Programes de promoció de la salut 
en centres d’educació primària 
i secundària de la ciutat de Barcelona 
Avaluació del curs 2015-16 
Coordinació de l’informe:  
María Salvador¹ 
 
Redacció: 
María Salvador¹, Olga Juárez¹, Lucía Artazcoz2 
¹Servei de Salut Comunitària, Agència de Salut Pública de Barcelona 
2Direcció de Promoció de la Salut, Agència de Salut Pública de Barcelona 
 
AGRAÏMENTS:  
Al centres d’educació primària i secundària de la ciutat que any rere any 
incorporen la promoció de la salut d’infants i joves dins les seves tasques (veure 
Annex 1). Aquest informe ha estat possible gràcies a aquell professorat de 
primària i secundària, i l’alumnat que a més de desenvolupar el programa al llarg 
del curs 2015-16, van omplir i retornar el full d’avaluació, eina clau per la millora 
de les intervencions. 
A tot l’equip de professionals del SESAC, sense cadascuna d’elles aquests 
programes no serien possibles. 
Barcelona, Abril 2017 
 
Cita recomanada: 
Salvador, M., N., Juárez, O., Artazcoz, L. Programes de promoció de la salut en 
centres d’educació primària i secundària de Barcelona. Avaluació del curs 
20152016. Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona; 2017. Disponible en: 
www.aspb.cat 
Índex 
Índex ..................................................................................................................................................3 
Índex de Figures ...........................................................................................................................4 
Índex de Taules .............................................................................................................................7 
Resum executiu .............................................................................................................................8 
Introducció ................................................................................................................................... 11 
Metodologia ................................................................................................................................. 12 
‘Creixem sans’ ............................................................................................................................. 13 
‘Creixem més sans’ ................................................................................................................... 22 
‘Pase.bcn’ ....................................................................................................................................... 26 
‘Classe sense fum’ ...................................................................................................................... 35 
‘CANVIS’ ......................................................................................................................................... 37 
‘Sobre canyes i petes’ ............................................................................................................... 46 
‘Parlem-ne; no et tallis!’ .......................................................................................................... 54 
Adaptacions Programes ......................................................................................................... 65 
Estratègia ‘Fem Salut!’ ............................................................................................................. 69 
Conclusions .................................................................................................................................. 74 
Recomanacions .......................................................................................................................... 75 
Annex 1 .......................................................................................................................................... 77 
 
  
3 
 
Índex de Figures 
Figura 1.Evolució del percentatge d’alumnat de 4t de Primària que participa 
al programa ‘Creixem Sans’. Curs 2015-16. ................................................................... 14 
Figura 2.Distribució del percentatge de centres inscrits al programa ‘Creixem 
Sans’ segons districtes. Curs 2015-16. ............................................................................. 15 
Figura 3.Percentatge d’assistència del professorat a la formació sobre el 
programa ‘Creixem Sans’. Curs 2015-16. ........................................................................ 16 
Figura 4.Percentatge d’aules on es van aplicar les diferents unitats. Programa 
‘Creixem Sans’. Curs 2015-16. ............................................................................................. 17 
Figura 5.Valoració del professorat del programa ‘Creixem Sans’. Curs 2015-
16. ..................................................................................................................................................... 18 
Figura 6. Percentatge d’aules on es van implementar les diferents unitats. 
Programa ‘Creixem més sans’. Curs 2015-16. .............................................................. 24 
Figura 7.Valoració del professorat del programa ‘Creixem més Sans’.  Curs 
2015-16. ........................................................................................................................................ 24 
Figura 8.Evolució del percentatge d’alumnat de primer d’ ESO que participa al 
programa ‘Pase.bcn’ ................................................................................................................. 27 
Figura 9.Distribució del percentatge de centres inscrits al programa 
‘Pase.bcn’ segons districtes. Curs 2015-16. ................................................................... 28 
Figura 10.Percentatge d’assistència del professorat a la formació sobre el 
programa ‘Pase.bcn’. Curs 2015-16 .................................................................................. 29 
Figura 11.Percentatge d’aules on es van aplicar les diferents unitats. 
Programa ‘Pase.bcn’. Curs 2015-16. ................................................................................. 30 
Figura 12.Valoració del professorat del programa ‘Pase.bcn’. Curs 2015-16. 31 
Figura 13.Evolució del percentatge d’alumnes de primer d’ESO que participen 
al programa ‘Classe sense fum’ ........................................................................................... 36 
Figura 14.Evolució del percentatge d’alumnes de segon d’ESO que participen 
al programa ‘CANVIS’. ............................................................................................................. 38 
Figura 15.Distribució del percentatge de centres inscrits al programa 
‘CANVIS' segons districtes. Curs 2015-16. ..................................................................... 39 
Figura 16.Percentatge d’assistència del professorat a la formació sobre el 
programa ‘CANVIS’. Curs 2015-16. .................................................................................... 40 
4 
 
Figura 17.Percentatge d’aules on es van aplicar les diferents unitats. 
Programa ‘CANVIS’. .................................................................................................................. 41 
Figura 18.Valoració del professorat del programa ‘CANVIS’. Curs 2015-16. .. 42 
Figura 19.Evolució del percentatge d’alumnes de tercer d’ ESO que participen 
al programa ‘Sobre canyes i petes’. ................................................................................... 47 
Figura 20.Distribució del percentatge de centres inscrits al programa ‘Sobre 
canyes i petes’ segons districtes. Curs 2015-16. ......................................................... 47 
Figura 21.Percentatge d’assistència del professorat a la formació sobre el 
programa ‘Sobre canyes i petes’. Curs 2015-16. .......................................................... 48 
Figura 22.Percentatge d’aules on es van aplicar les diferents unitats. 
Programa ‘Sobre canyes i petes’. Curs 2015-16........................................................... 49 
Figura 23.Valoració del professorat del programa ‘Sobre canyes i petes’. Curs 
2015-16. ........................................................................................................................................ 50 
Figura 24.Evolució del percentatge d’alumnat que participen al programa 
‘Parlem-ne; no et tallis!’. ......................................................................................................... 55 
Figura 25.Distribució del percentatge de centres inscrits al programa 
‘Parlem-ne;no et tallis!’ segons districtes. Curs 2015-16. ....................................... 56 
Figura 26 Percentatge d’assistència del professorat a la formació sobre el 
programa ‘Parlem-ne; no et tallis!’. Curs 2015-16. ..................................................... 57 
Figura 27.Percentatge d’aules on es van aplicar les diferents unitats de 
l’itinerari 1.................................................................................................................................... 58 
Figura 28.Percentatge d’aules on es van aplicar les diferents unitats de 
l’itinerari 2.................................................................................................................................... 59 
Figura 29.Valoració del professorat del programa ‘Parlem-ne; no et tallis!’. 
Curs 2015-16. ............................................................................................................................. 60 
Figura 30.Valoració per part de l'alumnat de les activitats realitzades 
(percentatge d'alumnes que van fer una valoració com a "molt o força"). 
Parlem-ne; no et tallis!. Curs 2015-16 ............................................................................. 64 
Figura 31.Evolució de la cobertura de l'alumnat, aules i centres escolars al 
Programa 'Parlem-ne;no et tallis!' al districte de Sant Martí. ................................ 67 
Figura 32.Evolució del número de centres adherits a l’estratègia ‘Fem Salut!’.
 ........................................................................................................................................................... 70 
5 
 
Figura 33.Percentatge de formació de subcomissions als centres ‘Fem Salut!’ 
avaluats durant el Curs 2015-16 ........................................................................................ 71 
Figura 34.Nombre de centres ‘Fem Salut!’ avaluats que han realitzat els 
diferents programes de l’ASPB. Curs 2015-16 ............................................................. 72 
 
  
6 
 
Índex de Taules  
Taula 1.Aspectes que més han agradat. Valoració dels mestres. Programa 
‘Creixem Sans’. Curs 2015-16. ............................................................................................. 20 
Taula 2.Aspectes que menys han agradat. Valoració dels mestres. Programa 
‘Creixem Sans’. Curs 2015-16 .............................................................................................. 21 
Taula 3.Aspectes que més han agradat. Valoració del professorat. Programa 
‘Pase.bcn’. Curs 2015-16. ....................................................................................................... 33 
Taula 4.Aspectes que menys han agradat. Valoració del professorat. 
Programa ‘Pase.bcn’. Curs 2015-16 .................................................................................. 34 
Taula 5.Aspectes que més han agradat. Valoració del professorat. Programa 
‘CANVIS’. Curs 2015-16. ......................................................................................................... 44 
Taula 6.Aspectes que menys han agradat. Valoració del professorat. 
Programa ‘CANVIS’. Curs 2015-16. ................................................................................... 45 
Taula 7.Aspectes que més han agradat. Valoració del professorat. Programa 
‘Sobre canyes i petes’. Curs 201-15 ................................................................................... 52 
Taula 8.Aspectes que menys han agradat. Valoració del professorat. 
Programa ‘Sobre canyes i petes’. Curs 2015-16........................................................... 53 
Taula 9. Aspectes que més han agradat. Valoració del professorat. Programa 
‘Parlem-ne; no et tallis!’. Curs 2015-16. .......................................................................... 62 
Taula 10.Aspectes que menys han agradat. Valoració del professorat. 
Programa ‘Parlem-ne; no et tallis!’. Curs 2015-16. .................................................... 63 
 
7 
 
Resum executiu 
Introducció 
Els programes de promoció de la salut i de prevenció de conductes de risc en 
població escolar que ofereix l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) 
estan encaminats a afavorir el desenvolupament d’hàbits saludables. Els 
programes aborden la promoció d’hàbits alimentaris saludables i activitat 
física (‘Creixem Sans’, ‘Creixem més sans’ i ‘CANVIS’), la prevenció del 
consum de substàncies addictives (‘Pase.bcn’, ‘Classe sense fum’ i ‘Sobre 
canyes i petes’), i la prevenció de l’embaràs adolescent i les Infeccions de 
Transmissió Sexual (‘Parlem-ne; no et tallis!’). Als centres escolars també 
se’ls proposa l’elaboració d’un pla d’escola de promoció de la salut, anomenat 
‘Fem Salut!’. Actualment s’estan incorporant adaptacions dels programes en 
aquells contextos socioeconòmics i culturals més desfavorits de la ciutat, en 
aquest cas, a barris prioritzats pel Programa Salut als Barris de Barcelona, a fi 
de contribuir a la disminució de les desigualats en salut als joves d’aquests 
territoris. 
En aquest informe s’avalua el procés d’implementació d’aquests programes 
durant el curs 2015-2016.  
Metodologia 
L’avaluació es realitza a través de dues fonts principalment: les dades 
d’inscripció de les escoles, i les dades de les enquestes de valoració omplertes 
a finals del curs escolar pel professorat que ha implementat el programa. 
Amb les dades d’inscripció s’analitza la cobertura d’escoles, d’aules i 
d’alumnat i la distribució territorial; amb les dades de les valoracions 
s’analitza la formació, la implementació, la satisfacció i s’identifiquen punts 
febles, forts dels programes. A més, s’extreu informació d’assistència i de 
satisfacció recollides en les sessions de formació i l’enquesta de valoració de 
l’estratègia ‘Fem salut!’, enviada al finalitzar el curs escolar. 
8 
 
Resultats  
Al llarg del curs acadèmic 2015-2016, la cobertura dels programes a la ciutat 
de Barcelona ha augmentat als programes de promoció d’hàbits alimentaris 
saludables i activitat física de primària, i s’ha mantingut en el de secundària; 
ha disminuït als programes preventius del consum substàncies addictives  i 
s’ha mantingut al programa de prevenció de l’embaràs adolescent i les 
Infeccions de Transmissió Sexual. El programa ‘CANVIS’ continua sent  el 
programa amb major cobertura, 36% de centres i 42% d’alumnat de 2n 
d’ESO de Barcelona. 
Els districtes de Ciutat Vella, Nou Barris i Horta-Guinardó han obtingut 
globalment les cobertures d’inscripció més altes. Per contra, Sant Martí ha 
obtingut les més baixes, excepte pels programes de primària i el programa 
‘Parlem-ne; no et tallis!’. La cobertura dels programes a les escoles de barris 
prioritzats pel Programa Salut als Barris de Barcelona va ser més alta que als 
barris no prioritzats. El cas més destacat va ser el programa ‘Parlem-ne; no et 
tallis!’, en el que es van desenvolupar majoritàriament les adaptacions, amb 
cobertures del 43% a barris prioritzats i del 23% a no prioritzats. 
Respecte a la formació del professorat, al voltant d’un 60% ha fet la formació 
oferta per l’ASPB aquest any o en edicions anteriors. Destaca que entre un 
15% i un 20% del professorat ni ha fet la formació, ni té experiència prèvia 
en la implementació del programa. 
La implementació del programes en molts casos no es va fer conforme es 
recomana des de l’ASPB, i especialment va baixar l’aplicació de les últimes 
unitats a tots els programes. 
En una escala de 0 (rebuig total) a 10 (totalment satisfactori), les valoracions 
de l’interès, la comprensió dels continguts per part de l’alumnat, el seu grau 
de participació, la idoneïtat del programa (amb relació a l’edat de l’alumnat), 
el contingut educatiu del programa i la satisfacció global es van trobar entre 
un 7 i un 8 a tots els programes. 
9 
 
Per últim,  els aspectes  que més han agradat al professorat van ser la 
preparació, adequació dels materials proposats, i la participació, motivació i 
reflexió per part de l’alumnat. Entre els que menys , destaquen la extensió i 
densitat dels materials, la falta de audiovisuals i d’actualització d’alguns 
programes.
Conclusions i recomanacions 
S’observa un augment de la cobertura als programes primària, i es manté estable al 
llarg dels anys a secundària. S’observa una desigual distribució territorial, sent les 
cobertures més altes als barris prioritzats pel Programa Salut als Barris de 
Barcelona.   
Les valoracions del professorat amb els programes implementats són força bones, 
no obstant això, es constata una incomplerta implementació dels programes a 
mesura que avança el nombre d’unitats.  
Es recomana augmentar l’assistència del professorat a la formació oferta i 
l’actualització d’alguns dels programes i dels audiovisuals. 
  
