Pla d’Actuació de la Muntanya de 
Montjuïc
Document de diagnosi tècnica
Pla d’Actuació de la Muntanya de 
Montjuïc
Document de diagnosi tècnica
Pla d’Actuació de la Muntanya de Montjuïc
Document de diagnosi tècnica
Pla d’Actuació de la Muntanya de Montjuïc
Document de diagnosi tècnica
PLA D’ACTUACIÓ DE LA MUNTANYA DE MONTJUÏC
Barcelona, Setembre de 2018
Coordinació:
Districte Sants-Montjuïc
Xavier Martín Masip
Equip redactor
PLA D’ACTUACIÓ DE LA MUNTANYA DE MONTJUÏC
Barcelona, Setembre de 2018
Coordinació:
Districte Sants-Montjuïc
Xavier Martín Masip
Equip redactor
CONTINGUTS
0. EL PLA D’ACTUACIÓ DE LA MUNTANYA DE MONTJUÏC                  1
1. EL PUNT DE PARTIDA: LA MPGM      4
2. LA DIAGNOSI DEL NOU PLA D’ACTUACIÓ DE MONTJUÏC  17
 2.1  CONVIVÈNCIA                                                            19
 
 2.2  CULTURA, ESPORTS, LLEURE I TURISME                                             23
 2.3. ECOLOGIA URBANA                                                                                          33
2.4  MOBILITAT                       49 
                                                          
CONTINGUTS
0. EL PLA D’ACTUACIÓ DE LA MUNTANYA DE MONTJUÏC                  1
1. EL PUNT DE PARTIDA: LA MPGM      4
2. LA DIAGNOSI DEL NOU PLA D’ACTUACIÓ DE MONTJUÏC  17
 2.1  CONVIVÈNCIA                                                            19
 
 2.2  CULTURA, ESPORTS, LLEURE I TURISME                                             23
 2.3. ECOLOGIA URBANA                                                                                          33
2.4  MOBILITAT                       49 
                                                          
0. EL PLA D’ACTUACIÓ DE LA MUNTANYA
El parc de Montjuïc
El Pla d’Actuació concreta les directrius 
fixades per la Modificació del Pla General 
Metropolità a l’àmbit de la Muntanya de 
Montjuïc (en endavant MPGM 2014) que 
el 2014 va ordenar i definir els usos i les 
activitats permeses a la muntanya. La 
MPGM 2014 és doncs el marc normatiu 
en què s’engloba el treball realitzat al 
llarg de les diferents fases del procés de 
redacció del pla d’actuació.
0. EL PLA D’ACTUACIÓ DE LA MUNTANYA
El parc de Montjuïc
El Pla d’Actuació concreta les directrius 
fixades per la Modificació del Pla General 
Metropolità a l’àmbit de la Muntanya de 
Montjuïc (en endavant MPGM 2014) que 
el 2014 va ordenar i definir els usos i les 
activitats permeses a la muntanya. La 
MPGM 2014 és doncs el marc normatiu 
en què s’engloba el treball realitzat al 
llarg de les diferents fases del procés de 
redacció del pla d’actuació.
0 EL PLA D’ACTUACIÓ DE MONTJUÏC
El Pla d’Actuació té com a objectiu emprendre una sèrie d’accions i 
línies de treball que han de convertir la muntanya de Montjuïc en un 
parc equipat referent per als ciutadans de Barcelona.
El Pla d’Actuació concreta les directrius A més a més, existeix una línia de treball quatre taules temàtiques que han estat 
Calendari del procés d’elaboració del Pla d’Actuació
fixades per la Modificació del Pla General transversal a les anteriors, el Montjuïc la base per al treball amb els diversos 
Metropolità a l’àmbit de la Muntanya de inclusiu, que busca acostar la muntanya operadors i recull les línies estratègiques 
Montjuïc (en endavant MPGM 2014) FASE 0 DESEMBRE 2018 a totes les persones. i les actuacions proposades resultants de 
que el 2014 va ordenar i definir els usos i PREPARACIÓ I CONCRECIÓ 1 desembre: sessió de tancament les dues primeres fases del procés (que 
les activitats permeses a la muntanya. La del procés participatiu. Fruit d’aquest procés de treball, s’ha caldrà ratificar durant la tercera fase 
MPGM 2014 és doncs el marc normatiu generat aquest document de diagnosi d’elaboració del pla).
en què s’engloba el treball realitzat al Fase operativa interna de tècnica que presenta les bases de la 
tancament del document
llarg de les diferents fases del procés de MPGM 2014, aporta dades sobre les 
redacció del pla d’actuació.
Els treballs de redacció d’aquest pla FASE 1 OCTUBRE - NOVENBRE 2018
d’actuació s’inicien el gener de 2018 TREBALL INTERN Espais físics d’informació i debat 
amb la convocatòria del Consell del Parc MUNICIPAL (Consells de barri, sessions 
de Montjuïc, l’òrgan de govern del Parc monogràfiques - territorials i 
sectorials-, etc) / Espais de participa-
integrat per 98 operadors. ció virtual (Decidim).
La redacció del Pla d’actuació, que 
Grups temàtics del procés d’elaboració del Pla d’Actuació
finalitzarà el desembre de 2018, s’ha 
organitzat en diferents fases: una FASE 2 MAIG - JULIOL 2018
primera fase tècnica de treball intern TREBALL AMB PRINCIPALS Reunions amb agents i operadors 
municipal (gener a maig), una segona AGENTS membres del Consell ECOLOGIA Manteniment , afectacions urbanístiques, noves propostes verd urbà, nous 
fase de treball amb els principals agents URBANA equipaments i trasllat existents, protecció patrimoni catalogat
del parc de Montjuïc (maig a juliol) i 
finalment el procés participatiu obert a la 
ciutadania (octubre a novembre).
Millores accessibilitat : peu/vehicle privat /transport públic/ bicing / zones 
MOBILITAT d’aparcament. Millores senyalització
S’ha dividit el gruix de treball en quatre FASE 3 GENER - MAIG 2018
MONTJUÏC 
taules que tractaran quatre temàtiques PROCÉS DE PARTICIPACIÓ Reunions amb tècnics municipals + 
CIUTADANA
diferents: Convivència; Cultura, Elaboració i presentació del primer 
INCLUSIU
document de treball
Esports, Lleure i Turisme; Ecologia Relacions veïnals, mecanismes d’informació (mapa i web) i participació, CONVIVÈNCIA mesures de prevenció i seguretat, limitació d’activitats a la muntanya
Urbana i Mobilitat. Aquestes taules no *
són estanques, ja que molts temes  son 
transversals a totes elles, per això en 
Gestió d’espais de màxima afluència, itineraris turístics, mapa i web informati-
les diferents fases es posen en comú els FASE 4 DESEMBRE 2017 CULTURA, ESPORTS va, muntanya Montjuïc, coordinació d’activitats i operadors, dinamització 
comentaris i idees sorgides. LLEURE I TURISME projectes comuns
VALIDACIÓ I TANCAMENT Fase operativa internade planteja-
ment del document
2 El pla d'actuació 3
* * * * *
0 EL PLA D’ACTUACIÓ DE MONTJUÏC
El Pla d’Actuació té com a objectiu emprendre una sèrie d’accions i 
línies de treball que han de convertir la muntanya de Montjuïc en un 
parc equipat referent per als ciutadans de Barcelona.
El Pla d’Actuació concreta les directrius A més a més, existeix una línia de treball quatre taules temàtiques que han estat 
Calendari del procés d’elaboració del Pla d’Actuació
fixades per la Modificació del Pla General transversal a les anteriors, el Montjuïc la base per al treball amb els diversos 
Metropolità a l’àmbit de la Muntanya de inclusiu, que busca acostar la muntanya operadors i recull les línies estratègiques 
Montjuïc (en endavant MPGM 2014) FASE 0 DESEMBRE 2018 a totes les persones. i les actuacions proposades resultants de 
que el 2014 va ordenar i definir els usos i PREPARACIÓ I CONCRECIÓ 1 desembre: sessió de tancament les dues primeres fases del procés (que 
les activitats permeses a la muntanya. La del procés participatiu. Fruit d’aquest procés de treball, s’ha caldrà ratificar durant la tercera fase 
MPGM 2014 és doncs el marc normatiu generat aquest document de diagnosi d’elaboració del pla).
en què s’engloba el treball realitzat al Fase operativa interna de tècnica que presenta les bases de la 
tancament del document
llarg de les diferents fases del procés de MPGM 2014, aporta dades sobre les 
redacció del pla d’actuació.
Els treballs de redacció d’aquest pla FASE 1 OCTUBRE - NOVENBRE 2018
d’actuació s’inicien el gener de 2018 TREBALL INTERN Espais físics d’informació i debat 
amb la convocatòria del Consell del Parc MUNICIPAL (Consells de barri, sessions 
de Montjuïc, l’òrgan de govern del Parc monogràfiques - territorials i 
sectorials-, etc) / Espais de participa-
integrat per 98 operadors. ció virtual (Decidim).
La redacció del Pla d’actuació, que 
Grups temàtics del procés d’elaboració del Pla d’Actuació
finalitzarà el desembre de 2018, s’ha 
organitzat en diferents fases: una FASE 2 MAIG - JULIOL 2018
primera fase tècnica de treball intern TREBALL AMB PRINCIPALS Reunions amb agents i operadors 
municipal (gener a maig), una segona AGENTS membres del Consell ECOLOGIA Manteniment , afectacions urbanístiques, noves propostes verd urbà, nous 
fase de treball amb els principals agents URBANA equipaments i trasllat existents, protecció patrimoni catalogat
del parc de Montjuïc (maig a juliol) i 
finalment el procés participatiu obert a la 
ciutadania (octubre a novembre).
Millores accessibilitat : peu/vehicle privat /transport públic/ bicing / zones 
MOBILITAT d’aparcament. Millores senyalització
S’ha dividit el gruix de treball en quatre FASE 3 GENER - MAIG 2018
MONTJUÏC 
taules que tractaran quatre temàtiques PROCÉS DE PARTICIPACIÓ Reunions amb tècnics municipals + 
CIUTADANA
diferents: Convivència; Cultura, Elaboració i presentació del primer 
INCLUSIU
document de treball
Esports, Lleure i Turisme; Ecologia Relacions veïnals, mecanismes d’informació (mapa i web) i participació, CONVIVÈNCIA mesures de prevenció i seguretat, limitació d’activitats a la muntanya
Urbana i Mobilitat. Aquestes taules no *
són estanques, ja que molts temes  son 
transversals a totes elles, per això en 
Gestió d’espais de màxima afluència, itineraris turístics, mapa i web informati-
les diferents fases es posen en comú els FASE 4 DESEMBRE 2017 CULTURA, ESPORTS va, muntanya Montjuïc, coordinació d’activitats i operadors, dinamització 
comentaris i idees sorgides. LLEURE I TURISME projectes comuns
VALIDACIÓ I TANCAMENT Fase operativa internade planteja-
ment del document
2 El pla d'actuació 3
* * * * *
1 EL PUNT DE PARTIDA: LA MPGM
La modificació del Pla General 
Metropolità
La  MPGM 2014 recollint la línia de proposta 
plantejada pel Pla d’usos de 2006, manté el 
criteri d’entendre la muntanya com a una 
unitat de “Parc” que dóna cabuda a un seguit 
d’equipaments que converteixen la muntanya 
en “equipada”, però que no és homogènia 
en la distribució dels usos i fins i tot el grau 
d’urbanització. 
Montjuïc
1 EL PUNT DE PARTIDA: LA MPGM
La modificació del Pla General 
Metropolità
La  MPGM 2014 recollint la línia de proposta 
plantejada pel Pla d’usos de 2006, manté el 
criteri d’entendre la muntanya com a una 
unitat de “Parc” que dóna cabuda a un seguit 
d’equipaments que converteixen la muntanya 
en “equipada”, però que no és homogènia 
en la distribució dels usos i fins i tot el grau 
d’urbanització. 
Montjuïc
MAPA DE SUBSISTEMES 
Elaboració pròpia a partir de dades de la MPGM
1 EL PUNT DE PARTIDA: LA MPGM 2014
El Pla d’Actuació té com a objectiu emprendre una sèrie d’accions i 
línies de treball que han de convertir la muntanya de Montjuïc en un 
parc equipat referent per als ciutadans de Barcelona.
El Pla General Metropolità de Barcelona Per tant, la MPGM 2014 estableix els Per la seva inserció en el conjunt de 
(PGM) va ser aprovat l’any 1976 amb fonaments d’aquests Pla d’Actuació, jardins, també queden dins l’àmbit de 
la finalitat de generar un document amb la qual cosa hem considerat la MPGM 2014 (337,97 Ha) algunes 
d’ordenació urbanística pels municipis necessari fer una breu exposició dels peces aïllades d’equipament (de tipus 
que configuren l’Àrea Metropolitana de principals paràmetres de la modificació, assistencial residencial), i de manera 
Barcelona. El Pla, que ha experimentat per tal d’entendre el marc d’actuació singular l’Hotel Miramar, peces sobre 
nombroses modificacions al llarg de i l’orientació del Pla que s’està les quals la MPGM 2014 no suposa una 
les últimes dècades, ha esdevingut un desenvolupant. alteració de les condicions urbanístiques.
element central per a desenvolupar una 
estratègia urbanística compartida entre Per tal d’ordenar aquesta diversitat 
els municipis metropolitans. MONTJUÏC: UN PARC EQUIPAT d’espais i usos, el PGM estableix la 
divisió de la Muntanya en quatre 
El PGM contempla una planificació La MPGM 2014 contempla un règim subsistemes: el clàssic, l’esportiu, el 
específica per l’àmbit de la Muntanya de urbanístic específic pel Parc de Montjuïc, d’interès natural i el transformat.
Montjuïc, que al llarg del temps ha estat establint dins de la clau 6 Parcs urbans 
objecte de diferents modificacions, la una qualificació pròpia de la muntanya. 
darrera de les quals el 2014 s’integra Aquesta categorització específica 
en el marc d’un procés d’actualització de Montjuïc és fruit del seu caràcter 
del conjunt del PGM que ha d’adequar singular: es tracta d’un emplaçament on 
aquest document a la realitat es poden trobar peces de zona verda, 
metropolitana del segle XXI (en curs de jardins  i equipaments de naturalesa 
redacció). i característiques molt diferents 
(assistencial, administratiu, cultural, 
Aquesta última modificació (AD 26-06- docent, esportiu, serveis de transport i 
2014) estableix la regulació urbanística serveis tècnics). 
de la muntanya i en determina els seus 
usos. És per tant, la base normativa a En aquest context, la MPGM 2014 
partir de la qual es desenvolupa aquest proposa que Montjuïc passi a ser 
Pla d’Actuació de la Muntanya de un  parc equipat (d’aquí la clau 6c/
Montjuïc, un document que es realitza mj).  Aquest àmbit de parc (316 Ha) 
amb la voluntat de detallar i aplicar els deixa fora les peces existents on es 
paràmetres establerts en el marc de la desenvolupen usos residencials, tot i que 
MPGM 2014 i dissenyar la planificació en la MPGM 2014 s’ha inclòs el barri de 
estratègica per alguns àmbits que van La Satalia. 
més enllà dels contemplats pel PGM. 
6 La MPGM 7
MAPA DE SUBSISTEMES 
Elaboració pròpia a partir de dades de la MPGM
1 EL PUNT DE PARTIDA: LA MPGM 2014
El Pla d’Actuació té com a objectiu emprendre una sèrie d’accions i 
línies de treball que han de convertir la muntanya de Montjuïc en un 
parc equipat referent per als ciutadans de Barcelona.
El Pla General Metropolità de Barcelona Per tant, la MPGM 2014 estableix els Per la seva inserció en el conjunt de 
(PGM) va ser aprovat l’any 1976 amb fonaments d’aquests Pla d’Actuació, jardins, també queden dins l’àmbit de 
la finalitat de generar un document amb la qual cosa hem considerat la MPGM 2014 (337,97 Ha) algunes 
d’ordenació urbanística pels municipis necessari fer una breu exposició dels peces aïllades d’equipament (de tipus 
que configuren l’Àrea Metropolitana de principals paràmetres de la modificació, assistencial residencial), i de manera 
Barcelona. El Pla, que ha experimentat per tal d’entendre el marc d’actuació singular l’Hotel Miramar, peces sobre 
nombroses modificacions al llarg de i l’orientació del Pla que s’està les quals la MPGM 2014 no suposa una 
les últimes dècades, ha esdevingut un desenvolupant. alteració de les condicions urbanístiques.
element central per a desenvolupar una 
estratègia urbanística compartida entre Per tal d’ordenar aquesta diversitat 
els municipis metropolitans. MONTJUÏC: UN PARC EQUIPAT d’espais i usos, el PGM estableix la 
divisió de la Muntanya en quatre 
El PGM contempla una planificació La MPGM 2014 contempla un règim subsistemes: el clàssic, l’esportiu, el 
específica per l’àmbit de la Muntanya de urbanístic específic pel Parc de Montjuïc, d’interès natural i el transformat.
Montjuïc, que al llarg del temps ha estat establint dins de la clau 6 Parcs urbans 
objecte de diferents modificacions, la una qualificació pròpia de la muntanya. 
darrera de les quals el 2014 s’integra Aquesta categorització específica 
en el marc d’un procés d’actualització de Montjuïc és fruit del seu caràcter 
del conjunt del PGM que ha d’adequar singular: es tracta d’un emplaçament on 
aquest document a la realitat es poden trobar peces de zona verda, 
metropolitana del segle XXI (en curs de jardins  i equipaments de naturalesa 
redacció). i característiques molt diferents 
(assistencial, administratiu, cultural, 
Aquesta última modificació (AD 26-06- docent, esportiu, serveis de transport i 
2014) estableix la regulació urbanística serveis tècnics). 
de la muntanya i en determina els seus 
usos. És per tant, la base normativa a En aquest context, la MPGM 2014 
partir de la qual es desenvolupa aquest proposa que Montjuïc passi a ser 
Pla d’Actuació de la Muntanya de un  parc equipat (d’aquí la clau 6c/
Montjuïc, un document que es realitza mj).  Aquest àmbit de parc (316 Ha) 
amb la voluntat de detallar i aplicar els deixa fora les peces existents on es 
paràmetres establerts en el marc de la desenvolupen usos residencials, tot i que 
MPGM 2014 i dissenyar la planificació en la MPGM 2014 s’ha inclòs el barri de 
estratègica per alguns àmbits que van La Satalia. 
més enllà dels contemplats pel PGM. 
