Secretaria General
ACTA DE LA COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS
Sessió de 19 de novembre de 2019
A  la  Sala  Lluís  Companys  de  la  casa  de  la  ciutat,  el  19  de  novembre  de  2019,  s’hi
reuneix la COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS, sota la presidència de la
Ima. Sra. Regidora Laura Pérez Castaño. Hi concorren les Imes. Sres. i els Ims. Srs.:
Margarita Marí-Klose, Lucía Martín González, Gemma Tarafa Orpinell, Joan Subirats
Humet, David Escudé Rodríguez, Montserrat Benedí i Altés, Eva Baró i Ramos, Elisenda
Alamany i Gutiérrez, Gemma Sendra i Planas, Neus Munté i Fernández, Ferran
Mascarell i Canalda, Maria Magdalena Barceló Verea, Oscar Ramírez Lara i Eva Parera
Escrichs, assistits per l’assessora jurídica, la Sra. Teresa Ordóñez Rivero, que actua per
delegació del secretari general i que certifica.
Excusa la seva absència l’Im. Sr. Francesc Xavier Marcé Carol.
També hi assisteixen la Ima. Sra. Francina Vila Valls i els Ims. Srs. Celestino Corbacho
Chaves i Jordi Rabassa i Massons.
Igualment  hi  són  presents  les  Sres.:  Sònia  Fuertes  Ledesma,  comissionada  d’Acció
Social, i Dolors Truñó Salvadó, comissionada d’Educació.
La Vicepresidència obre la sessió a les 09.38 h.
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior
Sessió ordinària 21 d’octubre de 2019. S’APROVA
II) Part Informativa
a) Despatx d’ofici
En  compliment  de  l’article  63.1  del  Reglament  Orgànic  Municipal,  es  comuniquen  les
resolucions següents:
1. – (20170239)  Del  gerent  de  l’Àrea  de  Drets  Socials,  Justícia  Global,  Feminismes  i  LGTBI,
de 2 d’octubre de 2019, que allibera part de l’autorització de la despesa del contracte
relatiu al suport al desenvolupament de diversos projectes europeus - lot 1
coordinació  del  projecte  europeu  UIA,  per  a  l’exercici  2019,  i  per  un  import  de
9.050,09 euros.
2. – (20170239)  Del  gerent  de  l’Àrea  de  Drets  Socials,  Justícia  Global,  Feminismes  i  LGTBI,
de 2 d’octubre de 2019, que allibera part de l’autorització de la despesa del contracte
relatiu al suport per al desenvolupament de diversos projectes europeus lot 2 gestió
financera i auditoria del projecte UIA, per a l’exercici 2019, i per un import de 2.054,62
CCM 7/19 DSocials 1/57
 
euros.
3. – (20170239)  Del  gerent  de  l’Àrea  de  Drets  Socials,  Justícia  Global,  Feminismes  i  LGTBI,
de 2 d’octubre de 2019, que allibera part de l’autorització de la despesa del contracte
relatiu al suport al desenvolupament de diversos projectes europeus lot 3 gestió
financera  i  auditoria  del  projecte  URBACT,  per  a  l’exercici  2019,  i  per  un  import  de
2.054,62 euros.
4. – (0620/18)  De  la  gerent  de  l’Àrea  de  Cultura,  Educació,  Ciència  i  Comunitat,  de  9
d’octubre  de  2019,  que  prorroga  el  període  del  contracte  relatiu  al  servei  per  a  la
dinamització, gestió de continguts i manteniment del web de Casals de Barri, per als
exercicis 2019-2020 i per un import de 19.655,99 euros (IVA inclòs)
5. – (2014/2019)  De  la  gerent  del  districte  de  Sant  Andreu,  d’11  d’octubre  de  2019,  que
inicia expedient, aprova el plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu
al  desenvolupament  del  projecte  d’acció  comunitària  Bon  Pastor  Transforma’tal  barri
de Bon Pastor, per als exercicis 2020-2021, i per un import de 202.709,12 euros (IVA
inclòs).
6. – (0276/19)  De  la  gerent  de  l’Àrea  de  Cultura,  Educació,  Ciència  i  Comunitat,  de  23
d’octubre  de  2019,  que  reajusta  les  anualitats  de  l’autorització  i  disposició  de  la
despesa del contracte relatiu a la formació i el seguiment de la implementació del
protocol "No callem" contra les agressions i els assetjaments sexuals en locals privats
d’oci  nocturn  i  festivals  adjudicat  a  la  Fundació  Surt,  Fundació  de  Dones,  per  als
exercicis 2019-2020, i per un import de 5.741,97 euros (IVA exempt).
7. – (20190422)  Del  gerent  de  l’Àrea  de  Drets  Socials,  Justícia  Global,  Feminismes  i  LGTBI,
de  31  d’octubre  de  2019,  que  adjudica  a  l’Associació  Catalana  d’Integració  i
Desenvolupament  el  contracte  relatiu  a  l’estudi  de  discapacitat  intel·lectual  i
envelliment:  eficàcia  de  l’estimulació  cognitiva,  per  als  exercicis  2019-2020,  i  per  un
import de 17.992,70 euros (IVA inclòs).
8. – (s/n) De la gerent de l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, de 24 d’octubre
de  2019,  que  adjudica  a  EXIL  el  contracte  relatiu  a  l’acompanyament  psicològic  de
l’Oficina  per  a  la  No  Discriminació,  per  als  exercicis  2019-2020,  i  per  un  import
d’11.700,00 euros.
9. – (0789/18)  De  la  gerent  de  l’Àrea  de  Cultura,  Educació,  Ciència  i  Comunitat,  de  27
d’octubre de 2019, que prorroga el període del contracte relatiu al servei de supervisió
dels  Serveis  d’Atenció,  Recuperació  i  Acollida  i  dels  Punts  d’Informació  i  Atenció  a  les
Dones, per als exercicis 2019-2020 i per un import de 11.829,60 euros (IVA inclòs)
10. – (0695/17) De la gerent municipal, de 29 d’octubre de 2019, que reajusta les anualitats
de  l’autorització  i  disposició  de  la  despesa  del  contracte  relatiu  a  la  gestió,  impuls,
dinamització i avaluació del Centre de recursos en drets humans a la ciutat de
Barcelona,  com  a  un  dels  serveis  de  l’Oficina  per  a  la  No  Discriminació  adjudicat  a
NOVACT, per a l’exercici 2019 i per un import de 31.231,70 euros (IVA inclòs); i aprova
CCM 7/19 DSocials 2/57
 
l’autorització  i  disposició  de  la  despesa  de  10.410,57  euros  amb  càrrec  a  l’exercici
pressupostari 2020.
11. – (s/n) De la gerent de l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, de 29 d’octubre
de 2019, que adjudica a Fundació Universitat Oberta de Catalunya el contracte relatiu
a  l’Aplicació  dels  E.Relief  maps  per  a  l’acompanyament  i  la  recollida  de  dades  sobre
discriminació, per als exercicis 2019-2020 i per un import de 17.569,20 euros (IVA
inclòs).
12. – (0128/19)  De  la  gerent  de  l’Àrea  de  Cultura,  Educació,  Ciència  i  Comunitat,  de  30
d’octubre de 2019, que aprova el reajustament de les anualitats del contracte relatiu al
servei de suport a la Direcció de Democràcia Activa i Descentralització, per a l’exercici
2021, i per un import de 22.243,00 euros (IVA inclòs).
13. – (20150634)  De  la  gerent  de  l’Àrea  de  Cultura,  Educació  Ciència  i  Comunitat,  de  23
d’octubre de 2019, que cancel·la i retorna la garantia definitiva d’import de 26.703,59
euros  del  contracte  relatiu  al  servei  d’elaboració  de  propostes  sobre  el  grau
d’arrelament  de  ler  persones  que  el  sol·liciten  davant  de  la  Generalitat  de  Catalunya
adjudicat a Progress Projectes i Gestió de Serveis Socials, per a l’exercici 2019.
14. – (s/n) De la gerent de municipal, de 4 de novembre de 2019, que inicia expedient,
aprova el plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a la gestió del
servei d’atenció i assessorament tècnic-jurídic a l’Oficina per a la No Discriminació, per
als exercicis 2020-2021, i per un import de 160.145,92 euros (IVA inclòs).
15. – (20190227) Del gerent d’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i  LGTBI, de
7  de  novembre  de  2019,  que  adjudica  a  l’Associació  Bioritmo  el  contracte  (lot  1:
Festival Brot) relatiu al servei de dinamització, coordinació i realització dels festivals de
creació artística organitzats pel Departament de Joventut, així com la gestió de les
infraestructures, serveis logístics, comunicació, llicències i tràmits administratius
vinculats al desenvolupament dels festivals per als exercicis 2019-2020, i per un import
de 17.450,00 euros (IVA inclòs).
16. – (20190227) Del gerent d’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i  LGTBI, de
6  de  novembre  de  2019,  que  declara  desert  l’expedient  per  al  contracte  relatiu  al
servei de dinamització, coordinació i realització dels festivals de creació artística
organitzada pel Departament de Joventut, així com la gestió de les infraestructures,
serveis logístics, comunicació, llicències i tràmits administratius vinculats al
desenvolupament dels festivals (lot 2: Festival Barcelona Visualsound), per als exercicis
2019-2020, i per un import de 22.545,49 euros (IVA inclòs).
17. – (20190227)  Del  gerent  de  l’Àrea  de  Drets  Socials,  de  7  de  novembre  de  2019,  que
allibera  part  de  la  quantitat  de  l’autorització  de  la  despesa  del  contracte  relatiu  al
servei de dinamització, coordinació i realització dels festivals de creació artística
organitzats pel Departament de Joventut, així com la gestió de les infraestructures,
serveis logístics, comunicació, llicències i tràmits administratius vinculats al
desenvolupament del festivals, per als exercicis 2019-2020, i per un import de
CCM 7/19 DSocials 3/57
 
5.733,32 euros (IVA inclòs).
18. – (20190227) Del gerent d’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i  LGTBI, de
6  de  novembre  de  2019,  que  declara  desert  l’expedient  per  al  contracte  relatiu  al
servei de dinamització, coordinació i realització dels festivals de creació artística
organitzada pel Departament de Joventut, així com la gestió de les infraestructures,
serveis logístics, comunicació, llicències i tràmits administratius vinculats al
desenvolupament dels festivals (lot 3: Festival Rough Diamonds), per a l’exercici 2020,
i per un import de 14.738,42 euros (IVA inclòs).
19. – (19050009) De la gerent municipal,  de 25 d’octubre de 2019,  que aprova els  plecs de
clàusules  i  convoca  la  licitació  per  a  l’adjudicació  del  contracte  de  gestió  i  explotació
del servei del bar-cafeteria del Casal de Gent Gran Casa Nostra, per un import de
3.120,00 euros.
20. – (1905008)  De  la  gerent  municipal,  de  25  d’octubre  de  2019,  que  aprova  els  plecs  de
clàusules  i  convoca  la  licitació  per  a  l’adjudicació  del  contracte  de  gestió  i  explotació
del servei del bar-cafeteria del Casal de Gent Gran Turó de la Peira, per un import de
12.152,00 euros.
21. – (19050007)  De  la  gerent  municipal,  de  21  d’octubre  de  2019,  que  aprova  els  plecs
clàusules  i  convoca  la  licitació  per  a  l’adjudicació  del  contracte  de  la  gestió  del  servei
de bar-cafeteria del Casal de Gent Gran Pedraforca, per un import de 16.095,28 euros.
Acords de la Comissió de Govern de 17 d’octubre de 2019
22. – (20202001) INICIAR l’expedient per a la contractació de Gestió i  dinamització d’espais
esportius (pistes de centres escolars i pistes esportives) del Districte de Ciutat Vella,
amb núm. de contracte 19002228, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització
del procediment obert, amb un pressupost base de licitació d’1.257.829,59 euros (IVA
inclòs) i un valor estimat de 2.092.433,17 euros; APROVAR les actuacions
preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de
prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva
adjudicació;  AUTORITZAR  l’esmentada  quantitat,  amb  pressupost  net  d’1.039.528,59
euros  i  import  de  l’IVA  de  218.301,00  euros;  i  amb  càrrec  a  les  partides  i  als
pressupostos amb el desglossament següent: un import (IVA inclòs) de 620.822,32
euros  a  l’exercici  pressupostari  de  l’any  2020  i  a  l’aplicació  pressupostària
D/22719/34112  0601,  un  import  (IVA  inclòs)  de  637.007,27  euros  a  l’exercici
pressupostari  de  l’any  2021  i  a  l’aplicació  pressupostària  D/22719/34112  0601;
condicionada  a  l’existència  de  crèdit  adequat  i  suficient  en  el/s  pressupost/os
corresponent/s atès que l’execució d’aquest contracte s’iniciarà l’exercici  següent a la
seva autorització. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.
23. – (20209204) INICIAR l’expedient per a la contractació de la concessió del servei especial
de l’Annex IV referent a la gestió i dinamització del Centre Cívic Ateneu Fort Pienc i del
Casal Infantil Fort Pienc, amb núm. de contracte 19C00021, mitjançant tramitació
ordinària, amb la utilització del procediment restringit segons l’art. 160 i següents de la
CCM 7/19 DSocials 4/57
 
Llei 9/2017 LCSP i no subjecte a la regulació harmonitzada, d’acord amb l’art. 20 de la
mateixa llei i amb una contractació pública sostenible d’acord amb el Decret d’Alcaldia
de  24  d’abril  de  2017,  amb  un  pressupost  base  de  licitació  de  605.470,00  euros,
exempt  d’IVA,  i  un  valor  estimat  de  2.537.455,13  euros.  APROVAR  les  actuacions
preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de
prescripcions tècniques reguladores del contracte. PUBLICAR i CONVOCAR la licitació
per a la seva adjudicació mitjançant anunci previ al DOUE i anunci al perfil del
contractant  d’acord  amb  la  disposició  addicional  36,  article  135.4  de  la  LCSP.
AUTORITZAR la despesa del contracte per un import de 605.470,00 euros, en concepte
d’aportació màxima de la subvenció i amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os
que  s’indiquen  en  aquest  mateix  document  condicionada  a  l’existència  de  crèdit
adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. DONAR-NE compte a la
Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.
Acords de la Comissió de Govern de 24 d’octubre de 2019
24. – (19001760) ADJUDICAR el contracte núm. 19001760, que té per objecte la gestió i
dinamització  de  l’Espai  Jove  Boca  Nord  a  Iniciatives  i  Programes,  SL  amb  NIF
B59545913 de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en
l’expedient  i  d’acord  amb  la  proposició  que  ha  presentat  en  ser  considerada  l’oferta
més avantatjosa, pel preu de 732.248,44 euros IVA inclòs, dels quals 605.164,00 euros
corresponen  al  preu  net  i  127.084,44  euros  a  l’IVA.  DISPOSAR  a  favor  de  l’empresa
adjudicatària  l’esmentada  quantitat  amb  el  desglossament  següent:  un  import  (IVA
inclòs)  de  366.124,22  euros  a  l’exercici  pressupostari  de  l’any  2021  i  a  l’aplicació
pressupostària D/22719/23222 0607; un import (IVA inclòs) de 366.124,22 euros a
l’exercici  pressupostari  de  l’any  2020  i  a  l’aplicació  pressupostària  D/22719/23222
0607.  CONDICIONAR  la  seva  realització  a  l’existència  de  crèdit  adequat  i  suficient  en
el/s  pressupost/os  posterior/s  a  l’actual.  FIXAR  l’import  de  la  garantia  definitiva  en
30.258,20 euros i retenir la garantia definitiva del preu del contracte. FORMALITZAR el
contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la
recepció  per  part  de  l’empresa  adjudicatària  del  requeriment  per  a  la  formalització,
sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de
l’adjudicació  i  no  s’hagi  interposat  recurs  especial  de  contractació  que  impliqui  la
suspensió  de  la  formalització  o  s’hagués  acordat  l’aixecament  de  la  suspensió.
DESIGNAR com a responsable del contracte a la Directora del Departament de Serveis
a les Persones i al Territori. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i
Esports.
25. – (19001760) ALLIBERAR la quantitat de 50.905,66 euros (IVA inclòs), en concepte de
baixa en la licitació, del contracte 19001760 que té per objecte la gestió i dinamització
de  l’Espai  Jove  Boca  Nord,  el  qual  ha  estat  adjudicat  a  l’empresa  INICIATIVES  I
PROGRAMES, SL, amb NIF B59545913, i RETORNAR-LO a les partides i als pressupostos
amb el  desglossament  següent:  un  import  (IVA  inclòs)  de  25.452,83  euros  a  l’exercici
pressupostari  de  l’any  2021  i  a  l’aplicació  pressupostària  D/22719/23222  0607;  un
import  (IVA  inclòs)  de  25.452,83  euros  a  l’exercici  pressupostari  de  l’any  2020  i  a
l’aplicació  pressupostària  D/22719/23222  0607.  DONAR-NE  compte  a  la  Comissió  de
Drets Socials, Cultura i Esports..
CCM 7/19 DSocials 5/57
 
26. – (17002612-004 -  0697/17) PRORROGAR per un període comprès des del  25 d’octubre
de  2019  fins  al  24  d’octubre  de  2020,  el  contracte  17002612-004  que  té  per  objecte
atendre les despeses pel servei de primera acollida, serveis especialitzats transversals i
suport SAIER, amb la finalitat de foment de la inserció laboral de les persones en risc
d’exclusió,  adjudicat  a  l’empresa  A.B.D.  Associació  Bienestar  y  Desarrollo,  amb  NIF
G59435180,  per  un  import  total  de  887.953,31  euros  (IVA  inclòs),  d’acord  amb  els
informes  i  documentació  que  consta  en  l’expedient.  AUTORITZAR  i  DISPOSAR  la
despesa  de  l’esmentat  contracte  per  un  import  de  887.953,31  euros,  IVA  inclòs,  amb
càrrec a les partides i als pressupostos amb el desglossament següent: un import (IVA
inclòs)  de  164.701,02  euros  a  l’exercici  pressupostari  de  l’any  2019  i  a  l’aplicació
pressupostària D/22731/23161 0801; un import (IVA inclòs) de 723.252,29 euros a
l’exercici  pressupostari  de  l’any  2020  i  a  l’aplicació  pressupostària  D/22731/23161
0801;  un  import  (IVA  inclòs)  de  164.701,02  euros  a  l’exercici  pressupostari  de  l’any
2019  i  a  l’aplicació  pressupostària  D/22731/23161  0801,  condicionat  a  l’existència  de
crèdit adequat i suficient en el pressupost de l’exercici posterior a l’actual. DONAR-NE
compte a la Comissió de Drets de Socials, Cultura i Esports.
27. – (19003502/19010010) ADJUDICAR el contracte núm. 19003502, que té per objecte la
gestió del Centre Cívic Zona Nord, Casal de Barri Torre Baró i Casal de Barri Vallbona,
2019-2021, amb mesures de contractació pública sostenible a TRANSIT PROJECTES, SL
amb NIF B59489351 de conformitat amb la proposta de la Mesa de Contractació i
d’acord  amb  la  proposició  que  ha  presentat  en  ser  considerada  l’oferta  més
avantatjosa, pel preu de 907.945,40 euros IVA inclòs, dels quals 750.368,10 euros
corresponen  al  preu  net  i  157.577,30  euros  a  l’IVA.  DISPOSAR  a  favor  de  l’empresa
adjudicatària  l’esmentada  quantitat  amb  el  desglossament  següent:  un  import  (IVA
inclòs)  de  440.621,27  euros  a  l’exercici  pressupostari  de  l’any  2021  i  a  l’aplicació
pressupostària D/22719/33711/0608; un import (IVA inclòs) de 432.544,82 euros a
l’exercici  pressupostari  de  l’any  2020  i  a  l’aplicació  pressupostària
D/22719/33711/0608;  un  import  (IVA  inclòs)  de  34.779,31  euros  a  l’exercici
pressupostari  de  l’any  2019  i  a  l’aplicació  pressupostària  D/22719/33711/0608.
CONDICIONAR  la  seva  realització  a  l’existència  de  crèdit  adequat  i  suficient  en  el/s
pressupost/os  posterior/s  a  l’actual.  FIXAR  l’import  de  la  garantia  definitiva  en
37.518,40 euros i RETENIR la garantia definitiva del preu del contracte. FORMALITZAR
el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la
recepció  per  part  de  l’empresa  adjudicatària  del  requeriment  per  a  la  formalització,
sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de
l’adjudicació  i  no  s’hagi  interposat  recurs  especial  de  contractació  que  impliqui  la
suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DONAR
compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.
28. – (19003537/19010011) ADJUDICAR el contracte núm. 19003537, que té per objecte la
gestió de Centre Cívic Masia Can Verdaguer, 2019-2021, amb mesures de contractació
pública sostenible a CLUB LLEURESPORT DE BARCELONA, amb NIF G60320132 de
conformitat  amb  la  proposta  de  la  Mesa  de  Contractació  i  d’acord  amb  la  proposició
que ha presentat en ser considerada l’oferta més avantatjosa, pel preu de 634.207,94
euros IVA inclòs, dels quals 524.138,79 euros corresponen al preu net i 110.069,15
CCM 7/19 DSocials 6/57
 
euros a l’IVA. DISPOSAR a favor de l’empresa adjudicatària l’esmentada quantitat amb
el  desglossament  següent:  un  import  (IVA  inclòs)  de  311.442,71  euros  a  l’exercici
pressupostari  de  l’any  2021  i  a  l’aplicació  pressupostària  D/22719/33711/0608;  un
import  (IVA  inclòs)  de  304.703,35  euros  a  l’exercici  pressupostari  de  l’any  2020  i  a
l’aplicació  pressupostària  D/22719/33711/0608;  un  import  (IVA  inclòs)  de  18.061,88
euros  a  l’exercici  pressupostari  de  l’any  2019  i  a  l’aplicació  pressupostària
D/22719/33711/0608.  CONDICIONAR  la  seva  realització  a  l’existència  de  crèdit
adequat  i  suficient  en  el/s  pressupost/os  posterior/s  a  l’actual.  FIXAR  l’import  de  la
garantia definitiva en 26.206,94 euros. FORMALITZAR el contracte en el termini màxim
de  5  dies  naturals  a  comptar  del  següent  al  de  la  recepció  per  part  de  l’empresa
adjudicatària del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin
transcorregut  15  dies  hàbils  des  de  la  tramesa  de  la  notificació  de  l’adjudicació  i  no
s’hagi  interposat  recurs  especial  de  contractació  que  impliqui  la  suspensió  de  la
formalització  o  s’hagués  acordat  l’aixecament  de  la  suspensió.  DONAR  compte
d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.
Acords de la Comissió de Govern de 31 d’octubre de 2019
29. – (19003194/19010009) ADJUDICAR el contracte núm. 19003194, que té per objecte la
gestió  de  l’Espai  Jove  Les  Basses,  2019-2021,  amb  mesures  de  contractació  pública
sostenible, 2019-2021 a TRANSIT PROJECTES, SL amb NIF B59489351, de conformitat
amb  la  proposta  de  la  Mesa  de  Contractació  i  d’acord  amb  la  proposició  que  ha
presentat  en  ser  considerada  l’oferta  més  avantatjosa,  pel  preu  de  679.399,17  euros
IVA inclòs, dels quals 561.486,92 euros corresponen al preu net i 117.912,25 euros a
l’IVA.  DISPOSAR  a  favor  de  l’empresa  adjudicatària  l’esmentada  quantitat  amb  el
desglossament  següent:  un  import  (IVA  inclòs)  de  329.326,57  euros  a  l’exercici
pressupostari  de  l’any  2021  i  a  l’aplicació  pressupostària  D/22719/33711/0608;  un
import  (IVA  inclòs)  de  323.148,45  euros  a  l’exercici  pressupostari  de  l’any  2020  i  a
l’aplicació  pressupostària  D/22719/33711/0608;  un  import  (IVA  inclòs)  de  26.924,15
euros  a  l’exercici  pressupostari  de  l’any  2019  i  a  l’aplicació  pressupostària
D/22719/33711/0608.  CONDICIONAR  la  seva  realització  a  l’existència  de  crèdit
adequat  i  suficient  en  el/s  pressupost/os  posterior/s  a  l’actual.  FIXAR  l’import  de  la
garantia definitiva en 28.074,35 euros, i RETENIR la garantia definitiva del preu del
contracte. FORMALITZAR el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a
comptar  del  següent  al  de  la  recepció  per  part  de  l’empresa  adjudicatària  del
requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils
des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial
de  contractació  que  impliqui  la  suspensió  de  la  formalització  o  s’hagués  acordat
l’aixecament  de  la  suspensió.  DONAR  COMPTE  d’aquest  acord  a  la  Comissió  Drets
Socials, Cultura i Esports.
Acords de la Comissió de Govern de 14 de novembre de 2019
30. – (20209202) INICIAR l’expedient per a la contractació de la concessió del servei especial
de  l’Annex  IV  referent  a  la  Gestió  i  dinamització  del  Centre  cívic  i  Casal  Infantil  de  la
Sagrada Família, ubicats al carrer Provença, 480 i al carrer Mallorca, 433 del Districte
de l’Eixample, amb núm. de contracte 19C00024, mitjançant tramitació ordinària, amb
CCM 7/19 DSocials 7/57
 
