2018 [PROCÉS PARTICIPATIU REPENSEM TRINITAT NORD] 1 INTRODUCCIÓ 3 CARACTERÍSTIQUES DEL BARRI I LA SEVA POBLACIÓ 4 QUÈ ES POSA A DEBAT? 6 ELS OBJECTIUS DEL PROCÉS 7 COM HO FAREM? 8 FASE I: INFORMACIÓ I DIFUSIÓ DEL PROCÉS PARTICIPATIU 10 ENTREVISTES AMB ENTITATS DEL BARRI 10 MATERIAL DE DIFUSIÓ DEL PROCÉS PARTICIPATIU 10 JORNADA DE PRESENTACIÓ DEL PROCÉS PARTICIPATIU 11 FASE II: DIAGNOSI 13 TALLERS DE PARTICIPACIÓ ESPECÍFICS 13 TALLER DE DIVERSITAT CULTURAL 13 TALLER DE DONES 15 TALLER DE DIVERSITAT FUNCIONAL 15 TALLER DE PARTICIPACIÓ JUVENIL 16 DADES DE PARTICIPACIÓ EN ELS TALLERS ESPECÍFICS 17 CONCLUSIONS DE LA DIAGNOSI PARTICIPATIVA 18 FASE III. PROPOSTES 19 ENTREVISTES A DOMICILI I ENQUESTES AL CARRER 20 BÚSTIES PARTICIPATIVES 20 PROPOSTES DE LA TAULA DE TREBALL 22 PARTICIPACIÓ EN LA SETMANA DE LA CONVIVÈNCIA 22 TALLER DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA 24 CONCLUSIONS 29 EN QUAN A LES PROPOSTES RECOLLIDES 29 ESPAIS PÚBLICS I LA MOBILITAT 29 PRIORITZACIÓ DELS EQUIPAMENTS I SERVEIS 30 CONSTRUCCIÓ D’UN EQUIPAMENT D’ESTUDIS PROFESSIONALS 31 UN EQUIPAMENT QUE MILLORI L’ESCOLA D’ADULTS ACTUAL 31 MILLORAR ELS LOCALS DE LES ENTITATS 31 UN CASAL DE JOVES 31 DINAMITZACIÓ COMERCIAL 32 EN QUAN A LA PARTICIPACIÓ 32 DADES DE PARTICIPACIÓ AL LLARG DEL PROCÉS 32 2 INTRODUCCIÓ El barri de Trinitat Vella està actualment immers en un procés de canvi. Els diferents projectes posats en marxa, a través de la Llei de Barris, els projectes de Porta Trinitat i de Madriguera, i la transformació urbanística dels terrenys de la Presó de Trinitat Nord, han de donar pas a la transformació integral del barri. Aquesta transformació, tal com manifesta la seva ciutadania, en el últim diagnòstic realitzat, ha de conquerir una sèrie d’objectius : 1. Un barri més accessible 2. Un barri més proper a la resta de la ciutat 3. Un barri dotat de més equipaments i serveis 4. Un barri que afavoreixi la relació entre les persones, les diferents cultures i els espais i usos del barri. L’Ajuntament aposta per incloure la visió dels ciutadans en el projectes de barri i ciutat com un instrument de millora de l’eficàcia de las actuacions a emprendre i com expressió d’una democràcia més activa. Integrar les diferents visions dels problemes permet, construir col·lectivament decisions més eficaces i evitar l’adopció de solucions imposades que acaben resultant ineficients per haver deixat de banda les percepcions sobre possibles alternatives provinents de les persones implicades. El procés de participació que presentem té com a objectiu definir els usos i futurs equipaments de l’àrea que actualment ocupa la presó de Trinitat i els blocs de pisos del Patronat Municipal de l’Habitatge. Aquest procés que hem posat en marxa a finals del 2017, ja es va realitzar ara fa 10 anys. Llavors va ser un procés il·lusionant, pensant que les coses canviarien i que el barri ocuparia el lloc que es mereix en el sí de Barcelona. Ara, cal actualitzar aquell procés, partint d’allò que en aquell moment es va dir, posar-ho en valor al moment actual i tornar a engrescar i il·lusionar el veïnat. A l’inici de la fase d’informació ens trobem amb un veïnat desmotivat i desconfiat per aquest nou procés, doncs, ja van manifestar en el seu moment quines necessitats tenien i quins serveis i equipaments calien: “veurem que fan”, “ fa temps que parlen d’aquest tema i aquí no es fa res”, “ des de que visc en aquest pis, que em diuen que els pisos van a terra 3 i fa quaranta anys que visc aquí”. Per l’equip dinamitzador és un repte recuperar la confiança i la motivació per la participació en el procés i centrem esforços en diferenciar la situació i context de llavors i l’actual. Anomenem el procés REPESEM TRINITAT NORD, doncs partim d’un procés anterior i d’altres processos i intervencions que s’han dut a terme aquests últims anys: com per exemple, procés de participació al Camí de Ronda, la posta en marxa del Pla de Barris i la creació de nous equipaments que van ser reivindicats en aquell moment, i que malgrat no es van construir a la zona nord de Trinitat, van poder veure la llum al barri, com la biblioteca Jose Barbero, el CAP, la remodelació del Centre Cívic o l’Escola Bressol Municipal. Per tant, en aquest segon procés participatiu posem a disposició del veïnat el resultat del 2008, i els equipaments i accions realitzades fins ara. Vist el que ja està fet, el que falta fer i valorar les noves necessitats i propostes pel barri serà la tasca d’acompanyament que farem amb el veïnat per la reconversió dels terrenys de la presó. Característiques del barri i la seva població En aquest apartat volem descriure les característiques del barri i la seva gent per tal de preparar els diferents espais, entrevistes i espais de debat. Aquesta descripció esta treta del document de presentació del procés participatiu realitzat per la Direcció de Democràcia Activa i Descentralització del Districte de Sant Andreu, l’octubre 2017. El barri de la Trinitat Vella té una superfície de 0,8 km2 i una població de 10.048 habitants (2016). És el segon barri més petit i menys poblat del districte de St. Andreu. Té una població relativament jove i poc envellida, tant en relació a la mitjana del districte com del conjunt de la ciutat. La població menor de 16 anys representa un 22,2% del total, 4 punts per sobre de la mitjana del districte (17,9%). Per contra, la població més gran de 65 anys, representa només el 15,4% del total, més de sis punts per sota la mitjana del districte (21,7%). Una altra característica del barri és la diversitat d’orígens de la seva població: un 27,8% de la seva població no té nacionalitat espanyola. Entre les 2.794 persones estrangeres hi conviuen més de 35 nacionalitats. La comunitat més nombrosa és la paquistanesa (836 persones) seguida de la marroquina (517), l’equatoriana (168), la romanesa (134) i la peruana (100). També destaca una important comunitat africana de 150 persones d’orígens molt diversos. 