Estratègia d’Educació per a la Justícia Global 2019-2021 ABRIL DE 2019 BARCELONA EDUCA per a la justícia global Ajuntament de Barcelona, Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional. Coordinació: Judit Rifà i Maria Monzó Equip consultor: Alba Castejón Laura Rubio Brenda Bär Blanca Romañá Disseny, maquetació i programació: www.wayava.net “Ninguno de nosotros queda fuera de esa interdependencia. La economía global nos vincula a todos con otras personas que viven a gran distancia. Nuestras decisiones más básicas como consumidores afectan el estándar de vida de otras personas que habitan en países lejanos y que producen los artículos que usamos. Nuestra vida cotidiana presiona sobre el medio ambiente global. Por lo tanto, sería irresponsable esconder la cabeza bajo la tierra y hacer caso omiso de que todos los días nuestros actos inciden en la vida de esas otras personas. Entonces, la educación debería proporcionarnos los elementos necesarios para desenvolvernos de manera eficaz en ese diálogo multinacional, como “ciudadanos del mundo” (para usar una frase ya consagrada) y no sólo como estadounidenses, indios o europeos” (Martha Nussbaum, 2010, p. 114) 4 SIGLES: ACCD: Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ApS: aprenentatge servei CEB: Consorci d’Educació de Barcelona CRP: Centre de Recursos Pedagògics LLEGENDA: CFGM: cicle formatiu de grau mitjà Enllaç intern del document CFGS: cicle formatiu de grau superior EpD: educació per al desenvolupament Descarregar document EpJG: educació per a la justícia global Anar a referència online DJGCI: Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional ICUB: Institut de Cultura de Barcelona Referència bibliogràfica IMEB: Institut Municipal d’Educació de Barcelona Pàgina endavant o endarrere ODS: Objectius de Desenvolupament Sostenible ONG: organització no governamental PAD: Pla d’Actuació de Districtes PAM: Programa d’Actuació Municipal TdC: teoria del canvi Index 1. INTRODUCCIÓ ......................................................................................................................... 7 1.1. Motivacions per elaborar una estratègia d’EpJG ................................................................ 8 1.2. Procés metodològic: construir l’estratègia .......................................................................... 9 1.3 Components clau de l’estratègia i estructura del document .......................................... 10 2. AVANÇANT CAP A L’EPJG ..................................................................................................... 11 2.1. De l’EpD a l’EpJG .................................................................................................................. 12 2.2. Sobre el concepte de justícia global: oportunitats i reptes ............................................ 13 2.3. L’EpJG a Barcelona .............................................................................................................. 15 3. RESUM DELS PRINCIPALS RESULTATS DE LA DIAGNOSI ................................................ 16 3.1. Sobre el nou paradigma d’EpJG i les seves implicacions ................................................ 18 3.2. Sobre les dimensions i els àmbits temàtics dels projectes ........................................... 19 3.3. Sobre els projectes en l’educació formal i els projectes d’ApS ..................................... 20 3.4. Sobre l’arrelament territorial dels projectes .................................................................... 21 3.5. Sobre els agents i les col·laboracions .............................................................................. 22 3.6. Sobre la incorporació de nous relats de planificació i d’avaluació basats en la TdC i la comunicació com a eina de transformació social ......................................... 23 4. ELEMENTS INSPIRADORS DE L’ESTRATÈGIA ................................................................... 24 4.1. Valors ........................................................................................................................ 25 4.2. Principis ................................................................................................................... 27 5. LÍNIES ESTRATÈGIQUES ...................................................................................................... 29 5.1. Impuls de projectes amb metodologies transformadores en EpJG ............................ 34 5.2. Obertura de nous àmbits i espais educatius ............................................................. 35 5.3. Extensió i transversalització de la justícia global ..................................................... 36 5.4. Creació i consolidació de xarxa: territori, actors i agents .......................................... 37 5.5. Generació, comunicació i mobilització del coneixement .......................................... 38 5.6. Grans aliances i compromís polític ........................................................................... 39 6. A MODE DE TANCAMENT .................................................................................................... 40 6.1. Posada en marxa del procés ...................................................................................... 41 6.2. Difusió i comunicació de l’estratègia ........................................................................ 42 6.3. Elaboració d’una proposta d’avaluació ..................................................................... 42 7. REFERÈNCIES ...................................................................................................................... 44 1 Introducció 1.1. Motivacions per elaborar una estratègia d’EpJG 1.2. Procés metodològic: construir l’estratègia 1.3. Components clau de l’estratègia i estructura del document | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 8 1 Introducció 1.1. MOTIVACIONS PER ELABORAR UNA ESTRATÈGIA D’EPJG L’Estratègia d’Educació per a la Justícia Global (2019-2021) represen- L’Estratègia d’Educació per a la Justícia Global (2019-2021) té com a fi- ta el full de ruta de treball de la Direcció de Justícia Global i Cooperació nalitat la millora de la qualitat i de l’impacte transformador dels projectes Internacional (en endavant, DJGCI) de l’Ajuntament de Barcelona per als d’EpJG que es desenvolupen a Barcelona. D’aquesta manera, aquest do- propers anys en matèria educativa. cument pretén esdevenir una eina amb capacitat transformadora envers El seu contingut parteix d’una diagnosi prèvia elaborada a partir de els reptes de ciutat amb relació a l’EpJG. l’anàlisi dels projectes d’educació per a la justícia global (en endavant, L’estratègia que aquí es presenta s’emmarca en el Pla Director de EpJG) finançats per la DJGCI durant el període 2012-2107 i d’un procés Cooperació per a la Justícia Global 2018-2021 i en els seus objectius1, participatiu en el qual s’ha volgut comptar amb la veu dels diferents se situa en un nou paradigma, i estableix un marc d’anàlisi i d’acció que agents implicats en aquests tipus de propostes, des de les entitats fins a concep la justícia global d’una manera holística i àmplia, que posa l’accent les altres administracions amb competències en aquesta matèria. sobre els elements estructurals que generen injustícies i que promou En el primer apartat, de caràcter introductori, s’emmarca l’estratègia i 1 s’apunten els seus objectius principals; es recull el procés metodològic se- Objectius del Pla director: promoure la justícia econòmica; fomentar la justícia ambiental; promoure la justícia de gènere; promoure el dret a migrar, a desplaçar-se i al refugi; promoure la garantia de l’exercici dels guit per a la seva elaboració; i es presenten l’estructura i els components drets humans i els drets dels pobles; protegir els drets humans de les persones en situacions d’emergència; fomentar la cultura de la pau i la noviolència; promoure la governança democràtica de les ciutats; promoure d’aquest document. el dret a la ciutat; millorar la coherència de polítiques envers la justícia global. | Motivacions per a una estratègia d’EpJG | | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 9 la transformació de les relacions de poder que potencien aquestes 1.2. PROCÉS METODOLÒGIC: desigualtats. En aquest marc, l’educació i els processos educatius són una CONSTRUIR L’ESTRATÈGIA peça estratègica, no només pel seu potencial transformador, sinó també per la seva capacitat d’articular els diversos agents que, des de diferents Tal i com ja s’ha apuntat, el procés d’elaboració de l’estratègia d’EpJG no té àmbits, promouen la justícia global a la ciutat. De fet, tal i apunta el propi sentit ni s’entén sense el treball previ de la diagnosi dels projectes subven- Pla director, cal entendre l’EpJG com a eix fonamental d’una cooperació cionats durant el període 2012-2017. Els seus resultats i conclusions han transformadora, que englobi els àmbits de la incidència, la recerca i estat precisament el punt de partida per obrir un procés participatiu amb la comunicació. la voluntat de construir l’estratègia recollint les veus dels diferents agents En aquest nou paradigma, també s’obre la porta a explorar nous relats implicats en la promoció i el desenvolupament de l'EpJG de Barcelona. de planificació i