Memòria Anual 2018 INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA Memòria Anual 2018 INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA Presentació Estructura Missió i organitzativa funcions INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA Activitat 2018 Mapa de les Indicadors Actuacions actuacions d’activitat destacades i d’altres Ciutat/districte Accions de millora Dades Recursos funcional a econòmiques humans l’organització Presentació Estructura Missió i organitzativa funcions INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA Activitat 2018 Mapa de les Indicadors Actuacions actuacions d’activitat destacades i d’altres Ciutat/districte Accions de millora Dades Recursos funcional a econòmiques humans l’organització 01 L’Institut Municipal d’Urbanisme (IMU), adscrit a la Gerència adjunta d’Urbanisme, de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat gestiona i executa les obres de transformació urbanística dels barris de la ciutat.La memòria d’activitat del 2018, que aquí presentem, és especialment rellevant per tractar-se del primer any de funcionament de l’IMU constituït com a EPEL (Entitat Pública Empresarial Local) amb l’ exercici de les noves competències que li han estat atribuïdes. Presentació El procés reorganitzatiu, realitzat al llarg del 2017, ha comportat l’assumpció per part de l’IMU de totes les tasques en matèria urbanística de BAGURSA i també la competència en la gestió de les reparcel·lacions per compensació, que fins el moment corresponia a la Gerència adjunta d’Urbanisme de l’àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. La incorporació d’aquesta nova competència, ha permès concentrar en l’IMU tota l’activitat urbanística referida a la gestió de sòl, que anteriorment es trobava dividida entre la gerència adjunta d’Urbanisme, que desenvolupava les reparcel·lacions per compensació, i el propi IMU (abans Bagursa), que executava només les reparcel·lacions per cooperació . Aquest canvi, ha suposat una notable millora en la simplificació dels processos i alhora una major eficàcia i eficiència en les tasques de gestió, com també ho va ser la concentració de tota l’activitat en matèria d’expropiació que abans feien els districtes, i que ara desenvolupa totalment l’IMU. Aprofitant el canvi de model organitzatiu, s’ha impulsat també un procés de millora del model funcional de l’IMU amb la participació de tot el personal de l’Institut. Com a resultat de la tasca realitzada de forma participativa s’han desenvolupat i implantat cinc projectes de millora, que han tingut molt bona acollida i que han significat un gir positiu al potenciar el treball en equip i la comunicació interna. Pel que fa a l’activitat urbanística desenvolupada en aquest període, cal destacar la relacionada amb la gestió del PEI (Pla Especial d’Infraestructures) de la Marina i del PEI del 22@, així com la realitzada en aquells àmbits en els que es ve treballant sistemàticament des de fa anys en la gestió de sòl i on ara es comencen a apreciar els resultats de la seva transformació. Aquest és el cas d’algun sector del barri de La Marina amb la construcció dels primers edificis d’habitatge, de Can Batlló amb nous habitatges i espais lliures per a equipaments i amb un nou model d’urbanització, de la Colònia Castells i de la Trinitat Nova, que ja ha encarat la recta final d’un procés actiu des de fa anys i que ara, un cop acabats els habitatges de substitució, disposa de noves parcel·les a punt per a acollir un important volum d’habitatges assequibles. Tot això, ha estat possible gràcies a la feina realitzada per l’equip de persones integrants de l’IMU, que amb la seva tasca constant i a vegades amb poca visibilitat, contribueixen a canviar la fisonomia dels barris per a dotar-los de nous espais per a habitatges, equipaments i noves zones verdes i espais urbanitzats que, sens dubte, ajuden a millorar la qualitat de vida dels veïns. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Presentació 3 01 L’Institut Municipal d’Urbanisme (IMU), adscrit a la Gerència adjunta d’Urbanisme, de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat gestiona i executa les obres de transformació urbanística dels barris de la ciutat.La memòria d’activitat del 2018, que aquí presentem, és especialment rellevant per tractar-se del primer any de funcionament de l’IMU constituït com a EPEL (Entitat Pública Empresarial Local) amb l’ exercici de les noves competències que li han estat atribuïdes. Presentació El procés reorganitzatiu, realitzat al llarg del 2017, ha comportat l’assumpció per part de l’IMU de totes les tasques en matèria urbanística de BAGURSA i també la competència en la gestió de les reparcel·lacions per compensació, que fins el moment corresponia a la Gerència adjunta d’Urbanisme de l’àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. La incorporació d’aquesta nova competència, ha permès concentrar en l’IMU tota l’activitat urbanística referida a la gestió de sòl, que anteriorment es trobava dividida entre la gerència adjunta d’Urbanisme, que desenvolupava les reparcel·lacions per compensació, i el propi IMU (abans Bagursa), que executava només les reparcel·lacions per cooperació . Aquest canvi, ha suposat una notable millora en la simplificació dels processos i alhora una major eficàcia i eficiència en les tasques de gestió, com també ho va ser la concentració de tota l’activitat en matèria d’expropiació que abans feien els districtes, i que ara desenvolupa totalment l’IMU. Aprofitant el canvi de model organitzatiu, s’ha impulsat també un procés de millora del model funcional de l’IMU amb la participació de tot el personal de l’Institut. Com a resultat de la tasca realitzada de forma participativa s’han desenvolupat i implantat cinc projectes de millora, que han tingut molt bona acollida i que han significat un gir positiu al potenciar el treball en equip i la comunicació interna. Pel que fa a l’activitat urbanística desenvolupada en aquest període, cal destacar la relacionada amb la gestió del PEI (Pla Especial d’Infraestructures) de la Marina i del PEI del 22@, així com la realitzada en aquells àmbits en els que es ve treballant sistemàticament des de fa anys en la gestió de sòl i on ara es comencen a apreciar els resultats de la seva transformació. Aquest és el cas d’algun sector del barri de La Marina amb la construcció dels primers edificis d’habitatge, de Can Batlló amb nous habitatges i espais lliures per a equipaments i amb un nou model d’urbanització, de la Colònia Castells i de la Trinitat Nova, que ja ha encarat la recta final d’un procés actiu des de fa anys i que ara, un cop acabats els habitatges de substitució, disposa de noves parcel·les a punt per a acollir un important volum d’habitatges assequibles. Tot això, ha estat possible gràcies a la feina realitzada per l’equip de persones integrants de l’IMU, que amb la seva tasca constant i a vegades amb poca visibilitat, contribueixen a canviar la fisonomia dels barris per a dotar-los de nous espais per a habitatges, equipaments i noves zones verdes i espais urbanitzats que, sens dubte, ajuden a millorar la qualitat de vida dels veïns. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Presentació 3 02 2.1 Constitució de l’IMU com a EPELL’Institut Municipal d’Urbanisme (IMU) Durant el 2018 l’Institut ha fet per és una entitat pública empresarial local encàrrec de l’Ajuntament totes les (EPEL) de l’Ajuntament de Barcelona que actuacions directament i indirectament Estructura organitzativa actua bàsicament en l’àmbit urbanístic. relacionades amb les actuacions L’Institut fou constituït l’any 1990 sota urbanístiques que han determinat els la figura jurídica d’organisme autònom òrgans de govern municipals, i que s’han administratiu, i després de diverses derivat de l’aplicació de la normativa modificacions estatutàries, el Plenari vigent. del Consell Municipal del 6 d’octubre de 2017 aprovà definitivament la modificació Per al desenvolupament de les seves d’estatuts per transformar-lo en entitat funcions, els estatuts reguladors li pública empresarial local (Gaseta atribueixen les potestats administratives Municipal de 6 de novembre de 2017). necessàries. Aquesta transformació és la culminació de la reorganització dels serveis L’Institut, per acord de la Comissió de d’urbanisme i habitatge iniciada amb Govern de 14 de desembre de 2017, i amb l’acord de la Comissió de Govern de 19 de efectes 1 de gener de 2018, ha assumit, gener de 2017. d’una banda, totes les tasques que desenvolupava la Societat Municipal Com a EPEL està dotat de personalitat Barcelona Gestió Urbanística, SA, en jurídica pròpia i patrimoni independent, matèria d’urbanisme i, de l’altra, li han d’acord amb la legislació reguladora de estat assignades les competències i regim local, la normativa urbanística funcions que desenvolupava la Direcció i la Carta de Barcelona. Gaudeix de de Serveis de Gestió Urbanística de la l’autonomia administrativa i econòmica Gerència Adjunta d’Urbanisme de l’Àrea que li reconeix la legislació per al d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. compliment de les seves finalitats. L’Institut es regeix pel dret privat, excepte en la formació de la voluntat dels seus òrgans i en l’exercici de les potestats administratives que li siguin atribuïdes, que es regeixen pel dret administratiu. Així mateix, es configura com a entitat urbanística especial i té la condició d’administració actuant als efectes previstos en la Llei d’urbanisme de Catalunya. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Estructura organitzativa 4 02 2.1 Constitució de l’IMU com a EPELL’Institut Municipal d’Urbanisme (IMU) Durant el 2018 l’Institut ha fet per és una entitat pública empresarial local encàrrec de l’Ajuntament totes les (EPEL) de l’Ajuntament de Barcelona que actuacions directament i indirectament Estructura organitzativa actua bàsicament en l’àmbit urbanístic. relacionades amb les actuacions L’Institut fou constituït l’any 1990 sota urbanístiques que han determinat els la figura jurídica d’organisme autònom òrgans de govern municipals, i que s’han administratiu, i després de diverses derivat de l’aplicació de la normativa modificacions estatutàries, el Plenari vigent. del Consell Municipal del 6 d’octubre de 2017 aprovà definitivament la modificació Per al desenvolupament de les seves d’estatuts per transformar-lo en entitat funcions, els estatuts reguladors li pública empresarial local (Gaseta atribueixen les potestats administratives Municipal de 6 de novembre de 2017). necessàries. Aquesta transformació és la culminació de la reorganització dels serveis L’Institut, per acord de la Comissió de d’urbanisme i habitatge iniciada amb Govern de 14 de desembre de 2017, i amb l’acord de la Comissió de Govern de 19 de efectes 1 de gener de 2018, ha assumit, gener de 2017. d’una banda, totes les tasques que desenvolupava la Societat Municipal Com a EPEL està dotat de personalitat Barcelona Gestió Urbanística, SA, en jurídica pròpia i patrimoni independent, matèria d’urbanisme i, de l’altra, li han d’acord amb la legislació reguladora de estat assignades les competències i regim local, la normativa urbanística funcions que desenvolupava la Direcció i la Carta de Barcelona. Gaudeix de de Serveis de Gestió Urbanística de la l’autonomia administrativa i econòmica Gerència Adjunta d’Urbanisme de l’Àrea que li reconeix la legislació per al d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. compliment de les seves finalitats. L’Institut es regeix pel dret privat, excepte en la formació de la voluntat dels seus òrgans i en l’exercici de les potestats administratives que li siguin atribuïdes, que es regeixen pel dret administratiu. Així mateix, es configura com a entitat urbanística especial i té la condició d’administració actuant als efectes previstos en la Llei d’urbanisme de Catalunya. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Estructura organitzativa 4 02 Estructura organitzativa 2.3 ORGANIGRAMA CONSELL D’ADMINISTRACIÓ 2.2 ÒRGANS DE GOVERN CONSELLER/A DELEGAT/DA GERENT ELS ÒRGANS DE GOVERN I DIRECCIÓ DE L’INSTITUT SÓN ELS SEGÜENTS: DIRECCIÓ DE CONTROL La presidenta Janet Sanz Cid DE GESTIÓ I SISTEMES DIRECCIÓ DE SERVEIS DE D’INFORMACIÓ COORDINACIÓ DE PROJECTES El vicepresident Josep Maria Montaner i Martorell SECCIÓ DE DIRECCIÓ DE SERVEIS El Consell d’Administració Jordi Martí Galbis PROGRAMESJURÍDICS (vocals a 31 de desembre 2018) Koldo Blanco Uzquiano I SECRETARIA Jordi Coronas i Martorell DEPARTAMENT DE Daniel Mòdol i Deltell COORDINACIÓ DE PROJECTES DIRECCIÓ DE SERVEIS EUROPEUS I LLEI DE BARRISAlberto Vilagrasa i Gil ECONÒMICS I GENERALS Pere Casas i Zarzuela Jordi Campillo i Gàmez DEPARTAMENT DE Francisco Javier Burón Cuadrado SECCIÓ DE REGENERACIÓ URBANA RECURSOS HUMANS Lídia García Soler Aurora López Corduente DIRECCIÓ D’URBANISME La consellera delegada Aurora López Corduente El gerent Josep M. de Torres i Sanahuja DIRECCIÓ DE GESTIÓ DIRECCIÓ DE PROJECTES URBANÍSTICA I OBRES La descripció de les funcions dels òrgans de govern i direcció està indicada als estatuts de l’Institut Municipal d’Urbanisme. DEPARTAMENT DEPARTAMENT DE DEPARTAMENT DE VALORACIONS D’EXPROPIACIONS REPARCEL·LACIONS I SUPORT TÈCNIC L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Estructura organitzativa 5 02 Estructura organitzativa 2.3 ORGANIGRAMA CONSELL D’ADMINISTRACIÓ 2.2 ÒRGANS DE GOVERN CONSELLER/A DELEGAT/DA GERENT ELS ÒRGANS DE GOVERN I DIRECCIÓ DE L’INSTITUT SÓN ELS SEGÜENTS: DIRECCIÓ DE CONTROL La presidenta Janet Sanz Cid DE GESTIÓ I SISTEMES DIRECCIÓ DE SERVEIS DE D’INFORMACIÓ COORDINACIÓ DE PROJECTES El vicepresident Josep Maria Montaner i Martorell SECCIÓ DE DIRECCIÓ DE SERVEIS El Consell d’Administració Jordi Martí Galbis PROGRAMESJURÍDICS (vocals a 31 de desembre 2018) Koldo Blanco Uzquiano I SECRETARIA Jordi Coronas i Martorell DEPARTAMENT DE Daniel Mòdol i Deltell COORDINACIÓ DE PROJECTES DIRECCIÓ DE SERVEIS EUROPEUS I LLEI DE BARRISAlberto Vilagrasa i Gil ECONÒMICS I GENERALS Pere Casas i Zarzuela Jordi Campillo i Gàmez DEPARTAMENT DE Francisco Javier Burón Cuadrado SECCIÓ DE REGENERACIÓ URBANA RECURSOS HUMANS Lídia García Soler Aurora López Corduente DIRECCIÓ D’URBANISME La consellera delegada Aurora López Corduente El gerent Josep M. de Torres i Sanahuja DIRECCIÓ DE GESTIÓ DIRECCIÓ DE PROJECTES URBANÍSTICA I OBRES La descripció de les funcions dels òrgans de govern i direcció està indicada als estatuts de l’Institut Municipal d’Urbanisme. DEPARTAMENT DEPARTAMENT DE DEPARTAMENT DE VALORACIONS D’EXPROPIACIONS REPARCEL·LACIONS I SUPORT TÈCNIC L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Estructura organitzativa 5 03 La missió i els objectius de l’Institut Municipal d’Urbanisme s’emmarquen dins l’eix 3 del Programa d’actuació municipal (PAM) de fer “una Barcelona més humana i en transició ecològica”, desenvolupant la línia estratègica de fer “urbanisme per als barris”. L’activitat urbanística desenvolupada per l’IMU comporta fonamentalment: Missió i funcions b. a. Dotació de serveis i la urbanització dels Obtenció de sòl a través nous espais alliberats del desplegament de i dels solars posats l’ordenament vigent en a disposició per a matèria de gestió de la promoció de nou sòl i amb actuacions habitatge i nous tant d’iniciativa pública equipaments. com d’iniciativa publicoprivada. c. Desenvolupament de nous barris i/o la remodelació d’existents. Aquestes actuacions van acompanyades de l’activitat jurídica i econòmica necessària per portar-les a terme, així com del seguiment i control de gestió dels objectius corresponents mitjançant indicadors i altres sistemes d’informació periòdics. Des de l’IMU també es duu a terme el control del potencial de sòl destinat a la construcció d’habitatge protegit i dotacional, i es fa el seguiment de l’evolució de la seva transformació, des de l’etapa de planejament, la de gestió, fins a la seva inscripció com a solar destinat a l’edificació i a sistemes urbanístics. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Missió i funcions 6 03 La missió i els objectius de l’Institut Municipal d’Urbanisme s’emmarquen dins l’eix 3 del Programa d’actuació municipal (PAM) de fer “una Barcelona més humana i en transició ecològica”, desenvolupant la línia estratègica de fer “urbanisme per als barris”. L’activitat urbanística desenvolupada per l’IMU comporta fonamentalment: Missió i funcions b. a. Dotació de serveis i la urbanització dels Obtenció de sòl a través nous espais alliberats del desplegament de i dels solars posats l’ordenament vigent en a disposició per a matèria de gestió de la promoció de nou sòl i amb actuacions habitatge i nous tant d’iniciativa pública equipaments. com d’iniciativa publicoprivada. c. Desenvolupament de nous barris i/o la remodelació d’existents. Aquestes actuacions van acompanyades de l’activitat jurídica i econòmica necessària per portar-les a terme, així com del seguiment i control de gestió dels objectius corresponents mitjançant indicadors i altres sistemes d’informació periòdics. Des de l’IMU també es duu a terme el control del potencial de sòl destinat a la construcció d’habitatge protegit i dotacional, i es fa el seguiment de l’evolució de la seva transformació, des de l’etapa de planejament, la de gestió, fins a la seva inscripció com a solar destinat a l’edificació i a sistemes urbanístics. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Missió i funcions 6 3.1 Funcions 3.2 Coordinació Urbanístiques Territorial L’activitat urbanística es desenvolupa d) Expropiacions: gestió dels àmbits de A més d’aquestes funcions a partir de les funcions següents: sòl pel sistema d’expropiació a partir de desenvolupades directament pels l’encàrrec i finançament de l’Ajuntament, serveis urbanístics de l’Institut, se a) Planejament: actua redactant els previstos al PIM. L’actuació preveu la n’executen d’altres de més transversals, plans per encàrrec de la Direcció de totalitat del procés d’expropiació a partir que comporten la coordinació amb Serveis de Planejament del sector. de: l’aprovació inicial de la relació de diversos departaments de l’estructura béns i drets afectats, la tramitació dels executiva municipal central i dels b) Reparcel·lacions per cooperació: expedients d’expropiació, l’abonament de districtes, i que corresponen a: l’IMU executa la seva acció, a compte les indemnitzacions corresponents, fins dels propietaris adjudicataris de la a l’alliberament dels solars, acompanyat, a) Coordinadors/ores de projectes: c) Fons europeus, projectes integrals de cooperació, actuant en la tramitació si escau, de la urbanització de l’àmbit. El barris i gestió EDUSI: L’objectiu del coordinador o dels instruments de gestió, així com procés de gestió acaba amb el lliurament coordinadora és l’impuls d’uns Gestió de projectes integrals cofinançats en la transformació del sòl de manera al municipi dels solars amb la qualificació determinants projectes transversals amb fons europeus FEDER, coordinació global fins a la posada a disposició dels urbanística d’edificables o de sistemes. en el territori assignats des de l’Àrea de fons europeus / subvencions de respectius titulars dels solars alliberats, d’Ecologia Urbana, i coordinar els l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat i dona compliment al que preveu el e) Projectes i obres: la transformació agents econòmics i socials i les diverses i supervisió dels plans integrals de barri planejament. Les funcions acaben una del sòl necessita, en la majoria dels àrees funcionals que intervenen en el inclosos a la Llei de barris per tal de vegada transformat l’àmbit amb la casos, obres d’urbanització per acabar el procés, amb la finalitat d’assolir un controlar el seguiment econòmic i la liquidació de les càrregues d’urbanització procés amb el lliurament al municipi dels desenvolupament efectiu d’aquests seva execució. i l’aixecament de les càrregues al Registre solars amb la qualificació urbanística projectes. de la Propietat de les finques resultants, d’edificables o de sistemes o posar- fixades en funció dels coeficients los a disposició dels titulars, per donar b) Regeneració urbana: assignats a les finques resultants del compliment al que preveu el planejament. projecte de reparcel·lació. Des de juny del 2017, i d’acord amb la Cal destacar, també, que l’IMU reorganització municipal dels àmbits c) Reparcel·lacions per compensació: intervé en el desenvolupament de que afecten la rehabilitació d’habitatges, l’IMU actua dins de la Junta de les infraestructures i serveis dels es va crear el nou Departament Compensació constituïda, com a barris de transformació de la Marina de Regeneració Urbana. Aquest representant de l’Administració. A més de del Prat Vermell i del 22@ BCN. El departament té com a funció l’impuls formar part de la Junta, s’encarrega de la desenvolupament d’aquestes actuacions de projectes de regeneració urbana en gestió per a la tramitació i aprovació, en s’executen en virtut dels respectius plans àmbits reduïts que impliquin actuacions les seves diferents fases, del Projecte de especials d’infraestructures (PEI) que sobre els edificis d’habitatges privats compensació. determinen el contingut de les obres i els i actuacions en l’espai públic, sens projectes, així com la repercussió de les perjudici que es coordinin aquestes despeses que se’n derivin. actuacions amb altres àmbits socials i econòmics que suposin una millora global de l’àmbit d’actuació. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Missió i funcions 7 3.1 Funcions 3.2 Coordinació Urbanístiques Territorial L’activitat urbanística es desenvolupa d) Expropiacions: gestió dels àmbits de A més d’aquestes funcions a partir de les funcions següents: sòl pel sistema d’expropiació a partir de desenvolupades directament pels l’encàrrec i finançament de l’Ajuntament, serveis urbanístics de l’Institut, se a) Planejament: actua redactant els previstos al PIM. L’actuació preveu la n’executen d’altres de més transversals, plans per encàrrec de la Direcció de totalitat del procés d’expropiació a partir que comporten la coordinació amb Serveis de Planejament del sector. de: l’aprovació inicial de la relació de diversos departaments de l’estructura béns i drets afectats, la tramitació dels executiva municipal central i dels b) Reparcel·lacions per cooperació: expedients d’expropiació, l’abonament de districtes, i que corresponen a: l’IMU executa la seva acció, a compte les indemnitzacions corresponents, fins dels propietaris adjudicataris de la a l’alliberament dels solars, acompanyat, a) Coordinadors/ores de projectes: c) Fons europeus, projectes integrals de cooperació, actuant en la tramitació si escau, de la urbanització de l’àmbit. El barris i gestió EDUSI: L’objectiu del coordinador o dels instruments de gestió, així com procés de gestió acaba amb el lliurament coordinadora és l’impuls d’uns Gestió de projectes integrals cofinançats en la transformació del sòl de manera al municipi dels solars amb la qualificació determinants projectes transversals amb fons europeus FEDER, coordinació global fins a la posada a disposició dels urbanística d’edificables o de sistemes. en el territori assignats des de l’Àrea de fons europeus / subvencions de respectius titulars dels solars alliberats, d’Ecologia Urbana, i coordinar els l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat i dona compliment al que preveu el e) Projectes i obres: la transformació agents econòmics i socials i les diverses i supervisió dels plans integrals de barri planejament. Les funcions acaben una del sòl necessita, en la majoria dels àrees funcionals que intervenen en el inclosos a la Llei de barris per tal de vegada transformat l’àmbit amb la casos, obres d’urbanització per acabar el procés, amb la finalitat d’assolir un controlar el seguiment econòmic i la liquidació de les càrregues d’urbanització procés amb el lliurament al municipi dels desenvolupament efectiu d’aquests seva execució. i l’aixecament de les càrregues al Registre solars amb la qualificació urbanística projectes. de la Propietat de les finques resultants, d’edificables o de sistemes o posar- fixades en funció dels coeficients los a disposició dels titulars, per donar b) Regeneració urbana: assignats a les finques resultants del compliment al que preveu el planejament. projecte de reparcel·lació. Des de juny del 2017, i d’acord amb la Cal destacar, també, que l’IMU reorganització municipal dels àmbits c) Reparcel·lacions per compensació: intervé en el desenvolupament de que afecten la rehabilitació d’habitatges, l’IMU actua dins de la Junta de les infraestructures i serveis dels es va crear el nou Departament Compensació constituïda, com a barris de transformació de la Marina de Regeneració Urbana. Aquest representant de l’Administració. A més de del Prat Vermell i del 22@ BCN. El departament té com a funció l’impuls formar part de la Junta, s’encarrega de la desenvolupament d’aquestes actuacions de projectes de regeneració urbana en gestió per a la tramitació i aprovació, en s’executen en virtut dels respectius plans àmbits reduïts que impliquin actuacions les seves diferents fases, del Projecte de especials d’infraestructures (PEI) que sobre els edificis d’habitatges privats compensació. determinen el contingut de les obres i els i actuacions en l’espai públic, sens projectes, així com la repercussió de les perjudici que es coordinin aquestes despeses que se’n derivin. actuacions amb altres àmbits socials i econòmics que suposin una millora global de l’àmbit d’actuació. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Missió i funcions 7 04 4.1 PlanejamentPer encàrrec de la Direcció de Serveis de • PMU per a la regulació de la Planejament de l’Àrea d’Ecologia Urbana, instal·lació d’ascensors exteriors als s’han executat els treballs següents al edificis d’habitatges al barri de la Activitat llarg del 2018. Marina de Port. Aprovat definitivament el 23-11-2018. desenvolupada S’han elaborat un total de nou documents de planejament i sis estudis urbanístics, i • PMU per a la regulació de la instal·lació el 2018 s’ha fet el seguiment de divuit documents d’ascensors exteriors als edificis d’iniciativa privada de l’àmbit del 22@. d’habitatges al carrer de Coïmbra, 35-47. A continuació se’n detallen els més • Seguiment del Pla de millora urbana del significatius: sector de planejament de Glòries. • Col·laboració en la redacció de l’MPGM • Estudi per a la Modificació puntual del al barri de Vallcarca i els Penitents en PMU per a la regulació de la instal·lació l’àmbit situat a l’entorn de l’avinguda i d’ascensors exteriors als edificis el viaducte de Vallcarca i dels carrers d’habitatges als barris del Verdun i les de Gustavo Bécquer i de la Farigola. Roquetes. Aprovat definitivament el 28-9-2018. • Col·laboració en l’Estudi dels barris de • Reestructuració de l’MPGM a l’àmbit de muntanya - Collserola. la prolongació de la rambla de Prat. • Estudi de localització dels equipaments • Modificació puntual del PGM en els previstos en l’àmbit de l’MPGM de la sòls de l’UA5 i part de l’UA3 de l’MPGM Marina del Prat Vermell. en l’àmbit de l’avinguda de l’Hospital Militar-Farigola. Aprovació provisional • Estudi del Pla de millora de la Llosa de el 28-9-2018. la Vall d’Hebron. • Col·laboració en la Modificació del Pla general metropolità del barri d’Horta als carrers de Campoamor i de Salses, i de les cases del periodistes. Aprovat inicialment el 18-6-2018. • Col·laboració en la redacció de l’MPGM d’habitatges dotacionals 2018. • PMU a l’àmbit situat al carrer de la Farigola, 21-25, i 34-40. Aprovat definitivament el 16-11-2018. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Activitat desenvolupada el 2018 8 04 4.1 PlanejamentPer encàrrec de la Direcció de Serveis de • PMU per a la regulació de la Planejament de l’Àrea d’Ecologia Urbana, instal·lació d’ascensors exteriors als s’han executat els treballs següents al edificis d’habitatges al barri de la Activitat llarg del 2018. Marina de Port. Aprovat definitivament el 23-11-2018. desenvolupada S’han elaborat un total de nou documents de planejament i sis estudis urbanístics, i • PMU per a la regulació de la instal·lació el 2018 s’ha fet el seguiment de divuit documents d’ascensors exteriors als edificis d’iniciativa privada de l’àmbit del 22@. d’habitatges al carrer de Coïmbra, 35-47. A continuació se’n detallen els més • Seguiment del Pla de millora urbana del significatius: sector de planejament de Glòries. • Col·laboració en la redacció de l’MPGM • Estudi per a la Modificació puntual del al barri de Vallcarca i els Penitents en PMU per a la regulació de la instal·lació l’àmbit situat a l’entorn de l’avinguda i d’ascensors exteriors als edificis el viaducte de Vallcarca i dels carrers d’habitatges als barris del Verdun i les de Gustavo Bécquer i de la Farigola. Roquetes. Aprovat definitivament el 28-9-2018. • Col·laboració en l’Estudi dels barris de • Reestructuració de l’MPGM a l’àmbit de muntanya - Collserola. la prolongació de la rambla de Prat. • Estudi de localització dels equipaments • Modificació puntual del PGM en els previstos en l’àmbit de l’MPGM de la sòls de l’UA5 i part de l’UA3 de l’MPGM Marina del Prat Vermell. en l’àmbit de l’avinguda de l’Hospital Militar-Farigola. Aprovació provisional • Estudi del Pla de millora de la Llosa de el 28-9-2018. la Vall d’Hebron. • Col·laboració en la Modificació del Pla general metropolità del barri d’Horta als carrers de Campoamor i de Salses, i de les cases del periodistes. Aprovat inicialment el 18-6-2018. • Col·laboració en la redacció de l’MPGM d’habitatges dotacionals 2018. • PMU a l’àmbit situat al carrer de la Farigola, 21-25, i 34-40. Aprovat definitivament el 16-11-2018. