ARQUITECTURA I FAUNA URBANA SOLUCIONS ARQUITECTÒNIQUES EN REHABILITACIONS I OBRA NOVA PER INTEGRAR ESPAIS DE NIDIFICACIÓ I REFUGI SOLUCIONS ARQUITECTÒNIQUES EN REHABILITACIONS I OBRA NOVA PER INTEGRAR ESPAIS DE NIDIFICACIÓ I REFUGI AGRAÏMENTS D ELS AUTORS Autoria Sergi Garcia, ambientòleg, membre de Galanthus, L’elaboració d’aquest manual no hauria estat possible sense entitat que des del 1999 es dedica a posar en valor la la col·laboració de moltes persones, entitats i institucions que biodiversitat urbana. treballen en iniciatives d’integració de fauna urbana des de fa anys: l’Institut del Paisatge Urbà i el Programa de biodiversi- Laura Granell, professora associada a l’Escola Tècnica tat de l’Ajuntament de Barcelona, la Direcció General del Medi Superior d’Arquitectura de Barcelona i arquitecta Natural i Biodiversitat i el Cos d’Agents Rurals de la Generalitat especialista en la integració d’estructures de nidificació de Catalunya; també els ajuntaments de Viladecans, de Santa en edificis. Coloma de Gramenet i de l’Hospitalet de Llobregat, de Giro- na i, per descomptat, empreses constructores i comunitats de veïns i veïnes que s’han volgut involucrar en les iniciatives de conservació. Moltes, també, han estat les mostres de suport i de voluntat cooperativa de part de conciutadans i conciuta- Fotografies danes que comprenen la importància de la conservació de la fauna urbana. Tret de les indicades, de l’autor i de l’autora. Un entusiasta agraïment a Elena Muñoz, agent rural de la Ge- neralitat de Catalunya, per cedir material gràfic que mostra, sobretot, la problemàtica existent entre arquitectura i fauna urbana i per col·laborar, amb els seus coneixements, en els continguts del llibre. La seva experiència en aquest camp ha estat indispensable. A Eduard Durany, motor de la reintroducció del falcó pelegrí a Barcelona. A Enric Bisbe, Enric Fàbregas, Marina Miró, Guillem Pascual, Xavier Puig, Jordi Jiménez i Xavier Vicient, companys i col·la- boradors de Galanthus. A Francesc Kirchner, d’Oryx. A Toni Mora, de Coloms i Coloms. A Iñaki Jarauta, de Parapájaros. A Gonçal Milà i Carlos Esteve, companys d’Ajoc. Voldria agrair la contribució de “la Caixa”, amb la qual s’ha pogut treballar els continguts d’aquest llibre. Finalment, un especial agraïment a l’Ajuntament de Barcelona per la seva col·laboració i per fer possible l’edició. Edita Ajuntament de Barcelona Edició i impressió Direcció de Serveis Editorials © de l’edició Ajuntament de Barcelona Dipòsit legal: B-17.153-2019 2 SÍMBOLS Hàbitat Ciutat compacta Edifi cis a prop Edifi cis isolats o de grans parcs envoltats de grans i jardins o a la espais oberts o perifèria enjardinats Ubicació dels nius Mitgeres Murs Façanes i teulades Ponts i altres Celobert edifi cacions 3 INTRODUCCIÓ 1. En moltes ocasions, la ciutat ideal que els i les arquitectes i urbanistes han concebut al llarg de la història ha estat para- doxalment lluny del pla de la vida, fins i tot la humana. L’es- criptor visionari de principis del segle XX Paul Scheerbart, en la seva obra L’arquitectura de vidre (Glasarchitektur, 1914), la qual va tenir certa influència en diferents corrents arquitectò- nics, imaginava ciutats dominades per les superfícies polides i brillants del vidre; la neteja dels seus carrers, places, parcs i, per descomptat, de les edificacions havia de ser tan a cons- ciència que no deixés absolutament res, ni brutícia, ni insectes, ni animals que poguessin desviar l’atenció de les vistes per- fectament planificades. La natura quedava exclosa d’aquests plantejaments. La preocupació pel deteriorament ambiental ha impulsat nous models productius, més sensibles amb la protecció i el res- pecte de l’entorn. Un nou paradigma, anomenat en termes genèrics sostenibilitat, ha anat imposant criteris a tots els àm- bits econòmics i socials. L’arquitectura no n’ha estat una ex- cepció. La sostenibilitat pretén una optimització dels recursos, una disminució de la dependència dels no renovables i, en definiti- va, una relació més amable amb la natura. Perquè una activitat pugui portar l’adjectiu sostenible ha de complir una sèrie de requisits, bàsicament tres: els relacionats amb els vectors de l’energia, dels residus i de la protecció del medi natural. És a dir, una activitat sostenible ha de ser eficient energèticament, minimitzar al màxim la generació de residus i afavorir, o com a mínim no perjudicar, l’entorn natural. L’arquitectura sostenible, efectivament, té com a objectiu un disseny que optimitzi el consum energètic i que generi pocs residus, però normalment el tercer vector abans mencionat és oblidat o negligit. De fet, usualment l’avaluació de la sosteni- bilitat dels edificis es concreta en la petjada del carboni i en el cicle de vida dels materials deixant de banda el vector bio- diversitat, sense tenir en compte mesures que l’afavoreixin o com a mínim no el deteriorin, quan la biodiversitat és un dels pilars en què descansa la sostenibilitat del nostre planeta. El present llibre vol contribuir en aquest darrer aspecte, fomentant una arquitectura plenament sostenible mitjançant recomanacions constructives i la proposta de solucions tècniques que permetin la integració d’espais destinats a la fauna urbana en els edificis. Els detalls constructius proposats permetran disposar d’eines que facilitin protegir i conservar espècies que depenen total- ment o parcialment de l’arquitectura, les quals contribueixen a la bona salut de l’ecosistema urbà. 6 1.1. CIUTATS, ESPAIS DE BIODIVERSITAT 1.1.1 1.1.2 Beneficis de la Fonts de biodiversitat biodiversitat a la ciutat a la ciutat La biodiversitat, entesa com a diversitat d’organismes vius Les ciutats, on es concentrarà en un futur immediat el 60% que es troben en un lloc concret, ha de constituir un valor de la població mundial, segons l’ONU, s’imposen sobre els en si mateix de la ciutat, però, a més, la conservació de la espais naturals i els transformen. No totes les espècies de biodiversitat contribueix a la qualitat de vida de la ciutada- fauna i flora, ni de bon tros, poden adaptar-se a aquests nia, tant des d’un punt de vista ambiental com des d’un punt processos transformadors i conviure-hi, de manera que són de vista sociocultural. Mostra d’això és que l’oficina estadís- desplaçades o desapareixen. No obstant això, algunes s’hi tica europea Eurostat inclou el seguiment de les poblacions acomoden molt bé, sempre que hi trobin certes facilitats, i d’ocells entre els índexs més importants per mesurar sosteni- fins i tot unes poques s’hi veuen afavorides. Les espècies bilitat i benestar social. que aconsegueixen adaptar-se als nous escenaris generats poden vincular-se tant a les petites illes de natura existents a El benefici més destacable de la biodiversitat és, segura- la ciutat, els espais verds, com a l’espai edificat. ment, el servei ecosistèmic que presta. Certes espècies, moltes d’elles dependents de les construccions arquitectòni- Els espais verds existents a la ciutat, representats per parcs i ques, són essencials en l’equilibri ecosistèmic de la ciutat. jardins o espais aquàtics (rieres, rius, estanys artificials...), són Per posar un exemple, ratpenats, falciots i orenetes capturen o bé natura relicta, és a dir, espais que no han estat urbanit- diàriament milers d’aquells insectes que ens fan més incòmo- zats o han estat deliberadament conservats, o bé intervenci- da la vida urbana. Benefici que se suma al fet demostrat que ons urbanístiques que reprodueixen la natura que envolta viure a prop d’àrees verdes urbanes que tenen més biodiversi- la ciutat. tat ajuden a millorar la salut física i mental dels ciutadans i les ciutadanes. L’espai edificat és, tot i això, l’hàbitat predominant en una ciutat. La trama urbana, anomenada grey system pel doctor Per tots aquests motius, fomentar la biodiversitat a la ciu- Martí Boada, pot convertir-se en una gran font de biodiver- tat ha de formar part de l’estratègia de l’arquitectura, tant a sitat amb les adaptacions oportunes, i compensar l’impacte gran escala, en el moment d’abordar un planejament urba- negatiu que suposa la seva irrupció en la natura. Si bé l’edi- nístic, com a petita, en el moment de projectar un edifici de fici és, en primer lloc, un habitatge humà, també pot ser, es- nova construcció o rehabilitació. tructuralment i físicament, quelcom similar a un gran roquissar o un penya-segat, formacions que al medi natural poden acollir un bon grapat d’espècies, sobretot les anomenades rupícoles (del llatí rupes ‘roca’). La gran majoria són aus, però també hi ha mamífers (per exemple, els ratpenats) i rèptils (per exemple, dragons i sargantanes). En aquest sentit, l’edifici i altres construccions humanes presents a les ciutats, com ara murs i ponts, configurades estructuralment com un ambient rupícola, es poden consi- derar, pel que fa a la natura que poden acollir, espais com- parables en importància als parcs i jardins. 7 1.1. 1.1.3 Fauna i ciutat: problemes de conservació Les espècies que avui dia són totalment dependents de les No obstant això, s’ha de dir que, des de fa uns anys, la pre- construccions urbanes han colonitzat les ciutats intentant ocupació per aquesta situació ha anat en augment i en allunyar-se dels seus depredadors naturals i ocupant les alguns països ja s’han portat a terme accions en la bona cavitats existents als edificis. Tradicionalment, l’arquitectura direcció, potser en copsar que algunes de les espècies que afavoria la biodiversitat, encara que de manera casual, depenen en major o menor grau dels edificis han patit una perquè disposava d’una gran quantitat de cavitats, moltes regressió greu (per exemple, la disminució dramàtica del pardal d’elles presents en teulades o constituïdes per cambres d’aire. al Regne Unit). Així, l’any 2008 es va publicar a Londres Strategy Aquestes últimes, emprades com a mecanisme d’aïllament for Sustainable Construction, que, a més de les conegudes tèrmic, disposaven d’orificis de ventilació per permetre l’eva- consignes d’estalvi d’energia, inclou recomanacions per pre- poració de l’aigua que hi pogués entrar. La situació era ideal servar i millorar la biodiversitat urbana. per a les espècies rupícoles, ja que disposaven d’espais per nidificar i dels orificis pels quals accedir-hi. Amb el desenvo- Seguint la mateixa línia teòrica es va publicar també a Londres lupament de les làmines impermeabilitzants i els aïllaments Designing for Biodiversity: A technical guide for new and existing tèrmics, l’arquitectura actual, en general, prescindeix de la buildings, que inclou una selecció de detalls constructius, segons utilització d’espais ventilats i, per tant, de la incorporació in- les tipologies constructives del seu àmbit d’aplicació, per a la tencionada d’orificis. El resultat és que la fauna, sobretot la integració de nius en edificis d’obra nova i existent. Altres tipus rupícola, no troba en els edificis de nova construcció el refugi i d’iniciatives que s’han citat a Europa i que cal mencionar és el recer que troben en edificis d’arquitectura tradicional. projecte eslovac Life Apus & Nyctalus, executat entre el 2012 i el 2015, que entre altres accions va consistir en l’assessora- La problemàtica es veu agreujada per la manca de consci- ment en la rehabilitació respectuosa i la col·locació de 2.400 ència ciutadana, de manera que, de vegades per desconeixe- caixes niu de falciot i 800 de ratpenat. ment, es destrueixen nius allà on encara n’hi ha. Per començar, les obres no acostumen a respectar els períodes de nidifi- Aquest interès per la biodiversitat urbana es reflecteix també cació i, a més, normalment, s’eliminen les cavitats existents de en iniciatives empresarials, que fabriquen nius artificials manera sistemàtica; especialment si es tracta de les rehabilita- per instal·lar o integrar en edificis per a una gran quantitat cions energètiques, per evitar els ponts tèrmics, i a les cobertes d’espècies urbanes. ventilades per impedir l’accés als coloms, encara que no n’hi hagi. 8 A Catalunya, la Generalitat ha impulsat iniciatives per afavorir la biodiversitat urbana, com ara la instal·lació de nius artificials i el desplegament de campanyes de divulgació. Pel que fa a l’Ajuntament de Barcelona, a través de Medi Ambient i Serveis Urbans i de l’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, s’han impulsat rehabilitacions respectuoses amb la conservació de nius i s’ha promogut la instal·lació de nius artificials. Altres ajuntaments com els de l’Hospitalet de Llobregat, Girona, Santa Coloma de Gramenet o Viladecans també han impulsat iniciatives en aquest sentit. 9 ESPÈCIES URBANES 2 2.1. ESPÈCIES URBANES AMB INTERÈS DE CONSERVACIÓ Ballester Tachymarptis melba El ballester és el representant més gran dels apò- estava localitzat en regions muntanyoses. Un cas dids europeus. La seva silueta en forma de falç i paradigmàtic d’aquesta tendència poblacional la seva taca ventral blanca el fan inconfusible. El és Barcelona, ciutat que concentra la població dors és de color bru fosc. Al medi natural cria en de ballester més gran de Catalunya, amb més de penya-segats i cingleres, on fa niu en escletxes i 2.000 parelles reproductores. forats. Com els altres falciots, s’ha adaptat a fer servir els forats en edificacions humanes com ara Hivernen a l’Àfrica subsahariana. A la península ponts i altres estructures però sobretot en edifi- Ibèrica fan una estada molt llarga, ja que comen- cis, on fan colònies de poques parelles a dese- cen a aparèixer ballesters cap al mes de febrer i, nes. A les ciutats principalment utilitza les parets els últims, marxen de tornada a les zones d’hiver- mitgeres i pluvials per fer nius, però també l’inte- nada el mes de novembre. rior de les caixes de les persianes o les cambres de ventilació de les cobertes. Són molt fidels al És una espècie insectívora de molt ampli espec- niu, hi tornen cada any. tre que té un important paper en el control de les poblacions d’insectes. És un ocell absent o escàs Té una distribució circummediterrània, i fins que al nord d’Europa, motiu pel qual desperta l’interès l’espècie no ha descobert les possibilitats que dels ornitòlegs i les ornitòlogues d’aquestes con- ofereixen les ciutats com a zones de nidificació, trades. 