Direcció de Democràcia Activa i Descentralització Diagnosi i estratègia de Democràcia Activa sobre els òrgans de participació dels districtes Diagnosi i estratègia de Democràcia Activa sobre els òrgans de participació dels districtes 1. Introducció ........................................................................................ 3 2. Diagnosi dels espais de participació dels districtes ............................ 4 2.1 Consells de Barri ................................................................................................... 4 2.1.1 Objectius i funcions ................................................................................................................ 5 2.1.2 Convocatòria i comunicació .................................................................................................... 5 2.1.3 Estructura i reglamentació ..................................................................................................... 6 2.1.4 Tipologia de participació......................................................................................................... 8 2.2 Òrgans sectorials de districte ................................................................................ 9 2.2.1 Objectius i funcions ................................................................................................................ 9 2.2.2 Convocatòria i comunicació .................................................................................................. 10 2.2.3 Estructura i reglamentació ................................................................................................... 10 2.2.4 Tipologia de participació....................................................................................................... 11 2.3 Consell ciutadà de districte i Audiència Pública .................................................... 12 3. Estratègies de futur per als espais de participació dels districtes ..... 13 3.1 Propostes per als Consells de Barri ...................................................................... 13 3.1.1 Objectius i funcions .............................................................................................................. 13 3.1.2 Convocatòria i comunicació .................................................................................................. 13 3.1.3 Estructura i reglamentació ................................................................................................... 15 3.1.4 Tipologia de participació....................................................................................................... 15 3.2 Propostes per als òrgans sectorials de districte .................................................... 17 3.2.1 Objectius i funcions .............................................................................................................. 17 3.2.2 Convocatòria i comunicació .................................................................................................. 17 3.2.3 Estructura i reglamentació ................................................................................................... 18 3.2.4 Tipologia de participació....................................................................................................... 18 3.3 Propostes per al Consell ciutadà de districte i l’Audiència Pública ......................... 19 4. Procés de debat sobre òrgans i descentralització a districtes ........... 20 5. Referències bibliogràfiques ............................................................. 21 1. Introducció La participació ciutadana sobre els afers públic en l’àmbit dels districtes de la ciutat de Barcelona es canalitza a partir de diferents òrgans de participació reglats i estables. Per al desenvolupament d’una anàlisi de la participació ciutadana a nivell de districtes, des de la Direcció de Democràcia Activa i Descentralització es va considerar oportú realitzar un desplegament als districtes dels i les Responsables de Democràcia Activa i iniciar la coordinació amb el territori. En aquest informe s’exposa una diagnosi dels espais de participació municipals al districte de caràcter territorial i de caràcter sectorial, una estratègia de futur per a optimitzar la participació dels diferents òrgans i un pla de treball a desenvolupar per la Direcció de Democràcia Activa i Descentralització amb l’objectiu de debatre i executar les diferents premisses de forma conjunta amb el territori. Aquesta diagnosi i estratègia parteix de les mesures incloses en el Reglament de Participació Ciutadana, aprovat el 6 d’octubre de 2017, sobre el funcionament dels Consells de Barri, i s’emmarca en el procés de reflexió de la participació als districtes que s’haurà d’abordar en el procés general de descentralització, funcionament i competències dels òrgans dels districtes. 2. Diagnosi dels espais de participació dels districtes 2.1 Consells de Barri Els Consells de Barri són uns òrgans creats a nivell de ciutat l’any 2009 amb l’objectiu d’elaborar un Pla de Futur per a cada barri amb la participació conjunta entre la ciutadania i les diverses associacions del barri. La creació de cada Consell implicava la constitució d’una Comissió de Seguiment del Consell que permetés fer el seguiment d’aquest Pla i dels acords presos. Amb aquest objectiu i aquesta funcionalitat, entre 2009 i 2011, els Consells van esdevenir un òrgan d’informació, deliberació i de posada en contacte formal entre govern i teixit associatiu. Entre 2011 i 2015 els Consells van anar adoptant unes dinàmiques similars al de les audiències públiques on el veïnat assistia a l’òrgan per tal de traslladar les problemàtiques i greuges que considerés a l’equip de govern, i aquest prenia nota per tal de solucionar-los. En quant al contingut, van deixar de tenir una visió estratègica de barri i els consells adopten un caràcter informatiu i el punt de precs i preguntes pren cada cop més protagonisme. A partir de 2015 els Consells de Barri han recuperat l’estructura formal dirigida a informar i debatre més enllà de recollir els greuges del veïnat. Aquest format permet a l’equip de govern informar de les noves mesures i plans que s’estan implementant, retre comptes de l’acció de govern i rebre feedback i opinió en relació a aquesta. En qualsevol cas es manté al final un punt destinat a torn obert de preguntes que permet canalitzar les demandes vinculades a greuges i problemàtiques. Tot i així, i a excepció dels Consells de Barri desenvolupats en el període d’elaboració del PAM, no s’hi ha desenvolupat de forma generalitzada un espai de debat i deliberació per grups que permetés posar en comú diverses perspectives, consensuar, o fins i tot, co-produir entre el veïnat les demandes o accions a desenvolupar pel govern. Amb l’aprovació del nou Reglament de Participació Ciutadana a l’article 60 defineix el Consell de Barri com “l’òrgan d’enfortiment comunitari i de participació política de la ciutadania en les qüestions que afecten el territori. [...] Tenen per finalitat ser canals de participació ciutadana en el desenvolupament de polítiques públiques de proximitat i convivència i afavorir la cohesió social i la millora de la qualitat.” Una consideració ajustada a la consideració dels Consells de Barri com l¡òrgan de participació més conegut i millor valorat per la ciutadania (Ajuntament de Barcelona, 2017). 