Butlletí informatiu Núm. 48 Octubre 2019 Exemplar gratuït EDITORIAL FLAIXOS SUMARI L’Associació d’Amics, una plataforma JARDÍ BOTÀNIC 2 Editorial, per Pere Vives per a la ciència ciutadana • Nou marge de pedra seca a l’His- tòric. Al juliol va acabar la construcció 3 Flaixos 4 Descobrim el Jardí L’Associació d’Amics, i de retruc el Jardí Botànic d’un gran marge de pedra seca al Sot de 6 20 anys del JBB de Barcelona, té entre els seus objectius gene- l’Estany totalment amb pedra de Montju- 8 Parlem amb la Teresa Garnatje rar coneixement nou entre la ciutadania pel que ïc, la mateixa amb què es van construir els 10 Les col·leccions de llavors del Banc de Germoplasma fa al descobriment de plantes i dels seus usos. marges antics del JBH. El fet de no tenir ni 12 Els hostes del Jardí La participació de la ciutadania converteix mol- morter ni ciment afavoreix molt la biodi- ASSOCIACIÓ D’AMICS tes de les activitats que es generen des del Museu versitat perquè les escletxes fan de refugi DEL JARDÍ BOTÀNIC de Ciències Naturals en autèntics projectes de ci- a la microfauna i també a algunes plantes 13 Breus de l’Associació 15 Racó del soci ència ciutadana. L’objectiu és facilitar que la gent fissurícoles. Aquesta actuació ha estat di- pugui participar en les diferents fases de la recerca rigida i finançada per l’AMB. científica mitjançant projectes fets a mida i pen- sats i dissenyats per a la ciència col·laborativa. Els • Francis Hallé a la Sala Salvador! Núm. 48 BROLLA beneficis per als participants en són molts, com ara El divendres dia 18 d’octubre ens visita- Direcció: Josep M. Montserrat millorar la comprensió de l’entorn i la salut ambiental. rà el botànic francès Francis Hallé (vegeu Coordinació: Carme Solà Consell de redacció: Núria Abellán, Aquestes propostes es materialitzen, per exemple, en les Brolla 41) amb motiu del nostre 20è ani- Laia Barres, David Bertran, edicions del Planta’t que es fan al Jardí Botànic, en pro- versari, gràcies a la subvenció atorgada Ángel Hernansáez, Núria Macià, Jaume Pàmies jectes com les jornades del Bioblitz o a la jugatecambien- per la European Society for Evolutionary Bi- Col·laboració: Julià Melero, Laia Sabaté tal, així com en les diferents propostes sobre biodiversitat ology. El reconegut científic ens exposarà Disseny gràfic: Ramon Martínez Revisió lingüística: Carme Solà que es desenvolupen des de l’Àrea Metropolitana, també les seves teories sobre la vida dels arbres Impremta: Inspyrame Printing Paper Nautilus 160 g. per mitjà dels guiatges i les visites que ofereixen volunta- en la conferència “Existeixen les plantes ris, al Jardí o a l’hort de la masia del JBH. intel·ligents? O com l’evolució ha modelat la relació de les plantes amb el medi”, Dipòsit legal: B 7696-2003 La importància de la formació dels voluntaris és cab- que tindrà lloc a la Sala Salvador de l’IBB, hora encara per determinar. Estigueu 1.000 exemplars gratuïts dal per evitar biaixos en les fases de recollida de dades. atents a https://museuciencies.cat i a @MCNBbotanica.Editen: Museu de Ciències Naturals de Barcelona i Associació d’Amics Les noves tecnologies permeten també observar, em- del Jardí Botànic magatzemar i comunicar les dades. • Resum dades meteorològiques (16/05/2019 - 31/08/2019) Amb la col·laboració de: Àrea Metropolitana de Barcelona El futur de l’Associació ha de passar per incorporar Temperatura màxima Temperatura mínima Pluja Vent màxim Jardí Botànic de Barcelona/ als objectius la participació en aquestes propostes de 34 ºC 10,25 ºC 211,20 mm 53 Km/h Associació d’Amics del Jardí ciència ciutadana, i esdevenir-ne promotors, especi- Botànic de Barcelona Dr. Font i Quer, 2 alment en aquelles activitats que aproximen la ciència Parc de Montjuïc als més petits, els infants i els joves, i al públic familiar. 