El districte de Sant Andreu comprèn els barris de la Trinitat Vella, Baró de Viver, Sant Andreu, el Bon Pastor, el Congrés i els Indians, la Sagrera i Navas. Situat a l’extrem nord de la ciutat, limita amb el riu Besós i fa frontera amb Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet, així com els districtes barcelonins de Nou Barris, Horta-Guinardó i Sant Martí. Població dels barris de Sant Andreu, 2018 i evolució en el període 2008-2018. Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. 1 INDICADORS SOCIOECONÒMICS DE SANT ANDREU 1. DEMOGRAFIA Amb 148.560 habitants el 2018, Sant Andreu concentra el 9,1% de la població de Barcelona. La població ha augmentat lleugerament (en un 0,6%) en relació a l’any 2017, com també ha succeït al conjunt de la ciutat (+0,2%). SANT ANDREU BARCELONA (%) Sant Andreu/Bcn INDICACORS SOCIOECONÒMICS – SANT ANDREU 2018 DEMOGRÀFICS Població (Segons padró) 148.560 1.628.936 9,1% % Increment interanual població 0,6% 0,2% - % Increment població (2008-2018) 1,4% 0,1% - Densitat neta de població (hab/ha) (2017) 767 626 - Homes (%) 47,5% 47,3% 9,2% Dones (n%) 52,5% 52,7% 9,1% Població 16-64 94.810 1.060.350 8,9% Població femenina (16-64) 48.588 542.124 9,0% % Població jove (16-24) 7,9% 8,2% 8,8% Índex d'envelliment 152,5 159,4 - Esperança de vida (2016) 84,83 84,24 - % Població 16-64 anys 63,8% 65,1% 8,9% % Població sense estudis o estudis primaris 23,2% 19,8% 10,6% % Població educació universitària 22,8% 31,9% 6,5% % Població estrangera sobre el total 12,6% 18,5% 6,2% % Principal país d'origen de població estrangera al districte 9,7% Xina 10,4% Itàlia 8,9% Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. 2 Des de l’inici de la crisi la població de Sant Andreu ha augmentat un +1,4% respecte al 2008, mentre que al conjunt de la ciutat s’experimenta un estancament (+0,1%). Per barris, Baró de Viver és el que més ha crescut en termes demogràfics (un +5,4%), i el que més població ha perdut és el Bon Pastor (un -5,4%). 3 L’índex d’envelliment, que mesura la relació entre el nombre de persones majors de 65 anys i la població de 0-15 anys, se situa en 152,5 -és a dir, a Sant Andreu, per cada nen hi ha 1,5 persones grans- i és 6,9 punts inferior a la de l’indicador de Barcelona. Per barris, la Trinitat Vella, Baró de Viver i el Bon Pastor tenen més població de 0-15 anys que de més de 65 anys. En canvi, la Sagrera i Navas compten amb gairebé 2 persones grans per cada nen, mentre que la resta de barris es troben més propers a la mitjana del districte. Per altra banda, l’índex de sobreenvelliment -que mesura el pes de la població de 85 o més anys sobre la de 65 o més- presenta un valor mitjà de districte del 17,3%, inferior a la mitjana barcelonina (19,2%), amb valors per barris que oscil·len entre el 27,9% del Congrés i els Indians i el 14,6% de la Trinitat Vella. Finalment, la taxa de dependència juvenil -que mesura el nivell de població jove (0-14 anys) que depèn de la població adulta (15-69 anys)- presenta un valor del 19,2% de mitjana al districte, superior al de Barcelona (17,8%); i per barris, el Bon Pastor, Baró de Viver i la Trinitat Vella registren les taxes més elevades (a l’entorn del 25%), mentre que la més baixa correspon a Navas (16,7%). Indicadors demogràfics de Sant Andreu 2018 35,0 250,0 30,0 200,0 186,9 191,6 25,0 173,1 154,0 154,0 159,4152,5 150,0 20,0 15,0 87,2 100,0 89,4 93,0 10,0 50,0 5,0 0,0 0,0 Sobreenveliment Dep.juvenil Estrangeria Envelliment Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. 4 L’esperança de vida a Sant Andreu és de 84,8 anys, el que la situa 0,6 anys per sobre de la mitjana de Barcelona. Els homes tenen una esperança de vida de 82,3 i les dones de 87,0 anys, de manera que ambdós sexes estan per sobre de l’indicador de la ciutat. Esperança de Vida a Sant Andreu (anys). 