la utilització del procediment restringit segons l’article 160 i següents de la Llei 9/2017
de  Contractes  del  Sector  Públic  i  no  subjecte  a  regulació  harmonitzada  d’acord  amb
l’art  20  de  la  mateixa  Llei  i  amb  una  contractació  pública  sostenible  d’acord  amb  el
Decret  d’Alcaldia  de  24  d’abril  de  2017,  amb  un  pressupost  base  de  licitació  de
849.422,00  euros,  exempt  d’IVA,  i  un  valor  estimat  de  3.549.666,88  euros.  APROVAR
les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives
particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte. AUTORITZAR
la  despesa del  contracte per un import de 849.422,00 euros,  en concepte d’aportació
màxima de la subvenció i amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que
s’indiquen en aquest mateix document, condicionada a l’existència de crèdit adequat i
suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. DONAR-NE COMPTE a la Comissió
de Drets Socials, Cultura i Esports
31. – (20199301)  ATORGAR  un  conveni  de  col·laboració  amb  l’entitat  Hospital  Clínic  de
Barcelona,  amb NIF  Q-0802070C,  per  un  import  de  71.184,28  euros,  per  a  l’ús  públic
del  solar  de  carrer  Provença,164-182  del  Districte  de  l’Eixample.  AUTORITZAR  i
DISPOSAR la despesa per un import de 71.184,28 euros amb el següent
desglossament: import 17.796,07 euros anuals durant el període 2019-2022, amb
càrrec  a  l’aplicació  pressupostària  212.01  920.11  06.02  i  al  Pressupost/os  i  Partida/es
indicades en aquest mateix document, subordinada al crèdit que per aquest exercici
autoritzi  el  respectiu  pressupost  municipal,  a  favor  de  l’Hospital  Clínic  de  Barcelona,
amb NIF Q-0802070C. FACULTAR l’Im. Sr. Jordi Martí Grau, Regidor del Districte, per a
la seva signatura. DONAR-NE COMPTE a la Comissió de Drets Socials,Cultura i Esports.
32. – (19003194/19010009) ALLIBERAR la quantitat de 14.612,44 euros (IVA inclòs), en
concepte de baixa en la licitació, del contracte 19003194 que té per objecte la gestió
de  l’Espai  Jove  Les  Basses,  amb  mesures  de  contractació  pública  sostenible,  2019-
2021,  el  qual  ha  estat  adjudicat  a  l’empresa  TRANSIT  PROJECTES,  SL,  amb  NIF
B59489351, i retornar-lo a les partides i als pressupostos amb el desglossament
següent:  un  import  (IVA  inclòs)  de  7.862,93  euros  a  l’exercici  pressupostari  de  l’any
2021  i  a  l’aplicació  pressupostària  D/22719/33711/0608;  un  import  (IVA  inclòs)  de
6.236,01  euros  a  l’exercici  pressupostari  de  l’any  2020  i  a  l’aplicació  pressupostària
D/22719/33711/0608; un import (IVA inclòs) de 513,50 euros a l’exercici pressupostari
de  l’any  2019  i  a  l’aplicació  pressupostària  D/22719/33711/0608.  DONAR  COMPTE
d’aquesta resolució a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.
33. – (19003537/19010011) ALLIBERAR la quantitat de 26.425,33 euros (IVA inclòs), en
concepte de baixa en la licitació, del contracte 19003537 que té per objecte la gestió
del Centre Cívic Can Verdaguer, 2019-2021, amb mesures de contractació pública
sostenible,  el  qual ha estat adjudicat a l’empresa CLUB LLEURESPORT DE BARCELONA,
amb NIF G60320132, i retornar-lo a les partides i als pressupostos amb el
desglossament  següent:  un  import  (IVA  inclòs)  de  8.054,66  euros  a  l’exercici
pressupostari  de  l’any  2021  i  a  l’aplicació  pressupostària  D/22719/33711/0608;  un
import  (IVA  inclòs)  de  10.042,67  euros  a  l’exercici  pressupostari  de  l’any  2020  i  a
l’aplicació  pressupostària  D/22719/33711/0608;  un  import  (IVA  inclòs)  de  8.328,00
euros  a  l’exercici  pressupostari  de  l’any  2019  i  a  l’aplicació  pressupostària
CCM 7/19 DSocials 8/57
 
D/22719/33711/0608.  DONAR  COMPTE  d’aquesta  resolució  a  la  Comissió  de  Drets
Socials, Cultura i Esports.
34. – (19003502/19010010) ALLIBERAR la quantitat de 13.112,70 euros (IVA inclòs), en
concepte de baixa en la licitació, del contracte 19003502 que té per objecte la gestió
del Centre Cívic Zona Nord, Casal de Barri Torre Baró i Casal de Barri Vallbona, 2019-
2021, amb mesures de contractació pública sostenible, el qual ha estat adjudicat a
l’empresa TRANSIT PROJECTES, SL, amb NIF B59489351, i retornar-lo a les partides i als
pressupostos amb el desglossament següent: un import (IVA inclòs) de 7.082,52 euros
a  l’exercici  pressupostari  de  l’any  2021  i  a  l’aplicació  pressupostària
D/22719/33711/0608;  un  import  (IVA  inclòs)  de  5.145,47  euros  a  l’exercici
pressupostari  de  l’any  2020  i  a  l’aplicació  pressupostària  D/22719/33711/0608;  un
import  (IVA  inclòs)  de  884,71  euros  a  l’exercici  pressupostari  de  l’any  2019  i  a
l’aplicació  pressupostària  D/22719/33711/0608.  DONAR  COMPTE  d’aquesta  resolució
a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.
b) Mesures de govern
1. – Programa de promoció de l’Atletisme a Barcelona.
El Sr. ESCUDÉ assenyala que aquesta mesura, que ha estat lliurada als membres de la
Comissió,  és  la  continuïtat  del  programa  de  promoció  de  l’atletisme  a  Barcelona  de
2016  i,  igual  que  aquell,  vol  consolidar  la  promoció  de  l’atletisme,  sobretot  entre  la
població escolar. Amb aquest objectiu, i amb un pressupost de 980.000 euros
aproximadament per als cursos 2019-2020 i 2020-2021, es treballen quatre línies de
treball principals:
1.  Promoció  de  l’atletisme  en  edat  escolar,  tant  en  horari  lectiu,  impulsant
l’ensenyament  de  l’atletisme a  través  del  pla  «L’escola  fa  esport  a  la  ciutat»,  com en
horari  no  lectiu,  a  través  del  Pla  de  l’esport.  L’objectiu  principal  d’aquesta  línia  de
treball, que dona continuïtat als programes de promoció que tan bons resultats estan
obtenint en relació amb la base de la pràctica esportiva, és garantir que ningú no en
sigui exclòs per raons econòmiques.
2.  Millora  de  les  condicions  de  la  pràctica  de  l’atletisme  organitzada  pels  clubs  de  la
ciutat mitjançant una ajuda directa a través de descomptes per al lloguer de pistes
municipals, establint dues quotes d’utilització anual de les pistes que beneficiaran tant
els clubs com els usuaris, i destinant, dins de la convocatòria ordinària de subvencions
al  llarg  dels  dos  cursos,  uns  300.000 euros  a  projectes  d’atletisme  que  presentin  les
entitats.
3.  Millora  de  les  instal·lacions  esportives  d’atletisme  per  garantir-ne  unes  condicions
adequades. Ja s’ha canviat el tartan de la majoria de les instal·lacions i ara es farà una
inversió d’uns 335.000 euros per construir la nova zona de llançaments a la Mar Bella.
D’altra  banda,  s’assumeixen  les  actuacions  anuals  de  manteniment  de  les  pistes
principals, així com la millora o compra del material esportiu necessari per a la pràctica
de l’atletisme.
4.  Promoció  de  la  pràctica  popular  de  l’atletisme.  Barcelona  disposa  de  quatre  pistes
atlètiques  municipals  més  l’Estadi  Olímpic,  així  com  d’onze  circuits  per  córrer  a  l’aire
lliure, que es volen ampliar per tal que córrer continuï sent una de les pràctiques més
CCM 7/19 DSocials 9/57
 
extenses  entre  la  població  de  la  ciutat  i  perquè  l’esport  continuï  sent  l’activitat  d’oci
preferida de la ciutadania.
La Sra. ALAMANY comenta que, a parer del seu grup, caldria estendre
l’acompanyament  i  el  suport  que  s’està  oferint  a  l’atletisme  a  altres  pràctiques
esportives que també estan creixent a la ciutat tant en llicències com en practicants
(masculins i  femenines), com és el cas del rugbi i  d’esports de gran tradició a la ciutat
que també es troben amb problemes o circumstàncies adverses.
D’altra banda, considera que la mesura hauria d’incloure alguna mesura específica per
augmentar i  mantenir la pràctica de les dones, com poden ser mesures d’augment de
la  il·luminació  dels  circuits  o  l’elaboració  de  circuits  urbans  més  segurs  i  confortables
que permetin una pràctica esportiva més segura per a tothom.
Manifesta sorpresa pel fet que ni en les subvencions per a programes d’atletisme ni en
els  ajuts  individuals  per  a  la  pràctica  de  l’atletisme  fora  d’horari  lectiu  s’assoleixi  la
totalitat  del  pressupost  previst  —a  la  convocatòria  d’ajuts  a  la  pràctica  esportiva
extraescolar de l’any passat moltes sol·licituds van quedar excloses— i en pregunta el
motiu. També voldria saber per què, si la mesura es considera un èxit, el pressupost es
redueix significativament.
A continuació, expressa preocupació per la salut de les curses populars a la ciutat, ja
que les dades no mostren un creixement, sinó una redistribució entre totes les curses
que es fan actualment, i observa que, tret d’alguns casos com el de la Cursa de la Dona
i la Cursa DiR, la participació ha baixat i, fins i tot, alguna cursa ha desaparegut, com la
Cursa de la Vila Olímpica. Davant d’aquesta situació, pregunta al Govern si té prevista
alguna acció per garantir la continuïtat de les curses actuals i per controlar el
naixement de noves curses, que no generen nous participants, sinó que en
redistribueixen els que ja hi ha.
Per acabar, demana que es doni suport a federacions i  clubs i  s’hi treballi  per ampliar
els tastets esportius a les escoles i fomentar l’esport escolar.
La Sra. VILA posa de manifest que aquesta mesura de continuïtat beu de la feina feta
fa dos mandats, quan hi havia el Sr. Trias com a alcalde i la Sra. Fandos al capdavant de
les  polítiques  esportives,  i  es  va  posar  la  mirada  en  l’atletisme  i  en  la  necessitat  de
recuperar molts dels equipaments i, sobretot, de fomentar-ne la pràctica. El seu grup
entén que la mesura està ben plantejada, ja que avalua tota la feina feta fins ara, de
manera que permet veure en quin estat es troba l’atletisme a la ciutat, i mostra quines
han de ser les inversions futures i  quins programes cal  enfortir  per tal  que l’atletisme
creixi i esdevingui encara més majoritari.
Tot  seguit,  subratlla  que,  tal  com  diu  l’anàlisi  dels  resultats  de  la  mesura,  el  nombre
d’atletes  als  clubs  d’atletisme  de  la  ciutat  augmenta,  el  nombre  de  participants  en
l’atletisme  popular  es  consolida  i  l’atletisme  es  consolida  com  a  tercera  activitat
esportiva més practicada a la ciutat, tres dades positives. D’altra banda, comenta que,
si  bé  s’han  produït  millores  en  algunes  instal·lacions,  aquestes  són  insuficients,  de
manera que la nova empenta d’inversions és una part substancial de la mesura.
Manifesta preocupació per la caiguda de la pràctica esportiva en infants i adolescents
a la meitat dels districtes de la ciutat, així com pel fet que més del 12% dels infants i
adolescents que no fan esport reconeixen que és per motius econòmics. El seu grup
entén que cal donar un pes especial a la promoció esportiva en edat escolar
CCM 7/19 DSocials 10/57
 
—l’atletisme  hi  pot  ajudar—,  fer-ne  un  seguiment  dels  resultats  i  adquirir  un
compromís perquè cap nen o nena de la ciutat es quedi sense ajuts o subvencions per
practicar  esports  fora  de  l’horari  lectiu  per  no  complir  els  requisits.  Anuncia  que
pressionaran el Govern i presentaran iniciatives en aquest sentit.
Per acabar, pregunta a què es deu la caiguda en els ajuts a les famílies amb nois i noies
de 6 a  17 anys que participen en activitats  fora de l’horari  lectiu  del  Club d’Atletisme
de Nou Barris (-43%) i del Barcelona Atletisme Club (-50%), i comenta que el Grup de
JxCat ha trobat a faltar en la mesura la perspectiva de gènere i referències a l’àmbit de
les persones amb mobilitat reduïda.
La Sra. BARCELÓ dona les gràcies al Sr. Escudé per la presentació de la mesura i afirma
que  el  Grup  de  Cs,  conscient  dels  beneficis  físics,  psicològics  i  socials  de  l’esport,
sempre donarà suport als programes que busquin reforçar el paper preventiu de
l’esport,  una  eina  essencial  per  prevenir  conductes  de  risc.  D’altra  banda,  assenyala
que més del 70% de la població manifesta que practica esport o fa activitat física de
manera regular.
Dit això, observa que la mesura no ve del govern anterior, sinó de l’anterior a l’anterior
(mandat 2011-2015), i comenta que, si bé és positiu continuar els programes que
funcionen, el Sr. Escudé hauria de dir quan presentarà el Pla de l’esport per a la ciutat
de  Barcelona,  i  també  caldria  disposar  del  mapa  d’equipaments  de  la  ciutat,  una
demanda reiterada dels grups en la legislatura anterior.
A continuació, pregunta per què ha baixat el pressupost si el que caldria és potenciar
l’esport,  i  també vol  saber si  alguna família  s’ha quedat sense l’ajut  relacionat amb la
promoció de l’atletisme escolar —s’han atorgat més de 1.000 ajuts econòmics,  i  seria
inadmissible que un menor es quedés sense fer esport per les condicions econòmiques
de  la  família—;  quines  inversions  en  pistes  queden  pendents  per  als  propers  anys  i
quins  circuits  per  córrer  es  milloraran;  si  s’oferirà  formació  en  prevenció  perquè  tant
els  menors  com  els  adults  practiquin  l’atletisme  d’una  manera  adequada,  demanda
feta  pel  seu  grup  al  gener  del  2016,  i  si  a  la  mesura  s’inclourà  una  campanya  de
sensibilització de la bona pràctica esportiva.
El  Sr.  RAMÍREZ  agraeix  al  regidor  Escudé  (compromès  amb  l’esport  i,  especialment,
amb  l’atletisme)  la  presentació  de  la  mesura,  els  eixos  de  la  qual  són  compartits  pel
seu  grup,  sobretot  pel  que  fa  a  l’esport  en  edat  escolar,  i  celebra  la  promoció  de
l’atletisme  escolar  (el  nombre  de  participants  anuals  en  el  biatló,  el  triatló  i  el  raid
atlètic  ha  arribat  a  9.500),  així  com la  col·laboració  amb el  Consell  de  l’Esport  Escolar
de Barcelona.
Comenta que, a parer del seu grup, l’esport en edat escolar és molt important perquè
és un complement a l’educació i contribueix a la formació integral de les persones, a la
seva  socialització  i  a  la  millora  de  les  capacitats  físiques,  així  com  a  l’adquisició  de
valors de treball en equip i esforç. Per això, considera necessari millorar les condicions
en  les  quals  es  practica  l’atletisme,  tant  als  clubs  com  a  l’aire  lliure,  i,  atès  que
l’activitat esportiva de córrer pel carrer es continua mantenint entre les tres activitats
més practicades a la ciutat, encoratjar el Govern municipal a millorar els circuits
esportius habilitats per córrer i fomentar des de l’escola aquesta opció d’esport per tal
que arribi a tota la ciutadania i se n’asseguri la continuïtat després de l’edat escolar.
CCM 7/19 DSocials 11/57
 
A continuació, observa que, si bé el nombre d’ajuts a les famílies amb nois i noies de 6
a 17 anys que participen en activitats fora de l’horari  lectiu es manté, de manera que
es possibilita la pràctica esportiva en horari extraescolar de nens i nenes que altrament
no podrien fer-ne per manca de recursos econòmics, des del curs 2015-2016 només
han rebut ajuts Sant Martí, Nou Barris i Sants-Montjuïc. Pregunta si a la resta de
districtes es fa una bona difusió sobre aquests ajuts o ni tan sols se’n fa.
D’altra banda, assenyala que l’assignació per a subvencions a projectes d’atletisme ha
baixat dels 674.000 euros del pressupost per al període 2016-2019 als 300.000 euros
del  pressupost per al  període 2019-2021,  i  l’assignació del  pla «L’escola fa esport  a la
ciutat» ha baixat de 399.000 euros a 226.000. Pregunta a què es deuen aquestes
davallades.
En darrer lloc, posa de manifest que encara hi ha instal·lacions esportives municipals
que requereixen inversions i millores, tal com el seu grup va recordar en un prec
presentat a la sessió de l’octubre de la Comissió.
La Sra. PARERA afegeix algunes observacions a les qüestions que ja han plantejat la
resta de grups.
En  primer  lloc,  comenta  que  l’atletisme  és  un  dels  esports  que  més  es  vincula
automàticament  amb  l’olimpisme  —Barcelona  sempre  s’ha  considerat  una  ciutat
olímpica—,  dintre  del  qual  es  practiquen  diferents  modalitats  d’aquest  esport,  i  posa
de manifest que a Barcelona hi ha una gran cultura de córrer, activitat que permet fer
esport fora de les instal·lacions esportives, a la ciutat, a l’aire lliure. En aquest context,
pregunta si hi ha previsió de millorar els circuits urbans per fer aquesta pràctica
esportiva,  amb  més  senyalització  i  més  il·luminació  (sobretot  a  l’hivern  hi  ha  circuits
que no semblen gaire segurs quan es fa fosc), entre altres mesures.
En  segon  lloc,  en  relació  amb l’atletisme federat,  assenyala  que  a  Catalunya  hi  ha  un
campionat  d’atletisme  adaptat,  que  es  practica  molt  i  és  una  gran  modalitat  perquè
treballa  l’autosuperació  i  la  constància  amb  persones  admirables,  i  subratlla  que  les
instal·lacions adaptades també haurien de tenir en compte aspectes que no formen
part dels entrenaments o dels campionats però que poden dificultar la pràctica
esportiva, com ara el reg automàtic, que és un perill per a les persones cegues, que no
veuen on està mullat el terreny i poden relliscar. Remarca que cal més sensibilitat amb
aquestes qüestions.
En  tercer  i  darrer  lloc,  pregunta  si  el  motiu  principal  pel  qual  s’han  denegat  4.800
subvencions és l’incompliment de requisits o bé la manca de dotació pressupostària.
El Sr. ESCUDÉ informa que, abans de presentar documents tan importants com el Pla
de  l’esport  i  el  mapa  d’equipaments,  en  parlarà  i  treballarà  amb  totes  les  àrees
afectades de l’Ajuntament i amb els grups, i explica que el pressupost ha baixat perquè
l’anterior era per a un període de quatre anys i l’actual és per a un període de dos.
Tot seguit, confirma que hi ha previst millorar les instal·lacions, i esmenta algunes de
les millores que es faran, que tindran en compte criteris d’accessibilitat: una nova pista
de  llançament  —la  gent  disposarà  d’una  gran  zona  de  llançaments  a  la  ciutat—  i  les
fases  de  millora  posteriors  al  canvi  de  tartan  que  ja  s’ha  dut  a  terme  (millora  de  les
zones de salts, dels concursos i dels vestidors, entre altres coses).
Informa que cap persona que complís els requisits econòmics que donen peu a
sol·licitar l’ajut per a la pràctica de l’atletisme se n’ha quedat fora, i comenta que si en
CCM 7/19 DSocials 12/57
 
alguns  districtes  no  s’han  atorgat  ajuts  és  perquè  les  famílies  d’aquests  districtes  no
entren dins els criteris econòmics que donen peu a sol·licitar-los, si bé no nega que la
comunicació pot ser millorable.
Per acabar, expressa l’opinió que no té sentit ampliar el nombre de curses, ja que això
faria que el nombre de participants disminuís, al final es farien els mateixos
recorreguts —l’espai de la ciutat és limitat i els actes festius i esportius ja ocupen molts
dels carrers— i es perjudicaria els veïns.
La Sra. ALAMANY puntualitza que hi ha una reducció dràstica del pressupost anual,
independentment del període que inclogui cada mesura.
La Sra. BARCELÓ comenta que potser caldria revisar els requisits econòmics que es
demanen  a  les  famílies  per  sol·licitar  els  ajuts,  per  tal  d’adaptar-los  a  la  situació
econòmica actual i que el màxim nombre de menors pogués accedir a la pràctica
esportiva.
ES DONA PER TRACTADA
c) Informes
2. – Oportunitats educatives de la infància i l’adolescència a Barcelona 2018-2019.
La  Sra.  TRUÑÓ  comunica  que  avui  presentarà  la  part  de  l’informe  corresponent  a
l’educació  en  la  petita  infància,  una  etapa  estratègica  per  les  trajectòries  educatives
que s’hi inicien i  perquè és un moment d’inversió social molt important per reduir les
desigualtats.
Dit  això,  indica  que  les  taxes  d’escolarització  a  la  ciutat  són  positives:  un  44%  dels
infants de 0-2 anys estan escolaritzats (taxa un 4% superior a la catalana); des del 2006
hi ha hagut un creixement de 8 punts i al grup de P2 l’escolarització arriba al 70%. Als
districtes amb rendes més baixes, però, els percentatges són significativament més
baixos  (per  exemple,  districtes  com les  Corts  doblen la  taxa  d’escolarització  de  Ciutat
Vella).
Assenyala que més de la meitat dels infants s’escolaritzen en llars d’infants privades, a
diferència del que passa al conjunt de Catalunya, on tenen més pes les escoles bressol
públiques, i dins la ciutat també hi ha diferències per districtes: als que tenen rendes
més baixes hi ha més escolarització en escoles bressol públiques que en privades.
D’altra  banda,  a  les  públiques  s’escolaritzen  més  infants  amb  necessitats  educatives
especials.
Observa que, si bé fa molts anys que es fa una inversió important en aquest servei
públic, la cobertura segueix al voltant del 20% a la ciutat, de manera que continua sent
baixa malgrat els increments en la inversió i malgrat la millora de la demanda atesa
(actualment a Barcelona s’atén el 56% de la demanda), i posa de manifest que encara
que el servei vol avançar cap a la universalitat, hi ha alguns col·lectius poc
representats.  Per  exemple,  l’escolarització  dels  infants  amb  nacionalitat  espanyola  és
del 52%, mentre que la dels infants amb nacionalitat estrangera és del 15%.
Consegüentment,  les  polítiques  d’escolarització  no  només  han  de  buscar  atendre  la
demanda, sinó també adreçar el servei amb una lògica d’equitat.
CCM 7/19 DSocials 13/57
 
Conclou  que  cal  continuar  incrementant  l’oferta  de  serveis  educatius  a  la  petita
infància públics i  de qualitat; continuar millorant l’equitat en l’accés a l’educació de la
petita infància incorporant-hi públics tradicionalment absents, i donar una dimensió
molt més integral a la política de la petita infància, més enllà de les escoles bressol.
La Sra. SENDRA agraeix la informació, que conté una anàlisi exhaustiva de la situació i
els  reptes  encara  pendents  de  resoldre  —entén  que  cal  passar  de  la  informació  a  la
planificació i programació de les accions necessàries—, i comenta que s’havia mirat tot
l’informe perquè no sabia que avui només es parlaria de la petita infància.
Tot  seguit,  manifesta  preocupació  per  l’escassa  cobertura  pública  del  servei  d’escoles
bressol (20%), que significa que dels aproximadament 40.000 infants que hi ha, només
uns 8.000 estan en una escola bressol pública, i, d’altra banda, hi ha grans desigualtats:
malgrat els esforços, encara hi ha deu barris a la ciutat (molts a Nou Barris) que no
tenen escola bressol pública (tampoc no en tenen de privada), de manera que cal
continuar fent un gran esforç de planificació i de programació. Pregunta quina reserva
de sòl i quina capacitat de programació hi ha actualment per fer front a aquestes
mancances, i observa que també hi ha desigualtats pel que fa a la procedència: els
infants estrangers només representen un 7% dels infants escolaritzats, tot i
representar  el  21%  de  la  població  infantil  de  Barcelona.  Davant  d’aquesta  situació,
entén que cal superar el model de petita infància per reequilibrar-lo (actualment hi ha
més escolarització en infants de 2-3 anys i en els barris amb les rendes més altes) i fer-
lo realment universal.
En  relació  amb  les  etapes  P3-ESO,  expressa  l’opinió  que  caldria  treballar  per  un  nou
pacte  amb  l’escola  concertada,  on  hi  ha  un  superàvit  d’oferta  i  una  menor  presència
d’immigrats  (7%,  mentre  que  a  la  pública  és  del  20%)  i  d’infants  amb  necessitats
econòmiques (el 8% tenen beca de menjador, mentre que a la pública aquest
percentatge puja fins a gairebé el 34%), i reequilibrar tot això requereix un nou pacte
amb la concertada que convindria posar a l’agenda.
Per acabar, assenyala que també caldria reequilibrar les activitats de lleure, les escoles
de música (només hi assisteix un 1% de la població) i les activitats esportives, en què la
demanda s’ha quadruplicat en tres anys.
La  Sra.  MUNTÉ  agraeix  la  presentació  de  l’informe,  molt  ben  fet  tècnicament  i  que
aporta dades de gran interès per a la Comissió, però el seu grup hi troba a faltar el pas
de la diagnosi al pla d’actuacions i mesures concretes que permetin superar els reptes
marcats.
Tot seguit, observa que demà és el Dia Internacional dels Drets dels Infants i avui el Dia
Mundial  per  la  Prevenció  de  l’Abús  en  la  Infància,  i  comenta  que  el  seu  grup  sempre
estarà d’acord amb tot allò que permeti visibilitzar, conscienciar i actuar conjuntament
a favor de la infància.
D’altra  banda,  coincideix  que  és  millor  tractar  l’informe  per  capítols,  tot  i  que  el  seu
grup també l’havia analitzat sencer, i manifesta la conveniència d’habilitar un espai per
fer-ho.
Pel que fa a la petita infància, expressa la convicció del seu grup que l’escolarització en
aquesta etapa té un impacte summament positiu, motiu pel qual cal analitzar
especialment  la  situació  dels  districtes  amb  les  taxes  d’escolarització  més  baixes,
provocades per causes econòmiques, culturals o d’organització familiar.
CCM 7/19 DSocials 14/57
 
