Secretaria General 
 
 
ACTA DE LA COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS 
 
Sessió de 10 de desembre de 2019 
 
 
A la Sala Lluís Companys de la Casa Consistorial de la casa de la ciutat, el 10 de 
desembre de 2019, s’hi reuneix la COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS, 
sota la presidència de la Ima. Sra. Regidora Laura Pérez Castaño. Hi concorren les Imes. 
Sres. i els Ims. Srs.: Margarita Marí Klose, Lucia Martín González, Gemma Tarafa 
Orpinell, Joan Subirats Humet, David Escudé Rodríguez, Montserrat Benedí i Altés, Eva 
Baró i Ramos, Elisenda Alamany i Gutiérrez, Gemma Sendra i Planas, Neus Munté i 
Fernández, Maria Magdalena Barceló Verea, Oscar Ramírez Lara i Eva Parera Escrichs, 
assistits per l’assessora jurídica, la Sra. Teresa Ordóñez Rivero, que actua per delegació 
del secretari general i que certifica. 
 
També hi és present la Ima. Sra. Francina Vila i Valls. 
 
Excusa la seva absència l’Im. Sr. Francesc Xavier Marcé Carol. No hi és present l’Im. Sr. 
Ferran Mascarell i Canalda. 
 
S’obre la sessió a les 09.36 h. 
 
I) Aprovació de l’acta de la sessió ordinària de 19 de novembre de 2019 
 
S’aprova. 
 
II) Part Informativa 
 
a) Despatx d’ofici 
 
En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les 
resolucions següents: 
 
1. –  (2149/2019) De la gerent del districte de Sant Andreu, d’11 de novembre de 
2019, que inicia expedient, aprova el plec de clàusules i autoritza la despesa del 
contracte relatiu a la producció, coordinació i redacció de continguts de difusió del 
programa d’activitats Calidoscopi Cultural 2020, per als exercicis 2019-2020, i per un 
import de 42.289,49 euros (IVA inclòs).  
 
2. –  (s/n) De la gerent d’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, de 12 de 
novembre de 2019, que adjudica a la Fundació SURT, Fundació de Dones el contracte 
relatiu al servei d’assessorament i representació jurídics especialitzats de la Unitat 
Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans, per als exercicis 2019-2020, i per un import 
de 24.837,93 euros (IVA exempt).  
 
CCM 8/19 DSocials  1/56 
 
3. –  (0235/17) De la gerent d’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, de 13 de 
novembre de 2019, que cancel·la i retorna la garantia definitiva a ACCEM constituïda 
per respondre del compliment del Servei d’informació, assessorament i 
acompanyament jurídic a sol·licitants d’asil i refugiats al SAIER, per a l’exercici 2019, i 
per un import de 7.484,45 euros  
 
4. –  (0729/19) De la gerent d’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, de 15 de 
novembre de 2019, que prorroga el contracte relatiu a la seguretat i al control d’accés 
de l’Associa’t adjudicat a Barna Porters Seguretat, SL., per a l’exercici 2020, i per un 
import de 26.692,64 euros (IVA inclòs).  
 
5. –  (0130/19) De la gerent d’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, de 15 de 
novembre de 2019, que prorroga el contracte relatiu al subministrament del lloguer, 
muntatge, desmuntatge i servei de gestió dels equips de so, llum i elements 
audiovisuals per a les diferents activitats i espais de "l’Associa’t a la Festa" adjudicat a 
Sonostudi, SA., per a l’exercici 2020, i per un import de 31.210,74 euros (IVA inclòs).  
 
6. –  (0896/18) De la gerent d’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, de 20 de 
novembre de 2019, que adjudica a l’Associació Digitalfems el contracte relatiu al 
disseny i desenvolupament d’un pla de foment de la paritat en el disseny de codi de la 
plataforma a través d’una formació específica en el codi de Decidim per a dones 
desenvolupadores, per als exercicis 2019-2020, i per un import de 17.242,50 euros (IVA 
inclòs).  
 
7. –  (20180276) Del gerent d’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i 
LGTBI, de 25 de novembre de 2019, que prorroga el contracte relatiu a la gestió de la 
dinamització dels terrenys d’acampada juvenil de Can Girona adjudicat al Consell de la 
Joventut de Barcelona, fins al 2 de febrer de 2020, per als exercicis, 2019-2020, i per un 
import de 7.680,59 euros (IVA inclòs).  
 
8. –  (1105/18) De la gerent d’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, de 25 de 
novembre de 2019, que reajusta les anualitats de l’autorització i disposició de la 
despesa del contracte relatiu al suport a la implantació de la nova llei de procediment 
administratiu als canals d’Atenció Ciutadana adjudicat a l’empresa Seidor Consulting, 
SL., per als exercicis 2019-2021.  
 
9. –  (20191034) Del gerent del districte de Sant Martí, de 27 de novembre de 2019, 
que adjudica a Trama, SCCL el contracte relatiu a programar i executar el projecte 
Premi Jove de Còmic Sant Martí per a l’eradicació de la violència masclista, per als 
exercicis 2019-2020, i per un import de 28.492,20 euros (IVA inclòs).  
 
10. –  (20191034) Del gerent del districte de Sant Martí, de 27 de novembre de 2019, 
que allibera la quantitat de 2.099,52 euros (IVA inclòs) en concepte de baixa en la 
licitació del contracte relatiu a programar i executar el projecte Premi Jove de Còmic 
Sant Martí per a l’eradicació de la violència masclista adjudicat a Trama, SCCL, per als 
exercicis 2019-2020.  
 
CCM 8/19 DSocials  2/56 
 
11. –  (20152133) Autorització de la gerent municipal, de 26 de novembre de 2019, que 
acorda la continuïtat del contracte relatiu a la gestió i explotació del servei de bar-
cafeteria del centre cívic La Sedeta del districte de Gràcia adjudicat a Núria Piqué 
Ibáñez des de l’1 de gener fins al 31 de març de 2020 i fixar el cànon a abonar durant la 
vigència de l’acord en 4.175,00 euros.  
 
12. –  (20162001) Autorització de la gerent municipal, de 26 de novembre de 2019, que 
acordar la continuïtat del contracte relatiu a la gestió i explotació del servei de bar-
cafeteria de la Biblioteca Jaume Fuster del districte de Gràcia adjudicat a Antonio 
Herrero Martínez des de l’1 de gener fins al 31 de març de 2020 i fixar el cànon a 
abonar durant la vigència de l’acord en 5.253 euros.  
 
 
Acords de la Comissió de Govern de 21 de novembre de 2019 
 
13. –  (16003530-002 - 0791/16 ) PRORROGAR per un període comprès des de l’1 de 
gener de 2020 fins el 30 de juny de 2020, el contracte 16003530-002 que té per 
objecte la gestió del servei d’atenció socioeducativa de l’Agència ABITS (Agència per a 
l’Abordatge Integral del Treball Sexual), adjudicat a l’empresa Fundació Surt, Fundació 
De Dones, amb NIF G64404213, per un import total de 247.893,99 euros (IVA exempt), 
d’acord amb els informes i documentació que consten a l’expedient. AUTORITZAR i 
DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 247.893,99 euros, IVA 
exempt, amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import 
(IVA exempt) de 247.893,99 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2020 i a l’aplicació 
pressupostària D/22731/23172 0801, condicionat a l’existència de crèdit adequat i 
suficient en el pressupost de l’exercici. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets 
Socials, Cultura i Esports.  
 
Acords de la Comissió de Govern de 28 de novembre de 2019 
 
14. –  (20202001) ADJUDICAR el contracte núm. 19002228, que té per objecte la Gestió 
i dinamització d’espais esportius (pistes de centres escolars i pistes esportives) del 
Districte de Ciutat Vella a l’Associació Esportiva Ciutat Vella, amb NIF G08941494, de 
conformitat amb la proposta de la Mesa de Contractació i d’acord amb la proposició 
que ha presentat en ser considerada l’oferta amb millor relació qualitat-preu, pel preu 
d’1.176.404,35 euros IVA inclòs, dels quals 972.235,00 euros corresponen al preu net i 
204.169,35 euros a l’IVA. DISPOSAR a favor de l’empresa adjudicatària l’esmentada 
quantitat amb el desglossament següent: un import (IVA inclòs) de 595.770,79 euros a 
l’exercici pressupostari de l’any 2021 i a l’aplicació pressupostària D/22719/34112 
0601; un import (IVA inclòs) de 580.633,56 euros a l’exercici pressupostari de l’any 
2020 i a l’aplicació pressupostària D/22719/34112 0601. CONDICIONAR la seva 
realització a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s 
a l’actual. FIXAR l’import de la garantia definitiva en 48.611,75 euros, i RETENIR la 
garantia definitiva del preu del contracte. FORMALITZAR el contracte en el termini 
màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l’empresa 
adjudicatària del requeriment per a la formalització, sempre que hagin transcorregut 
15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat 
CCM 8/19 DSocials  3/56 
 
recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s’hagués 
acordat l’aixecament de la suspensió. DESIGNAR com a responsable del contracte 
Isabel Moreno Gómez. DONAR compte d’aquest acord a la Comissió Drets Socials, 
Cultura i Esports.  
 
15. –  (20202001) ALLIBERAR la quantitat de 81.425,24 euros (IVA inclòs), en concepte 
de baixa en la licitació, del contracte 19002228 que té per objecte la Gestió i 
dinamització d’espais esportius (pistes de centres escolars i pistes esportives) del 
Districte de Ciutat Vella, el qual ha estat adjudicat a l’empresa Associació Esportiva 
Ciutat Vella, amb NIF G08941494, i retornar-lo a les partides i als pressupostos amb el 
desglossament següent: un import (IVA inclòs) de 41.236,48 euros a l’exercici 
pressupostari de l’any 2021 i a l’aplicació pressupostària D/22719/34112 0601; un 
import (IVA inclòs) de 40.188,76 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2020 i a 
l’aplicació pressupostària D/22719/34112 0601. DONAR compte d’aquest acord a la 
Comissió Drets Socials, Cultura i Esports.  
 
16. –  (20179203) PRORROGAR per un període comprès des del 03.02.2020 fins el 
02.02.2021, el contracte 16005733-001 que té per objecte el "Servei per a la gestió de 
l’equipament Bàscula Jove, del Districte Sants-Montjuïc", adjudicat a l’empresa Tasca 
Serveis d’Animació, SL, amb NIF B59533190, per un import total de 151.118,53 euros 
(IVA inclòs), d’acord amb els informes i documentació que consta en l’expedient. 
AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 
151.118,53 euros, IVA inclòs, amb càrrec a les partides i als pressupostos amb el 
desglossament següent: un import net de 124.993,72 euros i import IVA de 12.499,37 
amb tipus impositiu 10% a l’exercici pressupostari de l’any 2020 i a l’aplicació 
pressupostària D/22719/23222 0603; un import net de 12.386,76 euros i import IVA de 
1.238,68 amb tipus impositiu 10% a l’exercici pressupostari de l’any 2021 i a l’aplicació 
pressupostària D/22719/23222 0603, condicionat a l’existència de crèdit adequat i 
suficient en el pressupost de l’exercici posterior a l’actual. REQUERIR l’adjudicatari per 
tal que comparegui a les dependències de Departament de Recursos Interns per a la 
seva formalització en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la 
notificació. DONAR compte d’aquesta resolució a la Comissió de Drets Socials, Cultura i 
Esports.  
 
17. –  (20209205) INICIAR l’expedient per a la contractació de la concessió del servei 
especial de l’Annex IV referent a la Gestió i dinamització del Centre Cívic Borrell, 
ubicats al carrer Viladomat, 2-8 del Districte de l’Eixample, amb núm. de contracte 
19C00025, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment restringit 
segons l’art.160 i següents de la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic i no 
subjecte a regulació harmonitzada d’acord amb l’art 20 de la mateixa llei i amb una 
contractació pública sostenible d’acord amb el Decret d’Alcaldia de 24 d’abril de 2017, 
amb un pressupost base de licitació 457.280,00 euros, exempt d’IVA, i un valor estimat 
d’1.864.639,16 euros. APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de 
clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del 
contracte; AUTORITZAR la despesa del contracte per un import de 457.280,00 euros, 
en concepte d’aportació màxima de la subvenció i amb càrrec a la/es partida/es 
pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document, condicionada a l’existència 
CCM 8/19 DSocials  4/56 
 
de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. DONAR-NE 
COMPTE a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.  
 
18. –  (20191036) ADJUDICAR el contracte núm. 19003757, que té per objecte 
l’organització, programació i dinamització dels serveis socioculturals de l’Auditori de 
Sant Martí a Transit Projectes, SL amb NIF B59489351 de conformitat amb la proposta 
de la Mesa de Contractació i d’acord amb la proposició que ha presentat en ser 
considerada l’oferta més avantatjosa, pel preu de 440.451,76 euros IVA inclòs, dels 
quals 364.009,72 euros corresponen al preu net i 76.442,04 euros a l’IVA; DISPOSAR a 
favor de l’empresa adjudicatària l’esmentada quantitat amb el desglossament següent: 
un import (IVA inclòs) de 221.601,42 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2021 i a 
l’aplicació pressupostària D/22719/33412 0610; un import (IVA inclòs) de 218.850,34 
euros a l’exercici pressupostari de l’any 2020 i a l’aplicació pressupostària 
D/22719/33412 0610; CONDICIONAR la seva realització a l’existència de crèdit adequat 
i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual; FIXAR l’import de la garantia 
definitiva en 18.200,49 euros i RETENIR la garantia definitiva del preu del contracte; 
FORMALITZAR el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del 
següent al de la recepció per part de l’empresa adjudicatària del requeriment per a la 
formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la 
notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que 
impliqui la suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la 
suspensió; DESIGNAR com a responsable del contracte el Sr. Carles Pinar Nicolás, tècnic 
de la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori del districte de Sant Martí; i DONAR 
compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.  
 
Acords de la Comissió de Govern de 5 de desembre de 2019 
 
19. –  (0709/17 - 17002823-001) PRORROGAR per un període comprès des de l’1 de 
gener de 2020 fins al 30 de juny de 2020, el contracte 17002823-001 que té per objecte 
la gestió del servei d’atenció a homes per la promoció de relacions no violentes (SAH), 
amb mesures de contractació pública sostenible, adjudicat a l’empresa Fundació 
Institut de Reinsersió SOC, amb NIF G64147184, per un import total de 178.885,00 
euros (IVA exempt), d’acord amb els informes i documentació que consta en 
l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import 
de 178.885,00 euros, IVA exempt, amb càrrec a la partida i pressupost amb el 
desglossament següent: un import net de 178.885,00 euros a l’exercici pressupostari 
de l’any 2020 i a l’aplicació pressupostària D/22731/23171 0801, condicionat a 
l’existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost de l’exercici. DONAR-NE 
compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.  
 
20. –  (189/2017) PRORROGAR per un període comprès des del 01.01.2020 fins el 
31.12.2020, el contracte 17003877-001 que té per objecte la pròrroga del contracte de 
serveis per a la gestió, dinamització icoordinació de l’espai jove Casa Sagnier i del punt 
d’informació juvenil del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, adjudicat a l’empresa TRANSIT 
PROJECTES, SL, amb NIF B59489351, per un import total de 470.649,96 euros (IVA 
inclòs), d’acord amb els informes i documentació que consta en l’expedient. 
AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 
CCM 8/19 DSocials  5/56 
 
470.649,96 euros, IVA inclòs, amb càrrec a la partida i pressupost amb el 
desglossament següent: un import (IVA inclòs) de 470.649,96 euros a l’exercici 
pressupostari de l’any 2020 i a l’aplicació pressupostària D/22719/23222 0605, 
condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost de l’exercici. 
REQUERIR l’adjudicatari per tal que comparegui a les dependències de carrer Anglí, 31 
per a la seva formalització en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció 
de la notificació. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.  
 
21. –  (20181001) PRORROGAR per un període comprès des del 01.01.2020 fins el 
31.12.2020, el contracte 17005714-001 que té per objecte el LOT 1 de la GESTIO DELS 
EQUIPAMENTS D’INFÀNCIA - CASALS INFANTILS, adjudicat a l’empresa FUNDACIÓ PERE 
TARRÉS, amb NIF R5800395E, per un import total de 355.658,92 euros (IVA inclòs), 
d’acord amb els informes i documentació que consta en l’expedient; AUTORITZAR i 
DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 355.658,92 euros, IVA 
inclòs, amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import 
(IVA inclòs) de 355.658,92 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2020 i a l’aplicació 
pressupostària D/22719/23212 0610, condicionat a l’existència de crèdit adequat i 
suficient en el pressupost de l’exercici; REQUERIR l’adjudicatari per tal que comparegui 
a les dependències del Districte de Sant Martí per a la seva formalització en el termini 
de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació; DONAR COMPTE 
d’aquesta resolució a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.  
 
22. –  (20181001) PRORROGAR per un període comprès des del 01.01.2020 fins el 
31.12.2020, el contracte 17005715-001 que té per objecte la GESTIO EQUIPAMENTS 
INFANCIA LOT 2 - LUDOTEQUES, adjudicat a l’empresa SPORT PARTNERSHIP CET 10, SL, 
amb NIF B60704939, per un import total de 394.608,35 euros (IVA inclòs), d’acord amb 
els informes i documentació que consta en l’expedient; AUTORITZAR i DISPOSAR la 
despesa de l’esmentat contracte per un import de 394.608,35 euros, IVA inclòs, amb 
càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import (IVA inclòs) 
de 394.608,35 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2020 i a l’aplicació 
pressupostària D/22719/23212 0610, condicionat a l’existència de crèdit adequat i 
suficient en el pressupost de l’exercici; REQUERIR l’adjudicatari per tal que comparegui 
a les dependències de Sant Martí per a la seva formalització en el termini de 15 dies 
hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació; DONAR COMPTE d’aquesta 
resolució a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.  
 
23. –  (20181013) PRORROGAR per un període comprès des del 01.01.2020 fins el 
31.12.2020, el contracte 18001022-001 que té per objecte la GESTIO I DINAMITZACIO 
DELS CASALS DE GENT GRAN DEL DISTRICTE DE SANT MARTI, adjudicat a l’empresa 
INCOOP SCCL, amb NIF F60137411, per un import total de 502.096,67 euros (IVA 
inclòs), d’acord amb els informes i documentació que consta en l’expedient; 
AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 
502.096,67 euros, IVA inclòs, amb càrrec a la partida i pressupost amb el 
desglossament següent: un import net de 456.451,52 euros i import IVA de 45.645,15 
amb tipus impositiu 10% a l’exercici pressupostari de l’any 2020 i a l’aplicació 
pressupostària D/22719/23232 0610, condicionat a l’existència de crèdit adequat i 
suficient en el pressupost de l’exercici; REQUERIR l’adjudicatari per tal que comparegui 
CCM 8/19 DSocials  6/56 
 
a les dependències del Districte de Sant Martí per a la seva formalització en el termini 
de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació; DONAR COMPTE 
d’aquesta resolució a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.  
 
24. –  (192/2017) PRORROGAR per un període comprès des del 01.01.2020 fins el 
30.04.2020, el contracte 17004016-001 que té per objecte la pròrroga dels serveis de 
gestió, dinamització i coordinació del centre cívic Vil·la Urània, del casal Infantil i de 
l’espai familiar 0-3 Vil·la Urània, adjudicat a l’empresa TRANSIT PROJECTES, SL, amb NIF 
B59489351, per un import total de 260.442,84 euros (IVA inclòs), d’acord amb els 
informes i documentació que consta en l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la 
despesa de l’esmentat contracte per un import de 260.442,84 euros, IVA inclòs, amb 
càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import (IVA inclòs) 
de 260.442,84 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2020 i a l’aplicació 
pressupostària D/22719/33711 0605, condicionat a l’existència de crèdit adequat i 
suficient en el pressupost de l’exercici. REQUERIR l’adjudicatari per tal que comparegui 
a les dependències de carrer Anglí, 31 per a la seva formalització en el termini de 15 
dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.  
 
25. –  (20182001) PRORROGAR per un període comprès des de l’1 de gener de 2020 
fins al 30 de juny 2020, el contracte 17004614-001 que té per objecte la gestió i 
explotació del CC El Coll-La Bruguera, adjudicat a l’empresa CALAIX DE CULTURA, SL, 
amb NIF B63033740, per un import total de 162.232,06 euros (IVA inclòs), d’acord amb 
els informes i documentació que consta en l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la 
despesa de l’esmentat contracte per un import de 162.232,06 euros, IVA inclòs, amb 
càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import (IVA inclòs) 
de 162.232,06 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2020 i a l’aplicació 
pressupostària D/22719/33711 0606, condicionat a l’existència de crèdit adequat i 
suficient en el pressupost de l’exercici. REQUERIR l’adjudicatari per tal que comparegui 
a les dependències de Departament de Recursos Interns del Districte de Gràcia per a la 
seva formalització en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la 
notificació. DONAR compte d’aquesta resolució a la Comissió de Drets Socials, Cultura i 
Esports.  
 
26. –  (20191036) ALLIBERAR la quantitat de 7.977,87 euros (IVA inclòs), en concepte 
de baixa en la licitació, del contracte 19003757 que té per objecte l’organització, 
programació i dinamització dels serveis socioculturals de l’Auditori de Sant Martí, el 
qual ha estat adjudicat a l’empresa TRANSIT PROJECTES, SL, amb NIF B59489351, i 
retornar-lo a les partides i als pressupostos amb el desglossament següent: un import 
(IVA inclòs) de 3.412,60 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2021 i a l’aplicació 
pressupostària D/22719/33412 0610; un import (IVA inclòs) de 4.565,27 euros a 
l’exercici pressupostari de l’any 2020 i a l’aplicació pressupostària D/22719/33412 
0610; DONAR COMPTE d’aquesta resolució a la Comissió de Drets Socials, Cultura i 
Esports.  
 
27. –  (20181003) PRORROGAR per un període comprès des del 01.01.2020 fins el 
31.12.2020, el contracte 17003789-001 que té per objecte la Dinamitzacio sociocultural 
CCM 8/19 DSocials  7/56 
 
del Centre Cívic Sant Martí, adjudicat a l’empresa TRANSIT PROJECTES, SL, amb NIF 
B59489351, per un import total de 341.613,25 euros (IVA inclòs), d’acord amb els 
informes i documentació que consta en l’expedient; AUTORITZAR i DISPOSAR la 
despesa de l’esmentat contracte per un import de 341.613,25 euros, IVA inclòs, amb 
càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import (IVA inclòs) 
de 341.613,25 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2020 i a l’aplicació 
pressupostària D/22719/33711 0610, condicionat a l’existència de crèdit adequat i 
suficient en el pressupost de l’exercici; REQUERIR l’adjudicatari per tal que comparegui 
a les dependències de Districte de Sant Martí per a la seva formalització en el termini 
de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació; DONAR COMPTE 
d’aquesta resolució a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.  
 
Es comuniquen. 
 
b) Mesures de govern 
c) Informes 
 
1. –  Pla per la Justícia de Gènere. Seguiment del programa d’actuació 2018-2020.  
 
