Educació per a la Justícia Global i aprenentatge servei UNA PROPOSTA DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional Educació per a la Justícia Global i aprenentatge servei ©Ajuntament de Barcelona. Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional. Edició: juny 2018 Text ©Brenda Bär, Laura Campo, Maria Monzó, Judit Rifà i Laura Rubio barcelona.cat/ciutatglobal BARCELONA EDUCA per a la justícia global Aquest document s’emmarca en el procés de treball conjunt entre la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional, el Centre Promotor d’Aprenentatge Servei i el Grup de Recerca en Educació Moral de la Universitat de Barcelona. Donem les gràcies a la Fundació Jaume Bofill per la seva participació en la primera etapa del procés. Volem fer un agraïment molt especial a totes les entitats que han participat i participen en aquest procés, per la seva implicació i el seu compromís en el desenvolupament de projectes educatius en l’àmbit de la justícia global, també als tècnics i les tècniques de justícia global i cooperació internacional dels districtes, que amb la seva feina estan fent possible el seu desplegament en el territori, i finalment, als centres educatius, professorat i participants, que donen vida als projectes. La proposta neix amb la voluntat d’afavorir el desenvolupament de la cons- ciència crítica de la ciutadania barcelonina, de potenciar el paper de les ONG 1 en l’àmbit local des de la seva visió crítica global i fomentar l’encaix de les Presentació seves intervencions, i de donar valor a les accions pròpies d’educació per a la justícia global (en endavant EpJG). En aquest marc, el text, que té un format de guia, permet un possible doble ús: intern i extern. Com a document intern, el text permet sistematitzar, ordenar i Aquest document recull i sistematitza les accions estratègiques endegades construir el sentit del treball realitzat fins ara, així com també establir línies de des de l’any 2013 per la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacio- treball futures en relació amb l’aprenentatge servei com a proposta d’educació nal1 (en endavant, DJGCI) per acompanyar el treball educatiu de les entitats per a la justícia global. Quant a l’ús extern, el document serveix per visibilitzar i d’altres agents de cooperació internacional i justícia global que impulsen el treball realitzat fins ara, per tenir una imatge de conjunt del programa i per el disseny i la implementació de projectes d’aprenentatge servei. inspirar accions en altres àmbits que es plantegin els mateixos objectius. En aquest darrer sentit, i tenint en compte que el document inclou aspec- tes teòrics i pràctics, el desplegament del programa pot ser d’utilitat per a: QUÈ ÉS L’APRENENTATGE SERVEI? ¾ Altres àrees de l’Ajuntament de Barcelona, ajuntaments o institucions que, des d’una perspectiva política, es plantegin incorporar l’aprenen- tatge servei com una proposta a treballar des de les seves entitats, L’aprenentatge servei és una proposta educativa que combina centres o entorn. processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es formen tot ¾ Els tècnics i tècniques de justícia global i cooperació internacional i/o treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de altres àmbits que han d’implementar accions d’arrelament de l’apre- millorar-lo. nentatge servei en els territoris de la ciutat o altres municipis. L’aprenentatge servei introdueix elements per treballar la ¾ Les entitats i persones que configuren la xarxa que ha fet i fa possible cohesió social, la participació ciutadana i el treball de neces- aquest procés de treball. sitats reals, atès que vincula en un sol projecte la identificació de necessitats socials concretes i els mitjans per resoldre-les En definitiva, un document que representa un projecte viu que, avui en dia, tot aprenent. continua adaptant-se a les necessitats del projecte i que mira el futur amb voluntat d’afrontar els nous reptes. Taula 1: definició d’aprenentatge servei (Puig, et. al. 2006, p. 22) 1 Llavors anomenada Direcció de Serveis de Solidaritat i Cooperació Internacional. PRESENTACIÓ 4 2 Marc de referència La cooperació internacional i l’educació per al desenvolupament, impulsades tant per les ONG com pels governs locals, regionals i estatals, han viscut un El canvi de paradigma cap a una educació per a la justícia global parteix recorregut històric llarg i han evolucionat amb els anys i les dècades d’un d’algunes consideracions clau: model assistencialista a altres models de desenvolupament. Aquests canvis s’han viscut a escala mundial i també al nostre país i a la ciutat de Barcelona. ¾ Les propostes educatives es despleguen en una ciutat educadora on tots els agents de la ciutat tenen un paper actiu en relació amb el canvi Des de la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajun- a favor de la justícia global. tament de Barcelona es vol promoure una acció que posi l’accent en les desigualtats i en la defensa dels drets humans i que actuï sobre aquelles ¾ El territori i el context tenen també una importància destacada en pràctiques de poder injustes o discriminatòries que deriven en injustícies aquest nou paradigma. Les accions que s’impulsen passen en un barri en diferents àmbits, com l’econòmic, l’ambiental, de gènere, i amb una clara concret de la ciutat amb un teixit d’entitats propi, amb uns projectes de vocació global. barri determinats i amb una població específica. D’aquesta manera, les entitats que treballen en educació per a la justícia ¾ Finalment, es busca incidir sobre les causes estructurals de les in- global, amb un enfocament cap a la cooperació internacional, amplien el justícies. La voluntat d’aquest nou paradigma és contribuir a prendre seu marc de treball. Aquestes entitats concreten la seva tasca en dife- consciència de les nombroses interdependències entre el món local i el rents eixos temàtics: drets humans, ciutadania i governança, sostenibilitat món global fent èmfasi en els mecanismes