.2.2 Fase 1. Informació i debat El procés de debat s’ha estructurat en quatre sessions: una primera sessió de la comissió de seguiment per validar la metodologia participativa i el contingut dels debats; dues sessions de debat obertes, una dirigida al col·lectiu empresarial i econòmic i una a veïnat i entitats i una sessió informativa i de debat en el marc del consell de barri de la Marina. En concret, les sessions han estat les següents: 21/03/2018 -PRIMERA SESSIÓ DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT – 24 participants 04/04/2018 - SESSIÓ AMB L'ÀMBIT ECONÒMIC I EMPRESARIAL – 23 participants 05/04/2018 - SESSIÓ AMB VEÏNAT I ENTITATS DEL BARRI DE LA MARINA – 20 participants 12/04/2018 - CONSELL DE BARRI DE LA MARINA – 58 participants Totes les sessions s’han convocat per correu electrònic des del Districte de Sants- Montjuïc (quan eren grups estables de treball) i alguna de les sessions obertes ha estat convocada amb cartelleria. L’estructura de les sessions ha estat de plenari, amb una primera presentació dels continguts i una segona part on els participants podien resoldre dubtes i realitzar les seves propostes. El contingut de cada una de les sessions s’ha recollit en un document en forma d’acta que s’ha enviat tant als equips tècnics com als participants de les sessions. 4.2.3. Fase 3. Retorn Per últim, s’ha realitzat una última sessió de tancament i retorn a la comissió de seguiment on s’han presentat els resultats de les sessions de debat desenvolupades en la fase anterior. En concret, s’ha desenvolupat aquesta sessió: 02/05/2018 SEGONA SESSIÓ DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT – 12 participants (retorn). Finalment, i en el marc d’aquesta fase s’ha elaborat el present “Informe Final de Participació Ciutadana" que recull totes les aportacions realitzades així com un resum executiu de les mateixes i s’ha enviat a totes les persones participants del procés participatiu en forma de retorn. 7             5. Resum executiu de resultats El procés participatiu per al modificació puntual del PGM de la Marina del Prat Vermell realitzat en el marc del Reglament de Participació Ciutadana d’octubre 2017 ha constat de cinc sessions de participació (dues de la Comissió de Seguiment i tres espais d’obertura) on s’ha donat a conèixer el projecte i s’han recollit suggeriments tant de veïnat com dels col·lectius més vinculats al projecte. En aquest apartat es recullen els suggeriments, dubtes i propostes en relació al projecte que s’han estudiat i incorporat per a la seva aprovació futura.   Consideracions sobre els efectes de la transformació sobre el veïnat   - Afectació del projecte a l’habitatge actual i possibilitat de noves expropiacions d'habitatges per dur a terme la reparcel·lació. - Neguit pel benefici que les actuacions puguin aportar al barri i al seu veïnat. - Tipologia dels nous habitatges previstos i col·lectius beneficiaris. - Mixtura o barreja de les diferents tipologies d'habitatge en els diferents sectors. - Demandes en relació al tipus d’habitatge de nova creació que hi haurà al barri i als mecanismes d'accés. Consideracions sobre la reserva d’equipaments   - Previsió en el nou planejament d'equipaments nous per al barri i quin tipus d’equipaments es preveu construir. - Demandes d’equipaments concrets que donin més activitat i dinamisme al barri: equipaments per entitats i associacions - Possibilitat d'ocupació dels locals actualment buits per a tallers. - Preocupació per la manca d'equipaments actual. - Pregunta si els equipaments públics existents, com les dependències dels Mossos d'Esquadra o la Casa de l'Agricultura, assumeixen costos econòmics de la urbanització del barri. - Valoració positiva de l'interès de la Generalitat de Catalunya en l'àmbit per a instal·lar la seu d'alguna de les seves conselleries o organismes. - Reserva d'un equipament per a una escola d'educació especial. Consideracions mediambientals   - Preocupació per la contaminació al barri, tant per les obres futures, per la proximitat del Port i Mercabarna com per l’activitat industrial que genera molta contaminació acústica. Es demanen mesures de reducció.   8             Consideracions en relació a la connectivitat i la mobilitat   - Millora de la connectivitat del barri amb la resta de la ciutat i millora de del transport públic actual i de cara al futur amb la previsió de creixement del barri. - Necessitat de comptar amb un barri més connectat amb transport públic. - Millora de la connectivitat del barri amb Montjuïc. - Revisió de la rotonda del carrer Motors i Juan Carlos I per reduir la sinistralitat. Consideracions sobre la situació transitòria de les indústries i activitats     - Possibilitat de traslladar l'activitat econòmica a preus raonables a altres ubicacions properes a la Marina per facilitar el manteniment de l'activitat. - Especial atenció a la flexibilització de la normativa per a les petites i mitjanes empreses. - Demanda i proposta de fórmules per mantenir la industria al barri quan hi hagi la transformació. - Preocupació pel bloqueig de la transformació urbana que pot suposar la permanència de determinades empreses. - Problemàtica amb les aigües freàtiques i l'afectació a l'activitat empresarial. Altres consideracions   - Impacte al barri del Pla Delta i vincle d'aquest amb la modificació del planejament. - Afectació o vincle de la modificació del planejament amb la transformació prevista de la Ronda Litoral. - Col·laboració o relació amb l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. - Probabilitat de realització del pla amb la composició actual del Ple municipal. - Demanda d'una sessió informativa per explicar amb més detall el projecte al veïnat. 9             6. Actes de les sessions realitzades         MpPGM DE LA MARINA DEL PRAT VERMELL INFORME DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA PRIMERA SESSIÓ DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT 21 DE MARÇ DE 2018 10             Document elaborat: EDAS, SL Direcció: Gerència d’Ecologia Urbana Districte de Sants-Montjuïc 11             INTRODUCCIÓ En el marc del projecte de l’MpMPGM de la Marina del Prat Vermell, l’Ajuntament de Barcelona desenvolupa un procés participatiu que té com a objectiu promoure un debat públic que permeti recollir les consideracions, propostes i suggeriments dels agents del territori. El procés participatiu a desenvolupar s’organitza en diferents espais i fites. Per un banda es constitueix una comissió de seguiment del procés, amb presència de diversos agents implicats al barri de la Marina del Prat Vermell i entorn (veïns, promotors, industrials, etc.). La seva principal finalitat és realitzar el seguiment del procés i validar-ne les fites, així com els seus resultats. Per altra banda, el procés participatiu convocarà dues sessions ciutadanes, d'obertura del procés, per promoure un debat obert, plural i divers. En una primera sessió s’incorporaran les veus dels integrants de la Taula d'empreses de La Marina, així com de promotors i propietaris industrials de l’àmbit. En una segona sessió es farà una trobada adreçada al veïnat i les entitats de l'entorn. També es contempla traslladar el debat sobre l’MpPGM de la Marina al Consell de Barri de la Marina. El present informe recull els resultats de la sessió de constitució de la Comissió de Seguiment de l'MpMPGM, realitzada el dimecres 21 de març de 2018. 12             SESSIÓ CONSTITUTIVA DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT DEL PROCÉS PARTICIPATIU Dades bàsiques Data, hora i lloc: 21 de març de 2018, de 19 a 21h a l'Espai Bàrkino de la Marina del Prat Vermell, Districte de Sants-Montjuïc. Carrer del Cisell 15, tercera planta. Convocatòria: la convocatòria de la jornada participativa es va realitzar mitjançant correu electrònic a les entitats convocades. Participants: la sessió de la Comissió de Seguiment va comptar amb la participació de vint-i-quatre assistents, de les quals sis eren representants d'entitats i veïns del barri de La Marina, nou eren representats d'empreses i associacions d'empreses i propietaris de l'àmbit i la resta eren representants del Districte de Sants-Montjuïc, així com dels diferents equips tècnics implicats en el projecte tant d'Ecologia Urbana com de Democràcia Activa. Pel que fa a les entitats van assistir representants de les següents: Coordinadora d'AAVV de la Marina, Caixa Sabadell Real Estate Development (Solvia), Associació Empresaris Polígon Pedrosa, Associació de Propietaris de la Marina, Sertram, FIRA 2000 S.A i el Consorci de la Zona Franca. Metodologia La sessió de treball es va estructurar en tres moments principals: - Una primera part de caràcter informatiu, en la qual els representants d'Ecologia Urbana i Participació Activa de l'Ajuntament de Barcelona expliquen l'objectiu del procés participatiu i les diferents fases dissenyades per aquest fi, juntament amb la validació de la proposta de procés participatiu i la constitució de forma oficial de la Comissió de Seguiment de l'MpMPGM de la Marina del Prat Vermell. - Una segona part en la qual els tècnics encarregats de la proposta d’MpPGM de la Marina del Prat Vermell exposaran la situació actual i les línies d'actuació que es proposen. - Un torn obert de paraules per recollir inquietuds i propostes. 13             RESUM DE LA PART INFORMATIVA Durant la primera part informativa i de contextualització, el representant d'Ecologia Urbana de Barcelona, Xavier Moreno, ha donat la benvinguda a les persones assistents i ha exposat els objectius i contingut de la sessió. S'ha demanat a les persones presents que, en cas que considerin que poden haver entitats o organitzacions no convocades i interessades en participar de la Comissió de Seguiment, ho facin saber a les persones responsables (Xavier Moreno o Gerard Lillo). Les entitats convocades són les següents: Àmbit veïnal  Unió d’Entitats de la Marina  Coordinadora d’Associacions de Veïns i Comerciants de la Marina  Veïnat Eduard Aunós  Veïnat Santiveri  FAVB Àmbit associatiu  Associació Esclat  Memorial democràtic SEAT  Fundació Mans a les Mans  Cooperativa Llar Jove Ateneu l’Engranatge  AMCL  Taula de Dones  Comissió de Seguiment del Consell de Barri Àmbit empresarial i industrial  Associació d’empresaris de la Marina Prat Vermell  Associació d’empreses del Polígon Pedrosa  Santiveri  Sertram Propietaris de sòl i promotors  FIRA 2000 S.A  Consorci de la Zona Franca  Solvia  BBVA Real Estate - Unitat Immobiliària  Calgran SL Equipaments de l’entorn  Casa de l’Agricultura  Institut la Mercè  Escola Dominical  Parròquia de Port S'ha explicat també que el procés constarà de diversos espais. Per una banda, la Comissió de Seguiment, constituïda en la present reunió, i en paral·lel dos moments 14             d'obertura per traslladar el debat a altres espais i a la ciutadania de forma més genèrica. Els objectius del procés participatiu són els següents:  Reflexió sobre la futura estructura urbana i sobre la seva relació amb el conjunt de la Marina i la ciutat.  Flexibilització dels criteris de l'ordenació volumètrica i urbanística dels diversos sectors implicats.  Concreció de la reserva d'equipaments prevista per al futur a la nova Marina.  Presentar mesures per mantenir les edificacions amb activitat productiva de més interès existents a La Marina. La segona part, conduïda pel Sr. Jose Tajadura, arquitecte de Planejament Urbanístic, ha consistit en una exposició de les principals actuacions generals previstes en l'MPGM en el conjunt del barri de la Marina del Prat Vermell. L'àmbit d'actuació té una extensió aproximada de 75ha. Es situa a les portes de la ciutat i per tant és un territori de gran importància també pel conjunt de Barcelona donada la seva gran accessibilitat. En el pla, s'ha de recordar que és una transformació d’una peça industrial a usos dominants d’habitatge envoltant d’àrees d'activitat econòmica i que ha de vetllar també per l'habitatge i els serveis pels habitants presents i futurs del barri. A efectes d'habitatge, l'àmbit compta amb petits nuclis discontinus com la zona d'Eduard Aunós, la colònia Santiveri, la colònia Bausuli, el Bloc Jove, la cases de la Renfe i els habitatges del carrer Pontils. No obstant això, hi ha un buit important d'habitatges que uneixi la Marina del Prat Vermell i la Marina del Port com un sol barri cohesionat. A nivell d'activitat, és un àmbit proper a la Ciutat de la Justícia, la City Metropolitana, la Fira de Barcelona i properament s'hi instal·larà un Campus d'oficines de la Generalitat de Catalunya. S'hi ha de sumar l'activitat econòmica, que compta gairebé amb un 30% del sostre. Finalment, a nivell vial compta amb unes estructures d'escala superior que la relacionen amb els barris de l’entorn i caldrà potenciar una escala més petita de relació al barri, espais intrabarrials pel veïnat, espais verds, equipaments, línies de metro i autobús, etc. En definitiva, una estructura d'eixos cívics. La MpMPGM és una modificació puntual del Pla ja aprovat en 2006, el qual ja va establir el model urbà per aquesta peça de la ciutat. Es preveu la creació de 5.700 habitatges lliures i 5.100 habitatges de protecció, i una activitat per a 8.000 o 10.000 llocs de treball en el mateix barri. En la modificació puntual s'ajusta el contingut del pla especial d’infraestructures (PEI), s'ajusta la normativa i es localitzen els equipaments i serveis que en un futur tindrà el barri de La Marina. Es proposa ajustar determinades condicions d’ordenació per millorar la seva flexibilitat. Pel que fa a la recollida 15             neumàtica, es desisteix del sistema de l’MPGM de 2006 i es proposa una adequació de la recollida al model que s’implanta a la ciutat. Actualment, hi ha diversos sectors que ja han aprovat el seu planejament de desenvolupament, i a la resta estan pendents del planejament que ha de concretar els usos de cada espai lliure, vialitat i equipaments. Posteriorment a aquest planejament, es caldrà reparcel·lar i urbanitzar, el que permetrà edificar, com està succeint al Sector 10. En l'ajust del contingut del pla especial d’infraestructures es preveu a l’MpPGM:  Adequació de les prescripcions d'acord amb les resolucions jurídiques, eliminant el Passeig de la Zona Franca de les obligacions urbanístiques del pla de La Marina. Es mantenen les parts confrontants que donen condició de solar dins l'àmbit de transformació.  