Informe de la diagnosi dels projectes d’educació per a la justícia global 2012-2017 FEBRER DE 2019 BARCELONA EDUCA per a la justícia global Ajuntament de Barcelona, Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional. 2ona edició: Juny 2019 Coordinació: Judit Rifà i Maria Monzó Equip consultor: Alex Garcia-Alba Alba Castejón Laura Rubio Amb la co·laboració de: Marc Valette Brenda Bär Blanca Romañá Abel Sanpériz Ramon Crespo Disseny, maquetació i programació: www.wayava.net | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 3 SIGLES: LLEGENDA: ApS: aprenentatge servei Link intern del document CFGM: cicle formatiu de grau mitjà Descarregar document CFGS: cicle formatiu de grau superior CMCID: Consell Municipal de Cooperació Anar a referència online Internacional per al Desenvolupament Referència bibliogràfica EpD: educació per al desenvolupament EpJG: educació per a la justícia global Pàgina endavant o endarrera DJGCI: Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional ODS: Objectius de Desenvolupament Sostenible ONG: organització no governamental TdC: teoria del canvi Index 1. INTRODUCCIÓ ......................................................................................................................... 9 1.1. Context i justificació de la diagnosi ....................................................................... 10 1.2. Metodologia ............................................................................................................. 11 1.2.1. Fase 1: anàlisi de les dades de les convocatòries 2012-2017 d’educació per a la justícia global de la DJGCI ................................................................... 11 1.2.2. Fase 2. Tallers participatius ............................................................................ 14 2. APROXIMACIÓ TEÒRICA ....................................................................................................... 17 2.1. De l’educació per al desenvolupament a l’educació per a la justícia global ....... 18 2.2. Sobre el concepte de justícia global: oportunitats i reptes ................................. 20 2.3. L’EpJG a Barcelona .................................................................................................. 21 3. RESULTATS DE LA DIAGNOSI .............................................................................................. 23 3.1. Presentació panoràmica ........................................................................................ 25 3.2. Dimensions i àmbits temàtics ................................................................................ 28 3.3. Educació formal i ApS ............................................................................................. 33 3.4. Territori i treball a districtes ................................................................................... 38 3.5. Agents i col·laboracions ......................................................................................... 42 3.6. Avaluació, comunicació i nous relats de planificació basats en la TdC .............. 46 4. CONCLUSIONS I ORIENTACIONS ........................................................................................ 50 4.1. Sobre el nou paradigma d’EpJG i les seves implicacions .................................... 51 4.2. Sobre les dimensions i els àmbits temàtics dels projectes ................................ 52 4.3. Sobre els projectes en l’educació formal i els projectes d’ApS ........................... 53 4.4. Sobre l’arrelament territorial dels projectes ......................................................... 54 4.5. Sobre els agents i les col·laboracions ................................................................... 55 4.6. Sobre la incorporació de nous relats de planificació i avaluació basats en la teoria del canvi i la comunicació com a eina de transformació social ................ 56 5. REFERÈNCIES ...................................................................................................................... 57 ANNEXOS .................................................................................................................................. 59 Annex 1. Llista de projectes analitzats per anys .......................................................................... 60 Annex 2. Proposta d’eina de buidatge i anàlisi per a futures diagnosis ..................................... 80 Índex de gràfics i taules ÍNDEX DE GRÀFICS Gràfic 1. Nombre de projectes subvencionats (evolució 2012-2017) ....................................................................................................................... 25 Gràfic 2. Import (en euros) atorgat a la convocatòria de subvencions (evolució 2012-2017) ................................................................................. 26 Gràfic 3. Projectes segons àmbit on es desenvolupa l’acció. Percentatges (2012 i 2017) ...................................................................................... 28 Gràfic 4. Projectes segons les dimensions on s’inscriuen. Percentatges (evolució 2012-2017) ............................................................................ 29 Gràfic 5. Projectes segons modalitats de la convocatòria i dimensions d’EpJG. Percentatges (total període 2012-2017) ................................. 30 Gràfic 6. Projectes segons àmbits temàtics que aborden. Percentatges (2012 i 2017) .......................................................................................... 31 Gràfic 7. Projectes segons modalitat i àmbits temàtics. Percentatges (total període 2012-2017) ........................................................................ 32 Gràfic 8. Accions en l’àmbit d’educació formal segons la titularitat dels centres. Percentatges (total període 2012-2017) .............................. 33 Gràfic 9. Accions en l’àmbit d’educació formal segons titularitat i modalitat. Percentatges (total període 2012-2017) ..................................... 34 Gràfic 10. Accions segons etapa educativa. Percentatges (total període 2012-2017) ............................................................................................ 34 Gràfic 11. Accions segons etapa educativa més significativa. Percentatges (2012 i 2017) .................................................................................... 35 Gràfic 12. Accions segons modalitat C2 (ApS) i etapa educativa. Percentatges (total període 2014-2017) ......................................................... 35 Gràfic 13. Accions a l’educació formal segons públic destinatari. Percentatges (total període 2012-2017) ........................................................ 36 Gràfic 14. Accions a l’educació formal, modalitat C2, segons públic destinatari. Percentatges (total període 2014-2017) ................................ 37 Gràfic 15. Accions segons modalitat C2 (ApS) i etapa educativa. Percentatges (total període 2014-2017) ......................................................... 37 Gràfic 16. Percentatge de projectes localitzats territorialment. Percentatges (2012 i 2017) ................................................................................ 38 Gràfic 17. Projectes localitzats territorialment segons àmbit. Percentatges (total període 2012-2017) .............................................................. 39 Gràfic 18. Projectes segons si són en col·laboració o no. Percentatges (2012 i 2017) ............................................................................................ 43 Gràfic 19. Projectes segons tipus de col·laboració. Percentatges (evolució 2012-2017) ........................................................................................ 43 Gràfic 20. Tipus de col·laboracions segons modalitats: Percentatges (total període 2012-2017) ......................................................................... 44 Gràfic 21. Projectes segons tipus de col·laboració. Percentatges (2012 i 2017) ..................................................................................................... 45 Gràfic 22. Grau d’alineament del sistema d’avaluació del projecte. Percentatges (evolució 2012-2017) ............................................................. 47 Gràfic 23. Grau d’incorporació de l’enfocament basat en la teoria del canvi. Percentatges (2015 i 2017) ............................................................ 48 Gràfic 24. Grau d’integració d’accions de difusió i comunicació. Percentatges (evolució 2012-2017) .................................................................. 49 ÍNDEX DE TAULES Taula 1. Variables incloses en l’anàlisi de projectes .................................................................................................................................................. 13 Taula 2. Sessions participatives: dates, objectius i metodologia general ................................................................................................................ 15 Taula 3. Generacions de l’EpD segons el model de desenvolupament i la tasca educativa de les entitats .......................................................... 19 Taula 4. Nombre de projectes subvencionats segons modalitat (període 2012-2017) ........................................................................................... 26 Taula 5. Import (en €) destinat al programa d’EpJG (evolució 2012-2017) ............................................................................................................... 27 Taula 6. Relació entre entitats i projectes subvencionats (total període 2012-2017) ............................................................................................. 27 Taula 7. Tipus d’agents amb els quals es duen a terme les col·laboracions (total període 2012-2017) ................................................................ 45 ÍNDEX DE MAPES Mapa 1. Districtes on es desenvolupen més accions d’EpJG (total període 2012-2017) ........................................................................................ 40 Mapa 2. Districtes on es desenvolupen menys accions d’EpJG (total període 2012-2017) .................................................................................... 40 1 Introducció 1.1. Context i justificació de la diagnosi............................... 10 1.2. Metodologia......................................................................11 1.2.1.- Fase 1: anàlisi de les dades de les convocatòries 2012-2017 d’educació per a la justícia global de la DJGCI.........................................11 1.2.2.- Fase 2. Tallers participatius.................................14 | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 9 1 Introducció Aquest document recull els principals resultats de la diagnosi de les ac- cions d’educació per a la justícia global (d’ara endavant, EpJG), finançades actors rellevants de l’EpJG a la ciutat (entitats i institucions), ha permès per la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional (d’ara enda- contrastar els resultats de l’anàlisi quantitativa i dotar-los de significats, vant, DJGCI) de l’Ajuntament de Barcelona en el marc de les convocatòries a partir de la posada en comú de les diverses perspectives, i amb l’objectiu de subvencions entre els anys 2012 i 2017. Aquesta diagnosi, que neix en el de generar coneixement compartit. marc de l’elaboració de l’estratègia d’EpJG que s’impulsa des de la DJGCI, es concep com a punt de partida per a construir una estratègia que doni El document s’estructura de la següent manera: en primer lloc s’aporta una resposta acurada als reptes de ciutat amb relació a l’EpJG. una justificació de la diagnosi en el marc del Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global 2018-2021; en segon lloc, es descriu la metodologia L’elaboració de la diagnosi s’ha estructurat en dues fases que permeten i es detallen els diversos elements metodològics que han permès acce- obtenir una fotografia prou detallada del panorama de l’EpJG a Barcelona. dir a les dades disponibles i analitzar; en tercer lloc, es presenta el marc La primera fase (març-juny 2018) ha permès analitzar, des d’una perspec- teòric on s’inscriu l’EpJG i que emmarca la present diagnosi; en quart lloc tiva quantitativa, el conjunt de projectes subvencionats en les darreres es presenten els resultats del procés d’anàlisi, amb una presentació de convocatòries de subvencions d’EpJG de la DJGCI (2012-2017). En aquest les dades sorgides de la fase quantitativa i enriquides amb el conjunt de procés s’ha elaborat una eina de buidatge que ha permès analitzar 224 la informació qualitativa resultant dels tallers participatius; en darrer lloc, projectes de 89 entitats. La segona fase (juny-novembre 2018), de tipus es plantegen les conclusions de la diagnosi i s’apunten les principals línies qualitatiu i basada en el desenvolupament de tallers participatius amb propositives que han de guiar l’estratègia d’EpJG. | Introducció | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 10 ta alguns dels reptes i oportunitats a les quals haurà de fer front la futura 1.1. CONTEXT I JUSTIFICACIÓ DE LA DIAGNOSI estratègia, i que esdevenen elements centrals en la present diagnosi. Entre aquests reptes i oportunitats s’identifica, en primer lloc, la necessitat Actualment les diverses agendes globals de cooperació i desenvolupament d’elaborar un relat que conciliï l’acció local i la seva dimensió global, i que es troben en un procés de revisió i construcció, tant en l’escenari internacio- desenvolupi i consolidi les bases conceptuals de la justícia global. Així ma- nal, com regional i local. Des d’un nou paradigma que es basa en el desen- teix, s’apunta la necessitat de transitar des d’accions puntuals i inconnexes volupament sostenible, la justícia global i la lluita contra les desigualtats, a accions coordinades i coherents, especialment en l’àmbit de l’educació aquest procés de revisió obre un espai idoni per a la reflexió estratègica i per formal. En aquest sentit, altres institucions educatives (com el Consorci al debat entre els actors i agents de cooperació, entre els quals es troba la d’Educació de Barcelona) donen suport a l’objectiu a llarg termini de trans- DJGCI de l’Ajuntament de Barcelona. Precisament, el Pla Director de Coope- versalitzar la justícia global en l’itinerari formatiu. D’altra banda, el pla di- ració per a la Justícia Global 2018-2021 se situa en aquest nou paradigma rector també assenyala que l’elaboració de l’estratègia suposa un nou repte i estableix un marc d’anàlisi i d’acció que concep la justícia global d’una i una oportunitat per impulsar la col·laboració entre els agents que partici- manera holística i àmplia, que posa l’accent sobre els elements estructurals pen als espais i etapes de la formació reglada amb els espais de formació que generen injustícies i que promou la transformació de les relacions de no reglada i informal, tot aprofitant àmbits, coneixements i potencialitats de poder que potencien aquestes desigualtats. En aquest marc, l’educació i els cada àmbit. L’estratègia és també una excel·lent oportunitat per consolidar processos educatius són una peça estratègica, no només pel seu potencial el desplegament territorial als districtes, tot aprofitant el potencial de les transformador, sinó també per la seva capacitat d’articular els diversos entitats i dels centres educatius als barris per fer una feina de proximitat agents que, des de diferents àmbits, promouen la justícia global a la ciutat. que arribi a tota la població. En darrer lloc, l’estratègia obre oportunitats De fet, tal i com s’apunta en el propi pla director, cal entendre l’EpJG com a per treballar l’eix de comunicació com a eina orientada a la incidència i la eix fonamental d’una cooperació transformadora, que englobi els àmbits de transformació social; per consolidar la cultura de l’avaluació dels impactes la incidència, la recerca i la comunicació. dels programes educatius al territori, agents i comunitat, des de la teoria del És en aquest context, doncs, que resulta especialment pertinent analitzar la canvi amb una clara orientació a l’aprenentatge, i desplegar la coherència de rellevància, l’eficàcia i la contribució efectiva de l’actual model d’EpJG com polítiques en el conjunt de l’acció política de la ciutat. a paradigma de transformació social i, en tant que és una política pública, Amb aquest desig i des d’aquestes premisses, la DJGCI planteja la neces- elaborar un instrument programàtic que permeti donar compliment i segui- sitat de disposar d’un primer diagnòstic, que ha de servir per a conèixer i ment a prioritats, objectius, aliances, modalitats i instruments d’EpJG en entendre el mapa d’actors, de relacions, d’aliances, d’interessos estratègics els propers anys: l’estratègia d’EpJG de la ciutat. Per tal d’anar alimentant el i el seu recorregut en el període 2012-2017 amb l’objectiu de poder inspirar debat i la reflexió conjunta al voltant de l’EpJG, l’esmentat pla director apun- l’estratègia de l’Ajuntament de Barcelona des d’aquest nou paradigma. | Context i justificació de la diagnosi | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 11 Concretament, la diagnosi pretén respondre les següents preguntes: 1.2. METODOLOGIA Per elaborar aquesta diagnosi s’ha optat per una metodologia mixta ¾ Quina ha estat l’evolució de l’EpJG a la ciutat de Barcelona en els desenvolupada en dues fases: en la primera, de tipus quantitatiu, s’han darrers anys? analitzat les dades de les darreres convocatòries (2012-2017) d’EpJG de » Quines són les temàtiques, els àmbits d’actuació i les dimensions la DJGCI. En la segona, de tipus qualitatiu, s’han realitzat un conjunt de (consolidades i emergents) de les accions d’EpJG a la ciutat? tallers participatius amb entitats i institucions que formen part del Grup » Quina tipologia de projectes s’estan subvencionant? de Treball Estratègia d’EpJG del Consell Municipal de Cooperació Interna- » Quina és la seva distribució territorial i quines implicacions té cional per al Desenvolupament (d’ara endavant, CMCID). A continuació es o pot tenir aquesta distribució? descriu el desenvolupament de les dues fases i s’especifiquen els aspec- tes metodològics més rellevants del procés: ¾ Quina ha estat l’evolució dels actors de l’EpJG a la ciutat de Barcelona? » Quins són els actors -consolidats i emergents- d’EpJG a la ciutat? » S’identifiquen noves relacions o nous tipus de col·laboracions 1.2.1. Fase 1: anàlisi de les dades de les convocatòries entre els actors de la ciutat? 2012-2017 d’EpJG de la DJGCI ¾ Quin és el paper de la comunicació i dels nous relats de planificació En aquesta primera fase s’han analitzat els projectes que han estat sub- i avaluació basats en la teoria del canvi? vencionats a les convocatòries d’EpJG entre els anys 2012 i 2017. Con- ¾ Com ha evolucionat el paradigma d’EpJG i quins són els relats cretament, s’han analitzat 224 projectes de 89 entitats. Es tracta d’una i debats que s’articulen al voltant d’aquest àmbit a la ciutat? anàlisi en profunditat de tots els projectes a partir de la documentació que les entitats han fet arribar a la DJGCI (formularis de sol·licitud i informes de justificació). Amb l’objectiu de respondre les preguntes anteriors de forma rigorosa i amb Eina de buidatge el màxim detall possible, s’ha desenvolupat una diagnosi que incorpora una anàlisi quantitativa i qualitativa, tal i com s’explica a l’apartat que segueix. Per al desenvolupament d’aquesta anàlisi s’ha elaborat una eina de buidat- ge que ha permès identificar les principals característiques de cadascun d’aquests projectes i, a partir de la matriu de dades resultant d’aquest bui- datge, realitzar una anàlisi detallada de les principals tendències en EpJG | Metodologia | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 12 a la ciutat. Tant l’eina de buidatge com les variables i els indicadors d’anàlisi sector, i col·lectius específics, entre d’altres), i l’etapa educativa en la qual han estat realitzats com a proposta de l’equip consultor i contrastats amb es troba aquest públic. El cinquè bloc recull les col·laboracions o partena- l’equip de la DJGCI per validar-ne la claredat i la pertinència. Així mateix, s’ha riats en el desenvolupament del projecte i la naturalesa de les institucions fet un procés de definició de les variables i dels indicadors per tal d’evitar o entitats que estableixen col·laboració. Els projectes d’aprenentatge l’ambigüitat, assegurar que els diversos ítems de buidatge siguin precisos i servei (d’ara endavant, ApS) tenen un bloc de variables addicionals donada inequívocs, i garantir un procés de codificació sense errors. la seva naturalesa específica. Concretament s’incorporen dues variables: una sobre la tipologia de servei que es promou (campanya de sensibilitza- Les variables utilitzades han permès analitzar aspectes diversos dels pro- ció, accions de denúncia, accions creatives, entre d’altres) i una altra sobre jectes a dos nivells: descriptiu i valoratiu. Tal i com s’explica a continuació, el col·lectiu destinatari del servei. dins del nivell descriptiu es poden diferenciar cinc blocs de variables. El nivell valoratiu, en canvi, està conformat per un sol bloc de variables. Pel que fa el nivell valoratiu, un únic bloc de variables permet identificar aspectes qualitatius en la formulació del projecte, tals com: la qualitat dels El nivell descriptiu inclou un primer bloc de variables que fa referència a mecanismes d’avaluació i de l’estratègia de comunicació; la incorporació de aspectes formals i d’identificació del projecte, com ara: el nom de l’entitat, la teoria del canvi; i el grau d’alineament amb els principis de l’EpJG. l’any de convocatòria, el pressupost atorgat o la modalitat, en el marc del Programa d’EpJG a la qual s’ha presentat el projecte (C1, C2, C3, C4)1. El segon bloc fa referència a aspectes generals del projecte, tals com: l’àmbit Anàlisi de la matriu de dades o àmbits on es desenvolupa l’acció (formal, no formal, informal); la dimen- Un cop fet el buidatge a la matriu de dades, s’ha procedit a fer una anàlisi sió o dimensions d’EpJG on s’inscriu (sensibilització, educació-formació, descriptiva de la informació recollida. En alguns casos s’han transformat recerca, incidència política-mobilització social); o l’àmbit o àmbits temà- les variables a partir de la seva recodificació per a fer-ne una anàlisi més tics que treballa el projecte, en base els eixos proposats per Edualter2. adequada. Tal i com es presenta a la secció de resultats, s’han realitzat El tercer bloc de variables fa referència als espais de desenvolupament anàlisi univariades (és a dir, on només s’analitza una variable) i del projecte, concretament en el seu caràcter localitzat o no localitzat creuaments bivariats (on s’analitza l’associació entre dues variables o (si les accions estan territorialitzades o, al contrari, no es desenvolupen més), principalment entre variables del primer bloc (aspectes formals i en cap territori concret); la ubicació territorial (districtes) en el cas dels d’identificació del projecte) amb variables de la resta de blocs. projectes localitzats; i el tipus de centre educatiu on es desenvolupa el projecte d’acord amb la seva titularitat (públic, concertat o privat). El quart 1 Les modalitats del programa d’EpJG són les següents: Modalitat C1A: projectes d’EpJG (durada anual); bloc recull les característiques de les persones destinataris del projecte, modalitat C1P: projectes d’EpJG (durada pluriennal); modalitat C2: projectes d’aprenentatge servei; moda-litat C3: projectes adreçats a promoure la coherència de polítiques públiques per al desenvolupament i la en concret, els públics als quals van dirigides les accions (infants i joves, responsabilitat exterior; modalitat C4: projectes que incideixin en la sensibilització i en la conscienciació en la temàtica del refugi i asil, els fluxos migratoris, els desplaçaments forçats i les causes que els originen. professorat, famílies, professionals del sector públic, privat o del tercer 2 Per a més informació es pot consultar: http://competenciasyepd.edualter.org/ca/la-guia/eixos-compe- tencials El seu contingut també està desenvolupat a Massip, et. al., 2018. | Metodologia | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 13 A continuació, la taula 1, mostra les variables d’anàlisi: Taula 1. Variables incloses en l’anàlisi de projectes. 