que generen desigualtats. econòmica i social, perspectiva de gènere, cultura de pau, interculturalitat i medi ambient, territori i naturalesa (Edualter). En la proposta que es desplega a continuació, i que se situa en aquest nou paradigma d’educació per a la justícia global, les entitats redimensionen la Tota aquesta tasca es dona en el context del nou Pla director de la Direcció seva tasca educativa i de sensibilització amb els i les joves. Ara, les enti- de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barce- tats s’apropen als centres educatius, al currículum i als valors i maneres lona, que comença a desplegar una cooperació de banda ampla, és a dir, d’actuar dels i les joves des d’una nova perspectiva. Així descobreixen una la que es refereix al conjunt de les actuacions i polítiques del Govern més manera de treballar compartida en la qual, juntament amb les institucions enllà de les pròpiament considerades ajut oficial al desenvolupament. Es educatives, es reconeix la seva tasca com a agents educatius amb un tracta d’iniciar així un procés cap a la coherència de polítiques. projecte conjunt. MARC DE REFERÈNCIA 5 3 Per què cal fer projectes d’aprenentatge servei L’aprenentatge servei resulta una proposta educativa idònia per al treball en l’àmbit de justícia global? de les entitats que reconeixen el seu paper educatiu i busquen pràctiques amb un major potencial pedagògic. Les principals aportacions de l’aprenentatge servei en l’àmbit de justícia global són: ¾ L’aprenentatge servei permet donar a conèixer o enfortir la missió de l’entitat. Es tracta d’oferir una oportunitat a les entitats per donar-se a El punt de partida és clar: l’educació és responsabilitat de tots els actors conèixer, aconseguir les seves finalitats o millorar la seva tasca. socials i s’enriqueix amb el treball conjunt. A més, en l’educació per a la jus- tícia global, entitats i centres educatius tenen una mateixa finalitat: formar ¾ Amb la implicació activa, els i les joves donen a conèixer situacions agents de canvi i una ciutadania activa. d’injustícia social en les quals treballen les entitats, també ajuden a comprendre les causes que originen aquestes necessitats, i afavoreixen D’una banda, l’aprenentatge crea humanitat perquè promou experiències una mirada global i local sobre aquestes. d’altruisme, ajuda mútua i solidaritat, i construeix comunitat afavorint el treball en equip, la cooperació entre institucions i la contribució al bé comú. ¾ L’aprenentatge servei permet obtenir un impacte més profund, tant en l’àmbit social i comunitari com en l’aprenentatge dels participants, que D’altra banda, l’EpJG té com a finalitat promoure una consciència crítica amb propostes puntuals com xerrades, tallers o maletes de materials envers les causes que generen desigualtats i conflictes, així com també fo- pedagògics. mentar un canvi d’actituds i pràctiques per formar una ciutadania respon- sable i compromesa en la transformació social (Rubio i Lucchetti, 2016). ¾ Les entitats, des del seu àmbit de treball i expertesa, fan possible la construcció de coneixement i de continguts del currículum escolar de S’entén, doncs, que tant l’aprenentatge servei com l’EpJG conflueixen a manera transversal, interdisciplinària i crítica. l’hora d’entendre l’acció pedagògica com una pràctica transformadora amb dimensió política, orientada a la justícia global i a la igualtat d’oportunitats, ¾ Els projectes d’aprenentatge servei treballen per connectar les xarxes que té com a objectiu apoderar les persones per exercir una ciutadania existents i en construeixen de noves, cosa que fomenta el treball en activa i responsable. L’aposta per l’aprenentatge servei des de la justícia equip, la implicació i la cooperació entre entitats. S’afavoreix, doncs, global se sustenta en una manera determinada d’entendre la ciutadania en l’arrelament i la potenciació de l’entorn per aconseguir un major impacte què els infants i els joves ja són capaços de canviar el seu entorn. en la cohesió social i la participació ciutadana. PER QUÈ CAL FER PROJECTES D’APRENENTATGE SERVEI EN L’ÀMBIT DE JUSTÍCIA GLOBAL? 6 4 Objectius L’objectiu general de la proposta es concreta en diferents objectius especí- fics que han guiat les principals línies d’acció d’aquest programa: L’objectiu principal d’aquest programa és el d’afavorir la incorporació de la proposta de l’aprenentatge servei en l’acció educativa de les entitats → Dotar dels recursos necessaris per fer viable i sostenible la incorpo- d’EpJG a la ciutat de Barcelona. ració de l’aprenentatge servei a la tasca formativa de les entitats. En aquest sentit, la proposta pretén treballar directament amb les entitats → Donar a conèixer l’aprenentatge servei a les entitats, i posar en re- per promoure aquest tipus de projectes, així com també vetllar per la cons- lleu les seves possibilitats en l’àmbit de la justícia global. trucció d’una xarxa local forta de col·laboracions que permeti donar sentit i cobertura a aquesta nova manera de treballar amb els centres educatius i → Acompanyar el procés de reflexió de les entitats per a la implemen- altres agents del territori. tació, l’avaluació i la millora de les propostes d’aprenentatge servei. En definitiva, l’objectiu principal d’aquest programa cal situar-lo en una → Obrir espais d’intercanvi d’experiències, reflexió teoricopràctica i voluntat expressa per incorporar a les entitats d’EpJG propostes pedagògi- construcció de coneixements conjunta sobre els projectes cament riques, de caràcter transformador i amb un major impacte. És a dir, d’aprenentatge servei en l’àmbit de l’EpJG. vetllar perquè la tasca formativa de les entitats permeti cada vegada més → Contribuir a teixir xarxes locals formades per diferents agents que la participació i la implicació social dels i les joves en el seu entorn, reforçar puguin conduir i fer créixer projectes d’aprenentatge servei amb la seva consciència crítica vers les desigualtats i contribuir al canvi d’acti- mirada comunitària. tuds i pràctiques a favor de la justícia global. → Avaluar l’impacte de la incorporació de la metodologia d’aprenentat- En aquest marc, l’aprenentatge servei així com la teoria del canvi2 han es- ge servei en el si de les entitats d’EpJG. devingut clau per aconseguir progressivament una nova manera de pensar i de fer en l’EpJG. → Facilitar espais de difusió, comunicació i reconeixement de la tasca realitzada des dels projectes d’aprenentatge servei i les entitats 2 Algunes referències d’interès sobre la temàtica: Carol H. WEISS, «Theory-based evalua- d’EpJG que incorporen aquesta proposta en la seva dinàmica i el tion: Past, present, and future», New Directions for Program Evaluation, 1997 (76), p. 41-55. DOI:10.1002/ev.1086. H.