6 La MPGM 7
MAPA DELS EQUIPAMENTS I ZONES VERDES DE LA MUNTANYA
Elaboració pròpia a partir de dades de la MPGM 2014
(1) Centre social El polvorí (20) Estadi Olímpic (39) Escola Tres pins i EE CREDAC
(2) Pavelló Marquès de Comillas (21) Camp municipal de Beisbol (40) Escola Carles I / Bressol NIC
(3) Antic Institut botànic (22) Piscines Bernat Picornell (41) Escola pública Pau Vila
(4) Monestir Poble Espanyol (23) INEF (42) Escola Can Clos
(5) Pavelló oficial d’Alemanya (24) Camp de futbol Julià de Capmany (43) Espai musical La bàscula
(6) Pavelló de les arts gràfiques (25) Club natació de Montjuïc (44) Escola Bressol Bellmunt
(7) Museu etnològic (26) Estadi Joan Serrahima (45) CAP Les hortes - Poble Sec
(8) Palau nacional (MNAC) (27) Centre municipal de tennis Montjuïc (46) Refugi 307
(9) Masía del sot (28) Camp de rugbi La foixarda (47) Palau Alfons XIII
(10) Fundació Joan Miró (29) Hípica La foixarda (48) Palau de Victòria Eugènia
(11) Ermita de Santa Madrona (30) Piscina municipal de Montjuïc (49) Edifici de la font del gat
(12) Pavelló d’entrada del nou jardí (31) Gimnàs municipal La foixarda (50) Torre Calatrava
botànic (32) Complex esportiu municipal Pau (51) Dipòsit d’aigües de Barcelona
(13) Laboratoris del nou jardí botànic Negre (52) Radio Nacional Espanya
(14) Museu Olímpic de l’esport (33) Camps de tir olímpic (53) Edifici d’antenes
(15) Castell de Montjuïc (34) Tir amb arc (54) Vies del funicular
(16) Far de Montjuïc (35) Circuit d’educació cívica vial (55) Antena de telecomunicacions
(17) Teatre Grec (36) Institut municipal Rubió i Tudurí (56) Poble Espanyol
(18) Fundació Fran Daurel (37) Institut escola del Bosc de Montjuïc (57) Estació telefèric de Miramar
(19) Palau Sant Jordi (38) EE ASPACE (58) Estació del funicular i restaurant de 
l’Av. Miramar
(59) Estació del telefèric
(60) Estació del telefèric del Castell
(61) Pavelló Ciutat de Barcelona
(62) Institut Cartogràfic de Catalunya
(63) Palauet Albéniz
(64) Torreta Nou de la rambla 198B
(65) Ampliació dels laboratoris del nou 
Jardí botànic
(66) Residència Font i Quer
8 La MPGM 9
MAPA DELS EQUIPAMENTS I ZONES VERDES DE LA MUNTANYA
Elaboració pròpia a partir de dades de la MPGM 2014
(1) Centre social El polvorí (20) Estadi Olímpic (39) Escola Tres pins i EE CREDAC
(2) Pavelló Marquès de Comillas (21) Camp municipal de Beisbol (40) Escola Carles I / Bressol NIC
(3) Antic Institut botànic (22) Piscines Bernat Picornell (41) Escola pública Pau Vila
(4) Monestir Poble Espanyol (23) INEF (42) Escola Can Clos
(5) Pavelló oficial d’Alemanya (24) Camp de futbol Julià de Capmany (43) Espai musical La bàscula
(6) Pavelló de les arts gràfiques (25) Club natació de Montjuïc (44) Escola Bressol Bellmunt
(7) Museu etnològic (26) Estadi Joan Serrahima (45) CAP Les hortes - Poble Sec
(8) Palau nacional (MNAC) (27) Centre municipal de tennis Montjuïc (46) Refugi 307
(9) Masía del sot (28) Camp de rugbi La foixarda (47) Palau Alfons XIII
(10) Fundació Joan Miró (29) Hípica La foixarda (48) Palau de Victòria Eugènia
(11) Ermita de Santa Madrona (30) Piscina municipal de Montjuïc (49) Edifici de la font del gat
(12) Pavelló d’entrada del nou jardí (31) Gimnàs municipal La foixarda (50) Torre Calatrava
botànic (32) Complex esportiu municipal Pau (51) Dipòsit d’aigües de Barcelona
(13) Laboratoris del nou jardí botànic Negre (52) Radio Nacional Espanya
(14) Museu Olímpic de l’esport (33) Camps de tir olímpic (53) Edifici d’antenes
(15) Castell de Montjuïc (34) Tir amb arc (54) Vies del funicular
(16) Far de Montjuïc (35) Circuit d’educació cívica vial (55) Antena de telecomunicacions
(17) Teatre Grec (36) Institut municipal Rubió i Tudurí (56) Poble Espanyol
(18) Fundació Fran Daurel (37) Institut escola del Bosc de Montjuïc (57) Estació telefèric de Miramar
(19) Palau Sant Jordi (38) EE ASPACE (58) Estació del funicular i restaurant de 
l’Av. Miramar
(59) Estació del telefèric
(60) Estació del telefèric del Castell
(61) Pavelló Ciutat de Barcelona
(62) Institut Cartogràfic de Catalunya
(63) Palauet Albéniz
(64) Torreta Nou de la rambla 198B
(65) Ampliació dels laboratoris del nou 
Jardí botànic
(66) Residència Font i Quer
8 La MPGM 9
Cada un dels sistemes compta amb una Distribució de superfícies per subsistemes
ordenació i uns usos principals definits, Elaboració pròpia a partir de dades de la MPGM
que exposem a continuació: 
General Parc clàssic Parc esportiu Parc d’interès natural Parc transformat
*  Parc clàssic: parc urbà equipat, 
amb instal·lacions  i equipaments 
puntualment inserits, dominant 
els espais i edificis protegits 
patrimonials.
* Parc esportiu: parc urbà equipat, 
amb edificis i recintes esportius 
estructurats amb l’espai lliure i la 
vialitat.
* Parc d’interès natural: parc 
d’interès natural protegit, 
envoltat per altres espais lliures 
actuals i altres naturalitzats que 
proporcionen un coixí de protecció 
Espai lliure Espai lliure Espai lliure
envers aquells. Espai lliure 71,2% 55,42% Espai lliure 66,69%
75% 95,72%
* Parc transformat: parc urbà 
equipat, amb recintes de jardins 
temàtics, permeabilitzats pel 
pas lliure de vianants en horaris 
predeterminats.
Per altra banda, cada subsistema compta 
amb una distribució diferenciada de 
la superfície destinada a espai lliure, 
vialitat i equipaments. Cal assenyalar 
que, en termes generals, més del 75% de 
la superfície del parc es destina a espai 
lliure, mentre que un 17% està destinat a 
equipaments. Per la seva banda, els vials 
fan ús de poc més del 7% de la superfície Equipaments
del parc. 37,33%
Malgrat això, i com ja hem mencionat, Equipaments
14,68%
aquesta visió general de la distribució Equipaments Vials
dels espais del parc no correspon a 25,67% 7,64%Equipaments Vials
la realitat específica de cada un dels 17% 7%
subsistemes, sent el d’Interès Natural 
el que compta amb una major superfície Vials
d’espai lliure (96%) i l’Esportiu el 14,12% Vials
que disposa d’una menor superfície 7,25% Equipaments  4,28 %
d’aquestes característiques (55%). 
10 La MPGM 11
Cada un dels sistemes compta amb una Distribució de superfícies per subsistemes
ordenació i uns usos principals definits, Elaboració pròpia a partir de dades de la MPGM
que exposem a continuació: 
General Parc clàssic Parc esportiu Parc d’interès natural Parc transformat
*  Parc clàssic: parc urbà equipat, 
amb instal·lacions  i equipaments 
puntualment inserits, dominant 
els espais i edificis protegits 
patrimonials.
* Parc esportiu: parc urbà equipat, 
amb edificis i recintes esportius 
estructurats amb l’espai lliure i la 
vialitat.
* Parc d’interès natural: parc 
d’interès natural protegit, 
envoltat per altres espais lliures 
actuals i altres naturalitzats que 
proporcionen un coixí de protecció 
Espai lliure Espai lliure Espai lliure
envers aquells. Espai lliure 71,2% 55,42% Espai lliure 66,69%
75% 95,72%
* Parc transformat: parc urbà 
equipat, amb recintes de jardins 
temàtics, permeabilitzats pel 
pas lliure de vianants en horaris 
predeterminats.
Per altra banda, cada subsistema compta 
amb una distribució diferenciada de 
la superfície destinada a espai lliure, 
vialitat i equipaments. Cal assenyalar 
que, en termes generals, més del 75% de 
la superfície del parc es destina a espai 
lliure, mentre que un 17% està destinat a 
equipaments. Per la seva banda, els vials 
fan ús de poc més del 7% de la superfície Equipaments
del parc. 37,33%
Malgrat això, i com ja hem mencionat, Equipaments
14,68%
aquesta visió general de la distribució Equipaments Vials
dels espais del parc no correspon a 25,67% 7,64%Equipaments Vials
la realitat específica de cada un dels 17% 7%
subsistemes, sent el d’Interès Natural 
el que compta amb una major superfície Vials
d’espai lliure (96%) i l’Esportiu el 14,12% Vials
que disposa d’una menor superfície 7,25% Equipaments  4,28 %
d’aquestes característiques (55%). 
10 La MPGM 11
COMPARATIVA DE LA QUALIFICACIÓ PREVIA D’EQUIPAMENTS I LA MPGM
Elaboració pròpia a partir de dades de la MPGM
Equipaments normativa anterior
Equipaments MPGM
Subzones
Equipaments coincidents en les 
dues normatives
Per altra banda, és al subsistema Clàssic Així doncs, en termes generals, el Equipaments a retirar
on s’observa una major superfície planejament busca l’increment de 
ocupada per vials (14%) i a l’Esportiu on les zones verdes i espais lliures tot Centre esportiu escalada ‘La 
trobem una major proporció d’espai per mantenint la superfície destinada * Foixarda’
a equipaments (37%). als equipaments ja existents. * Zona d’escalada de la Foixarda
Camp de Rugby de la Foixarda
Com ens mostra el plànol, el document * Hípica de la Foixarda
 USOS D’EQUIPAMENTS I ESPAIS redefineix els àmbits dels equipaments * * Institut Rubió i TuduríLLIURES (amb una consegüent reducció de la Pavelló italià de la Fira
superfície de sòl destinada a aquest * * Pista d’aeromodelismeLa MPGM 2014 també estableix ús), limitant en la majoria de casos l’ús * Camp de tir amb arcuna regulació dels espais lliures i d’equipament a la pròpia peça edificada, i Camp de tir
equipaments del parc. En termes no als seus terrenys pròxims, que també * 
generals, es limita la construcció de nous eren considerats com a tal pel PGM . Equipaments a reconvertir:
equipaments més enllà dels previstos. 
Pel que fa als equipaments esportius, Per altra banda, en alguns d’equipaments Far de Montjuïc
la Modificació preveu la retirada es contemplen petits marges de * Antic botànic
d’algunes de les peces ja existents, per flexibilitat, destinats a facilitar petites * 
tal d’adequar el sòl als usos establerts reformes  (en uns pocs casos es preveu Per altra banda, en la MPGM 
en la planificació. Cal mencionar que una reforma integral de l’equipament, 2014 es defineixen també usos 
la Modificació també contempla que com pot ser el camp de futbol de la complementaris, tant en els espais 
aquest trasllat d’equipaments no es Satalia o el de Julià de Campmany). lliures com en els equipaments. Aquests 
farà efectiu fins que no es disposi d’una usos complementaris han de ser 
alternativa adequada per a ubicar-los. compatibles amb els principals i poden 
ser de caràcter permanent, eventual 
o extraordinari. A més, cal mencionar 
Usos complementaris dels subsistemes. Font: MPGM que l’activitat de restauració, si bé està 
contemplada com a ús complementari, 
Espai Lliure Equipaments es limita a la ja existent al parc amb la 
qual cosa no es pot ampliar. 
Restauració, comercial i serveis vinculats 
Clàssic
- al parc.
De nou, aquests usos complementaris 
Es pot destinar a espais lliures 
Restauració, comercial i serveis vinculats també estan diferenciats segons els 
esportius oberts, vinculats als sòls diversos subsistemes que configuren el 
al parc.
amb ús d’equipaments delimitats, fins parc, tal com es mostra a la taula.
S’admeten altres usos (culturals, 
a un 10% de la superfície global dels 
recreatius, serveis, etc.) com 
Esportiu espais lliures d’aquest subsistema. 
a complementaris ocasionals, 
Per a la seva localització caldrà la 
d’implantació eventual en instal·lacions 
tramitació d’un  PEU on es justifiqui 
destinades a usos principals esportius i 
la seva necessitat i l’adequació dels 
espais adjacents. 
espais lliures resultants. 
Serveis vinculats al parc i edictes per 
a restauració, amb capacitats que 
Transformat no comportin grans concentracions 
d’afluència. Les instal·lacions existents es 
- poden conservar però no ampliar.
S’admet, en els sòls no protegits, l’ús 
de: serveis vinculats al parc i edictes 
Interès natural per a restauració, amb capacitats que 
no comportin grans concentracions 
- d’afluència.
12 La MPGM 13
COMPARATIVA DE LA QUALIFICACIÓ PREVIA D’EQUIPAMENTS I LA MPGM
Elaboració pròpia a partir de dades de la MPGM
Equipaments normativa anterior
Equipaments MPGM
Subzones
Equipaments coincidents en les 
dues normatives
Per altra banda, és al subsistema Clàssic Així doncs, en termes generals, el Equipaments a retirar
on s’observa una major superfície planejament busca l’increment de 
ocupada per vials (14%) i a l’Esportiu on les zones verdes i espais lliures tot Centre esportiu escalada ‘La 
trobem una major proporció d’espai per mantenint la superfície destinada * Foixarda’
a equipaments (37%). als equipaments ja existents. * Zona d’escalada de la Foixarda
Camp de Rugby de la Foixarda
Com ens mostra el plànol, el document * Hípica de la Foixarda
 USOS D’EQUIPAMENTS I ESPAIS redefineix els àmbits dels equipaments * * Institut Rubió i TuduríLLIURES (amb una consegüent reducció de la Pavelló italià de la Fira
superfície de sòl destinada a aquest * * Pista d’aeromodelismeLa MPGM 2014 també estableix ús), limitant en la majoria de casos l’ús * Camp de tir amb arcuna regulació dels espais lliures i d’equipament a la pròpia peça edificada, i Camp de tir
equipaments del parc. En termes no als seus terrenys pròxims, que també * 
generals, es limita la construcció de nous eren considerats com a tal pel PGM . Equipaments a reconvertir:
equipaments més enllà dels previstos. 
Pel que fa als equipaments esportius, Per altra banda, en alguns d’equipaments Far de Montjuïc
la Modificació preveu la retirada es contemplen petits marges de * Antic botànic
d’algunes de les peces ja existents, per flexibilitat, destinats a facilitar petites * 
tal d’adequar el sòl als usos establerts reformes  (en uns pocs casos es preveu Per altra banda, en la MPGM 
en la planificació. Cal mencionar que una reforma integral de l’equipament, 2014 es defineixen també usos 
la Modificació també contempla que com pot ser el camp de futbol de la complementaris, tant en els espais 
aquest trasllat d’equipaments no es Satalia o el de Julià de Campmany). lliures com en els equipaments. Aquests 
farà efectiu fins que no es disposi d’una usos complementaris han de ser 
alternativa adequada per a ubicar-los. compatibles amb els principals i poden 
ser de caràcter permanent, eventual 
o extraordinari. A més, cal mencionar 
Usos complementaris dels subsistemes. Font: MPGM que l’activitat de restauració, si bé està 
contemplada com a ús complementari, 
Espai Lliure Equipaments es limita a la ja existent al parc amb la 
qual cosa no es pot ampliar. 
Restauració, comercial i serveis vinculats 
Clàssic
- al parc.
De nou, aquests usos complementaris 
Es pot destinar a espais lliures 
Restauració, comercial i serveis vinculats també estan diferenciats segons els 
esportius oberts, vinculats als sòls diversos subsistemes que configuren el 
al parc.
amb ús d’equipaments delimitats, fins parc, tal com es mostra a la taula.
S’admeten altres usos (culturals, 
a un 10% de la superfície global dels 
recreatius, serveis, etc.) com 
Esportiu espais lliures d’aquest subsistema. 
a complementaris ocasionals, 
Per a la seva localització caldrà la 
d’implantació eventual en instal·lacions 
tramitació d’un  PEU on es justifiqui 
destinades a usos principals esportius i 
la seva necessitat i l’adequació dels 
espais adjacents. 
espais lliures resultants. 
Serveis vinculats al parc i edictes per 
a restauració, amb capacitats que 
Transformat no comportin grans concentracions 
d’afluència. Les instal·lacions existents es 
- poden conservar però no ampliar.
S’admet, en els sòls no protegits, l’ús 
de: serveis vinculats al parc i edictes 
Interès natural per a restauració, amb capacitats que 
no comportin grans concentracions 
- d’afluència.
12 La MPGM 13
MAPA DELS BARRIS DE VORA DE MONTJUÏC
Elaboració pròpia a partir de dades de la MPGM
ELS BARRIS DE L’ENTORN DE  LA GESTIÓ DEL PARC EQUIPAT * Impulsar i estimular la col·laboració 
MONTJUÏC de les diferents entitats, 
Pel que fa al model de gestió del parc, institucions, administracions i 
La MPGM 2014 contempla la situació la principal aportació que realitza la associacions que tinguin presència a 
dels quatre barris històrics de la MPGM 2014 és la creació del Consell la muntanya de Montjuïc.
muntanya: Municipal de la Muntanya de Montjuïc, 
que ha d’esdevenir l’òrgan encarregat de * Exercir la funció d’Òrgan de 
(1) La Satalia canalitzar i coordinar tant les actuacions consulta i participació en relació 
(2) Font de la Guatlla com el funcionament de l’àmbit. El amb les qüestions de competència 
(3) El Polvorí Consell es constitueix per representants municipal que estiguin dins l’àmbit 
(4) Can Clos. dels diversos grups polítics, els de la muntanya de Montjuïc. 
responsables d’operadors municipals 
D’aquests, contempla mesures de la Muntanya, els responsables de Per altra banda, la MPGM 2014  
específiques per la Satalia, donat que es la Generalitat dels diferents serveis contempla la creació d’una Taula 
tractava d’un barri afectat pel PGM i per que hi tinguin presència, responsables Tècnica, presidida pel Gerent del 
les normatives urbanístiques anteriors. d’entitats i/o empreses que tinguin una Districte de Sants-Montjuïc, i formada 
presència destacada a la Muntanya, pels representants de les Gerències 
A continuació, exposem una breu així com els veïns i veïnes dels barris municipals de sector, instituts i empreses 
explicació de la solució urbanística limítrofs al parc. que operen a la muntanya de Montjuïc.
plantejada per la Modificació del PGM 
envers el barri. El PGM de l’any 1976 va Segons enumera el document de la  La Taula Tècnica compta amb les 
mantenir l’afectació del barri que ja es Modificació, les principals funcions del funcions fonamentals de: 1) Establir les 
contemplava al Pla Comarcal de 1954. Consell seran: línies prioritàries i estratègiques dels 
Amb la incorporació de la Satalia a la serveis que en l’actualitat es realitzen Font de la Guatlla
MPGM s’ha volgut plantejar una solució * Emetre informes i propostes al Parc de Montjuïc, garantint la seva 
urbanística a aquesta afectació. sobre les polítiques dels òrgans coordinació. 2) Integrar i aprovar la 
de l’Ajuntament en relació amb la planificació i els recursos dels serveis El Polvorí
Així doncs, la MPGM qualifica la Satalia gestió integral de la muntanya de i activitats que es duguin a terme pels 
La Marina
com a Zona de conservació, desafectant Montjuïc, i promocionar iniciatives diferents operadors municipals del parc i 
del port
així aquest espai. No obstant això, d’estudi. fer-ne seguiment.  
la Modificació planteja que l’espai 
verd potencialment perdut per la * Conèixer els pressupostos Finalment, la figura del Director Tècnic 
desafectació del barri s’ha de reposar en municipals corresponents a les ha d’exercir, segons la Modificació, Can Clos La Satalia
una superfície equivalent. polítiques, actuacions i serveis la gestió integral de la muntanya i la Poble Sec
que es realitzin en el territori de la coordinació de tots els agents que La Marina
Amb la MPGM, per tant, es determina Muntanya de Montjuïc. actuen a Montjuïc. del prat vermell
que el procés de transformació de la 
Satalia d’espai urbà a espai verd no es * Establir i seguir el contracte Actualment, el Consell de la Muntanya 
desenvolupi, conservant l’estructura programa amb els diferents de Montjuïc està format per 98 
viària i parcel·lària consolidada, però operadors de la muntanya. operadors, entre els quals hi ha 
restringint l’expansió d’aquesta. operadors municipals, institucions 
* Coordinar tots els sistemes culturals, equipaments esportius i 
Altres aspectes més concrets que tenen d’informació interna entre els educatius i associacions, entre d’altres. 
incidència directa  amb els barris, i que operadors.
vinculats a àmbits com la convivència o 
la mobilitat, seran mencionats a l’apartat 
de diagnosi, incorporant-se a l’àmbit 
temàtic corresponent. 
