!
	"#

$	%&		
'	()%*

	
	

	
		 
			 !
Índice de contenido
Què és una auditoria ambiental?.................................................................................................2
Metodologia utilitzada en l'aportació dels auditors de Tersa en representació de la Plataforma 
Veïnal “Aire Net”........................................................................................................................3
Tema 1: Superació de la capacitat màxima de tractament i caracterització incorrecta d'entrada de 
residus en PVE Tersa...................................................................................................................4
Tema 2: Falta de representativitat del monitoratge en continu de les dioxines/furans mitjançant 
cartutx en arrencades i parades dels forns...................................................................................5
Tema 3: Caracterització incompleta dels residus entrants a la PVE de Tersa. Existència de residus
perillosos en els residus entrants.................................................................................................7
Tema 4: Una part significativa (16%) dels residus municipals incinerats en la PVE de Tersa són 
residus que no han rebut cap tractament previ anterior. Des del punt de vista de l'economia 
circular i del principi de jerarquia establit en la normativa europea i del PEMAR (2016-2022) tan
sol s'haurien d'incinerar els residus no reciclables, però mai els residus recollits directament des 
del carrer sense que hagen passat per cap tractament previ........................................................9
Tema 5: El cabal dels gasos de combustió és molt diferent en els mesuraments reglamentaris 
puntuals de contaminants realitzats per les OCA en 2016-17 i en el funcionament normal de la 
instal·lació, i en els mesuraments de cabals per al càlcul del cabal de substitució quan no 
funciona bé el cabalímetre, i quan es van fer els controls de la T2s per part de l’ECA al març de 
2018. Aquesta diferència és significativa i es troba entre el 30,5% i el 50,7% superior...........11
Tema 6: Les emissions de dioxines estan relacionades amb el consum de carbó actiu en 2017-18. 
Els consums de carbó actiu en la PVE han estat per baix del consum mitjà a les incineradores 
d'Europa segons el BREF d'incineració de residus...................................................................14
Tema 7: Algorisme de Tersa/Termisa per al càlcul de la T2s....................................................16
Tema 8: Falta de justificació de l'augment del consum de gas natural i carbó actiu.................20
Tema 9: Temperatura de l'aire primari i secundari....................................................................24
Tema 10: Recuperació energètica del refredament d'escòries i gasos de combustió................25
Tema 11: Tancament del recinte de la descàrrega de cendres volants......................................26
Tema 12: Aplicació del Decret 512/2017 de 17 d'octubre i PCI dels residus entrants..............27
Tema 13: incorrecta caracterització de les escòries com a residus no perillosos......................28
Tema 14: Sondes de mesurament de la temperatura dels gasos................................................30
Tema 15: Factor R1 no validat per l'autoritat ambiental; hi ha errades en els càlculs de 
TÜVRheinland..........................................................................................................................32
Tema 16: Baixa eficiència elèctrica de la PVE, en el rang inferior establit pel BREF d'incineració
de residus (esborrany de desembre de 2018)............................................................................34
Tema 17: Important emissió de gasos d'efecte d'hivernacle de la PVE de Tersa......................35
Tema 18: Es superen els valors límit d'alguns paràmetres establerts de l'AAI de 2017 per 
l'abocament de les aigües de les basses de decantació que recullen aigües del rentatge d'escòries i
tanc flash. És necessari un monitoratge en continu de les aigües del tractament de les escòries 
segons les BAT..........................................................................................................................37
ANNEX 1. IMMISSIONS I EMISSIONS................................................................................38
ANNEX 2. PROPOSTA D'UN OBSERVATORI CIUTADÀ...................................................72
ANNEX 3. DICTAMEN JURÍDIC SOBRE EL DECRET 152/2017, DE 17 D'OCTUBRE...77
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 2 de 76
Què és una auditoria ambiental?
Segons la Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units1 (USEPA) és “una revisió sistemàtica,
periòdica  i  objectiva  de  les  operacions  i  pràctiques  d'una  instal·lació  relacionada  amb  els
requeriments ambientals establits”.
Hi ha diversos objectius per a les auditories:
 Verificació del compliment dels requeriments ambientals
 Avaluació de l'efectivitat del sistema de gestió ambiental implantat
 Avaluació dels riscos de les pràctiques i matèries regulades o no.
L'auditoria  és  un  instrument  per  a  la  identificació  de  qualsevol  problema potencial  o  existent
relacionat amb el medi ambient, a partir de la normativa mediambiental. 
L'avaluació ha de ser objectiva, és a dir, ha de ser realitzada per persones sense un interés en el
seu resultat. Els auditors han de ser externs i independents, i sense conflictes d'interessos. No serà
objectiva si els auditors tenen una dependència econòmica del titular de la instal·lació.
El compliment de totes les normes i disposicions legals aplicables a la instal·lació forma part del
treball  de  la  verificació  dels  requeriments  ambientals.  No  es  poden  ignorar  o  escollir  les
normatives que s’han de verificar.
Els resultats de l'auditoria s'han de recollir en un document escrit, que en recopile les troballes i les
conclusions.
No hi ha una normativa per a desenvolupar les auditories ambientals, però sí que hi ha una Guia
internacional d'auditoria de sistemes de gestió elaborada per ISO 19011:2018 i una Guia UNE-EN-
ISO 19001:2018, amb l'ultima versió de desembre de 2018.
Metodologia utilitzada en l'aportació dels auditors de Tersa en 
representació de la Plataforma Veïnal “Aire Net”.
Després d'analitzar tota la documentació demanada a Tersa, les visites a la PVE de 17/01/2019 i
29/01/2018,  entrevistes  amb els  responsables  de la PVE,  5 sessions  de treball  de l'equip dels
auditors i la documentació pública a l'abast del públic (Registre PRTR-ES, Autoritzacions Ambientals
Integrades  de la  PVE,  normativa aplicable,  Document de Referència BREF sobre incineració de
residus, etc.), hem escollit un seguit de temes clau, que descriuen una determinada problemàtica
ambiental i les troballes. Com a conclusió hem proposat recomanacions que han de servir per a
aclarir o resoldre la problemàtica o millorar el funcionament ambiental de la PVE de Tersa a Sant
Adrià del Besòs.
1 Auditing Statment, USEPA 1986.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 3 de 76
Tema  1:  Superació  de  la  capacitat  màxima  de  tractament  i
caracterització incorrecta d'entrada de residus en PVE Tersa.
L'AAI de setembre de 2007, completada amb les modificacions no substancials posteriors (fins la
d'octubre de 2017) contempla la capacitat màxima autoritzada per a incinerar residus de 360.000
t/any, sense que es puga superar en cap cas aquesta quantitat,  amb residus de 6 codis LER: 3
procedents de plantes de tractament de residus (190503, 190604, 191212) i 3 de residus sense
tractament previ (200301, 200303 i 200307). El codi 191212  correspon a rebutjos del tractament
mecànic  de la  fracció resta i  rebuig/refinament combustible,  el  190503 amb el  bioestabilitzat-
compost fora d'especificació i el 190604 amb fangs de digestió anaeròbia. El codi 200301 amb la
fracció resta dels  residus municipals,  el  200303 amb residus de neteja viària  i  el  200307 amb
residus voluminosos triturats.
En l'auditoria hem rebut les Memòries de Gestió de Residus coresponents als anys 2016 i 2017
(“Declaració Anual de Gestors de Residus”) entregades a l'autoritat ambiental. Davant dels dubtes
plantejats  sobre  la  completesa  de  la  relació  de  residus  entrants,  Tersa  va  enviar  a  l'equip  de
l'auditoria un full de càlcul amb una relació més detallada dels residus que van entrar a la PVE en
2018.
Segons aqueixa documentació van entrar a la PVE 363.261 t en 2016, 368.791 t en 2017 i 358.010 t
en 2018. Per tant, en 2016 i 2017 es va superar la capacitat màxima autoritzada.
En les Memòries de 2016 i 2017 tan sols apareixen dos tipus de residus amb els codis LER 191212 i
200301. El codi 191212 correspon a rebutjos dels Ecoparcs 1, 2, 3 i 4, residus procedents de Griñó
Ecològic i de la planta de transvasament de Gavà-Viladecans, i el 200301 al de residus municipals
tot en u o i varis (comissos).
No obstant  això,  l'article 41 de la Llei  22/2011,  de 28 de juliol,  de residus i  sòls  contaminats,
estableix l'obligació de l'enviament anual a l'autoritat ambiental de la comunitat autònoma d'un
resum dels residus tractats i  generats en la instal·lació, d'acord amb l'annex XII.  Entre aquesta
informació està la caracterització dels residus amb el seu codi LER, el seu origen mitjançant la
identificació de l'empresa o entitat de procedència i la quantitat expressada en tones. 
En les Memòries de 2016 i  2017 es van incloure de forma incorrecta residus amb el  codi LER
191212 que no tenien aquest codi. Els residus provinents de Griñó Ecològic (Agrosca) a Alguaire
(Lleida) són residus provinents del tractament biològic de la FORM i corresponen al codi 190503. El
mateix succeeix amb els residus provinents de l'Ecoparc 2 que procedeixen del tractament biològic
i els que provenen de la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat. També s’hi van incloure
de forma incorrecta amb el codi 200301 els residus procedents de la neteja viària que tenen el codi
200303.
Recomanació: han de completar-se per part de Tersa les Memòries de Gestor de Residus amb les
exigències de l'article 41 i l’annex 12 de la Llei 22/2011 de residus i sòls contaminats.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 4 de 76
Tema 2:  Falta de representativitat  del  monitoratge en continu de les
dioxines/furans  mitjançant  cartutx  en  arrencades  i  parades  dels
forns.
La BAT 18 estableix la necessitat de monitorar i arxivar les emissions que tenen lloc en situacions
diferents de les condicions normals (“Other than normal operating conditions”, OTNOC), a més de
la realització d'una avaluació periòdica de les emissions resultants (freqüència dels esdeveniments,
durada,  quantitat  de  contaminants  emesos),  i  la  implantació  de  mesures  correctores  si  fora
necessari.
Tersa  va  instal·lar  de  forma  voluntària  en  2009  un  sistema  de  monitoratge  en  continu  per  a
mesurar l'emissió de dioxines/furans en el flux dels gasos de combustió en la xemeneia. Hi ha un
reconeixement internacional que els controls puntuals durant 6 hores al trimestre per part d'una
ECA no suposa un control representatiu de les emissions anuals d'una instal·lació d'incineració de
residus. Això suposa el control durant entre el 0,1 i el 0,2 del temps total de funcionament. S'està
imposant  en diversos  països  europeus l'obligació  d'efectuar  un monitoratge en continu de les
emissions de dioxines/furans (Bèlgica per a les incineradores de residus urbans i les de perillosos,
Àustria, Finlàndia i Suècia, per a les incineradores de perillosos), i fins i tot en el document BREF de
conclusions  sobre  les  MTD en la  incineració  de residus  (versió  desembre 2018)  es  contempla
aquest monitoratge.
A més, hi ha nombrosa bibliografia científica que demostra que l'emissió d'aqueixos contaminants
té lloc sobretot en els períodes de règim inestable de funcionament dels forns, especialment en les
enceses i parades dels forns2.  Les emissions de dioxines durant l'arrencada del forn poden ser 100
vegades superiors a les del funcionament normal3.
Tersa va reportar a l'equip de l'auditoria el resultat dels controls en continu en el període d’abril de
2009 a octubre de 2018. Es pot comprovar que el funcionament dels cartutxos no és realment
continu,  perquè  hi  ha  períodes  en  els  quals  els  cartutxos  no  estan  funcionant.  Així,  en  2009
solament es va mesurar durant 130 dies, en 2010 161 dies, en 2011 210 dies, en 2012 257 dies, en
2013 320 dies, en 2014 272 dies, en 2015 228 dies, en 2016 227 dies, en 2017 227 dies i en 2018
253 dies (d'un total de 274 dies perquè solament tenim dades fins a l'1 d'octubre de 2018). L'any
amb més dies de control va ser 2012.
No és fins el 22 de novembre de 2018 que Tersa elabora la instrucció tècnica IT-006 “Instrucció
tècnica  mediambiental  per  a  l’autocontrol  i  gestió  de  mostres  del  captador  de  PCDD/PCDF”.
Aquesta IT conté una recomanació que sembla que excloga les enceses i parades del període de
mesura en continu de les PCDD/PCDF: “Els mostreigs en continu, com a criteri general tindran una
durada d’uns 30 dies, coincidint en la mesura del possible amb el mes natural. Aquest criteri es
podria  modificar  quan  coincideixi  amb  períodes  de  planta  aturada,  per  tal  d’optimitzar  els
mostreigs, i obtenir mostres prou representatives.”
Les dades de parades dels forns ens les ha subministrades Tersa per a 2017. També tenim les dades
de producció elèctrica subministrades per la PVE a la xarxa elèctrica provinents de l'Operador del
Mercat Ibèric Elèctric (OMIE) que són públiques. 
2 Tejima et al, Characteristics of dioxin emissions at startup and shutdown of MSW incinerators,  Chemosphere , 
Volume 66, Issue 6, January 2007, Pages 1123-1130
Li M, et al. PCDD/F emissions during startup and shutdown of a hazardous waste incinerator.Chemosphere. 2017. 
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/m/pubmed/20619516/?i=2&from=/16860372/related
3 Reinmann, J. et al, Long-Term monitoring of PCDD/PCDF and other unintentionally produced from Europe.  Science 
China Chemistry, may 2010, vol. 53, issue 5, pp 1017-1024.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 5 de 76
En 2017 va haver-hi 7 períodes de parada d'algun forn (21/01/2017 a 27/01/2017, 22/04/2017 a
26/05/2017,  26/05/2017  a  31/05/2017,  17/07/2017,  17/07/2017  a  21/07/2017,  21/10/2017,
11/11/2017). En 5 d'aquestos períodes no hi havia cartutx de dioxines mesurant les emissions en
xemeneia. En 2017 va haver-hi 1.198 hores amb situacions d'aturades o baixades de potència a
causa de parades parcials dels forns i en 1.058 hores no hi havia cartutx de dioxines. En 2016, de
1.342 hores amb baixades de potència, 1.156 h sense cartutx. En 2015, de 1.780 hores van estar
sense cartutx 948 h. O siga, que en els tres anys 2015-2017 un 73,2% del temps amb arrencades i
parades no hi havia mesuraments de dioxines en continu. En 2018 sols hi ha hagut 20 dies sense
cartutx (11/05/2018 a 1/06/2018), quan la planta va estar amb la parada anual de revisió. 
Una vegada analitzats els períodes en els quals algun o alguns forns han estat aturats i, per tant,
han tingut lloc arrencades i parades en els seus límits, i comparant aquestos períodes amb els de
funcionament dels cartutxos de dioxines, es pot arribar a la següent conclusió:
- Hi ha hagut en 2015-17 una voluntat manifesta d'excloure els períodes d'arrencada i parada dels
forns d'incineració del període de mesurament en continu de les PCCD i PCCF, justament quan les
emissions d'aquestos contaminants és major.
Recomanació: el sistema de monitoratge en continu de l'emissió de dioxines ha de funcionar no
solament  en  els  períodes  de  funcionament  regular  i  estable  dels  forns,  sinó  també  en  els
períodes d'enceses i apagades. La implementació de la BAT 18 fa necessària l'avaluació de les
emissions en els períodes diferents a les condicions normals d'operació.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 6 de 76
Tema 3: Caracterització incompleta dels residus entrants a la PVE de
Tersa. Existència de residus perillosos en els residus entrants.
És fonamental el coneixement de les característiques dels residus que entren en la PVE. Les BAT 9 i
11 determinen que:
- S'han de conèixer les característiques químiques, la perillositat i els rangs acceptables del poder
calorífic dels residus que vagen a incinerar-se (BAT 9 a)).
-  Han d'existir  procediments  per  a  mostrejar  i  caracteritzar  els  residus  entrants:  propietats  de
perillositat,  riscos  de  seguretat  del  procés  i  ocupacionals,  etc.,  així  com  la  informació  dels