La urbanització del Passeig serà assumida per l'Ajuntament.  Es manté el dipòsit DSU a càrrec d'aprofitament específic concretat a l'MpPGM. Aquesta especificarà el valor corresponent que es destina a aquesta finalitat.  Se suprimeix la recollida neumàtica d'escombraries.  S'actualitzen les àrees d'urbanització, considerant els projectes d'obres.  Es concreten aspectes mediambientals dels projectes per als espais públics  S'incorpora l'aprofitament de l'aigua recuperada de la depuradora. Es presenta també l'ajust a la normativa vigent, en la qual s'incorporen disposicions per a resoldre situacions que s'han plantejat per al desenvolupament del pla vigent. Tot i que es presenten per separat, les propostes es relacionen amb l'objectiu principal de donar una solució alternativa per al desenvolupament del pla i per la conservació temporal d'algunes activitats que puguin tenir interès a ser conservades sense impedir el procés de gestió previst. A aquest efecte es preveu una flexibilització de les ordenances en el Model d'Edificació i en els usos i activitats previstes. En el Model d'Edificació es pretén preveure un gàlib més ample per facilitar l'ordenació de sectors amb edificis d'activitats d'interès, millorar les condicions ambientals de les illes, integrar les preexistències edificades. En aquest sentit es proposa permetre en els carrers més amples la possibilitat de major alçada, com ja s’havia proposat anteriorment en el carrer del Foc i en el Passeig de la Zona FRanca. Quant als usos i les activitats, es pretén que es puguin mantenir les activitats d'interès productiu, dinamitzar la transformació, estudiar la possibilitat d’acords sobre el pagament de quota en les finques amb activitat a conservar, millorar les condicions actuals per a les situacions transitòries i donar una alternativa urbanística per a consolidar les peces amb activitat a conservar. En definitiva, incorporar nous mecanismes no provisionals en els quals tothom hi surti guanyant. Finalment, quant a equipaments i serveis, s'ha explicat que en l'MPGM del 2006 es va fer una previsió i reserva d'equipaments a partir d'un estudi de població futura que es 16             va actualitzar l'any 2014, tenint en compte les necessitats actuals i potencials del barri i que es recollirà en la Pla Especial d'Equipaments. Es compta amb un total d'11ha per a equipaments. S’insisteix en el fet que ja estan ubicats els espais on hi haurà equipaments i que cal decidir la tipologia d'equipaments que hi haurà a cada espai. També s'ha insistit en la idea clau que els equipaments hauran de ser un factor de relació i integració entre les dues peces de la Marina, l’existent actualment i la seva ampliació. RESUM DEL TORN OBERT DE PARAULES A continuació es recullen les aportacions del torn obert de paraules. El seu contingut s’ha ordenat segons si pertanyen a consideracions i reflexions sobre la reserva d’equipaments prevista a l’MpPGM de La Marina del Prat Vermell , consideracions sobre l'impacte mediambiental i altres consideracions. Malgrat això, no s’han d’entendre els elements recollits com elements de consens entre els participants, sinó com un recull de les intervencions. En aquest sentit, es poden trobar recollides idees contradictòries o incompatibles. Finalment, destacar que s’ha optat per agrupar aquelles consideracions o propostes de contingut idèntic o molt similar. Consideracions sobre la reserva d’equipaments    Es pregunta si es preveu que, quan el barri sigui una realitat, existeixin entitats i associacions que necessitaran locals.  Es demana si es donaran permisos per ocupar els locals que actualment ja estan buits per a tallers.  Hi ha preocupació que la manca actual d'equipaments continuï un cop es construeixi el barri.  Es pregunta si les dependències dels Mossos d'Esquadra o la Casa de l'Agricultura assumiran els costos econòmics de la urbanització del barri.  Es valora positivament l'interès de la Generalitat de Catalunya en l'àmbit per a instal·lar algunes institucions com l'Agència Tributària o la Ciutat de la Justícia.  Es pregunta si està previst cedir-li més espais o si es preveu donar només activitat al barri. Jose Tajadura respon que barri que es vol definir comptarà amb els espais necessaris per cobrir les necessitats veïnals, també de les entitats que neixin i ho necessitin, ja que els equipaments seran públics. Es comenta que hi ha previsió de poder donar permisos pels tallers que estan buits, ja que això aporta valor al barri encara que han de ser amb condicions provisionals. No obstant això, es comenta que hi ha diferents escales d'activitat i es recorda que hi haurà una sessió específica per parlar sobre el tema econòmic. Es reconeix que es preveu modificar algunes condicions normatives de transitorietat per adequar-les a la legislació, més oberta en algun aspecte, perquè els tallers puguin mantenir la seva activitat. 17             A nivell d'equipaments, explica que el sector 10 no genera gaire sòl d'equipaments ja que tenia grans afectacions viàries de nova creació. No obstant això, el sector 14 compta amb el sòl de La Mercè que correspon al 25% del sòl, i que a banda d'acollir activitats que ja acull, com el propi centre educatiu o el banc d'aliments, aquest sector podria disposar també d'una escola. El sector 3, amb la reparcel·lació, també deixarà espai per una altra escola. Recorda, també, que la construcció de les escoles és competència de la Generalitat de Catalunya. Sobre el cost de la urbanització del barri i dels espais lliures, es recorda que es paguen amb l'aprofitament, és a dir, que amb la venda de producte immobiliari es paguen les despeses dels espais públics i és per això que cal preveure en el pla el sòl públic i el sòl privat. Els equipaments, que són de cessió, no tenen aprofitament i no participen de les càrregues, ja que són serveis públics per a tota la comunitat. Les concessions, com en el cas del Museu de la Pagesia, tenen el seu règim propi d’ús però mantenen la titularitat pública. Finalment, sobre la pregunta de si es cedirà més espai a la Generalitat de Catalunya, es respon que es prioritza que quedin cobertes les necessitats veïnals d'equipaments, pensant en la futura població que haurà d’ocupar el barri. Consideracions mediambientals  Es mostra preocupació per la contaminació que ja generen les obres i la contaminació que generaran les obres en un futur, també a causa del trànsit de camions que transporten materials de construcció. Es pregunta si hi ha previsió per evitar la creixent contaminació acústica.  Es recorda que, per la proximitat amb el Port de Barcelona i Mercabarna, hi ha molt trànsit de camions. Es pregunta si està contemplada alguna acció per evitar la contaminació.  A nivell de transport públic i privat, es recorda que actualment la freqüència de l'autobús és molt baixa i que les parades de metro poden quedar molt allunyades d'alguns sectors.  Es comenta que cal fer una gran inversió en el transport públic donada la previsió d'habitants i treballadors a la zona de La Marina. No obstant això, també hi ha preocupació pel tema de pàrquings i es demana que no s'hagin de fer pàrquings subterranis. Aurora López reconeix que s'ha d'estudiar com minimitzar l'impacte de la contaminació durant la urbanització del barri de La Marina. Sobre la contaminació que produeixen els camions que transporten mercaderies, caldrà pensar un mecanisme per evitar que entrin pel barri i, o bé utilitzant el túnel que es va construir per tal efecte, o bé aprofitant el nou corredor que es generarà del Mediterrani. Sobre les qüestions de mobilitat i aparcament, es recorda que no són objecte d'aquest pla i que s'han de traslladar les demandes a altres espais. No obstant, sí que hi ha previstes la creació de noves estacions de Metro i ampliació de la xarxa d'autobusos i 18             es comparteix la necessitat de trobar solucions. Es comparteix també la reflexió sobre l'aparcament de cotxes i es pensaran alternatives. Es recorda que l'Ajuntament de Barcelona prioritza el transport públic enfront del transport privat i queda reflectit en les actuacions que es planifiquen. Altres consideracions  Es pregunta quin impacte tindrà en aquesta zona el Pla Delta i si hi ha alguna reflexió sobre la possibilitat d'interrelacionar els dos plans.  Es demana que es revisi la Rotonda del carrer Motors i Juan Carlos I, frontera entre el terme municipal de Barcelona i el d'Hospitalet, on es poden generar conflictes i accidents. L'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat ja està actuant a aquest efecte però es demana també col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona.  Es pregunta si, com s'ha fet amb la Fira de Barcelona, hi haurà col·laboració entre els dos municipis i com serà. Sobre el Pla Delta, es respon que sí que s'hi treballa, però que només hi està relacionat a nivell de mirada de tot un territori. No és objecte de l'MpMPGM i el Pla Delta va més enllà del terme municipal de Barcelona. Respecte el canvi de terme municipal, es recorda que no hi ha un acord sobre l’ajust definitiu del límit entre els dos termes. No obstant això, existeix una coordinació amb l'Hospitalet de Llobregat quan s’han d’afrontar temes de vora municipal. Es recorda també que sobre les urbanitzacions i ordenacions concretes, com els conflictes a la rotonda, s'han de tractar en altres espais. 19             MpPGM DE LA MARINA DEL PRAT VERMELL INFORME DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA SESSIÓ AMB L'ÀMBIT ECONÒMIC I EMPRESARIAL   4 D'ABRIL DE 2018 20             Document elaborat: EDAS, SL Direcció: Gerència Ecologia Urbana Districte de Sants-Montjuïc 21             INTRODUCCIÓ En el marc del projecte de Modificació Puntual del PGM (MpPGM) a l’àmbit de la Marina del Prat Vermell, l’Ajuntament de Barcelona desenvolupa un procés participatiu que té com a objectiu validar aquest projecte amb la participació dels agents del territori. El procés participatiu a desenvolupar està organitzat en diferents espais participatius. Per un costat es constitueix una Comissió de Seguiment amb presència de diversos agents implicats al barri de la Marina del Prat Vermell (veïns, promotors, industrials, etc.). La seva principal finalitat és permetre donar una visió plural i diversa al projecte i vetllar perquè el procés participatiu sigui realitzat en les condicions adequades. Per altra banda, el procés participatiu també consta de dues reunions d'obertura del procés per ampliar el debat. En una primera sessió s’incorporaran les veus del teixit empresarial, així com de promotors i propietaris industrials de l’àmbit. En una segona sessió, es farà una presentació adreçada al veïnat i les entitats de l'entorn. També es contempla la participació en el Consell de Barri de la Marina, per finalitzar amb una sessió de retorn del procés amb la Comissió de Seguiment. El present informe recull la presentació del projecte MpPGM de la Marina del Prat Vermell en la primera reunió amb el teixit empresarial i econòmic la Marina, realitzada el dimecres 4 d'abril de 2018. 