4 El barri de la Trinitat Vella té un fort teixit associatiu, amb gairebé vuitanta entitats censades. A més de les associacions de veïns i de comerciants, existeixen més de 40 entitats culturals i una desena d’associacions esportives, a més d’altres vinculades a la infància i la joventut, les dones, la salut i la gent gran. També existeixen diverses comunitats religioses de confessió catòlica, evangèlica i musulmana. Aquest important nivell d’associacionisme es mostra en les múltiples activitats que es realitzen al barri i en un alt nivell de participació dels veïns i veïnes en els espais de participació formals. El barri compta amb diversos equipaments municipals, entre els que destaquen el Centre Cívic, la Biblioteca José Barbero, l’Escola Bressol Municipal i l’Espai Jove Via Bàrcino. També compta amb un CAP, un Centre de Dia, una Escola d’adults i un Casal de la Gent Gran, a més de dos col·legis públics d’educació infantil i primària, una escola concertada, un Institut d’Educació Secundària i un col·legi concertat de formació professional. En els propers anys, està previst obrir un Casal de Barri a la zona de Porta Trinitat i un nou Casal de la Gent Gran en un edifici de la carretera de Ribes. La gran majoria d’aquests equipaments es situen a la part baixa del barri i en un radi de 500 metres de la parada de metro de Trinitat Vella. La zona de Trinitat Nord, en canvi, queda fora d’aquest radi, no compta amb equipaments, i té un parc d’habitatge molt envellit. El futur de la zona està també molt condicionat per l’existència del centre penitenciari obert, on actualment encara hi dormen més de 300 presos. Una de les característiques urbanístiques del barri és el relatiu grau d’envelliment del seu parc d’habitatges (un 57% construïts entre 1960 i 1980 i un 17% abans del 1960) i el percentatge d’habitatges amb una superfície inferior als 61 metres (56%), clarament superior a la mitjana del districte (31%). Cal tenir en compte, també, que el barri de Trinitat Vella és un dels barris de Barcelona amb un nivell de renda mitjana més baixa de la ciutat. El 2015 tenia un índex de renda de 43,1 (Barcelona=100), havent experimentat una forta caiguda, de 10 punts, en només 2 anys. Aquest índex de renda és també clarament inferior a la mitjana del districte (72,8), i està fortament relacionat amb l’impacte de l’atur al barri, que es situava en el 13,8% el 2016, tot i que havia baixat notablement des dels màxims registrats l’any 2012. La meitat d’aquests aturats eren majors de 45 anys i l’atur afectava en la mateixa proporció tant a la població amb nacionalitat espanyola com a la població d’altres nacionalitats. En relació al nivell d’estudis, el barri es caracteritza per un nivell educatiu relativament baix: només un 9,1% dels seus veïns tenen estudis universitaris i un altre 17,6% estudis post- obligatoris no universitaris, molt allunyats de la mitjana del districte (21,1 i 26,1% 5 respectivament). Què es posa a debat? L’Ajuntament i el districte ens informa que la modificació del PGM a la zona de Trinitat Nord, aprovada l’any 2011, preveu una transformació de l’espai en diferents fases: En la Fase 0, s’enderrocaran els entorns del centre penitenciari i es construiran els primers edificis d’habitatges (A18.01 i A18.03)1 . Aquesta fase, després de l’acord entre l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya, es començarà a executar l’any 2020. Finalitzada aquesta fase i entregats aquests dos nous edificis, es tancarà el centre penitenciari. En la Fase 1, s’enderrocarà la presó, es complementaran els edificis A18.01 i A18.03, i es construirà l’edifici A18.02, l’edifici d’equipaments E.03 i l’edifici d’habitatge dotacional HD/7, i s’obrirà un nou vial a la zona Altres fases, s’enderrocaran els blocs d’habitatges del Patronat, i es construiran els edificis A18.04, A18.05, A18.06,així com els equipaments E.02 i E.01. La proposta per aquest procés es valorar les necessitats d’equipaments al barri i la seva ubicació i priorització. Hi haurà tres edificis íntegrament destinats a equipaments: 1. E.01: 3.600m² 2. E.02: 2.000m² 3. E.03: 2.500m² El procés també vol identificar les propostes prioritzades per l’ús que es pot fer dels baixos dels edificis que es construiran: 1. A18.01: P3:100m² 2. A18.02: P2 i P4:1000m² 3. A18.03: P2:300m², P3:300m², P4:400m² 4. A18.04. P1i P2400m² 5. A18.05: P5:300m² 6. A18.06: 300-400m² I l’ús de la plaça central amb 2.500m² 1 Veure indicacions del plànol pàg 7 6 Plànol final de la transformació de la zona nord de Trinitat Vella Els objectius del procés L’espai públic és un element central de la vida quotidiana dels ciutadans i alhora l’escenari d’acció principal de les actuacions urbanístiques. Un planejament eficient d’aquestes actuacions cal que prengui en consideració els usuaris d’aquest espai. En aquest sentit, és necessari crear instruments on el veïnat pugui expressar les seves opinions, necessitats i prioritzacions per a definir el model de barri que volen. De forma concreta el procés de participació ciutadana té l’objectiu de conèixer la realitat actual del barri i les diferents visions existents, alhora que crear els espais de participació, de deliberació i consens sobre les necessitats prioritàries del barri respecte els futurs usos dels equipaments que es construiran en els terrenys de la presó. L’equip dinamitzador ens proposem elaborar un procés participatiu amb la ciutadania del barri de Trinitat Vella, amb els següents objectius: 1. Motivar i garantir a la ciutadania de Trinitat Vella i especialment al veïnat de la zona nord la seva participació 2. Aconseguir una visió global i integradora de les diferents opinions, demandes i suggeriments que existeixen en relació als terrenys de la presó de Trinitat Vella. 3. Consensuar i decidir propostes dels nous usos de l’espai públic que deixarà l’enderrocament de la presó 4. Prioritzar els usos dels tres nous equipaments previstos en la zona i dels locals dels 7 nous edificis d’habitatge del Patronat . Com ho farem? Per a posar en marxa el procés de participació ciutadana entorn als futurs usos dels terrenys de la Presó de Trinitat Vella s’ha optat per metodologies participatives amb la intenció de crear espais de debat i reflexió i deliberació. Es pretén així, cercar les opinions dels ciutadans vers els objectius senyalats i afavorir la seva implicació en el procés potenciant la seva vinculació en la definició de projectes comuns per al futur del barri. Per tal de realitzar aquesta tasca l’Ajuntament de Barcelona ha comptat amb la col·laboració de la Fundació FDC que està encarregada de coordinar i elaborar el procés de participació ciutadana sobre els futurs usos dels terrenys de la presó. Les fases per desenvolupar aquest procés ha estat : FASE CONTINGUT ACCIONS DATES Donar a conèixer entre la Presentació a la Biblioteca ciutadania l'inici del FASE procés i oferir informació Acció al carrer 2017Desembre INFORMATIVA sobre el PGM vigent i la Entrevistes agents clau 2018 Gener transformació urbanística prevista. Espais grupals FASE DIAGNOSTIC Taller dones Taller diversitat funcional Diagnosis de les necessitats existents en Taller diversitat cultural 2018 Febrer- el barri envers a Taller joves Març equipaments i serveis. Entrevistes Entrevistes al carrer FASE DE Festa ciutadania PROPOSTES Recollir propostes per tal de fer front a les Visites i carrer necessitats manifestades 2018 Abril- Maig Bústies al carrer pel veïnat. Taller ciutadà Aquestes dues fases estan encara pendents FASE DE RETORN Presentació a la comissió Elaboració memòria del procés i 2018 de seguiment i al consell de barri principals consensos per concretar FASE D’AVALUACIÓ Avaluació del procés amb 2018 la comissió de seguiment Debat per concretar 8 La facilitació de la participació dels ciutadans arrenca des del primer moment en impulsar actuacions que garanteixin la representativitat de tots els àmbits, valors i críteris presents en el barri de Trinitat Vella. Això significa dotar el procés d’una metodologia capaç d’atendre els diferents processos de construcció de la realitat del barri. És a dir, d’unes eines capaces de permetre la interacció dels diferents col·lectius en la definició dels problemes i fortaleses del barri i en la construcció de propostes d’actuació. El procés de participació ciutadana es divideix en 4 moments de treball diferenciats, cada un dels quals es desenvolupa mitjançant tècniques participatives i representa diferents moments de debat cap a la ciutadania. 