A continuació, posa de manifest que el seu grup, tal com ha mostrat diverses vegades,
és crític amb la tarifació social de les escoles bressol, ja que en alguns casos genera
injustícies i situacions no volgudes que fan augmentar la desigualtat, i conclou que
tothom comparteix els reptes pendents i cal treballar per trobar mesures concretes i
correctores que ajudin a superar-los.
La Sra. BARCELÓ agraeix a la Sra. Truñó la presentació de l’informe, però observa que
aquest s’ha presentat nou mesos després d’haver estat editat, i manifesta el desig que
en aquesta  legislatura  no passi  el  mateix  que va  passar  en  l’anterior,  en  què es  feien
tot  de  diagnòstics  que  posaven  en  evidència  les  desigualtats  en  l’àmbit  educatiu  a
Barcelona, però mai no arribaven les mesures concretes. Explicita que cal passar de la
diagnosi a l’acció.
A continuació, pregunta al Govern si disposa de dades sobre absentisme, fracàs i
abandonament, ja que l’informe únicament parla d’abandonament escolar prematur (i
recull la recomanació europea que diu que aquest hauria de situar-se per sota del
10%), així com sobre assetjament escolar, i posa èmfasi en el fet que el servei públic
d’escoles bressol només cobreix el 20% dels infants menors de tres anys i que més de
la meitat de les famílies no poden accedir a una escola bressol pública.
D’altra  banda,  subratlla  que  cal  corregir  la  tarifació  social  per  adaptar-la  a  les
necessitats econòmiques de les famílies i no perjudicar la classe mitjana, i manifesta
preocupació per la segregació —calen mesures per posar-hi fi—; pel dèficit de centres
públics  de  batxillerat  i,  especialment,  de  cicles  formatius  de  grau  mitjà  —a  tres  dels
deu  districtes  no  n’hi  ha;  pregunta  si  hi  ha  alguna  mesura  prevista  per  solucionar
aquesta mancança—, i per l’accés a les arts escèniques. Respecte d’aquest últim punt,
assenyala que, per exemple, a la legislatura passada el 73% dels menors que van
demanar  a  Nou  Barris  accedir  a  una  plaça  de  l’escola  de  música  en  van  quedar  fora,
situació que espera que no es repeteixi, ja que la música és una disciplina molt
important que hauria d’estar a l’abast de tots els nens de la ciutat.
El  Sr.  RAMÍREZ agraeix  a  la  comissionada la  presentació de l’informe,  que el  seu grup
valora molt positivament, i subratlla que el Grup del PP sempre ha donat molta
importància  al  fet  que  hi  hagi  suficients  places  d’escoles  bressol  a  la  ciutat,  ja  que
entén  que  l’etapa  educativa  0-3  és  essencial  per  combatre  en  un  futur  el  fracàs
escolar. Comenta que, a parer del seu grup, el model actual no dona resposta a les
necessitats de la ciutat en aquesta etapa, de manera que cal buscar-hi alternatives.
Subratlla que el curs 2018-2019 va haver-hi una demanda no atesa del 46%, una xifra
que augmenta cada any, i demana al Govern, com ja ha fet en reiterades ocasions, que
trenqui les barreres ideològiques que li impedeixen concertar places en escoles bressol
existents (col·laboració publicoprivada) i que actuï tenint en compte que el que
importa realment és la finalitat, no l’instrument: cada any hi ha més de 3.000 nens que
no poden accedir a una plaça d’escola bressol, i les escoles privades disposen de 4.500
places lliures que es podrien utilitzar per pal·liar aquests dèficits.
D’altra  banda,  demana  al  Govern  municipal  que  reclami  a  la  Generalitat  l’import  del
deute de les escoles bressol i que faciliti dades sobre barracons i sobre absentisme
escolar  per  districtes  i  apliqui  els  programes  d’actuació  i  el  reforç  de  polítiques
educatives  públiques  pertinents  per  evitar  tant  l’absentisme  com  l’abandonament
escolar.
CCM 7/19 DSocials 15/57
 
A  continuació,  pregunta  quin  import  ha  destinat  l’Ajuntament  als  espais  familiars
municipals que ha promogut per a famílies amb infants menors de tres anys i quants
centres hi ha a la ciutat, i lamenta que des del curs 2016-2017 el Departament
d’Ensenyament  no  assigni  una  partida  pressupostària  als  ajuts  per  a  convivències
d’alumnat  amb  necessitats  especials  i  per  al  suport  d’alumnes  amb  malalties.  Davant
l’absència  d’aquesta  partida,  demana  a  l’Ajuntament  que,  si  és  necessari,  avanci
aquests imports i posteriorment els reclami a la Generalitat.
Pel que fa a la tarifació social, indica que el seu grup valora el caràcter progressiu de
les quotes en funció del nivell de renda, però entén que, si bé el sistema beneficia
moltes famílies, ha perjudicat les classes mitjanes. Per això, sempre ha defensat que
l’Ajuntament  hauria  d’assumir  aquests  costos  i  evitar  que en cap cas  repercutissin  en
les rendes mitjanes.
Conclou  que  cal  treballar  conjuntament  per  millorar  la  igualtat  d’oportunitats
educatives a Barcelona i perquè les dades es converteixin en un pla d’acció.
La Sra. PARERA agraeix l’informe i la possibilitat que han tingut els grups de conèixer la
voluntat  de  l’equip  de  govern  i  fer-hi  propostes,  i  posa  en  relleu  la  creença  unànime
que  l’escolarització  en  l’etapa  0-3  és  important  en  molts  aspectes  i,  per  tant,  cal
garantir-hi l’accés a tots els nens.
Tot seguit, comenta que la gran qualitat de les escoles bressol públiques fa que
tothom hi vulgui accedir, però actualment hi ha un 46% de demanda no atesa, i
subratlla que quan es fan anàlisis als barris per veure on manquen escoles bressol
públiques,  també  caldria  analitzar  l’oferta  privada  existent,  ja  que  probablement
aquesta  és  suficient  per  cobrir  l’espai  i  un  acord  amb  l’Ajuntament  podria  evitar  el
tancament de negocis i deixar gent sense feina —una oferta pública pot fer que moltes
escoles bressol privades hagin de tancar. Afegeix que les escoles bressol privades estan
oferint un servei públic allà on l’Administració no arriba.
D’altra banda, proposa que s’estudiï  la possibilitat de concedir ajuts per compensar la
tarifa que paguen els pares que han de portar els nens a una escola bressol privada
—sovint per no poder accedir  a l’oferta pública—, una diferència que no és excessiva
—potser uns 100 euros mensuals— i  que facilitaria  l’accés a l’escolarització d’aquests
nens.
La Sra. TRUÑÓ agraeix el to global de consens sobre la rellevància estratègica de
l’etapa  0-3  i  subratlla  que  es  continuarà  treballant  per  acordar  mesures  per  seguir
reforçant el model d’educació i criança de la petita infància, per la importància que té
en termes educatius,  i  des d’una perspectiva feminista,  de situar al  centre la criança i
les  cures  d’aquesta  etapa  de  la  vida  diversificant  serveis  i  reforçant  encara  més  les
escoles bressol municipals. Remarca, però, que per continuar creixent cal que el
Departament  d’Educació  també  aporti  el  que  li  correspon,  ja  que  l’Ajuntament  en
solitari no pot assumir una política tan estratègica com aquesta, i, com s’ha dit, des del
2012 aquesta partida està a zero.
CCM 7/19 DSocials 16/57
 
D’altra  banda,  confirma  que  es  faran  les  correccions  que  siguin  necessàries  en  la
tarifació social —algunes ja es van fer al final del mandat anterior—, però subratlla que
és una mesura d’equitat molt valuosa i, per tant, es mantindrà, i al 2020 es presentarà
una avaluació del seu impacte.
ES DONA PER TRACTAT
d) Compareixences Govern municipal
Del Grup Municipal Barcelona pel Canvi:
3. – (M1923/250)  Que  comparegui  el  responsable  del  Govern  municipal  per  tal  d’explicar
quina ha estat l’evolució recent del mercat de l’habitatge a Barcelona i  quines són les
seves  perspectives,  per  exposar  l’estat  actual  de  la  política  municipal  d’habitatge,  els
canvis que s’hi hagin introduït des de l’inici del mandat i  els resultats obtinguts fins el
moment. Especialment, quin ha estat l’impacte de cessió obligatòria del 30% del sostre
per a habitatge de protecció pública en promocions noves o en reformes superiors a
600m2 aprovada al 2018.
La Sra. PÉREZ enuncia la sol·licitud de compareixença i indica que, tal com han
demanat alguns grups, aquest punt es tractarà juntament amb els punts 14 (prec de
JxCat), 17 (pregunta de Cs) i 18 (pregunta del PP).
La  Sra.  MARTÍN  agraeix  la  preocupació  per  l’habitatge  i  l’oportunitat  que  s’ofereix  al
Govern de compartir el diagnòstic sobre aquesta qüestió, i indica que farà aquest
informe a partir de diverses dades de Housing Europe i de l’Observatori Metropolità de
l’Habitatge,  que  va  ser  creat  durant  el  mandat  anterior  gràcies  a  l’impuls  de
l’Ajuntament i de l’Àrea Metropolitana i en el qual avui també participen la Diputació i
la Generalitat. Afegeix que és un organisme que ja preveia la Llei catalana pel dret a
l’habitatge  del  2007  —lamentablement,  encara  està  pendent  de  desenvolupar  en
l’àmbit  català—  i  que  permet  disposar  de  dades  oficials  i  objectives  a  partir  de  les
quals orientar les polítiques.
Dit això, posa de manifest que l’evolució recent del mercat de l’habitatge a Barcelona
està  estretament  vinculada  al  context  immediat  de  l’àrea  metropolitana,  així  com  al
que passa a les principals ciutats de tot l’Estat, i també hi ha paral·lelismes amb ciutats
com Berlín, Amsterdam o Nova York. Concreta que aquest context es caracteritza per
un  increment  generalitzat  dels  preus  de  l’habitatge:  segons  les  darreres  dades  de
l’Observatori,  durant el 2018 el preu mitjà de compra-venda tant d’obra nova com de
segona  mà  va  continuar  augmentant  a  Barcelona  (quart  any  consecutiu  d’augments
significatius).
Exposa  que  al  conjunt  de  l’àmbit  metropolità  l’augment  del  darrer  any  ha  estat  del
4,6% tant en el  cas de l’obra nova —en alguns municipis  les  pujades acumulades han
estat  molt  exagerades (per  exemple,  el  40% a Barcelona i  el  35% a Esplugues)— com
en el cas del mercat de segona mà, i també ha continuat augmentant el preu del
lloguer (un 6% de mitjana el darrer any i un acumulat des del 2013 del 33%, que han
situat la renda mitjana en el seu màxim des que es disposa de dades pràcticament a
tots els territoris). Observa, però, que es veu certa moderació en el creixement dels
CCM 7/19 DSocials 17/57
 
lloguers el darrer any, amb una variació interanual a la ciutat de Barcelona del 6%,
inferior  a  la  del  2017  (9,5%)  i  una  variació  del  6,7% a  la  resta  de  l’àmbit  metropolità,
també inferior a la del 2017 (9,3%).
Pel que fa a la construcció, indica que l’Observatori Metropolità destaca un increment
de  l’activitat:  a  Barcelona  les  llicències  d’obra  major  han  passat  del  mínim  de  1.474
habitatges  a  què s’havia  arribat  el  2013 a  3.020 l’any 2018 (+104%),  fonamentalment
per la construcció de nova planta, que ha passat de 756 habitatges el 2013 a 2.371 el
2018  (les  obres  de  rehabilitació  s’han  mantingut  estables).  A  la  resta  de  l’àrea
metropolitana, el 2018 es van visar 4.916 habitatges, un 834% més que el punt més
baix l’any 2013. D’altra banda, l’Observatori assenyala que una llar amb uns ingressos
de 2,5 vegades el salari mínim només podria accedir a un habitatge de lloguer
destinant  menys  d’un  30%  d’aquesta  remuneració  en  5  dels  36  municipis  de  l’àrea
metropolitana (Badia, Montcada, Santa Coloma de Gramenet, Ripollet i Castellbisbal),
una de les dades que demostren que el problema va molt més enllà de Barcelona.
Explica  que,  en  aquest  context,  marcat  per  l’increment  dels  preus  de  l’habitatge  i  la
manca de parc assequible, les polítiques municipals s’han focalitzat en:
- Promoció del parc públic de lloguer. S’està gestionant un volum de 4.600 habitatges,
dels quals a finals d’any s’hauran lliurat 766 distribuïts en 14 promocions;  actualment
hi ha 14 promocions més en construcció que suposen 554 pisos; s’estan licitant obres
de 5 promocions amb un total de 298 habitatges, i hi ha 3.517 habitatges en fase de
redacció de projecte i resta de fases distribuïts en 46 promocions. Tot plegat, el doble
que en el mandat anterior, malgrat disposar exactament del mateix finançament
estatal (pressupostos retallats i prorrogats del PP).
-  Adquisició.  Des  del  2015  s’han  comprat  750  pisos  amb  una  despesa  municipal
aproximada  entre  compra  i  rehabilitació  de  78  milions  d’euros;  s’ha  reforçat  la
captació d’habitatge del mercat privat (s’han mobilitzat fins a 1.100 habitatges buits a
través de la borsa de lloguer i del conveni que té l’Ajuntament amb l’entitat Hàbitat3, i
s’ha  aconseguit  posar-los  a  un  lloguer  assequible),  i  s’ha  signat  un  nou  conveni  amb
Hàbitat3 pel qual han d’aportar 100 pisos més (es passa de 250 a 350), de manera que,
en el temps que han estat al Govern, hauran promogut o comprat més de 5.250
habitatges públics, el doble que en el mandat anterior i un 36% més del que es va fer
en l’època del  Govern Hereu,  tot  plegat  amb una inversió  de 500 milions  d’euros  per
promoció  i  més  de  50  milions  d’euros  per  compres,  un  finançament  que
majoritàriament ha estat municipal i també de la banca europea, però en cap cas
gràcies a les minses i retallades aportacions de l’Estat i de la Generalitat.
- Rehabilitació. S’han reorientant les polítiques cap a actuacions centrades en la millora
de la confortabilitat dels habitatges de les famílies en situació de més vulnerabilitat i
s’hi han destinat 114 milions (el doble d’inversió en polítiques de rehabilitació que en
el mandat anterior),  i  aquests ajuts a la rehabilitació s’han supeditat a la funció social
de  l’habitatge  (s’utilitza  el  que  marca  l’índex  de  preus  de  lloguer  i  no  es  permet
augmentar el lloguer més enllà d’aquest índex).
Exposa  que,  fins  al  moment,  s’han  lliurat  2.600  claus  entre  obra  nova,  compres  i
rotació del parc públic, una xifra bastant més alta que la del mandat anterior, i es
preveu que a finals del 2023 pràcticament s’hagi doblat el parc d’habitatge assequible
de gestió municipal que hi havia el 2015.
Per  acabar,  parla  d’una  de  les  mesures  més  importants  que  es  va  aprovar  al  mandat
anterior: la modificació del Pla general metropolità per aprovar la mesura del 30%, que
CCM 7/19 DSocials 18/57
 
va ser aprovada el desembre del 2018 com a resultat d’una iniciativa que partia de la
ciutadania i que va estar liderada per una important campanya de mobilització per
part de l’Observatori DESC, el Sindicat de Llogateres, la FAVB, l’Associació de Barris pel
Turisme  Sostenible  i  la  Plataforma  d’Afectats  per  la  Hipoteca.  Explica  que  per
aconseguir la majoria necessària per aprovar aquesta mesura van haver de passar uns
sis  mesos entre  l’aprovació  inicial  i  l’aprovació  definitiva  i  que,  atès  que la  mesura va
començar a ser efectiva el desembre del 2018 i que el ritme de construcció suposa
com a mínim dos anys d’obra i un d’escomeses, llicències i urbanització, es preveu que
els  habitatges  protegits  que  obtindrà  la  ciutat  com  a  resultat  d’aquesta  mesura
començaran a estar disponibles al 2021-2022.
Subratlla que aquesta mesura implica un canvi estructural en les polítiques
d’habitatge,  de  manera  que  no  donarà  resultats  a  curt  termini,  però  permetrà  tenir
habitatge a preu assequible a llocs cèntrics de la ciutat, que és molt necessari, i, tot i
generar  resistències,  a  poc  a  poc  —com  ha  passat  en  altres  llocs  amb  mesures
similars— anirà consolidant-se i produirà fruits a mitjà i a llarg termini.
La Sra. PARERA diu a la Sra. Martín que no pot donar dades del 2018 si ha de parlar de
l’impacte  d’una  mesura  que  es  va  implementar  a  finals  d’aquell  any,  i  assenyala  que,
des de l’aplicació de la  mesura que obliga a  la  reserva del  30% de pisos per  a  lloguer
social, ha caigut la construcció (-68%) i també han caigut els visats per habitatges (-
47%) i les rehabilitacions. Com a conseqüència, el parc de lloguer és escàs i, per tant,
els preus pugen.
Demana que no es recorri a la demagògia d’associar sempre els lloguers amb el negoci
i els fons voltors, ja que gairebé el 85% del parc de lloguer està en mans de persones
físiques, i posa de manifest que aquí tradicionalment hi ha hagut una cultura de
l’estalvi, que implica comprar una propietat, en molts casos per deixar un patrimoni als
fills. Subratlla que el Govern pot no compartir un criteri, però ha de ser conscient de la
realitat, i demana que es reflexioni sobre les conseqüències que podria tenir una taxa
als  pisos  buits  si  molts  d’aquests  són  propietat  de  persones  físiques  privades  que  no
són riques i han estalviat per poder pagar una hipoteca durant tota la vida per poder
deixar un patrimoni als fills.
Dit això, pregunta quants habitatges de protecció oficial ha generat la mesura del 30%;
què ha passat amb la comissió de seguiment i avaluació de la modificació que es va fer
—en  un  any  no  s’ha  reunit,  i  seria  interessant  que  ho  fes  i  exposés  unes  conclusions
fruit  de  les  seves  anàlisis—;  què  passa  amb  l’operador  mixt  metropolità  —el  concurs
està  desert  perquè  no  hi  ha  cap  soci  privat  que  vulgui  treballar  amb  l’Ajuntament;
caldria  preguntar-se  per  què—;  què  passa  amb  els  82  solars  que  té  l’Ajuntament
(quants han estat activats i quina previsió hi ha per a aquest mandat), i què es pensa
fer  amb les  aproximadament  600 famílies  que esperen un habitatge  d’emergència  (la
llista d’espera de la Mesa d’Emergència acumula un creixement del 45% el darrer any i
del 199% els dos darrers anys, segons dades del Consorci d’Habitatge), unes xifres molt
preocupants.
La  Sra.  SENDRA  agraeix  la  compareixença  i  l’informe  que  ha  facilitat  la  Sra.  Martín  i
recorda  que  el  Grup  d’ERC  a  la  sessió  del  setembre  de  la  Comissió  va  demanar  al
Govern, mitjançant un prec, un informe sobre el grau de desenvolupament i de
compliment de les accions, les mesures, els projectes, els plans i les promocions que
CCM 7/19 DSocials 19/57
 
preveia el Pla pel dret a l’habitatge. Posa de manifest que si el Govern hagués facilitat
aquest informe que es va comprometre a fer, una part de la compareixença ja estaria
resposta i podrien aprofundir en altres qüestions, però el seu grup ha fet la seva feina
(informar-se, documentar-se) i ha constatat que des de fa quatre anys els indicadors
diuen que la situació no para d’empitjorar. Destaca tres d’aquests indicadors:
1. La construcció de l’habitatge s’ha estancat i, fins i tot, ha baixat: mentre que el 2018
es  van  construir  1.338  habitatges,  el  2019  només  se  n’han  construït  429.  Respecte
d’això,  comenta  que  hi  ha  qui  considera  que  la  mesura  del  30%  —el  seu  grup  hi  va
donar  suport  perquè  va  pensar  que  podia  ser  adient—  podria  estar  tenint  un  efecte
contraproduent, i subratlla que cal saber-ho: si realment es vol resoldre tant com sigui
possible el problema de l’accés a l’habitatge, cal saber fins a quin punt les mesures que
s’implementen ajuden a millorar la situació o bé l’empitjoren.
2. El preu de venda dels habitatges no para de créixer, segons dades del mateix
Ajuntament: en els darrers quatre anys, un pis de 80 m² ha passat de costar una
mitjana de 272.000 euros a costar-ne una mitjana de 336.000.
3. Els preus dels lloguers no paren de pujar, també segons dades del mateix
Ajuntament. El lloguer ha pujat més de 200 euros al mes a la ciutat, cosa que fa que
quatre anys després que BC arribés al govern, els veïns i les veïnes paguin pel lloguer
una mitjana de 2.500 euros més l’any.
D’altra banda,  subratlla  que la  gentrificació no s’atura i  que la  Mesa d’Emergència no
dona l’abast (la llista d’espera, lluny de reduir-se, continua augmentant).
Aclareix  que  el  Grup  d’ERC,  conscient  de  la  complexitat  del  problema,  no  culpa  el
Govern municipal, però insisteix que cal comprovar fins a quin punt les mesures
previstes al  Pla pel  dret a l’habitatge estan ajudant a revertir  la  situació,  ja  que sense
una bona anàlisi i avaluació no es poden introduir les modificacions pertinents.
Per acabar, manifesta el desig del seu grup de rebre la informació que completi la que
ha facilitat la Sra. Martín.
La Sra. MUNTÉ dona les gràcies a la Sra. Martín per les dades exposades, que demana
que, si és possible, es facilitin per escrit per poder-les treballar millor, i posa de
manifest  que  el  Govern,  a  més  de  no  haver  facilitat  l’informe  que  ha  esmentat  la
regidora  d’ERC,  tampoc no ha  convocat  la  taula  de  treball  amb els  agents  privats  per
trobar  solucions  a  la  problemàtica  de  l’habitatge,  actuació  a  la  qual  també  es  va
comprometre.
A continuació, explicita que les xifres referents a habitatge no són bones: per exemple,
a Ciutat Vella llogar un habitatge és ara un 43% més car que fa quatre anys; a Sant
Martí, un 38% més car, i a Nou Barris, un 35%, i la situació de saturació de la Mesa
d’Emergència, amb 592 famílies que esperen un habitatge, és molt preocupant.
Assenyala  que  en  el  baròmetre  municipal,  un  cop  més,  l’accés  a  l’habitatge  es
consolida com el segon problema que més preocupa els veïns i les veïnes de la ciutat
(la inseguretat ocupa el primer lloc), i  posa èmfasi en la lentitud que hi ha a l’hora de
desplegar projectes: el Govern només ha fet un de cada deu dels habitatges promesos.
Afegeix que la Sra. Martín ha afirmat que el 2023 es podrà duplicar aquest parc i
demana prudència amb les promeses i les proclames, perquè poden donar lloc a
incompliments molt greus.
Tot seguit, esmenta els 82 solars de titularitat municipal i el Registre de Sol·licitants
d’Habitatge  Protegit,  que  el  mandat  passat  va  augmentar  en  un  45%,  i  manifesta
CCM 7/19 DSocials 20/57
 
