MESURA DE GOVERN D’IMPULS DE LES INDÚSTRIES CREATIVES Mesura de govern d’impuls de les indústries creatives Octubre de 2019 L’objectiu d’aquesta proposta és activar la indústria creativa de la ciutat, i alhora convertir el DHUB en l’espai emblemàtic que la dinamitza i la promou des del punt de vista de les polítiques públiques. Índex 1. Introducció 4 2. Les indústries creatives 6 3. Barcelona i les indústries creatives en xifres 8 3.1 El valor de les TIC 10 3.2 Valor afegit brut de la indústria creativa a Catalunya 10 3.3 Barcelona i els incentius a la indústria creativa des de la perspectiva cultural 12 4. Justificació de la mesura 14 4.1 La necessitat de generar un gran clúster creatiu a Barcelona 14 4.2 Els elements constituents del clúster 16 4.3 22@, el futur del districte creatiu de Barcelona 17 4.4. El disseny i l’arquitectura com a vectors hegemònics de les indústries creatives 18 3 4.5. El disseny hub és l’escenari idoni per liderar i donar Mesura de govern visibilitat al clúster de la indústria creativa de Barcelona 19 4.6. Estructura organitzativa sectorial 22 5. Mesura de govern 24 6. Destinació pressupostària de nova aplicació 30 1. Introducció La globalització i els efectes del trànsit digital han determinat canvis profunds Un estudi de en la manera d’entendre les polítiques culturals i econòmiques modernes. Molts Barcelona Activa sectors s’han transformat en la mesura que la seva capacitat per construir i sobre l’estratègia de promoció econòmica administrar continguts ha adquirit una velocitat extraordinària i una permea- ja prioritzava l’impuls bilitat gairebé absoluta a tota mena de realitats globals. Aquest és el cas de les de sis sectors indústries creatives. estratègics que esdevenen un eix vertebrador de tota la Un estudi de Barcelona Activa sobre l’estratègia de promoció econòmica ja prio- política municipal i de ritzava l’impuls de sis sectors estratègics que esdevenen un eix vertebrador de la transformació del model productiu. tota la política municipal i de la transformació del model productiu: la indústria manufacturera, l’economia digital, els sectors creatius, l’economia verda i circu- lar, la salut i qualitat de vida i l’economia social i solidària. En aquest sentit, àmbits de la cultura on era possible, no fa gaires anys, una L’audiovisual, la certa separació entre dinàmiques locals i internacionals, on es podien admi- moda, el disseny, 4 nistrar amb una temporalitat raonable els fluxos socials que generen modes i l’arquitectura, Impuls la restauració, tendències, s’han convertit amb molta rapidesa en vectors de negoci i transfor- de les les aplicacions mació social enormement poderosos. indústries informàtiques creatives aplicades al món de la comunicació, Les indústries creatives tenen aquestes característiques: naveguen per la xarxa les arts visuals quotidianament, generen models estereotipats que es reprodueixen universal- com a compendi de ment, construeixen mites i ideologies que traspassen fronteres i es sobreposen l’aplicació de les noves tecnologies a amb normalitat a tota mena de polítiques locals. la creació de nous escenaris estètics, configuren aquest L’audiovisual, la moda, el disseny, l’arquitectura, la restauració, les aplicaci- immens món que ons informàtiques aplicades al món de la comunicació, les arts visuals com a en la seva globalitat compendi de l’aplicació de les noves tecnologies a la creació de nous escenaris anomenem indústries creatives. estètics, configuren aquest immens món que en la seva globalitat anomenem indústries creatives. És indiscutible que tot aquest cabdal de possibilitats pot tenir una dimensió social, però també ho és que pot esdevenir, únicament, un factor econòmic. Admi- nistrar-ho adequadament és la funció de les polítiques culturals modernes. En qualsevol cas, tot indica que les indústries creatives tenen “agenda pròpia”, el control de la qual és, de manera àmpliament majoritària, en mans de grans corporacions multinacionals que modulen tendències i en alguna mesura condicionen la despesa general en el terreny de l’oci i en bona part de la cultura. És per aquesta raó que les polítiques culturals no poden estar absents, en el disseny social, de les indústries creatives, no poden mantenir-se al marge del seu desenvolupament sectorial. No es tracta de fer, amb tota seguretat, un intent infructuós de limitar-ne, modificar-ne o reduir-ne l’impacte social, sinó de convertir-les en un vector de progrés democràtic i de culturització. Les indústries creatives són l’espai central de la cultura on aterren progres- sivament totes les manifestacions artístiques i creatives que dialoguen amb les noves tecnologies de manera proactiva fins al punt que s’hi acomoden i hi troben un instrument automàtic de reproducció. Aquesta hibridació pot esdevenir fins i tot molt més profunda, en la mesura que moltes manifestacions artístiques i imaginatives adquireixen, a través de les noves tecnologies, formes directes de creació, producció, distribució i difusió, la qual cosa suposa, en força casos, una autèntica revolució en la cadena de valor tradicional de l’art i la cultura. És evident que cada sector cultural té contrapunts; lògiques sistèmiques forta- Les indústries ment internalitzades que li atorguen una personalitat pròpia. En alguns casos creatives són aquestes particularitats fan que alguns sectors siguin molt resistents als l’espai central de la cultura on aterren canvis tecnològics (el món del llibre, per exemple); en d’altres, la combinació de progressivament totes factors genera dualitats que s’expressen de forma complementària (la música les manifestacions en directe i la indústria fonogràfica); en un grup reduït de sectors les dinàmi- artístiques i creatives que dialoguen amb ques tecnològiques i digitals penetren amb extrema lentitud (les arts escèni- les noves tecnologies ques i performàtiques). Totes, però, viuen moments de profunda transformació, 5 de manera proactiva i no únicament pel que fa al seu procés constructiu, sinó —i de manera relle- Mesura fins al punt que de govern s’hi acomoden i hi vant— pel que representen als imaginaris individuals i col·lectius i en la seva troben un instrument capacitat per modificar els codis tradicionals d’accessibilitat cultural. automàtic de reproducció. Hi ha, però, un ampli conjunt d’activitats que formen part intrínseca d’aques- ta munió de territoris culturals que anomenem indústries creatives. Sovint han estat tractades al marge de les arts tradicionals i quasi mai han estat objecte d’atenció de les polítiques culturals. Eren espais de la creació independents de la cultura ad hoc en èpoques analò- giques esperant, potser, un moment d’eclosió social que les convertís en hege- mòniques. L’arribada del món digital, la seva progressiva sofisticació tecnolò- gica i la seva capacitat per captar l’interès social, per penetrar en els mercats i per liderar hàbits de comportament, les ha convertit en un espai determinant per a la cultura i en uns sectors d’interès inexcusable per a les polítiques cultu- rals del segle XXI. Aquests espais delimiten un ampli terreny creatiu que inclou el disseny, l’arqui- tectura, la moda, la publicitat, la restauració, la videocreació, la informàtica crea- tiva, les arts decoratives, entre moltes altres activitats que conviuen amb delimi- tacions frontereres molt relatives, entre les quals no existeixen burots ni peatges. 