08038 Barcelona Tel.: 93 256 41 60 (Jardí) Amb l’ajuda dels voluntaris i amics i amb la participació Tel.: 93 256 41 70 (Assoc. Amics) de la ciutadania ben formada i amb propostes que esti- Fax: 93 424 50 53 a/e: museuciencies@bcn.cat (Jardí) guin al seu abast, podrem contribuir a un coneixement info@amicsjbb.org (Assoc. Amics) més ampli de la ciència, a un compromís social més gran Webs: www.jardibotanic.bcn.cat www.amicsjbb.org i a la democratització de la recerca científica. Pere Vives. President de l’AAJBB Imatge de portada: Laia Sabaté 3 gràfic ja que n’hi ha algunes espècies DESCOBRIM EL JARDÍ emparentades a les costes africanes i a l’Àfrica oriental, i que juntament amb E. El tabaibal-cardonal canari transformades en espines i fulles amb regis-jubae formen el tabaibal dolç; E. la- poca clorofil·la. marckii, E. aphylla, que viu en zones més Aquesta comunitat vegetal canària, Les espècies més destacables que ventoses i properes al mar i no presenta també anomenada matollar xeròfil, donen nom a la comunitat formen fulles a l’estiu, i E. atropurpurea. apareix a la franja costera de les illes part del gènere Euphorbia. En el cas Aquestes eufòrbies arbustives se- de l’arxipèlag envoltant-ne tot el perí- del cardonal, una planta crassa espi- greguen un làtex blanquinós molt tòxic Foto 5. Dones recol·lectant caparreta a Arona (Tenerife) metre, però una mica allunyada de la nosa, de port en forma de canelobre, que pot ser molt irritant a la pell, so- influència directa del mar, sobre sòls E. canariensis (“cardón”). Pot créixer bretot si està calenta per efecte del sol. mica determinada, pobra en verte- pedregosos i camps de laves. sola o en grup i serveix de refugi a al- brats llevat d’algunes aus i alguns rèp- Els límits de l’altitud depenen dels guns animals i plantes que hi viuen. Se tils, i una gran diversitat d’insectes, vents alisis. Arriba als 300-400 m als n’han trobat documentats exemplars com ara l’escarabat Lepromoris gibba, vessants nord i entre els 500-700 m que van arribar a cobrir extensions de les larves del qual s’alimenten de les als vessants sud. més de 100 m2 en el passat. Hi des- restes dels cardons morts, o una pa- L’ambient és càlid-sec i la temperatura taca també un endemisme important, pallona esfinx nocturna, Hyles euphor- mitjana anual voreja els 20 ºC. Les preci- E. handiensis (“cardón de Jandía”) que biae, les larves de la qual han adaptat pitacions són escasses i es concentren a només viu a l’illa de Fuerteventura. l’alimentació a la toxicitat de les fulles Foto 4. Euphorbia balsamifera al JBB la tardor, i van dels 100 als 300 mm. El tabaibal està format per diverses de les tabaibes. Aquest dèficit hídric influeix en la espècies d’eufòrbies arbustives sense No obstant això, el làtex s’extreia El primer terç del s. XIX, aprofitant morfologia i la forma de vida de les espines que habiten les zones més àri- amb finalitats terapèutiques i, en el l’auge de la indústria tèxtil a Europa i plantes existents i també en la seva des, com Euphorbia balsamifera subsp. cas de E. Atropurpurea, els pastors en davant la demanda de tints, se subs- distribució en el medi. Balsamífera, de gran interès biogeo- donaven a les cabres amb la creença tituí el conreu de vinya i sucre pel de que en millorava la llet i la carn i que l’insecte Dactylopius coccus, la cone- era beneficiosa per als animals. guda caparreta. En aixafar-les en surt Totes es feien servir també de com- una pasta de color vermellós que, un bustible. cop processada, es converteix en un Els tabaibals