preocupació pel fet que cada cop hi ha més veïns i veïnes a la ciutat que treballen i
tenen un sou, però no poden accedir ni al mercat lliure de lloguer ni a l’habitatge social
i  tampoc  no  reben  cap  ajut  municipal.  Subratlla  que,  davant  d’això,  cal  augmentar  el
parc d’habitatge de lloguer assequible.
A continuació, formula el prec del seu grup corresponent al punt 14 de l’ordre del dia,
que demana que es constitueixi de manera urgent la comissió de seguiment i avaluació
de la modificació del Pla general metropolità per a l’obtenció d’habitatge de protecció
pública  en  sòl  urbà  consolidat  (constitució  acordada  pel  Plenari  de  l’Ajuntament  a  la
sessió del 28 de setembre del 2018), i comenta que el seu grup, si bé discrepa
profundament  del  Govern  municipal  en  matèria  d’habitatge,  com  ha  manifestat  en
diverses ocasions, sempre ha donat suport a les iniciatives dirigides a millorar l’accés a
l’habitatge,  ja  que  entén  que  cal  consens  polític  dins  l’Ajuntament  i  amb  el  conjunt
d’administracions competents,  així  com amb tots  els  sectors  i  actors  que treballen en
el camp de l’habitatge, siguin públics o privats.
Subratlla que és necessari fer un seguiment i una avaluació dels indicadors per
comprovar si les polítiques públiques estan funcionant i, en aquest cas, si la mesura de
modificació del Pla general per a l’obtenció del 30% d’habitatge protegit està generant
els efectes volguts.
Per  acabar,  posa  de  manifest  que,  a  les  portes  d’una  desacceleració  econòmica,  les
dades indiquen que alguna cosa falla a la ciutat de Barcelona, i que la feina de més de
35.000 barcelonins i barcelonines depèn del sector de la construcció, que representa
un 3,2% del total del PIB de la ciutat, un percentatge gens menyspreable.
El Sr. CORBACHO formula la pregunta corresponent al punt 17 de l’ordre del dia (quin
és el nombre previst d’habitatges protegits que s’hauran iniciat durant el 2019 i quants
d’aquests  s’hauran  dedicat  al  règim de  lloguer  assequible)  i  comenta  que  el  seu  grup
voldria que la resposta anés acompanyada de la relació de certificats d’inici d’obres i, si
és possible, de les adreces de les obres.
Tot seguit, observa que de la intervenció de la Sra. Martín es podria deduir que la
situació de l’habitatge és gairebé perfecta, però la realitat no diu el mateix. En aquest
sentit, llegeix el titular «L’obligació de fer un 30% d’habitatge social frena la sol·licitud
de  llicències  a  Barcelona»  i  pregunta  quants  habitatges  de  promoció  pública  s’estan
promovent actualment com a conseqüència de la mesura del 30%.
A continuació, posa de manifest que BC va prometre construir 4.000 habitatges
protegits i el 2019 només n’haurà fet uns 700, i, d’altra banda, la Sra. Martín va dir en
una  entrevista  abans  de  les  eleccions  que  l’objectiu  per  al  mandat  2019-2023  era
construir 1.500 habitatges per any. Li pregunta si manté aquest compromís i
puntualitza que quan parla d’habitatge nou no es refereix a habitatges procedents de
mandats anteriors, sinó a habitatge que es comença a construir sota el paraigua dels
pressupostos que es vagin aprovant en el període 2019-2023.
Li pregunta també si manté el compromís, també expressat en una entrevista, que
com a mínim el 80% dels habitatges de promoció pública que es facin vagin al règim de
lloguer assequible i que en cap cas aquests lloguers superin la mitjana de 500 euros.
En darrer lloc, assenyala que BC va fracassar en el mandat anterior, tal com va dir el
seu soci de govern, el Sr.Collboni, que va dir que dels 4.000 habitatges promesos
s’havien  fet,  en  el  millor  dels  casos,  segons  alguns  informes,  1.000  durant  tot  el
mandat, i subratlla que ara el que cal és comprovar si el Govern compleix els
CCM 7/19 DSocials 21/57
 
compromisos  adquirits  per  a  aquest  mandat  (entre  d’altres,  la  construcció  de  6.000
habitatges).
El Sr. RAMÍREZ agraeix la compareixença; formula la pregunta del seu grup
corresponent  al  punt  18  de  l’ordre  del  dia  (quants  habitatges  de  protecció  oficial  ha
incorporat  l’Ajuntament  de  Barcelona  des  de  l’aplicació  de  la  mesura  del  30%),  i
s’afegeix a la petició que la informació exposada per la Sra. Martín sigui facilitada per
escrit per poder analitzar totes les dades —el seu grup pensa que n’hi ha algunes que
no  són  del  tot  reals—,  que  demostren  que  la  situació  de  l’habitatge  a  Barcelona  és
dolenta.
Assenyala  que  els  darrers  anys  l’habitatge  ha  sofert  els  efectes  tant  de  la  crisi
immobiliària  com  de  la  manca  d’oferta  i  de  l’increment  de  preus  en  el  sector
immobiliari, i ha generat desigualtats a la ciutat, nombrosos desnonaments per no
poder pagar les hipoteques o el lloguer i un augment de persones que demanen
habitatges  de  protecció,  i  posa  de  manifest  que,  d’acord  amb l’objectiu  de  solidaritat
urbana  que  estableix  la  Llei  18/2007,  pel  dret  a  l’habitatge  a  Catalunya,  Barcelona
hauria  de disposar  l’any 2027 d’un parc  d’habitatges  destinats  a  polítiques  socials  del
15% respecte del total dels habitatges existents. Observa, però, que el parc d’habitatge
de protecció oficial actual de la ciutat representa només un 8,38% del total.
D’altra  banda,  indica  que  ha  estat  durant  el  mandat  de  la  Sra. Colau  quan  més  s’ha
disparat  la  preocupació  per  l’habitatge  (segons  l’últim  baròmetre  de  la  ciutat,  el  del
2019,  l’habitatge  se  situa  com  el  segon  problema  més  greu  a  la  ciutat,  amb  un  14%,
només superat pel problema de la inseguretat), i que la realitat dista molt de les
promeses del Govern de Colau en la campanya electoral del 2015, quan prometia
8.000 pisos nous (construir-ne 4.000 i immobilitzar-ne uns altres 4.000), ja que només
se’n  van  fer  uns  700.  Afegeix  que  tampoc  no  s’ha  donat  resposta  a  les  més  de
600 famílies  que  es  troben  a  la  llista  d’espera  de  la  Mesa  d’Emergència  Social  en
espera d’un habitatge social i assequible.
A continuació, recorda que quan es va presentar la mesura del 30%, que obligava a
destinar  el  30%  dels  habitatges  d’obra  nova  o  de  gran  rehabilitació  amb  un  sostre
urbanístic superior als 600 m² a habitatge protegit i que es va aprovar definitivament el
desembre  del  2018,  el  Govern  municipal  va  dir  que  s’estimava  l’aportació  d’aquest
30% en 330 pisos nous per any, ja que prenia com a referència els habitatges
construïts a la ciutat. Entén que ara es podria calcular aproximadament l’impacte de la
mesura fent servir els projectes de noves llicències o nova construcció.
Subratlla  que,  una  vegada  més,  l’alcaldessa  Colau  fa  servir  una  cortina  de  fum  per
tapar el fracàs de les seves polítiques en matèria d’habitatge, ja que l’únic que s’ha fet
amb  la  mesura  del  30%  és  traslladar  la  responsabilitat  en  política  d’habitatge  de
l’Ajuntament  als  promotors  privats,  amb  greus  conseqüències  per  a  la  ciutat:  segons
dades  aportades  per  l’associació  de  promotors,  durant  el  primer  semestre  de  2019  a
Catalunya es van iniciar 6.645 habitatges, una disminució del 10,5% respecte al 2018, i
a Barcelona, 429 (685 menys que el 2018).
Comenta que si es verifiquessin totes aquestes dades, es constatarien dues males
notícies: d’una banda, que la mesura del 30% no ha servit per a les finalitats previstes i
que només era una cortina de fum per amagar una mala gestió en matèria d’habitatge
del Govern de l’alcaldessa Colau; d’altra banda, que el fracàs d’aquesta mesura suposa
l’increment dels  preus de l’habitatge,  ja  que hi  ha una disminució en l’oferta del  parc
CCM 7/19 DSocials 22/57
 
d’habitatge,  i,  consegüentment,  l’expulsió  de  més  ciutadans  que  es  veuen  obligats  a
marxar de la ciutat pels elevats preus de l’habitatge.
Conclou  que  la  Sra.  Martín  en  la  segona  intervenció  hauria  d’ampliar  la  informació
sobre totes les qüestions exposades.
La Sra. MARTÍN confirma que el Govern es compromet a lliurar els informes sobre els
pisos  buits  i  sobre  el  seguiment  del  Pla  pel  dret  a  l’habitatge  —puntualitza  que  el
compromís era lliurar-los a finals  d’any—, i  accepta el  prec de JxCat de constituir  una
comissió de seguiment i  avaluació de la mesura del 30%, amb l’objectiu de recollir-ne
el detall de les informacions tècniques i fer-ne partícips tots els grups polítics i,
evidentment, el grup promotor de la mesura.
Exposa que al  llarg del  2019 s’hauran iniciat  6 promocions que sumen 222 habitatges
més els 12 allotjaments dels APROP de Ciutat Vella, que obriran les portes al
desembre. Especifica que entre les 6 promocions hi ha 1 promoció dels APROP, 3 de
cohabitatge,  que representen 60 habitatges,  i  2  promocions directes  de l’IMHAB,  que
sumen 102 habitatges de lloguer social i 60 de lloguer assequible, i repeteix que es
preveu, a finals del 2023, pràcticament doblar el parc de gestió municipal que hi havia
el 2015.
Dit  això,  demana  al  Sr. Corbacho  que  s’abstingui  de  dir-li  quins  gestos  pot  fer  quan
l’està escoltant amb tot el respecte, i pregunta al Sr. Ramírez si el que voldria el PP és
que el Govern de Barcelona fos encara més agosarat, com per exemple ho són a Viena,
on dos terços de les noves construccions que es fan han de ser habitatge a preu
protegit,  o  bé  el  que  li  passa  és  que  pateix  per  la  rebaixa  d’expectatives  d’un  sector
que està acostumat a fer el màxim benefici en el mínim temps possible.
Comenta que, a parer seu, és responsabilitat de totes començar a fer pedagogia per
fer entendre que cal un sector privat que estigui disposat a invertir en habitatge
assequible entenent que les expectatives de negoci no seran les que eren abans i que
s’ha de prioritzar l’habitatge assequible perquè obtenir el màxim benefici en el mínim
temps possible és totalment incompatible amb el fet de garantir el dret a l’habitatge a
la majoria de la ciutadania.
Per acabar, insisteix que la mesura del 30% suposa un canvi estructural molt important
per  generar  habitatge  assequible  a  tota  la  ciutat  i  no  se’n  veuran  els  fruits  a  curt
termini  —hi  ha  resistències  per  a  l’aplicació  de  la  mesura—,  i  comenta  que  a  la
comissió de seguiment serà interessant veure com va evolucionar la sol·licitud de
llicències entre l’aprovació inicial i l’aprovació definitiva de la mesura, així com avaluar
tot el que calgui.
La Sra.  PARERA subratlla  que difícilment  algú estarà disposat  a  fer  una cosa si  no s’hi
parla;  que  per  convèncer  algú  que  faci  alguna  cosa  l’important  és  consensuar,
convèncer-lo que ho ha de fer i facilitar-li que ho faci, i que la imposició sempre és un
mal criteri quan es busca la col·laboració d’un sector.
Tot seguit, qualifica d’honorable la voluntat d’ERC, que va donar suport a la mesura del
30%, de valorar-ne l’efectivitat, i  s’afegeix a la seva petició. Entén que l’Administració,
per  sistema,  quan  implanta  una  mesura,  n’hauria  de  fer  un  retiment  de  comptes  de
l’efectivitat al cap d’un any per comprovar si funciona i si cal corregir-la.
Conclou que ningú no està exempt d’equivocar-se, però no rectificar quan una mesura
no és correcta és un problema.
CCM 7/19 DSocials 23/57
 
La Sra. SENDRA manifesta el convenciment que el compromís del Govern municipal i,
en particular,  de la  Sra.  Martín amb la  resolució del  problema de l’accés a  l’habitatge
és absolut, i afirma que mentre sigui així, el Grup d’ERC contribuirà a impulsar totes les
polítiques que calgui. Observa, però, que el plantejament i el tarannà que de moment
denota el Govern no acaba d’ajudar-hi. A parer del seu grup, el problema demana per
part del Govern més diàleg amb tots els actors, entendre que no és qüestió de bons i
dolents, generar grans consensos, fer més autocrítica —dir que uns sempre ho fan tot
bé  i  uns  altres  sempre  ho  fan  tot  malament  no  ajuda—,  aliances  i  complicitats  amb
grups polítics, col·laboracions amb altres administracions i més generositat a l’hora de
donar suport a iniciatives d’altres quan van en la mateixa direcció que les pròpies, tot
entenent no són els únics que intenten fer coses i que les intenten fer bé.
La  Sra.  MUNTÉ  agraeix  l’acceptació  del  prec,  però  subratlla  que  també  cal  donar
compliment a totes les iniciatives que han estat aprovades o acceptades a la Comissió,
així com que cada administració assumeixi les seves responsabilitats. En aquest sentit,
comenta que, si bé és veritat que cal més col·laboració entre les administracions, la
funció  de  la  Comissió  és  exigir  a  l’Ajuntament  que  sigui  responsable  de  les  seves
competències i que doni compliment als compromisos adquirits.
D’altra banda, recorda que BC va fer crítiques importants a l’alcalde anterior en relació
amb les  polítiques  d’habitatge  i  va  afirmar  que  posar  fi  als  desnonaments  era  només
qüestió de voluntat política, però els desnonaments continuen malgrat la voluntat
política  de  l’Ajuntament,  abans  i  ara,  i  això  dona  una  idea  de  la  complexitat  de  les
qüestions relacionades amb l’habitatge.
Per acabar, afirma que el Grup de JxCat continuarà col·laborant en qualsevol mesura
realista, valenta i consensuada que es dugui a terme a la ciutat per millorar la situació
de l’habitatge.
El Sr. CORBACHO aclareix que la seva intenció no és fer una crítica, sinó un control, i
torna  a  preguntar  si  el  Govern  municipal  manté  el  compromís  d’iniciar  les  obres  de
6.000 habitatges en el període 2019-2023 (el compromís era 1.500 per any), ja que la
funció  de  l’oposició  és  fer  un  seguiment  dels  compromisos  per  comprovar  si  es
compleixen. Afegeix que, en aquest cas, el compliment del compromís beneficiaria
fonamentalment els ciutadans que estan esperant un habitatge de lloguer assequible.
El Sr. RAMÍREZ torna a demanar a la Sra. Martín que respongui a la pregunta de quants
habitatges de protecció oficial ha incorporat l’Ajuntament de Barcelona amb la mesura
del 30% (repeteix que quan es va presentar la mesura, es va fer una estimació de més
de 300 habitatges per any). Espera que a la comissió de seguiment i avaluació es
facilitin per escrit totes les dades demanades.
D’altra  banda,  subratlla  que  la  situació  és  molt  complexa  i  requereix  no  buscar
enemics, sinó buscar complicitats amb el sector, també amb col·laboració
publicoprivada,  i  assenyala  que  l’únic  objectiu  del  seu  grup  és  ampliar  l’habitatge
públic i assequible a Barcelona, que té un problema i no en pot traslladar la
responsabilitat als operadors privats.
ES DONA PER TRACTADA
CCM 7/19 DSocials 24/57
 
III) Propostes a dictaminar
a) Ratificacions
b) Propostes d’acord
4. – (CO 2019-11/21) RATIFICAR l’acord adoptat pel Consell de Govern del consorci Institut
Infància i  Adolescència de Barcelona, C, en la sessió d’11 de juny de 2019, relatiu a la
seva  dissolució  i  liquidació,  i  esdevingut  definitiu  en  absència  d’al·legacions  en  el
termini d’informació pública. DISSOLDRE el consorci Institut Infància i Adolescència de
Barcelona,  C,  adscrit  l’Ajuntament  de  Barcelona,  un  cop  ratificada  la  dissolució  per
totes les entitats consorciades. NOTIFICAR el present acord a les entitats consorciades.
La Sra. PÉREZ enuncia la proposta.
Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels
Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit
Popular i Barcelona pel Canvi.
5. – (20190397)  AUTORITZAR  l’adhesió  de  l’Ajuntament  de  Barcelona  a  la  VII  Fase  de  la
Xarxa de Ciutats Saludables de l’Organització Mundial de la Salut a Europa. FACULTAR
la Ima. Gemma Tarafa Orpinell, Regidora de Salut, Envelliment i Cures, per a signar la
documentació pertinent dimanant d’aquest acord i realitzar les actuacions necessàries
per a la seva efectivitat.
La Sra. PÉREZ enuncia la proposta.
Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels
Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit
Popular i Barcelona pel Canvi.
IV) Part decisòria / Executiva
a) Ratificacions
b) Propostes d’acord
c) Proposicions
V) Part d’impuls i control
a) Proposicions / Declaracions de Grup
Del Grup Municipal Junts per Catalunya:
6. – (M1923/255) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta al Govern Municipal
a  desplegar,  a  traves  de  l’ICUB  i  altres  organismes  implicats,  amb  la  col·laboració  del
Consell de Cultura de la Ciutat, de BCN Activa, Turisme i Industries Creatives i tots els
agents públics, comunitaris i privats de la ciutat, un “Pacte per la Cultura de Barcelona”
CCM 7/19 DSocials 25/57
 
de caràcter estratègic que promogui la implicació de tots els agents públics i privats del
sector per potenciar el conjunt dels àmbits culturals de la ciutat, convertint-los en
referents locals i internacionals per contribuir a la millora del consum cultural, al lligam
entre  la  cultura  i  l’educació,  al  lligam  amb  la  participació  i  la  cohesió  social  i  la
prosperitat  i  benestar  dels  ciutadans.  Per  això,  proposem  encarregar  a  l’Institut  de
Cultura  la  concreció  d’objectius,  el  disseny  de  l’estratègia  i  el  desplegament  de  la
iniciativa amb caràcter d’urgència, aportant un full de ruta calendaritzat i pressupostat
al Plenari Municipal en un termini màxim de tres mesos. També es demana crear una
Comissió  d’impuls  de  regidors,  amb  representats  de  tots  el  partits,  destinada  a
promoure la iniciativa de la manera més eficaç i acordada possible.
La Sra. PÉREZ indica que, tal com ha suggerit la Sra. Sendra, aquest punt es tractarà
juntament amb el punt 11 (prec d’ERC).
El Sr. MASCARELL enuncia la proposició i manifesta la convicció del seu grup que el
pacte que proposa és la millor manera i la més ràpida perquè Barcelona recuperi la
força cultural i torni a ser un far internacional de cultura, així com per reforçar un
projecte de cultura compartit entre tots els agents que intervenen en la ciutat i posar-
la al capdavant de les respostes que cal donar a les profundes transformacions
culturals que s’estan produint.
Subratlla que Barcelona s’ha d’observar com un sistema integral de vasos comunicants
entre la cultura de base, les institucions i les xarxes públiques de museus, biblioteques,
centres cívics i arxius, sense deixar de banda l’aportació que fan les empreses culturals
privades que determinen una oferta en un grup molt nombrós de sectors bàsics per a
la ciutadania, com ara el del llibre, el col·leccionisme, la música en totes les seves
variants, el teatre, la fotografia o l’arquitectura, i el magnífic patrimoni que atresora la
ciutat, fonamentat en l’àmbit del gaudi i de la formació, però també en l’àmbit d’oferta
turística, que fa aportacions significatives a l’economia de la ciutat i als llocs de treball.
D’altra banda, remarca que el pacte permetria que Barcelona donés una solució ràpida
als reptes que tenen diversos àmbits culturals de llarga tradició actualment perjudicats
per determinades polítiques de suport desplegades de manera erràtica per part dels
àmbits  públics  generals,  com  és  el  cas  del  cinema.  Respecte  d’això,  explica  que,
malgrat el talent audiovisual dels creadors de la ciutat i la magnífica tradició d’escoles
de cinema, avui reconegudes internacionalment, i malgrat la magnífica aportació que
fan el centenar de festivals que tenen lloc a la ciutat, decisions com la del Tribunal
Constitucional de liquidar la taxa dels operadors de continguts audiovisuals ja fa uns
mesos —després d’haver començat a funcionar bé— han significat un cop duríssim per
a la continuïtat de nombroses empreses del sector, continuïtat que perilla també en
altres àmbits, com ara el de les galeries d’art. Tanmateix, subratlla que, malgrat tot, la
ciutat expressa un enorme potencial creatiu i emprenedor en l’àmbit digital, expressió
i punta de llança de magnífiques expressions de talent i de creativitat que poden situar
Barcelona entre les tres ciutats més creatives del món.
Assenyala que el pacte ha de ser un factor decisiu per fer de Barcelona un referent
d’integració  social,  de  generació  de  diàleg  i  de  qualitat  democràtica,  així  com  per
afavorir que molts professionals del sector surtin de la precarietat laboral en què es
troben actualment, de manera que a través del pacte es pot fer front amb més
garanties  d’èxit  als  reptes  globals  que  cal  abordar:  el  repte  digital,  la  precarització
CCM 7/19 DSocials 26/57
 
laboral, l’estancament de la inversió en cultura i el repte internacional (presència de la
cultura de la ciutat al món).
Remarca que amb el pacte estratègic que es proposa, que ha de posar la cultura a
centre de les preocupacions de la ciutat, es pot aconseguir que Barcelona estigui entre
les  ciutats  amb més  projecció  creativa,  que doni  sortida  a  l’enorme talent  digital  que
té, que el seu turisme sigui més culte i de més qualitat, que tregui més suc al seu
magnífic tresor patrimonial i més rendiment de la seva potentíssima xarxa formativa,
que sectors com l’audiovisual i el del cinema recuperin el seu pes, que sigui una ciutat
referent de recerca i innovació i que ofereixi a les generacions futures valors de pau,
democràcia, llibertat, tolerància, respecte i diàleg.
Per acabar, posa èmfasi en el fet que la cultura no és cosa d’un partit, sinó de tothom,
administracions i societat civil incloses, i que si es reclama la participació de la gent, és
bo que es trobi la manera de fer participar al màxim en el disseny de polítiques tant
aquells que tenen el dret legítim d’impulsar-les des del Govern de la ciutat com aquells
que des de l’oposició tenen una voluntat constructiva.
La Sra. SENDRA manifesta el vot favorable del seu grup, que en el prec corresponent al
punt  11 de l’ordre del  dia  demana que el Govern municipal constitueixi una comissió
especial  encarregada  d’elaborar  les  bases  i  de  determinar  les  prioritats  d’un  pla
estratègic de la cultura de Barcelona per als propers anys.
Comenta que, a parer seu, igual que altres sectors importants de la ciutat com  l’
educació i  l’habitatge, la cultura també necessita en aquest moment grans consensos,
ja que té grans reptes al davant i potser cal pensar maneres més integrades de buscar-
hi les respostes i les solucions.
Tot seguit, posa de manifest que tothom coincideix en la importància estratègica de la
cultura per a la ciutat i en el seu rol com a motor de cohesió social, educació,
creativitat, transformació, bon govern i economia.
Entén que tothom coincideix també que el repte pendent és la democratització de la
cultura, així com intentar que la cultura es constitueixi com un quart pilar de l’estat del
benestar que impacti tota la ciutadania, i que cal renovar els instruments, ja que fa
molt de temps que hi ha la mateixa estructura de governança, de polítiques i de
subvencions i el sector està cansat i castigat per una precarietat laboral endèmica, per
un finançament insuficient i per un model de governança poc flexible i poc obert
condicionat pel pes d’un passat que s’ha anat construint a poc a poc.
Subratlla que Barcelona, per poder superar una nova etapa, necessita consensos de
tots els polítics, així com amb el teixit empresarial, el teixit associatiu i altres
administracions (Generalitat de Catalunya i Estat espanyol), i buscar aliances a escala
europea. Per això, cal intentar crear entre tots un projecte cultural de llarga durada,
ambiciós i singular que sigui el full de ruta per a tothom els propers anys. Remarca que
no es pot permetre que la cultura canviï amb cada nou govern, sinó que cal un horitzó
a mitjà i a llarg termini consensuat i compartit per tal que es pugui avançar
independentment de qui governi i del moment en què ho faci.
A continuació, esmenta alguns dels nombrosos temes que caldria abordar: l’ICUB com
a  motor  de  dinamització  i  facilitador;  l’increment  de  l’autonomia  de  les  entitats  de
gestió i la interlocució amb els altres agents de la ciutat; la manera d’enfortir el procés
de descentralització envers els districtes; la visió metropolitana de Barcelona i
l’impacte  que  hi  pot  tenir  la  cultura;  la  millora  de  les  possibilitats  de  finançament
CCM 7/19 DSocials 27/57
 