d’avaluació de les propostes i accions d’EpJG per tal que, La diagnosi, que s’ha dut a terme a partir de l’anàlisi de 224 projectes de 89 d’una banda siguin més aterrades a la realitat social que les envolta; i de entitats i s’ha desenvolupat a partir de la documentació que aquestes han l’altra, que serveixin per a qüestionar quin canvi social volen contribuir a fet arribar a la DJGCI (formularis de sol·licitud i informes de justificació), ha assolir. Per tant, que les propostes siguin més reflexives, crítiques i realis- constat de diferents fases que queden recollides en el quadre següent: tes i, al cap i a la fi, més transformadores. Fase Definició Metodologia Queda molt camp per explorar amb relació a aquest aspecte, però amb la Anàlisi de les dades de les con- → Elaboració d’una eina d’anàlisi mirada posada a repensar i millorar la planificació i l’avaluació de les ac- I vocatòries 2012-2017 d’EpJG de → Buidatge de dades cions d’EpJG s’introdueix un nou concepte: la teoria del canvi (en endavant, la DJGCI → Anàlisi quantitativa de la matriu de dades TdC) com a eina per a reflexionar sobre el canvi social, els mecanismes que → Dues sessions de treball de caràcter rotatiu en expliquen com unes accions produeixen uns determinats resultats i l’apli- petits grups: Realització de tallers parti- cació pràctica del concepte de complexitat en les intervencions d’EpJG. II cipatius de contrast de les Sessió 1: territori i agents; paradigma de la principals dades obtingudes de justícia global i educació formal i ApS. En aquest context, i amb la voluntat d’elaborar una estratègia d’EpJG que l’anàlisi quantitatiu Sessió 2: 0,7% i nous actors; TdC i avaluació; la comunicació com a eina de transformació donés resposta a les necessitats teòriques i pràctiques del moment, s’ha social; modalitats i temàtiques dels projectes. elaborat una diagnosi sobre les accions EpJG finançades per la DJGCI de Treball de triangulació de les → Identificació dels principals resultats obtinguts l’Ajuntament de Barcelona en el marc de les convocatòries de subvencions III dades per part de l’equip tècnic → Relació entre dades quantitatives i qualitatives entre els anys 2012 i 2017. Aquesta diagnosi ha permès conèixer i enten- → Redacció del document dre el mapa d’actors, de relacions, d’aliances i d’interessos estratègics IV Elaboració de l’informe → Disseny gràfic i infografia així com el seu recorregut anterior amb l’objectiu d’inspirar l’estratègia de V Presentació de la diagnosi → Sessións de presentació a entitats i institucions l’Ajuntament de Barcelona des d’aquest nou paradigma. FONT: Elaboració pròpia. | Procés metodològic: construir l’estratègia | | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 10 Els resultats i orientacions que s’apunten al final del document de la diag- bloc presenta l’estratègia pròpiament dita en la qual es recullen els valors nosi queden sistematitzats en diferents eixos que han servit per vertebrar i principis, i es despleguen les principals línies de futur estratègiques per a un procés participatiu amb agents clau amb la voluntat d’explorar línies l’EpJG a la ciutat de Barcelona. En el darrer apartat, a mode de tancament, de treball futures en l’àmbit de l’EpJG. D’aquesta manera, s’han constituït s’apunten els passos que han de guiar la posada en marxa, la difusió i la quatre grups de treball vinculats als diferents eixos: grup 1. Dimensions i comunicació, i l’elaboració d’una proposta d’avaluació. Àmbits Temàtics; grup 2. Educació Formal; grup 3. Nou Paradigma i TdC; i grup 4. Territori i Districtes2. Si bé la diagnosi garanteix la construcció d’una estratègia des del rigor i l’anàlisi que suposen les dades obtingudes i contrastades, també l’aposta per l’obertura d’espais participatius en el moment d’elaboració de l’estra- tègia evidencia la voluntat de la DJGCI d’incorporar els principals actors en el camp de l’EpJG de la ciutat en els plantejaments institucionals. En aquest sentit, s’ha considerat que l’enfocament participatiu ha estat el més adequat per facilitar un procés de reflexió col·lectiva, on posar en comú les diverses visions i generar coneixement compartit. 1.3 COMPONENTS CLAU DE L’ESTRATÈGIA I ESTRUCTURA DEL DOCUMENT En aquest darrer punt de la introducció es presenta l’estructura del document de l’estratègia i s‘apunten els components més importants. El document que es presenta està configurat en dos grans blocs: les princi- pals aportacions de la diagnosi i la presentació de l’estratègia. El primer 2 Agraïm la participació de les següents persones: Georgina Casas, de LaFede.cat; Núria González, de Fun- recull aspectes que defineixen les principals aportacions de la diagnosi dació Solidaritat UB; Cecile Barbeito, d’Escola Cultura de Pau i Carol Pujadas, de Creart, en el grup 1. També d’EpJG durant el període 2012-2017. En aquest sentit, s’incorpora una de Marta Comas i Elena Roca, del Consorci d’Educació; Pilar Lleonart, de l’Institut Municipal d’Educació; i Laura Campo, del Centre Promotor d’Aprenentatge Servei, que van participar en el grup 2. Abel Sampériz, síntesi del marc teòric de l’EpJG com a nou paradigma, així com un esque- Ramon Crespo, persones expertes en nous relats de planificació i d’avaluació, i Carol Pujadas per al grup 3. I finalment, Merche Alvira, Susana Andrés, Noemí Ayora, Gemma Blasco, Amor Gonzalez, Laia Miró, Anna ma dels eixos de resultats i orientacions extrets de la diagnosi. El segon Morancho, Nathalie Souto i Núria Valero, referents de districte d’EpJG a Barcelona, en el grup 4. | Estructura del document i components de l’estratègia | 2 Avançant cap a l’EpJG 2.1. De l’EpD a l’EpJG 2.2. Sobre el concepte de justícia global: oportunitats i reptes 2.3. L’EpJG a Barcelona | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 12 2 Avançant cap a l’EpJG 2.1. DE L’EpD A L’EpJG La introducció del concepte d’EpJG suposa un canvi de paradigma envers la manera clàssica d’entendre del concepte d’EpJG obrint pas a noves maneres de referir-se a la tasca que, des de fa un temps, realitzen les ONG amb la voluntat de sensibilitzar i desenvolupar una consciència crítica i En els darrers anys hi ha hagut una clara evolució de la conceptualització responsable respecte a les desigualtats en el món (Argibay i Celorio, 2005). que gira entorn al que avui es coneix com educació per a la justícia global. En els darrers temps, a Europa, la terminologia amb la qual es fa referència Aquest canvi de paradigma representa un nou prisma a partir del qual als processos propis de l’EpD és molt àmplia: educació per a la ciutadania mirar la realitat i pensar les pràctiques educatives que desenvolupen les global, educació per a la ciutadania democràtica o educació global (Celorio i entitats. López, 2007). Totes elles comparteixen la voluntat de fomentar en la ciuta- Al llarg d’aquest apartat es fa un breu recorregut des de l’educació per al dania una bona comprensió de la problemàtica mundial, una participació desenvolupament (en endavant, EpD) fins a l’EpJG; s’apunten les principals activa en la vida política dels seus contextos respectius i un compromís amb claus que suposa aquest concepte nou; i es recull una síntesi del que ha la construcció d’un món just i sostenible (Celorio i del Río, 2015). representat a la ciutat de Barcelona. El marc teòric que es presenta és el Aquest canvi de terminologia coincideix amb noves maneres d’entendre mateix text que ha servit com a fonamentació de la Diagnosi de l’Educació les relacions a nivell internacional, el sentit del desenvolupament i la per a la Justícia Global 2012-2017. | De l’EpD a l’EpJG | | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 13 cooperació, i una progressiva consciència de les responsabilitats dels 2.2. SOBRE EL CONCEPTE DE JUSTÍCIA GLOBAL: diferents agents per preparar les noves generacions en aquesta manera OPORTUNITATS I REPTES d’estar al món. A més, tot això es dona en un context en què, les entitats que des de fa temps desenvolupen projectes (o accions), comencen a qüestionar-ne el veritable impacte i identifiquen la necessitat de fomentar Apostar pel concepte de justícia global és fer-ho per un terme complex metodologies participatives i transformadores que eduquin d’una manera i amb una trajectòria relativament curta (encara que anteriorment ja crítica enfocada a potenciar les capacitats i l’autonomia de les persones i s’havia abordat des d'altres etiquetes com justícia internacional, ètica dels col·lectius amb un objectiu clar: canviar el món en clau de justícia. internacional o llei de les nacions). Justícia global irromp des de la filosofia política i suposa diferents línies d'anàlisi entre les quals destaquen la del L’EpD com a enfocament educatiu compta amb una llarga trajectòria dret o la de l'economia. La qüestió de la justícia global es torna especial- (Escudero i Mesa, 2011). Una anàlisi detinguda sobre aquesta evolució ment d'interès a partir de 1970 i pren relleu a partir d’un doble punt de ha fet que diferents autors reconeguin fins a cinc generacions diferents partida: no vivim en un món just i, al seu torn, la justícia ha de ser consi- (Ortega, 1994; Mesa, 2000; Boni, 2011) que defineixen la tasca de les ONG derada l'aspiració última (Nagel, sd). És en aquest mateix moment on es en funció del model de desenvolupament