2. Les indústries creatives La denominació indústries culturals i creatives no té cap definició canònica. És, Les indústries de fet, un terme que només fa vint anys que s’usa de manera generalitzada i que creatives inclouen, va ser ideat a mitjan dècada del 1990 en el món anglosaxó per referir-se a tot alhora, els nous subsectors lligats aquell sector econòmic que fa servir la creativitat i el capital intel·lectual com a l’economia a principals elements motrius. Ens trobem, de fet, davant un sector força hete- (programari, rogeni, que tant produeix béns tangibles com proporciona serveis intangibles videocreació, R+D, etc.) i activitats amb —intel·lectuals o artístics—, tots d’alt contingut creatiu, però, a igual escala de “arrels tradicionals” rellevància, també amb un valor econòmic i una finalitat de mercat ben definida. manufactureres, com ara la impressió, la moda, la joieria, els De gran densitat empresarial, la complexitat d’aquest sector comprèn, doncs, instruments musicals aspectes econòmics, però també culturals i socials, ja que interactua amb la i les joguines. tecnologia, incideix en el sistema de drets de propietat intel·lectual i forma part dels nous comportaments de consum de gran part de la població. Les indústries creatives inclouen, alhora, els nous subsectors lligats a l’econo- 6 mia (programari, videocreació, R+D, etcètera) i activitats amb “arrels tradicio- Impuls nals” manufactureres, com ara la impressió, la moda, la joieria, els instruments de les musicals i les joguines. Per fer-nos una mica millor a la idea de la seva natu- indústries creatives ralesa i diversitat, farem servir una de les classificacions que gaudeix de més acceptació, la proposada per la Comissió Europea (KEA, 2006), que les separa en quatre àrees: nucli central, indústria cultural, indústries i activitats creatives i indústries complementàries. NUCLI CENTRAL INDÚSTRIA INDÚSTRIES INDÚSTRIES CULTURAL I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES CREATIVES Arts visuals Cinema i vídeo Disseny Programari, MP3, etc. Arts escèniques TV i ràdio Arquitectura Telefonia mòbil, etc. Patrimoni Edició de música Publicitat Videojocs Llibres i premsa Font: KEA EUROPEAN AFFAIRS, The economy of culture in Europe. A Barcelona, la indústria creativa hi és Definides d’aquesta manera, les indústries culturals i creatives configuren una força present. Sovint la fisonomia del sector part important del paisatge creatiu de la Barcelona actual. Són, a més a més, un no està configurada àmbit cultural en constant creixement i un vector potent de creació de competi- per a empreses tivitat, creació de riquesa i ocupació. de gran mida, ni multinacionals, malgrat que A Barcelona, doncs, la indústria creativa hi és força present. Sovint la fisonomia existeixen algunes del sector no està configurada per a empreses de gran mida, ni multinacionals, constel·lacions empresarials de gran malgrat que existeixen algunes constel·lacions empresarials de gran potència potència internacional. internacional (Mediapro, Planeta, etcètera). Al districte 22@ s’hi situen més d’un centenar de petites i mitjanes empreses El disseny, entès amb components creatius importants. Moltes es dediquen a l’elaboració de en la seva dimensió programari creatiu o la gestió d’aplicacions per a sectors capdavanters com el bàsica, representa la idea motriu de les del videojoc, la telefonia mòbil o el disseny formal d’objectes i utilitats. indústries creatives a Barcelona. Prova de la versatilitat barcelonina en aquest àmbit econòmic és el fet que hagi esdevingut una de les ciutats europees amb un nombre més gran d’startups. El disseny, entès en la seva dimensió bàsica, representa la idea motriu de les indústries creatives a Barcelona, la qual cosa ve reforçada per una institucio- nalitat històrica en aquest àmbit: el FAD, el BCD i el Museu del Disseny i de les Arts Decoratives. A Catalunya, la indústria cultural i creativa, segons la font d’Idescat, està dividi- da segons els epígrafs professionals, i s’engloba en quatre subgrups sectorials: a) Activitats artístiques i serveis culturals: arts escèniques i musicals, i patrimoni. b) Indústries culturals: llibres, arts visuals, audiovisual i media. 7 c) Altres activitats culturals: arquitectura i publicitat. Mesura d) de govern Altres indústries: serveis relacionats amb la cultura i indústries relacionades. 3. Barcelona i les indústries creatives en xifres Barcelona és el pol central de les activitats creatives a Catalunya. La ciutat Barcelona és el concentra un 49,5 % dels llocs de treball del sector al país,16,9 punts per sobre pol central de les del pes ocupacional global de la ciutat, i representa un 48,1 % de les empreses activitats creatives a Catalunya. La ciutat amb assalariades catalanes dedicades als sectors creatius. concentra un 49,5 % dels llocs de treball En el segon trimestre del 2018 els sectors creatius generen el 12,6 % dels llocs del sector al país, 16,9 punts per sobre de treball de Barcelona. El pes relatiu del sector dins l’ocupació a la ciutat ha del pes ocupacional crescut en prop de dos punts des del 2008, quan era del 10,8 %. Pel que fa al global de la ciutat. teixit empresarial creatiu, representa el 12,2 % del de Barcelona. Els sectors creatius superen per primera vegada els 135.000 llocs de treball a Barcelona, després de crear-ne més de 30.000 en els últims 5 anys. Segons el Registre Mercantil, a Barcelona hi ha un total de 23.882 establiments dedicats als sectors creatius. Els districtes de l’Eixample i Sarrià – Sant Gervasi 8 són els que més en concentren (7.242 i 4.231, respectivament), i sumen pràc- Impuls ticament el 50 % dels establiments de la ciutat que es dediquen als sectors de les creatius. Districtes com Sant Martí (2.762; 11,6 %), Gràcia (2.397; 10 %) o les indústries creatives Corts (1.569; 6,6 %) presenten, també, un nombre considerable d’establiments, mentre que els districtes amb menor oferta se situen a la riba oest del Besòs: Sant Andreu (785; 3,3 %) i Nou Barris (474; 2 %).1 Estructura sectorial de l’economia de Barcelona (2018) Sarrià – Sant Gervasi: Nou Barris: Les 4.321 474 Corts: 1.569 Gràcia: 2.397 Sant Andreu: 785 Eixample: 7.242 Sant Martí: 2.762 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 1 Font: Elaboració del Departament d’Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Barcelona, a partir de dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, el SEPE i INATLAS-INFORMA D&B. Evolució dels llocs de treball als sectors creatius i a l’economia de Barcelona. Segon trimestre del 2008–2018 (índex 2008 = 100) 120 115 110 105 100 95 90 85 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Sectors creatius Total sectors 9 Durant el període 2008–2018 els sectors creatius presenten un comportament Mesura de govern De les 136.701 ocupacional molt dinàmic (+17 %) i més favorable que el del conjunt de l’econo- persones que treballen mia de Barcelona (+1 %). als sectors creatius, un 82,1 % ho fan en règim general de la Seguretat Cal remarcar que el dinamisme dels sectors creatius els darrers anys respon al Social, mentre que el fort impuls dels sectors creatius no tradicionals, que des del 2008 han augmen- 17,9 % restant ho fan per compte propi, tat el seu volum de llocs de treball en un 52,8 %, mentre que els tradicionals fet que situa al sector —tot i una certa recuperació (15 %) a partir del 2013—, el 2018 encara presen- 6,9 punts per sobre ten un nivell d’ocupació inferior (-6 %) al del 2008. del percentatge mitjà de treball autònom de Barcelona (11 %). L’últim any —entre el segon trimestre del 2017 i 2018— es registra un incre- ment del 6,7 %, similar al dels tres anys anteriors, amb augments del 8,1 % entre els sectors no tradicionals i el 5,3 % dels sectors tradicionals. De les 136.701 persones que treballen als sectors creatius, un 82,1 % ho fan en règim general de la Seguretat Social, mentre que el 17,9 % restant ho fan per compte propi, fet que situa al sector 6,9 punts per sobre del percentatge mitjà de treball autònom de Barcelona (11 %). Aquest percentatge és especialment alt en els sectors creatius tradicionals (26,2 %), mentre que en els no tradicio- nals (10,2 %) se situa lleugerament per sota de la mitjana de Barcelona (11 %). 