cultural; el grau de professionalització que exigeix un ecosistema que en aquest
moment necessita un grau molt alt de sostenibilitat i alhora de generació de talent i,
per  tant,  com  s’articulen  tots  els  espais  educatius  i  de  professionalització  que  té  la
ciutat; un programa de subvencions i d’ajuts que ha de ser integrat i que no només és
de  l’ICUB,  sinó  que  ha  d’assumir  temes  de  turisme,  d’immigració,  d’ocupació,
d’empresa,  d’interculturalitat,  educatius...  i  que,  per  tant,  requereix  una  mirada  molt
transversal; el replantejament dels models de governança i els rols que tenen les
institucions  nacionals,  en  aquest  cas  (quin  contracte  s’exigeix  a  aquestes  institucions
envers  la  ciutat  i  envers  la  ciutadania  de  Barcelona;  com  se’ls  exigeix  a  aquestes
institucions que tenen un rol preferent en aquest moment de drets i deures per a cada
un  d’ells);  el  pacte  d’un  contracte  programa  de  llarga  durada  que  permeti  una
governabilitat  flexible  i  alhora  un  àmbit  d’exigència  internacional  a  l’altura  d’Europa;
creació d’espais de centralitat diferents, tant a Barcelona com a l’àrea metropolitana, i
quins projectes poden impulsar les noves centralitats, i la manera de combatre la
precarietat  i  de  desplegar  el  compromís  adquirit  al  setembre  per  l’Ajuntament  amb
creadors i una cultura de base per donar més dignitat a tota la professió de la cultura i
de l’art.
Conclou que és important establir consensos i treballar amb generositat, lleialtat i
voluntat  d’aportar  per  aconseguir  un pacte que tingui  sentit  no només per  a  l’ICUB o
per als grups polítics, sinó per a tota la ciutadania.
La Sra. BARCELÓ expressa el vot favorable del seu grup, que coincideix amb JxCat i
amb ERC que Barcelona necessita un pacte cultural a curt, mitjà i llarg termini, i
observa que en la legislatura passada, en què hi va haver diversos canvis de
comissionat, es van presentar mesures, però no el projecte cultural global. Subratlla
que és urgent que Barcelona, que sempre ha donat molta importància a la cultura i
sempre havia destacat pel  seu poder cultural,  disposi  d’aquest  pla cultural,  fruit  de la
col·laboració de tots els grups.
També  es  mostra  d’acord  amb  l’afirmació  que  cal  contribuir  al  lligam  entre  cultura  i
educació  —el  seu  grup  sempre  ha  dit  que  educació  i  cultura  són  els  veritables
ascensors socials—, i pregunta al Sr. Subirats quins han estat els resultats de la mesura
«Cap a una política pública de cultura i educació», que va tenir una inversió de 400.000
euros, i si continuarà en aquest mandat.
A  continuació,  indica  que  el  manifest  de  l’Associació  de  Museòlegs  de  Catalunya,
l’Associació  de  Professionals  de  la  Gestió  Cultural  de  Catalunya,  els  Conservadors-
Restauradors  Associats  a  Catalunya  i  l’Associació  Catalana  de  Crítics  d’Art  reflecteix
que hi ha hagut retallades en cultura, però observa que el mateix manifest també fa
referència al fet que hi ha hagut unes retallades del 6% a la Generalitat. Entén, per
tant, que JxCat i ERC haurien de parlar amb els seus grups per intentar que no hi
hagués més retallades. En aquest sentit, comenta que els diputats de Cs al Parlament
de  Catalunya  han  demanat  en  més  d’una  ocasió  que  la  Generalitat  augmenti  el
pressupost dedicat a cultura: actualment només hi destina el 0,7% del pressupost
global, i el seu grup proposava que arribés al 2%, que suposaria uns 70 euros per
habitant.
En darrer lloc, subratlla que no es pot permetre que hi hagi més retallades en cultura,
sobretot  tenint  en  compte  les  dificultats  que  tenen  totes  les  persones  que  s’hi
dediquen, tant a la ciutat de Barcelona com al conjunt del país, i que el pressupost ha
CCM 7/19 DSocials 28/57
 
de garantir que la cultura sigui accessible per a tothom, de manera que la situació
econòmica familiar no sigui un obstacle en cap cas per accedir a la cultura.
El Sr. RAMÍREZ subratlla que si Barcelona vol situar-se entre les grans ciutats culturals
d’Europa i del món cal involucrar els sectors afectats, no només el cultural, sinó també
el turisme, l’hostaleria i el transport, entre d’altres, molt importants a Barcelona i que
també formen part de l’oferta cultural de la ciutat, així com un govern que en matèria
cultural no estigui a la defensiva i pensi, carregat de clixés, que determinada cultura
sempre  és  elitista  i  que  augmentar  i  millorar  l’oferta  cultural  implicarà  més  turisme,
sinó que tingui un projecte cultural fort amb idees clares i sàpiga, sense vacil·lacions, el
camí que ha de seguir en aquest àmbit.
Assenyala  que  el  Govern  s’ha  mostrat  dubitatiu  davant  d’alguns  projectes  importants
per  a  la  ciutat,  per  exemple,  el  de  l’Hermitage,  que  el  Grup  del  PP  defensa  perquè
considera  que,  juntament  amb  d’altres,  com  ara  la  subseu  del  Museu  del  Prado  a  la
ciutat  que  planteja  el  seu  grup  (es  tractarà  en  el  punt  8  de  l’ordre  del  dia),  farà  que
Barcelona entri en el circuit de grans exposicions culturals i artístiques internacionals.
D’altra  banda,  el  seu  grup  defensa  un  nou  model  de  finançament  de  la  cultura  que
explori noves vies de col·laboració publicoprivada, àmbit en què aspira a crear un gran
projecte  cultural  en  el  marc  d’un  estatut  de  l’emprenedor  cultural  com  a  veritable
motor cultural de la ciutat. A parer seu, la societat civil ha de ser la protagonista del fet
cultural a la ciutat i, per això, cal introduir el finançament dels projectes culturals per
objectius, amb fons de capital especialitzat i amb garanties de retorn del capital i dels
beneficis  de  l’Administració,  així  com  apostar  per  la  coproducció  dels  projectes
culturals i enfortir la marca Barcelona per promoure el talent de primer nivell de la
ciutat i desenvolupar activitats de més qualitat.
Per acabar, pregunta al Govern quina és la seva posició final sobre el MACBA i quines
interaccions i sinergies es podran generar entre la Muntanya dels Museus i el parc de
Montjuïc, una gran oportunitat per crear un nou espai cultural a la ciutat que, a més,
serveixi per esponjar-ne l’oferta, i vota a favor de la proposició, que entén que va en la
mateixa línia del que el seu grup vol per a Barcelona en matèria cultural, si bé no veu la
necessitat de crear la mesa d’impuls que demana, tot i que pensa que seria bo trobar
un espai de debat per acompanyar el lideratge de la ciutat.
La Sra. PARERA expressa el vot favorable del seu grup, que considera molt necessari
disposar d’un pacte cultural, no només entre els grups municipals, sinó també amb tot
els sectors implicats, que són els que coneixen millor la realitat i amb qui es pot
treballar d’una manera més activa per fer un pacte que realment doni fruits.
Tot  seguit,  manifesta  l’opinió  que darrerament  a  Barcelona hi  ha  hagut  una  involució
en l’oferta  cultural  perquè s’ha  oblidat  una  mica  la  voluntat  de  situar  la  ciutat  com a
referent internacional en aquest àmbit. A parer seu, és important acollir noves
tendències culturals i artístiques, tenir més ambició i demanar projectes potents i
innovadors que marquin una tendència internacional, cosa que dona prestigi i,
consegüentment, no només posiciona la marca Barcelona, sinó que també projecta els
professionals del sector internacionalment i fa créixer tothom i l’economia de la ciutat.
D’altra  banda,  comenta  que  l’Ajuntament  de  Barcelona  hauria  d’instar  el  Govern
espanyol a desenvolupar la Llei de mecenatge, molt important, ja que ajuda molta
CCM 7/19 DSocials 29/57
 
gent (autors, creadors, productors, etc.), tant del sector públic com del privat, a
treballar a favor de la cultura.
El Sr. SUBIRATS agraeix la presentació d’aquestes iniciatives i  constata el  consens que
existeix  perquè  tots  els  grups  col·laborin  amb  l’objectiu  de  disposar  d’un  projecte
cultural per a la ciutat que sigui tan compartit com sigui possible.
Dit això, vota a favor de la proposició de JxCat i accepta el prec d’ERC, i observa que en
els atesos de les iniciatives convindria tenir en compte que moltes de les grans
institucions culturals de la ciutat no són estrictament municipals, sinó que hi ha una
presència  molt  significativa  d’institucions  com  l’Estat,  la  Diputació  o  la  Generalitat,  i
l’acompanyament d’aquestes institucions en l’esforç cultural no sempre ha estat el que
hauria calgut, sinó més aviat al contrari: en molts casos, des del 2007, ha estat més
aviat l’Ajuntament qui ha mantingut el suport a aquests equipaments, atesa la baixada
progressiva dels pressupostos que aportaven les altres institucions.
Posa de manifest que a Barcelona el pressupost dedicat a cultura representa gairebé el
6%  del  total,  uns  88  euros  per  persona,  només  per  darrere  d’una  altra  gran  ciutat  a
Espanya, Bilbao, que hi dedica 92 euros per persona, mentre que Madrid hi dedica
aproximadament 60euros per persona. Observa, però, que allà els grans equipaments
de la ciutat, com ara el Teatro Real, el Reina Sofía o el Museu del Prado, tenen un
suport  molt  significatiu  de  l’Estat.  D’altra  banda,  subratlla  que  des  del  2010  el
pressupost  de  la  Generalitat  dedicat  a  cultura  ha  anat  baixant:  n’hi  dedica  un  0,7%
(poc més de 30 euros per persona, quan els informes del CoNCA demanen que aquest
percentatge se situï en el 2%.
Observa que el mateix consens que demanen els grups municipals i el mateix esforç
que  es  demana  a  l’Ajuntament  s’hauria  de  demanar  també  a  l’Estat,  que  en  quatre
anys ha tingut quatre ministres de Cultura, i a la Generalitat, que en quatre anys ha
tingut cinc consellers de Cultura. Afegeix que en tots dos casos els recursos destinats
als equipaments culturals de la ciutat han anat baixant.
Conclou que cal parlar no només de què es voldria fer i com, sinó també dels recursos
necessaris per poder-ho fer.
El Sr. MASCARELL dona les gràcies a tots els grups per la predisposició i manifesta la
convicció  que  si  aquests  són  capaços  de  sumar,  es  multiplicarà  l’enorme  potencial
cultural de la ciutat. Assegura que el seu grup treballarà, amb total lleialtat i
predisposició envers el Govern per fer-ho possible, i comenta que ara el que cal no és
mirar enrere, sinó construir un projecte cultural sumatori per al conjunt de la ciutat i
liderar el paper que han de fer les altres administracions, ja que, davant la situació de
la Generalitat, amb un problema seriós de finançament els darrers anys que ha afectat
la cultura de Barcelona i del conjunt del país, si Barcelona lidera com ha fet sempre,
probablement es trobaran solucions que ajudin tothom.
La Sra. SENDRA coincideix que ajuntant força des de Barcelona es poden aconseguir
moltes més coses i que la Generalitat hauria de fer l’esforç d’incrementar el pressupost
de cultura, com ha reiterat el CoNCA, i afegeix que la Diputació de Barcelona tampoc
no  fa  a  Barcelona  ciutat  l’esforç  que  hauria  de  fer  i  que  li  correspondria
equitativament, així com que el Ministeri ha anat reduint el seu compromís amb la
ciutat de Barcelona.
CCM 7/19 DSocials 30/57
 
Entén  que  l’època  actual  requereix  una  visió  primer  metropolitana,  que  reconegui
després el pes que la ciutat de Barcelona té en la creació i a partir de la
coresponsabilitat de totes les institucions —el seu grup treballarà en aquesta línia.
La Sra. BARCELÓ diu  que  els  grups  de  JxCat  i  d’ERC  governen  a  la  Generalitat  de
Catalunya i el 6% de rebaixa de retallades és responsabilitat seva, i els demana que, a
més de parlar de la responsabilitat de les altres administracions, n’assumeixin les seves
on tenen competència i on governen.
El Sr. SUBIRATS posa de manifest que el 1999 es va aprovar el Pla estratègic del sector
cultural de Barcelona i el 2006 se’n va plantejar la revisió i actualització («Nous accents
2006»), i posa èmfasi en la importància de tenir en compte l’àmbit metropolità en una
ciutat com Barcelona, amb poc més de 80 km² (si no es compten els quilòmetres
quadrats de Collserola) i 1.600.000 persones, en comparació amb els 600 km² que té
Madrid amb 3.200.000 persones.
D’altra  banda,  comenta  que  cal  ser  molt  conscient  dels  canvis  que  hi  ha  hagut  a  la
ciutat. Per exemple, mentre que el 1998 hi havia un 2% de persones nascudes fora
d’Espanya,  l’any  passat  se’n  superava  el  20%,  i  aquest  gran  canvi  que  hi  ha  hagut  en
l’estructura interna de la ciutat s’ha de notar en l’àmbit cultural, com també en altres
formes d’economia, la presència de les plataformes digitals, etc.
Subratlla  que  cal  repensar  els  paràmetres  amb què s’havia  treballat  històricament  en
temes  de  cultura  i  situar-los  a  l’horitzó  actual  partint  de  la  hipòtesi  que  el  punt  de
partida és negatiu per la manca d’accés de molta gent a la cultura, i tenint en compte
que la capacitat redistributiva de l’educació es pot reforçar si s’acompanya d’elements
culturals.  Per  això,  cal  reforçar  la  tinència  d’alcaldia  que  inclou  educació  i  cultura,
reforçar els vincles entre totes dues per afavorir que la cultura no només sigui
d’escenaris  internacionals  i  gran presència  internacional  dels  esdeveniments  culturals,
sinó que constitueixi una força de transformació social i d’equitat en una ciutat que vol
continuar sent oberta, justa i democràtica, de manera que la cultura hi ha de tenir un
paper central.
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya,
Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel
Canvi.
APROVADA
Del Grup Municipal Ciutadans:
7. – (M1923/238) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda que el Govern
Municipal presenti en el termini de 3 mesos el seu Pla de lluita contra la pobresa a
curt, mig i llarg termini per a la ciutat de Barcelona.
La Sra. PÉREZ entén que tots els grups han rebut el text definitiu de la proposició, que
ha estat transaccionada.
CCM 7/19 DSocials 31/57
 
La  Sra.  BARCELÓ  agraeix  a  la  comissionada  d’Acció  Social  el  diàleg  i  la  negociació  en
relació amb aquesta proposició, que parteix de la situació de Barcelona pel que fa a
desigualtats i pobresa i té en compte les previsions econòmiques, que no són gaire
positives.
Concreta  que,  segons  ECAS,  a  la  ciutat  hi  ha  un risc  de  pobresa  i  d’exclusió  social  del
24%, i, d’altra banda, el nombre de barris que se situen per sota de la renda mitjana de
la ciutat (barris de renda baixa o molt baixa) ha passat de 5 (2008) a 27 (gener del
2019).
Subratlla que calen mesures a curt, mitjà i llarg termini perquè darrere les xifres hi ha
persones que pateixen, no poden desenvolupar el seu projecte de vida i no tenen la
sensació  que  la  situació  millorarà,  i  comenta  que  la  situació  de  l’habitatge,  la
precarietat laboral i el cost de la vida no els ajuden, com tampoc la pujada d’impostos
que pretén implementar el Govern l’any vinent.
Reconeix  que  l’Ajuntament  no  és  l’única  administració  responsable  i  que  pot
col·laborar en la cerca de mesures per solucionar els índexs de desigualtat i de
pobresa, i esmenta la renda garantida, una bona mesura aprovada per unanimitat al
Parlament de Catalunya, però actualment paralitzada. Posa de manifest que per
atorgar-la es demanaven sis mesos sense cobrar cap prestació econòmica i les
associacions  han  demanat  que  s’hi  introdueixin  canvis  perquè  a  vegades  es  tenia
present si una persona havia treballat unes hores o algunes aportacions econòmiques
que feien els familiars per a alimentació o bolquers, i el Grup de Cs ha demanat que es
redueixi el temps que cal estar sense rebre una prestació econòmica, així com que es
pugui combinar el cobrament de la renda garantida amb la remuneració del treball a
temps parcial.
A continuació,  assenyala  que l’índex de pobresa ha passat  del  15% el  2015 a  més del
20% actualment, i la proposició vol ser una eina perquè els grups, mitjançant el
consens, el diàleg i la voluntat constructiva, intentin trobar mesures per reduir les
desigualtats i la pobresa a la ciutat.
Observa que malgrat el desenvolupament de l’Estratègia d’inclusió i de reducció de les
desigualtats socials de Barcelona 2017-2027, en dos anys les desigualtats no han
disminuït,  i  la  Taula  del  Tercer  Sector  demanava  a  l’estiu  mesures  a  curt  termini,  i
subratlla que també cal detectar la «pobresa invisible», de persones que viuen en
situació de pobresa però que no tenen accés als serveis socials, així com ajudar la
classe mitjana empobrida, persones que treballen però que tenen moltíssimes
dificultats  per  arribar  a  final  de  mes  (l’Idescat  deia  que  la  meitat  dels  catalans  es
troben en aquesta situació). Comenta que, a parer del seu grup, aquesta ajuda ha
d’anar  en  el  sentit  que  va  el  projecte  B-Mincome,  que  no  únicament  facilita  aquesta
ajuda econòmica, sinó que també hi ha un treball amb formació.
Pels motius exposats, el seu grup presenta aquesta proposició, que enuncia, i comenta
que, a parer de Cs, convindria que els grups —i, per descomptat, les entitats del tercer
sector— formessin part del pla de lluita contra la pobresa.
La Sra. SENDRA posa de manifest que la pobresa creix de nou tant a Catalunya com a
Barcelona, on s’enfila cap al 21%, segons dades de l’Idescat actualitzades fa pocs dies;
la infància continua sent el col·lectiu més castigat, i la taxa de risc de pobresa
augmenta en les persones grans, les persones migrades i les dones.
CCM 7/19 DSocials 32/57
 
Subratlla que cal lluitar contra la pobresa crònica i perquè la pobresa no s’hereti, i que
calen totes les eines possibles per al sosteniment de l’estat del benestar, per erradicar
la pobresa i per posar fi a les desigualtats. Observa, però, que per aconseguir unes
polítiques fortes i  valentes calen canvis, i  un d’aquests és la renda garantida, que s’ha
de continuar perfilant, però que també anava lligada a la inclusió laboral, ja que una de
les causes de precarietat és la manca d’ocupació.
Comenta que els canvis també s’han de veure en la inversió pressupostària que es faci
en infància, en persones grans, en famílies monoparentals i en dones: per erradicar les
desigualtats cal identificar les partides clau, l’import de la despesa assignada a tots els
col·lectius afectats i, sobretot, col·laborar amb altres administracions.
Remarca que el gran repte és recuperar la classe treballadora, ja que els autèntics
obstacles  per  superar  la  pobresa  crònica  són  la  crisi  de  l’habitatge  i  la  precarietat
laboral, és a dir, sous baixos i treballadors i treballadores pobres (els darrers set anys,
el  nombre de persones amb feina que dormen a albergs de l’Ajuntament o d’entitats
socials  s’ha  triplicat),  i  indica  que  el  70%  de  les  persones  amb  més  precarietat  són
d’orígens  diversos,  i  en  aquests  casos  s’afegeix  el  factor  burocràtic  dels  permisos  de
treball:  les  professionals  dels  serveis  socials  i  les  representants  d’entitats  del  tercer
sector insisteixen que moltes usuàries i molts usuaris han complert correctament tots
els plans de treball previstos i podrien ser persones autònomes, però no poden accedir
de nou al mercat laboral i quan ho fan, els sous són tan precaris que les entitats i els
serveis socials han de continuar acompanyant-les.
Subratlla que, en aquest context, la prioritat ha de ser el servei a les persones, pensant
sempre a mitjà i a llarg termini, i que totes les persones que fan política institucional a
qualsevol administració treballin sempre per posar les persones al centre de totes les
polítiques públiques.
Per acabar, expressa el vot favorable del seu grup, que entén que és necessari avaluar i
millorar  l’estratègia  de  reducció  de  desigualtats,  la  qual  van  signar  tots  els  grups
municipals amb més de 700 entitats al costat, així com plantejar noves fites per
erradicar la pobresa.
La Sra. MUNTÉ expressa el vot favorable del seu grup, que preferia, però, el redactat
original  de la  proposició,  en què s’apostava per  un pacte  amb mesures  a  curt,  mitjà  i
llarg termini, mentre que ara, després de les converses i la negociació i pel bé del
consens, es parla d’una avaluació i del plantejament de noves fites.
A continuació, fa referència a la mesura de govern que es va presentar al Plenari el
20 de juliol de 2015, amb accions urgents de lluita contra la pobresa per una Barcelona
més justa i equitativa, algunes de les quals s’han aplicat, com el reglament de la taula
d’habitatge  d’emergència  social  o  el  procés  participatiu  intern  dels  Serveis  Socials,  el
projecte  «Impulsem».  Observa,  però,  que  d’altres  han  quedat  al  calaix  de  les  bones
intencions;  d’altres  de  valentes  i  necessàries,  com  el  salari  de  ciutat,  ni  tan  sols  hi
apareixien, i algunes han anat enrere (per exemple, s’havia dit que la renda d’infància
s’enfortiria, però s’ha retallat).
En aquest context, el Grup de JxCat considera que el millor instrument és un pla on es
defineixin objectius i estratègies que esdevinguin mesures que realment generin
canvis en els àmbits que més incideixen en la vida de les persones, com ara l’educació,
primera  política  reductora  de  desigualtats,  el  treball  i  l’habitatge,  així  com  aspectes
relacionats amb el salari de ciutat.
CCM 7/19 DSocials 33/57
 
El Sr. RAMÍREZ expressa el vot favorable del seu grup, que també preferia, però, el
redactat inicial de la proposició, que feia referència a un pla per actuar a curt termini, i
posa de manifest que el 15% de la població de Barcelona es troba en risc de pobresa o
d’exclusió  social;  que  el  2017  es  van  produir  2.519  desnonaments,  segons  el  Consell
General del Poder Judicial, i que les rendes baixes o molt baixes representen el 30,4%
de  la  població  de  la  ciutat.  D’altra  banda,  comenta  que  també  hi  ha  els  problemes
derivats de la crisi econòmica que van fer emergir la pobresa energètica i les persones
sense llar (més de 3.500 a la ciutat) i observa que, malgrat la mesura de govern
presentada a finals de juliol de 2015 per desenvolupar accions urgents de lluita contra
la  pobresa,  aquesta  no  ha  desaparegut,  sinó  que  s’ha  cronificat,  s’ha  estès  i  afecta
nous col·lectius.
A continuació,  expressa l’opinió del  seu grup que manquen recursos de llarga durada,
com  ara  habitatges  que  permetin  a  les  persones  sense  sostre  gaudir  de  l’autonomia
necessària, i procurar la seva reinserció a la societat. Per això, entén que cal prioritzar
la consolidació del nou model de Housing First. En aquest sentit, recorda que el Grup
Municipal  del  PP  va  presentar  un  prec  a  la  Comissió  el  setembre  de  2016  —en  va
demanar seguiment el 2018— perquè es posessin en marxa de manera immediata 40
pisos unipersonals del servei de Housing First.
D’altra  banda,  comenta  que  cal  elaborar  un  pla  de  xoc  en  matèria  d’habitatge  social
per  augmentar  el  parc  d’habitatge  i  de  lloguer  assequible  d’emergència  social
(1.000 habitatges nous), així com incorporar 200 nous habitatges d’inclusió destinats a
les persones sense sostre i incrementar en 600 les places en recursos assistencials.
Per  acabar,  indica  que  cal  millorar  la  política  social  d’aliments  per  fer-la  més  eficaç  i
facilitar  les  condicions  d’accés  als  serveis  (menjadors  socials,  àpats  en  companyia,
àpats a domicili i Targeta Solidària) per donar cobertura a les famílies que no poden fer
front a les seves necessitats.
La Sra. PARERA comenta que una transacció amb un govern sempre és benvinguda
perquè significa la voluntat d’implicació del govern, i expressa el vot favorable del seu
grup a la proposició.
Afegeix als comentaris que ja han fet altres grups que és molt important treballar amb
una  gran  voluntat  d’un  gran  pacte  d’Estat  en  matèria  laboral  —en  aquests  moments
ens  trobem  davant  d’una  possible  recessió  econòmica—  per  contribuir  a  la  lluita
contra la pobresa a curt, mitjà i llarg termini.
D’altra banda, comenta que és important no centrar-se només en els ajuts econòmics,
sinó  també  en  polítiques  sociolaborals  (mesures  d’acompanyament,  d’assessorament,
etc.),  és  a  dir,  analitzar  la  combinació  dels  resultats  d’una  transferència  mensual
monetària  a  les  persones  que  tenen  necessitat  amb  l’efectivitat  de  les  polítiques
d’inclusió sociolaboral que s’estan aplicant, no només en el Pla contra la pobresa, sinó
també en el Pla de barris o en el Pla de lluita contra el sensellarisme.
Observa  que  també  és  important  centrar  l’atenció  en  les  famílies,  ja  que  durant  els
anys de crisi econòmica hi ha hagut molts avis que han estat gastant els seus estalvis
per suplir el que no podien pagar els pares (escola, hipoteques, etc.), i això genera un
risc de pobresa en la família i en la gent gran, un col·lectiu molt vulnerable.
Per acabar, demana que quan s’enfoquin les mesures que es volen dur a terme es faci
amb amplitud de mires i, per tant, no només amb les altres administracions públiques
CCM 7/19 DSocials 34/57
 
catalanes i espanyoles, sinó també de la Unió Europea i amb fundacions i empreses del
tercer sector que també estan col·laborant en la lluita contra la pobresa.
La Sra. PÉREZ dona la paraula a la comissionada d’Acció Social.
La Sra. FUERTES agraeix les aportacions i el diàleg sobre una qüestió que preocupa i
ocupa totes, i reafirma el compromís del Govern.
Tot seguit, comenta que, si bé en algunes intervencions s’ha parlat de dinàmiques que
sovint  escapen  de  les  possibilitats  de  l’Ajuntament  atès  el  marc  competencial  i
normatiu, el Govern ha defensat la transacció perquè creu que l’Estratègia d’inclusió i
de reducció de les desigualtats socials és una eina de coproducció, de seguiment i
d’avaluació molt clara i consensuada que ha de permetre avançar.
Posa de manifest que l’Estratègia, que va ser dissenyada en el marc de l’Acord ciutadà i
que  planteja  5  línies  estratègiques  amb  41  objectius  que  orienten  l’activitat  dels
sectors  socials  cap  a  un  model  de  ciutat  que  prèviament  ja  s’havia  consensuat  entre
totes, va ser signada per tots els grups i planteja els pilars perquè Barcelona sigui una
societat socialment justa, habitable, acollidora, educadora, feminista i saludable.
A continuació, enumera les 5 línies estratègiques (reduir la desigualtat en la distribució
de la  renda i  garantir  els  drets  socials,  en especial,  l’accés a  l’habitatge,  l’ocupació de
qualitat  i  les  necessitats  bàsiques;  incrementar  l’equitat  educativa  i  les  oportunitats
formatives i culturals al llarg de la vida; enfortir i articular els serveis i les xarxes
relacionals  i  comunitàries  de  suport  facilitadores  de  l’apoderament  personal  i
col·lectiu;  eliminar  l’estigmatització  i  la  segregació  social,  i  disminuir  les  desigualtats
socials  territorials),  i  comenta  que,  d’acord  amb  un  informe  que  es  va  presentar  al
gener, la disminució de la desigualtat entre els barris amb més renda i amb menys
renda per primer cop és una realitat. Entén, però, que encara queda feina per fer.
Per  acabar,  confirma  que  el  Govern  accepta  presentar  els  resultats  de  l’avaluació  de
l’Estratègia i l’establiment de noves fites en el termini de sis mesos.
La Sra. BARCELÓ agraeix la sensibilitat amb què han parlat els portaveus dels grups
davant  d’aquesta  proposició  —entén  que  tothom  comparteix  la  preocupació  pel  fet
que  a  Barcelona  hi  hagi  més  d’un  20%  de  persones  en  risc  de  pobresa  o  d’exclusió
social— i expressa l’opinió del seu grup que cal treballar conjuntament per aconseguir
la igualtat d’oportunitats, així com avaluar el treball que s’està fent.
D’altra banda, manifesta el desig que les fites que es presentin siguin a curt, a mitjà i a
llarg termini, i que el Govern treballi amb la resta de grups municipals per acordar
aquestes fites al més aviat possible.
La Sra. FUERTES recorda que la mateixa Estratègia preveu diverses dimensions
d’avaluació,  tant  de  projectes  com  d’impacte,  d’objectius,  d’entorn  i  de  capacitat
d’acció, i indica que es tindran en compte quan es presenti el pla.
La Sra. MARÍ-KLOSE expressa el vot favorable del seu grup.
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya,
Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel
Canvi.
CCM 7/19 DSocials 35/57
 
