Anàlisi de l’estructura de la renda de les persones domiciliades a Barcelona Dades de la MCVL. 2014 i 2013 Àrea de Drets Socials Desembre 2016 1 ÍNDEX 1. Objectius de l’estudi 1.1. Metodologia 1.2. Àmbit de la població de l’estudi 1.3. Fiabilitat i limitacions de la MCVL i de l’ “Estadística de Mercado de Trabajo y pensiones” 1.4. Comparació dels resultats de l’Estadística i els de la MCVL 2. Anàlisi dels contractes laborals 2.1. Tipologia dels contractes laborals 2.2. Quantificació dels contractes 2.3. Anàlisi per tipus de contracte 2.4. Anàlisi de la població laboral segons tipus de contracte 2.5. La activitat laboral per grups de cotització 3. Anàlisi dels salaris 3.1. Els salaris per tipus de contracte 3.2. La bretxa salarial entre homes i dones 3.3. La capacitat adquisitiva de les percepcions salarials: salari/SMI. 3.4. Els salaris per edat i sexe 3.5. Els salaris segon el nivell d’estudis 3.6. Desigualtat salarial 4. Les pensions 4.1. Nombre de pensions i pensionistes 4.2. La pensió mitjana 4.3. La capacitat adquisitiva de les pensions 4.4. Pensions amb complement de mínims 4.5. Pensions SOVI 4.6. Pensions exemptes d’IRPF 5. La renda dels autònoms 6. Les prestacions d’atur 7. La renda total 7.1. Fonts d’ingressos de la renda. 7.2. La renda bruta 7.2.1. Renda bruta per sexes 7.2.2. Capacitat adquisitiva de la renda bruta 7.2.3. Distribució de la renda per trams d’edat 7.2.4 Dispersió de les rendes 7.3. La renda neta 7.4. Estructura de la renda total 7.5. Índex de desigualtat de la renda 8. Relació entre la renda i la situació personal i familiar dels individus. 8.1.Distribució de la renda per trams d’ingressos i nombre de “fills”. ANNEXOS ANNEX 1 - Metodologia de preparació de les dades ANNEX 2 - Xifres per codi i tipologia de contracte ANNEX 3 - Xifres de pensions per tipus 2 1. Objectius de l’estudi L’objectiu d’aquest estudi és l’anàlisi de les rendes de les persones domiciliades a Barcelona. La font d’informació és la MCVL (Mostra Continua de Vides Laborals) que proporciona dades d’aquelles persones que han tingut alguna relació amb la Seguretat Social al llarg d’un exercici. La unitat d’anàlisi serà el subjecte perceptor de rendes que visqui (o declari viure) a Barcelona, que figura en algun dels fitxers de la Seguretat Social i que consti en el mòdul fiscal, les dades del qual són proporcionades per l’Agència Tributaria. L’àmbit de la població de l’estudi compren: les persones actives laboralment durant l’exercici, els pensionistes de la Seguretat Social en totes les vessant de pensions (jubilació, invalidesa, viudetat i orfenesa i favor de familiars) i les persones aturades amb prestacions de la Seguretat Social (prestacions i subsidi d’atur). Pel que fa al tractament dels ingressos, es diferencien aquells que estan subjectes a retenció de l’IRPF d’aquells altres que no n’estan subjectes. L’estudi es realitza pels exercicis 2014 i 2013. Els resultats de l’explotació de les dades de la MCVL es contrasten amb els d’altres estadístiques i fonts d’informació com són: Mercado de Trabajo y pensiones; Encuesta Anual de Estructura Salarial; Estadística de los declarantes del IRPF. La primera part d’aquest estudi realitza un exercici de contrast dels resultats de la Renda bruta de la MCVL amb els de l’estadística Mercado de Trabajo y pensiones atès que les dues es nodreixen de la informació del model 190 (Declaración Anual de Retenciones e Ingresos a Cuenta sobre Rendimientos del Trabajo). Com que l’estadística Mercado de Trabajo y pensiones només obté informació a nivell de Comunitat Autònoma, s’exploten les dades de la MCVL a nivell de comunitat autonòmic, a nivell provincial i a nivell de ciutat. Malgrat la MCVL no permet obtenir la renda per llar –ja que no es poden identificar els diferents membres que viuen en la mateixa llar–, sí permet fer una aproximació de la renda per càpita dels individus. 1.1. Metodologia La base de dades de la MCVL (Mostra Continua de Vides Laborals) s’extreu de quatre fitxes de la Seguretat Social (persones, afiliació, bases de cotitzacions per compte pròpia i aliena i pensions) als quals s’uneix un mòdul fiscal que és la informació continguda en el model 190 de l’IRPF. El fitxer de persones identifica les dades personals del subjecte que procedeixen de la pròpia Seguretat Social. El fitxer d’afiliació recull, per cada individu, cada una de les relacions laborals amb les diferents empreses, o amb la mateixa empresa en el cas de 3 canvis en el contracte, des que la persona s’incorpora a la vida laboral i també els períodes de cobertura de prestacions d’atur. El fitxer de pensionistes és un fitxer històric que recull totes les relacions de la persona amb la Seguretat Social pel que fa a pensions. Els fitxers de bases de cotitzacions inclouen les quantitats sobre les quals s’ha cotitzat mensualment per cada una de les relacions laborals que la persona tingui o hagi tingut en el període (règim general, autònoms, altres règims i convenis especials). El mòdul fiscal es un bloc d’informació separada de la MCVL que cada any subministra l’Agència Tributaria a la Seguretat Social en base a la informació inclosa en el document que recull les retencions i imports bruts de rendes de treball i de determinades activitats econòmiques, de pensions i de prestacions d’atur. Els diferents fitxers de la MCVL i el del mòdul fiscal s’interrelacionen amb un identificador assignat a cada persona. Atesa l’estructura de la informació continguda en la base de dades de la MCVL cal efectuar un exercici de comprensió i expansió de certes variables per tal d’obtenir les dades corresponents a l’exercici per cada individu de la mostra. Així, per una banda, s’acumulen els diferents contractes que pugui tenir la persona i es calcula el nombre de dies equivalents1 treballats a l’any i, per altra banda, es desagrega aquesta informació per tipus de contracte. De la mateixa manera es treballa el fitxer de pensions per tal d’obtenir el nombre i dies de prestació efectiva anual per cada tipus de pensió. També s’ha de tractar el fitxer del mòdul fiscal per tal de sumar tots els rendiments de la mateixa tipologia efectuats pels diferents pagadors a cada un dels individus. Les característiques personals de l’individu com: edat, sexe, situació familiar, nivell d’estudis, nacionalitat, càrrega familiar i lloc de residència habitual formen la base del conjunt de les seves dades dels fitxers de la MCVL amb el mòdul fiscal. El tractament de les dades es fa amb els programes estadístics de l’SPSS i l’STATA. Tots els resultat s’obtenen aplicant un factor d’elevació de 25 ja que la mostra està construïda amb el 4% de la població de referència. L’Annex 1 recull la metodologia detallada del procés de preparació de les dades de la Mostra. 1.2. Àmbit de la població de l’estudi L’àmbit de població “activa en el mercat laboral” ha estat el dels individus amb rendiments de treball per compte aliè i per compte propi. S’ha considerat necessari incloure els ingressos dels individus que treballen per compte propi perquè, cada cop 1 En el cas de jornada parcial es multiplica el coeficient reductor pel nombre de jornades. 4 més, hi ha “falsos autònoms” (treballadors per compte d’altri als que l’empresa dóna d’alta com a autònoms) i augmenta la concurrència de treball per compte d’altri i compte propi. També s’inclouen les rendes derivades de la prestació social de l’atur (prestacions i subsidis d’atur), pensions (subjectes i exemptes de l’IRPF) i cursos. Els individus de la MCVL representen el 68% dels censats en la ciutat de Barcelona. Per trams d’edat, el de “més de 65 anys” representa el 85% de la població i el de “16 a 65” el 77% de la població d’aquest tram, essent insignificant el de “menors de 16 anys” atès que la MCVL és, essencialment, d’individus en edat laboral i de pensionistes. Veure quadre: Quadre 1. Població de BCN 2014 2013 Tram d'edat Total Menors de 16 anys 214.599 213.077 Edat laboral (16 a 65 anys) 1.061.226 1.064.284 Majors de 65 anys 328.730 325.025 Total 1.604.555 1.602.386 Població MCVL 1.098.125 1.091.350 % s/ BCN 68,44% 68,11% Menors de 16 an ys Població MCVL 1.350 1.300 % s/ BCN 0,63% 0,61% Edat laboral (16 a 65 anys) Població MCVL 818.475 817.050 % s/ BCN 77,13% 76,77% Majors de 65 an ys Població MCVL 278.300 273.000 % s/ BCN 84,66% 83,99% 5 1.3. Fiabilitat i limitacions de la MCVL i de l’”Estadística de Mercado de Trabajo y pensiones” Les dades del mòdul fiscal de la MCVL procedeixen del Model 190 i l’AEAT confecciona la estadística “Mercado de Trabajo y pensiones”2 (en endavant “Estadística”), la qual recull els ingressos declarats en aquest Model, però les dades no són completament homogènies perquè hi ha uns determinats col·lectius que només consten en una d’elles. Per tant, la fiabilitat de les dades extretes del mòdul fiscal de la MCVL es poden contrastar amb els de l’Estadística però cal comptar amb les següents diferències: Limitacions de la Estadística:  Les dades es presenten per CCAA i no dóna el detall per nivell provincial o per grans ciutats.  No s’hi inclouen rendes exemptes, les quals sí que estan incloses en la MCVL.  Les mitjanes de renda s’obtenen per individu sense tenir en compte el període de temps en que s’han obtingut. En canvi, la MCVL permet obtenir mitjanes de renda per naturalesa de les retribucions.  No s’hi inclouen rendes de les activitats econòmiques; en canvi, la MCVL sí que permet obtenir o estimar aquesta dada. Per tal de poder comparar l’Estadística i la MCVL fent que les diferències siguin mínimes, s’ha procedit a aplicar a la MCVL, els següents ajustos:  S’ha obtingut una subexplotació de la MCVL a nivell autonòmic.  S’exclouen les rendes exemptes. A més, cal considerar altres limitacions de la MCVL que s’exposen a continuació. Limitacions del mòdul fiscal de la MCVL:  No inclou retribucions dels funcionaris i pensionistes de les classes passives.  No inclou les retribucions de les empleades de la llar.  No inclou les pensions exemptes de retenció de l’IRPF.  Només inclou algunes prestacions socials.  No inclou les remuneracions de Consellers i Administradors.  No inclou els ingressos de la capitalització de l’atur ni de l’APRE (rescabalament de l’atur per estrangers). 2 “La estadística MERCADO DE TRABAJO Y PENSIONES EN LAS FUENTES TRIBUTARIAS es una investigación de carácter censal basada en la Relación de Perceptores de Salarios, Pensiones y Prestaciones por Desempleo que presentan los empleadores mediante la Declaración Anual de Retenciones e Ingresos a Cuenta sobre Rendimientos del Trabajo (Modelo 190)”. 6  No inclou rendiments del dret d’imatge, ni premis dineraris o en espècie o determinades beques. No obstant això, es poden estimar les retribucions de les empleades de la llar i els ingressos dels autònoms exempts de retenció de l’IRPF. En canvi no es poden estimar els ingressos del funcionaris de l’Estat que cotitzen per Classes Passives però, en el cas de Catalunya, el nombre d’aquests no és rellevant. El mateix raonament es pot aplicar al cas del Consellers i Administradors. La resta de conceptes no inclosos fan referència a ingressos puntuals i esporàdics que, generalment, afecten a poques persones. 1.4. Comparació dels resultats de l’Estadística i els de la MCVL S’ha agrupat les rendes dels individus de la MCVL amb els mateixos criteris que els de l’Estadística i, per tant, tenim els següents grups de renda: assalariats, pensionistes, aturats, assalariat + pensionistes, assalariats + aturats, pensionistes + aturats, assalariats + pensionistes +aturats. Es mostren els resultats a tres nivells territorials: Catalunya, província de Barcelona i ciutat de Barcelona. Quadre 2. Comparativa MCVL amb dades fiscals i Estadistica Trabajo y pensiones (2014). N. Casos AEAT. N. Casos MCVL. N. Casos MCVL. N. Casos MCVL. 2014 CATALUNYA CATALUNYA Prov. BCN Barcelona Asalariats 2.312.131 2.241.975 1.681.600 514.225 Pensionistes 1.451.350 1.224.525 914.025 291.100 Aturats 246.957 227.575 170.275 42.525 Asalariats+Pensionistes 206.650 198.375 149.075 42.250 Asalariats+Aturats 488.062 482.725 326.550 82.225 Pensionistes +Aturats 32.744 30.400 23.450 5.925 Asal +Pens.+Aturats 36.690 34.800 24.225 5.775 Total persones 4.774.584 4.440.375 3.289.200 984.025 Suma ret ribucions Sum a Suma retribucions Suma retribucions (en milers €) MCVL retribucions AEAT.CATALUNYA MCVL (Barcelona) .CATALUNYA MCVL Prov. BCN Asalariats 53.918.304 51.611.172 40.490.456 13.558.570 Pensionistes 21.105.079 17.478.191 13.440.544 4.774.953 Aturats 1.232.573 1.154.053 887.601 238.184 Asalariats+Pensionistes 5.838.738 5.508.877 4.284.534 1.422.619 Asalariats+Aturats 6.572.851 6.393.959 4.570.918 1.219.157 Pensionistes +Aturats 421.044 400.519 313.997 81.898 Asal +Pens.+Aturats 623.494 603.222 439.782 121.032 Total persones 89.712.086 83.149.993 64.427.832 21.416.413 7 Mitjana Mitjana MCVL. Mitjana MCVL. Mitjana MCVL. (€ año) AEAT.CATALUNYA CATALUNYA Prov. Barcelona Barcelona Asalariats 23.320 23.020 24.078,53 26.367,00 Pensionistes 14.542 14.273 14.704,79 16.403,14 Aturats 4.991 5.071 5.212,75 5.601,03 Asalariats+Pensionistes 28.254 27.770 28.740,80 33.671,46 Asalariats+Aturats 13.467 13.246 13.997,60 14.827,08 Pensionistes +Aturats 12.859 13.175 13.390,05 13.822,53 Asal +Pens.+Aturats 16.994 17.334 18.154,05 20.957,87 Total persones 18.790 18.726 19.587,69 21.764,09 Tipo Re t. IRPF Tipo Re t. IRPF Tipo Re t. IRPF Tipo Ret. IRPF (%) (AEAT) (MCVL) (MCVL).Prov. (MCVL).BCN CATALUNYA CATALUNYA BCN Asalariats 18.44% 18,17% 18,72% 20,59% Pensionistes 7,82% 8,58% 9,01% 10,31% Aturats 0,44% 0,47% 0,52% 0,65% Asalariats+Pensionistes 14,79% 14,76% 15,31% 17,57% Asalariats+Aturats 8,08% 7,91% 8,64% 9,67% Pensionistes +Aturats 4,56% 4,63% 5,02% 5,15% Asal +Pens.+Aturats 6,91% 7,16% 7,76% 9,55% Total persones 14,55% 14,75% 15,36% 17,13% La diferència en el nombre de persones entre l’Estadística i la MCVL es deu, principalment, als col·lectius que no consten en el mòdul fiscal de la MCVL, i a la pròpia metodologia de la MCVL que no pretén replicar el cens sinó proporcionar una amplia representació dels individus que, durant l’exercici, ha tingut alguna relació amb la Seguretat Social. En canvi, pràcticament coincideixen la mitjana de la renda de l’Estadística (18.790€ any) i la de la MCVL a nivell de Catalunya de 18.726 € any. També, hi ha una quasi total coincidència amb el tipus mitjà de retenció de l’IRPF (14,55% vs. 14,75%). Pel que fa al nombre de persones Barcelona representa el 30% (29,92%) de la província de Barcelona i el 22% (22,16%) de Catalunya. Quan a l’aportació de renda, Barcelona representa el 33,24% de la província de Barcelona i el 25,76% de Catalunya. Segons la renda mitjana, Barcelona té una renda superior en un 10% respecte a la de la província i un 14% (13,96%) superior respecte a la de Catalunya. La mitjana del tipus de retenció de l’IRPF de Barcelona és un 1,77% superior al de la província de Barcelona i un 2,38% superior al de Catalunya. 8 2. Anàlisi dels contractes laborals Les retribucions de treball de la població activa que treballa per compte aliè ve condicionada, entre d’altres, pel tipus de contracte i el grau de dedicació laboral. 2.1. Tipologia dels contractes laborals Actualment hi ha vigents més de 40 tipus de contractes de treball segons la duració definida i el temps de dedicació. Per tal d’analitzar les característiques dels contractes i d’acord amb la duració dels mateixos s’han confeccionat els següents grups:  Indefinits temps complet  Indefinits temps parcial  Indefinits fixos discontinus  Temporals temps complet  Temporals temps parcial  Obra/servei temps complet  Obra/servei temps parcial En la pràctica, es poden agrupar en dos tipus –indefinits i temporals– atès que els d’obra i servei són, també, temporals pel fet de que el contracte té una data de caducitat. (Veure annex 2). 2.2. Quantificació dels contractes La MCVL proporciona informació del nombre d’individus i tipus de contractes de les persones que tenen la residència a Barcelona segons la informació del Padró municipal. Per tant, no s’inclouen els contractes de les persones que, no residint a Barcelona, hi tenen el seu lloc de feina, ni tampoc els contractes d’aquells que vivint a la ciutat tenen la seva feina fora de Barcelona. La MCVL inclou contractes existents i nous mentre que altres fonts d’informació com els “indicadors del mercat de treball” de l’Ajuntament fan referència a noves contractacions i referides a les persones que treballen a Barcelona. S’observa que hi ha hagut un increment d’ocupació durant l’exercici 2014 del 2,37% situant la xifra de contractes al finalitzar l’exercici de 2014 en 535.100. L’indicador d’estabilitat laboral mostra que el 72,4% dels contractes inicials continuaven vigents al final de l’any. Veure quadre. 9 Quadre 3. 2014 2013 Contractes inicials 522.700 526.100 Altes 714.625 655.000 Baixes 702.225 659.725 Contractes finals 535.100 521.375 Variació inici-fi any 2,37% -0,90% Contractes inicials 378.600 378.575 vigents final any %/ contractes inicials 72,43% 71,96% (*) La Mostra es "renova" cada any, cosa que fa que el nombre de contractes al final de 2013 no coincideixi amb els inicials de 2014. 