3 Nom variable Definició de la variable Any convocatòria Any de la convocatòria a la qual es presenta l'acció analitzada Entitat Nom de l'entitat que desenvolupa l'acció Títol del projecte Títol del projecte subvencionat Tipus de subvenció Tipus de subvenció Modalitat i durada Línia de la modalitat de la convocatòria a la qual es presenta l'acció analitzada i durada de l'acció (només si “tipus de subvenció” és “ordinària”) Àmbit principal d'actuació educativa Àmbit principal on es desenvolupa l'acció (formal, no formal, informal, mixt) Àmbit secundari d'actuació educativa Àmbit secundari on es desenvolupa l'acció (si és pertinent) Dimensió principal d'EpJG de l'acció Dimensió principal d'EpJG de l'acció (sensibilització, educació i formació...) Dimensió secundària d'EpJG de l'acció Dimensió secundària d'EpJG de l'acció (sensibilització, educació i formació...) Àmbit temàtic Temàtica o temàtiques que treballa el projecte (font: eixos Edualter) Localització Grau de localització / territorialització de l’acció Ubicació territorial de l'acció (districtes) Territori o territoris on s'ubica l'acció, a nivell de districte Titularitat del centre Titularitat del centre receptor de l'acció educativa, en cas de centres educatius formals Públic destinatari Tipus de públic destinatari de l'acció Etapa en la qual es desenvolupa l'acció Etapa educativa en la qual es desenvolupa l'acció Mecanismes d'avaluació Mecanismes previstos per a l'avaluació interna de l'acció (només projectes de les convocatòries 2015-2017) Estratègia de comunicació L'acció integra un pla de comunicació dels seus processos i/o resultats (només projectes de les convocatòries 2015-2017) Partenariat Establiment de col·laboracions entre l’entitat promotora i altres actors Tipus de partenariat Naturalesa de les institucions / entitats que estableixen col·laboració Alineament de l'acció amb EpJG Alineament amb els plantejaments del nou paradigma de l'EpJG Teoria del canvi Incorporació de la teoria del canvi al plantejament de l'acció 3 Adjunt a l’annex 2 es pot trobar una taula completa i detallada de la descripció de les variables i dels indicadors d’anàlisi. Aquesta és la matriu que serveix com a eina de buidatge i anàlisi per a futures diagnosis. FONT: Elaboració pròpia. | Metodologia | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 14 Limitacions de la diagnosi quantitativa 1.2.2. Fase 2: Tallers participatius La diagnosi elaborada representa un avenç important en la sistematització A partir dels resultats quantitatius obtinguts en la fase 1 (anàlisi dels pro- del coneixement sobre l’EpJG a la ciutat de Barcelona. No obstant, no es po- jectes subvencionats a les convocatòries 2012-2017 d’EpJG de la DJGCI), den obviar algunes limitacions que, si bé cal tenir presents durant la lectura s’ha organitzat un seguit de sessions participatives al llarg del segon se- i la interpretació de les dades, no invaliden els resultats obtinguts: mestre de l’any 2018 amb institucions i entitats que formen part del Grup de Treball Estratègia d’EpJG del CMCID. Aquestes sessions han estat plan- ¾ La naturalesa quantitativa de les dades permet fer una fotografia sòli- tejades amb l’objectiu de contrastar els resultats obtinguts a la diagnosi da, àmplia i global de la situació de l’EpJG a la ciutat, però implica un quantitativa i recollir les perspectives dels principals actors en el camp de baix grau d’aprofundiment en els fenòmens estudiats i no permet arri- l’EpJG a la ciutat. En aquest sentit, s’ha considerat l’enfocament partici- bar a les raons que expliquen els comportaments observats. Aquesta patiu com el més adequat per facilitar un procés de reflexió col·lectiva on limitació s’ha mitigat amb la realització de la segona fase de la diagno- posar en comú les diverses visions i generar coneixement compartit. si (sessions participatives) que precisament han buscat complementar de forma qualitativa les dades resultants de la primera fase. Així mateix, els principis dels tallers participatius han estat: la transparèn- cia, la visió estratègica i l’operativitat. Amb relació a la transparència es ¾ La mostra restringida a les convocatòries de subvencions d’EpJG de la considera fonamental que les sessions s’hagin contextualitzat en el marc DJGCI comporta que l’anàlisi realitzada no representi tot el que passa del procés d’elaboració de l’estratègia, així com que les persones parti- a la ciutat en l’àmbit de l’EpJG. Si bé els projectes subvencionats en cipants hagin estat informades no només dels resultats de cada sessió aquestes convocatòries poden ser una mostra en certa mesura repre- mitjançant actes públiques, sinó també dels resultats finals del procés i sentativa, aquest és un element que cal tenir en compte per evitar fer de la seva concreció en l’estratègia. Pel que fa a la visió estratègica, tot i generalitzacions i inferències categòriques. que l’objectiu operatiu dels tallers ha estat recollir les perspectives dels ¾ Les fonts d’informació utilitzades per al buidatge provenen dels do- actors i contrastar els resultats de la diagnosi, aquests també han res- cuments disponibles en els expedients dels projectes, principalment pòs a la voluntat estratègica de la DJGCI de traçar les primeres línies que dels formularis sol·licitud i dels informes de justificació. Amb relació guiaran l’estratègia, i d’establir relacions i complicitats amb les entitats i a aquestes fonts, cal considerar l’existència d’una possible distància institucions del Grup de Treball Estratègia d’EpJG del CMCID. Per últim, i entre “allò escrit” i “allò executat”, si bé aquestes fonts són les úniques pel que fa l’operativitat, els tallers s’han organitzat tenint en compte les disponibles i d’accés viable. possibilitats i necessitats de les entitats i institucions. En aquest sentit, s’han convocat tres sessions participatives, cadascuna de les quals s’ha realitzat dues vegades (una en horari de matí i l’altra en horari de tarda) per facilitar l’assistència de les diverses persones participants. Així mateix, | Metodologia | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 15 les sessions han tingut una durada d’entre 90 i 120 minuts i han comptat Metodologia de les sessions participatives amb l’organització prèvia d’una dinàmica de treball concreta per així asse- gurar l’assoliment dels objectius i l’operativitat desitjats. SESSIÓ 0 En termes generals, els tallers han estat els següents: En primer lloc s’ha organitzat una sessió plenària l’objectiu de la qual Taula 2. Sessions participatives: dates, objectius i metodologia general ha estat presentar el procés de desenvolupament de la diagnosi. En aquesta sessió, a càrrec de l’equip de la DJGCI, s’han explicat els objec- Dates de tius de la diagnosi i la seva justificació en el marc de l’estratègia d’EpJG Sessió Objectius Metodologia realització i el calendari del procés, i s’ha presentat el funcionament dels tallers participatius convidant a les entitats i institucions presents a la sessió Presentar el procés de diagnosi: objec- 0 24 d’abril tius, justificació, temporització, proce- Sessió plenària a formar-ne part. En darrer lloc, s’ha obert un torn de paraules entre les diments i plantejament de les sessions participatives persones participants i s’han recollit les aportacions a l’acta de la sessió. 10 de juliol Presentar els resultats de la diagnosi a Descarregar l’acta de la sessió 0. (tarda) institucions i entitats que formen part Sessió plenària i 1 del Grup de Treball d’Educació per a la torn obert 11 de juliol (matí) Justícia Global del CMCID de paraules SESSIÓ 1 Recollir les experiències de les perso- El primer taller s’ha desenvolupat en forma de sessió plenària: prime- 25 de setembre nes participants, identificar obstacles, (tarda) oportunitats i resistències, i recollir rament, l’equip de la DJGCI ha contextualitzat la diagnosi en el marc del propostes de futur al voltant dels tres Treball en Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global de Barcelona 2018-2 àmbits de treball següents: petits grups » Territori i agents 2021 i de la futura estratègia d’EpJG. A continuació, l’equip consultor ha 26 de setembre (matí) » Paradigma de la justícia global presentat els principals resultats de l’anàlisi. En darrer lloc, s’ha obert un » Educació formal i ApS torn de paraules entre les persones participants i les aportacions s’han recollit a l’acta de la sessió. Recollir les experiències de les perso- 16 d’octubre nes participants, identificar obstacles, oportunitats i resistències, i recollir Descarregar l’acta de la sessió 1.(matí) propostes de futur al voltant dels tres àmbits de treball següents: 3 Treball en » 0,7% i nous actors petits grups SESSIONS 2 I 3 » Avaluació, comunicació i nous relats 6 de novembre de planificació basats en la teoria En els dos tallers posteriors s’ha prioritzat la participació dels diferents (tarda) del canvi actors mitjançant el treball en petits grups. Cadascun d’ells ha estat di- » Modalitats i temàtiques dels projectes namitzats per dues persones membres de l’equip de la DJGCI, de l’equip FONT: Elaboració pròpia. | Metodologia | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 16 consultor i, quan ha estat necessari, s’ha comptat també amb l’ajuda de deixat un temps perquè cadascú expliqui breument les idees escrites persones col·laboradores. Les sessions s’han desenvolupat seguint la als Post-it . Una de les dinamitzadores els ha anat col.locant en el dinàmica següent: panell o la pissarra agrupant-los per afinitat d’idees i l’altra ha pres nota de tot allò que ha anat sortint al debat. ¾ Distribució de les persones participants en tres grups de treball, cadascun d’ells al voltant d’una taula on s’ha treballat una de les ¾ Síntesi del treball del grup anterior: en el moment de rotació de tau- temàtiques plantejades a la sessió. Cada trenta minuts les persones la, quan hi ha arribat el grup nou, les dinamitzadores han fet un breu participants han canviat de taula, per tant, tothom ha pogut partici- resum del que s’ha treballat a la ronda anterior i s’ha obert el debat par en els diferents àmbits temàtics, que han estat: per tal de validar, matisar o afegir idees respecte el que s’ha » Sessió 2: territori i agents; paradigma de la justícia global; i educació dit anteriorment. formal i ApS. Totes les aportacions fetes als tallers participatius s’han recollit en ac- » Sessió 3: 0,7% i nous actors; avaluació, comunicació i nous relats de tes (elaborades pel conjunt de persones dinamitzadores) que han estat planificació basats en la teoria del canvi; modalitats i temàtiques dels projectes. enviades a totes les persones participants als tallers amb un doble objectiu: com a retorn del treball realitzat a les sessions i obrir l’opció ¾ Explicació de les principals dades quantitatives de cada temàtica de poder fer esmenes o aportacions addicionals als continguts recollits per part de les dinamitzadores de cada taula, i posterior planteja- a les actes: ment de les preguntes de debat: Descarregar l’acta de la sessió 2, » Com se situa l’entitat / administració / altres amb relació al tema Descarregar l’acta de la sessió 3. objecte de debat? » Quina transició s’ha fet en aquest àmbit? A quina motivació respon? » Obstacles, oportunitats i resistències identificats » Propostes de futur en aquest àmbit ¾ Distribució de varis Post-it a cada participant i cinc minuts de reflexió individual: s’ha demanat a les persones participants que anotin una idea per Post-it, en tantes notes adhesives com es necessitin. ¾ Ronda de presentació d’idees: després del treball individual s’ha | Metodologia | 2 Aproximació teórica 2.1. De l’educació per al desenvolupament a l’educació per a la justícia global................................ 18 2.2. Sobre el concepte de justícia global: oportunitats i reptes....................................................... 20 2.3. L’EpJG a Barcelona........................................................ 21 | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 18 2 Aproximació teòrica 2.1. DE L’EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT contextos respectius i un compromís amb la construcció d’un món just i A L’EDUCACIÓ PER A LA JUSTÍCIA GLOBAL sostenible (Celorio i del Río, 2015). Aquest canvi de terminologia coincideix amb noves maneres d’entendre La introducció del concepte d’EpJG suposa un canvi de paradigma envers les relacions a nivell internacional, el sentit del desenvolupament i la la clàssica manera d’entendre l’educació per al desenvolupament, obrint cooperació, i una progressiva consciència de les responsabilitats dels pas a noves maneres de referir-se a la tasca que, des de fa un temps, rea- diferents agents per preparar les noves generacions en aquesta manera litzen les ONG amb la voluntat de sensibilitzar i desenvolupar una cons- d’estar al món. A més, tot això es dóna en un context en què les entitats ciència crítica i responsable respecte a les desigualtats en el món (Argibay que des de fa temps desenvolupen projectes (o accions) comencen a i Celorio, 2005). qüestionar-ne el veritable impacte i identifiquen la necessitat de fomentar metodologies participatives i transformadores que eduquin d’una manera En els darrers temps, a Europa, la terminologia amb la qual es fa referèn- crítica enfocada a potenciar les capacitats i l’autonomia de les persones i cia als processos propis de l’educació per al desenvolupament és molt els col·lectius amb un objectiu clar: canviar el món en clau de justícia. àmplia: educació per a la ciutadania global, educació per a la ciutadania democràtica o educació global (Celorio i López, 2007). Totes elles compar- L’educació per al desenvolupament (en endavant, EpD) com a enfocament teixen la voluntat de fomentar en la ciutadania una bona comprensió de la educatiu compta amb una llarga trajectòria (Escudero i Mesa, 2011). Una problemàtica mundial, una participació activa en la vida política dels seus anàlisi detinguda sobre aquesta evolució ha fet que diferents autors | Aproximació teòrica | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 19 reconeguin fins a cinc generacions diferents (Ortega, 1994; Mesa, 2000; l’enfocament desenvolupista; l’educació crítica i solidària; l’educació per al Boni, 2011) que defineixen la tasca de les ONG en funció del model de des- desenvolupament humà i sostenible; i l’educació per a la ciutadania global. envolupament que es defensa en cada cas. D’aquesta manera, es pot dir Taula 3. Generacions de l’EpD segons el model de desenvolupament i la tasca educativa de que l’evolució de l’EpD permet diferenciar entre: l’enfocament assistencial; les entitats. Generacions Model de desenvolupament Tasca educativa de les entitats 1ª GENERACIÓ Es reconeix el subdesenvolupament dels països del Sud i els seus → No es pot parlar pròpiament d’educació per al desenvolupament. Enfocament caritatiu ciutadans són percebuts com a subjectes passius de la pobresa. → Campanyes econòmiques i d’ajuda humanitària. assistencial La solució ha de provenir del Nord. → Ús d’imatges catastrofistes del Sud. → L’acció de les ONG passa a la realització de projectes de desenvolupament 2ª GENERACIÓ Es reconeix el subdesenvolupament dels països del Sud i es treballa i cooperació. Enfocament en el context. No es tenen en compte els problemes estructurals → Neix pròpiament l’educació per al desenvolupament desenvolupista del desenvolupament eludint la responsabilitat del Nord. → S’inicia tasca de sensibilització per donar a conèixer la realitat dels països del Sud on actuaven les ONG. → L’EpD com a procés d’aprenentatge. Les relacions entre Nord i Sud comencen a entendre’s en clau d'inter- 3ª GENERACIÓ → Participació dels educands.dependència. En aquest sentit, es comencen a analitzar els factors Educació crítica → Coneixements i actituds. i solidària estructurals subjacents a la desigualtat, qüestionant la responsabilitat del Nord. → Desenvolupament apropiat per a cada lloc. No model únic. → Avaluació del procés d’aprenentatge. 4ª GENERACIÓ → L’EpD es converteix en un espai per al qüestionament del model de El concepte de desenvolupament evoluciona i incorpora altres Educació per al desenvo- desenvolupament occidental. lupament humà perspectives: ambiental, cultural, democràcia i drets humans, etc. → S’entra en el camp polític i l’ús de mitjans de comunicació de masses. i sostenible Es qüestiona el sistema polític, econòmic i social dels països del Nord. → Hi conflueixen amb educació en temes transversals. 5ª GENERACIÓ Ciutadania global, mundial o cosmopolita que pretén connectar → Local / global tant al Nord com al Sud. Educació per a la ciutadania global allò local amb allò global. → Educar per a la transformació social. FONT: Boni (2011). | De l’educació per al desenvolupament a l’educació per a la justícia global | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 20 2.2. SOBRE EL CONCEPTE DE JUSTÍCIA GLOBAL: parcial de les dues propostes en què allò rellevant està en el funcionament OPORTUNITATS I REPTES de les estructures que regeixen la societat. Acceptar que les institucions formen part dels processos que produeixen o eviten les injustícies, no vol dir que no s’hagi de subratllar que en aquests processos també hi partici- Apostar pel concepte de justícia global és fer-ho per un terme complex i pen les lleis i les pràctiques de les empreses, els mitjans de comunicació i amb una trajectòria relativament curta (encara que prèviament s’havia les persones individuals (Sen, 2010) des de les seves eleccions vitals i pre- abordat des d’altres etiquetes com justícia internacional, ètica interna- ferències de relació, oci, consum, etc. En aquest sentit, Young entén que cional o llei de les nacions). El concepte de justícia global irromp des de la l’anàlisi moral supera les fronteres de l’Estat i obliga a qüestionar-se sobre filosofia política i suposa diferents línies d’anàlisi entre les quals desta- la pròpia forma de vida en un món global i globalitzat d’interdependències quen la del dret o la de l’economia. La qüestió de la justícia global es torna constants (Nussbaum, 2010) en què cada individu també és responsable. especialment d’interès a la dècada de 1970 i pren relleu a partir d’un doble punt de partida: no vivim en un món just i, al seu torn, la justícia ha de ser Des del concepte de justícia global, Young destaca que la responsabilitat considerada l’aspiració última (Nagel, sd). És en aquest moment on es tro- compartida no pot quedar relegada a l’acció humanitària o caure en el pa- ba el germen dels moviments socials en la lluita de demandes fonamen- ternalisme. Es tracta de desenvolupar-la des de l’acció col·lectiva, també tals. Des d’aquest punt, diferents autors s’han enfrontat a preguntes sobre amb les persones que pateixen directament les situacions d’injustícia. quin és l’abast de la justícia, quin paper pren aquesta en la distribució de Amb tot això estableix la teoria de la connexió social, que a nivell moral és la riquesa i quins estàndards ètics han de ser aplicats a tot el món, quin ha anterior a les institucions polítiques: les connexions socials de la societat de ser el paper de les institucions, i quin és el significat moral dels límits civil poden existir sense que les institucions polítiques les governin. En de la ciutadania i la ciutadania compartida. definitiva, una responsabilitat que requereix de la redefinició de les rela- cions, tant amb el medi natural, humà o social amb vista a un desenvolu- En moltes ocasions els debats sobre la justícia s’han circumscrit a la lògi- pament humà sostenible (Aznar i Barrón, 2017). ca que es defineix per una comunitat política comuna, des de la qual les persones tenen obligacions de justícia respecte els altres individus amb En aquest marc, Andreotti (2016), junt amb Sharon Stein i Rene Susa, pre- els quals comparteixen un mateix ordre institucional. En aquest sentit, senta un mapa de tres imaginaris diferents sobre justícia global i planteja Rawls (1971) apunta que el problema de la justícia es troba en l’organit- el mapeig social com una estratègia educativa per trencar amb l’imaginari zació interna de l’Estat, on s’ha de garantir la distribució i unificació com dominant. Segons les autores, en l’imaginari de la justícia global és neces- a base de la justícia equitativa. Per la seva banda, Pogge (2007) estén