9 FASE I: INFORMACIÓ I DIFUSIÓ DEL PROCÉS PARTICIPATIU La primera fase del Procés Participatiu : Repensem Trinitat Nord es centra en informar a les entitats i al conjunt dels veïns i veïnes del barri l’ inici del procés i obrir aquest a la ciutadania. Es realitzen diverses accions, que detallarem tot seguit, entre els mesos de desembre del 2017 i gener del 2018. Entrevistes amb entitats del barri Durant la fase informativa, es duen a terme tres entrevistes amb les principals entitats del barri. A banda de presentar el Procés Participatiu a les entitats, també es comencen a recollir les principals impressions que aquestes tenen sobre el barri i les problemàtiques que s’hi detecten. Es realitzen entrevistes amb les següents entitats: − Associació de Veïns i Veïnes de Trinitat Vella − Coordinadora Trinitat − TriniJove Es presenta la Fundació Desenvolupament Comunitari, explicant la tasca de facilitar eines perquè els veïns i veïnes de Trinitat participin del procés, i facin les seves propostes. S’informa també d’una propera acció al carrer com a punt d’inici del procés participatiu i per a donar-lo a conèixer al veïnat. Les entitats fan èmfasi en el cansament del veïnat i la necessitat d’un compromís ferm de l’Ajuntament en desenvolupar les propostes que surtin del procés participatiu, ja que les conclusions de l’anterior procés no es van veure reflectides a la zona Nord del barri. Les principals problemàtiques que ens manifesten són l’abandonament de la zona en general, l’estat dels habitatges i els problemes de convivència i manca de civisme. Material de difusió del procés participatiu En la fase informativa s’editen diversos materials per tal de difondre l’inici del procés participatiu. S’edita un cartell amb la imatge gràfica que s’utilitzarà durant tot el procés participatiu amb l’objectiu de difondre la jornada de presentació de dissabte 13 de gener, dirigit des del districte de Sant Andreu, que es col·loca en punts significatius del barri. 10 També s’editen uns fulls volants amb la informació de les diferents fases del procés participatiu i de com participar-hi, per distribuir el dia de la presentació. Com a acció de difusió, també es visita Ràdio TriniJove, i es presenta el procés participatiu. Es fa una falca per tal de convocar a la jornada de presentació del dissabte 13 de gener, i es realitza una entrevista pel programa d’actualitat on s’explica el procés participatiu, les fases que tindrà i es crida a la participació de la ciutadania. Jornada de presentació del procés participatiu El dissabte 13 de gener de 2018 es posa una carpa davant de la Biblioteca de Trinitat Vella on es reparteixen els fulls volants i s’informa al veïnat de l’inici del procés participatiu Repensem Trinitat Nord. Es posen unes butaques i una taula on els i les veïnes puguin seure i parlar de com veuen el barri. Es reparteixen també unes butlletes de participació individual per començar a recollir el diagnòstic de la gent del barri i els contactes de les persones interessades en participar dels tallers específics. S’hi fan dues preguntes: − Com t’imagines el barri d’aquí a 10 anys? − Què caldria fer per a aconseguir-ho? En total es recullen 34 butlletes participatives al llarg de la jornada. 11 A la sala d’actes de la Biblioteca es du a terme la presentació del procés participatiu on hi assisteixen 25 persones. És una presentació oberta on hi assisteixen membres de les entitats que formen part de la comissió de seguiment i persones a títol individual interessades per la informació repartida durant la jornada. S’hi presenta també la plataforma decidim.bcn, des d’on la ciutadania pot participar del procés de manera virtual. Es posa al servei dels ciutadans un espai propi de Repensem Trinitat Nord a la plataforma per a la realització de les seves aportacions, el correu electrònic del procés de participació i els canals formals d’atenció i participació ciutadana del Districte de Sant Andreu. Es prepara una presentació on s’expliquen les diferents fases i s’exposen les propostes que ja es van fer en l’anterior procés participatiu l’any 2008 perquè quedin recollides i es pugui avaluar si segueixen sent una necessitat per al barri. Es recullen les primeres impressions dels veïns i les veïnes en un torn obert de paraula. Es percep cert desencant i poca credibilitat en que es materialitzin canvis substancials a la zona de la presó. 12 FASE II: DIAGNOSI La fase de diagnosi es realitza entre els mesos de febrer i març de 2018, i té com a objectiu identificar les opinions de la ciutadania en relació al barri i a les modificacions que comportarà la remodelació de la zona de la presó. Per tal de conèixer i analitzar les necessitats i fortaleses del barri, es duen a terme diverses accions com 5 entrevistes en profunditat a agents significatius del barri, 6 entrevistes per a preparar els diferents tallers, i 4 tallers de participació específics per aquells col·lectius que tenen més dificultat en participar. TALLERS DE PARTICIPACIÓ ESPECÍFICS Amb l’objectiu de facilitar la participació a col·lectius amb vulnerabilitat, es realitzen els següents tallers específics: − Diversitat cultural: taller adreçat a persones migrades − Dones: taller adreçat a la participació de dones − Diversitat funcional: taller per a persones amb diversitat funcional − Joves: taller de participació juvenil Tot i que els tallers són dirigits a població específica, les convocatòries es publiquen i s’editen fulls volants amb les 4 convocatòries per fer-ne difusió. Seguidament, expliquem com s’han treballat els tallers amb els col·lectius específics, l’apropament realitzat i les visions particulars sorgides per cada grup específic en les dinàmiques plantejades en els debats. Al final recollirem les visions més repetides per tots els grups. Taller de diversitat cultural El barri de Trinitat Vella té un 27.8% de població migrada o nouvinguda. Per qüestions idiomàtiques i culturals, les persones migrades tenen dificultats per a participar als espais de presa de decisions. Per tant, des de l’equip es considera important dedicar un espai a que les persones d’origen divers puguin expressar-se amb una acollida i un acompanyament que els faciliti la participació. Per preparar el taller es realitzen 3 entrevistes a persones significatives de diferents comunitats, per tal d’identificar les seves necessitats i els temes o les problemàtiques que els interessen. A saber, l’Associació