22         SESSIÓ DE LA TAULA D’EMPRESES DE LA MARINA Dades bàsiques Data, hora i lloc: 4 d'abril de 2018, de 12,30 a 14,30h, al Centre Cívic Casa del Rellotge, Sala 6. Passeig de la Zona Franca, 116. Convocatòria: la convocatòria de la jornada participativa es va realitzar mitjançant correu electrònic a les entitats convocades. Participants: la sessió ha comptat amb la participació d’un total de 23 persones assistents, de les quals 14 són propietàries i 5 representants d'empreses ubicades al barri de La Marina. També han assistit a la sessió, representants del Districte de Sants- Montjuïc i dels equips tècnics encarregats del projecte, així com els representats d'Ecologia Urbana i Democràcia Activa de l'Ajuntament de Barcelona. Les persones participants han estat les següents: Representants de propietaris: Xavi Navarro, Sílvia Navarro, Pedro Serrano, Francesc Sola, Frederic Crespo, Valentín Sánchez, Sareuge SL, Locivalia Sl, Manglarill, Global Blue Center, SL, Núria Balcells, Jordi Balcells, Eduardo Recoder, Enric Torres, Emilio Alcodori. Representants d’empreses de l’àmbit: Enric Serres, Enrique Pino, Franco Corada, Ignasi Omedes Badia, Francesc Cabeza, Virginia Figueras, Comercial Noral SL. Representants del Districte de Sants-Montjuïc: Elena Molina, Lidia Pérez, Neus Tormo, David Gonzalez, Gerard Lillo. Metodologia La sessió de treball es va estructurar en tres moments principals: Una primera part de caràcter informatiu, en la qual els representants d'Ecologia Urbana i Democràcia Activa de l'Ajuntament de Barcelona expliquen l'objectiu del procés participatiu i les diferents fases dissenyades per aquest fi. Una segona part en la qual els tècnics encarregats de la proposta de modificació puntual del PGM a l’àmbit de la Marina del Prat Vermell exposen la situació actual i les línies d'actuació que es proposen. Un torn obert de paraules per recollir valoracions, inquietuds i propostes. RESUM DE LA PART INFORMATIVA Durant la primera part informativa i de contextualització, el representant d'Ecologia Urbana de Barcelona, Xavier Moreno, ha donat la benvinguda a les persones assistents i ha exposat els objectius i contingut de la sessió. 23         S'ha explicat també que el procés constarà de dos espais diferenciats. Per una banda, la Comissió de Seguiment, i en paral·lel dos moments d'obertura per traslladar el debat a altres espais i a la ciutadania de forma més genèrica. El procés participatiu compta amb un portal web a la pàgina https://www.decidim.barcelona/processes/pgmlamarina Els objectius del procés participatiu són els següents:  Reflexionar sobre la futura estructura urbana i sobre la seva relació amb el conjunt de la Marina i la ciutat.  Flexibilitzar els criteris de l'ordenació volumètrica i urbanística dels diversos sectors implicats.  Concretar la reserva d'equipaments prevista per la Marina.  Presentar mesures per mantenir l'activitat productiva de més valor a l'entorn de La Marina. A tal efecte, com a part del procés participatiu, es preveuen les següents accions:  Constitució de la Comissió de Seguiment.  Sessió informativa amb la Taula d'Empreses de la Marina, convocant a promotors, empresaris, propietaris del sòl i propietaris industrials de la zona.  Sessió informativa amb el veïnat i entitats de l'àmbit.  Obertura d'un espai a la plataforma digital decidim.barcelona  Sessió informativa al Consell de Barri de la Marina  Reunió de la Comissió de Seguiment per valorar el procés i concretar una proposta de la MpPGM de la Marina del Prat Vermell. La segona part informativa, conduïda pel Sr. Jose Tajadura, tècnic coordinador de la redacció de la MpPGM, ha consistit en una exposició de les principals modificacions previstes pel conjunt del barri de la Marina del Prat Vermell. L'àmbit d'actuació té una extensió aproximada de 75ha els eixos principals d’estructuració amb la ciutat són el carrer Amadeo Torné, Ronda Litoral, Gran Via i Passeig de la Zona Franca. Se situa a la porta sud de Barcelona i per tant és un territori de gran potencial i importància per al conjunt de Barcelona, donada la seva gran accessibilitat. Els seus orígens són industrials, però a partir de la dècada dels 50 es va iniciar la transformació residencial en la part de La Marina ara ja consolidada. La nova Marina pretén completar el barri de la Marina, de manera que esdevingui un sol barri cohesionat. El pla del 2006 pretenia l'ordenació de la zona, en la qual convivien indústries i la construcció d'edificis convertits en oficines, i proposava l'ús dominant d'habitatges i donar servei a les necessitats d'habitatge que l'activitat econòmica podia generar. La MpPGM és una modificació puntual del Pla General Metropolità ja aprovat, que estableix el model urbà de la ciutat. Es preveu la creació de 5.700 habitatges lliures i de 5.100 habitatges de protecció, i entre 8.000 i 10.000 llocs de treball en el mateix barri. En la modificació puntual s'ajusta el contingut del pla especial d’infraestructures (PEI), s'ajusta la normativa i es localitzen els equipaments i serveis que en un futur tindrà el 24         barri de La Marina. Es tracta d'ajustar algunes determinacions per a millorar el desenvolupament de l’àmbit i completar la idea general recollida a l’MpPGM de 2006. Els eixos bàsics d'actuació són: habitatge, economia i treball, connectivitat, equipaments i espais públics, i elements mediambientals. En l'ajust del contingut del pla especial d’infraestructures (PEI) es preveu:  Adequació de les prescripcions d'acord amb les resolucions jurídiques, eliminant el Passeig de la Zona Franca de les obligacions urbanístiques del pla de La Marina. Es mantenen les parts confrontants que donen condició de solar dins l'àmbit de transformació.  La urbanització de la resta del Passeig de la Zona Franca serà assumida per l'Ajuntament.  Es manté el dipòsit anti-DSU a càrrec d'aprofitament específic concretat a l'MpPGM, que especifica el valor corresponent que es destina a aquesta finalitat.  Se suprimeix la recollida neumàtica d'escombraries.  S'actualitzen les àrees d'urbanització, considerant els projectes d'obres.  Es concreten aspectes mediambientals dels projectes per als espais públics  S'incorpora l'aprofitament de l'aigua recuperada de la depuradora. Quant als usos i les activitats econòmiques, es pretén mantenir les activitats d'interès productiu, dinamitzar la transformació, incorporar a la normativa la possibilitat de trobar acords sobre el pagament de quota en les finques amb activitat a conservar, millorar les condicions actuals per a les situacions transitòries i donar una alternativa urbanística d’ordenació per a consolidar les peces amb activitat a conservar. En definitiva, incorporar nous mecanismes urbanístics per a desenvolupar els PMU’s que no siguin provisionals, a més de la millora de les situacions transitòries prèvies als plans de desenvolupament, en els quals tothom hi surti guanyant. S'ha explicat l'ajust de la normativa vigent, que permet donar solucions a les situacions transitòries en què es trobaven moltes activitats, en la qual s'incorporen disposicions per a resoldre situacions que s'han plantejat per al desenvolupament del pla. Tot i que es presenten per separat, les propostes es relacionen amb l'objectiu principal de donar una solució alternativa que garanteixi el desenvolupament del pla i la conservació temporal d'algunes activitats que puguin tenir interès a ser conservades sense impedir el procés de gestió previst. L'objectiu d'aquestes noves condicions és facilitar la transformació del barri i oferir flexibilitat per a les diferents situacions en les quals les diferents empreses i indústries del territori es poden trobar. Per una banda, es podrien conservar les edificacions amb les activitats d’interès sense renunciar als drets urbanístics que en un futur es podrien executar. Per altra banda, al marge de la MpPGM, es preveuen mecanismes d’acompanyament a les empreses que ho necessitin per a trobar nova ubicació per la seva activitat. Finalment, pel que fa als propietaris del sòl, després de la reparcel·lació, podran edificar i les noves condicions de flexibilitat permetrien traspassar comprar més sostre d'altres parcel·les sempre i quan el total de sostre fixat en la globalitat de la MpPGM no es sobrepassi i hi hagi acord entre propietaris. Es manté l’ordenació del Pla 25         de Millora Urbana (PMU), que concretarà els usos del sòl (espai lliure, vialitat i equipaments). A aquest efecte, en el Model d'Edificació es pretén preveure un gàlib més ample per facilitar l'ordenació de sectors amb edificis d'activitats d'interès, millorar les condicions ambientals de les illes, integrar les preexistències edificades i limitar la possibilitat de major alçada dels edificis als carrers més amples i espais oberts. S'ha insistit especialment en la flexibilització de la normativa pel que fa a les alçades i el volum en la qual es pugui incloure el sostre edificable. Finalment, quant a equipaments i serveis, s'ha explicat que en el PGM del 2006 es va fer una previsió i reserva d'equipaments a partir d'un estudi de població futura que es va actualitzar l'any 2014, tenint en compte les necessitats actuals i potencials del barri i que es recollirà en la Pla Especial d'Equipaments. Es compta amb un total d'11ha per a equipaments. S'ha insistit en la prioritat de reserva de sòl per a equipaments. 26         RESUM DEL TORN OBERT DE PARAULES A continuació es recullen les aportacions del torn obert de paraules. El seu contingut és molt divers i per tant s'ha ordenat de manera temàtica: consideracions sobre la situació transitòria d’indústries que deixen l’àmbit i altres consideracions. Malgrat això, no s’han d’entendre els elements recollits com elements de consens entre els participants, sinó com un recull de les intervencions. En aquest sentit, es poden trobar recollides idees contradictòries o incompatibles. Finalment, destacar que s’ha optat per agrupar aquelles consideracions o propostes de contingut idèntic o molt similar. Consideracions sobre la situació transitòria de les indústries i activitats que marxen Emili Alcodori, propietari, proposa que es traslladi part de l'activitat econòmica, a preus raonables, a altres ubicacions prop de La Marina, com ha fet la Seat. Considera que d’aquesta manera es facilitarà el manteniment de l’activitat sense caure en pèrdues econòmiques a causa de les conseqüències del trasllat fora de Barcelona. Considera que caldria una intervenció de l'Ajuntament conjuntament amb el Consorci de la Zona Franca. És una mesura que aniria encarada a les petites i mitjanes empreses i indústries. Enric Torres, propietari, valora que la normativa i la crisi econòmica no han afavorit el desenvolupament del pla de La Marina. No obstant això, creu que la normativa vigent no està solucionant la situació dels petits propietaris que no tenen el pes, ni la superfície, ni el nombre de treballadors que tenen les grans indústries. Demana que, si una empresa ha de marxar, pugui continuar la seva activitat econòmica i mantenir els seus treballadors. Una persona assistent demana que es faciliti un espai per debatre com ha de ser la flexibilització de la normativa i donar sortida a les problemàtiques en què es trobaran les petites i mitjanes empreses que no són de la grandària de Setram o Santiveri. Respostes: Aurora López reconeix que el que es comenta és una de les problemàtiques habituals quan es transformen àrees industrials en barris. La legislació contempla, que quan hi ha afectació en habitatges, la obligació d'oferir un altre habitatge a les persones afectades. Quant a les activitats econòmiques afectades, només es preveu una indemnització per sufragar les despeses del trasllat. Tot i així, hi ha disposició a fer un estudi sobre les diverses solucions possibles i fer un acompanyament, juntament amb el Consorci i Barcelona Activa, a les activitats més petites que es traslladaran. S'ha recordat també que aquesta tasca d’acompanyar i trobar alternatives es va oferir a Can Batlló. S'ha parlat ja amb el Consorci, però es reconeix que és una tasca difícil, ja que el Consorci sol oferir només solars en lloguer. No obstant això, a Can Batlló es van trobar acords amb el Consorci que van permetre reubicar activitats. Altres empreses van trobar les seves pròpies alternatives. S'ha mostrat interès per mantenir una reunió amb representació del Consell Econòmic i el Consorci de la Zona Franca. S'ha recordat també que quan s'hagi acabat la fase de 27         reparcel·lació, hi haurà més informació sobre les indemnitzacions i la realitat en què es trobaran les empreses. Altres consideracions Enric Torres demana informació sobre la connectivitat del barri amb Montjuïc i la resta de Barcelona. Eduardo Recoder, de Setram, comenta la problemàtica que tenen amb les aigües freàtiques. Demana si l'administració i el pla poden fer alguna cosa i si la tenen en compte cara el pla. Una persona representant dels/les propietaris/es majoritaris/es del sector 9 valora positivament les reflexions que s'han fet sobre el pla. Pregunta si, tenint en compte que el govern actual governa amb minoria, la modificació provisional serà aprovada pel Ple de l'Ajuntament. També demana informació sobre els costos del PEI. Respostes: Sobre el tema del Metro, Jose Tajadura ha recordat que és competència de la Generalitat de Catalunya i que, per temes pressupostaris, resta fora de programació. No obstant això, no ha desaparegut de les previsions futures. Sobre les aigües freàtiques, s'ha explicat que en el pla del 2006 ja es va detectar la problemàtica, provocada per les barreres del passeig de la Zona Franca i les vies del tren. La ubicació de Setram és un punt baix actual del barri i per tant ,és inundable. Per a donar-hi solució, es va preveure aixecar la cota de les noves urbanitzacions i guanyar un metre i mig, en descens cap a la prolongació del carrer d’Amadeu Torné. L'altra alternativa és conduir l'aigua perquè es vagi acumulant al dipòsit d’aigües. Aurora López ha explicat que la previsió del pla és aprovar-lo abans de l'estiu amb la participació veïnal i de les activitats implicades. A l'octubre es debatria en plenari la proposta provisional i l’aprovació definitiva correspon a la Generalitat. Sobre la valoració dels costos, estan pendents de tancament. S'actualitzaran també els costos d'indemnització ja que han canviat les condicions respecte el pla del 2006. Es compta que en el resultat final no superaran els vigents del PEI de 2007, actualitzats. A mode de resum de la sessió es recorda que l'objectiu de la modificació del pla és introduir elements que resolguin el màxim de situacions possibles i obrir possibilitats per a tots els implicats.   