i cardonals acostumen preuat tint que abasta una extensa a aparèixer barrejats i l’enorme quan- gamma de colors, del gris al vermell. titat d’endemismes que s’hi associen Com que acostuma a infestar plantes Foto 1. Cardonal-tabaibal representat al JBB Foto 2. Euphorbia handiensis al JBB es combinen de formes diverses de- crasses i cactus com ara Opuntia ficus- Les plantes d’aquest hàbitat dispo- penent del tipus de sòl, l’orientació i indica (figuera de moro), que reque- sen de diferents mecanismes d’adap- la salinitat de l’indret. reixen un clima temperat i més aviat tació per trobar i emmagatzemar aigua Alguns en són: Kleinia neriifolia, càlid, el tabaibal-cardonal resultà i nutrients i evitar l’excés de transpi- Ceropegia fusca i C. dichotoma, Neocha- l’indret idoni per cultivar-les. ració per les elevades temperatures: malaea pulverulenta i diverses espèci- arrels molt llargues per buscar aigua es del gènere Aeonium. Text: Núria Abellán subterrània, tiges suculentes, pèrdua Aquesta comunitat es caracteritza Fotografies: 1 a 4, Núria Abellán. de les fulles a l’estiu, fulles estretes o Foto 3. Euphorbia canariensis al JBB també perquè acull una fauna endè- Foto 5. www.soldelsurtenerife.com 4 5 EL JARDÍ BOTÀNIC DE BARCELONA: IMPRESSIONS EN EL 20è ANIVERSARI A la dècada dels 70 del segle XX visitava na presentava menys problemes que macaronèsica, principalment de les ja existents. Persones que també han sovint l’Institut Botànic de Barcelona, altres opcions: fou, al meu entendre, illes Canàries. És potser la més com- d’enriquir les col·leccions amb noves a l’Avinguda de Muntanyans del Parc una idea brillant, i vingué en bona pleta i diversa, amb els vistosíssims i introduccions, vetllar per la neteja, de Montjuïc, amb motiu de la realit- part d’en Montserrat. Recordo la pla- gegantins “taginastes”(Echium sp.). resoldre accidents i imprevistos... zació de la meva Tesi Doctoral. Havia nificació dels ambients, la selecció de Hi és especialment rellevant la col- Probablement la manca general de de consultar els herbaris i la bibliote- plantes, els dubtes, els problemes de lecció de lletereses endèmiques (“ta- recursos obliga l’Ajuntament a aques- ca de l’Institut, i vaig tenir el privilegi gestió, les opinions que de vegades baibes”), amb algunes joies molt poc ta política de restricció, però crec sin- de cultivar amistat i aprenentatge amb se’ns demanava... Finalment, el Jardí representades en altres jardins, com cerament que és un error deixar sota personatges avui esdevinguts histò- s’inaugurava el 18 d’abril de 1999, ara l’endèmica Euphorbia anachoreta de mínims una estructura, ja prou con- rics, molts d’ells ara desapareguts, fa vint anys. l’arxipèlag de les Salvagem, al bell mig solidada, que ha de ser mantinguda i així com tècnics i jardiners, que em Avui el Jardí inicial ha crescut i ha de l’oceà Atlàntic, en perill d’extinció potenciada amb noves idees i recursos van ajudar en el conreu de les plantes sabut harmonitzar el territori geogrà- i que només trobem conreada al jardí per atraure més públic, professionals utilitzades en els meus estudis de sis- fic, la col·lecció concreta i el paisat- botànic de l’Orotava, a Tenerife. i diletants, cap al coneixement de les temàtica botànica, citogenètica i, més ge que es vol mostrar. Amb el temps Malauradament, també hi observo plantes i el paisatge mediterranis. tard, moleculars. transcorregut han augmentat el nom- la dificultat del dia a dia per mantenir Barcelona, com altres grans ciutats Entre els becaris d’aleshores vaig bre d’espècies i l’alçària i robustesa l’aparença acceptable dels paisatges del món, es mereix el millor Jardí Bo- establir una