El greuge econòmic de les persones amb discapacitat de la ciutat de Barcelona Recerca Resultats i conclusions Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI Índex En què ha consistit la recerca? 1 Mètode 3 Quins han estat els principals 13 resultats de la recerca? Recomanacions 17 Qui hi ha estat implicat 19 en la recerca? barcelona.cat/accessible En què ha consistit la Federació de Salut Mental Catalunya la recerca? i l’Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE). L’objectiu de la recerca és quantificar el sobreesforç econòmic que assumeixen les persones amb L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat discapacitat i les seves famílies per tal de mantenir (IMPD) promou la cultura de la recerca a els estàndards de vida del seu entorn immediat. l’Administració pública com a base per a la intervenció, Les xifres del greuge econòmic s’han estimat la millora contínua i la innovació, aplicades considerant les necessitats de suport de cada perfil a la realitat de les persones amb discapacitat. de discapacitat i tenint en compte la cobertura N’és un exemple aquest estudi. de serveis i l’accés als béns actuals. La finalitat última és aplicar les conclusions del greuge El greuge econòmic és el cost addicional en l’accés a béns i serveis públics a fi de garantir que comporta viure amb una discapacitat en igualtat la igualtat de drets. de condicions que les persones de l’entorn. El 2006, l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’IMPD, ja va publicar el primer i l’únic estudi Els objectius específics de l’estudi han estat sobre el greuge econòmic existent a Catalunya els següents: i a la resta de l’Estat. • Actualitzar les dades pel que fa a necessitats Ara es presenta l’estudi «El greuge comparatiu de suport i cobertura de serveis. econòmic de les persones amb discapacitat • Ampliar la franja d’edat de la població objecte de la ciutat de Barcelona», que actualitza i amplia de l’estudi. els continguts de l’anterior amb dades del 2017. • Incorporar nous tipus de despeses i d’ingressos. L’estudi ha estat impulsat per l’IMPD i el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI) i elaborat per la universitat ESCI-UPF School of International Studies i el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu. En la seva elaboració, també hi han participat diverses federacions referents de l’àmbit: la Federació ECOM, la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual (DINCAT), 1 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI la Federació de Salut Mental Catalunya i l’Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE). L’objectiu de la recerca és quantificar el sobreesforç econòmic que assumeixen les persones amb L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat discapacitat i les seves famílies per tal de mantenir (IMPD) promou la cultura de la recerca a els estàndards de vida del seu entorn immediat. l’Administració pública com a base per a la intervenció, Les xifres del greuge econòmic s’han estimat la millora contínua i la innovació, aplicades considerant les necessitats de suport de cada perfil a la realitat de les persones amb discapacitat. de discapacitat i tenint en compte la cobertura N’és un exemple aquest estudi. de serveis i l’accés als béns actuals. La finalitat última és aplicar les conclusions del greuge El greuge econòmic és el cost addicional en l’accés a béns i serveis públics a fi de garantir que comporta viure amb una discapacitat en igualtat la igualtat de drets. de condicions que les persones de l’entorn. El 2006, l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’IMPD, ja va publicar el primer i l’únic estudi Els objectius específics de l’estudi han estat sobre el greuge econòmic existent a Catalunya els següents: i a la resta de l’Estat. • Actualitzar les dades pel que fa a necessitats Ara es presenta l’estudi «El greuge comparatiu de suport i cobertura de serveis. econòmic de les persones amb discapacitat • Ampliar la franja d’edat de la població objecte de la ciutat de Barcelona», que actualitza i amplia de l’estudi. els continguts de l’anterior amb dades del 2017. • Incorporar nous tipus de despeses i d’ingressos. L’estudi ha estat impulsat per l’IMPD i el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI) i elaborat per la universitat ESCI-UPF School of International Studies i el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu. En la seva elaboració, també hi han participat diverses federacions referents de l’àmbit: la Federació ECOM, la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual (DINCAT), 2 Mètode • Persones amb discapacitat física grup 2 (DF2): que requereixen suport constant per les AVD necessiten suport puntual, sobretot pel que fa persones amb dificultats per desplaçar-se i per fer altres activitats. Necessiten una tutela a desplaçaments o per fer certes AVD. i per manipular, fins a cert grau. També poden tenir permanent i ajuda personal constant. afectades les capacitats comunicatives. Els perfils de persones amb discapacitat auditiva S’ha aplicat el disseny metodològic dels Estàndards Necessiten ajuda per a la majoria de les AVD Els perfils de persones amb trastorns mentals són: s’han dividit segons la llengua que escullen per pressupostaris consensuats (Consensual Budget i transferències des de i cap a la cadira. comunicar-se, ja que implica un tipus de suport Standards approach), que consisteix en la • Persones amb trastorn mental grup 1 (TM1): diferent: quantificació econòmica de tots els recursos • Persones amb discapacitat física grup 3 (DF3): persones amb trastorn de salut mental que poden necessaris que la persona amb discapacitat i el seu persones amb dificultats per desplaçar-se, aconseguir estabilitat amb un tractament adequat. • Persones que utilitzen llengua oral (DA1): persones entorn necessiten per satisfer les seves necessitats, manipular i probablement també per comunicar-se. Són autònomes per fer la majoria d’AVD i només amb hipoacúsia de diversos graus que opten per i també els ingressos obtinguts. També es consideren aquelles persones amb greus requereixen supervisió periòdica. comunicar-se mitjançant la llengua oral, amb el problemes de comunicació, tinguin o no el suport d’ajuts tècnics i/o de la lectura labial. Són desplaçament i la manipulació afectats. Requereixen • Persones amb trastorn mental grup 2 (TM2): autònomes, però necessiten ajuda especialitzada suport personal de manera continuada per les AVD, persones que, tot i seguir el tractament proposat, (logopèdia, transcripció, subtitulació, etc.). transferències i per a altres activitats de la vida. requereixen acompanyament. Per tant, necessiten Perfils vinculats al tipus de discapacitat segons ajuda per fer diverses AVD i un control