12 Xavier Vicient Hàbitat i ubicació dels nius Períodes de nidifi cació Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Període de reproducció amb presència d’ous o polls al niu Període de sojorn del gruix de la població Observacions Any Primera prenupcial Darrera prenupcial 2016 7 de març 4 de novembre 2015 12 de març 8 de novembre 2014 18 de març 29 de novembre 2013 17 de març 26 d’octubre 2012 15 de març 26 d’octubre 2011 14 de març 6 de novembre 2010 6 de març 28 d’octubre 2009 12 de març 17 de novembre 2008 13 de març 20 de setembre 2007 3 de març 23 d’octubre 2006 4 de març 28 d’octubre Primeres i darreres observacions anuals de ballester a Barcelona i rodalia (2006-2016) 13 2.1. Falciot negre Apus apus És el falciot més comú a casa nostra. Similar a dificultats, a l’interior dels espais de nidificació. l’anterior espècie, però de mida més petita i de Són molt fidels al niu, hi tornen cada any. color totalment marró molt fosc, quasi negre tret de la gola, que és blanquinosa. Molt sovint és Distribuït pràcticament per tot el paleàrtic, migra confós amb les orenetes, perquè són de siluetes a l’Àfrica meridional. Arriba una mica més tard i mides similars. Al medi natural cria en penya- que el ballester i marxa abans. segats i cingleres, en escletxes i forats, però aquesta espècie s’ha especialitzat en la utilit- A les ciutats és molt abundant, però depèn molt zació de les edificacions humanes, de manera d’una tipologia constructiva que està en desús que el gruix de la seva població en depèn gairebé i, per tant, es pot veure seriosament afectat per exclusivament. Es poden trobar colònies en les rehabilitacions poc respectuoses. De fet, la murs de pedra (parets d’esglésies o castells), pèrdua de llocs de cria el pot forçar a ocupar cambres de ventilació de falsos sostres i co- espais totalment inconvenients com els tubs bertes, sota teules, parets pluvials i mitgeres i d’extracció de fums de les cuines. caixes de persiana. Accepten bé els nius artifi- cials. Com els ballesters, fan un niu a l’interior És un gran consumidor d’insectes, per tant, té d’aquests espais fet de branquillons i altres pe- un paper important en el control de plagues. tits elements que agafen al vol, quan aquests Vola i caça a una altura inferior a la del ballester. elements són enlairats per una forta ventada, ja Els seus xiscles, repetits, monòtons i aguts, són que no poden aturar-se a terra, atesa la curta molt més familiars, propis del paisatge sonor longitud de les seves potes, només aptes per primaveral de les ciutats. penjar-se de les parets i per caminar, no sense 14 Hàbitat i ubicació dels nius Períodes de nidifi cació Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Període de reproducció amb presència d’ous o polls al niu Període de sojorn del gruix de la població Observacions Any Primera prenupcial Darrera prenupcial 2016 15 de març 24 de setembre 2015 19 de març 24 de setembre 2014 23 de març 13 d’octubre 2013 31 de març 17 d’octubre 2012 11 de març 27 d’octubre 2011 25 de març 23 de setembre 2010 23 de març 9 d’octubre 2009 29 de març 20 de setembre 2008 13 d’abril 10 de juliol 2007 8 de març 6 d’octubre 2006 22 de febrer 7 d’octubre Primeres i darreres observacions anuals de ballester a Barcelona i rodalia (2006-2016) 15 2.1. Falciot pàl·lid Apus pallidus Steve Slater 16 Hàbitat i ubicació dels nius Períodes de nidifi cació Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Període de reproducció amb presència d’ous o polls al niu Període de sojorn del gruix de la població Molt similar per no dir idèntic al falciot negre, però no està, per tant, tan estretament lligat a les ciu- si es contempla amb unes condicions de llum tats i als pobles com el seu parent proper, amb el que permetin copsar el seu color més grisenc, qual no se sol barrejar perquè busca ubicacions més apagat, es pot diferenciar. La veu és dife- diferents, amb més tendència a ocupar espais rent, ja que emet uns xiscles disil·làbics, monò- perifèrics. En qualsevol cas és menys abundant. tons, més greus. Les seves poblacions es troben Passa l’hivern a l’Àfrica meridional i arriba a les principalment al sud de la península i a la costa nostres contrades una mica abans i marxa una mediterrània. Cria en penya-segats però també mica després que el falciot negre. en edifi cacions i estructures com ponts, ja que 17 2.1. Oreneta cuablanca Delichon urbicum 18 Andreas Trepte Claus Ableiter Hàbitat i ubicació dels nius Períodes de nidifi cació Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Període de reproducció amb presència d’ous o polls al niu Període de sojorn del gruix de la població És l’oreneta més urbana. De color negre bla- Distribuïda pràcticament per tot el paleàrtic, migra vós damunt i blanca dessota, és un ocell petit i a l’Àfrica subsahariana. Arriba a casa nostra cap compacte, amb potes curtes recobertes d’un fi al mes de febrer tot i que al sud de la península plomall blanc. Té la cua enforquillada i el carpó es poden veure abans; de fet, algunes hi hivernen. blanc. És un gran consumidor d’insectes, per tant, té un Al medi natural pot criar en penya-segats i cin- paper important en el control de plagues. Vola i gleres, sota balmes i cornises naturals, però en caça a certa altura. Quan crien no s’allunyen gaire general habita pobles i ciutats, on penja sota bal- dels nius; per tant, al voltant d’aquests hi ha d’ha- cons, cornises i marcs de fi nestres el seu carac- ver zones apropiades d’alimentació com ara grans terístic niu esfèric de fang, barrejat amb matèria parcs o zones verdes de certa entitat. Tradicional- vegetal, amb una única obertura. També pot criar ment, a pagès, ha estat un animal molt respectat, en ponts i en altres grans estructures. Forma tot i que actualment les brutícies que es generen colònies grans, ja que és una espècie molt gre- sota els nius són motiu de rebuig. gària. Són molt fi dels al niu, hi tornen cada any. 19 2.1. Oreneta vulgar Hirundo rustica 20 Hàbitat i ubicació dels nius Períodes de nidifi cació Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Període de reproducció amb presència d’ous o polls al niu Període de sojorn del gruix de la població És l’oreneta més popular. De color negre blavós Les poblacions europees migren a l’Àfrica subsa- damunt i crema blanquinós dessota, amb el front hariana a l’hivern. Arriba a casa nostra cap al mes i la gola vermella i un collaret negre, amb potes de febrer tot i que al sud de la península se’n poden curtes desproveïdes de plomes. Té la cua molt veure exemplars abans. enforquillada, amb dues plomes rectrius molt llar- gues. Nidifi ca quasi exclusivament en edifi cacions És un gran consumidor d’insectes, per tant, té un humanes, sempre en espais arrecerats, molt a paper important en el control de plagues. Caça cobert, com ara a l’interior de quadres, porxos, amb vertiginosos vols rasants. Espècie típica magatzems, grans naus o celoberts, sempre que d’espais oberts com els agrícoles; a les ciutats tinguin lliure accés. Construeix un niu de fang es troben, generalment, a la perifèria o a prop de barrejat normalment amb branquillons i herba en grans parcs urbans. Tradicionalment molt apre- forma de mitja circumferència. No cria en colònies, ciades, es tenia la creença que destruir el seu en tot cas ho fa en agrupacions poc compactes. niu o matar-les era de mal averany i al contrari, Són molt fi dels al niu, hi tornen cada any. Distri- quan una parella feia niu a una casa portava la buïda àmpliament per l’hemisferi nord, on cria. bona sort. 21 2.1. Gralla Corvus monedula 22 Hàbitat i ubicació dels nius Períodes de nidifi cació Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Període de reproducció amb presència d’ous o polls al niu Període de sojorn del gruix de la població Petit corb de caràcter gregari. De color negre amb de Lleida, l’Alt i el Baix Empordà i el Barcelonès i pit i cap de tonalitats grisenques. L’iris és de color el Baix Llobregat. És una espècie resident. blau molt clar. Per nidifi car utilitza forats que troba en penya-segats i roquissars però també en edi- La gralla és omnívora però amb una tendència a fi cacions, com ara ponts, murs, parets i façanes. menjar matèria vegetal, com ara llavors, pa o frui- Construeix un niu no gaire formal fet de branques, ta. No obstant això, menja també insectes, ous i arrels i altres materials, que entapissa amb plo- polls que captura als nius, per exemple de colom. mes, llana o fi bres vegetals. La limitació de l’oferta de llocs de nidifi cació, atès el tancament de forats a causa de la proli- Distribuïda per tot el paleàrtic, a Catalunya la gra- feració de coloms, que crien en espais similars, lla presenta un patró de distribució irregular, molt és potser el principal problema de reproducció localitzat, amb tres nuclis importants: els secans a les ciutats. 23 2.1. Pardal comú Passer domesticus 24 Hàbitat i ubicació dels nius Períodes de nidifi cació Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Període de reproducció amb presència d’ous o polls al niu Període de sojorn del gruix de la població Ocell molt familiar, conegut de tothom. El mas- sumeix tota mena de deixalles de menjar. També cle és de color marró al dors, més vermellós a menja insectes, sobretot a l’època de cria. És un l’època de cria, gris al dessota, amb una pitera ocell que ha patit una davallada generalitzada, negra. La femella és d’un color terrós grisenc especialment important a països com el Regne sense contrastos. És una espècie comensal de Unit, on en qüestió de poques dècades s’han l’ésser humà. Per nidifi car utilitza forats que troba perdut 5.000.000 de parelles. als arbres, murs i façanes. Construeix un niu com desmanegat fet de branques, herba i altres ma- Una espècie similar, de mida més petita, és el terials que entapissa amb plomes o herba fi na. pardal xarrec (Passer montanus), que viu a zo- nes perifèriques de ciutats, en ambients més Distribuït pràcticament per tot el món. És una es- oberts, com els agrícoles, però també en grans pècie resident que viu a qualsevol nucli habitat. parcs. Cria també en forats, tant d’arbres com d’estructures. El pardal és omnívor però amb una tendència clarament granívora, tot i que a les ciutats con- 25 2.1. Falcó pelegrí Falco peregrinus Kevin Cole 26 Hàbitat i ubicació dels nius Períodes de nidifi cació Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Període de reproducció amb presència d’ous o polls al niu Període de sojorn del gruix de la població El falcó pelegrí és un rapinyaire relativament gran ment la femella. La incubació dura uns trenta dies, i d’aspecte robust. Els adults tenen la part dorsal al cap dels quals neixen els pollets, molt petitons, d’un color gris blavós fosc, mentre que el desso- recoberts d’un plomissol blanc. Durant les tres ta és entre blanc i ocre, amb un barrat horitzontal primeres setmanes els pares no els deixen sols. negre. El cap és negre, amb una taca a banda i Als quaranta-cinc dies, solen fer els primers vols. banda de la cara que remarca el blanc de la gal- Mengen altres ocells, que cacen al vol, principal- ta. La femella és notablement més gran que el ment coloms. Les parelles es mantenen juntes mascle. any rere any, amb reemplaçaments generalment causat per la mort d’un dels dos components. És una espècie cosmopolita que al medi natural nia en cingleres i penya-segats, sobre sortints És una espècie força espectacular, que atreu aixoplugats o a l’abric de balmes. Els falcons no l’atenció d’especialistes i profans, i tot i que so- construeixen niu, sinó que fan la posta directa- vint s’ha presentat exageradament com una solu- ment al substrat. A les ciutats crien en edifi cis ció al problema de l’excés poblacional de coloms, alts, on se sentin fora de l’abast de la gent i on el fet és que, en estar al capdamunt de la cadena trobin un espai adequat, en general una platafor- tròfi ca, és una peça important que contribueix a ma a cobert. A fi nals de febrer o principis de març l’equilibri de l’ecosistema urbà. ponen entre dos i quatre ous, que cova principal- 27 2.1. Xoriguer comú i xoriguer petit Falco tinnunculus i Falco naumanni 28 Xoriguer comú Xoriguer petit. Artemy Voikhansky Hàbitat i ubicació dels nius Períodes de nidifi cació Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Període de reproducció amb presència d’ous o polls al niu Període de sojorn del gruix de la població El xoriguer és un rapinyaire més petit que el falcó. dies d’haver nascut, els joves inicien els vols. A Els mascles tenen el cap de color gris blavós, la ciutat la seva dieta és fonamentalment ornitò- amb la base de la cua del mateix color, la qual faga, però també capturen ratolins, sargantanes i culmina amb una barra negra. El dors el tenen insectes grans. És una espècie territorial, però de d’un vermell maó i menys pigallat que les feme- vegades pot formar colònies laxes. lles. Les femelles i els juvenils són similars, d’un color marró més uniforme. La cua és llarga i les Molt similar és el xoriguer petit, de dimensions ales estretes i punxegudes; en vol tenen una lleugerament més reduïdes que el comú. Distri- aparença més estilitzada que la del falcó pelegrí. buït per zones obertes de secà i estepes cerea- listes. Nidifi ca normalment formant colònies en Distribuït per Europa, Àfrica i Àsia, al medi na- construccions humanes tant en zones rurals com tural nia en forats de cingleres, penyals, marges urbanes. Els nius es troben sota teules o en fo- rocosos, fi ns i tot en forats d’arbres o en nius rats estructurals d’edifi cis, molt sovint històrics, abandonats d’altres espècies. No construeix niu, que han de compatibilitzar la seva conservació sinó que pon els ous, entre tres i sis, directament i restauració amb la presència d’aquest petit sobre el substrat. A la ciutat utilitza forats en edi- rapinyaire, ja que és una espècie protegida. La fi cis (falsos sostres, respiralls, etc.), molt sovint major part de la població passa l’hivern a l’Àfri- fent fora els coloms. Pot criar en jardineres de ca subsahariana. La incubació és compartida balcons i fi nestres. La majoria de postes es pro- entre mascle i femella. S’alimenta principalment dueixen a fi nals d’abril. La incubació dura uns d’invertebrats, però també en la seva dieta s’in- vint-i-sis dies i és responsabilitat de la femella, clouen petits rosegadors, ocells i rèptils. assistida ocasionalment pel mascle. Als trenta 29 2.1. Mussol Athene noctua Andy Chilton 30 Hàbitat i ubicació dels nius Períodes de nidifi cació Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Període de reproducció amb presència d’ous o polls al niu Període de sojorn del gruix de la població Petit i rabassut rapinyaire de cap gros i arrodonit, A la ciutat utilitza principalment teulats, cobertes de tons grisencs i marrons i uns ulls grossos de de ventilació i respiralls dels edifi cis o esquerdes color groc. És el més diürn dels rapinyaires noc- dels murs de pedra, en general a prop de grans turns, ja que no és infreqüent observar mussols parcs o a la perifèria. a primeres hores del matí i al capvespre. Un altre rapinyaire nocturn que pot criar en forats, que Menja tota mena de petits animals, i és un gran és de dimensions molts similars, és el xot (Otus consumidor de paneroles, escarabats i ratolins. scops). Distribuït per tot Europa i el nord d’Àfri- ca, al medi natural nia en forats de cingleres, pe- És l’ocell atribuït a la deessa grega Atena, sím- nyals, marges rocosos, forats d’arbre i, fi ns i tot, a bol de la clarividència i saviesa, tal vegada per la terra, en caus de conill abandonats. No construeix seva capacitat de veure-hi en la foscor. niu, sinó que pon els ous directament al substrat. 