relació especial amb Jo- dels arbres, grans i petits: pins ame- i especialment de les col·leccions. tànic possible i els recursos per man- sep M. Montserrat, col·laborador i ricans, sequoies, eucaliptus, acàci- Sembla obvi que ha disminuït consi- tenir-lo. company en diverses campanyes flo- es… I les plantes crasses, espinoses derablement el nombre de personal rístiques per l’Aragó, Catalunya i el o no, les grans mates (bànksies, eri- implicat en el manteniment de les Julià Molero Nord d’Àfrica. trines, ginestes...) i especialment les col·leccions, com jardiners, laborals, Catedràtic emèrit de Botànica El 1992, amb motiu dels Jocs Olím- aromàtiques, herbes i matolls tan tí- tècnics; persones que han de preser- de la Universitat de Barcelona pics, la construcció d’unes escales pics de la Mediterrània, han propiciat var els fràgils ecosistemes i les plantes Fotografia: David Bertran noves van comprometre l’antic Jardí un paisatge més dens i complet, que Botànic i va plantejar-se la necessitat recrea amb menys o més intensitat el de construir-ne un de nou, que ocu- tipus de paisatge mediterrani que es paria un antic abocador relativament vol mostrar. proper. I prosperà la idea d’un jardí Personalment trobo molt encerta- on hi fossin representades plantes da la distribució dels diferents subti- de les zones de clima mediterrani del pus de vegetació mediterrània mun- món: Àfrica del Sud, Austràlia, Xile, dial, adaptada als microclimes més Califòrnia i la conca mediterrània, a òptims de l’àrea disponible del Jardí, més de les illes Canàries i la regió ma- per tal que les plantes que configuren caronèsica. cada ambient es desenvolupin bé. I L’aclimatació d’aquestes plantes a m’agrada especialment l’ambient i el una ciutat mediterrània com Barcelo- paisatge reflectit de la regió geogràfica Euphorbia anachoreta al JBB 6 PARLEM AMB LA TERESA GARNATJE Doctora en Ciències Biològiques per la tida enguany a la Delegació del CSIC donar resposta a alguns reptes de la Universitat Autònoma juntament amb el Dr. José Pío Beltrán. societat (com les aplicacions del Can- de Barcelona En aquest context a mi em tocava de- nabis, estudis en plantes invasores, i científica titular del Consell Superior fensar l’etnobotànica i el coneixement etc.) i la tercera per donar a conèixer d’Investigacions tradicional en general, però això no els resultats a la societat, que és qui fi- Científiques (CSIC). vol dir que jo estigui en contra dels nalment la finança amb els impostos. Directora de l’Institut transgènics. Crec que és utòpic pensar La meva línia de recerca prioritària Botànic de Barcelona que assegurarem l’alimentació de la és la citogenètica molecular i l’evolu- (IBB, CSIC-ICUB). humanitat només amb la recuperació ció del genoma. És en el que més he de plantes alimentàries tradicionals. treballat, especialment en la mida del genoma nuclear i en l’estudi dels cro- Professora o investigadora: nostre mateix, però encara queda molt L’etnobotànica funciona com mosomes de diversos grups de plantes. on et sents més còmoda? per fer, especialment en algunes àrees a ciència ciutadana? M’interessen els canvis que es produei- Actualment em sento més còmoda en concret com l’Alguer, la Franja o les La ciència ciutadana ha aportat un gran xen en el genoma de les espècies durant com a investigadora, que és el que terres de l’Ebre, per citar-ne algunes. volum de dades molt valuoses a dife- la seva evolució, les causes d’aquests faig (quan la direcció m’ho permet) La tradició i la modernitat no estan rents estudis, però cal dir que aquesta canvis i els mecanismes que els gover- darrerament. Però també m’agrada, renyides (o no ho haurien d’estar) i