La Sra. PÉREZ assenyala que aquest seguiment del Pla per la justícia de gènere es fa 
tres anys després del seu plantejament i ha de començar a donar les idees dels reptes 
del mandat següent, i indica que l’avaluació final es farà l’any que ve. 
Considera que aquest pla és un dels reptes més ambiciosos de l’Ajuntament de 
Barcelona i un dels més engrescadors per la part de Feminismes i de tot l’Ajuntament, 
ja que ha ajudat moltíssimes àrees a articular la perspectiva de gènere des dels 
diferents punts de vista, pràctiques i polítiques públiques, i entén que, si bé sempre hi 
ha marges de millora, s’hi ha avançat molt. En aquest sentit, informa que ja s’han 
implementat el 85% de les actuacions del Pla i explica que en l’avaluació interna que es 
va fer per presentar aquesta avaluació ja es veia un canvi d’actitud i un canvi en la 
interpel·lació de les mateixes àrees sobre maneres de treballar millor, d’implicar-se 
més i de fins a on es pot arribar. 
Posa èmfasi en la diversitat de les iniciatives que s’han anat duent a terme, que té a 
veure amb la diversitat d’àrees implicades (59 departaments, direccions o unitats 
organitzatives diferents i 271 actuacions que van des de districtes fins a l’Oficina de 
Subvencions, l’Institut Barcelona Esports, Educació o Barcelona Activa), i esmenta 
alguns dels àmbits d’actuació i algunes mesures dels quatre eixos estratègics del Pla: 
1. Canvi institucional, canvi organitzatiu per fer de l’Ajuntament una institució 
feminista que, a través de clàusules de contractació a pressupostos amb enfocament 
de gènere, esdevingui un referent. S’espera que aquests quatre anys siguin de 
consolidació i es pugui avançar molt més. S’han elaborat 12 informes d’impacte de 
gènere sobre 12 normatives municipals, s’han revisat 13 plans d’àmbit de ciutat i 10 de 
districte amb un nivell d’execució molt positiu i s’ha facilitat formació de gènere a més 
de 1.200 treballadors i treballadores municipals. D’altra banda, s’ha treballat amb els 
sindicats i aviat es presentarà el tercer Pla per la igualtat en matèria de bretxa salarial, 
un tema prou pioner per a una institució pública. 
2. Economia per a la vida i organització del temps, economia feminista, àmbit en què hi 
havia pocs referents, de manera que s’ha anat «inventant», treballant amb el col·lectiu, 
CCM 8/19 DSocials  8/56 
 
amb dones organitzades del moviment feminista. S’ha elaborat l’Estratègia contra la 
feminització de la pobresa i la precarietat, així com els programes Dones trencant amb 
la precarietat i Lidera, que ha acollit més de 3.000 dones des del 2018 per trencar el 
sostre de vidre; programes pilot que encara s’estan desenvolupant, com el de les 
cambreres de pis, les «kellys», que treballen a hotels de Sant Martí fent treball de cura, 
de formació i d’acompanyament; la mesura de govern per a la democratització de la 
cura; la creació del Barcelona Cuida, un espai referent de ciutat; dispositius itinerants 
de dones que treballen en el sector de les cures; el recurs Equitest, amb el qual 
337 empreses ja s’han autodiagnosticat per millorar la seva situació interna, i un servei 
d’assessorament específic de l’Ajuntament a les empreses per acompanyar-les d’una 
manera més propera en assessorament per la igualtat. 
3. Ciutat de drets, promoció de drets de les dones. Aquest dissabte s’inaugura el 
memorial de la presó de les dones de les Corts, un projecte molt important que ha 
estat possible gràcies a la feina de moltíssimes dones. 
4. Barris habitables i inclusius, urbanisme i espai públic. En el marc de la mesura de 
govern Urbanisme amb perspectiva de gènere s’ha treballat molt amb el teixit 
associatiu i s’hi han involucrat moltíssimes dones de la ciutat, que ara poden dir que 
han decidit com volen que siguin els seus barris també físicament i que hi han aportat 
moltíssim. 
 
La Sra. ALAMANY subratlla que, en una societat on una força política que nega la 
violència masclista té 52 diputats al Congrés i on hi continua havent violacions grupals i 
sentències injustes, cal continuar avançant en drets, com fa aquesta mesura, i no 
arreplegar-se com molts voldrien. 
Celebra que la mesura avanci en drets amb la voluntat d’una veritable redistribució del 
poder, d’un canvi de model econòmic i d’erradicar les violències masclistes, i agraeix la 
feina que s’ha fet de manera transversal en comunicació, participació, l’estructura 
interna, formació, territori i normativa, entre altres coses. 
Celebra també que el 85% de les actuacions ja estiguin finalitzades o en execució, i 
posa èmfasi en la importància de la tasca institucional per anar generant canvis de 
dinàmiques, de mentalitat i de consciència per sortir del paradigma endocèntric de les 
polítiques fetes tradicionalment. 
Observa que per canviar el paradigma cal formació en diferents organismes i 
departaments de l’Ajuntament, i pregunta si hi ha indicadors sobre l’efectivitat de la 
formació que s’ha facilitat (a més de 1.200 treballadors), que confirmin si aquesta ha 
contribuït a canviar les dinàmiques i la mirada dels departaments que l’han rebut. 
A continuació, comenta que, a parer del seu grup, cal continuar apostant per l’augment 
progressiu del pressupost municipal en l’impuls de l’equitat de gènere (es preveu 
arribar a l’1% i tendir cap al 5), així com introduir decididament la figura del tècnic 
referent en transversalitat de gènere, tal com diu la Llei d’igualtat efectiva entre homes 
i dones. Pregunta si no s’ha introduït encara per una qüestió pressupostària o per algun 
altre motiu. 
D’altra banda, manifesta l’opinió que també és important la presència de l’agenda 
feminista en les xarxes internacionals en què participa l’Ajuntament. En aquest sentit, 
observa que l’informe parla de la presència a Metròpolis, però no fa cap referència a la 
xarxa de ciutats mediterrànies Medcities, en què s’han fet grans avenços, com ara que 
Tunis tingui alcaldessa, la primera alcaldessa d’una capital àrab. El Grup d’ERC no sap 
CCM 8/19 DSocials  9/56 
 
quin paper vol tenir el Govern en aquesta xarxa de ciutats mediterrànies, però entén 
que és molt interessant. 
Tot seguit, expressa l’opinió que cal dedicar més esforços a l’execució d’un protocol 
contra l’assetjament i les agressions en l’àmbit de la mobilitat, i pregunta en quin punt 
es troba aquesta qüestió, que està treballant la regidora Alarcón. 
En darrer lloc, observa que en habitatge i urbanisme no només cal pensar en el disseny 
exterior, sinó també en l’interior, ja que sovint la violència masclista té lloc en aquest 
espai que no es veu, i subratlla que cal continuar treballant i impulsant el model de 
coeducació (es treballa en aquesta línia en 21 centres, lluny dels prop de 600 que hi ha 
a la ciutat). 
 
La Sra. MUNTÉ posa de manifest que el Grup de JxCat comparteix la necessitat de 
disposar d’un pla de gènere com a eina transversal que permeti canviar la visió tant 
interna de la institució de l’Ajuntament com portes enfora, per exemple, amb l’espai de 
cures, que servirà per informar les persones que s’han d’enfrontar a un procés de cura 
d’un familiar per envelliment o malaltia, així com per informar les persones cuidadores 
per tal que coneguin millor els seus drets i la manera d’exercir-los. 
D’altra banda, coincideix que un pla d’aquestes característiques ha d’esdevenir una 
eina molt potent, especialment per la incidència que pugui tenir en la vida de les 
persones, i entén que els assoliments del Pla no només s’han de percebre 
quantitativament, sinó també qualitativament. També entén que caldria aplicar 
mesures que actualment no s’estan aplicant i aplicar amb més contundència algunes 
de les que sí s’estan aplicant. Per exemple, considera que caldria prioritzar mesures 
com la d’afavorir que les dones puguin accedir als cursos de Barcelona Activa amb 
nadons, cosa que, en definitiva, afavoreix la seva ocupabilitat, o treballar perquè es faci 
efectiu el dret de les persones del col·lectiu LGTBI a envellir vivint plenament, cosa que 
sovint no poden fer quan van a viure a una residència o a un habitatge compartit o 
quan assisteixen a un centre de dia: algunes d’aquestes persones han d’amagar-se i, 
per evitar-ho, caldria dissenyar campanyes per formar els treballadors i les 
treballadores i els usuaris i les usuàries d’aquests centres. 
Per acabar, comenta que no s’han incorporat a la mesura algunes observacions que ja 
es van fer l’any passat quan es va presentar l’anterior document d’avaluació del seu 
impacte. En aquest sentit, indica que el seu grup continua apostant perquè des del 
punt de vista dels instruments de política laboral s’avanci en matèria de teletreball 
(malgrat les dificultats, en altres administracions s’ha pogut treballar i aquest seria 
també un autèntic canvi estructural molt necessari). 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix la presentació del seguiment del Pla per la justícia de gènere, 
al qual el seu grup va donar suport en la legislatura anterior perquè entén que és 
important impulsar mesures per aconseguir l’equitat de gènere, que, malgrat tots els 
esforços de totes les administracions públiques, no és una realitat: a Espanya hi ha una 
bretxa salarial de més d’un 15% i no es compleix el lema de la Unió Europea «igual 
treball, igual salari», un símptoma de les coses que no s’han fet bé fins ara. 
També coincideix que hi continua havent més dones que homes que s’encarreguen de 
familiars dependents —per això van donar suport a l’espai de cures, molt important—, 
i dificultats en la conciliació de la vida laboral i familiar. Observa que una de les coses 
que pot fer l’Ajuntament per millorar aquesta conciliació és millorar la tarifació social 
CCM 8/19 DSocials  10/56 
 
de les escoles bressol (actualment més de la meitat de les famílies de la ciutat no tenen 
accés a una plaça d’una escola bressol pública). Reconeix, però, que en algunes coses sí 
que s’ha avançat. Per exemple, el 2015 només hi havia una dona rectora per 15 homes 
rectors en universitats espanyoles; el 2017 el percentatge era del 8%, i el 2018, del 
16%. 
Posa de manifest que un 17% de les mesures del Pla s’han finalitzat i un 68% estan en 
execució, i pregunta quin és el motiu pel qual s’ha avançat tan poc en coeducació, 
ciutadania, interculturalitat i migracions i habitatge i mobilitat, quatre eixos vitals de la 
mesura, i quin és el compromís per al 2020 respecte d’aquests quatre eixos. 
Per acabar, subratlla que és importantíssim treballar l’equitat de gènere des de la 
prevenció i, per tant, d’una manera molt vinculada a l’educació. Per això, voldria saber 
si el programa d’escoles per la igualtat i la diversitat s’ha començat a implementar 
aquest curs. 
 
El Sr. RAMÍREZ agraeix la presentació de l’informe, que torna a recordar que en 
matèria de gènere cal treballar i implementar totes les mesures de manera coordinada 
entre les diferents administracions, i observa que, si bé s’ha avançat molt en aquest 
àmbit (s’ha executat el 85% de les actuacions previstes), encara hi continua havent 
molts obstacles. A parer del Grup Municipal del PP, una de les principals barreres de les 
dones sobre les quals cal treballar per assolir la igualtat real és la maternitat: cal 
treballar intensament perquè aquesta no suposi un cost per a les empreses i no dificulti 
la continuació de la carrera professional de les dones, així com per millorar la 
conciliació familiar i reduir la bretxa salarial, que actualment se situa al voltant del 
15,89%, segons el mateix informe, i ha experimentat un cert increment els darrers 
anys, mentre que la mitjana a la resta d’Espanya continua sent més baixa. 
Expressa l’opinió del seu grup que el canvi social s’ha de fer des de la transversalitat, 
eliminant obstacles a fi de garantir l’accés igualitari al mercat laboral, reduir la bretxa 
salarial i fer efectiva la conciliació laboral, personal i familiar, i, per fer tot això, cal 
allunyar-se de visions excessivament paternalistes i evitar les càrregues ideològiques 
per tal de generar, fomentar i garantir una igualtat real i efectiva, ja que la lluita per la 
justícia de gènere no és una qüestió ideològica, sinó una realitat social en la qual 
tothom ha de treballar conjuntament des dels diferents vessants. 
Quant als instruments normatius relacionats amb la justícia de gènere, subratlla que el 
Grup del PP fa anys que reclama un pla integral per a les persones cuidadores, 
especialment en l’àmbit familiar, atès que la cura implica un seguit de conseqüències 
en l’àmbit relacional i laboral i entén que l’Ajuntament ha d’oferir serveis d’ajuda a les 
persones cuidadores (cal establir accions concretes de protecció familiar, ja que moltes 
entitats familiars no participen en els grups de treball i sovint els deneguen els ajuts 
necessaris). 
En darrer lloc, comenta que cal continuar treballant per executar les mesures pendents 
dels diferents àmbits del Pla (treballs domèstics i de cures, mobilitat, ciutat de drets, 
etc.). 
 
La Sra. PARERA lamenta que continuï sent necessari adoptar mesures com les que 
recull el Pla per la justícia de gènere —subratlla que cal molta més educació i molta 
més pedagogia a la societat—, però indica que el seu grup en fa una valoració positiva 
CCM 8/19 DSocials  11/56 
 
dels resultats, que han estat tractats pels grups que l’han precedit, i en fa algunes 
puntualitzacions i preguntes. 
En primer lloc, observa que en algunes actuacions potser l’esforç invertit no és 
proporcional als resultats que s’aconsegueixen. Per exemple, l’aplicació que es va crear 
per conèixer i prevenir agressions i assetjaments sexuals ha tingut unes 1.000 
descàrregues, un resultat pobre si es té en compte l’esforç invertit. Entén que potser 
caldria fer més campanya d’informació sobre aquest tema. 
En segon lloc, pregunta quines són exactament les competències i les tasques dels 
referents en transversalitat de gènere, i quina previsió d’implantació hi ha respecte a 
mesures com la definició d’un sistema d’indicadors d’igualtat per a la ciutat; el disseny 
de metodologia d’avaluació de polítiques públiques amb perspectiva de gènere; la 
col·laboració amb institucions internacionals que tenen seu a Barcelona per tal que 
incorporin els objectius per la igualtat de gènere en els seus convenis, i les campanyes 
contra l’assetjament al transport públic. 
En tercer i darrer lloc, pregunta per què s’ha encarregat una proposta de disseny 
metodològic de l’avaluació final del Pla. Voldria saber si la metodologia utilitzada aquí 
no serveix o si se’n necessita una d’addicional i quin cost tindrà. 
 
La Sra. PÉREZ observa que aquesta és una mesura de transformació en profunditat i, 
per tant, se n’estan desenvolupant moltes altres a les quals potser es podria donar 
resposta que queden buides en aquest informe. Per exemple, la mesura dialoga amb el 
Pla per la diversitat sexual i de gènere, que sí que inclou mesures que no es recullen 
aquí; el tercer pla de la igualtat recollirà temes com el del teletreball i propostes dels 
sindicats, i el Pla de democratització de les cures aborda tota la problemàtica de les 
cures, el 90% de les quals estan assumint les famílies. Concreta que la mesura inclou 
una part dedicada als familiars, però també interpel·la la corresponsabilitat 
d’administracions públiques, l’economia social i solidària i, fins i tot, la implicació de les 
empreses, i fa especial èmfasi en la responsabilitat dels serveis públics (escoles bressol, 
espais de cura, etc.). Afegeix que aviat es desenvoluparà l’avaluació del servei de 
Barcelona cuida i de la mateixa mesura. 
Sobre la violència al transport públic, qüestió molt complexa, indica que s’han fet 
moltes campanyes i, de fet, els mateixos treballadors de TMB n’han proposat algunes, i 
l’objectiu és aconseguir disposar d’un protocol de reacció davant casos de violència en 
un ens tan gran i d’un abast tan important com TMB. 
Per acabar, assenyala que recullen les propostes sobre Barcelona Activa i sobre 
l’avaluació i comenta que en continuaran parlant. 
 
ES DONA PER TRACTAT 
 
2. –  Subvencions a infants i joves entre 6 i 17 anys, per a la pràctica esportiva fora 
d’horari escolar de la ciutat de Barcelona. Curs 2019-2020.  
 
El Sr. ESCUDÉ posa de manifest que enguany el 100% de les famílies que han complert 
els requisits establerts han obtingut la beca per a la pràctica esportiva i que, com ha 
repetit el Govern en nombroses ocasions, un dels objectius principals d’aquest mandat 
era l’accés universal a una pràctica esportiva de qualitat durant tot el cicle vital (la beca 
CCM 8/19 DSocials  12/56 
 
esportiva dins del Pla de l’esport fora de l’horari lectiu és un instrument per facilitar la 
pràctica esportiva a la població en edat escolar). 
Assenyala que per al curs 2019-2020 es van rebre 16.592 sol·licituds i, d’aquestes, 
gairebé 12.000 (un 72% aproximadament) han rebut l’ajut en primera instància (la 
majoria pertanyien al tram de famílies amb més necessitats econòmiques), cosa que ha 
suposat un import de 2.635.000 euros aproximadament. Afegeix que per al proper any 
es vol incrementar el nombre d’ajuts i que el 84% de les denegacions (un 20% de les 
sol·licituds) es deu al fet que la renda superava el màxim permès. D’altra banda, indica 
que en aproximadament el 75% dels ajuts atorgats s’ha subvencionat el 90% del preu 
(famílies amb un màxim de 6.000 € d’ingressos anuals per membre), en prop del 14% 
s’ha subvencionat el 60% (tram 6.000,01 – 7.500 €) i en aproximadament l’11% s’ha 
subvencionat el 30 % (tram 7.500,01 – 9.000 €). 
Posa en valor la utilitat del sistema d’homologació d’entitats que ofereixen aquest 
servei i que ajuden a vertebrar la pràctica esportiva a cadascun dels territoris, que es va 
implementar fa dos mandats i que ha estat un èxit. Observa, però, que si bé s’ha 
superat el llindar de les 300 entitats homologades, cal treballar perquè encara en siguin 
més, ja que possiblement com més entitats s’homologuin, més augmentarà la qualitat 
del que s’ofereix a infants i joves de 6 a 17 anys i s’ampliarà el nombre de famílies 
beneficiades. 
A continuació, comenta que l’Eixample és l’únic districte on enguany ha augmentat el 
nombre de sol·licituds, i que en global s’ha passat d’unes 3.600 sol·licituds per al curs 
2014-2015 a unes 17.000 per al curs 2019-2020. 
En darrer lloc, assenyala que el programa manté el seu nivell de demanda i d’impacte 
en l’accés als infants i joves, que ha baixat la mitjana de l’import de la beca i voldrien 
arribar a molt més del que s’arriba ara, i que el Govern no està del tot content amb els 
resultats del programa. 
Dit això, dona pas a la crítica dels grups, que està convençut que serà constructiva. 
 
La Sra. ALAMANY indica que el seu grup, que creu en la potència transformadora de 
l’esport —creure en l’esport com a eina de cohesió és una visió molt republicana—, 
valora positivament aquesta mesura, que posa l’accent a fomentar l’esport i la pràctica 
esportiva entre els infants, i assenyala que l’esport, a més de la funció de rendiment 
físic, té una funció educativa, cultural, social i lúdica, en què l’activitat física ofereix 
l’ocasió de millorar la salut de les persones i allunyar-les del sedentarisme present a la 
societat. Subratlla que, a més, en el context actual, és una eina per lluitar contra la 
desigualtat. 
Celebra que aquesta mesura, a diferència de la de promoció de l’atletisme que es va 
presentar a la darrera sessió, esmenti la perspectiva de gènere i reculli informació dels 
ajuts en aquesta clau (és molt important tenir les dades segregades per gènere), però 
observa que falta una mica de lideratge pel que fa a l’homologació de clubs i entitats 
en què el pes de la pràctica esportiva femenina sigui més elevat o majoritari. En aquest 
sentit, comenta que no s’ha d’esperar que vinguin (potser desconeixen les possibilitats 
que ofereix la institució), sinó anar-los a buscar. 
D’altra banda, el Grup d’ERC també troba a faltar a l’informe mesures concretes de 
suport als clubs homologats amb un acompanyament a l’hora de justificar, tractar i 
gestionar els ajuts, sobretot en el cas de clubs petits, sovint ofegats per la burocràcia, i 
d’esports minoritaris o menys coneguts. 
CCM 8/19 DSocials  13/56 
 
A continuació, pregunta si s’ha avaluat la causa per la qual enguany han disminuït les 
sol·licituds de beques. El seu grup està especialment preocupat per la disminució tant 
de beques atorgades com de l’import als barris més desafavorits de la ciutat, i entén 
que precisament aquí caldria fer un esforç especial per potenciar la mesura tant entre 
els clubs com amb les famílies. 
També voldria saber si s’ha estudiat la possibilitat d’allargar la mesura als primers 
cursos d’educació primària i inicial (infants de 3-6 anys), ja que, tal com demostra 
l’experiència i com diu la comunitat internacional, l’adquisició dels valors i les aptituds 
que aporta l’esport i altres activitats creatives és importantíssima en el 
desenvolupament dels infants. 
Per acabar, en relació amb la visió de l’esport com a eina de cohesió social, qualifica 
d’interessant el projecte de pla de xoc del Consorci d’Educació contra la segregació, 
que es complementa amb el programa d’ajut a famílies. Comenta que aquest curs s’ha 
començat amb els alumnes de primer d’ESO però els cursos vinents s’aniran ampliant 
els cursos participants i, veient les dades actuals segregades per edat, el seu grup 
considera que serà una mesura molt positiva. 
 
La Sra. VILA agraeix l’exercici de transparència de presentar aquest informe sobre una 
matèria de la qual els membres del Grup de JxCat se senten pares i mares, ja que van 
ser l’alcalde Trias i la Sra. Maite Fandos qui van impulsar aquest programa de beques i 
ajuts, que va anar avançant favorablement fins que el 2018-2019 es va produir un error 
molt greu: 3.300 nens i adolescents en van quedar fora per manca de pressupost tot i 
que l’Ajuntament és una institució sanejada i tenia recursos. 
Dit això, comenta que potser el Govern «fa una mica de trampa» quan explica les 
dades, ja que, si bé és cert que cap sol·licitud d’un nen o adolescent que s’ajusti als 
requeriments definits queda desatesa, això és així perquè han canviat els criteris 
d’atorgament de les beques, però si s’analitzen bé les dades, es veu que enguany 
aproximadament 2.000 infants i adolescents quedaran fora d’aquestes beques, ja que, 
per exemple, una família que cobri només 875 euros al mes no té dret ni al 60% ni al 
30% de la beca i en queda fora. Entén que en una competició d’un club esportiu de 
barri amb un cost de 575 euros l’any, és bastant greu, com ho és, en general, que un 
govern que s’autodenomina progressista exclogui al voltant de 2.000 nens i 
adolescents de la pràctica esportiva (tots els grups defensen les boneses de l’esport, 
concretament per al desenvolupament dels infants i dels joves). 
Pregunta al Govern i, sobretot, al responsable d’Esports, què pensa del fet que 2.000 
nens hagin quedat fora d’aquest programa i per què n’han canviat els criteris, i demana 
menys cofoisme amb els resultats de l’informe i anar a la realitat que no s’ha explicat: 
enguany molts nens de la ciutat no podran practicar esport perquè el Govern els ha 
deixat fora dels ajuts. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix la presentació de l’informe i posa èmfasi en la importància de 
l’esport per al benestar físic, psicològic i social, així com en el fet que la situació 
econòmica de les famílies mai no pot ser un obstacle per a la pràctica esportiva dels 
menors, ja que l’esport és una eina lúdica i de salut que promou la inclusió. 
Agraeix també que en l’informe d’enguany el Govern reconegui el que en la legislatura 
passada va negar, que 3.320 menors de la ciutat (un 18,5% de les 17.903 sol·licituds 
presentades) es van quedar sense poder fer pràctica esportiva atesa la manca de 
CCM 8/19 DSocials  14/56 
 
pressupost, i observa que, malgrat la satisfacció del Sr. Escudé pels ajuts atorgats 
aquest curs, aquests han disminuït un 6% respecte al 2018-2019, com també ha 
disminuït l’import de la beca, malgrat que un 24% de la població està en situació de 
pobresa o en risc d’exclusió social. 
A continuació, manifesta preocupació pe les 1.396 sol·licituds que han estat denegades 
per manca de documentació, i observa que sovint hi ha famílies vulnerables amb 
dificultats econòmiques a les quals els costa entregar tota la documentació. Entén que 
caldria oferir un servei per ajudar les famílies a aportar la documentació correctament. 
D’altra banda, es mostra d’acord amb l’opinió que caldria ampliar les subvencions a 
més modalitats esportives, ja que, si bé és positiu continuar allò que funciona bé 
(aquest programa ve de dos mandats enrere), també ho és innovar i, en aquest cas, 
oferir un ventall més ampli de possibilitats perquè els menors puguin provar i practicar 
diferents disciplines esportives. 
En darrer lloc, pregunta si hi ha un compromís clar i ferm perquè no torni a passar el 
que va passar en la legislatura anterior, en què un 18,5% dels menors es van quedar 
sense poder fer pràctica esportiva atesa la manca de pressupost, així com si es podria 
ajudar alguna de les 1.396 famílies que han estat excloses per manca de documentació 
perquè els infants poguessin fer esport. 
 