10 
 
Introducció 
L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ofereix programes de promoció de 
la salut a l’escola per al desenvolupament d’hàbits saludables. Els programes són 
implementats pel professorat amb el suport de material didàctic, assessorament i 
formació prèvia per part de les professionals del Servei de Salut Comunitària 
(SESAC)de l’ASPB, comptant amb elles com a referents de proximitat.   
Per temes abordats pels diferents programes i el curs al que s’adrecen són: 
 Promoció d’hàbits alimentaris saludables i activitat física: 
o ‘Creixem Sans’ adreçat a l’alumnat de 4t curs d’Educació Primària 
o ‘Creixem més sans’ adreçat a l’alumnat de 6è curs d’Educació 
Primària 
o ‘CANVIS’ adreçat a l’alumnat de 2n curs d’Educació Secundària 
 Prevenció del consum de substàncies addictives:  
o ‘Pase.bcn’ adreçat a l’alumnat de 1r curs d’Educació Secundària 
o ‘Classe sense fum’ adreçat a l’alumnat de 1r i 2n curs d’Educació 
Secundària 
o ‘Sobre canyes i petes’ adreçat a l’alumnat de 3r curs d’Educació 
Secundària 
 Prevenció de l’embaràs adolescent i les Infeccions de Transmissió Sexual  
o ‘Parlem-ne; no et tallis!’ adreçat a l’alumnat a partir de 3r curs 
d’Educació Secundària 
També es proposa als centres l’elaboració d’un pla d’escola de promoció de la salut, 
anomenat ‘Fem Salut!’. 
En aquest informe s’ha inclòs a l’anàlisi territorial de les cobertures, a més de la 
distribució per districtes, la distribució segons barris prioritzats o no al Programa 
Barcelona Salut als Barris. Actualment des de l’ASPB, es fa una aposta per 
incentivar la implementació dels Programes de Promoció de la Salut a l’Escola en 
aquests barris prioritzats a fi de contribuir a la reducció de les desigualtats en salut 
existents. En aquest sentit, es presenten per primera vegada a l’informe les 
11 
 
adaptacions dels programes que s’estan fent especialment en aquest territoris 
desfavorits per aconseguir una millor adequació als diversos contextos 
socioeconòmics i culturals. 
 L’objectiu d’aquest informe és avaluar el procés d’implementació d’aquests 
programes durant el curs 2015-2016. 
Metodologia 
Les dades utilitzades per fer aquest informe provenen de quatre fonts:  
 Dades de cobertura dels programes recollides a través de la inscripció de 
les escoles al començament del curs escolar  
 Dades d’assistència i de satisfacció recollides en les sessions de formació 
 Enquesta valoració del professorat – i en el cas del ‘Parlem-ne; no et tallis’, 
també de l’alumnat - enviada al finalitzar el curs escolar 
 Enquesta valoració de l’estratègia ‘Fem salut!’, enviada al finalitzar el curs 
escolar  
La metodologia emprada es basa en:  
 Un anàlisi quantitatiu de freqüències per tal d’analitzar la cobertura 
d’escoles, d’aules, d’alumnat participant, evolució i la distribució territorial, 
la formació rebuda, la implementació i la satisfacció amb el programa. Per 
analitzar la implementació de cada unitat s’ha considerat un mínim de 40 
minuts dedicats per cada sessió. 
 Un anàlisi qualitatiu per identificar els punts febles, forts i els aspectes 
d’aplicació dels programes.
12 
 
‘Creixem sans’ 
Breu descripció 
‘Creixem Sans’ és un programa de prevenció de l’obesitat infantil adreçat a 
l’alumnat de 4t curs d’Educació Primària.  
Els objectius són: 
 Adonar-se que el pes i l’alçada són una expressió clara del creixement. 
 Practicar hàbits d’higiene de l’alimentació.  
 Conèixer els diferents grups d’aliments, els nutrients i les seves funcions. 
 Millorar els hàbits saludables d’activitat, descans i alimentació. 
Consta de nou unitats dividides en tres mòduls de treball: ‘Creixement: pes i alçada 
i valoració de la imatge corporal’ (amb dues unitats), ‘Alimentació i nutrició’ (amb 
cinc unitats) i ‘Activitat física i descans’ (amb dues unitats). El programa es 
complementa amb un taller opcional per famílies on es treballen temes 
d’alimentació i activitat física en família. 
Resultats  
1.Cobertura  
1.1 Escoles, aules i alumnat  
Al llarg del curs 2015-16 van participar 68 centres escolars (20% del total de 
Centres d’Educació Primària de Barcelona), en 105 aules i 2.510 alumnes (24% de 
l’alumnat de 4t curs d’educació primària de Barcelona).  
1.2 Evolució de la cobertura alumnat 
El programa ‘Creixem sans’ va ser dissenyat entre 2011 i 2012, període en el què 
es va aplicar només en el grup d’escoles que van participar en la fase pilot. El curs 
2012-13 va ser el primer en el què es va oferir a totes les escoles de la ciutat de 
Barcelona. Al curs 2015-16 les inscripcions van experimentar un gran augment, 
13 
 
arribant al 24% de l’alumnat de 4t de primària de Barcelona ciutat tal i com es 
mostra a la Figura 1. 
Figura 1.Evolució del percentatge d’alumnat de 4t de Primària que participa al 
programa ‘Creixem Sans’. Curs 2015-16. 
100%
80%
60%
40%
24%
20% 5% 6% 7%
0%
2012-13 2013-14 2014-15 2015-16  
Font: Registre d’inscripcions a programes 
1.3 Distribució territorial  
La distribució territorial de la cobertura de centres inscrits, com es mostra a la 
Figura 2, va ser desigual amb un rang que oscil·lava entre el 32% a Ciutat Vella i 
Sant Martí a un 5% a Sant Andreu. Dels centres escolars d’Educació Primària que 
pertanyen als barris prioritzats pel Programa Barcelona Salut als Barris, 22 es van 
inscriure al programa, el que suposa el 33% dels centres d’aquests barris, quasi el 
doble que els centres inscrits als barris no prioritzats (17%).  
14 
 
Figura 2.Distribució del percentatge de centres inscrits al programa ‘Creixem Sans’ 
segons districtes. Curs 2015-16. 
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40% 32% 30% 32%
30% 25% 19%
20% 12% 15%
18%
9%
10% 5%
0%
 
Font: Registre d’inscripcions a programes, curs 2015-16. 
2.Valoració programa 
La taxa de resposta del professorat a l’enquesta de valoració va ser del 77% 
(n=81), el que suposa 59 escoles i 2208 infants. 
2.1 Formació 
La formació prèvia dirigida a habilitar i assessorar al professorat en l’aplicació 
d’aquest programa a l’aula es fa conjuntament amb la del programa “Creixem més 
sans”. Al mes de setembre de 2015 es van impartir dues edicions d’un taller de 
quatre hores i van assistir-hi un total de 26 docents. Tot el professorat assistent va 
considerar la formació molt o força interessant, útil i clara. En una escala de 0 a 10, 
la puntuació mitjana de satisfacció global amb la formació va ser de 8,8 i l’atenció 
rebuda de 9,7. 
A la Figura 3 es presenta l’assistència a la formació prèvia a la implantació del 
programa segons l’enquesta de valoració, on es pot veure com quasi la meitat del 
professorat va assistir a la convocatòria actual. La satisfacció amb la formació 
rebuda un cop aplicat el programa va ser de 8,1. 
15 
 
Figura 3.Percentatge d’assistència del professorat a la formació sobre el programa 
‘Creixem Sans’. Curs 2015-16. 
Assistència a la
convocatòria actual
Assistència a
convocatòries anterios
35%
48%
No assistència per haver
aplicat anteriorment el
programa
No assistència per altres
motius
10%
7%
 
Font: Enquesta d’avaluació del programa, curs 2015-16. 
 
2.2 Implementació 
El programa ‘Creixem Sans’ té nou unitats dividides en tres blocs. A la Figura 4 es 
presenta el percentatge d’aules on es van aplicar cadascuna de les unitats que 
formen el programa ‘Creixem Sans’. Les unitats amb compliment més baix són les 
del mòdul d’activitat física i descans (unitats 8 i 9 amb compliment del 59% i 53%, 
respectivament). 
16 
 
Figura 4.Percentatge d’aules on es van aplicar les diferents unitats. Programa 
‘Creixem Sans’. Curs 2015-16.
100%
90%
81%
78% 79%
80% 74% 75% 74%
70%
70%
59%
60% 53%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Unitat 1 Unitat 2 Unitat 3 Unitat 4 Unitat 5 Unitat 6 Unitat 7 Unitat 8 Unitat 9
 
Font: Enquesta d’avaluació del programa, curs 2015-16. 
El programa es va desenvolupar majoritàriament a l’espai de Tutoria (63%) i en 
segon lloc durant les hores de Ciències Naturals (10%). La mitjana de temps de 
dedicació dels mestres a tot el programa va ser de 10 hores.  
Als tallers familiars d’aquest curs van participar un total de 27 escoles a 9 
districtes dels 10 existents a la ciutat. El districte de Les Corts ha estat l’únic que no 
ha participat. Es van fer un total de 31 tallers amb 395 assistents adults i 544 
infants. De les persones adultes que van assistir al taller de famílies el 91% van 
valorar com bona o força bona la claredat i utilitat del taller, el 90% el troba molt o 
força participatiu i el 94% troba molt o força adients els materials i la dinamització 
de les talleristes. 
2.3 Satisfacció  
A la Figura 5 es poden veure les valoracions del professorat, en una escala de 0 
(rebuig total) a 10 (totalment satisfactori), i globalment reben puntuacions altes. 
L’interès, la comprensió dels continguts per part de l’alumnat i el seu grau de 
participació es valoren amb puntuacions altes, a la vora del 8. Puntuacions similars 
a la idoneïtat del programa (en relació a l’edat de l’alumnat) i el contingut educatiu 
17 
 
del programa amb un 8,3 i un 8,1 respectivament. La satisfacció global pel 
programa va ser del 7,9. El 86% del professorat va declarar que tornaria a 
implementar el programa. El motiu més assenyalat per no tornar a fer-ho és que ja 
es treballen projectes interdisciplinaris de salut. 
Figura 5.Valoració del professorat del programa ‘Creixem Sans’. Curs 2015-16. 
Interès 7,7
Comprensió 7,8
Participació 7,9
Idoneïtat 8,3
Contingut 8,1
Satisfacció 7,9
0 2 4 6 8 10
 
Font: Enquesta d’avaluació del programa, curs 2015-16. 
2.4 Aspectes millor i pitjor valorats  
A la Taula 1 i a la  
Taula 2 es mostren els aspectes que més i els que menys van agradar al professorat 
recollits al qüestionari d’avaluació mitjançant pregunta oberta. S’han classificat en 
diverses categories (primera columna), s’han quantificat (segona columna) i s’ha 
fet la transcripció literal (tercera columna) d’alguns dels comentaris més 
significatius. 
L’aspecte més valorat ha estat la sistematització i organització del material i les 
seves unitats didàctiques proposades. Seguidament, es destaca la implicació de les 
famílies, tant als tallers com al treball per desenvolupar a casa. També s’esmenta la 
idoneïtat dels continguts donada l’etapa evolutiva dels infants, així com certes 
activitats del programa com la de “valorar-nos”.  
18 
 
Pel contrari els aspectes menys valorats han fet referència a l’escassa participació 
de les famílies i la dificultat de treballar amb elles. Pel que fa als materials hi ha 
hagut queixes amb factors logístics del programa com lliuraments dels materials, la 
manca de més activitats experimentals o de materials audiovisuals, així com la 
manca d’adaptacions per l’alumnat amb diversitat funcional. Per últim, destaca la 
falta de temps per implementar el programa.
19 
 
 
Taula 1.Aspectes que més han agradat. Valoració dels mestres. Programa ‘Creixem Sans’. Curs 2015-16. 
Nombre total Exemples representatius 
Categoria de valoracions 
(frases textuals) 
“La seqüenciació i presentació dels diferents apartats.”  
 
“El material ha estat molt entretingut per als alumnes i els hi ha agradat molt.” 
 