contribució té algunes limitacions. En nen. Pel que fa a estudis sobre biodi- o m’agradava, la docència, i ho dic en pensem que d’aquesta tradició se’n el cas de l’etnobotànica fa referència versitat, que és gairebé tota la recerca passat perquè en els últims anys ha pot aprendre moltes coses i obrir no- a la metodologia emprada en aquesta que es du a terme a l’IBB, el meu grup, canviat molt; en alguns aspectes per ves vies de recerca per a l’obtenció de mena d’estudis. Si les persones que re- i jo mateixa, l’estudiem des d’un punt millorar però en altres no tant. A mi medicaments i d’aliments. Nosaltres cullen dades no apliquen bé el mètode, de vista molecular propi de la biologia m’agrada ensenyar, però no educar en posem el coneixement tradicional tot allò que puguin obtenir no es pot evolutiva, però és important no deixar el sentit estricte de la paraula; i cada sobre l’ús de les plantes a disposició incorporar a les bases de dades per ser de banda els estudis que permetin co- vegada veig més clar que d’aquesta de la societat però també de la comu- analitzades. Amb això no vull dir que nèixer i reconèixer els organismes. mena de docència no en queda gaire nitat científica, de manera que pugui aquest material no pugui ser utilitzat i res. Per tant he de dir que ja estic bé constituir la base d’estudi d’altres dis- publicat per part dels autors, però des Per acabar, com veus el JBB? en el meu lloc d’investigadora i fent ciplines. En els darrers anys hi ha un de les institucions científiques no po- Quina relació hi tens? algunes classes de manera esporàdica. interès pels productes elaborats amb dem, i és una llàstima. Tot i seguint la El veig bé, però crec que caldria des- plantes, i la indústria farmacèutica no metodologia adequada, cal que les da- tinar-hi més recursos si Barcelona vol Una de les teves línies de recerca és en vol pas quedar al marge. des passin per un procés de revisió. tenir un Jardí comparable als d’altres l’etnobotànica. Quin recorregut hi ciutats de la seva categoria. veus, en el conjunt dels I davant el repte alimentari de la En quins altres camps de recerca La relació amb la direcció del JBB és Països Catalans? humanitat, quin paper hi poden participes, a l’Institut Botànic? bona, però m’agradaria que arribés el Crec que s’ha fet molt bona feina per re- jugar les plantes? A l’IBB treballem en tres direccions. dia que tinguéssim projectes conjunts. collir i preservar el coneixement tradici- “Etnobotànica versus transgènics” va La primera passa per captar talent onal, tant altres grups de recerca com el ser el títol d’una conferència impar- investigador, la segona per intentar Carme Solà 8 9 LES COL·LECCIONS DE LLAVORS DEL BANC DE GERMOPLASMA El Banc de Germoplasma del Jardí Bo- També hi tenim un espai de deshi- 2018 al nord del Marroc, tànic de Barcelona es va fundar l’any dratació de llavors, que s’usa per evi- a la zona de Saka i l’Atles 2002 amb objectius diversos: d’una tar que l’aigua continguda a l’interior mitjà, que passaran a for- banda, conservar llavors de flora sil- els trenqui l’embrió en congelar-se, i mar part de la col·lecció vestre d’arreu del món, especialment la llavor perdi la viabilitat i la capacitat Marroc. de flora amenaçada de Catalunya i de de germinació. I un espai de conser- Finalment, disposem la conca mediterrània. D’una altra, vació a curt termini, a 5 ºC, per con- d’un espai de conservació investigar els processos de germina- servar en períodes breus llavors amb a llarg termini, a -18 ºC, ció i cultiu de les espècies conserva- què fem experiments de germinació on custodiem lots de lla- des, recuperant així les llavors emma- o cultiu perquè són