2.3. Anàlisi per tipus de contracte Per tipus de contracte, l’any 2014 més de meitat dels contractes (55%) han estat temporals. El grau de rotació dels contractes temporals és elevada (3,1 contractes/individu) i el total s’apropa a dos (1,8 contractes/individu), la qual cosa dóna idea del ritme de contractació i de la poca duració dels mateixos. En el 2014 respecte del 2013 hi ha hagut un increment del 7,71% de contractes temporals, mentre que els contractes indefinits només han augmentat un 1,35%. Quadre 4. var. 2014 2014 2013 / 2013 Contractes Mitjana contractes Mitjana Contractes Casos (%) Casos (%) any contractes any contractes any Contractes 467.400 555.175 44,87% 1,19 462.125 547.800 46,38% 1,19 1,35% indefinits Contractes 219.875 682.150 55,13% 3,10 206.975 633.300 53,62% 3,06 7,71% temporals Totals 687.275 1.237.325 100,00% 1,80 669.100 1.181.100 100,00% 1,77 4,76% Els tipus de contractes amb menor grau d’intensitat laboral3 han estat: obra/servei a temps parcial, temporals a temps parcial i indefinits fixos discontinus, tots ells amb un temps de dedicació laboral inferior a una tercera part d’un contracte a jornada completa, i cal afegir que el d’obra/servei a temps complet no arriba ni a la meitat d’una jornada completa. Cal subratllar que fins i tot els contracte indefinits a temps 3 La intensitat laboral és quantifica com el nombre de dies de duració del contracte a l’any, corregit pel coeficient de dedicació laboral, en relació als 365 dies de l’any.. 10 complet tenen un grau d’intensitat laboral inferior al 100% malgrat que una ràtio del 90% 4es pot considerar com “normal”. Quadre 5. 2014 2013 variació Dies Dies 2014 / 2013 Intensitat Intensitat Casos equivalents Casos equivalents (Dies i laboral laboral any any intens.) Indefinits 377.525 323,70 88,68% 375.575 327,17 89,64% -1,06% temps complet Indefinits 88.750 188,87 51,75% 85.300 194,87 53,39% -3,08% temps parcial Indefinits fixos 11.050 112,06 30,70% 9.950 121,77 33,36% -7,98% discontinus Temporals 12.050 242,37 66,40% 9.800 245,43 67,24% -1,25% temps complet Temporals 10.025 92,98 25,47% 9.700 100,19 27,45% -7,20% temps parcial Obra/servei 127.625 153,65 42,09% 119.325 149,03 40,83% 3,10% temps complet Obra/servei 109.950 75,35 20,65% 104.150 79,34 21,74% -5,02% temps parcial 2.4. Anàlisi de la població laboral segons tipus de contracte El quadre següent detalla la distribució de les persones segons els diferents tipus de contractes. En el 2014, quasi dues terceres parts (65,3%) de la població treballadora per compte d’altri van tenir un contracte indefinit però només la meitat dels contractats (53,4%) van tenir un contracte indefinit a temps complet. De la resta dels contractes indefinits, un 10,8% van ser a temps parcial, i un 1,1% van passar de jornada completa a jornada parcial , o viceversa. Una quarta part de la població treballadora (26%) van tenir contractes temporals però només un 12% del total de la població van tenir un contracte temporal a jornada completa. La resta de contractes temporals varen ser a temps parcial (9,1%) o contractes que van passar de jornada completa a parcial, o viceversa (4,7%). Finalment hi ha un 8,7% de persones que van tenir contractes indefinits i temporals al llarg de l’exercici podent ser de jornada completa o parcial. Veure quadre. El nombre de persones amb contractes temporals va ser del 26% però atesa la elevada rotació d’aquests contractes (3,28) fa que el nombre total de contractes temporals existents durant l’any representés més de la meitat del total (55%). Es podria dir que les persones amb contractes temporals acumulen contractes d’aquest tipus. 4 Hi ha llocs de treball amb jornada inferior a 40 hores o contractes que malgrat ser indefinits s’acaben abans de finalitzar l’any o, pel contrari, comencen un cop iniciat l’any. 11 La intensitat laboral del total de contractes és del 75%, és a dir, hi ha un 25% de subocupació. Els contractes temporals són els que tenen una major subocupació atès que la seva intensitat laboral només representa el 45% i, el contracte temporal a temps parcial és el de menor dedicació (27%). Quadre 6. 2014 2013 Dies Dies Intensitat Intensitat Persones %/total equiv. Persones %/total equiv. laboral laboral any any Contractes indefinits (només) Temps complet 333.125 53,4% 339,95 93,1% 337.300 54,9% 340,58 93,3% Temps parcial 67.225 10,8% 216,82 59,4% 66.800 10,9% 217,40 59,6% T. complet/parcial 6.925 1,1% 345,55 94,7% 6.875 1,1% 356,72 97,7% Subtotal 407.275 65,3% 319,72 87,6% 410.975 66,9% 320,83 87,9% Contractes temporals (només) Temps complet 76.250 12,2% 216,76 59,4% 72.650 11,8% 206,38 56,5% Temps parcial 56.600 9,1% 98,55 27,0% 57.900 9,4% 104,38 28,6% T. complet/parcial 29.375 4,7% 154,97 42,5% 27.625 4,5% 154,01 42,2% Subtotal 162.225 26,0% 164,33 45,0% 158.175 25,7% 159,90 43,8% Contractes indefinits i temporals Temps complet 16.525 2,6% 285,27 78,2% 13.400 2,2% 285,41 78,2% Temps parcial 12.725 2,0% 201,62 55,2% 11.100 1,8% 207,70 56,9% T. complet/parcial 24.900 4,0% 250,71 68,7% 20.625 3,4% 256,13 70,2% Subtotal 54.150 8,7% 249,72 68,4% 45.125 7,3% 252,91 69,3% TOTAL 623.650 100,00% 273,22 74,9% 614.275 100,00% 274,40 75,2% S’observa, també, que hi ha pluriocupació, en el sentit que hi han individus que tenen dos o més contractes simultàniament fent que el nombre total de dies equivalents a l’any sigui superior a 365 dies. Per això, s’ha confeccionat un indicador de sobreocupació per aquells casos que complien aquesta condició. Aquest indicador mostra que, tant l’any 2014 com el 2013, un 2,8% de treballadors per compte d’altri han estat pluriocupats amb una mitjana de 439 dies anuals, un 20% de sobreocupació, la qual cosa vol dir que és com si, teòricament, treballessin 9,6 hores al dia. 12 2.5. La activitat laboral per grups de cotització La Seguretat Social estableix 11 grups de cotització i també apareix un grup de “no consta”. El grup de cotització no ve determinat per la titulació sinó per les característiques del lloc de treball. Això també fa que, amb relativa freqüència, al llarg de l’any una persona estigui enquadrada en més d’un grup. Els grups on es donen més casos són, en aquest ordre, el d’“oficials i administratius”, el d’”auxiliars administratius” i, amb xifres més moderades, el d’”enginyers, llicenciats i alta direcció”. Es podria dir que el casos dels grups de “titulats superiors i tècnics” representa de l’ordre d’un 20% del total. De la resta, més d’un 76% correspon a enquadraments en grups associats a titulacions no universitàries i un 4% queden sense especificar. Els casos on almenys una contractació correspon al grup 1 són els que mostren una menor dispersió, ja que, de mitjana, el 95% dels dies equivalents treballats s’ha fet dins d’aquest grup. A l’altre extrem es troben els casos del grup 10 (abans denominat de “peons”): de cada 5 dies treballats tant sols 4 s’han fet, de mitjana, en aquest grup; la resta s’han fet enquadrats en altres grups. Tant l’any 2014 com el 2013 es presenta una davallada progressiva en la mitjana de dies “propis” des del grup 1 fins al grup 10 –amb algun lleuger repunt en els grups 5 i 8–, de manera que el primer pràcticament dobla el nombre de dies de l’últim. La comparació entre el 2013 i el 2014 mostra una reducció de dies “propis del grup” en tots ells. Quadre 7. 2014 2013 variació Mitjana dies Mitjana dies 2014 / del % en 2013 Casos Casos del % en propi altres propi altres dies del grup grups grup grups grup Grup 0 "no consta" 27.125 279,89 6% 27.525 289,21 6% -3,22% Grup 1 Enginyers, llicenciats i alta direcció 88.025 305,06 5% 85.625 306,06 4% -0,33% Grup 2 Enginyers tècnics, perits i ajudants 55.675 283,96 8% 53.425 292,29 7% -2,85% Grup 3 Caps administratius i de taller 47.575 271,55 9% 45.375 277,71 8% -2,22% Grup 4 Ajudants no titulats 32.000 221,97 14% 29.350 235,84 12% -5,88% Grup 5 Oficials administratius 120.275 264,55 8% 117.125 266,55 8% -0,75% Grup 6 Subalterns 36.625 203,70 16% 35.700 219,28 11% -7,11% Grup 7 Aux. administratius 114.200 207,55 13% 111.425 211,60 12% -1,91% Grup 8 Oficials de primera i segona 69.050 209,42 14% 69.225 213,46 12% -1,89% Grup 9 Oficials de tercera i especialistes 61.950 171,76 19% 57.350 178,06 18% -3,54% Grup 10 Majors de 18 anys no qualificats 76.125 156,70 21% 71.675 160,65 19% -2,46% Grup 11 Menors de 18 anys 475 221,57 13% 525 232,40 2% -4,66% 13 3. Anàlisi dels salaris 3.1. Els salaris per tipus de contracte D’acord amb les dades facilitades per la MCVL, s’ha considerat “salari” a la suma de les rendes de treball per compte d’altri més les percepcions en espècie. No s’ha inclòs els imports dels “cursos” atès que aquests, generalment, no formen part del salari pactat entre treballador i empresari, i altres vegades són considerats rendes de l’activitat econòmica. En total, hi ha hagut 623.560 persones amb algun tipus de contracte durant l’any 2014. En aquest còmput s’hi han afegit 27.100 empleades de la llar, les quals no constaven en el mòdul fiscal pel fet de que els seus pagadors no estan obligats a fer-los la retenció de l’IRPF. La retribució estimada ha estat la suma anual de les bases de cotització a la Seguretat Social sobre el supòsit de l’analogia entre base de cotització i sou pagat. En el 2014, la mitjana de la percepció anual salarial ha estat de 23.158 euros, essent de 26.523 euros per als homes i 19.967 euros per a les dones. Tal com mostren les dades, les dones van cobrar un 25% (24,72%) menys que els homes. Aquesta diferència augmenta en el cas dels contractes indefinits arribant al 28% i, en canvi, és molt petita en el supòsit dels contractes temporals (6%). Veure quadre. Pel que fa als salaris segons el tipus de contracte -duració determinada o indefinida- s’observa que la mitjana anual dels salaris dels contractes temporals va ser de 11.541 euros, la qual cosa representa quasi un 60% menys (58%) dels salaris en contractes indefinits que van ser de 27.677 euros; en els homes, la diferència de salaris per tipus de contractes es situa per sobre la mitjana arribant al 63% mentre que les dones és del 52%. Veure quadre. Quadre 8. Percepcions salarials anuals per tipus de contracte: Indefinit/ temporal 2014 2013 dif. dif. Total Home Dona Total Home Dona dona/ dona/ (€) (€) (€) (€) (€) (€) home home Indefinits 27.677 32.386 23.262 -28,17% 27.740 32.548 23.258 -28,54% Temporal 11.541 11.928 11.167 -6,38% 11.527 12.043 11.035 -8,37% Total 23.158 26.524 19.968 -24,72% 23.216 26.670 19.946 -25,21% dif temp./indefinit -58,30% -63,17% -51,99% -58,45% -63,00% -52,55% Segons el temps de dedicació laboral, s’observa que la mitjana anual de la percepció salarial en jornada parcial és de 10.845 euros, la qual cosa representa un 60% menys 14 dels salaris en jornada completa (27.021 euros). Aquesta diferència és del 61% en el cas del homes i d’un 57% en el casa de les dones. Veure quadre. Quadre 9. Percepcions salarials anuals per duració de la jornada laboral: Jornada a temps complet i a temps parcial 2014 2013 Total dif. Total dif. dona/ sous (€ Home Dona dona/ sous (€ Home Dona home any) home any) Jornada completa 27.021 29.998 23.823 -20,58% 27.112 30.136 23.845 -20,87% Jornada parcial 10.845 11.690 10.265 -12,19% 11.304 12.739 10.353 -18,73% Total 23.158 26.524 19.968 -24,72% 23.216 26.670 19.946 -25,21% dif. parcial/completa -59,86% -61,03% -56,91% -58,31% -57,73% -56,58% En general, els sous del contractes temporals estan “a la par” de l’SMI (1,14) i els sous del contractes indefinits a temps parcial estan a poc més del SMI (1,35). Els més perjudicats són el que tenen contractes temporal amb jornada parcial, el sous dels quals és un terç inferior a l’SMI. 3.2. La bretxa salarial entre homes i dones La bretxa salarial és un indicador harmonitzat en tots els països de la UE i el defineix com el guany per hora treballada per tal de fer la comparació entres sexes; és a dir, neutralitza la diferència de salaris en relació al temps treballat. D’acord amb les dades de la MCVL, definim el guany salarial com la percepció per dia equivalent. El dia equivalent ja té en compte el nombre d’hores treballades al dia per la qual cosa el resultat de la bretxa salarial entre homes i dones coincideix amb la diferència de salaris calculada, de forma general, en aquest treball. El quadre següent mostra la diferència entre els sous per dia equivalent desglossat per sexes; el resultat és que els sous de les dones és un 25% inferior al dels homes, tal com s’esmentava en l’apartat anterior. Quadre 10. Sou / “dia equivalent” variació 2014 2013 2014 / 2013 Home 97,03 € 97,36 € -0,34% Dona 73,12 € 72,57 € 0,76% Total 84,76 € 84,61 € 0,18% Bretxa -24,64% -25,46% salarial 15 El resultat que s’obté en la MCVL no coincideix amb el que facilita la Encuesta de Estructura salarial 2014 que el situa en un 14%. Això pot ser degut a que l’INE desprèn del salari tot allò relatiu a antiguitat, hores extres i complement de qualsevol mena i, en canvi, en la MCVL no es possible desglossar aquestes dades. 3.3. La capacitat adquisitiva de les percepcions salarials: salari/SMI. La capacitat adquisitiva de les persones es mesura per la proporció que representa la mitjana anual del salari sobre el SMI. S’analitza per tipus de contracte. Les principals conclusions de la comparativa entre els exercicis 2014 i 2013 són les següents:  El nombre de treballadors per compte d’altri ha augmentat lleugerament en el 2014 respecte l’any anterior (1,5%).  La mitjana salarial global ha disminuït lleugerament (0,25%), la qual cosa es reflecteix en l’indicador de capacitat adquisitiva (2,56 i 2,57 de l’SMI en el 2014 i 2013, respectivament).  Per grups de contracte, s’observa que la mitjana salarial ha pujat “lleugerament” en els contractes indefinits (1,1%) i en els contractes temporal (1,3%) però ha baixat en el grup de “trànsit de contractes”5 (6,3%).  Les disminucions salarials més significatives s’identifiquen en els següents tipus de contracte: o Els contractes que han variat la seva intensitat laboral (de temps complet a temps parcial o viceversa), essent la diferència interanual de (-28,5%). o Els contractes temporals a temps parcial que passen d’una mitjana mensual de 540€ a 500€; és a dir, del 0,72 al 0,66 de l’SMI. o En el grup de “trànsits de contractes” la disminució salarial s’ha produït en totes les combinacions de contractes. 5 Aquells que han transitat d’un contracte indefinit a un altre temporal, o viceversa; entre un contracte a jornada completa a un altre a temps parcial i viceversa. També, es poden donar les diferents combinacions entre ells. 16 Quadre 11. 2014 2013 Mitjana Mitjana relació Mitjana Mitjana relació Persones anual mensual salari/ Persones anual mensual salari/ (€ any) (€ any) SMI (€ any) (€ any) SMI Contractes indefinits (només) Temps complet 333.125 32.875 2.740 3,64 337.300 32.212 2.684 3,57 Temps parcial 67.225 12.156 1.013 1,35 66.800 12.088 1.007 1,34 Temps complet/parcial 6.925 25.516 2.126 2,82 6.875 35.703 2.975 3,95 Subtotal 407.275 29.330 2.444 3,25 410.975 28.999 2.417 3,21 Contractes temporals (només) Temps complet 76.250 13.981 1.165 1,55 72.650 13.574 1.131 1,50 Temps parcial 56.600 5.995 500 0,66 57.900 6.474 540 0,72 Temps complet/parcial 29.375 9.064 755 1,00 27.625 8.972 748 0,99 Subtotal 162.225 10.304 859 1,14 158.175 10.172 848 1,13 Contractes indefinits i temporals Temps complet 16.525 16.960 1.413 1,88 13.400 18.799 1.567 2,08 Temps parcial 12.725 9.750 813 1,08 11.100 9.584 799 1,06 Temps complet/parcial 24.900 16.913 1.409 1,87 20.625 18.238 1.520 2,02 Subtotal 54.150 15.244 1.270 1,69 45.125 16.276 1.356 1,80 TOTAL 623.650 23.158 1.930 2,56 614.275 23.216 1.935 2,57 El salari mínim interprofessional del 2013 i del 2014 és de 9.034,20 € any. Cal fer referència a la mitjana de la retribució anual de les empleades de la llar atès que és un col·lectiu que s’ha introduït en la MCVL a través d’una font indirecta d’informació com és el fitxer de les bases de cotització de la Seguretat Social. Aquestes representen, l’any 2014, 27.100 persones amb una mitjana anual de retribució (estimació) de 7.386 euros, mentre que l’any 2013 eren 27.475 persones amb una retribució anual estimada de 7.563 euros. 3.4. Els salaris per edat i sexe L’anàlisi per edat i sexe mostra les diferents magnituds de la dedicació laboral i dels imports percebuts. En la confecció dels trams per edats s’hi inclouen totes, també el tram de “menys de 16 anys” i el de “més de 65 anys”. El primer grup, malgrat l’edat laboral comenci als 16 anys, hi ha excepcions com és el cas del “artistes” que permeten actuacions de menors d’edat , per exemple, els nens que fan espots publicitaris o intervenen en funcions teatrals o altres. En aquests casos, la remuneració obtinguda va a nom de l’infant i no del progenitor. Per això el nombre de persones és tant petit. Pel 17 que fa al grup de “més de 65 anys” s’ha recollit perquè la Llei permet la prolongació de la vida laboral; segons les dades de la MCVL aquest grup representa l’1% del total. Els indicadors que es presenten són: el percentatge de persones per sexes, l’indicador de la intensitat laboral i la mitjana anual de sous en percentatge de l’SMI, tots ells distribuïts per trams d’edat i sexe. La distribució salarial per edats i sexe ens mostra les següents característiques, bastant similars el 2014 i el 2013, amb l’excepció del tram de més de 65 anys. El tram de menys de 16 anys és insignificant. Veure quadre:  En el mercat laboral hi ha més dones que homes (51% vs. 49%), si bé en alguns trams d’edat pràcticament s’igualen (“36-45 anys” el 2014 o “26-35 anys” el 2013) o succeeix el contrari (“més de 65 anys” el 2013).  