“La presentació dels continguts i l'Edunatura, el grup classe estava molt motivat amb les activitats que 
Materials i 
 
proposava.” 
organització 
32 
“La practicitat del quadern per l'alumnat i que estava tot ben pautat, no hi havia excés d'informació.” 
“L'adequació al currículum de primària i els dossiers són força atractius per als alumnes.” 
 “La connexió del que fan a casa, en aquest cas a nivell d'alimentació, amb l'escola.” 
Implicació de les 
“Que serveix per implicar les famílies a les activitats, tot demanant informació, o fent reflexionar sobre el tema.” 
famílies  13 
“El taller realitzat amb les famílies” 
“Són aspectes molt importants per treballar amb el grup (alimentació i el seu aspecte físic sobre tot).” 
Continguts del  
“El tema molt apropiat per a aquest curs ja que entra en el currículum.” 
Programa 12 
Unitats o activitats  “L´activitat de valorar-nos, amb els comentaris que cada nen va posar dels seus companys” 
3 “L'elaboració d'una piràmide alimentària amb material reciclat i la classificació dels aliments.” 
Concretes 
Font: Enquesta d’avaluació del programa, curs 2015-16 
20 
 
 
Taula 2.Aspectes que menys han agradat. Valoració dels mestres. Programa ‘Creixem Sans’. Curs 2015-16 
Categoria Nombre total Exemples representatius 
de 
(frases textuals) 
valoracions 
 “El dossier per als pares ja que he tingut molt poca col·laboració i a més a més era molt llarg.” 
17  “Només van participar 10 famílies al taller que vau oferir. M'hagués agradat mes participació i implicació dels 
Activitats familiars pares.” 
“L'apartat amb famílies i el seu quadern resulta un sobreesforç, s'ha de dosificar i prioritzar alguns continguts” 
“La sessió a l'aula sense la participació dels nens i nenes que els pares i mares no van poder assistir-hi.” 
“Que no es doti de material esportiu com amb sisè.” 
“Que no ha arribat tot el material, en concret les piràmides d'alimentació.” 
Materials  14  “Podria haver-hi més activitats experimentals.” 
“El material per l'alumne de cara a l'educació especial, cal fer adaptacions per poder utilitzar, hi ha continguts que 
cal reduir o fer més visual.” 
 “La falta de temps al haver d'aplicar-lo dins l'horari escolar.” 
Temps 
9  “Es fa difícil poder compaginar-ho amb totes les altres activitats i projectes que duem a terme.” 
 “La piràmide alimentaria, ja la vam treballar molt profundament l'any passat.” 
Unitats o activitats 
5 “L'apartat de la digestió, donat que és un temari del curs i el grup classe ho va trobar repetitiu.” 
concretes 
“L'activitat física i descans” 
Font: Enquesta d’avaluació del programa, curs 2015-16
21  
 
‘Creixem més sans’ 
Breu descripció 
‘Creixem més sans’ és un programa per millorar les actituds i habilitats en relació a 
l’alimentació, la nutrició, i a l’activitat física. Aquest programa s’implementa a 6è 
d’educació primària, idealment amb l’alumnat que hagués participat prèviament al 
programa ‘Creixem sans’ implementat a 4t curs d’educació primària. 
Els objectius són: 
 Reforçar els efectes aconseguits amb la intervenció del programa ‘Creixem 
sans’.  
 Promoure el desenvolupament d’una intervenció preventiva amb múltiples 
components (individual, escolar i comunitari) referida al sobrepès i 
l’obesitat entre escolars d’11 a 12 anys d’edat a fi de millorar l’alimentació, 
augmentar l’activitat física i les hores de son, i reduir les hores passades 
davant d’una pantalla. 
El programa consta de tres mòduls de treball: per a tutors i tutores (amb dues 
unitats sobre alimentació); per al professorat d’educació física (amb una unitat 
dedicada a l’exercici físic i lleure saludable); i per a famílies (amb un taller per 
millorar l’alimentació i l’exercici físic dintre de la salut familiar).  
Resultats  
1.Cobertura  
1.1 Escoles, aules i alumnat  
Al llarg del curs 2015-16 van participar 24 centres escolars, el que suposa el 7% 
del Centres d’Educació Primària de la ciutat de Barcelona i  van participar 41 aules 
amb un total de 1007 alumnes, es a dir, un 8% de l’alumnat de 6è de Primària de 
Barcelona ciutat. 
22 
 
 
1.2 Evolució de la cobertura  
Fins al curs 2014-15, el primers alumnes participants al ‘Creixem sans’ a 4rt de 
primària no van arribar a 6è de primària. De 8 inscripcions al curs 2014-15 s’ha 
augmentat a 41 al curs 2015-16. La intenció és incrementar aquestes xifres als 
propers cursos. 
1.3 Distribució territorial  
El nombre total d’inscripcions fa molt difícil analitzar les dades segons territori. No 
obstant això, es pot esmentar que els districtes on més escoles s’han inscrit van ser 
Ciutat Vella amb 3 centres, i Nou Barris i Sant Martí amb 6 centres cadascú. La 
cobertura de centres inscrits als barris prioritzats pel programa Barcelona Salut 
als Barris, va ser del 12% i del 6% als barris no prioritzats. 
2.Valoració programa 
La taxa de resposta del professorat a l’enquesta de valoració va ser del 59% 
(n=24), 17 escoles i un total de 607 alumnes. 
2.1 Formació 
La formació prèvia per habilitar i assessorar al professorat en l’aplicació del 
programa es va desenvolupar conjuntament amb el programa ‘Creixem sans’, i les 
dades s’han presentat globalment en el apartat d’aquell programa (veure pàgina 
16). 
2.2 Implementació 
Com es pot veure a la  
Figura 6, la implementació de les unitats va ser molt alta, especialment de les dues 
primeres unitats, que formen el mòdul d’alimentació, mentre que la implantació 
del mòdul d’educació física que correspon a la unitat 3, baixa fins al 67%. El 50% 
del professorat participant va desenvolupar el programa durant l’espai de tutoria. 
La mitjana de temps de dedicació dels mestres al programa va ser de 4.8 hores, 
23 
 
 
superior doncs al temps requerit de 3 hores. El taller destinat a les famílies només 
és va realitzar en una escola. 
Figura 6. Percentatge d’aules on es van implementar les diferents unitats. Programa 
‘Creixem més sans’. Curs 2015-16. 
100% 92% 92%
90%
80%
67%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Unitat 1 Unitat 2 Unitat 3
 
Font: Enquesta d’avaluació del programa, curs 2015-16. 
2.3 Satisfacció  
El professorat va valorar, en una escala de 0 a 10, molt positivament el programa 
amb puntuacions properes al 8. Destaca tant el grau de participació de l’alumnat 
amb puntuació de 8,4. La satisfacció global pel programa va ser de 7,8, el 83% del 
professorat va declarar que tornaria a fer el programa.  
Figura 7.Valoració del professorat del programa ‘Creixem més Sans’.  Curs 2015-16. 
Interès 7,8
Comprensió 7,5
Participació 8,4
Idoneïtat 7,9
Contingut 7,9
Satisfacció 7,8
0 2 4 6 8 10
 
24 
 
 
Font: Enquesta d’avaluació del programa, curs 2015-16. 
2.4 Aspectes millor i pitjor valorats  
Els aspectes en relació al programa que el professorat va destacar com més 
positius van ser la presentació dels materials, el taller amb les famílies i la 
possibilitat de reflexionar i conscienciar a l’alumnat sobre la importància de 
l’alimentació. Com a més negatiu es va destacar problemes amb la logística del 
taller de famílies i la falta de participació d’aquestes, així com algunes activitats 
concretes com el recompte de racions que es troba massa complicat i llarg. 
  
25 
 
 
‘Pase.bcn’ 
Breu descripció 
El ‘Pase. bcn’ és un programa de prevenció del consum de substàncies addictives, 
centrat en el tabac i alcohol, indicat per escolars de 1r curs d’ESO. 
Els objectius generals d’aquest programa són: 
 Reduir la freqüència del tabaquisme, de les persones fumadores habituals. 
 Evitar el consum abusiu de begudes alcohòliques. 
 Reforçar les actituds contràries al consum de substàncies addictives. 
Consta de set sessions a l’aula impartides en una hora aproximadament cadascuna. 
Encara que la venda de tabac i alcohol és prohibida a menors, aquestes dues 
substàncies addictives són les més consumides en aquesta etapa de la vida i també, 
en general, per part de tota la societat.  
Resultats  
1.Cobertura  
1.1 Escoles, aules i alumnat  
Al llarg del curs 2015-16 van participar al programa ‘Pase.bcn’ 53 centres escolars 
que representen el 24% dels centres d’ESO que hi ha a la ciutat de Barcelona. La 
intervenció va arribar a 3.256 escolars, que suposen el 25% dels alumnes de 1r 
curs d’ ESO de la ciutat. 
1.2 Evolució de la cobertura  
A la Figura 8 s’il·lustra l’evolució de la cobertura al llarg dels últims anys que ha 
anat disminuint, continuant una lleu tendència descendent originada l’any 2008-
09, indicant una pèrdua d’adherència dels centres.  
 
26 
 
 
Figura 8.Evolució del percentatge d’alumnat de primer d’ ESO que participa al 
programa ‘Pase.bcn’ 
100%
90%
80%
70%
60%
50% 41% 43% 42% 42% 38% 39% 39% 37%
40% 32% 29% 28%
30% 25%
20%
10%
0%
 
Font: Registre d’inscripcions a programes 
1.3 Distribució territorial  
La participació en el programa depenent del districte a la ciutat, oscil·la entre un 
4% que es va donar a Sant Martí, fins el 54 % en el districte de Ciutat Vella (Figura 
9).   
27 
 
 
Figura 9.Distribució del percentatge de centres inscrits al programa ‘Pase.bcn’ 
segons districtes. Curs 2015-16. 
100%
90%
80%
70%
60% 54%
50% 43%
40%
26% 26% 30% 26%
30% 20% 17% 19%
20%
10% 4%
0%
 
Font: Registre d’inscripcions a programes, curs 2015-16. 
Per barris, 13 dels centres escolars que pertanyen als barris prioritzats pel 
Programa Barcelona Salut als Barris, es van inscriure al programa, el que suposa el 
30% dels centres d’aquests barris, mentre que als barris no prioritzats es van 
inscriure 40 centres (22%).  
2.Valoració programa 
Les valoracions provenen de les 83 enquestes fetes pel professorat que ha 
implementat el programa (71% de l’inscrit) i van treballar amb 2.354 alumnes en 
43 centres educatius. 
2.1 Formació 
La formació prèvia es va impartir el mes de novembre de 2015, i va consistir en un 
taller de formació del qual se’n van fer dues edicions en les què van participar 15 
docents. El 100% del professorat considera la formació molt o força interessant, 
molt o força útil, molt o força pràctica i molt o força clara. En una escala del 0 al 10 
la puntuació mitjana de satisfacció global amb els tallers va ser de 8,9. 
28 
 
 
Un 60% del professorat que va emplenar l’enquesta de valoració no va assistir a la 
formació prèvia a l’aplicació del programa ni en aquest curs ni en cursos anteriors 
(Figura 10). Si bé un 37% del professorat ja havia aplicat anteriorment el 
programa, es recomana fer la formació al menys cada 3 anys. La satisfacció amb la 
formació rebuda (un cop aplicat el programa) va rebre una puntuació mitjana de 
7,2. 
Figura 10.Percentatge d’assistència del professorat a la formació sobre el programa 
‘Pase.bcn’. Curs 2015-16 
28%
Assistència a la
convocatòria actual
23%
Assistència a
convocatòries anterios
No assistència per haver
aplicat anteriorment el
12% programa
No assistència per altres
motius
37%
 
Font: Enquesta d’avaluació del programa, curs 2015-16. 
2.2 Implementació 
A la Figura 11 es presenta el percentatge d’aules on es van aplicar les unitats que 
formen el programa ‘Pase.bcn’. De les set unitats a realitzar amb l’alumnat, si es 
plantegen problemes de temps, se aconsella prescindir de la unitat 5. En un 29 % 
de les aules es van fer les set unitats i un 2% més va poder fer totes menys la 5. Un 
41% del professorat va declarar no haver pogut treballar tot el que estava 
planificat en el programa; mencionant la manca de temps com a motiu principal. 
Un any més, les unitats que menys es treballen són la 3 (identificació de situacions 
de pressió social i publicitat), la 5 (prevalença i conseqüències del tabaquisme), la 
6 (desenvolupament d’habilitats per a no cedir a la pressió de grup) i la 7 
29 
 
 
(clarificació de valors propis, actituds i expectatives amb relació a les substàncies 
addictives). Tot i que la unitat 6 s’orienta com a essencial durant la formació al 
professorat, és una de les menys treballades. 
Figura 11.Percentatge d’aules on es van aplicar les diferents unitats. Programa 
‘Pase.bcn’. Curs 2015-16. 
100%
88%
90%
80% 72% 75%
70% 66%
60% 57% 53% 51%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
1 2 3 4 5 6 7
 
Font: Enquesta d’avaluació del programa, curs 2015-16. 
Tot i que es recomana de forma general aplicar el programa a 1r curs d’ ESO, 
també es va aplicar a tres grups de 2n curs d’ESO. El 55% del professorat 
participant va desenvolupar el programa durant l’espai de tutoria. La mitjana de 
temps de dedicació al programa per part del professorat va ser de 6,8 hores, sent 7 
les mínimes requerides. 
2.3 Satisfacció  
Les valoracions del professorat, en una escala de 0 (rebuig total) a 10 (totalment 
satisfactori), van ser per sobra del 7 destacant el grau de participació de l’alumnat 
amb un 7,8 (Figura 12). La satisfacció global pel programa va rebre una puntuació 
mitjana 7,2. El 83% del professorat va declarar que tornaria a implementar el 
programa. Els motius més senyalats per no tornar a fer-ho són ‘continguts i 
materials no adequats per l’edat’ i ‘està allunyat dels interessos de l’alumnat’. 
30 
 
 
Figura 12.Valoració del professorat del programa ‘Pase.bcn’. Curs 2015-16. 
Interès 7,5
Comprensió 7,6
Participació 7,8
Idoneïtat 7,3
Educatiu 7,5
Satisfacció 7,2
0 2 4 6 8 10
 
Font: Enquesta d’avaluació del programa, curs 2015-16. 
2.4 Aspectes millor i pitjor valorats  
A la Taula 3 i a la Taula 4 es mostren els aspectes que més i els que menys van 
agradar al professorat, recollits a l’enquesta mitjançant preguntes obertes. S’han 
classificat en diferents categories tots els comentaris del professorat (primera 
columna), s’ha comptabilitzat el nombre total de comentaris corresponents a cada 
categoria (segona columna) i s’ha fet la transcripció literal d’alguns dels 
comentaris més significatius i que representen l’opinió més freqüentment 
manifestada pel professorat (tercera columna).  
Pel que fa als aspectes que més han agradat s’han dividit en quatre categories que 
són les següents: estructura i contingut, participació de l'alumnat, materials 
audiovisuals i rol-playing. 
D’altra banda, els aspectes que menys han agradat s’han dividit en cinc categories 
que són les següents: densitat i extensió del programa, la idoneïtat del grup de 
l’alumnat, la Unitat 2 “Informativa”, materials audiovisuals, i per últim falta 
actualització del programa.  
31 
 
 
Cal destacar que el més valorat ha estat la guia didàctica i el material de l’alumnat, 
amb activitats qualificades com ben preparades, adequades i variades. 
Seguidament, es destaca com a positiu la promoció de la participació de l’alumnat; 
considerada el punt de partida per fomentar el necessari debat i reflexió que 
permet aclarir dubtes i compartir experiències.  
Pel contrari els aspectes menys valorats han fet referència als continguts massa 
densos i extensos, així com la idoneïtat de implementar el programa a edats més 
avançades. D’altra banda destaca la necessitat de millora de la part audiovisual e 
informàtica del programa. Per últim, respecte a la falta d’actualització del 
programa, cal esmentar que aquest any s’ha fet una petita actualització del 
material com l’eliminació de les activitats d’entorn que havien quedat desfasades 
amb la normativa actual antitabac.  
  