2.1.1 Objectius i funcions » La lògica de funcionament de la majoria de Consells de Barri evidencia la necessitat d’una redefinició dels objectius i finalitats de l’òrgan en si i una explicitació dels objectius per a compartir-los amb la ciutadania. A més, hi manca una connexió formalitzada amb els òrgans de govern de districte. » Les funcions de la majoria de Consells de Barri consisteix en transmetre informació sobre l’acció de govern, rendició de comptes i oferir un torn obert de precs i preguntes a la ciutadania. El desenvolupament del Consell es produeix dins d’una lògica d’interlocució bidireccional entre Ajuntament i ciutadania (IGOP, 2015). » Manca un major aprofundiment en el debat i planificació de continguts per a la deliberació per part de la ciutadania en la gran majoria de Consells de Barri. Només en el cas dels Consells de Barri del districte de Ciutat Vella contemplen un punt a l’ordre del dia de forma estructural plantejat per a desenvolupar-hi deliberació mitjanant metodologies actives de debat. » Manca una major coordinació entre Consells de Barri i Consells sectorials. » Majoritàriament només hi ha una transmissió d’informació vinculada a projectes de barri d’iniciativa municipal (o d’altres administracions). 2.1.2 Convocatòria i comunicació » El nombre de convocatòries dels Consells de Barri varia entre els diferents districtes entre 2 i 4 vegades a l’any. El que suposa un total d’entre 9 i 26 a l’any per districte. Es convoquen generalment entre dilluns, dimarts, dimecres i dijous entre les 18 i 19h amb una previsió de mínim 2h de durada (que pot arribar fins a les 3h 30min excepcionalment). La convocatòria es realitza per part dels i les tècniques de barri per delegació de regidoria, idealment 15 dies abans. » La comunicació per a la convocatòria inclou l’ordre del dia amb els temes que es tractaran al Consell. Abarca diferents canals (cartells en carrers i equipaments, web del districte, butlletí, correu electrònic i xarxes socials) per facilitar l'assistència. Manca mitjans o mètodes específics per comunicar i promoure la participació “diversa”. » No hi ha un criteri unificat en la publicació de documentació d’interès juntament amb la convocatòria (p.e. correu a entitats o publicar al web). En alguns districtes s’adjunta a posteriori, però no és una acció generalitzada en la comunicació del retorn dels Consells de Barri. En qualsevol cas, cap districte facilita documentació prèviament al Consell per tal de facilitar la preparació per a la participació dels assistents. » El retorn de l’acta dels Consells de Barri és un dels elements més variable en funció del context o del contingut de l’ordre del dia. En alguns districtes es realitza una acta resumida dels acords que s’envia al veïnat assistent i es publica al web a mesura que està disponible. Tot i així, hi ha districtes que o no publiquen o no realitzen cap acta. D’altres, pengen el vídeo de retransmissió del Consell. En alguns casos, els motius de no penjar les actes o vídeos són limitacions tècniques del web o limitacions jurídiques en ser actes no aprovades. » Manca un criteri unificat sobre la llista de distribució de la comunicació prèvia i posterior dels Consells de Barri. En la majoria de Consells es realitza un Full d’assistència al Consell de Barri per a les interessades en rebre directament la convocatòria i una Graella seguiment de temes. No hi ha una fórmula unificada de gestió de les diverses demandes o problemàtiques plantejades per la ciutadania. Alguns districtes realitzen un seguiment formal mitjançant la Comissió de Seguiment del Consell, però en la majoria dels casos gestionen les demandes de forma interna més formal o informalment a partir de la Direcció de Serveis a les Persones i Territori. » El grau de participació en els diferents Consells de Barri de la ciutat és molt variable. On hi ha més pes relatiu de participació és en els barris de muntanya o els que tenen una major conflictivitat d’algun tema. És significatiu si hi ha alguna intervenció urbanística d’alt impacte pendent de realitzar. La mitjana de la ciutat és de 2,1 participants per cada mil habitants, localitzant-se casos extrems el Consell de barri de La Clota, en el districte d’Horta-Guinardó, amb 60 participants per cada mil habitants i, en el pol oposat, el Consell de barri que agrupa els barris del Clot i el Camp de l’Arpa, en el districte de Sant Martí, amb 0,7 participants per cada mil habitants1. 2.1.3 Estructura i reglamentació » El Consell de Barri s’estructura des d’una taula presidencial que compta amb el o la Regidoria del districte, Conseller de barri, Vicepresidència associativa/ciutadana, si n’hi ha, i depenent del Consell de Barri, amb Gerència de districte, Conselleria tècnica i/o altres tècniques municipals. Aquesta nombrosa composició de la taula pot generar confusió en les funcions dels diferents càrrecs polítics i tècnics, així com en la moderació dels debats del Consell. 1 Per a informació detallada dels coeficients de participació de tots els Consells de Barri de la ciutat consulta el document annex 1. Coeficients de participació dels Consells de Barri de Barcelona. » L’estructura de l’ordre del dia de la majoria de Consells de Barri de la ciutat és la següent: - Presentació del Consell de Barri: Regidor/a de Districte - Definició i retorn de les actuacions: Regidor/a de Districte, Conseller/a tècnic/a de Districte i/o Gerent de Districte - Presentació i debat dels temes: Regidor/a, Conseller/a tècnic/a, Gerent, Conseller/a de barri o altres persones convidades referents d’àrees de l’Ajuntament - Torn obert de paraules: modera Regidor/a, Conseller/a tècnic/a o vicepresidència. » Les atribucions de la figura de la vicepresidència associativa/ciutadana no estan definides i varien en funció de cada Consell de Barri. Es tracta d’una figura que en la Comissió de Seguiment té un rol de preparació, però en el Consell de barri genera confusió tant pel que fa al seu rol i actitud i acostuma a tenir un paper més simbòlic que operatiu. També existeix una indefinició sobre el mètode d’elecció, renovació i/o revocació. » Les funcions de la figura del tècnic/a de barri en el plenari del Consell de Barri ha esdevingut en aspectes de caire més logístics en detriment de la seva figura de tècnic municipal. A l’actualitat intervé en la preparació logística de l’acte, rep als assistents, i en alguns casos fa el seguiment dels temes i de l’acta, però no forma part de la taula de presidència, ni de la reunió preparatòria prèvia amb la part política, ni presenta cap punt, ni s’encarrega de la moderació o mediació de la participació a l’òrgan. » Cada Consell de Barri compta amb una Comissió de Seguiment que es reuneix idealment uns 15 dies abans del Consell. Generalment són convocades per la figura del tècnic/a de barri (per delegació de Regidoria), i és on es defineix l’ordre del dia del Consell de Barri. » Les funcions de la Comissió de Seguiment se centren en definir l’ordre del dia del Consell, tot i que per reglament també hauria d’esdevenir un espai de seguiment de temes del barri. La definició dels temes a incorporar generalment es realitza sobre la base de la proposta del govern, i les entitats membres validen i afegeixen punts a tractar. Es troben casos puntuals on la Comissió també fa seguiment de diversos temes d’afectació del barri inclosos en el PAM/PAD, així com comptar amb Grups de Treball temàtics propis. » La composició de la Comissió de Seguiment no està reglamentada. Aquesta situació genera, en determinades ocasions, controvèrsies o disfuncions en relació a la seva composició i, sobretot, en relació a la seva renovació, elecció i/o revocació. El grau d'implicació i dinamisme de cada Comissió de Seguiment és variable, si bé algunes compten amb persones amb certa trajectòria en el teixit veïnal, en d’altres no. 2.1.4 Tipologia de participació » En els Consells de Barri no hi ha una presentació homogènia que introdueixi l’òrgan, presenti les persones de la taula i aculli formalment a les persones que assisteixen per primera vegada a un Consell. » La participació de la ciutadania en els Consells de Barri, de forma generalitzada a nivell de ciutat, és activa dins els marcs del format actual. Una participació activa en la demanda d’informació i presentació de precs i preguntes sobre l’acció de govern. » La composició ciutadana de la majoria dels Consells de Barri de la ciutat es caracteritza principalment per un perfil majoritari de persones adultes i gent gran, autòctones i sovint vinculades al teixit associatiu del barri. Pel que fa a les intervencions són protagonitzades principalment per homes. En alguns consells la participació individual acaba orientant-se al voltant de temes particulars i d’interès individual. » En la majoria de Consells de Barri no s’apliquen protocols per a un desenvolupament inclusiu de la participació. En poques ocasions es desenvolupa una moderació activa per a promoure la pluralitat en les intervencions per part dels assistents, limitació de torns de paraula, de temps d’intervenció, de vetllar pel respecte a l’òrgan i a les persones en les intervencions, etc. » Existeixen casos puntuals de Consells de Barri amb una conflictivitat elevada que impedeix el desenvolupament adequat de l’òrgan. A més, al tractar-se d’un òrgan obert, en alguns casos assisteixen persones que, de forma involuntària, amb el seu comportament alteren l’ordre del dia i dificulten l’adequat funcionament i gestió del consell. 