31 2.1. Òliba Tyto alba Jordi Jiménez 32 Hàbitat i ubicació dels nius Períodes de nidifi cació Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Període de reproducció amb presència d’ous o polls al niu Període de sojorn del gruix de la població Rapinyaire nocturn de mida mitjana, esvelt, amb qüentats (com per exemple els cementiris), però potes llargues i cap gros. Ulls negres, pit blanc i en qualsevol cas a la perifèria. Difícilment en po- dors d’un color marró lleonat amb pinzellades gri- dem trobar al nucli urbà. ses. El rostre, amb forma de cor, és inconfusible Menja tota mena de petits animals, però sobretot Ocell de distribució cosmopolita, al medi natural rates i ratolins. El seu metabolisme tan elevat i la nia en forats de cingleres, penyals o forats d’arbre seva dilatada època de cria el converteix en un però principalment cria en edifi cacions humanes, efi caç aliat del control de rosegadors. sobretot del medi rural. No construeix niu, sinó que pon els ous directament al substrat. Utilitza La cultura popular l’ha relacionat sempre amb la principalment cobertes de ventilació, respiralls, mort i amb el món fantàstic de bruixes i bruixots, golfes en desús, campanars d’església o edifi - atribuint-li accions extravagants com ara que es cacions abandonades. Accepta bé els nius artifi - bevia l’oli de les llànties de les esglésies o més cials. Els ambients de nidifi cació solen ser zones funestes com ara que anunciava, quan hom sentia obertes, com ara els espais agrícoles, o bé a les el seu esgarip, la mort d’algú proper. ciutats els grans parcs o espais tranquils poc fre- 33 2.1. Ratpenats. Espècies vàries 34 Hàbitat i ubicació dels nius Períodes de nidifi cació Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Període de reproducció amb presència d’ous o polls al niu Període de sojorn del gruix de la població Els ratpenats són un grup de mamífers que per- per tant, busquen llocs on hi toqui el sol princi- tanyen a l’ordre dels quiròpters, del grec kyros, palment a primeres hores del matí. Poden utilitzar ‘mà’, i pteros, ‘ala’. Són un grup nombrós: un forats i cavitats d’arbres vells, coves i escletxes 20% de les espècies conegudes de mamífers en penya-segats, entre altres ubicacions. A les són ratpenats. Estan distribuïts per tot el món, ciutats ocupen murs de pedra, parets mitgeres, tret dels extrems més freds i els indrets més eixuts. escletxes estructurals dels edifi cis i teulades, en- tre d’altres. Els mascles, durant el període de cria, Els ratpenats s’orienten mitjançant ultrasons (crits solen ocupar refugis més freds, no tan exposats inaudibles per l’oïda humana) que impacten en al sol. els objectes, ja siguin estàtics o en moviment; el rebot és captat per la seva fi níssima oïda i poste- Els ratpenats són insectívors. Poden menjar al riorment processat com una imatge, tal com fun- dia un terç del seu pes en insectes alats i altres ciona el sonar dels vaixells i submarins. animalons alats. Al medi natural fan colònies de cria, que ocupen Hiberna. Els mesos que van de la primavera a la les femelles i els petits. Els refugis solen estar ori- tardor és quan desplega la seva activitat. entats de manera que garanteixin certa escalfor; 35 2.1. Dragó rosat Hemidactylus turcicus 36 Guillem Pascual Hàbitat i ubicació dels nius Períodes de nidifi cació Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Període d’activitat i reproducció Període d’hibernació Petit rèptil de pell tènuement rosada, quasi trans- S’alimenta d’aranyes, arnes i escarabats. Porta lúcida. Té els ulls grossos i la pell amb tubercles. una vida més aviat nocturna; durant el dia, pren Al medi natural ocupa afl oraments rocosos o mar- el sol discretament o roman refugiat. Entre els me- ges de pedres. Als nuclis urbans es troba en pa- sos d’abril i agost fa una posta d’un a tres ous, en rets properes a jardins i terrasses enjardinades, o escletxes de parets, murs o sota pedres. zones verdes sota pedres i troncs. Es troba distri- buït per tota la conca mediterrània. 37 2.1. Dragó comú Tarentola mauritanica 38 Hàbitat i ubicació dels nius Períodes Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Període d’activitat i reproducció Període d’hibernació Similar al dragó rosat, però una mica més gros i S’alimenta d’aranyes, arnes i escarabats. Porta robust. Pot tenir des d’una coloració molt fosca una vida més aviat nocturna; durant el dia pren a una de bruna, segons l’hora del dia i el temps el sol discretament o roman refugiat. Entre els d’insolació. Al medi natural ocupa afl oraments mesos d’abril i agost fa una posta d’un a tres rocosos o marges de pedres. Als nuclis urbans ous, en escletxes de parets, murs o sota pedres. es troba en parets properes a jardins i terrasses enjardinades, o als jardins sota pedres i troncs. Es distribueix per tota la conca mediterrània. 39 2.1. Altres espècies urbanes 40 Altres espècies de vertebrats poden utilitzar pot ocupar zones periurbanes i perifèriques de ocasionalment els edificis per reproduir-se o re- la ciutat, sobretot si hi ha grans parcs. De fet, fugiar-se. En general són espècies d’hàbits tro- es considera un animal d’alta adaptació urbana. glodites o d’ambients rupestres, que segons la Construeix nius amb brins d’herba i fulles que disponibilitat poden acabar explotant el recurs pot ficar en cavitats i forats de murs. És estric- ofert per les edificacions. Entre els ocells es po- tament nocturn. dria esmentar la mallerenga carbonera (Parus major), la mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) A més dels dragons, altres rèptils poden utilitzar i el pardal xarrec (Passer montanus), que usual- edificacions per refugiar-se sempre que els vol- ment crien en forats d’arbres; la cotxa fumada tants dels edificis tinguin un ambient adequat. (Phoenicurus ochruros), que pot fer niu en petites Serps com la verda (Malpolon monspessulanus) cavitats de murs o sota teules, o la cuereta blan- o la blanca (Zamenis scalaris) es poden trobar en ca (Motacilla alba), que pot fer niu en relleus o ambients urbans, vinculades a jardins i parcs de cavitats de parets. Altres ocells que poden nidifi- grans dimensions. Aquestes espècies, inofensi- car als edificis de la ciutat són els estornells, tant ves per a l’ésser humà i altament beneficioses el negre (Sturnus unicolor) com el vulgar (Sturnus per tal com són depredadores de rosegadors, vulgaris), els quals, durant els seus moviments poden utilitzar els murs de pedra per refugiar-se o hivernals, poden assolir grans concentracions i, pondre els ous. També les sargantanes, com ara per tant, causar molèsties. També poden criar en la sargantana iberoprovençal (Podarcis liolepis), edificis les merles blaves (Monticola solitarius), es troben en edificis que disposin de murs de una espècie molt discreta i poc abundant. pedra, parets amb forats i altres estructures si- milars. L’eriçó (Erinaceus europaeus), primitiu mamífer la part dorsal del qual està envoltada d’espines, és un animal típic de marge de bosc, però també Mallerenga carbonera Parus major Mallerenga blava Cyanistes caeruleus Pardal xarrec Passer montanus Cotxa fumada Phoenicurus ochruros Cuereta blanca Motacilla alba Estornell negre Sturnus unicolor Estornell vulgar Sturnus vulgaris Merla blava Monticola solitarius Eriçó Erinaceus europaeus Serp verda Malpolon monspessulanus Serp blanca Zamenis scalaris Sargantana iberoprovençal Podarcis liolepis 41 2.1. Espècies que poden esdevenir plaga 42 En ambients naturals simplifi cats, com les ciu- gadura com la gralla o el xoriguer, molt més es- tats, es donen les condicions perquè certes es- casses. Altres mesures, com ara la instal·lació de pècies animals puguin adquirir dominància po- punxes i tensors dissuasius, o la introducció de blacional. Un cas paradigmàtic és el del colom depredadors com el falcó pelegrí, tenen un efecte roquer (Columba livia var. domestica), ocell típic molt localitzat. D’altra banda, si l’aportació d’ali- de roquissars i penya-segats que cria en cavitats ment és abundant i constant, és difícil aconse- i forats en edifi cis, la varietat salvatge dels quals guir una disminució poblacional acceptable. ha disminuït notablement. Una altra espècie d’ocell que ha augmentat els Les poblacions urbanes, en general molt nombro- seus contingents a les ciutats als darrers anys és ses, tenen el seu origen bé en escapaments des el gavià argentat (Larus michahellis), espècie vin- de colomars, antigament comuns, bé en allibe- culada al litoral, però que també es veu terra en- raments deliberats. A la ciutat han proliferat per dins. Cria als terrats dels edifi cis, on fa un senzill la disponibilitat de llocs de cria i per la contínua niu d’herbes i branques. El seu zel envers els ous aportació alimentària per part d’alguns ciutadans i els pollets els ha reportat mala fama, ja que els que han adquirit aquest costum. A més, en ser defensa aferrissadament, amb vols intimidadors un animal de procedència domèstica, cria gaire- però que en rares ocasions arriben a tocar l’intrús. bé tot l’any. L’excés poblacional podria provocar En ser un ocell de grans dimensions, fa respecte. problemes de salut pública i solen ocasionar bru- És difícil evitar que faci niu als terrats, i per limitar tícies i, fi ns i tot, problemes de conservació de la seva presència és usual la retirada de nius. certs monuments i edifi cis a causa de l’efecte dels seus excrements sobre la pedra. Pel que fa als mamífers, són les omnipresents i indesitjades rates (Rattus rattus i Rattus novergi- Limitar l’accés a punts de cria (tancament de cus), o els ratolins (Mus musculus) les espè cies forats, respiralls, etc.) és la mesura més usual més temudes. Aquests rosegadors poden utilit- que hom pren, però afecta altres espècies que zar per fer niu molts racons principalment d’edi- utilitzen els mateixos emplaçaments. El més fi cis antics. La fórmula que més habitualment recomanable és no tancar els forats sinó, en tot s’utilitza per al control de poblacions és el verí, tot cas, disminuir-ne les mides, de manera que s’im- i que actualment s’estan desenvolupant sistemes pedeixi el pas dels coloms però no pas el d’altres de detecció i eliminació mecànica d’exemplars espècies. Ara bé, aquesta acció s’ha de posar en per evitar-ne l’ús, que pot tenir efectes col·late- pràctica si no afecta espècies de similar enver- rals nefastos. 43 PROTECCIÓ DE LA FAUNA URBANA MITJANÇANT L’ARQUITECTURA 3 3.1. PROBLEMÀTICA EXISTENT I RECOMANACIONS GENERALS D’ACTUACIÓ La major part de les espècies rupícoles que es refugien o crien a la ciutat ho 1 solen fer en edifi cis de certa antiguitat, edifi cis que propicien la presència de cornises, balconades, cambres d’aire amb respiralls i murs d’obra amb aparells que fomenten la formació d’entrants, sortints i cavitats. Aquests elements propis dels sistemes constructius tradicionals, que s’empraven abans de la incorporació d’aïllants tèrmics i làmines impermeabilitzants en l’arquitectura, són aprofi tats per la fauna rupícola amb la fi nalitat d’aconseguir refugi o nidifi car. 1. Coberta a la catalana amb respiralls oberts. 2. Mitgeres d’envà pluvial amb respiralls. 3. Ràfecs, cornises i balconades. 4. Murs d’obra amb aparell que fomenta entrants i sortints. No obstant això, els edifi cis existents necessiten un manteniment, i els pro- 1a jectes de rehabilitació i altres intervencions variades que s’efectuen acaben, molt sovint, inhabilitant els espais propicis de les espècies urbanes. Aquests són els casos més comuns d’actuacions en què es produeix la destrucció d’espais emprats per la fauna urbana: 1. Instal·lacions de xarxes de seguretat o instal·lacions de bastides en període de nidifi cació que no respecten l’accés als nius. 1b 2. Rehabilitacions energètiques de mitgera que no respecten els respiralls Elena Muñoz existents a l’envà pluvial. 3. Actuacions deliberades per evitar possibles molèsties: a. Oclusions intencionades dels respiralls de coberta a la catalana amb reixetes o peces ceràmiques per impedir el pas de coloms. b. Oclusions intencionades dels respiralls d’envà pluvial per evitar l’accés de fauna urbana. c. Col·locació de punxes anticoloms que atempten contra la integritat d’altres espècies. Al contrari que les tipologies constructives tradicionals, les emprades en 1 l’arquitectura d’obra nova actual no afavoreixen la fauna urbana, atesa la manca de cambres ventilades i els seus corresponents respiralls que serviri- en d’accés, i a causa també de l’absència de cornises. De fet, alguns siste- mes constructius propis de l’arquitectura actual, lluny de facilitar protecció a les espècies rupícoles, són font de nombroses morts per col·lisió. 1. L’arquitectura residencial d’obra nova prescindeix de l’ús de cambres d’aire en mitgera i coberta per aïllar tèrmicament. 2. Les principals morts per col·lisió són ocasionades per edifi cis amb mur cortina que refl ecteixen cel i arbres. 46 2 3 4 2 3a 3c Elena Muñoz 3b 2 47 3.1. Factor 1: Zona d’intervenció de l’edifici La situació actual requereix, per tant, que es portin a terme No sempre tindrem l’oportunitat de decidir a quina part de actuacions deliberades per afavorir la fauna urbana depen- l’edifici volem integrar espais per a fauna urbana. Moltes vega- dent dels edificis, tant en obra nova o com en obra existent, des, la zona d’actuació vindrà predefinida, com és el cas de les atesos els beneficis que reporta. rehabilitacions parcials o les obres noves en fase d’execució avançada. Per aquest motiu, el present manual exposa una Com a recomanacions generals caldria que tots els agents que sèrie de recomanacions d’actuació i propostes de solucions intervinguin en l’obra, sigui promotora, constructora o arqui- constructives en funció de la zona d’intervenció de l’edifici, tecte/a, tinguin en compte els aspectes següents i coneguin separant-les per capítols: les seves obligacions: 3.1. Envolupant horitzontal de l’edifici —Cal recordar que actuar deliberadament contra nius d’espè- 3.1.1. Cobertes i voladissos cies protegides o directament contra els animals és una acció punible penalment. 3.2. Envolupant vertical de l’edifici 3.2.1. Mitgeres —S’han de localitzar els nius d’espècies protegides a l’edifici 3.2.2. Façanes i celoberts que vol ser objecte de rehabilitació o enderrocament, també prèviament a l’inici de les obres. Per a més seguretat, es reco- mana que la verificació la dugui a terme una persona experta del sector. —Per facilitar aquesta tasca, alguns ajuntaments o comunitats autònomes disposen d’una base de dades per a la consulta, en què es relacionen les adreces dels edificis amb presència d’espècies protegides. Aquesta ajuda no eximeix de la revisió de l´edifici i mitgeres afectades per l’obra. —L’obra, en els punts de l’edifici afectats, no es pot dur a ter- me en època de cria (segons la normativa catalana), tret d’au- torització expressa, per tant, el calendari d’actuacions s’ha d’ajustar als mesos que quedin fora del període de cria. —Si es verifica l’existència d’espècies protegides, cal actu- ar d’acord amb la normativa vigent en matèria de protecció dels animals i sol·licitar a l’òrgan competent els permisos que corresponguin definint el calendari d’actuació i les solucions constructives proposades per conservar els espais de nidificació. A Catalunya es tramiten als serveis territorials de la Direcció General del Medi Natural. —Si a l’edifici no hi ha espècies protegides, es pot fer l’obra tal com estava prevista, intentant integrar espais per afavorir la nidificació d’espècies d’interès. Quan s’integren espais per a la fauna urbana en obra, sigui per obligació o de manera voluntària, s’han de tenir en compte dos factors fonamentals. Un factor és la zona de l’edifici on es té la possibilitat d’intervenir i, per tant, d’integrar aquests espais. L’altre factor és l’espècie destinatària de la intervenció i quines són les seves condicions de nidificació. 