que es defensa en cada cas. troba el germen dels moviments socials en la lluita de demandes fona- D’aquesta manera, es pot dir que l’evolució de l’EpD permet diferenciar mentals. Des d'aquest punt, diferents autors han abordat les qüestions entre: l’enfocament assistencial; l’enfocament desenvolupista; l’educació relacionades amb l'abast de la justícia; el paper que pren la justícia en la crítica i solidària; l’educació per al desenvolupament humà i sostenible; i distribució de la riquesa i els estàndards ètics que han de ser aplicats a l’educació per a la ciutadania global.3 tot el món; el paper que han de tenir les institucions; i el significat moral dels límits de la ciutadania i la ciutadania compartida. En moltes ocasions, els debats sobre la justícia s'han circumscrit a la lò- gica que es defineix per una comunitat política comuna, des de la qual les persones tenen obligacions de justícia respecte els altres individus amb els quals comparteixen un mateix ordre institucional. En aquest sentit, Rawls (1971) apunta que el problema de la justícia es troba en l'organit- zació interna de l'Estat, on s'ha de garantir la distribució i unificació com a base de la justícia equitativa. Per la seva banda, Pogge (2007) estén la idea d'aquesta estructura bàsica reconeixent un ordre institucional global que s'imposa des dels països més pròspers i desfavoreix la vida de moltes 3 El sentit i la concreció en la tasca de les entitats per a cadascun d’aquests enfocaments queda recollit en el persones al món. En aquest marc, Young (2011) proposa superar la visió marc teòric que apareix en el document de la Diagnosi de l’Educació per a la Justícia Global 2012-2017. | Sobre el concepte de justícia global: oportunitats i reptes | | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 14 parcial de les dues propostes en què allò rellevant està en el funcionament D'aquesta manera la justícia global pretén superar l'eterna dicotomia de les estructures que regeixen la societat. Acceptar que les institucions entre el nord i el sud; incidir sobre les causes estructurals de les injustí- formen part dels processos que produeixen les injustícies o les eviten no cies i dels mecanismes que generen desigualtats; i fer visible la interde- vol dir que no s'hagi de subratllar que en aquests processos també hi par- pendència de les accions a nivell global i local (Monzó, Rifà i Rubio, 2018). ticipen les lleis i les pràctiques de les empreses, els mitjans de comunica- En aquest context, es busca el compromís i la responsabilitat dels dife- ció i les persones individuals (Sen, 2010) des de les seves eleccions vitals rents agents com a membres de la ciutadania activa i global perquè els i les seves pràctiques de relació, d’oci, de consum, etc. En aquest sentit, grans reptes requereixen un important treball des de les esferes política Young entén que l'anàlisi moral supera les fronteres de l'Estat i obliga a i ciutadana i, amb això, també el treball des de l’àmbit educatiu, a partir qüestionar-se sobre la pròpia forma de vida en un món global i globalitzat de l’EpJG, una proposta que ha de tenir com a objectiu la presa de cons- d'interdependències constants (Nussbaum, 2010) en què cada individu ciència sobre les situacions d'injustícia i la necessitat de transformar les també és responsable. relacions de poder que generen les desigualtats. Però també ha d'afavorir espais per al desenvolupament de la responsabilitat compartida i l'acció Des del concepte de justícia global, Young destaca que la responsabilitat col·lectiva com a cristal·lització d’aquesta. compartida no pot quedar relegada a l'acció humanitària o caure en el pa- ternalisme. Es tracta de desenvolupar-la des de l'acció col·lectiva, també Assumint els principis de l'educació per a la ciutadania, l'EpJG es con- amb les persones que pateixen directament les situacions d'injustícia. verteix en el revers de la moneda. Si en el primer cas es posa l'èmfasi en Amb tot això estableix la teoria de la connexió social, que a nivell moral és l'objectiu formatiu de les persones que han de participar per generar el anterior a les institucions polítiques: les connexions socials de la societat canvi, en el segon se subratlla l'objectiu social últim cap on ha de con- civil poden existir sense que les institucions polítiques les governin. En duir-se aquesta transformació. Dues cares de la mateixa moneda que ofe- definitiva, una responsabilitat que requereix la redefinició de les relacions reixen una mirada més completa de com han de ser entesos els processos amb el medi natural, humà o social amb vista a un desenvolupament educatius, les aliances entre els diferents agents i, en definitiva, també els humà sostenible (Aznar i Barrón, 2017). fins últims de l'educació. En aquest marc, Andreotti (2016), junt amb Sharon Stein i Rene Susa, presenten un mapa de tres imaginaris diferents sobre justícia global i plantegen el mapeig social com una estratègia educativa per trencar amb l'imaginari dominant. Segons les autores, en l'imaginari de la justícia global és necessari avançar cap alternatives del desenvolupament i apoderar des- construint la idea de primer o tercer món. Això significa canviar les regles del joc i avançar cap a altres possibilitats de coexistir en un planeta finit. | Sobre el concepte de justícia global: oportunitats i reptes | | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 15 2.3. L’EPJG A BARCELONA El debat de la justícia global ha arribat també a les administracions pú- bliques: a l’Ajuntament de Barcelona aquest concepte s’incorpora al Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global 2018-2021 on es reflexiona A Catalunya, i concretament a Barcelona, des del 2014 es treballa la idea sobre el canvi de paradigma de la cooperació al desenvolupament a la d’EpJG, centrant el debat en aquesta doble mirada de la mateixa moneda cooperació per a la justícia global, entenent que la justícia global d’una cap a l’objectiu formatiu i l’objectiu social. banda, planteja un marc d’anàlisi més ampli i complet que aquell que se En aquest context, el concepte d’EpJG s’entén com un procés de co- centra en la dicotomia nord-sud i en la linealitat del desenvolupament; de neixement i d’anàlisi crítica de la realitat que vincula l’acció local i la seva l’altra, ressalta les creixents interconnexions a escala global i, per tant, les dimensió global. La seva finalitat és promoure una consciència crítica interferències que les accions produeixen sobre altres pobles i territoris. envers les causes que generen desigualtats i conflictes. També contribueix Pràctiques que deriven d’un model de producció, distribució, consum i al canvi d’actituds i pràctiques que han de fer possible una ciutadania res- intercanvi que sovint vulnera aquestes comunitats. A més, el nou para- ponsable, respectuosa i compromesa amb la transformació social (Rubio i digma posa l’accent en els elements estructurals que generen injustícies Lucchetti, 2016). i promou la transformació de les relacions de poder que potencien les desigualtats; a la vegada proposa un cosmopolitisme dels drets humans, A nivell d’entitats del sector i de moviments socials, l’any 2014 i després des de l’assumpció que totes i tots tenim responsabilitats i obligacions d’un llarg procés de reflexió, la Federació Catalana d’ONG per la Pau, els respecte les injustícies que pateixen els altres, independentment del lloc Drets Humans i el Desenvolupament passa a denominar-se Lafede.cat - on es donin (Pla Director de Justícia i Cooperació Internacional de l’Ajunta- Organitzacions per a la Justícia Global, una vegada ja fusionades les tres ment de Barcelona, 2018). federacions d’entitats que hi havia a Catalunya. En aquest moment s’entén que el paradigma de la justícia global esdevé una oportunitat i un repte En aquest nou paradigma, l’EpJG se situa com a eix fonamental d’una per denunciar les injustícies d’un món complex i global, i per actuar en la cooperació transformadora que ressalta els àmbits de l’educació, la inci- seva transformació. Conscients que les respostes són polièdriques, es vol dència, la recerca i la comunicació (Pla Director de Justícia i Cooperació treballar des de la diversitat, sumant les mirades d’àmbits i sectors dife- Internacional de l’Ajuntament de Barcelona, 2018). rents, i teixint una xarxa de xarxes (Lafede.cat, 2016). D’aquesta manera, es posa sobre la taula el concepte de justícia global que té com objectiu la transformació de les relacions de poder que generen desigualtats arreu, mitjançant la redistribució dels béns i l’educació per una ciutadania glo- bal, entre d’altres (Lafede.cat, 2016). | L’EpJG a Barcelona | 3 Resum dels principals resultats de la diagnosi 3.1. Sobre el nou paradigma d’EpJG i les seves implicacions 3.2. Sobre les dimensions i els àmbits temàtics dels projectes 3.3. Sobre els projectes en l’educació formal i els projectes d’ApS 3.4. Sobre l’arrelament territorial dels projectes 3.5. Sobre els agents i les col·laboracions 3.6. Sobre la incorporació de nous relats de planificació i d’avaluació basats en la TdC i la comunicació com a eina de transformació social | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 17 3 Resum dels principals resultats de la diagnosi Tal i com s’ha comentat a l’inici del document, el