continu. • Persones que utilitzen llengua de signes (DA2): la necessitat de suport persones amb hipoacúsia de diversos graus que Els perfils de persones amb discapacitat intel·lectual • Persones amb trastorn mental grup 3 (TM3): opten per comunicar-se mitjançant la llengua La metodologia parteix de la definició de tretze perfils s’han dividit en tres grups, segons la intensitat persones amb trastorn de salut mental, l’estat de signes. Són autònomes, però requereixen ajuts vinculats a tots els tipus de discapacitat, de suport que requereixen: de les quals és greu, tot i el seguiment mèdic. tècnics i suport d’interpretació de la llengua per als quals es fa una aproximació de la mitjana • Persones amb discapacitat intel·lectual grup 1 Conseqüentment, necessiten suport personal de signes, etc. de costos assumits i la mitjana d’ingressos (DI1): persones amb discapacitat intel·lectual lleu, continuat i suport per a les AVD. i/o d’ajuts percebuts. A continuació, es defineixen autònomes per fer la majoria d‘AVD, però que breument els tretze perfils considerats. necessiten suport del tipus supervisió i ajuda Els perfils de persones amb discapacitats sensorials per prendre certes decisions. s’han subdividit en dos grups: Estimació dels costosEls perfils de persones amb discapacitat física s’han agrupat en tres, segons la necessitat de suport • Persones amb discapacitat intel·lectual grup 2 • Persones amb resta visual (DV1): tenen una greu En la fase de definició dels costos, l’estudi fa una que requereixen: (DI2): persones amb discapacitat intel·lectual discapacitat visual i conserven o bé l’agudesa estimació de quins elements poden generar un cost • Persones amb discapacitat física grup 1 (DF1): mitjana, que requereixen ajuda per a la majoria visual per fer activitats o bé el camp visual que els econòmic a les persones amb discapacitat i a les seves famílies. S’han considerat dos tipus de costos: persones amb dificultats per desplaçar-se però de les AVD i també per a d’altres activitats. permet desplaçar-se sense bastó o gos pigall amb amb les habilitats manipulatives i comunicatives Necessiten suport del tipus acompanyament ajudes tècniques o òptiques. Són autònomes • Costos directes: mesura les despeses econòmiques intactes. Són autònomes per a la majoria per a tenir autonomia. i no necessiten ajuda per a les AVD. en atenció, serveis o elements de suport que ha d‘activitats de la vida diària (AVD) i només • Persones amb discapacitat intel·lectual grup 3 • Persones amb ceguesa total (DV2): necessiten ajuts d’atendre la persona amb discapacitat derivades necessiten ajuda puntualment. (DI3): persones amb greu discapacitat intel·lectual, tècnics per millorar la seva qualitat de vida i també de la seva situació de discapacitat. 3 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI • Persones amb discapacitat física grup 2 (DF2): que requereixen suport constant per les AVD necessiten suport puntual, sobretot pel que fa persones amb dificultats per desplaçar-se i per fer altres activitats. Necessiten una tutela a desplaçaments o per fer certes AVD. i per manipular, fins a cert grau. També poden tenir permanent i ajuda personal constant. afectades les capacitats comunicatives. Els perfils de persones amb discapacitat auditiva S’ha aplicat el disseny metodològic dels Estàndards Necessiten ajuda per a la majoria de les AVD Els perfils de persones amb trastorns mentals són: s’han dividit segons la llengua que escullen per pressupostaris consensuats (Consensual Budget i transferències des de i cap a la cadira. comunicar-se, ja que implica un tipus de suport Standards approach), que consisteix en la • Persones amb trastorn mental grup 1 (TM1): quantificació econòmica de tots els recursos • Persones amb discapacitat física grup 3 (DF3): diferent: persones amb trastorn de salut mental que poden necessaris que la persona amb discapacitat i el seu persones amb dificultats per desplaçar-se, aconseguir estabilitat amb un tractament adequat. • Persones que utilitzen llengua oral (DA1): persones entorn necessiten per satisfer les seves necessitats, manipular i probablement també per comunicar-se. Són autònomes per fer la majoria d’AVD i només amb hipoacúsia de diversos graus que opten per i també els ingressos obtinguts. També es consideren aquelles persones amb greus requereixen supervisió periòdica. comunicar-se mitjançant la llengua oral, amb el problemes de comunicació, tinguin o no el suport d’ajuts tècnics i/o de la lectura labial. Són desplaçament i la manipulació afectats. Requereixen • Persones amb trastorn mental grup 2 (TM2): autònomes, però necessiten ajuda especialitzada suport personal de manera continuada per les AVD, persones que, tot i seguir el tractament proposat, (logopèdia, transcripció, subtitulació, etc.). transferències i per a altres activitats de la vida. requereixen acompanyament. Per tant, necessiten Perfils vinculats al tipus de discapacitat segons ajuda per fer diverses AVD i un control continu. • Persones que utilitzen llengua de signes (DA2): la necessitat de suport persones amb hipoacúsia de diversos graus que Els perfils de persones amb discapacitat intel·lectual • Persones amb trastorn mental grup 3 (TM3): opten per comunicar-se mitjançant la llengua La metodologia parteix de la definició de tretze perfils s’han dividit en tres grups, segons la intensitat persones amb trastorn de salut mental, l’estat de signes. Són autònomes, però requereixen ajuts vinculats a tots els tipus de discapacitat, de suport que requereixen: de les quals és greu, tot i el seguiment mèdic. tècnics i suport d’interpretació de la llengua per als quals es fa una aproximació de la mitjana • Persones amb discapacitat intel·lectual grup 1 Conseqüentment, necessiten suport personal de signes, etc. de costos assumits i la mitjana d’ingressos (DI1): persones amb discapacitat intel·lectual lleu, continuat i suport per a les AVD. i/o d’ajuts percebuts. A continuació, es defineixen autònomes per fer la majoria d‘AVD, però que breument els tretze perfils considerats. necessiten suport del tipus supervisió i ajuda Els perfils de persones amb discapacitats sensorials per prendre certes decisions. s’han subdividit en dos grups: Estimació dels costosEls perfils de persones amb discapacitat física s’han agrupat en tres, segons la necessitat de suport • Persones amb discapacitat intel·lectual grup 2 • Persones amb resta visual (DV1): tenen una greu En la fase de definició dels costos, l’estudi fa una que requereixen: (DI2): persones amb discapacitat intel·lectual discapacitat visual i conserven o bé l’agudesa estimació de quins elements poden generar un cost mitjana, que requereixen ajuda per a la majoria visual per fer activitats o bé el camp visual que els econòmic a les persones amb discapacitat i a les • Persones amb discapacitat física grup 1 (DF1): seves famílies. S’han considerat dos tipus de costos: persones amb dificultats per desplaçar-se però de les AVD i també per a d’altres activitats. permet desplaçar-se sense bastó o gos pigall amb amb les habilitats manipulatives i comunicatives Necessiten suport del tipus acompanyament ajudes tècniques o òptiques. Són autònomes • Costos directes: mesura les despeses econòmiques intactes. Són autònomes per a la majoria per a tenir autonomia. i no necessiten ajuda per a les AVD. en atenció, serveis o elements de suport que ha d‘activitats de la vida diària (AVD) i només • Persones amb discapacitat intel·lectual grup 3 • Persones amb ceguesa total (DV2): necessiten ajuts d’atendre la persona amb discapacitat derivades necessiten ajuda puntualment. (DI3): persones amb greu discapacitat intel·lectual, tècnics per millorar la seva qualitat de vida i també de la seva situació de discapacitat. 