48 Factor 2: Espècie destinatària del niu El disseny constructiu del niu integrat també dependrà de Per tant, per fer servir aquest manual com a eina d’integra- l’espècie per a la qual estigui destinat. És completament ció de nius a les edificacions, seguirem els passos següents: necessari conèixer les condicions de nidificació de l’espècie destinatària per poder adaptar els detalls constructius pro- PAS 1 posats en el present manual a aquestes. A aquest efecte, En funció de la zona de la ciutat on se situï l’edifici o solar s’adjunta a continuació un quadre amb els paràmetres objecte de la intervenció i de les característiques d’aquest bàsics per al disseny que s’han de tenir en compte: (altura, geometria, orientació...), cal escollir l’espècie o les espècies destinatàries dels nius per integrar, fent servir la —Lloc de la ciutat on nidifica l’espècie: Algunes de les es- informació del “Quadre de condicions de nidificació”. pècies dependents de les construccions urbanes solament ni- difiquen en zones suburbanes i perifèriques de la ciutat. És de gran utilitat conèixer aquesta dada ja que no tindria cap sentit, PAS 2 per exemple, integrar un niu d’aquestes espècies perifèriques Cal comprovar a la columna “Part de l’edifici que ocupa el niu” en un edifici cèntric. al mateix quadre de “Condicions de nidificació” si l’espècie destinatària requereix cavitat interior a l’edifici. —Lloc de nidificació a la construcció: Algunes espècies, com les orenetes, només necessiten una cornisa per obtenir recer i —Si no requereix cavitat interior, cal buscar un niu artificial poder construir el seu niu a sota. D’altres necessiten un espai per a aquesta espècie en l’annex del llibre. integrat a l’obra al qual accedir a través d’un orifici. Conèixer la tipologia de niu necessària per a cada espècie és, per tant, un —Si requereix cavitat interior, cal buscar un detall cons- requisit indispensable. tructiu genèric adient a l’apartat corresponent del llibre (Cobertes i voladissos / Mitgeres / Façanes i celoberts) tenint —Dimensions de forat d’accés al niu: Escollir les dimensions en compte la tipologia constructiva on s’ha d’integrar. d’orifici d’accés al niu és molt important perquè, utilitzant unes dimensions concretes, podem aconseguir que el niu només sigui emprat per una o diverses espècies determinades. PAS 3 Cal adaptar el detall constructiu genèric a les dimensions —Dimensions de niu: Cada espècie requereix unes dimensi- requerides per l’espècie destinatària, adjuntes a les columnes ons òptimes de niu. S’indiquen aproximacions recomanades al “Dimensions d’accés al niu” i “Dimensions de la cavitat” del quadre de “Condicions de nidificació”. quadre “Condicions de nidificació”. —Altura respecte al terra: No totes les espècies nidifiquen a la mateixa altura respecte al terra. Cadascuna controla un es- S’adjunta a continuació el “Quadre de condicions de trat aeri determinat. Els falcons, per exemple, solen nidificar al nidificació de les espècies d’interès dependents de les cim dels edificis. Els ratpenats, en canvi, poden utilitzar espais construccions urbanes”. a partir dels dos metres. —Orientació / posicionament / temperatura: Depenent de l’espècie, hi ha certes preferències en l’orientació del niu res- pecte al sol i vent predominant. Respecte a la temperatura, en general totes les espècies requereixen evitar el sol directe, però algunes necessiten, a més, evitar les zones fredes de l’edifici. —Materials recomanats: Atenent l’espècie destinatària del niu, hi ha certes preferències o condicionants respecte als ma- terials. El falciots i ballesters, per exemple, requereixen mate- rials rugosos per poder enfilar-se fent ús de les seves urpes. 49 3.1. Condicions de nidificació Espècie Habitat urbà Part de l’edifici que ocupa el niu Dimensions d’accés al niu Falcó pelegrí Casc urbà Ràfecs i cornises abrigades, generalment protegit sota sostre Molt obert Xoriguer comú Casc urbà a prop de zones Forats en murs, cambres de ventilació, 15 x 15 cm o 10 cm de dià- obertes jardineres grans en ampits de finestres metre, també amb frontal més obert (40 x 30 cm) Xoriguer petit Casc urbà, ambients Forats en murs, cambres de ventilació, oberts perifèrics sota teules, colomars 7 x 7 cm o 7 cm de diàmetre 15 x 15 cm o 15 cm Òliba Zones periurbanes, agrícoles Golfes, cambres de ventilació, cases de diàmetre com a mínim, o amb grans parcs abandonades, nínxols als cementiris però usualment entra per obertures més grans, com ara finestres Mussol Zones periurbanes, agrícoles Forats en murs, cambres de ventilació, o amb grans parcs sota teules, forats d’arbres 8 x 6 cm o 8 cm de diàmetre Gralla Casc urbà Forats en murs, forats d’edificis històrics, cambres de ventilació, sota teules 8 cm de diàmetre o 8 x 8 cm Pardal Casc urbà Forats en murs, forats en arbres, cambres de ventilació, sota teules 32 mm de diàmetre Oreneta vulgar Zones periurbanes, agrícoles Adherit a la paret i protegit per sostre o amb grans parcs en interiors de construccions i en porxos Niu obert Pobles, perifèries de grans Oreneta cuablanca ciutats, sempre a prop de Adherit a l’angle format Forat de 3 x 4 cm situat a grans parcs o espais oberts per la paret i el sostre la vora superior del niu Interior de cambres de ventilació, 65 x 33 mm. El forat d’entrada Falciot negre Casc urbà cobertes a la catalana, caixes de persiana, ha de quedar arran o com a parets mitgeres i altres estructures màxim a 5 cm del terra del niu Falciot pàl·lid Zones perifèriques, Interior de cambres de ventilació, 65 x 33 mm. El forat d’entrada casc urbà cobertes a la catalana, caixes de persiana, ha de quedar arran o com a parets mitgeres i altres estructures màxim a 5 cm del terra del niu Ballester Casc urbà Parets mitgeres, cambres de ventilació, caixes de persiana 100 x 50 mm Ratpenat Casc urbà Parets mitgeres, murs, escletxes, cambres de ventilació, juntes Escletxes d’1,5 cm Dragó comú i rosat Casc urbà Murs de pedra, parets mitgeres, escletxes, patis, juntes Escletxes d’1,5 cm 50 Rèptils Mamífers Ocells Condicions de nidificació Dimensions del niu artificial aprox. Orientació i ubicació del niu (ample x llarg x alt, cm) Alçària artificial Materials i altres comentaris 90 x 60 x 60 x 65 (alçària de paret posterior), Al capdamunt d’edificis alts Evitar l’orientació sud Tauler marí o formigó. Espècie sostre inclinat (més de 30 m d’alçària) molt sensible a les molèsties 35 x 30 x 25 x 30 (alçària posterior), En general a més de 10 m Evitar l’orientació sud Tauler marí o formigó. Espècie sostre inclinat tolerant, habituada al medi urbà Tauler marí o formigó. Espècie 25 x 35 x 25 En general a més de 5 m Evitar l’orientació sud tolerant, habituada al medi urbà. És colonial, es recomana més d’un niu 50 x 80 x 40 Principalment instal·lar el niu És recomanable fer una En general a més de 3 m a l’interior, a una estança Tauler marí o formigó. Espècie recambra per dificultar amb sortida directa i oberta molt sensible a les molèsties l’entrada de depredadors a l’exterior 25 x 40 x 20 És recomanable fer una En general a més de 3 m Evitar l’orientació sud Tauler marí o formigó. Espècie recambra per dificultar molt sensible a les molèsties l’entrada de depredadors Tauler marí o formigó. Espècie 25 x 35 x 25 En general a més de 10 m Evitar l’orientació sud habituada al medi urbà. És colonial, es recomana més d’un niu Tauler marí o formigó. Espècie 15 x 25 x 15 En general a més de 3 m Evitar l’orientació sud tolerant, habituada al medi urbà. És colonial, es recomana més d’un niu Semicircumferència de fang A cobert, no importa Fang o ceràmica. Espècie tolerant, o ceràmica d’uns 8 o 9 cm En general a més de 2 m orientació habituada al medi urbà de radi, en forma de bol Semiesfera de fang A més de 4 m, sense obstacles Fang o ceràmica. Espècie tolerant, o ceràmica d’uns 8 cm al davant Evitar l’orientació sud habituada al medi urbà. És colonial, de radi, en forma de bol es recomana més d’un niu L’àrea en planta del niu haurà de tenir com a mínim Tauler marí, formigó, obra de fàbrica, 350 cm2. Per exemple: A més de 4 m, sense obstacles Evitar l’orientació sud suro, bloc d’EPS*... Interior rugós. 12 x 30 cm, 17,5 x 20 cm, al davant Espècie tolerant, habituada al medi urbà. 15 x 25 cm. És colonial, es recomana més d’un niu Alçària mínima de 10 cm L’àrea en planta del niu haurà 2 Tauler marí, formigó, obra de fàbrica, de tenir com a mínim 350 cm . A més de 4 m, sense obstacles Evitar l’orientació sud suro, bloc d’EPS*... Interior rugós. Per exemple: 12 x 30 cm, al davant Espècie tolerant, habituada al medi urbà. 17,5 x 20 cm, 15 x 25 cm És colonial, es recomana més d’un niu Alçària mínima de 10cm 60 x 20 x 30 Tauler marí, formigó, obra de fàbrica, Les parets mitgeres ofereixen En general a més de 10 m Evitar l’orientació sud suro, bloc d’EPS*... Interior rugós. dimensions molt diferents Espècie tolerant, habituada al medi urbà. i són molt utilitzades per És colonial, es recomana més d’un niu aquesta espècie Tauler marí, formigó, obra de fàbrica, suro, 30 x 5 x 30 De 2 a 10 m Orientat a oest o sud-oest bloc d’EPS*... Espècie tolerant, habituada al medi urbà. És convenient col·locar diferents nius a la zona Orientat a sud, sud-est Tauler marí, formigó, obra de fàbrica, 30 x 5 x 30 Des de 0 m o sud-oest suro, bloc d’EPS*... Espècie tolerant, habituada al medi urbà 51 EPS: Poliestirè expandit 3.1. INTEGRACIÓ DE NIUS I RECOMANACIONS D’ACTUACIÓ A L’ENVOLUPANT HORITZONTAL 3.1.1 Cobertes i voladissos Una de les tipologies constructives tradicionals més comunes 1. Coberta inclinada de teula àrab amb golfa ventilada. en climes càlids i estius calorosos és el terrat a la catalana, 2. Coberta inclinada de pissarra. tot i que, en funció de la zona, també podem trobar cobertes 3. Secció de coberta inclinada amb cambra d’aire ventilada. inclinades, de teula àrab o fi ns i tot de pissarra, amb cambra ventilada o sense. El terrat a la catalana es caracteritza per tenir una cambra d’aire 4. Terrat a la catalana. entre el paviment del terrat i el forjat, que es ventila per uns 5. Secció de coberta plana amb cambra d’aire ventilada respiralls situats a la façana principal i de vegades també a (coberta a la catalana). través del propi perímetre del paviment. El desenvolupament dels aïllaments tèrmics i làmines imper- meabilitzants, així com l’aparició de normatives que obliguen al seu ús, va provocar l’evolució d’aquestes tècniques cons- tructives tradicionals que utilitzaven cambres d’aire a sota coberta, i van aparèixer tot un seguit de sistemes constructius que són utilitzats a l’arquitectura actual: cobertes convenci- onals, invertides, vegetals... En defi nitiva, cobertes que en la seva gran majoria ja no presenten cambres d’aire que puguin ser utilitzades per la fauna urbana. 1 2 3 4 5 52 3.1.1.1 Espècies que nidifiquen en cobertes i voladissos La presència de cambres ventilades amb respiralls possibilita 1. Respiralls de coberta a la catalana. el seu ús a les espècies que requereixen forats per nidificar. 2. Respiralls de golfes de coberta inclinada. Tant els respiralls de la coberta a la catalana com els respi- ralls de les golfes de les cobertes inclinades són freqüentment usats per falciots, pardals, coloms, gralles i ocasionalment per mussols i òlibes. Les dimensions dels forats dels respiralls i la zona de la ciutat on es troba l’edifici determinaran quines d’aquestes espècies poden optar a l’ús d’aquest espai. A les teulades, l’espai sota teules, també és un bon refugi per 3. Teulat on es refugien ratpenats en una a falciots, pardals, mussols, ratpenats i dragons. masia de Viladecans. L’espai sota balcons, cornises i ràfecs és utilitzat per orene- 4. Cornisa amb un niu artificial d’oreneta tes cuablanques per nidificar. Tot i que les cornises són més cuablanca (Viladecans). pròpies de sistemes constructius tradicionals, l’arquitectura actual continua oferint voladissos, constituïts per balcons o ràfecs de coberta, que poden ser utilitzats per aquestes es- pècies. En relleus coberts i altres forats estructurals de dimensions 5. Niu de xoriguer en un edifici del complex més generoses podem trobar xoriguers i falcons. Aquestes es- de Can Batlló (Barcelona). pècies accepten molt bé les caixes niu. 1 2 3 4 5 53 3.1. 3.1.1.2 Intervencions en coberta i voladissos que afecten els espais de nidifi cació i recomanacions d’actuació Els elements constructius com són les cornises i els ràfecs te- Si el problema, en canvi, és la caiguda d’excrements, especi- nen la funció de protegir els murs de la pluja; per tant, es tracta alment conspicus en el cas de les orenetes, es poden col·locar d’elements sobreexposats a la intempèrie que s’han de reha- a sota dels nius, a una distància mínima d’uns 50 cm, safates bilitar freqüentment. Moltes vegades requereixen la instal·lació per tal que la façana no s’embruti o que no caiguin directament de malles de seguretat per perill de despreniment, cosa que a la via pública, sempre tenint en compte que requeriran un pot comportar un problema de compatibilitat si aquell ràfec manteniment i un planejament compositiu previ. (Foto 5) o cornisa està oferint recer al niu d’alguna espècie. La zona dels respiralls de la coberta a la catalana també sol presentar Pel que fa a les teulades, s’ha d’evitar anul·lar l’espai sota teu- cornises i, per tant, també és una superfície susceptible de les amb morter, sobretot sota les teules de ràfec. (Foto 6) ser protegida amb malles, la qual cosa inhabilita l’accés als respiralls i, per tant, l’accés als nius, reals o potencials. (Foto 1) D’aquesta manera, quan es col·loqui una malla de seguretat s’ha de procurar compatibilitzar la seva instal·lació amb l’ús que puguin fer d’aquests elements les diferents espècies. 