2.2 Òrgans sectorials de districte Els òrgans sectorials de participació de districtes són els espais formals municipals on debatre territorialment àmbits temàtics específics. El 8 de maig de 2012, el Consell de Ciutat, va emetre un Informe sobre la participació a la ciutat i la racionalització dels òrgans, en el que s’hi manifestava que sovint són òrgans amb un pes excessiu de les tasques informatives i amb una manca de visió integral de la participació que inclogui els processos, projectes i resultats, a més d’una coordinació horitzontal i vertical de qualitat. Els consells sectorials tenen com a funcions genèriques: - Recollir propostes, quan es demana una determinada actuació pública. - Plantejar modificacions o objeccions sobre alguna actuació pública ja elaborada. - Elaborar informes sobre projectes d’actuació o sobre actuacions ja desenvolupades. - Col·laborar en el desenvolupament d’alguna actuació (coproducció). Pel que fa a altres òrgans sectorials, derivats dels Consells sectorials existeixen taules i comissions de treball. Les atribucions d’aquestes taules o comissions de treball acostumen a desenvolupar productes en forma de diagnosis, plans o propostes que seran validades a posteriori pel Consell sectorial del que deriven. 2.2.1 Objectius i funcions » Els objectius i les funcions del conjunt dels òrgans sectorials de participació als districtes són difuses. Existeix una tendència a replicar òrgans sectorials de ciutat a l’àmbit de districte sense contemplar prèviament objectius i continguts concrets que haurà de treballar l’òrgan (IGOP, 2015). » No existeix un criteri homogeni d’aplicació a l’hora d’establir la tipologia d’òrgan: Consell, Taula, Comissió o Grup de treball2. La creació d’òrgans sectorials de participació als districtes parteix de la voluntat de replicar divisions competencials o departamentals administratives, i no d’un projecte o d’una problemàtic a resoldre (IGOP, 2015). Aquesta circumstància produeix que no acostumin a contemplar un pla de treball al darrera. » S’evidencia una manca de connexió formalitzada entre els òrgans de participació sectorials de districte i els òrgans de govern de districte i/o Consells de Barri. Tampoc existeix una connexió formal amb la majoria d’òrgans de participació sectorial a nivell de ciutat més enllà de la participació representativa d’alguns membres dels consells de districte als de ciutat. 2 Per a informació detallada dels òrgans sectorials de cada districte consultar el document Annex 2. Òrgans sectorials de districte de Barcelona. 2.2.2 Convocatòria i comunicació » El nombre de convocatòries dels òrgans sectorials varia entre els diferents districtes amb una mitjana d’entre 2 i 3 vegades l’any. Tot i així s’evidencia en diferents districtes l’existència de consells que no es convoquen i d’altres que es reuneixen fins a 8 vegades l’any (per exemple, el Consell de Dones). » Existeix un desconeixement generalitzat per part del gruix de la ciutadania de l’existència, accessibilitat i funcions dels diversos òrgans sectorials de participació del districte (IGOP, 2015). » Les convocatòries dels òrgans sectorials són tancades a l’assistència de les persones membres. Aquesta característica produeix que l’assistència acostumi a ser baixa (entre 10 i 30) i en general no s’aconsegueix ampliar la composició dels òrgans a nous actors. Així mateix, manquen mitjans o mètodes específics per comunicar i promoure la participació “diversa” en aquests espais (IGOP, 2015). » El retorn de l’acta dels diferents òrgans sectorials és molt heterogeni. En alguns districtes es fan actes, però no sempre es difonen entre els membres de l’òrgan i, només en alguns casos es difonen pel web del districte. 2.2.3 Estructura i reglamentació » La reglamentació dels òrgans sectorials és variable en funció de cada districte. En alguns casos, com en el Consell escolar, la seva composició està reglada a partir d’eleccions formals; i en el cas del Consell de salut està reglat, però la seva composició no està pautada. En la resta d’òrgans sectorials, en funció de cada districte, es disposa d’una reglamentació o no. » La composició de la majoria de consells sectorials està formada per personal tècnic de diverses administracions públiques (principalment de l’Ajuntament), representants d’entitats, consellers polítics municipals (gairebé sempre circumscrits en els consells), i pel que fa a ciutadania no associada és poc representativa. El pes de la convocatòria recau en exclusivitat en la decisió del govern de districte. » Els Consells sectorials són presidits formalment per la Regidoria de districte i, generalment, a la pràctica per les figures de Conseller/a i tècnic/a de districte de l’àmbit respectiu. No existeix un espai de coordinació entre tècnics d’àmbit sectorial de districte que posi en comú funcionaments, coordinació i dinamització dels òrgans sectorials. Així mateix, en els òrgans sectorials no existeix la figura de vicepresidència associativa/ciutadana. 2.2.4 Tipologia de participació » Existeix una diferència entre expectatives de la participació en els òrgans sectorials de districte i les competències i capacitat d’incidència dels mateixos en l’acció de govern. La manca de marges explícits del contingut i competències de la participació a l’òrgan dins l’àmbit produeix que molts Consells sectorials esdevinguin inoperatius o mancats de contingut. » Els Consells sectorials tenen un caràcter majoritàriament informatiu. En general, no hi ha espais de debat i deliberació a les sessions sobre política i actuació pública. En canvi, sí que en destaca un caràcter de coordinació i co-producció de projectes i activitats conjuntes entre institució i entitats. » La majoria de grups de treball tenen una orientació explícita a objectius i resultats emmarcats en un període de temps delimitat. Com que les taules i comissions de treball tenen un projecte al darrere, hi ha major implicació. A més, resulta destacable, que en gran part d’elles s’utilitzen metodologies de treball actives. » En diversos districtes, la distribució espacial dels llocs de reunió no està adaptada per a desenvolupar metodologies actives de participació. 