subministradors dels residus (BAT 9 b)). 
- Han d'existir procediments d'acceptació dels residus, criteris d'acceptació i rebuig dels residus,
etc. (BAT 9 c)).
S'haurien de monitorar els residus entrants en els següents aspectes: detecció de radioactivitat,
pes,  inspecció  visual,  mostreig  periòdic  dels  aspectes  clau (poder  calorífic,  halògens,  metalls  i
metal·loides) (BAT 11).
Les anàlisis existents són:
- Tres anàlisis de residus entrants a la PVE de Tersa procedents de l'Ecoparc 3 aportades per ECA
Bureau Veritas el 17/10/2018 i 21/10/2018 a Eurofins Agroambiental SA d'humitat (entre el 20% i
el 40%) i poder calorífic (entre 3.017 i 5.734 kcal/kg). En un cas no s'acredita l'origen dels residus
analitzats, i en cap es constata la quantitat de la mostra ni els mètodes del mostreig utilitzats.
-  Tres caracteritzacions  dels  rebutjos de l'Ecoparc  3 de 15/10/2018,  17/10/2018 i  19/10/2018,
realitzats per ECA-Bureau Veritas, quant a la seua composició de materials (plàstics, acer, alumini,
fusta, briks, tèxtil, cel·lulosa, vidre, paper-cartró, etc.). Les mostres són d'aproximadament 100 kg
cadascuna. En la primera apareixen 0,38 kg de RAEE, en la segona 0,95 kg de RAEE i 0,15 kg de
material sanitari, i en la tercera 0,31 kg de medicaments.
- 16 caracteritzacions dels residus extrets del fossat de la PVE en 2017, quant a la composició de
materials (envasos domèstics, envasos comercials, cel·lulosa, tèxtils, fusta, RCD, etc.), realitzats per
Ecoembes i ECA. La grandària de les mostres són de prop de 250 kg. En aquestes caracteritzacions
es constata l'existència de RAAE, medicaments,  residus especials,  residus sanitaris,  etc.,  en els
residus  entrants  a  incineració  en  petites  quantitats.  Per  exemple,  en  la  caracterització  del
25/07/2017 hi ha 0,43 kg de RAEE. En la del 23/11/2017 hi ha 0,44 kg de restes sanitàries i 0,22 kg
de medicaments. En la del 24/02/2017 hi ha 0,40 kg de RAAE i 0,12 kg de medicaments i 0,13 de
residus sanitaris. En la del 23/02/2017 hi ha 0,91 kg de RAEE.  
- Caracterització dels rebutjos de l'Ecoparc 1 en 2018 realitzada per l'AMB quant a materials. Hi ha
12 caracteritzacions, una per cada mes de 2018. Hi ha una mitjana del 0,04% de residus perillosos.
Cal destacar que el 5,41% dels residus que provenen de l'Ecoparc 1 venen en bosses tancades, amb
un màxim del 17,67% en la caracterització del mes de desembre (5/12/2018), i que per tant no han
rebut cap tractament en l'Ecoparc.
- Caracterització dels rebutjos de l'Ecoparc 2 en 2018 realitzat per l’Ecoparc mateix. Cal destacar
l'alt contingut en matèria orgànica (valor mitjà de 42,15%). Els residus perillosos suposen el 0,54%
de mitjana.
En tota la documentació aportada per  Tersa no existeix  una caracterització química elemental
completa dels residus entrants. No es coneix la quantitat d'halògens, metalls i metal·loides que
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 7 de 76
entren en la PVE. La mesura del poder calorífic dels residus entrants és molt defectuosa, perquè les
tres anàlisis són molt dispars en el valor del  seu PCI  i  es desconeix la quantitat de residu i  el
mètode del mostreig realitzat, per la qual cosa la seua representativitat és dubtosa.
Es constata l'entrada de residus perillosos (sanitaris, RAEE, especials, etc.), la incineració dels quals
en la PVE no està autoritzada.
Recomanació:   cal  una caracterització periòdica completa dels  residus entrants  a  la  PVE i  el
control dels paràmetres crítics, en aplicació de les BAT 9 i 11. S'ha d'impedir l'entrada en la PVE
de residus perillosos no autoritzats.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 8 de 76
Tema 4: Una part significativa (16%) dels residus municipals incinerats
en la PVE de Tersa són residus que no han rebut cap tractament
previ anterior.  Des del punt de vista de l'economia circular i  del
principi de jerarquia establit en la normativa europea i del PEMAR
(2016-2022) tan sol s'haurien d'incinerar els residus no reciclables,
però mai els residus recollits directament des del carrer sense que
hagen passat per cap tractament previ.
En 2018 en la PVE van entrar 358.010,118 t de residus, dels quals 45.120,17 t van procedir del
contenidor resta i 10.842,5 t van procedir de la neteja viària.  A més, un 5,41% de la fracció resta
de l'Ecoparc 1 va venir en bosses tancades4 (2.102,62 tones de les 38.865,5 t en total), que ni tan
sols han estat obertes en aqueixa planta de tractament de residus. Desconeixem aquest tipus de
dades de la resta d'ecoparcs. O siga: un 16,21% dels residus entrants a la PVE no van rebre cap
mena de tractament previ a la incineració. S’ha de destacar que en la caracterització del residus de
l'Ecoparc 1 hi ha un 87,46% de fraccions reciclables (matèria orgànica, plàstics, metalls, vidre, etc.) i
tan  sols  un  7,13% d'impropis.  El  mateix  passa  amb  el  rebujos  de  l'Ecoparc  2,  amb un 6,57%
d'impropis i la resta composta per fraccions reciclables.
El Pla Estatal Marc de Residus (PEMAR) 2016-2022, aprovat pel Govern Rajoy en novembre de
2015, estableix  entre els seus objectius sobre la valorització energètica el  següent:  “Limitar la
valorització energètica als rebutjos procedents d'instal·lacions de tractament i  a materials no
reciclables.” 
No consta que els residus de la fracció resta recollits als carrers (a Barcelona hi ha el doble de
contenidors de la fracció resta que de contenidors de recollida selectiva de la matèria orgànica, i la
recollida  selectiva  tan  sols  arriba  al  35% del  total  dels  residus  generats  en  l'àmbit  de  l'AMB)
estiguen formats precisament per “materials no reciclables”.
La Unió Europea emfatitza que l'eficiència de recursos a Europa requereix evolucionar cap a la
consideració del residu com a un recurs i així disminuir la dependència de les importacions de
matèries primeres, reduir l'impacte sobre el medi ambient i generar oportunitats econòmiques. La
clau de volta de la gestió de residus a Europa és el principi de jerarquia, formulat en l'article 4 de la
Directiva  2008/98/CE,  que  anteposa  la  reutilització  i  el  reciclatge  a  la  valorització  energètica.
Incinerar residus que no han passat per cap planta de tractament de residus és un incompliment
manifest d'aquest principi. 
En el  marc del  paquet legislatiu de la Comissió Europea sobre l'economia circular,  la Comissió
Europea va elaborar una comunicació5 al gener de 2017 sobre el paper de la incineració de residus
en el  marc  de  l'economia  circular.  En aquest  sentit  va  reconèixer  la  importància  que tenia  la
incineració dels residus mesclats a Europa, que arribava al 52%:
“Expected changes in waste-to-energy feedstock 
Mixed waste still accounts for a substantial share of the waste used in waste-to-energy processes,
mainly incineration (52 %). Existing legal requirements and the circular economy waste proposals
4 Segons declaracions fetes pel cap d'explotació de la PVE Francesc Rosa Gutiérrez davant de membres de l'auditoria 
el 29 de gener de 2019, hi ha vegades que les bosses tancades ni tan sols s'incineren quan passen pel forn de la PVE,
perquè la bossa s'envolta d'una atmosfera pròpia.
5 Communication from the Commission to the European Parliament, the Council, the European Economic and Social 
Committee and the Committee of the Regions: The role of waste-to-energy in the circular economy, Brussels, 
26.1.2017 COM(2017) 34 final.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 9 de 76
are bound to change this situation.  Rules on separate collection and more ambitious recycling
rates covering wood, paper, plastic and biodegradable waste are expected to reduce the amount of
waste potentially available for waste-to-energy processes such as incineration and co-incineration.”
Recomanació: per a implantar una economia circular i augmentar la recuperació de materials en
la línia de convertir els residus en recursos és necessari evitar el tractament tèrmic de residus
reciclables.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 10 de 76
Tema  5:  El  cabal  dels  gasos  de  combustió  és  molt  diferent  en  els
mesuraments  reglamentaris  puntuals  de  contaminants  realitzats
per  les  OCA  en  2016-17  i  en  el  funcionament  normal  de  la
instal·lació, i en els mesuraments de cabals per al càlcul del cabal
de substitució quan no funciona bé el cabalímetre, i quan es van fer
els controls de la T2s per part de l’ECA al març de 2018. Aquesta
diferència  és  significativa  i  es  troba  entre  el  30,5%  i  el  50,7%
superior.
Un paràmetre fonamental per al càlcul de les concentracions dels contaminants i per al càlcul de la
temperatura  T2s  en  l'algorisme  de  Hitachi  és  el  cabal  dels  gasos  de  combustió.  Hi  ha  un
cabalímetre  en  la  PVE  que  mesura  aquest  cabal  tant  en  l'entrada  dels  gasos  en  el  filtre  de
mànegues, com en la xemeneia. En el primer cas la concentració d'un contaminant és el resultat de
dividir el valor de la quantitat del contaminant mesurat en els filtres o captadors en continu entre
el  cabal  dels  gasos.  Aquest  cabal  dependrà  de  la  quantitat  d'aire  primari  i  secundari  que
s'introduïsca en els cremadors i forns de la PVE. Com més gran siga el cabal, amb una mateixa
emissió de contaminants, la concentració d'aquestos contaminants, que és el valor que es reporta
de cara al compliment dels valors límit d'emissió i del compliment de les determinacions de l'AAI,
serà òbviament menor.
Hem observat una diferència significativa entre el cabal consignat en els informes de les OCA quan
es  fan  mesuraments  trimestrals  puntuals  de  diversos  contaminants  establits  en  l’AAI  (fluorur
d'hidrogen, dioxines i furans, metalls pesants) i el cabal mesurat en diversos controls que indiquen
el funcionament normal de la PVE, com és el cas dels diversos controls per al càlcul de la T2s o per
al càlcul del cabal de substitució, en cas de fallada del cabalímetre6.
Així, en els 43 controls de les OCA (Addient i ECA-Bureau Veritas) duts a terme trimestralment en
2016-17 el cabal mitjà va ser de 271.257 m3/hora, en un rang entre 194.597 i 330.690 m3/hora. El
percentil 50 va ser de 270.589 m3/h, és a dir, que el 50% dels mesuraments van ser superiors a
aquest valor. Solament hi ha 6 valors inferiors a 240.000 m3/h, tal com s'observa en el següent
gràfic:
360.000
320.000
280.000
240.000
200.000
160.000
120.000
80.000
40.000
0
6 Segons la resposta de Tersa al requeriment de la DGQA de març de 2018 el nombre d'hores amb fallada en 2018 tan 
sols ha sigut de 16,3 h en el forn L10 i 13 h en el forn L30.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 11 de 76
No obstant això, en els 18 mesuraments del 8, 9 i 22 de març de 2018 dutes a terme per ECA-
Bureau Veritas per a certificar el valor de la T2s (6 mesuraments d'1 h en cada forn), el cabal mitjà
va ser de 191.677 m3/hora, en un rang entre 184.023 i 202.145 m3/h, molt inferiors als anteriors. 
A més, els cabals de substitució en l'algorisme T2s quan no funciona el cabalímetre és el següent
en cada forn, segons el cap d'explotació de la PVE, Francesc Rosa Gutiérrez, en el document de 12
d'abril de 2018 de resposta al requeriment de la DGQA:
Aquestos mesuraments farien un cabal total de 207.810 m3/h, que bàsicament coincideix amb els
mesuraments de ECA-Bureau Veritas consignats anteriorment.
Així doncs, el valor mitjà del cabal mesurat per les OCA (271.257 m3/h) és un 50,7% superior als
mesuraments de març de 2018 i un 30,5% superior als cabals de substitució.
Recomanació:  els  mesuraments  efectuats  per  les  OCA  hauran  de  ser  representatius  del
funcionament normal de la instal·lació. S'han de revisar si escau els cabals de substitució si el
cabalímetre deixa de funcionar per al càlcul de T2s.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 12 de 76
Tema 6: Les emissions de dioxines estan relacionades amb el consum
de carbó actiu en 2017-18. Els consums de carbó actiu en la PVE
han estat per baix del consum mitjà a les incineradores d'Europa
segons el BREF d'incineració de residus.
Segons les dades de consum de carbó actiu en 2017-18 en la PVE de Tersa subministrades per la
direcció de la instal·lació (kg de carbó per tona de residu incinerat) aquest paràmetre ha oscil·lat
entre 0,15 i 0,42, amb un valor mitjà en 2017 de 0,189. El consum de carbó actiu7 en 2017 va ser
de 69.840 kg i  es van cremar 368.791 t  de residus.  Des de gener de 2018 hi  ha un augment
significatiu en el consum de carbó, que s'hauria d'explicar. El valor mitjà en 2018 és de 0,351, amb
un augment respecte a 2017 del 85,5%.
Si  comparem  el  consum  de  carbó  actiu  amb  els  mesuraments  de  les  dioxines  i  els  furans
(PCCD/PCCF) ens trobem amb aquesta gràfica:
7 Segons comunicació electrònica del cap de planta de 12/02/2019, el consum de carbó actiu al 2017 va ser de 81.423
kg; tanmateix en l'Informe Anual de Tersa al consell d'administració de Tersa el consum va ser de 69.840 kg. Davant
de la divergència de les xifres els auditors van demanar explicacions. El cap de planta, en missatge electrònic de
25/02/2019, va dir que havia estat una errada i que la xifra bona era la de 69.840 kg “El valor registrat en la taula de
la evolució anual (81.423), que us vàrem passar com a resposta a les preguntes que ens vau fer últimament, es
erroni, degut a que conté una errada material en la vinculació de les dades amb les que es va fabricar la taula.”
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 13 de 76
Els valors màxims de l'emissió de dioxines i furans arriben a 0,2 ng/Nm3, just quan el consum de
carbó actiu és més baix (al voltant de 0,15 kg de carbó actiu per tona de residu incinerat). El valor
de 0,2 ng/Nm3 es troba per damunt del valor límit d'emissió establit en l'AAI: 0,1 ng/Nm3.
Ens trobem davant d'una correlació molt significativa, i reconeguda per la bibliografia científica: les
emissions de dioxines i furans són inversamente proporcionals al consum de carbó actiu. Segons el
document de referència BREF sobre les MTD8 d'incineració de residus (desembre 2018), a Europa
el consum de carbó actiu en las PVE està en el rang 0,5-3 kg/tona de residu, i que per assegurar
unes emissions de PCCD/PCCf per baix de 0,06 ng/Nm3 el consum de carbó actiu ha d'estar en el
rang 0,5-2 kg per tona de residu incinerat.
El resultat empíric en la PVE de Tersa és que si volem que les emissions de dioxines/furans estiguen
per baix de 0,06 ng/Nm3 (nou valor que entrarà en vigor amb el document de conclusions sobre
les MTD que està a punt d'aprovar-se), el consum de carbó actiu ha d'estar per damunt de 0,5 kg/t
de residu.
Recomanació: d'acord amb el document BREF de desembre de 2018 el consum de carbó actiu ha
d'augmentar al rang 0,5-2 kg/tona de residu incinerat.
8 Best Available Techniques Reference Document for Waste Incineration, Final Draft (December 2018). Pàg.412.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 14 de 76
Tema 7: Algorisme de Tersa/Termisa per al càlcul de la T2s.
La Directiva 2010/75/UE d'emissions industrials, transposada a la legislació espanyola mitjançant el
Real Decreto 815/2013 pel qual s'aprova el Reglament d'emissions industrials, com ja ho feia abans
la Directiva 2000/76/CE sobre incineració de residus, transposada a la legislació interna mitjançant
el Real Decret 653/2003, de 30 de maig, exigeix que la temperatura dels gasos de combustió siga
superior a 850°C durant 2 segons, com a mínim, mesurada en la paret interior de la cambra de
combustió, després de l'última injecció d'aire (art. 31 del real Decreto 815/2013):
“Artículo 31. Condiciones de diseño, equipamiento, construcción y explotación.
1. El diseño, equipamiento, construcción y explotación de las instalaciones de incineración de residuos
se realizará conforme a los siguientes requisitos:
a)  Las  instalaciones  se  explotarán  de  modo  que  se  obtenga  un  grado  de  incineración  tal  que  el
contenido de carbono orgánico total (COT) de las escorias y las cenizas de hogar sea inferior al 3 % o,
alternativamente, su pérdida por combustión sea inferior al 5 % del peso seco de la materia. Si es preciso,
se emplearán técnicas de tratamiento previo de residuos.
b) Tras la última inyección de aire de combustión, incluso en las condiciones más desfavorables, al
menos durante dos segundos la temperatura de los gases derivados de la incineración de residuos se eleve
de manera controlada y homogénea hasta 850 °C, medidos cerca de la pared interna de la cámara de
combustión o en otro punto representativo de ésta previa autorización del órgano competente...”
 