La intensitat laboral de les dones, en general, és similar a la dels homes però és superior a partir dels trams de 56 anys en endavant.  Els sous de les dones són inferiors en tots els trams d’edat però molt més baixos a partir dels trams de 46 anys en endavant, i de l’ordre de sols un terç dels sous dels homes en majors de 65 anys.  En el conjunt de la població estudiada els sous augmenten amb l’edat excepte per a les dones a partir dels 45 anys.  El mercat laboral penalitza a la gent jove amb menys temps de treball i amb menys sous. Especialment perjudicats són els de les edats entre “16-25 anys” amb un percentatge de dies treballats de prop del 40% i una mitjana de retribucions per sota de l’SMI (al voltant del 0,75%). Pel que fa a l’evolució del 2013 al 2014, els canvis més significatius dins dels trams d’edat laboral es donen en el de “16-25 anys” on la intensitat laboral de les dones augmenta un 3,09% i, per altra banda, els sous dels homes baixen un 4,28%. 18 Quadre 12. 2014 Persones Intensitat laboral Sous/SMI dif. Trams edat % % sous Total General Homes Dones Homes Dones Homes Dones dones Menys de 16 350 71% 29% 0,43% 0,49% 0,27% 0,02 0,01 n/s De 16-25 60.500 49% 51% 40,66% 40,33% 40,98% 0,75 0,72 -4,0% De 26-35 172.325 49% 51% 71,96% 71,96% 71,96% 2,09 1,82 -12,9% De 36-45 179.125 50% 50% 79,96% 80,55% 79,36% 3,11 2,50 -19,6% De 46-55 132.650 47% 53% 84,60% 84,96% 84,29% 4,00 2,74 -31,5% De 56-65 74.725 45% 55% 80,84% 80,55% 81,09% 4,46 2,67 -40,1% Més de 65 3.975 48% 52% 59,69% 58,60% 60,71% 4,87 1,40 -71,3% Total 623.650 49% 51% 74,85% 74,89% 74,82% 2,94 2,21 -24,8% 2013 Persones Intensitat laboral Sous/SMI dif. Trams edat % % sous Total General Homes Dones Homes Dones Homes Dones dones Menys de 16 400 56% 44% 0,65% 0,69% 0,59% 0,04 0,06 n/s De 16-25 57.300 48% 52% 40,06% 40,39% 39,75% 0,78 0,73 -7,4% De 26-35 172.775 50% 50% 72,68% 72,19% 73,17% 2,12 1,83 -13,4% De 36-45 175.650 50% 50% 80,46% 80,42% 80,51% 3,12 2,52 -19,3% De 46-55 130.025 48% 52% 84,60% 85,15% 84,11% 4,02 2,71 -32,7% De 56-65 74.325 45% 55% 80,44% 80,03% 80,78% 4,43 2,62 -40,8% Més 65 3.800 51% 49% 56,26% 53,65% 58,94% 4,32 1,48 -65,9% Total 614.275 49% 51% 75,18% 75,05% 75,30% 2,95 2,21 -25,2% 3.5. Els salaris segon el nivell d’estudis La MCVL recull l’indicador dels coneixements i de la titulació dels individus que figuren en el Padró. Les dades procedeixen d’un formulari que omple la persona l al empadronar-se inicialment o al revisar el Padró. Des de el 2009, l’INE comunica als Ajuntaments les actualitzacions a nivell d’estudis que rep del Ministeri d’Educació i els propis interessat poden sol·licitar l’actualització de les dades. La fiabilitat de les dades sobre el nivell educatiu és insuficient segons declara la MCVL atès que no hi ha cap verificació de les mateixes. La relació entre sous del treballadors i nivell d’estudis es fa a títol orientatiu ateses les consideracions anteriors. El nivell educatiu s’ha agrupat en cinc categories que va des de “analfabet” a titulat grau superior recollint un grup d’altres segons la pròpia classificació de la MCVL. Els resultats mostren que quasi la meitat del col·lectiu estudiat té estudis de nivell mig (BUP/FP2) i, en canvi, hi ha un baix percentatge de persones amb estudis superiors (18%). També destaca que hi ha, aproximadament, un 10% de persones sense estudis. 19 S’observa que les dones tenen més estudis que els homes i hi han menys analfabetes tal com mostra els percentatges en estudis de nivell mig, un 46% versus el 44%, i un 22,5% en estudis superiors versus el 18%.Veure quadre. Pel que fa a la mitjana salarial segons el nivell d’estudis es detecta un fet curiós i és que la mitjana anual de les percepcions dels universitaris és inferior a la dels que tenen estudis de nivell mitjà (BUP/FP2). Per exemple, el cas de la persona amb la retribució més elevada de la MCVL està dins del grup d’estudis de nivell mig. Quadre 13. 2014 variació 2014 / 2013 Mitjana de sous (€ any) Mitjana de sous Nivell %/ Persones dif. educatiu Total General Homes Dones dones/ Total Homes Dones homes Sense estudis 61.850 9,92% 12.042 13.211 10.721 -19% -0,1% -1,0% 0,3% EGB / FP1 132.675 21,27% 15.732 17.930 13.267 -26% -0,9% -1,2% -0,7% BUP / FP2 280.050 44,90% 28.194 33.119 23.733 -28% -0,6% -1,1% 0,0% Universitaris 127.075 20,38% 27.168 32.644 23.017 -29% 1,5% 2,7% 0,1% Altres 22.000 3,53% 11.931 12.772 10.798 -15% 2,0% 2,9% 1,0% Total 623.650 100,00% 23.158 26.524 19.968 -25% -0,3% -0,5% 0,1% 3.6. Desigualtat salarial Amb dades del 2014, entre un 25% i un 30% dels treballadors cobren menys de l’SMI, essent la proporció més elevada en les dones que en els homes. El 5% del tram més ric va tenir ingressos salarials com a mínim 64 vegades superiors al 5% del tram de treballadors més pobres i aquesta diferència salarial s’accentua en els homes, arribant a ser per damunt de 80 vegades mentre que en les dones la diferència és de més de 51 vegades.6 L’any 2013 els valors són bastant similars, tot i que l’import del punt de tall del que cobra el 5% inferior és prou més baix com perquè la comparació entre el límit inferior dels salaris del 5% més ric i el límit superior d’aquest 5% més pobre resulti ser de 69 vegades en general, de 86 vegades per als homes i de 52 vegades per a les dones. 6 Els punts de tall es determinen independentment per a cada població. 20 Quadre 14. 2014 General Home Dona Percentils Punts de tall Punt de tall/ Punts de tall Punt de tall/ Punts de tall Punt de tall/ (sous) SMI (sous) SMI (sous) SMI 5 964,38 0,11 908,01 0,10 1.018,94 0,11 10 2.400,00 0,27 2.323,78 0,26 2.480,02 0,27 25 8.011,26 0,89 8.478,40 0,94 7.663,63 0,85 30 9.806,88 1,09 10.732,35 1,19 9.190,52 1,02 50 17.746,98 1,96 19.713,30 2,18 15.948,25 1,77 75 30.292,47 3,35 33.750,00 3,74 27.076,84 3,00 90 46.782,27 5,18 54.077,56 5,99 40.699,51 4,51 95 62.102,17 6,87 72.684,09 8,05 51.955,35 5,75 s95/s5 64,4 80,0 51,0 2013 5 911,02 0,10 849,58 0,09 989,90 0,11 95 62.478,78 6,92 72.683,72 8,05 51.698,92 5,72 s95/s5 68,6 85,6 52,2 La desigualtat en la distribució salarial del 2014, pràcticament igual a la del 2013, es mostra en el gràfic, on s’observa que el 10% de la població en el decil de “pobre” acumula un 0,4% del total dels ingressos salarials mentre que el 10% de la població del decil “més ric” n’acumula el 33%. El 50% de la població no arriba a acumular ni el 18% del total de percepcions salarials. Veure gràfic i quadre. 21 Gràfic 1. Distribució dels ingressos salarials per decils. Distribució percepcions salarials per decils (2014) 1 2 3 4 0,4% 2% 3% 5% 5 7% 10 33% 6 9% 7 10% 9 8 17% 13% Quadre 15. 2014 2013 % sous del % sous del Decils decil % acumulat decil % acumulat / Total / Total 1 0,4% 0,4% 0,4% 0,4% 2 1,8% 2,2% 1,8% 2,3% 3 3,4% 5,7% 3,5% 5,8% 4 5,1% 10,8% 5,1% 10,9% 5 6,8% 17,6% 6,8% 17,7% 6 8,5% 26,0% 8,5% 26,2% 7 10,4% 36,5% 10,4% 36,7% 8 13,1% 49,6% 13,1% 49,8% 9 17,1% 66,7% 17,1% 66,8% 10 33,3% 100,0% 33,2% 100,0% 4. Les pensions El fitxer de la MCVL inclou les pensions i prestacions contributives que durant l’any havien tingut alguna relació amb la Seguretat Social amb independència de que al finalitzar l’any estiguessin actives, o no. En aquest apartat es farà referència a les pensions de la Seguretat Social, les quals inclouen els següent tipus de pensions: invalidesa, jubilació, viudetat, orfandat i a favor de familiars. 22 Malgrat les pensions estiguin exemptes de tributar per IRPF, un 15% aproximadament, estan incloses en el fitxer de la Seguretat Social i, també, en el fitxer de la MCVL. En canvi, no estan incloses les pensions de les Classes passives, ni tampoc les pensions no contributives (PNC). Les primeres perquè formen part d’un altre sistema de protecció social i les PNC perquè no són prestacions contributives. No obstant això, el gruix de les pensions -més del 90%- el formen les contributives de la Seguretat Social. Una persona pot ser titular de diverses pensions al mateix temps si són compatibles. És freqüent la simultaneïtat entre pensions de jubilació i pensions de viudetat però, també es poden donar casos de compatibilitat entre pensions de la mateixa classe. Per això, és diferencia entre nombre de pensions i nombre de pensionistes. La MCVL recull dos tipus de dades: la base mensual de la pensió, l’import del qual és el darrer que consta en el fitxer de cotitzacions de la Seguretat en el moment de confeccionar la mostra i l’import anual pagat a la persona. Tant la base mensual com l’import anual relacionades en la MCVL corresponen a 12 pagues. Per tant, la pensió efectiva correspon a una mensualitat que s’abona en 14 vegades a l’any excepte per les pensions derivades d’accidents de treball i malalties professionals, en les que l’import de la pensió procedent de la Mutualitat es computa en 12 mensualitats. Els resultats es presenten amb: les bases mensuals i els imports mensuals prorratejats. L’import de la pensió mensual inclou diversos conceptes com són: la quantia de la pensió, la revalorització anual7, complement de mínims si s’escau i altres complements com, per exemple, els de gran invalidesa. La quantia anual que figura en la MCVL no inclou possibles pagaments no periòdics que s’hagin efectuats, per exemple, endarreriments. La base mensual d’una pensió pot tenir valor zero quan concorre amb altres pensions, l’import dels quals supera l’import màxim establert en la Llei general de pressupostos del l’Estat. S’ha detectat que hi ha 78 casos (1.950 individus amb el factor d’elevació) del fitxer de prestacions de la MCVL que no estan informats en el mòdul fiscal. La guia de la MCVL no adverteix d’aquesta situació anòmala. La mitjana d’ingressos d’aquestes pensions “no declarades” és bastant inferior a la de la resta de les pensions. La causa de que siguin imports baixos fa suposar de que poden ser de pensions prorratejades entre varis Governs (pensions d’estrangers) o entre varis individus (pensions de viudetat que poden ser prorratejades) o altres circumstàncies. Atesa la incertesa de saber si l’import representava la pensió total, s’ha optat per no imputar-les com ingressos. 7 Abans del 2014, les pensions es revaloritzaven per l’IPC, a partir d’aquest any es fa segons un índex calculat per Govern (IRP) que té el topall inferior del 0,25% que és el que s’ha aplicat des de 2014. 23 4.1. Nombre de pensions i pensionistes El nombre total de pensions a Barcelona representa, l’any 2014, el 23,5% del total de pensions a Catalunya, una dècima menys que el 2013 . Veure quadre. Quadre 16. Nombre de pensions totals Catalunya BCN % BCN/CAT 2014 1.651.589 387.600 23,5% 2013 1.629.995 384.250 23,6% En el 2014, el nombre de pensions és de 387.600 i el nombre de pensionistes de 344.775. L’any 2013 les xifres respectives eren 384.250 pensions i 341.400 pensionistes. Es manté una relació “pensions/pensionista” de 1,12, que es distribueix entre un 1,2 per a les dones i un 1,03 per als homes. El nombre de pensionistes dones és major que el d’homes (55% versus 45% tots dos anys). Destaquen dos tipus de pensions pel seu volum. Les pensions de jubilació representen dues terceres parts del total i les pensions de viudetat, el 24% mentre que les pensions d’invalidesa sumen el 7% i les “d’orfandat i família”, el 3% restant. La concurrència de pensions és un fet característic que cal citar essent la “parella de pensions” més habitual la de “jubilació + viudetat”. Quan les pensions s’analitzen per agrupacions com la que es mostra en el quadre següent, la distribució percentual de les pensions varia respecte al percentatge citat anteriorment. En aquest cas, la pensió de viudetat passa del 24% a prop d’un 15% de persones que només reben aquest tipus de pensió, i la resta es distribueix entre els grups de “jubilació + viudetat” i “invalidesa + viduïtat”, essent marginal la proporció en el grup de “combinació de 3 pensions”. Veure quadre. Quadre 17. 2014 2013 Mitjana Mitjana % % Agrupacions pensions Pensionistes (€ mes) Pensionistes (€ mes) pensionistes pensionistes prorratej. prorratej. Invalidesa 25.400 7,4% 1.301 25.900 7,6% 1.283 Jubilació 216.175 62,7% 1.467 212.200 62,2% 1.437 Viudetat 50.775 14,7% 933 51.550 15,1% 923 Orfandat + família 9.650 2,8% 505 8.950 2,6% 522 Invalidesa + jubilació 325 0,1% 2.346 50 0,0% 2.439 Invalidesa + viudetat 2.375 0,7% 1.446 2.500 0,7% 1.407 Jubilació + viudetat 39.875 11,6% 1.424 40.050 11,7% 1.399 Combinació 3 pensions 200 0,1% 1.271 200 0,1% 1.293 Total pensionistes 344.775 100,0% 1.345 341.400 100,0% 1.319 24 4.2. La pensió mitjana La legislació sempre fa referència a la base mensual de la pensió, la qual es paga en 14 mensualitats. El quadre següent mostra la pensió mitjana mensual i l l’import prorratejat a 14 pagues tenint en compte aquelles derivades d’”accidents de treball i malalties professionals”, per a les quals la part corresponent a la Mútua només es paga en 12 mensualitats. En aquest treball, per fer comparacions entre les pensions s’utilitzarà el concepte de “base mensual” per referir-se a les pagues ordinàries sense prorrateig d’extres. L’any 2014 la mitjana mensual de les pensions (base a 12 pagues) és de 1.154 euros i la quantia pagada és de 1.345 euros. La pensió de jubilació és la més elevada, 1.161€ versus 1.081€ de la pensió d’invalidesa o 704€ de la pensió de viudetat. Les corresponents mitjanes del 2013 són lleugerament inferiors: 1.133€ la “base mensual”, 1.319€ la mensualitat prorratejada, 1.136€ la pensió de jubilació, 1.066€ la d’invalidesa i 694€ la de viudetat. Les pensions d’orfandat i a favor de familiars tenen un comportament molt diferenciat de la resta de pensions. La “bretxa de pensions entre homes i dones” és del 30% desfavorable a les dones, situant-se en torn al 40% quan es tracta de les pensions de jubilació. Aquesta diferència es deu al fet que, en les dècades passades, les dones no solien ser “visibles en el mercat laboral”8; en el cas de treballar, la vida laboral solia ser curta9 i/o amb feines mal remunerades. Tant en les pensions de jubilació com en les d’invalidesa les quanties són inferiors en les dones, si bé en la pensió de viudetat, que és la de menor import de les tres, es produeix la situació inversa. Val a dir que la xifra que més progressa del 2013 al 2014 és la pensió mitjana de jubilació de les dones, que puja un 3,4%, tot i que sense afectar significativament a la comparativa general. Veure quadres. 8 Els treballs a domicili solien ser, la majoria, en “negre”. 9 La seva tasca era fer de cuidadora de la família i tenir cura de la casa. 25 Quadre 18. Base mensual Import mensual (14 Nombre de pensions (12 pagues) pagues) dif. Any 2014 Mitjana (€ mes) Mitjana (€ mes) dona/ home Total Home Dona Total Home Dona Total Home Dona Invalidesa 28.100 14.425 13.675 1.081 1.177 980 1.252 1.359 1.140 -16% Jubilació 256.575 134.350 122.225 1.161 1.426 869 1.353 1.662 1.014 -39% Viudetat 93.075 5.800 87.275 704 548 714 820 639 832 30% Orfandat + 9.850 4.975 4.875 432 427 437 502 497 508 2% familia Total 387.600 159.550 228.050 1.154 1.380 970 1.345 1.607 1.131 -30% Pensionistes 344.775 155.000 189.775 Quadre 18 bis. Base mensual Import mensual (14 Nombre de pensions (12 pagues) pagues) dif. Any 2013 Mitjana (€ mes) Mitjana (€ mes) dona/ home Total Home Dona Total Home Dona Total Home Dona Invalidesa 28.475 14.350 14.125 1.066 1.172 958 1.234 1.352 1.114 -18% Jubilació 252.475 132.825 119.650 1.136 1.403 840 1.325 1.635 980 -40% Viudetat 94.150 5.825 88.325 694 538 704 808 627 820 31% Orfandat + 9.150 4.500 4.650 444 441 447 517 514 520 1% familia Total 384.250 157.500 226.750 1.133 1.360 947 1.319 1.584 1.104 -30% Pensionistes 341.400 153.125 188.275 4.3. La capacitat adquisitiva de les pensions La capacitat adquisitiva de les pensions es posa de relleu amb l’indicador que relaciona la quantia de la pensió amb l’import de l’SMI. S’observa que les pensions de jubilació són les que tenen una proporció més elevada, 1,8 vegades l’SMI. Segueixen en ordre d’importància, les pensions d’invalidesa, les quals es posicionen en 1,7 vegades l’SMI; en canvi, les pensions de viudetat estan quasi al mateix nivell de l’SMI, 1,1 vegades. Pel que fa a la diferent capacitat adquisitiva entre sexes, s’observa que les pensions de jubilació dels homes són clarament superiors a la de les dones, 2,2 versus 1,3. Les 26 pensions de viudetat destaquen per la seva escassa capacitat adquisitiva situant-se en 1,1 vegades l’SMI per al 90% dels beneficiaris, que són dones, i en 0,8 vegades l’SMI per als homes. Els corresponents valors de l’indicador l’any 2013 són pràcticament els mateixos, ja que les variacions interanuals sols n’afecten les centèsimes. Veure quadre del 2014. Quadre 19. Mitjana Mitjana Mitjana Pensió/SMI Pensió/SMI Any 2014 (€ mes) Pensió/SMI (€ mes) (€ mes) Home Dona Total Home Dona Invalidesa 1.252 1,7 1.359 1,8 1.140 1,5 Jubilació 1.353 1,8 1.662 2,2 1.014 1,3 Viudetat 820 1,1 639 0,8 832 1,1 Orfandat + 502 0,7 497 0,7 508 0,7 familia TOTAL 1.345 1,8 1.607 2,1 1.131 1,5 4.4. Pensions amb complement de mínims El complement de mínims s’aplica quan l’import de la pensió meritada és inferior al mínim garantit per Llei; en el cas de pensions concurrents, la garantia de mínims s’aplica sobre una de les pensions en el ben entès que s’activa/desactiva quan la suma d’elles no arriba o sobrepassa el límit establert. S’estima en 55.450 el nombre de pensionistes que tenen un complement de mínims en la seva pensió, la qual cosa representa, poc més d’un 16% del total de pensionistes. La mitjana de complement de mínims és de 218 euros mes el 2014, havent baixat 1,6€ respecte a l’any 2013. Quadre 20. Complements de mínims 2014 2013 variació Mitjana Mitjana 2014 / Pensionistes Pensionistes (€ mes) (€ mes) 2013 Home 15.300 191,86 15.400 192,55 -0,36% Dona 40.150 227,70 40.050 229,70 -0,87% Total 55.450 217,81 55.450 219,38 -0,72% % pensionistes 16,1% 16,2% (*) Els imports mensuals no tenen el prorrateig de pagues extres. 