3.1 EL VALOR DE LES TIC Barcelona, després de la seva aposta per aquest sector creatiu, no tradicional, Barcelona, després amb la implantació del districte tecnològic del 22@, és la ciutat catalana amb de la seva aposta per més concentració d’empreses TIC. Concretament, l’any 2012 n’hi havia 1.800, que aquest sector creatiu, no tradicional, amb representaven el 2,6 % del total d’empreses del municipi i suposaven el 44 % de la implantació del les empreses TIC de Catalunya. De fet, gairebé el 50 % de les patents europees districte tecnològic que es demanen a Catalunya són d’empreses TIC establertes a Barcelona. del 22@, és la ciutat catalana amb més concentració d’empreses TIC. 3.2 VALOR AFEGIT BRUT DE LA INDÚSTRIA CREATIVA A CATALUNYA La indústria cultural i creativa a Catalunya generava, l’any 2015, 3.812,6 milions d’euros de valor afegit brut (VAB), és a dir un 1,92 % del total del VAB català. Cal tenir en compte que aquestes són dades d’un sector que havia quedat fortament colpejat per la crisi econòmica iniciada el 2008 —entre aquest any i el 2013, es va experimentar una caiguda del 24,6 % en el VAB, que va passar dels 4.610,2 milions d’euros als 3.476,8 milions d’euros, i que encara no ha assolit les xifres 10 del 2008. Impuls de les Valor afegit brut (VAB) per grups d’activitats culturals i creatives indústries creatives A Barcelona, les a Catalunta, 2013–2015. M€ empreses culturals i creatives van generar, el 2015, més de dos CONCEPTE 2013 % 2014 % 2015 % mil milions d’euros. Activitats artístiques i serveis Aquest valor suposa 583,1 16,8 644,9 17,1 720 18,8 culturals un 3,1 % del VAB de Barcelona i el 56,2 % Indústries culturals 1.522,6 43,8 1.490,7 39,7 1.608,8 42,2 del sector cultural a Catalunya. Altres activitats culturals 917,9 26,4 1.087,9 29 989,7 26 Altres indústries relacionades 453,2 13 534,2 14,2 494,1 13 amb la cultura Total d’activitats culturals 3.476.8 100 3.757,7 100 3.812,6 100 i creatives Total economia catalana 186.519 — 190.637 — 198.142 — % activitats culturals i creatives respecte l’economia 1,86 — 1,97 — 1,92 — catalana A Barcelona, les empreses culturals i creatives van generar, el 2015, més de dos mil milions d’euros. Aquest valor suposa un 3,1 % del VAB de Barcelona i el 56,2 % del sector cultural a Catalunya. En el període 2010–2015 el VAB s’ha reduït en un 20,6 % nominal. Les indústries més afectades són l’arquitectura, les indústries relacionades amb la cultura i l’audiovisual. Valor afegit brut (VAB) per grups d’activitats culturals i creatives a Barcelona, 2013–2015. M€ CONCEPTE 2013 % 2014 % 2015 % Activitats artístiques i serveis 330,1 16,5 363,9 16,8 396,8 18,5 culturals Indústries culturals 957,2 47,5 945,3 43,9 973 45,4 Altres activitats culturals 645,4 32 750,6 34,7 683,6 32 Altres indústries relacionades 80,1 4 97,4 4,6 88,6 4,1 amb la cultura Total d’activitats culturals 2.012,8 100 2.157,1 100 2.142 100 i creatives L’evolució 2014–2015 ha estat d’una lleugera reducció del VAB del -0,7 %. La El nombre d’empreses contribució a aquesta reducció prové de forma destacada de l’àmbit de l’arqui- culturals i creatives tectura (-1,9 punts percentuals). També la publicitat i les indústries relacionades a Catalunya passa a representar d’un amb la cultura tenen una contribució negativa. En canvi, l’àmbit de les arts escè- 8,35 % (2008) a un niques, l’audiovisual i el patrimoni han tingut variacions positives. 11 6,6 % (2015) del global Mesura de les empreses de govern catalanes. El nombre d’empreses culturals i creatives a Catalunya passa a representar d’un 8,35 % (2008) a un 6,6 % (2015) del global de les empreses catalanes. Cert és, que en els darrers anys s’ha recuperat la tendència, i s’ha situat en 36.596 empreses del sector creatiu, en un creixement del 8 % en el període 2013–2015. La capacitat d’atracció de talent de Barcelona és creixent. El nombre d’estudi- ants visitants a les universitats de Barcelona i la RMB s’ha duplicat durant la dècada 2000–2011. Empreses per grup d’activitat (2013–2015) CONCEPTE 2013 % 2014 % 2015 % Activitats artístiques i serveis 1.667 4,9 2.949 8,2 3.180 8,7 culturals Indústries culturals 15.255 45 15.703 43,5 13.833 37,8 Altres activitats culturals 14.192 41,9 12.407 34,3 13.833 37,8 Altres indústries relacionades 2.729 8,1 5.022 14,0 3.066 8,4 amb la cultura Total d’activitats culturals 33.847 100 36.081 100 36.596 100 i creatives Font: Departament de Cultura i Idescat a partir de l’Enquesta anual de serveis. 3.3 BARCELONA I ELS INCENTIUS A LA INDÚSTRIA CREATIVA DES DE LA PERSPECTIVA CULTURAL La creativitat i l’exploració de nous llenguatges en les diverses disciplines de l’art L’empenta del sector és una constant històrica i un dels trets destacats de la cultura barcelonina i, creatiu és ben per extensió, catalana. A l’informe anual “Estat de la cultura i les arts”, elaborat visible a Barcelona, que en els darrers pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA) l’any 2016, s’hi reflexa que anys ha procurat una de les preocupacions més grans dels agents culturals catalans enques- donar resposta a la tats és fomentar la creació i la recerca, així com incentivar la producció artís- reivindicació històrica d’artistes i col·lectius tica i cultural (després de la principal, que és garantir l’accés de la ciutadania a que reclamaven espais la cultura). Segons el diagnòstic que hi fan els agents culturals, a Catalunya hi ben condicionats ha un nivell creatiu alt, homologable al d’altres països europeus, però hi ha dos per a la creació i la investigació grans problemes: d’una banda, el poc coneixement que té la població catalana artístiques. de la creació pròpia i, de l’altra, la insuficiència del suport institucional a l’estímul de la innovació creativa i, sobretot, la manca de suport als nous creadors. Davant aquest panorama, la solució que genera més consens entre els enquestats és la d’augmentar la cooperació entre les administracions per millorar els resultats de l’acció cultural. 