No obstant això, la PVE utilitza en compte d'un mesurament, un càlcul mitjançant un algorisme que
inclou unes fórmules que prenen com a referència la temperatura de tres parells de termoparells
situats a 17,44 m, 20,91 m i 26,97 m del punt d'injecció de l'aire secundari. 
Aquestes  posicions  no  estan  gens  clares  i  les  dades  en  diferents  documents  de  Tersa  en  són
diverses.  En la  captura  de pantalla  d'un dels  ordinadors  de la  sala  de control  de la  PVE amb
l'algorisme matemàtic utilitzat habitualment en substitució del mesurament directe de la T2s, que
Tersa va passar als auditors del Col·legi d'Enginyers de Catalunya, aquestes altures són: 16,91 m,
20,38 m i 26,35 m, per als termoparells “near”, “mid” i “far” respectivament. En l'informe de Tersa
“Avaluació de processos i programa de millores de la Planta de valorització energètica de residus
de Sant Adrià del Besòs” de març de 2018 apareix una descripció del sistema de mesurament de
les temperatures i la ubicació dels tres termoparells que no coincideix ni amb els de la captura de
pantalla, ni amb les de la resposta de Tersa al requeriment de la DGQA: 17,442 m, 20,280 m i
26,345 m. Caldria aclarir quins valors de les tres sèries de dades són els correctes: els utilitzats en
l'algorisme, els subministrats per Tersa en resposta al requeriment de la DGQA o els de l'informe
de Tersa de març de 2018. 
Durant l'auditoria, Tersa no ha pogut explicar la procedència de l'algorisme que utilitza per calcular
la T2S. Hitachi va informar que el càlcul no és de la seva autoria i va indicar a l'empresa Termisa
com  a  responsable.  A  Termisa  no  la  va  poder  contactar  durant  el  procés.  En  un  altre  lloc
manifestarem els dubtes que ens provoca aqueixa fórmula. Sembla ser que l'origen de l'algorisme
procedeix de l'empresa Termisa que va remodelar els tres forns-caldera en 2003. Anteriorment
s'utilitzava per a controlar aquesta condició normativa d'exigència de la temperatura dels gasos de
combustió  de  850°C  i  2s  de  permanència  el  resultat  dels  mesuraments  d'una  única  sonda
col·locada  a  11,20  m  de  l'últim  punt  d'injecció  d'aire  secundari,  que  realment  mesurava  la
temperatura de la cambra de combustió, tal com mana la normativa vigent. Els tres parells de
termoparells situats més lluny, ja no mesuren aquesta temperatura, perquè estan situats en la
zona de la caldera on es produeix l'intercanvi de la calor dels gasos a l'aigua a pressió que circula
per  les  canonades.  La  geometria  d'aquesta  zona  de  la  caldera  és  diferent  de  la  cambra  de
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 15 de 76
combustió, perquè la seua secció disminueix de 18,36 m2 a 15,81 m2.
L'auditoria duta a terme al març de 2018 per part de tècnics de la Direcció General de Qualitat
Ambiental (DGQA) va concloure amb un requeriment a Tersa el 27 de març de 2018 perquè, entre
d’altres,  implantara  “un  calendari  d'actuacions,  per  tal  que  incorporeu  al  sistema  de  control
automàtic de la planta la temperatura de la cambra de combustió identificada durant la inspecció
amb l'objectiu de:
- Posar en marxa automàticament els cremadors auxiliars quan la temperatura de la cambra de
combustió baixi de 850ªC
- Bloquejar l'alimentació sempre que no s'assoleixin els 850ªC a l'interior del forn.”
La resposta de Tersa de 12 d'abril de 2018 reconeix que la temperatura de la cambra de combustió
mesurada mitjançant sonda col·locada a 11,20 m del punt d'introducció de l'aire secundari serviria
perfectament per a controlar el compliment de la determinació del RD 815/2013, sempre que la
velocitat dels gasos fora inferior a 11,20/2 = 5,6 m/s, o, cosa que és el mateix, el cabal dels gasos
de combustió fora inferior a 82.000 Nm3/hora en base humida, o 67.814 m3/hora en base seca,
considerant que la humitat està al voltant9 del 17,3%. Aqueixos cabals són bastant freqüents en el
funcionament normal de la PVE de Tersa. Si es col·locara una altra sonda en la cambra mateixa de
combustió abans que disminuïsca  la  secció a  15,81 m2,  a  una distància  de 14,48 m del  punt
d'injecció de l'aire secundari, el cabal límit que mantindria fiable el mesurament per al compliment
de la condició de 850°C-T2s seria de 106.800 m3/hora en base humida i 88.324 m3/hora en base
seca. Aquest cabal mai és superat en el règim normal de la instal·lació.
Quant  a  això,  cal  considerar  que  els  cabals  de  substitució  en  cas  de  malfunció dels  tres
cabalímetres és de 60.000 m3/hora, o altres valors que hem consignat com a resposta de Tersa al
requeriment de la DGQA, que són una mica superiors.
És a dir, coincidim a valorar amb la DGQA que el mètode més fiable i el que està d'acord amb les
determinacions del RD 815/2013 i la Directiva 2010/75/UE és el del mesurament directe a l'interior
de la cambra de combustió i no el mètode de l'algorisme sobre la base de mesuraments en la
caldera.  En  tot  cas  la  DGQA  no  ha  validat  en  cap  moment  el  mètode  de  càlcul  de  la  T2s
mitjançant cap algorisme, perquè aquesta temperatura ha de ser mesurada, no calculada.
En altres  incineradores de residus  municipals  existeixen algorismes per a  calcular  el  temps de
residència dels gasos de combustió (és un paràmetre que no es pot mesurar directament) a partir
de la temperatura de les sondes i del cabal en la cambra de postcombustió. En altres ocasions es
valida el temps de residència mitjançant l'ús de models CFD10 (Computacional Fluid Dynamics).
L'algorisme utilitza una fórmula doble,  segons la velocitat  del  flux dels  gasos  en la cambra de
combustió siga inferior o igual, o superior a 10,19 m/s. Es calcula la distància que recorren els
gasos amb aquesta velocitat durant 2 segons, que s’anomena Higth_2_sec. Cal tenir en compte
que si la distància és superior a 14,48 m (o siga, una velocitat en la cambra de combustió superior a
7,24 m/s), els gasos es trobarien en la caldera, on la secció disminueix a 15,81m2 i per tant la
velocitat dels gasos augmentaria, per a la qual cosa s'introdueix un factor correctiu. Per això en
qualsevol cas es calcula la distància recorreguda pels gasos en 2 segons.
S'ha d'anotar la dependència de Hight_2_sec del cabal del gasos, que es calcula a partir de la
normalització del cabal mesurat a l'entrada del filtre de mànegues11. Així, si Higth_2_sec és menor
9 Humitat típica dels gasos de combustió en els mesuraments de les OCA.
10 Shin, D. et al, Computacional Fluid Dynamics of good combustion performance in waste incinerators, Mechanical 
Engineering Department, Korea Advanced of Science and Techonology, Taejon, Korea.
11 Una fallada en eixa mesura degut a una falta de calibració dels cablímetres podria tener un gran incidència en el 
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 16 de 76
o igual a 20,38 m (la posició de la sonda intermèdia o “mid”, denominada HYA-H_TC_MID) s'aplica
una  fórmula  exponencial  (que  conté  en  el  seu  interior  un  logaritme  neperià  i  que,  per  tant,
s'anul·larien per ser operacions inverses), que té com a variables les temperatures de les sondes
pròxima “near” i mitjana (mid) (HYA_TC_NEAR i HYA_TC_NEAR) que és la següent:
Si Higth_2_sec és major que 20,38 m, les variables són les temperatures de les sondes mitjana i
llunyana “far”:
Per a aquest càlcul hi ha uns valors fixos que no es justifiquen degudament, com ara els següents:
 Temperatura adiabàtica de la flama de 950°C. Tersa, en la resposta al requeriment de la
DGQA, ho justifica sobre la base d'uns gràfics extrets d'un llibre de Xavier Elías. Però parteix
d'un pressupòsit que no és correcte, perquè el PCI dels residus incinerats en Tersa no és de
2.500 kcal/kg sinó bastant més baix. Segons els documents de càlcul del factor R1, els PCI
mitjans en 2015, 2016 i 2017 van ser: 2.306, 2.260 i 2.347 kcal/kg respectivament. Amb
aquestos PCI la temperatura adibàtica de la flama seria inferior a 950°C.
resultat de la T2s, mostrant valors no reals.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 17 de 76
En l'”Informe Justificativo del aumento en los consumos de gas natural y carbón activo durante
2018” del director de la PVE de 9 de novembre de 2018 es mostra una gràfica del PCI del residus a
2017-2018, i es pot veure que el PCI mai ha arribat a 2.500 kcal/kg, anomenat aquest últim com a
“PCI óptimo”, amb un valor mitjà al 2017 de 2.344 kcal/kg, sensiblement coincident amb el valor
del PCI del RSU en l'informe de TÜVRheinland sobre el Factor R1 en 2017 (2.346,81  kcal/kg).
- Temperatura del flux fred: s'adopta el valor fix de 258°C sense cap justificació.
Hi ha un altre aspecte polèmic en aquest algorisme i la seua aplicació. Les dades de la geometria
de la cambra de postcombustió, en concret l'altura a la qual la secció passa de 18,36 m2 a 15,81
m², són diferents en la resposta de Tersa de 12 d'abril de 2018 al requeriment de la DGQA de març
de 2018 i els que estan presents en la captura de pantalla de l'ordinador de la sala de control
comentada anteriorment.  Segons la resposta de Tersa l’altura és de 14,48 m i  tanmateix en la
captura de pantalla l’altura denominada HYA_H_FIRST (altura del primer conducte) és de 17,28 m.
Recomanació:  la condició establida per la normativa (Directiva 2010/75/UE) per als  gasos de
combustió d'una temperatura superior a 850°C i un temps de residència mínim de 2 segons ha
de ser garantida mitjançant mesuraments, no mitjançant algorismes. En el cas que fora necessari
es podria afegir una nova sonda a la distància de 14,48.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 18 de 76
Tema 8: Falta de justificació de l'augment del consum de gas natural i 
carbó actiu.
Durant 2018, els consums de gas natural i carbó actiu s'han incrementat notablement respecte
d'anys anteriors: 74,6% carbó actiu i 112,6% gas, respecte al consum en 2017, que fan un total de
126 tones de carbó actiu i de 2.072.225 Nm3 (equivalents a 24.260.070 kW·hora) de gas.
Les explicacions de Tersa sobre aquest tema no ens resulten clares. Tersa ens ha subministrat el
documento “Informe justificativo del aumento en los consumos de gas natural  y carbón activo
durante el año 2018”, de novembre de 2018, sense autor identificat, a on s'intenta justificar eixos
augments.
Respecte de l'increment en el consum de gas, són tres els motius d'eixe augment segons Tersa. En
primer lloc es cita el desmontatge del electrofiltre i el canvi en les condicions d'operació de la
planta  (augment  de  la  velocitat  dels  gasos).  Como  conseqüència  i  guiant-se  pels  principis  de
prevenció i cautela es van adoptar diverses mesures, com l'augment de la temperatura de consigna
de 860ºC a 900ºC.
“Aumento del valor de consigna de la temperatura de encendido de los quemadores, pasando de
860ºC a 900ºC.
El criterio técnico utilizado para este cambio fue, además de tener en cuenta el aumento de la
velocidad  de  los  gases  en  el  sistema  de  depuración,  también  el  basado  en  las  conclusiones
obtenidas a partir de los ensayos sobre la velocidad de reacción del sistema automático de control
de la temperatura y las comprobaciones del sistema de quemadores orientado al funcionamiento
de la planta con el nuevo sistema catalítico.
Lógicamente,  esta  medida  ha  tenido  como  consecuencia  el  aumento  en  el  consumo  de  gas
natural.”
El càlcul de la T2s segon l'algorisme utilitzat per Tersa és molt depenent del cabal dels gasos i de la
seua velocitat. A un augment de la velocitat le correspon un descens en la T2s. Eixe deu ser el
motiu de l'augment de la temperatura de consigna de 860ºC a 900ºC. Tanmateix hi ha una certa
discordància en el temps entre eixes dos accions: desmontatge de l'electrofiltre i augment de la
temperatura de consigna. Segons Tersa el desmontatge es va produir entre el 28 de novembre i el
20 de desembre de 2018. En canvi l'augment del consum de gas es va produir sobre tot a partir
dels mesos de març i abril de 2018. Entre desembre 2017 (410.183 kW·h de gas natural) i març-
abril 2018 (1.583.735 kW·h i 2.144.310 kW·h) el consum de gas es va casi quadriplicar-quintuplicar.
Hi ha una altre explicació d'eixe augment del consum de gas. En la inspecció de la DGQA de març
2018, la DGQA requereix a Tersa adoptar les mesures necessàries per posar en mode automàtic els
cremadors auxiliars que eviten la caiguda de la temperatura per sota de 850ºC. Cal suposar, doncs,
que al moment de la inspecció, no es donava aquesta condició exigida en el RD 815/2013. És de
suposar  un  important  increment  en  el  consum  de  gas  relacionat  amb  el  compliment  actual
d'aquesta condició.
Un segon motiu adduït per Tersa és la baixada del PCI dels residus, degut entre altres a l'augment
de l'humitat degut a les pluges de la primavera de 2018.
Hem comparat eixos dos paràmetres (PCI dels residus/consum de gas) entre el mesos de gener
2017  a  octubre  2018.  El  consum  mensual  l'hem  estret  dels  Informes  de  Tersa  al  Consell
d'Administració i els PCI de l'informe de Tersa de novembre de 2018 ja citat. 
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 19 de 76
La següent gràfica mostra eixa comparació.
Relació entre el consum de gas i el PCI dels residus (2017-18)
4500000
4000000
3500000
3000000
2500000
2000000
1500000
1000000
500000
0
2000 2100 2200 2300 2400 2500 2600
PCI en kcal/kg
No hi ha cap correlació entre eixos dos paràmetres. Si intentem introduir una recta de correlació
2
que demostri una dependència lineal el resultat és una recta amb un coeficient de correlació R  de
valor 0,11, que està molt allunyat de l'optim valor de 1. A més a més els alts valors de consum de
gas natural corresponents als temps de parada de la PVE de maig de 2017-2018 (1.580.150 kW·h i
1.719.930  kW·h  respectivament)  amb  un  PCI  mínim  de  2.039  kcal/kg  s'haurien  de  descartar,
perquè el consum de gas està relacionat amb l'arrencada i assecament del refractari canviat.
Respecte  al  tercer  motiu  adduït  per  Tersa  per  explicar  l'augment  del  consum de  gas  natural,
l'augment  de  les  precipitacions  i  com  a  conseqüència  l'augment  de  l'humitat  dels  residus,
efectivament l'any 2018 va ser  molt  plujós a  Barcelona.  En la primavera de 2018 (març-maig)
l'aigua recollida a l'Observatori Fabra va ser de 225 litres per metre quadrat, en front de la mitjana
en el periode 1981-2010 de 160 litres. A l'estiu eixa tendència va continuar. Es van recollir 140
litres en front de un valor mitjà de 85 litres en 1981-2010, amb l'episodi del 17 d'agost. A la tardor
es van superar els 250 litres, en front de la mitjana histórica de 200 litres, amb l'episodi del 9
d'octubre, quan van caure más de 50 litres per metre quadrat. Entre agost i novembre de 2018 hi
va haver 13 episodis de fortes plujes. El més d'octubre va ser el més plujós en 23 anys. En canvi
l'hivern  entre  desembre 2018 y  febrer  2019  solament es  van  recollir  25  litres  en  front  d'una
mitjana històrica de 130 litres. Al novembre de 2018 l'Observatori Fabra havia recollir ja 900 litres
per metro quadrat, en front del valor anual històric de 620 litres. 
El que no acabem d'entendre és la relació de les pluges amb l'humitat dels residusque arriben a la
PVE,  tenint  en  compte  que  la  major  part  dels  residus  passen  per  les  plantes  de  tractament
mecànic-biològic (Ecoparcs) a on l'humit es redueix sensiblement.
Respecte a l'augment del consum de carbó actiu la justificació de Tersa va ser la següent:
“Diciembre 2017: Aumento en la dosificación de carbón activo, pasando de una dosificación de
0,22 a 0,36 kg por tonelada valorizada (este último valor es una extrapolación a 31 de diciembre de
2018). Este aumento en la dosificación se ha realizado de forma gradual tras la aplicación de una
serie de pruebas realizadas en el sistema de dosificación para comprobar su límite de capacidad. 
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 20 de 76
Consum mensual de gas en kW·h
El criterio técnico utilizado para justificar este aumento en la dosificación de carbón activo está
basado en contrarrestar el efecto que provoca el aumento de los ciclos de limpieza sobre el tiempo
de  residencia  de  la  pre-capa  de  carbón  en  las  mangas.  Con  ello  se  pretende  asegurar  el
mantenimiento de la capacidad de neutralización en dichas unidades de los filtros.”
A la vista de la gràfica efectivament l'augment del consum de carbó actiu es va produir a partir de
gener de 2018, en lloc del desembre de 2017, amb un màxim al juliol de 2018 de 0,42 kg/tona de
residus.  En  la  justificació  tècnica  es  ve  a  dir  que  l'efecte  del  carbó  actiu  en  la  reducció  del
contaminants es fa efectiu en el filtre de mànegues, i que l'augment del número de cicles d'eixe
filtre  (amb la  reducció  dels  temps de cada cicle)  per  tal  de  soportar  ara  tota  la  reducció  del
material  particulat (amb l'eliminació de l'electrofiltre)  fa necessari  eixe augment en la dosi  del
carbó actiu.
El principal efecte del carbó actiu es produeix per el fenòmen físic de l'adsorció en la superfície del
carbó actiu dels  contaminants en fase gaseosa o particulada (PCCD/PCCF,  HAP, mercuri).  Quan
major siga eixa superfície exposada major serà la capacitat d' eliminació d'eixos contaminants. El
carbó actiu en pols s'injecta en el corrent principal dels gasos de combustió i es recull en el filtre de
mànegues.  L'adsorció  es  produeix  tant  en  el  corrent  dels  gasos  como  en  la  capa  que  es  va
depositant en el  filtre12.  La  justificació de Tersa recau exclusivament en el  filtre de mànegues,
deixant  de  banda  l'adsorció  en  el  corrent  dels  gasos,  que  no ha  sofert  canvis  importants.  La
reducció del temps de permanència de la capa que es forma en el filtre per l'augment del número
de cicles no té per què comportar una menor efectivitat del mateix, doncs la velocitat de deposició
del material particulat és ara més gran. El que és rellevant és el gruix mitjà de la capa del filtre de