27 4.5. Pensions SOVI Una de les pensions de la Seguretat Social amb imports més baixos són les pensions SOVI, les quals han estat originades per persones que van treballar abans de 1967 (anterior a l’establiment de la Seguretat Social) i que posteriorment no han generat drets per altres prestacions de la Seguretat Social. Poden ser d’invalidesa, jubilació i viudetat. La pensió SOVI és incompatible amb altres pensions de la Seguretat Social excepte amb la pensió de viudetat. La quantia mínima de la pensió SOVI és de 406,91 euros mes (2014) i 403,70 euros mes (2013) i, si ha concurrència de pensions SOVI, el mínim és de 395,19 euros mes (2014) i 392,2 euros mes (2013). Quan hi hagi concurrència de la pensió SOVI amb la pensió de viudetat de la Seguretat Social, la seva quantia no podrà ser superior al doble de l’import de la pensió mínima de viudetat per a beneficiaris amb 65 anys i més; si es supera aquest límit, el SOVI es reduirà fins no superar aquest límit. El nombre de persones amb pensió SOVI representa prop d’un 9% del total pensionistes La pensió mitjana, amb el prorrateig d’extres, és de 776 euros mes l’any 2014, un 2,62 per damunt de la pensió del 2013. Quadre 21. SOVI 2014 2013 variació Mitjana Mitjana 2014 / Pensionistes Pensionistes (€ mes) (€ mes) 2013 Home 1.750 554,95 1.950 534,25 3,88% Dona 27.825 789,91 29.050 771,09 2,44% Total 29.575 776,01 31.000 756,20 2,62% % pensionistes 8,6% 9,1% 4.6. Pensions exemptes d’IRPF En torn al 15% dels pensionistes (52.400 l’any 2014 i 51.375 l’any 2013) tenen pensions exemptes de tributar per IRPF. La MCVL les agrupa en dues categories: les pensions d’invalidesa i les pensions d’orfandat. Aquests estan recollides en el fitxer de pensions que facilita la Seguretat Social. La mitjana mensual de les pensions exemptes és de prop de 930 euros, però amb una biaix molt pronunciat a favor de les pensions d’invalidesa, la mitjana de les quals supera els 1.300 euros. Veure quadre. 28 Quadre 22. 2014 2013 variació Mitjana Mitjana 2014 / Pensionistes Pensionistes (€ mes) (€ mes) 2013 Pensions invalidesa 31.025 1.341,58 31.050 1.332,22 0,70% Pensions orfandat 21.375 323,92 20.325 319,15 1,50% Total 52.400 926,47 51.375 931,43 -0,53% % pensionistes 15,2% 15,0% 4.7. Distribució de les pensions per trams de quantia Quasi la meitat de cada un dels tipus de pensions estan per sota dels 1.000 euros si be destaquen les pensions de jubilació amb un percentatge inferior ( 38%) i les pensions d’orfandat amb més del 90% en aquest tram. En el següent quadre i gràfic es pot veure la distribució de les quanties de les pensions per tipus. Els càlculs de la distribució de les pensions s’han realitzat sobre les bases mensuals prorratejades. Quadre 23. Any 2014 Any 2013 %/ Orf.+ %/ Orf.+ Trams quantia Invalidesa Jubilació Viudetat Invalidesa Jubilació Viudetat Total fam. Total fam. De 0-SMI 29% 25% 25% 27% 81% 30% 27% 26% 28% 80% De SMI-1.000 15% 20% 13% 22% 11% 15% 19% 13% 23% 12% De 1.000-1.500 22% 24% 23% 30% 5% 22% 26% 23% 29% 5% De 1.500-2.000 14% 12% 15% 13% 2% 14% 11% 15% 13% 2% Més de 2.000 20% 18% 25% 7% 1% 19% 17% 23% 6% 2% Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 29 Gràfic 2. Distribució de les pensions per trams de quantia. Pensions per trams quantia (2014) El % és el de les pensions de jubilació. Invalidesa 23% Jubilació 25% 13% 25% 15% Viudetat Orf.+ fam. Pensions per trams quantia (2013) El % és el de les pensions de jubilació. Invalidesa 26% 23% 13% 23% Jubilació 15% Viudetat Orf.+ fam. Pel que fa a les pensions de jubilació dels residents a Barcelona destaca un comportament atípic en comparació amb la distribució en el conjunt de Catalunya. Per a majors de 65 anys, segons dades del 2014, Barcelona mostra un 61% de pensions de més de 1.000 euros mentre que a Catalunya aquest segment representa el 40% o, des de una altra perspectiva, Catalunya té un 40% de pensions de jubilació per sota de l’SMI mentre que a Barcelona aquest percentatge és del 26%. En resum, les pensions dels jubilats residents a Barcelona són, en proporció, més altes que les de la resta del territori. Veure quadre. 30 Quadre 24. Pensions de jubilació de 65 anys i més, per trams (2014) Trams % BCN % Catalunya De 0-SMI 26% 40% De SMI-1.000 13% 19% De 1.000-1.500 24% 19% De 1.500-2.000 14% 11% Més de 2.000 23% 10% 5. La renda dels autònoms El nombre de treballadors per compte propi està augmentant en els darrers anys fruit de la crisi econòmica. D’una banda, aquells treballadors en atur que se’ls acaba la prestació d’atur i no troben feina, sovint, inicien una activitat como autònom i, d’altra banda, perquè hi ha autònoms que són “falsos autònoms” atès que només treballen per a una sola empresa, sovint, seguint indicacions de l’empresari. Malgrat hi ha un procediment en la Seguretat Social per inscriure la figura del TRADE ( autònom dependent), en la pràctica hi han poques inscripcions perquè aquest procés l’ha d’iniciar l’empresari i, generalment, no està interessat en proporcionar informació d’aquesta mena. La MCVL proporciona informació sobre les persones que varen cotitzar a la Seguretat Social en concepte d’autònom, independentment de si els titulars estaven subjectes a estimació directa o a estimació objectiva en l’IRPF en funció de les bases de cotització i dels ingressos facturats per aquells professionals subjectes a retenció en les seves factures. Atès que, a diferència dels treballadors per compte aliè, els ingressos dels “autònoms per mòduls” no figuren en el mòdul fiscal, s’ha realitzat una “estimació” d’aquests com una forma de poder tenir una visió més acurada de la “renda total del treball” dels individus. A efectes d’aquest estudi, l’estimació dels ingressos dels “autònoms per mòduls” s’ha fet considerant que les bases de cotització reflecteixen els seus ingressos. Pel que fa als autònoms subjectes a retenció10 se’ls ha aplicat, a la facturació declarada en el “Model 190”, un coeficient corrector del 80% per a les activitats econòmiques i del 30% per a les activitats agrícoles. Aquests coeficients resulten d’analitzar l’import declarat en concepte de “rendiment d’activitats econòmiques” de l’Estadística dels declarants de l’IRPF en el municipi de Barcelona (AEAT) i comparar ambdues mitjanes tenint en compte que en l’AEAT no hi figuren autònoms amb rendes baixes11. 10 Rendiments d’activitats econòmiques i rendiments d’activitats agrícoles, ramaderes I forestals. 11 Es detecten uns 50.000 autònoms que, possiblement, estaven exempts de fer la declaració de l’IRPF, ja que figura una xifra menor en l’estadística de l’AEAT que en la MCVL. 31 Els autònoms es poden distingir per dues característiques: la gran dispersió de rendes i la concurrència de treball per compte propi i per compte d’altri. El col·lectiu d’autònoms no és molt ampli, representa el 25% dels treballador per compte d’altri i, aproximadament, la meitat d’ells treballen també per compte d’altri; aquesta proporció es repeteix sense diferències significatives en els homes i en les dones. Aquesta característica fa que la mitjana dels ingressos com a autònom no sigui gaire elevada, però la percepció salarial complementa la seva renda. En el següent quadre es pot observar com la mitjana mensual de renda en l’activitat d’autònom és de 13.325 euros any el 2014 i 12.965 euros l’any 2013. Ara bé, la meitat dels individus reben, a més, percepcions salarials, fent que la seva renda augmenti fins arribar a 39.880 euros el 2014 i 38.938 euros el 2013, la qual cosa fa que els seus ingressos totals siguin, aproximadament, el 70% superiors a la mitjana general dels treballador per compte d’altri, 23.158€ l’any 2014 i 23.216€el 2013. Veure quadre. Quadre 25. 2014 2013 Renda Renda Mitjana Mitjana Mitjana Mitjana total total Tots Persones autònom assalariat Persones autònom assalariat autònom autònom (€ any) (€ any) (€ any) (€ any) (€ any) (€ any) Autònom 81.325 14.982 14.982 79.275 14.872 14.872 Autòn. + 76.300 11.559 28.241 39.800 75.250 10.956 27.982 38.938 salaris Total 157.625 13.325 28.241 26.995 154.525 12.965 27.982 26.592 El detall per sexes mostra com, en la seva activitat d’autònoms, si el 2013 les dones obtenien una renda el 19% inferior a la dels homes (11.389€ vs. 13.980€), aquesta diferència s’amplia fins al 22% l’any 2014 en baixar lleugerament la d’elles i créixer un 5% la d’ells (11.376€ vs. 14.623€). La diferència més gran sorgeix entre els autònoms que al mateix temps perceben rendes salarials, amb un -25% de renda total per a les dones (33.378€ vs.44.315€) l’any 2014 i un -24% l’any 2013. Quadre 26. 2014 2013 Renda Renda Mitjana Mitjana Mitjana Mitjana total total Homes Persones autònom assalariat Persones autònom assalariat autònom autònom (€ any) (€ any) (€ any) (€ any) (€ any) (€ any) Autònom 49.800 16.003 16.003 48.800 15.426 15.426 Autòn. + 44.800 13.089 31.226 44.315 45.200 12.418 30.643 43.061 salaris Total 94.600 14.623 31.226 29.411 94.000 13.980 30.643 28.714 32 2014 2013 Renda Renda Mitjana Mitjana Mitjana Mitjana total total Dones Persones autònom assalariat Persones autònom assalariat autònom autònom (€ any) (€ any) (€ any) (€ any) (€ any) (€ any) Autònom 31.525 13.368 13.368 30.475 13.986 13.986 Autòn. + 31.500 9.382 23.997 33.378 30.050 8.756 23.980 32.735 salaris Total 63.025 11.376 23.997 23.369 60.525 11.389 23.980 23.295 Les rendes totals dels autònoms estan molt polaritzades amb dos extrems d’igual magnitud; un 23% estan per sota de l’SMI i un altre 22-23% estan per sobre de 4 vegades l’SMI, però la majoria de les rendes es concentren en la part baixa, de forma que més de la meitat (el 56%) dels individus tenen ingressos per sota de 2 vegades l’SMI. Veure quadre i gràfic. Quadre 27. 2014 2013 Individus % Individus % De 0 a 1 SMI 35.775 22,7% 35.725 23,1% De 1 SMI a 2 SMI 53.275 33,8% 51.250 33,2% De 2 SMI a 3 SMI 20.050 12,7% 20.800 13,5% De 3 SMI a 4 SMI 12.975 8,2% 12.800 8,3% A partir de 4 SMI 35.550 22,6% 33.950 22,0% Total 157.625 100,0% 154.525 100,0% 33 Gràfic 3.(2014) 6. Les prestacions d’atur El total de persones que, al llarg de l’any 2014, han rebut prestació i/o subsidi d’atur se situa en les 133.725 (un 12,6% del total de població d’entre 16 i 65 anys a Barcelona), xifra que representa un descens de prop del 10% sobre la del 2013, quan eren 148.400 persones (el 13,9% d’una població lleugerament superior). Prop de dues terceres parts són perceptores tant sols de prestacions i sobre un 30% (un 27% l’any 2013) sols van percebre subsidi. La resta (en torn al 6,5%) són persones que, al llarg de l’any, van rebre prestació i també subsidi. Pel que fa a la distribució d’aquestes xifres segons sexe, si el 2013 totes elles presenten un cert equilibri amb diferencies, en més, d’entre 3 i 5 punts en les dels homes, l’any 2014 les diferències passen a ser d’entre 2 i 3 punts, amb la significativa excepció de les persones que reben tant prestació com subsidi, ja que mentre el nombre d’homes baixa més d’un 21% el de dones puja en prop d’un 5%, deixant un diferencial de més de 10 punts. De fet, el nombre de dones que sols perceben subsidi puja un 3% entre el 2013 i el 2014. El descens de perceptors sols de prestació és bastant uniforme, en torn al 14% tant per al total com per a homes i per a dones. És a dir, mentre el nombre de persones amb prestacions d’atur, i de subsidis en els homes, baixa el 2014, el nombre de dones amb subsidi experimenta una pujada. Veure quadre. 34 Quadre 28. 2014 2013 % s/ % s/ Perceptors atur Total Home Dona Total Home Dona total total Prestació atur (només) 85.425 63,9% 43.775 41.650 99.425 67,0% 51.175 48.250 Subsidi atur (només) 39.575 29,6% 20.350 19.225 39.425 26,6% 20.750 18.675 Prestació i subsidi 8.725 6,5% 3.900 4.825 9.550 6,4% 4.950 4.600 Totals 133.725 100,0% 68.025 65.700 148.400 100,0% 76.875 71.525 % sobre població BCN 12,6% 13,1% 12,1% 13,9% 14,8% 13,2% En la distribució per edats, els tres trams decennals centrals representen, cadascun, entre un 23% i un 26% del total de perceptors (un 27% els del tram 26-35 l’any 2013), essent un 21% els de 56 a 65 anys i un 4% els de 16 a 25, l’any 2014 (un 19% i un 5%, respectivament, l’any 2013). El nombre de perceptors cau significativament, al passar a l’any 2014, per als tres primers trams (entre un 11% i un 14%) i bastant menys per als més grans (un 3,5%). Les proporcions sobre la població de Barcelona dels corresponents trams12 mostren una representació bastant uniforme en tots excepte el dels més joves. Si es fa la comparació de les variacions interanuals d’aquest percentatges amb les observades per als que treballen per compte aliè, en general d’entre 1 i 2 punts, es veu que són bastant similars. Sobre les mitjanes de dies de percepció, hi ha un increment progressiu entre els 117 dies dels més joves (120 dies el 2013) i els més de 250 dies dels que tenen entre 55 i 65 anys, amb un salt significatiu en arribar a aquest tram d’edat. Veure quadre. Quadre 29. 2014 2013 Dies percebuts, % s/ % s/ Mitjana % s/ % s/ Mitjana Perceptors Perceptors per trams d'edat total BCN dies total BCN dies De 16 a 25 6.000 4% 4% 117,17 6.875 5% 5% 119,79 De 26 a 35 34.525 26% 14% 139,89 40.275 27% 16% 146,74 de 36 a 45 34.800 26% 13% 162,81 38.925 26% 15% 172,29 De 46 a 55 30.700 23% 14% 195,69 33.525 23% 15% 208,54 De 56 a 65 27.450 21% 15% 255,12 28.450 19% 15% 251,66 Més de 65 250 n/s n/s 157,70 350 n/s n/s 215,71 Total 133.725 100% 13% 181,33 148.400 100% 14% 186,43 12 Veure nota en l’apartat sobre la distribució laboral per edat i sexe. 35 La distribució dels dies de percepció, en general i segons sexe, posa de manifest que la durada mitjana dels subsidis al llarg de l’any és prop d’un 50% superior a la de les prestacions i encara és significativament superior la durada de percepció per a aquelles persones que reben tant percepció com subsidi la qual, essent d’uns 260 dies, cobreix un 70% de l’any. També és detecta que la durada és superior per a les dones que per als homes, excepte les perceptores tant sols de prestació que, l’any 2013, n’obtenien per una durada mitjana inferior a la dels homes. En aquesta variable també es detecta que la millora de situació del 2014 respecte al 2013 ha estat més favorable per als homes que per a les dones, passant les primeres de 187 dies a 185 mentre que ells han baixat de 186 a 178 dies. Veure quadre. Quadre 30. 2014 2013 Mitjana dies any Total Home Dona Total Home Dona Prestació atur (només) 154,83 154,21 155,47 159,63 162,66 156,42 Subsidi atur (només) 221,97 214,19 230,21 236,03 226,16 247,00 Prestació i subsidi 256,47 249,00 262,52 260,69 257,43 264,20 Totals 181,33 177,59 185,20 186,43 185,90 187,00 Els imports anuals percebuts per prestació i/o subsidi d’atur se situen en els 4.141 euros de mitjana l’any 2014, prop d’un 7% menys que els 4.438 euros del 2013, tot i que el descens interanual en el nombre de dies de percepció no arriba al 3%. En general, totes les xifres de quantitats mitjanes analitzades reflecteixen descensos, entre el 2013 i el 2014, que són superiors als que resultarien de l’evolució dels dies de percepció. Tant sols es dóna l’excepció del grup de dones que han rebut subsidi i també prestació. Veure quadre. Quadre 31. 2014 2013 Ingressos Total Home Dona Total Home Dona percepcions atur Prestació atur (només) 4.557,37 4.782,32 4.320,93 4.802,76 5.110,80 4.476,06 Subsidi atur (només) 3.071,55 3.027,02 3.118,69 3.315,20 3.209,17 3.433,02 Prestació i subsidi 4.916,34 5.031,77 4.823,04 5.269,76 5.738,03 4.765,87 Totals 4.141,07 4.271,52 4.006,01 4.437,62 4.637,90 4.222,36 36 Posant el focus en els perceptors del subsidi per a majors de 55 anys, un col·lectiu de 12.600 persones l’any 2014 (12.875 l’any 2013), es veu que els dies que l’han rebut es situen, de mitjana, en els 310 l’any 2014 i els 324 l’any 2013. Tenint en compte que algunes persones l’hauran començat a rebre un cop entrat l’any i altres el deixen de percebre, entre altres motius com el canvi de situació personal, en arribar a l’edat que els permet accedir a la pensió contributiva de jubilació, això es coherent amb la situació, habitual, de rebre’l els 365dies de l’any. També es pot destacar que el nombre de dones és superior, més significativament encara l’any 2014, al d’homes. Veure quadre. Quadre 32. 