12 Impuls Personal i despesa interna en R+D i innovació tecnològica de les empreses de les culturals a Catalunya, 2010–2014. Xifres en milers d’euros indústries creatives CONCEPTE 2010 2011 2012 2013 2014 Personal en R+D(1) 402 319,5 370,6 437,2 426,9 Despesa interna en R+D 22.957 19.863 22.185 25.233 19.679 Despesa en innovació 78.834 43.114 38.706 45.469 42.584 tecnològica % d’empreses amb activitats 25,4 14 15,5 18,6 11,4 d’innovació tecnològica Font: Institut d’Estadística de Catalunya i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. (1) El personal està expressat en EDP (equivalència a dedicació plena). L’empenta del sector creatiu és ben visible a Barcelona, que en els darrers anys ha procurat donar resposta a la reivindicació històrica d’artistes i col·lectius que reclamaven espais ben condicionats per a la creació i la investigació artístiques. Concretament, amb el programa “Fàbriques de creació”, l’Institut de Cultura de Barcelona ha posat a la seva disposició espais on la cultura emergent ha trobat un punt de suport fonamental. Són espais de caràcter innovador i multidisci- plinari, que ofereixen recursos, eines i serveis perquè creadors i artistes puguin portar a terme les seves creacions. Actualment, aquesta xarxa està formada per onze centres de titularitat pública i gestió privada, situats majoritàriament en espais de caràcter industrial ja en desús. Conjuntament, aquests deu equipa- ments suposen un sòl de 24.213 m2, i dins seu s’hi desenvolupaven, el 2015, fins a 553 projectes de creació. Encara queda, però, molta feina per fer. I amb el propòsit de seguir millorant les El futur de les condicions del sector de les indústries culturals i creatives a la ciutat, l’Ajunta- fàbriques de creació ment de Barcelona emprèn la tasca d’impulsar aquesta política, afegint a les determinarà la capacitat de les fàbriques existents nous focus d’atenció pública en àmbits tan diversos com el polítiques culturals disseny, la moda, la recerca tecnològica, etcètera. tradicionals per transformar-se en autèntics motors Fàbriques de creació, 2015 de canvi i innovació al voltant de les CENTRE TOTAL DE ACTIVITATS DE ACTIVITATS propostes artístiques PROJECTES FORMACIÓ PER A DE DIFUSIÓ DINS tradicionals. DE CREACIÓ PROFESSIONALS ELS CENTRES Ateneu Popular 9 Barris 19 1 51 El Graner 73 12 20 Fabra i Coats 79 13 39 Hangar 160 53 104 La Caldera 30 11 8 La Central del Circ 111 9 29 La Escocesa 47 3 20 13 La Seca – Espai Brossa 8 0 53 Mesura de govern Nau Ivanow 26 6 68 Sala Beckett — — — Tantarantana — — — Total 553 108 392 Font: Institut de Cultura de Barcelona. El futur de les fàbriques de creació determinarà la capacitat de les polítiques culturals tradicionals per transformar-se en autèntics motors de canvi i innova- ció al voltant de les propostes artístiques tradicionals. A l’actual xarxa de fàbri- ques caldrà afegir, doncs, el Canòdrom com a espai destinat a la recerca tecno- lògica aplicada al camp de l’art i la cultura i ampliar les funcions de Fabra i Coats com a espai multidisciplinari. La capacitat d’explicar nous imaginaris culturals esdevé un objectiu imprescindible per als propers anys. 4. Justificació de la mesura 4.1 LA NECESSITAT DE GENERAR UN GRAN CLÚSTER CREATIU A BARCELONA Hem assenyalat que els diversos sectors que constitueixen el món de les indús- tries creatives es caracteritzen per la seva intercomunicació. Són àmbits de l’activitat creativa amb fronteres difoses i amb interessos comuns. Aquesta circumstància genera inconcrecions evidents, fins i tot febleses estè- tiques (en el sentit de la no subjecció a cap mena de cànon artístic) i una certa fungibilitat temporal, però alhora constitueix un poderós factor d’adaptació, innovació i fortalesa social i econòmica. Per al conjunt de les indústries creatives, el vector recerca i innovació és deter- minant, i esdevé un multiplicador implícit d’oportunitats. Aquesta és la raó per la qual les indústries creatives generen un atractiu extraordinari per als fons d’inversió econòmica. 14 Impuls Tenen igualment en comú una mateixa dinàmica metodològica, basada en l’explo- de les tació immediata dels coneixements adquirits, i lògicament acumulats, la recerca indústries creatives aplicada, la generació de startups, la captació de capitals, l’acceleració i la sortida immediata als mercats. En aquest sentit, la rapidesa del procés (conseqüència de l’adaptabilitat implícita dels sectors creatius) dimensiona racionalment la idea d’èxit i de fracàs, i genera una limitada sensació de frustració. En el terreny de la cultura tradicional, els mecanismes d’aproximació i col·labo- ració empresarial prenen la forma de clúster per objectius. Les empreses rara- ment treballen plegades en l’elaboració de projectes i comparteixen, en qualse- vol cas, la darrera fase de la cadena de valor (les diverses formés de distribució) a partir de les quals estableixen sinergies conjuntes. En el camp de les indústries creatives, la proximitat, la interacció i la complicitat En el camp de les esdevenen elements estrictament necessaris per treballar, de tal manera que la indústries creatives, idea de clúster pren sentit de manera inicial. Juntes generen, de manera natural, la proximitat, la interacció i la un potent multiplicador que les dinamitza i els dona fortalesa exponencial. complicitat esdevenen elements estrictament Aquesta característica està força interioritzada als centres de recerca euro- necessaris per treballar, de tal manera peus, on les pràctiques de lliure accés a protocols de recerca, publicacions que la idea de clúster obertes i drets universals estan força generalitzades. pren sentit de manera inicial. Aquesta és la idea central de la política de promoció de les indústries culturals a Barcelona: promoure un clúster creatiu en la mesura que afavorim la consoli- dació d’un projecte comú per a totes elles. Tret d’algunes grans empreses, altament diversificades i en general integrades Tret d’algunes grans verticalment, les indústries creatives constitueixen un cosmos diversificat i empreses, altament molt estès per la ciutat. Malgrat tot, el districte 22@, per la seva idiosincrà- diversificades i en general integrades sia normativa i pels valors simbòlics que ha aconseguit irradiar, s’ha convertit verticalment, les en una àrea territorial especialment densa en matèria industrial creativa. En indústries creatives el mateix context territorial, l’Ajuntament i la Generalitat hi ha ubicat equipa- constitueixen un cosmos diversificat ments culturals de simbologia nacional (L’Auditori, el TNC i el DHUB). i molt estès per la ciutat. L’epicentre d’aquest doble entorn (públic i privat) és la plaça de les Glòries, que a més a més esdevindrà, en el futur, un espai emblemàtic en la configuració de la Barcelona metropolitana, tenint en compte la seva ubicació geogràfica i la concentració empresarial i d’equipaments. Ja en l’actualitat, la corona immediata que rodeja la plaça (un radi de 500 metres) concentra una quantitat notable d’iniciatives creatives, i per poc que ampliem aquesta corona la xifra esdevé sorprenent. Tot plegat és un indicador extraordinari de potencialitats, enriquides evident- ment per la gran quantitat d’empreses i iniciatives de tota mena que se situen 15 fora d’aquest perímetre a Barcelona ciutat o al seu entorn metropolità, i sempre Mesura de govern a una distància irrellevant si ho comparem amb altres ciutats europees, asiàti- ques o americanes que destaquin per la seva activitat creativa. Que tot plegat tingui una idea conjunta, que les peces que componguin aquest sector creatiu extraordinari i fèrtil es reconeguin i interactuïn és el clúster creatiu de Barcelona. Cal, però, que aquest objectiu es manifesti en una realitat física concreta, i afor- tunadament la ciutat disposa d’un equipament amb aquestes característiques i potencialitats. Aquest espai és el DHUB, i justament sobre aquests objectius cal definir el seu projecte de futur. 