2010-2016 Total Homes Dones la Trinitat Vella 85,2 81,3 89,3 Baró de Viver 80,6 n.d n.d el Bon Pastor 82,6 78,4 87,0 Sant Andreu 85,2 81,8 88,1 la Sagrera 85,5 82,4 88,2 el Congrés i els Indians 85,2 82,0 87,6 Navas 86,3 82,5 89,5 Sant Andreu 84,8 82,3 87,0 Barcelona 84,2 81,2 86,9 Font: Agència de Salut Pública de Barcelona Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Els resultats varien notablement per barris, amb diferències que s’apropen als 6 anys entre Baró de Viver i Navas -les mitjanes més baixa i més alta, respectivament-. Els barris de Navas, la Sagrera, la Trinitat Vella, Sant Andreu, el Congrés i els Indians superen l’esperanca de vida mitjana de Barcelona (84,2 anys), mentre que la resta es troba per sota. El 2018 un 12,6% de la població del districte -18.767 persones- és d’origen estranger, valor inferior al mitjà de la ciutat (18,5%). Xina és el principal lloc d’origen, amb 1.828 persones residents. Per barris, la major proporció de residents d’origen estranger es troba a la Trinitat Vella –on representen el 29% de la població- i la resta de barris assoleixen percentatges inferiors a la mitjana de Barcelona, amb valors d’entre el 8 i el 15%. En termes absoluts, en canvi, el 45% de la població estrangera del districte es concentra a Sant Andreu i la Sagrera. Entre les nacionalitats més freqüents destaca la xinesa, que és la més nombrosa a Navas, la Sagrera, el Congrés i els Indians i Sant Andreu (on representa entre el 9 i el 16% de la població d’origen estranger). Destaca també la forta concentració de persones pakistaneses a la Trinitat Vella (27% de la població estrangera) i de població marroquina a aquest barri i Baró de Viver (amb més del 17% del total). Cal remarcar que al districte es concentra un 11,8% de la població peruana de la ciutat. 5 Principals nacionalitats de la població estrangera als barris de Sant Andreu. 2018 (en % s/ pobl. total del barri) Itàlia Marroc, el Perú Xina Pakistan Resta Països TOTAL Població estrangera la Trinitat Vella 0,5% 5,1% 0,9% 0,6% 7,8% 14,0% 2.917 Baró de Viver 0,2% 2,2% 0,9% 0,8% 0,7% 7,9% 324 el Bon Pastor 0,4% 1,2% 0,6% 0,9% 1,8% 9,8% 1.875 Sant Andreu 0,7% 0,4% 0,4% 0,7% 0,4% 5,3% 4.589 la Sagrera 0,9% 0,5% 1,0% 1,7% 0,2% 8,8% 3.838 el Congrés i els Indians 1,0% 0,6% 0,6% 1,4% 0,3% 9,7% 1.946 Navas 1,2% 0,5% 1,2% 2,2% 0,4% 9,4% 3.278 TOTAL DISTRICTE 0,8% 0,9% 0,7% 1,2% 1,0% 8,0% 18.767 BARCELONA 1,9% 0,8% 0,6% 1,3% 1,2% 12,8% 301.626 Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. 6 2. DADES SOCIOECONÒMIQUES 2.1. Nivell d’estudis Un 23,2% de la població del districte no té estudis o només té estudis primaris (dada 3,4 punts superior a la de la ciutat). D’altra banda, la població amb educació universitària és d’un 22,8% de la total, ràtio encara encara allunyada de la mitjana barcelonina (31,9%). Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Per sexe, tant al districte com a Barcelona, el nivell educatiu de les dones està més polaritzat, ja que el pes de l’educació universitària i del grup sense estudis o primaris és superior que entre els homes. 7 Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona 8 Pel que fa a la distribució territorial del nivell formatiu, s’observa un comportament diferenciat i identificable dels tres barris de la franja del Besòs respecte la resta. Així, en els barris de Trinitat Vella, Baró de Viver i Bon Pastor predominen els grups de població sense estudis o amb estudis primaris (que se situen entre el 29% i 42% de la població, sempre amb més incidència entre les dones), mentre que a la resta de barris el percentatge d’homes i dones amb educació universitària és sempre superior als que no tenen estudis. A tots els barris es manté la major incidència de les dones en ambdós nivells formatius ja observada a nivell de districte. Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona 9 2.2. Mercat de treball D’acord amb l’Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona, el 2017 la taxa d’activitat del districte de Sant Andreu se situa en el 74,6% de la població de 16 a 64 anys, una participació en el mercat de treball molt similar a la mitjana de la ciutat. La taxa d’ocupació del districte assoleix un 64,1%, dada inferior en 0,9 punts a la de Barcelona i que suposa el segon valor més baix entre els deu districtes (després del de Nou Barris). Taxes específiques d'activitat i ocupació a Sant Andreu i Barcelona (% pobl. 16-64 anys) 76 74,4 74,6 74 72 70 68 66 65 64,1 64 62 60 58 BARCELONA Sant Andreu Taxa específica d'activitat Taxa específica d'ocupació Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l’Enquesta