El Sr. RAMÍREZ agraeix la presentació de l’informe i la feina feta per l’Institut Barcelona 
Esports, així com el desenvolupament d’una mesura que facilita la pràctica esportiva 
als nens que no poden practicar esport en horari extraescolar perquè no tenen prou 
recursos econòmics (en molts casos, estaven apuntats a activitats esportives i les han 
hagut de deixar per aquests problemes econòmics), i subratlla que per al Grup 
Municipal del PP l’esport és un complement a l’educació que ajuda a la formació 
integral de les persones, a la seva socialització, al desenvolupament de les seves 
capacitats físiques i a l’adquisició de valors com el treball en equip i l’esforç. Per això, 
valora molt positivament la participació de l’Ajuntament, d’entitats i de clubs en 
subvencions i ajuts que faciliten que els més joves amb dificultats econòmiques i 
socials accedeixin a l’esport extraescolar. 
Tot seguit, assenyala que, a parer del seu grup, caldria explorar la col·laboració 
publicoprivada per tal d’ampliar el nombre d’entitats i clubs homologats (actualment, 
297) que ofereixen aquestes activitats, i coincideix que cal treballar per incorporar 
noves modalitats esportives. 
A continuació, celebra que s’hagin atorgat el 100% de les beques, però observa que el 
63,7% corresponen a nois i només un 36,3% a noies, una gran diferència. El seu grup 
entén que si el nombre de noies que es presenten és menor, el Govern ha de prendre 
mesures per potenciar la presentació de sol·licituds de noies. 
Pregunta per què el nombre de sol·licituds a Gràcia, Sarrià – Sant Gervasi i les Corts és 
tan baix (508, 284 i 224, respectivament, xifres molt inferiors a les de la resta de 
districtes), i demana que s’incrementi el pressupost, que ha passat de 3 milions d’euros 
fa tres cursos a 2.635.000 euros el curs 2019-2020, per arribar al màxim possible o, 
com a mínim, assolir les xifres de cursos anteriors, per evitar que la manca de 
pressupost faci que famílies que necessiten accedir a aquestes subvencions no hi 
puguin accedir. 
 
CCM 8/19 DSocials  15/56 
 
La Sra. PARERA observa que per garantir que cap menor queda exclòs de la pràctica 
esportiva per raons econòmiques, objectiu que entén que tothom comparteix, no s’han 
de fixar criteris més restrictius, sinó dotar de més pressupost, i subratlla que malgrat 
els titulars que s’han atorgat totes les subvencions, això és en benefici exclusiu de 
l’Ajuntament i de l’equip de govern, que es penjarà una medalla, i no en benefici de les 
famílies (els polítics treballen en benefici de la ciutadania i de les famílies). 
Coincideix que el que es presenta avui és una mica de «trampa», ja que moltes de les 
famílies que l’any passat rebien ajudes enguany n’han quedat fora: famílies amb 
rendes entre 9.000 i 12.000 euros que abans rebien un 30% de subvenció, ara no reben 
res, i les sol·licituds que s’han denegat per superar la renda anual d’ingressos han 
incrementat un 300%, un increment insostenible que l’Ajuntament no hauria de 
consentir mai. Observa que abans hi havia famílies que no s’atenien perquè no hi havia 
pressupost, i ara no se’ls ha de dir que no hi ha pressupost, perquè directament no 
compleixen els requisits econòmics, però el resultat per a les famílies és el mateix (no 
reben la subvenció), mentre que l’Ajuntament no ha de donar tantes explicacions ni 
queda tan malament. Entén que cal donar resposta a molta gent que ha quedat fora. 
Davant d’aquesta situació, vol saber si el Govern donarà alguna solució a les famílies 
que abans entraven dins el primer tram de subvenció del 90% i ara només en reben el 
60% (per a les famílies pot ser una diferència molt gran), així com a les famílies amb 
rendes de més de 9.000 euros que amb l’antic tram rebien fins a un 60% d’ajuts i ara 
han quedat fora, i pregunta si hi ha la intenció de revisar els criteris per al curs vinent. 
 
El Sr. ESCUDÉ agraeix les aportacions i confirma que el Govern dona importància a la 
perspectiva de gènere i, per això, està millorant en aquest àmbit i hi continuarà 
treballant per seguir millorant. 
Tot seguit, puntualitza que aquest programa va començar fa molts anys al Districte de 
Sants amb una quantitat molt petita, després va estar a la Diputació i posteriorment es 
va ampliar a tota la ciutat durant el mandat Trias, i ha anat evolucionant positivament. 
Subratlla que a Barcelona no hi ha cap jove que per no tenir recursos econòmics deixi 
de fer esport, i que no és que hagi baixat la mitjana de la beca, sinó que les activitats 
que han demanat les famílies que tenien dret a demanar les activitats són més 
econòmiques. 
D’altra banda, explica que ha parlat d’ajuts rebuts en primera instància perquè ara 
s’estan resolent les incidències de totes les persones que per algun defecte de forma 
han reclamat, i que la diferència entre els 2.635.000 euros amb què s’ha cobert el 
100% de la gent que dins dels criteris tenien dret a la subvenció i els 3 milions pot anar 
a les persones que puguin guanyar després la reclamació. 
 
La Sra. VILA entén que, atès que no ha donat resposta a per què han canviat els criteris 
i per què al voltant de 2.000 infants i joves es queden fora d’aquestes ajudes, no en té 
opinió. 
 
El Sr. ESCUDÉ vol contestar a la Sra. Vila, però la Sra. PÉREZ l’informa que no té la 
paraula perquè se li ha acabat el temps, i dona pas al següent punt de l’ordre del dia. 
 
ES DONA PER TRACTAT 
 
CCM 8/19 DSocials  16/56 
 
d) Compareixences Govern municipal 
 
Del Grup Municipal Ciutadans: 
 
3. –  (M1923/326) De la persona responsable del Govern Municipal per tal de donar 
les explicacions pertinents de l’elecció del pessebre instal·lat a la Plaça Sant Jaume.  
 
El Sr. SUBIRATS saluda l’artista i escenògrafa Paula Bosch, autora del pessebre al qual 
fa referència la compareixença. 
Tot seguit, posa de manifest que des de fa dècades Barcelona celebra el Nadal amb 
gran diversitat de propostes culturals per a tota la família que s’han anat consolidant i 
que han anat canviant, i cita Amadeu Carbó, un dels millors especialistes en cultura 
popular del país, que diu que les tradicions, si no són vives, no són tradicions. Observa 
que si les tradicions simplement es queden congelades en el temps, són una altra cosa, 
ja que les tradicions, per ser-ho, han d’anar-se adaptant a la realitat, i com a exemple 
de canvis en les tradicions, comenta que enguany el caganer més venut a la Fira de 
Santa Llúcia ha estat el de Rosalía, cosa que indica que en aquests moments la cultura i 
la tradició són vives en aquest terreny i es van movent al llarg del temps. 
Explica que l’invent del pessebre és de sant Francesc d’Assís i data del 1238, quan a la 
ciutat de Greccio (Itàlia) per primera vegada a la història sant Francesc va muntar un 
pessebre: va posar palla, un bou i una mula dins l’església, cosa que ningú no havia fet 
mai, i va començar una tradició que al llarg del temps ha anat canviant i ha anat tenint 
multiplicitat de versions. 
Indica que la que aquí es coneix com a versió tradicional és napolitana i és feta amb 
unes figures que van esdevenir tradicionals, i assenyala que actualment al verger del 
Museu Marès hi ha un pessebre fet amb figures de fusta esculpides a mà per artesans 
de Trentino-Alto Adige col·locades en un paisatge de les muntanyes de Montserrat fet 
per l’Associació de Pessebristes Catalans, i n’hi ha un altre de tradicional, també 
organitzat per l’Ajuntament, al monestir de Pedralbes. 
Pel que fa al pessebre de la plaça de Sant Jaume, explica que durant molts anys (1961-
2009) va ser responsabilitat de Parcs i Jardins, i des del 2010, ho és de l’Institut de 
Cultura de Barcelona. Des d’aleshores, el que es fa a Sant Jaume és una recreació per 
explicar una al·legoria de Nadal, un element que recorda el Nadal, que explica les 
festes. 
Observa que moltes celebracions han anat canviant, també per part de governs 
anteriors i que, en el cas d’aquesta, el que es fa per intentar fer-la més viva i situar-la 
en un terreny de contemporaneïtat és convidar sis artistes, arquitectes, escenògrafs o 
dissenyadors a fer un projecte artístic d’inspiració contemporània que revisiti aquesta 
tradició des del punt de vista artístic i personal tot complint un seguit de paràmetres: la 
proposta ha de ser per a tots els públics, ha de funcionar amb llum de dia i de nit, ha de 
ser una proposta arrelada a la ciutat i ha d’aportar criteris d’innovació. 
Informa que enguany la Direcció de Programes Culturals va seleccionar els sis artistes, 
escenògrafs, arquitectes i paisatgistes (tres homes i tres dones); se’ls va comunicar la 
participació en aquesta concurrència restringida i la data límit de presentació de les 
propostes (a finals de març); van ser convocats a l’abril per presentar-les davant d’un 
tribunal compost per la directora de Programes Culturals, el cap de Departament de 
Festes, Tradicions i Festivals, un tècnic del departament i ell mateix, i es van escollir les 
CCM 8/19 DSocials  17/56 
 
tres propostes que es van presentar a l’alcaldessa perquè en triés la que li semblés més 
bé tenint en compte els elements que ha exposat. 
 
La Sra. BARCELÓ saluda la Sra. Paula Bosch, la trajectòria artística de la qual li mereix el 
màxim respecte, i diu al Sr. Subirats, responsable de Cultura de l’Ajuntament de 
Barcelona, que des de l’arribada de BC al govern, l’any 2015, hi ha una nova tradició a 
Barcelona: el no pessebre de la plaça Sant Jaume, que es pot qualificar d’innovació 
cultural, d’art modern o d’interpretació personal, però mai de pessebre. 
Respecte al requisit que el «pessebre» de la plaça de Sant Jaume sigui per a totes les 
edats, comenta que no sap si els infants i els menors l’entenen com l’entén el Sr. 
Subirats, i que el problema és que s’han pagat prop de 100.000 euros per fer un 
pessebre que no ho és. 
Subratlla que respecta totalment les creacions artístiques, que són llibertat d’expressió 
i creació personal, però observa que qui pren la decisió de posar aquests no pessebres 
a la plaça de Sant Jaume és el Govern municipal, amb qui el 2015 el Nadal va ser un 
conte i el naixement del nen Jesús passava en una botiga; el 2016 hi va haver les nou 
esferes de cristall; el 2017, les figures empalades; el 2018, una mena de botiga de 
mobles amb cadires, i enguany continuen les performances del que hauria de ser una 
tradició a la ciutat amb metàfores (la mateixa artista ha dit que l’obra no és un 
pessebre). 
D’altra banda, comenta que, a parer seu, un govern d’esquerres, en lloc de presumir 
tant de participació, hauria de fer-la efectiva fent que els veïns de la ciutat (potser els 
infants) triessin el pessebre de la plaça de Sant Jaume, en lloc de triar-lo a través d’un 
procediment negociat sense publicitat en què s’encarrega el projecte a una empresa 
que busca l’artista i en què la decisió final la pren exclusivament l’alcaldessa. Pregunta 
al Sr. Subirats si se sent orgullós d’aquest procediment. 
En darrer lloc, es pregunta per què sempre es fan determinades performances amb una 
religió en concret —entén que amb les religions i amb les tradicions no s’ha de fer cap 
performance— i pregunta al Sr. Subirats si se sent orgullós del no pessebre que hi ha a 
la plaça de Sant Jaume. 
 
La Sra. SENDRA manifesta la sensació que el que ha esdevingut una tradició és la 
polèmica que es genera al voltant del pessebre de la plaça de Sant Jaume, quan, com 
ha explicat el Sr. Subirats, a Barcelona hi ha moltes propostes diferents, comunicades i 
publicitades per a diferents públics, i esmenta una frase que diu que la cultura és com 
l’aigua: de vegades és gel, de vegades és aigua que ho envaeix tot i de vegades 
s’evapora. Explica que és gel quan es parla de tradicions, és aigua quan envaeix tota la 
ciutat i es converteix en un moviment popular, i s’evapora quan és inspiració, i 
comenta que, a parer seu, cal molta inspiració en aquesta ciutat i en aquest país, i la 
proposta d’enguany de la plaça de Sant Jaume, feta per una gran artista amb un gran 
currículum, és una proposta magnífica que representa els valors nadalencs, les 
iconografies del Nadal i que, a més, a la nit es transforma en una ciutat. 
Es mostra d’acord que el procés d’elecció podria millorar (per exemple, amb un comitè 
d’experts i amb més presència de les escoles artístiques de la ciutat), però insisteix que 
és necessari donar espai a la reinvenció d’aquesta tradició, a la reinterpretació i que 
aquesta doni noves iconografies, de manera que cal arriscar-s’hi i no caure en el que 
CCM 8/19 DSocials  18/56 
 
passava als anys vuitanta quan es deia que Dona i ocell, de Miró, era un fal·lus gegant i 
això era cultura popular, gairebé. 
Conclou que l’Ajuntament ha d’apostar per nous artistes, noves visions, noves 
reinterpretacions de la cultura, de l’art i de la història i arriscar-s’hi, i es mostra 
totalment a favor que cada any la plaça de Sant Jaume sigui un lloc de risc, d’innovació 
i d’aposta artística. 
 
La Sra. VILA indica que el seu grup troba fora de lloc que a una comissió on hi ha debat 
polític i d’impuls i control del Govern es porti un debat sobre el bon gust o el mal gust 
d’una obra artística, però considera positiu que l’art generi polèmica, perquè això vol 
dir que estimula qui observa l’obra d’art. Tanmateix, demana que aquestes polèmiques 
no es portin a la Comissió. 
A parer del Grup de JxCat, l’única restricció que caldria posar en aquest cas és que el 
Govern municipal vetllés perquè les obres exposades en l’espai públic, especialment en 
equipaments municipals, no fossin ofensives per a la majoria de l’opinió pública o per a 
determinats col·lectius. Subratlla que, en aquest cas, això es compleix: el pessebre no 
és gens ofensiu, al contrari. 
Dit això, felicita l’artista per haver aconseguit que diferents generacions que han vist el 
pessebre s’hagin emocionat, i comenta que una obra d’art pot agradar més o menys, 
però aquesta, si més no, no ha deixat ningú indiferent. 
Per acabar, insisteix que els debats de la Comissió de Cultura s’haurien de centrar en 
qüestions importants com ara les febleses de les polítiques culturals que impulsa la 
ciutat o la manera d’aconseguir que la cultura (popular i no popular) arribi als districtes 
i que els centres de barri siguin també focus i fonts de cultura perquè arribi a tota la 
ciutadania (on no arriba la cultura també hi ha problemes d’accés a altres drets 
fonamentals), i caldria deixar que els artistes fessin la seva feina, que és emocionar i fer 
que la gent es qüestioni moltes coses a partir de l’aproximació a la seva interpretació 
de la realitat. 
 
El Sr. RAMÍREZ coincideix que el que s’ha instal·lat a la plaça de Sant Jaume no és un 
pessebre, sinó una obra artística de la Sra. Bosch —aprofita per saludar-la i mostrar-li 
tot el seu respecte—, i lamenta que, un any més, el Govern hagi renunciat a les 
tradicions. El Grup del PP no entén que, malgrat la llarga tradició de pessebres i el fet 
que aquesta continuï molt viva a la ciutat de Barcelona, el Govern municipal intenti 
evitar la representació d’aquesta tradició. Considera que probablement el que vol 
evitar és el sentit religiós de la celebració del Nadal. 
Dit això, afirma que sovint aquestes representacions artístiques sí que ofenen el criteri 
i les creences de molts barcelonins. En aquest cas, el seu grup considera que la 
representació del pessebre d’enguany (que no és un pessebre, i sembla un punt verd 
de recollida de residus amb un munt de caixes amb diverses representacions) és una 
vergonya —insisteix que en respecta totalment l’autora—, encara més si es té en 
compte la despesa de 97.000 euros. Afegeix que el «pessebre» del 2017 va tenir un 
cost de 138.000 euros i el «pessebre cadira» del 2018, de 114.000, de manera que en 
tres anys el Govern de Colau s’ha gastat 350.000 euros en pessebres estrafolaris, en 
performances vergonyoses que demostren una mala gestió de l’alcaldessa, que ha 
perdut l’oportunitat de fer un pessebre tradicional a la plaça de Sant Jaume i, en lloc 
d’això, l’ha amagat al Museu Marés. Proposa que s’intercanviïn aquestes peces: que el 
CCM 8/19 DSocials  19/56 
 
pessebre tradicional es col·loqui a la plaça de Sant Jaume i les representacions 
artístiques, a zones museístiques. 
D’altra banda, explica que, a parer del seu grup, el que falla no és el procediment 
d’elecció del pessebre, sinó els paràmetres, ja que es demana innovació en un 
pessebre, quan els pessebres són un element de tradició. Per això, demana al Govern 
que deixi de gastar diners en aquests «pessebres» i que munti pessebres tradicionals 
com Déu mana. 
 
La Sra. PARERA manifesta l’opinió que el problema no és el pessebre d’enguany en si, 
sinó el concepte que en té l’Ajuntament any rere any, i observa que quan una exposició 
ha de ser explicada per part de l’Ajuntament o per part de l’autora vol dir que estem 
davant d’una peça artística i no d’un pessebre, ja que un pessebre no s’ha d’explicar. 
Per això, l’Ajuntament ha de tenir molt clar si el que fa és exposar una peça artística o 
celebrar que comença el Nadal. Entén que tradicionalment a la plaça de Sant Jaume 
s’havia exposat un pessebre per celebrar l’arribada del Nadal, però actualment el que 
s’hi fa és una exposició d’art —ho troba perfecte, però no és un pessebre— i s’ha 
d’entendre que molta gent es pugui sentir ofesa. 
Subratlla que l’Administració pública ha d’actuar sempre amb respecte, un valor que ha 
de transmetre a la societat, i que el respecte per les tradicions i pels sentiments 
religiosos és important. En aquest sentit, comenta que s’ha d’entendre que molta gent 
que és catòlica se sent profundament ofesa per aquesta exposició del pessebre, i 
respectar el sentiment d’aquestes persones que en el pessebre veuen una 
representació d’un fet que per a elles és molt important i consideren que quan això es 
transforma en una altra cosa se les està ofenent. 
A continuació, observa que enguany sí que hi ha un pessebre amb figures tradicionals i, 
per tant, recognoscible, mentre que l’exposició del pessebre de l’any passat era 
realment ofensiva i semblava més una representació de l’últim sopar de la Bíblia, ja 
que eren unes cadires, que no pas el naixement de Jesús. 
Aclareix que aquesta crítica no implica criticar l’obra d’art, sinó que el que està criticant 
és el concepte que té l’Ajuntament del que és un pessebre que s’ha d’exposar a la 
plaça de Sant Jaume davant de la porta de l’Ajuntament per anunciar que inicia el 
Nadal, una reflexió que caldria fer i tenir molt en compte per a propers Nadals, també 
perquè ser polèmica constant als mitjans pel pessebre que fa l’Ajuntament no aporta 
res. 
Per acabar, comenta que en ciutats de tot el món, siguin laiques o catòliques, els 
pessebres són pessebres i no pessebres estranys que s’han d’interpretar, ja que els 
pessebres no s’interpreten (es poden fer més o menys artístics, més o menys grans, 
amb més o menys figures, etc., però en el moment en què algú mira un pessebre i no 
l’entén, hi ha un problema greu), i insisteix que cal reflexionar i tenir sensibilitat amb 
una tradició molt arrelada a la ciutat i al país. 
 
El Sr. SUBIRATS manifesta l’opinió que hi ha una certa confusió i una mirada molt 
restringida i molt conservadora sobre el concepte de pessebre, com demostren 
expressions com «un pessebre com Déu mana», i repeteix que l’Ajuntament ja 
s’encarrega de situar dos pessebres a l’abast de tothom amb aquest component 
conservador i tradicional, però en el cas de Sant Jaume s’opta per intentar combinar la 
celebració de l’inici del Nadal amb la recreació artística, encara que hi hagi persones, 
CCM 8/19 DSocials  20/56 
 
com ara la representant de BxCanvi, que considerin que són coses que no poden anar 
juntes. 
Subratlla que Barcelona, amb l’encesa de llums, la preparació de la cavalcada, la 
recreació artística de la plaça de Sant Jaume, els dos «pessebres com Déu mana» i 
altres elements, fa que tota mena de públics tinguin la possibilitat de trobar la tradició i 
de retrobar-la, i insisteix que les tradicions es fan, es desfan, es refan i es reinterpreten 
—esmenta el correfoc de les Festes de la Mercè i l’enyorada Marta Tatjer— i el que cal 
és treballar perquè aquesta al·legoria artística, aquesta recreació del Nadal, pugui 
combinar-se perfectament amb altres mirades. 
Per acabar, comenta que disposa de tot el detall del cost per si algú en vol alguna dada 
concreta (per exemple, les cadenes de tancament a la nit van costar 850 euros). 
 
La Sra. BARCELÓ diu a la Sra. Vila que sí que és necessari parlar d’aquest tema a la 
Comissió, sobretot tenint en compte que el no pessebre ha costat uns 100.000 euros i 
que la decisió la pren unilateralment l’alcaldessa. D’altra banda, comenta que si es 
parla d’innovació, potser també caldria respectar un altre artista del 2006 que va situar 
una creació artística molt similar al carrer Bolívia, i insisteix que el Govern, que tant 
parla de processos participatius, podria organitzar-ne un amb els menors de la ciutat 
perquè aquests escollissin el pessebre que els agradaria tenir, en lloc de fer 
procediments sense publicitat. 
 