punt de partida d’aquesta Amb el propòsit de presentar les bases de l’estratègia, a continuació estratègia és una diagnosi elaborada durant el curs 2017-2018 que analit- s’exposen aquests resultats estructurats en els següents eixos: el nou za el conjunt de projectes finançats per la DJGCI en el període 2012-2017 paradigma d’educació global i les seves implicacions; les dimensions i els i que recull les perspectives de diversos agents implicats directament en àmbits temàtics dels projectes; els projectes en l’educació formal i els l’EpJG a la ciutat de Barcelona. Fruit de la diagnosi s’esdevenen sis eixos projectes d’ApS; l’arrelament territorial dels projectes; els agents impli- que, a mode de conclusions, han permès ordenar-ne els principals resul- cats i les col.laboracions establertes; i la incorporació de nous relats de tats i vertebren l’elaboració de l’estratègia posterior. planificació i d’avaluació basats en la TdC i la comunicació com a eina de transformació social. | L’EpJG a Barcelona | | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 18 3.1. SOBRE EL NOU PARADIGMA D’EPJG I LES SEVES IMPLICACIONS Iniciar un procés de debat sobre les justícies i des-igualtats globals que impliqui les administracions, les Un primer element que emergeix dels resultats de la diagnosi és la ne- entitats i la ciutadania. cessitat d’iniciar un procés reflexiu que permeti identificar conjuntament Aterrar el concepte de justícia global tenint en compte els objectius, les eines i el relat de l’EpJG i que sàpiga posar en valor veus, la complexitat del conceptes en les seves dimensions realitats i sabers locals des del paradigma de les justícies i els drets en (global, local-comunitària, familiar i individual). clau global. Concretament, s’identifiquen les següents necessitats: Reflexionar conjuntament sobre la mirada cap al sud. Enfortir la reflexió sobre les desigualtats i els drets des d’una perspectiva compartida i de responsabilitat glo- bal, especialment en aquells projectes de caràcter més global. | Sobre el nou paradigma d’EpJG i les seves implicacions | | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 19 3.2. SOBRE LES DIMENSIONS I ELS ÀMBITS TEMÀTICS DELS PROJECTES Replantejar la classificació clàssica de les dimensions Les dimensions i els àmbits temàtics de l’EpJG han esdevingut també de l’EpJG i que les accions no se centrin exclusivament un eix central dels resultats de la diagnosi. Pel que fa a les dimensions, en la sensibilització, sinó que avancin cap a propostes més s’apunta que aquestes no responen a un model lineal, sinó que la relació mobilitzadores i d’incidència social. entre elles pot ser entesa com un sistema, una escala o una seqüència de Establir espais que possibilitin la interseccionalitat i fases per la qual cal transitar. Quant als àmbits temàtics, s’obre una re- afavorir, així, una mirada envers la complexitat de flexió al voltant de com trobar un equilibri just entre la transversalitat dels la realitat. projectes i la seva especificitat temàtica. Tenint en compte això, s’identifi- quen les següents necessitats: Trobar espais on les entitats i altres agents puguin compartir la seva expertesa i enriquir els continguts dels seus projectes. | Sobre les dimensions i els àmbits temàtics dels projectes | | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 20 3.3. SOBRE ELS PROJECTES EN L’EDUCACIÓ FORMAL I ELS PROJECTES D’APS Trobar l’encaix entre aquest tipus de projectes i les estructures i organitzacions de l’educació formal, que L’anàlisi desenvolupada ha posat de relleu el creixement exponencial acostumen a ser força rígides i poc permeables. (especialment des de la incorporació de l’ApS) dels projectes d’EpJG en els centres d’educació formal. Si bé aquest fenomen representa una oportu- Treballar cada vegada més, a banda de fer-ho amb nitat important per fer arribar els continguts d’EpJG als infants i joves en l’alumnat, amb el professorat i altres professionals formació, també s’identifiquen alguns reptes que a partir d’ara cal abordar com a agents multiplicadors dels processos d’aprenentatge, relaccionats amb les següents necessitats: també des de les resistències que es generen en aquests processos. Plantejar propostes que vagin més enllà d’accions puntuals, que es vertebrin en el projecte educatiu de centre i més arrelades al territori. Promoure projectes en altres àmbits i etapes educatius que poden tenir gran potencialitat i que són centrals en clau d’oportunitats educatives. | Sobre els projectes en l’educació formal i els projectes d’ApS | | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 21 3.4. SOBRE L’ARRELAMENT TERRITORIAL DELS PROJECTES Territorialitzar les accions per tal d’aconseguir major La diagnosi ha posat de manifest que la introducció del nou paradigma, implicació i impacte a nivell local. així com l’augment de projectes desenvolupats en centres educatius, ha afavorit la territorialització de les propostes en diferents districtes i barris Revisar situacions de concentració de projectes en de Barcelona. L’anàlisi territorial dels projectes permet donar visibilitat a alguns centres o espais i la seva possible saturació. la seva concentració en alguns territoris concrets de la ciutat, especial- ment en aquells amb més situacions de vulnerabilitat social. En aquest Resoldre la distribució democràtica dels projectes en- sentit, tot i reconèixer el valor d’aquest tipus d’intervencions, el procés de tre els diversos districtes, tenint en compte les poten- la diagnosi obre un debat sobre quins han de ser els principals territoris cialitats d’incidir no només en la població amb major risc de i destinataris dels projectes d’EpJG. Concretament, s’identifiquen les vulnerabilitat, sinó també amb la més benestant, que també següents necessitats: pot afavorir canvis i transformacions en el seu context. | Sobre l’arrelament territorial dels projectes | | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 22 3.5. SOBRE ELS AGENTS I LES COL·LABORACIONS La diagnosi ha evidenciat un creixement molt important de la participa- Disposar de més recursos personals i comptar amb ció d’un nombre —cada vegada més gran i més divers— d’agents en els més temps per desenvolupar el treball en xarxa. projectes. Una anàlisi més detallada sobre els diferents tipus de col·la- boracions que es donen en els projectes permet veure com també s’ha Incorporar més la perspectiva de l’EpJG en altres evolucionat respecte a les combinatòries de treball conjunt, no només àrees de l’Administració i en organitzacions d’altres entre ONG, també entre aquestes i altres tipus d’entitats d’acció social, sectors tradicionalment poc familiaritzats amb institucions públiques, plataformes o moviments socials. En aquesta línia aquesta perspectiva. s’han identificat les següents necessitats: | Sobre l’arrelament territorial dels projectes | | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 23 3.6. SOBRE LA INCORPORACIÓ DE NOUS RELATS DE PLANIFICACIÓ I D’AVALUACIÓ BASATS EN LA TDC I LA COMUNICACIÓ Trobar estratègies per avaluar accions complexes amb COM A EINA DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL multiplicitat d’actors, espais i objectius diversos. Trobar les preguntes, els indicadors, les fonts de verifi- Al llarg del període analitzat s’han introduit nous relats de planificació cació o els mecanismes d’una avaluació des de la TdC. i d’avaluació basats en la TdC. Aquest procés, que ha implicat un acom- panyament tècnic per facilitar la transició d’un model a un altre, s’ha Traçar estratègies per facilitar la integració de la TdC valorat molt positivament per part de les entitats i ha permès visibilitzar a les entitats, la qual cosa implica sortir del projecte i un augment i una millora significatives de l’alineament dels projectes entendre com aquest i l’entitat s’ubiquen en el context diferent amb l’enfocament basat en la TdC. Així mateix, al llarg del període estudiat de canvi i transformació social. s’observa una major integració de les accions de difusió i comunicació Elaborar plans i estratègies de comunicació que vagin dels processos i resultats dels projectes. Aquests canvis s’expliquen per més enllà de la difusió, i que incorporin una vessant un augment de consciència del rol de la comunicació social i política transformadora i políticament compromesa. com a eina de transformació social per part de les entitats. Amb relació a aquests aspectes, s’identifica un conjunt de reptes que es concreten en les següents necessitats: | Sobre la incorporació de nous relats de planificació i d’avaluació basats en la TdC i la comunicació com a eina de transformació social | 4 Elements inspiradors de l’estratègia 4.1. Valors 4.2. Principis | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 25 4 Elements inspiradors de l’estratègia L’estratègia d’EpJG representa una proposta de treball que s’emmarca en la 4.1. VALORS missió i visió de la política de cooperació per a la justícia global de l’Ajun- tament de Barcelona. Així mateix, aposta d’una banda, per abordar-ne el desplegament en aliança amb diferents agents de la ciutat i, de l’altra, per Partint dels principis del Pla Director de la Cooperació per a la Justícia fer-ho des d’una perspectiva transversal del que ha de ser l’EpJG. Ambdues