Musulmans Africans, al responsable de la Mezquita de 13 la Pau i la presidenta del Taller “Ecuatoriano de arte y cultura”. També es parla amb Trini Jove i amb l’Escola d’Adults, tenint en compte que són dos espais del barri molt utilitzats per les persones nouvingudes, tant per temes de formació com d’inserció laboral. Es reparteixen fulls volants amb la convocatòria dels tallers en bars del barri regentats per persones migrades, explicant el procés participatiu, per tal de fer difusió i arribar més enllà de la població organitzada en associacions o entitats. El taller es realitza el dijous 8 de febrer de 2018 al Centre Cívic de Trinitat Vella. Hi participen persones procedents de Ghana, Marroc, Nicaragua i Suècia. Les persones de Ghana són de l’Associació de Musulmans Africans de Barcelona, amb molta relació amb el barri, i un d’ells n’és l’Imam. La resta d’assistents venen a títol individual. Les persones procedents d’altres llocs del món veuen la diversitat cultural com a una riquesa del barri. Se senten acollits i còmodes, en general. Creuen que s’estan realitzant moltes accions per tal de cohesionar el barri en la diversitat i el respecte. Manifesten que “arrelar-se al barri es un símptoma de riquesa ja que això suposa construir junts un barri obert, respectuós amb les diferencies, amb un tronc sòlid per tal que creixin branques fortes plenes de fruits”. Malgrat les reunions de preparació, les entrevistes amb representants de les diferents comunitats i els contactes amb els serveis més utilitzats per les persones nouvingudes, l’assistència al taller resulta ser menys de l’esperada. L’equip es planteja, doncs, noves estratègies per a recollir les necessitats i propostes en la següent fase del procés. 14 Taller de dones Les dones, i en especial d’origen divers, tenen dificultats per a participar dels espais públics. Des de l’equip es decideix dedicar un taller específic a la participació de dones per incloure la perspectiva de gènere en la diagnosi del barri. A més, com que es preveu que la participació al taller de diversitat cultural serà sobretot masculina, es realitza una entrevista en profunditat a la coordinadora de dones i interculturalitat per tal d’incloure a les dones d’origen divers en el taller. També es comunica a l’AVV i al Grup de Dones per convocar- les a l’activitat. El taller es realitza dimarts 20 de febrer a l’espai de dones de Trinitat Vella, participen 15 dones d’origen divers, la majoria paquistaneses, entre 25 i 40 anys i mares. La majoria de dones no tenen fluïdesa en la parla, i es va comptar amb la coordinadora de dones i diversitat per a fer d’intèrpret. Participen també la tècnica del servei d’interculturalitat i la tècnica de l’estudi de participació diversa. Les dones veuen que Trinitat Vella te una xarxa d’entitats molt forta i que fa esforços en realitzar moltes activitats que generen cohesió. Se senten partícipes d’allò que es fa al barri, però encara veuen que cal treballar per la inclusió de la diversitat cultural. En el taller van participar sobretot per dones migrades, d’origen marroquí i paquistanès i amb cap presència de les dones locals. Es detecta que, tot i que comparteixen local, no es realitzen moltes activitats conjuntes. Taller de diversitat funcional Degut a l’orografia del barri de Trinitat Vella, l’equip decideix dedicar un dels tallers específics a la participació de les persones amb diversitat funcional. Per tal de dur a terme aquest taller, es contacta amb una persona usuària de cadira de rodes que ja havia participat anteriorment de la presentació del taller participatiu a la jornada del dissabte 13 de gener a la Biblioteca i que permet el contacte amb més persones amb mobilitat reduïda 15 del barri. Per altra banda, es contacta amb l’associació Mirada Neta perquè participin del taller. Es realitza el dimecres 28 de febrer al Casal de la Gent Gran de Trinitat Vella i hi participen 5 persones, entre les quals una persona amb cadira de rodes, una amb mobilitat reduïda, i una treballadora del Centre de Dia. Tot i que hi ha moltes persones interessades, la nevada que va tenir lloc aquells dies impedeix que les persones amb diversitat funcional puguin arribar al taller degut al mal clima. Lo específic d’aquest grup en quan a propostes es que garanteixi l’accessibilitat en tot allò que es faci i que es tinguin en compte itineraris que siguin de fàcil accés i no calgui donar moltes voltes pel barri. També es fan menció al tipus de rajoles del terra per tal de no relliscar, com les Trinitat Nova. Proposen també, que les indicacions dels equipaments i/o serveis siguin amb pictogrames per tal de facilitar a les persones que no han adquirit el llenguatge, puguin adquirir la informació necessària per la seva mobilitat pel barri de forma autònoma. Taller de participació juvenil Trinitat Vella és un barri amb un 22.2% de població jove. Al contrari de molts barris de Barcelona, no és un barri molt envellit. No obstant això, des de l’equip s’observa que la majoria d’entitats implicades en el Procés Participatiu tenen una mitjana d’edat elevada entre els seus membres, que dificulta la recollida de la opinió de la gent jove del barri. Des de l’equip es considera important plantejar un espai de participació juvenil dins del procés participatiu. Es planteja com un taller de participació amb alguna activitat atractiva pels joves del barri. Es mantenen contactes amb algunes de les entitats i serveis municipals que treballen amb joves, per tal de dissenyar el taller adient. Es fan 5 reunions de preparació. Es fa un cartell públic de difusió de l’activitat i es publica a xarxes socials del Districte i dels equipaments. Hi participen 15 joves, més els 3 dinamitzadors de la Sala Jove i el Servei de Dinamització Juvenil de la Franja Besòs. Les edats dels i les joves estan compreses entre els 13 i els 18 anys, i la majoria estan vinculats als serveis municipals i a l’espai Via Barcino. 16 Les activitats que es duen a terme amb els nois i noies giren al voltant de la música, i concretament del rap com a eina per tal d’expressar-se i relacionar-se amb l’entorn. Es pensa una metodologia fent servir cançons per tal de descriure el barri. A banda de l’activitat participativa, també es deixa un espai dins del taller per a que els i les joves puguin realitzar una petita mostra de rap, taller que realitzen normalment com a activitat de la Sala Jove. Els i les joves ressalten aspectes positius del barri, com el sentiment de comunitat, i les xarxes de suport mutu informals que existeixen i permeten superar els problemes. També destaquen la diversitat com a riquesa pel barri. Afegeixen que el fet que l’origen divers de les persones es vegi com un problema ho generen visions masclistes i racistes. Com a aspectes negatius, destaquen la visió negativa del barri que té la gent, per les drogues, i afegeixen que calen més espais per a joves on poder compartir inquietuds i expressions culturals diverses, i més centres d’estudi. Dades de participació en els tallers específics Hi participen un total de 43 persones. En les següents gràfiques s’hi pot veure el total de participació en els diferents tallers per temàtica i per gènere. 