mànegues i Tersa no ha estimat eixe gruix en els dos casos, abans i  després de l'eliminació de
l'electrofiltre.
Recomanació: En el seu informe justificatiu de majors consums de gas natural i carbó actiu, Tersa
indica que els consums de 2018 són transitoris. Es recomana que Tersa ajusti la seva dosificació
de carbó actiu al recomanat en el Tema 6. En relació al consum de gas, aquest hauria de ser el
12 Document de Referència BREF sobre incineració de residus (desembre 2018), pág. 411.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 21 de 76
necessari per mantenir la mesura de la T2S a 850ºC, tal com es recomana en el tema 7 i sense
dependre de cap algorisme.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 22 de 76
Tema 9: Temperatura de l'aire primari i secundari.
El preescalfament de l'aire primari i secundari mitjançant bescanviadors de calor és utilitzat en
aquelles incineradores que tracten residus de baix poder calorífic, com és el cas de la PVE de Tersa.
El preescalfament de l'aire primari es realitza per tal d’assecar els residus de baix poder calorífic,
mentre que el preescalfament de l'aire secundari és beneficiós per a assegurar unes condicions
estables d'incineració, en garantir una temperatura al nivell de disseny en la zona d'oxidació del
forn (Document BREF sobre la MTD pàg. 324).
El preescalfament de l'aire primari en les incineradores de graelles, que procedeix de la nau del
fossat  de  residus,  es  realitza  normalment  mitjançant  vapor  a  baixa  pressió.  En  algunes
instal·lacions l'aire primari s’escalfa a 150°C amb l'aire que refrigera el material refractari.
En la BAT 20 i) es contempla com a una tècnica d'augment de l'eficiència energètica en les plantes
d'incineració de residus amb graelles el refredament i assecament de les escòries com a una font
de recuperació d'energia mitjançant l’escalfament de l'aire de combustió.
En la PVE de Tersa no es preescalfa ni l'aire primari ni el secundari. El secundari es pren des de de
l'aire exterior a temperatura ambient.
Recomanació:  per  tal  d’augmentar  l'eficiència  energètica  de  la  PVE  caldira,  si  fora  possible,
preescalfar l'aire primari i el secundari.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 23 de 76
Tema 10: Recuperació energètica del refredament d'escòries i gasos de 
combustió.
Segons Tersa les restes de garbellat i les escòries que queden en l'extrem de la graella del forn
cauen en l'extractor d'escòries i es refreden mitjançant un bany d'aigua. La refrigeració es realitza,
parcialment, per evaporació de l'aigua. El canal de descàrrega d'escòries i l'extractor d'escòries són
accionats hidràulicament i estan connectats entre si amb un element hermètic que proporciona
aïllament respecte a la cambra de combustió.
El vapor d'aigua que es forma en la zona de descàrrega d'escòries s'extrau mitjançant un ventilador
extractor i es condueix al canal de descàrrega d'escòries situat en una zona oberta i completament
ventilada que garanteix la renovació de l'aire.
No hi ha per tant cap recuperació energètica en el procés de refredament de les escòries a la PVE
de Tersa.
Ja hem comentat  en el  tema 9 la possibilitat  de recuperació energètica en el  refredament de
l'escòries.  La BAT 20 h)  el  document BREF de conclusions  sobre les MTD de la  incineració de
residus  consisteix  a  condensar  els  gasos  de  combustió  mitjançant  un  bescanviador  de  calor
transferint la calor latent a l'aigua a una temperatura prou baixa per a utilitzar-la en altres usos,
com per exemple “district heating”. La condensació també produeix beneficis ambientals en reduir
les  emissions  de  partícules  i  gasos  àcids.  L'ús  de  bombes  de  calor  pot  augmentar  l'energia
recuperada en la condensació.
Recomanació:  es  podria  estudiar  la  possibilitat  d'actuacions  per  a  recuperar  l'energia  dels
processos de refredament de les escòries i de la condensació dels gasos de combustió.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 24 de 76
Tema 11: Tancament del recinte de la descàrrega de cendres volants.
La descàrrega de les cendres volants (LER 190113*) des dels dos tancs d'emmagatzematge al camió
de recollida d’aquelles per a transportar-les al port de Barcelona (Fina Moll Inflamables) al gestor
autoritzat de residus perillosos “Ecológica Ibérica y Mediterránea SA” es realitza en un ambient
obert. Segons Tersa, el buidatge d'aquests depòsits es fa diàriament de dilluns a divendres i, per a
això, la planta disposa d'un sistema compost per un transportador, una mànega telescòpica que
s'acobla de forma hermètica a la boca de càrrega del camió‐cuba, i un extractor de pols amb filtre
de mànega, la funció del qual és evitar la fugida a l'exterior de cendres durant aquesta operació. La
pols recollida durant aquesta maniobra és retornada de nou al depòsit d'emmagatzematge.
No obstant això, l'acoblament de la mànega telescòpica a la boca del camió-cuba no sempre és
adequada, perquè els diferents camions tenen una grandària diferent de la boca de càrrega. S’hi
poden produir vessaments o trencaments de la mànega (com ja s'ha produït alguna vegada), que
faça que hi haja una emissió difusa de cendres volants.
La  BAT  21  del  document  de  Referència  BREF  sobre  les  MTD  d'incineració  de  residus  (versió
desembre  2018),  per  a  evitar  les  emissions  difuses  a  l'atmosfera  de  la  planta  d'incineració,
consisteix a tancar en edificacions sota pressió subatmosfèrica l'emmagatzematge de residus sòlids
susceptibles d'emetre substàncies volàtils. La BAT 23 per a reduir les emissions difuses a l'aire de
pols provinent del tractament de les cendres volants consisteix a introduir en el sistema de gestió
ambiental  les  mesures  per  a  prevenir-les.  La  BAT  24  per  a  prevenir  les  emissions  difuses  del
tractament de les escòries i cendres volants consisteix en una combinació de tècniques entre les
quals  es  troben  a)  Realitzar  en  edificacions  tancades  les  operacions  que  puguen  generar
potencialment pols … f) El tractament de les cendres volants en equips o edificacions tancades …
La BAT 26 per a reduir les emissions canalitzades de pols en el tractament tancat de les cendres
volants consisteix a tractar l'aire extret amb un filtre de mànegues.
Entenem que la descàrrega de les cendres volants des del depòsit final als camions és una operació
de tractament.
Recomanació:  tancament  de  la  instal·lació  de  descàrrega  de  les  cendres  des  dels  dos  tancs
d'emmagatzematge als camions-cuba. Normalització del tamany de la boca dels camions-cuba.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 25 de 76
Tema  12:  Aplicació  del  Decret  512/2017  de  17  d'octubre  i  PCI  dels
residus entrants.
En la nostra opinió, el Decret 512/2017, de 17 d'octubre, sobre classificació, codificació i vies de
gestió dels residus a Catalunya, és plenament aplicable a la PVE de Tersa. Aportem en un annex un
dictamen jurídic sobre l'aplicabilitat del  Decret a les instal·lacions de valorització energètica de
residus municipals amb l'operació R1.
Per tant, segons l’article 6 és exigible als residus entrants a la PVE de Tersa un PCI mínim perquè
puguen valorar-se energèticament en aquestes instal·lacions.
Per al càlcul de la fórmula  PCI ≥ Kp · (Ti – 20) s'han d'establir la Ti, temperatura de procés del punt
a partir  del  qual  els gasos de combustió és mantenen com a mínim 2 segons per sobre de la
temperatura mínima exigida en la normativa vigent per a la combustió de residus en la instal·lació
de tractament tèrmic, que és 850°C per a residus no halogenats, i el valor de Kp, tenint en compte
l'excés d'oxigen en l'eixida dels gasos de combustió, que en aquest cas és del 10% segons l’AAI de
2007. En aquest cas, Kp tindria un valor de 0,0139, perquè la concentració d'oxigen és superior al
5,5%.
Per tant el resultat del càlcul és: 0,0139 (850 – 20) = 11,537 kJ/kg = 2.760 kcal/kg
Recomanació: per al compliment del Decret 512/2017 els residus que es pretenguen valoritzar
energèticament en la PVE de Tersa han de tenir un PCI igual o superior a 2.760 kcal/kg.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 26 de 76
Tema 13: incorrecta caracterització de les escòries com a residus no 
perillosos.
Les escòries generades en la incineració de residus municipals tenen un doble codi en la Llista
Europea de Residus 190112 i 190112* (l'asterisque indica que el residu és perillós). La segona és
un codi espill de la primera quan el residu és considerat perillós. Per a dilucidar aquesta alternativa
cal  efectuar  una caracterització  d'aquest  residu.  Una caracterització  química  per  a  determinar
l'existència de substàncies perilloses i un estudi de característiques de les perillositats HP1 a HP15.
Es presenta per part de Tersa un “Estudi de caracterització de residus com a perillós/no perillós”
referent a escòries d'incineració, emés per Labaqua el 17 d'octubre de 2018. Segons es refereix en
l'apartat  2.  Objectiu  del  treball,  “la  realització del  treball  té com a objectiu  analitzar  i  valorar
conjuntament els  resultats  analítics  de dues  mostres  de residu facilitades  pel  client”.  El  client
sol·licitant d'aqueix estudi va ser Tersa, SA a través de Francesc Rosa Gutiérrez.
a) Presa de mostres no reglamentària. No hi ha constància de la representativitat de les mostres.
El mostreig no ha sigut realitzat per una entitat acreditada.
En primer lloc la presa de mostres és una fase fonamental en la caracterització d'un residu. L'Annex
IV (Presa de mostres i anàlisi química de residus) de la Comunicació 2018/C124/01 de la Comissió
Europea “Orientacions  tècniques  sobre  classificació  de  residus”  (DOUE  9  d'abril  2018)  així  ho
confirma en afirmar que  “L'escàs mostreig és un dels factors que soscaven la classificació fiable
dels residus. Per tant, es recomana encaridament que el mostreig a l'efecte de la classificació dels
residus  es  duga  a  terme  de  conformitat  amb  les  normes  CEN  disponibles,  que  figuren  a
continuació.”
El mostreig ha de realitzar-se per una entitat independent amb acreditació oficial i mai pel mateix
client, com ha ocorregut en aquest cas. Ha d'existir una Pla de Mostreig segons les normes EN
14899 i CEN/TR 15310-1.2006. El mostreig s'ha d'acompanyar amb una acta de mostreig.
Per a obtenir uns resultats exactes i representatius, ha de crear-se un programa d'assajos abans de
prendre la primera mostra. D'aquesta manera es garanteix que es tenen en compte tots els factors
necessaris per a permetre conclusions representatives per a tot el conjunt de residus basats  en
mostres. La norma EN 14899 descriu el programa d'assajos detalladament, en el qual es defineixen
set fases.
Tot aquest procediment no ha existit en aquest cas, ja que les mostres les va proporcionar Tersa
SA. Una mostra es corresponia amb escòria fresca i una altra amb escòria madurada durant 1 mes.
En la PVE no es procedeix a madurar les escòries des de fa anys i per tant no hi ha constància
documental de la procedència de l’escòria madurada i que efectivament tinguera una antiguitat d'1
mes.  És sorprenent que el  pH de les dues mostres siga similar,  de 12,6 (escòria fresca) i  12,5
(escòria  madurada),  quan  és  conegut  que  la  maduració  fa  disminuir  el  pH  a  causa  de  la
carbonatació de les escòries que es du a teme en el procés de maduració i absorció de diòxid de
carboni per l'òxid de calci13. Aquest detall ens indicaria que l'escòria madurada en realitat no ho ha
sigut.
13 - Forteza et al., Propiedades físicas y químicas de las escorias resultantes de la incineración de residuos sólidos 
ubanos, Retema, noviembre-diciembre 2002.
- Fernández Bertos et al., Investigation of accelerated carbonatio for the stabilisation of MSW incinerator ashes and 
the sequestration of CO2, Green Chem 6, 428-436 (2004).
- Del Valle Zermeño, Ricardo, Utilización de las escorias de incineración de RSU para el incremento del poder 
calorífico del biogás generado por digestión anaerobia de la FORSU, Treball de Màster en Enginyeria en Energia, 
Universitat Politècnica de Catalunya, 2012.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 27 de 76
Una condició bàsica per a garantir la fiabilitat dels resultats del mostreig és que les mostres siguen
representatives de la composició dels residus. En el cas dels residus, això és sovint complex ja que,
d'una banda, els contaminants poden distribuir-se de forma no homogènia en els residus i, d'altra
banda, determinats residus presenten, a més, una matriu heterogènia.
b) No ha existit una cadena de custòdia de les mostres d'escòries.
Es desconeix la data de recollida per part de Tersa i el pes o quantitat de les mostres; l'única cosa
que coneixem és que van ser entregades a Labaqua el 29 de juny de 2017, un any i quatre mesos
abans de l'emissió de l'informe per Labaqua. En l'apartat 7 de l'informe es referencia una cadena
de  custòdia  des  que  el  residu  entra  en  Labaqua.  No  obstant  això,  en  els  informes  d'anàlisis
químiques i toxicològiques de les mostres i lixiviats realitzades per Labaqua i Tecnalabaqua apareix
que la data de recepció dels residus va ser el 29 de juny de 2017 i que el client no va ser Tersa, SA
sinó  AEVERSU  (Associació  d'Empreses  de  Valorització  Energètica  de  RSU),  amb  domicili  en
carretera de Sóller, km 8,2 de Palma de Mallorca, que es correspon amb l'ubicació de l'incineradora
de RSU de Mallorca (TIRME). Desconeixem si les mostres van ser enviades des de Sant Adrià del
Besòs a Mallorca i després van viatjar a Alacant, que és on es va realitzar l'anàlisi química el 30 de
juny de 2017 i a Gasteiz-Vitòria, on es va realitzar l'assaig toxicològic amb Daphnia el 14 de juliol de
2017.
c) Els compostos orgànics analitzats en els residus van ser solament 16 hidrocarburs aromàtics
policíclics (HAP). No es van buscar altres substàncies perilloses com ara dioxines/furans o PCBs o
uns altres contaminants orgànics persistents (COP).
Per a determinar si un residu és perillós o no s'han de realitzar anàlisis per a detectar la presència
de  substàncies  perilloses  de  cara  a  la  caracterització  dels  riscos  HP5,  toxicitat  específica  en
determinats òrgans, HP7 Carcinogen, HP10 Tòxic per a la reproducció i HP11 Mutagen.
Per a detectar la presència de substàncies amb aqueixes característiques es va analitzar per part de
Labaqua l'existència de 16 HAP que tenen algunes d'aquestes característiques. No obstant això, no
es van analitzar altres substàncies que tenen les característiques de carcinogenitat, toxicitat per a
la reproducció i mutagenitat, i que és coneguda la seua presència en les escòries d'incineració. Per
exemple, el document BREF sobre les MTD en la incineració de residus de desembre de 2018, en el
balanç  de  dioxines  en  una  incineradora  relata  una  concentració  de  dioxines  en  les  escòries
(“bottom ash”) de 7 ng/kg (pàg 139). També és notòria la presència de bifenils policlorats (PCB).
Aquestes substàncies tenen la característica de carcinogenicitat amb la categoria 1A o 1B, segons
determina14 l'agència IARC de l'Organització Mundial  de la Salut.  En la nostra opinió s'haurien
d'haver analitzat aquestes substàncies en les escòries d'incineració de la PVE de Tersa.
Recomanació: és necessària una caracterització com a mínim una vegada a l'any dels residus
generats en la PVE de Tersa per a l'elaboració de la Memòria de Gestió de Residus, establida per
la Llei 22/2011 de residus i sòls contaminats. En concret s'ha de determinar si les escòries són
residus perillosos o no perillosos. La caracterització realitzada per Labaqua el 17 d'octubre de les
escòries no és adequada per les raons exposades.
14 Monografía 100F-27, “2, 3, 7, 8-Tetracholodibenzo-para-dioxin, 2, 3, 4, 7, 8-Pentacholorobibenzofuran and 3, 3', 4, 
4', 5-pentacholrobiphenyl”, IARC, june 2018.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 28 de 76
Tema 14: Sondes de mesurament de la temperatura dels gasos.
Una caldera d’una PVE està formada en síntesi per tres parts: 1) el forn de graelles on té lloc la
combustió dels residus amb l'aire primari, 2) una zona radiativa on la combustió és completada
amb aire secundari (cambra postcombustió, on els tubs que porten l'aigua a pressió estan protegits
per un material refractari de carbur de silici), on estan els cremadors de gas per encendre'ls si la
temperatura és inferior a 850°C i on l’intercanvi de calor entre els gasos i l'aigua és sobretot en
forma de radiació, i 3) una zona convectiva més allunyada, on l’intercanvi energètic gasos-aigua es
produeix en forma convectiva.
La temperatura dels gasos en la cambra de postcombustió ha d’estar en una franja estreta. Per una
banda ha de superar el valor normatiu de 850°C durant 2 segons i per l'altra no ha de superar un
valor màxim per tal de preservar els materials de la cambra de postcombustió (refractari, tubs
d'acer) i l'eficiència energètica de la instal·lació15. 
El mesurament de la temperatura Tcc dels gasos de combustió en la cambra de postcombustió i
dels  gasos  en  la  caldera  Tnear,  Tmid,  Tfar  en  la  PVE  de  Tersa  es  duu  a  terme  mitjançant
termoparells.  Les  sondes  més  utilitzades  en  les  plantes  d'incineració  de  residus  són  els
termoparells que utilitzen una soldadura de dos metalls i  tradueixen la diferència de potencial
generada en la soldadura a una determinada temperatura i els piròmetres infrarojos, que utilitzen
un sistema òptic.
Hi ha evidències que la fiabilitat d'aquestes sondes és limitada. La incertesa en els termoparells pot
arribar a ser de centenars de °C, el temps de resposta del mesurament de les sondes respecte a la
temperatura real dels gasos pot ser entre 30 segons16 i  300 segons i el mesurament és estable
després de funcionar durant algunes hores. Aquestos errors es deuen a problemes en la conducció
de  la  calor  (solen ser  petits),  a  errors  conductius-radiatius  (els  més importants,  depenent  del