32 
 
Taula 3.Aspectes que més han agradat. Valoració del professorat. Programa ‘Pase.bcn’. Curs 2015-16. 
Nombre total de 
Categoria Exemples representatius (frases textuals) 
comentaris 
  “Les activitats s'adapten a les expectatives que tens dipositades en el programa, 
  s’adeqüen bé a l'alumnat, són entenedores.” 
  “Els materials estan molt ben preparats i ha despertat en els alumnes més interès del 
que em pensava.” 
Estructura i contingut 22 
“La varietat d'activitats. Tot i que la gran majoria encara no en són consumidors la 
manera de plantejar el tema és molt proper i ajuda a fer prevenció.” 
  “La participació dels alumnes a classe. Han estat motivats i m'ha servit per conèixer més 
  les seves opinions i personalitat.” 
  “La participació de l'alumnat i la reflexió que han fet dels fumadors que tenen a la seva 
família.” 
Participació de l'alumnat 12 
“La predisposició de molts alumnes a participar donat els temes tractats i el fet de 
treballar en grups moltes activitats.” 
  “Els vídeos que hi ha enllaçats en el programa, ja que als alumnes és el que els va cridar 
Materials audiovisuals 6 més l'atenció i el que van comentar i analitzar amb més interès.” 
“Vídeos que puguin veure propers als alumnes.” 
  “Plantejar rol-playing és força encertat, els alumnes es mostren motivats per participar.” 
Rol playing 7 “M'han agradat molt les situacions de rolplaying entre els alumnes, on es podien veure a 
si mateixos davant una situació de risc, aconsellant-se entre ells sobre com evitar-la.” 
Font: Enquesta d’avaluació del programa, curs 2015-16. 
 
33 
 
 
Taula 4.Aspectes que menys han agradat. Valoració del professorat. Programa ‘Pase.bcn’. Curs 2015-16 
Nombre Exemples representatius 
Categoria total de 
comentaris (frases textuals) 
  “El dossier, de vegades no l'hem seguit ja que ho trobaven pesat.” 
  “Hi ha temes molt teòrics i són feixucs de portar a terme.” 
  “La densitat del continguts teòrics. No apareix cap adaptació pels alumnes amb dificultats 
Densitat i extensió 19 de comprensió lectora.” 
“Crec que s'hauria de centrar només en el tabac, obviant les altres drogues.” 
“Potser és una mica massa extens.” 
  “Creiem que seria més adequat en cursos posteriors.” 
Idoneïtat del grup d'alumnat 10 “Alguns continguts haurien d'adaptar-se a les edats dels alumnes.” 
“És un missatge que ja han escoltat molt abans.” 
  “La segona activitat. El tema és molt interessant però la manera de plantejar-la s'ha fet molt 
Unitat 2 “Informativa” 7 llarga.” 
“La unitat 2 s’ha fet la més pesada de realitzar.” 
“La part de fer recerca a internet ha estat molt avorrida i realment crec que no ha estat útil 
ja que s'han limitat a copiar i vomitar el quer havien escrit sense fer l'esforç d'entendre.” 
  “Em sembla que hi ha mancança de recursos audiovisuals.” 
Materials audiovisuals 12 “Incorporaria més vídeos i testimonis.” 
  “Alguns links del dossier no són vàlids.” 
Falta actualització 4 “Algunes parts ja estan desfasades pel canvi de la llei del tabac.” 
Font: Enquesta d’avaluació del programa, curs 2015-16
34 
 
‘Classe sense fum’ 
Breu descripció 
El ‘Classe sense fum’ (CSF) és un programa de prevenció del tabaquisme indicat 
per escolars de 1r i 2n d’ESO que complementa i reforça al programa ‘Pase.bcn’. El 
seu objectiu és que l’alumnat no comenci a fumar, i retardar l’inici del consum de 
tabac. L’alumnat i professorat d'una classe es comprometen a estar sense fumar 
durant el present curs, per un període no inferior a sis mesos. El compromís 
implica: 
 Mantenir la decisió de no fumar fins al final del concurs. 
 Elaborar un eslògan/vídeo sobre la prevenció del tabaquisme que els 
identifiqui com a grup, que consistirà en una activitat gràfica que animi 
la gent jove a no fumar.  
L’alumnat signa el seu compromís i n'informen a les seves famílies. La competició 
es basa en la responsabilitat i confiança mútues. Aquesta decisió la reforça la 
persona educadora a l'aula, de manera regular, amb debats sobre el tema del tabac. 
Totes les aules que estiguin sense fumar durant el concurs i hagin elaborat 
l'eslògan entren en un sorteig que organitza el Departament de Salut de la 
Generalitat de Catalunya, en el què col·labora l’ASPB. Es premia la classe amb el 
millor eslògan/vídeo d'entre tots les participants. S'ofereix una carpeta amb les 
bases del concurs i impresos de seguiment, i un material de suport per al 
professorat. Hi ha premis com incentius. Es lliura un diploma acreditatiu de la 
participació a cada escola.  
El concurs va iniciar-se a 19 països europeus, coordinats per l'ITF-Nord de Kiel 
(Alemanya) (Smoke-free Class Competition). A Espanya, a més de Catalunya, van 
participar altres sis Comunitats Autònomes, una província i tres ciutats (Clase sin 
Humo). L'avaluació de la competició des de d'any 1997 va demostrar la seva 
efectivitat per prevenir l’inici del tabaquisme. Actualment el programa continua 
implantat a diferents països europeus. 
35 
 
 
Resultats  
Al llarg del curs 2015-16 van participar al programa ‘Classe sense fum’ sis centres 
escolars (2% dels centres de primer curs d’ESO de la ciutat) amb 12 aules. La 
intervenció va arribar a 380 escolars (3% dels alumnes de primer curs d’ESO de la 
ciutat). El programa té una tendència a la baixa, de manera que ha passat de tenir 
una cobertura del 13% d’alumnes de l’ESO al 3% (Figura 13). 
Figura 13.Evolució del percentatge d’alumnes de primer d’ESO que participen al 
programa ‘Classe sense fum’ 
100%
90%
80%
70%
60%
50% 41%
40%
30%
20% 13% 14% 11% 11% 10% 8% 7%
10% 3% 4% 3% 3%
0%
2004-05 2005-06 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16
 
Font: Registre d’inscripcions a programes, curs 2015-16. 
  
36 
 
 
‘CANVIS’ 
Breu descripció 
El ‘CANVIS’ és un programa de promoció d’hàbits alimentaris i activitat física més 
saludables per a adolescents de 2n curs d’ESO.  
Els objectius d’aquest programa són: 
 Promoure comportaments més sans en relació a l’alimentació mitjançant la 
millora de les actituds, els coneixements i les intencions, així com la 
facilitació de recursos a l’entorn. 
 Desenvolupar una valoració més positiva del propi cos i la pròpia 
personalitat en el període de canvis que es produeixen a l’adolescència. 
 Promoure comportaments més sans en relació a l’activitat física mitjançant 
la millora de les actituds, el coneixements i les intencions, així com la 
facilitació de recursos a l’entorn. 
Consta de vuit sessions, cadascuna d’uns 50 minuts mínim, i es pot desenvolupar 
en unes 8-10 hores lectives. 
Resultats  
1.Cobertura  
1.1 Escoles, aules i alumnat  
Durant el curs 2015-16 van participar al programa ‘CANVIS’ 80 centres escolars 
(36% dels centres d’ESO de la ciutat de Barcelona) en 216 aules. La intervenció va 
arribar a 5.532 alumnes (42% de l’alumnat de 2n curs d’ESO). 
1.2 Evolució de la cobertura  
A la Figura 14 s’observa l’evolució de la cobertura al llarg dels últims anys, 
destacant una tendència estable al voltant del 40% de l’alumnat de 2n d’ESO de la 
ciutat de Barcelona, sent la cobertura més alta de tots els programes. 
37 
 
 
Figura 14.Evolució del percentatge d’alumnes de segon d’ESO que participen al 
programa ‘CANVIS’.  
100%
90%
80%
70%
60%
50% 43% 42% 45%40% 43%38% 41%
42%
36% 37%
40% 37%
40%
30%
20%
10%
0%
 
Font: Registre d’inscripcions a programes 
1.3 Distribució territorial  
La distribució territorial de la cobertura de les escoles, com es mostra a la Figura 
15, va ser desigual amb un rang que oscil·lava entre el 13% a Sant Martí al 69% de 
Ciutat Vella. Per barris, 20 centres escolars del barris prioritzats pel Programa 
Barcelona Salut als Barris es van inscriure al programa ‘CANVIS’, el que suposa una 
cobertura del 47%, front al 33% del barris no prioritzats, on un total de 60 centres 
es van inscriure. 
38 
 
 
Figura 15.Distribució del percentatge de centres inscrits al programa ‘CANVIS' 
segons districtes. Curs 2015-16. 
100%
90%
80% 69%
70%
60% 52% 50%
50% 42%
37%
40% 36%32% 32%
30%
17%
20% 13%
10%
0%
 
Font: Registre d’inscripcions a programes, curs 2015-16. 
2.Valoració programa 
La taxa de resposta del professorat a l’enquesta de valoració va ser del 74% 
(n=160). Aquest professorat va treballar amb 4.138 alumnes en 160 aules de 74 
centres escolars. 
2.1 Formació 
La formació prèvia es va impartir al mes de novembre de 2015, consistint en un 
taller de formació del qual se’n van fer tres edicions i van assistir 38 docents. El 
75% del professorat assistent va trobar els tallers molt o força interessants, el 70% 
molt o força útils, el 70% molt o força pràctics i el 90% molt o força clars. En una 
escala del 0 al 10 la puntuació mitjana de satisfacció global amb els tallers va ser de 
7,9. 
Com podem veure a la Figura 16, un 53% del professorat afirmava haver assistit a 
la formació realitzada prèviament a l’inici del programa en aquest curs o anteriors. 
Destaca que 14% no va tenir cap tipus de formació ni experiència prèvia a la 
39 
 
 
implementació del programa. La satisfacció amb la formació rebuda un cop aplicat 
el programa va ser de 7,5. 
Figura 16.Percentatge d’assistència del professorat a la formació sobre el programa 
‘CANVIS’. Curs 2015-16. 
29% Assistència a la
14% convocatòria actual
Assistència a
convocatòries anterios
No assistència per haver
aplicat anteriorment el
33%
programa
No assistència per altres
motius
24%
 
Font: Enquesta d’avaluació del programa, curs 2015-16 
2.2 Implementació 
A la Figura 18 es representa el percentatge d’aules on es van aplicar les diferents 
unitats. Aquesta proporció disminueix gradualment a mesura que avança el 
número de la unitat. Les unitats que menys es treballen són la 6 (analitzar i discutir 
el “diari dietètic” i el “diari d’activitat física”) i la 8 (anàlisi i discussió d’anuncis 
publicitaris). 
40 
 
 
Figura 17.Percentatge d’aules on es van aplicar les diferents unitats. Programa 
‘CANVIS’.  
Curs 2015-16. 
100%
91%
90% 87%
80% 73%
69%
70% 65% 65%
60% 56%53%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Unitat 1 Unitat 2 Unitat 3 Unitat 4 Unitat 5 Unitat 6 Unitat 7 Unitat 8
 
Font: Enquesta d’avaluació del programa, curs 2015-16 
Tot i que es recomana de forma general aplicar el programa a 2n curs d’ESO, un 
18% dels centres el va aplicar a 1r d’ESO, i dos centres (1%) el van aplicar a 3r curs 
d’ESO. El 56% del professorat participant va desenvolupar el programa durant 
l’espai de Tutoria i un 9% a Ciències naturals. La mitjana de temps de dedicació del 
professorat al programa va ser de 7,4 hores, sent 8 hores la dedicació mínima 
recomanada. 
2.3 Satisfacció  
Globalment, tant la percepció del professorat respecte a l’acceptació de les 
activitats per part de l’alumnat, com les valoracions vers els continguts del 
programa, van rebre bones puntuacions (Figura 18). En una escala de 0 (rebuig 
total) a 10 (totalment satisfactori), l’interès va rebre la puntuació més baixa amb 
una mitjana de 7,2, mentre la idoneïtat del programa (amb relació a l’edat de 
l’alumnat) i el contingut educatiu del programa van obtenir les millors valoracions, 
ambdós amb un 8,1 de puntuació mitjana. El 95% del professorat tornaria a 
implementar el programa. 
41 
 