sociodemogràfica de Barcelona 2017, Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona. Les 6.807 persones registrades com a aturades a Sant Andreu el desembre de 2018 representen el 9,8% d’aquest col·lectiu a Barcelona. L’atur registrat al districte ha disminuït en un -6,8% respecte al mateix mes de 2017, el que suposa una reducció lleugerament superior a la de la ciutat (-6%). El 57,2% de la població en atur són dones -dada 3 punts superior a la mitjana de Barcelona- i un 15% és de nacionalitat estrangera, un percentatge significativament inferior al de la ciutat. Més de la meitat de les persones a l’atur són majors de 45 anys i el 39,3% porta més d’un any en aquesta situació, el que fa de Sant Andreu el segon districte en incidència de l’atur de llarga durada després de Sant Martí, també provinent d’una llarga tradició manufacturera. 10 PERFIL DE L'ATUR REGISTRAT A SANT ANDREU Desembre 2018 Nombre % sobre Total % mitjana de Barcelona TOTAL ATUR REGISTRAT 6.807 100,0% 100,0% Sexe: Homes 2.912 42,8% 45,8% Dones 3.895 57,2% 54,2% Edat: <25 anys 436 6,4% 5,5% 25-29 anys 501 7,4% 8,4% 30-44 anys 2.064 30,3% 32,5% >=45 anys 3.807 55,9% 53,6% Durada: Fins a 6 mesos 3.163 46,5% 48,3% De 6 a 12 mesos 969 14,2% 15,0% Més de 12 mesos 2.676 39,3% 36,6% Població estrangera 1.023 15,0% 20,5% Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. En l’estructura per sexe de l’atur registrat, el pes de les dones està per sobre de la mitjana de la ciutat (54 dones per cada 100 persones a l’atur) a tots els barris del districte i destaquen Sant Andreu i el Bon Pastor -on se situa a l’entorn del 59% del total-, mentre que la Trinitat Vella es el barri que s’acosta més a la mitjana barcelonina (amb un 54,4%) Atur femení s/atur registrat total (%) - 2018 Sant Andreu 59,1% el Bon Pastor 59,0% Baró de Viver 58,9% SANT ANDREU (DISTRICTE) 57,2% el Congrés i els Indians 55,9% la Sagrera 55,8% Navas 55,6% la Trinitat Vella 54,4% BARCELONA 54,2% Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. 11 El pes de l’atur registrat sobre la població adulta del districte és del 7,2% al tancament del 2018, 0,7 punts superior a la mitjana barcelonina, fet en el que repercuteix el pes de la població amb baixa qualificació. Amb tot, aquest indicador s’ha reduït en 0,5 punts respecte al 2017. Per barris, destaca la incidència de l’atur a la Trinitat Vella (superior al 12% de la població adulta), seguida del Bon Pastor i Sant Andreu (per sobre del 7%), mentre que la resta assoleix valors similars a la mitjana de la ciutat (6,5%). A tots els barris, el pes de l’atur femení respecte les persones en edat de treballar és superior al del masculí, i cal remarcar que la incidència de l’atur femení a la Trinitat Vella més que duplica la mitjana de Barcelona. Pes atur registrat s/població 16-64 anys per sexe (%) Desembre 2018 la Trinitat Vella 10,5% 14,2% el Bon Pastor 6,3% 9,3% SANT ANDREU 5,9% 8,0% Sant Andreu 5,9% 8,0% BARCELONA 6,16%,9% la Sagrera 6,0%6,9% el Congrés i els Indians 5,9%6,9% Navas 5,8%6,9% Baró de Viver 5,4% 8,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0% 8,0% 10,0% 12,0% 14,0% 16,0% Pes atur registrat s/població femenina Pes atur registrat s/població masculina Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. Segons l’Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona de 2017, la taxa específica d’atur de Sant Andreu és del 14,1%, xifra superior en 1,4 punts percentuals a la mitjana de Barcelona que el situa com el cinquè districte per aquest indicador. 12 Quant a la durada de l’atur, a tots els barris hi ha una incidència de la llarga durada superior a la mitjana de Barcelona (36,6%). Destaquen els registres superiors al 41% de Baró de Viver, Sant Andreu i el Bon Pastor, mentre que la Trinitat Vella és el que se situa més a prop del valor de la ciutat (amb un 37% del total). Atur de llarga durada als barris de Sant Andreu (%). 2018 45,0% 41,1% 41,0% 41,1% 40,0% 37,0% 37,8% 37,9% 37,6% 35,0% 30,0% 25,0% 20,0% 15,0% 10,0% 5,0% 0,0% la Trinitat Vella Baró de Viver el Bon Pastor Sant Andreu la Sagrera el Congrés i els Indians Navas Més de 12 mesos (%) Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. 13