PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 1 ÍNDEX Introducció .................................................................................................................................................... 2 Contextualització: El Teatre Arnau i el Paral·lel ............................................................................................. 4 El Teatre Arnau ......................................................................................................................................... 4 L’Arnau, un teatre reivindicat per la ciutadania ....................................................................................... 5 El desenvolupament del procés participatiu ............................................................................................ 8 El Paral·lel .................................................................................................................................................. 9 El projecte cultural i comunitari del futur Teatre Arnau .............................................................................. 12 Per què? .................................................................................................................................................. 12 Què és? ................................................................................................................................................... 13 La Memòria ......................................................................................................................................... 15 El Territori i el teixit comunitari ........................................................................................................... 18 Les arts escèniques.............................................................................................................................. 21 Principis del Teatre Arnau ....................................................................................................................... 25 Objectius ................................................................................................................................................. 26 Localització .............................................................................................................................................. 30 Model de gestió ...................................................................................................................................... 30 L’Arnau Itinerant ......................................................................................................................................... 32 Bibliografia .................................................................................................................................................. 35 Annexos ....................................................................................................................................................... 37 PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 2 Introducció Il·lustració 1: Imatge de difusió del procés participatiu per al Teatre Arnau La situació de deterioració i inactivitat del Teatre Arnau és una qüestió que ha preocupat a un gran nombre d’entitats i col·lectius durant els darrers anys. Es tracta d’un espai escènic ubicat al número 60 de l’avinguda del Paral·lel, en la confluència dels carrers Nou de la Rambla i de les Tàpies. Al llarg dels anys l’Arnau va alternar les funcions de teatre i cinema, fins que l’any 2000 va tancar les seves portes definitivament. Amb l’objectiu de dotar l’Arnau d’unes funcions i usos clars, el 2016 s’engega un procés participatiu entre els actors culturals i veïnals que han mostrat interès en la preservació d’aquest. Font: Ajuntament de Barcelona La finalitat d’aquest procés participatiu és especial, dels barris de Poble Sec, Raval i definir, entre tots els actors implicats, què Sant Antoni. ha d’esdevenir en el futur proper el Teatre Per altra banda, pel que fa a les àrees Arnau. En aquest sentit, el procés municipals implicades, trobem a l’Institut de participatiu ha vetllat per ser el més obert la Cultura de Barcelona (ICUB), els Districtes possible, per tal de recollir i identificar la de Sants – Montjuïc, l’Eixample i Ciutat Vella diversitat de necessitats i propostes tant del i, la Regidoria de Participació. conjunt de la ciutadania com dels actors més estretament implicats. Així doncs, el procés Pel que fa als objectius més específics participatiu ha estat obert a totes les d’aquest procés, trobem que es tracta d’una propostes que els diferents actors han finalitat triple. Per una banda, el procés plantejat, amb la voluntat de trobar un punt participatiu ha de servir per definir les comú que permeti resoldre les necessitats funcionalitats de l’espai del futur Teatre dels diferents agents. Arnau, que permetin identificar com ha de ser l’espai i quines han de ser les seves Tanmateix, tot i que en les diferents sessions característiques arquitectòniques i a quines que han composat el procés sempre hi hagut funcions o activitats ha de donar resposta. espai per a la participació de totes aquelles Per altra banda, per tal de que l’espai persones que ho volguessin, es va crear un respongui a les diferents funcions i usos dels grup motor amb l’objectiu d’impulsar aquest quals es vol dotar, era necessària la definició procés. d’un projecte cultural per a l’Arnau. I per El grup motor està composat per últim, aquest procés també tenia com a representants de les diferents entitats i objectiu posar en diàleg les entitats, de col·lectius del teixit cultural i veïnal i, en diferents tipologies i escales, que tenen un interès en l’Arnau. PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 3 Aquest document és la redacció del projecte dur a terme els col·lectius que han participat cultural i comunitari del futur Arnau derivat al llarg del procés participatiu, però també, de tota la feina desenvolupada pels amb la voluntat d’implicar altres col·lectius i diferents actors i dels resultats d’aquest persones. procés de participació i, per tant, s’ha Donat que l’espai físic requereix d’un termini desenvolupat a partir de les aportacions de temps, encara indeterminat, per tal de recollides a través del treball col·lectiu i poder estar en condicions òptimes per fer- col·laboratiu de tots els actors implicats. Així ne ús i perquè pugui donar resposta a les doncs, es tracta d’un document de bases del funcions que es plantegen en aquest projecte, però que no té la voluntat de ser projecte, i derivat de la idea que el projecte un document definitiu ni tancat, sinó un és, en certa mesura, independent de l’espai element que potenciï i/o faciliti els propers físic, es proposa que el projecte cultural de debats en la construcció del projecte. l’Arnau comenci a prendre forma a través L’objectiu, doncs, és que el projecte cultural del que, durant el procés participatiu, s’ha de l’Arnau es defineixi, construeixi i anomenat “Arnau Itinerant”. desenvolupi de forma col·lectiva i L’Arnau Itinerant, doncs, haurà de ser la fase participativa. Aquest objectiu, ha coincidit inicial del projecte cultural i comunitari del amb la reivindicació i la voluntat de diferents Teatre Arnau en la que es treballarà de col·lectius de participar en la definició del forma cooperativa i col·laborativa per la Teatre i vol interpel·lar a la incorporació de construcció definitiva d’aquest, i que es nous actors. concretarà en l’inici de l’activitat d’aquest Per tant, aquest és un document obert, en projecte deslocalitzada de l’espai físic del construcció, i que ha de servir de base per a Teatre. Així, serà en aquest Arnau Itinerant, què sigui la comunitat qui desenvolupi una on el projecte s’acabarà de definir, tractant- definició final del projecte per al seu se per tant d’una fase cabdal en el desenvolupament. Així, la construcció i desenvolupament del projecte. desenvolupament del projecte l’hauran de PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 4 Contextualització: El Teatre Arnau i el Paral·lel El Teatre Arnau L’any 1994 l’Arnau tanca per obrir de nou el El Teatre Arnau, ubicat al número 60 de 1995. Tanmateix, a partir d’aquest moment l’Avinguda del Paral·lel de Barcelona, es va l’activitat d’aquest teatre fou poc continuada Il·lustració 2: Programa inaugurar el 1903 amb el nom de “Salón i amb espectacles molt del 25 de juny de 1904 Arnau” prenent el cognom del seu propietari puntuals, fins que l’any Jaume Arnau, que havia adquirit un espai 2000 tanca constituït per una gran taberna i una sala de definitivament. billars molt de moda en l’època. Durant aquests anys el De la mà de l’arquitecte Andreu Audet i Puig, Teatre Arnau va acollir es va enderrocar l’estructura de fusta típica artistes com Raquel dels locals d’oci del Paral·lel, i el 1904 es va Meller, la Bella Dorita, construir l’edifici del Salón Arnau. Enric Borràs, Josep L’estructura d’aquest saló s’ha conservat fins SantPere, Sara Montiel, a l’actualitat, mentre que l’interior va anar entre molts altres. patint diverses reformes, essent la més L’any 2004, l’Ajuntament destacada la que es va portar a terme l’any de Barcelona es planteja 1982. l’enderroc de l’edifici que Aquest edifici comptava amb un aforament romania tancat des de feia de 707 butaques i conformava un amfiteatre quatre anys. L’enderroc que s’obria sobre la platea. finalment no s’acaba produint i el 2006 es van En els seus orígens l’Arnau va configurar la presentar algunes opcions seva programació entorn les diferents de compra que pretenien Font: Museu de les varietats teatrals i escèniques que es Arts Escèniques transformar l’espai en un desenvolupaven al Paral·lel, com la sarsuela, geriàtric. Aquest mateix any l’espai és pantomima, melodrama, music hall, cuplet, adquirit per l’Església Evangèlica Cristiana revista, etc. Esporàdicament, l’Arnau també Xinesa amb l’objectiu de convertir-lo en lloc va esdevenir sala de cinema amb espectacles de culte, tot i així, mai va arribar a obtenir la de varietés durant els intermedis. llicència. A partir del 1910 es va dedicar de forma El juliol de 2007, l’Ajuntament va aprovar el gairebé exclusiva al teatre. El 1915 se li va Pla especial urbanístic del Teatre Arnau amb canviar el nom pel de “Teatro Folies l’objectiu d’expropiar l’edifici i convertir-lo Bergerè”, popularment conegut com “el en un centre d’arts escèniques. Així, a finals Foli”, fins que el 1930 recupera el nom de de març del 2011 es segella la compra de l’Arnau. Sota la direcció de Francesc l’Arnau a l’Església Evangèlica Cristiana Benages, es reforma la sala per dedicar-la Xinesa. més específicament a cinema. Al llarg dels anys posteriors, l’Arnau aniria alternant les funcions de teatre i cinema. PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 5 L’Arnau, un teatre reivindicat per la ciutadania l’Ajuntament que porti a terme una reforma integral del Teatre Arnau per a garantir la Com ja s’ha comentat, la recuperació del preservació d’aquest i adequar l’espai als Teatre Arnau per a la ciutadania ha estat una requeriments del moment quant a demanda reivindicada per una àmplia aforament i seguretat3. diversitat d’entitats i col·lectius. Il·lustració 3: Im atge del Teatre Arnau a principis del segle XX Durant anys, entitats, associacions, plataformes, veïns i veïnes, historiadors, i en definitiva, activistes de diferents procedències, han sumat múltiples reivindicacions entorn la recuperació del Teatre Arnau. L’abril de 2006 el Col·lectiu Espai Alliberat per la Cultura ocupa el Teatre Arnau amb l’objectiu d’evitar l’enderrocament que Font: Plataforma Salvem l’Arnau l’Ajuntament s’havia plantejat el 20041. Aquesta acció només s’allargaria durant uns Aquest mateix any, en el marc de la dies, i els fets es poden considerar l’inici de plataforma “Aturem el Pla Paral·lel”, que les reivindicacions ciutadanes de l’Espai. després es constitueix en “Som Paral·lel”, s’obre el debat de la recuperació del Teatre El 2011, el Dia Mundial del teatre, Arnau a partir de la incorporació de les aconsegueix reunir més 250 persones davant demandes de Salvem l’Arnau i de l’Associació del Teatre Arnau en un acte que busca Talia Olympia. L’impuls generat per aquests reivindicar el teatre, reflexionar sobre la actors es va complementar amb la implicació situació d’aquest en el panorama cultural i de més col·lectius. Així, a través de la reclamar que la cultura sigui una pota més de Plataforma Som Paral·lel es recull la proposta l’estat del benestar2. En el marc d’aquest d’aquestes dos actors, i es sumen l’Ateneu La acte, també té lloc una visita a l’Arnau que Base, Fem Sant Antoni i el Col·lectiu de havia estat recentment recuperat per Companyies, de forma que el 10 de juliol de l’Ajuntament. 