coeficient d'emisivitat del termoparell, ε) i a fenòmens transitoris. En els piròmetres infrarojos, que
en principi no estan dissenyats per a mesurar la temperatura dels gasos, els errors procedeixen de
les característiques del gas i de la composició del gas i les condicions ambientals (reflexió de la
flama, parets del forn i del refractari). Els errors poden assolir el valor de 100°C.
L'alternativa és el piròmetre de succió o termoparell d'alta velocitat (HVT), que està format per un
termoparell protegit de l'acció química dels gasos de combustió per una fina camisa d'òxid mineral
i situat en un recinte amb parets de baixa emisivitat que aïlla la soldadura dels dos metalls de la
radiació del voltant. El piròmetre ha d'estar refrigerat per aigua i el gas calent és aborbit a alta
velocitat per un ejector d'aire comprimit a través de les parets i sobre la beina.
El Grup de Treball  de la Convenció de Basilea (Matters related to the work programme of the
Open-ended Working Group for 2018–2019: scientific and technical matters: technical guidelines:
technical guidelines on incineration on land and on specially engineered landfill) ha elaborat una
Guia Tècnica sobre incineració UNEP/CHW/OEWG.11/INF/18 (Draft updated technical guidelines
on incineration on land (D10)), que es pot estendre a l'operació R1 perfectament, el 16 de juliol de
2018, en la qual es recomana la utilització d'aquest tipus de sondes per a mesurar la temperatura
dels  gasos en la cambra de postcombustió.  En el  punt 34.b (dins de l'apartat E.  Controls  and
enforcement) de la Guia s'estableix:
15 La parada no programada del forn L20 al gener de 2019 pot tenir relació amb l'augment de temperatura del forn a 
causa de l'augment de temperatura de consigna de 860ºC a 900ºC i a l'augment del consum de gas.
16 Najafi, B., Temperature Measurement in WTE Boilers Using Suction Pyrometers, Sensors 2013, 13, 15633-15655; 
doi:10.3390/s131115633 
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 29 de 76
“Since a sufficiently high temperature is crucial for the safe destruction of toxic organic pollutants,
a reliable and redundant measurement of the temperature in the post-combustion chamber of
waste furnaces is necessary. Typical legally required minimum temperatures are 850 °C for MSWI
and 1100 °C for hazardous waste, which have to be exceeded for a minimum time period of 2
seconds.2  These  temperatures  also  mark  the  limit,  which  should  be  reached before  waste  is
allowed to be fed into the furnace.”
i s'introdueix una nota amb el següent contingut:
“Thermocouples, mounted inside the combustion chamber, are influenced by radiation from hot
solid surfaces and the combustion bed, which may result in an adulteration of the measured
values. This is not the case for suction pyrometers, which are measuring the temperature within a
protection pipe in the hot gas stream, sucked out of the combustion chamber.”
Recomanació:  s'haurien de substituir  els  termoparells  utilitzats  actualment  per  a  mesurar  la
temperatura dels gasos de postcombustió en la PVE per piròmetres de succió per a evitar els
errors que introdueixen en els mesuraments i tenir una major fiabilitat del compliment de la
condició 850°C-2 segons establida per la Directiva 2010/75/UE.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 30 de 76
Tema 15: Factor R1 no validat per l'autoritat ambiental; hi ha errades en 
els càlculs de TÜVRheinland.
Segons  l'article  40  del  RD  815/2013,  pel  qual  s'aprova  el  Reglament  d'emissions  industrials,
l'anomenat  Factor  R1,  que  mesura  d'alguna  forma  l'eficiència  energètica  d'una  instal·lació  de
valorització energètica de residus, s'ha de calcular per un agent extern acreditat, prenent com a
referència els resultats obtinguts en un any natural.
L'apartat 2 d'aquest article estableix l'obligació que l'autoritat ambiental competent valide el valor
calculat en un termini de tres mesos:
“2. L'òrgan competent verificarà aquest càlcul i, si ho estima necessari, podrà sol·licitar informació
addicional  o dur a terme els  controls  que estime pertinents per a  la seua comprovació.  En el
termini  de  tres  mesos  des  de  la  recepció  de  la  informació  l'òrgan  competent  notificarà  a  la
instal·lació el valor d'eficiència energètica i la seua classificació com a operació R1 o D10, d'acord
amb els annexos I i II de la Llei 22/2011, de 28 de juliol. Aquesta classificació tindrà validesa durant
els  cinc  anys  següents  en  tant  que  no  es  produïsquen  canvis  que  puguen  afectar  l'eficiència
energètica, com per exemple modificacions tècniques, canvis dels clients de calor, electricitat, etc.
Passats  aquests  cinc  anys,  o  durant  aquest  període si  s'ha  produït  un  canvi  que  puga afectar
l'eficiència energètica, es procedirà a recalcular el valor d'eficiència energètica de la instal·lació i
revisar tal classificació, seguint el procediment descrit anteriorment.”
En el  cas  de la  PVE de Tersa  existeixen  tres  informes  elaborats  per  TÜVRheinland (organisme
acreditat) amb els càlculs del Factor R1 en els anys 2015, 2016 i 2017, amb els valors respectius de
0,63, 0,62 i 0,636. Amb la correcció climàtica aquestos valors ascendeixen a 0,79, 0,77 i 0,795,
respectivament.
Passem a descriure les errades i discrepàncies observades.
a) Errades en el càlcul del Factor R1 al 2017.
Repassats els càlculs amb els valors subministrats per Tersa de Ew, Ef, Ei, Ep (elèctrica i tèrmica) els
resultats en realitat són: 0,634, 0,616 i 0,623. Els valors en 2015 i 2016 coincideixen totalment,
admetent l'aproximació realitzada al segon decimal, no així el valor del factor R1 de 2017 que es
diferencia en la segona xifra decimal.
En  tot  cas,  des  de  l'auditoria  s'ha  sol·licitat  a  Tersa  document  de  la  validació  per  part  de  la
Generalitat de Catalunya dels valors del Factor R1 d'eficiència energètica. No s'ha aconseguit cap
document que demostre la validació.
b) Diferències significatives dels valor Ei y Ef en diferents anys.
Ei mesura l'energia importada per la instal·lació en forma d'electricitat, vapor i aigua calenta, o gas
utilitzat  en  les  arrencades  i  parades,  abans  i  després  de  connectar-se  a  la  xarxa  de  vapor,  o
qualsevol altra energia importada que no s'utilitze per a generar vapor. És significativa la diferència
en el valor de l'energia importada per la PVE sense producció de vapor Ei en 2016 respecte als
valors en 2015 i 2017. 
Ei comprén tant la quantitat de gas per a les arrencades i parades de la instal·lació Ei2 com la
quantitat d'energia elèctrica importada Ei3. En 2016 aquestos dos valors són molt alts (18.371,24 i
17.843,06 GJ respectivament), amb un valor total de Ei de 36.214,30 GJ. En 2015 i 2017 els valors
d'Ei van ser de 3.866,55 i 4.049,61 GJ respectivament, al voltant d'un 10% del valor d'Ei en 2016.
Tenint en compte que les variacions d'un any a un altre haurien de ser mínimes, ja que l'eficiència
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 31 de 76
energètica és una característica pròpia de la tecnologia de la instal·lació d'incineració, no semblen
lògiques les variacions entre 2015, 2016 i 2017 del paràmetre Ei.
Quant a això, el document17 de la Comissió Europea que ha de servir de guia per a calcular el factor
R1 estableix en l'apartat 3.4 que l’energia consumida està limitada pel disseny del procés:
La Guia a més estableix en l'apartat 3.5 que els valors de Ei i Ef han de ser similars:
c) Ep té un valor nul al 2015 i 2016.
També hauria d'explicar-se per què en 2015 i 2017 no es fica cap valor en l'apartat 6.1 de la Ep
(energia tèrmica amb ús intern) i en 2016 es fica un valor de 52.050,63 GJ (un valor significatiu del
21,6% de la energia tèrmica aportada a Districlima, 231.876,95 GJ).
d) El total de residus incinerats als anys 2016 i 2017 no coincideixen amb els registrats en les
Declaracions Anuals de Gestor de Residus d'aqueixos anys.
En els Informes de TÜVRheinland del càlcul del Factor R1 en 2016 i 2017 apareixen el valors de
337.835,55 t i 344.082 t respectivament. En canvi en les Declaracions Anuals de Gestors de Residus
dels mateixos anys apareixen unes xifres ben diferents: 363.261 t i 368.791 t respectivament.
Recomanació: es recomana recalcular i si escau modificar el valor del factor R1 de la PVE calculat
per TÜVRheinland  per a 2017, així com revisar els valors de Ei, Ef i Ep  en 2015, 2016 i 2017, les
quantitats de residus incinerats al 2016  2017, i demostrar la validació dels valors del factor R1
per l'autoritat competent.
17 Guidelines on the interpretation of the R1 energy efficiency formula for incineration facilities dedicated for the 
processing of Municipal Solid Waste according to the Annex II on the Directive 2008/98/EC on waste, European 
Commission, june 2011.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 32 de 76
Tema 16: Baixa eficiència elèctrica de la PVE, en el rang inferior establit
pel  BREF  d'incineració  de  residus  (esborrany  de  desembre  de
2018).
L'eficiència elèctrica és un paràmetre bàsic de qualsevol instal·lació energètica amb l'operació R1,
la finalitat de la qual és la recuperació energètica i la generació d'electricitat. En el cas de la PVE de
Tersa hi ha una generació combinada d'electricitat que s'exporta a la xarxa elèctrica a través de la
comercialitzadora Tersa, i de vapor, que es distribueix a la xarxa a través de Districlima.
L'eficiència elèctrica bruta (“Gross Electrical Efficiency”) es defineix en el document de referència
BREF sobre incineració de residus com el producte del quocient entre l'energia elèctrica generada
expressada en MW (We) i la potència tèrmica provinent de la calor de la incineració de residus i del
suport tèrmic de combustibles auxiliars (Qth), exceptuant les arrencades i parades, i del quocient
entre la potència tèrmica de la caldera (Qb) i la diferència entre aquesta potència tèrmica (Qb) i la
potència tèrmica que és usada internament (Qi).
El resultat d'aquest càlcul de l'eficiència elèctrica bruta amb les dades presents en l'informe sobre
el càlcul del factor R1 de la PVE en 2017 efectuat per TÜVRheinland és del 20,57%.
La BAT núm. 20 del document de referència BREF sobre les MTD de la incineració de residus (versió
desembre  2018)  estableix  com  uns  nivells  d'eficiència  elèctrica  bruta  associats  a  les  millors
tècniques disponibles (“Energy efficiency levels associated with the best available techniques (BAT-
AEELs)”) per a les instal·lacions existents d'incineració de residus, en relació amb la BAT núm. 2, un
rang entre un 20 i un 35%. L'eficiència elèctrica bruta de la PVE de Tersa està en la banda inferior
del rang.
Recomanació: l'eficiència elèctrica de la PVE de Tersa és molt baixa, en el rang inferior establit
pel document BREF sobre les MTD de desembre 2018 i han d'implantar-se les Millors Tècniques
Disponibles establides en el Document de Conclusions per a millorar l’eficiència.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 33 de 76
Tema 17: Important emissió de gasos d'efecte d'hivernacle de la PVE de
Tersa.
La incineració envia a l'atmosfera una gran quantitat de gasos d'efecte hivernacle (GEH): diòxid de
carboni,  òxids  de  nitrogen,  monòxid  de  carboni,  amoníac,  metà  i  carboni  orgànic  total  (COT)
principalment.
Anem a avaluar l'emissió total de GEH en la PVE de Tersa a l'any 2017. La raó principal és que tenim
les dades del Registre Estatal PRTR d'aqueix any, que són les més actuals publicades i validades per
l'autoritat ambiental (GenCat).
Hem de tenir en compte el descompte de les emissions de la fracció biogènica18 i de les emissions
estalviades per l'electricitat i vapor d'aigua generades per la PVE. Seguirem la metodologia19 de
l’IPCC en aquests càlculs.
En  2017,  segons  el  Registre  PRTR,  es  van  emitir  331.911.900  kg  de  CO2.  El  Potencial  Global
d'Escalfament   (GWP,  Global  Warming Potencial)  d'aquest  gas  és  per  definició  igual  a  l'unitat.
Considerem com a emissió solament la combustió de la fracció no biogènica (41,5% segons la Guia
IPCC, no obstant no tenim dades reals20 de la caracterització del volum d'aquesta fracció en els
residus entrants en la PVE). Per tant, l'emissió amb conseqüencies en el canvi climàtic serà de
137.743.438 kg (CO2).
Tambè es van emetre 406.535 kg de NOx/N2O. El GWP de l’òxid de dinitrogen és molt elevat (310),
però la quantitat és desconeguda. Assumirem per tant de forma conservadora que tots els òxids de
nitrògen són NOx, amb un GWP de 8. Per tant, l'emissió equivalent en CO2 serà de 406.535 * 8 =
3.252.280 kg (CO2).
Es van emetre 64.437 kg de monòxid de carboni, amb un GWP de 3, per tant l'emissió equivalent
(CO2) serà de 64.437 * 3 = 193.311 kg (CO2).
Es van emetre 10.072 kg de amoníac, amb un GWP indefinit, per tant l'aportació d'aquest gas serà
nul·la.
Es van emetre 283 kg de metà, amb un GWP de 21, per tant l'emissió equivalent serà de 283 * 21 =
5.943 kg (CO2).
També es van emetre 5.661 kg de COT amb un GWP de 14, per tant l'emissió equivalent (CO2) va
ser de 79.254 kg.
L'emissió total suma 141.274.226 kg de CO2 equivalent.
Ara calcularem les emissions estalviades per la generació elèctrica i de vapor per part de la PVE. En
2017 es van generar 198.471 MW·h elèctrics, dels quals el 88% es van exportar a la xarxa elèctrica
ibèrica, o siga 174.654 MW·h. La resta, el 12% es va autoconsumir en la PVE. També es van generar
95.509 t de vapor (calor/fred) per a Districlima, equivalents a 17.122 MW·h elèctrics, segons la
Declaració Ambiental  2017 de Tersa. És a dir,  es van generar externament un total  de 191.776
18 Aquest és un tema molt polèmic, doncs la fracció biogènica és considera renovable, però la veritat és que les 
emissions reals de CO2 no es compensan en el mateix moment de l'emissió, sinò de forma diferida en el temps, a 
vegades amb un retard d'anys. La fixació per la natura del carboni emés no està sempre assegurada.
19 Johnke, Bernt (Germany) et al., Emissions of Waste Incineration, Good Practice Guidance and Uncertainty 
Management in National Greenhouse Gas Inventories, 15 June 2001, IPCC.
20 Al 15 de novembre de 2018 es van publicar en la pàgina web del Registre PRTR-ES les emissions al 2017 de la PVE
de Tersa, i per el de CO2 de la fracció no biogènica van ser de 109.531.00 kg (per tant la fracció no biogènica seria a
soles del 33,7%), però després han desaparegut eixes dades. Tampoc en els Informes que va enviar Tersa a la DGQA
apareix eixa dada.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 34 de 76
MW·h elèctrics equivalents. A l'Estat espanyol el mix elèctric al 2017 (renovable 32%, nuclear 21%,
carbó 17,5%, gas natural 14,4%, cogeneració 10,9%, fuel/gas 2,7%, altres 1%) es correspon amb
una generació de 0,31 kg de CO2 per kW·hora, o 310 kg per MW·h. Així, l'estalvi d'emissions de
CO2 per generació d'electricitat i vapor va ser al 2017 de 54.141.889 kg (electricitat) més 5.307.820
kg, en total 59.450.709 kg equivalents de CO2.
Per tant l'emissió de GEH de la PVE de Tersa al 2017 va ser de 81.823.517 kg de CO2 equivalent, o
de 0,246 kg de CO2 per kg de brossa incinerada. Això fa que estiga lluny de ser considerada neutra
la PVE des del punt de vista climàtic.
Recomanació: augmentar l'eficiència energètica de la PVE per tal de reduir les emissions de GEH.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 35 de 76
Tema 18: Es superen els valors límit d'alguns paràmetres establerts de
l'AAI  de  2017  per  l'abocament  de  les  aigües  de  les  basses  de
decantació que recullen aigües del rentatge d'escòries i tanc flash.
És  necessari  un  monitoratge  en  continu  de  les  aigües  del
tractament de les escòries segons les BAT.
Les aigües del rentatge de les escòries, refrigeració de les graelles i tanc flash es vessa en unes
basses de decantació abans de l'abocament al col·lector de La Catalana i al riu Besòs. En principi no
hi ha un vessament continu perquè funcionen alternativament les dues basses. Tanmateix hem
observat que sí que hi ha un sobreixement continu de l'aigua sobre una de les basses.
Actualment l'AAI de 2 d'octubre de 2017 estableix un control periòdic de les aigües resultants del
tractament de les escòries.
Els  controls  de  l'agua de sortida  de  les  basses  de decantació  serà  trimestral  en un  seguit  de
paràmetres  (pH,  sòlids  en  suspensió,  DQO,  nitrogen,  hidrocarburs  totals,  tensioactius  totals  i
fòsfor) i semestral en altres com ara metalls, fenols i AOX.
Els  resultats del  controls  al  març i  al  juny per part de l'entitat DEKRA superen els  valors límit
establerts  per  l'AAI  de  2017  en  els  paràmetres  DQO,  AOX  i  tensioactius  totals  (“detergentes
aniónicos”). En l'anàlisi del mes de març de 2018 es justifica la superació en el paràmetre DQO per
“una interferencia en los análisis”. “Esa superación no se puede valorar porque creemos que tiene
una alta conductividad que puede ser debido por un alto contenido de cloruros que provocan una
interferencia en el resultado de la DQO, por este motivo se realizará en abril un muestreo de la
balsa de decantación para realizar la DQO por un método de eliminación de cloruros.” L’anàlisi a
l'abril de 1018 no es va efectuar mai.
En els controls de setembre de 2018 es tornen a repetir les superacions de DQO, AOX i tensioactius
aniònics, amb justificacions semblants a les anteriors i sense que DEKRA haja canviat el mètode
d'anàlisi que elimine els clorurs i la possible interferència.
La  BAT  núm.  3  del  Document  BREF  sobre  les  MTD  de  la  incineració  de  residus  estableix  el
monitoratge en continu de les aigües de tractament de les escòries, en els paràmetres cabal, pH i
conductivitat.
La BAT núm. 6 en relació amb la BAT núm. 34 estableix una periodicitat diaria, mensual o semestral
per als  controls  de les  aigües  de tractament de les  escòries en tot  un conjunt més ample de