-T. CHEN, 1990, Theory-Driven Evaluations, SAGE seu funcionament. OBJECTIUS 7 5 Principis i valors Els valors que regeixen el programa parteixen dels valors globals i bàsics pel desenvolupament social del Pla Director: com l’equitat de gènere, la cultura de la no-violència, la sostenibilitat i la defensa dels drets humans i les llibertats. A més, el programa té uns valors específics que cristal·litzen tant en la El desplegament del programa es fonamenta en una sèrie de principis creació del programa com en el disseny i la implementació de projectes per orientadors i de valors. Aquests estan alineats amb els que inspiren el Pla part de les entitats: director de la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona i es veuen enriquits tant per l’experiència com ¾ Construcció conjunta. Es parteix de la voluntat de crear espais de tre- pel treball conjunt amb altres actors. ball en equip per generar, revisar i adequar una proposta compartida i participada entre els diferents agents. Els principis orientadors que emmarquen el programa són: ¾ Treball en xarxa. Es treballa amb i per a la generació d’un teixit social i ¾ No apropiació. És tracta del principi bàsic amb el qual s’ha estès l’apre- educatiu enriquit entre els diferents agents. nentatge servei. Aquest considera que les propostes no tenen ni pro- pietaris ni impulsors únics, sinó que es treballa produint coneixement ¾ Reconeixement. S’ha pres com a punt de partida la valoració de les ex- obert i que totes les persones i entitats que vulguin es poden sumar a la periències existents, i s’ha posat en relleu el que cada agent ha aportat seva pràctica, impuls i millora. des de la seva expertesa a l’objectiu comú. ¾ Coherència. S’entén com un principi a dos nivells: el pràctic, a través de ¾ Autonomia i apoderament. S’ofereix coneixement i recursos a entitats la complementarietat entre les diverses actuacions realitzades en el i personal tècnic perquè, progressivament, siguin autònoms en les tas- desplegament del programa, i el de polítiques públiques, amb la volun- ques que els són pròpies. tat de treballar coordinadament des de diverses àrees i professionals. ¾ Equitat. Es treballa amb la voluntat d’obrir els espais i arribar a totes ¾ Transparència i comunicació. Aquest principi recull la voluntat i la res- les entitats de la ciutat independentment del seu abast, dels recursos ponsabilitat de socialitzar i rendir comptes obertament sobre l’aposta propis o dels centres educatius amb els quals treballen, especialment realitzada davant dels diferents actors implicats. fent èmfasi a l’escola pública. ¾ Territori. D’acord amb aquest principi s’entén que totes les actuacions tenen ¾ Sostenibilitat. Es busca generar dinàmiques, projectes i espais que lloc en un espai i una realitat concrets, per la qual cosa sempre cal integrar-se permetin la continuïtat i la consolidació dels projectes en concret, així a aquest entorn, adequar-s’hi i aprofitar les oportunitats que ofereix. com la seva extensió en general. PRINCIPIS I VALORS 8 6 Agents implicats El Centre Promotor d’Aprenentatge Servei és una associació que gene- ra accions i iniciatives encaminades a facilitar i reforçar el sorgiment i el desenvolupament de projectes d’aprenentatge servei. El seu paper en el programa resulta clau a l’hora de dibuixar línies d’acció, establir relacions amb agents de l’àmbit educatiu i social i vetllar per la qualitat dels projec- tes d’aprenentatge servei. Des del moment en què la DJGCI de l’Ajuntament de Barcelona decideix im- pulsar l’aprenentatge servei en les entitats que treballen en EpJG, es plan- El Grup de Recerca en Educació Moral (GREM) de la Facultat d’Educació teja fer-ho com un procés de construcció conjunta entre diferents agents. de la Universitat de Barcelona és un grup de recerca consolidat que treba- lla en temàtiques directament connectades a l’educació en valors i l’educa- La voluntat sempre ha estat sumar forces, generar sinergies i aportar des ció per a la ciutadania. Essent l’aprenentatge servei una de les seves prin- de l’expertesa. Aquesta manera de treballar ha permès establir espais de cipals línies de recerca en els darrers anys, el GREM aporta assessorament coordinació entre persones i institucions que aporten valor a la proposta expert a la proposta i una mirada de reflexió i recerca envers la dimensió des del saber i les funcions que li són característiques. pedagògica de les entitats. En aquest marc, el programa es duu a terme a partir d’un grup motor El Consorci d’Educació de Barcelona treballa la gestió educativa a Bar- format per representants del Centre Promotor d’Aprenentatge Servei, el celona per a la millora dels serveis als centres educatius i, actualment, Grup de Recerca en Educació Moral (GREM) de la Universitat de Barcelona desplega la proposta d’Aprenentatge Servei Comunitari als centres de i la mateixa DJGCI. Aquest grup és l’encarregat de coordinar les tasques secundària obligatòria de la ciutat. En el programa ajuda a la vinculació d’impuls i de seguiment de les diferents actuacions al llarg de tot el procés. entre centres educatius i entitats, així com a l’establiment de xarxes locals Alhora, la seva tasca permet donar forma al model d’intervenció que aquí a través dels centres de recursos