2015 es constitueix el grup promotor de la A l’octubre de 2012, es crea “Salvem l’Arnau” Plataforma Recuperem el Teatre Arnau. Al un espai de reivindicació del teatre a la xarxa, voltant d’un centenar de persones creat per Enric March. provinents de diferents entitats dels barris del Raval, Poble Sec i Sant Antoni ofereixen L’any 2013, la síndica de greuges de el seu suport a aquestes reivindicacions. Barcelona, Maria Assumpció Vilà, realitza una intervenció d’ofici i recomana a 1 Font: mundial-del-teatre-joan-maria-gual-anna- https://decidim.barcelona/processes/teatre- lizaran-daniel-martinez-571501 arnau 3 Font: Síndica de Greuges de Barcelona. 2 Font: Agència Catalana de Noticies. http://www.sindicadegreugesbcn.cat/pdf/prems http://acn.cat/component/zoo/item/dia- a/nota_2013636048431.pdf PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 6 En aquesta unió es troba la gènesi de sector cultural i el teixit veïnal dels tres Recuperem el Teatre Arnau, que més districtes4. endavant s’escindeix en les plataformes Il·lustració 4: Recull d’actuacions reivindicatives de l’Arnau “Recuperem el Teatre Arnau” i “Salvem el Teatre Arnau”. Entre el 2012 i el 2016, aquests actors han desenvolupat nombroses actuacions de caràcter escènic, cultural, històric, xerrades, col·loquis per mantenir viva la història de l’Arnau i visibilitzar la demanda ciutadana per a la recuperació de l’espai. La reivindicació de l’Arnau s’emmarca en les reivindicacions contra el Pla Paral·lel i en la lluita per un Paral·lel més sostenible, amable, i cultural. L’Arnau, doncs, esdevé la lluita específica però es contextualitza en la lluita contra la cultura com a recurs econòmic, la precarització, i l’acumulació de capital en torn la indústria cultural. És evident que el Font: Plataformes Salvem l’Arnau i Recuperem l’Arnau Paral·lel és un espai que té molta cultura, però la pregunta que es fan aquests col·lectius és si aquest model de cultura El grup promotor del procés participatiu ha serveix o no al veïnat. estat format per un conjunt ampli de representants de diferents entitats, A la primavera de 2016 s’engega des de col·lectius, plataformes, etc. que formen part l’Ajuntament de Barcelona un procés del teixit cultural i veïnal de la ciutat, però participatiu amb l’objectiu de recuperar el especialment dels barris de Poble Sec, Raval Teatre Arnau a partir de l’impuls i les i Sant Antoni. propostes de tots els actors socials que havien estat implicats fins al moment, així com d’altres que estiguessin interessats/ades a incorporar-se. És a dir, l’objectiu ha estat dissenyar un procés participatiu prou ampli, que compti amb el 4 Font: https://decidim.barcelona/processes/teatre- arnau PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 7 A continuació es detallen les diferents entitats, associacions, plataformes, col·lectius, i altres agents que estan o han estat membres del grup promotor del procés participatiu del Teatre Arnau: Al llarg d’aquest procés participatiu els i les membres d’aquest grup promotor han traslladat diferents visions per al Teatre Arnau, però també s’ha treballat per a l’objectiu comú d’aconseguir que el projecte cultural de l’Arnau sigui un projecte amb el major grau d’acord i consens possible entre els diferents actors. PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 8 El desenvolupament del procés participatiu Per assolir els objectius plantejats, es van El procés participatiu per a la definició dels desenvolupar quatre sessions temàtiques en usos i funcions del futur Teatre Arnau ha les que el grup impulsor, juntament amb estat composat d’una primera fase altres persones convocades de forma més d’informació, seguit d’una fase de diagnosi, específica, van treballar sobre els següents una fase de deliberació, una fase de decisió aspectes: i, finalment, una fase d’avaluació i seguiment.  La Memòria (16 de novembre de 2016) La fase d’informació, ha estat la fase inicial  El Territori i el Teixit Comunitat (23 de del procés participatiu, en aquesta es va novembre de 2016) explicar la proposta de procés i se’n va  Les Arts Escèniques (30 de novembre de validar al grup impulsor. 2016) En la fase de diagnosi, es van realitzar un  El Patrimoni Arquitectònic de l’Arnau (14 conjunt d’entrevistes a diversos actors de desembre de 2016) implicats en el procés participatiu de l’Arnau. Aquestes trobades amb actors claus El desenvolupament del procés participatiu, i identificats van tenir per objectiu principal les limitacions temporals d’aquest, no ha recollir les necessitats del sector cultural i del permès definir de forma definitiva tots els teixit veïnal i les diferents propostes i aspectes que han de composar el projecte, opinions sobre el futur del Teatre Arnau. per això és cabdal destacar que el present és un projecte obert i en construcció que La diversitat d’actors entrevistats va s’haurà d’anar definint de forma més configurar una mostra amb certa exhaustiva. representativitat tant del sector cultural de la ciutat, i fins i tot del país, com del teixit En la fase de decisió, el grup impulsor ha de veïnal dels tres barris ubicats en la proximitat consensuar els usos del Teatre Arnau i donar del Teatre Arnau (Raval, Poble-Sec i Sant el vistiplau al present projecte cultural. Antoni). En aquest sentit, es va apostar per També en aquesta fase es decideix el tipus un model d’entrevista prou genèric que de gestió de l’equipament. permetés la recollida d’impressions dels diferents actors atenent a les particularitats Un cop es doni per tancat el procés de cadascun d’ells/es, tant si tenien o no una participatiu d’elaboració del Pla Funcional i proposta més o menys definida per al futur del Projecte Cultural del Teatre Arnau, el Arnau. procés de reconstrucció-rehabilitació continuarà els procediments administratius La fase de deliberació tenia l’objectiu de necessaris per poder-se desenvolupar; i de la definir col·lectivament quins han de ser els banda del projecte cultural-comunitari, usos, l’orientació i, en definitiva, tots aquells caldrà que el grup impulsor estableixi com elements configuradors, del projecte posar en marxa el Teatre Arnau, a partir cultural del futur Teatre Arnau. Així com de d’engegar el Teatre Arnau Itinerant. les característiques arquitectòniques de l’edifici que no es recullen en aquest document. PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 9 El Paral·lel Per altra banda, és el Paral·lel on esclata la modernitat, una modernitat popular, de la El Teatre Arnau conforma avui dia el darrer gent del carrer, del poble en definitiva. La vestigi del Paral·lel de principis del segle XX, singularitat del Paral·lel d’aquesta època és el darrer teatre de barraca, l’últim reducte precisament el seu caràcter popular. de la Barcelona de l’època. Es produeix un distanciament entre el teatre Amb l’enderrocament de les muralles el català burgès i aquestes expressions amb un 1854 i el conegut com a Pla Urbanístic Cerdà, marcat caràcter popular que es produïen al s’inicia la transformació del llavors conegut Paral·lel. Tot i que l’èxit en taquilla del teatre com a Barri Xino. Juntament amb el procés popular és inqüestionable, els representants d’industrialització d’aquesta zona, aquesta del teatre més burgès insistirien en la baixa es converteix en el principal pol fabril de la moralitat i, fins i tot, la qualitat dels ciutat, però també de residència del espectacles de l’avinguda, fent-se palès el proletariat. Aquesta nova classe obrera rebuig a l’escena popular i de masses. comença a donar impuls a l’oci, un oci marcadament diferent del que es produïa a La distinció de classes arribà fins als teatres, la Rambla, i durant aquest primers anys del “l’aristocràcia havia obert el teatre de la segle, el Paral·lel es converteix en l’avinguda Santa Creu, després la burgesia obriria el de l’oci per excel·lència a la ciutat. Liceu i el Teatre Nou, mentre que la nova burgesia de final del segle XIX preferia el Aquesta zona de la ciutat en expansió, aviat passeig de Gràcia, amb el Tivoli o el es converteix en un gresol de formes d’oci i Novedades. La classe treballadora no tindria cultura molt variades, però també en accés a l’escena fins a l’obertura dels locals l’expressió dels diferents conflictes socials, del Paral·lel, com ara l’Arnau, l’Olimpia o el polítics, i d’ideologies i moviments socials Talia”6. que eclosionen durant aquest període de la mà de la població obrera. En aquest sentit, alguns autors destaquen el fet que aquestes manifestacions de la Per una banda, la varietat d’espectacles, cultura popular i de masses no s’han temes, gèneres, autors/es, formats i incorporat a l’imaginari col·lectiu, “aquesta l’aparició de formules artístiques escena adreçada al gran públic no s’ha innovadores, contribueixen a convertir el patrimonialitzat malgrat que els seus Paral·lel en una avinguda amb un ressò exemples històrics hagin estat singulars i comparable al del Montmarte i el genuïns”7. Montparnasse parisencs. 