 
Figura 18.Valoració del professorat del programa ‘CANVIS’. Curs 2015-16. 
Interès 7,2
Comprensió 7,7
Participació 7,8
Idoneïtat 8,1
Contingut 8,1
Satisfacció 7,6
0 2 4 6 8 10
 
Font: Enquesta d’avaluació del programa, curs 2015-16 
2.4 Aspectes millor i pitjor valorats  
A la Taula 5 i la Taula 6 es mostren els aspectes que més i els que menys van 
agradar al professorat. S’han classificat en diferents categories tots els comentaris 
del professorat (primera columna), s’ha comptabilitzat el nombre total de 
comentaris corresponents a cada categoria (segona columna) i s’ha fet la 
transcripció literal d’alguns dels comentaris més significatius i que representen 
l’opinió més freqüentment manifestada pel professorat (tercera columna).  
Pel que respecta als aspectes que més han agradat, s’han dividit en quatre 
categories, que són les següents: adequació dels continguts en relació a l’edat de 
l'alumnat, unitats concretes que han generat més interès i més satisfactòries, la 
reflexió i participació de l’alumnat i per últim, els materials proporcionats per part 
de l’ASPB. 
Per altra banda, els aspectes que menys han agradat també s’han ordenat en 
quatre categories: orientació del temes i activitats; la falta d’actualització del 
material i manca de material audiovisual; la manca de temps per dur a terme el 
programa. 
42 
 
 
Respecte a les unitats concretes que han estat assenyalades com el que més ha 
agradat, si bé s’han classificat en una mateixa categoria, les respostes han sigut 
molt heterogènies i totes les unitats han sigut esmentades per igual. Cal destacar la 
idoneïtat dels continguts treballats per la seva rellevància e interès, així com la 
possibilitat de tenir un espai on reflexionar conjuntament i obertament envers 
aquests temes.  
Pel contrari els aspectes menys valorats han fet referència a la densitat d’algunes 
parts, així com a la millora i actualització del recurs i la manca de recursos 
audiovisuals.
43 
 
 
Taula 5.Aspectes que més han agradat. Valoració del professorat. Programa ‘CANVIS’. Curs 2015-16. 
Nombre total 
Categoria Exemples representatius (frases textuals) 
de comentaris 
  “Exemples que han posat adients a l'edat, és molt visual. Les activitats són curtes i ben plantejades”. 
  “La possibilitat de treballar ordenadament temes importants en aquesta franja d'edat.” 
Adequació dels continguts 29 “La idoneïtat dels temes treballats en relació als interessos dels alumnes i la seva edat” 
  “Tota la part de l'alimentació i la influència de la publicitat” 
  “El treball de l'alimentació, de la publicitat i la valoració personal” 
Unitats concretes 54 “Les unitats de canvis físics, psíquics i socials a l'adolescència.” 
  “El fet de poder parlar amb alumnes sobre alguns dels problemes que es troben i es reflexin en el 
  programa. Ells se'n donen compte i intenten buscar-hi solució.” 
Reflexió/participació de l'alumnat 21 “La possibilitat que els alumnes poguessin participar obertament a classe i parlar de temes que els 
interessen" 
“Incita als alumnes a reflexionar sobre temes actuals i que els poden afectar d'a prop.” 
  “Els quaderns dels alumnes són atractius.” 
Materials proporcionats 8 “Material de suport vídeos” 
“El material està molt ben desenvolupat, i ben temporalitzat.” 
Font: Enquesta d’avaluació del programa, curs 2015-16.  
44 
 
 
Taula 6.Aspectes que menys han agradat. Valoració del professorat. Programa ‘CANVIS’. Curs 2015-16. 
Nombre Exemples representatius 
Categoria total de 
comentaris (frases textuals) 
  “A la part de nutrició, era una mica massa dens i a vegades els ha costat seguir els conceptes” 
  “Crec que hauria d'aparèixer més informació sobre els canvis a nivell sexual.” 
Orientació dels temes i activitats  48 “La unitat de nutrició. No els motiva gaire i moltes de les coses ja las saben de cursos anteriors.” 
 “Les activitats massa teòriques.” 
“Que tenia a classe un noi amb anorèxia i algun tema era difícil de tractar perquè parla de calories i 
obesitat 
  “Material poc actual, poc suport audiovisual que és el que millor entra als alumnes. He hagut de buscar 
  massa materials més engrescadors.” 
Falta d'actualització del material/ manca de 32 “El que menys m'ha agradat és que no hi hagués vídeos explicatius de les unitats del dossier. Els alumnes 
material audiovisual agraeixen veure en un vídeo els conceptes més tècnics de l'alimentació.”  
“La part de publicitat s'hauria d'actualitzar els anuncis que hi ha.” 
“El material s'hauria de renovar” 
  “Els alumnes s'han queixat de que certs temes els tracten com si fossin nens més petits del que són. No 
Idoneïtat del grup d'alumnat 14 m'ha agradat que aquesta pugui ser la seva sensació.” 
 “Tenia alumnes més joves i els continguts del dossier els he tingut que adaptar força a les necessitats.” 
“Costa obrir-se en aquesta edat en temes de gènere.” 
  “M´he deixat algunes qüestions per manca de temps” 
Manca de temps per dur a terme el programa 15 “Trobo que és massa llarg. penso que podria allargar-se durant dos cursos. Al cap i a la fi, els canvis que 
viuen els alumnes no s'acaben en un any.” 
Font: Enquesta d’avaluació del programa, curs 2015-16.
45 
 
‘Sobre canyes i petes’ 
Breu descripció 
Es tracta d’un programa de prevenció del consum d’alcohol i cànnabis adreçat a 
joves de 3r curs d’ESO. 
L’objectiu general d’aquest programa és: 
 Orientar mitjançant una reflexió sobre la problemàtica pròpia de l'edat de 
l’alumnat, la conducta en relació a diverses situacions conflictives, algunes 
de les quals tenen relació amb el consum de drogues. 
Consta de cinc sessions cadascuna de 1-2 hores, aproximadament, per tant es pot 
desenvolupar en 5-10 hores.  
Resultats  
1.Cobertura  
1.1 Escoles, aules i alumnat   
Durant el curs 2015-16 van participar 141 aules de 60 centres escolars (27% dels 
centres d’ESO de Barcelona) i la intervenció va arribar a 3.741 escolars (28 % de 
l’alumnat de 3r curs d’ESO de Barcelona). 
1.2 Evolució de la cobertura  
Si bé la cobertura de l’alumnat és similar a la del curs anterior, aquests dos últims 
cursos els percentatges han disminuït fins al 28%. No obstant això ,com es pot 
observar a la Figura 19, les cobertures d’aquest programa són molt fluctuants, i 
aquestes xifres ja s’havien observat al curs 2006-07.  
46 
 
 
Figura 19.Evolució del percentatge d’alumnes de tercer d’ ESO que participen al 
programa ‘Sobre canyes i petes’.  
100%
90%
80%
70%
60%
50% 43% 40% 43% 43%38% 39% 36%
40% 31% 32%28% 28% 28%
30%
20%
10%
0%
 
Font: Registre d’inscripcions a programes 
1.3 Distribució territorial  
La participació en el programa va ser depenent del districte a la ciutat, com en 
altres programes, Ciutat Vella va tenir la major cobertura (62%) i Sant Martí la més 
baixa (9%) (Figura 20).  
Figura 20.Distribució del percentatge de centres inscrits al programa ‘Sobre canyes i 
petes’ segons districtes. Curs 2015-16. 
100%
90%
80%
70% 62%
60%
50% 42%
32% 36%40% 30%
30% 21%
26%
16%
20% 14% 9%
10%
0%
 
Font: Registre d’inscripcions a programes, curs 2015-16 
47 
 
 
Per barris, 17 centres escolars del barris prioritzats per Programa Barcelona Salut 
als Barris es van inscriure al programa ‘Sobre canyes i petes’, el que suposa una 
cobertura del 40%, front al 24% del barris no prioritzats, on un total de 43 centres 
es van inscriure. 
2.Valoració programa 
La taxa de resposta del professorat a l’enquesta de valoració va ser de 74% 
(n=104). El professorat ha treballat amb 2.800 alumnes, en 50 centres escolars.  
2.1 Formació 
La formació prèvia es va impartir entre els mesos de novembre de 2015, consistint 
en un taller de formació del qual se’n van fer dues edicions i van participar 22 
docents. El 90% del professorat va trobar els tallers molt o força interessants, útils 
i clars, i el 86% molt o força pràctics. En una escala del 0 al 10 la puntuació mitjana 
de satisfacció global dels tallers va ser de 7,6. 
Com veiem a la Figura 21, segons l’enquesta de valoració, quasi la meitat del 
professorat va assistir a la formació realitzada prèviament a l’inici del programa 
aquest curs o anteriors. Si bé, com s’ha mostrat en altres programes un 15% mai 
s’ha format ni ha tingut experiència prèvia en la implementació del programa. La 
satisfacció amb la formació rebuda un cop aplicat el programa va ser de 7. 
Figura 21.Percentatge d’assistència del professorat a la formació sobre el programa 
‘Sobre canyes i petes’. Curs 2015-16. 
Assistència a la
15%
convocatòria actual
33%
Assistència a
convocatòries anterios
No assistència per haver
36% aplicat anteriorment el
programa
16% No assistència per altres
motius
 
Font: Enquesta d’avaluació del programa, curs 2015-16. 
48 
 
 
2.2 Implementació 
A la Figura 22 es representa el percentatge d’aules on es van aplicar les diferents 
unitats. S’observa com el compliment de les unitats va disminuint conforme va 
avançant el  programa i destaca el baix compliment de l’activitat 4 on es fa un role 
playing específic amb situacions de consum d’alcohol i cànnabis.  
Figura 22.Percentatge d’aules on es van aplicar les diferents unitats. Programa 
‘Sobre canyes i petes’. Curs 2015-16. 
100%
90%
80% 73%
70%
60% 56% 55%
48%
50%
40% 37%
30%
20%
10%
0%
Unitat 1 Unitat 2 Unitat 3 Unitat 4 Unitat 5
 
Font: Enquesta d’avaluació del programa, curs 2015-16. 
Tot i que es recomana de forma general aplicar el programa a 3r curs d’ESO, un 8% 
de les aules eren de 2n d’ESO i 3 aules (3%) a 4r d’ESO. El 67% del professorat va 
desenvolupar el programa durant l’espai de Tutoria. La mitjana de temps de 
dedicació del professorat al programa va ser de 3,8 hores, sent 5 hores el mínim 
recomanat. 
2.3 Satisfacció  
Las valoracions del professorat respecte al programa, en una escala de 0 (rebuig 
total) a 10 (totalment satisfactori), van estar al voltant del 7(Figura 23). L’interès 
va rebre la puntuació menor amb una mitjana de 6,8 i per contra la comprensió 
dels continguts per part de l’alumnat va obtenir la major puntuació mitjana amb un 
49 
 
 
7,6. El grau de satisfacció global pel programa va rebre una puntuació mitjana de 7. 
El 88% del professorat va declarar que tornaria a aplicar el programa.  
Figura 23.Valoració del professorat del programa ‘Sobre canyes i petes’. Curs 2015-
16. 
Interès 6,8
Comprensió 7,6
Participació 7,1
Idoneïtat 7,4
Contingut 7,3
Satisfacció 7
0 2 4 6 8 10
 
Font: Enquesta d’avaluació del programa, curs 2015-16. 
2.4 Aspectes millor i pitjor valorats  
A la Taula 7 i a la Taula 8 es mostren els aspectes que més i els que menys van 
agradar al professorat, recollits a l’enquesta d’avaluació mitjançant pregunta 
oberta. S’han classificat en diferents categories tots els comentaris dels 
professors/es (primera columna), s’ha comptabilitzat el nombre total de 
comentaris corresponents a cada categoria (segona columna) i s’ha fet la 
transcripció literal d’alguns dels comentaris més significatius i que representen 
l’opinió més freqüentment manifestada pel professorat (tercera columna). 
Pel que fa als aspectes que més han agradat s’han dividit en les següents 
categories: adequació dels continguts, unitats concretes, debat i participació de 
l’alumnat, el material proporcionat i el suport. 
Per altra banda, en quant als aspectes que menys han agradat també s’han dividit 
en categories que són les següents: Unitats concretes, extensió del programa, 
problemes amb el material/ falta d’actualització, idoneïtat i suport. 
50 
 
 
Cal destacar que el més valorat ha estat l’adequació dels continguts treballats per 
la seva rellevància e interès per l’alumnat. Seguidament, la promoció de la 
participació de l’alumnat. Pel contrari els aspectes menys valorats han fet 
referència a la millora i necessitat d’actualització del recursos i els materials 
audiovisuals. La manca de temps per poder dur a terme el programa i/o 
considerar-lo massa extens són alguns dels problemes que manifesta el 
professorat i que, probablement, estan en consonància amb les troballes d’un 
elevat percentatge de casos que declaren no haver completat el que tenien 
planificat.
51 
 
 
Taula 7.Aspectes que més han agradat. Valoració del professorat. Programa ‘Sobre canyes i petes’. Curs 201-15 
Nombre 
Categoria total de Exemples representatius (frases textuals) 
comentaris 
  “És molt important treballar aquest temes amb els adolescents, els conceptes i les 
  conseqüències” 
Adequació dels continguts 21 “L’enfocament del tema està bé” 
 “La imatge i el llenguatge del programa, proper al públic a qui està destinat” 
“Temes d’interès per l’alumnat” 
  “Sessió didàctica audiovisual sobre l’alcohol” 
Unitats concretes 13 “La primera part teòrica. Està molt ben explicat” 
  “Unitat 4 (Role-playing)” 
  “És un programa on es fomenta molt la participació dels alumnes” 
Debat i participació de l'alumnat 18 “Fer els alumnes protagonistes i responsables de las seves decisions” 
 “El debat generat al grup” 
  “Les fitxes estan molt ben plantejades i els DVD” 
Materials proporcionats (en general) 16 “El quadern de l’alumne per treballar individual i en grup” 
“Dossiers per a fer un seguiment” 
  “L’atenció rebuda pels professionals del Servei de Salut Comunitària el dia del curs” 
Suport 2 “Poder assistir a la sessió d’assessorament” 
Font: Enquesta d’avaluació del programa, curs 2015-16. 
52 
 