1. Col·locació de malla de seguretat en ampit de coberta. Pel mateix motiu, no convé tapar els forats dels respiralls o re- 2. Col·locació de reixetes als respiralls. duir la seva mida fi ns al punt que impedeixi l’accés a espècies 3. Reducció dels forats dels respiralls. rupícoles. (Fotos 2 i 3) 4a, 4b. Exemple de reducció de les dimensions dels respiralls (Foto: Elena Muñoz). Si el problema és l’accés dels coloms a la coberta catalana, 5. Safates de protecció d’excrements d’oreneta cuablanca es poden reduir els orifi cis perquè només entrin les espècies (Foto: Oryx). d’interès. En general, unes mides màximes de 5 x 10 cm im- 6. Espai sota teula on criaven falciots pedeixen l’entrada de coloms però no de ballesters, falciots o (Foto: Elena Muñoz). pardals. (Fotos 4a i 4b) 1 2 3 4a 4b 5 6 54 3.1.1.3 Proposta de detalls constructius per integrar nius en coberta i voladissos S’adjunta a continuació l’índex que organitza els detalls cons- tructius de nius per integrar en coberta i voladissos. Alguns d’ells es poden aplicar només en rehabilitacions, altres poden servir tant per a rehabilitacions com per a obra nova. Els dissenys proposats corresponen a aquelles espècies que requereixen un espai interior, integrat a l’obra, al qual s’acce- deix a través d’un orifici, ja que les espècies que nidifiquen a l’exterior, com ara l’oreneta vulgar o l’oreneta cuablanca, només requereixen un recer sota cornisa o ràfec i una paret a la qual adherir-se. Per ajudar aquestes últimes espècies, també podem instal·lar nius prefabricats, alguns dels quals els podem trobar a l’annex. Sistema Posició del niu en Tipologia constructiva Obra nova / Detall constructiu el sistema constructiu de l’element Rehabilitació tipus del niu Coberta Sobre Integrat en banc a la catalana C.P.1 paviment per a coberta reconvertida a plana convencional Coberta plana D’obra Rehabilitació Coberta Integrat en a la catalana Sobre forjat cambra d’aire millorada C.P.2 ventilada tèrmicament Integrat Rehabilitació / Teulada Prefabricat C.I.1 en teules Obra nova Coberta Coberta tradicional inclinada de teula Rehabilitació / Ràfecs Integrat en ràfec D’obra C.I.2 Obra nova Integrat sota Rehabilitació / Balconades No rellevant D’obra C.V.1 voladís Obra nova 55 Voladís Coberta 3.1. 3.1.1.3.1 Integració de nius en rehabilitació de coberta plana a la catalana La coberta a la catalana, si bé és una tipologia constructiva En cas que en retirar el paviment de la coberta a la catalana que ha funcionat correctament, tard o d’hora comença a pre- no s’observin defi ciències en les biguetes i no calgui, per tant, sentar problemes de fi ltració d’aigua pel deteriorament de les enderrocar els envanets de sostremort, es pot reconstruir la co- rajoles ceràmiques i les seves juntes o problemes de forjat. En berta mantenint la tipologia tradicional i incorporant en la cam- presentar problemes de fi ltració d’aigua, el més recomanable bra d’aire, si s’estima convenient, una capa d’aïllament tèrmic és retirar el paviment i comprovar si aquestes fi ltracions han i una làmina impermeabilitzant sota el paviment per millorar-ne afectat també les biguetes del forjat. En cas afi rmatiu, per tal el funcionament. de reparar-les, és necessari eliminar els envanets de sostre- mort, que són els responsables de suportar el paviment creant Ja que s’aixeca el paviment de coberta, seria convenient la al mateix temps la cambra d’aire. Un cop eliminats els enva- creació d’un espai acotat per a l’ús de les espècies que con- nets i reparades les biguetes, normalment s’opta per executar tinuï permetent la ventilació. Aquest espai acotat mantindria de nou la coberta prescindint de reconstruir la cambra d’aire fora de perill la fauna urbana, ja que impediria la interacció dels i col·locant, en substitució, un aïllament tèrmic i una làmina animals amb l’aïllant tèrmic, on es poden embullar, i evitaria impermeabilitzant. també la seva caiguda a l’espai comprès entre forjat de cober- ta i fals sostre de l’habitatge, ja que a vegades les rajoles de El problema d’aquest tipus de rehabilitació és que en perdre la les voltes ceràmiques presenten forats per on cauen i queden cambra d’aire es perd també l’espai potencial de nidifi cació. atrapats. (Detall C.P.2.) Una solució consistiria a conservar en el perímetre un volum al qual les espècies tinguin accés a través dels antics respiralls i que, alhora, pugui servir de banc per a la coberta. (Detall C.P.1) Exemple de banc perimetral 56 Detall C.P.1 Niu d’obra integrat en banc de coberta plana a la catalana reconvertida a convencional Morter monocapa (2 capes) amb malla de fibra de vidre intermèdia Perfil metàl·lic T 40 x 40 mm e: 4 mm cada 45 cm soldat a perfils metàl·lics L Bloc EPS recolzat sobre perfils metàl·lics T Perfil metàl·lic L 40 x 40 mm e: 4 mm ancorat a obra mitjançant tac químic ø12 mm cada 45 cm Orifici ø13 mm de ventilació (4 unitats per mòdul) Orifici accés ø60 mm amb pendent del 2% cada 45 cm Perfil metàl·lic L 40 x 40 mm e: 4 mm pres amb resina epoxi Supermaó ceràmic 40 x 20 x 4 cm pres amb morter adhesiu Secció Perfil metàl·lic L 40 x 40 mm e: 4 mm ancorat a obra mitjançant tac químic ø12 mm cada 45 cm Perfil metàl·lic T 40 x 40 mm e: 4 mm cada 45 cm soldat a perfils L Perfil metàl·lic L 40 x 40 mm e: 4 mm Perfil metàl·lic T 40 x 40 mm e: 4 mm cada 45c m soldat a perfils L Perfil metàl·lic L 40 x 40 mm e: 4 mm pres amb resina epoxi Croquis d’estructura metàl·lica NOTA: Si bé l’estructura metàl·lica no resulta imprescindible en construir el banc d’obra, aquesta ajudaria a la col·locació de l’aïllament tèrmic o podria permetre la construcció del banc amb altres materials. 57 3.1. Detall C.P.2 Niu d’obra integrat en cambra d’aire de coberta a la catalana millorada tèrmicament Calaix de bloc de suro e: 4 cm encolat en els seus extrems Malla mosquitera per permetre ventilació encolada i grapada en calaix de suro Peça de ceràmica amb orificis d’accés de dimensions discri- Secció minatòries (vegeu exemple) Secció de detall de niu Exemple de peça ceràmica amb orificis d’accés de dimensions discriminatòries Calaix de bloc de suro e: 4 cm encolat en els seus extrems Malla mosquitera per permetre ventilació encolada i grapada en calaix de suro Peça de ceràmica amb orificis d’accés de dimensions discri- minatòries (vegeu exemple) Caragol inoxidable passant e: 6 mm longitud 6 cm Caragol ø4 mm amb tac de niló Volandera ø exterior 4 cm Planta Planta de detall de niu 58 3.1.1.3.2 Detall C.I.1. Integració de nius en teules Niu prefabricat integrat en coberta tradicional de teula La integració de nius a les teulades de teules àrabs és una altra possibilitat. Al mercat hi ha diferents tipus de teula que ofe- reixen ventilació i permeten l’accés a l’espai de sota coberta. A vegades és sufi cient el mateix espai sota teula. 59 3.1. 3.1.1.3.3 C.I.2. Integració de nius en voladissos Niu d’obra integrat sota ràfec de coberta inclinada A la part inferior dels voladissos, siguin ràfecs de coberta (Detall C.I.2) o forjats de balconades (Detall C.V.1), es poden generar volums continus integrats que incorporin els nius. En ambdós casos, en tractar-se d’estructures en suspensió, la creació d’una estructura interior metàl·lica i ancorada a l’obra serà necessària. L’accés als nius es pot generar tant pel pla horitzontal com pel pla vertical. Novament és important que l’acabat interior dels nius sigui ru- gós, així com l’execució de forats de ventilació en cas que els volums per construir estiguin molt exposats a orientació sud. Perfil metàl·lic angular 40 x 40 e: 4 mm ancorat a forjat amb carglos ø5 mm longitud 6 cm tacs de niló cada 30 cm Perfil metàl·lic angular 80 x 40 e: 4 mm ancorat a forjat amb carglos ø5mm longitud 6 cm tacs de niló cada 30 cm Perfil metàl·lic angular 40 x 40 e: 4 mm soldats a perfils T Perfil metàl·lic T 40 x 40 e: 4 mm cada 60 cm soldat a perfils angulars Secció Croquis d’estructura metàl·lica Revestiment morter acrílic e: 3 mm Morter base amb malla de fibra de vidre entre capes e: 4 mm (2 capes de 2 mm) Perfil metàl·lic angular 40 x 40 e: 4 mm ancorat a forjat amb caragols ø5 mm longitud 6 cm i tacs de niló cada 30 cm Orificis de ventilació ø10 mm Bloc EPS e: 4 cm pres pels extrems amb morter adhesiu i fixat en el seu alçat amb morter base i malla de fibra de vidre Cantonera de reforç de malla de fibra de vidre Perfil metàl·lic angular 40 x 40 e: 4 mm soldat a perfils T Perfil metàl·lic T 40 x 40 e: 4 mm cada 60 cm soldat a perfils angulars Supermaó 14 x 60 x 4 Perfil metàl·lic angular 80 x 40 e: 4 mm ancorat a forjat amb caragols ø 5 mm longitud: 6 cm i tacs de niló cada 30 cm Secció de detall de niu 60 Detall C.V.1. Niu d’obra integrat sota voladissos de balconades Secció Alçat Revestiment morter acrílic e: 3 mm Morter base amb malla de fi bra de vidre entre capes e: 4 mm (2 capes de 2 mm) Perfi l metàl·lic angular 40 x 40 e: 4 mm ancorat a forjat amb caragols ø 5 mm longitud: 6 cm i tacs de niló cada 30 cm Bloc EPS e: 4cm pres pels extrems amb morter adhesiu i fi xat en el seu alçat amb morter base i malla de fi bra de vidre Orifi cis de ventilació ø 10 mm (4 unitats per mòdul - vegeu alçat) Cantonera de reforç de malla de fi bra de vidre Cantonera de reforç de malla de fi bra de vidre Supermaó 14 x 60 x 4 Perfi l metàl·lic angular 40 x 40 e: 4 mm soldat a montants verticals T Perfi l metàl·lic angular 40 x 40 e: 4 mm ancorat a forjat amb carglos ø 5 mm longitud: 6 cm tacs de niló cada 30 cm Perfi l metàl·lic angular 40 x 40 e: 4 mm soldats en muntants verticals T Perfi l metàl·lic T 40 x 40 e: 4 mm cada 60 cm soldat en perfi ls angulars Croquis estructura metàl·lica 61 3.2. INTEGRACIÓ DE NIUS I RECOMANACIONS D’ACTUACIÓ A L’ENVOLUPANT VERTICAL 3.2.1 3.2.1.1 Mitgeres Espècies que nidifiquen a les mitgeres La mitgera és la paret lateral de separació entre edificis. Aquesta Les espècies que més freqüentment utilitzen la cambra d’aire paret tradicionalment solia consistir en un mur de maó massís de de les mitgeres són: ballesters, falciots, pardals, ratpenats i 15 cm que presentava pilastres per poder lligar-se apropiadament dragons, però si els forats són grans també poden ser utilitza- al mur de l’edificació veïna, tot configurant una mitgera de 30 cm. des pels coloms o altres espècies de dimensions similars, com ara les gralles o els xoriguers. Construeixen els seus nius so- Quan dos edificis veïns no tenien la mateixa alçària, les bones bre els diferents suports que troben, alguns accidentals i altres pràctiques recomanaven executar l’anomenat envà pluvial per estructurals, com aquells que tenen la funció de lligar l’envà protegir, provisionalment, la part de la mitgera de l’edifici més pluvial amb la mitgera. alt exposada a la intempèrie. D’igual manera es procedia quan l’edifici es construïa al costat d’un solar. La protecció de la mitgera s’aconseguia mitjançant la creació, per part de l’envà ceràmic, d’una cambra d’aire de 10 a 12 cm, ventilada per una sèrie de respiralls, disposats normalment en la part superior, en la intermèdia i en la inferior, que permetien l’evaporació de l’aigua que pogués filtrar. 1. Mitgera sense envà pluvial 1. Niu de ballester fet en la cambra d’aire d’una mitgera 2. Envà pluvial amb ventilació 2. Niu de ballester fet sobre un suport 1 1 2 2 62 3.2.1.2 Intervencions en la mitgera que afecten els espais de nidifi cació i recomanacions d’actuació Quan s’intervé en una mitgera, normalment és o per consoli- dar-la o per enderrocar l’envà pluvial i construir al solar veí o bé per millorar la seva impermeabilització i efi ciència energètica. Quan es consolida l’envà pluvial existent perquè presenta al- gun problema, a vegades s’aprofi ta la intervenció per tapar els forats de ventilació, amb reixes o material ceràmic, eliminant els eventuals accessos als nius. Actuar deliberadament contra nius d’espècies protegides o directament contra els animals és una acció punible penalment. Si el problema és que els forats són de grans dimensions i hi entren coloms, però es vol que hi entrin, per exemple, ballesters, es poden reduir a 5 x 10 cm. Envà pluvial amb orifi cis de ventilació taponats Si cal enderrocar l’envà pluvial perquè la intenció és edifi car al solar veí, pot passar que l’edifi ci per construir tingui la ma- teixa alçària que l’edifi ci amb l’envà pluvial i, per tant, que ja no hi hagi mitgera visible. En aquest cas, s’haurien d’integrar nius a l’altra part de l’envolupant de l’edifi ci nou com a mesura compensatòria. Si l’edifi ci nou per construir no té la mateixa alçària que l’edifi ci amb l’envà pluvial, es poden integrar nius en el moment de tornar a protegir el tram de mitgera exposat a la intempèrie. Mesures compensatòries per destrucció de nius de mitgera en un hotel de nova construcció al Poblenou, Barcelona Si la intervenció consisteix en una millora de les prestacions de la mitgera, poden donar-se les situacions següents: —Que s’ompli la cambra d’aire entre mitgera i envà pluvial Qualsevol d’aquestes operacions tindrà com a resultat la des- amb un material aïllant expansiu. aparició dels espais de nidifi cació de la cambra d’aire, reals o potencials, així com dels seus accessos. No obstant això, —Que s’executi sobre l’envà pluvial un sistema SATE (sistema també qualsevol de les opcions permetrà una integració de d’aïllament tèrmic per l’exterior), consistent en la col·locació de nius alternativa, d’una o d’altra manera. A l’apartat següent es planxes aïllants amb un acabat impermeable sobre aquestes. presenten suggeriments d’actuació per a aquests casos. —Que es col·loqui sobre la mitgera una planxa metàl·lica, sigui enderrocant l’envà pluvial o mantenint-lo, col·locant aïllament tèrmic pel darrere o sense col·locar-lo. 63 3.2. 3.2.1.3 Proposta de detalls constructius per integrar nius en la mitgera S’adjunta a continuació l’índex que organitza els detalls cons- tructius de nius per integrar en la mitgera quan es porta a ter- me una rehabilitació. Aquests detalls també poden servir com a suggeriments per integrar nius en obra nova. Sistema Posició del niu Tipologia constructiva Obra nova / Detall constructiu al sistema constructiu de l’element Rehabilitació de tipus del niu Panells Trespa M.1 Ampit de Ampit d’obra Integrat en amb cambra Panells Viroc coberta ampit d’aire i panells revestits de M.2 morter acrílic Integrat en envà pluvial enderrocant D’obra M.3 la seva part superior Coronació d’envà pluvial Integrat en envà pluvial Envà pluvial amb sistema SATE Rehabilitació / M.4 recreixent la seva (aïllament tèrmic per a l’exterior) Obra nova part superior Integrat en M.5 Cos de l’envà espessor d’en- Prefabricat pluvial và pluvial M.6 A l’altura del Integrat sota Sistema SATE D’obra M.7 forjat superior voladís sobre mitgera 64 Mitgera sense Mitgera amb envà pluvial envà pluvial 3.2.1.3.1 Integració de nius a la part corresponent a l’ampit Una opció per integrar nius quan s’intervé sobre l’envà pluvial i aquest no puja fins a la coronació de l’edifici sinó que roman a l’altura del forjat de coberta, és fer-ho utilitzant l’espai corres- ponent a l’ampit de coberta. Es pot generar una segona pell, ventilada i ancorada en aquest ampit, que estigui enrasada amb l’acabat de mitgera (com al Detall M.1) o que sobresurti 5 cm de manera que l’accés a l’espai de nidificació es produ- eixi pel plànol horitzontal (com al Detall M.2). Independentment de la manera d’accedir al niu, es presenten dues opcions se- Exemple d’espai de nidificació gons l’acabat que la intervenció estimi preferent: acabat de pa- amb acabat de morter acrílic nells Trespa (Detall M.1) o acabat de morter acrílic (Detall M.2). Una condició important perquè aquests habitacles siguin més funcionals és que l’interior ha de ser rugós, ja que d’aquesta manera tant ocells com ratpenats poden escalar pel seu inte- rior. La instal·lació de diferents relleus o petites plataformes (aproximadament de 5 cm de profunditat), si les dimensions ho permeten, ajudaria que les espècies colonitzadores puguin construir el niu en diferents punts a diferents altures. És important també dotar de cert pendent l’acabat que tanca l’envà pluvial per tal que l’espai no es col·lapsi d’excrements i perquè l’aigua de pluja que pugui eventualment entrar desaigüi correctament. També és convenient deixar una petita escletxa entre la part superior del nou parament instal·lat i el nou acabament de la coronació de l’ampit, de manera que l’espai ventili per tal que les temperatures interiors de l’habitacle no siguin excessiva- ment altes. Si la mitgera té una orientació molt assolellada i les dimensions ho permeten, és recomanable adossar planxes de poliestirè expandit (EPS) a la part interior del nou parament. 