4 • Persones amb discapacitat física grup 2 (DF2): que requereixen suport constant per les AVD necessiten suport puntual, sobretot pel que fa persones amb dificultats per desplaçar-se i per fer altres activitats. Necessiten una tutela a desplaçaments o per fer certes AVD. i per manipular, fins a cert grau. També poden tenir permanent i ajuda personal constant. afectades les capacitats comunicatives. Els perfils de persones amb discapacitat auditiva S’ha aplicat el disseny metodològic dels Estàndards Necessiten ajuda per a la majoria de les AVD Els perfils de persones amb trastorns mentals són: s’han dividit segons la llengua que escullen per pressupostaris consensuats (Consensual Budget i transferències des de i cap a la cadira. comunicar-se, ja que implica un tipus de suport Standards approach), que consisteix en la • Persones amb trastorn mental grup 1 (TM1): • Persones amb discapacitat física grup 3 (DF3): diferent:quantificació econòmica de tots els recursos persones amb trastorn de salut mental que poden necessaris que la persona amb discapacitat i el seu persones amb dificultats per desplaçar-se, aconseguir estabilitat amb un tractament adequat. • Persones que utilitzen llengua oral (DA1): persones entorn necessiten per satisfer les seves necessitats, manipular i probablement també per comunicar-se. Són autònomes per fer la majoria d’AVD i només amb hipoacúsia de diversos graus que opten per i també els ingressos obtinguts. També es consideren aquelles persones amb greus requereixen supervisió periòdica. comunicar-se mitjançant la llengua oral, amb el problemes de comunicació, tinguin o no el suport d’ajuts tècnics i/o de la lectura labial. Són desplaçament i la manipulació afectats. Requereixen • Persones amb trastorn mental grup 2 (TM2): autònomes, però necessiten ajuda especialitzada suport personal de manera continuada per les AVD, persones que, tot i seguir el tractament proposat, (logopèdia, transcripció, subtitulació, etc.). transferències i per a altres activitats de la vida. requereixen acompanyament. Per tant, necessiten Perfils vinculats al tipus de discapacitat segons ajuda per fer diverses AVD i un control continu. • Persones que utilitzen llengua de signes (DA2): la necessitat de suport persones amb hipoacúsia de diversos graus que Els perfils de persones amb discapacitat intel·lectual • Persones amb trastorn mental grup 3 (TM3): opten per comunicar-se mitjançant la llengua La metodologia parteix de la definició de tretze perfils s’han dividit en tres grups, segons la intensitat persones amb trastorn de salut mental, l’estat de signes. Són autònomes, però requereixen ajuts vinculats a tots els tipus de discapacitat, de suport que requereixen: de les quals és greu, tot i el seguiment mèdic. tècnics i suport d’interpretació de la llengua per als quals es fa una aproximació de la mitjana • Persones amb discapacitat intel·lectual grup 1 Conseqüentment, necessiten suport personal de signes, etc. de costos assumits i la mitjana d’ingressos (DI1): persones amb discapacitat intel·lectual lleu, continuat i suport per a les AVD. i/o d’ajuts percebuts. A continuació, es defineixen autònomes per fer la majoria d‘AVD, però que breument els tretze perfils considerats. necessiten suport del tipus supervisió i ajuda Els perfils de persones amb discapacitats sensorials s’han subdividit en dos grups: Estimació dels costos Els perfils de persones amb discapacitat física per prendre certes decisions. s’han agrupat en tres, segons la necessitat de suport • Persones amb discapacitat intel·lectual grup 2 • Persones amb resta visual (DV1): tenen una greu En la fase de definició dels costos, l’estudi fa una que requereixen: (DI2): persones amb discapacitat intel·lectual discapacitat visual i conserven o bé l’agudesa estimació de quins elements poden generar un cost econòmic a les persones amb discapacitat i a les • Persones amb discapacitat física grup 1 (DF1): mitjana, que requereixen ajuda per a la majoria visual per fer activitats o bé el camp visual que els de les AVD i també per a d’altres activitats. permet desplaçar-se sense bastó o gos pigall amb seves famílies. S’han considerat dos tipus de costos:persones amb dificultats per desplaçar-se però amb les habilitats manipulatives i comunicatives Necessiten suport del tipus acompanyament ajudes tècniques o òptiques. Són autònomes • Costos directes: mesura les despeses econòmiques intactes. Són autònomes per a la majoria per a tenir autonomia. i no necessiten ajuda per a les AVD. en atenció, serveis o elements de suport que ha d‘activitats de la vida diària (AVD) i només • Persones amb discapacitat intel·lectual grup 3 • Persones amb ceguesa total (DV2): necessiten ajuts d’atendre la persona amb discapacitat derivades necessiten ajuda puntualment. (DI3): persones amb greu discapacitat intel·lectual, tècnics per millorar la seva qualitat de vida i també de la seva situació de discapacitat. 