o bé de recol- vors provinents de dife- gatzemades. I, per últim, fer difusió leccions pròpies o bé llavors del Jardí rents projectes de conser- del patrimoni vegetal. mateix que volem intercanviar amb vació ex situ amb els quals altres institucions. Per exemple, hi col·laborem amb institu- tenim la col·lecció del Jardí Botànic cions com la Generalitat, de Barcelona, que augmenta cada any la Diputació i la Xarxa de amb les recol·leccions de les plantes Parcs Naturals, preocu- Foto 2. Diferents espècimens recol·lectats durant la campanya que creixen al Jardí i que conservem pades per la conservació de l’estiu del 2018 al Marroc per fer germinar en cas que calgués de plantes amenaçades del Mediter- la capacitat de germinació de la flora reposar algun peu de la nostra col- rani. En aquest sentit, custodiem en mediterrània, amb focus especial en lecció viva. O una col·lecció de llavors la col·lecció Estratègia Catalana de la conservació i la reintroducció de la provinents d’intercanvis amb altres Conservació de Flora uns 400 flora amenaçada del nord d’Àfrica, per centres de recerca i jardins botànics lots de 73 taxa endèmics de Catalu- la seva especial vulnerabilitat i fragi- del món, que són membres de la xarxa nya, protegits legalment pel DECRET litat, i que va tenir com a participants Foto 1. Aspecte de l’organització del Banc de Germoplasma a les instal·lacions noves internacional Index Seminum, en què 172/2008, de 26 d’agost de 2008, de institucions botàniques d’Egipte, Es- el Jardí Botànic de Barcelona (JBB) creació del Catàleg de flora amena- panya, França, Grècia, Itàlia, el Mar- El 2018 hi va haver canvis i el Banc participa dins l’Associació Iberoma- çada de Catalunya i la seva ampliació roc i Tunísia, amb les quals vam inter- de Germoplasma es va traslladar a les caronèsica de Jardins Botànics. D’al- en la RESOLUCIÓ AAM/732/2015, de canviar llavors i protocols de treball. instal·lacions noves, on hi ha un labo- tra banda, també emmagatzemem en 9 d’abril. Aquest és un petit resum de les ratori per manipular i caracteritzar les aquest espai llavors provinents de Unes altres col·leccions s’han co- col·leccions i les funcions del Banc de llavors, i una sala de refrigeració, que campanyes de recol·lecció especí- mençat arran de projectes de coope- Germoplasma, que esperem que crei- volem condicionar amb noves cam- fiques, programades per ampliar la ració internacional que enriqueixen xin en nombre i qualitat en el futur. bres de fred on es puguin assolir dife- nostra col·lecció de plantes de tots la nostra funció d’investigar, preser- rents temperatures i humitats segons els climes mediterranis del món. Per var i divulgar la flora mediterrània. Laia Barres les necessitats de conservació de les exemple, enguany estem acabant de Per exemple la col·lecció SEMCLI- Responsable del Banc de Llavors del JBB llavors, cosa que ara per ara aconse- processar llavors de diferents hàbi- MED, projecte que va tenir com a ob- en substitució de Miriam Aixart guim amb neveres i frigorífics. tats que es van recol·lectar l’estiu del jectiu l’estudi del canvi climàtic sobre Fotografies: 1. Miriam Aixart. 