65 3.2. Detall M.1 Niu d’obra integrat en l’ampit de mitgera amb envà pluvial darrere els panells Trespa Secció Alçat Perfil metàl·lic angular d’acer inoxidable 100 x 100 e: 10 mm Perfil angular d’alumini 70 x 60 e: 2 mm Perfil angular d’alumini 90 x 60 e: 4 mm Perfil d’alumini de suport de panell Trespa Panell Trespa per a exterior Mitja totxana Revestiment morter acrílic e: 3mm Cantonera de reforç de malla de fibra de vidre Morter base amb malla de fibra de vidre entre capes 3: 4 mm (2 capes de 2 mm) 66 Detall M.2 Niu d’obra integrat en l’ampit de la mitgera amb envà pluvial darrera panells Viroc revestits de morter acrílic Secció Alçat Perfil metàl·lic angular d’acer inoxidable 100 x 100 e: 10 mm Perfil angular d’alumini 200 x 60 e: 3 mm Perfil tub quadrat d’alumini 40 x 40 e: 2 mm cada 40 cm Panell Viroc caragolat a perfil tub 40 x 40 mm Morter base amb malla de fibra de vidre entre capes e: 4 mm (2 capes de 2 mm) Revestiment de morter acrílic e: 3 mm Mitja totxana Revestiment de morter acrílic e: 3 mm Cantonera de reforç de malla de fibra de vidre Morter base amb malla de fibra de vidre entre capes e: 4 mm (2 capes de 2 mm) 67 3.2. 3.2.1.3.2 Integració de nius al Detall M.3. Niu d’obra integrat al coronament de l’envà pluvial coronament de l’envà pluvial enderrocant-ne la part superior Si no es vol ocupar tot l’espai de l’ampit, una altra opció se- ria generar els nous nius al coronament de l’envà pluvial, sigui enderrocant-lo per reconstruir-lo amb els nius integrats (Detall M.3.) o recreixent sobre ell (Detall M.4). Novament, és important dotar la part inferior del niu de cert pendent perquè no es col·lapsi d’excrements i perquè l’aigua que pugui entrar desaigüi, així com dotar els paraments interiors d’un acabat rugós. Si la mitgera té una orientació molt assolellada convé fer forats de ventilació a la part superior de la capsa del niu. Secció 68 Secció detall niu Alçat (sense revestiment) Rajola ceràmica 29 x 14 cm e: 1,5 cm presa amb morter NOTA: Aquest volum es construeix amb obra cerà- mica i, per tant, en recolzar-se sobre l’envà pluvial Morter adhesiu existent, podria prescindir de l’estructura metàl·lica descrita. No obstant això, l’estructura proposada en Revestiment morter acrílic e: 3 mm aquest exemple es pot executar per tal que els nius Morter base amb malla de fi bra de vidre entre capes constitueixin un volum independent a l’envà pluvial i e: 4 mm (2 capes de 2 mm) no desapareguin en cas que aquest ho faci en el futur. Orifi cis de ventilació ø 10 mm (4 unitats per mòdul - vegeu alçat) Bloc EPS e: 3 cm pres amb morter adhesiu i fi xat en blocs continguts mitjançant morter de capa base amb malla de fi bra de vidre Cantonera de reforç de malla de fi bra de vidre Bloc EPS e: 7 cm pres amb morter adhesiu i fi xat en blocs continguts mitjançant morter de capa base amb malla i cantoneres de fi bra de vidre Morter base amb malla de fi bra de vidre entre capes e: 4 mm (2 capes de 2 mm) Bloc EPS e: 3 cm pres en envà pluvial amb morter adhesiu i tacs espiga de polipropilè segons alçat Bloc EPS e: 7 cm pres en envà pluvial amb morter adhesiu i tacs espiga de polipropilè segons alçat Revestiment morter acrílic e: 3 mm 69 3.2. Detall M.4 NOTA: Aquest volum es construeix amb obra ceràmica i, per Niu d’obra integrat al coronament de l’envà pluvial tant, en recolzar-se sobre l’envà pluvial existent, podria pres- recreixent la seva part superior cindir de l’estructura metàl·lica descrita. No obstant això, l’es- tructura proposada en aquest exemple es pot executar per tal que els nius constitueixin un volum independent a l’envà pluvial i no desapareguin en cas que aquest ho faci en el futur. Alçat de l’estructura metàl·lica Platina metàl·lica 50 x 4 mm Orifi cis per a tacs químics ø 8 mm Perfi l metàl·lic angular 50 x 50 e: 4 cm Perfi l metàl·lic T 50 x 50 e: 4 cm Secció Croquis de l’estructura metàl·lica Mitja totxana Revestiment morter acrílic e: 3 mm Rajola ceràmica 11 x 25 x 4 cm Bloc EPS e: 7 cm pres en rajoles ceràmiques amb morter adhesiu i fi xacions de tac d’espiga Morter base amb malla de fi bra de vidre entre capes e: 4 mm (2 capes de 2 mm) Platina metàl·lica 50 x 4 mm Cantonera de reforç de malla de fi bra de vidre Cantonera de reforç de malla de fi bra de vidre Perfi l metàl·lic angular 50 x 50 e: 4 cm Perfi l metàl·lic T 50 x 50 e: 4 cm Totxana 15 x 50 x 5 cm Revestiment morter acrílic e: 3 mm Secció de detall del niu 70 3.2.1.3.3 Integració de nius al cos de l’envà pluvial Si hi ha nius a la part intermèdia de l’envà pluvial, convé, si és 1. L’execució d’aquests tubs passants i frontals es pot por- possible, mantenir les seves posicions, així com la forma origi- tar a terme mitjançant impressió 3D, fent complir tots els nal i disposició dels forats d’accessos. requeriments necessaris: dimensions apropiades, rugositat, evacuació de l’aigua, etc. Si la intervenció per fer preveu el revestiment de l’envà pluvial mitjançant un sistema SATE, es pot considerar la integració del niu en l’espessor total del conjunt (Detall M.5). En aquest cas, 2. Exemple de tub passant per a sistema SATE dissenyat, a més de les recomanacions que s’han aportat als detalls ante- executat i instal·lat a Barcelona. riors, és especialment aconsellable la incorporació d’un panell aïllant en contacte amb la mitgera per evitar tant els ponts tèr- mics com els sorolls d’impacte, ja que els nius poden quedar a l’altura de dormitoris. Si l’espessor que tenim després de la intervenció no és sufici- ent per integrar els nius, sigui perquè no existia l’envà pluvial o perquè s’ha enderrocat, i tenim fals sostres als habitatges, es pot plantejar incorporar els nius en aquests, col·locant tubs passants de 7cm diàmetre amb un acabat preferentment rugós, que comuniquin, a través de l’obra, els nius amb l’exterior (Detall M.6). Aquests tubs poden tenir un diàmetre superior a 7cm si in- corporen un frontal amb un orifici de dimensions més limitades que permeti l’accés a l’espècie destinatària. 1 2 71 3.2. Detall M.5. Niu d’obra integrat a part intermèdia d’envà pluvial Secció Alçat (sense revestiment) Rajola ceràmica 29 x 14 e: 1,5 cm presa amb morter Revestiment morter acrílic e: 3 mm Perfil angular metàl·lic 40x40 e: 30 mm ancorat mecànicament en els extrems amb tacs de niló i caragols ø 4 mm longitud 4 cm Revestiment morter acrílic e: 3 mm Morter base de malla de fibra de vidre entre capes e: 4 mm (2 capes de 2 mm) Bloc EPS e: 3 cm pres amb morter adhesiu i fixat en blocs continguts mitjançant morter de capa base amb malla de fibra de vidre Cantonera de reforç de malla de fibra de vidre Bloc EPS e: 7 cm pres amb morter adhesiu i fixat en blocs continguts mitjançant morter de capa base amb malla i cantoneres de fibra de vidre Morter base de malla de fibra de vidre entre capes e: 4 mm (2 capes de 2 mm) Bloc EPS e: 3 cm pres amb morter adhesiu i tacs espiga de polipropilè segons alçat Bloc EPS e: 7 cm pres en envà pluvial amb morter adhesiu i tacs espiga de polipropilè segons alçat Revestiment morter acrílic e: 3 mm Secció de detall del niu 72 Detall M.6. Niu prefabricat integrat a part intermèdia d’envà pluvial Alçat Planta Secció Descripció Mòduls de nius de falciot per integrar en obra existent Material Formigó amb fi bra de fusta Pes 15,7 kg Dimensions 43 x 24 x 22 cm NOTA: Consulteu l’annex per veure altres models prefabricats per integrar en obra 73 3.2. 3.2.1.3.4 Integració de nius en mitgera Detall M.7. Niu d’obra per integrar en mitgera sense sense envà pluvial envà pluvial i amb el sistema SATE Si la mitgera no disposa d’envà pluvial original, o si s’ha pres la decisió d’enderrocar-lo, es pot aprofitar l’existència de les pilas- tres de mitgera per fer un coronament continu d’aquestes que incorpori els nius (Detall M.7) o a l’altura que la intervenció estimi convenient. Exemple de niu enrasat amb pilastres de mitgera (Foto: Elena Muñoz) Secció 74 Secció de detall del niu Platina metàl·lica 50 x 4 mm Orificis per a tacs químics ø 8 mm Perfil metàl·lic angular 50 x 50 e: 4 cm Perfil metàl·lic T 50 x 50 e: 4 cm Croquis estructura metàl·lica Alçat (sense revestiment) Mitja totxana Revestiment morter acrílic e: 3 mm Rajola ceràmica 11 x 25 x 4 cm Morter base amb malla de fibra de vidre entre capes e: 4 mm (2 capes de 2 mm) Cantonera de reforç de malla de fibra de vidre Cantonera de reforç de malla de fibra de vidre Perfil metàl·lic angular 50 x 50 e: 4 cm Perfil metàl·lic T 50 x 50 e: 4 cm Supermaó 15 x 50 x 5 cm Platina metàl·lica 50 x 4mm Revestiment morter acrílic e: 3 mm 75 3.2. 3.2.2 Façanes i celoberts El catàleg de tipologies de façana que podem trobar avui dia 1. Respiralls de coberta que s’han deixat és molt divers, tant de façanes principals com de façanes de oberts (Barcelona) celoberts: façanes lleugeres (murs cortina), d’obra vista, d’obra 2. Niu d’oreneta cuablanca que aprofita revestida, ventilada, de panells prefabricats, vegetal, etc. uns ornaments (el Poble-sec, Barcelona) Gairebé totes aquestes tipologies poden ser emprades per la fauna urbana, sempre que no tinguin predominança els aca- bats amb grans finestrals o les façanes envidrades, com és el cas de les façanes mur cortina, les quals, com s’ha comentat amb anterioritat, a més de ser molt inhòspites per a la fau- na, poden esdevenir una trampa mortal per als ocells a causa del seu efecte mirall. Anualment moren milers d’ocells a causa dels impactes contra aquests tipus de façana. Les façanes vegetals, si bé faciliten la presència d’algunes espècies en proporcionar recer i aliment, poden dificultar la colonització d’espècies que depenen de les construccions ur- banes. En aquest sentit, si s’integren nius a la façana per a aquestes espècies, la part verda haurà d’estar suficientment separada dels nius al voltant de 4 metres, perquè no hi inter- fereixi. Les estructures i els elements que la fauna urbana pot utilitzar per fer niu o refugiar-se que es troben a la façana o que s’hi accedeix a través de la façana, independentment de la seva tipologia, són les cobertes ventilades, el dessota dels ràfecs i de les balconades, l’interior dels calaixos de les persianes, les gelosies, l’aixopluc de relleus coberts o altres forats estructu- rals com per exemple els intersticis que hi ha entre plaques de formigó o de materials aïllants. 1 2 76 3.2.2.1 Espècies que nidifiquen a les façanes Una façana massissa sense forats ni sortints (siguin ràfecs, Els sortints d’aquestes façanes interiors són idonis per a l’ore- balconades o cornises) és una superfície difícilment colonit- neta vulgar. A les cavitats presents a les façanes interiors també zable per la fauna. Quan la façana presenta relleu i cavitats, té hi trobem fàcilment falciots i ratpenats. més possibilitats d’oferir recer a les espècies que depenen de les construccions urbanes. Pel que fa a la nidificació en finestres, actualment s’estan tro- bant nombrosos casos de falciots i ballesters que ocupen les Les espècies que nidifiquen a les cambres d’aire de coberta caixes de persiana, situació que es comentarà a l’apartat se- aprofiten normalment els respiralls situats a la part superior de güent per l’habitual incompatibilitat que suposa. façana per accedir a aquests espais. Entre aquestes espècies destaquen, tal com s’ha comentat a la secció de cobertes: fal- A les cobertes ventilades crien sobretot falciots i pardals, però ciots, pardals, coloms, gralles, mussols i òlibes. si els forats dels respiralls són grans, els poden colonitzar coloms i en menor grau gralles i xoriguers. Les gelosies són Els espais sota balcons, cornises i ràfecs de coberta són triats estructures que solen ocupar coloms però també xoriguers, per l’oreneta cuablanca, mentre que xoriguers i falcons fan ús els quals, de manera sorprenent, són capaços de fer niu a les de relleus coberts i forats de dimensions més importants. jardineres d’edificis habitats. Al marge dels elements volats de façana que afavoreixen la nidificació de certes espècies, a la façana podem trobar altres elements propis que també poden ser utilitzats: els respiralls de ventilació de cambres higièniques, cuines i fals sostres, les gelosies i els forats de finestres. Pel que fa als celoberts, la dificultat d’accés, insalvable per a molts animals, fa que siguin utilitzats principalment per ocells 1. Orenetes cuablanca a la portalada de la catedral de Tarragona petits amb un vol àgil i alhora potent. 2. Nius d’oreneta cuablanca sota una cornisa (Barcelona) 3. Niu d’oreneta vulgar en un celobert (Barcelona) Als respiralls de ventilació de cambres higièniques i cuines, 4. Niu de ballester sobre corró de persiana que trobem amb més freqüència en façanes interiors de patis i 5. Niu de xoriguer comú en la cambra de ventilació celoberts, hi poden nidificar falciots i pardals. d’una coberta (Barcelona) 1 2 3 4 5 77 3.2. 3.2.2.2 Intervencions a la façana que afecten els espais de nidificació i recomanacions d’actuació Les intervencions que afecten voladissos i cambres de ventilació Com es podrà comprovar a continuació, la utilització dels ele- de coberta es comenten a la secció d’envolupant horitzontal de ments disponibles a la façana per part de les espècies depen- l’edifici, així que aquest apartat se centrarà en les intervencions dents de les construccions urbanes són font, molt sovint, de dels elements específics de façana que poden albergar fauna: greus incompatibilitats, sigui per les molèsties ocasionades a tubs d’extracció de fums, conductes de ventilació de cambres les persones que habiten els edificis o sigui perquè les espècies higièniques i cuines, falsos sostres i caixes de persiana. acaben ocupant espais que comporten algun tipus de perill. Solucions i recomanacions d’actuació davant les molèsties ocasionades a les persones que habiten els edificis Els problemes habituals que es presenten quan una espècie nidifica al pla de façana o en un orifici d’aquesta solen es- tar relacionats amb temes acústics o higiènics. Acústicament s’haurà d’estudiar cada cas de manera particular per analitzar la viabilitat d’una millora del problema. Des del punt de vista higiènic, els nius d’oreneta cuablanca i d’oreneta vulgar solen ser els més molestos, però també hi ha solucions per mini- mitzar el problema, com la col·locació de safates de recollida d’excrements o jardineres sota l’espai de nidificació Nius artificials d’oreneta cuablanca i safata de protecció d’excrements (Viladecans) Solucions i recomanacions d’actuació per als espais que comporten algun tipus de perill per a les espècies Tubs d’extracció de fums 1 Amb molta freqüència, en l’intent de trobar cavitats on cons- truir els seus nius, les espècies rupícoles ocupen els tubs d’ex- tracció de fums, on acaben morint per l’emissió de gasos o incapacitades per al vol en quedar impregnades de greix. Per aquest motiu, és molt important col·locar reixetes o lamel·les que impedeixin l’accés en aquests orificis. 