5 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI • Persones amb discapacitat física grup 2 (DF2): que requereixen suport constant per les AVD necessiten suport puntual, sobretot pel que fa persones amb dificultats per desplaçar-se i per fer altres activitats. Necessiten una tutela a desplaçaments o per fer certes AVD. i per manipular, fins a cert grau. També poden tenir permanent i ajuda personal constant. afectades les capacitats comunicatives. Els perfils de persones amb discapacitat auditiva S’ha aplicat el disseny metodològic dels Estàndards Necessiten ajuda per a la majoria de les AVD Els perfils de persones amb trastorns mentals són: s’han dividit segons la llengua que escullen per pressupostaris consensuats (Consensual Budget i transferències des de i cap a la cadira. comunicar-se, ja que implica un tipus de suport Standards approach), que consisteix en la • Persones amb trastorn mental grup 1 (TM1): diferent: quantificació econòmica de tots els recursos • Persones amb discapacitat física grup 3 (DF3): persones amb trastorn de salut mental que poden necessaris que la persona amb discapacitat i el seu persones amb dificultats per desplaçar-se, aconseguir estabilitat amb un tractament adequat. • Persones que utilitzen llengua oral (DA1): persones entorn necessiten per satisfer les seves necessitats, manipular i probablement també per comunicar-se. Són autònomes per fer la majoria d’AVD i només amb hipoacúsia de diversos graus que opten per i també els ingressos obtinguts. També es consideren aquelles persones amb greus requereixen supervisió periòdica. comunicar-se mitjançant la llengua oral, amb el problemes de comunicació, tinguin o no el suport d’ajuts tècnics i/o de la lectura labial. Són desplaçament i la manipulació afectats. Requereixen • Persones amb trastorn mental grup 2 (TM2): autònomes, però necessiten ajuda especialitzada suport personal de manera continuada per les AVD, persones que, tot i seguir el tractament proposat, (logopèdia, transcripció, subtitulació, etc.). transferències i per a altres activitats de la vida. requereixen acompanyament. Per tant, necessiten Perfils vinculats al tipus de discapacitat segons ajuda per fer diverses AVD i un control continu. • Persones que utilitzen llengua de signes (DA2): la necessitat de suport persones amb hipoacúsia de diversos graus que Els perfils de persones amb discapacitat intel·lectual • Persones amb trastorn mental grup 3 (TM3): opten per comunicar-se mitjançant la llengua La metodologia parteix de la definició de tretze perfils s’han dividit en tres grups, segons la intensitat persones amb trastorn de salut mental, l’estat de signes. Són autònomes, però requereixen ajuts vinculats a tots els tipus de discapacitat, de suport que requereixen: de les quals és greu, tot i el seguiment mèdic. tècnics i suport d’interpretació de la llengua per als quals es fa una aproximació de la mitjana • Persones amb discapacitat intel·lectual grup 1 Conseqüentment, necessiten suport personal de signes, etc. de costos assumits i la mitjana d’ingressos (DI1): persones amb discapacitat intel·lectual lleu, continuat i suport per a les AVD. i/o d’ajuts percebuts. A continuació, es defineixen autònomes per fer la majoria d‘AVD, però que breument els tretze perfils considerats. necessiten suport del tipus supervisió i ajuda Els perfils de persones amb discapacitats sensorials per prendre certes decisions. s’han subdividit en dos grups: Estimació dels costos Els perfils de persones amb discapacitat física s’han agrupat en tres, segons la necessitat de suport • Persones amb discapacitat intel·lectual grup 2 • Persones amb resta visual (DV1): tenen una greu En la fase de definició dels costos, l’estudi fa una que requereixen: (DI2): persones amb discapacitat intel·lectual discapacitat visual i conserven o bé l’agudesa estimació de quins elements poden generar un cost • Persones amb discapacitat física grup 1 (DF1): mitjana, que requereixen ajuda per a la majoria visual per fer activitats o bé el camp visual que els econòmic a les persones amb discapacitat i a les seves famílies. S’han considerat dos tipus de costos: persones amb dificultats per desplaçar-se però de les AVD i també per a d’altres activitats. permet desplaçar-se sense bastó o gos pigall amb amb les habilitats manipulatives i comunicatives Necessiten suport del tipus acompanyament ajudes tècniques o òptiques. Són autònomes • Costos directes: mesura les despeses econòmiques intactes. Són autònomes per a la majoria per a tenir autonomia. i no necessiten ajuda per a les AVD. en atenció, serveis o elements de suport que ha d‘activitats de la vida diària (AVD) i només • Persones amb discapacitat intel·lectual grup 3 • Persones amb ceguesa total (DV2): necessiten ajuts d’atendre la persona amb discapacitat derivades necessiten ajuda puntualment. (DI3): persones amb greu discapacitat intel·lectual, tècnics per millorar la seva qualitat de vida i també de la seva situació de discapacitat. 6 • Costos indirectes o d’oportunitat: mesura el valor econòmic d’allò que la persona amb discapacitat o el seu entorn deixa de tenir a causa de la seva discapacitat. Llista 1. Categories de costos analitzades en l’estudi del greuge econòmic de les persones amb discapacitat Costos d’atenció personal • Costos per a les AVD. • Costos d’atenció especialitzada. Costos vinculats a la discapacitat • Habitatge. • Béns i serveis. • Desplaçaments. • Suport formatiu i de manteniment. Costos d’oportunitat dels individus • Nivells formatius. • Taxes d’ocupació. • Salaris. • Efectes jubilació anticipada. • Pensions (65 anys o més). Costos d’oportunitat de les famílies i de l’entorn de suport • Temps del cuidador. • Àmbit laboral. • Qualitat de vida del cuidador. 7 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI En primer lloc, es consideren els costos d’atenció Quant als costos indirectes, s’han analitzat Ingressos personal, orientats al manteniment d’un nivell els costos d’oportunitat de les persones, entesos Aquest apartat analitza les deduccions, adequat de qualitat de vida, a la millora de l’estat com el valor econòmic de la reducció d’oportunitats les prestacions i els ajuts als quals poden optar les de salut i a evitar possibles empitjoraments. que tenen les persones amb discapacitat en relació persones amb discapacitat. Depenen freqüentment L’atenció personal inclou dos conceptes: amb la resta de la ciutadania. El gruix d’aquest cost dels ingressos de la persona amb discapacitat el suport per a la realització de les activitats de vida recau en l’entorn laboral –per les dificultats d’accés o del seu nucli de convivència i poden ser de cinc diària o AVD i els serveis d’atenció especialitzada. al mercat laboral o per uns nivells de formació tipologies diferents, tal com recull la gràfica següent: S’entén per AVD activitats com aixexar-se del llit, inferiors a la mitjana– i l’impacte econòmic incorporar-se de la cadira, vestir-se i desvestir-se, repercuteix directament sobre el salari percebut. menjar, dur a terme la higiene personal, el control L’anàlisi d’aquest cost es fa mitjançant l’aproximació Llista 2. Categories d’ingressos analitzades i el seguiment de l’administració de la medicació a la mitjana de la bretxa salarial entre els salaris en l’estudi del greuge econòmic de les persones senzilla, entre altres. Els serveis d’atenció reals que reben les persones amb discapacitat amb discapacitat especialitzada són els que permeten facilitar i els salaris que s’estima que haurien de percebre o millorar les habilitats de les persones amb segons els diversos