la sari avançar cap alternatives del desenvolupament i apoderar descons- idea d’aquesta estructura bàsica reconeixent un ordre institucional global truint la idea de primer o tercer món. Això significa canviar les regles del que s’imposa des dels països més pròspers i desfavoreix la vida de moltes joc i avançar cap a altres possibilitats de coexistir en un planeta finit. persones al món. En aquest marc Young (2011) proposa superar la visió | Sobre el concepte de justícia global: oportunitats i reptes | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 21 És d’aquesta manera que la justícia global pretén superar l’eterna dico- 2.3. L’EPJG A BARCELONA tomia entre el Nord i el Sud; incidir sobre les causes estructurals de les injustícies i dels mecanismes que generen desigualtats; i fer visible la interdependència de les accions a nivell global i local (Monzó, Rifà i Rubio, A Catalunya, i concretament a Barcelona, des del 2014 es treballa la idea 2018). En aquest context, es busca el compromís i la responsabilitat dels d’EpJG, centrant el debat en aquesta doble mirada de la mateixa moneda: diferents agents com a membres de la ciutadania activa i global perquè l’objectiu formatiu i l’objectiu social. els grans reptes requereixen un important treball des de l’esfera En aquest context, el concepte d’EpJG s’entén com un procés de co- política, però també des de la ciutadania i, amb això, el treball des de neixement i d’anàlisi crítica de la realitat que vincula l’acció local i la seva l’àmbit educatiu, a partir de l’EpJG, una proposta educativa que ha de tenir dimensió global. La seva finalitat és promoure una consciència crítica com a objectiu la presa de consciència sobre les situacions d’injustícia i envers les causes que generen desigualtats i conflictes. També contribueix la necessitat de transformar les relacions de poder que generen les al canvi d’actituds i pràctiques que han de fer possible una ciutadania desigualtats. Però també ha d’afavorir espais per al desenvolupament responsable, respectuosa i compromesa amb la transformació social de la responsabilitat compartida i l’acció col·lectiva com la seva (Rubio i Lucchetti, 2016)4. cristal·lització d’aquesta. A nivell d’entitats del sector i de moviments socials, l’any 2014 i després Assumint els principis de l’educació per a la ciutadania, l’EpJG es conver- d’un llarg procés de reflexió, la Federació Catalana d’ONG per la Pau els teix en l’altra cara de la moneda. Si en el primer cas es posa l’èmfasi en Drets Humans i el Desenvolupament passa a denominar-se Lafede.cat – l’objectiu formatiu de les persones que han de participar per generar el Organitzacions per a la Justícia Global, una vegada ja fusionades les tres canvi, en l’altre, se subratlla l’objectiu social últim al qual ha de conduir-se federacions d’entitats que hi havia a Catalunya (pau, drets humans aquesta transformació. Dues cares de la mateixa moneda que ofereixen i desenvolupament). una mirada més completa de com han de ser entesos els processos educatius, les aliances entre els diferents agents educatius i, en definitiva, És en aquest moment quan s’entén que el paradigma de la justícia global també els fins últims de l’educació. esdevé una oportunitat i un repte per denunciar les injustícies d’un món complex i global, i per actuar en la seva transformació. Conscients que les respostes són polièdriques, es vol treballar des de la diversitat, sumant les mirades d’àmbits i sectors diferents i teixint una xarxa de xarxes. (Lafede.cat, 2016) 4 Aquesta definició es va elaborar en el marc d’un grup motor configurat per diferents agents en l’inici del Programa d’EpJG i aprenentatge servei. | L’EpJG a Barcelona | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 22 D’aquesta manera, es posa sobre la taula el concepte de justícia global que té com a objectiu la transformació de les relacions de poder que ge- neren desigualtats arreu, mitjançant la redistribució dels béns i l’educació per una ciutadania global, entre d’altres (Lafede.cat, 2016). El debat de la justícia global ha arribat també a les administracions pú- bliques. A l’Ajuntament de Barcelona aquest concepte s’incorpora al Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global 2018-2021 on es reflexiona sobre el canvi de paradigma de la cooperació al desenvolupament a la cooperació per a la justícia global, entenent que la justícia global plan- teja un marc d’anàlisi més ampli i complet que aquell que se centra en la dicotomia Nord-Sud i en la linealitat del desenvolupament. Ressalta les creixents interconnexions a escala global i, per tant, les interferències que les accions produeixen sobre altres pobles i territoris. Accions que deriven d’un model de producció, distribució, consum i intercanvi que sovint vul- nera aquestes comunitats. Posa l’accent en els elements estructurals que generen injustícies i promou la transformació de les relacions de poder que potencien les desigualtats. Proposa, a la vegada, un cosmopolitisme dels drets humans, sota l’assumpció que totes i tots tenim responsabili- tats i obligacions respecte les injustícies que pateixen els “altres”, inde- pendentment del lloc on es donin (Pla Director de Justícia i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona, 2018). En aquest nou paradigma l’EpJG pren molta centralitat com a eix fona- mental d’una cooperació transformadora que ressalti els àmbits de l’edu- cació, la incidència, la recerca i la comunicació (Pla Director de Justícia i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona, 2018). | L’EpJG a Barcelona | 3 Resultat de la diagnosi 3.1. Presentació panoràmica....................................................... 25 3.2. Dimensions i àmbits temàtics............................................. 28 3.3. Educació formal i ApS........................................................... 33 3.4. Territori i treball a districtes................................................. 38 3.5. Agents i col·laboracions....................................................... 42 3.6. Avaluació, comunicació i nous relats de planificació basats en la TdC..................................................................... 46 | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 24 3 Resultat de la diagnosi El bloc de resultats de la diagnosi que s’aporta en les properes pàgines su- posa el nucli d’aquest document, donat que presenta les principals dades recollides a través del procés exposat fins aquí i dóna peu a les conclu- sions i orientacions finals del text. D’aquesta manera, a nivell quantitatiu, la diagnosi ha permès identificar i presentar algunes dades i gràfics que retornen una imatge sobre els aspectes més rellevants dels projectes d’EpJG durant el període comprès entre 2012 i 2017. Així mateix aquestes dades han estat contrastades, a nivell qualitatiu, a partir de la veu de les entitats i altres agents implicats en aquest tipus de projectes al llarg dels tallers participatius. En les properes pàgines, ambdues lectures –quanti- El bloc comença amb l’apartat de presentació panoràmica que suposa una tativa i qualitativa- es presenten de manera integrada, oferint una visió de primera aproximació a l’estudi, a partir de dades de caràcter general i sen- conjunt i alhora específica sobre els projectes i la seva evolució. se creuament de variables com és el nombre de projectes subvencionats o els imports invertits en la convocatòria de subvencions per a projectes Els resultats s’han organitzat en sis apartats diferents, seguint la mateixa d’EpJG. A partir d’aquí, els següents apartats, referits cadascun d’ells a estructura d’eixos d’anàlisi utilitzats al llarg del procés de la diagnosi: algun nucli d’anàlisi, aporten resultats i gràfics que creuen diferents varia- bles. Així doncs, a l’apartat de dimensions i àmbits temàtics s’analitzen els Presentació panoràmica Territori i treball a distric projectes amb relació a las dimensió d’EpJG i l’eix temàtic que treballen a tes nivell cronològic, i segons la modalitat de la convocatòria en la qual s’ins- criuen. A continuació, l’apartat d’educació formal i aprenentatge servei Dimensions i àmbits temàtics Agents i col·laboracions analitza els projectes segons la titularitat dels centres, l’etapa educativa i el destinatari últim del projecte. D’altra banda, a l’apartat de territori, Avaluació, comunicació i nous s’analitzen els projectes segons la seva presència i evolució en districtes. Educació formal relats de planificació basats i aprenentatge servei Així mateix, des del punt de vista dels agents i de les col·laboracions, es en la teoria del canvi proposa una anàlisi de les relacions de treball conjunt establertes entre | Resultat de la diagnosi | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 25 entitats i entre elles i altres agents. Finalment, l’apartat sobre avaluació, nombre de projectes subvencionats s’ha doblat en aquest període. El punt comunicació i nous relats de planificació basats en la teoria del canvi per- d’inflexió, s’observa entre els anys 2014 i 2015, on es passa d’un total 59 met analitzar la progressiva incorporació de tots tres components en els projectes subvencionats a 102 l’any següent (28 i 51, en el cas del programa projectes d’EpJG al llarg del període analitzat. específic d’EpJG). A partir de 2015, en canvi, la tendència en relació el nom- bre de projectes subvencionats es manté més aviat constant. Entre 2012 i 2017 s’han subvencionat un total de 467 projectes, 224 dels 3.1. PRESENTACIÓ PANORÀMICA quals corresponen al programa específic d’EpJG. En aquest sentit, el gràfic 1 també permet identificar el pes relatiu dels projectes subvencionats de la En aquest primer apartat de resultats es presenta una panoràmica modalitat d’EpJG respecte al total de projectes que, de mitjana, es represen- general de les dades treballades que inclouen l’abast de la convocatòria ten a la convocatòria. Com es pot observar, aquest pes relatiu, que correspon (nombre de projectes subvencionats i import destinat a les subvencions, a un un 48% del total, s’ha mantingut estable al llarg del període 2012-2017. la distribució per entitats), així com els àmbits on es desenvolupen les accions. En alguns casos, quan és pertinent, aquesta anàlisi es fa en clau Gràfic 1. Nombre de projectes subvencionats (evolució 2012-2017). evolutiva (2012-2017). 120 La convocatòria de subvencions per a projectes de Justícia Global i Coo- peració Internacional és una iniciativa de la DJGCI de l’Ajuntament de Bar- 100 celona que pretén, mitjançant un procés de concurrència pública, avançar en la consecució dels objectius del Pla Director de Cooperació per a la 80 Justícia Global de Barcelona. Aquesta línia de subvencions té tres progra- mes específics: el de Cooperació per a la Justícia Global; el de Cooperació 60 per a la Justícia Global a Ciutats Específiques; i el d’EpJG. Aquest darrer programa és l’objecte d’aquesta diagnosi en el qual se centren les dades 40 que es presenten a continuació. 20 En primer lloc, presentem l’evolució del nombre de projectes subvencionats en les convocatòries 2012-2017 (gràfic 1), tant del conjunt de la convoca- 0 tòria com del programa d’EpJG. Com es pot veure, hi ha hagut un creixement 2012 2013 2014 2015 2016 2017 molt important dels projectes subvencionats entre el 2012 i el 2017. Tant en Projectes Educació per a la Justícia Global TOTAL el conjunt de la convocatòria, com específicament en el programa d’EpJG, el FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de la DJGCI. | Presentació panoràmica | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 26 Dins del programa d’EpJG hi ha diverses modalitats segons l’objecte i l’en- gut de fons des de 2012 fins 2014. A l’any 2015 s’observa un augment molt focament de les propostes que es presenten a la convocatòria. Tal i com pronunciat, passant d’aproximadament de 4M€ a la convocatòria de 2014 mostra la taula 4, la majoria de projectes que s’han subvencionat entre a més de 6M€ a la convocatòria de 2015. Aquesta pujada es deu a que 2012 i 2017 corresponen a la modalitat C1A (projectes d’EpJG de durada aquest any s’assoleix el 0,7% d’ingressos propis destinats a polítiques de anual), seguits dels de la C1P (projectes d’EpJG de durada pluriennal) i la cooperació i EpJG. Després de 2015, l’import s’ha incrementat de manera C2 (projectes d’ApS). Cal tenir en compte que els projectes menys subven- menys accentuada però constant, mantenint el compromís del 0,7%5. cionats durant aquest període en valors absoluts han estat els de les mo- dalitats C4 (sensibilització en temàtiques concretes) i C3 (coherència de Si bé aquestes dades són les referents al conjunt de la convocatòria, si ens polítiques), donat que ambdues línies de finançament apareixen al 2016 i, fixem exclusivament en els projectes del programa d’EpJG (al mateix gràfic 2 i per tant, aquesta anàlisi només incorpora dues convocatòries. a la taula 5) observem que entre 2012 i 2017 també hi ha hagut un creixement, tot i que aquest no ha estat tan pronunciat com el de la globalitat de la con- Taula 4. Nombre de projectes subvencionats segons modalitat (període 2012-2017) vocatòria. En aquest sentit, si el 2012 es va destinar aproximadament 1M€ a projectes d’EpJG (que representa aproximadament un terç del total dels diners Modalitat Nombre de projectes subvencionats 2012-2017 destinats a la convocatòria), l’any 2017 aquest import s’ha duplicat, arribant gai- C1A 89 rebé als 2M€, i representa aproximadament un quart del total. Tal i com mostra la taula 5, entre 2012 i 2017 s’han destinat més de 8M€ a projectes d’EpJG. C1P 57 Gràfic 2. Import (en EUR) atorgat a la convocatòria de subvencions (evolució 2012-2017). C2 47 7.000.000,00 € C3 19 6.000.000,00 € C4 12 5.000.000,00 € 4.000.000,00 € TOTAL 224 3.000.000,00 € 2.000.000,00 € D’altra banda, el gràfic 2 mostra l’import destinat a cadascuna de les 1.000.000,00 € convocatòries de subvencions per a projectes de Justícia Global i Coope- - € 2012 2013 2014 2015 2016 2017 ració Internacional en el període comprès entre 2012 i 2017. Existeix una FONT: Elaboració pròpia a partir relació entre l’augment de projectes subvencionats i el creixement sostin- de dades de la DJGCI. Programa Educació per a la Justícia Global TOTAL 5 A efectes de l’aportació del 0,7%, cal considerar com a ingressos propis municipals: tots els impostos directes; els impostos indirectes; les taxes, els preus públics, les contribucions especials i les quotes d’urbanització; i els ingressos patrimonials (inclosos els beneficis d’empreses i canons de concessions del pressupost liquidat i consolidat d’ingressos). Aquest càlcul s’ha realitzat partint de l’estudi de Joaquim Solé i Vilanova, catedràtic de Finances Públiques, Director del Màster en Hisenda autonòmica i local de la Universitat de Barcelona, i ha estat encarregat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de la DJGCI. | Presentació panoràmica | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 27 Taula 5. Import (en euros) destinat al programa d’EpJG (evolució 2012-2017) Tal i com es va posar de manifest a les sessions participatives, aquesta dada genera certa alerta entre els diferents agents pel risc de concentració Any Import destinat al programa d’EpJG de projectes en algunes entitats. En aquest sentit, les persones participants als tallers emplacen a la DJGCI a tenir-ho en compte a l’hora de planificar. 2012 819.300,00 € Taula 6. Relació entre entitats i projectes subvencionats (total període 2012-2017) 2013 731.339,71€ Nº projectes Total % respecte % respecte 2014 973.770,35€ Nº entitatsper entitat projectes total entitats total projectes 2015 1.971.453,38€ 1 34 34 38,2% 15,2% 2 27 54 30,3% 24,1% 2016 1.801.900,93€ 3 10 30 11,2% 13,4% 2017 1.871.150,51€ 4 5 20 5,6% 8,9% 5 3 15 3,4% 6,7% TOTAL 8.168.914,88€ 6 a 10 10 71 11,2% 31,7% TOTAL 89 224 100% 100% Com ja s’ha mostrat anteriorment, entre 2012 i 2017 s’han subvencionat 224 projectes d’EpJG que han desenvolupat un total de 89 entitats diferents. És a dir, que en aquestes sis convocatòries, hi ha hagut 89 entitats que han re- Per últim s’analitzen, en termes evolutius, els diferents àmbits 6 on es desen- but fons per a desenvolupar els projectes que havien presentat. Tanmateix, volupen les accions: àmbit formal, no formal i informal. Tal i com mostra el la distribució de projectes entre les diferents entitats no és homogènia, és a gràfic 3, en aquests anys han augmentat —de manera molt important i pro- dir, no totes les entitats han desenvolupat el mateix nombre de projectes al gressiva— els projectes que treballen en els àmbits formal i no formal, i han llarg d’aquests sis anys. De fet, tal i com mostra la taula 6, mentre que hi ha disminuït els de l’àmbit informal. Per a la interpretació d’aquestes dades cal un nombre força important d’entitats que han rebut subvenció per desenvo- tenir en compte que l’any 2014 s’incorpora la modalitat C2 (ApS), que inclou lupar un sol projecte (34 entitats), n’hi ha d’altres que n’han desenvolupat un projectes desenvolupats majoritàriament en l’àmbit formal, fet que explica- nombre molt més elevat (per exemple, entitats que al llarg d’aquests anys ria aquest augment tant pronunciat de propostes en aquesta àrea. han realitzat quatre, cinc, sis o més projectes). Així, aproximadament el 40% 6 Tal i com s’ha explicat a la metodologia, la descripció de cadascun dels àmbits és la següent: àmbit formal: d’entitats gestionen el 15% de projectes, mentre que un 20% de les entitats activitat pedagògica sistematitzada i organitzada dins el sistema reglat (àmbit escolar); àmbit no formal: activitat pedagògica sistematitzada i organitzada ubicada fora del sistema reglat; àmbit informal: accions no gestiona més del 45% dels fons dels projectes subvencionats. clarament sistematitzades ni intencionals però amb repercussions educatives en els individus o comunitat. FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de la DJGCI. FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de la DJGCI. | Presentació panoràmica | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 28 Gràfic 3. Projectes segons àmbit on es desenvolupa l’acció. Percentatges (2012 i 2017). El gràfic 4 mostra una anàlisi evolutiva dels projectes segons les dimen- sions de l’EpJG (sensibilització, educació i formació, recerca, i incidència 2012 2017 i mobilització) a les quals s’inscriuen les accions. Aquesta anàlisi permet 60,00% reconèixer com les diferents dimensions han anat fluctuant al llarg del període estudiat7. 50,00% Tal i com s’observa al gràfic, la sensibilització és la dimensió més treballada en el conjunt de projectes subvencionats (amb una mitjana del 87,5%), tot i 40,00% que l’evolució marca un punt de baixada important al voltant del 2016 i una clara remuntada posterior. Tal i com s’ha recollit durant els tallers participa- 30,00% tius, les entitats consideren la sensibilització com una dimensió dinàmica 49,09% i d’ordre diferent a la resta pel fet de suposar un punt de partida i donar-se 42,86% 20,00% de manera implícita i transversal en qualsevol intervenció en l’àmbit de l’EpJG. La sensibilització continua essent necessària per assolir la missió 23,81% 25,45% de l’entitat, arribar a més persones destinatàries i establir sinèrgies amb 10,00% 19,05% 14,29% diferents actors. Tot plegat, junt amb què els formularis de les convocatòries 12,73% 12,73% (que permeten destacar més d’una dimensió per a cada projecte), ajuda a 0,00% entendre perquè la sensibilització es manté com la dimensió més destaca- Àmbit Formal Àmbit No Formal Àmbit Informal Àmbit mixt da al llarg de tot el període estudiat. Així mateix, malgrat que gairebé tots els FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de la DJGCI. projectes diuen incloure tasques de sensibilització, en realitat n’hi ha pocs que siguin exclusivament de sensibilització, principalment per dos mo- 3.2. DIMENSIONS I ÀMBITS TEMÀTICS tius: perquè no és una tasca senzilla (malgrat que aparentment ho sembli) i perquè les altres tasques tenen poc sentit per si soles. És precisament en aquest marc on les entitats apunten la necessitat de repensar el propi Al llarg d’aquest apartat s’aporta una revisió de les principals dades ex- significat de la sensibilització des de preguntes com ara: A qui és necessari tretes relacionades amb les dimensions i els eixos temàtics que treballen sensibilitzar? Quina és la millor via per fer-ho? Com es pot anar més enllà de els projectes d’EpJG. A més de les dades de caràcter quantitatiu (que han la sensibilització? Com s’avalua el seu impacte? És necessària la sensibilitza- permès obtenir l’estudi de les diferents variables dels projectes), amb el ció per a començar a transformar? procés participatiu s’ha pogut aprofundir en el significat i sentit de les diferents dimensions d’EpJG; així com també en el paper transversal o / Cal tenir en compte que aquesta variable no és excloent i que, per tant, un projecte pot tenir associades específic dels diferents àmbits temàtics treballats des dels projectes. diferents dimensions. | Dimensions i àmbits temàtics | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 29 En segon lloc, apareix la dimensió d’educació i formació amb un 71% de En el cas de les entitats més petites, les col·laboracions són importants mitjana al llarg del període. Aquesta dimensió mostra un augment signifi- i decisives per a donar un valor afegit als projectes i treballar des d’una catiu al voltant del 2014 que s’explica fonamentalment per la introducció globalitat d’accions. de la modalitat C2 per a projectes d’aprenentatge servei. En aquest sentit, Gràfic 4. Projectes segons les dimensions on s’inscriuen. Percentatges (evolució 2012-2017). i tal i com es podrà abordar amb les dades específiques sobre aquesta modalitat, les entitats valoren molt favorablement aquest tipus de pro- Sensibilització Educació i Formació posta perquè suposa la possibilitat de treballar de manera directa i més Recerca Incidència i Mobilització intensa amb els centres educatius. En aquesta dimensió també es reco- 100,0% neix un creixent increment de projectes de formació dirigits a professorat o equips educatius com a agents multiplicadors. 