2014 2013 Subsidi Mitjana Mitjana Perceptors Perceptors majors de 55 anys dies dies Home 5.775 304,63 6.100 314,96 Dona 6.825 314,87 6.775 331,57 Total 12.600 310,18 12.875 323,70 7. La renda total La renda del treball correspon als ingressos anuals percebuts per les persones, els quals poden procedir de diferents fonts com són: treball per compte aliè, pensions, prestacions d’atur i rendes del treball per compte propi. Es denomina renda bruta a l’ingrés meritat abans de pagar la cotització social i la retenció de l’IRPF 13 mentre que renda neta és el resultat obtingut després de restar les esmentades cotitzacions i retencions a la renda bruta. La font d’informació de les rendes dels individus procedeix del mòdul fiscal de la MCVL (dades del Model 190)14la qual subministra informació dels següents conceptes. Percepcions salarials (prestacions econòmiques i en espècie), pensions, prestacions d’atur, cursos, rendes exemptes i rendiments d’activitats econòmiques subjectes a retenció. 13 La retenció de l’IRPF és un pagament a compte que s’obté de retenir una quantitat de les nòmines o factures i que és regularitza en el moment de fer la declaració de l’IRPF. En les nòmines, la suma de les retencions de l’IRPF es pot considerar una bona “aproximació” a la quota definitiva atès que el càlcul està molt ajustat a la realitat. En canvi, les retencions en els ingressos dels que exerceixen per compte propi és més difícil d’ajustar perquè es fa aplicant un tipus fix sobre l’import de la factura i no té en compte la situació personal i familiar del contribuent. A més, una part dels autònoms no estan subjectes a retencions de l’IRPF. 14 Declaración Resumen Anual de Retenciones e Ingresos a Cuenta sobre Rendimientos del Trabajo, de determinadas actividades económicas, premios y determinadas imputaciones de renta (Modelo 190). 37 Hi han individus, els ingressos dels quals no figuren en el mòdul fiscal de la MCVL però, en canvi, si que són en el fitxer de bases de cotitzacions de la Seguretat Social, la qual cosa permet “aflorar” els ingressos d’alguns col·lectius no inclosos inicialment. Concretament són: les treballadores de la llar15 i els autònoms no subjectes a retenció16. S’ha imputat com ingressos percebuts, la suma anual de les bases de cotització de l’any corresponent. 7.1. Fonts d’ingressos de la renda Les fonts d’ingressos de la renda de les persones són els següents: “sous” correspon a les percepcions salarials del treball per compte d’altri i el seu import és la suma dels sous, les prestacions en espècie i els ingressos per cursos malgrat que aquets darrers, a vegades, formen part de les activitats econòmiques. Les “pensions” inclouen les contributives de la Seguretat Social i també altres ingressos procedents de pensions privades però la informació de la MCVL no permet identificar la seva tipologia. El concepte de “rendes exemptes” s’ha considerat com un bloc separat de les pensions perquè malgrat l’import majoritari correspon a pensions exemptes17, hi figuren altres conceptes com dietes i indemnitzacions per la part exempta de l’IRPF. Les “prestacions d’atur “són les derivades de les prestacions i subsidis d’atur. Finalment, els ingressos dels “autònoms” son les rendes obtingudes del treball per compte propi. Les persones poden tenir ingressos de diverses fonts però per tant de no duplicar el nombre d’aquests, el tractament informàtic ha estat de considerar una sola línia per cada individu al qual se li imputen els ingressos de les diversos fonts. 7.2. La renda bruta D’acord amb la informació de la MCVL, l’any 2014 hi ha 1.098.125 individus amb una mitjana anual de 22.588 euros i una renda total de 24.804,0 milions d’euros i l’any 2013 són 1.091.350 individus amb una mitjana anual de 22.623 euros i una renda total de 24.689,1 milions d’euros. Veure quadre. La principal font d’ingressos són les derivades del treball per compte d’altri amb el 63%, i les pensions amb el 22% (21% l’any 2013) mentre la part més petita són les prestacions per atur amb el 2,2%. L’any 2013 aquest valors són, respectivament, un 8,1% per compte propi i un 2,7% de les prestacions d’atur. 15 Els pagadors no estan obligats a aplicar la retenció. 16 Els autònoms inclosos en el regim d’estimació objectiva (mòduls). 17 Pensions i prestacions no subjectes a retenció IRPF: Incapacitat permanent absoluta i gran invalidesa, jubilacions procedents d’incapacitat permanent absoluta i gran invalidesa, pensions d’orfandat, pensions a favor de familiars per incapacitat absoluta del seu familiar, prestacions derivades d’actes de terrorisme, SOVI i altres prestacions (per fill a càrrec, auxili per defunció). Les pensions a estrangers es farà d’acord amb el que disposin els convenis internacionals. 38 L’any 2014 la renda derivada del treball per compte propi només representa el 8,5% del total i el 8,1% en el 2013.Veure quadre. Quadre 33. Any 2014 Any 2013 Mitjana Suma (%) / Mitjana Suma (%) / (€ any) (M€ any) Total (€ any) (M€ any) Total Sous 23.481 15.641,4 63,1% 23.546 15.474,9 62,7% Pensions 15.631 5.393,5 21,7% 15.410 528,7 21,4% Prest. atur 4.088 557,8 2,2% 4.393 662,8 2,7% Renda exempta 7.563 1.111,0 4,5% 8.010 1.260,8 5,1% Autònoms 13.325 2.100,3 8,5% 12.965 2.003,4 8,1% Totals 22.588 24.804,0 100,0% 22.623 24.689,1 100,0% Individus 1.098.125 1.091.350 7.2.1. Renda bruta per sexes La mitjana anual de la renda és de 22.588 euros (tal com s’ha descrit en el quadre anterior). Però la mediana és de 16.251 euros, la qual cosa mostra que hi ha una gran dispersió de les rendes. S’observa que la diferencia entre el primer i el tercer quartil és de 19.436 euros, la qual cosa reforça la dita de la gran dispersió dels ingressos. Les dones tenen una renda un 28% inferior a la dels homes i la seva dispersió és menys accentuada que la dels homes tal con es pot veure en el rang interquartil18 i també amb el valor màxim de renda, el qual és bastant inferior al d’ells. Si comparem les medianes, la diferència de renda entre les dones i els homes no és tan accentuada com en les mitjanes. La diferència en aquest cas representa una disminució de dos punts percentuals, la qual cosa indica que en els trams més baixos de renda no hi han tanta diferències d’ingressos entre sexes. Veure quadre. 18 Diferència entre el valor en el tercer quartil (el 75% de la població) i el valor en el primer quartil (el 25%). 39 Quadre 34. 2014 2013 Dif. Dif. Total Home Dona dona/ Total Home Dona dona/ home home Mitjana (€ any) 22.588 26.329 19.003 -27,83% 22.623 26.485 18.913 -28,59% Mediana (€ any) 16.251 18.976 14.027 -26,08% 16.234 18.989 13.961 -26,48% Màxim 2.021.045 2.021.045 416.463 2.629.405 2.629.405 438.696 Rang interquartil 19.436 21.690 15.842 19.209 21.901 15.592 Persones 1.098.125 537.325 560.800 1.091.350 534.650 556.700 7.2.2. Capacitat adquisitiva de la renda bruta El següent quadre mostra la capacitat adquisitiva de la renda bruta en els diferents decils de la població calculada sobre l’import de l’SMI. S’observa que la mitjana dels 3 primers trams, fins al 30% de la població, implica una renda inferior a l’SMI i que la dels 6 primers trams, no supera dues vegades l’SMI. Més concretament, en el 2014, hi ha un 25,48% de persones amb una renda inferior al SMI, dels quals el 21,14% són homes i el 31,09% són dones. La diferencia entre homes i dones mostra que les dones, excepte en el primer tram de la població, tenen rendes inferiors a les dels homes. La diferència incrementa a mesura que augmenten els ingressos fins arribar als 15.000€, aproximadament, a partir dels quals s’inicia un descens que es trunca en el tram de les rendes més elevades. Veure quadre. Quadre 35. Any 2014 TOTAL Homes Dones Dif. Tram Mitjana RB Mitjana RB Mitjana RB %/SMI %/SMI %/SMI dona/ Deciles (€ any) (€ any) (€ any) home 0-10% 2.174 0,2 2.124 0,2 2.220 0,2 4,5% 10-20% 6.252 0,7 6.793 0,8 5.868 0,6 -13,6% 20-30% 9.100 1,0 10.183 1,1 8.496 0,9 -16,6% 30-40% 11.344 1,3 13.262 1,5 10.128 1,1 -23,6% 40-50% 14.495 1,6 17.092 1,9 12.540 1,4 -26,6% 50-60% 18.142 2,0 21.112 2,3 15.676 1,7 -25,7% 60-70% 22.457 2,5 25.934 2,9 19.308 2,1 -25,6% 70-80% 28.470 3,2 32.586 3,6 24.428 2,7 -25,0% 80-90% 36.871 4,1 41.932 4,6 32.573 3,6 -22,3% 90-100% 76.577 8,5 93.015 10,3 58.776 6,5 -36,8% TOTALS 22.588 2,5 26.329 2,9 19.003 2,1 -27,8% 40 7.2.3. Distribució de la renda per trams d’edat S’observa que, centrant-nos en els individus en edat laboral, les persones entre 16 i 25 anys són els que tenen la renda més baixa, essent inferior al SMI. La renda augmenta amb l’edat però disminueix a partir del 65 anys. S’entreveu que, a partir del 46 anys, no hi ha variacions perceptibles en el total de la renda percebuda. No hi ha variacions significatives entre el 2014 i el 2013. Quadre 36. 2014 2013 Mitjana Mitjana Trams edat Persones renda %/SMI Persones renda %/SMI (€ any) (€ any) De 0 a 15 1.350 3.139 0,3 1.300 3.035 0,3 De 16 a 25 66.450 7.210 0,8 63.875 7.498 0,8 De 26 a 35 195.075 18.453 2,0 198.675 18.457 2,0 de 36 a 45 222.000 25.776 2,9 219.975 26.004 2,9 De 46 a 55 184.450 29.430 3,3 183.425 29.489 3,3 De 56 a 65 150.500 30.168 3,3 151.100 30.388 3,4 Més de 65 278.300 18.074 2,0 273.000 17.650 2,0 TOTALS 1.098.125 22.588 2,5 1.091.350 22.623 2,5 7.2.4 Dispersió de les rendes El 10% de la població del tram superior concentra una tercera part de la renda (34%) mentre que el 10% del tram inferior en concentra l’1%. Una característica és la gran proporció de població en els trams baixos de renda; així, el 50% de la població no arriba al 20% de la renda (19,2%). Veure gràfic i quadre. 41 Gràfic 4. Distribució de la renda per decils Concentració de la renda per decils (2014) 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1% 3% 4% 5% 34% 6% 8% 10% 16% 13% Quadre 37. 2014 2013 % Renda del % Renda del Decils decil % acumulat decil % acumulat / Total / Total 1 1,0% 1,0% 1,0% 1,0% 2 2,8% 3,7% 2,8% 3,8% 3 4,0% 7,8% 4,9% 8,7% 4 5,0% 12,8% 4,0% 12,8% 5 6,4% 19,2% 6,4% 19,2% 6 8,0% 27,2% 8,0% 27,2% 7 9,9% 37,2% 9,8% 37,0% 8 12,6% 49,8% 12,5% 49,5% 9 16,3% 66,1% 16,2% 65,7% 10 33,9% 100,0% 34,3% 100,0% 7.3. La renda neta La renda neta és el concepte equivalent al de renda disponible després de deduir de la renda bruta les cotitzacions socials i les retencions de l’IRPF. A efecte d’aquest estudi es considera que les retencions efectuades a compte de l’IRPF són representatives de la quota a pagar a Hisenda per aquest impost, si bé no sempre és així atès que hi poden intervenir altres factors no inclosos en la MCVL que fan que la quota pagada 42 sigui diferent a l’estimada prèviament (deduccions fiscals, variacions en la composició familiar, etc.). Atès que els ingressos de les “treballadores de la llar” i dels “autònoms no subjectes a retenció de l’IRPF” s’han obtingut de forma indirecta –a través de les bases de cotització de la Seguretat Social–, s’han estimat les retencions de l’IRPF d’acord amb els criteris fiscals per tributar per aquest impost i tenint en compte que l’obligació de declarar s’inicia a partir d’un determinat nivell de renda19. L’estimació de la retenció de l’IRPF és el resultat d’aplicar els tipus de l’IRPF a l’escalonat de les bases imposables que, en aquest cas, corresponen a les rendes brutes dels individus de la MCVL. Atesa la informació de la MCVL s’han tingut en consideració altres despeses deduïbles fiscalment com són les pensions compensatòries als cònjuges sempre que aquestes siguin conseqüència d’una sentència judicial. No s’han considerat les pensions alimentaries per fills com una despesa a deduir dels ingressos atès que fiscalment no és un concepte deduïble; aquesta dada ja l’han tingut en compte per obtenir una retenció més reduïda de la que l’hi pertocaria. 7.4. Estructura de la renda total Els component de les rendes brutes i netes, detallats per al 2014, s’exposen en els quadres següents: Quadre 38. Sumes (Milers €) Tipus Tipus Renda Despeses Pens. IRPF IRPF Retencions Renda Neta Bruta deduïbles cònjuge 2014 2013 Sous 15.600.728 835.762 3.085.526 11.679.441 19,78% 19,86% Pensions 5.393.491 6.773 573.042 4.813.676 10,62% 10,38% Atur 557.811 37.959 2.593 517.260 0,46% 0,66% Cursos 40.632 8.499 32.133 20,92% 20,87% Autònoms 2.100.334 303.997 1.796.337 14,47% 14,87% Exemptes 1.111.030 1.111.030 8.839 -8.839 Total 2014 24.804.027 880.494 3.973.657 8.839 19.941.037 16,02% Total 2013 24.689.086 850.933 3.924.766 10.345 19.903.042 15,90% 19 Estan obligades a declarar per l’IRPF aquelles persones que hagin percebuts rendiment integres del treball procedents d’un mateix pagador per import superior a 22.000 euros any. Aquest límit es redueix a 11.000 euros en el cas que el contribuent tingui ingressos de més d’un pagador i/o tingui rendiments de capital mobiliari superiors a 1.000€ i/o realitzi determinades activitats econòmiques i/o hagi obtingut guanys o pèrdues patrimonials superiors a 1.000 euros. 43 La comparació de les mitjanes de les rendes brutes i netes dels anys 2014 i 2013 mostra que a penes hi ha hagut variació La lleugera disminució en la renda bruta es fa una mica més intensa en la renda neta. Quadre 39. Mitjanes (€) Variació 2014 2013 2014 / 2013 Renda bruta 22.588 22.623 -0,15% Renda neta 18.159 18.237 -0,43% En l’apartat 1.4 es mostra la renda bruta del 2014 per fer-la comparable amb les dades de la Estadística Trabajo y Pensiones, resultant una mitjana de renda de 21.764 euros any, xifra inferior al valor obtingut en aquest apartat de 22.588 euros any. La diferència es deu a que en el primer cas la renda no incloïa ni les rendes exemptes, ni les activitats econòmiques (autònoms), ni els cursos. Si de l’estructura de renda total de la MCVL hi restem els conceptes esmentat, les xifres coincideixen. També, cal fer esment dels valors de la mitjana del tipus impositiu de l’IRPF que, en el primer cas resultava un valor de 17,13% i, en el segon cas és de 16,02%. Aquesta diferència de més de un punt percentual es deu, principalment, a la inclusió de les rendes exemptes i la renda de les empleades de la llar que fan baixar la mitjana del tipus impositiu de l’IRPF. 7.5. Índex de desigualtat de la renda La ja comentada desigualtat en la distribució de les rendes es confirma amb l’obtenció dels Índex de Gini corresponents a diverses variables. Tant per a la renda bruta com per a la renda neta l’índex de GINI se situa per damunt del 0,46 tant l’any 2014 com el 2013. Les variables de redistribució de rendes han fet baixar la desigualtat en cinc centèsimes (de 0,46 a 0,41), en cada un dels anys. Veure quadre. Tal com es pot apreciar en el quadre, a penes hi ha hagut variació entre el 2014 i el 2013, l’escassa diferència es detecta en l’ordre de les mil·lèsimes a favor del 2014. A nivell de gènere, els homes mostren un índex de desigualtat més pronunciat que les dones, s’observa a nivell de renda bruta els valors de 0,47 i 0,43, respectivament, i el mateix succeís en el 2013. En canvi, en la redistribució de la renda hi ha un lleuger major impacte en els homes que en les dones fent que, en el 2014, l’índex disminueixi en 0,049 unitats en els homes i 0,048 en les dones mentre que en l’any anterior aquest fet ha estat a l’inrevés. 44 Cal advertir que els valors de l’índex de GINI obtinguts en aquest informe no són comparables amb els d’altres estudis atès que malgrat a nivell de ingressos és representativa, aproximadament, de més del 90% de la renda total de les persones, a nivell de renda neta hi manquen altre variables com són, entre d’altres, ajuts a l’habitatge, prestacions socials i altres deduccions fiscals no disponibles en la Mostra. Quadre 40. 2014 2013 Renda bruta Renda neta Renda bruta Renda neta General 0,46289 0,41269 0,46453 0,41471 Homes 0,47427 0,42481 0,47746 0,42936 Dones 0,43419 0,38541 0,43297 0,38347 Les corbes de Lorenz, lligades als valors indicats de l’índex de Gini per a les rendes de tota la població estudiada posen de manifest l’efecte que els valors extrems tenen en la desigualtat, ja que s’inicien pràcticament en horitzontal amb una progressió molt lenta (molts valors baixos) i acaben amb una verticalitat accentuada en l’extrem superior (uns pocs valors molt alts). Gràfic 5 Corbes de Lorenz (Gini) 2014 Corbes de Lorenz (Gini) 2013 0 .2 .4 .6 .8 1 0 .2 .4 .6 .8 1 Renda bruta Renda neta Renda bruta Renda neta 8. Relació entre la renda i la situació personal i familiar dels individus. L’objectiu d’aquest apartat és mostrar la renda individual segons el nombre de fills “fiscalment deduïbles”. Es considera que aquest és un indicador per determinar el nombre de persones que estan per sota d’un determinat llindar de renda segons la seva situació familiar malgrat no sigui l’indicador “ideal” al no poder aparellar les parelles amb fills en comú.. 45 .2 .4 .6 .8 0 1 .2 .4 .6 .8 0 1 El concepte de fill “fiscalment deduïble” és el que utilitza l’Agència Tributària per assignar a cada persona, el nombre de fills que li correspon deduir-se en l’IRPF segons si comparteix aquests amb el cònjuge, o no. Per tant, els valors dels fills deduïbles, sovint, surten amb decimals, la qual cosa vol dir que un 0,5 correspon a 1 fill en comú però compartit entre els progenitors i així successivament. La MCVL recull aquesta variable i el quadre següent mostra que només el 18,8% dels individus de la MCVL tenen fills. De les persones amb fills, la major freqüència està en els trams d’0,5 i 1, la qual cosa vol dir 1 i 2 fills respectivament. A partir de 4 fills, les freqüències són molt petites. Quadre 41.Percentages d’individus per “fills fiscals”. Persones Sense fills 903.150 Tota individus 1.098.125 % ind. sense fills 82,2% Amb fills % /total ,50 86.775 42,0% 1,00 92.000 44,6% 1,50 11.975 5,8% 2,00 12.850 6,2% 2,50 575 0,3% 3,00 1.775 0,9% 3,50 50 0,0% 4,00 300 0,1% 5,00 75 0,0% TOTAL 206.375 100,0% % ind. amb fills 18,8% La dada de la situació familiar, generalment no està informada i es classifica com un “3”. Dels que han declarat hi ha un 1,8% de famílies monoparentals, un 6% de persones que ten el cònjuge a càrrec i, la resta no expressa la seva situació personal. 