TANCAMENT DE LA SESSIÓ Abans de tancar la sessió, Xavier Moreno recorda que tota la informació serà recollida i estarà disponible via e-mail i també en el portal web de decidim.barcelona. Sense més comentaris, es dóna per acabada la sessió. 28         MpPGM DE LA MARINA DEL PRAT VERMELL INFORME DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA SESSIÓ AMB EL VEÏNAT I ENTITATS DEL BARRI DE LA MARINA   5 D'ABRIL DE 2018           29                                                                               Document elaborat: EDAS, SL Direcció: Gerència Ecologia Urbana Districte de Sants-Montjuïc 30         INTRODUCCIÓ En el marc del projecte de Modificació Puntual del PGM (MpPGM) a l’àmbit de la Marina del Prat Vermell, l’Ajuntament de Barcelona desenvolupa un procés participatiu que té com a objectiu validar aquest projecte amb la participació dels agents del territori. El procés participatiu a desenvolupar està organitzat en diferents espais participatius. Per un costat es constitueix una Comissió de Seguiment amb presència de diversos agents implicats al barri de la Marina del Prat Vermell (veïns, promotors, industrials, etc.). La seva principal finalitat és permetre donar una visió plural i diversa al projecte i vetllar perquè el procés participatiu sigui realitzat en les condicions adequades. Per altra banda, el procés participatiu també consta de dues reunions d'obertura del procés per ampliar el debat. En una primera sessió s’incorporaran les veus del teixit empresarial, així com de promotors i propietaris industrials de l’àmbit. En una segona sessió, es farà una presentació adreçada al veïnat i les entitats de l'entorn. També es contempla la participació en el Consell de Barri de la Marina, per finalitzar amb una sessió de retorn del procés amb la Comissió de Seguiment. El present informe recull la presentació del projecte MpPGM de la Marina del Prat Vermell al veïnat i entitats de la Marina del Prat Vermell, realitzada el dijous 5 d'abril de 2018. 31         SESSIÓ AMB EL VEÏNAT I ENTITATS DEL BARRI DE LA MARINA Dades bàsiques Data, hora i lloc: 05 d'abril de 2018, de 19 a 20,30h, a l'Associació de veïns d'Eduard Aunós (carrer Tortosa, 39), del barri de la Marina del Prat Vermell, Districte de Sants- Montjuïc. Convocatòria: la convocatòria de la jornada participativa es va realitzar mitjançant correu electrònic a les entitats convocades. Participants: la sessió va comptar amb la participació d’un total de 20 persones assistents, de les quals hi havia representació de la barriada de Santiveri, la Unió d'Entitats de la Marina, l'associació Marina Viva i altres nuclis d'habitatges del conjunt de la Marina. La sessió també va comptar amb la participació de diversos tècnics vinculats a la modificació del pla de la Marina, així com també amb els representants d'Ecologia Urbana i Democràcia Activa de l'Ajuntament de Barcelona. Les persones participants han estat les següents: Veïnat: Mª Carmen, Mª Ángeles Juarez, Vicente Sellés, Jordi Cortés (AAVV), Manuel Coronado (CB Marina Prat Vermell), Dani Fernández (La Marina Viva), JM García Egea, Roberto Rico Rodríguez, Rosilisa Garreta Martínez, Isabel Segura, Josefa Martínez, José Luís Armesto, Cristina Belmonte, Andreu Martínez, Joaquina Bonilla, Fernando García, Jorge Ortega (Nuevo Barracón), Dori García (Unió d’entitats de la Marina), Raquel Serrano (Barriada Santiveri), Josefina Flores(barriada Santiveri). Personal tècnic municipal del Districte de Sants-Montjuïc: Elena Molina, Lidia Pérez, Gerard Lillo.   Metodologia La sessió de treball es va estructurar en tres moments principals: Una primera part de caràcter informatiu, en la qual els representants d'Ecologia Urbana i Participació Activa de l'Ajuntament de Barcelona expliquen l'objectiu del procés participatiu i les diferents fases dissenyades per aquest fi. Una segona part en la qual els tècnics encarregats de la proposta d’urbanisme de la Marina del Prat Vermell exposaran la situació actual i les línies d'actuació que es proposen. Un torn obert de paraules per recollir inquietuds i propostes.   32         RESUM DE LA PART INFORMATIVA Durant la primera part informativa i de contextualització, el representant d'Ecologia Urbana de Barcelona, Xavier Moreno, ha donat la benvinguda a les persones assistents i ha exposat els objectius i contingut de la sessió. S'ha explicat també que el procés constarà de dos espais diferenciats. Per una banda, la Comissió de Seguiment, i en paral·lel dos moments d'obertura per traslladar el debat a altres espais i a la ciutadania de forma més genèrica. El procés participatiu compta amb un portal web a la pàgina: https://www.decidim.barcelona/processes/pgmlamarina Els objectius del procés participatiu són els següents:  Reflexionar sobre la futura estructura urbana i sobre la seva relació amb el conjunt de la Marina i la ciutat.  Flexibilitzar els criteris de l'ordenació volumètrica i urbanística dels diversos sectors implicats.  Concretar la reserva d'equipaments prevista per la Marina.  Presentar mesures per mantenir l'activitat productiva de més valor a l'entorn de La Marina. A tal efecte, com a part del procés participatiu, es preveuen les següents accions:  Constitució de la Comissió de Seguiment.  Sessió informativa amb la Taula d'Empreses de la Marina, convocant a promotors, empresaris, propietaris del sòl i propietaris industrials de la zona.  Sessió informativa amb el veïnat i entitats de l'àmbit.  Obertura d'un espai a la plataforma digital decidim.barcelona  Sessió informativa al Consell de Barri de la Marina  Reunió de la Comissió de Seguiment per valorar el procés i concretar una proposta de la MpPGM de la Marina del Prat Vermell. La segona part informativa, conduïda pel Sr. Jose Tajadura, arquitecte d'urbanisme, ha consistit en una exposició de les principals actuacions generals previstes en la MpPGM en el conjunt del barri de la Marina del Prat Vermell. Explica que la modificació puntual del PGM a l’àmbit de la Marina pretén actualitzar- lo i adequar-lo a la normativa vigent, per tal de flexibilitzar les situacions transitòries en les quals es troben moltes empreses i trobar mesures que permetin fixar els equipaments que necessitarà el barri que es vol construir, entenent que es tracta d'un procés de transformació a llarg termini. Es preveu la creació de 5.700 habitatges lliures i 5.100 habitatges de protecció i la creació d'entre 8.000 i 10.000 llocs de treball en el mateix barri. El que es pretén no és la construcció d'un nou barri, sinó una ampliació del barri actual de La Marina del Port. Per tal que es reconegui com un sol barri 33         cohesionat, cal posar èmfasi en la distribució de l'espai públic i l'existència d'equipaments destinats a cobrir les necessitats d'aquest barri. L'àmbit d'actuació té una extensió aproximada de 75ha. Se situa a la porta meridional de la ciutat i per tant és un territori de gran importància també pel conjunt de Barcelona donada la seva gran accessibilitat. A nivell vial compta amb unes estructures d'escala superior com la Gran Via o el Cinturó Litoral que la connecten amb la resta de la ciutat, i que caldrà potenciar, així com la connectivitat a nivell de transport públic amb la muntanya de Montjuïc i amb la resta de la ciutat. Caldrà potenciar també, a una escala més petita, vials de relació del barri, espais intrabarrials pel veïnat, espais verds i equipaments, és a dir, una estructura d'eixos cívics d'ús pel veïnat. Quant a equipaments, s'ha realitzat un estudi poblacional a partir del qual s'ha fet una estimació del tipus d'equipaments que es necessitaran per tal de reservar el sòl destinat a acollir aquests equipaments. Les modificacions que es pretenen introduir en la MpPGM són les següents:  En el PGM de 2006 s'incorporava una avaluació de la necessitat d'equipaments, a partir del perfil de la població prevista pel futur barri. També es consideraven els equipaments existents i necessitats de la part de La marina consolidada actualment fins la Gran Via.  No es concretava l'assignació de sòls a determinades tipologies d'equipament, per la qual cosa no s'assegurava la dotació futura per als nous residents.  La proposta actual ajusta els equipaments a partir d'una actualització de les dades de les necessitats de la població futura, incorporant les necessitats de la població actual del sector i resta de la Marina.  Els equipaments previstos són de barri, dirigits a les persones que hi viuen. No es reserva per una pista de Snowboard.  Es proposa concretar els tipus d'equipaments des de la MpPGM per tal de protegir les reserves de sòls i assegurar que els PMUs delimitaran les reserves i condicions adients a cada tipus.  Es podrà modificar justificadament la tipologia que sigui fixada amb un Pla Especial, la mateixa figura que caldria per a concretar el tipus si no es determinés per la MpPGM. Actualment, els diferents sectors es troben en fase de reparcel·lació de sòl. Un cop enllestit això, es podrà començar a edificar. Pel que fa als usos i activitats econòmiques que actualment es duen a terme a la Marina, l'ajust a la normativa vigent té per objectiu principal donar solucions alternatives per tal que sigui possible el desenvolupament del pla i la transformació del barri alhora que es puguin conservar temporalment algunes activitats que puguin tenir interès a ser conservades. A aquest efecte es preveu una flexibilització de les ordenacions en el Model d'Edificació pretenent un gàlib més ample per facilitar l'ordenació de sectors amb edificis d'activitats d'interès, millorar les condicions ambientals de les illes, integrar les preexistències edificades i limitar als carrers més amples i espais oberts la possibilitat de major alçada. De la mateixa manera, es vol 34         flexibilitzar les condicions per tal de mantenir les activitats d'interès productiu, amb propostes sobre la gestió i l’abonament de les quotes en les finques amb activitat a conservar, millorar les condicions actuals per a les situacions transitòries i donar una alternativa urbanística per a consolidar les peces amb activitat a conservar. En resum, incorporar nous mecanismes no provisionals en els quals tothom hi surti guanyant. 35         RESUM DEL TORN OBERT DE PARAULES A continuació es recullen les aportacions del torn obert de paraules. El seu contingut s’ha ordenat segons si pertanyen a consideracions i reflexions sobre els Equipaments de La Marina, consideracions sobre l'impacte de la transformació sobre el veïnat i el barri actual. Malgrat això, no s’han d’entendre els elements recollits com elements de consens entre els participants, sinó com un recull de les intervencions. En aquest sentit, es poden trobar recollides idees contradictòries o incompatibles. Finalment, destacar que s’ha optat per agrupar aquelles consideracions o propostes de contingut idèntic o molt similar. Consideracions sobre els equipaments de La Marina Es recull una intervenció demanant sobre la relació i les competències de l'Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya quant a els equipaments i el tipus d'equipament que es reserva. Es demana si està prevista la creació d'una escola d'educació especial, tenint en compte que les escoles que actualment existeixen reben alumnat d'altres barris i poblacions. Es pregunta si s'ha tingut en compte la impossibilitat d’ubicar equipaments a l'espai d'una empresa que decideix quedar-se, doncs això afectaria al veïnat. Respostes: Sobre la relació i les competències de l'Ajuntament i la Generalitat, s’explica que l'Ajuntament té l'obligació de reservar sòl per a fins públics i equipaments, i que el sòl reservat ha de permetre la construcció d'equipaments segons requereix la normativa. És a dir, el sòl destinat a una escola ha de tenir unes dimensions concretes i capacitat per acollir unes activitats concretes. Els departaments de la Generalitat corresponents a cada activitat són els encarregats de la construcció d'aquests equipaments. Així, el Consorci d'Educació té l'obligació de construir una escola quan és necessària i el Departament de Salut, és qui ha de construir i decidir quin tipus d'equipament sanitari ha d'haver-hi (CAP, serveis socials, etc.). En aquesta línia, s'ha destacat que no correspon a la MpPGM decidir quins equipaments concretament es construiran, sinó reservar el sòl per a que hi hagi aquests equipaments distribuïts i repartits pel territori. Per tant, no és competència seva determinar si hi haurà una escola d'educació especial, sinó que només reservarà el sòl per equipaments educatius. S'ha recordat també que les necessitats actuals s'han de discutir i demanar en altres espais participatius, ja que la MpPGM és un pla de futur que es realitzarà a llarg termini, tenint en compte la població futura. Sobre la possibilitat que una empresa es quedi sobre un sòl destinat a equipaments, s'ha respost que la intenció és que no passi. Cal que es doni solucions a les diferents situacions que podrien ocórrer, deixant molt clar que la prioritat són els equipaments, però oferint dinamisme i alternatives. 