2.3 Consell ciutadà de districte i Audiència Pública Existeixen altres òrgans de districte en els que la participació ciutadana resulta central i acaba incidint directament en els Consells de Districte. Per una banda, el Consell ciutadà de districte, i per l’altra un òrgan considerat de govern com és l’Audiència Pública. » El Consell ciutadà de districte és un òrgan de participació de convocatòria tancada que es convoca una o dues vegades l'any (com a mínim una vegada a l'any per informar sobre el pressupost municipal). Té un funcionament reglat i unes funcions i una composició clarament definides. Existeix un consens bastant generalitzat en la majoria de districtes sobre la poca funcionalitat del Consell en tant que òrgan de participació. Destaca de forma generalitzada la baixa participació de les entitats en els Consells ciutadans de districtes. » L’Audiència Pública del districte és un espai de participació consolidat de convocatòria oberta. Es tracta d’un òrgan que esdevé un dels principals canals de participació consolidats entre els ciutadans i govern de districte. La periodicitat de la seva convocatòria és molt superior a la dels Consells de barri (5 vegades a l’any). Esdevé l’òrgan de convocatòria regular de major periodicitat que permet una relació directa la entre ciutadania i Regidoria i Gerència del districte. » La resta d’òrgans de govern no són pròpiament considerats participatius donat que són espais on la participació passa pels grups municipals. Són espais on s’informa sobre les proposicions, es proposen plans i programes i s’aprova el pressupost del Districte i el Pla d’Actuació del Districte. En el cas del Consell Plenari hi pot assistir la ciutadania però no hi pot participar (a excepció d’introduir per registre una pregunta referida a l’ordre del dia). Gràfic 1. Òrgans de govern de Districte 3. Estratègies de futur per als espais de participació dels districtes 3.1 Propostes per als Consells de Barri Davant la gran complexitat de l’actual arquitectura institucional de participació de la ciutat, es proposa que el Consell de Barri esdevingui en l’òrgan de major centralitat dins els canals de participació ciutadana als districtes. Es tracta de l’espai de major proximitat al ciutadà i de convocatòria oberta (IGOP, 2015). És amb aquesta voluntat que, a continuació, es plantegen una sèrie de propostes a l’hora de desplegar el nou Reglament de Participació Ciutadana, i facin esdevenir els Consells de Barri com a espais de proposta, deliberació i seguiment de polítiques públiques: 3.1.1 Objectius i funcions » A mode d’orientacions a tenir presents en el procés de reflexió de la participació als districtes es considera rellevant com a objectius i funcions dels Consells de Barri: - La incorporació d’un pla d’actuació o de treball (objectius i contingut) (Raons Públiques, 2016; Índic, 2017). - La incorporació d’un circuit formal entre els Consells de Barri i la presa de decisions de l’acció de govern (Ferrer i Guàrdia, 2015). - La incorporació de forma estructural de punts de l’ordre del dia deliberatius mitjançant metodologies participatives i inclusives, més enllà de punts informatius i del torn obert de paraules (IGOP, 2015; Índic, 2017). - La incorporació de punt a l’ordre del dia de presentació i difusió d’un projecte veïnal considerat d’interès per al barri (IGOP, 2015; Ferrer i Guàrdia, 2015). » Introduir una dinàmica i metodologia participativa de les sessions dels Consells de Barri que permeti estimular l’aprenentatge mutu en participació ciutadana (arrelament, civisme, tolerància, debat i intercanvi d’opinions). 3.1.2 Convocatòria i comunicació » Informar i comunicar de la planificació anual de convocatòries de tots els òrgans de participació del districte. Segons Reglament de Participació Ciutadana s’han de convocar com a mínim dues vegades l’any i amb un màxim total de quatre, garantint una planificació semestral per facilitar el seguiment per part de la ciutadania. » Incorporar la comunicació i informació de la convocatòria, funcionament, objectius, planificació i debats dels diferents òrgans de participació de forma unificada a partir de l’eina Decidim.barcelona. » Mantenir la comunicació mitjançant els canals establerts a l’actualitat de cartells, web, correu electrònic i xarxes socials, i seguint els requisits establerts pel Reglament de Participació Ciutadana. » Facilitar la documentació adjunta necessària per a una participació òptima de les assistents amb un mínim de 2 dies d’antelació. És necessari trobar els mecanismes més oportuns per arribar al màxim de població possible com, per exemple, potenciar la convocatòria. » Potenciar la convocatòria del Consell de Barri mitjançant canals de la ciutadania i les entitats (Raons Públiques, 2016). Concretar si és oportú implicar a les entitats en la promoció i dinamització dels Consells de Barri en tant que òrgans de participació institucionals. » Elaborar una estratègia específica per al foment de la diversitat en la participació i l’assistència a l’òrgan. Valorar la realització de trobades o relació bilateral amb entitats aglutinadores de col·lectius socials no representats a l’òrgan i la consideració de la diagnosi sobre participació diversa. » Implementació regular de la realització d’una acta-resum amb els acords presos en el Consell de Barri. Sistematitzar una devolució i un format d’acta que ordeni les aportacions i acords assolits mitjançant un model que faciliti la síntesi i lectura facilitadora per a la ciutadania (Data, lloc, assistència, debats i acords, amb un màxim de 2 pàgines), i amb la documentació adjunta que es consideri convenient mitjançant correu electrònic i pàgina web. » Homogeneïtzar el Full d’assistència d’entitats i persones als Consells de Barri com a eina de seguiment de la participació i increment base de dades en forma de fitxer del Consell de Barri. » Implementar de forma generalitzada un sistema de Seguiment dels temes tractats al Consell de Barri que no hagin quedat resolts. Una graella que esdevingui en eina de treball, planificació i seguiment per a la Comissió de Seguiment del Consell (Raons Públiques, 2016). » Establir estratègies comunicatives per a reconduir queixes individuals al programa IRIS (Incidències, Reclamacions i Suggeriments) i no ocupin l’espai de debat dels Consells de Barri. » Construir estratègies comunicatives per a augmentar la participació especialment en aquells Consells de Barri amb un percentatge relatiu de participació menor al coeficient de ciutat. L’estratègia comunicativa ha de respondre a una anàlisi del llenguatge comunicatiu emprat, passant del “jo” individual al “nosaltres” col·lectiu. 3.1.3 Estructura i reglamentació » El nou Reglament de Participació Ciutadana defineix en els articles 61, 63 i 64 la composició, funcionament i convocatòria del Consell de Barri i de la Comissió de Seguiment. A mode d’orientacions a tenir presents en el procés de reflexió de la participació als districtes es considera rellevant: - Ajustar la designació de la presidència del Consell de Barri al regidor o regidora del Districte i si aquesta ha d’implicar una assistència obligatòria a totes les sessions. - Ajustar la composició de la taula de presidència a una persona de perfil polític de govern, una de perfil tècnic funcionarial i una de perfil veïnal associatiu, definint-ne les funcions dels diferents rols (p.e. vicepresidència associativa, tècnic/a de barri). » Generar espais de formació i coordinació anual entre tècnics i tècniques de barri entorn al funcionament, coordinació i dinamització dels Consells de Barri. Aquests espais han de servir per a dotar a les figures tècniques de les capacitats necessàries per a assumir el rol de lideratge de la dinamització dels Consells de Barri sense la necessitat del suport d’agents externs professionals (IGOP, 2015; Raons Públiques, 2016). 