46 Quadre 42. Situació familiar del titular de renda. Situació familiar Persones % Monoparental 19.925 1,8% Conjuge_Dep 65.350 6,0% Fam_Altres 1.012.850 92,2% Total 1.098.125 La distribució per sexes dels titulars de renda és la que s’ha mostrat en quadres anteriors: 537.325 home i 560.800 dones. La distribució per edats dels titulars de renda mostra que la major freqüència es dona en el tram de 26-50 anys. Cal destacar que un 25% tenen més de 65 anys i la reduïda freqüència dels d’edat entre “18-25 anys” es deu a la baixa ocupació dels joves en el mercat laboral. Quadre 43. Edat dels titulars de renda Persones %/total Edad Tit 0_18 2.825 0,3% Edad Tit 18_25 64.975 5,9% Edad Tit 26_50 515.475 46,9% Edad Tit 51_65 236.550 21,5% Edad Tit 65_mas 278.300 25,3% TOTAL 1.098.125 8.1. Distribució de la renda per trams d’ingressos i nombre de “fills”. Per tal de relacionar la renda de les persones amb el nombre de “fills fiscals” s’ha segmentat la renda en una sèrie de trams amb un escalat de 200 euros, excepte el primer tram que és de 300 euros, fins a arribar a 1.000 euros mes; a partir d’aquí, els trams es van fent més amplis fins el límit de 3.00 euros. No obstant això, en l’annex es mostra la distribució de la renda en 127 trams d’acord amb la proposta de l’àrea de Benestar Social de l’Ajuntament. En el quadre següent s’observa una gran concentració de “famílies nombroses” en els trams baixos de renda. El nombre de fills fiscals de “2” es transforma quasi en tota probabilitat, en 4, essent que els trams “de menys de 300€” i “de “300 a 500€” tenen percentatges dintre dels seus respectius trams del 22,7% i 26,8%, respectivament, xifra molt elevada si els comparem amb la resta de trams. 47 Quan més elevada és la renda, major és el fet de pocs fills (0,5 i 1 fills fiscals). És curiós que el tram amb menys renda (menys de 300 € mes) és el que té una menor proporció de “1 fill” (0,5 fiscals). A partir de 5 fills, hi ha pocs individus en aquesta situació malgrat que el tram amb menys renda és el que mostra una proporció més elevada (4,9% en el tram de “3 fills fiscal”) respecte a la resta de trams. Veure quadre. Quadre 44. Nombre de fills per trams de renda. Nombre fills_fiscal Trams Renda Bruta (€ mes) 0.5 1 1.5 2 2.5 3 3.5 4 5 Total De 0-300 Nombre 1100 1775 50 925 0 200 0 25 0 4075 % dintre TRAM 27,0% 43,6% 1,2% 22,7% 0,0% 4,9% 0,0% ,6% 0,0% 100,0% De 300-500 Nombre 1200 3250 125 1750 0 125 0 75 0 6525 % dintre TRAM 18,4% 49,8% 1,9% 26,8% 0,0% 1,9% 0,0% 1,1% 0,0% 100,0% De 500-700 Nombre 1950 2875 250 675 50 75 25 0 0 5900 % dintre TRAM 33,1% 48,7% 4,2% 11,4% ,8% 1,3% ,4% 0,0% 0,0% 100,0% De 700-900 Nombre 2775 3325 300 925 0 100 0 50 0 7475 % dintre TRAM 37,1% 44,5% 4,0% 12,4% 0,0% 1,3% 0,0% ,7% 0,0% 100,0% De 900-1.100 Nombre 4450 3875 350 800 25 200 0 50 0 9750 % dintre TRAM 45,6% 39,7% 3,6% 8,2% ,3% 2,1% 0,0% ,5% 0,0% 100,0% De 1.100-1.500 Nombre 10450 9925 1000 1725 125 350 0 25 25 23625 % dintre TRAM 44,2% 42,0% 4,2% 7,3% ,5% 1,5% 0,0% ,1% ,1% 100,0% De 1.500-2.000 Nombre 16300 13250 1500 1600 100 225 0 25 0 33000 % dintre TRAM 49,4% 40,2% 4,5% 4,8% ,3% ,7% 0,0% ,1% 0,0% 100,0% De 2000-3.000 Nombre 21850 20525 2850 1975 75 225 0 0 25 47525 % dintre TRAM 46,0% 43,2% 6,0% 4,2% ,2% ,5% 0,0% 0,0% ,1% 100,0% Més 3.000 Nombre 26700 33200 5550 2475 200 275 25 50 25 68500 % dintre TRAM 39,0% 48,5% 8,1% 3,6% ,3% ,4% ,0% ,1% ,0% 100,0% TOTAL 86775 92000 11975 12850 575 1775 50 300 75 206375 TOTAL % dintre TRAM 42,0% 44,6% 5,8% 6,2% ,3% ,9% ,0% ,1% ,0% 100,0% En resum, es pot concloure que, a menys renda, més elevada és la proporció del nombre de fills. En un Excel apart s’adjunta els “127 trams de renda” els quals inclouen dades del nombre d’individus per tram relacionades amb altres de caràcter personal i s’indica la suma de renda bruta i renda neta de cada un dels trams. 48 ANNEXOS ANNEX 1 - Metodologia de preparació de les dades Les anàlisis i conclusions d’aquest estudi prenen com a base fonamental les dades contingudes en la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL o “la Mostra”) elaborada per la Seguretat Social espanyola. L’MCVL és un extracte de dades individuals que la Seguretat Social genera anualment, i posa a disposició de la comunitat científica interessada, a partir de les seves pròpies bases de dades, complementades amb altres fonts com ara el Padró Continu Municipal de l’INE (Institut Nacional d’Estadística) o els resums anuals de retencions i ingressos a compte de l’IRPF que l’AEAT (Agència Estatal d'Administració Tributària) recull en l’anomenat “Model 190”.20 Per tal de poder descriure alguns elements de la metodologia emprada en l’estudi, convé fer aquí una descripció àmplia dels continguts i característiques de la Mosta abans d’abordar com s’ha fet el tractament de dades. 1. La Mostra Contínua de Vides Laborals 1.1. Contingut i estructura general Per a cada any natural, la Seguretat Social genera una mostra de persones seleccionades a l’atzar mitjançant una tècnica de randomització dels corresponents números d’identificació (DNI, NIE o excepcionalment altres identificadors), la qual comporta la inclusió del 4% de tots els casos possibles per a la població de referència. La població de referència de cada any està constituïda per tots aquells individus que, al menys un dia de l’any en qüestió, han tingut alguna relació amb la Seguretat Social, ja sigui com a afiliat en alta —cosa que pot ser per trobar-se en una relació laboral o per tenir signat un conveni especial amb la S.S.—; com a perceptor d’una prestació o subsidi per desocupació o per cessament d’activitat; com a persona beneficiària d’alguna pensió contributiva de la Seguretat Social; o qualsevol combinació de les circumstàncies esmentades. Es podria dir que són les persones que tenen ingressos a nom seu derivats d’una ocupació present o passada, encara que sigui ocasional, o també en el cas que el treballador ocupat hagi estat un parent ja difunt. La informació s’extrau el segon trimestre de l’any següent al de la Mostra i es proporciona als investigadors mitjançant una sèrie de “fitxers conceptuals”, alguns dels quals estan distribuïts en diversos “fitxers físics” per facilitar-ne la manipulació, ja que, en incorporar tota la informació històrica disponible a més de la corresponent a l’any considerat, tenen unes dimensions respectables. 20 La versió bàsica de l’MCVL no conté dades fiscals, però s’ha treballat amb la versió que sí els incorpora, la denominada MCVL CDF (“con datos fiscales”). 49 Tots i cadascun dels registres tenen una clau que permet associar-ne el contingut amb l’individu constitutiu de la Mostra: és l’anomenat Identificador de la Persona Física (IPF), resultant d’anonimitzar el número d’identificació. Aquest IPF es manté “al llarg de la vida” de la persona, llevat de circumstàncies molt especials que comportin un nou document acreditatiu (menors d’edat o canvis de nacionalitat, per exemple). D’aquí es deriva la denominació de “contínua” que té la Mostra, ja que, degut a la forma com es fa la randomització per determinar-ne els components, un individu que tingui un número d’identificació “dels que resulten seleccionats”, apareixerà tots aquells anys que efectivament tingui alguna relació, de les esmentades, amb la Seguretat Social. Els fitxers (conceptuals) amb dades rellevants, i les seves característiques principals, són21: a) PERSONES: Un registre únic per a cada IPF de la Mostra. Entre altres informacions conté la data de naixement, el sexe, el lloc de naixement (província o, per a l’estranger, el país o el grup de països segons els casos), el domicili de residència habitual (generalment obtingut de l’INE, i segons la seva codificació, en termes de província i municipi), el nivell educatiu i la data de defunció. b) Dades d’afiliació (AFILIACIÓ): Per a cada IPF hi apareixen tants registres com “episodis d’afiliació” seus consten en les bases de dades de la Seguretat Social, ja sigui els que es mantenen vigents a l’acabar l’any considerat, com tots aquells que ha tingut al llarg de la vida, almenys des de 1967. Cal tenir en compte que un “episodi d’afiliació” tant pot ser una contractació (es troben alguns IPF amb centenars d’”episodis” d’alta-baixa dins d’un mateix any), com la signatura d’un conveni especial per complementar cotitzacions, un període de prestació d’atur o l’alta d’autònom, per referir-ne els més habituals. També es dóna la circumstància que diversos “episodis” poden coincidir o solapar-se en el temps per tractar-se de contractacions a temps parcial, o complet, en “multiocupació” o en “multiactivitat”, convenis especials paral·lels a una alta contractual, o altres situacions. Pel que fa als continguts, els registres d’aquest “fitxer” tenen informació tant de les dates d’alta i de baixa com dels codis de règim de cotització i de tipus de contracte, coeficient de temps parcial, determinats tipus especials de “relació laboral” (com quan es tracta de prestacions o subsidis d’atur), dades relatives a l’entitat pagadora i altres. Tant la identificació de l’entitat pagadora com el denominat “Codi de Compte de Cotització (CCC)”, que eventualment permeten 21 El nom posat en majúscules no necessàriament n’és el nom oficial; serveix per referir-s’hi més endavant. 50 establir lligams amb altres fitxers, apareixen amb una “anomització” similar a l’aplicada als IPF. c) Bases de cotització (BASES): En aquest “fitxer” hi figura tota la història de bases de cotització dels IPF que formen part de la Mostra de l’any. De fet són dos “subfitxers conceptuals”. Per una banda hi ha una sèrie de “fitxers físics” que contenen les bases generades en relacions laborals “per compte d’altri”, amb determinades excepcions; quan cal diferenciar-lo l’anomenem “BASES (CA)”. Per altra banda, hi ha un únic “fitxer físic” que en la Mostra es denomina de “bases de cotització per compte propi i altres situacions” ; quan cal diferenciar- lo l’anomenem “BASES (CP&O)”. Hi ha un registre per cada relació “any-IPF-CCC”, és a dir, per a les bases generades corresponents a un individu (IPC), en la seva relació amb un “ens cotitzador” determinat, en un any concret. Aquest “ens cotitzador” pot ser l’empresa contractant (sovint, i de manera més concreta, un CCC específic dels diversos que pot tenir una empresa), la pròpia Seguretat Social (per exemple en les cotitzacions associades a prestacions d’atur) o el propi individu (com succeeix en els convenis especials que ell mateix hagi establert amb la Seguretat Social). La Mostra introdueix un CCC especial per a aquests casos on no hi ha un CCC “real”. Cada registre recull les bases generades, en aquesta relació concreta, cadascun dels dotze mesos de l’any i també el total anual corresponent. d) PENSIONS: Hi figura un registre amb les dades relatives a qualsevol pensió contributiva percebuda, per qualsevol dels individus de la Mostra, per a cada any en el que aquesta prestació tingui o hagi tingut vigència. Part de la informació continguda és igual per a tot tipus de pensió i certes variables apareixen per a tipus concrets. A més de l’IPF s’hi troben, entre altres, l’any al que es refereixen les dades, el tipus concret de pensió (jubilació, viduïtat, incapacitat, etc.) amb fins a 32 codis diferents, la data d’efectivitat, l’import mensual (amb determinats desglossaments, com ara les garanties de mínims), el total anual, els anys cotitzats per a les pensions de jubilació, etc. e) Dades fiscals (FISCAL): Sempre que l’individu inclòs en la Mostra hagi percebut salaris, pensions o prestacions d’atur, apareixerà, amb determinades excepcions, informació procedent del denominat Model 190 (“Declaració Informativa. Retencions i ingressos a compte. Rendiments del treball i d'activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de rendes. Resum anual”). En aquest cas, les dades són tant sols les relatives a l’exercici relatiu a l’any de la Mostra, sense dades històriques (que es troben, en tot cas, en les MCVL de cada any). 51 Per a cada IPF hi haurà, al menys, tants registres com entitats pagadores que li fan de “retenedors” o li “ingressen a compte” (apareixen casos amb centenars de registres). Entre les informacions proporcionades hi figura la percepció íntegra dinerària (la qual serà d’un sol tipus en cada registre, segons una categorització preestablerta de claus i subclaus de percepció que, per altra banda, condicionarà la presència o absència de determinades dades), les percepcions en espècie (amb detall d’imports associats, fiscalment significatius) i altres dades que, segons la llei i el reglament de l’IRPF, incideixen en la retenció, com ara: la situació familiar del perceptor (segons l’hagi declarat a la persona o entitat retenidora), el grau de minusvalidesa, diversos imports que incideixen en reduccions o desgravacions i una enumeració detallada i categoritzada del nombre de descendents i/o ascendents pels quals es tingui dret a l’aplicació de mínims. f) CONVIVENTS: Per a cada persona física, seleccionada en la Mostra de l’any en qüestió, que figuri en el Padró Municipal Continu en el moment de l’extracció de dades (normalment el mes d’abril de l’any següent) hi haurà un registre amb informació molt sumària —any i mes de naixement i sexe— tant d’aquesta persona com de la resta de convivents, fins a 9 més, segons apareixen en el mateix full de padró. No es recullen dades si en el full hi consten més de 20 persones, en presumir-se que es tracta d’una institució. Si hi ha més d’una persona, seleccionada dins la Mostra, en un mateix full de padró, hi haurà un registre per a cada una d’elles com a titular. En cada cas, l’altra o les altres persones seleccionades, apareixeran com a convivents. 1.2. Peculiaritats i limitacions de la MCVL Entre les característiques particulars de la Mostra Contínua de Vides Laborals, cal destacar el fet que no es consideren part de la població de referència, i per tant en queden excloses, aquelles persones que durant l’any tractat estaven registrades exclusivament en la Seguretat Social a l’efecte de rebre assistència sanitària o com a perceptors de pensions no contributives o assistencials; tampoc els inscrits com a demandants de feina però que no reben prestació ni subsidi d’atur, ni els perceptors de la Renda Mínima d’Inserció, ni les persones que es troben dins de sistemes de previsió social diferents, com els funcionaris de Classes Passives. El fitxer FISCAL recull dades dels perceptors de rendes subjectes a l’IRPF fins i tot si són retribucions inferiors al mínim legal d’exempció per a l’obligació de declarar, retribucions amb tipus de retenció nul o rendes exemptes. Tanmateix, presenta dos tipus d’exclusions:  Per una banda, no sempre hi figuren les dades relatives a determinats règims de la Seguretat Social, como és el cas dels treballadors per compte propi o autònoms 52 –de qualsevol règim–, o de les retribucions dels treballadors de la llar, ja que les persones físiques no tenen obligació de practicar-ne retencions.  Por altra banda, en l’elaboració de la MCVL, a l’incorporar-hi el mòdul fiscal, en aquest s’hi exclouen els registres relatius a determinats tipus de percepció, tot i figurar en el model 190. En concret, no hi figuren les prestacions d’atur abonades en pagament únic, les retribucions d’administradors i consellers, els rendiments procedents del dret d’imatge, els premis dineraris o en espècie, i també determinades rendes exemptes, entre les quals: certs ajuts públics i prestacions públiques extraordinàries, determinades beques, i les gratificacions extraordinàries pagades per l’Estat. El fet que la recollida de dades es realitzi a l’abril o maig següent, fa que en alguns casos apareguin dades posteriors a l’any tractat. Un exemple n’és l’aparició de convivents nascuts més tard del 31 de desembre de l’any en qüestió o defuncions també produïdes amb posterioritat. En qualsevol cas, segons les especificacions de la Mostra, determinades dades corresponen, per definició, a la data d’extracció –situació general en els fitxers PERSONES, AFILIACIÓ i CONVIVENTS– mentre que altres mostren la situació a 31 de desembre –cas de PENSIONS. Els fitxers de BASES i FISCAL es poden considerar “estàtics” pel que fa a la informació que contenen i serien independents de la data de captació. Tot i una prou alta fiabilitat de les dades, tant per la seva procedència de registres oficials com per estar, moltes d’elles, en relació amb qüestions pecuniàries, el seu tractament posa en evidència algunes deficiències. Són una mostra d’aquestes deficiències (la pròpia documentació de la MCVL n’alerta en alguns casos):  En el fitxer PERSONES, que constitueix el “cor” de la Mostra, apareixen identificadors repetits, tot i que són molt pocs.22 Recentment la Seguretat Social ha donat una explicació, tant sols parcial, a aquest fet: quan un pensionista d’orfandat no té DNI propi li creen l’IPF a partir del DNI del tutor amb alguns dígits diferenciadors, però en la versió de la MCVL amb dades fiscals aquesta diferenciació es perd. En qualsevol cas, hi ha duplicitats que de cap manera responen a aquesta causa.  