14 La MPGM 15
MAPA DELS BARRIS DE VORA DE MONTJUÏC
Elaboració pròpia a partir de dades de la MPGM
ELS BARRIS DE L’ENTORN DE  LA GESTIÓ DEL PARC EQUIPAT * Impulsar i estimular la col·laboració 
MONTJUÏC de les diferents entitats, 
Pel que fa al model de gestió del parc, institucions, administracions i 
La MPGM 2014 contempla la situació la principal aportació que realitza la associacions que tinguin presència a 
dels quatre barris històrics de la MPGM 2014 és la creació del Consell la muntanya de Montjuïc.
muntanya: Municipal de la Muntanya de Montjuïc, 
que ha d’esdevenir l’òrgan encarregat de * Exercir la funció d’Òrgan de 
(1) La Satalia canalitzar i coordinar tant les actuacions consulta i participació en relació 
(2) Font de la Guatlla com el funcionament de l’àmbit. El amb les qüestions de competència 
(3) El Polvorí Consell es constitueix per representants municipal que estiguin dins l’àmbit 
(4) Can Clos. dels diversos grups polítics, els de la muntanya de Montjuïc. 
responsables d’operadors municipals 
D’aquests, contempla mesures de la Muntanya, els responsables de Per altra banda, la MPGM 2014  
específiques per la Satalia, donat que es la Generalitat dels diferents serveis contempla la creació d’una Taula 
tractava d’un barri afectat pel PGM i per que hi tinguin presència, responsables Tècnica, presidida pel Gerent del 
les normatives urbanístiques anteriors. d’entitats i/o empreses que tinguin una Districte de Sants-Montjuïc, i formada 
presència destacada a la Muntanya, pels representants de les Gerències 
A continuació, exposem una breu així com els veïns i veïnes dels barris municipals de sector, instituts i empreses 
explicació de la solució urbanística limítrofs al parc. que operen a la muntanya de Montjuïc.
plantejada per la Modificació del PGM 
envers el barri. El PGM de l’any 1976 va Segons enumera el document de la  La Taula Tècnica compta amb les 
mantenir l’afectació del barri que ja es Modificació, les principals funcions del funcions fonamentals de: 1) Establir les 
contemplava al Pla Comarcal de 1954. Consell seran: línies prioritàries i estratègiques dels 
Amb la incorporació de la Satalia a la serveis que en l’actualitat es realitzen Font de la Guatlla
MPGM s’ha volgut plantejar una solució * Emetre informes i propostes al Parc de Montjuïc, garantint la seva 
urbanística a aquesta afectació. sobre les polítiques dels òrgans coordinació. 2) Integrar i aprovar la 
de l’Ajuntament en relació amb la planificació i els recursos dels serveis El Polvorí
Així doncs, la MPGM qualifica la Satalia gestió integral de la muntanya de i activitats que es duguin a terme pels 
La Marina
com a Zona de conservació, desafectant Montjuïc, i promocionar iniciatives diferents operadors municipals del parc i 
del port
així aquest espai. No obstant això, d’estudi. fer-ne seguiment.  
la Modificació planteja que l’espai 
verd potencialment perdut per la * Conèixer els pressupostos Finalment, la figura del Director Tècnic 
desafectació del barri s’ha de reposar en municipals corresponents a les ha d’exercir, segons la Modificació, Can Clos La Satalia
una superfície equivalent. polítiques, actuacions i serveis la gestió integral de la muntanya i la Poble Sec
que es realitzin en el territori de la coordinació de tots els agents que La Marina
Amb la MPGM, per tant, es determina Muntanya de Montjuïc. actuen a Montjuïc. del prat vermell
que el procés de transformació de la 
Satalia d’espai urbà a espai verd no es * Establir i seguir el contracte Actualment, el Consell de la Muntanya 
desenvolupi, conservant l’estructura programa amb els diferents de Montjuïc està format per 98 
viària i parcel·lària consolidada, però operadors de la muntanya. operadors, entre els quals hi ha 
restringint l’expansió d’aquesta. operadors municipals, institucions 
* Coordinar tots els sistemes culturals, equipaments esportius i 
Altres aspectes més concrets que tenen d’informació interna entre els educatius i associacions, entre d’altres. 
incidència directa  amb els barris, i que operadors.
vinculats a àmbits com la convivència o 
la mobilitat, seran mencionats a l’apartat 
de diagnosi, incorporant-se a l’àmbit 
temàtic corresponent. 
14 La MPGM 15
2 LA DIAGNOSI DEL NOU PLA D’ACTUACIÓ DE MONTJUÏC
La MPGM 2014 parteix d’una 
anàlisi extensa a partir de la qual 
desenvolupa els plantejaments 
urbanístics i les línies de treball 
presentades en el punt anterior. 
No obstant això, en tractar-se 
d’un document aprovat el 2014, 
s’ha considerat oportú incorporar 
al nou Pla d’Actuació dades més 
recents o que no s’havien recollit 
anteriorment. 
Aquesta informació s’ha organitzat d’acord 
amb els quatre àmbits temàtics que han 
estructurat les dues primeres fases del 
procés participatiu. 
A continuació, es sintetitzen aquelles 
aportacions diagnòstiques més rellevants 
recollides en la MPGM 2014 (en els casos 
en què n’hi hagi) i les noves dades que s’han 
incorporat al llarg del procés d’elaboració del 
Pla d’Actuació. 
2 LA DIAGNOSI DEL NOU PLA D’ACTUACIÓ DE MONTJUÏC
La MPGM 2014 parteix d’una 
anàlisi extensa a partir de la qual 
desenvolupa els plantejaments 
urbanístics i les línies de treball 
presentades en el punt anterior. 
No obstant això, en tractar-se 
d’un document aprovat el 2014, 
s’ha considerat oportú incorporar 
al nou Pla d’Actuació dades més 
recents o que no s’havien recollit 
anteriorment. 
Aquesta informació s’ha organitzat d’acord 
amb els quatre àmbits temàtics que han 
estructurat les dues primeres fases del 
procés participatiu. 
A continuació, es sintetitzen aquelles 
aportacions diagnòstiques més rellevants 
recollides en la MPGM 2014 (en els casos 
en què n’hi hagi) i les noves dades que s’han 
incorporat al llarg del procés d’elaboració del 
Pla d’Actuació. 
2.1 CONVIVÈNCIA
L’activitat del parc és abundant i 
diversa i suposa uns impactes a la 
muntanya que s’han de controlar. 
A Montjuïc conviuen veïns, 
esportistes, turistes i ciutadans 
de Barcelona que gaudeixen de la 
muntanya i s’hi ha de garantir un 
equilibri per al bon funcionament 
del parc.
2.1 CONVIVÈNCIA
L’activitat del parc és abundant i 
diversa i suposa uns impactes a la 
muntanya que s’han de controlar. 
A Montjuïc conviuen veïns, 
esportistes, turistes i ciutadans 
de Barcelona que gaudeixen de la 
muntanya i s’hi ha de garantir un 
equilibri per al bon funcionament 
del parc.
QUADRE DE CONCLUSIONS DE CONVIVÈNCIA
2.1  CONVIVÈNCIA L’activitat al parc és molt intensa i diversa. Un dels principals 
reptes en l’àmbit de la convivència és la racionalització d’aquesta 
activitat, fent especial en la reducció de l’impacte als barris 
limítrofs.
Des del mateix veïnat, s’han començat a treballar iniciatives 
encarades a la reducció de l’activitat i la disminució del seu 
impacte. 
És necessari destacar que són poques les dades que la MPGM 2014 
presenta vinculades a l’àmbit de la Convivència ja que el seu focus Cal millorar la informació de la muntanya tant per a la seva gestió 
és la reordenació urbanística dels usos del sòl a la Muntanya, si bé com manteniment. No hi ha una agenda única d’activitats ni un 
aquesta temàtica s’hi troba vinculada transversalment. No obstant canal establert de recull d’incidències que estiguin encarats a la 
això, a l’hora d’elaborar el Pla d’Actuació de Montjuïc, esdevé programació i a la comunicació amb la ciutadania.
essencial treballar les necessitats i mancances relacionades amb la 
convivència.
La major part d’incidències a la muntanya estan relacionades amb 
el manteniment de l’espai públic i algunes activitats delictives 
(furts, robatori a l’interior de vehicles)
Aquesta feina s’ha dut a terme des de Activitat  del parc de Montjuïc Activitat del parc segons mesos de l’any Així doncs, trobem que durant els Si fem referència a la primera categoria, ELS BARRIS DE LA MUNTANYA
diferents perspectives, tenint en compte Elaboració pròpia a partir de dades de BSM Elaboració pròpia a partir de dades de BSM mesos de gener i agost són els que i segons les dades facilitades per la 
el màxim d’elements possibles que ens compten amb una menor concentració Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, No podem parlar de convivència sense 
poden ser d’utilitat per a millorar la d’activitats, mentre que el mes juliol és el la gran majoria d’activitat delictiva fer referència a la interacció entre 
convivència a la muntanya. que presenta una major activitat. registrada a Montjuïc es realitza contra l’activitat de la muntanya i els barris 
el patrimoni. Concretament, al voltant limítrofs d’aquesta. En aquest sentit, 
Pel que fa a la informació sobre els del 63% dels delictes comesos al parc la revisió i racionalització de l’activitat 
L’ACTIVITAT DEL PARC actes de la muntanya, cal assenyalar són furts, mentre que en segon lloc, al Parc és un element que cal treballar 
que actualment no existeix una font pel que fa a freqüència, hi trobem els en profunditat, sobretot incidint en 
Pel seu caràcter de gran espai públic i de dades completa. Hi ha una agenda robatoris a l’interior de vehicles. aquelles activitats que poden generar 
equipat, Montjuïc és un àmbit dins de la interna, gestionada per BSM, que agrupa més molèsties. Des del consistori s’està 
ciutat de Barcelona que es troba molt les diverses agendes dels operadors del Pel que fa a les incidències relacionades treballant per a deixar de fer algunes 
sol·licitat. Parc. No obstant això, aquesta no és una amb l’espai urbà, les dades facilitades activitats a la muntanya o disminuir-
agenda de programació ni de difusió a per BSM ens indiquen que la major ne el seu impacte al temps que s’estan 
Segons les dades disponibles, durant la ciutadania sinó que té finalitats de proporció d’incidències estan vinculades impulsant mesures des dels barris veïns 
l’any 2017 es van realitzar un total de coordinació. al manteniment de l’espai públic, a la per impulsar bones pràctiques entre els 
463 actes a la muntanya. Com es pot neteja i recollida de residus a la via operadors.
observar en el següent gràfic, més de Per altra banda, la informació pública  i a l’abandonament de vehicles. 
la meitat d’aquests actes corresponen relacionada amb l’aforament dels actes Per exemple, el veïnat de  Font de la 
a rodatges o sessions de fotografia és molt limitada, ja que només es disposa Cal assenyalar les poques dades Guatlla ha començat a treballar i a 
(que generen poques molèsties i actualment de dades referents al 26% recollides pel sistema IRIS en recollir informació per a crear un ‘codi 
problemes de convivència), musicals dels actes que es realitzen al parc. comparació al funcionament més de bones pràctiques’, encarades a la 
o fires i convencions (aquests darrers freqüent d’aquest canal de comunicació reducció de l’impacte de l’activitat als 
amb majors afectacions pel que fa entre la ciutadania i el consistori a barris pròxims. Així doncs, s’ha elaborat 
a l’accessibilitat a la muntanya i les INCIDÈNCIES I MANTENIMENT la resta de la ciutat. Els agents cívics un document on es tracten temes com 
molèsties ambientals en els barris DEL PARC de BSM són els encarregats de fer el soroll, horaris, mobilitat, informació i 
propers). recull d’incidències relacionades amb comunicació (a saber assabentar-se 
Al parc es donen incidències de diversa el manteniment del parc, sent BSM de les afectacions que hi haurà a la 
D’acord amb les mateixes dades, es pot naturalesa, d’entre les quals es poden qui les comunica al responsable d’àrea muntanya amb antelació).
determinar que hi ha una mitjana de 39 destacar, per una banda, les vinculades corresponent (parcs i jardins, fonts, 
activitats a la muntanya cada mes. Tot i a 1) l’activitat delictiva i, per l’altra, les enllumenat, districte, etc.)
això, la distribució d’aquestes al llarg de relacionades amb (2)l’espai públic. 
l’any no és homogènia. 
20 La diagnòsi 21
QUADRE DE CONCLUSIONS DE CONVIVÈNCIA
2.1  CONVIVÈNCIA L’activitat al parc és molt intensa i diversa. Un dels principals 
reptes en l’àmbit de la convivència és la racionalització d’aquesta 
activitat, fent especial en la reducció de l’impacte als barris 
limítrofs.
Des del mateix veïnat, s’han començat a treballar iniciatives 
encarades a la reducció de l’activitat i la disminució del seu 
impacte. 
És necessari destacar que són poques les dades que la MPGM 2014 
presenta vinculades a l’àmbit de la Convivència ja que el seu focus Cal millorar la informació de la muntanya tant per a la seva gestió 
és la reordenació urbanística dels usos del sòl a la Muntanya, si bé com manteniment. No hi ha una agenda única d’activitats ni un 
aquesta temàtica s’hi troba vinculada transversalment. No obstant canal establert de recull d’incidències que estiguin encarats a la 
això, a l’hora d’elaborar el Pla d’Actuació de Montjuïc, esdevé programació i a la comunicació amb la ciutadania.
essencial treballar les necessitats i mancances relacionades amb la 
convivència.
La major part d’incidències a la muntanya estan relacionades amb 
el manteniment de l’espai públic i algunes activitats delictives 
(furts, robatori a l’interior de vehicles)
Aquesta feina s’ha dut a terme des de Activitat  del parc de Montjuïc Activitat del parc segons mesos de l’any Així doncs, trobem que durant els Si fem referència a la primera categoria, ELS BARRIS DE LA MUNTANYA
diferents perspectives, tenint en compte Elaboració pròpia a partir de dades de BSM Elaboració pròpia a partir de dades de BSM mesos de gener i agost són els que i segons les dades facilitades per la 
el màxim d’elements possibles que ens compten amb una menor concentració Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, No podem parlar de convivència sense 
poden ser d’utilitat per a millorar la d’activitats, mentre que el mes juliol és el la gran majoria d’activitat delictiva fer referència a la interacció entre 
convivència a la muntanya. que presenta una major activitat. registrada a Montjuïc es realitza contra l’activitat de la muntanya i els barris 
el patrimoni. Concretament, al voltant limítrofs d’aquesta. En aquest sentit, 
Pel que fa a la informació sobre els del 63% dels delictes comesos al parc la revisió i racionalització de l’activitat 
L’ACTIVITAT DEL PARC actes de la muntanya, cal assenyalar són furts, mentre que en segon lloc, al Parc és un element que cal treballar 
que actualment no existeix una font pel que fa a freqüència, hi trobem els en profunditat, sobretot incidint en 
Pel seu caràcter de gran espai públic i de dades completa. Hi ha una agenda robatoris a l’interior de vehicles. aquelles activitats que poden generar 
equipat, Montjuïc és un àmbit dins de la interna, gestionada per BSM, que agrupa més molèsties. Des del consistori s’està 
ciutat de Barcelona que es troba molt les diverses agendes dels operadors del Pel que fa a les incidències relacionades treballant per a deixar de fer algunes 
sol·licitat. Parc. No obstant això, aquesta no és una amb l’espai urbà, les dades facilitades activitats a la muntanya o disminuir-
agenda de programació ni de difusió a per BSM ens indiquen que la major ne el seu impacte al temps que s’estan 
Segons les dades disponibles, durant la ciutadania sinó que té finalitats de proporció d’incidències estan vinculades impulsant mesures des dels barris veïns 
l’any 2017 es van realitzar un total de coordinació. al manteniment de l’espai públic, a la per impulsar bones pràctiques entre els 
463 actes a la muntanya. Com es pot neteja i recollida de residus a la via operadors.
observar en el següent gràfic, més de Per altra banda, la informació pública  i a l’abandonament de vehicles. 
la meitat d’aquests actes corresponen relacionada amb l’aforament dels actes Per exemple, el veïnat de  Font de la 
a rodatges o sessions de fotografia és molt limitada, ja que només es disposa Cal assenyalar les poques dades Guatlla ha començat a treballar i a 
(que generen poques molèsties i actualment de dades referents al 26% recollides pel sistema IRIS en recollir informació per a crear un ‘codi 
problemes de convivència), musicals dels actes que es realitzen al parc. comparació al funcionament més de bones pràctiques’, encarades a la 
o fires i convencions (aquests darrers freqüent d’aquest canal de comunicació reducció de l’impacte de l’activitat als 
amb majors afectacions pel que fa entre la ciutadania i el consistori a barris pròxims. Així doncs, s’ha elaborat 
a l’accessibilitat a la muntanya i les INCIDÈNCIES I MANTENIMENT la resta de la ciutat. Els agents cívics un document on es tracten temes com 
molèsties ambientals en els barris DEL PARC de BSM són els encarregats de fer el soroll, horaris, mobilitat, informació i 
propers). recull d’incidències relacionades amb comunicació (a saber assabentar-se 
Al parc es donen incidències de diversa el manteniment del parc, sent BSM de les afectacions que hi haurà a la 
D’acord amb les mateixes dades, es pot naturalesa, d’entre les quals es poden qui les comunica al responsable d’àrea muntanya amb antelació).
determinar que hi ha una mitjana de 39 destacar, per una banda, les vinculades corresponent (parcs i jardins, fonts, 
activitats a la muntanya cada mes. Tot i a 1) l’activitat delictiva i, per l’altra, les enllumenat, districte, etc.)
això, la distribució d’aquestes al llarg de relacionades amb (2)l’espai públic. 
l’any no és homogènia. 
20 La diagnòsi 21
2.2  CULTURA, ESPORTS, LLEURE I TURISME
L’abudancia d’equipaments a la 
muntanya de Montjuïc és una de 
les grans característiques del Parc, 
considerant-se un Parc equipat ple 
d’activitats. 
2.2  CULTURA, ESPORTS, LLEURE I TURISME
L’abudancia d’equipaments a la 
muntanya de Montjuïc és una de 
les grans característiques del Parc, 
considerant-se un Parc equipat ple 
d’activitats. 
2.2 CULTURA, ESPORTS, LLEURE I TURISME
La muntanya de Montjuïc es caracteritza per la seva abundant oferta 
cultural i esportiva, es converteix així en un dels punts amb més 
activitat turística i de lleure de la ciutat. Tota aquesta activitat es 
desenvolupa en els nombrosos equipaments que existeixen així com 
en els diferents parcs i recorreguts de la muntanya.