APROVADA AMB TEXT TRANSACCIONAT amb el redactat següent:
(M1923/238) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda que el Govern
Municipal  presenti  els  resultats  de  l’avaluació  de  l’estratègia  de  reducció  de
desigualtats  i  el  plantejament  de  noves  fites  per  lluitar  contra  l’augment  de  la
pobresa i les desigualtats en Barcelona, en el termini de 6 mesos.
Del Grup Municipal Partit Popular:
8. – (M1923/229) La Comissió de Drets Socials, cultura i Esports acorda que el govern
municipal  iniciï  les  converses  necessàries  amb  el  Govern  d’Espanya  per  convertir
l’edifici  del  Banc  d’Espanya  de  la  Plaça  Catalunya  en  una  seu  del  Museu  Nacional  del
Prado.
El Sr. RAMÍREZ posa en relleu la coneguda i indubtable importància del Museu del
Prado, una gran institució cultural espanyola que, segons fonts de la mateixa institució,
el 2018 va rebre més de 2.800.000 visitants, i que transcendeix la seva ubicació física a
Madrid, i indica que, tal com assenyala el pla director del Museu, les seves col·leccions
estan al  servei  del  desenvolupament  i  el  coneixement,  l’educació  i  el  progrés  cultural
de la societat espanyola. En aquest sentit, i atesa la innegable relació entre educació i
cultura, el Museu compleix també una vocació de servei públic que busca la màxima
difusió de les seves activitats expositives i educatives.
Remarca que la importància qualitativa i quantitativa dels seus fons artístics és
innegable i explica que la proposició no dona res per fet, sinó que demana que
s’explori una via fins ara inexplorada (els tècnics de l’Ajuntament o de l’àmbit cultural
haurien de valorar la proposta), tot aprofitant les sinergies existents entre Barcelona i
el  Prado.  D’altra  banda,  comenta  que  també  hi  ha  prevista  una  subseu  del  Prado  a
Àvila,  i  demana  que  a  Barcelona  s’explorin  totes  les  vies  possibles,  fins  i  tot  la
complementarietat amb el MACBA.
A continuació, indica que el Govern municipal ha basat part del seu èxit electoral en
una crítica destructiva del turisme sense aportar solucions realistes i eficaces al
fenomen, i subratlla que per al PP només hi ha una manera de pal·liar-ne els efectes
negatius: promoure un turisme de qualitat, per a la qual cosa cal crear una oferta
creïble i honesta des del punt de vista artístic i cultural que sigui recognoscible dins
dels  grans  circuits  internacionals,  objectiu  en  què  s’emmarcaria  el  projecte  de  la
subseu del Prado a Barcelona.
Pels motius exposats, el seu grup presenta aquesta proposició, que enuncia.
La Sra. SENDRA diu al Sr. Ramírez que entén la bona voluntat de la proposta, però
considera que no és el model que necessita Barcelona.
Comenta que grans museus estan descentralitzant les seves seus, i entén que Àvila o
Màlaga demanin acollir una subseu, però Barcelona té una trajectòria important
d’activitat  artística  i  cultural  pròpia,  i  entén que en un estat  normal  seria  normal  que
l’Estat donés suport a iniciatives que estan tenint lloc a Barcelona amb molta solidesa i
amb molta força, o que descentralitzés centres nacionals sencers, com està passant a
CCM 7/19 DSocials 36/57
 
França. Per exemple, el Centre Nacional del Circ podria ser la proposta de Barcelona o
el Mercat de les Flors podria ser el centre nacional de dansa.
Afegeix que no entendria que Barcelona tingués una subseu «penjada», però sí que
entén, en canvi, la col·laboració permanent que està havent-hi entre el MNAC,
CaixaForum i el MACBA i els centres nacionals amb coproduccions, itineràncies,
exposicions, etc. i que es podria intensificar encara més, com també es podria
redistribuir  la  compra  d’obra  d’art.  Exposa  que  els  centres  nacionals  han  estat  una
competència clara en la compra d’obra d’art i d’alguna manera s’han apropiat fins i tot
de fons que eren catalans (el fons Dalí i el d’América Sánchez estan dipositats al Reina
Sofía) i que podrien estar perfectament a Catalunya perquè es paguen entre tots.
D’altra banda, indica que, a parer seu, el que cal és una revisió completa de la política
cultural estatal, un espai de molta més col·laboració i de descentralització que reforci
les iniciatives pròpies. El seu grup considera que la proposició del PP té un tic de
colonialisme  (modern)  i  que  seria  molt  més  barat  pagar  els  bitllets  d’AVE  a  tota  una
generació durant vint anys que tota l’operació que es planteja, quan hi ha possibilitats
de coproducció, d’itinerància i d’exposició constant.
Per  acabar,  manifesta  l’opinió  que  l’Estat  sí  que  ha  de  donar  a  Barcelona  la  seu  del
Banc d’Espanya, però per fer-hi els projectes que Barcelona decideixi.
El  Sr.  MASCARELL  posa  de  manifest  que  durant  gairebé  quaranta  anys  s’ha  demanat
una  política  coherent  per  part  de  l’Estat  respecte  a  Barcelona  de  descentralització
cultural, però l’Estat mai no ha evidenciat cap voluntat en aquest sentit.
Puntualitza  que  el  Grup  de  JxCat  està  totalment  d’acord  amb  la  primera  part  de  la
proposició,  que  planteja  el  retorn  a  la  ciutat  de  Barcelona  de  l’edifici  del  Banc
d’Espanya  de  la  plaça  de  Catalunya,  una  proposta  que  ve  de  lluny  i  sempre  ha  estat
encallada, però entén que, en el cas que la situació de la ciutat de Barcelona respecte
al Prado fos normal, el Museu hauria de tenir una política de col·laboració infinitament
més intensiva amb els museus nacionals de Barcelona, principalment el Museu
Nacional d’Art de Catalunya. Comenta que les relacions entre el  Prado i  el  MNAC han
anat oscil·lant en funció de les propostes que han anat fent els diferents directors del
Prado, però mai no han estat intensives i el Prado podria haver fet polítiques molt
interessants de suport a les exposicions i a la feina que fa el MNAC. Subratlla que si
aquest conveni fos possible, el seu grup hi donaria suport sense cap mena de dubte.
Assenyala que el Govern estatal mai no s’ha caracteritzat, menys encara en l’època en
què governava el PP, per fer polítiques culturals favorables a la ciutat de Barcelona,
sinó  més  aviat  al  contrari:  sempre  ha  centrat  l’esforç  en  la  ciutat  de  Madrid  i
pràcticament no ha fet cas a les necessitats i les demandes de Barcelona, i actualment
fins i tot té deutes amb el MNAC, amb el MACBA i amb altres institucions catalanes
que caldria resoldre.
Considera que el Prado hauria de fer un bon acord, generós i ben dotat, amb els
museus de Barcelona, i no intentar una operació que l’únic que fa és encotillar encara
més amb un to molt  antic el  format d’una cultura centralitzada a Madrid que de tant
en tant destil·la efervescències més o menys colonials cap a llocs com Barcelona.
Pels motius exposats, el seu grup vota en contra de la proposició, que, tot i la bona
voluntat expressada pel Sr. Ramírez, considera que és més oportunista que real.
CCM 7/19 DSocials 37/57
 
La Sra. BARCELÓ posa èmfasi en el fet que cal fomentar la cultura i els espais
museístics a la ciutat, sobretot tenint en compte les dades facilitades per l’Ajuntament
sobre les visites als museus (el 2018 els centres públics van rebre 155.000 visitants
menys que el 2017, mentre que als centres privats els visitants van augmentar en més
d’un  milió),  però  explica  que  indicarà  el  vot  del  seu  grup  després  d’escoltar  la
intervenció del Govern.
El seu grup voldria saber si aquest mandat hi haurà el pla museístic de la ciutat de
Barcelona,  que  va  quedar  pendent  en  l’anterior  legislatura,  i  si  l’edifici  on  el  PP
planteja ubicar la subseu del Prado compleix els requisits que han de complir els
equipaments dedicats a museus, per exemple pel que fa a la mobilitat, pel trànsit que
hi ha a la zona i per la càrrega i descàrrega d’obres d’art.
D’altra banda, pregunta si el Govern municipal ha iniciat algun tipus de negociació amb
el Govern central sobre aquest edifici i si havia pensat alguna proposta en cas de
disposar-ne com a equipament per a la ciutat, i indica que, si bé el seu grup està
d’acord que hi hagi convenis entre els museus del país i  entén que com més es pugui
gaudir de les obres del Museu del Prado, millor, considera que potser seria millor
fomentar programes com el «Prado itinerant» amb els museus que ja existeixen.
Recorda  que,  en  el  marc  d’aquest  programa,  el  2012  el  CaixaForum  va  acollir
l’exposició «Goya. Luces y sombras».
La Sra. PARERA entén que la proposta queda una mica simple i que potser caldria
haver analitzat la viabilitat del projecte i la ubicació, ja que, si no, és complicat fer-ne
una avaluació amb un cert criteri fonamentat i estudiat, però entén que tota la cultura
que es porti a Barcelona és benvinguda, de manera que trobaria encertat que a la
ciutat  hi  hagués  una  seu  del  Museu  del  Prado,  un  pol  d’atracció  turística  molt
important i seu d’una gran cultura pictòrica d’indispensable visita.
Considera que qualificar la proposició de colonialista, no sap si per complex, està fora
de tota realitat, i que la proposició encaixa amb la cocapitalitat de Barcelona i Madrid
que sempre ha defensat el seu grup. Entén que exposicions com la que hi va haver al
CaixaForum de pintures que van ser cedides en préstec pel Museu del Prado, que va
permetre veure a Barcelona l’obra de grans pintors com Rubens,  Velázquez o Tiziano,
són positives i cal fomentar-les, si pot ser amb una exposició permanent, millor.
Dit això, explica que indicarà el seu vot en la segona intervenció, ja que considera bona
la proposta, però no té clara la viabilitat del projecte quant a la ubicació concreta.
El Sr. SUBIRATS entén que tothom comparteix la reivindicació de recuperar la seu del
Banc  d’Espanya  —també  caldria  recuperar  la  seu  de  Duana  i  la  de  Correus,  també
grans edificis molt infrautilitzats—, però caldria valorar si aquest edifici, que depèn del
Ministeri  d’Hisenda, no del Ministeri  de Cultura, seria un lloc adient per a una subseu
del Museu del Prado.
Comenta que en més d’una ocasió ha parlat sobre el Museu del Prado, primer amb el
Sr.  Fernando  Benzo,  ex-secretari  d’estat  de  Cultura,  i  després  amb  el  Sr.  José  Guirao,
actual  ministre  de  Cultura,  i  en  tots  dos  casos  s’ha  posat  de  manifest  la  política
contrària del Museu del Prado a fer subseus. En aquest sentit, indica que ni tan sols la
subseu  d’Àvila  funciona,  i  puntualitza  que  és  la  Unión  del  Pueblo  Leonés  qui  està
reclamant la  subseu del  Museu del  Prado (ara per ara s’han deixat uns quadres,  però
no és una subseu). Entén que en el cas de Barcelona caldria plantejar una lògica de
CCM 7/19 DSocials 38/57
 
cocapitalitat, no pas treballar amb la idea que Madrid deixi quadres a Barcelona de
tant en tant.
Explicita que el Govern està a favor de parlar amb el Govern espanyol per recuperar
l’edifici  del  Banc  d’Espanya,  però  no  de  parlar  estrictament  d’una  subseu  del  Museu
del Prado, i comenta que les seus del Museu del Prado, com passa amb les seus de la
Generalitat, no han de pagar les assegurances per les exposicions, ja que queden
cobertes pel fons estatal, un gran avantatge a l’hora de plantejar exposicions.
Pels motius exposats, el Govern s’hi absté.
El Sr. RAMÍREZ agraeix la disponibilitat del Govern municipal amb la seva abstenció, ja
que l’interès de la proposició és iniciar les converses amb el Govern d’Espanya per tal
que, més enllà de la voluntat del seu grup que a Barcelona hi hagi una subseu del
Museu del Prado —sempre que l’edifici compleixi els requisits tècnics i que el projecte
sigui viable—, s’iniciïn les converses que permetin saber quina voluntat hi ha per part
del  Museu  i  si  el  lloc  és  adient,  entre  altres  qüestions.  D’altra  banda,  explica  que,  a
parer del seu grup, la col·laboració no hauria de ser puntual, amb exposicions
temporals, sinó una col·laboració permanent, de cocapitalitat o amb una altra
modalitat, amb una exposició permanent, atès el gran fons cultural i artístic del Museu
del Prado i el gran prestigi que té des del punt de vista internacional, que situaria
Barcelona dintre del circuit museístic internacional.
Considera increïble que alguns grups parlin de colonialisme o de centralització en un
àmbit com el de la cultura, en què cal traspassar tot apriorisme polític i intentar aplicar
la màxima bona voluntat per tal de tenir un projecte cultural adient per a la ciutat de
Barcelona.  Insisteix  que  el  Museu  del  Prado  és  un  pol  d’atracció  cultural  molt
important per a un turisme de qualitat, que és el que li fa falta a Barcelona.
Conclou que és una bona notícia que el Govern estigui disposat a explorar la
col·laboració amb el Museu del Prado i amb el Govern d’Espanya per tal que algun dia
sigui possible tenir una subseu o seu del Museu Nacional del Prado a Barcelona.
La Sra. SENDRA aclareix que ha parlat de colonialisme pel tracte tan desigual que hi ha,
del qual ella és ben conscient perquè ha treballat al MACBA i al Reina Sofía.
Explica que Barcelona té capacitat per fer exposicions internacionals amb el Prado i
amb tothom (Berlín, París, etc.), però falten recursos, i l’Estat mai no ha estat equitatiu
en aquest sentit, al contrari: encara deu a Barcelona quatre anys de la capitalitat i
quan  hi  ha  hagut  fons  que  s’han  pogut  comprar  amb  diners  estatals,  tots  els  ha
concentrat a Madrid.
Assegura que valora moltíssim el fons artístic que té el Prado —Barcelona ja ha acollit
exposicions  de  Bermejo,  Caravaggio  o  Tiziano—,  però  entén  que  cal  apostar  per
convenis de col·laboració, tant amb Madrid com amb altres llocs d’Europa, i, sobretot,
disposar dels recursos necessaris i rebre un tracte equitatiu.
La  Sra.  BARCELÓ  expressa  l’abstenció  del  seu  grup,  que  celebra  el  compromís  del
Govern amb la presentació del pla museístic per a la ciutat de Barcelona, i subratlla
que convindria iniciar convenis de col·laboració amb el Museu del Prado per gaudir de
les seves obres amb exposicions permanents o temporals als diferents museus de
Barcelona.
CCM 7/19 DSocials 39/57
 
La Sra. PARERA expressa l’abstenció del seu grup.
El  Sr.  SUBIRATS  manifesta  l’opinió  que  quan  acabi  l’etapa  actual  pel  que  fa  a  les
relacions entre institucions es podrà parlar d’aquests edificis que l’Estat té a Barcelona,
molts dels quals podrien tenir uns usos més apropiats, com ara el Palau del Lloctinent,
a més dels ja esmentats, que són edificis emblemàtics de la ciutat.
La Sra. PÉREZ demana el vot al Grup del PSC , que s’hi absté.
Votació favorable de Partit Popular, desfavorable d’Esquerra Republicana i Junts per
Catalunya i abstenció de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya,
Ciutadans i Barcelona pel Canvi.
REBUTJADA
Del Grup Municipal Barcelona pel Canvi:
9. – (M1923/247) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports expressa el seu suport
inicial al projecte de l’Hermitage i, en la mesura en què els informes siguin favorables,
insta el Govern municipal a extremar la diligència en la tramitació del projecte per tal
que Barcelona pugui comptar sense dilacions innecessàries amb un nou equipament
cultural de primer nivell internacional.
La Sra. PARERA explicita que l’objectiu de la proposició és que el Govern assumeixi un
compromís  en  el  projecte  cultural  de  l’Hermitage  que  està  previst  que  s’instal·li  a  la
zona del port de Barcelona, un edifici que serà emblemàtic i atractiu pel fet de ser obra
de l’arquitecte Toyo Ito i que comptarà amb sis sales d’exposicions, un auditori, zones
obertes al públic i una zona de restauració, un projecte bastant ambiciós que es calcula
que el primer any rebi uns 850.000 visitants i que atraurà turisme, generarà llocs de
treball, millorarà l’espai públic i complementarà l’oferta cultural i educativa de qualitat
del barri i del conjunt de la ciutat. Entén, doncs, que tot serien beneficis si es donés
suport a aquest projecte.
D’altra  banda,  subratlla  que  el  projecte  ha  estat  molt  treballat  i  consensuat  amb  les
entitats veïnals, les aportacions de les quals han estat incorporades a les clàusules del
projecte, i la ciutat ha de ser capaç d’estimular i acollir projectes sorgits de la societat
civil que complementin els propis de l’oferta pública.
Per acabar, diu que el seu grup és conscient que hi ha pendents uns informes que ja
estan demanats, però entén que si aquests són favorables, caldria manifestar un
suport  explícit  al  projecte  de  l’Hermitage  i  actuar  amb  diligència  per  evitar  que  el
procés es vagi retardant burocràticament, ja que realment és una bona proposta per a
la ciutat.
La Sra. SENDRA manifesta  l’opinió  que  la  proposició,  que  en  el  mateix  enunciat  ja
reconeix que hi ha pendents un estudis de mobilitat, urbanisme, viabilitat econòmica i
necessitat  cultural,  és  precipitada,  i  és  difícil  pronunciar-s’hi  fins  que  no  es  disposi
d’aquests  informes.  A  més,  les  converses  que  ha  mantingut  sobre  el  projecte  li  han
causat inquietud, en primer lloc, perquè el projecte parla de sales d’exposicions, però
CCM 7/19 DSocials 40/57
 
no  concreta  en  cap  moment  —ella  ho  ha  demanat  en  diverses  ocasions—  quin  és  el
projecte cultural i artístic que tindrà l’Hermitage, quines obres acollirà —a Rússia hi ha
un seguit d’obres patrimonials que per llei no poden sortir del país.
En segon lloc, observa que és un projecte que es vehicula a través d’una empresa i no
hi ha hagut un acord institucional Moscou-Barcelona o Hermitage-MNAC previ: no hi
ha hagut relacions institucionals, sinó, simplement, una empresa que assegura que el
projecte, que encara no té ni les obres, serà sostenible.
En tercer lloc, comenta que la seu que l’Hermitage va obrir a Londres ha tancat i la que
va obrir  a  Amsterdam viu gràcies al  suport  econòmic de l’Ajuntament d’Amsterdam, i
subratlla que si el projecte a Barcelona hagués de viure amb el suport econòmic de
l’Ajuntament,  caldria aclarir  molt bé el  projecte cultural,  però entén que Barcelona té
altres prioritats que no són mantenir un museu de l’Hermitage que no va acompanyat
d’un  projecte  cultural  Moscou-Barcelona  en  què  Moscou  porta  obres  a  Barcelona,  hi
ha coproduccions, una seu del MNAC a l’Hermitage, etc.
Conclou que el projecte sembla més un projecte comercial que un projecte cultural, i
que es  tractaria  d’un espai  a  la  Barceloneta  que exposaria  obres  de l’Hermitage —no
se sap quines— sense cap relació institucional i que seria sostenible amb restaurants.
El Sr. MASCARELL explica que, si bé el Grup de JxCat ha expressat en diverses ocasions
el seu suport al projecte inicial, és cert que aquest continua sense agafar forma i, per
tant,  costa  saber  exactament  què  s’està  valorant.  Tanmateix,  en  principi  considera
positiu que un museu com l’Hermitage i  una empresa privada tinguin interès a portar
el projecte (aparentment privat i, per tant, sense suport econòmic públic directe) a
Barcelona, però està d’acord que no es coneix el projecte cultural, la col·lecció, el que
s’hi ensenyarà, la dotació que tindrà la proposta ni el projecte arquitectònic. Respecte
d’aquest, comenta que de vegades sembla que hagi de ser un museu que té una botiga
i un restaurant, però d’altres sembla que hagi de ser un restaurant i una botiga que a
dintre  tenen  una  col·lecció.  Subratlla  que  és  essencial  que  s’aclareixi  aquest  punt,  ja
que probablement la segona opció no seria acceptable.
D’altra  banda,  remarca  que  per  prendre  una  decisió  caldrà  valorar  especialment
l’afectació de la mobilitat veïnal,  les solucions mediambientals de transport públic i  la
viabilitat econòmica, entre altres qüestions.
Per acabar, expressa el vot favorable del seu grup, que espera que, abans que cap altra
cosa, es faciliti tota la informació que s’ha demanat sobre el projecte.
La Sra. BARCELÓ expressa el vot favorable del seu grup, que el 29 de desembre del
2015 va preguntar al Govern, al Plenari, quina era la seva implicació i la seva posició
davant la  possible ubicació d’una seu de l’Hermitage a Barcelona,  i  el  Sr.  Asens va dir
que no estava gaire por la labor  perquè  ho  veia  com  un  «McDonald’s  cultural».
Subratlla que només cal voluntat política i deixar de buscar excuses, perquè durant
quatre anys s’ha sentit una excusa rere una altra per part del Govern municipal.
Concreta  que primer  es  va  donar  l’excusa  que el  lloc  no  era  adequat  perquè hi  havia
molts  veïns  que  s’hi  oposaven;  quan  es  va  veure  que  hi  havia  més  veïns  a  favor  del
projecte que en contra, es va donar la segona excusa, que era que hi havia problemes
de  mobilitat;  quan  es  van  resoldre  aquests  problemes  amb  places  d’aparcament  i  la
incorporació del bus marítim, es va dir que no era el model cultural del Govern
CCM 7/19 DSocials 41/57
 