paràmetres (COT, MES, plom, clorurs, sulfats, dioxines).
Els nivels d'emisió associats a les MTD (BAT-AELS) sòn molt més estrictes que els valors límit de
l'AAI (per exemple els sòlids en suspensió passen de 80 mg/l al rang 10-30 mg/l, plom de 0,14 mg/l
al rang 0,02-0,06 mg/l, etc.) i es fiquen nous paràmetres (COT, dioxines, etc.).
Recomanació: s'han de justificar els incompliments i les superacions dels valors límit d'alguns
paràmetres establerts per l'AAI, i repetir les anàlisis que puguen interferir amb els clorurs.
La PVE s'ha de preparar per atendre les exigències del document de referència BREF sobre las
MTD.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 36 de 76
ANNEX 1. IMMISSIONS I EMISSIONS
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 37 de 76
1. METEOROLOGIA.
Per a l'estudi meteorològic de la zona s'han recopilat dades de les tres estacions de la
Gencat  més  pròximes  a  la  PVE  de  TERSA.  S'han  considerat  dades  horàries  i
semihoràries de Direcció i Velocitat del vent durant un període de temps de 10 anys (des
de 2008 a 2018).
A continuació  es  mostra  un  quadre  resum  i  un  plànol  de  localització  de  les  dades
recopilades:
Les distàncies que separen les estacions meteorològiques de la planta de TERSA
són:  Badalona  (Museu)  a  4,20  km;  Barcelona  (el  Raval)  a  6,25  km  i  Barcelona
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 38 de 76
(Observatori Fabra) a 8,65 km.
A l’Observatori Fabra i Barcelona Rabal l'altura dels instruments de mesura estan a
10 m i a Badalona Museu a 6 m d'altura sobre el terreny. L'Observatori Fabra està a una
altura de 415 m sobre el nivell del mar.
Tot i que les estacions estan relativament prop entre si, cada punt de mesura dóna
valors de mitjana diferents. Ho atribuïm a l'orografia. La freqüència de certes direccions i
la velocitat mitjana dels seus vents són dependents de l'estació estudiada:
Per proximitat a la mar i major proximitat a  la PVE TERSA, entenem més representativa 
l'estació meteorològica de Badalona (Museu) i és per això que exposarem únicament els 
seus resultats. Tot i això disposem d'estudis comparatius per a cada estació en els quals 
es mostren les diferències per si fossin d'interès.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 39 de 76
1.1. Estació Badalona (Museu).
Les dades de partida per a l’estudi meteorològic de la zona provenen de l’històric de 10 
anys de dades semihoràries de Direcció (º) i Velocitat (m/s) del vent.
1.1.1. Evolució dades (detall temporal).
1.1.2. Resum mitjana DIRECCIÓ (anual, mensual, diari).
1.1.3. Resum mitjana VELOCITAT (anual, mensual, diari).
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 40 de 76
1.1.4. Distribució Direcció i Velocitat del vent ANUAL.
1.1.5. Distribució Direcció i Velocitat del vent PRIMAVERA-ESTIU.
1.1.6. Distribució Direcció i Velocitat del vent TARDOR-HIVERN.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 41 de 76
1.1.7. Distribució Velocitat del vent ANUAL.
A partir de les dades recopilades, podem obtenir el percentatge d'exposició de la població
a  la  contaminació  produïda  per  TERSA.  Per  a  això,  considerarem  "direccions
favorables" per a la dispersió de contaminants aquelles que es dirigeixen cap a la mar:
Nord, Nord-Oest i Oest. Com a "direccions desfavorables" per a la dispersió, aquelles
que van cap a zones poblades: Nord-Est, Est, Sud-Est, Sud i Sud-Oest. A més de tenir en
compte  les  direccions  del  vent,  també  s'obtindran  percentatges  d'exposició  a  la
contaminació que inclouen la  velocitat  del  vent.  Es marquen dos escenaris,  un per  a
velocitats inferiors a 5 km/h (vent calm i poc dispersant) i altre per a velocitats inferiors a
10 km/h (velocitat a partir de la qual el vent és dispersant de la contaminació).
1.1.8. Direccions favorables (verd) i desfavorables (vermell) per a la dispersió de contaminants.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 42 de 76
1.1.9. Taules de percentatges d’exposició de la població a causa dels contaminants.
1.2. Conclusions METEO.
A continuació s'enumeren una sèrie de conclusions extretes de les dades recopilades de 
les estacions meteorològiques de la Gencat:
1. Donada l'orografia de la zona i la variabilitat de les dades meteorològiques de les 
estacions més pròximes, TERSA hauria de tenir una estació meteorològica pròpia amb 
dades obertes que permetin la millor avaluació de la dispersió de les emissions.
2. Tot i que en la zona estan molt presents els vents d'oest/nord-oest, es poden diferenciar
dos períodes. D'una banda, els mesos de tardor-hivern on predominen els vents amb 
direcció a la mar (67,5%); i els mesos de primavera-estiu on predominen els vents amb 
direcció cap a les zones poblades (61,1%). El període d'abril a setembre és crític per a 
la població a causa de l'orientació de vents.
3. La velocitat mitjana del vent en la zona oscil·la durant tot l'any entre 2,5 - 3,0 m/s (9 - 11
km/h). El percentatge anual de vents de calma (< 1 km/h) és de 1,8% i el 9,1% són vents 
inferiors a 3,6 km/h. Els períodes de molt baixa dispersió i estabilitat atmosfèrica són 
de l'ordre del 10% del total. És en aquests períodes quan s'han de prendre mostres 
puntuals en immissió en zones pròximes aTERSA ja que altres períodes donarien 
falsos negatius.
4. Les condicions més crítiques per a l'exposició de la població als contaminants són a 
primeres hores del matí i en èpoques d'estabilitat atmosfèrica, ja que en aquests moments
es donen les condicions més desfavorables per a la dispersió dels contaminants. 
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 43 de 76
Aproximadament suposen un 10% del temps i, si augmentem el rang de la velocitat del 
vent a 10 km/h, el percentatge d'exposició puja fins al 32,6%.
Recomanació: Instal·lar una estació meteo (pluviometria, velocitat i direcció de 
vent) amb dades obertes. Aquesta estació haurà de condicionar les operacions 
crítiques en les emissions. Per a això haurà de recollir-se en un registre el dia i 
l'hora de l'operació. L'objectiu és poder creuar i controlar per un auditor extern si 
les operacions crítiques compleixen els requisits de dispersió mínim: vents 
moderats o alts i direccions favorables. Aquest auditor extern ha de ser de la 
confiança de la Plataforma “AireNet Coordinadora Veïnal Metropolitana”.
2. IMMISIÓ.
Per a l'estudi d'immissió de la zona s'han recopilat dades de les quatre estacions
de la XVPCA més pròximes a la planta de TERSA. S'han considerat dades diàries dels
diferents paràmetres mesurats per les estacions en un període de temps de 10 anys (des
de 2008 a 2018).
A continuació es mostra un quadre resum i un plànol de localització de les dades
recopilades:
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 44 de 76
2.1. Estudi de les dades.
2.2. En primer lloc s’exposa un quadre resum dels paràmetres mesurats en 
cadascuna de les estacions i el període d’estudi:
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 45 de 76
Criteri de colors:
A) El paràmetre PM1 (en VERMELL) no es mesura en cap de les estacions. 
B) La majoria dels paràmetres: O3, SO2, CO, Metalls, Benzè i B(a)p (en TARONJA), no es
mesuren en el mateix període de temps o en períodes de temps curts. Únicament es
podria  comparar  l'evolució  de  l'O3 en  dues de  les  estacions  (Badalona  i  Sant  Adrià).
Metalls,  Benzè  i  B(a)p  només són mesurats  a  Barcelona,  el  que  ens dóna  l'evolució
d'aquesta zona, però no intercomparada amb altres estacions per a poder determinar
l'impacte deTERSA.
C) Els paràmetres PM2.5, PM10, NO2 i NO (en VERD) estan mesurats en la majoria
de les estacions i en un període de temps ampli i coincident, pel que es pot realitzar una
comparativa d’evolució.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 46 de 76
2.1.1. Evolució històrica diària de NO2, PM2.5 i PM10 de las quatre estacions analitzades   (Barcelona, 
Badalona, Sant Adrià i Santa Coloma).
2.1.2. Evolució històrica mitjana de NO2.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 47 de 76
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 48 de 76
2.1.3. Evolució històrica mitjana de PM2.5.
2.1.4. Evolució històrica mitjana de PM10.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 49 de 76
2.1.5. Comparativa històrica de màxims i mitjana de PM1, PM2.5, PM10, NO, NO2, NOx.
2.1.6. Comparativa històrica de màxims i mitjana de Benzè, B(a)p, As, O3, SO2, CO, Ni, Cd i Pb.
A mode d’exemple, es mostra la tendència evolutiva de Benzè i B(a)p a l’estació de
Barcelona:
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 50 de 76
2.1.7. Evolució històrica mitjana de Benzè.
2.1.8. Evolució històrica mitjana de B(a)p.
2.2. Conclusions IMMISSIÓ.
A continuació s'enumeren una sèrie de conclusions extretes de l'estudi i tractament de les
dades recopilades de les estacions XVPCA:
1. No en totes les estacions es mesuren els mateixos paràmetres; a més, en molts dels
casos els períodes de captació de dades no se solapen i no permeten la comparació. Per
tant, la comparativa de paràmetres entre les diferents estacions es redueix únicament als
òxids  de  nitrogen  (NO  i  NO2)  i  el  material particulat  (PM2.5  i  PM10).  Són  estacions
pensades per a mesurar la qualitat de l'aire vinculada al trànsit, quan el problema de la
zona és una mescla del trànsit i indústria.
2. Trobem valors elevats de NO2 en la mitjana anual de tota la sèrie d'anys estudiats
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 51 de 76
vinculats fonamentalment al trànsit, ja que els dissabtes i fonamentalment els diumenges
tenen una baixada de vora el 20%. Amb les dades disponibles no ens és possible distingir
el pes de les fonts industrials. És interessant veure que l'Estació de Sant Adrià disposa
dels valors màxims més alts. Són superiors a totes les altres estacions estudiades en
moments  de  poca  dispersió.  En  aquests  períodes  l'impacte  industrial  i
de TERSA augmenta.  La  seva  xemeneia  perd  l'avantatge  de l'altura  enfront  dels  tubs
d'escapament.
Recomanacions:
1) Que es realitzin estudis en immissió de dioxines (aire i sòl) en períodes de baixa
dispersió i que es comparin amb períodes de major dispersió.
2) Igualment aconsellem avaluar l'evolució de NO2 en la zona mitjançant dosimetria
passiva. 
3) Recomanem quatre campanyes anuals de catorze dies de duració distribuïdes en
les quatre estacions de l'any, on es comparen resultats en situacions de baixa i alta
dispersió. El primer estudi hauria de realitzar-se abans de la instal·lació del reactor
catalític, d'aquesta manera es podria avaluar la seva eficàcia. 
4)  En  aquests  estudis  proposem  la  participació  /  col·laboració  d'almenys  dues
entitats amb experiència: estudi per parells. Aquestes entitats haurien d'explicar a
la  plataforma  els  criteris  d'un  estudi  d'immissió  adequat  a  les  necessitats.
Proposem la participació de la plataforma en el disseny previ a l'estudi, així com
una devolució  de resultats  a  la  mateixa.  L'objectiu  és que  la  plataforma estigui
informada d’allò que es realitzarà, així com dels resultats de l'estudi.
3. EMISSIÓ.
Pera a l’estudi d’emissió de TERSA, s’han recollit dades de l’emissió de la pròpia
planta. A continuació es mostra un quadre resum de les dades disponibles:
3.1. Representacions gràfiques.
A continuació es mostren els  valors mitjans dels  diferents paràmetres  mesurats en la
xemeneia durant els  mesos de  gener i  febrer  de 2017. Hem seleccionat  només dos
mesos per falta de temps per a tractar una sèrie més llarga. Les dades són minutals.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 52 de 76
3.1.1. Evolució mitjana de PST.
3.1.2. Evolució mitjana de Cabal.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 53 de 76
3.1.3. Evolució mitjana de CO.
3.1.4. Evolució mitjana de COT.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 54 de 76
3.1.5. Evolució mitjana de HCl.
3.1.6. Evolució mitjana de Hg.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 55 de 76
3.1.7. Evolució mitjana de NOx.
3.1.8. Evolució mitjana d’Oxigen.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 56 de 76
3.1.9. Evolució mitjana de SO2.
3.1.10. Evolució mitjana de Temperatura Emissió.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 57 de 76
3.1.11. Evolució mitjana de Temperatura Cambra.
3.1.12. Evolució mitjana de Temperatura Cambra 2.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 58 de 76
3.1.13. Evolució mitjana de Temperatura Cambra 3.
3.1.14. Evolució minutal de Temperatures en Cambra.
3.2. Conclusions.
A continuació s'enumeren una sèrie de conclusions extretes de les dades minutals
d'emissió de la xemeneia de TERSA. Els valors de T2s estan calculats per un algorisme
en el qual no confiem.
1. Els valors mitjans de la T2s lliurats a GENCAT per TERSA depenen d'un algorisme que
està sense validació oficial. Les explicacions proporcionades per TERSA sobre el mateix
són  “no  és  la  nostra  responsabilitat,  depèn  dels  tecnòlegs”.  Intentem  realitzar  una
videoconferència amb els supostas responsables de la fórmula (Hitachi Innova) però ara
ja no treballen per a TERSA. D'altra banda TERSA no es fa responsable de la fórmula. El
marc sobre l'algorisme és d'absoluta desconfiança.
2. Els COT es dispararen durant l'avaria de juliol 2017, tal com confirma TERSA. Això ens
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 59 de 76
indica  que  els  COT podrien  ser  un  indicador  per  a  identificar  aquest  tipus  d'incidents.
3. El tractament de dades de cabals podria donar la idea de la seva evolució en el temps.
Això ens permetria situar les sondes en l'altura dins de la càmara de postcombustió i de
manera  adequada  per  a  llegir  temperatures  i  poder  mesurar  la  T2s  en  condicions
conservadores (les pitjors possibles).
Recomanacions: 
1) Que organismes independents o la GENCAT avaluïn de manera continuada les
dades d'emissió: tendències, superacions, errors d'enviament…
2)  Que els  COT formin part  de l'Observatori  Ciutadà,  ja  que  poden informar  en
temps real de possibles incidents.
3)  Que  aquests  organismes  enviïn  un  informe  mensual  de  seguiment  i  altre
semestral d'avaluació a la Plataforma amb la valoració tècnica oportuna i possibles
incidents.
4. PROCÉS.
Dins del procés de la planta, hi ha una sèrie d'indicadors que ens ajuden a determinar si el
seu  funcionament  és  adequat  o  deficient.  Alguns  d'aquests  indicadors  poden  ser  el
consum de carbó actiu i gas natural, la concentració de dioxines i furans en emissió, la
quantitat de residu tractat o la quantitat de residu final generat. Esment a part tindrà el
tractament d'aigües.
4.1. Representacions gràfiques carbó i gas.
A continuació es mostren diferents representacions que mostren l'evolució i relació entre
diferents indicadors.
4.1.1. Evolució consum de Carbó Actiu.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 60 de 76
4.1.2. Evolució consum de Gas Natural.
4.1.3. Evolució residu tractat i residu generat.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 61 de 76
4.1.4. Evolució resultats Dioxines y Furans trimestrals (EIC).
4.1.5. Evolució resultats Dioxines i Furans (cartutxos).
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 62 de 76
4.1.6. Relació entre consum de Carbó Actiu i Dioxines i Furans.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 63 de 76
4.1.7. Comparativa de valors de Dioxines i Furans (entre EIC i cartutxos).
4.1.8. Comparativa mensual entre consum de Carbó Actiu i PVE.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 64 de 76
4.1.9. Comparativa anual entre consum de Carbó Actiu i PVE.
4.1.10. Relació mensual entre consum de Carbó Actiu i PVE.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 65 de 76
4.1.11. Relació anual entre consum de Carbó Actiu i PVE.
Font de les dades: Consellers
Font de les dades: TERSA
4.1.12. Comparativa mensual entre Carbó Actiu/PVE i nivells de Dioxines i Furans.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 66 de 76
5.4.2. Conclusions.
A  continuació  s'enumeren  una  sèrie  de  conclusions  extretes  de  l'evolució  i
comparació d'indicadors anteriors amb les dades facilitades per TERSA:
1.  Consum Carbó Actiu: Podem veure un descens del consum de carbó a partir de la
parada de maig fins al final de l'any 2017. Al febrer de 2018 s’aprecia un clar augment del
consum que es manté durant tot l'any, excepte el mes de maig a causa de la parada. El
consum passa de 8 tn/mes (inici de 2017) a 5 tn/mes (després de la parada de maig
2017)  i  a  11  tn/mes  (en  2018).  TERSA justifica  aquest  augment  de  consum  a
l’eliminació de l’electrofiltre, el que suposa una major necessitat d'aquest fungible.
Hi  ha  un  desfasament  de  dos  i  tres  mesos  entre  la  retirada  de  l’electrofiltre  i
l'augment de consum de carbó que TERSA no ens ha justificat.
2.  Consum Gas Natural:  Sense tenir en compte els pics de consum que es produeixen
amb les parades, es pot observar una tendència a l'alça  en el consum de gas natural a
partir de 2018, i més concretament al març de 2018. Descartant els pics de gas en les
arrencades, s'obté un consum mitjà d'uns 63.000 Nm3/mes durant el 2017 i uns 141.000
Nm3/mes en 2018. El consum mig de gas natural pràcticament s'ha duplicat durant
l'any 2018. La suma de les justificacions del consum de gas emeses per TERSA no té
criteris quantitatius raonables.
3. Dioxines i Furans: Tant els valors aconseguits per l'ECA (de forma trimestral), com els
obtinguts  en  els  cartutxos  discontinus,  estan  per  sota  del  límit  legal  de  0,1  ng/m3;
exceptuant dos mesuraments dels cartutxos discontinus realitzats a la fi de 2017. Com
s'observa  en  la  gràfica  5.1.8.,  per  a  valors  baixos  de  dioxines  i  furans,  els
mesuraments de l'ECA i els cartutxos són coincidents, però per a valors superiors a
0,05 ng/m3, els valors dels cartutxos sempre són majors que els obtinguts de forma