perfils i tipus de discapacitat. discapacitat en la relació amb l’entorn social També s’han tingut en compte els efectes de i laboral i disminuir el dolor (infermeria, fisioteràpia, la situació de discapacitat sobre les jubilacions logopèdica...). anticipades i les pensions percebudes. El segon bloc correspon a altres costos vinculats Per tancar la valoració dels costos, s’han comptat a la discapacitat. Es tracta de costos que tenen els costos d’oportunitat de les famílies i de l’entorn a veure amb les adaptacions específiques de suport. En aquest punt es recullen els efectes per a persones amb discapacitat a l’habitatge indirectes sobre l’entorn familiar, causats per i de despeses per l’ús de béns i de serveis específics la dedicació de temps a l’atenció a la persona relacionats amb la discapacitat (informàtica amb discapacitat, les menors oportunitats adaptada, ajudes tècniques i ortopèdia o també en l’entorn laboral de la persona cuidadora la despesa extra en alguns conceptes com ara i la incidència en la qualitat de vida de la persona la roba o el lleure). Així mateix, es tenen en compte cuidadora principal. L’aproximació a aquest cost les despeses en desplaçaments i l’adaptació es fa mitjançant la valoració de conceptes com ara de vehicles per a persones amb mobilitat reduïda les hores de dedicació a la cura, la participació i els costos per al suport en la formació en el mercat de treball, les dificultats en la promoció i el manteniment, que també fan referència laboral o l’accés a formació i els efectes sobre a la discapacitat sobrevinguda. la seva salut o el seu gaudi de lleure. 8 Ingressos En primer lloc, es consideren els costos d’atenció Quant als costos indirectes, s’han analitzat personal, orientats al manteniment d’un nivell els costos d’oportunitat de les persones, entesos Aquest apartat analitza les deduccions, adequat de qualitat de vida, a la millora de l’estat com el valor econòmic de la reducció d’oportunitats les prestacions i els ajuts als quals poden optar les de salut i a evitar possibles empitjoraments. que tenen les persones amb discapacitat en relació persones amb discapacitat. Depenen freqüentment L’atenció personal inclou dos conceptes: amb la resta de la ciutadania. El gruix d’aquest cost dels ingressos de la persona amb discapacitat el suport per a la realització de les activitats de vida recau en l’entorn laboral –per les dificultats d’accés o del seu nucli de convivència i poden ser de cinc diària o AVD i els serveis d’atenció especialitzada. al mercat laboral o per uns nivells de formació tipologies diferents, tal com recull la gràfica següent: S’entén per AVD activitats com aixexar-se del llit, inferiors a la mitjana– i l’impacte econòmic incorporar-se de la cadira, vestir-se i desvestir-se, repercuteix directament sobre el salari percebut. menjar, dur a terme la higiene personal, el control L’anàlisi d’aquest cost es fa mitjançant l’aproximació Llista 2. Categories d’ingressos analitzades i el seguiment de l’administració de la medicació a la mitjana de la bretxa salarial entre els salaris en l’estudi del greuge econòmic de les persones senzilla, entre altres. Els serveis d’atenció reals que reben les persones amb discapacitat amb discapacitat especialitzada són els que permeten facilitar i els salaris que s’estima que haurien de percebre o millorar les habilitats de les persones amb segons els diversos perfils i tipus de discapacitat. discapacitat en la relació amb l’entorn social També s’han tingut en compte els efectes de i laboral i disminuir el dolor (infermeria, fisioteràpia, la situació de discapacitat sobre les jubilacions logopèdica...). anticipades i les pensions percebudes. El segon bloc correspon a altres costos vinculats Per tancar la valoració dels costos, s’han comptat a la discapacitat. Es tracta de costos que tenen els costos d’oportunitat de les famílies i de l’entorn a veure amb les adaptacions específiques de suport. En aquest punt es recullen els efectes per a persones amb discapacitat a l’habitatge indirectes sobre l’entorn familiar, causats per i de despeses per l’ús de béns i de serveis específics la dedicació de temps a l’atenció a la persona relacionats amb la discapacitat (informàtica amb discapacitat, les menors oportunitats adaptada, ajudes tècniques i ortopèdia o també en l’entorn laboral de la persona cuidadora la despesa extra en alguns conceptes com ara i la incidència en la qualitat de vida de la persona la roba o el lleure). Així mateix, es tenen en compte cuidadora principal. L’aproximació a aquest cost les despeses en desplaçaments i l’adaptació es fa mitjançant la valoració de conceptes com ara de vehicles per a persones amb mobilitat reduïda les hores de dedicació a la cura, la participació i els costos per al suport en la formació en el mercat de treball, les dificultats en la promoció i el manteniment, que també fan referència laboral o l’accés a formació i els efectes sobre a la discapacitat sobrevinguda. la seva salut o el seu gaudi de lleure. 9 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI En primer lloc, es consideren els costos d’atenció Quant als costos indirectes, s’han analitzat Ingressos personal, orientats al manteniment d’un nivell els costos d’oportunitat de les persones, entesos Aquest apartat analitza les deduccions, adequat de qualitat de vida, a la millora de l’estat com el valor econòmic de la reducció d’oportunitats les prestacions i els ajuts als quals poden optar les de salut i a evitar possibles empitjoraments. que tenen les persones amb discapacitat en relació persones amb discapacitat. Depenen freqüentment L’atenció personal inclou dos conceptes: amb la resta de la ciutadania. El gruix d’aquest cost dels ingressos de la persona amb discapacitat el suport per a la realització de les activitats de vida recau en l’entorn laboral –per les dificultats d’accés o del seu nucli de convivència i poden ser de cinc diària o AVD i els serveis d’atenció especialitzada. al mercat laboral o per uns nivells de formació tipologies diferents, tal com recull la gràfica següent: S’entén per AVD activitats com aixexar-se del llit, inferiors a la mitjana– i l’impacte econòmic incorporar-se de la cadira, vestir-se i desvestir-se, repercuteix directament sobre el salari percebut. menjar, dur a terme la higiene personal, el control L’anàlisi d’aquest cost es fa mitjançant l’aproximació Llista 2. Categories d’ingressos analitzades i el seguiment de l’administració de la medicació a la mitjana de la bretxa salarial entre els salaris en l’estudi del greuge econòmic de les persones senzilla, entre altres. Els serveis d’atenció reals que reben les persones amb discapacitat amb discapacitat especialitzada són els que permeten facilitar i els salaris