5 5 Albertí, X. [dir.], Molner, E. [dir.], Palà, M. http://forumcivic.cat/2012/10/29/xavier- [coo.], Puig, R. [coo.], Torrente, S. [diss.], Torres, theros-el-paral-lel-lavinguda-mes- Z. de [trad.] (2012) El Paral·lel, 1894-1939 poliedrica-i-popular-de-barcelona/ 7 Albertí, X. i Molner, E. (2012) “Per què no en Barcelona i l’espectacle de la modernitat, Centre s abiem res?” a El Paral·lel, 1894-1939 Barcelona i de Cultura Contemporània de Barcelona i l’espectacle de la modernitat, Centre de Cultura Direcció de Comunicació de la Diputació de Contemporània de Barcelona i Direcció de Barcelona. Comunicació de la Diputació de Barcelona. Pàg. 6 Theros, X. (2012) “El Paral·lel de 16. Barcelona” Consultat per última vegada el 05/12/2016, a PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 10 El Paral·lel és també el lloc de naixement del El teatre del Paral·lel era, doncs, un teatre que més tard es coneixeria com la “societat popular, dels segments humils de la societat, de masses”. Les arts escèniques que es i reflectia els diferents fenòmens socials en desenvolupaven al Paral·lel eren el reflex els espectacles que s’exhibien. Així, el d’allò que volien els espectadors/es i, per Paral·lel va esdevenir també l’espai de tant, els espectacles tenien un marcat manifestació de les diferents ideologies que caràcter popular. impregnaven les classes populars d’inicis del segle XX. El republicanisme, el socialisme, i En aquest sentit, la pantomima, el l’anarquisme, entre d’altres, trobaven espais melodrama i el drama social van ser gèneres de difusió en els diferents teatres del predominants en tant que, constantment, Paral·lel, que acollien tant mítings com intentaven connectar amb allò que volia el espectacles. públic que, en definitiva, era allò que volia el carrer. El 1936, el Paral·lel es va convertir en una més de les barricades que conformaven el Però, el teatre popular i de masses del preludi del que havia de ser la Guerra Civil, Paral·lel no és només el de la crítica a les “el Paral·lel era un baròmetre del sentir classes benestants, com en el cas del vodevil, popular. Només en els moments més durs sinó que és també el teatre dels temes de la guerra l’activitat del carrer va minvar. socials, el reflex de la realitat dels carrers i Però, ni tan sols durant la guerra i els pitjors barris dels voltants del Paral·lel. anys de postguerra es van arribar a tancar El Paral·lel, doncs, era també el protagonista del tot els teatres i cafès”8. de la Barcelona més sòrdida, l’espai de Amb el final de la Guerra Civil, el Paral·lel va pispes i prostitutes que convivien amb la viure una certa recuperació, i les necessitats cultura, els espectacles, i les expressions dels de mitigar el dolor i distreure’s eren més moviments socials, com a reflex de la realitat grans que mai. Aquesta recuperació, però, social de l’època. En aquest sentit, el Teatre venia també acompanyada de la censura. Arnau, juntament amb el Molino i l’Apolo “La llibertat de la II República quedava van abanderar la Barcelona més canalla i enrere. Les obres de teatre, les revistes de pujada de to de principis del segle XX. music-hall i les pel·lícules de cinema havien En aquest sentit, és interessant destacar de passar una censura prèvia. El censor també que els espectacles que es revisava el llibret o guió, supervisava el representaven al Paral·lel eren el reflex d’un vestuari, i dictaminava el que era moral o canvi profund en la percepció de la moral i immoral”9. els valors en la societat de l’època. Durant La transformació del Paral·lel fins a aquests anys, la societat catalana inicia un convertir-se en l’avinguda que coneixem en procés de ruptura amb els valors de la moral l’actualitat arribaria més tard i de forma tradicional, mentre que es comencen a progressiva, i empesa pels canvis en l’oci instal·lar en l’imaginari col·lectiu els valors popular. “(...) la gent comença a tenir cotxe i relatius a la tolerància i la laïcitat. toca el dos, desapareixen amb moltes 8 “El Paral·lel a la Guerra Civil (1936-1939)” paral%C2%B7lel/el-paral-lel-la-guerra-civil- Fundació El Molino, Consultat per última vegada 1936-1939/. el 05/12/2016 a 9 Ídem. http://www.fundacioelmolino.org/historia-del- PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 11 dificultats els barris de barraques i molts dels Fènix que es defineix a si mateixa com seus habitants, que formaven una gran part “l’alternativa de l’alternativa” i que proposa del públic popular dels diumenges, aniran a una programació teatral dirigida tant a adults viure lluny de l’avinguda (...) hi haurà nous com a famílies12; o Jam Circus, una associació intents de revifalla amb l’arribada de la cultural que promou les arts com a expressió democràcia”10. directa13; Des de l’arribada de la democràcia, el El Llantiol que brinda oportunitats a artistes Paral·lel dels teatres populars anirà deixant novells; El Teatre Tantarantana amb una pas de forma progressiva al Paral·lel dels consolidada programació familiar i que teatres comercials, una avinguda que ha s’obre també a una programació més tendit a albirar cap a l’atracció turística, la adulta14; La Sala Barts que es defineix com un gentrificació i la massificació, repercutint en projecte ciutadà, contemporani, i amb la pèrdua progressiva dels espais populars. propostes per a tots els públics obertes a qualsevol manifestació artística15; El Molino, En els darrers anys els tres barris que l’emblemàtic cabaret de Barcelona; la Sala comparteixen aquest territori han començat Hiroshima que busca donar visibilitat als a patir una gran pressió urbanística i turística, artistes emergents que es centren en la que es reflecteix en un increment dels creació contemporània16, i un llarg etcètera. lloguers i una amplia oferta d’allotjaments per a turistes.11 Il·lustració 5: Cartell Assemblea oberta organitzada per Fem Sant Aquest procés d’elitització del barris i del Antoni Paral·lel no sols produeix una degradació de l’espai públic, i expulsa a les persones dels seus barris ja sigui per l’augment dels preus o per la pressió turística en la vida quotidiana, sinó que també impacta sobre l’accessibilitat a la cultura d’aquests. Tanmateix, també cal destacar que el Paral·lel també s’ha configurat entorn sales alternatives, nius d’arts, i espectacles de petit format que enriqueixen l’oferta cultural del Paral·lel des d’altres perspectives. En aquest sentit, destaquen espais com la Sala Font: Fem Sant Antoni 10 Costa, J. (2015). “El Paral·lel i el Paralelo”. 12 http://www.salafenix.com/ Catxipanda, 2(1).Consultat per última vegada el 13 05/12/2016, a http://wpu.ir/yxt5b 11 Segons l’Assemblea de Barris per un Turisme https://www.facebook.com/jamcircusbcn/?ref= Sostenible a partir de l’any 2000 els habitatge page_internal 14 d’ús turístic (HUT) comencen a guanyar terreny en barris com el de Sant Antoni o Poble Sec, http://www.tantarantana.com/index.php/es/el- “provocant que en pocs anys la ciutat hagi teatro-1 15 passat de tenir poc més de 800 pisos turístics a http://www.barts.cat/quienes-somos 16 prop de 20.000 i fent desaparèixer quasi 20.000 http://www.hiroshima.cat/?page_id=38 habitatges” https://assembleabarris.wordpress.com/ PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 12 El projecte cultural i comunitari del futur Teatre Arnau Per què? així com el d’altres entitats que treballen per L’estat d’abandonament del Teatre Arnau ha la cultura de base, és vetllar perquè tothom estat una qüestió que ha preocupat diversos pugui participar de la cultura . “Les ciutats dels agents dels barris del Poble Sec, Sant Antoni i el Raval, així com del conjunt de la són cada vegada més complexes i la cultura zona del Paral·lel. permet la creació de valors democràtics i de convivència, i es bo que tothom hi participi. Les reivindicacions veïnals i de diferents (...) En el procés de construcció diària de la entitats s’han orientat a la recuperació ciutat, la cultura té un paper clau (...) i d’aquest espai únic del Paral·lel d’inicis del emergeix amb força la necessitat de vetllar segle XX. pel desenvolupament cultural com una El grup impulsor del procés participatiu per a condició necessària per a la qualitat de vida la definició dels usos i funcions d’aquest de les persones. Per tant, construir cultura és 17 espai, ha manifestat la seva voluntat de construir ciutat.” . desenvolupar un projecte cultural singular En aquest sentit, és interessant destacar que amb una forta vinculació al territori, a les no es tracta únicament de promoure el dret arts escèniques i a la recuperació de la a la cultura, sinó més aviat, de desenvolupar memòria/es d’aquest espai de la ciutat. el drets recollits a l’Agenda 21 de la cultura, així com de facilitar i impulsar l’exercici El projecte cultural del futur Teatre Arnau d’aquests drets culturals. busca, també, donar resposta a les necessitats dels diferents agents implicats en Cal copsar, a més, que la revindicació del dret el projecte i de l’entorn. En aquest sentit, el de la cultura s’emmarca en la reivindicació projecte pretén promoure l’exercici del dret del dret a la ciutat, és a dir el projecte cultural a la cultura per al conjunt de la població; de l’Arnau busca incidir sobre el dret de tota cobrir les necessitats d’espais, persona a viure en un espai col·lectiu en el reconeixement, visualització, i treball en que s’assegura la plena realització de la seva xarxa del teixit social; aprofitar la diversitat vida política, social, econòmica i d’arts escèniques que es desenvolupen al mediambiental. 18 territori i impulsar projectes artístics amb enfocament comunitari. En definitiva, el projecte cultural del Teatre Arnau respon a la reivindicació de la cultura com a dret. El repte del projecte de l’Arnau, 17 Institut de Cultura de Barcelona (2006) Nous 18 Pareja, E. et altri (2011) El dret a la ciutat, Accents 2006: Pla Estratègic de Cultura de Barcelona, Ajuntament de Barcelona. Consultat Institut de Drets Humans de Catalunya, per última vegada el 03/01/2017, a Barcelona. Consultat per última vegada el http://www.bcn.cat/plaestrategicdecultura/pdf 08/02/2017, a /Pla_Estrategic_CulturaBCN.pdf http://observatoridesc.org/sites/default/files/pu blicacio_2.pdf PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 13 Què és? Durant el procés participatiu per a la escèniques amb el treball comunitari i la definició del projecte cultural del Teatre recuperació de la memòria històrica. Arnau, un dels aspectes clau ha estat la Per tal d’aconseguir que aquest projecte es voluntat del grup impulsor que l’Arnau no caracteritzi per uns trets singulars, l’activitat fos un espai destinat a un sol ús o funció. Ans que s’hi desenvolupi sota la marca del Teatre al contrari, el projecte cultural s’ha concebut Arnau es configurarà entorn el com un projecte ampli i no excloent. desenvolupament de tres esferes (les arts En aquest sentit, durant el procés escèniques, la recuperació de la memòria/es, participatiu ha anat prenent força la idea i l’enfocament social i comunitari) que el projecte cultural de l’Arnau es basés coordinades i retroalimentades entre elles. en tres àrees: Tot i que aquestes esferes constitueixen els eixos estratègics del projecte, cal copsar que  La recuperació de la memòria (o es tracta d’elements totalment transversals memòries) del Paral·lel, dels barris, que es conjuguen sota un marc únic, i no de els espectacles, , la realitat social, la forma independent, en el projecte cultural interculturalitat, etc. de l’Arnau.  La vinculació estreta del projecte Així, la unió i el caràcter transversal d’aquests amb la comunitat fent del Teatre tres eixos configura el projecte cultural del Arnau un espai únic en el que el futur Teatre Arnau. És a dir, cal copsar que veïnat, i la ciutadania en general, parlem d’un sol projecte (i no de tres), amb són part fonamental i impulsora del un equip de treball que desenvolupa les tres projecte més enllà de ser el públic àrees del projecte. potencial d’aquest espai.  