36         Consideracions sobre els efectes de la transformació sobre el veïnat Es mostra preocupació per la possibilitat d'expropiacions a persones propietàries d'habitatges a causa de la reparcel·lació i la construcció de nous habitatges o carrers, com va passar al carrer Ulldecona o podria passar a la colònia Santiveri. S'ha mostrat preocupació també per la possibilitat que moltes empreses vulguin quedar-se i no es pugui tirar endavant la transformació que es planteja, i això tingui efectes sobre el veïnat. També es recullen preguntes al voltant de la probabilitat que aquest pla es realitzi. Respostes: Pel que fa a la primera pregunta, des de la taula es respon que s'ha tingut en compte el nucli poblacional ja existent per tal de conservar el barri i les seves estructures bàsiques: traçats, tipologia d’edificis dominant. Pel que fa a la segona consideració, es respon que no totes les empreses podran quedar-se. Només ho podran fer aquelles que puguin transformar-se en un futur, podent incorporar-les a l'ordenació i absorbint així les grans indemnitzacions que podrien suposar. S’explica també que el pla contempla un percentatge de sostre per activitat i un percentatge de sostre per habitatge, que quedarà concretat sobre el sòl privat en la reparcel·lació. Es busca que es pugui fer, com per exemple, a l'Eixample, on al lloc on una fàbrica ha quedat en desús s'han pogut construir els edificis d'habitatge directament. Finalment, sobre la probabilitat de la realització del pla, s'ha constatat la necessitat que hi ha a Barcelona quant a construcció d'habitatges i la valoració de La Marina com una peça clau pel conjunt de la ciutat. Tancament de la sessió Es recorda que per rebre tota la informació referent al procés, cal apuntar-se a la llista d’assistència deixant un correu electrònic de contacte. També es recorda que, a partir de tota la informació recollida s'elaborarà una proposta en un document final que estarà disponible en el portal web de decidim.barcelona. Sense més comentaris, es dóna per acabada la sessió. 37         MpPGM LA MARINA DEL PRAT VERMELL INFORME DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA CONSELL DE BARRI DE LA MARINA   12 D’ABRIL DE 2018 38         Document elaborat: EDAS, SL Direcció: Gerència Ecologia Urbana Districte de Sants-Montjuïc 39         INTRODUCCIÓ En el marc del projecte de Modificació Puntual del PGM (MpPGM) a l’àmbit de la Marina del Prat Vermell, l’Ajuntament de Barcelona desenvolupa un procés participatiu que té com a objectiu validar aquest projecte amb la participació dels agents del territori. El procés participatiu a desenvolupar està organitzat en diferents espais participatius. Per un costat es constitueix una Comissió de Seguiment amb presència de diversos agents implicats al barri de la Marina del Prat Vermell (veïns, promotors, industrials, etc.). La seva principal finalitat és permetre donar una visió plural i diversa al projecte i vetllar perquè el procés participatiu sigui realitzat en les condicions adequades. Per altra banda, el procés participatiu també consta de dues reunions d'obertura del procés per ampliar el debat. En una primera sessió s’incorporaran les veus del teixit empresarial, així com de promotors i propietaris industrials de l’àmbit. En una segona sessió, es farà una presentació adreçada al veïnat i les entitats de l'entorn. També es contempla la participació en el Consell de Barri de la Marina, per finalitzar amb una sessió de retorn del procés amb la Comissió de Seguiment. El present informe recull la presentació del projecte MpPGM de la Marina del Prat Vermell durant la sessió del Consell de Barri de La Marina, celebrat el passat dia 12 d’abril de 2018. Dades bàsiques Data, hora i lloc: 12 d’abril de 2018, 18:30h a la Sala Pepita Casanellas (Passeig de la Zona Franca, 185) Convocatòria: la convocatòria de la sessió va ser realitzada pel Districte de Sants-Montjuïc. Participants: la sessió va comptar amb la participació d’un total de 58 persones assistents, entre representants d'entitats, veïnat a títol particular, i representants del Districte de Sants-Montjuïc, així com dels diferents equips tècnics implicats en el projecte tant d'Ecologia Urbana com de Democràcia Activa. Pel que fa a les entitats van assistir representants de les següents: AVV La Cadena d’Estrelles Altes, Associació Memorial Democràtic Treballadors/es SEAT, Coordinadora de la Marina, La Marina Viva, Casal de Barri Sant Cristòfol, Sants 3 Ràdio- El 3.cat, Associació de Comerciants, Plataforma Can Farrero, Can Farrero no es toca, Taula d’Esports de la Marina, San Cristóbal, Unió d’Entitats, Amics de la Marina, AVV Polvorí, AMCL.     40         Metodologia La presentació ha estat incorporada a l’odre del dia de la sessió del Consell de barri, i ha estat realitzada pel Sr. José Tajadura, de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona. Resum de la part informativa El Sr. José Tajadura, de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, exposa en detall la informació sobre la Modificació Puntual del Pla General Metropolità de la Marina del Prat Vermell. Inicia la seva presentació fent referència a l’estat actual de la Modificació Puntual del PGM, aprovat l’any 2006, i explica el desenvolupament del procés de participació vinculat a la mateixa. Comenta que s’han dut a terme tres reunions amb el veïnat, associacions, propietaris industrials i promotors, i assenyala que en la sessió d’avui es farà un repàs més superficial en la temàtica, sense aprofundir en els aspectes que s’han estat debatent al llarg d’aquest procés participatiu. Seguidament realitza una presentació de la ubicació del barri de la Marina, situat a la porta Sud de la ciutat de Barcelona, i de l’estat dels principals elements de connexió del barri amb el centre de la ciutat, introduint aquells que estan en funcionament i aquells que s’haurien de potenciar (cinturó litoral, transport públic, etc.) amb l’objectiu de millorar les condicions de la connexió de la Marina amb el centre de Barcelona. Afegeix un comentari sobre les previsions de futur en relació a l’obertura de la nova línia del metro i a les perspectives de millora de l’extensió del barri de la Marina, és a dir, la part nova del barri que està actualment en planejament. A continuació presenta els principals elements que està previst incorporar a la modificació i l’estructura interna del que serà el futur barri d’ampliació del que actualment constitueix la Marina consolidada. Introdueix les dimensions de les superfícies de nova creació (zona verda, equipaments, sostre destinat a activitats i a habitatge). En relació a l’habitatge, explica les diferents tipologies d’habitatge (lliure i de protecció de diferents modalitats), que allotjaran uns 25.000 habitants i destaca que es proporcionaran tots els equipaments necessaris. Comenta que el pla ha estat aturat durant dotze anys degut a diferents factors, tant econòmics com tècnics, i que en aquesta nova modificació s’afrontaran els obstacles que van conduir a la seva aturada anteriorment. Entre els elements que es modificaran, menciona els ajustos al Pla d’Infraestructures que determinades resolucions judicials obliguen a modificar, i assenyala determinats ajustos normatius destinats a desbloquejar certes situacions a fi de millorar la situació transitòria de les indústries que s’estan transformant i d’augmentar les possibilitats de permanència de les indústries més potents, de manera que es consolidin sense que constitueixin un problema per a la transformació dels sectors. Destaca la qüestió dels equipaments com un element fonamental i explica que fins ara sols s’havien concretat les hectàrees que ocuparien sense determinar els usos als 41         quals es destinarien els sòls determinats. La modificació pretén, segons comenta José Tajadura, destinar tota una sèrie de sòls com a elements de serveis per a la nova població, que podrà gaudir tant dels nous equipaments com d’aquells que ja estan en funcionament a la Marina consolidada. Així mateix, afegeix, els nous equipaments donaran servei també a la població actual del barri. D’aquesta manera, comenta, funcionaran com a elements de connexió i de cohesió social que facilitaran la integració progressiva de la nova població al barri mitjançant un procés natural, similar a la formació de les ciutats. Seguidament mostra una imatge de la reserva de sòl dels futurs equipaments, que segons indica, es dividirà en una sèrie de sectors de desenvolupament que correspon aproximadament a un per illa, de manera que, a mesura que s’avanci en la transformació urbanística, cada illa disposarà d’un nou sòl d’equipaments destinats a oferir serveis a la població i de zona verda. Assenyala en la imatge projectada la organització que es preveu per aquests equipaments a través d’unes unes línies de nova creació internes, destinades al pas dels vianants i que tindran com a objectiu estructurar els espais lliures (escoles) per evitar la interferència entre els nous itineraris escolars i els espais públics amb el trànsit de vehicles, que circularien per carrers perifèrics. A continuació, exposa el tema de la normativa i demana un vot de confiança davant les següents explicacions donat que aquest constitueix un tema molt tècnic i específic. Destaca que el cost d’indemnització de les indústries es molt alt i explica que aquest fet ha constituït una obstacle important per a les transformacions previstes per alguns dels sectors. Comenta que actualment s’estan aprofitant certs canvis per introduir una sèrie de millores en les normatives, destinades a agilitzar tots aquests processos i a evitar que es bloquegi la transformació de la part del sector que no afecta la indústria, de forma que aquesta pugui romandre. Senyala que aquests canvis afectarien, per exemple, a la possibilitat de modificar les illes des d’una disposició alternativa, permetent una major entrada de llum, carrers més amples i un millor sanejament. Mostra una pàgina de les modificacions urbanístiques per assenyalar els punts que no es modificaran i presenta l’estat actual del planejament, mostrant les línies que delimiten els diferents sectors i assenyalant aquelles que ja disposen del planejament aprovat i aquelles peces que estan reparcel·lades i sobre les ja es poden començar a demanar llicències. Presenta alguns temes de retoc normatiu que permetrà proporcionar una mica més d’alçada en determinades zones. Destaca que un altre tema important és aquell que fa referència a l’ajust del contingut del pla d’infraestructures, que fixa tot el que el planejament ha de pagar per refer tots els carrers, pujant la cota de tots més d’un metre per evitar inundacions, evitant que quedin certes àrees enfonsades en les que es pugui acumular l’aigua fent pujar tot el barri progressivament, així com afegint un dipòsit complementari per la recollida d’aigües. 