pedagògics. es presenta. LaFede.cat-Federació d’Organitzacions per a la Justícia Global agrupa l’acció Juntament amb el grup motor, el procés de treball ha fet necessari i valuós col·lectiva d’ONG i altres entitats que treballen activament per aconseguir la el paper d’altres agents clau com el Consorci d’Educació de Barcelona i justícia social i l’eradicació de les desigualtats a tot arreu, a d’altres llocs del LaFede.cat-Federació d’Organitzacions per a la Justícia Global. El grup de món i a casa nostra, mitjançant la cooperació al desenvolupament, la defensa treball en el seu conjunt, en el marc d’un conveni, fa possible coordinar di- i la promoció dels drets humans i el foment de la pau. En el marc del programa, ferents activitats i la seva extensió a un major nombre de centres educatius la Fede.cat contribueix a la generació de discurs i d’espais de debat sobre el i entitats de la ciutat. concepte de justícia global i les seves implicacions pedagògiques. AGENTS IMPLICATS 9 7 Nivells i àmbits d’actuació Per tal d’assolir els objectius previstos, el programa està estructurat en dos nivells: el nivell de ciutat i el nivell de districtes. Cadascun d’aquests nivells Treball des de diferents àmbits d’actuació marca àmbits d’actuació dirigits a diferents agents que, al llarg del progra- Entitats i teixit associatiu ma, es despleguen de manera simultània i es complementen entre ells. Es desenvolupa un treball directe de formació i acompanyament amb les A continuació, es presenten els dos nivells de treball: entitats d’EpJG adaptat a les diferents tipologies que coexisteixen a Bar- celona, segons si aquestes tenen una major estructura professionalitzada La ciutat de Barcelona té una estructura administrativa complexa ne- o si estan vinculades fortament al territori on estan ubicades amb partici- cessària per poder donar cobertura a tots els barris que comprèn, amb pants voluntaris i voluntàries. la seva realitat, i a la vegada tenir una política conjunta cohesionada per construir una ciutat comuna a tots ells. Treball amb els agents tècnics Es treballa amb les persones tècniques de Justícia Global de ciutat i de Per això, el programa contempla una proposta al nivell de ciutat que eng- districte, així com d’altres àrees que s’han sumat als espais de treball. La loba: actuacions generals per a les entitats que actuen per tota la ciutat, intenció és formar i apoderar el personal tècnic per assumir les tasques l’impuls polític central, així com també els acords amb altres institucions de dinamització i d’impuls del programa, i implicar-los en l’adaptació de la de la ciutat. proposta per a cada territori. D’altra banda, en el nivell de districtes es proposa una aproximació que Treball amb els agents polítics treballa amb entitats de dimensions més petites, considerant el volum La implantació de l’aprenentatge servei busca activar un procés i engegar d’activitat que gestionen, i més vinculades a l’àmbit del barri, amb conse- dinàmiques comunitàries en un territori, i per a això necessita una voluntat llers i conselleres, tècnics i tècniques de Justícia Global de districte i altres política explícita i continuada que lideri el procés i que permeti facilitar el agents del territori. temps i els recursos necessaris per dur-lo a terme amb èxit. NIVELLS I ÀMBITS D’ACTUACIÓ 10 8 Línies de treball ESTRATÈGIES ACCIONS Suport econòmic » Línia de subvencions pilot per al desenvolupament de projectes. » Obertura d’una convocatòria de subvencions específica per a projectes d’aprenentatge servei. » Aportació en format de subvencions a entitats que des- pleguen la seva actuació en els districtes. Formació i » Realització d’un curs d’introducció a l’aprenentatge acompanyament servei per a entitats. » Realització de seminaris per a entitats i per a persones expertes. » Assessorament a entitats i projectes. Els objectius d’aquest programa s’han materialitzat en diferents línies de treball que han ajudat a traçar accions diverses per donar-hi resposta: Creació de » Creació de xarxa a través dels projectes d’aprenentatge xarxes i servei. → Suport econòmic. Dotació de recursos necessaris a les entitats per arrelament » Treball conjunt com a procediment per desenvolupar el garantir la viabilitat i el desenvolupament dels projectes d’aprenen- programa. al territori tatge servei. » Participació i formació de xarxes per a l’extensió de la proposta. → Formació i acompanyament. Obertura d’espais formatius i d’inter- canvi perquè les entitats puguin dissenyar projectes d’aprenentatge Reconeixement » Elaboració d’una guia de treball. servei de qualitat i reflexionar sobre la seva tasca formativa. i comunicació » Enregistrament de vídeos d’experiències. » Elaboració d’un espai web i un mapa de bones pràctiques. → Creació de xarxes i arrelament al territori. Generació de xarxes de » Jornada Educació per a la Justícia Global. treball en els projectes i al territori amb la finalitat d’impulsar i d’arre- » Realització de jornades de reconeixement i d’intercanvi lar els projectes de justícia global als diferents barris de la ciutat. de bones pràctiques als districtes. » Avaluació de l’impacte del procés. → Reconeixement i comunicació. Sistematització i difusió del que ha » Redacció d’articles de difusió i presentació a congressos. generat el programa quant a bones pràctiques en projectes d’apre- nentatge servei. Taula 2: accions realitzades fins ara per cadascuna de línies de treball del programa LÍNIES DE TREBALL 11 9 Accions i resultats: suport econòmic La finalitat d’aquestes subvencions és la d’aportar els recursos necessaris per al compliment dels projectes. Les entitats destinen els recursos a de- peses de personal, material, desplaçament i altres qüestions necessàries per desenvolupar les seves propostes. 