90,0% 80,0% La següent dimensió, segons el nombre de projectes que s’hi inscriuen, 70,0% és la d’incidència i mobilització que augmenta considerablement entre 60,0% 2012 i 2013. Les entitats reconeixen que, en general, hi ha més experièn- 50,0% cies d’incidència amb persones adultes i apunten que cal fer un pas per a 40,0% treballar des d’aquesta perspectiva també amb infants i joves, incorporant 30,0% l’enfocament de drets de manera decidida en els projectes. Finalment, la 20,0% recerca apareix com a dimensió menys treballada. Alguns dels arguments que les entitats expliciten en aquest sentit són la dificultat de fer una 10,0% recerca rigorosa o la manca de temps i recursos tenint en compte els ter- 0,0% 2012 2013 2014 2015 2016 2017 minis de les subvencions i els requeriments polítics. En aquesta direcció s’apunta la necessitat d’una major relació entre entitats i grups de recerca FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de la DJGCI. o universitats, tot i que es reconeix que no sempre es compta amb les mi- D’altra banda, el gràfic 5 recull la mateixa anàlisi de les dimensions i llors condicions (per exemple, dificultat per signar convenis, ús de diferent inclou les modalitats de projectes de la convocatòria (C1A, C1P, C2, C3 i tipus de llenguatge, etc.) i que tot plegat genera algunes resistències per C4, explicades a la metodologia i a la nota al peu 3). Tal i com s’observa, es fer efectius aquesta classe de col·laboracions. manté la tònica ja exposada en l’apartat anterior: en general, des de totes En els tallers participatius s’ha posat de manifest que un programa ideal les modalitats es treballen les diferents dimensions de l’EpJG, però la de és aquell que treballa el màxim de dimensions possible pel tipus d’impac- sensibilització és la que destaca entre la resta en totes i cadascuna de les te que pot tenir i per la necessitat que això suposa de treballar en xarxa. modalitats de convocatòria. Els motius ja s’han exposat en l’explicació del gràfic anterior. | Dimensions i àmbits temàtics | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 30 En les modalitats C1A i C2 apareix un menor nombre de projectes desti- permet visibilitzar l’estabilitat del treball en els diferents àmbits, així com nats a la recerca, la incidència i la mobilització. En ambdós casos, són les la preponderància dels projectes que treballen drets humans, ciutadania dimensions de sensibilització i d’educació i formació les més destacades, i governança (67,9%), que, com a temàtica més transversal, es pot trobar tant pel tipus d’acció prevista, com per l’àmbit de treball principal, respec- en els diferents tipus de projectes (a banda de la seva especialització). tivament. Finalment, és a la modalitat C3 on apareix un menor nombre de En aquest sentit, durant els tallers participatius s’ha posat de manifest projectes dedicats a la formació i educació, donat que l’objectiu de treball que les entitats consideren necessari un equilibri entre els projectes de principal d’aquesta línia és la coherència de polítiques. caràcter més transversal i aquells que aborden àmbits més concrets, per Gràfic 5. tal d’afavorir el treball des d’una perspectiva local i global, i incloure la Projectes segons modalitats de la convocatòria i dimensions d’EpJG. Percentatges (total període 2012-2017) perspectiva de drets en les accions. Sensibilització Educació i Formació Recerca Incidència i Mobilització En aquest marc, els projectes que treballen sobre qüestions de gènere són els que mostren un augment més significatiu en el període analitzat (s’ha 100,0% passat del 23,8% al 2012 al 43,6% al 2017). Segons les entitats aquesta 90,0% tendència en els darrers anys es deu fonamentalment a la crescuda del 80,0% nombre d’organitzacions feministes; a la preocupació per l’equitat de 70,0% gènere des de les administracions; a l’augment de la consciència al voltant 60,0% d’aquesta perspectiva; i, malauradament, a la forta necessitat social que 50,0% cal atendre en aquest sentit. En aquest marc, afloren diferents conside- 40,0% racions: d’una banda, que el gènere és un eix temàtic que hauria de ser 30,0% transversal a qualsevol projecte (sense perdre de vista que, tal i com 20,0% indiquen les entitats, el moviment feminista és molt divers i cal analitzar 10,0% els projectes en cada cas); i d’altra banda que, en el cas dels projectes que es treballen amb centres educatius, resulta necessari abordar 0,0% C1A C1P C2 C3 C4 aquesta temàtica amb el professorat perquè veritablement es puguin FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de la DJGCI. donar canvis reals. A més de l’anàlisi segons les dimensions de l’EpJG, la diagnosi també ha permès desenvolupar un estudi dels projectes segons els diferents àmbits temàtics que aquests aborden (tal i com s’ha explicat a la secció de metodologia ). Aquestes dades estan recollides al gràfic 6. Des d’aquest 8 Els àmbits temàtics que aborden aquest estudi són els següents: gènere; DDHH, ciutadania i governança; cultura de pau; sostenibilitat econòmica i social; medi ambient; i interculturalitat (a http://competencias- marc, l’anàlisi comparativa de l’evolució dels projectes entre 2012 i 2017 yepd.edualter.org/ca/la-guia/eixos-competencials). | Dimensions i àmbits temàtics | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 31 Finalment, una altra dada que es pot extreure d’aquesta anàlisi a partir balla de manera transversal en els projectes d’EpJG (des de que es té en dels àmbits temàtics, és la poca presència de projectes centrats explícita- compte amb qui es treballa, la perspectiva des de la qual es vol sensibilit- ment en la interculturalitat amb relació a la resta de propostes. En aquest zar, etc.). Com a àmbit, la interculturalitat sembla treballar-se més des de sentit, les entitats consideren que aquesta temàtica segurament es tre- les entitats d’acció social que des de les ONG. Gràfic 6. Projectes segons àmbits temàtics que aborden. Percentatges (2012 i 2017) 80,00% 70,00% 60,00% 50,00% 40,00% 70,91% 66,67% 30,00% 43,64% 20,00% 38,18% 38,10% 38,18% 28,57% 29,09% 23,81% 23,81% 23,81% 23,64% 10,00% 0,00% Gènere DDHH, ciutadania i Cultura de Pau Sostenibilitat econòmica i Medi ambient Interculturalitat governança social 2012 2017 FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de la DJGCI. | Dimensions i àmbits temàtics | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 32 El gràfic 7 recull el creuament entre les modalitats de projectes de la En el cas de la modalitat de C3, a l’àmbit de drets humans, cal sumar-li el convocatòria de subvencions i els àmbits temàtics que aquests treballen. de medi ambient com un dels més desenvolupats. Finalment, en el cas de En aquest cas, es torna a fer visible com el de drets humans, ciutadania i la modalitat de C4, els projectes es concentren en els àmbits temàtics de governança, de caràcter més transversal, apareix de manera destacada drets humans, ciutadania i governança, i el de cultura de pau. Per contra, en totes i cadascuna de les modalitats de la convocatòria. En el cas de la es treballa de manera molt discreta en els altres àmbits. modalitat de C2 (ApS), es visibilitza com el gran gruix de projectes, a més del ja esmentat, també treballa en l’àmbit de la sostenibilitat econòmica i social, donat que aquest recull un gran nombre d’iniciatives diverses. Gràfic 7. Projectes segons modalitat i àmbits temàtics. Percentatges (total període 2012-2017) 100,00% 90,00% 80,00% 70,00% 60,00% 50,00% 40,00% 30,00% 20,00% 10,00% 0,00% C1A C1P C2 C3 C4 Gènere DDHH, ciutadania i governança Cultura de Pau FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de la DJGCI. Sostenibilitat econòmica i social Medi ambient Interculturalitat | Dimensions i àmbits temàtics | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 33 3.3. EDUCACIÓ FORMAL I ApS els districtes més desiguals i amb alumnat que viu les injustícies de més a prop. El treball conjunt amb el Consorci d’Educació de Barcelona, així com també la progressiva extensió del Decret de Servei Comunitari, poden En aquest apartat es presenten les dades relatives als projectes d’EpJG ser alguns dels principals arguments explicatius d’aquest canvi. D’altra que es desenvolupen en el marc de l’educació formal i, de manera especí- banda, es valora positivament la sensibilitat amb la qual alguns centres i fica, aquells de la modalitat C2 (d’aprenentatge servei). Així mateix, s’apor- equips de professorat reben aquest tipus de propostes, tanmateix, tam- ta una revisió de les principals dades extretes amb relació als àmbits bé es detecta certa concentració —fins i tot saturació— de projectes en temàtics i dimensions que treballen els projectes d’EpJG. En aquest cas, a alguns centres concrets de la ciutat que responen bé a les propostes de més de les dades recollides en la part quantitativa, els principals eixos de les entitats. En conseqüència, es debat durant les sessions participatives han girat al voltant dels següents qüestiona si els canals de difu- Gràfic 8. Accions en l’àmbit d’educació formal punts: el paper dels actors educatius (centres educatius i administració segons la titularitat dels centres. sió estan funcionant i s’apunta Percentatges (total període 2012-2017). educativa); la construcció conjunta de relat sobre justícia global; i l’anàlisi que és interessant preveure sobre com l’aprenentatge servei contribueix a generar canvis reals. com fer arribar els projectes a 6% Tal i com ja s’ha posat de relleu anteriorment, el període comprès entre més centres perquè no siguin 2014 i 2017 s’ha caracteritzat per un augment dels projectes en centres sempre els mateixos els que 18% d’educació formal, sobretot amb la introducció de l’aprenentatge servei a reben aquests tipus d’ac- través de la modalitat C2. cions. També perquè es puguin realitzar aquests projectes en El gràfic 8 posa de relleu com tres quartes parts de projectes d’EpJG tots els contextos, fins i tot en (76%) que s’han desenvolupat al llarg del període 2012-2017 s’han rea- aquells que no estan 76% litzat en centres d’educació pública. Val a dir que, segons les aportacions tan sensibilitzats. fetes en els tallers participatius, s’ha vist un canvi en aquest sentit: tot i que les ONG tradicionalment han treballat majoritàriament a l’escola concertada, en els darrers anys s’ha entrat més als centres de titularitat Titularitat del centre - Pública pública. A més, quan les entitats han tingut una demanda de projectes Titularitat del centre - Concertada superior a les seves capacitats i han hagut de triar la tipologia de centres FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de la DJGCI. Titularitat del centre - Privada on treballar, aquestes s’han decantat pels públics. Quan s’analitza novament quina és la titularitat dels centres en els quals Les entitats apunten que en els centres de titularitat pública és on ac- es duen a terme els projectes (gràfic 9), es manté la mateixa tònica ja tualment troben major obertura per part del professorat que treballa en presentada tant en els projectes de la modalitat C1 com de la C2 (on els | Educació formal i ApS | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 34 centres d’educació formal són un agent habitual). Només en el cas de C2, es pot aconseguir un major nivell de comprensió i sensibilització envers els projectes d’aprenentatge servei, no apareix cap projecte desenvolupat alguns temes, segons apunten les persones participants als tallers. Per en centres privats. sota de l’educació secundària, i en la mateixa línia, apareixen els projec- tes desenvolupats a la universitat i a l’educació primària. De manera molt Gràfic 9. Accions en l’àmbit d’educació formal segons titularitat i modalitat. Percentatges (total període 2012-2017) menys rellevant apareixen altres projectes realitzats a l’etapa d’educació infantil, en cicles formatius o escoles d’adults. Aquest fet obre el debat per 90,0% part de les entitats sobre la necessitat d’ampliar la mirada en aquest sentit 80,0% i implicar-se en projectes que apostin per l’educació al llarg de la vida, que abracin totes les 70,0% etapes, i que oferei- 60,0% xin oportunitats als i 4% a les joves, especial- 4% 50,0% ment a aquells que 40,0% es decanten per la 19% 17% via d’estudis 30,0% professionals 20,0% (CFGM i CFGS). 2% 10,0% Gràfic 10. Accions segons etapa educativa. 5% Percentatges (total 0,0% període 2012-2017). C1A C1P C2 11% Titularitat del centre - Pública 38% Titularitat del centre - Concertada FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de la DJGCI. Titularitat del centre - Privada D’altra banda, la diagnosi també ha permès analitzar en quines etapes educatives, dins de l’àmbit de l’educació formal, es desenvolupen majori- Educació infantil Educació primària tàriament els projectes d’EpJG (gràfic 10): destaquen de manera significa- Educació secundària Batxillerat tiva els que es troben ubicats a l’etapa d’educació secundària. Aquest fet CF Grau Mig CF Grau Superior FONT: Elaboració pròpia a s’explica, en part, per la consideració que aquesta és una etapa en la qual partir de dades de la DJGCI. Universitat Formació Persones Adultes | Educació formal i ApS | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 35 En una anàlisi de l’evolució entre 2012 i 2017 (gràfic 11) es pot veure l’in- Ja en la modalitat C2, l’anàlisi dels projectes respecte a l’etapa educativa crement substancial que ha viscut el treball en centres d’educació secun- corrobora les conclusions fins aquí apuntades. En primer lloc, des de la dària (ESO i Batxillerat), en detriment de les altres etapes. Això s’explica de modalitat de projectes d’ApS s’aposta fortament per l’àmbit formal i no manera significativa per la incorporació de la modalitat C2, que ha propi- formal. Així doncs, tal i com indica el gràfic 12, el 66% de les accions són ciat la realització de projectes d’aprenentatge servei en el marc del Decret a l’educació secundària (tenint en compte el Decret de Servei Comunitari). de Servei Comunitari (Decret 187/2015, de 25 d’agost, Dept. d’Educació). Aquesta etapa, seguida de l’etapa universitària (encara que a molta dis- En aquest context sorgeix la necessitat de repensar les possibilitats tància), concentra la majoria dels projectes realitzats des de 2014, any en d’aquestes modalitats de projectes i d’altres en diferents etapes i àmbits què s’inicia la convocatòria C2. educatius. N’és un clar exemple el cas de la universitat —en la qual han disminuït el nombre de propostes al llarg del període— que pot ser una via Tal i com ha emergit en Gràfic 12. Accions segons modalitat C2 (ApS) i etapa per a afavorir els projectes en els quals la dimensió de la recerca prengui les sessions participa- educativa. Percentatges (total període 2014-2017). més relleu. tives, les entitats i els 2% diferents agents valoren Gràfic 11. de manera molt positiva 6%Accions segons etapa educativa més significativa. Percentatges (2012 i 2017). la incorporació d’aquest 13% 2012 2017 tipus de projectes en el 45,00% marc de l’EpJG. Es valora 4% 40,00% que l’ApS dóna resposta 35,00% a algunes de les inquie- 5% tuds del sector i ajuda a 30,00% millorar qualitativament 4% 25,00% 66% els projectes, els fa més 20,00% 41,86% llargs, estables i afa- 15,00% 30,00% 30,00% 30,00% voreix passar del taller 10,00% puntual al treball de 16,28% 13,95% 11,63% procés. En aquest marc, 5,00% 0,00% en el qual l’aprenentatge Educació primària Educació secundària 0,00% Batxillerat CF Grau Mig Educació secundària Universitat Educació primària Batxillerat servei viu un moment de reconeixement i exten- CF Grau Superior Universitat Formació Persones Adultes sió, es posa èmfasi en la FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de la DJGCI. FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de la DJGCI. | Educació formal i ApS | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 36 necessitat de vetllar per la qualitat dels projectes i mantenir l’obertura a GArcàcfiico n13s. Aac lc’ieodnsu ac la’ecdiuóc afociróm foraml asle sgeogonns púbblicli dce dsteinsattianria. tari. Percentatges (total període 2012-2017) altres metodologies o formats de projectes. Percentatges (total període 2012-2017) Sí No Així mateix, alguns dels elements que s’apunten a l’hora de desenvolupar 100,0% 10,8% projectes de major qualitat fan referència a implicar els joves en propos- 90,0% tes de servei que vagin més enllà de la sensibilització i que siguin més 80,0% 47,1% transformadores. Els tipus de serveis més comuns són les campanyes de 70,0% sensibilització i la creació de peces audiovisuals. Quan s’analitza aquest 60,0% 85,3% fet, les entitats comparteixen que això pot estar relacionat amb el temps 50,0% 97,1% 89,2% per a la reflexió i sistematització d’experiències que les entitats necessi- 40,0% ten per avançar cap a projectes en els quals l’acció directa surti del propi 30,0% 52,9% l’alumnat. D’altra banda, també es considera la relació que hi ha entre 20,0% 10,0% la millora de la qualitat dels projectes i passar de propostes concretes a 14,7% 2,9% 0,0% d’altres més transversals que arrelin en els centres i quedin incorporades Alumnat Professorat Famílies Personal no docent en els seus Projectes Educatius de Centre. Els projectes desenvolupats també es poden analitzar segons el públic a qui van dirigits. Aquesta dada és la que mostra el gràfic 13, on cadascuna de les columnes recull la distribució dels projectes segons els grups con- crets als quals van destinats. En aquest sentit, tal i com mostra la primera columna, gairebé nou de cada deu projectes de l’àmbit formal tenen accions destinades a l’alumnat i la meitat de projectes tenen accions orientades al professorat. Aquests percentatges es redueixen dràsticament en el cas dels col·lectius de les famílies i del personal no docent: menys d’un 15% dels projectes es destinen a les famílies i menys d’un 3%, al personal no docent. Aquestes dades contrasten amb les aportacions que es van fer als tallers participatius, on de manera consensuada s’apuntava la importància que els projectes d’EpJG incideixin en el professorat i en personal no docent (per exemple, monitors i monitores de menjador), col·lectius que actuen com a agents multiplicadors i que poden mantenir els canvis als centres educatius al llarg del temps, un cop la col·laboració amb les entitats hagi finalitzat. FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de la DJGCI. | Educació formal i ApS | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 37 En el cas dels projectes d’aprenentatge servei (C2), tal i com recull el grà- El gràfic 15 permet analitzar els projectes d’aprenentatge servei amb rela- fic 14, s’observa la mateixa tendència que en el conjunt de modalitats pel ció al tipus de servei que realitzen les persones participants des del 2014 que fa referència als col·lectius destinataris dels projectes: el 69% de les (inici de la modalitat C2) fins al 2017. En aquest es pot veure com més del accions es destinen a l’alumnat, ja que en aquesta modalitat és un grup 50% de tasques de servei tenen un clar sentit de sensibilització, és a dir, que s’implica en accions de servei dirigides a la ciutadania en general. suposen accions per a informar i sensibilitzar diferents sectors de la ciu- El 29% de la població destinatària del servei és la població en general. tadania sobre la temàtica central del projecte. En menor mesura, també apareixen projectes en els quals les tasques de servei suposen accions Gràfic 14. Accions a l’educació formal, modalitat Durant el període comprès C2, segons públic destinatari. Percentatges (total directes sobre l’àmbit i les tasques de recerca. període 2014-2017). entre 2014 i 2017 en els pro- 1% jectes d’aprenentatge servei Gràfic 15. Accions segons modalitat C2 (ApS) i etapa educativa. s’han augmentat les tasques Percentatges (total període 2014-2017). 6% dirigides al professorat (un Tipus de servei - Projectes Aprenentatge Servei 2014-2017 24% dels projectes van diri- gits a aquest col·lectiu). Creació (teatre, vídeo, expo, 24% La seva creixent incorporació material); 24% Campanya té a veure, segons les entitats, Sensibilització; 34% amb un plantejament sobre 69% el sentit, la sostenibilitat i la continuïtat del projecte. En tot cas, però, existeix un qüestio- nament sobre quin ha de ser Acció directa; 14% l’enfocament d’aquesta tasca: Alumnat Professorat n’hi ha prou amb la formació? Famílies Població general Quin ús es fa dels materials? FONT: Elaboració pròpia. Com es poden generar canvis Recerca; 13% reals sobre com pensa el professorat (al voltant del gènere, per exemple)? Finalment, el grup de les famílies continua sent un agent que costa implicar Denúncia; 5% en aquest tipus de propostes. Malgrat que existeix una necessitat sentida i volguda d’incloure accions destinades a aquest col·lectiu, a hores d’ara Recollida fons Manteniment i Suport encara no s’ha construït una idea clara sobre com fer-ho. material; 8% teconòlogic; 2% | Educació formal i ApS | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 38 En aquest sentit, l’estudi permet posar al descobert (i de manera cohe- 3.4. TERRITORI I TREBALL A DISTRICTES rent) el pes de la dimensió de sensibilització en el treball habitual de les entitats. D’altra banda, també mostra el camp encara per recórrer envers Al llarg d’aquest apartat es recullen les dades sobre la progressiva terri- les possibilitats de servei en aquest tipus de projectes. Així doncs, les torialització dels projectes d’EpJG. En aquest cas, igual que en els apartat entitats apunten la necessitat d’explorar possibilitats de servei en termes anteriors, les dades que aporta la part quantitativa també s’han pogut de recerca, mobilització i denúncia, que no són les més habituals en els contrastar amb entitats i altres agents de l’Administració. Així mateix, tam- projectes d’ApS i que requereixen un plus de creativitat a l’hora de pensar bé s’incorporen algunes dades referents als processos que han contribuït els projectes. Quant a la recerca, de manera específica, pot ser clau l’en- a l’anàlisi i al desenvolupament d’aquesta perspectiva territorial. fortiment de la relació entre les entitats i les universitats, i la ubicació dels projectes d’aprenentatge servei en espais com els treballs de recerca o els El gràfic 16, vinculat a aquest apartat, mostra un creixement substancial treballs de finals de grau o treballs finals de màster. i progressiu dels projectes d’EpJG que tenen una localització territorial concreta, és a dir, que estan ubicats en districtes o barris concrets de la ciutat de Barcelona (per aquest fet només es mostren les dades de 2012 i 2017). Aquesta evolució de la localització dels projectes està directament vinculada al canvi de pa- Gràfic 16. Percentatge de projectes localitzats territo- rialment. Percentatges (2012 i 2017). radigma que ha permès avançar des d’una EpD 100,0% més clàssica a un con- 90,0% cepte d’EpJG que aposta 80,0% per connectar les accions 70,0% locals amb les causes de 60,0% caràcter global, tal i com 50,0% s’ha assenyalat durant 81,8% els tallers participatius. 