42         Així mateix, senyala, s’han actualitzat determinades previsions del 2006 mitjançant el canvi d’alguns mecanismes que no funcionaven. Comenta que s’ha introduït un nou mecanisme, una qualificació de conservació a la colònia Santiveri, de manera que permet que la part que ocupa la fàbrica pugui romandre durant un temps mentre que una part important del barri es transforma. Destaca de quina manera la introducció de mecanismes diferents permet aportar solucions diferents als problemes que es plantegen. Tot això, exposa, permet assentar les bases pel posterior desenvolupament dels plans de millora urbana, que són les figures que serveixen per transformar unes zones en ordenacions que permetin edificar i construir d’una manera concreta. Resum del torn obert de paraules A continuació es recullen les aportacions del torn obert de paraules. Jordi Hervas comenta que fa un temps que s’està parlant que al barri de la Marina hi haurà unes conselleries de la Generalitat i pregunta si això és part dels equipaments previstos. En José Tajadura respon que quan s’aprova un pla de desenvolupament i de millora urbana apareixen ”pretendents’’ que volen disposar del sòl públic, però no per fer-hi equipaments pel barri sinó per fer dependències de Conselleries de la Generalitat. Assenyala que aquest pla no preveu destinar espais a aquests equipaments institucionals i que el que es vol fer a la Marina és crear-hi equipaments que siguin elements de creació de barri, tot i que, afegeix, a llarg termini ja es decidirà si s’ha de fer un canvi en l’ús dels mateixos. María Jesús Pérez demana si a mesura que es vagi desenvolupant aquest pla serà possible adquirir-ne una millor comprensió, ja que expressa no haver entès del tot el que s’ha explicat. Esther Pérez, Consellera de Barri, respon que tot el que s’ha explicat s’ha treballat a través d’un procés participatiu que s’ha anat desenvolupant mitjançant una comissió de seguiment, reunions amb veïnat, empreses, i altres espais, en les quals s’ha explicat amb profunditat. Senyala que la intenció de l’exposició d’avui era simplement donar a conèixer al Consell de Barri el seu desenvolupament i l’estat actual. Proposa que, si hi ha molt d’interès en conèixer amb més detall aquest pla, seria possible fer una sessió especial informativa. Pedro Gómez comenta que a l’edició digital del Periódico del dia, apareixia la informació que existeix un pla per ampliar la Ronda Litoral, afegint dos carrils, i pregunta que en pensen d’això. Aurora Lopez, de l’Ajuntament de Barcelona, respon que el Ministeri de Foment va fer una proposta d’ampliació de la Ronda Litoral, amb la qual l’Ajuntament no hi estava d’acord perquè considerava que si es modificava havia de ser per connectar millor els barris de la Marina amb el centre de la ciutat. Explica que la proposta que fan des de l’Ajuntament és dedicar una part de l’espai que actualment ocupa la Ronda pels autobusos i les bicicletes, amb la intenció que sigui un espai de relació pel veïnat i de 43         connexió ciutadana i no només de trànsit a través. Afegeix que la ronda de carrils de més velocitat es faria a una cota inferior, agafant terrenys del Port. Javier Decarlos comenta que, tot i que el projecte es vegi bé en els plànols, li agradaria saber quin atractiu tindrà el barri perquè la gent hi vulgui viure. Laura Pérez, Regidora del Districte, respon que en aquest barri hi predominaran les zones verdes i els espais per als vianants; que inclourà equipaments diversos que permetran als diferents col·lectius d’habitants de viure-hi i aprofitar el barri de diferents maneres. Entén les pors i les preocupacions del veïnat sobre el futur dels nous habitatges i respon que la diversitat de tipologies d’habitatge permetrà que sigui un barri divers, evitant privatitzar-lo i elititzar-lo, així com estigmatitzar-lo o concentrar determinats col·lectius. Reitera la necessitat de dedicar una sessió específicament a l’explicació més detallada d’aquest pla i proposa fer una convocatòria per assignar un dia. Julio Baños comenta que no ha entès gaire cosa del que s’ha explicat. Demana que hi hagi un espai per passejar i estar tranquil. Reitera la pregunta d’en Javier Decarlos, per conèixer si la gent que vingui aquí tindrà la possibilitat de sentir-se a gust, ja que molta gent dels barris de la Marina, com a Santiveri, està a disgust, sense transport proper. També pregunta si la línia 2 del metro arribarà algun dia a la Marina. Des de la taula es respon que ja està aprovat el parc central i la zona verda, amb espais per passejar. José Tajadura explica les zones verdes que preveu el pla i senyala una sèrie d’eixos que estructuren el Pla i que indiquen la separació entre les àrees de conflicte entre mobilitats diferents, ja que es destinaran una sèrie d’espais a la circulació de vianants, bicicletes, i als equipaments de manera separada a la circulació dels cotxes. Encarna Egea demana que s’expliqui millor si els pisos seran de renda lliure o bé de renda baixa. Vol saber qui vindrà a viure als pisos de protecció oficial i comenta que considera inacceptable que atreguin ”el pitjor dels barris de Barcelona’’ a aquesta zona i expressa el seu descontentament davant aquesta possibilitat. Des de la taula es respon que ja està aprovat qui hi viurà en aquests habitatges nous. Comenta que un 47,5% es destinarà a habitatges de protecció oficial i un 50% habitatges lliures, i explica en què consisteix la protecció oficial. Comenta que Solvia ja té llista d’espera per a les seves promocions i que les empreses constructores ja estan treballant en noves promocions. Així mateix, afegeix, hi ha una cooperativa de cohabitatge que està desenvolupant un projecte en aquesta àrea. Explica que hi haurà una part d’habitatge concertat que ja s’està fent i habitant, una part d’habitatge dotacional, que estarà destinat a col·lectius de joves, col·lectius d’emergència, etc. i una part d’habitatge de lloguer assequible, destinat a la resta de la ciutadania que no es pot permetre pagar els lloguers actuals. S’assenyala que és gent “normal i corrent’’. S’afegeix que es posaran tots els esforços en intentar generar cohesió social i no crear guetos. 44         Abdó Florencio, de la Coordinadora de la Marina, pregunta si està previst que, entre tots els edificis que s’han de fer, hi estiguin barrejats els diferents blocs (de protecció oficial, d’habitatge lliure, etc.) de manera que no es diferenciïn els diferents edificis. José Tajadura insisteix en que hi haurà diferents tipus d’habitatge. Entre els diferents tipus, el 80% de la població de Barcelona hi podria accedir, hi ha diferents nivells. La llei d’urbanisme impedeix separar els tipus d’habitatge, per tant, totes les illes seran sectors que tindran el mateix percentatge d’habitatge lliure, concertat, de protecció oficial, etc. Afegeix que s’ha procurat que es reparteixi bé. Si bé els equipaments s’han repartit en funció de les necessitats de cada àrea, la distribució de l’habitatge està fixada de manera igual. En aquest punt es dóna per tancat el torn obert de paraules i prossegueix el Consell de Barri amb altres temes. 45         MpPGM DE LA MARINA DEL PRAT VERMELL INFORME DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA SEGONA SESSIÓ DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT   02 DE MAIG DE 2018 46         Document elaborat: EDAS, SL Direcció: Gerència d’Ecologia Urbana Districte de Sants-Montjuïc 47         INTRODUCCIÓ En el marc del projecte de l’MpPGM de la Marina del Prat Vermell, l’Ajuntament de Barcelona desenvolupa un procés participatiu que té com a objectiu promoure un debat públic que permeti recollir les consideracions, propostes i suggeriments dels agents del territori. El procés participatiu a desenvolupar s’organitza en diferents espais i fites. Per un banda es constitueix una comissió de seguiment del procés, amb presència de diversos agents implicats al barri de la Marina del Prat Vermell i entorn (veïnat, promotors, industrials, etc.). La seva principal finalitat és realitzar el seguiment del procés i validar-ne les fites, així com els seus resultats. Per altra banda, el procés participatiu convocarà dues sessions ciutadanes, d'obertura del procés, per promoure un debat obert, plural i divers. En una primera sessió s’incorporaran les veus del teixit empresarial, així com de promotors i propietaris industrials de l’àmbit. En una segona sessió es farà una trobada adreçada al veïnat i les entitats de l'entorn. També es contempla traslladar el debat sobre l’MpPGM de la Marina al Consell de Barri de la Marina. El present informe recull la segona sessió de la Comissió de Seguiment del projecte MPGM de la Marina del Prat Vermell, realitzada el dimecres 2 de maig de 2018. 48                 SESSIÓ CONSTITUTIVA DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT DEL PROCÉS PARTICIPATIU Dades bàsiques Data, hora i lloc: 2 de maig de 2018, de 18:30h a 20:30h a l'Espai Bàrkeno de la Marina del Prat Vermell, Districte de Sants-Montjuïc. (Passeig de la Zona Franca, 56). Convocatòria: la convocatòria de la jornada participativa es va realitzar mitjançant correu electrònic a les entitats convocades. Participants: la sessió de la Comissió de Seguiment va comptar amb la participació d’un total de 15 persones assistents, entre persones representants d'empreses, promotorss i propietaris de l'àmbit, representants del Districte de Sants-Montjuïc, així com dels diferents equips tècnics implicats en el projecte, tant d'Ecologia Urbana com de Democràcia Activa. Metodologia La sessió de treball es va estructurar en dos moments principals: - Una primera part de caràcter informatiu, en la qual els representants d'Ecologia Urbana i Democràcia Activa de l'Ajuntament de Barcelona han presentat: o presentació i resum del procés de participació realitzat o presentació i debat dels principals resultats i l’informe del procés participatiu o una explicació del retorn i de les properes fites del procés o una valoració del procés participatiu - Una segona part en la que s’ha obert un torn de paraules Resum de la part informativa Durant la primera part informativa, Ester Pérez dóna la benvinguda a les persones assistents i introdueix el motiu de la reunió, així com els antecedents de la mateixa. Explica que s’han dut a terme una sèrie de sessions en diferents àmbits amb la participació del veïnat i empreses per explicar la modificació del Pla General Metropolità de la Marina del Prat Vermell, així com el relat de cohesió social amb el barri i les conseqüències que aquesta modificació comportarà. Senyala que es va constituir la comissió de seguiment en la que està representat el veïnat, les empreses, les entitats, i els comerciants de l’entorn, i en la qual es va comentar que, una vegada s’haguessin dut a terme les reunions més concretes amb cada un dels col·lectius interessats, es facilitaria un retorn de tot el que s’hagués anat   49                    comentant i de les perspectives de continuació del procés, que és el motiu de la sessió d’avui. A continuació presenta a José Tajadura, arquitecte de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, que explicarà en detall tot el procés, i aquest li dóna la paraula a Gerard Lillo de Democràcia Activa de l’Ajuntament de Barcelona. Gerard Lillo es presenta i reitera el motiu de la sessió, l’objectiu de la qual és fer un retorn del procés participatiu que s’ha dut a terme al llarg de les últimes sessions i comentar els principals temes, neguits i consideracions plantejades. Afegeix que aquestes estan recollides a l’informe que s’ha repartit i senyala que, així mateix, hi ha una còpia de les sessions que s’han dut a terme a disposició de les persones assistents. Comenta que, posteriorment a l’esmena de les consideracions recollides, s’explicarà com seguirà el procés de tramitació, i indica que davant de qualsevol consideració de caràcter més tècnic les persones assistents es poden dirigir a José Tajadura. A continuació presenta la sèrie de sessions que s’han dut a terme: - 21 de març de 2018: Primera sessió de la Comissió de Seguiment. 24 participants. - 4 d’abril de 2018: Sessió amb l’àmbit econòmic i empresarial amb empreses, indústries, propietaris de sòl i promotors. 23 participants. - 5 d’abril de 2018: Sessió amb el veïnat i entitats del barri de la Marina. 20 participants. - 12 d’abril de 2018: Consell de barri de la Marina. 58 participants. A continuació presenta els resultats del procés participatiu, indicant que s’han dividit per àmbits. Consideracions vinculades a la transformació i als efectes que tindria la mateixa sobre el veïnat: - S’han plantejat dubtes entorn l’afectació del projecte a l’habitatge actual i la potencial possibilitat de noves expropiacions d'habitatges per dur a terme la reparcel·lació. - S’ha recollit neguit pel benefici que les actuacions puguin aportar al barri i al seu veïnat. - També s’han plantejat dubtes en relació a la tipologia dels nous habitatges previstos i preocupació per la tipologia de col·lectius beneficiaris, tot i que s’ha recollit una valoració positiva pel fet que es proposi una barreja de tipologia d’habitatges que fomenti la diversitat en el veïnat. - Mixtura o barreja de les diferents tipologies d'habitatge en els diferents sectors.   