—pregunta  quin  és  aquest  model—,  i  ara  es  dona  com  a  excusa  la  viabilitat  del
projecte econòmic, tot i que és una inversió privada.
Per acabar, pregunta al Govern municipal si donarà facilitats al projecte de l’Hermitage
a Barcelona o hi posarà obstacles.
El  Sr.  RAMÍREZ  comenta  que  l’actitud  del  Govern  municipal  davant  del  projecte  de
l’Hermitage  és  una  mostra  més  del  fet  que  no  té  un  projecte  de  política  cultural  clar
per a Barcelona ni voluntat política de consensuar, i observa que la proposició vol
donar  per  segura  la  instal·lació  del  projecte  a  la  ciutat,  però  cal  saber  què  n’opina  el
Govern.
Posa de manifest que set anys després que el president de la Generalitat Artur Mas
signés un conveni entre el Govern de la Generalitat i la ministra de Cultura russa per
facilitar  l’arribada  d’una  sucursal  de  l’Hermitage  a  Barcelona,  i  més  de  quatre  anys
després  que  l’alcaldessa  Colau  arribés  al  govern  de  la  ciutat,  continua  sense  saber-se
quina és l’opinió del Govern municipal.  Afegeix que el 13 de novembre el Sr. Subirats,
en una compareixença demanada pel seu grup, va dir literalment que el Govern només
disposava de la informació que havia sortit als diaris, i subratlla que un govern ha de
fer alguna cosa més que llegir els diaris, com ara donar respostes.
Dit això, expressa el vot favorable del seu grup, però insisteix que abans de fer cap pas,
cal que el Govern municipal deixi de donar excuses i digui què ha fet per conèixer el
projecte, que el comparteixi amb la resta de grups i que digui què n’opina.
El  Sr.  SUBIRATS  puntualitza  que  les  declaracions  que  s’han  esmentat  són  anteriors  al
procés  d’acord  que  hi  ha  hagut  amb  el  Port  per  canviar  la  qualificació  de
l’emplaçament  de  comercial  a  cultural,  cosa  que  ja  s’ha  fet,  i  ara  l’Ajuntament  ha
demanat quatre informes: un informe urbanístic —la proposició ja dona per fet que el
projecte milloraria l’espai públic—; un informe de mobilitat —tothom sap com està el
passeig que porta a l’emplaçament des del punt de vista de col·lapse circulatori—; un
informe  econòmic  —les  altres  franquícies  de  l’Hermitage  no  han  acabat  bé  o  han
acabat requerint fons municipals—, i un informe cultural, ja que hi ha dubtes sobre la
qualitat cultural del projecte.
Dit això, expressa el vot favorable de BC, que no s’oposa a la instal·lació d’un projecte
de l’Hermitage a Barcelona si aquest té avals i  garanties suficients i  és positiu per a la
ciutat, però no pot dir que sí a un projecte sense disposar dels informes necessaris,
que confirmin, per exemple, que dels 16.000 m² no es destinarà una part mínima a
exhibició i la resta, a sales de lloguer, restaurants i botigues; que no caldrà l’aportació
econòmica  de  l’Ajuntament  perquè  sigui  sostenible,  o  que  no  hi  haurà  grans
problemes de mobilitat.
Conclou que el Govern no serà tan irresponsable com potser alguns volen que sigui per
aprovar un projecte sense tenir tots els informes previs, que es compartiran amb els
grups municipals per poder debatre sobre aquesta qüestió.
La Sra. PARERA agraeix el suport a la proposició, un suport facilitat pel fet que la
mateixa proposició ja inclou la condició que els informes siguin favorables, condició
indispensable, ja que cal tenir clar que el projecte és viable i cal transparència en els
fons, en com es finança, i assegurar-ne la viabilitat econòmica.
CCM 7/19 DSocials 42/57
 
D’altra banda, indica que la voluntat de la proposició era conèixer l’opinió del Govern
municipal sobre un projecte anunciat el 2012 que està encallat i que el seu grup, sense
haver vist els informes, considera que és bo i que portarà un turisme de qualitat, atès
que és un equipament cultural de primer nivell, que beneficiarà el districte.
La Sra. SENDRA expressa l’abstenció del seu grup, que entén que caldria estar valorant
un projecte cultural sabent bé què aportarà i quina sostenibilitat tindrà, i subratlla que
només hi haurà sostenibilitat econòmica si hi ha públic i, per tant, si les obres que
s’exposen són d’interès,  de manera que tenir  les  obres  i  el  projecte artístic,  cosa que
avui no es té, és el primer punt per començar a parlar del projecte.
El Sr. MASCARELL comenta que allargar tant algunes preses de decisió perjudica el
prestigi de la ciutat i estar en la indefinició no convé ningú. Per això, entén que cal
prendre ja una decisió sobre aquest assumpte que fa set anys que s’arrossega.
La Sra. BARCELÓ celebra que el Govern municipal, que el 2015 qualificava el projecte
de «McDonald’s  cultural»,  hagi  canviat de parer,  i  coincideix amb el  Sr. Mascarell  que
cal  prendre  una  decisió  i  posar  fi  a  les  preguntes  constants  dels  grups  de  l’oposició
davant la manca d’explicacions del Govern, a qui demana que presenti els informes i, si
és possible, faciliti l’execució del projecte.
El Sr. RAMÍREZ demana al Govern que comparteixi amb els grups els informes que
confirmaran si el projecte és viable i permetran desencallar un projecte que fa massa
temps  que  està  aturat,  i  expressa  l’opinió  que,  independentment  de  si  el  model  de
l’operador  privat  coincideix  amb  el  que  reclama  el  Govern  municipal  o  la  ciutat,  si  el
projecte compleix els requisits i és viable, no se li pot negar discrecionalment que
s’instal·li a Barcelona.
El Sr. SUBIRATS entén que tothom coincideix que no es poden allargar gaire els
terminis,  però  observa  que  l’Hermitage  vol  instal·lar-se  a  un  lloc  del  port,  amb  una
autoritat  específica  que requereix  un acord entre  l’Ajuntament  i  el  Port,  acord que ja
s’ha assolit,  de manera que no es pot dir  que tot hagi estat aturat,  sinó que s’han fet
els passos que s’havien de fer.
D’altra banda, assenyala que no es pot demanar urgència en la resolució del problema
sense tenir en compte tots els condicionants i els precedents, ja que no tenir-los en
compte seria totalment irresponsable i, si el Govern hagués aprovat un projecte sense
tenir en compte, per exemple, el que ha passat amb altres franquícies de l’Hermitage,
ara se li estaria retraient que aprovés una cosa sense tenir-ne prou garanties.
Per  acabar,  anuncia  que  els  informes  estaran  disponibles  abans  de  finals  d’any,  i
aleshores es podrà valorar si la instal·lació de l’Hermitage s’accepta i si el lloc és el més
adequat, entre altres qüestions. Espera que tot plegat es pugui debatre entre tots
sense allargar gaire el tema.
La Sra. MARÍ-KLOSE expressa el vot favorable del seu grup.
CCM 7/19 DSocials 43/57
 
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Junts
per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi i Abstenció d’Esquerra
Republicana.
APROVADA
b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional
Del Grup Municipal Esquerra Republicana:
10. – (M1923/226) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar el Govern
municipal a: 1.Exigir al Govern espanyol la resolució immediata de la Proposició no de
Llei sobre la reconversió de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona en un centre
memorial i documental de la repressió franquista a Catalunya, aprovada per la
Comissió  d’Interior  del  Congrés  de  Diputats  l’1  de  juny  de  2017,  la  qual  suposa:  a)  El
trasllat de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, situada en el número 43 de la
Via  Laietana,  a  un  altre  indret;  b)  La  conversió  de  l’edifici  en  un  museu  i  centre  de
memòria i documentació sobre la repressió franquista i la lluita per les llibertats
democràtiques;  c)  La  creació  d’un  òrgan  participat  i  coordinat  entre  l’Ajuntament,  la
Generalitat i el Govern espanyol per tal de gestionar aquest museu-centre memorial;
d) El lliurament a la Generalitat de còpia de la documentació de l’Archivo Histórico de
la Policía o el Archivo Histórico Nacional relacionada amb la repressió del règim
franquista, amb l’objectiu de posar-la a l’abast dels investigadors i investigadores i del
conjunt de la ciutadania. 2. Iniciar les actuacions necessàries per a declarar l’edifici Bé
Cultural d’Interès Local (BCIL), a fi de garantir la seva preservació patrimonial. 3. Posar
en marxa l’elaboració del pla d’usos de l’edifici i del posterior projecte de museïtzació.
4. Negociar amb el Govern espanyol la cessió de la titularitat de l’edifici a l’Ajuntament
i/o  la  Generalitat.  5.  Notificar  l’aprovació  de  la  present  proposició  a  la  Generalitat  i  a
les entitats memorialistes, els sindicats, els partits polítics i les institucions de recerca
històrica  que  obren  des  de  fa  anys  per  a  la  dignificació  i  la  reconversió  d’aquest
emblemàtic edifici de passat sinistre.
La Sra. PÉREZ informa que aquesta proposició ha estat transaccionada i, abans de
donar la  paraula a la  portaveu del  grup proposant,  s’assegura que tothom en disposa
de la versió definitiva.
La  Sra.  SENDRA  posa  de  manifest  que  l’edifici  del  número  43  de  la  via  Laietana  va
esdevenir durant els llargs anys del franquisme la seu de la brigada politicosocial i va
ser  un  espai  de  persecució  de  les  diferents  branques  d’opositors  al  règim  franquista
(militants anarquistes i comunistes, membres del moviment obrer universitari,
activistes catalanistes i personalitats del món de la cultura), símbol d’horrors i tortures
de la policia franquista, que va utilitzar mètodes que són habituals en els pitjors règims
dictatorials.
Comenta que la llista de les persones que van patir tortura i violència en aquest espai,
moltes de les quals encara són vives, és molt llarga i inclou àmbits molt diversos de la
política,  de  la  societat  civil  i  de  la  cultura.  N’esmenta  com  a  exemples  Miguel  Núñez,
Gregorio López Raimundo, Joan Comorera, Manuel Vázquez Montalbán, Jordi
CCM 7/19 DSocials 44/57
 
Carbonell, Joan Oliver, Luis Goytisolo, Carles Santos, Magda Oranich, Jordi Pujol, Anna
Sallés, Oriol Bohigas, Josep Maria Benet i Jornet, Andreu Claret i Pere Portabella.
Assenyala que aquest edifici, juntament amb el Castell de Montjuïc, el Camp de la
Bota, el Fossar de la Pedrera i la presó Model, representa la memòria del que va
succeir a Barcelona durant una època, i des de fa dècades entitats memorialistes,
associacions pels drets humans, sindicats, partits polítics i historiadors, entre altres
col·lectius, reclamen que aquest espai sigui dignificat i convertit en un centre memorial
i documental dedicat a difondre el coneixement dels milers de ciutadans que van
posar en perill la seva vida per la lluita contra el feixisme, als quals cal retre
homenatge.
Indica que l’1 de juny del 2017 ERC va presentar una proposició a la Comissió d’Interior
del Congrés de Diputats en què es va acordar traslladar la prefectura a un altre lloc,
convertir  l’edifici  en  un  centre  de  memòria  i  documentació  sobre  la  repressió
franquista i crear un òrgan participat i coordinat entre Ajuntament, Generalitat i
Govern espanyol per gestionar aquest nou espai. En dos anys, però, ni el Govern de
Mariano Rajoy ni el de Pedro Sánchez s’hi han pronunciat.
Exposa  que  el  26  de  març  l’Ajuntament  de  Barcelona  va  col·locar  un  símbol  davant
l’edifici,  un faristol  en què s’explicava la  història  d’aquest  indret  —faristol  que ja  s’ha
hagut de reposar diverses vegades perquè ha estat destrossat en diverses ocasions—, i
el mateix mes es va aprovar una proposició dels comuns amb una transacció d’ERC per
instar el Govern de l’Estat a fer efectiva la proposició no de llei aprovada l’1 de juny de
2017.
Comenta  que  els  darrers  dies  s’ha  comprovat  que  aquest  espai  continua  present  a  la
memòria ciutadana i continua generant emocions en el record d’una època franquista,
i diverses associacions de comerciants, de veïns i culturals, com ara Òmnium, estan
demanant el trasllat de l’ús que té actualment l’espai, i el Grup d’ERC sap que, malgrat
les  discrepàncies,  la  majoria  dels  regidors  d’aquesta  cambra  estarien  d’acord  a  tirar
endavant aquella proposició no de llei, motiu pel qual presenta aquesta proposició,
que enuncia.
El Sr. MASCARELL expressa el vot favorable del seu grup, que ja va donar suport a la
proposició  presentada  al  Congrés  dels  Diputats  l’1  de  juny  del  2017,  per  raons  de
justícia històrica i de reafirmació democràtica.
El  Grup de JxCat considera ignominiós que no s’hagi  fet  un reconeixement explícit  als
centenars de persones que van patir la repressió i la tortura en aquella comissaria;
entén que el fet que aquesta continuï existint com si res és una mostra més de la baixa
qualitat que ha mantingut en l’àmbit de la memòria històrica la democràcia espanyola,
i troba inacceptable que el dret a la memòria no s’hagi exercit i la memòria de la gent
que  hi  va  passar  i  la  documentació  de  la  repressió  no  hagin  estat  a  l’abast  de  la
ciutadania.
Subratlla que el número 43 de la via Laietana, actual Prefectura de la Policia Nacional,
continua sent un símbol inacceptable per a molta gent de persecució política de la
dissidència política, de tortures i de repressió, de totalitarisme i d’autoritarisme d’estat
que ja no hauria de ser vigent, un símbol que massa gent de l’«acampada» dins l’Estat
—com  diria  Azaña—  encara  es  resisteix  a  destruir  i  que  cap  demòcrata  pot  justificar.
Observa  que,  d’altra  banda,  es  veuen  operacions  de  blanqueig  del  franquisme  i  del
dictador que fereixen la sensibilitat de qualsevol demòcrata.
CCM 7/19 DSocials 45/57
 
Manifesta la convicció del seu grup que els mateixos partits que van donar suport a la
proposició  de  2017  donaran  suport  a  aquesta  a  l’Ajuntament  de  Barcelona  i  espera
que tothom sigui clar i precís —Alemanya i altres països fa molt temps que mostren el
camí—, ja que el pitjor del passat no pot ser ocultat, perquè ocultar-ho és contribuir a
la  regressió  democràtica  que  s’està  produint  davant  la  mirada  passiva  i  sovint  poc
decent d’alguns responsables polítics.
En darrer lloc, remarca que el seu grup honora tots aquells que van viure la repressió i
denuncia els que volen blanquejar la dictadura, el franquisme i el dictador, i recorda
que, com deia Montserrat Roig, la democràcia es construeix cada dia, també amb
decisions i gestos com el que planteja la proposició.
La Sra. BARCELÓ expressa el vot contrari del seu grup, motivat, sobretot, per la situació
que han viscut els integrants, que són els més importants, de l’edifici de la comissaria
de la Policia Nacional de la via Laietana, i mostra el suport total del seu grup als cossos
i forces de seguretat, en especial a la Policia Nacional, que l’únic que fan és vetllar per
la  seguretat  dels  ciutadans  i  que  han  hagut  de  patir  l’assetjament  dels  radicals
separatistes que van segrestar la ciutat.
Subratlla que davant de la comissaria van tenir lloc successos que mai no s’haurien de
produir (barricades, foc, aldarulls i deteriorament del mobiliari urbà) i demana que no
es qualifiquin de manifestacions pacífiques, perquè ella mai no havia vist els
professionals de la premsa treballar amb casc a Barcelona. Demana també que no es
banalitzi la violència, menys encara a l’Ajuntament de Barcelona.
Dit això, remarca que el Grup de Cs sempre ha condemnat, condemna i condemnarà
totes les dictadures del passat, del present i les que puguin existir, i, per tant,
condemna el franquisme, i pregunta al grup proposant si ell condemna les txeques del
Sr. Lluís Companys i les dictadures actuals, com ara la que hi ha a Veneçuela.
Conclou que no és moment de fer el que planteja la proposició, sinó de defensar els
cossos i forces de seguretat que treballen per la seguretat dels ciutadans, en aquest
cas, els que han treballat i continuaran treballant a la comissaria de la Policia Nacional
de via Laietana.
El Sr. RAMÍREZ expressa el vot contrari del seu grup, que considera que la proposició
és  un  engany  a  la  Comissió  i  als  ciutadans  de  Barcelona  i  una  mostra  d’hipocresia,  ja
que,  un  cop  més,  es  recorre  a  l’excusa  de  la  memòria  històrica  i  del  passat  de  la
Prefectura Superior de Policia durant el franquisme quan el que en realitat molesta a
alguns grups és la bandera nacional que hi ha a la façana, els agents de la Policia
Nacional com a representats d’un estat i, en definitiva, tot allò que recordi Espanya.
Qualifica  també  d’hipocresia  i  engany  les  declaracions  del  regidor  de  Memòria
Històrica i del Districte de Ciutat Vella, el Sr. Rabassa, en què defensava el trasllat de la
comissaria per les molèsties que ocasionaven les tanques protectores que han hagut
d’instal·lar  els  mateixos  policies  per  protegir-se  dels  violents  separatistes,  als  quals
també molesta tot allò que els recordi Espanya.
D’altra  banda,  subratlla  que  es  proposa  convertir  l’edifici  en  un  museu  contra  la
repressió  franquista  quan  la  manera  com  s’ha  justificat  i  defensat  la  violència
separatista  posterior  a  la  sentència  del  procés  fa  d’aquest  edifici  un  exemple  de
llibertat, de defensa dels valors constitucionals i de lluita contra la violència
nacionalista que vol fora de Catalunya no només la Policia Nacional i els cossos de
CCM 7/19 DSocials 46/57
 
seguretat  de  l’Estat,  sinó  també  tots  els  ciutadans  que  no  són  separatistes  i  pensen
d’una manera diferent.
Assenyala que, mentre que a alguns els molesta la presència del cos policial nacional a
l’edifici de la via Laietana, al seu grup el molesten els violents que cremen contenidors,
llancen llambordes, destrossen comerços i fan barricades; els CDR que tallen carrers,
aeroports i vies de tren; els tsunamis que fan que cada dia moltes persones arribin
tard a la feina, a l’escola o a casa, i els totalitaris encaputxats i amb la cara tapada que
no permeten als  joves universitaris  assistir  a  classe.  Remarca que,  davant d’això,  i  del
que succeeix des de fa alguns anys, la presència dels cossos i forces de seguretat de
l’Estat,  particularment  de  la  Policia  Nacional,  és  necessària  per  protegir  els  drets
constitucionals del que no són separatistes. Per això, expressa el reconeixement total
del  seu  grup  a  les  forces  i  cossos  de  seguretat  de  l’Estat,  especialment  la  Policia
Nacional i concretament als que treballen a la comissaria de via Laietana, que gairebé
s’han deixat la vida per protegir la convivència de tothom, que representen la dignitat
de la societat davant la violència separatista i que cada dia defensen, en condicions
molt dures, l’ordre democràtic, de convivència i de llibertat.
Clou la intervenció afirmant que és una obligació política i moral reconèixer la gran
tasca que fan aquests cossos i dient «Visca la Policia Nacional».
La Sra. PARERA assenyala que actualment la demagògia és constant i el seu grup
intenta no practicar-la en cap intervenció, de manera que intentarà ser molt objectiva
amb la  proposició,  que planteja  que s’exigeixi  al  Govern espanyol  donar  continuïtat  a
una  proposició  no  de  llei  aprovada  per  la  Comissió  d’Interior  que  no  és  vinculant,  de
manera  que  correspon  al  Govern  de  l’Estat  i  al  Consell  de  Ministres  decidir  si  la  tira
endavant.
Observa que el lloc per exigir coses al Govern espanyol és el Congrés dels Diputats, no
una  comissió  de  l’Ajuntament,  i  que  el  fet  de  portar  aquí  a  debat  ara  una  proposició
aprovada al Congrés fa dos anys té una clara intencionalitat.
Tot seguit, posa de manifest que en plena guerra al carrer a via Laietana, un regidor
feia tuits demanant que la prefectura es canviés de lloc perquè els carrers estaven
ocupats per forces policials. Diu que gràcies a Déu que els carrers estaven ocupats per
forces policials, i insisteix que no creu que sigui casual que això es porti ara a debat
aquí, cosa que entén que no ajuda a res, motiu pel qual demana que es traslladi al
Congrés dels Diputats.
Aclareix que no està dient que la proposta li sembla malament, sinó que no és aquí on
s’ha de prendre una decisió sobre aquesta qüestió. D’altra banda, entén que el trasllat
no  s’hauria  de  proposar  mentre  no  s’hagi  decidit  la  nova  ubicació,  que  s’ha  de
consensuar amb el Ministeri d’Interior, i que, amb una situació com l’actual, en què no
se sap quan a la nit es començaran a cremar contenidors o quan es tallaran carrers,
potser tampoc no és un bon moment per demanar als policies de via Laietana que
marxin.
En darrer lloc, manifesta sorpresa pel fet que la proposició plantegi que es notifiqui
tothom  menys  el  Govern  d’Espanya,  que  és  a  qui  es  demana  alguna  cosa  —potser
caldria esmenar això—, i expressa el vot contrari del seu grup.
El Sr. RABASSA anuncia el vot favorable dels dos grups del Govern a la proposició, que
no fa més que refermar el compromís votat al Congrés dels Diputats al juny del 2017 i
CCM 7/19 DSocials 47/57
 
refermat  al  març  del  2018  a  l’Ajuntament,  i  agraeix  la  feina  dels  partits  polítics  que
donen suport a la proposició i, sobretot, de les entitats memorialistes, de defensa dels
drets humans i de defensa dels drets socials i dels represaliats i les represaliades que
van passar per aquest lloc de tortura que es recorda amb un faristol que vol assenyalar
i fixar un espai que és important tenir en compte a l’hora de pensar la ciutat del futur.
En  aquest  sentit,  indica  que  l’objectiu  dels  faristols  de  memòria  democràtica  no  és
només explicar  el  passat,  sinó també ajudar a entendre’l  i  a  pensar la  ciutat  del  futur
tenint com alguns dels referents ètics coses que van passar en alguns llocs. En aquest
cas, la prefectura de la via Laietana, tal com diu el faristol, és l’epicentre de la tortura i
la  repressió  del  franquisme,  la  dictadura  més  llarga  de  l’Europa  contemporània,  tot  i
que sembla que a alguns els molesti que es digui, i aquesta proposició referma el
compromís de buscar una altra ubicació a la ciutat per a aquest equipament perquè
pugui continuar fent la seva feina.
Expressa  l’opinió  que,  en  un  moment  com aquest  d’auge  de  totes  les  dretes,  tant  de
les que es diuen extremes com de les que no s’hi diuen però que a vegades també ho
són,  construir  ciutats  i  ciutadans democràtics  és  important,  i  d’aquí  la  importància de
la pedagogia. Puntualitza, però, que no estan parlant pas d’un museu que condemni la
dictadura,  sinó  d’un  espai  memorial,  que  recordi  la  repressió  de  la  que  ha  estat  —hi
insisteix— la dictadura més sanguinària i llarga de l’Europa contemporània.
Clou la intervenció reiterant l’agraïment als grups que votaran a favor de la proposició
i, especialment, al grup proposant.
La Sra. SENDRA diu a la Sra. Parera que justament perquè el seu grup no voldria fer
demagògia ha desvinculat la proposició de qualsevol explicació o justificació del que
han exposat els grups de Cs i del PP. Entén que tots els grups presents condemnen
cada  dia  totes  les  violències  i  totes  les  dictadures,  i  que  respecte  d’això  no  hi  ha
d’haver cap dubte.
D’altra banda, observa que ara no s’està parlant de si els cossos de seguretat han fet o
no  la  seva  feina  —tema  sobre  el  qual  caldria  un  informe  i  una  auditoria  molt
exhaustius, ja que la ciutadania de Barcelona també ha tingut molts problemes, hi ha
molts ferits i molts detinguts que no se sap on són, però d’això s’hauria de parlar en un
altre  moment—,  sinó  de  convertir  un  espai  que  té  un  simbolisme  i  una  significació
específics  per  a  Barcelona  d’una  època  de  repressió  en  un  espai  de  reparació  i  de
memòria, amb tot el que això implica.
Per acabar, explica que si es demana l’acord de l’Ajuntament és perquè l’espai es troba
a Barcelona i per adreçar-se a l’Estat cal que l’Ajuntament hi estigui d’acord, i subratlla
que la ciutat necessita reparar i conciliar-se amb un passat per poder mirar al futur, i
això implica acceptar una història que ha estat dura i, a partir d’aquí, pensar en el futur
i créixer.
El Sr. MASCARELL diu que sempre cal donar suport als cossos policials, però encara
més s’ha d’exigir a aquests cossos pràctica democràtica, i subratlla que el seu grup diu
que no a qualsevol violència, però cal recordar que aquesta acostuma a aparèixer allà
on no s’accepta la via democràtica per resoldre els conflictes polítics.
La Sra. BARCELÓ pregunta si el PSC subscriu tot el que ha dit el Grup de BC i diu que
qui no condemna dictadures actuals com la de Veneçuela potser no està prou
CCM 7/19 DSocials 48/57
 