40,0% Així mateix, també cal 30,0% 52,4% tenir present que algunes 20,0% entitats, amb la pèrdua 10,0% de pressupost, han deixat 0,0% 2012 2017 de treballar al Sud tren- FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de la DJGCI. cant, així, el fil connector | Territori i treball a districtes | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 39 amb aquests territoris. Aquest gir s’ha vinculat al canvi de mentalitat, a un Una altra dada també rellevant en aquest sentit en el conjunt del període treball des de l’àmbit local i a la introducció dels Objectius de Desenvolu- 2012-2017 té a veure amb com la majoria dels projectes localitzats territorial- pament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030. ment són d’àmbit formal (vegeu el gràfic 17). D’una banda, es dibuixa la volun- tat de les entitats de desenvolupar accions en centres educatius formals per En aquest marc, les entitats reconeixen la necessitat de territorialitzar les ac- tal d’arribar a destinataris joves i en procés de formació. De l’altra, aquesta cions per tal d’aconseguir major implicació i impacte a nivell local. Amb això, tendència també es relaciona amb la incorporació de la modalitat C2, tenint les entitats se senten cada cop més interpel·lades a obrir-se i col·laborar amb en compte que, almenys fins el moment, els projectes d’aprenentatge servei nous agents del territori. No obstant això, en aquesta direcció es generen con- s’han realitzat fonamentalment en centres d’educació formal. tradiccions i neguits envers la diversificació d’agents, el paper d’aquest tipus d’entitats en l’àmbit de l’acció social i el risc de pèrdua del punt de vista de la Quant a la distribució territorial dels projectes d’EpJG recollida en els internacionalització que aporten principalment les entitats de cooperació. mapes 1 i 2, es pot visualitzar que els districtes on s’hi desenvolupen més projectes són: Ciutat Vella, Sant Martí, Sants Montjuïc i Nou Barris. En Gràfic 17. Percentatge de projectes localitzats territorialment. Percentatges (2012 i 2017) canvi, Sarrià-Sant Gervasi, Les Corts i Sant Andreu són els districtes on 60,0% menys accions d’EpJG s’han portat a terme al llarg del període 2012-2017. Aquestes dades semblen indicar que en aquells districtes on s’hi concen- 50,0% tren majors situacions de vulnerabilitat social i amb les rendes mitjanes més baixes és on s’estan duent a terme més accions des de l’EpJG. Tal i 40,0% com ja s’ha apuntat anteriorment, aquestes dades poden tenir una doble lectura segons les entitats: d’una banda, algunes reconeixen la voluntat de fer arribar aquest tipus de propostes als centres dels districtes on la 30,0% població viu en unes condicions socioeconòmiques més precàries, apro- fitant que també acostumen a ser centres més oberts a les iniciatives, i 20,0% per incidir en aquells contextos en els quals l’EpJG pot ser també clau en termes de transformació social i apoderament de la població més vulne- 10,0% rable. D’altra banda, però, emergeix la preocupació respecte la distribució democràtica dels projectes entre els diversos districtes i les potencialitats d’incidir no només en la població amb major risc de vulnerabilitat, sinó 0,0% també amb la població més benestant, que pot afavorir canvis i transfor- Formal No Formal Informal Àmbit Mixt macions en el seu context. Quan l’anàlisi es fa des de les persones tècni- FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de la DJGCI. ques dels districtes, aquestes apunten que sovint es dóna que, a mesura | Territori i treball a districtes | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 40 que les accions de ciutat als districtes augmenten (projectes presentats a la convocatòria), les accions a nivell territorial disminueixen, i viceversa. Així doncs, s’apunta la necessitat de seguir treballant per aproximar les ONG de ciutat a les entitats locals. Mapa 1. Districtes on es desenvolupen més accions d’EpJG (total període 2012-2017). Mapa 2. Districtes on es desenvolupen menys accions d’EpJG (total període 2012-2017). Sant M1,a6r%tí 1,6% 13,1% Sant Andreu 6,7% Nou Barris 11,5% Sarrià Ciutat Vella Sant Gervasi 20,1% 3,8% 3,8%3,8% 8,9% 8,9% 11,5% 11,5% 4,2% 4,2% 6,7% 6,7% 8% 8% Sants Montjuïc Les Corts 12,8% 9,3% 4,2% 9,3% 13,1% 13,1% 20,1% 20,1% 12,8% 12,8% FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de la DJGCI. FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de la DJGCI. | Territori i treball a districtes | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 41 La lectura del procés que s’ha esdevingut sobre la progressiva territoria- Temps després, fruit d’aquesta diagnosi prèvia i aprofitant el procés lització dels projectes d’EpJG (amb els seus aprenentatges i reptes per d’incorporació de l’aprenentatge servei, des de la Direcció es va començar assolir) és que cal entendre’l a partir de les accions que s’han desenvolu- un procés d’acompanyament a les persones tècniques de districte (2016- pat amb el focus en els districtes al llarg d’aquest període. En concret, és 2018). El seu objectiu fonamental va ser dinamitzar la implementació de important fer referència a tres moments diferents: l’estudi sobre l’anàlisi l’aprenentatge servei a nivell de territori, apoderar els/les tècnics/ques en de la realitat territorial dels projectes d’EpD dels districtes de Barcelona aquesta tasca; i visibilitzar aquelles entitats més petites que treballen i (2009-2013); la dinamització de l’aprenentatge servei a districtes (2016- són reconegudes en els districtes de Barcelona. Aquesta tasca, realitzada 2018); i el suport al desplegament de les accions de justícia global als fonamentalment a Horta-Guinardó, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i Sant An- districtes (2018 fins l’actualitat). dreu, va suposar un clar avenç en algunes línies de treball clau per l’enfor- timent del treball d’EpJG a nivell territorial. En aquest sentit, cal destacar El punt de partida d’aquest procés es troba en un treball d’anàlisi de la el reconeixement de l’aprenentatge servei com a oportunitat estratègica realitat territorial dels projectes d’EpD dels districtes de Barcelona (2009- pel districte; l’obertura i el treball conjunt entre diferents agents, entitats, 2013). L’informe resultat d’aquesta tasca va permetre obtenir una imatge actors i moviments que conformen el veritable teixit associatiu del dis- de l’estat de la qüestió a cada districte, identificant fins a quatre models tricte; i la tranquil·la però també progressiva transició de les entitats cap de gestió en l’àmbit de la Solidaritat i Cooperació internacional a partir de a un paradigma de la justícia global. Aquest procés ha permès identificar diferents criteris o variables a desenvolupar com ara: el marc normatiu, canvis substancials que han marcat la línia de treball per a consolidar en institucional i polític; els espais de coordinació en el si dels districtes; les els propers anys: de la persona tècnica de districte que gestiona recursos, línies de treball estratègiques consolidades; la capacitat de comunicació, al/la tècnic/a que impulsa projecte; dels projectes de ciutat, a projectes mobilització i incidència en el territori; i la resposta per part de la ciuta- de proximitat arrelats al territori i districte; dels projectes individuals, als dania. La tasca de diagnosi posava així al descobert la no existència d’un projectes de territori (integrats, comunitaris i compartits); del treball des marc normatiu ni programàtic explícit que orientés el treball als districtes, de les àrees amb col·laboracions puntuals, al treball en xarxa; de les xe- així com la manca d’eines per a valorar, capacitar i orientar els agents insti- rrades de sensibilització de caire més informatiu, als projectes orientats a tucionals i associatius. D’altra banda, també permetia constatar la càrrega implicar la ciutadania del territori; i de les entitats com a agents “informa- de feina addicional dels districtes amb relació a la gestió que calia adaptar, tius”, a tenir la voluntat o intenció d’integrar-se en una xarxa o amb vocació acompanyar i dimensionar. Fruit d’aquesta diagnosi es va elaborar una i intencionalitat educadora. nova proposta de Programa 2014 de suport als Districtes amb l’elaboració de les noves bases, línies, formularis i una proposta d’acompanyament i La línia de treball desenvolupada fins el 2018 posa de relleu la necessitat suport tècnic per part de l’esmentada Direcció de Serveis per tal d’enfortir de consolidar l’aposta política a nivell de ciutat des del treball i lideratge la coordinació, la complementarietat i la coherència i l’alineament de les dels districtes al territori, tot revisant el tipus de suport realitzat fins el accions del Programa amb el pla director del moment (2013-2016). moment (2018 fins l’actualitat). És així com comença un tercer moment en | Territori i treball a districtes | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 42 el qual s’amplien les funcions d’acompanyament als districtes, més enllà 3.5. AGENTS I COL·LABORACIONS dels projectes d’aprenentatge servei, establint-hi un pont amb la DJGCI des d’una mirada més estratègica de construcció d’una visió de ciutat i districte compartida. El procés d’acompanyament en aquest sentit està A més de l’anàlisi territorial, la diagnosi també ha permès fer un estudi permetent realitzar un seguiment adequat de les necessitats detecta- sobre la diversificació dels agents educatius i les col·laboracions que es des pels districtes amb l’objecte de capitalitzar, sistematitzar i compartir donen en els projectes d’EpJG. D’aquesta manera, les dades a nivell gene- el coneixement entre ells, oferir formació específica en matèria d’EpJG ral han permès desvetllar com al 2017 s’ha superat el doble de projectes adreçada a les persones tècniques referents i consolidar la creació d’una fets en col·laboració respecte els que es van fer a l’inici del període analit- plataforma web interna que permeti compartir i sistematitzar coneixe- zat, al 2012. En aquest cas, es fa referència tant a projectes presentats en 9 ments, recursos i metodologies i, en definitiva, enfortir el treball en xar- agrupació com els que suposen altres tipus de col·laboracions. xa entre els districtes. Fruit d’aquest procés inicial d’acompanyament i Les entitats valoren que aquest és un camí que s’ha donat de manera seguiment de les accions s’han començat a identificar fites i oportunitats natural i recolzada pels actors implicats. Són moltes les que han anat estratègiques per a l’efectiva consolidació de l’EpJG als districtes. D’una avançant cap a treballar amb altres agents i això també els ha suposat banda, amb la millora d’activitats o fites existents i amb l’acompanyament prioritzar una temàtica o un territori. Les entitats valoren positivament les a noves accions implementades al territori en línia amb el contingut, els col·laboracions amb altres tipus d’entitats o agents, per l’oportunitat de valors i els objectius de l’EpJG. D’altra banda, enfortint el servei d’orienta- conèixer diferents maneres de treballar, veure com aquestes enriqueixen ció i seguiment dels projectes d’ApS per tal d’anar construint xarxa entre les accions, les aterren i aporten beneficis. Si bé el treball en col·labora- les entitats, els projectes, el centre promotor, els tècnics i tècniques d’edu- ció pot representar reduir el nombre d’accions o alentir el ritme de treball cació i els centres de recursos pedagògics, entre d’altres. en alguns moments, també es considera que treballar conjuntament pot millora la qualitat i l’impacte de les accions, doncs resulten més afinades i es converteixen en oportunitats de col·laboracions futures. Les entitats també apunten que aquest procés ha afavorit que siguin reco- negudes fora dels sectors tradicionals de la cooperació per aterrar en pro- blemes i accions locals i, amb això, han hagut de traduir el propi discurs cap a altres agents i ser més transparents. Així mateix, aquestes també consideren que la ciutadania i els diferents agents (que no treballen direc- tament en l’àmbit de l’EpJG) també estan incorporant, ampliant o conso- 9 L’estudi diferencia entre els projectes presentats amb la fórmula d’agrupació a la convocatòria de subven- cions i projectes que plantejen estratègies de col·laboració entre les entitats promotores i altres actors. | Agents i col·laboracions | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 43 lidant una mirada internacionalista i global a través de l’obertura que ha El gràfic 19 recull l’anàlisi de les col·laboracions segons la seva tipologia suposat el paradigma. Segons les entitats, aquesta obertura és important, i des d’una perspectiva evolutiva, i permet veure una altra tendència que donat que les que no entren d’una manera o altra a la convocatòria poden ha acompanyat el creixement d’aquestes col·laboracions de manera tenir més dificultats a l’hora d’experimentar aquesta nova mirada. progressiva al llarg del període. Així, es pot comprovar com aquestes han crescut en els darrers anys més enllà dels projectes que es presenten en Finalment, i malgrat els avantatges expressats pel que fa a l’augment de agrupació. Aquest fet pot estar relacionat amb una major obertura en la col·laboracions entre entitats i altres agents, també s’adverteix la neces- presentació dels projectes, així com també amb una voluntat d’incorporar sitat de ser conscient de la inseguretat i competència entre les entitats a entitats que, per les seves dimensions, es poden veure fora de la convo- que aquesta nova realitat podria generar i vetllar per evitar-ho. Malgrat la catòria. A més, tal i com mostra el gràfic, aquest canvi es dóna, de manera importància de treballar des de les aliances de cooperació i no de compe- substancial, a partir del 2014, moment en què s’introdueix la modalitat de titivitat, succeeix que davant de la necessitat de comptar amb recursos, projectes C2. de vegades pot ser fàcil caure en aquesta inèrcia. Gràfic 18. Gràfic 19. Projectes segons tipus de col·laboració. Percentatges (evolució 2012-2017).Projectes segons si són en col·laboració o no. Percentatges (2012 i 2017) 100% 100,00% 7,3% 90% 90,00% 80% 80,00% 70% 61,9% 70,00% 60% 60,00% 50% 50,00% 92,7% 40% 40,00% 30% 30,00% 20% 38,1% 20,00% 10% 10,00% 0% 0,00% 2012 2017 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Projectes sense col·laboracions Projectes en col·laboració (agrupacions i altres) Altres col·laboracions Agrupació FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de la DJGCI. FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de la DJGCI. | Agents i col·laboracions | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 44 En el gràfic 20, que complementa la informació anterior, hi apareixen quallin de veritat. Finalment, les entitats també valoren com a necessari representades els diferents tipus de col·laboracions en relació amb les augmentar el nivell de reflexió al voltant de quines han de ser aquestes modalitats dels projectes. Les línies C4 i C1P són les que presenten més aliances i com han de ser, tant a nivell local com global. aliances entre entitats agrupades, la qual cosa els permet incorporar propostes més àmplies, tant pel que fa als objectius com a la temporalitat En aquest sentit, les entitats reconeixen que en els darrers anys s’estan de les intervencions. A la modalitat C2, en canvi, aquest tipus de col·la- obrint espais de trobada i participació mixtes d’entitats i altres actors boracions (en agrupació) són menys representatives. En canvi, tal i com que es valoren útils. La transversalitat de l’EpJG ha de permetre treballar ja s’intuïa en el gràfic anterior, els projectes presentats en aquesta mo- conjuntament amb diferents tipus d’agents i, en aquest sentit, la formació dalitat d’aprenentatge servei (C2) són els que destaquen en altres tipus i l’aprofundiment en la temàtica pot ser necessària. Tal i com s’ha posat de col·laboracions. Aquest fet pot estar relacionat amb la pròpia definició de manifest a les sessions participatives, aquest escenari analitzat en d’aprenentatge servei i la necessitat de treballar en xarxa que aquest tipus termes econòmics i de distribució del 0,7%, implica certes resistències de projectes suposa quan a les entitats aterren en un territori i treballen i contradiccions, i, per tant, exigeix obrir un debat sobre “a qui pertany” de manera local. Finalment, és en la modalitat de C1A on es presenta un aquest 0,7%. major nombre de projectes que no inclouen cap tipus de col·laboració. Gràfic 20. Tipus de col·laboracions segons modalitats. Percentatges (total període 2012-2017). Les entitats consideren que l’EpJG és un marc d’actuació prou ampli com 100% per incloure tothom que hi vulgui ser. Així doncs, l’augment del nombre de col·laboracions pot respondre a una necessitat i alhora als objectius del 90% canvi de paradigma. 80% 70% Aquest procés però, no està exempt de dificultats. Per exemple, malgrat 60% que les entitats se senten recolzades per les administracions, les prime- 50% res reclamen més recursos a les segones, més temps i una continuïtat de 40% l’aposta en aquesta direcció per tal de poder consolidar aquesta manera de treballar a partir de les col·laboracions. Els recursos són necessaris do- 30% nat el palès nivell de precarietat generalitzat del sector (que seria un perill 20% normalitzar). El temps es considera rellevant donat que aquesta manera 10% de treballar en col·laboració implica més feina a l’hora de localitzar nous 0% C1A C1P C2 C3 C4 actors i implicar-los. També és important garantir la continuïtat de les di- Cap Agrupació Altres col·laboracions rectrius ja que es calcula que calen almenys tres anys perquè les aliances FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de la DJGCI. | Agents i col·laboracions | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 45 Una anàlisi més minuciosa sobre els diferents tipus de col·laboracions Així mateix, la taula 7 recull, encara amb major detall, el nombre de col·labo- que es donen en els projectes tenint en compte la tipologia d’agents racions i la tipologia d’agents que les protagonitzen, mostrant una compara- permet veure com aquestes han canviat entre 2012 i 2017. El gràfic 21 tiva entre el 2012 i el 2017 i posant al descobert com aquestes han augmen- mostra que si a l’inici del període la majoria de les col·laboracions eren tat de manera notable en tots els casos. Així ho mostra el recompte general entre vàries ONG, al 2017 aquesta dada s’ha equilibrat amb relació a altres que ha multiplicat per cinc les col·laboracions en el marc dels projectes col·laboracions possibles (amb institucions públiques, entitats d’acció d’EpJG (de 88 s’ha passat a un total de 436). El recompte, permet compro- social, moviments socials, plataformes, serveis, etc.). var com, les col·laboracions amb centres d’educació formal gairebé s’han triplicat en aquests anys, dada que ja hem vist apuntada en altres apartats Gràfic 21. Projectes segons tipus de col·laboració. Percentatges (2012 i 2017) d’aquesta diagnosi. En concret, destaca la pujada de les col·laboracions amb centres d’educació formal, altres ONG i administracions públiques. 45,00% Taula 7. Tipus d’agents amb els quals es duen a terme les col·laboracions 40,00% (total període 2012-2017). 2012 2017 35,00% Educació formal-centres 28 70 30,00% Educació no formal-institucions 4 26 Entitats d’acció social 5 6 25,00% Entitats ONG 27 103 Moviments socials/grups ciutadans 0 8 20,00% Agents de territori 4 42 15,00% Universitats 2 14 Administracions públiques 5 64 10,00% Agents 2n ordre tipus xarxes/federacions 7 40 Comunicació i mitjans 4 19 5,00% Agents privats (amb ànim / sense ànim de lucre) 2 20 Col.legis professionals 0 2 0,00% 2012 2017 Sindicats i grups de treballadors/es 0 17 ONG + ONG ONG + Inst. Pública Persones independents 0 5 ONG + Entitat Acció Social ONG + Moviments i plataformes TOTAL 88 436 Nombre de projectes als quals correspon 21 55 FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de la DJGCI. FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de la DJGCI. | Agents i col·laboracions | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 46 En aquest context, les entitats reivindiquen el valor d’altres xarxes de 3.6. AVALUACIÓ, COMUNICACIÓ I col·laboració informals que de vegades poden arribar a ser molt riques i NOUS RELATS DE PLANIFICACIÓ qüestionen el sentit de formalitzar-les sempre. Així doncs, es considera important tant deixar espai a les col·laboracions flexibles com a la BASATS EN LA TEORIA DEL CANVI flexibilitat en les col·laboracions, que sovint poden ajudar a fer créixer els projectes. En aquest apartat es presenten els gràfics relatius a tres criteris: el grau d’alineament del sistema d’avaluació del projecte (2012-2017); el grau Es considera també que els projectes d’EpJG estan contribuint a emfatit- d’incorporació de l’enfocament basat en la teoria del canvi10 (comparativa zar la necessitat d’un abordatge transversal a l’hora de plantejar projectes 2015 i 2017); i finalment, el grau d’integració d’accions de difusió i comu- amb voluntat transformadora i implementar-los. Aquest fet suposa un nicació (2012-2017). Així mateix, aquestes dades de caràcter quantitatiu canvi en el treball de les entitats però també des de l’Administració, a l’ho- han estat complementades i enriquides amb el procés participatiu sobre ra d’establir criteris que posin al centre la realitat i la voluntat de millora aquests tres criteris, generant un debat que ha pivotat principalment de la mateixa. sobre la teoria del canvi i la seva avaluació (vinculant de facto aquests dos eixos), i en segon lloc sobre els reptes de la comunicació com a eina de transformació social. En el gràfic 22 podem veure l’evolució del grau d’alineament del sistema d’avaluació del projecte durant el període de 2012 a 2017 amb els tres nivells d’alineament: baix, mig i alt. Per tal d’entendre i dimensionar les dades del gràfic, convé fer un aclari- ment: durant el període 2012-2014 l’avaluació responia a l’enfocament de marc lògic11 i a partir de 2015 s’introdueixen nous relats de planificació basats en la teoria del canvi. La introducció d’aquesta nova proposta sor- geix després d’un període de reflexió sobre la capacitat d’impacte de les organitzacions per a la justícia global que operen a la ciutat, amb l’objec- 10 Algunes referències d’interès sobre la temàtica: Carol H. WEISS, «Theory-based evaluation: Past, present, and future», New Directions for Program Evaluation, 1997 (76), p. 41-55.DOI:10.1002/ev.1086. H.