Global, l’estratègia que es presenta es basa en una sèrie de valors que línies esdevenen els fonaments que inspiren l’estratègia i s’han dividit entre rauen en l’epicentre de la pròpia idea de justícia global com a finalitat que els valors i principis que es despleguen en el següent apartat: es persegueix. En aquest sentit, l’estratègia es fonamenta en els següents valors: reconeixement i cura; compromís actiu contra les desigualtats; enfocament de drets humans; equitat de gènere; cultura de la noviolència; i sostenibilitat. | Valors | | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 26 Reconeixement i cura Cultura de la noviolència Apostar per una mirada humana de la justícia global que situï la vida Fomentar la pau i la convivència en les relacions entre persones, al centre, integrant les cures i la perspectiva de gènere per fer front pobles, cultures, nacions i Estats, així com la prevenció a un sistema social i econòmic cada cop més desigual. i la solució pacífica dels conflictes i les tensions socials. Compromís actiu contra les desigualtats Sostenibilitat Partir del reconeixement de les desigualtats existents en diferents àmbits Generar dinàmiques, projectes i espais que permetin donar continuïtat i i nivells, vetllant per la igualtat i la no discriminació com a vies per a consolidar els projectes en concret, així com la seva extensió en general. lluitar contra aquestes. Enfocament de drets humans Treballar a favor de l’exercici dels drets humans i de les llibertats fonamentals, universals, indivisibles i interdependents, considerant la democràcia i la dignitat de la persona com a fonaments de tot l’esforç en pro de la justícia global. Equitat de gènere Defensar l’equitat entre gèneres i la superació de la relacions de poder desiguals d’homes sobre dones, de submissió i de tot tipus de violència contra les dones. | Valors | | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 27 4.2. PRINCIPIS A més dels valors que fonamenten la idea de justícia global, l’estratègia que es presenta també parteix d’una sèrie de principis que han de permetre treballar per a la consolidació i l’ampliació de l’EpJG a la ciutat de Barcelona al llarg del període 2019-2021. Aquests principis en els quals es fonamenta l’estratègia són: construcció conjunta; coherència; territori; participació comunitària; Ciutat Educadora; no apropiació; democratització; i transformació i transparència. Construcció conjunta Ciutat educadora Es parteix de la voluntat de crear espais de treball en equips per tal de Representa el marc de reconeixement del paper dels diferents agents generar, revisar i adequar l’estratègia i els projectes que d’ella s’esdevinguin socials i educatius que promouen condicions i propostes de participació de manera compartida i participada entre els diferents agents implicats. de la ciutadania activa i democràtica, amb vista a la cohesió social i el treball conjunt envers els grans reptes de la ciutat. Territori Coherència Fa referència a la voluntat d’arrelar la proposta a la ciutat de Barcelona i dotar-la d’un sentit territorial donat que s’entén que totes les actuacions Pretén subratllar la necessitat de passar de propostes aïllades a tenen lloc en un espai i una realitat concrets, per la qual cosa sempre cal inte- polítiques públiques alineades i coherents, tant a nivell intern com extern, grar-se en aquest entorn, adequar-s’hi i aprofitar les oportunitats que ofereix. que afavoreixin un projecte de ciutat responsable i compromesa, partint de les accions que ja existeixen i des dels diferents àmbits de treball. Participació comunitària No apropiació Subratlla el valor de la presa de consciència, la reflexió crítica i l’organització col·lectiva dels diferents agents i la ciutadania Es considera que les propostes no tenen ni propietaris ni impulsors únics, per tal d’avançar cap al bé comú. sinó que es treballa produint coneixement obert i que totes les persones i entitats que vulguin, es poden sumar a la seva pràctica, al seu impuls i a la seva millora. | Principis | | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 28 Democratització Es treballa amb la voluntat d’obrir els espais i de posar a l’abast els recursos per arribar a totes les entitats i institucions educatives, especialment a les de caràcter públic. Transformació Des de la missió transformadora de les entitats, es volen concretar dos nivells diferents respecte la capacitat de canvi dels projectes: d’una banda, que les entitats facin projectes transformadors; i d’altra banda, que la transformació arribi també a les entitat i no només als projectes. Transparència Recull la voluntat i la responsabilitat de socialitzar i rendir comptes obertament sobre l’aposta realitzada davant dels diferents actors implicats. | Principis | 5 Línies estratègiques 5.1. Impuls de projectes amb metodologies transformadores en EpJG 5.2. Obertura de nous àmbits i espais educatius 5.3. Extensió i transversalització de la justícia global 5.4. Creació i consolidació de xarxa: territori, actors i agents 5.5. Generació, comunicació i mobilització del coneixement 5.6. Grans aliances i compromís polític | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 30 5 Línies estratègiques L’estratègia d’EpJG pretén donar resposta a les necessitats identificades 5.1) Impuls de projectes amb metodologies a la diagnosi a partir d’actuacions desenvolupades en sis línies de treball transformadores en EpJG que són el nucli d’aquest document i el conjunt de l’estratègia de l’EpJG. D’aquesta manera, es converteix en un full de ruta pels propers anys des Els darrers anys hi ha hagut un creixement molt important de l’EpJG d’una perspectiva participativa i d’aliances estratègiques que permetrà a la ciutat de Barcelona que ha anat acompanyat d’un major volum de incorporar nous actors i treballar de manera transversal per tal de donar projectes i d’entitats que se situen en el paradigma de l’EpJG. És hora, respostes als principals reptes de l’EpJG a la ciutat de Barcelona. doncs, de consolidar aquest creixement incentivant propostes que adoptin perspectives cada cop més transformadores, que s’adeqüin a A continuació es presenten les línies estratègiques que, en les pàgines que possibles necessitats socials noves i que incorporin de manera més segueixen, es concreten en actuacions (què es vol fer), instruments previs- clara el vincle global-local. Cal enfortir noves metodologies, integrar la tos per assolir-les (com) i els principals agents per a treballar en aquesta recerca en els projectes i fomentar l’autonomia dels actors per fer de les direcció (amb qui). accions d’EpJG un pilar transformador a la ciutat. | Línies estratègiques | | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 31 5.3) Extensió i transversalització de la justícia global 5.2) Obertura de nous àmbits i espais educatius Des del sector de la cooperació, des d’entitats i institucions vinculades, Si bé la diagnosi apunta una important consolidació dels projectes fa anys que es treballa per un canvi de rumb que ha generat un nou relat d’EpJG a la ciutat de Barcelona, especialment en l’àmbit formal (escoles de la justícia global que planteja les interdependències, la transversalitat i instituts) i en l’etapa d’educació secundària obligatòria, l’estudi i la complexitat dels problemes que afecten el món i que entén que per també identifica potencialitats de creixement en altres etapes i àmbits construir una societat veritablement més justa amb perspectiva global, educatius. En aquest sentit, l’estratègia pretén dotar d’eines els cal incorporar la justícia global en totes les accions que realitzem. Per diferents agents per tal que els projectes d’EpJG es puguin desplegar en això esdevé estratègic entendre aquest concepte com a eix transversal en espais on actualment tenen una menor presència, amb un doble objectiu: totes aquelles polítiques que faci la institució. Caldrà que tots els agents estendre l’abast de l’EpJG a la ciutat de Barcelona i democratitzar l’accés vinculats comparteixin el relat de la justícia global i se’l facin seu. Aquest a l’EpJG entre aquells col·lectius amb menys oportunitats de formar part nou paradigma té com a finalitat aconseguir modes de producció, distri- d’aquests projectes actualment. Concretament, els espais i àmbits on es bució, gestió, consum i pautes de comportament social més sostenibles proposa impulsar o consolidar nous projectes d’EpJG són: l’universitari, i respectuoses. Per assolir aquest canvi es plantejaran propostes que la formació inicial i continuada del professorat i altres professionals estenguin aquest relat comú entre els agents implicats i que vetllin per de l’educació, l’educació primària, l’àmbit de l’educació en el lleure, els desplegar polítiques i accions coherents des de totes les àrees de l’Ajunta- espais socioeducatius, l’educació d’adults o la formació professional. ment i des de les diferents instàncies. | Línies estratègiques | | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 32 5.5) Generació, comunicació i mobilització del coneixement 5.4) Creació i consolidació de xarxa: territori, actors i agents El treball al voltant dels projectes i recerques realitzades per part de les entitats al llarg dels darrers anys ha donat lloc a un important volum de Amb el creixement exponencial