17 Homes Dones Taller Taller de Diversitat joves, 18 cultural, 5 Taller Dones, 15 42% Taller 58% Diversitat funcional, 5 Participació d’homes i dones als diferents tallers dones homes Taller de joves 8 10 Taller Diversitat funcional 2 3 Taller Dones 15 0 Taller Diversitat cultural 0 5 0 5 10 15 20 Conclusions de la diagnosi participativa La diagnosi participativa és el resultat de les diferents accions que s’han detallat fins ara al llarg d’aquesta memòria. A partir del buidatge de les entrevistes en profunditat, les butlletes i les conclusions dels tallers específics, l’equip elabora un informe amb la realitat social del barri de Trinitat Vella, amb les diferents punts de vista que hi coexisteixen. Queden reflectides doncs les diferents necessitats i les principals problemàtiques expressades pels col·lectius diversos, tant en relació al barri en general com a la remodelació de la zona de la presó. S’identifiquen les següents problemàtiques, que són consensos compartits per la majoria dels veïns i veïnes de Trinitat. 18 − Una frontera al barri: La principal problemàtica compartida és que a Trinitat Vella existeix una frontera que divideix el barri en dos. Per una banda hi ha la zona del centre, on estan tots els equipaments, el comerç i serveis del barri, així com els locals de les entitats, on s’hi desenvolupa tota la vida comunitària i la Zona Nord, on no hi ha cap activitat, la descriuen com a Una zona deixada, abandonada, sense vida, amb un entorn descuidat, falta manteniment dels espais comuns i amb problemes de convivència, d’habitatge i amb dificultat d’accessibilitat. − Sensació de perifèria, d’extraradi: La sensació de perifèria, extraradi volen deixar de ser la porta de darrera de la ciutat. Trinitat Vella vol transformar aquesta sensació oferint algun equipament de ciutat i que aquest sigui un pol d’atracció per que vinguin al barri. − Inseguretat, problemes de convivència: Es manifesta la sensació d’abandonament de Trinitat Nord i es relaciona amb problemes derivats de la marginalitat, l’exclusió, la ocupació, la delinqüència i les drogues. Els veïns i veïnes de Trinitat Nord veuen com es deteriora cada cop més el seu entorn a conseqüència de la deixadesa de l’administració. Els pols copsat del barri es que porten molts anys esperant que es realitzi el projecte de transformació, i veuen amb urgència que aquesta zona canvií ja que és l’única zona d’expansió del barri i consideren, que la remodelació d’aquesta pot ajudar a dinamitzar el barri. FASE III. PROPOSTES Un cop recollit el diagnòstic del barri, comença la fase de propostes. Alguns discursos propositius ja s’han anat formulant i recollint al llarg de la segona fase i als diferents tallers participatius. No obstant això, l’objectiu d’aquesta fase és concretar les propostes al voltant de tres aspectes concrets del projecte de remodelació de la zona de la presó: la plaça, els baixos dels locals, els edificis d’equipaments. Per tal de complir aquest objectiu i concretar al màxim les propostes, s’han fet tres preguntes concretes als veïns i a les veïnes, tant a les bústies com a les diferents entrevistes realitzades de forma presencial: − Al barri hi haurà una gran plaça (50x50mts). Com te l’imagines? Quin tipus d’ambient i espais t’agradaria que tingués? 19 − Al barri hi haurà nous habitatges amb els seus respectius baixos com a locals. Com creus que s’haurien d’utilitzar, aquests baixos? − Al barri hi haurà tres nous equipaments. Quins creus que serien necessaris pel barri? Amb la voluntat d’incorporar al procés participatiu més aportacions veïnals a títol individual, s’ha dut a terme una recollida exhaustiva d’opinions i suggeriments a través de butlletes de participació en bústies pels comerços i equipaments del barri, d’entrevistes a domicili en els edificis afectats, i d’enquestes al carrer. Per altra banda, també han estat disponibles els canals de participació individual a la plataforma decidim.bcn, tot i que no han estat utilitzats. Entrevistes a domicili i enquestes al carrer Per tal de fomentar la participació dels veïns i les veïnes de la zona nord del barri, durant la fase de propostes s’han realitzat 20 visites a domicili en els blocs afectats del voltant de la presó. En aquest sentit, es recullen les propostes concretes dels veïns i les veïnes dels blocs en relació a la plaça, els baixos dels edificis i els equipaments, i es difon el taller de participació ciutadana del 13 de maig, fent un sondeig d’assistència. Per altra banda, la participació al taller específic de diversitat cultural del mes de febrer no havia estat l’esperada, per tant l’equip considera que visitant els veïns a domicili es facilita encara més la participació de persones d’origen divers, moltes de les quals viuen a la zona Nord del barri, en els blocs afectats per la remodelació. Ens acompanya una de les persones dels habitatges afectats que ens presenta els veïns i les veïnes i ens facilita tornar-hi diverses vegades a parlar i fer visites. Paral·lelament, es realitzen 24 entrevistes a peu de carrer a veïns i veïnes dels voltants de la presó, informant del taller de participació ciutadana del 13 de maig i recollint propostes en base als tres punts comentats amb anterioritat. Bústies participatives Per tal de fer participar als infants del procés participatiu, es parla amb l’escola Santíssima Trinitat per tal de dissenyar unes bústies participatives fetes pels nens i nenes. L’objectiu d’aquesta acció és que els infants dibuixin com volen que sigui el barri en un futur, a més d’implicar diversos comerços i aconseguir més propostes de la ciutadania. Les bústies es col·loquen en diferents comerços i equipaments del barri amb butlletes per tal que els veïns i veïnes puguin participar de forma individual. També s’edita un cartell per 20 acompanyar les bústies en els punts on es col·loquen, explicant qui ha fet els dibuixos i animant a la ciutadania a fer propostes. A les butlletes es formulen les mateixes tres preguntes sobre la plaça, els baixos i els equipaments, i les propostes s’incorporen al document final amb totes les propostes recollides al llarg del procés, per a portar-les a debat al taller de participació ciutadana del 13 de maig. En total, es recullen 25 dibuixos fets pels nens i nenes de 4rt, 5è i 6è de primària de l’escola Santíssima Trinitat. Se’n seleccionen alguns per decorar les 11 bústies que es col·loquen en diversos punts repartits pel barri durant dues setmanes, prèvies al taller de participació ciutadana. Finalment, es recullen 27 butlletes vàlides (se’n descarten 12 per no portar el contacte o no portar cap proposta formulada). Les bústies es van col·locar en els següents espais, comerços i equipaments: − Biblioteca José Barbero de