LA MPGM Sòls dedicats a equipaments segons subsistema. Visitants i usuaris dels equipaments culturals Tot i les iniciatives ja dutes a terme per Aquests tres són, a més, els espais d’arts 
Elaboració pròpia a partir de dades de la MPGM 2014 Elaboració pròpia a partir de dades de l’ICUB gran part dels equipaments culturals escèniques amb major capacitat de la 
La MPGM 2014 contempla  la de la muntanya, una part important muntanya. Altres equipaments més 
planificació dels equipaments de la Poble Espanyol dels visitants  són estrangers. En el petits, com l’Institut del Teatre també 
muntanya segons la seva tipologia. Cada 1299376 cas de la Fundació Miró, un dels casos compta amb una freqüència important 
un dels quatre subsistemes del Parc MNAC més extrems, els visitants de Barcelona de públic, que gira també al voltant del 
compta amb una tipologia d’equipaments 866271 suposen només un 4,9% de total anual. 70% de l’aforament.
adequada a la seva naturalesa. El gràfic CaixaFòrum
següent ens mostra quants metres 753944 Pel que fa a les arts escèniques, cal 
quadrats estan destinats a cada tipologia Castell de Montjuïc destacar espais com el Teatre Lliure, el 
d’equipaments, segons el subsistema on 734460 Mercat de les Flors i el Teatre Grec, que 
es trobin. Teatre Lliure comptem amb unes dades d’aforament 
581240 que es troben entre el 70% i el 75% en 
Així doncs, com es pot apreciar, els Fundació Joan Miró els tres casos:
377768
equipaments de caràcter cultural tenen 
un clar predomini als subsistemes Mercat de les Flors
322266
Clàssic i d’Interès natural, mentre Visitants i usuaris dels equipaments culturals de Montjuïc. 
que a l’Esportiu i al Transformat són Jardí botànic Elaboració pròpia a partir de dades de l’ICUB
224036
els esportius els que ocupen una 
Fundació Fran Daurel Any Equipament Visitants Usuaris
major proporció del sòl destinat a 
214481
equipaments. 2016 CaixaForum 753.944 1.244.671
Pavelló Mies van der Rohe
99494 2017 Castell de Montjuïc 734.460 731.560
Museu Etnológic
LA CULTURA 2014 Col·lecció de Carrosses Fúnebres 5.251 5.25161420
Museu Olímpic 2016 Fundació Fran Daurel 214.481 276.004
Dels diversos equipaments culturals 59316
2017 Fundació Joan Miró 377.768 911.636
de Montjuïc, el Castell, el CaixaFòrum Museu d’arqueología
i el MNAC són els que compten amb 35028 2017 Museu d’Arqueologia de Catalunya 35.028 36.555
un major nombre de visitants. Si es fa Col·lecció de Carrosses Fúnebres 2017 Museu de Ciències Naturals de Barcelona 224.036 -
referència als usuaris,  la suma de les 5251
visites o activitats que han realitzat 2017 Museu Etnològic i de Cultures del Món 61.420 32.120
aquests visitants al centre, és el 2017 Museu Nacional d’Art de Catalunya. MNAC 866.271 1.038.991
CaixaFòrum, la Fundació Joan Miró i 
2017 Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch 59.316 77.452
el MNAC els que presenten un major 
volum.  2017 Pavelló Mies van der Rohe 99.494 105.069
2016 Poble Espanyol 1.299.376 1.299.376
2017 Teatre Lliure 581.240 -
2017 Mercat de les flors 322.266 -
24 La diagnòsi 25
2.2 CULTURA, ESPORTS, LLEURE I TURISME
La muntanya de Montjuïc es caracteritza per la seva abundant oferta 
cultural i esportiva, es converteix així en un dels punts amb més 
activitat turística i de lleure de la ciutat. Tota aquesta activitat es 
desenvolupa en els nombrosos equipaments que existeixen així com 
en els diferents parcs i recorreguts de la muntanya.
LA MPGM Sòls dedicats a equipaments segons subsistema. Visitants i usuaris dels equipaments culturals Tot i les iniciatives ja dutes a terme per Aquests tres són, a més, els espais d’arts 
Elaboració pròpia a partir de dades de la MPGM 2014 Elaboració pròpia a partir de dades de l’ICUB gran part dels equipaments culturals escèniques amb major capacitat de la 
La MPGM 2014 contempla  la de la muntanya, una part important muntanya. Altres equipaments més 
planificació dels equipaments de la Poble Espanyol dels visitants  són estrangers. En el petits, com l’Institut del Teatre també 
muntanya segons la seva tipologia. Cada 1299376 cas de la Fundació Miró, un dels casos compta amb una freqüència important 
un dels quatre subsistemes del Parc MNAC més extrems, els visitants de Barcelona de públic, que gira també al voltant del 
compta amb una tipologia d’equipaments 866271 suposen només un 4,9% de total anual. 70% de l’aforament.
adequada a la seva naturalesa. El gràfic CaixaFòrum
següent ens mostra quants metres 753944 Pel que fa a les arts escèniques, cal 
quadrats estan destinats a cada tipologia Castell de Montjuïc destacar espais com el Teatre Lliure, el 
d’equipaments, segons el subsistema on 734460 Mercat de les Flors i el Teatre Grec, que 
es trobin. Teatre Lliure comptem amb unes dades d’aforament 
581240 que es troben entre el 70% i el 75% en 
Així doncs, com es pot apreciar, els Fundació Joan Miró els tres casos:
377768
equipaments de caràcter cultural tenen 
un clar predomini als subsistemes Mercat de les Flors
322266
Clàssic i d’Interès natural, mentre Visitants i usuaris dels equipaments culturals de Montjuïc. 
que a l’Esportiu i al Transformat són Jardí botànic Elaboració pròpia a partir de dades de l’ICUB
224036
els esportius els que ocupen una 
Fundació Fran Daurel Any Equipament Visitants Usuaris
major proporció del sòl destinat a 
214481
equipaments. 2016 CaixaForum 753.944 1.244.671
Pavelló Mies van der Rohe
99494 2017 Castell de Montjuïc 734.460 731.560
Museu Etnológic
LA CULTURA 2014 Col·lecció de Carrosses Fúnebres 5.251 5.25161420
Museu Olímpic 2016 Fundació Fran Daurel 214.481 276.004
Dels diversos equipaments culturals 59316
2017 Fundació Joan Miró 377.768 911.636
de Montjuïc, el Castell, el CaixaFòrum Museu d’arqueología
i el MNAC són els que compten amb 35028 2017 Museu d’Arqueologia de Catalunya 35.028 36.555
un major nombre de visitants. Si es fa Col·lecció de Carrosses Fúnebres 2017 Museu de Ciències Naturals de Barcelona 224.036 -
referència als usuaris,  la suma de les 5251
visites o activitats que han realitzat 2017 Museu Etnològic i de Cultures del Món 61.420 32.120
aquests visitants al centre, és el 2017 Museu Nacional d’Art de Catalunya. MNAC 866.271 1.038.991
CaixaFòrum, la Fundació Joan Miró i 
2017 Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch 59.316 77.452
el MNAC els que presenten un major 
volum.  2017 Pavelló Mies van der Rohe 99.494 105.069
2016 Poble Espanyol 1.299.376 1.299.376
2017 Teatre Lliure 581.240 -
2017 Mercat de les flors 322.266 -
24 La diagnòsi 25
MAPA DE POTENCIALS TURÍSTICS
Elaboració pròpia a partir de dades de l’ICUB, Flickr i la MPGM 2014
Afluència museus
Flickr
Patrimoni:
A
B
C
D
ESPORTS Abonats als centres esportius de Montjuïc LLEURE
Elaboració pròpia a partir de dades de l’IBE
Pel que fa a l’activitat esportiva, els Com ja hem mencionat, l’oferta de 
equipaments i serveis amb un major Picina Municipal de Montjuïc restauració de la muntanya està molt 
nombre de persones abonades són les 13435 regulada per la MPGM 2014, que 
Piscines Bernat Picornell, que compten Piscines Bernat Picornell permet mantenir els negocis ja existents, 
amb més de 6000 abonats. Com es pot 12941 però no augmentar-ne el seu nombre. 
veure a la següent gràfica, hi ha una Estadi d’atletisme Joan Serrahima Per altra banda, l’oferta d’hotels i 
8501
important diferència entre les piscines i restauració dels barris de la muntanya 
la resta d’equipaments esportius. Beisbol Carlos Perez de Rozas també pot ser un element a tenir en 
4004
compte a l’hora de fer una anàlisi global 
Si fem referència al nombre d’usuaris Rugby La Foixarda de les possibilitats que aquesta ofereix 
2997
puntuals, és la Piscina Municipal de en l’àmbit del lleure. 
Montjuïc la que presenta una xifra Pistes d’Aeromodelisme
1717
més elevada, seguida de les Piscines 
Complex Esportiu Pau Negre
Pi Cornell i de l’Estadi d’Atletisme 
639 TURISME
Joan Serrahima, sent aquests els tres 
Hípica La Foixarda
equipaments més concorreguts de 327 L’increment sense precedents del 
manera ocasional pels usuaris. 
Tir amb Arc numero de visitants a Barcelona en els 
300 últims anys ha comportat un increment 
Tot i la importància dels centres de la pressió turística en les icones de la 
esmentats, l’ús esportiu de la muntanya ciutat. La muntanya de Montjuïc és un 
no es limita als seus equipaments, podem d’aquest pols d’atracció, especialment 
trobar gran quantitat de recorreguts en alguns espais i equipaments concrets. 
bicicleta, passeigs i entrenaments entre Espais com el Castell, la Font Màgica 
els seus carrers i jardins. o el Mirador de l’alcalde concentren la 
majoría de les visites de la muntanya, 
sent en el cas del Castell un dels més 
extrems, dels 8,2 milions de visitants 
anuals, gairebé el 95% són estrangers. 
Usuaris i abonats dels equipaments esportius de Montjuïc.
Elaboració pròpia a partir de dades de I’IBE Com a qualsevol zona alta, l’accessibilitat 
és condicionada per l’orografia existent 
Abonats Total usuaris no Total usuaris
Instal·lacions i per l’oferta de transport. Es divideix la 
2017 abonats 2017  2017
muntanya en dues zones, el Montjuïc 
baix amb una gran oferta de transport 
Piscines Bernat Picornell 6.040 14499 20539
i facilitat de pendents i el Montjuïc Alt, 
Piscina Municipal de Montjuïc - 13435 13435 amb més dificultats. 
 Beisbol Carlos Pérez de Rozas - 4004 4004
Tot i que la gran majoria dels turistes 
 Rugbi La Foixarda - 3652,91 3652,91 que pugen a la muntanya ho fan 
Complex Esportiu Pau Negre - 1797,81 1797,81 majoritàriament a peu, es detecta 
que transports com el telefèric estan 
Hípica La Foixarda - 787 787
encarats en bona mesura a l’activitat 
Estadi d’Atletisme Joan Serrahima 63 9247,04 9310,04 turística, fixant preus molt elevats. 
Pistes d’Aeromodelisme 239 1717 1956
26 La diagnòsi 27
MAPA DE POTENCIALS TURÍSTICS
Elaboració pròpia a partir de dades de l’ICUB, Flickr i la MPGM 2014
Afluència museus
Flickr
Patrimoni:
A
B
C
D
ESPORTS Abonats als centres esportius de Montjuïc LLEURE
Elaboració pròpia a partir de dades de l’IBE
Pel que fa a l’activitat esportiva, els Com ja hem mencionat, l’oferta de 
equipaments i serveis amb un major Picina Municipal de Montjuïc restauració de la muntanya està molt 
nombre de persones abonades són les 13435 regulada per la MPGM 2014, que 
Piscines Bernat Picornell, que compten Piscines Bernat Picornell permet mantenir els negocis ja existents, 
amb més de 6000 abonats. Com es pot 12941 però no augmentar-ne el seu nombre. 
veure a la següent gràfica, hi ha una Estadi d’atletisme Joan Serrahima Per altra banda, l’oferta d’hotels i 
8501
important diferència entre les piscines i restauració dels barris de la muntanya 
la resta d’equipaments esportius. Beisbol Carlos Perez de Rozas també pot ser un element a tenir en 
4004
compte a l’hora de fer una anàlisi global 
Si fem referència al nombre d’usuaris Rugby La Foixarda de les possibilitats que aquesta ofereix 
2997
puntuals, és la Piscina Municipal de en l’àmbit del lleure. 
Montjuïc la que presenta una xifra Pistes d’Aeromodelisme
1717
més elevada, seguida de les Piscines 
Complex Esportiu Pau Negre
Pi Cornell i de l’Estadi d’Atletisme 
639 TURISME
Joan Serrahima, sent aquests els tres 
Hípica La Foixarda
equipaments més concorreguts de 327 L’increment sense precedents del 
manera ocasional pels usuaris. 
Tir amb Arc numero de visitants a Barcelona en els 
300 últims anys ha comportat un increment 
Tot i la importància dels centres de la pressió turística en les icones de la 
esmentats, l’ús esportiu de la muntanya ciutat. La muntanya de Montjuïc és un 
no es limita als seus equipaments, podem d’aquest pols d’atracció, especialment 
trobar gran quantitat de recorreguts en alguns espais i equipaments concrets. 
bicicleta, passeigs i entrenaments entre Espais com el Castell, la Font Màgica 
els seus carrers i jardins. o el Mirador de l’alcalde concentren la 
majoría de les visites de la muntanya, 
sent en el cas del Castell un dels més 
extrems, dels 8,2 milions de visitants 
anuals, gairebé el 95% són estrangers. 
Usuaris i abonats dels equipaments esportius de Montjuïc.
Elaboració pròpia a partir de dades de I’IBE Com a qualsevol zona alta, l’accessibilitat 
és condicionada per l’orografia existent 
Abonats Total usuaris no Total usuaris
Instal·lacions i per l’oferta de transport. Es divideix la 
2017 abonats 2017  2017
muntanya en dues zones, el Montjuïc 
baix amb una gran oferta de transport 
Piscines Bernat Picornell 6.040 14499 20539
i facilitat de pendents i el Montjuïc Alt, 
Piscina Municipal de Montjuïc - 13435 13435 amb més dificultats. 
 Beisbol Carlos Pérez de Rozas - 4004 4004
Tot i que la gran majoria dels turistes 
 Rugbi La Foixarda - 3652,91 3652,91 que pugen a la muntanya ho fan 
Complex Esportiu Pau Negre - 1797,81 1797,81 majoritàriament a peu, es detecta 
que transports com el telefèric estan 
Hípica La Foixarda - 787 787
encarats en bona mesura a l’activitat 
Estadi d’Atletisme Joan Serrahima 63 9247,04 9310,04 turística, fixant preus molt elevats. 
Pistes d’Aeromodelisme 239 1717 1956
26 La diagnòsi 27
MAPA D’ACTIVITATS DE RESTAURACIÓ I HOTELERA
Elaboració pròpia a partir de dades de Google i la MPGM 2014
Equipaments
Bars i restaurants
Bars i restaurants. Max rating
Bars i restaurants. Aforament
Capacitat Hotels
Enquesta sobre les activitats realitzades pels veïns dels barris limítrofs
Enquesta de la oficina municipal de dades 2018
Barri Total Poble Sec Marina Font Guatlla, Sants i 
Sants- Hostafrancs Sants-
Montjuïc I Bordeta Badal
Caminar, passejar 65,8 72 59,1 66,6 64,8
Activitats lúdiques 22,1 26,8 16,6 17,1 25,4
Altres activitats esportives 20,9 15,4 19,3 29,8 18,8
Activitats culturals 11,2 5,8 1,3 10,5 19,5
Vistiar espais concrets 5,4 3,9 1,3 6,3 7,7
Cap activitat concreta - - - - -
Altres 5,1 2 1,9 4,5 8,9
No hi va fa anys 0,8 0,6 0 0 2
Mai ha pujat a la muntanya 8,8 7,3 16,3 10,2 5,2
num. Participants 615 154 153 154 154
QUADRE DE CONCLUSIONS DE CULTURA, ESPORTS, LLEURE I TURISME
La proporció de visitants estrangers en gairebé tots els equipaments culturals de la muntanya és 
molt elevada, sent el Caixa Fòrum una excepció. 
Tot i els esforços per apropar l’oferta cultural als ciutadans de Barcelona, encara no s’ha arribat les 
xifres de visitants locals esperades. 
Els espais d’arts escènques compten, en general, amb una bona afluència de públic, que en la majoria 
de casos supera el 70% de l’aforament d’aquests equipaments.
Pel que fa a l’activitat esportiva, són les piscines de la muntanya les que compten amb una major 
afluència d’usos. Per una banda, les Piscines Bernat Picornell és l’equipament esportiu que compta 
amb un major nombre de persones abonades. Mentre que la Piscina Municipal de Montjuïc, és la 
que té un major nombre d’usuaris puntuals. En aquests equipaments, s’ha experimentat al llarg dels 
últims anys un augment dels usos per part de turistes.
Es manté l’oferta de restauració de la Muntanya, si bé el seu increment està molt restringit per la 
Modificació del MPGM.
28 La diagnòsi 29
MAPA D’ACTIVITATS DE RESTAURACIÓ I HOTELERA
Elaboració pròpia a partir de dades de Google i la MPGM 2014
Equipaments
Bars i restaurants
Bars i restaurants. Max rating
Bars i restaurants. Aforament
Capacitat Hotels
Enquesta sobre les activitats realitzades pels veïns dels barris limítrofs
Enquesta de la oficina municipal de dades 2018
Barri Total Poble Sec Marina Font Guatlla, Sants i 
Sants- Hostafrancs Sants-
Montjuïc I Bordeta Badal
Caminar, passejar 65,8 72 59,1 66,6 64,8
Activitats lúdiques 22,1 26,8 16,6 17,1 25,4
Altres activitats esportives 20,9 15,4 19,3 29,8 18,8
Activitats culturals 11,2 5,8 1,3 10,5 19,5
Vistiar espais concrets 5,4 3,9 1,3 6,3 7,7
Cap activitat concreta - - - - -
Altres 5,1 2 1,9 4,5 8,9
No hi va fa anys 0,8 0,6 0 0 2
Mai ha pujat a la muntanya 8,8 7,3 16,3 10,2 5,2
num. Participants 615 154 153 154 154
QUADRE DE CONCLUSIONS DE CULTURA, ESPORTS, LLEURE I TURISME
La proporció de visitants estrangers en gairebé tots els equipaments culturals de la muntanya és 
molt elevada, sent el Caixa Fòrum una excepció. 
Tot i els esforços per apropar l’oferta cultural als ciutadans de Barcelona, encara no s’ha arribat les 
xifres de visitants locals esperades. 
Els espais d’arts escènques compten, en general, amb una bona afluència de públic, que en la majoria 
de casos supera el 70% de l’aforament d’aquests equipaments.
Pel que fa a l’activitat esportiva, són les piscines de la muntanya les que compten amb una major 
afluència d’usos. Per una banda, les Piscines Bernat Picornell és l’equipament esportiu que compta 
amb un major nombre de persones abonades. Mentre que la Piscina Municipal de Montjuïc, és la 
que té un major nombre d’usuaris puntuals. En aquests equipaments, s’ha experimentat al llarg dels 
últims anys un augment dels usos per part de turistes.
Es manté l’oferta de restauració de la Muntanya, si bé el seu increment està molt restringit per la 
Modificació del MPGM.