que s’estima que haurien de percebre o millorar les habilitats de les persones amb segons els diversos perfils i tipus de discapacitat. Ingressos discapacitat en la relació amb l’entorn social També s’han tingut en compte els efectes de • Pensions no contributives (6-64 anys). i laboral i disminuir el dolor (infermeria, fisioteràpia, la situació de discapacitat sobre les jubilacions • Renda garantida de ciutadania. logopèdica...). anticipades i les pensions percebudes. Ajuts a la dependència El segon bloc correspon a altres costos vinculats Per tancar la valoració dels costos, s’han comptat • Prestació económica vinculada al servei (PEV). a la discapacitat. Es tracta de costos que tenen els costos d’oportunitat de les famílies i de l’entorn • Cuidador familiar. a veure amb les adaptacions específiques de suport. En aquest punt es recullen els efectes per a persones amb discapacitat a l’habitatge indirectes sobre l’entorn familiar, causats per Ajuts atenció social (PUA) i de despeses per l’ús de béns i de serveis específics la dedicació de temps a l’atenció a la persona • Productes de suport. relacionats amb la discapacitat (informàtica amb discapacitat, les menors oportunitats • Mobilitat. adaptada, ajudes tècniques i ortopèdia o també en l’entorn laboral de la persona cuidadora • Suport discapacitat visual. la despesa extra en alguns conceptes com ara i la incidència en la qualitat de vida de la persona • Suport discapacitat auditiva. la roba o el lleure). Així mateix, es tenen en compte cuidadora principal. L’aproximació a aquest cost les despeses en desplaçaments i l’adaptació es fa mitjançant la valoració de conceptes com ara Deduccions de vehicles per a persones amb mobilitat reduïda les hores de dedicació a la cura, la participació • Rendes exemptes. i els costos per al suport en la formació en el mercat de treball, les dificultats en la promoció • Mínims. i el manteniment, que també fan referència laboral o l’accés a formació i els efectes sobre • Reduccions base imposable. a la discapacitat sobrevinguda. la seva salut o el seu gaudi de lleure. • Guanys / pèrdues patrimonials. • Deduccions. 10 Altres ajuts i ingressos dels ajuts pagats el 2017 a persones amb discapacitat de la ciutat de Barcelona, per concepte • IVA vehicles. i per tipologia de discapacitat. • Transport públic. • IVTM. Pel que fa a les deduccions, l’estudi avalua l’impacte • Ajuts rehabilitació. • Revisió amb imputació / exclusió de diversos conceptes. de la discapacitat en termes mitjans, d’acord amb • Assegurances / indemnitzacions. la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i es desglossa la incidència de la discapacitat prenent com a base l’exercici fiscal 2017 En primer lloc, es consideren les pensions en cadascun dels conceptes de la declaració de renda. no contributives percebudes per persones amb Per acabar, l’estudi analitza i avalua altres discapacitat per a cadascun dels grups considerats i la incidència de la renda garantida de ciutadania deduccions, prestacions i ajuts diversos com ara (RGC), que complementa tant les prestacions la subvenció de pròtesis i d’ortesis, la reducció contributives com les no contributives per a de l’IVA per la compra d’un vehicle, l’exempció persones majors de 18 anys. Tanmateix, la incidència de l’impost de matriculació, la reducció de preus de l’RGC en el sector de les persones amb discapacitat al transport públic, l’exempció i bonificació de és poc significativa i s’ha exclòs de l’anàlisi. l’impost de vehicles de tracció mecànica, l’exempció de la taxa per censar un gos pigall, l’exempció L’apartat dels ajuts a la dependència inclou dues i les reduccions al copagament farmacèutic, prestacions: d’una banda, la prestació econòmica la subvenció de productes farmacèutics exclosos vinculada al servei (PEVS), un recurs que facilita de la Seguretat Social, els serveis de respir, el pagament de serveis en el sector privat quan no és els ajuts per a la rehabilitació d’edificis d’ús possible accedir a aquest servei en el sector públic, residencial i d’habitatges a la ciutat de Barcelona, i, de l’altra, la prestació per a suport en l’entorn els ajuts adreçats al permís de conducció familiar i a cuidadors no professionals, que s’atorga i a l’adaptació del vehicle, a la targeta d’aparcament a familiars fins al tercer grau que exerceixen per a persones amb mobilitat reduïda, les reserves de cuidadors des de fa més d’un any en el moment públiques i individuals d’aparcament, les assegurances de la sol·licitud. davant situacions de discapacitat sobrevingudes, Més enllà dels ajuts a la dependència, s’han analitzat etc. En tots els casos, els valors estimats dels ajuts els elements del Programa d’ajuts d’atenció social es ponderen segons el percentatge de la població (PUA) en conceptes de productes de suport amb discapacitat de la ciutat de Barcelona i els ajuts a la mobilitat, comptant els imports que s’estima que en pot ser beneficiària. 11 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI dels ajuts pagats el 2017 a persones amb discapacitat de la ciutat de Barcelona, per concepte i per tipologia de discapacitat. Pel que fa a les deduccions, l’estudi avalua l’impacte de la discapacitat en termes mitjans, d’acord amb la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i es desglossa la incidència de la discapacitat prenent com a base l’exercici fiscal 2017 En primer lloc, es consideren les pensions en cadascun dels conceptes de la declaració de renda. no contributives percebudes per persones amb Per acabar, l’estudi analitza i avalua altres discapacitat per a cadascun dels grups considerats i la incidència de la renda garantida de ciutadania deduccions, prestacions i ajuts diversos com ara (RGC), que complementa tant les prestacions la subvenció de pròtesis i d’ortesis, la reducció contributives com les no contributives per a de l’IVA per la compra d’un vehicle, l’exempció persones majors de 18 anys. Tanmateix, la incidència de l’impost de matriculació, la reducció de preus de l’RGC en el sector de les persones amb discapacitat al transport públic, l’exempció i bonificació de és poc significativa i s’ha exclòs de l’anàlisi. l’impost de vehicles de tracció mecànica, l’exempció de la taxa per censar un gos pigall, l’exempció L’apartat dels ajuts a la dependència inclou dues i les reduccions al copagament farmacèutic, prestacions: d’una banda, la prestació econòmica la subvenció de productes farmacèutics exclosos vinculada al servei (PEVS), un recurs que facilita de la Seguretat Social, els serveis de respir, el pagament de serveis en el sector privat quan no és els ajuts per a la rehabilitació d’edificis d’ús possible accedir a aquest servei en el sector públic, residencial i d’habitatges a la ciutat de Barcelona, i, de l’altra, la prestació per a suport en l’entorn els ajuts adreçats al permís de conducció familiar i a cuidadors no professionals, que s’atorga i a l’adaptació del vehicle, a la targeta d’aparcament a familiars fins al tercer grau que exerceixen per a persones amb mobilitat reduïda, les reserves de cuidadors des de fa més d’un any en el moment públiques i individuals d’aparcament, les assegurances de la sol·licitud. davant situacions de discapacitat sobrevingudes, Més enllà dels ajuts a la dependència, s’han analitzat etc. En tots els casos, els valors estimats dels ajuts els elements del Programa d’ajuts d’atenció social es ponderen segons el percentatge de la població (PUA) en conceptes de productes de suport amb discapacitat de la ciutat de Barcelona i els ajuts a la mobilitat, comptant els imports que s’estima que en pot ser beneficiària. 