Unes proporcions similars de registres de PERSONES no tenen data de naixement, cosa que impediria saber-ne l’edat (vegis el punt “Depuració dels fitxers”, més endavant).  Hi ha informació sobre nivell educatiu dels individus, però ja adverteixen que la fiabilitat d’aquesta dada és baixa. 22 De l’ordre d’un 0,15‰ el 2013 i un 0,12‰ el 2014. 53  La variable que informa del coeficient de temps parcial en la relació laboral, presenta certes peculiaritats, ja destacades en la documentació de la MCVL, les quals, en no poder-se identificar convenientment, incideixen en la fiabilitat global d’aquesta dada: o Per a determinats treballadors, en concret els de col·legis concertats parcialment pel Ministeri d’Educació o per les Comunitats Autònomes, aquest camp s’ha aprofitat per indicar el repartiment d’ingrés de quotes entre entitats i, per tant, es confon amb una indicació de temps parcial. o No hi ha una correspondència estricta entre els tipus de contracte “de temps parcial” i la presència del coeficient que quantifica la parcialitat. Poden tenir coeficient de temps parcial alguns contractes “de temps complet”, com passa amb contractes temporals de caràcter administratiu o en alguns casos de socis de cooperatives. Per altra banda, moltes situacions de temps parcial, en concret les de treballadors de la llar i els aturs parcials, no tenen aquest camp complimentat. o Partint del fet que els valors del coeficient s’expressen en “tant per mil”, es reconeix que la proporció de valors inferiors a 100 (és a dir, al 10%) és aparentment excessiva i seria deguda a haver-s’hi introduït, erròniament, el valor del percentatge; així, sembla que en alguns casos s’ha posat, per exemple, 50 en lloc de 500 (per mil) per a mitja jornada, però aquesta xifra també és vàlida per a dedicacions del 5%. Entre un 3% i un 4,7% dels casos amb coeficient el tenen situat per sota del 100 i, en la seva distribució, s’observen “pics” per als valors 50, 75 i 25, havent-hi fins i tot valors ”1” (1‰!).  En relació amb aquest últim punt, els errors en la introducció de dades –la qual es fa “en origen” i, per tant, per part de gent molt diversa– també es poden observar puntualment en altres variables, però tant sols és poden detectar si, en algun moment del procés d’anàlisi, provoquen l’aparició d’algun resultat excepcional que crida l’atenció. Sols ocasionalment mereixen algun tractament.  Puntualment també es produeixen discrepàncies en els valors d’una mateixa dada que apareix en diferents registres d’una mateixa persona. Això pot tenir diversos orígens: podria ser que la informació hagi variat efectivament (cas del número de descendents o, menys probable, del grau de discapacitat); en moltes ocasions la dada pot no ser sempre obligatòria, o estar disponible, i això fa que en algun lloc aparegui com a “0” i en altres amb valor (per exemple, per al codi de la situació familiar); però també pot ser per error en la introducció de les dades (l’any de naixement del perceptor en registres de FISCAL, o del titular en els 54 registres de CONVIVENTS, molts cops difereix del de PERSONES, sent fàcil trobar-hi “balls de xifres” o casos on l’any que apareix és el de la introducció de les dades).  Es detecten casos de registres invàlids de prestacions d’atur que en el seu moment “no es devien tancar administrativament” i semblen correspondre a 365 (o 366) dies de prestació en l’any de la Mostra. En general es tracta de prestacions d’atur per extinció de contracte, iniciades alguns anys abans.  La Mostra utilitza una convenció per als registres d’AFILIACIÓ corresponents a “episodis d’afiliació” que segueixen vigents en el moment de la recollida de dades, en torn a l’abril de l’any següent: apareixen amb una data d’acabament (baixa) fictícia que és el 31 de desembre d’aquest any següent.  En els registres d’AFILIACIÓ estan previstes diverses variables per recollir els canvis produïts, durant la vida d’un contracte, en els valors del codi de tipus de contracte, del coeficient de temps parcial o del grup de cotització, però el nombre de canvis “enregistrables” és limitat (tant sols un parell en els dos primers valors i només un en el tercer). Això, sumat al fet que en algunes edicions de la MCVL s’hi han detectat dades errònies o incongruents, treu utilitat a aquesta informació, fent quasi més fiable la utilització dels valors que apareixen com a “últims”.  El fitxer de PENSIONS presenta una gran diversitat de casuístiques peculiars, la qual cosa s’accentua si se’n relacionen les dades amb els imports que figuren en el fitxer FISCAL. o Els registres de la MCVL reflecteixen el valor puntual que figura en els fitxers de la Seguridad Social a l’acabar l’any al qual es refereixen les dades, però no recullen convenientment els canvis que s’hagin pogut produir al llarg dels dotze mesos. Això fa que determinades relacions entre variables queden distorsionades, en particular la correspondència entre l’import mensual, que és el finalment resultant, i l’import anual que acumula mesos en què la quantitat ha estat diferent. Exemples relativament freqüents d’aquest tipus de canvis són: l’alta, baixa o modificació de la garantía de mínims en el transcurs de l’any, o bé una modificació en el “grau d’incapacitat”, que en el seu moment haurà alterat el percentatge aplicat a la base reguladora o fins i tot pot haver resultat en el pas d’una classe de prestació a una altra (com ara, d’incapacitat total a incapacitat absoluta), sent tant sols la situació final la que queda en el registre de la MCVL. Aquest punt tracta de situacions on, tot i el canvi, en el fitxer hi ha un únic registre anual per a la pensió en qüestió. 55 o Contràriament, determinades alteracions per motius administratius –o per canvi de circumstàncies– fan que en el fitxer apareguin dos o més registres relatius a una mateixa pensió –la qual és identificable per un codi alfanumèric que la individualitza–, cadascun amb la modificació produïda. Una de les variables del registre identifica el moment (any i mes) del pas a la situació indicada i, en teoria, la data més recent permetria seleccionar el “registre vàlid”, descartant-ne la resta, però hi ha casos on diversos dels registres coincideixen tant en aquesta data com en la variable que diferencia el motiu del canvi. o En una mena de combinació dels dos punts anteriors, i a diferencia dels casos esmentats en el primer, sí que es genera un segon registre, amb la mateixa identificació de prestació però distinta clau de tipus de pensió, en circumstàncies como ara la d’una orfandat simple que es converteix en absoluta per defunció del segon progenitor. Lògicament, el registre de la situació prèvia porta la indicació de baixa i l’altre està marcat com actiu, encara que comporta les deficiències exposades en el primer punt. o La data d’efectes econòmics de les prestacions està indicada en termes d’any i mes, però, ja sigui a partir del camp de total anual o creuant dades amb el fitxer FISCAL, s’observa que el primer abonament de la pensió pot correspondre al mes indicat o al següent, sense que se’n pugui fer la distinció directament en el fitxer de PENSIONS. El mateix passa amb les dates de la situació de baixa: l’últim abonament pot correspondre al mes indicat o, cosa més freqüent, al precedent. Una anàlisi en detall també treu a la llum casos amb “decalatge” d’uns quants mesos. o Tot i que cada registre indica l’any al qual es refereixen les dades, hi ha alguns registres que són de prestacions que ja es van donar de baixa en anys anteriors a l’indicat i que, en general, mostren valor zero en l’import anual total. Per altra banda, figuren amb un import anual no nul algunes baixes efectuades al final de l’any immediatament anterior al de la Mostra i altres situacions on no està clara la procedència de la quantitat indicada. No es pot descartar que alguns d’aquestos imports, o bé no s’hagin cobrat o bé se n’hagi reclamat la devolució. o En contradicció amb allò que afirma la documentació –sense descartar que en el seu moment en facin advertiment–, a les Mostres dels anys 2013 i 2014 (no pas a les anteriors) el camp d’import anual total de la prestació no conté la “suma de l’mport de tots els pagaments efectuats en concepte de pensió durant l’any per mensualitats ordinàries, pagues 56 extraordinàries, paga per desviació de l’IPC o altres conceptes”, sinó tant sols la part corresponent a les mensualitats ordinàries. També figura a zero el camp que hauria de recollir la “suma de l’import total de les pagues extraordinàries”. Això dificulta el càlcul de la prestació efectivament percebuda, especialment quan no sempre hi ha una correspondència directa amb els imports que reflecteixen les dades del fitxer FISCAL.  De fet, en el fitxer FISCAL es troben bastants IPF en els quals, segons les dades que figuren a AFILIACIÓ o a PENSIONS, hauria d’haver-hi imports amb les claus corresponents, però no tenen cap registre que s’hi relacioni.  Per contra, en alguns casos apareixen en el fitxer FISCAL imports percebuts amb la clau de “prestacions o subsidis per atur” en persones (IPF) que, al llarg de l’any i segons la informació del fitxer AFILIACIÓ, no han tingut cap episodi relatiu a aquesta circumstància; ni tampoc a la percepció per cessament d’activitat. Una part dels casos podria correspondre a prestacions o subsidis de finals de l’any anterior. Una cosa similar succeeix si es volen relacionar els imports de la clau “pensionistes i perceptors d’havers passius” amb les dades de PENSIONS.  En el fitxer CONVIVENTS també es dóna l’anomalia de trobar-hi IPF repetits, si bé són un subconjunt dels que hi ha a PERSONES. Com ja s’ha indicat, per a moltes de les situacions esmentades, la documentació de la MCVL n’adverteix però deixa “en mans de l’investigador” la manera de fer-ne front. 1.3. Altres característiques dels continguts de la MCVL Altres qüestions a tenir presents no són especialment pròpies de la Mostra sinó que més aviat tenen el seu origen en la regulació, o les seves imprecisions, sobre el contingut que han de tenir els camps dels fitxers originals d’on s’extrauen les dades. En aquest sentit es pot esmentar el següent:  El codi de tipus de contracte “000”, que indica “no consta”, apareix no sols en aquells casos on, de fet, no hi ha contracte (autònoms, convenis especials, membres d’institucions religioses, etc.), sinó també en relacions laborals de caràcter especial (com determinats casos de funcionaris on el fet de registrar-ne la dada és opcional, la qual cosa fa que tant s’hi pugui trobar “000”, força freqüent, o un codi de contracte concret) i, amb relativa freqüència, en determinats règims de cotització, como ara el col·lectiu d’artistes.  Els subsidis d’atur derivats de contractes fixos discontinus, tant per extinció com per suspensió del contracte, comparteixen codi identificador d’aquesta 57 circumstància amb els respectius subsidis per a majors de 52/55 anys, la qual cosa obliga a tractar-los igual que aquestos, tot i tenir característiques diferents.  En els casos de prestació per suspensió de contracte, ja es tracti d’una prestació pròpiament dita o d’un subsidi, els períodes coberts per la “prestació” se solapen amb els dies de contracte, ja que aquest no queda afectat en no produir-se una baixa-alta.  Les cotitzacions en el Sistema Especial Agrari per Compte Aliè, anterior Règim Especial, tenen la peculiaritat de figurar separades entre cotitzacions del treballador, que poden correspondre a jornades actives o inactives, i cotitzacions d’empresa, que poden ser les de jornades treballades o les de percepció de prestació d’atur. Es produeixen solapaments entre ambdues. 2. El tractament de les dades A efectes d’aquest estudi, cada edició anual de la MCVL s’ha tractat independentment, obtenint-ne resultats propis de l’any de referència que, quan cal, es presenten per comparació interanual. Per la pròpia estructura de la Mostra, es pren com a punt de partida el conjunt de registres del fitxer PERSONES d’on s’obtenen els IPF constitutius de la mostra –en aquest cas limitant-se a aquells per als quals la variable de domicili habitual té el valor corresponent a Barcelona, el codi “08019”– arribant a elaborar un conjunt d’informació (un registre) que engloba les dades relatives a cadascun d’ells. És a dir, es tracta d’obtenir un únic fitxer per any que contingui un únic registre per cada Identificador de la Persona Física (IPF), registre que tindrà resumida tota la informació, rellevant pera a l’estudi, que està distribuïda en els diversos fitxers de la MCVL. A més del fitxer “màster”, el de PERSONES, tant sols el de CONVIVENTS té un únic registre per a cada individu de la Mostra, és a dir per a cada IPF. Per a la resta de fitxers, la consolidació de la informació relativa a cada persona demana un tractament particularitzat per a cada variable o tipus de variable. És important tenir present que hi ha casos d’IPF que a AFILIACIÓ tenen uns 200 registres o que, a FISCAL, n’hi ha que arriben a tenir més de mig miler de registres. El tractament més freqüent és la diferenciació de magnituds bàsiques segons els valors que presenten determinades variables i la seva suma posterior en el registre consolidat resultant. Així, els dies treballats dins de l’any segons les dades d’un registre d’AFILIACIÓ estaran associats a un codi de contracte concret, a un determinat règim de cotització i a un grup de cotització. O la percepció dinerària que reflecteix un registre 58 de FISCAL, s’haurà d’acumular en la consolidació segons quina sigui la denominada “clau de percepció” i/o “subclau de percepció” que figurin en el registre en qüestió. En el cas de les PENSIONS, també els imports s’hauran de acumular en funció de la classe de prestació a la que corresponguin, classe que ve identificada en cadascun dels registres. El procés comporta quatre fases principals:  Depuració dels fitxers  Tractament registre a registre  Compactació de dades  Acoblament final 2.1. Depuració dels fitxers Inicialment es fa una depuració consistent en detectar aquells IPF que apareixen duplicats (o fins i tot quadruplicats) en el fitxer PERSONES i eliminar-los, ja que no es pot discernir quins dels registres dels altres fitxers correspondrien a cada cas. En el cas dels IPF per als quals no consta l’any de naixement, es busca la dada en el corresponent registre de CONVIVENTS o, fins i tot, en algun dels seus registres a FISCAL; es prescindeix dels pocs casos que puguin quedar sense aquesta dada, cosa que no permet situar-los en qualsevol anàlisi per trams d’edat, igual que es fa, per raons similars, amb els quasi inexistents casos amb una codificació invàlida en el camp del sexe. Finalment, si es dóna el cas, també es prescindeix dels casos on apareix una data de defunció anterior a l’any que s’està tractant. Per als fitxers BASES (CA), BASES (CP&O) i PENSIONS, que contenen informació històrica, es descarten, a través de la variable indicativa de l’any de les dades, aquells registres que no són de l’any tractat. El fitxer AFILIACIÓ, que també conté informació històrica, requereix un altre tipus de tractament tenint en compte que, tal com s’ha explicat, cada registre correspon a un “episodi d’afiliació” a la Seguretat Social, el qual sovint transcendeix els límits anuals, per la qual cosa el que es fa és retenir aquells registres per als quals, entre la data inicial (alta) i final (baixa), hi ha almenys un dia dins de l’any analitzat. Pel que fa als registres invàlids de prestacions d’atur que apareixen al fitxer AFILIACIÓ (veure l’apartat “Peculiaritats i limitacions de la MCVL”), se’ls identifica mitjançant determinats algoritmes, procedint a la seva eliminació. La identificació i eliminació dels registres duplicats en el fitxer de PENSIONS (veure l’apartat “Peculiaritats i limitacions de la MCVL”), en requereix una preclassificació i la comparació de determinades variables. Finalment, tampoc es tenen en compte els registres d’IPF repetits a CONVIVENTS. 