28 La diagnòsi 29
MAPA D’EQUIPAMENTS DE MONTJUÏC
Elaboració pròpia a partir de dades de 
l’IBE, BSM, l’ICUB i la MPGM
Usuaris d’equipaments esportius
Visitants d’equipaments culturals
Altres usuaris
Afluència d’actes
Equipaments en extinció
Equipaments culturals
Equipaments esportius
Altres equipaments
(1) Centre social El polvorí
(2) Pavelló Marquès de Comillas
(3) Antic Institut botànic
(4) Monestir Poble Espanyol
(5) Pavelló oficial d’Alemanya
(6) Pavelló de les arts gràfiques
(7) Museu etnològic
(8) Palau nacional (MNAC)
(9) María del sot
(10) Fundació Joan Miró
(11) Ermita de Santa Madrona
(12) Pavelló d’entrada del nou Jardí 
botànic
(13) Laboratoris del nou jardí botànic
(14) Museu Olímpic de l’esport
(15) Castell de Montjuïc
(16) Far de Montjuïc
(17) Teatre Grec
(18) Fundació Fran Daurel
(19) Palau Sant Jordi
(20) Estadi Olímpic
(21) Camp municipal de Beisbol
(22) Piscines Bernat Picornell
(23) INEF
(24) Camp de futbol Julià de Capmany
(25) Club de natació de Montjuïc
(26) Estadi Joan Serrahima
(27) Centre municipal de tennis Montjuïc
(28) Camp de rugbi La Foixarda
(29) Hípica La foixarda
(30) Piscina municipal de Montjuïc
(31) Gimnàs municipal La Foixarda
(32) Complex esportiu municipal Pau 
Negre
(33) Camps de tir olímpic
(34) Tir amb arc
(35) Circuit d’educació cívica vial
(36) Institut municipal Rubió i Tudurí
(37) Institut escola del Bosc 
(38) EE ASPACE
(39) Escola Tres pins i EE CREDAC
(40) Escola Carles I / Bressol NIC
(41) Escola pública Pau Vila
(42) Escola Can Clos
(43) Espai musical La bàscula
(44) Escola bressol Bellmunt
(45) CAP Les hortes. Poble Sec
(46) Refugi 307
(47) Palau Alfons XIII
(48) Palau de Victòria Eugènia
30 La diagnòsi 31
MAPA D’EQUIPAMENTS DE MONTJUÏC
Elaboració pròpia a partir de dades de 
l’IBE, BSM, l’ICUB i la MPGM
Usuaris d’equipaments esportius
Visitants d’equipaments culturals
Altres usuaris
Afluència d’actes
Equipaments en extinció
Equipaments culturals
Equipaments esportius
Altres equipaments
(1) Centre social El polvorí
(2) Pavelló Marquès de Comillas
(3) Antic Institut botànic
(4) Monestir Poble Espanyol
(5) Pavelló oficial d’Alemanya
(6) Pavelló de les arts gràfiques
(7) Museu etnològic
(8) Palau nacional (MNAC)
(9) María del sot
(10) Fundació Joan Miró
(11) Ermita de Santa Madrona
(12) Pavelló d’entrada del nou Jardí 
botànic
(13) Laboratoris del nou jardí botànic
(14) Museu Olímpic de l’esport
(15) Castell de Montjuïc
(16) Far de Montjuïc
(17) Teatre Grec
(18) Fundació Fran Daurel
(19) Palau Sant Jordi
(20) Estadi Olímpic
(21) Camp municipal de Beisbol
(22) Piscines Bernat Picornell
(23) INEF
(24) Camp de futbol Julià de Capmany
(25) Club de natació de Montjuïc
(26) Estadi Joan Serrahima
(27) Centre municipal de tennis Montjuïc
(28) Camp de rugbi La Foixarda
(29) Hípica La foixarda
(30) Piscina municipal de Montjuïc
(31) Gimnàs municipal La Foixarda
(32) Complex esportiu municipal Pau 
Negre
(33) Camps de tir olímpic
(34) Tir amb arc
(35) Circuit d’educació cívica vial
(36) Institut municipal Rubió i Tudurí
(37) Institut escola del Bosc 
(38) EE ASPACE
(39) Escola Tres pins i EE CREDAC
(40) Escola Carles I / Bressol NIC
(41) Escola pública Pau Vila
(42) Escola Can Clos
(43) Espai musical La bàscula
(44) Escola bressol Bellmunt
(45) CAP Les hortes. Poble Sec
(46) Refugi 307
(47) Palau Alfons XIII
(48) Palau de Victòria Eugènia
30 La diagnòsi 31
2.3  ECOLOGIA URBANA
La muntanya de Montjuïc és un 
dels espais més rics en patrimoni 
de Barcelona, entenent totes 
les varietats de patrimoni:  
L’arquitectura i jardineria protegida 
i els espais amb gran qualitat 
ambiental que existeixen a la 
muntanya. 
2.3  ECOLOGIA URBANA
La muntanya de Montjuïc és un 
dels espais més rics en patrimoni 
de Barcelona, entenent totes 
les varietats de patrimoni:  
L’arquitectura i jardineria protegida 
i els espais amb gran qualitat 
ambiental que existeixen a la 
muntanya. 
MAPA D’ELEMENTS DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC
Elaboració pròpia a partir de dades de la MPGM
2.3 ECOLOGIA URBANA
Patrimoni:
A
B
C
Monuments
Jaciments arqueològics
L’àmbit d’Ecologia urbana incorpora un seguit d’aportacions 
vinculades a diversos aspectes de la conservació i millora de l’espai 
públic i el patrimoni del parc. 
PATRIMONI Llista d’elements de patrimoni dins el Parc
Pel que fa al patrimoni de la muntanya, (1) Restaurant de Miramar (23) Polvorí i cos de guàrdia
aquest està distribuït en dues grans (2) Font Màgica (24) Estàtua eqüestre de Sant Jordi
categories 1) Patrimoni arquitectònic i (3) Palau d’Alfons XIII (25) Font de ceres
jardiner i 2) Patrimoni natural, cada una (4) Palau de Victòria Eugènia (26) Jardins de l’umbracle
de les quals compta amb una realitat i (5) Escales, Mirador i escultures La (27) Antic pavelló de La Caixa de 
unes característiques diferents. terra, l’aigua i Dones pensions ( Actual Institut 
(6) Estàtua Dante Aligheri Cartogràfic de Catalunya)
Pel que fa al patrimoni arquitectònic (7) Font La Bellesa (28) Palau de les Arts Gràfiques (Museu 
i jardiner, la MPGM 2014 incorpora (8) Parc del Laribal: Jardins i escola d’Arqueologia de Catalunya)
les fitxes del Catàleg de protecció de del Bosc, Font del Gat, Jardins i (29) Teatre Grec “Loffies”. Estàtua La 
Patrimoni Arquitectònic històrico- Restaurants Font del Gat noia de la trena. Jardins Amargós
artístic de la ciutat de Barcelona. Dins (9) Palauet Albéniz (Edifici original) i (30) Col·lecció del Museu Etnològic
de l’àmbit de Montjuïc es recull una Jardins escultòrics Joan Maragall (31) Antic cementiri jueu de Montjuïc
gran varietat d’elements com fonts, (10) Ermita de Santa Madrona (32) Fundació Miró
escultures, escales i edificis singulars, (11) Far de Montjuïc (33) Conjunt especial del Parc de 
jardins històrics, etc.). (12) Pavelló Ciutat de Barcelona Montjuïc (Parvulari Forestier, 
(13) Pavelló oficial d’Alemanya a Estació del transbordador aeri, 
La MPGM 2014 també inclou un l’exposició internacional de 1929, Institut botànic, vial de servei i 
informe d’impacte sobre el patrimoni Estàtua El matí escales de l’Exposició)
arqueològic elaborat pel MUHBA, on (14) Font la Maternitat (34) Conjunt especial del Poble Sec ( 
es descriuen edificis, jaciments i camins (15) Poble Espanyol, Museu d’arts Nou de la Rambla 198 bis)
històrics mitjançant les fitxes de la gràfiques, Museu d’art, indústries i (35) Conjunt del Passeig de l’Exposició
Carta Arqueològica de la Generalitat de tradicions populars (36) Refugis Antiaeris de la Guerra civil 
Catalunya. (16) Palau Nacional, Museu Nacional (“Refugi 307”)
En total, a la muntanya de Montjuïc, s’hi d’art de Catalunya
poden trobar 36 elements patrimonials (17) Estació intermèdia del Funicular i 
catalogats (5 elements de categoria A, restaurant
14 de categoria B i 17 de categoria C). (18) Jardins de Miramar, escales, 
Estàtues “Pomona” i “Fertilitat” 
A banda d’aquests elements, en el marc (19) Passeig i Jardí mirador
de la redacció del Pla d’actuació s’ha (20) Mirador de l’Alcalde
elaborat una cartografia que incorpora (21) Castell de Montjuïc (1) Cal tenir en compte que, si bé la mobilitat és un tema essencial en l’Ecologia urbana, les dades relacionades 
altres elements de valor entre ells (22) Estadi de l’Exposició de 1929 amb aquesta, en tractar-se d’un tema prou ampli i 
plaques, escultures, i patrimoni d’interès. (Escultures genets, porta marató, complex, es recolliran al llarg del següent apartat d’acord amb el procés d’elaboració del Pla d’Actuació.
torre i mur)
34 La diagnòsi 35
MAPA D’ELEMENTS DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC
Elaboració pròpia a partir de dades de la MPGM
2.3 ECOLOGIA URBANA
Patrimoni:
A
B
C
Monuments
Jaciments arqueològics
L’àmbit d’Ecologia urbana incorpora un seguit d’aportacions 
vinculades a diversos aspectes de la conservació i millora de l’espai 
públic i el patrimoni del parc. 
PATRIMONI Llista d’elements de patrimoni dins el Parc
Pel que fa al patrimoni de la muntanya, (1) Restaurant de Miramar (23) Polvorí i cos de guàrdia
aquest està distribuït en dues grans (2) Font Màgica (24) Estàtua eqüestre de Sant Jordi
categories 1) Patrimoni arquitectònic i (3) Palau d’Alfons XIII (25) Font de ceres
jardiner i 2) Patrimoni natural, cada una (4) Palau de Victòria Eugènia (26) Jardins de l’umbracle
de les quals compta amb una realitat i (5) Escales, Mirador i escultures La (27) Antic pavelló de La Caixa de 
unes característiques diferents. terra, l’aigua i Dones pensions ( Actual Institut 
(6) Estàtua Dante Aligheri Cartogràfic de Catalunya)
Pel que fa al patrimoni arquitectònic (7) Font La Bellesa (28) Palau de les Arts Gràfiques (Museu 
i jardiner, la MPGM 2014 incorpora (8) Parc del Laribal: Jardins i escola d’Arqueologia de Catalunya)
les fitxes del Catàleg de protecció de del Bosc, Font del Gat, Jardins i (29) Teatre Grec “Loffies”. Estàtua La 
Patrimoni Arquitectònic històrico- Restaurants Font del Gat noia de la trena. Jardins Amargós
artístic de la ciutat de Barcelona. Dins (9) Palauet Albéniz (Edifici original) i (30) Col·lecció del Museu Etnològic
de l’àmbit de Montjuïc es recull una Jardins escultòrics Joan Maragall (31) Antic cementiri jueu de Montjuïc
gran varietat d’elements com fonts, (10) Ermita de Santa Madrona (32) Fundació Miró
escultures, escales i edificis singulars, (11) Far de Montjuïc (33) Conjunt especial del Parc de 
jardins històrics, etc.). (12) Pavelló Ciutat de Barcelona Montjuïc (Parvulari Forestier, 
(13) Pavelló oficial d’Alemanya a Estació del transbordador aeri, 
La MPGM 2014 també inclou un l’exposició internacional de 1929, Institut botànic, vial de servei i 
informe d’impacte sobre el patrimoni Estàtua El matí escales de l’Exposició)
arqueològic elaborat pel MUHBA, on (14) Font la Maternitat (34) Conjunt especial del Poble Sec ( 
es descriuen edificis, jaciments i camins (15) Poble Espanyol, Museu d’arts Nou de la Rambla 198 bis)
històrics mitjançant les fitxes de la gràfiques, Museu d’art, indústries i (35) Conjunt del Passeig de l’Exposició
Carta Arqueològica de la Generalitat de tradicions populars (36) Refugis Antiaeris de la Guerra civil 
Catalunya. (16) Palau Nacional, Museu Nacional (“Refugi 307”)
En total, a la muntanya de Montjuïc, s’hi d’art de Catalunya
poden trobar 36 elements patrimonials (17) Estació intermèdia del Funicular i 
catalogats (5 elements de categoria A, restaurant
14 de categoria B i 17 de categoria C). (18) Jardins de Miramar, escales, 
Estàtues “Pomona” i “Fertilitat” 
A banda d’aquests elements, en el marc (19) Passeig i Jardí mirador
de la redacció del Pla d’actuació s’ha (20) Mirador de l’Alcalde
elaborat una cartografia que incorpora (21) Castell de Montjuïc (1) Cal tenir en compte que, si bé la mobilitat és un tema essencial en l’Ecologia urbana, les dades relacionades 
altres elements de valor entre ells (22) Estadi de l’Exposició de 1929 amb aquesta, en tractar-se d’un tema prou ampli i 
plaques, escultures, i patrimoni d’interès. (Escultures genets, porta marató, complex, es recolliran al llarg del següent apartat d’acord amb el procés d’elaboració del Pla d’Actuació.
torre i mur)
34 La diagnòsi 35
MAPA D’ELEMENTS DE PATRIMONI JARDINER
Elaboració pròpia a partir de dades de la MPGM
Jardins històrics
A
B
C
Arbres d’interès
Jardins
Si fem referència al Patrimoni natural, CICLE DE L’AIGUA Llista de Jardins del Parc de Montjuïc
cal destacar tres idees fonamentals de la 
MPGM 2014: Pel que fa al cicle de l’aigua, la MPGM (1) Nou Jardí botànic
2014 planteja una estratègia de (2) Jardí de Petra Kelly (viver)
* Entendre el parc com a unitat racionalització d’ús d’aquest recurs a (3) Jardins de Joan Brossa
permet cercar solucions conjuntes la muntanya. A l’hora de desenvolupar (4) Antic camp de tir
a escala global i de major eficiència mesures relacionades amb l’ús i consum (5) Jardins del Mirador de l’alcalde
ecològica i de gestió ambiental del d’aigua a Montjuïc, cal tenir en compte (6) Jardins Mossèn Costa i LLovera
parc. les particularitats de la zona. (7) Plaça de Dante
(8) Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer
* El nou planejament no entra Per una banda, el fet que es consideri el (9) Viver municipal Tres Pins
en conflicte amb l’anàlisi de la parc com una unitat hauria de facilitar la (10) Par de la primavera
biodiversitat de la muntanya. gestió d’aquest recursos. Per l’altra, cal (11) Parc del mirador de Poble Sec
tenir en compte que en no incrementar- (12) Mirador de l’Antic Jardí botànic
* Es permet que es consolidin se la urbanització del parc, la quantitat (13) Antic Jardí botànic
zones d’interès botànic, faunístic d’aigua de boca es manté força constant, (14) Antiga pedrera gran
i arqueològic alhora que es tenen sent l’aigua de rec i la utilitzada per les (15) Parc de la foixarda
en compte els punts d’interès fonts les que representen un consum (16) Plaça de Sant Jordi
geològic i arbres d’interès catalogat més destacable d’aquest recurs a (17) Parc de la Font florida
identificats en l’informe ambiental. Montjuïc. (18) Jardins al carrer Pierre de 
Coubertin
Cal mencionar, a més, que la MPGM Actualment, el Pla tècnic per (19) Parc de l’esparver
2014 no presenta afectacions a cap aprofitament dels recursos hídrics (20) Mirador del migdia
jaciment geològic de rellevància alternatius a Barcelona (2018)  està (21) Mirador del Palau
(exceptuant en cas del cementiri jueu consolidat, amb la qual cosa existeixen (22) Mirador de la foixarda
en què proposa l’extinció del tir olímpic un seguit de mesures encarades a la (23) Jardins del pavelló de la Caixa de 
situat en aquesta zona per a la millor racionalització de l’ús de l’aigua que pensions (ICC)
conservació) ni els Punts d’interès ja s’estan duent a terme (en aquests (24) Jardins de la mitja lluna al carrer 
geològic ni els fronts de les diferents moments aquest pla es troba en procés dels vivers
pedreres. de renovació). En aquesta renovació (25) Jardins de Fabià Puigserver
es preveuen accions específiques per (26) Jardins d’aclimatació
Un altre dels elements tractats en la muntanya, que estaran sobretot (27) Escales de JCN Forestier
matèria de conservació del patrimoni vinculades a la gestió de les aigües (28) Eix peatonal de l’avinguda 
natural és el control i gestió del risc freàtiques i regenerades. Montanyans
d’esllavissades que, en alguns punts de (29) Camí dels cims
la muntanya, és important. En aquest (30) Parc del mirador de Poble Sec
àmbit, cal desenvolupar actuacions (31) Parc del Museu Olímpic
vinculades a la prevenció i la detecció de (32) Passeig de Nemici Natal (Anella 
punts de risc. Olímpica)
(33) Plaça de les cascades
(34) Penya segat del morrot
(35) Plaça de les Washingtònies
(36) Plaça de Nemesi Ponsati (Anella 
Olímpica)
(37) Plaça d’Europa (Anella Olímpica)
(38) Sot del migdia
36 La diagnòsi 37
MAPA D’ELEMENTS DE PATRIMONI JARDINER
Elaboració pròpia a partir de dades de la MPGM
Jardins històrics
A
B
C
Arbres d’interès
Jardins
Si fem referència al Patrimoni natural, CICLE DE L’AIGUA Llista de Jardins del Parc de Montjuïc
cal destacar tres idees fonamentals de la 
MPGM 2014: Pel que fa al cicle de l’aigua, la MPGM (1) Nou Jardí botànic
2014 planteja una estratègia de (2) Jardí de Petra Kelly (viver)
* Entendre el parc com a unitat racionalització d’ús d’aquest recurs a (3) Jardins de Joan Brossa
permet cercar solucions conjuntes la muntanya. A l’hora de desenvolupar (4) Antic camp de tir
a escala global i de major eficiència mesures relacionades amb l’ús i consum (5) Jardins del Mirador de l’alcalde
ecològica i de gestió ambiental del d’aigua a Montjuïc, cal tenir en compte (6) Jardins Mossèn Costa i LLovera
parc. les particularitats de la zona. (7) Plaça de Dante
(8) Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer
* El nou planejament no entra Per una banda, el fet que es consideri el (9) Viver municipal Tres Pins
en conflicte amb l’anàlisi de la parc com una unitat hauria de facilitar la (10) Par de la primavera
biodiversitat de la muntanya. gestió d’aquest recursos. Per l’altra, cal (11) Parc del mirador de Poble Sec
tenir en compte que en no incrementar- (12) Mirador de l’Antic Jardí botànic
* Es permet que es consolidin se la urbanització del parc, la quantitat (13) Antic Jardí botànic
zones d’interès botànic, faunístic d’aigua de boca es manté força constant, (14) Antiga pedrera gran
i arqueològic alhora que es tenen sent l’aigua de rec i la utilitzada per les (15) Parc de la foixarda
en compte els punts d’interès fonts les que representen un consum (16) Plaça de Sant Jordi
geològic i arbres d’interès catalogat més destacable d’aquest recurs a (17) Parc de la Font florida
identificats en l’informe ambiental. Montjuïc. (18) Jardins al carrer Pierre de 
Coubertin
Cal mencionar, a més, que la MPGM Actualment, el Pla tècnic per (19) Parc de l’esparver
2014 no presenta afectacions a cap aprofitament dels recursos hídrics (20) Mirador del migdia
jaciment geològic de rellevància alternatius a Barcelona (2018)  està (21) Mirador del Palau
(exceptuant en cas del cementiri jueu consolidat, amb la qual cosa existeixen (22) Mirador de la foixarda
en què proposa l’extinció del tir olímpic un seguit de mesures encarades a la (23) Jardins del pavelló de la Caixa de 
situat en aquesta zona per a la millor racionalització de l’ús de l’aigua que pensions (ICC)
conservació) ni els Punts d’interès ja s’estan duent a terme (en aquests (24) Jardins de la mitja lluna al carrer 
geològic ni els fronts de les diferents moments aquest pla es troba en procés dels vivers
pedreres. de renovació). En aquesta renovació (25) Jardins de Fabià Puigserver
es preveuen accions específiques per (26) Jardins d’aclimatació
Un altre dels elements tractats en la muntanya, que estaran sobretot (27) Escales de JCN Forestier
matèria de conservació del patrimoni vinculades a la gestió de les aigües (28) Eix peatonal de l’avinguda 
natural és el control i gestió del risc freàtiques i regenerades. Montanyans
d’esllavissades que, en alguns punts de (29) Camí dels cims
la muntanya, és important. En aquest (30) Parc del mirador de Poble Sec
àmbit, cal desenvolupar actuacions (31) Parc del Museu Olímpic
vinculades a la prevenció i la detecció de (32) Passeig de Nemici Natal (Anella 
punts de risc. Olímpica)
(33) Plaça de les cascades
(34) Penya segat del morrot
(35) Plaça de les Washingtònies
(36) Plaça de Nemesi Ponsati (Anella 
Olímpica)
(37) Plaça d’Europa (Anella Olímpica)
(38) Sot del migdia
36 La diagnòsi 37
GESTIÓ DE RESIDUS Número de contenidors i paperes de la ENLLUMENAT I CONTAMINACIÓ ACTUACIONS D’URBANITZACIÓ I 
muntanya. Font: Servei municipal de neteja ACÚSTICA NATURALITZACIÓ QUADRE DE CONCLUSIONS D’ECOLOGIA URBANA
Les característiques dels usos de la 
muntanya fa que la naturalesa dels Tipus residu Número Ubicacions Al llarg de la primera fase del procés La MPGM 2014, amb la voluntat Existeix una catalogació dels elements patrimonials de 
residus que es generen sigui diversa, i Resta 74 participatiu, s’ha detectat un canvi de de mantenir el nivell d’edificació de Montjuïc, tot i que aquesta s’orienta fonamentalment al 
que per tant les mesures plantejades Orgànica 17 55 comportament per part dels vianants Montjuïc i de recuperar espai verd, patrimoni arquitectònic. Cal treballar per a revisar, actualitzar i 
per a gestionar-los també ho hagin de Envasos 27 entre el dia i la nit. Durant el dia, hi ha adopta un model d’actuació a la ampliar aquesta catalogació.