La Sra. SENDRA entén que aquest debat és una falsa polèmica de dalt a baix i que 
tothom està fent una mica una pantomima, ja que tothom fa pessebres (a les escoles, a 
casa...) i cadascú els fa a la seva manera. Afegeix que a Barcelona no hi ha res més 
participatiu que el Nadal i que potser el parany està en la paraula: no s’està parlant 
d’un pessebre típic, sinó d’una interpretació sobre el Nadal, i el Nadal és molt més 
inclusiu que el pessebre i interpel·la tothom. 
A parer seu, és encertat que a la plaça de Sant Jaume hi hagi una interpretació sobre el 
Nadal i que es pugui anar a veure pessebres a diferents llocs. No entén que es 
reivindiqui tant la tradició quan tothom canvia. En aquest sentit, observa que avui 
ningú no celebra el Nadal com es celebrava fa 2.000 anys, ja que aleshores no es bevia 
cava, no es feien viatges ni regals i no es posaven llums a les ciutats. Considera que si 
s’accepta tot això, també es pot acceptar que la interpretació i la mirada siguin unes 
altres. 
En darrer lloc, observa que donar a un artista l’oportunitat de fer una interpretació 
durant aquestes festes és posar l’art en un espai molt més col·lectiu, cosa que troba 
molt encertada, i felicita l’artista per la seva obra i l’Ajuntament per la iniciativa. 
 
El Sr. RAMÍREZ insisteix que aquest no és un debat estèril, ja que els barcelonins tenen 
molt clar el que pensen del «pessebre traster» que hi ha a la plaça de Sant Jaume 
(s’estimarien més tenir una representació tradicional del pessebre), i demana que es 
respecti la tradició majoritària dels barcelonins, que no s’amagui el pessebre al Museu 
Marés, que es tregui al carrer i que no s’intenti evitar el sentit religiós d’aquestes 
festes. 
 
La Sra. PARERA diu que, en la seva opinió, hi ha una realitat que és que any rere any les 
crítiques sempre són superiors a les lloances pel suposat pessebre de la plaça de Sant 
CCM 8/19 DSocials  21/56 
 
Jaume. Observa que fa sis anys no hi havia polèmica sobre el pessebre als mitjans de 
comunicació ni un debat social als carrers, i no entén que el Govern s’entesti a donar 
continuïtat a un model que és evident que no genera simpaties. 
 
ES DONA PER TRACTADA  
 
III) Propostes a dictaminar 
 
a) Ratificacions 
b) Propostes d’acord 
 
4. –  (1253/19) APROVAR l’expedient 1253/19 de reconeixement de crèdit per un 
import de 23.547,76 euros atesa la necessitat de regularitzar les despeses realitzades 
en concepte de gestió del segon semestre de 2018 del Centre per a la Igualtat i 
Recursos per a Dones (CIRD), en exercicis anteriors i no reconegudes durant l’exercici 
corresponent, a favor de Suara-Fundació Surt Ute Cird II, amb NIF U66425927. 
AUTORITZAR, DISPOSAR i RECONÈIXER l’obligació de la despesa per un import de 
23.547,76 euros, amb càrrec a pròrroga del pressupost general de l’exercici 2018 per a 
l’exercici 2019 i posició pressupostària 0101-22719-23173, a favor de Suara-Fundació 
Surt Ute Cird II.  
 
La Sra. PÉREZ enuncia la proposta i explicita que els grups del Govern hi voten a favor. 
 
La Sra. BENEDÍ i la Sra. MUNTÉ expressen la reserva de vot dels seus grups. 
 
La Sra. BARCELÓ, el Sr. RAMÍREZ i la Sra. PARERA expressen el vot favorable dels seus 
grups. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels 
Socialistes de Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi i la reserva 
d’Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. 
 
5. –  (180400017 Orona) APROVAR l’expedient 19-ALT 00003 de reconeixement de 
crèdit per un import de 1.883,89 euros atesa la necessitat de regularitzar les despeses 
de manteniment dels ascensors de la Biblioteca de les Corts Montserrat Abelló i del 
Centre de l’equipament de Cristalleries Planell de l’any 2018, a favor de l’empresa 
Orona, SCL, amb NIF F20025318; despeses generades durant l’any 2018 i no 
reconegudes en l’exercici corresponent. AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER 
l’obligació de la despesa per un import de 1.883,89 euros, amb càrrec al pressupost i 
posició pressupostària indicats en aquest mateix document a favor de l’empresa 
Orona, SCL, amb NIF F20025318.  
 
La Sra. PÉREZ enuncia la proposta i explicita que els grups del Govern hi voten a favor. 
 
La Sra. BENEDÍ i la Sra. MUNTÉ expressen la reserva de vot dels seus grups. 
 
CCM 8/19 DSocials  22/56 
 
La Sra. BARCELÓ, el Sr. RAMÍREZ i la Sra. PARERA expressen el vot favorable dels seus 
grups. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels 
Socialistes de Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi i la reserva 
d’Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. 
 
6. –  (180400125 Galo) APROVAR l’expedient 19-ALT 00004 de reconeixement de 
crèdit per un import de 1.044,23 euros atesa la necessitat de regularitzar les despeses 
de reparació d’anomalies produides a l’ascensors del Centre Cívic Joan Oliver-Pere 
Quart en l’any 2018, a favor de l’empresa Ascensores Galo, SL, amb NIF B08261265; 
despeses generedes durant l’any 2018 i no reconegudes en l’exercici corresponent. 
AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONÈIXER l’obligació de la despesa per un import de 
1.044,23 euros, amb càrrec al pressupost i posicició pressupostària indicats en aquest 
mateix document a favor de l’empresa Ascensores Galo, SLU, amb NIF B08261265.  
 
La Sra. PÉREZ enuncia la proposta i explicita que els grups del Govern hi voten a favor. 
 
La Sra. BENEDÍ i la Sra. MUNTÉ expressen la reserva de vot dels seus grups. 
 
La Sra. BARCELÓ, el Sr. RAMÍREZ i la Sra. PARERA expressen el vot favorable dels seus 
grups. 
 
Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels 
Socialistes de Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi i la reserva 
d’Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. 
 
IV) Part decisòria / Executiva 
 
a) Ratificacions 
b) Propostes d’acord 
 
7. –  (15003777 (2067/2015)) PRORROGAR per un període comprès des del 
01.01.2020 fins el 31.12.2020, el contracte 15003777-003 que té per objecte SERVEI 
D’INFORMACIO I DINAMITZACIO DEL CENTRE MUNICIPAL DE CULTURA POPULAR de 
Sant Andreu, adjudicat a l’empresa INCOOP SCCL, amb NIF F60137411, per un import 
total de 63.217,99 euros (IVA inclòs), d’acord amb els informes i documentació que 
consta en l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per 
un import de 63.217,99 euros, IVA inclòs, amb càrrec a la partida i pressupost amb el 
desglossament següent: un import net de 52.246,27 euros i import IVA de 10.971,72 
amb tipus impositiu 21% a l’exercici pressupostari de l’any 2020 i a l’aplicació 
pressupostària D/22719/33411 0609, condicionat a l’existència de crèdit adequat i 
suficient en el pressupost de l’exercici. REQUERIR l’adjudicatari per tal que comparegui 
a les dependències de Districte de Sant Andreu per a la seva formalització en el termini 
de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació.  
 
La Sra. PÉREZ enuncia la proposta i explicita que els grups del Govern hi voten a favor. 
CCM 8/19 DSocials  23/56 
 
 
La Sra. BENEDÍ i la Sra. MUNTÉ expressen el vot favorable dels seus grups. 
 
La Sra. BARCELÓ, el Sr. RAMÍREZ i la Sra. PARERA expressen l’abstenció dels seus grups. 
 
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, 
Esquerra Republicana i Junts per Catalunya i l’abstenció de Ciutadans, Partit Popular i 
Barcelona pel Canvi.  
APROVADA 
 
c) Proposicions 
 
V) Part d’impuls i control 
 
a) Proposicions / Declaracions de Grup 
 
Del Grup Municipal Esquerra Republicana: 
 
8. –  (M1923/337) La Comissió de Drets Social, Cultura i Esports acorda que 
l’Ajuntament, a través de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, elabori un estudi 
sobre la presència d’amiant a la ciutat de Barcelona on s’incloguin les mesures i el 
calendari previst per a, seguint les indicacions de la Organització Mundial de la Salut 
(OMS), haver assolit la seva eliminació total l’any 2032.  
 
La Sra. BENEDÍ posa de manifest que les autoritats fa anys que alerten dels efectes de 
l’asbest (popularment, amiant) sobre la salut de les persones, i indica que durant molts 
anys es va utilitzar aquest material per a la indústria i la construcció, motiu pel qual 
encara està present en molts dels edificis de la ciutat, així com en canonades i altres 
elements quotidians. Afegeix que durant molt de temps l’amiant es va comercialitzar a 
través de la marca Uralita, un material que quan es trenca o s’ensorra allibera un elevat 
nombre de partícules d’amiant, i això pot perjudicar les persones que viuen a l’entorn 
(l’amiantosi o asbestosi, malaltia respiratòria que produeix la inhalació de fibres 
d’aquesta substància, no només afecta persones que hi entren directament en 
contacte de manera activa, sinó també persones que senzillament resideixen a l’entorn 
de les zones afectades). 
Assenyala que l’OMS fa anys que alerta sobre les malalties i les morts causades per 
l’exposició continuada a l’amiant, i a Europa es va prohibir aquest material l’any 2005. 
D’altra banda, recentment es va aprovar la directiva europea per tal que els països 
impulsin protocols amb l’objectiu de censar la presència d’amiant als edificis i retirar-lo 
de manera segura per tal que el 2032 s’hagi erradicat. 
Aclareix, però, que el material que conté amiant en bon estat, no sotmès a 
manipulacions indegudes o a l’acció de vibracions, fregaments, moviments d’aire, 
presència d’humitats, xocs o manipulacions, suposa un risc mínim d’emissió de fibres a 
l’ambient, motiu pel qual pot quedar-se instal·lat fins a la seva eliminació, estabilització 
o confinant-lo, i comenta que aquest tema s’ha de tractar sense alarmisme i amb rigor. 
Indica que a Barcelona aquesta problemàtica es troba especialment en districtes amb 
una forta presència d’edificis i naus industrials, que, en molts casos, tenen cobertes 
CCM 8/19 DSocials  24/56 
 
d’uralita, sobretot quan aquestes es troben en mal estat o s’han ensorrat. N’esmenta 
com a exemples el cas del Mercat de l’Abaceria a Gràcia, el de la benzinera del carrer 
Maresme i el del solar veí del mateix carrer, així com el del metro, on hi ha hagut 
treballadores i treballadors amb afectacions provocades per la presència d’amiant a 
instal·lacions i combois, i l’empresa calcula que entre el 3% i el 14% de les persones 
exposades a l’amiant o als combois i les instal·lacions del metro poden arribar a patir 
alguna afecció (els darrers anys ja s’han produït queixes per part del veïnat, com ara 
una petició a la síndica per tal que l’Ajuntament abordi la situació). 
Davant d’aquesta situació, el Grup Municipal d’ERC va presentar una proposició al juny 
del 2018 a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat per tal que es realitzés un cens 
dels edificis i solars públics i privats de la ciutat que continguessin amiant; un pla per a 
la seva retirada que inclogués un calendari i pressupost, i que s’acceleressin els plans 
urbanístics previstos allà on hi hagués solars i/o edificis afectats urbanísticament que 
continguessin amiant, i al març d’enguany el Plenari va aprovar la proposta presentada 
pel PSC, avui al Govern de la ciutat, per tal que l’Agència de Salut Pública elaborés un 
informe per visibilitzar de manera clara i rigorosa els impactes de l’amiant sobre la 
salut i per posar l’accent en les condicions amb què se n’havia de fer la retirada per 
protegir la salut tant de qui el manipula com de qui hi està en contacte. Aleshores es va 
informar que l’Institut de Paisatge Urbà ja estava fent el cens d’on hi havia amiant a la 
ciutat i un pla de retirada que havien d’estar enllestits a inicis d’aquesta tardor, però de 
moment no se’n tenen notícies. 
Ara, el seu grup presenta aquesta proposició, que incorpora una esmena de la Sra. 
Tarafa, de la Regidoria de Salut. Entenen que aquesta esmena, que agraeixen, millora 
la proposició. 
 
La Sra. VILA indica que la gran resistència de l’amiant a la temperatura i a l’abrasió, així 
com el seu preu assequible, van fer que s’emprés molt en l’àmbit de la construcció, 
però ara se sap que aquest material es degrada amb l’ús i amb el pas del temps: les 
fibres es van desgastant i trencant i, si hi ha manipulació o trencament, les persones 
poden inhalar aquestes fibres i això pot comportar greus problemes de salut. 
D’altra banda, assenyala que les administracions, davant la preocupació per les 
persones que hi han de treballar directament perquè han de retirar el material, han de 
tenir una actitud responsable i explicar bé els protocols i les maneres de procedir. 
Per això, el seu grup dona suport a la proposició, que entén que avança en aquest 
sentit, i demana al Govern que quan hagi de retirar aquest material n’informi abans els 
veïns per evitar que aquests s’angoixin i hagin d’exigir explicacions continuades, com 
pot haver-se produït en el cas de l’Abaceria (fins i tot s’ha creat una plataforma de 
veïns molt neguitejats respecte d’aquesta situació). 
Conclou que el Govern ha de ser més proactiu a l’hora d’informar i explicar els 
processos i els calendaris perquè tothom pugui estar més tranquil. 
 
La Sra. BARCELÓ expressa el vot favorable del seu grup i esmenta la proposició que va 
presentar el Grup d’ERC al juny del 2018 perquè s’elaborés un cens dels edificis i solars 
púbics i privats de la ciutat que continguessin amiant, així com el fet que les autoritats 
sanitàries alerten del risc que pot tenir l’amiant per a la salut i la normativa europea en 
relació amb aquesta qüestió: a Europa l’amiant es va prohibir el 2005 i es va fer una 
CCM 8/19 DSocials  25/56 
 
directiva que indica que s’ha de fer un protocol per a la detecció i la retirada de 
l’amiant amb l’objectiu d’erradicar-ne la presència el 2032. 
Posa de manifest que a Barcelona no només s’ha detectat amiant en edificis, sinó 
també al metro i en les obres de la benzinera del carrer Maresme, on, en fer la retirada 
del material, la zona no va quedar ben tapada i es va haver d’avisar perquè es cobrís bé 
davant la preocupació dels veïns. Subratlla que cal fer-ne la retirada de manera eficient 
i amb un control rigorós per evitar que passi el mateix que va passar a l’escola Llacuna 
(al setembre el Sr. Celestino Corbacho va demanar a la Comissió que es retirés d’una 
manera adequada, sobretot per no crear més incertesa i neguit entre els veïns). 
Exposa que el Grup Municipal de Cs, molt preocupat pel tema, davant la inacció del 
Govern municipal va presentar un prec al març de 2019, davant del qual el Govern va 
dir que el cens estaria fet entre la primavera i l’estiu del 2019 i que es començaria a 
treure l’amiant a la tardor. Pregunta si el cens està fet i quines són les noves previsions, 
i subratlla que cal una coordinació amb la Generalitat de Catalunya. 
Per acabar, demana al Govern que, ja que ha fet una esmena a la proposició mitjançant 
la qual es compromet a elaborar l’estudi en sis mesos, realment compleixi aquest 
compromís, a diferència del que va passar l’any passat, quan va adquirir un compromís 
però després no va dur a terme la mesura. 
 
El Sr. RAMÍREZ expressa el vot favorable del seu grup, que sempre ha estat preocupat 
per la presència d’amiant a qualsevol tipus d’edifici. 
Assenyala que el 2017 el Grup Municipal del PP va preguntar al Govern a quants edificis 
i habitatges de la ciutat tenia constància l’Ajuntament que hi hagués amiant, i el 30 de 
maig el Consorci d’Habitatge de Barcelona va contestar que no es tenia constància dels 
edificis de la ciutat amb amiant. Davant d’aquesta situació i dels advertiments de les 
diferents instàncies i administracions, la Comissió d’Educació del Parlament va aprovar 
al març del 2017 una proposta de resolució de retirar el fibrociment d’una trentena de 
centres del Vallès Occidental, i l’OMS s’ha compromès a prestar assistència als 
diferents països per erradicar les malalties relacionades amb l’amiant, i recomana amb 
fermesa que les mesures d’aquest àmbit es planifiquin i s’apliquin en el marc d’un pla 
nacional integral per a l’erradicació d’aquestes malalties, un pla que hauria d’incloure 
l’establiment de perfils nacionals, campanyes de sensibilització, així com un marc 
institucional i un pla d’acció nacional per eliminar aquestes patologies. Entén que la 
proposició va en aquesta direcció. 
El seu grup entén, com ja ha reclamat en el passat, que Barcelona hauria de disposar 
d’un cens dels immobles i edificis afectats per aquest material, i que caldria posar en 
marxa un pla de mesures per a la seva retirada, ja que es tracta d’un material nociu per 
a la salut (desprèn partícules que poden ser cancerígenes) i ha de ser retirat per 
empreses especialitzades. D’altra banda, considera que el pla de retirada d’amiant no 
s’hauria de limitar als equipaments públics, sinó que hauria d’incloure també els 
edificis privats i les comunitats de propietaris. 
Conclou que el Govern municipal ha de disposar en el menor termini possible del cens 
d’edificis afectats per l’amiant a Barcelona i prendre les mesures adients per a la seva 
ràpida eliminació, i ampliar així els ajuts econòmics a la convocatòria general d’ajuts 
per a la rehabilitació d’edificis d’ús residencial i habitatges a la ciutat de Barcelona, que 
per al 2017 dotava inicialment amb 12 milions d’euros i que estava previst ampliar fins 
a 46 milions per a aquest tipus d’actuacions. 
CCM 8/19 DSocials  26/56 
 
 
La Sra. PARERA observa que l’amiant és un problema de salut pública i com a tal s’ha 
de tractar de manera conjunta entre totes les administracions públiques, i posa de 
manifest que els experts alerten de manera reiterada dels seus efectes nocius a llarg 
termini i que és un material perillós, no només quan es trenca, sinó també amb el pas 
del temps, ja que es va desintegrant. 
Per això, el seu grup celebra que avui hi hagi aquesta transacció i aquest acord per 
elaborar un estudi molt necessari, ja que per poder actuar i prendre mesures 
operatives és indispensable conèixer la magnitud del problema. 
Coincideix que el cens ha d’incloure no només els equipaments, sinó també els 
habitatges afectats, que en són bastants atès que a Barcelona hi ha habitatges de 
construccions molt antigues, i comenta que a partir del cens caldrà prioritzar quines 
són les actuacions necessàries i concretar amb quins criteris d’urgència s’han d’aplicar. 
Comenta que l’eliminació de l’amiant té un cost alt, de manera que cal tenir molt clar 
quins són els passos que s’han de fer i quin cost s’ha d’assumir, i assenyala que els 
treballs que s’han fet a Barcelona han estat positius però són insuficients, especialment 
a les estacions de metro, on la presència d’amiant ha estat molt notòria. Especifica que 
l’inventari que va fer TMB deia que al metro de Barcelona hi havia 185 punts amb 
amiant entre estacions i cotxeres, i l’empresa s’ha compromès a retirar-lo però no ha 
concretat el calendari per a les actuacions. 
Davant del context actual, el seu grup entén que cal pressionar en tot allò que sigui 
possible per solucionar aquest tema. 
 
La Sra. TARAFA agraeix el to de la proposició, ja que, com ha dit la regidora Benedí, s’ha 
de saber treballar aquest tema amb molt de rigor i sense alarma social. En aquest 
sentit, explica que l’amiant afecta la salut de manera important quan s’ha fragmentat 
la peça o està desgastada, i assenyala que l’impacte en la salut depèn de les fibres 
inhalades, de la mida de la fibra i del temps d’exposició. 
A continuació, observa que, si bé l’amiant està prohibit des del 2005, a la ciutat hi ha 
molta construcció del boom que hi va haver entre els vuitanta i els noranta, quan es 
construïa amb aquest material. 
Dit això, expressa el vot favorable del Govern, que accepta el pla específic de retirada 
de l’amiant en primera instància als equipaments públics —sense deixar de banda els 
equipaments privats, que impliquen més complexitat per les complicitats que cal 
generar amb els propietaris, etc., i es treballaran en segona instància—, i indica que 
una part molt important del cens ja està feta, ara s’està fent la comprovació física del 
cens a terreny i ja s’hi està treballant. 
Per acabar, comenta que el pla de retirada el fa l’Àrea de Medi Ambient i que l’Agència 
de Salut Pública vetllarà perquè sigui un pla que millori la salut dels barcelonins i les 
barcelonines, i demana el suport de la Generalitat i de l’Estat, ja que el tema va molt 
més enllà de la ciutat de Barcelona, atès que el boom de la construcció dels vuitanta i 
els noranta va ser a Catalunya i a tot l’Estat. 
 
La Sra. BENEDÍ agraeix el suport de tots els grups, que fa que la proposició s’aprovi per 
unanimitat, i insisteix que cal treballar amb rigor i responsabilitat i sense fer alarmisme. 
En aquest sentit, observa que les representants dels diferents grups, com a servidores 
públiques, tenen la responsabilitat de respondre a l’alarmisme que es pugui generar 
CCM 8/19 DSocials  27/56 
 
amb informació rigorosa, per exemple pel que fa al fet que la perillositat de l’amiant 
depèn de l’estat del material, de si està trencat, de si desprèn fibres, etc. 
Per acabar, demana al Govern que presenti el pla en el termini establert, ja que 
l’incompliment dels terminis va en contra de la transparència i contribueix a augmentar 
l’alarmisme i a fer que la ciutadania estigui més alerta potser del que caldria. 
 
La Sra. BARCELÓ diu a la Sra. Tarafa que el millor per evitar l’alarmisme en aquest cas 
és el rigor, la seriositat i un calendari d’execució real, el compromís del Govern amb la 
informació, amb una data per al cens i per a la retirada de l’amiant, ja que sovint 
l’alarmisme dels veïns ha estat fruit de la manca d’informació o de la manera com s’ha 
executat la retirada de l’amiant. 
 
La Sra. TARAFA assenyala que, tal com ha anat parlant amb la regidora Benedí, el 
compromís dels sis mesos —entén que els terminis es podran complir, ja que han estat 
confirmats amb l’Àrea de Medi Ambient— és amb el pla de retirada a equipaments 
públics, i explicita que abans de procedir a la retirada cal disposar del cens. 
D’altra banda, confirma que quan es presenti el pla de retirada també hi haurà els 
protocols pertinents de comunicació amb el veïnat —coincideix que aquesta 
comunicació és important per evitar generar més alarma—, però subratlla que fer 
aquest cens en una ciutat com Barcelona, amb 1.700.000 habitants i un boom de 
construcció molt important, no és senzill. 
Conclou que s’està treballant amb la màxima celeritat possible i s’espera que es puguin 
complir els terminis. 
 
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, 
Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel 
Canvi. 
 
APROVADA AMB TEXT TRANSACCIONAT amb el redactat següent: 
 
(M1923/337) La Comissió de Drets Social, Cultura i Esports acorda que l’Àrea de Medi 
Ambient de l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència de Salut Pública de Barcelona 
elaborin un estudi sobre la presència d’amiant a la ciutat i presenti un Pla de Retirada 
d’Amiant als Equipaments públics en els propers 6 mesos amb l’objectiu d’assolir les 
recomanacions OMS en matèria d’amiant.  
 