 
Taula 8.Aspectes que menys han agradat. Valoració del professorat. Programa ‘Sobre canyes i petes’. Curs 2015-16 
Nombre Exemples representatius 
Categoria total de 
comentaris (frases textuals) 
Unitats concretes 12 “Unitats 2 i 3 (Vídeos) 
“Massa sessions, o poc temps per fer-les totes” 
 
Extensió programa “Per la disponibilitat d’hores que tenim a l’aula, la proposta d’activitats és molt àmplia. Les 
20 
activitats descartades han estat les que menys ens han cridat l’atenció” 
  “S’hauria de millorar el format perquè ja està una mica desfasat i antic. Caldria donar-li un 
  aire més fresc en general” 
Problemes amb el material/ falta 27 “Els vídeos son massa antics (2001) i no s’han sentit identificats ni amb el vocabulari ni la 
d'actualització roba ni la música. Crec que s'haurien d'actualitzar perquè els alumnes es puguin sentir més  
identificats.” 
“Vam descarregar el material de l'alumne/a per internet perquè no ens va arribar a l'escola.” 
  “Alguns materials com ara pel·lícules que tracten el tema en profunditat estan indicats per 
  alumnes més grans” 
Idoneïtat programa 12 “Al ser un altre col·lectiu (PFI) no estava adaptat al meu alumnat” 
  “He detectat i també les altres tutores, que alguns alumnes podria ser que ja són 
consumidors d'alguna substància encara que de manera esporàdica. Això ens porta a pensar 
que la prevenció s'hauria de fer abans.” 
“Les metodologies creiem no son les més adequades. Preferim xerrades de professionals” 
Suport 2 “No he rebut atenció pels professionals del servei de salut. 
Font: Enquesta d’avaluació del programa,  curs 2015-16. 
53 
 
‘Parlem-ne; no et tallis!’ 
Breu descripció 
‘Parlem-ne; no et tallis!’ és un programa centrat en la prevenció de l’embaràs 
adolescent i de les ITS, incloent el VIH/SIDA. S’adreça als estudiants de secundària, 
i es pot aplicar a partir de 3r curs d’ESO fins a 2n curs de Batxillerat o a Cicles 
Formatius.  
Els objectius d’aquest programa són: 
 Reduir les dubtes sobre salut afectiva i sexual. 
 Reduir el risc d’un embaràs adolescent 
 Reduir el risc d’infectar-se per una infecció de transmissió sexual, inclosa la 
SIDA. 
El professorat pot triar entre dos itineraris d’acord amb les característiques del 
grup, del centre i de les seves preferències. L’itinerari 1, amb sis activitats 
conduïdes pel professorat, permet treballar de forma més lenta i esglaonada; 
mentre que l’itinerari 2, amb quatre activitats, és més directe, incorpora activitats 
dinamitzades per una parella d’alumnes. Al finalitzar el programa es proposa 
realitzar una activitat d’entorn on es visita el centre ASSIR de referència o el centre 
CJAS per donar a conèixer un recurs proper als joves i acabar de resoldre dubtes de 
l’alumnat. 
Resultats  
1.Cobertura  
1.1 Escoles, aules i alumnat   
Al llarg del curs 2015-16 van participar 186 aules pertanyents a 74 centres 
escolars (33% dels centres d’ESO de Barcelona), arribant a 4.783 escolars (33% 
del alumnat de 4t d’ESO de Barcelona). La major part de les inscripcions van ser a 
54 
 
 
l’itinerari 1 (n=113; 61%) a 51 centres escolars i 2.982 joves, mentre que a 
l’itinerari 2 es van inscriure 73 aules (39%) a 30 centres escolars i 1.801 joves. 
1.2 Evolució de la cobertura  
A la Figura 24 s’observa l’evolució de la cobertura al llarg dels últims anys 
destacant una tendència estable en torn al 33%. 
Figura 24.Evolució del percentatge d’alumnat que participen al programa ‘Parlem-
ne; no et tallis!’.  
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40% 34% 35% 33% 33%
28% 30%
30%
19%
20%
10%
0%
2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16
 
Font: Registre d’inscripcions a programes 
1.3 Distribució territorial  
La distribució territorial de la cobertura de les centres escolar, com es mostra a la 
Figura 25, va ser desigual amb un rang que oscil·lava entre el 14% a Sarrià- Sant 
Gervasi fins al 77% de Ciutat Vella. En aquest programa s’incrementa la cobertura 
a districtes com Nou Barris (46%), Sant Martí (43%) i Horta-Guinardó (41%), 
districtes amb barris prioritzats al programa Barcelona Salut als Barris. De fet, les 
cobertures dels barris prioritzats (56% amb 24 escoles) dupliquen a les dels barris 
no prioritzats (27% amb 50 escoles). 
 
55 
 
 
Figura 25.Distribució del percentatge de centres inscrits al programa ‘Parlem-ne;no 
et tallis!’ segons districtes. Curs 2015-16. 
100%
90%
77%
80%
70%
60%
46%
50%
37% 41%
43%
40% 32%
26%
30% 21%
17%
20% 14%
10%
0%
 
Font: Registre d’inscripcions a programes, curs 2015-16 
2.Valoració programa Professorat 
La taxa de resposta del professorat a l’enquesta de valoració va ser de 74% 
(n=138). El professorat ha treballat amb 3.630 alumnes, en 60 centres escolars. 
D’aquestes valoracions el 56% corresponen a l’itinerari 1 i el 44% al 2. 
2.1 Formació 
La formació prèvia es va impartir entre els mesos de novembre i desembre de 
2015, consistint en un taller de formació del qual es van fer dues edicions i van 
participar 23 docents. El 100% del professorat va trobar els tallers molt o força 
interessants, útils i pràctics; i el 96% molt o força clars. En una escala del 0 al 10 la 
puntuació mitjana de satisfacció global amb els tallers va ser de 9. 
Com podem observar a la Figura 26, un 66% del professorat afirmava haver 
assistit a la formació realitzada prèviament a l’inici del programa.  
56 
 
 
Figura 26 Percentatge d’assistència del professorat a la formació sobre el programa 
‘Parlem-ne; no et tallis!’. Curs 2015-16. 
Assistència a la
convocatòria actual
20%
Assistència a
43% convocatòries anterios
14% No assistència per haver
aplicat anteriorment el
23% programa
No assistència per altres
motius
 
Font: Enquesta d’avaluació del programa, curs 2015-16. 
Com en altres programes també hi ha un percentatge no menyspreable de 
professorat que ni s’ha format ni té experiència prèvia al programa, en aquest cas 
un 20%. La satisfacció amb la formació rebuda de qui va fer la formació, un cop 
aplicat el programa, va ser de 7,8. 
A l’itinerari 2 una parella d’alumnes, noia i noi que normalment són líders socials 
del grup, dinamitza dues unitats. Des de l’ASPB es forma aquesta parella. Al curs 
2015-16 es va formar 136 joves en 8 tallers distribuïts al llarg del mes de gener de 
2016. El 98% dels i les joves van trobar els tallers molt o força interessants, el 98% 
molt o força útils i el 96% molt o força pràctics i clars. En una escala del 0 al 10 la 
puntuació mitjana de satisfacció global amb els tallers va ser de 8,8. 
2.2 Implementació 
Un 56% del professorat que va respondre l’enquesta de valoració va implementar 
l’itinerari 1. Aquesta versió té 6 unitats més l’activitat d’entorn. L’aplicació de les 
activitats va disminuir conforme va avançar el programa i les últimes sessions (5 i 
6, activitats de role playing) són les que tenen una menor cobertura, si bé són 
considerades com molt importants ja que es quan s’entrenen les habilitats socials i 
57 
 
 
de comunicació (Figura 27). L’activitat d’entorn on es facilita a l’alumnat l’accés a 
recursos existents a la comunitat va tenir una alta cobertura i un 73% de l’alumnat 
va anar, bé al centre ASSIR (Assistència Salut Sexual i Reproductiva) de referència 
o al CJAS (Centre Jove d'Anticoncepció i Sexualitat de Barcelona). 
Figura 27.Percentatge d’aules on es van aplicar les diferents unitats de l’itinerari 1.  
Curs 2015-16 
100%
90%
80% 74% 73%
70% 62%
60% 55%
50%
50%
40% 36% 36%
30%
20%
10%
0%
Unitat 1 Unitat 2 Unitat 3 Unitat 4 Unitat 5 Unitat 6 Activitat
entorn
 
Font: Enquesta d’avaluació del programa, curs 2015-16. 
 
Respecte a l’itinerari 2, el va implementar un 44% del professorat que va 
respondre l’enquesta de valoració. L’itinerari 2 consta de 4 unitats, sent les dues 
últimes dinamitzades per una parella d’alumnes. En aquest cas, si bé l’aplicació de 
les unitats també va disminuint conforme avança el programa, el percentatge 
d’aules on es van desenvolupar les unitats es força alt (Figura 28). L’activitat 
d’entorn va tenir una alta cobertura i un 87% de l’alumnat va anar, bé al centre 
ASSIR (Assistència Salut Sexual i Reproductiva) de referència  o al CJAS (Centre 
Jove d'Anticoncepció i Sexualitat de Barcelona). 
58 
 
 
Figura 28.Percentatge d’aules on es van aplicar les diferents unitats de l’itinerari 2.  
Curs 2015-16. 
100%
90% 87%
78%
80% 73%
70%
70% 65%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Unitat 1 Unitat 2 Unitat 3 Unitat 4 Activitat entorn
 
Font: Enquesta d’avaluació del programa, curs 2015-16. 
Es recomana aplicar el programa a partir de 3r curs d’ESO: 33 aules (24%) el van 
aplicar a 3r curs, el 65% ho va aplicar en 4t d’ESO i 15 aules (11%) a batxillerat; un 
aula el va aplicar a 2n d’ESO. El 54% del professorat participant va desenvolupar el 
programa durant l’espai de Tutoria, un 14% a Ciències Naturals i un 11% a Llengua 
Catalana. La mitjana de temps de dedicació del professorat al programa va ser de 
4,3 hores a l’itinerari 1 i 3,2 l’itinerari 2, sent 6 i 4 hores les recomanades 
respectivament. 
2.3 Satisfacció  
Les valoracions del professorat, en una escala de 0 (rebuig total) a 10 (totalment 
satisfactori), van ser totes per sobre del 7 i prou similars entre les dos itineraris 
(Figura 29). Les majors puntuacions es van donar a la comprensió dels continguts 
per part de l’alumnat (7,7 per l’itinerari 1  i 7,8 per l’itinerari 2), la idoneïtat (7,7 i  
8, respectivament) i el contingut educatiu del programa (7,6 i 7,8, respectivament). 
La satisfacció global pel programa va rebre una puntuació mitjana 7,6 en el cas de 
l’itinerari 1 i 7,5 per l’itinerari 2. El 97% del professorat va declarar que tornaria a 
implementar el programa amb l’itinerari 1 i un 95% tornaria a implementar el 2. 
59 
 
 
Figura 29.Valoració del professorat del programa ‘Parlem-ne; no et tallis!’. Curs 
2015-16. 
7,4
Interès 7,3
Comprensió 7,77,8
Participació 7,37,6
Idoneïtat 7,78
Contingut 7,67,8
Satisfacció 7,67,5
0 2 4 6 8 10
Itinerari 1 Itinerari 2
 
Font: Enquesta d’avaluació del programa, curs 2015-16. 
2.4 Aspectes millor i pitjor valorats  
A la Taula 9 i la Taula 10 es mostren els aspectes que més i els que menys van 
agradar al professorat, recollits a l’enquesta d’avaluació mitjançant pregunta 
oberta. S’han classificat en diferents categories tots els comentaris dels 
professors/es (primera columna), s’ha comptabilitzat el nombre total de 
comentaris corresponents a cada categoria (segona columna), i s’ha fet la 
transcripció literal d’alguns dels comentaris més significatius i que representen 
l’opinió més freqüentment manifestada pel professorat (tercera columna).  
Pel que fa als aspectes que més han agradat s’han dividit en set categories més una 
específica de l’itinerari 2: adequació i contingut dels temes, visita al centre de salut 
sexual, unitats/activitats concretes, materials i adaptació de les activitats, 
possibilitat de donar un espai per parlar, i la motivació i participació de l’alumnat. 
Es destaca a més com positiva la participació de la parella d’alumnes a l’itinerari 2. 
Pel que fa als aspectes que menys han agradat s’han dividit en sis categories: 
adequació i orientació del contingut, problemes amb el material i la falta 
60 
 
 
d’actualització, l'extensió del programa, unitats/activitats concretes, la idoneïtat de 
l'alumnat i per últim, la motivació de l’alumnat.
61 
 