de l’EpJG a la ciutat de Barcelona, i gràcies coneixement que esdevé de clar interès per a tot el sector i per als agents a la diagnosi de les accions d’EpJG realitzada, s’ha detectat que l’arrela- implicats en l’EpJG. Aquest fet posa al descobert la necessitat de la ment dels projectes al territori és clau per promoure canvis sostenibles. recerca aplicada, el valor de la construcció conjunta de coneixement i En aquest sentit, i per tal d’impulsar projectes de qualitat, les accions la idoneïtat dels espais per a difondre i compartir experiència i exper- cada vegada han de respondre millor a les necessitats reals dels diferents tesa entre les entitats, amb altres organitzacions i amb la ciutadania territoris de la ciutat. Davant d’aquest fet, és fonamental reforçar la coor- en general. Aquesta, doncs, es converteix en una clara línia de treball que dinació entre els seus actors i agents que tenen més coneixement dels permet: en primer lloc, enfortir l’agència educativa de les entitats, con- barris, i dels equipaments i del teixit social de cada districte per avançar tribuint a apoderar-les en un marc de diferents actors educatius de ciutat; cap a una idea de barri global. En la mateixa línia, fomentar el treball en i, en segon lloc, enriquir qualitativament les seves propostes educatives xarxa, consolidar espais per a posar en comú i construir conjuntament perquè aquestes siguin més ajustades i transformadores. De manera les diferents accions que es duen a terme, explorar sinèrgies i valorar les coherent, la línia també ha de contemplar la voluntat explícita per a donar diferents experteses esdevé imprescindible per enriquir les propostes i a conèixer, tant a nivell nacional com internacional, els programes d’EpJG dotar-les del màxim sentit possible. impulsats des de la DJGCI i en aliança amb altres institucions. | Línies estratègiques | | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 33 5.6) Grans aliances i compromís polític Per millorar la qualitat i l’impacte de les actuacions d’EpJG és indispensa- ble engegar accions que reforcin les grans aliances que ho fan possible, així com vetllar perquè aquest nou paradigma es consolidi i s’ampliï a nivell de política pública. Totes les línies estratègiques i d’acció que s’han apuntat necessiten la implicació de diferents agents perquè es puguin portar a terme i, alhora, necessiten també la construcció conjunta de polí- tica pública per tal que siguin verdaderament transformadores i impregnin les diferents capes de la ciutat. | Línies estratègiques | | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 34 Impuls de projectes Els darrers anys hi ha hagut un creixement molt important de l’EpJG a la ciutat de Barcelona que ha anat acompanyat d’un major volum de projectes i d’entitats que se situen amb metodologies en el paradigma de l’EpJG. És hora, doncs, de consolidar aquest creixement incentivant propostes que adoptin perspectives cada cop més transformadores, que s’adeqüin a possi- transformadores bles necessitats socials noves i que incorporin el vincle global-local de manera més clara. Cal enfortir noves metodologies, integrar la recerca en els projectes i fomentar l’autonomia en EpJG dels actors per fer de les accions d’EpJG un pilar transformador a la ciutat. Línies d’acció Instruments Aliances estratègiques → Consolidar metodologies de caràcter transformador (ApS, suport a → Convocatòria de subvencions (consolidar → Lafede.cat recerques) i impulsar noves metodologies (investigació-acció línies específiques, modalitats pilot o participativa, entre d’altres). prioritzar temàtiques anuals) → Centre Promotor ApS → Establir mecanismes que permetin prioritzar temàtiques detectades → Convenis marc de col·laboració → Centres de justícia global vinculats com a oportunitats. a les universitats→ Licitacions per al desenvolupament de → Consolidar el vincle global-local en els projectes. projectes específics → Universitats → Fomentar accions, condicions i oportunitats de disseny de projectes → Seminaris de formació. Espai de cons- → Institucions especialitzades en que situïn les causes i accions al centre. trucció i d’intercanvi metodologies transformadores → Promocionar projectes que incorporin de manera explícita i central les → Accions d’acompanyament i assessora- → Institucions especialitzades en dimensions de recerca i mobilització. ment comunicació transformadora → Proporcionar eines i estratègies a les entitats perquè dissenyin accions → Jornades obertes biennals d’intercanvi i que afavoreixin la consolidació dels projectes i que, a l’hora, millorin reconeixement l’autonomia dels actors implicats. → Canals de comunicació: actualització del → Proporcionar eines i estratègies a les entitats perquè incorporin la mapa —publicacions web— notícies comunicació com a eina de canvi i transformació social. a les xarxes → Visibilitzar les accions que es realitzen i posar-les en valor. 4 Durant els darrers anys s’ha fet una aposta específica pel desenvolupament de projectes d’aprenentatge servei (ApS) que es pretén consolidar en el període que abraça aquesta estratègia. Donada la seva singularitat i nivell d’aprofundiment, el treball en aquest sentit es pot consultar a través del Programa d’Educació per a la Justícia Global i aprenentatge servei. | Impuls de projectes amb metodologies transformadores en EpJG | | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 35 Obertura de nous Si bé la diagnosi apunta una important consolidació dels projectes d’EpJG a la ciutat de Barcelona, especialment en l’àmbit formal (escoles i instituts) i en l’etapa d’educació àmbits i espais secundària obligatòria, l’estudi també identifica potencialitats de creixement en altres etapes i àmbits educatius. En aquest sentit, l’estratègia pretén dotar d’eines per tal que els educatius projectes d’EpJG es puguin desplegar en espais on actualment tenen una menor presèn- cia, amb un doble objectiu: estendre l’abast de l’EpJG a la ciutat de Barcelona i demo- cratitzar l’accés a l’EpJG per aquells col·lectius amb menys oportunitats de formar part d’aquests projectes actualment. Concretament, els espais i àmbits on es proposa impulsar o consolidar nous projectes d’EpJG són l’universitari, la formació inicial i continuada del professorat i altres professionals de l’educació, l’educació primària, l’àmbit de l’educació en el lleure, els espais socioeducatius, l’educació d’adults o la formació professional. Aliances Línies d’acció Instruments estratègiques → Enfortir les aliances i crear un grup motor per impulsar els projectes d’EpJG a la uni- → Convocatòria de subvencions → Universitats de Barcelona versitat (departaments universitaris pel desenvolupament de doctorats industrials, administració educativa i els ICE de les universitats). → Convenis marc de col·laboració → Associacions d’universitats → Impulsar els TFG i TFM en temàtiques vinculades a l’EpJG. → Seminaris de formació. → Associacions de professionals Espai de construcció i d’intercanvi de l’educació → Promoure negociacions amb les facultats d’educació i els ICE de les universitats per incorporar la justícia global en la formació inicial de professionals de l’educació. → Accions d’acompanyament i → CEBassessorament → Fomentar cursos de formació continuada per les persones professionals de l’educació → Federacions d’entitats de lleure en actiu (professorat interí i funcionari, i altres). → Grups de debat i reflexió educatiu → Elaborar una proposta de continguts d’EpJG o impulsar projectes que plantegin refor- → Projectes pilot → Exploració de possibles mulacions curriculars en la línea de l’EpJG. col·laboracions entre entitats de lleure i ONG → Reforçar el desplegament de l’EpJG a l’etapa d’educació primària. → Xarxes temàtiques → Enfortir les aliances amb federacions d’entitats de lleure per impulsar de projectes d’EpJG a l’àmbit de l’educació no formal. → Fomentar possibles col·laboracions entre entitats de lleure i ONG. → Explorar possibles aliances amb entitats d’atenció a la infància i l’adolescència. → Fomentar projectes en nivells d’educació postobligatòria on habitualment no hi ha projectes d’EpJG (com els CFGM, CFGS) i de projectes en escoles d’adults per impulsar projectes d’EpJG en el marc de l’educació al llarg de la vida. | Obertura de nous àmbits i espais educatius | | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 36 Extensió i Des del sector de la cooperació, des d’entitats i institucions vinculades, fa anys que es tre- balla per un canvi de rumb que ha generat un nou relat de la justícia global que planteja les transversalització interdependències, la transversalitat i la complexitat dels problemes que afecten el món i que entén que per construir veritablement una societat més justa amb perspectiva global, de la justícia global cal incorporar la justícia global en totes les accions que realitzem. Per això esdevé estra- tègic entendre aquest concepte com a eix transversal en totes aquelles polítiques que faci la institució. Caldrà que tots els agents vinculats comparteixin el relat de la justícia global i se’l facin seu. Aquest nou paradigma té com a finalitat aconseguir modes de producció, distribució, gestió, consum i pautes de comportament social més sostenibles i respec- tuoses. Per aconseguir aquest canvi es