2014 2015 2016 2017 TOTAL Línia de subvencions pilot per al desenvolupament de projectes Pressupost El 2014 es va donar suport, amb una petita quantitat econòmica, a tres pro- atorgat per 68.500 92.030,74 151.378,15 232.207,49 544.116,38 jectes fruit del primer curs de formació. La subvenció va permetre donar un convocatòria en € primer impuls a aquests projectes per tirar endavant experiències. Aquest suport va anar acompanyat d’assessorament específic per dur a terme el Nre. de pro- projecte d’aprenentatge servei proposat per l’entitat. 8 10 12 17 47jectes Concretament, es va atorgar una subvenció de 3.000 euros a cadascun Taula 3: pressupost i nombre de projectes subvencionats per la convocatòria C2 cada any d’aquests tres projectes pilot Aquest pilotatge va servir per mostrar la potencialitat de la proposta. A partir d’aquí, es va considerar necessari am- pliar l’aposta amb altres línies d’acció com les que es descriuen tot seguit. Subvencions a entitats que despleguen la seva actuació en els districtes Convocatòria de subvencions específica per a projectes A més de les anteriors, també s’han ofert subvencions per a entitats amb d’aprenentatge servei poca estructura que treballen a través dels districtes de la ciutat i que es proposen realitzar projectes d’aprenentatge servei. En aquest cas, els ajuts La convocatòria és un concurs públic per a la concessió de subvencions, es vehiculen a través dels districtes de la citat. dins els límits establerts en els pressupostos municipals, a les entitats d’EpJG per a projectes que s’iniciïn durant el curs escolar corresponent. Concretament, el Districte d’Horta ha dotat de subvenció a dos projectes per un valor total aproximat de 1.000 euros cada any. Dins la convocatòria hi ha la línia C2, per a projectes d’aprenentatge servei presentats entre una ONG i un o més centres educatius de qualsevol àmbit Sovint els ajuts econòmics han permès comprar material, organitzar actes o etapa educativa. de reconeixement o elaborar materials de difusió. ACCIONS I RESULTATS: SUPORT ECONÒMIC 12 10 Accions i resultats: formació i acompanyament Curs d’introducció a l’aprenentatge servei Seminari ApS 2014 2015 2016 2017 La primera acció del programa es va dur a terme el 2013 amb un curs i EpJG formatiu per a entitats que tenia per objectiu donar a conèixer l’aprenen- 23 30 26 27 tatge servei com a proposta metodològica i promoure el disseny d’algun projecte en l’àmbit d’EpJG. Fruit de la seva acollida per part de les entitats Taula 5: nombre d’entitats participants al seminari permanent d’aprenentatge servei i EpJG i les propostes de projecte que en van sorgir, es va valorar la potencialitat de l’aprenentatge servei en aquest àmbit i la necessitat d’establir noves Els seminaris d’EpJG per a entitats i per a persones expertes són espais accions d’impuls per a la seva incorporació. especialitzats que es van realitzar durant el curs 2016. Curs introducció a l’ApS El primer va comptar amb un 4 19 Entitats/ 3 Projectes total de trenta-Sessions Participants resultants quatre entitats i va Taula 4: dades relatives al curs d’introducció de l’aprenentatge servei del 2013 permetre aprofundir en aspectes teòrics Seminaris d’aprenentatge i EpJG i pràctics en relació amb el concepte El programa ha establert diferents espais periòdics d’intercanvi d’experièn- EpJG. cies, de reflexió conjunta i de formació en format de seminari. Imatge 1: sessió de seminari permanent de 2017 El segon va servir per El seminari permanent fa especial incidència en els aspectes metodolò- establir línies de treball i orientacions a tenir en compte en el treball amb gics de la proposta i la seva aplicació en aquest àmbit. les entitats. ACCIONS I RESULTATS: FORMACIÓ I ACOMPANYAMENT 13 Acompanyament a entitats i projectes Els assessoraments a entitats en l’àmbit de ciutat o de districte donen resposta a qüestions pràctiques pel que fa la posada en marxa de projec- tes, a les necessitats compartides i a la construcció d’experiències. Durant el curs 2017-2018, els assessoraments a entitats de ciutat s’han reconver- tit en una bossa d’hores d’acompanyament que poden usar les diferents entitats segons requereixi el seu projecte. Les trobades de seguiment grupals han estat clau a l’hora d’identificar i atendre necessitats específiques del procés de disseny, i implementar i avaluar el projecte en si. A banda dels espais col·lectius, també s’han realitzat trobades de seguiment puntuals per a aquelles entitats que ho han necessitat. 2014 2015 2016 2017 Ass. ciutat 3 3 2 Bossa d’hores Ass. districte - - 8 3 Trobades - - 2 2 grupals Taula 6: nombre d’entitats participants en els diferents formats d’acompanyament a projectes ACCIONS I RESULTATS: FORMACIÓ I ACOMPANYAMENT 14 11 Accions i resultats: creació de xarxes i Treball conjunt com a procediment per desenvolupar el programa arrelament al territori En el disseny i la implementació del programa en si mateix també s’ha tin- gut en compte, des del seu inici, el treball amb el màxim d’agents, que se’ls ha implicat des de la seva expertesa, i s’ha reconegut també la importància de treballar en la mateixa direcció. D’aquesta manera, i tal com s’ha mostrat en l’apartat d’agents implicats, el programa ha volgut comptar amb diferents actors, teixint aliances, cercant Creació de xarxes a través dels projectes d’aprenentatge servei sinergies de treball i buscant espais de coordinació i de treball conjunt. La proposta de l’aprenentatge servei suposa la realització de projectes En aquest sentit, el programa es presenta com una proposta oberta a la generadors de xarxes educatives territorials en què tots els agents són incorporació d’agents que en el moment en què es consideri puguin aportar igualment necessaris en una ciutat que educa. En aquest sentit, es destaca i ampliar el seu abast i possibilitats. el paper dels centres educatius i de les entitats socials que conviuen en un mateix territori. Participació i creació de xarxes per a l’extensió de la proposta Al llarg del programa, es treballa per apoderar els agents clau en totes les La voluntat del programa és que aquest es pugui compartir i estendre en línies estratègiques proposades, i traspassar les competències i les inicia- diferents