12 dels ajuts pagats el 2017 a persones amb Quins han estat els principals discapacitat de la ciutat de Barcelona, per concepte i per tipologia de discapacitat. resultats de la recerca? Pel que fa a les deduccions, l’estudi avalua l’impacte de la discapacitat en termes mitjans, d’acord amb En el procés de càlcul del greuge econòmic la Llei de l’impost sobre la renda de les persones comparatiu de les persones amb discapacitat s’han físiques (IRPF) i es desglossa la incidència de la comparat els costos i els ingressos per tal d’obtenir-lo. discapacitat prenent com a base l’exercici fiscal 2017 En primer lloc, es consideren les pensions en cadascun dels conceptes de la declaració de renda. Els resultats permeten: no contributives percebudes per persones amb Per acabar, l’estudi analitza i avalua altres 1. Identificar el greuge econòmic per a cadascun discapacitat per a cadascun dels grups considerats dels perfils de discapacitat definits. Aquest es i la incidència de la renda garantida de ciutadania deduccions, prestacions i ajuts diversos com ara (RGC), que complementa tant les prestacions la subvenció de pròtesis i d’ortesis, la reducció quantifica segons la necessitat de suport de cada de l’IVA per la compra d’un vehicle, l’exempció perfil de discapacitat, la naturalesa de la despesa contributives com les no contributives per a persones majors de 18 anys. Tanmateix, la incidència de l’impost de matriculació, la reducció de preus i, per primera vegada, té en compte el grup de les de l’RGC en el sector de les persones amb discapacitat al transport públic, l’exempció i bonificació de persones de més de 65 anys (vegeu la Taula 1). és poc significativa i s’ha exclòs de l’anàlisi. l’impost de vehicles de tracció mecànica, l’exempció 2. Constatar els efectes de l’edat en la seva valoració. de la taxa per censar un gos pigall, l’exempció L’apartat dels ajuts a la dependència inclou dues D’una banda, s’estima que el greuge econòmic i les reduccions al copagament farmacèutic, prestacions: d’una banda, la prestació econòmica en costos directes per al col·lectiu de persones la subvenció de productes farmacèutics exclosos vinculada al servei (PEVS), un recurs que facilita de 6 a 64 anys és inferior al de les persones de la Seguretat Social, els serveis de respir, el pagament de serveis en el sector privat quan no és de 65 anys o més. D’altra banda, es constata els ajuts per a la rehabilitació d’edificis d’ús possible accedir a aquest servei en el sector públic, que els efectes dels costos d’oportunitat o costos residencial i d’habitatges a la ciutat de Barcelona, i, de l’altra, la prestació per a suport en l’entorn indirectes en termes de salaris tenen un impacte els ajuts adreçats al permís de conducció familiar i a cuidadors no professionals, que s’atorga més important en el col·lectiu de persones en edat i a l’adaptació del vehicle, a la targeta d’aparcament a familiars fins al tercer grau que exerceixen de treballar (vegeu la Taula 2). per a persones amb mobilitat reduïda, les reserves de cuidadors des de fa més d’un any en el moment públiques i individuals d’aparcament, les assegurances 3. Disposar de dades objectives per a la millora de la sol·licitud. davant situacions de discapacitat sobrevingudes, del sistema de tarifació pública i d’accés a béns Més enllà dels ajuts a la dependència, s’han analitzat etc. En tots els casos, els valors estimats dels ajuts i serveis de les persones amb discapacitat els elements del Programa d’ajuts d’atenció social es ponderen segons el percentatge de la població amb efectes beneficiosos en la renda que (PUA) en conceptes de productes de suport amb discapacitat de la ciutat de Barcelona necessita cada col·lectiu d’acord amb les seves i els ajuts a la mobilitat, comptant els imports que s’estima que en pot ser beneficiària. necessitats de suport i d’edat (vegeu la Taula 3). 13 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI Taula 1. Greuge econòmic de les persones amb discapacitat a Barcelona per perfil i franges d’edat, 2017 Greuge Greuge Greuge econòmic sobre Greuge econòmic sobre PERFIL econòmic total costos directes econòmic total costos directes DE DISCAPACITAT (6 a 64 anys) (6 a 64 anys) (65 anys o més) (65 anys o més) FÍSICA Discapacitat física 1 (DF1) 32.770,06 € 15.340,16 € 20.672,61 € 14.231,67 € Discapacitat física 2 (DF2) 53.886,52 € 31.673,11 € 43.961,89 € 31.019,67 € Discapacitat física 3 (DF3) 95.312,88 € 40.425,11 € 81.565,32 € 38.808,84 € INTEL·LECTUAL Discapacitat intel·lectual 1 (DI1) 27.441,01 € 10.011,11 € 16.128,29 € 9.687,35 € Discapacitat intel·lectual 2 (DI2) 40.107,96 € 17.894,55 € 32.193,06 € 19.250,84 € Discapacitat intel·lectual 3 (DI3) 79.063,44 € 24.175,67 € 70.238,02 € 27.481,54 € VISUAL Resta visual 26.423,98 € 8.994,08 € 17.156,96 € 10.716,02 € Ceguesa total 34.797,16 € 12.583,75 € 24.470,35 € 11.528,13 € AUDITIVA Llengua oral 24.870,02 € 7.440,12 € 20.774,98 € 14.334,04 € Llengua de signes 24.303,69 € 6.873,79 € 20.124,65 € 13.683,71 € TRASTORN MENTAL Trastorn mental 1 (TM1) 26.090,40 € 8.660,50 € 16.350,91 € 9.909,97 € Trastorn mental 2 (TM2) 38.514,42 € 16.301,01 € 31.084,93 € 18.142,71 € Trastorn mental 3 (TM3) 83.557,94 € 28.670,17 € 68.135,94 € 25.379,46 € 14 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI A partir d’aquestes dades, s’ha calculat el valor mitjà del greuge econòmic per discapacitat (GED), fent la ponderació segons la prevalença en el cens de persones amb discapacitat de cadascun dels tretze perfils de discapacitat, per a les dues franges d’edat (de 6 a 64 anys i de 65 o més anys). Els valors totals i el valor sobre els costos directes són el següents: Taula 2. Índex del greuge econòmic de les persones amb discapacitat a Barcelona per franges d’edat, 2017 Greuge econòmic Greuge econòmic (GED) sobre costos (GED) total directes 6 a 64 anys 41.203,54€ 17.743,47€ 65 anys o més 36.785,46€ 