ser. Per altra banda, la MPGM 2014 una circulació fluïda per les diverses vies muntanya de recuperació d’espais 
Paper 25 27
pronostica un increment del volum del parc, però per la nit es produeix una urbanitzats, com a carrers que no tenien 
de vianants al parc, un fenomen que Vidre 24 diferenciació entre aquelles que estan recolzament urbanístic, naturalitzant- Es percep la necessitat de desenvolupar i consolidar estratègies 
comportarà un increment dels residus. Papereres 795 795 més ben il·luminades (on hi circula més los o incorporant-los a itineraris de de racionalització de l’ús de l’aigua a Montjuïc. El Pla tècnic 
gent) i les que no. vianants i en les parts altes, es proposa d’aprofitament d’aigües preveu accions específiques en aquest 
Cal tenir en compte una diferenciació un grau d’intervenció molt baix que no sentit. 
d’aquests segons la seva naturalesa: L’enllumenat a Montjuïc, con la resta suposin una gran incidència tot i fer-los 
de la ciutat, queda reglat pel Pla accessibles als ciutadans. Si ens referim a la recollida de residus, podem apreciar un 
* Residus derivats de l’activitat Director d’Il·luminació de Barcelona, doble repte: 1) Previsió d’increment del nombre de vianants del 
diària del parc: la recollida i gestió que determina quin ha de ser el nivell Es posa en manifest la voluntat parc (augment dels residus del dia a dia). 2) Gestió dels residus 
d’aquests residus és municipal. lumínic de les zones verdes de la ciutat. d’entendre que naturalitzar no és generats durant els grans esdeveniments.
Cal tenir en compte la previsió Per altra banda, s’està fent un nou mapa sinònim de “no actuar”. La supressió 
d’augment de vianants a la de soroll que estarà enllestit a finals de futura i progressiva de carrers menors i a 
L’enllumenat del parc ha de permetre la lliure circulació dels 
muntanya. l’any 2018. Fins a dia d’avui, Montjuïc ha la llarga del trànsit a través pot permetre 
estat considerada una zona de protecció un ús més continu dels diferents jardins. vianants durant la nit (eliminació dels ‘itineraris de la por’) però 
* Residus derivats dels grans acústica, si bé existeixen un gran nombre 
a la vegada ha de respectar els nivells lumínics establerts per a 
esdeveniments: l’operador que d’equipaments i activitats que dificulten Totes aquestes actuacions estan les zones verdes.. 
organitza els esdeveniments (grans mantenir el nivell de so dins els límits contemplades a la MPGM 2014 però 
concerts, festivals, etc.) ha d’assumir establerts. cal establir una programació temporal i La gran quantitat d’activitats dificulta que en alguns casos es 
la responsabilitat de la neteja de econòmica de cara a la seva realització. pugui reduir la contaminació acústica fins als nivells establerts 
l’espai / equipament on es realitza Actualment no existeix cap criteri Una de les tasques del Pla d’Actuació per les zones de protecció acústica, com és el parc. 
l’activitat. d’unificació dels elements d’urbanització de la Muntanya de Montjuïc ha de ser 
de la muntanya, trobem gran la de realitzar una revisió, actualització i Es preveuen diverses actuacions de naturalització d’algunes 
* Residus de poda: els residus de poda varietat d’estils i diferents estats de priorització d’aquestes actuacions. zones, destinades a recuperar espai verds, i també algunes 
són especialment rellevants en el conservació ja que s’han anat renovant d’urbanització, amb l’objectiu de millorar l’accessibilitat a peu, 
cas de Montjuïc, suposen un 13% paulatinament. Aquestes actuacions de recuperació 
reformular equipaments, etc. 
del total de residus de la muntanya. de l’espai verd es divideixen en quatre 
grups:
Actualment, la recollida selectiva a la 
muntanya és considerablement inferior * Deconstrucció i naturalització
a la resta de la ciutat. Montjuïc compta * Futur trasllat d’equipaments
amb 91 contenidors de resta i orgànics * Reordenació i naturalització parcials
que recullen 182822 Kg al mes i 74 * Restricció de trànsit rodat. 
contenidors de reciclatge que recullen 
només 29.865 Kg al mes. De la mateixa manera dividim les 
mesures de reurbanització en:
* Obertura i acondicionament 
d’accessos per a vianants
* Millora de parcs i jardins de nova 
creació
* Millora de passejos per a vianants 
* Actuacions de nous equipaments.
38 La diagnòsi 39
GESTIÓ DE RESIDUS Número de contenidors i paperes de la ENLLUMENAT I CONTAMINACIÓ ACTUACIONS D’URBANITZACIÓ I 
muntanya. Font: Servei municipal de neteja ACÚSTICA NATURALITZACIÓ QUADRE DE CONCLUSIONS D’ECOLOGIA URBANA
Les característiques dels usos de la 
muntanya fa que la naturalesa dels Tipus residu Número Ubicacions Al llarg de la primera fase del procés La MPGM 2014, amb la voluntat Existeix una catalogació dels elements patrimonials de 
residus que es generen sigui diversa, i Resta 74 participatiu, s’ha detectat un canvi de de mantenir el nivell d’edificació de Montjuïc, tot i que aquesta s’orienta fonamentalment al 
que per tant les mesures plantejades Orgànica 17 55 comportament per part dels vianants Montjuïc i de recuperar espai verd, patrimoni arquitectònic. Cal treballar per a revisar, actualitzar i 
per a gestionar-los també ho hagin de Envasos 27 entre el dia i la nit. Durant el dia, hi ha adopta un model d’actuació a la ampliar aquesta catalogació.
ser. Per altra banda, la MPGM 2014 una circulació fluïda per les diverses vies muntanya de recuperació d’espais 
Paper 25 27
pronostica un increment del volum del parc, però per la nit es produeix una urbanitzats, com a carrers que no tenien 
de vianants al parc, un fenomen que Vidre 24 diferenciació entre aquelles que estan recolzament urbanístic, naturalitzant- Es percep la necessitat de desenvolupar i consolidar estratègies 
comportarà un increment dels residus. Papereres 795 795 més ben il·luminades (on hi circula més los o incorporant-los a itineraris de de racionalització de l’ús de l’aigua a Montjuïc. El Pla tècnic 
gent) i les que no. vianants i en les parts altes, es proposa d’aprofitament d’aigües preveu accions específiques en aquest 
Cal tenir en compte una diferenciació un grau d’intervenció molt baix que no sentit. 
d’aquests segons la seva naturalesa: L’enllumenat a Montjuïc, con la resta suposin una gran incidència tot i fer-los 
de la ciutat, queda reglat pel Pla accessibles als ciutadans. Si ens referim a la recollida de residus, podem apreciar un 
* Residus derivats de l’activitat Director d’Il·luminació de Barcelona, doble repte: 1) Previsió d’increment del nombre de vianants del 
diària del parc: la recollida i gestió que determina quin ha de ser el nivell Es posa en manifest la voluntat parc (augment dels residus del dia a dia). 2) Gestió dels residus 
d’aquests residus és municipal. lumínic de les zones verdes de la ciutat. d’entendre que naturalitzar no és generats durant els grans esdeveniments.
Cal tenir en compte la previsió Per altra banda, s’està fent un nou mapa sinònim de “no actuar”. La supressió 
d’augment de vianants a la de soroll que estarà enllestit a finals de futura i progressiva de carrers menors i a 
L’enllumenat del parc ha de permetre la lliure circulació dels 
muntanya. l’any 2018. Fins a dia d’avui, Montjuïc ha la llarga del trànsit a través pot permetre 
estat considerada una zona de protecció un ús més continu dels diferents jardins. vianants durant la nit (eliminació dels ‘itineraris de la por’) però 
* Residus derivats dels grans acústica, si bé existeixen un gran nombre 
a la vegada ha de respectar els nivells lumínics establerts per a 
esdeveniments: l’operador que d’equipaments i activitats que dificulten Totes aquestes actuacions estan les zones verdes.. 
organitza els esdeveniments (grans mantenir el nivell de so dins els límits contemplades a la MPGM 2014 però 
concerts, festivals, etc.) ha d’assumir establerts. cal establir una programació temporal i La gran quantitat d’activitats dificulta que en alguns casos es 
la responsabilitat de la neteja de econòmica de cara a la seva realització. pugui reduir la contaminació acústica fins als nivells establerts 
l’espai / equipament on es realitza Actualment no existeix cap criteri Una de les tasques del Pla d’Actuació per les zones de protecció acústica, com és el parc. 
l’activitat. d’unificació dels elements d’urbanització de la Muntanya de Montjuïc ha de ser 
de la muntanya, trobem gran la de realitzar una revisió, actualització i Es preveuen diverses actuacions de naturalització d’algunes 
* Residus de poda: els residus de poda varietat d’estils i diferents estats de priorització d’aquestes actuacions. zones, destinades a recuperar espai verds, i també algunes 
són especialment rellevants en el conservació ja que s’han anat renovant d’urbanització, amb l’objectiu de millorar l’accessibilitat a peu, 
cas de Montjuïc, suposen un 13% paulatinament. Aquestes actuacions de recuperació 
reformular equipaments, etc. 
del total de residus de la muntanya. de l’espai verd es divideixen en quatre 
grups:
Actualment, la recollida selectiva a la 
muntanya és considerablement inferior * Deconstrucció i naturalització
a la resta de la ciutat. Montjuïc compta * Futur trasllat d’equipaments
amb 91 contenidors de resta i orgànics * Reordenació i naturalització parcials
que recullen 182822 Kg al mes i 74 * Restricció de trànsit rodat. 
contenidors de reciclatge que recullen 
només 29.865 Kg al mes. De la mateixa manera dividim les 
mesures de reurbanització en:
* Obertura i acondicionament 
d’accessos per a vianants
* Millora de parcs i jardins de nova 
creació
* Millora de passejos per a vianants 
* Actuacions de nous equipaments.
38 La diagnòsi 39
MAPA DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I 
JARDINER
Elaboració pròpia a partir de dades de la MPGM 
Arbres d’interès
Aigua
Jaciments arqueològics
Flickr
Escultures
Jardins
Camins històrics
Principals existents
Principals desapareguts
Principals fossilitzats
Secundaris existents
Secundaris desapareguts
Patrimoni
A
B
C
D
40 La diagnòsi 41
MAPA DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I 
JARDINER
Elaboració pròpia a partir de dades de la MPGM 
Arbres d’interès
Aigua
Jaciments arqueològics
Flickr
Escultures
Jardins
Camins històrics
Principals existents
Principals desapareguts
Principals fossilitzats
Secundaris existents
Secundaris desapareguts
Patrimoni
A
B
C
D
40 La diagnòsi 41
MAPA DE PATRIMONI NATURAL DE LA 
MUNTANYA DE MONTJUÏC
Elaboració pròpia a partir de dades de la MPGM 
Arbres d’interès
Arbrat
Àrees d’interès faunístic
Canteres
Pendent 20
Jardins naturals
Jardins artificials
(1) Pedrera Safón
(2) Pedrera La Foixarda
(3) Pedrera Las Figueras
(4) Pedrera Gran
(5) Pedrera Prats
(6) Pedrera del Borinot
(7) Pedrera Sta. Madrona
(8) Pedrera del marbre
(9) Pedrera del Mussol
(10) Pedrera Soleya
(11) Pedrera El fondo vell
(12) Pedrera Salat
(13) Pedrera Matagats
(14) Pedrera Serafina
(15) Pedrera Moragas
(16) Pedrera Antúnez
(17) Pedrera de la Font del gat i grec
(18) Pedrera Satalia Espanya
(19) Pedrera Mas Ferrer
(20) Pedrera de la Font Trobada
(21) Pedrera El fondo
(22) Pedrera Animeta
42 La diagnòsi 43
MAPA DE PATRIMONI NATURAL DE LA 
MUNTANYA DE MONTJUÏC
Elaboració pròpia a partir de dades de la MPGM 
Arbres d’interès
Arbrat
Àrees d’interès faunístic
Canteres
Pendent 20
Jardins naturals
Jardins artificials
(1) Pedrera Safón
(2) Pedrera La Foixarda
(3) Pedrera Las Figueras
(4) Pedrera Gran
(5) Pedrera Prats
(6) Pedrera del Borinot
(7) Pedrera Sta. Madrona
(8) Pedrera del marbre
(9) Pedrera del Mussol
(10) Pedrera Soleya
(11) Pedrera El fondo vell
(12) Pedrera Salat
(13) Pedrera Matagats
(14) Pedrera Serafina
(15) Pedrera Moragas
(16) Pedrera Antúnez
(17) Pedrera de la Font del gat i grec
(18) Pedrera Satalia Espanya
(19) Pedrera Mas Ferrer
(20) Pedrera de la Font Trobada
(21) Pedrera El fondo
(22) Pedrera Animeta
42 La diagnòsi 43
Llista d’actuacions de naturalització previstes en ACTUACIONS DE NATURALITZACIÓ PREVISTES EN LA MPGM
la MPGM 2014
Elaboració pròpia a partir de dades de la MPGM
NATURALITZACIÓ PARCIAL / ACTUACIONS DE FUTUR TRASLLAT NATURALITZACIÓ / Àmbit MPGM
(7) Camí de la Font trobada (28) Escola municipal d’hípica la (21) Aparcament prop del camp Deconstrucció i naturalització
(9) C/ de Maria Montessori (29) Foixarda municipal de futbol de Julià de Futur trasllat
(10) Tram de l’Av dels Montanyans des (31) Restaurant Braseria “La Foixarda” Campmany. Reordenació i naturalització parcial
del mirador del Palau Nacional fins Club municipal de Rugby i gimnàs (22) Aparcament al c/ del Segura (a Restricció de trànsit rodat
el Pg. de Sta. Madrona. C/ de la (33) “La Foixarda” l’entrada del barri del polvorí)
Foixarda Camí de la Foixarda Camp Municipal de Softbol (1a) C/ Font i Quer (tram entre la 
(24) Aparcament del Poble Espanyol (executat) residència Font i Quer i el carrer 
(18) Aparcament sota les piscines dels Tarongers)
municipals de Montjuïc RESTRICCIÓ DE PAS (2a) C/ dels tarongers i Carrer S/N.
(19) Aparcament prop de l’escola Bosc. (16) Aparcament del c/ Font i Quer 
(25) Pavelló d’Itàlia (13a) C/ del Polvorí ( tram entre (prop dels jardins de mossèn Cinto 
(26) Institut Rubió i Tudurí. Es trasllada l’Avinguda Ferrer i Guàrdia i el Verdaguer)
l’activitat a l’escola Bosc. (14) CEIP Pau Vila (4b) C/ dels tres pins (tram entre el 
(27) Instal·lacions del Poble Espanyol (1b) C/ Pierre de Coubertin centre ASPACE i el carrer Font i 
fora del recinte emmurallat (carpa i C/ Font i Quer (tram entre la Quer)
edificis annexes) residència Font i Quer i el carrer (35) Edifici d’antenes (núm 199 del Pg. 
(30) Caseta al num.12 de la Plaça del dels Tarongers) del Migdia)
pare Eusebi Millán. (2b) C/ dels taronjers i Carrer S/N (32) Camp municipal de tir olímpic
(36) Residència privada (núm. 7 de la (3) C/ Can Valero
carretera antiga de Montjuïc) (4a) C/ dels tres pins (tram entre club 
(37) Parcel·la privada (núm. 5B de la d’aeromodelisme i centre ASPACE)
carretera antiga de Montjuïc) (5) Av. del castell (Existent).
(38) Parcella privada (núm. 3 de la (6) Tram de la carretera de Montjuïc 
carretera antiga de Montjuïc) des de la carretera de Montjuïc des 
(13b)C/ DEL POLVORÍ ( tram entre el del c/ dels Tarongers fins el Castell 
CEIP Pau Vila i el camp de futbol de Montjuïc (Existent)
Julià de Campmany)
(20) Aparcament al sud del Palau Sant 
Jordi
(17) Aparcament del Jardí Botànic
(34) Pistes municipals d’aeromodelisme 
i radiocontrol
44 La diagnòsi 45
Llista d’actuacions de naturalització previstes en ACTUACIONS DE NATURALITZACIÓ PREVISTES EN LA MPGM
la MPGM 2014
Elaboració pròpia a partir de dades de la MPGM
NATURALITZACIÓ PARCIAL / ACTUACIONS DE FUTUR TRASLLAT NATURALITZACIÓ / Àmbit MPGM
(7) Camí de la Font trobada (28) Escola municipal d’hípica la (21) Aparcament prop del camp Deconstrucció i naturalització
(9) C/ de Maria Montessori (29) Foixarda municipal de futbol de Julià de Futur trasllat
(10) Tram de l’Av dels Montanyans des (31) Restaurant Braseria “La Foixarda” Campmany. Reordenació i naturalització parcial
del mirador del Palau Nacional fins Club municipal de Rugby i gimnàs (22) Aparcament al c/ del Segura (a Restricció de trànsit rodat
el Pg. de Sta. Madrona. C/ de la (33) “La Foixarda” l’entrada del barri del polvorí)
Foixarda Camí de la Foixarda Camp Municipal de Softbol (1a) C/ Font i Quer (tram entre la 
(24) Aparcament del Poble Espanyol (executat) residència Font i Quer i el carrer 
(18) Aparcament sota les piscines dels Tarongers)
municipals de Montjuïc RESTRICCIÓ DE PAS (2a) C/ dels tarongers i Carrer S/N.
(19) Aparcament prop de l’escola Bosc. (16) Aparcament del c/ Font i Quer 
(25) Pavelló d’Itàlia (13a) C/ del Polvorí ( tram entre (prop dels jardins de mossèn Cinto 
(26) Institut Rubió i Tudurí. Es trasllada l’Avinguda Ferrer i Guàrdia i el Verdaguer)
l’activitat a l’escola Bosc. (14) CEIP Pau Vila (4b) C/ dels tres pins (tram entre el 
(27) Instal·lacions del Poble Espanyol (1b) C/ Pierre de Coubertin centre ASPACE i el carrer Font i 
fora del recinte emmurallat (carpa i C/ Font i Quer (tram entre la Quer)
edificis annexes) residència Font i Quer i el carrer (35) Edifici d’antenes (núm 199 del Pg. 