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Activitat desenvolupada el 2018 8 04 Les actuacions de transformació urbanística 4.2 Actuacions urbanístiques necessiten llargs períodes de treball any a any per poder mostrar-ne els resultats, ja que requereixen un esforç permanent de gestió i la urbanització final de l’àmbit per donar visibilitat total al canvi urbanístic assolit. Els resultats que es recullen a la memòria són només els avenços corresponents a la tasca desplegada al llarg de l’any que, en la majoria de les actuacions, s’afegeixen als treballs desenvolupats els anys anteriors. Del total de les actuacions urbanístiques en les quals ha treballat l’IMU al llarg del 2018, més de trenta, cal destacar-ne les que per la seva dimensió i requeriment de recursos pel que fa a gestió de sòl i urbanització han estat les més significatives. Totes elles han estat desenvolupades amb total coordinació amb els districtes i amb les associacions i entitats ciutadanes implicades. INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques MAPA 9 04 Les actuacions de transformació urbanística 4.2 Actuacions urbanístiques necessiten llargs períodes de treball any a any per poder mostrar-ne els resultats, ja que requereixen un esforç permanent de gestió i la urbanització final de l’àmbit per donar visibilitat total al canvi urbanístic assolit. Els resultats que es recullen a la memòria són només els avenços corresponents a la tasca desplegada al llarg de l’any que, en la majoria de les actuacions, s’afegeixen als treballs desenvolupats els anys anteriors. Del total de les actuacions urbanístiques en les quals ha treballat l’IMU al llarg del 2018, més de trenta, cal destacar-ne les que per la seva dimensió i requeriment de recursos pel que fa a gestió de sòl i urbanització han estat les més significatives. Totes elles han estat desenvolupades amb total coordinació amb els districtes i amb les associacions i entitats ciutadanes implicades. INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques MAPA 9 La Marina del Prat Vermell Tipus d’actuació: Reparcel·lació per compensació i cooperació. Pla especial d’infraestructures El barri de la Marina del Prat Vermell està situat als límits de la ciutat de Barcelona, entre la Fira 2 de Barcelona, el passeig de la Zona Franca, la ronda del Litoral i la muntanya de Montjuïc. En aquest enorme àmbit, pràcticament tot d’ús industrial i terciari, es va dissenyar una gran operació de transformació urbana d’acord amb la Modificació del LA MARINA PGM aprovada definitivament el juny del 2006. Posteriorment s’ha aprovat una nova Modificació puntual de la MPGM que ara es troba en tràmit d’aprovació definitiva per part DEL PRAT de la Subcomissió d’Urbanisme. Aquest projecte, mitjançant la MPGM i la seva Modificació puntual, vol dotar la ciutat de Barcelona d’un nou barri residencial de gran transcendència, VERMELL amb 75 hectàrees de superfície (equivalents a 40 illes de l’Eixample), 11.865 habitatges edificables i 315.420 m2 de sostre destinat a activitats terciàries. Districte de Sants-Montjuïc Una característica destacable d’aquest nou L’IMU és l’encarregat d’alliberar el sòl i deixar- barri serà el gran equilibri entre habitatge lo en condicions per al desenvolupament social (47,5%) i lliure (52,5%), l’ús de de les noves edificacions i el Pla especial tecnologies sostenibles per donar serveis d’infraestructures (PEI). El primer àmbit de calor i fred, així com en el tractament desenvolupat ha estat el sector 10, on es van d’aigües, i l’equilibri de zones verdes i espai generar els primers solars per a habitatges. públic. Tots aquests aspectes componen el Pla especial d’Infraestructures (PEI), desenvolupat i executat pels serveis tècnics de l’IMU. El conjunt de la transformació es porta a terme mitjançant la gestió 750.339m2 urbanística independent dels 14 sectors, coordinats per l’Ajuntament de Barcelona. SUPERFICIE TOTAL MPGM Els sectors que s’han impulsat i lideraran la transformació de l’àmbit són els núm. 8, 134.731 m2 10 i 14. ZONES VERDES L’IMU s’encarrega 111.882 m2 de la gestió del EQUIPAMENTS Pla especial d’infraestructures (PEI) de la Marina. 11.865 u POTENCIAL TOTAL D’HABITATGE L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 10 ACTUACIONS PRINCIPALS LA MARINA DEL PRAT VERMELL La Marina del Prat Vermell Tipus d’actuació: Reparcel·lació per compensació i cooperació. Pla especial d’infraestructures El barri de la Marina del Prat Vermell està situat als límits de la ciutat de Barcelona, entre la Fira 2 de Barcelona, el passeig de la Zona Franca, la ronda del Litoral i la muntanya de Montjuïc. En aquest enorme àmbit, pràcticament tot d’ús industrial i terciari, es va dissenyar una gran operació de transformació urbana d’acord amb la Modificació del LA MARINA PGM aprovada definitivament el juny del 2006. Posteriorment s’ha aprovat una nova Modificació puntual de la MPGM que ara es troba en tràmit d’aprovació definitiva per part DEL PRAT de la Subcomissió d’Urbanisme. Aquest projecte, mitjançant la MPGM i la seva Modificació puntual, vol dotar la ciutat de Barcelona d’un nou barri residencial de gran transcendència, VERMELL amb 75 hectàrees de superfície (equivalents a 40 illes de l’Eixample), 11.865 habitatges edificables i 315.420 m2 de sostre destinat a activitats terciàries. Districte de Sants-Montjuïc Una característica destacable d’aquest nou L’IMU és l’encarregat d’alliberar el sòl i deixar- barri serà el gran equilibri entre habitatge lo en condicions per al desenvolupament social (47,5%) i lliure (52,5%), l’ús de de les noves edificacions i el Pla especial tecnologies sostenibles per donar serveis d’infraestructures (PEI). El primer àmbit de calor i fred, així com en el tractament desenvolupat ha estat el sector 10, on es van d’aigües, i l’equilibri de zones verdes i espai generar els primers solars per a habitatges. públic. Tots aquests aspectes componen el Pla especial d’Infraestructures (PEI), desenvolupat i executat pels serveis tècnics de l’IMU. El conjunt de la transformació es porta a terme mitjançant la gestió 750.339m2 urbanística independent dels 14 sectors, coordinats per l’Ajuntament de Barcelona. SUPERFICIE TOTAL MPGM Els sectors que s’han impulsat i lideraran la transformació de l’àmbit són els núm. 8, 134.731 m2 10 i 14. ZONES VERDES L’IMU s’encarrega 111.882 m2 de la gestió del EQUIPAMENTS Pla especial d’infraestructures (PEI) de la Marina. 11.865 u POTENCIAL TOTAL D’HABITATGE L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 10 ACTUACIONS PRINCIPALS LA MARINA DEL PRAT VERMELL PARÀMETRES DEL L’ÀMBIT Superfície total MPGM 750.339 m2 Vials 233.716 m2 Potencial d’habitatges 10.865 u. Zones verdes 134.731 m2 habitatges protegits 5.161 u. Equipaments 111.882 m2 habitatges lliures 5.704 u. Sòl 270.010 m2 Zona Sostre (HPO) 1.184.657 m2 (412.887 m2) Habitatges dotacionals 1.000 u. Superfície total Sector 10 70.044 m2 Vials 21.226 m2 Potencial d’habitatges 1.437 u. Zones verdes/ espais lliures 11.713 m2 habitatges protegits 683 u. Habitatge dotacional 2.158 m2 habitatges lliures 754 u. Sòl 34.947 m2 Zona Sostre (HPO) 156.753 m2 (54.633 m2) Habitatges dotacionals 143 u. Superfície total Sector 8 PAU 1 20.543 m2 Vials 6.261 m2 Potencial d’habitatges 470 u. Zones verdes/ espais lliures 1.039 m2 habitatges protegits 318 u. Habitatge dotacional 3.923 m2 habitatges lliures 152 u. Sòl 9.320 m2 Zona Sostre (HPO) 44.832 m2 (25.432 m2) Habitatges dotacionals 36 u. Superfície total Sector 14 94.675 m2 Vials 14.080 m2 Potencial d’habitatges 1.210 u. Zones verdes/ espais lliures 4.200 m2 habitatges protegits 575 u. Habitatge dotacional 55.140 m2 habitatges lliures 635 u. Sòl 21.255 m2 Zona Sostre (HPO) 131.967 m2 (45.994 m2) Habitatges dotacionals 62 u. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 11 ACTUACIONS PRINCIPALS LA MARINA DEL PRAT VERMELL PARÀMETRES DEL L’ÀMBIT Superfície total MPGM 750.339 m2 Vials 233.716 m2 Potencial d’habitatges 10.865 u. Zones verdes 134.731 m2 habitatges protegits 5.161 u. Equipaments 111.882 m2 habitatges lliures 5.704 u. Sòl 270.010 m2 Zona Sostre (HPO) 1.184.657 m2 (412.887 m2) Habitatges dotacionals 1.000 u. Superfície total Sector 10 70.044 m2 Vials 21.226 m2 Potencial d’habitatges 1.437 u. Zones verdes/ espais lliures 11.713 m2 habitatges protegits 683 u. Habitatge dotacional 2.158 m2 habitatges lliures 754 u. Sòl 34.947 m2 Zona Sostre (HPO) 156.753 m2 (54.633 m2) Habitatges dotacionals 143 u. Superfície total Sector 8 PAU 1 20.543 m2 Vials 6.261 m2 Potencial d’habitatges 470 u. Zones verdes/ espais lliures 1.039 m2 habitatges protegits 318 u. Habitatge dotacional 3.923 m2 habitatges lliures 152 u. Sòl 9.320 m2 Zona Sostre (HPO) 44.832 m2 (25.432 m2) Habitatges dotacionals 36 u. Superfície total Sector 14 94.675 m2 Vials 14.080 m2 Potencial d’habitatges 1.210 u. Zones verdes/ espais lliures 4.200 m2 habitatges protegits 575 u. Habitatge dotacional 55.140 m2 habitatges lliures 635 u. Sòl 21.255 m2 Zona Sostre (HPO) 131.967 m2 (45.994 m2) Habitatges dotacionals 62 u. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 11 ACTUACIONS PRINCIPALS LA MARINA DEL PRAT VERMELL Actuacions desenvolupades Estat actual al llarg del 2018 de l’àmbit Al llarg del 2018, l’IMU ha col·laborat L’alliberament progressiu del sòl als amb els promotors del Sector 10 perquè àmbits on s’ha anat fent la gestió, i les puguin disposar de subministrament primeres obres d’urbanització fetes de servei elèctric; també ha participat en el sector 10, han anat canviant la en els treballs tècnics i de participació imatge del barri. La seva transformació ciutadana en els processos de és ara més evident amb l’execució dels modificació de planejament i PEI. S’ha primers edificis d’habitatges. Després col·laborat amb el Consorci de la Zona de la construcció de 68 habitatges Franca (CZFB) en el desenvolupament HPO concertat al carrer de Cal Cisó, de les previsions del PMU del Sector 14, 58, l’han seguit les obres de l’edifici de i s’ha redactat el projecte d’urbanització 64 habitatges HPO general del carrer del PAU 1 del sector 8 amb la inclusió de de Micaela Chalmeta, i l’inici de les la xarxa de fred i calor. edificacions d’habitatge lliure a les UP1 i 2 al passeig de la Zona Franca. L’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) ha adjudicat les obres d’un edifici de 108 habitatges protegits al carrer de Cal Cisó i la construcció d’un edifici de 32 habitatges al carrer d’Ulldecona a la cooperativa Llar Jove. Diversos edificis es troben en fases prèvies d’elaboració de projecte: UP 16 i UP 17 on el CZFB preveu construir-hi 61 i 90 habitatges, respectivament, i FR D1 i D2, on l’IMHAB preveu un edifici de 240 habitatges protegits. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 12 ACTUACIONS PRINCIPALS LA MARINA DEL PRAT VERMELL Actuacions desenvolupades Estat actual al llarg del 2018 de l’àmbit Al llarg del 2018, l’IMU ha col·laborat L’alliberament progressiu del sòl als amb els promotors del Sector 10 perquè àmbits on s’ha anat fent la gestió, i les puguin disposar de subministrament primeres obres d’urbanització fetes de servei elèctric; també ha participat en el sector 10, han anat canviant la en els treballs tècnics i de participació imatge del barri. La seva transformació ciutadana en els processos de és ara més evident amb l’execució dels modificació de planejament i PEI. S’ha primers edificis d’habitatges. Després col·laborat amb el Consorci de la Zona de la construcció de 68 habitatges Franca (CZFB) en el desenvolupament HPO concertat al carrer de Cal Cisó, de les previsions del PMU del Sector 14, 58, l’han seguit les obres de l’edifici de i s’ha redactat el projecte d’urbanització 64 habitatges HPO general del carrer del PAU 1 del sector 8 amb la inclusió de de Micaela Chalmeta, i l’inici de les la xarxa de fred i calor. edificacions d’habitatge lliure a les UP1 i 2 al passeig de la Zona Franca. L’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) ha adjudicat les obres d’un edifici de 108 habitatges protegits al carrer de Cal Cisó i la construcció d’un edifici de 32 habitatges al carrer d’Ulldecona a la cooperativa Llar Jove. Diversos edificis es troben en fases prèvies d’elaboració de projecte: UP 16 i UP 17 on el CZFB preveu construir-hi 61 i 90 habitatges, respectivament, i FR D1 i D2, on l’IMHAB preveu un edifici de 240 habitatges protegits. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 12 ACTUACIONS PRINCIPALS LA MARINA DEL PRAT VERMELL Can Batlló Tipus d’actuació: Reparcel·lació per cooperació. Urbanització Aquest gran àmbit, definit pels carrers de la Constitució, de Parcerisa, de la Gran Via i de Mossèn Amadeu Oller, i amb l’afegit de l’àmbit del camí de la Cadena, ocupa una superfície de 139.200 m2. És un projecte de transformació urbana CAN que es va definir l’any 2002 amb una Modificació del PGM, posteriorment BATLLÓ modificada el 2006, que va concretar equipaments i zones verdes i va introduir sòls de zona provinents de permuta Districte de Sants-Montjuïc d’altres parts de la ciutat. El 2007 es va aprovar el Projecte de reparcel·lació que es desenvolupa en la modalitat de compensació bàsica. El 2011, l’Ajuntament canvia la fórmula de gestió que passa a ser en la modalitat de cooperació i nomena l’IMU (Bagur, SA) com a administració actuant. D’ençà del 2012, s’han anat assolint diversos objectius del projecte, i el 2018 ha estat un any important en la fase d’acabament del model urbà final del recinte històric de Can Batlló. L’alliberament del sòl ha permès la construcció de nous habitatges i la disponibilitat de nous espais per a equipaments i zones verdes. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 13 ACTUACIONS PRINCIPALS CAN BATLLÓ Can Batlló Tipus d’actuació: Reparcel·lació per cooperació. Urbanització Aquest gran àmbit, definit pels carrers de la Constitució, de Parcerisa, de la Gran Via i de Mossèn Amadeu Oller, i amb l’afegit de l’àmbit del camí de la Cadena, ocupa una superfície de 139.200 m2. És un projecte de transformació urbana CAN que es va definir l’any 2002 amb una Modificació del PGM, posteriorment BATLLÓ modificada el 2006, que va concretar equipaments i zones verdes i va introduir sòls de zona provinents de permuta Districte de Sants-Montjuïc d’altres parts de la ciutat. El 2007 es va aprovar el Projecte de reparcel·lació que es desenvolupa en la modalitat de compensació bàsica. El 2011, l’Ajuntament canvia la fórmula de gestió que passa a ser en la modalitat de cooperació i nomena l’IMU (Bagur, SA) com a administració actuant. D’ençà del 2012, s’han anat assolint diversos objectius del projecte, i el 2018 ha estat un any important en la fase d’acabament del model urbà final del recinte històric de Can Batlló. L’alliberament del sòl ha permès la construcció de nous habitatges i la disponibilitat de nous espais per a equipaments i zones verdes. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 13 ACTUACIONS PRINCIPALS CAN BATLLÓ PARÀMETRES DEL L’ÀMBIT Superfície total MPGM 139.200 m2 Zones 27.871 m2 Potencial d’habitatges 1.455 u. Sistemes 11.329 m2 habitatges protegits 440 u. Viari 8.390 m2 habitatges lliures 1.015 u. Espais lliures 60.323 m2 Equipaments esportius i d’altres 40.747 m2 Habitatges dotacionals 233 u. Habitatges dotacionals 1.869 m2 Superfície total PAU 1 81.415 m2 Sòl 22.943 m2 Potencial d’habitatges 1.141 u. Zona Sostre (HPO) 91.295 m2 (34.836 m2) habitatges protegits 440 u. habitatges lliures 701 u. Superfície total PAU 2 31.066 m2 Sòl 4.928 m2 Potencial d’habitatges 314 u. Zona Sostre 25.132 m2 habitatges lliures 314 u. Actuacions desenvolupades Estat actual Sector 3 al llarg del 2018 de l’àmbit Sostre dotacional: 14.000 m2 Habitatges dotacionals 233 u. Durant aquest exercici s’han continuat La intervenció de l’IMU en els darrers executant les actuacions necessàries anys ha contribuït a crear i tenir per a la transformació de Can Batlló. disponibles nous solars i espais lliures INDICADORS 2018 Finalment (amb el trasllat de totes les a l’interior d’illa. Les noves parcel·les famílies) s’ha alliberat el sòl de totes i la urbanització de diversos carrers Enderrocs les edificacions incompatibles amb el al voltant del recinte han permès la Àmbit Volum planejament de la zona de camí de la construcció de: 5 promocions per a 243 Cadena. Això ha permès portar a terme habitatges protegits; 2 promocions Casetes del Camí de la Cadena i el bloc 6 12.000 m3 l’enderroc de les darreres casetes del per a 206 habitatges lliures, i l’edifici Urbanització camí de la Cadena, així com del bloc 6. d’oficines de la unitat de promoció 1. PAU 1 Superfície Pressupost A més, s’han iniciat els tràmits per a Amb la definició del model d’urbanització l’enderroc del bloc 12. s’avança en l’ordenament de l’àmbit i en Projecte d’urbanització de la zona verda 47.000 m2 12,00 M€ la dotació de nous equipaments, com PAU 2 Superfície Pressupost En relació amb la futura urbanització, ara el bloc 7 destinat a la construcció de s’han desenvolupat els processos Obres adjudicades 6.700 m2 2,25 M€ l’Escola de Mitjans Audiovisuals (previsió participatius, per a l’elaboració del d’acabament al segon trimestre del 2019). Gestió de sòl projecte d’urbanització del PAU 1 i També s’ha redactat el projecte bàsic per a Sòls alliberats 8.215 m2 del PMU del Sector 3 Magòria. S’han la construcció dels arxius de la ciutat que adjudicat les obres d’urbanització del Clau urbanística 18 (zona d’ordenació volumètrica) englobarà els 21 actualment existents. PAU 2, i s’han definit i posat a concurs Indemnització pagada 1.673.884,93 € les obres de l’ET distribuïdora de la xarxa Reallotjament 11 unitats familiars reallotjades elèctrica. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 14 ACTUACIONS PRINCIPALS CAN BATLLÓ PARÀMETRES DEL L’ÀMBIT Superfície total MPGM 139.200 m2 Zones 27.871 m2 Potencial d’habitatges 1.455 u. Sistemes 11.329 m2 habitatges protegits 440 u. Viari 8.390 m2 habitatges lliures 1.015 u. Espais lliures 60.323 m2 Equipaments esportius i d’altres 40.747 m2 Habitatges dotacionals 233 u. Habitatges dotacionals 1.869 m2 Superfície total PAU 1 81.415 m2 Sòl 22.943 m2 Potencial d’habitatges 1.141 u. Zona Sostre (HPO) 91.295 m2 (34.836 m2) habitatges protegits 440 u. habitatges lliures 701 u. Superfície total PAU 2 31.066 m2 Sòl 4.928 m2 Potencial d’habitatges 314 u. Zona Sostre 25.132 m2 habitatges lliures 314 u. Actuacions desenvolupades Estat actual Sector 3 al llarg del 2018 de l’àmbit Sostre dotacional: 14.000 m2 Habitatges dotacionals 233 u. Durant aquest exercici s’han continuat La intervenció de l’IMU en els darrers executant les actuacions necessàries anys ha contribuït a crear i tenir per a la transformació de Can Batlló. disponibles nous solars i espais lliures INDICADORS 2018 Finalment (amb el trasllat de totes les a l’interior d’illa. Les noves parcel·les famílies) s’ha alliberat el sòl de totes i la urbanització de diversos carrers Enderrocs les edificacions incompatibles amb el al voltant del recinte han permès la Àmbit Volum planejament de la zona de camí de la construcció de: 5 promocions per a 243 Cadena. Això ha permès portar a terme habitatges protegits; 2 promocions Casetes del Camí de la Cadena i el bloc 6 12.000 m3 l’enderroc de les darreres casetes del per a 206 habitatges lliures, i l’edifici Urbanització camí de la Cadena, així com del bloc 6. d’oficines de la unitat de promoció 1. PAU 1 Superfície Pressupost A més, s’han iniciat els tràmits per a Amb la definició del model d’urbanització l’enderroc del bloc 12. s’avança en l’ordenament de l’àmbit i en Projecte d’urbanització de la zona verda 47.000 m2 12,00 M€ la dotació de nous equipaments, com PAU 2 Superfície Pressupost En relació amb la futura urbanització, ara el bloc 7 destinat a la construcció de s’han desenvolupat els processos Obres adjudicades 6.700 m2 2,25 M€ l’Escola de Mitjans Audiovisuals (previsió participatius, per a l’elaboració del d’acabament al segon trimestre del 2019). Gestió de sòl projecte d’urbanització del PAU 1 i També s’ha redactat el projecte bàsic per a Sòls alliberats 8.215 m2 del PMU del Sector 3 Magòria. S’han la construcció dels arxius de la ciutat que adjudicat les obres d’urbanització del Clau urbanística 18 (zona d’ordenació volumètrica) englobarà els 21 actualment existents. PAU 2, i s’han definit i posat a concurs Indemnització pagada 1.673.884,93 € les obres de l’ET distribuïdora de la xarxa Reallotjament 11 unitats familiars reallotjades elèctrica. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 14 ACTUACIONS PRINCIPALS CAN BATLLÓ PARÀMETRES DEL L’ÀMBIT INDICADORS 2018 Superfície total AA1 7.658 m2 Gestió de sòl 7.658 m2 Vials 1.252 m2 Superfície de l’àmbit AA1 2 subàmbit C 2.510 m SUPERFÍCIE TOTAL AA1 Zones verdes 3.696 m2 COBERTURA Despesa econòmica a càrrec del 2018 2.329.892,16 €Equipaments 1.103 m2 DE VIES DE 1.300 m2 (sòl)3.696 Sòl 1.607 m2m2 Zona 3.357,03 m2 SANTS ZONES VERDES Sostre 7.867 m 2 Adquirit el 2018 (sostre) Nre. màx. d’habitatges 98 HPO per a Tapiat, pendent afectats urb. d’enderroc Districte de Sants-Montjuïc 1.103 Exp. administratius tramitats 8 expedientsm2 EQUIPAMENTS Superfície total AA1C 2.510 m2 Vials 103 m2 98 HPO Zones verdes 1.932 m2 POTENCIAL D’HABITATGE Sòl 475 m2 Zona Sostre 2.089 m2 Nre. màx. d’habitatges 24 HPO per a afectats urb. Cobertura de Un projecte de Actuacions desenvolupades Estat actual vies de Sants transformació urbana al voltant de la cobertura de al llarg del 2018 de l’àmbit Tipus d’actuació: Expropiació les vies ferroviàries i dels costats muntanya i mar Al llarg del 2018 s’han dut a terme les L’IMU ha posat a concurs i adjudicat A l’entorn de l’estació de Sants s’està desenvolupant gestions d’expropiació dels quatre l’elaboració del projecte d’enderroc del un ampli projecte de transformació urbana al edificis inclosos en la tercera fase de conjunt d’edificacions de la fase AA1C, voltant de la cobertura de les vies ferroviàries i l’actuació. Tots ells ja són de propietat què haurà d’aportar el sòl necessari per dels costats muntanya i mar d’aquesta actuació. municipal: els edificis al carrer de Burgos a la construcció de l’edifici d’habitatges L’any 2014 es va completar la urbanització del 15 i 15 bis ja són buits; quant a l’edifici per a afectats urbanístics, necessari costat muntanya i el 2016 es va inaugurar el parc del carrer de Burgos 17 s’ha traslladat a per desencallar la resta d’actuacions lineal format per la coberta de les vies. La tercera la família que hi convivia i s’ha iniciat el dins d’aquest àmbit, i permetrà generar i darrera fita d’aquest gran projecte de ciutat és tràmit per al llançament administratiu de nous solars: per a habitatge protegit i els la transformació del costat mar, que inclou quatre les famílies que van ocupar un edifici, i sistemes vinculats al planejament vigent. àmbits discontinus de transformació gestionats al carrer de Burgos 19-25 (seu de l’antiga per part de l’IMU, a través de l’expropiació de drets i empresa Ascensores ERSCE) s’ha acordat béns afectats. El 2017 es van iniciar els tràmits per amb la propietat el trasllat de l’activitat. a l’expropiació de l’Actuació Aïllada 1C, inclosa dins d’aquesta tercera fase (costat mar dels carrers de Burgos, de la Riera de Tena). L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 15 ACTUACIONS PRINCIPALS COBERTURA DE VIES DE SANTS PARÀMETRES DEL L’ÀMBIT INDICADORS 2018 Superfície total AA1 7.658 m2 Gestió de sòl 7.658 m2 Vials 1.252 m2 Superfície de l’àmbit AA1 2 subàmbit C 2.510 m SUPERFÍCIE TOTAL AA1 Zones verdes 3.696 m2 COBERTURA Despesa econòmica a càrrec del 2018 2.329.892,16 €Equipaments 1.103 m2 DE VIES DE 1.300 m2 (sòl)3.696 Sòl 1.607 m2m2 Zona 3.357,03 m2 SANTS ZONES VERDES Sostre 7.867 m 2 Adquirit el 2018 (sostre) Nre. màx. d’habitatges 98 HPO per a Tapiat, pendent afectats urb. d’enderroc Districte de Sants-Montjuïc 1.103 Exp. administratius tramitats 8 expedientsm2 EQUIPAMENTS Superfície total AA1C 2.510 m2 Vials 103 m2 98 HPO Zones verdes 1.932 m2 POTENCIAL D’HABITATGE Sòl 475 m2 Zona Sostre 2.089 m2 Nre. màx. d’habitatges 24 HPO per a afectats urb. Cobertura de Un projecte de Actuacions desenvolupades Estat actual vies de Sants transformació urbana al voltant de la cobertura de al llarg del 2018 de l’àmbit Tipus d’actuació: Expropiació les vies ferroviàries i dels costats muntanya i mar Al llarg del 2018 s’han dut a terme les L’IMU ha posat a concurs i adjudicat A l’entorn de l’estació de Sants s’està desenvolupant gestions d’expropiació dels quatre l’elaboració del projecte d’enderroc del un ampli projecte de transformació urbana al edificis inclosos en la tercera fase de conjunt d’edificacions de la fase AA1C, voltant de la cobertura de les vies ferroviàries i l’actuació. Tots ells ja són de propietat què haurà d’aportar el sòl necessari per dels costats muntanya i mar d’aquesta actuació. municipal: els edificis al carrer de Burgos a la construcció de l’edifici d’habitatges L’any 2014 es va completar la urbanització del 15 i 15 bis ja són buits; quant a l’edifici per a afectats urbanístics, necessari costat muntanya i el 2016 es va inaugurar el parc del carrer de Burgos 17 s’ha traslladat a per desencallar la resta d’actuacions lineal format per la coberta de les vies. La tercera la família que hi convivia i s’ha iniciat el dins d’aquest àmbit, i permetrà generar i darrera fita d’aquest gran projecte de ciutat és tràmit per al llançament administratiu de nous solars: per a habitatge protegit i els la transformació del costat mar, que inclou quatre les famílies que van ocupar un edifici, i sistemes vinculats al planejament vigent. àmbits discontinus de transformació gestionats al carrer de Burgos 19-25 (seu de l’antiga per part de l’IMU, a través de l’expropiació de drets i empresa Ascensores ERSCE) s’ha acordat béns afectats. El 2017 es van iniciar els tràmits per amb la propietat el trasllat de l’activitat. a l’expropiació de l’Actuació Aïllada 1C, inclosa dins d’aquesta tercera fase (costat mar dels carrers de Burgos, de la Riera de Tena). L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 15 ACTUACIONS PRINCIPALS COBERTURA DE VIES DE SANTS Colònia Castells Tipus d’actuació: Expropiació. Urbanització El Sector de Reforma Interior de la Colònia Castells i entorns suposa la transformació urbana de l’àmbit definit pels carrers de Morales, de l’Equador, travessera de les Corts i del Taquígraf Serra-Gelabert. L’objectiu d’aquesta actuació és la transformació d’antics edificis residencials i terciaris per una nova ordenació que inclou: edificis residencials per al reallotjament de les famílies afectades i la creació d’habitatge social, nous equipaments i un nou parc central, per al barri, de més d’una hectàrea de superfície. COLÒNIA CASTELLS L’actuació a la Colònia Castells s’ha dividit en L’aprovació definitiva del “Projecte de diverses fases d’execució, la primera de les taxació conjunta (PTC) Fase 1 Nova de la quals va aportar un conjunt d’equipaments Colònia Castells”, en sessió de la Comissió de Districte de les Corts i zones verdes a l’àmbit entre els carrers del Govern el 16-11-2017, implica la declaració Montnegre, d’Entença i de l’Equador. En aquest d’urgència de l’ocupació dels béns o drets darrer exercici s’ha continuat desenvolupant la afectats. L’execució del PTC permet: pagar Fase 1 Nova, i resta per acabar el projecte de el preu just a les persones propietàries de la Fase 2 Nova. les finques incloses dins aquest àmbit; indemnitzar les persones arrendatàries, i La Fase 1 Nova de la Modificació puntual del reallotjar les persones ocupants amb dret Pla general metropolità a l’àmbit de la Colònia reconegut en una promoció d’HPO situada al Castells va ser aprovada definitivament en carrer d’Entença, 292. data 20 d’octubre de 2003. L’obtenció del sòl es fa mitjançant l’expropiació pel procediment de taxació conjunta de les finques incloses en aquesta fase (carrer de l’Equador del 38 al 70; passatge de Piera de l’1 al 27 i del 2 al 18; carrer del Taquígraf Serra del 21 al 37, i al d’Entença del 233 al 237). 49.672 m2 Edificis SUPERFÍCIE DE L’ÀMBIT residencials pel reallotjament de les famílies 17.125 m2 afectades ZONES VERDES i la creació d’habitatge social, nous equipaments i un 500 u nou parc central, POTENCIAL TOTAL D’HABITATGE pel barri, de més d’una hectàrea de superfície L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 16 ACTUACIONS PRINCIPALS COLÒNIA CASTELLS Colònia Castells Tipus d’actuació: Expropiació. Urbanització El Sector de Reforma Interior de la Colònia Castells i entorns suposa la transformació urbana de l’àmbit definit pels carrers de Morales, de l’Equador, travessera de les Corts i del Taquígraf Serra-Gelabert. L’objectiu d’aquesta actuació és la transformació d’antics edificis residencials i terciaris per una nova ordenació que inclou: edificis residencials per al reallotjament de les famílies afectades i la creació d’habitatge social, nous equipaments i un nou parc central, per al barri, de més d’una hectàrea de superfície. COLÒNIA CASTELLS L’actuació a la Colònia Castells s’ha dividit en L’aprovació definitiva del “Projecte de diverses fases d’execució, la primera de les taxació conjunta (PTC) Fase 1 Nova de la quals va aportar un conjunt d’equipaments Colònia Castells”, en sessió de la Comissió de Districte de les Corts i zones verdes a l’àmbit entre els carrers del Govern el 16-11-2017, implica la declaració Montnegre, d’Entença i de l’Equador. En aquest d’urgència de l’ocupació dels béns o drets darrer exercici s’ha continuat desenvolupant la afectats. L’execució del PTC permet: pagar Fase 1 Nova, i resta per acabar el projecte de el preu just a les persones propietàries de la Fase 2 Nova. les finques incloses dins aquest àmbit; indemnitzar les persones arrendatàries, i La Fase 1 Nova de la Modificació puntual del reallotjar les persones ocupants amb dret Pla general metropolità a l’àmbit de la Colònia reconegut en una promoció d’HPO situada al Castells va ser aprovada definitivament en carrer d’Entença, 292. data 20 d’octubre de 2003. L’obtenció del sòl es fa mitjançant l’expropiació pel procediment de taxació conjunta de les finques incloses en aquesta fase (carrer de l’Equador del 38 al 70; passatge de Piera de l’1 al 27 i del 2 al 18; carrer del Taquígraf Serra del 21 al 37, i al d’Entença del 233 al 237). 49.672 m2 Edificis SUPERFÍCIE DE L’ÀMBIT residencials pel reallotjament de les famílies 17.125 m2 afectades ZONES VERDES i la creació d’habitatge social, nous equipaments i un 500 u nou parc central, POTENCIAL TOTAL D’HABITATGE pel barri, de més d’una hectàrea de superfície L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 16 ACTUACIONS PRINCIPALS COLÒNIA CASTELLS PARÀMETRES DEL L’ÀMBIT Actuacions desenvolupades Estat actual Superfície de l’àmbit UA 49.672 m2 al llarg del 2018 de l’àmbit Vials 11.334 m2 Sòl 18.735 m2 Zona S’ha continuat avançant en la Fase 1 L’actuació a la Colònia Castells ha estat Zones verdes 17.125 m2 Sostre 67.458 m2 Nova per a la transformació d’aquest modificada per una nova diagnosi de les Equipaments 2.478 m2 Nre. màx. d’habitatges 500 u. àmbit i la seva incorporació a l’entorn necessitats del veïnat i la voluntat de urbà proper consolidat, superant l’actual millorar-ne la representativitat en les caràcter residual. En aquest sentit, s’ha decisions de la transformació d’aquest completat l’expropiació dels darrers 25 àmbit. L’ordre de la intervenció s’ha INDICADORS 2018 edificis del passatge de Piera, 8 edificis plantejat en noves fases que pretenen fer del carrer del Taquígraf Serra i 3 del front a una millor gestió en funció de les Urbanització carrer d’Entença. condicions dels habitatges actuals i dels Projecte Superfície Pressupost habitants per reubicar. En relació amb els reallotjaments de les Parc (previsió d’inici de redacció per al març de 2019) 10.000 m2 3,5 M€ persones afectades, s’està completant L’IMU s’està fent càrrec de l’execució Gestió de sòl el trasllat de les famílies afectades de la Fase 1 Nova, què té la finalitat de Sòls alliberats 6.025 m2 al nou edifici d’habitatge protegit del reubicar primerament les famílies dels carrer d’Entença, 292. Els enderrocs es habitatges amb condicions més precàries; 18 (zona d’ordenació volumètrica) 507 m2 duran a terme d’acord amb els criteris i en la Fase 2 Nova s’atendrà les famílies Clau urbanística 5b (xarxa viària bàsica ) 222 m2 la formalització del model del parc, que amb habitatges en millors condicions. 