50                    - Demandes en relació al tipus d’habitatge de nova creació que hi haurà al barri i als mecanismes d'accés. Consideracions realitzades sobre la reserva d’equipaments: - Previsió en el nou planejament d'equipaments nous per al barri i dubtes sobre quin tipus d’equipaments es preveu construir. - Demandes d’equipaments concrets que donin més activitat i dinamisme al barri: equipaments per entitats i associacions. - Demanda de la possibilitat d'ocupació dels locals actualment buits per a tallers. - Preocupació per la manca actual d'equipaments i dubtes sobre a quant temps vista es desenvoluparien els nous equipaments. - Preguntes sobre si els equipaments públics existents, com les dependències dels Mossos d'Esquadra o la Casa de l'Agricultura, assumeixen costos econòmics de la urbanització del barri. - Valoració positiva de l'interès de la Generalitat de Catalunya en l'àmbit per instal·lar la seu d'alguna de les seves conselleries o organismes. - Demanda de reserva d'un equipament per a una escola d'educació especial. Consideracions de caràcter mediambiental: - Preocupació per la contaminació al barri, tant per les obres futures, per la proximitat del Port i Mercabarna com per l’activitat industrial que genera molta contaminació acústica. Es demanen mesures de reducció. Consideracions en relació a la connectivitat i la mobilitat: - Demandes de millora de la connectivitat del barri amb la resta de la ciutat i millora del transport públic actual i de cara al futur davant la previsió de creixement del barri. També s’han recollit diverses preguntes sobre l’arribada del metro al barri. - Necessitat de comptar amb un barri més connectat amb transport públic. - Millora de la connectivitat del barri amb Montjuïc i amb l’Hospitalet. - Demanda de revisió de la rotonda del carrer Motors i Juan Carlos I per reduir la sinistralitat. Consideracions sobre la situació transitòria de les indústries i activitats: - Possibilitat de traslladar l'activitat econòmica a preus raonables a altres ubicacions properes a la Marina per facilitar el manteniment de l'activitat. - Especial atenció a la flexibilització de la normativa per a les petites i mitjanes empreses.   51                    - Demanda i proposta de fórmules per mantenir la industria al barri quan hi hagi la transformació. - Preocupació per la problemàtica de les aigües freàtiques i demanda d’una resposta a les afectacions patides en aquest sentit. - Preocupació pel bloqueig de la transformació urbana que pot suposar la permanència de determinades empreses. - Problemàtica amb les aigües freàtiques i l'afectació a l'activitat empresarial. Altres consideracions: - Impacte al barri del Pla Delta i vincle d'aquest amb la modificació del planejament. - Afectació o vincle de la modificació del planejament amb la transformació prevista de la Ronda Litoral. - Col·laboració o relació amb l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. - Probabilitat de realització del pla amb la composició actual del Ple municipal. - Demanda d'una sessió informativa per explicar amb més detall el projecte al veïnat. Un cop exposades les diferents consideracions presentades pel veïnat i representants d’entitats durant les diferents trobades presencials del procés participatiu, en Gerard Lillo estableix que cal diferenciar entre el que és el procés participatiu en sí mateix i els treballs tècnics i d’aprovació política, i senyala els passos futurs a seguir en cada direcció. En relació al procés participatiu i d’informació a la ciutadania, Gerard Lillo comenta que s’enviarà l’informe final del procés participatiu a totes les persones participants, que es durà a terme una sessió informativa dirigida al veïnat sobre la modificació de planejament -que està pendent de convocar-, la qual s'intentarà fer coincidir amb una sessió de presentació del document de planejament a aprovar. En relació amb els treballs tècnics i l’aprovació de la modificació de planejament, explica que el procediment a seguir inclou redactar i concretar la MPGM de la Marina del Prat Vermell prenent en consideració les aportacions recollides durant el procés participatiu. Així mateix, requereix l’aprovació inicial de la MPGM de la Marina del Prat Vermell, i inclourà un període d’informació pública, durant el qual les persones, entitats, organitzacions o empreses podran fer al·legacions al document de planejament. Finalment, si hi ha consens polític suficient, cap a finals d’any es duria a terme l’aprovació provisional (final de l’Ajuntament) de la MPGM de la Marina del Prat Vermell. Afegeix que una vegada l’Ajuntament hagi fet l’aprovació, la MPGM es traslladarà a la Generalitat, que ho estudiarà en comissió i procedirà a la seva aprovació definitiva.   52                    José Tajadura, arquitecte d’Ecologia Urbana, comenta que el que s’ha relatat al principi de la sessió correspon a les preguntes, dubtes i consideracions que s’han anat formulant al llarg del procés participatiu, i destaca que ja es va donar resposta durant les sessions anteriors a la majoria d’aquestes. Afegeix que, així mateix, algunes de les inquietuds i plantejaments esmentats poden servir per acabar de polir el document i senyala que aquest ja està suficientment avançat per dur-lo al mes de juliol a aprovació inicial. La idea és que pugui estar aprovat inicialment abans d’estiu. Indica que el barri de la Marina és gran i inclou molts sectors, amb els quals s’han anat duent a terme reunions per a tractar temes específics que afectaven a cadascun dels mateixos, tot i que també han sorgit temes més generals com per exemple demandes d’una major flexibilitat en les situacions transitòries. Tanmateix, afegeix en referència a aquest plantejament, que la situació transitòria ve del 2006, i estan donant vies per tal que no es prohibeixin determinades activitats mentre no es desenvolupen els sectors. En tot cas, explica, no s’han plantejat grans canvis respecte el que s’ha anat explicant en quant al contingut de les noves modificacions que s’incorporaran al pla.   53                    Resum del torn obert de paraules José Tajadura demana si hi ha alguna pregunta concreta sobre el procés, ja faci referència als temes que han anat sortint o que introdueixi alguna qüestió que no hagi sortit i que es desitgi comentar, i s’obre un torn de paraules amb les persones integrants de la Comissió de Seguiment. Comentari/pregunta Resposta Un veí comenta que els plataners del barri José Tajadura repeteix que cap generen molta brutícia. d’aquestes preguntes correspon a la MPGM, senyala que això fa referència El mateix veí senyala que els contenidors al marge legal de com ha de ser el de reciclatge els han col·locat 160 metres futur barri, però el veí es refereix a més enllà d’on correspondria, i ocupen el temes de manteniment diari. lloc on aparquen els cotxes. Esther Pérez, Consellera del Districte, comenta sobre la poda dels arbres que El mateix veí demana que s’arregli la el servei de Parcs i Jardins disposa d’un calçada d’un carrer. calendari segons el qual cada 4 anys fan un estudi de l’estat dels arbres, i duen a terme les podes necessàries. Afegeix que demanaran quan s’ha de podar els arbres de la colònia i altres zones. Sobre la ubicació dels contenidors, explica que és deguda a les obres, i senyala que ho podrem mirar amb l'Àrea d'Ecologia Urbana. Insisteix en que aquesta reunió està destinada a tractar un altre tema. Una veïna pregunta si hi ha alguna José Tajadura respon que el pla no modificació concreta del sector 8 sobre el preveu cap modificació del sector 8, pla d’ordenació. tot i que, afegeix, això no vol dir que no es pugui modificar el pla per interès dels privats. Però en principi no hi ha cap modificació directa, excepte una qüestió que va ser senyalada durant el procés participatiu, sobre la possibilitat que la part de les fàbriques originals de Prat Vermell es converteixi en el futur mercat. Així mateix, respon que la fàbrica del davant, que havia quedat afectada com a equipament per a habitatge dotacional, es podrà mantenir per destinar-la a un altre tipus d’equipament sense necessitat d’enderrocar l’edifici, per a desenvolupar l’activitat que es decideixi. La mateixa veïna pregunta si hi ha alguna José Tajadura explica que hi ha   54                    modificació sobre les càrregues diferents tipus de càrregues en el urbanístiques. projecte, però no es podran conèixer en detall fins que arribi la reparcel·lació. El que estableix actualment el pla són les càrregues de la quota de PEI (Pla Especial d’Infraestructures) que són aquella part d’urbanització comú que s’aplica proporcionalment a l’aprofitament de cada sector. Posa alguns exemples de les càrregues que no es podran saber fins que es faci la reparcel·lació. Senyala que aquest tema és complex, i a nivell de càrregues és molt diferent parlar de les que sí que estableix el pla, que són les del PEI. El 2007, el PEI va fer un càlcul de càrregues en les quals entrava el Passeig de la Zona Franca, l’espai verd de Mare de Déu de Port, el dipòsit de recollida d’aigües, entre d’altres. Explica que els costos d’urbanització han augmentat i al fer el càlcul, un dels paràmetres que han seguit ha estat que no es superessin les càrregues actualitzades del PEI del 2007. En aquests moments els números estan sortint per sota dels que van sortir el 2007, actualitzats al preu real actual. Una veïna pregunta si hi ha dos tipus de José Tajadura informa que hi ha les del càrregues urbanístiques i pregunta quan PEI i les inherents a la transformació. estaran definides les de la reparcel·lació Respon que les càrregues que definirà i concretarà el pla són les del PEI, i aquest es farà en paral·lel amb la unificació de pla per tal de que no hi hagi un desfàs d’un any. Aquestes càrregues estaran actualitzades i les quotes tancades, i no obertes com al 2007. Explica que actualment, quan un sector s’hagi desenvolupat totalment, es podrà tancar i no dependrà de la resta de sectors, essent una avantatge sobretot per les promocions, ja que quedarà clar el balanç entre els sectors. En quant a les càrregues, repeteix que no es coneixen fins que arriba la parcel·lació La mateixa veïna pregunta quan arribarà Es respon que la modificació del pla la parcel·lació. estableix les condicions generals, i d’aquestes, cada sector es desenvolupa amb un Pla de Millora Urbana. En el sector 8, per exemple, es   55                    va fer un pla per dividir-lo en dos sectors: l’Ajuntament es quedava l'habitatge de protecció i va haver de valorar les activitats existents per tal de compensar en valor a l’hora d’establir els aprofitaments del sector. Per tant l’Ajuntament executa un subsector, i l’altre, el que suposa que interessa a la veïna, és d’iniciativa privada, i per tant seran els privats els que ho desenvolupin quan ho creguin oportú. Senyala en el mapa els sectors que ja tenen el planejament aprovat, i els sectors que tenen la reparcel·lació aprovada. Explica que el pla està obligat a fer un agenda per llei, però que l’estan flexibilitzant per tal de que hi hagi uns terminis més llarg que al 2007. Alguns veïns pregunten a quins sectors fan José Tajadura explica les condicions de referència els apartats que indica el mapa cadascun dels sectors senyalats. projectat Comenta que quan un territori és expropiat, atorga el dret a fer-ne aprofitament. Senyala que l’Ajuntament paga quota d’urbanització en base a l’aprofitament dels sòls, que fa referència als usos d'habitatge, industrials, d’oficines, etc. Explica que aquestes puntualitzacions pretenen explicar per què els equipaments públics no paguen quota d’urbanització, ja que aquesta qüestió s’havia preguntat el primer dia de les sessions relatives al MPGM. Un privat, pel contrari, pagaria la quota en base a l’aprofitament que li dóna al sòl. Un veí pregunta pel sector 12 José Tajadura respon que aquest sector correspon a Santiveri, i és el tros de parc que no està cedit, ja que hi ha un problema amb la cessió. Explica que per aquest motiu han preferit incorporar-lo al pla, per tal d’aclarir la cessió. El mateix veí pregunta si es trauran els dos José Tajadura respon que no ho sap. carrers sense sortida que hi ha a Santiveri. Esther Pérez comenta que aquesta pregunta la respondrà més tard, ja que no correspon al pla. José Tajadura senyala que no es pot construir res fins que no es faci el pla. En el sector 8, l’Ajuntament com a   56                    propietari de sòls, actua com un privat més. En qualsevol sector això és vàlid. Aquí l’Ajuntament no té cap propietat però n’acabarà tenint una part, que és la cessió obligatòria. Explica que aquesta part de propietat no respon al dret a sostre sinó a que la llei obliga a l’Ajuntament a tenir una cessió obligatòria. Esther Pérez explica que les modificacions realitzades als carrers de la colònia van ser fruit d’un procés participatiu que es va dur a terme mitjançant reunions amb el veïnat i les petites empreses. Destaca que, com a Ajuntament, defensen una vida ètica digna, i que per tant era indispensable millorar les condicions de vida per les persones que habiten en aquella zona. Comenta que es van reunir amb les veïnes, que ja duien un temps reclamant el desenvolupament del sector i que no estaven en disposició d’assumir econòmicament tot el que s’havia de fer. També es va dur a terme una primera marxa exploratòria amb perspectiva de gènere, amb l’objectiu de repensar l’urbanisme des del punt de vista de les dones, que són les més afectades pels desperfectes del carrer, per la percepció d’inseguretat en