(30) Caseta al num.12 de la Plaça del dels Tarongers) del Migdia)
pare Eusebi Millán. (2b) C/ dels taronjers i Carrer S/N (32) Camp municipal de tir olímpic
(36) Residència privada (núm. 7 de la (3) C/ Can Valero
carretera antiga de Montjuïc) (4a) C/ dels tres pins (tram entre club 
(37) Parcel·la privada (núm. 5B de la d’aeromodelisme i centre ASPACE)
carretera antiga de Montjuïc) (5) Av. del castell (Existent).
(38) Parcella privada (núm. 3 de la (6) Tram de la carretera de Montjuïc 
carretera antiga de Montjuïc) des de la carretera de Montjuïc des 
(13b)C/ DEL POLVORÍ ( tram entre el del c/ dels Tarongers fins el Castell 
CEIP Pau Vila i el camp de futbol de Montjuïc (Existent)
Julià de Campmany)
(20) Aparcament al sud del Palau Sant 
Jordi
(17) Aparcament del Jardí Botànic
(34) Pistes municipals d’aeromodelisme 
i radiocontrol
44 La diagnòsi 45
Llista d’actuacions d’urbanització previstes en la ACTUACIONS D’URBANITZACIÓ PREVISTES EN LA MPGM
MPGM 2014 Elaboració pròpia a partir de dades de la MPGM
Àmbit MPGM
MILLORA D’ACCESSIBILITAT NOVA URBANITZACIÓ NOVA EDIFICACIÓ 
Obertura i acondicionament d’accessos per vianants
(5) Accés als Jardins de Miramar des (1d) Nou accés rodat des del C/ de la (19) Estació del Funicular al Pg. del Millora de Parcs i Jardins de nova creació
del pg. de Josep Carner. Font florida fins el c/ dels Jocs del migdia. Es fa la reserva urbanística Millora de passejos  per vianants
Possible accés mecanitzat 92. Nou viari per facilitar l’accés necessària  per a perllongar Actuacions de nous equipaments
(6) Accés als jardins de Miramar a la muntanya des del barri de la el funicular fins la part alta de 
des de la carretera de Montjuïc. Font florida. Montjuïc.
Escales mecàniques. (2) Nou passeig per a vianants des del (23) Edifici d’acollida del Nou Jardí 
(7) Accés a l’Av Miramar des carrer del foc fins al mirador de botànic. Ampliació de l’edificació 
del Passeig de l’Exposició. l’alcalde. Millora de la connexió del existent
Condicionament d’itinerari. c/del Foc fins el mirador de l’alcalde 
(8) Accés a l’av. de l’estadi des del c/ com a passeig de cota mitja. La 
Lleida. Condicionament d’itinerari. urbanització d’aquest passeig de NOVES INSTAL·LACIONS
(9) Accés a l’av. Francesc Ferrer i vora, haurà de ser un projecte únic 
Guàrdia des del barri de la font amb uniformitat de materials i de (20) Instal·lació de telecomunicacions. 
de la Guatlla. Escales mecàniques. mobiliari urbà. Cal un procés de racionalització de 
Continuació d’actuació externa (4) Millora i condicionament de l’espai les instal·lacions obsoletes i fora de 
d’accesibilitat. natural ocupat per l’aparcament d servei.
(11ll) Accessos al c/dels jocs del e l’antic parc d’atraccions.
92 des del barri de Can Clos. (3) Millora i condicionament de 
MILLORA D’ESPAIS LLIURES
Condicionament d’itineraris. l’espai natural de cota alta. 
(12) Accés des del barri del Polvorí. Condicionament puntual de llocs (15) Millora de l’antic institut botànic.
Condicionament d’itineraris.  d’entrada i serveis.
(18) Condicionament del Penya-
MILLORA D’ESPAIS LLIURES segat del morrot. Els possibles 
equipaments s’hauràn de plantejar 
(13) Vessant Nord de la Muntanya 
integrats en l’entorn del penya-
(entre el parc dels mirador del 
segat, i amb cobertes vegetals per 
poble sec i els  jardins del grec i 
afavorir aquesta integració, sense 
de Laribal) Formació d’itineraris i 
superar el % d’ocupació. 
punts d’entrada. 
(14) Vessant Oest de la muntanya 
(entre el C/ dels Ferrocarrils MILLORA I NOVES INSTAL·LACIONS
Catalans, el C/ dels Jocs del 92 i el 
c/ del Segura). Millora d’itineraris i (16) Camp de futbol Julià de Capmany. 
punts d’entrada. (Accessos al c/dels jocs del 92 
 Millora de l’antic institut botànic. des del barri de Can Clos. Millora 
del camp actual. Complement a 
la resta de la peça amb d’altres 
activitats esportives amb poca 
edificació
(17) Reubicació del camp de Softbol
(22) Circuït d’educació cívica vial. 
S’elimina la instal•lació existent 
al fossar del castell i es reubica en 
part al sot del migdia.
46 La diagnòsi 47
Llista d’actuacions d’urbanització previstes en la ACTUACIONS D’URBANITZACIÓ PREVISTES EN LA MPGM
MPGM 2014 Elaboració pròpia a partir de dades de la MPGM
Àmbit MPGM
MILLORA D’ACCESSIBILITAT NOVA URBANITZACIÓ NOVA EDIFICACIÓ 
Obertura i acondicionament d’accessos per vianants
(5) Accés als Jardins de Miramar des (1d) Nou accés rodat des del C/ de la (19) Estació del Funicular al Pg. del Millora de Parcs i Jardins de nova creació
del pg. de Josep Carner. Font florida fins el c/ dels Jocs del migdia. Es fa la reserva urbanística Millora de passejos  per vianants
Possible accés mecanitzat 92. Nou viari per facilitar l’accés necessària  per a perllongar Actuacions de nous equipaments
(6) Accés als jardins de Miramar a la muntanya des del barri de la el funicular fins la part alta de 
des de la carretera de Montjuïc. Font florida. Montjuïc.
Escales mecàniques. (2) Nou passeig per a vianants des del (23) Edifici d’acollida del Nou Jardí 
(7) Accés a l’Av Miramar des carrer del foc fins al mirador de botànic. Ampliació de l’edificació 
del Passeig de l’Exposició. l’alcalde. Millora de la connexió del existent
Condicionament d’itinerari. c/del Foc fins el mirador de l’alcalde 
(8) Accés a l’av. de l’estadi des del c/ com a passeig de cota mitja. La 
Lleida. Condicionament d’itinerari. urbanització d’aquest passeig de NOVES INSTAL·LACIONS
(9) Accés a l’av. Francesc Ferrer i vora, haurà de ser un projecte únic 
Guàrdia des del barri de la font amb uniformitat de materials i de (20) Instal·lació de telecomunicacions. 
de la Guatlla. Escales mecàniques. mobiliari urbà. Cal un procés de racionalització de 
Continuació d’actuació externa (4) Millora i condicionament de l’espai les instal·lacions obsoletes i fora de 
d’accesibilitat. natural ocupat per l’aparcament d servei.
(11ll) Accessos al c/dels jocs del e l’antic parc d’atraccions.
92 des del barri de Can Clos. (3) Millora i condicionament de 
MILLORA D’ESPAIS LLIURES
Condicionament d’itineraris. l’espai natural de cota alta. 
(12) Accés des del barri del Polvorí. Condicionament puntual de llocs (15) Millora de l’antic institut botànic.
Condicionament d’itineraris.  d’entrada i serveis.
(18) Condicionament del Penya-
MILLORA D’ESPAIS LLIURES segat del morrot. Els possibles 
equipaments s’hauràn de plantejar 
(13) Vessant Nord de la Muntanya 
integrats en l’entorn del penya-
(entre el parc dels mirador del 
segat, i amb cobertes vegetals per 
poble sec i els  jardins del grec i 
afavorir aquesta integració, sense 
de Laribal) Formació d’itineraris i 
superar el % d’ocupació. 
punts d’entrada. 
(14) Vessant Oest de la muntanya 
(entre el C/ dels Ferrocarrils MILLORA I NOVES INSTAL·LACIONS
Catalans, el C/ dels Jocs del 92 i el 
c/ del Segura). Millora d’itineraris i (16) Camp de futbol Julià de Capmany. 
punts d’entrada. (Accessos al c/dels jocs del 92 
 Millora de l’antic institut botànic. des del barri de Can Clos. Millora 
del camp actual. Complement a 
la resta de la peça amb d’altres 
activitats esportives amb poca 
edificació
(17) Reubicació del camp de Softbol
(22) Circuït d’educació cívica vial. 
S’elimina la instal•lació existent 
al fossar del castell i es reubica en 
part al sot del migdia.
46 La diagnòsi 47
2.3  MOBILITAT
La vialitat en relació als diferents 
tipus de mobilitat del parc ha de ser 
en un futur subsidiària dels models 
més sostenibles ( prevalença de 
transport públic,  bicis i vianants).
2.3  MOBILITAT
La vialitat en relació als diferents 
tipus de mobilitat del parc ha de ser 
en un futur subsidiària dels models 
més sostenibles ( prevalença de 
transport públic,  bicis i vianants).
VIES D’ACCÉS I DE PAS AMB VEHICLE PRIVAT ACTUALS I PROPOSADES A LA MPGM 2014
2.4 MOBILITAT
En termes generals, la mobilitat a la muntanya de Montjuïc busca 
l’adaptació als criteris establerts al Pla de Mobilitat Urbana de 
Barcelona 2013-2018 i a la seva nova condició de parc equipat. 
En aquest sentit, es planteja la reducció dels desplaçaments i les 
places d’aparcament per a vehicles privats. Aquests plantejaments 
han d’anar acompanyats d’una millora del transport públic i de la 
circulació per a vianants i bicicletes. 
VEHICLE PRIVAT I APARCAMENT *  Aparcaments oberts: Constitueixen BICICLETA
una oferta lliure pública continuada, 
La mobilitat en vehicle privat a la en condicions normals. Montjuïc, tot i les pendents, suposa un 
muntanya de Montjuïc només genera indret de la ciutat adient per a la pràctica 
problemes greus durant els actes * Aparcaments eventuals: S’obren del ciclisme. No obstant, actualment els 
massius que es duen a terme al parc. És al públic en relació a necessitats usuaris de la bicicleta (bé com a mitjà de 
durant aquestes jornades quan existeix puntuals, amb un aforament limitat. transport, bé com a pràctica d’activitat 
una major problemàtica de saturació en esportiva) que transiten pel Parc han de 
la circulació i aparcament al parc. Tot * Aparcaments d’accés controlat: de compartir itinerari o bé amb els vehicles 
i la normalitat la resta de dies es posa proximitat als edificis d’equipament. o bé amb els vianants. No hi ha carrils 
en manifest la gran quantitat de cotxes delimitats i només recentment se n’ha 
que circulen per la muntanya enfront Es proposa una reducció de la vialitat construït un a la pujada al Castell i un 
la seva condició de parc. Actualment motoritzada en aquelles vies de altre tram a Av. Maria Cristina.
la Muntanya s’utilitza com a bypass de menys servei, tot garantint l’accés 
la Ronda Litoral en moments en que als equipaments que ho requereixen. Cal mencionar l’existència de la Ronda 
aquesta està col·lapsada. Aquestes vies queden recollides a Verda, un projecte que connecta 
les actuacions de naturalització de la l’Hospitalet amb la Carretera de les 
En conseqüència, la modificació de les MPGM 2014 Aigües, baixant pel Front Litoral. El tram 
pautes de mobilitat amb vehicle privat a de Montjuïc d’aquesta Ronda Verda 
la muntanya resten condicionades per la circula per la vorera i no conviu amb els 
reforma de la Ronda Litoral,  actualment equipaments existents de la muntanya i, 
Enquesta sobre la evolució de la mobilitat a 
en curs de desenvolupament. en termes generals, és poc utilitzada. 
Montjuïc realitzada per l’Oficina municipal de 
dades 2018
La MPGM 2014 també planteja la L’arribada del Bicing a la muntanya 
necessitat de reduir l’aparcament de la Evolució 2016 2017 2018 queda condicionada per la problemàtica 
muntanya, diferenciant entre l’oferta de les pendents juntament amb el risc de 
Caminant 78,7 78,6 71,1
permanent i l’eventual, complementant- vandalisme i robatoris que podrien patir 
se amb alternatives exteriors a la Cotxe particular 13,3 9,2 14,1 les estacions de Bicing a determinades 
muntanya. En funció de l’accés trobem Autobús 14,2 17,3 13,6 zones del parc. 
aparcaments de diferents tipus: Bicicleta 5,7 3,4 7,3 Malgrat aquestes limitacions, cal 
mencionar que en el Pla de creixement 
Moto/Ciclomotor 3,1 5,2 5,9
del carril bici, hi ha prevista la creació 
Funicular 1,9 1,8 3,7 d’una xarxa de carrils a la muntanya.
Bicing 0,3 0,4 0,3
Taxi - 0,5 -
Altres 0,3 0,3 0,2
NS/NC 2 1,3 0,7
50 La diagnòsi 51
VIES D’ACCÉS I DE PAS AMB VEHICLE PRIVAT ACTUALS I PROPOSADES A LA MPGM 2014
2.4 MOBILITAT
En termes generals, la mobilitat a la muntanya de Montjuïc busca 
l’adaptació als criteris establerts al Pla de Mobilitat Urbana de 
Barcelona 2013-2018 i a la seva nova condició de parc equipat. 
En aquest sentit, es planteja la reducció dels desplaçaments i les 
places d’aparcament per a vehicles privats. Aquests plantejaments 
han d’anar acompanyats d’una millora del transport públic i de la 
circulació per a vianants i bicicletes. 
VEHICLE PRIVAT I APARCAMENT *  Aparcaments oberts: Constitueixen BICICLETA
una oferta lliure pública continuada, 
La mobilitat en vehicle privat a la en condicions normals. Montjuïc, tot i les pendents, suposa un 
muntanya de Montjuïc només genera indret de la ciutat adient per a la pràctica 
problemes greus durant els actes * Aparcaments eventuals: S’obren del ciclisme. No obstant, actualment els 
massius que es duen a terme al parc. És al públic en relació a necessitats usuaris de la bicicleta (bé com a mitjà de 
durant aquestes jornades quan existeix puntuals, amb un aforament limitat. transport, bé com a pràctica d’activitat 
una major problemàtica de saturació en esportiva) que transiten pel Parc han de 
la circulació i aparcament al parc. Tot * Aparcaments d’accés controlat: de compartir itinerari o bé amb els vehicles 
i la normalitat la resta de dies es posa proximitat als edificis d’equipament. o bé amb els vianants. No hi ha carrils 
en manifest la gran quantitat de cotxes delimitats i només recentment se n’ha 
que circulen per la muntanya enfront Es proposa una reducció de la vialitat construït un a la pujada al Castell i un 
la seva condició de parc. Actualment motoritzada en aquelles vies de altre tram a Av. Maria Cristina.
la Muntanya s’utilitza com a bypass de menys servei, tot garantint l’accés 
la Ronda Litoral en moments en que als equipaments que ho requereixen. Cal mencionar l’existència de la Ronda 
aquesta està col·lapsada. Aquestes vies queden recollides a Verda, un projecte que connecta 
les actuacions de naturalització de la l’Hospitalet amb la Carretera de les 
En conseqüència, la modificació de les MPGM 2014 Aigües, baixant pel Front Litoral. El tram 
pautes de mobilitat amb vehicle privat a de Montjuïc d’aquesta Ronda Verda 
la muntanya resten condicionades per la circula per la vorera i no conviu amb els 
reforma de la Ronda Litoral,  actualment equipaments existents de la muntanya i, 
Enquesta sobre la evolució de la mobilitat a 
en curs de desenvolupament. en termes generals, és poc utilitzada. 
Montjuïc realitzada per l’Oficina municipal de 
dades 2018
La MPGM 2014 també planteja la L’arribada del Bicing a la muntanya 
necessitat de reduir l’aparcament de la Evolució 2016 2017 2018 queda condicionada per la problemàtica 
muntanya, diferenciant entre l’oferta de les pendents juntament amb el risc de 
Caminant 78,7 78,6 71,1
permanent i l’eventual, complementant- vandalisme i robatoris que podrien patir 
se amb alternatives exteriors a la Cotxe particular 13,3 9,2 14,1 les estacions de Bicing a determinades 
muntanya. En funció de l’accés trobem Autobús 14,2 17,3 13,6 zones del parc. 
aparcaments de diferents tipus: Bicicleta 5,7 3,4 7,3 Malgrat aquestes limitacions, cal 
mencionar que en el Pla de creixement 
Moto/Ciclomotor 3,1 5,2 5,9
del carril bici, hi ha prevista la creació 
Funicular 1,9 1,8 3,7 d’una xarxa de carrils a la muntanya.
Bicing 0,3 0,4 0,3
Taxi - 0,5 -
Altres 0,3 0,3 0,2
NS/NC 2 1,3 0,7
50 La diagnòsi 51
MAPA DE CIRCULACIÓ DE VEHICLE PRIVAT I 
APARCAMENTS
Elaboració pròpia a partir de dades de la MPGM i 
hub d’actocars.
Actualment l’oferta d’aparcament a la 
muntanya és abundant. Trobem zones 
d’aparcament regulades així com carrers 
amb abundant aparcament en línia. 
L’aparcament d’autobusos queda 
regulat recentment pel Hub 
d’autobusos diferenciant entre tres 
tipus d’aparcament depenent del temps 
d’estada.  
La circulació de vehicles de la muntanya 
es concentra en el que identifiquem 
com a by-pass ( carrer Foc / Avinguda 
Francesc Ferrer i Guàrdia), destacant 
també la circulació de l’avinguda 
Miramar i el passeig de Santa Madrona.
Parking motos
Heatmap de la zona bus
Aparacament bus
2 hores
10 minuts
Aparcament cotxe
Vies principals
Accés des dels barris
Principals cies d’accés
Vies dins el parc
Vies accés restringit
Recorreguts a naturalitzar
By-pass
52 La diagnòsi 53
MAPA DE CIRCULACIÓ DE VEHICLE PRIVAT I 
APARCAMENTS
Elaboració pròpia a partir de dades de la MPGM i 
hub d’actocars.
Actualment l’oferta d’aparcament a la 
muntanya és abundant. Trobem zones 
d’aparcament regulades així com carrers 
amb abundant aparcament en línia. 
L’aparcament d’autobusos queda 
regulat recentment pel Hub 
d’autobusos diferenciant entre tres 
tipus d’aparcament depenent del temps 
d’estada.  
La circulació de vehicles de la muntanya 
es concentra en el que identifiquem 
com a by-pass ( carrer Foc / Avinguda 
Francesc Ferrer i Guàrdia), destacant 
també la circulació de l’avinguda 
Miramar i el passeig de Santa Madrona.
Parking motos
Heatmap de la zona bus
Aparacament bus
2 hores
10 minuts
Aparcament cotxe
Vies principals
Accés des dels barris
Principals cies d’accés
Vies dins el parc
Vies accés restringit
Recorreguts a naturalitzar
By-pass
52 La diagnòsi 53
VIES D’ACCÉS I PAS PER A VIANANTS I 
RECORREGUTS DE TRANSPORT PÚBLIC 
PROPOSATS PER LA MPGM
Elaboració pròpia a partir de dades de la MPGM
L’accessibilitat al parc amb transport 
públic es duu a terme amb bus urbà 
(Línies 13, 55, 125 i 150), funicular, 
telefèric o bus turístic. 