6b (parcs i jardins de nova creació de caràcter local) 5.296 m2 preveu mantenir alguns edificis originals El potencial d’habitatges protegits per mitjançant un projecte de preservació de construir en aquest àmbit està al voltant Despeses per expropiacions al 2018 9.614.605,66 € la memòria històrica. de les 400 unitats (ja n’hi ha construïts 92), Superfície construïda pendent d’enderroc 3.553 m2 envoltats d’àrees verdes que responguin a Quant a la urbanització de l’àmbit, s’ha Expedients administratius 71 expedients les necessitats de les persones. completat el procés participatiu per a Famílies 14 u. l’elaboració del projecte d’urbanització Reallotjaments Expedients de drets d’activitats 4 activitats del nou parc (pla d’usos). L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 17 ACTUACIONS PRINCIPALS COLÒNIA CASTELLS PARÀMETRES DEL L’ÀMBIT Actuacions desenvolupades Estat actual Superfície de l’àmbit UA 49.672 m2 al llarg del 2018 de l’àmbit Vials 11.334 m2 Sòl 18.735 m2 Zona S’ha continuat avançant en la Fase 1 L’actuació a la Colònia Castells ha estat Zones verdes 17.125 m2 Sostre 67.458 m2 Nova per a la transformació d’aquest modificada per una nova diagnosi de les Equipaments 2.478 m2 Nre. màx. d’habitatges 500 u. àmbit i la seva incorporació a l’entorn necessitats del veïnat i la voluntat de urbà proper consolidat, superant l’actual millorar-ne la representativitat en les caràcter residual. En aquest sentit, s’ha decisions de la transformació d’aquest completat l’expropiació dels darrers 25 àmbit. L’ordre de la intervenció s’ha INDICADORS 2018 edificis del passatge de Piera, 8 edificis plantejat en noves fases que pretenen fer del carrer del Taquígraf Serra i 3 del front a una millor gestió en funció de les Urbanització carrer d’Entença. condicions dels habitatges actuals i dels Projecte Superfície Pressupost habitants per reubicar. En relació amb els reallotjaments de les Parc (previsió d’inici de redacció per al març de 2019) 10.000 m2 3,5 M€ persones afectades, s’està completant L’IMU s’està fent càrrec de l’execució Gestió de sòl el trasllat de les famílies afectades de la Fase 1 Nova, què té la finalitat de Sòls alliberats 6.025 m2 al nou edifici d’habitatge protegit del reubicar primerament les famílies dels carrer d’Entença, 292. Els enderrocs es habitatges amb condicions més precàries; 18 (zona d’ordenació volumètrica) 507 m2 duran a terme d’acord amb els criteris i en la Fase 2 Nova s’atendrà les famílies Clau urbanística 5b (xarxa viària bàsica ) 222 m2 la formalització del model del parc, que amb habitatges en millors condicions. 6b (parcs i jardins de nova creació de caràcter local) 5.296 m2 preveu mantenir alguns edificis originals El potencial d’habitatges protegits per mitjançant un projecte de preservació de construir en aquest àmbit està al voltant Despeses per expropiacions al 2018 9.614.605,66 € la memòria històrica. de les 400 unitats (ja n’hi ha construïts 92), Superfície construïda pendent d’enderroc 3.553 m2 envoltats d’àrees verdes que responguin a Quant a la urbanització de l’àmbit, s’ha Expedients administratius 71 expedients les necessitats de les persones. completat el procés participatiu per a Famílies 14 u. l’elaboració del projecte d’urbanització Reallotjaments Expedients de drets d’activitats 4 activitats del nou parc (pla d’usos). L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 17 ACTUACIONS PRINCIPALS COLÒNIA CASTELLS PARÀMETRES DEL L’ÀMBIT Superfície de l’àmbit 14.753 m2 14.753 Vials 4.699 m 2 Sòl 2.783 m2 m2 Zona Zones verdes 4.523 m2 Sostre (HPO) 17.703 m2 (1.942 m2) SUPERFÍCIE DE L’ÀMBIT Equipaments 2.748 m2 Nre. màx. d’habitatges (HPO) 222 u. (24 HPO per a A.U.) EUROPA- ANGLESOLA 4.523 m2 INDICADORS 2018ZONES VERDES Gestió de sòl Districte de les Corts Sòl alliberat 948,07 m 2 2.748 6b (espai lliure) 202,26 m 2 Enderrocat m2 5 (vial) 75,81 m2 Enderrocat EQUIPAMENTS 7b equipament 60 m2 Tapiat Clau urbanística 7b equipament 150 m2 Tapiat 7b equipament 150 m2 Tapiat (finca catalogada) 222 u 7b equipament 60 m2 Tapiat POTENCIAL TOTAL D’HABITATGE 7b equipament 250 m2 Tapiat (finca catalogada) Reallotjaments unitats familiars 7 u. Europa- Actuacions desenvolupades Estat actual Anglesola al llarg del 2018 de l’àmbit Al llarg de l’any s’ha continuat la gestió Amb la construcció de l’edifici per a Tipus d’actuació: Reparcel·lació dels acords per al trasllat de les famílies afectats urbanístics s’han cobert les per cooperació. Urbanització residents i les activitats que encara es necessitats de reallotjament de l’àmbit; mantenien. S’ha traslladat a l’edifici R3 així mateix, han conclòs les promocions Aquest projecte de transformació urbana per al reallotjament cinc famílies, més privades més a prop de l’avinguda que inclou part dels carrers d’Europa, dues a habitatges alternatius, i s’ha Diagonal i s’ha pogut posar en servei un d’Anglesola, de Can Segalar, de Joan Gamper indemnitzat els drets d’ocupació de nou equipament on hi havia les antigues i de Numància, es va iniciar amb la MPGM dues famílies més i tres locals. S’han Vidrieries Planells. L’ordenació d’aquest aprovada definitivament el 5 de juny de enderrocat dos edificis i se n’han tapiat àmbit està en una fase bastant avançada, 2001. El Projecte de reparcel·lació aprovat tres més. Actualment resten per buidar a manca de l’execució de la urbanització el 10 de maig de 2006 va concretar el model dos habitatges i un local sense ús. del parc central i alguna promoció urbanístic i el seu desenvolupament segons d’habitatge privat. El Consorci d’Educació la modalitat de cooperació, IMU (Bagur, SA) S’ha presentat al veïnat el projecte de Barcelona està a punt per iniciar la és l’administració actuant. d’urbanització del nou parc, i es preveu construcció de la nova escola per construir l’inici de les obres al llarg del segon entre els carrers de Joan Gamper, semestre del 2019. També s’ha adequat Anglesola i Numància, de la qual es preveu el projecte d’urbanització del parc previst l’inici pel primer trimestre del 2019. entre els carrers del Doctor Ibáñez, de Can Segalar i de Numància. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 18 ACTUACIONS PRINCIPALS EUROPA- ANGLESOLA PARÀMETRES DEL L’ÀMBIT Superfície de l’àmbit 14.753 m2 14.753 Vials 4.699 m 2 Sòl 2.783 m2 m2 Zona Zones verdes 4.523 m2 Sostre (HPO) 17.703 m2 (1.942 m2) SUPERFÍCIE DE L’ÀMBIT Equipaments 2.748 m2 Nre. màx. d’habitatges (HPO) 222 u. (24 HPO per a A.U.) EUROPA- ANGLESOLA 4.523 m2 INDICADORS 2018ZONES VERDES Gestió de sòl Districte de les Corts Sòl alliberat 948,07 m 2 2.748 6b (espai lliure) 202,26 m 2 Enderrocat m2 5 (vial) 75,81 m2 Enderrocat EQUIPAMENTS 7b equipament 60 m2 Tapiat Clau urbanística 7b equipament 150 m2 Tapiat 7b equipament 150 m2 Tapiat (finca catalogada) 222 u 7b equipament 60 m2 Tapiat POTENCIAL TOTAL D’HABITATGE 7b equipament 250 m2 Tapiat (finca catalogada) Reallotjaments unitats familiars 7 u. Europa- Actuacions desenvolupades Estat actual Anglesola al llarg del 2018 de l’àmbit Al llarg de l’any s’ha continuat la gestió Amb la construcció de l’edifici per a Tipus d’actuació: Reparcel·lació dels acords per al trasllat de les famílies afectats urbanístics s’han cobert les per cooperació. Urbanització residents i les activitats que encara es necessitats de reallotjament de l’àmbit; mantenien. S’ha traslladat a l’edifici R3 així mateix, han conclòs les promocions Aquest projecte de transformació urbana per al reallotjament cinc famílies, més privades més a prop de l’avinguda que inclou part dels carrers d’Europa, dues a habitatges alternatius, i s’ha Diagonal i s’ha pogut posar en servei un d’Anglesola, de Can Segalar, de Joan Gamper indemnitzat els drets d’ocupació de nou equipament on hi havia les antigues i de Numància, es va iniciar amb la MPGM dues famílies més i tres locals. S’han Vidrieries Planells. L’ordenació d’aquest aprovada definitivament el 5 de juny de enderrocat dos edificis i se n’han tapiat àmbit està en una fase bastant avançada, 2001. El Projecte de reparcel·lació aprovat tres més. Actualment resten per buidar a manca de l’execució de la urbanització el 10 de maig de 2006 va concretar el model dos habitatges i un local sense ús. del parc central i alguna promoció urbanístic i el seu desenvolupament segons d’habitatge privat. El Consorci d’Educació la modalitat de cooperació, IMU (Bagur, SA) S’ha presentat al veïnat el projecte de Barcelona està a punt per iniciar la és l’administració actuant. d’urbanització del nou parc, i es preveu construcció de la nova escola per construir l’inici de les obres al llarg del segon entre els carrers de Joan Gamper, semestre del 2019. També s’ha adequat Anglesola i Numància, de la qual es preveu el projecte d’urbanització del parc previst l’inici pel primer trimestre del 2019. entre els carrers del Doctor Ibáñez, de Can Segalar i de Numància. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 18 ACTUACIONS PRINCIPALS EUROPA- ANGLESOLA Vallcarca i els Penitents Tipus d’actuació: Expropiació. Reparcel·lació per cooperació. Urbanització El desenvolupament d’aquest àmbit ha estat influenciat pel sorgiment de nous moviments socials del barri i la voluntat d’aplicar nous criteris de desenvolupament urbanístic. VALLCARCA La gran recessió i la bombolla Un barri que ha vist néixer també una I ELS immobiliària van fer inviable el nova zona d’esbarjo a l’entorn del desenvolupament del MPGM manteniment patrimonial de la Casa PENITENTS previst. Tant el sorgiment de nous dels Arabescos. moviments socials del barri com la Districte de Gràcia voluntat d’aplicar nous criteris de desenvolupament urbanístic han fet que durant el mandat s’hagin acabat només processos expropiatoris ja iniciats d’ofici o per ministeri de la llei. D’altra banda, a traves d’un llarg però ampli procés participatiu, amb l’acord de les persones propietàries privades, s’ha pogut aprovar de manera inicial una modificació a la MPGM que posa les bases d’un nou model de barri. 17.383 m2 SUPERFÍCIE DE L’ÀMBIT 1.300 m2 La urbanització ZONES VERDES dels ‘vials de Can Farigola’ maximitzarà 8.919 la superfície m2 dels parterres EQUIPAMENTS drenants i l’arbrat. 524 u POTENCIAL D’HABITATGE L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 19 ACTUACIONS PRINCIPALS VALLCARCA I ELS PENITENTS Vallcarca i els Penitents Tipus d’actuació: Expropiació. Reparcel·lació per cooperació. Urbanització El desenvolupament d’aquest àmbit ha estat influenciat pel sorgiment de nous moviments socials del barri i la voluntat d’aplicar nous criteris de desenvolupament urbanístic. VALLCARCA La gran recessió i la bombolla Un barri que ha vist néixer també una I ELS immobiliària van fer inviable el nova zona d’esbarjo a l’entorn del desenvolupament del MPGM manteniment patrimonial de la Casa PENITENTS previst. Tant el sorgiment de nous dels Arabescos. moviments socials del barri com la Districte de Gràcia voluntat d’aplicar nous criteris de desenvolupament urbanístic han fet que durant el mandat s’hagin acabat només processos expropiatoris ja iniciats d’ofici o per ministeri de la llei. D’altra banda, a traves d’un llarg però ampli procés participatiu, amb l’acord de les persones propietàries privades, s’ha pogut aprovar de manera inicial una modificació a la MPGM que posa les bases d’un nou model de barri. 17.383 m2 SUPERFÍCIE DE L’ÀMBIT 1.300 m2 La urbanització ZONES VERDES dels ‘vials de Can Farigola’ maximitzarà 8.919 la superfície m2 dels parterres EQUIPAMENTS drenants i l’arbrat. 524 u POTENCIAL D’HABITATGE L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 19 ACTUACIONS PRINCIPALS VALLCARCA I ELS PENITENTS PARÀMETRES DEL L’ÀMBIT Actuacions desenvolupades Estat actual al llarg del 2018 de l’àmbit Superfície de l’àmbit UA 17.383 m2 Vials 7.164 m2 Sòl 2.783 m2 Des de l’IMU s’ha fet la coordinació del La gestió de l’àmbit de Vallcarca i els Zona Zones verdes 1.300 m2 Sostre (HPO) 42.455 m2 (8.214 m2) projecte de modificació de la MPGM Penitents ha estat marcada per una nova corresponent a l’AA6, UA4 i parcial de modificació del planejament general Equipaments 8.919 m2 Nre. màx. d’habitatges (HPO) 524 (91) u. l’UA3; la MPGM de l’UA5 i parcial de l’UA3 (aprovada inicialment), que ha tingut una i els PMU corresponents a l’UA2 i parcial intensa implicació veïnal en totes les de l’UA3. fases de la proposta, en què s’han aportat 91 habitatges protegits que s’afegiran als INDICADORS 2018 Quant a la gestió de sòl, s’ha executat 42 ja acabats, i als 15 que l’IMHAB està l’expropiació de l’AA5 i algunes petites a punt de començar. El debat veïnal ha Urbanització actuacions pel ministeri de la llei. Així motivat que les altres intervencions, no Projecte en redacció Superfície Pressupost mateix, s’han iniciat els treballs de incloses en la modificació del planejament reparcel·lació de l’UA4 i UA5. Vials de Can Farigola (previsió d’aprovació per al juliol de 2019) 7.704 m2 4,7 M€ (petites unitats d’actuació), hagin de ser coordinades per tal d’anar-hi de la S’ha iniciat la redacció del projecte mà. Tot i això, la transformació està molt d’urbanització dels “vials de Can avançada, i la urbanització s’ha centrat Gestió de sòl Farigola” que comprèn els carrers de la en l’execució i l’acabament de les obres Indemnitzacions al 2018 200.080,18 € Farigola i de la Mare de Déu del Coll. La del parc urbà situat a sota del pont de proposta consisteix en la creació de vials Reallotjaments 2 unitats familiars Vallcarca (AA4), que havia estat el tram en plataforma única per maximitzar la final del carrer de Gomis amb l’avinguda Lliurament de possessió 4 habitatges superfície destinada a parterres drenants de Vallcarca (3.292 m2). Adquisició d’habitatges 4 habitatges i arbrat. Es preveu també reserva d’aparcament als vehicles de serveis i als destinats a persones amb discapacitat. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 20 ACTUACIONS PRINCIPALS VALLCARCA I ELS PENITENTS PARÀMETRES DEL L’ÀMBIT Actuacions desenvolupades Estat actual al llarg del 2018 de l’àmbit Superfície de l’àmbit UA 17.383 m2 Vials 7.164 m2 Sòl 2.783 m2 Des de l’IMU s’ha fet la coordinació del La gestió de l’àmbit de Vallcarca i els Zona Zones verdes 1.300 m2 Sostre (HPO) 42.455 m2 (8.214 m2) projecte de modificació de la MPGM Penitents ha estat marcada per una nova corresponent a l’AA6, UA4 i parcial de modificació del planejament general Equipaments 8.919 m2 Nre. màx. d’habitatges (HPO) 524 (91) u. l’UA3; la MPGM de l’UA5 i parcial de l’UA3 (aprovada inicialment), que ha tingut una i els PMU corresponents a l’UA2 i parcial intensa implicació veïnal en totes les de l’UA3. fases de la proposta, en què s’han aportat 91 habitatges protegits que s’afegiran als INDICADORS 2018 Quant a la gestió de sòl, s’ha executat 42 ja acabats, i als 15 que l’IMHAB està l’expropiació de l’AA5 i algunes petites a punt de començar. El debat veïnal ha Urbanització actuacions pel ministeri de la llei. Així motivat que les altres intervencions, no Projecte en redacció Superfície Pressupost mateix, s’han iniciat els treballs de incloses en la modificació del planejament reparcel·lació de l’UA4 i UA5. Vials de Can Farigola (previsió d’aprovació per al juliol de 2019) 7.704 m2 4,7 M€ (petites unitats d’actuació), hagin de ser coordinades per tal d’anar-hi de la S’ha iniciat la redacció del projecte mà. Tot i això, la transformació està molt d’urbanització dels “vials de Can avançada, i la urbanització s’ha centrat Gestió de sòl Farigola” que comprèn els carrers de la en l’execució i l’acabament de les obres Indemnitzacions al 2018 200.080,18 € Farigola i de la Mare de Déu del Coll. La del parc urbà situat a sota del pont de proposta consisteix en la creació de vials Reallotjaments 2 unitats familiars Vallcarca (AA4), que havia estat el tram en plataforma única per maximitzar la final del carrer de Gomis amb l’avinguda Lliurament de possessió 4 habitatges superfície destinada a parterres drenants de Vallcarca (3.292 m2). Adquisició d’habitatges 4 habitatges i arbrat. Es preveu també reserva d’aparcament als vehicles de serveis i als destinats a persones amb discapacitat. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 20 ACTUACIONS PRINCIPALS VALLCARCA I ELS PENITENTS La Trinitat Nova Tipus d’actuació: Expropiació. Urbanització El barri de la Trinitat Nova es troba ja a la fase final de la seva remodelació, què ha abastat l’àmbit dels carrer de Platja d’Aro, de Tamariu, d’Aiguablava, de Palamós, de S’Agaró i de Sa Tuna. L’IMU ha intervingut en el barri de la Trinitat fase final, i que s’ha executat fent front a Nova des de l’any 2001, tant en l’àmbit condicionants del terreny, a la configuració de de remodelació corresponent a la Unitat les xarxes de serveis, a la mateixa construcció LA TRINITAT d’Actuació 3 com en el front entre el carrer dels nous edificis, i a la necessitat de de S’Agaró i l’avinguda Meridiana (fora de reallotjament dels habitants al mateix barri. NOVA l’àmbit). Un cop acabat, tot el barri tindrà al voltant de 930 habitatges protegits de nova construcció, a les unitats d’actuació 2 (189 Districte de Nou Barris hab.) i 3 (741 hab.) i disposarà de més de 78.000 m2 urbanitzats de sistemes. Aquest procés de coordinació i de gestió ha comportat: els reallotjaments, l’execució dels enderrocs i l’alliberament del sòl per a la construcció dels habitatges de substitució, 63.834m2 i tenir a disposició solars per a la futura SUPERFÍCIE DEL PERI U3 construcció d’habitatges protegits per part de l’IMHAB. Paral·lelament, s’ha desenvolupat la urbanització que ja es troba en la seva 14.144 m2 ZONES VERDES 943 m2 EQUIPAMENTS Un cop finalitzat, tot el barri tindrà 741 al voltant de u 930 habitatges POTENCIAL D’HABITATGE protegits de nova construcció, i més de 78.000 m2 urbanitzats de 78.606 m2 61.126 m2 sistemes. SUPERFÍCIE A URBANITZACIÓ URBANITZAR AL BARRI EXECUTADA L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 21 ACTUACIONS PRINCIPALS LA TRINITAT NOVA La Trinitat Nova Tipus d’actuació: Expropiació. Urbanització El barri de la Trinitat Nova es troba ja a la fase final de la seva remodelació, què ha abastat l’àmbit dels carrer de Platja d’Aro, de Tamariu, d’Aiguablava, de Palamós, de S’Agaró i de Sa Tuna. L’IMU ha intervingut en el barri de la Trinitat fase final, i que s’ha executat fent front a Nova des de l’any 2001, tant en l’àmbit condicionants del terreny, a la configuració de de remodelació corresponent a la Unitat les xarxes de serveis, a la mateixa construcció LA TRINITAT d’Actuació 3 com en el front entre el carrer dels nous edificis, i a la necessitat de de S’Agaró i l’avinguda Meridiana (fora de reallotjament dels habitants al mateix barri. NOVA l’àmbit). Un cop acabat, tot el barri tindrà al voltant de 930 habitatges protegits de nova construcció, a les unitats d’actuació 2 (189 Districte de Nou Barris hab.) i 3 (741 hab.) i disposarà de més de 78.000 m2 urbanitzats de sistemes. Aquest procés de coordinació i de gestió ha comportat: els reallotjaments, l’execució dels enderrocs i l’alliberament del sòl per a la construcció dels habitatges de substitució, 63.834m2 i tenir a disposició solars per a la futura SUPERFÍCIE DEL PERI U3 construcció d’habitatges protegits per part de l’IMHAB. Paral·lelament, s’ha desenvolupat la urbanització que ja es troba en la seva 14.144 m2 ZONES VERDES 943 m2 EQUIPAMENTS Un cop finalitzat, tot el barri tindrà 741 al voltant de u 930 habitatges POTENCIAL D’HABITATGE protegits de nova construcció, i més de 78.000 m2 urbanitzats de 78.606 m2 61.126 m2 sistemes. SUPERFÍCIE A URBANITZACIÓ URBANITZAR AL BARRI EXECUTADA L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 21 ACTUACIONS PRINCIPALS LA TRINITAT NOVA PARÀMETRES DEL PERI DE L’U3 Superfície total PERI U3 63.834 m2 Superfície de l’àmbit d’urbanització 78.606 m2 Vials 20.927 m2 Obres d’urbanització Zones verdes 14.144 m2 Executades 61.126 m2 Equipaments 943 m2 Cost 15.500.000 € Sòl 27.820 m2 Pendents 17.480 m2 Zona Sostre 70.110 m2 Pressupost estimat 6.000.000 € Nre. d’habitatges protegits 741 u.(1) (1) Afegint els habitatges ja construïts de la U2, el barri comptarà amb uns 930 HPO INDICADORS 2018 Urbanització Obra executada Superfície Cost Interior d’illa entre els carrers de Palamós, Tamariu, Aiguablava i els 2 edificis D i E 2.250 m 371.611,82 € Projecte Superfície Pressupost Zona verda central (Pendent licitació conjuntament amb tram central 2 del c. de Palamós i mur de l’edifici d’HPO inclosos al pressupost 8.641,89 m 3,00M € Enderrocs Executats Volum Cost Carrer de Platja d’Aro, 8-10 39.686,49 € Carrer de Llosa, 3-5 17.350 m3 226.541,64 € Carrer de Llosa, 8-14 129.508,86 € Gestió de sòl Indemnitzacions amb càrrec 2018 405.670,43 € Adquisicions 12 habitatges Altres indemnitzacions 1 activitat (forn de pa) Reallotjament (a la promoció bloc D, vulnerables inclosos) 16 unitats familiars reallotjades Lliurament de la possessió 13 habitatges L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 22 ACTUACIONS PRINCIPALS LA TRINITAT NOVA PARÀMETRES DEL PERI DE L’U3 Superfície total PERI U3 63.834 m2 Superfície de l’àmbit d’urbanització 78.606 m2 Vials 20.927 m2 Obres d’urbanització Zones verdes 14.144 m2 Executades 61.126 m2 Equipaments 943 m2 Cost 15.500.000 € Sòl 27.820 m2 Pendents 17.480 m2 Zona Sostre 70.110 m2 Pressupost estimat 6.000.000 € Nre. d’habitatges protegits 741 u.(1) (1) Afegint els habitatges ja construïts de la U2, el barri comptarà amb uns 930 HPO INDICADORS 2018 Urbanització Obra executada Superfície Cost Interior d’illa entre els carrers de Palamós, Tamariu, Aiguablava i els 2 edificis D i E 2.250 m 371.611,82 € Projecte Superfície Pressupost Zona verda central (Pendent licitació conjuntament amb tram central 2 del c. de Palamós i mur de l’edifici d’HPO inclosos al pressupost 8.641,89 m 3,00M € Enderrocs Executats Volum Cost Carrer de Platja d’Aro, 8-10 39.686,49 € Carrer de Llosa, 3-5 17.350 m3 226.541,64 € Carrer de Llosa, 8-14 129.508,86 € Gestió de sòl Indemnitzacions amb càrrec 2018 405.670,43 € Adquisicions 12 habitatges Altres indemnitzacions 1 activitat (forn de pa) Reallotjament (a la promoció bloc D, vulnerables inclosos) 16 unitats familiars reallotjades Lliurament de la possessió 13 habitatges L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 22 ACTUACIONS PRINCIPALS LA TRINITAT NOVA Actuacions desenvolupades Estat actual al llarg del 2018 de l’àmbit Amb el pagament d’indemnitzacions i La gestió dels expedients d’expropiació, el reallotjament de famílies s’ha assolit l’enderroc de les construccions existents l’entrega de la possessió de la majoria i la construcció de les noves promocions dels habitatges. Tot plegat ha permès d’habitatge ha estat una feina complexa. executar els enderrocs dels edificis del Malgrat el fet que resta una part per carrer de la Llosa números 3, 5 i 8 i de portar-se a terme, aquest barri ja té una Platja d’Aro 8-10. imatge totalment renovada. A més de la urbanització ja executada (38.000 Una vegada executats els enderrocs m2) amb criteris mediambientals i de dels darrers habitatges, s’alliberarà el sostenibilitat, el sector disposa d’una gran sòl per a les noves parcel·les, una de extensió de sòl preparada i disponible les quals permetrà la construcció de 83 per executar les promocions d’habitatges habitatges (bloc H) per part de l’IMHAB de l’última fase, per part de l’IMHAB. i possibilitarà, en un futur, urbanitzar El barri tindrà uns 930 nous habitatges la zona verda central del nou barri, així protegits, dels quals 547 ja estan acabats com també acabar el tram central del (promoguts per l’INCASÒL) i han cobert carrer de Palamós, per donar continuïtat la necessitat de reallotjament del mateix a la secció del nou vial per on passen les barri; la resta d’habitatges, uns 350, seran línies de transport públic. impulsats per l’IMHAB. S’està treballant en la redacció dels projectes dels trams S’han recepcionat les obres de carrers i petits espais, als interiors de d’urbanització de l’interior d’illa entre els les illes generades, que resten encara per carrers de Palamós, Tamariu, Aiguablava i urbanitzar. els edificis D i E. El projecte d’urbanització de la zona verda central s’ha aprovat definitivament. La nova urbanització, en concordança amb els criteris seguits a la resta del barri, dona accés adaptat als habitatges protegits, els ja construïts i els pendents, i aprofitarà les aigües de pluja tant de l’espai urbanitzat com de les cobertes dels habitatges. Aquest plantejament millora les condicions dels espais verds, i fa més efectiva la lluita contra el canvi climàtic. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 23 ACTUACIONS PRINCIPALS LA TRINITAT NOVA Actuacions desenvolupades Estat actual al llarg del 2018 de l’àmbit Amb el pagament d’indemnitzacions i La gestió dels expedients d’expropiació, el reallotjament de famílies s’ha assolit l’enderroc de les construccions existents l’entrega de la possessió de la majoria i la construcció de les noves promocions dels habitatges. Tot plegat ha permès d’habitatge ha estat una feina complexa. executar els enderrocs dels edificis del Malgrat el fet que resta una part per carrer de la Llosa números 3, 5 i 8 i de portar-se a terme, aquest barri ja té una Platja d’Aro 8-10. imatge totalment renovada. A més de la urbanització ja executada (38.000 Una vegada executats els enderrocs m2) amb criteris mediambientals i de dels darrers habitatges, s’alliberarà el sostenibilitat, el sector disposa d’una gran sòl per a les noves parcel·les, una de extensió de sòl preparada i disponible les quals permetrà la construcció de 83 per executar les promocions d’habitatges habitatges (bloc H) per part de l’IMHAB de l’última fase, per part de l’IMHAB. i possibilitarà, en un futur, urbanitzar El barri tindrà uns 930 nous habitatges la zona verda central del nou barri, així protegits, dels quals 547 ja estan acabats com també acabar el tram central del (promoguts per l’INCASÒL) i han cobert carrer de Palamós, per donar continuïtat la necessitat de reallotjament del mateix a la secció del nou vial per on passen les barri; la resta d’habitatges, uns 350, seran línies de transport públic. impulsats per l’IMHAB. S’està treballant en la redacció dels projectes dels trams S’han recepcionat les obres de carrers i petits espais, als interiors de d’urbanització de l’interior d’illa entre els les illes generades, que resten encara per carrers de Palamós, Tamariu, Aiguablava i urbanitzar. els edificis D i E. El projecte d’urbanització de la zona verda central s’ha aprovat definitivament. La nova urbanització, en concordança amb els criteris seguits a la resta del barri, dona accés adaptat als habitatges protegits, els ja construïts i els pendents, i aprofitarà les aigües de pluja tant de l’espai urbanitzat com de les cobertes dels habitatges. Aquest plantejament millora les condicions dels espais verds, i fa més efectiva la lluita contra el canvi climàtic. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 23 ACTUACIONS PRINCIPALS LA TRINITAT NOVA INDICADORS 2018 Gestió de sòl TRES Indemnitzacions amb càrrec 2018 11.281,12 €6.370 m2 Superfície total de l’àmbit 4.310 m2 TURONS SÒL A ALLIBERAR, FASE ZERO Expedients administratius (atès que dues de les construccions estan desocupades) 12 expedients Districtes de Gràcia 2.039 m2 Reallotjaments (a la promoció de l’Av. de l’Estatut de Catalunya, 5) 3 famílies i Horta-Guinardó CONSTRUCCIONS A ENDERROCAR Tres Turons Actuacions desenvolupades Estat actual Tipus d’actuació: Expropiació al llarg del 2018 de l’àmbit Amb l’execució de la Fase Zero de Tres Turons Les finques incloses en la Fase Zero són les L’execució de la Fase Zero de Tres Turons La Fase 0 de Tres Turons es caracteritza es procedeix a tramitar el procediment de situades al carrer de Marsans i Rof, 15-19; l’any 2018 ha implicat indemnitzar pel fet de tractar-se d’un aglomerat desnonament administratiu d’un conjunt de finques carrer dels Santuaris, 80-82, i de Mühlberg, algunes persones ocupants d’aquestes d’àmbits discontinus repartits entre que ja eren de titularitat municipal, en virtut d’acta 5-15 i 25-35. finques i reubicar les que tenien dret a els Tres Turons, i estan localitzats als d’expropiació o escriptura pública de compravenda, reallotjament en la promoció d’habitatges districtes de Gràcia i d’Horta-Guinardó. atesa la seva qualificació urbanística de parcs i públics en règim de lloguer social situada Les actuacions s’han centrat sobretot jardins urbans (clau 6a) per la Modificació del Pla a l’avinguda de l’Estatut de Catalunya, 5, i al districte d’Horta-Guinardó, amb general metropolità a l’àmbit dels Tres Turons, inhabilitar les construccions de les quals l’objectiu d’alliberar el sòl per destinar-lo aprovada definitivament el 15 de novembre de 2010, s’ha lliurat la possessió a l’Ajuntament, posteriorment a sistemes urbanístics o i de les quals no es disposa de la possessió pel fet fins al seu enderroc definitiu. a promoció d’habitatges per a afectats. de trobar-se ocupades. Actualment es disposa d’expedients El planejament, per tant, preveu que s’ha de procedir a iniciats en fase d’execució especialment l’enderroc de les construccions que es troben situades als carrers de Marsans i Rof, dels en finques de propietat municipal afectades de zona Santuaris i de Mühlberg. verda pública, un cop fetes les indemnitzacions, i, si escau, facilitar prèviament un habitatge de substitució a les persones ocupants; tot això, d’acord amb els requisits i seguint el procediment i les garanties fixades en la legislació vigent. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 24 ACTUACIONS PRINCIPALS TRES TURONS INDICADORS 2018 Gestió de sòl TRES Indemnitzacions amb càrrec 2018 11.281,12 €6.370 m2 Superfície total de l’àmbit 4.310 m2 TURONS SÒL A ALLIBERAR, FASE ZERO Expedients administratius (atès que dues de les construccions estan desocupades) 12 expedients Districtes de Gràcia 2.039 m2 Reallotjaments (a la promoció de l’Av. de l’Estatut de Catalunya, 5) 3 famílies i Horta-Guinardó CONSTRUCCIONS A ENDERROCAR Tres Turons Actuacions desenvolupades Estat actual Tipus d’actuació: Expropiació al llarg del 2018 de l’àmbit Amb l’execució de la Fase Zero de Tres Turons Les finques incloses en la Fase Zero són les L’execució de la Fase Zero de Tres Turons La Fase 0 de Tres Turons es caracteritza es procedeix a tramitar el procediment de situades al carrer de Marsans i Rof, 15-19; l’any 2018 ha implicat indemnitzar pel fet de tractar-se d’un aglomerat desnonament administratiu d’un conjunt de finques carrer dels Santuaris, 80-82, i de Mühlberg, algunes persones ocupants d’aquestes d’àmbits discontinus repartits entre que ja eren de titularitat municipal, en virtut d’acta 5-15 i 25-35. finques i reubicar les que tenien dret a els Tres Turons, i estan localitzats als d’expropiació o escriptura pública de compravenda, reallotjament en la promoció d’habitatges districtes de Gràcia i d’Horta-Guinardó. atesa la seva qualificació urbanística de parcs i públics en règim de lloguer social situada Les actuacions s’han centrat sobretot jardins urbans (clau 6a) per la Modificació del Pla a l’avinguda de l’Estatut de Catalunya, 5, i al districte d’Horta-Guinardó, amb general metropolità a l’àmbit dels Tres Turons, inhabilitar les construccions de les quals l’objectiu d’alliberar el sòl per destinar-lo aprovada definitivament el 15 de novembre de 2010, s’ha lliurat la possessió a l’Ajuntament, posteriorment a sistemes urbanístics o i de les quals no es disposa de la possessió pel fet fins al seu enderroc definitiu. a promoció d’habitatges per a afectats. de trobar-se ocupades. Actualment es disposa d’expedients El planejament, per tant, preveu que s’ha de procedir a iniciats en fase d’execució especialment l’enderroc de les construccions que es troben situades als carrers de Marsans i Rof, dels en finques de propietat municipal afectades de zona Santuaris i de Mühlberg. verda pública, un cop fetes les indemnitzacions, i, si escau, facilitar prèviament un habitatge de substitució a les persones ocupants; tot això, d’acord amb els requisits i seguint el procediment i les garanties fixades en la legislació vigent. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 24 ACTUACIONS PRINCIPALS TRES TURONS PARÀMETRES DEL L’ÀMBIT 184.056 m2 SUPERFÍCIE DE L’ÀMBIT Superfície de l’àmbit 184.056 m2 Vials 76.417 m2 Sòl 50.049 m2 23.752 Zonam2 Zones verdes 23.752 m2 Sostre (HPO) 164.306 m2 (106.815 m2) ZONES VERDES Equipaments 33.838 m2EL BON Potencial d’HPO 900 u. PASTOR 33.838 m2 EQUIPAMENTS Superfície de l’àmbit d’urbanització 98.000 m2 Districte de Sant Andreu Executades 50.000 m2 Pendents 38.000 m2 Obres d’urbanització 900 u Cost 17.500.000 € Pressupost estimat 13.300.000 € POTENCIAL D’HABITATGE 61.126 m2 50.000 m2 SUPERFÍCIE A URBANITZAR URBANITZACIÓ EXECUTADA El Bon Pastor L’IMU s’ha encarregat de la urbanització vegetació arbustiva i amb diferents d’aquest àmbit, què inclou la renovació espècies d’arbrat. D’altra banda, s’ha Tipus d’actuació: Reparcel·lació completa de la xarxa de serveis — incorporat a la urbanització el sistema per cooperació (IMHAB) i mitjana tensió, nous col·lectors, de drenatge sostenible consistent en urbanització (IMU) telecomunicacions— i comporta també la infiltració de les aigües de pluja, de l’extensió de la xarxa de recollida les cobertes dels edificis i de la mateixa La remodelació del barri del Bon Pastor pneumàtica a tot el barri, així com urbanització al freàtic atès que el subsol té com a objectiu la substitució de la il·luminació amb tecnologia LED i del barri té les condicions òptimes per les antigues cases de planta baixa, l’adaptació dels pendents en seguiment a aquesta funció en tractar-se de les construïdes l’any 1929, per noves de la normativa d’accessibilitat vigent. sorres del delta del riu Besòs. promocions d’habitatge protegit (IMHAB), a la vegada que es millora l’espai urbà i En les darreres fases de la urbanització els serveis d’aquest àmbit, situat entre el s’han anat incorporant nous criteris riu Besòs i els carrers de Mollerussa, de vinculats a la introducció del verd a la la Sèquia Madriguera i de Sant Adrià. ciutat i a l’aprofitament de l’aigua de pluja amb l’objectiu de combatre l’efecte de l’illa de calor. L’IMU executa la urbanització de l’àmbit dels Així, s’ha pogut observar com augmentava nous edificis d’habitatge la superfície permeable amb l’aparició construïts per l’IMHAB de grans superfícies enjardinades amb L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 25 ACTUACIONS PRINCIPALS EL BON PASTOR PARÀMETRES DEL L’ÀMBIT 184.056 m2 SUPERFÍCIE DE L’ÀMBIT Superfície de l’àmbit 184.056 m2 Vials 76.417 m2 Sòl 50.049 m2 23.752 Zonam2 Zones verdes 23.752 m2 Sostre (HPO) 164.306 m2 (106.815 m2) ZONES VERDES Equipaments 33.838 m2EL BON Potencial d’HPO 900 u. PASTOR 33.838 m2 EQUIPAMENTS Superfície de l’àmbit d’urbanització 98.000 m2 Districte de Sant Andreu Executades 50.000 m2 Pendents 38.000 m2 Obres d’urbanització 900 u Cost 17.500.000 € Pressupost estimat 13.300.000 € POTENCIAL D’HABITATGE 61.126 m2 50.000 m2 SUPERFÍCIE A URBANITZAR URBANITZACIÓ EXECUTADA El Bon Pastor L’IMU s’ha encarregat de la urbanització vegetació arbustiva i amb diferents d’aquest àmbit, què inclou la renovació espècies d’arbrat. D’altra banda, s’ha Tipus d’actuació: Reparcel·lació completa de la xarxa de serveis — incorporat a la urbanització el sistema per cooperació (IMHAB) i mitjana tensió, nous col·lectors, de drenatge sostenible consistent en urbanització (IMU) telecomunicacions— i comporta també la infiltració de les aigües de pluja, de l’extensió de la xarxa de recollida les cobertes dels edificis i de la mateixa La remodelació del barri del Bon Pastor pneumàtica a tot el barri, així com urbanització al freàtic atès que el subsol té com a objectiu la substitució de la il·luminació amb tecnologia LED i del barri té les condicions òptimes per les antigues cases de planta baixa, l’adaptació dels pendents en seguiment a aquesta funció en tractar-se de les construïdes l’any 1929, per noves de la normativa d’accessibilitat vigent. sorres del delta del riu Besòs. promocions d’habitatge protegit (IMHAB), a la vegada que es millora l’espai urbà i En les darreres fases de la urbanització els serveis d’aquest àmbit, situat entre el s’han anat incorporant nous criteris riu Besòs i els carrers de Mollerussa, de vinculats a la introducció del verd a la la Sèquia Madriguera i de Sant Adrià. ciutat i a l’aprofitament de l’aigua de pluja amb l’objectiu de combatre l’efecte de l’illa de calor. L’IMU executa la urbanització de l’àmbit dels Així, s’ha pogut observar com augmentava nous edificis d’habitatge la superfície permeable amb l’aparició construïts per l’IMHAB de grans superfícies enjardinades amb L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 25 ACTUACIONS PRINCIPALS EL BON PASTOR Sant Andreu Sagrera 57.615 m2 Tipus d’actuació: Reparcel·lació per compensació i cooperació; SUPERFÍCIE ENTORNS SAGRERA PAU 1 gestió directa (SMU). Urbanització 8.984m2 Aquest macroprojecte abasta també els subàmbits següents: l’Estació de la Sagrera, Àmbits d’Entorns Sagrera, Renfe-Colorantes Casernes de Sant ZONES VERDES Andreu, Ampliació Centre Comercial de La Maquinista, i Sector Prim. L’operació SANT global és una tasca complexa on s’impliquen tres administracions (Estat, 11.787 m2 autonòmica i local). EQUIPAMENTS ANDREU L’àmbit de la Sagrera de 164 hectàrees 484 u SAGRERA inclou els antics sòls ferroviaris i àrees POTENCIAL D’HABITATGE adjacents, la transformació urbanística Districtes de Sant Andreu dels quals forma una part nuclear de i Sant Martí l’actuació global, juntament amb les infraestructures i la creació de nous espais verds que es materialitzarà amb la creació d’un parc lineal sobre les 76.873 2 infraestructures soterrades. m SUPERFÍCIE COLORANTES PAU 1 SUBÀMBIT 2 35.449 m2 ZONES VERDES 864 u POTENCIAL D’HABITATGE L’IMU intervé en la execució 109.957 de la gestió de m2 sòl i coordina SUPERFÍCIE CASERNES DE SANT ANDREU les actuacions a portar a terme 41.761 amb Barcelona m2 Sagrera Alta ZONES VERDES Velocitat. 2.012 u POTENCIAL D’HABITATGE L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 26 ACTUACIONS PRINCIPALS SANT ANDREU SAGRERA Sant Andreu Sagrera 57.615 m2 Tipus d’actuació: Reparcel·lació per compensació i cooperació; SUPERFÍCIE ENTORNS SAGRERA PAU 1 gestió directa (SMU). Urbanització 8.984m2 Aquest macroprojecte abasta també els subàmbits següents: l’Estació de la Sagrera, Àmbits d’Entorns Sagrera, Renfe-Colorantes Casernes de Sant ZONES VERDES Andreu, Ampliació Centre Comercial de La Maquinista, i Sector Prim. L’operació SANT global és una tasca complexa on s’impliquen tres administracions (Estat, 11.787 m2 autonòmica i local). EQUIPAMENTS ANDREU L’àmbit de la Sagrera de 164 hectàrees 484 u SAGRERA inclou els antics sòls ferroviaris i àrees POTENCIAL D’HABITATGE adjacents, la transformació urbanística Districtes de Sant Andreu dels quals forma una part nuclear de i Sant Martí l’actuació global, juntament amb les infraestructures i la creació de nous espais verds que es materialitzarà amb la creació d’un parc lineal sobre les 76.873 2 infraestructures soterrades. m SUPERFÍCIE COLORANTES PAU 1 SUBÀMBIT 2 35.449 m2 ZONES VERDES 864 u POTENCIAL D’HABITATGE L’IMU intervé en la execució 109.957 de la gestió de m2 sòl i coordina SUPERFÍCIE CASERNES DE SANT ANDREU les actuacions a portar a terme 41.761 amb Barcelona m2 Sagrera Alta ZONES VERDES Velocitat. 2.012 u POTENCIAL D’HABITATGE L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 26 ACTUACIONS PRINCIPALS SANT ANDREU SAGRERA PARÀMETRES DEL L’ÀMBIT Superfície Entorns Sagrera PAU1 57.615 m2 Vials 19.340 m2 Zones verdes 8.984 m2 Equipaments 11.787 m2 Sòl 17.414 m2 Zona Sostre (HPO) 47.459 m2 (16.083 m2) Nre. màx. Habitatges (HPO) 484 (201) u. Superfície Colorantes PAU1 subàmbit 2 76.873 m2 Vials 23.398 m2 Zones verdes 35.449 m2 Equipament existent 42 m2 Reserva sistemes 1.228 m2 Ús ferroviari 4.569 m2 Sòl 12.187 m2 Zona Sostre (HPO) 76.870 m2 (20.755 m2) Nre. màx. Habitatges (HPO) 864 (259) u. Superfície Casernes (SMU; PAU1 i PAU2) 109.957 m2 Vials 12.814 m2 Zones verdes 41.761 m2 Equipament existent 27.960 m2 Habitatge dotacional 4.640 m2 Sòl 22.782 m2 Zona Sostre (HPO) 130.603 m2 (65.352 m2) Nre. màx. Habitatges (HPO) 1.632 (800) u. Nre. d’habitatges dotacionals 380 u. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 27 ACTUACIONS PRINCIPALS SANT ANDREU SAGRERA PARÀMETRES DEL L’ÀMBIT Superfície Entorns Sagrera PAU1 57.615 m2 Vials 19.340 m2 Zones verdes 8.984 m2 Equipaments 11.787 m2 Sòl 17.414 m2 Zona Sostre (HPO) 47.459 m2 (16.083 m2) Nre. màx. Habitatges (HPO) 484 (201) u. Superfície Colorantes PAU1 subàmbit 2 76.873 m2 Vials 23.398 m2 Zones verdes 35.449 m2 Equipament existent 42 m2 Reserva sistemes 1.228 m2 Ús ferroviari 4.569 m2 Sòl 12.187 m2 Zona Sostre (HPO) 76.870 m2 (20.755 m2) Nre. màx. Habitatges (HPO) 864 (259) u. Superfície Casernes (SMU; PAU1 i PAU2) 109.957 m2 Vials 12.814 m2 Zones verdes 41.761 m2 Equipament existent 27.960 m2 Habitatge dotacional 4.640 m2 Sòl 22.782 m2 Zona Sostre (HPO) 130.603 m2 (65.352 m2) Nre. màx. Habitatges (HPO) 1.632 (800) u. Nre. d’habitatges dotacionals 380 u. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 27 ACTUACIONS PRINCIPALS SANT ANDREU SAGRERA Actuacions desenvolupades • Sector PRIM: S’ha aprovat inicialment al llarg del 2018 la Modificació del MPGM general metropolità per a aquest àmbit. El 2018 Adif ha continuat amb les obres Finalment, en aquest àmbit global, que executa: la llosa de fons, l’àmbit l’Ajuntament ha rescatat sis parcel·les d’accessos a l’estació i el col·lector de destinades a habitatge públic de règim Prim. També s’ha tancat el projecte bàsic general: una a Entorns Sagrera, dues a de la futura estació de la Sagrera. Colorantes i tres a Casernes de Sant Andreu. Pel que fa als àmbits de desenvolupament urbanístic, la situació és la següent: Estat actual de l’àmbit • PAU1 d’Entorns Sagrera: redactat i tramitat el projecte d’urbanització, fase de les Casernes de Sant INDICADORS 2018 A per part de BSAV. Andreu • Colorantes, PAU1- subàmbit 2: s’ha PAU1 d’Entorns Sagrera Casernes de Sant Andreu té un potencial inscrit en el Registre de la Propietat la per a la construcció de més de 1.100 reparcel·lació i s’ha posat en marxa el Gestió de sòl habitatges protegits (262 ja acabats). La projecte d’urbanització per part de BSAV. gestió del sòl ha permès transmetre als Sòls alliberats 1.959 m2 • Casernes de Sant Andreu: al llarg del titulars més d’11 solars condicionats per 2018 s’ha inscrit en el Registre de la Clau urbanística 7b/ 5 ( equipament i vial) diversos convenis mitjançant els quals Propietat el Projecte de reparcel·lació l’Ajuntament podrà gaudir-ne de 7 (gairebé Enderrocs fets del PAU2 (Consorci de la Zona Franca). 600 habitatges). Addicionalment a les L’IMU va concloure a l’estiu les obres del obres del parc d’Antoni Santiburcio per tal parc d’Antoni Santiburcio i ja ha redactat de dotar dels serveis bàsics que permetin Colorantes, PAU1- subàmbit 2 el projecte executiu per urbanitzar dos l’execució de les promocions als solars nous espais lliures: la zona dels jocs disponibles, s’ha engegat el projecte Gestió de sòl infantils i la rambla dels equipaments. Rambla d’Equipaments, que s’afegeix a la Aquesta actuació continuarà el fase 1 de la xarxa d’infraestructures per a Sòls alliberats 153 m2 2019 amb l’execució de les obres. la recollida pneumàtica de residus urbans D’altra banda, el CZF continua amb la Clau urbanística 6b (espai lliure) (RPRSU), ja acabada. construcció del bloc de reallotjats. Indemnització pagada 196.440,12 € • La urbanització del parc d’Antoni Santiburcio configura la gran zona verda Enderrocs fets central de les Casernes de Sant Andreu, entre el carrer Gran de Sant Andreu i els edificis amb façana al passeig de Urbanització del parc d’Antoni Santiburcio Torras i Bages. Proposa una gran font Urbanització i zones verdes d’estada, tot definint el límit amb el carrer Gran de Sant Andreu Obra executada Superfície Cost mitjançant un talús verd i un recorregut per a vianants que arriba fins a la part Parc d’Antoni Santiburcio 11.400 m2 2,83 M€ alta del vial, i configurant-se com a mirador sobre el parc i el carrer. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 28 ACTUACIONS PRINCIPALS SANT ANDREU SAGRERA Actuacions desenvolupades • Sector PRIM: S’ha aprovat inicialment al llarg del 2018 la Modificació del MPGM general metropolità per a aquest àmbit. El 2018 Adif ha continuat amb les obres Finalment, en aquest àmbit global, que executa: la llosa de fons, l’àmbit l’Ajuntament ha rescatat sis parcel·les d’accessos a l’estació i el col·lector de destinades a habitatge públic de règim Prim. També s’ha tancat el projecte bàsic general: una a Entorns Sagrera, dues a de la futura estació de la Sagrera. Colorantes i tres a Casernes de Sant Andreu. Pel que fa als àmbits de desenvolupament urbanístic, la situació és la següent: Estat actual de l’àmbit • PAU1 d’Entorns Sagrera: redactat i tramitat el projecte d’urbanització, fase de les Casernes de Sant INDICADORS 2018 A per part de BSAV. Andreu • Colorantes, PAU1- subàmbit 2: s’ha PAU1 d’Entorns Sagrera Casernes de Sant Andreu té un potencial inscrit en el Registre de la Propietat la per a la construcció de més de 1.100 reparcel·lació i s’ha posat en marxa el Gestió de sòl habitatges protegits (262 ja acabats). La projecte d’urbanització per part de BSAV. gestió del sòl ha permès transmetre als Sòls alliberats 1.959 m2 • Casernes de Sant Andreu: al llarg del titulars més d’11 solars condicionats per 2018 s’ha inscrit en el Registre de la Clau urbanística 7b/ 5 ( equipament i vial) diversos convenis mitjançant els quals Propietat el Projecte de reparcel·lació l’Ajuntament podrà gaudir-ne de 7 (gairebé Enderrocs fets del PAU2 (Consorci de la Zona Franca). 600 habitatges). Addicionalment a les L’IMU va concloure a l’estiu les obres del obres del parc d’Antoni Santiburcio per tal parc d’Antoni Santiburcio i ja ha redactat de dotar dels serveis bàsics que permetin Colorantes, PAU1- subàmbit 2 el projecte executiu per urbanitzar dos l’execució de les promocions als solars nous espais lliures: la zona dels jocs disponibles, s’ha engegat el projecte Gestió de sòl infantils i la rambla dels equipaments. Rambla d’Equipaments, que s’afegeix a la Aquesta actuació continuarà el fase 1 de la xarxa d’infraestructures per a Sòls alliberats 153 m2 2019 amb l’execució de les obres. la recollida pneumàtica de residus urbans D’altra banda, el CZF continua amb la Clau urbanística 6b (espai lliure) (RPRSU), ja acabada. construcció del bloc de reallotjats. Indemnització pagada 196.440,12 € • La urbanització del parc d’Antoni Santiburcio configura la gran zona verda Enderrocs fets central de les Casernes de Sant Andreu, entre el carrer Gran de Sant Andreu i els edificis amb façana al passeig de Urbanització del parc d’Antoni Santiburcio Torras i Bages. Proposa una gran font Urbanització i zones verdes d’estada, tot definint el límit amb el carrer Gran de Sant Andreu Obra executada Superfície Cost mitjançant un talús verd i un recorregut per a vianants que arriba fins a la part Parc d’Antoni Santiburcio 11.400 m2 2,83 M€ alta del vial, i configurant-se com a mirador sobre el parc i el carrer. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 28 ACTUACIONS PRINCIPALS SANT ANDREU SAGRERA Residència-Lanzarote Tipus d’actuació: Reparcel·lació per cooperació. Urbanització L’IMU intervé en l’àmbit del Pla especial de reforma interior de les zones de remodelació a l’entorn dels carrers de Lanzarote i de la Residència des de l’any 2005, amb l’objectiu d’acabar la gestió de sòl i urbanitzar els espais lliures i vials de l’àmbit. La urbanització parteix de la voluntat RESIDÈNCIA- de pacificar els carrers a un sol nivell i d’aportar els màxims elements vegetals, LANZAROTE augmentant les zones verdes drenants i arbòries tant en els carrers com a les places. Es combat així l’efecte d’illa de Districte de Sant Andreu calor interposant, entre paviments i façanes, l’element vegetal que contribueix a millorar els nivells de CO2 de l’entorn, ja que fa de para-sol i filtre de la contaminació ambiental i acústica. 19.711 m2 SUPERFÍCIE DEL PAU La urbanització, 3.445 m2 sense superfícies ZONES VERDES asfaltades, ha permès una illa pacificada plena de vegetació. 2.143 m2 EQUIPAMENTS 222 u POTENCIAL D’HABITATGE L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 29 ACTUACIONS PRINCIPALS RESIDÈNCIA-LANZAROTE Residència-Lanzarote Tipus d’actuació: Reparcel·lació per cooperació. Urbanització L’IMU intervé en l’àmbit del Pla especial de reforma interior de les zones de remodelació a l’entorn dels carrers de Lanzarote i de la Residència des de l’any 2005, amb l’objectiu d’acabar la gestió de sòl i urbanitzar els espais lliures i vials de l’àmbit. La urbanització parteix de la voluntat RESIDÈNCIA- de pacificar els carrers a un sol nivell i d’aportar els màxims elements vegetals, LANZAROTE augmentant les zones verdes drenants i arbòries tant en els carrers com a les places. Es combat així l’efecte d’illa de Districte de Sant Andreu calor interposant, entre paviments i façanes, l’element vegetal que contribueix a millorar els nivells de CO2 de l’entorn, ja que fa de para-sol i filtre de la contaminació ambiental i acústica. 19.711 m2 SUPERFÍCIE DEL PAU La urbanització, 3.445 m2 sense superfícies ZONES VERDES asfaltades, ha permès una illa pacificada plena de vegetació. 2.143 m2 EQUIPAMENTS 222 u POTENCIAL D’HABITATGE L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 29 ACTUACIONS PRINCIPALS RESIDÈNCIA-LANZAROTE PARÀMETRES DEL L’ÀMBIT Actuacions desenvolupades Estat actual Superfície PAU 19.711 m2 al llarg del 2018 de l’àmbit Vials 7.877 m2 Sòl 6.246 m2 Zona Es va obtenir la possessió de la finca La transformació d’aquest àmbit s’ha Zones verdes 3.445 m2 Sostre (HPO) 23.653 m2 ocupada pel Centro Castellano-Leonés, la completat amb l’acabament de les obres Equipaments 2.143 m2 Nre. màx. d’habitatges (HPO) 222 u. (56 HPO per a afectats urb.) qual cosa va permetre executar l’enderroc d’urbanització dels carrers i espais lliures de l’edifici que ocupava aquesta entitat. al voltant dels solars alliberats. Tots els solars ja han estat transmesos als INDICADORS 2018 Es va lliurar la possessió, als privats, de seus titulars, i cinc dels set destinats a dues finques resultants destinades majori- habitatge resten en espera de començar Urbanització Superfície Cost tàriament a habitatge i va quedar totalment les obres. Les promocions d’habitatge Obres finalitzades a l’àmbit 11.400 m2 3.000.000 € alliberat el sòl de la finca resultant adju- tenen l’obligació de destinar un 20% del dicada a l’Ajuntament de Barcelona, amb sostre residencial a habitatge protegit (es destí a espai lliure - zona verda. preveu un total de 57 habitatges protegits). Enderrocs Volum Un cop acabat el procés de gestió de sòl Centre Castellano Leonés 11.100 m3 s’ha executat la urbanització dels carrers: Lanzarote, Residència, Eiximenis i Valentí Gestió de sòl Iglésias, així com la zona verda resultant. Possessió de la finca ‘Centre Castellano Leonés 2 (09/07/2018) 977,09 m (sòl) enderrocat Amb la urbanització a un sol nivell i amb la implantació de la màxima vegetació, s’ha 1.232 m2 (sòl) aconseguit una illa pacificada de trànsit 2 local per a veïnat i serveis, què disposa Lliurament de possessió finques resultants 3.655 m (sostre hab. lliure) 3b i 4a (adjudicades a 2 particulars) d’un paviment extensiu a tota la superfície 370,50 m2 (sostre HPO) a base de llambordes (s’eviten així les 1.002 m2 (sostre terciari) superfícies asfaltades), que és apte tant Alliberat el sòl de la finca FR-ZV1 per a la circulació de vianants com per a 2 (adjudicada a l’Ajuntament) 1.838 m (sòl per a espai lliure – zona verda) l’ocasional de vehicles. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 30 ACTUACIONS PRINCIPALS RESIDÈNCIA-LANZAROTE PARÀMETRES DEL L’ÀMBIT Actuacions desenvolupades Estat actual Superfície PAU 19.711 m2 al llarg del 2018 de l’àmbit Vials 7.877 m2 Sòl 6.246 m2 Zona Es va obtenir la possessió de la finca La transformació d’aquest àmbit s’ha Zones verdes 3.445 m2 Sostre (HPO) 23.653 m2 ocupada pel Centro Castellano-Leonés, la completat amb l’acabament de les obres Equipaments 2.143 m2 Nre. màx. d’habitatges (HPO) 222 u. (56 HPO per a afectats urb.) qual cosa va permetre executar l’enderroc d’urbanització dels carrers i espais lliures de l’edifici que ocupava aquesta entitat. al voltant dels solars alliberats. Tots els solars ja han estat transmesos als INDICADORS 2018 Es va lliurar la possessió, als privats, de seus titulars, i cinc dels set destinats a dues finques resultants destinades majori- habitatge resten en espera de començar Urbanització Superfície Cost tàriament a habitatge i va quedar totalment les obres. Les promocions d’habitatge Obres finalitzades a l’àmbit 11.400 m2 3.000.000 € alliberat el sòl de la finca resultant adju- tenen l’obligació de destinar un 20% del dicada a l’Ajuntament de Barcelona, amb sostre residencial a habitatge protegit (es destí a espai lliure - zona verda. preveu un total de 57 habitatges protegits). Enderrocs Volum Un cop acabat el procés de gestió de sòl Centre Castellano Leonés 11.100 m3 s’ha executat la urbanització dels carrers: Lanzarote, Residència, Eiximenis i Valentí Gestió de sòl Iglésias, així com la zona verda resultant. Possessió de la finca ‘Centre Castellano Leonés 2 (09/07/2018) 977,09 m (sòl) enderrocat Amb la urbanització a un sol nivell i amb la implantació de la màxima vegetació, s’ha 1.232 m2 (sòl) aconseguit una illa pacificada de trànsit 2 local per a veïnat i serveis, què disposa Lliurament de possessió finques resultants 3.655 m (sostre hab. lliure) 3b i 4a (adjudicades a 2 particulars) d’un paviment extensiu a tota la superfície 370,50 m2 (sostre HPO) a base de llambordes (s’eviten així les 1.002 m2 (sostre terciari) superfícies asfaltades), que és apte tant Alliberat el sòl de la finca FR-ZV1 per a la circulació de vianants com per a 2 (adjudicada a l’Ajuntament) 1.838 m (sòl per a espai lliure – zona verda) l’ocasional de vehicles. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 30 ACTUACIONS PRINCIPALS RESIDÈNCIA-LANZAROTE La Trinitat Vella Tipus d’actuació: Reparcel·lació per compensació. Expropiació. Urbanització Aquest àmbit de transformació comprèn, entre d’altres, els terrenys de l’actual presó de la Trinitat Vella. Limita amb: la plana de Vallbona coincidint amb el carrer del Torrent de Perera; el carrer de Vicenç Montal incloent-hi la placeta que fa cantonada amb el carrer de Mossèn Epifani Lorda, l’últim tram del carrer del Pare Pérez del Pulgar; les façanes posteriors de l’illa compresa entre els carrers d’Ausona, de la Foradada i carrer de la Mare de Déu de Lorda; el carrer del Pare Manjón; la mitgera entre els carrers del Pare Pérez del Pulgar i del Torrent de LA TRINITAT Perera; el vial previst pel PGM, encara no executat, que dona continuïtat a la carretera de Ribes i finalment la ronda del Litoral. VELLA L’Ajuntament va signar, amb la Generalitat La reurbanització modificarà els serveis Districte de Sant Andreu de Catalunya, un conveni de presons que té viaris per garantir una bona accessibilitat, com a objectius: activar la transformació i donarà continuïtat a la trama de carrers urbanística i que l’Ajuntament adquireixi, del barri, salvant la topografia del turó per fer habitatge, les parcel·les resultants on actualment resta una part del recinte adjudicades a la Generalitat. penitenciari. Es tracta d’un creixement principalment Per millorar les condicions d’accessibilitat residencial amb una alta incidència en de persones i bicicletes, cada vegada més habitatge de protecció. Es reserva el sòl exigents, ha estat necessari la redacció d’un suficient per a equipaments i espais lliures planejament derivat que ajusta les rasants per garantir que el desenvolupament de la dels vials i espais lliures, i que limita al proposta produeixi una basculació del barri mínim la necessitat d’instal·lar escales cap a aquest nou pol, i d’aquesta manera se mecàniques i elements no accessibles. superi la situació marginal i degradada en Aquest Pla de millora urbana (PMU) per a què està actualment aquest sector. L’IMU l’ajust de rasants es va aprovar inicialment tindrà un paper actiu en la transformació el desembre del 2018. urbanística, que s’iniciarà d’acord amb la seqüència de desenvolupament recollida al 56.665m2 Conveni amb la Generalitat. SUPERFÍCIE DE L’ÀMBIT Transformació 22.479m2 en un barri residencial ZONES VERDES amb habitatge principalment protegit, 488 u equipaments i POTENCIAL D’HABITATGE espais lliures. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 31 ACTUACIONS PRINCIPALS LA TRINITAT VELLA La Trinitat Vella Tipus d’actuació: Reparcel·lació per compensació. Expropiació. Urbanització Aquest àmbit de transformació comprèn, entre d’altres, els terrenys de l’actual presó de la Trinitat Vella. Limita amb: la plana de Vallbona coincidint amb el carrer del Torrent de Perera; el carrer de Vicenç Montal incloent-hi la placeta que fa cantonada amb el carrer de Mossèn Epifani Lorda, l’últim tram del carrer del Pare Pérez del Pulgar; les façanes posteriors de l’illa compresa entre els carrers d’Ausona, de la Foradada i carrer de la Mare de Déu de Lorda; el carrer del Pare Manjón; la mitgera entre els carrers del Pare Pérez del Pulgar i del Torrent de LA TRINITAT Perera; el vial previst pel PGM, encara no executat, que dona continuïtat a la carretera de Ribes i finalment la ronda del Litoral. VELLA L’Ajuntament va signar, amb la Generalitat La reurbanització modificarà els serveis Districte de Sant Andreu de Catalunya, un conveni de presons que té viaris per garantir una bona accessibilitat, com a objectius: activar la transformació i donarà continuïtat a la trama de carrers urbanística i que l’Ajuntament adquireixi, del barri, salvant la topografia del turó per fer habitatge, les parcel·les resultants on actualment resta una part del recinte adjudicades a la Generalitat. penitenciari. Es tracta d’un creixement principalment Per millorar les condicions d’accessibilitat residencial amb una alta incidència en de persones i bicicletes, cada vegada més habitatge de protecció. Es reserva el sòl exigents, ha estat necessari la redacció d’un suficient per a equipaments i espais lliures planejament derivat que ajusta les rasants per garantir que el desenvolupament de la dels vials i espais lliures, i que limita al proposta produeixi una basculació del barri mínim la necessitat d’instal·lar escales cap a aquest nou pol, i d’aquesta manera se mecàniques i elements no accessibles. superi la situació marginal i degradada en Aquest Pla de millora urbana (PMU) per a què està actualment aquest sector. L’IMU l’ajust de rasants es va aprovar inicialment tindrà un paper actiu en la transformació el desembre del 2018. urbanística, que s’iniciarà d’acord amb la seqüència de desenvolupament recollida al 56.665m2 Conveni amb la Generalitat. SUPERFÍCIE DE L’ÀMBIT Transformació 22.479m2 en un barri residencial ZONES VERDES amb habitatge principalment protegit, 488 u equipaments i POTENCIAL D’HABITATGE espais lliures. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 31 ACTUACIONS PRINCIPALS LA TRINITAT VELLA Actuacions desenvolupades Actualment s’han pogut transmetre PARÀMETRES DEL L’ÀMBIT al llarg del 2018 els solars edificables inclosos dins de la reparcel·lació als seus titulars adjudicataris, i s’ha pogut enderrocar Superfície de l’àmbit 56.665 m2 Des de l’IMU s’ha treballat en el projecte parcialment part de les construccions d’urbanització de tot l’àmbit, i per tal de Vials 14.388 m2 existents. La transformació d’aquesta millorar l’accessibilitat, força complicada Zones verdes 22.479 m2 zona es completarà amb el trasllat degut a la topografia del terreny, s’ha i l’enderrocament total de la presó Equipament existent 3.879 m2 tramitat paral·lelament un pla de millora de la Trinitat Vella, previst per a l’any Habitatge dotacional 620 m2 urbana que adapta les cotes dels nous vials 2021, que alliberarà l’espai per a nous i futurs edificis. Aquest pla es va aprovar Sòl 15.299 m2 equipaments i usos. L’execució de les Zona inicialment a finals del 2018. obres d’urbanització de la primera fase Sostre (HPO) 30.160 m2 També s’ha començat des de l’IMU una han implicat la redacció i aprovació Nre. màx. Habitatges (HPO) 452 (407)u. actuació de regeneració urbana en els teixits d’un nou instrument de planejament Nre. d’habitatges dotacionals 36 u. que es mantenen. (actualment en aprovació inicial) amb vista a solucionar problemes d’alineacions i rasants de les noves edificacions. Quant a les promocions d’habitatge, l’IMHAB INDICADORS 2018 Estat actual té previst l’inici, a finals del 2019, dels de l’àmbit primers edificis d’habitatge protegit Urbanització Superfície destinats a garantir un habitatge digne Aquesta actuació implica diverses als veïns i les veïnes que viuen en edificis Redacció del projecte d’urbanització de l’àmbit de la presó (1) 48.109 m2 administracions, dins del marc dels convenis precaris sense les condicions bàsiques (1) Previsió d’aprovació: finals 2019 urbanístics per a la remodelació del barri d’habitabilitat. de la Trinitat Vella i el trasllat de la presó. Es determinen diversos mètodes de gestió en funció de si s’incorporen sòls de la presó (reparcel·lació), o es tracten dels antics blocs d’habitatges de l’IMHAB (expropiació). L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 32 ACTUACIONS PRINCIPALS LA TRINITAT VELLA Actuacions desenvolupades Actualment s’han pogut transmetre PARÀMETRES DEL L’ÀMBIT al llarg del 2018 els solars edificables inclosos dins de la reparcel·lació als seus titulars adjudicataris, i s’ha pogut enderrocar Superfície de l’àmbit 56.665 m2 Des de l’IMU s’ha treballat en el projecte parcialment part de les construccions d’urbanització de tot l’àmbit, i per tal de Vials 14.388 m2 existents. La transformació d’aquesta millorar l’accessibilitat, força complicada Zones verdes 22.479 m2 zona es completarà amb el trasllat degut a la topografia del terreny, s’ha i l’enderrocament total de la presó Equipament existent 3.879 m2 tramitat paral·lelament un pla de millora de la Trinitat Vella, previst per a l’any Habitatge dotacional 620 m2 urbana que adapta les cotes dels nous vials 2021, que alliberarà l’espai per a nous i futurs edificis. Aquest pla es va aprovar Sòl 15.299 m2 equipaments i usos. L’execució de les Zona inicialment a finals del 2018. obres d’urbanització de la primera fase Sostre (HPO) 30.160 m2 També s’ha començat des de l’IMU una han implicat la redacció i aprovació Nre. màx. Habitatges (HPO) 452 (407)u. actuació de regeneració urbana en els teixits d’un nou instrument de planejament Nre. d’habitatges dotacionals 36 u. que es mantenen. (actualment en aprovació inicial) amb vista a solucionar problemes d’alineacions i rasants de les noves edificacions. Quant a les promocions d’habitatge, l’IMHAB INDICADORS 2018 Estat actual té previst l’inici, a finals del 2019, dels de l’àmbit primers edificis d’habitatge protegit Urbanització Superfície destinats a garantir un habitatge digne Aquesta actuació implica diverses als veïns i les veïnes que viuen en edificis Redacció del projecte d’urbanització de l’àmbit de la presó (1) 48.109 m2 administracions, dins del marc dels convenis precaris sense les condicions bàsiques (1) Previsió d’aprovació: finals 2019 urbanístics per a la remodelació del barri d’habitabilitat. de la Trinitat Vella i el trasllat de la presó. Es determinen diversos mètodes de gestió en funció de si s’incorporen sòls de la presó (reparcel·lació), o es tracten dels antics blocs d’habitatges de l’IMHAB (expropiació). L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 32 ACTUACIONS PRINCIPALS LA TRINITAT VELLA Àmbit 22@ Tipus d’actuació: Pla especial d’infraestructures Aquest àmbit de transformació urbanística abasta una superfície equivalent a 115 illes de l’Eixample. La transformació es desenvolupa generalment mitjançant: plans de millora urbana (majoritàriament d’iniciativa privada) i projectes de reparcel·lació per ÀMBIT 22@ compensació, que se segueixen a l’IMU des de la Direcció de Gestió Urbanística, la qual també executa algunes reparcel·lacions Districte de Sant Martí puntuals en la modalitat de cooperació. A la vegada, l’IMU s’encarrega, des de la Direcció de Projectes i Obres, d’executar els vials segons les directrius del Pla especial d’infraestructures (PEI 22@). Finalment, des de la Direcció de Serveis de Coordinació es fa un seguiment transversal, compaginant tant els agents interns implicats en el desenvolupament (infraestructures, projectes d’urbanització i fins les llicències) com els operadors privats. També s’atenen i canalitzen totes les iniciatives encaminades a la transformació urbanística. L’IMU s’encarrega també de l’execució dels vials, segons les directrius del Pla especial 14.222m2 d’infraestructures (PEI 22@) URBANITZACIÓ EXECUTADA 29.273 m2 URBANITZACIÓ EN OBRES L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 33 ACTUACIONS PRINCIPALS ÀMBIT 22@ Àmbit 22@ Tipus d’actuació: Pla especial d’infraestructures Aquest àmbit de transformació urbanística abasta una superfície equivalent a 115 illes de l’Eixample. La transformació es desenvolupa generalment mitjançant: plans de millora urbana (majoritàriament d’iniciativa privada) i projectes de reparcel·lació per ÀMBIT 22@ compensació, que se segueixen a l’IMU des de la Direcció de Gestió Urbanística, la qual també executa algunes reparcel·lacions Districte de Sant Martí puntuals en la modalitat de cooperació. A la vegada, l’IMU s’encarrega, des de la Direcció de Projectes i Obres, d’executar els vials segons les directrius del Pla especial d’infraestructures (PEI 22@). Finalment, des de la Direcció de Serveis de Coordinació es fa un seguiment transversal, compaginant tant els agents interns implicats en el desenvolupament (infraestructures, projectes d’urbanització i fins les llicències) com els operadors privats. També s’atenen i canalitzen totes les iniciatives encaminades a la transformació urbanística. L’IMU s’encarrega també de l’execució dels vials, segons les directrius del Pla especial 14.222m2 d’infraestructures (PEI 22@) URBANITZACIÓ EXECUTADA 29.273 m2 URBANITZACIÓ EN OBRES L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 33 ACTUACIONS PRINCIPALS ÀMBIT 22@ Actuacions desenvolupades • Carrer del Marroc entre els carrers de OBRES EN CURS: • Zona verda plaça de Dolors Piera / plaça al llarg del 2018 Josep Pla i de Puigcerdà d’Isabel Vila• Can Alier, àmbit entre els carrers de Fluvià i Aquesta obra, juntament amb els L’interior d’illa està configurat per dues Provençals, Pere IV i Veneçuela trams executats anteriorment (entre places, una a cada banda de l’edifici PEL QUE FA A PROJECTES I OBRES: els carrers de la Selva de Mar i de La urbanització consisteix en la que actualment construeix l’IMHAB OBRES ACABADES: l’Agricultura), completa els vials que construcció del primer tram del parc lineal al centre de l’àmbit. La zona verda estaven pendents d’execució, en trobar- del carrer de Cristóbal de Moura com a proposada, què té abundant vegetació, • Carrer de Bolívia entre els carrers de Fluvià se dins d’àmbits privats. Marroc-Tànger- eix pacificat, segons el Pla de mobilitat s’ha configurat segons els criteris de i de la Selva de Mar Alí Bei és un dels eixos de connectivitat del 22@ amb una amplada que arriba màxima naturalització i foment de Dins l’esquema de superilles, es tracta del PEI 22@ que enllaça el barri amb el gairebé als 40 metres entre façanes. La la biodiversitat. Es tracta d’un jardí d’un vial interior d’illa, que, segons els centre de la ciutat. urbanització inclou els trams dels carrers interior, amb els diferents usos que la criteris i les noves directrius d’intervenció de Fluvià i de Provençals entre els de Pere La urbanització permet el participació ciutadana ha proposat, com a l’espai públic, ha de ser suport IV i de Veneçuela; trams que es plantegen desenvolupament de promocions a ara: horts urbans, jocs per a gent gran, d’una naturalització més gran amb la pacificats, creant un gran espai enjardinat banda i banda del carrer, en els terrenys pèrgoles... maximització de la superfície proveïda de que envolta l’equipament de Can Alier i que adquireixen la condició de solar, en vegetació, que ho dreni tot. Se’n permet les promocions de l’àmbit, en situar-se al Superfície: 8.273 m 2 dotar-los d’infraestructures i accessos. únicament la circulació dels vehicles de centre d’una de les superilles del 22@. Cost de les obres: 1.800.000 € serveis i de trànsit local. Superfície: 3.600 m2 El jardí lineal, al llarg del carrer de Cost: 1.400.000 € Cristóbal de Moura, enllaçarà el parc del Superfície: 9.712 m2 Centre del Poblenou amb la rambla de Prim Cost de les obres: 3.100.000 € i el parc del Besòs, i crearà un nou eix de la • Camí de Ca l’Isidret xarxa verda. Es tracta d’un petit passatge que Superfície: 21.000 m2 connecta el carrer del Perú amb Pere IV, i dona accés al nou edifici de l’IMHAB i a Pressupost adjudicat de les obres: la residència per a gent gran del local de 4.600.000 € (inclou Districlima) planta baixa. Superfície: 910 m2 Cost de les obres: 151.000 € L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 34 ACTUACIONS PRINCIPALS ÀMBIT 22@ Actuacions desenvolupades • Carrer del Marroc entre els carrers de OBRES EN CURS: • Zona verda plaça de Dolors Piera / plaça al llarg del 2018 Josep Pla i de Puigcerdà d’Isabel Vila• Can Alier, àmbit entre els carrers de Fluvià i Aquesta obra, juntament amb els L’interior d’illa està configurat per dues Provençals, Pere IV i Veneçuela trams executats anteriorment (entre places, una a cada banda de l’edifici PEL QUE FA A PROJECTES I OBRES: els carrers de la Selva de Mar i de La urbanització consisteix en la que actualment construeix l’IMHAB OBRES ACABADES: l’Agricultura), completa els vials que construcció del primer tram del parc lineal al centre de l’àmbit. La zona verda estaven pendents d’execució, en trobar- del carrer de Cristóbal de Moura com a proposada, què té abundant vegetació, • Carrer de Bolívia entre els carrers de Fluvià se dins d’àmbits privats. Marroc-Tànger- eix pacificat, segons el Pla de mobilitat s’ha configurat segons els criteris de i de la Selva de Mar Alí Bei és un dels eixos de connectivitat del 22@ amb una amplada que arriba màxima naturalització i foment de Dins l’esquema de superilles, es tracta del PEI 22@ que enllaça el barri amb el gairebé als 40 metres entre façanes. La la biodiversitat. Es tracta d’un jardí d’un vial interior d’illa, que, segons els centre de la ciutat. urbanització inclou els trams dels carrers interior, amb els diferents usos que la criteris i les noves directrius d’intervenció de Fluvià i de Provençals entre els de Pere La urbanització permet el participació ciutadana ha proposat, com a l’espai públic, ha de ser suport IV i de Veneçuela; trams que es plantegen desenvolupament de promocions a ara: horts urbans, jocs per a gent gran, d’una naturalització més gran amb la pacificats, creant un gran espai enjardinat banda i banda del carrer, en els terrenys pèrgoles... maximització de la superfície proveïda de que envolta l’equipament de Can Alier i que adquireixen la condició de solar, en vegetació, que ho dreni tot. Se’n permet les promocions de l’àmbit, en situar-se al Superfície: 8.273 m 2 dotar-los d’infraestructures i accessos. únicament la circulació dels vehicles de centre d’una de les superilles del 22@. Cost de les obres: 1.800.000 € serveis i de trànsit local. Superfície: 3.600 m2 El jardí lineal, al llarg del carrer de Cost: 1.400.000 € Cristóbal de Moura, enllaçarà el parc del Superfície: 9.712 m2 Centre del Poblenou amb la rambla de Prim Cost de les obres: 3.100.000 € i el parc del Besòs, i crearà un nou eix de la • Camí de Ca l’Isidret xarxa verda. Es tracta d’un petit passatge que Superfície: 21.000 m2 connecta el carrer del Perú amb Pere IV, i dona accés al nou edifici de l’IMHAB i a Pressupost adjudicat de les obres: la residència per a gent gran del local de 4.600.000 € (inclou Districlima) planta baixa. Superfície: 910 m2 Cost de les obres: 151.000 € L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 34 ACTUACIONS PRINCIPALS ÀMBIT 22@ PROJECTES APROVATS: unidireccional d’acord amb els darrers criteris de mobilitat. L’aigua de pluja de • Ca l’Aranyó, interior d’illa entre: la central les voreres, de 4,60 metres d’amplada, de Districlima al carrer de Tànger; els es recull en un escocell lineal que carrers de Roc Boronat, de la Ciutat de enllaça l’arbrat d’alineació. L’acabament Granada; i les edificacions amb façana a d’aquest tram del carrer permetrà l’avinguda Diagonal. posar en funcionament en el seu traçat La idea del parc és aportar un bosc definitiu les noves línies de bus de la verd a la ciutat, i està distribuït segons xarxa ortogonal i, a la vegada, dotarà de l’ordenació de dos elements bàsics: serveis i accessos les promocions que es d’una banda, grans jardineres-bancs desenvolupin a cada façana del carrer. que contenen les plantacions, i, d’altra Superfície: 4.593 m2 banda, uns camins de llamborda per circular. Aquests dos elements s’uneixen Pressupost estimat: 2.022.188,77 € mitjançant àrees toves de sauló. Una gran plaça al centre dona entitat i organitza l’espai verd. Els camins proporcionen accés PROJECTES EN REDACCIÓ: rodat al servei de manteniment del parc. En seguiment del planejament es proposa la • Carrer de Tànger, entre Pamplona i continuïtat de pendents fent recorreguts Àvila, Àlaba i Àvila entre Bolívia i Sancho adaptats des de l’avinguda Diagonal fins el de Ávila carrer de Tànger. El projecte complementarà, segons Superfície: 10.936,58 m2 conveni, la urbanització del PAU1 de Glòries Meridiana Sud i inclou el Pressupost estimat: 2.777.889,41 € carrer de Tànger i trams dels carrers de Pamplona, d’Àlaba i d’Àvila entre els carrers de Bolívia i de Tànger. Donarà • Carrer del Marroc entre els carrers de continuïtat a les rasants de l’entorn l’Agricultura i de Josep Pla i a les infraestructures del PEI 22@. Es tracta d’un eix de connectivitat del Aquest tram enllaça els executats PEI22 @ que enllaçarà amb els trams anteriorment al carrer del Marroc, i permet executats i en curs del carrer del Marroc, donar continuïtat a l’eix Marroc-Tànger- a l’altra banda de l’avinguda Diagonal Alí Bei, que arriba fins a la ronda de Sant Pere, a l’Eixample, enllaçant el Poblenou Superfície: 17.900 m2 amb el centre de la ciutat. L’amplada de la calçada està pensada per a un Pressupost estimat: 7.500.000 € carril de bus i tres de circulació, un dels Pendent de l’obtenció ITP quals es pot substituir per un carril bici per a aprovació. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 35 ACTUACIONS PRINCIPALS ÀMBIT 22@ PROJECTES APROVATS: unidireccional d’acord amb els darrers criteris de mobilitat. L’aigua de pluja de • Ca l’Aranyó, interior d’illa entre: la central les voreres, de 4,60 metres d’amplada, de Districlima al carrer de Tànger; els es recull en un escocell lineal que carrers de Roc Boronat, de la Ciutat de enllaça l’arbrat d’alineació. L’acabament Granada; i les edificacions amb façana a d’aquest tram del carrer permetrà l’avinguda Diagonal. posar en funcionament en el seu traçat La idea del parc és aportar un bosc definitiu les noves línies de bus de la verd a la ciutat, i està distribuït segons xarxa ortogonal i, a la vegada, dotarà de l’ordenació de dos elements bàsics: serveis i accessos les promocions que es d’una banda, grans jardineres-bancs desenvolupin a cada façana del carrer. que contenen les plantacions, i, d’altra Superfície: 4.593 m2 banda, uns camins de llamborda per circular. Aquests dos elements s’uneixen Pressupost estimat: 2.022.188,77 € mitjançant àrees toves de sauló. Una gran plaça al centre dona entitat i organitza l’espai verd. Els camins proporcionen accés PROJECTES EN REDACCIÓ: rodat al servei de manteniment del parc. En seguiment del planejament es proposa la • Carrer de Tànger, entre Pamplona i continuïtat de pendents fent recorreguts Àvila, Àlaba i Àvila entre Bolívia i Sancho adaptats des de l’avinguda Diagonal fins el de Ávila carrer de Tànger. El projecte complementarà, segons Superfície: 10.936,58 m2 conveni, la urbanització del PAU1 de Glòries Meridiana Sud i inclou el Pressupost estimat: 2.777.889,41 € carrer de Tànger i trams dels carrers de Pamplona, d’Àlaba i d’Àvila entre els carrers de Bolívia i de Tànger. Donarà • Carrer del Marroc entre els carrers de continuïtat a les rasants de l’entorn l’Agricultura i de Josep Pla i a les infraestructures del PEI 22@. Es tracta d’un eix de connectivitat del Aquest tram enllaça els executats PEI22 @ que enllaçarà amb els trams anteriorment al carrer del Marroc, i permet executats i en curs del carrer del Marroc, donar continuïtat a l’eix Marroc-Tànger- a l’altra banda de l’avinguda Diagonal Alí Bei, que arriba fins a la ronda de Sant Pere, a l’Eixample, enllaçant el Poblenou Superfície: 17.900 m2 amb el centre de la ciutat. L’amplada de la calçada està pensada per a un Pressupost estimat: 7.500.000 € carril de bus i tres de circulació, un dels Pendent de l’obtenció ITP quals es pot substituir per un carril bici per a aprovació. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 35 ACTUACIONS PRINCIPALS ÀMBIT 22@ • Carrer dels Almogàvers, entre Pamplona • Can Ricart i Joan d’Àustria i carrer de Zamora entre Comprèn l’espai interior entre els carrers Pere IV i Almogàvers de Bilbao, Espronceda, Perú i Marroc. El tram del carrer dels Almogàvers, entre Són eixos i espais interiors pacificats els de Joan d’Àustria i de Pamplona, segons el Pla de mobilitat del 22@ que, serà el darrer pendent de dotació de les juntament amb el desenvolupament infraestructures del 22@. Tant el carrer urbanístic de Farggi, configuraran una dels Almogàvers com el de Zamora gran peça de verd travessada pel carrer inclouran la xarxa de recollida pneumàtica de Bolívia. que connectarà la futura central Ponent 2 (situada al carrer de Zamora) amb la xarxa Superfície: 20.000 m executada en el Sector Ponent del 22@, Pressupost estimat: 4.500.000 € que necessita l’execució del tram projectat (infraestructures executades) per tal d’entrar en funcionament. Superfície: 10.000 m2 PEL QUE FA LA GESTIÓ URBANÍSTICA: Pressupost estimat: 5.950.000 € Han entrat a tràmit quatre projectes de INDICADORS 2018 Pendent de l’obtenció ITP per a aprovació reparcel·lació, i a més se n’han aprovat definitivament altres quatre. El sòl Urbanització reparcel·lat (amb aprovació definitiva) • Carrer de la Selva de Mar, entre Perú i Pere IV durant el 2018 ha estat de 46.764 m2, Estat Vials Zones Verdes Superfície total Cost/pressupost dels quals 5.023 m2 corresponen a sòl Obres finalitzades 10.622 m2 3.600 m2 14.222 m2 4.651.000 € Comprèn el tram del carrer de la Selva d’equipament, 4.107 m2 a zones verdes 2 2 2 de Mar entre els de Perú i de Pere IV, Obres en execució 21.000 m 8.273 m 29.273 m 6.400.000 € i 3.838 m2 a vials. Aquests àmbits amb el qual acabaran les urbanitzacions reparcel·lats representen un sostre de Projectes aprovats 4.593 m2 10.937 m2 15.530 m2 4.800.078 € als entorns dels àmbits d’Acciona i de 133.485 m2, dels quals 12.833 m2 estan Projectes en redacció 43.900 m2 20.000 m2 63.900 m2 25.550.000 € l’Escocesa. És un eix de connectivitat destinats a habitatge públic protegit. vertical del PEI 22@. Superfície: 16.000 m2 Reparcel·lacions Pressupost estimat: 7.600.000 € Aprovades Superfície Sostre zona definitivament total (sòl) Sòl clau 7@ Sòl clau 6b Sòl clau 5 Sòl zona (HPO) 2 Total 46.764 m2 5.023 m2 4.107 m2 3.838,09 m2 33.795,45 m2 133.485,43 m (12.832,56 m2) L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 36 ACTUACIONS PRINCIPALS ÀMBIT 22@ • Carrer dels Almogàvers, entre Pamplona • Can Ricart i Joan d’Àustria i carrer de Zamora entre Comprèn l’espai interior entre els carrers Pere IV i Almogàvers de Bilbao, Espronceda, Perú i Marroc. El tram del carrer dels Almogàvers, entre Són eixos i espais interiors pacificats els de Joan d’Àustria i de Pamplona, segons el Pla de mobilitat del 22@ que, serà el darrer pendent de dotació de les juntament amb el desenvolupament infraestructures del 22@. Tant el carrer urbanístic de Farggi, configuraran una dels Almogàvers com el de Zamora gran peça de verd travessada pel carrer inclouran la xarxa de recollida pneumàtica de Bolívia. que connectarà la futura central Ponent 2 (situada al carrer de Zamora) amb la xarxa Superfície: 20.000 m executada en el Sector Ponent del 22@, Pressupost estimat: 4.500.000 € que necessita l’execució del tram projectat (infraestructures executades) per tal d’entrar en funcionament. Superfície: 10.000 m2 PEL QUE FA LA GESTIÓ URBANÍSTICA: Pressupost estimat: 5.950.000 € Han entrat a tràmit quatre projectes de INDICADORS 2018 Pendent de l’obtenció ITP per a aprovació reparcel·lació, i a més se n’han aprovat definitivament altres quatre. El sòl Urbanització reparcel·lat (amb aprovació definitiva) • Carrer de la Selva de Mar, entre Perú i Pere IV durant el 2018 ha estat de 46.764 m2, Estat Vials Zones Verdes Superfície total Cost/pressupost dels quals 5.023 m2 corresponen a sòl Obres finalitzades 10.622 m2 3.600 m2 14.222 m2 4.651.000 € Comprèn el tram del carrer de la Selva d’equipament, 4.107 m2 a zones verdes 2 2 2 de Mar entre els de Perú i de Pere IV, Obres en execució 21.000 m 8.273 m 29.273 m 6.400.000 € i 3.838 m2 a vials. Aquests àmbits amb el qual acabaran les urbanitzacions reparcel·lats representen un sostre de Projectes aprovats 4.593 m2 10.937 m2 15.530 m2 4.800.078 € als entorns dels àmbits d’Acciona i de 133.485 m2, dels quals 12.833 m2 estan Projectes en redacció 43.900 m2 20.000 m2 63.900 m2 25.550.000 € l’Escocesa. És un eix de connectivitat destinats a habitatge públic protegit. vertical del PEI 22@. Superfície: 16.000 m2 Reparcel·lacions Pressupost estimat: 7.600.000 € Aprovades Superfície Sostre zona definitivament total (sòl) Sòl clau 7@ Sòl clau 6b Sòl clau 5 Sòl zona (HPO) 2 Total 46.764 m2 5.023 m2 4.107 m2 3.838,09 m2 33.795,45 m2 133.485,43 m (12.832,56 m2) L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 36 ACTUACIONS PRINCIPALS ÀMBIT 22@ PARÀMETRES DEL L’ÀMBIT 201.174 m2 SUPERFÍCIE ÀMBIT GLÒRIES Superfície àmbit Glòries 201.174 m2 Vials 48.295 m2 Sòl 13.945 m2 Zona 121.149 m2 Zones verdes 121.149 m2 Sostre (HPO) 90.000 m2 (40.500 m2)GLÒRIES ZONES VERDES Equipaments 17.785 m2 Nre. màx. d’habitatges (HPO) 1.012 (506) u. Districtes de l’Eixample i Sant Martí 17.785 m2 Superfície UA1 Glòries Meridiana Sud PAU1 38.658 m2 EQUIPAMENTS Vials 3.414 m2 Sòl 12.550 m2 Zona Zones verdes 22.562 m2 Sostre (HPO) 65.319 m2 (19.587 m2) 1.012 Equipaments 132 m 2 Nre. màx. d’habitatges (HPO) 816 (245) u. u POTENCIAL D’HABITATGE Glòries Actuacions desenvolupades Estat actual Tipus d’actuació: Gestió directa. al llarg del 2018 de l’àmbit Projecte de millora urbana Durant el 2018 s’ha avançat en les obres Es troben en construcció els túnels i l’àmbit Nova ordenació de l’àmbit al voltant d’un d’infraestructures i urbanització del parc. de la clariana del parc. Ha entrat en servei gran parc, projectat de resultes d’un Pel que fa a l’IMU, s’ha redactat el projecte l’escola bressol del carrer de Cartagena i concurs internacional. Inclou també l’àmbit d’urbanització d’una part del PAU1 de s’ha redactat el PMU del sector privat. Està de Glòries - Meridiana Sud. En conjunt és Glòries - Meridiana Sud, d’acord amb un aprovat el planejament de la peça pública una operació complexa que genera: noves conveni vigent, i s’ha començat a estudiar d’habitatge, entre la Gran Via i el carrer infraestructures (túnels), un intercanviador la gestió urbanística del PMU del sector de Casp, per als quals s’han sol·licitat les intermodal de transport públic, la creació privat que afecta l’àmbit nord de la plaça. llicències d’obra. Pel que fa a Glòries - de noves zones verdes, i incrementa el parc La coordinació de tota aquesta actuació es Meridiana Sud, s’ha redactat el projecte d’habitatge, del qual una part important és porta també des de l’IMU. d’urbanització dels carrers de Tànger i de titularitat pública. d’Àlaba dins l’àmbit del PAU1. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 37 ACTUACIONS PRINCIPALS GLÒRIES PARÀMETRES DEL L’ÀMBIT 201.174 m2 SUPERFÍCIE ÀMBIT GLÒRIES Superfície àmbit Glòries 201.174 m2 Vials 48.295 m2 Sòl 13.945 m2 Zona 121.149 m2 Zones verdes 121.149 m2 Sostre (HPO) 90.000 m2 (40.500 m2)GLÒRIES ZONES VERDES Equipaments 17.785 m2 Nre. màx. d’habitatges (HPO) 1.012 (506) u. Districtes de l’Eixample i Sant Martí 17.785 m2 Superfície UA1 Glòries Meridiana Sud PAU1 38.658 m2 EQUIPAMENTS Vials 3.414 m2 Sòl 12.550 m2 Zona Zones verdes 22.562 m2 Sostre (HPO) 65.319 m2 (19.587 m2) 1.012 Equipaments 132 m 2 Nre. màx. d’habitatges (HPO) 816 (245) u. u POTENCIAL D’HABITATGE Glòries Actuacions desenvolupades Estat actual Tipus d’actuació: Gestió directa. al llarg del 2018 de l’àmbit Projecte de millora urbana Durant el 2018 s’ha avançat en les obres Es troben en construcció els túnels i l’àmbit Nova ordenació de l’àmbit al voltant d’un d’infraestructures i urbanització del parc. de la clariana del parc. Ha entrat en servei gran parc, projectat de resultes d’un Pel que fa a l’IMU, s’ha redactat el projecte l’escola bressol del carrer de Cartagena i concurs internacional. Inclou també l’àmbit d’urbanització d’una part del PAU1 de s’ha redactat el PMU del sector privat. Està de Glòries - Meridiana Sud. En conjunt és Glòries - Meridiana Sud, d’acord amb un aprovat el planejament de la peça pública una operació complexa que genera: noves conveni vigent, i s’ha començat a estudiar d’habitatge, entre la Gran Via i el carrer infraestructures (túnels), un intercanviador la gestió urbanística del PMU del sector de Casp, per als quals s’han sol·licitat les intermodal de transport públic, la creació privat que afecta l’àmbit nord de la plaça. llicències d’obra. Pel que fa a Glòries - de noves zones verdes, i incrementa el parc La coordinació de tota aquesta actuació es Meridiana Sud, s’ha redactat el projecte d’habitatge, del qual una part important és porta també des de l’IMU. d’urbanització dels carrers de Tànger i de titularitat pública. d’Àlaba dins l’àmbit del PAU1. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 37 ACTUACIONS PRINCIPALS GLÒRIES 04 El PolvoríDistricte de Sants-MontjuïcTipus d’actuació: UrbanitzacióDurant el 2018 s’ha dut a terme la urbanització que restava pendent al barri del Polvorí. Amb la finalització de la urbanització executada, s’acaba Altres actuacions la remodelació dels espais lliures del barri. La dotació d’accessos i serveis ha donat la condició de solar a les darreres parcel·les edificables del barri del Polvorí. INDICADORS 2018 Urbanització Obra executada Superfície Cost Àmbit UA5 2.860 m2 890.000 € L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 38 ALTRES ACTUACIONS 04 El PolvoríDistricte de Sants-MontjuïcTipus d’actuació: UrbanitzacióDurant el 2018 s’ha dut a terme la urbanització que restava pendent al barri del Polvorí. Amb la finalització de la urbanització executada, s’acaba Altres actuacions la remodelació dels espais lliures del barri. La dotació d’accessos i serveis ha donat la condició de solar a les darreres parcel·les edificables del barri del Polvorí. INDICADORS 2018 Urbanització Obra executada Superfície Cost Àmbit UA5 2.860 m2 890.000 € L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 38 ALTRES ACTUACIONS Hostafrancs Turó de la Peira Districte de Sants-Montjuïc Districte de Nou Barris Tipus d’actuació: Urbanització Tipus d’actuació: Urbanització INDICADORS 2018 S’ha iniciat l’obertura del carrer de la S’ha executat la urbanització del carrer Urbanització Diputació, que s’ha hagut de coordinar amb d’Inca a l’Illa Q del Turó de la Peira. Aquest les obres de les edificacions amb front Obra en curs Superfície Pressupost (€) carrer resol, amb la seva urbanització, al vial. El projecte es planteja amb una Diputació. 3.110 m2 830.000 € no només l’accés i els serveis del nou configuració de semiplataforma —una sola Obertura del vial habitatge que ha acabat al mateix temps vorera del costat de l’hotel per endreçar que la urbanització, sinó que alhora un previsible cordó de serveis— i la resta planteja l’increment de la densitat del com a plataforma única davant de l’espai verd respecte a la resta de vials de la reservat a equipament, i aconsegueix així remodelació del Turo de la Peira, en un espai plaça al peu d’aquest. Observant seguiment dels criteris d’urbanització l’entorn d’aquest nou vial es pot apreciar del verd a la ciutat. Incorpora uns grans la seva vinculació a un recorregut pacificat parterres que segreguen la circulació de que uneix la zona del Mercat d’Hostafrancs, vehicles i la dels vianants. Mitjançant una els jardins de Ramon Aramon i Serra jardinera lineal, es resol també el desnivell (recentment urbanitzats) i la zona entre el nou carrer i un edifici existent que comercial de Les Arenes. es manté a l’altra façana del vial. Porta Districte de Nou Barris INDICADORS 2018 Urbanització Tipus d’actuació: Expropiació. Urbanització Obra executada Superfície Cost INDICADORS 2018 2 S’ha executat la urbanització de la UA7 Carrer de l’Inca. Turó de la Peira 1.860 m 550.000 € Urbanització del barri amb una mínima superfície pavimentada entre els nous edificis i un Obra executada Superfície Cost gran parterre que limita amb la propietat UA7 Barri de Porta 4.000 m2 355.000 € confrontant. Es preserva el gran arbre Zona verda existent que serveix de para-sol de la zona central, i s’intenta de nou que la superfície drenant i verda s’estengui a gran part de la superfície perquè millori el microclima del seu entorn. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 39 ALTRES ACTUACIONS Hostafrancs Turó de la Peira Districte de Sants-Montjuïc Districte de Nou Barris Tipus d’actuació: Urbanització Tipus d’actuació: Urbanització INDICADORS 2018 S’ha iniciat l’obertura del carrer de la S’ha executat la urbanització del carrer Urbanització Diputació, que s’ha hagut de coordinar amb d’Inca a l’Illa Q del Turó de la Peira. Aquest les obres de les edificacions amb front Obra en curs Superfície Pressupost (€) carrer resol, amb la seva urbanització, al vial. El projecte es planteja amb una Diputació. 3.110 m2 830.000 € no només l’accés i els serveis del nou configuració de semiplataforma —una sola Obertura del vial habitatge que ha acabat al mateix temps vorera del costat de l’hotel per endreçar que la urbanització, sinó que alhora un previsible cordó de serveis— i la resta planteja l’increment de la densitat del com a plataforma única davant de l’espai verd respecte a la resta de vials de la reservat a equipament, i aconsegueix així remodelació del Turo de la Peira, en un espai plaça al peu d’aquest. Observant seguiment dels criteris d’urbanització l’entorn d’aquest nou vial es pot apreciar del verd a la ciutat. Incorpora uns grans la seva vinculació a un recorregut pacificat parterres que segreguen la circulació de que uneix la zona del Mercat d’Hostafrancs, vehicles i la dels vianants. Mitjançant una els jardins de Ramon Aramon i Serra jardinera lineal, es resol també el desnivell (recentment urbanitzats) i la zona entre el nou carrer i un edifici existent que comercial de Les Arenes. es manté a l’altra façana del vial. Porta Districte de Nou Barris INDICADORS 2018 Urbanització Tipus d’actuació: Expropiació. Urbanització Obra executada Superfície Cost INDICADORS 2018 2 S’ha executat la urbanització de la UA7 Carrer de l’Inca. Turó de la Peira 1.860 m 550.000 € Urbanització del barri amb una mínima superfície pavimentada entre els nous edificis i un Obra executada Superfície Cost gran parterre que limita amb la propietat UA7 Barri de Porta 4.000 m2 355.000 € confrontant. Es preserva el gran arbre Zona verda existent que serveix de para-sol de la zona central, i s’intenta de nou que la superfície drenant i verda s’estengui a gran part de la superfície perquè millori el microclima del seu entorn. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 39 ALTRES ACTUACIONS 4.3 Regeneració urbana La Trinitat Vella Sud-oest del Besòs L’actuació de regeneració urbana de de l’àmbit per explicar el projecte i Rehabilitació de patologies estructurals i per patologies estructurals i redactar els l’àmbit de la Trinitat Vella té com a objectiu iniciar-ne la primera fase, que consisteix instal·lació d’ascensors projectes d’obres de les finques en què desplegar una actuació integral en l’àmbit a conèixer l’estat de conservació dels sigui possible assolir un acord. actuant tant sobre els edificis com Aquesta actuació té com a objecte edificis. sobre l’espai públic. Una de les finalitats continuar amb la rehabilitació de les Paral·lelament, s’han fet reunions amb fonamentals en la rehabilitació dels edificis Per assolir l’objectiu de la regeneració, s’ha patologies estructurals que pateixen diverses finques que han manifestat el és dotar els edificis de noves funcionalitats, els edificis de l’àmbit i fomentar la desplegat una campanya de comunicació seu interès per instal·lar ascensors per sobretot en l’àmbit energètic. instal·lació d’ascensors. Durant el 2018 a totes les persones propietàries dels tal d’assessorar les comunitats amb l’IMU ha assumit en substitució de l’Institut edificis i s’ha assistit a totes les reunions l’objectiu de facilitar els consensos. Tres Per dur a terme aquesta actuació, es Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de comunitats de propietaris i propietàries comunitats han manifestat els seu interès declararà una àrea de conservació i la continuïtat en aquesta tasca. Aquesta rehabilitació que permeti la signatura de a fi d’autoritzar l’IMU a fer els informes actuació es va dur a terme conjuntament i durant el 2019 se les assessorarà per tal convenis amb les persones propietàries, tècnics per conèixer l’estat de conservació amb el Pla de barris que aporta fons que s’acullin als ajuts per a la instal·lació perquè les actuacions de rehabilitació siguin dels edificis. Finalment, s’han inclòs, fins a econòmics i equips de gestió. d’ascensors. licitades i executades per l’IMU. finals de desembre, un total de 35 edificis. L’àmbit d’actuació és el següent: L’àmbit inclou un total de: L’àmbit d’actuació és el següent: L’àmbit de regeneració inclou un total de: 3.095 487 habitatges escales 65 368 40 1.608 edificis habitatges locals habitants D’aquests habitatges queden pendents de rehabilitar 960, dels quals durant el 2018 s’han fet ITE en 15. La previsió d’inversió total és de 17,3 M€. Per a la rehabilitació dels edificis es Quant als ascensors, està aprovat un Actuacions desenvolupades destinaran 13,5 M€, dels quals 6,75 M€ al llarg del 2018 pla de millora urbana que en regula la corresponen a l’aportació de subvencions instal·lació per l’exterior, dels quals i la resta a l’aportació de privats. Els 3,8 El 2018 s’han elaborat 15 informes tècnics queden per instal·lar-ne 110. Al llarg del M€ restants es destinaran a la realització de l’edifici (ITE) en els edificis inclosos en 2018, tres comunitats han mostrat la Actuacions desenvolupades al llarg del 2018 d’informes tècnics, projectes i obres en el Pla de barris per conèixer l’evolució de seva voluntat d’executar les obres. l’espai públic. Està previst que les primeres les patologies d’aquests edificis. Aquests Durant el primer semestre de l’any 2018 obres de rehabilitació s’iniciïn a finals del ITE s’han entregat a les comunitats de es va consensuar amb el districte i les 2020 i durant un període de tres anys. propietaris i propietàries i se’ls ha informat associacions de veïns i veïnes l’àmbit del seu contingut a fi de buscar l’acord d’actuació, partint de l’estudi d’àmbits amb aquestes comunitats per redactar els vulnerables elaborat en el marc del Pla de projectes d’obres i rehabilitar els edificis. barris. Durant el segon semestre es van fer Durant el 2019 està previst convocar ajuts diverses reunions amb els veïns i les veïnes per a la rehabilitació de finques afectades L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 40 REGENERACIÓ URBANA 4.3 Regeneració urbana La Trinitat Vella Sud-oest del Besòs L’actuació de regeneració urbana de de l’àmbit per explicar el projecte i Rehabilitació de patologies estructurals i per patologies estructurals i redactar els l’àmbit de la Trinitat Vella té com a objectiu iniciar-ne la primera fase, que consisteix instal·lació d’ascensors projectes d’obres de les finques en què desplegar una actuació integral en l’àmbit a conèixer l’estat de conservació dels sigui possible assolir un acord. actuant tant sobre els edificis com Aquesta actuació té com a objecte edificis. sobre l’espai públic. Una de les finalitats continuar amb la rehabilitació de les Paral·lelament, s’han fet reunions amb fonamentals en la rehabilitació dels edificis Per assolir l’objectiu de la regeneració, s’ha patologies estructurals que pateixen diverses finques que han manifestat el és dotar els edificis de noves funcionalitats, els edificis de l’àmbit i fomentar la desplegat una campanya de comunicació seu interès per instal·lar ascensors per sobretot en l’àmbit energètic. instal·lació d’ascensors. Durant el 2018 a totes les persones propietàries dels tal d’assessorar les comunitats amb l’IMU ha assumit en substitució de l’Institut edificis i s’ha assistit a totes les reunions l’objectiu de facilitar els consensos. Tres Per dur a terme aquesta actuació, es Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de comunitats de propietaris i propietàries comunitats han manifestat els seu interès declararà una àrea de conservació i la continuïtat en aquesta tasca. Aquesta rehabilitació que permeti la signatura de a fi d’autoritzar l’IMU a fer els informes actuació es va dur a terme conjuntament i durant el 2019 se les assessorarà per tal convenis amb les persones propietàries, tècnics per conèixer l’estat de conservació amb el Pla de barris que aporta fons que s’acullin als ajuts per a la instal·lació perquè les actuacions de rehabilitació siguin dels edificis. Finalment, s’han inclòs, fins a econòmics i equips de gestió. d’ascensors. licitades i executades per l’IMU. finals de desembre, un total de 35 edificis. L’àmbit d’actuació és el següent: L’àmbit inclou un total de: L’àmbit d’actuació és el següent: L’àmbit de regeneració inclou un total de: 3.095 487 habitatges escales 65 368 40 1.608 edificis habitatges locals habitants D’aquests habitatges queden pendents de rehabilitar 960, dels quals durant el 2018 s’han fet ITE en 15. La previsió d’inversió total és de 17,3 M€. Per a la rehabilitació dels edificis es Quant als ascensors, està aprovat un Actuacions desenvolupades destinaran 13,5 M€, dels quals 6,75 M€ al llarg del 2018 pla de millora urbana que en regula la corresponen a l’aportació de subvencions instal·lació per l’exterior, dels quals i la resta a l’aportació de privats. Els 3,8 El 2018 s’han elaborat 15 informes tècnics queden per instal·lar-ne 110. Al llarg del M€ restants es destinaran a la realització de l’edifici (ITE) en els edificis inclosos en 2018, tres comunitats han mostrat la Actuacions desenvolupades al llarg del 2018 d’informes tècnics, projectes i obres en el Pla de barris per conèixer l’evolució de seva voluntat d’executar les obres. l’espai públic. Està previst que les primeres les patologies d’aquests edificis. Aquests Durant el primer semestre de l’any 2018 obres de rehabilitació s’iniciïn a finals del ITE s’han entregat a les comunitats de es va consensuar amb el districte i les 2020 i durant un període de tres anys. propietaris i propietàries i se’ls ha informat associacions de veïns i veïnes l’àmbit del seu contingut a fi de buscar l’acord d’actuació, partint de l’estudi d’àmbits amb aquestes comunitats per redactar els vulnerables elaborat en el marc del Pla de projectes d’obres i rehabilitar els edificis. barris. Durant el segon semestre es van fer Durant el 2019 està previst convocar ajuts diverses reunions amb els veïns i les veïnes per a la rehabilitació de finques afectades L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 40 REGENERACIÓ URBANA Canyelles Baró de Viver Rehabilitació de patologies estructurals Instal·lació d’ascensors Aquesta actuació té com a objecte continuar Aquesta actuació té com a objecte la amb la rehabilitació de les patologies instal·lació d’ascensors en els edificis de estructurals que pateixen els edificis de l’àmbit. La majoria d’aquests ascensors es l’àmbit. Durant el 2018 l’IMU ha assumit poden instal·lar per l’interior dels edificis, en substitució de l’Institut Municipal de però en alguns casos caldrà instal·lar-los per l’Habitatge i Rehabilitació la continuïtat l’exterior, per la qual cosa caldrà redactar un en aquesta tasca. Aquesta actuació es va pla de millora urbana que ho reguli. iniciar el 2011 i es va dividir en 13 fases. Les fases 1 a 5 ja han estat acabades i la fase 6 Actuacions desenvolupades està en execució. En aquesta actuació, els al llarg del 2018 acords amb les comunitats de propietaris i propietàries els farà l’IMU i les obres El 2018 l’IMU ha assumit les funcions les executa l’Agència de l’Habitatge de que fins llavors desenvolupava l’Institut Catalunya. Les obres tenen un finançament Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de públic del 85%, del qual l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta actuació es va dur a terme Barcelona aporta el 25% i la Generalitat conjuntament amb el Pla de barris que aporta de Catalunya el 60%. A més, les obres que fons econòmics i equips de gestió. entrin dins del concepte de patologies estructurals i que siguin complementàries Anteriorment al 2018 s’ha instal·lat un d’aquestes són finançades al 85% per ascensor. Durant el 2018 s’han assolit acords l’Ajuntament de Barcelona. amb tres comunitats de propietaris que iniciaran les obres el 2019. A més, s’han iniciat Actuacions desenvolupades els treballs tècnics per a la redacció d’un pla al llarg del 2018 La previsió d’execució és la següent: de millora urbana que caldrà aprovar durant el 2019 per poder instal·lar ascensors per Execusió El 2018 s’han iniciat les obres de la fase 6 que Blocs Habitatges l’exterior en les finques en què no és possible 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 afecta un total de 491 habitatges amb una la seva instal·lació per l’interior de l’edifici. 1 D15-D16 96 inversió d’execució d’obres de 5 M€. 2 E1 a E6 264 S’han celebrat reunions amb les comunitats 3 C11 a B17 204 Indicadors relatius a les actuacions de la fase 7 per iniciar les obres el 2019. 4 B15 a B17 110 desenvolupades 5 A11 a A16 288 L’àmbit inclou un total de: Acords amb comunitats de propietaris i 6 D1 a D14 491 propietàries per instal·lar ascensors: tres 7 C7 A C10 140 ascensors interiors. 8 B8 A B10 105 34 M€ 28,9 M€ 9 B5 A B7 105 Inici dels treballs de redacció del Pla de 10 C1-C2 70 65 2.468 Inversió Aportació millora urbana per aprovar el 2019. 11 C3-C4 70 blocs habitatges total pública 12 C5-C6 70 Reunions amb quatre comunitats de D’aquests habitatges, se n'han rehabilitat ja un 13 B11 a B14 140 propietaris més per instal·lar ascensors total de 962 amb una inversió de 14 M€, dels 14 A1 a A5 175 quals l’aportació pública és de 12 M€. durant el 2019. 15 B1 a B4 140 Executat En execució Pendent execució L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 41 REGENERACIÓ URBANA Canyelles Baró de Viver Rehabilitació de patologies estructurals Instal·lació d’ascensors Aquesta actuació té com a objecte continuar Aquesta actuació té com a objecte la amb la rehabilitació de les patologies instal·lació d’ascensors en els edificis de estructurals que pateixen els edificis de l’àmbit. La majoria d’aquests ascensors es l’àmbit. Durant el 2018 l’IMU ha assumit poden instal·lar per l’interior dels edificis, en substitució de l’Institut Municipal de però en alguns casos caldrà instal·lar-los per l’Habitatge i Rehabilitació la continuïtat l’exterior, per la qual cosa caldrà redactar un en aquesta tasca. Aquesta actuació es va pla de millora urbana que ho reguli. iniciar el 2011 i es va dividir en 13 fases. Les fases 1 a 5 ja han estat acabades i la fase 6 Actuacions desenvolupades està en execució. En aquesta actuació, els al llarg del 2018 acords amb les comunitats de propietaris i propietàries els farà l’IMU i les obres El 2018 l’IMU ha assumit les funcions les executa l’Agència de l’Habitatge de que fins llavors desenvolupava l’Institut Catalunya. Les obres tenen un finançament Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de públic del 85%, del qual l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta actuació es va dur a terme Barcelona aporta el 25% i la Generalitat conjuntament amb el Pla de barris que aporta de Catalunya el 60%. A més, les obres que fons econòmics i equips de gestió. entrin dins del concepte de patologies estructurals i que siguin complementàries Anteriorment al 2018 s’ha instal·lat un d’aquestes són finançades al 85% per ascensor. Durant el 2018 s’han assolit acords l’Ajuntament de Barcelona. amb tres comunitats de propietaris que iniciaran les obres el 2019. A més, s’han iniciat Actuacions desenvolupades els treballs tècnics per a la redacció d’un pla al llarg del 2018 La previsió d’execució és la següent: de millora urbana que caldrà aprovar durant el 2019 per poder instal·lar ascensors per Execusió El 2018 s’han iniciat les obres de la fase 6 que Blocs Habitatges l’exterior en les finques en què no és possible 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 afecta un total de 491 habitatges amb una la seva instal·lació per l’interior de l’edifici. 1 D15-D16 96 inversió d’execució d’obres de 5 M€. 2 E1 a E6 264 S’han celebrat reunions amb les comunitats 3 C11 a B17 204 Indicadors relatius a les actuacions de la fase 7 per iniciar les obres el 2019. 4 B15 a B17 110 desenvolupades 5 A11 a A16 288 L’àmbit inclou un total de: Acords amb comunitats de propietaris i 6 D1 a D14 491 propietàries per instal·lar ascensors: tres 7 C7 A C10 140 ascensors interiors. 8 B8 A B10 105 34 M€ 28,9 M€ 9 B5 A B7 105 Inici dels treballs de redacció del Pla de 10 C1-C2 70 65 2.468 Inversió Aportació millora urbana per aprovar el 2019. 11 C3-C4 70 blocs habitatges total pública 12 C5-C6 70 Reunions amb quatre comunitats de D’aquests habitatges, se n'han rehabilitat ja un 13 B11 a B14 140 propietaris més per instal·lar ascensors total de 962 amb una inversió de 14 M€, dels 14 A1 a A5 175 quals l’aportació pública és de 12 M€. durant el 2019. 15 B1 a B4 140 Executat En execució Pendent execució L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 41 REGENERACIÓ URBANA 4.4 Fons europeus i Llei de barris Gestió de l’Estratègia de desenvolupament urbà UIA - GBG_AS2C “Adaptant escoles al canvi climàtic sostenible i integrat (EDUSI) a través del blau, el verd i el gris” Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) Una manera de fer Europa L’EDUSI es localitza en l’àmbit de l’eix economia baixa en emissió de carboni És un programa que permet posar en Es proposa treballar amb escoles ja que Besòs, en el marc del Programa operatiu (OT4), conservar i protegir el medi ambient marxa projectes pilots d’idees innovadores afecta població vulnerable, els infants i la FEDER pluriregional d’Espanya 2014-2020 i promoure l’eficiència dels recursos (OT6) amb l’objectiu de convertir les escoles, distribució de les escoles a la ciutat és de de la Comissió Europea (cofinançat amb el i promoure la inclusió social i lluitar contra edificis especialment mal adaptats a la màxima capil·laritat, i són els equipaments 50%), i gestionat pel Ministeri d’Hisenda la pobresa (OT9). calor i que acullen població vulnerable, públics amb més penetració a les i Administracions Públiques. L’objectiu en refugis climàtics. La transformació es dinàmiques comunitàries; així, qualsevol de l’Estratègia és millorar els indicadors Entre elles, s’ha executat la construcció i fet pretén aconseguir a través de la introducció acció transformadora en elles té un efecte de desigualtat social i urbana dels la dinamització de: el Casal de Barri de la del blau (parcs d’aigua als patis), el verd dominó, per la visibilitat, coneixença i barris de l’eix Besòs (amb una població Trinitat Nova (1.876.00 €), considerat “Bona (naturalització dels patis i entorns escolars) inclusió al projecte educatiu. potencialment beneficiària de 114.014 practica d’actuació cofinançada” per la i elements d’arquitectura passiva. habitants). Direcció General de Fons Comunitaris, i el El projecte UIA 3a CONVOCATÒRIA “GBG_ Casal de Barri de Torre Baró (1.100.000 €). Els socis que formen part d’aquest projecte AS2C: GREEN, BLUE, GREY_ADAPTING S’ha treballat conjuntament amb són: ASPB, ISGLOBAL, Escola Vila Olímpica, SCHOOLS TO CLIMATE CHANGE” ha estat operadors de l’Ajuntament aquelles Altres operacions significatives han estat: ICTA-UAB, BCASA, CEB. acceptat al mes d’octubre, i, per tant, se operacions que poguessin impactar en la remodelació del pont de Sarajevo i la n’han iniciat les etapes de modificació per algun dels quatre objectius temàtics (OT) construcció dels carrils bici de l’àmbit. Hi participa una escola de cada districte, tal de formular-lo segons els requeriments del Programa operatiu de creixement addicionalment a l’Escola Vila Olímpica, de la Comissió Europea, exercint la sostenible, per valorar la seva elegibilitat: que ha estat implicada des de l’inici de la coordinació tècnica del projecte. tecnologies de la informació (OT2), redacció del projecte. Estat d’execució Temporalitat Pressupost total el 31 desembre de Població Temporalitat Pressupost total Estat d’execució del projecte i subvenció 2018 potencialment el 31 desembre de beneficiària del projecte i subvenció 2018 Octubre 2018 30M€ finançats Aprovat i Oct. 2018 - 5 M€ finançats – Desembre al 50% pel justificat 114.014 al 80% pel En tràmit la 2023 FEDER aproximadament habitants oct. 2021 FEDER modificació inicial 10% (3 M€) del projecte L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 42 FONS EUROPEUS I LLE I DE BARRIS 4.4 Fons europeus i Llei de barris Gestió de l’Estratègia de desenvolupament urbà UIA - GBG_AS2C “Adaptant escoles al canvi climàtic sostenible i integrat (EDUSI) a través del blau, el verd i el gris” Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) Una manera de fer Europa L’EDUSI es localitza en l’àmbit de l’eix economia baixa en emissió de carboni És un programa que permet posar en Es proposa treballar amb escoles ja que Besòs, en el marc del Programa operatiu (OT4), conservar i protegir el medi ambient marxa projectes pilots d’idees innovadores afecta població vulnerable, els infants i la FEDER pluriregional d’Espanya 2014-2020 i promoure l’eficiència dels recursos (OT6) amb l’objectiu de convertir les escoles, distribució de les escoles a la ciutat és de de la Comissió Europea (cofinançat amb el i promoure la inclusió social i lluitar contra edificis especialment mal adaptats a la màxima capil·laritat, i són els equipaments 50%), i gestionat pel Ministeri d’Hisenda la pobresa (OT9). calor i que acullen població vulnerable, públics amb més penetració a les i Administracions Públiques. L’objectiu en refugis climàtics. La transformació es dinàmiques comunitàries; així, qualsevol de l’Estratègia és millorar els indicadors Entre elles, s’ha executat la construcció i fet pretén aconseguir a través de la introducció acció transformadora en elles té un efecte de desigualtat social i urbana dels la dinamització de: el Casal de Barri de la del blau (parcs d’aigua als patis), el verd dominó, per la visibilitat, coneixença i barris de l’eix Besòs (amb una població Trinitat Nova (1.876.00 €), considerat “Bona (naturalització dels patis i entorns escolars) inclusió al projecte educatiu. potencialment beneficiària de 114.014 practica d’actuació cofinançada” per la i elements d’arquitectura passiva. habitants). Direcció General de Fons Comunitaris, i el El projecte UIA 3a CONVOCATÒRIA “GBG_ Casal de Barri de Torre Baró (1.100.000 €). Els socis que formen part d’aquest projecte AS2C: GREEN, BLUE, GREY_ADAPTING S’ha treballat conjuntament amb són: ASPB, ISGLOBAL, Escola Vila Olímpica, SCHOOLS TO CLIMATE CHANGE” ha estat operadors de l’Ajuntament aquelles Altres operacions significatives han estat: ICTA-UAB, BCASA, CEB. acceptat al mes d’octubre, i, per tant, se operacions que poguessin impactar en la remodelació del pont de Sarajevo i la n’han iniciat les etapes de modificació per algun dels quatre objectius temàtics (OT) construcció dels carrils bici de l’àmbit. Hi participa una escola de cada districte, tal de formular-lo segons els requeriments del Programa operatiu de creixement addicionalment a l’Escola Vila Olímpica, de la Comissió Europea, exercint la sostenible, per valorar la seva elegibilitat: que ha estat implicada des de l’inici de la coordinació tècnica del projecte. tecnologies de la informació (OT2), redacció del projecte. Estat d’execució Temporalitat Pressupost total el 31 desembre de Població Temporalitat Pressupost total Estat d’execució del projecte i subvenció 2018 potencialment el 31 desembre de beneficiària del projecte i subvenció 2018 Octubre 2018 30M€ finançats Aprovat i Oct. 2018 - 5 M€ finançats – Desembre al 50% pel justificat 114.014 al 80% pel En tràmit la 2023 FEDER aproximadament habitants oct. 2021 FEDER modificació inicial 10% (3 M€) del projecte L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 42 FONS EUROPEUS I LLE I DE BARRIS Projectes d’intervenció integral Coordinació fons europeus als barris (Llei de barris) en l’Àrea d’Ecologia Urbana Les lleis de barris han estat presents al Com a fites destacades tenim les En aquest àmbit s’identifiquen i analitzen Algunes fites destacables de l’any 2018: llarg del 2018 en els barris següents: el següents: possibles convocatòries de fons europeus, Bon Pastor, Baró de Viver, la Vinya-Can • S’han analitzat els expedients de subvencions, licitacions i projectes, fent RIS3CAT, 80 M€: la Generalitat de Clos-Plus Ultra i Raval sud. rehabilitació per poder ser inclosos en així la formulació i preparació de les Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona propostes i l’expedient administratiu per han signat un conveni per a l’execució Quant a la coordinació i gestió: les lleis de barris. a la seva presentació. A més, s’exerceix de projectes en el marc de la RIS3CAT • S’ha fet el seguiment en la coordinació, • El Bon Pastor-Baró de Viver: s’ha la coordinació tècnica dels projectes i RIS3BCN a través d’operacions el control justificatiu econòmic executat la urbanització de les Cases adjudicats i portats transversalment entre cofinançades pel Fons Europeu de semestral, i la elaboració i entrega de Barates. diferents àrees de l’Ajuntament. Desenvolupament Regional (FEDER). les actes de lliurament mensuals de les • Raval sud: s’han fet millores en El conveni estableix tres programes de Lleis de barris vigents. aïllaments de façanes i cobertes, així S’han organitzat les reunions setmanals treball: • S’ha fet el tancament operatiu de la Llei com la reurbanització de la plaça de de coordinació entre els diferents 1. “Ecosistema emprenedor i innovador de barris de Bon Pastor-Baró de Viver Josep M. Folch i Torres. implicats interessats en la convocatòria oportuna o per a la seva difusió. De cada per al desenvolupament econòmic” amb un pressupost de 17.250.000 € • La Vinya-Can Clos-Plus Ultra: s’ha una de les convocatòries identificades, -justificat al 100 %- i un ingrés vinculat reformat la nova plaça a la part alta de 2. “Iniciativa de ciutat intel·ligent per al s’ha elaborat una fitxa resum amb la de 8.625.000 €. Can Clos, i s’han pagat expedients de desenvolupament dels serveis públics informació rellevant per prendre la decisió urbans” • S’ha sol·licitat i aconseguit la pròrroga rehabilitació d’elements comuns als de si hi ha interès en la presentació o no. (fins al 2020) de les Lleis de barris de: La edificis. En els projectes adjudicats, s’ha donat 3. “Compra pública innovadora - Open Vinya Can Clos Plus Ultra i Raval Sud. suport per al seu desenvolupament i la Challenge”. seva coordinació, si escau. Actualment aquest projecte es coordina Els projectes o convocatòries es des de la direcció d’inversions de l’Àrea de classifiquen, en funció de la fase en la Presidència i Economia. qual es troben, amb el procés següent: en Projecte Temporalitat Pressupost total Execució a estudi, tramitant convocatòria, presentat i del projecte (subvenció 50 % Gencat) 31/12/2018 pendent de resolució, arxivat, en execució i executats. Bon Pastor - 2009-2018 17.250.000 € 17.250.000 € Baró de Viver La Vinya - Can 2010-2020 12.000.000 € 10.578.440,21€ Clos - Plus Ultra Raval Sud 2010-2020 15.000.000 € 8.384.387,24 € L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 43 FONS EUROPEUS I LLE I DE BARRIS Projectes d’intervenció integral Coordinació fons europeus als barris (Llei de barris) en l’Àrea d’Ecologia Urbana Les lleis de barris han estat presents al Com a fites destacades tenim les En aquest àmbit s’identifiquen i analitzen Algunes fites destacables de l’any 2018: llarg del 2018 en els barris següents: el següents: possibles convocatòries de fons europeus, Bon Pastor, Baró de Viver, la Vinya-Can • S’han analitzat els expedients de subvencions, licitacions i projectes, fent RIS3CAT, 80 M€: la Generalitat de Clos-Plus Ultra i Raval sud. rehabilitació per poder ser inclosos en així la formulació i preparació de les Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona propostes i l’expedient administratiu per han signat un conveni per a l’execució Quant a la coordinació i gestió: les lleis de barris. a la seva presentació. A més, s’exerceix de projectes en el marc de la RIS3CAT • S’ha fet el seguiment en la coordinació, • El Bon Pastor-Baró de Viver: s’ha la coordinació tècnica dels projectes i RIS3BCN a través d’operacions el control justificatiu econòmic executat la urbanització de les Cases adjudicats i portats transversalment entre cofinançades pel Fons Europeu de semestral, i la elaboració i entrega de Barates. diferents àrees de l’Ajuntament. Desenvolupament Regional (FEDER). les actes de lliurament mensuals de les • Raval sud: s’han fet millores en El conveni estableix tres programes de Lleis de barris vigents. aïllaments de façanes i cobertes, així S’han organitzat les reunions setmanals treball: • S’ha fet el tancament operatiu de la Llei com la reurbanització de la plaça de de coordinació entre els diferents 1. “Ecosistema emprenedor i innovador de barris de Bon Pastor-Baró de Viver Josep M. Folch i Torres. implicats interessats en la convocatòria oportuna o per a la seva difusió. De cada per al desenvolupament econòmic” amb un pressupost de 17.250.000 € • La Vinya-Can Clos-Plus Ultra: s’ha una de les convocatòries identificades, -justificat al 100 %- i un ingrés vinculat reformat la nova plaça a la part alta de 2. “Iniciativa de ciutat intel·ligent per al s’ha elaborat una fitxa resum amb la de 8.625.000 €. Can Clos, i s’han pagat expedients de desenvolupament dels serveis públics informació rellevant per prendre la decisió urbans” • S’ha sol·licitat i aconseguit la pròrroga rehabilitació d’elements comuns als de si hi ha interès en la presentació o no. (fins al 2020) de les Lleis de barris de: La edificis. En els projectes adjudicats, s’ha donat 3. “Compra pública innovadora - Open Vinya Can Clos Plus Ultra i Raval Sud. suport per al seu desenvolupament i la Challenge”. seva coordinació, si escau. Actualment aquest projecte es coordina Els projectes o convocatòries es des de la direcció d’inversions de l’Àrea de classifiquen, en funció de la fase en la Presidència i Economia. qual es troben, amb el procés següent: en Projecte Temporalitat Pressupost total Execució a estudi, tramitant convocatòria, presentat i del projecte (subvenció 50 % Gencat) 31/12/2018 pendent de resolució, arxivat, en execució i executats. Bon Pastor - 2009-2018 17.250.000 € 17.250.000 € Baró de Viver La Vinya - Can 2010-2020 12.000.000 € 10.578.440,21€ Clos - Plus Ultra Raval Sud 2010-2020 15.000.000 € 8.384.387,24 € L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 43 FONS EUROPEUS I LLE I DE BARRIS 4.5 Coordinació de projectes Els coordinadors o coordinadores de (projectes i models de gestió) amb pressupost La Model (l’Eixample) projectes treballen en el desenvolupament orientatiu i gestió i la proposta de governança. dels processos en matèria urbanística - Hi seran presents com a condicions d’entorn A partir del dia 1 de gener de 2018 va ser planejament, gestió urbanística, llicències, els àmbits vinculats a: el sistema ferroviari, la efectiu el traspàs de titularitat d’aquest projectes i obres - per tal d’impulsar els Biblioteca Provincial, el Zoo i la zona de l’antic recinte de la Generalitat de Catalunya a projectes transversals des de l’òptica global Mercat del Peix (Parlament, Pompeu Fabra, l’Ajuntament de Barcelona. Des del primer d’ecologia, urbanisme i mobilitat, fent el Adif). moment va haver-hi la voluntat de dotar seguiment de la redacció i l’execució dels de contingut el recinte per tal d’incloure-hi diferents instruments urbanístics, coordinant activitats i usos. Tanmateix, atès l’estat del actuacions publicoprivades i seguint el Conjunt protegit (Ciutat Vella) conjunt dels edificis i instal·lacions, es van procés de transformació urbanística amb el iniciar els treballs amb un horitzó doble: El districte de Ciutat Vella, com a gènesi territori, mitjançant l’establiment d’un vincle l’immediat i a curt termini per a les activitats de l’actual ciutat de Barcelona, i atenent de proximitat entre l’Administració, a través desenvolupades en un entorn en condicions, i la contínua transformació dels seus usos i del Districte, i el veïnat, persones propietàries, el mitjà i a llarg termini per a la definició de les activitats, ha promogut les línies de treball amb comerciants i entitats de la zona. necessitats i els usos de futur. Patrimoni, Urbanisme i el mateix districte per: Es tracta de projectes no executats per En el primer cas s’ha desplegat un objectiu l’IMU, però dels quals els coordinadors • Impulsar la revisió del catàleg en el marc doble: o coordinadores de projecte en fan el de la revisió a la ciutat. Des de Patrimoni seguiment i la coordinació, i impliquen s’han encarregat, com a prèvia documental: • Tenir un coneixement intrínsec del recinte diferents operadors municipals. l’anàlisi de catàlegs i plans especials de i de les seves preexistències. A aquest patrimoni d’àmbit internacional i l’estudi efecte, s’han encarregat nombrosos estudis, A continuació es relacionen els projectes amb comparatiu d’actuacions, i l’organització de dictàmens i aixecaments (geotècnic, un breu resum: taules de patrimoni en entorns històrics. històric, patrimonial, de patologies, estructural, clavegueram, instal·lacions, Pla director de la Ciutadella • Impulsar la revisió i actualització del topogràfic, etc.). (Ciutat Vella) planejament vigent. Des del districte es promourà un estudi previ de diagnosi. • Dotar de les mínimes condicions d’acollida A partir de la recerca elaborada a Model Urbà, i salubritat la part del recinte visitable i Barcelona Regional, per encàrrec municipal, • Impulsar la Comissió de Patrimoni, similar en ús (noves oficines i serveis, legalització ha desenvolupat el contingut programàtic a la de l’Eixample. Des de Patrimoni es instal·lacions, minimització de riscos, etc.). i les estratègies que serviran de base al promourà, d’acord amb el districte, una Pla director. S’han treballat quatre àmbits proposta concreta. En el segon cas s’han determinat les generalistes que són, d’una banda, el Parc necessitats i els usos definitius partint d’un Científic amb caràcter estratègic de ciutat, • Estudiar alternatives jurídiques per a equilibri entre verd, equipaments (educatius, i d’altra banda, altres tres amb caràcter la protecció d’usos. Des del districte es esportius i de proximitat) i habitatge públic operatiu com són: el Parc de Ciutat, els promourà un estudi de diagnosi. en relació amb l’entorn patrimonial i amb la Equipaments i els Entorns. Finalment s’hi ha seva memòria. El document de Pla director afegit un nou àmbit, que sota l’epígraf Model • Impulsar una interpretació restrictiva dels de la Model ho concreta i consensua amb de Governança preveurà la gestió operativa. edificis amb qualificació patrimonial D. els interlocutors municipals, i, també, ho participa amb la ciutadania perquè serveixi El document estrictament contindrà: la de base a una modificació del planejament diagnosi actualitzada 2018-2019 de l’estat del (MPGM) i a la convocatòria d’un concurs de parc en el seu entorn, les propostes concretes masterplan per al recinte. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 44 COORDINACIÓ DE PROJECTES 4.5 Coordinació de projectes Els coordinadors o coordinadores de (projectes i models de gestió) amb pressupost La Model (l’Eixample) projectes treballen en el desenvolupament orientatiu i gestió i la proposta de governança. dels processos en matèria urbanística - Hi seran presents com a condicions d’entorn A partir del dia 1 de gener de 2018 va ser planejament, gestió urbanística, llicències, els àmbits vinculats a: el sistema ferroviari, la efectiu el traspàs de titularitat d’aquest projectes i obres - per tal d’impulsar els Biblioteca Provincial, el Zoo i la zona de l’antic recinte de la Generalitat de Catalunya a projectes transversals des de l’òptica global Mercat del Peix (Parlament, Pompeu Fabra, l’Ajuntament de Barcelona. Des del primer d’ecologia, urbanisme i mobilitat, fent el Adif). moment va haver-hi la voluntat de dotar seguiment de la redacció i l’execució dels de contingut el recinte per tal d’incloure-hi diferents instruments urbanístics, coordinant activitats i usos. Tanmateix, atès l’estat del actuacions publicoprivades i seguint el Conjunt protegit (Ciutat Vella) conjunt dels edificis i instal·lacions, es van procés de transformació urbanística amb el iniciar els treballs amb un horitzó doble: El districte de Ciutat Vella, com a gènesi territori, mitjançant l’establiment d’un vincle l’immediat i a curt termini per a les activitats de l’actual ciutat de Barcelona, i atenent de proximitat entre l’Administració, a través desenvolupades en un entorn en condicions, i la contínua transformació dels seus usos i del Districte, i el veïnat, persones propietàries, el mitjà i a llarg termini per a la definició de les activitats, ha promogut les línies de treball amb comerciants i entitats de la zona. necessitats i els usos de futur. Patrimoni, Urbanisme i el mateix districte per: Es tracta de projectes no executats per En el primer cas s’ha desplegat un objectiu l’IMU, però dels quals els coordinadors • Impulsar la revisió del catàleg en el marc doble: o coordinadores de projecte en fan el de la revisió a la ciutat. Des de Patrimoni seguiment i la coordinació, i impliquen s’han encarregat, com a prèvia documental: • Tenir un coneixement intrínsec del recinte diferents operadors municipals. l’anàlisi de catàlegs i plans especials de i de les seves preexistències. A aquest patrimoni d’àmbit internacional i l’estudi efecte, s’han encarregat nombrosos estudis, A continuació es relacionen els projectes amb comparatiu d’actuacions, i l’organització de dictàmens i aixecaments (geotècnic, un breu resum: taules de patrimoni en entorns històrics. històric, patrimonial, de patologies, estructural, clavegueram, instal·lacions, Pla director de la Ciutadella • Impulsar la revisió i actualització del topogràfic, etc.). (Ciutat Vella) planejament vigent. Des del districte es promourà un estudi previ de diagnosi. • Dotar de les mínimes condicions d’acollida A partir de la recerca elaborada a Model Urbà, i salubritat la part del recinte visitable i Barcelona Regional, per encàrrec municipal, • Impulsar la Comissió de Patrimoni, similar en ús (noves oficines i serveis, legalització ha desenvolupat el contingut programàtic a la de l’Eixample. Des de Patrimoni es instal·lacions, minimització de riscos, etc.). i les estratègies que serviran de base al promourà, d’acord amb el districte, una Pla director. S’han treballat quatre àmbits proposta concreta. En el segon cas s’han determinat les generalistes que són, d’una banda, el Parc necessitats i els usos definitius partint d’un Científic amb caràcter estratègic de ciutat, • Estudiar alternatives jurídiques per a equilibri entre verd, equipaments (educatius, i d’altra banda, altres tres amb caràcter la protecció d’usos. Des del districte es esportius i de proximitat) i habitatge públic operatiu com són: el Parc de Ciutat, els promourà un estudi de diagnosi. en relació amb l’entorn patrimonial i amb la Equipaments i els Entorns. Finalment s’hi ha seva memòria. El document de Pla director afegit un nou àmbit, que sota l’epígraf Model • Impulsar una interpretació restrictiva dels de la Model ho concreta i consensua amb de Governança preveurà la gestió operativa. edificis amb qualificació patrimonial D. els interlocutors municipals, i, també, ho participa amb la ciutadania perquè serveixi El document estrictament contindrà: la de base a una modificació del planejament diagnosi actualitzada 2018-2019 de l’estat del (MPGM) i a la convocatòria d’un concurs de parc en el seu entorn, les propostes concretes masterplan per al recinte. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 44 COORDINACIÓ DE PROJECTES La Sagrada Família (l’Eixample) Espai Barça (les Corts) Centre d’acollida d’animals de companyia Una de les prioritats de l’actual equip de L’any 2018 s’ha tramitat i aprovat l’MPGM govern ha estat la regularització de les obres de l’àmbit del FC Barcelona (aprovació La necessitat de trobar un nou espai per de construcció del temple; a aquest efecte, definitiva 15-5-2018). A partir d’aquest acollir els animals que per motius diversos s’ha donat continuïtat durant tot l’any a la moment es va iniciar la tramitació del es queden sense llar motiva la redacció consecució i l’acord del planejament que projecte de reparcel·lació de beneficis i d’un conveni urbanístic entre Montcada i ho faci possible. Això s’ha concretat en els càrregues de l’àmbit (aprovació inicial: Reixac, el Consorci del Besòs, el Consorci documents següents: Acord de col·laboració 5-12-2018) i la redacció i presentació del de Collserola i l’Ajuntament de Barcelona (18-10-2018), MPGM (aprovació inicial: 14- projecte d’urbanització vinculat (entrat a per fer efectiu el seu desenvolupament en 11-2018) i Pla especial urbanístic integral l’Ajuntament el 7-1-2019). D’altra banda, s’ha uns espais titularitat de la Ciutat Comtal al (aprovació inicial 22-11-2018). donat continuïtat als espais de participació municipi veí. i la comissió de seguiment ciutadana. L’aprovació definitiva del planejament Finalment s’han iniciat les gestions prèvies Coordinació i redacció d’una segona addenda donarà peu a l’inici de la consecució de les per a la tramitació, quan sigui possible, al conveni inicial per concretar i millorar preceptives llicències d’obres, activitats i de les sol·licituds de llicències d’obres, algunes actuacions en barris fronterers. espais públic que corresponguin. També s’ha activitats, espais públic i enderrocs entre començat a treballar en l’establiment d’un els serveis centrals d’urbanisme i el marc referencial ampli de l’entorn que tingui districte. Llosa de la Vall d’Hebron en compte els nous escenaris definits pel (Horta-Guinardó) planejament vigent (mobilitat, urbanització, afectacions, comerç, convivència d’usos, etc.). Park Güell (Gràcia) La coordinació dels treballs de diagnosi, definició de model funcional i redacció d’una A partir de la diagnosi i anàlisi de la situació nova proposta d’ordenació han donat un nou Interiors d’illa (l’Eixample) actual, es confecciona un pla estratègic impuls a la Llosa de la Vall d’Hebron com a que, després d’un procés de treball amb nova àrea de centralitat pública al districte La permanent necessitat d’esponjar la ciutadania, es concreta en una mesura d’Horta-Guinardó amb el desenvolupament l’Eixample, com la trama urbana més densa de govern i es desenvolupa en un seguit d’equipaments que ocuparan un sostre de de la ciutat, ha tingut continuïtat des de d’encàrrecs a operadors municipals, entre 60.000 m2, en què l’habitatge dotacional i el fa anys en la recerca d’espais lliures. La ells l’IMU. El pla te un clar objectiu a l’hora trasllat dels serveis de consultes externes de recuperació dels interiors d’illa ha estat d’implantar un model de governança la Vall d’Hebron en són els principals motors. una alternativa reeixida, en forma de específic: permetre l’equilibri entre la zones verdes o com a espais vinculats a preservació patrimonial, el turisme i la equipaments o serveis. Durant l’any 2018 s’ha ciutadania. treballat en els àmbits següents: excinema Urgell (ja disposen de llicència), avinguda de La tasca de l’IMU, a més de la coordinació Vilanova, 3-5 (en fase de gestió) i la coberta del projecte, consisteix a fer-se càrrec del Nacional (en fase de gestió); i en les de la constitució i gestió de la Secretaria obres següents: excinema Novetats (en curs), Tècnica del Park Güell; la que amb una clara Muebles La Favorita (a punt d’acabar-se), vocació transversal impulsarà el model de excinema Niza (iniciada) i Palau Macaya governança i les accions previstes al pla (acabament a l’estiu del 2019). També s’ha estratègic. elaborat amb el districte un document generalista de la situació actual i les estratègies de futur. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 45 COORDINACIÓ DE PROJECTES La Sagrada Família (l’Eixample) Espai Barça (les Corts) Centre d’acollida d’animals de companyia Una de les prioritats de l’actual equip de L’any 2018 s’ha tramitat i aprovat l’MPGM govern ha estat la regularització de les obres de l’àmbit del FC Barcelona (aprovació La necessitat de trobar un nou espai per de construcció del temple; a aquest efecte, definitiva 15-5-2018). A partir d’aquest acollir els animals que per motius diversos s’ha donat continuïtat durant tot l’any a la moment es va iniciar la tramitació del es queden sense llar motiva la redacció consecució i l’acord del planejament que projecte de reparcel·lació de beneficis i d’un conveni urbanístic entre Montcada i ho faci possible. Això s’ha concretat en els càrregues de l’àmbit (aprovació inicial: Reixac, el Consorci del Besòs, el Consorci documents següents: Acord de col·laboració 5-12-2018) i la redacció i presentació del de Collserola i l’Ajuntament de Barcelona (18-10-2018), MPGM (aprovació inicial: 14- projecte d’urbanització vinculat (entrat a per fer efectiu el seu desenvolupament en 11-2018) i Pla especial urbanístic integral l’Ajuntament el 7-1-2019). D’altra banda, s’ha uns espais titularitat de la Ciutat Comtal al (aprovació inicial 22-11-2018). donat continuïtat als espais de participació municipi veí. i la comissió de seguiment ciutadana. L’aprovació definitiva del planejament Finalment s’han iniciat les gestions prèvies Coordinació i redacció d’una segona addenda donarà peu a l’inici de la consecució de les per a la tramitació, quan sigui possible, al conveni inicial per concretar i millorar preceptives llicències d’obres, activitats i de les sol·licituds de llicències d’obres, algunes actuacions en barris fronterers. espais públic que corresponguin. També s’ha activitats, espais públic i enderrocs entre començat a treballar en l’establiment d’un els serveis centrals d’urbanisme i el marc referencial ampli de l’entorn que tingui districte. Llosa de la Vall d’Hebron en compte els nous escenaris definits pel (Horta-Guinardó) planejament vigent (mobilitat, urbanització, afectacions, comerç, convivència d’usos, etc.). Park Güell (Gràcia) La coordinació dels treballs de diagnosi, definició de model funcional i redacció d’una A partir de la diagnosi i anàlisi de la situació nova proposta d’ordenació han donat un nou Interiors d’illa (l’Eixample) actual, es confecciona un pla estratègic impuls a la Llosa de la Vall d’Hebron com a que, després d’un procés de treball amb nova àrea de centralitat pública al districte La permanent necessitat d’esponjar la ciutadania, es concreta en una mesura d’Horta-Guinardó amb el desenvolupament l’Eixample, com la trama urbana més densa de govern i es desenvolupa en un seguit d’equipaments que ocuparan un sostre de de la ciutat, ha tingut continuïtat des de d’encàrrecs a operadors municipals, entre 60.000 m2, en què l’habitatge dotacional i el fa anys en la recerca d’espais lliures. La ells l’IMU. El pla te un clar objectiu a l’hora trasllat dels serveis de consultes externes de recuperació dels interiors d’illa ha estat d’implantar un model de governança la Vall d’Hebron en són els principals motors. una alternativa reeixida, en forma de específic: permetre l’equilibri entre la zones verdes o com a espais vinculats a preservació patrimonial, el turisme i la equipaments o serveis. Durant l’any 2018 s’ha ciutadania. treballat en els àmbits següents: excinema Urgell (ja disposen de llicència), avinguda de La tasca de l’IMU, a més de la coordinació Vilanova, 3-5 (en fase de gestió) i la coberta del projecte, consisteix a fer-se càrrec del Nacional (en fase de gestió); i en les de la constitució i gestió de la Secretaria obres següents: excinema Novetats (en curs), Tècnica del Park Güell; la que amb una clara Muebles La Favorita (a punt d’acabar-se), vocació transversal impulsarà el model de excinema Niza (iniciada) i Palau Macaya governança i les accions previstes al pla (acabament a l’estiu del 2019). També s’ha estratègic. elaborat amb el districte un document generalista de la situació actual i les estratègies de futur. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Actuacions urbanístiques 45 COORDINACIÓ DE PROJECTES desti_05 05 Actuacions 2018 GESTIÓ DE SÓL OBRES D’URBANITZACIÓ PROJECTES D’URBANITZACIÓ REGENERACIÓ URBANA FONS EUROPEUS I LLEI DE BARRIS mapa L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Mapa de les actuacions 46 desti_05 05 Actuacions 2018 GESTIÓ DE SÓL OBRES D’URBANITZACIÓ PROJECTES D’URBANITZACIÓ REGENERACIÓ URBANA FONS EUROPEUS I LLEI DE BARRIS mapa L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Mapa de les actuacions 46 06 6.1 Projectes i obres INDICADORS DE PROJECTES I OBRES 2018 Indicadors 1 Volum actiu projectes d’urbanització/ obra ordinària 2018 d’activitat Projectes redactats 24 Superfície projectes redactats (m2) 304.441,46 Import dels projectes redactats (PEC s/IVA) 80.477.556,76 Projectes pendents d'aprovació definitiva a 31/12/2018 1 Projectes aprovats definitivament 8 Projectes licitables a 31/12/2018 23 Superfície dels projectes licitables a 31/12/2018 (m2) 856.147,84 Import dels projectes licitables a 31/12/2018 (PEC s/IVA) 38.379.580,64 Nombre àmbits de planejament 20 2 Resultats dels projectes d’urbanització 2018 Mandat(juny 2015-2018) 2.2 Nombre d'obres en curs (u.) Sense tenir en compte les d'execució externa 5 2.3 Superfície d'actuació de les obres en curs (m2) 44.906,03 2.4 Import adjudicat obres en curs (€) 8.722.318,62 2.5 Import certificat obres en curs (€) 6.097.266,32 % certificat de les obres en curs 69,90% 2.6 Nombre d'obres finalitzades (u.) 10 33 Superfície d'actuació obres finalitzades (m2) 38.891,67 172.720,99 Superfície d’actuació vial (m2) 25.158,27 Superfície d’actuació zona verda (m2) 11.757,37 2.7 Import obres finalitzades (€) 10.422.285,14 35.580.793,97 2.8 Mòdul urbanització obra acabada (€/m2) 267,98 206 2.9 Nombre àmbits de planejament 9 3 Volum actiu projectes d'enderroc 2018 3.1 Total projectes d'enderroc (u.) 21 3.2 Projectes d'enderroc en redacció (u.) 7 3.3 Projectes d'enderroc redactats pendents d'executar (u.) 14 3.4 Nombre àmbits de planejament 11 4 Resultats de les obres d’enderroc 2018 Mandat 4.1 Obres d'enderroc en execució (u.) 6 4.2 Obres d'enderroc finalitzades (u.) 8 27 4.3 Import obres d'enderroc executades (€) 780.694,39 1.985.988,02 4.4 Nombre àmbits de planejament 7 L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Indicadors d’activitat 47 06 6.1 Projectes i obres INDICADORS DE PROJECTES I OBRES 2018 Indicadors 1 Volum actiu projectes d’urbanització/ obra ordinària 2018 d’activitat Projectes redactats 24 Superfície projectes redactats (m2) 304.441,46 Import dels projectes redactats (PEC s/IVA) 80.477.556,76 Projectes pendents d'aprovació definitiva a 31/12/2018 1 Projectes aprovats definitivament 8 Projectes licitables a 31/12/2018 23 Superfície dels projectes licitables a 31/12/2018 (m2) 856.147,84 Import dels projectes licitables a 31/12/2018 (PEC s/IVA) 38.379.580,64 Nombre àmbits de planejament 20 2 Resultats dels projectes d’urbanització 2018 Mandat(juny 2015-2018) 2.2 Nombre d'obres en curs (u.) Sense tenir en compte les d'execució externa 5 2.3 Superfície d'actuació de les obres en curs (m2) 44.906,03 2.4 Import adjudicat obres en curs (€) 8.722.318,62 2.5 Import certificat obres en curs (€) 6.097.266,32 % certificat de les obres en curs 69,90% 2.6 Nombre d'obres finalitzades (u.) 10 33 Superfície d'actuació obres finalitzades (m2) 38.891,67 172.720,99 Superfície d’actuació vial (m2) 25.158,27 Superfície d’actuació zona verda (m2) 11.757,37 2.7 Import obres finalitzades (€) 10.422.285,14 35.580.793,97 2.8 Mòdul urbanització obra acabada (€/m2) 267,98 206 2.9 Nombre àmbits de planejament 9 3 Volum actiu projectes d'enderroc 2018 3.1 Total projectes d'enderroc (u.) 21 3.2 Projectes d'enderroc en redacció (u.) 7 3.3 Projectes d'enderroc redactats pendents d'executar (u.) 14 3.4 Nombre àmbits de planejament 11 4 Resultats de les obres d’enderroc 2018 Mandat 4.1 Obres d'enderroc en execució (u.) 6 4.2 Obres d'enderroc finalitzades (u.) 8 27 4.3 Import obres d'enderroc executades (€) 780.694,39 1.985.988,02 4.4 Nombre àmbits de planejament 7 L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Indicadors d’activitat 47 REPARCEL·LACIONS 6.2 Gestió de sòl: Indicadors de volum actiu Compensació Cooperació expropiacions i reparcel·lacions 1. Expedients de reparcel·lació en tràmit 52 66 1.1 En fase d'estudi i/o aprovació Estatuts i Bases 12 3 1.2 En tràmit d'aprovació del Projecte de Reparcel·lació 21 5 EXPROPIACIONS 1.3 En tràmit d'execució del Projecte de Reparcel·lació 18 32 1.4 Pendent Compte de liquidació definitiva 1 26 Total expedients reparcel·lació en gestió activa (sense incloure 1.4.) 51 (37) 40 (15) 2. Altres expedients vinculats a les reparcel·lacions 15 25 Indicadors de gestió de sòl per expropiació 2018 Mandat 2.1 Delimitació d'àmbits i/o modalitat d'actuació 3 0(juny 2015-2018) 2.2 Operacions Jurídiques complementàries 8 22 Indicadors de volum actiu 2.3 Ocupacions directes 0 2 1. Total d'expedients d'expropiació gestionats 457 802 2.4 Convenis d'execució d'obra d'urbanització 4 1 2. Expropiacions iniciades 131 486 () Entre parèntesi expedients del mandat 3. Expropiacions finalitzades 99 390 4. Variació període (exps. iniciats - exps. finalitzats) 32 96 Activitat de gestió Compensació Cooperació Activitat de gestió 1. Nombre d’actes signades i compareixences -- 85 1. Sòl adquirit (m2) 11.338 49.999 2. Import pagaments / consignacions -- 3.014.336 € 2. Sòl alliberat (m2) 0 635 3. Nombre de requeriments de quotes efectuats -- 17 3. Destí del sòl adquirit-alliberat (m2) 11.338 50.634 4. Import de quotes requerides -- 3.073.974 € vial 1.780 16.224 5. Nombre d'unitats familiars desallotjades -- 42 espais lliures 7.031 28.155 6. Nombre d'activitats desallotjades -- 5 7. Nombre de projectes inscrits 8 4 equipament 1.544 2.110 8. Nombre de comptes liquidació aprovats definitivament 0 0 HPO 983 4.145 9. Nombre d’assemblees Juntes de Compensació 37 -- 4. Import pagaments efectuats 30.077.869,92 78.616.066,20 (--) indicador en el qual no s'aplica a aquella modalitat de reparcel·lació 4.1 Pagament/consignació PIM 15.422.265,17 54.408.121,10 4.2 Pagament/consignació llibre blanc 14.655.604,75 24.207.945,09 Paràmetres de reparcel·lacions 2018 total Compensació Cooperació 4.3 Pagament aixecament dipòsits (no computa en el sumatori) 796.861 3.893.651 Total àmbit (m2 sòl) 352.790,22 349.775,80 3.014,42 5. Nombre d'actes signades 154 496 Vial (m2 sòl) 74.400,60 74.400,60 0,00 6. Nombre d'unitats familiars desallotjades/ reallotjades 76/48 194/145 Espais lliures (m2 sòl) 43.810,04 43.621,04 189,00 2 7. Nombre d'activitats desallotjades 12 16 Equipaments (m sòl) 27.252,99 24.238,57 3.014,42 Habitatge protegit: Reg. Gral./ Esp. (m2 sostre) 15.402,40 15.402,40 0,00 Mandat Habitatge protegit: Reg. Concertat (m 2 sostre) 3.414,00 3.414,00 0,00 Resultats de la transformació Objectiu Assolit % objectiu HD7/Dotacional (m2 sostre) 0,00 0,00 0,00 1. Àmbits d'actuació 25 - - Mandat 2. Destí del sòl a expropiar-alliberar 68.042 50.634 74% (1) Resultats de la transformació Assolit vial 16.765 16.224 97% Objectiu En tràmit Compensació Cooperació total assolit (% objectiu) espais lliures 40.509 28.155 70% 1. Destí del sòl equipament 5.012 2.110 42% 1.1. Superfície total àmbit (m2 sòl) 1.062.335,03 1.316.591,81 376.162,19 289.071,51 665.232,7 (63%) HPO 5.755 4.145 72% 1.2. Vial (m2 sòl) 203.150,23 244.101,87 62.336,70 63.438,21 125.774,91 (62%) 3. Sòl a adquirir 61.201 49.999 82% 1.3. Espais lliures (m2 sòl) 267.668,55 315.620,89 139.894,64 70.735,83 210.630,47 (79%) 4. Sòl a alliberar 6.841 635 9% 1.4. Equipaments (m2 sòl) 134.192,22 163.373,51 50.953,19 71.509,66 122.462,85 (91%) 5. Nombre d'unitats familiars afectades/ a reallotjar 214/157 194/145 90,6%/92,3% 1.5. Hab. públic i dotacions (m2 sostre) 363.627,81 473.377,22 182.895,72 156.208,70 339.104,42 (93%) 6. Nombre d'activitats afectades 20 16 80% (1) Superfícies dels expedients de mandat amb AD o AU L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Indicadors d’activitat 48 REPARCEL·LACIONS 6.2 Gestió de sòl: Indicadors de volum actiu Compensació Cooperació expropiacions i reparcel·lacions 1. Expedients de reparcel·lació en tràmit 52 66 1.1 En fase d'estudi i/o aprovació Estatuts i Bases 12 3 1.2 En tràmit d'aprovació del Projecte de Reparcel·lació 21 5 EXPROPIACIONS 1.3 En tràmit d'execució del Projecte de Reparcel·lació 18 32 1.4 Pendent Compte de liquidació definitiva 1 26 Total expedients reparcel·lació en gestió activa (sense incloure 1.4.) 51 (37) 40 (15) 2. Altres expedients vinculats a les reparcel·lacions 15 25 Indicadors de gestió de sòl per expropiació 2018 Mandat 2.1 Delimitació d'àmbits i/o modalitat d'actuació 3 0(juny 2015-2018) 2.2 Operacions Jurídiques complementàries 8 22 Indicadors de volum actiu 2.3 Ocupacions directes 0 2 1. Total d'expedients d'expropiació gestionats 457 802 2.4 Convenis d'execució d'obra d'urbanització 4 1 2. Expropiacions iniciades 131 486 () Entre parèntesi expedients del mandat 3. Expropiacions finalitzades 99 390 4. Variació període (exps. iniciats - exps. finalitzats) 32 96 Activitat de gestió Compensació Cooperació Activitat de gestió 1. Nombre d’actes signades i compareixences -- 85 1. Sòl adquirit (m2) 11.338 49.999 2. Import pagaments / consignacions -- 3.014.336 € 2. Sòl alliberat (m2) 0 635 3. Nombre de requeriments de quotes efectuats -- 17 3. Destí del sòl adquirit-alliberat (m2) 11.338 50.634 4. Import de quotes requerides -- 3.073.974 € vial 1.780 16.224 5. Nombre d'unitats familiars desallotjades -- 42 espais lliures 7.031 28.155 6. Nombre d'activitats desallotjades -- 5 7. Nombre de projectes inscrits 8 4 equipament 1.544 2.110 8. Nombre de comptes liquidació aprovats definitivament 0 0 HPO 983 4.145 9. Nombre d’assemblees Juntes de Compensació 37 -- 4. Import pagaments efectuats 30.077.869,92 78.616.066,20 (--) indicador en el qual no s'aplica a aquella modalitat de reparcel·lació 4.1 Pagament/consignació PIM 15.422.265,17 54.408.121,10 4.2 Pagament/consignació llibre blanc 14.655.604,75 24.207.945,09 Paràmetres de reparcel·lacions 2018 total Compensació Cooperació 4.3 Pagament aixecament dipòsits (no computa en el sumatori) 796.861 3.893.651 Total àmbit (m2 sòl) 352.790,22 349.775,80 3.014,42 5. Nombre d'actes signades 154 496 Vial (m2 sòl) 74.400,60 74.400,60 0,00 6. Nombre d'unitats familiars desallotjades/ reallotjades 76/48 194/145 Espais lliures (m2 sòl) 43.810,04 43.621,04 189,00 2 7. Nombre d'activitats desallotjades 12 16 Equipaments (m sòl) 27.252,99 24.238,57 3.014,42 Habitatge protegit: Reg. Gral./ Esp. (m2 sostre) 15.402,40 15.402,40 0,00 Mandat Habitatge protegit: Reg. Concertat (m 2 sostre) 3.414,00 3.414,00 0,00 Resultats de la transformació Objectiu Assolit % objectiu HD7/Dotacional (m2 sostre) 0,00 0,00 0,00 1. Àmbits d'actuació 25 - - Mandat 2. Destí del sòl a expropiar-alliberar 68.042 50.634 74% (1) Resultats de la transformació Assolit vial 16.765 16.224 97% Objectiu En tràmit Compensació Cooperació total assolit (% objectiu) espais lliures 40.509 28.155 70% 1. Destí del sòl equipament 5.012 2.110 42% 1.1. Superfície total àmbit (m2 sòl) 1.062.335,03 1.316.591,81 376.162,19 289.071,51 665.232,7 (63%) HPO 5.755 4.145 72% 1.2. Vial (m2 sòl) 203.150,23 244.101,87 62.336,70 63.438,21 125.774,91 (62%) 3. Sòl a adquirir 61.201 49.999 82% 1.3. Espais lliures (m2 sòl) 267.668,55 315.620,89 139.894,64 70.735,83 210.630,47 (79%) 4. Sòl a alliberar 6.841 635 9% 1.4. Equipaments (m2 sòl) 134.192,22 163.373,51 50.953,19 71.509,66 122.462,85 (91%) 5. Nombre d'unitats familiars afectades/ a reallotjar 214/157 194/145 90,6%/92,3% 1.5. Hab. públic i dotacions (m2 sostre) 363.627,81 473.377,22 182.895,72 156.208,70 339.104,42 (93%) 6. Nombre d'activitats afectades 20 16 80% (1) Superfícies dels expedients de mandat amb AD o AU L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Indicadors d’activitat 48 07 En el marc del procés de reorganització (IMU / Gerència Adjunta d’Urbanisme / Habitatge / Bagursa) desplegat al llarg del 2017 i coincidint amb la creació del nou organigrama de l’Institut Municipal d’Urbanisme (EPEL), la Gerència de l’IMU ha impulsat un projecte de millora funcional del nou Institut, partint de l’anàlisi i diagnòstic del model existent per tal de detectar els aspectes que manquen, que Accions de han patit desajustos o que han quedat obsolets i sobre els quals cal millora funcional incidir per millorar l’eficàcia, eficiència i el benestar de les persones a l’hora de desenvolupar les seves responsabilitats professionals. En el a l’organització projecte hi ha participat tot el personal de l’Institut. 7.1 Anàlisi i revisió del model funcional Aquest diagnòstic i anàlisi ha esta c. Elaborar el manual d’estil directiu desenvolupat a través d’un procés de l’IMU. participatiu en el qual s’ha aprofitat el d. Elaborar un procediment d’acollida, coneixement expert i el punt de vista de integració i sortida de personal les treballadores i els treballadors de intern i col·laborador. l’organització. e. Impulsar un sistema de sessions El conjunt de les aportacions s’han valorat de transferència de coneixement. i agrupat en aquests set projectes. f. Impulsar un equip de millora per a. Organitzar dues accions de formació revisar i simplificar els processos de caràcter transversal relacionades clau (es considera assolit amb la amb el desenvolupament i la millora de integració de la gestió urbanística competències de relació interpersonal a les competències de l’IMU). i d’eficàcia personal. g. Impulsar un grup de treball per a b. Impulsar un grup de treball per la distribució dels espais (pendent recopilar, organitzar i facilitar l’accés a de la decisió de canvi de seu de la informació comuna. l’IMU). L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Accions de millora funcional a l’organització 49 07 En el marc del procés de reorganització (IMU / Gerència Adjunta d’Urbanisme / Habitatge / Bagursa) desplegat al llarg del 2017 i coincidint amb la creació del nou organigrama de l’Institut Municipal d’Urbanisme (EPEL), la Gerència de l’IMU ha impulsat un projecte de millora funcional del nou Institut, partint de l’anàlisi i diagnòstic del model existent per tal de detectar els aspectes que manquen, que Accions de han patit desajustos o que han quedat obsolets i sobre els quals cal millora funcional incidir per millorar l’eficàcia, eficiència i el benestar de les persones a l’hora de desenvolupar les seves responsabilitats professionals. En el a l’organització projecte hi ha participat tot el personal de l’Institut. 7.1 Anàlisi i revisió del model funcional Aquest diagnòstic i anàlisi ha esta c. Elaborar el manual d’estil directiu desenvolupat a través d’un procés de l’IMU. participatiu en el qual s’ha aprofitat el d. Elaborar un procediment d’acollida, coneixement expert i el punt de vista de integració i sortida de personal les treballadores i els treballadors de intern i col·laborador. l’organització. e. Impulsar un sistema de sessions El conjunt de les aportacions s’han valorat de transferència de coneixement. i agrupat en aquests set projectes. f. Impulsar un equip de millora per a. Organitzar dues accions de formació revisar i simplificar els processos de caràcter transversal relacionades clau (es considera assolit amb la amb el desenvolupament i la millora de integració de la gestió urbanística competències de relació interpersonal a les competències de l’IMU). i d’eficàcia personal. g. Impulsar un grup de treball per a b. Impulsar un grup de treball per la distribució dels espais (pendent recopilar, organitzar i facilitar l’accés a de la decisió de canvi de seu de la informació comuna. l’IMU). L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Accions de millora funcional a l’organització 49 Direcció Relació 7.2 Accions de millora d’equip interpersonal dutes a terme 15 comportaments 8 comportaments 4 ÁMBITS DE Al llarg del 2018 s’han treballat i b. S’ha impulsat un grup de treball per COMUNICACIÓ implantat les cinc accions de millora que recopilar, organitzar i facilitar l’accés a calia desenvolupar, tenint en compte que la informació comuna. Reunions Us de les TIC la simplificació de processos ja s’havia 12 comportaments 11 comportaments Objectiu: dissenyar una manera assolit amb la incorporació a l’IMU de de compartir, unificar, organitzar, totes les competències en matèria de emmagatzemar i accedir a la gestió i que l’acció relativa a la millora en documentació de l’organització per poder- la distribució d’espais es traslladava al ne fer un ús transversal. 1. Mantenir un canal directe de comunicació amb l’equip per 2019, un cop aclarit el possible canvi de transmetre les directrius, conèixer les seves necessitats i Feina feta: seu de l’IMU. reconèixer les aportacions de cadascú. - Assessorament del Sistema Municipal Els resultats de les cinc accions de millora d’Arxius de Barcelona. 2. Transmetre les directrius de manera oportuna, clara, precisa, desplegades és el següent: - Formació de l’equip de treball en el senzilla i amena. sistema d’arxius municipal. a. S’han organitzat dues accions 3. Promoure la comunicació dins de l’equip de treball per facilitar - Anàlisi de la informació de l’IMU per les relacions interpersonals, la col·laboració i la transferència de de formació de caràcter transversal reorganitzar. coneixement expert entre les persones. relacionades amb el desenvolupament - Valoració de l’import econòmic. i la millora de competències de relació + 4. Prestar especial atenció al fet que es faci un ús del llenguatge- Plec per a tractament de la constructiu, que enfoqui la part possibilista de l’assumpte que es tracta. interpersonal i d’eficàcia personal. documentació en preparació Objectiu: oferir recursos de caràcter 5. Afavorir la interacció autònoma i directa entre les persones de diferents formatiu en matèries relacionades amb c. S’ha elaborat el manual d’estil equips per tal d’optimitzar els processos de treball, augmentar l’eficàciaen la resolució de les incidències i facilitar les relacions de col·laboració. la relació entre les persones i aquelles de comunicació directiva de l’IMU. competències que són determinants en 6 Programar les reunions de treball atenent, en la mesura del possible, Objectiu: unificar criteris respecte als la disponibilitat horària i els compromisos adquirits prèviament per l’eficàcia personal. mínims que han de caracteritzar la les persones convocades. Resultats assolits: s’han organitzat dues manera de fer de tots aquells càrrecs amb edicions (al juliol i al setembre) del curs 7. Impulsar un sistema de reunions eficient i atent al valor que podenresponsabilitat sobre equips i persones. aportar-hi les persones que hi participen. Comunicació i relacions interpersonals, Resultat assolit: s’ha elaborat el Manual en les quals van participar un total de 32 d’estil de comunicació directiva de l’IMU 8. Garantir el dret a la desconnexió digital dels assumptes professionals persones (el 42% de la plantilla). El curs OFF de les persones fora del seu horari laboral, tret dels casos en que la que estableix els comportaments en ha tingut una valoració global de 4,48/5 urgència de la situació ho faci estrictament necessari. quatre àmbits de comunicació. Així mateix, per part de les persones assistents. s’han resumit aquests compromisos en un 9. Prioritzar la relació interpersonal cara a cara a la telemàtica. decàleg, present a les sales de reunions i canals de comunicació interna. 