4.2 ELS ELEMENTS CONSTITUENTS DEL CLÚSTER El clúster de les indústries creatives es concreta en sis grans línies prepositives El clúster de les que hauran d’esdevenir un programa concret d’activitats. indústries creatives es concreta en sis grans línies 1. Promoure la formació, la recerca, la investigació i el llançament de propos- prepositives que tes empresarials al voltant de les indústries creatives. hauran d’esdevenir un programa concret d’activitat. 2. Ampliar la influència i generar relacions sectorials amb tota mena d’entorns empresarials, digitals, logístics i financers dels quals depèn directament o indirectament el rol de les indústries creatives. 3. Desenvolupar un programa estable de manifestacions firals, esdeveni- ments econòmics (desfilades de moda, setmanes de la restauració, etcète- ra) o concursos d’idees per a la captació d’inversors, que es facin al mateix DHUB o a altres espais de la ciutat associats al seu projecte fundacional. 4. Desenvolupar una estratègia de promoció de ciutat encaminada a potenciar 16 les indústries creatives i la seva internacionalització. Impuls de les 5. Desenvolupar un programa sociocultural a partir d’exposicions, mostres i indústries creatives activitats divulgatives. 6. Promoure la influència col·lectiva (funció de lobby) en àmbits de decisió pública (legislació i fiscalitat, finançament públic, implicació institucional, etcètera) i gestió col·lectiva (drets, patents, propietat intel·lectual). 7. Potenciar les xarxes i contactes entre agents creadors de coneixement, com ara les universitats, els centres de recerca i tecnològics i les empreses situ- ades a diferents municipis de l’àmbit metropolità. 4.3 22@, EL FUTUR DEL DISTRICTE CREATIU DE BARCELONA Al cap de 23 anys d’haver posat en marxa el projecte del 22@ com a districte tecnològic de la ciutat, els resultats avalen les virtuts d’aquella iniciativa. Ja hem fet esment de la capacitat del barri del Poblenou per establir-hi una gran part de la nova iniciativa creativa de la ciutat, i generar al seu voltant un conjunt de subcentres de gran polaritat empresarial, creativa i social. Malgrat tot, el model urbanístic sobre el qual s’ha basat la reconducció del barri ha generat un cert esgotament, motivat, en bona part, per la manca de sòl públic. La concentració empresarial a la zona contigua a la Diagonal i plaça de les La concentració Glòries defineix, avui dia, una centralitat creativa de gran importància estra- empresarial a la zona tègica, que conjuntament amb l’eix residencial de la rambla del Poblenou, amb contigua a la Diagonal i plaça de les la creixent densitat creativa que concentra el perímetre proper al carrer de Glòries defineix, Pujades i amb Palo Alto (més a prop de l’eix Besòs) donen aixopluc a la multitud avui dia, una d’empreses, tallers, associacions i projectes de tota mena que es distribueixen centralitat creativa de gran importància al llarg del barri. estratègica. No és un model esgotat, però tot fa pensar que la seva renovació i reinvenció 17 serà gràcies a les accions urbanístiques que es produeixin a la part nord de la Mesura de govern Diagonal, a l’eix delimitat amb la Gran Via. En aquest context apareix com un espai emblemàtic el carrer de Pere IV, farcit d’antigues fàbriques (Can Illa, L’Es- cocesa, Cal l’Alier, etcètera), que poden esdevenir l’eix central d’una zona dedi- cada a la creació, producció, exhibició i comercialització creativa. Cal assenyalar, a més a més, l’impacte que aquest projecte pot tenir en el futur immediat en l’àmbit del turisme, la definició de la marca Barcelona o la sostenibi- litat de sectors matrius de la cultura com l’audiovisual, la música o les arts visuals. 4.4 EL DISSENY I L’ARQUITECTURA COM A VECTORS HEGEMÒNICS DE LES INDÚSTRIES CREATIVES Aquesta configuració sectorial que s’aplega al voltant de l’economia dels intan- L’arquitectura i gibles inclou una gran quantitat d’activitats creatives, però de manera genèrica òbviament l’urbanisme l’arquitectura i el disseny els dona una homogeneïtat que permet multiplicar el determinen la fisonomia de les potencial creatiu de sectors tan rellevants com la moda, les recerques informà- nostres ciutats, tiques aplicades (gestió de big data, gaming, desenvolupament d’aplicacions, regulen la mobilitat i etcètera), l’audiovisual o la restauració. articulen les relacions entre les persones. L’arquitectura i òbviament l’urbanisme determinen la fisonomia de les nostres ciutats, regulen la mobilitat i articulen les relacions entre les persones. El seu impacte sobre les transformacions tecnològiques, els nous imaginaris socials, l’eficiència d’empreses i institucions socioeducatives o la mobilitat és evident. El disseny és el resultat final d’un procés que té com a objectiu cercar una solució idònia per a una problemàtica particular, tractant, alhora, d’esdevenir pràctic i estètic. En aquest sentit, és un concepte altament aglutinador. 18 Impuls La moda ens permet interactuar en el terreny de les tendències estètiques al de les marge de les seves múltiples lògiques industrials. indústries creatives La recerca informàtica (programàtica) ens permet vehicular una part important del procés industrial (intel·ligència artificial), gestió de l’habitatge (domòtica) o consum d’oci domèstic, i genera nous escenaris creatius d’enorme interès soci- ocultural, al marge de gestionar el potencial del big data. Cadascun d’aquests escenaris, entre altres, estan altament interconnectats. L’arquitectura afecta L’arquitectura afecta els espais urbans i estableix les dinàmiques generals els espais urbans que els interrelacionen, mentre que el disseny genera aplicacions directes en i estableix les dinàmiques generals àmbits concrets de l’activitat econòmica (disseny industrial, disseny gràfic, que els interrelacionen, etcètera), i alhora engloba sectors amb personalitat pròpia com el de la moda, mentre que el disseny el programari, la restauració creativa, etcètera. genera aplicacions directes en àmbits concrets de l’activitat L’existència del centre del disseny DHUB permet imaginar la manera de vehicu- econòmica. lar el potencial de la indústria creativa a Barcelona, aprofundir en el potencial del disseny i oferir, paral·lelament, un ampli ventall d’activitats entorn de les indústries creatives modernes. 