Taula 9. Aspectes que més han agradat. Valoració del professorat. Programa ‘Parlem-ne; no et tallis!’. Curs 2015-16.  
Nombre total de 
Categoria Exemples representatius (frases textuals) 
comentaris 
 “És un programa que s’adequa força bé a les inquietuds plantejades pels alumnes envers aquests 
temes” 
Adequació i contingut dels temes 21 
“La idoneïtat del programa pels adolescent” 
“Fer veure els alumnes que són situacions reals que viuen” 
Visita al centre de salut sexual 19 “La visita al Centre de Salut, els alumnes van tornar molt satisfets” 
“La proposta de casos al final del material per triar i treballar segons el grup i l’objectiu principal” 
“L’activitat inicial ja que era la més activa” 
Unitats/activitats concretes 18 “Treball de l’assertivitat” 
“La xerrada de Sida Studi” 
“La teatralització de les activitats proposades” 
“El material està ben estructurat. És molt informatiu” 
Materials i adaptació de les activitats 26 “El com està plantejat i el poder triar materials en funció de la realitat dels alumnes” 
“Treball d’exemples i casos propers, observant i comentant les seves reaccions” 
“La possibilitat de donar un espai obert a l’alumnat per parlar dels temes relacionats amb la 
sexualitat” 
Espai per parlar 6 
“El poder treballar d’una manera dinàmica i oberta” 
“Trencar mites i prejudicis, clarificar temes sobre afectivitat” 
“El procés participatiu de l’alumnat” 
Motivació/ Participació dels alumnes 11 “Plantejar problemes als adolescents i que ells reflexionin sobre el tema i busquin solucions adients” 
ESPECIFIC ITINERARI 2:  joves “L’ implicació dels alumnes formats” 
6 
educadores “Sistema de formació dels alumnes que les dirigeixen” 
Font: Enquesta d’avaluació del programa,  curs 2015-16. 
62 
 
 
Taula 10.Aspectes que menys han agradat. Valoració del professorat. Programa ‘Parlem-ne; no et tallis!’. Curs 2015-16. 
Nombre total de 
Categoria Exemples representatius 
comentaris 
“La manera de plantejar els temes a tractar” 
“Degut a la diversitat de l’alumnat, diferents procedències, el tema de la sexualitat s’ha fet difícil 
Adequació i orientació/contingut  8 de treballar a les classes, en algunes cultures és un tema molt tabú.” 
“Massa teoria” 
“Material obsolet” 
Problemes amb material/ falta d'actualització 23 “Que resulta una mica repetitiu per alumnes de primer de batxillerat. Una part significativa dels 
meus alumnes ja havien utilitzat el material a 4rt d’ESO” 
“Hi ha massa contingut” 
Manca de temps/programa massa extens 10 
“És un programa molt extens i interessant, però ens manquen hores.” 
 “L'activitat on escenifiquem no és que no m'agradi sinó que m'és més difícil d'implementar.” 
Unitats/activitats concretes 13 
“Manera de plantejar la formació dels Joves educadors” 
 “Potser el nivell que hem aplicat era una mica bàsic per alumnat de 1r de batxillerat, en el sentit 
Idoneïtat del grup d'alumnat 9 que s'assemblava molt al que ja havien treballat a l'ESO.” 
“Que sembla que a 4t d'ESO ja és una mica tard per parlar d'això amb alguns.” 
“La participació i poca implicació dels alumnes” 
Motivació 6 “Alguns casos presentats al llibre de recursos no semblaven atreure massa l'atenció de 
l'alumnat” 
Font: Enquesta d’avaluació del programa, curs 2015-16.
63 
 
 
2.Valoració programa Alumnat 
Al finalitzar el programa ‘Parlem-ne; no et tallis!’, l’alumnat que el rep omple una 
valoració. Al curs 2015-16 un total de 360 alumnes ho han fet, es a dir un 8 % de 
l’alumnat inscrit (xifra similar al anys anteriors), un 51% eren noies i l’edat 
mitjana del total va ser de 16 anys (amb un rang entre 14 i 18 anys). 
A la Figura 30 es recull el grau d’acceptació de les activitats realitzades. Cadascun 
dels aspectes valorats es va mesurar en una escala de l’1 al 5 (molt, força, regular, 
poc i gens). Un 80% de l’alumnat considera les activitats molt o força informatives i 
un 77% les va valorar molt o força participatives. Per contra, un 51% les considera 
molt o força pràctiques i un 52% molt o força dinàmiques. La satisfacció global 
amb el programa va ser de 6,9. 
Figura 30.Valoració per part de l'alumnat de les activitats realitzades (percentatge 
d'alumnes que van fer una valoració com a "molt o força"). Parlem-ne; no et tallis!. 
Curs 2015-16 
100%
90%
77% 80%
80% 72%
70% 65% 66%
60% 51% 52%
50% 45%
40%
29%
30%
20%
10%
0%
Interessants Útils Pràctiques Clares Dinàmiques Participatives Informatives Llargues Avorrides
 
64 
 
 
 
Adaptacions Programes 
‘CANVIEM’ 
‘CANVIEM’ és una adaptació que compta com a marc amb dos programes, ‘CANVIS’ 
i ‘Parlem-ne; no et tallis!’ al districte de Nou Barris després de que en aquest 
districte es van observar embarassos tant a 1r, com a 2n d’ESO. Així, ‘CANVIEM’ és 
una intervenció dirigida a prevenir conductes sexuals de risc indicada per escolars 
de 2n curs d’ESO. L’adaptació consisteix en que desprès de que el professorat hagi 
implementat les dues primeres unitats del ‘CANVIS’, es realitzen tres activitats 
d’una hora aproximadament en paral·lel a les unitats 3 i 4 de valoració personal del 
programa ‘CANVIS’: 
 La primera activitat es desenvolupa per una entitat especialitzada en 
sexualitat dels i les joves, i es tracta de augmentar els coneixements i 
eradicar les possibles creences errònies.  
 La segona activitat la desenvolupa una professional del Servei de Salut 
Comunitària de l’ASPB, i es treballen habilitats de comunicació i negociació 
centrades en situacions sobre afectivitat i sexualitat. 
 La tercera activitat la desenvolupa una professional del Servei de Salut 
Comunitària de l’ASPB i una persona experta en gènere i prevenció de la 
violència masclista i es treballen els estereotips de gènere. 
‘CANVIEM’ va començar a implementar-se al curs 2013-14 i al curs 2015-16 es va 
implementar en dos centres escolars a quatre aules i va arribar a un total de 140 
escolars. 
‘Creixent en salut’ 
Al districte de Sant Martí les cobertures dels programes són en general de les més 
baixes de la ciutat. Es va aprofundir en els motius i es va dissenyar i implementar 
una estratègia de millora. L'estratègia, que es va denominar 'Creixent en salut', es 
va dissenyar en col·laboració amb diversos agents del districte. Es va començar a 
65 
 
 
implementar al curs 2013-14 i es va decidir prioritzar l’adaptació del programa de 
Promoció de Salut afectiva sexual 'Parlem-ne; no et tallis!'.  
‘Creixem en salut’ incorpora tres accions de millora:  
 Apropament de la formació al territori. Així, la formació inicial del 
professorat i joves educadors de centres educatius del districte de Sant 
Martí es fa al propi districte.  
 Implementació de la 1a sessió a l'aula (informativa) per part d'una entitat 
especialitzada en sexualitat (la primera vegada que el professorat fa el 
programa). 
 Facilitació de l'accés de l'alumnat a recursos i activitats d'entorn realitzades 
per serveis d'atenció a la salut sexual i reproductiva del districte (públics, 
ONG). 
En un inici es van afegir activitats de reforç com una exposició itinerant sobre 
diversitat sexual i una xarrada a famílies, però desprès d’analitzar la satisfacció 
amb la estratègia es va decidir no continuar amb aquest reforç. 
Actualment, com s’ha mostrat al informe, 'Parlem-ne; no et tallis!', és l’únic 
programa que es realitza en educació secundària, on el districte de Sant Martí no té 
les cobertures més baixes. De fet, com es pot observar a Figura 31 es veu un 
augment a la cobertura del programa des de l’inici de l’adaptació al curs 2013-14. 
Així, al curs 2015-16 el ‘Creixent en salut’ va arribar a 693 adolescents (44% de 
l’alumnat de 4t d’ESO al districte, front a un 33% de mitjana de Barcelona) i 10 
centres escolars (43% del districte, front a un 33% de mitjana de Barcelona). 
66 
 
 
Figura 31.Evolució de la cobertura de l'alumnat, aules i centres escolars al Programa 
'Parlem-ne;no et tallis!' al districte de Sant Martí. 
50%
44%
45% 43% 42% 42%
39%
40% 38%
35%
30%
25%
20%
15%
10% 8% 8% 8%
5%
0%
% alumnat % aules % centres escolars
2013-14 2014-15 2015-16
 
Font: Registre d’inscripcions a programes 
 
‘Diver sex’ 
L’adaptació ‘Diver sex’ té com finalitat facilitar al professorat l’aplicació i 
desenvolupament de les activitats centrades en diversitat sexual, que es realitzen 
en el marc del Programa ‘Parlem-ne; no et tallis!’. El tema de la diversitat sexual és 
un dels que sembla més complicat de treballar a l’aula pel professorat. Aquesta 
adaptació s’adreça als centres educatius on el professorat veu necessari un reforç 
sobre aquest tema que faciliti el desenvolupament del programa. Es pretèn incidir 
en el foment de comportaments igualitaris i el desenvolupament de valors, 
actituds i models relacionals que ajudin a defugir de les conductes discriminatòries 
per raó d'orientació i/o identitat sexual. 
Amb tal motiu, al curs 2014-15 es va dissenyar i desenvolupar una intervenció que 
va consistir en un taller portat per professionals d’una entitat especialitzada en el 
tema i desenvolupat dins l’aula amb la presència del professorat responsable del 
grup d’alumnes. En un inici es va valorar com possible alternativa una exposició 
dinamitzada per la mateixa entitat però el taller va demostrar millors resultats. Al 
67 
 
 
curs 2015-16 es van fer 5 tallers tots a Barris prioritzats per programa Barcelona 
salut als Barris.  
‘OPCIONS’ 
El Raval és un barri del districte barceloní de Ciutat Vella amb un gran component 
multicultural. En aquest barri, el professorat que implementava el programa 
'Parlem-ne; no et tallis!' i les infermeres del Servei de Comunitària de l’ASPB que 
fan la formació de la parella d’alumnes que dinamitza el programa, van observar 
dificultats per parlar sobre sexualitat a les aules. Així, es va aprofundir en les 
causes i es va decidir dissenyar i implementar una d'estratègia de millora 
facilitadora del programa de salut afectiva sexual anomenada ‘OPCIONS’.  
L'estratègia es va dissenyar entre diferents agents territorials: centres educatius, 
agents de salut comunitària de l’ASPB i una entitat del barri especialitzada en el 
tema responsable de implementar-la amb el consentiment i suport del professorat 
del barri. Consisteix en una acció introductòria de noranta minuts que s’adapta a 
les característiques del grup-aula, segons un qüestionari emplenat prèviament pel 
professorat. L'acció es desenvolupa al propi centre educatiu i se centra en aspectes 
clau sobre sexualitat i diversitat cultural, actuant així com a reforç pedagògic, 
assessorament i model per al professorat facilitant posteriorment la 
implementació del programa. 
‘OPCIONS’ es va iniciar al curs 2014-15 obtenint bones valoracions tant de 
l’alumnat com del professorat. Al curs 2015-16 es va implementar a 4 centres 
educatius (67% dels centres del barri) a 8 aules arribant a 187 alumnes (60% de 
l’alumnat). El 70% de l'alumnat va valorar molt positivament la durada, els temes 
tractats, els dubtes resolts i la comoditat amb la qual s'havia desenvolupat. El 
professorat va valorar positivament conèixer millor al grup i l'adaptació de 
situacions diverses per poder realitzar amb satisfacció el programa de sexualitat a 
l'aula. 
 
  
68 
 
 
Estratègia ‘Fem Salut!’ 
Breu descripció 
Fa nou anys es va començar de manera pilot a diverses escoles l’estratègia escolar 
‘Fem Salut!’ donant resultats prometedors. Es va basar en el projecte “Pla 
preventiu de centre”, que des de l’ASPB es va desenvolupar en alguns centres 
enfocat a la prevenció de consum de drogues. L’avaluació d’aquest va fer 
recomanable ampliar-ho a altres àmbits de la promoció de la salut. Amb el suport 
d’un grup de treball format per experts de diverses àrees, tant de salut com 
d’educació, es va elaborar la proposta anomenada ‘Fem Salut!’ basada en els 
resultats de l’avaluació i experiència acumulada durant aquests darrers anys. 
‘Fem Salut!’ és una estratègia que orienta la promoció d’entorns i conductes 
saludables als centres escolars. A més a més de les intervencions que es venen 
realitzant dins dels àmbits individual i d’aula, és necessari que les polítiques i els 
entorns afavoreixin el desenvolupament dels estils de vida saludables dels futurs 
adults. La prevenció ha de possibilitar la participació activa de la ciutadania, per 
això ‘Fem Salut!’ proposa partir del consens i el compromís de tots els membres de 
la comunitat educativa (professorat, famílies i alumnat), perseguint que disposin 
d’eines per a desenvolupar un control adequat sobre els condicionats que 
intervenen en el seu nivell de salut, podent responsabilitzar-se d’ells i gestionar-
los. 
Des del ‘Fem Salut!’ es proposa l’elaboració d’un pla d’escola de promoció de la 
salut, desenvolupat a partir d’un procés participatiu on professorat, famílies i 
alumnat, amb l’assessorament i suport del Servei de Salut Comunitària de l’ASPB, 
discuteixin i impulsin les accions a instaurar en el centre per tal d’aconseguir un 
entorn saludable i preventiu. 
L’ASPB ofereix la participació dels centres educatius en un grup de treball que 
compta amb el suport de l’Institut de Ciències de l’Educació (Universitat de 
Barcelona), per facilitar l’intercanvi d’experiències i fomentar l’aprenentatge comú. 
Aquesta activitat s’inclou en el Pla de formació permanent del Departament 
69 
 
 
d’Ensenyament i proporciona un certificat de 45h de formació reconegudes. Cada 
any participen entre 15 i 20 professors i professores. 
Resultats 
La cobertura del ‘Fem Salut!’, com es pot observar a la Figura 32, va anar 
augmentant progressivament des de la seva creació fins el any 2014. En els últims 
anys s'ha observat una disminució dels centres participants. El curs 2015-16 es va 
aconseguir avaluar 14 centres dels 18 adherits a l’estratègia. El número total del 
possible alumnat beneficiari  dels 14 centres educatius actius és de 9000. 
Figura 32.Evolució del número de centres adherits a l’estratègia ‘Fem Salut!’. 
25
22
21
20
20 18 18
15
12
10
5
5
0
2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16
 
Font: Servei de Salut Comunitària ASPB 
Quant als indicadors de participació, el 35% dels centres ha desenvolupat totes les 
subcomissions. Les comissions que han estat considerades com més difícils de 
formar han estat la Comissió General i la de famílies. ‘Fem Salut!’ implica una 
mitjana d’entre 2 i 3 reunions anuals, sent la subcomissió de professorat la que 
realitza més reunions. La mitjana de participants per comissió és: alumnat: 14; 
professorat: 5; famílies: 5. La satisfacció dels membres de la comissió (valorada en 
una escala del 1 al 5) és de 3,6 per l’alumnat, 3,4 pel professorat i 4 per part de les 
famílies. A la Figura 33 podem veure el percentatge de formació de les diferents 
70 
 
 
subcomissions del centres ‘Fem Salut!’ dels quals hem rebut qüestionaris 
d’avaluació. 
Figura 33.Percentatge de formació de subcomissions als centres ‘Fem Salut!’ avaluats 
durant el Curs 2015-16 
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Famílies Alumnat Professorat Genral Fem Salut!
 