59 2.2. Tractament registre a registre Segons el fitxer i el tipus de variable hi ha una sèrie d’operacions a fer en cadascun dels registres vinculats als IPF de la mostra. Són operacions que, o bé ajuden en determinats càlculs o bé preparen el terreny per a la consolidació, ja sigui posant-hi un determinat indicador o diferenciant els valors que corresponen a cada codi, tal com s’ha comentat abans. Aquesta diferenciació comporta, per exemple en el cas dels codis de contracte, treballar amb taules de fins a 44 elements, si bé en algunes variables s’ha fet una determinada agrupació que ha permès, per exemple, passar dels 32 valors possibles del codi de pensió a 16 elements, tant sols posant juntes prestacions quasi idèntiques o que amb prou feines es donen.23 Les manipulacions més elementals són els canvis de format, la descomposició de variables combinades (com ara les dates, que venen codificades “AAAAMMDD” o “AAAMM”) o l’extracció de valors que apareixen en determinades posicions (per exemple, el règim de cotització que ocupa les quatre primeres posicions de les tretze que té la variable “Codi de Compte de Cotització”). També s’indiquen amb valor “1” determinades variables que, o bé reflecteixen la presencia d’una circumstància concreta en el registre o bé serviran per comptar el nombre de registres d’un determinat tipus. Un càlcul particular és el que permet determinar el nombre de descendents i/o ascendents que tenen “efecte fiscal” per al subjecte en qüestió, ja que el Model 190, de retencions, d’on surten les dades de FISCAL, recull, per a cada casuística (per exemple “descendents discapacitats amb una minusvalidesa del 65% o superior”), dos valors diferents, el nombre total i el nombre dels que es tenen “no compartits”, ja que dels compartits sols se’n compta la meitat. En el cas dels “episodis d’afiliació”, ja siguin contractes, prestacions o altes de cotització, per poder fer el càlcul de dies que efectivament són de l’any tractat es treballa amb una variable fictícia “alta dins l’any”, que se situa l’1 de gener per a dates anteriors d’alta o pren el valor de la variable “data real d’alta en afiliació” en cas contrari, i una altra “baixa dins l’any”, que és el 31 de desembre per a baixes posteriors, o bé el valor de la variable “data real de baixa en afiliació” en cas contrari. La diferència entre ambdues dates, incloses, multiplicada pel coeficient de temps parcial, és el valor que es registra com a durada, en dies equivalents, de l’episodi. També en les registres d’AFILIACIÓ, s’estableix un indicador que permet diferenciar aquells casos que corresponen a una relació laboral de tipus contractual. Això, que és trivial quan hi consta un codi de tipus de contracte diferent de zero, presenta alguna 23 Tot i ajuntar cinc prestacions “rares” d’incapacitat, en aquesta categoria sols hi apareixen menys del 0,007% dels casos. 60 dificultat si no és així. S’ha adoptat el criteri de considerar “no laborals” aquells registres, amb codi de contracte zero, que satisfan alguna d’aquestes condicions: a) Tenen un del valores indicatius de prestació o subsidi d’atur en el camp de tipus de relació laboral, o bé el seu règim de cotització és un dels dos de prestació per cessament d’activitat. b) El seu règim de cotització és un dels que corresponen a autònom en actiu. c) El seu règim de cotització és de treballador agrari però no d’activitat. d) Corresponen a convenis especials amb la Seguretat Social en qualsevol dels règims. e) En el camp de tipus de relació laboral hi figura el codi que indica que “té alguna peculiaritat per la qual no es considera alta laboral”. En els registres “laborals” s’estableixen diversos indicadors en funció de que l’alta i/o la baixa s’hagin produït dins o fora de l’any tractat. El tractament més complex deriva del fet que, degut a algunes de les deficiències apuntades en l’apartat corresponent (“Peculiaritats i limitacions de la MCVL”), hi ha casos on l’acumulat de valors d’un IPF presenta una xifra resultant que, o bé és invàlida, o bé és impossible o bé no sembla raonable. Això comporta fer-ne una valoració prèvia, simulant la suma dels valors “originals”, i establint algun tipus de factor de correcció que, aplicat a cada registre, produirà un acumulat “vàlid”. El cas més evident d’aquesta situació és el de les treballadores de la llar que, si simultaniegen diversos contractes, com que en cap d’ells hi figura el coeficient de temps parcial, arribem a “treballar”, segons les xifres, milers de dies l’any. També poden aparèixer, quan hi ha parcialitats que tampoc queden recollides, IPF amb més dies de prestació o subsidi d’atur dels que té l’any. En aquest terreny, ha calgut fixar criteris per abordar les xifres de sobreocupació resultants. Per a això s’ha analitzat la distribució en la Mostra del conjunt espanyol, cosa que proporciona una base de referència més àmplia. Les característiques bàsiques de la distribució, per a les dades de 2014, són:  Superen els 365 dies equivalents (és a dir, tenen alguna sobreocupació) un 2,33% de tots els IPF amb registres “laborals”.  Hi ha una alta concentració en sobreocupacions lleugeres. El percentil 40 dels casos dóna un valor de sobreocupació de 1,1000 (un 10% o 8,8 hores diàries) i per al percentil 60, el valor és de 1,2500 (10 hores diàries).  El factor de correcció per mantenir-se en els 365 dies (l’invers de la sobreocupació) presenta pics significatius per als valors 0,333 (sobreocup. = 3); 0,5 (sobreocup. = 2); 0,666 (sobreocup. = 1,5) i 0,8 (sobreocup. = 1,25).  Destaca la sobreocupació 2 (730 dies equivalents) que, de fet, és la moda estadística dels casos amb sobreocupació, ja que en aquest valor se n’acumula quasi un 9%. 61  Si es passa a analitzar els IPF que no arriben a aquesta sobreocupació de 2, clarament “sospitosa”, queda un 82,09% dels casos i s’observa que, per damunt del “pic” de l’1,5 de sobreocupació, tant sols n’hi ha menys del 10% d’aquests, mentre que prop d’un 26% se situen per damunt del “pic” de l’1,25.  Si es limita a 365 dies equivalents l’ocupació corresponent al “Sistema Especial per a Empleats de la Llar”,24 el percentatge global d’IPF amb sobreocupació passa del 2,33% a l’1,94%. Tenint en compte que qualsevol punt de tall que s’estableixi com a límit “raonable” de sobreocupació deixarà fora alguns casos que són reals i no pas fruit de les dades que apareixen en els fitxers, i que, donada la incertesa, cal avaluar la proporció de IPF alterats de manera forçada, s’han adoptat dos criteris consecutius: 1) reduir proporcionalment les durades dels contractes d’empleades de la llar amb el factor que correspongui de manera que el total de dies equivalents per a l’IPF no superi l’any,25 i 2) limitar el nombre de dies “laborals” equivalents anuals a 550, pràcticament una sobreocupació de l’1,526; es fa aplicant un mateix factor corrector a tot els registres “laborals” del corresponent IPF. Els factors obtinguts per a un IPF concret amb l’acumulació temptativa dels valors originals es situen en cadascun dels seus registres. El nombre de dies resultant en cada registre, un cop aplicats els factors correctors indicats sobre els valors previs, és el que se situa, segons els valors de les variables respectives. tant en el codi de contracte com en el grup de cotització, el règim de cotització i el tipus de relació laboral específics. Cal esmentar que, en els episodis d’atur, es traslladen al corresponent règim de cotització els dies de prestació o els de subsidi de majores quan és per extinció de contracte però no s’hi compten, en cap cas, si és una suspensió de contracte, ja que els dies estan comptats dins del propi contracte suspès, que figura en els registres com vigent durant la suspensió. En les variables dels règims de cotització no es posa cap limitació, a part de les ja esmentades obre límits de dies de contracte i de dies d’atur, ja que aquestes poden coexistir amb convenis especials, règims d’autònoms i altres situacions, també compatibles entre sí. 24 Hi ha IPF que, a més de fer-ho en el “Sistema Especial per a Empleats de la Llar”, també cotitzen en altres règims, però aquests altres règims no es veuen afectats per la limitació esmentada. 25 Per als dies totals d’atur s’ha aplicat el mateix criteri, reduint proporcional les diferents prestacions i/o subsidis. 26 Si calgués estudiar un any de traspàs, una sobreocupació de l’1,5 passa dels 547,5 dies dels altres anys a 549 dies. Això porta a l’adopció dels 550 dies com a criteri uniforme i clar. 62 2.3. La compactació de les dades De cada fitxer on pot haver-hi més d’un registre per IPF, un cop fetes les operacions indicades se n’obté una versió compactada amb un sol registre per IPF. Per a la moltes de les variables creades, la consolidació consisteix en sumar valors (per exemple, dels dies equivalents amb un codi concret de tipus de contracte o dels imports que figuren amb una determinada clau de percepció) o en comptar registres (per exemple, nombre d’altes de contracte dins l’any). Algunes variables tant sols es poden preservar si el seu valor coincideix en els diversos registres d’un IPF. Un exemple n’és el codi de la província on es desenvolupa l’activitat (segons consta en el compte de cotització en el qual l’empresa “pagadora” té enquadrada a la persona a qui correspon aquest IPF). Si a AFILIACIÓ, per a un IPF, tant sols hi ha un registre o el codi de província dels diversos registres és el mateix, aquest es pot “traslladar” al registre de dades “compactades”. Si no, el fet queda indicat amb una codificació determinada com ara “99”. En el cas de variables que, com a cosa més habitual, haurien de presentar un mateix valor en els diversos registres, s’estableixen algoritmes per obtenir aquell que es pugui considerar el més raonable quan hi hagi disparitats, cercant, si convé, els valor d’alguna variable relacionada. El fitxer FISCAL en proporciona tres exemples:  Per al codi de discapacitat,si apareix més d’un valor diferent de zero es considera de major fiabilitat aquell que aparegui, si és el cas, en un registre on l’entitat pagadora sigui un organisme oficial i la clau de percepció indiqui que es tracta d’una pensió. Si no es dóna aquesta circumstància, s’adopta el menor dels valors no zero.  Si en el codi de situació familiar apareixen valors diferents de zero també se n’adopta el menor. No es pot seleccionar directament per valor mínim ja que en ocasions, i sempre per a determinats tipus de percepcions, el valor és zero. Per altra banda, el major dels valors possibles, el “3”, també figura en els casos de “no consta”.  A les variables amb el nombre de descendents o ascendents amb determinades característiques, el criteri adoptat en cas de divergència entre registres és agafar el major dels valors que es trobin. Igualment, per a determinades variables s’obté el màxim dels valors trobats (com ara per als indicadors amb possibles valors ”0” o “1” si es vol conèixer que almenys un registre el té en “1”) ó, puntualment, el mínim (cas de la data més antiga dels contractes vigents a inici d’any). Quan hi ha dades de dies en el règim o el sistema especial agrari per compte aliè, en els que es solapen cotitzacions “en activitat” amb cotitzacions “en inactivitat”, tant sols 63 es conserven aquells valors de dies “en inactivitat” que sobrepassen el dies “en activitat”. 2.4. Acoblament final El fitxer resultant per a cada any se obté afegint, a cada registre del fitxer de PERSONES ja seleccionat i depurat, les variables dels registres corresponents al mateix IPF en les versions compactades de cadascun dels fitxers de registres múltiples i, si cal, del de CONVIVENTS. L’última depuració consisteix en prescindir d’aquells IPF per als quals no hi ha res en cap de les 5 categories de dades econòmiques: AFILIACIÓ, BASES (CA), BASES (CP&O), PENSIONS i FISCAL. 64 ANNEX 2 - Xifres per codi i tipologia de contracte Contractes indefinits temps complet 2014 2013 var. 2014 / 2013 Codi Total Mitjana Total Mitjana Tipus de contracte Casos Dies contr. casos dies casos dies 100 Indefinit temps complet 267.300 326,70 270.950 329,60 -1,35% -0,88% 109 Indefinit temps complet. Transf.Bonificat 1.250 334,45 1.125 342,66 11,11% -2,40% 130 Indefinit temps complet. Discapacitat 1.700 311,31 1.700 320,60 0,00% -2,90% 139 Indefinit temps complet. Discapacitat.Transf 375 345,87 400 344,38 -6,25% 0,43% 150 Indefinit temps complet. Inicial. Bonificat 2.550 286,70 2.850 233,85 -10,53% 22,60% 189 Indefinit temps complet. Transf. No Bonificat 66.550 318,87 63.025 322,26 5,59% -1,05% 0 "No consta" 42.725 277,32 39.925 288,72 7,01% -3,95% Global: 377.525 323,70 375.575 327,17 0,52% -1,06% Contractes indefinits temps parcial 2014 2013 var. 2014 / 2013 Codi Total Mitjana Total Mitjana Tipus de contracte Casos Dies contr. casos dies casos dies 200 Indefinit temps parcial 63.600 185,39 60.475 194,52 5,17% -4,69% 209 Indefinit temps parcial. Transf. Bonificat 500 250,64 350 215,88 42,86% 16,10% 230 Indefinit temps parcial. Discapacitat 375 219,61 500 191,18 -25,00% 14,87% 239 Indefinit temps parcial. Discapacitat. Transf. 225 180,82 100 223,38 125,00% -19,05% 250 Indefinit temps parcial. Inicial. Bonificat 475 65,06 125 107,36 280,00% -39,39% 289 Indefinit temps parcial. Transf. No Bonificat 26.225 178,92 26.325 176,70 -0,38% 1,26% Global: 88.750 188,87 85.300 194,87 4,04% -3,08% Contractes indefinits fixos discontinus 2014 2013 var. 2014 / 2013 Codi Total Mitjana Total Mitjana Tipus de contracte Casos Dies contr. casos dies casos dies 300 Indefinit fix discontinu. No Bonificat 9.925 111,84 8.975 118,95 10,58% -5,98% 309 Indefinit fix discontinu. Transf. Bonificat 25 10,05 0 n/d n/d 330 Indefinit fix discontinu. Discapacitat 25 17,03 0 n/d n/d 339 Indefinit fix discontinu. Discapacitat. Transf. 25 250,76 0 n/d n/d 350 Indefinit fix discontinu. Inicial. Bonificat. 75 20,61 75 106,53 0,00% -80,65% 389 Indefinit fix discontinu. Transf. No Bonificat 1.225 97,75 1.100 123,63 11,36% -20,93% Global: 11.050 112,06 9.950 121,77 11,06% -7,98% 65 Contractes temporals temps complet 2014 2013 var. 2014 / 2013 Codi Total Mitjana Total Mitjana Tipus de contracte Casos Dies contr. casos dies casos dies 408 Temporal temps complet 3.200 294,14 2.675 283,29 19,63% 3,83% 420 Temporal temps complet. Pràctiques 5.000 230,43 4.100 235,66 21,95% -2,22% 421 Temporal temps complet. Formació 2.125 177,36 1.425 161,56 49,12% 9,78% 430 Temporal temps complet. Discapacitat 475 172,87 325 258,83 46,15% -33,21% 441 Temporal temps complet. Relleu 1.200 289,34 1.250 272,06 -4,00% 6,35% 450 Temporal temps complet. Bonificat 100 92,00 25 131,00 300,00% -29,77% 452 Temporal temps complet. Inserció 75 157,00 75 314,00 0,00% -50,00% Global: 12.050 242,37 9.800 245,43 22,96% -1,25% Contractes temporals temps parcial 2014 2013 var. 2014 / 2013 Codi Total Mitjana Total Mitjana Tipus de contracte Casos Dies contr. casos dies casos dies 500 Temporal temps parcial (antic) 200 137,56 250 150,03 -20,00% -8,31% 508 Temporal temps parcial 125 108,75 150 86,81 -16,67% 25,27% 520 Temporal temps parcial. Pràctiques 950 91,47 775 100,78 22,58% -9,24% 530 Temporal temps parcial. Discapacitat 700 104,63 800 157,81 -12,50% -33,70% 540 Temporal temps parcial. Jubilació parcial 5.550 72,15 5.825 69,39 -4,72% 3,97% 541 Temporal temps parcial. Relleu 775 231,74 1.000 235,00 -22,50% -1,39% 550 Temporal temps parcial. Bonificat 1.700 87,68 875 84,67 94,29% 3,56% 552 Temporal temps parcial. Inserció 25 71,25 25 144,79 0,00% -50,79% Global: 10.025 92,98 9.700 100,19 3,35% -7,20% Contractes obra/servei temps complet 2014 2013 var. 2014 / 2013 Codi Total Mitjana Total Mitjana Tipus de contracte Casos Dies contr. casos dies casos dies 401 Obra/servei temps complet 65.975 137,40 62.650 138,43 5,31% -0,74% 402 Obra/servei temps complet. Eventual 51.100 100,42 48.425 96,05 5,52% 4,55% 410 Temporal temps complet. Interinitat 15.850 126,86 15.950 122,94 -0,63% 3,19% 418 Temporal temps complet. Interinitat. Adm. 12.025 282,91 9.075 275,30 32,51% 2,76% Global: 127.625 153,65 119.325 149,03 6,96% 3,10% Contractes obra/servei temps parcial 2014 2013 var. 2014 / 2013 Codi Total Mitjana Total Mitjana Tipus de contracte Casos Dies contr. casos dies casos dies 501 Obra/servei temps parcial 55.675 77,33 51.900 79,04 7,27% -2,16% 502 Obra/servei temps parcial. Eventual 56.050 49,74 49.575 49,87 13,06% -0,27% 510 Obra/servei temps parcial. Interinitat 11.800 56,88 10.800 55,70 9,26% 2,12% 518 Obra/servei temps parcial. Interinitat. Adm. 4.175 124,81 5.850 185,82 -28,63% -32,83% Global: 109.950 75,35 104.150 79,34 5,57% -5,02% 66 ANNEX 3 - Xifres de pensions per tipus Pensions 2014 2013 Pensió Mensual Pensió Mensual mitjana mitjana. mitjana mitjana. Total Total Tipus de pensió mensual amb extres mensual amb extres casos casos ordinària prorratej. ordinària prorratej. (1) (2) (1) (2) Incapacitat absoluta 17.175 1.158,15 1.348,88 17.425 1.135,06 1.321,91 Pensions Incapacitat total 9.600 815,71 930,82 9.675 804,94 917,59 d'invalidesa Gran invalidesa 1.250 2.078,15 2.414,03 1.400 1.990,91 2.307,92 altres incapacitats 100 581,23 678,10 0 Jubilació (general) 226.725 1.146,45 1.337,52 222.950 1.122,48 1.306,93 Jubilació anticipada 2.925 1.783,18 2.080,37 2.900 1.708,97 1.993,79 Jubilació parcial 5.425 1.652,27 1.927,65 5.350 1.670,56 1.948,99 Pensions altres jubilacions 50 1.412,24 1.647,61 50 1.412,24 1.647,61 de jubilació Jubilació amb incap. absoluta 11.825 1.132,15 1.316,39 11.400 1.119,51 1.301,57 Jubilació amb incap. total 10.625 812,84 933,70 10.650 800,19 918,89 Jubilació amb incap. perm. parc. (3) 200 140,58 162,71 200 140,23 162,30 Jubilació amb gran invalidesa 900 1.746,16 2.030,25 750 1.822,72 2.097,98 Pensions de viudetat 93.075 703,93 819,98 94.150 693,98 807,08 Pensions d'orfandat 9.275 425,17 494,86 8.525 438,17 509,92 Pensions a favor de familiars 575 536,00 625,33 625 524,18 611,54 (1) última mensualitat ordinària de l'any en curs (2) la component de pensió lligada a accidents de treball o malaltia professional no és a les pagues extres; ja està prorratejada (3) els casos coexisteixen amb altres pensions, principalment de jubilació ordinària 67