-T. CHEN, 1990, Theory-Driven Evaluations, SAGE. 11 Per a més informació consulteu: https://repositorio.cepal.org/bitstream/handle/11362/5607/S057518_ es.pdf | Avaluació, comunicació i nous relats de planificació basats en la teoria del canvi | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 47 tiu d’iniciar una estratègia de capacitació metodològica que contribuís a consolidant en els propers anys. Tot i així, també s’han anat identificant incrementar-la. Una de les propostes per implementar aquest nou enfo- actors i metodologies que poden servir d’orientació per tal d’anar cons- cament s’ha deplegat amb un major acompanyament tècnic a les entitats truint col·lectivament eines que permetin avançar en l’avaluació de les per part de la DJGCI amb sessions de formació específiques. accions d’EpJG des de la TdC. En aquest cas podem observar l’augment i millora significativa durant el Gràfic 22. Grau d’alineament del sistema d’avaluació del projecte. Percentatges (evolució 2012-2017) darrer període 2016-2017, doblant el nombre de projectes amb un grau d’alineament alt en la integració del seu sistema d’avaluació vinculat al Alineament sistema avaluació baix projecte durant el 2017 (pràcticament assolint el 90%). No obstant això, Alineament sistema avaluació mig Alineament sistema avaluació alt cal dir que aquesta millora no és tan substancial com podria desprendre’s 100,0% del gràfic. Les raons que ho expliquen tenen a veure amb la nota de tall que separa el tram d’alineament mig al nivell alt (forquilla de 3,5 a 5). En 90,0% aquest cas, el 2016 té una mitjana a l’entorn del 3, la qual cosa suposa donar més pes a l’alineament mig (forquilla de 2,5 a 3,4) tot i apropar-se a 80,0% la nota de tall esmentada (3,5). En el 2017 aquesta mitjana passa a aug- mentar un punt (a l’entorn del 4), el que suposa passar a ubicar-se al tram 70,0% alt d’alineament del sistema d’avaluació tot i que lleugerament per sobre de la nota de tall. 60,0% En aquest punt és important completar aquesta anàlisi amb les re- 50,0% flexions dels actors que varen participar en els tallers realitzats en el marc 40,0% d’aquesta diagnosi. Globalment es va valorar positivament el conjunt de sessions de formació rebudes en aquest àmbit des del paradigma de la 30,0% TdC. Tanmateix, tot sembla indicar que la proposta continua desvetllant alguns reptes i interrogants entre les persones que no han participat de 20,0% manera directa a les sessions de formació i d’acompanyament. Reflexions relatives a com avaluar accions complexes integrades en estratègies amb 10,0% multiplicitat d’actors, espais, objectius diversos o quines són les pregun- tes, indicadors, fonts de verificació i mecanismes d’una avaluació des de la 0,0% 2012 2013 2014 2015 2016 2017 TdC formen part d’aquest procés natural d’aprenentatge que caldrà anar FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de la DJGCI. | Avaluació, comunicació i nous relats de planificació basats en la teoria del canvi | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 48 Lligant amb la TdC, el gràfic 23 presenta el grau d’incorporació d’aquest Gràfic 23. Grau d’incorporació de l’enfocament basat en la teoria del canvi. Percentatges (2015 i 2017) enfocament amb la comparativa entre l’any 2015 i 2017. En primer lloc podem observar, d’una banda, una reducció substancial de nombre de pro- jectes amb deficiències respecte a la conceptualització inicial, la sistema- 70,0% tització i el desplegament operatiu de la TdC; i de l’altra, un augment i una 60,0% millora progressiva en aquest procés de sistematització o consolidació d’aquesta metodologia en la formulació dels projectes. Una de les raons 50,0% que ho explica està clarament lligada a les sessions de formació, que han permès millorar la formulació i sistematització dels projectes i programes 40,0% d’EpJG des d’aquest nou paradigma. 30,0% En segon lloc, i fruit dels diversos tallers realitzats en aquest àmbit, les en- titats han valorat la TdC com una eina oberta, flexible, que no només facilita 20,0% la reflexió, la interacció i l’intercanvi d’idees sinó que permet entendre millor la realitat i els processos de transformació social amb una mirada més 10,0% aplicada, qualitativa i un llenguatge més proper. Tanmateix, i en línia amb les reflexions ja esmentades a l’entorn de l’avaluació des de la TdC, també 0,0% s’ha fet esment sobre els reptes i dificultats que suposa la integració de la 2015 2017 nova proposta a les entitats atès que es necessita temps, que això implica Baix Mig Alt sortir del projecte i entendre com aquest i l’entitat s’ubiquen en el context local i com l’acció participa, s’adapta i contribueix en aquest procés de canvi FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de la DJGCI. i transformació social. Paral·lelament a aquesta reflexió, també s’ha po- El gràfic 24 presenta el grau d’integració d’accions de difusió i comunicació sat l’accent en els mecanismes que serveixen per a explicitar el procés de i la seva evolució durant el període 2012-2017. Del gràfic i la seva evolució canvi al qual vol contribuir l’acció, com a recurs metodològic molt útil per se’n poden treure evidències rellevants que responguin a processos cohe- part de les entitats. No obstant això, les entitats han posat de manifest les rents de consolidació o afebliment de les accions de comunicació associa- dificultats per conciliar les diverses mirades metodològiques (enfocament des al projecte. Tot i això, durant el període 2016 a 2017 sí que es pot obser- de marc lògic, la TdC o l’enfocament de gènere i drets, etc.) de les adminis- var una major i millor integració de les accions de difusió i comunicació dels tracions públiques catalanes (Diputació, Agència Catalana i Ajuntament processos i resultats associats als projectes que poden venir reforçades de Barcelona principalment) a l’hora de formular un projecte d’EpJG o de també per una major conscienciació per part de moltes entitats del rol de la cooperació amb un component d’EpJG presentat a diverses convocatòries. comunicació social i política com a eina de transformació social. En aquest | Avaluació, comunicació i nous relats de planificació basats en la teoria del canvi | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 49 sentit, durant els tallers s’han sumat diverses veus representatives de les entitats, les universitats i les administracions públiques locals que han evidenciat la feblesa estructural (recursos humans, tècnics i metodològics / tecnològics per tal de prioritzar aquest àmbit) o la manca de plans i estra- tègies de comunicació amb aquesta vessant transformadora o políticament compromesa (en el cas d’algunes administracions) més enllà de la difusió. Malgrat això, s’ha evidenciat la importància estratègica de la comunicació des del nou paradigma de l’EpJG i el seu potencial transformador sobretot a través de la incidència política. Gràfic 24. Grau d’integració d’accions de difusió i comunicació. Percentatges (evolució 2012-2017) Alt Mig Baix 100,0% 90,0% 17,9% 17,1% 30,8% 80,0% 38,9% 39,5% 70,0% 66,7% 33,3% 60,0% 61,0% 50,0% 53,8% 36,8% 40,0% 30,0% 61,1% 14,3% 48,7% 20,0% 22,0% 23,7%10,0% 19,0% 15,4% 0,0% 2012 2013 2014 2015 2016 2017 FONT: Elaboració pròpia a partir de dades de la DJGCI. | Avaluació, comunicació i nous relats de planificació basats en la teoria del canvi | 4 Conclusions i orientacions 4.1. Sobre el nou paradigma d’EpJG i les seves implicacions......................................................... 51 4.2. Sobre les dimensions i els àmbits temàtics dels projectes......................................................................... 52 4.3. Sobre els projectes en l’educació formal i els projectes d’ApS................................................................. 53 4.4. Sobre l’arrelament territorial dels projectes...................... 54 4.5. Sobre els agents i les col·laboracions................................. 55 4.6. Sobre la incorporació de nous relats de planificació i avaluació basats en la teoria del canvi i la comunicació com a eina de transformació social...................................... 56 | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 51 4 Conclusions i orientacions 4.1. SOBRE EL NOU PARADIGMA D’EpJG sari en determinats projectes quan es parla de justícia global per a la transformació social. En els projectes amb un component marcadament I LES SEVES IMPLICACIONS local resulta necessari enfortir la reflexió sobre les desigualtats i els drets des d’una perspectiva compartida i de responsabilitat global. El procés de diagnosi ha permès identificar la necessitat d’iniciar un procés de debat (objectiu legitimat de l’EpJG i contribució per a generar Per tant, es proposa: canvis i influir positivament en les desigualtats globals) que impliqui les administracions, les entitats i la ciutadania. S’evidencia la dificultat conceptual i pedagògica d’incorporar el relat i el debat sobre les justícies globals (llunyanes i, per tant, fàcils de generar distància) a la realitat local. Afavorir un espai obert i participatiu, més enllà dels pro- El concepte de justícia global necessita aterrar-se i explicar-se tenint jectes i entitats subvencionades, de reflexió teòrica-con- en compte la complexitat dels conceptes en les seves dimensions (glo- ceptual sobre la idea de justícia global i les seves implicacions en bal, local-comunitària, familiar i individual). Aquest procés reflexiu ha de l’àmbit educatiu que serveixi per assentar unes bases compartides permetre identificar clarament objectius, eines, relat (coherent, entenedor, sobre aquest nou paradigma. proper i arrelat) que sàpiga posar en valor veus, realitats i sabers locals Dotar de protagonisme les experiències i bones pràctiques des del paradigma de les justícies i els drets en clau global. actuals a l’hora d’articular aquest debat i analitzar en quina mesura els ODS o el relat de la Ciutadania Mundial (UNESCO, 2014) Així mateix, aquest debat hauria d’incorporar espais per reflexionar con- poden contribuir a donar un marc de referència. juntament sobre la mirada Sud. Aquest és un element sobre el qual hi ha diferents perspectives: l’evolució cap a una dimensió cada vegada més Mantenir o ampliar la inversió del 0,7% assolida en l’etapa local dels projectes obre la necessitat de replantejar el lloc i el sentit del anterior, així com també abordar el debat sobre “a qui pertany”. Nord i el Sud globals. Algunes entitats consideren que (re)incorporar les veus del Sud, des de l’apoderament i la participació, segueix sent neces- | Sobre el nou paradigma d’EpJG i les seves implicacions | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 52 4.2. SOBRE LES DIMENSIONS En aquest sentit, es proposa: I ELS ÀMBITS TEMÀTICS DELS PROJECTES La diagnosi apunta clarament cap a la necessitat de replantejar la classi- Obrir un espai de debat amb l’objectiu de revisar el model de ficació tradicional de les dimensions de l’EpJG, donat que la sensibilitza- les dimensions que s’adeqüi al nou paradigma de l’EpJG en ció ha anat prenent un paper transversal en els diferents tipus de projec- base al pentàgon del canvi polític (incidència institucional, incidència tes. En aquest sentit, s’apunta que les quatre dimensions no responen simbòlica, formació, recerca i comunicació). a un model lineal, sinó que la relació entre elles pot ser entesa com un sistema, una escala o seqüència de fases per la qual cal transitar. Així, es Promoure el desenvolupament de projectes que incorporin necessita que l’EpJG no es quedi al primer esglaó (el de la sensibilització) de manera explícita i central les dimensions de sinó que avanci cap a propostes més mobilitzadores i d’incidència social. recerca i mobilització. Establir espais de trobada i formes de col·laboració que po-L’anàlisi dels projectes amb relació als àmbits temàtics que treballen obre tenciïn el treball en xarxa i la complementarietat, per afavorir una reflexió al voltant de trobar un equilibri just entre la transversalitat la interseccionalitat i aprofitar l’expertesa dels diferents actors. Per dels projectes i la seva especificitat. D’una banda se subratlla la necessi- exemple, establint condicions per facilitar les col·laboracions entre tat d’establir espais que possibilitin la interseccionalitat i afavorir, així, una entitats i grups de recerca universitaris. mirada envers la complexitat de la realitat. De l’altra, resulta necessari que les entitats i altres agents trobin espais per compartir la seva expertesa i Vetllar perquè les propostes situïn les causes i les accions per enriquir els projectes a nivell de contingut. a desenvolupar al centre (i no se centrin en les entitats). | Sobre les dimensions i els àmbits temàtics dels projectes | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 53 4.3. SOBRE ELS PROJECTES EN seva incorporació en àmbits i etapes educatives més enllà de la secun- L’EDUCACIÓ FORMAL I ELS PROJECTES D’ApS dària, el desenvolupament de projectes amb un caràcter més transforma- dor, més arrelats al territori i als centres. L’anàlisi desenvolupada ha posat de relleu el creixement exponencial Per tant, es proposa: dels projectes d’EpJG en els centres d’educació formal, especialment en centres de secundària i de titularitat pública. Si bé aquest fenomen repre- senta una oportunitat important per fer arribar els continguts de l’EpJG Promoure projectes d’EpJG en el marc de l’educació al llarg als infants i joves en formació, també s’identifiquen alguns reptes que cal de la vida (educació en el lleure, universitats, formació de abordar a partir d’ara. persones adultes o cicles formatius, i la ciutadania en general). En primer lloc, s’identifica la dificultat de trobar l’encaix entre aquest tipus Treballar de manera coordinada amb l’administració edu- de projectes i les estructures i organitzacions de l’educació formal, que cativa per millorar les condicions que han de fer possible les acostumen a ser força rígides i poc permeables. En segon lloc, també es relacions de partenariat entre els centres educatius i les entitats, visualitza la necessitat creixent de treballar, més enllà de amb l’alumnat, així com l’arrelament dels projectes. amb el professorat i altres professionals com a agents multiplicadors dels processos d’aprenentatge i les resistències que es generen en quests Dissenyar estratègies per consolidar els projectes i afavorir processos. I, finalment, la necessitat de plantejar propostes que vagin l’autonomia dels centres, i així possibilitar que les entitats puguin desenvolupar les propostes en altres contextos. més enllà d’accions puntuals i que es vertebrin en el projecte educatiu de centre. Així mateix, el creixement de projectes en l’educació formal —i Establir mecanismes, conjuntament amb les administra- especialment a la secundària— també ha evidenciat la necessitat de pro- cions educatives, que permetin vetllar per una distribució moure projectes en altres àmbits i etapes educatives que poden tenir gran equitativa dels projectes entre els centres educatius i superar així la potencialitat i que són centrals en clau d’oportunitats educatives. concentració o saturació d’algunes escoles i instituts. Així mateix, des del 2014, els projectes d’ApS en el marc de l’EpJG han Consolidar la línia de treball d’ApS i vetllar per la qualitat dels contribuït notablement al creixement dels projectes en l’educació formal, projectes. també en el pas de propostes de caràcter puntual en els centres (com Contribuir a l’impuls d’una Taula d’aprenentatge servei a tallers o xerrades) cap a iniciatives que requereixen una major implicació nivell de ciutat que permeti treballar de manera transversal i per part dels i de les joves. Finalment, també ha fet possible la vinculació coordinada amb un objectiu comú des de diferents àrees i instàncies. entre els àmbits local i global que promou el nou paradigma. Tot i aquestes potencialitats, l’ApS en aquest marc també evidencia reptes com ara la | Sobre els projectes en l’educació formal i els projectes d’ApS | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 54 4.4. SOBRE L’ARRELAMENT TERRITORIAL DELS PROJECTES Finalment, les dades que mostra la diagnosi s’han d’entendre en el marc La present diagnosi ha posat de manifest que la introducció del nou para- d’un conjunt d’accions desenvolupades durant els darrers anys per tal digma, així com també l’augment de projectes desenvolupats en centres d’estudiar les possibilitats del territori, dinamitzar projectes d’EpJG des educatius ha afavorit la territorialització de les propostes en diferents de les entitats, reforçar les oportunitats del territori i d’enfortir la tasca de districtes i barris de Barcelona. D’aquesta manera, l’evolució mostra el pas les tècniques de Justícia Global i Cooperació dels districtes. Destaquen des d’una educació de desenvolupament més clàssica a un concepte d’Ep- l’anàlisi de la realitat territorial dels projectes d’EpD dels districtes de Bar- JG en el qual les entitats reconeixen la necessitat de territorialitzar les celona (2009-2013); la dinamització de l’aprenentatge servei a districtes accions per tal d’aconseguir major implicació i impacte a nivell local. Així (2016-2018); i el suport al desplegament de les accions de justícia global mateix, es posa al descobert que un alt percentatge dels projectes terri- als districtes (des de 2018 fins l’actualitat). En aquesta direcció, s’apunten torialitzats són d’educació formal, coincidint amb alguns dels elements també algunes de les línies de treball futur. apuntats anteriorment. En aquest sentit, es proposa: L’anàlisi territorial dels projectes permet posar de relleu la seva concen- tració en alguns territoris concrets de la ciutat, especialment en aquells que presenten major situació de vulnerabilitat social. En aquest sentit, tot Consensuar criteris de treball que permetin equilibrar i dotar i reconèixer el valor d’aquest tipus d’intervencions, el procés de la diagnosi de sentit l’abordatge territorial dels projectes des d’una obre un debat sobre quins han de ser els principals territoris i destinataris perspectiva de ciutat. dels projectes d’EpJG. D’una banda, es fa palesa la necessitat de revisar Promoure condicions (persones, espais i temps) per garantir situacions de saturació de projectes en alguns centres o espais. De l’altra, l’arrelament i l’adequació territorial dels projectes. també, emergeix la preocupació respecte una distribució democràtica dels projectes entre els diversos districtes, i les potencialitats d’incidir, no Enfortir la figura tècnica de Justícia Global i Cooperació i el només en la població amb major risc de vulnerabilitat, sinó també amb la seu rol en l’impuls de projectes d’EpJG. població més benestant que també pot afavorir canvis i transformacions en el seu context. | Sobre l’arrelament territorial dels projectes | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 55 4.5. SOBRE ELS AGENTS I LES COL·LABORACIONS La diagnosi ha evidenciat un creixement molt important de la participació En aquest sentit, es proposa: d’un nombre cada vegada més gran i més divers d’agents en els projectes. Una anàlisi més detallada sobre els diferents tipus de col·laboracions que es donen en els projectes tenint en compte la tipologia d’agents permet veure com també s’ha donat una evolució respecte a les combinatòries de treball conjunt. D’aquesta manera, s’apunta el pas de relacions de col. laboració únicament entre ONG a l’obertura cap a altres tipus d’aliances Analitzar les condicions que han d’afavorir un treball conjunt de qualitat. possibles (en les quals participen un major nombre d’agents i on s’integren institucions públiques, entitats d’acció social, moviments socials, plata- Vetllar per tal que les col·laboracions entre diferents actors formes o serveis.). representin un treball en xarxa sòlid, de qualitat i amb projec- ció de futur. Si bé aquest fenomen respon als nous requeriments de l’escenari social i educatiu, l’estudi també posa de relleu que aquesta diversificació suposa Establir espais formatius i de reflexió per compartir criteris nous reptes. D’una banda, les entitats reivindiquen la necessitat de més que permetin avançar en la transversaltizació del relat de recursos temporals i personals per desenvolupar aquest treball en xarxa. Per l’EpJG amb diferents tipus d’agents. altra banda, s’evidencia la necessitat d’una major incorporació de la perspec- tiva de l’EpJG en altres àrees de l’Administració i en organitzacions d’altres sectors tradicionalment poc familiaritzats amb aquesta perspectiva. | Sobre els agents i les col·laboracions | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 56 4.6. SOBRE LA INCORPORACIÓ DE NOUS tes. Aquests canvis s’expliquen per un augment de consciència del rol de RELATS DE PLANIFICACIÓ I AVALUACIÓ la comunicació social i política com a eina de transformació social per part de les entitats, tot i que aquest continua sent encara un repte. Tot i així, BASATS EN LA TDC I LA COMUNICACIÓ s’apunta la necessitat de desplegar plans i estratègies de comunicació COM A EINA DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL que vagin més enllà de la difusió, i que incorporin una vessant transforma- dora i políticament compromesa. Al llarg del període analitzat s’introdueixen nous relats de planificació i Per tant, es proposa: avaluació basats en la teoria del canvi. Aquest procés, que ha implicat un acompanyament tècnic per facilitar aquesta transició, s’ha valorat molt po- sitivament per part de les entitats i ha permès visibilitzar un augment i una Potenciar la recerca aplicada al desenvolupament per a ge- millora significatius de l’alineament dels projectes amb l’enfocament basat nerar nous aprenentatges amb relació a la comunicació, en la TdC. Tot i això, ha obert reptes i interrogants relatius a com avaluar l’avaluació i la TdC. accions complexes integrades en estratègies amb multiplicitat d’actors, d’espais, d’objectius diversos o sobre quines són les preguntes, indicadors, Crear espais d’aprenentatge compartit sobre l’avaluació a fonts de verificació o mecanismes d’una avaluació des de la TdC així com partir de la TdC i les potencialitats de la comunicació com a també sobre les dificultats i els reptes amb relació a la seva integració a eina d’incidència política orientada a la transformació social, partint l’entitat (necessita temps) atès que això implica sortir del projecte i enten- de l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques. dre com aquest i l’entitat s’ubiquen en el context diferent de canvi i trans- Generar espais de debat, reflexió i acompanyament a les formació social. Aquestes reflexions formen part d’aquest procés natural administracions públiques per a la incorporació i coherència d’aprenentatge que caldrà anar consolidant en els propers anys. envers l’avaluació i la TdC en les seves accions, i la comunicació com Així mateix, al llarg del període estudiat s’observa una major integració de a eina de transformació social. les accions de difusió i comunicació dels processos i resultats dels projec- | Sobre la incorporació de nous relats de planificació i avaluació basats en la TdC i la comunicació com a eina de transformació social | 5 Referències | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 58 5 Referències  AJUNTAMENT DE BARCELONA. (2018). Pla  CELORIO, G. Y DEL RÍO, A. (2015). La Educación NAGEL, T. (s.d.) El problema de la justicia global. Director Cooperació per a la Justícia Global 2018- para el Desarrollo: Estudio sobre el estado, evo-  Revista jurídica de Palermo, 169-196. 