Trinitat Vella − Cerveseria Santa Anna − Casal de la Gent Gran − Centre cívic de Trinitat Vella − Forn − Espai Via Bàrcino − Administració de Loteria/ Local AVV − CAP Trinitat Vella − Escola Santíssima Trinitat − CEIP Ramon i Cajal − Fundació Trini Jove 21 L’acció es valora positivament des de l’equip i s’observa un compromís per part dels comerços i dels equipaments en animar als veïns i veïnes a fer propostes i omplir les butlletes. Propostes de la Taula de Treball En les entrevistes que es tenen amb l’AVV i la Coordinadora Trinitat en la fase d’informació, s’informa d’una Taula de Treball d’entitats que elaboren propostes i les consensuen per tal de presentar-les en el procés participatiu. Les entitats participants de la Taula de Treball són les següents: − Associació del veïnat de Trinitat Vella − Els Triniteiros − Coordinadora Trinitat − Club Esportiu Trinitat − Grup de Dones de Trinitat Vella − Banc del Temps − Amics de la Mesquita − Associació de Recerca i Divulgació de − La Caja de Pandora la Memòria Històrica de Trinitat − Trabucaires − Comissió de Festes Valorant la tasca de les entitats a l’hora de consensuar les propostes que es presenten des de la ciutadania organitzada, se celebra una reunió entre l’equip de treball i la Taula de Treball per incorporar les propostes de les entitats en el document de debat per al taller de participació ciutadana del 13 de maig. Participació en la Setmana de la Convivència La Setmana de la Convivència és un espai en que col·laboren 43 entitats del barri, i proposen una programació que reivindica la interculturalitat, la perspectiva de gènere i la transversalitat. El diumenge 15 d’abril s’organitza una mostra d’entitats en el parc de la Trinitat Vella. Com a Repensem Trinitat Nord, s’instal·la una carpa per recollir propostes pel procés o demanar suports a les propostes ja formulades. 22 Hi participen 41 persones que otorguen un total de 204 suports. S’elaboren unes fitxes de participació (nom i cognoms, telèfon o adreça electrònica i interès per participar en el taller final de debat de les propostes recollides). Es proposa als participants de donar suport a 5 propostes diferents, per tal de començar a marcar aquelles que són més prioritàries per al barri. Finalitzada la jornada, s’agrupen les propostes amb majors nombre de suports aquells per temàtiques afins per treure un resultat de prioritats: 26 suports per a la construcció d’un equipament que tingués a veure amb formació : Formació professional on l’àmbit artístic i musical, un aula d’extensió universitària o un estudi cinematogràfic, tots ells amb l’objectiu d’exercí com a pol d’atracció per a la vinguda al barri de joves de la resta de la ciutat. 25 suports per la creació d’una plaça com a punt de trobada, enjardinada, amb jocs infantils i un petit amfiteatre 15 suports per diversos equipaments per a joves (Espai, Casal, Residencia i Habitatges per a joves). 10 suports per les entitats (espai per carrosses, locals, sales polivalents, espai per activitats extraescolars. 9 suports per equipament per gent gran ( Una residencia i un nou centre de dia). 23 Taller de participació ciutadana El taller s’ha realitzat el 13 de maig al Centre Cívic Trinitat Vella. Hi participen 43 persones, algunes a títol individual i d’altres com a representants d’entitats del barri. Les entitats representades són: 1. Comerciants 7. Coordinadora Trinitat 2. Associació de Recerca i Divulgació de la 8. Esquerra Republicana Memòria Històrica de Trinitat 9. Grup de Dones 3. Veïns i Veïnes de Trinitat Vella 10. La Caja de Pandora 4. AMPA Ramón y Cajal 11. Mirada Neta 5. Club Deportivo Trinitat 12. Trabucaires 6. Comissió de Festes de Trinitat Vella 13. Triniteiros L’objectiu d’aquest taller ha estat debatre totes les propostes que han sorgit durant el procés i prioritzar-les, així com valorar en quins espais podrien ubicar-se, sabent que la transformació de la zona nord es produirà en diferents fases i per tant a llarg dels propers anys. Per tal de presentar les propostes al taller, s’elabora un document amb totes les propostes que han sorgit al llarg del procés participatiu i es classifiquen en dos grans blocs: 1. Espai públic, accessos, mobilitat i convivència. 2. Equipaments, comerç, locals dels baixos dels nous edificis. Es reparteix a tothom aquest document amb les propostes a l’inici del taller, i els i les participants del taller es reparteixen en tres grups de debat; un grup que parlarà d’espai públic, mobilitat i accessos, i dos grups que parlaran dels equipaments i els baixos. 24 El grup d’espai públic, mobilitat i accessos expliquen els acords que s’han pres en relació a la plaça: es vol una plaça tranquil·la, d’ambient familiar. S’ha apostat per fer-hi un amfiteatre per a poder acollir els esdeveniments que s’organitzin al barri, també que hagin hi terrasses de bars, sempre i quan es compleixi amb la normativa en quant a horaris i sorolls. S’ha acordat també situar l’espai per gossos fora de la plaça, no tancar-la a la nit i s’han descartat també la zona d’esports i els horts urbans. A nivell d’accessos i mobilitat, s’ha apostat perquè Trinitat Vella sigui pionera en senyalització inclusiva per a persones amb diversitat funcional, instal·lant pictogrames i senyalització per a persones invidents. Es va acordar dignificar les escales del carrer del Pare Manjón, així com instal·lar aparcaments de zona verda. Per últim, es va acordar una connexió per vianants amb el riu Besòs que dinamitzi la zona nord, amb una zona d’esports com patinatge i criquet. Es va descartar obrir de nou l’entrada de la Meridiana per evitar molta circulació de cotxes i pol·lució. En quant al foment de la convivència, es va apostar per impulsar campanyes de foment del reciclatge i de la recollida de deposicions de gossos. Als grups d’Equipaments i Baixos el debat és més complex, ja que s’han de dur a terme dues prioritzacions diferents en funció de dos criteris: 1. Prioritat per al barri: Aquells serveis que el barri necessita urgentment o que estan en males condicions i necessiten un nou espai. 2. Prioritat d’ubicació: Es prioritza la ubicació dels serveis en funció de les dates previstes per a la construcció dels nous edificis. Els i les participants del taller prioritzen primer el que és important per al barri i després el que és prioritari en funció de l’espai que necessita i el ritme de construcció. 25 En quant a serveis necessaris per al barri, els resultats de les votacions dels i les participants del taller estableixen les següents prioritats. Ambdós grups agrupen les propostes per proximitat al tema ( les agrupacions estan diferenciades per colors). Títol resumit de la proposta Grup B Grup C Total Centre formació professional 11 Centre d’estudis professionals 3 Aula d’extensió universitària 6 7 33 Estudi cinematogràfic 6 Casal de Joves 4 3 21 Espai per a Joves 14 Nou Centre de Dia 13 7 20 Local Carrosses Festa 5 3 Local Entitats 2 172 Memòria Presó - Façana 3 4 Centre d’Atenció Especial 6 2 8 Comerç i Cafeteries 5 0 5 Nova escola d’adults3 0 4 4 Centre d’ Oci i Cultura i reflexió sobre Interculturalitat 0 1 1 Mediadors Interculturals 0 1 1 Sala Polivalent 1 0 1 Mercadillo setmanal 1 0 1 2 S’ha adjunten les tres propostes per l’ocupació d’un dels equipaments. 