En un futur s’afegiria la línea de metro i 
els nous passejos previstos per la MPGM 
2014.
Passeigs de Vora
Passeigs de Montjuïc
Telefèric existent
Parades de metro i telefèric
Linies de metro existents
Nova linia de metro prevista
Linies de bus
Parades de bus
54 La diagnòsi 55
VIES D’ACCÉS I PAS PER A VIANANTS I 
RECORREGUTS DE TRANSPORT PÚBLIC 
PROPOSATS PER LA MPGM
Elaboració pròpia a partir de dades de la MPGM
L’accessibilitat al parc amb transport 
públic es duu a terme amb bus urbà 
(Línies 13, 55, 125 i 150), funicular, 
telefèric o bus turístic. 
En un futur s’afegiria la línea de metro i 
els nous passejos previstos per la MPGM 
2014.
Passeigs de Vora
Passeigs de Montjuïc
Telefèric existent
Parades de metro i telefèric
Linies de metro existents
Nova linia de metro prevista
Linies de bus
Parades de bus
54 La diagnòsi 55
HUB D’AUTOCARS
Elaboració pròpia a partir de dades del Hub d’autocars
10 minuts
2 hores
Aparcament
MOBILITAT I TURISME LA MOBILITAT I ELS BARRIS Can Clos: 
Des del novembre del 2017 s’ha En l’àmbit de la mobilitat, és també * Millora de la mobilitat a peu, 
impulsat el projecte ZonaBus Hub de important fer una menció específica a existeix una proposta veïnal 
Montjuïc. S’han habilitat diverses zones l’accessibilitat de la muntanya des dels destinada establir vies de pas que 
d’estacionament per a busos turístics barris. En aquest sentit, s’han detectat facilitin l’arribada dels veïns a Plaça 
i també de pujada i baixada de les un seguit de mancances en la mobilitat i Espanya. 
persones del bus, perquè puguin deixar plantejat algunes actuacions de millora. 
el passatge a les zones d’interès turístic. En termes generals, al llarg de la diagnosi Poble-sec: 
s’han recollit la següent informació 
El projecte gira al voltant de dos relacionada amb alguns dels barris * Necessitat de millorar l’accessibilitat 
vessants, per una banda, evitar que pròxims al parc. a la muntanya des del Poble-sec, 
els autocars d’ús turístic estacionin de adequació de les vies per a vianants 
manera desordenada per Montjuïc, i Font de la Guatlla: i de les escales mecàniques. 
per l’altra, evitar que els autocars que Permeabilització d’alguns 
arriben a la ciutat accedeixin al centre. * Necessitat de millorar els accessos equipaments.
De moment aquesta nova mesura per a vianants, mecanització 
ha donat bons resultats durant la d’alguns trams dels trajectes. * La Modificació contempla l’arribada 
temporada baixa, amb la temporada Creació d’alguns vials, com el de la del funicular al Castell de Montjuïc, 
alta es determinarà si els espais Font Florida, per facilitar l’accés a amb parada intermitja al Poble-sec, 
d’estacionament previstos són adequats la muntanya sense passar per Plaça no hi ha però una calendarització 
i suficients. Espanya. d’aquest projecte. 
De la mateixa manera, recentment * El barri de la Font de la Guatlla 
(estiu 2018) s’ha posat en marxa un es troba immers en un procés de 
nou sistema per a ordenar l’aparcament revisió urbanística, cal tenir en 
d’autobusos a l’entorn de la Font Màgica, compte les aportacions d’aquest 
prèvia reserva de les places per part dels procés per a fer les actuacions 
operadors turístics. Aquesta mesura adequades en l’àmbit de 
va en la direcció de repartir la càrrega l’accessibilitat a la muntanya. 
d’autocars en el temps, coincidint amb la 
distribució temporal de la programació 
de l’espectacle
Enquesta sobre la mobilitat a Montjuïc als veïns dels barris limítrofs
Enquesta de la oficina municipal de dades 2018
. 
Barri Total Poble Sec Marina Font Guatlla, Sants i 
Sants-Montjuïc Hostafrancs Sants-
I Bordeta Badal
Caminant 71,1 84,1 68,3 80,9 58
Cotxe particular 14,1 4,8 23,4 10,8 18
Autobús 13,6 7 10,9 12,5 19,4
Bicicleta (d’ús particular) 7,3 7,7 10,9 12,5 19,4
Moto/Ciclomotor 5,9 1,4 5,3 2,9 10,9
Funicular 3,7 9,7 0,8 0,7 3,4
Bicing 0,3 0 0,8 0,7 0
Taxi - - - - -
Altres 0,2 0 0 0,7 0
NS/NC 0,7 0 0 0,7 1,4
num. Participants 555 143 128 138 146
56 La diagnòsi 57
HUB D’AUTOCARS
Elaboració pròpia a partir de dades del Hub d’autocars
10 minuts
2 hores
Aparcament
MOBILITAT I TURISME LA MOBILITAT I ELS BARRIS Can Clos: 
Des del novembre del 2017 s’ha En l’àmbit de la mobilitat, és també * Millora de la mobilitat a peu, 
impulsat el projecte ZonaBus Hub de important fer una menció específica a existeix una proposta veïnal 
Montjuïc. S’han habilitat diverses zones l’accessibilitat de la muntanya des dels destinada establir vies de pas que 
d’estacionament per a busos turístics barris. En aquest sentit, s’han detectat facilitin l’arribada dels veïns a Plaça 
i també de pujada i baixada de les un seguit de mancances en la mobilitat i Espanya. 
persones del bus, perquè puguin deixar plantejat algunes actuacions de millora. 
el passatge a les zones d’interès turístic. En termes generals, al llarg de la diagnosi Poble-sec: 
s’han recollit la següent informació 
El projecte gira al voltant de dos relacionada amb alguns dels barris * Necessitat de millorar l’accessibilitat 
vessants, per una banda, evitar que pròxims al parc. a la muntanya des del Poble-sec, 
els autocars d’ús turístic estacionin de adequació de les vies per a vianants 
manera desordenada per Montjuïc, i Font de la Guatlla: i de les escales mecàniques. 
per l’altra, evitar que els autocars que Permeabilització d’alguns 
arriben a la ciutat accedeixin al centre. * Necessitat de millorar els accessos equipaments.
De moment aquesta nova mesura per a vianants, mecanització 
ha donat bons resultats durant la d’alguns trams dels trajectes. * La Modificació contempla l’arribada 
temporada baixa, amb la temporada Creació d’alguns vials, com el de la del funicular al Castell de Montjuïc, 
alta es determinarà si els espais Font Florida, per facilitar l’accés a amb parada intermitja al Poble-sec, 
d’estacionament previstos són adequats la muntanya sense passar per Plaça no hi ha però una calendarització 
i suficients. Espanya. d’aquest projecte. 
De la mateixa manera, recentment * El barri de la Font de la Guatlla 
(estiu 2018) s’ha posat en marxa un es troba immers en un procés de 
nou sistema per a ordenar l’aparcament revisió urbanística, cal tenir en 
d’autobusos a l’entorn de la Font Màgica, compte les aportacions d’aquest 
prèvia reserva de les places per part dels procés per a fer les actuacions 
operadors turístics. Aquesta mesura adequades en l’àmbit de 
va en la direcció de repartir la càrrega l’accessibilitat a la muntanya. 
d’autocars en el temps, coincidint amb la 
distribució temporal de la programació 
de l’espectacle
Enquesta sobre la mobilitat a Montjuïc als veïns dels barris limítrofs
Enquesta de la oficina municipal de dades 2018
. 
Barri Total Poble Sec Marina Font Guatlla, Sants i 
Sants-Montjuïc Hostafrancs Sants-
I Bordeta Badal
Caminant 71,1 84,1 68,3 80,9 58
Cotxe particular 14,1 4,8 23,4 10,8 18
Autobús 13,6 7 10,9 12,5 19,4
Bicicleta (d’ús particular) 7,3 7,7 10,9 12,5 19,4
Moto/Ciclomotor 5,9 1,4 5,3 2,9 10,9
Funicular 3,7 9,7 0,8 0,7 3,4
Bicing 0,3 0 0,8 0,7 0
Taxi - - - - -
Altres 0,2 0 0 0,7 0
NS/NC 0,7 0 0 0,7 1,4
num. Participants 555 143 128 138 146
56 La diagnòsi 57
VIANANTS Cal assenyalar que Montjuïc és un TRANSPORT PÚBLIC
espai on hi ha molts recintes tancats 
La MPGM 2014 busca potenciar la que dificulten la mobilitat del vianant. QUADRE DE CONCLUSIONS DE MOBILITATL’accessibilitat al parc amb transport 
mobilitat a peu a la muntanya per En aquest sentit, la permeabilització públic es duu a terme amb bus urbà 
això fomenta actuacions de millora d’aquests recintes esdevindria un (Línies 13, 55, 125 i 150), funicular, La regulació de la mobilitat a la muntanya estarà encarada a reduir la circulació del vehicle privat i 
dels recorreguts per la muntanya element facilitador de la mobilitat a telefèric o bus turístic. el nombre de places d’aparcament. Per a fer-ho, és necessari evitar que el parc esdevingui una via de 
i els accessos des dels barris. El peu. Per una banda, treballant perquè pas entre els barris limítrofs. S’ha de treballar amb una perspectiva global de la mobilitat.
planejament té en consideració la durant el dia s’habilitin vies que És necessari, a més, mencionar les 
possible recuperació d’alguns dels actualment tancades i, a la nit, millorant dificultats a l’hora d’accedir a les cotes La millora del transport públic és fonamental per a disminuir la circulació amb vehicle privat. 
itineraris tradicionals que havien la il·luminació de determinades zones. més altes de la muntanya amb transport El el bus el mode que presenta un major marge de modificació i adaptació. L’arribada del metro 
travessat la muntanya, així com a públic, així com el preu privatiu d’alguns a la muntanya i l’ampliació de la línia de funicular previstes a l’MPGM no tenen encara una 
camins de mitja vessant que permetin Una altra problemàtica de la mobilitat dels modes de transport del parc, com calendarització. 
itineraris alternatius entre espais públics dels vianants a la muntanya és la el telefèric, que és un mitjà de transport 
de la façana nord. També es recull la dificultat que tenen les persones amb utilitzat fonamentalment pel turisme. Un 
possibilitat de donar continuïtat entre el És necessària una tasca de permeabilització dels itineraris per a vianants de la muntanya, obrint mobilitat reduïda per circular per dels problemes que es detecta és la baixa 
passeig de Colom i el barri de la Marina Montjuïc. L’estat de les voreres o la espais i equipaments tancats que dificulten la mobilitat. La recuperació de camins històrics es freqüència de pas dels busos, tot i això, 
de la Zona Franca per a vianants i bicis, inexistència d’aquestes en alguns indrets les dades de TMB ens indiquen que la planteja també com un mecanisme de millora de la mobilitat a peu. 
en un recorregut que permetria crear un fan pràcticament impossible la circulació mitjana d’ús de les línies que passen per 
espai de transició entre la Ronda Litoral i amb cadires de rodes. També s’haurien la muntanya és molt baixa en relació a la Es planteja la creació d’una xarxa de carrils bici a la muntanya. la Ronda Verda que enllaça 
el parc dels penya-segats. d’adaptar les parades d’autobús de la mitjana dels usos dels busos del conjunt l’Hospitalet amb la Carretera de les Aigües, compta amb molt poca senyalització i afluència en el seu 
muntanya per tal de potenciar la seva de Barcelona. tram per Montjuïc. 
Planteja potenciar les remuntes arribada en transport públic.  L’orografia 
mecanitzades a localitzacions que és un clar repte però es podria potenciar A mig-llarg termini, la MPGM 2014 La diferència de cotes i el risc de vandidatge de les estacions de Bicing poden esdevenir impediments 
puguin afavorir en hores punta als la creació de recorreguts adaptats amb indica necessari portar a terme una a l’hora de potenciar de manera efectiva la circulació amb bicicleta a Montjuïc. 
usuaris de les instal·lacions de vora dels rampes. reestructuració a fons de l’oferta 
barris, com a col·legis, poden multiplicar d’autobús del Parc per tal d’assolir una S’ha començat a treballar per a regular l’afluència turística a través de la creació d’un Hub 
el servei d’uns corredors d’accés al parc xarxa d’autobús més eficient i racional, 
que ho serien també dels equipaments d’autobusos, destinat a ordenar l’estacionament de busos turístics a la muntanya i a desincentivar donant-li més visibilitat amb un esquema 
Freqüència de pas dels autobusos de Montjuïc
més locals. l’accés d’aquests busos al centre de la ciutat. 
Font: TMB de funcionament més clar. 
Per altra banda, la recuperació i Existeixen diversos reptes relacionats amb la millora de l’accessibilitat a la muntanya per part dels 
habilitació dels camins històrics de Línia Feiner Dissabte Festiu veïns dels barris limítrofs, com poden ser el Poble-sec, la Font de la Guatlla o Can Clos. 
la muntanya pot esdevenir també un 13 34 43 43
element de dinamització de la mobilitat 
23 26 No circula No circula
a peu al parc. S’han desenvolupat amb 
èxit alguns projectes de recuperació 55 26 15 30
d’aquests itineraris, que han comptat 107 No circula No circula 35
amb la implicació dels veïns dels barris 
pròxims a la muntanya. Per altra banda, 125 40 40 40
es vol dur a terme un estudi dels 150 13 15 15
camins històrics de Montjuïc, per tal de 
determinar com ha de ser el disseny, la 
restauració i l’habilitació d’aquestes vies 
a dins del parc.
58 La diagnòsi 59
VIANANTS Cal assenyalar que Montjuïc és un TRANSPORT PÚBLIC
espai on hi ha molts recintes tancats 
La MPGM 2014 busca potenciar la que dificulten la mobilitat del vianant. QUADRE DE CONCLUSIONS DE MOBILITATL’accessibilitat al parc amb transport 
mobilitat a peu a la muntanya per En aquest sentit, la permeabilització públic es duu a terme amb bus urbà 
això fomenta actuacions de millora d’aquests recintes esdevindria un (Línies 13, 55, 125 i 150), funicular, La regulació de la mobilitat a la muntanya estarà encarada a reduir la circulació del vehicle privat i 
dels recorreguts per la muntanya element facilitador de la mobilitat a telefèric o bus turístic. el nombre de places d’aparcament. Per a fer-ho, és necessari evitar que el parc esdevingui una via de 
i els accessos des dels barris. El peu. Per una banda, treballant perquè pas entre els barris limítrofs. S’ha de treballar amb una perspectiva global de la mobilitat.
planejament té en consideració la durant el dia s’habilitin vies que És necessari, a més, mencionar les 
possible recuperació d’alguns dels actualment tancades i, a la nit, millorant dificultats a l’hora d’accedir a les cotes La millora del transport públic és fonamental per a disminuir la circulació amb vehicle privat. 
itineraris tradicionals que havien la il·luminació de determinades zones. més altes de la muntanya amb transport El el bus el mode que presenta un major marge de modificació i adaptació. L’arribada del metro 
travessat la muntanya, així com a públic, així com el preu privatiu d’alguns a la muntanya i l’ampliació de la línia de funicular previstes a l’MPGM no tenen encara una 
camins de mitja vessant que permetin Una altra problemàtica de la mobilitat dels modes de transport del parc, com calendarització. 
itineraris alternatius entre espais públics dels vianants a la muntanya és la el telefèric, que és un mitjà de transport 
de la façana nord. També es recull la dificultat que tenen les persones amb utilitzat fonamentalment pel turisme. Un 
possibilitat de donar continuïtat entre el És necessària una tasca de permeabilització dels itineraris per a vianants de la muntanya, obrint mobilitat reduïda per circular per dels problemes que es detecta és la baixa 
passeig de Colom i el barri de la Marina Montjuïc. L’estat de les voreres o la espais i equipaments tancats que dificulten la mobilitat. La recuperació de camins històrics es freqüència de pas dels busos, tot i això, 
de la Zona Franca per a vianants i bicis, inexistència d’aquestes en alguns indrets les dades de TMB ens indiquen que la planteja també com un mecanisme de millora de la mobilitat a peu. 
en un recorregut que permetria crear un fan pràcticament impossible la circulació mitjana d’ús de les línies que passen per 
espai de transició entre la Ronda Litoral i amb cadires de rodes. També s’haurien la muntanya és molt baixa en relació a la Es planteja la creació d’una xarxa de carrils bici a la muntanya. la Ronda Verda que enllaça 
el parc dels penya-segats. d’adaptar les parades d’autobús de la mitjana dels usos dels busos del conjunt l’Hospitalet amb la Carretera de les Aigües, compta amb molt poca senyalització i afluència en el seu 
muntanya per tal de potenciar la seva de Barcelona. tram per Montjuïc. 
Planteja potenciar les remuntes arribada en transport públic.  L’orografia 
mecanitzades a localitzacions que és un clar repte però es podria potenciar A mig-llarg termini, la MPGM 2014 La diferència de cotes i el risc de vandidatge de les estacions de Bicing poden esdevenir impediments 
puguin afavorir en hores punta als la creació de recorreguts adaptats amb indica necessari portar a terme una a l’hora de potenciar de manera efectiva la circulació amb bicicleta a Montjuïc. 
usuaris de les instal·lacions de vora dels rampes. reestructuració a fons de l’oferta 
barris, com a col·legis, poden multiplicar d’autobús del Parc per tal d’assolir una S’ha començat a treballar per a regular l’afluència turística a través de la creació d’un Hub 
el servei d’uns corredors d’accés al parc xarxa d’autobús més eficient i racional, 
que ho serien també dels equipaments d’autobusos, destinat a ordenar l’estacionament de busos turístics a la muntanya i a desincentivar donant-li més visibilitat amb un esquema 
Freqüència de pas dels autobusos de Montjuïc
més locals. l’accés d’aquests busos al centre de la ciutat. 
Font: TMB de funcionament més clar. 
Per altra banda, la recuperació i Existeixen diversos reptes relacionats amb la millora de l’accessibilitat a la muntanya per part dels 
habilitació dels camins històrics de Línia Feiner Dissabte Festiu veïns dels barris limítrofs, com poden ser el Poble-sec, la Font de la Guatlla o Can Clos. 
la muntanya pot esdevenir també un 13 34 43 43
element de dinamització de la mobilitat 
23 26 No circula No circula
a peu al parc. S’han desenvolupat amb 
èxit alguns projectes de recuperació 55 26 15 30
d’aquests itineraris, que han comptat 107 No circula No circula 35
amb la implicació dels veïns dels barris 
pròxims a la muntanya. Per altra banda, 125 40 40 40
es vol dur a terme un estudi dels 150 13 15 15
camins històrics de Montjuïc, per tal de 
determinar com ha de ser el disseny, la 
restauració i l’habilitació d’aquestes vies 
a dins del parc.
58 La diagnòsi 59
MAPA DE TRANSPORT 
Elaboració pròpia a partir de dades de la MPGM
El mapa de transport mostra les 
distàncies i dificultats de transport 
als diferents punts de la muntanya 
de Montjuïc.  Varia molt la distància 
que podem abarcar en  en 10, 15 o 20  
minuts depenent si estem a la part alta 
de la muntanya o a la més baixa.  
Metro
Bus
Isocrona 10’
Isocrona 15’
Isocrona 20’
60 La diagnòsi 61
MAPA DE TRANSPORT 
Elaboració pròpia a partir de dades de la MPGM
El mapa de transport mostra les 
distàncies i dificultats de transport 
als diferents punts de la muntanya 
de Montjuïc.  Varia molt la distància 
que podem abarcar en  en 10, 15 o 20  
minuts depenent si estem a la part alta 
de la muntanya o a la més baixa.  
Metro
Bus
Isocrona 10’
Isocrona 15’
Isocrona 20’
60 La diagnòsi 61