una zona on tot son indústries, etc. Es va presentar un avantprojecte, consensuat, en el qual es va canviar el sentit d’un carrer, es van augmentar els aparcaments, es va ampliar la vorera i van transformar alguns carrers per vianants, entre d’altres accions. José Tajadura explica que el procediment a seguir implica acabar el pla retocant tota una sèrie de punts a partir de la detecció que s’ha pogut anar duent a terme de determinats desajustos amb les lleis que s’han modificat al llarg dels últims dotze anys. S’han de tenir en compte els aspectes que s’han detectat, com per exemple les transitòries insuficients, i identificar els motius pels quals no estan funcionant més sectors dels que haurien de funcionar. Explica que actualment estan proposant ajustos, molts dels quals són de caràcter normatiu, i que una vegada aquests estiguin aprovats, tindran reajustat el pla marc. A partir d’aquí, explica, cada sector tindrà un pla de millora urbana, que fixarà la pertinent ordenació urbanística. Afegeix que és en aquest moment quan es pot iniciar el procés de reparcel·lació, ja que una vegada s'aprova la   57                    reparcel·lació, ja es pot obtenir la llicència d’edificació. Durant la fase de gestió es valoren tots els contractes i els documents d’indemnització. En relació a Santiveri, comenta que l’any 2006 el pla no va afectar en absolut aquesta part. Quan s'executi el pla del sector 12 d’iniciativa privada, ja es decidirà què es farà. Explica que mitjançant una qualificació 15 (de conservació de l’estructura urbana edificatòria), és possible que aquesta estructura pugui ésser reconeguda, i que es pugui mantenir. Tanmateix, el pla no decidirà això, sinó que el que farà és evitar que s’hagi de transformar. Serà el pla de millora urbana el que permetrà valorar quina és la millor opció i decidir si s’ha de transformar. En aquest cas, senyala, s’haurà d’indemnitzar als habitants i a les persones que hi treballen. L’excés d’edificabilitat pot servir per pagar les quotes i la resta del sostre l’assumeix la resta del sector. Ara l’únic que es pot dir és que aquest pla no afecta aquesta zona. El que estan plantejant a la normativa és que es pugui desenvolupar per parts, sense necessitat d’esperar a que tot s’hagi de transformar, de manera que es podria mantenir l’activitat productiva de valor en una zona, i es pugui anar transformant de manera progressiva, rebaixant els propis costos i facilitant la transformació de tot el sector. Per tant, aquests mecanismes existeixen. Comentaris/preguntes Respostes Una de les persones presents comenta José Tajadura respon que l’haurien que té una indústria en aquests carrers i d’indemnitzar, ja que hi té dret. Si les pregunta si l’haurien de traslladar. indústries no es poguessin conservar, rebrien una indemnització. Tanmateix, repeteix, això s’estudiaria en el seu moment. El pla afirma que això no ha de desaparèixer. Tot el que siguin usos i siguin compatibles s’hauran d’estudiar en el seu moment. Una altra persona pregunta com està José Tajadura respon que mantindran pensat el canvi d’edificabilitat entre aquest canvi entre sectors, tot i que sectors. intentaran que el canvi d’edificabilitat no descompensi, i per tant posaran un límit en la quantitat de sostre. Explica que aquest límit permetrà una certa flexibilitat sense deixar la porta oberta a que cadascú faci el que vulgui. La mateixa persona pregunta com es José Tajadura respon que això durien a terme aleshores els criteris de correspon a una iniciativa privada, per compensació. tant els propietaris dels dos sectors –en el cas que no siguin sectors complerts- han d’esperar a tenir els sectors ja reparcel·lats per evitar que es descompensin. Senyala que els dos sectors haurien d’anar en conjunt i hi   58                    hauria d’estar d’acord tothom. Comenta que aquest procediment és força complicat i afegeix que hi ha dos nivells diferents, el canvi entre sectors, que ja és vigent, i el canvi entre parcel·les ja reparcel·lades, possibilitat que estan introduint. Un altre veí comenta que en un sector els José Tajadura respon que la possibilitat interessa portar edificabilitat de noves existeix, però que no s’imposarà tecnologies i pregunta si hi hauria la aquesta proposta. Explica que els possibilitat de facilitar un intercanvi propietaris hi haurien d’estar d’acord i d’edificabilitats al marge del que ja convida al veí a fer la proposta, tot i marcava la llei. que comenta que ho considera complicat. Afegeix que ell pot aportar els mecanismes per a fer-ho possible, que ja està pensat en el pla del 2006, i senyala que s’hauria de plantejar una vegada duta a terme la reparcel·lació. El mateix veí pregunta si hi ha alguna José Tajadura respon que no, que consideració específica i si es podrien s’hauria de fer un pla únic que ajuntar els dos sectors i fer un pla de determini quin sostre correspon a cada millora urbana o una reparcel·lació part. Fins que no es tingui la conjunta. reparcel·lació no es pot saber l’adjudicació de l’aprofitament i per tant no és possible saber a què correspon cada parcel·la. Explica que seria molt complicat de dur-ho a terme abans de tenir feta la reparcel·lació. Es recull el dubte si en el cas en que hi José Tajadura respon que és hagi una reparcel·lació del sector, en precisament això el que s’estan aquell moment ja es podria plantejar la plantejant. Si és un intercanvi d’usos, el possibilitat d’un intercanvi d’edificabilitat, volum edificat serà possiblement el si per exemple a un sector li interessa més mateix. S’ha de posar un límit per tal de el sostre d’habitatge i a l’altre sostre que no es descompensi l’edificabilitat. terciari. Tot això es podrà fer, al seu temps, mitjançant uns determinats mecanismes. La mateixa persona pregunta si durant el José Tajadura respon que precisament període d’informació pública encara són necessàries i agrairà les aportacions tindran alguna possibilitat de fer alguna que es facin, ja que tot el que es pugui aportació o al·legació al document de recollir durant aquesta fase permetrà planejament. un gran estalvi de feina posterior. D’aquesta manera, es poden detectar errors i idees que no s’hagin tingut en compte i que poden beneficiar a tothom. Una veïna pregunta pel calendari i José Tajadura respon que la idea senyala que, si bé s’ha parlat de temes bàsica és que el document s’aprovi   59                    generals, fins que no entrin en el contingut provisionalment abans de finals d’any de la modificació no podran conèixer ni per evitar les grans dificultats que analitzar en detall el seu cas. Demana comportaria un retard en l’aprovació. saber quan estarà llest el document Insisteix en que s’intentarà que redactat i en disposició pública. l’aprovació inicial es dugui a terme al juliol. Destaca que es va demanar que aquest procés participatiu fos reduït ja que es tractava d’una modificació puntual amb actuacions molt concretes. Un veí pregunta si hi ha una previsió sobre Esther Pérez respon que la primera quin moment es tornarà a fer una reunió que van fer es va dur a terme valoració d’activitat i edificacions i amb els partits polítics del districte. pregunta als representants polítics si Explica que aquest tema s’ha l’equip de govern té suficient recolzament d’aprovar a l’Ajuntament i per això com per tirar endavant aquest pla s’han fet negociacions en paral·lel, tant al districte com a la Casa gran. Comenta que una vegada acabada la reunió d’avui es tornarà a fer una ronda de trobades amb els partits, que posteriorment valoraran si al veïnat li interessa o no el planejament, en funció del qual votaran a favor o en contra. Destaca que per aquesta raó serà importantíssim dur a terme aquestes reunions recollint les aportacions de les persones assistents i amb el veïnat per tal de que la decisió sigui el més consensuada possible. Afegeix que finalment es traslladarà aquest procés als partits de la casa gran, que són els que emetran el vot. José Tajadura comenta que habitualment l’aprovació inicial es sol fer per majoria simple, i que el problema delicat ve després de la informació pública i de les al·legacions, quan la votació es fa per plenari i els partits es posicionen més. Sobre el tema de tornar a fer una valoració, senyala que l’Ajuntament no té cap motiu per fer-la fins que no es torni a fer un pla. Si es fes d’una manera detallada seria en el moment en que es faci el desenvolupament d'algun dels sectors.   60                    Tancament de la sessió Sense més comentaris, Gerard Lillo proposa tancar la sessió i afegeix que s’enviarà per correu electrònic l’informe de la mateixa.   61                    7. Resum enquestes de valoració de les sessions D’acord amb l’article 31 del Reglament de Participació Ciutadana que parla sobre l’avaluació del procés participatiu s’han definit els següents indicadors d’avaluació: durada de la sessió, adequació de l’espai, organització de la sessió, informació rebuda i material de suport, temps de la sessió. També s’ha recollit informació relativa a la valoració global del taller i a la possibilitat que l’avaluat tornés a participar en una iniciativa o sessió similar. Per tal d’avaluar aquests indicadors, un cop finalitzada cada sessió, s’ha enviat una enquesta per correu electrònic a tots els participants. De totes les persones participants només s’han rebut sis respostes. Del seu anàlisi se’n desprèn una molt bona valoració del conjunt dels indicadors. En concret, tant la durada, com l’espai, com la informació rebuda és van valorar entre molt bé i bé pel conjunt dels enquestats. L’organització, en canvi ha estat valorada bé. Pel que fa a la valoració global, també ha estat molt positiva i el conjunt dels participants han afirmat que participarien en una sessió en el futur. El perfil del participant era majoritàriament home d’entre 50 i 60 anys. Molt Molt bé Bé Malament malament Durada 50% 50% Espai 66% 33% Organització 50% 16% 33% Informació rebuda 33% 33% Temps per participar 33% 66% Valoració global del taller 50% 50%   62                    8. Annexes - Informe per a l’aprovació i convocatòria del procés participatiu per a la Modificació Puntual del Pla General Metropolità de la Marina del Prat Vermell - Decret de convocatòria del procés participatiu per a la Modificació Puntual del Pla General Metropolità de la Marina del Prat Vermell - Correu de convocatòria de les sessions - Cartell de convocatòria de les sessions - Enquesta d’avaluació - Recull d’imatges                                                   63            Benvolguts/des,    L'Àrea d'Ecologia Urbana de l'Ajuntament de Barcelona i el Districte de Sants‐Montjuïc  estem treballant en una modificació puntual del Pla General Metropolità de la  Marina del Prat Vermell.    A tal efecte, durant les properes setmanes volem fer un procés participatiu veïns i  veïnes, entitats, propietaris i empreses per recollir les propostes de la ciutadania i les  organitzacions interessades.    Per això organitzem una sessió informativa i de participació adreçada als veïns i  veïnes que viviu a la zona, que tindrà lloc el dijous 5 d'abril a les 19h a la seu de  l'Associació de Veïns d'Eduard Aunós (c/ Tortosa, 39). Prèviament, a les 18h,  s'aprofitarà per presentar la reforma de la plaça Falset.    En aquesta sessió s'explicarà la proposta de modificació del planejament urbanístic i,  especialment, els equipaments que caldrà construir per assegurar la cobertura de les  necessitats de la població futura del barri.    Us agrairem que compartiu aquesta convocatòria amb tothom que considereu que  pugui estar‐hi interessat.    Esperem comptar amb vosaltres.  Ben cordialment,      Tècnica de suport de la Marina  Direcció de Serveis a les Persones i al Territori Districte de Sants-Montjuïc  ---------------------------------------    Sessió Informativa Reforma de la plaça Falset i modicació puntual del PGM de la ` Marina del j v `j jv `v Prat Vermell `jv h Vine a debatre i a participar e n dos projectes d’interès pel barri! • Dijous 5 d’abril a les 18 h • Associació de Veïns d’Eduard Aunós C. Tortosa, 39 Soc Per això m’agrada de in formar- me i opinar sobre tot barri. el que hi passa. lameva.barcelona.cat/sants-montjuic           MODIFICACIÓ PUNTUAL PGM LA MARINA DEL PRAT VERMELL SESSIÓ OBERTA AL VEÏNAT 5 d’abril, 19:00 hores AVV Eduard Aunós, c/ Tortosa, 39 QÜESTIONARI VALORACIÓ Molt bé Bé Malament Molt malament Durada Espai Organització Informació rebuda Temps per participar Valoració global del taller Tornaries a participar en una Sí No experiència com aquesta? Edat Menys 20- 30- 40- 50- 60- 70 o més de 20 29 39 49 59 69 Sexe Dona Home Comentaris IMPORTANT: Retornar aquest formulari per correu a la adreça xvallso@bcn.cat. Gràcies per la vostra participació! RECULL D’IMATGES PRIMERA SESSIÓ DE LA COMISSIÓ DE SEGUIMENT – 21/03/2018 SESSIÓ AMB L'ÀMBIT ECONÒMIC I EMPRESARIAL – 04/04/2018 SESSIÓ AMB VEÏNAT I ENTITATS DEL BARRI DE LA MARINA – 05/04/2018 CONSELL DE BARRI DE LA MARINA – 12/04/2018