26 Residència d’estudiants 0 0 0 Espai Infants. Esplai i repàs 0 0 0 Menjador Social 0 0 0 S’acorda que els 4 serveis més necessaris per al barri són els següents: 1. Centre de formació que sigui un pol d’atracció de nova gent al barri i dinamitzi el comerç i la vida cultural. 2. Un centre pels joves 3. Un nou Centre de Dia. 4. Locals per les entitats del barri. Es coincideix en ambdós grups en no apostar pel “mercadillo”, no es veu convenient ja que faria competència al comerç de la zona que, ara per ara, es molt feble. Unànimement també es veu que la residència d’estudiants i el menjador social no són prioritaris pel barri. També s’acorda que la sala polivalent i l’esplai es poden ubicar a Porta Trinitat. S’obre un segon torn de debat per saber quines de les propostes més votades ocuparien els primers baixos A18.03 al Torrent de la Perera i el primer equipament E.03 Tothom valora que el primer servei a ubicar sigui el Centre de Dia, s’argumenta l’emergència ja què l’actual està en unes condicions molt precàries. Es valora i s’accepta unànimement la seva ubicació en els primers baixos que es construeixin. Pel que fa al primer equipament a construir-se, E03 de 2500m2, no hi ha acord inicial en el tipus de servei. Per un grup s’ubicaria com a proposta primera, el Centre de Formació Professional i per l’altre, per respondre a les necessitats del barri, els local d’entitats, local per les carrosses, espai d’ús comú per les entitats, espai per preservar la memòria de la presó, afegint l’esplai i ludoteca per infants i l’espai d’atenció especial (logopeda, fisioteràpia, suport als estudis...) Cada grup argumenta la seva elecció i posteriorment hi han paraules per recolza una proposta i altra. El grup del Centre de Formació, valora que és necessari, per la transformació del barri que hi hagi un equipament com a pol d’atracció per la vinguda de nova gent, per a situar el barri en la ciutat i per a donar vida a una zona poc dinàmica en aquests moments. 27 El grup que defensa que aquest primer equipament sigui per respondre a les necessitats del barri, ho argumenta dient que cal espai per a les entitats, que el primer equipament que es construeix mantindrà un tros de l’edifici de la presó i que té sentit que en ell estigui ubicat l’espai destinat a la memòria de la presó. Es valora també que el procés de construcció dels nous edificis generarà sorolls i moltes obres, i que no serà un espai atractiu per a construir-hi el centre educatiu. Després del torn de debat, no s’arriba a cap acord entre els i les participants presents al plenari. A banda d’això, hi ha persones que ja han hagut de marxar i les que queden són sobretot membres d’entitats amb un discurs molt construït i una visió molt determinada del barri. Es valora doncs la possibilitat de fer una votació a mà alçada. La proposta del Centre de Formació obté 6 vots, la proposta de les entitats obté 10 vots i hi ha 10 abstencions. Aquest nombre alt d’abstencions és degut a que alguns participants no es veuen amb prou arguments per a prendre una posició clara. El resultat final és, doncs, dedicar el primer equipament a locals per a entitats. 28 CONCLUSIONS En quant a les propostes recollides De la tasca realitzada durant el procés exposem, en aquest apartat, aquelles propostes consensuades i els seus arguments. Cal dir, però, que prèviament vàrem descartar aquelles propostes no vàlides, que per raons d’espai, o perquè són propostes que ja s’han dut a terme o perquè són serveis que només pertoquen un per districte (oficina de policia, correus, seguretat social...), no varen ser considerades en el taller final de prioritzacions. Espais públics i la mobilitat Espai públic: La plaça Al llarg de tot el procés hem preguntat com s’imagina el veïnat la plaça central que es construirà en la zona nord del barri, una vegada s’enderroqui la presó. Cal dir, que ha estat la pregunta més contestada per part del veïnat, ja que la majoria es troba amb més capacitat per donar la seva opinió. En aquest sentit podem fer una observació: la ciutadania no organitzada i que no forma part d’entitats s’esplaien més en descriure els diferents espais públics que en manifestar les necessitats de serveis i equipaments, tot el contrari que les persones vinculades a organitzacions i entitats que descriuen amb més coneixement les necessitats de serveis i equipaments pel barri. La proposta consensuada és una plaça oberta, verda, on els veïns i veïnes puguin gaudir d’un espai tranquil. Un espai de trobada per a tot el barri, posant especial atenció als infants, dotant la plaça d’un espai de jocs infantils. També per a la gent gran, fent de la plaça un lloc agradable, un espai enjardinat on es pugui passejar i seure a conversar amb una font al mig. Les dones fan èmfasi en que sigui una plaça il·luminada i que tingui cura en una urbanització segura. Els joves i entitats valoren la possibilitat de tenir un petit amfiteatre on poder fer activitats pel barri. Es valora que a la plaça hi hagi alguna terrassa d’algun bar o restaurant i que el resta s’ocupi per comerç de proximitat o algun servei. Pràcticament tothom veu la plaça com un punt central del barri i que sigui un espai d’interrelació entre veïns: nord/sud, veïnat de tota la vida/veïnat nouvingut. 29 Les propostes de que la plaça sigui un espai de zona esportiva, d’horts urbans o la existència d’un pipi-can son rebutjades al igual que la proposta d’un wàter públic. En aquest sentit, ubiquen l’espai esportiu i els horts a la zona del camí de rondes, i pel pipi-can, proposen cercar un espai per la zona on és ara. Millora dels accessos i connectivitat La proposta que fa el veïnat, però sobretot les persones amb diversitats funcionals, gent gran i mares i pares amb nens petits és que tot allò que es faci urbanísticament parlant sigui accessible, és a dir, suprimir qualsevol barrera arquitectònica. Per altra banda, es valora la construcció d’escales mecàniques, però no com a única solució, ja que, per aquests grups de població, no deixen de tenir les seves dificultats. Tot el veïnat participant veu amb bons ulls construir una passera que connecti el barri amb la llera del riu Besòs, i d’aquesta manera apropar-se al riu i no donar-li l’esquena com fins ara. Recuperar un espai natural pel barri. Es rebutja obrir el barri per la meridiana, malgrat alguns comerciants ho veien amb bons ulls. Aquest rebuig es fa amb dues argumentacions: La primera, basada en l’experiència, es que quan hi ha un embut a la meridiana, els cotxes entraven al barri per tal de estalviar-se’. Això comporta l’altra argumentació, l’augment de contaminació i pol·lució al barri. Es proposa senyalitzar