Del Grup Municipal Junts per Catalunya: 
 
9. –  (M1923/319) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda implantar la 
recepta esportiva a la Ciutat de Barcelona. Que el professional mèdic pugui prescriure, 
com a part del tractament, exercici físic en un centre esportiu a aquelles persones que 
consideri que ho necessiten. Els pacients, per tant, podran fer ús dels centres esportius 
municipals de manera gratuïta o amb una tarifa reduïda, depenent de la situació del 
pacient, el temps que el professional mèdic consideri que és necessari en cada cas.  
 
La Sra. VILA comenta que la proposició planteja una mesura que ja funciona en altres 
indrets (per exemple, a Suècia la recepta esportiva ja està integrada a les consultes 
CCM 8/19 DSocials  28/56 
 
d’atenció primària, i també s’està implementant al País Basc) i que, a parer del seu 
grup, seria molt beneficiosa per a la salut dels barcelonins i les barcelonines, i agraeix 
les esmenes fetes arribar per Cs per ampliar els professionals sanitaris i involucrar-los 
també en el projecte. 
Posa de manifest que hi ha molts factors que determinen la salut de les persones i que 
l’estil de vida suposa un 40% de les causes que hi poden influir, i comenta que els 
beneficis de l’esport per a tothom, tant per a persones sanes com per a persones amb 
problemes de salut, són àmpliament coneguts. Afegeix que l’esport ajuda a prevenir la 
mort primerenca, així com a reduir malalties coronàries, d’hipertensió i diabetis, entre 
d’altres, i està demostrat que la pràctica esportiva pot millorar la qualitat de vida de les 
persones i pot tenir un efecte directe en la disminució de l’administració de 
medicaments, a més de contenir malalties cròniques. Per això, alguns centres de salut 
ja estan fent activitats esportives fora del centre, com ara la passejada de marxa 
nòrdica que organitza el CAP de Vallcarca, una molt bona iniciativa. 
A continuació, esmenta dues dades que preocupen el seu grup i que podrien millorar 
amb la implementació de la recepta esportiva a la ciutat (l’ús dels antidepressius i els 
antipsicòtics ha augmentat, segons l’informe de salut del 2017, i una investigació de 
l’Institut de l’Hospital del Mar determina que 8 de cada 10 homes i el 55% de les dones 
patiran sobrepès o obesitat l’any 2030), i indica que l’OMS recomana que els governs 
locals duguin a terme intervencions que promoguin la salut física.  
Observa que els ajuntaments, a més de demanar a la Generalitat que implementi la 
recepta sanitària i col·laborar-hi, poden fer-hi molt més. En aquest sentit, destaca el 
cas de Mollet (governat pel PSC), on fa temps que s’està fent i amb molt d’èxit. 
Concreta que el metge prescriu l’exercici i un tècnic especialitzat (a Barcelona n’hi ha 
molts i l’IBE pot promoure aquesta figura) els adreça a les diferents iniciatives 
esportives possibles. 
Conclou que Barcelona, ciutat pionera i innovadora en l’àmbit de l’esport, hauria 
d’incorporar la recepta esportiva com un dels projectes de les seves polítiques dels 
propers anys. 
 
La Sra. ALAMANY expressa l’opinió que aquesta proposta és l’exemple perfecte d’una 
bona proposta que no tirarà endavant per un mètode de treball poc rigorós per part de 
l’equip de govern i de JxCat. 
Assenyala que el seu grup troba encertada la recepta esportiva, que ha estat 
presentada com a mesura estrella pel regidor d’Esports al Consell de l’Esport i al 
Consell Rector de l’IBE, però observa que no hi ha hagut cap coordinació amb el 
Departament de Salut perquè era una proposta que estava molt a les beceroles, per la 
qual cosa el seu grup entenia que hi havia un treball per endavant, i volia formar part 
d’aquest debat i d’aquesta proposta. 
Indica que el Grup Municipal d’ERC es reuneix quan calgui i on calgui per parlar de 
propostes i tirar-les endavant, però quan no estan prou madures, no les tira endavant. 
Per això, entén que aquesta proposició és un exemple de quan es vol córrer massa o 
penjar-se una medalla amb una proposició i aquesta no tira endavant. 
Lamenta que el vot del seu grup sigui l’abstenció, però explica que es deu al fet que 
encara queden molts interrogants per resoldre pel que fa a la mesura, com ara quin 
model s’aplicarà (un en què els metges i les infermeres deriven a un tècnic esportiu i de 
pràctica esportiva depenent de l’autoritat municipal o un en què el professional 
CCM 8/19 DSocials  29/56 
 
sanitari recepta i l’administració municipal posa a disposició els mitjans per executar la 
recepta). Observa que si la proposta no es treballa prou, de manera coordinada i amb 
unes directius clares i eficaces que permetin que l’esforç realment es transformi en un 
guany de salut i benestar, pot comportar una sobrecàrrega per als professionals de la 
salut. 
Remarca que els reptes complexos requereixen coordinació amb altres institucions, 
que en aquest cas no existeix, i que aquesta proposta hauria d’anar acompanyada d’un 
augment de recursos econòmics i humans per part de l’IBE que encara no estan clars, i 
observa que la proposta ja es trobava dins la mesura de promoció de l’activitat física 
saludable del Departament de Salut. 
Per acabar, demana al Govern municipal que no llenci propostes sense tenir les coses 
ben lligades, i demana a l’oposició que esperi el temps necessari perquè les propostes 
es facin amb el rigor suficient. 
 
La Sra. BARCELÓ manifesta sorpresa per la intervenció de la Sra. Alamany, que ha 
parlat com si estigués al Govern de l’Ajuntament de Barcelona i ja ha dit que aquest no 
aprovarà la proposta, i observa que els grups, davant d’una proposta que consideren 
bona, tenen l’oportunitat de negociar-la i esmenar-la perquè tiri endavant. 
Dit això, expressa el vot favorable del seu grup a la proposició i espera que el Govern 
també hi doni suport —entén que ho farà, ja que recull un dels seus objectius per a 
aquesta legislatura. 
Posa de manifest que l’esport és una bona eina per a la millora del benestar físic, 
psicològic i social de les persones, així com per al tractament de determinades 
patologies i una variable de recuperació en l’àmbit de la salut mental: les investigacions 
afirmen que és una eina clau en el tractament de les conductes addictives. 
Agraeix que el grup proposant hagi acceptat l’esmena del seu grup per tal que els 
professionals de la infermeria també puguin prescriure la recepta esportiva, ja que 
aquests porten pacients crònics i fan el seguiment propi o per delegació del metge de 
molts pacients. 
D’altra banda, observa que des de la prescripció de la recepta esportiva fins que la 
persona arriba a l’equipament municipal hi ha un camí que probablement fins ara 
impliqui passar pels serveis socials. En aquest sentit, comenta que el seu grup sempre 
ha apostat dins dels serveis socials per l’Oficina d’Integració Sociosanitària per evitar 
aquests tràmits, però considera molt positiu que els metges i els professionals de la 
infermeria puguin receptar l’activitat esportiva. Per això, entén que ara el Govern ha de 
treballar per fer possible aquesta proposta. 
En darrer lloc, comenta que el seu grup també va afegir una esmena a la proposició 
sobre les condicions econòmiques per tal que ningú quedi fora de la pràctica esportiva 
per aquestes condicions. 
 
El Sr. RAMÍREZ expressa el vot favorable del seu grup, que entén que la proposició vol 
millorar la salut dels barcelonins i és un bon punt de partida per fer-ho (coincideix que 
cal treballar per definir-ne el model i els criteris). 
Recorda que, segons dades recollides per l’Observatori Català de l’Esport, un 49% de 
les dones i un 37% dels homes són inactius (no arriben als graus d’activitat física que 
l’OMS considera mínims per obtenir beneficis per a la salut), unes dades que són 
encara més baixes en el cas de l’esport dels més joves i que no poden deixar ningú 
CCM 8/19 DSocials  30/56 
 
indiferent, sobretot si es té en compte que la inactivitat física suposa la quarta causa de 
mortalitat al món i que la pràctica d’exercici físic, a més de reduir el risc de mort 
avançada, ajuda a reduir totes les malalties: l’exercici físic té efectes molts similars als 
dels medicaments i, en la majoria dels casos, no té efectes adversos. 
A continuació, menciona, com a exemples dels molts punts d’Espanya on ja s’ha posat 
en marxa la recepta esportiva, Mollet, Getxo (s’hi va posar en pràctica amb un projecte 
pilot quan va ser declarada Ciutat Europea de l’Esport, el 2014) i Madrid (el govern de 
la comunitat va elaborar un projecte de llei sobre la salut que recull la possibilitat que 
els metges d’atenció primària prescriguin exercici físic als pacients com a mesura 
preventiva per tal d’evitar trastorns d’alimentació i malalties cròniques), i comenta que 
per dur a terme la mesura caldria que hi hagués coordinació entre el centre d’atenció 
primària i els poliesportius públics, així com amb les persones titulades en l’àmbit de 
les ciències de l’activitat física i de l’esport, per tal de fer sessions informatives i 
pràctiques d’avaluació amb una durada mínima per tal de motivar les persones, 
millorar-ne els hàbits i aconseguir que esdevinguin persones actives. 
Per acabar, pregunta si s’ha fet una previsió del cost que suposarà la mesura per a 
l’Ajuntament, quin és el percentatge de places assignades i els criteris (sovint els 
equipaments esportius de la ciutat estan saturats) i quins paràmetres se seguiran a 
l’hora d’aplicar la tarifa reduïda (paràmetres únicament de rendes i econòmics o també 
de salut). 
 
La Sra. PARERA expressa el vot favorable del seu grup, que entén que la proposta és 
excel·lent, ja que, entre altres coses, combat el sedentarisme, fomenta la pràctica 
esportiva, a la llarga abarateix els costos sanitaris, sensibilitza la població sobre els 
beneficis i la necessitat de practicar esport i ajuda la gent gran que està sola a 
socialitzar. 
Comenta que només veu punts positius en mesures com aquesta, i assenyala que als 
llocs on s’ha implementat s’ha vist que les persones continuen la pràctica esportiva 
més enllà de la prescripció mèdica perquè n’han agafat l’hàbit i veuen que en treuen 
benefici. 
D’altra banda, subratlla que l’Ajuntament hauria de liderar la mesura juntament amb 
els professionals de la sanitat, que saben millor que ningú com i en quins casos es pot 
implementar, així com quin seria el programa adient per tal que fos tan efectiva i 
beneficiosa per a tothom com fos possible. 
 
El Sr. ESCUDÉ subratlla que el Govern està tan a favor de la recepta esportiva que ell en 
parlava fins i tot en els debats de campanya, però entén que les coses s’han de fer bé i 
no mitjançant una proposició que és un retall de coses. 
Tot seguit, diu que comparar Barcelona amb Getxo o amb Mollet és difícil, com també 
ho és parlar només d’uns facultatius o d’uns altres, i indica que s’està treballant a 
escala estatal amb el consell que aglutina totes les universitats que fan activitat física i 
de l’esport de tot l’Estat i encara s’està esperant el manual de bones pràctiques que ha 
de servir com a model. Subratlla que, quan un es vol avançar a aquestes guies, passen 
coses com la que ha passat a Madrid, on s’ha redactat una llei que no es pot aplicar per 
la incongruència i per la manca de definició. 
Explica que el Grup del PSC, atès que defensa la recepta esportiva i vol implementar-la 
bé, treballant conjuntament i de manera absolutament solidària amb la Generalitat de 
CCM 8/19 DSocials  31/56 
 
Catalunya (no només amb la Conselleria de Salut, sinó també amb la Secretaria General 
de l’Esport, que disposa del Pla d’activitat física, esport i salut), vota en contra de la 
proposició i convida tothom, com ha fet insistentment des del primer dia com a regidor 
d’Esports, a treballar plegats. 
 
La Sra. PÉREZ expressa el vot contrari de BC. 
 
La Sra. VILA qualifica de curiós que una proposició que tots els grups consideren 
positiva no rebi el suport de tots els grups; que ERC s’hi abstingui tot i alabar-ne el 
contingut, i que el Govern hi voti en contra. Opina que la sensació és que algunes 
persones entenen que fer política és posar-se medalles. D’altra banda, observa que el 
Sr. Escudé, en dir al grup proposant que ho està fent malament, està fent d’oposició de 
l’oposició, quan l’únic instrument de l’oposició és presentar propostes constructives 
perquè el Govern s’hi pugui sumar, ja que és la part d’impuls de l’acció del Govern 
municipal. A parer seu, estan actuant d’acord amb el reglament i amb la manera de 
treballar que promou l’Ajuntament de Barcelona: treballar una idea, desenvolupar-la i 
portar-la a les comissions perquè hi hagi un debat polític que permeti seguir avançant 
de la manera més consensuada possible. 
També qualifica de curiós que en aquesta comissió sempre que el seu grup vol 
presentar una proposició constructiva se li demani que es retiri. En aquest sentit, 
comenta que avui la Sra. Barceló porta una iniciativa relacionada amb el rugbi que el 
seu grup també volia portar, i ella no ha demanat a la Sra. Barceló que la retiri «perquè 
ella anava abans», sinó que hi donarà suport perquè considera que és una iniciativa 
positiva. 
El seu grup no entén la política per posar-se medalles, sinó que entén que la política es 
fa treballant conjuntament i consensuant per avançar pel benestar, en aquest cas, dels 
barcelonins i les barcelonines: els grups de l’oposició presenten iniciatives i s’hi poden 
fer esmenes per intentar aconseguir textos de consens perquè l’acció del Govern 
avanci amb el màxim consens possible. 
Entén que aquesta mesura, que és positiva, s’acabarà fent, ja que està al Pla d’acció de 
la Conselleria de Salut i a l’agenda política del regidor d’Esports, però que alguns 
consideren que ara no és el seu moment, sinó que és moment d’apujar les taxes a tots 
els barcelonins i les barcelonines. Diu al Sr. Escudé que quan rebi el vistiplau d’ERC per 
tirar endavant la iniciativa, el seu grup hi continuarà sent, perquè entén que és positiva 
i constructiva. 
Per acabar, diu al Sr. Escudé que el Grup de JxCat sempre donarà suport a totes les 
iniciatives que consideri que fan avançar en benestar per als barcelonins i les 
barcelonines i que promocionin l’esport, i sempre treballarà i construirà en aquest 
sentit, però no farà de claca del regidor d’Esports ni del Govern municipal. 
 
La Sra. ALAMANY diu que aprovar propostes no és tan senzill com escriure-les, sinó que 
cal treballar-les, i la coordinació institucional no consisteix a fer una esmena o una 
altra, sinó a treballar-la amb un temps que en aquest cas no hi ha hagut. 
 
La Sra. PARERA diu que està astorada i que no entén res, ja que la proposta no és una 
llei que marqui com s’ha de fer —únicament menciona que s’utilitzin els centres 
esportius municipals, cosa que el seu grup considera una obvietat—, sinó que 
CCM 8/19 DSocials  32/56 
 
simplement planteja aprovar una cosa en què tothom està d’acord. No entén que no 
s’aprovi una cosa així i, a partir d’aquí, els grups treballin conjuntament i amb el sector, 
els experts i els professionals, per trobar la millor manera de fer-ho. 
Opina que l’únic motiu per no donar-hi suport seria la voluntat de posar-se una 
medalla, i reitera el vot favorable del seu grup. 
 
La Sra. TARAFA entén que en cap cas hi ha la voluntat de posar-se medalles, i explica 
que amb la Conselleria de Salut s’està treballant la prescripció social, dins la qual té un 
paquet la prescripció esportiva, i tot i que fa més de divuit mesos que s’hi està fent un 
treball conjunt, no s’ha publicitat ni el Govern s’ha posat cap medalla, perquè ho ha 
volgut madurar primer internament amb els professionals, amb els centres sanitaris. 
Afegeix que els CAP tindran a les pantalles dels ordinadors un mapa d’actius o un web 
amb més de 2.000 agents de la ciutat als quals podran derivar per prescripció social, i 
hi ha l’opció d’incloure-hi un paquet d’esport (cal valorar si es fa aquí dins o no, amb 
quins circuits, de quines maneres, qui finança què, etc.). 
Celebra que tothom estigui d’acord amb la mesura i comenta que, a parer seu, el 
regidor no pretén posar-se cap medalla, sinó treballar la idea conjuntament i madurar-
la, que vol dir una desconstrucció cultural amb el sector, ja que hi ha avis i àvies que 
consideren que si un metge no els prescriu medicines, no és un bon metge. 
Subratlla que cal desconstruir per construir i que aquesta és una peça importantíssima 
que es pot incloure dins d’un procés que ja està en marxa, el de la prescripció social, i 
remarca també que aquesta pot ser una mesura de ciutat que presentin tots i totes 
conjuntament, però cal treballar-la bé abans de donar el vistiplau a coses que està 
costant més de quinze mesos fer-les amb una prescripció social més àmplia. 
Conclou que, atès que tothom hi està d’acord, cal treballar la mesura conjuntament i, si 
escau, presentar-la com a mesura de ciutat. 
 
El Sr. ESCUDÉ manifesta sorpresa davant la manifestació d’alguns grups, que sembla 
que no sàpiguen que a Barcelona des de fa molts anys es fan coses com les que s’estan 
comentant ara (per exemple, mitjançant el Troba’t bé), i diu a la Sra. Parera que no és 
només a través d’un centre municipal esportiu que es pot practicar la recepta 
esportiva, sinó també amb un professional de l’activitat física al mateix CAP. 
Subratlla que tot el que a Getxo es fa d’una manera, a Mollet d’una altra i a la 
comunitat de Madrid es va deixar obert és el que s’ha de treballar, però no de manera 
precipitada per posar-se una medalla. Diu que si ell treballés així, no hauria explicat 
quins són els objectius de mandat ni els hagués fet públics, i que si estar d’acord amb 
els objectius de mandat és anar cada un presentant proposicions de grup, no sap què 
és la medalla. 
Per acabar, diu a la Sra. Vila que abans de donar lliçons mirin com s’han de fer les 
coses, ja que disposaven d’un magnífic instrument com el Pla d’activitat física, esport i 
salut (PAFES) i d’una magnífica directora general que acaben de destituir. Subratlla que 
les coses no es fan destruint sinó construint, i que a l’esport sempre s’ha posat en valor 
el fair play. Demana fair play a tothom a l’hora de defensar les postures. 
 
Votació favorable de Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel 
Canvi, desfavorable de Barcelona en Comú i Partit dels Socialistes de Catalunya i 
l’abstenció d’Esquerra Republicana. 
CCM 8/19 DSocials  33/56 
 
 
REBUTJADA amb el redactat següent: 
 
(M1923/319) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda implantar la 
recepta esportiva a la Ciutat de Barcelona. Que el professional mèdic i / o 
d’infermeria pugui prescriure, com a part del tractament, exercici físic en un centre 
esportiu a aquelles persones que consideri que ho necessiten. Els pacients, per tant, 
podran fer ús dels centres esportius municipals de manera gratuïta o amb una tarifa 
reduïda, depenent de la situació econòmica del pacient, el temps que el professionals 
considerin que és necessari en cada cas.  
 
Del Grup Municipal Ciutadans: 
 
10. –  (M1923/325) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda que el Govern 
Municipal presenti en el termini de 3 mesos el seu projecte per potenciar l’esport del 
Rugby a la ciutat de Barcelona, on s’inclogui la previsió amb calendari i pressupost del 
nou camp de Rugby que necessita la ciutat de Barcelona.  
 
La Sra. BARCELÓ subratlla que l’esport és una eina clau per al benestar físic, psicològic i 
social de les persones, una gran eina de cohesió social i, en el cas dels adolescents i els 
menors, una gran eina de prevenció, ja que a través de l’esport es poden potenciar tot 
un seguit de factors protectors com l’autoestima, les habilitats socials, la capacitat 
crítica, la tolerància o la frustració, que els fan molt menys vulnerables a les conductes 
de risc. 
Remarca també que les administracions públiques han de potenciar tots els esports i 
que, entre altres coses, caldria ampliar les modalitats esportives incloses a les 
subvencions per tal de donar a conèixer, sobretot als menors, les diferents activitats 
esportives que es poden practicar a Barcelona. 
Tot seguit, assenyala que el rugbi cada cop creix més a la ciutat: a Catalunya hi ha 52 
clubs i a Barcelona, 5, que juguen en 3 pistes municipals (a la Foixarda juguen els BUC i 
els Gòtics; a la Teixonera, el Barça i el Químic, i a la Mar Bella, el Natació Poblenou, i 
també hi ha el campus de la Universitat de Barcelona), camps municipals d’herba 
sintètica on alguna vegada hi ha hagut algun problema (recorda que a la legislatura 
passada es va demanar el canvi de gespa al camp de la Mar Bella). 
Indica que a Barcelona hi ha 2.006 llicències de rugbi (més de 1.500 d’homes i 368 de 
dones) i que, en comparació amb altres ciutats, hi ha menys camps. Per exemple, a 
Madrid hi ha 11 camps de rugbi per les 3.283 llicències que hi ha, de manera que hi ha 
298 jugadors per camp, mentre que a Barcelona, on augmenten les llicències però no 
els camps, la ràtio és de més de 500. Entén que els diferents governs que hi ha hagut a 
la ciutat haurien de fer una reflexió, ja que fa dotze anys que es demana un nou camp 
de rugbi, molt necessari per a Barcelona (diferents grups municipals ho han demanat 
anteriorment i ho tornaran a demanar fins que sigui una realitat). 
Comenta que hi ha alguns jugadors de rugbi que destaquen per la seva gran trajectòria 
i pels seus èxits, i posa de manifest que el 12 de maig del 2019 es van reunir a Vic 24 
clubs (23 de catalans i 1 de mallorquí) per celebrar una nova edició del torneig 
d’escoles de rugbi de Catalunya, un torneig mot important. D’altra banda, indica que 
CCM 8/19 DSocials  34/56 
 
cada cop hi ha més dones que practiquen aquest esport i que l’equip femení del Club 
Esportiu INEF Barcelona va ser el primer equip femení de rugbi d’Espanya, l’any 1979. 
Pels motius exposats, el seu grup presenta aquesta proposició, que enuncia —agraeix 
el diàleg amb el Sr. Escudé i l’esmena feta per ell—, i demana el compromís de donar-hi 
compliment durant aquesta legislatura, ja que ja fa massa anys que Barcelona espera 
un nou camp de rugbi. 
 