4.5 EL DISSENY HUB ÉS L’ESCENARI IDONI PER LIDERAR I DONAR VISIBILITAT AL CLÚSTER DE LA INDÚSTRIA CREATIVA DE BARCELONA El DHUB, entès com un centre cultural evocatiu, amb dotacions infraestructu- El DHUB, entès com rals suficients per acollir, representar, desenvolupar i exposar el talent creatiu un centre cultural de la ciutat i establir-ne les relacions corresponents amb els centres de forma- evocatiu (...) esdevé una oportunitat per ció, els creadors i els entorns empresarials a escala local i internacional, esdevé liderar el potencial de una oportunitat per liderar el potencial de la indústria creativa barcelonina. la indústria creativa barcelonina. Per les raons descrites anteriorment pretenem que el disseny, entès en la seva accepció més àmplia, esdevingui l’aglutinador conceptual d’aquest equipament. La seva dimensió social és inqüestionable, però cal assegurar, també, una dinà- mica de lideratge sectorial i una capacitat inexcusable per establir espais esta- bles de relació amb el món de l’economia productiva. Objectius bàsics del DHUB com a espai central i evocatiu de les indústries creatives a Barcelona 19 La complexitat i l’ambició d’aquest objectiu exigeix, també, un model innovador Mesura de govern de funcionament diferent de l’actual, i la solució d’un doble repte. En la mesura que el DHUB és la seu estable del Museu del Disseny, d’una associ- ació tan rellevant com el FAD i el BCD, alhora que un espai polivalent en matèria expositiva, cal fer el següent: • Gestionar els interessos comuns dels equipaments i les associaci- ons que hi estan establerts de manera estable i fer-ho col·legiada- ment amb les direccions de cadascun d’ells, i de manera específica respecte a tot allò que suposa la seva participació en la gestió global de l’equipament més enllà de les funcions pròpies de cadascun d’ells. • Com a equipament municipal i instrument de les polítiques de disseny de la ciutat, el DHUB ha de ser el centre que aglutini i doni coherència als recur- sos i les polítiques municipals que es desenvolupen des de diferents depar- taments. En la mesura que el DHUB ha de liderar i visibilitzar, sota el paraigua del disseny, la indústria creativa de Barcelona, cal fer el següent: • Gestionar els interessos i els objectius propis d’un clúster creatiu al voltant del disseny que agrupa escoles, associacions i empreses de l’àmbit de les indústries creatives diverses i a les quals reuneix i potencia, en la mesura que comparteixen objectius comuns. Aquest conglomerat d’associacions i empreses comprèn: • Empreses consolidades. • Creadors autònoms i empreses estables de petita dimensió. • Startups. • Escoles i universitats. • Influencers i líders d’opinió. • Empreses d’altres sectors que contribueixen a definir el perímetre d’actua- ció de les indústries creatives: d’automòbils, asseguradores, constructores, d’aplicacions informàtiques, de moda, de restauració, de publicitat, tèxtils, etcètera. Aquest procés implica crear: • un òrgan de governança del DHUB constituït per una àmplia representació del sector de les indústries creatives, del qual derivarà un consell executiu. A més a més dels sectors privats afectats, han de formar part d’aquest ens els 20 A més a més centres establerts dins l’equipament (museu, FAD i BCD), Barcelona Activa, i dels sectors privats Impuls altres departaments públics implicats. de les afectats, han de formar indústries part d’aquest ens els creatives centres establerts dins Aquest òrgan de governança estarà presidit per l’alcalde o alcaldessa, amb tres l’equipament (museu, vicepresidències: Primer Tinent d’Alcaldia de Promoció Econòmica, Sisè Tinent FAD i BCD), Barcelona Activa, i altres d’Alcaldia de Cultura, Educació i Ciència i el Regidor d’Indústries Creatives. departaments públics implicats. El Consell Executiu estarà presidit pel regidor d’Indústries Creatives amb la vicepresidència del Sisè Tinent d’Alcalde de Cultura, Educació i Ciència. Aquesta estructura funcional, que podrà, si escau, constituir-se quan sigui oportú, ha d’assegurar la màxima representativitat del sector i les seves funci- ons seran les següents: • Debatre, suggerir o incentivar iniciatives conjuntes. • Dinamitzar el sector col·lectivament. • Actuar de lobby davant altres administracions. • Interactuar amb els programes públics de formació, desenvolupament i acceleració empresarial que gestiona Barcelona Activa vinculats al sector creatiu. • Gestionar els esdeveniments sectorials de referència: fires, mostres, setmanes. • Assegurar el lideratge del sector en l’àmbit de la nova economia. • Plantejar propostes de presència internacional i divulgació social. • Establir les relacions oportunes amb el món de l’economia tradicional i amb els reguladors de les grans transformacions tecnològiques, logístiques i jurídiques. L’ens de governança té com a objectiu bàsic definir el programa general d’ac- tivitats i serveis de l’equipament, com a clúster creatiu, i orientar, per tant, les polítiques públiques de foment i suport al sector. L’equip gestor, a més a més, ha de gestionar les necessitats d’aquest centre com a equipament públic amb uns determinats usufructuaris estables. El DHUB lab El DHUB disposa d’un espai per desenvolupar de 700 metres quadrats, que El DHUB disposa esdevindrà el seu territori lab. d’un espai per desenvolupar de 700 metres quadrats, Aquest espai es convertirà en un planter de projectes, una gran passarel·la que esdevindrà el tematitzada en la qual, de manera estable —i puntual en moments determi- seu territori lab. nats—, pugui ser possible contrastar l’interès del treball dels creadors locals, la seva connexió amb els entorns empresarials i el seu potencial internacional. Aquest particular showroom, inexistent a la ciutat, permetrà establir relacions estables amb botigues, tendes de disseny, majoristes, inversors, etcètera. Implícitament aquest espai hauria de ser el planter bàsic d’una futura botiga 21 del DHUB. Mesura de govern 4.6 ESTRUCTURA ORGANITZATIVA SECTORIAL La creació d’una regidoria d’indústries creatives és una fita d’extraordinària És la primera vegada importància política. És la primera vegada que un sector tan important a la que un sector tan ciutat i tan decisiu en el procés de transformació econòmica que ens afecta important a la ciutat i tan decisiu en l’actualitat és vist com un objecte específic de tractament polític. De fet, en el procés de aquesta singularitat és sorprenentment innovadora en el mapa global de les transformació administracions públiques catalanes i espanyoles. econòmica que ens afecta en l’actualitat és vist com un Les indústries creatives mai han estat considerades, al nostre país, com un objecte específic de àmbit específic de l’activitat cultural, creativa o econòmica, dotat de l’homo- tractament polític. geneïtat necessària per generar polítiques concretes i visibles a curt, mitjà o llarg termini. De fet, tradicionalment han estat aixoplugades dins les polítiques culturals o tractades de manera més o menys parcial des de les econòmiques. Per tal d’establir els mecanismes imprescindibles per endegar adequadament els programés anunciats, cal disposar d’una direcció municipal de les indústri- es creatives de nova creació. Aquesta direcció serà l’encarregada, entre altres 22 programes, de la promoció empresarial, les relacions internacionals, la projec- Impuls ció social de les indústries creatives i la supervisió de les activitats del DHUB. de les indústries creatives Aquesta nova política s’haurà de treballar conjuntament amb els programes de desenvolupament econòmic de la ciutat que desenvolupa Barcelona Activa i amb l’ICUB, atesa l’existència d’infinitat d’espais fronterers entre tots ells i, a més a més dels programes propis, haurà d’establir les relacions necessàries amb sectors tradicionalment tractats des de les polítiques culturals, com l’au- diovisual o l’editorial. La millor manera d’afrontar aquests reptes és crear una organització inclusiva Aquesta nova política que doni la paraula al conjunt de realitats existents a la ciutat i obri la porta s’haurà de treballar a les que puguin anar sorgint en el futur per participar en les dinàmiques que conjuntament amb els programes de se’n derivin. desenvolupament econòmic de la ciutat Malgrat tot, cal tenir en compte que els sectors creatius tenen una gran volatili- que desenvolupa