capacitat  per  donar  lliçons  d’ètica.  Insisteix  que  el  seu  grup  sempre  ha  condemnat,
condemna i condemnarà el franquisme, però també les dictadures actuals.
D’altra banda, diu al Sr. Mascarell que no es pot banalitzar la violència —menys encara
ho  pot  fer  qui  es  dedica  a  la  política—  dient  que  cremar  contenidors,  provocar
aldarulls i fer barricades és una resposta a alguna cosa, i insisteix a expressar un suport
total als cossos i forces de seguretat que vetllen per la seguretat dels ciutadans.
El Sr. MASCARELL demana intervenir per al·lusions, ja que la Sra. Barceló ha posat en
boca seva una cosa que no ha dit.
La Sra. PÉREZ li diu que no li queda temps per intervenir.
El Sr. RABASSA subratlla que cal separar la proposició, que parla de polítiques de
memòria, del que està passant actualment, i nega que el molesti cap bandera. Diu que
el que el molesta profundament és que en aquest país no hi hagi hagut polítiques
públiques de memòria serioses. Indica que, precisament perquè volen polítiques
públiques de memòria serioses, donen suport a aquesta proposició per instar l’Estat a
una cosa que és de sentit comú i que es va aprovar al Congrés dels Diputats.
La Sra. MARÍ-KLOSE expressa el vot favorable del seu grup.
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya,
Esquerra Republicana i Junts per Catalunya i desfavorable de Ciutadans, Partit
Popular i Barcelona pel Canvi.
APROVADA AMB TEXT TRANSACCIONAT amb el redactat següent:
(M1923/226) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar el Govern
municipal a: 1.- Exigir al Govern espanyol la resolució immediata de la Proposició no
de Llei sobre la reconversió de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona en un
centre memorial i documental de la repressió franquista a Catalunya, aprovada per
la Comissió d’Interior del Congrés de Diputats l’1 de juny de 2017, la qual suposa: a)
El trasllat de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, situada en el número 43
de  la  Via  Laietana,  a  un  altre  indret;  b)  La  conversió  de  l’edifici  en  un  centre  de
memòria sobre la repressió franquista i la lluita per les llibertats democràtiques; c)
La  creació  d’un  òrgan  participat  i  coordinat  entre  l’Ajuntament,  la  Generalitat  i  el
Govern espanyol per tal de gestionar aquest centre memorial; d) El lliurament a la
Generalitat  de  còpia  de  la  documentació  de  l’Archivo  Histórico  de  la  Policía  o  el
Archivo Histórico Nacional relacionada amb la repressió del règim franquista, amb
l’objectiu de posar-la a l’abast dels  investigadors i  investigadores i  del  conjunt de la
ciutadania.  2.-  Iniciar  les  actuacions  necessàries  per  a  declarar  l’edifici  Bé  Cultural
d’Interès  Local  (BCIL),  a  fi  de  garantir  la  seva  preservació  patrimonial.  3.-  Posar  en
marxa l’elaboració  del  pla  d’usos  de l’edifici  i  del  posterior  projecte  com a  espai  de
memòria. 4.- Negociar amb el Govern espanyol la cessió de la titularitat de l’edifici a
l’Ajuntament i/o la Generalitat, i  facilitar, tal com contempla la Proposició no de llei
de  l’1  de  juny  de  2017,  el  trasllat  i  la  ubicació  dels  efectius  per  garantir  el
desenvolupament  del  servei  que  presten.  5.-  Notificar  l’aprovació  de  la  present
CCM 7/19 DSocials 49/57
 
proposició a la Generalitat i a les entitats memorialistes, els sindicats, els partits
polítics i les institucions de recerca històrica que obren des de fa anys per a la
dignificació i la reconversió d’aquest emblemàtic edifici de passat sinistre.
c) Precs
Del Grup Municipal Esquerra Republicana:
11. – (M1923/227) Que el Govern municipal constitueixi, d’acord amb l’article 35 i següents
del  ROM,  una  comissió  especial  encarregada  d’elaborar  les  bases  i  de  determinar  les
prioritats  d’un  Pla  Estratègic  de  la  Cultura  de  Barcelona  per  als  propers  anys,  en
col·laboració amb el Consell de Cultura de la ciutat Barcelona i amb el consens del
conjunt de grups municipals del Consistori. Aquesta comissió haurà de definir, entre
altres  qüestions,  l’abast  i  funcions  de  l’ICUB,  el  marc  pressupostari,  el  marc  i  el
funcionament de les línies de subvenció, el rol i la governança dels agents de
l’ecosistema  cultural  barceloní,  i  el  desplegament  del  compromís  amb  els  artistes  i
amb la cultura de base de la ciutat.
Punt tractat juntament amb el punt 6.
ACCEPTAT
12. – (M1923/228) Que el govern municipal inici una campanya de difusió i distribució a
totes les llars de la ciutat, del tríptic que té editat l’ajuntament de Barcelona, on consta
l’adreça  de  tots  els  Serveis  Socials  bàsics  de  Barcelona  i  les  prestacions  a  les  que  té
dret la ciutadania.
La Sra. BENEDÍ formula el prec, que vol que tots els ciutadans i totes les ciutadanes de
Barcelona sàpiguen quin és el seu centre de Serveis Socials de referència i a quines
prestacions poden accedir, una informació que sovint desconeguda (en general, la
gent sap quin és el seu CAP, però no quin és el seu centre de Serveis Socials). Entén
que el Govern municipal està d’acord que seria ideal que els serveis socials bàsics i els
centres  d’atenció  primària  especialitzada  treballessin  amb  programes  integrats  i
arribessin a tota la ciutadania.
Observa que la informació permetria a persones en situació de vulnerabilitat entrar en
el  circuit  necessari  per  sortir  d’aquesta  situació,  i  que  com  més  aviat  arribi  la
informació a aquestes persones, millor, ja que com més temps passa més empitjora la
situació i més difícil és de resoldre.
La Sra. PÉREZ dona la paraula a la comissionada d’Acció Social.
La Sra. FUERTES confirma que la informació sobre els centres de Serveis Socials de
referència i sobre els serveis que ofereixen continua sent bastant desconeguda
malgrat els  esforços que s’han fet  els  darrers anys (en destaca la mapificació a través
de Google i  l’atenció directa del 010 que deriva la persona que truca a una centraleta
on se l’informa dels centres de Serveis Socials que li corresponen). Per això, el Govern
CCM 7/19 DSocials 50/57
 
accepta el prec i, per donar-hi resposta, elaborarà un pla de comunicació que
presentarà d’aquí a tres mesos.
La Sra. BENEDÍ agraeix  l’acceptació  del  prec  i  la  presentació,  d’aquí  a  tres  mesos,  del
pla de comunicació, que el seu grup contribuirà a millorar, si cal.
ACCEPTAT
Del Grup Municipal Junts per Catalunya:
13. – (M1923/253) Que el govern presenti, en aquesta mateixa comissió, un pla de xoc
immediat per millorar la situació de la Plaça Castella al districte de Ciutat Vella, que
contempli intervenció de la Guàrdia Urbana, agents cívics, serveis socials i serveis de
neteja,  per  tal  que  els  veïns  puguin  gaudir  del  espai  públic  i  els  infants  de  l’Escola
Castella puguin disposar de una estona d’esbarjo a la Plaça.
La Sra. MUNTÉ comenta que tant de bo no hagués de presentar aquest prec, perquè
això significaria que s’ha solucionat la situació a la qual fa referència, una situació que
ve del mandat anterior, que el seu grup ja va denunciar, de la qual es va parlar al Ple
del Districte de Ciutat Vella i que els veïns van denunciar al llarg del mandat.
Concreta que la situació té a veure amb la manca de neteja i amb problemes de
civisme en una plaça on, a més, hi ha una escola, que necessita fer-ne ús, i subratlla
que l’Ajuntament és el responsable d’aquest espai públic i ha de vetllar perquè estigui
en condicions de neteja (sense vòmits, deposicions ni xeringues) perquè els infants
puguin sortir a jugar.
D’altra banda, comenta que l’esbarjo és una estona plenament educativa, generadora
d’oportunitats,  de  desenvolupament  i  d’interacció  social,  i  els  nens  i  les  nenes  de  la
ciutat han de poder gaudir d’aquesta estona amb seguretat i amb condicions òptimes.
Pels motius exposats, el seu grup presenta aquest prec, que enuncia.
La Sra. PÉREZ dona la paraula al regidor de Ciutat Vella.
El Sr. RABASSA accepta el prec i exposa que el Govern treballa a la plaça Castella des
del mandat passat des de diversos punts de vista. Concreta que el Pla de veïnatge,
conjuntament amb Guàrdia Urbana, el Departament de Llicències, el servei de BCNeta
i  els  auxiliars  d’espai  públic,  entre  altres  agents,  treballen  a  la  plaça  Castella  diverses
problemàtiques que hi ha, a les quals es fa front des de diversos punts de vista, tant
pel que fa a qüestions relacionades amb la Guàrdia Urbana com pel que fa a qüestions
relacionades amb serveis socials.
D’altra  banda,  informa  que  en  el  mandat  passat  es  va  iniciar  un  petit  procés  de
participació per repensar la plaça; en van sortir diverses propostes i hi ha una comissió
de seguiment que es reuneix de manera periòdica per fer-ne seguiment.
Assenyala que es tornarà a convocar aquesta comissió de seguiment per poder
presentar aquest pla de xoc que preveu diverses intervencions des del punt de vista
policial, de serveis socials i d’urbanisme (hi ha algunes propostes urbanístiques que es
podrien plantejar per fer que la plaça fos més veïnal i prioritzant l’ús de l’escola).
CCM 7/19 DSocials 51/57
 
Per  acabar,  indica  que  s’estan  desenvolupant  diverses  accions  municipals  que  estan
monitoritzades des del Districte, que hi ha una taula de treball d’espai públic en què la
plaça Castella és una de les places prioritàries, i espera poder presentar el pla de xoc
en properes comissions.
La Sra. MUNTÉ agraeix  l’acceptació  del  prec  i  afirma  que  el  seu  grup,  que  farà
seguiment del compliment del prec, és conscient de les problemàtiques que
conflueixen  a  la  plaça.  D’altra  banda,  assenyala  que  el  pla  de  xoc  que  demana el  seu
grup vol incidir en aquestes problemàtiques, no només mitjançant la intervenció de la
Guàrdia Urbana, sinó també mitjançant la neteja, els serveis socials i l’urbanisme.
ACCEPTAT
14. – (M1923/252) Que el govern municipal constitueixi de manera urgent la Comissió de
Seguiment i  Avaluació de la MPGM per l’obtenció d’habitatge de protecció pública en
sòl  urbà  consolidat,  tal  com  va  acordar  en  el  Consell  Plenari  de  l’Ajuntament  de
Barcelona a la sessió del 28 de setembre de 2018.
Punt tractat juntament amb el punt 3.
ACCEPTAT
Del Grup Municipal Ciutadans:
15. – (M1923/241) Que el Govern Municipal insti al Consorci d’Educació i a la Generalitat de
Catalunya  a  garantir  el  dret  d’assistir  a  classe  a  aquells  alumnes  que  volen  continuar
amb la seva formació acadèmica en els centres educatius i universitaris a la ciutat de
Barcelona durant els dies de vaga.
La Sra.  BARCELÓ saluda el  Sr.  Àlex Serra,  vicepresident  de la  plataforma S’ha Acabat!,
de la qual destaca la feina que fa i el valor en defensar un dret fonamental com assistir
a classe, un dret que ha estat vulnerat des del 14 d’octubre, dia en què es va conèixer
la sentència del procés per sedició i malversació. Concreta que estudiants de les
universitats públiques catalanes van convocar una vaga i van intentar impedir de
manera  violenta  l’accés  als  alumnes  i  als  professors  que  volien  continuar  la  seva
activitat educativa. Davant d’aquest fet, el seu grup presenta aquest prec, que enuncia.
La Sra. PÉREZ dona la paraula a la comissionada d’Educació.
La Sra. TRUÑÓ informa que, en relació amb el prec, el Govern ha fet dues preguntes al
Consorci  d’Educació  de  Barcelona:  en  primer  lloc,  si  el  dia  de  la  vaga  general
convocada,  el  18  d’octubre,  hi  va  haver  alguna  escola  o  institut  de  secundària  de  la
ciutat on no es respectessin els serveis mínims o on es registrés algun incident, i la
resposta  va  ser  que  no  n’hi  va  haver  cap;  en  segon  lloc,  en  quines  convocatòries  de
vaga  d’estudiants  s’ha  produït  algun  incident  en  els  centres  educatius  de  la  seva
competència, i la resposta va ser que tots els alumnes i les alumnes han tingut garantit
el dret d’assistir a classe en tot moment. Per aquest motiu, el Govern rebutja el prec.
CCM 7/19 DSocials 52/57
 
La Sra. BARCELÓ diu que el rebuig del prec obvia un problema i en representa un altre,
ja  que  la  comissionada  d’Educació  de  l’Ajuntament  de  Barcelona  no  és  capaç
d’acceptar  un  prec  en  què  es  demana  que  es  defensi  un  dret  fonamental,  i  subratlla
que els alumnes han hagut de fer el que no és capaç de fer l’Administració pública.
Tot seguit, posa de manifest que els estudiants han hagut de suportar la violència dels
radicals separatistes, piquets amenaçadors, barricades, cadenes a les portes, insults,
destrucció de mobiliari i agressions verbals i físiques, tot amb la complicitat dels
rectors de les universitats públiques, que, lluny de garantir la seguretat i el dret
d’assistència  a  classe,  l’únic  que  van  fer  va  ser  signar  un  manifest  en  què  s’exigia  la
llibertat  dels  presos,  l’autodeterminació  i  el  retorn  dels  fugits  i  que  mai  no  haurien
d’haver  signat,  ja  que  la  seva  responsabilitat  és  defensar  el  conjunt  dels  estudiants  i
professors de les universitats públiques, no únicament els d’ideologia separatista.
Lamenta profundament l’actitud del  Govern davant d’aquest prec,  ja  que no reconeix
la violència quan el rector de la Universitat Pompeu Fabra demanava als alumnes que
no anessin a classe perquè no es podia garantir la seguretat.
Per acabar, torna a donar les gràcies a la plataforma S’ha Acabat! i  als estudiants que
són una lliçó per als professores i els rectors de les universitats catalanes que no han
sabut estar a l’alçada.
La Sra. TRUÑÓ assegura  que  l’Administració  municipal  treballa  tant  pel  dret  a
l’educació  com  pel  dret  d’assistència  a  classe,  un  dret  que,  com  ha  dit,  tot  l’alumnat
dels  centres  educatius  als  quals  l’Ajuntament  contribueix  mitjançant  la  gestió
compartida  amb  el  Consorci  d’Educació  ha  tingut  garantit,  i  també  treballa  i  ha  de
generar condicions per a l’exercici dels drets de manifestació, de vaga i de participació
política ciutadana, també dels estudiants.
NO ACCEPTAT
Del Grup Municipal Partit Popular:
16. – (M1923/230) Que el Govern Municipal presenti una convocatòria extraordinària de
subvencions per a entitats familiars que desenvolupin projectes i activitats per a les
famílies nombroses.
El Sr. RAMÍREZ formula el prec, motivat per l’absència, en la convocatòria ordinària de
subvencions per al 2019, que preveu un pressupost de 19.254.000 euros destinats a
projectes  culturals,  socials,  d’oci,  educatius,  religiosos  o  participatius,  de  cap  línia  o
apartat específic per a les entitats familiars que fan projectes de suport a les famílies,
especialment a les famílies nombroses.
Explica que el 2018 va desaparèixer dels epígrafs de les convocatòries de subvencions
la referència a les famílies, i que el seu grup només ha trobat entre les subvencions
atorgades  una  subvenció  de  4.000  euros  a  favor  de  FANOC,  l’Associació  de  Famílies
Nombroses  de  Catalunya,  i  d’altres  de  denegades  per  manca  de  recursos,  i  subratlla
que hi ha moltes entitats que donen suport a dones amb fills que no tenen recursos, a
les quals ajuden a tenir formació, feina i recursos, que no es poden englobar en cap
epígraf de la convocatòria, i hi ha altres entitats que fan activitats adreçades a famílies
CCM 7/19 DSocials 53/57
 
nombroses, en les quals participen milers de famílies de la ciutat des de fa anys, que
tenen la sensació que no es poden presentar a aquesta convocatòria de subvencions
perquè no hi ha cap epígraf que doni suport als seus projectes.
La Sra. FUERTES respon que els ajuts i avantatges per a famílies nombroses, així com
per a famílies monoparentals, es recullen en un mateix apartat del web de
l’Ajuntament  que  comprèn  set  àmbits:  educació,  lleure  i  esport,  cultura,  habitatge,
transport i mobilitat, prestacions econòmiques i altres recursos, dintre dels quals
destaquen les beques menjador, les bonificacions en estudis cursats a escoles
municipals,  les  beques  d’estiu  o  les  bonificacions  de  l’impost  sobre  béns  immobles.
D’altra  banda,  les  entitats  poden  optar  a  diferents  subvencions,  com  ara  les
subvencions per a la planificació, la gestió, el seguiment de plans i processos de
desenvolupament  comunitari,  i  l’Àrea  de  Drets  Socials  ofereix  diferents  ajuts
d’emergència  social  a  les  famílies  (el  2018  van  representar  un  cost  d’11,7  milions
d’euros). Per això, el Govern entén que la consideració de família nombrosa en aquest
cas no justificaria un ajut específic, de manera que no accepta el prec.
El Sr. RAMÍREZ lamenta que el Govern torni a rebutjar el prec del seu grup de dedicar
una línia específica a subvencions per a les entitats familiars que desenvolupen
projectes i activitats per a famílies nombroses, com ja va fer durant el mandat passat,
quan el Grup del PP va demanar mitjançant diferents iniciatives que es recuperessin
els epígrafs de les convocatòries de subvencions específics per a les famílies.
Entén  que,  independentment  de  l’existència  de  línies  de  suport  a  projectes  culturals,
socials o d’oci, caldria recuperar algun ajut per als necessaris projectes de suport a les
famílies i, molt especialment, a les famílies nombroses, per això el seu grup hi
continuarà insistint.
NO ACCEPTAT
d) Preguntes
Del Grup Municipal Ciutadans:
17. – (M1923/240)  Quin  és  el  número  previst  d’habitatges  protegits  que  s’hauran  iniciat
durant tot l’any 2019 i, d’aquests, quants seràn de lloguer asequible?
Punt tractat juntament amb el punt 3.
ES DONA PER TRACTADA
Del Grup Municipal Partit Popular:
18. – (M1923/231)  Quants  habitatges  de  protecció  oficial  ha  incorporat  l’Ajuntament  de
Barcelona des de la aplicació de la mesura del 30%?
CCM 7/19 DSocials 54/57
 
Punt tractat juntament amb el punt 3.
ES DONA PER TRACTADA
Del Grup Municipal Barcelona pel Canvi:
19. – (M1923/246) Existeix una política municipal de foment de la itinerància de les
produccions  pròpies?  Quantes  exposicions  de  producció  pròpia  són  objecte  d’interès
per  part  d’altres  museus?  Quantes  produccions  teatrals  o  musicals?  I  finalment,
quantes produccions d’òpera,  concerts,  etc.  hi  ha a Barcelona actualment que tinguin
prevista una itinerància internacional?
La Sra. PARERA observa que quan es parla de cultura sempre es debat sobre la
importació de la cultura cap a Barcelona i, en aquest cas, el seu grup pregunta per
l’exportació de la cultura de Barcelona més enllà de les seves fronteres.
El Sr. SUBIRATS afirma  que  el  Govern  comparteix  totalment  l’esperit  que  entén  que
tenen  aquestes  preguntes,  vetllar  per  l’augment  de  la  presència  internacional  de
Barcelona i afavorir aquesta presència mitjançant tots els instruments disponibles, i
aquests  objectius  estan  molt  presents  en  totes  les  instàncies  de  l’Ajuntament  i  es
practiquen allà on es pot tenir influència.
La Sra. PARERA celebra  que  el  Govern  en  comparteixi  l’esperit,  però  voldria  que  se  li
facilitessin —si no pot ser ara, més endavant— les dades que sol·licita.
El Sr. SUBIRATS respon que, atesa la dificultat de facilitar en dos minuts i mig totes les
dades que demana, ara li farà una resposta genèrica i més endavant li facilitarà la
informació completa.
Com a resposta genèrica, comenta que darrerament Barcelona ha estat a la Fira
Internacional del Llibre de Buenos Aires i a la Milano Book Fair i que el Museu Picasso
ha  fet  les  dues  darreres  exposicions  en  coproducció  amb  París.  D’altra  banda,  les
fàbriques de creació tenen moltíssima relació internacional; la presència de
programadors culturals al Grec és constant i aquestes produccions després viatgen a
altres  llocs,  i  enguany  s’inauguraren  residències  per  a  creadors  i  artistes  que
permetran que Barcelona formi part dels circuits internacionals d’intercanvi i, per tant,
afavoriran el procés d’internacionalització.
La Sra. PARERA entén que ara no es pugui facilitar tota la informació per manca de
temps i agraeix que es faciliti més endavant.
ES DONA PER TRACTADA
20. – (M1923/249) Quins són els esdeveniments internacionals esportius confirmats pels
propers  quatre  anys  a  Barcelona  i  quines  són  les  candidatures  que  l’Ajuntament  té
previst presentar, o a les quals pensa donar suport, durant aquest mandat? Hi ha un
projecte estratègic per mantenir o millorar el posicionament esportiu internacional per
CCM 7/19 DSocials 55/57
 
Barcelona?
La Sra. PARERA formula les preguntes, relacionades amb la projecció internacional de
Barcelona  en  l’àmbit  de  l’esport,  i  agraeix  la  trobada  que  va  permetre  parlar-ne  més
privadament.
El Sr. ESCUDÉ confirma que els esdeveniments a què fan referència les preguntes
formen part de les línies de treball de l’IBE i de l’Ajuntament, com no podria ser d’una
altra manera, però comenta que, a parer seu, quan es pensa en esdeveniments
esportius internacionals que ha acollit Barcelona sovint es pensa en grans
esdeveniments com els mundials de natació, de futbol o de bàsquet, els jocs olímpics i
paralímpics o els World Roller Games, i es menystenen competicions que la ciutat
organitza cada any i que la situen en el calendari internacional com a capital de
l’esport, com ara el Godó; la mitja marató, que recentment ha estat declarada una de
les millors mitges maratons del món; la Volta a Catalunya; la Cursa Jean Bouin; la Ultra
Trail a Collserola; el Torneig Internacional Ciutat de Barcelona de Gimnàstica Rítmica,
en el qual participen les millors gimnastes del món, o el Torneig Internacional Ciutat de
Barcelona de Tennis Taula.
Dit això, assenyala que demà a la sessió del Consell Municipal es parlarà sobre la taula
de treball Barcelona al Món, una ramificació del Consell que ha de ser, gràcies a la
complicitat  dels  agents  implicats  i  dels  grups  municipals  —espera  que  tots  hi
col·laborin—,  una  eina  que  serveixi  per  determinar  quin  és  el  model  de  grans
esdeveniments que interessa la ciutat. A parer seu, aquests grans esdeveniments han
d’apostar per proves en què l’esport  femení tingui  protagonisme —el 2021 Barcelona
acollirà  la  fase  final  del  Mundial  d’Handbol—  i  treballar  amb  criteris  de  sostenibilitat
mediambiental i econòmica per facilitar que els esdeveniments deixin un llegat, ja sigui
tangible  o  intangible,  en  forma  de  promoció  de  l’esport  a  la  ciutat.  Entén  que
organitzar qualsevol esdeveniment a la ciutat sense tenir en compte criteris com
aquests implicaria deixar d’invertir en allò que eixampla la base de l’esport.
La Sra. PARERA assegura que el seu grup col·laborarà amb el Govern municipal en
qualsevol projecte esportiu interessant per a Barcelona —l’esport és una matèria que
a ella personalment l’interessa—, però explica que ha volgut centrar la pregunta en els
esdeveniments internacionals perquè projecten molt la imatge de la ciutat i són una
gran oportunitat per millorar recursos, equipaments i instal·lacions i ajuden a
incentivar molt la pràctica de l’esport.
ES DONA PER TRACTADA
e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup
VI) Mocions
VII) Declaracions Institucionals
1. - La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: 1.- Ratificar el compromís del
consistori  en  la  protecció  de  tots  els  infants  i  adolescents  per  igual,  d’acord  amb  la
CCM 7/19 DSocials 56/57
 
Convenció  sobre  els  Drets  de  l’Infant  de  Nacions  Unides.  2.-  Donar  suport  a  les
administracions, entitats i organitzacions que treballen amb el compromís de millorar
les condicions de vida i de respecte dels drets dels infants i adolescents. 3.- Facilitar a
les administracions competents l’exercici de les seves funcions.
La Sra. BARÓ llegeix la declaració.
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya,
Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i Ciutadans.
APROVADA
2. - La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Primer.- Manifestar la
condemna  a  qualsevol  tipus  de  violència  que  s’exerceixi  contra  les  dones,  fruit  de  la
societat masclista i patriarcal en la que vivim i reiterar el compromís amb la lluita
contra la violència masclista. Segon.- Adoptar el compromís perquè els grups
parlamentaris a Madrid demanin una modificació del codi penal i una legislació
adequada sobre prevenció i atenció a aquestes violències. Una violació no és un abús
sexual i el sistema judicial així ho ha de reconèixer. Tercer.- Demanar al Gobierno de
España que s’inclogui en la formació obligatòria dels jutges, fiscals i advocats matèries
de gènere i violència masclista. Quart.- Augmentar els recursos del pressupost
municipal, tant per atendre les dones víctimes com per sensibilitzar la societat en tots
els  àmbits  de la  vida com l’oci  nocturn i  sobretot  en l’àmbit  educatiu,  el  nostre futur.
Cinquè.-  Adoptar  el  ferm  compromís  d’aïllar  i  renunciar  a  pactes  de  qualsevol  tipus
amb  partits  polítics  d’ultradreta  i  negacionista  que  proposi  un  pas  enrere  en  la  lluita
contra la violència vers les dones i la plena igualtat. Sisè.- Comunicar aquest acord a la
Generalitat de Catalunya, al Congreso de los Diputados i a les entitats que dia rere dia
treballen per eradicar la violència masclista.
La Sra. VILA llegeix la declaració.
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya,
Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i Ciutadans.
APROVADA
La Sra. PÉREZ dona les gràcies a tothom i dona per finalitzada la sessió.
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 13.34 h.
CCM 7/19 DSocials 57/57