La Sra. ALAMANY expressa el vot favorable del seu grup, a favor de promoure esports 
llargament practicats a la ciutat i amb un llarg arrelament social com el rugbi (la 
densitat d’ús de les instal·lacions actualment existents a la ciutat demostra que ho és), i 
posa de manifest que solucions com els interiors de les pistes d’atletisme ja estan 
esgotades i actualment, davant l’evolució de llicències a Catalunya, la capacitat 
d’absorció de Barcelona, només amb quatre camps (pistes de la UB, la Foixarda, la 
Teixonera i el CEM Mar Bella) és insuficient. Afegeix que, com deia la Sra. Barceló, 
ciutats com Madrid demostren que les ràtios de Barcelona estan molt per sobre de la 
mitjana. 
Manifesta el convenciment del seu grup que cal un nou camp de rugbi a la ciutat, 
mesura que ja duu al programa de territori de Sant Andreu i que és una proposta que 
ha estat treballada amb veïns del barri i del districte, que demanaven que s’estudiés 
l’emplaçament de l’antic camp de futbol al carrer de Santander, i observa que si 
aquesta és una línia que es vol treballar, ERC ja ha començat a fer-ho i sembla que té 
un gran consens per part dels veïns. 
D’altra banda, expressa l’opinió que és especialment rellevant que es doni suport al 
rugbi per l’increment de jugadores que hi ha hagut en deu anys: el nombre de 
jugadores a Catalunya s’ha multiplicat gairebé per quatre (mentre que al 2009 amb 
prou feines se superava la xifra de 250 dones que practicaven el rugbi, enguany ja en 
són aproximadament 1.000). El seu grup entén que l’esport és un vehicle per anar 
enderrocant les barreres de la desigualtat i que aquesta és una iniciativa fantàstica per 
anar-hi treballant. 
 
La Sra. VILA posa de manifest que a Barcelona hi ha 500 jugadors de rugbi per camp i a 
Madrid, 298, una de les dades que evidencien que Barcelona ha d’apostar 
decididament per aquest esport (aquesta iniciativa va en aquest sentit), i comenta que 
el rugbi és un esport col·lectiu que educa en valors i que basa la seva activitat en la 
companyonia i l’amistat (el tercer temps no només és un espai esportiu, sinó també de 
lligams humans entre els jugadors). 
El seu grup considera que cal continuar promocionant, per tot el que suposa, aquest 
esport arrelat a la ciutat i a la Catalunya Nord, amb una llarga trajectòria al país: el 
2022 la Federació Catalana de Rugbi celebrarà el seu centenari, una bona oportunitat 
per donar resposta a la reivindicació del sector del rugbi que hi hagi un camp més i per 
ajudar la Federació Catalana a agafar més múscul per la importància que té en l’impuls 
d’aquest esport al país. 
Dit això, explicita el vot favorable del seu grup, que entén que el Govern també donarà 
suport a la proposició, ja que el nou camp de rugbi apareix en diferents plans 
d’equipaments. 
Per acabar, observa que aquesta iniciativa és un exemple més que treballant 
conjuntament i decididament es pot fer realitat un somni, en aquest cas de la gent del 
CCM 8/19 DSocials  35/56 
 
rugbi: poder-se consolidar, muscular i, sobretot, que no mori d’èxit (quan hi ha tantes 
demandes i tant de creixement i no hi ha espai per jugar, en lloc de promocionar un 
esport es podria portar cap a la seva desaparició, però aquesta no és la voluntat de 
l’Ajuntament). 
 
El Sr. RAMÍREZ assenyala que hi ha hagut un creixement innegable del nombre de 
jugadors de rugbi a Barcelona i que progressivament es va deixant de banda l’estigma 
que és un esport agressiu, i comenta que les més de 2.000 llicències fan de Barcelona 
un referent d’aquest esport a Espanya, i l’augment en el nombre de jugadors facilita el 
coneixement d’aquest esport que aplega molts valors i actituds, per exemple de fair 
play i de companyonia (no és infreqüent que després d’un partit tots dos equips vagin 
a comentar junts el partit i les jugades). 
Observa que el gran problema a l’hora de millorar la pràctica i la difusió del rugbi és la 
manca dels equipaments esportius necessaris (a Barcelona hi ha cinc clubs i només tres 
camps). Per això, el Grup Municipal del PP dona suport a la proposició i demana al 
Govern que, en la mesura del possible, escolti les demandes de la Federació Catalana 
de Rugbi. 
Reconeix que no és fàcil trobar una ubicació idònia per a un camp de rugbi i que hi ha 
limitacions pressupostàries, però entén que el Pla d’equipaments esportius de 
Barcelona, que s’està treballant, és un bon marc per incorporar la sol·licitud que inclou 
aquesta proposició i, per tant, que en un futur no gaire llunyà hi hagi aquest nou camp 
de rugbi. 
D’altra banda, comenta que també caldria tenir en compte altres solucions que han 
estat plantejades per la Federació Catalana, com ara optar per espais polivalents 
(alguns camps de futbol es poden fer servir per a aquestes activitats). 
 
La Sra. PARERA entén que tothom és conscient que l’Ajuntament ha d’acompanyar el 
creixement que està experimentant el rugbi amb les infraestructures adequades. 
Comenta que, en una reunió amb el Sr. Escudé, aquest va avançar que el rugbi formaria 
part dels esports que l’Ajuntament potenciaria aquest mandat, conjuntament amb 
l’atletisme i la nàutica. 
Atès aquest posicionament clar per part dels responsables del Govern i atesa la 
transacció amb Cs, el seu grup, que dona suport a la proposició, celebra l’acord. 
 
El Sr. ESCUDÉ comenta que, a més dels esports esmentats per la Sra. Parera, també es 
potenciaran els esports de pavelló, i indica que el Govern fa temps que treballa amb la 
Federació Catalana de Rugbi i amb alguns clubs per anar millorant la qualitat dels 
espais. En aquest sentit, diu a la Sra. Barceló que la gespa que es va posar a la Mar 
Bella era precisament per beneficiar la pràctica del rugbi. 
A continuació, observa que les comparacions que s’han fet amb Madrid parlaven de 
l’àrea metropolitana, no de la ciutat, i que si a Barcelona es parla també de l’àrea 
metropolitana, no hi ha quatre camps, sinó cinc, ja que s’hi sumaria la Santboiana. 
Constata, però, que a Barcelona falta un camp de rugbi, i comenta que l’espai 
polivalent és una bona solució sempre que aquest tingui prou disponibilitat d’espai i de 
temps. D’altra banda, explica que l’esmena ha estat motivada per la impossibilitat de 
buscar un espai per a un camp de rugbi i construir-lo en tres mesos. 
Per acabar, explicita el vot favorable del Govern. 
CCM 8/19 DSocials  36/56 
 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix el suport de tots els grups, així com les seves aportacions, i 
reconeix que tres mesos era insuficient, però observa que fa dotze anys que s’espera 
aquest nou camp de rugbi, i espera que es compleixi el compromís de construir-lo 
durant aquest mandat i que, d’aquesta manera, es potenciï un esport que està en alça, 
que no sempre ho ha tingut fàcil i al qual l’Ajuntament ha de donar suport. 
 
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, 
Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel 
Canvi. 
 
APROVADA AMB TEXT TRANSACCIONAT amb el redactat següent: 
 
(M1923/325) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda que el Govern 
municipal presenti el més aviat possible durant aquesta legislatura, el seu projecte 
per potenciar l’esport del rugby a la ciutat de Barcelona, on s’inclogui la previsió amb 
calendari i pressupost del nou camp de rugby que necessita la ciutat de Barcelona.  
 
Del Grup Municipal Partit Popular: 
 
11. –  (M1923/316) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar el 
Govern municipal a: 1.- Promoure una ruta, juntament amb el Museu Picasso, tot 
destacant els llocs i espais on Picasso va viure i treballar a Barcelona. 2.- Fer un 
projecte de museïtzació, senyalització i difusió d’aquesta ruta amb la dotació 
econòmica corresponent.  
 
El Sr. RAMÍREZ pronuncia una cita atribuïda a Picasso («Allà és on va començar tot; allà 
és on vaig comprendre fins on podia arribar») que fa referència a Barcelona com a 
epicentre del seu creixement i la seva eclosió com a artista de fama mundial, i 
assenyala que el pintor, probablement com a recompensa pel que Barcelona havia 
aportat al seu imaginari artístic, va cedir algunes de les seves obres a la ciutat amb la 
intenció que s’hi ubiqués el seu museu. 
Posa com a exemple de la vinculació de Picasso amb Barcelona el quadre Les 
senyoretes d’Avinyó, que, contràriament al que alguns creuen, no fa referència a la 
ciutat francesa, sinó al carrer de Barcelona (concretament, a un prostíbul que hi havia 
en aquest carrer), i lamenta que l’empremta del pintor a Barcelona en part s’hagi 
perdut i sigui desconegut per a la majoria de ciutadans tret de per referències molt 
concretes (les estadístiques sobre els visitants del Museu Picasso mostren que és un 
gran desconegut per a molts dels barcelonins). 
Per això, la proposició demana que es recuperi i valori un llegat que ha de ser 
reconegut especialment pels ciutadans de Barcelona mitjançant una ruta cultural i 
turística que destaqui els llocs on va viure, treballar, estudiar, etc. el pintor, com ara el 
seu domicili del carrer de la Mercè, els tallers de Nou de la Rambla, el carrer de la 
Plata, el carrer Comerç o l’Escola de la Llotja, espais que han de servir perquè els 
barcelonins coneguin de més a prop i més enllà de l’assistència a un museu el periple 
vital i artístic del genial pintor malagueny a Barcelona. 
CCM 8/19 DSocials  37/56 
 
Afegeix que la proposició vol dignificar aquest llegat mitjançant un recorregut amb 
explicacions didàctiques sobre la relació de l’artista amb la ciutat que es desenvolupi 
en col·laboració amb el Museu Picasso, ja que les rutes sense les obres no tindrien cap 
sentit, i comenta que fa uns dies el Govern va presentar una mesura amb la qual vol 
crear nous imaginaris turístics més enllà de Gaudí i el modernisme, i aquesta proposició 
hi contribuiria, ja que atrauria turisme especialitzat i de qualitat, vinculat amb la cultura 
i amb un artista de tanta rellevància i nom com Pablo Picasso. 
 
La Sra. SENDRA expressa el vot favorable del seu grup, que troba interessant que la 
ciutat sigui escenari de tota la seva història i de tot el seu llegat cultural, així com del 
seu dinamisme artístic, i és conscient que hi ha una reivindicació històrica de tot el 
sector cultural de millorar la senyalització cultural de la ciutat. Per això, porta aquesta 
proposta una mica més enllà: que es millori la senyalització en tots els equipaments i 
activitats culturals a la ciutat, així com a tots els referents que fan de l’imaginari 
cultural i artístic un imaginari col·lectiu. Entén que és una proposta que es podria 
treballar des de l’ICUB o el mateix Museu d’Història per trobar la manera de convertir 
Barcelona en l’escenari que visibilitza el passat, el llegat històric i la presència dels 
escriptors i els artistes en general que han deixat la seva empremta a la ciutat, com ara 
Miró o Tàpies. 
D’altra banda, comenta que l’ICUB té un itinerari turístic digital dedicat a Picasso (ruta 
Picasso) i expressa l’opinió del seu grup que caldria traspassar l’espai digital i turístic i 
convertir això en una experiència col·lectiva i en un llegat col·lectiu. 
 
La Sra. VILA observa que la petjada de Picasso a Barcelona és tan rellevant que gairebé 
es considera de la ciutat, com si hi hagués nascut i hi hagués viscut sempre, i el seu pes 
a Barcelona és tan gran que el seu és un dels museus més importants i un dels més 
visitats de la ciutat. 
El seu grup entén que la proposició, que és positiva i constructiva, ha d’anar en sintonia 
amb totes les accions que estan fent el Museu i l’Ajuntament de Barcelona respecte a 
la figura de Picasso, que ajuda a internacionalitzar el paper de Barcelona com a ciutat 
cultural i que sigui una referència per aprofundir en la figura i l’obra del pintor. 
D’altra banda, observa que també caldria una feina interna perquè l’artista formés part 
d’una manera més activa de l’ideari col·lectiu. 
Dit això, expressa el vot favorable del seu grup, que considera que totes aquestes 
iniciatives, també la del paper del Museu Picasso, han d’anar molt lligades a les 
polítiques culturals respecte dels museus de la ciutat: cal concebre-ho com un gran 
clúster de museus i, si es parla del Museu Picasso i d’impulsar aquestes rutes, no 
oblidar projectes com el de la Muntanya dels Museus de Montjuïc o iniciatives privades 
que volen venir a Barcelona, com l’Hermitage. 
Conclou que cal relligar totes aquestes iniciatives, propostes i equipaments culturals 
perquè Barcelona sigui una ciutat cultural que sigui visitada també per aquests motius. 
 
La Sra. BARCELÓ comenta que el mestre Picasso i Barcelona són inseparables i que la 
capital catalana és una de les tres ciutats d’Espanya amb una vinculació molt especial 
amb l’artista (Màlaga, on va néixer, Barcelona i la Corunya), que s’hi referia com el lloc 
«on va començar tot», per la influència que havia tingut la ciutat en la seva trajectòria 
personal i professional. 
CCM 8/19 DSocials  38/56 
 
Assenyala que Picasso va establir contactes amb els personatges més importants de 
Barcelona relacionats amb les idees més avantguardistes de l’art espanyol de la 
primera dècada del segle XX; va ser un revolucionari de l’art sense deixar de mirar els 
clàssics, i va escollir Barcelona perquè hi hagués el seu museu. Per tot plegat, i per la 
magnitud de l’artista, considera que val la pena aprofundir en la seva vida professional 
i en la seva trajectòria vital. 
Posa en relleu les nombroses activitats que fa el Museu Picasso (exposicions, tallers 
familiars, activitats orientades als menors o a la gent gran, convenis amb altres 
universitats on sobretot introdueix el món de la recerca, etc.), i demana al Sr. Subirats 
el pla museístic de la ciutat. 
Tot seguit, indica que el que demana la proposició del PP és que es doni més 
visibilització a la ruta que ja s’està fent a la ciutat, que inclou quinze llocs importants 
per a la vida de Picasso, una petició que el seu grup entén que és totalment assumible 
per part del Govern municipal (és una llàstima que la ruta no estigui adequadament 
retolada). 
Per acabar, explicita el vot favorable del seu grup, que està a favor de tota difusió de la 
cultura, en aquest cas, per conèixer la trajectòria professional i personal d’un geni com 
va ser Picasso. 
 
La Sra. PARERA expressa el vot favorable del seu grup, conscient de l’evident relació de 
Picasso amb Barcelona, la ciutat on va viure uns anys, on es va formar, on s’ha instal·lat 
el seu museu i a la qual ha donat gran part del seu llegat, i comenta que recentment la 
Universitat Autònoma i el Museu Picasso han signat un conveni de col·laboració per 
crear el primer doctorat Picasso amb la idea de convertir el museu en un centre líder 
d’investigació sobre l’artista. 
Dit això, observa que seguir les passes de Picasso a peu per Barcelona és molt 
complicat, ja que no hi ha plaques ni rètols, i posar-los no implicaria una gran inversió, 
mentre que aportaria un gran valor afegit al patrimoni cultural de la ciutat. Per això, 
considera que és una bona idea establir una ruta turística senyalitzant i creant una ruta 
Picasso. 
 
El Sr. SUBIRATS comenta que és necessari que els equipaments culturals de la ciutat 
disposin d’elements que completin i enriqueixin la seva programació (la proposició del 
PP va en aquesta línia), enriquiment que ja existeix en molts casos, com ara en la ruta 
que ofereix el Born Centre de Cultura i Memòria, la que ofereix el MUHBA (ciutat 
romana del Rec Comtal), les que ofereix el Museu Etnològic vinculades a l’artesania, les 
que ofereix el Museu Marès vinculades a les escultures de Frederic Marès a l’espai 
públic, les que acostumen a incorporar els festivals literaris (el web de Ciutat Literària 
UNESCO inclou nombroses rutes dedicades a les persones que van viure a la ciutat i 
van destacar al món literari) o les que ofereixen les biblioteques. Entén que 
l’Ajuntament, tant ara com en tots els mandats dels governs anteriors, ha fet un esforç 
notable en aquest sentit i ha anat acumulant aquestes capes que avui semblen 
importants. 
A continuació, assenyala que la ruta Barcelona-Picasso ja existeix: és una ruta que va 
dissenyar i escriure Josep Maria Carandell, va publicar l’Ajuntament de Barcelona i està 
disponible a la llibreria del Museu Picasso. D’altra banda, com ha dit la Sra. Barceló, 
també hi ha un itinerari virtual amb quinze llocs importants en relació amb el pintor. 
CCM 8/19 DSocials  39/56 
 
Per això, entén que el debat que es pot plantejar és si cal fer o no una senyalització 
específica d’aquesta ruta, tenint en compte que hi podria haver el risc 
d’hipersenyalitzar alguns espais de la ciutat, ja amb una presència notable de cartells i 
senyals (per exemple, en alguns indrets de Ciutat Vella), mentre que a altres 
equipaments culturals hi ha un dèficit de senyalització, i està d’acord que cal estudiar 
en quins casos es podria aplicar la senyalització que es demana. 
 
El Sr. RAMÍREZ agraeix el vot favorable de tots els grups i les seves aportacions, que 
enriqueixen molt la proposició, i observa que, si bé hi ha publicada la ruta que ha 
esmentat el Sr. Subirats, de vegades és una ruta desconeguda i difícil de seguir per part 
tant dels barcelonins com dels turistes, de manera que caldria promoure-la més, per 
exemple amb l’ajut de la senyalització (no només de la ruta, sinó també d’edificis i llocs 
emblemàtics en relació amb la presència de Picasso a la ciutat). 
A continuació, subratlla que fer més coneguda aquesta ruta és un deute de la ciutat 
amb Picasso, ja que la seva figura com a persona i com a artista i Barcelona són 
indissociables. 
 
La Sra. SENDRA aclareix que el Grup Municipal d’ERC en cap moment no posa en dubte 
la importància de Picasso ni la necessitat de visibilitzar al màxim la seva presència a la 
ciutat, però entén que quan això s’inscriu a la trama urbana i, per tant, se’n fa un 
patrimoni col·lectiu, cal aconseguir un equilibri, així com disposar d’un projecte, ja que 
no només s’estaria explicant un artista, sinó una història d’una ciutat compartida. 
Explica que, a parer del seu grup, la iniciativa és molt interessant perquè dona valor a la 
capitalitat cultural de Barcelona, al pes que ha tingut en la història, però insisteix que 
cal un projecte que equilibri i que realment signifiqui tota la història patrimonial i 
artística que té la ciutat. 
Per acabar, indica que ERC dona suport total a la proposició, però no creu que només 
Picasso hagi de ser una ruta explícita en aquest moment. 
 
El Sr. SUBIRATS assenyala que la ruta que es pot comprar a la botiga del museu (amb 
els textos en català, castellà, anglès o francès) inclou un plànol il·lustrat de tota la ruta, 
i es mostra d’acord que cal trobar l’equilibri a l’hora de donar resposta a la necessitat 
d’il·lustrar més des del punt de vista iconogràfic i assenyalar els espais. 
Dit això, explica que el Govern vota a favor de la proposició amb la reserva de veure 
com es pot tirar endavant amb equilibri, tot valorant en quins llocs es pot 
desenvolupar. 
 
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, 
Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel 
Canvi. 
 
APROVADA  
 
CCM 8/19 DSocials  40/56 
 
b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional 
 
Del Grup Municipal Barcelona pel Canvi: 
 
12. –  (M1923/347) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que 
l’Ajuntament de Barcelona insti els governs de la Generalitat i d’Espanya a activar la 
tramitació de les respectives lleis de mecenatge en el termini més breu possible. I que 
sigui actiu en el suport a les iniciatives públiques i privades que a Barcelona i al conjunt 
d’Espanya promouen i faciliten el mecenatge, amb un major reconeixement municipal 
a les persones i empreses que estan fent una contribució remarcable a la cultura de la 
nostra ciutat.  
 
La Sra. PARERA posa de manifest que la cultura és un sector social molt important i un 
sector clau per a l’economia: representa el 2,5% del producte interior brut (fins al 3,3% 
si es tenen en compte les activitats vinculades al món de la propietat intel·lectual), crea 
llocs de treball, dona projecció internacional al territori, i el sector de les indústries 
culturals i creatives és un sector estratègic per al desenvolupament de les ciutats i el 
seu territori. Observa, però, que malgrat que tothom és conscient de la importància del 
sector cultural i dels beneficis que aporta, de vegades no se li presta l’atenció que 
mereix, i el sector fa molt de temps que reivindica més recursos i més notorietat. 
Assenyala que l’aportació de la Generalitat a la cultura (0,7%) està molt lluny dels 
estàndards europeus (2%-4%), i la congelació dels pressupostos des de fa dos anys ha 
provocat la cancel·lació de molts contractes a mitjà i a llarg termini i que no es puguin 
repensar acords, contractes i la cultura a molt més llarg termini. En aquest context, és 
important buscar noves sinergies publicoprivades per no dependre només dels 
pressupostos públics per finançar projectes culturals i, al mateix temps, fomentar la 
sensibilitat de les empreses cap a la cultura. 
Comenta que entitats com el CoNCA fa temps que treballen amb models alternatius de 
gestió i finançament de la cultura i han aportat molt bones reflexions sobre l’estat de la 
qüestió i propostes que val la pena considerar. 
Tot seguit, indica que en anteriors comissions ja han expressat la seva preocupació 
davant la precarietat que pateix el sector i tots els grups s’han posat d’acord i s’han 
compromès amb la cultura donant suport al futur pacte per la cultura de Barcelona, 
però el Grup de BxCanvi entén que cal fer un pas més i reclamar una llei de mecenatge, 
ja que considera que el mecenatge és un instrument essencial bàsic i molt protagonista 
de la canalització de la participació dels ciutadans i de les empreses en el foment 
d’activitats d’interès general que contribueixen clarament a un impuls social, cultural i 
econòmic. 
Comenta que la vinculació del món empresarial amb la cultura no és nova i esmenta 
alguns dels molts casos de col·laboracions publicoprivades en aquest sentit (La Caixa, 
Fundació Fluidra, Fundació Catalunya Cultura, Fundació Banc de Sabadell i Fundació 
Damm), però observa que malgrat que tothom hi estigui d’acord, els projectes 
d’aprovació d’una llei de mecenatge estan paralitzats i bloquejats tant a Catalunya com 
al Congrés dels Diputats. 
El seu grup considera que qualsevol actitud de l’Ajuntament que insti totes les 
administracions públiques que tenen competència a l’hora de tramitar, aprovar i tirar 
CCM 8/19 DSocials  41/56 
 
endavant una llei de mecenatge és bona i positiva, per això presenta aquesta 
proposició, que enuncia. 
 