3.1.4 Tipologia de participació » Millorar la presentació i introducció del Consell de Barri. En totes i cadascuna de les sessions de Consell de Barri, al tractar-se d’un òrgan d’assistència oberta, s’hauria de fer una presentació de les persones de la Taula de presidència, una explicació sintètica de l’òrgan, de l’ordre del dia i de la dinàmica de funcionament (IGOP, 2015; Raons Públiques, 2016), així com també l’agraïment explícit als assistents per l’interès i participació (Índic, 2017). » Establir espai d’acollida a l’entrada dels Consells on poder informar i recollir queixes individuals (reconduir a IRIS o OAC) o reforçar la comunicació sobre els canals adequats per fer-ho (IGOP, 2015; Raons Públiques, 2016; Índic, 2017). Realització d’un document-díptic d’acollida per a les persones que s’incorporen de nou a l’òrgan, on consti l’arquitectura dels òrgans de participació del districte i els canals d’articulació de les queixes individuals (IRIS, OAC, Audiència Pública, 010). » Verbalitzar explícitament de forma sistematitzada els acords presos o demandes sorgides al final de cada punt de l’ordre del dia del Consell de Barri. » Adequar els espais físics on es celebren els Consells al volum dels participants, a les dinàmiques participatives i a l’accessibilitat de persones amb diversitat funcional (IGOP, 2015). Adequar la disposició espacial al treball en xarxa com per exemple una distribució de cadires en cercle, absència de tarima de presidència, etc. » Garantir una participació inclusiva i conciliadora en els Consells de Barri (sempre i quan es demani amb previ avís amb una antelació mínima de 2 dies, per exemple): - Anell magnètic - Intèrpret de llenguatge de signes - Servei d’acollida infantil » Generar reflexions per a fomentar una participació inclusiva i igualitària en el marc dels Consells de Barri3: - Vetllar per un diàleg fluid, amb intervencions curtes i clares i que no es desviï el tema (Índic, 2017). - Limitació del temps en les intervencions (Ferrer i Guàrdia, 2015). Per exemple, 2 minuts d’intervenció amb opció a 1 minut per a rèplica. - Limitació del nombre de torns d’intervenció (Raons Públiques, 2016), afavorint la discriminació positiva en clau de gènere. - La moderació dels Consells de Barri ha d’introduir en les seves intervencions, i per tal de facilitar el diàleg, elements emocionals, reflexius i d’empatia per tal d’apaivagar intervencions bel·ligerants. La figura tècnica tendeix prioritàriament a fer prevaldre el funcionament de l’òrgan des d’un posicionament més neutre i d’arbitratge (Raons Públiques, 2016). - Prohibició de faltes de respecte a altres persones, fer soroll per molestar les intervencions d’altres persones o per a generar conflictivitat a la sessió (p.e. aplaudiments o crits), i retirada del torn de paraula (Ferrer i Guàrdia, 2015). 3 Per aprofundir en metodologies i tècniques de dinamització de la participació recomanem: Guia orientativa de criteris i estratègies per a la dinamització dels òrgans de participació ciutadana (Índic, 2017) i “Eines i tècniques de dinamització (Urbaning, 2016). 3.2 Propostes per als òrgans sectorials de districte Davant la gran quantitat d’òrgans sectorials de districte de l’actual arquitectura institucional de participació de la ciutat, s’ha proposat en diverses ocasions la necessitat de racionalitzar el nombre d’òrgans i avaluar-ne la seva pertinència. Els informes del Consell de Ciutat de Barcelona de 2012 i el de 2014 evidenciaven aquesta necessitat (IGOP, 2015). D’altra banda, des de diverses instàncies, a diferència dels Consells sectorials, s’ha destacat el potencial de treball i participació de les taules i comissions de treball pel seu caràcter més flexible i dotat d’objectius i projecte (Índic, 2017). És destacable, el potencial dels Consells de Dones de districte i les Comissions de treball o Taules a nivell de Barri, tant en clau de participació inclusiva com en perspectiva de gènere. Un punt de partida des del que reflexionar/replicar en la coordinació entre òrgans d’un mateix districte com en relació a òrgans de ciutat (Alonso, 2017). És amb aquesta voluntat que, a continuació, es plantegen una sèrie de propostes de futur orientades a racionalitzar els òrgans sectorials de districte i optimitzar la participació en els àmbits sectorials del districte mitjançant les taules i comissions de treball: 3.2.1 Objectius i funcions » A mode d’orientacions a tenir presents en el procés de reflexió de la participació als districtes es considera pertinent platejar en relació als òrgans sectorials: - La incorporació d’un projecte de treball (descripció, objectius, funcionalitats i avaluació) (Raons Públiques, 2016; Índic, 2017). - La incorporació a l’estructura dels continguts de l’òrgan punts de l’ordre del dia deliberatius (IGOP, 2015). - La incorporació com a funció de la supervsió de l’acció de govern de districte sobre l’àmbit sectorial. - La incorporació com a objectiu de l’òrgan fer presentació/devolució de la feina (proposicions, informes, memòries, plans) al Consell plenari del Districte o al Consell de Barri o de Ciutat. - La relació entre Consells sectorials de ciutat i de districte (IGOP, 2015). 3.2.2 Convocatòria i comunicació » Informar i comunicar la planificació anual de convocatòries de totes els òrgans sectorials del districte (Raons Públiques, 2016). Tenir en consideració un nombre de 2 sessions mínimes a l’any per a justificar la pertinència d’un òrgan sectorial de districte. » Incorporar la comunicació i informació de la convocatòria, funcionament, objectius, planificació i debats dels diferents òrgans de participació de forma unificada a partir de l’eina Decidim.barcelona. » Realització d’un document-díptic d’acollida per a les persones que s’incorporen de nou a l’òrgan amb la informació bàsica, objectius i funcions. » Tot i mantenir el format de convocatòria tancada en les sessions dels òrgans sectorials per tal de garantir-ne un funcionament orientat al treball, si s’escau es poden fer convocatòries obertes. » Ampliar la difusió de la convocatòria dels òrgans sectorials per mitjà del portal web de l’Ajuntament o Decidim.barcelona, juntament amb els mecanismes per a poder formar-ne part. En el cas de la convocatòria a les persones membres dels òrgans sectorials ha d’anar acompanyada de la documentació necessària per a la participació òptima a les sessions i amb una antelació, per exemple, mínima de 2 dies (Índic, 2017). » Implementació regular de la realització d’una acta-resum amb els acords presos en l’òrgan sectorial. Sistematitzar de forma ordenada les aportacions realitzades i els acords assolits, facilitant la producció d’un retorn en format acta als participants i amb la documentació adjunta que es consideri convenient mitjançant correu electrònic i pàgina web. 3.2.3 Estructura i reglamentació » En el marc del procés de reflexió de la participació als districtes es considera pertinent definir les diferents tipologies d’òrgans sectorials: consell, taula, comissió de treball, comissió de seguiment i comissió consultiva. » Generar espais de formació i coordinació anual entre tècnics i tècniques sectorials entorn al funcionament, coordinació i dinamització dels diversos òrgans sectorials de districte. Aquests espais han de servir per a dotar a les figures tècniques de les capacitats necessàries per a la facilitació, acollida i limitació de torns de paraula (IGOP, 2015). 3.2.4 Tipologia de participació » Millorar la presentació i introducció de l’òrgan amb roda de presentació, explicació de l’ordre del dia, explicació de la dinàmica de funcionament (IGOP, 2015; Raons Públiques, 2016; Índic, 2017). » Orientar la dinamització de la participació en els òrgans sectorials de districte al treball en clau de co-producció i per projectes i objectius tangibles i en relació amb els òrgans sectorials de ciutat. » Generar reflexions per fomentar una participació inclusiva i igualitària en el marc dels òrgans sectorials de districte, independentment de la responsabilitat o rol del membre4: - Vetllar per un diàleg fluid, amb intervencions curtes i clares i que no es desviï el tema (Índic, 2017). - Limitació del temps en les intervencions (Ferrer i Guàrdia, 2015). Per exemple, 2 minuts d’intervenció amb opció a 1 minut per a rèplica. - Limitació del nombre de torns d’intervenció (Raons Públiques, 2016). - La moderació dels Consells sectorials ha d’introduir en les seves intervencions, i per tal de facilitar el diàleg, elements emocionals, reflexius i d’empatia per tal d’apaivagar intervencions bel·ligerants. 