21.111,22€ La proposta de tarifació es fa en base a la relació del greuge econòmic assignat a cada perfil de discapacitat respecte del GED de cada franja d’edat. Així es construeix una taula de referència en què es constaten valors extrems del greuge, com ara el del grup DF3 fins als 64 anys (227% més elevat que el valor mitjà del greuge en aquesta franja d’edat) o el del perfil TM3, un 161% més elevat. Els valors per a cada perfil i franja d’edat figuren en la taula següent: 15 Taula 3. Relació del GED dels perfils de discapacitat amb el GED mitjà per franges d’edat a Barcelona, 2017 Diferència Diferència greuge greuge econòmic econòmic respecte respecte PERFIL índex GED índex GED DE DISCAPACITAT (6 a 64 anys) (65 anys o més) FÍSICA Discapacitat física 1 (DF1) 86,46% 67,41% Discapacitat física 2 (DF2) 178,51% 146,93% Discapacitat física 3 (DF3) 227,83% 183,83% INTEL·LECTUAL Discapacitat intel·lectual 1 (DI1) 56,42% 45,89% Discapacitat intel·lectual 2 (DI2) 100,85% 91,19% Discapacitat intel·lectual 3 (DI3) 136,25% 130,18% VISUAL Resta visual 50,69% 50,76% Ceguesa total 70,92% 54,61% AUDITIVA Llengua oral 41,93% 67,90% Llengua de signes 38,74% 64,82% TRASTORN MENTAL Trastorn mental 1 (TM1) 48,81% 46,94% Trastorn mental 2 (TM2) 91,87% 85,94% Trastorn mental 3 (TM3) 161,58% 120,22% 16 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI Recomanacions • Articular actuacions en clau de gènere que tinguin en compte el predomini de les dones en el paper de cuidadora principal de la persona amb discapacitat. L’anàlisi del greuge econòmic comparatiu de les • Estructurar les polítiques públiques en el marc persones amb discapacitat que resideixen a la ciutat d’una estratègia transversal de suport a entitats, de Barcelona constata la necessitat d’articular atorgant recursos i evitant duplicitats que ajudin polítiques públiques que el compensin, que a superar, de manera efectiva, els greuges garanteixin la igualtat de drets i que evitin situacions de diversos tipus als quals s’enfronten d’exclusió. Fer un salt qualitatiu en les polítiques les persones amb discapacitat i el seu entorn. públiques que afecten els ingressos i les despeses • Millorar els sistemes d’informació existents de les persones amb discapacitat permet assegurar perquè facilitin informació fiable, integrada que tothom tingui les mateixes opcions a l’hora i completa sobre la població amb discapacitat de desenvolupar el seu projecte de vida. i que pal·liïn la manca d’integració dels sistemes Les recomanacions que es desprenen de l’estudi són d’informació que són competència de diferents les següents: organismes, entitats, institucions o associacions que treballen amb persones amb discapacitat i/o les seves famílies. • Incloure la discapacitat com a variable en polítiques de tarifació social; és a dir, • Articular de manera eficient i eficaç els recursos que tant els tributs, com les taxes i els preus disponibles fugint de polítiques públics d’accés als béns i als serveis públics d’homogeneïtzació d’ajuts que tracten igual tinguin en compte el greuge econòmic segons un col·lectiu clarament heterogeni. la tipologia i el grau de discapacitat. • Aprofundir en el coneixement del greuge • Impulsar polítiques que tinguin en compte l’efecte econòmic comparatiu del col·lectiu de persones diferencial de l’edat de la persona amb de 0 a 5 anys. discapacitat a l’hora de quantificar el greuge econòmic i la major importància dels costos indirectes com més jove és l’individu amb discapacitat. 17 • Articular actuacions en clau de gènere que tinguin en compte el predomini de les dones en el paper de cuidadora principal de la persona amb discapacitat. L’anàlisi del greuge econòmic comparatiu de les • Estructurar les polítiques públiques en el marc persones amb discapacitat que resideixen a la ciutat d’una estratègia transversal de suport a entitats, de Barcelona constata la necessitat d’articular atorgant recursos i evitant duplicitats que ajudin polítiques públiques que el compensin, que a superar, de manera efectiva, els greuges garanteixin la igualtat de drets i que evitin situacions de diversos tipus als quals s’enfronten d’exclusió. Fer un salt qualitatiu en les polítiques les persones amb discapacitat i el seu entorn. públiques que afecten els ingressos i les despeses • Millorar els sistemes d’informació existents de les persones amb discapacitat permet assegurar perquè facilitin informació fiable, integrada que tothom tingui les mateixes opcions a l’hora i completa sobre la població amb discapacitat de desenvolupar el seu projecte de vida. i que pal·liïn la manca d’integració dels sistemes Les recomanacions que es desprenen de l’estudi són d’informació que són competència de diferents les següents: organismes, entitats, institucions o associacions que treballen amb persones amb discapacitat i/o les seves famílies. • Incloure la discapacitat com a variable en polítiques de tarifació social; és a dir, • Articular de manera eficient i eficaç els recursos que tant els tributs, com les taxes i els preus disponibles fugint de polítiques públics d’accés als béns i als serveis públics d’homogeneïtzació d’ajuts que tracten igual tinguin en compte el greuge econòmic segons un col·lectiu clarament heterogeni. la tipologia i el grau de discapacitat. • Aprofundir en el coneixement del greuge • Impulsar polítiques que tinguin en compte l’efecte econòmic comparatiu del col·lectiu de persones diferencial de l’edat de la persona amb de 0 a 5 anys. discapacitat a l’hora de quantificar el greuge econòmic i la major importància dels costos indirectes com més jove és l’individu amb discapacitat. 18 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI Qui hi ha estat implicat en la recerca? Aquesta recerca s’ha dut a terme gràcies a la col·laboració de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, la School of International Studies ESCI-UPF, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu, el COCARMI, la federació DINCAT, la Federació de Salut Mental Catalunya, l’ECOM i l’ONCE. Comissió impulsora: Alba Mestres. Tècnica de Planificació i Avaluació IMPD. Laura Trujillo. Tècnica de Planificació i Avaluació IMPD. Meritxell Caralt. Secretària tècnica COCARMI. Sergi Morera. Cap de Planificació i Avaluació IMPD. Equip de recerca: Jordi Puig. Professor associat ESCI-UPF. María Luisa de la Puente. Cap de la Unitat de Qualitat i Seguretat al Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Marta Segura. Cap d’estudis ESCI-UPF. Sílvia Àngel. Psicòloga coordinadora al Parc Sanitari Sant Joan de Déu. 19 El greuge econòmic de les persones amb discapacitat de la ciutat de Barcelona Recerca Resultats i conclusions Octubre 2019 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI barcelona.cat/accessible