2 1. Col·locació, per part dels agents rurals, de reixa a la sortida de fums per impedir l’accés de falciots 2. Falciot rescatat, ple de greix (Fotos: Elena Muñoz) 78 Conductes de ventilació de cambres higièniques i cuines Els conductes de ventilació de cambres higièniques i cuines, en canvi, poden ser més compatibles amb l’ús d’aquestes espècies, sempre que aquesta ventilació es produeixi en ho- ritzontal o bé no hi hagi risc que quedin atrapats. Si hi ha ocells que estan nidificant en un respirall de ventilació i es constata que no hi ha perill per aquests, hauríem d’esperar al final del seu període de nidificació per netejar el conduc- te i tapar l’accés amb reixeta o lamel·les, ja que l’existència d’excrements a un espai que s’empra per ventilar estances habitades tampoc no és la situació ideal. Cambres de fals sostre 1 Les cambres de fals sostre situades sota la coberta també po- den resultar de vegades una trampa mortal. A les rehabilitacions, se sol donar la situació de construir un nou fals sostre per al pas d’instal·lacions sense enderrocar el preexistent ni reparar els eventuals forats que puguin haver-hi a les voltes ceràmiques de l’entrebigat. Quan es penja el nou fals sostre es generen una sè- rie d’orificis per on poden caure ocells que es troben nidificant a la coberta a la catalana i morir, ja que no poden retornar. La solució en aquests casos passa per generar un espai aco- tat, de les dimensions apropiades per l’espècie en qüestió, que estigui connectat al respirall pel qual s’accedeix al fals sostre. 2 1. Creació de fals sostre nou penjat del fals sostre original i formació d’orificis per on poden caure polls i adults 2. Cadàvers de falciot trobats a la cambra d’un nou fals sostre (Fotos: Elena Muñoz) 79 3.2. Caixes de persiana 1 Finalment, tal com s’avançava a l’apartat anterior, últimament s’està constatant com algunes espècies rupícoles (falciots, ballesters...) poden accedir a les caixes de persiana a través de la ranura existent pel pas de la persiana cap a l’exterior. Novament aquest ús comporta una greu incompatibilitat, ja que solen instal·lar el niu damunt del corró de persiana i en el moment en què la persona usuària en fa un ús normal, el niu és destruït. De vegades, però, el niu és instal·lat als marges, fora de l’acció del rotllo, de manera que la nidificació sol ser viable, encara que pot comportar riscos per als ocells. Davant d’aquest cas, hauríem d’esperar que acabi el període de nidificació de l’espècie per fer alguna acció. Un cop acabat el període, haurem d’avaluar si es poden compatibilitzar els dos 2 usos creant un habitacle independent a la caixa de persiana al qual puguin accedir sense afectar la seva funcionalitat (vegeu Detall F.H.1). Si compatibilitzar els dos usos és impossible per la manca d’espai a l’interior de la caixa, haurem de reduir la ranura d’ac- cés al màxim per impedir la nidificació la temporada següent i prendre mesures compensatòries. 3 1. Niu de ballester sobre un corró de persiana 2. Niu enganxat a la persiana desenrotllada 3. Poll mort caigut del niu (Barcelona) 80 3.2.2.3 Proposta de detalls constructius per integrar nius a la façana S’ha constatat com l’ús dels elements disponibles a la façana normal de l’edifici atenent les recomanacions anteriorment per part de la fauna urbana acaba generant molts problemes, comentades. En obra nova, en canvi, seria convenient incor- tant per a les persones com per a la mateixa fauna. En obra porar espais propis per a la fauna integrats a les façanes. Amb existent, on les espècies potencials es beneficien d’aquests aquest objectiu s’exposa a continuació l’índex de solucions elements, s’ha de procurar conciliar la seva ocupació amb l’ús constructives de nius per integrar en façanes. Sistema Posició del niu Tipologia constructiva Obra nova / Detall constructiu al sistema constructiu de l’element Rehabilitació de tipus del niu Mur d’obra revestida D’obra F.A.1 de morter acrílic Integrat al coronament No rellevant Prefabricat F.A.2 Ampit de Mur de bloc de formigó armat F.A.3 coberta revestit de morter monocapa D’obra Integrat al cos Façana ventilada de l’ampit F.A.4 amb panells Trespa No rellevant Prefabricat F.A.5 Rehabilitació / Obra nova D’obra F.M.1 Vista Prefabricat F.M.2 D’obra F.M.3 Integrat al mur Obra de Revestida Cos de façana d’obra fàbrica Prefabricat F.M.4 Amb sistema D’obra F.M.5 SATE (aïllament tèrmic per a l’exterior) Prefabricat Rehabilitació F.M.6 Integrat en cam- Façana ventilada Obra nova F.M.7 bra de façana amb panells Trespa D’obra Integrat en ca- Finestres No rellevant laix de persiana Obra nova F.H.1 81 Part foradada Part massissa de la façana de la façana 3.2. 3.2.2.3.1 Integració de nius a l’ampit de coberta Moltes espècies rupícoles nidifiquen a la part més alta dels edificis. En aquest sentit, la integració de nius a l’ampit de coberta de la façana, on es troben allunyats de la interacció humana, és una bona solució. La integració o col·locació de nius a l’ampit de coberta es pot portar a terme tant al mateix coronament com al seu cos. En obra nova, si s’integren nius al coronament de l’edifici con- vé que es faci de manera puntual i no a la totalitat de la franja per no debilitar-la massa. Encara que es col·loquin de manera puntual, es pot jugar amb la disposició dels forats d’accessos als nius perquè siguin equidistants si això afavoreix la compo- sició de la façana (Detall F.A.1). En obra existent, com a mesura compensatòria si s’ha hagut d’eliminar algun niu, podem instal·lar nius prefabricats al co- ronament de l’edifici (Detall F.A.2). Si la previsió és mantenir aquests nius prefabricats en el temps, haurem de vigilar la composició final, on sol ser favorable la col·locació de tota una franja contínua. També serà necessari dur a terme inspeccions periòdiques i fer el manteniment dels nius i ancoratges. Una altra solució aplicable consisteix a integrar els nius al cos de l’ampit, sigui per la part interior (Detalls F.A.3, F.A.4) o per la part exterior (Detall F.A.5). La col·locació per la part interior de l’ampit és viable tant en obra nova com en obra existent i tan vàlid és construir el niu com recórrer a un mòdul prefabricat. Si el construïm d’obra (Detall F.A.3), haurem de vigilar, com sempre, que l’espai no es col·lapsi d’excrements. Ja sabem que per evitar-ho sempre és recomanable dotar la part inferior del niu de certa inclinació perquè caiguin cap a l’exterior. No obstant això, en aquest cas en què les aus han de travessar un mur d’una espessor considerable per accedir a l’espai, aquest pendent ja no resulta d’ajuda i s’han de buscar altres meca- nismes d’eliminació. En aquest detall, cada forat d’accés con- dueix a una plataforma individual on nidificar i els excrements poden caure a la cara inferior de la capsa, que està formada per rajoles ceràmiques separades 1 cm entre si per tal que els excrements puguin caure a l’exterior i no col·lapsar l’espai. Si no volem construir el niu d’obra sinó que volem recórrer a la col·locació d’un niu prefabricat (Detall F.A.4), és convenient que sigui registrable per poder fer-ne una neteja anual. Si estem executant una façana ventilada en obra nova o bé construint una doble pell a la façana d’un edifici existent, po- dem integrar els nius per la part exterior de l’ampit. La pell pot ser contínua, on es poden practicar els forats d’accessos amb la composició que s’estimi convenient, o conformar-se per panells o aplacats, on es pot deixar una o dues franges ho- ritzontals de separació de 5 cm per permetre l’accés als nius. 82 Detall F.A.1. Niu d’obra integrat al coronament de l’ampit del mur de fàbrica revestit de morter acrílic Alçat (sense revestiment) Alçat (amb revestiment) Perfil metàl·lic L 120 x 120 e: 10 mm Cantonera de reforç de malla de fibra de vidre Morter adhesiu Revestiment de morter acrílic e: 3 mm Morter base amb malla de fibra de vidre entre capes 3: 4 mm (2 capes de 2 mm) Bloc EPS e: 4 cm pres amb morter adhesiu Secció Cantonera de reforç de malla de fibra de vidre Cantonera de reforç de malla de fibra de vidre Revestiment de morter acrílic e: 3 mm Morter base amb malla de fibra de vidre entre capes 3: 4 mm (2 capes de 2 mm) Detall de secció de niu 83 3.2. Detall F.A.2. Niu prefabricat col·locat al coronament de l’ampit de coberta Descripció Mòduls de nius de falciot per integrar en obra existent Material Formigó amb fibra de fusta Pes 14 kg Dimensions 68 x 20 x 30 cm (L x a x h) 84 Detall F.A.3. Niu d’obra integrat a l’ampit del mur de fàbrica revestit de morter monocapa Perfil metàl·lic L 40 x 40 e: 4 mm Arrebossat de morter amb malla de fibra de vidre Orifici ø 13 mm de ventilació (4 unitats per mòdul) Placa EPS e: 4 cm presa en rajoles ceràmiques amb morter adhesiu Orifici accés ø 75 mm amb pendent del 2% Rampa rugosa de morter Rajola ceràmica 15 x 30 x 4 cm (una per mòdul) alineada amb orifici d’accés Arrebossat rugós de morter Rajola ceràmica 15 x 30 x 4 cm (una per mòdul) alineada amb orifici d’accés Platina metàl·lica 50 mm 3: 4 mm cada 45 cm soldada en perfils en L 40 x 40 x 4 mm Perfil metàl·lic en L 40 x 40 mm e: 4 mm Pern roscat ø 12 mm pres amb tac químic Longitud 10 cm Secció Platina metàl·lica 50 mm 3: 4 mm cada 45 cm soldada a perfils en L 40 x 40 x 4 mm Pern roscat ø 12 mm pres amb tac químic Longitud 10 cm Perfil metàl·lic en L 40 x 40 mm e: 4 mm Arrebossat de morter amb malla de fibra de vidre Orifici accés ø 75 mm amb pendent del 2% Orifici ø 13 mm de ventilació (4 unitats per mòdul) Placa EPS e: 4 cm presa en rajoles ceràmiques amb morter adhesiu Mòdul de niu Rajola ceràmica 15 x 30 x 4 cm (una per mòdul) alineada amb orifici d’accés Rampa rugosa de morter Arrebossat rugós de morter Rajola ceràmica 15 x 30 x 4 cm (cal deixar separació d’1 cm amb junta oberta entre unitats per caiguda d’excrements Perfil metàl·lic L 40 x 40 e: 4 mm Planta 85 3.2. Detall F.A.4. Niu prefabricat col·locat a l’ ampit de coberta Descripció Mòduls de nius de falciot per integrar en obra Material Formigó amb fibra de fusta Pes 11,2 kg Dimensions 43 x 24 x 22 cm (L x a x h) NOTA: Consulteu l’annex per veure altres models prefabricats per integrar a l’obra 86 Detall F.A.5. Niu d’obra integrat a l’ampit de la façana ventilada amb panells Trespa Secció Alçat Perfil metàl·lic angular d’acer inoxidable 120 x 120 e: 12 mm Perfil alumini Perfil angular alumini 75 x 50 e: 3 mm Perfil angular alumini 80 x 50 e: 3 mm cada 1 m Perfil alumini d’arrencada Bloc EPS 6 cm pres amb morter adhesiu i fixació tacs d’espiga de polipropilè Panell Trespa per a exterior Secció de detall del niu 87 3.2. 3.2.2.3.2 Integració de nius al cos de la façana Podem integrar també els nius al cos de la façana a cota inferior de l’ampit de coberta. Tant en obra nova com en rehabilitació, en obra de fàbrica, és una bona solució integrar els nius just sota l’altura del forjat; d’aquesta manera evitem haver de sub- jectar els maons que quedin per sobre. Si a més ho fem on hi hagi fals sostre al darrere, garantirem millor l’aïllament acústic i minimitzarem els ponts tèrmics. Col·locar el niu a l’altura del fals sostre també pot ajudar a dis- posar de més profunditat d’espai que la que ofereix l’espessor de l’obra de façana. Quan l’obra és vista, per tapar l’espai disponible per al niu, es Una opció alternativa consistiria a instal·lar la totalitat del pot optar per col·locar una peça ceràmica adherida a un bloc calaix del niu a l’espai del fals sostre, col·locant un tub pas- aïllant d’EPS pres amb morter adhesiu pel seu perímetre on sant, d’acabat interior rugós, que comuniqui l’exterior amb s’hagi practicat el forat d’accés amb radial. La rajola ceràmica l’interior (Detall F.M.6). El diàmetre d’aquest tub haurà de tenir que configura la base del niu ha de ser rugosa per a un des- unes mides superiors a les estipulades al quadre de les condi- plaçament òptim de l’espècie que ocupi el niu i, com sempre, cions de nidificació, ja que no és el mateix accedir a un espai disposar d’un petit pendent cap a l’exterior (Detall F.M.1). Una a través d’una paret de 5 cm que de 30 cm. El diàmetre haurà altra opció consisteix a integrar un niu prefabricat a l’espai que de ser d’entre 6 cm i 10 cm per a falciot. s’hagi disposat a l’obra per a aquest efecte. (Detall F.M.2) Si l’obra no és vista, la tapa de l’espai disponible per al niu Si ens trobem davant d’una façana ventilada, podrem incor- es pot construir amb un bloc d’EPS pres pel perímetre amb porar el niu a l’espai de la cambra d’aire, però normalment morter adhesiu, assegurant les juntes amb malla de fibra de l’espessor d’aquesta no serà suficient per donar cabuda al niu. vidre, darrere la qual s’aplicarà el revestiment corresponent, Per tant, un bon lloc per situar-lo és, novament, sota el forjat, preferentment flexible. ja que d’aquesta manera podem envair la part superior del full portant per guanyar profunditat. L’accés al niu es pot produir a D’aquesta manera no apareixeran fissures (Detall F.M.3). No- través d’orificis circulars o bé deixant tota una franja horitzon- vament, també podem optar per instal·lar nius prefabricats en tal a la part inferior de l’aplacat, geometria que és ideal per a obra no vista (Detall F.M.4). espècies com el falciot (franja de 4cm d’alçada) o el ballester (franja de 5 cm d’alçada). (Detall F.M.7). Si ens trobem amb una façana de doble full de maó sense cambra d’aire i volem executar un sistema SATE per sobre, això ens oferirà més espessor de façana que podrem utilit- zar per integrar el niu, de manera que només serà necessari repicar el full exterior de maó per disposar d’espai suficient per al calaix (Detall F.M.5). La tapa s’executaria amb el mateix sistema SATE. Aquesta solució es podria adoptar a qualsevol punt de la façana, no només sota el forjat, ja que en trobar-se travats els dos fulls del mur, no cal subjectar els maons supe- riors a la zona on practiquem el buidat per al niu. 88 3.2. Detall F.M.1. Niu d’obra integrat en mur de façana d’obra vista Alçat Planta Bloc EPS e: 4 mm pres amb morter adhesiu forjat Peça ceràmica e: 15 mm presa amb morter adhesiu a bloc EPS Bloc EPS e: 4 mm pres amb morter adhesiu en el seu perímetre Rajola ceràmica estriada e: 12 mm Secció Detall de secció del niu 89 3.2. Detall F.M.2. Niu prefabricat integrat en mur de façana d’obra vista Descripció Mòduls de nius de falciot per integrar en obra Material Formigó amb fibra de fusta Pes 11,2 kg Dimensions 43 x 24 x 22 cm (dimensió interior de 36 x 17 x 16 cm) (L x a x h) NOTA: Consulteu l’annex per veure altres models prefabricats per integrar en obra 90 Detall F.M.3. Niu d’obra integrat en mur de façana d’obra revestida Alçat Secció Planta Morter monocapa Malla de reforç de fibra de vidre Bloc EPS e: 4 cm pres amb morter adhesiu Bloc EPS e: 4 cm pres amb morter adhesiu en el seu perímetre i fixat en la seva superfície amb malla de fibra de vidre Cantonera de reforç de fibra de vidre Cantonera de reforç de fibra de vidre Detall de secció del niu 91 3.2. Detall F.M.4. Niu prefabricat integrat en mur de façana d’obra revestida Descripció Mòduls de nius de falciot per integrar en obra Material Formigó amb fibra de fusta Pes 11,2 kg Dimensions 43 x 24 x 22 cm (dimensió interior de 36 x 17 x 16 cm) (L x a x h) NOTA: Consulteu l’annex per veure més models 92 Detall F.M.5. Niu d’obra integrat en mur de façana d’obra revestida amb sistema SATE Alçat SSeecccciióó Planta Revestiment morter acrílic e: 3 mm Morter base amb malla de fibra de vidre entre capes e: 4 mm (2 capes de 2 mm) Bloc EPS e: 7 cm pres amb morter adhesiu i tacs d’espiga de polipropilè Cantonera de reforç de malla de fibra de vidre Arrebossat de morter rugós Revestiment de morter acrílic e: 3 mm amb pendent del 2% Cantonera de reforç de malla de fibra de vidre Bloc EPS e: 7 cm pres amb morter adhesiu i tacs d’espiga de polipropilè Detall de secció del niu 93 3.2. Detall F.M.6. Niu prefabricat integrat en mur de façana d’obra revestida amb sistema SATE Alçat Secció Planta Descripció Mòduls de nius de falciot per integrar en obra existent Material Formigó amb fibra de fusta Pes 15,7 kg Dimensions 43 x 24 x 22 cm (L x a x h) NOTA: Consulteu l’annex per veure més models de nius 94 Detall F.M.7. Niu d’obra integrat sota forjat en façana ventilada amb panells Trespa Secció Alçat Perfil d’alumini de suport de panell Trespa Perfil angular d’alumini 75 x 50 cm e: 3 mm Perfil angular d’alumini 80 x 50 cm e: 3 mm cada 1 m Bloc EPS 6 cm pres amb morter adhesiu i fixació d’espiga de polipropilè Perfil d’alumini d’arrencada de panell Trespa Panell Trespa per a exterior Tancament ceràmic de rajola 11 x 29 x 4 cm en trams de longitud d’1 m corresponents a zona de nius Mur de fàbrica de maó de 14 x 29 x 6 cm ascendent a forjat en trams d’un metre Detall de secció del niu 95 3.2. 