3.3 Propostes per al Consell ciutadà de districte i l’Audiència Pública A l’actualitat s’estan posant en marxa dos proves pilot sobre possibles reformulacions dels Consells ciutadans de districte a nivell de ciutat. Concretament s’estan duent a terme als districtes de Nou Barris i Sant Martí. 4 Per aprofundir en metodologies i tècniques de dinamització de la participació recomanem: “Guia orientativa de criteris i estratègies per a la dinamització dels òrgans de participació ciutadana (Índic, 2017) i “Eines i tècniques de dinamització (Urbaning, 2016). 4. Procés de reflexió sobre òrgans i descentralització a districtes A partir de 2018 es preveu iniciar un procés de reflexió a nivell de ciutat des del que abordar la participació als òrgans de districte: - Elecció consellers i conselleres de districte - Descentralització de competències a districtes - Ordenament del funcionament dels òrgans de participació dels districtes 5. Referències bibliogràfiques • Ajuntament de Barcelona (2017). Enquesta Participació Ciutadana i Associacionisme. Informe de resultats. Barcelona, març de 2017. • Ajuntament de Barcelona (2017). Reglament de Participació Ciutadana. Barcelona, setembre de 2017. • Alonso, Alba (2017). Movimiento feminista y gobierno de la Ciudad. Metodología para la transversalidad participativa. Barcelona, juliol de 2017. • Consell de Ciutat (2012). Informe sobre la participació a la ciutat i la racionalització dels òrgans. Ajuntament de Barcelona, 8 de maig de 2012. • Consell de Ciutat (2014). Dictamen de la proposta de Reglament de la Participació Ciutadana i de Reglament d’Organització i de Funcionament dels districtes. Ajuntament de Barcelona, 8 d’abril de 2014. • Fundació Ferrer i Guàrdia (2015). Disseny i dinamització dels Consells de Barri de Sant Martí. Barcelona, desembre de 2015. • IGOP - Institut de Govern i Polítiques Públiques (2015). Seguiment dels canvis impulsats als òrgans de participació de la ciutat de Barcelona. Bellaterra, desembre de 2015. • Índic – Iniciatives i dinàmiques comunitàries (2017). Guia orientativa de criteris i estratègies per a la dinamització dels òrgans de participació ciutadana. Barcelona, juny 2017. • Raons Públiques (2016). Millorem els Consells de Barri. Avaluació i pla de treball per als Consells de Barri del districte de Sants – Montjuïc. Barcelona, gener de 2016. • Urbaning (2016). Eines i tècniques de dinamització. Barcelona, 2016. Annex 1. Coeficients de participació dels Consells de Barri de Barcelona Població Participants CB ‰ participació CB Ciutat 1608746 4510 2,8 1. Ciutat Vella 100070 190 1,9 1. el Raval 47129 85 1,8 2. el Barri Gòtic 15614 30 1,9 3. la Barceloneta 15021 45 3,0 4. Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 22306 30 1,3 2. Eixample 264305 435 1,6 5. el Fort Pienc 31653 50 1,6 6. la Sagrada Família 51322 60 1,2 7. la Dreta de l'Eixample 43644 60 1,4 8. l'Antiga Esquerra de l'Eixample(41854 hab.)* 99502 175 1,8 9. la Nova Esquerra de l'Eixample(57645 hab.)* 10. Sant Antoni 38184 90 2,4 3. Sants-Montjuïc 180977 413 2,3 11. el Poble Sec - AEI Parc Montjuïc (1) 40055 63 1,6 12. la Marina del Prat Vermell - AEI Zona Franca (2)(1143 hab)* 31528 75 2,4 13. la Marina de Port (30385 hab.)* 14. la Font de la Guatlla 10302 54 5,2 15. Hostafrancs 15889 55 3,5 16. la Bordeta 18512 56 3,0 17. Sants - Badal 23906 47 2,0 18. Sants 40785 63 1,5 4. Les Corts 81642 140 1,7 19. les Corts 45932 50 1,1 20. la Maternitat i Sant Ramon 23848 55 2,3 21. Pedralbes 11862 35 3,0 5. Sarrià-Sant Gervasi 148026 270 1,8 22. Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 4632 60 13,0 23. Sarrià 24799 35 1,4 24. les Tres Torres 16473 25 1,5 25. Sant Gervasi - la Bonanova 25665 50 1,9 26. Sant Gervasi - Galvany 47089 50 1,1 27. el Putxet i el Farró 29368 50 1,7 Població Participants CB ‰ participació CB 6. Gràcia 120918 275 2,3 28. Vallcarca i els Penitents 15591 80 5,1 29. el Coll 7391 45 6,1 30. la Salut 13118 70 5,3 31. la Vila de Gràcia 50584 20 0,4 32. el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova 34234 60 1,8 7. Horta-Guinardó 167268 825 4,9 33. el Baix Guinardó 25547 65 2,5 34. Can Baró 8965 65 7,3 35. el Guinardó 36136 90 2,5 36. la Font d'en Fargues 9400 70 7,4 37. el Carmel 31355 100 3,2 38. la Teixonera 11277 40 3,5 39. Sant Genís dels Agudells 6725 70 10,4 40. Montbau 5053 95 18,8 41. la Vall d'Hebron 5686 65 11,4 42. la Clota 583 35 60,0 43. Horta(inclou Font del Gos) 26541 130 4,9 8. Nou Barris 164881 877 5,3 44. Vilapicina i la Torre Llobeta 25508 70 2,7 45. Porta 24519 75 3,1 46. el Turó de la Peira 15364 45 2,9 47. Can Peguera 2258 80 35,4 48. la Guineueta 15043 75 5,0 49. Canyelles 6923 45 6,5 50. les Roquetes 15398 50 3,2 51. Verdun 12260 27 2,2 52. la Prosperitat 26167 47 1,8 53. la Trinitat Nova 7257 45 6,2 54. Torre Baró 2791 30 10,7 55. Ciutat Meridiana 10041 63 6,3 56. Vallbona 1352 225 166,4 9. Sant Andreu 146731 550 3,7 57. la Trinitat Vella 10032 105 10,5 58. Baró de Viver 2507 30 12,0 59. el Bon Pastor 12589 75 6,0 60. Sant Andreu 56683 110 1,9 61. la Sagrera 28796 125 4,3 62. el Congrés i els Indians 14044 60 4,3 63. Navas 22080 45 2,0 Població Participants CB ‰ participació CB 10. Sant Martí 233928 535 2,3 64. el Camp de l'Arpa del Clot (38104 hab)* 65002 45 0,7 65. el Clot (26898 hab)* 66. el Parc i la Llacuna del Poblenou 14838 40 2,7 67. la Vila Olímpica del Poblenou 9335 100 10,7 68. el Poblenou 33586 70 2,1 69. Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 13397 75 5,6 70. el Besòs i el Maresme 22746 65 2,9 71. Provençals del Poblenou 20369 40 2,0 72. Sant Martí de Provençals 26010 55 2,1 73. la Verneda i la Pau 28645 45 1,6 Dades recollides durant el primer semestre del 2017 i referents als Consells de Barri relatius a aquell semestre *Agrupació de dos Consells de Barri Annex 2. Òrgans sectorials de districte de Barcelona Ciutat Vella Eixample Sants- Les Corts Sarrià-Sant Gràcia Horta- Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Montjuïc Gervasi Guinardó Cultura Consell de Consell de Consell de Taula de Taula Consell de Consell de cultura* cultura drets soc, cult. sardanes d'entitats de cultura cultura,memòria i esports cultura i patrimoni Taula de cultura Discapacitat Comissió de Taula de Consell de Taula d'EE i SS Consell Consell de Consell de Consell de persones amb persones amb persones amb que atenen a d'accessibilitat persones amb persones amb persones amb diversitat discapacitat discapacitat persones amb discapacitat discapacitat discapacitat funcional discapacitat Grup de treball pels actes del dia internacional Dones Consell de les Consell de les Consell de Taula de Consell de les Consell de les Consell de les Consell de Consell de les Consell de les dones dones dones, gènere dones dones dones dones feminisme dones dones i LGTBI Taula de Comissió de Taula de Comissió 25N dones del dones de la dones de la Raval Sagrada Marina Família Taula de Comissió 8 de dones del març Gòtic Comissió full inf dones Plataforma Creatives fent Xarxa Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gràcia Horta- Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Gervasi Guinardó Drets socials **Consell de drets socials, cultura i esports Espai inclusió: Grup de Millora per a la Inclusió Escolar Consell escolar Consell escolar Consell escolar Consell escolar Consell escolar Consell escolar Consell escolar Consell escolar Consell escolar Consell escolar Comissió de Grup de Taula camins Comissió del Taula de garanties treball de escolars mapa escolar camins d'escolarització participació a escolars l'escola Grup de treball Grup de Taula de la d'entitats de treball mapa comunitat suport escolar escolar educativa del Bon Pastor Taula educació Audiència comunitària Pública de nois Raval i noies del Districte Esports Consell Consell d'esports **Consell de Consell de Consell Consell Consell d'esports* drets socials, l'esport d'esports