2021 de l’Ajuntament de Barcelona. Barcelona, Direcció lución y tendencias para el período 2005-2014. Estudio de Justícia Global i Cooperació Internacional. elaborado para la Agencia Vasca de Cooperación para NUSSBAUM, M. C. (2010). Sin fines de lucro. Por el Desarrollo (Gobierno Vasco) por el equipo de Hegoa qué la democracia necesita de las humanidades.  ANDREOTTI, V. (2016). El repte educatiu (UPV/EHU). Bilbao, Hegoa. Buenos Aires/Madrid, Katz Editores.d’imaginar Altrament: Mapeig d’imaginaris de Justícia Global.  LAFEDE.CAT (2016). Treballar per a la justícia ORTEGA, M. L. (1994). Las ONGD y la crisis del global en un món global. Barcelona, LaFede.Cat. desarrollo. Madrid, IEPALA/ETEA. ARGIBAY, M.; CELORIO, G. Y CELORIO J. (2009). Educación para la ciudadanía global. Debates y MASSIP, C. (COORD.); EGEA, A.; BARBEITO, C. Y POGGE, T. (2007). ¿Qué es la justicia global? Revista desafíos. Bilbao, Hegoa. FLORES, M. (2018). Competències per transfor- Latinoamericana de Filosofía. XXXIII, 2, primavera, mar el món. Cap a una educació crítica i per a la justícia 181-203. AZNAR, P. I BARRÓN, A. (2017). El desarrollo global a l’escola. Barcelona, Graó.humano sostenible: un compromiso educativo. RAWLS, J.A. (1971). A Theory of Justice. Cambridge, Teoría de la educación, 29, 1, 25-53. MESA, M. (2004). La educación para el desarrollo: Harvard University Press. entre la caridad y la ciudadanía global. Papeles de BONI, A. (2011). Educación para la ciudadanía RUBIO, L. Y LUCCHETTI. (2016). Aprenentatge Cuestiones Internacionales, 70, 11-26.global. Significados para un cosmopolitismo  servei, Pau, Drets Humans i Solidaritat. Noves transformador. Revista Española de Educación MONZÓ, M.; RIFÀ, J. I RUBIO, L. (2018). Implemen- propostes d’EpJG. Barcelona: Centro Promotor de Comparada, 17, 65-86. tación y extensión del aprendizaje-servicio en las Aprendizaje-Servicio, Fundació Jaume Bofill. entidades de justicia global y cooperación internacional  ESCUDERO, J. Y MESA, M. (2011). Diagnóstico de SEN, A. (2010). La idea de la justicia. en la ciudad de Barcelona. RIDAS, Revista Iberoameri-la Educación para el Desarrollo en España. Centro Madrid, Taurus.cana de Aprendizaje Servicio, 6, 127-140. DOI10.1344/ de Educación e Investigación para la Paz. RIDAS2018.6.12  YOUNG, M. (2011). La responsabilidad por la justicia. Madrid, Morata. | Referències | … Annexos ANNEX 1. Llista de projectes analitzats per anys........................ 60 ANNEX 2. Proposta d’eina de buidatge i anàlisi per a futures diagnosis........................................................ 80 | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 60 ANNEX 1 Llista de projectes per anys PROJECTES 2012 Entitat Projecte Modalitat FUNDACIÓ ADSIS Implica't. C1A Projecte d'educació a la solidaritat, iniciació al voluntariat i a la cooperació FIARE CATALUNYA Cap a una banca ètica i ciutadana C1A CREART Educació per la Pau a través de l'Art. C1A Projecte d'intervenció educativa en quatre escoles de Sarrià-Sant Gervasi CCAR - COMISSIÓ CATALANA D´AJUDA AL REFUGIAT Elaboració i realització de la segona edició del curs "Asil" C1A PLANETA SALUD Promoció de la R+D de microbicides vaginals per a la millora de la salut de les dones (III) C1A JUSTiCIA I PAU La Pau com a factor de desenvolupament C1A | ANNEX 1: Llista de projectes per anys | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 61 Entitat Projecte Modalitat AVALON, INICIATIVES PER A LES ASSOCIACIONS Aprenententage i reflexió en desenvolupament C1A FUNDACIO PRIVADA ACSAR Millora de les capacitats de persones i entitats especialitzades en matèria d'asil C1A CENTRE D’ESTUDIS AFRICANS I INTERCULTURALS Reflexió i estudi per millorar el treball amb l’Àfrica Negra C1A SODEPAU-SOLIDARITAT, DESENVOLUPAMENT I PAU “El cinema com a instrument de participació, sensibilització i dinamització social: C1A VII Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya” ASSOCIACIO PER LA PAU I ELS DRETS HUMANS TAULA COLOMBIA Contribució a la pau i la protecció dels drets humans del poble colombià C1A GRAIN FUNDACIO PRIVADA Promoció d'una nova cultura del consum urbà a Barcelona C1A PLATAFORMA UNITÀRIA CONTRA LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE La cultura de la pau, com element primordial per la construcció d'una vida lliure de violències. C1A FUNDACIÓ PRIVADA MÓN-3 Master "Educación, Globalización y Transformación Social". C1A Implementación del segundo año y campaña de difusión" FARMACÈUTICS MUNDI Medicaments que no curen. Campanya a favor de l'accés als medicaments i el seu ús racional C1P ASSEMBLEA DE COOPERACIÓ PER LA PAU - ACPP En la Recerca del Desenvolupament, assessorament a treballs de recerca de Batxillerat. C1P UBUNTU Sobirania alimentària, especulació i Cooperació internacional C1P ENGINYERIA SENSE FRONTERES Energia i territori: cap a propostes locals més sostenibles C1P SETEM CATALUNYA Mapping Bcn: cartografia d´opcions de consum responsable a la ciutat de Barcelona C1P INTERED CATALUNYA Actua amb Cura. "Transforma la realitat" C1P XARXA D´ECONOMIA SOLIDÀRIA (XES) Avançant cap a una cultura empresarial socialment responsable a Barcelona C1P | ANNEX 1: Llista de projectes per anys | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 62 PROJECTES 2013 Entitat Projecte Modalitat CEAR - COMISSIÓ CATALANA D´AJUDA AL REFUGIAT Elaboració i realització de la tercera edició del curs d'asil, immigració i drets humans C1A MEDICUS MUNDI CATALUNYA Dret a la salut a l'Àfrica C1A IMAGO BARCELONA 10ª Diàspora: construint una Bio-civilització C1A FUNDACIÓ ADSIS Implica't - Projecte d'educació a la solidaritat, iniciació al voluntariat i a la cooperació C1A AMPA CEIP ANTAVIANA Junts C1A FIARE CATALUNYA La banca ètica i ciutadana, una eina de transformació social C1A CENTRE D’ESTUDIS AFRICANS I INTERCULTURALS Formació i estudis de l’Àfrica Negra a la ciutat de Barcelona C1A UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA Transversalitzant el DHS en les ensenyances tècniques a l’entorn de Barcelona C1A EINES DE PAU Una seguretat basada en la pau C1A MOVIMENT PER LA PAU - MPDL Comunicació i periodisme per la pau: transformant la mirada C1A CREART Educació per la Pau a través de l’Art. Projecte d’intervenció educativa en escoles del Barri de Sant Martí de Poble Nou i de Sarrià- Sant Gervasi C1A ACCIÓ INTERNACIONAL PER LA PAU La paz mueve el mundo C1A | ANNEX 1: Llista de projectes per anys | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 63 Entitat Projecte Modalitat UNICEF COMITÈ CATALUNYA Una escola amb drets: apropar els drets de la infància a les famílies C1A XARXA DE L'OBSERVATORI DEL DEUTE EN LA GLOBALITZACIÓ (ODG) Acaparament energètic: Cap a un nou model energètic de BCN que no generi anticooperació C1P EDUALTER-EDUCACIO ALTERNATIVA Millora de la difusió i actualització de materials educatius d'EpD de qualitat. Criteris de consens i ús d'eines digitals C1P ESCOLA LLIURE EL SOL En la recerca del desenvolupament, lleure i transformació C1P GRAIN FUNDACIO PRIVADA Llaurant Barcelona. L'agricultura urbana en el marc de la Sobirania Alimentària C1P FUNDACIO AUTÒNOMA SOLIDÀRIA - FAS Impulsant l'Educació per al Desenvolupament en l'actual context universitari C1P | ANNEX 1: Llista de projectes per anys | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 64 PROJECTES 2014 Entitat Projecte Modalitat GRUPO DE TRABAJO SOBRE TRATAMIENTOS DEL VIH- GTT/VIH Una epidèmia d'homofòbia a l'Àfrica: què hi podem fer? C1A COMISSIÓ CATALANA D'AJUDA AL REFUGIAT 4ª Edició del Curs Asil, Immigració i Drets Humans C1A CREART Educació per la Pau a través de l’Art. Projecte d’intervenció educativa en escoles dels barris de Sant Martí de Poble Nou, Sarrià- Sant Gervasi i Vallcarca C1A AMPA CEIP ANTAVIANA Junts C1A ASSOCIACIÓ "REVISTA SOBERANIA ALIMENTARIA, La Ruta del Tomàquet. Del Marroc a Holanda, amb parada a Barcelona. Repercussions sobre la BIODIVERSIDAD Y CULTURAS" Sobirania Alimentària C1A MEDICUS MUNDI CATALUNYA Salut, drets i acció C1A FARMACÈUTICS MUNDI El gènere com a condicionant en l’accés a la salut i als medicaments al món C1A FUNDACIÓ PRIVADA CATALANA AKWABA #desfemlesdesigualtats: aprenentatge creatiu per una ciutadania global -1ª fase C1A SODEPAU El cinema com a instrument de participació, sensibilització i dinamització social: 8a Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya C1A FEDERACIÓ D'ASSOCIACIONS DE MARES I PARES D'ALUMNES DE CATALUNYA Una escola amb drets: apropar els drets de la infància a les famílies - segona fase C1A SETEM CATALUNYA Pam a Pam, el mapa de l’economia solidària de BCN C1P CATALANA PER LA PAU - ACP Veu, Dona, Àrab C1P | ANNEX 1: Llista de projectes per anys | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 65 Entitat Projecte Modalitat ASSEMBLEA DE COOPERACIÓ PER LA PAU - ACPP En la recerca del desenvolupament, fent visible la transformació C1P CREACIÓN POSITIVA Drets Sexuals i Reproductius a l’Agenda Global i a l’Agenda de Barcelona C1P QUEPO Hunger is not game: eradicar la fam o arrelar-la C1P ESCOLA DE CULTURA DE PAU (ECP) DE LA UAB Barcelona conviu. C1P Capacitació per la pau i la transformació de conflictes a l'espai públic i comunitari. SERVEI CIVIL INTERNACIONAL (SCI-CAT) Del Raval al món: eduquem per la ciutadania global C1P ENGINYERIA SENSE FRONTERES Combatre pobresa energètica des de les causes estructurals: cap a la sobirania energètica C1P INTERED CATALUNYA ApS per afavorir la cohesió social entre diferents col•lectius al barri del Congrés C2 SETEM CATALUNYA Posa la teva xinxeta a Pam a Pam!, construeix el teu mapa de consum responsable C2 ASSEMBLEA DE COOPERACIÓ PER LA PAU - ACPP Coneguem-nos junts i obrim camí a la tolerància. Coneguem i fem conèixer el Marroc. C2 SAVE THE CHILDREN Per canviar el món, actua al teu barri C2 FUNDACIÓ ADSIS Un món per implicar-se C2 FARMACÈUTICS MUNDI Medicaments que no curen: Campanya a favor de l'accés als medicaments i el seu ús racional C2 EDUALTER-EDUCACIO ALTERNATIVA La visió de l’alumnat sobre les problemàtiques locals i la seva relació a nivell global C2 AGERMANAMENT SENSE FRONTERES Reacciona C2 | ANNEX 1: Llista de projectes per anys | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 66 PROJECTES 2015 Entitat Projecte Modalitat ASSOC.INTERNAC. SOLIDARITAT I COOP. SUDS Promoció mecanismes institucionals garanteixin polítiques comerç exterior C1A FIL A L'AGULLA, SCCL Escoles Coeducadores. Perspect. gènere i atenció diversit. a través de l'art C1A PLATAFORMA CONTRA VIOLÈNCIES DE GÈNERE Xarxa activa de joventut per la igualtat C1A C.E.A. CENTRE ESTUDIS AFRICANS Estudis Africans creant xarxes de relació amb les entitats catalanes C1A HELIA ASSOC. DONES VIOLÈNCIA GÈNERE Appodera't C1A EDUALTER-EDUCACIÓ ALTERNATIVA Criteris selecció i sistematització pràctiques d'EpD en l'àmbit formal C1A APA ANTAVIANA JUNTS C1A FUNDACIÓN ADSIS IMPLICA'T C1A FUNDACIÓ PRIVADA CATALANA AKWABA desfemlesdesigualtats: aprenentarge creatiu ciutadania global-2a fase C1A COL·LECTIU PUNT 6 Espais per a la vida quotidiana C1A NOVA, CENTRE PER LA INNOVACIÓ SOCIAL Activa't per a la promoció de drets i la transformació social C1A FARMACEUTICOS MUNDI El Gènere com a condicionant en l'accés a la salut C1A | ANNEX 1: Llista de projectes per anys | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 67 Entitat Projecte Modalitat ASSOCIACIO RETS CAMPANYA ROBA NETA:#STOP FASHION VICTIMS C1A ALBA SUD INVESTIGACIÓ I COMUNICACIÓ Turisme responsable, drets humans i treball decent C1A CENTRE INTERNAC. ESCARRÉ (CIEMEN) NATIONALIA: coneixement i reconeixement dels drets col.lectius dels pobles com a eina de transformació social C1A DESOS OPCIÓ SOLIDÀRIA El Dret a l'Alimentació, realitat i conseqüències al Sud i al Nord C1A SODEPAU El cinema com a instrument de dinamització, particip. i sensibil. IX Mostra C1A HUACAL ONG Joves d'origen llatí en risc d'exclusió social: preven. amb agents locals C1A FUNDACION VICENTE FERRER Eines innovadores d'Educació par al Desenvolupament: IMAGINA INDIA C1A MEDICUS MUNDI CATALUNYA SALUT, DRETS, ACCIÓ C1A ASSOCIACIÓ XARXA ECONOMIA SOLIDÀRIA Itineraris transf.interna organitzacions i empreses:aprofundint impacte C1A MOVIMIENTO POR PAZ DESARME Y LIBERTAD Comunicació i periodisme per la pau i el canvi social C1A ASOC IMAGO BARCELONA Jornades de sensibilització:Construïm Biocivilització C1A COOPERACCIÓ Escola Popular d'Economia Feminista: un canvi transformador per les dones de Barcelona C1P ENTREPOBLES Ciutats visibles per a tots i totes: Barcelona des de la diversitat que l'habita C1P | ANNEX 1: Llista de projectes per anys | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 68 Entitat Projecte Modalitat XARXA OBSERVATORI DEUTE GLOBALITZACIÓ La Relocalització energètica a Barcelona.Cap a un model de ciutat més justa C1P FUNDACIÓ AUTÓNOMA SOLIDÀRIA Impulsant l'educació per al desenvolupament a la universitat. Segona fase C1P FETS PER A LA PROMOCIÓ FINANÇA L'altra cara de la moneda:implicant joves barcelonins/es finances ètiques C1P FUNDACIO SOLIDARITAT UB Defensar a qui defensa-Suport als Defensors/es de DDHH C1P ASS. ACCIÓ INTERNACIONAL PER LA PAU Receptes de Pau C1P COMISSIO CATALANA AJUDA AL REFUGIAT Elaboració, realització i avaluació 5a. Edició curs "Asil, immigració i drets humans" C1P ASSOCIACIÓ OBSERVATORI DRETS HUMANS DESC Drets socials i transformació social. C1P FUNDACIÓN EDUCACIÓN Y COOPERACIÓN Educart pel desenvolupament C1P L'ESCOLA EL SOL, C.B. En la recerca del desenvolupament, lleure i cooperació C1P XARXA DE CONSUM SOLIDARI Enfortint propostes consum crític a Barcelona en un context crisi C1P UNIVERSITAT POLITECNICA DE CATALUNYA Integrar i promoure problemàtiques globals ensenyaments científics-tècnics C1P ALTERNATIVA - INTERCANVI AMB POBLES INDÍGENES VITS. Veus indígenes per a la Transformació Social C1P VETERMON-VETERINARIS SENSE FRONTERES Revaloritzar i fer sostenible la vida camperola Nord/Sud C1P | ANNEX 1: Llista de projectes per anys | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 69 Entitat Projecte Modalitat COL.LECTIU MALOKA COLOMBIA Teixint solidaritats:intercanvi experiències,coneixements i alternatives C1P FUNDACIO PER LA PAU Barcelona i Catalunya per un món lliure d'armes nuclears C1P FUNDACIO INTERMON OXFAM FUNDACIÓ PR Enfortiment xarxa educadors i educadores per a una ciutadania global C1P FUNDACIÓ ADSIS Un món per implicar-se C2 SETEM Posa la teva xinxeta Pam a Pam! C2 Omple el teu barri de consum responsable i ESS ASSOCIACIÓ TECNOLOGIA PER TOTHOM (TXT) Programa pilot d'Aprenentatge Servei de la UPC per donar suport TIC a les entitats socials C2 PLATAFORMA UNITÀRIA CONTRA LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE Servei Comunitari amb perspectiva de gènere C1P AGERMANAMENT SENSE FRONTERES Reacciona: cinema i solidaritat C2 ASSEMBLEA DE COOPERACIÓ PER LA PAU Convivència cercada: Testimonis del Poble Sec C2 FARMACÈUTICS MUNDI Medicaments que no curen. C2 Campanya a favor de l'accés als medicaments i al seu ús racional AVALON INICIATIVES PER A LES ASSOCIACIONS Transformació a les aules: turisme, reflexió i acció C2 ARQUITECTES SENSE FRONTERES Trepitjant el barri C2 ASSOCIACIÓ CATALANA D’ENGINYERIA SENSE FRONTERES L'educació superior avui: construint una universitat amb vocació transformadora C2 | ANNEX 1: Llista de projectes per anys | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 70 PROJECTES 2016 Entitat Projecte Modalitat C.E.A. CENTRE ESTUDIS AFRICANS Àfrica Negra. Reinventant l'espai urbà C1-A ASSOCIACIÓ CREART Creativitat i conflicte a les escoles de la ciutat de Barcelona. Sistematització de l’experiència en centres educatius C1-A MEDICUS MUNDI CATALUNYA Salut, Drets, Acció C1-A FUNDACIÓN ADSIS Implica't C1-A APA C.P. DRASSANES Projecte JUNTS C1-A REVISTA SOBERANIA ALIMENTARIA BIODI CIRCELL. Recolzant el creixement de la sobirania alimentària C1-A FIL A L'AGULLA SCCL Coeducació i atenció a la diversitat. Projecte d'escoles coeducadores de Barcelona C1-A FUNDACIÓ PRIVADA CATALANA AKWABA Ni uniformes ni etiquetes: per una escola i un món intercultural i amb equitat de gènere C1-A PLATAFORMA CONTRA VIOLENCIES DE GÈNERE Xarxa Activa de Joventut per la Igualtat C1-A ASSOCIACIO COL·LECTIVA MATRIU Appoderat 2016 C1-A FARMACEUTICOS MUNDI Artetnografia i interculturalitat: IAP pels DSR de les dones de BCN C1-A SODEPAU 11a MOstra cinemaàrab i mediterrani de Catalunya C1-A | ANNEX 1: Llista de projectes per anys | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 71 Entitat Projecte Modalitat S.O.S. RACISME AIXÒ ÉS ODI! Programa educatiu per enfortit la resposta de la ciutadania C1-A contra els delictes i discursos de l'odi ASSOCIACIO CULTURAL ELPARLANTE Seminari Educomunicació C1-A ASSOCIACIÓ D'EDUCADORS EN DRETS HUMANS L'Educació en drets humans com a fil conductor, transversal i transformador C1-A DESOS OPCIÓN SOLIDARIA El Dret a l’Alimentació al Sud i al Nord: consciència global i transformació local C1-A INSTITUT DRETS HUMANS DE CATALUNYA Programa formatiu en drets humans per a la justícia global C1-A ASSOCIACIÓ XARXA ECONOMIA SOLIDÀRIA Impulsant el Mercat Social a Barcelona; construir poder local per la a justícia global C1-A NOVA,CENTRE PER LA INNOVACIO SOCIAL STOP CORPORATE WAR – Reforç de la recerca, mobilització social i incidència política C1-P de la ciutadania de Barcelona i internacional per prevenir les guerres modernes ASS. INT. SOLIDARITAT I COOP. SUDS Mecanismes monitoratge i incidència ciutadana sobre Empreses i Drets Humans C1-P FUNDACIÓ PRIVADA QUEPO Projecte FAM C1-P COL·LECTIU PUNT 6 SCCL Fem patis coeducatius amb la participació de tota la comunitat C1-P SETEM (SERVEI TERCER MON) Pam a Pam, la comunitat d'Economia Solidària C1-P EDUALTER-EDUCACIO ALTERNATIVA Estratègies i tècniques didàctiques per a la transformació i la justícia global C1-P ASS.CATALANA ENGINYERIA SENSE FRONTERES El dret universal als serveis bàsics d'aigua i energia: garantint un model de governança equitatiu a la ciutat de Barcelona C1-P | ANNEX 1: Llista de projectes per anys | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 72 Entitat Projecte Modalitat FUNDACION SAVE THE CHILDREN Jo a això no hi jugo. C1-P Prevenció de la violència contra la infància SERVICE CIV.INTERNACION.