espais. En aquest sentit, cal destacar la participació en xarxes tives als tècnics i tècniques de districte. L’objectiu final és que siguin ells ja existents, com és el cas de la participació a la Taula Tècnica de Ciutats els qui ajudin i animin les entitats a proposar i a desenvolupar projectes Educadores. d’aprenentatge servei. A més, al llarg del desenvolupament de les activitats i del desplegament Fins aquest moment, la concreció d’aquesta idea està sent un acompan- del programa, es proposa activament l’impuls de l’aprenentatge servei des yament intens a les entitats i també cada vegada més als tècnics o tècni- d’altres àrees del mateix Ajuntament de Barcelona, oferint suport tant en ques per apoderar-los en el lideratge de la proposta en el seu territori. Així l’estratègia com en el desenvolupament de propostes més concretes. doncs, el primer any s’ha fet formació, s’ha facilitat l’acompanyament amb Partint del principi de no apropiació de l’aprenentatge servei, es considera les escoles, etc., i durant el segon any s’ha mirat de dotar-los d’estratègies imprescindible el suport de diverses àrees des de la consciència que una perquè liderin els processos de canvi educatiu. proposta de ciutat ha d’implicar tants agents i mirades com sigui possible. ACCIONS I RESULTATS: CREACIÓ DE XARXES I ARRELAMENT AL TERRITORI 15 12 Accions i resultats: reconeixement i comunicació Espai web i mapa de bones pràctiques Creació d’un mapa amb experiències destacades i informació rellevant de cadascuna de les experiències dissenyades i implementades en aquests anys. Jornada Barcelona educa per a la Justícia Global Al llarg del programa, s’han desenvolupat les següents accions de reco- neixement i comunicació: El 18 de maig de 2017, va tenir lloc la jornada Barcelona educa per a Guia ApS pau, drets humans i solidaritat la Justícia Global com un espai per donar a conèixer el programa, com- Elaboració de la guia ApS. Pau, drets humans i partir reflexions i aprenentatges i solidaritat (en línia), amb el suport de les entitats i reconèixer les bones pràctiques que les persones participants al seminari permanent. La realitzen les entitats en col·labora- guia recull els aprenentatges construïts durant les ció amb els centres educatius. primeres experiències de projectes d’aprenentatge servei en aquest àmbit. La presentació pública es va Jornades d’intercanvi i reconeixement als districtes dur a terme l’1 de març de 2016. Espais per reconèixer i difondre bones pràctiques que s’organitzen a Vídeos d’experiències cada territori. Aquestes actuacions Enregistrament de vídeos d’experiències amb la voluntat de difondre i inspirar ofereixen als agents del territori la altres entitats a fer propostes similars (els vídeos es poden visualitzar en línia). possibilitat de construir una relació ¾ Trenquem el silenci, Plataforma en contra de les Violències de Gènere educativa que apodera i visibilitza la capacitat dels i de les joves de ¾ Pam a Pam, Setem contribuir a la millora de la comuni- ¾ Sexafect, Fundació Pau i Solidaritat tat i a la transformació social. ACCIONS I RESULTATS: RECONEIXEMENT I COMUNICACIÓ 16 Avaluació de l’impacte Articles de difusió i presentació a congressos Avaluació sobre l’impacte del programa en la tasca educativa de les enti- Publicació de documents que presenten l’aposta del programa, els seus tats i les seves reflexions entorn de la justícia global. avenços i les experiències de projectes realitzats, en diferents espais: re- vistes, xarxes socials, comunicacions a congressos, etc. ACCIONS I RESULTATS: RECONEIXEMENT I COMUNICACIÓ 17 ¾ La cerca contínua de la qualitat com un criteri transversal que ha d’es- 13 tar present des de l’acompanyament a les entitats fins al mateix disseny Les claus de l’èxit i del programa, passant pel desenvolupament de projectes i experiències propostes de millora d’aprenentatge servei en aquest àmbit. ¾ L’equilibri entre la construcció teòrica i pràctica del programa, que mira de partir de les experiències i el saber de les entitats a través del seguiment i l’anàlisi de projectes per generar discurs sobre què ha de Claus de l’èxit: ser l’educació per a la justícia global. ¾ El punt de confluència entre l’EpJG i l’aprenentatge servei, que com- ¾ Una velocitat prudent però alhora constant que ha permès créixer a un parteixen la idea que l’acció pedagògica és una pràctica transformadora ritme ascendent i sostenible, i que ha garantit espais periòdics per a la amb dimensió política, orientada a la igualtat d’oportunitats, que té com reflexió sobre les línies de treball i les accions. a objectiu apoderar les persones per exercir una ciutadania activa i responsable. ¾ La inversió de recursos humans i materials per fer possible un desple- gament de qualitat del programa. ¾ El reconeixement del potencial pedagògic i la capacitat d’emprendre projectes d’aprenentatge servei per part de les entitats que treballen Propostes de millora: en EpJG conjuntament amb centres educatius com a punt de partida del programa. ¾ Crear línies de treball específiques per arribar a nous públics és un repte pendent. Si tenim en compte les potencialitats del lleure educatiu ¾ La resposta i la implicació de les entitats en totes i cadascuna de les pro- i confiem en una universitat oberta a la ciutat, caldrà plantejar estratè- postes a què han estat convidades a participar té com a punt de partida la gies concretes per arribar a aquests àmbits. seva voluntat alhora de repensar i millorar la seva intervenció educativa. ¾ Amb una mirada àmplia de ciutat, tenir presents tots els agents i impli- ¾ La voluntat de construcció conjunta que està en la base del treball en- car-los per tal que les accions estiguin més coordinades. tre entitats i centres educatius en les propostes d’aprenentatge servei, així com també en l’essència del treball col·laboratiu en el disseny i la ¾ La implicació d’altres àrees amb entusiasme que veuen en l’aprenen- implementació del programa. tatge servei i en aquest model de