3.2.2.3.3 Integració de nius a la part foradada de la façana-finestres Com s’ha explicat anteriorment, espècies com el falciot i el ballester s’estan acostumant a ocupar els espais de les cai- xes de persiana, accedint-hi per la fissura compresa entre la llinda de la finestra i la mateixa persiana. Tenint en compte aquest fet, seria factible compatibilitzar els dos usos incorpo- rant un espai per a la nidificació sobre el rotllo de la persiana (Detall F.H.1) a les finestres de les plantes més altes d’un edi- fici on s’observi que hi ha una colònia de falciots o ballesters al voltant. Per als falciots s’hauria de deixar una fissura de 4 cm i per als ballesters de 5 cm. En cas que no deixem espai per a la nidificació a la caixa de persiana, aquesta fissura s’hauria de minimitzar al màxim, no més gran de 5 mm, per garantir que no hi intentin accedir. 96 Detall F.H.1. Niu d’obra integrat a la caixa de persiana Secció Alçat Bloc EPS e: 4 cm pres a forjat amb morter adhesiu Registre Panell Thermochip 16 mm DM + nucli interior de bloc EPS e: 4 cm Bloc EPS e: 4 cm Registre Planxa metàl·lica microperforada e: 2 mm folrada amb làmina de suro e: 2 mm reblonada a guia de persiana i grapada a DM de panell Thermochip Panell Thermochip 16 mm DM + nucli interior de bloc EPS e: 4 cm + contraxapat de 9 mm Detall de secció del niu 97 3.3. INTEGRACIÓ DE NIUS I RECOMANACIONS D’ACTUACIÓ EN ALTRES ESTRUCTURES URBANES 3.3.1 Construccions de pedra Els murs de pedra són elements importants i característics del paisatge agrícola. A la ciutat, podem trobar vestigis de murs de pedra vinculats a usos rurals passats però també com a part fonamental d’antigues construccions, sigui constituint façanes o formant part d’altres estructures com muralles i ponts. Com a refugis de fauna són molt interessants atesa la gran quantitat de forats i escletxes que ofereixen. Mur al barri de la Clota (Barcelona) 3.3.1.1 Espècies que nidifiquen a les estructures de pedra Les espècies que més freqüentment nidifiquen a les estruc- tures de pedra són: mussols, mallerengues, cotxes fumades, pardals, sargantanes, dragons i eriçons, entre d’altres. Ou de dragó a l’interior d’una escletxa (Montjuïc, Barcelona) 98 3.3.2 Intervencions en construccions de pedra que afecten els espais de nidificació i recomanacions d’actuació Com totes les estructures, les construccions de pedra també 1 es degraden i han de ser intervingudes. Quan una construcció de pedra presenta risc de despreniment i s’hi ha de col·locar malla de seguretat, aquesta haurà de ser col·locada de manera que cap individu quedi atrapat. S’haurà d’anar amb compte, per tant, no solament que no hi hagi cap espècie fent ús dels diferents orificis en el moment de la ins- tal·lació de la malla, sinó que cap d’elles quedi atrapada en intentar accedir als seus forats de nidificació. Les escletxes existents entre pedres són font de molta vida, cosa que s’haurà de tenir en compte si es decideix consolidar les juntes de morter en qualsevol rehabilitació. Una forma de pal·liar els efectes destructius de la consolidació de juntes consisteix a practicar forats al mur. Per impedir la degradació de la pedra és convenient protegir el perímetre de l’orifici amb 2 morter o peces ceràmiques, dotant la cara inferior de certa inclinació cap a l’exterior per evacuar l’aigua que hi pugui entrar. Alternativament es poden integrar nius al mur utilitzant els de- talls constructius proposats en l’apartat de façanes o encas- tant nius prefabricats mostrats a l’annex. Algunes estructures de pedra ja presenten forats, com els forats de bastida, orificis que van ser emprats en el passat per encastar les bigues de les bastides utilitzades en la seva cons- trucció. Aquests espais també ofereixen recer i possibilitats de nidificació però solen ser de dimensions excessivament generoses i acaben sent colonitzats per espècies plaga com els coloms. 3 Una solució a aquest problema pot consistir a minimitzar el forat d’accés per permetre el pas únicament a espècies desit- jades. Per exemple, per permetre l’entrada de falciots i no de coloms, es pot emprar la solució adoptada a l’església de San- ta Maria del Mar de Barcelona, on s’han reduït les dimensions dels forats de bastida mitjançant una peça col·locada en segon pla de façana per conservar visualment la naturalesa d’aquests forats. S’ha de matisar, però, que si el forat resultant queda a la part superior, com és aquest cas, és completament necessari que la superfície interior del niu sigui rugosa per possibilitar la sortida de les espècies del niu i que no quedin atrapades. 1. Niu de pardal en un mur de Montjuïc (Barcelona) 2 i 3. Exemple d’intervenció a l’església de Santa Maria del Mar, Barcelona (foto: Elena Muñoz) 99 ANNEX 4101 4. NIUS PREFABRICATS PER INTEGRAR A L’OBRA Tant en obra nova com en rehabilitació, podem fer ús de la gran varietat de models de nius prefabricats existents al mercat destinats a diferents espècies. Sempre és recomanable, des d’un punt de vista arquitectò- nic, la col·locació del niu integrat a l’obra, formant part de la composició de l’edifici i també del seu manteniment. Per a al- gunes espècies, com per exemple els falcons pelegrins o les orenetes, l’única opció són els nius externs col·locats sobre la pell de l’edifici, atesos els seus requeriments (en el cas dels falcons, perquè requereixen grans habitacles, situats en espais oberts a molta altura, i en el cas de les orenetes perquè no crien en forats). Ara bé, que els nius siguin externs no vol dir que no puguin quedar integrats en l’arquitectura des d’un punt de vista funcional i compositiu. A continuació es presenta l’annex de recopilació de nius pre- fabricats per a les diferents espècies dependents de construc- cions urbanes amb interès de conservació. -Ratpenats -Falcó pelegrí -Oreneta vulgar -Oreneta cuablanca -Falciots 102 Espais de nidificació prefabricats per a ratpenats Descripció Mòdul de niu per a ratpenats Material Formigó amb fibra de fusta Pes 5,1 kg Dimensions 30 x 30 x 8 cm 103 4. Descripció Mòdul de niu per a ratpenats Material Formigó amb fibra de fusta Pes 3,6 kg (peça opcional posterior: 2,7 kg; boca opcional: 0,5 kg) Dimensions 25 x 40 x 5 cm (peça opcional posterior: 25 x 40 x 10 cm; boca opcional: 25 x 7,7 x 3 cm) 104 Descripció Mòdul de niu per a ratpenats Material Formigó amb fi bra de fusta Pes 15 kg (peça opcional posterior: 1,6 kg) Dimensions 34,5 x 54,5 x 9,5 cm 105 4. Descripció Mòdul de niu per a ratpenats Material Formigó amb fibra de fusta Pes 9,8 kg Dimensions 20 x 47,5 x 12,5 cm 106 Espais de nidificació prefabricats per a falcó pelegrí Descripció Mòdul de niu per a falcó pelegrí per col·locar a la façana Material Formigó alleugerit reforçat Pes 260 kg Dimensions 80 x 73 x 130 cm 107 4. Descripció Mòdul de niu per a falcó pelegrí per col·locar a la façana Material Fusta de pi de 2 cm de gruix Pes 12 kg Dimensions 80 x 50 x 60 cm 108 Espais de nidificació prefabricats per a oreneta vulgar Nius per col·locar a la façana Descripció Mòdul de niu per a oreneta vulgar per col·locar a la façana Material Formigó amb fibra de fusta i panell de fusta Pes 0,9 kg Dimensions 25 x 11 x 14 cm (cal deixar lliures 6 cm fins al sostre) 109 4. Descripció Mòdul de niu per a oreneta vulgar per col·locar a la façana Material Formigó amb fibra de fusta Pes 1,1 kg Dimensions 20 x 10 x 14 cm (cal deixar lliures 6 cm fins al sostre) 110 Descripció Mòdul de niu per a oreneta vulgar per col·locar a la façana Material Ceràmica Pes 800 g Dimensions 18 x 10 x 14 cm (cal deixar lliures 6 cm fins al sostre) 111 4. Espais de nidificació prefabricats per a oreneta cuablanca Nius per col·locar sota ràfecs Mòdul de niu doble per a oreneta cuablanca per col·locar Descripció sota ràfecs amb safata per a excrements Material Formigó amb fibra de fusta i panell de fusta. Acer galvanitzat Pes 2,7 kg Dimensions 46 x 11 x 14 cm 112 Mòdul de niu doble per a oreneta cuablanca Descripció per col·locar sota ràfecs Material Formigó amb fibra de fusta i panell de fusta Pes 2,6 kg Dimensions 46 x 11 x 15,5 cm 113 4. Descripció Mòdul de niu per a oreneta cuablanca per col·locar sota ràfecs Material Formigó amb fibra de fusta i panell de plàstic Pes 0,9 kg Dimensions 25 x 11 x 14 cm 114 Descripció Mòdul de niu inacabat per a oreneta cuablanca per col·locar sota ràfecs Material Formigó amb fibra de fusta i panell de plàstic Pes 0,9 kg Dimensions 25 x 11 x 14 cm 115 4. Mòdul de niu doble per a oreneta cuablanca per col·locar Descripció sota ràfecs amb safata per a excrements Material Formigó amb fibra de fusta Pes 6,3 kg Dimensions 43 x 17,5 x 17,5 cm 116 Descripció Mòdul de niu doble per a oreneta cuablanca per col·locar sota ràfecs Material Ceràmica i panell de fusta Pes 2 kg Dimensions 46 x 11 x 15,5 cm 117 4. Espais de nidificació prefabricats per a falciots Nius per integrar en cobertes Teula amb forat de ventilació apta per a niu Descripció de falciot, pardal o ratpenats Material Ceràmica Pes 2,5 kg Dimensions 64 x 35 x 25 cm 118 Nius per integrar a la façana Descripció Accessori frontal per construir nius d’obra integrats Material Anells de fibra vegetal amb roseta de formigó amb fibra de fusta Pes 0,6 kg Dimensions 20 x 20 cm (forat de 70 x 32 mm) 119 4. Descripció Accessori frontal per construir nius d’obra integrats Material Panell i roseta d’acrilonitril / estirè / acrilat Pes 0,2 kg Dimensions 15 x 15 cm (60 mm) 120 Descripció Mòdul de niu per a falciots per integrar en obra Material Formigó amb fibra de fusta Pes 37,1 kg Dimensions 34 x 15 x 15 cm 121 4. Descripció Mòdul de niu per a falciots per integrar en obra Material Formigó amb fibra de fusta Pes 7,1 kg Dimensions 98 x 15 x 15 cm 122 Descripció Mòdul de niu per a falciots per integrar a la façana Material Formigó amb fibra de fusta Pes 8,8 kg Dimensions 26,5 x 22 x 18 cm 123 4. Descripció Mòdul de niu per a falciots per integrar a la façana Material Formigó amb fi bra de fusta Pes 4,5 kg Dimensions 32 x 18 x 15 cm 124 Taula resum de períodes de nidificació d’espècies urbanes amb interès de conservació Gen. Febr. Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set. Oct. Nov. Des. Ballester Tachymarptis melba Falciot negre Apus apus Falciot pàl·lid Apus pallidus Oreneta cuablanca Delichon urbicum Oreneta vulgar Hirundo rustica Gralla Corvus monedula Pardal comú Passer domesticus Falcó pelegrí Falco peregrinus Xoriguer comú Falco tinnunculus i xoriguer petit Falco naumanni Mussol Athene noctua Òliba Tyto alba Ratpenats (espècies vàries) Dragó rosat Hemidactylus turcicus Dragó comú Tarentola mauritanica Període de reproducció amb presència d’ous o polls al niu Període de sojorn del gruix de la població 125 4. Referències ANTON, M.; HERRANDO, S.; GARCÍA, D.; FERRER, X.; CEBRIAN, R. (2017). Atles dels ocells nidificants de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, CIO, UB, Zoo Barcelona. BERNIS, F. (1988). Los vencejos: su biología, su presencia en las mesetas españolas como aves urbanas, Madrid: Editorial de la Universidad Complutense de Madrid. BOADA, M.; CAPDEVILA, L. (2000). Barcelona: biodiversitat urbana, Barcelona: Ajuntament de Barcelona. CAMPRODON, J.; GUIXÉ, D.; SOLER-ZURITA, J.; GARCIA, S. (2012). Els espais urbans: manual de gestió d’hàbitats per a la fauna vertebrada, Barcelona: Diputació de Barcelona: Obra Social “la Caixa”. DEPARTMENT FOR BUSINESS, ENTERPRISE AND REGULATORY REFORM (BERR) (2008). Strategy for Sustainable Construction, HM Government in association with the Strategic Forum for Construction. Londres: BERR. DREWITT, E. (2014). Urban Peregrines, Exeter: Pelagic Plubishing. GARCIA, S. (2017). «Els habitants dels penya-segats urbans». Barcelona Metròpolis, núm. 103 p.17. GUNNELL, K.; MURPHY, B.; WILLIAMS, C. (2013). Designing for Biodiversity: A Technical Guide for New and Existing Building, Londres: RIBA Publishing. HOUGH, M. (1998). Naturaleza y ciudad. Planificación urbana y procesos ecológicos, Barcelona: Gustavo Gili. NOBLET, J-F. (2005). La nature sous son toit, Delachaux et Niestlé. PARÉS, M. (2006). Guia de natura de Barcelona: aproximació a la història de la natura a la ciutat, Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Lynx Edicions. SÉRIOT, J.; ALVÉS, D. (2004). Las golondrinas, Barcelona: Omega. UNITED NATIONS, DEPARTMENT OF ECONOMIC AND SOCIAL AFFAIRS, POPULATION DIVISION (2013). World Population Prospects: The 2012 Revision, Highlights and Advance Tables, Working Paper No. ESA/P/WP.228. WILLIAMS, C. (2010). Biodivesity for Low and Zero Carbon Buildings: A Technical Guide for New Build, Londres: RIBA Publishing. 126 Webgrafia APUS & NYCTALUS Protection of Common Swift (Apus apus) and bats in buldings in Slovakia (BIODIV) http://ec.europa.eu/environment/life/project/Projects/index.cfm?fuseaction= search.d spPage&n_proj_id=4046 D. A. (2008) Strategy for sustainable construction Department for Business, Enterprise & Regulatory Reform HM Government in association with Strategic Forum for construction. London http://webarchive.nationalarchives.gov.uk/+/http:/www.bis.gov.uk/files/file46535.pdf COAC Edificis amb vidre i llum respectuosos amb els ocells http://www.coac.net/COAC/agrupacions/aus/pdf2015/ Vogel_Glas_Licht_2012_cat_IKa.pdf UPC Coberta Ventilada http://tecno.upc.edu/bt/tema-12/CobertaVentilada.htm SCHWEGLER NATUR http://www.schwegler-natur.de PARA PÁJAROS http://www.parapajaros.com LA GRANJA DE BITXOS http://www.lagranjadebitxos.com/product/teja-murcielagos 127