Font: Servei de Salut Comunitària ASPB 
Quant als programes de la cartera de serveis de l’ASPB, el 71% dels centres van 
realitzar almenys un programa de l’ASPB, el 21% dos, el 21% quatre, el 14% cinc i 
el 7% tots els programes oferts. En la Figura 34 podem veure el número de centres 
que ha realitzat cadascun del programes durant el curs 2015-16. 
71 
 
 
Figura 34.Nombre de centres ‘Fem Salut!’ avaluats que han realitzat els diferents 
programes de l’ASPB. Curs 2015-16 
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
Creixem sans Creixem més Pase.bcn Canvis Sobre canyes i Parlem-ne; no
sans petes et tallis!
 
Font: Servei de Salut Comunitària ASPB 
Quant a les normatives presents al diferents centres , la majoria dels centres va 
donar a conèixer la seva normativa a claustre famílies i alumnat, i un 88% té 
normativa específica sobre consum de drogues i agressivitat. Aproximadament un 
30% no té normativa específica sobre discriminació de gènere ni sobre el consum 
d’aliments. 
Respecte als circuits de derivació el 64% té circuit de coordinació amb el SOD. La 
majoria té circuits amb els altres serveis (Serveis Socials, CAP, etc.). 
En els plans d’acció tutorials, la majoria desenvolupen totes les accions 
proposades, el 100% revisen si hi ha espais dedicats a educació emocional, una de 
les demandes més recurrents dels centres. 
Pel que fa a l’organització escolar la majoria dels centres duen a terme les accions. 
Només un 36% dels centres facilita l’accés a preservatius a l’alumnat més gran del 
centre i un 43% promou l’obertura dels patis escolars els caps de setmana. En el 
camp de l’alimentació saludable, el 93% dels centres no té bar, i el 64% no té 
màquines d’expedició de begudes i aliments, i en tots els que la tenen està definit i 
limitat el que s’hi pot comprar. 
72 
 
 
Una acció a destacar és que el 100% inclou menjar saludable en les festivitats del 
centre. 
Molts dels centres (5 de 11) detecten com a principal barrera la falta de temps per 
a desenvolupar les activitats i els agradaria que existissin uns horaris o un espai 
reservat per a dur-les a terme. Un 27,3% refereix una manca de coordinació, o una 
coordinació complexa, tant pel que fa a les reunions, com a la col·laboració d’altres 
organismes.  
Un 27,3% dels centres destaca com a barrera la manca d’implicació i motivació per 
part del professorat i les famílies. Altres barreres han estat la sobrecàrrega de les 
persones encarregades de dur a terme el projecte i encabir tots els programes de 
salut sense perjudicar el seguiment del currículum i les hores de classes del 
professorat. El 45,5% perceben com a principal facilitador l’entusiasme i motivació 
de tota la comunitat educativa, destacant especialment l’interès de l'alumnat i la 
implicació de l'equip directiu. Els temes tractats en els programes es consideren 
interessants i permeten als alumnes prendre les decisions correctes sobre la seva 
salut. Un altre factor facilitador és l'experiència dels darrers anys en la realització 
del programa. Es creu necessari incidir més en l’educació mental y física i demanen 
més programes sobre aquest aspecte. També es veu necessari abordar el tema de 
medicació a l'escola i fer servir les avaluacions i el diagnòstic fet per a planificar a 
principi de curs l’estratègia. Altres necessitats són la millora de la coordinació, 
sobretot en les accions que es fan des de diferents àmbits i  disposar de més 
disponibilitat horària.  
Actualment, s’ha creat un grup de treball a l’ASPB amb l’objectiu de valorar 
l’evolució de l’Estratègia i incorporar millores.    
  
73 
 
 
Conclusions  
S’observa una cobertura estable globalment als programes al llarg dels anys, si bé 
hi ha hagut un clar augment dels programes a l’educació primària acompanyant 
d’un lleuger descens dels programes de prevenció del consum de substàncies 
addictives a la secundària.  
Per territoris la cobertura és desigual, així els districtes de Ciutat Vella, Nou Barris 
i Horta-Guinardò destaquen amb altes cobertures i Sant Martí les més baixes 
(excepte per primària i el programa de salut sexual). Al analitzar per barris, 
s’observen cobertures molt més altes, tant a l’educació primària com a secundària, 
als barris prioritzats pel programa Barcelona Salut als Barris. Aquests barris són 
on s’han implementat la major part de les adaptacions que s’han fet dels 
programes a fi d’adequar-se millor als diversos contextos socioeconòmics i 
culturals. 
El percentatge de retorn de l’enquesta de valoració dels programes per part del 
professorat és superior al 70% i es pot considerar com una bona taxa de resposta. 
Al mateix temps, el programa ‘Parlem-ne; no et tallis!’ dona la possibilitat a 
l’alumnat d’omplir una enquesta de valoració al finalitzar el programa però en 
aquest cas, la taxa de resposta va ser només del 8%. 
La majoria del professorat que va respondre l’enquesta de valoració s’ha format als 
tallers oferts per l’ASPB, no obstant, cal destacar que al voltant d’un quart del 
professorat ni ha fet la formació ni té experiència prèvia en la implementació dels 
programes.  
Encara que es constata una incomplerta implementació dels programes a mesura 
que avança el nombre d’unitats, globalment, tant la percepció del professorat 
respecte a l’acceptació de les activitats per part de l’alumnat, com les valoracions 
vers els continguts del programa, tornen a rebre bones puntuacions i la gran 
majoria del professorat tornaria a implementar el programa.  
Entre els aspectes millor valorats pel professorat, destaquen la correcta adequació 
a l'edat de la classe i les temàtiques, els exercicis de role-playing per part de 
74 
 
 
l’alumnat i els materials proporcionats. Entre els aspectes menys valorats apareix 
els materials audiovisuals que reben crítiques a causa de la seva falta 
d’actualització. També es mencionen la gran quantitat d’informació i la densitat 
d’algunes unitats. 
Recomanacions  
Els programes de promoció de salut a l’escola han de contribuir a la millora de la 
salut de la població. En aquest sentit, és important la reducció de les desigualtats 
en salut dels joves que es donen en territoris amb situacions socioeconòmiques 
més desfavorides, com serien el barris prioritzats pel programa Barcelona per 
Salut als Barris. Així, és necessari seguir treballant en estratègies per aconseguir 
una correcta adaptació dels programes en aquests contextos més desfavorits i 
garantir així l’èxit dels programes en aquesta part de la població. Més enllà de les 
actuals adaptacions, seria recomanable incorporar alternatives dins dels materials 
dels programes per permetre una conformació a les particularitats de l’aula, 
aconseguint facilitar la identificació de l’alumnat i l’adequació al context. Es tracta 
d’oferir elements de personalització perquè puguin adaptar millor el programa al 
seu àmbit. 
Respecte a la formació, seria recomanable valorar actuacions per millorar 
l’assistència a la formació prèvia a l’aplicació del programa amb una periodicitat 
mínima de 3 anys. També es necessari assegurar l’actualització dels coneixements 
respecte als programes per part del professorat. Caldria buscar noves estratègies 
per tal d’assegurar-se que el professorat ha entès la importància de treballar totes 
les unitats per tal d’implementar el programa exitosament. 
Dins de les possibilitats s’hauria d’actualitzar el material, sobretot l’audiovisual, 
per evitar que l’alumnat perdi la identificació amb les situacions explicades. En 
general, cal que en les revisions del material del programa es contemplin les 
dificultats aportades pel professorat, així com els suggeriments que en fan, ja que 
estan molt relacionats amb la motivació vers l’aplicació. 
75 
 
 
Per últim, la valoració directa dels programes per part de l’alumnat participant s’ha 
de millorar en quant a l’augment de la taxa de resposta i es aconsellable 
d’estendre-la a la resta de programes. Seria necessari trobar incentius de resposta, 
ja que és l’alumnat qui rep la intervenció i només comptant amb ell serà possible 
una millora efectiva. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
76 
 
 
Annex 1  
Centres escolars participants: 
Agora, Alfageme, Amor de Dios, Anna Ravell, Antaviana, Antoni Brusi, Arc de Sant 
Martí, Arrels, Asunción de Nuestra Señora, Augusta, Baldiri Reixach, Barkeno, 
Barrufet, Bon Pastor, Brasil, Calderon de la Barca, Camí II, Carles I, Castro de la 
Peña, CEE Josep Pla, CEE Nen Déu, Ceip Milà i Fontanals ,Ceip Sant Martí ,Centre 
Educatiu Projecte, CEPA Oriol Martorell, Cervantes, Cintra, Claret, Concepcion 
Arenal, Cor de Maria-Sabastida ,Eduard Marquina, EEE El Niu, El Clot ,Els horts de 
la Verneda ,Els Porxos ,Esc. Prof. Salesiana, Escola Bosc de Montjuïc, Escola del 
mar, Escola Pia de Sarrià-Calassanç, Escola Pia Sant Antoni, General Prim, 
Guinardó, Ignasi Iglesias, Immaculada Concepció, INS Anna Gironella de Mundet, 
INS Barcelona-Congrés, INS Bernat Metge, INS Consell de Cent, INS Dr. Puigvert, 
INS Emperador Carles, INS Ernest Lluch, INS Flos i Calcat, INS Francisco de Goya, 
INS Galileo Galilei, INS Jaume Balmes, INS Joan Boscà, INS Joan Brossa, INS Joan 
d'Àustria, INS Joan Salvat i Papasseit, INS Josep Pla, INS La Guineueta, INS L'Alzina, 
INS Les Corts, INS Lluís Domènech i Montaner, INS Lluís Vives, INS Manuel 
Carrasco i Formiguera, INS Milà i Fontanals, INS Miquel Tarradell, INS Montjuïc, 
INS Montserrat - C. Copèrnic, INS Narcís Monturiol C. Harmonia, INS Pablo R. 
Picasso, INS Pau Claris, INS Rambla Prim, INS Roger de Flor,INS Salvador Espriu, 
INS Sant Andreu, INS Vall d'Hebron, INS Viladomat, Institut escola Costa i Llobera, 
Institut Escola Turó Roquetes, Institut Quatre Cantons, IPSE, IPSI, Jaume Bofill - 
Escola Pia de Nostra Senyora, Jesús i Maria, Joaquim Ruyra, John Talabot, La 
Farigola del Clot, La Merced, La Palmera, La Salle Bonanova, La Salle Comtal, La 
Salle Gràcia, La Salle Horta,La Sedeta, Laboure, Lleó XIII, Lyceé Français de 
Barcelone, Lys, Mare de Déu del Coll, Mare del Diví Pastor, Marillac - Patronato 
Social Escolar de Obreras, Marinada, Mediterrania, Merce Rodoreda, Mireia, 
Monlau, Montseny, Montserrat, Orlandai, Pare Manyanet, Patufet, Pau Vila, Piaget, 
Proa, Prosperitat, Providencia del Corazón de Jesús, Ramon Llull, Regina Carmeli, 
Sagrada Família - C. Arquímedes, Sagrada Família - C. Comte d'Urgell, Sagrada 
Família-Horta, Sagrado Corazón - C. Lluís Borrassà, San Francisco, San Francisco 
Javier, San Rafael, Sant Felip Neri, Sant Gabriel, Sant Josep, Sant Marc de Sarrià, 
77 
 
 
Sant Medir, Sant Pere Claver, Sant Ramon Nonat, Sant Ramon Nonat-Sagrat Cor, 
Santa Caterina de Siena, Santa Teresa de Jesús - C. Llobregós, Santa Teresa de 
Lisieux, Santísima Trinidad, Scuola Statale Italiana di Barcellona, SES Bosc de 
Montjuïc, SES Josep Comas i Solà, Shalom, Solc, Splai, Urgell, Valldaura, Vedruna, 
Vedruna Immaculada, Vedruna-Gràcia, Victor Catala, Virolai, Voramar. 
 
78 
 
Entorns
Connectem?
www.aspb.cat