d'esports d'esports cultura i esports Taula d'esports Grup de de la Marina treball d'esports Taula d'esports Taula de Sants/ d'esports Hostafrancs/La Bordeta 26 Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gràcia Horta- Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Gervasi Guinardó Economia, Xarxa laboral Consell de Consell d'economia, Consell Consell de Taula de Consell Consell de Consell Empresa i del Gòtic comerç empresa i ocupació d'economia i comerç comerç d'ocupació, comerç d'economia Ocupació hisenda comerç, social i comerç economia social i solidària Grup de Taula Taula de Taula desenvolupament economia treball de d'economia socioeconòmic social i Vallcarca social i (Marina) solidària solidària Taula comunitària Taula sociolaboral del d'ocupació Poble-sec Taula d'empreses de la Marina Grup de Desenvolupament Socioeconòmic de Sants Centre Gent Gran Consell de la Comissió de Consell de la gent Comissió de la Consell de la Grup de Consell de la Consell de la Consell de la gent gran la gent gran gran gent gran gent gran treball de la gent gran gent gran gent gran gent gran Taula Taula de Taula gent d'envelliment casals de gent gran de del Gòtic gran Trinitat Vella Habitatge Consell de dret a l'habitatge 27 Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gràcia Horta- Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Gervasi Guinardó Infància Taula infància Taula Taula d'infància, Xarxa i joventut de d'infància adolescència i d'infància, la Barceloneta famílies de la adolescència i Marina (TIAF) joventut de Trinitat Vella Xarxa d'infància del Casc Antic Xarxa d’infància del Gòtic Xarxa d’att. a fam i infants del Raval Joventut Taula jove del Consell de la Taula de joves del Consell de la Consell de la Consell de la Raval joventut* Poble-sec joventut joventut joventut **Taula Comissió de Xarxa jove de infància i seguiment Trinitat Vella joventut de la Consell de Barceloneta Joventut d'Horta-Guin. **Xarxa d'infància, adolescència i joventut de Trinitat Vella Mediambient Consell de salut i Consell Grup de Consell del Consell de i neteja mediambient d'ecologia, treball de mediambient sostenibilitat i urbanisme i mediambient i mediambient mobilitat neteja ntanya 28 Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gràcia Horta- Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Gervasi Guinardó Mobilitat Consell de **Consell Grup de presidència, d'ecologia, treball de règim interior, urbanisme i mobilitat seguretat i mob mobilitat muntanya Taula de mob. de Font de la Guatlla Taula de Mob de la Marina Taula de Mob de Sants, Hostafrancs, la Bordeta i Sants- Badal Taula de Mob del Poble-sec Memòria i Taula de Taula de Taula de memòria Taula Taula **Consell de patrimoni memòria hist. memòria històrica memòria hist memòria hist i cultura,memòria i democràtica històrica patrimoni i patrimoni Nomenclàtor Taula de Comissió de nomenclàtor nomenclàtor Pla de barris Grup impulsor pla Taula de Joves Taula tècnica de barris(Marina) (Pla de Barris) del PdB Taula Gent Taula pla de Gran (Pla de barris de Barris) Trinitat Vella Taula Pla de Barris Memòria Bon Pastor i Històrica (Pla Baró de Viver de Barris) 29 Ciutat Vella Eixample Sants- Les Corts Sarrià-Sant Gràcia Horta- Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Montjuïc Gervasi Guinardó Participació Consell de Consell de presidència, participació, drets de acció ciutadania, comunitària i part, seguretat convivència i prevenció Presidència **Consell de **Consell de presidència, presidència, règim interior, drets de ciut, seguretat i part,seguretat mobilitat i prev Seguretat, Taula de Consell de **Consell de **Consell de Consell de Comissió de Consell de **Consell de Consell de Taula de prevenció i prevenció i seguretat i presidència, presidència, seguretat i seguretat seguretat i participació, seguretat i seguretat convivència seguretat del prevenció règim interior, drets de ciut, prevenció prevenció acció prevenció Raval seguretat i part, seguretat comunitària i mobilitat i prev convivència Taula de prev i Pla d'acció Grup ecologia Grup de treb Taula policia Taula de seguretat del Sagrada urb i conv seg i preven. administrativa convivència Gòtic Família (Marina) muntanya del Bon Pastor Taula de Taula de Taula de Taula de prevenció i convivència prevenció convivència seguretat del districte del Baró de Casc Antic Viver Taula de Taula de Taula de prevenció i convivència a convivència de seguretat de la la plaça la Trinitat Barceloneta Pastrana Vella 30 Ciutat Vella Eixample Sants- Les Corts Sarrià-Sant Gràcia Horta- Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Montjuïc Gervasi Guinardó Taula de conv Raimon Casellas Taula de conv Bacardí Taula de seguiment Pisos Maragall Salut Consell de la Consell de la **Consell de Consell de la Consell de la Consell de la Consell de la Consell de la Consell de la Consell de la salut salut salut i salut salut salut salut salut salut salut mediambient Taula de salut Taula salut Taula salut Taula salut Taula salut Taula salut comunitària comunitària comunitària comunitària a mental mental de Sant Antoni de la Marina Vallcarca Grassot Taula de salut Taula salut Taula de salut comunitària comunitària a de Trinitat Vella de la Sagrada la Salut Família Taula de salut Comissió salut comunitària comunitària de l'Esquerra Coll-Vallcarca de l'Eixample Taula de salut Projecte comunitària radars a La de la Dreta de Salut l’Eix. i el Fort Pienc Projecte radars a la Vila-Grassot Solidaritat i Consell de cooperació solidaritat i cooperació 31 Ciutat Vella Eixample Sants- Les Corts Sarrià-Sant Gràcia Horta- Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Montjuïc Gervasi Guinardó Urbanisme Taula treball **Consell Taula Pla de Comissió de Consell PERI Font de d'ecologia, Places seguiment d'ecologia la Guatlla urbanisme i Ronda de Dalt urbana mobilitat Comissió de Taula de Comissió seguiment de treball FCB d'Urbanisme la urbanització del calaix de les vies de Sants Comissió de seguiment colonia Castells Comissió seguiment PERI Europa- Anglesola Altres Taula mercat Consell del Comissió Taula Comissió de Taula tècnica de Sant Antoni Parc de protocol festiu comunitària treball del d'equipaments - Espai veïnal Montjuïc del Coll barri de Porta Taula mercat Comissió de Comissió de Taula del polígon de Sant Antoni seguiment de seguiment del Bon Pastor - cuina Can Batlló nous equip. comunitària Vallcarca Plataforma Comissió de Comissió de Camí Amic seguiment de seguiment la Lleialtat projecte casernes Santsenca de Sant Andreu Xarxa 210 Comissió de Comissió de seguiment de seguiment la MPGM de projecte estació Juan de Sada Sagrera 32 Altres Comissió de seguiment pla d'equipaments canòdrom Pla desenvolupament comunitari Navas Xarxa de municipis Indians Dades recollides al primer semestre de l’any 2017 i referides als òrgans sectorials de cada districte *Òrgans que no funcionen des del 2015 ** Òrgan repetit 33 Annex 3. Planificació de processos PLANIFICACIÓ DE PROCESSOS DE PARTICIPACIÓ I D’INICIATIVES CIUTADANES CIUTAT 2017 GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES Procés de revisió de les Normes Reguladores de Participació Ciutadana PROCESSOS Procés de participació sobre el Pla Clima de Barcelona INICIATIVES Iniciativa ciutadana ZOOXXI 2018 GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES Souvenirs Procés per la modificació ordenança terrasses Pla de mobilitat de Barcelona PROCESSOS Pla del joc Pacte pel litoral Pla tranversal per la igualtat de gènere Remunicipalitzem l’aigua Canvi de nom Plaça Antoni López INICIATIVES Habitem el Sant Pau Regulació terrasses respectuosa LLEGENDA Processos DAiD Pla de Barris Ecologia Urbana Iniciativa ciutadana Altres àrees o organismes Accions participatives 34 PLANIFICACIÓ DE LES ACCIONS I PROCESSOS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA Districte de Ciutat Vella 2017 GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES Pla de barris Raval sud – Gòtic sud Pla d’Usos Ciutat Vella DISTRICTE Pla Mobilitat Ciutat Vella Les Rambles Plaça Folch i Torres RAVAL Jardins Sant Pau del Camp Plaça Castella GÒTIC Espai sota muralla Sots-tinent Navarro CASC ANTIC Baixos Joan de Borbó 44 BARCELONETA Plaça Hilari Salvador Caseta de fusta 2018 GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES Pla de barris Raval sud – Gòtic sud DISTRICTE Les Rambles Via Laietana Jardins Sant Pau del Camp RAVAL Plaça Castella GÒTIC Espai sota muralla Sots-tinent Navarro CASC ANTIC Baixos Joan de Borbó 44 BARCELONETA Equipament Segle XX 35 PLANIFICACIÓ DE LES ACCIONS I PROCESSOS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA Districte de l’Eixample 2017 GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES DISTRICTE Seguiment Projectes Pressupostos Participatius DRETA EIXAMPLE ESQUERRA EIXAM SAGRADA FAM Superilla FORT PIENC SANT ANTONI Superilla 2018 GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES Souvenir Exposició DISTRICTE Seguiment Projectes Pressupostos Participatius proj PP Entorns Escolars DRETA EIXAMPLE Superilla ESQUERRA La ciutat s’obre a la Model EIXAM Superilla SAGRADA FAM Superilla FORT PIENC Superilla Superilla Pla d’usos de Sant Antoni Pla d’Usos Paral·lel SANT ANTONI Sessions Ronda St Antoni 36 PLANIFICACIÓ DE LES ACCIONS I PROCESSOS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA Districte de Sants-Montjuïc 2017 GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES HOSTAFRANC Superilla S SANTS - HOST Pla Usos Triangle Sants-Hostafrancs Pla de Barris La Marina Skate Park La Marina MARINA Gestió Local Química Renovació Jardins Mediterrania POBLE-SEC Pla d’equipaments Poble-Sec SANTS CENTRE Pla d’Equipaments Sants 2018 GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES Equipaments i Espai Magòria BORDETA Espai públic Can Batlló FONT PGM Turó de la Font de la Guatlla GUATLLA HOSTAFRANC Superilla S Skatepark Gestió Local c/Química MARINA PGM Marina Prat Vermell Teatre Barkeno Projecte Urbanització Can Clos Usos Espai Can Clos POBLE-SEC Pla d’usos Paral·lel SANTS-BADAL Reforma Plaça Olivereta SANTS CENTRE Pla d’Equipaments zona centre Sants-Montjuic Sessions internes i Grups Pla d’Actuació Parc Muntanya de Montjuïc MONTJUÏC Pla d’Actuació Montjuïc 37 PLANIFICACIÓ DE LES ACCIONS I PROCESSOS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA Districte de Les Corts GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES 2017 Pla d’inclusió Districte Retorn Pla d’equipaments Espai Jove Pla Souvenirs 2018 Procés Colònia Castells Espai Barça 38 PLANIFICACIÓ DE LES ACCIONS I PROCESSOS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA Districte de Sarrià-Sant Gervasi GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES La llosa (Barri Sarrià) 2017 Pla Mobilitat Sarrià-Sant Gervasi 2018 GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES Districte Retorn Pla de Mobilitat Residu porta a porta Sarrià Hort de la Vila Vallvidrera Acció comunitària Vallvidrera Canvi de nom Príncep d’Astúries Galbany Pla d’usos Can Farré (Iniciativa ciutadana) Bonanova Superilla Putxet i Manacor Farró 1 Tres Torres Dalmases –Pacificació Mercat 39 PLANIFICACIÓ DE LES ACCIONS I PROCESSOS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA Districte de Gràcia 2017 GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES DISTRICTE Pressupostos participatius – Coproducció de Projectes LA SALUT CAMP GRASSOT I Pi i Maragall GRÀCIA NOVA Acció participativa Carrer Carolines, Aulèstia VILA DE GRÀCIA Pijoan i Santa Àgata EL COLL VALLCARCA I PENITENTS 2018 GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES Debat ciutadà Espai DISTRICTE Públic LA SALUT Acció Participativa Mossèn Batlle (2) CAMP GRASSOT I Acció Participativa Carrer Balsells (2) GRÀCIA NOVA PGM Passatge Conradí Acció participativa Carrer Carolines, Aulèstia Pijoan i Santa Àgata Canvi de nom Príncep d’Astúries VILA DE GRÀCIA (Iniciativa ciutadana) Acció Participativa Passatge Conradí (1) Procés Participatiu Rambla de Prat EL COLL VALLCARCA I Acció Participativa Betània (2) PENITENTS 40 PLANIFICACIÓ DE LES ACCIONS I PROCESSOS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA Districte d’Horta-Guinardó 2017 GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES Park Güell DISTRICTE Pla de Desenvolupament Econòmic PDE MONTBAU CARMEL GUINARDÓ LA CLOTA Superilla Horta HORTA Patrimoni FONT FARGUES LA TEIXONERA Pla de Barris VALL D’HEB. B. GUINARDÓ Pi i Maragall CAN BARÓ Casal de Barri Pirineu Pla de Barris SANT GENÍS Can Soler 41 2018 GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES DISTRICTE Cobertura Ronda de Dalt Souvenirs Tres Turons MONTBAU Accessibilitat a Montbau CARMEL Rambla del Carmel GUINARDÓ Pacte per un model de barri Torre Garcini LA CLOTA MPGM La Clota Superilla d’Horta HORTA Patrimoni d’Horta FONT FARGUES LA TEIXONERA Pla de Barris VALL D’HEBRON BAIX GUINARDÓ CAN BARÓ SANT GENÍS Pla de Barris 42 PLANIFICACIÓ DE LES ACCIONS I PROCESSOS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA Districte de Nou Barris 2017 GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES Procés cobriment de la Ronda DISTRICTE Procés Renovació de la Meridiana (fase propostes) (fase retorn) (taula de seguiment) Procés per definir el nou PROSPERITAT Equipament CAN Pla de futur de Can Pequera ( Procés espai Públic i mobilitat) PEGUERA ( Procés Balcó d’equipaments I ) ROQUETES Pla de barris (Reurbanització carrer Mina de la Ciutat) TORRE BARÓ CIUTAT Pla de barris ZONA NORD MERIDIANA VALLBONA VERDÚM LA GUINEUETA CANYELLES PORTA TRINITAT Pla de barris NOVA VILAPISCINA TURÓ DE LA PEIRA 43 2018 GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES Procés cobriment de la Ronda de Dalt DISTRICTE Procés renovació Meridiana (taula de seguiment) Revisió i actualització del Pla d’equipaments de l Districte Pla de mobilitat del Districte PROSPERITAT del solar de la Ideal Plàstica Flor Pla de futur de Can Peguera CAN PEGUERA (Procés Balcó d’equipaments II) TORRE BARÓ MPGM De Torre Baró VALLBONA Pla de barris ZONA NORD CUITAT MERIDIANA ROQUETES Pla de barris Entorn mercat municipal ?? VERDÚM LA GUINEUETA CANYELLES PORTA TRINITAT Pla de barris NOVA VILAPISCINA TURÓ DE LA PEIRA 44 PLANIFICACIÓ DE LES ACCIONS I PROCESSOS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA Districte de Sant Andreu 2017 GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES DISTRICTE Pacificació del carrer gran. Fem + gran el carrer SANT ANDREU DE PALOMAR Renovació del camí de Ronda TRINITAT VELLA Repensem Trinitat Nord Pla de Barris BARÓ DE VIVER Pla de Barris Renovació de la Plaça Mossèn BON PASTOR Cortinas Pla de Barris SAGRERA Procés de renovació de la Meridiana NAVAS Procés de renovació de la Meridiana CONGRÉS- INDIANS 45 2018 GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES DISTRICTE Renovació Plaça de la Pomera SANT ANDREU Pla d’usos del carrer DE PALOMAR Usos espai jove Casernes gran de Sant Andreu Rec Comtal- Cases del Pont Repensem Trinitat Nord TRINITAT VELLA Pla de Barris BARÓ DE VIVER Pla de Barris Pla de Barris BON PASTOR Equipament Casa Enric Sanchís SAGRERA NAVAS CONGRÉS- INDIANS 46 PLANIFICACIÓ DE LES ACCIONS I PROCESSOS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA Districte de Sant Martí 2017 GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES Carrer Alfons el Magnànim (foment ciutat) BESÒS I MARESME Pla de Barris CLOT – C DE La Meridiana et demana canvi L’ARPA Freser - Trinxant Freser - Trinxant Via Trajana i carrer Binèfar (foment ciutat) VERNEDA I LA PAU Pla de Barris Repensem el 22@ POBLENOU Sant Bernat Calbó 2018 GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES BESÒS I Pla de Barris MARESME CLOT – C DE L’ARPA MPGM Prim VERNEDA I LA PAU Pla de Barris Repensem el 22@ POBLENOU Sant Bernat Calbó Usos Palo Alto 47