puntual per l'ECA. Això indica que les Entitats sempre mostren en períodes “menys
representatius”.  És  a  dir,  les  condicions  de  mostreig  són  més  favorables.  Els
períodes de mostreig dels cartutxos mai contemplen arrencades i  parades en la
captació de volum, per tant deixen de mostrar períodes molt compromesos pel que
fa a emissió de dioxines i furans.
4.  Carbó Actiu i Dioxines: Hi ha una clara relació entre el consum de carbó actiu i els
nivells  de  dioxines  i  furans.  Un  major  consum  de  carbó  comporta  una  reducció  en
dioxines, com s'observa a la gràfica 5.1.7.
5. Carbó Actiu / PVE i Dioxines: Igual que en el punt anterior, continua havent-hi una clara
relació entre el consum de carbó actiu per tona de residu tractada i els nivells de dioxines i
furans. Com s'observa a la gràfica 5.1.13.,  per a valors superiors a 0,40 kg de carbó
activat per tona tractada, els nivells de dioxines i furans es mantenen per sota de
0,05 ng/Nm3.
6. Emissions en Aigües:
Després  de  sol·licitar-ho  a  TERSA,  no  se'ns  va  lliurar  un  procediment  rigorós  de
manteniment dels abocaments dels circuits d'aigua
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 67 de 76
El  decantador  tenia  problemes de decantació  que atribuïm a un temps de residència
inadequat.
S'utilitzava hipoclorit sòdic com a desinfectant de manera temporitzada i sense tenir en
compte que la seva eficàcia és fortament dependent del pH. No hi ha procediment de
control rigorós sobre el dosatge d'hipoclorit sòdic.
 7 . Context de las emissions:
TERSA emet en un entorn juntament amb altres fonts d'emissió. És molt important que
l'impacte que rep l'entorn tingui una visió global tant en sòls, com en aire i aigües.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 68 de 76
Recomanacions:
1) Incloure un telecontrol continuat del consum de gas amb un comptador en línia
que enviï dades a GENCAT.
2) Que es mantinguin ordres de consum de carbó en una ràtio mig mínim de 0,5
kg/tona de residu.
3) Que s'implanti un sistema continuat de dosatge i control de carbó actiu. Aquest
sistema ha de permetre el seguiment de control tant a la planta com a la Plataforma.
4) Que es tingui un procediment específic de dosatge de carbó actiu en parades,
arrencades i altres moments crítics per a les emissions.
5) Que s'implanti un procediment de control per parells amb custòdia i anàlisi per a
la retirada de cartutxos en línia de dioxines. L'equip de dioxines permet segellat
sota clau o timbrat que no es realitza.
6) Que els cartutxos mesurin també durant arrencades o parades parcials.
7)  Que es realitzin  un mesurament  per  parells  en cada  arrencada anual  amb la
finalitat d'identificar el potencial emissor del moment més crític.
8) Que les ECAs incloguin al seu contracte no avisar a la instal·lació inspeccionada.
Durant el període que això no sigui possible que rebin un advertiment per escrit que
poden ser investigades si avisen de la inspecció a l'interessat.
9) Que lesECAs tinguin per contracte que seran investigades de manera aleatòria
per  la  GENCAT per  a  evitar  avisos  a  interessats.  Un incompliment  implicaria  la
pèrdua automàtica de la seua acreditació.
10)  Que  les  ECAs  tinguin  una  reunió  informativa  amb  representants  de  la
Plataforma.
11) Que la Plataforma pugui exigir a la GENCAT la investigació de les ECAs.
12) Disposar d'un comptador d'arrencades i suports amb gas per cada forn.
13)  Que es  realitzi  una  recirculació  adequada del  desinfectant  o  biocida  de  les
aigües de refrigeració per a assegurar un temps de residència que compleixi  la
Fitxa Tècnica del producte triat.
14)  Si  es  continua  amb  hipoclorit  sòdic  hem  de  garantir  que  no  impliqui
superacions del paràmetre Halogenats totals (AOx). Els mètodes de mesurament d'
AOx han d'assegurar que no tenen interferències amb els clorurs
15) Si es continua amb hipoclorit sòdic, que s'ajusti el pH en un rang entre 7,2 i 7,6
per a poder minimitzar la dosi d'hipoclorit sòdic eficaç.
16) Han de valorar-se alternatives a l'hipoclorit  sòdic i  informar de l’elecció a la
GENCAT i a la Plataforma. Entre elles ha de valorar-se l'ús de diòxid de clor.
17)  Ha  de lliurar-se a  la  Plataforma un procediment  específic  de  manteniment  i
neteja dels circuits d'aigua que minimitzi abocaments al domini públic.
18) S'han de revisar els temps de residència en les basses de decantació perquè
siguin els adequats. La finalitat és produir la decantació completa de llots. S'ha de
quantificar i registrar la quantitat de llots extrets.
19) Que el Programa de Vigilància Ambiental anual sobre l'Entorn siga realitzat de
manera continuada i amb una visió global. Veiem necessari que no es facin estudis
de part per cadascun dels agents emissors, sinó que s’elabori un estudi global de
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 69 de 76
vigilància ambiental integrat de diversos paràmetres (aire, aigües i sòls) amb costos
compartits  finalistes  per  tots  els  titulars  de  les  instal·lacions  industrials  que
impacten  sobre  l'entorn.  El  Programa  l'ha  de  realitzar  una  entitat  capacitada,
independent i coneixedora del territori. Aquesta entitat haurà de tenir una reunió
anual  amb  la  Plataforma.  També  es  poden  treballar  d'igual  manera  les  olors  i
sorolls.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 70 de 76
ANNEX 2. PROPOSTA D'UN OBSERVATORI CIUTADÀ
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 71 de 76
0. Introducció.
En l'origen del procés que ha donat lloc a aquest ANNEX 2 hi ha un moment d'activació veïnal. Una
activació motivada per la inquietud generada per la percepció dels riscos per a la salut del veïnat
que comporten les activitats de la planta d'incineració de residus. Aquest procés, que respon a
l'habitual  esquema  d'activació  veïnal,  planteja  una  problemàtica  i  organitza  les  capacitats
col·lectives a la recerca de respostes i solucions. Aquesta cerca té la forma d'una interpel·lació a les
institucions. No obstant això, el més rellevant és com a procés col·lectiu, el qual ha implicat un
aprenentatge conjunt. Aquesta activació veïnal a la recerca de respostes i solucions al problema de
la proximitat de la planta d'incineració de residus ha portat al col·lectiu a veure més enllà de la
problemàtica  inicial  d'activació.  S'ha  percebut  com  les  activitats  d'incineració  de  residus,  que
provoquen inquietud i desconfiança, a causa de la seva vinculació a amenaces a la salut, són la
conseqüència necessària i ineludible d'un model econòmic basat en l’hiperconsum, la velocitat i les
diferents formes d'obsolescència dels béns, béns que s'orienten moltes vegades al consumisme, no
a la satisfacció de genuïnes necessitats.
L'acció col·lectiva en matèria mediambiental ha de superar tres grans obstacles, tan grans, que de
vegades arriben a bloquejar-la. El primer d'ells és la ignorància, referida tant al desconeixement de
la diversitat  d'implicacions  que suposa l'acció humana en l'entorn,  com al  desconeixement de
l'existència d’alternatives més favorables a les nostres pràctiques perjudicials. El segon obstacle és
la  por,  amb  freqüència  associada  al  desconeixement  de  millors  alternatives,  que  ens  porta  a
sobrevalorar  els  riscos  i  a  menysvalorar  altres  opcions,  que  limiten  la  generació  de  millors
solucions. Un poderós mecanisme de generació de por és vincular les activitats nocives a la creació
de riquesa i a les necessitats d'ocupació i creixement, tancant el debat en el fals dilema: degradació
ambiental - crisi social. El tercer obstacle és el conflicte: la vida social està plena de conflictes entre
agents amb disparitat de poder -disparitat que augmenta a mesura que el poder es concentra i
que, en general, minva a mesura que es difon-. Els col·lectius veïnals, amb independència de les
capacitats  individuals  dels  seus  integrants  han  d'afrontar  situacions  conflictives  de  gran
desequilibri, ja sigui enfront d'agents institucionals, agents econòmics o l'aliança entre ambdós.
Per part del col·lectiu veïnal s'ha percebut, des del principi, que recórrer al coneixement tecno-
científic podia ser un instrument eficaç contra les barreres de la ignorància, la por i el conflicte. És
per això que s'ha buscat el  suport  del  coneixement  professional  a  l'hora de reequilibrar  les
posicions del diàleg amb els altres agents involucrats i s’ha generat l'OBSERVATORI CIUTADÀ com
a eina de control.
I.-Observatori Ciutadà.
Les  activitats  amb impacte  ambiental han  de  ser  transparents  a  la  població  afectada  ja  que
generen, inevitablement, externalitats que es traslladen a l'entorn. La transparència permet a la
ciutadania valorar adequadament aquestes externalitats.
És necessari un millor coneixement sobre la realitat ambiental i sobre l'impacte que les activitats
econòmiques generen en el territori a l'hora d'adoptar posicions davant els problemes i prendre
les  corresponents  decisions;  sols  així  podrem  optar  per  les  solucions  més  adequades  a  les
necessitats de la comunitat.
L'activitat de la planta de valorització energètica de TERSA ha generat una dinàmica de recels entre
els diversos agents implicats: responsables de la planta, administracions competents i ciutadania.
Mitjançant un procés transparent d'auditoria és possible passar d'aquest marc de desconfiança a
un nou marc de relació, en el  qual  l'accés a la informació sobre les activitats de la planta i  la
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 72 de 76
confiança entre els diferents agents sigui la norma.
Sotmetre les pròpies accions a l'observació de tercers mitjançant l'accés a la informació té l'efecte
d'evitar,  o  almenys,  minimitzar la  possibilitat  de  males  pràctiques.  Aquestes  dinàmiques
impliquen, al seu torn, processos de millora contínua en el si de l'organització “quan més et miro
millor et comportes”.
La restitució de la confiança de les veïnes i veïns en la PVE de TERSA és clau per al futur del barri i
de  la  planta.  La  confiança,  d'altra  banda,  és  fonamental  per  a  generar  implicació.  Aquesta
implicació  veïnal  en  el  seguiment  de  l'activitat  de  TERSA s'ha  d'integrar  amb  uns  canvis  més
profunds  en  l'acció  de  la  ciutadania  en  relació  a  la  problemàtica  dels  residus,  desenvolupant
comportaments que tendeixin a la gestió en l’origen d'aquests.
Finalment, cal destacar que és la continuïtat en l'observació el que fa possible tot l’anteriorment
exposat. Totes les dinàmiques de millora de la relació entre la planta, les institucions i el veïnat
només  seran  possibles  si  aquest  model  transcendeix  el  caràcter  de  la  intervenció  puntual  i
s'implanta  com  un  model  de  col·laboració  estable  i  de  confiança  entre  els  diferents  agents
implicats.
II.-Proposta de sistema de verificació de dades.
La forma plantejada per a aquest tipus de sistemes és la d'auditoria externa i operacional. Per a
això, es proposa la implantació de protocols de recol·lecció periòdica d'informació, duta a terme
per l'agent que realitzi el monitoratge ambiental, així com la generació d’un sistema de connectors
que permeti aquesta recollida telemàtica d’informació.
L’arquitectura d’aquest sistema haurà de ser escalable per a acollir a un nombre adequat d'agents i
interoperable perquè es pugui interconnectar amb altres sistemes d'informació.
El desenvolupament òptim d'aquesta auditoria requereix el compromís previ de la PVE de TERSA
d'autoritzar l'accés als indicadors claus seleccionats pels propis auditors.
Certificació del protocol
Els sistemes de recol·lecció de dades requereixen mecanismes de  certificació que asseguren la
seva  bondat i  precisió amb la finalitat  d'evitar  fraus i  errors.  Això s'aconsegueix mitjançant la
definició d'una sèrie de proves estadístiques i de valoració de les dades que permetrà comprovar la
coherència entre les recollides pel sistema amb les obtingudes a l'auditoria.
- Dissenyar  i  implementar  l'arquitectura  del  sistema  de  recollida  d'informació  basat  en
connectors que recol·lectin periòdicament les dades provinents del formulari (i acordades
amb l'entitat).
- Definir i implementar el conjunt de  proves estadístiques per al testeig i comprovar de la
coherència de les dades.
- Dissenyar  un  sistema  de  certificació  criptogràfica que  permeti  verificar  l'autenticitat  i
inalterabilitat de la informació.
III.-Metodologia.
Un connector és un mecanisme software que permet la comunicació entre un connector system
(servidor de connector) i un  endpoint system  (servidor empresa) per a  accedir a un conjunt de
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 73 de 76
dades.
El  connector  és  una  canalització  entre  la  font  de  dades  i  el  sistema  col·lector/servidor  de
connector (CS). En la majoria de casos s'empra per a comparar dades, però en el nostre cas també
s'emprarà per a processar-les.
La nostra proposta, basada en la generació de transparència, implica que el  visor d'informació
d'interès hauria de pertànyer a la Plataforma.
La  informació  d'interès  es  materialitza  en  una  sèrie  d'indicadors  que,  a  determinats  nivells,
confirmen  el  desenvolupament  de  bones  pràctiques.  Hem de  seleccionar  aquelles  dades  que
compleixin la doble condició de resultar necessàries i suficients per a l'observació de la presència
o no d'aquestes bones pràctiques. Proposem els següents:
 Temperatures T2s.
 Carboni Orgànic Total, COT en “temps real”.
 Carbó actiu en “temps real”.
 Consum de gas en “temps real”.
 Dioxines en emissió (càrregues de dades puntuals).
 Tones de residus gestionades cada dia.
La  verificació  d'aquestes  dades  és  necessària  per  a  comprovar  la  informació  proporcionada  i
eliminar el recel davant errors de procés no desitjats o possibles fraus a l'interès comú.
Tots seran controlats en continu a excepció de les dioxines en emissió, per a les quals es proposa
un control discret amb mostres en custòdia compartida.
Tasques “per parells”: igual que es realitza recerca per parells s'haurà de fer verificació, control i
custòdia “per parells” amb l’objectiu de validar la pròpia verificació, control i custòdia.
IV.-Cronograma.
La proposta s’ha de desenvolupar en les següents fases:
1. Avaluació dels diferents agents que han d’adoptar els rols de verificadors, controladors,
custodis…
2. Elecció de les tecnologies de connectors més adequades a l'entorn del projecte.
3. Disseny d’una arquitectura de les comunicacions que permeti l'auditoria telemàtica de
les diferents entitats.
4. Implementació del sistema d'auditoria telemàtica d'entitats gestores de residus.
5. Validació del sistema d'auditoria implementat.
6. Desenvolupament  d'un  protocol  de  verificació per  al  correcte  funcionament  del
sistema d'auditoria telemàtica.
7. Posada  en  pràctica  del  protocol  de  verificació proposat  per  a  avaluar  el  sistema
d'auditoria desenvolupat.
8. Revisió anual d'indicadors.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 74 de 76
V.- El paper futur d'AireNet Coordinadora Veïnal Metropolitana.
La presentació d'aquest informe d'auditoria no posa fi a les necessitats veïnals que van donar lloc a
la demanda que va fer possible aquest procés. Entre els veïns i  veïnes que s'han involucrat en
aquest  procés  s'ha  estès  la  percepció  que  els  objectius  perseguits  per  l'auditoria  només  s'
aconseguiràn parcialment. 
L'avaluació de les instal·lacions no pot limitar-se a un accés puntual, emmarcat en una intervenció
auditora.  En  la  mesura  en  la  qual  l'activitat  tingui  continuïtat,  és  necessària  la  continuïtat  en
l'avaluació. Des d'un principi, aquesta necessitat ha estat present, i la seva principal manifestació
és la proposta de creació d'un Observatori Veïnal, que funcioni com un marc de control, de cara a
actuacions futures.
Les  dimensions  del  problema  i  les  seves  diverses  ramificacions  administratives  aconsellen
especialment  l'articulació  d'un  mecanisme  veïnal  de  participació  permanent  en  el  control  del
desenvolupament  de  la  futura  activitat  de  la  planta.  Això  no  suposa  deixar  de  costat  a  les
institucions públiques en el procés, sinó convidar-les al fet que assumeixin el paper que millors
resultats pot proporcionar: el de servir de suport a la plataforma veïnal.
Per  tot  això,  és  necessari  que  AireNet  Coordinadora  Veïnal  Metropolitana continuï  sent
reconeguda per les parts, planta incineradora i institucions públiques, com el principal subjecte en
la continuació de les tasques d'observació de l'activitat de la incineradora. Aquest reconeixement
es materialitzarà en les següents atribucions:
 Accés a la informació i les instal·lacions de la incineradora en les condicions de l’informe de
l'auditoria.
 Elaboració  d'informes  periòdics  de  seguiment  i  d’avaluació  (trimestrals  i  anuals)  a  la
ciutadania  i  altres  formes  de  difusió  d'informació  relatius  a  l'activitat  de  la  planta
incineradora que donin resposta l’informe de l’auditoria.
 Presa de decisions relatives al pla de comunicació i informació a la ciutadania, possibilitat
d'iniciatives de revisió d'aquest.
 Proposta de nous indicadors i  de noves tècniques d'observació d'aquests,  en funció de
l'evolució de l'activitat de la incineradora i de l'evolució dels coneixements i necessitats en
matèria de control d'emissions.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 75 de 76
ANNEX 3. DICTAMEN JURÍDIC SOBRE EL DECRET 152/2017, DE 17
D'OCTUBRE.
Auditoria PVE TERSA, Felisi-Arribas, març 2019 Pàg. 76 de 76
José Luis Romero Gómez, abogado en ejercicio, expediente nº 3.135 
ICALI, en nombre y representación de “MORATALLA I ROMERO 
ADVOCATS CB”, a solicitud de José Manuel Felisi y Carlos Arribas, 
auditores de la Planta de Valorización Energética de Tersa en Sant 
Adrià del Besòs (Barcelona), en representación de la Plataforma Vecinal 
“Aire Net”, emite el siguiente, 
 