plantejaran propostes que estenguin aquest relat comú entre els agents implicats i que vetllin per desplegar polítiques i accions coherents des de totes les àrees de l’Ajuntament i des de les seves diferents instàncies. Aliances Línies d’acció Instruments estratègiques → Afavorir espais de reflexió teòrica i conceptual sobre la idea de justícia global i les seves implicacions en l’àmbit → Seminaris de → Àrees de l’Ajuntament educatiu que serveixi per assentar unes bases compartides sobre aquest nou paradigma entre els diversos agents. formació. Espai vinculades als → Definir criteris que permetin avançar en la transversalització del relat de l’EpJG amb diferents tipus d’agents. de construcció i objectius del d’intercanvi Pla director → Revisar el model de les dimensions que s’adeqüi al nou paradigma de l’EpJG d’acord amb el pentàgon del canvi polític (incidència institucional, incidència simbòlica, formació, recerca i comunicació). → Grups de debat i → CEBreflexió → Incorporar codis comuns per a transmetre la informació. Els relats i experiències sorgides des dels ODS o el re- → CRP lat de la Ciutadania Mundial (UNESCO, 2014) poden contribuir a donar un marc de referència a la justícia global. → Estructures i espais de l’Ajuntament → Altres administracions → Crear d’un grup motor per fomentar la incorporació de continguts sobre justícia global en les formacions de les públiques persones professionals de l’educació. → Accions i organitzacionsd’acompanyament i → Impactar en temàtiques prioritàries on es detecta la necessitat d’incidir des de les àrees d’educació amb la assessorament perspectiva que ofereix la cultura de pau i justícia global com a eix conductor. Alguns exemples podrien ser: l’educació financera crítica, aportar una visió global a les accions socials i ambientals, etc. → Campanyes → Contribuir a la tasca de transversalitzar els aspectes vinculats a la justícia i la concepció de la connexió global-local des de les diferents àrees de l’Ajuntament que puguin tenir relació amb les diferents justícies que planteja el Pla director, com per exemple: feminismes, justícia ambiental, economia social i solidària i d’altres. → Fomentar la transversalització de temes de justícia global a nivell més proper a territori de districtes de la ciutat. | Extensió i transversalització de la justícia global | | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 37 Creació i Amb el creixement exponencial de l’EpJG a la ciutat de Barcelona, i gràcies a la diagnosi de les accions d’EpJG realitzada, s’ha detectat que l’arrelament dels projectes al territori és clau consolidació de per promoure canvis sostenibles. En aquest sentit, i per tal d’impulsar projectes de quali- tat, les accions cada vegada han de respondre millor a les necessitats reals dels diferents xarxa: territori, territoris de la ciutat. Davant d’aquest fet, és fonamental reforçar la coordinació entre els seus actors i agents que tenen més coneixement dels barris i dels equipaments i del teixit actors i agents social de cada districte per avançar cap a una idea de barri global. En la mateixa línia, fomen- tar el treball en xarxa, consolidar espais per a posar en comú i construir conjuntament les diferents accions que es duen a terme, explorar sinèrgies i valorar les diferents experteses esdevé imprescindible per enriquir les propostes i dotar-les del màxim sentit possible. Línies d’acció Instruments Aliances estratègiques → Impulsar la coordinació entre els diferents agents per a la detecció de → Recursos econòmics a districtes → Òrgans de govern dels districtes necessitats i oportunitats del barri (taules ApS etc.). → Convocatòria de subvencions → Referents de Justícia Global i Cooperació → Promocionar les condicions (persones, espais i temps) per garantir l’arrelament i adequació territorials dels projectes. → Estructures de l’Ajuntament (incorpora- Internacional dels districtes ció a taules de districte) → Referents de districte d’altres àrees → Enfortir la figura tècnica de Justícia Global i Cooperació i el seu rol en l’impuls de projectes d’EpJG. → PAD/PAM → IMEB → Visibilitzar les accions de districte: crear material per a difondre els → Grups de debat i reflexió → CEB projectes i potenciar els espais per compartir les accions dutes a terme. → Jornades obertes d’intercanvi i de reco- → CRP → Promocionar mecanismes per potenciar la relació entre entitats de neixement → Consell d’Innovació Pedagògica districte i entitats de ciutat. de Barcelona → Consensuar criteris de treball que permetin equilibrar i dotar de sentit → ICUB l’abordatge territorial dels projectes des d’una perspectiva de ciutat. → Centre Promotor d’Aprenentatge Servei → Afavorir la interseccionalitat i aprofitar l’expertesa dels diferents actors per promoure una agenda de treball comuna. → Establir espais i mecanismes per a compartir informació entre els diferents agents. → Vetllar per tal que les col·laboracions entre diferents actors representin un treball en xarxa sòlid, de qualitat i amb projecció de futur. | Creació i consolidació de xarxa: territori, actors i agents | | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 38 Generació, El treball al voltant dels projectes i recerques realitzades per part de les entitats al llarg dels darrers anys ha donat lloc a un important volum de coneixement que esdevé de clar comunicació interès per a tot el sector i per als agents implicats en l’EpJG. Aquest fet posa al descobert la necessitat de la recerca aplicada, el valor de la construcció conjunta de coneixement i la i mobilització idoneïtat dels espais per a difondre i compartir experiència i expertesa entre les entitats, amb altres organitzacions i amb la ciutadania en general. Aquesta, doncs, es converteix del coneixement en una clara línia de treball que permet: en primer lloc, enfortir l’agència educativa de les entitats, contribuint a apoderar-les en un marc de diferents actors educatius de ciutat; i, en segon lloc, enriquir qualitativament les seves propostes educatives perquè aquestes siguin més ajustades i transformadores. De manera coherent, la línia també ha de contem- plar la voluntat explícita per a donar a conèixer, tant a nivell nacional com internacional, els programes d’EpJG impulsats des de la DJGCI i en aliança amb altres institucions. Línies d’acció Instruments Aliances estratègiques → Apoderar les entitats per a l’intercanvi, la creació i la sistematització de → Grups de debat i reflexió → Lafede.cat coneixement sobre les pròpies pràctiques i els àmbits de treball. → Concurs de propostes de → Universitats catalanes → Promocionar espais i mecanismes per a socialitzar informació per al sec- recerca aplicada tor (documents, recerques, projectes, actors clau, etc.) entre els diferents → Institucions especialitzades en agents implicats. Per exemple, promoure un banc d’experiències. → Jornades de presentació, d’intercanvi o comunicació transformadora, d’aprofundiment en aspectes relatius avaluació i TdC → Promocionar mecanismes de relació entre entitats i universitats en una a l’EpJG doble direcció per a identificar, generar i mobilitzar el coneixement fruit de la recerca. → Publicacions → Crear espais d’aprenentatge compartit sobre l’avaluació a partir de la → Comunicacions a congressos TdC i les potencialitats de la comunicació com a eina d’incidència polí- → Espai web tica orientada a la transformació social, partint de l’intercanvi d’expe- riències i bones pràctiques. → Potenciar la recerca aplicada al desenvolupament per a generar nous aprenentatges amb relació a la comunicació, l’avaluació i la TdC. → Promoure recerques en temes que es prioritzen, com la valoració de l’impacte social dels projectes. Per exemple, amb doctorats industrials. → Presentar el coneixement, les experiències i els programes generats a diferents events i fòrums en els àmbits català, estatal i internacional. | Generació, comunicació i mobilització del coneixement | | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 39 Grans aliances Per millorar la qualitat i l’impacte de les actuacions d’EpJG és indispensable engegar accions que reforcin les grans aliances que ho fan possible, així com vetllar perquè aquest i compromís nou paradigma es consolidi i s’ampliï a nivell de política pública. Totes les línies estratè- giques i d’acció que s’han apuntat necessiten la implicació de diferents agents perquè es polític puguin portar a terme i, alhora, necessiten la construcció conjunta de política pública per tal que siguin verdaderament transformadores i impregnin les diferents capes de la ciutat. Línies d’acció Instruments Aliances estratègiques → Vetllar per mantenir o per l’ampliar la inversió del 0,7% assolida i abor- → Convocatòria de subvencions → Ajuntament de Barcelona dar el debat sobre a quin sector i tipologia d’entitats va destinat. → Convenis de col·laboració → CEB → Treballar per la creació, la consolidació i la coordinació a la ciutat en o convenis marc clau d’aliances per a la transformació social, tant a l’Ajuntament, com → Programa Barcelona en altres administracions o altres agents clau, com Lafede.cat. → Institucionalització de les col·laboracions Ciutat Educadora – IMEB → Treballar de manera coordinada amb l’administració educativa per la → Estructures de l’Ajuntament → Universitats millora