10. Ser fàcilment accessibles i donar resposta, al més aviat possible, a tots els missatges. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Accions de millora funcional a l’organització 50 Direcció Relació 7.2 Accions de millora d’equip interpersonal dutes a terme 15 comportaments 8 comportaments 4 ÁMBITS DE Al llarg del 2018 s’han treballat i b. S’ha impulsat un grup de treball per COMUNICACIÓ implantat les cinc accions de millora que recopilar, organitzar i facilitar l’accés a calia desenvolupar, tenint en compte que la informació comuna. Reunions Us de les TIC la simplificació de processos ja s’havia 12 comportaments 11 comportaments Objectiu: dissenyar una manera assolit amb la incorporació a l’IMU de de compartir, unificar, organitzar, totes les competències en matèria de emmagatzemar i accedir a la gestió i que l’acció relativa a la millora en documentació de l’organització per poder- la distribució d’espais es traslladava al ne fer un ús transversal. 1. Mantenir un canal directe de comunicació amb l’equip per 2019, un cop aclarit el possible canvi de transmetre les directrius, conèixer les seves necessitats i Feina feta: seu de l’IMU. reconèixer les aportacions de cadascú. - Assessorament del Sistema Municipal Els resultats de les cinc accions de millora d’Arxius de Barcelona. 2. Transmetre les directrius de manera oportuna, clara, precisa, desplegades és el següent: - Formació de l’equip de treball en el senzilla i amena. sistema d’arxius municipal. a. S’han organitzat dues accions 3. Promoure la comunicació dins de l’equip de treball per facilitar - Anàlisi de la informació de l’IMU per les relacions interpersonals, la col·laboració i la transferència de de formació de caràcter transversal reorganitzar. coneixement expert entre les persones. relacionades amb el desenvolupament - Valoració de l’import econòmic. i la millora de competències de relació + 4. Prestar especial atenció al fet que es faci un ús del llenguatge- Plec per a tractament de la constructiu, que enfoqui la part possibilista de l’assumpte que es tracta. interpersonal i d’eficàcia personal. documentació en preparació Objectiu: oferir recursos de caràcter 5. Afavorir la interacció autònoma i directa entre les persones de diferents formatiu en matèries relacionades amb c. S’ha elaborat el manual d’estil equips per tal d’optimitzar els processos de treball, augmentar l’eficàciaen la resolució de les incidències i facilitar les relacions de col·laboració. la relació entre les persones i aquelles de comunicació directiva de l’IMU. competències que són determinants en 6 Programar les reunions de treball atenent, en la mesura del possible, Objectiu: unificar criteris respecte als la disponibilitat horària i els compromisos adquirits prèviament per l’eficàcia personal. mínims que han de caracteritzar la les persones convocades. Resultats assolits: s’han organitzat dues manera de fer de tots aquells càrrecs amb edicions (al juliol i al setembre) del curs 7. Impulsar un sistema de reunions eficient i atent al valor que podenresponsabilitat sobre equips i persones. aportar-hi les persones que hi participen. Comunicació i relacions interpersonals, Resultat assolit: s’ha elaborat el Manual en les quals van participar un total de 32 d’estil de comunicació directiva de l’IMU 8. Garantir el dret a la desconnexió digital dels assumptes professionals persones (el 42% de la plantilla). El curs OFF de les persones fora del seu horari laboral, tret dels casos en que la que estableix els comportaments en ha tingut una valoració global de 4,48/5 urgència de la situació ho faci estrictament necessari. quatre àmbits de comunicació. Així mateix, per part de les persones assistents. s’han resumit aquests compromisos en un 9. Prioritzar la relació interpersonal cara a cara a la telemàtica. decàleg, present a les sales de reunions i canals de comunicació interna. 10. Ser fàcilment accessibles i donar resposta, al més aviat possible, a tots els missatges. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Accions de millora funcional a l’organització 50 d. Elaborar un procediment d’acollida, • Augmentar la visibilitat dels resultats Pel que fa a la comunicació interna, s’ha posat en marxa un butlletí integració i sortida de personal intern i dels àmbits, serveis, unitats i persones (Us pot interessar, UPI) per informar el personal del progrés i col·laborador. a tota l’organització. resultats assolits amb els projectes implantats. Durant el 2018 s’han difós sis UPI. Objectiu: establir els passos a seguir, • Conèixer i compartir els recursos els rols, les eines i les referències d’informació i d’expertesa que documentals necessàries per acollir, posseeixen els diferents àmbits, serveis Butlletí informatiu integrar o acomiadar les persones que i unitats que componen l’organització. han tingut una relació de treball o de Resultats assolits: s’han fet dues visites col·laboració amb l’organització. al barri de la Trinitat Nova, al novembre i Resultats assolits: s’han establert els desembre del 2018, amb l’assistència de protocols d’acollida i sortida del personal. 66 persones en total (de les 76 que formen • Protocol per a l’acollida de personal part de la plantilla), i en les quals han - Benvinguda intervingut els equips competents (gestió - Integració de sòl i projectes i obres) per explicar la tasca feta al llarg dels anys fins a assolir • Protocol per a la sortida de personal la transformació actual del barri. La - Traspàs funcional valoració general per part de les persones - Transferència de coneixement assistents ha estat de 4,9/5. - Valoració de l’empresa A més de la presentació del projecte, - Reconeixement a la persona es va fer una visita guiada a la Casa de e. l’Aigua de Nou Barris, on es va fer la Impulsar un sistema de sessions de presentació i una visita guiada a les obres transferència de coneixement d’urbanització. Objectiu: desenvolupar la metodologia i establir els criteris de gestió d’un sistema que permeti el següent: • Compartir el coneixement adquirit en el desenvolupament de projectes i serveis. • Conèixer les característiques (objectius, impacte, utilitat, tipologia de persona usuària, perfils professionals, abast territorial, etc.) dels diferents serveis que es presten des de l’organització. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Accions de millora funcional a l’organització 51 d. Elaborar un procediment d’acollida, • Augmentar la visibilitat dels resultats Pel que fa a la comunicació interna, s’ha posat en marxa un butlletí integració i sortida de personal intern i dels àmbits, serveis, unitats i persones (Us pot interessar, UPI) per informar el personal del progrés i col·laborador. a tota l’organització. resultats assolits amb els projectes implantats. Durant el 2018 s’han difós sis UPI. Objectiu: establir els passos a seguir, • Conèixer i compartir els recursos els rols, les eines i les referències d’informació i d’expertesa que documentals necessàries per acollir, posseeixen els diferents àmbits, serveis Butlletí informatiu integrar o acomiadar les persones que i unitats que componen l’organització. han tingut una relació de treball o de Resultats assolits: s’han fet dues visites col·laboració amb l’organització. al barri de la Trinitat Nova, al novembre i Resultats assolits: s’han establert els desembre del 2018, amb l’assistència de protocols d’acollida i sortida del personal. 66 persones en total (de les 76 que formen • Protocol per a l’acollida de personal part de la plantilla), i en les quals han - Benvinguda intervingut els equips competents (gestió - Integració de sòl i projectes i obres) per explicar la tasca feta al llarg dels anys fins a assolir • Protocol per a la sortida de personal la transformació actual del barri. La - Traspàs funcional valoració general per part de les persones - Transferència de coneixement assistents ha estat de 4,9/5. - Valoració de l’empresa A més de la presentació del projecte, - Reconeixement a la persona es va fer una visita guiada a la Casa de e. l’Aigua de Nou Barris, on es va fer la Impulsar un sistema de sessions de presentació i una visita guiada a les obres transferència de coneixement d’urbanització. Objectiu: desenvolupar la metodologia i establir els criteris de gestió d’un sistema que permeti el següent: • Compartir el coneixement adquirit en el desenvolupament de projectes i serveis. • Conèixer les característiques (objectius, impacte, utilitat, tipologia de persona usuària, perfils professionals, abast territorial, etc.) dels diferents serveis que es presten des de l’organització. L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Accions de millora funcional a l’organització 51 08 RESUM D’ACTUACIONS D’INVERSIÓ. L’execució d’aquest programa a l’any 2018 ha estat la següent:Actuació Import (€) Àmbit Can Batlló- Magòria. Urbanització 2.686.506,42 Àmbit Marina de la Zona Franca. UA8 Reparcel·lació 1.822.876,46 Dades Barri del Polvorí. Rehabilitació 773.807,92 Obertura C/Diputació, FA. Obres 192.950,72 econòmiques Colònia Castells.Urbanització 26.922,73 Vores Via Augusta. Millores 33.193,93 Àmbit Vallcarca.Reparcel·lació 358.290,52 Vallcarca.Anella de Serveis 104.128,69 Àmbit Trinitat Nova. Urbanització 806.306,74 Expropiació PIM.Àmbit Trinitat Nova Fase3 lletra J 17.030,01 Expropiació PIM.Àmbit Trinitat Nova Fase3 lletra K 438.323,49 Àmbit presó Trinitat Vella. Millores 40.562,20 Àmbit Bon Pastor.Urbanització 23.318,76 Parc Casernes de Sant Andreu. Construcció 1.775.484,13 Àmbit Sant Andreu. Millores Recollida sòlids urbans 107.266,53 Pla Especial Infraestructures. Reparcel·lació econòmica 22@ 6.453.549,94 Juntes de Compensació.Càrregues urbanístiques municipals 140.100,56 Expropiació PIM C.-Provença 420LI 456.333,90 Expropiació IP.C.Londres/Villarroel/Paris 7.629.766,14 Expropiació PIM. C.Sant Medir, 38-40 1.200,75 Expropiació PIM. Àmbit Cobertura 3a fase sants-estació 2.327.786,59 Expropiació IP.C. Conde del asalto 177 (nou de la rambla, 177) 245.547,81 Expropiació PIM.C.Buxó, 6 231.774,34 Expropiació PIM.Àmbit Fase I Colònia Castells 9.668.081,58 Expropiació IP. C. Pintor ribalta, 8 1.400.934,32 Expropiació PIM.Camí Molí de Vallvidrera 9-19 14.586,74 Expropiació PIM.C.Menor de Sarrià, 6-8 73.468,64 AA5 Hospital Militar-Farigola 200.020,18 Expropiació IP. C. C. bolivar,34-36 3.552.119,21 Expropiació IP.C.Bolivar 597.640,10 Expropiació IP. C. Bolivar, 34-36, entresòl 37.657,84 Expropiació IP. C. Bolívar, 48 4.031,44 Exp.PIM.A.Tres Turons (Fase 0) 11.281,12 Expropiació PIM. c/Santa Rosalia, 91 53.746,22 Expropiació PIM. Marià Labèrnia-C.Mühlberg 30.411,49 Expropiació PIM. Pg.Font d’en fargues, 86-88 1.380.016,01 Expropiació PIM. C.Mühlberg 75-77-79 166.725,16 Expropiació PIM. C.Xiprer, 40-46 98.027,13 L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Dades econòmiques 52 08 RESUM D’ACTUACIONS D’INVERSIÓ. L’execució d’aquest programa a l’any 2018 ha estat la següent:Actuació Import (€) Àmbit Can Batlló- Magòria. Urbanització 2.686.506,42 Àmbit Marina de la Zona Franca. UA8 Reparcel·lació 1.822.876,46 Dades Barri del Polvorí. Rehabilitació 773.807,92 Obertura C/Diputació, FA. Obres 192.950,72 econòmiques Colònia Castells.Urbanització 26.922,73 Vores Via Augusta. Millores 33.193,93 Àmbit Vallcarca.Reparcel·lació 358.290,52 Vallcarca.Anella de Serveis 104.128,69 Àmbit Trinitat Nova. Urbanització 806.306,74 Expropiació PIM.Àmbit Trinitat Nova Fase3 lletra J 17.030,01 Expropiació PIM.Àmbit Trinitat Nova Fase3 lletra K 438.323,49 Àmbit presó Trinitat Vella. Millores 40.562,20 Àmbit Bon Pastor.Urbanització 23.318,76 Parc Casernes de Sant Andreu. Construcció 1.775.484,13 Àmbit Sant Andreu. Millores Recollida sòlids urbans 107.266,53 Pla Especial Infraestructures. Reparcel·lació econòmica 22@ 6.453.549,94 Juntes de Compensació.Càrregues urbanístiques municipals 140.100,56 Expropiació PIM C.-Provença 420LI 456.333,90 Expropiació IP.C.Londres/Villarroel/Paris 7.629.766,14 Expropiació PIM. C.Sant Medir, 38-40 1.200,75 Expropiació PIM. Àmbit Cobertura 3a fase sants-estació 2.327.786,59 Expropiació IP.C. Conde del asalto 177 (nou de la rambla, 177) 245.547,81 Expropiació PIM.C.Buxó, 6 231.774,34 Expropiació PIM.Àmbit Fase I Colònia Castells 9.668.081,58 Expropiació IP. C. Pintor ribalta, 8 1.400.934,32 Expropiació PIM.Camí Molí de Vallvidrera 9-19 14.586,74 Expropiació PIM.C.Menor de Sarrià, 6-8 73.468,64 AA5 Hospital Militar-Farigola 200.020,18 Expropiació IP. C. C. bolivar,34-36 3.552.119,21 Expropiació IP.C.Bolivar 597.640,10 Expropiació IP. C. Bolivar, 34-36, entresòl 37.657,84 Expropiació IP. C. Bolívar, 48 4.031,44 Exp.PIM.A.Tres Turons (Fase 0) 11.281,12 Expropiació PIM. c/Santa Rosalia, 91 53.746,22 Expropiació PIM. Marià Labèrnia-C.Mühlberg 30.411,49 Expropiació PIM. Pg.Font d’en fargues, 86-88 1.380.016,01 Expropiació PIM. C.Mühlberg 75-77-79 166.725,16 Expropiació PIM. C.Xiprer, 40-46 98.027,13 L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Dades econòmiques 52 BALANÇ DE SITUACIÓ CORRESPONENT A L’EXERCICI ACABAT EL 31 DE DESEMBRE DE 2018 (EXPRESSAT EN EUROS) Actuació Import (€) ACTIU Notes 2018 2017 Expropiació IP.C.Sta.Rosalia,12 143.549,34 ACTIU NO CORRENT Expropiació IP. Pg.Vall d’Hebron 609.487,93 Immobilitzat intangible 6 3.370,32 Expropiació IP.Ptge.Mulassa, 18 159.100,25 Patents, llicències, marques i similars - - Expropiació PIM.Pg.Mirador de les Aigües (Tram 9è) 910,11 Aplicacions informàtiques 3.370,32 - Expropiació IP.C.Pruit,7 56.749,98 Immobilitzat material 7 63.274,43 3.086,42 Expropiació IP.Ctra.d'Horta a Cerdanyola, 36b 22.040,97 Instal·lacions tècniques i altre immobilitzat material 63.274,43 3.086,42 UA1 MPGM C.Lepant i Lisboa 561.847,38 Inversions financeres a llarg termini 8 - - Illa Q Turó de la Peira. Urbanització 594.290,72 Crèdits a tercers - - Expropiació PIM.C.Expropiació Pedraforca -Agudes PIM Carrer de les Agudes, 3-35 29.328,45 Actius per impost diferit - - Colorants. Urbanització 173.727,43 TOTAL ACTIU NO CORRENT 66.644,75 3.086,42 Àmbit Sagrera. Reparcel·lació PAU1 83.627,23 Àmbit Sagrera. Fora àmbits 21.207,33 ACTIU CORRENT Àmbit Sancho d’Àvila 765.508,74 Deutors comercials i altres comptes a cobrar 53.926.229,41 1.821.645,64 Expropiació PIM c. Madriguera 2lc-2ld 407.000,00 Clients entitats vinculades 8 i 14 24.208.047,11 1.821.645,64 TOTAL INVERSIÓ EXECUTADA AMB FINANÇAMENT MUNICIPAL 47.610.152,32 Deutors varis 8 29.709.234,30 - Personal 8 8.390,54 - Actuació Import (€) Altres crèdits amb les Administracions Públiques 12 557,46 - Àmbit Marina de la Zona Franca. UA8 Reparcel·lació 1.173,94 Inversions en entitats vinculades - 806.634,68 Vores Via Augusta. Millores 89.696,28 Altres actius financers - 806.634,68 Pla Infraestructures. Reparcel·lació econòmica 22@ 3.970,22 Inversions financeres a curt termini 8 15.016.603,34 403.348,60 Àmbit Mare de Déu de Lorda. Reparcel·lació 20.770,17 Altres actius financers 15.016.603,34 403.348,60 Àmbit c. Arc del Teatre – c. Lancaster. Reparcel·lació 380.919,17 Periodificacions a curt termini 6.236,32 - Àmbit Marina de la Zona Franca. Reparcel·lació 106.269,33 Efectiu i altres actius líquids equivalents 1.912.276,10 257.022,14 Àmbit Can Batlló. Reparcel·lació 1.087.522,92 Tresoreria 1.912.276,10 257.022,14 Àmbit Hostafrancs. Reparcel·lació 181.459,62 TOTAL ACTIU CORRENT 70.861.345,17 3.288.651,06 PAU c. Foc, Av. Ferrocarrils i c. Mare de Déu del Port. Reparcel·lació 22.374,11 Àmbit c. Europa – c. Anglesola. Urbanització 74.129,21 TOTAL ACTIU 70.927.989,92 3.291.737,48 Vores Via Augusta. Reparcel·lació 168.080,40 UA1 MPGM c. Lepant i Lisboa 813.205,69 Àmbit barri de Porta. Reparcel·lació UA7 243.109,31 Àmbit barri de Roquetes. Reparcel·lació 74.532,30 c. Lanzarote. Reparcel·lació 2.141.048,80 Colorants. Urbanització 233.862,52 Àmbit Sagrera. Reparcel·lació PAU1 40.984,25 TOTAL INVERSIÓ EXECUTADA AMB FIANÇAMENT EXTERN 5.683.108,24 TOTAL INVERSIÓ EXECUTADA 53.293.260,56 L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Dades econòmiques 53 BALANÇ DE SITUACIÓ CORRESPONENT A L’EXERCICI ACABAT EL 31 DE DESEMBRE DE 2018 (EXPRESSAT EN EUROS) Actuació Import (€) ACTIU Notes 2018 2017 Expropiació IP.C.Sta.Rosalia,12 143.549,34 ACTIU NO CORRENT Expropiació IP. Pg.Vall d’Hebron 609.487,93 Immobilitzat intangible 6 3.370,32 Expropiació IP.Ptge.Mulassa, 18 159.100,25 Patents, llicències, marques i similars - - Expropiació PIM.Pg.Mirador de les Aigües (Tram 9è) 910,11 Aplicacions informàtiques 3.370,32 - Expropiació IP.C.Pruit,7 56.749,98 Immobilitzat material 7 63.274,43 3.086,42 Expropiació IP.Ctra.d'Horta a Cerdanyola, 36b 22.040,97 Instal·lacions tècniques i altre immobilitzat material 63.274,43 3.086,42 UA1 MPGM C.Lepant i Lisboa 561.847,38 Inversions financeres a llarg termini 8 - - Illa Q Turó de la Peira. Urbanització 594.290,72 Crèdits a tercers - - Expropiació PIM.C.Expropiació Pedraforca -Agudes PIM Carrer de les Agudes, 3-35 29.328,45 Actius per impost diferit - - Colorants. Urbanització 173.727,43 TOTAL ACTIU NO CORRENT 66.644,75 3.086,42 Àmbit Sagrera. Reparcel·lació PAU1 83.627,23 Àmbit Sagrera. Fora àmbits 21.207,33 ACTIU CORRENT Àmbit Sancho d’Àvila 765.508,74 Deutors comercials i altres comptes a cobrar 53.926.229,41 1.821.645,64 Expropiació PIM c. Madriguera 2lc-2ld 407.000,00 Clients entitats vinculades 8 i 14 24.208.047,11 1.821.645,64 TOTAL INVERSIÓ EXECUTADA AMB FINANÇAMENT MUNICIPAL 47.610.152,32 Deutors varis 8 29.709.234,30 - Personal 8 8.390,54 - Actuació Import (€) Altres crèdits amb les Administracions Públiques 12 557,46 - Àmbit Marina de la Zona Franca. UA8 Reparcel·lació 1.173,94 Inversions en entitats vinculades - 806.634,68 Vores Via Augusta. Millores 89.696,28 Altres actius financers - 806.634,68 Pla Infraestructures. Reparcel·lació econòmica 22@ 3.970,22 Inversions financeres a curt termini 8 15.016.603,34 403.348,60 Àmbit Mare de Déu de Lorda. Reparcel·lació 20.770,17 Altres actius financers 15.016.603,34 403.348,60 Àmbit c. Arc del Teatre – c. Lancaster. Reparcel·lació 380.919,17 Periodificacions a curt termini 6.236,32 - Àmbit Marina de la Zona Franca. Reparcel·lació 106.269,33 Efectiu i altres actius líquids equivalents 1.912.276,10 257.022,14 Àmbit Can Batlló. Reparcel·lació 1.087.522,92 Tresoreria 1.912.276,10 257.022,14 Àmbit Hostafrancs. Reparcel·lació 181.459,62 TOTAL ACTIU CORRENT 70.861.345,17 3.288.651,06 PAU c. Foc, Av. Ferrocarrils i c. Mare de Déu del Port. Reparcel·lació 22.374,11 Àmbit c. Europa – c. Anglesola. Urbanització 74.129,21 TOTAL ACTIU 70.927.989,92 3.291.737,48 Vores Via Augusta. Reparcel·lació 168.080,40 UA1 MPGM c. Lepant i Lisboa 813.205,69 Àmbit barri de Porta. Reparcel·lació UA7 243.109,31 Àmbit barri de Roquetes. Reparcel·lació 74.532,30 c. Lanzarote. Reparcel·lació 2.141.048,80 Colorants. Urbanització 233.862,52 Àmbit Sagrera. Reparcel·lació PAU1 40.984,25 TOTAL INVERSIÓ EXECUTADA AMB FIANÇAMENT EXTERN 5.683.108,24 TOTAL INVERSIÓ EXECUTADA 53.293.260,56 L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Dades econòmiques 53 COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS CORRESPONENT A L’EXERCICI ACABAT EL 31 DE DESEMBRE DE 2018 (EXPRESSAT EN EUROS) PATRIMONI NET I PASSIU Notes 2018 2017 COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS Notes 2018 2017 PATRIMONI NET OPERACIONS CONTINUADES Romanent ECPN 2.580.957,98 2.501.823,91 Import net de la xifra de negocis 916.830,88 - Resultat de l'exercici ECPN - 13 i 14 369.244,80 79.134,07 Prestacions de serveis 12 i 14 916.830,88 - TOTAL PATRIMONI NET 2.950.202,78 2.580.957,98 Altres ingressos d' explotació 7.277.700,80 1.461.901,24 Ingressos accessoris i altres de gestió corrent 12 i 14 1.008.052,43 235.097,84 PASSIU NO CORRENT Subvencions d'explotació incorporades al resultat de l'exercici 12 i 14 6.269.648,37 1.226.803,40 Provisions a llarg termini 11 120.000,00 136.077,00 Despeses de personal 12 (-)4.738.473,91 (-)563.858,10 Altres provisions 120.000,00 136.077,00 Sous, salaris i assimilats (-)3.784.608,68 (-)475.029,47 Deutes a llarg termini 10 357.607,30 - Càrregues socials (-)953.865,23 (-)88.828,63 Altres passius financers 357.607,30 - Altres despeses d' explotació (-)3.042.557,79 (-)817.982,57 Periodificacions a llarg termini 10 75.225,00 - Serveis exteriors (-)2.889.467,89 (-)817.982,57 TOTAL PASSIU NO CORRENT 552.832,30 136.077,00 Tributs (-)153.089,90 - PASSIU CORRENT Pèrdues, deteriorament i variació de provisions per operacions comercials - - DEUTES A CURT TERMINI 10 59.409.020,94 403.348,60 Amortització de l' immobilitzat 5 i 6 (-)38.294,72 (-)926,50 Altres passius financers 59.409.020,94 403.348,60 Deteriorament i resultat per alienacions de l'immobilitzat - - Creditors comercials i altres comptes a pagar 7.342.717,76 171.353,90 Altres Resultats 239,94 - Proveïdors 10 35.908,54 79.066,92 RESULTAT D' EXPLOTACIÓ 375.445,20 79.134,07 Proveïdors, entitats vinculades 10 i 14 608.414,67 24.293,50 Creditors varis 10 774.809,26 5.764,11 Ingressos financers 8.001,29 - Personal, remuneracions pendents de pagamenT 10 242.179,56 17.616,53 De valors negociables i altres instruments financers - - Passius per impost corrent 12 730,49 - De tercers 8.001,29 - Altres deutes amb les Administracions Públiques 12 5.680.675,24 44.612,84 Despeses financeres (-)13.176,00 - Periodificacions a curt termini 10 444.916,14 - RESULTAT FINANCER (-)5.174,71 - Provisions a curt termini 11 228.300,00 - RESULTAT ABANS D' IMPOSTOS 370.270,49 79.134,07 TOTAL PASSIU CORRENT 67.424.954,84 574.702,50 Impostos sobre beneficis 11 (-)1.025,69 - TOTAL PATRIMONI NET I PASSSIU 70.927.989,92 3.291.737,48 RESULTAT DE L'EXERCICI PROCEDENT D' OPERACIONS CONTINUADES 369.244,80 79.134,07 RESULTAT DE L 'EXERCICI 369.244,80 79.134,07 L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Dades econòmiques 54 COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS CORRESPONENT A L’EXERCICI ACABAT EL 31 DE DESEMBRE DE 2018 (EXPRESSAT EN EUROS) PATRIMONI NET I PASSIU Notes 2018 2017 COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS Notes 2018 2017 PATRIMONI NET OPERACIONS CONTINUADES Romanent ECPN 2.580.957,98 2.501.823,91 Import net de la xifra de negocis 916.830,88 - Resultat de l'exercici ECPN - 13 i 14 369.244,80 79.134,07 Prestacions de serveis 12 i 14 916.830,88 - TOTAL PATRIMONI NET 2.950.202,78 2.580.957,98 Altres ingressos d' explotació 7.277.700,80 1.461.901,24 Ingressos accessoris i altres de gestió corrent 12 i 14 1.008.052,43 235.097,84 PASSIU NO CORRENT Subvencions d'explotació incorporades al resultat de l'exercici 12 i 14 6.269.648,37 1.226.803,40 Provisions a llarg termini 11 120.000,00 136.077,00 Despeses de personal 12 (-)4.738.473,91 (-)563.858,10 Altres provisions 120.000,00 136.077,00 Sous, salaris i assimilats (-)3.784.608,68 (-)475.029,47 Deutes a llarg termini 10 357.607,30 - Càrregues socials (-)953.865,23 (-)88.828,63 Altres passius financers 357.607,30 - Altres despeses d' explotació (-)3.042.557,79 (-)817.982,57 Periodificacions a llarg termini 10 75.225,00 - Serveis exteriors (-)2.889.467,89 (-)817.982,57 TOTAL PASSIU NO CORRENT 552.832,30 136.077,00 Tributs (-)153.089,90 - PASSIU CORRENT Pèrdues, deteriorament i variació de provisions per operacions comercials - - DEUTES A CURT TERMINI 10 59.409.020,94 403.348,60 Amortització de l' immobilitzat 5 i 6 (-)38.294,72 (-)926,50 Altres passius financers 59.409.020,94 403.348,60 Deteriorament i resultat per alienacions de l'immobilitzat - - Creditors comercials i altres comptes a pagar 7.342.717,76 171.353,90 Altres Resultats 239,94 - Proveïdors 10 35.908,54 79.066,92 RESULTAT D' EXPLOTACIÓ 375.445,20 79.134,07 Proveïdors, entitats vinculades 10 i 14 608.414,67 24.293,50 Creditors varis 10 774.809,26 5.764,11 Ingressos financers 8.001,29 - Personal, remuneracions pendents de pagamenT 10 242.179,56 17.616,53 De valors negociables i altres instruments financers - - Passius per impost corrent 12 730,49 - De tercers 8.001,29 - Altres deutes amb les Administracions Públiques 12 5.680.675,24 44.612,84 Despeses financeres (-)13.176,00 - Periodificacions a curt termini 10 444.916,14 - RESULTAT FINANCER (-)5.174,71 - Provisions a curt termini 11 228.300,00 - RESULTAT ABANS D' IMPOSTOS 370.270,49 79.134,07 TOTAL PASSIU CORRENT 67.424.954,84 574.702,50 Impostos sobre beneficis 11 (-)1.025,69 - TOTAL PATRIMONI NET I PASSSIU 70.927.989,92 3.291.737,48 RESULTAT DE L'EXERCICI PROCEDENT D' OPERACIONS CONTINUADES 369.244,80 79.134,07 RESULTAT DE L 'EXERCICI 369.244,80 79.134,07 L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Dades econòmiques 54 L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Dades econòmiques 55 L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Dades econòmiques 55 09 Al tancament de l’exercici de l’any 2018, la plantilla de l’Institut està integrada per 76 persones Recursos humans PERSONAL PERSONAL FUNCIONARI LABORAL TOTAL 1 4 3 - 4 4 PERSONAL DIRECTIU PERSONAL DIRECTIU PERSONAL DIRECTIU 6 11 17 31 23 42 PERSONAL TITULAT/TÈCNIC/ PERSONAL TITULAT/TÈCNIC/ PERSONAL TITULAT/TÈCNIC/ ADMINISTRATIU ADMINISTRATIU ADMINISTRATIU - 2 - 1 - 3 AUXILIARS AUXILIARS AUXILIARS 7 17 20 32 27 49 TOTAL TOTAL TOTAL L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Recursos humans 56 09 Al tancament de l’exercici de l’any 2018, la plantilla de l’Institut està integrada per 76 persones Recursos humans PERSONAL PERSONAL FUNCIONARI LABORAL TOTAL 1 4 3 - 4 4 PERSONAL DIRECTIU PERSONAL DIRECTIU PERSONAL DIRECTIU 6 11 17 31 23 42 PERSONAL TITULAT/TÈCNIC/ PERSONAL TITULAT/TÈCNIC/ PERSONAL TITULAT/TÈCNIC/ ADMINISTRATIU ADMINISTRATIU ADMINISTRATIU - 2 - 1 - 3 AUXILIARS AUXILIARS AUXILIARS 7 17 20 32 27 49 TOTAL TOTAL TOTAL L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Recursos humans 56 La relació del personal de l’Institut, el 31 de desembre, és la següent: Gerència Direcció de Serveis Econòmics Direcció de Serveis d’Urbanisme Departament de Reparcel·lacions Josep M. de Torres Sanahuja i Generals Francesc Arrabal Martínez M. Lourdes Madir García Saray Molins Pérez Josep Badia Sánchez Francisco Panella Saquero Josefina Argelés Tolo M. Mercè Mainar Font M. Isabel Prat Peco Ana María Rodríguez Martín Lourdes Canet Emeterio Mariona Pi Tàpies Juan José Seguí Coll José Manuel García Cordones Vicente García Alonso M. Elena Marco Muniesa Lídia Rodríguez Fernández Direcció de Serveis Mireia Navarro Fortuny Planejament urbanístic Montserrat Llarch Berlanga de Gestió Urbanística Maria Nogué Galindo Aranzazu García González Maria Usón Manzana Jaume Vidal Pi Àngel Serra Campos Glòria Pairó Sánchez Ma. Remedios Martínez Boza Montserrat Senar Ponte Sergio Montenegro de Paz Maria José Lluch Francés M. Carmen Fernández Antón Departament de Valoracions Direcció de Coordinació Antonia Martín-Romo AriasTeresa Riba Ventura i Suport Tècnic de Projectes M. Pilar Sisó Escalona Jordi Augé Cuyàs M. Carmen Marzo Carpio Margarita Codina Balart M. Lourdes Pellicer Llimós Joaquim Pascual Sangrà Yolanda Xartó DelgadoDirecció de Control de Gestió Susana Calvo Botas i Sistemes d’Informació Martí Abella Pere Bernardo González Martínez Glòria Oller Luengo Alejandro Montes Flotats Clara Pere García Héctor Eduardo Ayón Auhing Yolanda Albuixech Matas Departament d’Expropiacions Hèctor Rodal López Carles Enric Coll Blanco Jessica R. Jorge Jiménez Aranzazu Martínez Redondo Cristina Yuste Bravo Núria Vera Jovani Pilar Santiago Trujillo Gisella Araujo Vera Pedro Prado Izquierdo Direcció de Serveis de Projectes Cristina Sánchez Martínez Departament de Coordinació i Obres Direcció de Serveis Jurídics Patricia Sánchez Serrade Projectes Europeus i Llei de Barris M. Dolors Febles Domenech i Secretaria Javier Valdivia GonzálezEnric Cremades Pastor Núria Jardí Llorente M. Camino Suárez García Ana María Rodríguez López Gemma Sánchez Subirà Carme Badell Pau M. Lluïsa Gimeno Comas Ángel García Ribas Lluís Lamich Arocas Inma Ramírez Muñoz Departament de Daniel Maduell García José Piedrafita Quiroga Regeneració Urbana Marta Penna Andreu Jordi Amela Abella Roberto Soto Fernández Elisa Adrover Molins L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Recursos humans 57 La relació del personal de l’Institut, el 31 de desembre, és la següent: Gerència Direcció de Serveis Econòmics Direcció de Serveis d’Urbanisme Departament de Reparcel·lacions Josep M. de Torres Sanahuja i Generals Francesc Arrabal Martínez M. Lourdes Madir García Saray Molins Pérez Josep Badia Sánchez Francisco Panella Saquero Josefina Argelés Tolo M. Mercè Mainar Font M. Isabel Prat Peco Ana María Rodríguez Martín Lourdes Canet Emeterio Mariona Pi Tàpies Juan José Seguí Coll José Manuel García Cordones Vicente García Alonso M. Elena Marco Muniesa Lídia Rodríguez Fernández Direcció de Serveis Mireia Navarro Fortuny Planejament urbanístic Montserrat Llarch Berlanga de Gestió Urbanística Maria Nogué Galindo Aranzazu García González Maria Usón Manzana Jaume Vidal Pi Àngel Serra Campos Glòria Pairó Sánchez Ma. Remedios Martínez Boza Montserrat Senar Ponte Sergio Montenegro de Paz Maria José Lluch Francés M. Carmen Fernández Antón Departament de Valoracions Direcció de Coordinació Antonia Martín-Romo AriasTeresa Riba Ventura i Suport Tècnic de Projectes M. Pilar Sisó Escalona Jordi Augé Cuyàs M. Carmen Marzo Carpio Margarita Codina Balart M. Lourdes Pellicer Llimós Joaquim Pascual Sangrà Yolanda Xartó DelgadoDirecció de Control de Gestió Susana Calvo Botas i Sistemes d’Informació Martí Abella Pere Bernardo González Martínez Glòria Oller Luengo Alejandro Montes Flotats Clara Pere García Héctor Eduardo Ayón Auhing Yolanda Albuixech Matas Departament d’Expropiacions Hèctor Rodal López Carles Enric Coll Blanco Jessica R. Jorge Jiménez Aranzazu Martínez Redondo Cristina Yuste Bravo Núria Vera Jovani Pilar Santiago Trujillo Gisella Araujo Vera Pedro Prado Izquierdo Direcció de Serveis de Projectes Cristina Sánchez Martínez Departament de Coordinació i Obres Direcció de Serveis Jurídics Patricia Sánchez Serrade Projectes Europeus i Llei de Barris M. Dolors Febles Domenech i Secretaria Javier Valdivia GonzálezEnric Cremades Pastor Núria Jardí Llorente M. Camino Suárez García Ana María Rodríguez López Gemma Sánchez Subirà Carme Badell Pau M. Lluïsa Gimeno Comas Ángel García Ribas Lluís Lamich Arocas Inma Ramírez Muñoz Departament de Daniel Maduell García José Piedrafita Quiroga Regeneració Urbana Marta Penna Andreu Jordi Amela Abella Roberto Soto Fernández Elisa Adrover Molins L’INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA _ Recursos humans 57 INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA INSTITUT MUNICIPAL D’URBANISME DE BARCELONA