DICTAMEN 
 
Se nos solicita informar jurídicamente la aplicabilidad del Decreto 
512/2017, de la Generalitat de Cataluña, de 17 de octubre de 2017, 
sobre clasificación, codificación y las vías de gestión de los residuos en 
Cataluña, en la planta de valorización energética (PVE) de TERSA en 
Sant Adrià del Besòs (Barcelona), en el concreto aspecto de considerar, 
en la gestión de residuos para la operación de valorización energética, 
denominada R1 por la Directiva 2008/98/CE, que se corresponde con 
la utilización de los residuos como combustible u otro modo de producir 
energía. 
 
I 
Para ello, el presente informe parte de la Directiva 2008/98/CE, del 
Parlamento Europeo y Consejo Europeo, de 19 de Noviembre, sobre los 
residuos y por la que se derogan determinadas Directivas. 
Dicha Directiva europea dispone en su artículo 10:  
“Valorización 1. Los Estados miembros adoptarán las medidas necesarias para 
garantizar que todos los residuos se sometan a operaciones de valorización, de 
conformidad con los artículos 4 y 13.  
2. Cuando sea necesario para cumplir lo dispuesto en el apartado 1 y para facilitar o 
mejorar la valorización, los residuos se recogerán por separado si resulta viable 
1 
 
técnica, medioambiental y económicamente, y no se mezclarán con otros residuos u 
otros materiales con propiedades diferentes.” 
En su Anexo II, recoge las operaciones valorización y entre tales la 
denominada R1: 
“OPERACIONES DE VALORIZACIÓN  
R 1 Utilización principal como combustible u otro modo de producir energía (*) 
(*) Se incluyen aquí las instalaciones de incineración destinadas al tratamiento de 
residuos sólidos urbanos sólo cuando su eficiencia energética resulte igual o superior 
a: 
— 0,60 tratándose de instalaciones en funcionamiento y autorizadas conforme a la 
legislación comunitaria aplicable desde antes del 1 de enero de 2009;  
— 0,65 tratándose de instalaciones autorizadas después del 31 de diciembre de 2008. 
Aplicando la siguiente fórmula:  
Eficiencia energética = (Ep –(Ef + Ei)) / (0,97 × (Ew + Ef))  
Donde: Ep es la energía anual producida como calor o electricidad, que se calcula 
multiplicando la energía en forma de electricidad por 2,6 y el calor producido para usos 
comerciales por 1,1 (GJ/año).  
Ef es la aportación anual de energía al sistema a partir de los combustibles que 
contribuyen a la producción de vapor (GJ/año).  
Ew es la energía anual contenida en los residuos tratados, calculada utilizando el poder 
calorífico neto de los residuos (GJ/año).  
Ei es la energía anual importada excluyendo Ew y Ef (GJ/año).  
0,97 es un factor que representa las pérdidas de energía debidas a las cenizas de fondo 
y la radiación.  
Esta fórmula se aplicará de conformidad con el documento de referencia sobre las 
mejores técnicas disponibles para la incineración de residuos.” 
2 
 
Dicha fórmula fue modificada para tener en cuenta el llamado “Factor 
Climático”, mediante la Directiva (UE) 2015/1127 de la Comisión, de 10 
de julio de 2015, por la que se modifica el anexo II de la Directiva 
2008/98/CE. 
 
II 
 
La transposición de esta Directiva en nuestro ordenamiento jurídico 
interno se lleva a cabo a través de la Ley 22/2011, de 28 de julio, de 
residuos y suelos contaminados. 
La citada Ley, dispone en su artículo 21.4:   
“4. Las autoridades ambientales en su respectivo ámbito competencial adoptarán las 
medidas necesarias para asegurarse de que los residuos se sometan a operaciones de 
valorización. Cuando sea necesario para facilitar o mejorar la valorización, los residuos 
se recogerán por separado y no se mezclarán con otros residuos u otros materiales con 
propiedades diferentes.” 
Y, en su anexo 2, reproduce literalmente las condiciones de eficiencia 
energética que han de darse para la operación de valorización 
energética de residuos sólidos urbanos según  la Directiva europea en 
las instalaciones incluidas en la operación R1. 
 
III 
 
Conviene, una vez traspuesta la Directiva a la Ley estatal, establecer de 
forma sucinta la atribución competencial genérica del tratamiento de 
los residuos entre el Estado y la Comunidad Autónoma de Cataluña. 
1.- Así, el artículo 148.1.9ª de la Constitución española establece: 
3 
 
“1. Las Comunidades Autónomas podrán asumir competencias en las siguientes 
materias: 
9.ª La gestión en materia de protección del medio ambiente.” 
 
Y, el artículo 149.1.23ª: 
 
“1. El Estado tiene competencia exclusiva sobre las siguientes materias: 
 
23ª Legislación básica sobre protección del medio ambiente, sin perjuicio de las 
facultades de las Comunidades Autónomas de establecer normas adicionales de 
protección.” 
 
Vemos, por tanto, que, de un lado, Cataluña puede asumir 
competencias en la gestión de la protección del medio ambiente y, de 
otra parte, establecer normas adicionales de protección medioambiental 
a la legislación estatal.    
 
2.- Cumpliendo dicha distribución competencial, la Ley Orgánica 
6/2006, de 19 de julio, de reforma del Estatuto de Autonomía de 
Cataluña, recoge en su artículo 111: 
 
“Artículo 111. Competencias compartidas. 
“En las materias que el Estatuto atribuye a la Generalitat de forma compartida con el 
Estado, corresponden a la Generalitat la potestad legislativa, la potestad 
reglamentaria y la función ejecutiva, en el marco de las bases que fije el Estado. En el 
ejercicio de estas competencias, la Generalitat puede establecer políticas propias. El 
Parlamento debe desarrollar y concretar a través de una ley aquellas previsiones 
básicas.” 
 
Dentro de las citadas competencias compartidas, el artículo 144.1. del 
Estatuto de Cataluña, dispone: 
 
“Artículo 144. Medio ambiente, espacios naturales y meteorología. 
1. Corresponde a la Generalitat la competencia compartida en materia de medio 
ambiente y la competencia para el establecimiento de normas adicionales de 
protección. Esta competencia compartida incluye en todo caso:  
4 
 
e) La regulación sobre prevención y corrección de la generación de residuos con origen 
o destino en Cataluña y sobre su gestión y traslado y su disposición final.” 
 
De manera que, atendiendo a la distribución competencial establecida 
en la Constitución, corresponde a la Generalitat de Cataluña, como 
competencia compartida, la potestad reglamentaria, así como establecer 
normas adicionales de protección en materia medioambiental, lo que 
recoge el Estatuto en materia de gestión de residuos.   
 
 
IV 
 
1.- En dicho marco normativo, el Gobierno de la Generalitat de 
Cataluña ejerce su potestad reglamentaria, en materia de residuos 
dictando el citado Decreto 512/2017, de 17 de octubre. 
 
2.- El Decreto recoge en su artículo 6 los criterios de valorización 
energética: 
 
“Artículo 6 Criterios de valorización energética  
1. La vía de gestión de valorización de los residuos se prioriza sobre la disposición del 
rechazo. Se considera que los residuos se valorizan energéticamente en las 
instalaciones de incineración o coincineración cuando cumplen los criterios que se 
establecen en los apartados 2 y 3 de este artículo, y, en el caso particular de 
instalaciones de incineración que tratan residuos domésticos, se estará a lo dispuesto 
en el anexo de este Decreto para la operación R1.  
2. Para que un residuo se pueda valorizar energéticamente, en una instalación 
determinada su poder calorífico inferior (PCI) debe ser superior o igual al valor 
obtenido por la siguiente fórmula:  
PCI ≥ Kp (Ti – 20) 
Kp: es una constante que se recoge en la Tabla 1, función del porcentaje en volumen 
de exceso de oxígeno en los gases de combustión de salida (O2) que exige la normativa 
para la instalación o la tipología de residuos, y de las pérdidas térmicas de la 
instalación (que se consideran de un 10%). 
5 
 
 Ti (ºC): Temperatura de proceso del punto a partir del cual los gases de combustión se 
mantienen como mínimo 2 segundos por encima de la temperatura mínima exigida en 
la normativa vigente para la combustión de residuos en la instalación de tratamiento 
térmico (850ºC para residuos no halogenados y 1.100ºC para residuos con un 
contenido de organohalogenados, expresados en cloro, superior al 1%).  
PCI (MJ/kg): Poder calorífico inferior del residuo.”  
Tabla 1. Valores de Kp de acuerdo con el porcentaje en volumen de oxígeno en los 
gases de salida fijados en la normativa para el proceso de tratamiento térmico que se 
trate.  
[O2]    0≤[O2] <2,5    2,5≤[O2]<3,5    3,5≤[O2]<4,5    4,5≤[O2]<5,5    5,5≤[O2] 
Kp         0,0115           0,0120                  0,0126                0,0132             0,0139 
3. Cuando en un proceso industrial se utilice un residuo a la vez para valorización 
material y energética, se puede considerar por separado la parte de valorización material 
(materia prima alternativa para el proceso de producción), siempre y cuando esta 
valorización material sea superior al 20% en peso del residuo entrado. 
 En estos casos, el PCI se determina según la siguiente fórmula:  
PCI ≥ Kp (T¡ - 20) x (1 - ρ) 
donde ρ es el tanto por uno del residuo que se utiliza en valorización material.” 
 
De la dicción literal de la norma se infiere que, para considerar que los 
residuos se valorizan energéticamente en las instalaciones 
correspondientes, han de cumplir los criterios establecidos en los 
apartados segundo y tercero, en los que se establece que los residuos 
deben tener, para poder ser valorizado energéticamente, con el carácter 
de mínimo, un poder calorífico inferior (PCI),  y, adicionalmente, cuando 
se trate de residuos domésticos, deben cumplir los requisitos de la 
operación R1 del anexo del Decreto que reproduce literalmente lo 
dispuesto en la Directiva 2008/98/CE y la Ley estatal 22/2011. 
 
Cierto es que, el artículo 6.1 del Decreto, considerado aisladamente, 
podría dar lugar a una interpretación alternativa, según la cual se 
establecerían dos regímenes, uno para los residuos domésticos que se 
agota en el cumplimiento de los criterios establecidos para la operación 
R1, y otro, más exigente, para el resto de residuos que, además, 
habrían de cumplir el PCI mínimo determinado en los apartados 
segundo y tercero.  
6 
 
Firmado digitalmente por: NOMBRE
ROMERO GOMEZ JOSE LUIS - NIF
21420164B
Fecha y hora: 01.03.2019 13:00:13