La Sra. SENDRA posa de manifest que ha treballat en els informes del CoNCA i va crear 
la Fundació Catalunya Cultura justament per promoure la llei de mecenatge, una 
assignatura pendent important, no tant pel pes econòmic que té la cultura com per la 
fortalesa de la societat civil, i subratlla que Catalunya té més associacions, fundacions i 
voluntaris que ningú i una de les responsabilitats dels polítics és contribuir a enfortir 
això. 
A continuació, comenta que actualment els projectes catalans juguen amb 
desavantatge en l’àmbit internacional perquè competeixen amb coproduccions amb 
altres països com ara França que tenen ja de partida uns avantatges fiscals diferents, 
de manera que quan es coprodueix ja se sap que l’altre té un 30% més de possibilitats 
d’aconseguir recursos. 
D’altra banda, assenyala que el fet de no haver abordat aquesta qüestió ha donat lloc a 
un mapa molt desigual que també caldria intentar corregir: si s’aprova o s’insta la llei 
de mecenatge, al mateix temps caldria eliminar els avantatges fiscals extraordinaris 
que dona l’Estat espanyol pels grans esdeveniments, una excepció fora de la llei, i 
posar ordre a quan es defineix què és una entitat o una associació d’interès cultural, 
que té un marc a l’Estat espanyol amb poca transparència i amb uns criteris que ningú 
entén. 
El seu grup opina que tot això s’hauria de poder reglamentar i contribuir a fer que en 
un país que té un minifundisme d’associacions i de fundacions es creés una estructura i 
un múscul molt més fort de la societat civil que pogués actuar de manera molt més 
contundent. 
Comenta que, a parer seu, parlar de llei de mecenatge vol dir moltes coses, entre 
d’altres, aportar transparència a un entorn empresarial que alhora que és solidari i 
beneficiós per a la cultura, la ciència, la recerca o l’àmbit social, té l’ombra de la 
corrupció i de l’elusió fiscal. Subratlla que el mecenatge ha de ser justament un espai 
de bones pràctiques i de fiscalització de tot això. 
Considera que estaria molt bé que Barcelona, atès que les iniciatives que avui té l’Estat 
en gran part han sortit d’aquí, s’hi posés, perquè hi ha moltes coses a regular i definir 
justament per compensar aquest esforç i aquests projectes que no tenen un benefici 
fiscal, ja que el mecenatge cobreix el que en altres àmbits seria un fons d’inversió: 
mentre que en un fons d’inversió un aporta diners, recupera la inversió i cobra un 
interès, en el mecenatge es fa un esforç d’aportació en allò que no té capacitat de 
rendiment i al cap d’un temps se’n desgrava una part. 
Per acabar, comenta que cal decidir quina part es considera que ha d’estar en el full de 
ruta de l’harmonització fiscal europea, i Barcelona té capacitat per instar-ho i la 
Fundació Barcelona Cultura com un actor d’això que ajudi a estructurar i finançar 
projectes d’impacte social i que, per tant, sigui una mica l’espai on es pugui fer aquest 
debat. 
 
La Sra. VILA comenta que aquesta iniciativa permet elevar el focus de la problemàtica 
de la cultura al país, ja que JxCat defensa que la cultura és motor de llibertat, eina de 
transformació i pilar fonamental de l’estat del benestar, i és conscient que no es pot 
concebre la cultura com quelcom aïllat de l’economia i de la política. Entén que 
CCM 8/19 DSocials  42/56 
 
segurament per això en els darrers anys l’Estat ha retallat recursos a Catalunya, 
retallades que posen en perill el retorn social de la cultura, i això és el més greu. 
En aquest context, el seu grup reclama a Madrid la recuperació dels incentius fiscals 
per les donacions fetes a l’Institut d’Estudis Catalans i en proposa l’extensió de les 
donacions fetes a l’Institut Ramon Llull, a més de reclamar que la Generalitat pugui 
gestionar directament les subvencions estatals en l’àmbit de la cultura, i és partidari de 
rebaixar l’IVA cultural del tipus reduït actual del 10% al superreduit del 4%, així com 
d’una modificació de la Llei de l’IVA que clarifiqui definitivament la no subjecció a l’IVA 
de les subvencions culturals i gestioni els efectes retroactius d’una mesura que va 
posar en perill grans equipaments culturals del país a finals del 2017 amb les polítiques 
del ministre Montoro. 
Comenta que el seu grup aspira a recuperar les aportacions estatals de finançament 
dels grans equipaments culturals consorciats a Catalunya, com ara el Liceu, el MNAC o 
el MACBA, el finançament dels quals s’ha anat reduint els darrers anys, entén que per 
una voluntat política, i encoratja el PSC i BC, ara que sembla que podran tenir un pes 
important al Govern de Madrid, a reivindicar el paper de Barcelona en aquesta qüestió. 
També reclama la recuperació de l’aportació estatal que li correspon a Barcelona com a 
capital cultural i metropolitana que durant l’època Trias va desaparèixer. Afegeix que la 
llei de mecenatge sempre ha estat una reivindicació de la seva força política, 
conjuntament amb la investigació científica i el sector R+D+I, i entén que la clau de 
volta del mecenatge en aquests moments es té a Madrid i que cal prendre mesures 
concretes que afavoreixin i promoguin el mecenatge a Catalunya. 
Observa que Catalunya hi té competències però no els recursos necessaris per poder-
les impulsar d’una manera digna, com es mereixen els ciutadans del país. Per això, 
quan es parla de més llibertat per a Catalunya, també és per situacions com aquesta, 
de disminució del dret a accedir a la cultura, que ha de ser un dret universal. 
En darrer lloc, expressa el vot favorable del seu grup, que considera que la proposició 
va en la línia del que ha exposat. 
 
La Sra. BARCELÓ recorda que a la darrera sessió de la Comissió ja es va parlar que falta 
molt més pressupost per a les administracions públiques en l’àmbit cultural, i observa 
que a més de reclamar a l’Estat més inversió en cultura, també convindria reclamar a la 
Generalitat l’augment del pressupost cultural, que actualment només representa el 
0,7% del pressupost total (el seu grup parlamentari ha proposat que sigui el 2% com a 
mínim, que equivaldria a uns 70 euros per habitant). 
Dit això, vota a favor de la proposició i recorda que Cs va presentar al Congrés dels 
Diputats la proposta sobre la llei de mecenatge que va quedar paralitzada pels 
diferents processos electorals que hi ha hagut al país. Assenyala que aquesta llei és una 
de les grans reclamacions del tercer sector a Espanya, no únicament de la cultura, sinó 
també de la investigació científica i de l’esport inclusiu de base. Per això, cal que 
tothom hi treballi i que se superi qualsevol «al·lèrgia» a la col·laboració publicoprivada, 
molt important en diferents àmbits (sovint ha semblat que el Govern tingués 
«al·lèrgia» a la col·laboració publicoprivada, que culturalment sempre ha funcionat 
molt bé a la ciutat). 
Assenyala que la proposta de llei que va fer el seu grup al Congrés dels Diputats 
pretenia millorar els beneficis fiscals per posar-los al nivell dels d’altres països del 
voltant, i comenta que caldria crear un òrgan per dirigir i gestionar la política pública de 
CCM 8/19 DSocials  43/56 
 
mecenatge i ampliar-ne les modalitats (micromecenatge, mecenatge participatiu, 
dotacions universitàries, voluntariat...). Afegeix que la llei que Cs va presentar equipara 
les normatives fiscals als mecenatges, sobretot tenint present l’aportació que fa la 
cultura al PIB (el 3,4% del PIB espanyol prové del sector cultural). 
Per acabar, indica que el Grup de Cs sempre estarà d’acord a instar les administracions 
públiques a complir amb les seves obligacions, i comenta que, a parer seu, quan es 
treballi sobre mecenatge a escala autonòmica cal evitar excloure àmbits tan 
importants com la investigació científica o l’esport no professional, com ha passat 
recentment a Castella-la Manxa. 
 
El Sr. RAMÍREZ vota a favor de la proposició, que recull una reivindicació que el PP fa 
temps que fa, i comenta que la col·laboració publicoprivada forma part de l’ADN del 
seu grup, de manera que defensa un model de finançament, també en l’àmbit cultural, 
que possibiliti la relació entre la societat civil i les administracions. 
Assenyala que el seu grup aspira a la creació, dins la llei de mecenatge, d’un estatut de 
l’emprenedor cultural com a veritable motor cultural de les ciutats, ja que la societat 
civil ha de ser la gran protagonista del fet cultural, i considera que cal introduir el 
finançament dels projectes culturals per objectius amb fons de capital especialitzat i 
amb garanties de retorn de capital i dels beneficis a l’Administració. 
D’altra banda, a parer del seu grup, la llei de mecenatge que reforci la col·laboració 
entre la societat privada i les administracions ha de preveure un augment dels 
incentius i les deduccions fiscals per als donatius que financin, entre altres coses, les 
activitats i projectes culturals. 
En darrer lloc, comenta que el Grup Municipal del PP espera que el desenvolupament 
dels tràmits de les lleis de mecenatge per part de l’Estat i de la Generalitat, gràcies a la 
posició privilegiada que hi tindran els partits que actualment comparteixen govern a 
Barcelona, es tradueixi en resultats concrets per a la ciutat, un dels quals és sens dubte 
per l’estatus cultural i creatiu de Barcelona en aquesta llei de mecenatge tant a escala 
autonòmica com estatal. 
 
El Sr. SUBIRATS expressa el vot favorable del Govern, que comparteix molts dels 
arguments que s’han expressat, i assegura que no tenen cap al·lèrgia a la relació 
publicoprivada ni al mecenatge publicoprivat, però cal ser curosos en aquest tema per 
qüestions com les que ha comentat la regidora d’ERC. Consideren, en vista de 
l’experiència internacional en aquest àmbit, que aquesta relació publicoprivada ha 
d’anar condicionada a una direcció pública i a una garantia quant al que implica 
aquesta col·laboració. 
A continuació, confirma que hi ha un problema de subfinançament en temes culturals: 
la Generalitat només hi dedica el 0,7% del seu pressupost i l’Estat, el 0,2%, mentre que 
Barcelona, amb més del 5%, és la segona ciutat d’Espanya en despesa per habitant, de 
manera que hi ha un esforç municipal notable en matèria de cultura. 
D’altra banda, comenta que seria molt convenient disposar de l’eina de la llei de 
mecenatge i que, pel que s’ha anat constatant, primer amb el secretari d’Estat a 
l’època del Govern del PP i després amb el mateix ministre José Guirao, el problema no 
està al Ministeri de Cultura, sinó al Ministeri d’Hisenda, que fa molt de temps que posa 
traves en aquesta qüestió i és qui impedeix que s’hi pugui avançar. 
CCM 8/19 DSocials  44/56 
 
Afirma que el Govern municipal no té cap problema, entenent que les competències 
van molt més enllà de les de l’Ajuntament, a fer allò que demana la proposició, és a dir, 
instar a avançar en la llei de mecenatge per, d’aquesta manera, contribuir al 
dinamisme cultural del país, en aquest cas de la ciutat, i comenta que ja hi ha una 
fundació, Barcelona Cultura, que té aquesta finalitat, però està molt limitada pels 
condicionants legislatius. 
Per acabar, assenyala que l’Ajuntament rep a l’entorn de 150.000 euros l’any per 
aquest concepte, i que, si bé a vegades es fan servir els temes d’esdeveniment 
d’especial interès, aquests tenen una lògica molt concreta que és la publicitat i al final 
fora de la publicitat tampoc no es poden utilitzar aquests diners per a aquest tema. 
 
La Sra. PARERA agraeix el suport a la proposició, que únicament demana que s’insti a 
aprovar una llei de mecenatge, un tema molt concret i molt clar (algunes intervencions 
han parlat d’altres coses, com ara de les aportacions de les diferents administracions 
públiques a la cultura), i comenta que, a parer seu, no caldria posar el focus d’atenció 
només en el Govern d’Espanya, sinó tant en el Congrés dels Diputats com en el 
Parlament de Catalunya (moltes comunitats autònomes tenen una llei de mecenatge 
aprovada, i aquí se’n podria seguir l’exemple, cosa que ajudaria tothom). 
Reconeix que l’Ajuntament no té competències per desenvolupar una llei, però 
observa que la intenció de la proposició era mostrar un posicionament unànime per 
poder exercir pressió, atès que els grups aquí representats tenen capacitat d’influència 
en el Congrés dels Diputats i en el Parlament de Catalunya, i assumir el compromís com 
a grups polítics de tirar endavant aquest projecte. 
Per acabar, es mostra totalment d’acord amb la Sra. Sendra pel que fa a la necessitat 
de posar odre, establir uns criteris i actuar amb transparència dins d’un marc jurídic 
amb uns criteris fiscals molt clars per a tothom i molt transparents per tal d’ajudar la 
cultura (precisament per això el seu grup demana que s’aprovi una llei de mecenatge). 
En aquest sentit, assenyala que, si bé les empreses en treuen una contraprestació amb 
uns avantatges fiscals perquè estan ajudant l’administració pública a finançar una cosa 
que l’administració pública no finança, el criteri ha de ser de rigor, de transparència 
absoluta i molt clar pel que fa a qui se’n pot beneficiar, qui no i amb quins 
condicionants. 
 
El Sr. SUBIRATS reitera l’acord del Govern amb el que s’ha exposat i comenta que en els 
marges de competència que tingui el Parlament de Catalunya seria molt bo que es 
pogués fer també alguna cosa en aquest àmbit. 
 
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, 
Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel 
Canvi.  
APROVADA  
 
c) Precs 
 
Del Grup Municipal Esquerra Republicana: 
 
13. –  (M1923/339) Que el Govern municipal presenti un balanç de les actuacions 
CCM 8/19 DSocials  45/56 
 
realitzades per l’Ajuntament durant el passat mandat en aplicació de l’anomenat 1% 
cultural, d’acord amb l’article 119 de la Carta municipal de Barcelona, i que proporcioni 
als grups municipals, en el termini d’un mes, una relació de les partides d’on procedeix 
el percentatge i una llista del patrimoni cultural de la ciutat que se n’ha beneficiat, amb 
el muntant assignat a cadascuna de les actuacions, així com els criteris de selecció 
utilitzats.  
 
La Sra. SENDRA formula el prec, referent a una informació que el seu grup ha buscat 
però no ha trobat, i recorda que l’1% cultural no només està previst en dues lleis (la del 
Ministeri i la Llei de patrimoni de la Generalitat), sinó que també està inclòs en la Carta 
municipal, de manera que pot ser una línia de finançament que té la cultura, que té 
recuperació de patrimoni i compra de patrimoni contemporani. 
 
El Sr. SUBIRATS explica que durant el mandat passat no es van realitzar actuacions en 
aplicació de l’1% cultural perquè ni l’Ajuntament de Barcelona ni la Generalitat no ho 
fan en aquest sentit, sinó que tota la inversió en el patrimoni cultural de la ciutat es fa 
via PIM, i informa que el mandat passat la inversió en patrimoni cultural va arribar als 
98 milions d’euros, xifra molt superior a l’1%. 
Dit això, s’ofereix per facilitar la llista d’equipaments i quantitats de les inversions, així 
com si aquestes incorporaven elements d’art contemporani. 
 
La Sra. SENDRA puntualitza que tant l’Estat quan fa inversions a Barcelona com la 
Generalitat quan participa en inversions a Catalunya per llei sí que haurien de fer-ho i, 
de fet, hi tenen una partida atribuïda (en tots dos casos la distribueix Obres Públiques). 
Entén que aquesta podria ser una línia a analitzar. 
 
El Sr. SUBIRATS confirma que es pot analitzar, però observa que l’Ajuntament no pot 
fer un balanç d’aquest criteri perquè no l’aplica, de manera que no pot acceptar el 
prec. 
Comenta que en el futur es podria estudiar quina és la part de la inversió que es fa via 
PIM que es pot atribuir a aquest 1%, però insisteix que la inversió és molt més gran que 
això, de manera que la llei es compleix amb escreix, i únicament caldria valorar si 
l’atribució que es fa s’acaba conformant en relació amb aquest article 119. 
 
NO ACCEPTAT 
 
Del Grup Municipal Junts per Catalunya: 
 
14. –  (M1923/320) Que el Govern Municipal actuï de manera decidida per protegir, 
dignificar i difondre entre els veïns i veïnes l’obra escultòrica Escullera de Jaume Plensa 
situada entre la Plaça Francesc Layret i la Plaça Àngel Pestanya.  
 
La Sra. VILA formula el prec, mostra unes fotografies de la situació a què fa referència i 
pregunta com pot ser que a Nou Barris, després de remoure les figures i les escultures i 
ressituar-les entre Francesc Layret i Àngel Pestanya, aquestes tinguin un grau de 
deteriorament tan alt. Subratlla que, atès el paper de l’art en l’espai públic, és 
CCM 8/19 DSocials  46/56 
 
inadmissible que aquestes elements estiguin degradats, pateixin actes incívics i no 
estiguin ni senyalitzats ni explicats. 
D’altra banda, remarca que tothom ha de poder accedir a la cultura amb la mateixa 
accessibilitat, també els nens i les nenes, de manera que potser caldria començar a 
explicar-los bé l’art que tenen als carrers on juguen i on transcorre el seu dia a dia. 
 
El Sr. SUBIRATS indica que el Govern, sempre a favor de protegir, dignificar i difondre 
qualsevol obra d’art, accepta el prec. 
Sobre la denúncia que diu que les tres peces es troben abandonades, degradades, 
plenes de deixalles i castigades per l’incivisme, informa que el 26 de juny, després de 
rebre una queixa per part de la síndica de Greuges, es va dur a terme des 
d’Arquitectura Urbana i Patrimoni i d’acord amb el Districte una actuació global en les 
tres peces, amb una inversió per restaurar-les per complet que va incloure una capa 
d’additiu antioxidant a tot el conjunt.  
 
La Sra. VILA agraeix l’acceptació del prec, però observa que, més enllà d’inversions 
puntuals, cal plantejar-se com es conserven les escultures a l’espai públic i quin 
seguiment se’n fa, sobretot en barris on la cultura ha d’arribar d’una manera encara 
més evident. Per això, demana que no es deixi de fer seguiment d’aquestes peces pel 
fet d’haver-hi fet ara una actuació. 
 
El Sr. SUBIRATS comenta que la morfologia d’aquestes escultures sovint dona peu a un 
ús incorrecte per part de la ciutadania, però afirma que hi ha persones responsables 
del manteniment d’escultures a l’espai públic i s’hi continuarà treballant, no només 
quan hi hagi una demanda per part de la síndica, sinó en general, per tal que la 
col·lecció d’art públic de la ciutat estigui en el millor estat possible. 
 
ACCEPTAT 
 
15. –  (M1923/321) Que el Govern municipal presenti, abans del mes de març, un pla 
de desenvolupament de la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH) 
que especifiqui els recursos que s’hi destinaran, tant humans com materials, i el 
calendari d’execució, per tal que puguin desenvolupar la seva feina de una manera 
adequada.  
 
La Sra. MUNTÉ assenyala que el tràfic d’éssers humans, considerat una de les 
infraccions més greus a escala mundial, es comet dins d’un marc de delinqüència 
organitzada; suposa una violació dels drets humans, una negació de la llibertat i la 
dignitat i una forma moderna d’esclavatge; afecta gairebé tots els països del món, i, 
encara que qualsevol persona en pot ser víctima, la immensa majoria en són dones. 
Posa de manifest que l’article 5 de la Llei catalana del dret de les dones a l’erradicació 
de la violència masclista parla del tràfic i l’explotació sexual de dones i nenes com una 
forma de violència masclista en l’àmbit social i comunitari, i comenta que la lluita 
contra el tràfic de persones ha ocupat i preocupat diversos governs de la ciutat: en un 
principi es duia a terme des de l’Agència ABITS, i existeix una mesura de govern del 
2011 que va apostar per una coordinació entre els cossos policials, la representació 
jurídica i l’atenció social i residencial de les dones, entre altres elements. D’altra banda, 
CCM 8/19 DSocials  47/56 
 
el 2016 es va crear la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans amb la voluntat 
d’oferir un servei d’atenció integral a les víctimes, així com als professionals i a les 
persones del seu entorn, que, segons el Govern, havia de créixer i es posava en marxa 
com a prova pilot el 2017. Afegeix que el 2019 entra en vigor el decret d’alcaldia que 
definia el protocol de coordinació entre els diferents serveis, i comenta que el seu grup 
valora molt positivament el servei, que té una gran potencialitat, que atén tothom 
independentment de si té la situació administrativa regularitzada o no, i és una aposta 
molt important motiu d’orgull que identifica Barcelona com una ciutat capdavantera 
en la defensa dels drets humans. 
El seu grup no entén que la UTEH continuï tenint les mancances que té: les 
treballadores continuen patint una important manca de recursos i de condicions de 
treball adequades i estan ubicades en un edifici que és poc adient per a les tasques que 
s’hi desenvolupen (per exemple, tenen poca privacitat, tal com han transmès les seves 
representants, que s’han reunit amb diferents grups municipals). Per això, presenta 
aquest prec, que enuncia. 
 
La Sra. PÉREZ agraeix la presentació del prec i posa èmfasi en el compromís del Govern 
amb la continuïtat i el reforç del servei, que ja ha esdevingut una peça cabdal en la 
lluita contra el tràfic d’éssers humans a la ciutat, així com un referent internacional. 
Comenta que ja fa temps que, amb les dificultats que suposa el creixement d’un servei 
d’aquest tipus, s’estan valorant els escenaris possibles del model de gestió definitiu 
perquè sigui viable, perquè respongui a les necessitats de la problemàtica, i perquè 
equilibri la consolidació d’un equip de la casa amb la imprescindible especialització 
tècnica d’una problemàtica tan complexa. 
Tot seguit, diu que espera poder presentar el pla abans del març i agraeix l’esperit 
constructiu del prec. 
 
La Sra. MUNTÉ agraeix l’acceptació del prec i comenta que han fixat el termini de tres 
mesos perquè eren conscients que cal treballar-ho bé i entenien que era un temps 
suficient per poder-ho fer. 
 
La Sra. PÉREZ s’hi mostra d’acord i torna a donar les gràcies al grup. 
 
ACCEPTAT 
 
Del Grup Municipal Partit Popular: 
 
16. –  (M1923/317) Que el Govern Municipal insti a la Generalitat de Catalunya a 
construir i posar en funcionament la residència per a gent gran i per a persones amb 
discapacitat intel·lectual al carrer Benavent, i en el cas d’una resposta negativa per part 
del Govern de la Generalitat, que l’Ajuntament de Barcelona assumeixi el cost de la 
seva construcció, a càrrec del corresponent reconeixement de deute per part de la 
Generalitat.  
 
El Sr. RAMÍREZ saluda el president i vicepresident de l’Associació de Veïns del Camp 
Nou, present a la sala, i dona les gràcies a la Sra. Tarafa per la transacció del text: d’una 
banda, s’ha suprimit la referència a la residència per a persones amb discapacitat 
CCM 8/19 DSocials  48/56 
 
intel·lectual, ja que aquesta ja està projectada al districte de les Corts; d’altra banda, a 
la segona part ara es demana que l’Ajuntament assumeixi la construcció amb el traspàs 
de recursos necessaris per part de la Generalitat. 
Dit això, posa de manifest que la construcció de la residència per a gent gran al carrer 
Benavent, un equipament molt necessari per al districte i demanat des de fa molt de 
temps per persones i entitats del barri, apareixia ja al conveni 2005 i 2007 i acumula un 
historial d’incompliments molt llarg per part de diverses administracions. 
D’altra banda, assenyala que el febrer del 2010 el Plenari de l’Ajuntament de Barcelona 
va aprovar definitivament el Pla especial urbanístic i de millora urbana que permetia 
iniciar la construcció d’aquesta residència; des d’aleshores hi ha hagut tres governs 
municipals i quatre d’autonòmics, i l’únic que va fer el Govern municipal en el mandat 
passat va ser anunciar que a més d’una residència per a gent gran se’n construiria una 
per a persones amb discapacitat. Subratlla que cap govern (cap no ha estat del PP) ha 
tingut com a prioritat construir aquest equipament que tenia el consens de tots els 
grups de l’oposició i que va ser la proposta més votada pels participants del web 
Decidim Barcelona en el Pla d’actuació de districte i la més votada de tot el districte de 
les Corts amb més de 100 vots. 
Pels motius exposats, el seu grup presenta aquest prec, que enuncia. 
 