Barcelona Activa tat. Òbviament existeixen associacions articuladores, però el pes dels creadors i amb l’ICUB. emergents, de les startups o de les microempreses sovint creades al voltant d’una determinada autoria o d’un projecte concret és molt gran, i atesa la importància singular de l’autoria creativa, aquesta és una realitat que cal tenir molt en compte. Per evitar una institucionalització formal, però de representativitat incerta del clúster, és molt important que el sector privat desenvolupi mecanismes alta- ment inclusius. És per això que incentivarem el fet que el sector privat creï el Clúster Barcelona Creativa, amb la voluntat d’incloure-hi el conjunt d’associacions representati- ves, les empreses més rellevants, les escoles i els creadors. Aquest clúster esdevindria, de facto, el sector privat del Consell General del Aquest clúster DHUB i la base constituent del seu funcionament global. esdevindria, de facto, el sector privat del Consell General El clúster, entès com un organisme que aglutina el conjunt del sector i amb del DHUB i la base capacitat per liderar un programa general d’activitats, la gestió concreta de constituent del seu l’edifici i la seva problemàtica administrativa, quedaria en mans de la Direcció i funcionament global. del seu equip gerencial i tècnic, englobat dins de Barcelona Activa. Per tal de donar resposta a aquestes demandes, es proposa transferir la gestió del DHUB a la Regidoria d’Indústries Creatives per liderar la seva conversió en un centre de referència a escala global en matèria de desenvolupament i promoció de les indústries creatives. 23 Mesura de govern 5. MESURA DE GOVERN 1. Desenvolupar el DHUB, com a espai que integri les diferents manifestacions del disseny i les indústries creatives per tal de facilitar el debat, la recerca i la presentació de nous projectes i continguts a escala local i internacional. 1.1. Afavorir la recerca i la presentació de nous projectes creatius en conne- xió amb entorns empresarials, i afavorir-ne l’enriquiment a partir del debat envers els seus potencials, la dotació de recursos per al seu desenvolupa- ment i el contrast real amb les seves aplicacions potencials. 1.2. Desenvolupar la botiga del DHUB, i establir, amb aquests efectes, acords i convenis amb creadors, comerços i productors de la ciutat. 1.3. Gestionar els interessos comuns de les associacions que hi estan esta- blertes de manera estable, i fer-ho col·legiadament amb les direccions de 24 cadascun d’ells, i de manera específica respecte a tot allò que suposa la Impuls seva participació en la gestió global de l’equipament més enllà de les funci- de les ons pròpies de cadascun d’ells. Integrar en aquest procés, conjuntament indústries creatives amb l’ICUB, el Museu del Disseny. 1.4. Convertir el DHUB en el centre que aglutini i doni coherència als recursos i les polítiques municipals que es desenvolupen des de diferents depar- taments (cultura, innovació i empresa, comerç, suport als emprenedors, districtes…). 1.5. Potenciar i promoure la Barcelona Design Week, com a principal activitat anual del disseny a la ciutat, organitzada pel BCD i el FAD i amb la col·labo- ració principal del Museu del Disseny, ampliant continguts, col·laboradors i activitats per tota la ciutat. 1.6. Posar en marxa el DHUB-LAB, com un espai estable de relació entre crea- dors i empreses, entre propostes de disseny i fons d’inversió, entre projec- tes i promotors nacionals i internacionals. 2. Dotar dels òrgans de governança necessaris el DHUB per tal d’endegar els objectius bàsics d’aquesta mesura. 2.1. Dotar el DHUB d’una direcció amb el seu corresponent equip de treball. 2.2. Posar en marxa els Consells Generals i Executiu per tal d’assegurar la participació de tots els agents públics i privats implicats, tal com s’explica en capítols anteriors d’aquesta mesura . 2.3. Generar els espais d’interlocució necessaris amb la Regidoria de Turisme i d’Indústries Creatives, ICUB i Barcelona Activa per desenvolupar progra- mes de formació, tecnificació i recerca d’inversions, projectes sociocultu- rals i promoció internacional que contribueixin a fer créixer i a consolidar el sector de les indústries creatives. 2.4. Coordinar les funcions pròpies de Barcelona Activa, l’ICUB i la dels diversos operadors privats amb l’objectiu de promoure la indústria creativa barcelo- nina a escala local, estatal i internacional. 25 2.5. Coordinar, en els aspectes que afectin les dinàmiques pròpies de la promo- Mesura de govern ció de les indústries creatives, els programes i equipaments municipals que tenen funcions totals o parcials en àmbits similars: Canòdrom, Palo Alto o Fàbriques de Creació, respectant la titularitat particular de cadas- cun d’ells. En aquest sentit ens proposem afavorir la màxima transversali- tat en els seus programes d’actuació. 2.6. Generar dinàmiques de relació internacional al voltant de la indústria crea- tiva local, a partir de la presència a la ciutat d’operadors internacionals, o amb la presència de la indústria local a fires i mercats internacionals que assegurin la màxima projecció possible del talent creatiu i del potencial industrial barceloní. 2.7. Desenvolupar el potencial de les indústries creatives de la ciutat de Barce- lona el sector de l’arquitectura, de la moda, el de les aplicacions informàti- ques i la restauració. 3. Integrar progressivament altres àmbits de les indústries creatives. 3.1. Crear una estratègia transversal que permeti integrar en les dinàmiques pròpies de les industries creatives el gaming, la industria audiovisual, el sector fonogràfic i el sector editorial o els àmbits creatiu-industrial que sorgeixen de la hibridació de tots plegats, sense alterar les funcions pròpies de l’ICUB. 3.2. Integrar en les funcions pròpies de la Regidoria d’Indústries Creatives la Film Commission, en col·laboració amb l’ICUB, en tots els aspectes que suposin el desplegament de polítiques de localitzacions audiovisuals. 3.3. Col·laborar en les activitats de divulgació existents en l’àmbit de l’arqui- tectura (setmana de l’arquitectura, Open House, etcètera), amb l’objectiu d’ampliar el seu paper central com a industria creativa i afavorir una millor interrelació amb sectors propers com el del disseny. 3.4. Consolidar les funcions de recerca tecnològica, desenvolupament econò- mic i promoció industrial d’aquells esdeveniments culturals intrínsecament 26 vinculats a la definició de la imatge de la ciutat en el terreny de les industries Impuls creatives, de comú acord amb altres Regidories com Cultura o Turisme. Cal de les citar, a títol exemplificador festivals com Sònar, Primavera Sound, Cruilla, indústries creatives Doc´s o els que sorgeixen directament d’iniciatives industrials. 4. Afavorir la creació del Clúster Barcelona Creativa, integrat per les principals associacions representatives, empreses i personalitats del món del disseny i la indústria creativa barcelonina. Aquesta associació ha de permetre el següent: 4.1. Assumir el lideratge de les indústries creatives de Barcelona. 4.2. Formar part de l’ens de governança del DHUB. 4.3. Actuar com a interlocutor sectorial respecte de l’Administració pública. 4.4. Impulsar la participació del sector en el desplegament de noves zones urbanes planificades per afavorir la presència d’indústria creativa: 22@, eix Pere IV, entre altres. 