de les condicions que han de fer possible les relacions de par- (incorporació a taules de districte) → Lafede.cat tenariat entre els centres educatius i les entitats, així com l’arrelament → PAD/PAM → Institucions especialitzades en dels projectes. → Grups de debat i reflexió comunicació transformadora, → Establir mecanismes, conjuntament amb les administracions educati- → Consell Municipal de Cooperació avaluació i TdC ves, que permetin vetllar per una distribució equitativa dels projectes → Institucions especialitzades en entre els centres educatius i superar així la concentració o saturació aprenentatge servei d’algunes escoles i instituts. → ACCD → Contribuir a l’impuls d’una taula d’aprenentatge servei a nivell de ciutat que permeti treballar de manera transversal i coordinada amb un ob- → Altres administracions públiques jectiu comú des de diferents àrees e instàncies. → Promocionar, en altres àrees de l’Ajuntament, la incorporació i la co- herència envers nous relats de planificació i d’avaluació, i la comunica- ció com a eina de transformació social. | Grans aliances i compromís polític | 6 A mode de tancament 6.1. Posada en marxa del procés 6.2. Difusió i comunicació de l’estratègia 6.3. Elaboració d’una proposta d’avaluació | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 41 6 A mode de tancament Fins ara aquest document ha presentat els reptes, objectius i línies estra- que se’n desprenen. Així doncs, si bé el pla d’acció no es concreta en tègiques que es proposen a nivell municipal per contribuir a la millora de aquest document, sí que s’hi presenten alguns dels elements necessaris la qualitat i l’impacte transformador dels projectes d’EpJG a la ciutat. A les per a la seva implementació. pàgines que segueixen es desplega una proposta per a la posada en marxa d’aquestes actuacions. Així mateix, s’apunten, a grans trets, els principals Un primer element que ha de centrar els passos inicials de l’estratègia elements amb relació a la difusió i comunicació de l’estratègia, i la propos- és la generació de sinergies i la implicació dels diversos actors d’EpJG — ta de seguiment i d’avaluació. consolidats i emergents— a la ciutat. L’èxit de l’estratègia dependrà, en gran mesura, de l’existència d’una visió i d’uns objectius compartits pel conjunt d’agents i la ciutadania i la seva apropiació dels continguts de l’estratègia. Els instruments participatius que la DJGCI ha utilitzat per elaborar la 6.1. POSADA EN MARXA DEL PROCÉS diagnosi i l’estratègia (presentació pública i de contrast dels principals resultats, grups de treball temàtics, tallers consultius, etc.) són un bon punt La DJGCI inicia, a partir del moment de publicació de la present estratègia, d’inici per aquesta construcció participada de visió compartida. un pla d’acció que condueixi a l’assoliment dels objectius de les diferents línies en el qual serà cabdal la calendarització de les accions i tasques En aquest sentit, l’estratègia preveu un conjunt d’accions encaminades a la coordinació, a la definició de les accions prioritàries i a la progressiva | Posada en marxa del procés | | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 42 reorientació, al llarg del procés de les actuacions, procediments i ins- 6.3. ELABORACIÓ D’UNA truments necessaris per consolidar les línies estratègiques. Així doncs, PROPOSTA D’AVALUACIÓ l’estratègia es considera un document viu que s’anirà concretant amb el treball compartit al llarg del seu procés d’implementació. El seguiment i l’avaluació de l’estratègia constitueixen eines d’anàlisi imprescin- dibles per tal que aquesta esdevingui un instrument estructurat de les actua- 6.2. DIFUSIÓ I COMUNICACIÓ cions de la DJGCI i per a assolir la consolidació de l’EpJG a la ciutat. Així mateix, els processos de seguiment i d’avaluació han de possibilitar la seva millora DE L’ESTRATÈGIA continuada i l’adequació de les diverses actuacions al context. Concretament, es proposen tres dimensions per al seguiment i l’avaluació de l’estratègia: Com ja s’ha explicat anteriorment, l’estratègia d’EpJG pretén esdevenir un document que generi espais de confluència, coordinació i treball conjunt D’una banda, amb relació als projectes d’EpJG a la ciutat, l’estratègia con- dels diversos agents implicats en l’àmbit de la justícia global. En aquest templa el seguiment del seu nivell de realització especialment d’aquells sentit, la DJGCI té per davant una important tasca de comunicació per tal finançats per l’Ajuntament, tant en el marc de convocatòries de subven- que cada institució, entitat o persona implicada pugui aportar-hi, des del cions ordinàries com en altres modalitats contractuals. S’analitzarà la seu àmbit de treball, reflexions i aprenentatges per enriquir-la. contribució d’aquests projectes al desplegament de l’estratègia i a la con- secució de les seves línies, tenint en compte elements com ara: l’obertura La difusió i comunicació de l’estratègia preveu actes de presentació pú- de nous àmbits i espais educatius; la creació i consolidació de xarxes; i la blics i l’elaboració de diversos productes comunicatius més accessibles generació, comunicació i mobilització de coneixement. (per exemple, infografies) per divulgar-ne el seu contingut. Alguns dels nuclis o espais per a la difusió de l’estratègia d’EpJG són: l’equip de treball D’altra banda, l’avaluació requerirà la identificació dels indicadors i me- de la pròpia Direcció, el Consell Municipal de Cooperació Internacional per canismes per a cadascuna de les línies previstes. Es preveu constituir un al Desenvolupament, les entitats que treballen en l’àmbit de l’EpJG, les grup amb persones expertes externes per a relitzar aquesta proposta i el persones participants en el procés participatiu de la diagnosi i la pròpia seu seguiment amb el rigor que requereix. estratègia, i a altres àrees de l’Ajuntament. Els seus continguts també es Finalment, amb relació a la coherència externa de l’estratègia, es farà un difondran per altres canals, com les xarxes socials, per arribar a la ciuta- seguiment del seu desplegament comunicatiu i de l’articulació entre aquesta dania de Barcelona i fer-la coneixedora d’aquest procés. i altres polítiques i programes amb els quals es puguin generar sinergies o complementarietats. En aquest sentit, s’analitzarà la capacitat de transversa- lització del relat de la justícia global i el reforç d’aliances que permetin conso- lidar el paradigma de l’EpJG en diverses polítiques públiques de la ciutat. | Difusió i comunicació de l’estratègia | 7 Referències | INTRODUCCIÓ | AVANÇANT CAP A L’EPJG | RESULTATS DE LA DIAGNOSI | ELEMENTS INSPIRADORS | LÍNIES ESTRATÈGIQUES | TANCAMENT | REFERÈNCIES | 44 7 Referències AJUNTAMENT DE BARCELONA. (2018). Pla CELORIO, G. Y LÓPEZ DE MUNAIN, A. (2007). NAGEL, T. (s.d.) El problema de la justicia global. Director Cooperació per a la Justícia Global 2018- Diccionario de Educación para el Desarrollo. Revista jurídica de Palermo, 169-196. 2021 de l’Ajuntament de Barcelona. Barcelona, Direcció Bilbao: HEGOA. de Justícia Global i Cooperació Internacional. NUSSBAUM, M. C. (2010). Sin fines de lucro. Por CELORIO, G. Y DEL RÍO, A. (2015). La Educación qué la democracia necesita de las humanidades. ANDREOTTI, V. (2016). El repte educatiu para el Desarrollo: Estudio sobre el estado, evo- Buenos Aires/Madrid, Katz Editores.d’imaginar Altrament: Mapeig d’imaginaris lución y tendencias para el período 2005-2014. Estudio de Justícia Global. elaborado para la Agencia Vasca de Cooperación para ORTEGA, M. L. (1994). Las ONGD y la crisis del el Desarrollo (Gobierno Vasco) por el equipo de Hegoa desarrollo. Madrid, IEPALA/ETEA. ARGIBAY, M.; CELORIO, G. Y CELORIO J. (2009). (UPV/EHU). Bilbao, Hegoa. Educación para la ciudadanía global. Debates y POGGE, T. (2007). ¿Qué es la justicia global? Revista desafíos. Bilbao, Hegoa. LAFEDE.CAT (2016). Treballar per a la justícia Latinoamericana de Filosofía. XXXIII, 2, primavera, global en un món global. Barcelona, LaFede.Cat. 181-203. AZNAR, P. I BARRÓN, A. (2017). El desarrollo humano sostenible: un compromiso educativo. MESA, M. (2004). La educación para el desarrollo: RAWLS, J.A. (1971). A Theory of Justice. Cambridge, Teoría de la educación, 29, 1, 25-53. entre la caridad y la ciudadanía global. Papeles de Harvard University Press. Cuestiones Internacionales, 70, 11-26. BONI, A. (2011). Educación para la ciudadanía RUBIO, L. Y LUCCHETTI. (2016). Aprenentatge global. Significados para un cosmopolitismo MONZÓ, M.; RIFÀ, J. I RUBIO, L. (2018). Implemen- servei, Pau, Drets Humans i Solidaritat. Noves transformador. Revista Española de Educación tación y extensión del aprendizaje-servicio en las propostes d’EpJG. Barcelona: Centro Promotor de Comparada, 17, 65-86. entidades de justicia global y cooperación internacional Aprendizaje-Servicio, Fundació Jaume Bofill. en la ciudad de Barcelona. RIDAS, Revista Iberoameri- ESCUDERO, J. Y MESA, M. (2011). Diagnóstico de SEN, A. (2010). La idea de la justicia. cana de Aprendizaje Servicio, 6, 127-140. DOI10.1344/la Educación para el Desarrollo en España. Centro Madrid, Taurus.RIDAS2018.6.12 de Educación e Investigación para la Paz. YOUNG, M. (2011). La responsabilidad por la justicia. Madrid, Morata. | Referències | BARCELONA EDUCA per a la justícia global