Les arts escèniques, en tant que espai de creació i exhibició, i amb un lligam estret amb la comunitat que permeti ser un pol generador d’elements d’integració i cohesió social. Així, el projecte cultural del Teatre Arnau esdevé una aposta per la cultura de base a la ciutat de Barcelona. L’Arnau és un projecte col·lectiu i comunitari liderat per un grup d’artistes i la comunitat dels barris de Sant Antoni, Raval i Poble Sec.19 A través de la creació d’un espai escènic multidisciplinar únic a la zona del Paral·lel, es pretén crear un projecte en el que es fusionen les arts 19 Document presentat a la sessió sobre Arts Independents de Teatre de Catalunya, el escèniques pel Col·lectiu de Companyies 30/11/2016. PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 14 ARTS ESCÈNIQUES COMUNITAT MEMÒRIA A continuació, es treballen els elements i característiques que configuren les tres esferes en torn les quals es conforma el projecte cultural del Teatre Arnau. PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 15 La Memòria dels i les artistes més destacats de l’Arnau. En aquest sentit, també és rellevant destacar Al llarg del procés participatiu per a la la necessitat de treballar aquest aspecte de definició del projecte cultural de l’Arnau, han la memòria des d’una vessant que incorpori estat diverses les propostes per a les la perspectiva de gènere, en tant que ens funcions que havia de desenvolupar aquest trobem davant un espai en el que dones com espai. Tanmateix, tot i aquesta diversitat de Raquel Meller, la Bella Dorita, Sara Montiel, funcions possibles, s’ha fet palesa la voluntat etc. van tenir un paper més que destacat. A que l’Arnau no esdevingués un espai més, al Paral·lel d’inicis del segle XX, destinat a un sol ús i, alhora, que aquestes dones passen de tenir rols passius esdevingués quelcom diferent a allò existent a ser actrius, directores, empresàries, etc. a la zona del Paral·lel. En aquest sentit, es considera que l’Arnau És en aquest sentit que el fet d’incorporar la podria ser l’espai en que aquests recuperació de la memòria al projecte espectacles i artistes tornessin a cobrar cultural de l’Arnau esdevé una peça clau, en vida, si bé amb nous formats o fórmules tant que, tret diferenciador de l’Arnau més innovadores. envers la resta de teatres de la zona. Per altra banda, també es considera La memòria és el conjunt de representacions important que es treballi la memòria de la del nostre passat que constitueix el vincle vida al Paral·lel, i als tres barris en torn entre el temps passat i el sentiment l’Arnau, el Raval, el Poble Sec i Sant Antoni. identitari en el present. Per tant, no hi ha una En aquest sentit, caldria abordar dues única memòria en una societat, sinó que més vessants de la memòria d’aquesta zona, per aviat parlaríem de memòries, i que poden una costat, la memòria dels teatres i, en ser enteses des d’una òptica més amplia o especial, la de teatre popular com l’Arnau. I més limitadora. d’altra, la memòria social, històrica i política de l’època en aquesta zona de la ciutat. En el cas del projecte cultural de l’Arnau, s’observa que la recuperació de la memòria Es considera, doncs, que l’Arnau, com a propi és una peça clau per als diferents actors protagonista d’aquesta època, podria implicats en el procés. esdevenir l’espai en que es recuperi la memòria del Paral·lel, la memòria d’un La memòria entorn l’Arnau, no és només la carrer que es va configurar com una zona memòria de l’edifici en tant que darrer d’actuacions i espectacles caracteritzada per teatre de barraca del Paral·lel, sinó que fa la heterogeneïtat, la multiculturalitat i el referència també a altres aspectes. Així, com tarannà liberal, que va aconseguir convertir veurem a continuació, hem de parlar de la Barcelona en el que alguns van anomenar “el memòria de les arts escèniques que s’hi broadway català”. desenvolupaven, però també de la memòria històrica i social del Paral·lel, del teatre Al Paral·lel s’hi va recollir una oferta cultural popular, etc. única, en la que tenia un pes molt important la cultura popular fruit dels conflictes socials Per una banda, doncs, es considera que cal i polítics de la Barcelona de la primera meitat abordar la memòria dels espectacles i del segle XX. Aquesta cultura popular es actuacions que es portaven a terme, així com traduïa en una diversitat d’espectacles amb PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 16 continguts i formats molt diferenciables del artística que es produeix al Paral·lel sovint no que succeïa en altres llocs i que eren és accessible, per preus, continguts o altres composats tant pel públic com pels artistes. factors, a la població que resideix a aquests barris. Així, aconseguint que el futur Arnau El Paral·lel, doncs, no només fa sorgir una esdevingui un espai que la gent pugui tornar nova zona d’espectacles a la ciutat, sinó que a sentir com un teatre pròxim, un teatre de també és l’espai en que es representen les tots i totes, és també una forma de fer i formes de vida dels barris propers, així com treballar la memòria. de les transformacions socials que s’estaven produint. Esdevé el lloc on es manifesten les Però, tal i com hem dit no parlem només ideologies i els moviments com el d’aquestes memòries, sinó que, donat que el republicanisme, el socialisme i Paral·lel i els barris que l’envolten s’han l’anarquisme, que troben en els teatres un caracteritzat al llarg dels anys per aquests espai en el que difondre’s. trets d’heterogeneïtat i multiculturalitat que es mantenen fins a l’actualitat, també hem Aquesta, per tant, també és la memòria dels de fer referència a les memòries de totes teatres populars, uns teatres en els que el aquelles persones que són o han sigut caràcter popular en les propostes artístiques nouvingudes a aquests barris. sempre hi era present i que, alhora, eren el reflex de la vida de les classes populars que Així doncs, aquest tret que ha de fer de hi habitaven. l’Arnau un espai diferent als que troben actualment al Paral·lel, no és una única “Els rics, al contrari que al memòria, sinó que són les memòries dels Montmartre contemporani, no tenien res a veure amb el Paral·lel. espectacles i artistes, de la vida social i Era poble i volia ser poble, per la política de l’època, de les ideologies i els seva gent, per les seves moviments socials, dels teatres populars, i pantomimes i els seus de la gent que al llarg dels anys han viscut melodrames, per la seva retòrica aquesta zona de la ciutat. de míting, per la seva música de raval, pel seu argot i per la seva Es considera que la recuperació de la prostitució caminadora. Anava una memòria ha de ser un element clau del mica brut, i tenia un cert orgull de projecte cultural de l’Arnau, però que no és classe d’anar una mica brut. Al necessari que el seu paper sigui matí passaven els carros del moll, i al vespre se’n tornaven, i aquella predominant a la resta. Ans al contrari, pols gris que aixecaven els carros i l’objectiu és aconseguir que les activitats el negre del carbó del port relatives a la recuperació de la memòria formaven els colors del Paral·lel, esdevinguin un element transversal que colors de vaixell de guerra, perquè s’interrelacioni i/o es desenvolupi tant des ell era un vaixell de guerra”20. de l’àmbit de les arts escèniques com des de la comunitat. En aquest sentit, es fa palesa la voluntat que l’Arnau recuperi l’essència d’aquests teatres Així, es proposa la creació d’un Centre populars, en un context en que l’oferta d’Interpretació del Paral·lel que ha d’actuar 20 Cabañas Guevara, Luis (pseudònim de Rafael Moragas i Màrius Aguilar), Biografía del Paralelo, Memphis, Barcelona 1945, pp. 90-91 PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 17 com l’epicentre de la recuperació de les memòria ha de prendre en consideració a la memòries que s’han anat esmentant. Aquest comunitat a través de dues vessants. Per un centre serà l’encarregat de portar a terme costat, es planteja l’objectiu de que la tasques de recerca sobre memòria històrica, recuperació de la memòria/es la facin el però també d’impulsar activitats que veïnat, les entitats i la diversitat d’agents del permetin vincular aquest àmbit amb les arts territori, ja sigui a través de l’aportació de escèniques i amb el territori. En aquest material tangible i intangible sobre el teatre sentit, es considera adient establir una sèrie Arnau, el Paral·lel i la vida als barris del Raval, de relacions de col·laboració amb el Museu Sant Antoni i Poble Sec; com a través del de les Arts Escèniques, per al desenvolupament de les arts escèniques i desenvolupament de les activitats, altres activitats al territori que incideixin programes i projectes relacionats amb la sobre la recuperació d’aquestes memòries. recuperació d’aquestes memòries. Així Podem concloure, doncs, en primer lloc, que doncs, es tracta d’un espai que ha de vetllar una de les idees força durant el procés ha per mantenir viva totes aquestes memòries, estat que l’Arnau es pogués distingir de la però també, analitzar el passat per resta de teatres de la zona, basant aquest comprendre millor el present, per tant, ha de tret diferenciador en el treball de poder reflectir totes aquelles situacions i/o recuperació de la memòria. problemàtiques que es desenvolupen al seu entorn territorial. En segon lloc, que no parlem d’una única memòria, sinó que parlem de diverses D’una banda, en relació a la recuperació de memòries: la del propi teatre Arnau, la dels les memòries a través deles arts escèniques espectacles i artistes del Paral·lel, la de la es proposa la realització d’activitats, tant de vida social i política dels barris que envolten producció com d’exhibició, que des de l’Arnau, la dels moviments socials de la diferents tipus d’arts escèniques,interpretin Barcelona de primera meitat del segle XX, la o reinterpretin els espectacles propis de dels teatres populars i la seva relació amb el principis del segle XX al Paral·lel, portar a veïnat, i la de totes aquelles persones que escena l’ambient dels teatres populars i dels conformen la població d’aquests barris en moviments socials de l’època, produir i l’actualitat i les diferents relacions que exhibir obres que desenvolupin les mantenen amb l’entorn. memòries dels nouvinguts, etc. En definitiva, es tracta de recuperar totes les memòries i I en tercer lloc, que el Centre d’Interpretació treballar-les també a través de les arts del Paral·lel ha de ser el catalitzador del escèniques, tot buscant diferents fórmules conjunt d’activitats i actuacions sobre que no facin de l’àmbit de memòria un memòria buscant, d’una banda, defugir de la element estàtic o museístic. Aquesta però, creació d’un espai purament museístic, i no serà la única orientació de les arts d’altra banda, desenvolupar fórmules per escèniques que s’hi desenvolupin, però sí treballar la recuperació d’aquestes serà una de les orientacions que permetrà memòries en relació amb les arts una diferenciació de la resta de teatres de la escèniques i amb el conjunt de la zona. comunitat. D’altra banda, en relació amb el territori i la comunitat, es considera que l’àmbit de PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 18 El Territori i el teixit comunitari nouvinguda molt destacats, per la qual cosa es concep com a imprescindible que el Un altre dels aspectes distintius del projecte projecte cultural de l’Arnau es configuri com cultural de l’Arnau és la voluntat de ser un un pol d’atracció d’aquests veïns/es i que els projecte amb un enfocament social, insti no només a participar, sinó a fer-se seu comunitari i intercultural, la voluntat de el projecte de l’Arnau. Aquesta participació vincular el territori i els diferents agents es pot produir a través de diferents fórmules, d’aquest amb el projecte. En aquest sentit, ja sigui a partir de la producció de les seves ha anat prenent força en el procés arts escèniques, a partir de la contribució a participatiu la idea que l’Arnau ha de ser un la recuperació de la memòria d’aquestes projecte comunitari. persones, etc. Un element important a destacar és que cal prestar especial atenció Així, es concep el projecte cultural de l’Arnau al fet que hi ha tot un gruix de persones com una via no només de relació o vinculació nouvingudes que no estan organitzats com a amb el territori, sinó més aviat, com un col·lectius i, per tant, cal plantejar que a projecte en què la comunitat hi ha de ser l’hora de generar el vincle amb el projecte de present en totes les seves vessants. Sota l’Arnau serà necessari fer-ho tenint en aquesta reflexió, es destaca que la comunitat compte aquesta perspectiva. En definitiva, no s’ha d’entendre únicament com a públic cal desenvolupar tot un conjunt potencial de