La Sra. TARAFA agraeix la presentació del prec, saluda el president i vicepresident de 
l’Associació de Veïns del Camp Nou i posa de manifest que de les deu residències que 
incloïa el conveni signat per la Generalitat i l’Ajuntament el 2005, que havia de 
construir i pagar la Generalitat, només se’n van construir quatre i l’Ajuntament ja ha 
cedit a la Generalitat quatre solars més, entre els quals hi ha el del carrer Benavent, 
cosa que demostra que el Govern actual sí que ha prioritzat aquest tema. 
A continuació, comenta que, si bé les enquestes diuen que un vol passar la fi de la seva 
vida a casa seva, mentre no hi hagi l’atenció domiciliària i la integració social i sanitària 
a l’abast de tota la ciutadania, les residències són el model que hi ha, i informa que la 
tinenta i ella es van reunir fa una setmana amb el conseller de Benestar i van insistir en 
el tema de les residències, amb el compromís que si la Generalitat no té intenció de 
construir aquesta residència, en passi el pressupost a l’Ajuntament perquè la 
construeixi, però la resposta no va ser positiva (no hi haurà avançament de 
pressupost). Assegura, però, que hi continuaran insistint, i per això accepten aquest 
prec, i la setmana vinent es reuniran amb el secretari general de Benestar i la secretària 
general de Salut per abordar el tema de les residències i posar diferents opcions sobre 
la taula, entre les quals hi ha aquesta: si no hi ha construcció per part de la Generalitat 
però hi ha pressupost, la pot construir l’Ajuntament. Afegeix que, si no hi ha partida 
pressupostària, l’Ajuntament hi continuarà insistint, ja que la ciutat de Barcelona té 
8.000 persones en llista d’espera de residències i l’incompliment del conveni fa que hi 
hagi un dèficit de més de 2.300 places residencials. 
 
El Sr. RAMÍREZ agraeix l’acceptació del prec i el compromís i la voluntat de construir i 
posar en marxa aquesta residència, així com de continuar insistint a la Generalitat de 
Catalunya perquè es trobi la fórmula per tal que se’n pugui finançar la construcció al 
més aviat possible. 
 
CCM 8/19 DSocials  49/56 
 
La Sra. TARAFA subratlla que el compromís hi ha estat sempre (hi era el 2005, quan es 
va signar el conveni) i el que cal és el pressupost perquè la construeixi la Generalitat o 
l’Ajuntament amb una cessió pressupostària. 
 
ACCEPTAT amb el redactat següent: 
 
(M1923/317) Que el Govern Municipal insti a la Generalitat de Catalunya a construir i 
posar en funcionament la residència per a gent gran al carrer Benavent, i en el cas 
d’una resposta negativa per part de la Generalitat, que l’Ajuntament de Barcelona 
assumeixi la seva construcció, amb el corresponent traspàs dels recursos necessaris 
per part de la Generalitat.  
 
17. –  (M1923/318) Que el Govern Municipal defensi i garanteixi la xarxa de centres 
concertats com a garants de l’existència d’una oferta plural complementària a la xarxa 
pública, assegurant la igualtat d’oportunitats de les famílies així com els recursos 
necessaris per a la xarxa pública i privada-concertada.  
 
El Sr. RAMÍREZ posa de manifest que el darrer projecte de llei del PSOE, l’anomenada 
LOMLOE, qüestiona el primer gran pacte educatiu de la transició, ja que intenta limitar 
les llibertats educatives reconegudes a la Constitució. En aquest sentit, esmenta les 
recents declaracions de la ministra d’Educació i de Formació Professional, Isabel Celaá, 
que han generat alarma social perquè qüestionen que els pares puguin escollir 
l’educació dels seus fills, elecció que es materialitza quan les famílies escullen un 
centre educatiu o un altre, i obvien l’abundant normativa i jurisprudència que empara 
aquesta llibertat d’elecció, com ara la Declaració universal dels drets humans, que 
estableix que els pares tenen dret preferent a escollir el tipus d’educació que donaran 
als seus fills (article 26.3) o la Constitució espanyola, que estableix amb claredat que els 
poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares perquè els seus fills rebin la 
formació religiosa i moral que estigui d’acord amb les seves pròpies conviccions (article 
27.3). 
Davant d’això, i atès que el Grup Municipal del PP defensa un model educatiu que es 
basi en la pluralitat i la llibertat d’ensenyament i que permeti als pares exercir el dret a 
escollir el model educatiu que volen per als seus fills i que estigui d’acord amb els seus 
valors i principis, el seu grup presenta aquest prec, que enuncia. 
 
El Sr. SUBIRATS assenyala que l’article 43 de la Llei d’educació estableix que la 
prestació del servei d’educació s’ordena d’acord amb el principi de gratuïtat dels 
ensenyaments obligatoris, el principi d’accés dels alumnes en condicions d’igualtat i el 
principi de responsabilització de tots els centres a l’escolarització equilibrada 
d’alumnes, especialment dels que presenten necessitats específiques de suport 
educatiu, però hi ha diversos estudis i informes del síndic de Greuges que acrediten 
que hi ha centres concertats que no respecten aquests principis, que cobren quotes 
per activitats complementàries, les quals, malgrat ser voluntàries, es presenten com a 
obligatòries, i, fins i tot, infringeixen la normativa d’admissions de l’alumnat. Per això, 
el Govern no pot acceptar aquest prec. 
 
CCM 8/19 DSocials  50/56 
 
El Sr. RAMÍREZ lamenta que el prec no s’accepti i comenta que, si bé és cert que 
l’article 43 de la Llei d’educació parla del principi d’accés, l’article 27 de la Constitució 
parla del principi de llibertat i d’elecció. 
Tot seguit, diu que, a parer seu, l’oferta d’escola concertada és una oferta prou 
arrelada a Barcelona, a Catalunya i a l’Estat, i cal assegurar la igualtat d’oportunitats a 
les famílies i la llibertat d’elecció de centre educatiu. 
Per acabar, indica que l’única voluntat del prec era garantir la llibertat educativa, i 
assenyala que les paraules de la ministra Celaá amenaçaven d’alguna manera l’oferta 
complementària que existeix en el model educatiu. 
 
El Sr. SUBIRATS respon que la feina del Govern municipal no és defensar o garantir la 
xarxa de centres privats concertats, sinó garantir que es compleixin les condicions de 
gratuïtat i accés dels alumnes en condicions d’igualtat i l’escolarització equilibrada, i 
insisteix que les escoles concertades cobren quotes per activitats obligatòries que 
presenten com a voluntàries i escolaritzen molts menys alumnes en unitats 
específiques de suport educatiu que les escoles públiques, tres vegades menys 
d’alumnat estranger i quatre vegades menys d’alumnat amb ajuts de menjador, de 
manera que el principi d’igualtat no es garanteix i hi ha un procés de segregació 
significatiu en l’àmbit educatiu. 
Aclareix que el Govern no està en contra de l’existència de centres concertats, que 
formen part de l’oferta pública general de la ciutat, però no pot acceptar un prec que li 
demana que defensi la xarxa de centres concertats, i la seva obligació, des del punt de 
vista de l’Ajuntament i com a participants en el Consorci d’Educació de Barcelona, és 
garantir que les condicions d’accés es donin en tots els casos. 
 
NO ACCEPTAT 
 
Del Grup Municipal Barcelona pel Canvi: 
 
18. –  (M1923/348) Que l’Ajuntament redueixi la burocràcia i agilitzi la gestió municipal 
de la tramitació de llicències de construcció de nous habitatges, que es puguin tramitar 
i obtenir simultàniament la llicència d’edificació i totes les altres vinculades a la 
promoció (ocupació de la via publica, grua, gual, enderroc, comptadors provisionals 
d’obra, etc.) i que s’harmonitzin els criteris d’aplicació de les ordenances als 10 
districtes i es redueixin les diferències entre districtes dels terminis de tramitació de les 
llicències.  
 
NO TRACTAT 
 
d) Preguntes 
 
Del Grup Municipal Esquerra Republicana: 
 
19. –  (M1923/340) Quins són els passos i terminis que pensa seguir el Govern 
Municipal respecte els habitatges del carrer de Doctor Letamendi i Mont-ral d’Horta 
per tal de garantir que les famílies que hi viuen, puguin continuar residint-hi?  
CCM 8/19 DSocials  51/56 
 
 
La Sra. BARÓ formula la pregunta, referida a una situació d’assetjament immobiliari 
important que ja fa pràcticament divuit mesos que s’arrossega; saluda els veïns 
afectats presents, i assenyala que les finques dels números 37, 39 i 41 del carrer Mont-
ral i del número 45 del carrer Letamendi estan en una situació cada cop més vulnerable 
i pateixen diverses formes d’assetjament. Entén que tothom coincideix que el fet de 
deixar que els immobles es vagin deteriorant, de no renovar els contractes de lloguer i, 
fins i tot, d’incorporar nous veïns a les finques afectades contribueix a accentuar el 
sentiment d’inseguretat i d’assetjament. 
Posa de manifest que, al llarg dels darrers divuit mesos, el Grup d’ERC ha pres i 
presentat diverses iniciatives tant al Districte com a la Comissió de Drets Socials i al 
Plenari per demanar que es doni una solució a aquesta problemàtica i sempre ha estat 
coherent i ha demanat la compra dels immobles. Malauradament, però, el Govern 
municipal no ha seguit aquesta línia de coherència. El seu grup voldria saber per què el 
PSC el mandat passat va demanar mesures urgents i immediates per resoldre el 
problema i ara que està al Govern municipal ni tan sols pot acceptar un prec en 
aquesta direcció. 
Dit això, indica que fa uns dies l’Ajuntament va adquirir un edifici a Sants que va costar 
aproximadament 2,2 milions d’euros i solucionava un seguit de problemàtiques a nou 
famílies, i que en els edificis als quals fa referència el prec fa divuit mesos hi havia al 
voltant de 90 famílies afectades. És conscient que al llarg d’aquests mesos el Govern ha 
fet moltes promeses i plantejaments amb bona voluntat, però després de divuit mesos 
encara hi queden la meitat de les famílies, de manera que, si es continua així, quan 
s’arribi a una solució ja no hi haurà famílies a les quals donar ajut i a les quals garantir 
el dret a seguir vivint als habitatges on han viscut tota la vida. 
 
La Sra. MARTÍN agraeix l’interès per la situació d’aquests veïns i aquestes veïnes 
d’Horta —aprofita per saludar-los—, gent treballadora que es troba en una situació 
d’indefensió davant la voluntat de la propietat de vendre els edificis a algú que pugui 
acabar apujant els lloguers o no renovant els contractes per poder especular amb els 
habitatges, i observa que, lamentablement, sovint aquestes accions són legals. Explica 
que precisament per això s’estan negociant amb la Generalitat canvis legislatius que 
obliguin els grans propietaris a corresponsabilitzar-se fent o renovant contractes de 
lloguer de veïnes en situació de vulnerabilitat —aprofita per demanar el suport d’ERC 
al Parlament sobre aquesta qüestió per poder aconseguir aquest canvi entre totes. 
A continuació, indica que, davant la situació dels carrers Letamendi i Mont-ral, 
l’objectiu d’aquesta regidoria és utilitzar totes les eines al seu abast per protegir el dret 
a l’habitatge dels veïns i les veïnes i, per això, ja fa més d’un any que s’està fent una 
tasca exhaustiva d’avaluació, seguiment i acompanyament de tota la situació des de 
l’Oficina d’Habitatge d’Horta i Guinardó —posa en relleu el valor de la seva tasca—, i 
entre la seva directora i els representants veïnals hi ha una comunicació fluïda i 
permanent. 
Subratlla que des de finals del mandat anterior Habitatge està en contacte amb els 
veïns i les veïnes, amb qui s’han mantingut diverses trobades, així com amb el Districte 
d’Horta, amb qui es treballa de manera perfectament coordinada, i també s’han fet 
diverses trobades amb la propietat i els compradors que han anat apareixent per 
CCM 8/19 DSocials  52/56 
 
deixar-los clar que es vigilarien amb lupa totes les possibles situacions d’abús i 
assetjament. 
D’altra banda, explica que quan hi ha hagut l’opció d’exercir la compra via tanteig i 
retracte no s’ha fet, després de valorar-ho amb les famílies, perquè calia pagar un 
import de 2,2 milions d’euros, que, sumats a la rehabilitació que necessitarien els 
edificis, hauria suposat una despesa de prop de 7,5 milions, i el pressupost de 
l’Ajuntament és limitat i no pot comprar tot allò que voldria perquè ha de vetllar per 
fer un ús adequat dels recursos públics. En aquest sentit, exposa que gràcies a l’impuls 
econòmic del Govern municipal els últims quatre anys s’han comprat 23 edificis 
(l’últim, el de Sants que ha esmentat la Sra. Baró) i s’han incorporat 750 habitatges al 
parc públic de lloguer de la ciutat, però insisteix que cal mesurar molt bé en quines 
situacions es fan servir aquestes eines i en quines es busquen altres estratègies, i 
observa que la Generalitat no ha mostrat la voluntat d’exercir el tanteig i retracte en el 
cas de Letamendi, malgrat que legalment podria fer-ho en tots els casos en què també 
ho pot fer l’Ajuntament. 
Per acabar, assegura que des de la Regidoria i en coordinació amb el Districte hi 
continuaran treballant amb molta discreció i amb molta prudència per trobar una 
solució, conscients de l’angoixa que estan patint els veïns i les veïnes, que seran qui 
primer rebi la nova informació que hi hagi sobre aquest tema. 
 
ES DONA PER TRACTADA 
 
Del Grup Municipal Ciutadans: 
 
20. –  (M1923/324) Quan es té previst finalitzar la fase 2 i 3 de les obres del Hospital 
del Mar per tal de millorar els serveis sanitaris?  
 
La Sra. BARCELÓ posa de manifest que l’Ajuntament de Barcelona forma part del Parc 
de Salut Mar i que les obres que s’estan duent a terme a l’Hospital del Mar afecten tant 
els professionals sanitaris com els pacients (per exemple, molts d’ells han de desplaçar-
se a l’Hospital de l’Esperança, al districte de Gràcia, per rebre atenció oftalmològica). 
Davant d’aquesta situació, el seu grup vol saber quan es preveu que finalitzin les fases 
segona i tercera de les obres i quin és el pressupost d’execució d’aquestes dues fases. 
 
La Sra. TARAFA assenyala que l’Ajuntament va fer un esforç per finançar la primera fase 
de les obres, ja finalitzada, amb 40 milions d’euros (una part en el mandat anterior i 
una altra durant el Govern Trias), si bé per competències no hi havia d’aportar res. 
Tot seguit, indica que l’Ajuntament ja ha fet tot el que estava a les seves mans en 
relació amb la segona fase: ha col·laborat coordinadament amb la Generalitat en 
l’elaboració del pla funcional i ha cedit els sòls. 
D’altra banda, informa que la segona fase està previst que duri tres anys 
aproximadament, i la tercera, quatre, i tenen un cost de 100 milions d’euros 
cadascuna, i comenta que caldrà veure quin és el finançament que hi pot aportar la 
Generalitat, però l’Ajuntament no tanca la porta a posar-ne una petita part, encara que 
no li correspongui, per empènyer com ha fet amb altres equipaments de la ciutat. 
 
CCM 8/19 DSocials  53/56 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix la concreció de la resposta, però insisteix que les obres, si bé 
són totalment necessàries, estan perjudicant especialment els veïns, tant els pacients 
com els familiars, ja que per a moltes intervencions oftalmològiques els pacients han 
d’anar acompanyats. Per això, demana a la Sra. Tarafa que, com a part del Consorci del 
Parc de Salut Mar, exigeixi al Govern de la Generalitat el compromís i el pressupost 
necessaris per executar el calendari previst i posar fi a tants anys d’obres. 
D’altra banda, pregunta si l’Ajuntament podria ajudar d’alguna manera les persones 
que s’han de desplaçar fins a l’Hospital de l’Esperança per a algunes especialitats. 
 
La Sra. TARAFA puntualitza que insistir no és qüestió de voluntat, sinó de competència 
davant del pressupost, i l’Ajuntament ha posat sobre la taula aquesta actuació en el Pla 
d’equipaments, i està en espera de veure la proposta pressupostària que fa la 
Generalitat i, a partir d’això, veurà com pot acompanyar. Afegeix que això s’està 
parlant amb el CatSalut i el Consell Rector de l’Hospital del Mar. 
Pel que fa a ajudar les persones que s’han de desplaçar a l’Hospital de l’Esperança, 
assenyala que l’Ajuntament ja va posar en marxa fa tres anys un autobús llançadora 
que va des de l’Hospital del Mar a Esperança i que finança íntegrament, un autobús 
que els veïns valoren molt positivament. 
 
ES DONA PER TRACTADA 
 
21. –  (M1923/327) Quina és la ubicació provisional i definitiva per L’Escola Entença?  
 
La Sra. BARCELÓ subratlla que els pares de l’escola Entença estan passant una veritable 
odissea amb la ubicació de l’escola, que fa tres anys que està en barracons, l’espai no 
és adequat, van tenir incertesa per la proximitat dels transformadors, han patit goteres 
i al febrer es van tancar a l’Ajuntament per demanar una cosa que l’Administració 
pública sempre ha de facilitar: la ubicació provisional i final d’una escola. Exposa que, 
després d’aquest tancament de l’Associació de Famílies d’Infants de l’Escola Entença, 
es van donar diferents ubicacions, una d’elles, els jardins de Marco Redondo, una mica 
rocambolesca, ja que és una de les poques zones verdes que hi ha a l’Eixample, i ara es 
diu que serà a la Model, però les famílies i l’equip del centre continuen tenint una 
incertesa que no haurien de tenir. Per això, el seu grup presenta aquesta pregunta, que 
enuncia. 
 
El Sr. SUBIRATS respon que s’està treballant perquè l’escola pugui començar el curs 
2020-2021 en una ubicació provisional, ja totalment decidida, a l’antiga Model, d’acord 
amb el compromís adquirit amb el Districte de l’Eixample i el Consorci d’Educació (es 
va fer una reunió amb l’equip del centre i la comunitat educativa), i la ubicació 
definitiva es troba en fase d’estudi i està previst comunicar-la quan se n’hagi confirmat 
la viabilitat tècnica i es pugui informar del calendari del trasllat. 
 
La Sra. BARCELÓ manifesta sorpresa i decepció pel fet que tres anys després de tenir 
una escola en barracons la ubicació definitiva continuï en fase d’estudi; subratlla que 
voler saber la ubicació definitiva d’una escola no és cap reivindicació extraordinària, i 
pregunta, amb tots els respectes per l’entitat, per a què serveix el Consorci d’Educació 
si en tres anys no és capaç de donar una ubicació definitiva per a aquest centre 
CCM 8/19 DSocials  54/56 
 
educatiu. Davant d’aquesta situació, demana al Sr. Subirats que, des de la seva 
responsabilitat en educació en l’àmbit del Govern municipal, exigeixi al Consorci 
d’Educació la ubicació definitiva del centre, i espera que la ubicació provisional a la 
Model sigui una realitat, no com ha passat en ocasions anteriors. 
 
El Sr. SUBIRATS puntualitza que l’exigència per a la ubicació definitiva del centre se l’ha 
de plantejar a si mateix perquè no és responsabilitat del Consorci d’Educació, sinó de 
l’Ajuntament, i assegura que accepta l’exigència, però el Govern no vol deixar de banda 
les demandes de la comunitat, que són molt específiques (algunes de les ubicacions 
que se’ls han plantejat no complien aquestes demandes), perquè no vol córrer el risc 
de parlar d’una ubicació definitiva que després no pugui ser-ho, com ja ha passat 
anteriorment. 
Dit això, assegura que la ubicació provisional està totalment decidida i començarà el 
curs 2020-2021, i insisteix que no es pot assegurar quina serà la ubicació definitiva fins 
que no se’n garanteixi al 100% la viabilitat tècnica. 
 
ES DONA PER TRACTADA 
 
Del Grup Municipal Barcelona pel Canvi: 
 
22. –  (M1923/349) Quin és model de finançament del projecte d’ampliació del Macba? 
Quin és el calendari previst per d’ampliació del museu? Què passarà amb els fons 
procedents del Ministeri de Cultura i Feder -5,3 M €- compromesos per a l’ampliació 
del Macba a la Capella de la Misericòrdia?  
 
La Sra. PARERA posa de manifest que recentment es va informar que s’havia arribat a 
un acord per a la ubicació definitiva del nou CAP Raval Nord i l’ampliació del MACBA, i 
això genera alguns dubtes al seu grup. 
D’una banda, vol saber què passarà amb el finançament que ja tenia pactat el MACBA, 
els 5,3 milions d’euros que tenia compromesos per a l’ampliació a la capella de la 
Misericòrdia, detallada al Pla estratègic MACBA 2022, aprovat el 2017. 
D’altra banda, vol saber quins són els terminis d’execució d’aquesta ampliació, que 
requereix una modificació del Pla general metropolità i, per tant, un nou pla especial 
urbanístic per a la construcció d’un nou edifici museístic. Entén que, a més, el Plenari 
hauria de revocar la cessió de trenta anys que es va fer el 2013 al MACBA, que hi ha 
d’haver un canvi d’usos del terreny i que el solar públic de la plaça dels Àngels passarà 
a ser considerat equipament cultural. 
 
El Sr. SUBIRATS respon que sobre el model de finançament del projecte d’ampliació hi 
ha el compromís de les tres institucions (Estat, Generalitat i Ajuntament), així com de la 
Fundació MACBA, per assumir el cost. Indica que, si bé encara cal establir l’arquitectura 
detallada d’aquest tema, perquè l’acord és relativament recent, hi ha un compromís 
per part de l’Ajuntament (1,5 milions d’euros), de la Fundació MACBA (1,5 milions), del 
Ministeri de Cultura (3 milions a partir de l’1% cultural) i de la Generalitat (2,3 milions a 
través del FEDER), i quedaria per cobrir una petita part que l’Ajuntament proposa que 
es cobreixi a parts iguals entre les tres administracions. 
CCM 8/19 DSocials  55/56 
 
Pel que fa al calendari, explica que va molt vinculat a la convocatòria FEDER 2023, que 
obliga que almenys una part del que es construeixi pugui ser visitable a finals del 2022. 
Quant als fons procedents del Ministeri de Cultura i FEDER compromesos, indica que el 
compromís era oral, el termini de presentació acabava ahir i es van presentar els 
papers en relació amb el nou edifici que compleix millor que la capella de la 
Misericòrdia les condicions previstes pel FEDER, de manera que l’ajustament entre les 
previsions i el que preveu el FEDER per part del finançament és millor (s’hi adapta 
perfectament), i ara cal fer la petició per a l’1% que queda pendent. 
 
La Sra. PARERA agraeix la resposta i celebra que un problema que estava enquistat des 
de fa molts anys no hagi suposat un enquistament en la modificació que s’ha patit. 
Celebra també que s’hagi actuat amb rapidesa i que es tingués un pla bastant pensat 
per al que es podia acabar acordant. 
 
ES DONA PER TRACTADA 
 
e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup 
 
VI) Mocions 
 
VII) Declaracions Institucionals 
 
La Sra. PÉREZ agraeix el compliment dels temps i el to de la reivindicació de les 
treballadores presents i dona per finalitzada la sessió. 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 13.11 
hores. 
Signat electrònicament per
:Maria Teresa Ordoñez Rivero -
DNI 37740755D (SIG)
Data :2020.01.13 13:45:42 CET
Raó:Aixecament Acta
Lloc : Barcelona
CCM 8/19 DSocials  56/56