el barri, si més no els serveis i equipaments, amb pictogrames per fer-los accessibles a tothom. Aquesta proposta no deixa de ser força innovadora i única a la ciutat. Es proposa que l’aparcament de la zona nord sigui aparcament de zona verda i, si cal llogar un aparcament en els nous edificis, siguin assequible. Promoure campanyes que facin un barri mes sostenible i cívic Es proposen campanyes pel foment del reciclatge, l’ús dels contenidors i la recollida selectiva. També es fa menció de fomentar que les persones recullin les defecacions dels seus gossos i facin servir ampolles d’aigua per a netejar el pipi. Priorització dels equipaments i serveis Millorar el Centre de Dia El primer equipament que el veïnat veu com a prioritari és el Centre de Dia. Es valorar que cal ubicar-lo en els primers baixos dels edificis que es construeixin nous. El Centre 30 de Dia que existeix al barri, a l'edifici del carrer Madriguera, és molt petit i es troba en una planta alta. Es proposa traslladar-lo. Es necessita un Centre de Dia més gran, amb més places, i en una planta baixa per a facilitar l'accés de les persones usuàries. Construcció d’un equipament d’estudis professionals Són molts els participants que proposen equipaments per a la formació, i concretament per a la formació de joves. L’aposta d’aquest equipament és que sigui pol d’atracció econòmic i cultural, que sigui un centre innovador, modern, vinculat a les arts visuals, imatge i so, entre d'altres. Un equipament de ciutat que podria portar el nom del director de cinema José Antonio Bayona, en homenatge al reconegut veí del barri. Un equipament que millori l’escola d’adults actual L'escola d'adults es troba actualment a l'edifici del carrer Madriguera i necessita més espai i en millors condicions. Es proposa traslladar-la a un dels locals dels nous edificis d'habitatge. Es valora que a l’equipament on vagi l’escola d’adults podria incorporar-se les propostes del centre d’oci i cultura d’experiències interculturals i els mediadors interculturals. Millorar els locals de les entitats Les entitats reivindiquen locals per desenvolupar les seves activitats. Trinitat Vella és un barri amb un gran dinamisme cultural i associatiu, però amb un dèficit de locals per a les entitats. La proposta es que l’equipament E03, preservi una part de la façana de la presó, com element memorístic del barri. En aquest espai s’ubicaria l’associació de recerca i divulgació de la memòria històrica de Trinitat Vella, que treballar per fer exposicions i acollir l’arxiu històric. Que alguns locals siguin per a ubicar algunes de les entitats i ubicar també, un local amb característiques que permetin guardar, arreglar i guarnir les carrosses que s'utilitzen per a les festes del barri ja que actualment estan en unes naus del carrer Espronceda, lluny del barri i en unes condicions que no permeten treballar-hi. Un Casal de joves Es proposa un Casal de Joves autogestionat. L'Espai Via Bàrcino és un espai petit que es comparteix amb d'altres usos i es tanca a una determinada hora. Es proposa un espai insonoritzat que respongui a les necessitats dels joves, i que estigui obert a tots els joves que el vulguin utilitzar. 31 Dinamització comercial Es proposa que en els baixos dels edificis s’ubiquesin els comerços de proximitat: d'alimentació, botigues de roba, bars, cafeteries i locals d'oci amb terrasses. També es veu necessari promoure i incentivar l’oferta comercial. Es descarten les propostes de mercat municipal i mercadillo, per ser aquests serveis possibles competidors dels comerciants. També manifesta la conveniència de fer algun tipus de campanya per tal que els comerciants estrangers s’associïn . En quant a la participació Dades de participació al llarg del procés Han participat 12 punts més les dones que els homes, i això ha estat degut a l’esforç de cercar la veu de les dones del barri, promovent un taller específic per a elles, ajuntant-nos al seu temps i anant-les a buscar al seus llocs de trobada: parcs infantils, tallers de costura i cuina, i al grup de treball de dones i seguretat. PARTICIPANTS PER GÈNERE 44% 111 Dones 56% 87 Homes 32 PARTICIPANTS PER DIVERSITAT CULTURAL 2% 24% 74% 146 d'Espanya 48 d'altres païssos 4 etnia gitana Durant el procés, vàrem fer un esforç per tal que el 27,8% de la població d’origen diversos estigués representat. Per tal d’aconseguir aquest objectiu, ens vàrem proposar realitzar un taller específic amb persones nouvingudes, sense gran èxit, doncs la participació va ser molt minsa . Per tal de superar aquesta situació, ens vàrem proposar anar a buscar la seva veu al carrer, als seus domicilis, als llocs de trobada de culte, als bars i a les entitats on participen les persones immigrades. Aquest treball laboriós, finalment va tenir el seu resultat aconseguint una participació del 24% del total de persones participants. PARTICIPACIÓ VEÏNAL 29% Par[cipants vinculats a en[tats 71% Par[cipants a [tol personal El procés va obtingut una participació de 39 entitats implicades amb la participació de 57 persones associades i un total de 140 persones a títol individual. 33 1 Associació de Comerciants 21 Club Esportiu Trinitat 2 Afectats Habitatges 22 Comissió de Festes Patronat 23 Coordinadora Trinitat 3 Amics de la Mezquita 24 Diables 4 AMPA Josep Comas i Solà 25 Dones e interculturalitat 5 AMPA Bressol El Tren 26 Fundació Trinijove 6 AMPA Ramon Berenguer III 27 Grup de dones de Trinitat 7 AMPA Ramon y Cajal Vella. 8 Associació ALEF 28 Grup dones costura 9 Associació Recerca 29 Associació Musulmans Divulgació de la Memòria Africans Trinitat Vella 10 Associació de veïns i 30 Mirada Neta veïnes 31 Pla de barris Trinitat Vella 11 Barcelona en Comú 32 PSC 12 Banc del temps 33 Sala Jove 13 Biblioteca José Barbero 34 Save the children 14 Caja de Pandora 35 Servei de dinamització 15 Escola Santíssima Trinitat juvenil 16 Casal de la Gent Gran 36 SIEP St. Andreu 17 Centre Cívic Foradada 37 Taller equatorià d’art i 18 Centre Cívic Via Bàrcino cultura 19 Centre de dia Trinitat Vella 38 Trabucaires 20 Centre esplai 39 Triniteiros NÚMERO D'ACCIONS ON HAN PARTICIPAT 3% 15% 163 en 1 acció 29 en 2 accions 82% 6 en 3 o més accions Les persones que repeteixen són aquelles que: − Han estat entrevistades i que posteriorment han participat en algun taller de participació − Persones que han assistit a algun espai d’informació i que desprès han participat en algun taller. 34 − Persones que han participat en l’espai de la taula de seguiment, taller de participació ciutadania i taula de treball del barri pel procés de participació. El procés que s’ha dut a terme ha permès informar al veïnat de les actuacions urbanístiques que properament es realitzaran a la zona nord del barri amb l’enderrocament de la presó. S’han generat espais de participació que han generat diàleg, debats entre el veïnat per compartir propostes i prioritzar les mes necessàries pel conjunt del barri. 35 TRINITAT VELLA, BARCELONA juny 2018