l’Arnau, sinó com a part activa, d’estratègies, eines, mesures, que permetin integrant, i decisòria d’aquest. En aquest que tothom pugui tenir espai a l’Arnau i sentit, és important destacar que es tracta, pugui sentir que forma part del projecte. en definitiva, d’una qüestió de reivindicació de drets: de participació, de cohesió, En segon lloc, es considera que l’Arnau amb d’igualtat d’oportunitats, d’accés a la la seva activitat ha de ser capaç de cultura, etc. i de la visió que l’Arnau no s’ha dinamitzar la zona en la que es troba. En de relacionar amb el territori, sinó que ha de aquest sentit, el grup impulsor exposa que la ser territori, i que és la comunitat qui ha de gentrificació i el turisme són una de les fer l’Arnau, és a dir, el territori ha de ser amenaces més importants, pel que esdevé capaç de construir aquest equipament necessari que el projecte de l’Arnau tingui la cultural. capacitat de lligar els diferents actors veïnals, i el teixit cultural i social dels barris. En aquest sentit, es considera que per tal que l’Arnau es configuri com un projecte En tercer lloc, i en relació amb la voluntat comunitari, és necessari que una sèrie que l’Arnau sigui un pol de dinamització del d’elements siguin trets identitaris del territori, l’Arnau també ha de ser capaç de projecte. donar resposta a les necessitats dels agents del territori (entitats, veïnat i ciutadania en En primer lloc, cal que l’Arnau esdevingui un general). espai participatiu, de trobada, que estigui en diàleg permanent amb el seu entorn i no d’esquenes al barri/s. Per a que això sigui possible, cal que es prengui en consideració el fet que els barris que es troben al voltant de l’Arnau presenten uns índexs de població PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 19 Entre les necessitats d’aquest agents  Ha de ser inclusiu també a nivell de destaquen: programació, tot configurant un model diferent al de la resta  La manca d’espais per a la d’espectacles del Paral·lel, amb realització de diferents activitats l’objectiu d’aconseguir que sigui que afecta principalment a les significatiu també per a un públic entitats dels barris que es troben al que actualment no acudeix a voltant de l’Arnau (El Raval, Poble aquests espectacles. En aquest Sec i Sant Antoni). Actualment sentit, es considera que la moltes entitats es veuen obligades a programació també ha de tenir en llogar espais, sovint amb costos molt compte la diversitat cultural del elevats, el que suposa un greu territori, i que és cabdal que la problema per a aquestes. comunitat també pugui programar.    La manca de reconeixement,  També cal imaginar fórmules per tal visualització, difusió, sobre la tasca que el preu no sigui un element que fan diversos col·lectius en d’exclusió. En aquest sentit, relació a la cultura de base. En s’exposa la necessitat de trencar la aquest sentit, es considera que frontera del tiquet o entrada l’Arnau podria esdevenir l’espai des mitjançant algun tipus de moneda del que s’impulsés la visualització social o banc del temps, de forma dels projectes d’aquests col·lectius. que sigui possible trobar retribucions diverses en honoraris.  La necessitat de treball en xarxa per part de diferents actors i col·lectius En cinquè lloc, i com ja hem esmentat un vinculats a l’àmbit artístic i altre dels elements distintius del projecte comunitari. De nou, l’Arnau podria cultural de l’Arnau és la concepció de la ser el catalitzador del treball comunitat no únicament com a públic transversal entre aquests actors. potencial, sinó com a part activa i participant en la definició de la programació d’activitats i actuacions; en els processos de creació i En quart lloc, un dels elements que s’han exhibició artística, contemplant totes les considerat clau en aquest àmbit ha estat vessants del teatre comunitari; i inclús marcar com a objectiu que el Teatre Arnau aprofitant l’Arnau com a espai de formació. sigui accessible. L’accessibilitat, doncs, es En sisè lloc, es proposa la creació d’un espai configura com un dels principis que han de de bar/ateneu que actuï com a porta regir l’activitat de l’Arnau, i ha de ser entesa d’entrada de la comunitat a l’Arnau. Aquest en totes les accepcions del terme: espai, a banda d’actuar com a punt de  L’Arnau ha de ser accessible per a trobada del veïnat, dels i les usuàries de totes aquelles persones amb l’espai, del públic, etc. també podria tenir un diversitat funcional (discapacitats component de recuperació de la memòria, sensorials, de mobilitat, etc.) en tant que es podria definir l’espai amb un  estil adequat a l’estètica de principis del PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 20 segle XX, en el que inclús es podrien El context territorial, a més, es caracteritza desenvolupar actuacions artístiques per una elevada activitat en arts escèniques diverses, com per exemple actuacions de molt diversa, que va des del grau amateur cabaret. fins al professional i formatiu. Aquesta activitat és una de les eines més destacades Il·lustració 7: Activitat amb els/les joves de Xamfrà d’aquests barris per a treballar la integració, el treball comunitari i el desenvolupament. Així doncs, les característiques del territori en aquest sentit, proporcionen una oportunitat per al projecte cultural de l’Arnau per poder esdevenir un pol d’atracció i d’impuls de projectes artístics amb elements de desenvolupament i transformació comunitària. Font: Xamfrà Centre de Música i Escena del Raval Il·lustració 6: Celebració nadalenca del Grup Interreligiós del Raval per homenatjar la dona com a transformadora social En setè lloc, es considera que un altre element característic ha de ser que l’Arnau pugui ser també el catalitzador de tots aquells projectes comunitaris que es desenvolupen, principalment al Raval, Sant Antoni i Poble Sec, però també a d’altres zones de la ciutat. En aquest sentit, i donat que una de les esferes que composen el projecte són les arts escèniques, es considera interessant generar un treball transversal amb tots aquells actors que estiguin desenvolupant projectes artístics Font: Fundació Tot Raval amb vessant comunitària. PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 21 Les arts escèniques En aquest sentit, es considera que el Les arts escèniques conformen la tercera de projecte cultural de l’Arnau ha de poder les tres esferes que configuren el projecte incloure quatre vessants: cultural del Teatre Arnau. En tant que Teatre, les arts escèniques configuraran  La creació: l’Arnau podria oferir suport l’activitat principal d’aquest. a la creació i recerca, espais d’assaig, L’objectiu central del projecte del Teatre produir o co-produir espectacles, Arnau quant a arts escèniques és el residències tècniques i laboratoris de desenvolupament d’una línia de nous formats (teatre polític, teatre programació diferent a la d’altres teatres de social, etc.). En aquest sentit, també es la ciutat, així com la investigació sobre la planteja la necessitat que els principis relació entre arts escèniques i comunitat, que guiïn l’activitat en la vessant de com poden créixer i trobar noves vies de creació siguin el respecte al procés i el desenvolupament mútues.21 En aquest temps de la creació i a l’artesania sentit, el nou Arnau haurà de buscar noves d’aquesta.23 formes de cohesió social i de funcionament  diferents a les que es donen a altres teatres.  L’exhibició: tant d’espectacles creats a l’Arnau, com d’altres espectacles ja A continuació veurem com els trets siguin de companyies petites o definitoris de l’esfera d’arts escèniques es alternatives, grups professionals o de centren en la voluntat de generar una projectes artístics comunitaris. En programació arriscada, un centre de creació aquest sentit, de nou, es planteja que “possibilitador” que creï les circumstàncies els principis que han de guiar la vessant necessàries i adequades perquè allò que d’exhibició siguin la priorització de encara no existeix pugui esdevenir. Un espai companyies petites i amb recursos obert on fer possible el desenvolupament de limitats, apostar per propostes les obres i recerques dels creadors. Un espai arriscades així com totes aquelles que esdevingui dins el Paral·lel relatives a la representació de les indispensable punt de trobada entre memòries i a l’imaginari col·lectiu comunitat i arts escèniques. Un lloc únic i de entorn el Paral·lel.24 referència en propostes i diàleg.22  L’Arnau ha de tenir un espai escènic  Un banc de recursos, tant tangibles multidisplicinar en que es puguin crear i (escenografies, vestuari, atrezzo, exhibir obres de diferents disciplines: materials, etc.) com intangibles música, dansa, teatre, circ, òpera, (coneixements artístics, de gestió, de transformisme, prestidigitació, i varietats. programació, idees, impressions, vivències, etc.).  21 Document presentat a la sessió sobre Arts 22 Ídem. escèniques pel Col·lectiu de Companyies 23 Ídem. Independents de Teatre de Catalunya, el 24 Ídem. 30/11/2016 PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 22  La formació en l’àmbit de les diferents creatiu d’espectacles generats des de la arts escèniques, ja sigui en el comunitat o per part d’equips professionals; desenvolupament de cursos per a com a coneixedors/es del procés creatiu professionals i no professionals, en la (visites a assajos tancats o oberts); com a creació d’espais d’entrenament actoral, a mostra, és a dir, com a espectadors/es; o través de la generació d’espais de com a agent de feedback exercint de pràctiques per a escoles vinculades a les contrapart a allò que han vist.26 arts escèniques. En aquest sentit, entre En fer referència a la comunitat com a part els principis que han de guiar aquesta participant, no ens referim únicament a que vessant, destaquen la voluntat d’acollir puguin ser usuaris/es de l’espai per crear una cursos de formació amb preus justos, que obra, assajar, exhibir o dur a terme activitats ajudin a apropar altres tipus de de formació, sinó que es considera que han llenguatges, formes de creació i gestió de ser participants també pel que fa a al diferents, i inclús apostar per formacions disseny de la programació (tant d’exhibició a preus populars o per contraprestació com de les línies de creació). En aquest amb altres serveis ( per exemple sentit, es planteja que el fet de no concebre compartir coneixements no la comunitat com a mers espectadors, sinó necessàriament vinculats a arts inclús com a creadors i artistes, és alhora una escèniques).25 via per democratitzar l’espai i convertir-lo en quelcom únic i diferent al Paral·lel. Amb l’objectiu de crear un projecte diferenciat de la resta de propostes que es En aquest sentit, es plantegen diferents donen al Paral·lel, es pretén una fórmules per a què la comunitat pugui aproximació totalment diferent a la decidir la programació: que la comunitat comunitat. En aquest sentit, i com ja s’ha sigui la decisora exclusiva, que es creïn grups anat comentant, no s’entén la ciutadania mixtes de veïns/es i l’equip artístic únicament com a públic potencial, és a dir, professional, o que aquest equip com a espectador/a o consumidor/a, sinó professional engegui mecanismes per 27 que s’apel·la a ella com a participant. demanar l’opinió de la resta d’agents. La comunitat té un paper central a l’Arnau. Per altra banda, es plantegen altres fórmules L’Arnau ha de poder ser un espai per a grups de vinculació amb la comunitat com per professionals, però també, per a amateurs i exemple la creació d’espais de pràctiques diferents col·lectius que, a través de la per a persones que es volen professionalitzar dimensió comunitària, estiguin en diferents camps (tècnica teatral, gestió desenvolupant o vulguin desenvolupar cultural, comunicació, animació socio- projectes artístics. En aquest sentit, es cultural, integració i educació social...); concep que en l’àmbit de la creació la l’exhibició de tallers d’escoles de teatre, circ, comunitat pot tenir diferents nivells dansa i música; o l’acolliment a casa d’un equip artístic de fora de la ciutat.28d’implicació: com a participants en el procés 25 Document presentat a la sessió sobre Arts 26 Ídem escèniques pel Col·lectiu de Companyies 27 Ídem Independents de Teatre de Catalunya, el 28 Document presentat a la sessió sobre Arts 30/11/2016 escèniques pel Col·lectiu de Companyies PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 23 Donades les limitacions que pot suposar  L’enfocament social i comunitari a través l’espai disponible al nou Teatre Arnau, de projectes artístics. l’equilibri del pes que ha de tenir l’espai  La comunitat com a participant i part d’exhibició respecte l’espai de creació i decisòria i no únicament com a viceversa, no és un tema resolt. Tanmateix, espectadora. es concep que no es tracta d’elements  El disseny d’una programació accessible, excloents i que ambdues vessants han de atractiva per al conjunt de la comunitat tenir lloc al projecte cultural més enllà de les (amb un èmfasi especial en el col·lectiu disponibilitats que ofereixi l’espai.