2. Laia Barres 10 11 ELS HOSTES DEL JARDÍ BREUS DE L’ASSOCIACIÓ... L’escarabat de nit Visites guiades al Jardí Botànic ges botànics nocturns pel Jardí, la zona Hem parlat poc dels escarabats, tot i que Històric d’Austràlia, Sud-àfrica, Xile i Califòrnia. l’ordre dels coleòpters és el que aple- Els primers diumenges de mes durant Els guiatges, juntament amb diferents ga més espècies de tot el regne animal, el mesos de maig, juny i juliol s’han re- activitats artístiques i teatrals, van arro- prop del 30%. La diversitat que n’hi ha alitzat les visites guiades al Jardí Botànic donir la Nit dels Museus al Jardí. de formes, mides i hàbits alimentosos és Històric. Hi ha hagut molt bona partici- enorme, i així han aconseguit colonitzar pació. Les visites continuaran els pri- Visita a la Sagrada Família gairebé tots els hàbitats de la Terra, ex- mers diumenges d’octubre i novembre. per a socis i amics ceptuant-ne les regions polars i marines. El mesos de desembre, gener i febrer no Els passats 8 i 11 de maig vam te- Molts s’alimenten de plantes, i habi- hi ha visites ja que el Jardí hiberna. nir l’oportunitat de visitar la Sagrada tualment els hem titllat de plagues. Però reciclatge ecològic dels nutrients, aug- Família, gràcies a la gestió feta per les larves del que avui ens ocupa s’ali- menta la fertilitat del sòl i la producció Visites al JBB de diferents l’Enric Orús amb els encarregats del menten de restes de fusta en descom- de matèria viva nova es fa possible. centres cívics de Barcelona temple. Les dues visites, amb 15 parti- posició (arrels i rabasses mortes, piles L’escarabat adult, malgrat l’aspecte L’11 i el 25 de maig passat el nostre amic cipants cadascuna, van ser un èxit. Els de detritus vegetals o compostatge), és i la mida que té, és un insecte total- Enric Orús va realitzar guiatges temà- guies del temple ens van explicar de- a dir, actuen com a descomponedors de ment inofensiu. Té hàbits nocturns. tics en diferents fitoepisodis del JBB, talls i curiositats d’aquesta magnífica matèria orgànica. És per això que, si no Viu tan sols uns mesos, durant els per a públic de diferents centres cívics obra monumental de la nostra ciutat. s’arriba a convertir en plaga, aquest es- quals pràcticament es dedica tan sols de la ciutat, amb l’objectiu de donar a carabat ens és a la vegada beneficiós. a reproduire-se. Gairebé no s’alimen- conèixer el Jardí Botànic al públic de Guiatge per a socis i amics Els descomponedors són una baula ta: només ho fa de forma esporàdica, proximitat i barris propers. al Jardí Botànic molt important en la cadena alimentà- atret per la saba d’alguns arbres. Vola El passat 18 de maig, l’Enric Orús ria de qualsevol ecosistema. Transfor- poc (per l’alt cost energètic que com- Guiatges pel Jardí Botànic va fer un guiatge al JBB per a socis i men la matèria orgànica en inorgànica i porta) i amb força malaptesa. a la Nit dels Museus amics, amb un treball acurat d’apro- generen, d’aquesta manera, compostos Els mascles presenten una banya El 18 de maig, en el marc de la nit dels ximació a diferents plantes dels dife- aprofitables per les plantes, els pro- corbada cap enrere i, a la closca, una museus, el JBB va obrir les portes de rents fitoepisodis que trobem al llarg ductors primaris. Així es completa el esquerda allargada amb les vores res- 19h a 00h. Els guies voluntaris de l’As- del recorregut del Jardí. Uns 17 amics i saltades de color castany fosc. Conside- sociació van oferir un seguit de guiat- socis hi van participar. rada producte de la selecció sexual, uti- litzen la banya per lluitar entre ells per captar l’atenció de les femelles. Aques- tes, per contra, no tenen banya ni pro- tuberàncies i són una mica més petites. Cal no confondre’l amb escarabat ri- noceront (Oryctes nasicornis) molt comú Les larves són cucs força grossos. Viuen diversos també, encara que inexistent al Jardí. anys sota terra o en la fusta morta, i assoleixen una mida més gran que els adults. Text: redacció Brolla. Fotos: Ángel Hernansáez 12 13 EL RACÓ DEL SOCI Taller de plantació i jardineria lles, una de peix i marisc i una de ve- amb l’AFAB, l’Associació de getal. Va ser un dia molt entranyable, Agenda Malalts