treball una oportunitat de treball transversal a l’Administració i amb altres agents. ¾ La coherència entre les diferents línies de treball, estratègies i accions realitzades per tal de donar resposta i sentit als objectius del ¾ Incorporar de manera transversal la difusió i comunicació com a estra- programa de manera completa i fent pedagogia cap a noves maneres de tègia per donar a conèixer el programa, arribar a nous públics, generar fer i pensar l’EpJG. interès i compartir interessos amb la ciutadania. LES CLAUS DE L’ÈXIT I PROPOSTES DE MILLORA 18 14 Línies de futur Identificació de línies de treball futur: ¾ Ampliar els projectes i actuacions en diversos àmbits educatius com l’educació en el lleure, un espai socioeducatiu flexible i participatiu en què tinguin cabuda els projectes d’aprenentatge servei i de justícia global. Des de la convicció que el programa s’ha desenvolupat amb èxit, es consi- dera important apuntar línies de futur, tant de continuïtat de les propostes ¾ Incorporar l’aprenentatge servei a les universitats com a proposta per actuals com de noves línies de treball. treballar i viure la justícia global a l’educació superior. La proposta esde- vé realista i adequada, tant des de diversos estudis i assignatures com Continuïtat i consolidació de les línies de treball actuals: de manera transversal des de la responsabilitat social de la institució. ¾ Consolidar les convocatòries de subvencions perquè les entitats ¾ Incorporar l’avaluació als projectes realitzats per les entitats com a tinguin recursos per desenvolupar els seus projectes. Seria interessant proposta d’aprenentatge dels processos i els resultats. En aquest sen- adaptar les convocatòries de manera que puguin obtenir subvencions tit, l’avaluació esdevé també un instrument de millora dels projectes. tant propostes més innovadores i incipients com d’altres de consolida- des que apostin per millores qualitatives. ¾ Obrir els espais de reflexió a nous debats actuals i des de diferents disciplines per fer que sigui una proposta amplia i cada cop més rica en ¾ Consolidar els espais de reflexió, d’intercanvi d’experiències i d’apre- coneixements i estratègies. nentatges com a manera de participar i cocrear solucions i millores dels projectes que es volen desenvolupar, així com de treballar cap a la millo- ¾ Esdevenir un model de referència per a les entitats i per a altres depar- ra de la qualitat de les propostes. taments de l’Administració pública que vulguin incorporar amb èxit una estratègia educativa com l’aprenentatge servei. Treballar de manera coordi- ¾ Continuar generant espais propers i individuals de treball amb les nada amb altres àmbits de l’Administració i amb tots els agents implicats. entitats com a fórmula de personalització en els assessoraments i els acompanyaments amb tots els agents implicats. ¾ Generar una major coherència amb la resta de polítiques de l’Ajun- tament, de manera que tant els recursos invertits com els resultats ¾ Consolidar les xarxes territorials existents i potenciar la seva autono- obtinguts tinguin un impacte més gran a la ciutat. mia afavorint la consolidació dels equips de territori. ¾ Caminar cap a un futur en què la proposta hagi estat replicada amb ¾ Continuar la tasca de difusió per ser un altaveu del sector. Així mateix, èxit, arrelada al territori i adoptada en el projecte propi de les entitats es proposa potenciar la comunicació. que lideren les experiències de manera sostenible i consolidada. LÍNIES DE FUTUR 19 15 Per a més informació MESA, M. (2000). «La educación para el desarrollo: entre la caridad y la ciudadanía global». Papeles de Cuestiones Internacionales, 70, p. 11-26. POGGE, T. (2007). «¿Qué es la Justicia Global?». Revista Latinoamericana de Documents per aprofundir en educació per a la justícia global: Filosofía, vol XXXIII, núm. 2 (primavera). ANDREOTTI, V. (2016). El repte educatiu d’imaginar altrament: mapeig d’ima- Documents per aprofundir en l’aprenentatge servei: ginaris de justícia global. Barcelona, Lafede.cat FURCO, A.; BILLING, SH. (ed.) (2002): Service-Learning. The essence of the ANDREOTTI, V.; STEIN, S.; AHENAKEW, C.; HUNT, D. (2015). «Mapping inter- pedagogy. Greenwich: Information Age Publishing. pretations of decolonization in the context of higher education». Decolo- nization: Indigenity, Education and Society, vol 4, núm. 1, p. 21-40 PUIG, J. M.; BATLLE, R; BOSCH, C; PALOS, J. (2006). Aprenentatge Servei. Educar per a la ciutadania. 1a ed. Barcelona: Octaedro. CELORIO, G.; LÓPEZ DE MUNAIN, A. (2007). Diccionario de Educación para el Desarrollo. HEGOA. PUIG, J. M. (coord.) (2009). Aprendizaje servicio. Educación y compromiso cívico. Barcelona: Graó. COMISSIÓ D’EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA FEDERACIÓ CATALANA D’ONGD (2007). L’educació per al desenvolupament: una PUIG, J (coord.) (2015). 11 ideas clave: ¿Cómo realizar un proyecto de apren- estratègia imprescindible. Barcelona: Federació Catalana d’ONG pel dizaje servicio? Barcelona: Graó. Desenvolupament. RUBIO, L.; ESCOFET, A. (coord.) (2017). Aprendizaje servicio (ApS): claves DE PAZ, D. (2013). Escoles i educació per a la ciutadania global: una mirada para su desarrollo en la universidad. Barcelona: Octaedro: ICE: UB. transformadora. Kaidara. TAPIA, M. N. (2005). La pràctica solidària com a pedagogia de la ciutadania ESCUDERO, J.; MESA, M. (2011). Diagnóstico de la Educación para el Desa- activa. Barcelona: Fundació Jaume Bofill i Universitat Oberta de Cata- rrollo en España. Centro de Educación e Investigación para la Paz. lunya. PER A MÉS INFORMACIÓ 20 16 Entitats participants Entitats i projectes subvencionats ANY ENTITAT PROJECTE 2015 Fundació Adsis Un món per implicar-se ANY ENTITAT PROJECTE Posa la teva xinxeta a Pam a Pam! Fundació Adsis Un món per implicar-se Setem Omple el teu barri de consum res-2014 ponsable i ESS ApS per afavorir la cohesió social Fundació InteRed Catalunya entre diferents col·lectius al barri Associació Tecnologia per a Tothom Programa