És a dir, e de joves), multicultural i arriscada. si bé l’espai físic disponible pot forçar a que només alguna d’aquestes funcions estiguin  La garantia d’unes relacions laborals recollides al Teatre Arnau, el projecte dignes per a totes les persones que hi cultural va més enllà de l’espai físic i no es treballin (i en concret allunyar-se del pot veure limitat per aquest. Així s’entén que paradigma del taquillatge 50%). En aquelles funcions que no puguin tenir aquest sentit, es busca defugir la idea que cabuda al teatre, caldrà dotar-les d’un espai la feina que desenvolupen els i les artistes físic diferent, però no han de quedar fora del ha d’estar lligada a les lleis de l’oferta i la projecte cultural del Teatre Arnau. En aquest demanda i que aquestes lleis del mercat sentit, es proposa la deslocalització d’alguns fan negociable el sou d’aquests/es30. d’aquests elements però sempre sota la marca del Teatre Arnau, per exemple a  La dignificació dels processos creatius i través del treball en xarxa amb altres d’investigació més enllà de la possible equipaments. Així, es considera retribució econòmica de l’exhibició de indispensable establir col·laboracions amb l’espectacle. Per a això, es considera d’altres espais escènics, amb espais que no necessari buscar les fórmules que són escènics i també al carrer, amb la permetin fer sostenibles, per als/les possible programació de la Plaça Raquel artistes, els processos creatius i d’assaig i Meller així com d’altres espais exteriors dels que l’exhibició estigui vinculada al 100% tres barris.29 de taquillatge o al pagament del caixet. 31 Per altra banda, i sota el mateix objectiu de  L’aposta per les propostes arriscades, crear un projecte cultural diferenciat, també garantint la llibertat artística de la és rellevant la idea que el projecte cultural investigació i la creació, defugint els de l’Arnau ha de defugir dels models elements fiscalitzadors, vinculant consumistes de les industries culturals. aquestes propostes a les necessitats i ganes de la comunitat més que no pas al Per aconseguir aquest objectiu, cal que el rendiment econòmic i posant el focus en projecte cultural de l’Arnau tingui en compte el com es programa més que no el què es diferents elements: programa32.  Independents de Teatre de Catalunya, el 32 Document presentat a la sessió sobre Arts 30/11/2016 escèniques pel Col·lectiu de Companyies 29 ídem Independents de Teatre de Catalunya, el 30 Ídem 30/11/2016 31 Ídem. PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 24  La idea del Retorn Social i/o al projecte: objectius cabdals d’aquesta esfera, però es considera que cal treballar per a què alhora també esdevé un tret clarament l’activitat de l’Arnau, i en aquest cas en identitari i diferenciador del Teatre Arnau. l’esfera de les arts escèniques, generi un Aquesta dimensió comunitària en l’àmbit de retorn social o a la comunitat. És a dir, les arts escèniques, permet el aquesta activitat ha de revertir una desenvolupament d’estratègies transversals incidència real de l’acció cultural en la d’integració, així com el diàleg amb la millora de la qualitat de vida de les comunitat i la generació d’espais de persones, en beneficis per a la convivència, que possibiliten la comunitat, en una major cohesió social, transformació social i la dinamització de en una societat més sostenible, l’entorn. equitativa, entre altres beneficis socials. Pel que fa al retorn al projecte del Així, la finalitat del desenvolupament de les Teatre Arnau de forma més específica, arts escèniques també des d’aquesta es considera que els processos creatius perspectiva, és la transformació. Que la han d’estar vinculats a les dinàmiques comunitat participi d’aquesta esfera del del projecte, de forma que les projecte cultural de l’Arnau passant companyies o equips que passin pel d’espectadora a creadora, i a part decisòria, Teatre, hauran d’oferir un retorn de és en si mateix un procés de transformació. vinculació amb el projecte i, per tant, amb la comunitat. Aquest retorn no s’ha d’entendre a nivell econòmic, sinó que es podrà dialogar, consensuar i pactar en cada cas i podrà tenir diferents formats (torns a la barra del bar, exposicions, formacions, etc.). Així, el que fa singular el projecte cultural de l’Arnau en l’àmbit de les arts escèniques, no és únicament el fet que les arts que s’hi representin siguin diferents, sinó que en concordança amb l’esfera de memòria històrica i de comunitat conformen un enfocament diferent al que es produeix a tota la zona del Paral·lel. En aquest sentit, les arts escèniques s’entenen com a fórmula per treballar la memòria des d’una vessant més dinàmica i innovadora, però també com a mitjà d’intervenció comunitària i d’impuls de la cohesió social al territori. És important fer un especial incís en aquest aspecte, en tant que es tracta d’un dels PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 25 Principis del Teatre Arnau  Transformació social: un projecte amb enfocament comunitari ha de ser capaç Tal i com hem vist, les estratègies d’actuació d’esdevenir una eina al servei de la del projecte cultural són un dels aspectes comunitat que l’envolta per transformar clau d’aquest, així com un dels elements l’entorn que habita. És a dir, ha de generar identitaris i diferenciadors. consciència i acció col·lectiva, buscar la generació d’impactes positius en l’entorn i En aquest sentit, és important destacar que la seva dinamització. l’activitat de l’Arnau estarà marcada per una  Equitat: reconèixer la diversitat i treballar sèrie de visions i principis que definiran el per l’eliminació de les situacions i processos desenvolupament de les diferents discriminatoris que es puguin produir en les actuacions, projectes, programes, activitats, accions de l’Arnau. etc. Entre aquests principis, destaquen els  següents:  Treball en xarxa: generar espais de coneixement, visibilització, difusió, itreball  Transparència: L’Arnau haurà de vetllar per conjunt, col·laboratiu i coordinat entre els una gestió i uns mecanismes de presa de diferents agents socials, professionals, i institucionals que formin part del projecte o decisions transparents, oberts i accessibles que s’hi relacionin. per a qualsevol persona. Així doncs, cal que la informació relativa al projecte sigui  Compromís amb l’entorn: vetllar per a què accessible i també avaluable. I per a això, és el projecte tingui un enfocament fonamental que els aspectes comunicatius i comunitari que reverteixi en impactes els fluxos d’informació siguin els adequats. positius per a l’entorn, que impliqui a la  comunitat i la faci partícip i part decisòria.  Participació: Garantir la capacitat  d’incidència i decisió dels diferents actors  Treball digne: vetllar per la generació de implicats en el desenvolupament del relacions laborals dignes, tant en la gestió de projecte cultural ja sigui personal tècnic, l’equipament, com en aquelles activitats que artistes, entitats, veïns, etc. Per aconseguir- s’hi desenvolupin en el marc de l’Arnau des ho caldrà establir els mecanismes de gestió de l’àmbit professional. i de presa de decisions que garanteixin la  participació de tots aquests agents.  Corresponsabilitat: la diversitat d’usos i  usuaris de l’Arnau fan necessari impulsar,  Horitzontalitat: vetllar per una gestió en la mesura del possible, els espais col·laborativa a través de criteris compartits i polivalents.  consensuats i guiada per una comunitat En aquest sentit, cal apostar per arrelada al territori. l’establiment d’un marc compartit i de  corresponsabilitat que reguli l’ús de les  Accessibilitat: vetllar per la generació d’un instal·lacions. espai accessible tant per a aquelles  persones amb diversitat funcional, com a  Retorn a la comunitat: un altre dels criteris nivell de preus i programació. A més, quan o valors a tenir en compte és el retorn cap parlem d’accessibilitat també fem referència a la permeabilitat a la el projecte i el retorn a la comunitat. Es incorporació de qualsevol membre de la tracta de generar una vinculació al projecte comunitat en les estructures de gestió i de tots aquells actors que facin algun tipus presa de decisions. d’ús del Teatre, sense necessitat de que es tracti d’un retorn econòmic, sinó més aviat en clau de bé comú i reciprocitat. PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 26 Objectius A continuació es detallen el conjunt d’objectius generals i específics que han de regir el desenvolupament del projecte cultural de l’Arnau. Objectius generals  Impulsar la recuperació de la  Promoure els drets culturals i fer de memòria/es vinculades a la trajectòria, l’Arnau un espai i un projecte accessible història i l’entorn territorial i comunitari basat en el dret a la ciutat i el dret a la del Teatre Arnau cultura.  Construir nous models culturals, creant  Dissenyar una programació artística un projecte diferenciat i singular al arriscada i singular, tant des de l’àmbit Paral·lel des d’una òptica comunitària, professional com des del vessant més no mercantilista i compromesa comunitari. És important copsar que es socialment. tracta d’un projecte arriscat tant des de la vessant artística, com des de la vessant  Dotar el projecte d’un enfocament social o comunitària en tant que es pretén social, comunitari i intercultural en el un model de participació diferent que que el territori i la comunitat siguin els també presenta aquest caràcter arriscat. màxims protagonistes i decisors del projecte cultural.  Construir nous models que responguin als trets diferenciadors de l’Arnau. Aquest  Fomentar la participació ciutadana i els projecte és, també, una oportunitat per vincles entre entitats i persones, creant repensar un model d’equipament de la xarxa i cohesió als barris. ciutat.  Generar espais de convivència en la diversitat cultural, generacional i socioeconòmica.  PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 27 Objectius específics Esfera A) Impulsar la recuperació de les memòries del Teatre Arnau, del "Memòria" Paral·lel, de la vida social i política de principis del segle XX, dels artistes i personatges rellevants, i de les persones nouvingudes del barris. B) Crear un Centre d’Interpretació del Paral·lel que sigui l’impulsor de la recerca sobre memòria històrica i el catalitzador del conjunt d’activitats i actuacions que es desenvolupen en torn aquest àmbit. C) Fer de la recuperació de la memòria un element transversal vinculat amb el desenvolupament de les arts escèniques i amb el territori implicant el conjunt de la comunitat. D) Defugir de la creació d’un espai purament museístic i vetllar per la recerca de fórmules alternatives per treballar la recuperació de la memòria, amb la finalitat d’apropar la comunitat, fer accessible el coneixement relatiu a les memòries, i desenvolupar actuacions i activitats atractives per als diferents actors del territori. E) Vetllar perquè la comunitat no tingui un paper exclusiu de públic potencial, sinó impulsar que la recuperació de la memòria es faci des de la comunitat F) Impulsar el desenvolupament de convenis amb altres institucions per a la realització de cessions temporals de materials sobre memòria històrica, popular, etc. PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 28 Esfera A) Desenvolupar un enfocament social, comunitari i intercultural tant en "Comunitat" la definició de la programació, com en les diferents actuacions i activitats, així com en el funcionament i gestió del projecte cultural. B) Vincular al conjunt d'agents del territori i desenvolupar la seva activitat prenent en consideració les característiques d'aquest (per exemple és imprescindible tenir en compte l'elevat percentatge de persones nouvingudes). C) Generar dinàmiques que contribueixin a la dinamització del territori. D) Donar resposta a les necessitats dels diferents agents del territori (espais, reconeixement i visualització i foment del treball transversal). F) Facilitar l'accessibilitat a l'Arnau tant des de la perspectiva de la diversitat funcional, com de la programació, com dels preus. G) Garantir el paper de la comunitat en la definició de la programació d’activitats i actuacions; així com la seva participació en els processos de creació i d'exhibició artística, contemplant totes les vessants del teatre comunitari; i inclús aprofitant l’Arnau com a espai de formació. H) Crear un espai de bar/ateneu, i dinamitzar-lo per a què actuï com a porta d’entrada de la comunitat a l’Arnau. I) Desenvolupar estratègies per a què l'Arnau actuï com a catalitzador de tots aquells projectes comunitaris que es desenvolupen al territori. J) Esdevenir un pol d’atracció i d’impuls de projectes artístics amb elements de desenvolupament i transformació comunitària, aprofitant l'elevada activitat en arts escèniques al territori PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 29 Esfera "Arts A) Configurar un espai escènic multidisciplinar, que incorpori diferents escèniques" disciplines artístiques com ara, el circ, la dansa, el teatre, la prestidigitació, la música, entre altres. B) Desenvolupar l'activitat en arts escèniques en quatre vessants: la creació, l'exhibició, la formació i el banc de recursos tangibles i intangibles. C) Concebre la comunitat com a participant i no com a consumidora/espectadora. D) Impulsar projectes artístics amb enfocament social i comunitari F) Dissenyar una programació accessible, atractiva, multicultural i arriscada. G) Garantir unes relacions laborals dignes H) Desenvolupar un model d'arts escèniques i una programació diferenciable de la resta de l'oferta del Paral·lel. I) Utilitzar les arts escèniques com a fòrmula per a treballar la memòria des d'una vessant més dinàmica i innovadora. J) Utilitzar les arts escèniques com a mitjà d'intervenció comunitària i d'impuls de la cohesió social. K) Facilitar la producció i l'exhibició artística, al marge de les lògiques mercantilistes on, per tant, no primi el rendiment econòmic o el benefici. L) Garantir la recerca en els processos de creació PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 30 Localització d’una estructura de gestió comunitària amb assembles generals de membres interbarris, Tot i que l’espai físic central serà el futur periòdiques (trimestrals o semestrals), Teatre Arnau, cal distingir l’espai físic del inclusives, mixtes (personal tècnic, artistes, projecte cultural. En aquest sentit, si bé ciutadania, etc.), i dinamitzades, que seran l’objectiu és encabir bona part de l’activitat les encarregades de decidir i dissenyar les en el Teatre, també es planteja la possibilitat línies estratègiques de l’Arnau, amb de deslocalitzar algunes funcions o comissions de treball específiques rotatòries activitats a altres espais o equipaments de i un grup motor que serà l’encarregat de la ciutat, sempre sota la marca del projecte dinamitzar-ho amb personal alliberat. cultural del Teatre Arnau. És a dir, un dels Per altra banda, es considera que la direcció objectius és que les limitacions físiques de del projecte cultural i comunitari de l’Arnau l’espai no reverteixin en limitacions o ha de ser mixta, de forma que no hi hagi un renúncies d’aspectes cabdals del projecte àrea amb més poder de decisió que altres. cultural. A través d’aquesta estructura organitzativa A més, és important destacar que, donat que col·lectiva, es gestionaran els diferents l’espai físic de l’Arnau requereix d’un termini aspectes del funcionament del Teatre de temps considerable fins a què pugui Arnau, es rendiran comptes, s’avaluaran els entrar en funcionament, es proposa la idea resultats i s’impulsarà l’activitat dins el que el projecte cultural de l’Arnau comenci a projecte cultural. desenvolupar-se i iniciar la seva activitat de forma anticipada a la finalització de l’espai. A més, es planteja un model basat en l’economia social en el que l’objectiu central Aquest funcionament inicial es és la comunitat. Des d’aquesta òptica, la desenvoluparà en el que s’ha anomenat com gestió comunitària s’entén com una eina de “Arnau Itinerant” que es recull de forma transformació i d’empoderament de les específica més endavant. comunitats33, en tant que es col·loca en el centre el benestar de les persones i no el benefici, i també de transformació del model de gestió de la institució Arnau. Alhora, es considera que els processos que es desenvolupin han de revertir en la millora de Model de gestió la comunitat i en la progressiva socialització Per últim, pel que fa als aspectes relatius a del projecte. la gestió, s’opta per un model de gestió En aquest sentit, es considera que aquest obert i transparent basat en el model model de gestió ha de tenir en comptes tres assembleari. vessants, la economia social i solidària en Per tal d’assegurar que la comunitat tant que economia de proximitat; l’economia desenvolupa el paper que li correspon en de la pròpia cultura; i les economies de la aquest projecte, es proposa la definició cura (entesa en el nivell de la organització 33 Font, J. et altri (2015) “La gestió comunitària http://www.nativa.cat/2015/03/la-gestio- dins l’economia social i solidària ” Consultat per comunitaria-dins-leconomia-social-i-solidaria/ última vegada el 08/02/2017, a PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 31 interna que ha de permetre que tothom necessitat que aquest finançament no pugui implicar-se de la forma que consideri sobrepassi el 50% del pressupost del Teatre adient. Arnau, de forma que el 50% restant correspongui a fons propis derivats de En aquest punt és convenient assenyalar que l’activitat d’aquest. Cal tenir en compte, no es tracta d’un projecte amb visió però, que aquest és un objectiu a llarg comunitària, sinó que el projecte és termini i no pas immediat, i que és comunitat. En aquest sentit, l’esquema imprescindible una inversió inicial molt més següent ens mostra com la comunitat és elevada per tal que el projecte es pugui decisòria però des de diferents escales: desenvolupar. Usuaris/es Grup s de treball: caràcter deliberatiu C omissions: caràcter executiu (amb personal a lliberat) Així, caldrà explorar els diversos itineraris de Tanmateix, és necessari apuntar que la participació, de forma que aquesta definició més exacta del model de gestió estructura sigui porosa i que tothom pugui resta pendent de sessions específiques de trobar el recorregut adient per a implicar-se. treball per a la seva concreció. Quant als recursos humans cal destacar que per tal que l’activitat de l’Arnau i l’acompliment dels objectius marcats sigui el més efectiva i eficient possible, caldrà dotar l’Arnau d’un equip tècnic professional, que estarà supeditat als òrgans de presa de decisió de caràcter comunitari. El treball del personal alliberat (remunerat) es coordinarà i conjugarà amb el treball de les entitats, col·lectius i comunitat, de caràcter voluntari. Quant al recursos econòmics, si bé es considera cabdal la importància del suport a la cultura de base a través del finançament públic, també es planteja la PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 32 L’Arnau Itinerant concretarà en l’inici de l’activitat d’aquest projecte deslocalitzada de l’espai físic del Teatre. Així, tot i que l’espai arribarà més tard, el projecte cultural ja s’haurà pogut Al llarg del procés participatiu, el grup començar a desenvolupar. En aquest sentit, impulsor ha emfatitzat la idea de distingir és important destacar que l’Arnau Itinerant entre el projecte cultural del Teatre Arnau i s’ha d’entendre com el pas del procés l’espai físic d’aquest com a dos components participatiu cap a la professionalització, i per relacionats però, en certa mesura, tant, és imprescindible tant una aposta independents. política per aquest com un pressupost que el Donat que l’espai físic requereix d’un termini possibiliti. Així, cal que l’Ajuntament es de temps, encara indeterminat, per tal de comprometi a realitzar un recolzament poder estar en condicions òptimes per fer- econòmic i material, així com un ne ús i perquè pugui donar resposta a les acompanyament i reconeixement del funcions que es plantegen en aquest caràcter vinculant del l’Arnau Itinerant. projecte, es proposa que el projecte cultural Des del grup impulsor també es considera de l’Arnau comenci a prendre forma i a que donat que el projecte itinerant tindrà desenvolupar les seves primeres actuacions una durada aproximada d’entre dos i quatre en els propers mesos, abans de la finalització anys, aquest hauria de servir com a banc de de l’espai. proves i laboratori de creació que, alhora, En aquest sentit, és important destacar que, permetrà redefinir el projecte cultural del com ja s’ha comentat, l’espai no ha d’actuar Teatre Arnau en aquells aspectes en els que com un element limitador del projecte es detectin febleses i experimentar amb el cultural. Així, es proposa que es deslocalitzin model de gestió que es vol desenvolupar. En algunes activitats, funcions o elements aquest sentit, es concep que les actuacions i d’aquest projecte a altres espais en el cas activitats que es desenvolupin en els propers que fos necessari, però actuant sempre sota anys, sota la marca del Teatre Arnau, han de la marca Arnau. servir per anar dibuixant i perfilant de forma acurada els tipus d’activitats, així com la Aquesta idea del projecte cultural com a personalitat de l’espai. Així doncs, l’Arnau factor, en certa mesura, independent de Itinerant serà un banc de proves tant pel que l’espai físic, posa la base per al fa a les actuacions que s’hi portin a terme, desenvolupament del que, durant el procés com pel que fa a la forma en que aquestes es participatiu, s’ha anomenat “Arnau gestionin. Itinerant”. Tanmateix, cal copsar que l’Arnau Itinerant no és només producte del fet que En altres paraules, l’Arnau Itinerant, entès l’espai físic requereixi de més temps, sinó com a aquest banc de proves, ha