4.5. Promoure la formació, la recerca, la investigació i el llançament de propos- tes empresarials al voltant de les indústries creatives. 4.6. Ampliar la influència i generar relacions sectorials amb tota mena d’en- torns empresarials, logístics i financers susceptibles de millorar amb apor- tacions provinents de l’àmbit de les indústries creatives. 4.7. Promoure la influència col·lectiva (funció de lobby) en àmbits de decisió pública (legislació i fiscalitat, finançament públic, implicació institucional, etcètera) i gestió col·lectiva (drets, patents, propietat intel·lectual). 5. Establir les connexions necessàries amb les escoles i universitats per tal de generar dinàmiques conjuntes en matèria de formació i recerca. 5.1. Establir convenis amb escoles i universitats especialitzades per tal de crear programes de treball conjunt, polítiques de beques, projectes d’star- tup i estratègies eficients de promoció del nou talent. 5.2. Afavorir la connexió entre els estudiants llicenciats i els entorns empresa- rials per assegurar canals estables d’inserció laboral i renovació del talent humà de les empreses de la ciutat. Potenciar les xarxes i contactes entre agents creadors de coneixement, com ara les universitats i centres de recerca i tecnològics. 5.3. Crear, conjuntament amb Escoles i Universitats, un pla de treball que permeti consolidar Barcelona com una ciutat líder a escala internacional en l’àmbit de la formació en matèries com el disseny, la moda, les ciències de la gastronomia o la gestió turística. 6. Elaborar un pla estable d’internacionalització de les indústries 27 creatives de la ciutat. Mesura de govern 6.1. Elaborar un programa estable de presència a fires i mercats internacio- nals en els àmbits del disseny i d’altres sectors de les indústries creatives. Aquest programa es planificarà a mitjà termini per tal que les empreses puguin planificar el seus projectes de màrqueting i comercialització. 6.2. Elaborar acords estables amb les associacions locals especialitzades en la gestió de dinàmiques internacionals i especialment amb les que represen- tin els interessos d’empreses concretes o ostentin una representativitat internacional objectiva (BCD, etcètera). 6.3. Elaborar programes estables de relació amb associacions, empreses i entorns internacionals que permetin captar capitals, afavorir l’exportació o assegurar un coneixement global de la producció creativa barcelonina. 6.4. Promoure missions comercials en ciutats i països on existeixin possibili- tats reals de promoció i comercialització de la producció creativa barcelo- nina. Prestar especial atenció al talent emergent. 6.5. Ampliar la participació de la ciutat en la promoció de la indústria de la moda catalana. Promoure les escoles i convertir Barcelona en un centre de formació creativa de la moda a escala internacional. 6.6. Dur a terme un estudi per analitzar la viabilitat de crear o atraure a Barce- lona una “passarel·la” a escala internacional. 7. Crear un programa cultural específic per al districte de Poblenou/22@ que permeti augmentar la vinculació afectiva entre la ciutadania de Barcelona i les empreses i residents del barri. 7.1. Col·laborar amb l’ICUB per consolidar al Poblenou el programa “Festival de la llum”, afavorint la participació activa de nous creadors i empreses. 7.2. Consolidar els projectes d’iniciativa privada existents de divulgació de les indústries creatives: Poblenou Urban District (portes obertes), o el Palo Alto Market. 7.3. Assegurar una atenció preferent als festivals i programes culturals que es desenvolupen en aquesta zona de la ciutat. 7.4. Afavorir la conversió d’espais i carrers específics del Poblenou en una zona amb presència rellevant i estable de tallers, botigues i espais de comerç creatiu, amb especial cura dels productes creatius o provinents de la de producció industrial no seriada. 28 Impuls 7.5. Promoure projectes conjunts entre tota mena d’empreses i associacions de les de l’àmbit de les indústries creatives, i especialment les que tenen com indústries creatives a objectiu la creació d’espais de presentació i comercialització (mercats temàtics, showrooms, tallers oberts, etcètera). 8. Mapificar la ciutat en termes de la presència de les indústries creatives, establint, en paral·lel, nous focus de promoció i desenvolupament. 8.1. Dissenyar el pla 2030 per a Palo Alto, conjuntament amb l’agent concessi- onari d’una part de l’espai, per tal d’incorporar aquest espai a les dinàmi- ques generals del sector. 8.2. Participar activament en el projecte 22@ nord, i de manera molt especial en el que afecta el potencial del carrer de Pere IV. 8.3. Establir programes de col·laboració amb el món empresarial barceloní, amb l’objectiu d’augmentar la presència de la producció comercial “feta a BCN”. 8.4. Crear nous canals de comunicació i establir acords amb els existents que permetin donar a conèixer als ciutadans de Barcelona el potencial de la indústria creativa local. 8.5. Impulsar, amb el patrocini de l’AMB, la creació del Consell Metropolità de les Indústries Creatives. 8.6. Desenvolupar les accions necessàries per vincular la marca Barcelona a les indústries creatives, en termes de talent, creativitat, innovació i capaci- tat de penetració en els mercats locals i internacionals. 9. Desenvolupar una estratègia administrativa particular que permeti generar dinàmiques singulars en zones d’especial concentració de les indústries creatives, i promoure, amb aquest efecte, un marc normatiu específic i acotat a escala administrativa i fiscal. 9.1. Col·laborar, de comú acord amb els interessos i necessitats de les indús- tries creatives de la ciutat, en la definició de prioritats de Barcelona Activa en matèria d’elaboració de programes de formació, promoció d’startups, acceleradores i relacions amb fons de capital de risc. Establir dinàmiques similars amb incubadores i espais de coworking de gestió privada. 9.2. Desplegar el potencial creatiu associat al 22@, tot analitzant polítiques específiques en el terreny de: • Horaris i utilització d’espais públics en activitats de caràcter cultural. • Permisos de rodatge per a projectes publicitaris i audiovisuals. • Mercats i activitats de divulgació i promoció de productes creatius a l’aire lliure. • Pautes de comunicació especifiques que permetin consolidar l’imagi- nari creatiu de la zona. 29 • Incorporació progressiva als criteris de bonificació de taxes municipals Mesura de govern actualment vigents per el sector cultural. 6. DESTINACIÓ PRESSUPOSTÀRIA DE NOVA APLICACIÓ Una mesura d’aquest abast implica coordinar i crear, en el context general de la mesura, alguns programes existents, però també crear nous programes específics. Al marge dels recursos que actualment es destinen a impulsar les indústries creatives, amb aquesta mesura es preveu ampliar el pressupost amb els crite- ris següents: a) Subvencions i acords estratègics de sectors prioritaris 500.000 € b) Programa Moda 200.000 € c) Desenvolupar la botiga del DHUB 100.000 € d) Promoure i potenciar la Disseny Week 150.000 € e) Projecte Disseny Hub Lab 150.000 € f) Pla d’internacionalització de les indústries creatives 200.000 € g) Programa cultural per al districte del 22@ 100.000 € 30 h) Promoció del clúster 70.000 € Impuls i) Projecte del mapa creatiu de Barcelona 30.000 € de les indústries creatives Total de la despesa de la mesura 1.500.000 €