d’Alzheimer amb 45 socis i amics que vam poder Pròximes activitats de l’Associació previstes per al darrer trimestre de l’any. de Barcelona compartir taula una bona estona per Cal confirmar les dates al web www.amicsjbb.org, perquè en algun cas hi poden haver Del 17 al 30 de maig la masia del Jardí conèixer-nos millor i fer créixer l’As- canvis respecte a la previsió inicial del programa d’activitats. Botànic va acollir membres de l’Asso- sociació. ACTIVITATS: ciació de Malalts d’Alzheimer en un El camp de treball de juliol Concurs de fotografia. Ja en la novena convocatòria, s’iniciarà el proper 24 de setembre taller de plantació dinamitzat pel nos- durant les festes de la Mercè i es podran entregar imatges fetes al JBH o al JBB fins a tre amic jardiner Ramon Martin. Vam iniciar les tasques del camp de l’1 de desembre. El lliurament de premis serà durant el dinar de Nadal, el proper 15 de treball d’aquest any la primera setma- desembre. Trobareu les bases del concurs al nostre web. Visita al viver de Tres Pins na de juliol. Amb l’ajuda dels volunta- El 15 de juny vam poder fer una visita ris de l’hort es van fer unes jardineres Curs de jardineria bàsica, a càrrec de Miquels Viñals, jardiner. Es realitzarà al Jardí guiada al viver de Tres Pins de Mont- per a la façana i el lateral de la masia Botànic Històric en aquest trimestre, data encara per confirmar. S’enunciarà properament juïc, amb el guiatge d’Octavi Borruel del JBH, per tal de donar més homo- al nostre web, www.amicsjbb.org i Joan Bernat Martin, on vam poder geneïtat a la imatge de la masia. Amb conèixer de primera mà diferents fusta tractada es van fer diferents Taller d’hotel d’insectes, el 5 d’octubre a la masia del JBH. Farem petits hotels per projectes de naturalització i gestió mòduls per incorporar les diferents a insectes, especialment per a les abelles solitàries, per facilitar el cicle d’aquests pol- plantes que enjardinen la façana. linitzadors tan importants, que estan perdent hàbitats per l’activitat de les persones.ecològica de la ciutat que es desen- volupen des d’aquesta infraestructura Excursió a l’estany de Sils, el 6 d’octubre, amb en Josep Maria Panareda, que ens farà municipal. un recorregut botànic i naturalístic per aquesta zona tan emblemàtica. Festa de primavera Taller de cerveses artesanes, previst per al 19 d’octubre. Aprenguem a fer cervesa a amb dinar popular casa a partir dels elements essencials, aigua, llevat, blat, llúpol i blat per al malt. El passat 8 de juny va tenir lloc el tra- dicional dinar popular de primavera Taller de caixes niu, el 9 de novembre. Amb l’arribada de l’hivern, parlarem de les a la masia del Jardí Botànic Històric. caixes niu, la seva funció i la importància d’ajudar els ocells i ratpenats a trobar hàbitats En Pere Casbas ens va fer dues pae- en aquests moments en què molts espais tradicionals han desaparegut. Taller de dibuix botànic Taller de “kokedames”, el 16 de novembre. Aprendre a plantar plantes amb aquesta El passat 14 de setembre en Carles tècnica que utilitza substrats de molsa. Puche, il·lustrador científic, va fer un Taller de tions de nadal, el 15 desembre. Aquells que vulgueu podreu fer-vos un tió per taller de dibuix botànic a la masia del a casa i mantenir aquesta tradició tan catalana i tan lligada a la vida al bosc. Jardí Botànic Històric. Hi van partici- par uns 21 socis i amics, que van tenir Dinar de nadal, el 15 de desembre, per desitjar-vos bones festes en el tradicional dinar l’ocasió de poder millorar les tècni- de Nadal, que farem a la masia del Jardí Botànic Històric. ques de dibuix en llapis i aquarel·la. 15 La nostra llavor fa créixer el Jardí www.amicsjbb.org