pilot d’aprenentatge ser- del Congrés (TxT) vei de la UPC per donar suport TIC a les entitats socials Fundació Save the Children Per canviar el món, actua al teu barri Plataforma Unitària contra les Servei comunitari amb perspectiva Violències de Gènere de gènere Coneguem-nos junts i obrim camí Assemblea de Cooperació per la Pau a la tolerància. Coneguem i fem Agermanament Sense Fronteres Reacciona, cinema i solidaritat conèixer el Marroc. Assemblea de Cooperació per la Pau Convivència cercada: testimonis del Agermanament sense fronteres Reacciona Poble-sec Posa la teva xinxeta a Pam a Pam! Medicaments que no curen, cam- Setem Catalunya Construeix el teu mapa de consum Farmacèutics Mundi panya a favor de l’accés als medica- responsable ments i al seu ús racional Medicaments que no curen, cam- Avalon, iniciatives per a les asso- Transformació a les aules: turisme, Farmacèutics Mundi panya a favor de l’accés als medica- ciacions reflexió i acció ments i el seu ús racional Arquitectes sense Fronteres Trepitjant el barri La visió de l’alumnat sobre les pro- Edualter blemàtiques locals i la seva relació Associació Catalana d’Enginyeria L’educació superior avui: construint Sense Fronteres una universitat amb vocació trans-a nivell global formadora ENTITATS PARTICIPANTS 21 ANY ENTITAT PROJECTE 2017 Metges del Món Activa’t per fer visibles les desigual-tats socials en salut! Generem Salut Global: educació Farmacèutics Mundi transformadora per a l’equitat de gènere Fundació Adsis Apropa’t Plataforma contra Violències de Regenerem identitats per a una ANY ENTITAT PROJECTE Gènere cultura igualitària 2016 Fundació Adsis Un món per implicar-se Medicus Mundi Mediterrània Mercuri, de la mina al plat. Salut global i mineria artesanal Xarxa de l’Observatori del Deute en Els impactes del gas i les seves Globalitat infraestructures Xarxa Observatori Deute en Globa- Les ciutats i els territoris no urbans lització davant la promoció del gas natural Generem Salut Global: educació i transformació social per a la Nosaltres creem, projecte de Farmacèutics Mundi promoció del dret de la salut de les Asamblea de Cooperación por la Paz visibilització de les desigualtats de dones al món gènere APiS: Regenerant identitats per una Institut Diversitas Sccl Drets en acció Plataforma Unitària contra les cultura amb perspectiva de gènere, Violències de Gènere servei comunitari amb perspectiva Associació d’Educadors en Drets Ombres al mar: el dret humà a un Humans medi ambient sostenible amb tite-de gènere lles reciclats Associació Tecnologia per a Tothom Programa d’ApS de la UPC per donar Desos Opció Solidària Transformem el valor dels aliments, (TxT) suport TIC a les entitats socials fase 2 Transformem el valor dels aliments, Fundació Guné per a la Infància i el Recreem el món - Fent camí cap a Desos Opció Solidària innovació en el circuit alimentari Codesenvolupament l’equitat de gènere ecològic ONG Vols - Voluntariat Solidari Iniciatives locals per a canvis Setem Posa la teva xinxeta a Pam a Pam! globalsApS per a docents Setem (Servei Tercer Món) L’ApS de l’ESS. Mobilitza’t per trans- Metges del Món Ni tòpics ni típics: sí a la diversitat formar el móncultural: fest-te antirumors! Solidaritat, Educació i Desenvolupa- Aprenentatge i servei per al desen- ment (SED) Pangea: Transformant el món InteRed Catalunya volupament de la justícia global en Nicalunya: Nicaragua i Catalunya, el barri del Congrés de Barcelona pobles germans. Disseny de jocs i Centre d’Estudis Africans i Intercul- Associació Som Vínculos Estelí turals El meu Baró divers joguines per conèixer-nos mútua- ment Coop. Promotora Medios Audiovi- suales (Drac Màgic) Cinema Àgora Avalon, iniciatives per a les asso- Gestió i resolució de conflictes i ciacions mediació. Promovent cultura de la Repensem la ciutat des de l’ex- pau a les aules. Col·lectiu Punt 6 Sccl periència de les persones amb pers- Coop. Promotora Medios Audiovi- pectiva de gènere, 2a edició. suales Cinema Àgora ENTITATS PARTICIPANTS 22 Entitats participants als seminaris 2014-2017 ACNUR Catalunya Escola de Cultura de Pau UAB Novact, Institut Internacional per a l’Acció Noviolenta AHEAD - Associació d’Educadores i Educadors en Espirals d’Aprenentatge Observatori DESC Drets Humans Farmacèutics Mundi Observatori Salut Visual Akwaba FETS, Finançament Ètic i Solidari ODG Alba Sud Fil a l’Agulla ONG Vols - Voluntariat Solidari Arquitectura sense Fronteres Fundació Adsis Oxfam Intermón Assemblea de Cooperació per la Pau - ACPP Fundació Akwaba Plataforma Unitària contra les Violències de Catalunya Fundació Aroa Gènere Associació Cultural elParlante Fundación Comparte Proide Associació Hèlia Fundació Fiare Ruido Photo Associació Intercultural Llatins per Catalunya Fundació Guné Save the Children Associació Luciérnagas Arte en Acción Fundació Pau i Solidaritat CCOO SCI, Servei Civil Internacional Avalon, iniciatives per a les associacions Fundació Pere Tarrés Setem Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC Fundación Vicente Ferrer Sodepau Centre d’Estudis Africans Imago Solidaritat, Educació i Desenvolupament Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) Institut Diversitas Som Vínculos Estelí Cooperacció InteRed Catalunya Suds CreArt Justícia i Pau Taller de Cinema, Reacciona Desos Opció Solidària Llatins per Catalunya Unicef Catalunya Drac Màgic Medicus Mundi Unipau Edualter Metges del Mon Universitat Politècnica de Catalunya Educo Nexes Interculturals de Joves per Europa Voces con sentido Enginyeria sense Fronteres ENTITATS PARTICIPANTS 23 Entitats participants a districtes 2016 2017 Vínculos Estelí «Nicalunya» Vínculos Estelí «Nicalunya» Blau Magenta «Juntes dibuixem contes» Blau Magenta «Juntes dibuixem contes» CatSya «Intercanvi de cultures» CatSya D-NÍGER «Mirades del Níger» Espigoladors Amizade, juntos con Mozambique Vols - Voluntariat Solidari Espigoladors Fundación Guné Paype Grup Eirene Vols - Voluntariat Solidari Sàhara Horta Gràcia amb el Sàhara ENTITATS PARTICIPANTS 24