-SERV.CATAL "Del Raval al món: defensant drets, transformant realitats" C1-P C.E.A. CENTRE ESTUDIS AFRICANS El meu Baró divers C2-A FUNDACION ADSIS Un món per implicar-se C2-A COL·LECTIU PUNT 6 SCCL Repensem la ciutat des de l’experiència de les persones amb perspectiva de gènere, 2na edició. C2-A COOP. PROMOTORA MEDIOS AUDIOVISUALES (DRAC MAGIC) Cinema-Àgora C2-A TECNOLOGIA PER A TOTHOM Programa d'APS de la UPC per donar suport TIC a les entitats socials C2-A SETEM (SERVEI TERCER MON) Posa la teva xinxeta a Pam a Pam! APS per a docents C2-A FARMACEUTICOS MUNDI GenereM Salut Global: Educació i transformació social per a la promoció del dret de la salut de les dones al món C2-A DESOS OPCIÓN SOLIDARIA Transformem el valor dels aliments: innovació en el circuit alimentari ecològic C2-A XARXA OBSERVATORI DEUTE EN GLOBALIT Els impactes del gas i les seves infraestructures C2-A METGES DEL MÓN Ni tòpics ni típics: Sí a la diversitat cultural: fest-te antirumors! C2-A PLATAFORMA CONTRA VIOLENCIES DE GÉNERE APIs: Regenerant Identitats per una cultura amb perspectiva de gènere: “Servei comunitari amb perspectiva de gènere” C2-A | ANNEX 1: Llista de projectes per anys | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 73 Entitat Projecte Modalitat INTERED CATALUNYA Aprenentatge i servei per al desenvolupament de la justícia global en el Barri del Congrés en Barcelona C2-A Millora dels processos de contractació pública a traves de criteris ètics i de respecte NOVA,CENTRE PER LA INNOVACIO SOCIAL dels drets humans per promoure la coherència de les polítiques del Govern Local C3-A i el consum responsable de la ciutadania de Barcelona CENTRE ESTUDIS PER LA PAU J.M.DELAS De la banca armada a la banca ètica, cap a una mobilització ciutadana i una coherència de polítiques en clau de cultura de pau a la ciutat de Barcelona C3-A VETERINARIS SENSE FRONTERES - VETERMON Bona agricultura, bona alimentació. Anàlisi de la coherència de polítiques catalanes impulsores del model alimentari actual C3-A ASSOCIACIÓ DE PLANIFICACIÓ FAMILIAR DE CATALUNYA I BALEARS Tira pel Dret(s)!: Drets Sexuals i Reproductius a l'Agenda 2030 C3-A OBSERVATORI DE DRETS HUMANS DESC Contractació pública, precarització i salut C3-A XARXA OBSERVATORI DEL DEUTE EN LA GLOBALITZACIÓ Promovent nous models de governança des del finançament just i responsable C3-A ASS.CATALANA D'ENGINYERIA SENSE FRONTERES El reconeixement del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament des de Barcelona cap a Europa C3-A FUNDACIO INTERMON OXFAM FUNDACIÓ PR Fiscalitat Justa, una alternativa per enfrontar la desigualtat C3-A ASOC. ENTREPUEBLOS DE BARCELONA Barcelona a l’Aliança Europea de Municipis i Regions front els Tractats de Lliure Comerç i Inversions (TTIP/CETA/TISA) C3-A ASSOCIACIO CULTURAL ELPARLANTE Itineràncies Visibles. C2-A Projecte visual educomunicatiu expositiu, envers els moviments migratoris i la identitat CENTRE ESTUDIS PER LA PAU J.M.DELAS Entendre la crisi de refugiades sota el prisma de l’armamentisme i el militarisme. Assumim les nostres responsabilitats C4-A ASOC. ENTREPUEBLOS DE BARCELONA Les que ja són aquí: Les refugiades invisibles C4-A | ANNEX 1: Llista de projectes per anys | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 74 Entitat Projecte Modalitat NOVA, CENTRE PER LA INNOVACIO SOCIAL Frontera Sud: Reconstruint un model de fronteres basat en el respecte als drets humans C4-A COMISSIO CATALANA AJUDA AL REFUGIAT Camins, més enllà de les Fronteres: Comprendre lAsil, les Migracions i la Interdependència al Nord i al Sud C4-A | ANNEX 1: Llista de projectes per anys | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 75 PROJECTES 2017 Entitat Projecte Modalitat APA C.P. DRASSANES Projecte Junts/es C1-A FIL A L'AGULLA SCCL Coeducació i atenció a la diversitat. Projecte d'escoles coeducadores de Barcelona C1-A MEDICUS MUNDI MEDITERRÀNIA Medi ambient i salut global. La pitjor epidèmia C1-A INSTITUT DRETS HUMANS DE CATALUNYA Programa formatiu DDHH C1-A ASSOC. INSTITUT DE LES DESIGUALTATS Resistències a la islamofòbia amb ulls de dones C1-A FUNDACION CALALA FONDO MUJERES Projecte educació: Repensant la protecció de defensores de drets humans C1-A ASSOCIACIÓ XARXA ECONOMIA SOLIDÀRIA Enfortint el Mercat Social a Barcelona; del consum conscient a la compra pública i responsable C1-A FUNDACION ADSIS Implica't C1-A CIEMEN CENTRE INTERNAC. ESCARRÉ PER A LES MINORIES Nationalia: les dones com a vector de transformació dels drets col·lectius C1-A FUNDACIÓ PRIVADA CATALANA AKWABA Ni uniformes ni etiquetes-2:per una escola i un món intercultural i amb equitat de gènere C1-A ALBA SUD INVESTIGACIÓ I COMUNICACIÓ Turisme Responsable: una eina d'EpJG C1-A UNIVERSIDAD AUTONOMA BARCELONA Barcelona conviu. C1-P Pràctiques de Cultura de Pau des de la capacitació a professionals d'atenció a la comunitat | ANNEX 1: Llista de projectes per anys | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 76 Entitat Projecte Modalitat ASSOCIACIO COOPERACCIO Escola Popular d'Economia Feminista: conscienciació, apoderament i enfortiment de xarxes a Barcelona C1-P ASSOC. NEXES INTERCULTURALS DE JOVES PER EUROPA P.A.P. Participació-Acció per la Pau C1-P FARMACEUTICOS MUNDI Artetnografia i interculturalitat: IAP pels DSR de les dones de BCN. Fase 2 C1-P ASSOCIACIÓ CATALANA PER LA PAU Palestina D-ESC C1-P FETS PER A LA PROMOCIO FINANÇAMENT ÈTIC I SOLIDARI Impulsem les finances ètiques i solidàries a l'aula C1-P ASOC. ENTREPUEBLOS DE BARCELONA Teixint xarxes amb Amèrica Llatina per la cura dels drets de totes i tots C1-P ASAMBLEA DE COOPERACION POR LA PAZ En la Recerca del Desenvolupament, avançant cap a la Justícia Global C1-P DESOS OPCIÓN SOLIDARIA El Dret a l'Alimentació al Sud i al Nord: consciència global i transformació local C1-P PLATAFORMA CONTRA VIOLENCIES DE GENERE Xarxa activa de joventut per la igualtat C1-P METGES DEL MÓN Activa't per fer visibles les desigualtats socials en salut! C2-A FARMACEUTICOS MUNDI Gènere(m) Salut Global: Educació transformadora per a l’equitat de gènere C2-A FUNDACION ADSIS APROPA'T C2-A PLATAFORMA CONTRA VIOLENCIES DE GÈNERE Regenerem identitats per una cultura igualitària C2-A | ANNEX 1: Llista de projectes per anys | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 77 Entitat Projecte Modalitat MEDICUS MUNDI MEDITERRÀNIA Mercuri, de la mina al plat. Salut global i mineria artesanal C2-A XARXA OBSERVATORI DEUTE EN GLOBALITZACIÓ Les ciutats i els territoris no urbans davant la promoció del gas natural C2-A ASAMBLEA DE COOPERACION POR LA PAZ Nosaltres creem: Projecte de visibilització de les desigualtats de gènere C2-A INSTITUT DIVERSITAS SCCL "Drets en acció" C2-A ASSOCIACIÓ D'EDUCADORS EN DRETS HUMANS Ombres al mar: el dret humà a un medi ambient sostenible amb titelles reciclats C2-A DESOS OPCIÓN SOLIDARIA Transformem el valor dels aliments - Fase 2 C2-A FUNDACIÓ GUNE PER A LA INFÀNCIA Recreem el món - Fent camí cap a l'equitat de gènere C2-A VOLS - VOLUNTARIAT SOLIDARI Iniciatives locals per a canvis globals C2-A SETEM (SERVEI TERCER MON) L'APS de l'ESS. Mobilitza't per transformar el món C2-A SOLIDARIDAD EDUCACIÓN Y DESARROLLO Pangea: Transformant el Món C2-A ASSOCIACIÓ SOM VINCULOS ESTELI Nicalunya: Nicaragua i Catalunya, pobles germans. Disseny de jocs i joguines per conèixer-nos mútuament C2-A AVALON, INICIATIVES PER A LES ASSOCIACIONS Gestió resolució conflictes i mediació. Promovent cultura pau a les aules. C2-A COOP. PROMOTORA MEDIOS AUDIOVISUALES CINE-ÀGORA C2-A | ANNEX 1: Llista de projectes per anys | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 78 Entitat Projecte Modalitat NOVA,CENTRE PER LA INNOVACIÓ SOCIAL Compra pública ètica, una estratègia per la defensa de la sobirania local C3-A ASSOCIACIÓ PLANIFICACIÓ FAMILIAR DE CATALUNYA I BALEARS TIRA PEL DRET(S)!: Drets Sexuals i Reproductius a l'Agenda 2030 C3-A XARXA OBSERVATORI DEUTE EN GLOBALITZACIÓ Promovent models turístics que no generin deute social, cures, ecològic: propostes de polítiques per una Barcelona sostenible C3-A ASAMBLEA DE COOPERACION POR LA PAZ Incidim en els drets laborals i econòmics de les persones migrades C3-A CENTRE ESTUDIS PER LA PAU J.M.DELAS De la banca armada a la banca ètica, cap a una mobilització ciutadana C3-A FARMACEUTICOS MUNDI Donacions apropiades de medicaments: Responsabilitats i justícia pel dret a la salut al món C3-A VETERMON Informació i Dret a l'Alimentació Adequada C3-A ASSOCIACIÓ OBSERVATORI DRETS HUMANS Els impactes socioeconòmics, laborals, ambientals i comunitaris de la terciarització turística a Barcelona C3-A SETEM (SERVEI TERCER MON) Els draps bruts de la indústria del tèxtil C3-A ASS.CATALANA ENGINYERIA SENSE FRONTERES Un dret transformador al servei de l'accés universal a l'aigua i l'energia C3-A FUNDACIO AUTONOMA SOLIDARIA Enfortiment de la universitat com a agent de canvi en pro dels drets de les persones refugiades i migrants C4-A COMISSIO CATALANA AJUDA AL REFUGIAT CAMINS: Més enllà de les Fronteres C4-A ASSOCIACIÓ RUIDO PHOTO Processos Migratoris Contemporanis 2017 C4-A | ANNEX 1: Llista de projectes per anys | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 79 Entitat Projecte Modalitat ESCOLA CULTURA DE PAU DE LA UAB Conflictes i refugi: comprendre les causes del desplaçament forçat C4-A CENTRE ESTUDIS PER LA PAU J.M.DELAS Entendre el negoci de la militarització de les fronteres: un peça clau per a la conscienciació sobre la crisi de refugiades C4-A EDUALTER-EDUCACIO ALTERNATIVA Educant per una solidaritat crítica i transformadora amb les persones refugiades C4-A NOVACT,CENTRE PER LA INNOVACIO SOCIAL Mesures per avançar cap al restabliment de la legalitat a la Frontera Sud C4-A | ANNEX 1: Llista de projectes per anys | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 80 ANNEX 2 Proposta d’eina de buidatge i anàlisi per a furtures diagnosi Nom variable Tipus de variable Definició de la variable Categories Definició de les categories Any convocatòria Camp lliure Any de la convocatòria a la qual es presenta l'acció analitzada - - Entitat Camp lliure Nom de l'entitat que desenvolupa l'acció - - Títol del projecte Camp lliure Títol del projecte subvencionat - - Ordinària El projecte s’ha presentat a Convocatòria d’EpJG de la DJGCI Tipus de subvenció Categories excloents Tipus de subvenció El projecte s’ha subvencionat a partir de convenis i subven- Extraordinària cions extraordinàries (*els projectes d’aquesta categoria han estat exclosos de la present diagnosi) | ANNEX 2: Proposta d’eina de buidatge i anàlisi per a futures diagnosis | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 81 Nom variable Tipus de variable Definició de la variable Categories Definició de les categories Modalitat C1 - Projectes d’EpJG que incideixin positivament en durada anual els objectius estratègics i objectius específics que estableix el pla director (durada anual) Modalitat C1 – Projectes d’EpJG que incideixin positivament en durada pluriennal els objectius estratègics i objectius específics que estableix el pla director (durada pluriennal) Línia de la modalitat de la convocatòria a la qual Modalitat C2 - Projectes d’aprenentatge servei presentats Modalitat i Categories es presenta l'acció analitzada durada anual entre una ONG i un o més centres educatius durada excloents i durada de l'acció (Educació formal i no formal) (només per si “tipus de subvenció” és “ordinària”) Modalitat C3 - Projectes adreçats a promoure la coherència de durada anual polítiques públiques per al desenvolupament i la responsabilitat exterior. Projectes d'EpJG que incideixin en la sensibilització Modalitat C4 - i en la conscienciació en la temàtica del refugi i asil, durada anual els fluxos migratoris, els desplaçaments forçats i les causes que els originen. Formal Activitat pedagògica sistematitzada i organitzada dins el sistema reglat (àmbit escolar) No Formal Activitat pedagògica sistematitzada i organitzada ubicada fora del sistema reglat Accions no clarament sistematitzades ni intencionals però Informal amb repercussions educatives en els individus Àmbit principal d'actuació Categories e Àmbit principal i/o comunitat educativa excloents on es desenvolupa l'acció Formal - No Formal Acció que es desenvolupa de forma equilibrada en tant en l’àmbit formal com en el no formal Formal - Informal Acció que es desenvolupa de forma equilibrada en tant en l’àmbit formal com en l’informal No formal - Informal Acció que es desenvolupa de forma equilibrada en tant en l’àmbit no formal com en l’informal | ANNEX 2: Proposta d’eina de buidatge i anàlisi per a futures diagnosis | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 82 Nom variable Tipus de variable Definició de la variable Categories Definició de les categories Formal Activitat pedagògica sistematitzada i organitzada dins el sistema reglat (àmbit escolar) No Formal Activitat pedagògica sistematitzada i organitzada Àmbit secundari Categories Àmbit secundari ubicada fora del sistema reglatd'actuació excloents on es desenvolupa l'acció educativa (si és pertinent) Informal Accions no clarament sistematitzades ni intencionals però amb repercussions educatives en els individus i/o comunitat No pertinent - Accions a curt termini per donar a conèixer alguns aspectes Sensibilització de la realitat, denunciar, qüestionar idees, creences o valors preconcebuts a través de la informació i de la identificació afectiva Accions a mitjà-llarg termini destinades a la comprensió de les desigualtats Nord-Sud, les seves causes i conseqüències, Educació-formació a partir d’una proposta pedagògica curricular dirigida a un Dimensió Categories Dimensió principal públic concret, i amb una visió crítica que cerca promoure principal d'EpD no excloents d'EpD de l'acció accions cap a un canvi d’actituds.de l'acció Anàlisi en profunditat de la problemàtica de desenvolupament Recerca i fonament de propostes de canvi quant a un desenvolupament humà. Incidència política - Mobilització ciutadana i incidència pública i política: accions mobilització social encaminades a la transformació de polítiques municipals, nacionals o internacionals, vers un món més just. Accions a curt termini per donar a conèixer alguns aspectes Sensibilització de la realitat, denunciar, qüestionar idees, creences o valors preconcebuts a través de la informació i de la identificació afectiva Dimensió Accions a mitjà-llarg termini destinades a la comprensió de secundària Categories Dimensió secundària les desigualtats Nord-Sud, les seves causes i conseqüències, d'EpD de l'acció no excloents d'EpD de l'acció Educació-formació a partir d’una proposta pedagògica curricular dirigida a un públic concret, i amb una visió crítica que cerca promoure accions cap a un canvi d’actituds. | ANNEX 2: Proposta d’eina de buidatge i anàlisi per a futures diagnosis | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 83 Nom variable Tipus de variable Definició de la variable Categories Definició de les categories Anàlisi en profunditat de la problemàtica de desenvolupament Recerca i fonament de propostes de canvi quant a un desenvolupament humà. Incidència política - Mobilització ciutadana i incidència pública i política: mobilització social accions encaminades a la transformació de polítiques municipals, nacionals o internacionals, vers un món més just. Aquest eix fa referència a accions que fomenten Gènere una ciutadania que potenciï l’equitat entre homes i dones i l’eliminació de tota mena de discriminació per qüestió de gènere, sexe i opció afectivasexual Drets Humans, ciutadania i Aquest eix fa referència a accions que fomenten governança una ciutadania crítica, responsable, solidària i activa en la defensa dels drets humans i la convivència democràtica. Aquest eix fa referència a accions que fomenten una ciuta- dania compromesa en l'eradicació de totes les formes de Cultura de Pau violència, la promoció de la pau positiva mitjançant l’anàlisi dels factors de violència i de pau, i la posada en pràctica dels procediments de transformació creativa dels conflictes. Categories Temàtica o temàtiques Àmbit temàtic no excloents que treballa el projecte Aquest eix fa referència a una manera d’entendre el desenvo-(font: eixos Edualter) Sostenibilitat econòmica i lupament que abordi el progrés des dels recursos disponibles, social així com també que mantingui la cohesió social i satisfaci les necessitats individuals de benestar cultura i participació. Aquest eix fa referència a accions que fomenten una ciutadania compromesa amb la conservació i millora Medi Ambient del conjunt de valors naturals, socials i culturals que afecten i condicionen el benestar de la vida de les persones, de les societats actuals i les seves generacions futures. Aquest eix fa referència a accions que fomenten una Interculturalitat ciutadania oberta, responsable, crítica i compromesa en la construcció de relacions interculturals basades en l'equitat, la justícia i la inclusió social. | ANNEX 2: Proposta d’eina de buidatge i anàlisi per a futures diagnosis | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 84 Nom variable Tipus de variable Definició de la variable Categories Definició de les categories Sí L’acció es desenvolupa a un territori concret Localització Categories excloents Grau de localització / territorialització de l’acció No L’acció no es desenvolupa a un territori concret Ciutat Vella L’acció s’ubica, com a mínim en part, a Ciutat Vella Eixample L’acció s’ubica, com a mínim en part, a l’Eixample Sants Montjuïc L’acció s’ubica, com a mínim en part, a Sants Montjuïc Les Corts L’acció s’ubica, com a mínim en part, a Les Corts Ubicació Territori o territoris Sarrià Sant Gervasi L’acció s’ubica, com a mínim en part, a Sarrià-Sant Gervasiterritorial Categories de l'acció 1 no excloents on s'ubica l'acció, (districtes) a nivell de districte Gràcia L’acció s’ubica, com a mínim en part, a Gràcia Horta Guinardó L’acció s’ubica, com a mínim en part, a Horta-Guinardó Nou Barris L’acció s’ubica, com a mínim en part, a Nou Barris Sant Andreu L’acció s’ubica, com a mínim en part, a Sant Andreu Sant Martí L’acció s’ubica, com a mínim en part, a Sant Martí Públic Centre de titularitat pública Titularitat del centre receptor Concertat Centre de titularitat privada que rep finançament públicTitularitat Categories del centre no excloents de l'acció educativa, en cas de centres educatius formals Privat Centre de titularitat privada que no rep finançament públic No pertinent - | ANNEX 2: Proposta d’eina de buidatge i anàlisi per a futures diagnosis | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 85 Nom variable Tipus de variable Definició de la variable Categories Definició de les categories Alumnat Accions dirigides a infants i joves Professorat Accions dirigides a professorat Famílies Accions dirigides a famílies Personal no docent Accions dirigides a personal no docent Població en general Accions dirigides a població en general Públic Categories Tipus de públic destinatari no excloents destinatari de l'acció Professionals administració pública Accions dirigides a professionals de l’administració pública Professionals Tercer sector/entitats Accions dirigides a professional s del tercer sector Professionals Sector privat/empresa Accions dirigides a professionals del sector privat / empresa Població en risc d'exclusió Accions dirigides a població en risc d’exclusió Col.lectius dones Accions dirigides a col·lectius de dones Col·lectius de persones immigrades Accions dirigides a col·lectius de persones immigrades Infantil El públic destinatari es troba a educació infantil Primària El públic destinatari es troba a educació primària Secundària El públic destinatari es troba a educació secundària obligatòria Batxillerat El públic destinatari es troba a batxillerat Etapa en la qual es Categories Etapa educativa en la qual desenvolupa no excloents es desenvolupa l'acció CFGM El públic destinatari es troba a CFGM l'acció CFGS El públic destinatari es troba a CFGS Universitat El públic destinatari es troba a la universitat Formació adults El públic destinatari es troba a centres de formació de persones adultes Educació en el lleure El públic destinatari es troba a entitats d’educació en el lleure | ANNEX 2: Proposta d’eina de buidatge i anàlisi per a futures diagnosis | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 86 Nom variable Tipus de variable Definició de la variable Categories Definició de les categories Anàlisi en profunditat de la problemàtica de desenvolupament Baix i fonament de propostes de canvi quant a un desenvolupament humà. Sistema de seguiment i avaluació interna del projecte Mecanismes previstos per a Mig en procés de sistematització: existència de preguntes Mecanismes Categories l'avaluació interna de l'acció d'avaluació qualitatives, indicadors i fonts d'avaluació excloents (només projectes de les de verificació associades (teoria del canvi del projecte). convocatòries 2015-2017) Sistema de seguiment i avaluació interna del projecte en procés de consolidació: preguntes d'avaluació qualitatives, Alt indicadors i fonts de verificació associades ben sistematitzades / en procés d'integració a l'entitat (teoria del canvi del projecte). El projecte integra i sistematitza accions de difusió i comuni- Sí cació dels seus processos i resultats esperats "a través de / mitjançant" la definició d'objectius, públics, missatges, eines L'acció integra un pla de comunicació de difusió i mitjans. Estratègia de Categories excloents dels seus processos i/o resultats comunicació (només projectes de les convoca- tòries 2015-2017) El projecte no integra i sistematitza accions de difusió i comu- No nicació dels seus processos i resultats esperats "a través de / mitjançant" la definició d'objectius, públics, missatges, eines de difusió i mitjans. No El projecte no planteja estratègies de col·laboració entre l’entitat promotora i altres actors Establiment de col·laboracons Partenariat Categories excloents entre l’entitat promotora Agrupació El projecte es presenta amb la fórmula agrupació i altres actors a la convocatòria de subvencions Altres tipus de partenariat El projecte planteja estratègies de col·laboració entre l’entitat promotora i altres actors | ANNEX 2: Proposta d’eina de buidatge i anàlisi per a futures diagnosis | | INTRODUCCIÓ | APROXIMACIÓ TEÒRICA | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | CONCLUSIONS I ORIENTACIONS | REFERÈNCIES | ANNEXOS | 87 Nom variable Tipus de variable Definició de la variable Categories Definició de les categories ONG + ONG El partenariat es dóna entre dues ONG ONG + institució pública El partenariat es dóna entre una ONG i una institució pública Tipus Categories Naturalesa de les ONG + entitat d’acció social El partenariat es dóna entre una ONG i una entitat d’acció de partenariat no excloents institucions / entitats social (entitat formalitzada amb NIF)que estableixen col·laboració ONG + agent del territori (moviments socials, El partenariat es dóna entre una ONG i agents del territori plataformes, xarxes, no estan (moviments socials, plataformes, xarxes, no estan formalitzades, no tenen NIF) formalitzades, no tenen NIF) El projecte incorpora només nominalment alguna de les Baix variables d'EpJG: (1) dimensió local-global, (2) objectius de transformació social i (3) enfocament de drets o perspectiva de desigualtats El projecte només incorpora operativament una variable Alineament de Categories Alineament Mig d'EpJG: (1) dimensió local-global, (2) objectius de l'acció amb EpJG excloents amb els plantejaments transformació social i (3) enfocament de drets del nou paradigma de l'EpJG o perspectiva de desigualtats El projecte incorpora operativament dues o tres variables Alt d'EpJG: (1) dimensió local-global, (2) objectius de transformació social i (3) enfocament de drets o perspectiva de desigualtats La TdC del projecte té deficiències respecte a la seva Baix conceptualització inicial, sistematització i desplegament operatiu Incorporació de la teoria Teoria del canvi Categories excloents del canvi al plantejament La TdC del projecte està en procés de sistematització de l'acció Mig i desplegament operatiu Alt La TdC del projecte està ben concebuda, sistematitzada i desplegada operativament FONT: Elaboració pròpia. | ANNEX 2: Proposta d’eina de buidatge i anàlisi per a futures diagnosis | BARCELONA EDUCA per a la justícia global Informe de la diagnosi dels projectes d’educació per a la justícia global 2012-2017 FEBRER DE 2019 BARCELONA EDUCA per a la justícia global Informe de la diagnosi dels projectes d’educació per a la justícia global 2012-2017 FEBRER DE 2019 BARCELONA EDUCA per a la justícia global