de que cal entendre que l’Arnau Itinerant és el permetre trobar les fórmules i estratègies producte de la feina que ha realitzat el Grup més adients per treballar les tres esferes que Impulsor, i de la feina que es realitzarà per configuren el projecte cultural, així com construir el projecte definitiu. determinar el funcionament de l’Arnau. En aquest sentit, també és important fer èmfasi L’Arnau Itinerant haurà de ser la fase inicial en la idea que l’Arnau Itinerant és el trànsit del projecte cultural del Teatre Arnau que es amable del projecte cap a l’espai. És a dir, ha PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 33 de ser una condició indispensable que tot el Per tant, caldrà desenvolupar una estratègia contingut que es vagi generant amb l’Arnau de treball transversal amb aquests agents Itinerant arribi, en el seu moment, a encabir- amb diferents plans de participació. se en l’espai físic. D’aquesta manera, es En aquest sentit, des del grup impulsor es pretén evitar que l’Arnau Itinerant i el manifesta el fet que ja hi ha molts projectes projecte Arnau esdevinguin dos elements engegats al territori i que es poden vincular diferenciables o no vinculats. a la marca Arnau amb l’objectiu, d’una La metodologia d’aquest banc de proves que banda, de donar visibilitat a aquestes configurarà l’Arnau Itinerant serà la de propostes i mostrar el que ja existeix al recerca-acció. Aquesta metodologia es basa territori, i d’altra banda, començar a dotar en la idea d’aprendre fent. Sota aquesta idea de contingut l’Arnau Itinerant i impulsar el el treball realitzat es recondueix treball en xarxa. constantment, de forma que a partir del Finalment, és important destacar que al llarg desenvolupament del procés es van del procés participatiu ja es van definir adquirint eines i estratègies algunes actuacions i activitats concretes que d’implementació.34 ja es podrien començar a desenvolupar i Començar a desenvolupar actuacions que, per tant, són actuacions a curt termini, concretes a través de l’Arnau Itinerant mentre que les actuacions a mig i llarg esdevé una oportunitat no només per termini s’aniran definint durant l’evolució de generar un procés d’aprenentatge, sinó l’Arnau Itinerant. també, per crear estructura. A més, es  Projecte Mediateca al Raval: es tracta considera que durant aquestes primeres d’un projecte de Ravalnet, que té fases de desenvolupament del projecte l’objectiu de construir les memòries del cultural, serà necessari elaborar estratègies barri de forma col·lectiva i alimentar de comunicació molt significatives per tal l’arxiu de les memòries ciutadanes que aquest procés d’aprenentatge que publicant-les a Internet per fer-les esmentàvem no només sigui un procés de accessibles a tothom. El projecte de formació interna sinó, ans al contrari, que laMediateca podria participar també en sigui també un procés cap enfora amb una el projecte cultural de l’Arnau a través del implicació comunitària clara. recull d’històries de vida, experiències i Per altra banda, també es planteja que un records de veïns i veïnes sobre el Teatre possible punt de partida per a aquest Arnau Arnau a través d’entrevistes realitzades Itinerant seria la recerca i l’anàlisi dels pels participants de la Mediateca. Totes diferents projectes de caire comunitari i amb aquestes entrevistes es penjarien al web punts de trobada amb el projecte cultural de de la Mediateca en format obert per tal l’Arnau. Així, l’impuls al treball en xarxa amb que el recull que es vagi generant pugui els diferents agents que ja estan ser compartit amb altres iniciatives del desenvolupant aquest tipus de projectes al grup participatiu. territori, seria un dels primers passos a entomar en els inicis de l’Arnau Itinerant. 34 Ricart, M i Saurí, E. (2007). Processos creatius Transformadors. Ediciones el Serbal, Barcelona. PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 34  Àlbum de cromos: es proposa treballar la  Col·laborar amb les escoles – taller: tant història de l’Arnau i del Paral·lel amb les per al procés de escoles a través de l’elaboració d’un àlbum restauració/rehabilitació/construcció com de cromos que expliqui la història a través per al manteniment del futur Teatre Arnau. de les imatges dels cromos. Es tracta d’una  Creació d’una plataforma web: amb proposta similar al projecte de Retalls de l’objectiu de donar visibilitat i difondre el vida del Raval a les escoles del Raval.  projecte cultural de l’Arnau, però també  Pintada de persianes: es proposa, també, com espai de coordinació entre agents, i pintar persianes de comerços, locals, com a mètode de visualització i difusió dels pàrquings, etc. amb l’objectiu de crear una projectes que es desenvolupen al territori. galeria d’art al carrer tot realitzant  Generar un procés d’intervenció també a intervencions artístiques a les persianes de la Plaça Raquel Meller: Aquesta actuació, l’avinguda del Paral·lel amb motius tindria un doble objectiu, d’una banda, relacionats amb aquesta i amb el Teatre dotar aquest espai dels elements mínims Arnau. La intenció d’aquesta activitat és que permetin convertir la plaça en un vincular el projecte Arnau a tota la escenari més del Teatre facilitant comunitat: veïns/es, entitats, eix l’aproximació del territori a aquest, i d’altra comercial, equipaments culturals, i entitats banda, també reverteix en un procés de sòcio-educatives del territori. recuperació de la memòria d’aquest espai.  Projectes ocupacionals amb joves: desenvolupar projectes ocupacionals en Il·lustració 8: Pla d’Iniciació Professional d’El Teb relació als possibles perfils laborals vinculats a l’Arnau: tècnics/es de llums, tècnics/es de so, regidors/es d’escenari, gestors/es culturals, acomodadors/es de sala, escenògrafs/es, cambrers/es, etc. Font: El Teb. Associació per a joves.      PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 35 Bibliografia Albertí, X. [dir.], Molner, E. [dir.], Palà, M. [coo.], Puig, R. [coo.], Torrente, S. [diss.], Torres, Z. de [trad.] (2012) El Paral·lel, 1894-1939 Barcelona i l’espectacle de la modernitat, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i Direcció de Comunicació de la Diputació de Barcelona. Albertí, X. i Molner, E. (2012) “Per què no en sabíem res?” a El Paral·lel, 1894-1939 Barcelona i l’espectacle de la modernitat, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i Direcció de Comunicació de la Diputació de Barcelona. Pàg. 16. Cabañas Guevara, Luis (pseudònim de Rafael Moragas i Màrius Aguilar), Biografía del Paralelo, Memphis, Barcelona 1945, pp. 90-91 Costa, J. (2015) “El Paral·lel i el Paralelo”. Catxipanda, 2(1).Consultat per última vegada el 05/12/2016, a http://wpu.ir/yxt5b “El Paral·lel a la Guerra Civil (1936-1939)” Fundació El Molino, Consultat per última vegada el 05/12/2016 a http://www.fundacioelmolino.org/historia-del-paral%C2%B7lel/el-paral-lel-la- guerra-civil-1936-1939/. Font, J. et altri (2015) “La gestió comunitària dins l’economia social i solidària ” Consultat per última vegada el 08/02/2017, a http://www.nativa.cat/2015/03/la-gestio-comunitaria-dins- leconomia-social-i-solidaria/ Institut de Cultura de Barcelona (2006) Nous Accents 2006: Pla Estratègic de Cultura de Barcelona, Ajuntament de Barcelona. Consultat per última vegada el 03/01/2017, a http://www.bcn.cat/plaestrategicdecultura/pdf/Pla_Estrategic_CulturaBCN.pdf Pareja, E. et altri (2011) El dret a la ciutat, Institut de Drets Humans de Catalunya, Barcelona. Consultat per última vegada el 08/02/2017, a http://observatoridesc.org/sites/default/files/publicacio_2.pdf Ricart, M i Saurí, E. (2007). Processos creatius Transformadors. Ediciones el Serbal, Barcelona. Theros, X. (2012) “El Paral·lel de Barcelona” Consultat per última vegada el 05/12/2016, a http://forumcivic.cat/2012/10/29/xavier-theros-el-paral-lel-lavinguda-mes-poliedrica-i- popular-de-barcelona/ PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 36 Altres recursos:  Agència Catalana de Noticies. http://acn.cat/component/zoo/item/dia-mundial-del- teatre-joan-maria-gual-anna-lizaran-daniel-martinez-571501  Síndica de Greuges de Barcelona. http://www.sindicadegreugesbcn.cat/pdf/premsa/nota_2013636048431.pdf  Teatre Tantarantana: http://www.tantarantana.com/index.php/es/el-teatro-1  Sala Fènix: http://www.salafenix.com/  Jam Circus: https://www.facebook.com/jamcircusbcn/?ref=page_internal  Sala Barts: http://www.barts.cat/quienes-somos  Sala Hiroshima: http://www.hiroshima.cat/?page_id=38  Decidim Barcelona: https://decidim.barcelona/processes/teatre-arnau  Blog Alterconsumismo: http://blogs.elpais.com/alterconsumismo/2017/01/como-se- vive-la-gentrificacion.html  Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible: https://assembleabarris.wordpress.com/ PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 37 Annexos Annex 1. Assistents a la sessió específica de Memòria Ajuntament de Barcelona:  Laia Forné, Direcció de Democràcia Activa i Descentralització de la Regidoria de Participació i Districtes;  Orland Blasco, tècnic de la Direcció de Democràcia Activa i Descentralització de la Regidoria de Participació i Districtes Entitats i col·lectius:  Antoni Oller, Associació Talia Olymplia i plataforma Salvem l'Arnau  Enric H March, plataforma Salvem l’Arnau  Borja Lozano, Neus Molina i Andrea Corachán plataforma Recuperem l'Arnau  Laia Ricart, Col·lectiu de Companyies Independents de Teatre de Catalunya  Òscar Esteban, Fundació Tot Raval  Julio Álvarez, Teatre Tantarantana  Maria Casas, La Taula del Raval  Joan Tarrida, Fem Sant Antoni  Sergio Marcovich, La Virgen Despacho Cultural  Antoni Ramon, Observatori d’Espais Escènics  Eva Lázaro, associació de Joves TEB i Ravalnet  Ferran Aïsa, Ateneu Enciclopèdic Annex 2. Assistents a la sessió específica de Territori i Teixit Comunitari Ajuntament de Barcelona:  Laia Forné, Direcció de Democràcia Activa i Descentralització de la Regidoria de Participació i Districtes Entitats i col·lectius:  Antoni Oller, Associació Talia Olymplia i plataforma Salvem l'Arnau  Borja Lozano, Kyriaki Christofordi i Javier Rodrigo plataforma Recuperem l'Arnau  Laia Ricart i Carla Rovira, Col·lectiu de Companyies Independents de Teatre de Catalunya  Òscar Esteban, Fundació Tot Raval  Julio Álvarez, Teatre Tantarantana  Joan Tarrida, Fem Sant Antoni  Sergio Marcovich, La Virgen Despacho Cultural  Eva Lázaro, associació de Joves TEB i Ravalnet  Pablo Ornaque, museòleg  Anna Salgado, Centre Cultural Albareda  Ester Bonal, Centre d’escena i música Xamfrà PROJECTE CULTURAL I COMUNITARI DEL TEATRE ARNAU – Document en construcció | 38 Annex 3. Assistents a la sessió específica d’Arts Escèniques Ajuntament de Barcelona:  Laia Forné, Direcció de Democràcia Activa i Descentralització de la Regidoria de Participació i Districtes;  Maria José Arteaga, Consellera PSC districte de Ciutat Vella;  Carles Sala de l’ICUB. Entitats i col·lectius:  Antoni Oller, Associació Talia Olymplia i plataforma Salvem l'Arnau  Lusema Lovila?, Associació Talia Olymplia  Kyriaki Christofordi, Neus Molia i Sílvia Cortés plataforma Recuperem l'Arnau  Laia Ricart, Carla Rovira, Rocío Manzano, Roger Vidal i Sonia Espinosa, Col·lectiu de Companyies Independents de Teatre de Catalunya  Juan Pedro Diotaiuti, Fundació Tot Raval  Julio Álvarez, Teatre Tantarantana  Lídia, Cotxeres Borrell  Sergio Marcovich, La Virgen Despacho Cultural  Eva Lázaro, associació de Joves TEB i Ravalnet  Ester Bonal, Centre d’escena i música Xamfrà  Taula del Raval  Enric Mena, IPCC  Antoni Ramón, Observatori d’espais escènics  Júlia Gutiérrrez, Projecte XIC Art & Coop  Sílvia Capell i Unai Arrieta, APCC